Revista Catalunya 91 Novembre 2007

714 views
599 views

Published on

sindicat cgt

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
714
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya 91 Novembre 2007

  1. 1. Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Novembre 2007 • número 91 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat Il·lustració: Dídac Salau
  2. 2. Editorial EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es La tapa nostra de cada dia, Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS les fotos cremen i ens fan bollir • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Petits mitòmans s’arrosseguen aquesta imatge que es va tornar un Catalunya (FAPC) pels carrers amb veritats immuta- monument. Tracten que vegi com a Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona bles mentre els ulls de la societat llum natural la del flaix que feia ser- Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 els vigila. Cercle endogàmic per- vir Eugene Smith, el pare del foto- FEDERACIONS COMARCALS vers i malaltís. Temps immemorials periodisme.Volen fer-li veure com a d’iconoclastia. autèntic el document que suposa Anoia Avui la televisió és l’ull de la so- un fotomuntatge. Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cietat. Un ull que mira en una sola Ells, allò que en realitat proven cgtanoia@yahoo.es direcció, un ull incapaç de reflectir de dir-li és que una imatge agafa Baix Camp/Priorat causes, només conseqüències, un lentitat de document perquè un Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat ull teledirigit. La imatge que val més mitjà de comunicació al qual tota la Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 que mil paraules, segons diu algun societat rendeix homenatge, la pu- Baix Llobregat ministre actual, en veure la injustí- blica. Li diuen que un document és Cra. Esplugues, 46 cia per televisió mentre tanca els real perquè es fa públic i un autor fa 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 ulls davant la mateixa injustícia que de notari subscrivint la seva auten- l’envolta a gran escala, la que es ticitat. Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de Montserrat troba arreu. El problema de conver- Ells són els mateixos que mentre Tel. 93 778 04 93 tir les imatges en exemple social La imatge sotmesa sempre és sideren lespectador estúpid i el fo- mostraven una fotografia en blanc i Baix Penedès pot ser que les imatges s’obliden usada per a convèncer quan hauria tògraf poc capaç. negre, van dir a la humanitat: Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 tan ràpid com es fan pròpies, les de servir per a reflexionar, per a Vostè està disposat que una -Miri vostè, heus aquí un docu- cgt.baix.penedes@gmail.com idees, els ideals, la consciència so- sembrar dubtes, per a qüestionar i altra vegada el provin de convèncer ment, una realitat perquè mostra Barcelonès Nord cial, la solidaritat, aquestes no. qüestionar-se. Fabricar veritats amb veritats col·lectives. les coses tal com són i com les veu Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@wanadoo.es Però aquestes no es promocionen, col·lectives és més propi daquells Vénen a vendre-li com a verita- vostè. Tel. i fax 93 383 18 03 les imatges interpretables, tampoc. que sense imatges i amb elles utilit- ble un document muntat com “el Vostè hi veu en blanc i negre? Garraf-Penedès La novel·la, sí; la poesia, no. Unes zen el que no existeix per a fer-ho petó” del mestre i tòtem de la foto Miris vostè al mirall, es reco- Lepant, 23, baixos 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org imatges passen a ocupar l’espai comú i veritable, això és propi de directa, el fotògraf Doisneau, neix? Creu que és vostè? Tel. i fax 93 893 42 61 d’altres. Milers d’imatges ens inun- religions. Maresme Còmic - Ácido Crítico den; i la societat intentant recordar- Lexemple fotogràfic ve molt al Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es les totes, les oblida. El contrari cas. La fotografia genera un llen- Tel. i fax 93 790 90 34 passa amb els individus que for- guatge poètic que suggereix i con- Vallès Oriental men la societat, que en no saber vida a interpretar perquè parla me- Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com oblidar tracten de recordar imatges tafòricament de sensacions. El Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 convertides en icones sense inter- maltracten, doncs, quan el forcen a pretar-les prèviament, fabricant he- mantenir un discurs narratiu que FEDERACIONS INTERCOMARCALS rois i dolents per a una societat que obliga, que pràcticament sentencia. Girona necessita referents en què reflectir- Sotmetre la fotografia a un ritme Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a se. Uns els veneren, altres els cre- temporal, seriar-la, dur-la al plànol 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 men, els que les obtenen creuen de lassaig, és, a banda de no en- Ponent que donen vida a allò retratat quan tendre-la, humiliar-la, descarregar- Av. Catalunya, 82è li estan donant mort. És estúpid la, xuclar-ne lessència per a dei- 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 pensar que es pugui eternitzar el xar-la buida per dintre. Resumir-la Camp de Tarragona més efímer, el que mor a cada ins- a una lectura lineal i de superfície Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona tant, col·leccionar morts sense darrere dun suposat interès docu- cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 saber-ho és una ingenuïtat, vene- mental o informatiu és el que han rar cadàvers, inútil. Molts són els aconseguit els vampirs que la fan FEDERACIONS LOCALS que a partir d’aquestes icones per- servir per explicar allò que els segeixen somnis imposats, somnis convé. Aquells que, en nom dun Barcelona Via Laietana, 18, 9è d’altres, adoren les veritats col·lec- discurs més interpretable, o bé l’o- 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org tives que són mentides particulars. bliguen a dir el que volen escoltar Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Efígies, bustos, logotips, banderes, quan es pren o el que volen que ex- Manresa Circumval·lació, 77, 2n monuments i edificis. pliqui després dhaver-la pres, con- 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dissabte 20 Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac d’ocubre del 2007. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·laboren en Tel. i fax 93 588 17 96 aquest número: Eva Máñez, Santiago Alba-Rico, Antonio Pérez-Collado, Observatori del Deute en Sabadell al Globalització, Pep Juárez, Òscar P. Espunya, La Ciutat Invisible, Meritxell Fernández, Rafa Maestre, “Només la dreta ha estat Unió, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Taller Contra la Violència Immobiliària i Urbanística, Plataforma Popular Contra el Pla Caufec, Centre capaç d’oferir un model de Tel. i fax 93 745 01 97 d’Estudis per la Pau J. M. Delàs, Justícia i Pau, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de sortida: el que es basa en la Terrassa CGT. Fotografies: Eva Máñez i Dídac Salau. Il·lustracions: Dídac Salau (portada) i Azagra. Ramon Llull, 130-136 Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: construccio i el turisme” 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.cat Castellar del Vallès “Quan el mal ve d’Espanya”, de Toni Gisbert No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar@terra.es Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. i fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- sallent@cgtcatalunya.cat teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Novembre de 2007
