Your SlideShare is downloading. ×
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT

493

Published on

Desembre 2006 Gener 2007 Revista Catalunya CGT Cataluña

Desembre 2006 Gener 2007 Revista Catalunya CGT Cataluña

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
493
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. CatalunyaQ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Desembre 2006 / Gener 2007 • número 81-82 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat Palestina Foto: Mireia Bordonada
  • 2. Editorial EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT Per sort, nosaltres DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 tampoc som perfectes FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS COMARCALS Anoia Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cgtanoia@yahoo.es Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgt.es Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de Montserrat Tel. 93 778 04 93 Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 Tal com es pot veure i com heu assegurant una mica més, precisa- les dones i els homes que estem més clara, en són exemples la tele cgt.baix.penedes@gmail.com notat a les vostres cases, el núme- ment, la seguretat de la redacció, per la transformació social. dels moviments, el “Directa”, els Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona ro del mes de novembre del “Cata- fent còpies d’emergència, còpies Volíem parlar tembé d’una tema cent números de “La Burxa” i un cgt_bn@wanadoo.es lunya” no ha arribat i aquest que de seguretat, descentralitzant més que en té obsessionades i que de munt de coses més. Anem molt bé Tel. i fax 93 383 18 03 teniu a les mans és el de novembre si era possible... tant en tant treiem: la creació d’un i no ho podem negar, el que cons- Garraf-Penedès Lepant, 23, baixos i de-sembre alhora. És el que El resultat és el mateix de sem- espai contrainformatiu català, que truïm dura i esdevé eina útil. No 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org passa quan la tècnica ens abando- pre: ens falta gent per anar descan- cada dia es construexi de forma ens aturarem ni ens aturaran. Tel. i fax 93 893 42 61 Còmic - Ácido Crítico na i l’ordinador des del qual fem la sats. Qualsevol ajuda, ganes de Maresme Plaça Cuba, 18, 2n revista fa un pet com un aglà i es formar-ne part o el que sigui serà 08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es perd tot el que teníem preparat un benvinguda pel Col·lectiu Catalun- Tel. i fax 93 790 90 34 dia abans de tancar l’edició; i a con- ya. No estem a les últimes, no patiu Vallès Oriental Francesc Macià, 51 tinuació una de les persones que els qui no ens voleu bé, però més 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com treballa en la part final del “Catalun- gent estaríem més descansats. Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 ya” pateix una malaltia imprevista i Truqueu-nos, envieu-nos un correu FEDERACIONS INTERCOMARCALS tampoc pot fer la seva part. I per electrònic, passeu un dimecres per acabar-ho d’arreglar una altra de Reus o poseu-nos en contacte Girona les persones que el fa queda impe- amb nosaltres. Us esperem. Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a dit i la cosa suma i continua... Què I mentrestant en el proper nú- 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 hi farem! mero continuarem amb la sèrie Ponent Haguéssim pogut esforçar-nos d’articles sobre la història del movi- Av. Catalunya, 82è 25002 Lleida - lleida@cgt.es fins a treure la llengua de la boca ment feminista, els articles de Sal- Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 per acabar el número a temps, ha- vat-Papasseit que tant emocionen Camp de Tarragona guésim pogut no dormir i fer tota el Miquel, la sèrie de columnistes Rambla Nova, 97, 2n 1a una maqueta nova, haguéssim habituals i a veure si en repesquem 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 pogut fer les mil-i-una per arribar a algun de nou o renou; i un especial casa vostra, però vam preferir atu- sobre còmic que fa dies que ens FEDERACIONS LOCALS rar-nos, solucionar els problemes ronda pel cap i les mans i al qual us tècnics i de salut i tornar-hi ara, convidem tant si escriviu com si di- Barcelona Via Laietana, 18, 9è amb un número que són dos, amb buixeu. 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org unes quants pàgines més que els Ja ho sabeu, el “Catalunya” sóm Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 números normals, i continuar al fe- nosaltres però sobretot som vosal- Manresa Circumval·lació, 77, 2n brer amb totes les conseqüències i tres, les dones i homes de la CGT, 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimecres 20 de Colom, 3-5 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, Mireia desembre del 2006. Tel. i fax 93 588 17 96 Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·laboren en aquest número: Enric Casassas, Pero Pineda, Guillem Sànchez, Ateneu Sabadell Llibertari d’Igualada, Associació Catalana d’Esperanto, Plataforma No a la MAT, Assemblea per la “La moral de no creure ha de Unió, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Comunicació Social, La Burxa, Coordinadora Tanquem les Nuclears, Coordinadora Anticementiri nodrir-se de la història Tel. i fax 93 745 01 97 Nuclear de Catalunya, David Fernández, Aureliano Guemez, Antoine Libert, Àlex Hinno, Joan Ramon intel·lectual de l’home; un món Barri, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Joan Ramon Barri, Terrassa Jordina Rivas i Dídac Salau. Il·lustracions: Ácido Crítico. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: de veritats ha resultat ser un Ramon Llull, 130-136 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres món d’errors” Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronoca- ta@cgtcatalunya.cat Teresa Mañé, fragment de l’article “El laicismo Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. no es ateo”, publicat a “El Vendaval” (1888) Pedrissos, 9 bis Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" 08211 Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: cgt.castellar@terra.es - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Tel. i fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007
  • 3. REPORTATGE La resistència palestina El passat 11 de setembre, es va obrir s’organitza de diverses la nova pàgina de la comunitat palestina formes i maneres, entre de Catalunya: www.palestina.cat elles la desobediència PALESTINA Una terra que s’ha anat esborrant a poc a poc La lluita per la supervivència Àlex HinnoPalestinaPalestina comprèn un territori d’a-proximadament 27.000 km2 situa-da en el cor de l’Orient Mitjà i limi-ta a la regió del nord amb el Líban iSíria, a l’est amb Jordània i a l’oestamb el mar Mediterrani i Egipte. Palestina va ser tradicionalmentun país agrícola i ramader alhoraque desenvolupava la petita i mitja-na indústria. Un país, bressol de lestres grans religions monoteistes. Històricament, Palestina ha estatuna terra de confluència de culturesi civilitzacions, hi han passat els ca-naneus, hebreus, filisteus, romans,dominacions àrabs, otomans i da-rrerament l’ocupació sionista. La paraula Palestina prové origi-nalment de la paraula filistin, quealhora fa referència als filisteus, an- alemanys, anglesos, francesos..., forçar el seu ‘lobby’ a nivell mun- ta per a la creació del seu estat. gats i disseminats principalment entics pobladors de la regió. però de religió jueva. dial, amb la creació del fons econò- Amb tot això, l’ordre sionista 55 camps de refugiats, en els terri- Podríem considerar que la pobla- Va ser a principis del segle XX mic jueu, alhora que intensificaren tenia uns altres plans i el 1948 toris ocupats o en els països limí-ció palestina remunta al seu origen i que el sionisme es va començar a la pressió a nivell polític. (...) David Bengurion va decretar la cre- trofs. La petita regió costanera demanté la descendència des dels pri- estructurar com a organisme mun- A principis de segle XX, la po- ació de l’Estat d’Israel i va conside- Gaza va passar a ser gestionada permers pobladors de la regió, els ca- dial, començaren a celebrar con- blació jueva del país representava rar que les seves fronteres serien tot Egipte i és avui en dia una de lesnaneus. gressos. El lema central d’aquests aproximadament un 7% de la po- allò que arribessin a conquerir. zones amb més superpoblació del congressos era “Una terra sense blació, que posseïa el 5% de la Podrien considerar que des d’a- planeta. La regió est de PalestinaIsrael poble per a un poble sense terra” -el terra. A part, eren jueus palestins quell moment comença la gran tra- (Cisjordània) va passar a estar sota que es van passar per alt va ser un que es consideraven palestins de re- gèdia del poble palestí, passarà a la la jurisdicció jordana. I la PalestinaL’ideòleg i pare fundador del pen- petit “detall” i és que Palestina ja ligió jueva (actualment, encara historia com el ‘Nakba’, que en ca- històrica, els pocs palestins que essament sionista va ser Theodor tenia poble i de més d’un milió de podem trobar jueus palestins com talà es traduïria com a “catàstrofe” van escapar de l’expulsió, van pas-Herlz un jueu vienès que va escriu- persones. els samaritans, antics pobladors de Van conquerir el 67% del territo- sar a ser considerats ciutadans “is-re un llibre anomenat “Der Juden- Al principi, els sionistes no te- Samaria, que viuen a la regió de ri de la Palestina històrica, que és el raelians” però sota un règim d’ex-sataat” (“Estat jueu”). Aquest llibre nien clar a on podrien crear el seu Nablús i viuen en la seva comunitat que avui en dia es considera Israel. clusió.parlava de la necessitat que tots els estat i es contemplaren diverses op- jueva però totalment barrejats amb La resta, el 33 restant, passarà a ser Durant els anys posteriors a la in-jueus del món s’ajuntessin en un cions com la Patagònia, on avui en altres palestins com a mestres, met- el que avui en dia s’anomenen “ter- vasió, la població palestina va in-mateix territori i creessin un “estat dia hi ha Kenya..., i després de for- ges o amb la seva parada al mercat i ritoris ocupats”. 800.000 palestins tentar refer les seves vides semprejueu” amb fronteres i exèrcit; amb tes divisions internes va guanyar el pateixen vicissituds com qualsevol van ser expulsats de les seves cases, pendents que arribaria el dia queaquest llibre es pretenia crear las propòsit d’anar a Palestina. palestí, ja que han rebutjat la condi- mitjançant plans de neteja ètnica. podrien tornar a les seves llars i esbases del que podríem anomenar el En tot això, els palestins es van ció de ser israelians). Van abuidar la terra per omplir-la compliria els dret del retorn, reco-sionisme polític. mantenir totalment aliens a aquest L’Assemblea de les Nacions Uni- amb colons fanatitzats... El mite negut pels màxims organismes in- Al principi, la doctrina sionista maquiavèlic pla que des de l’altre des, condicionada pel ja poderós sionista sestava complint: “Una ternacionals i contemplat en les re-no va tenir massa acollida dintre de costat del Mediterrani s’estava arti- ordre sionista mundial amb seu terra sense poble, per a un poble solucions oficials de l’ONU com lales comunitats jueves europees, que culant. L’imperialisme sionista es- central a New York (econòmica) i sense terra”. 181,242...entenien que donar suport a un mo- tava en peu de guerra i la terra per Washington (política), va fer una Els que sí que continuaren arri-viment similar incrementaria el colonitzar seria Palestina. proposta de pla de partició en la Els territoris ocupats bant massivament van ser els jueusrecel antisemita dels mateixos paï- Un cop van tenir clar el seu pro- qual s’atorgava més del 55% de lasos d’origen, ja que es consideraven pòsit colonial, van començar a re- Palestina històrica a l’entitat sionis- Els palestins varen quedar disgre- continua a la pàgina 4 >Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007 3
  • 4. REPORTATGEGrup de treball > ve de la pàgina 3de CGT sobre d’arreu del món, ja que emparats per una llei “israeliana” dictada elPalestina 1950 -la Llei del “retorn”- qualse- vol jueu del món o amb antece- ins la CGT funciona el Grup dents jueus que desitgés anar a Pa-D de Treball Internacional CGTPalestina que van posar en marxa lestina passaria a tenir-ne directament la nacionalitat. Llunyinicialment diverses afiliades de la de tot això, els palestins, desprésCGT dAragó i ara inclou persones de 60 anys d’ocupació i exili, enca-de diversos punts de lEstat espa- ra esperen avui dia el moment denyol. poder tornar a les seves terres, a Aquest grup de treball pretén: casa seva. -millorar lefectivitat de les dife- El 5 de juny de 1967, Israel varents tasques de solidaritat amb Pa- desencadenar una guerra llampec,lestina que bastants companys i la guerra dels sis dies, bombarde-companyes de CGT ja realitzen, jant els aeròdroms militars d’Egip- ser humiliant com l’anterior, però ta molt espontània poc controlada Però tots aquests acords vansigui a títol individual sigui dintre te, Síria, Jordània i l’Iraq, deixant va conservar les posicions que des de les organitzacions i conegu- quedar en paper mullat en els anysdaltres col·lectius de suport; aquests països bàsicament sense havia aconseguit a la guerra de da com”la revolta de les pedres”. posteriors ja que les colònies es -dotar la CGT de propostes con- capacitat aèria militar i paral·lela- 1967. Des del govern sionista, es va van multiplicar per quatre, passantcretes de posicionament i definició ment engegava un ofensiva terres- donar l’ordre de reprimir durament de 50.000 a 400.000; els israelians-sobre lassumpte i, sobretot, dinter- tre contra els territoris palestins S’organitza la aquest aixecament popular. van assassinar el seu primer minis-venció; que encara restaven lliures d’ocu- resistència, la Yitzhak Rabin, que en aquells tre Rabin; el 1994, un colon d’He- -poder presentar a les entitats pació sionista. moments era el ministre d’Interior bron va entrar a una mesquita i hi ‘intifada’amb les quals ens relacionem, una El resultat va ser una modifica- israelià va ordenar de trencar lite- va assassinar 29 palestins, Israel vaveu comuna qualificada; ció de l’estructura de poder a la ‘Intifada’ vol dir “aixecament po- ralment “els ossos dels braços i les determinar que es s’havia de tancar -interelacionar el treball de la regió. Israel va aconseguir ocupar pular”, neix de la voluntat de resis- cames” (posteriorment li van donar la mesquita i nou mesos després laConfederació General del Treball Gaza, Cisjordània, la península del tència del poble contra l’ocupació i el premi Nobel de la Pau) a tots els van tornar a obrir fent meitat mes-amb el dels col·lectius i grups de Sinaí, l’est de Jerusalem i els alts la colonització israelianes. Fruit de palestins que es manifestessin o quita i meitat sinagoga (curióssolidaritat de lEstat espanyol; del Golan a Síria, un total de la passivitat internacional i de la protestessin; es conserven tristes i premi); i va continuar la política -mantenir, externament i interna- 45.000 Km2, que en gran part són desesperació palestina, demostra repulsives imatges d’aquestes ac- d’expropiació de terres, demolicióment, una coherència en les nostres ocupats per Israel avui en dia. que el poble continua resistint mal- cions repressives. de cases, punts de control, segrega-actuacions en aquesta matèria. El 22 de novembre de 1967, el grat l’adversitat amb una capacitat El balanç va ser d’un miler de ció i ‘apartheid’, arrestos, tortu- Contactes per conèixer el grup o Consell de Seguretat de les Na- que deixa el món sencer bocaba- palestins assassinats, aproximada- res...formar-ne part al correu: cgt-pales- cions Unides va adoptar la Resolu- dat. Neix com a moviment de des- ment un 25% eren menors d’edat,tina@cgt.org.es ció 242 (S/RES/242 (1967)) en obediència civil, durament reprimit desenes de milers de ferits, milers La segona intifada què es denunciava l’adquisició de per un dels exèrcits més preparats d’empresonats i torturats.... territori per la força de les armes del món, que no sap com fer front a El 1992, es van realitzar a Ma- El setembre del 2000, el líder ultra-Activitats de per part d’Israel, sol·licitava la seva un moviment de desobediència drid les anomenades Conferències dretà Ariel Sharon anuncia la sevasolidaritat amb retirada i instava Israel a solucionar el problema dels refugiats pales- civil i amb cultura de resistència. El poble palestí s’ha aixecat de Pau entre Arafat i Rabin amb Clinton com a mitjancer; tots els intenció d’anar a l’esplanada de les mesquites. Es tracte d’un personat-Palestina tins. Mai no va ser aplicada. front l’opressió en incomptables delegats nord-americans eren jueus ge sinistre, ministre de Defensa aEl passat mes de novembre, van El 6 doctubre de 1973, va escla- ocasions, amb diferents i variats sionistes. la campanya bèl·lica al Líban l’anytenir lloc a diverses localitats de tar una altra guerra, coneguda amb mètodes de resistència, però prin- Aquestes conferències van deri- 1982 amb 2.000 civils morts a sangCatalunya activitats solidàries amb el sobrenom del Yom Kippur (el cipalment podem dividir la intifada var en els Acords d’Oslo (1993), freda a les matances dels camps dePalestina i contra la política repres- dia del perdó). en dos períodes: primera intifada, que pretenien cimentar les bases refugiats de Sabra i Xatila i que vasiva i militar dIsrael. Destaquem Per tal de recuperar els territoris 1987-1992; i segona intifada, d’un teòric “estat palestí”. Van ser haver de dimitir per la seva directaentre elles: arrabassats durant la guerra del 2000-fins a avui mateix... uns acords que no definien l’esta- implicació en els fets. -la setmana solidaria que van or- 1967, Egipte i Síria van realitzar La primera intifada té els seus tus definitiu per a Jerusalem orien- Com a resposta a la visita delganitzar a Reus diversos col.lectius una ofensiva que en un primer mo- orígens al desembre de 1987 a tal com a capital de Palestina, no genocida i amb tots els antece-(entre ells la CGT) entre el 8 i el 16 ment va agafar per sorpresa “l’estat Gaza, quan un camió militar israe- solucionaven el problema dels re- dents anteriorment esmentats, lade novembre amb concert, xerrada hebreu”. lià va xafar un cotxe amb treballa- fugiats, no atorgaven el ple control població palestina es torna a suble-de Salah Jamal, projeccions de les La Unió Soviètica va donar su- dors palestins i va causar la mort de les seves fronteres, supeditaven var en tots els territoris i començapel·lícules "Promises" i "Paradise port als països àrabs, mentre que de tots els passatgers del vehicle. A l’abastiment de petroli, aigua... a la segona intifada.Now", exposició i sessió de contes; els EUA, com no podia ser d’una les poques hores, tota la ciutat va les companyies sionistes. La segona intifada ha estat un ai- -la Jornada lúdico-reivindicativa altra manera, va organitzar un pont sortir al carrer, després tota Gaza, Tenien moltes deficiències però xecament més controlat i dirigitportada a terme el 9 de novembre a aeri d’ajuda directe amb amb Tel- al dia següent tota Palestina era també suposaven un petit pas en- per les faccions polítiques i mili-lAteneu Popular de Nou Barris de Aviv. una sola veu... pedres, fogueres, davant cap al propòsit de recuperar tars de resistència consolidades alsBarcelona en el marc de la Jornada La victòria militar va ser per a barricades... començava la intifada. alguns dels drets arrabassats per territoris ocupats, ha estat una re-Internacional contra el Mur de Pa- Israel, però la derrota àrab no va Es va caracteritzar per una revol- l’entitat sionista. sistència més preparada en arma-lestina, amb la projecció del docu- ment que la primera, però que tam-mental "Soñar en Nablus", colpi- poc no es pot comparar amb la Quadredora visió humana de la situació potència militar sionista -noactual a Palestina, xerrada a càrrec Palestins assassinats a la segona intifada: 4.513, de setembre del 2000al 8 de setembre del 2006. podem oblidar que Israel es un paísde Josep M. Navarro, i concert amb Infants: 936 atòmic. El balanç ha estat molt do-el grup palestí de hip hop DAM i Dones: 280 lorós però a diferència de la prime-altres grups; Homes: 3.297 ra intifada s’han causat nombroses -la concentració organitzada pels Palestins assassinats per colons: 72 baixes a l’entitat colonial.i les Joves de la Comunitat Palesti- Palestins morts per projectils israelians: 837 Un dels últims crims perpetratsna de Catalunya, portada a terme a Morts com a resultat de prevencions mèdiques en els ‘chekpoints’: 117 per l’entitat sionista a Cisjordàniala plaça Sant Jaume de Barcelona Infants nascuts morts en els ‘chek points’: 31 és el que ells anomenen mur de se-el 12 de novembre per protestar Nombre de palestins assassinats extrajudicialment: 579 paració i que altres anomenen murcontra el mur de lApartheid i la- D’ells, transeünts morts durant operacions extrajudicials: 257 d’annexió i d’apartheid. Aquestgressió militar israeliana a Gaza Palestins ferits per les Forces Israelianes i colons: 8.830 mur de 700 km només separa pa-desenvolupada aquells dies; Nombre de palestins, permanentment discapacitats o mutilats per ferides: 3.530 lestins dels altres palestins ja que -les concentracions convocades Destrucció de la propietat palestina (dunum = 1000 m² ) Terra confiscada: 249.729.9; Terra arrasada: 74.543; nombre d’ar- no segueix la línia verda d’armisti-el 29 de novembre, a Tarragona per bres arrancats d’arrel: 1.187.762; Cases enderrocades: 7.777 ci sinó que s’interna dintre dels ter-Tarragona Patrimoni de la Pau, i a ritoris ocupats en alguns casos finsBarcelona per la Comunitat Pales- Dades facilitades per l’Institut d’Investigacions Aplicades de Jerusalem, la Societat de la Creu Roja Palestina, el Centre Palestí a 25 km, devorant al seu pas i an-tina de Catalunya, en solidaritat de Drets Humans i Palestine Monitor. nexionant a Israel una quarta partamb Palestina i contra el mur. de Cisjordània.4 Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007
  • 5. REPORTATGE E N T R E V I S T A Mazied Khalilia, activista en defensa del poble palestí “Quan es busca el meu país, aquest no existeix, és Palestina” “No m’agrada lluitar amb armes, però sí lluitar participant amb conferències, xerrades, fent teatre per a infants. Això per mi és lluitar pel meu país” Joan Ramon Barri azied és un jove palestíM que fa dos anys que viu a Catalunya. Actualment,viu a Lleida i col·labora amb dife-rents ONG per donar a conèixer larealitat d’un poble que cada dia veucom li trepitgen els drets humans icom fan vessar sang indefensa. Haviscut de primera mà la guerraoberta entre l’estat d’Israel i Pales-tina que la comunitat internacionaldefineix com un conflicte intern ilocal. Des de fa més de 50 anys, Israel iPalestina es troben immersos enuna guerra no declarada i alhora in-termitent, que ha fet que molt copsintervenir politicament els païsosveïns en pro de la causa palestina(però sempre sols) per una part, i la“mediació” i el suport armamentís- “No hi ha un conflicte de caràcter religiós sinó polític, encara que ens vulguin confondre molts cops amb un discursos sectaris per les dues parts”.tic dels EUA en defensa de l’estatd’Israel. eren anomenats terroristes- però en pon a aquest atac reprimint el poble -Creus que no és vol la pau a no vol arribar fins al final. En els últims temps, veiem com una confrontació de pedres contra de Palestina i el cicle no s’acaba. l’Orient Mitjà? Lúnica acció que pot realitzar lales parts es distancien cada cop metralletes, tancs i míssils ameri- Ara, tenim Hammas al govern, -Vull pensar això, perquè durant comunitat internacional i, sobretot,més, des que Hammas aconseguí cans. Durant aquest temps Israel però ningú hi vol pactar. Com es els últims anys entre el mur que Is- Europa, per ajudar Palestina, és queapoderar-se democràticament del s’apodera totalment de Jerusalem, pot solucionar el problema, si ningú rael ha construït envoltant Palestina la seva població, els ciutadans degovern palestí. centre religiós i polític de tots dos vol parlar? per protegir-se dels atacs, amb França, Espanya, Anglaterra i la No hem d’oblidar que la primera pobles. Hi ha molt morts i empreso- -Has patit la violència? ‘check points’ que ens imposen per resta de països, viatgin a Palestina,víctima d’aquesta guerra és la po- nats, a més de nombrosos despla- -Sí, de fet he rebut dos impactes poder anar a treballar o simplement en centenars, per ser testimonis deblació civil palestina i israeliana, çats. La comunitat internacional de bales de goma, una a la cama i comprar o anar a lescola, amb els primera mà, de la realitat que viu elblanc dels atacs militars d’una part i mentrestant mira cap a diferents una altra al pit. Per sort van ser feri- atacs preventius i els atemptats se- meu poble. Seria lúnica manerade les milícies armades d’una altra. cantons fins que es firma el tractat des no molt greus però que m’han lectius, sembla que els nostres veïns que els propis ciutadans de les po- -Ens pots fer cinc cèntims de la d’Oslo, on Israel es compromet a deixat marques al cos. Però els no la volen. tències europees podrien pressionarhistòria del conflicte armat entre retrocedir fins a les fronteres del meus germans han estat tots a les A més a més, el meu país en no els propis governants. Seria unal’estat Israel i Palestina? 1967, alliberar els milers de pales- presons israelianes i un d’ells ha ser reconegut no té cap força sobre mediació des de baix, una autèntica -Poca gent coneix la història de tins empresonats i retirar els colons, quedat marcat de per vida en ser Israel, i solament el seu cap, que mediació per a persones com nosal-Palestina. És un conflicte que ve de mentre per part palestina aturen la víctima d’un tret al cap per part de són els Estats Units d’Amèrica, pot tres, on les víctimes veurien recone-principis de segle XX quan era una intifada. Aquest tractat és paper soldats israelians. Porta una plata pressionar-lo a reconèixer Palestina guda la seva memòria transformadacolònia anglesa i de després de la II mullat, perquè Israel no compleix de titani al crani i s’ha quedat para- com un estat lliure i independent. en pau, en pau amb justícia.Guerra Mundial amb la gran onada cap de les condicions pactades i la litzat de la part dreta. A Palestina A Palèstina no hi ha justícia, -Tens amics jueus?migratòria jueva i la proclama de resistència armada palestina actua tothom ha estat víctima de la vio- sembla que no nhi pot haver si els -I tant! Però no tenim molt del’estat d’Israel al 1947. Aquesta esporàdicament. lència, ningú no se nescapa. També jueus no volen parlar, i si no hi ha contacte. Participen de diferents en-proclamació va fer que li declarin la Passat un temps, sarriba al punt he perdut amics, víctimes de franc- justícia no hi pot haver pau entre els titats en defensa dels drets humansguerra els estats veïns mentre el seu més optimista de la història amb la tiradors israelians col·locats estratè- dos estats. a Palestina i, com a simpatitzants, iexèrcit, amb ajuda militar de Gran firma del pacte de Camp David gicament a les habitacions d’un -Què pot fer la comunitat inter- molts cops han estat amb mi al meuBretanya i França, conquereix te- però els mateixos ultres israelians hotel que prèviament havien des- nacional o, en particular, Europa poble i tothom els coneix, i partici-rres palestines i milers de persones el dinamiten amb l’assassinat d’Is- allotjat per així poder repel·lir una per reconèixer Palestina i arribar pen en favor de la causa palestina.sexilien. Al 1967 torna una guerra sac Rabin. És el moment més pro- manifestació. Va morir al meu a la pau? Viuen entre nosaltres al meu poble iimperialista sobre Gaza i Jerusalem per a la pau. Més tard amb els go- cantó sense que me n’adonés fins -Primer, ja no puc creure en Eu- viuen sense cap tipus de por. Aquíamb un control total de la població verns israelians només hi ha que va caure mort i els meus com- ropa, perquè tots els tractats que es demostra que no hi ha un con-palestina i provoca una onada de re- confrontació, com passar amb Sha- panys van cridar l’ambulància. En- s’han firmat, les reunions multilate- flicte de caràcter religiós sinó polí-fugiats cap a Jordània, Líban, Iraq, ron, visitant la mesquita de Jerusa- cara em recordo de la seva sang rals i tot el que s’ha aconseguit, Is- tic, encara que ens vulguin confon-etc. A partir d’aquí, l’activitat de re- lem, que els palestins viuen com entre les meves mans, a la roba i per rael els ha paralitzat i boicotejat dre molts cops amb un discursossistència armada palestina augmen- una provocació. Així comença la la terra de Palestina. També he per- d’una manera o altra. I els països sectaris per les dues parts. Moltesta provocant morts a l’estat d’Israel. segona intifada, amb més de 35 dut amics de l’escola, morts per sembla que ja han fet la bona vo- entitats israelianes ens donen suportMés guerres imperialistes i més morts en una setmana, fins arribar convertir-se en màrtirs de la causa luntat de solucionar el conflicte i en defensa dels nostres drets i no-morts i desplaçats amb la primera als nostres dies, en que Hammas Palestina. Són molts morts, massa sen desentenen quan apareix algun saltres els ho agraïm amb tota la-intifada al 1987 -tots els palestins ataca Israel, i en que l’exèrcit res- morts. problema més. Sembla que Israel mistat del món.Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007 5
  • 6. TREBALL-ECONOMIA La lluita legalista Per solidaritzar-vos amb els treballadors del aporta dues noves Prat, compte 2100-0547-53-0200211290, victòries als poseu qui fa l’ingrés quan el feu treballadorsAiguës del Ter- Van ser acomiadats aluny de la plataforma Glòries de BarcelonaLlobregatcontinua larepressiócontra la CGT Declarats nuls els Sindicat de Químiques CGT Barcelona acomiadaments a Atento igües del Ter-Llobregat Secció Sindical CGT Atento i manifiestamente artificiosa se haA (ATLL), empresa pública, vadecidir sancionar dues afiliades de Antonio Aranda creado para los trabajadores una si- tuación de perpetua precariedad”.la Secció Sindical de CGT pel fet l passat 30 de juny, la filiat “...que Telefónica direcciona lade realitzar un repartiment del but-lletí "La Kanonada". Lempresacontinua així atemptant contra la E de Telefónica Atento va acomiadar 181 treballadors i treballadores que realitzaven el atención de las llamadas a sus dis- tintos proveedores, facultad tam- bién manifiestamente desorbitadallibertat sindical i mantenint la po- servei datenció al client de Telefó- y que casa mal con el mínimo rigorlítica repressiva contra la CGT, en nica 1004 des de la plataforma de y seguridad jurídica que deba teneruna mostra més de la vulneració Glòries a Barcelona. El 90 % dels una contrata, medida que denota sudels drets fonamentals i de la acomiadats eren dones, gran part carácter fraudulento”.LOLS. delles amb càrregues familiars “...la falta de acreditación por El 23 de novembre, la Secció majors de 50 anys i afiliades a la parte de ATENTO al comité deSindical de CGT shavia dirigit als CGT. Dels 181 acomiadats, 89 empresa de la medida que queríacentres de treball per repartir el seu eren indefinits i 116 tenien con- llevar a cabo...”, “...que ATENTObutlletí fora de lhorari laboral amb tracte dobra amb antiguitats supe- ha incumplido flagrantemente elles seves hores dassumptes perso- riors als 9 anys. Lempresa, basant- criterio de antigüedad...ya que lanals, en no tenir representació en el se en una falsa reducció del servei, reducción debería haberse realiza-Comitè dEmpresa. Posteriorment, va decidir acomiadar-los. Entre els Recordem que, en una clara teníem que el que es pretenia era do a nivel estatal y no aplicar la re-el 5 de desembre, lempresa va pre- acomiadats, vuit treballadors i tre- mostra de mala fe, el 23 de juny desprendres de manera fraudulen- ducción exclusivamente en Barce-sentar per escrit tràmit daudiència balladores, amb el suport de la lempresa va signar junt amb ta dels treballadors i treballadores lona”.prèvia per imposar-lis una sanció el CGT, van decidir denunciar els CCOO i UGT un acord doferta de més antics de la plantilla. “...por el número de extincionesrepartiment del butlletí. acomiadaments. recol·locació per als treballadors En la sentència, es destaca que perseguida por ATENTO, afectan- Des del Sindicat de Químiques En sentència exemplar emesa indefinits, per acomiadar-los tot se- no hi havia justificació per als aco- do incluso a trabajadores indefini-de la CGT es van sol·licitar diver- pel jutjat social número 33 de Bar- guit amb un acord econòmic i da- miadaments, ja que en el període dos, debería haberse aplicado elses reunions amb lempresa, que celona a finals de novembre, es de- questa manera no haver denfron- en què Atento manifesta disminu- procedimiento establecido en elaquesta va deixar sense resposta. claren nuls els 8 acomiadaments i tar-se a múltiples demandes per ció de telefonades en el servei, s- Art.51 del Estatuto de los Trabaja-Per això, davant lactuació empre- "es condemna Atento a la imme- acomiadament. Als contractats per havien realitzat a nivell estatal més dores para despidos colectivos”.sarial de vulneració dels drets fona- diata readmissió dels treballadors i obra, sels va oferir una ridícula in- de 250 contractes dobra i servei i Els treballadors i les treballado-mentals, la llibertat dexpressió i la al pagament dels salaris de tramita- demnització de 13 dies per any tre- uns 2.500 eventuals amb una dura- res a qui sha declarat nul lacomia-llibertat sindical, des de CGT es va ció des de la data de lacomiada- ballat; aquests treballadors, amb da que oscil·lava entre 1 i 2 mesos. dament ja shan reincorporat alsdecidir convocar una concentració ment fins a la notificació de la sen- antiguitats de fins a 9 anys, van de- Alguns extractes de la sentència seus llocs de treball. Aquesta ésel 21 de desembre davant el centre tència". cidir majoritàriament demandar dieun el següent: una gran victòria en un sector tandATLL a Sant Joan Despí, coinci- La sentència declara com a fets Atento. “...la defectuosa formalización precari com el telemàrqueting, ondint amb una reunió del Consell provats el que la CGT, no sols a La CGT va mostrar en tot mo- de la contratación eventual que de- labús de poder per part de les di-dAdministració de lempresa, del Atento sinó a tot el sector del Tele- ment la seva oposició als acomia- termina que la contratación de los reccions de les empreses està a lor-qual formen part diversos polítics màrqueting, denuncia des de fa daments realitzats i a allò que sha- empleados despedidos era indefi- dre del dia, i una crida datenció alsdel tripartit. anys: el frau de llei en la contracta- via acordat per UGT, CCOO i nida”. sindicats CCOO i UGT, que amb ció i labús del contracte dobra i els Atento, ja que no hi havia justifica- “...la contratación por obra y ser- acords com els d‘Atento, es posi-Contra la acomiadaments indiscriminats i no justificats. ció per al tancament total de la campanya a Barcelona, ja que en- vicio es un claro abuso de derecho o fraude de ley, ya que de manera cionen contra dels drets i interessos dels treballadors i les treballadores.repressiósindical aClece, a la UAB El Tribunal Suprem declara il·legals dues clàusules de lactual ecentment hem obtingut repre- Conveni Col·lectiu de Telefònica signat al 2003 i en vigor avuiR sentació en el Comitè dEm-presa de Clece, a la Universitat Au- Sindicat Federal CGT Telefònica les 6.1 (Grup de Classificació Pro- tions noves, com així es va fer. Clàusula 5.2 (Comissió de Comer-tònoma de Barcelona, obtenint la fessional) i 13.1 (Comissió docu- 2-Clàusula 6.1 (Grup de Classi- cial): El TS diu del conveni enCGT una delegada. Lempresa, a Sala Social del Tribunal Su- pació), a més daclarir lús correcte ficació Professional): Declara la aquest apartat que “a pesar de laperò, està negant en tot moment eldret a la informació que té aquesta L prem, en recurs de cassació 212/2004, va dictar el passat no- daltres articles del Conveni. La demanda inicial presentada nul·litat daquesta clàusula i per tant, tots els acords presos en seva imprecisió i caràcter genèric”, aquesta comissió no té facultatscompanya, no la cita a les reunions vembre sentència declarant la per la CGT de Telefònica no va ser aquesta taula podrien declarar-se negocidores.que té lempresa amb la resta del nul·litat de dues clàusules del Con- estimada per lAudiencia Nacional, il·legals si són denunciats. Pel Sindicat Federal de la Con-Comitè, per altra banda el gerent de veni Col·lectiu de Telefònica sig- pel que es va presentar recurs da- 3-Clàusula 13.1 (Comissió dO- federació General del Treball a Te-lempresa ja li ha dit a la companya nat lany 2003 i que en lactualitat vant Tribunal Suprem, que final- cupació): també es declara la il·le- lefònica, la sentència del Tribunalque no vol CGT en el Comitè. En- continua en vigor, després de la ment ha declarat il·legals ledues galitat daquesta clàusula i dels Suprem castiga els qui pretenentenem que això és un assetjament seva prorroga fins a lany 2007. Les clàusules. Entre altres coses, la seus acords si són impugnats (in- excloure un sindicat per no signarclar a la llibertat sindical, per això clàusules anul·lades excloïen la sentència diu: corporació de plantilla en els úl- un Conveni, ratificant així la juris-hem fet una demanda de tutela sin- CGT de les taules de negociació 1-La no subscripció dun Conve- tims anys). prudència, ja que com bé diu ladical, i vam convocar una primera amb largument que CGT no va ni Col·lectiu no pot suposar per al 4-Clàusula 7.2 (Disponibilitats): sentència “Aquest tema ja ha estatmobilització, que va tenir lloc l11 signar el Conveni. sindicat no signant quedar al Considera com a hores extra tot el resolt pel tribunal Constitucionalde desembre. La sentència anul·la les clàusu- marge de la negociació de qües- temps utilitzat en cas dactuació. en sentències de 1984 i 1991”.6 Catalunya. Novembre de 2006 / Gener de 2007
