Your SlideShare is downloading. ×
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Revista Catalunya 94 -Febrer 2008

908

Published on

sindicat cgt

sindicat cgt

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
908
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Catalunya Construïm futurw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Febrer 2008 • número 94 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat de lluites Foto: Edu Bayer i victòries Foto: Dídac Salau
  • 2. Editorial EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è Passat el Congrés Extraordinari, 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS és l’hora de la CGT de Catalunya • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de El 19 de gener del 2008, la Confe- Catalunya (FAPC) deració General del Treball de Ca- Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona talunya va celebrar al Centre de Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 Lectura de Reus el Congrés Ex- FEDERACIONS COMARCALS traordinari on es va escollir un nou Secretariat Permanent pels pro- Anoia pers dos anys. Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 Un Congrés força participatiu cgtanoia@yahoo.es amb presència de la gran part de Baix Camp/Priorat les nostres federacions locals, in- Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat tercomarcals i dels sindicats de la Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 nostra organització i també, i cal Baix Llobregat destacar-ho, amb presència de di- Cra. Esplugues, 46 ferents col·lectius i organitzacions 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 socials tant en el mateix Centre de Lectura com en les salutacions que Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de Montserrat es van llegir, tant del Camp de Tar- Tel. 93 778 04 93 ragona com dels Països Catalans i Baix Penedès de la resta del món. Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 Òbviament, un Congrés Extraor- cgt.baix.penedes@gmail.com dinari mai és una bona notícia, ja món del treball però també del món moviments socials i les persones tors el bus, un exemple de lluita i Barcelonès Nord que sempre és conseqüència del del carrer, de l’exterior, tres perso- conscients. Per esdevenir força de participació, i la victòria a Selsa de Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@wanadoo.es fet que quelcom no ha funcionat nes fora de lluites fratricides estèrils transfomació, aprendre i ensenyar, Cornellà, on les condicions de tre- Tel. i fax 93 383 18 03 prou bé, els engranatges entre el i sense sentit amb ganes de treba- des de la modèstia i la luita. ball seran molt millors després de Garraf-Penedès Secretariat Permanent i el conjunt llar i d’aportar aire nou, d’obrir les N’és una bona prova la portada la lluita portada a terme. Lepant, 23, baixos 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org de la Confederació i els mateixos finestres de la nostra organització i, d’aquest “Catalunya”, que recull Sense cap mena de dubte, és Tel. i fax 93 893 42 61 engranatges interns d’aquest el que és més important, el nou Se- d’una banda la lluita dels conduc- l’hora de la CGT de Catalunya. Còmic - Ácido Crítico Maresme òrgan no han estat prou ben aco- cretariat neix amb el suport àmplia- Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es blats i greixats, han existit proble- ment majoritari de la nostra organit- Tel. i fax 93 790 90 34 mes i malentesos, però no han zació. Vallès Oriental estat dos anys en debades. En l’anterior Congrés ordinari Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com La CGT de Catalunya ha crescut celebrat a Sant Joan Despí, ja ens Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 tant en afiliació com en presència vam dotar d’acords amplis per tal FEDERACIONS INTERCOMARCALS al carrer i als llocs de treball, algu- d’afrontar els propers quatre anys nes de les secretaries han realitzat (en queden dos ara) iconvertir la Girona un bon treball, un excel·lent treball nostra organització anarcosindica- Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a com s’ha vist en l’aprovació dels lista una eina útil per a la transfor- 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 seus informes de gestió sense cap mació social i la defensa de les tre- Ponent o escassos vots en contra, amb un balladores i els treballadors, per Av. Catalunya, 82è reconeixement a les feines fetes i a construir una CGT que sigui el refe- 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 les tasques desenvolupades en el rent anticapitalista i llibertari neces- Camp de Tarragona llarg del període de temps. sari. Ara, en aquest darrer Con- Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona Ara, un cop passat aquest comi- grés, ens hem dotat d’un cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 ci, és moment de mirar endavant Secretariat Permanent per portar amb optimisme. El nou Secretariat aquests acords a terme, per incidir FEDERACIONS LOCALS Permanent incorpora dues de les en tots els centres de treball on tin- secretaries que han demostrat més guem presència, per lluitar colze a Barcelona Via Laietana, 18, 9è capacitat de treball i que enllacen i colze en la defensa dels drets dels 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org cohesionen els diferents elements treballadors i treballadores, per sor- Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 de la CGT, incorpora també tres tir al carrer i tornar-lo a guanyar Manresa Circumval·lació, 77, 2n persones joves procedents del sempre acompanyats de tots els 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el diumenge 20 de Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac gener del 2008. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·laboren en Sabadell aquest número: Josep Maria Yago, Jordi Soldevila, Taller Contra la Violència Immobiliària i Unió, 59 Urbanística, Som lo que Sembrem, Laura Coll, Tanquem les Nuclears, Ivan Miró, “Directa”, “Illacrua”, “La vaga de fam dels conductors 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com UICOP, Miquel-Dídac Piñero, Centre d’Estudis Socio-laborals, Equip CEDALL, Sergi Franch Segarrès, del bus és una acció del segle Tel. i fax 93 745 01 97 Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Dídac Salau, Edu Bayer, Joan XIX i una prova que no volen Terrassa Ramon Ferrandis i Jordi Salvia. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Ramon Llull, 130-136 Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 negociar sinó la revolució” 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 cronocata@cgtcatalunya.cat Dídac Pestanya, vicepresident de TMB Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar@terra.es Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. i fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- sallent@cgtcatalunya.cat teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Febrer de 2008
  • 3. REPORTATGE Diversos ens de la CGT El Fòrum aplegà a Barcelona les més divers de Catalunya i militants lluites i propostes que s’estan donant en a títol individual van els moviments socials dels Països Catalans participar en la trobada UN ALTRE MÓN JA ÉS POSSIBLE El Fòrum Social Català es tanca amb gran èxit de participació Foto: Jordi Salvia Col·lectiu Catalunya moviments i les propostes que exis- aquesta iniciativa de construcció Seguidament es va obrir la pri- diumenge 27 a les 12 h una mani- teixen arreu del territori. El FSCat d’alternatives al món neoliberal mera de les quatre franges horàries festació va cloure els actes d’aquestCom a resposta a la crida del Fòrum es va presentar a la societat com un (vegeu llistat de persones adherides que van acollir els més de 90 semi- primer Fòrum Social Català, recor-Social Mundial per celebrar un Dia espai participatiu, un lloc de troba- a naris, tallers i activitats culturals del rent els carrers del centre de Barce-d’Acció i Mobilització Global al da, un altaveu d’alternatives i pro- http://www.moviments.net/fscat/sp FSCat. Un espectacle de foc va tan- lona (plaça Universitat - Pelai -voltant del 26 de gener, el Fòrum postes, una oportunitat per seguir ip.php?article57). car la nit del divendres a la plaça Rambles - Ferran - plaça SantSocial Català es va celebrar a Bar- construint aquest altre món que ja Les activitats centralitzades del Universitat. El dissabte 26, Dia Jaume) sota el lema “Que no espe-celona entre el 25 i el 26 de gener. sabem possible. Fòrum Social Català van tenir lloc a d’Acció i Mobilització Global, van culin amb les nostres vides.Abans, diverses localitats catalanes Més de 180 organitzacions i mo- partir de divendres 25 de gener a tenir lloc la resta de seminaris, ta- Rebel·la’t! Un altre món JA és pos-havien celebrat les seves jornades viments socials d’arreu dels Països l’edifici històric de la Universitat de llers i actes culturals, entre les 10 i sible”.preparatòries, com per exemple Ta- Catalans esvan sumar al primer Barcelona, amb seminaris, tallers, les 18h. L’Assemblea de Movi- El Fòrum va formar part d’unarragona o Sabadell, que van servir Fòrum Social Català, amb un cente- assemblees de moviments socials i ments Socials va cloure les activi- iniciativa que es va repetir a 18 ciu-també pe tal que les lluites locals nar d’activitats arreu del territori. El actes culturals. Una gran “tambori- tats de dissabte, amb un espai per tats d’arreu del món de forma suc-dialoguessin entre elles. fòrum va rebre també el suport de nada” organitzada per un grup d’un tal que moviments i col·lectius d’a- cessiva a les 12 del migdia (al web Durant els diesdel Fòrum, es van nombroses persones de diferents centenar joves de l’Ateneu Popular rreu del territori es coordinessin, del Fòrum Social Mundial es podenportar a terme mobilitzacions i ac- àmbits professionals i culturals ca- i altres col·lectius de Nou Barris va debatessin i acordessin estratègies trobar imatges d’algunes d’elles:cions per visibilitzar i potenciar els talans, que van voler adherir-se a inaugurar la trobada. de lluita i calendaris conjunts. El http://wsf2008.net/eng/node/4855).Catalunya. Febrer de 2008 3
  • 4. REPORTATGEMolt poca CGTal Fòrum Jordi Martí FontL a CGT de Catalunya va ser present al Fòrum a partir de laparticipació de diversos treballa-dors en alguns dels tallers, semina-ris i assemblees. Tot i que el recentCongrés de Reus i la falta d’un Se-cretariat Permanent en funcionsdurant la preparació de l’esdeveni-ment va impossibilitar que l’orga-nització tingués una presència mésdestacada i ben organitzada, vanser molts els companys i compa-nyes que tant des de lluites socialsque dsenvolupen en diversos in-drets del territori com des de lesseves pròpies experiències laboralsvan participar en l’esdeveniment. Així, divendres dia 25, la Fede-racó Metal·lúrgica de la CGT vaparticipar en el seminari sobre“Baixos salaris, deslocalitzacions,acomiadaments i pacte social”.L’endemà, la Secció Sindical deCGT del Bus de TMB va participaral seminari “Neoliberalisme, priva- Construir un món noutització i deteriorament dels serveis Directa i Illacrua lista, que és unificador, excloent i pal crear coneixement, discurs, arti- fase, la globalització neoliberal,públics”, exposant la lluita que jeràrquic. culacions i alternatives, que prove- que ha dut el món a nivells dinjustí-estan desenvolupant en el seu sec- Lorganització del FSCat és una nen dels seus participants, de les cia, desigualtat, pobresa i violènciator, alhora que mantenien una para- El Fòrum Social Català (FSCat) no oportunitat daprenentatge i mobi- seves reunions, xerrades, debats, inacceptables.da com a Comitè de Descansos de és un nou partit polític ni un nou lització immillorable, perquè és tot assemblees i xarxes, així com del És l’únic camí malgrat els errorsTMB els dos dies al recinte del moviment social. Més senzill que un exercici de novetat política en el coneixement de respectar les noves en què caiem, i continuarem fent-Fòrum, la qual va ser molt visitada tot això, és simplement una forma qual cal fer un gran esforç per evitar formes de fer política que el FSCat ho, fins que no superem els vicisper pels participants, molts dels nova de construir un món nou, el dirigir, utilitzar o manipular el re- utilitza. A través de lhoritzontalitat, del món vell: individualisme, egois-quals lluïen les xapes amb la de- qual està demostrant que és possi- sultat. Preparar un fòrum social ens obertura, pluralisme i diversitat, me, consumisme, competitivitat,manda dels dos dies de descans. El ble i que ja s’està construint gràcies ensenya a coordinar-nos i comuni- farem possible que canviem nosal- protagonisme, dirigisme, masclis-mateix dissabte, a les quatre de la al treball diari de cadascuna de les car-nos de forma horitzontal, a ac- tres, les nostres organitzacions, el me, verticalitat, racisme i represen-tarda, la Federació de Metal·lúrgica organitzacions, col·lectius, perso- ceptar la diferència i a no imposar nostre entorn més proper i, algun tativitat. Vicis provinents del resul-va participar en el seminari sobre nes i moviments socials que estan el nostre criteri sobre el dels altres. dia, el món. El FSCat no té líders ni tat del desenvolupament del“La precarietat laboral. Greus efec- superant els vicis del món actual. El La celebració del FSCat posarà en dirigents, cadascun dels partici- sistema capitalista. El Fòrum Socialtes sobre al salut. Noves experièn- nostre èxit radicarà en el caràcter lagenda política nous debats i preo- pants som igual dimportants: aquí Català ens farà més forts i méscies de lluita”. innovador i en la ruptura amb les cupacions de la societat catalana sí que som tots iguals. nombrosos en la lluita per la cons- Donada la importància de l’orga- velles formes de fer política, en la que duna altra manera no tindrien El FSCat, el Fòrum Social Mun- trucció d’uns altres Països Cata-nització anarcosindicalista i dona- ruptura amb el món vell. La diversi- rellevància, a més doferir espais dial i la gran diversitat de movi- lans, perquè un altre món és possi-da la multitud de lluites en què par- tat, pluralitat i horitzontalitat són darticulació dels moviments so- ments socials i de resistències a la ble i més necessari que mai.ticipem, la presència de CGT era les armes que més mal poden fer al cials dels quals sorgeixen crides a globalització en els quals s’inspirapobra i quedava desdibuixada, fins sistema hegemònic actual: un siste- lacció conjunta. és lúnic camí per oferir una alterna- Més informació:al punt que resultva curiós escoltar ma capitalista, neoliberal i imperia- El FSCat té com a funció princi- tiva al capitalisme i a la seva última www.forumsocialcatala.catcom en algun seminari els ponentsexplicaven lluites que desenvolupaCGT com si fossin pròpies, noapropiant-se’n però sí sense citar-ne els principals protagonistes.Podem adduir moltes excuses perexcusar la poca presència de la nos-tra organització al Fòrum com elque és, el principal referent antica-pitalista de les esquerres catalanesactuals. I dic “principal” parlant aranomés de les lluites en què partici-pem i del nombre d’afiliats i afilia-des que tenim. Podem marejar laperdiu un altre cop sobre si està-vem en moment de discussions in-ternes i no teníem temps per a l’ex-terior però una de les feines urgentsque ens cal fer com a organitzacióés explicar el que fem i fer-ho so-bretot als nostres voltants, per in-fectar-nos i infectar-los, per esde-venir cada cop més eina de lluita ide transformació, per deixar clarque qualsevol lluita que es faci aCatalunya cal que sigui des de labase, des de l’assemblea, des detotes i tots, inclosa a CGT.4 Catalunya. Febrer de 2008
  • 5. REPORTATGE Declaració de lAssemblea UNA VISIÓ La pau no de Moviments Socials del passa pels exèrcits Fòrum Social Català Josep Maria Yago SuauA Barcelona, dissabte 26 de cionals, que controlen la produc- G ent de la Coordinadora Tarra- gona Patrimoni de la Pau va participar en alguns dels seminarisgener de 2008 ció, distribució i venda de la major de l’FSCat i va dir coses com part dels aliments que consumim. aquesta: “mentre els estats es gas-Venim dels moviments socials de Rebutgem les polítiques que afavo- ten 137 milions de dòlars en elsles comarques de Catalunya i dal- reixen els agrocombustibles, pels exèrcits, 1.107 nens i nenes (me-tres llocs dels Països Catalans, per seus efectes negatius sobre milions nors de cinc anys) moren per ma-a trobar-nos durant aquest primer de persones, ja que redueixen i en- lalties que es podrien prevenir ambFòrum Social Català, atenent la careixen els aliments bàsics. mesures senzilles i assequibles.convocatòria del Dia dAcció Glo- Rebutgem la retallada de les lli- Només en una hora.”bal, acordada al Fòrum Social bertats i la vulneració dels drets hu- Concloíem afirmant que elsMundial de Nairobi. Som diversos mans que, amb el pretext de la llui- exèrcits són una veritable lacra peri plurals, però compartim els valors ta contra el terrorisme, estem a la humanitat; per la seva despesa ii objectius reflectits a la Carta de patint. Reclamem la derogació de inversió en mort i patiment i perquèPrincipis del Fòrum Social Mun- la Llei de partits polítics. Denun- els diners que utilitza es desviendial i a la Carta de lAssemblea de ciem la repressió i criminalització d’altres finalitats més urgents i ne-Moviments Socials de Portoalegre. dels moviments socials que sopo- cessàries (al marge de la pràctica- Vivim immersos en un model de sen a les polítiques neoliberals, que ment inexistent inversió en educa-vida injust, impossible de mantenir els últims mesos han patit especial- ció per la pau, si més no eni indesitjable. El sistema patriarcal ment els treballadors en lluita, el comparació amb la inversió en pre-i capitalista, basat en un creixe- moviment okupa i els activistes parar la guerra).ment irracional, no té en compte contra la monarquia. En un dels seminaris, l’anome-que els recursos del planeta són li- Volem que es respecti el dret nat “Desmilitaritzem la societat:mitats. El sistema econòmic actual dels Països Catalans i la resta de militars i educació. Binomi incom-és, doncs, responsable del caos pobles del món a exercir el dret de- patible”, reflexionàvem sobre laecològic del planeta i de la nostra mocràtic a lautodeterminació. contínua presència de la ideologiaexplotació sense precedents. Rebutgem el model de construc- militarista en diferents espais edu- Volem un país on la pobresa, ció europeu i denunciem que lA- catius i recreatius de la nostra so-lespeculació i la precarietat des- cord de Lisboa estigui imposant, cietat. En el debat hi apareixien elsapareguin de les nostres vides. Exi- Foto: Jordi Salvia de forma antidemocràtica, les ma- “prescriptors”, ponts entre l’exèrcitgim el manteniment i millora de les teixes polítiques neoliberals rebut- i els centres educatius que es preo-pensions públiques. Lluitem per- jades per molts ciutadans i ciutada- cupen, entre d’altres coses, de pre-què el dret a uns ingressos que per- Volem una societat que respecti els tar armes i lajuda internacional no nes en els referèndums que es van parar xerrades en els centres o d’or-metin viure, a una ocupació estable drets de la infància, i un sistema condicionada, són elements que, celebrar sobre el projecte de Cons- ganitzar visites a vaixells dei a un salari digne siguin una reali- educatiu que els estimuli a cons- sens dubte, contribuiran a acabar titució Europea. l’Armada. Evidentment, per ven-tat i no simples declaracions dels truir una realitat on la llibertat i la amb les guerres i la fam al món. Lluitem contra un sistema eco- dre la cara amable dels exèrcits quegoverns de torn. Ens oposem als fraternitat siguin els valors princi- Rebutgem les successives rebai- nòmic basat en l’explotació que apareixen com una mena de fantàs-acomiadaments i als tancaments i pals. Defensem els drets dels disca- xes impositives a les empreses i ens condemna a la precarietat. tica ONG.deslocalitzacions dempreses, que pacitats i reclamem polítiques que rentes del capital que carreguen el Volem deixar de viure explotats per Va sortir, també, l’assignaturaestan destruint el teixit productiu impedeixin qualsevol discrimina- pes fiscal sobre el consum i les ren- un sistema que sembla que no té d’educació per la ciutadania i lacatalà. ció i facilitin la seva plena integra- tes del treball i defensem els im- cares, però que sabem clarament previsió que els alumnes de primà- Volem un país on les dones pu- ció. postos directes que incideixin que no és producte duna mà invisi- ria estudiaran, als 11 anys, el paperguin ser lliures i iguals. Denunciem Rebutgem el model de ciutat sobre els més rics. També denun- ble. que té l’exèrcit en la “defensa ali rebutgem la violència masclista. aparador que sens intenta imposar, ciem la lacra que sobre el sistema Hem de trencar el consens neoli- servei de la pau”.Donem suport la campanya del en benefici duna minoria especula- impositiu i la humanitat suposen beral de la classe política, els po- Caldrà dir, de nou, algunes cosesmoviment feminista pel dret a la- dora, i defensem pobles i ciutats els paradisos fiscals. ders econòmics i els grans mitjans de la campanya escoles objectores:vortament lliure i gratuït i exigim que garanteixi el benestar dels seus Lluitem contra el racisme i la xe- de comunicació, que intenten im- que sota el nom de “cultura de laque cessi la fustigació i la crimina- habitants, i el dret a un habitatge nofòbia. Defensem els drets dels posar un pensament únic, que de- defensa” no es pretén altra cosa quelització de les dones que han avor- digne i assequible. Rebutgem el immigrants, el dret a la lliure circu- fensa la inevitabilitat del sistema introduir valors militaristes en latat. Pla Nacional de lHabitatge, per no lació i a la ciutadania de residència. actual i nega que altre món és pos- societat i no pas promoure un debat Volem construir una societat no ser una solució al problema. Ens Ens oposem a lexpulsió dimmi- sible. en profunditat sobre les necessitatspatriarcal, sense discriminacions i oposem a la privatització dels es- grants i als centres dinternament, i Des de lAssemblea de Movi- i les perspectives de la defensa oon tothom pugui desenvolupar lliu- pais públics i donem suport a locu- també a la criminalització de les ments Socials catalans, cridem a que quan cada cop més, s’admetrement la seva sexualitat. pació dhabitatges i locals buits. persones per motiu del seu origen. donar suport a les jornades de lluita que la seguretat depèn més de la Estem contra la privatització Lluitem perquè els nostres pobles i En gran part, el nostre model de convocades internacionalment: gestió de variables com els dretsdels serveis públics. Reclamem ciutats siguin espai de drets i lliber- vida es basa en lexplotació dels re- humans, l’equilibri medi ambientaluns serveis bàsics, com són el tats i exigim la derogació de les or- cursos energètics fòssils i finits 8 de març – Dia de la Dona Treba- i la justícia social, creure -encara-transport, laigua i lenergia, públics denances del civisme. com el petroli, el gas, el carbó i lu- lladora en esquemes de seguretat basats eni de qualitat. Ens oposem a la re- La guerra és la conseqüència rani, que cada com és estan i esta- conceptes de defensa militar és to-cent llei de reforma del Institut Ca- més dura de limperialisme i de les ran en declivi. Tard o d’hora, 15 de març – Ara, com fa 5 anys.... talment caduc. Voler introduirtalà de la Salut i a lanunciada Llei polítiques neoliberals. La guerra de doncs, haurem d’aprendre a viure NO a la guerra! aquesta visió en els centres d’en-de lEducació de Catalunya, ja que lIraq, l’Afganistan i el Líban, lo- amb una nova cultura de lenergia, senyament és completament ab-obren les portes a la privatització cupació de Palestina, les guerres de perquè tota la tecnologia del món 1 de maig – Pels drets socials i la- surd i anti-educatiu.de les xarxes públiques de la sani- lÀfrica, entre daltres, continuen no podrà aconseguir que seguim borals i contra la precarietat Des de la nostra acció, apostemtat i de lensenyament. Donem su- sent el major drama de la humani- vivint com si tinguéssim tres plane- També fem una crida a participar clarament per l’Educació per laport a la campanya en defensa de tat. Volem una Catalunya que re- tes. activament a totes les campanyes i Pau, els Drets Humans i el Respec-lensenyament públic, gratuït, coe- butgi la guerra i lluiti per arribar a Volem assegurar el futur de l’a- mobilitzacions, que, fruit dels tre- te a la Diversitat, ja que aquestesducatiu, laic i de qualitat, que co- una pau justa en tots els conflictes gricultura, lliure de transgènics i balls i debats desenvolupats al són les necessitats educatives en unmença amb la vaga del 14 de fe- bèl·lics actuals. Labolició del que garanteixi la nostra sobirania Fòrum Social Català, figuren a la- món cada cop més complex i con-brer. deute extern, la prohibició dexpor- alimentària, enfront de les multina- genda dels moviments socials. flictiu.Catalunya. Febrer de 2008 5