  3. 3. REPORTATGE L’AVE, un tren per als No són quantificables els milers d’hores rics, té hipotecada la perdudes per les treballadores i els concepció del que ha treballadors per culpa dels polítics de ser el servei ferroviari EL DESGAVELL DEL TREN Una mica d’història Joan Ramon Ferrandis Bresó, coordinador de Catalunya del SFF-CGT a Renfe OperadoraL’ any 1941 es va crear Renfe, recuperant les ruï- noses concessions a em-preses privades, incapaces de ga-rantir el servei i la seguretat, Renfeva romandre com a empresa únicade transport ferroviari durant 64anys, encara que els passos previs ala liberalització van començar a ca-minar a principis dels 90 amb elcanvi de lestructura organitzativainterna per àrees dactivitat i dife-renciades per “Unitats de Negoci”,amb comptes de resultats diferen-ciats. Posteriorment, els Expedientde Regulació d’Ocupació (ERO)van buidar de personal ferroviarilantiga Renfe per permetre lentra-da a empreses filials en principi isubcontractades després. El 1996 va néixer el GIF (GestordInfraestructures Ferroviàries) permitjà de la Llei dAcompanyamentdels Pressupostos Generals de lEs-tat, mètode ja habitual quan el quees pretén és portar a terme modifi-cacions legals que evitin el debatsocial i parlamentari. La intencióera explícita: avançar en la segrega-ció de la infraestructura (gestió imanteniment) i lexplotació del fe- rregués igualment de la gestió del responsabilitats del retard de les ha suposat un caos ferroviari sense en les línies convencionals, creantrrocarril, trencant la unitat caracte- trànsit i del manteniment de la in- obres, amb arguments tan desgas- precedents, multiplicat per la histò- un gran nucli intermodal que per-rística daquesta manera de trans- fraestructura; així, Renfe donaria tats com el sabotatge o els canvis en rica falta dinversions en les línies metés la connexió ràpida de lAVEport. els serveis ferroviaris abonant un la configuració del terreny. Les em- convencionals catalanes per on cir- amb qualsevol mitjà de transport. Ja en aquell moment el Sindicat cànon. No obstant això, davant la preses constructores, el GIF i el Mi- culen els trens de rodalies i regio- Però sobretot hagués estalviat laFederal Ferroviari de la Confedera- falta de capacitat del GIF per portar nisteri sassenyalen amb el dit els nals, que a la llarga sofreixen tots major part dels incidents que hanció General del Treball (SFF-CGT) a terme la regulació de la circulació uns a les altres, confiant en la con- els despropòsits polítics, encara que patitt les usuàries i els usuaris de ro-va advertir de les conseqüències i el control de la seguretat, aquestes fusió per a no haver dafrontar la re- no solament de lactual govern. dalies i regionals de Catalunya, enque podia portar aquesta situació: feines es van atorgar a Renfe. alitat. Cal recordar que va ser el govern forma desllavissades, caigudes dedesaparició del ferrocarril com a En aquells anys, igual que ara, es Finalment, van ser les treballado- anterior, pressionat per CiU i assu- catenàries, talls de cables de comu-servei públic i deteriorament de les va donar més importància al com- res i els treballadors ferroviaris qui mit pel mateix PSC, qui va exigir nicacions, etc.condicions de seguretat i del servei pliment dels terminis de les obres va haver d’apuntalar el problema: que la l’AVE seguís el traçat actual, No són quantificables els milionsofert als usuaris. Entre les funcions que a la seguretat. Les múltiples només una empresa ferroviària in- passant per les proximitats de lae- dhores perdudes pels usuaris i lesque es van assignar al GIF sincloïa empreses adjudicatàries de la cons- tegrada (Renfe en aquest cas) va roport, per lestació de Sants i pel usuàries del ferrocarril pels despro-la construcció de noves infraestruc- trucció es van desentendre, no poder assumir lengegada de la línia subsòl de Barcelona, fins a lestació pòsits polítics, però sí que ho sóntures i ladministració daquestes, sense raó, del que van considerar un amb garanties de seguretat. En la de la Sagrera. els costos en vides humanes que laaixí com de les ja existents. compromís polític, quelcom que construcció de la línia dalta veloci- No hi ha dubte que lopció de la- construcció daquesta línia faraòni- La primera feina encomanada al havien de saber, no obstant això, tat entre Madrid i Lleida ja es van rribada de lAVE pel nord a la Sa- ca, sacrificades en virtut duns ter-GIF va consistir en la construcció quan van acceptar les clàusules del deixar veure els perills dun ferroca- grera, sense passar per laeroport i minis marcats per interessos polí-de la línia dalta velocitat Madrid- suculent contracte. rril segregat. Sants, hagués suposat un gran estal- tics, i que algunes fonts eleven aBarcelona-Frontera Francesa. La En aquell temps, es va establir un Lentrada de lAVE a la ciutat de vi econòmic que podria haver-se més de 80 treballadores i treballa-idea inicial era que el GIF senca- foc creuat dacusacions per eludir Barcelona ha estat la confirmació, utilitzat en les millores necessàries dors.Catalunya. Novembre de 2007 3
  4. 4. REPORTATGELlei del SectorFerroviari deCatalunya La Llei del SectorE l 31 doctubre de 2005, es pu- blica en el Butlletí Oficial delParlament de Catalunya el Projecte Ferroviaride Llei Ferroviària de Catalunya, Text i fotos: Joan Ramonaprovat com a tal pel Consell de FerrandisGovern de la Generalitat l’11 doc- Etubre. Abans, lavantprojecte havia l 14 de desembre de 2002,estat presentat pel conseller de Po- el Ministeri de Foment valítica Territorial i Obres Públiques. presentar al Consell de Mi-El 9 de setembre, es va presentar al nistres un Avantprojecte de Llei delConsell de Treball, Econòmic i So- Sector Ferroviari, juntament ambcial de Catalunya (CTESC), que una Memòria Justificativa i dos es-emet el Dictamen 12/2005 el 29 de borranys destatuts de les entitatssetembre. També es crea lens “In- públiques empresarials Adminis-fraestructures Ferroviaries de Cata- trador dInfraestructures Ferrovià-lunya” (Ifercat). ries (Adif) i Renfe Operadora. La intenció que hi ha sota la Llei El 29 de gener de 2003, el Con-del Sector Ferroviari de Catalunya, sell Econòmic i Social (CES) vaigual que sota lestatal, és la priva- emetre un Dictamen sobre lAvant-tització del servei públic ferroviari. projecte, en què li va donar el visti-Aquest propòsit va quedar eviden- plau i va valorar positivament el fetciat en les declaracions realitzades que anés “més enllà de la merapel secretari de Mobilitat, Manel transposició de les Directives co-Nadal, que al desembre de 2004 munitàries”, aquell dictamen va sermanifestava que la Generalitat acceptat fins i tot per la part social“desitja que el sector privat de Ca- que composa el CES, que anterior- cles. març, el PSOE guanya les elec- nars dactes a nivell local i estatal italunya impulsi algun operador i ment shavia manifestat en contra Ja en labans esmentat “Llibre cions generals. El canvi de govern desenes dinformes contradictorisque també hi