Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Setembre 2007 • número 89 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat   ...
Editorial                                                          EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ...
REPORTATGE                                                                                                                ...
REPORTATGE         > ve de la pàgina 3                                                                                    ...
REPORTATGE Veus a Oaxaca perconstruir autonomia     i llibertathttp://www.vocal.lunasexta.orgQ          ui integrem actual...
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                          ...
TREBALL-ECONOMIA                                    E N T R E V I S T A                                                   ...
TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITAT                          Un nou model de privatització, quan empresa pública no és servei...
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt

453
-1

Published on

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
453
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya 89 - Setembre 2007 - sindicat cgt

  1. 1. Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Setembre 2007 • número 89 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat Mèxic, lluites i alternatives Foto: Dídac Salau
  2. 2. Editorial EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è Celebració al Col·lectiu Catalunya 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS i a la CGT: finalment, visibles! • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de es de fa uns anys hi ha un continus, intrusions i problemes Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 D nou concepte que corre per la xarxa dinternet del nostre país: es tracta de la Catosfera. que ha hagut de passar el nostre web diverses vegades per part de- lements crackers, problemes que FEDERACIONS COMARCALS Aquesta "Catosfera" vindria a ser el no només ens afectaven a nosal- nom que rep la blogosfera catala- tres, sinó també al servidor on el Anoia na, el conjunt de blogs (o blocs, en tenim allotjat (Pangea - Comunica- Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 català normatiu) escrits en català i ció per a la Cooperació) i donat que cgtanoia@yahoo.es la comunitat virtual que existeix al aquests problemes estaven oca- Baix Camp/Priorat voltant daquests blocs. Aquest sionats principalment pel tipus de Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat terme va ser inventat pel blocaire programari vulnerable utilitzat fins Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 català Toni Ibáñez el 6 de gener de ara en el nostre gestor dinàmic de Baix Llobregat 2005 i sha popularitzat enorme- continguts que feiem servir, hem Cra. Esplugues, 46 ment des de llavors, apareixent en decidit canviar de programari a un 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 diversos llibres, articles i treballs de altre de més segur, i que probable- recerca. ment ens donarà millors resultats Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de Montserrat El cas és que lentitat Òmnium en el futur. Però malauradament, Tel. 93 778 04 93 Cultural (http://omnium.cat) va con- per tal de fer això, no ens ha quedat Baix Penedès vocar un concurs per tal de trobar cap més remei que decidir el dur a Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 els 200 webs de la Catosfera. Entre tats (com per exemple, el node bar- rant en la mesura de les seves pos- terme momentàniament un mante- cgt.baix.penedes@gmail.com els 200 webs triats hi apareix el celoní de la xarxa Indymedia) i, si sibilitats en omplir el nostre lloc niment mínim del web, actualitzant Barcelonès Nord web de la Confederació General enlloc daixò volem fixar-nos més web de continguts. notícies, però deixant dactualitzar Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@wanadoo.es del Treball de Catalunya aviat en les presències, podríem Aprofitem locasió per avisar-vos la primera pàgina del mateix, cen- Tel. i fax 93 383 18 03 (http://www.cgtcatalunya.cat), amb citar per exemple el lloc web del pe- que sapropen novetats dintre del trant-nos en canviar el format del Garraf-Penedès el comentari següent: "És un web riodista neoliberal (és un eufemis- nostre web: web, renovant-lo completament. Us Lepant, 23, baixos 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org amb molta informació sobre sindi- me) Salvador Sostres. Probable- “Com a conseqüpeia dels atacs agraïm la vostra comprensió”. Tel. i fax 93 893 42 61 calisme, moviments socials, el món ment a ell tampoc li agradarà ser Còmic - Ácido Crítico Maresme del treball... i el segon més visitat citat junt a nosaltres... Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es en català sobre sindicalisme. Però Tot i això, per nosaltres ha estat Tel. i fax 93 790 90 34 té el valor afegit de ser un node de molt engrescador saber que som Vallès Oriental moviments socials no només sindi- lúnic lloc web sindical citat per Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com cals." aquesta votació. Malgrat tot, els Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 El nostre és lúnic web sindical 200 webs mencionats que ens FEDERACIONS INTERCOMARCALS citat en tota la llista de 200 llocs acompanyen en aquesta selecció webs seleccionats. Ni el lloc web no deixen de ser un bon recull del Girona de la CONC, ni el de la UGT de Ca- bo i millor de la xarxa internet en Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a talunya, ni molt menys cap altre llengua catalana. Saber què som 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 dels sindicats que un pensaria que allà, sense buscar-ho, comprome- Ponent serien més visitats en principi pels sos únicament en la difusió de les Av. Catalunya, 82è visitants del web duna entitat com notícies, articles i convocatòries 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Òmnium Cultural. que ens són pròpies, és una satis- Camp de Tarragona Evidentment no ens pujaran els facció. Si el lloc web de la CGT de Rambla Nova, 97, 2n 1a, 43001 Tarragona fums al cap amb tot això: la blogos- Catalunya és mencionat en aques- cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 fera catalana encara és molt petita tes votacions enlloc daltres que te- i, si un es para a observar aquests òricament haurien de tenir més po- FEDERACIONS LOCALS webs i blocs premiats, es trobarà tència i capacitat com per passar immers dintre del joc de les absèn- davant nostre, és conseqüència Barcelona Via Laietana, 18, 9è cies i de les presències. Dintre de probablement a lesforç de tots els 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org les absències remarcables hi ha companys i les companyes de la Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 llocs web de referència dintre de Confederació que ens han anat Manresa Circumval·lació, 77, 2n làmbit català que no apareixen ci- passant les informacions i col·labo- 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dissabte 5 d’agost Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, del 2007. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·labo- Sabadell ren en aquest número: Pep i tu, SAT, Comissió Confederal de Solidaritat amb Chiapas, Unió, 59 Correllengua, CASC, Antonio Pérez Collado, Assemblea per la Comunicació Social, Tanquem les “Cal lluitar contra el fort 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Nuclears, Miquel-Dídac Piñero, Enric Marco, Josep Manel Alarcó, Federico Solano, Francesc Arnau, per deixar de ser febles, Tel. i fax 93 745 01 97 Federació d’Entitats Ecologistes, Contrainfos, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de i contra nosaltres mateixos, Terrassa CGT. Fotografies: Dídac Salau (portada); Jordi Sàlvia, Pau Juvillà i Ariadna Nieto. Il·lustracions: Ramon Llull, 130-136 J. Kalvelldo. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscrip- quan siguem forts” 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com cions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.cat Lluís Maria Xirinachs Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Pedrissos, 9 bis Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" 08211 Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: cgt.castellar@terra.es. Tel. i fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- sallent@cgtcatalunya.cat teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Setembre de 2007
