Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Maig 2007 • número 86 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat   www....
Editorial                                                            EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA  ...
REPORTATGE                                                                                                                ...
REPORTATGE                    Les inversions per a Defensa en els pressupostos de l’Estat espanyol representen            ...
REPORTATGEdel molt discutible transvasament        militar. Ho justifiquem pel fet que      en un sol comandament els coss...
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                          ...
TREBALL-ECONOMIA                              E N T R E V I S T E S                                                       ...
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Catalunya 86 Maig 2007

408
-1

Published on

Catalunya 86 Maig 2007

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
408
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Catalunya 86 Maig 2007

  1. 1. Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Maig 2007 • número 86 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat
  2. 2. Editorial EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Per l’abolició de l’exèrcit Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS i el capitalisme mundial • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona aquesta tendència cada cop més Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 clara de militaritzar la policia i con- FEDERACIONS COMARCALS vertir en policies els militars. En el terreny de les mobilitza- Anoia cions específiques contra el capita- Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 lisme i les seves institucions, cgtanoia@yahoo.es aquest cas es veurà, un cop més Baix Camp/Priorat en al reunió del G8 que tindrà lloc a Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net Alemanya del 6 al 8 de juny. S’hi Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 trobaran els caps destat i de go- Baix Llobregat vern dels set països més rics del Cra. Esplugues, 46 planeta: Alemanya, Canadà, Estats 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgt.es Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 Units, França, Itàlia, Japó i el Regne Unit, més Rússia. Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de Montserrat S’ha fet una crida a la mobilitza- Tel. 93 778 04 93 ció internacional contra la cimera i Baix Penedès tingueu ben clar que qui tindrà el Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 monopoli de la violència contra els cgt.baix.penedes@gmail.com opositors que vulguin mostrar la Barcelonès Nord seva oposició, al costat de la poli- Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@wanadoo.es cia, serà un cop més l’exèrcit. Un Tel. i fax 93 383 18 03 cop més, units en aquesta guerra Garraf-Penedès total contra la humanitat que és el Lepant, 23, baixos 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org capitalisme. Tel. i fax 93 893 42 61 Maresme Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es La CGT de Catalunya va aprovar pressat de mil maneres diferents a Còmic - Ácido Crítico Tel. i fax 93 790 90 34 en el seu darrer congrés a Sant l’estament militar. És per això que Vallès Oriental Joan Despí la proposta de no fer en aquest “Catalunya”, en col·labo- Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com cap declaració de renda als seus ració amb l’Assemblea d’Objecció Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 locals que no inclogués l’objecció Fiscal de Catalunya, incloem un re- fiscal. Era un pas més, només, en portatge sobre el tema i indicacions FEDERACIONS INTERCOMARCALS aquest objectiu que els nostres es- de com es fa. A més, hi teniu els Girona tatuts apunten en el Títol I, Article projectes alternatius a què es Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a segon, e), quan diuen que “la CGT poden dedicar els diners si decidiu 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 de Catalunya es proposa la promo- fer l’objecció. Ponent ció i organització d’activitats enca- Algú deia que el capitalisme és Av. Catalunya, 82è minades a potenciar nous models l’estat de guerra permanent... i és 25002 Lleida - lleida@cgt.es Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 socials antimilitaristes que possibi- així. Per això el rebuig contra l’exèr- Camp de Tarragona litin l’abolició de l’Exèrcit”. Un pas cit s’ha expressat sempre des de Rambla Nova, 97, 2n 1a més, només, en el rebuig històric i les posicions llibertàries i anarquis- 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 constant que la classe obrera i els tes, alhora qe se’n rebutjava el ca- sectors populars catalans han ex- ràcter d’institució piramidal, verti- FEDERACIONS LOCALS pressat a l’exèrcit al llarg dels se- cal, masclista, autoritària i gles XIX, XX i XXI. Des del rebuig a assassina, una institució que l´’unic Barcelona Via Laietana, 18, 9è les quintes fins a la mal anomena- que busca és asseurar el domini 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org da Setmana Tràgica, de la deserció d’una classe sobre l’altra i d’uns es- Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 a l’objecció de consciència, la in- tats sobre els altres, alhora que Manresa Circumval·lació, 77, 2n submissió i el rebuig divers i ex- possibilita el control social en 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el divendres 20 d’abril Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, Mireia del 2007. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: Josep M. Yago, Mariona Parra, Miquel-Dídac Piñero, Ràdio Sabadell Bronca, Pep Juárez, Andreu Barnils, Antifa Hospitalet, Laura Vicente, Mireia Gaza, Estatotfatal, Soles “Nosaltres, joves nascuts en la Unió, 59 no Podem, Plataforma en Defensa de la Barceloneta, Comissió Conf. Chiapas, Les Dones Compten, democràcia de l’amnèsia, 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com CGT la Safor, Vicent Martínez, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: educats amb Heidi i abocats a Tel. i fax 93 745 01 97 Dídac Salau, Tarragona Patrimoni de la Pau, Lídia Peso, Antonio Aranda i Gabriel Villanueva. Il·lus- les ETT, fa més de deu anys que Terrassa tracions: (portada) Cinta Fosch. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. ho intentem. Això d’intentar Ramon Llull, 130-136 Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 canviar el món” 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 cronocata@cgtcatalunya.cat David Fernández, dins “Cròniques del 6” Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Pedrissos, 9 bis Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" 08211 Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: cgt.castellar@terra.es - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Tel. i fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Maig de 2007
  3. 3. REPORTATGE Ni un euro per a la L’objecció fiscal a la despesa militar és un guerra, ni un cèntim per acte de desobediència que pren tot el seu a l’exèrcit. Perquè no sentit en un món ple d’exèrcits i de guerres en volem ser còmplices OBJECCIÓ FISCALUna nova campanya de Renda, una nova campanya d’objecció fiscalText: Josep M. Yago Suau; foto: a un segment molt concret de la po-Tarragona Patrimoini de la Pau blació (homes, entre 18 i 35 anys, abans danar a la mili, no classifi- cats com a inútils); daltra banda, enQuè és? una definició tan genèrica, hi caben molts plantejaments diferents (i aLObjecció de Consciència a les vegades tan contradictoris com elDespeses Militars o Objecció Fis- dels qui realment no volen que hical és un acte de desobediència hagi exèrcits i el dels qui tant selscivil, és la no-disposició a col·labo- en dóna, sempre que no els obliguinrar amb lEstat en la preparació de a anar-hi, o el daquells altres que elguerres i el manteniment de les- que volen és un altre exèrcit i unatructura militar, desobeint activa- altra bandera), arguments vàlids,ment en el moment de realitzar la però difícils dagrupar ideològica-declaració de renda. Consisteix, ment, i la reunió dels quals consti-tècnicament, a desviar una part da- tueix una limitació de contingut.quests impostos a un projecte que Afortunadament, aquesta constric-treballi en la defensa dun progrés ció lestan superant un nombre desocial i solidari. persones cada cop més gran, que El finalitat de lobjecció fiscal és veuen en lexèrcit una veritablela total eliminació dels exèrcits i el amenaça, independentment que s-seu entorn militar industrial mitjan- hagi danar o no a servir-hi física-çant una reducció progressiva de la ment.despesa militar. Fent objecció fiscalmostrem el rebuig social que tenen Un exèrcit adequat alsla despesa militar en particular i el nous temps?militarisme en general, al mateixtemps que ens solidaritzem amb tot A lexèrcit, actualment i de cara a latipus de lluita pel progrés social que obligatori. Pot ser que a la Suècia són, com va dir Einstein, els precur- Aquesta visió reduccionista de societat, se li està atribuint una fun-es dóna en la nostra societat, com daquell moment això fos suficient, sors dun món sense guerres, i no l’objecció de consciència limita la ció humanitària desinteressada -han sigut lobjecció de consciència i però els objectors i les objectores nhi ha prou de no anar a la mili. possibilitat pràctica de ser objector aquest és el cas dels "cascos blaus"la insubmissió. com a forces de protecció civil en Amb els diners desviats per lob-jecció fiscal es promou el treball OPINIÓ: Alguns arguments per tenir en compte diversos conflictes arreu del món, ajuda en catàstrofes naturals, etc.-,per la pau, la justícia social, la coo- a favor de lobjecció de consciència fiscal però en realitat continua responentperació al desenvolupament, els a interessos polítics i econòmicsdrets humans, etc., i es fomenta que SIOF, Justícia i Pau plantejar-se la posició de cada ho està fent des de lany 1984, i dels països desenvolupats, que ac-aquests diners siguin per ells matei- persona sobre les despeses mili- aquest any ho tornarà a repetir, tuen com a àrbitres i policies delxos una altra forma dantimilitaris- Aquest any, altre cop, lEstat ha tars. malauradament: les guerres con- nou ordre mundial.me. Amb els diners es fan realitat elaborat uns pressupostos una Hi ha dues possibilitats: col·la- tinuen a tot el planeta, nacaben I no és que no se’ls reconeguinprojectes que no reben subven- part substancial dels quals es de- borar-hi o no col·laborar-hi. LEs- unes i en comencen daltres; la els comportaments que hi ha hagut icions, projectes que permeten con- dica a despeses militars (mireu tat no ho voldrà acceptar. Intenta- investigació militar no satura, ja els riscos soferts, però és evidenttinuar treballant per una societat les dades de la pàgina 5). Els di- rà sotmetrens i sha de que tots desitgen tenir larma que la preparació militar no és lamés justa i equitativa. ners daquests pressupostos els reconèixer que és poderós, a la més poderosa amb afany de més adequada per fer feines de pro- hem de posar totes i tots els ciu- seva manera, però igualment sha poder -a la vegada que el seu co- tecció civil, sense comptar la valo-Àmplia l’objecció de tadans. de ser conscient que quan el món merç augmenta, sobretot en paï- ració de parcialitat i el tractamentconsciència Una part important ja ens lhan està a punt de ser destruït només sos subdesenvolupats- per a una desigual segons els interessos en treta mitjançant els impostos in- per culpa de larmament emma- submissió i un control millors de joc que shavien de protegir (Somà-Va ser al començament del segle directes (IVA, essencialment), gatzemat, quan els militars van la població