  • 7. TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A Improcedents Francisco José Silva, afiliat a la CGT de la secció de Rotatives dels els Tallers de “La Vanguardia” acomiadaments de dos delegats de CGT a ‘Participació assembleària Honeywell Secció Sindical CGT Honeywell com a mètode de treball’ L a justícia va fallar finalment a favor dels dos delegats de la CGT a Honeywell Materials de Jospe Garganté vertical. Fricció Barcelona. Els delegats de -Com és la manera de treba- la CGT a Honeywell, Benedicto i Nicolás Martino Cruz, estaven aco-Q uan i com sinicia la sec- llar de la vostra Secció Sindical? ció sindical de CGT a La -El mètode de treball bàsic de la miadats des del 13 de juliol del pre- Vanguardia? Secció Sindical de CGT és lassis- sent any, des de llavors i tot espe- -La Secció Sindical de CGT a tència i intervenció en assemblees, rant judici, shavien anat convocant“La Vanguardia” es va iniciar de la redacció i publicació de comuni- concentracions a les portes de la fà-cara a les últimes eleccions al Co- cats i la participació en manifesta- brica per demanar la readmissiómitè dEmpresa, celebrades a la cions, actes de protesta, piquets in- dels companys, sense que lempre-primavera del 2005. Es va presen- formatius i accions judicials a fi de sa mostrés interès a mantenir captar una candidatura formada majo- defensar els drets dels treballadors, tipus de diàleg amb els acomia-ritàriament per treballadors de ro- funció fonamental i inevitable (en- dats, potser pensant que daquestatatives i magatzem que va quedar a cara que a molts sels hagi oblidat) manera els acomiadats veurienpocs vots dobtenir representació dun sindicat que sigui capaç de minvades les seves esperances, oen el Comitè. Encara així, va poder mirar-se al mirall sense morir-se de que la CGT abandonaria les mobi-obtenir-se un delegat sindical, Ri- vergonya. litzacions.cardo Yui. -Després de mesos de conflicte El 7 de novembre, en ple inici -En tots aquests anys com ha heu arribat a una resolució. Ens del procés deleccions sindicals, elanat evolucionant el treball a “La Vanguardia” i substituir-lo per guda per lempresa, favorable als podeu explicar en que consisteix mateix dia que la direcció de lem-lempresa? un altre, exclusiu per als treballa- treballadors per vulneració de dret lacord i com estan els ànims dels presa comunicava a través del pre- -“La Vanguardia” no sha lliurat dors de tallers, amb unes condi- de vaga. treballadors? sident de la taula electoral deldel procés de precarització i desva- cions salarials i de treball pèssimes -Quina ha estat la reacció dels -Bàsicament, sha arribat a un Col·legi dEspecialistes i No Qua-lorització del treball que es dóna en i amb una reducció de plantilla altres mitjans de comunicació a acord de mínims a partir del qual lificats la decisió de mantenir lex-totes les empreses espanyoles. En considerable. la vostra vaga? s’ha de desenvolupar el conveni de clusió del cens electoral dels com-ser una empresa gran i amb una Lempresa ha optat per contra- -Els mitjans de comunicació ofi- CRE-A. Segons aquest acord, els panys acomiadats Benedicto itrajectòria sindicalista consolidada rrestrar la vaga, primer, intentant cials han un posat un densíssim treballadors subrogats mantenen Nicolás Martino Cruz, arribava la(bàsicament, portada a terme per deixar sense el suport de redacció i mantell de silenci. Només “La nit totes els seus drets laborals i sala- resolució del judici pels acomiada-no afiliats i membres de sindicats administració als treballadors de al dia”, de TV3, va fer algun rials i mentre es negociï el Conveni ments dels delegats anteriormentminoritaris) les retallades de drets Tallers (amb lajuda inestimable mínim esment a linici de la vaga i serà daplicació el conveni de “La esmentats. Després de gairebé qua-laborals no han estat tan grans com dels sindicats majoritaris, fona- sha oblidat del tema. “El Triangle” Vanguardia”. tre mesos acomiadats, per tots elsen altres empreses, però encara mentalment CCOO, i de la majoria i periodistadigital.com han esmen- L’organització de la setmana la- càrrecs que lempresa els imputava,així, sha anat desenvolupant un de membres de la redacció que es tat també la vaga, però només de boral passarà a ser dun 5+2 en la justícia donava la raó als dos de-procediment d’externalització de consideren immunes a qualsevol passada. comptes de lactual dun dia lliscant legats de la CGT, deixant la sentèn-treballs propis de lempresa. empitjorament de condicions de -Quines són les relacions exis- de festa cada set dies de treball i hi cia ben clara. -Últimament heu estat de vaga treball). tents amb els altres sindicats? ha una garantia de cinc anys delper un tema de subrogació dels També ha recorregut, de cara -Els únics sindicats que han Grup Godó en el cas que CRE-A El cens electoraltallers. Podeu aprofundir més en que un succedani de periòdic surti donat suport a la vaga són CGT tingui algun problema econòmic iaquest tema i explicar-nos quina els dies de vaga, a l’esquirolatje (que va signar juntament amb un dun mínim de 10 anys dimpressió La Secció Sindical CGT de Honey-ha estat la resposta de lempresa pur i dur, invertint milions deuros grup de prop de 200 treballadors la de “La Vanguardia” i “Mundo De- well va decidir impugnar el censa la vaga? a imprimir un periòdic en plantes demanda per vulneració de drets portivo”. electoral perquè no hi apareixien -La vaga, centrada fonamental- dimpressió de Catalunya (Ber- fonamentals) i USOC. Tant UGT -Afegiu el que vulgueu... els dos delegats de personal aco-ment en les edicions de cap de set- mont Catalonia, Imprintsa, Rotim- com sobretot CCOO mantenen els -Només volem afegir que existeix miadats. En el cens electoral pro-mana i de dies assenyalats (partits prés), fora de Catalunya (“El He- mateixos postulats que lactual un blog a internet, www.lavanguar- porcionat per la direcció de lem-del Barça, eleccions autonòmi- raldo de Aragón”) i fins i tot fora equip directiu i actuen com a into- diaenhuelga.blogspot.com, realit- presa i publicat, dacord amb elques) ha estat una mostra de rebuig dEspanya (Bèlgica i França). xicadors sense cap objecció i fins a zat pels treballadors de Tallers de calendari acordat el dia de la cons-a la intenció de lactual direcció Existeix una sentència dun Tri- amb orgull i satisfacció a fi de re- “La Vanguardia”, on es pot trobar titució de la taula electoral, no i fi-dacabar amb lactual Conveni de bunal Social de Barcelona, recorre- bentar la vaga. Pur sindicalisme més informació i opinions. guraven els treballadors Benedicto Martino Cruz i Nicolás Martino Cruz. Per això, la Secció Sindical CGT de Honeywell va al·legar queOPINIÓ: Manifest dels sindicats de TVC a lopinió pública amb independència que ambdós haguessin estat acomiadats per Secció Sindical CGT TV3 1.- Per l’aprovaci´urgent de la ció comparteixin els objectius de liació vida laboral i familiar. Regu- lempresa, els corresponia el dret nova Llei de la CCRTV. Per una te- servei públic i no se sotmetin a les lació pactada de les pràctiques dels destar inclosos en el cens i de par- l Comitè dEmpresa de TV3 i levisió pública desgovernamenta- pressions interessades de sectors estudiants. ticipar plenament en les eleccionsE tots els sindicats (CGT, SPC,CCOO, UGT) presents a Televisió litzada, plural, independent i que potenciï la producció interna. econòmics que des de fa anys pre- tenen desviar en benefici propi la 4.- Compromís amb la plantilla. La Direcció ha dassumir la planti- sindicals, ja que la relació laboral no shauria extingit, si més no finsde Catalunya (TVC) defensem la 2.- Defensa de la producció in- capacitat productiva de TVC. (...) lla real de TVC (...). que la Jurisdicció competent aixítelevisió com un servei públic i terna. Defensem un model de tele- 3.- Compromís en la defensa i el 5.- No a l asegregació de planti- ho pogués determinar en el seu mo-amb una programació al servei de visió que mantingui el seu caràcter desenvolupament del Conveni lla. Ens oposem al projecte de se- ment i després del procés seguit detota la societat catalana, garantint dindústria de programes de servei 2005-2207. Compliment del tercer gregació de treballadors de TVC totes les garanties constitucionals.el pluralisme. El nou Comitè, sor- públic, no instrumentalitzat per in- termini de conversió dels contrac- per a integrar-los a la CCRTV. CGT va sol·licitar a la Taulagit de les eleccions del 19 doctu- teressos polítics ni econòmics que tes temporals en indefinits, aplica- Volem el manteniment íntegre de Electoral que resolgués la infrac-bre de 2006, reunit en sessió cons- posin en perill la credibilitat i el ció del fons de valoració de catego- la plantilla. ció comesa en el termini legalmenttitutiva el 7 de novembre, va futur de lempresa. Volem que els ries, adhesió al fons de pensions de 6.- Democratització de les rela- establert, procedint a incloure en elaprovar la següent declaració: directius i el Consell dAdministra- la Generalitat, millores de la conci- cions laborals. Cens els dos treballadors.Catalunya. Novembre de 2006 / Gener de 2007 7
  • 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATDesmemòria Crònica del conflictehistòrica (III)Per conèixer dels treballadors delscom va sertot allò) tallers de ‘La Vanguardia’ Pepe Berlanga Comitè de Vaga - Treballadors ven: les vagues es van desconvocar de tallers de “La Vanguardia” i va quedar el taller només. urant els quaranta anys que va Des de llavors, van seguir enD durar la dictadura franquista, ls tallers d’impressió del pe- vaga tots els caps de setmana i diesel silenci, la repressió i la violaciódels drets fonamentals en van serels senyals d’identitat. Fins al E riòdic “La Vanguardia” tor- naven a funcionar a mitjans de desembre, després de dos mesos importants els subrogats, com va poder ser el de les eleccions de la Generalitat o la Diada, en la qual1947, quan es va tancar Miranda de i mig de vagues, després que l’as- van anar a reivindicar la seva situa-Ebro a Burgos, hi va haver com a semblea de treballadors de les rota- ció de forma pacifica, solamentmínim 104 centres estables per on tives ratifiqués un document que amb samarretes reivindicatives i novan passar 500.000 persones. Si te- tancava el conflicte obert l’1 de se- sels va permetre lentrada als actesnies sort, podies acabar en un bata- tembre quan el Grup Godó va su- oficials.lló disciplinari de soldats treballa- brogar els tallers d’impressió del Sofreixen una important pressiódors penats on es faria diari creant, o més ben dit inven- i control policial els dies de vaga,l’anomenada “mili”, després d’ha- tant, una nova empresa anomenada hi ha acord. Comitè intenta acordar unes dates ja que davant qualsevol concentra-ver passat tres anys al front. CRE-A Impresiones de Catalunya, Durant aquests tres mesos, hi va per començar les mobilitzacions. ció que feien, fins i tot a la porta Els presos polítics van treballar que suposava una retallada en les haver eleccions per formar un nou La part del Comitè de tallers, CGT del seu centre de treball, soliencom a obra de mà barata i esclava condicions laborals de la plantilla. Comitè dEmpresa. En elles, el ta- i USOC (els representants dels haver-hi diversos furgons delsen aeroports (Sondica,…), xarxa Segons els plans del Grup Godoó, ller perd pes i el guanya la redacció afectats), proposen les vagues a Mossos i diverses patrulles vigi-ferroviària (Madrid-Burgos,…), CRE-A s’encarregarà de la impres- i amb els suports de CCOO i UGT partir de setembre, tots els caps de lant-los i demanant-los la docu-ports, túnels (Vielha,…), carrete- sió dels diaris “La Vanguardia” i pacten una línia de negociació i setmana i no accepten el pacte de mentació contínuament de formares, canals de reg, pantans, noves “El Mundo Deportivo” amb el per- pau social i arraconen a la part de garanties, ja que el que busquen és intimidatòria (fins a aquí arribenpresons (Carabanchel,…) obres de sonal i equips que havien format tallers: USOC i CGT. laplicació del Conveni d’empresa els tentacles del poder, amb la poli-l’Església, a zones devastades, en part fins setembre de Vanguardia Passats aquests tres mesos la a la nova planta. cia servint a un particular).empreses privades que es van lu- Ediciones SL. majoria del Comitè (CCOO, UGT Al setembre, ja subrogats, co- En aquests mesos de conflicte,crar amb el treball forçat durant El nucli de l’enfrontament esta- i redacció) pensava que calia se- mencen les mobilitzacions de tot el hi ha hagut empreses que han estatmés de dues dècadas (Dragados y va en que el personal dels tallers guir negociant sense pressió. Els personal, tant els subrogats com els imprimint el seu producte de formaConstrucciones, Babcock Wilcox, acceptavem pactar un nou conveni tres mesos es converteixen en vuit i que shan quedat a “La Vanguar- irregular, ja que això conculca elConstructora Naval, Cementos As- però sempre que, fins que s’arribés les seves intencions ja es veuen dia” contra aquesta subrogació. dret de vaga i tenen una sentència -land, Metro de Madrid,…), 20.000 a un acord, es continués aplicant el clares: acceptar la subrogació i Comencen els primers dies de vaga que vam interposar tots els treba-presos es van ocupar d’aixecar el conveni de “La Vanguardia”. Fi- pactar les garanties, que segons i redacció i els sindicats majoritaris lladors menys CCOO, UGT i elmonumental Valle de los Caídos. nalment, el Grup Godó va accedir ells havien de ser en nombre de diuen que no estan dacord a seguir Comitè de redacció- en què guan- La repressió exercida sobre les a aquesta demanda a més de com- dies per any treballat dindemnitza- les vagues i convoquen una assem- yen a lempresa en aquest sentit,dones va tenir unes característiques prometre’s a mantenir un seguit de ció. Els treballadors afectats i les blea per al personal que en aquest per imprimir fora dels tallers deespecials: violacions, rapades de drets i garanties personals als tre- afectades no hi estan d’acord. moment pertany a “La Vanguar- “La Vanguardia” en les vagues decabell, presons religioses, quan no balladors de les rotatives. Les sec- Després de pràcticament un any dia” (en la qual són vetats els su- desembre. Lempresa va recórrer lala mort. cions sindicals de CGT, SPC i negociant (amb rebaixes constants brogats). En aquesta assemblea, a sentència encara que mentrestant Els familiars dels presoners van USO, que van estar donant suport de les seves pretensions per no la qual acudeixen treballadors La aquesta era dobligat compliment.sobreviure amb la por permanent als treballadors de les rotatives, van trencar les negociacions i amb im- Vanguardia, tots els caps i directius No obstant això, preferia incom-que el seu alcalde, el seu capellà o considerar que l’acord al qual s’ha- mobilisme total per part de lem- i alts càrrecs de lempresa, fins i tot plir-la i pagar la multa que li puguila Guardia Civil determinés la sort via arribat era el millor possible te- presa, van passar de demanar con- porten personal que està destinat suposar.de l’home o la dona, del fill o la nint en compte les circumtàncies tinuar sent “La Vanguardia” a fora de la ciutat (corresponsals a A pesar de tots els obstacles, vanfilla, del germà o la germana…, existents demanar laplicació del seu conve- Madrid, etc.), amb la intenció de continuar la seva lluita, sabent queamb unes poques línies d’acusació ni a Zona Franca, mantenint un desconvocar les vagues per part de el diari continuava sortint. Els úl-o descàrrec. Crònica d’un conflicte vincle amb el Comitè de “La Van- “La Vanguardia” i deixar sols els tims trucs de lempresa, argumen- 10.500 obrers van sortir “volun- guardia”), lempresa certifica a pri- subrogats, ja que diuen que el pro- tant que la vaga era il·legal, van sertàriament” a treballar per als ale- El conflicte començava fa més mers de juliol de 2006 que posarà blema a ells no els afecta. En obrir un expedient contradictori almanys i el règim nazi va fer que d’un any, a l’octubre de 2005, quan en pràctica la subrogació i així ho aquesta assemblea CCOO proposa Comitè dEmpresa i de Vaga per40.000 més, tots ells republicans “La Vanguardia” comunicava al fa l1 dagost, amb un 40% de la votar la continuït de la vaga, voten participar-hi, enfront del qual vanexiliats a França des del final de la Comitè dEmpresa la intenció del plantilla de vacances. tots els presents, inclosos alts cà- presentar el plec de descàrrega, jaguerra civil, s’incorporessin volun- canvi de nom dels tallers, aprofi- Els i les afectades consideren rrecs i directius de lempresa. Els que van considerar que les vaguestàriament o forçada als seus bata- tant el trasllat previst a la Zona que la subrogació és il·legal. El resultats van sortir tal com pensa- eren perfectament legals. CCOOllons de treball, mentre que 12.000 Franca el 2007. Lempresa deixa es va desentendre del tema i vamés partien cap als camps de con- caure que és possible que hi hagi apartar als seus representants de lacentració o d’extermini. un excedent de personal bastant línia del Comitè dels subrogats, Ocupar qualsevol càrrec públic ampli i que la seva intenció és que presentant el seu recurs a part,era impensable si no es pertanyia al passin al Conveni Col·lectiu dArts sense compartir la seva informaciópartit únic. Gràfiques, perdent així el de “La amb lassessor del Comitè. Per Per si quedava cap mena de Vanguardia”, substancialment mi- altra banda, a mitjan novembredubte sobre qui havia guanyat la llor. Es proposen una sèrie de va- lempresa va lliurar tres expedientsguerra, les inscripcions en les pa- gues (finals de novembre i princi- més a tres treballadors del taller,rets de les esglésies amb els noms pis de desembre) i es porta a terme segons ella per sabotejar 4.000 dia-dels “caídos por la patria”, monò- un dia, en el qual no surt el diari i la ris dun camió, però no van aportarlits commemoratius d’“insignes vaga és seguida pel 100% del taller cap tipus de prova daquest fet. Elbatalles”, carrers a nom dels prota- (personal afectat), un 60% dadmi- cas de “La Vanguardia” és un altregonistes de la “cruzada”…, van fer nistració i un 20% de redacció. El cas en què lempresa fa el que liimpossible l’oblid. següent dia de vaga se suspèn per- sembla i als treballadors i les treba- I encara s’atreveixen a acusar- què la redacció demana tres mesos lladores, només els queda recórrernos de revanxistes? per negociar amb lempresa i si no les seves mentides. 8 Catalunya. Novembre de 2006 / Gener de 2007
  • 9. TREBALL-ECONOMIA Seat no fa ni un pas La multitud d’irregularitats posa en perill centenars d’obrers enrere, nosaltres tampoc Continua la falta de seguretat en la Seccions Sindicals CGT Seat i Antonio Aranda construcció deVaga de fam la línia 9 deldacomiadats de Seat Metro Aureliano Guemez i AntonioEl cap de setmana en què es com- Arandaplien 10 mesos de lExpedient deRegulació d’Ocupació signat perSeat, CCOO, UGT i el govern tri-partit de la Generalitat de Catalun- om ja explicàvem en lanteriorya, que va suposar 660 acomiada-ments, un grup dacomiadats i C número del “Catalunya”, les mesures de seguretat brillen per laacomiadades van decidir fer una seva absència en les obres de la fu-primera vaga de fam el divendres tura línia 9 del Metro de Barcelo-20, dissabte 21 i diumenge 22 doc- na.tubre. I diem una primera vaga per- La línia 9, amb una longitud dequè no descarten realitzar-ne d’al- 43 km de via i 46 estacions, que en-tres de més durada si no es readmet llaçarà la zona de Santa Coloma dea tots i cada una de les persones Gramenet amb laeroport del Prat,acomiadades. és una de les majors obres de cons- Després de gairebé 10 mesos, Noves sentències la CGT", revocant la sentència del Donada la impossibilitat de reu- trucció que es realitzen en aquestshavia quedat demostrat el que des dacomiadaments nuls Jutjat social número 26 que deses- nir-se en els locals de Seat, la dele- moments a la ciutat de Barcelona.dun principi ha defensat la CGT, Dels 645 acomiadats finalment per timava la demanda contra laco- gació de lAssemblea dAcomia- Hi treballen centenars de persones ique no és altra cosa que el frau de lERO de Seat, 190 eran afiliats miadament presentada per set dats i Acomiadades es van reunir els riscos laborals són nombrosos.la signatura de lexpedient que va dUGT, 140 de CCOO i 136 de companys de Seat. Lempresa va amb representants de CCOO i UTE LÍNIA 9 és lempresa a lasuposar lacomiadament de 660 CGT. Els altres 179 no pertanyien decidir recórrer la sentència al Tri- CGT fora de lempresa. UGT de qual GISA (Gestió d’Infrastructu-treballadors i treballadores. En les a cap sindicat. La plantilla de Seat bunal Suprem. Seat, que havia estat convocada a res SA, empresa pública dependentúltimes setmanes, havíem vist com té uns 12.700 treballadors i treba- Uns dies després, el 20 de no- la reunió, no es va presentar. Per de la Generalitat de Catalunya) vaa causa de les produccions a lalça lladores, dels que uns 6.000 estan vembre, una nova sentència de la part dels acomiadats i acomiades adjudicar la construcció de la línia.previstes per Seat, era necessària la afiliats a UGT, uns 5.000 a CCOO Sala Social del Tribunal Superior es van exposar els motius de la reu- UTE LÍNIA 9 està conformada a lacontractació de nous treballadors i i uns 500 a CGT. de Justícia de Catalunya tornava a nió, concretats en una sèrie de rei- vegada per unes altres cinc empre-treballadores, per la qual cosa els Recordem que CGT va interpo- estimar el recurs de suplicació pre- vindicacions centrades en la read- ses: FCC Construcción, Ferrovialprimers a entrar a treballar i ocupar sar 110 demandes pels acomiada- sentat per sis acomiadats per Seat missió. Agroman, Obrascon Huarte Lain,els llocs necessaris haurien de ser ments. Fins ara, daquestes deman- contra una sentència més dictada el COPISA Constructora Pirenaica iels acomiadats; a més, Seat es veia des, 25 shan resolt declarant-los passat 28 dabril pel jutjat social Empreses en lluita COPCISA.obligada a abaixar la producció del nuls i 23 declarant-los improce- nombre 26 de Barcelona, que La CGT ja sha manifestat sobremodel León en 21 cotxes diaris, no dents. CGT també va interposar un havia declarat els acomiadaments Per altra banda, lAssemblea daco- aquest assumpte, però ara es volper les vendes sinó per falta de per- recurs dalçada que reclama la re- com a procedents, declarant el miadats/des de Seat reunida el pas- afegir el següent:sonal. Però la posició de l’empresa admissió dels 660 treballadors aco- TSJC nuls els acomiadaments dels sat 14 de novembre després de ser -Els treballs de construcció de lano canvia i només va cridar a al- miadats fa gairebé un any. treballadors, tots ells afiliats a la informada dels acords i propostes nova línia es realitzen a profundi-guns dells, prèviament enquestats i Dels últims daquests acomiada- CGT. Igual que en la sentència an- adoptats pel comitè de solidaritat tats de fins a 70 metres, en condi-triats per UGT i CCOO, per realit- ments nuls, sis van ser declarats el terior, en aquesta també queda clar unitari, va acordar convocar una cions de molt de soroll, grans quan-zar-los la revisió mèdica, i el 3 de 14 de novembre, quan el Tribunal que existeix discriminació en els Assemblea de treballadors/as en titats de pols de granit i pocanovembre van reingressar mitjan- Superior de Justicia de Catalunya acomiadaments realitzats per Seat, lluita o davant greus conflictes ventilació.çant contracte de relleu els primers (TSJC) feia pública sentència da- destacant la desproporció que exis- amb les seves respectives empre- -Susen bombones d’oxigen ace-30, desconneixent quins criteris quests sis acomiadaments nuls co- teix entre els percentatges dafilia- ses, especialment els treballa- tilè.sestan utilitzant per seleccionar rresponents tots ells a afiliats a ció a Seat i els percentatges daco- dors/es dIberia amenaçats per la -Sutilitzen substàncies tòxiqueslordre de reingresos. CGT, ja que la sentència exposa miadats afiliats a la CGT. repressió després de lobertura de i components químics i additius que es va produir discriminació La Direcció de Seat hauria de desenes dexpedients, els treballa- molt agressius en contacte amb El començament de la vaga de "quant a líndex dafectació" en els prendre bona nota, canviar radical- dors/es de Mercadona, de La Van- laigua quan el terreny és molt ines-fam va tenir lloc el dia 20, realit- afiliats als sindicats. Aquesta con- ment dactitud, complir amb la le- guardia, etc. table, provocant amb això eczemeszant prèviament una concentració i clusió es basa en el fet que lERO galitat. als peus i les mans.una roda de premsa a les 11 del va afectar el 27% dafiliats de CGT Concentració davant el -La renovació de laire és insufi-matí a la plaça de la Universitat de enfront del 3% dels dUGT. La sen- Reunions amb CGT i cient, el que provoca marejos, i en ParlamentBarcelona, acompanyats dun tència, que revocava la sentència alguns casos, somnolència per falta CCOOnombrós grup de suport, per entrar del Jutjat social número 26 que doxigen. Mig centenar dacomiadats deposteriorment a les dependències desestimava la demanda contra la- LAssemblea dacomiadats i aco- -També cal destacar que en una Seat i sindicalistes de la CGT esde la Universitat de Barcelona on comiadament presentada per set miadades de Seat va sol·licitar una obra daquesta envergadura no hi van manifestar el 24 de novembrees portaria a terme la vaga de fam. companys de Seat, considera que reunió pel 14 de novembre amb el ha servei mèdic les 24 hores del davant de la seu del Parlament de Unes 500 persones van visitar aquesta circumstància obliga Seat Comitè Intercentres de Seat i sels dia; es limiten a tenir un ATS que Catalunya, durant segona jornadaals vaguistes per a expressar-los la a justificar les causes dacomiada- va enviar un burofax amb la convo- no cobreix el torn de treball de la de la sessió dinvestidura del nouseva solidaritat. ment, una circumstància que con- catòria a les seccions sindicals de nit. president de la Generalitat, José La vaga de fam volia ser un pri- sidera que "no ha ofert" més enllà CCOO, UGT i de CGT, i al presi- La Confederació General del Montilla, a qui van fer arribar unamer avís a la Direcció de lempresa de "criteris de selecció" a títol dent del Comitè dEmpresa Matías Treball de Catalunya també ha de- carta exposant les seves reivindi-Seat para exigir-li la readmissió "orientatiu". Així, la sentència con- Carnero. El dia 14, la Direcció de nunciat la manca de formació (so- cacions. Els treballadors concen-abans de Nadal i un desmentiment clou que aquest fet evidencia que Seat va impedir de nou lentrada a bretot pel que fa als riscos que trats, portaven una pancarta ambde les informacions que assegura- "ha existit un tracte evidentment la delegació de lAssemblea dAco- comporta aquesta sèrie de treballs) el lema “Teniu un deute social.ven que el conflicte dels acomia- discriminatori que atempta contra miadats, entre els quals es trobaven en molts dels treballadors, que per- Readmissió Seat 660" i reclama-dats estava en vies de solució. el dret de llibertat sindical i que treballadors que havien obtingut el tanyen a contractes que al mateix ren la readmissió de tots els afec- converteix en nuls els acomiada- nul radical i per tant són plantilla temps són subcontractats per altres tats per lERO de Seat. ments dels codemandants afiliats a de Seat. empreses.Catalunya. Novembre de 2006 / Gener de 2007 9