  • 6. TREBALL-ECONOMIA A Selsa, les La vaga del bus i per la readmissió dels treballadores acomiadats de Seat, dues puntes de llança de guanyen la lluita la lluita de la CGT contra la precarietat a Cornellà En tancar l’edició, començaven una vaga de fam per la readmissió Per la readmissió dels acomiadats a Seat el 2005 FEMEC-CGT Barcelona Martorell E l 10 de gener, la CGT vaEns deixen Beni continuar la seva campanyai Vinki, la lluita per la readmissió dels aco- miadats per lExpedient de Regula-continua ció dOcupació de lany 2005 a Seat concentrant-se davant de con- Col·lectiu Catalunya cessionaris de la marca per tot lEs- tat espanyol. Durant tot el dia, grups de militants confederals vanA dos quarts d’onze de la nit del dilluns 14 de gener, moria al’Hospital Clínic de Barcelona el respondre a la convocatòria reu- nint-se enfront de concessionaris a Valladolid, Sevilla, València, Sara- Cornellà Tarragonacompany Benigno Gavaldà Prieto gossa, Pamplona o Vigo, entre al-“Beni”, després d’una llarga i pe- tres ciutats. Especial seguiment,nosa malaltia. Nascut en una petita per proximitat al conflicte, va tenirlocalitat d’Orense fa 55 anys, mili- la convocatòria a Catalunya, ambtant anarquista i anarcosindicalista concentracions a Barcelona, Tarra-des de la seva joventut, el seu conti- gona, Martorell, Cornellà, Saba-nuat compromís i activitat militant, dell o Mollet.sindical i a grups llibertaris, li van Aquesta campanya arrenca ara asuposar no pocs problemes, entre causa del incompliment de lacordells haver d’exiliar-se a l’estranger a Seat pel qual tots els acomiadatsd’on va poder tornar a mitjan anys en lERO de lany 2005 serien read-80. Va ser afiliat de la CGT des del mesos a 31 de desembre de 2007.començament i, des de fa molts Doncs bé, estem a 10 de gener i, a del 38 %). admesos. No es pot deixar que la- nul·litat del seu acomiadament queanys, treballador de la Federació dia davui, encara queden en el ca- A partir del dia 15 de gener els cord caigui ara en loblit. demostren la discriminació i laLocal de Barcelona. Estimat per rrer 101 acomiadats daquell ERO, acomiadats es queden sense atur, Recordem que, encara que Seat il·legalitat amb la qual lempresa vatots els companys i companyes de dels quals 33 han obtingut sentèn- pel que la seva situació i la de les hagi intentat donar la sensació que actuar en aquest ERO de fa dosl’organització, no només de Barce- cia de nul·litat en el Tribunal Supe- seves famílies aviat serà dramàtica. el problema dels acomiadaments anys.lona sinó també de Catalunya i rior de Justícia de Catalunya (28 Cal destacar que durant aquests pel ERO de 2005 està solucionat, Fins ara, la resposta dels altresmolts altres llocs de la Confedera- dells per discriminació per pertà- dos anys Seat ha realitzat més de unes 70 persones han estat acomia- sindicats a Seat ha estat moltció, la seva pèrdua suposa per a nyer a CGT) i estan a lespera del 700 noves contractacions, cap de- dades definitivament, per carta, vacil·lant, excusant que el terminitotes i tots un cop molt dur. recurs de cassació de lempresa da- lles dels acomiadats. CGT no es amb efectes a 1 de gener. A més, de lacord era l1 de gener i que tots vant el Tribunal Suprem, i altres 68 quedarà creuada de braços. A 31 33 companys/es més, segueixen entrarien a treballar a Seat. Desgra-Vinky estan pendents de reingrés (22 són de desembre de 2007 tots els aco- sense treball efectiu a pesar dhaver ciadament sha comprovat que no afiliats a CGT, el que suposa més miadats haurien dhaver estat ja re- aconseguit unes sentències de ha estat així.D’altra banda, dimarts 15 de gener,va morir el nostre company MiguelMartínez Ortiz, “Vinki”, exemplede militància i solidaritat i OPINIÓ: A Seat, continuem al carrer. Es prepara una vaga de famexcel·lent persona, sempre caracte-ritzat per les seves contínues llui- Assemblea dacomiadats/des de tiva dalguns dels signants de la- parat, que el reingrés estava garan- presa els ha incomplit, tenen lobli-tes, primer com a afiliat a la CNT i Seat cord dacomiadaments, donant a tit per als acomiadats que havíem gació, com a mínim, de presentarmés tard com a afiliat de la Confe- entendre que el no reingrés dels 68 subscrit lopció “a”. En el comuni- una demanda de conflicte col·lec-deració General del Trteball. Cal destacar la lluita en defensadel poble sahrauí i el treball i la T al com ens temíem en el 2008 continuem acomiadats 68 companys/es. Aquesta és la xifra acomiadats és perquè van presen- tar una demanda contra lempresa, hem de precisar: 51 daquests 68 cat conjunt dUGT i CCOO de 10 de gener del 2006 informaven, sota el subtitol “Alternatives a la situa- tiu davant el Jutjat social perquè es declari el seu incompliment, espe- cialment del contemplat en el Plaseva contínua lluita en l’àmbit so- que la direcció de Seat va facilitar a acomiadats/des no van demandar a ció i compromisos adquirits en la- Social de lERO, i en conseqüènciacial, actiu militant en l’Associació CGT lúltim dia de treball de lany lempresa, doncs van confiar en les cord”, garantint que lopció “a” pel obligui a lempresa a reingresarde Veïns del seu barri, l’única que passat. A més, segueixen sense tre- garanties de reingrés que van donar reingrés era automàtica (veure tots els acomiadats que van triares mantenia independent de l’A- ball efectiu a Seat 33 companys/es els sindicats signants de lacord, apartat 3r), i que en cap cas lem- lopció “a”. Estaran disposats a ferjuntament sense doblegar-se a les que vam obtenir sentències de solament 17 van cursar demanda presa podia decidir sobre el rein- aquesta senzilla demanda, o elssobres de les subvencions munici- nul·litat en el Tribunal Superior de davant els tribunals que van ser grés de lacomiadat que havia triat seus compromisos amb lempresapals, sobretot en el terreny de la sa- Justícia de Catalunya i que estem desestimades. UGT i CCOO tenen lopció “a” de reingresar a Seat. els ho impedeixen?nitat i contra les antenes de telefo- pendents del recurs de cassació de un greu deute davant la plantilla, Esperem, que almenys, aquests Entenem, que lactitud de la di-nia mòbil. lEmpresa davant el Tribunal Su- davant els seus afiliats/des, i parti- sindicats, amb qui lassemblea da- recció de lempresa és molt greu i A la Federació Comarcal del prem. cularment amb els 68 acomiadats comiadats ens hem reunit al llarg que mereix una resposta col·lectivaBaix Llobregat, Vinki va ocupar, La situació de moltes de les nos- que seguim en el carrer. Des que de les últimes setmanes del 2007 En aquest sentit anunciem, queentre altres, les secretaries General, tres famílies és dramàtica, doncs van signar lacord dacomiada- siguin coherents amb el que van in- un col·lectiu dels acomiadats, ini-de Jurídica i de Comunicació i so- en molts casos hem esgotat la pres- ments al desembre 2005, no shan formar i amb el que es van com- ciarem una vaga de fam indefinidabretot sempre va ser un activista tot tació datur, o estem prop de fer-ho. cansat de repetir en les seves fulles prometre. Com a sindicats signants el dia 1 de febrer pel reingrés delsterreny. Davant la manipulació informa- i declaracions, en conjunt o per se- dels acords, si consideren que lem- acomiadats.6 Catalunya. Febrer de 2008
  • 7. TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A LA MIRADA Secció Sindical de la CGT d’Autobusos de TMB INDISCRETA Privatitzadors ‘Us demanem que ens públics Emili Cortavitarte ajudeu, que feu vostra E l conseller d’Educació i alts càrrecs del Departament estan fent actes per localitats (en centres aquesta lluita’ cívics o teatres cedits pels ajunta- ments) per explicar la bona nova d’una Llei d’Educació de Catalu- nya que aviat ens situarà en els llocs més alts entre els països més Text: Josep Garganté; foto: Edu desenvolupats. Bayer Al començament les interven--Pots explicar com comença la cions eren més difuses i tècniques,lluita pels dos dies a autobusos centrades en els majors poders dede TMB? les direccions (aquest col·lectiu és-En la passada negociació de l’ac- al que majoritàriament es convidatual conveni, tots els sindicats en als esmentats actes) i la més relle-les diferents plataformes de conve- vant autonomia d’aquestes en lani especificaven aconseguir els dos gestió dels recursos humans, admi-dies de descans setmanals com un nistratius i econòmics.dels punts prioritaris a lhora de la Però una sèrie d’idees centralsnegociació. A dia d’avui tenim han arrelat entre els sectors mésnomés cinc dies de descans al mes, conscienciats del professorat: pri-per molt que l’empresa es dediqui vatització, gestió indirecta, desre-a mentir a la premsa sobre aquest gulació de les condicions laborals,tema. mètodes empresarials... en entrar Després dun any simulant nego- en les Bases de la LEC, escoltar lesciar, el 28 de desembre del 2006 xerrades d’alguns sindicats, llegirels sindicats UGT, CCOO i SIT les seves publicacions o ser afectatsignen el Conveni 2005-08 a es- lenci. La FAVB ens va mostrar el escatima en recursos de tot tipus, companys van iniciar una vaga de per algun pla pilot a l’ús que s’a-quena dels conductors/es (que ha- seu suport. no per negociar sinó per infondre fam a la plaça Sant Jaume per mos- vança uns mesos a l’entrada envien votat majoritàriament en con- El 21 de novembre del 2007, la por entre la plantilla, desacredi- trar a la ciutadania la nostra inten- vigor de la futura llei, si no ho im-tra del conveni en un referèndum) i després de dos mesos intentant ser tan-nos públicament, gastant els ció de voler trobar solucions abans pedim.sense que el tema dels descansos rebuts, ens veiem en lobligació de diners de tots els ciutadans en de larribada de la segona tanda de Els discursos comencen a virar iquedi solucionat per a la plantilla. convocar una aturada de cinc hores anuncis en els diferents mitjans es- dies de vaga. Aquesta iniciativa va en els últims actes es dedica cada Passa prop dun any des de la amb Assemblea per decidir entre crits afirmant amb rotunditat que ser qualificada pel vicepresident de vegada més temps a explicar que elsignatura, els conductors/es co- tot el col·lectiu com havia de ser el els dos dies de descansos ja els TMB, Diídac Pestanya, com una projecte no té afanys privatitzadors.mencen a queixar-se a tots els dele- camí per seguir. Lassistència va posseïm i cap a on ens dirigim és a “acció del segle XIX i una prova Però, què difícil és convèncer-gats sindicals dels sindicats per la ser massiva, al voltant de 1800 una pujada salarial encoberta. La de que no volíem negociar sinó una nos que no es vol privatitzar l’en-manca de descansos i des de la conductors/es ens concentrem a la Direcció trenca les negociacions, i revolució”. senyament públic quan una partSecció Sindical de CGT, coincidint plaça Universitat, decidint que si ens veiem abocats a una vaga de Comencem lany nou amb una cada vegada més important dels di-amb la publicació dun nou Reial en el termini dun mes no rebíem set dies en dates assenyalades. vaga de tres dies, lempresa en ners públics aniran a parar a la pri-Decret que aplicant-lo als nostres alguna proposta en ferm per part El primer dia de vaga a la Direc- aquesta ocasió sí que estava prepa- vada concertada perquè acompleixitemps de treball ens oferix la possi- de la Direcció de TMB i de lAjun- ció de TMB li sorgeix un problema rada per afrontar aquests dies, però el seu paper de servei d’interès pú-bilitat daconseguir més dies de tament de Barcelona, convocaríem amb la qual ella no comptava i és no amb el diàleg i la negociació blic. O, que la gestió indirectadescans, es decideix emprendre vaga per Nadal. que el 85% de la plantilla segueix sinó amb la brutalitat policial. Les (ajuntaments, entitats sense ànimuna campanya destinada a donar a Passen els dies i lúnica cosa que laturada i està decidida a lluitar. La portes de les cotxeres es convertei- de lucre, equips de professionals)conèixer la situació i a forçar una es rep per part de la Direcció són seva prepotència i la seva desídia li xen en autèntiques trinxeres dels dels centres públics no és unanegociació que semblava oblidada. propostes en què sens afirma que gasten una mala passada. antidisturbis dels Mossos d’Esqua- forma de privatitzar. Senvien cartes a la Direcció de estem en un camí sense sortida i a LAssemblea que es va celebrar dra i de la Guàrdia Urbana. Lam- O que deixar les escoles bressolTMB, a tots els partits polítics i a la lúnica cosa que ens aboca la nostra a les cotxeres de Sants va demos- bient es va anar escalfant, fins que a la iniciativa social, els ensenya-FAVB (Federació de Veïns i Veïnes reivindicació és a retrocedir quant trar una vegada més que els con- a la tarda del 3 de gener del 2008, a ments artístics a la demanda delde Barcelona) exposant-los la nos- als nostres drets ja adquirits. O ductors/es sí que estaven disposats les portes de la cotxera de Zona mercat i determinats cicles forma-tra situació i sol·licitant-los urgents sigui, res dels 2 dies i molta prepo- a lluitar pels dos dies, fent callar al- Franca, per ordre dels caps d’a- tius a la iniciativa d’empreses, certsreunions per arribar a un acord. tència empresarial. guns sindicalistes. Van passar els questa cotxera, som retirats per la sindicats, entitats territorials i grups La resposta per part de la Direc- Una vegada està la convocatòria quatre primers dies de vaga, i du- de professionals no són variantsció i dels partits polítics va ser el si- de vaga sobre la taula, lempresa no rant les festes nadalenques quatre continua a la pàgina 8 força conegudes de la privatització. Com combregar amb rodes de molí ben grosses com l’externalit- zació de funcions educatives o rela-Davant de l’Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva cionades amb el fet educatiu, o la proliferació de fundacions i orga- Gabinet de premsa confederal pactes que, firmats o prorrogats, real , i enfonsar fins i tot més si cap els grans problemes que pretencio- nitzacions sense ànim de lucre que CGT pretenen des de l’any 1997 "orien- en el que anomenen "flexibilitat" i sament aborda. primer comencen treballant a l’en- tar la negociació dels convenis "competitivitat" , això sí, sempre a Des de CGT entenem que torn dels centres i després acabenC om cada any des de ja fa onze, CC.OO, UGT i les patronalsCEOE i CEPYME han subscrit el col·lectius" en sectors i empreses. De nou aquest pacte repeteix els objectius dels anteriors, que molt costa del salari i dels drets dels tre- balladors i treballadores. Il·lustratius són els resultats ob- només mitjançant l’acció sindical, la mobilització i la desobediència a aquest AINC podrem defensar els desplaçant els professionals de les seves feines, amb treballadors i tre- balladores pitjor pagats i sense ga-18 de desembre l’anomenat ens en temem no arribaran a res, tal tinguts pels anteriors Acords, fór- nostres drets. On hàgim de nego- ranties laborals."Acord Interconfederal per a la com ha ocorregut anteriorment; o mula imposada per les patronals ciar, ho farem sense la coacció d’a- A més, cal recordar que el se-Negociació Col·lectiva -2008" , i més aviat, al que sí que arribarà, és CEOE i CEPYME, i que CCOO i quest instrument, i amb l’afany nyor Ernest Maragall va privatitzarque estarà vigent durant tot el prò- a limitar una vegada més les puja- UGT assumeixen sense majors únic de millorar les condicions bona part dels serveis públics dexim any. Són ja amb aquest sis des dels salaris per sota de l’IPC problemes, i que no ha solucionat dels treballadors/es. l’Ajuntament de Barcelona.Catalunya. Febrer de 2008 7
  • 8. TREBALL-ECONOMIA ve de la pàgina 7 començat a lluitar no podem pararL’ALTRA REALITAT sense treure alguna cosa. Comp- força de linterior d’aquesta i acor- tem amb el suport de la majoria de donats pels Mossos d’esquadra. la gent de Barcelona. Si les cosesEls empresaris, Teodoro, afiliat de la CGT, rep una no varien, la vaga indefinida estàa Romania i els brutal pallissa per part dels antidis- turbis mentre exerceix el seu dret a sobre la taula i està decidit per as- semblea seguir aquest camí.treballadors, a informar els companys/es i a con- -Què demanaries als afiliats i afi- trolar els serveis mínims. Final- liades a CGT per donar-vos unl’Estat espanyol ment, després de l’agressió, el de- cop de mà? tenen acusat dagredir amb un -Des de la Secció Sindical de la Pepe Berlanga paraigua dos antidisturbis. Li de- CGT dautobusos volem demanar a manen pena de presó. tots i totes les afiliades de la Confe-U na notícia de premsa amb aquest titular, llegida fa algunsmesos plantejava com, coincidint -Quin paper estan jugant els di- ferents sindicats? -La representació dels treballadors Victòria judicial dels deració General del Treball que ens ajudin en el que puguin. Ca- dascú ha de decidir com pot donaramb la reducció paulatina de lesajudes de la Unió Europea a lEstat dintre d’autobusos de TMB, està dividida en cinc seccions sindicals: treballadors de TMB un cop de mà (escriure una carta de suport a la lluita pels diaris, fer unaespanyol, es fixava una nova desti- CGT, ACTUB, SIT, UGT i CCOO. Una sentència del Tribunal Su- la jornada. Lempresa havia in- resolució de suport del Comitènació: Romania. Així mateix, rela- Aquests tres últims signants de perior de Justícia de Catalunya terposat un recurs contra la pri- d’Empresa d’on es treballa, partici-tava com es destinarien 17.000 mi- lactual Conveni, posicionats en ha confirmat una altra sentència mera sentència per evitar com- par amb nosaltres als piquets elslions deuros entre 2007 i 2013 com contra de la mobilització i amb un prèvia del Jutjat Social 18 que plir o endarrerir el que, de fet, dies de la vaga, enganxar cartells ia part dels fons estructurals i de co- discurs ambigu, als fulles diuen donava la raó als treballadors de marca lEstatut del Treballador i fer pintades de solidaritat, muntarhesió. Igualment les dades que que respectaran el que diu l’As- TMB en la seva pretensió que que, a més a més, ha quedat re- xerrades sobre el tema, ingressaraquesta notícia especificava parla- semblea, però en realitat estan fent els conductors i les conducto- centment ampliat pel RD diners al compte corrent de suport,ven que des de 2005 shavien creat molta feina a cau d’orella tractant res que treballen més de sis 902/2007 que eleva el descans a assistir a la manifestació que orga-2.500 societats romaneses amb ca- de desanimar i posar por al cos al hores seguides poguessin des- una durada d’almenys 30 minuts nitzem, parlar amb els amics i ami-pital espanyol. De manera desorde- col·lectiu de conductors/es. En el cansar 15 minuts seguits durant cada 6 hores de conducció. gues del tema, etc).nada van aflorar a la meva memò- cas concret del SIT, en la lluita, Aquesta és una lluita ofensiva onria aquestes altres notícies s’ha partit en dos i hi ha una part a quins són els ànims entre els postura sembla voler arribar al ens juguem assolir millores labo-acompanyades dimatges dempre- favor de la reclamació dels dos conductors/es? Quins plans hi ha conveni per a així daquesta mane- rals. Potser ajudaria a trencar la di-ses i empresaris que tancaven les dies i una part, oficialista, comple- de futur? ra poder tornar negociar oberta- nàmica de la lluita defensiva delseves portes i es traslladaven a al- tament oposada a les mobilitza- -LAjuntament de Barcelona i la ment amb els de sempre. moviment obrer i, a la vegada, en-tres latituds, deixant fora de pista cions. Direcció de lempresa, en cap mo- Vol que els dos dies els posem fortiria el sindicalisme alternatiu.treballadors i treballadores amb un Durant tot el transcurs que ens ment han volgut negociar i lúnica de la nostra butxaca, quan el que Però a la vegada, si surt malament,futur molt poc esperançador. Totes ha dut a la convocatòria de vaga, cosa que han pretès és crear confu- demanem nosaltres obertament és pot ser la destrucció de la CGT a laaquestes actuacions les coneixem els tres sindicats abans citats, el seu sió entre la ciutadania. Una vegada la reducció de jornada. S’ha de nostra empresa. La Direcció haactualment com a deslocalitza- treball ha estat intentar per tots els finalitza la vaga han tornat a des- tenir en compte que, a dia d’avui, obert 24 expedients molt greus acions. És deslocalització el movi- mitjans desprestigiar els que estem convocar reunions per negociar. treballem 1.690 hores anuals de treballadors, molts d’ells de lament que realitzen algunes empre- treballant per millorar cada dia les Els pressionem i tornen les reu- temps efectiu, 83 hores de temps CGT.ses traslladant els seus centres de nostres condicions laborals i inten- nions però segueixen oferint pro- de presència, 80 hores extra obli- Per tot això, us demanem quetreball o part de la producció dun tar dalguna manera salvaguardar postes que lúnica cosa que bus- gatòries i 7 festes oficials. ens ajudeu, que feu vostra aquestapaís a un altre amb mà dobra més la poca credibilitat de què encara quen és minvar de manera Els ànims entre el col·lectiu de lluita i que vingueu a la manifesta-barata, o amb mesures de seguretat disposen. significativa tots els nostres drets ja conductors/es continua alt. La ma- ció del dissabte 9 de febrer a leslaboral menys exigents, encara que -Després de set dies de vaga, adquirits. Lempresa, amb la seva joria tenim clar que ara que ja hem 18h a la plaça Universitat.generalment són les multinacionalsqui practica aquesta activitat,també empreses de menor grandà-ria es dediquen a aquest nou esport Les raons d’una vaga que els mitjans han intentat criminalitzarsorgit de la globalització dels mer-cats. La deslocalització afecta tots Col·lectiu Catalunya ció de jornada per fill, com una lalties psicològiques eren la segona 6% de la plantilla com a equip di-els sectors dactivitat i territoris en manera de poder estar més amb els causa de baixes a l’empresa, des- rectiu. Això volia dir 1 directiu peraquest país, a manera dexemple: Volem recordar que el col·lectiu de seus. Una altra dada que confirma prés de les muscoesquelètiques. A cada 15 treballadors. Apart delsconfecció tèxtil (Cortefiel), calçat conductors de conductores de aquesta mancança de conciliació dia d’avui encara no tenim dades seus sous, els conductors/es de(Pikolinos), alimentació (Joyco), TMB treballa sis dies a la setmana, familiar és l’augment considerable de l’Informe del 2004-2006. TMB també hem denunciat públi-joieria (Majórica), motocicletes comença i acaba la seva jornada la- de companys i companyes que cament les multimillonàries pen-(Derbi), òptica (Indus), ‘call cen- boral en dos llocs diferents de la agafen alguns dels seus 20 dies de Crida als usuaris sions d’aquest directius quan es ju-ters’ (Telefònica), components de ciutat de Barcelona i tots els con- permís no retribuït, ajustant-se el bilen: Per això, el col·lectiu va ferlautomòbil (Delphi)… És a dir, le- ductors i conductores suplents co- cinturó per poder estar més amb la Coincidint amb les jornades de una crida a tota la gent de Barcelo-conomia espanyola perd competiti- neixen el seu horari i la línia en la família. vaga d’Autobusos de TMB, els tre- na i rodalies a fer una vaga d’usua-vitat en el que fins ara ha estat el qual han de conduir el dia següent 2. Un alt nivell de tensió entre els balladors/es van fer una crida a la ris, com les que es van realitzar alsseu major avantatge competitiu: només amb un dia d’antelació. conductors i conductores que ha gent de Barcelona i rodalies a fer anys 50 per la pujada de tarifes delbaixos costos laborals. Mentre a El col·lectiu de conductors i con- fet disparar totes les alarmes pel ni- una vaga d’usuaris i usuàries, ja tramvia, coincidint amb la vaguesRomania el sou mig en la construc- ductores realitza només cinc dies vell d’agressions que patim com a que un any més, els preus del d’autobusos.ció és de 400 euros, en el nostre de descans al mes. El conductors i col·lectiu. El complicat trànsit de la transport públic pugen en completapaís no baixa dels 1.000. De tal ma- conductores d’Autobusos de TMB ciutat, la tardança entre autobusos desproporció al sou dels treballa- Vaga la segonanera que els sectors de lautomoció treballen a l’any: 1.690 hores efec- com conseqüència de la gestió de dors i treballadores de Barcelona i quinzena de febrero fusta i suro són fràgils enfront tives, 83 hores de presència míni- segons quines línies, fent que la rodalies. Aquesta situació és enca-dels països de lest europeu; els del mes, 80 hores extra obligatòries, 7 desesperació d’alguna gent es tra- ra més agravant si es compara els Després dels set dies de vaga, la di-sector tèxtil o el calçat ho són en- dies de feina en festes oficials, dueixi en agressivitat i la pèrdua preus del transport públic de Bar- recció de TMB no tenia excusesfront de lobertura a països del Ma- temps partit, etc. Treballen 251 del respecte cap a la figura del con- celona amb el d’altres ciutats de per no voler negociar, ja que no higrib o asiàtics. dies a l’any, més les festes oficials, ductor, ha derivat en agressions l’estat. A més, aquests preus abu- havia convocada cap vaga. Per Mesures per rescabalar-nos da- quan la mitjana al sector és de 220 cap al conductor i conductora. (35 sius xoquen frontalment amb el altra banda, si no hi ha acords en laquesta política antieconòmica i dies a l’any. agressions físiques al 2006, 32 fins discurs oficial e hipòcrita de l’A- negociació, els conductors convo-destructora del teixit industrial i, Aquesta situació de manca de al dia d’avui. En relació a les juntament de Barcelona d’utilitzar caran mes mobilitzacions durant elconseqüentment, del nivell docu- descans està provocant: agressions verbals no hi ha cons- el transport públic. mes de febrer.pació, podrien ser, entre altres, tància, però sabem que són dià- Els conductors i les conductoresobligar les empreses a retornar les 1. Una concil·liciació de vida fami- ries). d’autobusos de TMB porten anys Secció Sindical CGT Autobusosajudes públiques rebudes si traslla- liar i laboral molt difícil de dur a 3. L alt nivell de baixes per qües- denunciant públicament el desme- TMB http://www.cgtbus.comden la seva activitat industrial fora terme. No és una casualitat que tions psicològiques (depressió, an- surat nombre de directius que té Comitè de Descansos TBdel territori o el boicot dels seus cada cop són més els treballadors i sietat, etc.). Segons l’Informe de aquesta empresa pública. L’any http://comitedescansos.blogs-productes. treballadores que sagafen la reduc- Salut de l’any 2002-2004, les ma- 2005, Autobusos de TMB tenia un pot.com 8 Catalunya. Febrer de 2008
  • 9. TREBALL-ECONOMIA Èxit de la lluita de Selsa QUI PAGA MANA El consol dels a la neteja de Cornellà explotats Vicent Martínez Federació Comarcal del Baix Llobregat de la CGT amb la condició de intimidar. Però res els ha servit perquè les dones de Selsa van recordar els L a meua és una professió, la de periodista, molt donada a lego. El periodisme és una daquestesL es treballadores i treballa- bons temps de la lluita en veure “professions liberals” en la qual dors de lempresa Selsa que les coaccions en lloc dacollo- molts ja fa temps que es van deixar (concessionària de lAjunta- nir-les les embravia més i més. Van de considerar treballadors per a serment de Cornellà, encarregada de estar tots els dies de vaga a la porta una mena de (pseudo) intel·lectualsla neteja de col·legis i dependèn- de lAjuntament sense flanquejar el que viuen per treballar, i no treba-cies municipals del municipi de 90 % de la plantilla des de les llen per a viure, i per als quals laCornellà) van signar el dia 18 de 9.30h fins a la 13.30h, excepte les professió i lèxit professionals sóngener de 2008, un acord que posa hores que sestaven en manifesta- les úniques fites possibles. Molts nifi a 13 dies de vaga (dos dies al no- ció pels carrers de Cornellà mos- saben, ni volen saber, què són elsvembre i dos al desembre) i en trant el seu problema a la població. sindicats, desprecien els convenisvaga indefinida des del passat dia 8 Després sanaven a menjar i a con- col·lectius i les millores laboralsde gener fins a la signatura de la- tinuació a vigilar pels col·legis les- col·lectives.cord. Els 144 treballadors i treba- quirolatge que lempresa i lAjunta- Fins i tots alguns treballen gratislladores de lempresa Selsa porta- ment es van muntar amb empreses per a importants grups de comuni-ven molt de temps reivindicant la no sels pagaven, daquests 1.000 formen el comitè -CGT, UGT, externes per trencar la vaga, amb cació només per veure el seu nommillora de les condicions de tre- euros, 400 euros els hi avancen a la CCOO- a més del Sindicat dEstu- lexcusa de la salubritat per als allà. Tanta universitat per no res.ball. paga de gener per a compensar els diants, ha comptat amb moltes nens, però que tampoc els va servir Mon pare, que només té leducació Lacord va ser ratificat el dia 21 descomptes pels dies de vaga. Per simpaties entre la població de Cor- per la fermesa de la plantilla. bàsica i és paleta, cobra més, viuper la plantilla i és el que correspon a lany 2009 el plus serà de 1.200 nellà, el que ha fet que els intents La CGT va estar en aquesta vaga millor, compleix els seus horaris, téquan es duu una lluita tan unida i euros anuals. A més es contempla de lAjuntament i de Selsa per des- amb un suport logístic i militant contracte i, ves, no competeix ambamb tanta decisió i coratge com la una reducció de jornada de mitja acreditar-la hagin fracassat total- molt important i amb un treball els altres per ser el millor paleta delque han portat a terme aquestes hora al 2008 i una altra mitja al ment. També han fracassat les inti- formatiu de com sha dentendre la món i obtenir algun premi o reco-companyes i companys. En aquest 2009, així com un dia dassumptes midacions que ha portat a terme participació dels i les afectades. neixement. Sha de veure que pocacord es contempla el pagament propis en aquest any i un altre més lempresa amb els acomiadaments Les delegades han estat el referent omplen els egos dels periodistes.dun plus de 1.000 euros durant al següent i la retirada de tots els i expedients sancionadors i lAjun- per a totes les seves companyes i Laltre dia parlava amb una altrelany 2008, tal com sol·licitaven les acomiadaments i expedients disci- tament amb la intervenció de la po- companys, i a nivell de la Federa- periodista que sen feia creus decompanyes, ja que entenien (i així plinaris aplicats per lempresa a fi licia municipal i els mossos des- ció de Neteja, el company Josep com de malament escrivien lessels ha reconegut al final després de trencar la vaga. quadra, multant per llençar papers, M. Pi, assessor per la CGT en la- noves generacions de periodistes,de la dura baralla) que exercien Aquesta vaga, que ha comptat per tallar el tràfic i per qualsevol cord final, també ha estat a laltura que no preguntaven a les rodes defuncions que no els corresponien i amb el suport dels sindicats que xorrada que sels ocorria. Tot valia de locasió. premsa que estaven ‘aborregades’ i que no hi ha rigor (anàlisi que en part és certa). Però ai!, de què es queixa aquesta gent jove? Que noDesconvocada la vaga de la Vaga en el telemàrqueting el cobren? Que fan moltes hores? Que cobren poc? “És el que ens haHispano Igualadina després passat 21 de desembre passat a tots i al final qui és bo téd’arribar a un acord favorable èxit”, em fa el meu interlocutor. El E l 21 de desembre, la Coordi- nadora Estatal de Telemàr- fins i tot organismes públics com el 112 o la Hisenda Pública. somni americà adaptat per a perio- distes: Es pot ser més submís aE l 27 desembre passat, va tenir lloc una reunió del comitèdempresa amb la direcció de lem- ment el quadrant de serveis, fes- tius i vacances, i es va arribar a un acord amb el comitè d’empresa queting de CGT va convocar vaga de 24 hores a tot lEstat espanyol en el sector del telemarketing, en El motiu daquesta vaga és la precarietat laboral, agreujada per la constant deslocalització de ser- lempresari!!! I aquest és el trist consol dels ex- plotats: a mi mhan explotat, si; hepresa dautobusos Hispano Iguala- sobre la jornada laboral, els des- la que es van veure afectats els veis a Amèrica Llatina principal- fet un munt dhores sense cobrar, si;dina. cansos i el temps de conducció, serveis datenció al client de les ment, i què propicien les empreses he treballat sense contracte, si; … En aquesta reunió es va arribar adaptant-se a la normativa vigent, principals empreses de comunica- que operen a l’Estat espanyol. De però és que sóc bo!!! Ai, quantsa un acord per a desconvocar la que no es complia. cions com Vodafone, Ono, Oran- forma paral·lela i durant la jornada empresaris pagarien perquè tots elsvaga de conductors prevista per A més a més, la direcció va ac- ge, Telefónica, Movistar o com- de vaga es van realitzar concentra- treballadors pensessin això.als dies 9, 11, 14, 18, 21, 25 i 28 cedir a lliurar la documentació panyies energètiques com Unión cions de 12 a 13 hores a diverses Jo em pensava que en aquest tristde gener. La direcció de l’empre- corresponent per a la comprovació Fenosa, Iberdrola o Gas Natural, ciutats com Barcelona camí ens acompanyaven els guio-sa, renuncia a imposar unilateral- de les nòmines. bancs com BSCH, ING, BBVA o www.cgt.es/telemarketing nistes: una altra daquestes profes- sions que queda “guai” de pertà- nyer-hi. La seua associacióBalears: Salom-IB3 acomiada 12 treballadors i treballadores gremialista, com fa poc ha fet el Col·legi de Periodistes, Guionistes Audiovisuals de Catalunya dema-Secció Sindical CGT a Salom-IB3 la direcció de l’ens públic, i la prò- Al final del passat mes de maig, tisfacció de les seves necessitats i nava unes tarifes mínimes per als pia administració autonòmica, es- els treballadors de Salom IB3 pro- el compliment de les promeses. periodistes com a autònoms, ésS ense cap comunicació prèvia, la direcció de lempresa SalomAudio i Vídeo SL, subcontracta de taven al corrent dels fets. Els treballadors i treballadores de Salom-IB3, amb tots els con- tagonitzaren una vaga en defensa dels seus drets. En campanya elec- toral, els partits coaligats en l’ac- Des de la CGT es consideren in- admissibles aquests acomiada- ments i s’ha fet una crida urgent clar, perquè, no ho oblidem, són professions liberals, no en volen saber res de ser considerats treba-l’ens públic de ràdio-televisió bale- tractes laborals en precari, duen tual govern balear, es posaren dar- per tal que, entre tots i totes, acon- lladors, de ser "proletas"... atribu-ar IB3, va procedir el 4 de gener a més d’un any lluitant per l’estabili- rere de les aeves pancartes. Però, seguir la readmissió incondicional cions que, potser, podrien despres-l’acomiadament de 12 treballadors tat dels seus contractes, per uns sa- com també ha succeït en altres i immediata dels treballadors i tre- tigiar-los. I, ves, fa uns mesos vani treballadores, al·legant causes or- laris suficients i per unes condi- ocasions (recordau Son Espases) balladores acomiadats. demanar un conveni col·lectiu, comganitzatives i de producció. cions laborals dignes. La una vegada guanyades les elec- També s’ha responsabilitzat el els sindicats de classe de tota la L’excusa per perpetrar aquest negociació del seu Conveni cions i ja en el Govern, aquests po- Govern de les Illes Balears i els vida.gravíssim fet és un suposat retall Col·lectiu ha estat lligada a la su- lítics s’han oblidat dels treballa- partits que ho conformen, d’aques- A veure si els periodistes en se-de serveis, que la direcció dIB3 va brogació dels seus contractes per dors de Salom-IB3 que, després de ta agressió als treballadors de gueixen el camí en comptes decomunicar a Salom els passats 7 i IB3, i a l’aspiració de donar un ser- set mesos de Govern d’esquerres i Salom-IB3 i a tots els treballadors i pensar que el bo és bo perquè19 de desembre. Això vol dir que vei públic de qualitat. nacionalista encara esperen la sa- les treballadores. aguanta lexplotació.Catalunya. Febrer de 2008 9