civil. lia, Israel, Iraq, Bòsnia...).XX, a Suècia, quan es va conèixer daltres els obtenen mitjançant adquirint cada vegada més pes Sota aquestes realitats fem Aquest i altres arguments són elsper primera vegada el dret a lobjec- lanomenat "deute públic", però econòmic dintre del sistema nostre el desig de treballar pel que defensen les organitzacions queció de consciència. Les lleis (i les- una altra part és la que nosaltres mentre diuen que cedeixen pes Desarmament, la Justícia i la Soli- defensen l’objecció fiscal a les des-panyola nés una bona prova) conti- posem directament en els comp- polític, hem dassumir la nostra daritat Internacional, amb un peses miitars per continuar dema-nuen dient que reconèixer tes dHisenda a través de limpost responsabilitat individual per tal compromís ferm de continuar en- nat que marquen la casella que co-lobjecció de consciència es redueix sobre la renda. daconseguir que això canviï. davant malgrat tots els obstacles rrespongui per tal que els nostresa acceptar que un home, en algunes Aquest és un bon moment per Un nombre important de gent que intentin posar-nos. diners no vagin destinats als exèr-condicions, no vagi al servei militar cits.Catalunya. Maig de 2007 3
  4. 4. REPORTATGE Les inversions per a Defensa en els pressupostos de l’Estat espanyol representen el 32 per cent del total de les inversions de l’Estat (3.195 milions d’euros) Una anàlisi sobre la despesa militar de lexercici 2007 Pere Ortega (Materials de tigi, aconsellen la inclusió de les nades al desenvolupament de nous Treball núm. 30, gener 2007) despeses militars repartides per al- equips darmaments, bona part en el tres ministeris en la despesa militar marc de col·laboració amb altresE l Projecte de pressupostos de total. països europeus: lavió de combat lEstat espanyol per al prò- La despesa militar total, englo- Eurofigther, lhelicòpter de combat xim any 2007 ha estat apro- bant les partides esmentades repar- Tigre, els míssils Iris i Taurus, lavióvat en el Congrés de Diputats. Un tides per la resta de ministeris, aug- de transport militar A400-M, i al-any més hem escoltat paraules en- mentarà un 5,1% respecte a lany guns de nous que sorgeixen, com elceses en boca dels parlamentaris 2006 i representa un 5,5% sobre el gegantí Obús de 155 mm o els vai-que els han dut des de labstenció al total del pressupost de lEstat. Un xells de projecció estratègica, des-vot negatiu als pressupostos. Els increment per sobre del 3,2% pre- embarcament i proveïment BAC imitjans de comunicació també han vist de creixement del PIB per al BAM per projectar intervencionsrecollit aquest debat, per al qual no 2007, percentatge sobre el qual es militars a lexterior, que units a lahan faltat opinions crítiques. Però, basarà laugment dels salaris dels resta darmaments representen unacom és costum, ningú, absoluta- treballadors. Aquesta realitat con- sagnia per a leconomia del paísment ningú, ha esmentat les desor- tradiu els raonaments del ministre (Taula 3).bitades despeses militars dintre dels deconomia, el Sr. Solbes, quan afir- Aquesta qüestió de les inversionspressupostos, que en el seu conjunt ma que són uns pressupostos amb militars és el principal desgavellrepresenten lastronòmica xifra de una forta dedicació a aspectes so- polític de lactual govern del PSOE,17.977.230.000 d’euros, 49,25 mi- cials, amb assignacions que aug- i és una mostra evident de la derivalions deuros diaris (8.194 milions menten respecte a anys anteriors en militarista en què es troba immersde pessetes), cosa que equival a 423 seguretat social, habitatge, educa- l’Estat. De les inversions la princi-euros lany per habitant de lEstat ció i sanitat. Certament, les assigna- pal partida és la dedicada a R+D(vegeu Taula 1). cions daquestes partides augmen- militar, que es comptabilitza en el Lanàlisi que realitzem cada any ten, però si observem un dels capítol VI d’inversions dels pressu-sajusta al criteri dincloure aquelles aspectes que tenen la comesa dim- postos i representa una cinquenapartides militars que es troben re- pulsar el desenvolupament del país, part (20%) del total de la R+D departides per altres ministeris, com les inversions en infraestructures lEstat (Taula 4), destinada a lessón: les classes passives militars, per a transport, habitatge i urbanis- noves armes que es fabriquen a Es-els militars que han passat a la re- me, llavors cal desmentir el minis- panya, la qual continua sorgint, deserva o són pensionistes; les quotes tre Solbes, ja que les inversions per manera inexplicable, del Ministerisocials dels militars de lInstitut So- a Defensa representen el 32% del dIndústria, Comerç i Turisme, i elcial de les Forces Armades; la R+D total de les inversions de lEstat. Un seu destí és proveir dajudes les in-militar que es comptabilitza en el percentatge escandalós. Les inver- dústries que les desenvolupen. HoMinisteri dIndústria; la contribució part proporcional dels interessos de ri de Defensa és una pràctica comu- sions militars reals del pressupost denunciem any rere any, és una ma-a l’OTAN del Ministeri dExteriors; lendeutament de lestat en Defensa. na a la majoria dels estats. Els ma- per a l’any 2007 sumen la quantitat nera encoberta de subvencionarel cos paramilitar de la Guàrdia Això no tindria justificació per la teixos Estats Units no inclouen les de 3.195 milions deuros, una terce- mitjançant recursos públics les em-Civil, a càrrec del Ministeri de lIn- despesa ordinària de manteniment despeses de les seves forces militars ra part del total de les inversions de preses privades. I llança seriososterior. Aquestes partides, la mateixa dels exèrcits, però sí que la té, com a lIraq i a lexterior en el pressupost lEstat. Si sobserva la Taula 2, sa- dubtes des dun punt de vista econò-Aliança Atlàntica les assumeix com després veurem, a causa de l’alt del Pentàgon. És per aquest motiu precia lenorme pes dels aspectes mic, perquè investigar per produira