Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt

on

  • 461 views

 

Statistics

Views

Total Views
461
Slideshare-icon Views on SlideShare
461
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt Document Transcript

    • CatalunyaQ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Octubre 2006 • número 79 • 0,50 euros • www.usuaris.tinet.cat/cgt-cat/ www.cgtcatalunya.cat Portada: Dídac Salau
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) Diari, ràdio, televisió, web, espai multimèdia... • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 És evident que lluitar des dun sindicat per FEDERACIONS COMARCALS millorar les condicions Anoia del dia a dia del nostre Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 treball no ens pot fer cgtanoia@yahoo.es perdre de vista el fet Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus que és el sistema en si baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net el que combatem i no Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 Baix Llobregat només una mala apli- Cra. Esplugues, 46 cació daquest. De la 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 mateixa manera que Jacint Verdaguer, 23, combatre el sistema 08640 Olesa de Montserrat Tel. 93 778 04 93 capitalista i lluitar per Baix Penedès una societat sense Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 classes ni opressió no cgt.baix.penedes@gmail.com ens pot fer perdre de Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona vista que la millora de cgt_bn@wanadoo.es les condicions de vida Tel. i fax 93 383 18 03 Garraf-Penedès ara i aquí és impres- Lepant, 23, baixos A les antenes de les cases o ja sense entenes, un dia hi arribarà, també, el pensament llibertari. Foto: Mireia Bordonada. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org cindible per no quedar- Tel. i fax 93 893 42 61 nos enlluernats en els és el que els nostres Maresme avis van fer de 1868 a Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es objectius finals i obli- dar la realitat més 1936. El fet que la Còmic - Ácido Crítico Tel. i fax 93 790 90 34 Vallès Oriental immediata. Enmig da- societat sense classes Francesc Macià, 51 questa cruïlla de i llibertària tragués el 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 camins és on estem nas en aquell moment els anarcosindicalistes va ser conseqüència, FEDERACIONS INTERCOMARCALS sobretot, de la impor- i sovint rebem tant dels Girona il·luminats com dels tància que ells van Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es venuts. Els uns ens donar a estendre el Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent diuen reformistes i els seu missatge. Posades Av. Catalunya, 82è les seves maneres de 25002 Lleida - lleida@cgt.es altres utòpics. Uns i Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 altres tenen raó. Volem fer al dia, en lactualitat Camp de Tarragona reformar les condi- necessitaríem televi- Rambla Nova, 97, 2n 1a 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es cions de vida ja, però sió, diari, ràdio, espai Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 alhora volem canviar- web i productora multi- FEDERACIONS LOCALS les totes de dalt a baix. mèdia. “Somiem?, és Barcelona Saber explicar això de clar que sí; tenim Via Laietana, 18, 9è forma planera i sense massa pressa?, hem 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 recórrer a grans parra- après a esperar i ho Manresa esperem tot, ara”. Circumval·lació, 77, 2n fades intel·lectualoides 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimecres 20 d’agost Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, Mireia del 2006. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: David Poulit, CGT Balears, Mariona Parra, Radical Gai, Sabadell Plataforma Salvem els Muntanyans, Manel Alarcó, Xavier Llorente, Sira del Río, Maria Àngels “Estats carronya, bèsties de Unió, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Rodríguez, Núria Rimbau, Andreu Subirats, Josep M. Loste, MIL Societat Anònima, Belén Vicéns, V. C., guerra, les vostres festes són Tel. i fax 93 745 01 97 Ricard Escarré, Anna M. Villena, Imma Merino, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de criminals. Ballarem amb energia Terrassa CGT. Fotografies: Dídac Salau, Mireia Bordonada, Joan R. Ferrandis i Gabriel Serra. Il·lustra- cions: Ácido Crítico. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i damunt tota la porqueria” Ramon Llull, 130-136 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·labo- Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 racions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.cat Companyia Elèctrica Dharma Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Pedrissos, 9 bis Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" 08211 Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: cgt.castellar@terra.es - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Tel. i fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Octubre de 2006
    • REPORTATGE Tot sovint, el L’Aran és la comarca sota administració pensament estatalista catalana que forma part d’aquesta nació només té en compte, cultural que malgrat tot continua viva precisament, els estats OCCITÀNIA Malgrat no ser damunt cap mapa polític d’estats, la nació no ha mort Algú ens pot explicar què és això? David Poulit de la Generalitat de Catalunya, i les guerres i els casaments. americans, van participar en el fe- Les tecnologies avançades de també amb una dotzena de valls si- La seva població és de 14 milions nomen de l’èxode rural. L’esquema l’armament, de l’aeronàutica i de tuades dins l’Estat italià. Aquesta i no hi ha tanta densitat de població de pagesia tradicional, autosuficient les indústries directament o no lli-O ccitània és un país que no zona de valls italianes, propera a la com a les zones del nord i de l’est i de policultures, desapareix per gades amb aquests sectors creen està representat sobre cap frontera amb l’Estat francès, té el de l’Estat francès. Les zones amb donar lloc a megagranges de mono- noves oportunitats econòmiques mapa polític europeu i tot i seu límit baix del massís dels Alps i més densitat són les valls del Garo- cultura. La vida dels pobles també per als països occitans que s’adap-així existeix. s’expandeix