  • 10. TREBALL-ECONOMIA A partir de l’actuació de la CGT El Constitucional reconeixL’Ajuntamentde Reus el dret de vaga a lesregularitza lasituació de 16treballadores persones ‘sense papers’amb contracte Col·lectiu Catalunya del dret de vaga per part dels treba- lladors estrangers".d’ocupació E l Tribunal Constitucional hacomunitària tornat a declarar inconstitu- cional un article de la Llei Dret per ser treballador dEstrangeria aprovada en lanySecció Sindical CGT Ajuntament de Reus 2000 pel govern de José María La resolució declara que "tals drets Aznar. Si el passat mes de novem- no satribuïxen a la persona en raó bre va declarar que els immigrants de la seva nacionalitat o de la situa-L ’Ajuntament de Reus ha regu- laritzat la situació de setze tre-balladores amb contracte comuni- irregulars tenien dret a sindicar-se lliurement (entre altres drets so- cials o sindicals), el dia 27 de des- ció administrativa en la qual pot trobar-se en un moment determi- nat, sinó només pel fet de ser treba-tari. Aquestes treballadores embre va notificar llador".portaven diversos anys encadenant públicament una altra sentència en Continua assenyalant que el dretde forma fraudulenta diversos con- la qual els reconeix el dret a la ritzats a treballar" que larticle 11.2 vaga, ha dentendres, en relació a la vaga està recollit en lEstatuttractes, sota denominacions dife- vaga, encara que no tinguin els pa- de la llei incloïa quant a la vaga. amb el dret a la llibertat sindical dels Treballadors i és un dels "mit-rents però realitzant sempre les ma- pers en regla. Ladvocat de lEstat, que defen- del treballador estranger, en la seva jans legítims per a la defensa delsteixes tasques. A partir de la petició En aquesta última resolució, lalt sava la constitucionalitat de la llei caracterització material, indepen- interessos dels treballadors", peld’un grup de treballadores, la sec- tribunal estimava parcialment el impugnada, sostenia que "si els es- dentment de la legalitat o il·legali- que no resulta admissible que selsció sindical de CGT assumeix les recurs dinconstitucionalitat pre- trangers no autoritzats per a estar o tat de la seva situació". privi duna protecció la raó de laseves reivindicacions portant a sentat per la Junta dAndalusia residir a Espanya no estan autorit- Per això, en línia amb la sentèn- qual désser és la pròpia defensaterme diverses assemblees i mesu- contra la reforma de la Llei Orgà- zats per a treballar vàlidament, cia que va estimar el recurs presen- dels seus interessos. "Lexclusióres de pressió, que han desembocat nica sobre Drets i Llibertats dels mancaria de sentit permetre que tat pel parlament de Navarra, la total del dret de vaga daquells es-finalment a finals de desembre de Estrangers a Espanya i la seva Inte- qui no està autoritzat a treballar po- que ara es pronuncia sobre la im- trangers que treballin, a pesar de2007 en la contractació de 15 treba- gració Social. gués gaudir del dret de vaga". No pugnació andalusa explica que "no mancar de la corresponent autorit-lladores i 1 treballador (la majoria Encara hi ha diversos recursos obstant això, lalt tribunal resulta constitucionalment admis- zació administrativa per a això, node serveis socials) com a laborals sense resoldre. En aquesta ocasió discrepa i entén que "la determina- sible lexigència de la situació de es compatible amb la Constitució",interins dins la plantilla de l’Ajun- anul·la lincís "quan estiguin auto- ció de làmbit subjectiu del dret de legalitat a Espanya per a lexercici assevera el TC.tament de Reus. Les treballadores estaven con-tractades per Ocupació Comunità-ria, una mena “d’empresa” a través Nissan amenaça amb un ERO que afectaria 450 personesde la qual l’Ajuntament de Reusrep subvencions de diferents orga- Col·lectiu Catalunya centrals sindicals, una alternativa Segons el parer de Nissan, el que aconseguint les reivindicacionsnismes amb les que contracta des- convincent als acomiadaments for- cal aconseguir és que sapunti el presentatadas en la Plataforma deenes de persones amb categoria detècnics mitjos o superiors que tre-ballen dins l’organigrama de l’A- N issan va anunciar el 8 de gener un pla de baixes volun- tàries per a reduir la plantilla de la çosos de lexpedient de regulació docupació ha dincloure també un pla de prejubilacions i de recol·lo- màxim nombre possible de perso- nes al pla de baixes voluntàries, no obstant això els sindicats conside- Conveni Col·lectiu, tals com re- ducció de la jornada individual anual, recuperar els ritmes de tre-juntament, costat a costat amb al- fàbrica de la Zona Franca de Bar- cacions internes de treballadors ren que amb aquesta mesura no se- ball al 100 MTM, establir els coe-tres treballadors que si estan en celona com pas previ alternatiu a afectats per leliminació dun torn vitarà un ERO que no accepten, pel ficients de fatiga recomanats per laplantilla, amb la diferència de que un expedient de regulació docupa- de treball de la cadena de muntatge que preparen mobilitzacions de OIT, recuperar els 10 minuts per-els d’Ocupació Comunitària es tro- ció que pot afectar a 450 empleats dels models Pathfinder i Navara. protesta que saniran intensificant a duts dentrepà,... Recolocar la plan-ben en una situació totalment pre- a partir dabril. La companyia va mesura que sacosti la data de pre- tilla sobrant en altres plantes-pro-cària, tenen sous més baixos, i no comunicar als sindicats lobertura L’empresa no jubilarà sentació del mateix, segurament el ductes, a causa del augment detenen conveni propi ni representa- dun període dun mes, com un fet dia 11 de febrer. Per a mostrar el producció, i per a millorar les co-ció sindical que els defensi. consumat, perquè els treballadors En una reunió el 14 de gener lem- seu rebuig a lajustament de planti- bertures de dies de permís, flo- Volem remarcar la passivitat acceptessin una oferta dindemnit- presa va tornar a rebutjar la possi- lla que afectarà a 450 treballadors, tings, dissabte, productivitat. Apli-amb que la majoria del comitè zació que preveu un mínim de bilitat de jubilar anticipadament a els sindicats van acordar convocar car la flexibilitat establerta end’empresa de l’Ajuntament ha 8.000 i un màxim de 60.000 per alguns dels seus treballadors de la aturades duna hora per torn en la Conveni que permeti la baixada deafrontat aquest tema en els últims empleat, pla de baixes incentivades fàbrica de la Zona Franca de Bar- factoria de Zona Franca per als producció del producte afectat. Eli-anys, i no ha estat fins que la Con- al que podran acollir-se tots els celona, malgrat lescassa acollida dies 23 i 30 de gener i 6 de febrer. minar el topall dindemnització enfederació General del Treball s’ha empleats directes i semidirectes del pla de baixes voluntàries, i els Els sindicats van proposar també cas de baixa incentivada. Aconse-implicat en la recerca d’una solució dels centres de treball industrials sindicats van acordar preparar mo- prorrogar durant un any el conveni guir el reingrés obligatori en casque el Comitè d’Empresa ha recol- de Barcelona amb unes quantitats bilitzacions per a protestar contra col·lectiu que va expirar el passat dexcedència/baixa voluntària.zat la iniciativa. variables, en funció de criteris la retallada de plantilla, reiterant la 31 de desembre, acord al que es va CGT considera que hi ha treballa- Denunciem que Ocupació Co- dantiguitat i categoria professio- necessitat daplicar mesures alter- arribar finalment el 18 de gener dors amatents a sortir de maneramunitària funciona com una mena nal. La mitjana resultant del pla de natives que evitin els acomiada- amb una pujada salarial equivalent temporal, per estudis, cura de fa-d’ETT que serveix a l’Ajuntament baixes, articulat en trams dantigui- ments, sobretot prejubilacions, una a laugment de lIPC, acord que miliars, mentre algun companyper contractar personal de forma tat, se situa al voltant dels 45 dies opció que va tornar a rebutjar lem- CGT va rebutjar per considerar-lo arriba a ledat de jubilació, ... siprecària. Entenem que l’adminis- de sou per any treballat. presa per considerar que no es trac- insuficient, dacord amb loposició després tinguessin la possibilitat detració pública hauria de donar La plantilla de la fàbrica de la ta dun problema de reestructura- que ja va mostrar en el seu moment reprendre el seu lloc de treball. Ésexemple en aquests temes, i que si Zona Franca i del centre de Mont- ció, sinó de flexibilitat laboral, davant la signatura de lanterior per tot això que la secció sindicalhi ha llocs de treball a cobrir per cada i Reixac supera les 5.000 per- sobretot després de la recent obli- conveni. de CGT soposa rotundament a la-donar serveis bàsics d’atenció a la sones sobre una plantilla global del gació de convertir en fixos a 465 plicació dun ERO, quan existeixenpoblació, aquests s’han de cobrir grup a l’Estat espanyol de 6.900 treballadors eventuals. No és sufi- Solucions possibilitats, que eliminen el so-amb ocupació de qualitat i contrac- empleats. Els sindicats presents en cient la flexibilitat laboral, quant a brant de plantilla exposat per Nis-tació estable dins la plantilla fixa de lempresa CCOO, UGT, CGT i dissabtes, vacances,...? si no que, Per a CGT la primera solució hau- san. CGT no acceptarà cap aco-l’Ajuntament i sota el marc del seu USOC) van mostrar la seva oposi- ara també és necessària una flexi- ria de ser la millora de les condi- miadament i a més demana elconveni. ció als plans de lempresa. Per a les bilitat en contractació?. cions de laborals dels treballadors, boicot a les hores extres.10 Catalunya. Febrer de 2008
  • 11. TREBALL-ECONOMIA 14 de febrer: vaga general contra la Llei d’Educacio de Catalunya Federació dEnsenyament CGT * Redueixi els concerts fins a la Catalunya El professorat català anirà a la vaga seva supressió –amb ingrés a la xarxa pública dels centres concer-E l Document de Bases de la Els sindicats de mestres i profes- que en les últimes eleccions sin- tats que vulguin, com els del Llei d’Educació Catalana sors han decidit plantar cara al dicals van obtenir representació CEPEC que les Bases citen-, o del perfila un model de sistema conseller d’Educació, Ernest Ma- en escoles i instituts (CGT, seu professorat en centres públics.educatiu adaptat als preceptes neo- ragall, i han convocat una jornada USTEC- STES, CCOO, ASPEPC- Pressupost per a centres i serveisliberals que emanen d’institucions de vaga en l’ensenyament públic SPS i UGT) shan posat dacord públics. Ni un euro a la privada!com el Fons Monetari Internacional per al pròxim 14 de febrer per exi- en convocar una vaga. * Integri el dret a l’escolarització(FMI) o el Banc Mundial (BM) -i gir la retirada del document de L’aturada, fixada pel dijous 14, 0-3 anys, amb xarxa pública.es concreten en les directives de bases de la futura llei d’educació busca la complicitat de la ciuta- * Suposi una reducció de grups-l’Organització Mundial de Comerç de Catalunya, de l’elaboració de dania per reclamar les mesures classe a tots els centres, començanti de la UE en els tractats de Lisboa la qual han estat apartats. educatives que Catalunya neces- per P-3 i el parvulari, i reconeixento la directiva Bolkestein- que res- Per als sindicats, el projecte sita. una reducció sensible als grups-ponen bàsicament a dues consig- culpabilitza dels mals de l’educa- Els sindicats denuncien que classe d’alumnes amb especial difi-nes: ció al professorat, en el qual se amb la reforma als centres s’aca- cultat. 1) Els ciutadans que poden pagar centren les reformes, alhora que de forma deficient. Set anys des- barà imposant la lògica del mer- * Elimini la sisena i apliqui ladeterminats serveis (com sanitat o l’administració defuig les seves prés que el sector protagonitzés cat, amb una gestió jeràrquica i jornada continuada.ensenyament) han de contribuir al responsabilitats, com la de com- a Catalunya la seva última jorna- empresarial que desvirtuarà el * Integri la formació dins l’horariseu finançament, de manera que prometre’s a injectar més diners da d’aturada durant l’última legis- seu caràcter públic i modificarà laboral donant suport i recursos al’estat oferirà aquest servei, de en un sistema que està finançat latura de CiU, les cinc formacions les seves actuals condicions. propostes d’innovació.forma gratuïta i amb caràcter assis- * Asseguri estabilitat i sous dig-tencial, únicament als segments de coneix la seva feina és el treballa- * L’assoliment dels objectius re- tencia la funció directiva i reserva nes, en condicions laborals regula-la població que no disposi dels re- dor o la treballadora. Ningú millor quereix que els treballadors i les per al director o la directora totes des i sense externalitzacions, per alscursos econòmics suficients. que ell sap on es troben els proble- treballadores es reuneixin i parlin les decisions importants. treballadors i les treballadores dels 2) Sempre que la prestació d’un mes de producció i l’empresa con- de quina és la millor manera d’or- centres públics (professorat, PAS,servei públic pugui generar un be- verteix en un problema de supervi- ganitzar el treball. D’aquesta mane- Des de CGT TEIs, TIS,...) i avanci cap el cosnefici econòmic es transferirà la vència que sàpiga trobar-hi la ra, es dóna laparència de participa- únic docent.seva prestació al sector privat. Així, millor solució. ció democràtica en la gestió de La proposta de CGTparteix del fet * Garanteixi la gestió democràti-es considera desitjable el traspàs de * En conseqüència, es permet als l’empresa, però totes les decisions que les mancances reals del sistema ca i transparent amb participació defons del sector públic al sector pri- treballadors i a les treballadores de- que van més enllà del que afecta di- educatiu públic són el resultat tota la comunitat educativa.vat amb l’objectiu més o menys en- cidir sobre com organitzen la seva rectament el lloc de treball són pre- d’una desinversió continuada apli- * Asseguri serveis públics decobert de privatitzar els beneficis feina però sempre sotmesos al com- ses pels diferents òrgans directius. cada pels governs de tots els colors, lleure per a les famílies.que generin i socialitzar les càrre- pliment d’uns objectius fixats per D’aquesta manera, les treballadores que han descapitalitzat una escola * Garanteixi l’oferta pública ne-gues associades. l’empresa. La incentivació salarial i els treballadors són exclosos de pública catalana que va sortir de la cessària de formació professional i D’altra banda, el model d’orga- no és individual sinó col·lectiva i totes les decisions que afectin l’or- lluita contra el franquisme com a artística, sense condicionants ni in-nització i gestió dels centres educa- depèn del grau de compliment d’a- ganització global de la producció, referent educatiu de qualitat. gerència d’entitats privades.tius descrits en les Bases de la LEC quests objectius. En el cas de la la gestió econòmica i la fixació dels Entre els dos model educatius * Reconegui que, també per a larespon a un seguit de criteris que LEC, l’àmbit de decisió del profes- objectius que queden sota el control que es desprenen de linforme persona adulta, l’ensenyament pú-inicialment es van desenvolupar en sorat quedarà reduït a la programa- absolut de la direcció. És en aquest PISA, volem acostar-nos al finlan- blic és un dret; i desplegui unala indústria de l’automòbil al Japó, ció i ensenyament, l’avaluació de sentit que la nova Llei retalla les dès que, sense ser el nostre, conjuga xarxa que ofereixi tots els nivells aque de seguida es va aplicar a tota l’alumnat i la recerca experimenta- competències del claustre, supri- qualitat i equitat. tot el territori.l’activitat industrial i posteriorment ció i millora dels processos educa- meix els consells escolars de mane- Per això defensem una llei cata- Més informació al butlletí LEs-a les empreses de serveis. Aquests tius, al temps que el finançament ra que elimina els òrgans de partici- lana que: querda de gener:criteris generals són: del centre dependrà del grau d’as- pació de la comunitat educativa en * Determini el 6% del PIB català www.pangea.org/%7Ecgtense/IMG/ * Partir de la base que qui millor soliment dels objectius. la gestió del centre alhora que po- a educació pública; pdf/LEC_NO_2.color_0108.pdfDavant el greu deteriorament del servei CGT desconvoca les vagues previstes elsferroviari a Catalunya dies 21 i 28 de desembre i les vagues indefinides en estacions de viatgers SFF-CGT 2) Manteniment del personal ferroviari, tant en les estacions com en els trens. Sindicat Federal Ferroviari de la CGTE l Sindicat Federal Ferroviari de la CGT a Catalunya defensa un ferrocarril pú- 3) Adaptació de les estacions, dependèn- cies ferroviàries i trens per a facilitar el seu dacord amb les pretensions consensuades amb el CGE en relació a la pujada salarial,blic, social, segur, sostenible i de qualitat. Percaminar per aquest camí, cal seguir una sèriede passes: ús a les persones amb mobilitat reduïda. 4) Conservació i ampliació dels actuals serveis ferroviaris. E l dia 20 de desembre CGT va desconvo- car finalment les vagues previstes per als dies 21 i 28 de desembre i les vagues indefi- suposa un increment salarial per al present exercici d’un 5,3 i per al 2008 d’un 3 per cent més un 0,8 per cent en funció dels ob- a) La contractació de personal a través 5) Defensa del ferrocarril com a mitjà fo- nides en estacions de viatgers, en larribar a jectius traçats per l’empresa. També es re-dOEP (Oferta Ocupació Pública) en tots els namental del transport col·lectiu de titularitat la signatura dun preacord de conveni col·lec- flecteixen gran part de les reivindicacionsserveis, que solucionin aquestes mancances i pública, que garanteixi el fi social i la segure- tiu per al personal dADIF. dels treballadors. Per aquest motiu el ple derejoveneixi una plantilla amb una mitjana tat del transport, tenint en compte els avantat- El 19 de desembre, juntament amb seccions sindicals de CGT i després de valo-dedat de 47 anys i que repercuteixi en la in- ges ambientals i de sostenibilitat daquest CCOO, UGT i SF, el SFF-CGT va signar el rar positivament el projecte de preacord, vaternalització del manteniment preventiu de mitjà de transport. preacord del I conveni col·lectiu dADIF, decidir desconvocar les vagues previstes perles infraestructures i del material rodant. 6) Prioritzar el servei de rodalies, autèntic amb una vigència de dos anys 2007-2008 i la als dies 21 i 28 i suspendre les mobilitza- b) Realitzar inversions en el ferrocarril motor productiu de la nostra comunitat i uti- possibilitat de pròrroga en funció de que sa- cions destacions.convencional de Catalunya, que garanteixi: litzat diàriament per centenars de milers du- rribi a acords en la classificació de catego- La Confederació General del Treball vigi- 1) El manteniment de les estacions i un suaris. ries. larà, com és obligació seva, el complimentadequat nivell de qualitat i imatge. Un ade- En definitiva, la CGT aposta per la defensa Labast del preacord shavia de ratificar en del preacord, i no dubtarà en exigir lestrictequat manteniment de la infraestructura i del del ferrocarril com a mitjà fonamental del la comissió negociadora del conveni. compliment de les matèries a tractar i delsmaterial ferroviari. transport col·lectiu de titularitat pública. Aquest preacord té un abast significatiu terminis marcats.Catalunya. Febrer de 2008 11
  • 12. TREBALL-ECONOMIARepressió aRemolcanosa:tots els Judici a l’Arxiu Històric devaguistesmenys un han Barcelona: una sentència aestatacomiadats favor de la precarietat CGT Balears Secció Sindical CGT Ajuntament de BarcelonaE l 18 de gener estava prevista la C realització del primer dels ju- om ja informàvem àmplia-dicis pels acomiadaments dels tre- ment en articles anteriors,balladors de Remolcanosa del Port el 25 d’octubre va celebrar-de Palma, que mantenen una vaga se al Jutjat Social 17 el judici per laindefinida, en defensa dels seus demanda interposada pels 7 auxi-drets, des del dia 19 de juny del liars de l’AHCB contra l’empresapassat any 2007. Aquest conflicte Magma i l’Institut de Cultura deja dura més de mig any, i només la Barcelona. La sentència va ser do-unitat i determinació dels treballa- nada a conèixer el passat mes dedors, i el recolzament que es du a desembre. Nou anys de continusterme des de la CGT ha fet possible contractes d’obra i serveis i sousque lesperit de lluita i les possibili- miserables de 634 euros/mes, fantats de guanyar el conflicte estiguin palesa una realitat que el jutge con-intactes. Hem de recordar que: sidera “insuficientment provada”: 1. La Delegació del Govern, l’externalització d’una categorialluny de fer cap mediació, de ma- laboral –ni tan sols és tot un serveinera sorprenent ha emès no un, el que està externalitzat- i l’apro-sinó dos decrets de serveis mínims, piació privada de fons públic (em-tots dos favorables a lempresa i ate- presa Magma) per obra i gràcia denent les seves peticions. Paral·lela- l’Ajuntament de Barcelona.ment, el senyor Socias no ha estat En la demanda s’especificavavigilant del compliment, per part que els contractes són en frau dede Remolcanosa, daquests decrets, llei donat que no existeix cap obra este pleito, al ser independiente de mismo, si no hay otros elementos broma: estavem tocant el punt mésprovocant que els directius daques- ni servei determinat que justifiqui la existencia de cesión ilegal, que que prueben la cesión.” flagrant de la política de personalta empresa hagin violat en diverses l’eventualitat dels contractes, ni es el único objeto del mismo”. 7.- Tots els testimonis són decla- de lAjuntament: la precarietat la-ocasions allò decretat, atenent a cap d’ells designa cap obra ni ser- 3.- Pel que fa a l’antiguetat en rats nuls, “no nos merece crédito”, boral i lapropiació privada de fonscompanyies privades fora dels ser- vei amb autonomia ni substantivi- l’empresa: “dichos períodos sólo en especial el de la companya de la públics. No hi hauran diners perveis mínims. Només la vigilància i tat pròpia, sinó que els treballadors podrían tener relevancia, en caso CGT delegada de la Junta de Per- cursos de formació ni per recursosla denúncia dels treballadors ha estan realitzant feines estructurals, de apreciarse la existencia de ce- sonal: “tanto por causa de la inme- de cap tipus, però sí per a lempre-aconseguit posar fre a aquestes permanents i indispensables pel sión ilegal”. diación como por el manifiesto in- sari de Magma que seguirà om-conductes il·legals. funcionament de l’Arxiu. 4.- En un altre apartat fa valdre terés de dicha señora en que plint-se les butxaques. Magma té 2. Tampoc no shan preocupat, ni El judici va durar cinc hores. Van la sentència de jurisprudència triunfen las pretensiones de los de- gairebé 300 treballadors només ala Delegació del Govern, ni lAuto- assistir, per part dels treballadors: d’Airtel en la que s’entra en disqui- mandantes, (…) al reconocer que l’ICUB i a tot l’Ajuntament exis-ritat Portuària, ni abans ni després companys de l’AHCB i de l’ajun- sicions sobre la dificultat de discer- había recogido firmas a favor de teixen empreses privades de totde la declaració de la vaga, de vigi- tament, usuaris, delegats de la nir quan la contracta és una presta- los demandantes, y que se sigue tipus que actuen de la mateixa ma-lar en quines condicions es donava junta de personal i comitè dempre- ció de serveis en el marc de del hecho de que sea representante nera. Entre altres coses, el jutgeel servei públic de remolcadors, en sa de CGT, CCOO i UGT. Per part l’empresa principal o quan és un del sindicato que considera que la s’ha rentat les mans perquè unamans daquesta empresa privada, ni de l’ajuntament: uns serveis jurí- mer subministrament de treballa- situación de los demandantes es sentència favorable hauria servit deen quines condicions feien feina els dics barroers i agressius, la cap de dors. ilegal (véase, por ejemplo, escrito precedent i estímul per a molts al-treballadors de Remolcanosa. RR.HH. de l’ICUB, el director de 5.- Sobre la falsa organització de impugnación del último concur- tres treballadors en la mateixa si-Només shan recordat quan sha con- l’arxiu, l’empresari de Magma, empresarial del servei “que sería lo so, donde ella es una de las impug- tuació.vocat una vaga, i això per posar-se Artur Duart, i el seu home fort din- determinante de la cesión”, “se jus- nantes). I afegeix: “lógicamente, No sha pogut guanyar aquestdescaradament a favor de José Sil- tre l’empresa. També va assistir tifica teniendo en cuenta que se dicha posición es muy legítima cop perquè fan falta força lluitesveira, armador de Remolcanosa, com a observador larxiver en cap está externalizando una actividad pero obliga a dudar de que su testi- més a la resta de lICUB i de totresponsable de prestar un servei de l’Ajuntament de Barcelona. El contínua, sin resultado, por lo que monio sea imparcial y mínima- lAjuntament.públic absolutament lamentable, jutge: Salvador Salas Almirall (re- los poderes de la empresa principal mente objetivo”. El jutge no dubta,amb vaixells que són ferralla flo- cordeu el seu nom com a model no se dirigen a determinar dicho en canvi, d’Ajuntament, empresari Notícies d’última hora:tant, i de reprimir als treballadors d’home just i imparcial!!!) resultado sino a la propia activi- de Magma, director i coordinadoramb condicions laborals indignes. De res van servir les proves dad”. Pobre jutge! Ja ho va avisar de l’empresa: ells no, ells no són 1) Un dels auxiliars de l’Arxiu 3. La darrera prova daquesta po- aportades ni els arguments de la ell al començament del judici: és la part implicada ni tenen cap interés acaba de ser sancionat amb unalítica laboral ha estat lacomiada- defensa. 1ª. vegada que en aquest tribunal es en l’assumpte… virtuts de la justí- sanció greu de 16 dies de suspen-ment de tots els treballadors que se- La sentència del jutge no té des- jutja una empresa pública i, es clar, cia burguesa! El seu interés és sió de feina i sou, sense cap provacundaren la vaga, excepte un que perdici: no distingeix entre la Seat que fa- “L’interés “objectiu i imparcial. del que se l’acusa,forma part del comitè de vaga, amb 1.- De lanàlisi de les funcions brica cotxes-resultats i un servei Un jutge haurà absolt l’ICUB i 2) El comitè groc i patronal deuns arguments que són un caramull que desenvolupen els auxiliars i públic que ofereix una activitat l’empresa Magma. La CGT, no. Magma acaba d’enviar un escrit ade mentides. No obstant això, els que durant 5 hores van anar expli- contínua-resultat d’un servei pú- Els acusem i condemnem. El pro- la Junta de Personal, comitèsesquirols que han substituït als aco- cant, res. Ho liquida així: “debe se- blic. blema continua i les justes recla- d’empresa de l’Ajuntament i demiadats estan, per llei, subjectes al ñalarse que no se practicó prueba 6.- De gran sapiència és també macions que feiem segueixen en l’ICUB, que han estat donant su-decret de serveis mínims de la alguna”. aquest paràgraf: “en cuanto a la peu, amb aquests o uns altres tre- port a la lluita dels treballadors, di-vaga, que encara continua, i daixò 2.- Una altra perla: “nada se cuestión de la fórmula de cobro del balladors, amb represàlies o sense. famant a la delegada de la CGT.estam vigilants des de la CGT. hace constar tampoco respecto de servicio, es cierto que se establece Tot segueix dempeus perquè res no Esperem que Junta i Comitè Per compensar els salaris no per- los hechos que podrían tener rela- un precio por “unidades”, que son ha canviat. donin la resposta que es mereixcebuts, tenen obert un compte de ción con el carácter indefinido de horas (…) Sin embargo, es sabido La lluita de tots nosaltres ha aquest fals Comitè d’Empresa desolidaritat: 2051 0016 68 los contratos por existir fraude de que ese es sólo un indicio de que se estat completament justa i necessà- Magma que en cap moment ha fet1070004050 ley, porque se trata de una cuestión cede únicamente mano de obra, ria, encara que de moment hàgim ni fa res per defensar els treballa- www.cgtbalears.org que no tiene ninguna relevancia en por lo que no tiene valor por si perdut un judici. No era cap dors de la seva pròpia empresa.12 Catalunya. Febrer de 2008