militars i recomana la seva inclu- percentatge dedicat a les inversions que tant l’OTAN com el SIPRI militars sobre el total dinversions armament resulta de dubtosa efi-sió com a despesa de les forces ar- militars. Que la despesa militar dEstocolm, un dels instituts din- del Pressupost de lEstat espanyol. ciència, per molt que ho afirmin elsmades. Nosaltres, a més, afegim la sigui molt superior a la del Ministe- vestigació per a la pau de més pres- Inversions que cada any van desti- defensors del militarisme, a causa T A U L E S Taula 1. La despesa militar inicial a l’Estat espanyol la Policia Nacional, la quantitat ressenyada respon a l’increment pre- Inversions Defensa 3.300,02 3.195,48 vist respecte al 2006. Ministeri de Foment 4.909,00 5.238,07 (anys 2006-2007) (en milions d’euros corrents) Resta de ministeris 1.129,21 1.556,61 DADES 2007 Conceptes Any 2006 Any 2007 Increment Defensa respecte a l’any 2006: 8,12% Total inversions Estat 9.338,23 9.990,16 Increment del total de despesa militar respecte a l’any 2006: 5,10% Ministeri de Defensa 7.416,53 8.052,76 % del total de la despesa militar respecte al pressupost total: 5,53% Inversions 2007 en Defensa representa el 32% total Estat i el 61% Org. autònoms del Ministeri de Defensa 1.232,15 1.282,19 % de la despesa militar respecte del PIB 2007: 1,73% respecte de Foment Centre Nacional d’Intel·ligència 208,57 241,57 Despesa militar&dia: 49,25 milions de € (8.194 milions de pessetes) Total Defensa 8.857,25 9.576,52 Despesa militar per càpita/any: 423 € (70.381 pessetes) Classes passives militars 2.993,18 3.102,21 ISFAS (Altres Ministeris) 587,80 563,62 % I+D militar respecte al total I+D: 19,80% Taula 4. R+D Militar 2006-2007 % inversions militars respecte al total inversions: 32% Guàrdia Civil (Ministeri d’Interior) 2.364,38 2.657,51(1) (en milions d’euros corrents) R+D militar (Ministeri d’Indústria) 1.358,01 1.225,06 OTAN i UEO (Ministeri d’Afers Exteriors) 8,83 7,79 Taula 2. Inversions 2006-2007 ANYS 2006 2007 Total Defensa criteri OTAN 16.169,45 17.132.71 (en milions d’euros corrents) Interessos del Deute Públic 954,98 844,52 Ministeri de Defensa i OO.AA. 325,88 361,04 TOTAL DESPESA MILITAR 17.124,43 17.977,23 Ministeri Any 2006 Any 2007 Ministeri d’Indústria 1.358,00 1.225,06 (1) El pressupost de la Guàrdia Civil per a l’any 2007 s’ha unificat al de TOTAL 1.683,88 1.586,10 Aquest article és del Centre dEstudis per la Pau J. M. Delàs · http://www.justiciaipau.org/centredelas/4 Catalunya. Maig de 2007
  5. 5. REPORTATGEdel molt discutible transvasament militar. Ho justifiquem pel fet que en un sol comandament els cossos què es troba immers lEstat espan-de la tecnologia militar per a lús aquest cos té un clar caràcter para- de la policia i la guàrdia civil, i els yol a causa dels compromisos deri- Projectes alscivil. I moralment reprovable desdel punt de vista social, ja que militar, té encomanades missions de seguretat nacional considerades seus pressupostos també shan uni- ficat. vats destar associat a lAliança Atlàntica i a lincipient pol militar quals destinaraquesta mateixa investigació dedi- estratègiques, com vigilància de Si en el futur es produeix la bona que sestà creant a linterior de la els diners decada a usos civils aportaria més be- fronteres i costes. I, a més, els seus notícia de labandó del caràcter i de Unió Europea, que disparen la des-neficis. Daquí la nostra crítica a la integrants es regeixen per lorde- les missions militars del cos, no pesa militar dels països membres l’objeccióineficiència econòmica dels pro-ductes que sinvestiguen, perquè nodesenvolupen beneficis decono- nança i la disciplina militars. Però també és cert que, entre les mis- sions que tenen assignades, n’hi ha dubtarem a restar la despesa de la Guàrdia Civil com a militar, ja que seria una bona notícia anunciar que en ambdues estructures militars i que, amb els Estats Units d’Amèri- ca al capdavant, empenyen la des- E l projecte comú de l’Assem- blea per l’Objecció Fiscal de Catalunya, enguany coincidint ambmia descala i és dubtós que pro- una bona part que no són militars Espanya gaudeix duna despesa pesa militar mundial a les xifres el del Moviment d’Objecció dedueixin un transvasament de tec- relacionades amb la seguretat ciu- militar inferior. del final de Guerra Freda Consciència a nivell de tot l’Estat,nologia a la indústria civil. Malgrat tadana, com el tràfic de carreteres o La despesa militar a Espanya és, (1.150.000.000.000 de dòlars és el suport a:això, es continua ajudant les indús- la lluita i prevenció de la delin- any rere any, un enorme pou negre anuals el 2005).tries de guerra mitjançant uns re- qüència criminal. on es dipositen recursos sense raó Una bogeria que només benefi- L‘objecció a diferentscursos que, de retorn, es comptabi- Cal afegir que és una important aparent que ho justifiqui. Quins cia les butxaques de l’anomenat estats d’Amèricalitzen com un ingrés i amaguen un reivindicació del personal del cos són els perills i amenaces que re- "complex militar industrial", con-dèficit més gran del pressupost pú- labandonament del caràcter mili- cauen sobre el territori espanyol glomerat on es barregen els inte- Llatinablic. tar. Aquest any hem assistit a un per justificar aquestes milionàries ressos i corrupteles dels accionis- Lobjecció de consciència i la in- Mereix un comentari la inclusió primer símptoma en aquest sentit: xifres? Aquesta situació més aviat tes de les indústries de guerra i submissió al servei militar obliga-de la Guàrdia Civil com a despesa per primera vegada shan unificat obeeix a la inèrcia i dinàmica en dalguns militars i polítics. tori són campanyes polítiques joves i emergents a nombrosos estats d’Amèrica Llatina. Paraguai, Equador, Guatemala, Bolívia... i, sobretot, Colòmbia i Com fer objecció fiscal Xile (estats, els darrers, en els quals es centrarà principalment, la cam- panya) estan vivint processos de signe