Revista Catalunya 91 Novembre 2007
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Revista Catalunya 91 Novembre 2007

on

  • 671 views

sindicat cgt

sindicat cgt

Statistics

Views

Total Views
671
Views on SlideShare
670
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 1

http://revistacatalunya.blogspot.com.es 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Revista Catalunya 91 Novembre 2007 Revista Catalunya 91 Novembre 2007 Document Transcript

  • Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Novembre 2007 • número 91 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat Il·lustració: Dídac Salau
  • Editorial EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es La tapa nostra de cada dia, Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS les fotos cremen i ens fan bollir • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Petits mitòmans s’arrosseguen aquesta imatge que es va tornar un Catalunya (FAPC) pels carrers amb veritats immuta- monument. Tracten que vegi com a Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona bles mentre els ulls de la societat llum natural la del flaix que feia ser- Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 els vigila. Cercle endogàmic per- vir Eugene Smith, el pare del foto- FEDERACIONS COMARCALS vers i malaltís. Temps immemorials periodisme.Volen fer-li veure com a d’iconoclastia. autèntic el document que suposa Anoia Avui la televisió és l’ull de la so- un fotomuntatge. Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cietat. Un ull que mira en una sola Ells, allò que en realitat proven cgtanoia@yahoo.es direcció, un ull incapaç de reflectir de dir-li és que una imatge agafa Baix Camp/Priorat causes, només conseqüències, un lentitat de document perquè un Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat ull teledirigit. La imatge que val més mitjà de comunicació al qual tota la Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 que mil paraules, segons diu algun societat rendeix homenatge, la pu- Baix Llobregat ministre actual, en veure la injustí- blica. Li diuen que un document és Cra. Esplugues, 46 cia per televisió mentre tanca els real perquè es fa públic i un autor fa 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 ulls davant la mateixa injustícia que de notari subscrivint la seva auten- l’envolta a gran escala, la que es ticitat. Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de Montserrat troba arreu. El problema de conver- Ells són els mateixos que mentre Tel. 93 778 04 93 tir les imatges en exemple social La imatge sotmesa sempre és sideren lespectador estúpid i el fo- mostraven una fotografia en blanc i Baix Penedès pot ser que les imatges s’obliden usada per a convèncer quan hauria tògraf poc capaç. negre, van dir a la humanitat: Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 tan ràpid com es fan pròpies, les de servir per a reflexionar, per a Vostè està disposat que una -Miri vostè, heus aquí un docu- cgt.baix.penedes@gmail.com idees, els ideals, la consciència so- sembrar dubtes, per a qüestionar i altra vegada el provin de convèncer ment, una realitat perquè mostra Barcelonès Nord cial, la solidaritat, aquestes no. qüestionar-se. Fabricar veritats amb veritats col·lectives. les coses tal com són i com les veu Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@wanadoo.es Però aquestes no es promocionen, col·lectives és més propi daquells Vénen a vendre-li com a verita- vostè. Tel. i fax 93 383 18 03 les imatges interpretables, tampoc. que sense imatges i amb elles utilit- ble un document muntat com “el Vostè hi veu en blanc i negre? Garraf-Penedès La novel·la, sí; la poesia, no. Unes zen el que no existeix per a fer-ho petó” del mestre i tòtem de la foto Miris vostè al mirall, es reco- Lepant, 23, baixos 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org imatges passen a ocupar l’espai comú i veritable, això és propi de directa, el fotògraf Doisneau, neix? Creu que és vostè? Tel. i fax 93 893 42 61 d’altres. Milers d’imatges ens inun- religions. Maresme Còmic - Ácido Crítico den; i la societat intentant recordar- Lexemple fotogràfic ve molt al Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es les totes, les oblida. El contrari cas. La fotografia genera un llen- Tel. i fax 93 790 90 34 passa amb els individus que for- guatge poètic que suggereix i con- Vallès Oriental men la societat, que en no saber vida a interpretar perquè parla me- Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com oblidar tracten de recordar imatges tafòricament de sensacions. El Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 convertides en icones sense inter- maltracten, doncs, quan el forcen a pretar-les prèviament, fabricant he- mantenir un discurs narratiu que FEDERACIONS INTERCOMARCALS rois i dolents per a una societat que obliga, que pràcticament sentencia. Girona necessita referents en què reflectir- Sotmetre la fotografia a un ritme Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a se. Uns els veneren, altres els cre- temporal, seriar-la, dur-la al plànol 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 men, els que les obtenen creuen de lassaig, és, a banda de no en- Ponent que donen vida a allò retratat quan tendre-la, humiliar-la, descarregar- Av. Catalunya, 82è li estan donant mort. És estúpid la, xuclar-ne lessència per a dei- 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 pensar que es pugui eternitzar el xar-la buida per dintre. Resumir-la Camp de Tarragona més efímer, el que mor a cada ins- a una lectura lineal i de superfície Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona tant, col·leccionar morts sense darrere dun suposat interès docu- cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 saber-ho és una ingenuïtat, vene- mental o informatiu és el que han rar cadàvers, inútil. Molts són els aconseguit els vampirs que la fan FEDERACIONS LOCALS que a partir d’aquestes icones per- servir per explicar allò que els segeixen somnis imposats, somnis convé. Aquells que, en nom dun Barcelona Via Laietana, 18, 9è d’altres, adoren les veritats col·lec- discurs més interpretable, o bé l’o- 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org tives que són mentides particulars. bliguen a dir el que volen escoltar Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Efígies, bustos, logotips, banderes, quan es pren o el que volen que ex- Manresa Circumval·lació, 77, 2n monuments i edificis. pliqui després dhaver-la pres, con- 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dissabte 20 Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac d’ocubre del 2007. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·laboren en Tel. i fax 93 588 17 96 aquest número: Eva Máñez, Santiago Alba-Rico, Antonio Pérez-Collado, Observatori del Deute en Sabadell al Globalització, Pep Juárez, Òscar P. Espunya, La Ciutat Invisible, Meritxell Fernández, Rafa Maestre, “Només la dreta ha estat Unió, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Taller Contra la Violència Immobiliària i Urbanística, Plataforma Popular Contra el Pla Caufec, Centre capaç d’oferir un model de Tel. i fax 93 745 01 97 d’Estudis per la Pau J. M. Delàs, Justícia i Pau, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de sortida: el que es basa en la Terrassa CGT. Fotografies: Eva Máñez i Dídac Salau. Il·lustracions: Dídac Salau (portada) i Azagra. Ramon Llull, 130-136 Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: construccio i el turisme” 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.cat Castellar del Vallès “Quan el mal ve d’Espanya”, de Toni Gisbert No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar@terra.es Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. i fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- sallent@cgtcatalunya.cat teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Novembre de 2007
  • REPORTATGE L’AVE, un tren per als No són quantificables els milers d’hores rics, té hipotecada la perdudes per les treballadores i els concepció del que ha treballadors per culpa dels polítics de ser el servei ferroviari EL DESGAVELL DEL TREN Una mica d’història Joan Ramon Ferrandis Bresó, coordinador de Catalunya del SFF-CGT a Renfe OperadoraL’ any 1941 es va crear Renfe, recuperant les ruï- noses concessions a em-preses privades, incapaces de ga-rantir el servei i la seguretat, Renfeva romandre com a empresa únicade transport ferroviari durant 64anys, encara que els passos previs ala liberalització van començar a ca-minar a principis dels 90 amb elcanvi de lestructura organitzativainterna per àrees dactivitat i dife-renciades per “Unitats de Negoci”,amb comptes de resultats diferen-ciats. Posteriorment, els Expedientde Regulació d’Ocupació (ERO)van buidar de personal ferroviarilantiga Renfe per permetre lentra-da a empreses filials en principi isubcontractades després. El 1996 va néixer el GIF (GestordInfraestructures Ferroviàries) permitjà de la Llei dAcompanyamentdels Pressupostos Generals de lEs-tat, mètode ja habitual quan el quees pretén és portar a terme modifi-cacions legals que evitin el debatsocial i parlamentari. La intencióera explícita: avançar en la segrega-ció de la infraestructura (gestió imanteniment) i lexplotació del fe- rregués igualment de la gestió del responsabilitats del retard de les ha suposat un caos ferroviari sense en les línies convencionals, creantrrocarril, trencant la unitat caracte- trànsit i del manteniment de la in- obres, amb arguments tan desgas- precedents, multiplicat per la histò- un gran nucli intermodal que per-rística daquesta manera de trans- fraestructura; així, Renfe donaria tats com el sabotatge o els canvis en rica falta dinversions en les línies metés la connexió ràpida de lAVEport. els serveis ferroviaris abonant un la configuració del terreny. Les em- convencionals catalanes per on cir- amb qualsevol mitjà de transport. Ja en aquell moment el Sindicat cànon. No obstant això, davant la preses constructores, el GIF i el Mi- culen els trens de rodalies i regio- Però sobretot hagués estalviat laFederal Ferroviari de la Confedera- falta de capacitat del GIF per portar nisteri sassenyalen amb el dit els nals, que a la llarga sofreixen tots major part dels incidents que hanció General del Treball (SFF-CGT) a terme la regulació de la circulació uns a les altres, confiant en la con- els despropòsits polítics, encara que patitt les usuàries i els usuaris de ro-va advertir de les conseqüències i el control de la seguretat, aquestes fusió per a no haver dafrontar la re- no solament de lactual govern. dalies i regionals de Catalunya, enque podia portar aquesta situació: feines es van atorgar a Renfe. alitat. Cal recordar que va ser el govern forma desllavissades, caigudes dedesaparició del ferrocarril com a En aquells anys, igual que ara, es Finalment, van ser les treballado- anterior, pressionat per CiU i assu- catenàries, talls de cables de comu-servei públic i deteriorament de les va donar més importància al com- res i els treballadors ferroviaris qui mit pel mateix PSC, qui va exigir nicacions, etc.condicions de seguretat i del servei pliment dels terminis de les obres va haver d’apuntalar el problema: que la l’AVE seguís el traçat actual, No són quantificables els milionsofert als usuaris. Entre les funcions que a la seguretat. Les múltiples només una empresa ferroviària in- passant per les proximitats de lae- dhores perdudes pels usuaris i lesque es van assignar al GIF sincloïa empreses adjudicatàries de la cons- tegrada (Renfe en aquest cas) va roport, per lestació de Sants i pel usuàries del ferrocarril pels despro-la construcció de noves infraestruc- trucció es van desentendre, no poder assumir lengegada de la línia subsòl de Barcelona, fins a lestació pòsits polítics, però sí que ho sóntures i ladministració daquestes, sense raó, del que van considerar un amb garanties de seguretat. En la de la Sagrera. els costos en vides humanes que laaixí com de les ja existents. compromís polític, quelcom que construcció de la línia dalta veloci- No hi ha dubte que lopció de la- construcció daquesta línia faraòni- La primera feina encomanada al havien de saber, no obstant això, tat entre Madrid i Lleida ja es van rribada de lAVE pel nord a la Sa- ca, sacrificades en virtut duns ter-GIF va consistir en la construcció quan van acceptar les clàusules del deixar veure els perills dun ferroca- grera, sense passar per laeroport i minis marcats per interessos polí-de la línia dalta velocitat Madrid- suculent contracte. rril segregat. Sants, hagués suposat un gran estal- tics, i que algunes fonts eleven aBarcelona-Frontera Francesa. La En aquell temps, es va establir un Lentrada de lAVE a la ciutat de vi econòmic que podria haver-se més de 80 treballadores i treballa-idea inicial era que el GIF senca- foc creuat dacusacions per eludir Barcelona ha estat la confirmació, utilitzat en les millores necessàries dors.Catalunya. Novembre de 2007 3
  • REPORTATGELlei del SectorFerroviari deCatalunya La Llei del SectorE l 31 doctubre de 2005, es pu- blica en el Butlletí Oficial delParlament de Catalunya el Projecte Ferroviaride Llei Ferroviària de Catalunya, Text i fotos: Joan Ramonaprovat com a tal pel Consell de FerrandisGovern de la Generalitat l’11 doc- Etubre. Abans, lavantprojecte havia l 14 de desembre de 2002,estat presentat pel conseller de Po- el Ministeri de Foment valítica Territorial i Obres Públiques. presentar al Consell de Mi-El 9 de setembre, es va presentar al nistres un Avantprojecte de Llei delConsell de Treball, Econòmic i So- Sector Ferroviari, juntament ambcial de Catalunya (CTESC), que una Memòria Justificativa i dos es-emet el Dictamen 12/2005 el 29 de borranys destatuts de les entitatssetembre. També es crea lens “In- públiques empresarials Adminis-fraestructures Ferroviaries de Cata- trador dInfraestructures Ferrovià-lunya” (Ifercat). ries (Adif) i Renfe Operadora. La intenció que hi ha sota la Llei El 29 de gener de 2003, el Con-del Sector Ferroviari de Catalunya, sell Econòmic i Social (CES) vaigual que sota lestatal, és la priva- emetre un Dictamen sobre lAvant-tització del servei públic ferroviari. projecte, en què li va donar el visti-Aquest propòsit va quedar eviden- plau i va valorar positivament el fetciat en les declaracions realitzades que anés “més enllà de la merapel secretari de Mobilitat, Manel transposició de les Directives co-Nadal, que al desembre de 2004 munitàries”, aquell dictamen va sermanifestava que la Generalitat acceptat fins i tot per la part social“desitja que el sector privat de Ca- que composa el CES, que anterior- cles. març, el PSOE guanya les elec- nars dactes a nivell local i estatal italunya impulsi algun operador i ment shavia manifestat en contra Ja en labans esmentat “Llibre cions generals. El canvi de govern desenes dinformes contradictorisque també hi hagi un operador pú- daquesta possibilitat. Blanc del Ferrocarril”, es parlava paralitza en Consell de Ministres dels aspectes més negatius da-blic-privat”. Lobjectiu real de la política co- que el ferrocarril té uns requisits de del dia 7 de maig lentrada en vigor questa. Es van realitzar centenars No es tracta tan sols dintroduir munitària de transports es reflec- seguretat molt cars, que calia esta- de la Llei, deu dies abans de la data de concentracions, tancaments,nous operadors privats, un fet ja teix clarament tant en les Directi- blir la inversió en seguretat tenint prevista per a la seva aplicació. El xerrades-col·loquis i projeccionsgreu per a la seguretat i el servei, ves com en els Llibres Blancs, que en compte els costos i beneficis i es que podia haver estat una notícia de la pel·lícula de Ken Loach “Lasinó que a més els criteris de servei estableixen els objectius precisos; recomanava establir el règim de se- històrica, sesvaeix amb lanunci quadrilla”, que reflecteix dunapúblic estaran supeditats als inte- en el cas del ferrocarril, cal tenir en guretat basat en el càlcul de proba- duna nova data dentrada en vigor, manera molt il·lustrativa el procésressos particulars de les empreses compte els que porten per títol “El bilitats daccidentalitat. l’1 de gener de 2005, aquesta vega- de privatització dels ferrocarrilsprivades, lobjectiu de les quals és desenvolupament dels ferrocarrils El 18 de novembre de 2003, el da de manera definitiva, i amb unes Britànics a la fi dels anys 90.obtenir els majors beneficis amb el comunitaris”, de 1996, i “Cap a BOE publicava la Llei 39/2003 del petites modificacions al text origi- Aquests actes van tenir els seusmínim esforç, estalviant en aquells una estratègia comunitària de Sector Ferroviari, aprovada el 29 nal, al qual shavien oposat de ma- punts àlgids en dues Manifesta-aspectes que sigui possible (desen- transports”, de 2002, als quals han doctubre amb la majoria absoluta nera clara mentre aquest mateix cions a Saragossa i Madrid elsvolupament i implantació de siste- denominat “Llibre Blanc del Fe- del PP i en contra de la pràctica to- govern va ser oposició. anys 2003 i 2004, coincidint ambmes de seguretat, manteniment del rrocarril” i “Llibre Blanc del talitat de la resta de partits. La Llei Aquell any 2005 va reportar als les dates daprovació dels textosmaterial, formació del personal, Transport”, respectivament. va establir un període transitori de ferroviaris i als ciutadans la segre- primer del PP i després del PSOE.qualitat i freqüència del servei, El “Llibre Blanc del Ferrocarril” sis mesos fins a la seva entrada en gació de lantiga Renfe, en Adif i Aquesta llei obre el camí de laetc.) i reservant com a dividends parla clarament duna equiparació vigor, un parèntesi imprescindible Renfe Operadora, cadascuna amb privatització del ferrocarril públic.una part substanciosa de les sub- del ferrocarril a la carretera quant a per dictar les nombroses normes uns 15.000 treballadores i treballa- En alguns casos, aquesta privatit-vencions públiques. la reducció dels requisits de segu- necessàries en forma dOrdres Mi- dors, i el regal de sengles Expe- zació ve explícitament reflectida, Lexcusa per “liberalitzar” el retat “per fer-lo més competitiu” i nisterials i Reials Decrets, que per- dients de Regulació dOcupació, com en la possibilitat que Renfetransport públic ferroviari és que sobre la limitació del seu caràcter metrien engegar tot el complex sis- que estan disminuint la plantilla Operadora creu en el seu si socie-“fan falta nous operadors més fia- social. El “Llibre Blanc del Trans- tema de transport que es pretenia fins a lobjectiu de 12.000 empleats tats anònimes i les segregui de lables i eficaços”; aquestes paraules, port”, per la seva banda, planteja la modificar, aplicant-li conceptes per empresa. Mentre, les subcon- seva estructura. En altres, com elspronunciades precisament pel res- necessitat dincrementar les quotes daltres tipus de transport (carretera tractes sadjudiquen el treball que Tallers, es planteja la seva imme-ponsable de la gestió del transport del ferrocarril allí on la carretera i avió, fonamentalment) sense tenir anteriorment realitzaven els ferro- diata privatització.públic, suposen un reconeixement està arribant a els seus límits o es en compte les seves particularitats i viaris, amb greus manques de for- En el cas d’Adif, es mantindràimplícit de les seves pròpies inca- troba de fet col·lapsada. En amb- diferències. mació i sobretot seguretat i salut en com a empresa pública, no així elpacitats; és inqualificable que la so- dós casos laposta sorienta fona- Davant la imminent aplicació de el treball. treball que ocupen en lactualitatlució que proposin els responsables mentalment, pel que fa al transport la Llei, es va produir un canvi que Des del SFF-CGT es va mante- els seus treballadors. En lactualitatde la gestió pública a la seva con- de viatgers, cap a lalta velocitat. podia haver estat transcendental, nir una lluita constant des de la són vàries les empreses que operenfessada incompetència sigui des- Laspecte fonamental que pre- encara que fet i fet no va ser res presentació de lavantprojecte, fins en el ferrocarril de manera inde-fer-se dallò que se’ls ha encomanat senta la Llei del Sector Ferroviair més que la continuació duna ma- a lentrada en vigor daquesta lesiva pendent, (ACS, Acciona, Comsa,per lliurar-ho a lempresa privada. (LSF) és la segregació de la in- teixa política ferroviària. El 14 de LSF, que es va concretar en cente- Transfesa), en principi de manera El 16 de març de 2006, saprova fraestructura i lexplotació del testimonial, per situar-se en ladefinitivament aquesta llei al Parla- transport. La justificació va ser la graella de sortida de les novesment de Catalunya, i en un comuni- suposada obligatorietat establerta dates en lagenda de lalliberamentcat de premsa de la Generalitat es per les Directives Comunitàries, del transport de viatgers (gener dedefineix com “una mesura legisla- totalment incerta, ja que la legisla- 2008 i 2010) un negoci que augurativa pionera que ha de definir, regu- ció de la UE permet lexistència un benefici rodó, a costa de treba-lar i promoure el sector ferroviari al dempreses integrades. Aquesta se- lladors i usuaris.nostre país. La norma, la primera paració implica la ruptura dels sis- Les empreses que operen com ainiciativa legislativa global en ma- temes integrats de seguretat en un contractistes en el ferrocarril estèria ferroviària del Govern català, mitjà de transport que compta, compten a centenars, i algunes es-adapta la normativa catalana a les com una dels seus avantatges defi- timacions parlen de més dedirectrius europees, posa les bases nitoris, amb un índex de seguretat 200.000 treballadors que exercei-per a la liberalització del mercat fe- molt superior a la carretera, com a xen la seva activitat laboral dunarroviari a Catalunya i completa les conseqüència, en bona part, de le- manera directa o indirecta en el fe-atribucions de la Generalitat com a xistència de sistemes de seguretat rrocarril, per descomptat amb laautoritat ferroviària”. comunes a infraestructura i vehi- precarietat com a companya.4 Catalunya. Novembre de 2007
  • REPORTATGE Desenvolupament de l’Estatut de Catalunya en matèria ferroviàriaText i fotos: Joan Ramon FerrandisL’ aprovació de l’Estatut de Catalunya al juny de 2006 suposa un nou pas enaquesta llarga trajectòria de segre-gació. Larticle 140.6 diu de manera ex-plícita que la Generalitat podrà par-ticipar en la gestió i planificació deles infraestructures de titularitat es-tatal situades a Catalunya, a travésde “transferències”. Quan es vaplantejar el debat del traçat delAVE ja saugurava el que podiapassar amb les rodalies i regionals aCatalunya i més concretament enles de la perifèria de Barcelona. des a la falta dinversions anteriors general. reunions periòdiques amb el Minis- duna empresa integrada, i menys la CGT va presentar esmenes al en infraestructura, han deixat un Davant aquest órdago, des del teri de Foment, i que són de manera privatització del sector.projecte inicial del traçat de la LAV, caos permanent des de fa diversos Govern de la Generalitat es va re- genèrica: el manteniment del servei Com a llibertaris no entrararementenent que el 99% dels usuaris anys en les comunicacions per fe- plantejar la situació i es van veure públic ferroviari, sota titularitat en debats de territorialitat, o podersdel ferrocarril no havien de patir les rrocarril de Barcelona i, per tant, de impotents per fer-se càrrec de ma- duna empresa pública; garantia i competències destats, però ente-conseqüències de les obres duna Catalunya. nera immediata daquesta patata ca- docupació i permeabilitat de tots nem que el fraccionament del ser-infraestructura elitista que solament La situació insostenible de les ro- lenta, posant una sèrie de premisses els treballadors ferroviaris; garantia vei ferroviari en lactual xarxa fe-utilitzarà, en definitiva, un percen- dalies de Barcelona i lenorme pres- irrenunciables per a això, sobretot dhomogeneïtat de la Normativa rroviària no beneficiarà nitatge ínfim dusuaris, i així es va fer sió ciutadana i mediàtica, exercida en matèria econòmica dinversions Laboral i de Seguretat en la Circu- ciutadans, ni treballadors. Mésarribar fins i tot al Parlament de Ca- en aquest aspecte, sobre el Govern en infraestructura. Aquesta seqüèn- lació. Des del Ministeri de Foment, aviat amenaça trencar els actualstalunya. de la Generalitat, provoquen lúnica cia negociadora a dues bandes va es garanteix que serà Renfe Opera- criteris de solidaritat i eficàcia en Només ICV, llavors a loposició, manera de desinflar el globus abans provocar la reacció dels treballa- dora (RO) qui prestarà el servei fe- benefici del capital. Un exemplees va fer ressò daquelles predic- que els esclati en la cara, almenys dors ferroviaris, que lluny de defen- rroviari en les rodalies de Barcelo- clar del que podria passar en el cascions, però la seva pregunta parla- de manera momentània… lanunci sar “una gran i lliure” com es va na després del traspàs de que es donés la segregació per lí-mentària no va ressonar amb força del traspàs de transferències en ma- arribar a denominar per determinats competències, encara que des de nies, o fins i tot per a trens concrets,al Parlament i la immensa majoria tèries ferroviàries. mitjans de comunicació, la mobilit- CGT entenem que no pot ser daltra seria la supressió de trens i serveisdels parlamentaris van aprovar lac- Al principi, la Generalitat sola- zació que van convocar els Comitès forma, ja que en lactualitat cap per escassa ocupació. A més, en castual traçat, els mateixos a qui ara ment pretenia la gestió del servei de Intercentres d’Adif i Renfe Opera- operador o empresa ferroviària pot de qualsevol contingència, ja siguisels omple la boca atacant les con- rodalies, sense tenir molt clara la dora, pretenia mantenir el servei assumir aquesta comesa, excepte per avaries del material, una empre-seqüències dels seus propis actes, fórmula per a això, encara que, com públic ferroviari i la garantia docu- RO, pel que hauríem destar atents sa integrada i pública podria supliren un exercici dhipocresia sola- dèiem anteriorment, el mateix con- pació. als moviments, que en aquest sentit aquestes deficiències amb una efi-ment digne de la classe política. seller Manel Nadal, en declaracions Les vagues es van desconvocar es donin en les dates claus de 2008 i càcia molt superior al de les priva- La mateixa Renfe es va apressar a la premsa, apostava per empreses per part dels CGE de Adif i Renfe 2010 amb la liberalització del trans- des, en disposar dun materiala advertir que el disseny de les públiques-privades concessionàries Operadora a fil de setembre, mante- port de viatgers. motor ampli i homogeni amb el deobres i les fases dexecució, sumats del servei. La realitat actual és que nint CGT unilateralment la convo- Des de CGT entenem que des la resta de la xarxa, que de maneraa la supressió de dos terços de les el Govern espanyol ha ofert al de la catòria de vaga per als dies 11 i 15 don millor es gestiona qualsevol solidària podria cobrir eventual-vies dentrada a lestació de Sants, Generalitat el traspàs no solament doctubre de 2007, almenys fins a activitat és des del territori, ningú ment les necessitats creades, talsuposarien un gran desajustament de la gestió, sinó de tots els actius tenir més garanties que les anuncia- coneix millor els problemes i les com ja passa en multitud doca-en la regularitat dels trens, fins i tot relacionats amb ella, inclosos els des per ambdós CGE. Finalment, solucions que qui aquesta en con- sions. Les actuals RO i Adif estanuna rebaixa en la freqüència de la treballadors, però mantenint la titu- des de CGT es van desconvocar les tacte diari amb elles, sobretot en mal gestionades, efectivament, éstotalitat de les línies de rodalies. laritat del Ministeri de Foment en la aturades sota unes premisses molt matèria dhoraris i freqüències, però cert, però no cal canviar als seus Aquestes circumstàncies, suma- infraestructura de les línies dinterès clares que shaurien de concretar en això no hauria dimplicar la ruptura treballadors… sinó als seus gestors. gant-nos a dependre de lenergia A més, les expectatives des de la Adif, amb el consentiment de lesEl Tren d’Alta Velocitat nuclear o de les grans autopistes de Generalitat són fomentar els regio- diferents administracions. Molts lenergia, com la MAT, trinxant el nals dAlta Velocitat, per unir les dels usuaris que ara reclamen un Joan Ramon Ferrandis nades i temps de viatge molt simi- territori, modificant de manera irre- quatre capitals catalanes per la línia bon servei de rodalies, abans van lars, fins i tot el seu impacte am- versible ecosistemes, cursos de rius AVE, amb el que deixaria més en lloar lAVE, i a més el volien ja, aL a falsa modernitat en el trans- port suposa la creació de líniesdalta velocitat, a les quals shan biental és semblant, i a més total- ment inassumible en una societat que pretén ser sostenible. i fins i tot la fesomia de les pobla- cions més pròximes, que lluny de beneficiar-se daixò, veuran passar, precari la xarxa de regionals. Des de CGT mantenim una cam- panya permanent des de fa pràctica- Barcelona i que entrés per laero- port, i si no, segur que van votar a algun dels que van permetre aquestdestinat la pràctica totalitat dinver- A més en els nuclis urbans i ro- molt ràpid, això si, els trens que mai ment deu anys, en contra de la despropòsit, alguns fins i tot se’nsions en ferrocarril dels últims dalies, afectats per aquest tipus de s’hi aturaran. construcció de noves línies dalta van riure de les octavetes de CGTanys, deixant abandonades durant transport ferroviari, es produeix un És cert que les proximitats de velocitat, promovent lús del ferro- amb la frase “Menys AVE i mésdècades les línies de ferrocarril efecte que fomenta lespeculació Barcelona estan en ple un caos, carril convencional, molt més res- trens”... No tots, alguns tenen lesconvencional. immobiliària, amb el consegüent però no és menys cert que la xarxa pectuós amb el medi ambient i en idees clares i són conseqüents a El ferrocarril dalta velocitat ser- encariment de lhabitatge. També es de regionals de Catalunya, la que definitiva el qual utilitza la major pesar del bombardeig mediàtic aveix exclusivament a les grans fomenten injustificables requalifi- utilitza un gran nombre dusuaris, part de la població, amb campanyes favor de lAVE.aglomeracions urbanes i duplica caciones de terrenys amb lúnica fi- que en molts casos no tenen una especifiques, intentant mantenir el El camí per seguir és clar, possi-una demanda de transport ja satisfe- nalitat de generar plusvàlues costi altra alternativa, també està sota mí- personal ferroviari en les estacions, blement no ens quedin mes alterna-ta, en el cas de la línia Madrid-Bar- el que costi que solament benefi- nims, i de moment les expectatives com a garantia de qualitat del ser- tives, posar fre a la privatització delcelona, un simple transvasament de cien a grups privilegiats. de millora són escasses, amb o vei. ferrocarril i exigir la millora delviatgers de lavió al tren dalta velo- Mediambientalment, lAVE és un sense transferències, i per des- En els últims anys desenes desta- tren convencional. Quan arribicitat, els viatgers rebran les matei- absolut balafiament, consumint comptat la premsa no es fa cap eco cions han estat buidades de manera l’AVE, allí hi haurà la CGT dientxes prestacions: tarifes subvencio- quatre vegades més energia, obli- daixò. absurda per lantiga Renfe, i ara per “Menys AVE i més trens”.Catalunya. Novembre de 2007 5