  3. 3. REPORTATGE L’EZLN va suposar la Mèxic ha esdevingut un espai important per a irrupció d’una nova les lluites anticapitalistes mundials des d’un manera de fer política punt de vista no burocràtic i llibertari sense prendre el poder MÈXIC Un laboratori didees i lluites Col·lectiu Catalunya nacional, una mostra més daixò en seria la II Trobada entre bertad (VOCAL); lanarquisme, en procés de reorganització i els pobles zapatistes i els pobles del món realitzada el passat extensió, com es pot veure en la realització de la Trobada In-Ens els últims anys, els diversos estats de Mèxic estan esde- mes de juliol; les lluites populars a Oaxaca, que han generat ternacional Anarquista realitzada el passat juliol a Mèxic DF;venint una mena de laboratori on es couen lluites i idees de àmplies mobilitzacions i una fortíssima repressió per part de i lligat amb tot això, el compromís ferm de la CGT amb aques-gran interès per als moviments socials que aspiren a un lEstat exemplificada en la detenció de quatre companyes ca- tes lluites, la decicida voluntat destrènyer relacions i decanvi radical de societat. En aquestes pàgines del “Catalun- talanes una de les quals entrevistem en aquest mateix núme- col·laborar-hi de forma solidària, com és el cas de lagerma-ya” oferim unes pinzellades dallò que shi està generant: el ro a la contraportada, exponents innovadors daquestes llui- nament amb el Municipi Autònom i Rebel Ricardo Floreszapatisme, posat en escena de nou fa uns anys de la mà de tes en serien lAsamblea Popular de los Pueblos de Oaxaca Magon i de donar-los suport contra la repressió que pateixenlEZLN des de Chiapas i estenent-se per Mèxic i a nivell inter- (APPO) o Voces Oaxaqueñas Construyendo Autonomía y Li- per part dEstat, cacics, exèrcit i policia. Foto: Dídac SalauAfermem el suport i compromís amb les lluites socials de Mèxic Secretaria de Relacions indígena, encara que també hi ha nal, són les formes adoptades pel es van estenent. Laposta antielecto- la societat mexicana a tots els ni- Internacionals de la CGT suports dispersos daltres sectors zapatisme mexicà en la fase actual. ralista que sha manifestat amb cla- vells. (Oaxaca, Juárez,…) en nuclis ur- -Tota aquesta estratègia es fona- redat enfront de lestratègia -La lluita a Oaxaca té els seusM èxic viu una situació que bans (universitat, barris, joves, ma- menta sobre la base de lautonomia PRD/AMLO i els seus aliats de les propis components i les seves prò- podem definir com dex- quiles,..). L’EZLN juga un paper social desenvolupada pel trinomi esquerres més institucionalistes, pies formes. LAPPO no és lEZLN pansió dels moviments fonamental com referent ètic i Comunitats/Municipis/Caragols en enllaça obertament amb moviments i les gents de LAltra de Oaxacasocial, indígenes i insurgents. moral de les lluites el que garanteix la construcció del seu propi projec- populars i revolucionaris ja exis- estan dividides duna banda entre -Atès que és un país amb més de a les seves propostes un respecte te i al marge/front/contra lEstat, tents durant les últimes dècades i qui aposten perquè lAPPO sigui100 milions dhabitants i un sistema social indiscutible. LAltra Cam- dintre dun procés de compromís alhora impulsa de manera decidida "lorganització" que englobi tota lasalvatgement oligàrquic, caciquil i panya mexicana aglutina ara a la transformador que sorgeix de la la presència activa de nous col·lec- lluita o bé els que aposten perquèmercenari, on els EUA tenen enor- major part de les lluites dun extrem pròpia identitat tradicional i duna tius en una línia més autònoma, lli- pugui arribar a ser una "marca"mes interessos econòmics, les res- a un altre de Mèxic. reafirmació en els valors propis que bertària, punk,…. electoral en si mateixa. Daltrapostes populars estan sent reprimi- -L’ELZN representat per la Co- pot sorprendre a qualsevol observa- -Les repressions dels últims banda, hi hauria qui se situa a lAP-des amb una enorme violència per missió 6a de l’EZLN com nucli de dor aliè. mesos a Atenco i en Oaxaca donen PO i a “lAltra” i qui per recel prefe-part duna classe política cent per coordinació, lAltra Campanya com -Laposta del zapatisme clara- la mesura de fins a on pot arribar el reix lluitar fora de lAPPO (col·lec-cent corrupta. Tot val per ocultar se- a forma dextensió de les lluites a ment insurgent i horitzontal va defi- nivell de repressió del govern mexi- tiu zapatista, ràdio caputxa, totsgrests, assassinats, violacions,… Mèxic i la Comissió Intergalàctica nint, modelant i impulsant un movi- cà, al mateix temps que desenvolu- -La insurrecció és eminentment per al desenvolupament internacio- ment els senyals didentitat del qual pa un programa de militarització de continua a la pàgina 4 >Catalunya. Setembre de 2007 3
  4. 4. REPORTATGE > ve de la pàgina 3 Va finalitzar el 28 de juliol a Chiapaspresos, moviment de resistència lli-bertària,…). -Juntament amb el EZLN i din- Realitzada la segona trobadatre del món indígena cal ressaltarlenorme importància del Congrés entre els pobles zapatistesNacional Indígena, també impul- i els pobles del mónsors de LAltra Campanya, ambenorme influència entre els pobles Secretaria de Relacions engeguen el pla educatiu acord alsindígenes de diversos estats. Internacionals CGT interessos i realitats de cada muni- -LAltra quant a organització va cipi autònom, adequant-se així ela poc a poc i està molt lluny deconsiderar-se com a estructura jaque els límits de pertinença són fle- E l 28 de juliol de 2007, va fina- litzar a Chiapas la II Trobada dels Pobles Zapatistes amb els Po- contingut de les matèries a les seves necessitats. Lautogovern, a través de la Jun-xibles i saniran definint durant bles del Món. Encara que inicial- tes de Bon Govern (JBG), segueix,bastant temps, conformada per per- ment estava previst que el recorre- entre altres principis, el de manarsones i organitzacions que ara no gut passés pels cinc Caragols obeint. Aquest procés que va co-comparteixen totes les actuacions i Zapatistes: Oventic, Morelia, La mençar en el 2003 amb la creaciópropostes. No obstant això, per a Garrucha, Roberto Barrios i La Re- dels caragols es caracteritza per le-nosaltres és ja un magnific referent alidad, finalment es va decidir, per lecció directa dels seus represen-del conjunt mexicà. motius logístics i principalment cli- tants per tots els membres de les -Si lAltra va a poc a poc, lInter- matològics, concentrar-lo en els comunitats, la rotativitat en els cà-galàctic (com a espai de coordina- Caragols d’Oventic, Morelia i La rrecs i la participació de tots elsció) va molt més a poc a poc. Con- Realidad. Això no va disminuir, en municipis que conformen el territo-siderem que en aquest moment absolut, els continguts de la troba- ri zapatista. Des de les JBG sapor-encara es necessita mostrar al món da, ja que hi van participar en les ten solucions als diferents proble-la fortalesa del món insurgent i en- diferents taules companyes i com- mes creant els diversos canals defortir el contacte del món amb les panys de tots els caragols. diàleg amb la finalitat darribar a lacomunitats. Cal destacar la brillant organitza- resolució dels conflictes mitjançant -Per a la CGT el zapatisme, com ció i acollida. En els tres caragols el consens.a instrument de lluita a Mèxic, des hi havia menjadors populars, dis- Les dones, com la resta de donesduna perspectiva anticapitalista i pensaris de salut, zones dacampa- del món, també duen la seva revo-horitzontal i, sobretot, la societat da, lavabos, etc. Tampoc cal passar lució dintre de la revolució i aquíinsurgent que sorgeix del territori per alt els actes culturals (obres de van donant pasos endavant, obte-rebel per construir “altre món”, són directe a les comunitats. 5. Preparar la possibilitat dobrir un teatre, contes, poesies, balls, can- nint els seus avanços i fent veuredos referents de primer ordre i han 3. Estendre, des del nostre acord debat sobre sindicalisme anticapi- çons populars…) que es van portar als companys que també existei-de ser per a nosaltres una prioritat del XV Congrés dadhesió a la 6a, talista i antiautoritari en coordina- a terme tots els dies després de les xen. Aquests avenços es fan visi-de lluita i reivindicació per contri- el nostre compromís amb el zapa- ció amb el zapatisme i LAltra. taules de treball. bles de diverses formes: en la nom-buir a la seva expansió i la seva de- tisme mexicà a través dun suport 6. Assumir i preparar una Campan- La participació internacional va brosa participació delles en lesfensa. global a lactivitat del conjunt de ya de denúncia i solidaritat davant ser dunes 3.000 persones de països JBG, com a coordinadores locals i les lluites i resistències mexicanes, una possible acció futura repressi- com Líban, Indonèsia, Corea, Ve- de municipi, així com pertanyentsCompromisos de la CGT donant un suport preferent a LAl- va del govern mexicà contra les neçuela, Índia, Bolívia, Estat es- als diferents comissariats daques- tra Campanya. Comunitats rebels de Chiapas. panyol, Croàcia, Nova Zelanda, tes juntes. També són promotores1. Mantenir obert el treball de CGT 4. Preparar una campanya antire- 7. Desenvolupar i potenciar el co- entre molts altres, pertanyents a de salut i educació i hi ha hagut,de col·laboració i difusió sobre la pressiva i de suport a les/els pre- neixement, en el conjunt de lafilia- tots els continents. durant tot la trobada, una presènciarealitat de les lluites a Mèxic. ses/os com a conseqüència de les ció de CGT, sobre el zapatisme, A aquesta II Trobada estaven més que visible en les diferents tau-2. Mantenir limpuls a la nostra Co- múltiples repressions obertes a “LAltra”, les comunitats indígenes convidades diverses organitza- les.missió de Solidaritat amb Chiapas Mèxic, en coordinació amb el za- i el conjunt de les lluites i resistèn- cions, algunes integrades a Via I com a prova daquest avanç la(www.cgtchiapas.org) i el suport patisme i LAltra. cies mexicanes. Campesina, de diferents països i companya Everilda, candidata a que van participar de forma activa, membre del Comitè Clandestí Re- ja que comparteixen amb el poble volucionari Indígena, va convidar zapatista la seva lluita per la defen- la resta de dones del món a la IIICampanya daportacions solidàries amb el sa de la terra. Durant la trobada, al- gunes delles com el MST de Bra- trobada dels pobles zapatistes amb els pobles del món. Aquesta troba-Municipi Autònom i Rebel Ricardo Flores Magón sil, van explicar les seves da serà de dones, estarà dedicada a experiències entorn daquesta lluita la Comandanta Ramona i se cele- Comissió Confederal de tots els aspectes, compartint expe- naris en el municipi agermanat Ri- i lengegada duna veritable refor- brarà a La Garrucha a finals de des- Solidaritat amb Chiapas de la riències, coneixements, problemes, cardo Flores Magon o per fer front ma agrària, reforma promesa repe- embre. Segons Everilda els homes CGT lluites, il·lusions i esperances, po- a altres necessitats que sorgeixin a tides vegades per Lula, però que no també hi podran assistir: "Dema- sant en practica lajut mutu. Chiapas. acaba darribar i que probablement nem als companys homes que ensD es de la Comissió Confederal de Solidaritat amb Chiapas dela CGT, es porta a terme una cam- La CGT, a través de la Comissió Confederal de Solidaritat amb Chiapas, es va agermanar amb el Podeu omplir un butlletí de do- miciliació bancària detallant la vostra aportació, nom, telèfon i co- no es faci efectiva mai. Al llarg de les diferents plenàries es va poder escoltar la veu dels i les ajudin amb la qüestió logística i pu- guin escoltar-nos, però calladets". La delegació de la Confederaciópanya continuada de recollida da- Municipi Autònom i Rebel Ricar- rreu de contacte, i les vostres dades veritables protagonistes de tot Gneral del Treball en aquesta tro-portacions econòmiques per ajudar do Flores Magon. Des de llavors es bancàries. Aquest butlletí es troba aquest procés, explicant amb tot bada va estar formada per 10 perso-a desenvolupar els projectes dauto- manté una relació dintercanvi i su- en uns tríptics informatius que luxe de detalls com sorganitzen per nes de diferents parts de lEstat es-gestió del Municipi Autònom i port, amb visites i reunions periò- podeu trobar en els locals de la exercir, encara que amb les lògi- panyol. Seguint la trobada des delRebel Ricardo Flores Magon, amb diques, aportacions econòmiques Confederació General del Treball o ques limitacions, que la salut sigui seu començament, vam veure i es-el qual la CGT està agermanat. per a projectes en el municipi (edu- bé demanar a la Comissió Confe- un dret i una pràctica real en les coltar, igual que la resta de les i els Lagermanament és una forma cació, sanitat,...), i suport polític a deral de Solidaritat amb Chiapas: seves comunitats i no un discurs participants, com sorganitza, desde vincular les comunitats indíge- la lluita zapatista. info@cgtchiapas.org buit. de baix i a lesquerra, una societatnes de Chiapas amb grups, comu- També podeu fer ingressos di- Això es veu a simple vista, per alternativa a loficial. Ens van mos-nitats i municipis de tot el món. Els Participa en la rectes de forma periòdica al comp- exemple, amb la implantació de trar amb fets reals i a pesar de lesmembres de la societat civil i les te 0049-0001-53-2110066664 del nombroses mesures higièniques i dificultats, que és possible la cons-comunitats indígenes poden així campanya SCH a nom de la Comisión Confe- de prevenció de malalties, així com trucció duna societat basada en laenfortir les seves identitats i formes Per això, des de la CGT reafirmem deral de Solidaridad con Chiapas la construcció de clíniques, la for- democràcia directa, la justícia i lade resistència, entenent que el veri- el nostre suport a la seva lluita i a la de la CGT, indicant qui fa laporta- mació de promotors de salut, etc. igualtat a partir del suport mutu itable agermanament no és allò que reivindicació dels seus drets. Per ció i especificant "apoyo a proyec- Per altra banda destaca el gran es- del treball col·lectiu, doncs aques-sels pugui aportar econòmica i ma- això des de CGT recollim aporta- tos de Chiapas". forç que sesta fent en matèria de- tes gents van decidir fa temps dur aterialment sino el fet de mantenir cions econòmiques per al desenvo- Més informació al web ducació enfront de loblit sistemàtic la pràctica la rebel·lia i la desobe-una relació i una comunicació en lupament de projectes autogestio- www.cgtchiapas.org que sofrien. Els i les promotores diència enfront del mal govern.4 Catalunya. Setembre de 2007