  • 13. Tema del mes EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA BRUNO VALTUEÑA SERÀ EL NOU SECRETARI GENERALEl Congrés Extraordinari de Reustria el nou Secretariat PermanentText: Secretaria de Comunicació El congrés ha elegit de la CGT de Catalunya; Fotos: Joan Ramon Ferrandis també a la resta de membres del Secreta- riat Permanent (órgan organització anarcosindicalis- de gestió del sindicatL ta, ha celebrat el dissabte 19 de gener un congrés extraor-dinari a Reus. La CGT és la tercera entre congressos) amb una important presèn- cia de membres vincu-força sindical de Catalunya en nom- lats a diferents movi-bre de delegats sindicals i mobilitza- ments socials com aracions laborals, té una destacada pre- centres socials, plata-sència al carrer i està implicacada en formes de defensa delnombroses lluites socials. territori i campanyes an- La Confederació General del Tre- timilitaristes i anticapita-ball (CGT) ha elegit com a nou secre- listes.tari general Bruno Valtueña, en el seu Com a resultat de les votacions del Permanent (SP) del sindicat, ja que la miadats a Seat en lERO del 2005, la els centres socials okupats la Colo-congrés extraordinari realitzat al Cen- congrés, Paco Martín, del sindicat del majoria de components de lanterior lluita de la plantilla de lempresa de mera i Can Vies, els sindicats Intersin-tre de Lectura de Reus el 19 de metall de lAnoia, ha estat elegit nou havien dimitit. En aquesta trobada, de neteja SELSA de Cornellà per la mi- dical Alternativa de Catalunya (IAC) igener, i en el que han participat 34 secretari dorganització de CGT; Juan caire extraordinari, només shan triat llora de les condicions laborals, la la Unió Independent de Comitèssindicats dels 44 que formen actual- Antonio Sánchez, dActivitats Diver- els càrrecs del SP dàmbit català fins convocatòria de vaga del sector de Obrers Palestins de Gaza, la Xarxament la confederació catalana. El nou ses del Garraf, ocuparà la secretaria al Congrés ordinari que se celebrarà lensenyament contra la Llei dEduca- Estatal de defensa dels drets dels im-secretari general i la resta de secreta- dAcció Sindical; Joan Rosich, dActi- daquí a dos anys i on sabordaran les ció de Catalunya, i tantes altres lluites migrants (REDI), la Marxa pel Decrei-ries del nou Secretariat Permanent vitats Diverses del Baix Camp-Priotat, diferents estratègies sindicals i socials a nivell de tot el territori de Catalunya. xement, la campanya Som lo quehan comptat amb el vot favorable de la de Comunicació; Mariona Parra, de lorganització. També ha assistit al Representants de la CGT implicats Sembrem per declarar Catalunya lliu-més del 75% dels sindicats assistents dActivitats Diverses de Girona, la congrés extraordinari el secretari ge- en aquestes lluites i mobilitzacions re de transgènics, lAteneu Llibertarial congrés. dAcció Social; José Sorní, del sindi- neral de CGT a nivell de lEstat es- van realitzar intervencions en el trans- de Sant Boi, lEsquerra Independen- Valtueña, de 51 anys i nascut a cat del Metall de Barcelona, gestiona- panyol, Eladio Villanueva. curs del congrés. tista del Camp o la Coordinadora Ta-Barcelona, és afiliat al Sindicat del rà la secretaria dAdministració i Fi- El sindicat es troba implicat en El congrés va comptar, a més, amb rragona Patrimoni de la Pau. Una re-Metall de la comarca del Baix Llobre- nances, i, Tomàs Díaz, dActivitats nombroses lluites laborals, com les les intervencions i salutacions de re- presenció d’algunes de les lluites engat, porta 30 anys treballant a la Seat Diverses del Baix Llobregat, la secre- darreres mobilitzacions dels autobu- presentants de diferents moviments què participem i ens relacionem.de Martorell i havia estat, fins ara i taria Jurídica. sos metropolitans de Barcelona pels socials, organitzacions i col·lectius, Vegeu la galeria fotogràfica a:des del 2005, secretari de formació El congrés extraordinari shavia dos dies de descans setmanals, la entre els que trobem la Plataforma http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?del sindicat en làmbit català. convocat per renovar el Secretariat campanya per la readmissió dels aco- Salvem la Platja Llarga de Tarragona, article1298Catalunya. Febrer de 2008 13
  • 14. Parlem amb... EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ALBERT RECIO, DEL MOVIMENT VEÏNAL DE BARCELONA‘Hi ha crisi de participació més enllà dels moviments’ Text: Xavi Rojals; > LES FRASES... comissions com a tècnic de suport de la tori, on van haver-hi tres o quatre morts. quan hem defensat a nivell veïnal lhabi- donat suport sempre la reivindicació dels fotos: Dídac Salau FAVB. A partir daquí es creen associacions de tatge públic i hi ha barris que associen veïns del Poble Nou sobre Can Ricart. A -Explicans què és la FAVB. veïns a molt barris i aquestes organitza- habitatge públic a marginació i ha estat lúltim número del “Carrer” sexplica moltParlem amb Albert Recio, històric mili- -La FAVB neix en el moment àlgid del cions van agafar i van dinamitzar i demo- un tema que hem acabat de vegades clarament fins i tot amb noms i cognoms.tant veïnal de Barcelona, membre de moviment veïnal com una coordinadora cratitzar la FAVB. quasi a bufetades. I és que aquí la cosa és com més cutre.lAssociació de Veïns de Prosperitat dassociacions de veïns. Inicialment, les La FAVB és una mica un espai de co- Parlo sempre a nivell personal: com a Perquè una cosa és lAjuntament i una(Nou Barris) i de la Federació dAssocia- associacions de veïns eren una mica el ordinació, tot i que després cada barri fa moviment està molt bé a nivell de denún- altra cosa són alguns polítics concrets,cions de Veïns i Veïnes de Barcelona que abans es deia els ‘bombilleros’: les la seva guerra pel seu compte. La meva cia, però la història és que aquesta és com va ser el cas aquí a Nou Barris a lè-(FAVB). Li fem lentrevista a una sorollo- associacions de veïns són una estructu- impressió és que la FAVB té dues fun- una qüestió que és molt estructural, que poca de Santiburcio que es va fer llistasa habitació del Casal de Barri de Pros- ra orgànica que el franquisme va legalit- cions importants a la ciutat: una és inten- té moltes derivacions complicades, i té negra de dirigents veïnals del tipus "aperitat, històrica conquesta veïnal del zar i que durant la transició va ser en part tar donar algunes pistes a un nivell una un desenvolupament molt lent, i si això por ellos". I aquí sospito que ens trobembarri. una cobertura legal que permetia fer po- mica més per sobre del que hi ha a les no genera una organització permanent... davant duna cosa semblant.-Presentat breument i explicans una lítica. I llavors jo crec que inicialment les associacions; i laltra és tenir una certa trobo que moltes vegades falta aquest -En els últims anys hi ha hagut unamica la teva trajectòria dins de la associacions eren molt per a això, per representativitat social que permet una plantejament. A veure com qualla, com onada migratòria a Barcelona comFAVB. posar les bombetes de Nadal i coses certa intervenció crítica, alternativa. A es manté, com sorganitza... Jo crec que feia molts anys que no es veia, què en-Jo a la FAVB no he tingut mai cap càrrec daquestes. banda, també és un paraigüa que està es fan propostes un pèl utòpiques de ve- pensa la FAVB de com sestà gestio-orgànic. Fa molts anys que estic al movi- A partir de principis dels setanta es utilitzant molta gent. gades donat el marc actual. nant des de ladministració larribadament veïnal de Nou Barris, en concret comencen a crear associacions als bar- -Tu ets membre de lAV de Prosperitat - ...el pas de lAVE pel centre de la ciu- daquests nous veïns? Des de ladel barri de Prosperitat, i la gent sorga- ris molt penetrades per gent desquerres (9 Barris). El conjunt del moviment tat, les protestes veïnals en contra i la FAVB es realitza alguna activitat pernitza mitjançant una Junta que és as- molt plural, de composició política molt veïnal a 9 Barris té una llarga història situació surrealista que sha viscut en tal dafavorir la seva integració?sembleària i oberta a tothom. Llavors els diferent. Això va lligat al fet que una de de reivindicacions i de lluita. Quins els darrers mesos amb el tall del ser- -Jo crec que aquest és un tema que nocàrrecs es cobreixen per raons legals. les característiques del franquisme és moments destacaries daquestes llui- vei dalgunes línies de rodalies... sha tocat tant. Primer perquè a nivell de ‘‘Porto uns trenta anys lligat al moviment que no hi havia cap servei públic gairebé tes i que ens diries del seu moment -Són coses diferents. Comencem pel la FAVB jo no recordo que shagi fet una La FAVB neix enveïnal, anant quan em criden per fer xer- enlloc. Una de les coses que a mi em va actual? pas de lAVE. De fet, la FAVB no va en- discussió a fons. La FAVB el que ha fetrades i etc. Lúnic càrrec "orgànic" que portar de làmbit polititzat universitari a -Jo crec que cada barri ha tingut la seva trar en el disseny i curiosament totes les és un esforç de dir aquests són nous el moment àlgidtinc és diguéssim al consell assessor de làmbit veïnal va ser la lluita que va història i cada barri té els seus moments forces polítiques estaven dacord que veïns, però el tema com a tal no ha estat del movimentla revista "Carrer", de vegades a algunes haver-hi a Santa Coloma per un ambula- importants. Hi ha moments que són im- lAVE anés pel centre i la FAVB no es va al centre del debat més que en qües- veïnal com una portants estratègicament, com per voler pronunciar per lalternativa perquè tions parcials o moviments de barri en exemple la lluita per aconseguir uns primer perquè vam veure que lalternati- plan "Nou Barris Acull". El que passa és coordinadora equipaments com podria ser el Casal del va és absolutament oportunista "que no que la lluita de les associacions està d’associacions de Barri a Prosperitat i altres que el seu passi per casa meva i que passi pel cos- molt enfocada de cara a lajuntament, veïns" contingut és menor, però que són molt tat". I de fet, és mentida que no hi hagi no? I el cas és que aquest és un tema importants per la creació de consciència una alternativa que no afecti absoluta- que es regula principalment a nivell de col·lectiva. Aquí a Prosperitat, que és on ment ningú. Jo crec que això ha sigut un lleis destrangeria, que és un nivell que "La nostra funció és jo he estat sempre, la lluita que es recor- tema de pànic diguem-ne molt generat supera lAjuntament. tenir una certa da més és la dels tres semàfors del car- amb el tema del túnel del Carmel. És -A banda daquests qüestions men- rer Vinyar. La reivindicació era molt peti- clar, hi ha molts túnels a la ciutat, la cionades, quines són les reivindica- representativitat ta, molt pobra, encara que al darrere hi qüestió és fer els túnels bé o malament. cions més importants que té la FAVB social que permet una havia un tema molt important com era el De laltre tema, rodalies, la FAVB va ara mateix? certa intervenció del trànsit dels cotxes, dels accidents, les emetre un manifest; quan lapagada -Bàsicament, és el que sha plantejat a la molèsties... Inclús dins la pròpia lluita va elèctrica vam intervindre en pla metge proposta de la FAVB sobre el PAM: políti- crítica, alternativa" ser molt important el fet docupar el car- de guàrdia, estàvem només tres, era la- ques de cohesió social, polítiques contra rer i la gent divertir-se, els nens jugant al gost. Aquí tenim clar que hi ha hagut un lexclusió i marginació...; per una altra "En l’AVE, és mentida carrer... Però clar, curiosament aquesta procés de minusvalorització dels serveis banda, les qüestions de transformació era una lluita que en pla estratègic va públics: en el cas de les elèctriques, un mediambiental de la ciutat, i per laltra la que no hi hagi una tenir com a guany tangible els semàfors, descontrol absolut que té a veure amb qüestió dun urbanisme i un habitatge alternativa que no però el guany de veritat va ser que van les privatitzacions, amb el poder que accessibles a la gent. Aquestes serien afecti absolutament obrir Can Dragó i van treure la meitat del tenen aquests grups; i en el cas de roda- les coses més importants. trànsit del barri. Només amb els semà- que crec que té trets positius i negatius. aconseguit moltes coses. però Nou Barris encara aguanta. Feia tant. Crec que la FAVB ha estat una mica lies ens trobem davant duna gestió molt -Històricament, la FAVB sempre ha ningú" fors el problema hauria existit però va ge- Les lluites eren al principi per demandes Què passa ara?, que com a tot arreu temps que no hi havia grup de dones, i marginal, perquè lexperiència que tenim dolenta i molt cutre dun servei públic. mirat amb simpatia al conjunt dels nerar un moment molt important de co- molt elementals i moltes daquestes hi ha una crisi de participació notable ara sha creat una comissió autoconvo- per exemple la gent de Nou Barris és -...el conflicte de lanomenada orde- moviments socials de la ciutat... Què "Es fan propostes un hesió del barri. Al barri hi ha encara shan aconseguit, la gent ara ja no té que va més enllà dels moviments reivin- cada de trenta o quaranta noies que es que el tema de lhabitatge és normal- nança del civisme... en pensa la FAVB de lanomenat mo- molta gent gran o de la meva edat que tanta necessitat de moures. Ara mateix dicatius. Quan la Festa Major del distric- reuneixen setmana. Jo crec que aquesta ment complicat. En la meva opinió perso- -Aquí la postura és molt clara, vam estar viment "okupa"? pèl utòpiques donat el recorda la seva participació. quan sortia de casa cap aquí, sentia una te, es fa un sopar de les entitats, i ens tradició cultural que té a veure amb que nal (no la de la FAVB), el plantejament en contra des del començament. Nosal- -Jo crec que la FAVB majoritoriament marc actual" Una altra lluita molt important va ser veïna que explicava a una altra que barregem. Tothom explicava el mateix, el els espais sempre són oberts doncs té a de la lluita que es fa ara és molt imme- tres som partidaris de fer les coses duna sempre ha donat suport als okupes. Una Can Dragó, on no hi havia cap planteja- ment municipal de fer res, i a Nou Barris no teníem equipaments esportius, i arran de les mobilitzacions ara hi ha tot "quan jo vaig venir aquí tot el barri era fang". Jo quan vaig venir a viure a Nou Barris, lany 74 a Prosperitat, la major part dels carrers eren de fang, i ja no et club de futbol, el club de bàsquet, quan jo explicava que lAssociació de Veïns no trobava relleus per conseguir gent a las- sociació, tothom mexplicava que tenia el veure. -Dintre del conjunt de Barcelona, semblaria que el panorama reivindi- catiu no té fi. Repassem les lluites diatista, hi ha una part de crítica que tots compartim, però jo penso que en aques- ta qüestió les coses canvien molt lenta- ment, perquè hi ha un element estructu- altra manera. Això va ser una cosa molt oportunista de la pressió que li va exercir “La Vanguardia” al Clos i de la seva poca capacitat de gestió. altra cosa diferent és que donar suport vulgui dir que estiguis completament da- cord. Igual que en podem parlar que al model associatiu hi ha gent de molt di- "La FAVB, majoritàriament, sempre ha donat ‘‘ el teixit dequipaments esportius que dic si parlem de Roquetes o Torre Baró. mateix problema. Jo crec que això és ge- més importants dels últims anys: la ral molt dur i molt potent. Fins i tot un -...el problema de lenderrocament verses sensibilitats i cultura política, tenim allà. Clar, ara tenim les places, el Casal, les neral: hi ha un cert dèficit de participació qüestió de lhabitatge... element important en el ‘coco’ de la gent: progressiu de Can Ricart... també al moviment okupa hi ha coses suport als okupes La situació actual és diferent, encara escoles, el CAP, etc. Per tant, shan per raons estructurals molt complicades, -És evident que és la qüestió més impor- aquí a Nou Barris hem tingut problemes -Aquest també és un tema molt clar, sha molt diferents.14 Catalunya. Febrer de 2008 Catalunya. Febrer de 2008 15
  • 15. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA EXPOSICIÓ ALS LOCALS DE LA CGT DE BARCELONA, A VIA LAIETANA ‘Les col·lectivitzacions > CONVOCATÒRIES Conferència Sindical d’empreses a Catalunya de la CGT Bilbao, 28 i 29 de febrer, 1 i 2 de març de (juliol 36/ gener 39)’ 2008 Ordre del dia: 1.- Eleccions sindicals a) Informes dels resultats de lúltim pro- cés i conclusions b) Aliances, coalicions, candidatures conjuntes. Anàlisi de situacions i pos- sibilitats 2.- Acció sindical sectorial el 4 de gener al 29 de fe- 3.- Aplicació de la Directiva Bolkestein. Defensa dels serveis públics 4.- Actualització daspectes de la Nego- D brer, el vestíbul del local de la Federació Local de la Confederació General del Treball ciació Col·lectiva Barcelona, a Via Laietana, 18, 9è, Aplicació de la Llei dIgualtat i Depen- de Barcelona, acull l’exposició “Les dència col·lectivitzacions d’empreses a b) Tancament dempreses i destrucció Catalunya (18 de juliol 1936/ gener docupació 1939)”. Segregacions, externalització i subcon- L’horari d’exposició és de dilluns tractacions a divendres de 10 a 21h. Participació i comunicació: eines bàsi- ques per a lactuació sindical Autogestió 5.- Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre larticle 52.d de lEstatuts dels Les col·lectivitzacions d’empreses Treballadors realitzades pels treballadors i tre- Congrés Extraordinari de la CGT balladores a Catalunya durant la guerra civil de 1936-1939 van ser, Bilbao, 29 de febrer de 2008 malgrat les dificultats i defectes, una experiència única d’autogestió Ordre del dia: i de transformació de l’economia capitalista a una economia socialit- Punt únic: Renovació parcial del Secre- zada basada en la cooperació, la tariat Permanent Confederal solidaritat i la igualtat. a) Informes de gestió de les Secreta- Els col·lectivitzadors van ser el ries dimitides producte de la formació personal i b) Elecció de Secretaries vacants del col·lectiva, transmesa de generació SP del Comitè Confederal en generació des de 1870 i obtin- guda en la lluita quotidiana contra ciar-se i de gestionar sindicats, co- pendre dels partits polítics i de l’Es- daritat i progrés que van promoure l’explotació del treball, en el desen- operatives, federacions, ateneus i tat, i sustentada en els ideals d’e- els anarquistes i lliurepensadors Jornada de debat i volupament de la capacitat d’asso- escoles racionalistes, sense de- mancipació, llibertat, igualtat, soli- republicans federalistes. reflexió sobre les eleccions a Sant Boi de Llobregat Perquè Som Lo Que Sembrem, volem una Catalunya Lliure de Transgènics. Campanya per una ILP per tal d’eradicar els OGM Jordi Soldevila casals, ecologistes, etc.). La fór- La campanya tindrà tres enfo- mula per aconseguir-ho, una Ini- caments diferents: la pagesia, per Els transgènics (OGM) han estat, ciativa Legislativa Popular (ILP) la impossibilitat d’un model agrari durant lany 2007, novament pro- que haurà de recollir més de alternatiu i per la dependència tagonistes, a partir de tres notí- 50.000 signatures per portar al que creen els transgènics de les cies diferents. En primer lloc, s’ha Parlament del Principat una pro- grans agroindústries. Medi am- constatat la desaparició dels nos- posta de llei que prohibeixi el cul- bient, per la pèrdua de biodiversi- tres camps del panís del queixal, tiu de transgènics dins la comuni- tat que suposa el cultiu de trans- El Col·lectiu Llibertari de Sant Boi orga- varietat autòctona de les nostres tat autònoma. gènic a causa de la contaminació nitza una jornada de debat i reflexió de terres. La desaparició ha estat La recollida de signatures s’ini- genètica. I consumidors, per la cara a les eleccions estatals del 9 de provocada per la contaminació ciarà a principis de març i té un possible afectació a la salut del març, sota el títol provisional: “30 anys amb varietats de transgènic. En termini establert de 120 dies, consum de transgènic, de mo- de mentides, corrupció i falsa democrà- segon lloc, s’ha detectat contami- aproximadament uns quatre ment s’han prohibit algunes varie- cia”. nació transgènica en farines de mesos. Actualment, s’està treba- tats, com el panís Bt176 per la La trobada serà el dia 16 de febrer a consum animal. Aquesta prima- llant per organitzar la plataforma, seua toxicitat. l’Ateneu Santboià (av. Maria Girona, 2), vera, diversos pagesos dels Piri- que està tenint molt bona acollida Amb tot això només ens queda de 10 a 22 hores, i constarà d’un parell neus han vist com les farines amb arreu del Principat, s’han creat demanar el vostre suport a la de projeccions de video per orientar el què havien d’alimentar les seues Pagesa contra els transgènics, vuit territorials a partir de les campanya, assistint a les reu- debat, d’una zona d’exposicions per- vedelles ecològiques estaven calia fer un salt quantitatiu i quali- quals s’organitzarà per treballar nions de les diferents territorials, manent tot el dia i d’un dinar popular. contaminades per transgènics. I tatiu. Es planteja dur a terme una localment (organització d’actes ajudant-nos a recollir signatures i La trobadavolen que contribueixi a en tercer lloc, el pagès i activista campanya que afecti a la totalitat de difusió i recollida de signatures organitzant actes de difusió als teixir xarxa entre els moviments socials Josep Pàmies ha estat jutjat i con- de la ciutadania del Principat. quan sigui el moment). vostres barris i pobles. Junts de la zona, amb la finalitat de buscar demnat per una protesta en què L’objectiu d’aquesta campanya és D’altra banda, la campanya podem aconseguir una altre solucions viables als nostres proble- es denunciava la proliferació de doble: difondre i declarar Catalun- també s’ha marcat com a objectiu model agrari, una alimentació mes més immediats. camps d’experimentació transgè- ya lliure de transgènics. L’eina es- recollir fons per poder pagar la sana i de qualitat, i el respecte per Contactes a Col·lectiu Llibertari de nica a les Terres de Ponent. collida és la Plataforma Som Lo quantitat a què va ser condemnat la biodiversitat heretada de gene- Sant Boi Aquests tres arguments han fet Que Sembrem que aglutina indi- Josep Pàmies. Per això es dema- racions passades. (colectivolibertariosantboi@gmail.com) replantejar la lluita que fins ara vidus i entitats de tot tipus (sindi- narà suport econòmic als sig- Més informació: www.somlo- havia dut a terme l’Assemblea cats, associacions, cooperatives, nants. quesembrem.org16 Catalunya. Febrer de 2008