  • TREBALL-ECONOMIA Si ens toquen a un Directius que es folren descaradament amb ens toquen a tots. diners públics, mínimes mesures de seguretat Tots som Luisito, a la feina: neoliberalisme pur i dur solidaritat amb ell!7 de novembre:mobilització aMadrid en Adif es nega a reobrirsolidaritat ambLuis Marcos el servei nocturn deRivera Comitè Confederal de la CGT lestació de Reus CGT Baix Camp-Priorat deixant clar el poc que limporta laE l gener de lany 2000, com en qualitat del servei a lusuari del fe- L tantes altres, la convocatòria va Entitat Pública i Empresa- rrocarril, pretenent anul·lar aquestaser per un acomiadament massiu rial Adif va recorrer al Tri- sentència i quedar així amb lesque afectava a diversos centenars bunal Superior de Justícia mans lliures per a prendre de noude treballadors. Era el 4 de gener i de Catalunya la sentència que lo- aquesta mesura o altres que, perse-vivíem en plena era bligava a reobrir el servei nocturn guint objectius únicament econò-“Ansuategui/Aznar”. Pocs mesos (d11 de la nit a 6h de la matinada) mics, precaritzen el servei públicdesprés ens van tornar “a currar” en de venda de bitllets, informació i ferroviari.la Gran Via, sense conseqüències atenció al client de lestació de fe- CGT ha fet una crida a institu-judicials; però aquest 4 de gener va rrocarril de Reus (vegeu "Catalun- cions, partits, associacions i enti-ser en un polígon apartat, sense tes- ya" 89), que lempresa va suprimir tats per tal que pressionin Adif itimonis mediàtics, i la policia “no l1 de gener de 2007. La Secció exigeixin un servei de transport pú-es va tallar ni un pèl”. Sindical de Tarragona del SFF- blic de qualitat. El cas de Reus sa- El company Luis Marcos Rivera, CGT havia interposat un conflicte fegeix a altres com la privatitzaciómilitant del Sindicat de Neteja de col·lectiu i va estar portant a terme, de la venda, la informació i laten-CGT Valladolid, va acudir aquest amb la col·laboració de la resta del decidir el mes de juliol recòrrer la portant a terme una progressiva de- ció al client a lestació de trens dedia com tantes altres vegades, sindicat al Camp de Tarragona, una sentència al TSJC. terioració de latenció a lusuari, Salou, o la subcontractació a lesta-sense importar-li la data, les vacan- campanya pública de denúncia del Com a resposta, la CGT també que no té interès en proporcionar ció de Tarragona del servei dinfor-ces, si plovia o si tronaba. Sempre tema. La sentència del judici, rea- ha presentat davant el TSJC una un servei públic de qualitat, i que la mació i atenció a lusuari, dos fetssolidari i combatiu, aquest dia es va litzat el 12 dabril, obligava Adif a impugnació al recurs rebatent les presentació del recurs suposa un que contribueixen a deteriorar en-veure atropellat, detingut, apallissat reobrir el servei, però lempresa no argumentacions dAdif. CGT pas més en aquest sentit. Adif es cara més el servei al Camp de Ta-i, finalment, encausat i ara ha da- sols no va aplicar-ho sino que va apunta en el recurs que Adif està destapa duna forma descarada, rragona.frontar una petició delfiscal de set anys i mig de condem-na. El company Luis, que mai haconfiat en una llei feta a la mesura Convocatòria de vaga a lAVE en defensa de la categoria laboral,dels poderosos i dels interessos de la igualtat doportunitats i la seguretat del ferrocarrillEstat, corre el risc aquí i ara, apesar de la seva innocència, de so- Sindicat Federal Ferroviari-CGT estàn recollides en el Conveni hagin fet les proves necessàries i lempresa, saltant-se totes les nor-frir una condemna que li pot enfon- Col·lectiu. La pretensió de sense comptar amb treballadors de mes, es va dedicar a amenaçar di-sar la vida. Es diu aviat, es llegix ràpid, peròel “número” de la mala sort ens E l Sindicat Federal Ferroviari- CGT va convocar en solitari aturades a lAVE els dies 28, 29 i RENFE-Operadora és que altres categories de conducció distintes a la de Comandament Intermedi Ma- les categories establertes i amb la formació corresponent. La incapacitat manifesta per a rectament a treballadors de Llarga Distància perquè posessin en cir- culació trens afectats per la vagapodia haver tocat a qualsevol de 30 de setembre, que es van conver- quinista AVE/Euromed Cap del donar sortida al conflicte de la Di- que no estaven en els serveis mí-nosaltres. Una vegada més la llei és tir en vaga indefinida a partir del Tren i a la dInterventor AVE/Euro- recció general de Serveis dAlta nims i que no eren de la seva com-implacable amb els lluitadors i els dia 1 doctubre, des de la 1,00 fins med Supervisor de Serveis a bord, Velocitat - Llarga Distància de petència, i va donar pràctiques ensolidaris. Per això el dia 7 de no- a les 4,00 hores, des de les 6,30 també amb funcions i responsabili- Renfe, presonera dels seus pactes aquests trens a treballadors que novembre, no es jutja al company fins a les 9,30 hores, i des de les tats específiques i diferenciades de exclusius amb el sindicat gremia- corresponia segons la normativaLuis: el 7 de novembre es jutja a la 18,30 fins a les 21,30 hores. qualsevol altra categoria professio- lista Smaf, perjudica els treballa- ferroviària, atemptant claramentCGT. Aquest dia es jutja la nostra Aquesta vaga va ser la resposta a nal, cobreixin les places dels trens dors de lAVE i genera també per- contra el dret de vaga i posant se-manera de ser, de pensar, de fer, de lanunci del Ministeri de Foment AVE en les noves línies. judicis als viatgers. Per aquest riosament en perill la seguretat deveure les coses… de posar en circulació les línies Aquesta vulneració de la Nor- motiu CGT, va convocar les va- la circulació. Per això, el 7 de novembre tota dalta velocitat Madrid-Barcelona, mativa laboral suposa a més un gues en haver-ho demanat per una- Per això, i per obrir expedients alafiliació junta ha de demostrar qui Madrid-Màlaga i Madrid-Vallado- perjudici als treballadors que hau- nimitat els treballadors, ja que exi- diversos treballadors que es vansom i per què estem a la CGT. El lid els dies 21, 22 i 23 de desem- rien de poder accedir a aquestes geixen un concurs dascens per a negar a conduir trens no inclososdia 7N, a les portes de lAudiència bre, respectivament, amb el nou places en un concurs dascens re- cobrir les places que es generin da- en els serveis mínims, CGT va de-Provincial de Madrid, hi haurà cen- material S-103, per a qual la Direc- glamentari conforme amb el con- vant lobertura dels nous corredors cidir denunciar per la via penal altenars de banderes roig-negres que ció de Renfe-Operadora va decidir veni col·lectiu, a lestar limitant els dalta velocitat, com així es marca director de RRHH de Llarga Dis-constatin la nostra identitat, demos- “prescindir” de la normativa labo- seus drets a la promoció professio- en la normativa de Renfe. Els trac- tància.trant com CGT entén la solidaritat i ral i de les condicions de seguretat nal i a la igualtat doportunitats. tes de favor entre el Director Gene- La CGT, aposta pel respecte a lael suport mutu. El 7N es juga la lli- en el tràfic ferroviari que aquesta Lactuació de la direcció de Renfe- ral dAVE i el Semaf, lesionen la igualtat doportunitats per a tots i abertat dun company. Encara que garanteix. Operadora respon duna banda a imatge de lAVE i els seus treballa- no cedir davant els capricis del sin-plogui o troni qui alguna vegada Amb la posada en circulació linterès de suprimir categories dors davant lopinió publica i bus- dicat corporatiu dels maquinistes ihem convocat, participat, actuat… dels primers trens dalta velocitat el professionals i augmentar les fun- quen perjudicar als que soposen a de la direcció de Renfe, defensantestarem a les portes daquest jutjat. 1992, es van crear les categories de cions i les responsabilitats dunes les seves tesis. lhomogeneïtat de les seves condi- El dia 7N serà, fonamentalment, Comandament Intermedi Maqui- altres, sense tenir en compte la se- Pel que fa a la vaga, la CGT va cions laborals emmarcades en eluna demostració de solidaritat i de nista AVE-Cap de Tren i Supervi- guretat en el transport ferroviari i impugnar els serveis mínims abu- seu conveni col·lectiu i altres nor-reivindicació antirrepresiva. La jor- sor de Serveis a bord, amb fun- els drets dels treballadors, i per una sius imposats per lempresa. El se- matives garants de lestabilitat inada es desenvoluparà seguinjt un cions específiques i formació altra als interessos del Govern que guiment de la vaga va ser majorita- bon fer dels seus treballadors, queampli calendari d’actes i activitats. adaptada a aquest tipus de circula- no dubta a anunciar, per a una data ri amb percentatges de seguiment shan reflectit en lalta qualitat en la El 7 de novembre, tots i totes a cions per les seves peculiaritats precipitada però que li resulta pro- propers al 100 %, malgrat la cam- prestació del servei, mantingudaMadrid en solidaritat amb Luisi- tècniques. Aquestes categories, pícia, lobertura successiva de tres panya de manipulació informativa des de la inauguració de lAVE finsto!!! així com laccés a les mateixes, línies dalta velocitat sense que s- portada a terme per Renfe. A més als nostres dies.6 Catalunya. Novembre de 2007
  • TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A LA MIRADA Secció Sindical de CGT a Renfe a Tarragona INDISCRETA Funcionaris ‘La Llei ferroviària és identitaris Emili Cortavitarte Carral negativa per a tothom’ L ’Estatut Bàsic de la Funció Pú- blica i la Llei d’Igualtat consti- tueixen dues normatives bàsiques legals, emparades en la majoria Meritxell Fernández parlamentària al Congreso de los Diputados i la seva capacitat i vo--Quan es va crear la Secció Sin- luntat legislativa. Tot i les sevesdical de CGT a Renfe? mancances i tebieses, en alguns as--Els nostres inicis es remunten a pectes suposen una millora respec-l’any 1992, moment en què la te d’anteriors legislacions.CGT va participar en les eleccions Però vet aquí que el Govern cata-de Renfe. lanista i de progrés que regeix els Tot i que al principi teníem pocs destins de Catalunya, i que segonsafiliats i delegats, amb el temps el el president Montilla es distingiriasindicat s’ha convertit en una de les per deixar de fer nacionalisme vic-forces més importants de Tarrago- timista i d’agitar senyeres i greugesna. històrics per fer una obra de govern Actualment, tenim presència a que posés l’accent en les condi-les dues empreses que formen cions de vida dels ciutadans i ciuta-Renfe: per una banda, Adif, on danes, no es dóna per assabentat.comptem amb quatre representants No es tracta d’una ferma oposi-i un delegat, i Renfe Operadora, ció a unes normes centralistes i re-amb un representant i un delegat. accionàries, que arriba fins a la des--Quina va ser la reacció de l’em- obediència de les lleis. No és unapresa en aquell moment? reposició de l’enfrontament amb-Al principi no érem plat de bon l’Estat, semblant a la produïdagust, ens veien com un sindicat in- amb motiu de les retallades del go-còmode i vam tenir alguns proble- vern de l’Estat respecte de la Lleimes per aconseguir un local on de conreus. No, no som davant unsreunir-nos i poder desenvolupar la nous fets d’octubre de 1934. Ninostra activitat sindical, però tot sembla que el president i el seu go-això es va solventar fa anys. per la creació de dos convenis dife- mes? No podria tenir un efecte ri, freqüència i qualitat del trans- vern hagin de ser arrestats per la Això sí, ens hem hagut de gua- rents que regulin per separat al per- positiu? port, com havia indicat la Genera- Guardia Civil.nyar el respecte dels seus responsa- sonal d’Adif i al de Renfe Opera- -Actualment hi ha quatre autono- litat en un primer moment-, pot ser En aquest cas, el president de lables. dora. mies interessades en el traspàs: Ca- beneficiosa, però sempre que Generalitat, el conseller de Gover--Com us organitzeu per treba- De moment, no sha dut a terme talunya, la Comunitat de Madrid, Renfe continuï essent pública, que nació i Funció Pública i el governllar? perquè s’ha prorrogat l’anterior el País Valencià i Andalusia. Ente- sapliqui la mateixa normativa en català en ple, furten als seus treba--Som força autònoms respecte a la Conveni, que hauria d’haver fina- nem aquest traspàs des de dues matèria de seguretat de circulació i lladors i treballadores una part defederació local, tot i que també hi litzat el 31 de desembre de l’any perspectives: per una banda, com laboral, i que no hi hagi una divisió les condicions socials de les qualscol·laborem. Tenim un camp dac- passat, però aquest és lobjectiu. una acció positiva perquè es po- entre els treballadors. No volem sí que poden gaudir els funcionarisció molt ampli i ens reunim al nos- Des de la Secció Sindical de CGT drien gestionar els ferrocarrils des que els treballadors de la Generali- i funcionàries aragoneses o extre-tre local de lestació. ens oposem a aquesta idea i reivin- duna òptica més propera, conei- tat tinguin cap tipus de handicap menyes. Respecte a lorganització inter- diquem un conveni únic per a tots xent les seves mancances i necessi- respecte als treballadors de làmbit Així, mentre uns i altres, aco-na, comptem amb el coordinador els treballadors. tats reals, però, per una altra banda, estatal. llint-se a unes normatives estatals,de Renfe Operadora a Catalunya -Una idea compartida per la també creiem que aquest traspàs té -Però a la vista de les últimes in- poden gaudir de reducció de jorna--que sencarrega de visitar els cen- resta de sindicats? un vessant negatiu que pot com- cidències, dir que el servei empit- da (amb la consegüent reducció detres de treball i reunir-se amb la -Al principi sí perquè tots seguíem portar molts perjudicis per als jorarà no és molt agosarat? sou) per a la cura dels seus fills i fi-resta de delegats-; el coordinador la mateixa línia, però amb el temps usuaris de Renfe i per als treballa- -Els usuaris poc informats creuen lles fins als 12 anys, els i les funcio-sectorial de les Estacions Comer- els altres sindicats se’n van anar dors. que el traspàs i la privatització nàries catalanes només poden tenircials, dAdif; el coordinador de De- desmarcant i ara ja han assumit la En el cas de Catalunya, davant seran la panacea i que acabaran cura, amb reducció de jornada, delsfensa del Ferrocarril a Tarragona i, idea de signar dos convenis dife- d’aquesta privatització imminent amb tots els problemes ferroviaris, seus fills i filles fins al sis anys.per últim, el secretari general de rents. que culminarà l’1 de gener de 2010 però res menys lluny de la realitat. Exactament la meitat.Transports a Tarragona. Seguint els preceptes de la llei, amb l’alliberament de la xarxa de Imagina que diferents empreses es El període de permís per alleta--Esn podeu valorar la situació s’haurien de diferenciar dos grups: viatgers, el secretari de Mobilitat reparteixen les línies de ferrocarril ment d’un fill o filla és, segons lesactual del ferrocarril a l’Estat personal dexplotació –maquinis- de la Conselleria de Política Terri- i que en una delles -per exemple, lleis estatals, d’un any, mentre queespanyol. tes, interventors, treballadors de ta- torial i Obres Públiques de la Ge- la de Barcelona-Sant Vicenç de pels funcionaris i funcionàries ca--Després de gairebé dos anys des llers- i dinfraestructures –manteni- neralitat, Manel Nadal, ha declarat Calders- es produeix una avaria. Si talanes es redueix a 9 mesos. Els 15de l’entrada en vigor de la Llei del ment de les vies, personal que seran empreses públiques-pri- això succeís amb Renfe, qualsevol dies de permís per naixement,Sector Ferroviari, creiem que la d’estació, etc-. En realitat, tot vades les que s’encarregaran de la altra línia podria assumir aquest es- adopció o acolliment són cinc aseva aplicació comportarà efectes aquest procés respon a la pressió gestió dels ferrocarrils. forç material, però si estan reparti- Catalunya. I el permís d’un mes denegatius tant per als treballadors de exercida per les grans multinacio- A nivell general, el que es pretén des, aquest procés seria molt més reducció de jornada remuneradaRenfe com per als usuaris. nals, com ara Acciona i Comsa, és donar llicències a les empreses complicat. per familiar de primer grau malalt Aquesta llei, que adopta una que volen participar en el negoci privades per explotar les línies de Pensem que als ferro carrils es greu no es pot traduir al català.sèrie de mesures dràstiques i té del ferrocarril i emportar-se una ferrocarril, però això és negatiu repetiran els mateixos problemes Quins són els sacrosants argu-com a objectiu privatitzar la xarxa part del pastís. perquè comportarà que aquestes que es donen ja als aeroports, com ments del govern català? doncsde ferrocarrils a curt termini, s’ha De moment, la llei sha desenvo- empreses saprofitin de les subven- ara la supressió de trens i loverbo- identitaris.volgut mostrar com una llei neutra, lupat amb infinitat dinstruccions, cions i a canvi oferiran un pitjor oking. A Catalunya ja tenim Llei deperò en realitat amaga un rerefons estatuts i Reial Decrets, i ara el servei. El nostre repte és fer entendre Conciliació que és la nostra. I amolt negatiu. camí ja està obert. Per tot això considerem que als usuaris tota aquesta situació i més, en consonància amb el nostre Per exemple, afavoreix la segre- -Us oposeu al traspàs de compe- aquesta gestió per part de les auto- defensar un servei públic, integrat, taranà, és més barata i així podemgació de la plantilla, ja que aposta tències a les comunitats autòno- nomies -sobretot respecte a lhora- segur, social i sostenible. fer pàtria i estalviar, alhora.Catalunya. Novembre de 2007 7
  • TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATTrampososMetr Concentració contra laopolitans deBarcelona negligència empresarial en(TMB) Pepe Berlanga prevenció a Parcs i Jardins Secció Sindical CGT Parcs i1 5h. Fag una ullada a lagenda i em recorda que he dassistir auna interessant conferència a les Jardins LAjuntament de Barcelona ha estat condemnat pel TSJC per Contractes en Frau de Llei Equatre de la tarda, aquesta vegada l 3 doctubre es van concen-tindré sort, el Metro disposa duna trar a Barcelona una vinte-estació pròxima al lloc de celebra- na de treballadors de lInsti- El Tribunal Suprem de Justícia deció, moures per la ciutat no és tut Municipal de Parcs i Jardins i Catalunya no ha admès el recursfàcil. militants de CGT davant el jutjat de cassació presentat per lInsti- 15.30h. Surto de casa, he decidit social 29 per mostrar el seu rebuig tut Municipal de Parcs i Jardinscaminar una mica, a escassos mi- a una actuació de la mútua de tre- de Barcelona contra la Sentèncianuts podré accedir a la Línia I a ball que no reconeix baixes clares del propi TSJC que condemnavalestació de la Sagrera, daquesta per accidents en el treball com a lInstitut per Contractació enmanera mevitaré un canvi de tren, accidents de treball, i desvia a la Frau de Llei.estirar les cames és un consell Seguretat Social els treballadors La desestimació del recursmèdic que diuen allarga la vida. accidentats perquè aquesta corri presentat pel gabinet jurídic que 15.40h. Supero lentrada que la amb les despeses. representa a lAjuntament delínia V té en el cantó del carrer Gar- El 20 dabril de 2004, es va haver Barcelona ha representat a leraricilaso. Com que fa bon temps, pre- de lamentar laccident sofert per un públic el pagament de més defereixo accedir a la Línia I descen- company, Lluís Pons, conductor de 60000 ¬ en indemnitzacions per tracte que els havien realitzat. xen frau de llei i segons estableixdint per lavinguda Meridiana fins a camió, mentre realitzava treballs acomiadaments improcedents Aquests contractes dinterinitat la legislació representa la con-lentrada que hi ha alguns metres de càrrega dun contenidor de als cinc treballadors que van de- es van efectuar en frau de llei, versió del contracte dinterinitatmés a baix. Sota les escales i, sor- llums en el camió porta-conteni- nunciar aquestes il·legalitats. perquè el temps del contracte era en contracte indefinit, com diupresa, se mha esgotat la T-10. Em dors. El resultat de les lesions va Lestiu de 2004 la direcció de superior al període de vacances una altra de les Sentències deltrobo davant un vestíbul nou molt ser molt greu, aquest treballador lInstitut Municipal de Parcs i Jar- que substituïen, com diu una de TSJC: “és clar que, ens trobemxic i no veig per cap costat la taqui- encara continua de baixa després dins de lAjuntament de Barcelo- les Sentències del TSJC: És obvi, davant uns contractes temporalslla ni de bon tros la desitjada taqui- de dos anys i mig i el seu pronòstic na va realitzar 41 contractacions en aquest sentit, que existeix subscrits en frau de llei, que hanllera. Dono voltes i voltes i només no és clar. Després dhaver sofert dinterinitat per a la substitució frau de llei en aquells casos en de presumir-se indefinits. (...) i eshi ha màquines expenedores de bit- aquest greu accident que li deixarà de 41 treballadors/es fixos pel els què aquesta causalitat finalis- condemna lempresa Institut Mu-llets. Hi introdueixo un de 50 euros seqüeles per a tota la vida, ara sha període de vacances. Després de ta no és compleix, de tal manera nicipal de Parcs i Jardins de Bar-en l’escletxa, el rebutja. denfrontar a una mútua de treball la denúncia pública de la Secció que, sense causa justificada no celona a readmetre els recor- Creuo la Meridiana i enfront (Mútua MC) que es preocupa més Sindical de CGT de la irregulari- existeix un nexe directa entre la rents al seu lloc de treball i en lesduna gasolinera em topo amb pels seus beneficis econòmics que tat comesa, cinc treballadors/es durada del contracte i la finalitat mateixes condicions que regirienlal·ludida boca daccés a aquest per la salut dels treballadors. van denunciar a Magistratura de per a la què és va signar. amb anterioritat a lacomiada-món subterrani. Sorpresa, tampoc El judici del 3 doctubre final- Treball les il·legalitats del con- Aquestes il·legalitats constituï- ment, o ser indemnitzats”.hi ha ningú que vengui bitllets. Co- ment va ser ajornat perquè lamençament a posar-me nerviós, mútua té denunciada no només la lavaluació de riscos i complir els pestell de seguretat del ganxo, sis- mer informe del nostre Servei deencara arribaré tarda i la conferèn- contingència, sinó també lassigna- terminis de les mesures correctores tema de seguretat per evitar laixe- Prevenció, no es contempla ni tancia minteressa molt. ció de la baixa en si per la Segure- on es deia ben clarament que el cament de la cabina del camió. sols la falta de lesmentat pestell de Torno a intentar aconseguir una tat Social, i va ser passat al dia 16 ganxo daixecar el contenidor no Dues actes dinfracció greus ha seguretat, malgrat estar aquesta re-targeta pagant amb un bitllet de 50, davant el jutjat 28 social de Barce- tenia pestell de seguretat. Segons el estat el resultat daquesta actuació flectida en lavaluació de riscosde nou, rebuig; serà fals? Surto de lona. No és un cas aïllat ni la pri- tècnic i la inspectora que van dur el inspectora. La primera per vulne- com un tema per resoldre a curtnou a lexterior, fa un bochornoso mera vegada que ens enfrontem a cas, aquest va ser el motiu princi- ració dun nombre considerable de termini.calor i observo altra entrada, per la mútua en els jutjats per la matei- pal pel qual laccident es va pro- normes de Prevenció de Riscos, la Solament després de la visita atant em dirigeixo a ella, confio tenir xa problemàtica, és la seva rutina duir, però no lúnic. La plataforma segona per la falta de formació del Inspecció de Treball i de dir el tèc-més sort. Hi ha dues persones, una donar lalta tots els treballadors on descansava el contenidor es tro- treballador per al maneig daquest nic del CNCT (Centre Nacional deasseguda davant una terminal in- abans del seu total restabliment, no bava en molt mal estat, la qual cosa vehicle i els seus implements. Fi- Condicions de Treball) que laformàtica en un despatx darrere reconèixer els accidents, etc. va tenir una rellevància important a nalment, la Inspecció resol laplica- causa era el pestell, es reconeix eldun cristall transparent i una altra Laccident shagués pogut evitar. lhora de produir-se laccident. El ció de recàrrec de prestacions per fet i es redacta un nou informe deque li fa companyia i li dóna con- Solament shavia de donar curs a vehicle tampoc tenia, a part del al treballador del 40%. En un pri- la investigació de laccident.versa. Em dirigeixo a una delles iminforma que les màquines expe-nedores no accepten bitllets de 50 Possible tupinada a les Eleccions Sindicals a Correoseuros. Surto fora i em dirigeixo a un Sindicat Federal CGT Correos A les Eleccions Sindicals a Co- 2007. En loficina de Correos de CCOO “presumptament” va realit-quiosc de premsa per adquirir la rreos, el mètode utilitzat per saltar- Mataró, “presumptament” un per- zar la de tots, saltant-se tota la le-maleïda targeta. Novament rebo ungerro daigua freda, no hi ha targe-tes, shan esgotat i estan esperant L a Llei obliga al sol·licitant del vot per correu a presentar-se en persona en loficina de correus i se la Llei, és presentar-se un mem- bre dun sindicat o dun partit polític amb diverses sol·licituds de sonatge que anava com a tercer en la candidatura de personal laboral de CCOO a Barcelona, ara ja és gislació que regula el vot per co- rreu. Transcorreguts ja gairebé sisque els les subministrin, els meus identificar-se mitjançant DNI o vot per correu en una finestreta de delegat sindical, (les Eleccions mesos dels fets, lempresa no haànims comencen a estar alterats. passaport originals i cursar un es- Correos on treballi una persona Eindicals a Correos són dàmbit notificat haver pres mesures inter- 16h. N’estic fins als nassos, si crit dirigit a la taula electoral, que amb poca experiència i que desco- provincial, no de centre de treball o nes i tracta el tema amb obscuran-vull accedir al Metro hauré de treu- ensenyarà a lempleat de Correos, neix la legislació o bé on treballa localitat) “presumptament” va rea- tisme. Lúnica preocupació de Cor-re un bitllet individual, el que enca- amb les seves dades, perquè com- un afiliat o simpatitzant daquesta litzar la petició de vot per correu de reos és que no surti a la llum el querirà el trajecte substancialment, així provi que la persona que presenta organització i aquest admet les 30 treballadors: 24 de personal la- succeeix en lempresa.qualsevol és capaç daconseguir la sol·licitud del vot per correu és sol·licituds de vot, sense realitzar boral i 6 de personal funcionari, Per això la CGT ha decidit acu-bons resultats econòmics. Estan la mateixa que consta en els docu- cap comprovació. així que en lloc de fer la petició de dir als jutjats penals i exigir queobligant-me a escollir entre pagar ments originals; també saccepta Els fets denunciats el 4 de maig votar per correu individualment ca- lempresa es personi com a part, jamés car el trajecte o colar-me, difí- que sigui un notari qui realitzi en el jutjat penal 3 de Mataró es re- dascun dels treballadors com que hauria de ser la primera inte-cil decisió? aquesta gestió. munten als dies 27 i 28 de març del marca la Llei, el candidat de ressada en aclarir aquest assumpte. 8 Catalunya. Novembre de 2007