sobre les províncies de na i del Ròna; les costes mediterrà- esta patint la marxa forçosa de la ten al desenvolupament de les ciu- Les aspiracions colonialistes i Turín, Cuneo i Imperia. nies i atlàntiques, els Pirineus, els gent jove, els tancaments dels ser- tats grans. També s’hi han instal·latimperialistes franceses han tingut Occitània té una superfície total Alps i el Massís Central són les veis públics (escoles, correus, nombroses centrals nuclears queun paper clau en la història occita- de 190.000 km2. Els límits són na- zones més rurals. transports) i la desaparició de tota responen a la lògica de crear unana. Ara bé, Occitània té una història turals: dos mars, muntanyes i grans L’Estat francès es construeix, l’economia depenent. gran potència nuclear (tant civilpròpia i una civilització que influirà rius. Aquest territori, però, no té cap com els estats italià i espanyol, amb Des dels anys cinquanta, els am- com militar).en tota l’Europa occidental, sobre- lligam d’unitat geogràfica i està for- les seves indústries al nord. Durant plis espais naturals occitans van es- Tolosa i Montpeller són les ciu-tot en l’Edat Mijana, i en la cons- mat per països amb diferents cli- el curs de la seva història, Occitània devenir (i encara continuen sent en tats de l’Estat que han conegut eltrucció de l’Estat francès. mes, cultures i estructures socials i ha conegut diferents economies alguns llocs) importants zones creixement més important aquests es defineix com el conjunt dels paï- (tèxtil, carbó, gas, pesca, pagesa...), d’entrenament de l’exèrcit i de ca- últims anys (tant econòmicamentEl territori sos on es parla l’occità. Així, està però amb els recursos acabats i les sernes militars. com a nivell de població). dividit en cinc regions que repre- diferents polítiques productivistes Aquest és el resultat de la política El turisme passa també com a ac-Occitània es presenta sobre una ter- senten els grups dialectals de l’oc- franceses que hi ha hagut, la pro- de defensa ofensiva francesa, moti- tivitat econòmica màxima per a unacera part de l’Estat francès. Aquest cità: la Gasconha, el Lemosí, el ducció agrícola s’ha generalitzat i vada per la guerra freda contra el Occitània on la qualitat de vida ésterritori és també conegut com a Lengadoc, la Provença i l’Alvern- ha constituït l’únic sector econò- bloc soviètic i la necessitat de si- un del seus principals arguments i“Migdia” o mal anomenat “sud de ha. Aquestes regions van ser, durant mic. tuar-se en la capçalera de les potèn- la part folklòrica i tradicional agra-França”. A més a més, compta amb l’edat mitjana, importants comtats La política agrícola europea co- cies militars i econòmiques per da i es torna a descobrir per a lesla Val d’Aran, que està situada dins o ducats potents com estats. Les muna i l’economia de postguerra jugar així, després de l’era colonial, persones provinents de ciutats im-l’Estat espanyol i depèn d’aquest i fronteres han canviat en funció de (1939-45), formada per capitals al gendarme mundial. personals.Catalunya. Octubre de 2006 3
    • REPORTATGE La història i la cultura David PoulitL a llengua occitana ve d’una evolució del llatí. El llatí arriba entre els Alps i la Ga-rona a finals del segle II abans dC itres quarts de segle abans d’esten-dre’s a tota la Gàl·lia. Aquí hi vivienceltes, ibers, lígurs i grecs, que vancrear les ciutats de Marsella, Anti-ba... Els romans fan colònies a Be-siers, Nima, Narbonna, Arles... Al segle primer els romans pro-gressen cap a l’oest i arriben aAquitània, on vivien vascons, an-tics bascs que deixen el seu idiomaper parlar llatí a la seva manera.Això pot explicar la formació delgascó. Al segle V les invasions delnord de la Gàl·lia influeixen en elllatí i es formen dues varietats, unaal nord de la Gàl·lia, controladapels francs, i una altra al sud del riuLoire, part més romanitzada, ons’instal·len els visigots. Del segle VI al X, hi ha una lite-ratura en llatí, científica, filosòfica ireligiosa. Tanmateix, el llatí es lallengua dels lletrats, la del poble és Aniquilació i resistència ques dels invasors francesos aniran men junts, que van despullats. la televisió.“romana”. provant d’acabar amb les llengües Pel que fa a l’idioma, es relacio- Durant els períodes de guerra Per diferents raons, entre les La denominació Occitània aparei- hexagonals, però fins al període de nen aquests textos amb la creació viscuts durant el s. XX, des de la Iquals el nivell de civilització dels xerà a finals del segle XII, principis postguerra, les poblacions de les del “patues”, una definició de la Guerra Mundial (1914-18) fins a lavisigots i els àrabs, que ho estaven del XIII, per anomenar els països perifèries viuen en els seus idiomes llengua que és un invent d’aquesta guerra d’Algèria, molts joves mani-més que els francs, els països d’Oc on es parla l’occità entre la vall del maternals. revolució laica, creat per tractar un pulats es trobaren enorgullits dees troben més desenvolupats cultu- Garona i la vall del Ròna, que és el Una d’aquestes polítiques prohi- dialecte de vergonyós, practicat per portar l’uniforme de l’exèrcit fran-ralment, i així l’occità esdevingué límit del comtat de Lengadoc en bicionistes la portarà mossèn Gre- la pagesia, i que constitueix una di- cès, pensant fer la guerra uns dies ila primera llengua romana escrita, aquella època. Esdevindrà al final goire, encarregat, després de la Re- ficultat per a la unitat de la cons- tornar cap a casa. Però la realitat dedes del segle III, en poesia, i com a del segle XIX, segle XX, el nom de volució Francesa, de fer un estudi trucció francesa. les guerres enforteix el sentit racistaescrit administratiu, al segle IX. Un tots els països on es parla occità, al sobre els pobles de la perifèria. A L’escola francesa participarà de cap als alemanys (pejorativamentdels exemples que mostren el des- mateix temps que neix “l’occitanis- part de tractar aquests pobles de sal- la mateixa manera en la construcció els “bochs”) i els algerians (anome-envolupament cultural occità és el me” polític. Les llengües d’Oc i vatges, inferiors, dins d’un imagi- de la unitat lingüística i el patriotis- nats “bounyouls”, expressió que vefet que Tolosa i Montpeller tingues- d’Oil són els dos components im- nari que situa els francesos al centre me, basant-se