  • 10. TREBALL-ECONOMIA Parcs i Jardins vol millors condicions i menys repressió Secció Sindical CGT Parcs i acompanyar amb les seves consig- Jardins nes lacte de lalcalde. és de 400 treballadors iM treballadores de lInstitut Municipal de Parcs i Jar-dins de Barcelona es van reunir el Ajornada la querella contra 5 treballadors Els treballadors i treballadores de17 de novembre en assemblea (i lInstitut Municipal de Parcs i Jar-posteriorment es van concentrar a dins es vam concentrar el 4 de des-la plaça de Sant Jaume) per aprovar embre, després de la realitzacióun calendari de mobilitzacions que duna Assemblea General de Treba-incloïa jornades de vaga, la primera lladors, en la porta dels Jutjats deel 30 de novembre, per fer patent la Barcelona per expressar la seva so-preocupació per la consecució d’un lidaritat amb els 5 companys deConveni que no els faci perdre més Parcs i Jardins, contra els quals lapoder adquisitiu, que garanteixi la presidenta del Institut Imma Mayolcontinuitat de l’Institut Municipal plantilla es va manifestar per fer de- tes màquines l’empresa s’atreveixi shavia querellat. El judici que percom a ens públic, que el doti del notar el descontent general pels re- a dubtar que l’única intenció dels segona vegada va ser suspès, aques-personal suficient per desenvolupar tards i la falta de voluntat a l’hora treballadors era no arriscar-se a ta vegada per indisposició de la Ma-les tasques asignades per l’Ajunta- de negociar el Conveni a més de de- patir un greu accident. també es va mostrar el seu malestar gistrada, estava programat inicial-ment de Barcelona, a part d’altres nunciar la intenció d’externalitzar per la querella presentada per lA- ment pel dia 30 de novembre.demandes de menor emvergadura, serveis que fins ara feien. Comencen les jornades juntament de Barcelona contra cinc Després dinformar els companys iperò no per això menys importants. Un altre tema que es va tocar va treballadors, el judici dels quals s- companyes concentrats de la sus- de vaga A més, es va comunicar a l’as- ser la proposta de sanció molt greu havia ajornat pel 4 de desembre. pensió es van registrar en el Jutjatsemblea la imposició de cinc quere- contra els treballadors de la brigada El 30 de novembre, el 90 % de la Per completar la jornada, 150 tre- dInstrucció 14, dos escrits, un sig-lles criminals contra cinc treballa- de poda que es va negar a utilitzar plantilla va seguir la convocatòria balladors van concentrar-se aquella nat per les Federacions i Sindicatsdors, tots ells membres del Comitè les plataformes Podathor, per falta de vaga i es van manifestar des del tarda a la plaça de Sant Jaume du- dAdministració Pública de CCOO,d’Empresa, per part d’Imma de seguretat de les màquines. Falta passeig Lluís Companys (davant rant lacte en què lalcalde de Barce- USOC, CGT i UGT i un altre escritMayol, presidenta de Parcs i Jar- de seguretat que més tard s’ha con- dels jutjats) fins a la plaça de Sant lona Jordi Hereu inaugurava el pes- de solidaritat signat per més de 500dins, per «comissió de delictes i fal- firmat fundada i ratificade per lAu- Jaume, en una jornada de lluita per sebre municipal. Amb una pancarta treballadors i treballadores de Parcstes de desobediència, coaccions, ca- toritat Laboral mitjantçant l’Inspec- fer patent la preocupació per la con- amb el lema “Hereu passa de la pu- i Jardins en defensa del dret inalie-lúmnies i vexacions injustes», pels tor de Guàrdia. Sembla una bogeria secució dun Conveni que millori billa i negocia amb la plantilla” i nable de poder expressar lliurementfets de la pasada Festa de la Prima- que havent-se confirmat el perill les condicions generals expressades caretes amb la imatge dImma i públicament les seves discrepàn-vera 2006, en què una part de la greu i imminent que patien aques- en aquest mateix article. A més, Mayol amb nas de Pinotxo, van cies i reivindicacions.OPINIÓ: Neoliberalisme i administració i serveis públicsCGT Administració Públics Sector Directiva Bolkenstein o lEstatut de sió en empresa pública. Al mateix Sectors públics tradicionals i ma- sanitàries i parlen fins i tot del "xec Generalitat (cgt-generalitat@confluencia.net) la Funció Pública pactat recentment temps, es fa palès el deteriorament durs com la sanitat i lensenyament sanitari", i el Tripartit ha parlat pels sindicats majoritaris (CCOO, de la sanitat i de lensenyament pú- han començat a retrocedir respecte obertament del futur copagament UGT i CSIF) i el govern del PSOE blics. als sectors privats gràcies a la sub- de la sanitat. es polítiques neoliberals de van, igual que les successives refor- Les empreses de subcontractació venció i lexternalització del sectorL desmantellament i privatització(educació de fills i filles, sanitat, ge- mes laborals i de pensions, en la línia de buidar de garanties i drets la i les ETT han anat agafant feines externalitzades en les administra- públic. Sectors públics no desenvo- lupats com els de llars dinfants, Com enfrontar aquest problemes?riàtrics...) que apliquen els diferents legislació laboral, la funció pública cions públiques, tals com la neteja, atenció a la infància, geriatria, de-governs de la Generalitat no sola- o les pensions, per tal que el mercat la seguretat, el manteniment dels pendència, de persones discapacita- Es tracta de defensar-nos. D’en-ment ens afecten com a persones actuï lliurement. I ja hem vist el que edificis, la missatgeria. A la sanitat des i datenció a persones drogode- frontar aquesta política de pacte enusuàries dels serveis públics sinó fa el mercat de l’habitatge quan se’l han estat les proves diagnòstiques, pendents, estan creixent de manera la qual, en qüestió laboral, s’aplicacom a treballadors i treballadores deixa lliure. Als sectors liberalitzats operacions i ambulàncies. Els men- privada, concertada o com a ONG. allò que decideix Funció Pública.daquests serveis, ja que empitjoren l’argument que més competència jadors escolars i el seu personal no En el cas dels geriàtrics privats, Per això, necessitem un altre tipusla nostra situació laboral. afavoreix lusuari i la baixada de s’han integrat mai a la plantilla pú- aquests estan usurpant els estalvis de representació que trenqui amb la LAdministració intenta englobar preus és un eslògan fals i la realitat blica. En els Serveis Administratius de tota una generació, provocant dinàmica actual d’utilitzar lesels sindicats en un projecte de "mo- demostra que són serveis més defi- i Tècnics de la Generalitat sestan l’empobriment de les famílies que meses de negociació com el centredernització" amb greus conseqüèn- cients, cars i controlats per mono- externalitzant tasques pròpies dels poden pagar o desatenció de les que de lacció sindical intentant aconse-cies laborals. Actualment, la majo- polis privats. El recent pla de pen- cos subaltern; lescanejat de docu- no poden, per inexistència de pla- guir el màxim de la mesa i, poste-ria de sindicats sadapten a lagenda sions privat que gestiona ‘la Caixa’ mentació; a Economia i Finances la ces públiques, mentre els treballa- riorment, informar dels resultats ende lAdministració, posant només o la proliferació de Mútues de pre- introducció de dades fiscals; la tra- dors i treballadores del sector patei- assemblees o fulls. Però, a lesmatisos o mesures pal·liatives a venció de riscos són exemples pro- mesa de campanyes de correspon- xen gran precarietat i baixos salaris. meses no hi ha força sense reivindi-lempitjorament de les nostres con- pers que sols han servit per engrei- dència; el suport informàtic; lel·la- La gestió del medi ambient conti- cacions acordades prèviament endicions laborals, però pacten de fet xar el negoci privat a costa dels boració daplicatius informàtics; els nua sent un espai on l’Administra- assemblees i amb mobilitzacionsl’empitjorament d’aquestes. Aques- diners de tots i totes. ‘call centers’ o centrals de telefonia ció no intervé a causa dels interes- conseqüents.ta dinàmica converteix els sindicats Vénen temps de grans reestructu- com el Telèfon d’Atenció al Consu- sos que hi operen. No es pot aconseguir canviarque estan a les meses de negociació racions en el sector públic del qual midor, d’Informació de la Generali- La doctrina liberal de lestat aquesta dinàmica si no és amb laen portaveus (crítics o no) de les formem part i que ens afectaran tat (012), dEmergències (112), mínim i de deixar al mercat la pres- mobilització. Per aturar les privatit-posicions de lAdministració. No- com a treballadors i treballadores. durgències sanitàries (061) i el de tació de serveis uneix a partits tradi- zacions, i revertir-les, per un Estatutsaltres creiem que els nostres repre- Han privatitzat les grans empreses "sanitat respon". Així mateix tant cionalment liberals en leconomia, de la Funció Pública fruit d’una ve-sentants sindicals haurien de tenir públiques, com Telefónica, Iberia, els governs de CiU com el del Tri- com els de CiU o el PP amb els del ritable negociació amb tots els tre-clar que es tracta dun enfronta- la part no militar de les drassanes partit han externalitzat l’elaboració Tripartit, que es diuen que són d’es- balladors i treballadores; per unament, un conflicte dinteressos. Izar, Campsa. Sectors sencers com de projectes de llei i d’informes tèc- querres, PSC-PSOE, ERC i ICV- administració que doni servei al Tant lAcord General sobre Co- lInstitut Català de la Salut (ICS) nics a professionals i a bufets dad- EUiA. A les autonomies que gover- poble i no als interessos partidistesmerç de Serveis (AGCS), com la tenen a sobre un projecte de conver- vocats externs. na el PP desplega les fundacions dels polítics de torn.10 Catalunya. Novembre de 2006 / Gener de 2007
  • 11. TREBALL-ECONOMIA La repressió segueix a la criminalització mediàtica QUI PAGA, MANA Expedientats i encausats Els autònoms dependents: un per la vaga del Prat nou retrocés cap a la precarietat Col·lectiu Catalunya pleats amb la sanció més alta, de Vicent l passat 28 de juliol, cente- 60 dies, són els nou que va detenirE nars de treballadors i treba- lladores dIberia enfrontatsa un possible acomiadament mas- la Guardia Civil a les pistes. 25 tre- balladors seran multats amb 45 dies perquè Iberia afirma que té nys li ha costat al movimentsiu decidien entrar a les pistes delAeroport del Prat. constància que van ocupar les pis- tes a partir de les gravacions de cà- A sindical aconseguir una jorna- da laboral de vuit hores, vacances Com a resposta repressiva amb meres de seguretat i dels mitjans de pagades, salaris dignes, pagues ex-posterioritat a la vaga, per un cos- comunicació. I els 25 restants esta- traordinàries, dret a latur i a la pen-tat, Iberia ha obert 62 expedients ran 16 dies sense feina ni sou «pels sió de jubilació o que lempresarisancionadors a treballadors i treba- danys produïts», segons portaveus assumisca la responsabilitat sociallladores; per un altre costat, en el de la companyia. de pagar una part important de lesprocés judicial obert sobre els fets Els sindicats recorreran contra cotitzacions de la seguretat social idel Prat, en el que hi ha encausats aclarir la seva participació en la in- denúncies presentades per alguns les sancions perquè consideren que latur dels treballadors. En certaels 9 treballadors detinguts més vasió de les pistes de laeroport de dels passatgers que es van veure moltes no estan fonamentades. El manera, les condicions laboralsuna quantitat encara per determi- Barcelona el passat 28 de juliol. perjudicats per la protesta. comitè –CCOO, UGT i minoritaris enumerades i les cotitzacions fannar, la jutgessa que porta el cas ha Fonts judicials van explicar que, a com ara CISA i CGT, aquests dos que l’empresari retorni part de laobert diligències per possibles de- part dels detinguts durant la protes- Iberia suspèn de feina i últims amb dos delegats expedien- plusvàlua, de la qual s’apropia peròlictes de danys, resistència a lauto- ta, la Guardia Civil del Prat de Llo- tats– van posar en mans dels seus que es generada pels treballadors, sou 59 treballadorsritat i alteració greu de lordre pú- bregat havia interrogat ja en quali- advocats la manera de recórrer en forma de drets socials i cotitza-blic, delictes castigats amb penes tat dimputats 26 empleats més i, La companyia Iberia va fer públi- contra les suspensions. Els sindi- cions.de presó dentre sis mesos i quatre segons diferents fonts judicials, la ca, a finals de novembre, la decisió cats van decidir recórrer en primer Ladministració pot fer perillaranys, mentre que la fiscal del cas quantitat final dempleats interro- de suspendre de feina i sou 59 tre- terme contra les suspensions de 16 aquesta situació quan pretén creardemana que sinvestigui si locupa- gats estarà entre 30 i 60, en la seva balladors del servei de terra de lae- dies, ja que creuen que Iberia actua la figura dautònom dependent, enció de les pistes i la paralització de majoria del torn de matí, ja que va roport del Prat com a responsables sense proves, ja que cada matí els el marc de lesborrany de lEstatutlaeroport podrien constituir un de- ser en aquesta franja horària quan de "fets molt greus" durant la vaga vehicles que es van utilitzar durant de lautònom, que ve a legalitzarlicte de sedició. La fiscal es basa en es va celebrar la protesta, i operaris del 28 de juliol passat. Nou treba- la vaga per bloquejar les pistes «de facto» el que fins ara era unalarticle 20 de la Llei penal proces- dels vehicles de transport dequi- lladors han estat sancionats amb 60 sassignen a un treballador diferent, il·legalitat denunciable: els falsossal de la navegació aèria que entre patge, amb els quals els treballa- dies de suspensió, 25 empleats per la qual cosa no hi ha un emple- autònoms. Converteix en una pràc-altres coses castiga els empleats dors van bloquejar les pistes de amb sancions de 45 dies i els 25 at responsable dun vehicle. Els tica legal allò que actualment noque abandonin col·lectivament les laeroport. restants amb 16 dies. Els sindicats sindicats consideren per aquest era més una estratègia dels empre-seves funcions a laeroport en acti- Als treballadors cridats a decla- van decidir recórrer contra les san- motiu que és arbitrari castigar els saris per incrementar els seus mar-tud de protesta. El càstig per als rar, entre els quals hi figura un de- cions i obrir un fons per ajudar els empleats que aquell dia estaven al ges de beneficis a costa dels salarisinstigadors va de vuit a deu anys i legat sindical de la CGT, sels im- afectats. càrrec dels vehicles perquè qualse- i els drets dels treballadors a partirde quatre a vuit pels que no hagin puten presumptes delictes de Quatre mesos després de la vaga vol treballador els podria haver estalviar-se el pagament de la segu-dirigit la revolta. Aquestes serien sedició i alteració greu de lordre i arran duna investigació interna, mogut. Els advocats estudiaran retat social, les pagues extra, les va-les penes a què es podrien enfron- públic. Una vegada disposi de les Iberia va resoldre que 59 treballa- també com afrontar la resta de san- cances o les hores extraordinàries.tar els treballadors, a més de que- declaracions efectuades per la dors van cometre faltes molt greus, cions. A canvi daquesta renúncia, elsdar inhabilitats per a qualsevol Guàrdia Civil, la jutge instructora segons el reglament de lempresa, El que sí que va acordar el Co- sindicalistes –essencialmentfeina pública durant el mateix perí- decidirà si crida a declarar als tre- per locupació de les pistes, fet que mitè dEmpresa és crear una caixa CC.OO.- que la defensen, afirmenode, una autèntica barbaritat. balladors imputats. Per la invasió va obligar a cancel·lar 544 vols i va de resistència per recollir fons per que es guanyen drets de representa- A dia 20 doctubre, es feia públic de les pistes de laeroport van ser deixar en terra 100.000 passatgers. ajudar els expedientats durant la ció que serien linici dun procés deen els mitjans informatius que la detinguts nou treballadors. La titu- La companyia considera que totes suspensió de feina i sou. Els sindi- millora de les condicions daquestjutge instructora havia ordenat a la lar del jutjat dinstrucció del Prat va les faltes tenen la mateixa gravetat cats no van concretar la xifra que col·lectiu. I les millores que farienGuardia Civil que prengués decla- obrir a la fi de juliol diligències però les sancions es van acordar haurien de recaptar i que podria su- tendirien a recuperar els drets ja re-ració com a imputats a desenes de prèvies pel col·lapse en laeroport segons la possibilitat de demostrar perar els 80.000 euros. La CGT, a coneguts actualment i que es podentreballadors del servei de terra dI- arran de latestat policial que va la participació dels implicats en els més, recollirà diners per als tres solucionar amb acció sindical i ins-beria, a més dels nou detinguts, per elaborar la Guardia Civil i de les fets. Seguint aquest criteri, els em- afiliats seus sancionats. pectora? No tindria més sentit, en comptes de fer un pas endarrere amb lesperança de poder fer-ne unFoment investiga Correos després de les denúncies de CGT endavant, fer-ne un endavant direc- tament? I fer-ho a partir de posar Sindicat Federal CGT Correos maig de 2006): 70.000 objectes, “Can Perellada”. correu. Correos publicita unes multes més altes a les companyies entre 7 i 22 dies, 220.000 afectats. -Santa Coloma de Gramanet dades de les acumulacions que no en cas que tinguen falsos autò- a CGT ha denunciat Correos -Arenys de Munt (denúncia del (denúncia del 31 dagost de 2006): es corresponen amb les reals, dús noms?, o indemnitzacions per alsL per falta de repartiment del co-rreu i lincompliment reiterat de la 7 de juny de 2006): 16.000 objec- tes, entre 3 i 6 dies, 7.500 afectats. 90.000 objectes, entre 15 i 35 dies, 120.000 afectats. intern. Any rere any, sexcusa dient que són “fets puntuals i en vies de treballadors que en cas de ser-ho denuncien?, o una major vigilànciaLlei postal i, com a resultat, el Mi- -Sant Cugat del Valls (denúncia -Barcelona Districte 4 (denúncia solució” però oculta deficiències per part de la inspecció per tal quenisteri de Foment investiga els cen- del 14 de juliol de 2006): 135.000 del 27 de setembre de 2006): estructurals. no es produisca aquesta situació?tres de repartiment de les localitats objectes, entre 15 i 30 dies, 75.000 20.000 objectes, entre 20 i 30 dies, Coneixen trucs i estratègies per Actualment, existeix un nombrede Tordera, Terrassa, Arenys de afectats. 40.000 afectats. minimitzar la gravetat del succeït i creixent de falsos autònoms, araMunt, Sant Cugat del Vallès. Ses- -Hospitalet del Llobregat (de- -Terrassa (3a denúncia del 28 de ocultar la realitat davant els inspec- autònoms dependents, però la solu-pera que aviat passin per Piera, núncia del 9 dagost de 2006): setmbre de 2006): 90.000 objectes, tors de Foment. Els inspectors ció no arriba de rebaixar els seusSanta Coloma de Gramenet, l’Hos- 40.000 objectes, entre 15 i 30 dies, entre 5 i 21 dies, 220.000 afectats. haurien de mirar els segells de les drets i legalitzar situacions de pre-pitalet del Llobregat i Barcelona 60.000 afectats. -Tordera (denúncia del 17 doc- dates dadmissió de la correspon- carietat sinó, senzillament, de ferDistricte 4. -Piera (denúncia del 25 dagost tubre de 2006): 20.000 objectes, dència (matasegells) per compro- complir la llei. Ladministració Les denúncies indiquen els mi- de 2006): 80.000 objectes, entre 4 i entre 3 i 5 dies. var el retard en el correu, a banda hauria doptar per incrementar ellers dobjectes, el nombre de dies 7 dies. Tenim també constància que els de les acumulacions. A més a més, nombre dinspeccions, facilitar lesque shan deixat de repartir i la po- -Terrassa (2a denúncia del 31 inspectors han realitzat visites a són els treballadors i els usuaris qui denúncies i la protecció als denun-blació afectada. dagost de 2006): 20.000 objectes, centres de classificació (CCP - podrien aprotar la informació més ciants o fomentar la implantació -Terrassa (1a denúncia el 12 de entre 15 i 30 dias, a la zona de Colon) i distribució (Sagrera) del fidel i no pas lempresa. dels sindicats.Catalunya. Novembre de 2006 / Gener de 2007 11
  • 12. TREBALL-ECONOMIA Caminada reivindicativa entre La Pobla de Montornès i el Catllar ‘Més tren, menys AVE’, accions en defensa del ferrocarril al CampText: SFF-CGT Tarragona; Fotos: convencional, traduït en tancament Joan Ramon Ferrándiz destacions, freqüència i fiabilitat dels trens, així mateix la inaugura- nes 50 persones van parti- ció daquesta línia coincideix ambU cipar, el diumenge 12 de novembre, en una camina-da reivindivativa convocada per la la defunció de les connexions diür- nes amb Madrid, Zaragoza i Lleida des de les estacions de Renfe de Ta-Coordinadora de Defensa del Fe- rragona, Reus, Valls i Montblanc.rrocarril de CGT sota el lema Segons la CGT, l’engegada"Menys AVE i Més Trens a les co- d’auesta estació suposa:marques de Tarragona", caminada -LAVE condiciona els ciutadansque es va realitzar entre la Pobla de a viatjar des de lestació del CampMontornès i el Catllar per la via ac- de Tarragona, deixant lactual esta-tualment fora de servei de la línia ció sense connexions diürnes a Ma-que uneix Roda de Berà amb Reus. drid, i en un futur a València i An-En acabar la marxa, es va realitzar dalusia, podent repercutir en elun dinar popular. futur amb el servei de trens regio- Les reivindicacions principals de nals.lacció eren: -Laccessibilitat a lestació del -Augmentar el trànsit de merca- Camp és totalment insuficient, pelderies per ferrocarril (el 94% delles que els temps efectius de viatgecirculen per carretera), condicionar seran pràcticament iguals, fins i totles instal·lacions del port de Tarra- superiors depenent de la procedèn-gona per donar una resposta àgil a cia dels viatgers.la distribució d’aquestes, així com -Sencareixen els preus del viatgeles terminals de Constantí i Tarra- en la majoria de casos, als quals algona Classificació. preu del bitllet, shan de sumar els -Estendre la xarxa de Rodalies de tikets daparcament en lestació, elBarcelona fins a Tarragona i Reus, de taxi, autobús etc.millorant el servei, tant en freqüèn- -El personal laboral de lestaciócies com en qualitat de serveis. del Camp, serà contractat de mane- -Reobertura de les estacions tan- ra precària amb unes condicions la-cades en els últims anys. Condicio- borals i econòmiques inferiors alsnament dels edificis en totes les es- treballadors de Adif.tacions del Camp de Tarragona i les la Riera de Gaià, el Catllar, Perafort La nova estació del Tren dAltaTerres de lEbre. i el Morell, perquè són les pobla- Velocitat del Camp de Tarragona és -Reobertura de la línia Roda de cions que gaudirien del servei fe- la inversió més cara de les escome-Berà-Reus, unint laeroport i la rroviari si la línia entre Roda de ses històricament a Tarragona, i anova estació de lAVE amb Tarrago- Berà i Reus sobrís novament al pú- sobre no solucionarà de cap manerana, Reus i Valls, per mitjà duna blic, amb lobjectiu dexplicar als la problemàtica de mobilitat enxarxa ferroviària lleugera que utilit- batlles la viabilitat tècnica i econò- aquestes comarques.zaria els traçats ferroviaris exis- mica del projecte. El naixement daquesta línia,tents, tant el traçat de lantiga via de coincideix amb la defunció delsReus a Roda com de les línies exis- Concentració durant la trens diürns que connectaven lesta-tents per Sant Vicenç de Calders, inauguració de l’AVE ció de Tarragona amb Madrid, Sa-Valls, Reus i Tarragona. ragossa i Lleida, on en principi so- fins a Tarragona Les necessitats de la població lament passaran els trens enpassen per un ferrocarril que verte- El SFF-CGT i la Federació Interco- direcció a València (fins que esbri el territori, que doni servei real comptes de resultats dempreses ni enllumenat. També continuen marcal de Tarragona van convocar construeixi la connexió del braçals ciutadans i a les ciutadanes, per- privades/concessionàries que ex- oblidats projectes tan necessaris una concentració el 18 de desembre Mediterrani, a partir de llavors,metent el dret a la mobilitat de les plotarien aquest tipus de transport. com el del baixador de la zona uni- amb motiu de la inauguració de la tampoc), així mateix els trens regio-majories, farts de veure passar A les Comarques de Tarragona, versitària de Reus, o continuïn els línia de lAVE fins a Tarragona i de nals que ara circulen per la línialAVE a 300 km/h per tal que els en els últims 15 anys, shan tancat 10 anys de provisionalitat de lesta- l’estació de l’AVE a la localitat ta- convencional, podrien veure dismi-executius es desplacin entre les de manera permanent gran nombre ció de Torredembarra (tercera esta- rragonina de Perafort, continuant nuïda la seva freqüència amb la po-grans ciutats i que no puguem viat- destacions com Vila-seca, Altafu- ció de Tarragona en nombre dusua- amb la seva campanya de Defensa sada en servei dels “regionals” quejar entre dues poblacions de la nos- lla, l’Espluga de Francolí, Alcover, ris). del Ferrocarril com servei públic i circulessin per la nova línia, i quetra pròpia comarca per manca de Vilabella, Vilaverd, Salomó, Roda La reobertura de la línia Reus- dintre de les accions iniciades en el no donaran servei a totes les comar-trens o fins i tot pitjor… per la seva de Berà, Nules-Bràfim, Marçà-Fal- Roda de Berà podria tenir un paper camp de Tarragona "+Trens i ques.inexistència. El 99% de la població set, les Borges del Camp, Riude- important en les comunicacions de –AVE”. Als actes d’inauguració hi A més, la inauguració precipita-viatja en Rodalies i Regionals, en- canyes-Botarell, Guiamets-la Serra les Comarques de Tarragona. És in- havia representants de la classe po- da daquesta estació comporta para-front del 1% de lAVE, les inver- d’Almos, Camarles, l’Ampolla, tolerable que després de la desorbi- lítica estatal i autonòmica, a més doxes, com la seva posada en fun-sions són del 97% per a lAVE i el Santa Bàrbara, Freginals, Ulldeco- tada despesa de la línia de lAVE, dels directius de les empreses ferro- cionament sense tenir assegurats els3% per al ferrocarril convencional. na, etc. Les estacions dAscó, Riba- lestació del Camp de Tarragona no viàries. Un grup de manifestants es serveis més bàsics, que van des del En un futur immediat, com a Roja, Flix, Móra la Nova, l’Hospi- tingui una connexió de ferrocarril van situar amb pancartes als acces- subministrament daigua o la reco-conseqüència de la privatització i talet de l’Infant i Montblanc poden amb els principals nuclis urbans de sos a l’estació de Perafort durant el llida de residus, a la falta daccés ende no atendre raons socials objecti- patir de manera immediata la per- la comarca, fent dependre el ciuta- matí, per mostrar seu desacord amb servei public, en no tenir trens queves, es podrien tancar estacions, su- duda de personal. Resulta parado- dà i la ciutadana del vehicle privat. aquesta forma malversadora de re- connectin les principals estacionsprimir parades i fins i tot trens, dis- xal que convisquin en la mateixa Des de la CGT es té previst comen- cursos i elitista dentendre el trans- de Tarragona amb la del Trend’Altaminuint encara més la qualitat del comarca el malversament de lAVE çar una roda dentrevistes amb els port, i per a protestar per la deixa- Velocitat, a més el servei dautobús iservei, i tot això per rendibilitzar els i la realitat destacions que no tenen alcaldes de la Pobla de Montornès, desa de la xarxa ferroviària taxi no està concretat encara.12 Catalunya. Novembre de 2006 / Gener de 2007
  • 13. TREBALL-ECONOMIA Manifestació contra la precarietat, els acomiadaments Alguns resultats d’Eleccions i el terrorisme patronal Sindicals on es presentava CGT 21 de gener, manifestació obrera a Barcelona Ensenyaent públic no el centre de treball de Tarragona. universitari Celebrades les eleccions sindi- CGT presentava llistes a Barcelona cals el 29 de novembre en tots els i Lleida, amb 1.067 vots a la de- centres de treball de Repsol Petro- marcació de Barcelona, que repre- leo, la CGT ha passat de 2 a 5 dele- senten 5 delegats/des, i 90 vots a la gats a Tarragona. La Confederació de Lleida, insuficients per aconse- passa a ser la segona força sindical guir representació. Més informació en aquesta empresa. La resta de de- a: www.cgtcatalunya.cat/cgtense/ legats són per CCOO, 7; UGT, 5; CTI, 3; i STR, 1. UAB es agressions de la patronal reinvindicacions. qualitat, etc. BancaL a les condicions de treball i als drets bàsics de la classetreballadora a Catalunya se succe- Tot i que gràcies a la lluita i a les demandes davant dels tribunals s’han aconseguit algunes victòries Només la unitat en la lluita, la solidaritat, ens permetrà avançar cap a una solució justa de tots els Òrgans de representació del Personal Docent i Investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (Comitè dEmpresa del El dia 20 de desembre del 2006, la CGT va obtenir una representacióeixen sense parar. La precarietat la- parcials, tal i com s’ha evidenciat conflictes laborals que es van acu- superior l 10 per cent entre els 400boral es manté en uns percentatges en sentències del Tribunal Supe- mulant: Seat, Iberia, Mercadona, PDI-Laboral i Junta de PDI- delegats i delegades triades.tercermundistes i afecta especial- rior de Justícia de Catalunya, que Parcs i Jardins, La Vanguardia, Funcionari) del 29 de novembre, Delegats i delegades escollides ament joves, dones i immigrants. ha declarat nuls els acomiada- Codex, etc. Només la mobilització CGT incrementa representació, Catalunya: Barcelona, 59; Girona, Els acomiadaments massius ments de diversos treballadors de de la classe treballadora i de la ciu- 5; Lleida, 10; i Tarragona, 10; total: passant de 5 a 6 delegats/des (3 decom els de Seat, les reestructura- Seat, encara queda molt de camí tadania solidària podrà acabar amb 75. La representació és pròxima alcions salvatges com la d’Iberia, les per aconseguir una solució justa la lacra dels acomiadaments, tan- PDI-Funcionari i 3 de PDI- 15%.segregacions que tenen com a ob- per a tots els conflictes laborals caments d’empreses i precarietat, Laboral). Info: http://www.cgt- Delegats i delegades escollides ajectiu abaratir l’ocupació com a La que es van acumulant. conquerint el dret al treball en con- uab.net les Illes: 33. La representció arribaVanguardia, la repressió patronal L’acusació de sedició contra 78 dicions dignes; només amb la llui- al 32,35%.amb acomiadaments, sancions i treballadors d’Iberia (que en cas de ta podrem restablir uns serveis pú- Caprabo Barcelona Delegats i delegades escollidespallisses com a Mercadona, els prosperar pot comportar penes blics de qualitat; només amb A sis centres de Caprabo a al País Valencià: Alacant, 10; Cas-processos de privatització de ser- d’entre 4 i 10 anys de presó) per l’acció col·lectiva podrem defensar telló, 4; València, 9; total: 23. La Barcelona i rodalies: CGT, 30veis públics que afecten Parcs i haver ocupat les pistes (acció que les llibertats i els drets sindicals representació arriba al 604 %Jardins, el transport ferroviari i la qualsevol treballador haguéssim cada cop més amenaçats. delegats; CCOO, 23; i UGT, 23. A nivell estatal, el total de dele-sanitat, els tancaments i les deslo- realitzat en les mateixes circums- En els darrers anys han sigut gats i delegades està entorn decalitzacions d’empreses com Mi- tàncies), les querelles criminals i acomiadats milers de treballadors i Cerveses Damm de Sta. 4.100, i la Confederació Generalniwatt, Braun, etc, s’han produït amenaces de sanció contra treba- treballadores a Catalunya. Avui Coloma de Gramenet del Treball està pròxima a l11 perdavant de la passivitat, quan no da- lladors de Parcs i Jardins en l’exer- som nosaltres, demà pots ser u. cent. La CGT passa d1 delegat que teniavant de la complicitat oberta, de les cici dels seus drets, etc, són una ex- És hora d’exigir al Govern d’En- a 3 delegats. La resta del Comitè:institucions i del Govern de la Ge- pressió de l’actitud cada vegada tesa de la Generalitat que governi a Metro de Barcelonaneralitat. més autoritària i repressiva del sis- favor dels treballadors i les treba- CCOO, 4; i UGT, 2. Els treballadors i les treballado- tema capitalista, i dels governs i lladores, que són precisament els 16 anys sent la força sindical mésres de Seat, Iberia, Mercadona, La administracions al seu servei, con- que, majoritàriament, els han L.S.G. Sky Cheff votada al Ferrocarril MetropolitàVanguardia, Parcs i Jardins, etc. tra la classe treballadora. Mentre votat, i respongui positivament a CGT, 5 delegats; i CCOO, 4. de Barcelona. La CGT, per quartaens hem mobilitzat contra cada els empresaris, directius, gover- les nostres reivindicacions. vegada consecutiva, ha tornat auna d’aquestes agressions. És més, nants responsables dels tanca- Per aquests objectius us convo- rebre el suport dels treballadors della lluita dels acomiadats i acomia- ments, deslocalitzacions, acomia- quem a una Manifestació el proper Autoritat Portuària de metro en les eleccions sindicals re-dades de Seat, dels vaguistes de daments, fraus massius segueixen 21 de gener, a les 12 hores, a la Tarragona alitzades el 20 de desembre.Mercadona, dels treballadors de en la completa impunitat, o inclús Plaça Universitat de Barcelona. CGT, 2; UGT, 5; CCOO, 3; USOC Els delegats han quedat distri-La Vanguardia, dels treballadors de se’ls condecora amb la Creu de 2; i SPPP, 1. buïts de la manera següent:Parcs i Jardins s’ha mantingut viva Sant Jordi, els treballadors i les tre- Treballadors i treballadores CGT, 8 (5+3); CCOO, 6 (4+2);en conflictes de llarga durada, balladores som amenaçats, repri- d’Empreses en Conflicte amb el UGT, 5 (4+1); SU, 4 (3+1)conscients que la resistència, junt a mits, acomiadats, per exercir els suport de CO.BAS, CGT, CNT, Repsol Petroli CPT; 3; SIM, 1.la solidaritat, són condicions ne- nostres drets en defensa d’un tre- CISA, IAC, SU, Xarxa contra els Tarragona Més informació:cessàries per obtenir les nostres ball digne, d’un servei públic de Tancaments i la Precarietat. La Confederació obté 5 delegats en www.cgtmetro.orgCatalunya. Novembre de 2006 / Gener de 2007 13