  • TREBALL-ECONOMIA Recurs contra 21 QUI PAGA MANA Un treballador acomiadaments a Roca emprenyat Vicent Col·lectiu Catalunya El temor dels sindicats i de la- A la feina han no renovat a unR oca Sanitaris SA, fabricant juntament és que aquesta expansió treballador, que s’ha empre- de productes de bany, ha internacional pugui ser el preludi nyat. En primer lloc se sent poc va- presentat un Expedient de duna disminució de la producció a lorat perquè, en el fons el que haRegulació dOcupació (ERO) tem- Gavà. Roca Corporación conta passat és resultat d’una decissió ar-poral que afecta 21 treballadors de amb societats en 27 països, entre bitrària del cap. La llei emparala seva planta de Gavà, en ple pro- ells Alemanya, Austràlia, Xina, aquests casos, mentre no sigues in-cés dexpansió internacional. Els Brasil, Rússia, Grècia, Malàsia, definit et poden, senzillament, noafectats per lERO temporal, en la Índia, Polònia, Marroc, Singapur i renovar. Sense cap molèstia més.seva majoria treballadors amb Estats Units, i és una de les grans Quan eres indefinit no és que nomolta antiguitat en lempresa, co- multinacionals espanyoles amb puguen prendre decisions arbitrà-braran el subsidi datur i un com- una facturació de 1.634,56 milions ries: és que les han de pagar. Et cor-plement assumit per lempresa, fins deuros en lúltim exercici i uns respon una indemnització.a arribar a el 90% del seu salari. fons propis de 1.263,52 milions. Però el treballador, a més de la La retallada de plantilla va ser Cal remarcar que la CGT ja preceptiva emprenyamenta amb elacceptada per lautoritat laboral de la producció de griferia en la sos amb una mà dobra més barata porta mesos protestant per la políti- cap que l’ha “no-renovat” també hodesprés de les negociacions entre planta barcelonina. El grup ha in- que a Espanya. Les últimes inver- ca de destrucció docupació porta- està amb els altres empleats, consi-la Direcció de Roca i els sindicats vertit en els últims mesos uns 200 sions shan dirigit a reforçar la seva da a terme per Roca i per a donar dera que no l’han defensat prou,UGT i CCOO. Per la seva banda, milions deuros per a finançar la presència en mercats com el rus on suport als companys acomiadats i a que haurien d’haver-li qüestionat laCGT va presentar un recurs dalça- seva expansió a Europa i Àsia a tra- posseïx ja les marques Santek, la resta de membres de la Secció “no-renovació”. Els treballadors,da contra lautorització administra- vés de compres dempreses en paï- Jika, Laufen i Roca. També va Sindical de CGT. En aquest sentit davant la situació, han reaccionattiva daquest ajustament temporal. sos com Rússia, Suïssa, Malàsia, comprar recentment, per 90 mi- el 25 de juliol la Federació Comar- mirant a un altre lloc per evitar Roca Corporación, que va obte- Croàcia i Romania. Després de les lions deuros, la companyia suïssa cal Baix Llobregat de CGT va fer tenir problemes, és clar. Tampoc nonir un benefici net de 131,45 mi- últimes compres dempreses en de jocs d’aixetes Similor Holding. una concentració enfront de les és la seua funció defensar els dretslions deuros en 2006, ha justificat lestranger, Roca Corporación ha Les seves mirades les té posades en portes de lempresa. de l’altre.aquesta mesura temporal -dun any, anat traslladant part de les produc- mercats com Xina, Malàsia, Índia, Web Secció Sindical CGT Una empresa és una organitzacióprorrogable a un altre- pel descens cions de menor valor afegit a paï- Marroc o Singapur. Roca: http://www.cgt-roca.com on el cap o l’empresari actua de manera despòtica sense haver de tenir en compte ningú més. No ésEl ‘Bicing’ acomiada 13 treballadors, set d’ells sense contracte una organització democràtica. És una organització jerarquitzada en la Secció Sindical CGT Transports tenen vestuaris per canviar-se ni set d’ells sense contracte laboral. qual qui té treball és perquè gau- Municipals de Barcelona farmacioles als vehicles. Els re- Des de la CGT es pensa que l’A- deix del vistiplau i confiança d’un molcs per traslladar les bicicletes juntament és responsable de per- cap o empresari. I aquí la relacióU na empresa de màrqueting, Clear Channel, va ser escolli-da per l’Ajuntament de Barcelona, són insegurs, les portes s’obren so- vint i involuntàriament cauen les bicicletes al carrer i poden produir metre aquesta situació d’irregulari- tat i no es pot rentar les mans. La fórmula de subcontractar la sub- desigual: depens d’altre per menjar amb una relació absolutament des- igual basada en la bona fe de l’em-per gestionar el servei de transport accidents de trànsit. Es fan servir contractació fomenta la precaritza- presari, que no sempre existeix.públic de les bicicletes “Bicing”, i furgonetes amb intermitents, fars i ció, no pot ser el model que apliqui Amb aquest tipus de relacions ésClear Channel ha subcontractat retrovisors trencats, incomplint el un Ajuntament que es diu d’esque- “normal” que la resta de treballa-una empresa, Delfin Group, que que les condicions laborals i de se- codi de circulació. rres. dors miressin cap a un altre lloc,segons el seu web, es dedica al guretat dels treballadors no respec- Se’ls aplica el Conveni de publi- La Confederacio General del perquè volien conservar la confian-màrqueting promocional sense cap tin la llei. citat, per poder aplicar salaris més Treball exigeix que l’Ajuntament ça del seu cap, que és en qui es basamenció al transport, que és l’activi- S’està incomplint la normativa baixos, quan la seva activitat està compleixi els seus propis acords que estiguen allí treballant. I comtat que es realitza amb el servei de de Prevenció de Riscos Laborals, clarament relacionada amb el dels Plens municipals respecte al que és una relació totalment des-“Bicing”. no els donen botes i guants de pro- transport. I quan els treballadors fet que no pot haver-hi subcontrac- igual -no ens enganyem, de domi- La CGT no entèn com és que tecció, se’ls entrega un sol unifor- han començat a voler regularitzar tes d’una contracta. I en aquest cas nació-, no en poden fer gaire enca-l’Ajuntament permet que qui me que compleix la legislació i lu- lescondicions de treball, l’empresa exigeixen que l’Ajuntament es faci ra que vulguessen. Només unguanya la gestió del servei pugui niforme de recanvi no té els subcontractada per la contracta de càrrec del servei totalment i retiri la comitè d’empresa garanteix unasubcontractar el servei a una altra senyals fosforescents de seguretat l’Ajuntament de Barcelona ha pro- subcontractació de la subcontracta major situació d’igualtat, de defen-empresa, la qual cosa ha suposat que marca la normativa, tampoc cedit a acomiadar 13 treballadors, de 10 anys. sa dels drets i de possibilitat de plantar cara davant d’una decissió injusta.Repressió a Remolcanosa: dos treballadors en vaga són acomiadats El problema d’aquest pobre “no- renovat” és que s’havia cregut la CGT Balears () qui shan sumat a la vaga, amena- quests serveis "mínims" és, preci- cas per Capitania Marítima de mentida del capitalisme: si fas bé la ces i extorsions, introducció sament, Delegació del Govern, que Palma, que ha autoritzat lenrola- teua feina no tindràs cap problema,E ls treballadors de Remolcano- sa (empresa privada que ex-plota en règim de monopoli la con- il·legal dun vaixell esquirol, etc. I la darrera mesura repressiva, amb seguretat esperonada pel regal fins ara no sha pronunciat al res- pecte. Tot fa pensar que Remolca- nosa, que sembla és qui comanda a ment de dos esquirols, per substi- tuir els acomiadats. Presumpta- ment, sestà davant duna actuació i que en una empresa tots són un equip de igual a igual. Trobar-se amb la realitat d’a-cessió dels remolcadors del Port de del delegat del Govern, senyor So- ledifici del carrer Constitució, es delictiva per part de Remolcanosa, questa manera és dur, perquè estàsPalma) duen més de tres mesos en cias, amb el segon decret de "ser- veu tan en el seu paper, que passa de la qual podrien ser còmplices sense feina i al carrer: el que no tincvaga. veis mínims" (on li donava tot el dels intermediaris. les administracions que li donen clar és si aprendrà que els seus Lempresa, que ha comptat amb que lempresa li demanava, faltaria Aquests acomiadaments són suport. drets els ha de defensar d’una altratots els suports de les administra- més, i anul·lant "de facto" el dret manifestament il·legals, segons la Però les qüestions jurídiques no manera (via sindical) o seguirà as-cions autonòmiques (Autoritat de vaga), ha estat les cartes daco- jurisprudència del mateix Tribunal haurien de tapar les greus respon- pirant a “fer bé la feina” i “obtenirPortuària) i estatals (Capitania Ma- miadament a dos mecànics, per un Suprem, i així ho es demostrarà sabilitats per aquest gravíssim atac la confiança d’un altre empresari”rítima i, sobretot, Delegació del supòsit dincompliment dels ser- amb les mesures legals que shan a les llibertats i als drets dels treba- com a única manera de que respec-Govern) no ha pogut derrotar els veis mínims a un buc que -ho posat en marxa. Pretenen, duna lladors. Perquè qui ha disparat ha ten els seus drets i el tinguen entreballadors en tot aquest temps. I tenim documentat- no duia la cà- manera clara i llampant, substituir estat Remolcanosa, però qui li ha compte.bé que ho ha intentat, per tots els rrega "protegida" pel decret de So- treballadors en vaga, per carregar- subministrat la munició ha estat Però tot sembla indicar que nomitjans: dues sancions de tres cias. Cosa sorprenent, perquè qui se aquest dret fonamental. Aquesta Socías. Des de la CGT s’ha fet n’ha après la lliçó. Fins a la properamesos de feina i sou per a tots els ha de vigilar el compliment da- és la intenció, beneïda en aquest una crida a la solidaritat. emprenyamenta.Catalunya. Novembre de 2007 9
  • TREBALL-ECONOMIASous abusius i pensions milionàries per als alts càrrecs de TMB Secció Sindical CGT Autobusos data de la seva jubilació direc- Baixant en el rànquing de que si aquest directiu va ingressar TMB tor de finances de TMB, em- lempresa hi ha els directius de en el pla (li paga lempresa) lany pleat 10.679 dAutobusos i Nivell 17 que només consten a passat un 4.25% dels 72.114 eurosH an arribat a la CGT docu- 4.178 del Metro, va ser el res- TB i, per tant, el seu sou i la de la seva Base reguladora, que són ments que demostren el ponsable dintegrar els plans seva pensió només els arriba 3.065 euros, i multiplicant aquesta que molts sospitaven i la de pensions de Metro i Auto- dautobusos, el que no signifi- quantitat els 24 anys dantiguitatDirecció de Transports Municipals busos a “la Caixa”, malgrat no ca que “es quedin descalços”. que tenia en TB, sense tenir ende Barcelona sempre ha ocultat: el ser loferta daquesta entitat Daquest grup també ha arribat compte que evidentment aquestasou abusiu que tenen els alts direc- destalvi la millor que es va informació, en concret, la de quantitat ha estat menor els anystius de TMB i les pensions milionà- presentar. Aquest alt càrrec, lúltim directiu que es va jubi- anteriors, surten 73.560 euros in-ries que cobren quan es jubilen. que increïblement apareix lar el passat 6 de setembre. gressats enfront dels 522.142 eurosGràcies a aquesta informació avui amb la categoria de conductor Semblaria que aquest directiu cobrats. Si no fos pels ingressos dese sap amb certesa les Bases regula- nivell 6 “en els papers” de la sigui el que mes cobra, però ladministració, TMB hauria dedores i les pensions dels alts càrrecs Comissió de control, té una no és així, ja que al seu nivell destinar els ingressos que té perde TMB, el que permet treure a la base reguladora anual (ingres- no li correspon estar en la nò- transportar mig milió de passatgersllum i denunciar aquest nou escàn- sos) de 72.114 euros als quals mina de les dues empreses de només per a pagar la pensió dun di-dol, amb la intenció que sacabin cal sumar-hi un 15% més per TMB i per tant sha hagut de rectiu.aquests abusos. beneficis i complements va- “conformar” amb un sou únic La Comissió de Control del Pla Fa anys que els gestors de TMB riables. Només amb autobu- dautobusos de 88.193 euros de Pensions podria impedir la capi-van decidir assegurar-se un bon sou sos, el seu mega-sou anual ha que amb el 15% de rigor es talització en renda única o mixtai una millor jubilació, i per a això estat duns 82.985 euros queda en uns 101.422 euors de (renda i capital) de les pensionsvan idear una elaborada estratègia anuals (13.807.542 PTA) i el sou brut anual, a més dun ca- dels directius, tenint en compte elque es va iniciar el dia que van co- capital que ha cobrat o pot co- pital pensionable de 552.145 redactat de lArticle 30 1.6 del Re-mençar a parlar als treballadors de brar del Pla de pensions de TB euros. glament del pla de pensions de TBTMB de la necessitat de crear plans ascendeix a 522.142 euros.Per Per a la CGT és del tot que diu:de pensions al Metro i a TB. Juan la seva banda, Josep Mª Sato- censurable, i per això es de- "La revisió de la renda a paga-Murcia González, director de Re- rres ha ocupat el lloc de direc- nuncia públicament que els di- ment únic de capital, o a formacursos Humans de TMB, va ser el tor de la xarxa dautobusos rectius duna entitat pública mixta de renda i pagament únic deresponsable de crear els plans dife- amb els números 10.795 a TB com és TMB, utilitzant estra- capital, sefectuarà conforme als se-renciats a Metro i Autobusos i va i el 5.118 al Metro. Satorres ha estat tingui al Metro. Daltra banda, hi ha tegies de dubtosa legalitat, somplin güents criteris: 1) La capitalitzacióser un dels primers alts directius el gran censor dels convenis el capital que ha cobrat o pot cobrar les butxaques amb els diners pú- de la renda requerirà lacord motivatque es “va nodrir” dels seus resul- col·lectius de TB. Sempre argu- del pla de pensions de TB, que en blics que arriben a TMB a través de de la Comissió de Control prèviatats. Després dell shan anat jubi- mentant que no hi havia més diners aquest cas ascendeix a 386.997 Contractes Programa finançats per sol·licitud del Beneficiari, quelant altres alts càrrecs utilitzant la per a la negociació, va saber teixir euros. A aquestes quantitats, que a lAdministració. És censurable que haurà de cursar-la en el termini dunmateixa estratègia: pertànyer a les una xarxa damistats i interessos po- Autobusos han fet efectiva de els directius de TMB, responsables mes des de la data del seu reconei-dues plantilles i als dos plans de lítics i sindicals que li han estat de forma mixta (50% capital i 50% de les condicions econòmiques i la- xement. Aquesta decisió serà irre-pensions, aconseguint amb això els molta utilitat per a aconseguir els renda) cal sumar-hi les què també borables que tenen els empleats vocable. 2) La capitalització de lamateixos dividends, que són com- seus objectius. També apareix en tenen en el Pla de Pensions del dautobusos, es posin ells mateixos renda haurà dimpedir, en termesparables als antics contractes blin- “els papers” del pla de pensions Metro. Encara no es disposa de sous i pensions milionàries que no tècnics-actuarials, la generació dedats prohibits per la Generalitat en amb la categoria de conductor ni- totes les dades del Metro però tot fa han generat. situacions dantiselecció en elles empreses públiques. Entre vell 6 amb una base reguladora de indicar que són similars a les què col·lectiu de beneficiaris, així comaquests directius nhi trobem dos 64.603 euros que, si li sumem el han obtingut del pla de pensions Algunes dades: pèrdues financeres derivades de laque han accedit a la jubilació últi- 15% de beneficis, arriba aproxima- dautobusos. De moment, només se desinversió dactius, a la fi delsmament: el director de finances de dament a un sou escandalós de sap que també han triat per a fer-les -Els directius no generen els capi- quals saplicarà la Base tècnica vi-TMB i el director de la xarxa dau- 74.293 euros (12.361.390 PTA), al efectives la forma mixta. tals que cobren. Prenent com a gent a cada moment per a aqueststobusos. Francisco Bellver, fins a la qual naturalment cal sumar-li el que Directius dAutobusos exemple el cas de Bellver, es veu supòsits”.Carta pel malestar per la manca de descansos en els conductors d’Autobusos de TMBSecció Sindical dCGT Autobusos fins a les 10:40 i el relleva un com- “1. Una concil·liciació de vida fa- la negociació de conveni com des- de TMB pany al C/ St.Antoni Mª Claret amb miliar i laboral molt difícil de dur a prés d’ella, alternatives i millores Roger de Flor, després està fins a terme. en el sistema de descansos per trac-E l 15 d’octubre de 2007, la sec- ció sindical de la CGT d’Auto-busos de TMB vam entregar a l’Al- les 12:24 al carrer per agafar a aquesta hora un altre autobús al C/ Indústria amb Nàpols i conduir fins 2. Un alt nivell de tensió entre els conductors i conductores que ha fet disparar totes les alarmes pel nivell tar de millorar la qualitat de vida dels treballadors i del propi servei que oferim a la gent de la ciutat decalde de Barcelona, a tots el partits a les 15:59 on torna ha ser rellevat d’agressions que patim com a Barcelona.polítics municipals i a la Federació definitivament a Pl Congrés. col·lectiu. Per últim la carta informava a to-d’Associacions de Veïns i Veïnes de Tenint en compte que pot trigar 3. Una pressió molt forta per la thom que: “durant el mes d’octubreBarcelona una carta on expressa- una mitja d’una hora per anar i una manera organitzativa dels serveis els treballadors d’Autobusos devem el malestar de la plantilla de hora per tornar de la feina, aquest diaris a realitzar pels conductors su- TMB, junt a la CGT, portem aconductors d’Autobusos de TMB company o companya ha destinat plents. terme una campanya de sensibilit-per la manca de descansos. 11h30m a la feina i ha començat i 4. L’alt nivell de baixes per qües- zació pública per mostrar la proble- feina en festes oficials, temps partit, acabat la seva feina en 4 punts dife- tions psicològiques (depressió, an- màtica que patim i que volem solu-Aquesta carta explicava etc.), dona com a resultat una sèrie rents. Multipliqui les hores de tre- sietat, etc.).” cionar. de conseqüències que afecten tant ball per sis dies a la setmana i en- Al novembre, una Assemblea deque: els treballadors o treballadores, tendrà la raó per la qual els Des de la Secció Sindical de la conductors d’Autobusos de TMB“La manca de descansos, afegida a com el ciutadà que hem de trans- conductors necessitem més descan- Confederació General del Treball decidirà, segons el canals de diàlegl’elevat numero d’hores treballades portar. sos.” d’Autobusos de TMB, el sindicat que s’hagin obert durant aquesta l’any (1690 hores efectives, 83 A tall d’exemple, un conductor A més, la carta entregada remar- més votat en aquesta empresa, mes, si s’han de prendre mesureshores de presencia mínimes, 80 comença a la cotxera de Triangle a cava 4 problemàtiques que es deri- volem remarcar que hem aportat a més fortes per tal de fer escoltar lahores extres obligatòries, 7 dies de les 6:29 de la matinada, condueix ven de la manca de descansos: la direcció de l’empresa, tant durant nostra veu.”10 Catalunya. Novembre de 2007
  • TREBALL-ECONOMIA Coordinadora de Tècnics Vaga en el sector del telemàrqueting i Auxiliars dInfermeria el 18 doctubre Coordinadora Telemàrqueting CGT Federació Sanitat CGT - Revisió del circuit formatiu i les Catalunya unitats de competències dels TSS per a millorar la qualitat i la presta- L a CGT va convocar aturades elD esprés de molts anys de ció sanitària de la ciutadania. dia 18 doctubre en el sector lluita i sol·licitud de reco- - Aplicar immediatament els grups del telemàrqueting. Aquestes atura- neixement de drets, els professionals de larticle 76 de lEs- des venien provocades per la situa-tècnics superiors i auxiliars dinfer- tatut Bàsic de lEmpleat Públic, ció destancament en la qual esmeria segueixen sent un dels sense períodes transitoris ni data de troba la negociació del quart Con-col·lectius més discriminats dintre caducitat, disposició transitòria ter- veni del sector. Aquest sector, ambdel Sistema Nacional de Salut. cera. uns 60.0000 treballadors a lEstatMalgrat les mobilitzacions prota- - Modificació de la Llei dOrdena- espanyol i que atén anualment mésgonitzades per diferents associa- ció de les Professions Sanitàries de 700 milions de trucades de totcions i sindicats majoritaris (UGT, (LOPS) per a integrar als TSS com tipus de serveis, des dels bàsicsCCOO), els tècnics i auxiliars hem professió sanitària. com emergències, passant per laavançat - Derogació del publicat en el BOE llum, el gas, la banca, telefònica o poc o gens a causa de la nula vo- en relació a les qualificacions ni- les telecomunicacions, no deixa deluntat de les administracions i la vell 3 de les diverses especialitats créixer, segons dades de la pròpiafalta de compromís daquests sindi- tècniques superiors sanitàries. organització empresarial ACCE,cats que es deuen al govern de torn - Impedir la publicació dels reials publicats en el seu últim estudi deli que han frenat les mobilitzacions decrets del MEC en relació a les sector de data febrer de 2007, queamb lúnica missió de desmoralit- especialitats publicades en el BOE constata que la facturació ha cres-zar-nos i desmobilitzar als treballa- amb el nivell 3 de qualificació. cut un 24,3% sobre el període ante-dors. - Impedir que lInstitut de les Qua- rior, arribant als 1.255 milions i La CGT vol mostrar la més lificacions (INCUAL) i el Consell amb beneficis de diversos milionsenèrgica repulsa a la falta de criteri General de la Formació Professio- deuros per empresa.i equiparació amb els professionals nal (CGFP) acordin el nivell 3 de La vaga va consistir en aturadessanitaris europeus de les mateixes qualificació per a lespecialitat dI- de dues hores, abastant tots elscategories, i considera que lúnica matge per al Diagnòstic. torns de treball: des de les 0 a les 2forma de donar un tomb a aquesta hores; des de les 11 a les 13 hores, isituació és que tant els tècnics com Pels Auxiliars dInfermeria: des de les 17 a les 19 hores. Durantels auxiliars siguin els propis pro- una millor qualitat assistencial. da, les següents reivindicacions: - Manteniment de la qualificació les aturades es van realitzar assem-tagonistes de decidir i encarrilar les Lobjectiu daquesta coordinadora aprovada de tècnic en Cures Auxi- blees de treballadors i treballaodresnostres pròpies reivindicacions. és que independentment dels co- Pels Tècnics Superiors Sanitaris: liars dInfermeria i Geriatria. amb la finalitat que aquests cone-Per això, la Federació de Sanitat de lors polítics i sindicals siguin els - Eliminació del catàleg de titula- - Actualització dels estudis situant- guessin els continguts íntegres dela CGT (FESAN-CGT) ha cons- treballadors els qui lluitin pels nos- cions de formació professional re- los en grau superior de la formació les propostes existents en la nego-truït una Coordinadora de Tècnics i tres objectius. ferents als tècnics superiors sanita- professional. ciació del Conveni, així com perAuxiliars dInfermeria que seran Davant la paralització de les di- ris. - Elevar la qualificació professio- determinar futures mobilitzacions.els encarregats dorganitzar, decidir ferents propostes presentades per - Actualització dels estudis reglats nal al nivell 3.i negociar amb ladministració lob- aquests col·lectius, la CGT demana dels tècnics sanitaris superiors si- Més informació:jectiu de millorar les condicions que es prenguin en consideració, tuant-los en els 180-240 ECTS i en http://www.fesancgt.org María Doloressocials, laborals així com oferir pel bé de la sanitat pública i priva- el nivell 4 de qualificació. http://www.nofijos.org ens ha deixat… però continuaOPINIÓ: No ens prengui el pèl, Sr. conseller dEducació entre nosaltres Federació dEnsenyament CGT lumnes a l’aula s’incrementarà per tat funcional atès que molts profes- en educació especial, 1 milió i mig Catalunya Sindicat d’Activitats Diverses de Barcelona l’arribada de nouvinguts. Aquesta sors de secundària es veure obli- per al suport a l’acollida i a l’apre- circumstància repercuteix negati- gats per les circumstàncies a fer nentatge del català i 9,6 milionsM algrat la versió oficial del Departament d’Educacióque el curs 2007-2008 ha comen- vament en l’atenció als i a les alumnes. -L’ampliació de la sisena hora substitucions a primària… com a conseqüència de l’acord de 26 de juny entre el Departament i US- per a l’escolarització d’infants de 0 a 3 anys). -Els centres públics assumeixen E l passat dimarts 9 d’octubre, als 64 anys, María Dolores Ca-çat amb normalitat i amb més in- als centres públics de localitats TECSTEs, CCOO, ASPEPC-SPS el gruix de l’escolarització de l’a- rrasco, del Sindicat d’Activitats Di-versions en professorat i centres i entre 5.000 i 10.000 habitants, tot i i UGT. lumnat immigrant (82 %)mentre el verses de Barcelona ens va deixarmés projectes de millora de la qua- la negativa experiència del curs -L’incompliment de l’augment Departament permet i justifica les per sempre. Se n’ha anat però nolitat, des de la CGT oposem aques- passat (problemes en la cobertura de plantilles necessari en els centre pràctiques selectives xenòfobes de ens ha deixat perquè continua pre-tes altres realitats de l’inici de curs: de substitucions, dificultats d’a- públics de Formació Permanent la privada concertada. sent en el record i l’estimació dels -L’educació més cara de l’Estat, daptació de professorat de secun- d‘Adults (de 300 n’han donat 105). -El procés d’externalització i seus fills, familiars i amics.la tornada a un centre públic supo- dària nomenat a primària, pèrdua -La vulneració de les normes de privatització de serveis relacionats Des de molt jove va tirar enda-sa uns 630 euros per alumne i de temps i espais per a la coordina- matriculació per part de la privada amb l’entorn educatiu i el diversos vant la seva família avantposant el1.480 euros en un centre privat(...). ció pedagògica i l’atenció a la di- concertada (selecció alumnat, co- plans (d’entorn, de millora...) Un benestar de qui l’envoltava al propi, -L’augment de barracots esco- versitat…) Una decisió populista i brament quotes, no reserva de pla- dels exemples més evidents és la guanyant mil batalles a la vida;lars (un 10% més, 802 en total) als electoralista que torna a passar per ces...) i el fracàs o inutilitat efectiva tasca de l’IMEB de l’Ajuntament finsque el càncer va decidir empor-centres públics, la qual cosa de- sobre dels criteris i les necessitats de les oficines úniques i de les co- de Barcelona amb els centres pú- tar-se-la. Una persona així, en rea-mostra que el Departament no té pedagògiques. missions de matriculació. blics de la ciutat, fins i tot amb la litat, no mor, perquè perviu en l’e-voluntat o és incapaç de fer front a -L’empitjorament de les condi- -L’increment de les subvencions contractació a través d’ETT. xemple i l’amor que ha deixatl’augment de demanda escolar pú- cions de treball del professorat in- a la privada concertada (aquest -La utilització arbitrària i massi- l’estela de la seva vida entre els al-blica. terí: augment de la mobilitat geo- curs es destinaran: 5 milions d’eu- va de comissions de serveis sense tres. -En molts centres públiques, les gràfica pels acollits al pacte ros per a subvencions d’activitats cap tipus de control ni lligam amb Por això, el millor homenatgeràtios alumnes/professors a l’aula d’estabilitat que passen de poder complementàries per l’alumnat les necessitats pedagògiques dels que li podem fer és seguir el seuse superen ja al setembre, sense treballar en quatre comarques a amb necessitats educatives especí- centres. exemple i tenir-la en el record deldesdoblar els grups d’alumnes i in- totes les de Tarragona, Lleida i Gi- fiques, 5 milions i mig per a sub- -La manca de previsió per a la que és una persona honrada, treba-complint el que estableix la LOE. rona o dos Serveis Territorials en vencions de despeses de personal cobertura de places, substitucions i lladora i lluitadora. Que la terra etAl llarg del curs aquest excés d’a- Barcelona; increment de la mobili- de menjador, esbarjo i transports mitges jornades... sigui lleu, companya.Catalunya. Novembre de 2007 11