  5. 5. REPORTATGE Veus a Oaxaca perconstruir autonomia i llibertathttp://www.vocal.lunasexta.orgQ ui integrem actualment aquest espai anomenat VOCAL som individusautònoms, col·lectius llibertaris, Trobada Internacional Anarquistaespais autogestionats, persones an-tiautoritàries, organitzacions ma- http://espora.org/encuentrolib 2- Crear una pàgina web anar-gonistes, col·lectius zapatistes, ertario/ quista, a més dintegrar companys a Agrups anarquistes, barricaders i ba- Amèrica, i a Mèxic en con- les llistes de la xarxa amb la inten-rricaderes, i integrants de lAssem- cret, creix el descontenta- ció de solidificar la comunicació.blea Popular dels Pobles dOaxaca ment i a pesar de les grans 3- Intensificar la campanya da-(APPO) i alguns integrants de ofensives de lEstat i les multina- lliberament de les preses i presosLAltra Campanya. Tots i totes acti- cionals són milions que es rebel·len polítics, amb especial èmfasi en elsvistes del moviment social actual dia amb dia. Aquesta lluita quoti- anarquistes.en la regió mexicana dOaxaca. diana i ancestral per l’alliberament 4- Participar en les mobilitza- Aquest espai es planteja com Foto: Pau Juvillà ens obliga a prendre el nostre lloc cions en contra de l’ASPAN al mesuna forma de conjuntar els esfor- necessari acudir amb les nenes, atemptat contra els interessos legí- en la construcció de la llibertat. dagost i en el campament contraços autònoms del poble dOaxaca nens, dones, homes, pobles i re- tims del poble. LAPPO, dintre dels Lexperiència ens ha ensenyat que les fronteres, al novembre.mobilitzat, els quals participem ac- gions del nostre estat que es van seus acords, determina que no creu el millor camí per a lemancipació 5- Continuar discutint sobre elstivament en el moviment social acostar i participen en aquest gran que els partits polítics responguin a és lorganització. Però tota organit- acords i temes de les taules, do-formant part o no destructures or- moviment precisament per la inde- les necessitats del poble i confirma zació necessita el suport de les nant-li especial èmfasi al tema de laganitzatives com ho és lAPPO i pendència i autonomia pel que fa que la lluita del poble dOaxaca va idees per poder realitzar un treball pedagogia llibertària.que ens preocupem per mantenir el als partits polítics, per confirmar, mes allà de qualsevol procés elec- efectiu i no contradictori, de tal ma- Les ponències van ser molt ri-nostre moviment social fidel als als que compartim aquesta idea, toral. nera que pugui no imposar sinó in- ques, tractant no solament la histò-seus principis, autònom i indepen- que aquesta situació és una cir- La germanor entre nenes, nens, clinar cap a la pràctica llibertària ria sinó també la participació deldent dels partits polítics i reivindi- cumstància i que haurem de sortir dones, homes i el poble en general les múltiples manifestacions de moviment llibertari en els movi-cant la forma assembleària com la endavant dels processos electorals, no es dóna en el moment duna rebel·lia. ments socials actuals. Es van pre-forma més justa i harmònica darri- més enfortits i més madurs per en- marxa o en un míting on necessà- Per això, des de col·lectius com sentar els casos de presos polítics,bar a entendrens, autoorganitzar- frontar les envestides dels governs riament es dóna la diferenciació on Biblioteca Social Reconstruir, la digual manera els companys delnos i autogovernar-nos, on els del poder que serveixen als interes- alguns sempre parlen i altres sols Federación Ecatepec Anarquista, la CIPO van denunciar la seva actualacords del poble no es basin en la sos dels amos dels diners que són escolten, aquesta vinculació ha de 5ta Brigada, Multiforo Cultural problemàtica en la comunitat decompetència de majories contra els causants originals de la desgrà- donar-se en les colònies, escoles, Alicia, l’Okupación Ché Guevara, San Isidrio Aloapan.minories, ni en altres formes dim- cia dels pobles, com Ulises Ruiz pobles, comunitats, regions, amb la Acción Antidominante, FRUL i En les taules de treball es vanposició que comunament exerceix Ortiz i Felipe Calderón, entre al- discussió i amb lacció, i correspon Chanti Ollinva, es va convocar in- tractar temes com comunicació iel poder dels de dalt, sinó, en una tres. al poble mobilitzat lestablir aquest dividus i col·lectius a participar en anarquisme, feminisme, pedagogiarelació de respecte mutu entre totes Lassemblea estatal de lAPPO, diàleg, lAPPO, els col·lectius i una trobada internacional anarquis- llibertària, anarquisme i propostes,les parts del poble. dels dies 10 i 11 de febrer va deter- persones que de manera indepen- ta que va tenir lloc els dies 8, 9 i 10 etc. Van donar la seva ponència i En aquest espai lluitem per la minar que lAPPO com a movi- dent participem en aquesta lluita de juliol a la Ciutat de Mèxic. propostes els companys de laconstrucció, enfortiment i enllaç ment no participés en el procés però sobretot és del poble on neix En la Trobada Internacional Xarxa de Biblioteques i Centresdautonomies, ja que considerem electoral, decisió que és respectuo- lorganització i representativitat Anarquista hi van participar més de Socials Llibertaris de Monterrey,lautonomia dels pobles, grups, sa dels principis de lAPPO en el daquesta lluita. 300 anarquistes. Els acords da- Guadalajara, Oaxaca, Estat decol·lectius, individus, organitza- sentit que no seria un partit polític, Volem el que en aquest moment questa plenària van ser: Mèxic i DF. Dintre de les activitatscions i altres, com una alternativa es va acordar que seran com a or- per als governs i patrons criminals i 1- La realització de la Segona programades hi ha impulsar la se-real doposició al sistema de govern ganitzacions que decideixin parti- explotadors és el pitjor delicte, Trobada Anarquista que es farà a gona Fira del Llibre Anarquista queautoritari actual. Lautonomia, com cipar en el marc de la seva autono- volem justícia, dignitat, no tenir lEstat de Guadalajara i on es pro- es durà a terme en lEstat de Mon-a procés de construcció daltres rea- mia però es va acordar que cap por dexpressar les idees, no ser posa que tingui el caràcter de dur terrei a loctubre i la conformaciólitats que mostrin que hi ha una candidat podrà utilitzar ni el nom discriminats pel nostre color, pen- acords i propostes concretes discu- duna Biblioteca en la presó dIxco-altra manera de canviar les coses ni la relació de la seva organització sament, llenguatge, gustos, volem tides abans. tel Oaxaca.des de larrel on els pobles decidei- amb lAPPO per fer-se campanya i aliments guanyats amb el nostrexin les seves pròpies formes i ma- que els regidors que participin en el treball i que no