  • 16. SENSE FRONTERES La suspensó de L’Europa de l’opulència té un mirall davant que llibertats públiques reflecteix solidaritat, humanitat, recerca de la afecta tot el pau i humanitat, aquell “altre món possible” moviment abertzale La lluita de classes OPINIÓ euromagribina s’organitza Secretaria Relacions litzi lINSAD, Instància Nacional Davant la Internacionals CGT de Solidaritat amb els Detinguts del 1r de Maig al Marroc. sentència delE l passat dia 19 de gener, di- -Donar suport i protegir la mobi- verses organitzacions sindi- lització que realitza lAssociació macroprocés cals europees, juntamentamb sindicats i col·lectius socials Nacional de Diplomats en Atur del Marroc el 16 de Maig contra latur 18/98 i +magrebins, es reunien a Madrid i la precarietat.per continuar avançant en la cons- -Amb motiu de la cimera euro- CGT Pamplonatitució duna coordinadora del sin- magrebí que organitzarà Sarkozy adicalisme anticapitalista, alterna-tiu, independent, de lluita declasses i de base en làmbit euro- París, sacudirà i participarà en els actes que organitzin SUD Rail, SUD Educació, SUD Estudiants i D avant daquesta sentència, que ha suposat lempressonament de 46 persones, des de CGT-LKNmagrebí. la CNT durant el 5 de Juliol de dIruña volem mostrar la nostra so- Aquesta coordinació es crea per 2008. lidaritat amb tots els condemnatsa poder donar una resposta activa i -La segona reunió daquesta Co- en el sumari 18/98, alhora que de-unitària a les agressions del capita- ordinadora Sindical se celebrarà a nunciar aquest procés "legal" basatlisme a la classe treballadora en el reixen a marxes forçades en totes sarà un procés de reunions en tots París coincidint amb la cimera eu- en principis tan "jurídics", com laseu conjunt, per a lluitar contra la les seves expressions: sanitat, salut, els àmbits de coordinació sectorial romagrebí esmentada anteriorment presumpció de culpabilitat, la ex-impunitat i la corrupció en totes les ocupació, educació, prestacions possible i la concreció duna pròxi- el 6 de Juliol de 2008. cepcionalitat o el delicte dopinióseves formes. Tot això des duna socials, llibertats, sense que millori ma trobada a celebrar en el mes de -Elaborar un comunicat conjunt (bastida essencial daquest "Estadoperspectiva movilizadora i ben di- la situació en la riba sud del Medi- Juliol de 2008 a París. contra la cimera de G-8 que se ce- de Desecho"), establint les basesferenciada de les estructures sindi- terrani. En la mateixa reunió de coordi- lebrarà a Japó. duna jurisprudència que generacals al servei del capital com la La involució democràtica i len- nació shan acordat les següents ac- -Donar suport a les jornades o una situació de veritable indefensióConfederació Europea de Sindi- duriment en les condicions de vida cions: trobades de dones que realitzaran per a qualsevol moviment dissidentcats (CES) i la Confederació Sindi- és un fet pactat amb el sindicalis- -Elaboració dun Butlletí Elec- diverses organitzacions com Co- i que realment presenti una alterna-cal Internacional (CSI). me majoritari en el convenciment trònic Sindical danàlisi sobre les rrent sindical de Via Democràtica tiva político-social al sistema ac- La situació en general, en els que sha de onar suport el benefici polítiques de la Unió Europea i les de Marroc, SNAPAP dAlgèria i la tual.països del Magrib es caracteritza empresarial com a única garantia seves conseqüències per a la classe CNT de França al llarg de lestiu de Es tracta, mitjançant la utilitza-per la repressió de les llibertats in- de les nostres ocupacions, la nostra treballadora. 2008 i principis de 2009. ció política de la justícia (si és quedividuals i col·lectives, especial- salut, els nostres habitatges i els -Donar suport amb comunicats i -Treballar cap a un dia de lluita alguna vegada van ser àmbits dife-ment lexercici de les llibertats sin- nostres drets socials. possibles accions en les ambaixa- general contra les polítiques de la renciats), de poder criminalitzar adicals i polítiques. La degradació La Coordinadora lluitarà per la des i consulats, a la vaga que realit- Unió Europea i les seves repercus- qualsevol organització que tracti dede la situació econòmica i social defensa de les llibertats sindicals i zaran diversos sindicats dAlgèria, sions en la zona euromagrebí. A la soscavar la "legitimitat" de lEstat.causada per ladopció de plans da- els drets socials; contra latur, els entre ells SNAPAP durant els dies tardor de 2008. És així de senzill i així de perillós.justament imposats per les institu- acomiadaments i la precarietat la- 10, 11 i 12 de Febrer, contra la po- -Fomentar la realització de tro- Amb aquesta sentència, qui pot as-cions financeres internacionals, de boral i social; per la lliure circula- lítica de salaris i la carestia de la bades sectorials. segurar que es troba fora de perill?manera especial les europees. ció de les persones i per la redistri- vida. SNAPAP reivindicarà un En la reunió hi van participar: Els polítics amb els seus mitjans de El saqueig organitzat de les ri- bució de la riquesa. segur datur per a les persones pa- Corrent sindical de VD del Ma- comunicació generen "alarma so-queses dels magrebins per part de Per a donar forma i contingut a rades. rroc, SUD Educació de França, cial" en funció dels seus interessos;les multinacionals i la restricció de la nostra Coordinació comuna i -Per al 8 de Març es realitzarà un SUD Estudiants de França, SUD a partir daquesta alarma, creen unala llibertat de circulació de les per- preparar eficaçment les accions fu- intercanvi dinformació perquè Rail de França, Col·lectiu de legislació dacord ab aquesta,sones amb la complicitat dels rè- tures convoquem una pròxima reu- cada organització introdueixi en la Dones Primavera Negra de La Ka- orientada sempre a retallar drets igims repressius, sostinguts per la nió de treball, oberta a quantes or- seva declaració, depenent de la rea- bilia (Algèria), CGT de lEstat Es- llibertats fonamentals, això sí, te-unió europea i EUA. ganitzacions sindicals litat del seu territori, els diferents panyol, CUB dItàlia, SNAPAP nint sempre en ment el nostre "bé" Els drets socials dels estats de comparteixin lesperit daquesta plantejaments de la resta de les or- dAlgèria, CNT de França i Asso- o la nostra "seguretat"; els policiesbenestar – assistencialistes - de la declaració. ganitzacions. ciació Nacional de Diplomats en actuen de Jutges amb els seus "in-riba nord del mediterrani, desapa- A partir daquesta data simpul- -Suport a les propostes que rea- Atur del Marroc formes" i "peritacions" i els Jutges es converteixen en mers gestors de la venjança.Salutació dels obrers palestins al Congrés de la CGT de Catalunya Les paraules de José Luis Elkoro són aclaridores: "Tinc molt clar queEstimats companys i companyes, xell; la nostra lluita principal és per Creiem que com més desafia- nua la seva missió recolzant els po- lEstat està més feble. Llavors, elDes de la Unió Independent de Co- enfortir la classe obrera a nivell ments encarem, més solidaritat ne- bles que desitgen aconseguir la tribunal (referint-se al Procés demitès Obrers Palestins (UICOP) global, i per enfrontar les pràcti- cessitem. seva llibertat en un nivell més Burgos de desembre de 1970) teniaenviem les nostres salutacions a ques brutals de la globalització i el Junts podem construir sobre la ampli. Els militants i la direcció de una cobertura dictatorial. Ara notots els camarades de la CGT, i es- capitalisme que dia a dia destruei- llarga història de la lluita obrera la CGT han interpretat aquests va- dubten a posar en crisi la seva prò-perem que els seus esforços donant xen les conquestes obreres. contra injustícia que és rica de vic- lors donant suport al poble palestí. pia democràcia. Ja no són capaçossuport a la classe treballadora seran Malgrat de les polítiques injus- tòries en defensa dels pobres i tre- CGT sha compromès amb els tre- si tan sols de mantenir-la.existosos i fructífers. Sens dubte, tes de la globalització que imposen balladors arreu del món. Avui us balladors palestins trencant lem- Des de CGT-LKN Iruña, el nos-aquests esforços contribueixen a durament fets consumats, ampliant enviem les nostres salutacions càli- bargament imposat pel Govern tre més sincer suport i solidaritat.establir les bases per fer realitat la el buit entre gent pobra i rica, des i sinceres amb motiu de la cele- dOcupació Israelià. Nota: podeu veure linforme crí-justícia social i la igualtat per als estem completament segurs i plens bració del congrés de la CGT. Per acabar, desitgem que el vos- tic que la Comissió de Defensa delstreballadors i treballadores. desperança que aconseguirem am- Aquest sindicat que ha mostrat tre congrés sigui un èxit i esperem Drets de la Persona del Col·legi pliar la unió de classe treballadora grans posicions en suport als treba- avançar i enfortir la cooperació d’Advocats de Barcelona a:Estimats lluitadors i lluitadores, arreu del món per per lluitar pels lladors i combat amb força contra amb vosaltres per aconseguir els http://www.cgtcatalunya.cat/spip.pEstem navegant dins el mateix vai- nostres drets. lexplotació, CGT comprèn i conti- nostres drets justos. hp?article1143Catalunya. Febrer de 2008 17
  • 17. SOCIAL Centrals nuclears: Després de les multitudinàries manifestacions per quan es tanquen un habitatge digne, el mercat, els rics, tornen a continuen i creixen marcar l’agenda relacionada amb aquest tema els problemes BALA PERDUDAMalalai Joya Lectura crítica del Pacte Toni Álvarez Nacional per l’HabitatgeF a uns dies van assassinar a la Benazir Butto. El mètode va Taller contra la Violènciaser la bomba adossada a algun cos Immobiliària i Urbanística,desesperat. Ni el blindat del cotxe, En total estipulen la xifra deni els dispositius de seguretat van desembre de 2007 240.000 llars que es podrien acollirpoder evitar-ho, inclús hi ha veus a les seves mesures de foment,que diuen que ho van facilitar. amb la qual cosa la xifra total de E Un riu de sang que venia prece- l 8 d’octubre va sortir a tots llars “susceptibles de ser beneficià-dit de rius de tinta, avisant de l’enè- els mitjans catalans la foto ries de la política d’habitatge” du-sima matança de líder polític que de família dels firmants del rant els propers deu anys s’eleva adeia quelcom que no agradava al Pacte Nacional per l’Habitatge. Ja 440.000. Seguint la lògica d’a-poder establert. vam analitzar, a partir del primer quests càlculs peregrins unes El magnicidi de la Butto em va esborrany del Pacte, la gran cortina 880.000 persones resultarien “be-ajudar a visualitzar el miracle que de fum que, en el nostre parer, su- neficiades” d’aquestes mesures, éssuposa que, algú com la Malalai posa (www.bcnviu.org). Tot i així, a dir el 12,5 % de la població deJoya, continuï viva. ens sembla important entrar més Catalunya. Diputada afganesa al parlament detalladament en el contingut del L’amor a les xifres rodones denacional des de l’any 2005, elegida document firmat ja que pretén de- gestació misteriosa acompanya elsa Farat, la seva província natal, la terminar la política d’habitatge du- autors també en els altres apartatsjove Malalai ha patit quatre intents rant els propers deu any i més enllà de justificació del Pacte. Així de-d’assassinat, pateix constants ame- . A més a més ja ha produït un dels L’anàlisi de situació que quan és de domini públic que les tecten que hi ha 300.000 llars quenaces de mort i insults freqüents al seus objectius: fer desaparèixer fa el Pacte possibilitats que et toqui algun necessiten “obres importants de re-mateix parlament afganès. dels titulars la situació completa- El Pacte arranca amb un “Anàlisis piset de protecció són més que habilitació”, de les quals 200.000 La Malalai va ser votada de ment insostenible de la situació de de la situació actual i perspectiva minses! A més a més, aquestes xi- necessitarien algun tipus d’ajuda.forma massiva l’any 2005, quan es l’habitatge a Catalunya i substituir- del sector de l’habitatge” que ser- fres serveixen per justificar que la A més detecten que hi ha un mer-van obrir les llistes electorals a les los per altres que se centren en els veix com a base per justificar les majoria dels pisos a construir si- cat de 90.000 habitatges situats endones. Des de la tribuna parlamen- “avenços” de la construcció d’ha- mesures promeses. Per fer les guin de compra. edificis de més de tres plantes quetaria ha pogut denunciar la condi- bitatges de protecció oficial seves estimacions els autors es A part d’aquesta xifra tan rodo- no tenen ascensor. Aquestes xifresció mafiosa de la majoris de parla- (HPOs). basen en l’afirmació que, entre na de 200.000 llars de tot Catalun- serveixen per justificar les inver-mentaris afganesos, als senyors de El document final del Pacte 1997 i 2006, a Catalunya els salaris ya que constituirien “la demanda sions en la rehabilitació – que és ella guerra que tenen aquesta condi- consta d’un total de 222 pàgines, mitjans han crescut un 30 % men- retinguda” de llars que no poden segon gran “Repte” que es plantejació parlamentària, la injustícia que entre text i estadístiques. El Pacte tre que els preus mitjans dels habi- accedir a un habitatge en el mercat el Pacte - i suggereixen que aques-pateix la majoria de població... s’articula en cinc “reptes”: 1. Mi- tatges han augmentat un 245 %. La “lliure”, els autors del text del tes llars estan habitades per petits El passat maig la van fer fora llorar l’accés a l’habitatge, espe- primera trampa consisteix precisa- Pacte també fan prospeccions de propietaris quan sovint les gransd’aquest parlament, treient-li la cialment dels joves. 2. Millorar les ment en aplicar un salari mitjà (que futur. En aquest cas es basen en obres de rehabilitació són portadesseva condició de parlamentària, li- condicions del Parc d’Habitatge. 3. situen en torn a 1.800 euros al mes) “projeccions oficials demogràfi- a terme per immobiliàries especia-mitant els seus moviments i por- Millorar l’allotjament de la gent en comptes de desglossar els sala- ques” que estipulen que cada any litzades o grans propietaris que fantant-la a judici. Va tenir l’atrevi- gran i de les persones amb diversi- ris de la població. S’haurien d’ha- es formen unes 40.000 noves llars. un gran negoci amb les rehabilita-ment de dir al parlament que ”la tat funcional. 4. Prevenir l’exclusió ver basat en les estadístiques ofi- De forma sorprenent, ara sí que cions..legislatura afgana es pitjor que un social residencial. 5. Garantir un cials que demostren que gairebé el desglossen l’estructura de la renda El “rigor analític” dels autors delestable d’animals; la majoria dels allotjament digne i adequat a les 50 % de la població activa de Cata- de la població catalana, i con- Pacte no es limita a fer quadrar lesparlamentaris són responsables de llars mal allotjades. Aquests “Rep- lunya no arriba als 1.000 euros al clouen que el 60 % d’aquestes xifres per poder justificar les mesu-la mort de milers de persones i mal- tes” s’estructuren en “17 objectius, mes i haurien d’admetre que és noves llars necessitaran algun tipus res promeses sinó també fan ober-tractaments a les dones”. Ja veieu 43 accions i 180 mesures”. Gaire- precisament aquesta franja de po- de protecció. tament seva l’argumentació delque l’anomenada democràcia acos- bé el 80 % del pressupost i gran blació la que té més dificultats per Per establir aquest percentatge sector immobiliari i financer entuma a semblar-se a molts llocs del part de les acciones i mesures co- accedir a un habitatge. L’altra comptabilitzen les llars amb in- sostenir a) que els sector ha viscutmon. rresponen als Reptes 1 i 2. trampa en aquest apartat és que no gressos fins a 6,5 vegades el salari una “tendència inflacionista”, - o La Malalai està convençuda del El contingut d’aquests objectius, inclouen l’augment de l’IPC en el mínim, és a dir amb ingressos de sigui, un excés de demanda - quanseu assassinat, ella mateixa ho ha accions i mesures destaca per la càlcul de l’augment dels salaris. 3.708,90 euros al mes (o sigui, hi ha nombrosos estudis que de-dit públicament, tot i que ho intenta seva falta de concreció i per ex- Segons un estudi de l’OCDE - el d’uns 44.496 euros anuals, tan sols mostren que en la dècada “infla-evitar per tots els mitjans que te a la pressions ambigües que deixen la salari mitjà real ha baixat el 4 % comptant 12 mesos). No sabem cionista” s’ha produït un superàvitseva mà. Paradoxalment un del major part del promès a mercè d’a- entre 1995 i 2005 (evidentment, no d’on treuen aquestes xifres, a no inèdit d’habitatges nous que, amés eficaç és el burka, “gràcies” a cords entre Generalitat, Ajunta- els salaris dels executius). Es de ser que defineixin una llar com un causa de l’estancament del mercatell pot passar desapercebuda i ments, promotors/constructors i suposar que els autors de l’informe lloc que es composa necessària- està creixent dia a dia; i b) el pro-sense ser reconeguda a l’Afganis- entitats financeres amb la qual cosa han pensat que no cal aplicar ment per una parella i auguren el blema principal dels preus elevatstan. La Malalai no pot dormir dos estableixen un marc que previsi- aquest càlcul ja que el preu dels ha- final de la precarietat laboral du- és la falta de sòl barat quan les en-vegades seguides a la mateixa casa, blemet pot donar peu a tota classe bitatges tampoc entra en el càlcul rant els propers anys. Tant un supò- titats financeres i els grans immo-fa més d’un any que no veu al seu d’incompliments. També les esta- de l’IPC. sit com l’altre té poca cosa a veure biliaris són els principals propieta-marit... Ha fet una aposta per la dístiques amb les que els autors del La segona gran trampa en aquest amb la realitat de la gent. En canvi, ris de sòl a l’Estat espanyol.vida, està amenaçada per la mort. Pacte pretenen justificar les mesu- apartat que condiciona totes les l’aplicació del barem de tenir in- Tampoc aquestes afirmacions ide-Tant és, com ella diu: “estic con- res i demostrar la viabilitat del seu consideracions posteriors consis- gressos inferiors a 6,5 vegades el ològiques són gratuïtes sinó basevençuda que un dia em mataran, finançament són tan rodones que teix en que les seves previsions de salari mínim no és casual perquè és constitutiva del Pacte i inherents alperò no podran apagar la meva veu. resulta molt difícil donar-hi credi- necessitats d’HPOs es basen en els el límit per poder inscriure’s en la seu afany de trobar consens ambPodran acabar amb les flors, però bilitat. En tot cas, la Generalitat as- registres de sol·licitants d’habitat- llista de sol·licitants d’un Habitat- els grans beneficiaris de l’especu-no podran impedir que arribi la pri- sumiria el 81 % de les despeses ges amb protecció oficial, que xi- ge Protegit de Catalunya, una nova lació immobiliària. Aquestes inten-mavera” previstes, el Ministerio de Vivien- fren en 200.000 llars. Com si totes figura d”’HPO” que la Conselleria cions queden molt clares en el Mentre tant les tropes espanyo- da el 13 %, i la pobre “promoció les persones que tinguin algun pro- d’Habitatge s’ha inventat per l’o- Repte 1 del Pacte. La seva promesales continuen fent l’ humanitarisme privada” (amb caixes d’estalvi in- blema d’accés a l’habitatge s’ha- casió i que comentarem més enda- mes àmpliament difosa pels mit-per les terres de la Malalai Joya... closes) el 6 % restant. guessin inscrit en aquests censos, vant. jans de comunicació és la cons-18 Catalunya. Febrer de 2008
  • 18. SOCIALtrucció de 160.000 “HPOs” i la aconseguir aquest objectiu és faci- ció de 250.000 “HPOs” implica almobilització de sòl per a la cons- litar sòl (públic) barat i augmentar Sòl de bon preu i mateix temps la mobilització de SALUT I ANARQUISMEStrucció de 250.000“HPOs” durant els preus dels HPOs de tal forma urbanització en temps sòl per facilitar la construcció d’unels propers deu anys. que resultin rendibles per al mercat en temps de vaques magres. Preci- rècord gran nombre d’habitatges lliures. El percentatge de sòl de construc- El món nouLes fal·làcies de les sament per aquesta raó, el 60 % Però perquè aquest negoci surti re- ció “lliure” mobilitzat d’aquesta que pot créixer dels habitatges que promet cons- alment rodó es necessita sòl de bon manera pot variar entre el 60 %, en Josep Cara Rincón (Berga)promeses de HPOs truir el Pacte seran de compra. En preu. I aconseguir sòl es una de les el cas dels municipis, i el 40 %, enLes promeses de construcció de teoria, el 10 % correspondria a la tasques principals que ha assumit el cas de sòl mobilitzat per l’Insti-HPOs fins ara no s’han complertmai ni de bon tros. Per posarnomés l’últim exemple d’una llar- nova figura d’Habitatge Protegit de Catalunya, un altre 10 % als de Preus Concertats i la resta a HPOs la Generalitat en el Pacte. Per això preveu una inversió de 1.914 mi- lions d’euros durant els propers tut Català del Sol, l’ens mobilitza- dor depenent de la Generalitat. Pel cap baix estaríem parlant de sòl per D e sempre mhan atret les idees i accions llibertàries. Per mi és molt atractiu, per exemple, quega llista: el Pla d’habitatges de tradicionals. Encara estan nego- deu anys que es destinarien a la uns 150.000 habitatges “lliures” sense parlar de lluita de classes els2004-2007 va preveure la cons- ciant el preu que tindrà l’Habitatge compra i urbanització de sòl. Si és mobilitzat en virtut del Pacte. Es anarquistes són els que més lhantrucció de 42.000 habitatges prote- Protegit de Catalunya, l’únic que cert allò que publiquen els diaris tracta de la mateixa xifra que ja va practicat, com ho és també la digni-gits. Segons una notícia publicada se sap és que el seu preu se situarà (p.ex. El País, del 22-10-2007) ja sortir a l’esborrany del Pacte i que tat de la lluita —més enllà fins i tota “El País”, el 22-10-2007, fins a entre els “HPOs” del Preu Concer- han detectat l’existència de sòl pú- les mateixes exigències de la mer- de lèxit—, la llibertat com allò mésfinals de 2006 només se n’havien tat, que ja és més car que el preu blic suficient per bastir uns 83.000 cadotècnica han fet desaparèixer preuat, lautonomia i el compromís.iniciat 19.983 (també cal fer notar protegit, i els preus del mercat d’aquests “HPOs”. Doncs resulta en la versió definitiva. Segons els Bé, no sé. De fet, magraden lesque aquest grau de compliment era “lliure”. L’última perla del porta- que hi ha molts Ajuntaments – bà- artificis del Pacte, l’assumpte fun- opcions llibertàries perquè per co-una mica major que el dels governs mençar a viure en anarquia no calde CIU). Per fer-se una idea de les esperar cap assalt al palau dhivern.proporcions, tan sols en 2006, es Per viure en anarquia cal crear pro-va iniciar la construcció de jectes autònoms, solidaris i auto-127.117 habitatges “lliures”. A gestionats que afectin diferents as-més a més cal destacar que aquest pectes de les nostres vides com sónincompliment s’ha produït en la cultura, lalimentació, la infor-plena “febre” immobiliària, que mació, el treball, el lleure, les-estava proporcionant uns ingressos port..., i que defugin tot allò que nomilionaris tant als Ajuntaments volem com és qualsevol tipus dex-com a la Generalitat i al Govern plotació, lautoritat de cada dia, lacentral (es calcula que el 13 % del delegació que ens fa inconscients ipreu final d’un pis va a les arques que no ens permet decidir. Projec-públiques). Amb la baixada brusca tes l’existència dels quals ens per-del mercat immobiliari aquestes met recuperar les nostres vides iarques ja han començat ressentir- començar a viure conscientmentse i tot indica que aquest procés des del primer dia. Aquesta és unanomés acaba de començar. Per mica la idea que jo tinc de la cons-tant, tot fa pensar que tampoc les trucció dun món més habitable,promeses dels 160.000 es compli- malgrat que continuï existint unran. món que només es mereix ser des- En segon lloc es tracta de mesu- truït. Però mentre puguem cons-res que – si es complissin – comen- truir el nostre món —no sense pro-çarien a tenir un petit efecte dins de veu dels promotors immobiliaris sicament de l’Àrea Metropolitana - cionaria de la forma següent: blemes ni contradiccions— cal10 anys per la qual cosa no servei- catalans, Enric Reyna, era la de- que tenen prou sòl públic urbanit- Per posar a disposició aquest sòl fer-ho i jo aposto per aquesta línia.xen de res a la gent que avui no té manda que les immobiliàries pu- zable classificat des de fa anys però a bon preu ja compten amb la nova Sense esquivar, de cap manera,casa. Això sí, creen esperança i han guin incloure els habitatges que no que fins ara ho han retingut per tal “Ley del suelo” que ja farà més lenfrontament directe amb elde servir perquè la gent no es han pogut vendre en la llista d‘ha- de no haver de construir habitatges econòmica l’expropiació de te- poder, la injustícia i lexplotació.mogui. bitatges classificats amb aquest per als “pobres”. Les noves pers- rrenys “per fins socials”. Es tracta- Per tant: crear i destruir alhora. En tercer lloc, no ens podem preu, amb totes les exempcions fis- pectives en el mercat dels HPOs ria d’una mesura positiva si res- Posaré com a exemple projectescansar en repetir que el problema cals i altres beneficis que aquesta units a la pressió de la Generalitat pongués a autèntics fins socials i que conec i que tirem endavant desno és la falta de pisos sinó els seus figura preveu, s’entén. Si prospera ara han fet aflorar aquests sòls. Ja servís per augmentar la disponibi- de Berga o la resta de lAlt Llobre-preus desorbitats. Aquest fet, fins i aquesta proposta, a ben segur, veu- veurem que passarà amb aquests litat de terrenys públics, però tal gat. Com a projectes comunicatiustot ho reconeixen de forma indirec- rem augmentar de forma vertigino- terrenys, però vista la falta endèmi- com hem vist no és el cas. tenim des de fa deu anys “El Pèsolta els fonts oficials, per exemple sa l’existència “d’habitatges amb ca de compliment de les promeses Per l’altra banda, per poder ur- Negre”, el web Berguedà Llibertaril’”Atlas Estadístico de las Áreas protecció oficial” a Catalunya. de construcció d’HPOs i la falta de banitzar sòl primer s’ha de saber i Ràdio Korneta que acaba de nài-Urbanas de España 2006”, presen- En canvi, dels “HPOs” de Preu concreció de les promeses recolli- on n’hi ha d’urbanitzable. Per tant, xer fa unes setmanes. Pel que fa atat a finals de novembre per la mi- Concertat sí que hi ha dades; per des al Pacte hem de suposar que les la Generalitat es compromet a esta- projectes dautotreball i alimenta-nistra Chacón, detecta que hi ha exemple, un pis de 60 m² d’aquesta proporcions entre compra i lloguer, blir un sistema d’informació públi- ció ecològica, cal destacar la para-452.921 habitatges buits a Catalun- categoria costa avui uns 125.760 € i entre les distintes formes de ca sobre la localització dels sòls de da al mercat municipal anomenadaya, el que significa el 13,7% del (uns 21.000.000 de les antigues pe- “HPOs” acabaran desplaçant-se titularitat pública que “s’actualitza- LaBanda. El Centre dEstudisparc total català. I en aquest con- setes) en la tercera corona de l’À- cap a les formes més rendibles. rà regularment, a partir de la signa- Josep Ester Borràs treballa la me-text, el problema principal és la rea Metropolitana; a Barcelona De totes maneres, encara faltaria tura d’aquest Pacte per facilitar mòria històrica i la cultura en gene-manca de voluntat total i absoluta Ciutat aquest preu arriba a 149.400 sòl urbà per construir les restants l’informació a tots els operadors ral a través de ledició de llibres, dedels representants polítics – en € (g airebé 25.000.000 de les anti- 77.000 “HPOs” que faltarien per del sector.” Aquest sistema d’infor- constants xerrades, de la Marxa-aquest cas de “l’esquerra de debò” gues pesetes). Però també els preus arribar als 160.000 “HPOs” pro- mació actualitzada servirà perquè Homenatge als Maquis, de larxiu,- d’atacar els beneficis de l’especu- dels HPOs tradicionals han aug- mesos durant els propers deu anys. els promotors puguin posar les de la biblioteca i de la distribuïdo-lació immobiliària i els seus grans mentat de forma vertiginosa els úl- A més a més, faltaria sòl per mans sobre els territoris dels vol- ra. Pel que fa a lautogestió del lleu-beneficiaris. L’objectiu del Pacte tims anys per la qual cosa un pis 90.000 ”HPOs” més per poder tants o fer oferiments interessants a re, lesport, la creació, la cultura iés justament el contrari: lluny de d’aquesta superfície costa avui complir la promesa de mobilitzar l’Ajuntament de torn. Perquè el cas les reivindicacions socials, a Bergatreure l‘habitatge del mercat i con- 118.840 € (18.608.610 pesetes) a sòl suficient per construir un nom- és que tots aquests sòls de titulari- existeix, al mateix centre, lAteneuvertir-lo en un bé d’ús tal com ho Barcelona i els seus voltants. bre total de 250.000 “HPOs” més tat pública que es prestin haurien Llibertari del Berguedà (amb rocò-porten demanant desenes de milers Veient aquests preus, s’entén que enllà del període de vigència del de servir per impulsar transforma- drom i pim-pong) i lAteneu Anar-de ciutadans des de fa gairebé dos la construcció d’”HPOs” pot ser un Pacte. Aquestes promeses han om- cions urbanístiques més enllà de la quista Columna Terra i Llibertat.anys, vol convertir els HPOs en bon negoci per tots els actors im- plert els titulars de premsa i han construcció del solar públic en Pel que fa al teatre revolucionari,una part productiva del mercat. plicats: empreses públiques, priva- ocupat els llocs centrals als comu- qüestió. És a dir, haurien de fun- cal parlar dEtílic Teatre i entre les des i cooperatives i, evidentment, nicats de la Conselleria d’Habitat- cionar com una taca d’oli per urba- iniciatives contra lespeculació es-HPOs a bon preu pel les entitats financeres – i abans que ge. El que només surt entre línies nitzar els sòls dels voltants. En mentaria la recent okupació dunamercat ningú les caixes d’estalvis – que al text del Pacte i que als articles aquest context el Pacte estableix casa on hi viuen diverses amigues. d’aquesta manera tindran garantit publicats als mitjans ha desapare- una nova figura urbanística que es Respecte al conflicte directe amb elTal com ja hem exposat, els dos el seu negoci d’hipoteques i els gut completament, és el fet que la poder, només recordaré la lluitamecanismes fonamentals per a plans d’expansió. mobilització de sòl per la construc- continua a la pàgina 20 contra lOrdenança de Civisme.Catalunya. Febrer de 2008 19