antimilitarista i noviolent de a les despeses militars gran interès, que es desenvolupen i creixen, en molts casos, malgrat circumstàncies ambientals força desfavorables. Oferir suport solidà-Com fer la nostra declaració de que únicament volen els papers de riament a aquestes iniciatives ésrenda amb Objecció Fiscal la declaració i cap altre. És llavors una aposta de força utilitat en el quan cal explicar que ja ho sabem, context llatinoamericà, alhora que1) El primer pas és omplir la decla- però que com que nosaltres estem una excel·lent oportunitat per en-ració de renta. Per fer-ho, es pot fer fent objecció fiscal (i podem apro- fortir lligams dunió entre antimili-a mà o bé amb el programa fitar per explicar a la persona que taristes dels dos costats de l’Atlàn-PADRE. Els altres mètodes (con- ens atén en què consisteix) i que tic. Compte: 2013 0427 28firmar la declaració per telèfon o per tant, volem posar al sobre de la 0200758022per internet) no permeten incloure declaració els tres documents: la D’altra banda, des de la Secreta-lobjecció fiscal. declaració, la carta dobjectors i el ria d’Acció Social de la CGT-Declaració feta a mà (impresos de comprovant bancari. Recordeu que també s’ha sonat la possibilitat dela declaració) un dels principals objectius és el destinar els diners a dos projectes Una vegada feta la declaració de ressò públic per la qual cosa cal de solidaritat i resistència:renda fins la quota líquida es posen contemplar lliuraments col·lectiusles retencions de l’IRPF i dels de la declaració amb OF. Suport als treballadorsbancs i a continuació la quantitat d’Iberia al Pratde objecció fiscal, -fixa (normal- 5) Finalment, us preguem domplirment 84,00 euros)- o percentual el cens dobjector/a fiscal que es Tres afiliats de CGT, treballadors(5,5%, veure a continuació com es troba a la mateixa pàgina web de del handling de l’aeroport del Pratcalcula)- i es col·loca a qualsevol lobjecció. També podeu demanar a Barcelona han estat sancionatsde les caselles que queden lliures que us el facilitin en paper. Aquest por l’ocupació de les pistes el 28 de–de la 743 a la 749-. A continuació cens és purament estadístic i ser- Juliol del 2006. Un total de 59 tre-acabem la declaració calculant la veix per veure levolució de lob- balladors han estat els sancionats, iquota resultant. jecció fiscal a casa nostra. la distribució ha estat la següent: a-Declaració amb el programa 9 treballadors 60 dies, a 25 treballa-Padre: simprimeix des del mateix progra- cificar en el concepte de lingrés: 6) Si necessiteu suport i/o assesso- dors 45 dies i a 25 treballadors Els passos que sexpliquen a ma PADRE. Aleshores, es va a la Ingrés provinent de lobjecció fis- rament per omplir la declaració, més, 16 dies. No els podem deixarcontinuació són per fer la declara- casella del Pla Prever, on hi hem cal 2006 i cal guardar el compro- per qualsevol dubte i/o per incidèn- sols a uns treballadors que van ac-ció amb objecció fiscal des del anotat el valor de la nostra objec- vant que lentitat bancària ens faci- cies posteriors podeu contactar tuar amb dignitat. Número deprograma PADRE. ció, i es ratlla el text explicatiu de lita. amb el SIOF (www.objecciofis- compte: 2100-0547-53-La manera daplicar-los és indife- la casella i damunt shi anota: Per cal.org) Rivadeneyra, 6, 10è 08002 0200211290. Poseu qui fa l’ingrés.rent del mètode que shagi utilitzar objecció fiscal a les despeses mili- 3) A continuació ja només queda Barcelona, tel. 933 17 61 77, faxper omplir la declaració: directa- tars. Cal tenir en compte que sha omplir la carta dobjector/a fiscal 934 12 53 84, obfical@pangea.org Supor al Centre Socialment al programa o bé baixant les de fer el mateix procediment en les adreçada al ministre dHisenda que o amb els grups de la vostra locali- Ocupat Can Viesdades dinternet. dues còpies de la declaració que sadjuntarà a la declaració junt amb tat i/o voltants:I. Un cop omplerta la teva declara- imprimeix el programa PADRE el comprovant de lingrés a lentitat. -Barcelona, Assemblea d’Insubmi- El Centre Social Autogestionat Canció amb les dades corresponents, (una còpia per a ladministració i Aquest imprès pots descarregar-los sos, 699 04 99 62 Vies va ser okupat el 10 de maig decal anar fins a la casella del Pla laltra per a linteressat). de la pàgina de lobjecció fiscal: -Girona, OFiscal de Girona 1997 per joves del barri de Sants enPrever (747). Cal clicar sobre http://www.objecciofiscal.org o bé CEDRE, 972 21 99 16 resposta a la manca d’espais onaquesta casella i sobrirà una altra 2) Acabada la declaració cal in- adreçar-te als punts dinformació -Tarragona, Tarragona Patrimoni poder realitzar activitats tant definestra. En la primera casella cal gressar la quantitat de lobjecció sobre objecció que figuren a la pà- de la Pau, caire lúdic com polític, entre ellesposar-hi el valor de lobjecció (per fiscal (en el cas de lexemple, els gina web. http://usuaris.tinet.org/tgnapau, l’antimilitarisme. Ara, el centreexemple, 84 ) Automàticament el € 84 ) al compte corrent dalguna € 977 22 14 58 esta en perill de desallotjament, di-programa PADRE haurà compta- entitat de caràcter social, solidària, 4) El següent pas és anar a lliurar la -Sant Cugat del Vallès, CASC verses organitzacions i col·lectiusbilitzat aquesta deducció i en el re- pacifista, benèfica, de promoció declaració a qualsevol delegació casc@nodo50.org com la CGT de Catalunya i d’altressultat de la teva declaració ja hi dels drets humans, etc., però asse- dHisenda o bé a qualsevol oficina -Manresa, bagesof@lamalla.net del barri de Sants s’han personathaurà aplicada lobjecció fiscal. gurant-te que està legalment regis- bancària. En fer-ho, tant a lun lloc -Tàrrega, oftarrega@hotmail.com, com a part implicada en aquestaII. Un cop acabada la declaració, trada i disposa de NIF. Sha despe- com a laltre, segurament et diran 659 43 86 71 causa. Número de compte: 3025- 0001-13-1433357885.Catalunya. Maig