  • TREBALL-ECONOMIA La despesa militar de l’Estat espanyol per a l’any 2008Centre d’Estudis per la Pau J.M. Pel que fa a la R+D Militar 2007- teri de lInterior i que s’han de comp- Delàs-Justícia i Pau 2008 (en milions d’euros corrents), el tabilitzar com a despesa militar. Ministeri de Defensa (Investigació i Nosaltres, a més, afegim la partH an estat presentats al Estudis Forces Armades) tenia el proporcional dels interessos de len- Congrés de Diputats el 2007, 361,04 i en tindrà 355,67 el deutament de lEstat respecte a Defen- projecte de Pressupostos 2008, mentre que el Ministeri de In- sa. Això es justifica precisament per lade lEstat espanyol per al pròxim dústria en tenia 1.225,06 al 2007 i importància de les inversions militars,any 2008. D’aquest pressupost, 1.308,57 al 2008. doncs si l’Estat s’endeuta per podercada any en fem una anàlisi de la realitzar-les, resulta just que la partdespesa militar real, de la qual La despesa militar de proporcional dels interessos del deutepresentem els principals indica- l’any 2008 s’apliquin a la despesa militar.dors: Més informació: http://www.jus- Lanàlisi que realitzem cada any de la ticiaipau.org/centredelas/Principals Indicadors despesa militar sajusta als criteris quedespesa militar 2008 proposa la Aliança Atlàntica i assu- I la despesa militar respecte al considerem desorbitada si es té en mits per Stockholm International (1) El pressupost de la Guàrdia Civil iLa despesa militar per dia serà pressupost total, un 5,42 per cent. compte la necessitat de modernit- Peace Research Institute (SIPRI) din- la Policia Nacional s’han unificat, la51,85 milions d’euros i la despesa zar les deficients infraestructures cloure aquelles partides militars que quantitat ressenyada respon a lincre-per habitant i any: 422 euros. Les inversions militars del país. es troben repartides per altres ministe- ment previst per al 2008. Ls inversions militars totals re- Si sobserva la Taula 1 (a baix a ris, però que són inequívocament mi- Mentre moltes de les necessitats so-presenten el 16,71 per cent del Les inversions militars represen- l’esquerra), es pot apreciar com, litars. Aquest mateix organisme as- cials del país no estan resoltes i lestotal d’inversions de l’Estat , el ten el 16,71% del total de les In- l’any 2008 la inversió militar res- senyala que les classes passives demandes d’augmentar la despesa di-que suposa 4.080 milions d’euros. versions de l’Estat Central inclo- pecte a l’any 2007 augmenta un militars, els militars que han passat a rigida a posar-hi remei no són ateses, L’increment de les inversions ses totes les inversions de les 27,7%. Un increment que es desti- la reserva o són pensionistes; la R+D l’Estat espanyol continua dedicantrespecte a l’any 2007 és del Comunitats Autònomes. Arribem narà, en la seva major part a l’ad- militar; i els cossos paramilitars, com una part important del seu pressupost27,7%. a aquesta conclusió després de quisició de nous armaments. ara la nostra Guàrdia Civil, pel seu ca- a una despesa de dubtosa eficiència i La R+D militar total suposa sumar les inversions del Ministeri La R+D militar també s’incre- ràcter militar, avui a càrrec del Minis- de nul benefici social.1.664,24 milions d’euros i la des- de Defensa i els seus Organismes menta respecte a l’any anterior unpesa militar respecte del Prodcte Autònoms, més la R+D del Mi- 4,91% i si percentualment respec-Interior Brut del 2008, l’1,69% nisteri dIndústria destinada a pro- te al total de l’Estat dedicat a R+D La Despesa Militar inicial espanyola L’increment de despesa militar veir ajudes a les indústries militars disminueix, això es degut a l’in- (anys 2007-2008)(en milions d’euros corrents)respecte a l’any 2007 és d’un per desenvolupar nous enginys crement de la R+D civil. Conceptes Any 2007 Any 20085,38 pr cent. militars, aleshores el total dinver- Però malgrat això encara és un Ministeri de Defensa 8.052,76 8.492,61 La R+D militar respecte a la sions militars resultant és de 4.080 21,67 per cent del total de la R+D Organismes Autònoms del Ministeri de Defensa 1.282,19 1.334,63R+D civil, un 21,67 per cent. milions d’euros, una xifra que civil. Centre Nacional d’Intel·ligència 241,57 264,71 Total Defensa 9.576,52 10.091,95 Taula 1. Inversions Militars/Estat Central+Comunitats Autònomes Classes passives militars 3.102,21 3.184,35 (en milions d’euros corrents) ISFAS (Altres Ministeris) 563,62 565,60 Guàrdia Civil (Ministeri d’Interior) (1) 2.657,51 2.909,88(1) Any Inversions R+D militar Inversió Militar Inversió Estat % Inversió R+D militar (Ministeri d’Indústria) 1.225,06 1.308,57 Defensa (1) Ministeri Indústria total i CC.AA. Militar/Estat OTAN i UEO (Ministeri d’Afers Exteriors) 7,79 7,80 Total Defensa criteri OTAN 17.132.71 18.068,15 2007 1.970,42 1.225,06 3.195,48 21.849,50 14,62 2008 2.771,51 1.308,57 4.080,08 24.404,60 16,71 Interessos del Deute Públic 844,52 858,68 (1) Les inversions inclouen el R+D del Ministeri de Defensa TOTAL DESPESA MILITAR 17.977,23 18.926,83 social corporativa. A lEstat espan-Campanya BBVA sense armes yol les pràctiques irresponsables estan, lamentablement, molt esteses Justícia i Pau i Observatori del biental i pèrdua de la biodiversitat, entre la patronal i lluny de portar a Deute en la Globalització ens va decidir a promoure una cam- terme una política de Responsabili- panya de sensibilització i denúncia tat Social Corporativa, actuen con-E l Centre dEstudis per a la Pau J.M. Delàs vinculat a Justícia iPau, i lObservatori del Deute en la de les entitats financeres que parti- cipen en indústries militars o que alteren greument la vida de comu- tra el medi ambient, erosionen greument la vida de comunitats i pobles en altres territoris, o afavo-Globalització, estem portant a nitats i pobles, mitjançant lexigèn- reixen mitjançant produccions per-terme una campanya sota la deno- cia dun autèntic respecte dels drets verses, com les armes, conflictes iminació de BBVA sense armes, humans i del medi ambient, per les guerres en diversos punts del plane-sense inversions sospitoses i sense entitats bancàries en general i la ta. La corporació financera BBVAinversions contaminants. Corporació BBVA en particular. no és un entitat aliena a aquestes Els innombrables conflictes ar- Atès que el BBVA inverteix de pràctiquesmats existents, les injustes guerres manera directa i indirecta en diver- en el compliment dels drets humans dores darmament relacionades i En la pàgina web de la campanyaperpetrades a l’Afganistan i lIraq, ses empreses que produeixen arma- i estudis dimpacte ambiental i so- anul·li el finançament dempreses www.bbvasensearmes.org podeula conculcació dels drets humans ment i contaminen, els promotors cial a totes les operacions que fi- altament contaminants. llegir lInforme-Manifest, accediremparada sota lexcusa de la perse- de la campanya volem crear una nancien, i en tots els negocis en els informes i noticies sobre el tema,cució del terrorisme internacional, opinió pública que afavoreixi un quals participen com accionistes, ja Per què el BBVA? tenir més informació, etc.així com la creixent devastació dels canvi dactitud de les entitats finan- sigui de forma directa o indirecta i, Per més informació: info@bbva-recursos naturals no renovables, ceres i la Corporació BBVA en par- en conseqüència, cancel·li les seves Una pràctica comuna de tot el siste- sensearmes.org. Web de la campan-acompanyats de contaminació am- ticular, integrant controls efectius inversions en les empreses fabrica- ma financer és la irresponsabilitat ya: www.bbvasensearmes.org12 Catalunya. Novembre de 2007
  • Tema del mes EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAValencianismei solidaritat 1977: aquell nou d’octubre a València Pep Juárez, des de les Illes que separen la plaça de Sant Agustí Balears, 9 d’octubre de 2007 i la plaça d’Amèrica, junt al llit vell del Túria. Però, quan la capçalera havia Avui fa trenta anys, el 9 d’octubre de recorregut tot el trajecte, i a la plaçaAntonio Pérez Collado, CGT del parlamentària. Els més a lesquerra bles deixen de tindre costums i fes- 1977, els carrers de València eren d’Amèrica no hi cabia ja ningú més, País Valencià (però sense passar-se) hauran de tes de gran interès cultural i humà. plens de gom a gom. Va ser un dia es va haver de llegir el manifest, tot i denunciar les agressions constants El que hui representa València pletòric i especial. El final de la dicta- que encara, a l’inici, la plaça de SantD avant de la celebració del 9 que patix la llengua valenciana (que (país, regne o comunitat) és fruit del dura havia coincidit amb el sentiment Agustí estava plena de gent, sense d’octubre de 2007, i si mirem són certes i denunciables) i la degra- treball i la convivència -no exempta alliberador d’un poble, el valencià, i el poder donar ni un pas. Es va calcular el tractament que a esta his- dació galopant del territori a les de conflictes- de romans i ibers; dà- 9 d’octubre, commemoració de l’en- l’assistència de tres quarts de miliótòrica data se li dóna des dels dis- mans despeculadors que no tenen rabs, cristians i jueus; de valencians, trada del rei Jaume I a la ciutat, l’any de persones en termes reals (aproxi-tints sectors de la societat valencia- més pàtria que el seu compte co- aragonesos i catalans; de manxecs i 1238, va ser la data triada per les for- madament, la població aleshores dena, sens ocorren moltes reflexions. rrent. Per la seua banda, els situats andalusos; de sud-americans, es- ces polítiques i socials progressistes, tota la ciutat). Però, qui era capaç deLa primera i la més evident és que, en laltre extrem (encara que ells laus i africans. Al llarg dels temps dins un ampli ventall, per convocar quantificar un fet con aquell? Laper a una gran majoria, es tracta diuen que no són de dretes, la qual esta ha sigut terra dacollida per a una manifestació unitària, en deman- dreta valenciana va tenir una presèn-duna festa més que, en anys com cosa passa és que són els autèntics moltes gents; pels seus ports i ca- da de llibertat, amnistia i autogovern. cia residual entre la multitud. Les es-lactual, permet “construir-se” un valencians) dedicaran esta festa a mins han arribat influències culturals Va ser l’eclosió democràtica més im- perances d’alliberament de classepont i abandonar la ciutat i els seus denunciar que ZP soblida sempre i artístiques; nous costums, nous cul- portant des de la II República, amb el obrera i nacional varen ser els eixosaclaparaments, a la recerca de llocs destes terres i a alertar-nos sobre el tius. Així és com es formen les socie- respecte, la fidelitat i fins i tot la vene- transversals d’aquell esdevenimentmés tranquils i relaxants; una altra perill que aguaita més amunt de lE- tats avançades i tolerants. No podem ració que per la República mantin- que, els qui vàrem tenir la sort de sercosa és que després, el punt de bre. Després, el dia 10 i la resta de entendre, ni de bon tros compartir, gueren els valencians, durant la llar- presents, mai no oblidarem.destí, sol resultar tan saturat i soro- lany, cada un al seu: els polítics a determinades opinions que es van ga nit de la dictadura. Què ha quedat de tot aquell allaullós com la nostra amada València. vendrens la moto, els empresaris a estenent com un perillós virus, se- Les setmanes i els dies previs a la democràtic? Per desgràcia, poca Una altra postura prou previsible engreixar al seu compte de resultats gons les quals els immigrants serien manifestació van ser d’una enorme cosa. En pocs anys, l’esquerra no vaés la de les nostres autoritats locals i i la gent a intentar arribar a fi de mes, els responsables de tots els nostres expectació. Als pobles, als barris, als saber gestionar el capital polític acu-autonòmiques. Per a elles el 9 d’oc- en un esforç inútil per estirar el sou mals, mentres els empresaris i ban- centres de treball, a la Universitat i mulat aquell 9 d’octubre i va consen-tubre és una festa institucional en tant com li engrandixen la hipoteca. quers natius (que tanquen empre- als centres educatius, als mercats, tir que la dreta manipulés de maneraquè celebrar com van de bé les En tot cas és un bon moment per ses, pugen les hipoteques, desloca- als transports públics, als bars, a letal els sentiments diferenciadors decoses i tant que el poble valencià, els a recordar alguns dels aspectes més litzen indústries i es porten els cada casa... tothom parlava de la la identitat valenciana. I es va deixarseus drets i la seua cultura, estan preocupants de la realitat que vivim beneficis a paradisos fiscals) conti- manifestació convocada aquell diu- guanyar, a més de la batalla delsavançant davall la seua precisa di- en estos temps de pugna entre glo- nuarien sent creditors de distincions i menge d’octubre. símbols, la normalització de la llen-recció. Lògicament shan de convo- balització i integrisme (o entre Gua- admiració. La militància d’esquerres va fer gua (a hores d’ara, el valencià –el ca-car actes per al realç i lluïment dels temala i guatepeor). Per a la CGT- Des de CGT no podem deixar feina, i de valent, per convocar aque- talà del País Valencià- està ferit deorganismes públics i àgapes per a PV, de tradició llibertària i dassenyalar que alguns personat- lla mobilització. Estaven ben entre- mort) i les aspiracions nacionals i desatisfacció de lorganisme privat de federalista, el primer per assenyalar ges a qui sels ompli la boca de “va- nats de la recent campanya electoral classe.les seues senyories; si es jutja pel seria el nostre respecte i compromís lencianitat” són els responsables de de juny d’aquell any. Als dies previs Amb posterioritat, la desertitzacióque els (ens) costa laperitiu oficial amb la llengua, els costums i lliber- les amenaces que amenacen el corrien rumors i amenaces d’atemp- industrial (amb el PSOE es va tancarde tan assenyalada commemoració. tats de tots els pobles (començant futur de quelcom tan entranyable i tats d’extrema dreta, i això al País la siderúrgia de Sagunt) i la pèrduaEl PSOE (també PSPV) intentarà pel propi); però al mateix temps i valuós per a la nostra història i el Valencià mai no ha estat una broma, de drets nacionals, laborals, i demo-navegar entre dos aigües per a no amb la mateixa força, el nostre su- nostre patrimoni com lhorta de Va- atesa la impunitat amb què s’ha des- cràtics ha estat una sagnia social. Imolestar la dreta més intransigent en port al dret de totes les persones lència, lAlbufera, El Cabanyal i un envolupat el terrorisme feixista, en així s’ha arribat a la situació actual,qüestions tan innegociables com els que, lliurement o forçosament emi- llarg nombre despais naturals en terres valencianes, des de la mort del on la dreta més reaccionària estàsenyals didentitat: continuarà lamen- gren, a establir-se i ser admeses i què es trama i tramita la construcció dictador, amb desenes de bombes, aferrada com una patellida a les insti-tant la menyspreable programació respectades en el lloc dacollida. de ports esportius i urbanitzacions. morts i ferits. Per desgràcia, en tucions, i els drets nacionals i socialsde TVV, però es barallarà amb qui També ens preocupa la simplifica- Nosaltres, que vivim i treballem en aquesta ocasió també aquestes dels valencians són ofegats pel fol-siga per a demostrar que “ells” (des ció, si no clara manipulació, del noble esta terra que és de tots, apostem amenaces es varen concretar, entre klorisme i l’especulació. Tots hem tin-del govern central) posen tant dinte- amor a la terra que ens veu nàixer, per una societat plural, lliure, oberta, d’altres agressions, en l’assassinat gut sempre molt clar allò que “el Paísrés i tants diners com les administra- que suposa identificar amb la cultura tolerant, solidària amb aquells que del jove militant del Moviment Comu- Valencià serà d’esquerres, o nocions governades pel PP en esdeve- i la tradició valencianes coses que ho necessiten i, al mateix temps, nista del País Valencià, Miquel Grau, serà”.niments i obres que, com lAVE, poc han de veure o, més greu enca- capaç de salvaguardar el seu vast a Alacant, mentre penjava cartells Ara, a trenta anys d’aquella mani-l’"aigua per a tots (els camps de ra, que són absolutes i aberrants patrimoni humà i cultural, sense que convocant a la Manifestació de Va- festació i a tres-cents de la Batallagolf)", la Copa Amèrica o el circuit de agressions a eixe sentiment. Reduir això supose blindar-nos contra les ri- lència. Però la marxa va transcórrer d’Almansa, estam tots obligats a soli-Fórmula I, representen un balafia- el valencianisme a sobrevalorar tot ques aportacions que continuaran sense incidents, perquè el poble va daritzar-nos amb la gent que platament dels diners públics per a nego- això dací i despreciar això de fora és arribant per damunt de les fronte- plantar cara als assassins de Miquel i cara, al País Valencià, a la incultura,ci i lluïments privats. dun provincianisme anacrònic. Ni la res, ni aferrar-nos a tradicions que a la covardia feixista. a la intolerància i al feixisme. Per a Després queden les postures dels nostra cultura es basa exclusivament suposen discriminació o maltracta- La manifestació recorregué els tots i totes els que lluiten, avui volemsectors polítics sense representació en la paella i les falles; ni altres po- ments per a persones o animals. aproximadament tres quilòmetres recordar aquell 9 d’octubre.Catalunya. Novembre de 2007 13
  • Parlem amb... EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA CARLOS AZAGRA‘Pedro Pico i Pico Vena eren uns personatges de l’època’Carlos Azagra és dibuixant de còmics i il·lustrador, autor d’una àmplia obra com a dibuixant, publica a “El Jueves” cada setmana i participa en multitud de mobilitzacions aportant-hi la seva feina entre tinta, ordinador i creativitat. Text: Xavi Roijals; > LES FRASES... el seu moment em va cridar el director, el era una revista de "El Jueves", i a "el Pe- bertat religiosa". El primer va ser perquè que era nostra primera nit en la presó. I antimonàrquica dels fatxes... jo sóc repu- retes dels personatges que es vendran que damunt et paguin per això, la veritat nombrosos; de com va conéixer al Rou- fotos: Dídac Salau Gin, jo li anava a oferir un personatge riódico de Catalunya" (que fèiem "el pe- és que és un privilegi que mentre em res de Mediapro (la productora que ha que tenia, un personatge borratxo, i em queño Pravda deportivo"). Aquesta va duri, doncs perfecte. fet la pel·lícula "Salvador" sobre la vidaCarlos Azagra, dibuixant, nascut a van dir "no, borratxos no, fes punkis". I jo ser lèpoca que més vaig cobrar. La veritat és que no tinc grans projec- de Puig Antich) un cop arribat a Barcelo-Morón de la Frontera, criat a Saragossa, i "això què és?, punkis?" No com ara que ara han fet unes elec- tes, que si fes un cartell, fes una portada na, que en aquella època era trosko i araviu des dels setanta primer a Santa Co- Em va donar una setmana per a fer cions a "El Jueves". I tenia dues pàgines dun disc. Però la veritat és que em cri- mira-tel. De tantíssima gent que ha fetloma i després a Barcelona. Malgrat que els personatges. I com que jo en aquella i me nhan llevat una. Ara no estic de den els "desgraciats", els que no tenen recorreguts vitals semblants, que fins iés conegut principalment pels seus per- època vivia a Santa Coloma, vaig baixar moda. Ara la joventut ja no està tant per ni un ral. Laltre dia em van cridar els tot una vegada els hi va dibuixar una pa-sonatges Pedro Pico i Pico Vena publi- al bar 81 i els vaig demanar permís a un la política i aquestes coses . Està can- duna multinacional de telefonia mòbil: 5 gineta a tots plegats, etc. En aquestes,cats a "El Jueves" durant els anys vuitan- parell de xavals que tocaven en un grup viant moltíssim el públic, sobretot el pú- dibuixets a 200 euros per dibuix, 1.000 la gravadora sens espatlla.ta i noranta i per la fundació del crític i (Olor Insoportable, que després serien blic jove sestà fent bastant conservador, euros, mil euros per una tarda de feina. La conversa sallarga fora de la grava-satíric Partit de la Gent del Bar (PGB), ha Pisando Fuerte) si no els molestava que ja no li interessen tant les lluites, la con- Aquests són els treballs macos (riu). Ara dora i de lentrevista. Llargs trossos deestat col·laborant al mateix temps amb els agafés el nom. Em van dir que de testació... Ara la gent vol "Clara de començo a cobrar un mínim i ara lestic conversa parlen de Nou Barris i delsels seus dibuixos amb tot un seguit dor- puta mare, que cap problema..., doncs noche" i coses senzilletes, que no donin intentant cobrar a tothom. nostres amics comuns.També parlem deganitzacions i moviments socials, amb vaig crear els personatges amb ells. molt treball mental. El perill és que em converteixi en el di- com shan posat els preus dels pisos, delluites i conflictes darreu. El que em dóna més “vidilla” és "El buixant oficial de la CGT, quan hi ha quines possibilitats té el jovent a hores Carlos ens rep a casa seva, mentre Jueves", perquè les altres coses són -Explicans això dels judicis per es- molta gent per aquí que dibuixa molt bé. dara, de la deriva consumista de la so-està cuïnant un cocido per la família. més variables. Estàs en un lloc, et pa- carni a la religió catòlica. El Manolito Rastamán (tot i que li costa cietat, del president Montilla, que va co-Estem al seu estudi, lloc amb un desor- guen, o no et paguen, és variable. Lèpo- -Dos nhe tingut. Un va ser "escarni con- una mica sortir del Baix Llobregat), un mençar al PT i mira-tel ara, de com en ‘‘dre aparent que guarda com un tresor ca que més he cobrat ha estat quan es- tra la religió catòlica", a Saragossa. I el altre que dibuixava al “Rojo y Negro”, etc. un concurs de còmics de la ciutat detota la història de vint anys de lluites. tava a "El Jueves", a "La Puta Mili", que de Barcelona va ser "Delicte contra la lli- Aquesta és la gent a la qual cal donar Cornellà, el Montilla parlava del premi suport. "Iva", quan el premi es referia al dibui--Quan comences a dibuixar? Igual m’hi poso ara i em faig una pàgi- xant Ivà, i ningú el corregia. Ara no estic de-Començo a dibuixar de petitet, amb els na web. Ara tothom té pàgina web Parlem del PGB, de com era una cosa moda. Ara laPicapedra, veient la televisió, i després menys jo. Ara tinc un projecte que no té que va sortir per fer crítica i es va des-professionalment en "Andalán", que era res a veure amb el món del dibuix, que madrar, de com encara hi ha gent que joventut no està tantun periòdic que es feia a Saragossa. és sortir de Microsoft, ficar-me seriosa- voldria que es presentés a les eleccions per la política iDesprés me’n vaig anar a fer Belles Arts ment amb la el tema de l’Ubuntu. Tot i a hores dara. Parlem dels orígens del aquestes coses"a Barcelona, hi vaig durar un any, ja que que em fa una mica de pal, i no sé a qui moviment skin-head a Barcelona, dedesprés ho vaig deixar. I dibuixar, dibui- preguntar els dubtes que vagin sortint... com alguns van viure dins aquest movi-xar, el que es diu dibuixar, ja quan vaig ment gràcies a una certa indefinició, de "Pedro Pico Pico Venaentrar al "Diari de Barcelona", a "Libera- -Durant els vuitanta men recordo com va anar trencant-se i derivant parts van ser un reflex delción", i sobretot quan vaig entrar al "Boti- dhaver-te vist molt per 9 Barris. Eren del mateix cap a posicions indesitjables,farra", que el feia un col·lectiu de dibui- els temps del bar Kanasto Volador, de de tal manera que en Carlos també ha que van ser elsxants, que feien treball per a barris. Arran les revistes "La Cabra", "La Oruga" i patit agressions per part de skinheads vuitanta, que hi haviadaixò vaig contactar amb associacions en la segona pàgina de la portada hi sor- ens va salvar Fernández Ordoñez, daixò blicà, però Jiménez Losantos contra el per la televisió. Ara surten en un fanzine el "Solo Para Locos"... neonazis. una efervescència,de veïns, com la de Prosperitat (Nou Ba- tia la Verge del Pilar en boles, que se li sempre men recordaré. rei?, fa mala olor això. Tota aquesta "de- de Saragossa. -Per a mi Nou Barris i sobretot la Prospe Parlem dels seus personatges, tan re-rris). Comences a fer cartells de festa veia una teta. I ens volien ficar quatre I lúltim judici ha estat fa uns anys per rechona" tan rància, tota aquesta gent..., han estat molt importants, fins i tot més alistes tot sovint, amb una única conces- que hi havia punk"major, i a poc a poc coneixes gent i fanzi- mesos de presó i onze anys dinhabilita- dir-li "mariconazo" a un cap de la Guàr- alguna cosa fa mala olor per aquí. -Fa poc has dibuixat un àlbum en important que Santa Coloma. Pensa que sió a la màgia que va ser la creació denes i revistes. ció, dos anys de llibertat condicional..., dia Civil. Em vaig agafar dadvocat a col·laboració amb el Pardiñas... hi anem sempre a la Festa Major i tení- les olives com a personatge de còmic. O "El perill és que em que al final no els vam complir. I a lany Mateo Seguí, vam anar allà cap als jut- -Vas desenvolupar els personatges em molta més relació amb Prosperitat de personatges que estaven molt bé,-Com va ser aquesta primera etapa a següent va ser a "Botifarra" que també, jats, em van preguntar si em penedia: "oi Pedro Pico i Pico Vena durant molt -Làlbum aquest és més del Pardiñas que amb Santa Coloma. De fet ,gent que però que no van arribar a quallar dins el converteixi en elnivell professional? per un especial que vam fer "Església que es penedeix?","sí, em penedeixo". I temps, però els vas acabar matant. que meu, són les seves historietes i tal, han estat expulsats de Santa Coloma públic, com la Macaria. Parlem de feina, dibuixant oficial de la-Doncs interessant, coneixes gent i tal. SA, un negoci pels segles dels segles aquí es va quedar. -Pedro Pico i Pico Vena van ser un reflex fins i tot hi ha coses amb les quals no quan va arribar la Manuela de Madre, de com ell es pensa que si no dibuixés CGT, quan hi ha moltaPerò econòmicament un desastre per- amén". I en aquest judici vam ser ab- Muntar un judici per aquestes histò- del que van ser els vuitanta, que hi havia estic dacord amb ell. Però clar, en ser doncs se nhan anat a lAteneu Popular tant per una determinada gent, potserquè et devien diners de tots costats. El solts. ries... Això és com això del judici de "El una efervescència, que hi havia el punk, seves... són les seves coses i ell les volia de Nou Barris. rebria més encàrrecs de ladministració, gent per aquí que"Diari de Barcelona" va tancar havent- Jueves" aquest dara. Per 3.600 euros el Kafé Voltaire, molts concerts, molts posar. I jo vaig posar els dibuixets per a De fet aquesta nit haig danar per a però que malgrat tot a ell la situació ac- dibuixa molt bé, comme de pagar diners, "Liberación" igual. Amb el de Saragossa, quan estàvem per muntar tot aquest sarau que els donarà fanzines, molts grups. Ja després, durant fer-ho tot plegat una mica més amable. allà a la Fira dEntitats. I això que en tual de dibuixar per als moviments i per a el Manolito Rastamán"Jo vaig estar en les tres èpoques del entrar a la presó, que estàvem els set di- tota aquesta publicitat més que una altra els noranta, tot això va anar de caiguda, i aquests llocs se sopa fatal, estàs allà les mogudes ja li està bé. De com lEn-“Diari de Barcelona”, quan el Santi Vila- buixants (el vuitè shavia escapolit, esta- cosa... És que no calia, per 3.600 euros els personatges van ser això, eren molt -Projectes artístics per al futur? amb el plat de plàstic... Però bé, vas a carna Revuelta, la seva companya, esnova (que ara va decologista) era direc-tor, em devien moltíssima pasta. També“Makoki” va tancar i em va deixar unmunt de pasta a deure. Els únics quehan complert han estat "La Veu del Car- va a França), doncs qui ens va salvar la pell va ser el ministre de Justícia de lè- poca, Fernández Ordoñez (el de la Llei del divorci), que va trucar per telèfon als civils perquè no entréssim. Que si no, ha- és que els dóna "El Jueves". Sembla que vulguin una altra cosa. Jo és que daquestes coses en sospi- to molt, sóc molt mal pensat, no men refio. Jo sospito que si ho fan uns mesos de lèpoca, no són com Mortadelo i File- món que en el millor dels casos et duren molts anys. Els vaig intentar ressuscitar fa un temps però eren ja com molt vells, contant batalletes i tal. Però bé, aquí -Jo manimaria ara a fer un àlbum gràfic però sense tant text, que ara la joventut no està tant per la lectura. Que sigui al- guna cosa més meva. A "El Jueves" jo ja tinc la meva pagine- veure la gent, ho fas per la gent. Parlant parlant, al mig de la conversa, ens explica històries i històries... de com en la seva opinió el sindicalisme en ge- qui posa color als seus dibuixos i qui so- cuparà probablement del desenvolupa- ment del seu web. Arriba lhora dacomiadar-se i en Car- los ens acompanya cap al rebedor de "Jo sóc republicà,‘‘ però Jiménez Losantos contra el rei? Fa mala olor això"rer" i "El Jueves". guéssim entrat. Ja els advocats ens ha- abans de les eleccions de març és per- estan, amb els seus equívocs i les seves ta, ja és prou cosa tal i com està el pati, neral i el nostre sindicat hauria dadap- casa seva, on té penjada la placa de Que jo no vaig picar la porta de "El vien avisat que ens féssim a la idea que què surtin els de el PP defensant la lli- errades, que jo també mhe equivocat que altra gent no té ni això. Que poder tar-se a les noves realitats socials com "Calle de ACDC" que li va regalar lAjun-Jueves", sinó que em van cridar ells. En aquella nit anàvem a dormir "calents", bertat dexpressió. Aquesta onada així molt. Ara "El Jueves" en traurà unes figu- explicar coses que et vinguin de gust i els autònoms com ell, cada cop més tament de Leganés. Gràcies per tot.14 Catalunya. Novembre de 2007 Catalunya. Novembre de 2007 15