  • 19. OPINIÓ-SOCIALRebutgem la ve de la pàgina 19 l’apartat corresponent del Pacte re- vela que la temible possibilitat deconstrucció del diu Sector d’Urbanització Priorità- l’expropiació bàsicament era un ria (SUP). gest per a la galeria que en la pràc-magatzem de Com a SUP es declararan auto- tica queda en no res.residus màticament tots els projectes urba- nístics que dediquin “com a mínim El “compromís” del Pacte con- sisteix en “mobilitzar” un total deradioactius el 60 % del sostre residencial de 62.000 habitatges del parc desocu- nova construcció a habitatges amb pat durant els propers deu anys,Ascó protecció oficial”. Per als ”agents dels quals 22.000 en quatre anys. socials” del món immobiliari l’ele- Per a això els autors es limiten a fer Coordinadora Tanquem les ment més interessant d’aquests una referència genèrica a la apro- Nuclears SUPs és la seva tramitació accele- vació de la Llei del Dret a l’Habi- rada, tant a nivell burocràtic com a tatge, per, rengló seguit, passar aL a possibilitat, cada cop més se- gura, de que el futur MTC esconstrueixi en el municipi d’Ascó nivell parlamentari. El Pacte, donat la seva ambigüitat, no especifica com s’ha portar a terme aquesta enumerar els ajuts per a la rehabili- tació i els avals contra els temibles llogaters que prometen als pobresés rebutjada per la Coordinadora tramitació agilitada pels plens mu- Pacte “els ajuntaments es compro- queden exempts d’aquest petita propietaris dels pisos buits per talTanquem les Nuclears, que agrupa nicipals, però queda molt clar que meten a destinar a habitatge amb obligació, ja que en llocs com Bar- que els posin en lloguer. Tampoca 24 entitats ecologistes i ciutada- anirà en detriment del dret efectiu protecció oficial un mínim del 40 celona, simplement no es troben aquests ajuts i avals són nous, ja elsnes de Catalunya. de participació de la gent. % dels sostre generat en nous sòls solars d’aquestes característiques. va inaugurar la primera edició del Per a Tanquem les Nuclears la Per desenvolupar aquests SUPs, municipals ... i, en el cas de requa- En canvi, no els va semblar ma- tripartit i en els seus tres anys deconstrucció d’un MTC sense haver el Pacte preveu l’establiment d’U- lificacions de sòls urbans d’altres lament la disposició del Pacte de funcionament han demostrat laconsensuat prèviament un calenda- nions Temporals d’Empreses (les usos, un mínim del 60 %.” O sigui, poder augmentar la densitat (= mi- mateixa eficàcia que les societatsri de tancament de les centrals nu- famoses UTEs) amb el sector pri- ni tan sols en la requalificació de nipisos) i edificabilitat en les seves estatals i autonòmiques de media-clears significa hipotecar greument vat, amb la qual cosa afegeix un terrenys (com ha passat última- promocions, sempre i quan dedi- ció entre arrendataris i llogaters, ésel futur del territori a on s’ubiqui; nou element a la nefasta estratègia ment amb els terrenys de la Merce- quin la part que violi la legislació a dir: cap, ja que no han arribat nil’actual política de la indústria nu- de la cooperació pública-privada. des Benz) el Pacte aposta per la urbanística actual a algun tipus al 10 % de les contractacions pro-clear, que ha desfermat un ofensiva L’ens públic central que hi inter- consecució de terrenys públics. d’”HPO”. La Generalitat i els meses.propagandística per allargar artifi- vindrà serà l’Institut Català del Per altra banda – al igual que en Ajuntaments firmants, per la seva Com estem parlant de coses ve-cialment la vida útil d’unes centrals Sòl. Es dedicarà a la mobilització – molts altres punts – el Pacte tam- banda, s’han compromès a canviar lles de provada falta d’eficàcia valnuclears envellides i plenes de pro- expropiació de sòl – i coordinarà poc es llueix per la seva imagina- la legislació vigent en aquest sentit. la pena senyalar en aquest contextblemes de seguretat, necessita d’un els esforços d’aquesta cooperació ció, sinó es limita més aviat a reco- El de Barcelona tindrà poca feina que tampoc els firmants del PacteMTC, construït d’esquenes a la so- pel bé de la nació. llir pràctiques ja existents i en aquest punt ja que les seves or- Nacional es coneixen des d‘ahir, jacietat, i a la lògica més elemental, A més a més, el Pacte estableix proposades pels co-pactants. Deu denances permeten des de fa anys que tots (exceptuant Justícia i Pau iper mantenir la seva supervivència. que també l’Institut Català del Sòl d’haver-hi pocs barris a Barcelona saltar-se qualsevol norma arquitec- Càritas) comparteixen taula des de La situació de les centrals nucle- pot especular en conveni amb ajun- i altres ciutats catalanes on no tònica d‘edificabilitat sempre i l’últim govern de CIU on van for-ars a Catalunya i l’Estat oscil·la taments i/o amb promotors privats s’han reconvertit terrenys públics quan hi hagi una bona excusa, com mar el Consell Assessor de l’Habi-entre l’horror i el ridícul; a mesura ja que en totes les operacions on en zones privades i privatives amb per exemple en el cas de la cons- tatge de Catalunya, constituït enque la propaganda de la indústria intervingui, el mínim del sostre l’excusa de dedicar-ne una part a la trucció de macrohotels que segons 2002. Si a més a més tenim ennuclear i del personal que li fa cos- destinat amb protecció oficial serà construcció d’HPOs (preferent- les ordenances són considerats compte l’esperit i la materialitat detat esdevé cada cop més estrident, del 60 %” (dels quals el 10 % seran ment de venda). L’única diferència equipaments i que, com a tal, no les mesures restants del Pacte, lala informació quotidiana sobre les de Preu Concertat i un altre 10 % és un lleuger augment dels percen- han de respectar determinades nor- no firma per part del CIU i del PPnuclears s’entesta en desmentir la de l’anomenat Habitatge Protegit tatges, però ja hem vist per quin mes urbanístiques. no és més que un gest de simulacreseva retòrica d’energia segura, neta de Catalunya), però sobre tot el 40 preu (en el doble sentit de la parau- d’oposició. Perquè amb la resta dei positiva: les avaries i aturades no % del sòl aconseguit d’aquesta ma- la). El gran bluf de la les mesures hi estan completamentprogramades es multipliquen, fins nera serà “lliure”, i tot això en mobilització del Parc d’acord i formen part dels seusal punt que el propi Consell de Se- temps record. I pel que respecte al Més facilitats per als programes electorals. Això és par-guretat Nuclear, malgrat la seva “nou sòl propi mobilitzat” per d’habitatges buits ticularment cert en la tercer mesura sectors de laprovada submissió als interessos de l’Institut Català del Sòl, el percen- L’única nota discordant a l’hora de estrella del Repte 1:la indústria, ha hagut d’intervenir; tatge d’habitatges “lliures” pot va- construcció la firma del Pacte era l’absència deel sector de les assegurances es re- riar entre el 40 i 25 % del sostre Però ni amb totes les facilitats que l’oposició parlamentària perquè els Els ajuts al pagamentsisteix a assumir el risc de cobertu- construït. La Conselleria d’Habi- – en gran part - ja proporcionava autors del Pacte no havien tret una de lloguerra de les primes d’accidents, fins i tatge justifica aquest tipus d’opera- l’esborrany del Pacte, els Promo- mesura – que era idèntica al famóstot en les quanties ridículament bai- cions amb l’argument que cal evi- tors Immobiliaris en tenien prou. article 42,6 de la Llei pel dret a l’- Els ajuts al pagament del lloguerxes plantejades des del Govern; els tar guetos de protecció oficial però, Per una banda han aconseguit re- Habitatge - l’aplicació de la qual, que promet el Pacte arriben als 738estudis i investigacions europees veient, els preus de les “HPOs” baixar la durada de la prohibició de en casos extrems, podria compor- milions d’euros. Per fer-nos unaposen de manifest la contribució que es volen construir, aquest argu- venda dels HPOs dels 90 anys ini- tar l’expropiació temporal de l’us- idea de les dimensions d’aquestdel cicle nuclear al canvi climàtic, ment resulta molt poc creïble i re- cials als 30. Això significa que els defruit d’un habitatge buit i la seva ajuts; per finançar la construcciódesmentint el darrer "gran argu- vela una vegada més que la política pisos que s’han construït pisos conversió en un pis de lloguer so- dels nous habitatges protegits dement" (una eina de retard del canvi de construcció de “HPOs” està amb diners públics, en només 30 cial durant 5 anys al final dels lloguer promesos durant els pro-climàtic) amb el que aspira a allar- adreçada bàsicament a les classes anys es podran vendre a preu lliure quals tornaria a les mans del pro- pers 10 anys preveuen una despesagar el temps del seu declivi i, el que mitjanes. i per tant tornar a alimentar l’espe- pietari “negligent”. Aquesta Llei fi- de 821 milions de € (pels de v endaresulta més significatiu, els poders D’aquest manera el Pacte pro- culació. Per l’altra, han rebentat el nalment s’ha aprovat el 19 de des- preveuen gastar 1.231 , no diuen, €econòmics i financers no semblen mogut pel departament liderat per mecanisme de la Llista única de embre d’enguany després d’una en canvi, què preveuen ingressarni tan sols tèbiament entusiasmats Iniciativa no tan sols proporciona sol·licitants en quedar-se amb el 30 nova rebaixada del contingut del amb aquestes vendes).per arriscar-se en l’empresa de les eines propagandístiques (= més % dels habitatges en la “promoció” polèmic article que a la pràctica Amb els ajuts al pagament delconstrucció de noves centrals nu- HPOs) per cimentar encara més el dels quals han participat. D’aques- l’ha convertit en paper mullat ja lloguer els responsables del Pacteclears. paisatge, sinó a més a més, retalla- ta manera el Pacte trenca la prome- que exigeix unes característiques persegueixen bàsicament tres ob- Tanquem les Nuclears ja ha rà en la pràctica encara més les sa de transparència en l’adjudica- tan específiques que serà molt difí- jectius.posat de manifest quines han de ser possibilitats d’intervenció dels ció de HPOs i manté oberta les cil la seva aplicació, tal com ho ha A) Presentar-se a la societat enles condicions mínimes per plante- veïns en les decisions urbanísti- portes a la notòria corrupció que la reconegut el mateix Conseller, els general i als llogaters en concretjar el tema del MTC: s’ha de donar ques de l’Administració. El Pla envolta. En aquest sentit no era partits i també els promotors. De com a benefactors de la gent queun calendari de tancament de les Caufec seria un bon exemple d’un gens estrany que els sindicats fir- totes maneres els promotors im- no pot pagar els lloguers desorbi-centrals consensuat socialment projecte urbanístic que podria estar mants del Pacte van recolçar els mobiliaris tampoc tenien cap pro- tats. Si aquesta mesures estiguesamb les entitats ecologistes i el tei- perfectament avalat per el Pacte, promotors en aquests dos punts.. blema amb la versió menys rebai- acompanyada d’un establiment dexit social, s’ha de trobar un lloc a però sense les possibilitats de mo- Els Promotors Immobiliaris xada perquè, tal com va afirmar el límits de lloguers encara es podriaon es donin condicions mínimes de bilització i apel·lació, ja que tot el també han aconseguit que es rebai- seu portaveu: “el nombre d’habi- considerar un pas en la direcció co-seguretat, i s’ha de procedir en tot procés aniria molt més ràpid. xes l’obligació de dedicar el 20 % tatges que es veuria afectat per rrecta. En no ser el cas, acabaràmoment segons una política de També els Ajuntaments poden del sostre en promocions privades aquesta mesura és tan insignificant convertint-se en el contrari del quetransparència informativa. Cap d’a- participar en aquestes noves opera- dels 2.000 m² inicials a 5000 m², que no val la pena barallar-se per promet perquè després d’alleujarquestes condicions es dóna ara. cions “socials” ja que, segons el amb la qual cosa en la pràctica això”. I realment, una lectura de momentàniament la situació dels20 Catalunya. Febrer de 2008
  • 20. OPINIÓ ALGUNA COSA ES MOU Va de morts Carlus Jové F a uns dies va tenir lloc la prime- ra vaga del sector funerari en la història de Catalunya. Deixant de banda l’anecdòtic apunt historiogràfic, la imatge d’un piquet a les portes d’un enterra- ment em sembla d’una qualitat po- ètica formidable. Els vius impedint el traspàs dels morts fins que les seves pròpies vides siguin plenes. Més enllà de la qüestió sindical, l’escena presenta una forta càrrega de subversió emocional, ja que esmicola el més sagrat dels rituals occidentals con- vertint-lo en un espai de confronta-llogaters pagant-los aquesta sub- dels xiringuitos immobiliaris que sostenible que enderrocar i tornar a bitatge i en el que tots estiren de la ció dialèctica entre vida i mort, és avenció els augments generalitzats encara no han tancat i que cada dia construir. mateixa corda. dir, entre allò que desesperadamentdels lloguers se la menjaran. Per tenen més anuncis d’habitatges de Sigui com sigui, també aquest Significativament, la Generalitat anhelem i allò que desesperats as-tant es tracta d’una altra mesura lloguer. Ells ja ens diran a on hem Repte conté algunes trampes fona- assumeix tots els compromisos sumim.per a donar-li més diners a qui més d’anar a demanar els ajuts (que, mentals. La primera consisteix en d’actuació promesos en aquests No és la primera vegada que fu-en té. Els mateixos economistes per cert, es cobren després d’haver que el Pacte, a l’hora de prometre reptes que disposen d’uns pressu- nerals i sindicalisme es veuen les–de diversa orientació ideològica- pagat les dotze quotes anuals de subvencions, no diferencia entre postos que en el seu conjunt no cares. Als EUA, per exemple, unja van denunciar en el moment del lloguer), al igual que els tècnics una petita comunitat de propietaris arriben ni a la tercera part que el dels beneficis que els sindicats deanunci d’aquesta subvenció per immobiliaris abans li havien expli- i una immobiliària que es dedica a Repte 1 preveu per a la mobilitza- miners oferien als seus afiliats –opart de la ministra Chacón que era cat als propietaris quina quantitat la compra-venda de finques sence- ció del sòl i la construcció més encertadament a les seves fa-una mesura purament inflacionista. poden demanar pel seu piset que ja res, la seva rehabilitació i conver- d’”HPOs”. Per regla general, es mílies– a primers de segle XX eraI ho van confirmar les associacions no poden vendre. Ja veurem en què sió en habitatges de luxe. D’aques- tracta de mesures d’emergència as- la cobertura de les despeses funerà-de propietaris anunciant que puja- es quedaran aquestes promeses tes segones n’hi ha moltes i les sistencial com per exemple, ajuts ries.rien els lloguers. quan s’ha aconseguit fer reflotar el seves inversions – preferentment a als pagaments de lloguer per a gent La mort, que en la nostra abomi- B) Oferir una vàlvula d’escapa- mercat de lloguer amb aquests les “finques règies” - superen amb gran que no poden fer front als nable cultura sovint és l’etapa méstòria cap al lloguer a un mercat im- preus: el més segur és que hi haurà molta diferència les que puguin fer augments de lloguer o ajuts al pa- respectada de la vida, com a pretextmobiliari les vendes del qual estan tanta demanda de gent ofegada les primeres. No sabem si els re- gament de lloguer per a gent a punt per organitzar la lluita dels vius enbaixant en picat perquè ningú pot pels preus de lloguer que el pressu- glaments corresponents establei- de ser desnonada de les seves contra de la cultura de la mort ma-pagar els seus preus i permetre que post destinat s’acabi abans del xen mecanismes de control estric- cases. Conjuntament amb aquestes teixa, erigida sobre el món del tre-els lloguers puguin continuar aug- temps o que les hauran de restrin- tes per evitar que aquestes puguin mesures hi ha algunes promeses ball a les fosques cavernes dementant fins aconseguir una rendi- gir a franges irrisòries d’edat i/o continuar “xupant” subvencions d’actuació contra el mobbing i al- carbó.bilitat de capital semblant a la que d’ingressos. públiques. Si no fos el cas (i veient tres per combatre la sobreocupació Tot plegat configura un interes-fins fa poc oferia el mercat de com- Parafrasejant el sociòleg francès l’esperit del Pacte tot fa preveure d’habitatge. En teoria aquest com- sant quadre del que la nostra socie-pra-venda. El Pacte – al igual que Jean Pierre Garnier és pot afirmar que no ho és), també aquest bat no inclou la penalització de a la tat és. La lluita entre vida i mort,les promeses electorals de tots els que el Pacte, al igual que la política “Repte” suposaria una transferèn- gent que viu en aquestes condi- entesa metafòricament, se’ns pre-partits - acompanya aquest objec- d’habitatge en la seva totalitat, no cia important de diners públics cap cions, però no deixa de cridar l’a- senta a cada cantonada.tiu amb promeses de rebaixes fis- aspira a resoldre el problema de als beneficis privats ja que els habi- tenció que l’única vegada que surt No fou Karl Marx qui escriguécals per als propietaris que lloguin l’habitatge sinó únicament a regu- tatges sortits d’aquestes rehabilita- la paraula sanció en tot el text és “el capital és treball mort que, comun pis, com si llogar un piset per lar la seva no-solució. cions es pagaran cars, sigui en precisament en aquest context. els vampirs, es reanima tan sols xu-1.000 euros fos una obra de benefi- forma de compra o de lloguer. A part d’aquests ajuts directes clant treball viu, i quan més xuclacència. El Repte de la Per si amb això, no n’hi hagués orientats a evitar problemes socials més viu”? El filòsof alemany, C) Treure pressió al mercat im- rehabilitació prou, el Pacte tampoc preveu cap majors, també en aquest apartat es massa sovint reduït a una interpre-mobiliari de compra-venda i con- mecanisme de protecció envers els promet la construcció d’habitatges tació purament economicista, sin-tribuir d’aquesta forma a que els El segon dels cinc “Reptes” del llogaters d’un edifici objecte de re- socials. La partida principal d’a- tetitza en aquestes poques paraulespreus dels habitatges no caiguin en Pacte és també el segon en quant habilitació pagats amb aquests quest tipus d’habitatges és la cons- la dinàmica suïcida de la nostra re-picat i la bombolla es desinfli. als pressupostos. Promet una dota- fons. trucció d’habitatges tutelats per a alitat: acumulem plusvàlua i béns És per aquestes raons que s’han ció de 1.499 milions d’euros que es gent gran. La construcció d’aquest materials i, en fer-ho, estem acu-posat de moda els ajuts al paga- dedicarien a la rehabilitació d’ha- Els Reptes restants tipus d’habitatges, en canvi, va mulant mort, ja que la vida, per de-ment del lloguer. Tampoc en bitatges i a augmentar la seva “efi- més enllà de la mera funció de be- finició, no pot ser acumulada, tanaquest context no hi ha cap dife- ciència energètica”. Mentre que, Tractarem els tres “Reptes” res- neficència perquè els seus adreçats sols recorreguda.rència entre les mesures del Pacte, en el passat, la major part de les tants del Pacte en un sol apartat són principalment gent gran amb La nostra és, doncs, una culturales de la ministra Chacón o les de subvencions estava destinada a la perquè tots tres es composen prin- contractes de lloguer de renda anti- de culte als morts –a aquells quequalsevol comunitat autònoma re- restauració de les façanes, i els cipalment de mesures de benefi- ga. romandran entre els vius– mentresgida pel PP (l’única diferència canvis de baixants i dipòsits d’ai- cència adreçades a franges de po- A més a més es tracta majorità- els efectivament vius cerquem unasubstancial és que els últims no ne- gua, ara el gran pes de les subven- blació que, a causa de les riament de gent que viu als cascs parcel·la d’eternitat com a consolcessiten cap simulacre de Pacte, ja cions caurà sobre la instal·lació dinàmiques de l’especulació im- antics dels centres urbans. Ja hi ha temporal.que ho arreglen tot directament als d’ascensors. No sabem si de sobte mobiliària i urbanística, poden per- algunes primeres experiències que Aquest assalt al regne delsseus despatxos). ha crescut la demanda d’ascensors dre la seva casa en qualsevol mo- mostren que la construcció d’a- morts, motivat segurament tan sols I les xifres els donen la raó a o si aquestes noves necessitats ment i augmentar d’aquest forma quest tipus d’habitatges no serveix pel desig de millorar les seves con-tots: segon dades oficials que acos- tenen alguna cosa a veure amb el encara més les despeses socials del tant a la gent gran com al mercat dicions materials, és un crit de gue-tumen a ser bastant per sota de la Pla d’Ascensors a la Barceloneta. model dominant. immobiliari. Es recol·loca a pisos rra que pot ser reprès o ignorat alsrealitat, el preu mitja de lloguer a Tampoc entenem bé quina relació De fet, no s’entén massa bé per tutelats llogaters de renda antiga marges de la crònica de successos.l’Àrea Metropolitana de Barcelona manté la instal·lació massiva d’as- què aquestes mesures d’assistència que en cas contrari podien haver “Resona a tot arreu la veu dels queha augmentat de 355 euros en 1999 censors amb la millora de l’eficièn- social s’han inclòs en aquest Pacte impedit durant anys la iniciació de prediquen la mort. I el món és plea 950 euros en la tardor de 2007 cia energètica dels edificis, però en en no ser per les pretensions políti- projectes lucratius. d’individus a qui cal predicar la(un 268 %). No cal massa imagina- tot cas la rehabilitació dels edificis, ques de presentar el Pacte com a un Per acabar, totes les xifres d’a- mort. O bé, “la vida eterna”, queció per preveure les evolucions fu- d’entrada sembla molt més positi- gran acord de la societat catalana quests tres apartats són encara més per a mi és igual, amb la condiciótures. Només cal entrar a algun va i ecològicament bastant més per solucionar els problemes d’ha- arrodonides que als altres Reptes. que marxin de seguida” (Nietzche).Catalunya. Febrer de 2008 21
  • 21. Dinamita de cervell EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR ÀCRATES I POETES: Capital globalitzat / Emili Guanyavents Ferran Aisa moviment sindical Emili Guanyavents i Jané (Barcelona, 1860-1941), d’ofici tipògraf, fou un per- sonatge polièdric. Va ser poeta, perio- fragmentat dista, traductor i corrector de català. També va formar part de la Internacio- nal i, com a representant de la Societat d’Obrers Tipògrafs de Barcelona, va as- sistir al Congrés de constitució de la Federació Regional del Treball d’Espan- ya (FRTE), que va tenir lloc al Teatre Circ de Barcelona l’any 1881. Guanyavents fou un assidu de l’Ateneu Obrer de Bar- celona, entitat de la qual fou directiu. Entre els seus amics hi havia Rafael Text: Laura Coll, Sindicat d’Administració Pública de CGT, Aj. Farga Pellicer, Joaquim Bartrina, Josep Barcelona; Foto: Edu Bayer Llunas i Pujals, Serafí Pitarra, Cels Gomis, Lluís Millet, Antoni Gaudí... Pre- cisament, va viure ben a prop l’etapa a recent vaga d’autobusos de anticlerical i espiritista de l’arquitecte de Reus, participant amb ell a les tertú- lies del Cafè Pelayo i a les sessions L la ciutat de Barcelona encap- çalada exemplarment pel nostre sindicat ha posat de mani- d’espiritisme dels cenacles teosòfics. fest alguns factors que hauríem Emili Guanyavents va moure’s com peix d’analitzar: a l’aigua en els ambients internaciona- Factor nou: la naturalesa de les listes, àcrates, republicans, maçons i reivindicacions dels treballadors. lliurepensadors de Barcelona. La tasca Els conductors i les conductores filantròpica dels lliurepensadors va d’autobusos no estan reclamant donar els seus fruits amb la creació de unes millores econòmiques “clàssi- centres culturals, d’escoles laiques i de ques”, sinò unes millores que afec- publicacions. Guanyavents col·laborà ten: a) la gestió del seu temps i en el periòdic “La Luz”, que dirigia el fi- ritme laboral i vital, la seva salut, lantrop Rossend Arús; i l’any 1885 va les formes de treball, b) la implica- participar en Primer Certamen Socialis- ció que aquestes condicions tenen ta, que fou organitzat pel Centre d’A- per a altres treballadors i ciutada- mics de Reus. Guanyavents va presen- nia en general ja que es tracta d’un tar un poema contra la pena de mort, servei públic, c) la capacitat de “Capitis poena”:“Un cadalso; un verdu- gestió dels seus afers en l’empre- go, un reo; un cura / una cruz; un pique- sa, això és, la capacitat de ser es- te; un gran gentío; / una mujer llorando; coltats i poder negociar. de la paraula política del diccionari parlin d’aquest moviment la prem- xitat ens exigeix un major esforç de un sol d’estío; / arriba, azul; abajo, gran La denúncia pública reflectida diu: art o manera amb què es con- sa i la TV, sinó com pot construir el comprensió a nosaltres els sindica- negrura. / Un rebelde; una voz que pide, pels companys/es d’autobusos en dueix un afer o els mitjans que s’u- propi moviment una esfera pública listes. Un esforç com mai fins ara, impura, / sarcástico perdón; un rostro els seus fulls reivindicatius és, per tilitzen per aconseguir un fi deter- pròpia, autoorganitzada i eficaç per potser, ens havia calgut; podíem sombrío; impaciencia; silencio, un a qui la vulgui entendre (Sr. Roglan minat. influir des de dintre en el món” i és anar tirant de veta de vells ense- golpe impío; / un hacha ensangrentada; de “La Vanguardia”: la costra sindi- Està clar quin és el fi del nostre aquí on entra en joc la paraula polí- nyaments apresos. Tan apresos i alguien que jura”. cal de què parla, en aquest cas no sindicat: la defensa dels interessos tica definida al començament. repetits de boca que, per a alguns, Emili Guanyavents va formar part de és tan vella com vostè. Demani in- immediats dels treballadors i les Política és veure els aspectes paraules com solidaritat o ajuda la redacció de La Tramontana, que diri- formació als qui li paguen abans treballadores, la seva emancipació concrets emergents de tota lluita i mútua s’han convertit en eslògans gia Llunas i Pujals, amb Cels Gomis, d’escriure el seu verí o fa el més de qualsevol explotació i la conse- defensar la nostra postura des de de cartró-pedra. Eudald Canibell, Anselmo Lorenzo i espantòs dels ridículs) és també de cució d’una societat llibertària. l’interior de cada lloc on ens Qui signa aquest article està Josep Maria Codolosa. “La Tramonta- nou tipus: concreta i precisa en El principal obstacle que tenim movem i actuem, veure analogies. convençuda que només la unitat na”, escrita íntegrament en català, reco- donar dades que assenyalen res- en aquests moments és com cap- No callar, saber contrarrestar els de tota la classe obrera i tots els llia amb esperit satíric els avatars de la ponsables: els directius de TMB girar les noves condicions a què arguments del poder que són tota- treballadors podrà guanyar a la glo- vida política, cultural i social del seu amb els seus privilegis econòmics i ens ha abocat el sistema capitalis- litzadors en presència, ocupació balització del capital i obtenir, fins i temps. La seva filosofia era emmarcada el consistori Barcelona, de qui ta, especialment després de la II mental i extensió. tot, victòries parcials que fa temps dins del corrent llibertari, el lliure pen- depèn el transport públic. Guerra Mundial i l’eclosió de les Política sindical és vèncer el cor- que no veiem. sament i el laïcisme. Emili Guanyavents Factor vell: els polítics reunits, noves tecnologies. El model de porativisme –fruit de l’acomodació- Els desmotivats podran tornar a va treballar de tipògraf a “L’Avenç” i tra- feliços i tranquils, regant amb cava mercat lliure és fals en la teoria i en dels interessos dels treballadors motivar-se. La unitat és el camí de duí al català Baudelaire, Verlaine, Ma- el seu Nadal en la que va ser “la la pràctica. El neoliberalisme ha vistos per categories, branques, la força. Tema bàsic i cabdal. Tan llarmé i Maeterlinck. Com la majoria sessió plenària més plàcida” de tot afavorit el monopoli, amb la globa- empreses i federacions. “Això no essencial que no caldria ni tan sols dels àcrates lletraferits del seu temps l’any. Sords, prepotents i arrogants lització al seu favor, de l’economia, ens correspon fer-ho a nosaltres, saber que la consigna dels orígens es va apropar a l’estètica simbolista i perquè saben que tenen, ara per la societat i la psicologia de la gent. això li toca a tal sindicat, ells són del moviment obrer modern, a la I modernista. Col·laborà a Catalònia, Jo- ara, la casa domesticada: uns mit- És en aquest darrer àmbit on molts i nosaltres no tants!”. Us Internacional, va ser: proletaris de ventut, Germanor... Fou amic d’Ignasi jans de comunicació al seu servei ens trobem que anhels, lluites i as- sonen aquestes expressions? tots els països…. Com continua? Iglésias, Narcís Oller, Joan Maragall i intoxicant cada dia la població. piracions d’individus i col·lectius es En un món laboral global on tota Més enrere, més primari: tu, com- Pompeu Fabra. L’any 1899 va fer la ver- Ajuntament de l’espectacle amb mouen completament difusos, ato- estructura estable està trencada, pany, amiga, saps com viu, treba- sió d’”Els Segadors” (himne de Cata- traca final, aquell dia, protagonitza- mitzats i fragmentats en mil tros- deslocalitzada i desmantellada, on lla, pensa i sent el teu veí?; tu, i cap lunya) que fou musicat per Francesc da pel simpàtic actoret del Xavier sos. Per posar un exemple de la cada cop més la principal contra- altre més que tu, què estàs dispo- Alió. Guanyavents va escriure diversos Trias que va aglutinar tota la ‘trou- mateixa vaga d’autobusos de Bar- dicció esdevé entre precaris i fixos, sat a fer? llibres de poemes: Alades (1897), Voliai- pe’ per “instar la Generalitat a am- celona: les posicions combatives instal·lats i desinstal·lats, encara hi nes (1903) i Transplantades (1910). Al- pliar la gratuïtat del transport públic dels conductors i les conductores i ha massa frens per a una acció Barcelona, 29 de desembre de guns dels seus poemes van ser musi- fins als 12 anys”. Pilotes fora, sí del nostre sindicat a l’empresa són sindical de nou tipus, adaptada en 2007 cats i cantats per corals catalans. senyor, que és el seu. fortes, però són encara febles formes i continguts a la realitat del Guanyavents fou corrector de l’Institut Factor subjectiu: la unitat dels –massa febles- en la resta del Sin- món en què ens ha tocat viure. (1) Franco BERARDI. La fábrica de d’Estudis Catalans i va coordinar les treballadors i la política. dicat i del conjunt dels treballa- Vivim moments complexos en la infelicidad: nuevas formas de tra- obres completes d’autors modernistes. Si anem a l’origen de la llengua, dors/ciutadans. Com escriu Franco què res sembla ser el que és i res bajo y movimiento global. Trafican- veurem que una de la acepcions Berardi (1): “el problema no és com és el que sembla. Aquesta comple- tes de Sueños, 200322 Catalunya. Febrer de 2008