de 2007 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA El sector de l’auto La lluita a SAS és i ha estat exemplar, amb posa el moviment una plantilla que ha deixat clar que ningú obrer entre l’espasa no pot xafar les treballadores i treballadors i la paret Millores socials i crítiques a Pagans perquè “està al costat dels rics” L’acord a Clece atura laNou secretariata la Federació vaga de neteja a Girona Text: Col·lectiu Catalunya: foto:Comarcal del Carlus Jové vindicacions i també perquè tin- guem més personal, perquè aixíBaix Llobregat millori la neteja de la ciutat i hi sur- L es treballadores de lempre- tin guanyant els ciutadans», vaE l passat 14 d’abril, la Federació Omarcal de la CGT del BaixLlobregat va elegir el seu nou Se- sa de neteja Clece (amb una plantilla de 160 persones) i els responsables de la companyia destacar una de les treballadores més actives durant les protestes. De totes formes, hi ha un ele-cretariat Permaent, que està format van arribar el 10 dabril a un princi- ment negatiu en el resultat final deper les següents persones: secretari pi dacord i van posar punt final a la la vaga: Les treballadores no hangeneral: Enrique Fernández; secre- vaga que feia cinc setmanes que aconseguit lobjectiu que pretenientari d’Organització: Manuel Muri- afectava centres mèdics, centres amb aquesta vaga, que era tenir unllo; secretari d’Acció Sindical: An- educatius, instal·lacions esportives augment de 300 euros perquè eltonio Casado: secretari d’Acció i centres cívics de Girona. Després seu salari base és de 719 euros.Social: Juanjo Álvarez; secretari de de 14 hores de reunió, Treball va Enrere queda un conflicte que haFinances: Manuel Martín Andon: anunciar lacord, que els treballa- marcat lactualitat de Girona durantsecretari de Comunicació: Antonio dors i les treballadores havien da- 36 dies, un conflicte en el qual laAranda; secretari de Formació: provar posteriorment en assem- CGT sha implicat a fons, especial-Bruno Valtueña; i secretari de Jurí- blea. ment des del Sindicat de Neteja, endica: Vicens Costa. Després de 36 dies de vaga la el qual la plantilla en lluita ha orga- mediació del Departament de Tre- nitzat tot un seguit dassemblees,V Congrés de la ball va donar els seus fruits i des- prés duna reunió maratoniana, tant -Negociacions per centre: esta- lempresa Clece, realitzada al local accions i mobilitzacions, malgrat la postura de lAjuntament encap-CGT de Balears lempresa com el Comitè de Vaga blir un calendari de negociacions de la CGT, va aprovar el dia 11 per çalat per lalcaldesa del PSC Anna van acceptar signar la proposta que amb els representants de cada un majoria desconvocar la vaga –90 Pagans, que sempre ha estat al cos-E nguany farà quatre anys des de la celebració del IV Congrésde la CGT de les Balears, que va el govern català els havia presentar la setmana anterior. Lacord inclou diverses mesures dels centres, amb la finalitat de ne- gociar condicions de treball més bones i en especial lincrement de persones hi van votar a favor i 15 en contra. Les treballadores i les representants del Comitè van avi- tat de lempresa i no de les treballa- dores, i malgrat lactitud tancada de lempresa, la seva postura repressi-tenir lloc els dies 21 i 22 de novem- socials: plantilla fixa en funció de les ne- sar que "La lluita continua perquè va i la seva vulneració del dret debre d’aquell any. Així doncs, en -Ocupació estable: transforma- cessitats de cada centre. volem fer caure la Pagans, farem vaga en contractar esquirols per su-compliment del que recull l’article ció de contractes temporals a inde- -També sha assolit un permís de una campanya contra Anna Pagans plir les vaguistes.48 dels Estatuts de la CGT de Bale- finits abans del 15 dabril. Incre- 90 dies sense sou per als treballa- perquè no torni a sortir escollida En pocs dies, la protesta es vaars, enguany correspon la celebra- ment de la plantilla als hospitals i dors i treballadores que ho dema- alcaldessa, una alcaldessa que està anar consolidant i es va fer efectivació d’un nou Congrés Ordinari. dependències municipals de mane- nin, un permís de quinze dies per al costat dels rics". tant als matins davant lajuntamentD’altra banda, les conclusions ex- ra progressiva i negociada amb els als matrimonis de parelles de fet, i Les treballadores i la CGT van com als vespres amb actes pel cen-tretes de les trobades dels dies 15 representants sindicals de cada que lempresa aboni un 40% del sa- valorar: «Hem guanyat aquesta tre de Girona. Precisament, la se-de febrer (reunió conjunta dels SP) centre. lari deixat de percebre pel personal lluita i estem igual o més forts en- gona setmana, les treballadoresi 15 del mateix mes (delegades, de- -Cobertura de vacants: donar que ha dut a terme la vaga. Lem- cara que el primer dia». La vaga va van tenir el suport de lescola pú-legats i membres de Comitès prioritat a les persones que tenen presa retirarà tots els expedients començar el 5 de març i després de blica Annexa en la seva plantadad’Empresa), aconsellen l’avança- contractes a temps parcial. sancionadors i la demanda de con- les reiterades crítiques diàries con- davant el consistori. El pas següentment del Congrés Ordinari. Per -Borsa de treball: creació duna flicte col·lectiu. tra lAjuntament i lalcaldessa, amb van ser la manifestació del 21 deaixò, el Secretariat Permanent de la borsa de treball a cada centre pac- les protestes davant del balcó del març pel centre de Girona i duesCGT Balears ha acordat la convo- tant amb els representants sindicals Vaga desconvocada consistori, les treballadores encara nits dacampada el 29 i 30 de marçcatòria del V Congrés de la CGT de el criteri i lordre dintegració a la no en tenen prou amb lacord: davant el consistori a la plaça delBalears per als dies 1 i 2 de juny de plantilla. Lassemblea de treballadores de «Volem lluitar per les nostres rei- Vi.2007, a Ca Ses Monges, de SonRoca (Palma, Mallorca), amb el se-güent ordre del dia (provisional): 1. Dia 1 (horabaixa, indicativa- OPINIÓ: Les polítiques antisocials de les multinacionals de l’automent en dues hores). Elecció dels Coordinadora Automòbil CGT plantilles daquestes empreses. que acordem amb les plantilles. manera sindical de parar els peus amembres de la Mesa del Congrés. -Lexigència a les Administra- Les contínues reculades que aquesta situació absurda per laInforme del Secretariat Permanent.Salutació de les delegacions. 