en el treball de mos- de la I Guerra Mundial, dins de lessin una universitat des de l’edat portants dins de l’estat francès des d’un protagonisme civilitzador (i sèn Gregoire i d’un altre personatge trinxeres, on els bons francesos de-mitjana, on els àrabs i els jueus hi de l’any 1000 i també s’hi troben tot el que l’envolta és només un de la república, Jules Ferry. No és manaven als militars de les colò-ensenyaven matemàtiques i medici- altres grups culturals i lingüístics caos), justifica les conquistes, les curiós, doncs, veure que els progra- nies, com a bons esclaus, de portar-na. Així, el saber es va compartir com el basc, el català, el bretó, el guerres i les pràctiques colonitza- mes escolars són els mateixos tant los l’alcohol), i també enforteix elentre les diferents cultures. gaèlic, el flamenc... La particulari- dores. Els textos sobre els pobles per a les colònies franceses com per patriotisme francès. Aquesta estra- Dels segles XI al XIII els països tat del francès és situar-se en el cen- bascos, occitans, parlen de persones a dins de l’hexàgon per als pobles tègia no ha funcionat sempre bé i aoccitans són un conjunt de ducats i tre de “l’hexàgon” (l’hexàgon és que es comparen amb bèsties, que bretons, catalans, bascos, occitans... la Primera Guerra Mundial moltscomtats: els ducats d’Aquitània, els una manera d’anomenar l’estat mengen amb els mans, follen i dor- Amb la història manipulada des joves són enviats cap al front sensecomtats de Tolosa i els comtats-reg- francès per la seva forma) de la prehistòria al benefici de saber parlar francès. Molts serannes de Barcelona-Aragó, tots rics i i de ser idioma minoritari l’estat francès, s’aliena així el afusellats perquè no contestaran apotents, que desenvolupen el co- a l’edat mitjana. Després coneixement, fins al punt de les ordres i un bon nombre d’alsa-merç, l’agricultura, l’artesania i les d’annexions acompanya- poder fer narracions de me- cians lluitant per l’exèrcit francèsarts. des de polítiques lingüísti- mòria sobre una orgullosa moriren sota les bales franceses, A finals del segle XI, les comuni- ques dràstiques que impo- història de França. És evident perquè parlaven un idioma massatats s’emanciparen dels grans sen- sen l’ús d’una llengua que, treballat sobre algunes proper a l’alemany. Senegalesos,yors i aconseguiren privilegis i lli- única, el francès passa a generacions, la civilització marroquins... també serviran en pri-bertats apuntades dins d’unes ser l’idioma majoritari i són els francesos, i els bàrbars mer lloc de carn de canó abans deCartes amb representants que es s’estén a nombrosos ra- tota aquella gent amb la qual ser units amb els hexagonals. Al-diuen “cònsuls” (“jurats” a Bordeus cons del món amb la polí- han donat i hauran de donar guns catalans, bascos i occitans fu-i a la Gascunya, “capitols” a Tolo- tica colonialista de l’estat batalla si la unitat nacional es giren, saltant del tren, o s’amagarensa). Arles, Marsella, Tolosa, Lle- francès (Polinèsia i Ka- troba en perill. en sentir les versions antiguerra omotges, Niça... són veritables repú- naky al Pacífic, Guyana, La prohibició i negació les realitats de la carnisseria, po-bliques ciutadanes. Louisiana i Quebec a dels diferents “patues” seran sant-se en contra de les versions ve- Les cartes, els actes notarials... Amèrica, bona part de motius de més per fer dels nudes pels mestres d’escola i elssón escrits en occità o en llatí-occi- l’Àfrica, les illes i sense fills i filles de la república uns polítics.tà i la llengua occitana resta com a oblidar les seves preten- bons francesos, vergonyosos Obligacions militars, escola obli-llengua administrativa fins al segle sions a tot el món i a Eu- dels seus orígens, fins al punt gatòria i idioma francès com a llen-XVI. ropa). que durant els anys 60/70 hi gua única seran les receptes del pa- El 1539, el rei Francesc I, amb Occitània és la minoria va haver una ruptura genera- triotisme i funcionaran gairebé fins“l’edit Villers-Cotterets”, imposa el més important d’Europa, i cional on el saber i la cultura al punt de situar el model francèsfrancès com a única llengua admi- el segon idioma minoritari no es comunicaran mai més com a referència mundial de civilit-nistrativa del regnat. europeu practicat darrere de manera parlada entre les zació i d’exemple en matèria de el català. Diferents políti- famílies, sinó amb l’escola i drets humans (oblidant-se del preu 4 Catalunya. Octubre de 2006
    • REPORTATGE constitució francesa) i moltes ve- gades els polítics s’hi refugien da- Occitanisme polític de tots rrere, permetent l’ús de la llengua per a un àmbit privat però no reco- colors dins i fora de partits negut oficialment. S’ocupa llavors el domini associatiu i des dels 80 David Poulit que permeten donar la veu a les as- es fan ràdios, revistes, produccions piracions dels pobles de l’estat, musicals, grups de dansa, edicions de llibres... amb aquests estatuts. Però sempre s’ha de lluitar per im- D es de l’any 1000 fins al segle XVI, Occitània coneix el seu “període gloriós”. Certa part de però sempre continuen deixant l’occità en l’àmbit privat i sense tocar la constitució garant de la pedir les retallades, perquè si es re- l’occitanisme polític s’ha basat en unitat de l’estat. Els partits occitans coneix l’activitat associativa no vol l’antiga literatura dels trobadors no es tornaran a aixecar i continuen dir que sigui reconeguda d’utilitat com a referent de l’existència existint amb les mateixes persones pública. Directament lligat amb les d’Occitània. L’any 1854 es crea el sense nova militància. ajudes públiques, l’occità és discri- “Felibritge”, moviment literari També minoritàries, però actuant minat i no rep les mateixes subven- d’escriptors i historiadors que fa per un terreny on la política occita- cions que tot el que és d’expressió renéixer la idea d’Occitània. na és gairebé inexistent, hi ha uns francesa. Per exemple, a la revista Aquest moviment tindrà com a de- moviments d’esquerres que lluiten “La Setmana”, editada a Pau bilitat ser massa intel·lectual i no per l’oficialització de l’occità, les (Biarn), li costen més diners els en- desenvolupar la cultura popular idees autonomistes, ecologistes, viaments als subscriptors que si es- (els occitans de majoria pagesa socials, anticapitalistes i