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA 70 ANIVERSARI DE LES COL·LECTIVITZACIONS A CATALUNYA Una experiència > CONVOCATÒRIES 70È ANIVERSARI DEL d’autogestió i solidaritat BOMBARDEIG DE LLEIDA Homenatge (juliol 36-gener 39) a les Víctimes del Liceu Escolar L es col·lectivitzacions dem- Joan Ullés participant en les preses realitzades pels tre- col·lectivitzacions balladors i treballadores a 19.20-20.30h. Preguntes i respos- Catalunya durant la guerra civil de tes. Debat. 1936-1939 van ser, malgrat les difi- cultats i defectes, una experiència -Dimarts 30 d’octubre única dautogestió i de transforma- 19-20h El Decret de col·lectivitza- ció de leconomia capitalista a una cions: un projecte d’economia so- economia socialitzada basada en cial. la cooperació, la solidaritat i la Miquel Izard, professor emèrit de la Sindicat d’Ensenyament de la CGT de Ponent igualtat. Facultat de Geografia i Història de Els col·lectivitzadors van ser el la Universitat de Barcelona. producte de la formació personal i 20-21h. Preguntes i respostes. El Liceu Escolar de Lleida va ser un col·lectiva, transmesa de generació Debat. dels promotors de lEscola Nova a Ca- en generació des de 1870 i obtin- talunya, basat en un model pedagògic guda en la lluita quotidiana contra -Dimarts 6 de novembre on els valors de la igualtat, la llibertat, lexplotació del treball, en el desen- 19-20h. La participació dels joves lajuda mútua i el saber compartir eren volupament de la capacitat dasso- en el sindicalisme actual. leix vertebrador de laprenentatge. ciar-se i de gestionar sindicats, co- Presentació per quatre joves sindi- L’any passat es va celebrar el cente- operatives, federacions, ateneus i calistes de les seves experiències nari de la seva fundació per Frederic escoles racionalistes, sense de- d’activitat sindical en les empreses Godàs. Enguany, malauradament, hi ha pendre dels partits polítics i de lEs- on treballen. Seccions sindicals de també una efemèride per commemorar. tat, i sustentada en els ideals de- la CGT a FNAC, SITEL, SAS i sec- Ens trobem davant del 70è aniversari mancipació, llibertat, igualtat, ció sindical de CNT a CODEX. del Bombardeig de Lleida. En aquell solidaritat i progrés que van pro- 20-21h. Preguntes i respostes. moment la tasca del Liceu va acabar moure els anarquistes i lliurepen- Debat. bruscament, quan els franquistes van sadors republicans federalistes. bombardejar la ciutat amb lúnic objec- Per tal de commemorar el setan- versitat de Barcelona, el Centre ya i Rafael Iniesta per l’equip de re- -Dijous 8 de novembre tiu datemorir la població civil. El Liceu ta aniversari d’aquesta experièn- d’Estudis Sociolaborals, l’Ateneu cerca. 19-20h. Com expliquem la història Escolar fou destruït i desenes dalum- cia, la CGT de Catalunya ha orga- Enciclopèdic Popular, Abel Paz i 19.15-20h. La història oblidada de del segle XX. Les finalitats, l’actua- nes van morir sota les bombes. nitzat unes jornades a la Facultat Arxiu Centelles. les col·lectivitzacions ció de les institucions, recursos per En laniversari daquest dia nefast, de Geografia i Història de la UB Antoni Castells, doctor en Ciències a la recerca i canals i espais per a des de la Federació d’Ensenyament de Montalegre 6, Barcelona. Les jor- Programa Econòmiques. la difusió. la CGT de Ponent, volem retre home- nades compten amb el suport del 20-21h. Preguntes i respostes. Manel Aisa, de l’Ateneu Enciclopè- natge als qui, com nosaltres, creien programa Memorial Democràtic de -Dimarts 23 d’octubre Debat. dic Popular, Abel Paz, historiador que leducació feia lliures les persones. la Direcció General de la Memòria 19.00 – 19.15 Sessió inaugural anarquista, i Josep Brunet, de la Lacte comptarà amb la participació Democràtica de la Generalitat de Presentació de l’exposició que hi -Dijous 25 d’octubre Biblioteca Pública Arús. de Mercè Barallat, historiadora lleidata- Catalunya. haurà fins el 8 de novembre: Anto- 19-19.20h. El record de l’experièn- 20-21h. Preguntes i respostes. na, i David Sancho, membre de la Fede- Amb la col·laboració de la Uni- nio Aranda per la CGT de Catalun- cia Debat. ració d’Ensenyament de la CGT de Po- nent, que ens donaran diferents visions > MAJÚSCULES SENSE ACCENTS · ENREIXATS · Josep Manel Alarcó sobre què ha representant i encara re- presenta la presència del feixisme a casa nostra. L’acte tindrà lloc el 5 de novembre a les set de la tarda davant HORITZONTALS.- 1. Ho fa bona forma sobre la llet. 8. I llatina. Insti- del monument al Liceu Escolar a l’avin- part del professorat de la Federació tut Indiferent Obert de Catalunya. guda de Blondel. d’Ensenyament. 2. Quaranta nou Peli, arrani. 9. La de l’elefant del romans abans de Berlusconi. Partit del Bush. Els de les Açores Guàrdia que ha abandonat la Com- ho eren. 10. Film de Costa Gavras. TINDRAN LLOC DEL 8 A 11 DE panyia. Revolucionar per davant i Ocells a casa seva. Comença a NOVEMBRE per darrera. Mitja afirmació. 3. cantar la Internacional i ve la policia 1789, 1917, 1936... 4. Copulativa a garrotades. 11. Ho són les òperes llatina. Mitja cita. Mona. 5. La de ro- i peces teatrals abans de l’estrena. Cinquenes Jornades dalies mira cap a Madrid. Va rebre Anarquista al principi i al final. No Jubilem la dues bombes atòmiques i ara mira cap a Occident. 6. Amb cilici una de Memòria l’Opus. 7. Talent, habilitat. Presone- ra que fuig cap a l’esquerra. La Barcelona, Gandesa, la Torre de Fon- meitat d’un comiat. 8. Error. Un SOLUCIONS: taubella i Marçà seran les localitats on quart de poder. Cul de sac. Revolu- tindran lloc, per cinquè anys consecu- ció Triomfant. Euskadi. 9. Ho són tiu, les ornades de recuperació de la els dirigents dictatorials. 10. L’ésser Planeta llest per ser colonitzat. potser. Sou polit que que mira la memòria històrica No Jubilem la Me- és un remugant que mira Occident. Erda. 2. Aliment de la sort. Metall Lluna. 4. Òptica marejada. Pardal mòria. Les intencions de l’asociació, Mitja Llei de Dependència. 11. Glo- noble generalment a mans inno- escuat. 5. País andí a mans d’un in- així com el programa de les jornades, balitzador amb aires futbolers. bles. Sigles d’un sindicat que mira digenista. Llibertaris. Igualtat. 6. es pot consultar a http://www.nojubi- cap a munt. 3. Furor. Victòria. L’es- Principi elucubratiu. Mefítica com la lemlamemoria.tk/ VERTICALS.- 1. Què vol dir vent. cultura ho és, la bona negociació política. 7. Ganyotes. Anar. Es16 Catalunya. Novembre de 2007
  • SENSE FRONTERES Creix la La solidaritat, entesa com a reciprocitat i coordinació interrelació entre les persones que tenen sindical entre les necessitats diverses, és la tendresa dels pobles ribes mediterrànies Què és la Xarxa L’Espai Sindical de Lluita en lÀmbit dEnllaç amb Palestina? Euromagrebí Roberto Blanco (Rojo y Negro) Xarxa dEnllaç amb Palestina més proper. • Esdevenir fonts de contrainfor- E ls dies 28, 29 i 30 doctubreL a Xarxa dEnllaç amb Pa- mació: La influència del moviment van tenir lloc a Màlaga les Jor- lestina aplega diverses enti- sionista en els mitjans de comuni- nades Internacionals de Debat tats i persones que treba- cació de masses és molt forta. Mol- Sobre la Construcció dun Espaillem a Catalunya per la causa del tes vegades la presència internacio- Sindical de Lluita en lÀmbit Euro-poble palestí. Neix de les associa- nal aconsegueix trencar aquest magrebí, organitzades per la CGT.cions Sodepau i RAI el maig del monopoli perquè, per als periodis- Al voltant de 70 persones, repre-2002. Posteriorment, shi adherei- tes, els internacionals poden ser sentant a organitzacions de l’Estatxen, també, els col·lectius Palesti- notícia i portar audiència. Cal francès, Itàlia, Portugal, l’Estat es-na Resisteix del Garraf i Sho Sant aprofitar molt bé aquestes oportu- panyol, Marroc i Algèria, van parti-Boi. nitats quan sorgeixen i treballar per cipar-hi per avançar en la coordina- Centrem els nostres esforços a provocar-les. ció de les lluites en les qualsarticular iniciatives per promoure • Ser elements de distensió i me- participen dia a dia. Així mateix,la presència internacional de cata- diació: El conflicte que es viu als van tenir loportunitat dassistir alans/es a Palestina i de palestins/es territoris ocupats palestins també interessants tallers sobre drets so-a casa nostra. Una altra part de la comporta patiment i angoixa entre cials, migracions, dona, transnacio-nostra activitat se centra en làmbit els soldats, la majoria molt joves i nals i terra i medi ambient.de la sensibilització i la mobilitza- poc satisfets amb la ingrata feina A la clausura de les jornades, lesció social, i puntualment en projec- que fan. Per a molts soldats - i per a organitzacions allí presents vantes de cooperació internacional. la majoria de palestins- , els inter- anunciar les següents accions con- Volem facilitar el coneixement nacionals són un element de dis- juntes:entre la societat palestina i la cata- tensió i mediació, tot i que és cert 1-Difusió de les conclusions delana amb lobjectiu que aquesta in- que la conjuntura i la pròpia habili- les Jornades.terrelació generi llaços de coopera- tat dels internacionals a lhora din- 2-Campanya de suport als detin-ció i solidaritat entre les tervenir en determinades situa- guts de l’1 de maig al Marroc.organitzacions i persones de tos cions és determinant. 3-Campanya per la llibertat sin-dos pobles. Treballem principal- • Conèixer, intercanviar: Acos- dical a Algèria, quedant a lesperament amb Baladna (associació de tar-nos a la política, la història i la que els companys de SNAPAPjoves àrabs a Haifa), Youth Deve- cultura del poble palestí. I a la seva fixin una data per a una presèncialopment Department-YPD (aplega manera de treballar i de veure les conjunta en la manifestació dAl-diferents entitats amb seu a Jerusa- mentalment per europeus de reli- persona i cada projecte concret és coses. Aportar-los, també, la nostra ger.lem); IPYL-International Palesti- gió i tradició jueva, i davant dels el que dóna millors resultats, tant a mirada, història, cultura i manera 4-Manifest conjunt per al 8 denian Youth League (entitat juvenil resultats de les guerres dagressió i Palestina com a Catalunya. de fer. Intercanviar experiències, Març (Dia Internacional de laamb seu a Hebron que treballa a de resistència que shan succeït du- Aquestes són per a nosaltres les materials, informació. Establir lla- Dona).tots els territoris palestins), Chil- rant tots aquests anys, arribem a la principals raons per anar a Palesti- ços de cooperació. 5-Accions contra latur i la preca-dren and Youth Center Shatila conclusió que un dels factors deter- na: Els principals mitjans amb els rietat el 16 de maig (data de lassas-(centre de joves dels camps de re- minants per aturar aquest procés • Compartir: Anem a Palestina que desenvolupem la nostra activi- sinat del militant de la ANDCMfugiats de Shatila, a Beirut), Union colonial resideix en la capacitat per estar presents en els moments tat són els Camps de Treball, lOb- Mustafa El Hanzaoui).Health Work Committee, UHWC que adquirim la societat interna- bons i en els moments difícils. Per servació i Testimoniatge, el Turis- 6-Trobada de dones sindicalistes(Betlem), i Alternative Tourims cional tant per generar pressió vers acompanyar, perquè no volem dei- me Alternatiu, els Intercanvis lestiu de 2008.Group-ATG (Betlem). lEstat dIsrael com en la solidaritat xar sols els palestins i les palesti- Juvenils i el Voluntariat de Llarga 7-Participar especialment en el La Xarxa dEnllaç amb Palestina vers el poble palestí. nes. Per trencar el bloqueig, laïlla- Durada. desenvolupament de les pàginesés una entitat heterogènia i ideolò- A la Xarxa dEnllaç amb Palesti- ment i la desesperança. Per web i les utilitats informàtiques ne-gicament plural. Compartim els na desenvolupem el nostre treball escoltar, conviure i estimar. Centre de Documentació cessàries daquelles organitzacionsposicionaments polítics que recu- amb aquesta doble finalitat. Des- • Difondre la realitat: El testimo- que ho necessitin, perquè puguinllen les declaracions que la Confe- prés de preguntar sobre el terreny ni directe pot esdevenir una veu El Centre de Documentació i Re- participar en aquest treball de posa-rència Mundial dONG Contra el com podíem col·laborar i quina era molt poderosa. Enregistrar, elabo- cursos Catalunya-Palestina és un da en comú de les informacions.Racisme de Durban http://www.ra- la millor aportació que podíem fer, rar i difondre el que hem vist i sen- projecte de la Xarxa dEnllaç amb 8-Campanya permanent contracism.org.za/Declaracion_2001.ht vam decidir promoure la presència tit, encara que sigui per mitjà dun Palestina destinat a aquells agents la repressió sindical, com el casm va elaborar en relació al conflic- internacional de catalans/es a Pa- senzill e-mail i unes fotos, pot tenir interessats a treballar pel foment de concret del dia de lluita conta late àrabo-israelià. Reclamem que lestina i de palestins/es a Catalun- uns resultats sorprenentment efec- la pau, la justícia i la llibertat a Pa- il·legalització de la CNT-F Correusels Drets Humans i la legislació in- ya. tius. Anem a Palestina a escoltar lestina. Molta de la informació que el 23 doctubre.ternacional que sen deriva sapli- Des de la Xarxa hem decidit tre- per després poder explicar, per reunirà el centre erà consultable 9-Campanya de solidaritat ambquin al poble palestí per garantir ballar amb diverses organitzacions donar a conèixer, per denunciar. des daquesta mateixa web i els al- els treballadors de la mina Jbeluna pau digna i que lONU assu- palestines i internacionals que des- Per lluitar contra la indiferència. tres materials estaran disponibles Awam, del Marroc.meixi les seves responsabilitats en envolupen diferents projectes per • Vincular el nostre entorn a la al local de la Xarxa dEnllaç amb 10-Suport i difusió de la vaga ge-el conflicte. Condemnem la com- fomentar la presència dinternacio- causa palestina: Quan marxem a Palestina. neral a Itàlia el dia 9 de novembreplicitat de la Unió Europea i dels nals sobre el terreny. Hi ha un Palestina, les persones que tenim Estem els dilluns i dimecres de contra la política social i econòmi-governs que fan el joc econòmic i ampli ventall de possibilitats, i més a prop experimenten directa- 17 a 21h al local de Sodepau, Pge. ca del govern i contra lacord signatpolític a Israel, ignorant la seva creiem que tothom que vulgui anar ment i com a resultat de la vincula- del Crèdit, 7, ppal., de Barcelona. per la CGIL, CSIL, UIL, govern iviolació sistemàtica del dret inter- a Palestina podrà identificar i fer ció emocional que tenen amb no- (metro Liceu o Jaume I), telèfon 93 empresaris el 23 de juliol de 2007.nacional i afavorint la perpetuació alguna activitat concreta que satis- saltres el destí i els turments que 553 15 43. 11-Per un espai Mediterrani ondel conflicte. farà les seves motivacions i aspira- pateix el poble palestí. Paga la Més informació al web: la diversitat cultural i lingüística Gairebé un segle després de lini- cions. Per nosaltres això és fona- pena mantenir informat el nostre http://xarxa-palestina.pangea.org/ sigui respectada i declarem el nos-ci del procés de colonització jueva mental, perquè ens hem adonat que cercle més pròxim per crear-se un Per a contactar: info@xarxapales- tre suport perquè els drets amazicsa Palestina, protagonitzat fona- trobar aquesta sintonia entre cada coixí social en lentorn personal tina.org siguin reconeguts i respectats.Catalunya. Novembre de 2007 17
  • SOCIAL La CNT de Ser al carrer quan ens el prohibeixen és una Correus, mostra clara de dir que no estem disposades a ser il·legalitzada per la xafades per ningú, per cap tipus de poder nova dreta europea BALA PERDUDAEl pes del safrà La repressió mai no ens Ton Álvarez tallarà les ales, segona partP arlem de l’antiga Birmània, ara Myanmar. No sé si a desembretindrà més de una notícia breu a lasetmana en els diaris, però alsmesos de setembre i octubre hadonat l’oportunitat de donar a co-nèixer al món com funcionen lamajoria de països dels que anome-nen subdesenvolupats. No és nou, ni innovador, ni dife-rent el model repressor birmà: go-vern militaritzat, gran dependènciaeconòmica d’una potència mundial(econòmica i estratègica), enaquest cas la Xina, i poca projeccióinformativa a la resta del món, di-guem-ne poques notícies exporta-bles al món desenvolupat. Un para-dís repressiu que hauria continuataixí (tal com va passar l’any 1988, Col·lectiu Catalunya social i associatiu del país, entitats zadora dels sectors més actius i -Observem espaordits com els Equan la policia va assassinar 3.000 l passat 29 de setembre, di- veïnals, moviments socials i orga- compromesos del màxims responsables dels sindi-manifestants en les revoltes d’a- versos col·lectius antire- nitzacions polítiques diverses... nostre país: fotografies i grava- cats policials demanen carta blancaquell any), si els monjos budistes pressius, amb el suport totes elles han sofert en els darrers cions en vídeo il·legals (no autorit- i plena impunitat per a que no sur-birmans no haguessin sortit dels dorganitzacions socials i sindicals, mesos pràctiques similars de coac- zades per cap òrgan administratiu i tin a la llum pública greus fets de-seus monestirs i s’haguessin negat van convocar una nova manifesta- ció i vulneració del dret de mani- que són font per a fitxes polítiques lictius comesos contra personesa agafar el menjar i donacions que ció antirepressiva a Barcelona. festació practicades pel cos poli- policials), presència desmesurada detingudes, evitant desmarcant-seels militars i la seva dictadura els hi Abans de començar es van fer a la cial dels Mossos dEsquadra. dagents antidisturbis (estigmatit- en tot moment dels episodis deaporten des de fa més de 40 anys. plaça Universitat diverses interven- La llibertat de manifestació és zant qualsevol marxa transmetent maltractaments. No sé si serà per l’estranyesa de cions, i un cop iniciada, tot i que no un dret fonamental i quan aquest falsos missatge de perillositat i da- -Observem amb preocupació elveure a uns monjos renunciant a va ser encerclada com la del passat perilla, queda afectat un dels pilars larma social), identificacions i es- paper jugat pels responsables polí-prebendes, per veure’ls manifestar- 17 de juny (vegeu “Catalunya” 88) bàsics de tota societat, el de la legí- corcolls corporals indiscriminats i tics del Departament dInterior i elsse públicament, o pel color de les va patir lacompanyament dun tima protesta, el de la necessària sense justificació (a manifestants i exigim una urgent rectificació.seves túniques, però la seva actitud ampli desplegament policial. Arri- contestació contra tota mena da- a veïns i veïnes), encerclaments i Finalment, com a col·lectius queha facilitat que les grans agencies, bats a la plaça de Catalunya els 500 bús dautoritat, el dret a dissentir, a segrestos de mobilitzacions (trans- formem part de la societat catala-que gestionen l’ informació mun- manifestants, un gran cordó poli- criticar i a proposar les alternatives gredint darrel el dret de manifesta- na, tradicionalment activa, dinàmi-dial, ubiquessin a Myanmar en el cial va impedir el pas de la mani- i les solucions que les autoritats i ció i dexpressió), insults, amena- ca i compromesa amb els seu en-seu mapa informatiu. I que l’ONU festació per les Rambles, tal com administracions neguen i intenten ces, cops, càrregues policials... torn, fem nostra lobligació dehagi enviat un delegat a veure que estava previst. Durant més duna silenciar. Davant daquesta preocupant seguir amatents a tota mena dabúspassa, que EUA hagi demanat la hora es va mantenir una tensa si- (...) tendència repressiva proclamem policial que es produeixi dara en-pau i el fi de la repressió, que Euro- tuació. Mentre aquesta situació es Oposar-se a aquestes, fer sentir que: davant.pa s’hagi afegit als desitjos nord- mantenia, un reduit grup de mani- la nostra veu, oferir les versions al- -El dret de mobilització és un És al carrer on es sent la veu delamericans i que els xins i els russos festants concentrats en un altre lloc ternatives o simplement, procla- dret irrenunciable que cal protegir poble i és al carrer on la denúnciaestiguin marejant perdius per veure van aconseguir arribar a la plaça de mar-nos lliures tot expressant idees de qualsevol restricció. de tota mena de repressió políticacom passa la tempesta i torna tot a Sant Jaume i llegir el manifest de sense limitacions de cap mena, -Entenem la imposició daques- esdevé necessitat i solidaritat.l’ordre. Els gestors mundials de les la convocatòria. manifestar-nos, en definitiva, és un tes pràctiques com a un clar retro- Pels nostres drets i contra totacrisis humanitàries tindran solucio- dret al que no podem renunciar cés social encaminat a retallar els mena de retallada de les nostres lli-nada aquesta anomalia democràti- Manifest mai. drets i llibertats de la població. bertats, de totes i de tots, sortim ica abans que el foc olímpic s’ence- Darrerament hem constatat pràc- -El conjunt de tècniques aquí de- sortirem al carrer ara, avui i sempreti a Pekín, no ho dubteu. La llibertat dexpressió i de mani- tiques que restringeixen clarament nunciades només pretenen esten- que faci falta. Llavors s’haurà acabat una nova festació està amenaçada i és obli- aquest dret elemental. Pràctiques dre lestat policial encobert als nos-funció del que s’anomena el “teatre gació de tots i de totes defensar-la. il·legals que pretenen minar de tres carrers imposant la por, el Perquè la repressió mai ens talla-o escenari d’operacions”, un terri- Col·lectius distints de lactiu teixit mica en mica la capacitat mobilit- control polític i el control social. rà les ales!tori empobrit, espoliat o per espo-liar, on les potencies mundialsmostren el seu poder geopolític, es-tratègic i militar. On mesuren les Sarkozy il·legalitza la Federació de Correus de la CNT francesaforces, on afilen les falses diplomà-cies per fer veure el que poden ser, Secretari Relacions en aquest entramat. Lirònic és que un consell disciplinari i podria ser anarcosindicalista, amb més deon escenifiquen els seus “estira i Internacionals CNT-F aquest acord va ser signat per "fa- acomiadat definitivament. Altres mig segle dexistència, que comptaarronsa” dites potencies. cilitar i desenvolupar el diàleg so- militants també estan actualment actualment amb més de 5.000 tre- Ens temem que un cop equilibratde nou el desordre mundial, el mili-tars birmans continuaran maltrac- D esprés de 20 anys dexistèn- cia, la Federació CNT PTT de Correus ha estat il·legalitzada. cial". Aquest acord deixa les seccions sindicals de CNT daquest sector amenaçats. El Secretariat Internacional de la CNT-França ha fet una crida a la balladors afiliats. Aquest atac del govern de Nicolas Sarkozy contra la CNT és el començament de les-tant i desgraciant una gran part de Això és la conseqüència de lacord en la clandestinitat. Després daixò, solidaritat internacional. En aquest calada contra els drets i les con-vides del país, els monjos retorna- del 27 de gener de 2006, entre la Correus no va vacil·lar a sancionar sentit van convocar accions de soli- questes socials de la classe obreraran al seus monestirs i continuaran Direcció de Correus i els sindicats amb un acomiadament de 15 dies daritat per al 23 doctubre, dia de francesa.vivint de les prebendes de la junta CFDT, FO, CFTC, UNSA i CGC. un company parisenc per distribuir les eleccions sindicals a Correus. Contactes i missatges de solida-militar. La revolució safrà serà cosa Altres sindicats, com CGT i SUD, octavetes de CNT en el seu centre. La CNT francesa és una organit- ritat: international@cnt-f.org i mésd’imatges d’arxiu. es van abstenir, fent-se còmplices Un altre company passarà aviat per zació sindicalista revolucionària i informació a http://www.cnt-f.org/18 Catalunya. Novembre de 2007