  • 14. SENSE FRONTERES La lluita d’uns 365 organitzacions socials de tipus divers mestres deriva en van crear l’Assemblea Popular dels Pobles de lluita social àmplia Oaxaca, amb àmplia representació indígena a l’Estat de OaxacaLa CGT davantel conflictede Oaxaca Sobre la Insurrecció(a Mèxic) Comitè Confederal CGT Popular a Oaxaca Pedro Pineda i Antoine Libert (Indymedia Chiapas) a Confederació General delL Treball denuncia enèrgica- ment la decisió del governmexicà denviar efectius policials i Què és lAPPO?militars per “restaurar lordre so- LAssemblea Popular dels Poblescial i la pau” a Oaxaca i intentar de Oaxaca (APPO) neix el 17 deacabar daquesta manera amb la juny de 2006 com una aliança dedigna i pacífica resistència popu- 365 organitzacions socials, ajunta-lar que té lloc des que en el mes de ments populars, mestres de la Sec-maig els i les mestres es van de- ció 22 del magisteri i ciutadans iclar en vaga. ciutadanes a títol individual. Els 16 (...) Es denuncia especialment pobles indígenes de lestat mexicàla hipocresia dels arguments que dOaxaca estan representats enpretenen justificar la intervenció aquesta Assemblea Popular. Vegempolicial i militar, així com lintent per què van decidir ajuntar-se ide controlar la informació relativa prendre en les seves mans el seua aquest conflicte, tractant de si- propi destí. barreres humanes, portant flors ilenciar les fonts crítiques amb lac- cantant lhimne nacional. Des de latuació governamental que culmina Per què sorgeix? seva entrada a la ciutat, la PFPamb lassassinat, el divendres 27 comet quatre assassinats, elevant adoctubre, del càmera nord-ameri- 1. Des de fa dècades, el poble dOa- 16 la xifra de morts comprovatscà Brad Will, membre dIndyme- xaca (Mèxic) ha combatut el sa- que ha deixat la repressió des deldia, tirotejat en el moment de do- queig dels seus recursos naturals i naixement de lAPPO. Sumen 44cumentar un atac paramilitar la seva biodiversitat per part de les morts en el govern dU.R.O.contra els integrants del APPO. grans empreses. Per exemple, a tra- Locupació militar ha provocat Es denuncia també la manipula- vés del Pla Puebla-Panamà, el go- accions de protesta en tot Mèxic ició informativa que es pateix a vern mexicà i les empreses han vol- en 26 països diferents. "La OtralEstat espanyol sobre la situació gut expropiar les terres ejidals i Campaña", juntament amb altresactual a Mèxic. Totes les persones, comunals dels pobles indígenes per moviments, va bloquejar carreterescol·lectius i pobles que saixequen a construir megaprojectes. Da- per tot el país el dia 1 de novembre.contra la injustícia en el món questes lluites en van sorgir cente- A Chiapas, van ser tancades totestenen el nostre respecte i solidari- nars dorganitzacions populars i les carreteres que passen per terri-tat; totes les persones tenen dret a combatives en tot lestat. dit al govern federal afeblir el mo- tori zapatista. Enfront daquesta so-viure dacord amb les nostres con- 2. Ulises Ruiz Ortiz (URO) es va viment. En moltes regions de lestat Repressió i solidaritat lidaritat, el 2 de novembre la PFPcepcions i en unes condicions de imposar com a governador de les- i en colònies hi ha APPO regionals. busca callar la veu del moviment,vida dignes, així com a lluitar con- tat de Oaxaca pel PRI a través dun Aquí es prenen acords i es duen En resposta a les demandes justes assaltant les instal·lacions de Radiotra qualsevol tipus dopressió ideo- frau electoral a lagost de 2004. Des propostes a lassemblea general de del poble de Oaxaca, el govern Universidad. Després duna batallalògica, cultural i econòmica, i del primer moment ha portat a l’APPO, que se situa en la capital dU.R.O. no ofereix una altra solu- feroç de més de set hores, joves,concebre aquesta lluita com la de terme una brutal repressió i viola- dOaxaca. Sestà construint una ció que la repressió, apostant pel veïns, dones i mestres van obligartots i totes en el seu conjunt. ció dels drets humans com a res- altra manera de fer política, una ve- desgast del moviment a través la PFP a replegar-se, assolint una Per això, des de la CGT es dóna posta a les demandes socials i per ritable democràcia popular. La gent duna guerra bruta. Els paramilitars victòria històrica per al poble.suport a les nombroses lluites dels defensar el model neoliberal. sent seva lAPPO i per això lluita dUlisses Ruiz porten a terme atacs Davant la brutalitat governamen-pobles del món i, en aquest marc, 3. El 14 de juny, Ulises Ruiz va contra la repressió de manera he- armats contra les nombroses barri- tal, com la qual hem vist contraens solidaritzem amb el poble intentar desallotjar violentament la roica i organitzada. cades que cada nit posen àvies, in- Atenco, els miners de Sicartsa i LadOaxaca (...) plantada que mantenien mestres de fants, mestresses de casa i altres Otra Campaña, la resposta organit- la Secció 22 des de maig 2006 en Què proposa lAPPO? veïns en les diferents colònies de la zada, pacífica i popular a OaxacaSol·licitem: demanda de millors condicions de ciutat. Al mateix temps, el govern ens ensenya que és essencial plan-- La destitució i sortida del Gover- treball. Això va provocar diverses La seva demanda principal és la federal manté un doble discurs: fa tar cara a la por i seguir enfortint lanador Ulises Ruiz. detencions i desaparicions, i lavor- sortida del governador, U.R.O., veure que negocia mentre repri- resistència a la recerca duna demo-- La sortida immediata dels cossos tament duna dona a causa dels però lAPPO va molt més allà. Du- meix. Els mitjans de desinformació cràcia participativa. La quantitat depolicials, militars i paramilitars gasos lacrimògens. Aquesta agres- rant els gairebé cinc mesos transco- (Televisa, TV Azteca) tracten de desapareguts i detinguts continua(...). sió va ser la gota que va fer vessar rreguts des del seu naixement, ha desprestigiar i criminalitzar el mo- augmentant diàriament. No obstant - El respecte de lautonomia del el got: els veïns van sortir en defen- anat assumint el control de la capi- viment per a justificar una sortida això, la lluita seguirà fins que elsmoviment popular i pacífic confi- sa dels maestres i van reprendre la tal de lestat i de molts altres muni- violenta al conflicte. nombrosos presos i desapareguts agurat en la APPO (Asamblea Po- plaça del Zócalo. Tres dies després, cipis. Sota el lema "Ulisses ja ha El 27 doctubre, pistolers del PRI tot el país tornin a les seves famí-pular del Pueblo de Oaxaca) i per es constitueix lAPPO, unint les di- caigut!", lAPPO va anar tancant van assassinar tres companys, in- lies, les seves comunitats i les sevestant, de les seves demandes. verses lluites de lestat i exigint la totes les oficines del govern estatal, cloent el periodista independent organitzacions. - Justícia digna per als respon- caiguda del governador. mostrant que no necessiten més dEUA Brad Will, membre dIndy- Molt més allà de les protestes, éssables materials dels assassinats, mals governants. U.R.O., per tant, media. Pressionat pel govern da- moment de construir una altra ma-que des de linici del conflicte es Com està organitzada? ja és exgovernador en la pràctica. quest país, el govern federal va en- nera de fer política. A Oaxaca, elrealitzen contra el moviment so- LAPPO proposa que en tots els viar a la Policia Federal Preventiva poble no es detindrà amb la caigu-cial dOaxaca. Amb això també es Totes les decisions importants es estats de Mèxic es formin Assem- (PFP), amb el pretext de restablir da dUlises Ruiz, sinó que seguiràdenuncia els governs priistes que decideixen en assemblea. Compta blees Populars, que les organitza- "lordre i la pau". Enfront de la in- construint un veritable poder popu-protegeixen a grups paramilitars amb una Direcció Provisional, però cions de base sajuntin per portar a vasió daquestes forces policía- lar. Aquest moviment no és de lí-encarregats de fer la feina ‘bruta’. el veritable poder resideix en les terme una nova forma de fer políti- ques-militars, el poble ofereix re- ders, és de bases. És hora de donar- bases socials, la qual cosa ha impe- ca en cada estat i a tot Mèxic. sistència civil pacífica, formant los suport.14 Catalunya. Novembre de 2006 / Gener de 2007
  • 15. Tema del mes EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ELECCIONS A CATALUNYA La CGT davant lesDemocràcia sense participació. Els Eleccions al Parlamentpolítics... cada vegada més aïllats? de Catalunya Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de volem expressar la nostra oposició, Text: Guillem Sànchez i Barrull; Catalunya com a sindicat de classe i indepen- foto: Mireia Bordonada dent dels partits polítics, a aquesta a CGT reconeixem tímids política autoritària i jeràrquica a totsE n un gag dun conegut programa dhumor de TV3, Ángel Acebes imitava Bruce Lee de lanunci de L avenços en matèries com sa- nitat o educació respecte a la gestió del govern anterior. Malgrat els nivells, parlaments, centres de treball (comitè d’empresa), associa- cions, etc.cotxes que aconsella “deixar denten- això, pel que fa a polítiques laborals, Fem una crida a la societat cata-dre la realitat” per ser “realitat”. El gag no ha realitzat cap canvi respecte lana a no confiar en la falsa demo-es referia a la versió “popular” de l’11- als retrocessos realitzats per la cràcia d’aquells que ens posen lesM, però segurament lacudit seria apli- dreta catalana quan va estar en el urnes avui i demà s’obliden delscable a tota la classe política catalana. poder. En efecte, el canvi de missat- seus compromisos programàtics.Fins a les eleccions, que labstenció va ge des de les primeres deslocalitza- Una democràcia que encara no haimposar de nou la realitat més comu- cions (boicot als productes) fins la resolt de quina manera se’ls hina. claudicació en l’ERO de Seat i el poden demanar explicacions cada Aquestes eleccions autonòmiques tancament de Braun són dues mos- da a aquells que no compleixencatalanes han estat les segones en la tres de la incapacitat per solucionar amb els seus programes. No és unahistòria amb major abstenció. I no so- els problemes dels treballadors i tre- democràcia real que només enslament això, el vot en blanc shan du- balladores de Catalunya. Tot això, quedi el pobre consol de no tornar aplicat, el nul triplicat i la llista Escons rubricat amb el lliurament de la Creu votar després de quatre anys.Insubmissos, que postula deixar bui- de Sant Jordi al president de Seat, La democràcia que consideremdes les actes que aconsegueixi, ha artífex dels acomiadaments de més possible per a la CGT, està basadaquadruplicat paperetes. És evident de 1.000 treballadors entre Seat i en l’acció participativa, en el treball,que la bretxa entre classe política i ciu- Gearbox. en el barri, en el carrer, en les asso-tadania sengrandeix. Aquest factor és de fira i uns globus amb pintura. Si això ral, cap a una campanya que “fa Ara ens demanen a la ciutadania, ciacions, per solucionar els proble-explicat per molt diverses raons per aconseguirà danyar aquest incipient mesos que està en marxa, i que no és als treballadors/es de Catalunya, el mes i eradicar les desigualtats queexperts de tot tipus, però és innegable moviment ja es veurà, però és segur específica del període electoral”. Se- vot, ara venen els missatges de con- hi ha a la societat. Aquesta políticael divorci entre els debats electorals i que no ha millorat la credibilitat dels gons Marco Aparicio, professor de fiança i les promeses que aviat que- plena d’escàndols urbanístics, deles preocupacions socials. Excepte en candidats. Així, quan Artur Mas va pro- Dret Constitucional en la Universitat de daran condicionades, aparcades retrets i mentides airejats per lael tema migratori, en què sha imposat metre en un míting pagar la meitat del Girona, aquesta doctrina “intensifica la per un altre moment. Ara som el dreta i de la deixadesa dels idealsla “línia dura” en la majoria de progra- lloguer a les parelles joves va recollir lectura democràtica centrada sola- subjecte més important per aquells de l’esquerra per aquells que esmes programes. una sonora riallada entre els seus pro- ment en el procés electoral i els par- que vulguin dirigir les nostres condi- presenten com a tal, no es mereixen Segons lúltima enquesta del CIS, la pis militants. tits”, el que és “molt greu”, ja que, “en- cions de vida en transport, sanitat, el suport i la il·lusió dels treballadorsprincipal preocupació a Catalunya és Però el tancament despais de cara que és difícil entendre que educació, impostos, lleis laborals, i treballadores.lhabitatge, al voltant de la qual sestà debat no solament ha estat formal, aquestes manifestacions condicionin etc. Per què s’obliden de nosaltres La CGT no confiem en els políticsforjant un nou moviment social. La res- sinó també legal. Així ho ha decidit la el dret al vot, encara que això fos així, (tant la dreta com l’esquerra) quan que s’allunyen de les necessitatsposta de la classe política ha estat, Junta Electoral de Barcelona, amb la- tampoc seria un motiu per prohibir- tenim realment els problemes, i re- dels treballadors/es, no creiem enprecisament, evitar costi el que costi la provació del Tribunal Superior de Justí- les”, ja que en campanya electoral “tot colzen al capital privat i a les multi- aquesta democràcia que ens cridaqüestió, arribant a suspendre una ci- cia de Catalunya, que ha prohibit la ce- el món té dret a expressar la seva opi- nacionals perquè aquests continuïn cada quatre anys a votar, i desprésmera ministerial europea i deslligant lebració de manifestacions durant la nió”. A pesar, però, de les prohibicions creixent en beneficis? ens castiga afavorint als més pode-una tempesta mediàtica amb la condi- campanya electoral perquè “podien i els aiguats mediàtics, els moviments La CGT som conscients que és rosos. Per això la CGT fem unació de no reconèixer que no tenen ni condicionar la lliure opinió del dret a socials shan expressat fins al míting important el programa i la seva polí- crida a la població catalana a no ac-una sola resposta al problema. Així, es vot”. Aquestes decisions han estat du- final, concretament el del PSOE, en el tica d’aquells que portin el rumb de ceptar aquesta democràcia del votva generar una absurda teoria a vol- rament criticades pels col·lectius afec- qual una noia va pujar a la tarima des Catalunya durant els propers quatre cada quatre anys i a sumar-se ambtant dels ja famosos “250 violents”, ca- tats: policia autonòmica, estudiantes i don parlava Zapatero i va desplegar anys; que els 20 anys de governs de nosaltres a treballar, dia a dia, perpaços darrasar la ciutat comtal en so- lorganització SOS Racisme. Aquesta una pancarta contra la tortura i solida- la dreta catalana han significat retro- un món millor. UN altre món és pos- Cronologialament unes hores i de “mantenir en última, que pretenia demanar el dret a ritzant-se amb un jove lleidatà que la cessos pels treballadors i treballa- sible.escac” tots els cossos de seguretat i vot per als immigrants, va denunciar la va sofrir el 2003 després de ser detin- dores; però com que som escèpticsinstitucions amb tan solament un coet falta “de sensibilitat” de la Junta Electo- gut pels Mossos de Esquadra. amb el parlamentarisme polític, Barcelona, 26 d’octubre de 2006 DIUMENGE 15 D’OCTUBRE RIA de la Cimera per l’Habitatge per DIMARTS 17 D’OCTUBRE QUARTA MANIFESTACIÓ (aquest part de les administracions, l’Assem- MANIFESTACIÓ contra la política i cop a El Vendrell) de la plataforma ‘No blea Popular per un Habitatge Digne gestió laboral de l’Institut Municipal de fem el CIM’, contra la construcció d’un convoca una sentada davant del Parcs i Jardins de la ciutat de Barcelo- macropolígon a la comarca del Pene- palau de Congressos de Barcelona na i contra les declaracions de la sevaFINS EL 15 DE DESEMBRE DIVENDRES 13 D’OCTUBRE dès. (CI) on s’hauria d’haver celebrat la cimera presidenta Imma Mayol (que acusà EL COL·LECTIU d’antropòlegs -amb la participació d’un centenar de als seus treballadors de ‘privilegiats’), M Ariadna Pi convocà una ‘festa de pija- DILLUNS 16 D’OCTUBRE persones-, afegint una cassolada a la davant la seu del mateix al carrer deDIJOUS 12 D’OCTUBRE mes’ a l’Ikea de l’Hospitalet de Llobre- JUDICI contra la Unió Temporal plaça Sant Jaume de Barcelona -que Tarragona, amb la particupació d’unsDIVERSOS ACTES arreu del Princi- gat per tal d’exigir una vivenda i vida d’Empreses Línia 9, per l’acomiada- va aplegar mig miler de participants-. 450 treballadors i trballadores. La ma-pat contra el ‘Dia de la Hispanidad’. A dignes. (CI) ment de dos membres del comitè (CI) nifestació succeí una assemblea an-banda de la manifestació de Barcelo- d’empresa per finalització d’obra, DIA INTERNACIONAL contra a mul- terior realitzada al Casinet d’Hosta-na, ja ressenyada a la cronologia ante- DISSABTE 14 D’OCTUBRE quan curiosament les obres de cons- tinacional MacDonald’s. Activistes ve- francs. Posteriorment, membres delrior, destaquem: la retirada de simbolo- POSAT EN LLIBERTAT un noi detin- trucció de la línia 9 del metro de Bar- getarians i pro-drets dels animals es Comitè d’Empresa xiularen a la citadagia feixista realitzada a El Prat de gut la nit anterior acusat de desor- celona han continuat, i aquestes dues concentraren al Portal de l’Àngel de presidenta durant la inauguració deLlobregat; diverses activitats i xerrades dres, danys i atemptat en relació amb persones han estat les úniques que Barcelona. (CI) les obres de remodelació del Parcrealitzades a Vilanova i la Geltrú, amb els fets succeïts després de la mani- no han estat tornades a contractar NOVA OCUPACIÓ a Rubí, es tracta Güell. (CI)manifestació anti-feixista posterior que festació en suport al Forat de la Ver- per altres trams d’obra. (CI) d’una casa situada al carrer Generalaplegà un centenar de persones, etc. gonya de Barcelona. (CI) MALGRAT LA DESCONVOCATÒ- Prim 49. (IU) Continua a la pàgina 16 >Catalunya. Desembre de 2006 / Gener 2007 15
  • 16. Cronologia EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES > EL MOVIMENT > DELS MOVIMENTS Agendes llibertàries El XXXIII per al 2007 Congrés Català Ateneu Llibertari dIgualada dEsperantova tenir lloc a Amposta Associació Catalana dEsperanto Des de lAteneu Llibertari dIgualada i per quart any consecutiu, han editat i distribuït lAgenda Llibertària: una agenda de grandària butxaca, portada El XXXIII Congrés Català dEsperanto Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgtcatalunya.cat - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.cat www.cgt.es www.rojoynegro.info plastificada, amb calendaris anuals i va tenir els lloc els dies 8, 9 i 10 de des- mensuals… I un clar contingut crític i embre a Amposta, enguany capital de la antiautoritari. La informació interior cultura catalana. està traduïda en castellà, català, euske- Aquest any, va gaudir dun Congrés ra i gallec, a més danglès, francès, italià > Ve de la pàgina 15 guts, denunciaren l’elitisme i el deterio- i llibertats públiques. Els altres quatre na d’Oaxaca per les rambles de Barce- CONCENTRACIÓ CONTRA ELS contra el camp de golf de Villalba (La participació de 4000 persones. demanar l’indult. L’acusació particular extraordinari precedit dun precongrés i esperanto. rament ambiental i social. (CI) detinguts passaren a disposició de la lona. (IU) AGRESSORS del Roger a les portes Roca del Vallès) es van enfilar dalt de MANIFESTACIÓ EN SOLIDARITAT declara que recorrerà la sentència. (CI) amb actes en diversos indrets de les LAgenda Llibertària és un projecte fiscalia de menors. (CI) DECLARACIÓ ORAL de tres funcio- dels jutjats de Barcelona. En Roger va dos pins amb la pancarta ‘Camps de amb els pobles d’Oaxaca a Barcelona, ‘QUÈ ESTÀ PASSANT A OAXACA?’ Terres de lEbre. LAssociació Catalana consolidat des de fa 16 anys, iniciat en DIMARTS 17 D’OCTUBRE DILLUNS 23 D’OCTUBRE naris de presons acusats de maltractar ser agredit durant les festes de Gràcia golf ni a Villalba ni enlloc’, esperant l’a- amb unes 1.000 persones. projecció de documental pel col·lectiu dEsperanto va voler emmarcar el con- la ciutat de Barcelona per lAteneu Lli- TRANSGÈNICS FORA. Concentra- OCUPACIÓ D’UN EDIFICI al barri de DISSABTE 28 D’OCTUBRE un pres durant un motí a la presó de de fa dos anys. (IU) rribada de la comitiva del Barcelona CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA Barricada Zapatista al CSA Can Vies. grés amb la vida cultural local i per això bertari del Poble Sec, i que continua des cions al campus d’agrònoms de Lleida la Sagrera de Barcelona, amb la inten- MANIFESTACIÓ A GIRONA per la lli- Quatre Camins al 2004. DESALLOTJATS ELS BLOCS OCU- Meeting Point per jugar al golf. (CI) SANT JAUME de Barcelona, per de- DISSABTE 18 DE NOVEMBRE es va muntar una exposició, van ser de lAteneu Llibertari dIgualada, amb i davant del rectorat de la UB a la plaça ció de fer un centre social ocupat. bertat dels detinguts en l’operació Es- PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘ELS PATS el dia 4 al barri de Sant Cosme nunciar l’anomenat ‘mur de l’apar- ‘SOM UNA SOLUCIÓ, NO UN PRO- presents a la Fira dAmposta, van plani- les mateixes propostes solidàries i au- Universitat de Barcelona. (CI) tany (‘escamot Dixan’), quasi quatre MONTSENY MAÑÉ, un laboratori d’i- del Prat de Llobregat, detenint sis ocu- DISSABTE 11 DE NOVEMBRE theid’, convocada pels Joves de la Co- BLEMA’: bicicletada reivindicativa a ficar cursos de la llengua internacional togestionàries. Podeu contactar amb DIMARTS 24 D’OCTUBRE anys després de la seva detenció. Amb dees’ a càrrec de Dolors Marín i Salva- pants. (IU) munitat Palestina a Catalunya. Barcelona contra una altra nova orde- a diversos centres de la comarca, i van lAgenda Llibertària a l’Ateneu Llibertari DIMECRES 18 D’OCTUBRE ACTE PER LA LLIBERTAT dels detin- la intervenció de Josep M. Terricabras. dor Palomar, a l’Arxiu Històric de Reus. ‘VISITA GUIADA PER LA LLEIDA de nança municipal contra l’ús de la bici- organitzar concerts musicals de grups dIgualada, Ap. 486, 08700 Igualada foi- NO AL DESALLOTJAMENT de ‘Kan guts en l’ ‘Operació estany’ a la sala de CONCENTRACIÓ AL MIGDIA A LA DIMARTS 7 DE NOVEMBRE la guerra civil’: organitzada conjunta- cleta a la ciutat. (CI) esperantistes darreu i grups locals. I hi gualada@ja.com, tel. 93 805 41 91. Mussol’: concentració als jutjats de plens de l’Ajuntament de Banyoles, PLAÇA SANT JAUME de Barcelona, DIVENDRES 3 DE NOVEMBRE ‘ES RIUEN DE NOSALTRES A LA ment pel Casal Ocell Negre i CGT, AGRESSIÓ NEONAZI A SABADELL, hagué també tot un seguit de conferèn- D’altra banda, la Confederació Gene- Rubí. Es va escenificar una protesta a amb la participació de Jordi Xena, Se- en solidaritat amb els tres nois mantin- ABSOLUCIÓ ENCAUSATS dels Mon- CARA’: diverses activitats a Barcelona amb l’historiador David Sancho. amb arma blanca i un ferit hospitalitzat. cies, taules rodones i actes culturals i ral del Treball ha tret al carrer la seva les portes dels jutjats, davant la caució bastià Salellas i Marco Aparicio. guts en presó preventiva per l’Audien- jos. Concentració a les portes dels jut- pel tancament del Barcelona Meeting ‘SALVEM LA PLATJA LLARGA de L’Assemblea Antifeixista de Sabadell lúdics diversos. Agenda Confederal, una agenda en dos econòmica impossada pel jutge. (CI) cia Provincial pels incidents del 4F al jats de Vilanova. (IU) Point (fira immobiliària): acció sorpresa Tarragona’: el poble d’Argilaga fa entre- denuncia els fets. (CI) formats amb un ampli directori confe- MARXA per la llibertat d’expressió a DIMECRES 25 D’OCTUBRE carrer Sant Pere Més Baix de Barcelo- CERCAVILA EN SOLIDARITAT amb de protesta abans de la inauguració: ga a la campanya de les signatures per NOVA OCUPACIÓ A BANYOLES. Es Cada poble, la seua llengua deral i un sguit de citacions llibertàries, Martorell. (CI) JUDICI PER LA VIA PENAL contra els na. (CI) els vaguistes de Mercadona a Barcelo- dues dones s’encadenen a un bidó de protegir la platja. Tot,el poble. tracta d’una antiga fàbrica, amb la in- anarquistes, sindicalistes i d’esquerres. exocupants de Kaletrines, desallotjada MANIFESTACIÓ “FANTASMA” per la na. 500 kilos i dues més s’emmanillen a MANIFESTACIÓ DE 100 VEÏNS con- tenció de muntar un centre social. (CI) Amb aquest esdeveniment esperantista La podeu aconseguir a qualssevol de DIJOUS 19 D’OCTUBRE l’octubre de 2005. (CI) tarda al Portal de l’Àngel de Barcelona SENTÈNCIA PEL CAS BIRULÉS (di- dos fanals a la plaça Sant Jaume de tra la tala d’alzines centenàries per am- i internacionalista, van mostrar de nou les seus de la CGT o encomanar-la en el PRIMER JUDICI A L’ESTAT contra un JUDICI CONTRA ELS OCUPANTS convocada de manera anònima a inter- versos incidents durant la visita de la Barcelona. pliar el parc del Tibidabo (Barcelona). DIUMENGE 19 DE NOVEMBRE que el moviment esperantista és un mo- mateix lloc. activista antitransgènic. Concentració de Can Cristu (de Manresa), amb con- net amb motiu del desè aniversari del llavors ministra del PP a Girona, l’octu- ACTE DE RECORD davant de les viment mundial que fomenta la diversi- al jutjat penal de Lleida, amb unes 80 centració d’unes 50 persones a les desallotjament del cinema Princesa. bre del 2000): dos dels estudiants de- DIMECRES 8 DE NOVEMBRE DILLUNS 13 DE NOVEMBRE tombes de Durruti, Ascaso i Ferrer i tat lingüística, perquè lluita pel dret de Calendari zapatista persones. L’acusat és absolt. portes dels jutjats de la ciutat. (CI) nunciats han estat absolts, mentre que SETMANA DE SOLIDARITAT AMB Guàrdia al cementiri de Montjuïc de tots els pobles a fer servir la seua prò- DESALLOTJAMENT A SABADELL L’AJUNTAMENT DE GIRONA fa pú- DIUMENGE 29 D’OCTUBRE altres dos hauran de pagar unes mul- PALESTINA a Reus. Conferència a Barcelona. pia llengua, fomentar el fraternalisme per a l’any 2007 de la vivenda ocupada coneguda com blic un acord aprovat en junta de go- MANIFESTACIÓ A BARCELONA en tes. (CI) càrrec de Salah Jamal i exposició de CINQUENA MANIFESTACIÓ contra el internacional en crear relacions interna- a ‘Backinham’, oberta feia 14 mesos. vern local pel qual es demana l’absolu- contra de la intervenció militar a l’estat UN GRUP DE PERSONES denuncien MANIFESTACIÓ CONTRA la celebra- dibuixos de Naji Al-Ali i ‘Palestina una centre logístic CIM del Penedès, a l’Ar- cionals de germans entre germans ció dels membres de l’anomenat mexicà d’Oaxaca. Amb la participació haver patit una agressió policíaca per ció de la fira immobiliària ‘Barcelona societat amb perill d’extinció’ . boç, amb 800 persones. (CI) sense tenir en compte les fronteres po- DIVENDRES 20 D’OCTUBRE ‘Escamot Dixan’ davant la imminència d’unes 200 persones. part de mossos d’esquadra a Manre- Meeting Point’ a Barcelona, amb la par- lítiques, fronteres que en molts casos INICI DE VAGA DE FAM per la read- del seu judici a Madrid. (CI) sa, a l’acabar la fira Mediterrània. Una ticipació d’unes 2.000 persones. (CI) DIMARTS 14 DE NOVEMBRE DILLUNS 20 DE NOVEMBRE són imposicions autoritàries menyste- missió dels acomiadats de Sea. A la DILLUNS 30 D’OCTUBRE de les persones denunciants ha estat IV JORNADES PER UNA NOVA EL TSJC EMET UNA SENTÈNCIA DESALLOTJAMENT DEL CSO LA nint les cultures. plaça Universitat de Barcelona. DIJOUS 26 D’OCTUBRE OCUPACIÓ TEMPORAL del consolat detinguda (després d’haver passat per CULTURA DE L’AIGUA. El repte de la per la qual considera nuls els acomia- MAKABRA de Barcelona per part dels Per a més informació sobre el congrés: ‘LES FRONTERES D’EUROPA: LA CGT FA PÚBLICA la seva postura mexicà a Barcelona en protesta per la l’Hospital General) i alliberada amb el participació’, organitzades per la Xarxa daments de sis treballadors de Seat Mossos. El mateix dia es realitza un http://esperanto.cat/congres2006 ZONES SENSE DRET’. Col·loqui al davant les Eleccions al Parlament de la intervenció militar a l’estat mexicà càrrec de ‘resistència a l’autoritat’. (CI) per una Nova Cultura de l’Aigua i cele- (tots ells membres de CGT). cabaret de protesta a la plaça Sant Col·legi d’Advocats de Barcelona, amb Generalitat del principat. d’Oaxaca. Prop de 40 persones van brades a la facultat de biologia de la CRIDA DELS ESTUDIANTS a la ma- Jaume de Barcelona, 500 persones. Manifestació de la presència de juristes europeus. (CI) XERRADA ‘FREDERICA MONT- ocupar pacíficament el consolat, al ma- DISSABTE 4 DE NOVEMBRE Universitat de Barcelona. nifestació del dijous 16, despullant-se MANIFESTACIÓ ANTIFEIXISTA a Sa- DESPRÉS DEL DESALLOTJAMENT SENY, el sindicalisme de les dones’, a teix temps que lliuraven una declaració CONCERT A TÀRREGA de suport a CONCERT DE SUPORT als centres vuit d’ells a la porta de la Conselleria badell, amb cent persones. (CI) mestres contra de Backinham el dia anterior, l’Assem- càrrec de Dolors Marín a la sala d’ac- signada al cònsol. les deu persones encausades per una socials Tòxics de Cornellà i Can Vies d’Educació a Barcelona. (CI) ACTIVISTES DE LA COORDINADO- lincrement de les blea d’Okupes de Sabadell va ocupar tes de l’Ajuntament de Tarragona, or- CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA CÍVI- manifestació de solidaritat amb el des- de Barcelona al cso Tòxics de Cornellà. ÉS DESALLOTJADA LA ROSSEN- RA Salvem Sant Llorenç s’emmanillen un nou habitatge per a joves situada en ganitzada per la CGT amb motiu de CA de la Universitat Autònoma de Bar- allotjat cso ‘La Gàbia’ de Lleida. DA, casa ocupada de la vilade Sants. a la maquinària contra les obres al agressions Ja ha sortit al carrer el Calendari EZLN ple centre de la ciutat. L’Assemblea l’exposició ‘Dones sindicalistes’. celona, davant la discriminació denun- BICICLETADA EN SOLIDARITAT DIUMENGE 12 DE NOVEMBRE Parc de Sant Llorenç del Munt. (CI) El 8 de novembre, va tenir lloc a la plaça 2007, "Si nos tocan a un@, nos tocan a d’Okupes de Cerdanyola ocupa una CONCENTRACIÓ DAVANT EL CON- ciada per dos estudiants transexuals. amb els tres presos ‘del 4F’. ‘MÉS TRENS I MENYS AVE’: Cami- DIMECRES 15 DE NOVEMBRE de Sant Jaume de Barcelona una con- tod@s", editat en sis idiomes: castellà, finca al 19 del carrer Misericòrdia. (CI) SOLAT argentí de Barcelona, amb lliu- DETINGUDA UNA NOIA per exhibir CAMPANYA ‘SALVEM LA PLATJA INICI DE LA SETMANA DE SOLIDA- nada reivindicativa entre la Poblà de CONCENTRACIÓ PER ATURAR EL centració per mostrar el rebuig per lin- català, euskera, anglès, francès i tojola- rament de signatures en recolzament una pancarta en suport al jove de Torà LLARGA DE TARRAGONA’: concert RITAT amb Palestina a Reus, organit- Montornès i el Catllar per la via que DESALLOTJAMENT de l’Esbarzer, vi- crement del nombre dagressions que bal. Es ven a 7 euros. Per aconseguir-lo DISSABTE 21 D’OCTUBRE de la fàbrica ocupada argentina Zanón. (que en breu serà jutjat a l’Audiencia de resurrecció de la platja Llarga a la zada per diverses entitats i organitza- uneix Roda de Berà amb Reus. venda ocupada de Barcelona, agru- es produeixen als centres educatius o demanar-ne per vendre: Col·lectiu de JORNADA EN SUPORT als centres ACTE PER L’ABSOLUCIÓ de l’ano- Nacional) durant el parlament de Za- sala Golfus de Tarragona. cions inclosa la CGT. Presentació del pant prou persones com per evitar contra els docents. Van participar-hi un Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista, c/ socials al CSO Els Tòxics de Cornellà menat ‘Escamot Dixan’ a la Farinera de patero al miting final dels socialistes a ELS OCUPANTS DE LES CASES conte de Martí Olivella ‘El Planeta de temporalment el desallotjament. (IU) miler de mestres. de la Cera, 1 bis, 08001 Barcelona, tel. de Llobregat. Amb l’excusa dels dos Girona. Amb Oleguer Presas, Roc Ca- les eleccions catalanes. Alhora, dos OCUPADES del carrer Finestrat del Foc’ a càrrec de Cristina Garreta. A la La convocatòria va fer-la el CEIP 934422101 i 933290643, fax 933290858, anys del desallotament del CSO El Pati sagran, Sebastià Salellas i Souhil periodistes van ser retinguts de males barri del Clot de Barcelona denuncien Sala Infantil de la Biblioteca Central DIJOUS 16 DE NOVEMBRE Eduard Marquina (del districte Sant email: i http://chiapas.pangea.org Blau es va celebrar aquesta trobada. Kaouka. Unes 100 persones. maneres. (CI) intimidacions policíaques mentre pro- Xavier Amorós. EN SENTÈNCIA DEL JUTJAT SO- Martí, Bcn), on lequip directiu havia JORNADA CONTRA EL DESALLOT- vaven de realitzar diverses activitats CONCENTRACIONS AL PRAT del CIAL 33 de Barcelona es declaren estat agredit per membres duna fami- Fòrum Social JAMENT de Can Cristu, a Manresa, amb festa posterior al cso La Tremen- DIVENDRES 27 D’OCTUBRE MANIFESTACIÓ-CASSOLADA con- DIMARTS 31 D’OCTUBRE CONVOCATÒRIA DE CASSOLADA festives al carrer amb motiu de les fes- tes del barri del Clot-Camp de l’Arpa. Llobregat contra el desallotjament dels Blocs. Al matí al barri de Sant Cosme, nuls els acomiadaments del passat junyt de 181 treballadors de l’empresa lia, i va rebre el suport dels sindicats USTEC, CCOO, UGT i CGT. Mundial 2007 da, de la mateixa ciutat. (CI) tra els abusos de poder a la plaça Ca- contra les eleccions en plena jornada S’OCUPEN UNS BLOCS al barri de al vespre al davant de l’ajuntament. Atento al centre de la plaça de les Glò- En lacte es va reclamar al govern ca- La ciutat de Nairobi (Kenya) serà la seu talunya de Cornellà de Llobregat. Parti- de reflexió pre-electoral. (CI) Sant Cosme d’El Prat de Llobregat. AL MATEIX TEMPS que s’inaugurava ries de Barcelona, molts afiliats a CGT. talà millores que evitin els conflictes de la setena edició del Fòrum Social DIUMENGE 22 D’OCTUBRE ciparen unes 150 persones. Aquest el Barcelona Meeting Point, l’Assem- ‘RECONSTRUÏM LA PÚBLICA, JORNADA DE SUPORT A LA CO- amb els alumnes i mesures de preven- Mundial que tindrà lloc del 20 al 25 de FINALITZA LA VAGA DE FAM per la any el motiu de la manifestació era la DIMECRES 1 DE NOVEMBRE DIUMENGE 5 DE NOVEMBRE blea Popular pel Dret a l’Habitatge va CANYA A BOLONYA’: manifestació MUNITAT OAXAQUENYA a la plaça ció per evitar lincrement dagressions gener de 2007 i portarà a aquesta ciutat readmissió dels acomiadats de Seat. protesta contra el desallotjament de ‘la DETINGUT UN NOI a barraques de PRESENTACIÓ DEL NOU PROJEC- clausurar la fira. (CI) d’estudiants a Barcelona i a d’altres de la Revolució de Barcelona. (CI) que pateixen els i les mestres, i lluitar africana activistes de tot el planeta. CONCENTRACIÓ DE 200 treballa- Krispa’ així com contra la càrrega poli- Girona pels mossos d’esquadra per un TE de centre social al carrer Misericòr- SENTÈNCIA DEL JUDICI contra els llocs de Catalunya i d’Europa contra contra la violència existent als centres Cinc dies de resistència cultural i cele- dors de Parcs i Jardins de Barcelona a cíaca produïda durant la manifestació pressumpte delicte de lesions en el dia 19 de Cerdanyola del Vallès. (CI) ocupants de Can Cristu de Manresa, l’anomenat procés de Bolonya, amb la DIMARTS 21 DE NOVEMBRE educatius. En concret, es demana una bració, debats, tallers, simposis, mobi- les portes del Parc Güell, per la Festa contra aquell desallotjament (on 25 transcurs d’una baralla amb un grup MANIFESTACIÓ CONTRA ELS ABU- absolent-los del delicte d’usurpació. participació d’uns 10.000 estudiants. L’ASSEMBLEA DE SUPORT ALS millor coordinació entre els departa- litzacions, cinema i altres activitats. de Tardor que l’Ajuntament de Barcelo- persones van resultar ferides). (CI) feixista. SOS de poder davant dels jutjats de FERITS anuncia una querella contra ments de la Generalitat per agilitar lac- El lema de la setena edició del FSM na volia fer coincidir amb la presenta- DETENCIÓ DE SIS NEONAZIS des- Sabadell. DIVENDRES 10 DE NOVEMBRE DIVENDRES 17 DE NOVEMBRE les forces policíaques que reprimiren tuació quan sorgeix un conflicte, sexi- és "les lluites de les persones, les alter- ció de la remodelació del parc. prés de l’apunyalament de tres joves a DIJOUS 2 DE NOVEMBRE PRIMER DIUMENGE DE MES, es ce- MANIFESTACIÓ AL BARRI DE SA- durament la manifestació contra el geix ladministració invertir recursos natives de les persones". UN GRUP D’ACTIVISTES BALEARS l’estació de metro del Camp de l’Arpa CONCENTRACIÓ PER L’ABSOLU- lebrà ‘Paraules per la Pau’ a Tarragona, RRIÀ de Barcelona en defensa del EL JURAT POPULAR que jutjava l’as- desallotjament de La Krispa. en les zones més desafavorides dels Més informació a autodenominats projecte MOPI va in- de Barcelona. Dos dels neonazis, ma- CIÓ dels encausats dels Monjos da- concentració contra la presència de Casal Popular de Joves la Fusteria, ‘PROU MENTIDES! No a la línia de sassinat d’en Roger (jove llibertari as- EN UN CENTRE DE MENORS els dos municipis, establir un protocol dactua- http://www.wsf2007.org/ i terrompre un torneig de golf celebrat a jors d’edat, passaren a disposició judi- vant dels ajuntaments de Vilanova i de vaixells de guerra al port de la ciutat. ocupat i en perill imminent de desallot- MAT. Per una nova cultura de l’energia’. sassinat per feixistes durant les festes joves neonazis acusats d’agredir un ció en cas dagressions i fer campanyes http://www.forumsocialmundial.org.br// Mallorca amb una pancarta que deia cial acusats d’intent d’homicidi, lesions Vilafranca. (CI) jament. (CI) Acte multitudinari a Girona, amb motiu de Gràcia de 2004) absol un dels acu- de sensibilització a les famílies. ‘Això no és un joc’. Els activistes, detin- i atemptat contra els drets fonamentals CERCAVILA DE SUPORT a la comu- DILLUNS 6 DE NOVEMBRE MEMBRES DE LA PLATAFORMA de la cimera franco-espanyola. Amb la sats i considera culpable a l’altre tot i Continua a la pàgina 18 >16 Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007 Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007 17