ens robin els rics,neres de vida i no des de les institu- procés electoral haurien de deixar volem usar la nostra energia creati- Webs per seguir-ne lactualitatcions de poder que solament el càrrec de regidor amb caràcter va per al bé comú, volem la lliber-reformen els espais opressius i re- dirrevocable des del moment que tat dels nostres presos i preses. -www.oaxacalibre.org -chiapas.pangea.orgpressius com els partits polítics que sigui acceptada la seva candidatura Volem la llibertat de triar la nostra Web amb informació sobre activi- Web del Col.lectiu de Solidaritatprodueixen tirans, cacics i autorita- per algun partit polític, sent la par- forma de viure i que no ens impo- tats i actualitat. amb la Rebel·lió Zapatista de Bar-risme en les persones que accedei- ticipació de lAPPO estrictament el sin mentides, violència i les seves -www.nodo50.org/cipo/ celona.xen a ells per mitjà de llocs dauto- convocar a un vot de càstig contra formes de govern, sabem que això Web del Consejo Indígena Popular -www.ezln.org.mesritat. És per això que els treballs els candidats dUlises Ruiz i els que volem és correcte i just. Bus- de Oaxaca Ricardo Flores Magón. Web de l’Ejército Zapatista de Li-daquest espai no es veuen limitats seus aliats. quem agermanar-nos en aquesta -www.vocal.lunasexta.org beración Nacional (EZLN).als temps electorals, ja que amb Observem que tant dintre com lluita des de baix, amb tots i totes Web de Voces Oaxaqueñas Cons- -ells o sense ells lautonomia avança fora de lAPPO, el poble mobilitzat les que en la ciutat i les regions truyendo Autonomía y Libertad. http://www.enlacezapatista.ezln.oren lorganització i proposta de lal- comparteix la idea de la necessitat hem ofert la resistència en contra -www.cgtchiapas.org g.mx/tra societat possible. de conservar el nostre moviment dels amos del poder i dels diners, Web de la Comissió de Solidaritat Web de La Otra Campaña. En el moment actual del movi- independent i autònom dels partits busquem agermanar les nostres ex- amb Chiapas de la CGT. http://www.enlacezapatista.ezln.orment, davant els processos electo- polítics, ja que la història del nostre periències de lluita fins a lúltim -chiapas.indymedia.org/ g.mx/comision-sextarals, que han estat presentats com país ha demostrat que en diferents racó del nostre estat, busquem pla- Web del node de Chiapas de la Bitàcora en línia de la Comisiónuna possibilitat per assolir la victò- moments i circumstàncies tots els ticar i intercanviar amb els homes i xarxa contrainformativa Indyme- Sexta del Ejército Zapatista de Li-ria de la nostra lluita, creiem que és partits polítics han reprimit i dones dOaxaca. dia. beración Nacional.Catalunya. Setembre de 2007 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA Sovint, el nostre El compte on es pot col·laborar econòmicament sindicalisme no amb els companys represaliats de Sitel defensa només i Barcelona és el 2100-0647-90-0200229088 esdevé propositiuAcomiaden dosdelegats deCGT a Sitel CGT fa que es reobri de nitBarcelona Federació Local CGT Barcelona l‘estació de tren de Reus Secció Sindical SFF-CGT coneixement que Adif hagi contes- TarragonaE l passat 27 de de juny lempre- sa de Telemàrqueting Sitel a tat a lalcalde. -25 de maig. Sentència juficial fa- LBarcelona va presentar expedient a CGT ha guanyat el con- vorable: “…estimant la demandadisciplinari al company Alexis, flicte col·lectiu interposat de CGT sobre conflicte col·lectiumembre del Comité dEmpresa per per la supressió de torns de contra lempresa Adif. He de decla-la CGT. Dies després, va fer el ma- nit de venda, informació i atenció rar i declaro la nul·litat de la mesu-teix amb el company Sergio, que a al client a lestació de ferrocarril de ra adoptada per lempresa sobre su-més és el secretari general de la Reus. pressió del torn de nit i he deSecció Sindical de CGT a l’empre- La direcció executiva dEsta- condemnar i condemno a lexpres-sa. S’hi plantejava la presumpta co- cions de Viatgers dAdif va prendre sada demandada a estar i passarmissió duna falta molt greu per la decisió de forma unilateral de per lanterior declaració i al resta-causar desperfectes en edificis de deixar des de l1 de gener de 2007 bliment dels gràfics sobre torns delempresa i inutilitzar instal·lacions lestació de ferrocarril de Reus treball acordats per les parts end’aquesta tipificada en lart. 68.5 sense servei de venda de bitllets i data 4-1-2006”. Aquests gràficsdel Conveni Col·lectiu de Telemàr- atenció al viatger, entre les 22 i la 6 de premsa als mitjans de comuni- amb Madrid. Aquests escrits són contemplen la presència de treba-queting. hores en haver suprimit el torn de cació provincials denunciant públi- remesos per lAjuntament en data lladors en el torn de nit. Des de la creació de la Secció nit. La supressió daquests serveis, cament lactuació dAdif. immediatament posterior a la reu- -Lempresa, però, recorre la sen-Sindical sha reclamat a la direcció que encara continua, suposa una -16 de gener. La CGT envia carta a nió. tència, mostrant de nou el seu veri-de Sitel un local per fer-hi les tas- disminució en la qualitat del servei tots els grups municipals de lAjun- -12 dabril. Se celebra judici pel table caràcter, per la qual cosa, deques sindicals. Primer l’empresa públic que Adif està obligada a tament de Reus informant-los de la conflicte col·lectiu interposat per moment, no reposarà aquest torn,deia que si no teen representació al donar als usuaris i que en aquest situació i proposant-los una reunió. CGT. encara que obre la possibilitat deComitè no en podien tenir però cas suposa deixar sense megafo- -19 de gener i 14 de febrer. Reu- -El 18 dabril. Entrevista amb reposar-lo en funció de les contrac-quan en van aconseguir tampoc els nia, informació i venda de bitllets nió amb els grups municipals de ERC al Parlament de Catalunya. tacions temporals que li poguessinel van donar, pel que van denun- durant la nit, un horari que afecta Reus (CiU i ICV-LP-EUiA) que -30 de maig. El president de autoritzar.ciarl’empresa a Inspecció de Tre- els trens expressos amb destinació donen suport a la reivindicació. Renfe-Operadora contesta lalcalde Des del SFF-CGT es desenvolu-ball. I quan CGT va obtenir set de- Bilbao i Madrid, els primers trens -25 de gener. La CGT presenta de Reus explicant-li les meravelles pa un intens treball amb lobjectiulegats, tampoc. amb destinació Tarragona-Barce- conflicte col·lectiu per modificació de larribada de lAVE a 15 quilò- daconseguir la reposició del torn Com no disposava de local, la lona. A més a més, shan suprimit de condicions de treball i per omis- metres de la ciutat, i que en un pe- de nit i denunciar davant els mit-Secció Sindical va organitzar les diürns Reus-Madrid, el que priva sió de negociació per part dEsta- ríode duns 6 mesos va augmentar jans de comunicació, usuaris delseves permanències setmanals en- els ciutadans i ciutadanes de Reus cions-Adif. la freqüència dels trens en un ferrocarril i responsables polítics lafront del centre de treball muntant dun servei de qualitat per facilitar -20 de març. Reunió amb lalcalde 166%, i les places en un 247%. La precarització del servei públic fe-un “xiringuito" al carrer. la seva mobilitat. de Reus, el qual es compromet a reposició dels trens a Madrid no és rroviari, potenciant lAlta Velocitat Malgrat els reiterats incompli- El Sindicat Federal Ferroviari- enviar una carta als presidents dA- tinguda en compte perquè aug- en