antifeixis- tigués escrita en francès, tot això parlaven l’occità sense saber-lo es- tes. Es poden destacar el Movi- per un tema de subvencions. Si les criure i sovint creien -i creuen- par- ment dels Estudiants d’Occità escoles Calandretas coneixen un lar l’imaginat patuès). Un altre (MEDOC), Anaram Au Patac, mo- desenvolupament quantitatiu des error de l’occitanisme polític de viment revolucionari de l’esquerra de la seva creació, a nivell de l’es- caire intel·lectualista ha estat el fet occitana a Gasconha, el moviment cola pública hi ha una desigualtat de centrar-se en el regionalisme. Gardarem la Terra (ens quedaremsagnant que li ha pogut costar). constant negació per reconèixer els per al territori occità. Amb una de- D’altra banda, el reconegut escrip- la terra) que promou la “caravana Malgrat això, el sentit occità, si pobles afavoreixen un clima de de- manda forta es poden trobar des tor Mistral, que obtingué el premi occitana”, que des de fa 2 anys fabé es troba disminuït, no desapa- fensa tant per als estats com per als dels primers graus unes hores fa- Nobel a principis del segle XX, es- una gira per tota Occitània convo-reix, i en els anys seixanta i setanta pobles que viuen sota les seves in- cultatives, però sense respectar cap devingué un referent per a l’occita- cant manifestacions, debats i con-torna dins de les revoltes pageses i fluències. lògica cultura, és a dir, hi ha una nisme. certs i que agrupa persones de dife-obreres amb el lema “Volem viure Des de les produccions teatrals, línia de presència més forta a tots La població oc-e decidir país”. És la resposta de la realització d’escrits en oc, la pre- els Pirineus i a la costa mediterrà- citana, a nivellmolts pobles en contra de les deci- sència de banderes en les manifes- nia, però a zones com Burdeus, polític, no ha arri-sions centralistes de París: a Bre- tacions ecologistes en contra de afrancesada més aviat, hi ha una bat a organitzar-tanya, on la decisió de posar en centrals nuclears, contra els plans discriminació més gran i aquest se nacionalment,marxa centrals nuclears fa que, en d’expansió de bases militars, les darrer any ha viscut la supressió de però ha hagut dellocs com a Plogoff, les manifesta- lluites pageses i obreres... l’occità llocs de professors d’occità a les lluitar, a nivellcions pacífiques siguin durament resisteix a una desaparició progra- universitats. En contrapartida, uns local i regional,reprimides per l’exèrcit francès mada i unes agressions permanents poblets del voltant de Burdeus contra diversesque fa ús de les armes; a Còrsega, a des del segle XVI fins ara. Si l’ex- tenen més alumnes i classes d’oc- agressions exter-Aleria, on l’ocupació d’una cava pressió occitana no es troba dins cità que la capital, i això que nes: guerres im-vitícola acaba amb la mort d’un d’un sindicalisme o amb uns par- aquesta ciutat té una historia molt perialistes entremanifestant i un militar... Davant tits polítics majoritaris, que resten lligada a la cultura occitana, com els països veïns,d’aquest esquema, les revoltes en un espai més estatal, la cultura ho testimonien noms de carrers en guerres de reli-s’endureixen i a vegades es deci- és el terreny on hi ha una dinàmica oc i il·lustres personatges de la ciu- gions i, més ac-deix per la lluita per les armes, com important. tat (Montaigne, Bertran de Goth, tualment, en llui-a Còrsega o a prop de Besiers, on El 1979, amb la llei europea Peir Berlan, el trobador Jaufré tes laborals i deles grans protestes vitícoles dels Deixonne, Occitània veu néixer les Rudel...). caire ecologista. Ianys 70, que mobilitzaran desenes primeres escoles d’estatut associa- Un dels grans reptes per a Occi- en aquesta resis-de milers de persones i trobaran tiu i d’ensenyament en occità: són tània a dia d’avui és sensibilitzar tència hi ha trobatcom a única resposta el desplega- les escoles Calandretas (que signi- culturalment una nova població un sentit nacio-ment militar, acabaran amb dues fica petites aloses que volen en lli- immigrant que resulta de la recon- nal.persones mortes (un pagès i un mi- bertat). Paral·lelament, es creen al versió turística i del desenvolupa- Els anys 70 eslitar). Totes aquestes mobilitza- País Basc les Ikastoles, les escoles ment de les noves tecnologies. Si creen molts gru-cions tenen un caràcter nacionalis- Diwan per a la Bretanya, les ABC als anys 70 s’ha viscut l’èxode per puscles polítics que van de la Fede- rents àmbits (estudiants, artistes,ta i un posicionament autonomista pels Flandres, les Bressoles a la una gran part de l’Occitània cap a ració Anarquista Occitana, el Partit militants culturals i polítics). En al-de cara a un estat opressor i que Catalunya Nord... Aquest fenomen les ciutats importants de l’hexà- Occità (socialista), el Partit Natio- tres situacions geogràfiques i cul-practica una democràcia policial. es va expandint tant per la qualitat gon, ara passa un fenomen invers nalista Occità (centre-dreta) fins a turals, trobem a les valls alpines el Pels pobles de l’Estat francès, d’una pedagogia alternativa, el mè- de gent de tot l’Estat i també d’Eu- una extrema dreta de caràcter occi- MAO (Moviment Autonomistales cultures originals són encara tode Freynet, com per l’interès de ropa, que vénen a viure en un país tà-francès que fa militància pel Occità) i també una important vidavives. Fins als anys 60, es pot dir nombroses famílies. Els Instituts on la qualitat de vida n’és un dels Front Nacional Francès. En gene- cultural. La Val d’Aran té el Con-que gairebé el 100% de la població d’Estudis Occitans, que actuen des arguments. La societat occitana, ral, els partits i moviments occitans selh Generau d’Aran i unes llistesd’Occitània és occitanòfona. Avui del 1945, coneixen un rebrot a fi- més llatina, té una vida social tant minoritaris acabaran donant el seu occitanes.dia de 14 milions de persones, 3 nals dels 70, principis dels 80, i és als carrers com a casa i és més a suport als partits francesos. Una de les darreres iniciatives ésmilions parlen en llengua d’oc i 2 l’entitat més important amb seus prop de les cultures de l’estat italià El Partit Socialista (PS) francès el Conselh de la Joventut que, demilions més l’entenen. gairebé a cada ciutat occitana. La i espanyol. Aquesta banda un xic es beneficiarà el 1981 tant de l’a- moment, es