hagi un operador pú- daquesta possibilitat. Blanc del Ferrocarril”, es parlava paralitza en Consell de Ministres dels aspectes més negatius da-blic-privat”. Lobjectiu real de la política co- que el ferrocarril té uns requisits de del dia 7 de maig lentrada en vigor questa. Es van realitzar centenars No es tracta tan sols dintroduir munitària de transports es reflec- seguretat molt cars, que calia esta- de la Llei, deu dies abans de la data de concentracions, tancaments,nous operadors privats, un fet ja teix clarament tant en les Directi- blir la inversió en seguretat tenint prevista per a la seva aplicació. El xerrades-col·loquis i projeccionsgreu per a la seguretat i el servei, ves com en els Llibres Blancs, que en compte els costos i beneficis i es que podia haver estat una notícia de la pel·lícula de Ken Loach “Lasinó que a més els criteris de servei estableixen els objectius precisos; recomanava establir el règim de se- històrica, sesvaeix amb lanunci quadrilla”, que reflecteix dunapúblic estaran supeditats als inte- en el cas del ferrocarril, cal tenir en guretat basat en el càlcul de proba- duna nova data dentrada en vigor, manera molt il·lustrativa el procésressos particulars de les empreses compte els que porten per títol “El bilitats daccidentalitat. l’1 de gener de 2005, aquesta vega- de privatització dels ferrocarrilsprivades, lobjectiu de les quals és desenvolupament dels ferrocarrils El 18 de novembre de 2003, el da de manera definitiva, i amb unes Britànics a la fi dels anys 90.obtenir els majors beneficis amb el comunitaris”, de 1996, i “Cap a BOE publicava la Llei 39/2003 del petites modificacions al text origi- Aquests actes van tenir els seusmínim esforç, estalviant en aquells una estratègia comunitària de Sector Ferroviari, aprovada el 29 nal, al qual shavien oposat de ma- punts àlgids en dues Manifesta-aspectes que sigui possible (desen- transports”, de 2002, als quals han doctubre amb la majoria absoluta nera clara mentre aquest mateix cions a Saragossa i Madrid elsvolupament i implantació de siste- denominat “Llibre Blanc del Fe- del PP i en contra de la pràctica to- govern va ser oposició. anys 2003 i 2004, coincidint ambmes de seguretat, manteniment del rrocarril” i “Llibre Blanc del talitat de la resta de partits. La Llei Aquell any 2005 va reportar als les dates daprovació dels textosmaterial, formació del personal, Transport”, respectivament. va establir un període transitori de ferroviaris i als ciutadans la segre- primer del PP i després del PSOE.qualitat i freqüència del servei, El “Llibre Blanc del Ferrocarril” sis mesos fins a la seva entrada en gació de lantiga Renfe, en Adif i Aquesta llei obre el camí de laetc.) i reservant com a dividends parla clarament duna equiparació vigor, un parèntesi imprescindible Renfe Operadora, cadascuna amb privatització del ferrocarril públic.una part substanciosa de les sub- del ferrocarril a la carretera quant a per dictar les nombroses normes uns 15.000 treballadores i treballa- En alguns casos, aquesta privatit-vencions públiques. la reducció dels requisits de segu- necessàries en forma dOrdres Mi- dors, i el regal de sengles Expe- zació ve explícitament reflectida, Lexcusa per “liberalitzar” el retat “per fer-lo més competitiu” i nisterials i Reials Decrets, que per- dients de Regulació dOcupació, com en la possibilitat que Renfetransport públic ferroviari és que sobre la limitació del seu caràcter metrien engegar tot el complex sis- que estan disminuint la plantilla Operadora creu en el seu si socie-“fan falta nous operadors més fia- social. El “Llibre Blanc del Trans- tema de transport que es pretenia fins a lobjectiu de 12.000 empleats tats anònimes i les segregui de lables i eficaços”; aquestes paraules, port”, per la seva banda, planteja la modificar, aplicant-li conceptes per empresa. Mentre, les subcon- seva estructura. En altres, com elspronunciades precisament pel res- necessitat dincrementar les quotes daltres tipus de transport (carretera tractes sadjudiquen el treball que Tallers, es planteja la seva imme-ponsable de la gestió del transport del ferrocarril allí on la carretera i avió, fonamentalment) sense tenir anteriorment realitzaven els ferro- diata privatització.públic, suposen un reconeixement està arribant a els seus límits o es en compte les seves particularitats i viaris, amb greus manques de for- En el cas d’Adif, es mantindràimplícit de les seves pròpies inca- troba de fet col·lapsada. En amb- diferències. mació i sobretot seguretat i salut en com a empresa pública, no així elpacitats; és inqualificable que la so- dós casos laposta sorienta fona- Davant la imminent aplicació de el treball. treball que ocupen en lactualitatlució que proposin els responsables mentalment, pel que fa al transport la Llei, es va produir un canvi que Des del SFF-CGT es va mante- els seus treballadors. En lactualitatde la gestió pública a la seva con- de viatgers, cap a lalta velocitat. podia haver estat transcendental, nir una lluita constant des de la són vàries les empreses que operenfessada incompetència sigui des- Laspecte fonamental que pre- encara que fet i fet no va ser res presentació de lavantprojecte, fins en el ferrocarril de manera inde-fer-se dallò que se’ls ha encomanat senta la Llei del Sector Ferroviair més que la continuació duna ma- a lentrada en vigor daquesta lesiva pendent, (ACS, Acciona, Comsa,per lliurar-ho a lempresa privada. (LSF) és la segregació de la in- teixa política ferroviària. El 14 de LSF, que es va concretar en cente- Transfesa), en principi de manera El 16 de març de 2006, saprova fraestructura i lexplotació del testimonial, per situar-se en ladefinitivament aquesta llei al Parla- transport. La justificació va ser la graella de sortida de les novesment de Catalunya, i en un comuni- suposada obligatorietat establerta dates en lagenda de lalliberamentcat de premsa de la Generalitat es per les Directives Comunitàries, del transport de viatgers (gener dedefineix com “una mesura legisla- totalment incerta, ja que la legisla- 2008 i 2010) un negoci que augurativa pionera que ha de definir, regu- ció de la UE permet lexistència un benefici rodó, a costa de treba-lar i promoure el sector ferroviari al dempreses integrades. Aquesta se- lladors i usuaris.nostre país. La norma, la primera paració implica la ruptura dels sis- Les empreses que operen com ainiciativa legislativa global en ma- temes integrats de seguretat en un contractistes en el ferrocarril estèria ferroviària del Govern català, mitjà de transport que compta, compten a centenars, i algunes es-adapta la normativa catalana a les com una dels seus avantatges defi- timacions parlen de més dedirectrius europees, posa les bases nitoris, amb un índex de seguretat 200.000 treballadors que exercei-per a la liberalització del mercat fe- molt superior a la carretera, com a xen la seva activitat laboral dunarroviari a Catalunya i completa les conseqüència, en bona part, de le- manera directa o indirecta en el fe-atribucions de la Generalitat com a xistència de sistemes de seguretat rrocarril, per descomptat amb laautoritat ferroviària”. comunes a infraestructura i vehi- precarietat com a companya.4 Catalunya. Novembre de 2007