detriment del ferrocarril con-ments de lempresa, la Inspecció de CGT ha desenvolupat un intens dif i Renfe-Operadora mostrant la mentaria el temps de viatge als vencional. La sentència favorableTreball no va resoldre la problemà- treball, la cronologia del qual és la posició de lAjuntament favorable passatgers que agafen el tren a Bar- suposa un triomf a la insistència itica del local. Va haver-hi canvi següent: a la reposició del torn de nit i sol·li- celona. Sobre la reposició del torn la lluita pel manteniment dels llocsdinspector i a començar de nou…. -5 de gener. La CGT envia una citant la reposició dels trens Alvia de nit, sespecifica que és comptèn- de treball i contra les decisions uni-Així que, després de més de nou carta a lalcalde de Reus i una nota que enllaçaven Tarragona i Reus cia dAdif. Fins a la data no tenim laterals de lempresa.mesos despera, els companys deSitel van prendre la decisió dhabi-litar dos locals buits i sense ús enlempresa. No va haver-hi destros- Concentració pel cas del treballador de Parcs i Jardins de Barcelonases ni danys, sinó lexercici dun Francisco Jurat davant la falta dactuació de la Inspecció de Treballdret negat reiteradament. Aquest és el motiu de lexpedient Secció Sindical CGT Parcs i pecció, esperant que simpliquin a de set hores diàries en torns de 10 cordem que les circumstàncies decontradictori que ha finalitzat amb Jardins resoldre la ineficaç actuació de dies seguits treballant i amb tempe- la mort del treballador van ser con-la comunicació dacomiadament linspector responsable del cas. ratures que al juliol van superar els siderades per la CGT com de ne-per a Alexis i Sergio, contra el qualsha posat la correponent demanda. Ara la CGT demana el vostre su- E l 19 de juliol, un grup de dele- gats de Seguretat i Salut del Sindicat dAdministració Pública Accident laboral, la negligència empresaral i la ineficacía de lAd- ministració 30 graus. El treballador havia sol·licitat el canvi de lloc de treball, i va lliurar gligència en la gestió, i és per això que es va posar la denúncia contra Parcs i Jardins per negligència.port i solidaritat per a poder fer de CGT, es van concentrar a la Ins- Lempleat de Parcs i Jardins de informes mèdics al servei de vigi- Dotze mesos després dels fets lafront a aquest conflicte. Per això, pecció de Treball de Barcelona i Barcelona Francisco Jurado va lància de la salut i al departament Inspecció de Treball sembla haver-sha previst un compte de solidari- posteriorment van accedir a la 5a morir dun infart provocat per una de personal que aconsellaven que se inhibit i ha evitat pronunciar-se,tat per a afrontar les despeses deri- planta, i van ser rebuts per la cap insuficiència respiratòria el 20 de el treballador no havia de treballar no sabem per quin motiu. O sí.vades de la defensa jurídica així dInspecció, M. Nieves Solanes, i juliol passat, un dels dies més calo- amb canvis ambientals, humitat o Una resolució que reconegui lacom lajuda econòmica perquè els pel responsable de Seguretat i rosos de lestiu, durant la seva jor- elevada calor. Recordem que el clara negligència per part de la di-companys puguin subsistir fins que Salut, als quals la vídua del com- nada al parc de Diagonal Mar. Ju- mes de juliol del 2006 va ser espe- recció de lInstitut generaria unaes regularitzi la seva situació en lI- pany Francisco Jurado va lliurar un rado havia demanat mesos enrere cialment calorós. Malgrat tot això, responsabilitat inalienable, i elNEM, fins que no siguin readme- pastís amb una vela encesa que re- un trasllat pels problemes respira- el treballador no va ser traslladat a màxim responsable de la Preven-sos. El compte en què podeu col·la- cordava lany de la mort del com- toris que patia, però no se li havia un lloc de treball compatible amb ció de Riscos i de la Seguretat i deborar és: pany. concedit. A més, l1 de juliol ja va la seva problemàtica de salut. la Salut dels treballadors és la Ge-2100-0647-90-0200229088 (No Lacció es va efectuar perquè tenir un primer ensurt a la feina i, Des del 20 de juliol del 2006 que rència i la Presidència del Institutoblideu indicar qui realitza lingrés després dun any de la defunció del malgrat que es va passar tota una es va produir la mort, han transco- Municipal de Parcs i Jardins dei com a concepte Acomiadament company, la Inspecció de Treball nit ingressat, lempresa no va fer rregut 12 mesos i la Inspecció de lAjuntament de Barcelona, qui noSitel). encara no a resolt sobre el fet esde- constar enlloc lincident i va man- Treball encara no sha pronunciat podrien eludir les seves responsa- Shan previst diferents actes per a vingut. El malestar i indignació va tenir Jurado al mateix lloc de tre- ni resolt i no hi ha realment un bilitats.exigir la readmissió immediata. ser exposat als responsables dIns- ball, on feia una jornada intensiva motiu perquè no ho hagi fet. Re-6 Catalunya. Setembre de 2007
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A LA MIRADA Secció Sindical de CGT a l’Hospital de Viladecans INDISCRETA La memòria “Sindicalisme combatiu, històrica de la senyoreta de democràtic i de lluita” Meiràs Emili Cortavitarte Carral Josep Garganté Els treballadors i les treballado- res de Viladecans reivindiquen tre- A finals d’agost, Carmen Franco Polo, filla del dictador, negava l’entrada en el Pazo de Meiràs a-Quan apareix la Secció Sindical ballar en unes condicions dignes una delegació de la Direcció Xeralde CGT a lHospital de Vilade- sense càrregues de treball, que sa- de Patrimoni de Galícia que voliacans i quin és la seva història? pliqui la Llei de prevenció en tots inspeccionar l’edifici i els jardins-Es va fundar el 9 de juny de 2004. els llocs de treball realitzant un es- annexos per procedir a la declara-Mesos abans va començar la in- tudi de cada lloc i adequant-lo, es- ció de bé d’interès cultural.quietud per la precarietat laboral tabilitzar la plantilla i que es faci el Les anomenades Torres de Mei-que existia a l’ICS i vam començar nou Hospital en els terminis que en ràs van ser residència de l’escripto-a informar-nos. Vam conèixer sin- el seu moment es van donar i que ra Emília Pardo Bazan. Però, endicalistes de sanitat de la CGT i no sestan complint. plena Guerra Civil, un grup d’em-ens van explicar la lluita contra la presaris gallecs van adquirir elprecarietat. A més, just en aquests -Com és la vostra manera de tre- pazo mitjançant una subscripciómoments, el 25 de març, amb laju- ballar com Secció i com ha estat popular “sui generis”, consistent enda de dos bons amics vam crar la la resposta de la plantilla? aportacions d’institucions públi-pàgina web www.nofijos.com per -Des que la Secció Sindical va ob- ques del règim i recaptacions vo-poder unir i informar tots els treba- Desquerra a dreta: Alberto Rojas, José Luis Holguera, Montse Vilar, Eliana tenir representació en la Junta de luntàries d’un dia de sou als funcio-lladors i les treballadores de la llui- Sánchez, Jesús Rubio i Juanma Martín. Personal gràcies a la victòria obtin- naris de la nova administracióta del personal no fix. Durant un guda en les eleccions, vam seguir nacional i als obrers d’empresesany i mig vam desenvolupar un No fa falta dir que la coherència, SATSE, 1 de SAE i 1 d’UGT, això la línia dactuació la qual es basa en propietat d’adeptes al nou règim, isindicalisme combatiu, democràtic valor i integritat demostrada pels ha fet també que obtinguem la pre- un contacte directe amb el