2. Dia 2 (dematí) Treball ponèn- D avant les situacions de greu conflicte que viuen actual- ment els treballadors i treballado- cions i Governs de la Junta dAn- dalusia i de la Generalitat de Cata- lunya, així com al Govern estatal, vivim els treballadors i en concret el sector de lAutomobil i amb aug- ments constant de flexibilitat i me- qual es pretén que assumim la constant deterioració laboral i so- cial, amb sous i condicions de mi-cies, per comissions. Plenari. Apro- res de les empreses Delphi-Puerto perquè actuï a favor de les planti- sures per a la destrucció docupació sèria.vació, si cal, de les ponències. Real, SAS-Abrera i Copo Ferher, lles i garanteixi els llocs de treball (subcontractació, acomiada- Per això, CGT i aquesta Coordi-Dinar. la Coordinadora de lAutomòbil de a persones que han sofert actua- ments...), així com les pèrdues de nadora de lAutomòbil, cridem a 3. Dia 2 (horabaixa) Elecció del la Federació Siderometalúrgica es- cions empresarials properes al de- condicions econòmiques i laborals, trencar aquesta resignació. Podemnou Secretariat Permanent. Resolu- tatal de la CGT, manifesta: licte penal i per descomptat fora de està duent a una part de la població canviar aquesta situació. I hocions. -El nostre rebuig a les polítiques tota norma laboral i social. treballadora a pensar que aquesta podem fer deixant dacceptar que Cal destacar la importància d’a- antisocials que porten a terme les -La nostra solidaritat amb les situació no té remei i no es pot can- els salaris han de ser baixos perquèquest Congrés, per la necessitat, multinacionals i especialment a les plantilles afectades, tant en Delphi, viar. Des de la CGT seguim cridant si no les empreses senfonsen o queper una banda, de definir els objec- actuacions salvatges empreses per com en SAS i Copo Ferher. I la a la resistència i a la solidaritat hem de treballar més i en pitjorstius i les línies d’actuació per Delphi, SAS i Copo Ferher, amb nostra disposició a col·laborar en entre treballadors i treballadores de condicions perquè si no es desloca-aquest nou període. lajuda de Seat-VW, contra les aquelles accions i suport sindical les empreses en lluita com única litza el nostre lloc de treball.6 Catalunya. Maig de 2007
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T E S LA MIRADA Rubén Sánchez, Maria Mora i Núria Bars, companys de CGT a Copo Ferher INDISCRETA Els Fets de ‘Els treballadors estem Maig Emili Cortavitarte Carral molt dolguts’ A ra fa setanta dels fets de maig de 1937, de l’assalt de les for- ces d’ordre republicanes a l’edifici de la Telefònica de Barcelona con- Josep Garganté és oposar-nos en tot moment al trolat per la CNT (símbols de l’he- tancament, i de no poder ser així gemonia anarcosindicalista a Cata- intentar sortir econòmicament tan lunya) i d’un conflicte que ampliàS abem que a Copo Ferher bé com sigui possible. I una vega- el seu abast territorial i temporal fa un temps es va fer una da acabi tot això, seguirem com a per convertir-se en una confronta- regulació de plantilla. afiliats al sindicat ja que està llui- ció entre els defensors de l’ordre iPodeu explicar per als companys tant molt per nosaltres i li estem la victòria militar (era possible?) ii les companyes que no us cone- molt agraïts, i si tenim loportunitat els partidaris de guanyar la guerraguin on es troba la vostra planta, en una altra empresa de representar (era possible? i avançar en els pro-que produïu, com es va donar la els treballadors i les treballadores cessos revolucionaris a nivell socialregulació de plantilla i quants seria un plaer ja que tindrien un i econòmic, iniciats pel poble i lestreballadors té a dia davui lem- gran suport d’un gran sindicat. seves organitzacions.presa? -Una vegada es redueix tant la S’han editat nous llibres, potser -Copo Ferher està situada al po- plantilla i desapareix el Comitè cap defensarà l’actuació de lalígon de Vilanova del Camí, just al dEmpresa com a tal, quines són NKVD soviètica i d’una part de lacostat de subministraments Bisbal. la planta. Expliqueu-nos com provocació per a arribar on hem les relacions amb els altres sindi- direcció del PSUC en l’assassinatFabriquem seients i respatllers de han anat les coses aquest últim arribat). cats? d’Andreu Nin i altres marxistes he-poliuretè, per als automòbils, bàsi- mes i mig. -Com estan els ànims dels treba- -Sempre ens han posat moltes tra- terodoxes i en la persecució i des-cament per a Seat com a principal -Des del mes de novembre, que es lladors i les treballadores? Quin ves els representants de CCOO i crèdit del POUM. Pocs recordaranclient. També per a Opel, Citroen, va arribar a lacord dacomiadar els és el plantejament de futur que UGT, en la revocació de Comitè i entre els llibertaris morts a CamiloToyota i una mica a Nisan. 