  • 17. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > Ve de la pàgina 17 > DELS MOVIMENTS DIMECRES 29 DE mig miler de persones. DESALLOTJAMENT DEL CSO NOVEMBRE 5.000 PERSONES I 24 TRAC- LA IMPREMTA de Terrassa. Es va Amb motiu de la diada internacio- TORS es manifesten a Sabadell celebrar el mateix dia una concen- DIVENDRES 24 DE NOVEM- nal de solidaritat amb el poble pa- contra el Quart Cinturó. tració de protesta davant l’Ajunta- Assemblea de BRE lestí diverses entitats de Tarragona CONTINUA FINS A LES 10 DE ment de Terrassa. (CI) plataformes i CONCENTRACIÓ DELS TREBA- van convocar una concentració LA NIT el setge contra Can Ricart, PROJECCIONS DE CINEMA SO- LLADORS acomiadats de la SEAT contra el mur de l’apartheid a la fins que el jutge decideix no accep- entitats ecologistes davant del Parlament de Catalu- Rambla Nova de la ciutat. A Barce- tar el desallotjament cautelar de de la conca de nya, amb el suport de CGT. lona es realitzà una concentració a l’espai, malgrat la presentació lEbre CONCENTRACIÓ EN SUPORT ALS ENCAUSATS del 4F a Barce- la plaça Sant Jaume de Barcelona, organitzada per la Comunitat Pa- d’una denúncia per part del propie- tari. Es van realitzar concentra- Col·lectiu Catalunya lona. Els mossos d’esquadra dete- lestina a Catalunya. cions de suport durant tot el dia, la nen una persona que restà detin- PEL TRANSPORT PÚBLIC: ni més important de les quals va El 19 de novembre, va tenir lloc a Sara- guda durant tres dies. (CI) AVE ni MAT. Manifestació a Barce- aplegar 200 persones davant del gossa una trobada de plataformes i en- lona, sortint de Sants. (CI) recinte. (CI) titats ecologistes de la conca de lEbre, DISSABTE 25 DE NOVEM- L’ENTITAT VEÏNAL SALVEM PARAULES PER LA PAU a la a la qual va assistr una nombrosa re- BRE VALLCARCA del barri de Vallcar- plaça de la Font de Tarragona. presentació de la Plataforma en Defen- REUNIÓ D’ACCIÓ SOCIAL de ca de Barcelona torna a manifes- Concentració contra la presència sa de lEbre. En la trobada es va parlar tota la CGT de Catalunya. Es realit- tar-se contra el pla urbanístic a l’A- de vaixells de guerra al port. de la situació dels rius de la conca de lEbre, especialment dels dAragó que zà al Casal Despertaferro de Reus. vinguda de l’Hospital Militar de tenen ja uns cabals ínfims, del possible ACTUACIÓ-CABARET DE PRO- Barcelona malgrat les trabes muni- DILLUNS 4 DE DESEMBRE transvasament Xerta-Castelló, i del TESTA contra el desallotjament de cipals. S’han manifestat més de CONCENTRACIÓ DAVANT LES LIDARI a Reus (amb el suport de cabal mínim del riu, que segons la Fun- la Makabra de Barcelona a la plaça vint cops durant l’any 2005 i pen- PORTES dels jutjats per protestar CGT): ‘Moolaadeé’, al Centre de dació Nova Cultura de lAigua hauria de de la Catedral. (CI) sen continuar fent-ho. (IU) contra la querella criminal interpo- Lectura. ser de 9.000 hectòmetres cúbics en el DIADA INTERNACIONAL contra sada per la regidora de l’ajunta- MANIFESTACIÓ DE 200 PERSO- tram final. la Violència de Gènere. Concentra- DIJOUS 30 DE NOVEMBRE ment de Barcelona Imma Mayol NES a Vilafranca contra la presèn- En lassemblea es va decidir fer arri- ció a la plaça Sant Jaume de Bar- ASSEMBLEA CONJUNTA de tre- contra 5 membres del comitè d’em- cia del príncep Felip de Borbó. La bar a les diferents Administracions les- celona, amb la participació d’un balladors d’empresas en conflicte presa de Parcs i Jardins. forta presència policíaca (Guardia tudi de la Fundació Nova Cultura de miler de persones. als locals del comitè d’empresa de CONDEMNADA UNA NOIA a dos Civil) evità la manifestació, però lAigua per tal de ser tingut en compte i DIVERSES ENTITATS DEL Telefònica de Barcelona. anys de presó i una multa de 1600 una trentena de persones es dirigi- prendre mesures. També es va acordar BARRI DE SANT ANDREU de CONCENTRACIÓ A LES POR- euros per haver protagonitzat una ren a l’ajuntament de la ciutat i des- demanar la moratòria de la construcció Barcelona convoquen una jornada TES DEL CSO LA LOKERIA de acció de protesta encadenant-se al penjaren el retrat del rei. (CI) de nous embassaments i de lestabli- a Can Fabra per tal de reivindicar l’Hospitalet de Llobregat, contra el metro de Fontana en suport als 3 ment de zones de regadiu (fixats en un espai dintre de la Fabra i Coats seu desallotjament. (IU) de Gràcia l’agost de 2005. La sen- DIMECRES 13 DE DESEM- lannex 2 del Plan Hidrológico Nacio- per crear l’Ateneu l’Harmonia, com tència no admet recurs. (IU) BRE nal), aprovar la redacció dun pla per a a ateneu popular del barri, amb la DIVENDRES 1 DE CONCENTRACIÓ ANTINUCLE- la conca de lEbre, la fixació de cabals participació d’unes 150 persones. DESEMBRE DIMARTS 5 DE DESEMBRE AR a les portes de l’ajuntament de mínims de tots els rius de la conca i la (CI) MASSA CRÍTICA DE CICLISTES SURT EN LLIBERTAT SENSE Vandellòs, contra les xerrades in- moratòria de les obres de lannex 2 que BOTIFARRADA POPULAR contra a Barcelona contra la nova orde- CÀRRECS Mohamed Nebbar, un formatives realitzades per l’entitat afecten el tram final del riu. A més, es el pla urbanístic “Muntanyans II” a nança anti-bicis, amb la participa- dels acusats per l’anomenada de perfil pro-nuclear AMAC. va exigir el compliment de la Directiva Torredembarra, amb la participació ció d’uns 170 ciclistes. Forta tensió ‘Operació Estany’ de ser membre DESALLOTJAT L’ESPAI OCUPAT Marc de lAigua, document que propo- d’unes 60 persones. (CI) amb la policia municipal durant la d’un escamot islamista. (CI) pel col·lectiu la Makabra dintre del sa una nova gestió de laigua de cada celebració de la posterior bici-farra, recinte de Can Ricart de Barcelona conca hidrogràfica, i estableix com a DIUMENGE 26 DE NOVEM- a les festes alternatives del barri de DIMECRES 6 DE DESEMBRE per part d’un nombrós dispositiu de principal prioritat el bon estat ecològic BRE Sant Andreu. (CI) ENTREGA DE PLAQUES FEXIS- mossos d’esquadra, al·legant que de les masses daigua i dels ecosiste- ES MUNTA A L’ESPLANADA TES retirades del carrer a la plaça l’ocupació s’havia produït fent ser- mes associats. DEL MACBA de Barcelona l’skate- DISSABTE 2 DE DESEMBRE Barcelona de Sant Cugat del Va- vir ‘violència i intimidació’ per tal de Una de les conclusions més destaca- park que hi havia a la Makabra ES FA PÚBLICA L’OCUPACIÓ llès. (CI) justificar ara el desallotjament cau- des va ser lexigència dun cabal ecolò- desallotjada. (CI) d’una de les naus del recinte de telar. (CI) gic mínim per als diferents trams del FINALITZA L’ACAMPADA reivin- Can Ricart (Barcelona) després de DILLUNS 11 DE DESEMBRE CONDEMNAT A SIS MESOS de riu. dicativa amb diverses activitats in- celebrar publicament el funeral de CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA presó un jove de Sabadell per En acabar la trobada, unes 500 per- formatives i reivindicatives que s’ha la Makabra pel barri del Poble Nou CÍVICA de la Universitat Autònoma negar-se a donar el DNI a la policia sones van participar en una manifesta- realitzat a Gavà contra un pla urba- amb la participació d’unes 500 per- de Barcelona contra la repressió nacional. (CI) ció davant la seu de la Confederació Hi- nístic que preveu la construcció de sones. 200 persones romanen a sindical i l’assetjament patit per drogràfica de lEbre sota el lema "Per 5000 pisos a les darreres hectàre- l’interior de la nau i comença el una companya de CGT a l’empre- DIJOUS 14 DE DESEMBRE uns rius vius. Embassaments i nous re- es verdes que resten entre Gavà i setge policíac de l’espai. Els ocu- sa CLECE de la UAB. ELS MEMBRES DE LA COORDI- gadius: Moratòria", per denunciar la vi- Castelldefels. (CI) pants reben la visita del relator de NADORA PER LA SALVAGUAR- gència de la política transvassista i els NOVA MANIFESTACIÓ AL TIBI- l’ONU per a qüestions d’habitatge. DA del Massís de Sant Llorenç del efectes negatius que comporta a nivell DABO contra la tala d’arbres per Alguns veïns aconsegueixen intro- Munt i la Serra de l’Obac que es ambiental, social i ecològic. tal d’ampliar el parc d’atraccions, dueir menjar i aigua (expressament van encadenar a les màquines que amb la participació del Col·lectiu vetat per les forces de l’ordre). (CI) havien d’iniciar les obres al parc el Activistes ebrencs i el PSC Agudells. Les manifestacions s’ani- JORNADES ‘SOLES NO PODEM’ passat 17 de novembre són cridats ran repetint cada diumenge. (CI) a l’Ateneu Popular de Nou Barris a declarar, amb concentració de El portaveu de la Plataforma en Defen- de Barcelona. (CI) suport a l’exterior. Estan acusats sa de lEbre (PDE), Manolo Tomàs, va DILLUNS 27 DE NOVEMBRE dels delictes d’amenaces i coac- acusar el PSC dhaver-los enganyat. Judici a tres policies locals de Sa- DIUMENGE 3 DE DESEMBRE cions. (CI) Lactivista ebrenc justificava la seva badell, acusats d’haver provat de CONCENTRACIÓ ‘SALVEM LA 4 MEMBRES DEL COL·LECTIU afirmació en el fet que laprovació de di- de desallotjar una casa (‘l’Alham- PLATJA LLARGA DE TARRAGO- DE LA MAKABRA es despullen versos petits regadius estan fent possi- bra’) il·legalment el març de 2005. NA’ al davant de l’ajuntament de durant la presentació del nou Pla ble el transvasament del riu. La PDE (CI) Tarragona, amb la participació de Estratègic de la Cultura de Barce- considera que un cop han vist que el DIMARTS 28 DE NOVEMBRE lona al Born, per denunciar la políti- transvasament no és possible, per lo- ASSEMBLEA CIUTADANA amb ca cultural municipal, ‘que ens posició que suscita i perquè és massa el relator de l’ONU per l’habitatge ES PESENTEN A VALÈNCIA les deixa en pilotes’. Posteriorment el car, es van fent petites actuacions que Miloon Kothari al Transformadors jornades llibertàries “Fem de la uto- nou alcalde Hereu fou fortament in- acaben comportant el mateix. La PDE de Barcelona. El relator criticà molt pia realitat”. crepat al carrer. considera que el PSC, a través del de- durament la situació de l’habitatge MANIFESTACIÓ A LLEIDA contra partament dAgricultura, Ramaderia i a l’Estat espanyol. (CI) la visita del príncep Felip de Borbó. DIVENDRES 15 DE Pesca (DARP) estan seguint el pla B CONCENTRACIÓ CONTRA EL DESEMBRE del Pla Hidrològic. CEMENTIRI NUCLEAR. La Coor- DIMARTS 12 DE DESEMBRE Concentració a l’Avinguda Catalu- Entre aquestes obres, citen els mini- dinadora Anticementiri Nuclear de TRES PERSONES S’ENFILA- nya de l’Hospitalet per reclamar transvasaments a Castelló i Barcelona, Catalunya convocà una concentra- REN i lligaren a l’estructura de l’ex- justícia per en Pedro Álvarez i su- el reforçament de la canonada cap a la ció a Mora d’Ebre contra la xerrada posició ‘Metròpoli Barcelona’ a la port a la seva família, després de nuclear de Vandellós i un nou projecte informativa organitzada per l’A- plaça de Catalunya de Barcelona 15 anys del seu assassinat. La de canal entre lAldea i Camarles. MAC (Associació de Municipis en amb la pancarta ‘Aquí planifiquen CGT dóna suport a aquesta con- Àrees amb Centrals Nuclears). la nostra destrucció’. (CI) centració. Unes 200 persones.18 Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007
  • 18. SOCIAL Mentrestant, la La màfia nuclear treu les ungles per tot màfia del totxo arreu i la nostra resposta, que no serà tova, continua fent no es pot fer esperar. Nuclear? No, gràcies! destrossa: aturem-los Contra la Violència de BALA PERDUDA Dues (centes) Gènere: prou violència Toni Álvarez, Assemblea d’Insubmissos de Barcelona ornen a arribar tard i malament Secretaria de la Dona, Comitè Confederal de la CGT T les agències d’informació a Gaza, ara ens informen de “noves estratègies” al “front de guerra”. ones de tots els països i Aquest cop la notícia és que hi haD pertanyents a diversos col·lectius continuem re-cordant al món que la violència de hagut 200 dones que s’han jugat la vida davant de desenes de soldats israelians per alliberar una seixan-gènere és, encara avui, una de les tena d’activistes de Hamas que ha-majors xacres que arrosseguen tot vien buscat aixopluc a una mesqui-tipus de societats, sigui quin sigui ta. La cosa va acabar amb tots elsel seu règim polític, la seva confes- activistes escapolits i dues donessió, i els seus costums. palestines mortes pels trets dels va- Diguem-ho clarament i contun- lents soldats israelians que van en-dentment, la violència contra les certar als seus desarmats blancs.dones és una violació dels drets Pocs dies després, un grup de ciuta-humans i les llibertats fonamentals dans palestins van fer d’escut hu-i el major mecanisme de control màen una casa d’un presumpte ac-que els diferents poders han utilit- tivista palestí.zat al llarg de la història per a Trobareu normal que en parlem“posar-nos en el nostre lloc”, im- del tema en aquesta columna dedi-posant a la dona una situació de com viure les nostres vides i la que garanteixi que no es vulnerin cada a ressaltar els gestos desobe-subordinació respecte a lhome; és nostra sexualitat, de disculpar als els drets de les dones. dients, antimilitaristes i noviolents.la persistència del funcionament agressors, als quals durant segles No volem oblidar tampoc que la El que no ho és tan és que ho facinpatriarcal enquistat en la nostra so- els han proporcionat la coartada política de retallada de prestacions les grans agències d’informació.cietat i en els nostres costums. perfecta, buscant "el mal" daquest socials, despeculació amb les ne- Així, per dissimular aquest descuit, Molts són els factors que mante- món en alguna cosa tan bella, natu- cessitats dhabitatge, de tancament aquestes en van parlar com si fos lanen la violència contra les dones, ral, i utòpica com la llibertat. de fronteres, està apuntalant forta- primera vegada que la població pa-però alguns dells han tingut un pes Però cada poder té els seus ment la violència de gènere. És ur- lestina resisteix de forma pacífica iespecífic en la història. Un pes que aliats, el mateix govern sota el qual gent dir prou, ja és suficient, no no violenta: manifestacions enceta-ha estat determinant per a invisibi- es va aprovar una Llei Integral con- anem a compartir res amb qui des divendres rere divendres quelizar aquesta violència, encobrint- tra la Violència de Gènere, llei que exerceixen el control i la violència acaben en càrregues brutals, asse-la, justificant-la i donant-li un ver- vegada, en les seves pastorals, i ho va tenir lencert dassenyalar a le- contra les dones, tampoc amb gudes que no comencen, plantadesnís moral que no té. fan al costat de la nostra dignitat i ducació com un element bàsic en aquells que permeten que sexer- davant de cases amenaçades d’en- Un daquests poders de pes els nostres drets com persones i la lluita contra la violència de gè- ceixi la violència impunement, do- derroc que acaben amb morts, re-emana de “Déu”. El menyspreu a ciutadanes. nere, ha obviat de forma lamenta- nant-los labsolució. sistència davant l’assetjament diariles dones sha sustentat i argumen- Per a les religions monoteístes, ble la profunda relació que hi ha Són necessàries accions imme- i quotidià de la destrucció de ca-tat des de les religions monoteístes, les dones no som persones sinó en entre el paper que assigna la religió diates per aturar aquesta violència: rrers, de la perforació de bidonsla misoginia de la qual fan gala relació al món del masculí. Només a les dones i les situacions de vio- -evidenciant les mancances duna d’aigua, de la humiliació dels ‘chektotes elles, és la conseqüència lògi- som mares, esposes, som sempre lència a les quals es veuen sotme- llei dotada dinsuficients recursos points’, la de sentir-te tancat a casaca del menyspreu a la intel·ligèn- "les altres". Les dones no tenen ses cada dia, i ha mantingut la in- econòmics, que no és contra tota teva, sense poder treballar. Això nocia, al coneixement i a la llibertat. drets per si mateixes, sinó mitjan- gerència del dogma religiós en classe de violència de gènere i que és resistència... És possible que laEn la nostra cultura, on persisteix çant ells. Nostra és la culpa, el lescola; la mateixa Església que no es basa fonamentalment en lincre- diferència sigui que aquelles donesla dominació i la pugna pel poder "pecat", així criden al coneixe- savergonyeix de recordar a la dona ment de les penes. que feien cua a les fonts per portarduna daquestes religions, les ment, a la curiositat; al motor del que "en el més profund i originari -qüestionant les actituds passa- l’aigua a casa seva mentre algúdones hem sabut bé el que és sofrir canvi social. I és que la por mou als del seu ésser, existeixen per raó i des i els dogmes de fe, còmplices podia reparar el bidó malmès i quela ignorància i el menyspreu, la ignorants a la violència, i daixò en en raó de lhome”, aprofitant el su- daquesta violència, que encorat- ningú parava en elles, són ara visi-seva omnipresencia i el seu discurs sap molt lEsglésia. port del govern, pretén inculcar gen i reforcen en les dones la sub- bles per a tothom, incloses lesmanipulador de consciències han LEsglésia Catòlica, representa- aquest dogma en els nostres nens i missió i la passivitat davant les agències d’informació. Aquellesestat “la creu” de les dones. da a lEstat espanyol per la Confe- nenes, també a través de lescola agressions. dones han passat a la primera línia i Al llarg de segles i segles, la seva rència Episcopal, situa larrel de la pública, disfressat de valors uni- Però també és necessària aques- ho han fet de la manera com moltescreu (el seu símbol), ha estat la violència masclista en els avanços versals i de “bona educació”. ta cursa de fons que proporciona dones d’arreu del món han fet alnostra “creu”. En nom della i del dels drets de les dones, associen re- El mateix govern, que va recollir leducació en la igualtat i el respec- llarg de molts anys als conflictesseu déu, van llançar al costat fosc volució sexual (alliberament se- la reivindicació feminista de te a la llibertat, una educació que armats, amb l’empenta del grup,els sabers i la cultura popular, lli- xual) i violència de gènere -lúlti- comptar amb una Llei Integral (en- per la seva pròpia definició no pot amb la presència com a arma i lagats especialment amb el femení i ma, per descomptat, conseqüència cara que ja va anar desdibuixant la admetre intrusismes de les reli- determinació com a estratègia. Aixídels quals les dones eren les mi- de la primera-. Els preocupa enor- seva idea original en la seva elabo- gions que ens han fet dur una van aconseguir que 60 valents ar-llors guardianes; les nostres avant- mement el nostre “sexe”, però poc ració parlamentària i en la seva “creu” tan pesada a les dones, que mats activistes fugissin amb aques-passades, sanadoras, sàvies, que els preocupa que la seva política de posterior engegada, perdent força i ens domestiquen per al sacrifici, ta protecció. Després haurem d’a-vivien en unió amb la naturalesa - no ús del preservatiu tingui greus efectivitat) ha deixat fora una rei- sempre sense sentit, i per a la falta guantar els sermons dels armatsper utilitzar-la i preservar-la, no per conseqüències sobre la salut públi- vindicació fonamental daquest dautonomia i de decisió sobre els (siguin del bàndol que siguin) quea destruir-la- van passar a ser les ca, particularment sobre el contagi moviment, laposta per una escola nostres cossos i les nostres vides. ens diuen que sense armes no hi habruixotes velles, lletges i dolentes, de la SIDA que amenaça a milions coeducativa, base duna lluita efi- Volem deixar enrere aquesta vall res a fer. Tant de bo la frustracióque encarnaven al mal. Les coses de persones, especialment a les caç contra la violència de gènere; de llàgrimes…, que és el seu món, d’aquests valents d’arreu del mónno han canviat molt, per a la curia dones. La mateixa Església que és a dir, una educació que ens reco- i construir un altre que sigui propi, no l’hagin de suportar les mateixesvaticana les dones continuen en- compta amb una llarga llista de de- negui lliures i iguals, una educació ple de riure, sense creus per dur a dones que els intenten alliberar decarnant linconvenient, el brut, i ens lictes sexuals a lesquena, té la su- que només pot donar-se en el con- coll, un món sense violència de gè- la seva pròpia estupidesa. N’hi ha“cremen”, simbòlicament aquesta pèrbia i latreviment de dir-nos text duna escola laica, una escola nere. que inclús moren per ells.Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007 19
  • 19. SOCIAL Meeting Point 06: es riuen de nosaltres a la cara Col·lectiu Catalunya n any més es va celebrar elU Barcelona Meeting Point (BMP), una fira internacio-nal que en el seu desè aniversaricongregava tots els actors del mónimmobiliari. En la fira, que tinguélloc del 7 al 12 de novembre, hi po-díem trobar grans grups immobilia-ris (Fadesa, Copcisa, Metrovacesa,Sacyr-Vallehermoso), constructores(FCC, Necso-Acciona, ACS-Dra-gados), assessores (Deloitte, CBRichard Ellis), empreses especialit-zades (Ingreen, golf, AEEC, centrescomercials), bancs i caixes (‘laCaixa’, Banco Santander), diversosajuntaments (Barcelona, Lleida) imitjans de comunicació (GrupGodó, TV3). En aquesta fira del mercat immo-biliari i dels principals responsablesde lespeculació urbanística hi parti-cipen també de manera "molt acti-va" representants polítics de lAjun-tament de Barcelona, la Generalitatde Catalunya i el Ministeri dHabi-tatge que, malgrat postposar una ci-mera de ministres dhabitatge euro-peus, mantenen la seva presència enlespai on es prenen les veritablesdecisions en matèria dhabitatge: elBarcelona Meeting Point. És unavergonya que la ciutat de Barcelonasenorgulleixi dacollir un esdeveni-ment que promou a cara descobertalespeculació immobiliària i la vul-neració dels drets fonamentals. Amb un model econòmic estatalbasat en la preminència de sectorscom el de la construcció, l’immobi-liari i el turístic, el BMP s’ha con- ment el que es denuncia és el ma- sones sinó mercaderies, i els qui aplegades en col·lectius i platafor- com aquests no tan sols certifiquensolidat com un dels grans esdeveni- teix que els enorgolleix. No tan sols gosen protestar, res més que un mes heterogènies, intenten plantar el seu domini, sinó que amb totalments amb l’ajuda de tota la claca no amaguen els beneficis astronò- obstacle pels seus interessos. cara, poble a poble, barri a barri, escarni i impunitat es rifen de totamediàtica (especialment de “La mics sinó que els exhibeixen com a És una vergonya que ens presentin com a feres ferotges, a les múltiples la gent que suem sang per (no) arri-Vanguardia” que patrocinava l’es- trofeus de caça. No tan sols no ama- com a solució el que és l’arrel del agressions que el territori i els seus bar a final de mes. És, si més no, in-deveniment). És per això que més guen la destrucció del territori sinó problema, perquè precisament són habitants patim cada dia. Som la dignant que mentre fan negoci ambenllà de ser una trobada d’immobi- que presenten com a equipaments i els seus beneficis astronòmics els gent que lluita arreu, anònima, les nostres vides, especulant ambliàries, el BMP és una mostra de serveis les grans infrastructures de- que impedeixen que tothom tingui sense partits, sense delegacions, au- els nostres camps, hipotecant elcom es legitima un model econò- predadores: autopistes, TAV, túnels, un habitatge digne, els que no ens tònomament, des de la base. Som nostre futur, destruint els nostres es-mic -el neoliberalisme- que s’impo- MAT... No tan sols no amaguen deixen arribar a final de mes, els l’herba resistent que creix amb pais naturals, rebentant els nostressa com a hegemònic avui en dia. En l’estil de vida que representen sinó que ens condemnen a una vida hi- força, als marges, sota el ciment, pobles, haguem d’assistir impertè-aquest model, la realitat es confon que en fan publicitat en actes com potecada, els que estan destruint es- sense deixar-se trepitjar. Gent de les rrits als somriures dels responsablesamb el capitalisme. No hi ha res el BMP. tils de vida que s’oposen a la seva comarques de l’Ebre, de la Catalun- directes de la nostra situació. Calfora d’aquesta lògica, el normal i Tenen la perversitat de presentar màquina de fer calés. Només entre ya Central, de la “terreta”, del camp trencar el vel de normalitat amb quècoherent és actuar i pensar com ells, l’event com una fira de les oportu- les 14 principals immobiliàries de de Tarragona, de les terres de po- intenten vendre’ns un model deseguir les regles del mercat, fins i nitats quan tan sols és una orgia del l’Estat van assolir 1.060,97 milions nent, de l’Empordà, de Girona, del vida insostenible, basat en el con-tot pel que fa a necessitats bàsiques. benefici, una missa al pelotazo, un d’euros de beneficis nets en el pri- Penedès, dels Vallesos, de la conca sum i l’ostentació.I l’anormal, el desviat, és el que cant a Marbella. No parlen tan sols mer semestre de 2006, un 53,12% del Llobregat, dels Pirineus, deprotesta, el que no està disposat que d’habitatge; la seva ambició va més més que en el mateix període del Barcelona.... Cada lluita expressa Protestesse’n riguin a la cara, els milers de enllà: projecten camps de golf, fan 2005. I és això al que li diuen crei- des de la seva problemàtica concre-persones que es mobilitzen denun- autopistes, complexos turístics i ho- xement econòmic? ta un denominador comú, oposar-se Per protestar per la realització delciant aquest espectacle vergonyós. telers, polígons empresarials... i a la tirania especulativa del talonari Meeting Point a Barcelona, diver- I és que no se n’amaguen: els ele- conjuntament amb les institucions Nosaltres, els i el formigó. sos col·lectius implicats en les llui-vats marges de benefici i les carac- projecten un model territorial pen- entrebancs Seguint les passes de la manifes- tes contra l’especulació immobilià-terístiques del sector fan que es pu- sat en l’impuls dels negocis i opor- tació de l’any passat, diversos ria i urbanística van fer un frontguin acumular grans riqueses amb tunitats empresarials i no en la ne- Però si el càncer de l’especulació col·lectius van denunciar la celebra- comú contra el BCN Meetingun temps relativament curt en una cessitat de les persones. No els s’estén qual metàstasi pel territori ció del BMP i tota la lògica que en Point, organitzant un seguit dac-clara mostra del que podríem ano- importa qui habita el territori, tot és no ho fa sense entrebancs. Milers trascendeix. Amb el lema de “Es cions de protesta:menar crim organitzat i legal. La si- a la seva disposició per fer-hi nego- de persones lluny de resignar-se al riuen de nosaltres a la cara” es volia -Dues persones sencadenen eltuació és tan perversa que justa- cis, tot està en venda. No som per- paper de víctimes propiciatòries, posar de manifest que amb events migdia del 7 de novembre a un bidó20 Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007
  • 20. SOCIAL El CSA Can Vies esde ciment a la porta de la Generali-tat (plaça de Sant Jaume, Barcelo- ALGUNA COSA ES MOUna) i dues més als fanals del davant.Es denuncia laliança de les admi- Habitatge:nistracions dites "públiques" ambles empreses immobiliàries i cons-tructores. Un grup de gent dóna su-port a lacció. La policia tarda un manté viu a Sants Josep Garganté mirar enrera i avançar Carlus Jovéparell dhores a trencar les cadenes. l’aposta del CSA te també la seva es troba dintre d’una campanya (contact@carlusjove.net) -El 8 novembre a les 13h, V de an Vies és un centre social vessant contracultural, a la que es per aturar la demanda i defensar elVivenda realitza una acció de clau-sura del Barcelona Meeting Pointper vulneració del dret fonamental C autogestionat situat al ca- rrer dels Jocs Florals del barri de Sants, a un edifici que data poden emmarcar centenars de xe- rrades, passis de vídeo o presenta- cions de llibres, però també el seu projecte i espai, en la que la línia fonamental es la de buscar el suport del veïnat i de col·lectius i a uns dies, parlava amb una lhabitatge. Una delegació delAssemblea V de Vivenda pretenia de l’any 1875, i que va tenir dife- rents usos per part dels treballa- local d’assaig de la colla bastonera de sants, de grups de música, persones afins al projecte. S’ha optat també per entrar en el procés F company sobre com es podria donar un caràcter més combatiu iassistir a la inauguració de lesde- dors i treballadores del legal, i dintre de aquest, massiu a la lluita contra la bombo-veniment per constatar la vulnera- Metro, fins al seu abando- han sigut nombrosos els lla immobiliària, i al cap ens vanció de drets fonamentals i conside- nament a començament col·lectius i organitzacions venir les vagues de lloguer que alsrar la clausura immediata de la fira dels 90. tant del barri com de fora anys 20 i 30 s’havien convocat a di-en el mateix moment de la seva El 10 de maig de 1997, que se han autoinculpat en ferents punts de l’Estat. De formaobertura. Membres dels Mossos un grup de joves del barri el procés. Una d’elles ha espontània, primer, i animats pelsdEsquadra i dels equips de segure- va ocupar l´edifici central estat la CGT, que en alguna sindicats, després, els obrers deixa-tat del BMP els impediren lentrada per desenvolupar-hi dos ocasió va fer servir el espai ren de pagar la renda, així com lesa lacte dinauguració, al qual assis- projectes paral·lels: la part com lloc on celebrar alguna factures de llum i aigua. Si la com-tien representants polítics i de superior es va rehabilitar assemblea. panyia tallava el subministrament,grans entitats immobiliàries i finan- per transformar-la en habit- Dintre d’aquest panora- els sindicats els tornaven a donarceres. Davant la impossibilitat dac- ge, i la part inferior es va ma s’emmarca la col·labo- d’alta. Aquest moviment reivindi-cedir a lacte inaugural, lequip destinar a crear el que avui ració ara fa uns mesos entre catiu prengué forma amb els sindi-dobservadors va decidit clausurar coneixem com a CSA Can companys i companyes de cats de llogaters organitzats pel sin-la fira immediatament i va procedit Vies. grups de teatre, etc. Can Vies i de la Secció Sindical de dicat de la construcció de la CNT,al precinte simbòlic de lentrada. En complir el primer any de Però Can Vies, com a centre so- la CGT d’autobusos de TMB per els quals posibilitaren que la lluita -L11 de novembre a les 12h, surt vida de aquest espai, Transports cial, també és i ha estat element reivindicar el CSA Can Vies i re- es mantingués durant uns quantsde la plaça dels Països Catalans una Metropolitans de Barcelona actiu en diversos processos col·lec- memorar, mitjançant un autobús, anys, fins ben entrada la República.manifestació contra el Meeting (TMB), que es va proclamar com a tius de contrapoder al barri, com el 70 aniversari de la revolució i la Quelcom similar va succeir als 70 aPoint Bcn convocada per diversos propietari, va interposar una de- l’Assemblea de Barri de Sants, i col·lectivització del transport pú- Anglaterra, quan existia una tímidacol·lectius i associaciones que llui- manda penal per desallotjar l’im- les campanyes “Salvem Sants”, al- blic a Barcelona. connexió entre el moviment ‘squat-ten per la defensa del territori i con- moble, però la pressió popular va hora que ha participat o ha donat De la mateixa manera, tot el Co- ter’ i el sindicalisme de base.tra lespeculació. La manifestació, fer que l´Ajuntament (principal ac- suport a campanyes contra la pre- mitè d’Empresa de metro de Les coses han canviat bastant desa la qual assisteixen més de 1.000 cionista de TMB) retirés la deman- carietat, la repressió política, en Transports Metropolitans de Bar- d’aleshores, i avui una àmplia ma-persones, sacaba a la plaça dEs- da en pocs mesos. suport a la llibertat de expressió, o celona s’ha solidaritzat amb la joria de famílies treballadores nopanya davant la fira immobiliària, Can Vies va ser seu d’assemble- contra la especulació, de àmbit campanya de suport a aquest pro- viuen de lloguer, sinó que estan en-protegida per un ampli desplega- es d’estudiants del barri i de joves més general. jecte autogestionari. Per la seva deutades fins al coll amb els bancs.ment antiavalots dels Mossos dEs- en general, seu de projectes de I ara, tota aquesta activitat es banda, dintre del Comitè d’empre- El nivell de sindicació o d’afiliacióquadra. contrainformació com Zitzania i veu amenaçada: el 18 de abril de sa d’autobusos de TMB, a dia d’a- política és mínima comparada amb Les protestes d’aquest tipus són La Burxa (periòdic del barri), 2006, TMB va interposar una nova vui, només la secció sindical de la el d’aleshores, i les consignes deuna bona oportunitat per plantejar col·lectius de debat i agitació, demanda per aconseguir desallot- CGT s’ha mostrat obertament a les organitzacions obreres passenpunts de trobada entre totes les llui- col·lectius de educació alternativa i jar Can Vies i fer-se amb l´edifici, favor del companys de Can Vies, sovint desaparecebudes o són di-tes, teixir xarxes de solidaritat per un llarg etcètera… ja que es troba dins d’un dels mentre que els altres sindicats han rectament ignorades per una deses-fent front comú davant un model de Va ser utilitzat pels moviments P.E.R.I. a desenvolupar, associats a mantingut un silenci sepulcral, perant majoria.creixement territorial absurd. Com- d’insubmissió i antimilitaristes, rà- les obres del TGV i de la reforma deixant que aquest tema quedi Per altra banda, més que mai tro-partir experiències, tot denunciant dios lliures, altres centres socials i de l’estació de Mercat Nou. aplaçat, en principi, per mitjans de bem una divisió tàctica gairebé in-un event que amb la seva mera des- cases ocupades, etc. A més a més, Així, novament el centre social gener. franquejable entre el sindicalisme,cripció hauria d’escandalitzar qual- l’esquerra política i els sectors méssevol persona. Per això es va fer radicalitzats del moviment. La con-una crida a tota la gent que s’oposa El CSO La Impremta de Terrassa compleix cepció d’una política d’acció inte-a aquest model de vida dominant,aprofitant que es reunien tots els un any, és desallotjat i tornen a okupar gral, que abarqui els diferents camps que preocupen els i les tre-culpables de la seva reproducció, balladores no sembla formar partuna crida al boicot actiu contra la CSO La Impremta iniciatives com el grup de teatre de doctubre hi ha ordre oberta de des- de l’agenda de cap dels tres sectorscelebració del Barcelona Meeting LOprimit, lhortet, el taller de allotjament (és a dir en funció de esmentats, com a mínim no de laPoint visibilitzant per uns dies totes l 3 de desembre del 2005 a dansa del ventre, el taller de cartes quan hi hagi prou "efectius" poli- forma en què arribaren a sintetit-les protestes que tenen lloc en elcamp de batalla de la vida quotidia- E Terrassa, va començar la his- tòria del Centre Social La Imprem- a preses i presos, el de fotografia, el de malabars, dartesania; la sec- cials per dur-lo a terme). Els dies 1 i 2 de desembre van celebrar que ja zar-se en el moviment obrer de casa nostra fins l’esdeveniment dena i consolidant la xarxa de lluites ta, situat a lantiga impremta Ven- ció de muntanya amb les seves portaven un any al CSO La Im- la Guerra Civil.contra l’especulació immobiliària i tayol que, sense cap valor pel sortides cada mes, el sopador po- premta i vam organitzar tot un se- Tot i això, tractant-se d’un temaurbanística. propietari portava més de 20 anys pular, el "trueke" i el racó de la A guit dactivitats i una trobada de que toca de prop tantes i tantes fa- Finalment, en relació amb aquest abandonada. Es va inaugurar el 31 (espai de lectura i debat) de lAte- col·lectius. Pocs dies després, mílies treballadores, els sindicats itema, cal destacar també que el go- de desembre de 2005 amb una xo- neu La Sembra, i el ‘hacklab’, que però, el 12 de desembre, el CSO partits que es reclamen, encara quevern espanyol va decidir suspendre colatada, jocs per a la canalla i pa- donà a llum la web del CSO La Impremta va ser desallotjat per sigui formalment, de l’esquerra,indefinidament la Cimera d’Habi- llassos a la plaça Jacint Verdaguer (www.csolaimpremta.org), la del la policia. LAssemblea dOkupes han de prendre algun tipus de de-tatge dels ministres europeus d’ha- per donar-se a conèixer al barri i mateix ‘hacklab’ (www.altctrl- de Terrassa va respondre contun- terminació. No n’hi ha prou ambbitatge, cimera que s’havia de fer a convidar-hi tothom. supr.net) i connexió directa i gra- dentment amb una nova okupació denunciar, cal organitzar i actuar.mitjans d’octubre a Barcelona però Ben aviat van sorgir les ganes tuïta a internet des del CSO. el dia 16 de desembre al carrer de Tornant breument a la història, siva ser ajornada per a novembre o destablir debats per parlar de com Sant Isidre molt a prop del local mirem els textos fundacionals de ladesembre, i que finalment ha estat volien fer les coses i de com fer Desallotjament desallotjat. El nou local és una fà- CNT del 1910, en un dels articlesajornada de forma indefinida. campanyes denunciant les injustí- brica que portava molts anys aban- hi trobem el següent objectiu: Seguiu la lluita pel dret a un ha- cies que patim. Més enllà de la re- Finalment, lintent de desallotja- donada i que ha estat escollida per “modo de lograr el abaratamientobitatge digne que es porta a terme a habilitació de lespai físic, un CSO ment el passat setembre va suposar continuar el projecte de centre so- de los alquileres y supresión de losBarcelona i altres ciutats, a través és el seu contingut i el treball polí- una prova més en el seu camí. cial que les institucions, la justícia odiosos depósitos”. Com ens agra-del web tic que es realitza dins i fora del Altre cop la gent es va bolcar en la i la policia no van voler deixar que daria que avui això formés part dehttp://www.vdevivienda.net/ Centre Social Okupat. defensa dallò col·lectiu i es va atu- funcionés amb el CSO La Im- la plataforma reivindicativa dels Dins de la Impremta van sorgir rar. Malgrat que des de mitjans premta. nostres sindicats...Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007 21