  • SOCIAL Vora 2.000 persones participen de la manifestació contra el pla Caufec-Porta SALUT I ANARQUISMES La fai petita Centenars de persones Josep Cara Rincón desmunten part de les S i la fai petita o la fai grossa no n’heu de fer res. El que no veig tan clar és que no hàgim de fer res obres del Pla Caufec del nostre passat, de l’altra FAI vaja. I és que en mig de la farsa de la recuperació de la memòria histò- rica impulsada des del govern i els partits que es diuen d’esquerresPlataforma Popular contra el pla tramvia, la Ronda de Dalt i lauto- han tornat els incontrolats. Socors! Caufec (www.noalplacaufec.net) pista. Però pel camí van carregar Auxili! El Cojo de Màlaga ha arri- contra la gent per impedir la penja- bat, amb l’Eroles, el borni de Sara- da duna pancarta al pont entre La gossa i, perquè no, amb el paralíticE l dissabte 6 doctubre, va Plana i Can Clota i van enfrontar- de Badajoz. Assassins de la FAI, tenir lloc la manifestació se puntualment a manifestants. La 2.500 milicians segons el Periódico per aturar les obres del pla policia local es va encarregar den- de Catalunya, s’han multiplicat perCaufec-Porta BCN a Esplugues de registrar amb vídeo tota la mani- deu en els darrers anys ja que enLlobregat. Després de setze anys festació. Termes deia que foren 250. Ladoposició veïnal al Pla Caufec- Durant la baixada de la muntan- creuada nacional no s’ha aturat. SiPorta BCN a Esplugues, el passat ya, centenars de persones arrenca- la llibertat pertany a una empresames dagost es van iniciar les obres ven tanques, estaques i la majoria de telefonia mòbil i la revolució adaquest projecte urbanístic que delements dobres que trobaven al una marca de cotxes de luxe de quèafecta la serra de Collserola. seu pas improvisant barricades a la ens ha d’estranyar que als martiro- Prop de 2.000 persones van par- carretera. Una manifestació que re- lògis de tota la vida ara els hi di-ticipar de la manifestació per fre- cordarem tothom durant molt de guin “recuperació de la memòrianar l’avanç de les màquines que va temps i sobre tot per a que les pro- històrica” o “memorial democrà-sortir de l’Ajuntament dEsplu- destrossa la muntanya” i es va es- Després es va pujar cap a la peres convocatòries per aturar la- tic”?gues, va recórrer diferents barris, cridassar als diferents policies lo- muntanya a ritme de tambors i amb vanç daquest projecte siguin enca- A l’”Avui” i a “La Vanguardia”va passar per les obres i va finalit- cals o autonòmics, antiavalots o de molta energia i adrenalina. A la ra més massives i actives. no parem de llegir com es presen-zar de nou al centre del poble. Les- paisà. Es va entrar als mateixos te- part de la muntanya es va fer un be- Mentrestant sanima a tothom a ten i guanyen premis obres quecamot Clown Army Esplugues rrenys de les obres. Tot semblava renar i es va aprofitar per explicar a que porti a terme les seves accions volen ser històriques i d’altres queCity va aparèixer a una manifesta- que seria un “Salto a la valla” però tothom les trampes del projecte. de desobediència per aturar el pla des de la ficció tiren merda i mésció on es van repartir fulls informa- va ser un “Tumbamos las vallas” i Els Mossos dEsquadra tenien or- Caufec. merda sobre l’anarquisme. Bufonstius i es van penjar cartells i pan- tothom hi va entrar al Caufec Sud dres molt clares: només es preocu- Més informació: http://www.no- disfressats d’intel·lectuals, perio-cartes. Es va cridar “Canya a qui (Ca n’Oliveres). parien de que aquesta no aturés el alplacaufec.net distes o arxivers com Enric Vila o Miquel Mir són alguns dels que da- rrerament fan la feina bruta. Tot i Es suspen el judici contra el CSA fins al proper gener què això està de moda, no és cap novetat. L’anarquisme sempre ha estat perseguit i difamat per to-Èxit de la manifestació en defensa del CSA Can Vies thom. I fa especial gràcia la imatge que sobre l’anarquisme ha produït CSA Can Vies es va aturar davant de la seu del que va recordar que el judici pre- el Front d´Alliberament Gai de Ca- sempre la Catalunya cristiana. Què Districte de Sants-Montjuïc on es vist pels dies 25 i 26 d’octubre a talunya, la Coordinadora d’Asso- si allò llibertari no és quelcomP rop d’un miler de persones es van manifestar el matí del 20doctubre pels carrers de Sants en va llegir un comunicat criticant la gestió de l’Ajuntament en matèria de política urbanística i en relació l’Audiència Provincial de Barcelo- na s’ha posposat fins al proper gener. En aquest parlament hi van ciacions per la Llengua, el Centre Social de Sants, l’Associació Pa- pers per Tothom, els Col·lectius de propi de Catalunya, que si els mur- cianos que si assassinats, etcètera. Historiadors com Josep Maria Solédefensa del CSA Can Vies per de- els espais pels joves. També es va participar una membre de l’As- Joves Comunistes, el Casal Inde- i Sabaté o el mateix Termes hanmanar que TMB, empresa que té la exigir a l’Ajuntament què, en tant semblea del CSA i un representant pendentista de Sants, l’Associació avalat i desenvolupat aquestespropietat de l’immoble, aturi la de- que responsable de l’empresa del Plataforma de Suport al CSA Cultural La Ciutat Invisible, l’As- mentides algunes de les quals ve-manada que ha interposat contra el Transports Metropolitans de Bar- Can Vies, que ja agrupa a més semblea de Joves de Sants, la Co- nien de Vicens Vives i que haviaCSA. celona, retiri la demanda que d’una vintena d’entitats i associa- missió de veïns de la Bordeta, el donat ressò entre d’altres gent com A les 12 del migdia, la Colla aquesta empresa té interposada des cions del barri i de la resta de la grup musical Pirat’s Sound Siste- el capellà franquista berguedàBastonera i els Diables de Sants del 12 de maig del 2006 contra el ciutat. ma, el periòdic de comunicació po- Mossèn Armengou. Durant la repú-donaven el toc de sortida de la ma- CSA Can Vies. Un centre social pular “La Burxa”, el Col·lectiu de blica els Josep Maria Planas janifestació, que durant més de dues que amb més de deu anys de vida i Situació legal del CSA Difusió Cultural de Sants i el feien aquesta feina i altra de pitjor.hores va recérrer els carrers del activitat al barri de Sants ha de- Col·lectiu per la vivenda digna. Franco els hi va continuar i gairebé Can Viesbarri. Entre els i les assistents a la mostrat ser un espai de referència Després de resoldre l’entrada acabar la tasca. Ells hi van col·labo-marxa hi havia aquestes i d’altres tant polític com cultural i social pel El maig del 2006, va arribar la de- dels col·lectius al procés amb els rar més que activament, això sí sonentitats culturals del barri, així com jovent i pel teixit asssociatiu d’a- manda de desnonament per precari seus respectius advocats, el pas se- demòcrates i catalanistes de tota lanombroses persones dels diferents quest barri. contra el CSA Can Vies interposa- güent era dictar una data de judici, vida. Ara entre els capellanots con-col·lectius afectatas per les remo- Al llarg de tot el recorregut es da per TMB. Les demandes són la qual cosa vam estar allargant vergents i republicans d’una bandadelacions urbanístiques del barri. van cridar consignes, enganxat car- una mena de denúncies però que mitjançant elements jurídics com i els traïdors dels psuqueros i socia-Pancartes contra la construcció de tells i realitzat murals que denun- van per una via civil ja que no recursos, impugnacions, etc. Però tas de l’altra volen acabar d’ente-la Torre Malaia al carrer de Sant cien el model de desenvolupament estan penades i el seu objectiu és la finalment, es van resoldre els dos rrar-nos.Antoni, membres de la Plataforma i transformació urbanística que es resolució d’un conflicte “menor” o recursos que quedaven pendents i Si un fa història o periodisme espel Soterrament de les Vies, de les practica tant al barri de Sants, amb d’interessos. van dictaminar una data de judici demana que es demostrin les coses,associacions de veïns i veïnes del les remodelacions que comporta Al cap de pocs dies de rebre pel 20 de juliol, que finalment van que es citin fonts i que les fonts si-barri i membres de col·lectius i en- l’arribada del TAV a Barcelona per aquesta notificació, es van perso- decidir aplaçar fins el 25 doctubre, guin contrastables i tot plegat.titats d’altres barris i pobles han Sants, com a la resta de barris de la nar a jutjats 14 col·lectius que tre- i ara han tornat Doncs bé si es parla d’anarquismeacompanyat la marxa. ciutat, tenint un exemple proper en ballen o donen suporta al centre so- a aplaçar fins el gener. no cal. La CNT-FAI durant la guer- En el seu recorregut, encapçalat el cas de les cases barates del Bon cial per tal de poder entrar en el ra ho va matar tot “i punto”. Men-per una pancarta a la que es podia Pastor. procés. Relació de les entitats in- Més informació: www.barri- trestant, des dels anarquismes el si-llegir “Aturem la Demanda, Can La marxa va finalitzar amb un corporades a la demanda: Confe- sants.org i http://canvies.barri- lenci més desesperant. Què visquinVies és del Barri”, la manifestació parlament des del terrat del CSA deració General del Treball (CGT), sants.org/ els incontrolats! Salut i anarquia!Catalunya. Novembre de 2007 19
  • OPINIÓ-SOCIAL Les curses preelectorals en matèria d’habitatge: canviar-ho tot perquè tot continuï igual Taller contra la Violència Immobiliària i UrbanísticaE l 4 de setembre de 2007, el govern andalús va obrir la capsa dels trons de les pro-meses electorals anunciant l’avant-projecte de la Llei andalusa del dreta l’habitatge. L’avantprojecte pro-met garantir per llei un pis a totaunitat familiar que guanyi menysde 3.120 euros al mes i estableixcom a màxim de despesa el 33%dels ingressos de les llars beneficià-ries d’aquesta mesura en el casd’un pis de compra i el 25 % en elcas d’un pis de lloguer, respectiva-ment. A veure en què consisteix re-alment aquest avantprojecte i quèpodria donar de si, suposant ques’arribi a aprovar en la versió ac-tual, la qual cosa, certament, és su-posar molt. En primer lloc preveu convertir mobiliària. En concret, el Decret cap moment l’establiment de límits ca no s’arriben a complir ni pactes l’actiu principal dels governs auto-el dret a un habitatge digne en un Boyer i la desprotecció i, quasi, ex- de preus de compra i de lloguer per que afavoreixen els beneficiaris de nòmics i una part substancial delsdret exigible davant les Administra- tinció de la figura del llogater, així complir amb allò que promet, sinó l’especulació. Els anomenats socia- ingressos del Govern central.cions Públiques. Tot i que es tracta com l’entramat d’incentius fiscals i que es basa en un pacte nacional listes i ecosocialistes podien haver Mentrestant, els grans del sectord’una cosa molt lloable, caldrà legals per a la promoció de la com- per l’habitatge per poder dur-ho a decretat des de fa molt de temps del totxo tenen pressa a reinvertirveure els procediments i regla- pra-venda de pisos amb la conse- terme. La semblança lingüística mesures bastant eficaces que, a més els beneficis de les vendes dels seusments que es redactin al respecte, ja güent mercantilització d’aquest bé amb el seu homòleg català s’estén a més, no gravarien l’erari públic. negocis immobiliaris per pagarque, com passa en el cas francès, de primera necessitat. al contingut. Ja hem criticat detalla- -Incrementar l’Impost de Béns menys impostos. Per exemple, Ma-que planteja la mateixa exigibilitat, dament el Pacte Nacional de Cata- Immobles a partir del segon habi- nuel Jove, expresident de Fadesa,a la pràctica poden acabar impedint Una llei amb doble fons lunya (www.bcnviu.org), que en la tatge; s’ha estalviat recentment 374 mi-l’exercici efectiu d’aquest dret. seva versió definitiva ha quedat en- -penalitzar (fiscalment o d’una lions d’euros tan sols en el paga- En segon lloc, l’avantprojecte Si ens centrem en les qüestions més cara pitjor, per la qual cosa ens li- altra manera) els beneficis de l’es- ment d’impostos. Per fer-se unaplanteja la qüestió bàsica sobre la concretes que planteja l’avantpro- mitarem a tornar a assenyalar uns peculació, començant pels benefi- idea de la magnitud: el 2007 la do-problemàtica de l’accés a l’habitat- jecte, la cosa es relativitza encara quants punts essencials. En el cas cis milionaris de les entitats finan- tació anual per a polítiques d’habi-ge: la relació entre els ingressos de més. En primer lloc, crida l’atenció andalús, l’ajut que promet l’Admi- ceres i de les grans immobiliàries; tatge de la Generalitat tot just arribala gent i els preus dels pisos i llo- la franja extremament ampla per a nistració al sector del totxo es xifra -establir límits de preus i de llo- a 136 milions d’euros. Evident-guers. Tenint en compte aquesta re- la qual regiria el límit del 33 % y el en un pacte de construcció de guers; ment aquesta mena de notícies nolació, marca un límit, una mica ar- 25 % dels ingressos, respectiva- 300.000 “habitatges protegits” en -realitzar el cens de pisos buits i surten als titulars del diaris.bitrari si es vol (no tenir ingressos ment. Aquesta franja comprèn llars els propers 10 anys i de 400.000 de obligar a llogar-los per un lloguer Aquests estan copats per lessuperiors a 5,5 vegades el Salari (siguin unipersonals o de família “lliures”. Una part considerable social; grans promeses de la nova ministraMínim Interprofessional), per sota nombrosa) que ingressen mensual- dels “habitatges protegits” seran de -allargar els contractes de lloguer d’Habitatge Carme Chacón, que endel qual el dret es caracteritza com ment des de 500 euros fins a 3.120 “preu concertat”, és a dir, d’un preu de 5 a 10 anys, la gran majoria dels casos són sim-tot dret: per la seva universalitat. euros; als que es quedessin per sota que correspon més o menys al que -i fomentar noves formes habita- plement més del mateix. Ajuts indi- Vist en aquest pla teòric general, d’aquest llindar se’ls garantiria un valien els pisos del mercat el 2002, cionals que trenquin amb el model viduals puntuals, subvencions tem-l’avantprojecte podria constituir un pis de protecció per un lloguer que amb la qual cosa es garanteix als aïllacionista actual; porals i restringides a determinadesbon punt de partida per, d’una ve- no superés el 25 % de la seva renda. taurons immobiliaris uns beneficis són algunes d’aquestes mesures franges d’edat per poder sostenirgada per totes, fer efectiu el dret a No cal ser economista per com- que el mercat estancat ja no pot llargament reivindicades per espe- els lloguers desorbitats, préstecsl’habitatge i compliria, de manera prendre que no és el mateix dispo- oferir-los. Per a la construcció d’a- cialistes i moviments socials. La temporals a restituir més endavantincipient, la reivindicació dels mo- sar de 330 euros al mes per poder quests habitatges es requalificaran combinació de mesures d’aquestes (com en el cas de gent a punt de serviments per un habitatge digne que satisfer les seves necessitats (aquest més terrenys, es cediran o malven- característiques sí que garantiria en desnonada a causa de l’augmentreclamen que l’habitatge surti del seria el cas de gent que guanyi 600 dran els últims sòls públics i amb poc temps que la gent no hagués de dels tipus d’interès), ajuts sensemercat i adquireixi el mateix esta- ) que 2.190 (que és el que els que - € els beneficis d’aquestes operacions pagar més del 30, el 20 o el 10 % restituir als arrendataris i algunatus legal que l’educació i la sanitat. daria a les llars amb uns ingressos es construiran uns quants habitat- dels seus ingressos per tenir un lloc mesura com la possibilitat de des-Sembla que un sector del PSOE de 3.120 € mensuals). És a dir , si no ges de lloguer social. I tot això es en condicions per viure-hi. gravar el lloguer, que feia tempss’ha recordat dels beneficis polítics s’introdueixen uns barems escalo- produeix en una comunitat en què Però, és clar, es tracta de mesures que tenien guardada al congelador ique els va reportar la universalitza- nats (baixant progressivament al 20 hi ha uns 630.000 habitatges buits, que exigirien un enfrontament amb que ara treuen per simular un canvi.ció del dret a la sanitat i (en molt i al 10 % dels ingressos) aquesta tal com es desprèn d’un estudi pu- els pilars bàsics del sistema econò- Un presumpte canvi de rumb quemenor mesura) a l’educació pro- mesura beneficiarà principalment blicat per l’Instituto de Estudios mic espanyol i els seus grans bene- va acompanyat de la institució demogudes en la primera etapa socia- la població declasse mitjana/mitja- Andaluces l’1 d’agost d’enguany. ficiaris. I això és l’últim a què està judicis ràpids per a desnonaments.lista per mantenir-se en el poder. A na-baixa, mentre que tothom que En definitiva, darrere del soroll disposada la classe política. No so- Daquesta manera, ara també lamés a més confia –i segurament no arribi a 1.000 euros al mes, que mediàtic preelectoral orientat a lament per raons de connivència i Chacón continua inflant la faula deamb raó– que molt pocs recorda- a Andalusia és la gran majoria de la mantenir el PSOE quatre anys més complicitats personals, sinó perquè la morositat i la inseguretat jurídicaran que són precisament les mesu- població activa, no quedarà tan ben en el poder, continua aflorant la els guanys derivats del procés de dels propietaris, quan el mateixres polítiques i legals del primer go- parat. falta de voluntat política per atallar l’especulació immobiliària (taxes sector reconeix que són mites, javern socialista les que es troben a En segon lloc, l’avantprojecte del la situació actual. Per a això no fa- d’impostos de compra-venda, parts que la morositat tot just arriba all’origen de l’actual especulació im- govern de Chaves no planteja en rien falta grans lleis que a la pràcti- de l’IRPF i l’IVA) constitueixen 2%. Quin fàstic, tot plegat!20 Catalunya. Novembre de 2007
  • OPINIÓ-SOCIAL No més lleis contra les ALGUNA COSA ES MOU Ser rei i no persones immigrades cremar-se en l’intent Carlus Jové CGT Catalunya imposar a tots els immigrants ex-L F es condicions de vida dels i pulsats. a molts dies, massa, que sentim de les immigrants a lEstat A més, mitjançant un “Proto- a parlar de la indecència de espanyol poden empitjorar. col”, que no té valor de norma jurí- prendre foc a fotos d’En Joan Car-A la discriminació i al maltracta- dica, es roben al Parlament les fa- les i la seva vegetariana, però men-ment que significa la falta de pa- cultats de legislació previstes en la jadora de peix, esposa. Els que espers, les feines precàries i la falta Constitució Espanyola, amb la posen les mans al cap, en la sevade drets democràtics, poden afegir- qual cosa la Direcció General de la immensa majoria, són els mateixosse noves mesures d’aquí a poc Policia sautoproclama legislador que no se les han tret des que fa unstemps. ordinari i orgànic, evitant el control mesos criticaven els musulmans El govern espanyol vol imposar parlamentari, i generant un prece- que sortien al carrer indignats pera tots els immigrants expulsats un dent quant al tracte al la resta de la la publicació de vinyetes on es cari-nou "protocol de seguretat" que població. caturitzava el profeta Mahoma. Cu-preveu lembarcament en avions de La política dexpulsions és pro- riós canvi de bàndol el dels comen-totes les persones per expulsar lli- regla. Coherentment amb aquesta dignitat de les persones reconegu- fundament inhumana i equivocada. taristes d’actualitat habituals, quegades amb "llaços de seguretat", qualificació, l’esmentat esborrany da com a tal en larticle 1 de la De- Les persones que emigren ho fan per una banda consideren radicals-"grillons metàl·lics", "caputxes", considera necessari el “servei” da- claració Universal dels Drets Hu- impulsades per la recerca duna fanàtics-perillosos els islamistes"cascs" i "camises de força". gents policials experts en “arts mans i també en diferents articles vida digna.Lexpulsió les retorna que no accepten bromes sobre la Aquest protocol qualifica arbi- marcials”, la dotació dun cos anti- de la Constitució Espanyola. Una violenta i injustament a la fam, la seva simbologia sagrada però quetràriament de “perillós” l’ésser disturbis per vol, la utilització de la societat que tolera aquestes pràcti- misèria, les guerres o lopressió po- no toleren, en canvi, el menor ul-humà sotmès a expulsió, oblidant “violència necessària”,… ques es degrada i envileix en el seu lítica de què van fugir. Les expul- tratge sobre la simbologia oficialque correntment es tracta duna Amb aquestes mesures, el “Pro- conjunt. Expressem doncs el nos- sions no aturaran els fluxos migra- espanyola. Com molt bé apuntenpersona que no ha comès cap de- tocol” constitueix un paradigma de tre més rotund rebuig a lanomenat toris, però sí que provocaran sens Pisarello i Asens a un article publi-licte sinó simplement la falta admi- menyspreu als Drets Humans, esborrany de “protocol de segure- dubte més morts, sofriments i ve- cat a “Diagonal”, “per què fer mofanistrativa de no tenir papers en atemptant directament contra la tat", que el govern espanyol, vol xacions contra els éssers humans. de Mahoma és un exercici de lli- bertat d’expressió i un delicte bur- lar-se dels prínceps d’Astuúies?”.OPINIÓ: Espanya unida o democràcia El foc, considerat per Heràclit el principi fonamental de la fisis (és a dir, la realitat) donat el seu caràcter Santiago Alba Rico sever que el de Cuba: guanyi qui barbaritats dETA. És això que una vegada i una altra, i molts cops actiu en tants de canvis tècnics i na-(http://albaricoencatala.blogspot.co guanyi les eleccions, sempre go- anomenem electoralisme en un to seguits, menteixin i amenacin els turals, no és sinó un altre símbol m/) verna el PP. Aquest principi consti- de retret tolerant, com si es tractés ciutadans. polític, en aquest cas de rebuig, queU n extraterrestre que visités el País Basc només cada deuanys podria arribar a la conclusió tuent de deixar governar sempre el PP (acatat també pel PNB) es tant més estricte i necessita exercir duna simple qüestió de modals i no de lequivalent polític de la pe- dofília o el segrest ; i com si la seva La tercera lliçó no és menys co- neguda: la combinació del principi abans enunciat (el de deixar gover- afegit a un altre símbol genera una consigna. En essència, no és dife- rent que enderrocar una estàtua deque els terrícoles han assolit una tanta més pressió contra els seus acceptació per part de tots com in- nar sempre el PP abans que qües- cartró (com es feu amb Bush en lesfita insuperable: labolició del dissidents com més està confinat dissociable de les regles del joc no tionar la unitat dEspanya) amb les protestes contra la invasió d’Iraq) otemps. Un demòcrata que desper- en marges ideològics i econòmics revelés el caràcter purament formal pràctiques electoralistes (enteses pintar unes banyes de dimoni a unatés del coma cada deu anys en un implacables. ¿Escollir entre una dels processos electorals. Si elec- com “optimització de beneficis foto de Zapatero. Ans el contrari, eshospital i llegís els diaris de lEstat Espanya unida i un País Basc de- toralisme vol dir “càlcul per a lop- sectaris”) determina que el PSOE podria arribar a considerar mésespanyol arribaria, per la seva mocràtic? Un demòcrata no hauria timització dels beneficis duna enviï un cop més aquest missatge a greu atemptar contra la imatge debanda, a una conclusió depriment: de sentir la menor vacil·lació al casta política”, cal acceptar que la joventut basca dissident: “Obli- persones reals, com serien Bush oque Espanya ha estat morta junta- respecte. El problema és que les electoralisme és exactament el deu-vos de la via política ; per Zapatero, que no pas contra sím-ment amb ell. Més enllà de cert institucions polítiques espanyoles contrari dunes eleccions, i que allí aquest camí no aneu enlloc”. Ens bols, els quals són poc susceptiblesllindar, tota repetició es fa en el no permeten ni tan sols escollir on hi ha electoralisme estructural agradi o no, tots sabem que lem- de ser considerats en el camp debuit i tota denúncia sona a buit. Da- entre una Espanya unida i una Es- no hi poden haver eleccions lliu- presonament dels dirigents abert- l’ética. El rei, i això és una qüestióvant de lúltima ofensiva contra panya unida per pròpia voluntat. I res. Electoralisme vol dir, per zales és més eficaç com a “missat- bàsica, no és més que un símbol.lesquerra abertzale, un no aspira a és difícil creure que no permetre exemple, com en aquest cas, que es ge” que com a mesura policial, i Ara bé, és el símbol imposat perser més original que els fets ; un no això sigui una forma superior de calculi com a més beneficiosa la que les bases independentistes bas- Franco, el símbol que s’atreví a dirpot pretendre ser més innovador democràcia o que per a impedir-ho guerra que la pau, i la violació del ques no seran derrotades daquesta que el castellà mai fou imposat, elque els jutges que boxegen contra no calgui violar una vegada i una dret que el seu compliment ; és a manera. Podem voler que dues in- símbol de la més anquilosadael dret ; ni més creatiu que els polí- altra, i molts cops seguits, les nor- dir, que es calculi com electoral- justícies juntes imposin de laltra forma de poder que resta a Europa.tics que reboten dabús en abús ; ni mes més elementals del dret. ment més rendible combatre la de- banda mansuetud i bon judici, però El que resulta innegable és quemés imaginatiu que els mitjans de La segona lliçó és també banal: mocràcia que defensar-la i enfortir- la llei de la gravetat convida a espe- tota aquesta cadena de succesos,comunicació que converteixen in- en aquestes condicions, es tracta la (paradoxa que els nostres rar més aviat el contrari. Els qui ve- començant per la retirada de la re-dustrialment els pans en pedres de daconseguir que laplicació del polítics atribueixen als votants de ritablement volem que ETA deixi vista “El jueves”, ha reobert elmoldre. Lúnic que és possible és principi constituent de deixar go- Hamàs a Palestina i que criden dexistir (a alguns dels quals no debat sobre la vigència de la mo-enunciar un cop més les lliçons vernar sempre el PP, així com lhe- “votar contra la democràcia”). Òb- sels permet votar ni presentar-se a narquia, si bé és cert que ho ha fet aque sens dubte extraurien aquell terogènia resistència a aquest prin- viament, per a què resulti electoral- les eleccions) no hem de deixar dues bandes absolutament oposa-extraterrestre astorat i aquell de- cipi (armada o política), siguin ment beneficiós tal abús cal prèvia- dinsistir en la negociació política des, esquerra i dreta. L’esquerra ra-mòcrata malferit a la vista de tan políticament rendibles per a tots els ment convèncer els votants de què com a única via possible per a sor- dical, que sempre ha mostrat rebuigdolorosa monotonia. que ho acaten. Lofensiva contra la guerra és millor que la pau i de tir daquesta atmosfera opressiva a l’existència de la monarquia, i la La primera lliçó és evident: el lesquerra independentista basca què la violació del dret és més con- en què les víctimes dun i daltre dreta, que des de la primera etapadret i la democràcia són negocia- —aquest és el càlcul del PSOE— venient que el seu compliment, bàndol cauen pel seu propi pes. posttransició havia estat bastant re-bles, relativitzables, degradables, anivella a la resta dEspanya el cosa tan absurda i contrària al sen- En aquesta Espanya que ha abo- servada, i que ara torna a alçar laliofilitzables, però la unitat dEs- terra electoral de la majoria borro- tit comú que (de la mateixa manera lit el temps, en aquesta Espanya en veu contra el rei que consideravenpanya no. Aquest principi, inscrit sa, mentre que no commou una es- que no es pot impedir que els bas- coma, els gestos —al contrari que ‘tonto’.en lalbúmina mateixa de la restau- querra estatal més sensible a les cos siguin espanyols per pròpia vo- les denúncies— no es repeteixen El repte rau en conduir el repu-ració monàrquica que va començar qüestions de gènere que a les viola- luntat sense empresonar-los i tortu- en el buit. La monotonia és la mo- blicanisme cap a una profunda re-el 18 de juliol de 1936, determina cions del dret, i a més molt escar- rar-los) no pot dur-se a terme sense nomania que desgasta el cos i con- flexió del model d’estat i, especial-un monopartidisme força més mentada també per les passades que els mitjans de comunicació, sumeix les forces (...). ment, en com desmembrar-lo.Catalunya. Novembre de 2007 21