  5. 5. REPORTATGE Desenvolupament de l’Estatut de Catalunya en matèria ferroviàriaText i fotos: Joan Ramon FerrandisL’ aprovació de l’Estatut de Catalunya al juny de 2006 suposa un nou pas enaquesta llarga trajectòria de segre-gació. Larticle 140.6 diu de manera ex-plícita que la Generalitat podrà par-ticipar en la gestió i planificació deles infraestructures de titularitat es-tatal situades a Catalunya, a travésde “transferències”. Quan es vaplantejar el debat del traçat delAVE ja saugurava el que podiapassar amb les rodalies i regionals aCatalunya i més concretament enles de la perifèria de Barcelona. des a la falta dinversions anteriors general. reunions periòdiques amb el Minis- duna empresa integrada, i menys la CGT va presentar esmenes al en infraestructura, han deixat un Davant aquest órdago, des del teri de Foment, i que són de manera privatització del sector.projecte inicial del traçat de la LAV, caos permanent des de fa diversos Govern de la Generalitat es va re- genèrica: el manteniment del servei Com a llibertaris no entrararementenent que el 99% dels usuaris anys en les comunicacions per fe- plantejar la situació i es van veure públic ferroviari, sota titularitat en debats de territorialitat, o podersdel ferrocarril no havien de patir les rrocarril de Barcelona i, per tant, de impotents per fer-se càrrec de ma- duna empresa pública; garantia i competències destats, però ente-conseqüències de les obres duna Catalunya. nera immediata daquesta patata ca- docupació i permeabilitat de tots nem que el fraccionament del ser-infraestructura elitista que solament La situació insostenible de les ro- lenta, posant una sèrie de premisses els treballadors ferroviaris; garantia vei ferroviari en lactual xarxa fe-utilitzarà, en definitiva, un percen- dalies de Barcelona i lenorme pres- irrenunciables per a això, sobretot dhomogeneïtat de la Normativa rroviària no beneficiarà nitatge ínfim dusuaris, i així es va fer sió ciutadana i mediàtica, exercida en matèria econòmica dinversions Laboral i de Seguretat en la Circu- ciutadans, ni treballadors. Mésarribar fins i tot al Parlament de Ca- en aquest aspecte, sobre el Govern en infraestructura. Aquesta seqüèn- lació. Des del Ministeri de Foment, aviat amenaça trencar els actualstalunya. de la Generalitat, provoquen lúnica cia negociadora a dues bandes va es garanteix que serà Renfe Opera- criteris de solidaritat i eficàcia en Només ICV, llavors a loposició, manera de desinflar el globus abans provocar la reacció dels treballa- dora (RO) qui prestarà el servei fe- benefici del capital. Un exemplees va fer ressò daquelles predic- que els esclati en la cara, almenys dors ferroviaris, que lluny de defen- rroviari en les rodalies de Barcelo- clar del que podria passar en el cascions, però la seva pregunta parla- de manera momentània… lanunci sar “una gran i lliure” com es va na després del traspàs de que es donés la segregació per lí-mentària no va ressonar amb força del traspàs de transferències en ma- arribar a denominar per determinats competències, encara que des de nies, o fins i tot per a trens concrets,al Parlament i la immensa majoria tèries ferroviàries. mitjans de comunicació, la mobilit- CGT entenem que no pot ser daltra seria la supressió de trens i serveisdels parlamentaris van aprovar lac- Al principi, la Generalitat sola- zació que van convocar els Comitès forma, ja que en lactualitat cap per escassa ocupació. A més, en castual traçat, els mateixos a qui ara ment pretenia la gestió del servei de Intercentres d’Adif i Renfe Opera- operador o empresa ferroviària pot de qualsevol contingència, ja siguisels omple la boca atacant les con- rodalies, sense tenir molt clara la dora, pretenia mantenir el servei assumir aquesta comesa, excepte per avaries del material, una empre-seqüències dels seus propis actes, fórmula per a això, encara que, com públic ferroviari i la garantia docu- RO, pel que hauríem destar atents sa integrada i pública podria supliren un exercici dhipocresia sola- dèiem anteriorment, el mateix con- pació. als moviments, que en aquest sentit aquestes deficiències amb una efi-ment digne de la classe política. seller Manel Nadal, en declaracions Les vagues es van desconvocar es donin en les dates claus de 2008 i càcia molt superior al de les priva- La mateixa Renfe es va apressar a la premsa, apostava per empreses per part dels CGE de Adif i Renfe 2010 amb la liberalització del trans- des, en disposar dun materiala advertir que el disseny de les públiques-privades concessionàries Operadora a fil de setembre, mante- port de viatgers. motor ampli i homogeni amb el deobres i les fases dexecució, sumats del servei. La realitat actual és que nint CGT unilateralment la convo- Des de CGT entenem que des la resta de la xarxa, que de maneraa la supressió de dos terços de les el Govern espanyol ha ofert al de la catòria de vaga per als dies 11 i 15 don millor es gestiona qualsevol solidària podria cobrir eventual-vies dentrada a lestació de Sants, Generalitat el traspàs no solament doctubre de 2007, almenys fins a activitat és des del territori, ningú ment les necessitats creades, talsuposarien un gran desajustament de la gestió, sinó de tots els actius tenir més garanties que les anuncia- coneix millor els problemes i les com ja passa en multitud doca-en la regularitat dels trens, fins i tot relacionats amb ella, inclosos els des per ambdós CGE. Finalment, solucions que qui aquesta en con- sions. Les actuals RO i Adif estanuna rebaixa en la freqüència de la treballadors, però mantenint la titu- des de CGT es van desconvocar les tacte diari amb elles, sobretot en mal gestionades, efectivament, éstotalitat de les línies de rodalies. laritat del Ministeri de Foment en la aturades sota unes premisses molt matèria dhoraris i freqüències, però cert, però no cal canviar als seus Aquestes circumstàncies, suma- infraestructura de les línies dinterès clares que shaurien de concretar en això no hauria dimplicar la ruptura treballadors… sinó als seus gestors. gant-nos a dependre de lenergia A més, les expectatives des de la Adif, amb el consentiment de lesEl Tren d’Alta Velocitat nuclear o de les grans autopistes de Generalitat són fomentar els regio- diferents administracions. Molts lenergia, com la MAT, trinxant el nals dAlta Velocitat, per unir les dels usuaris que ara reclamen un Joan Ramon Ferrandis nades i temps de viatge molt simi- territori, modificant de manera irre- quatre capitals catalanes per la línia bon servei de rodalies, abans van lars, fins i tot el seu impacte am- versible ecosistemes, cursos de rius AVE, amb el que deixaria més en lloar lAVE, i a més el volien ja, aL a falsa modernitat en el trans- port suposa la creació de líniesdalta velocitat, a les quals shan biental és semblant, i a més total- ment inassumible en una societat que pretén ser sostenible. i fins i tot la fesomia de les pobla- cions més pròximes, que lluny de beneficiar-se daixò, veuran passar, precari la xarxa de regionals. Des de CGT mantenim una cam- panya permanent des de fa pràctica- Barcelona i que entrés per laero- port, i si no, segur que van votar a algun dels que van permetre aquestdestinat la pràctica totalitat dinver- A més en els nuclis urbans i ro- molt ràpid, això si, els trens que mai ment deu anys, en contra de la despropòsit, alguns fins i tot se’nsions en ferrocarril dels últims dalies, afectats per aquest tipus de s’hi aturaran. construcció