  • 21. SOCIAL-OPINIÓCARTA A ORIENTTerra mullada Rumors i mentides sobre Anna Maria Villena la ubicació del cementiriL enyor no em passa sense pena ni glòria, fa dies que mabraçaamb força. Enyore massa coses. Enyore els nuclear a Catalunyamenjars de làvia, lescalfor de lallar, la boira espessa, la flaire de la Coordinadora Anticementiri regidors dels municipis de les Nuclear de Catalunya (www.cementirinuclearno.tk)muntanya. Però enyore, sobretot, zones nuclears d’Ascó i Vandellòslolor a terra mullada. És el millor (Ascó, Corbera d’Ebre, el Molar,perfum que ha inventat la natura, la Flix, Garcia, la Fatarella, la Figue-sensació de plenitud que se sent en mb lacte “informatiu” ra, Móra d’Ebre, Móra la Nova,obrir les narius i rebre un vent depluja amerat de terra i doliveres, noté preu. A que lAMAC (Asociación de Municipios en Áreas de Centrales Nucleares) va fer el Palma d’Ebre, Pratdip, Riba-roja d’Ebre, Tivissa, la Torre de l’Es- panyol, Vandellòs-l’Hospitalet i I la tardor ja ha arribat, però no 24 de novembre a l’Hotel Termes Vinebre) que formen part de l’A-lhe notada: al cap i casal la pluja és Montbrió (al Baix Camp) es dona- MAC, que siguin conseqüents ambdiferent, ni plou clar ni plou net. va el tret de sortida a un pla ma- les mocions aprovades en la majo-No, no ho és, ací no hi ha oliveres, quiavèl·lic dactes a diferents loca- ria dels seus ajuntaments i renun-ni bancals, ni llauradors, ni amet- litats dissenyat únicament i ciïn a qualsevol possibilitat de con-llers; res, no hi ha res. Formigó i exclusiva per intoxicar l’opinió pú- templar la ubicació de capmés formigó, i ciutats de les arts i blica i la classe política de les nos- Magatzem Temporal Centralitzatde les ciències, i oceanogràfics, i tres comarques. per albergar els residus radioactiusno sé quantes coses més. Coses, Obviant la realitat de territori, d’alta intensitat de totes les cen-però, sense cap valor més enllà del que dia rere dia es va manifestant Vandellòs-Hospitalet, Grup IM- Catalunya, ICV-EuiA de Catalun- trals nuclears de l’Estat espanyol,material. àmpliament en contra de la NOVA de Móra la Nova, JERC de ya. en cap dels seus municipis, per la Realment, la capital no sassem- instal·lació del cementiri nuclear, Catalunya, Grup Municipal dICV- El rebuig polìtic i social a la pos- hipoteca tan gran que suposarà perbla gens als pobles, tot canvia; fins conscientment volen trencar la pau EuiA de Reus, Grup Municipal sible ubicació dun cementiri nu- al territori i per a les futures gene-i tot el caràcter de la població. Per social amb provocacions inneces- dICV-EuiA de Cambrils, Societat clear a les nostres terres (pretensió racions i l’amenaça per a la salut, iexemple, la gent té lestranya mania sàries. Civil, Cultural i Solidària per la de lAMAC i dENRESA) va aug- pel fet que el sud de Catalunya jadobservar les voreres quan camina Recordem que els ajuntaments Pau, de Reus, Federació Interco- mentant considerablement. ha hipotecat greument el seu futur,pel carrer. de: Vandellòs-lHospitalet, Reus, marcal de Tarragona de la CGT, Per tant, podem dir que no som assumint els riscos dels residus ra- I, la veritat, no sé què hi troben, a Cambrils, Flix, Tarragona, Móra Centre dEstudis de la Vall (CEV) quatre arreplegats com volen fer dioactius d’alta activitat que finsmi em semblen totes igual de llet- dEbre, Rasquera, Amposta i els de Vandellòs, IPCENA (Institució veure lAMAC i ENRESA. Ens ara guarden les centrals nuclears.ges; les de València i les de la resta Consells Comarcals de la Ribera de Ponent per a la Conservació i preguntem per què insisteixen a fer Denunciem també que el CIE-de pobles del país. Però ja se sap dEbre i del Baix Ebre han apro- lEstudi de lEntorn Natural), Alnus uns actes informatius dirigistes i MAT, proposa un reactor nuclearque els costums són tan variables vatsmocions contràries a la - Ecologistes de Catalunya, Grup perversos en un terreny i amb una experimental de transmutació en elcom pobles hi ha en un país, sobre- instal·lació de l’MTC a qualsevol Municipal dICV-EuiA de Tivissa, gent cada vegada més hostils i con- centre tecnològic associat al MTCtot al País Valencià. indret del nostre territori ni enlloc Centre dEcologia i Projectes Al- traris a les seves pretensions. (el CIEMAT és el propietari del També tenen el vici de votar la de Catalunya i que fins i tot els ternatius (CEPA), Societat Obrera Demanem el cessament imme- 88% del capital dENRESA). Unamateixa alcaldessa des de fa tant de ajuntaments de Móra la Nova i Ti- de Tivissa, Casal Panxampla, As- diat de les estratègies i maniobres altra sorpresa que coneixen abasta-temps que ni ho recorde. Avinguda vissa han manifestat la seva negati- sociació Limnos, Col.lectiu Ecolo- de lAMAC i ENRESA i que ses- ment lAMAC i ENRESA i hoBlaco Ibáñez fins al port? Doncs va a la instal·lació d’un MTC als gista Bosc Verd, Plataforma An- coltin al territori i que duna vegada amaguen impunement. No juguenres, fotem un barri i massa famílies, seus municipis. tiincineradora de la Vall de Ges, per totes entenguin que NO volem net i volen vendre el nostre territo-però guanyem en prestigi i alguns, A més a més, tenim el suport i Federació Ecologistes de Catalun- el cementiri nuclear. ri.només alguns, també sembutxa- adhesió del Grup Municipal dERC ya, Maulets del Baix Ebre, ERC de Demanem també als alcaldes iquen alguns dinerets. Però és igual,Ella segueix al govern i fa el que lirota -amb tots els meus respectes. I OPINIÓ: Falsedats per justificar la construcció de noves nuclearsla cultura del formigó (typical va-lencian) sestén arreu del món, i hi Coordinadora Tanquem les nergia nuclear no emet CO2. pedeixen que es pugui mantenir el llestament de les nuclears, separatsha qui encara nestà orgullós. Nuclears -És fals que el Kilowatt/hora funcionament de les centrals ac- de la comptabilitat habitual i super- És cert, però, que no tots els va- d’origen nuclear sigui competitiu, tuals més enllà d’unes poques dè- visats per organismes indepen-lencians (de la capital, sentén) són avant la publicació de l’infor- no s’ha fet cap càlcul que permeti cades. dents.així, ni voten la Gran Dona. Hi ha,per exemple, els de Salvem el Ca- D me “Perspectives energèti- ques mundials 2006” de l’Agència tenir en compte en el preu els cos- tos reals de la política de subvenció -No es fa esment als anomenats “costos amagats” de l’energia nu- Cap model energètic sostenible no pot basar-se en la centralitzacióbanyal, que lluiten fervorosament Internacional de l’Energia (AIE) continuada que l’energia nuclear clear com el tractament del residus, i l’operació a gran escala; episodisperquè lampliació fins a la mar no en què aquest organisme recomana està rebent des dels diferents go- les cada cop més freqüents fallides com la recent apagada elèctricaes duga a terme, encara que saben la construcció de noves centrals verns dels països on s’han de seguretat en centrals que ja trans-europea posen de manifest laque es farà i que aquella tornarà a nuclears, la Coordinadora Tan- instal·lats centrals nuclears. Tam- estan envellides, i el perill de la creixent vulnerabilitat del sistemaguanyar dintre duns mesos. Hi ha quem les Nuclears denunciem les poc no inclou els costos reals d’un proliferació indiscriminada de energètic.també lassociació Joves Valen- premises falses daquesta recoma- accident nuclear, costos que cap substàncies radioactives i perillo- L’informe s’inscriu en la lògicacians per la Llengua, impulsada per nació i volem cridar l’atenció sobre asseguradora està disposada a as- ses. de la campanya desenvolupada desjoves de la ciutat de València i amb que: sumir. -L’informe silencia que existei- de la indústria nuclear per allargarlobjectiu de normalitzar la llengua -És fals que l’energia nuclear El mateix informe rebat aquesta xen països (Alemanya, Suècia, la vida de les centrals nuclears entant com puguen. I moltes, moltes pugui oferir cap solució al proble- fal·làcia quan reconeix que sense Bèlgica, etc.) que han decidit pro- funcionament, lògica que silenciamés, iniciatives interessants i alter- ma del canvi climàtic com una mí- ajuda del govern no hi ha possibili- cedir al tancament ordenat de totes el fet que els recursos renovablesnatives a allò tan fatigós i fatigant nima anàlisi de la contribució de tat d’engegar un programa de les centrals nuclears en funciona- existents poden cobrir amb escreixque ens obliguen a viure cada dia. combustibles posa de manifest. construcció de centrals nuclears. ment, i procedir a una transició a les necessitats energètiques que Vull pensar que el caràcter de la D’altra banda, no es refereix a cap Desmuntant de camí la falsa idea un sistema energètic sostenible provinguin d’un consum basat enresta de valencians és degut a la comptabilitat que mesuri la contri- de que estem en un mercat energè- basat en l’estalvi, l’eficiència i l’a- l’estalvi i l’eficiència.desconeixença de lolor a mullat bució al canvi climàtic de la totali- tic “liberalitzat”. profitament de tots els recursos re- Més informació sobre el tema:dels bancals doliveres. O això o tat del cicle nuclear, i especialment -És fals que existeixin reserves novables. També omet les recents http://www.100x100renovables.net/que han oblidat el que jo recorde i quan sexplotessin mines amb d’urani que puguin garantir el sub- recomanacions de la Unió Europea http://ecologistesenaccio-cat.pan-no tenen melangia del que ja no baixa concentració en urani, el que ministrament sense problemes; les de que les empreses elèctriques de- gea.org/temes/nuclear/tln/tlnmate-tenen. Pot ser? desmuntaria la fal·làcia de que l’e- dades existents sobre reserves im- diquin fons especials per al desba- rials.htm22 Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007
  • 22. SOCIAL La darrera manifestació, el 12 de novembre, va tornar a ser SALUT I ANARQUISMES multitudinària i deixa ben clar que no hi haurà treva Militant a la capital carlina La lluita contra la MAT Josep Cara Rincón (Berga) i el seu traçat no s’atura L es eleccions al Parlament de Catalunya per fi han passat. Van votar quatre gats i la nit electo- ral tot eren bones intencions per Plataforma No a la MAT “Prou mentides”. Parlant encara prendre mesures encaminades a fer (www.nomat.org) d’enganys, es vol alertar la pobla- més democràtic i participatiu el sis- ció que mentre les delegacions es- tema. Era broma. Ara ja en prepa- l diumenge 12 de novem- panyola i francesa discuteixen si ren unes altres, les municipals. JoE bre, Girona va ser escenari duna nova i multitudinàriamobilització contra la MAT, la tiren endavant o no la “interconne- xió” (fragment de traçat que creua la frontera) la MAT entre Sentme- allunyant-me del “no votaràs” com a manament, acabo no votant, tant per cap com per cor. Això no treulínia de molt alta tensió el traçat de nat-Bescanó i Bescanó-Santa Llo- que pensi que els llibertaris haurí-la qual afectaria diverses comar- gaia continua la seva tramitació. em d’obrir un debat seriós i tran-ques de Girona i de la Catalunya Que no ens enganyin: dir no a la quil sobre el municipalisme.Nord. La manifestació, convocada interconnexió no ha de significar Vull tornar a denunciar oberta-uns dies abans de la Cimera fran- necessàriament el No a la MAT. ment les lleis que tots els sistemesco-espanyola que es va realizar a La concentració es va iniciar a creen per tal de poder-se saltar elsGirona, va aplegar més de 3000 les 9 del matí a la Devesa amb des- tan anomenats drets dels ciutadanspersones i es va acabar amb una filada de més de 100 torres, cada que en teoria i només en teoriaconcentració davant la Subdelega- una amb un rètol amb el nom d’al- estan garantits per la súper consti-ció del Govern de Girona, on l’ar- guns dels pobles, tant de la Cata- tució que, com qui diu, és la lleiqueòleg i intel·lectual Eudald Car- lunya Nord com del Sud, que s’o- més grossa de totes i a més, pel quebonell va llegir un manifest. posen a aquesta infraestructura. La he sentit, és de poc tocar. Aquestes La manifestació estava convoca- desfilada va ser animada per un se- lleis són, entre d’altres, l’antiterro-da per AMMAT (Catalunya Sud), guit de colles i agrupacions com rista a un nivell i les famoses orde-SYDECO (Catalunya Nord), Pla- els Diables de l’Onyar, Els Berros nances del civisme que ara tan pro-taforma No a la MAT i Col.lective de la Cort, La Torna d’Osona, Les liferen a un altre. Aquí, en altresNon a la THT, i el lema de la con- Deambulants i els Guillables, entre èpoques hi havia els presos gover-vocatòria era "No a la línia de Molt d’altres. natius o les clausures habituals deAlta Tensió, Per una Nova Cultura Un cop arribats a la Subdelega- les seus de sindicats, diaris i la restade lEnergia", i va servir per visua- ció del Govern es van fer lliura- d’infraestructura llibertària. D’or-litzar de nou lampli rebuig que ments de la carta oberta a la dele- denança de civisme fins i tot aaquesta innecesària línia de 2 x gació francesa que participaria a la Berga en patim una i és que ens400 Kv entre Sentmenat i Baixas cimera de Girona, alertant de la agrada estar sempre a l’última: vansuscita en els territoris que ha de manca de justificació de la línia a ser botiflers, capital carlina, una detravessar. Catalunya Sud i també de les greus les pitjors patronals durant la Repú- Les ciutadanes, ciutadans, alcal- irregularitats que s’han produït du- blica i, com no, ara continuen a l’a-des i alcaldesses i regidors i regido- ajuntaments per una altra. Per tant, seu inici ha acompanyat la tramita- rant la tramitació del projecte, de- vantguarda de la repressió. La lluitares que soposen a la MAT han dei- si malgrat les reiterades mostres ció del projecte i que ha arribat al manant també que no accedeixin a anarquista a l’Alt Llobregat haxat clar, amb aquest acte d’oposició popular, els governants punt de destinar diners públics a la les “desesperades” peticions dels estat molt digna al llarg de la histò-multitudinari, que des del territori participants a la cimera de Girona publicació i distribució del ja tris- representants de l’Estat Espanyol i ria i la cosa no s’atura.es rebutja frontalment aquesta in- persisteixen en la seva idea d’im- tament famós pamflet editat per la es mantinguin ferms en la seva ne- La militància llibertària a unafraestructura que no és necessària i pulsar la MAT, serà obvi que ac- Conselleria de Treball i Indústria gativa a consensuar un traçat i en- població no massa gran és més in-que s’està tramitant de forma abso- tuen de forma deliberada en contra sobre la línia. Precisament, durant terrin definitivament aquest projec- tensa que a les grans ciutats, en totslutament il·legal, faltant als deures, de la voluntat i dels interessos dels la concentració membres de la Pla- te. els sentits, per bé i per mal. Veus elsessencials en democràcia, d’infor- ciutadans i ciutadanes. taforma No a la Mat disfressats resultats de les teves accions i iden-mació transparent i consulta a la Durant l’acte, es va denunciar amb nassos de Pinotxo mentider tifiques els actors socials amb granciutadania per una banda i de especialment la campanya de des- van distribuir 1.500 exemplars d’a- nitidesa. És una militància agraïdalleialtat institucional envers els informació i engany que des del quest pamflet amb un adhesiu de en el sentit que veus l’efectivitat o no de les teves accions, la utilitat dels projectes, de les crítiques, la Escampada massiva de cartells Encesa conjunta de rètols lluminosos incidència social, en definitiva: elCampanya contra les Línies La campanya contra el Quart resultat de les lluites. De la mateixa manera, però, també reps la repres-dAlta Tensió a la Terra Alta Cinturó continua movent-se sió de manera directa, permanent, ofegadora, personal i personalitza- da, en tots els àmbits de la vida: a la a Plataforma en Defensa de la Col·lectiu Catalunya feina, al lleure, a l’escola, passejantL Terra Alta i el GEPEC-Ecolo-gistes de Catalunya han iniciat ins la campanya de rebuig pel carrer o en la relació amb el teu veí. Això és tradueix, per exemple,una campanya contra les líniesdalta tensió que es volen construir D contra el quart cinturó, el 21 de novembre, Sabadell va acollir en trucades a casa, pressions a fa- miliars, multes d’infraccions in-a la Terra Alta per evacuar lener- activitats reivindicatives. La plaça ventades, identificacions absurdes,gia elèctrica produïda per la multi- de lAjuntament va ser il·luminada hipervigilància, estigmatització so-tud de centrals eòliques que shi durant una estona per 10 cartells cial, etcètera. Tot plegat fent sim-volen ubicar. fets amb tub lluminós que deien cartells van ser penjats en balcons plement una acció cultural i una La campanya ha començat amb NO 4C (No al Quart Cinturó). Els i finestres de la ciutat, ben visi- crítica social, a través de la creacióuna escampada massiva de car- cartells van ser elaborats per vo- bles, per continuar mostrant el re- d’infraestructures pròpies, a travéstells amb el lema "No més línies luntaris, a partir del disseny de buig a aquesta infraestructura. Al- de l’acció directa i sense embuts,dalta tensió. Terra Alta paradís lartista sabadellenc i membre de guns cartells tambe van marxar a sí, però sense trencar ni un sol plat.rural o infern energètic?" per tota la campanya, Joan Vila-Puig. Des- daltres localitats, com les Fran- Potser que comencem a trencarla Terra Alta i comarques veïnes. prés dencendrels tots plegats, els queses, Terrassa o Abrera. algun plat. Salut i anarquia!Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007 23
  • 23. SOCIALRebuig a la no La Llei no deroga les sentències ni les lleis franquistesrevisió de lasentència delcas Granado-Delgado Davant la Llei deSecretariat Permanent de la CGT (www.memorialibertaria.org) Memòria Històrica Gabinet de Premsa Confederal CGT l Tribunal Suprem deixa nova- sempre el règim franquista en re-E ment sense justícia a les vícti-mes de la dictadura franquista. La conèixer les seves sentències-farsa, al no condemnar-les per flagrantConfederació General del Treball, la vista del text de la futu- vulneració de dret, al no anul·lar-després de conèixer la notícia que,després de dos dies de deliberació iper un vot de diferència, la Sala V A ra Llei de Memòria Histò- rica que el Govern ha de- fensat en el Congrés dels Diputats les, deixant que sigui cada víctima qui hagi de demostrar la seva inno- cència i preservant, en tot cas, laMilitar del Tribunal Suprem ha de- el 14 de desembre de 2006, i tenint identitat dels responsables daques-negat la revisió de la sentència dic- present les reivindicacions bàsi- tes arbitràries sentències franquis-tada pel consell de guerra sumarí- ques que com a organització pre- tes.sim que el 1963 va condemnar a sentàvem ja el passat 2 de desem- -Les sentències franquistes re-mort els anarquistes Francisco Gra- bre de 2004 davant la Comissió presenten la repressió de la lluitanado i Joaquín Delgado, manifesta Interministerial creada per a lestu- en defensa de la llibertat i la demo-la seva més enèrgica repulsa davant di de la situació de les víctimes de cràcia. Si lactual democràcia noaquesta negativa per considerar-la la Guerra Civil i del franquisme. anul·la aquestes sentències, la de-una “decisió política” que, una ve- CGT manifesta públicament la mocràcia es fa còmplice i indirec-gada més, deixa sense justícia les seva posició dabsolut rebuig al text tament les assumeix.víctimes de la dictadura franquista: daquesta futura Llei de Memòria Per a CGT, el que va condemnarun règim capaç de condemnar in- Històrica per les següents raons bà- la dictadura franquista i a qui vanocents, conscient de la seva inno- siques: condemnar, no pot seguir condem-cència, amb lúnic objecte de per- -Les posicions defensades per nant-lo la democràcia.petuar-se a través del terror. CGT no es reflecteixen de forma -LEstat es renta les mans en el Tot esperant conèixer el tenor de clara i contundent en la llei, com procés de localització i identifica-la resolució i del vot particular dels podem comprovar en els àmbits de ció de fosses comunes i víctimes,dos magistrats discrepants, per de- (1) Recuperació de les persones as- no adquirint cap compromís polí-mostrar el no respecte de la norma- sassinades, empresonades, bande- tic. És una llei que no aprofundeixtiva jurídica en vigor sobre revisió jades, torturades, sepultades en en la dignificació de les víctimes ide sentències, denunciem el caràc- fosses comunes, ajusticiades, es- de les idees que defensaven.ter polític de la decisió presa pels clavitzades, depurades ideològica- -Estem davant una llei de mermagistrats Ángel Calderón, Javier ment, condemnades en processos tràmit i rentat dimatge davant lo-Juliani i Agustín Corrales donant judicials irregulars per un govern pinió pública i les associacions imajor crèdit al muntatge acusatori il·legítim i il·legal; (2) Recuperació col·lectius per la recuperació de lade la policia franquista que a les de les idees defensades des de con- memòria, una llei que burocratitzadeclaracions dels veritables autors cepcions republicanes i anarcosin- tot el procediment individualitzatde les accions per les quals van ser dicalistes enfront de lalçament mi- de reparació, que no assumeix capcondemnats i executats Granado i litar. Idees socials, econòmiques, de les reivindicacions que venimDelgado, que sempre van negar culturals, educatives, organitzati- que va participar en aquesta lluita. dignificació, deute moral i material presentant com organització junta-sern-e els responsables. Declara- ves que han de ser recuperades i -És una llei que juga a lequidistàn- que precisen totes les víctimes i ment amb nombrosos col·lectiuscions confirmades pels coordina- traslladades als textos escolars; (3) cia entre víctimes i botxins. Una lluitadors anticolpistes i antifran- socials, associacions...dors de Defensa Interior, lorganis- Recuperació de documents per a llei que, renunciant a la recupera- quistes, com així es ve exigint des Des de CGT fem una crida a lame que la mateixa policia i premsa conèixer la nostra història en la ció de la memòria històrica col·lec- de les diferents associacions, mobilització social i ciutadana en-franquistes van presentar com a or- seva totalitat; (4) Recuperació de tiva, ignora que la lluita per la de- col·lectius i institucions que defen- front daquesta llei frustrant aixíganitzador daquelles accions. béns i patrimoni confiscat i poste- fensa del sistema democràtic no va sen els drets humans. com el boicot a les mesures simbò- Fins ara, el Suprem havia deses- riorment mal distribuït. ser un procés individualitzat sinó -És una llei en la qual lEstat de liques i honorífiques que es plante-timat els recursos de revisió per no -Aquesta llei de la Memòria His- social, ignora la necessitat de de- Dret fa abandonament de tota res- gen en la mateixa com si es tractésestar fundats en la presentació dun tòrica no condemna el règim fran- fensar com Estat de Dret els valors ponsabilitat legal i jurídica en rela- de mers plats de llentilles (conces-“fet nou”. Aquesta va ser la raó do- quista ni rehabilita de forma ex- de la llibertat, la democràcia, la ció amb les víctimes i lluitadors sió de medalles, concessió dajudesnada recentment per aquests tres pressa a totes les seves víctimes. justícia, i que això sigui transmès per les llibertats, reduint la seva ac- testimonials, presentació de sol·li-magistrats per denegar la instrucció -És una llei que té com objectiu als centres educatius perquè formi tuació a un mer paper assistencial, cituds individualitzades...).del recurs de revisió del judici que la desmemoria històrica col·lectiva part de la nostra consciència traslladant de forma individual a Cal seguir lluitant fins a lesclari-va condemnar a mort Joan Peiró el duna societat que va lluitar per un col·lectiva. cada víctima la seva responsabilitat ment en profunditat de letapa fran-1942. No obstant això, ara, els ma- sistema de llibertats legalment -En conseqüència, és una llei per a lluitar, en un entramat buro- quista per a restaurar la veritatteixos no volen prendre en conside- constituït i tot ho reduïx a una mera que no anul·la dofici les sentències cràtic durant un any, pel seu reco- sobre lhorror de la dictadura, per aració el fet “nou” que representa el recuperació de memòries indivi- i judicis sumarísims del franquis- neixement personal, la seva repara- restaurar la dignitat de totes lestestimoniatge dels dos veritables duals, ignorant realment el genoci- me pel que frustra totes les expec- ció. víctimes i la dignitat de les sevesautors dels fets de 1963. I això a di sofert per la societat espanyola tatives de justícia, reconeixement, -Amb aquesta llei es legitima per idees.pesar que el Tribunal Constitucio-nal sí que va prendre en considera-ció aquest “fet nou” per emparar el2004 les famílies de Granado i de Activitats de recuperació de la memòria històrica a LleidaDelgado contra el primer acte del El passat 20 de novembre, la Con- feixistes que encara queden a Llei- La primera activitat portada a da) organisme encarregat de ledu-Suprem denegant, el 1999, el re- federació General del Treball de da. terme va ser el 12 de novembre, cació a la Catalunya republicana,curs de revisió presentat el 1998 Ponent (CGT) i lAssemblea de Per altra banda, la Secretaria una visita guiada pels principals una visita guiada al març o labrilper aquestes famílies. No hi ha, Joves de Lleida (AJLL) lliuraren dAcció Social de CGT Ponent escenaris de la guerra civil a Lleida pels escenaris de la guerra civil adoncs, el menor dubte que la deci- les més de 1.500 signatures i adhe- també ha elaborat un calendari amb explicacions dels fets més im- les rodalies de Lleida, una xerradasió daquests tres magistrats està sions de diverses organitzacions i dactivitats sobre la guerra civil en portants produïts a la ciutat. Les sobre Memòria Històrica el mes demotivada per evidents raons ideo- col·lectius de Lleida recollides en el 70 aniversari del seu inici, orga- properes activitats programades maig i el pas per Lleida el mes delògiques (reconèixer la dictadura el marc de la campanya que diver- nitzades conjuntament amb el són una xerrada dEmili Cortavitar- maig de lexposició realitzada perfranquista com la “legalitat de lè- sos col·lectius porten a terme per Casal Independentista lOcell te el mes de gener sobre el CENU CGT sobre La Revolució Llibertà-poca”) i no per raons jurídiques. demanar la retirada dels símbols Negre. (Consell de lEscola Nova Unifica- ria.24 Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007