  • Dinamita de cervell EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR LES CONFERÈNCIES DE ‘Río Seco’: immigració i SALVADOR DALÍ A L’ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR convivència popular 1) Evocació del Marquès de Sade Ferran Aisa El dia 30 de març de 1930, al carrer del Carme, organitzat per l’Ateneu Enciclo- pèdic Popular (AEP) tingué lloc una conferència de Salvador Dalí. El pintor, Òscar P. Espunya entre els obrers, es mantingué en la ma- Fotos: Eva Máñez cisament la reiterada visió aèria de teixa línia provocativa de la conferència l’espectacularitat que representa la A pronunciada a l’Ateneu Barcelonès. El la meva recent visita a Va- massificació d’una zona del parc republicà radical Eladi Gardó, president lència vaig tenir l’oportuni- en cap de setmana, amb tota l’acti- aleshores de l’AEP, va dir-li a l’artista tat de descobrir el Jardí del vitat generada al voltant de la pràc- que podia parlar del que volgués... “i Túria en una passejada a primera tica del futbol, el que li provocà com més fort sigui millor”. I Salvador hora del matí. De gestió municipal, l´afany d’apropar-se al món parti- Dalí va parlar posant èmfasi en el pen- el parc consta de 230 hectàrees cular de l´altre Jardí del Túria. La sament ditiràmbic del marquès de Sade que conformen el gran, però ma- cosa va degenerar i decidí dedicar- i pronunciant tota mena d’improperis, lauradament insuficient, pulmó li un any i mig -entre el 2005 i el paraules considerades de mal gust per verd al centre de la ciutat. L’esmen- 2006- a fer incursions al riu diu- ser pronunciades en públic. De sobte, tat jardí neix de l’aprofitament de menge rere diumenge. un anarquista galta xuclat, d’aspecte l’antic llit històric del riu Túria, se- Un intenta imaginar-se la dificul- sever, bell com un sant Jeroni, m’inte- gons un pla de remodelació que tat d´haver de reduir a 30 instantà- rrompé en veu alta i em recordà amb tendeix a unir el braç natural del riu nies tot el munt d’hores dedicades i una gran dignitat que aquell lloc no era amb el curs actualment desviat del l’abstracció temporal per assolir-ho un bordell i que les seves “dones” eren centre de la ciutat. arraconant momentàniament l’enri- entre el públic. Li vaig contestar que la Era la meva pretensió amb la bimba al camp del costat. zar el component humà que em quidora experiència viscuda amb persona que jo apreciava més en el aquesta visita pel jardí donar per Arribats a aquest punt es fa difí- manca. aquells que practiquen una altra món era la meva esposa i, com que ella vàlid un dels axiomes dels especia- cil aclarir quin és l’espai verídic. El Tornem a l’autora i la seva obra. manera de convivència. La tria també era allí i escoltava, no veia cap listes de la imatge fixa, que la foto- del matí feiner mig desèrtic amb Coneixent-la i per tant arriscant-me sens dubta és impactant, al·lusions raó perquè les seves dones no pogues- grafia et familiaritza amb entorns gent ensopida i més aviat grisa a emetre una opinió parcial, em a l’enyorança vers la madre patria - sin escoltar també. La meva resposta que no has visitat prèviament. Així l’estava vivint i veient, mentre l’ob- sembla trobar trets molt personals em negareu la força de l’equip a restablí la meva autoritat un moment, doncs em disposava a localitzar un jectiu de la Canon de l’Eva insistia d’aquesta fotoperiodista professio- punt d’entrar al terreny de joc lluint però un nou reguitzell d’obscenitats, espai escènic concret, el del repor- a mostrar-me un diumenge transfi- nal reflectits a “Río Seco”. Una ca- com a eslògan Luz de América a la aquesta vegada realçades pel meu gè- tatge fotogràfic d’Eva Máñez que gurat, atapeït d´immigrants de pacitat comunicativa que a cops samarreta?-, la perfecta disposició nere propi de realisme, va fer rugir la parcialment apareix en aquestes festa envoltats d’un ampli ventall voldria per a mi mateix i la seva ca- d’un dinar de carmanyola amb tot sala com un lleó i no vaig poder distin- pàgines: “Río Seco. Los domingos de color. Fent una nova ullada a les racterística curiositat desbordant, el parament propi d’un picnic al bell gir si era de plaer o de fúria. Vaig jutjar latinos del Jardín del Turia”. fotos, tot indica que les dues reali- defineixen i de quina manera la na- mig de la ciutat, la fantàstica pràcti- que el moment era psicològicament Un cop enfilat el quilòmetre zero tats existeixen i són coetànies, però turalitat de les imatges capturades; ca del ritual d’aparellament a la madur i, fent un gest d’impaciència amb de la meva caminada, a banda dels sincerament, em fa més patxoca la us garanteixo que les úniques ins- gespa, o el contrast entre l’impeca- la mà, vaig donar el senyal prefixat que jardiners que treballaven a un ritme segona realitat i em queda l’espe- tantànies preparades són les dels ble uniforme equatorià (l´esmentat “me’l portessin”. Tots els ulls es diri- trepidant obrint i tancant aixetes rança de poder repetir visita a Va- equips de futbol i a petició pròpia Luz de América) i el vestuari de ca- gien a l’indret indicat per la direcció del d’aigua per al rec de la zona verda, lència un cap de setmana i localit- del grup. Eva confesa que fou pre- rrer que fan anar els subsaharians meu gest, i la sorpresa causada per l’a- em vaig creuar amb un nombre per al toc de pilota, segurament el parició de dues persones que duien el més aviat reduït de valencians ma- mateix d’un dia qualsevol a la re- pa i les corretges superà totes les tiners, d’edats diverses i cara de cerca d’una feina on deixar-se l’es- meves esperances. Mentre em lligaven pocs amics que s’entretenien exer- quena. el pa al cap va augmentar el tumult.” citant les cames a diferents veloci- No vull passar per alt la referèn- Dalí va acabar la seva conferència tats, passejant gossos de diversos cia prèvia feta a l’altra manera de amb el conegut “espectacle” surrealista calibres o aixecant pols mentre im- convivència perquè no és gratuïta, del pa de pagès lligat al cap mentre re- pulsaven bicicletes amb cara d´es- tot i que dubto que sigui correcte citava un poema:“Quan vaig tenir, a l’úl- forç. Tot seguit vaig arribar a la adjectivar-la en aquests termes. tim, el pa ben ferm damunt del cap, vaig zona d’equipaments esportius Penso amb tristor en l’exercici d’hi- sentir de sobte el contagi de la histèria arrenglerats a banda i banda del pocresia i d’amnèsia voluntària que general i, amb tot el vigor dels meus camí -un camp de bèisbol, una ens impedeix recordar les vivèn- pulmons, em vaig posar a recitar a crits pista d’atletisme, un parell de pis- cies d´una generació (la dels meus el meu famós poema de l’Ase podrit: tes de gespa artificial, un camp de pares i tiets, els nou vinguts, la im- Una orella quieta damunt un petit fum rugbi,...-, de cop i volta vaig aturar- migració interior), que als anys 50 i indicant pluja de formigues sobre el me inconscientment. Ja ho tenia, 60 massificava la població subur- mar. / Al costat de la roca freda hi ha un estava situat davant de la localitza- bial de, posem per cas, la perifèria pèl de pestanya. / Un tros de carn es- ció perfilada al meu cap, amb la de Madrid, el cinturó industrial de quinçada senyalant el mal temps. / Hi ha percepció però contraposada que Barcelona, el marge esquerre del sis pits extraviats dins de l’aigua qua- hi faltava una part important per Gran Bilbao, o la mateixa València, drada. / Un ase podrit barromba de peti- omplir-ho tot: la figura humana. i altres provaven sort més lluny tes minuteres representant el principi Això sí, el marc era l’esperat i els (França, Països Baixos o Aleman- de la primavera. / Hi ha un melic posat culpables un parell de ponts dels ya). La seva manera d’entendre la en el seu lloc amb la seva petitíssima que travessen per sobre del jardí sociabilització no era pas tan dife- dentadura blanca d’aresta de peix. / Hi (no em demaneu el nom, siusplau) rent a la de l’immigrant actual. Ells ha un nu color de lluna que porta el seu i els camps de futbol (vaig comptar- també aprofitaven el temps lliure nas. / Una botella d’anís del mono horit- ne fins a set), d’aquells clàssics de per reunir-se amb la gent arribada zontal damunt d’una fusta buida, simu- primera regional on la calç divisòria de la comarca d’origen (Aragó, Ex- lant el somni. / Hi ha una ombra d’oliva del rectangle és pràcticament in- tremadura, Galícia, Andalusia...), en una arruga. / Un ase podrit barromba existent, et deixes un fragment de tot freqüentant les ràncies casas de petites minuteres representant el genoll enganxat a la sorra si tens la regionales auspiciades pel fran- principi de la primavera”. desgràcia de perdre la verticalitat i quisme, la petita plaça de pedra l’últim que xuta ha d’anar a buscar calcària i argila al mig del barri o22 Catalunya. Novembre de 2007
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAfins i tot la parròquia dirigida pel ca-pellà que havien importat del poble JARDÍ DEL TÚRIA (VALÈNCIA) > RACÓ TRANSVERSALd’origen. Qualsevol reducte obertque permetés una mica d’esbarjo ‘Rio Seco’: lloc de trobada A la COPE li ha deajudava a esvair la por davantd’una terra per descobrir, sovint Text i fotos: Eva Máñez sortir el tret per lapoc acollidora i potser, cal dir-ho, culatano sempre amb gaire predisposició Des de finals de 2000, els caps dea integrar-se. On és la diferència? setmana i particularment els diu-Els nous punts de trobada, el Jardí menges es reuneixen entre 400 i Pepe Gutiérrez-Álvarezdel Túria -rebatejat com a Río 1.000 immigrants al Jardí del TuriaSeco-, els nous carrers del Raval de València. Grups familiars, No fa molt temps que El Roto ens obse-de Barcelona -rebatejat com a Ra- adults, colles de joves es congre- quiava amb una de les seves vinyeteswalquistán-, o el casal llatinoameri- guen per a jugar a futbol, passejar, més ‘goyesques’. Descrivia una cate-cà, no són factors diferencials. menjar, ballar, beure cervesa i pas- dral enmig de la qual es podia llegir unCom els actuals immigrants de l’al- sar unes hores amb coneguts i com- rètol que deia: “Compte amb el cape-tra banda de l’Atlàntic o de la Medi- patriotes. Van començar els immi- llà”, i a baix signava “El Bisbe”. Tan clarterrània, aquells i aquests es bellu- grants equatorians qui, a través de com el dia i tan fosc com la nit. Darreregaven i es belluguen per lassociació Rumiñahui, van orga- riència de qui ha viscut una situació cionalitats. Es tracta despais de daquesta vinyeta immortal, el lectorsensacions i necessitats senzilles i nitzar un campionat de futbol que similar. multiculturalitat, de nous usos dels podia endevinar que lautor ens estavasemblants, el mam i la teca, la se- dura des de llavors. Aquestes trobades en el parc espais públics. Els immigrants ens parlant dels innombrables casos de pe-xualitat, la comunicació en la prò- Amb els anys no només es con- funcionen com un ritual de socialit- proposen un oci allunyat del con- dofília relacionats amb lEsglésia, so-pia llengua o variant dialectal, els greguen equatorians. Els bolivians, zació de la pròpia comunitat. Hi ha sum dels centres comercials i bars. bretot als Estats Units, uns fets quejocs locals (i el recorrent futbol!) colombians i fins i tot africans es menjar preparat amb sabor a Amè- Un oci on compartir i conèixer als havia omplert pàgines i pàgines delsque ens ajuden a esbargir-nos, fac- donen cita en el parc. Inclús li han rica Llatina: gelats casolans amb nostres veïns. diaris, se n’havia parlat per la TV, setors estètics com ara el vestuari,... donat el seu propi nom, el Riu Sec ralladura de coco, torrat, ‘chocos’, També hi ha veus crítiques amb nhan fet documentals en els quals sha Però reconeixem-ho, aquesta (fent al·lusió a lantiga llera del ric fregit, empanades… mossos de aquesta “excessiva” visibilització posat en evidència la capacitat de lEs-antropologia s’ensorra per mo- Túria). nostàlgia. Hi ha futbol, i ballaru- dels immigrants, els acusen dem- glésia per a “tapar” qualsevol escàndolments. Mentre ens entestem en ac- És un fenomen que es repeteix gues, ‘top manta’ amb els èxits de brutar o dapoderar-se del parc. En que la pugui perjudicar, però també lacentuar una imaginària diferència en places i parcs de totes les ciutats. Bolívia i Equador, equips de músi- ocasions la policia va a allí a requi- “bona fe” de molts practicants educatsenvers l´immigrant actual, col·labo- Limmigrant recorre als seus com- ca que són una proesa de lelectrò- sar menjar i beguda, a demanar pa- a no dubtar dels seus superiors.rem i de quina manera, a la des- patriotes davant la nova situació, nica i la imaginació i inclús un pe- pers o a posar multes. Llavors ca- Hi ha pel·lícules sobre les quals estrucció de les formes de convivèn- desconeguda i hostil, que ha da- rruquer que talla el pèl sota un pont. llen els radiocassets i es nota la por podria parlar molt, com “Sleeper” (EUA,cia populars per part dels governs frontar, buscant suport emocional i No es tracta de guetos, ja que i la tensió. Algú es pregunta: però 1996), de Barry Levinson, que està ba-municipals. Les noves ordenances al mateix temps acudint a lexpe- reuneixen persones de diferents na- quin mal fem nosaltres aquí? sada en fet reals, també “La bona edu-municipals estrella com la barcelo- cació”, la més dura de totes les realitza-nina, de la mà del nou urbanisme pi aquelles feines que tan llefisco- da per lúltim Pedro Almodóvar…abrasiu on el que predomina és la ses ens resulten i alhora pretenem Històries que el portaveu episcopalrendibilitat econòmica de l’espai, administrar el seu temps lliure, que tractava com a meres pomes podridescastiguen les ja autolimitades pos- no ens esquitxi amb la seva pre- entre tantes pomes bones. No obstantsibilitats de fer vida en espais pú- sència, l’ignorem i així no existeix. això, la COPE ens demostra que la cosablics. Però estem de pega, sempre hi ha es pot analitzar justament a l’inrevés, Retinguem un detall, són els im- algun petit dimoni perepunyetes que entre tantes pomes podrides, igualmigrants els qui tot i estar al punt que s’ntesta a visibilitzar l’ncòmode es pot trobar alguna que no ho és.de mira dels agents de l’autoritat presència del veí immigrant. Un repàs de la qüestió ens mostravacontinuadament recuperen el ca- Mentre hi penso i espero amb que el que ara estava sortint a plenarrer per la via directa, sense dema- paciència el següent reportatge de llum no era més que la punta de lice-nar permís, ridiculitzant campan- l’va Máñez, aprofitaré per fer un berg ja que els pecats de lEsglésia, peryes orquestrades com ara la recent nou esguard a “Río Seco. Los do- greus que siguin rarament surten a laReclaim the streets. Llavors, per mingos latinos del Jardín del Turia”, llum pública, és com un Estat dintre dequè ens emprenya que el nou im- que penjarà a casa nostra de les lEstat.migrant faci vida social al carrer? sòlides parets de La Vaqueria (Tar- Els seus pactes amb el poder li hanPractiquem una doble moral disci- ragona) durant el novembre i al Bar permès uns graus dimpunitat queplinada, acceptem que desenvolu- Campus (Reus) el gener. shan fonamentat sobretot en el silenci. Aquesta capacitat sha mostrat per exemple en un país tan laic com França, Joan Sans Sicart in memoriam Mor als 92 anys Joan Sans Sicart en casos com la protecció dantics col·laboracionistes amb el nazismes, i Rafa Maestre (Fundació Ferran Aisa tre, el van destinar a l’escola Salut el lector pot recórrer aquí també al cine- Salvador Seguí i Comissió de Memòria Llibertària de la i Alegria de la CNT de Badalona. ma, a La sentència (EUA, 2003), un con- CGT) Joan Sans Sicart (Barcelona, A finals de 1936, fou cridat a files, vencional ‘thriller’ sobre un criminal de 1915) ha mort a Tolosa de Llen- el seu primer destí fou Cadaqués, guerra “col·laboracionista” amb locu- Ens ha deixat Joan, un excel·lent guadoc, la ciutat on va va viure el on fou enviada una centúria con- pació nazi, acusat dhaver participat en company i amic. El vaig conèixer seu exili, el diumenge 30 de se- federal a reforçar la costa. Poste- la matança de nombrosos hebreus. al setembre de 1993 a les Jorna- tembre. Mestre racionalista i cam- riorment, fou nomenat comissari Linterès daquesta pel·lícula del vete- des que la Fundació Salvador pió d’atletisme, va construir la del Batalló de Xoc de la 26 Divi- rà Norman Jewison radica –a part dels Seguí va organitzar a Béziers seva vida a partir de tres ideals: sió-120 Brigada (antiga Columna actors, sobretot de Michael Caine- en la (França). El “Coloquio contra el ol- treball, estudi i esport. Sans Si- Durruti). Amb la seva unitat militar demostració com en un país tan laic vido”, i des d’aleshores hem man- cart mantenia l’essència llibertà- va participar en la defensa de Ca- com França, lEsglésia havia tingut les tigut una relació cordial i fraterna. ria i l’elegància dels vells anar- talunya i, una vegada ensorrades seves xarxes protectores sobre L’he visitat en diverses ocasions i quistes ibèrics. A casa seva a les línies de l’Ebre i del Segre, va aquests petits Yagües i Moles, com els he gaudit de la seva hospitalitat Tolosa de Llenguadoc guardava cobrir la retirada dels milers de ha ocultat aprofitant els seus marges en sa casa de la rue Miquel Àngel en la presentació del llibre de la bandera de la 26 Divisió (antiga persones que fugien cap a Fran- dimpunitat. a Tolosa de Llenguadoc. També Sara Berenguer, “Entre el sol y la Columna Durruti) amb la qual va ça. César Vidal deu pensar allò del futbol, ens va rebre amb els braços tormenta”. Després per telèfon passar la frontera el febrer de Joan Sans Sicart visqué el seu que la millor defensa és un bon atac, i oberts en ocasió del rodatge del em va avisar de l’edició del seu lli- 1939. Joan Sans Sicart de petit exili a Tolosa de Llenguadoc. El també ha de creure que digui el que documental sobre Cipriano Mera. bre més recent, “El dia de les sire- va viure a Barcelona, Sant Feliu seu testimoni l’ha deixat plasmat digui, ell es troba més que protegit. La I ens va enviar els seus llibres: nes”.... Després hem parlat des de Guíxols i Perpinyà; després va en treballs com “Comissari de seva és una actitud molt pròpia de lEs- “Converses amb el meu avi”, “Co- de la casa de repòs on descansa- residir a Badalona on estudià el Xoc”, “Comissari de xoc a l’exili”, panya “nacional”, daquells matons que missari de Xoc”, “Comissari de va de les seves malalties. Més batxillerat. El 19 de juliol de 1936, “Reflexiones de un libertario” i, re- en els anys setanta treien les seves pis- xoc a l’exili” i “Reflexiones de un li- tard només he pogut parlar amb amb 21 anys, va prendre part en centment, “El dia de les sirenes” toles davant uns manifestants. La tradi- bertario”. la seva filla Aurora. la lluita contra els militars rebels. (Pagès-2007). Sans Sicart era l’e- ció dimpunitat venia des de lluny, de Coincidírem per darrera vega- Joan, gràcies pel teu exemple i Acabada la lluita al carrer fou a xemple més pur del que fou el mi- molt abans de la guerra, de fet està ins- da a la Colònia Espanyola de Bé- entrega a la causa de la llibertat. una oficina del Comitè de Milícies litant obrer anarcosindicalista ca- crita en la història daquest país. ziers, el 20 de novembre de 2005, Que la terra et siga lleu. per allistar-se, però, essent mes- talà.Catalunya. Novembre de 2007 23
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA DAVANT LA LECTURA DEL LLIBRE “LOS 70 A DESTAJO. AJOBLANCO Y > S’HA FET I NO NOMËS LIBERTAD” DE PEPE RIBAS ‘Ajoblanco’, les idees que Xerrada-debat sobre “Abusos médicos” van encendre el món Jordi Martí Font el que ell diu, però ja em serveix jordimartif69@mesvilaweb.cat com a resum. La formació de Ribas inclou tant Gabriel Ferrater, en el seu poema la seva experiència vital com a es- “In memòriam” deia que l’esclat de tudiant, com els amics que coneix la guerra no li va fer gaire efecte en constant ebullició intel·lectual, perquè el cap li anava ple d’una els caps de setmana a Fontclara i altra cosa: la descoberta de la poe- la formació del grup Nabucco amb sia a través de “Les fleus du mal” i, gent com Toni Puig o Tomás Nart. amb ella, de la revolta. Hi apareixen Pau Maragall, Terenci Dels trenta del segle vint als se- Moix, Gay Mecader, les primeres tanta del mateix segle, moltes obres de Comediats i Joglars, Xiri- Divendres 5 d’octubre, la Federació Co- coses havien canviat a Barcelona, nacs, Pau Riba, el I Festival Per- marcal del Baix Llobregat de la CGT de als Països Catalans i a l’Estat es- manent de Música Pregressiva or- Catalunya va organitzar una xerrada- panyol. La derrota dels avis havia ganitzat per Oriol Regàs i el seu debat sota el títol d’”Abusos médicos. fet uns pares muts i tot semblava propi viatge de descoberta per Eu- A “Los setanta a destajo”, Pepe Ribas ens explica en primera persona uns anys en Prepotencia judicial”, amb Carmen Flo- plàcid fins que una nova generació, què la llibertat caminava pel carrers de Barcelona. ropa, Iugoslàvia i Grècia. La nòmi- res, Isabel Ferragut i Marisol Martí. la dels fills, que ja només tenia no- na de personatges és impressio- tícia de la guerra del 36-39 per la tori d’idees i pràctiques que va arri- els privilegis ampliant la nòmina de nant, sobretot perquè quan algú memòria familiar silenciada, es va bar a ser la revista que Pepe Ribas beneficiaris i preparaven les condi- surt en aquest llibre ens apareix Xerrada-debat vure embolcallada per la revolta, va fundar, “Ajoblanco”. Allí hi van cions ideals per tal que el nou contextualitzat i no és només una sobre especulació una revolta que va tornar a ser lli- escriure de Luis Racionero a Quim règim adeqüés l’estructura de l’Es- part del paisatge sinó una persona, bertària, com als anys 30, llibertà- Monzó o Amadeu Fabregat, de tat espanyol a les noves necessi- i en això cal reconèixer a Ribas la immobiliària a ria i nova, radicalment transforma- Toni Puig a Moncho Alpuente, tats del mercat. seva feina, ja que si no fos així el l’Ateneu de Sant Boi dora, revolucionària. No es parlava d’Eugenio Trías a Claudi Montañá volum hagués pogut caure fàcil- només de l’economia, que prenien o Santi Soler, de Biel Mesquida a Anys d’aprenentatge ment en l’anecdotari melancòlic o com a base els marxistes, sinó de Xavier Fàbregas, de Toni Puig a en el llistat de noms, i no és el cas. la vida quotidiana de la gent, dels Xavier Garcia... i centenars més La primera part porta per títol ‘Años colors que ofeguessin el gris i la mi- que no poso perquè no hi caben tot de aprendizaje’ i suposa la sortida sèria del dia a dia. D’aquesta revol- i que també hi van ser. I alhora la de l’autor de la infantesa i l’entrada Anys de ruptura ta parla aquest llibre, “Los 70 a revista va ser germen de movi- a una adolescència que aleshores destajo. Ajoblanco y libertad”, que ments i d’altres publicacions, parla- no durava tant com ara i que el po- La segona part, ‘Años de ruptura’, Pepe Ribas (el de Barcelona, és va de literatura, d’energies alterna- siciona davant d’un món que no li arranca amb el concert de King clar) ha escrit al llarg de set anys. tives, de comunes i d’anarquisme, agrada però per al qual no veu altra Crimson el novembre de 1973 a Un llibre bàsic per la multitud de dels situacionistes i de Durruti, de alternativa que la revolta personal Granollers. Aquell és el tret de sor- dades, pel relat de la intrahistòria sexe i d’energies, d’Andy Warhol i en forma de poesia, una poesia tida, “el pistoletazo de salida hacia que recorre les seves pàgines i, so- de cinema... i paro perquè no seria que el porta a fugir-ne amb els una época nueva, espontánea y bretot, per la figura història (i amb just deixar-me algun del munt de seus companys del grup Nabucco. pasional. (...) Sin políticos ni institu- això no vull dir que ja l’enterri, tot el camins que va obrir. Els camins que transita li fan des- ciones fuimos muchos los que du- contrari) que l’ha escrit. cobrir sexualitats complexes i rante cuatro años –de 1974 a “Los 70 a destajo” és un llibre- L’obra plaents, amb un dubte constant 1977- acariciamos el sueño de un enciclopèdia amb una multitud de sobre la seva pròpia identitat, una cambio profundo en nuestra socie- moviments i de persones, relacio- “Los 70 a destajo” és un llibre per voluntat constant d’aprenentatge dad”. “Ajoblanco” estava preparat nades entre elles en aquell mo- llegir a poc a poc i pair-lo bé. En que el porten a mil i una provatures per sortir i ho faria l’octubre de ment de molt diverses maneres, quatre parts i un epíleg, Ribas ex- i, sobretot, a tenir clar que les su- 1974, amb l’aval periodístic de El divendres 19 d’octubre, va tenir malgrat ara ens semblin i estiguin plica el seu pas com a agent provo- posades ruptures que es visualit- Ramon Barnils, que hi figurava lloc, a l’Ateneu de Sant Boi una xerra- en trinxeres allunyadíssimes. El lli- cador i actor principal d’un movi- zen al seu voltant, bàsicament la com a director tot i que no hi exer- da-debat sobre especulació immobi- bre conté, al final, un índex de ment que no tenia ni productor ni marxista en les seves diverses ex- cia, ja que necessitaven un perio- liària organitzada per l’Ateneu, la CGT noms per si ens atribolem llegint director d’escena i que va créixer pressions, no suposen un autèntic dista amb carnet i Barnils es va del Baix Llobregat i El Col·lectiu Lli- les seves pàgines, perquè a cada tan ràpidament -mentre Franco alliberament ja que no qüestionen prestar a posar el seu nom. L’ana- bertari de Sant Boi. una d’elles l’autor refà el paisatge agonitzava- com va es va dissoldre les relacions de poder ni el vell grama el feia Quim Monzó, tot i que humà del moment amb una minu- i desaparèixer, mentre els nous món. Cal tenir en compte que la el van haver de retirar durant uns ciosiat que a vegades ens arriba, gestors de la realitat signaven els meva explicació a mi mateix em números i refer-lo després perquè Mujeres Libres a fins i tot, a fer perdre de vista la na- pactes de l’oblid que van mantenir sona massa petita per entendre tot el primer copiava les lletres de rració general. I això tenint en Coca-Cola i hi van tenir problemes. Saragossa compte que el text general deixa Durant tot el llibre són interessants clar que Ribas escriu bé, molt bé, els referents culturals de l’època. amb claredat expositiva que acon- En aquest segon capítol, per segueix una facilitat de lectura evi- exemple, el llibre “El Antiedipo, ca- dent. pitalismo y equizofrenia” de Paco El volum que tenim a les mans Monje, filòsof avui oblidat però que ens parla de la seva pròpia forma- va marcar època, Gilles Deleuze, ció, de centeners de projectes fra- Félix Guattari, al costat de “Las co- cassats i de molts altres que van munas, alternativa a la familia”, de tirar endavant, d’una joventut que Josep Maria Carandell, o la litera- La CGT va organitzar unes jornades de es va revoltar contra l’ordre fran- tura sudamericana i els clàssics debat i reconeixemt a les dones de Mu- quista establert a partir de l’apro- anarquistes del XIX i del XX. jeres Libres. Les jornades van comptar piació de la seva vida, de propos- Enmig d’aquest món que es re- amb presència de militants de l’organit- tes polítiques allunyades dels voltava va sorgir “Ajoblanco”, con- zació i diverses xerrades. partits i del domesticament que les cebuda més com una revista-mitjà va substituir i, sobretot, del labora- que no com una finalitat empresa-24 Catalunya. Novembre de 2007
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CONTRAHISTÒRIA De la força dels moviments antiglobalització Joan Zambrana Fa poc temps, sis o set anys com a molt, la dinàmica resistent dels molts de grups antiglobalitzacio s’havia es- campat per una bona part del planeta i havia creat una “cultura crítica” envers el capitalisme global. Alguns analistes polítics, fins i tot, ja parlaven de la irrupció d’una nova es- querra que aquest cop tenia una veta lli- Un dels consells de redacció de l’”Ajoblanco”, una revista contracultural que va servir de reflex i de guia alhora per als revolucionaris dels setanta, molts d’ells de la nova CNT. bertària indubtable i una força de “mul-rial. Això sí, no era un passatemps i por muerte natural”. Definitori per- l’Estat però de forma especialment ment crec jo, que el moviment no tituds” emergents que no sabiendes del principi se li vol donar què al llibre hi trobem, sobretot en significativa als Països Catalans tenia massa possibilitats d’esdeve- calibrar.forma i estructura professionals. la part final, un atac furibund contra peninsulars i a Barcelona en parti- nir res més del que va esdvenir, El cicle de grans manifestacions vaEls seus creadors partiren de la les addicions però alhora una rei- cular. Un moviment que “Ajoblan- com una aigua de litines que un començar a Seattle al 1999, va seguir anecessitat de donar veu a un movi- vindicació del bon ús d’algunes co” ajudava a consolidar i del qual cop ha fet la pujada efervescent Praga i Goteborg, va continuar a Barce-ment múltiple i divers que es dona- drogues. Ho comparteixo i tinc clar esdevenia portaveu i en certa ma- s’ha de tancar a l’ampolla per no lona i finalment al juliol del 2001 arriba-va a tot l’Estat espanyol i que no que algunes de les coses que s’ex- nera un dels instigadors en núme- esbravar-se. Ningú va tancar l’am- va a Gènova, a on va ser assassinat, pertenia encara canals propis d’ex- pliquen en aquest capítol hi tenen ros com el dedicat al situacionisme polla en aquest cas. la violència policial, un militant anar-pressió o si els tenia eren limitats. molt a veure, positivament parlant, i la seva crítica a la vida quotidiana Entre els motius de què parla hi ha, quista que es deia Carlo Giuliani. Se-Així, els i les lectores seran princi- és clar. o amb textos del feminisme revolu- d’una banda, el xoc generacional guint amb aquest record, i centrat espe-pals protagonistes de la publicació, Aquesta serà l’època en què cionari a través del grup LAMAR de entre els avis de la CNT i els nous cialment a Barcelona, hi havia un munttot i que també existeix un grup de “Ajoblanco” treurà un número es- Karmele Marchante. Hi trobem re- llibertaris que es va donar en gaire- de grups, persones i col·lectius iniciantredactors estable que anirà can- pecial sobre les falles, en el qual ferències al llenguatge del còmic bé tot: en el tempo, en les formes, la campanya contra el Banc Mundialviant i transformant-se al llarg dels escriurà tota la intel·lectualitat rup- amb Cessepe, El Hortelano, Naza- en els models cultural i de funcio- que respirava i funcionava amb unaanys. Hippisme, underground, ‘pas- turista valenciana. La reacció del rio o Miguel Ángel Gallardo, el nou nament...; d’altra, la traïció dels lí- gran imaginació llibertària i d’autoges-sotes’, contracultura, alternatives blaverisme més ultra va ser violen- teatre que es feia a Catalunya i per- ders -que deia Xirinacs- de tot el tió. Inclús recordo que aquest movi-de vida, viatges, nous corrents cul- tíssima, amb amenaces de bomba sonatges com Ocaña, que Ventura moviment obrer, polític i sindical ment aquí a Barcelona va ser tan fortturals, el reconeixement i la conne- dia sí i dia també a la redacció de la Pons va retratar a “Ocaña, retrat in- fora del llibertari, esdevingut d’or- que finalment el Banc Mundial va desis-xió amb un passat rupturista com revista, una reacció acompanyada termitent” i sobretot una sensació dre i pactista gràcies a les claudica- tir de fer la reunió i la va donar per can-podia ser el que s’incloïa en el “Ma- per la societat valenciana més llegida que tot podia ser possible cions-subvencions de les direc- cel·lada adduint argumentacions plora-nifest Groc” de Dalí-Gasch-Mon- carca i retrògrada amb la Junta amb una cultura que es volia revo- cions respectives; també la miques. Tot i això, la mobilització no estanyà que reproduiran en un dels Central Fallera al capdavant. El lucionària i, sobretot, divertida. infiltració policial instigadora dels va aturar i molts milers de persones vanprimers números, suposen fer un “Dossier Falles” era tan irreverent Són els anys del Saló Diana, del grupuscles més violents en els que expressar sota un lema ben clar el quenou camí en què mai no estan sols. que llegit ara encara diverteix. L’a- míting anarquista de Montjuïc i, so- no es van vendre per justificar la re- volien:“el món no pot ser una mercade-Les publicacions que faran camí fer va acabar en judici, amenaces bretot, de les Jornades Llibertàries, pressió indiscriminada, amb el su- ria” en mans de les grans corporacionsamb “Ajoblanco” seran diverses, de mort, insults i Amadeu Frabe- de la Barcelona Llibertària. “Ajo- percomissari Roberto Conesa i el multinacionals.com “Star”, “El Rrollo enmascara- gat, que n’era un dels autors i no blanco” ven més de cent mil