treballa- en pomposa cerimònia el van llui-i de lluita. companys de CGT ens va captivar. sidència i la secretaria de la J.P. dor, a fi de poder escoltar les seves rar al Caudillo que establiria en ell Al març de 2005 sinicia una Ens vam adonar que en un moment demandes, necessitats, preocupa- la seva residència oficial d’estiu.evolució de canvis ja que a lhospi- històric en què el paper del sindica- -Quin és la situació general en el cions i intentar arribar a una fi sa- La propietat inicial va ser am-tal hi va haver una sanció encober- lisme es veu tan deteriorat, tant per sector de la Sanitat i quins són tisfactòria. Som un equip jove, unit pliada amb expropiacions o com-ta a uns companys que pertanyien la falta de principis i de directrius les vostres reivindicacions a l- i amb una àmplia diversitat/visió pres, de vegades sense indemnitza-a un sindicat majoritari, la sanció la com per lexcés doportunistes i de Hospital de Viladecans? dopinions la qual cosa fa que sem- ció, i consta en el registre de lava imposar la direcció amb el su- persones sense escrúpols infiltra- -La sanitat pública està sofrint im- pre busquem el millor resultat per propietat a nom de l’esposa del dic-port d’aquest sindicat. Nosaltrs els des en el seu si, el de CGT era el portants canvis que, a groso modo i al treballador. tador, Carmen Polo.vam donar tot el nostre suport mo- model de sindicalisme que teníem segons ens expliquen els polítics, Una de les nostres majors bases Ara, la Xunta no pretenia una ex-bilitzant-nos solidàrament. ganes de fer. pretenen augmentar quantitativa- és la nostra transparència, daixò propiació, ni tan sol una investiga- Alhora, vam presentar una de- ment les prestacions sanitàries, que sempre estiguem informant als ció de possibles afectats per lanúncia judicial contra el ICS recla- -Sabem que heu tingut eleccions però tenint com base el seu impor- treballadors. La nostra Secció no subscripció popular o les expropia-mant cobrar els triennis per al per- fa poc, com van ser els resultats? tant dèficit de finançament, dèficit és corporativista, aquesta compost cions. Només catalogar i avaluarsonal precari i la sentència amb -El 14 de març de 2007, es van ce- aquest determinat per uns pressu- per tres col·lectius, dos diplomats l’estat de conservació dels jardins idata del 13 de juliol de 2006 (jutjat lebrar les eleccions en lHospital de postos sanitaris insuficients que dinfermeria, tres celadores i una dels edificis.social 27) va ser favorable en pri- Viladecans (ICS). Aquesta és la semblen no plantar cara ni a la de- auxiliar dinfermeria, i tenim les Mentrestant, la llei de punt finalmera instància perquè el treballa- primera vegada que CGT es pre- mografia ni a levolució tecnològi- portes obertes a qualsevol col·lec- en què es va convertir l’exemplardor demandant cobrés la paga de sentava com a candidata i els treba- ca. Com a conseqüència, aquests tiu que necessiti el nostre suport… transició democràtica espanyola notriennis. Tres anys de lluita sense lladors ens van donar contundent- raquítics pressupostos generen un La Secció Sindical està compos- ha estat trastocada 32 anys després.hores sindicals però que han valgut ment. De 496 electors van votar model de gestió sanitària economi- ta per Juanma Martín (Secretaria La tova proposta de Ley de memo-la pena. Actualment, hem consoli- 353, la participació va ser del cista i privatizador. General), Eliana López (Secretaria ria historica del PSOE té totes lesdat una secció sindical seriosa i tre- 71,17 % (segon hospital dels vuit Per aquest mateix camí, a Cata- dOrganització), Montse Vilar (Se- paperetes per no ser aprovada enballadora, a més hem creat un que té l’ICS), CGT va obtenir més lunya acaba daprovar-se la Llei del cretaria de Formació), Alberto aquesta legislatura.blogspot a Internet http://cgthospi- del 33 % dels vots i és la primera ICS, que obre les portes de la sani- Rojas (Secretaria dAcció Sindi- A aquestes alçades de la pel·lícu-talviladecans.blogspot.com/ per- força sindical a lHospital. La nos- tat pública a la gestió privada i que cal), José Luis Holguera (Secreta- la, en que ni tan sols hi ha un reco-què altres companys puguin veure tra Junta de Personal queda repre- si més no atorga a l’ICS la condi- ria dAdministració ) i Jesús Rubio neixement explícit que el Gloriosola nostra feina i ho puguin aprofitar sentada per 4 delegats CGT, 2 de ció de client preferent del SCS per (Secretaria de Prevenció - Salut Alzamiento va ser un cop d’estaten altres llocs de treball. CCOO, 2 de Metges Catalunya, 1 e a la prestació de serveis sanitaris. Laboral). contra un sistema i un govern de- mocràtics i legitíms i que el seu desenvolupament posterior va ser un exemple més de dictadura fei-En lluita a Roca Sanitaris SA de Viladecans contra un possible ERO xista homologable a les de Hitler i Mussolini i per tant condemnable i Secció Sindical CGT-Roca () portes de lempresa a Viladecans estar realitzant un esforç físic con- plerts per personal daltres sec- il·legítim (lleis, sentències,...), quin Lempresa acababa de comuni- siderable. Jornades de 12 hores ai- cions. Molt ens temem que la idea sentit té que CiU demani que es re-P er protestar per la política de destrucció docupació portadaa terme per Roca Sanitaris SA i per car al Comitè unes modificacions en els torns de treball sense possi- bilitat de negociar, que saplicarien xecant vàters de 35 quilos a uns rit- mes altíssims podria equiparar-se amb que tenviïn a galeres com als de lempresa és aprofitar lERO per a anar enviant personal daltres sec- cions al torn rotatiu inicialment coneguin també els “excesos i acti- tuts arbitràries” en la reraguarda re- publicana?donar suport als companys aco- al personal que treballa en horari condemnats. descrit amb la convicció que da- Estem davant d’una tàctica permiadats i a la resta de membres de rotatiu (6 dies de treball i 3 de Així mateix, lempresa també vant el canvi tan dràstic de les con- no enfadar més el PP per si torna ala Secció Sindical de CGT que festa), el qual passaria a treballar havia comunicat un ERO que al dicions de treball i desgraciada- governar? Es tracta de defensar lesestan patint lassetjament i la perse- jornades de 12 hores diàries, en principi afectaria 48 treballadors i ment les dolentes condicions de essències catòliques i de la sagradacució per part de lempresa, el 25 torns de matí i nit, i amb 2 dies la- estaria vinculat a mobilitat. Aquest salut de gran part de la plantilla propietat? De mantenir el pacte dede juliol la Federació Comarcal borables i 2 de festa. Aquestes con- ERO consistiria a enviar durant un acabin demanant el compte com ja transició?Baix Llobregat de CGT va convo- dicions són totalment inviables ja any a lINEM a aquests treballa- ha passat anteriorment amb altre Mentre, la senyora Carmencar una concentració enfront de les que es destinen a personal que sol dors podent ser els seus llocs su- personal traslladat a aquest torn. Franco sí que té memòria històrica.Catalunya. Setembre de 2007 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITAT Un nou model de privatització, quan empresa pública no és servei públicConveni deBanca, un sítàctic Contra la privatització de Pepe Berlanga lInstitut Català de la SalutE l passat mes de juny, la CGT, conjuntament amb CCOO iUGT, va signar el XXI ConveniCol·lectiu estatal que ha de regir les en fer-ne empresa públicacondicions sociolaborales dels tre-balladors i