troba algunes vegades L’ús de la força i unes polítiques funció dels IEO és la defensa i la folklòrica ven i interessa tant les grupació amb els verds francesos a l’any i té l’ambició d’agruparde restriccions tant culturals com promoció de la llengua i la seva persones actives o jubilades com com de moltes llistes “regionalis- moviments i partits de tota Occità-socials i de retallades de llocs de normalització. El 1981, amb l’era les empreses. tes” que van conèixer una eferves- nia.treball a causa de la lògica produc- socialista, arriba l’estatut associa- L’Occitània sempre ha estat una cència fins al punt de voler presen- Aquesta col·laboració unitària vativista europea no han fet més que tiu que permet reforçar les Calan- terra d’acollida i s’hi ha barrejat tar una llista comuna a les participar en l’èxit d’aplegar des-motivar les reivindicacions occita- dretas, els IEO i beneficiar-se de gent de diferents cultures. Si per a eleccions presidencials de 1981. El enes de milers de persones en lanes. subvencions. Però tot continua l’estat aquest fenomen forma part PS, per tal de no ser perjudicat en manifestació que es va realitzar el Tot aquest període està acom- funcionant sobre la base del volun- d’una estratègia per disminuir les aquesta divisió dins de l’esquerra, 22 d’octubre del 2005 a Carcasso-panyat d’una renaixença cultural tariat i això té les seves limitacions. poblacions locals, Occitània sem- fa un llistat de promeses per a les na en defensa de la llengua occita-amb cantautors compromesos amb Tot i que els occitans, com altres pre s’ha enriquit culturalment d’a- regions, i els diferents partits polí- na.el seu temps i les realitats. La fi de pobles de l’hexàgon, som tossuts i quest fenomen, des de l’edat mitja- tics d’esquerra li donaran suport. Podeu trobar més informacióles colònies, les diferents revolu- ho hem de ser per continuar exis- na fins ara. Després de la ressaca electoral del sobre l’actualitat occitana a:cions a tot el món, les guerres tint, perquè la llengua de la repú- Sota el sol occità hi ha lloc per a 81 i de les promeses no compler- www.anaram.org, www.institutoc-d’Algèria i Indoxina (Vietnam) i la blica és el francès (article 2 de la tothom. tes, vindran els estatuts associatius cità.org, www.radiopaïsos.orgCatalunya. Octubre de 2006 5
    • TREBALL-ECONOMIA Davant la precarietat No només tanquen les fàbriques que els donen en sectors concrets, beneficis sinó que, alhora, quan les tanquen l’organització és en treuen milers d’euros, una actitud indecent l’única possibilitatRàdio Rosko, La majoria va aprovar la deslocalització en referèndumla veu de quitreballa,a les ones Un terç de la plantilla de Braun diu no al tancament FEMEC-CGT L es mobilitzacions portades a terme en els últims mesosL a Secció Sindical de CGT a Autobusos de Barcelona realit-za un programa de ràdio en directe per la plantilla de Braun contra el tancament de la factoria dEsplugues de Llobregat no hana Ràdio Contrabanda, ràdio lliure evitat el tancament de l’empresa.de Barcelona. Es tracta d’un pro- És més, en el referèndum realitzatgrama dirigit als treballadors i les el dia 6 de setembre en què la plan-treballadores dautobusos i a tota la tilla shavia de pronunciar sobre elciutadania que utilitza el servei pú- preacord a què havien arribat a fi-blic. Es pot escoltar el programa nals de juliol la Direcció de Brauncada dijous de 9 a 10h del matí, tot amb els sindicats CCOO i UGT, lai que hi ha també una repetició del majoria de treballadors i treballa- presa i el desig de descansar en les -Atès que el tancament durarà -CGT no volem acusar senseprograma els divendres de 13 a 14h dores de Braun va acceptar les con- millors condicions, però la reivin- dos anys, 500 trimestrals a qui se- proves, però els casos coneguts eni els dimarts de 18 a 19 h. dicions del tancament, tot i que un dicació del “No al tancament” evi- gueixi treballant. Amb això també els quals cada sindicat ha cobrat Es pot escoltar també en directe terç de la plantilla va votar-hi en denciava una necessitat del mante- compensen les vagues realitzades substancioses quantitats per aco-a través del web www.contraban- contra seguint la línia de la CGT, niment de llocs de treball no en aquest temps. miadaments ens creen la incertesada.org/contrabanda i ara a més es únic sindicat que defensava el “no” només a Braun sinó en lempresa Després del resultat del referèn- que hagi passat el mateix a Braun.pot escoltar des de qualsevol lloc i al preacord. El resultat del referèn- auxiliar on lefecte serà de diversos dum, la multinacional alemanya té També és coneguda la participacióa qualsevol hora a través del web dum va ser de 429 vots a favor del milers de treballadors afectats. previst portar a terme la primera i benefici econòmic daquests sin-www.radiorosko.org; contactes: ra- sí (64,2%) i 227 a favor del no rescissió de contracte durant el pri- dicats en la gestió dels fons dinver-diorosko@hotmail.com (34%). Denúncia de l’actitud mer trimestre de 2007, amb el tras- sió que es constitueixen. Lacord del passat 21 de juliol de CCOO i UGT llat de la producció de batedores a En aquesta crònica dun tanca-Solidaritat amb pel qual UGT i CCOO acceptaven el tancament de la planta de Braun Des de CGT, s’ha denunciat que Polònia, el que afectarà unes 300 persones. Lactivitat es paralitzarà ment anunciat cal destacar una sèrie de qüestions:un treballador a Esplugues de Llobregat significa- lactitud dUGT i CCOO ha estat per complet el 2008. -Lactitud de lAdministració, va donar un pas decisiu cap a altra no només antidemocràtica, sinó amb un govern del PSC i d’IC-de SAS actuació del sindicalisme entre- dictatorial. Amb lobjectiu que Les raons de CGT EUiA, ha estat dutilitzar als “seus guista i col·laborador que represen- CGT no pogués arribar directa- sindicats” perquè hi hagués unE miliano Jiménez "Emi", secre- tari general de la Secció Sindi-cal de CGT a lempresa SAS, ha ten aquests sindicats. En un procés realment ràpid, lempresa aconse- gueix un preacord amb els sindi- ment a la plantilla, van arribar a convocar assemblees per separat i van impedir el pas als assessors de Aquestes són les raons que van portar a la CGT a rebutjar el prea- cord i demanar el vot negatiu: acord que no els obligués a pagar un preu polític per acceptar les