de noves línies dalta van riure de les octavetes de CGTanys, deixant abandonades durant transport ferroviari, es produeix un És cert que les proximitats de velocitat, promovent lús del ferro- amb la frase “Menys AVE i mésdècades les línies de ferrocarril efecte que fomenta lespeculació Barcelona estan en ple un caos, carril convencional, molt més res- trens”... No tots, alguns tenen lesconvencional. immobiliària, amb el consegüent però no és menys cert que la xarxa pectuós amb el medi ambient i en idees clares i són conseqüents a El ferrocarril dalta velocitat ser- encariment de lhabitatge. També es de regionals de Catalunya, la que definitiva el qual utilitza la major pesar del bombardeig mediàtic aveix exclusivament a les grans fomenten injustificables requalifi- utilitza un gran nombre dusuaris, part de la població, amb campanyes favor de lAVE.aglomeracions urbanes i duplica caciones de terrenys amb lúnica fi- que en molts casos no tenen una especifiques, intentant mantenir el El camí per seguir és clar, possi-una demanda de transport ja satisfe- nalitat de generar plusvàlues costi altra alternativa, també està sota mí- personal ferroviari en les estacions, blement no ens quedin mes alterna-ta, en el cas de la línia Madrid-Bar- el que costi que solament benefi- nims, i de moment les expectatives com a garantia de qualitat del ser- tives, posar fre a la privatització delcelona, un simple transvasament de cien a grups privilegiats. de millora són escasses, amb o vei. ferrocarril i exigir la millora delviatgers de lavió al tren dalta velo- Mediambientalment, lAVE és un sense transferències, i per des- En els últims anys desenes desta- tren convencional. Quan arribicitat, els viatgers rebran les matei- absolut balafiament, consumint comptat la premsa no es fa cap eco cions han estat buidades de manera l’AVE, allí hi haurà la CGT dientxes prestacions: tarifes subvencio- quatre vegades més energia, obli- daixò. absurda per lantiga Renfe, i ara per “Menys AVE i més trens”.Catalunya. Novembre de 2007 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA Si ens toquen a un Directius que es folren descaradament amb ens toquen a tots. diners públics, mínimes mesures de seguretat Tots som Luisito, a la feina: neoliberalisme pur i dur solidaritat amb ell!7 de novembre:mobilització aMadrid en Adif es nega a reobrirsolidaritat ambLuis Marcos el servei nocturn deRivera Comitè Confederal de la CGT lestació de Reus CGT Baix Camp-Priorat deixant clar el poc que limporta laE l gener de lany 2000, com en qualitat del servei a lusuari del fe- L tantes altres, la convocatòria va Entitat Pública i Empresa- rrocarril, pretenent anul·lar aquestaser per un acomiadament massiu rial Adif va recorrer al Tri- sentència i quedar així amb lesque afectava a diversos centenars bunal Superior de Justícia mans lliures per a prendre de noude treballadors. Era el 4 de gener i de Catalunya la sentència que lo- aquesta mesura o altres que, perse-vivíem en plena era bligava a reobrir el servei nocturn guint objectius únicament econò-“Ansuategui/Aznar”. Pocs mesos (d11 de la nit a 6h de la matinada) mics, precaritzen el servei públicdesprés ens van tornar “a currar” en de venda de bitllets, informació i ferroviari.la Gran Via, sense conseqüències atenció al client de lestació de fe- CGT ha fet una crida a institu-judicials; però aquest 4 de gener va rrocarril de Reus (vegeu "Catalun- cions, partits, associacions i enti-ser en un polígon apartat, sense tes- ya" 89), que lempresa va suprimir tats per tal que pressionin Adif itimonis mediàtics, i la policia “no l1 de gener de 2007. La Secció exigeixin un servei de transport pú-es va tallar ni un pèl”. Sindical de Tarragona del SFF- blic de qualitat. El cas de Reus sa- El company Luis Marcos Rivera, CGT havia interposat un conflicte fegeix a altres com la privatitzaciómilitant del Sindicat de Neteja de col·lectiu i va estar portant a terme, de la venda, la informació i laten-CGT Valladolid, va acudir aquest amb la col·laboració de la resta del decidir el mes de juliol recòrrer la portant a terme una progressiva de- ció al client a lestació de trens dedia com tantes altres vegades, sindicat al Camp de Tarragona, una sentència al TSJC. terioració de latenció a lusuari, Salou, o la subcontractació a lesta-sense importar-li la data, les vacan- campanya pública de denúncia del Com a resposta, la CGT també que no té interès en proporcionar ció de Tarragona del servei dinfor-ces, si plovia o si tronaba. Sempre tema. La sentència del judici, rea- ha presentat davant el TSJC una un servei públic de qualitat, i que la mació i atenció a lusuari, dos fetssolidari i combatiu, aquest dia es va litzat el 12 dabril, obligava Adif a impugnació al recurs rebatent les presentació del recurs suposa un que contribueixen a deteriorar en-veure atropellat, detingut, apallissat reobrir el servei, però lempresa no argumentacions dAdif. CGT pas més en aquest sentit. Adif es cara més el servei al Camp de Ta-i, finalment, encausat i ara ha da- sols no va aplicar-ho sino que va apunta en el recurs que Adif està destapa duna forma descarada, rragona.frontar una petició delfiscal de set anys i mig de condem-na. El company Luis, que mai haconfiat en una llei feta a la mesura Convocatòria de vaga a lAVE en defensa de la categoria laboral,dels poderosos i dels interessos de la igualtat doportunitats i la seguretat del ferrocarrillEstat, corre el risc aquí i ara, apesar de la seva innocència, de so- Sindicat Federal Ferroviari-CGT estàn recollides en el Conveni hagin fet les proves necessàries i lempresa, saltant-se totes les nor-frir una condemna que li pot enfon- Col·lectiu. La pretensió de sense comptar amb treballadors de mes, es va dedicar a amenaçar di-sar la vida. Es diu aviat, es llegix ràpid, peròel “número” de la mala sort ens E l Sindicat Federal Ferroviari- CGT va convocar en solitari aturades a lAVE els dies 28, 29 i RENFE-Operadora és que altres categories de conducció distintes a la de Comandament Intermedi Ma- les categories establertes i amb la formació corresponent. La incapacitat manifesta per a rectament a treballadors de Llarga Distància perquè posessin en cir- culació trens afectats per la vagapodia haver tocat a qualsevol de 30 de setembre, que es van conver- quinista AVE/Euromed Cap del donar sortida al conflicte de la Di- que no estaven en els serveis mí-nosaltres. Una vegada més la llei és tir en vaga indefinida a partir del Tren i a la dInterventor AVE/Euro- recció general de Serveis dAlta nims i que no eren de la seva com-implacable amb els lluitadors i els dia 1 doctubre, des de la 1,00 fins med Supervisor de Serveis a bord, Velocitat - Llarga Distància de petència, i va donar pràctiques ensolidaris. Per això el dia 7 de no- a les 4,00 hores, des de les 6,30 també amb funcions i responsabili- Renfe, presonera dels seus pactes aquests trens a treballadors que novembre, no es jutja al company fins a les 9,30 hores, i des de les tats específiques i diferenciades de exclusius amb el sindicat gremia- corresponia segons la normativaLuis: el 7 de novembre es jutja a la 18,30 fins a les 21,30 hores. qualsevol altra categoria professio- lista Smaf, perjudica els treballa- ferroviària, atemptant claramentCGT. Aquest dia es jutja la nostra Aquesta vaga va ser la resposta a nal, cobreixin les