exem- ministre de l’Interior Rodolfo Martín Ara vindria la pregunta clau que nodo”, “El Wendigo”, “El Viejo Topo”... tenia res a veure amb ell mateix plars i fa números mítics sobre Villa al capdavant, i episodis trans- sé respondre clarament: què va passari a vegades fins i tot seran conse- uns anys després, acomiadat de energies lliures, sexualitat, literatu- cendents com la crema de la sala després amb tot allò que va agitar tan-qüència del mateix “Ajoblanco” “Levante”. “La Provincias”, aprofi- ra... de festes Scala o, i en això és es- tes consciències? Continua existintcom “Alfalfa”, precedent d’”Inte- tant que l’”Ajo” es feia a Barcelona, I Pepe Ribas ho conta en prime- pecialment combatiu, la introducció amb la rauxa amagada com aquell “vellgral”, o d’altres amb menys fortu- va començar una dura campanya ra persona, des del punt de vista de l’heroïna i el paper que hi va talp” de què parlava el famós revolucio-na. contra l’”Insulto a Valencia y a las de qui n’és protagonista, junt amb tenir la policia; també la inèpcia de nari. Va ser un miratge d’aquells amb El capítol tanca amb el festival fallas”, amb una secció diària que la seva vida afectiva, les relacions la CNT per esdevenir una organit- una mica de moda juvenil, un desig per-Canet Rock, un espai on “Ajoblan- va durar un mes sota el títol “Reac- amb el seu pare... amb tots els can- zació revolucionària total, més manent de rebel·lió i també una greu in-co” és ja un referent ineludible con- ción popular contra Ajoblanco”. vis de redacció, d’administradors, enllà del món sindical i en connexió consistència dels grups dinamitzadorstracultural que ja no té només com Però els ‘outsiders’ valencians no de contactes arreu de l’Estat, de la més amb les necessitats del mo- per seguir fent camí tots junts.a referent Catalunya sinó que es van rebre el suport dels intel·lec- presa de posició al costat de la ment que amb el seu passat mític, No cal que em digueu el que va pas-llegeix a bona part de l’Estat, on la tuals catalanistes del moment i CNT i de l’abandonament del que acabaria, als 80, amb el tren- sar posteriorment: l’atemptat de’Al-distribució s’organitza a través de això llegit ara també fa pensar. model cultural per un que es vol re- cament de l’organització en dos Qaida” l’11-S al cor del EUA i posterior-col·lectius diversos que en certa Com fa pensar la intervenció de volucionari i llibertari. trossos que esdevindrian, amb el ment l’ocupació i guerra a l’Iraqpart es financien amb la revista. l’autor en el programa de Luis del temps, la CNT i la CGT; i, per aca- patrocinada també pel l’imperialisme Olmo, en què el locutor li va dir que L’ensulsida bar, el desencantament general ianqui i que a la vegada també va serL’ascensió llibertària recordés que era el primer cop des que va ser la transició, de la qual el fortament contestada per massives ma- de 1939 que algú parlava bé de la La quarta part del llibre porta per llibre n’esdevé testimoni, almenys nifestacions arreu del món.La tercera part porta per títol ‘La CNT per la ràdio. És precisament títol “El desmoronamiento” i s’hi ex- de la que no va ser possible. Conec la seqüència històrica, perquèascensión libertaria’ i potser és la aquí quan s’estableix aquesta unió plica precisament això, l’ensulsida “Ajoblanco” desapareixia consu- en certa manera encara avui en diamés coneguda fins ara, sobretot a fructífera però que va acabar en del somni que s’havia arribat a mit pel mateix foc que havia contri- estem atrapats en aquesta situació detravés d’obres històriques de refe- ruptura de l’anarcosindicat amb tocar. Ribas apunta els noms dels buït a crear, enmig d’un moviment matonisme ianqui dins d’un context derència per als qui no ens creiem la l’immens moviment llibertari post culpables un a un, assumeix l’auto- que s’afonava i s’omplia de deser- la geopolítica mundial clarament re-transició que expliquen Victoria 68 que s’havia constitutït arreu de crítica i deixa ben clar, honesta- cions. gressiu.Prego i els historiadors domèstics La seva llegenda mantindria du- El que vull dir és que darrere de leso domesticats per socialistes i pel rant molt de temps el prestigi entre moltes i bones idees que els grups anti-PSUC. Entre aquestes obres vull els lectors, que recordaven aquella globalitzadors van fer massives hi haviadestacar “La alternativa libertaria. publicació, tal com ells mateixos bona part d’una possible contestacióCatalunya 1976-1979”, de Joan deien en un especial aparegut fa mundial a un sistema-món que cadaZambrana; i “Transiciones. CNT uns anys al quiosc, com el conteni- cop batega amb més força amb la injus-1976-1981”, de Pablo César Car- dor de “les idees que van incendiar tícia del diner i del capitalisme global.mona. els setanta”. I crec que és just que es torni a rei- El capítol comença amb una L’octubre del 87 sortiria el segon vindicar l’esperit d’aquells moviments,frase definitòria d’una època: “No “Ajoblanco”, una revista que tot i sense ànim de repetició però recordantsé que fue más decisivo para mi fu- mantenir la capçalera i a Ribas les claus que van obrir una esquerda aturo, si el bautizo con los alucinó- com a peça clau ja és una altra his- l’imaginari capitalista global.genos o la desaparición de Franco tòria.Catalunya. Novembre de 2007 25
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ‘Info Usurpa’, de 1996, > MÚSICS, MÚSIQUES I a 2007, cinc-centes VOLTANTS Música de mercat voltes al sistema Joni Fa un parell de mesos es va acabar l’es- tiu, per als qui ens dediquem profesio- nalment a la música popular (que no ne- cessàriament tradicional) per aquestes contrades, ara, després de les fires (Vic, Manresa...), comencen uns mesos d’al- guna manera més tranquils però que al L’”Info Usurpa” és un butlletí setma- tims anys, han estat moltes les lí- mateix temps hem d’estructurar bé per nal que va néixer la primavera del nies que s’han abuidat. a no perdre el temps i preparar a fons la 1996, amb el nom aleshores També han vist com canviava la propera temporada. Tot plegat, les tem- d’“Usurpa que algo queda” per res- difusió: els “Usurpa” impressos han porades d’estiu, les fires, el mercat ac- pondre a la necessitat de crear mit- baixat, mentres que la llista de difu- tual, la planificació comercial, té a veure jans dinformació lliures i també a la sió té avui més de 900 subscrip- més aviat poc amb la musica en si, i en necessitat dorganització dun mo- tors. Peró es veu també que la gent canvi té molt a veure amb la societat ac- viment en creixement com era el continua costi el que costi. tual, on tot té preu, tot necessita cam- moviment okupa. Després de des- I és per a la gent que han escrit panya de màrqueting i tot prescriu. aparèixer ràpidament, l”Usurpa” va les següents línies: “les persones No crec en la música com a ‘busi- renéixer com a “Info Usurpa”, amb que segueixen obrint espais, les ness’ (paraula que avui en dia no té tra- un predomi de lagenda dels cen- que segueixen defensant lautono- ducció simple ja que implica tota la tres socials okupats, casals i ate- mia i la cultura popular, creient en xarxa que s’utilitza en un determinat neus. lautogestió, les que utlitzen els sector professional per fer negoci i que Des del 1996 fins a avui, la tar- centres socials, a totes aquestes acaba cobrint totes les necessitats del dor del 2007, els ‘usuperus’ han persones que no baixen els braços que s’hi impliquen, des de les amistats anat canviant: n’hi ha que han dei- davant la repressió que patim tots i fins als horaris personals) i sí com a xat el projecte, però hi ha també totes i a les que han deixat de llui- professió (de fet, no crec en el business gent nova que ha entrat amb il·lu- tar massa cansades, als centres de cap mena com a forma de vida), sions. Però 500 números després socials, casals i ateneus que se- sabem de sobra que hi ha fils amagats l”Usurpa” no ha canviat molt: tant gueixen creant poder popular, a que belluguen els ninots que intentaran gràficament com amb els temes, ja tots els espais desallotjats, a les posar música a les nostres vides i no que són més o menys els mateixos persones que ens truquen cada di- sempre són fils de grans companyies des de fa 10 anys: okupació, re- marts, a les que es caguen en no- multinacionals, però realment, i no pressió, lluita contra aquest siste- saltres per oblida-nos una activitat, m’importa repetirme, no crec que això ma... a la persona que ens fa les còpies, tingui res a veure amb la musica, son, El que ha canviat són les case- als nostres companys i companyes precisament els fils del business. Una lles de l”Info Usurpa”, la desapari- del “Contra Infos” (que encara no cosa es la música, amb majúscules, ció de molts centres socials o dal- fan 500 números...), per a tots vo- que existeix des dels inicis de la huma- tres llocs autogestionats. saltres ... seguirem lluitant!!! nitat per la necessitat d’expressar-se i Dimarts rere dimarts, s’omplen Més informació a una altra molt diferent és el ‘business’ les caselles, tot i que aquests úl- http://squat.net/usurpa musical, o sigui, les fires, les tempora- des, el mercat, creats per la societat ca- pitalista per controlar sectors profes- sionals. ‘Libre Pensamiento’: papers de reflexió i debat Fa uns dies es va organitzar a Sevilla el Womex, World Music Export, una de les fires musicals internacionals més cions i certeses susciten més pre- importants, especialitzada en ‘world guntes que respostes; que es pre- music’ o músiques del món. Fa quinze tén d’anàlisi i estudi de la realitat anys ningú no parlava de músiques del però no només, ja que la realitat món. Fa quinze anys aquest ‘business’ atrapa en la seva obvietat a tot el del que parlava, la xarxa comercial, no que entorn della gira i daquest existia. Vol això dir que no hi eren els cercle només pot sortir-se per fac- músics? Que no hi era el públic? Vol dir tors menys objectius, com la deci- això que de la nit al dia van néixer tots sió i la intervenció social. Animem aquests tipus de música tan distants i els afiliats i afiliades de CGT a diversos entre ells? No. El que va pas- subscriures a la revista, la subs- sar és que es va crear el ‘business’ que cripció anual és de 12 euros. donés sentit global a totes aquestes propostes, o sigui es va crear la marca Informació, contactes i subs- (necessària avui en dia per vendre qual- cripcions: Comitè Confederal sevol cosa), es va estructurar la xarxa ”Libre Pensamiento” és una revis- la Secretaria de Comunicació de tots ho són o que res ens és aliè; CGT, c/ Sagunto 15, 28010 Ma- capaç de capitalitzar els guanys (sobre ta de reflexió sobre la realitat i la la CGT. “Libre Pensamiento” és que pretén abordar-los amb lacti- drid, tel. 902 19 33 98, e-mails: xarxes ja existents, o sigui amb perso- intervenció social, que s’edita una revista que tracta de temes tud de recerca pròpia de qui és suscripciones@rojoynegro.info i nes que ja treballaven per a la música quadrimestralment a iniciativa de socials en la consideració que conscient que les seves convic- distri@acontratiempo.org però ara amb uns objectius concrets i col·lectius, vendre ‘world music’) i, pos- teriorment, es va crear el mercat, o el que és el mateix, es va fer saber al pú- blic l’existència de les músiques del món. Avui en dia és un concepte estès i assumit per tot el món i que genera una de pasta impensable. Tot plegat fa pensar, quin sentit té avui en dia ser músic a nivell indivi- dual? Hi ha alguna possibilitat de sortir- se fent música sense adjectius? Sense marca?26 Catalunya. Novembre de 2007
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > IMATGES QUE PARLEN al capdavant del Ministeri de Sani- tudiantil i lobrera en lèpoca? Qui-“La Comuna de tat i Assistència Social. nes relacions de continuïtat hi haParís i la És potser per això que el discurs entre el 68 i el posterior movimentRevolució utilitza la història de la Comuna de del 77? París, de la qual en fa un breu A aquestes i altres preguntes in-Espanyola” repàs, per realitzar una mena de tenta donar resposta Diego Gia- paral·lelisme de l’Estat espanyol chetti, i per a això elabora una au- d’aquells moments, assetjada pel tèntica radiografia de les feixisme internacional i amb l’aïlla- organitzacions i publicacions que ment al qual estava sotmesa per van sorgir entre el 1968 i fins al les grans potències mundials amb 1977. El 68 va ser la resposta des l’assetjament de la Comuna de del moviment estudiantil al anquilo- ‘Nuestro culpable’ París per part de la Santa Aliança. sament de les organitzacions tradi- És a través de la història de la cionals de lesquerra marxista (par- (1937) Comuna de París i del seu tràgic y hermanadas”), basada en la cre- tits i sindicats); burocràcia, desenllaç que realitza una crida a ativitat al carrer, l’acció directa i l’o- centralisme, estalinisme, etc., en Josep Estivill la unitat, malgrat les desavinences bertura d’espais col·lectius. També un context de lluites i revoltes en tot polítiques evidents en el si de la analitzen àcidament i crítica les es- el món; va ser lintent destablir El cinema realitzat durant el període de República, tal com ella diu: “ací tructures patriarcals i racistes que aliances i estratègies comunes la Guerra Civil és cada vegada més ac- estem, reunits, republicans, socia- caracteritzen la societat boliviana, amb el moviment obrer, esforços cessible però existeix, encara, un film listes, comunistes, anarquistes, les seves institucions polítiques i si, que van tenir la seva continuïtat - a força desconegut que és, no obstant, homes de totes les tendències, també, als moviments socials que li diferència de França - i van donar molt i molt apassionant. Es tracta de la amb anhels polítics diversos.” junts responen. els seus fruits en el 69 i anys pos- comèdia “Nuestro culpable” (*), produï-FREDERICA MONTSENY en la lluita contra el feixisme. “Somos y hemos sido parte de teriors, passant per diferents eta- da per la CNT el 1937 i amb la direccióL’Eixam Edicions SL En definitiva, un discurs marcat los procesos sociales y políticos pes que eclosionen en el moviment de Fernando Mignoni. En resum, diríemNovembre de 2006 profundament per l’entrada dels bolivianos, regalando a las luchas del 77 i lanomenada "àrea de lau- que largument pren com a protagonis- anarquistes al govern, una mesura creatividad y fuerzas expresivas: la tonomia". ta un simpàtic lladre, conegut com El Pau Juvillat extraordinària enmig d’una guerra utopía es ciega y camina a trope- Randa, que entra al casal dun banquer contra el feixisme en la qual Mons- zones, es sorda y habla a gritos, el per a robar-hi però el descobreix la-Tercer llibre de la magnífica col·lec- teny defensa la unitat en la diferèn- color de su piel es tan blanca como mant daquest banquer, que casual-ció “Roja i Negra” que continua la cia. Un text per reflexionar i canviar morena y es que nosotras... no te- ment també hi havia entrat en el mateixreedició dels textos bàsics de l’a- alguns tòpics i dogmes ara que en- nemos línea, somos pura curvas”. moment amb la intenció defectuar unnarquisme que iniciaren amb Luigi cara es pot. www.tintalimonediciones.org/ altre robatori. Tots dos es reparteixen elFabri i el seu llibre “Què és l’anar- www.mujerescreando.org/ botí i “El Randa” munta una festa onquia?”, posteriorment amb Leo distribueix els calés entre els veïns,Tolstoi “El Poder” i ara amb aquest “La virgen de los però és arrestat per la policia i senten-discurs que pronuncià Federica deseos” “Italia más allá ciat a presó. El banquer, però, no volMontseny el 14 de març de 1937 al que se sàpigui la seva relació amb “lacinema Coliseum de València. MUJERES CREANDO del 68” querida” i aconsegueix que “El Randa” El llibret s’inicia amb una breu Tinta Limón Ediciones, 2005 sigui tractat a cos de rei i, daquesta ma-biografia de la qui fou figura clau de DIEGO GIACHETTI nera, comprar el seu silenci.l’anarquisme del segle XX escrita La Ciutat Invisible Virus Editorial Aquesta pel·lícula és una delícia, unaper Susanna Tavera a la qual se- comèdia musical amb tocs surrealistesgueix el pròleg que realitzà l’oficina Precisament des de Bolívia, un Col·lectiu Catalunya Giachetti mostra com lesquerra sobre el món de la delinqüència, el sis-d’informació, propaganda i premsa dels països on el neoliberalisme contestatària italiana va intentar tema penitenciari i la burgesia. Estranyadel Comitè Nacional de la CNT-AIT feu estralls, i gràcies a les amistats Què va succeir durant el famós any buscar noves formes de fer política, ficció rodada enmig de lhorror de laa la transcripció del míting-discurs i que roden el món, ens han arribat 68 a Itàlia? Com i quins factors in- reformulant i experimentant inten- guerra i la violència, a un quilòmetre deposteriorment continua amb la exemplars de “La virgen de les de- ternacionals ho van condicionar i tant salvar la contradicció de com les trinxeres i sota la metralla. Respiratranscripció íntegra del parlament a seos”, així com “Grafiteando”, dos ho van influenciar? gestionar des de les assemblees el un to de sàtira amable que no leximeixValència de l’any 1937, en plena dels llibres emblemàtics de les Mu- Com se situa aquest esdeveni- creixement del moviment i la ne- duna càrrega de dinamita política, enguerra civil. jeres Creando, les feministes autò- ment en la història politica, social i cessitat (o no) dalgun tipus dorga- especial a favor de la ideologia llibertà- La importància de la conferència nomes i irreverents de La Paz. cultural més general daquest nització permanent que permetés ria. Conté escenes sorprenents, com elrau en el fet que aquesta es produí A “La Virgen de los deseos” país? Quins van ser els problemes donar el salt cap a la presa/des- somni duna boda a la presó amb laen un moment en què membres de compilen una sèrie d’articles en que el moviment estudiantil va trucció del poder; tot això a més in- núvia vestida en minifaldilla i una llargala CNT-AIT van entrar a formar part què expliquen la seva experiència haver dafrontar i intentar resoldre? tentant trencar la separació entre cua agafada per reclusos que tenendel govern d’unitat de Largo Caba- (“somos un movimiento de indias, Per què sha intentat ignorar les militància, treball/estudi i vida priva- unes ales enganxades a lesquena.llero, entre ells la mateixa Frederica putas y lesbianas, juntas, revueltas aliances i vincles entre la lluita es- da. La pel·lícula, de tarannà anarquista, qüestiona el poder, denuncia el guany Revistes capitalista i ridiculitza la justícia burge- sa. Està plena de detalls inequívocs: una foto dun porc penjada amb un marc de plata; els presidiaris cridant “semos los amos”, un rètol a lentrada de la presó que diu “Odia el delito y compadece al delincuente”, frases com “No existe la razón/para justificar la prisión”, referèn- cies a lamor lliure, etc. La pel·lícula més banal i frívola va es- devenir, però, lal·legat més potent sobre els canvis en el nou sistema jurídic que en aquells moments, per cert, introduïa Joan Garcia Oliver, el líder anarquista que ocupava el Ministeri de Justícia. Daquesta manera, “Nuestro culpable” sobreviu al pas dels anys amb una in- creïble vitalitat convertit en un destacatLESQUERDA ARBETAREN NOTICIARI ENCICLOPÈDIC HILO NEGRO manifest de la cultura llibertària.Butlletí de la Federació dEnsen- Revista setmanal de la SAC, sindi- Semestral de lAteneu Enciclopè- Butlletí mensual del Sindicat Únicyament de la CGT de Catalunya, cat llibertari de Suècia, box 6507, dic Popular-CDHS, pg. Sant Joan, de la CGT de Burgos, ja porten (*) “Nuestro culpable” es pot visionar di-www.cgtcatalunya.cat / cgten- 113 83 Stockholm, www.arbeta- 26, 1r 1a, 08010 Bcn, www.ate- 130 números, c/ Calera 13, 09002 rectament a la següent adreça:se@cgtcatalunya.cat ren.se redaktionen@arbetaren.se neuenciclopedicpopular.org Burgos www.brightcove.tvCatalunya. Novembre de 2007 27
  • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA MARIONA PARRA I CASANOVAS, MEMBRE DEL CENTRE SOCIAL LA MÀQUIA DE GIRONA‘La Màquia és, sobretot, un > LES PARAULES SÓN PUNYS Silencipunt de trobada i relació’ Jordi Martí Font (jordimartif69@mesvilaweb.cat) Sovint, callar omple tant el silenci que quan ho fem alliberem de sorolls inne-“A nivell d’assemblea tenim ganes de continuar treballant i ens sentim amb prou energia” cessaris (que no vèiem com a tals) les nostres orelles plenes de cera. Tot i així, acostumem a parlar continuada- > LA FRASE... ment, sense mesura, i per tant ens equivoquem més del que seria desitja- ble com a màxim per equivocar-nos. Per això, aquesta entrada dura tan poc, perquè tot està ja dit. Parlar Educats en l’educació obligtòria per a totes i tots, educats durant anys en com s’ha de parlar en públic, educats en llengua i literatura i, per tant, en la possibilitat d’expressió en públic, de res no ens serveix tot l’après o sentit si no ho fem anar. I fer-ho anar en la nos- tra vida pública no vol dir només ser- ne professional, és a dir fer de presen- “Ara estem en un tador de tele, locutor de ràdio o polític professional. No.Vol dir, sobretot, dir el bon moment” que no ens agrada i dir el que volem que sigui. Callats com muts, no ens atrevim mai a dir res que no sigui el Ara mateix, a la Màquia shi reuneixen col·lectius tan diversos com la corresponsalia de la Directa a Girona, la Plataforma Aturem la Guerra o la Plataforma contra la MAT paper que ens donen com a consumi- dors o com a públic. Hem abdicat de la Text: Pau Juvillà Ballester; Potser un punt dinflexió del pro- quan amb prou feines hi havia con- tres col·lectius. nostra pròpia sobirania i l’hem regalat foto gran: Jordi Bou jecte va ser quan vam decidir can- tacte. -Creieu que heu assolit els ob- als professionals de la faràndula que viar de local i venir cap al centre de Penso que els diferents col·lec- jectius que us vàreu plantejar ens entretenen mentre els amos conti-La Màquia és un centre social que la ciutat. tius de Girona estem en un mo- quan vau iniciar aquest projec- nuen acumulant els nostres diners, lava néixer el dia 4 d’octubre del El local antic era molt espaiós ment dolç a nivell de relacions per- te? nostra vida. I així és com hem après a2002. Aquest mes d’octubre, però econòmicament inviable i a sonals, vull dir que hi ha bona -En línies generals, estem conten- callar, pel “què diran”, pel “no et posisdoncs, han celebrat el seu cinquè més, vam tenir problemes a causa relació entre la gent de les assem- tes de com funciona la Màquia. en política”, pel “sobretot no t’asse-aniversari. de la intolerància dunes veïnes blees de La Màquia i del Forn. Però Com ja he dit, lobjectiu principal nyalis”... El projecte va sorgir dun grup de que no ens van acceptar des dun al mateix temps, penso que ara era el desdevenir un punt de troba- Muts i a la gàbia que nosaltres ma-persones que provenien de dife- inici i que ens van acabar denun- ens cal fer un pas més i aprendre a da i pensem que a nivell de Girona teixos ens hem fet en hores regaladesrents moviments socials i que ente- ciant un munt de vegades. treballar conjuntament en aquells ho és. A més, com a assemblea entre convenciment i por a les que sínien que a Girona ciutat hi havia la -Quins canvis heu viscut, tant a temes en els quals compartim una hem participat en moltes platafor- parlen els que sí indiquen, els que ensnecessitat de muntar un espai au- nivell de funcionament de las- mateixa visió. mes de la ciutat. dirigeixen perquè tants anys fent-hotogestionat. semblea com a nivell de militàn- És absurd que en una ciutat tan Hem tingut un paper molt actiu, en saben més que no pas nosaltres. Aquest espai esta gestionat per cia personal? petita com és la nostra no treba- per exemple, en la Plataforma Atu- Si no ens atrevim a trencar el silenciuna assemblea i lutilitzen diferents -Molts. A nivell de l’assemblea cal llem plegats en espais on segur rem la Guerra de Girona que ha i a parlar no podrem fer res més quecol·lectius de la ciutat. A més de dir que la majoria de les persones que ens posaríem d’acord. Potser estat portant durant anys una cam- escoltar i obeir. No n’hi ha prou a tenirlespai de reunions, el centre social que van iniciar el projecte ja no en la voluntat ja hi és i el bon rotllo panya de suport a la gent imputada el cap fort sinó que ens cal, sobretot,disposa dun espai de bar per aju- formen part però som tanta gent també però ens cal aprendre la di- en lOperació Estany. També vam dir-los en veu alta que no ens elsdar a finançar les despeses del com al principi, és a dr que hi ha nàmica de pensar en el conjunt i treballar en la campanya de las- creiem. Quan ho fem tenim la força quelocal. Parlem amb la Mariona hagut un canvi i una renovació actuar en conseqüència. semblea per la llibertat de la Núria ens dóna ser persones, parlar, parlarParra, membre de l’assemblea del constant. -La Màquia és un espai obert a fa un temps,... en veu alta, que ens escoltin i que ensCentre Social La Màquia. Això ho valorem de forma positi- totes les organitzacions i col·lec- Però, en canvi, ens adonem que diguin el contrari del que diem, les-Què han estat aquests cinc va perquè és normal que al llarg tius de la ciutat que han fet da- participar en plataformes de la ciu- nostres contestes...Tot això ens fa per-anys de Màquia? dels anys hi hagi persones que per quest local la seva seu o lloc de tat no ens ha permès treballar amb sones: el pensament abstracte i poder--És molt difícil resumir cinc anys diverses raons es desvinculin reunió, quins són els que utilit- profunditat algunes campanyes lo expressar en paraules, paraules qued’un projecte amb poques parau- d’una organització però al mateix zen aquest espai habitualment i que havíem iniciat com a assem- -ja ho sabeu vosaltres que em llegiu-les. temps hem sabut engrescar a quina es la relació amb lAssem- blea. són punys o panxes dels dits de pell La Màquia és un espai gestionat molta gent perquè entrés a formar blea de la Màquia? Parlo, per exemple, duna cam- fina que acaronen qui volem amb laper una assemblea on s’hi realitzen part del projecte. -Al llarg dels cinc anys han anat va- panya per Palestina o duna cam- tendresa que no tenen els nostresxerrades, projeccions de vídeo, ta- Que l’assemblea hagi canviat de riant els col·lectius que fan ús del panya contra el “civisme”. Som els amos amb nosaltres.llers, exposicions,... però sobretot persones implica també que hi ha centre social. que som i en alguns moments el fet Llençar paraules contra els amosés un punt de trobada i relació noves maneres de fer, noves pro- Ara mateix, a La Màquia shi reu- de tenir un paper actiu en les dife- ens fa visibles i ens dóna la forçaentre persones i col·lectius que ha postes o idees,... La Màquia és un neixen col·lectius tan diversos com rents plataformes i la mateixa ges- d’existir que diu Onfray, la potència delintentat des dels seus inicis gene- centre social que a nivell de gestió poden ser la corresponsalia de “La tió del centre social ha fet que dei- trobar-nos dempeus entre els callatsrar un espai de reflexió i de lluita a comporta molta implicació i saber Directa” a Girona, la Plataforma xéssim un xic penjat el nostre que continuen submissos mirant capGirona ciutat. que hi ha hagut relleu al llarg dels Aturem la Guerra o la Plataforma treball com a col·lectiu. al terra i sense somiar ni olorar ni Aquest era un dels objectius ini- anys ha donat confiança per conti- contra la MAT per exemple. Són -I ara què? veure horitzonts llunyans. I un cop tro-cials del projecte i ho continua sent nuar en els moments de més difi- col·lectius que no formen part de Ara estem en un bon moment. El bar-nos-hi no ser líders sinó part d’unacinc anys després de començar a cultat. lassemblea però que utilitzen les- fet destar al centre de la ciutat de sola veu que es vulgui col·lectiva, múl-intntar crear una realitat a on -La ciutat de Girona disposa de pai. Girona fa que hi hagi més gent que tiple, complexa, complementària i, so-abanbs només hi havia un somni i diversos casals al seu centre, a Aquest és un dels objectius de ens conegui, que passi pel local i bretot, revolucionària.un projecte. D’alguna manera, ens banda del vostre, com El Forn, La Màquia, oferir lespai a organit- això li dóna molta vida. No callar i parlar. No morir i viure. Nointeressava sobretot oferir una in- quines són les relacions entre zacions de la ciutat. Això comporta A nivell dassemblea de La Mà- soterrar-nos i néixer cada dia. No tren-fraestructura als col·lectius i perso- vosaltres? ,entre daltres coses, que hi hagi quia, tenim ganes de continuar tre- car-nos el cap contra el mur sinó tirar-nes per tal que l’utilitzessin per reu- -La relació és molt diferent ara que més contacte amb les persones i ballant i ens sentim amb prou ener- lo a terra amb la veu.nions, activitats diverses,... quan vam inaugurar fa cinc anys que coneguem més que fan els al- gia per fer-ho.