127 treballadors, sha treballat en teniu com a delegats de CGT? després della, ja que ells sempre Berneri. I probablement es conti- Ens assabentem de lExpedient circumstàncies molt penoses i la- -Els treballadors i es treballadores han estat donant suport a lempresa nuaran fent càbales sobre si tots elsde Regulació i sol·licitud de tanca- mentables, sense cap higiene en estem molt dolguts ja que sens ha i per aquest motiu hem acabat així. morts (500) i ferits (1.000) d’aque-ment de la planta a través dels mit- tota la planta, ni gestió i adminis- enganyat des dun principi, perquè Es va haver de denunciar el presi- lla primera setmana de maig s’hanjans de comunicació, tal com ens tració, el que ocasionava rebuig del es va arribar a un acord en lante- dent sortint del Comitè ja que va de comptabilitzar a un enfronta-va succeir en lanterior ERO en el client dia rere dia, fins al punt que rior ERO a canvi duna continuïtat arreglar la seva indemnització amb ment entre sectors d’ERC, PSUC iqual finalment es van acomiadar a el rebuig era tan gran que Seat es de lempresa, i tot això ha estat una lempresa dos dies abans de l’ERO, UGT d’una banda i militants de127 treballadors. Actualment en va veure obligada a haver de parar estratègia per rebaixar les indem- no tenint bastant amb això sinó que CNT, FAI i POUM de l’altra.quedem 47. ja que els alts càrrecs de la nostra nitzacions de lanterior ERO i als es va endur tot els diners del Comi- Les teories sobre la necessitat-Igual que a SAS (Abrera) la di- empresa no tenien la capacitat de tres mesos tancar igualment. tè i no ens va fer lliurament de cap d’acabar amb la indisciplina en l’e-recció de Copo Ferher vol tancar gestionar lempresa (o era tot una El plantejament com a delegats document, llibre de comptes etc. xèrcit popular i el desgavell en la reraguarda i dotar-se d’un executiu republicà més compacte i fort tor-ENTREVISTA: ‘La vaga ha acabat, la lluita continua’ naran a surar. Fins i tot, les de la mútua desconfiança entres sectors Text: Martiona Parra; balladores i, en canvi, ara que antifeixistes, que sens dubte serà foto: Carlus Jové fèiem vaga se’ns exigia com a ser- aprofitada per algun historiador re- vei mínim una neteja absoluta. A visionista.P arlem amb Salvador Aranda de la CGT, sobre la vaga que hanprotagonitzat les treballadores de més, des dels primers dies ja es van contractar esquirols i fins i tot per Setmana Santa es va netejar perquè Maig del 37 marca el final d’una etapa, més llarga que el curt estiu de l’anarquisme (que escriví En-la neteja de l’empresa CLECE per quan tornessin els alumnes esti- zensberger), encara que tampocexigir millores laborals. gués tot net. Hem de conscienciar- arribà a l’any (de setembre de 1936-Quines són les reivindicacions nos que això té repercussions: avui a maig de 1937) i que identificoprincipals que us van portar a ens coarten el dret a la vaga a no- amb la república de treballadors deconvocar una vaga que ha durat una actitud prepotent durant la aquest pas com a mínim ha de po- saltres però demà serà a qualsevol la Constitució.fins a 37 dies i que ha tingut gran vaga. El seu argument per tal de no sicionar-se i dir si troba raonables de vosaltres. Es tracta del moment en què laimpacte per la ciutat? negociar amb nosaltres és que o no les condicions laborals de les -I finalment ha estat el Departa- força de les organitzacions obreres-De fet, nosaltres portàvem quatre tenen molts assalariats de d’altres dones que treballen a Clece. És a ment de Treball de la Generalitat per detenir el cop d’Estat militar esmesos intentant negociar millores ciutats que s’estan mirant la vaga i dir, un Ajuntament que està gover- qui ha mediat en el conflicte, fa palesa en la gestió de la societat.salarials i laborals però l’empresa que tenen clar que si aconseguim nat per una socialista, Anna Pa- com veieu el seu posicionament? És el moment en què determinatsno estava disposada a cedir en res. les millores que reivindiquem al gans, està d’acord amb el fet que -El Departament de Treball de la sectors de la UGT, de la CNT, delEl que demanàvem era un augment darrera hi haurà més vagues. una treballadora que cobra 718€ Generalitat també està en la línia marxisme no estalinista i republi-de salari (cal recordar que el sous -Durant la vaga hi ha hagut mol- reivindiqui millores salarials? (re- de l’empresa. Es pot dir que el seu cans es fan amb les regnes de lade les treballadores de la neteja són tes crítiques per part de les tre- cordem que l’empresa de la qual paper durant el conflicte ha estat quotidianitat republicana. Té adels més baixos i que pràcticament balladores al paper que ha man- depèn Clece que presideix Floren- bàsicament de fer de portaveu de veure amb els governs de coalicióno augmenten des de 1997), un tingut l’Ajuntament de Girona. tino Pérez va tenir un benefici Clece en comptes de fer de media- de la Generalitat i la República,augment de la plantilla que ente- Quin ha estat aquest paper? l’any passat de 1.250 milions d’eu- dors i de buscar una alternativa que amb les col·lectivitzacions agràriesnem que és una millora no només -El paper de l’Ajuntament de Giro- ros). satisfés tothom. i industrials, amb molts ajunta-per a les treballadores sinó per a la na mereix un capítol a part. Des del Per altra banda, l’Ajuntament ha La vaga ja s’ha acabat però no- ments, amb les experiències peda-ciutadania en general perquè ens principi han volgut vendre la imat- intentat constantment vulnerar el saltres tenim clar que la lluita con- gògiques o sanitàries...permet oferir un servei de més qua- ge que el conflicte no tenia res a nostre dret a la vaga. Poso dos tinua. Continuarem lluitant per la I tot això s’acaba el maig del 37.litat i cobrar el 100% del sou en cas veure amb ells. Però cal recordar exemples: molt sovint, per la millora de les nostres condicions Amb l’arribada a Barcelona dede baixa. que encara que sigui un servei ges- manca de personal, hi ha pautes de laborals però també perquè l’alcal- 5.000 guàrdies d’assalt, amb la fi-Quina ha estat la resposta de tionat per una empresa privada, neteja que no es compleixen i dessa no surti escollida en les pro- del govern Largo Caballero, amb lal’empresa Clece davant la vaga? l’Ajuntament pot municipalitzar-lo ningú es qüestiona que faria falta peres eleccions ja que ens ha de- persecució del POUM, amb la sor--L’empresa Clece ha mantingut quan vulgui. I encara que no faci contractar més treballadors o tre- mostrat que està al tida de la CNT dels governs...Catalunya. Maig de 2007 7

×