places dels trens dors de lAVE i genera també per- contra el dret de vaga i posant se-manera de ser, de pensar, de fer, de lanunci del Ministeri de Foment AVE en les noves línies. judicis als viatgers. Per aquest riosament en perill la seguretat deveure les coses… de posar en circulació les línies Aquesta vulneració de la Nor- motiu CGT, va convocar les va- la circulació. Per això, el 7 de novembre tota dalta velocitat Madrid-Barcelona, mativa laboral suposa a més un gues en haver-ho demanat per una- Per això, i per obrir expedients alafiliació junta ha de demostrar qui Madrid-Màlaga i Madrid-Vallado- perjudici als treballadors que hau- nimitat els treballadors, ja que exi- diversos treballadors que es vansom i per què estem a la CGT. El lid els dies 21, 22 i 23 de desem- rien de poder accedir a aquestes geixen un concurs dascens per a negar a conduir trens no inclososdia 7N, a les portes de lAudiència bre, respectivament, amb el nou places en un concurs dascens re- cobrir les places que es generin da- en els serveis mínims, CGT va de-Provincial de Madrid, hi haurà cen- material S-103, per a qual la Direc- glamentari conforme amb el con- vant lobertura dels nous corredors cidir denunciar per la via penal altenars de banderes roig-negres que ció de Renfe-Operadora va decidir veni col·lectiu, a lestar limitant els dalta velocitat, com així es marca director de RRHH de Llarga Dis-constatin la nostra identitat, demos- “prescindir” de la normativa labo- seus drets a la promoció professio- en la normativa de Renfe. Els trac- tància.trant com CGT entén la solidaritat i ral i de les condicions de seguretat nal i a la igualtat doportunitats. tes de favor entre el Director Gene- La CGT, aposta pel respecte a lael suport mutu. El 7N es juga la lli- en el tràfic ferroviari que aquesta Lactuació de la direcció de Renfe- ral dAVE i el Semaf, lesionen la igualtat doportunitats per a tots i abertat dun company. Encara que garanteix. Operadora respon duna banda a imatge de lAVE i els seus treballa- no cedir davant els capricis del sin-plogui o troni qui alguna vegada Amb la posada en circulació linterès de suprimir categories dors davant lopinió publica i bus- dicat corporatiu dels maquinistes ihem convocat, participat, actuat… dels primers trens dalta velocitat el professionals i augmentar les fun- quen perjudicar als que soposen a de la direcció de Renfe, defensantestarem a les portes daquest jutjat. 1992, es van crear les categories de cions i les responsabilitats dunes les seves tesis. lhomogeneïtat de les seves condi- El dia 7N serà, fonamentalment, Comandament Intermedi Maqui- altres, sense tenir en compte la se- Pel que fa a la vaga, la CGT va cions laborals emmarcades en eluna demostració de solidaritat i de nista AVE-Cap de Tren i Supervi- guretat en el transport ferroviari i impugnar els serveis mínims abu- seu conveni col·lectiu i altres nor-reivindicació antirrepresiva. La jor- sor de Serveis a bord, amb fun- els drets dels treballadors, i per una sius imposats per lempresa. El se- matives garants de lestabilitat inada es desenvoluparà seguinjt un cions específiques i formació altra als interessos del Govern que guiment de la vaga va ser majorita- bon fer dels seus treballadors, queampli calendari d’actes i activitats. adaptada a aquest tipus de circula- no dubta a anunciar, per a una data ri amb percentatges de seguiment shan reflectit en lalta qualitat en la El 7 de novembre, tots i totes a cions per les seves peculiaritats precipitada però que li resulta pro- propers al 100 %, malgrat la cam- prestació del servei, mantingudaMadrid en solidaritat amb Luisi- tècniques. Aquestes categories, pícia, lobertura successiva de tres panya de manipulació informativa des de la inauguració de lAVE finsto!!! així com laccés a les mateixes, línies dalta velocitat sense que s- portada a terme per Renfe. A més als nostres dies.6 Catalunya. Novembre de 2007
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A LA MIRADA Secció Sindical de CGT a Renfe a Tarragona INDISCRETA Funcionaris ‘La Llei ferroviària és identitaris Emili Cortavitarte Carral negativa per a tothom’ L ’Estatut Bàsic de la Funció Pú- blica i la Llei d’Igualtat consti- tueixen dues normatives bàsiques legals, emparades en la majoria Meritxell Fernández parlamentària al Congreso de los Diputados i la seva capacitat i vo--Quan es va crear la Secció Sin- luntat legislativa. Tot i les sevesdical de CGT a Renfe? mancances i tebieses, en alguns as--Els nostres inicis es remunten a pectes suposen una millora respec-l’any 1992, moment en què la te d’anteriors legislacions.CGT va participar en les eleccions Però vet aquí que el Govern cata-de Renfe. lanista i de progrés que regeix els Tot i que al principi teníem pocs destins de Catalunya, i que segonsafiliats i delegats, amb el temps el el president Montilla es distingiriasindicat s’ha convertit en una de les per deixar de fer nacionalisme vic-forces més importants de Tarrago- timista i d’agitar senyeres i greugesna. històrics per fer una obra de govern Actualment, tenim presència a que posés l’accent en les condi-les dues empreses que formen cions de vida dels ciutadans i ciuta-Renfe: per una banda, Adif, on danes, no es dóna per assabentat.comptem amb quatre representants No es tracta d’una ferma oposi-i un delegat, i Renfe Operadora, ció a unes normes centralistes i re-amb un representant i un delegat. accionàries, que arriba fins a la des--Quina va ser la reacció de l’em- obediència de les lleis. No és unapresa en aquell moment? reposició de l’enfrontament amb-Al principi no érem plat de bon l’Estat, semblant a la produïdagust, ens veien com un sindicat in- amb motiu de les retallades del go-còmode i vam tenir alguns proble- vern de l’Estat respecte de la Lleimes per aconseguir un local on de conreus. No, no som davant unsreunir-nos i poder desenvolupar la nous fets d’octubre de 1934. Ninostra activitat sindical, però tot sembla que el president i el seu go-això es va solventar fa anys. per la creació de dos convenis dife- mes? No podria tenir un efecte ri, freqüència i qualitat del trans- vern hagin de ser arrestats per la Això sí, ens hem hagut de gua- rents que regulin per separat al per- positiu? port, com havia indicat la Genera- Guardia Civil.nyar el respecte dels seus responsa- sonal d’Adif i al de Renfe Opera- -Actualment hi ha quatre autono- litat en un primer moment-, pot ser En aquest cas, el president de lables. dora. mies interessades en el traspàs: Ca- beneficiosa, però sempre que Generalitat, el conseller de Gover--Com us organitzeu per treba- De moment, no sha dut a terme talunya, la Comunitat de Madrid, Renfe continuï essent pública, que nació i Funció Pública i el governllar? perquè s’ha prorrogat l’anterior el País Valencià i Andalusia. Ente- sapliqui la mateixa normativa en català en ple, furten als seus treba--Som força autònoms respecte a la Conveni, que hauria d’haver fina- nem aquest traspàs des de dues matèria de seguretat de circulació i lladors i treballadores una part defederació local, tot i que també hi litzat el 31 de desembre de l’any perspectives: per una banda, com laboral, i que no hi hagi una divisió les condicions socials de les qualscol·laborem. Tenim un camp dac- passat, però aquest és lobjectiu. una acció positiva perquè es po- entre els treballadors. No