  • 22. Calen nous sindicats EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > RACÓ TRANSVERSALper a les velles idees ‘Asombro y búsqueda’ de Rafael Barrett Pepe Gutiérrez-Álvarez Pau Juvillà Ballester Acabo d’adquir el llibre de Gregorio Morán “Asombro y búsqueda de Rafael Barrett”, (Anagrama, Barcelona), que in-Des de finals del segle XIX i princi- tenta rescatar de l’oblit a Rafael Barrettpis del XX, quan les diferents so- Álvarez de Toledo, pensador i periodistacietats obreres es van unir per for- anarquista (Santander, 1876-Arcachón,mar les organitzacions sindicals, França, 1910), ignorat fins a tal puntaquestes han sofert en la seva es- aquí que en algunes enciclopèdies eltructura i configuració diversos consideren uruguaià de naixença i mortcanvis lligats als canvis en el món el 1924 . Augusto Roa Bastos ha afirmatdel treball. que la cultura paraguaiana contempo- Aquestes transformacions s’han rània neix amb Barrett; alguns delsaccelerat en els darrers decennis. seus escrits van ser llibres de text aLes successives reformes laborals Uruguai i, a lArgentina, les seves Obressota l’excusa d’una major flexibilitat Completes (amb notícies i judicis deper aconseguir la plena ocupació Rodolfo González Pacheco, Ramiro de(llegeixi’s abaratir l’acomiadament), Maeztu, Emilio Frugoni, José Enriquehan precaritzat de manera força Rodó i Carlos Vaz Ferreira, Ed. América-important el treball amb una tem- lee, Buenos Aires, 1954, I tom; el segonporalitat l’any 2007 segons l’en- seria publicat per Biblioteca de Culturaquesta de població activa del Social) han estat reeditades en diverses23,6%, afectant especialment ocasions. Barrett deixava darrere seuentre els menors de 30 anys en els una lleugera llegenda descàndols ique aquest percentatge augmenta duels, alguns dells apadrinats perfins a un 54%. Valle-Inclán... Amèrica del Sud va supo- No es solament que el contracte sar per a ell una gran transformació noanomenat fix o indefinit afecti ara a només per la misèria sinó també per almenys de la meitat de la població seu ideari i les persecucions. Allí vaassalariada sinó que aquestes re- descobrir, com Larra, que la societat eraformes han anat abaratint el cost "una reunió de víctimes i botxins". Esde la seva rescissió fins a 45 dies dedicà al periodisme com una forma deper any sempre amb un màxim subsistència i de manifestació de lad’indemnització i aquesta precarit- seva creixent consciència crítica. En elszació, tal i com s’observa en països set anys de vida que li quedaven, no vaamb una desregulació del mercat parar descriure, sempre per a la prem-del treball més avançada (llegeixi’s sa, i de ser perseguit a causa de la sevames facilitat en l’acomiadament i virulència i de la seva intransigència amenys protecció pel treballador/a) sindicalisme amb l’única idea de manca de temps per assistir a les totes on es decideixi el futur de l’or- favor dels explotats. Expulsat dArgenti-es una tendència que ha d’anar en perpetuar-se en el que s’ha con- reunions i assemblees del seu ganització i en tots els òrgans de na, es va refugiar a Asunción, Uruguai.augment de en els propers anys. vertit en el seu lloc de treball, trans- propi sindicat així com per poder gestió d’aquest. Caldrà doncs, re- Allí manifestà la seva professió de fe En contrast a aquestes xifres formant-se així el que hauria de ser participar dels seus òrgans de de- tornar als nostres orígens i fer les anarquista ("Anarquista, diu, és quiens trobem que les organitzacions una organització de defensa dels cisió. reunions fora de l’horari de feina o creu possible viure sense el principique, com a mínim, han de defensar interessos de classe en un gestor Un tercer que aniria molt lligat en dies festius, posar eines perquè dautoritat"), sorganitzà, pronunciàels drets dels treballadors i les tre- d’acomiadaments i serveis. amb els anteriors i que, malaurada- tothom hi pugi assistir, caldrà facili- conferències, fundà la revista “Germi-balladores s’han dotat d’una es- Així doncs, el model de sindica- ment i fins que no s’assoleixi una tar la participació en aquests òr- nal”, participà en les lluites quotidianes,tructura mitjançant sindicats de lisme diguem-ne transformador igualtat real tendeix a afectar mes a gans de gestió i això per una qües- en ocasions sagnants, i fou bandejat,ram o sector amb uns secretariats basat en el model descrit anterior- les dones, es la dificultat de la par- tió de temps i disponibilitat només deixant dona (que va abandonar per ellformats per, bàsicament, delegats ment esta tocat de mort però úni- ticipació quan es tenen persones al serà possible amb unes secreta- el seu lloc a lalta societat) i fill, a Brasil,que procedeixen de la funció públi- cament la seva estructura actual, seu càrrec. ries col•legiades potents. don va passar de nou a l’Argentina. Noca, d’empreses públiques o d’a- ja que l’organització obrera ha La quarta seria la separació Perquè aquesta eina sigui real- obstant això, la seva salut es trobavaquells treballadors d’empreses pri- estat, és i de ben segur seguirà es- entre lo social i lo laboral. Les llui- ment revolucionaria, es imprescin- completament trencada, tuberculós alsvatitzades que encara gaudeixen sent, una bona eina per construir tes sindicals sovint no van acom- dible unir el carrer i el lloc de tre- trenta-quatre anys, retornà a Europade condicions laborals prèvies a una societat justa i lliure. panyades mes que de reivindica- ball, que les lluites socials siguin amb lesperança dun guariment que noaquesta privatització. Sindicats Amb l’estructura de l’immensa cions sobre un conveni col·lectiu o també laborals i les laborals so- arribà. Amb el temps, la seva "vida seràamb secretaries ocupades en gran majoria dels sindicats d’avui en dia d’aspectes força concrets de la cials, que barregem els moviments deformada (...) per la varietat de ver-mesura per homes amb edats su- ens trobem amb quatre problemes pròpia feina del treballador/a, i a socials i els sindicats per fer quel- sions sorgides. La seva obra romandràperiors als 30 anys que disposen principals. El primer seria la tempo- l’inrevés, moltes de les lluites so- com nou. oculta en les biblioteques de provín-d’hores sindicals (i per tant que ralitat que provoca que gran part cials que s’haurien de portar als En aquest sentit el proper Con- cies" (Carlos Meneses). El seu pensa-tenen temps per poder realitzar de la gent jove no es pugin enqua- centres de treball es queden sovint grés de la CGT de Catalunya que ment llibertari era reflexiu i crític: "Lareunions, assemblees, etc. en ho- drar de manera definitiva en cap en els ateneus, els centres socials es celebrarà el 19 de gener a Reus violència homicida de lanarquista -diu-rari laboral) amb poca activitat fora sindicat de ram o sector ja que un o els casals. fa un pas força important incorpo- és dolenta; és un espasme inútil, mesde l’àmbit de la seva empresa o del dia poden estar treballant en l’hos- Els que creiem en un model sin- rant al seu Secretariat Permanent lesperit que l’engendra és un llamp va-que seria estrictament el mon labo- teleria i al dia següent fent una dical alternatiu i transformador hem quatre membres (el Paco d’Iguala- lerós de debò". Lanarquisme "es re-ral. substitució en el torn de nit a qual- de repensar les nostres organitza- da, el Juanan de Vilanova, La Ma- dueix al lliure examen polític" i crida a Aquí cal fer un petit incís aclari- sevol empresa. El segon es la cions, segurament caldrà canviar riona de Girona i el Joan de Reus) "no gesticular contra la realitat que caldor. Entenc el sindicat com una manca de capacitat per incidir en la les estructures en sindicats per es- profundament implicats en les llui- viure i a la qual, ai!, cal estimar. Estu-eina imprescindible per a la trans- seva pròpia organització ja que la tructures mes properes i que con- tes socials de les seves localitats i diem-la. No vegem crims en el món,formació social i això passa per falta de les mínimes garanties d’in- templin aquesta mobilitat laboral, del principat. sinó fets. Acostem lull al microscopi itenir una organització autofinancia- demnitat en la feina (de no ser aco- assemblees de barri, sindicats Ens calen doncs noves estructu- no amarem el cristall amb llàgrimes in-da i amb secretariats formats per miadat per defensar els drets dels únics...caldrà garantir la participa- res per lluitar per les idees que útils". Periodista de lestirp de Larra, vi-persones no assalariades ja que el treballadors/es) provoquen que ció de totes i tots els qui ho vulguin tenim i que venen de molt lluny, ens rulent, optimista i amarg, a Barret licas contrari genera dependències molta gent jove no es presenti per en l’estructura de decisió del sindi- cal trobar solucions ja que encara agradava definir-se com un "expenedorde la mà que els dona de menjar i ésser escollit delegat/da, produint, cat, no solament en les reunions no es tard i tenim un llarg camí per didees", i va jugar sempre la carta delsuna “casta” de professionals del entre d’altres conseqüències una de les assemblees locals sinó en recórrer, cal no adormir-se. perdedors.Catalunya. Febrer de 2008 23
  • 23. ‘Parlen de resistència, EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > DIVERSOS però el 99% només Documental ‘Els la volen administrar’ 210de SAS’ El documental "Els 210 de SAS", sobre la lluita dels treballadors de SAS contra el tancament de la factoria dAbrera, ja esta penjat i es pot descarregar directa- ment amb Emule o amb descarrega di- recta des de la següent adreça: http://www.nodo50.org/rebeldemule/for o/viewtopic.php?t=4037 , on està penjat en versió original i també amb subtítols Marcel·li Massana Vancell (Berga 1918 - Les-Bordes-sur-Lez al Guió del Temps és un recull exhaustiu i força complet de en castellà. La versió en ‘streaming’ per 1981); en Panxo, tal i com el coneixien a les contrades del la vida daquest militant de la CNT. Són reflexions que deixen poder veurel amb connexió a internet Bergadà i lAlt Llobregat, passà a la història com el darrer entreveure lestat dànim del guerriller o lanàlisi que fa sobre es troba a: maqui, un mite de la guerrilla antifeixista. Els papers oficials la societat i el moviment obrer de resistència al feixisme. http://www.nodo50.org/rebeldemule/for en diuen "siniestro bandolero". Un treball realitzat per lhisto- Existeix però sobre en Marcel·lí Massana un antecedent biblio- o/viewtopic.php?t=3654 riador Josep Clara desvetlla la vida del lluitador a través de la gràfic: el de Josep Maria Reguant i Serra Fontelles el 1979, en documentació judicial, els reculls de premsa, les notes biblio- base a les informacions orals del mateix Massana. En el cas gràfiques i sobretot, la millor troballa de totes: la correspon- daquest llibre, però, en Josep Clara, lautor del llibre, ha vol- Calendari 2008 CGT dència que va mantenir assíduament amb els seus companys de l’organització o amics, tant a lexili com a linterior. gut acostar-se duna manera mesurada i proporcionada a la dimensió del personatge. Shi ensuma la necessitat de siste- Chiapas El material (epistolar o darxiu oficial) és el què dóna una impressió aproximada de la personalitat i la dimensió huma- matitzar, ordenar, classificar i contrastar les diferents informa- cions que envolten la vida den Massana. Fugir del mite i acos- na den Panxo. El llibre “Marcel·lí Massana, lhome més tar-se al què va ser lhome més buscat de la contrada, però buscat. Un mite de la guerrilla anarquista” de Josep Clara també un militant disciplinat i un home honest amb els seus publicat a Rafael Dalmau Editors (2005) dins la Col·lecció pensaments. Sergi Franch i Segarrès boradors del guerriller: “vi rebaños de guardias ciuviles despellejando cabritos y plumando gallinas y des- Perquè la seva vida, la seva lluita i els Després de la presó, una altra trozando en pocas horas la fortuna seus somnis són comuns per a qui por- guerra de tantos años de trabajo de aque- tem un món nou en els nostres cors. Valors inquebrantables, principis llas pobres familias.” Perquè la solidaritat i el suport mutu és ferms i una vocació cívica exem- la tendresa dels pobles. Perquè som plar el conduïren a ingressar l1 de A qui li descrivia aquesta sensa- lesperança pintada en la paret. Per un gener de 1945 a la Confederació ció dimpotència era Josep Ester món amb Dignitat. Contra el Neolibera- Nacional del Treball (CNT) a lexili. (Berga 1913-Alès 1980). Amb lisme. Per la Humanitat... Lorganització li lliurà a Tolosa aquest fundador de les Joventuts Els ingressos per la venda daquest armes, explosius i el carnet corres- Llibertàries a Berga, en Panxo hi calendari seran íntegrament destinats ponent. La tupida xarxa de rela- conreà una amistat que lexili, les al suport dels projectes dautonomia i cions den Massana, la seva capa- penúries de la resistència i la sole- autogestió -en salut, educació o altres- citat de moviment a una banda i dat no van refredar. Precisament de les comunitats indígenes zapatistes laltra de la muga i la confiança que és amb Ester a qui Panxo li relata a Chiapas (Mèxic). despertava en els seus amics li les seves reflexions més aspres i Les imatges i les paraules del calen- permeteren de formar un grup de serenes. Durant el juliol de 1951, dari són de les comunitats zapatistes resistents. enmig de lexili, Panxo escrivia “en indígenes en rebel·lia. Agrupats van sortir de Tarascon Sant Lin, estoy en casa de un es- Calendari de paret, 12 pàgines a tot (La Provença), ascendiren al port pañol que, a pesar de que ha color i mida 32 x 32 cm Negre, baixant a les Ribes del hecho el servicio militar con Fran- Vegeu notícia i fer comandes: Segre, i dallí a la Serra del Cadí, co, es un buen muchacho. Hemos info@cgtchiapas.org, per Gósol i arribant als rasos de hablado algunos ratos y quiere que http://www.cgtchiapas.org/article.php3 Peguera. A Espinalbet culminaren la mandáis la Soli.” Agents i col·la- ?id_article=2125 la primera de les accions a lAlt Llo- boradors de Franco a França van Comissió Confederal de Solidaritat amb bregat: una recapta a la missa de encetar una campanya dassetja- Chiapas de la CGT lesglésia de Sant Vicenç. Abans ment contra els moviments den http://www.cgtchiapas.org/ de retornar, van fer volar unes to- Massana, atribuïnt al guerriller ac- Informe d’economia rres delectricitat a la Nou de Ber- cions i delictes suposadament co- guedà. Massana sincorporava així mesos en territori francès. Els re- del Seminari de ple en la lluita antifranquista de sorts diplomàtics i judicials daquell dEconomia Crítica lAlt Llobregat. estat començaven a girar la vista al Una trajectòria de mesos supor- Taifa tada per la complicitat i el suport daquells que el coneixien bé. Ma- sovers, pagesos o mecànics es El quart número dels informes d’econo- féren imprescindibles per la bona mia del Seminari dEconomia Crítica marxa de les operacions. Durant Taifa està dedicat a les causes de l’exis- mesos, van incautar-se de diners tència de la pobresa, i el seu títol és per la resistència, col·locaren ex- "Hay pobres porque hay muy, muy plosius a les torres delectricitat, ricos". En ell es fa una anàlisi de la dis- transportaren material de banda a tribució de la renda i la riquesa a lEstat banda de la muga i acompanyaren espanyol. diferents antifeixistes. La repres- El podeu descarregar des del web de sió, al duns mesos, va ser ferotge. la Confederació General del Treball de En aplicació de la “Llei de Fugues” Catalunya: sen van executar alguns dels de- http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?a tinguts acusats de col·laborar amb rticle711 o des del web del Seminari els resistents. Taifa: http://seminaritaifa.org/informes- Crims i assassinats que van deconomia#toc1 anar acompanyats de saquejos contra els que van suposar col·la-24 Catalunya. Febrer de 2008
  • 24. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CONVOCATÒRIESgran nombre de resistents que vi- no me creo tan loco ni tan animal progreso, pues yo aún me acuerdovien com a refugiats polítics. La da- que esto. En este mundo cada cual que en la fábrica del Canal trabaja-rrera acció den Massana consistí busca su bien. Los únicos que no lo ban 12 horas por día, mientras queen un segrest a Castellar del Riuque el retornà de nou a Oceja, pas- sabemos son los trabajadores, que siempre pedimos lo mismo. Liber- ahora se trabaja 8 solamente. Es una verdad ante la cual hay que in- II Premi Literarisada la frontera. José Pascual, res- tad, libertad,... ¿Y qué libertad nos clinarse. Pero ¿Por qué el explota- Pablo Díezponsable de la secretaria de coor- dan? La de trabajar y de mal vivir. A dor ha consentido esto? Pues, sen-dinació de la CNT, esperà mí que no me digan de elecciones cillamente, porque su beneficio es En record de Pablo Díez Cuesta, con-Massana a la frontera, portant-lo libres y democracia. Esto es todo el mismo o mayor todavía, ya que ductor d’autobús de TMB (Transportsprop de Tolosa de Llenguadoc. Lla- un cuento. (...) Hay quien dice que cuando se trabajaban 12 horas [...] Metropolitans de Barcelona) que es vavors, el procés dextraditació ja es- con la propaganda se llegará a sólo hacían marchar un telar, máxi- suïcidar al ser acomiadat per l’empresatava formalitzat i quedava el dubte algo. Yo digo no. Las doctrinas de mo dos, y ahora un trabajador hace després de ser acusat sense proves desobre el sentit de la decisió de les las organizaciones son muy boni- marchar 18, 20, o 30. Así que, quedar-se amb l’import d’un bitllet (1,10autoritats franceses. La tasca de tas, pero tú crees que por bonitas euros), la Plataforma Pablo Díez convo-defensa va anar a càrrec de lantic que sean llegarás a convencer los ca aquest premi literari que porta el seuadvocat de Macià, jutjat pels Fets que no han trabajado nunca y se nom, que es lliurarà coincidint amb l’a-de Prats de Molló. En paral·lel, permiten todos los placeres exis- niversari de la seva mort i que es regiràaquell mateix any, la policia france- “¿Y qué libertad nos dan? La de tentes”. En uns mesos, va poder d’acord amb les següents:sa va protagonitzar una batuda de trabajar y de mal vivir” accedir a treballar en una minadimensions considerables, amb re- Al mateix temps però la monotia “quiero que sepa el gobierno fran- BASESgistres de cases i detencions. Entre es trencaria pel compliment duna cés y los españoles que me creen PRIMERA. Podran participar quantesels detinguts shi trobaven Josep ordre de presó al Departement de hecho un bandolero, tal como dice persones ho desitgin, qualsevol quePeirats, Jesús Martínez, Ramon Deux-Sèvres. Al sortir de la presó, Franco, que, puesto a trabajar, se sigui la seva procedència, excepte elsVila, Ricardo Escobar, Juan Cata- lesperava Vicent Llansola, secreta- trabaja como cualquier otro y que, autors premiats en l’edició anterior.là, Julián Benzol, Secundino Álva- ri de coordinació de la CNT. La puestos a pegar tiros, también pe- Només s’admetrà un treball per autor.rez, Pedro Fernández, Quico Sa- nova residència, a lHotel des Voya- gamos como cualquier Guardia SEGONA. Els originals hauran de serbaté, Juan Sánchez, Antonio geurs a Mazières-en Gâtine. “En el Civil.” inèdits i estar escrits en llengua caste-Guardia i els germans Francisco i restaurant sólo puedo estar las llana o catalana.José Bailó. horas de la comida, pues la patro- Lexperiència a la mina, li perme- TERCERA. S’estableix un premi de 400 na debe creer que me llevaré los teren de viure amb certa normalitat euros i diploma a un relat, el tema del“El falangismo pierde una bata- platos. Así que toda la mañana y amb éxit i reconeixements, mentre prácticamente, en cuanto a igual- qual sigui el cas Pablo Díez, l’assetja-lla en Francia” tarde tengo que estar paseando el pes de lextradició anava empen- dad, no hemos ganado nada.” ment laboral o l’abús de poder. Massana escriu a Ester: “Amigo por la carretera, con frío, agua y lo yent les perspectives més negati- QUARTA. Els originals es presentaranPep, nunca hubiese creido que un que se presenta, siendo la burla ves: “Hoy, en la Soli, veo que Fran- Los periódicos y las revistas per triplicat, en folis mecanografiats apobre hombre como soy, hubiese del pueblo. Todo el mundo me mira co pide que le den 60 (refugiats) y, son necesarios, pero (...) doble espai, grandària DIN-A4, escritspodido ocasionar este revuelo de y a veces oigo que dicen: “cest un por supuesto, entre estos 60 debo El 1959 es va trobar amb en per una sola cara, i degudament nume-procuradores, fiscales, presidentes communiste”. Pep, no puedo resis- ser de les mejores clasificados”. Ramon Vila. Caracremada va pro- rats i grapats. Tindran una extensió mà-y ostias consagradas. Desde tir más esto. Prefiero estar en la Malgrat tot, el pesar den Massana posar-li retornar a les accions en xima de 5 folis.luego, ya me es familiar estar de- carcel o donde sea.” venia per la situació de lorganitza- clandestinitat a Barcelona. CINQUENA. Els treballs es presentaranlante de los representantes de la ció. “Germinal Esgleas (secretari Quico Sabaté li plantejà la matei- signats amb pseudònim. Les dades deloi.” A la presó no hi tornà però du- general de la CNT) no se ha digna- xa proposta, a Prada de Conflent. l’autor (nom, cognoms, domicili, telèfon Finalment, arribà el titular de la rant un any quedà reclòs en un do a contestar mias cartas. Yo no Poc temps després, Octavi Albero- i correu electrònic) s’inclouran en unpremsa confederal, una celebració hospital per una ferida accidental. sé cuanto desprecio. Al fin y al la i Garcia Oliver li reiteraren la sobre tancat en l’exterior del qual figu-en tota regla: “El falangismo pierde Les seves reflexions al sortir gira- cabo, todo cuanto yo hice eran possibilitat dentrar de nou a linte- rarà el pseudònim.una batalla en Francia. Ha sido re- ven en gran part sobre la situació acuerdos de la organización. Yo no rior i fer notar la resistència anarco- SISENA. El termini d’admissió de tre-chazada la demanda de extradi- de la classe obrera, a lEuropa “alli- quiero decirte con esto que me se- sindicalista. En Massana hi estava balls finalitzarà el 29 de febrer de 2008.ción de Masana”. Malgrat tot, aque- berada”: “Cada dia que pasa me ñalaran actos precisos. Pero, en dacord però, desconfiava del Les obres s’enviaran a Plataformalla era la fi del guerriller i linici de la doy cuenta que hace falta una dic- fin, la consigna era hacer la resis- paper de la CNT. “[...] yo sigo con Pablo Díez. Apartat de Correus 22.269.vida de refugiat. tadura por si queremos llevar algo tencia con todas sus consecuen- mis trece. Los periódicos y las re- 08080 Barcelona. S’indicarà en el sobre a cabo algo práctico para los traba- cias, y tú sabes lo que es la resis- vistas son necesarios, pero mien- “II Premi Literari Pablo Díez”. Des de la distància i prou allun- jadores. Un día se lo dije a Peirats, tencia activa. [...] Me había creído tras no se empezará una acción en SETENA. Es poden sol·licitar les basesyat de les disquisicions i debats de ya hace cerca de dos años. Sólo que, luchando por una vida mejor, el interior, todo agua de borrajas. a plataformapablodiez@hotmail.com.la direcció confederal de la CNT, en me contestó: Animal! Loco!, y no lograría vivir esta vida mejor. Qué [...] Y sin embargo, todo cristo Es pot obtenir més informació sobre elPanxo mantenia amb plena vitalitat hemos hablado más de esto. No inocencia, ¿verdad?[...] No, Marce- habla de resistencia, pero el 99% cas Pablo Díez en www.pablodiez.com.el seu compromís. obstante, cada vez que lo pienso, lino, no puedes decir que no hay solamente quieren administrar la VUITENA. El lliurament de premis tindrà Les autoritats franceses avalua- resistencia. Dentro nuestros me- lloc el dia 27 de març a les 7 de la tardaven de ben aprop les actuacions de dios hay quien está para empren- en el local de la FAVB, c/ Obradors, 6,lexiliat que mirava de guanyar-se der una acción y, cuando llegan al Barcelona. Serà imprescindible la pre-el pa en els pobles on anava sent comité, al cabo de un mes, ya cam- sència del autor premiat en aquest acte.confinat. “Hoy lunes, a las 6 de la bian de opinión. Esperaré una tem- NOVENA. No es mantindrà correspon-mañana, he sido despachado del poradita para ver si ahora, después dència sobre el concurs. La fallada deltrabajo por protestar contra las in- de haber hecho la unión de la CNT jurat serà inapel·lable i es donarà a co-justicias, y es bien lamentable de- se entreprende [sic] algo. De lo nèixer directament a l’autor guardonat.cirlo que, a la hora de la verdad, contrario, tendré que ponerme a lu- Els originals no premiats seran des-sólo han demostrado ser hombres char con los que mas se acercan a truïts.tres comunistas que, al ver que me mi manera de pensar, o abando- DESENA. La Plataforma Pablo Díez eshabian despachado a mí, han pedi- narlo todo y marcharme a la cam- reserva el dret de publicar el treball pre-do la cuenta para solidarizarse. Los paña y vivir como los primitivos, ol- miat durant un any.demás hombres es todo carnaza vidando lo vivido y sin preocuparse ONZENA. La participació en el certa-podrida”. Mesos més tard, sintuïa de nada [...]”. I no ho deuria veure men implica l’acceptació de les bases.el desànim per la situació de confi- clar: va retirar-se finalment amb la I PREMI DE FOTOGRAFIA PABLO DÍEZnament “en la montañas de Berga, seva companya, Maria Calbó, a TEMA: LES LLUITES SOCIALSme veo con posibilidades de resis- Occitània. Loctubre de 1978 retor- En record de Pablo Díez Cuesta, con-tir mucho tiempo, a pesar de todo nà després danys dexili, a Barce- ductor d’autobús de TMB (Transportslo que digan los del comité. Allí soy lona, als seus paisatges Berga- Metropolitans de Barcelona) que es vaun hombre libre, no tengo ningún dans, a la Patum,... suïcidar al ser acomiadat per l’empresadepartamento ni cantón prohibido Al cap dun temps, Massana després de ser acusat sense proves dey no tengo que aguantar las humi- morí plàcidament. quedar-se amb l’import d’un bitllet (1,10llaciones de aquí y mi tempera- Només una senyera i una lle- euros), la Plataforma Pablo Díez convo-mento no es para esto (...) mis úni- genda lacompanyaven: "Marcel·li ca aquest premi de fotografia que portacas visitas son las del cartero, que Massana, ciutadà modèlic i el seu nom. Els interessats poden obte-éste cada dia pasa por delante de home de bé. Cap de la guerrilla nir més informació sobre el premi imi choza y me dá los buenos días. de muntanya antifeixista de Ca- sobre el cas Pablo Díez en www.pablo-Ya ves como paso el tiempo (...)” talunya. Honor a les seves des- diez.com pulles".Catalunya. Febrer de 2008 25