  • 24. SOCIAL-OPINIÓ De Melitón Manzanas Joan Peiró, assassinat un cop més a Manuel Allué pels mlitars Jordi Martí Font David Fernández, forma de medalla, a tots i cadascun Ateneu La Torna els Drets Humans. imecres 8 de novembre del uan el PP va emmedallar Bé, benvolgut secretari general de la UGT... Certament, i parlo D 2006, la sala militar del Tribu- nal Suprem va desestimar el recursQ Meliton Manzanas, el sàdic torturador dIruncol·laborador de les SS en la im- només per mi, jo no hi era a la dic- tadura. Afortunadament. Just nai- xia quan Carrero volava. I potser de revisió del consell de guerra su- maríssim que va condemnar a pena de mort l’anarcosindicalista Joanmediata postguerra, la polseguera tenim codis molt diferents. O és el Peiró. El líder de la CNT va serva ser d’escàndol. Raonada i rao- temps, que sempre passa factures i afusellat al camp de futbol de Pa-nable: la màquina del dolor que factura passats. Li dic perquè a mi terna el 1942 pels vencedors de lahavia esclafat, entre daltres, lex- el que em sembla netament fran- guerra que va seguir el cop d’estatpresident del PSOE Ramon Rubial quista, propi destructures falangis- de 1936. Aquesta guerra i els seusi tants centenars de militants bas- tes i verticals, és que una central vencedors van establir un règim ju-cos, rebia homenatge pòstum en un sindical és dediqui a emmedallar rídic que anul·lar els seus prece-Congrés dels Diputats en el qual maltractadors ultres condemnats dents republicà i revolucionari, unmai no va creure. Paradoxes civils, en ferm. De franquisme de manual, règim jurídic que l’actual democrà-en aquesta Barcelona ‘fashion’ sincerament. I no sap el greu que cia monàrquica no es va atrevir adordenances cívico-militars, la sap i el mal que fa: tenir Meliton esborrar. És per això que l’únicamedalleta en qüestió per a Melitón amb medalla cívica al país veí i, al manera de tirar enrere les sentèn-era al civisme. Ja té cinisme la nostre, posar medalla sindical a cies que van condemnar a mortcosa. Allué. homes com Peiró -és revisant-les Però salvant totes les latituds i línia més dura del conservaduris- TSJC. Malauradament i finalment, En espanyol o en català, més en el moment que es pot aportarsolituds del pas del temps, lamento me més reaccionari en termes pe- però, el despropòsit es va consu- ben exactament igual. Perquè re- una nova prova que en el judici omoltíssim comunicar que el passat nitenciaris. Amants del rigor de la mar, els màxims responsables pú- sulta que és mil·limètricament el no es va presentar o no va ser tingu-5 doctubre un altre maltractador, duresa de Texas, posem per cas blics van lloar la figura dAllué i mateix: condecorar la tortura im- da en compte. Així, no es nega laen aquest cas de presos, va ser ho- (real). tots els partits polítics van ser-hi punement. Que és precisament i legitimitat de les lleis franquistesmenatjat i distingit per la UGT I va ser aquesta duresa la que li presents sense dir ni mu (delenda també (si no recordo malament) el –pena de mort per un “delicte deamb el vistiplau cofoi del PSC i del va costar el 2000 una condemna est ERC?). Les coses tal com són, i que feia la dictadura franquista, rebel·lió” segons el codi militar de‘staff’ del Departament de Justícia per "rigor innecessari" en la "re- és dagrair, els únics que van tenir amb la qual somple la boca per 1940- sinó una mala aplicació d’a-i Institucions Penitenciàries de la ducció" dun pres a Quatre Camins. aquesta vegada un gest sincer i co- tapar amb les glòries edulcorades questes. Al sindicalista se’l va con-Generalitat en ple. És a dir, que ha Tot just saber-se que seria home- herent van ser els dICV. Assaben- del passat les infàmies reals del demnar per uns fets ocorreguts deplogut molt però aquí no ha canviat natjat, la Coordinadora Catalana tats de la magnitud de la tragèdia i present. 1936 a 1939 amb unes lleis que vanres. Dobles rasers que emprenyen: per a la Prevenció de la Tortura va de la tràgica repetició dels errors i Li demanaria oficialment i cent entrar en vigor el 1940, és a dir quequan ho fa el PP tot va fatal, però si emetre un comunicat públic, va els horrors, van declinar la invita- vegades -per terra, mar i aire i cri- el delicte que li imputaven no hola medalla la concedeix UGT amb posar-se en contacte amb tot Déu ció. dant contra el vent- que no en fos era en els anys en què ell l’hauriabeneplàcit socialista, sembla que la removent cel i terra i va considerar Per contra, el màxim líder de còmplice ni un minut més. Però fet. Però més enllà d’aquest des-democràcia es consolida. Encara -força ben considerat- que un país lUGT, José María Àlvarez, va afir- sincerament, a aquestes alçades ajustament, el que ens hauríem deque sigui a base d’hòsties. Dhòs- no pot funcionar concedint alegres mar que no admetia "lliçons de dels esdeveniments, dubto absolu- preguntar és com pot ser que se’nties a la consciència i els Drets Hu- medalles a maltractadors. persones que no sabem on estaven tament de leficàcia de sol·licitar-li- mantingui la validesa avui. La res-mans. La resposta va ser un allau de quan la dictadura franquista". Em- ho. El refrany diu "piensa mal y posta és ben clara: transició i no Perquè lhomenatjat no era cap mentides i una cortina de fum va bolica que fa fort i doctrina del acertarás". Una variant etziba: ruptura.altre que Manuel Allué, el més caure i recaure contra la denúncia descrèdit contra entitats com ara "pensa més i encertaràs". I la meva Que tingui vergonya qui n’hagifidel representant dels ultres a la pública de la Coordinadora. Bra- Justícia i Pau, lInstitut dels Drets mare sempre rebla: "pensa mala- de tenir. Si algú encara es creu elpresó. No pas d’ultres empreso- mant a tort i dret que tot era menti- Humans, lObservatori dels Drets ment i et quedaràs ben curt". Tan mentider Zapatero i la seva volun-nats, sinó treballant-hi. Com a fun- da. La sentència, per qui la vulgui Humans i el Sistema Penal de la curt (i curtet) com es va quedar tat de fer una Llei de la memòriacionaris. Amb una dilatada trajec- consultar en lhemeroteca del mal- UB o lAcció dels Cristians per a vostè posant distincions a un ultra històrica que restitueixi l’honor atòria sindical, de la USIP a la USO tractement degradant amb lésser lAbolició de la Tortura, que no confés, confessat i condemnat. Tot les víctimes del franquisme, que espassant per CATAC fins a arribar humà, és la 587/2000 de l’1 de pretenien donar pas cap lliçó a plegat en nom de la UGT. Sense llegeixi la sentència que va portar aamb els seus vailets a la UGT, juny de 2000 de la Sala Quarta ningú, sinó simplement intentar sentit absolut en el paradís del tri- mort a Peiró i que avui continuaAllué representa a la perfecció la Contenciós-Administrativa del evitar un insult considerable, en partit. I així ens va. sent perfectament legal Els despropòsits no s’acaben aquí, la sentència de no acceptacióPedro Álvarez, és hora de fer justícia! de la revisió acaba dient que si bé el codi militar és del 40 i els delictes Secretaria d’Acció Social CGT condemnatòria podria haver d’a- imputats del 36 al 39, el ban fran- Catalunya frontar penes de presó i sancions quista del 28 de juliol del 1936 de econòmiques desorbitades. declaració d’estat de guerra ja deia l desembre de 2006, va fer 15 No podem permetre que els bot- que el “govern legítim” segons elsE llargs anys que el jove PedroÁlvarez, després d’una discussió xins es converteixin en víctimes i les víctimes en botxins. qui jutjarien Peiró el 1942 era el del jou i les fletxes...de trànsit en què va participar la Des de la Confederació eneral Ángel Calderón Cerezo, Agustínseva núvia i dues persones més, va del Treball ens neguem a oblidar, Corrales Elizondo i Javier Julianimorir d’un tret al cap a l’avinguda volem recordar cada minut que Hernán són els tres redactors de lade Catalunya de l’Hospitalet de passi per poder cridar contra l’arbi- sentència de no revisió, però elsLlobregat. Poques hores després, trarietat, a la parcialitat, als abusos que van permetre la transició alsfou detingut un sospitós que resul- Han passat ja massa anys perquè poc, ens trobem a que el pare de de poder, als tractaments privile- setanta i els que han votat l’actualtà ser un policia de paisà adscrit a encara no s’hagi fet justícia, massa Pedro i company de la CGT, el giats, a les inhibicions, a les renún- Llei de memòria històrica en sónla Brigada de Seguretat ciutadana. anys que ha hagut de patir la famí- Juanjo Álvarez, ha estat imputat cies, i en definitiva a la falta d’in- els veritables “responsables”.Tot i la detenció feta per la mateixa lia de Pedro que no ha defallit mai amb diversos càrrecs de delictes vestigació de la justícia, volem Gràcies a ells, Franco no ha mortpolicia, l’agressor sortí en llibertat en la denúncia constant d’aquest d’amenaces, delictes d’injúries i seguir denunciant, avui i sempre, el i els seus deixebles han tornat aal cap de set dies amb l’argument fet i que, de manera incansable, ha delictes d’obstrucció a la justícia cas de Pedro Àlvarez i ens posem afusellar Peiró, en aquest cop enjurídic de falta de proves conclo- recorregut tota la geografia catala- com a conseqüència de la seva llui- al costat de la seva família per llui- concret des de la sala militar delents. na exposant el cas. Ara, per si fos ta, càrrecs que en cas de sentència tar per la justícia. Tribunal Suprem.Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007 25
  • 25. Dinamita de cervell EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR Malgrat tot, La batalla del Segre i la Noguera Pallares naufragarem, no patiu... Ferran Aisa La darrera gran batalla a Catalunya és narrada per quatre homes apassionats de la història del nostre país. Pol Galitó, Manuel Gimeno, Rodrigo Pita i Josep Tarragona són els autors de “Les bata- lles del Segre i la Noguera Pallaresa” (Pagès Editor, Lleida 2006). L’assaig his- tòric ens ofereix una visió global i deta- llada del que s’ha anomenat l’ofensiva Enric Casasses (ww.vilaweb.cat, publicat amb permís de l’autor) final franquista sobre Catalunya. La ba- talla de l’Ebre ha estat narrada, glossa- da i documentada pels escriptors, poe- tes i historiadors, mentre que la batalla quests darrers mesos a del Segre i la Noguera Pallaresa ha que- dat en loblit. Però fou a terres de po- nent on el front republicà va resistir du- A Pau Riba li han organitzat un homenatge molt senyo- rial per festejar l’aniversari del seu rant nou mesos l’embestida i l’atac dels primer disc gran, Dioptria, i també anomenats soldats “nacionals”. Per ha sortit una pel·lícula, Deixeu-me tant, aquest assaig és una gran aporta- en Pau, sobre la seva persona, i ció a la bibliografia sobre la guerra a aprofitant tot això s’han publicat Catalunya. opinions valorant-lo o desvalorant- Els quatre autors s’han capficat en lo, però ell, mentrestant, què fa, els fets històrics, les tàctiques militars, què ha estat fent? les capacitats d’armament i totes les Sortint de l’Auditori de Barcelo- misèries i grandeses pròpies d’una na, després del costós homenatge guerra que va originar milers i milers de que li van dedicar, jo comentava morts. Els autors s’han documentat a que, si no en sabessis res, veient la consciència i han realitzat un exhaustiu tristesa del que acabàvem de pre- treball d’investigació. L’estudi recull senciar et podries pensar que esta- textos inèdits, retalls de premsa, infor- ven celebrant l’obra d’un mort que mes militars, testimonis i tota mena no s’acaba de saber si ha pujat a la d’il·lustracions que adornen el llibre: fo- glòria o ha caigut a l’oblit, i el pau- Pau Riba i la seva obra signifiquen, sense cap mena de dubte, un dels punts més alts de la transgressió artística a què mai s’ha arribat als Països Catalans. Imatge: “Pau transfiguat”, de Josep Llunas, filtres sobre una foto de premsa. tografies, gràfics, plànols, mapes, ribòleg valencià Ausiàs Gomis em armes, etc. Cal tenir present que, entre va dir: Però si justament ara en cançons primerenques d’abans de que sap posar Riba en les seves autèntic, senyor homenatge a abril de 1938 i gener de 1939, la Nogue- Pau està en una boníssima època, Dioptria, i moltes de les d’aquest paraules, encara que siguin de Pu- aquest mestre de l’art d’inventar ra Pallaresa i el Segre van esdevenir està pletòric! disc, i algunes altres de Electròc- jols. que és l’autor de Flor tancada i de una línia de foc que anava de la frontera I sí: aquest estiu l’he vist cantar cid Àccid Alquimístic Xoc, i de les A Gràcia vam sentir els arranja- Assassinat, cançonasses d’un francesa fins a Mequinensa, separarant, acompanyat de tres grups ben dife- de Formentera i el gripau, i dels Li- ments dels Mil Simones (xilofonet, seu disc potser menys famós però a banda i banda dels rius, les unitats rents, i tots tres bons: la Banda de cors... En fi, va fer un repàs del seu regadora de zenc, dues mitges ba- no menys interessant: el Disc dur. dels dos exèrcits en lluita. Els pobles Lladres, al PopArb (Arbúcies), els repertori clàssic i va demostrar que teries, guitarres extra-fòniques, ca- Perquè Pau Riba té moltes del contorn dels dos rius van ser testi- Mu, en l’homenatge a Francesc les cançons velles encara sonen sionets i cassonets, i etcètera i et- fames rares (pallasso provocador monis d’acarnissades batalles entre Pujols (a Granollers), i els Mil Si- noves i que té una obra de cal déu, cètera), superlativament terrorista passota destraler...) però franquistes i republicans pel control mones a les festes de Gràcia (de ampla, llarga, profunda, bella i bo- imaginatius i alhora molt ben tro- per damunt de tot és un fabricant d’una zona o una altra. Barcelona). A més d’aquests, a vol- nica. bats i eficaços i plens de referèn- de cançons com n’hi ha ben pocs. La guerra civil després de maig de tes actua amb els originals i imper- A Granollers, molt ben acom- cies als arranjaments dels primers Em direu que unes són millors i 1937 havia deixat d’ésser una guerra re- dibles Mortimers, com en el Jisàs, panyat pels Mu (baix i guitarra elèc- discos de Pau Riba, i podríem dir unes altres no tant. Però si un artis- volucionària o ideològica per convertir- xou de nadales tradicionals situa- trics i bateria, més una trompeta que tan originals com aquests. Per- ta val per les coses bones que ha se en una guerra convencional. L’estra- des en un context de ciència ficció. per a l’ocasió) va fer un rap d’una què aquí en Pau també en va can- fet, aleshores Pau Riba és un artis- tègia militar, aleshores, predominava en A Arbúcies, amb la Banda de prosa de Francesc Pujols que va tar unes quantes de les velles, com ta de primeríssima fila pel seu ús el joc tàctic dels dos bàndols encapça- Lladres, jove grup (bateria, teclats i ser genial per la lletra, per la músi- ara la magnífica (lletra i música) La sense fronteres de la llengua cata- lats pels generals Franco i Rojo, res- guitarres elèctriques molt ben pa- ca i per la interpretació: la dicció, mort de la besàvia. lana, pel coneixement profund de pectivament. En aquest context cal si- rits) que em va alegrar la nit, Pau l’entonació, la potència de la veu, la L’entusiasme i la inventiva dels la sintaxi de l’ànima, per la precisió tuar combats “mítics” com el de Cap de Riba cantà alguna de les seves modulació, la intenció inconfusible Mil Simones, tal com l’entusiasme i de la seva gramàtica de les emo- Pont de Seròs, el de Balaguer o el de la claredat de la Banda de Lladres, cions, per l’astúcia etimològica, per Tremp; i enfrontaments terribles com el a l’hora de col·laborar amb Pau la manera única de revifar la cançó del Baix Segre, Vilanova de la Barca, Riba, i la manera com el públic s’ho i la poesia populars amb el seu pre- Sant Corneli i Baldomà. Combats que escolta... això sí que és un sincer, ciós accent barceloní i amb el cu- van destruir pobles i va foragitar les po- riós i ric vocabulari de la seva fanta- blacions en diàspora cap a la frontera o sia. Que no és, emperò, tan cap a Barcelona. El bombardeig de l’a- fantasiosa: gairebé sempre parla viació alemanya i italiana als pobles de de realitats. l’Urgell, la Noguera i el Pallars va causar A més de tot això, aquest 2006 impacte de terror entre la població. L’as- Pau Riba ha tret un llibre de poe- saig es capfica en els atacs sorpresa, la mes nous, “Màximes maximalis- recuperació de posicions i l’espera en tes”, amb imatges espectaculars les fortificacions de La Sentiu, Préi- de Francesc Vidal, a Arola Editors, i xens, Agramunt, Sant Corneli, Camara- un de prosa, publicat per Matriu sa.... Matràs i que em permeto de reco- La derrota d’aquest front fou l’inici manar vivament: “Nosaltres els te- meteòric de la presa de Barcelona i de rroristes” és un discurs polític sem- Catalunya. Però amb la seva retirada or- blant al de Chomsky però més curt, denada van aconseguir un temps pre- més clar, més ben argumentat i ciós perquè la població civil i militar po- més revolucionador. Com deia al gués arribar a la frontera, fou la batalla segon volum de “Dioptria”: pugeu a final i l’inici de la gran diàspora. la barca, que naufragarem!”22 Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007
  • 26. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTASenyores i senyors: Joe Hill APROXIMACIÓ AL MÚSIC I REVOLUCIONARI NORD-AMERICÀ > RACÓ TRANSVERSAL ...El mateix capità Rojas de Casas Viejas Pepe Gutiérrez-Álvarez Carlus Jové, autor de “Joe Hill, mínim en el nostre país no hi ha sindicalismo con banda sonora”, Ed. El Viejo Topo hagut una gran ni petita difusió d’a- Sol ser molt habitual que, quan des del quests materials. De fet, fora de cinema sofereixi la imatge dun fran- l’àmbit llibertari, i fins i tot dins d’a- quista duna peça, se li adjudiqui la ca- oe Hill fou un personatge d’a- quest, Hill continua essent un com- racterística de “maniqueisme”, quel-J quells que traspassen la fron- tera del temps. Nascut a Suè-cia el 1879, emigrà als EUA amb el plet desconegut. Precisament per això cal parlar d’ell. com que rarament passa quan el personatge és un nazi o narcotraficant, o fins i tot un “milico” sud-americà.seu germà Paul el 1902, somiant El mite i l’herència Això sha dit, en relació al retrat delsque allà “arrencarien or del carrer”. L’aureola de Joe Hill s’estén en el components de la Brigada Polític-So-En aquells moments, Suècia era temps. Si ens els seus dies ja fou cial que oferix “Salvador”, i no ha faltatun país més aviat pobre i amb po- un personatge estimat i un màrtir qui ha recordat que el que va caure feritques possibilitats laborals més de la causa, periòdicament podem quan tractava de detenir Puig Antich,enllà de la indústria paperera. En- importància de l’acció directa: “Vols Ralph Chaplin, Nelson, i el mateix trobar referències a la seva obra i era un cinèfil, amant de les pel·lículesrere quedaven una infància marca- que et digui què és l’acció directa? Hill. Aquesta era una pràctica que persona. Com comentava anterior- de Truffaut, i Juan José Milles ha hagutda per la mort del pare, primer, i la Que el treballador hauria de dir al també desenvolupà la CNT a l’Es- ment, mestres del folk com Pete de recordar que això no li impedia sermare, després, i una sèrie d’anys patró quan i com treballar, durant tat espanyol, amb les edicions del Seeger i els seus “Almanac Sin- un torturador, tasca que era inherent ade tractament mèdic a base de ra- quantes hores, per quin sou i sota Cancionero Libertario. En una gers” van interpretar cançons lofici. També sha dit en parlar del capi-diacions per curar una tuberculosis quines condicions”. Bé, com els època en què una àmplia majoria seves, deixant-nos un testimoni tà Vidal que tan en el seu paper inter-que li afectava a pell i articulacions. sindicats d’avui en dia... dels treballadors eren analfabets o fins als nostres dies. Però no foren preta Sergi López a “El laberinto del Com per a tot emigrant, de qual- El 1905 és l’any de la primera re- presentaven dificultats en la lectu- els únics. Quan el 1969 Joan Baez fauno”, lobra mestra de Guillermo delsevol època i a qualsevol destina- volució russa, amb la generalitza- ra, la música i les cançons eren for- va interpretar “The ballad of Joe Toro, que ja ens havia sorprès amb “Elció, els primers anys a la terra pro- ció dels soviets. Un grup de miners mes simples de traslladar idees Hill” al festival de Woostock, els espinazo del diablo”. Encara que el ca-mesa resultaren durs. No es coneix russos adopta com a manifest de complexes. Si a això li afegim l’agu- centenars de hippies que l’escolta- pità Vidal podrà figurar en la galeria demassa d’aquesta etapa de la vida la seva insurrecció la declaració de desa i l’humor de les lletres de Hill, ven van enfollir i segurament els dolents de rematades de la història delde Hill (i de fet, en totes les altres la principis de la IWW, que, entre d’al- costa poc entendre que en tan sols àcids correren més de l’habitual cinema, no es pot dir que el director me-informació sol provenir de terceres tres coses, afirma: “La classe tre- cinc anys dedicats a la organització (bé, és una possibilitat). Desenes xicà soblidi dintroduir elements quefonts), però s’especula que es de- balladora i la classe capitalista no aconseguís una fama que, a dia d’altres arttistes han recordat en fan entreveure conflictes personalsdicà a moure’s pel país treballant tenen res en comú. No pot haver-hi d’avui, encara perdura. algun moment o altre a Hill, des del molt seriosos, i és evident que en altresen una coseta per aquí, una altra pau mentre milions de treballadors Temes com “Casey Jones” o disc tribut editat el 1990 en què hi circumstàncies segurament el senyorper allà. Aquesta vida nòmada, que pateixin fam i necessitat i la mino- “The preacher and the slave” fan participaren músics com Billy hauria estat un altre. Però del que no hien anglès rep el nom de ‘hobo’, ria, que constitueix la classe capi- gala d’un estil que anava més enllà Bragg, Utah Philips i d’altres, fins a ha el menor dubte és que molts, per noserà l’habitual per a Hill, junt amb talista, tingui tots els béns de la dels simples himnes pamfletaris i obres de teatre, el film “The ballad dir la majoria, dels comandaments utilit-d’altres milers de treballadors i tre- vida”. La seva aspiració era una propagandístics. En elles es ridicu- of Joe Hill” de Bo Wideberg o un zats en les contrapartides van ser de laballadores que es veien forçats a economia i una societat controlada litzen de manera brillant dos dels oratori musical de 90 minuts amb mateixa mena. Com també eren així lesmoure’s constantment per trobar pels propis treballadors, o dit en al- elements més odiats pels ‘wob- 30 peces escrita per Wayne Hor- dones que estaven amb el maquis comfeina. Per a Hill, podríem conside- tres paraules, l’establiment d’una blies’: els esquirols i els represen- vitz. la que encarna (no menys magistral-rar que aquesta fou una decisió se- societat sense classes en què to- tants de l’església. Quan un escolta La influència de Hill es deixa ment) Maribel Verdú...gurament forçada, en un principi, i thom desenvoluparia tant tasques la tornada de “Casey” no pot evitar veure en músics del folk americà Podríem seguir amb una pel·lículavoluntària a posteriori. productives com administratives, imaginar-se la ridícula caiguda del com Woody Guthrie, Joan Baez, que aconsegueix filar encara més prim i de forma equitativa i democràtica. maquinista trencavagues al riu, Phil Ochs, Pete Seeger, però efectuar un doble salt mortal densam-La IWW Joe Hill passà a formar part d’a- partint-se l’esquena i sortint volant també en d’altres no tan coneguts blar un “western” emmarcat en les acti-La IWW, sigles que corresponen a quest moviment el 1910, quan tre- cap al cel. que han pres el relleu. De tots ells, vitats del maquis en la terra de les ‘mei-Industrial Workers of the World, ballava al port de San Diego a Cali- És una llàstima que no hi hagi és segurament Guthrie qui més si- gas’, amb un conte fantàstic a lafundada el 1905 per un grup d’o- fornia. cap gravació original de Hill. Per l’è- milituds compareteix amb Hill. La manera daquella oblidada, però per abrers i revolucionaris de diferents poca, però sobretot pel ‘modus vi- seva fou una vida nómada, cantà a mi inoblidable pel·lícula alemanya deprocedències, com el Partit Socia- La música vendis’ de Hill, un nómada empe- multituds d’actes organitzats per principis dels anys cinquanta anomena-lista, grups anarquistes, sindicalis- Hill havia estat vinculat a la música dreït, un especialista a pujar en sindicalistes o en benefici del Partit da “Cor de pedra” (Paul Verhoeven,tes revolucionaris i d’altres a títol in- des de petitet, participant en actes trens en marxa per viatjar de punta Comunista (CPUSA), i mai no Zwierlei Mass), que adaptava en formadividual, es posicionava pel de l’església del seu poble natal. a punta del país, no podem gaudir aconseguí estalviar un ral, tot i que de conte la trama del Dr. Jekyll i Mr.sindicalisme revolucionari que un Però no és fins a la seva afiliació a aquest plaer, tot i que podem es- en diverses ocasions rebé altes Hyde...any més tard prendria forma teòri- la IWW les seves cançons comen- coltar alguns dels seus temes inter- quantitas de diners per la publica- Seguiré amb el tema del capità Vidal,ca a la Carta d’Amiens, amb la que cen a ser populars. La IWW editava petats per altres músics, com Pete ció de les seves cançons. quintaessencia del franquisme, i quees fundà la CGT francesa i que ins- regularment compilacions de can- Seeger o Woody Guthrie. Tot i això, Mentres que Guthrie esdevingué perpetra crims sense aclucar els ulls.pirà la formació de sindicats revolu- çons de músics que formaven part cal rebuscar en els arixus per un espècie de “popstar” als EUA, Així doncs, sobrin personatges percionaris, principalment vinculats a o eren afins a l’organització, com aconseguir-ho, ja que, com a Hill sempre fou apreciat únicament donar cos al capità Vidal. Sense neces-l’anarquisme, arreu. La IWW no era pels obrers. Tot i el seu suport a l’e- sitat de donar moltes voltes, els guio-el primer intent d’organitzar la clas- querra política i al sindicalisme, nistes podrien haver pres com a modelse treballadora dels EUA sota posi- Guthrie també escrigué cançons famós capità Rojas, que va decidir cre-cions transformadores, anterior- com “This land is your land”, que és mar la cabanya en la qual shavia atrin-ment havia existit la Knights of una espècie d’himne popular ame- xerat la família de “Seisdedos”. EnLabor, però la IWW trenca amb l’e- ricà. Hill mai escrigué cançons “nom de la República”, va fer que eslistisme que fins aleshores havia semblants, ans al contrari, ridiculit- cremessin vives gairebé tota la famíliacaracteritzat aquests intents. La zava la religió, la bandera i l’estat. dels “Seisdedos”, criatures i dones in-IWW aspira a ser l’organització de Guthrie fou un gran defensor dels closes. Després va seguir matant cam-tots els treballadors i treballadores, drets dels obrers i de la causa perols amb el sentiment que dóna unai competeix amb la AFL, de ten- emancipadora, però desenvolupà tradició dimpunitat llargament cimenta-dència economicista i reformista, a una sèrie de contradiccions que da sota lempara dels reis i de la Maremés d’exclusivista (“quasi tots Hill, potser també per la diferent Església. Després dun petit contra-homes, quasi tots blancs, quasi època, no desenvolupà. temps amb la justícia, al juliol del 36, eltots treballadors qualificats” H. Joe Hill és un personatge que capità Rojas va reaparèixer com a falan-Zinn), per aquesta posició. val la pena conèixer, i el periòde gista i com un dels comandaments més La IWW eren un “xulos”, en el històric en què va viure també re- sanguinaris del “Moviment” en la zona,bon sentit de la paraula. Per cons- sulta un dels més apassionants del el que ja és a dir, i se li situa en escena-tatar-ho, només ens cal remetre’ns moviment obrer als Estats Units. ris com el de lassassinat de Lorca.a unes frases del pamflet sobre la Gaudiu-ne.Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007 23
  • 27. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTASi bé la història de la FIJL no comença al plicar i donar a conèixer la seva història aviat. De tota manera, avui en dia ja hi ha1960, sí que és a partir d’aquestes dates específica durant el període a partir del llibres que ens en fan retrats pròxims iquan els seus membres es coordinaran 1960 està encara per fer, si bé sembla que clars, bàsicament de membres de la ma-d’una forma clara per intentar lluitar con- alguns del seus membres estan acabant teixa “generació” i fins i tot participants enGeneració FIJL: llibertaris contratra el franquisme sota formes noves. Ex- una història d’aquest grup que sortirà el grup.el franquisme (1962-1970) Joan Zambrana, historiador, desembre 2006IntroduccióLa lluita contra la dictadura franquistava ser una de les constants bàsiquesque van desenvolupar les diversesgeneracions de lluitadors llibertarisdurant els quaranta anys que va durarla terrible i llarga dictadura. Aquesta afirmació, que és d’unaclaredat inqüestionable, es podriacomplementar amb diverses oscil·la-cions que van tenir els llibertaris du-rant aquest llarg període, fruit de laforta i insistent repressió de la dicta-dura i també de les diverses estratè-gies que tenien els nombrosos grupsen la seva oposició al franquisme. Així, als primer anys de la dictaduradifícilment es podia fer “lluita antifran-quista” si com tots sabem el movi-ment llibertari (CNT-FAI-FIJL-MujeresLibres) era quantitativament i qualitati-vament una de les forces sindicals,polítiques i culturals més importantsa l’Estat espanyol abans del inici de laguerra civil i posteriorment una bonapart del exiliats van ser també d’ads-cripció llibertaria. Octavio Alberola és un dels homes que, pertanyent a aquesta “generació FIJL”, no ha deixat de lluitar contra la desmemòria i l’oblid, empenyent la campanya de Granados-Delgado. Seguint el fil de la lluita antifran-quista dels anys 40 i 50 del segle pas- en uns moments difícils per seguir me sota formes noves. Explicar i Ariane Gransac “El anarquismo espa- En primer lloc, i pot semblar unasat, el “maquis” llibertari va ser un aquest tipus de pràctica, ja que una donar a conèixer la seva història es- ñol y la acción revolucionaria (1961- obvietat, eren joves lluitadors que endels que més actuacions va desenvo- bona part de l´exili llibertari no ho veia pecífica durant el període a partir del 1974)” (Ruedo Ibérico, 1975 i Virus la seva major part no van participar di-lupar i al cap del temps ha creat una amb bons ulls. 1960 està encara per fer, si bé sembla Editorial-, 2004) continua sent im- rectament en la guerra civil, però quemitologia de grans lluitadors i resis- Si bé la història de la FIJL no co- que alguns del seus membres estan prescindible per conèixer una part de van voler continuar la lluita contra eltents que mai no van voler abandonar mença al 1960, sí que és a partir d’a- acabant una història d’aquest grup la història de la “generació FIJL”. franquisme per diferents vies, la majorla lluita directa contra la dictadura. questes dates quan els seus mem- que sortirà aviat. Crec, de tota mane- Sintetitzant els seus trets fonamen- part d’elles basades en actitud d’acti-Noms de militants exemplars com bres es coordinaran d’una forma clara ra, que a dia d’avui el llibre del mili- tals, podem agrupar els grups de la visme militant. La seva influència gru-Francesc Sabaté, Josep Lluís Face- per intentar lluitar contra el franquis- tants llibertaris Octavio Alberola i FIJL en les següents característiques. puscular era bastant extensa ja querias o Marcel·lí Massana, per citar els estaven agrupats a països tan diver-més coneguts ens donarien també sos com França, Bèlgica, Portugal,una aproximació a aquesta lluita d’ac- Gran Bretanya, Mèxic, Italia, Vene-ció directa contra el franquisme. çuela i òbviament també a l’Estat es- Posteriorment, ja arribats a princi- panyol.pis del 1960, sorgiria una nova gene- En segon lloc, són grups que senseració de lluitadors llibertaris que és renunciar a tenir un nexe orgànic es-probablement la més desconeguda table amb l’organització que aglutina-dins el cicle històric de la lluita anti- va, el denominat M.L.E. (“Movimientofranquista. És a aquesta generació a Libertario Español”) eren força críticsla que vull dedicar aquest article per- amb algunes actituds i pràctiques quequè ells seran els seguidors, amb for- s’estaven desenvolupant al si de lames i mètodes completament dife- CNT i també de la FAI. En concret,rents, del nou activisme revolucionari fem referència al que es consideravaanarquista en contra de la dictadura una falta d’empenta per parts d’al-franquista i també un referent impor- guns sectors llibertaris exiliats a l’horatant per reactualitzar el discurs anar- de continuar lluitant contra el franquis-quista a nivell mundial. me. A la seva vegada, eren partidarisGeneració FIJL d’agrupar tota la militància confederalEntorn d’aquesta organització, la “Fe- tant a l´exili com a l’interior de l’Estatderación Ibérica de Juventudes Liber- espanyol. La divisió i els conflictes in-tarias” (FIJL), ens trobarem una gran terns que hi havia en aquells mo-quantitat de lluitadors i lluitadores que ments eren al seu parer una de lesvan ser els continuadors de la tasca moltes causes de la pèrdua d’empen-de lluita directa contra el franquisme, ta dels grups llibertaris en la seva llui-24 Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007