treballadores del sector Federació de Sanitat CGTbancari per als pròxims anys. Catalunya A primera vista pot semblar una Efita sense importància, no obstant ncara que sembli un contra-això, aquesta actuació va ser adop- sentit, la conversió de lIns-tada després que en els diversos te- titut Català de la Salut (ICS)rritoris els sindicats sectorials que en empresa pública (que no és elconformem la Federació decidís- mateix que servei públic) suposasim en nodrides assemblees dafi- linici de la seva privatització.liats subscriure lesmentat acord. A finals dels anys 80, Reagan i Les circumstàncies en les quals Thatcher van començar el desman-es va produir aquesta determinació tellament de la medicina pública ino deixen de ser especials. És la la seva privatització. El 1991, lIn-primera vegada que la CGT signa forme Abril a lEstat espanyol jaun Conveni daquesta envergadura, proposava les formes de gestió pri-àmbit estatal i sectorial, el qual a vades per als centres sanitaris. Pelmés és daplicació a més de rebuig que va produir es va retirar110.000 assalariats repartits per com a pla i els consorcis, funda-tots els territoris que conformen cions, concessions i externalitza-lEstat espanyol. Segurament, algú cions shan anat aplicant com a fetspensarà que és sens dubte insufi- consumats. La cirurgia rendible icient, fins i tot que no era necessà- les proves diagnòstiques es derivenria la signatura del nostre sindicat, massivament a la privada. Les in-opinions respectables, però el con- versions tecnològiques en els cen-junt de lafiliació ha considerat que, tres públics shan aturat i no es re-a pesar daixò, la CGT modelava la noven els aparells. A lEstatnostra presència en el sector ator- espanyol hi ha continuïtat entre elsgant conformitat als acords arri- primers governs del PSOE, els delbats. PP i el de Zapatero en el fet dasfi- Si bé els continguts finalment xiar financerament la despesa pú-aconseguits no són la totalitat del blica social i la sanitària en particu-que reclamàvem en la nostra inicial lar.plataforma de negociació, no és La mesura més eficaç per provo-menys cert que amb la signatura car el deteriorament és la congela- nitari públic es dedicava a concerts taris i, sobretot, quins beneficis ob- proveïdor dassistència sanitària,hem recuperat capacitat adquisitiva ció o reducció de la despesa sanità- privats. Ara, el Tripartit "desque- tindran del seu negoci. Se sap que subjecte al dret privat i privatitzanti es garanteix aquesta per als anys ria pública, la qual cosa produeix rres" de Montilla té al Parlament el model serà de concessió dobra la titularitat dels serveis sanitaris,futurs. la sobrecàrrega dels serveis, laug- un projecte de llei per convertir pública o concessió administrativa, amb capacitat dendeutament i ob- De la mateixa manera, no deixa ment de les llistes despera diag- lInstitut Català de la Salut (ICS) en el que permetrà per primera vega- tenció de beneficis, és un clarde ser simptomàtic que recuperem nòstiques i quirúrgiques i el dete- un proveïdor més de lassistència da les empreses privades gestionar exemple de política neoliberal quela perduda clàusula de revisió i ac- riorament global de la qualitat. sanitària, lligat al dret privat i per- directament parcel·les del Servei augmentarà les diferències socialstualització salarial amb caràcter re- Però si a la despesa sanitària públi- dent la titularitat dels serveis sani- Català de la Salut amb un clar entre qui pugui pagar la sanitat pri-troactiu, que havíem perdut pel ca li restem la despesa farmacèuti- taris de la Seguretat Social a Cata- afany de lucre. En definitiva, es vada, i una sanitat de caràcter as-camí fruit de les nefastes negocia- ca, que és el 20% i la més gran de lunya (amb capacitat per tracta de seguir les orientacions de sistencial a lestil EUA que ha de-cions que en períodes anteriors ha- la UE15 (per la capacitat de pressió endeutar-se i sense haver de sotme- lOrganització Mundial del Co- mostrat ser un fracàs en termes devien mantingut altres sindicats, de la patronal farmacèutica), lla- tres a cap intervenció prèvia). Tot merç (OMC) i lAcord General de salut de la població i en termessent aquesta reivindicació un dels vors ja la nostra despesa sanitària això pot suposar el cop definitiu a Comercialització de Serveis econòmics per encarir el productecavalls de batalla de la Confedera- pública no farmacèutica en propor- la sanitat pública catalana i a les (AGCS) pel qual seran les multina- final en introduir tantes empresesció General del Treball i que hem ció al PIB és la pitjor de la UE15. condicions de treball dels treballa- cionals a través de la gestió dels es- intermediàries amb cap altre objec-estat defensat sols en les taules de Amb la reducció de pressupost ve dors i treballadores de lICS. tats les qui obtindran els beneficis tiu que lobtenció de beneficis. Elnegociació des que hi vam accedir la reducció de llits hospitalaris fins de la privatització dels serveis pú- projecte de llei introdueix també lalany 2002 . a 3,71 llits per cada mil habitants Per què sestà contra la blics i faran de la salut un negoci. contractació de personal laboral, Tal com va manifestar el nostre (2,4 públics), el nombre més baix privatització encoberta Les propostes de reforma sanità- no estatutari, i proposa la circula-secretari general en lacte de la sig- en tota la UE15, i continua baixant. ria de la Conselleria de Salut i la ció de treballadores i treballadorsnatura, aquesta no implica cap ces- Pensem que el nombre de personal de lInstitut Català de seva responsable Marina Geli entre centres i serveis de diferentsió de drets com succeïa en etapes sanitari per llit en la privada és un la Salut (ICS)? estan cada vegada més pròximes titularitat, sigui pública o privada.anteriors, havent aconseguit un terç del de la pública. Un altre fac- El govern del Tripartitt va assumir als sectors empresarials partidaris Aquesta és la proposta que presen-guany net que beneficia tots els tre- tor és lelevada temporalitat del en el Pacte del Tinell el compromís de la desregulació del sistema pú- ta la XHUP, la patronal sanitària,balladors i les treballadores, sobre- personal, que en la sanitat pública de millorar les condicions assisten- blic, que plantegen que els incre- que la Conselleria de Salut, co-tot els que menys guanyen. catalana supera el 30% de la planti- cials i de treball en la Sanitat du- ments de la despesa sanitària no mandada pel PSC està disposada a Consegüentment i partint de la lla. rant aquesta legislatura. No obstant són assumibles, ocultant que Cata- aprovar per Llei en el Parlament depremissa que no ens és possible en Des de la CGT es denuncia la això, i a pesar de manifestar a la lunya és el país de la Unió Europea Catalunya.una única jugada solucionar tots els política privatitzadora de la Sanitat premsa que es construiran més amb menor despesa del PIB en Sa- Un govern desquerra nacionalantagonismes arrossegats detapes Pública a Catalunya, tant per part hospitals, com el del Baix Llobre- nitat i la menor ràtio metge / infer- (PSC, ERC, ICV) no pot destruir laanteriors, amb aquesta signatura es de CiU com del Tripartit, on lany gat i serveis datenció primària, mera per habitant. sanitat pública, resultat de les llui-dóna un punt dinflexió. 2002, ja el 40% del pressupost sa- amaguen la titularitat dels propie- La Llei per convertir lICS en un tes del moviment obrer al llarg del 8 Catalunya. Setembre de 2007

×