  • 25. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > MÚSICS, MÚSIQUES i Enrique Ruano, ‘l’estudiant és mort VOLTANTS d’un truc a trenc d’alba’ D’autors i explotadors Joni L’altre dia vaig rebre un missatge electronic d’opinió, segur que alguns de vosaltres també el vau rebre o n’heu vist de semblants, parlava dels autors i de la pirateria d’una forma Miquel-Dídac Piñero Encara no ben despert ja sent viva molt superflua però expressava molt la trucada i es llença pel finestral a clarament i de manera molt ajustada lasfalt duna volada. Què volen el que pensa molta gent i la majoria l 20 de gener de 1969, a les aquesta gent que truquen de atina- del jovent sobre els autors. Com sabeu els qui m’heu llegit abans no estic gens d’acord amb l’actual fun- E universitats de l’Espanya franquista, especialment amb Madrid amb el col·lectiu Àcra- da? Els que truquen resten quiets, menys un dells, potser el que mana, que sinclina al finestral. Da- cionament de l’SGAE, pel seu concep- tes i a Barcelona amb grups maois- rrera xiscla la mare. Què volen te capitalista i per la falta d’humani- tes, es margina la política carrilista aquesta gent que truquen de mati- tat, com a gran entitat que és, però sí del PCE-PSUC de “reconciliació nada? De matinada han trucat -la que crec que els autors han de rebre nacional espanyola” i agafa definiti- llei una hora senyala- ara lestu- una compensació economica per la vament força el ressò el moviment diant és mort, és mort dun truc a seva feina i d’això és del que s’encar- de maig de 1968 (ara farà 40 anys) trenc dalba. Què volen aquesta rega aquesta societat de gestió, és que donaria lloc a grups neoanar- gent que truquen de matinada?”. important que la gent, el públic, tot- quistes, com ara el català ‘Negro & Finalment, el govern franquista hom, sàpiga que els autors, de mo- Rojo’, o consellistes, com el MIL, va decretar l’estat d’excepció com ment, l’única manera que tenen de quan se sap la notícia de la mort, nada?” sobre un poema de Lluís mig es desvetllava. Què volen tornaria a fer en el decurs del pro- cobrar per la seva feina és aquesta, estant detingut per la policia, de Serrahima, molt popular aquells aquesta gent que truquen de mati- cés de Burgos o el gener de 1977 desafortunada pel model de funciona- lestudiant d’extrema esquerra En- anys d’intent de ruptura amb el nada? La mare ben poc en sap de el mateix Suárez, que va compor- ment de l’entitat, sí, però necessària rique Ruano. L’ocupació del Recto- franquisme: “Què volen aquesta totes les esperances del seu fill es- tar la detenció dels 50 de la Fede- per a tothom qui es dediqui a la crea- rat de la Universitat de Barcelona gent? De matinada han trucat, són tudiant, que ben compromès nes- ració Anarquista Ibèrica (FAI) a ció musical. va ser l’acció més significada d’a- al repla de lescala. La mare quan tava. Què volen aquesta gent que Barcelona i la tortura d’anarquistes Creure que el que ens paga l’SGAE quella revolta estudiantil de gener surt a obrir porta la bata posada. truquen de matinada? Dies ha que significats en el moviment estu- és com un extra i que els autors tenen de 1969. Què volen aquesta gent que tru- parla poc i cada nit sagitava, li diantil del tardofranquisme (Estu- el xollo de cobrar de per vida sense La cantant Maria del Mar Bonet quen de matinada? El seu fill, que venia un tremolor tement un truc a diants Llibertaris de Catalunya i fotre res no és real, més aviat tot el va composar la cançó “Què volen no és aquí? Nés adormit a la cam- trenc dalba. Què volen aquesta Balears i Federació Anarquista contrari, la realitat és que l’autor crea aquesta gent que truquen de mati- bra. Què li volen al meu fill? El fill gent que truquen de matinada? Universitària). durant un temps X, triga un altre temps X a publicar, un altre a vendre i un altre a començar a cobrar, si el Catàleg de Publicacions Sindicals La premsa llibertària de Badalona, disc funciona una mica pots arribar a estar un parell d’anys cobrant quanti- Clandestines a Catalunya 39–75 accessible a la xarxa tats més aviat ridícules cada tres mesos, un extra que per res es pot Centre d’Estudis Equip CEDALL Sociolaborals amb les publicacions editades a Miquel Valls. Volem afegir que considerar salari al principi i que l’àmbit de l’empresa, incorporant limportant dirigent anarcosindica- només pot arribar a compensar la de- aquelles que van ser editades Després dun procés llarg i labo- lista Joan Peiro va ser un dels dicació a partir que tinguis uns quants El Centre d’Estudis Sociolaborals pels treballadors des de les as- riós, s’ha acabat la digitalització mes actius impulsors de la prem- discos publicats... Aquesta és la reali- (CESL) de la CGT semblees, els comitès de vaga i de la important col·lecció de sa sindicalista i llibertària de la tat de la gran majoria dels autors d’a- (http://www.ceslbcn.org/) presen- per comissions de treballadors premsa llibertària de Badalona, Badalona obrera, ja que durant quest país. tem el catàleg de publicacions que no s’identficaven amb les or- corresponent al primer terç del quinze anys va viure i va treballar Els autors quan creen no cobren, no sindicals clandestines a Catalun- ganitzacions sindicals clandesti- segle XX. en aquesta ciutat catalana. hi ha cap vincle entre autor i intèr- ya durant el període 1939–1975. nes. La informació que ens pro- "La Colmena Obrera", "El Vi- La difusió de la premsa histori- pret, ni l’intèrpret (músic) ni el pro- Amb aquest catàleg volen fer porcionen aquestes publicacions drio" o "Vía Libre", per citar les ca llibertària és una bona i neces- ductor executiu (segell) paguen a una aportació al coneixement del ens permet conèixer l’evolució del tres capçaleres periòdiques lliber- sària eina per al coneixement, l’autor, l’autor el que cobra és aquest desenvolupament del moviment sindicalisme sota la dictadura, la tàries més importants de la ciutat, tant dels fets històrics locals com famos percentatge sobre els ingres- obrer sota la dictadura, des de la participació o boicot a les elec- han estat digitalitzades gràcies a de la influència que van exercir sos produïts per l’explotació de les finalització de la guerra civil fins a cions sindicals de l’Organització la labor conjunta del CEDALL, el els grups sindicalistes, llibertaris i seves obres, percentatge que és el la mort del dictador, posant a l’a- Sindical del règim, més coneguda Centre dEstudis Llibertaris Fede- anarquistes en el primer terç del que gestiona l’SGAE. bast d’un ampli públic i dels espe- com a CNS, etc. rica Montseny i el Museu de Ba- segle XX. D’altra banda, el fet que aquesta cialistes les publicacions que van Catàleg de publicacions sindi- dalona. Si voleu consultar i analitzar la societat d’autors sigui també d’edi- editar les diferents organitzacions cals clandestines: Així mateix és important res- premsa historica llibertària podeu tors és prou simptomàtic, o sigui, la sindicals clandestines. http://www.ceslbcn.org/cata- saltar el treball realitzat per lhisto- anar a la pagina web del CE- societat de gestió (no només aquí, S’ha completat aquest catàleg leg_1939-1975/ riador Paco Madrid i el fotògraf DALL: www.cedall.org arreu) gestiona alhora els drets dels treballadors (autors) i els dels empre- saris (editors), mentre que en l’as- pecte fonogràfic, per exemple, els Jornades Cuturals Llibertàries de Sants músics tenen la seva societat de ges- tió (AIE) i els segells la seva diferen- LAteneu Llibertari de Sants, el ritat, Responsabilitat, Justícia So- campanya electoral, traient la po- terme. Aquests debats i xerrades ciada (AGEDI), d’aquesta barreja poc Col·lectiu Negres Tempestes i el cial i Recolzament Mutu. lítica i la cultura de les institucions intentaren difondre lluites com la natural surt la poca fiabilitat que Centre Social “La Farga” organit- Les jornades consisteixen en i portant-la al carrer. que es porta a terme contra lex- tenen els propis autors de la societat, zen les “Jornades Culturals Lliber- diferents tipus dactivitats com ara Les Jornades Culturals Lliber- perimentació amb animals o la el rebuig que genera a la societat en tàries” que es desenvoluparan a xerrades, debats, cinefòrums, tàries tractaran diverses temàti- visió anarquista de la lluita contra general i afers poc comprensibles a diferents espais del barri de Sants menjadors i tallers i es portaran a ques com la recuperació de la el masclisme i el patriarcat. nivell humà com el judici a alasbarri- durant el mes de febrer. terme a diferents espais del barri: memòria històrica amb una confe- Els organitzadors han enllestit cadas. Amb aquestes jornades, les La Biblioteca “Vapor Vell”, el Cen- rència sobre el passat i present el web Febrer Lllibertari perquè es Per últim, aprofito per plantejar en entitats convocants aproparan els tre Social de Sants, el Centre So- de lateneisme a Sants. pugui consultar en detall cadas- veu alta els meus dubtes sobre la par- valors llibertaris al veïnat amb la cial “Can Vies” o el propi Centre Un dels eixos principals de les cuna de les activitats. Més info- ticipació en el sistema anant a votar intenció de recuperar el veritable Social “La Farga” es convertiran Jornades serà la sèrie de xerra- mació a: www.lateneu.info i el proper dia nosequè. significat de paraules com Solida- en el contrapunt a la imminent des i debats que es duran a www.negrestempestes.org26 Catalunya. Febrer de 2008
  • 26. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > IMATGES QUE PARLEN“Los pasos posen principalment laccent en les molèsties que genera la prostitució “La ciudad de(in)visibles de la en el carrer, tan sols consideren los suburbios”prostitución” qüestions relatives a lordre públic. MARC HATZFELD Tenint en compte aquest panora- Ed. Laertes Ivan Miró (La Ciutat Invisible) ma, ens preguntem quins interes- sos estan en joc en les polítiques públiques que afecten a la prostitu- ció i quines repercussions concre- Més enllà de les flames dels subur- tes tenen sobre les protagonistes bis francesos, aquest llibre, des- de la història: les treballadores se- criu, a grans trets, el que conforma- xuals. rien els modes de vida o la cultura Ethel Macdonald: El llibre és fruit del desig descol- popular dels suburbis. Formes tar les veus que intervenen en d’expressió pròpies -rap, graffiti, història duna aquesta problemàtica. Veus reals, tags, breakdance, smurf-; maneres anarquista en primera persona; veus que por- de parlar particulars, amb el ‘ver- Josep Estivill ten a terme polítiques pragmàti- bert Achcar sobre Orient Mitjà i la lan’ –revers parlat del francès ofi- ques i persecutories; veus que no política d’Estats Units en aquella cial-; formes d’organització econò- callen el silenciós però contundent zona, tractant temes que van des mica que s’adapten a un “sortir del estigma que recau sobre les prò- de la definició de terrorisme, fona- pas” de la precarietat quotidiana o En el mes de setembre de 1936, dies de pies treballadores. El camí està ini- mentalisme i democràcia, l’insur- relacions socials que funcionen a fragor revolucionari a Catalunya i en ciat. El seu recorregut ens durà als gència iraquiana, la política dels partir d’ajustaments relacionals ba- plena Guerra Civil espanyola, la CNT-CELESTE ARELLA, CRISTINA models jurídics entorn de la prosti- EUA a Iraq o el conflicte sobre Is- sats en el respecte i la solidaritat FAI va llançar una crida en la qual de-FERNÁNDEZ, GEMMA NICO- tució; a les xarxes i polítiques mi- rael i Palestina. del veïnatge. Sense caure en una manava armes, diners i soldats per aLÁS, JULIETA VARTABEDIAN gratòries; a les representacions i Chomsky i Gilbert Achcar, que lectura simplista d’adjudicació de ser enviats a Espanya, així com mitjansVirus Editorial conseqüències que té treballar en visqué al Líban diversos anys, des- característiques unívoques a una per a la propaganda internacional de les seves idees anarcosindicalistes. Res- Col·lectiu Catalunya lespai del carrer; al poderós efecte granen un a un els conflictes i les comunitat donada, l’autor dibuixa de les estigmatizacions i naturalit- relacions polítiques d’aquella zona una sèrie de tendències heterogè- ponent a aquesta crida, una jove anar- zacions; i, finalment, com element del món i ens mostren els interes- nies pròpies de la diversitat que im- quista escocesa, periodista de profes-La prostitució de les nostres ciutats de reflexió central, als drets hu- sos, sovint ocults, que mouen els pera a les barriades. sió, va acceptar la invitació per anar ai, específicament, la de Barcelona, mans de les treballadores sexuals fils de les relacions entre els Estats Barcelona amb la finalitat de col·laborar en la creació de la secció anglesa delha sofert nombroses transforma-cions en els últims anys. Algunes que estan sent vulnerats. Aquest camí és, efectivament, pedregós. que la conformen. Les 14 hores de diàleg que es transcriuen en el lli- “La catalanitat servei dinformació de la CNT-FAI.han vingut provocades per larriba- Però sabem que és necessari tran- bre són una visió crítica i global de obrera” Es tracta duna coproducció feta alda dalgunes dones immigrants sitar-lo perquè només visibilitzant la política dels Estats Units i dels JOSEP TERMES 2006 entre La Productora i BBC-Sco-que han optat per exercir la prosti- el problema es podrà, algun dia, seus aliats (Israel i el protectorat de Editorial Afers tland, amb direcció de Mark Littlewood i lassessorament en el guió de Dolors Col·lectiu Catalunyatució i han modificat, sobretot, la vi- solucionar. Qui donarà el primer l’Iraq) envers la resta d’Estats de lasibilitat del fenomen. Potser hagi pas? zona i també de la política d’a- Genovès. Aquest documental relata, aestat aquest fet el qual hagi des- quests mateixos Estats contra la través dacurades reconstruccions, ma-pertat de la seva letargia un ja vell seva població. Descripció detallada de la història, terial darxiu i les intervencions despe- cialistes, la història dEthel MacDonald.debat que en lactualitat ha adquiritunes dimensions considerables en “Estados Sempre és un exercici saludable llegir a Chomsky i en aquest cas el del pensament i de les idees duns partits i sindicats obrers en relació Nascuda el 1909 en el si duna famíliatots els àmbits de la sorra pública. peligrosos. tàndem que formen amb Achcar, amb Catalunya i els seus drets dau- de classe treballadora, va començar a Lelecció per la prostitució que Oriente Medio y profund coneixedor de la realitat de togovern durant els anys de la II Re- ser militant activa el 1931. MacDonaldhan realitzat i realitzen algunes l’Orient Mitjà, funciona força bé i fa pública. Com remarca el títol mateix, va venir a Barcelona el setembre deldones és qüestionada des de di- la política que, des de visions diferents, pugin shi descriu la Catalanitat obrera, llar- 1936 amb la finalitat de col·laborar en laversos àmbits que articulen els exterior complementar els temes tractats. gament negada per certa historio- creació de la secció anglesa del serveiseus discursos amb altes dosis de El llibre té dos epílegs, un amb grafia, nostrada i forana. Lestudi és dinformació de la CNT-FAI. Es va con-moralitat conservadora i de victi- estadounidense” cada autor, que es realitzà just un treball sistemàtic sobre la presa vertir en la veu en anglès de la ràdiomisme, posant èmfasi en la qüestió NOAM CHOMSKY I GILBET abans de la seva publicació per tal de decisió dun obrerisme variat (i de controlada per lorganització i que eme-de la violència. Des dun posiciona- ACHCAR que els autors poguessin valorar, vegades contradictori) respecte de tia per a Europa i Amèrica. MacDonald va participar en els esdeveniments co- Pau Juvillàment oposat, no obstant això, sin- sis mesos després de les conver- la República catalana, lEstatut detenta reconèixer la prostitució com ses, les novetats més significati- Núria i les retallades que va patir a neguts com a Fets de Maig del 1937. Vatreball sexual perquè aquestes ves. les Corts republicanes, els drets his- ser empresonada per les autoritats re-dones tinguin cobertura de drets i Aquest llibre recull tres dies de Un molt bon text que suposa una tòrics de Catalunya, el dret dautode- publicanes per haver ajudat a escaparpuguin treballar en condicions dig- conversa, del 4 al 6 de gener de aproximació crítica i detallada a la terminació, sobre què sentén per companys anarquistes i militants delnes i segures. Altres visions, que 2006, entre Noam Chomsky i Gil- realitat d’Orient Mitjà. catalanisme. POUM. Posteriorment, va ser alliberada i finalment deportada a França. En el re- Revistes torn a Glasgow, va mostrar la seva tris- tesa per no haver-se realitzat la «utopia a Espanya». És un documental interessant perquè ofereix la visió inèdita duna periodista estrangera i, de fet, està realitzat amb un estil correcte, que es deixa veure i permet fer-se una idea del personatge. Però sincerament, li falta grapa. Alterna imatges de lèpoca amb recreacions ac- tuals per mostrar les situacions amb què es devia trobar la periodista esco- cesa. Tot realitzat amb força correcció, però li falta grapa. És didàctic -els dià- legs són molt tòpics- i explica la com- plexitat del moment i les tensions políti- ques, però no aconsegueix apassionar. “Història duna anarquista” és un do- cumental que vol donar una perspecti-NOT. DEL CAMBIO CLIMÁTICO CIUTAT 21 AULA LIBRE LOBSERVATORI DE GRÀCIA va inèdita de la Guerra i del fenomenButlletí sobre el canvi climàtic Butlletí de CGT a lAjuntament de Butlletí de la Federación Andaluza Punt de trobada dentitats alternati- anarquista i pe això és força interessantde lONG Entrepobles, bole- Bcn, www.cgtbarcelona.org/ssab/ - de Sindicatos de Enseñanza de la ves de la vila de Gràcia (Barcelona) (tot i que no apassiona).El podeu mirartinncc@gmail.com / www.cgtajuntamentbcn.blogspot.co CGT, a La Quimera. a: www.spanishcivilwarfilm.com/www.pangea.org/epueblos m www.fasecgt.es / www.aulalibre.es www.laquimera.org/observatoriCatalunya. Febrer de 2008 27
  • 27. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA BRUNO VALTUEÑA, SECRETARI GENERAL DELA CGT DE CATALUNYA‘A la CGT, lliguem l’acció > LES PARAULES SÓN PUNYS Intel·lectualsocial amb l’acció sindical’ col·lectiu Jordi Martí Font, http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/v iew/id/2639 Cada una de les aportacions de cadas-La idea llibertària d’organització entén la pluralitat d’idees cun i cadascuna de les persones que no ens deixem xafar, de cada una de les que no ens creiem que estiguem > LA FRASE... tan bé com diuen que ens fan sentir. Perquè viatgem i veiem gent que pa- teix, i no perquè siguin patidors de mena sinó perquè tal com ho tenim muntat –com ho tenen... i nosaltres hi participem- no va. I quan sumem el que diem, totes i tots, malgrat que algun cop és contradictori i no ens fa por que ho sigui, esdevenim intel·lec- tual, intel·lectual col·lectiu, format per pensament i acció, per pensaments propers i sovint coincidents, tot i que no sempre. Per acció directa que no es conforma a denunciar sinó que alhora argumenta, explica, qüestiona... “Treballarem amb Intel·lectual col·lectiu. Pensament i il·lusió i posarem tota acció quan, per exemple, uns nois es la nostra voluntat a planten enmig d’un acte “a favor de la família” -i alhora contrari a la diversitat fer les coses el millor de la majoria de formes d’estimar i de que sapiguem” viure- i en un acte intel·lectual de pri- mer ordre rebenten la missa que els“Som un sindicat on hi ha persones amb diferents experiències, dinàmiques i opinionss (...) hem destar oberts a tothom qui vulgui incorporar-s’hi”. om benpensants que no pensen tenien preparada per entretenir el diumenge iText: Josep Llunas; fotos: Joan -Amb il·lusió, optimisme i la con- pròpia del partit polític. La CGT és borals i negociació, hi hagi partici- redimir els seus múltiples pecats. Ramon Ferrandis fiança que qui treballem a la CGT un sindicat on hi ha persones amb pació, solidaritat i que en la presa Intel·lectual perquè fa pensar i ajuda a farem tot el que estigui al nostre diferents experiències, dinàmiques de decisions siguin protagonistes fer-ho, denunciant els plantejamentsBruno Valtueña va ser elegit secre- abast per consolidar el nostre sin- i opinions, aquí és on hem dapro- els treballadors i les treballadors, retrògrads d’una d’aquestes trobadestari general de la CGT de Catalu- dicat. Espero que el pròxim Con- fundir amb una actitud, que respec- per evitar la política dintermediació d’integristes alhora que reivindica elnya el passat dissabte 19 de gener grés sigui de caràcter ordinari ja tant les diferents opinions, faciliti la i resignació de les burocràcies sin- dret al propi cos. Col·lectiu perquè elal Congrés Extraordinari que l’or- que el nostre desig és complir els convivència, la presa dacords i el dicals que al reformisme tant li que diu, fa i provoca és fet per mésganització va fer a Reus. Valtueña, dos anys de gestió que queden, tal respecte a aquests, hem destar agrada. d’un nom, per més d’una persona, perde 51 anys i nascut a Barcelona, és com hem manifestat en el Congrés oberts a tothom qui vulgui incorpo- Alhora hem de pressionar les més d’una manera de fer i de ser.afiliat al Sindicat del Metall de la co- Extraordinari de Reus. rar-se a la CGT i estar segurs en el administracions i poders polítics. Tinguem clar que no només l’acciómarca del Baix Llobregat, porta 32 -Quines són les línies que com a que diem ser. Hauríem de treure conclusions de directa serveix per fer gramàtica ambanys treballant a la Seat de Marto- SP prioritzareu? Una altra percepció que tinc és les experiències i incorporar als tre- al propi cos sinó també la frase líquidarell i havia estat, fins ara i des del -Les línies les tenim definides en que a la CGT és difícil el debat as- balladors i treballadores més cons- que flueix i va amarant consciències i2005, secretari de Formació del els nostres Estatuts i Acords. sossegat i constructiu. Potser el cienciats a la dinàmica interna del cervells que la desgranen i en prenenSecretariat Permanent (SP) de la Aquest SP, com ja he dit abans, en- treball immens que tenim davant Sindicat i de la Confederació, les una a una cada una de les parts, queCGT. cara la seva tasca en la línia de mi- ho dificulta i els debats mal tancats lluites haurien de servir no només gra a gra reformulen sentències i pro--Quin és el panorama actual de llorar la participació, coordinar les generen problemes i arrossegant per guanyar-les, sinó per créixer posicions més o menys lúcides i fanl’organitzaió i quines són els lluites dels treballadors, les treba- problemes no savança. quantitativament. que passin a ser part del propi pensa-prioritats organitzatives de CGT lladores i col·lectius per potenciar No podem, i és per pura supervi- -Com és pot encarar un fenomen ment de qui les llegeix o sent.en aquest moment? la solidaritat i estar oberts a la so- vència, magnificar els problemes i com la precarització de la vida Entre nosaltres també hi trobarem-Encara no he tingut temps per cietat catalana, perquè la CGT esti- destacar les diferències; no estic des d’un organització clàssica individualitats individals i saber xu-poder tenir una idea exacta del pa- gui més present arreu. Treballarem dient que cal evitar la confrontació sindical com CGT? clar-les i que passin a ser part del totnorama de lorganització, i la meva amb il·lusió i posarem tota la nostra didees, però sí que ha de prevaler -En primer lloc. la CGT estem en- és la nostra feina. Que esdevinguinopinió actual està basada en la voluntat a fer les coses el millor que per què estem a la CGT i creure en carant la precarització laboral en part del tot que suma i s’infecta alhorameva experiència com a secretari sapiguem per superar els obsta- la bona voluntat de tots i totes. els centres de treball cada dia i allí que esdevé cada cop més col·lectiu,de Formació durant els dos anys cles que empresaris i polítics refor- -Quin creus que ha de ser el on estem organitzats, el treball és més divers i més format per gent dife-passats. El panorama és desigual, mistes posin en el nostre camí. paper de la CGT de Catalunya en ardu i complex. No hi ha cap gran rent i pensaments veïns tot i que so-en unes comarques i sectors, hi ha -La secretària general sortint va l’actual panorama de crisi indus- centre de producció, de serveis o vint estancs.més dinamisme que en unes al- parlar de “trencament” de l’orga- trial, deslocalitzacions i mercat oficina, on els empresaris no bus- No tindrem mai els grans mitjans detres, però això no és cap novetat... nització. Quina és la teva percep- global? quin més rendiment dels empleats. què disposa el pensament únic teledi- A lactual SP ens hem marcat un ció sobre el tema? -Dintre del panorama laboral la La precarietat avança constant- rigit dels “opinadors lliures” que totspla dactuació orientat cap a diver- -Bé, aquesta és una cançó que els CGT som un sindicat minoritari, no ment. diuen el mateix per tal que amplifiquinsos camps. El primer és potenciar qui duem molts anys en l’anarco- desitgem aquest paper i estem tre- A la CGT, lliguem en el nostre les nostres veus però sí que tenim jala participació de totes les Federa- sindicalisme hem sentit moltes ve- ballant per créixer sòlidament, però discurs lacció sindical i lacció so- els mil i un petits megàfons que les re-cions en la Plenàries perquè Cata- gades. I tot i ser la pitjor cançó, des- la realitat és aquesta. Fins ara, on cial, som lúnic sindicat amb repre- produeixen, que esdevenen mosquitslunya dugui propostes al SP Confe- prés de repetir-la milers de la CGT existia, hem estat en tots sentació que aplica l’àmbit social que, ben encaminats i mai dirigits,deral, per a això la informació ha vegades, potser és la que més els conflictes que les empreses en la seva activitat laboral làmbit. facin caure l’elefant en qüestió, esdarribar amb temps i que les pre- agrada. han generat, amb les deslocalitza- Hem de lluitar contra els efectes de digui Sostres, Roglan, Barbeta, Losan-ses de decisions siguin efectives. Dir que la CGT està trencada és cions, retallades de drets laborals i la precarietat, que no generem els tos o Cuní. I en aquesta tasca, compar-Continuarem el Pla de Formació ja una opinió que no comparteixo. altres situacions. La majoria de les treballadors i les treballadores ja tir és la millor tàctica, sumar la milloriniciat dirigit als delegats i delega- Quan es parla de ruptura és per- vegades, per la relació de forces en que la desigualtat és una de les eina i no ser benevolent la millor formades i a l’afiliació, i ajudarem les fe- què es constata que hi ha diverses lempresa o sector, la nostra inci- raons de ser del capitalisme. Per tot d’intel·ligència. Escoltar, saber, repro-deracions que tinguin dèficits per parts dun tot i sexagera aquesta dència condiciona, però no deci- això, la CGT hauríem de fer una duir, aprendre, fer, crear i infectar.superar-los. realitat, la idea llibertària de la nos- deix, però això no vol dir que no anàlisi de la precarietat, les recep- Aquestes són les normes d’aquest-Com encares aquest mandat de tra organització entén la pluralitat sigui important. El nostre paper és tes no poden ser uniformes perquè intel·lectual col·lectiu que som totes idos anys fins al proper Congrés didees, es contraposa amb la idea fonamental perquè a tots els pro- les situacions precàries no són en tots les qui ens atrevim a dissentir.Extraordinari? dorganització monolítica que és cessos de defensa dinteressos la- tots els àmbits iguals.

×