volem sí que poden gaudir els funcionarisció molt ampli i ens reunim al nos- Des de la Secció Sindical de CGT drien gestionar els ferrocarrils des que els treballadors de la Generali- i funcionàries aragoneses o extre-tre local de lestació. ens oposem a aquesta idea i reivin- duna òptica més propera, conei- tat tinguin cap tipus de handicap menyes. Respecte a lorganització inter- diquem un conveni únic per a tots xent les seves mancances i necessi- respecte als treballadors de làmbit Així, mentre uns i altres, aco-na, comptem amb el coordinador els treballadors. tats reals, però, per una altra banda, estatal. llint-se a unes normatives estatals,de Renfe Operadora a Catalunya -Una idea compartida per la també creiem que aquest traspàs té -Però a la vista de les últimes in- poden gaudir de reducció de jorna--que sencarrega de visitar els cen- resta de sindicats? un vessant negatiu que pot com- cidències, dir que el servei empit- da (amb la consegüent reducció detres de treball i reunir-se amb la -Al principi sí perquè tots seguíem portar molts perjudicis per als jorarà no és molt agosarat? sou) per a la cura dels seus fills i fi-resta de delegats-; el coordinador la mateixa línia, però amb el temps usuaris de Renfe i per als treballa- -Els usuaris poc informats creuen lles fins als 12 anys, els i les funcio-sectorial de les Estacions Comer- els altres sindicats se’n van anar dors. que el traspàs i la privatització nàries catalanes només poden tenircials, dAdif; el coordinador de De- desmarcant i ara ja han assumit la En el cas de Catalunya, davant seran la panacea i que acabaran cura, amb reducció de jornada, delsfensa del Ferrocarril a Tarragona i, idea de signar dos convenis dife- d’aquesta privatització imminent amb tots els problemes ferroviaris, seus fills i filles fins al sis anys.per últim, el secretari general de rents. que culminarà l’1 de gener de 2010 però res menys lluny de la realitat. Exactament la meitat.Transports a Tarragona. Seguint els preceptes de la llei, amb l’alliberament de la xarxa de Imagina que diferents empreses es El període de permís per alleta--Esn podeu valorar la situació s’haurien de diferenciar dos grups: viatgers, el secretari de Mobilitat reparteixen les línies de ferrocarril ment d’un fill o filla és, segons lesactual del ferrocarril a l’Estat personal dexplotació –maquinis- de la Conselleria de Política Terri- i que en una delles -per exemple, lleis estatals, d’un any, mentre queespanyol. tes, interventors, treballadors de ta- torial i Obres Públiques de la Ge- la de Barcelona-Sant Vicenç de pels funcionaris i funcionàries ca--Després de gairebé dos anys des llers- i dinfraestructures –manteni- neralitat, Manel Nadal, ha declarat Calders- es produeix una avaria. Si talanes es redueix a 9 mesos. Els 15de l’entrada en vigor de la Llei del ment de les vies, personal que seran empreses públiques-pri- això succeís amb Renfe, qualsevol dies de permís per naixement,Sector Ferroviari, creiem que la d’estació, etc-. En realitat, tot vades les que s’encarregaran de la altra línia podria assumir aquest es- adopció o acolliment són cinc aseva aplicació comportarà efectes aquest procés respon a la pressió gestió dels ferrocarrils. forç material, però si estan reparti- Catalunya. I el permís d’un mes denegatius tant per als treballadors de exercida per les grans multinacio- A nivell general, el que es pretén des, aquest procés seria molt més reducció de jornada remuneradaRenfe com per als usuaris. nals, com ara Acciona i Comsa, és donar llicències a les empreses complicat. per familiar de primer grau malalt Aquesta llei, que adopta una que volen participar en el negoci privades per explotar les línies de Pensem que als ferro carrils es greu no es pot traduir al català.sèrie de mesures dràstiques i té del ferrocarril i emportar-se una ferrocarril, però això és negatiu repetiran els mateixos problemes Quins són els sacrosants argu-com a objectiu privatitzar la xarxa part del pastís. perquè comportarà que aquestes que es donen ja als aeroports, com ments del govern català? doncsde ferrocarrils a curt termini, s’ha De moment, la llei sha desenvo- empreses saprofitin de les subven- ara la supressió de trens i loverbo- identitaris.volgut mostrar com una llei neutra, lupat amb infinitat dinstruccions, cions i a canvi oferiran un pitjor oking. A Catalunya ja tenim Llei deperò en realitat amaga un rerefons estatuts i Reial Decrets, i ara el servei. El nostre repte és fer entendre Conciliació que és la nostra. I amolt negatiu. camí ja està obert. Per tot això considerem que als usuaris tota aquesta situació i més, en consonància amb el nostre Per exemple, afavoreix la segre- -Us oposeu al traspàs de compe- aquesta gestió per part de les auto- defensar un servei públic, integrat, taranà, és més barata i així podemgació de la plantilla, ja que aposta tències a les comunitats autòno- nomies -sobretot respecte a lhora- segur, social i sostenible. fer pàtria i estalviar, alhora.Catalunya. Novembre de 2007 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATTrampososMetr Concentració contra laopolitans deBarcelona negligència empresarial en(TMB) Pepe Berlanga prevenció a Parcs i Jardins Secció Sindical CGT Parcs i1 5h. Fag una ullada a lagenda i em recorda que he dassistir auna interessant conferència a les Jardins LAjuntament de Barcelona ha estat condemnat pel TSJC per Contractes en Frau de Llei Equatre de la tarda, aquesta vegada l 3 doctubre es van concen-tindré sort, el Metro disposa duna trar a Barcelona una vinte-estació pròxima al lloc de celebra- na de treballadors de lInsti- El Tribunal Suprem de Justícia deció, moures per la ciutat no és tut Municipal de Parcs i Jardins i Catalunya no ha admès el recursfàcil. militants de CGT davant el jutjat de cassació presentat per lInsti- 15.30h. Surto de casa, he decidit social 29 per mostrar el seu rebuig tut Municipal de Parcs i Jardinscaminar una mica, a escassos mi- a una actuació de la mútua de tre- de Barcelona contra la Sentèncianuts podré accedir a la Línia I a ball que no reconeix baixes clares del propi TSJC que condemnavalestació de la Sagrera, daquesta per accidents en el treball com a lInstitut per Contractació enmanera mevitaré un canvi de tren, accidents de treball, i desvia a la Frau de Llei.estirar les cames és un consell Seguretat Social els treballadors La desestimació del recursmèdic que diuen allarga la vida. accidentats perquè aquesta corri presentat pel gabinet jurídic que 15.40h. Supero lentrada que la amb les despeses. representa a lAjuntament delínia V té en el cantó del carrer Gar- El 20 dabril de 2004, es va haver Barcelona ha representat a leraricilaso. Com que fa bon temps, pre- de lamentar laccident sofert per un públic el pagament de més defereixo accedir a la Línia I descen- company, Lluís Pons, conductor de 60000 ¬ en indemnitzacions per tracte que els havien realitzat. xen frau de llei i segons estableixdint per lavinguda Meridiana fins a camió, mentre realitzava treballs acomiadaments improcedents Aquests contractes dinterinitat la legislació representa la con-lentrada que hi ha alguns metres de càrrega dun contenidor de als cinc treballadors que van de- es van efectuar en frau de llei, versió del contracte dinterinitatmés a baix. Sota les escales i, sor- llums en el camió porta-conteni- nunciar