po- lítiques neoliberals de les multina-estat sancionat per la Direcció de cats institucionals en el seu objec- CGT. Daquesta manera i per mitjà -És un acord de tancament i li- cionals. Ja va passar això mateixlempresa SAS dAbrera amb 21 tiu dun tancament pactat. de la política de remors, van anar quidació de lempresa que traeix la en el cas de Seat on van signar elsdies docupació i sou, sanció que Durant més de tres mesos, la duent una part de la plantilla a lac- reivindicació clara del “No al tan- 660 acomiadaments.està “complint” en lactualitat. El plantilla va elevar un crit clar i unà- ceptació que lúnica sortida era cament i que deixa a una part im- -La majoria sindical va anar por-motiu pel qual el company ha estat nime: “No al tancament de Braun”. lluitar per diners. portant de la plantilla en latur pur i tant la plantilla a lacceptació de lasancionat no és altre que el de rea- Els actes, manifestacions, vagues i dur. pèrdua de llocs de treball a canvilitzar assemblees informatives als altres accions sindicals van tenir L’acord -Qui estan propers a les edats de dacceptar un acord pretesamenttreballadors de lempresa en la qual sempre aquest eslògan que reflec- la jubilació no tenen ni un euro nou i pel qual la majoria de la plan-treballa i ocupa les seves tasques tia clarament una oposició a la pèr- Lacord acceptat per CCOO i UGT dindemnització. I això en una em- tilla (500) podrien tenir una sortidasindicals. Aquesta sanció suposa la dua de lempresa i dels 700 llocs de té les següents línies generals: presa que tanca a pesar de tenir “semblant” a una prejubilació. Da-pèrdua de la major part del salari treball directes i més de 2.000 indi- -Pels menors de 45 anys indem- grans beneficis. questa manera intentaven que laque el company hauria de percebre rectes. CGT, encara que no va con- nització per acomiadament de 50 -El col·lectiu de 50 a 55 anys majoria de la plantilla dones suportel mes de setembre. El Sindicat del tar realment per als altres sindicats, dies per any i uns fixos de 4.000 i poden veure ara una sortida per al preacord.Metall del Baix Llobregat demana va donar suport a aquesta reivindi- 900 per any dantiguitat que acabar amb la bogeria que hem -Lentrada en una negociació onsolidaritat i suport cap al company cació i va col·laborar en les accions poden arribar a ser valorats com a viscut però dintre duns anys els ja sacceptava el tancament per en-sancionat, pel que ha proposat que de vaga i de protesta. No obstant 55 dies per any dindemnització. tants per cent de jubilació reduïts davant només deixava la sortida detot aquell company, companya, això, des del moment que UGT i -Prejubilació fins als 52 anys amb passaran factura. la destrucció de llocs de treball iSindicat, Federació, etc., que pugui CCOO van decidir acceptar la ne- assegurament de punts per cent de -Per al grup de persones (47, 48 abandonava el manteniment defer una aportació econòmica, ho gociació del tancament, des de la salari net que van des del 72% fins anys) que tenen una renda sense lempresa i de locupació directa ifaci (indicant el seu nom) al se- CGT es van desmarcar i van situar al 96%. Fins als 48 anys, pla de cotització a la Seguretat Social, per indirecte.güent compte: 2081-0071-35- davant la plantilla la seva discre- rendes fins a arribar als 52 anys per arribar a cobrar jubilació han de -No obstant això, la realitat de0000065545. pància per mitjà de fulles informa- empalmar amb la prejubilació. pagar o treballar en un altre lloc. A tot aquest escenari va estar marca- Lobjectiu no és altre que el com- tives, deixant ben clar que CGT -De 45 a 47 anys, pla de rendes més, els 1.000 són bruts i han de da per una prenegociació de les Fe-pany pugui arribar amb les aporta- lluita pel manteniment dels llocs de 1.000 mensuals, fins als 64 cotitzar a Hisenda. deracions del Metall dambdós sin-cions efectuades a la quantitat que de treball i no per la seva venda a anys, revaloritzable al 2,75% -Els acomiadaments, que tan dicats que va acabar en un acordlempresa li descompti el mes de un preu més elevat o menys. anual. sols han superat en uns pocs dies que en realitat ja estava prefixat isetembre. Si supera la quantitat, el És evident que el col·lectiu de -Pla de recol·locació amb una els 45 legals, apareixen clarament que apareix com un gran enganysobrant serà ingressat a la caixa de possibles jubilats i jubilades calia empresa “solvent”, Braun es com- insuficients i miserables davant davant una plantilla que va realit-resistència de la Federació Comar- tenir-los en compte sobre la base promet a recol·locar el 80% dels casos com el de Gillette de Sevilla. zar una sèrie de mobilitzacions percal del Baix Llobregat. de molts anys de treball en lem- treballadors que no es prujubilen. (90 dies). evitar el tncament.6 Catalunya. Octubre de 2006
    • TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A LA MIRADA Laura Gómez, delegada de la CGT a Atento Barcelona INDISCRETA Regularitzar la ‘La precarietat al immigració Emili Cortavitarte Carral telemàrqueting és total’ P rimera hora del matí. Un cotxe de la Guardia Civil, aprofita un embús en lautopista que uneix els dos Vallès per fer sortir de les file- res els cotxes ocupats per magre- bins, subsaharians i llatinoameri- cans. Els demanen la documentació i comproven per ràdio la seva situació. He vist aquesta escena diverses vegades. Suposo que forma part del gir del govern socialista respecte de la immigració. Imagino que es fa, a aquestes hores i daquesta manera, perquè els ciutadans que sí tenim els papers en regla siguem cons- cients que lEstat i les seves forces ens protegeixen duns éssers infil- trats entre nosaltres que vénen sense permís a robar-nos un tros del nostre benestar i de la nostra ri- quesa. Volen treballar! La pressió de determinats mit- jans de comunicació i dels seus predicadors més reaccionaris ha donat nova munició al PP o a Unió que proclamen el perill per a lEs- Josep Garganté ball i els jutjats són contínues, el -Sabem que aquest any hi ha -Ens reunim en assemblees d’afi- tat, leconomia o lessència nacio- que demostra que l’evolució en el hagut acomiadaments a la em- liats mensualment i en cas de con- nal de la arribada de cayucos a-Q uan i com comença sector no s’ha produït. presa podeu explicar nos una flictes celebrem assemblees