  • 28. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CONTRA-HISTÒRIA que es va anar expressant al vol- da (Aventuras de un heterodoxo)”, tant del que s’ha anomenat les di- a l’Edtorial Flor del Viento. En verses revolucions del 1968. aquest llibre, a mig camí entre l’au- tobiografia però també l’anàlisi crí- Llibres i Generació FIJL tica d’algunes èpoques viscudes Olorant Guy Debord Joan Zambrana No voldria acabar aquesta petita pel moviment llibertari, es poden intervenció sense fer palesa la trobar alguns elements interes- forta activitat propagandística de sants d’anàlisi per entendre algu- molts d’aquest militants de la “Ge- nes actuacions de la “Generació En temps de pensament “quasi únic”, neració FIJL” en forma de llibres, FIJL”. En l’actualitat forma part treure´s del barret a Guy Debord és tor- articles o xerrades, i que a dia d’a- també de la Comisión Pro-revisión nar a anomenat “l’apestat”: aquell Alguns dels llibres que parlen de l’època des d’un punt de vista històric o vui són una part important tant en Juicio Delgado-Granado i ha inter- home d’ulleres rodones i ploma radical d’autors de què parla l’article. la preservació de la memòria histò- vingut en multitud de xerrades tant que va anticipar algunes de les “novesta contra el franquisme. taris Francisco Granado i Joaquín rica llibertaria com de les idees- al voltant d’aquest cas com de la vileses” del capitalisme i que a dia d’a- En concret, al Congrés de Limo- Delgado. A dia d’avui, hi ha enge- força de l’“imaginari llibertari” en reconstrucció de la CNT al 1976. vui, com molts sabem, s’han estès a lages de la CNT (França) al 1961, gada una forta campanya al’Estat clau d’un futur possible i necessari. Salvador Gurrucharri és un altre major part del planeta Terra.van ser partidaris d’aquesta unió i espanyol per revisar el seu procés, Començaré per Octavio Albero- dels històrics i propagandistes de Conèixer el pensament de Debord, itambé d’intensificar l’agitació en juntament amb altres casos sem- la, que juntament amb Ariane la FIJL. Ha escrit fa poc temps el lli- de tots aquells que van anar formant lacontra de la dictadura franquista. blants com són els de Joan Peiró i Gransac va fer un d’aquells llibres bre “Bibliografía del anarquismo Internacional Situacionista del 1957 alLa proposta, si bé no era exclusiva Salvador Puig Antich. que són bàsics per entendre i co- español (1869-1975)”, publicat per 1972, és una més d’aquelles tasquesde la FIJL, va ser aprovada i va A partir de l’any 1966 i un cop ja nèixer aquest viatge militant de la La Rosa de Foc, 2005, que és una que ens ajudarien a esmolar les “einespermetre la creació del organisme desaparegut l’antic DI, la FIJL va generació FIJL. El llibre “El anar- bona eina per al coneixement de teòriques” envers una crítica profundacoordinador, “Defensa Interior” continuar lluitant en contra de la quismo y la acción revolucionaria tot allò que s’ha escrit en relació a del món-mercaderia que ens ha tocat(D.I.), vertader nucli clandestí de la dictadura franquista sota altres de- 1961-1974” continua sent una de l’anarquisme i l’anarcosindicalisme viure.reactivació de la lluita antifranquis- nominacions. Una de les més habi- les poques fonts serioses (a més al nostre país durant aquest llarg No es tractaria de copiar, ni de seguirta de caire llibertari durant aquest tuals va ser la que sota el nom de dels militants) que encara avui ens període assenyalat. “al peu de la lletra” pensaments i intuï-període. A aquest organisme hi “Grupo Primero de Mayo” va realit- serveixen per conèixer aquesta Tomás Ibáñez és un dels més cions força originals en el moment de lahavia representat un militant de la zar diverses accions per donar a etapa del nou activisme anarquista joves d’aquesta generació FIJL. Ha seva descoberta. És més engrescador,FIJL, Octavio Alberola, que prove- conèixer a l’opinió pública interna- als últims anys del franquisme. publicat en pocs anys cap a aquí al meu parer, “olorar” el seu “humus”nia de l’organització juvenil llibertà- cional l’existència de presos polí- Avui, l’Octavio Alberola cotinua una sèrie de llibres que ens indi- irreverent, radical i llibertari...ria de Mèxic i que va ser el coordi- tics a les presons espanyoles. El al capdavant de moltes tasques quen les seves idees-força entorn Aquestes reflexions vénen al cas ennador de DI, sent un dels militants segrest de l’eclesiàstic Monseñor d’agitacio cultural i militant. Forma a un anarquisme “sense dogmes”. moments, com a mínim complexos permés actius dins aquesta tasca de Ussia el 30 d’abril a Roma va ser part de la Comisión Pro-revisión “Municiones para disidentes” (Ge- desenvolupar un discurs i una pràcticalluita directa en contra del franquis- una de les accions amb més im- Juicio Delgado-Granado. Continua disa, 2001), “Contra la dominación” àmplia tant d’esquerres com llibertària.me. pacte internacional dins de la cam- donant xerrades en relació a (Gedisa, 2005) i “¿Por qué A?” (An- També vénen al cas perquè fa pocs Es pot constatar que la major panya per l’alliberament dels pre- aquest cas i lluitant contra la “des- trophos, 2006) són els tres llibres mesos que ha sortit un petit llibre quepart de les accions que es van des- sos polítics a l’Estat espanyol. memòria” i l’actitud claudicant del en qüestió. Aquest últim inclou una sota el títol original d’“El planeta enfer-envolupar contra la dictadura fran- Altres activitats del joves del FIJL governs espanyols de torn (PP o bona pila dels seus escrits com a mo” (Anagrama) inclou tres breus tex-quista amb el suport del DI van ser es van realitzar amb altres deno- PSOE) en la recuperació “honora- militant llibertari, iniciats al 1962 i tos d’aquest autor, un dels quals ex-realitzades per grups o persones minacions, però van ser més espo- ble” de la memòria històrica de les fins al 2005. Forma part d’aquest pressa en certa manera una posició devinculades a la FIJL. Durant aquest ràdiques i van tenir un impacte me- víctimes del franquisme. Ha escrit grup que intenta que no es perdi la nexe entre la lluita anticapitalista i laperíode, van utilitzar en moltes diàtic menor. un munt d’articles de temàtica his- memòria històrica llibertària, si bé lluita ecologista per la necessitat d’unocasions el nom de CIL (“Consejo Per últim i com un dels trets ca- tòrica llibertària, sent en l’actualitat el seu camp d’anàlisi no és de mo- “bon viure”.Ibérico de Liberación”) en algunes racterístics d’aquesta “generació una veu imprescindible per a ment tan específicament històric, i De tota manera, crec que no ens tro-campanyes d’acció directa que van FIJL”, juntament a l’esmentat de aquells historiadors que vulguin co- està més centrat en una tasca de bem en aquest títol “el millor” Debord,endegar arreu d´Europa i que te- lluita directa en contra del franquis- nèixer amb rigor aquesta època reflexió del pressent amb la mirada aquell que amb seu llibre cabdal “La so-nien com a objectiu denunciar el me, hi hauria l’intent d´una actualit- que va del 1961 al 1974. posada en la descripció del meca- cietat de l’espectacle”, veritale nucli delcaràcter repressiu i feixista del zació tant del discurs llibertari com Un altre militant de la FIJL que nismes de poder i de dominació seu pensament original, ens va antici-règim franquista. d’una pràctica revolucionària anar- ha tingut, i encara té, una forta re- capitalista per intentar superar-los. par reflexions del tipus següent: No és aquest el lloc per enume- quista que fos sensible a les noves percussió en els mitjans llibertaris Per últim, podem dir que la “Ge- “L’espectacle sotmet els éssers hu-rar la quantitat d’accions que els realitats que s’estavan produint escrits i orals és Luis Andres Edo. neració FIJL” són molts més que mans en la mateixa mesura que l’eco-grups vinculats al DI van realitzar a arreu del món, tant dins del marc Va publicar, al 2002, un llibre titulat aquells que hem pogut conèixer nomia (capitalista) els ha sotmès ja to-l’Estat espanyol entre el 1962 i el del capitalisme com algunes ex- “La corriente” (FELLA) que és bàsi- per mitjà de la seva obra escrita o talment. No és altra cosa que1965, però sí que es pot afirmar pressions heterodoxes d’un socia- cament una aportació assagística, la seva tasca propagandística. Al- la’economia que es desenvolupa a sique entre les moltes accions realit- lisme autogestionari. amb base filosòfica, del pensa- guns d’ells es van deixar la pell i la mateixa. És el fidel reflex de la produc-zades hi va haver l’intent d´execu- Així, van ser grups que van ser ment antiautoritari i llibertari, i que vida al camí, altres volen continuar ció material i l’objectivació infidel delcio del dictador Franco. També s’ha molts actius en les diverses lluites va ser escrita de forma clandestina vivint i lluitant amb el silenci dels productor.”de dir que en una d’aquestes ac- antiimperialistes que a mitjans del quant estava detingut a la presó de dies com a companyia. Fa temps que coneixem la importàn-cions, al any 1963, malaurada- segle passat van produir-se (Cuba, Sòria al 1968. Fa pocs mesos, Luis A tots ells, una reconegut i me- cia dels “situs” en una revolta com lament, van ser detinguts i posterior- Vietnam, etc.) i també van estar Andres Edo ha publicat un llibre al rescut homenatge per la seva lluita del maig del 1968 a l’Estat francès, quement assassinats “a garrot” per la força connectats amb el desenvo- voltant de la seva experiència mili- directa contra el franquisme i con- va ser com una mena de miratge, nodictadura franquista els joves lliber- lupament de un nou anarquisme tant titulat “La CNT en la encrucija- tra tota forma de dominació. controlat i amb una força creativa i anti- sistèmica difícil d’imaginar en aquests moments que vivim i també, per què no dir-ho, en els moments en què s’esta- Periòdic Diagonal van produint. La recerca insistent per sortir “del de, per, per als món capital-mercaderia”, amb mo- ments en què la precarització i fragilitat de la vida humana forma part del moviments socials “modus vivendi” habitual és probable- ment una de les millors maneres que tenim per continuar “olorant” Debord. Ara bé, un cop ja plens d’olors “de- Subscripcions i bordians”, crec que hauríem de buscar l’alquímia necessària per construir el informació a l’adreça que ens falta: un potent perfum que ens agrupi en un possible i necessari futur llibertari. www.diagonalperiodico.net I ja m´agradaria poder dir que tenim la fórmula màgica i que el perfum s’està o als telèfons 91 184 184 6 i 657 96 11 31 en horari de escampant “irreversiblement” en molts 10 a 14 i de 16 a 20h, de dilluns a divendres o a indrets de la nostra sensualitat humana l’adreça suscripcion@diagonalperiodico.net i terrícola.Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007 25
  • 29. Una televisió lliure: EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Okupem les Ones > CONTRAINFORMACIÓ Cent números de ‘La Burxa’, vuit anys de comunicació popular des de Sants Assemblea per la Comunicació missatge. El sector privat és pro- Social pietat de les grans empreses amb els seus interessos polítics, que uti- litzen els seus mitjans per tal din- El Canal 52 UHF fluir en la opinió pública. No hi falta algú, aquí? Aquests Canal 52 de lUHF és la tele de no són els únics sectors socials, lAssemblea per la Comunicació avui en dia; hi ha un tercer sector: Social (ACS), una televisió lliure i cada cop més la gent sorganitza per a tothom. La tele de lACS és el en ONG, associacions de veïns, primer mitjà construït i actualment col·lectius de base, xarxes, plata- La Burxa lúnic en funcionament, emetent formes per reivindicacions concre- des de lagost del 2005 de forma tes... allò que anomenem societat El passat mes d’octubre va sortir al car- continua pel canal 52 de lUHF, i de civil. Cada cop ens és més insufi- rer el número 100 de "La Burxa", periò- moment es pot sintonitzar a diver- cient parlar cada quatre anys. dic de comunicació popular de la vila de ses zones Barcelona ciutat, en Cada dia més, volem prendre amb Sants. Des de fa més de 8 anys que concret als barris de Gràcia, part les nostres mans les coses que cada mes “La Burxa” es reparteix per di- de lEixample i alguna zona de Ciu- ens interessen. No volem demanar ferents racons, donant veu als col·lec- tat Vella. permís per parlar, per interpel·lar tius i persones compromeses amb la Okupem les Ones de lespai ra- als que governen, per denunciar transformació social dels nostres ba- dioelèctric amb una programació que els interessos de les grans em- rris. creada a partir de la participació preses i multinacionals volen pas- I aquest 100 números són un “èxit” dels col·lectius membres de lACS, sar per sobre del nostres drets, per col·lectiu, perquè “La Burxa” no seria tant amb programes cedits com informar-nos i informar, per crear possible sense tota la gent que d’una amb daltres elaborats a partir del nosaltres mateixes allò que ens en- manera o altra hi col·labora: distribuï- treball i la discussió conjunta i la treté. No només volem escoltar i dors i distribuïdores, lectores, informa- creació de xarxes amb altres expe- veure: volem parlar i ser vistes. dors, anunciants, subscriptores i subs- riències similars o properes a Ningú pateix per nosaltres, ningú criptors, columnistes, fotògrafs... I com aquesta. Per veure la tele de lACS sofreix per nosaltres les angunies no, el CSO Can Vies -espai que ens cal: pujar al terrat de casa i orientar La proposta de lACS es basa en: col·lectius (amb les recaptacions per arribar a final de més, per tro- acull- i l’Assemblea de Barri de Sants, lantena cap al nostre emissor, 1) Atribuir la titularitat al més per aquest concepte de qualsevol bar feina digna, per tenir un habitat- que assumeix la meitat de les despeses apuntant cap el Parc Güell; o bé gran nombre possible dentitats, campanya ja sasseguraria la com- ge assequible... per què ha de par- per tirar endavant el periòdic a partir provar amb una antena de banyes col·lectius, associacions, individus. pra daparells) i individus, activitats lar algú per nosaltres daquestes dels diners que es recullen amb l’orga- en el cas que la vostra televisió es- La “propietat” del mitjà ha de ser dautofinançament, publicitat dini- coses? nització de les Festes Alternatives. tigui prop duna finestra orientada col·lectiva, compartida si pot ser ciatives deconomia social, subven- És per això que reivindiquem Per això, el grupet de persones que en direcció al Parc Güell. per la totalitat dels moviments de cions enteses com a devolució de que a la Llei de lAudiovisual es re- cada dilluns ens reunim a Can Vies per canvi i crítica social de la ciutat. recursos per part de les administra- conegui el nostre (de totes) dret a tirar endavant aquesta eina de comuni- Què és lAssemblea per 2) Consolidació duna assem- cions. tenir un espai a les ones: un que cació popular (per cert, estem obertes a blea oberta al conjunt de les “clas- sigui de la gent, sense intermedia- la Comunicació Social tothom que hi tingui ganes de partici- ses crítiques” amb reunions periò- Per un Tercer Sector de ris; en el que tinguem accés a deci- par), vam voler celebrar aquests 100 LAssemblea per la Comunicació diques, eines Internet, espais lAudiovisual, per una dir que es programarà; que ens números amb totes i tots vosaltres amb Social (ACS) va sorgir a labril de específics en les mateixes progra- doni accés a produir continguts no- mitjans de comunicació una jornada dactivitats el 20 doctubre 2003 com una proposta per traslla- macions. saltres mateixes; que puguem ges- a les Cotxeres de Sants i a Can Vies. Per dar a làmbit comunicatiu-mediàtic 3) La “línia” dels dos mitjans sha de la societat civil tionar directament. això també vam preparar una edició es- lexperiència de les nombroses de definir en base a un debat pú- La legislació sobre laudiovisual re- Daixò en diem el tercer sector, pecial del número 100 de la revista i el campanyes que hem viscut a Cata- blic, transparent, col·lectiu. Las- coneix dos sectors: el que anome- el que sigui propietat directa de la vídeo "100 mesos Burxant" lunya els darrers anys i la pràctica semblea decideix també la creació nen públic i el privat. El sector pú- societat civil. Més info: www.barrisants.org de la xarxa. Els seus objectius prin- de comissions, grups facilitadors blic, més que el que el seu nom Per més informació sobre cipals són la creació de mitjans au- de la comunicació (equips de re- indica, és propietat de les adminis- aquest projecte: www.okupemleso- Web del creador, diovisuals (ràdio i televisió) de ca- dacció, gestió, tècnics) i els criteris tracions estatal, autonòmica i local. nes.org i mitjanspropis@movi- columnista i músic ràcter comunitari i el daccés al mitjà. Cada quatre anys es fan eleccions ments.net qüestionament del model de comu- 4) Definició de la base econòmi- i el nou govern utilitza els mitjans ACS, plaça del Sol 20, baixos, Carlus Jové nicació social actual. ca del projecte: aportacions de institucionals per fer arribar el seu Gràcia, Barcelona El company, columnista, músic, director de cinema i membre del Col·lectiu Cata- lunya Carlus Jové té una pàgina web on Certamen de Contes Rosa dels Vents recull part dels seus treballs multidisci- plinaris. La podeu visitar a l’adreça Col·lectiu Negres Tempestes ningú jutjarà els relats pel nombre ment inèdits encara que ens 7. Premi: consistirà en l’envia- http://www.carlusjove.net. També hi tro- de faltes ortogràfiques. agradaria que sí que ho fossin, ja ment a l’autor d’un exemplar del bareu un enllaç al seu bloc. El col·lectiu Negres Tempestes Bases: que també intentem promoure la llibre que recollirà tots els relats convoca aquest primer certamen 1. Temàtica: els relats, amb inde- creativitat. rebuts que s’ajustin a les bases. Nou web de la de contes Rosa dels Vents amb la pendència del seu estil i també 4. Extensió màxima: l’extensió 8. Publicació: el Col·lectiu publi- fotògrafa Mireia finalitat de promoure els valors del seu argument, han de conte- màxima dels relats haurà d’ésser carà el llibre en funció de les anarquistes i, per tant, anti-autori- nir alguna denúncia, crítica, refle- d’uns tres fulls. seves possibilitats. Bordonada taris (anticapitalisme, anti-sexis- xió, etc.; és a dir, promoure els va- 5. Termini de lliurament: fins a 9. Drets: l’autor no perdrà els La companya i fotògrafa del Col·lectiu me, antimilitarisme, etc.); és a dir, lors anarquistes. l1 d’abril de 2007. drets, però no podrà exigir el pa- Catalunya Mireia Bordonada ha obert es tracta de promoure l’assem- 2. El Col·lectiu Negres Tempes- 6. Les obres s’enviaran per co- gament de drets d’autor. una pàgina web on recull bona part dels blearisme, l’acció directa, la res- tes, amb aquest certamen, vol rreu electrònic a l’adreça: negres- 10. Distribució: el llibre resul- seus treballs fotogràfics, alguns d’ells ponsabilitat, l’autogestió, la igual- promoure l’ús del català, per tant, tempestes@gmail.com En cas de tant serà distribuït pel Col·lectiu publicats en aquestes pàgines de la re- tat, el federalisme, etc., a través i com és lògic, no es jutjaran els no poder-ho fer per correu electò- Negres Tempestes i per les enti- vista “Catalunya”. La podeu visitar i del relat escrit. contes pel nombre de faltes orto- nic també els podreu enviar a l’a- tats, llibreries i distribuïdors que el gaudir-ne a l’adreça http://www.mireia- També us volem animar a tots i gràfiques. dreça: Col·lectiu Negres Tempes- Col·lectiu consideri oportú. bordonada.com/index.htm totes a fer servir el català deixant 3. Originalitat de l’obra: els re- tes. C/ Jocs Florals 42, Sants Podeu veure el web www.ne- enrere els complexos ja que aquí lats no han de ser necessària- (Barcelona) 08014 grestempestes.tk26 Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007
  • 30. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > IMATGES QUE PARLEN reflexions que el moviment anar- quista ha fet sobre si mateix al llarg “Els Montseny de la seua història. Mañé, un Més informació sobre el llibre a: laboratori de les http://www.ua.es/cgt/presrosa.htm idees” DOLORS MARÍN I SALVADOR PALOMAR Editat per l’Arxiu Històric Muni- cipal de Reus Jordi Martí Font Rebeldemule Frederica Montseny té ja unes Josep Estivill quantes biografies sobre la seva“La Rosa persona i obra; potser ens falta una bona edició crítica dels seus textos narquisme un moviment innovador, Internet sestà convertint en una pode- rosa eina per a lintercanvi dexperièn-Il·lustrada.” o almenys una bona antologia, alliberador i modern, quelcom molt cies i opinions. En làmbit dels àudiovi-JOSÉ VICENTE MARTÍ, FRAN- però la resta podem dir que la allunyat de l’actualitat. suals aquesta afirmació és més certaCISCO MARTÍ I JOSÉ NAVARRO tenim més que completada des- El llibre de la Dolors i el Salvador que mai.Editat per Publicacions de la prés d’un any de bones edicions en parteix d’una recerca en primeres La difusió de lintercanvi de fitxers aUniversitat dAlacant aquest aspecte. El seu pare i l seva fonts, en bona part com a conse- través del protocol que enllaça ordina- Col·lectiu Catalunya mare, en canvi, no tenien fins ara qüència de la manca de treballs dors particulars entre sí a través de la “Platos y una obra accessible per, precisa- ment, fer-nos-els accessibles i tenir previs però també per la relació tan estreta entre els protagonistes de connexió telefònica nés la més prome- tedora constatació. Avui dia, programesL’anarquisme ha estat un dels mo- relatos” clar que la seva importància no té l’obra i la ciutat de Reus. El llibre com el famós eMule possibiliten queviments polítics més destacats en DIVERSES AUTORES res a veure, tot i que es va veure reivindica les dues figures però no milers de persones facin intercanvi dela societat moderna, des dels inicis Edicions Al Margen reforçada sense cap mena de és pamfletari, deixant clar, per llibres electrònics o pel·lícules; però Col·lectiu Catalunyadel segle XX fins a l’actualitat. Ha dubte, amb el fet de ser els proge- exemple, el paper bàsic de la Tere- també dalguna cosa més.fet una profunda anàlisi de les nitors de “la lleona”. sa Mañé en la feina intel·lectual del Un daquests llocs és RebeldeMuletransformacions provocades per la Joan Montseny (que signava Fe- seu home. Fins ara, les poques (nascut fa uns mesos amb la voluntatrevolució industrial i ha travessat Les Edicions Al Margen de Valèn- derico Urales) i Teresa Mañé (que obres que tractaven la seva tasca de no conformar-se amb les directriustots el àmbits de la vida social (tre- cia, animades des de lAteneu Lli- signava Soledad Gustavo) són atribuïen a l’Urales la potència del mercat i la seva oferta políticamentball, joventut, cultura, formació, bertari Al Margen, que té el seu dues figures cabdals de l’anarquis- intel·lectual mentre la Mañé li feia correcta plena de productes superfi-ciència i art). Per això, cal reconèi- local al c/Palma, 3, de València, me català i europeu dels darrers d’assistent. D’intel·lectuals els dos cials i alienadors. Amb una estructuraxer la seua important presència en editen periòdicament diversos lli- segles, tant per la seva vida com- anaven de bracet, tot i que la Tere- de fòrum de debat obert a la participa-molts esdeveniments de la història bres. Entre ells hi ha ledició anual pletament dedicada a “la idea” com sa no participava de la bohèmia del ció i una classificació dels contingutsd’Espanya i del País Valencià, a del llibre que inclou els textos per la seva creació intel·lectual d’a- Joan, però alhora ella s’ocupava de en seccions dedicades al cinema, lamés de la seua influència en els guanyadors del certamen de con- proximació d’idees revoluonàries, la faceta més prosaica i imprescin- música, la literatura, etc., és ple de pro-moviments socials i culturals ac- tes que organitzen cada any. tant anarquistes com esquerranes i dible: el manteniment econòmic, postes increïbles que fins al momenttuals. Però també editen altres llibres lliurepensadores. Els dos són au- bàsic per desenvolupar l’altra. eren de difícil accés en els circuits cul- Aquest llibre reflecteix els contin- com aquest titulat "Platos y rela- tors de la revista de referència de “Un laboratori de les idees” és turals convencionals. Descobrim, perguts d’unes jornades celebrades el tos". En aquest llibre, han unit dos l’anarquisme ibèric i també de també un camí obert per transitar i exemple, filmografies exhasutives del2004 en la Universitat d’Alacant plaers: la literatura i la gastronomia. bona part de la intel·lectualitat del investigar, perquè els dos autors cinema socio-política italià o del ‘free-que tenien com a objectiu desfer Es tracta dun conjunt de 18 recep- seu moment: “La Revista Blanca”. ens llencen contínuament pregun- cinema’ anglès, amb indicació del títoltòpics sobre l’anarquisme ibèric. tes, senzilles, naturals i econòmi- Una de les publicacions més im- tes directes o indirectes que a mi de cada pel·lícula, la fitxa tèncnica, etc.,Mitjançant un recorregut temàtic, ques, acompanyades de 18 contes portants que les esquerres de l’Es- personalment m’agradaria conèi- i lenllaç perquè qualsevol sho puguides de les pràctiques fins les ex- de temàtica diversa. tat espanyol han fet mai en la seva xer en forma de respostes més o descarregar lliurement a lordinador i vi-pressions, i històric, del desenvolu- El llibre, de 110 pàgines en total, ja llarga història, i en aquest cas menys complexes. Així que ja ho sualitzar-ho quan vulgui i gratuïtament.pament de lanarquisme ibèric, des es ven a sis euros, però per a distri- feta per anarquistes, que jo no en- sabeu, historiadors i historiadors, Mai no havia estat tan fàcil veure elsdels inicis del segle XX, fins les buïdores alternatives, ateneus i lli- tendria sense “La Tramuntana” aquelles i aquells que vulgueu co- films de Passolini, Ken Loach, Eloy demanifestacions actuals, passant breries que en vulguin vendre el abans ni amb la “Soli” després o nèixer la història dels Països Cata- la Iglesia, Bertrand Tavernier, Fassbin-per la experiència singular de la deixen a quatre euros. amb “La Lletra A” encara després. lans, llegiu aquest llibre; i si encara der, etc.; la música dEskorbuto, GritosRevolució Espanyola. Per altra Des de les Edicions Al Margen Urales i Gustavo en van ser els au- no sabeu quin tema agafar per a la Anti-Nazis, Obrint Pas, el rock colom-banda, el lector pot descobrir l’es- també sofereixen per a presentar tors, impressors, editors i escrip- vostra tesi, agafeu-ne qualsevol bià; els textos sobre lanarquisme, co-tat actual de la investigació sobre el llibre allí on siguin convidats a tors, agombolant al seu recer tota pàgina i poseu-vos-hi que tot està munisme, antifranquisme, etc.els diferents temes abraçats i les fer-ho. una intel·lectualitat que veia en l’a- per fer i tot s’ha d’historiar. De totes maneres, nosaltres volem Revistes recomanar especialment el cine-club que sha creat recentment i en el qual es debat, a la manera dels antics cine-fò- rums, les pel·lícules seleccionades i vi- sionades prèviament entre tots. Fins ara shan discutit “La dignidad de los nadies” -un documental sobre les llui- tes socials dara mateix a lArgentina-, “Syriana” -el film dacció sobre la geo- estratègia a lOrient Mitjà- i “Bloqueo, la guerra contra Cuba” -anàlisi del terrible bloqueig del govern nordamericà con- tra el poble cubà. El debat del cine-club permet que persones que mai no podrien conversar físicament -perquè es troben en llocs geogràfics allunyats- puguin ara trobar- se de manera virtual. És un enriquiment increïble, una aportació comuna dex- periències i coneixements. Aquesta ésEL PÈSOL NEGRE LESQUERDA BELTZA EL CORREO LIBERTARIO la grandesa de la xarxa i de propostesPublicació llibertària bimensual de Butlletí de la Federació dEnsenya- Revista trimestral amb lactivitat sindical Revista del Sindicato Federal de Co- com RebedeMule, tota una garantia perlAlt Llobregat i el Cardener, ment de la CGT de Catalunya, i social de la CGT-LKN dEuskal Herria, rreos y Telégrafos de la CGT, Àngel aquells que volen aprofundir en la cul-www.berguedallibertari.org / pesol- www.cgtcatalunya.cat/cgtense, Bailén 7, dto. 2, 48003 Bilbao,belt- Baixeras, s/n, porta H, 3a planta, tura llibertària.negre@hotmail.com cgtense@cgt.es za@cgtbizkaia.grupouni2.com 08070 Bcn, www.cgt.es/correosCatalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007 27
  • 31. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA‘Som un paradís per a la ALBERT FERRÉ, JUTJAT PER LA LLUITA ANTITRANSGÈNICA > LES PARAULES SÓN PUNYSindustria biotecnològica’ Acomiadar Jordi Martí Font (jordimartif69@mesvilaweb.com) Sabia perfectament que l’havien fet“L’objectiu fonamental de la nostra lluita és aconseguir una Catalunya lliure de transgènics” fora perquè l’empresari no es fiava que un dia no n’hi muntés una de grossa amb tanta justícia, respecte i paraules > LA FRASE... de pes com sortien de la seva boca. Ja se sap, les parets tenen orelles i algu- na de les orelles que se l’escoltaven a l’hora de l’entrepà li ho devia haver ex- plicat a l’amo. “Alguns d’aquests paios et donen morter i pel mateix preu et farien un trau al cap a cop de totxo. No són de fiar, es pensen que l’amo mana i punt, i això seria en l’època medieval, però ara? A més, aquí d’amo no n’hi ha, tot i que sempre tenim algun encarregat, e- n-c-a-r-r-e-g-a-t, que es pensa que ho és. I alguns dels que treballaven amb mi també s‘ho pensaven. Sinó, de què que li portaven postres i vi? Això jo no “Tant el meu judici, com ho entenc: ells donen feina, naltros la el previst al Pàmies són fem i a sobre els hem d’estar agraïts?, un muntatge, no tenen treballant com si fóssim animals, fent cap base jurídica, no hi munts d’hores extra... i encara els hem ha proves” d’estar agraïts? Mentre no es canviï la manera de pensar, malament!, ens tenen agafats pels ous, amb un grapat Prop de 100 entitats i col·lectius de Catalunya, d´altres llocs de l´Estat espanyol i de la Unió Europea, han donat suport a l’Albert Ferré. i apretant. Clar!, si ens ho mirem sem- pre com si fóssim un desgraciats, és Text: Pau Juvillà Ballester, extensió i exigir l´eliminació total sana. ca i en la lluita contra els transgè- lògic que pensem que qui ens dóna fotos: Jordina Rivas del conreus transgènics. -En quin context semmarca el nics. feina es el nostre benefactor i li di- I més concretament per la nega- judici pel camp de Gimenells i el -Després del judici què? guem “senyor”, però anar sempre deEl 3 de juliol del 2004, unes 60 per- tiva de la Generalitat de Catalunya que es durà a terme contra -En primer lloc exigim que sarxivi desgraciats a mi em fa mal de cap i malsones convocades per la Platafor- d’acceptar els greus casos de con- Josep Pàmies, de l’Assemblea lexpedient obert al Pàmies i dema- de cor. Si ens ho mirem així, és lògicma Transgènics Fora van destruir taminació genètica en producció Pagesa ? narem la seva absolució en el cas que quan ens digui que ens quedem aun camp experimental de blat convencional i ecològica que posa -Tant el meu judici, com el previst al que finalment es convoqui el judici. fer hores extra ens hi quedem... i ellstransgènic a la població de Gime- en perill de desaparició lexistència Pàmies són un muntatge, no tenen Per altra banda, mantindrem el se- s’hi queden. Però jo tinc principis i sénells (Lleida) propietat de lIRTA de tota clase de conreus tradicio- cap base jurídica, no hi ha proves. guiment dels conreus transgènics que si ens donen hores extra és per-(Institut per la Recerca Tècnica nals, especialment els ecològics. I Es tracta d´autèntics judicis polítics a Catalunya, la denúncia dels què el sou, les vuit hores que ens llo-Agrícola) vinculat a la Generalitat també per la negativa a facilitar la amb la finalitat de criminalitzar i es- casos de contaminació genètica i gen, és miserable. Quan això els ho ex-de Catalunya. Aquesta acció for- localització precisa dels conreus carmentar el nou moviment social potenciarem la creació i el suport plicava, aquella colla em miraven commava part d’un ampli i creixent mo- transgèncis experimentals i comer- antitransgènic i evitar que ens si- dels grups locals que decideixin si els parlés de la borsa, que no s’en-viment d´oposició als transgènics cials que hi ha al Principat, una in- tuem al mateix nivell d’oposició que treballar la campanya de zones lliu- tén res. Quina altra, aquesta de laque s’està desenvolupant a Cata- formació d´accés públic segons la existeix a altres països europeus res d´ogms. borsa! Allò sí que és terrible! Unslunya per denunciar els greus im- legislació europea. on el rebuig generalitzat de la po- -Com veieu la situació actual a paios allí, cridant, que diuen que com-pactes i consequències socials, -Els transgènics són comercia- blació i la forta lluita de pagesos, Catalunya des del moviment an- pren i venen i, el més fort de tot, queambientals i sanitàries d’aquesta litzats bàsicament per les grans consumidors i ecologistes ha impe- titransgènic i per quan una Cata- diuen que treballen, i resulta que algu-nova tecnología de manipulació multinacionals agroalimentàries, dit la presència de conreus trans- lunya lliure de trasnsgènics? na cosa deuen fer perquè es fan totsgenètica. quin és el paper que juguen en gènics comercials. -Catalunya és un paradís per a la milionaris. Bé, tots no, perquè alguns El passat 19 d’octubre, es va ce- aquest cas, organismes que de- -La celebració daquest judici ha indústria biotecnològica, aquí s’arruïnen..., s’arruïnen tal com s’hanlebrar el primer judici a l’Estat es- penen de l´administració com suposat l’inici d´una campanya tenen carta blanca per introduir els fet rics: sense fotre brot. Ja els adoba-panyol contra el lluitador anti-trans- lIRTA ? de solidaritat amb tu i amb el Pà- conreus comercials i per experi- ria jo a aquests paios de la camisagènic Albert Ferré. Finalment, el -Malgrat l´intent de presentar-se mies amb manifestos, etc., quina mentar al aire lliure amb varietats blanca, perquè tanta gent sense fer resjutjat número 2 de Lleida ha absolt com entitats públiques indepen- ha estat la resposta i com la va- autoritzades o no. El govern estatal i milionària els quartos els deuen treu-Albert Ferré en una sentència on dents al servei de la població, es loreu des de la Plataforma Trans- i el català, tant el del PP, com el del re d’algun lloc, que no es fan com eldiu “que no s’ha pogut acreditar evident que aquestes institucions gènics Fora ? PSOE/PSC defensen els transgè- vidre, bufant i fent ampolles; i si nosal-que l’acusat fos l’autor material científiques i educatives, lIRTA, el -Realment, ha estat molt important nics com una tecnologia moderna i tres treballam i no cobrem i ells cobrendels danys a les parcel·les”. CSIC, la Universitat de Barcelona, i participativa. Prop de 100 entitats i de progrés i ignoren i rebutgen els i no treballen és ben clar a on és el-Què es pretenia amb la sega del etc., estan finançades per les col·lectius de Catalunya, daltres estudis científics crítics i les reivin- desajustament. Res, que a l’obra no escamp experimental de blat, fi- grans corporacions biotecnològi- llocs de lEstat espanyol i de la dicacions de pagesos i consumi- pot dir res si no vols deixar de ser unnançat per la Unió Europea i par- ques (Syngenta, Novartis, Mon- Unió Europea, ens han donat su- dors per l’agroecologia i la sobirà- sabatot... Ara, que a la borsa vols dirticipat entre altres per la Univer- santo) i participen activament en port i han col·laborat en alguna de nia alimentària. que n’hi ha cap que obri boca?, perquèsitat de Barcelona? programes d’investigació dins del les diferents activitats que hem or- Però en aquests darrers anys i mira que en són d’insípids els menjars-Aquesta acció era una resposta negoci de les “Ciències de la vida” ganitzat: signatura dels manifestos, especialment amb la formació de la que es foten. Allò del McDonalds ésconscient i contundent a l´estratè- contribuint d´aquesta forma al des- Tribunal Popular contra els OGMS, Plataforma Transgènics Fora, ses- mè embolicada amb paper de plata.gia de fets consumats de la indús- envolupament i a lexpansió dels concentracions diverses a Barcelo- tà consolidant per tota Catalunya Però ja se sap,“ocos que no ven, caga-tria biotecnològica i la col·laboració transgènics. na i Lleida, asistència al judici, etc. un ampli moviment de lluita contra rada que xafes”, i aquests de les cami-decidida de les administracions pú- Aquestes entitats utilitzen fons pri- També hem rebut el suport i la els transgènics. Lobjectiu de la ses blanques hi viuen, de xafar merda.bliques que volen imposar a page- vats i també públics com era el cas col·laboració de nombroses perso- nostra lluita és aconseguir una Ca- Però ho tenen clar amb mi, jo no sócsos i consumidors unes llavors i de Gimenells per experimentar nes individuals. talunya lliure de transgènics dins merda i a mi no em xafaran.uns aliments que no volem ni desit- amb tecnologies insostenibles, en- Això ens facilita plantejar i esta- dun món sense ogms. I això de- A vegades, estar cagat tot el dia etgem i que han estat rebutjats per la lloc de contribuir al desenvolupa- blir una estreta relació de comuni- pendrà del fet que augmenti la nos- converteix en una veritable merda imajoria de la població europea. En- ment de la biodiversitat i les tecno- cació i col·laboració en futures ini- tra lluita i el nivell dorganització po- aprendre a no estar-ho et fa personeta.tenem que tenim el dret, el deure i logies agràries de base ecològica ciatives amb col·lectius que actuen pular que obligui als governants a I jo he triat el segon camí, tal com lala legitimitat de recórrer a l’acció di- que faciliten l´existència del món sobre diverses temàtiques, però renunciar defintivament a aquesta majoria de valtros, no?”.recta no violenta per aturar la seva rural, el comerç local i l´alimentació que coincidim plenament en la críti- necrotecnologia totalitària.

×