aquestes il·legalitats. perquè el temps del contracte era en contracte indefinit, com diupresa, se mha esgotat la T-10. Em dors. El resultat de les lesions va Lestiu de 2004 la direcció de superior al període de vacances una altra de les Sentències deltrobo davant un vestíbul nou molt ser molt greu, aquest treballador lInstitut Municipal de Parcs i Jar- que substituïen, com diu una de TSJC: “és clar que, ens trobemxic i no veig per cap costat la taqui- encara continua de baixa després dins de lAjuntament de Barcelo- les Sentències del TSJC: És obvi, davant uns contractes temporalslla ni de bon tros la desitjada taqui- de dos anys i mig i el seu pronòstic na va realitzar 41 contractacions en aquest sentit, que existeix subscrits en frau de llei, que hanllera. Dono voltes i voltes i només no és clar. Després dhaver sofert dinterinitat per a la substitució frau de llei en aquells casos en de presumir-se indefinits. (...) i eshi ha màquines expenedores de bit- aquest greu accident que li deixarà de 41 treballadors/es fixos pel els què aquesta causalitat finalis- condemna lempresa Institut Mu-llets. Hi introdueixo un de 50 euros seqüeles per a tota la vida, ara sha període de vacances. Després de ta no és compleix, de tal manera nicipal de Parcs i Jardins de Bar-en l’escletxa, el rebutja. denfrontar a una mútua de treball la denúncia pública de la Secció que, sense causa justificada no celona a readmetre els recor- Creuo la Meridiana i enfront (Mútua MC) que es preocupa més Sindical de CGT de la irregulari- existeix un nexe directa entre la rents al seu lloc de treball i en lesduna gasolinera em topo amb pels seus beneficis econòmics que tat comesa, cinc treballadors/es durada del contracte i la finalitat mateixes condicions que regirienlal·ludida boca daccés a aquest per la salut dels treballadors. van denunciar a Magistratura de per a la què és va signar. amb anterioritat a lacomiada-món subterrani. Sorpresa, tampoc El judici del 3 doctubre final- Treball les il·legalitats del con- Aquestes il·legalitats constituï- ment, o ser indemnitzats”.hi ha ningú que vengui bitllets. Co- ment va ser ajornat perquè lamençament a posar-me nerviós, mútua té denunciada no només la lavaluació de riscos i complir els pestell de seguretat del ganxo, sis- mer informe del nostre Servei deencara arribaré tarda i la conferèn- contingència, sinó també lassigna- terminis de les mesures correctores tema de seguretat per evitar laixe- Prevenció, no es contempla ni tancia minteressa molt. ció de la baixa en si per la Segure- on es deia ben clarament que el cament de la cabina del camió. sols la falta de lesmentat pestell de Torno a intentar aconseguir una tat Social, i va ser passat al dia 16 ganxo daixecar el contenidor no Dues actes dinfracció greus ha seguretat, malgrat estar aquesta re-targeta pagant amb un bitllet de 50, davant el jutjat 28 social de Barce- tenia pestell de seguretat. Segons el estat el resultat daquesta actuació flectida en lavaluació de riscosde nou, rebuig; serà fals? Surto de lona. No és un cas aïllat ni la pri- tècnic i la inspectora que van dur el inspectora. La primera per vulne- com un tema per resoldre a curtnou a lexterior, fa un bochornoso mera vegada que ens enfrontem a cas, aquest va ser el motiu princi- ració dun nombre considerable de termini.calor i observo altra entrada, per la mútua en els jutjats per la matei- pal pel qual laccident es va pro- normes de Prevenció de Riscos, la Solament després de la visita atant em dirigeixo a ella, confio tenir xa problemàtica, és la seva rutina duir, però no lúnic. La plataforma segona per la falta de formació del Inspecció de Treball i de dir el tèc-més sort. Hi ha dues persones, una donar lalta tots els treballadors on descansava el contenidor es tro- treballador per al maneig daquest nic del CNCT (Centre Nacional deasseguda davant una terminal in- abans del seu total restabliment, no bava en molt mal estat, la qual cosa vehicle i els seus implements. Fi- Condicions de Treball) que laformàtica en un despatx darrere reconèixer els accidents, etc. va tenir una rellevància important a nalment, la Inspecció resol laplica- causa era el pestell, es reconeix eldun cristall transparent i una altra Laccident shagués pogut evitar. lhora de produir-se laccident. El ció de recàrrec de prestacions per fet i es redacta un nou informe deque li fa companyia i li dóna con- Solament shavia de donar curs a vehicle tampoc tenia, a part del al treballador del 40%. En un pri- la investigació de laccident.versa. Em dirigeixo a una delles iminforma que les màquines expe-nedores no accepten bitllets de 50 Possible tupinada a les Eleccions Sindicals a Correoseuros. Surto fora i em dirigeixo a un Sindicat Federal CGT Correos A les Eleccions Sindicals a Co- 2007. En loficina de Correos de CCOO “presumptament” va realit-quiosc de premsa per adquirir la rreos, el mètode utilitzat per saltar- Mataró, “presumptament” un per- zar la de tots, saltant-se tota la le-maleïda targeta. Novament rebo ungerro daigua freda, no hi ha targe-tes, shan esgotat i estan esperant L a Llei obliga al sol·licitant del vot per correu a presentar-se en persona en loficina de correus i se la Llei, és presentar-se un mem- bre dun sindicat o dun partit polític amb diverses sol·licituds de sonatge que anava com a tercer en la candidatura de personal laboral de CCOO a Barcelona, ara ja és gislació que regula el vot per co- rreu. Transcorreguts ja gairebé sisque els les subministrin, els meus identificar-se mitjançant DNI o vot per correu en una finestreta de delegat sindical, (les Eleccions mesos dels fets, lempresa no haànims comencen a estar alterats. passaport originals i cursar un es- Correos on treballi una persona Eindicals a Correos són dàmbit notificat haver pres mesures inter- 16h. N’estic fins als nassos, si crit dirigit a la taula electoral, que amb poca experiència i que desco- provincial, no de centre de treball o nes i tracta el tema amb obscuran-vull accedir al Metro hauré de treu- ensenyarà a lempleat de Correos, neix la legislació o bé on treballa localitat) “presumptament” va rea- tisme. Lúnica preocupació de Cor-re un bitllet individual, el que enca- amb les seves dades, perquè com- un afiliat o simpatitzant daquesta litzar la petició de vot per correu de reos és que no surti a la llum el querirà el trajecte substancialment, així provi que la persona que presenta organització i aquest admet les 30 treballadors: 24 de personal la- succeeix en lempresa.qualsevol és capaç daconseguir la sol·licitud del vot per correu és sol·licituds de vot, sense realitzar boral i 6 de personal funcionari, Per això la CGT ha decidit acu-bons resultats econòmics. Estan la mateixa que consta en els docu- cap comprovació. així que en lloc de fer la petició de dir als jutjats penals i exigir queobligant-me a escollir entre pagar ments originals; també saccepta Els fets denunciats el 4 de maig votar per correu individualment ca- lempresa es personi com a part, jamés car el trajecte o colar-me, difí- que sigui un notari qui realitzi en el jutjat penal 3 de Mataró es re- dascun dels treballadors com que hauria de ser la primera inte-cil decisió? aquesta gestió. munten als dies 27 i 28 de març del marca la Llei, el candidat de ressada en aclarir aquest assumpte. 8 Catalunya. Novembre de 2007

×