amb Canàries. Fins i tot hi ha qui, apro- la Secció Sindical de Nosaltres hem denunciat i conti- mica més el conflicte i com està tots els treballadors per tal de faci- fitant-se de les circumstàncies, CGT a Atento? nuarem denunciant la pèrdua de en aquests moments la situació? litar informació i decidir entre tots planteja que la solució passa per-La Secció Sindical de la CGT a drets i continuarem treballant per- -Des del tancament injustificat de com enfrontar-nos a les decisions augmentar ledat de jubilació delAtento Barcelona es crea l’any què els treballadors i les treballa- la campanya del 1004 a Barcelona, empresarials i quines accions pren- natius dels 65 al 71 anys, per així1998, quan gràcies a la intervenció dores entenguin que aquesta lluita que va suposar l’acomiadament de dre’n per aturar-les. De fet, som l’- tenir menys dependència de la màdels companys de Telefónica, els és seva i que han de ser participa- 250 treballadors i treballadores, únic sindicat que convoca assem- dobra estrangera.treballadors i les treballadores pre- tius i actius i que el futur és cosa de ens hem trobat també que Atento blees a Atento Barcelona. Un socialista, que vol ser presi-nen consciència de la precària si- tots. va decidir renunciar a la campanya Setmanalment repartim comuni- dent, ha posat laccent en laugmenttuació, sobretot contractual, en el -Quan es parla de precarietat, de Gas Natural perquè no obtenia cats informatius sempre a les por- de les despeses socials que com-sector del telemàrqueting. Després una de les feines en que més es els beneficis esperats, el que ha su- tes dels centres de treball i hem or- porta la immigració. Bona pensadade les primeres eleccions, a l’any pensa es el telemàrqueting. Real- posat la pèrdua d’altres 450 llocs ganitzat permanències al local després de demostrar-nos, en els99, la CGT es proclama com el sin- ment és així? Quins són els ma- de treball. La CGT ha estat l’únic sindical diàriament en horaris de seus diversos governs, com aug-dicat més votat tot coincidint amb jors problemes a què us enfron- sindicat que ha rebutjat aquestes matí i tarda. A més els delegats ens menta la riquesa duns pocs mentreels primers acomiadaments mas- teu? decisions de l’empresa i de fet els reunim també un cop a la setmana baixa laccés al benestar i la digni-sius. La tasca de la Secció és fona- -La precarietat al telemàrqueting nostres serveis jurídics estan per tal de repartir les diferents tas- tat de la majoria. També culpabilit-mental i es presenten les primeres és total. Començant pels contractes col·lapsats per les demandes de les ques . zaran els immigrants de les políti-demandes en els jutjats. Malaura- eventuals que molts cops s’encade- treballadores i els treballadors que L’any 2002 vam decidir publi- ques neoliberals? Un polític canaridament, els contractes precaris i nen durant anys, les jornades que han confiat en nosaltres. car “El Latazo”, amb caràcter set- ha anomenat camps de concentra-eventuals fan que la Secció Sindi- inclouen treballar de dilluns a diu- La situació és realment difícil, ja manal, en què facilitàvem informa- ció als centres dacollida. No obs-cal gairebé desaparegui i no és fins menge inclosos festius amb retri- que després de la paralització en ció del sector, novetats legislatives tant, la proposta més esfereïdora ésal 2002, en les segones Eleccions bucions ridícules, el control cons- dues ocasions de les eleccions per així com les gestions i accions de la llançada pel PP de modificar laSindicals, que la CGT torna a ser el tant sobre la nostra feina i la part de CCOO, que havien de cele- la Secció Sindical de CGT a Aten- Llei destrangeria per tal de no per-sindicat majoritari amb deu dele- pressió dels superiors, la formació brar-se a primers de juny, els aco- to Barcelona que hem deixat d’edi- metre noves regularitzacions.gats, quan la Secció Sindical co- inadequada i la manca de respon- miadaments han afectat la majoria tar de moment per les dificultats i Posem portes al camp!mença a treballar continuadament i sabilitat de l’empresa per aplicar dels nostres afiliats i candidats. No els conflictes que no es permeten Zapatero va assumir, tot i leses manté estable. les normatives de prevenció labo- obstant, continuem tenint el suport tenir prou temps. Però tenim pre- seves deficiències, una de les regu--En tots aquests anys com ha ral, i acabant per un sou mitjà de dels companys ja que per cada can- vist tornar a editar-la després de les laritzacions destrangers més am-anat evolucionant la feina a 650 euros, sense plusos d’antigui- didat acomiadat un altre es posa en eleccions. ples fetes mai a Espanya. Ara sem-l’empresa i quina ha estat la res- tat, mentre llegim en els diaris els contacte amb nosaltres per formar -Voleu afegir alguna cosa a l’en- bla més preocupat de mantenir elsposta de la Secció? milions i milions de beneficis que part de la candidatura. trevista? seus nivells de popularitat i la dis--La signatura per part de CCOO i ingressa Atento gràcies a la nostra A més, la contundent postura de -Volem agrair la col·laboració i el tància en les enquestes respecte delUGT del Conveni de Telemàrque- feina. la Secció Sindical d’enfrontar-se suport del Sindicat de Transports principal partit de loposició. Elsting i d’un seguit d’acords amb Ens enfrontem diàriament a pro- als acomiadaments i negar-se a sig- de Barcelona ja que sense el seu gestos del seu govern són confusio-l’empresa han fet que la Secció blemàtiques constants com canvis nar els acords (que per nosaltres suport no hauríem pogut tirar en- naris.Sindical de la CGT es converteixi d’horari sense notificació prèvia, són expedients de regulació), han davant la majoria d’accions que Mentrestant, les escenes dacolli-en el sindicat que diu “no” i pre- concessió i denegació de vacances fet que l’empresa hagi pres accions hem desenvolupat. I volem donar ment a les platges canàries o lasenta batalla davant aquestes ac- sense respectar la legalitat, proble- antisindicals que ja hem denunciat les gràcies als companys de la Fe- condició dherois que la ciutadaniacions que perjudiquen clarament mes inclòs per gaudir de permisos davant els jutjats. deració Local i del Confederal de han donat als pescadors que hanels treballadors i les treballadores. retribuïts i ara també acomiada- -Quina és la manera de treballar Catalunya per participar tan activa- rescatat immigrants a la deriva, ensLa convocatòria de vagues i les de- ments massius de companys que es de la vostra Secció Sindical (but- ment de les nostres problemàti- mostra una altra manera dentendremandes davant d’Inspecció de Tre- troben de baixa mèdica. lletí, assemblees, etc)? ques. la situació: des de la solidaritat.Catalunya. Octubre de 2006 7
    • TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITAT L’anarcosindicat li podria posar una querella per injúries després d’intentar un procés de mediació al qual no es va presentarDesmemòriahistòrica(1, presentació) Pepe Álvarez no retira lesE Pepe Berlanga l passat 18 de juliol, es van complir 70 anys del cop lestat seves mentides contra CGTmilitar que, dirigit per un grup de Merche Sánchez i Antonio tapar la postura del seu sindicat,generals, va desembocar en una Aranda amb la signatura de lERO, quandictadura que es va mantenir durant dies abans mantenien que no hi Jquaranta anys. osé Maria Álvarez, secretari havia motius per a aquest. Alguns pretenen enaltir aquest general de la UGT de Catalun- Davant de totes aquestes calúm-període revisant i tergiversant una ya no es va presentar a la me- nies i injúries que va abocar i ha-història plena dinnecessària cruel- diació judicial sol·licitada per la vent deixat passar bastants mesostat i que va néixer i va morir banya- CGT perquè rectifiqués les seves per veure si rectificava de manerada en sang. Transcorreguts trenta injúries, abocades després de la voluntària, la CGT intentava, ambanys del seu ocàs, "ja tocava" abor- signatura de lERO de Seat per part lacte de conciliació i abans de pre-dar aquest període i que sortís a la dUGT i CCOO, contra la secretà- sentar una querella, resoldre aquestllum el màxim dinformació fide- ria general de la CGT de Catalunya tema de manera amistosa, però ladigna sobre el succeït per recuperar i treballadora de Seat, Merche Sán- no presentació de José María Álva-la veritable història. chez, i contra tota la CGT. rez s’entén com un acte de prepo- Per a això, lactual govern socia- El divendres 8 de setembre del tència i es va decidir donar a Álva-lista, ha presentat una Llei de la 2006, el Jutjat de Primera Instància rez el termini de 10 dies perquèMemòria Històrica que, dentrada, número 6 havia convocat José rectifiqués totes i cadascuna de lesni tan sols shan atrevit a identificar Maria Álvarez, secretari general de declaracions incertes que va realit-amb aquesta denominació, lhan la UGT de Catalunya a un acte de Maria Álvarez i en el mateix pro- fiosos i pocavergonyes”, acusant zar i en els mateixos àmbits que lesbatejat de "reconeixement i amplia- conciliació sol·licitat per la secre- grama va respondre el conseller també CGT de ser “un sindicat ma- va dir, sinó l’organització anarco-ció de drets i establiment de mesu- tària general de la CGT de Cata- Josep Maria Rañé aclarint que nipulador de la llista de acomiadats sindicalista es veuria abocada ares a favor de qui van patir persecu- lunya perquè rectifiqués les decla- “Nosaltres vam fer gestions i vam per excloure a la secretària general, obrir un procés judicial, a pesarció o violència durant la guerra racions que va realitzar després de considerar que si té un càrrec que era una de les acomiadades, i que no en tenia cap ganes, ja quecivil i la dictadura". la signatura de lERO de Seat amb d’àmbit superior a la província, se- va deixar buit un lloc que va haver no s’és partidari de judicialitzar els Daltra banda, shan alçat veus en què es van acomiadar 660 treballa- gons la LOLS, no hauria de ser-hi, de ser ocupat de nou per un altre temes sindicals, però tampoc escontra de la seva promulgació per dors. Álvarez va dir, en directe a i que va ser una equivocació i vam treballador”. Aquestes declara- permetrà que es falti a la veritat.considerar-la selectiva…, que mu- TV3 el 20 de febrer del 2006 en el parlar amb l’empresa, i ens va fer cions van ser publicades en diver- Si algú va fer gestions en el seutila la història…, genera confu- programa “La nit al dia" literal- cas. En aplicació de la LOLS està sos mitjans de comunicació, entre moment en tot el que va considerarsió,…, és revengista,… buscant ment que “..la senyora secretària acollida a unes garanties sindicals ells “El Punt Digital” del 4 de març que vulneraven els drets fonamen-amb això ocultar que la dictadura general de la CGT hauria d’expli- que no té la resta de la plantilla...” . i “El Far” del 10 de març. En el tals, va ser l’aleshores conseller deva imposar la seva pròpia versió car per què ella no és a l’Expe- Posteriorment i durant la clausura mateix acte també va dir “que la Treball Josep Maria Rañé.dels fets a través duna feroç repres- dient, perquè això significa que hi de l’XI Congrés Ordinari de la Fe- Secció Sindical dUGT de Seat Així, la Confederació Generalsió i censura que va protegir els ex- ha una persona que l’ha substituït i deració del Metall, Construccions i tenia més afiliats que tota la CGT del Treball va decidir donar 10 diescessos del règim i els seus protago- ella no té cap motiu ni cap raó legal Afins (MCA) dUGT, José María de Catalunya” i que “el 35 % de la a José Maria Álvarez per tal que re-nistes. Anys durant els quals hem per no estar a lexpedient, i si l’han Álvarez va repetir les paraules pro- llista són acomiadats de la UGT, flexionés i rectifiqués, sinó CGTsuportat una imatge vexatòria "del tret ella sabrà per què, i segurament nunciades a TV3 i va ampliar les per tant la majoria són de la UGT”. presentaria una querella; entenentterror roig que cremava esglésies i la Conselleria de Treball sabrà per seves acusacions a l’organització Des de la CGT de Catalunya es que rectificar sempre seria millorassassinava persones dordre", ob- què no està a lExpedient”. anarcosindicalista dient que “CGT creu que José Maria Álvarez va in- que fer el ridícul en els tribunalsviant evidentment que el veritable A aquestes paraules de José és un sindicat daprenents de ma- tentar crear una cortina de fum per per falta darguments.terror el van establir ells amb lesdesenes de milers de persones des-aparegudes o víctimes dexecu-cions extrajudicials. Els i les acomiadades de Seat es disposen a fer vaga de fam No només mataven, també impe-dien que els familiars poguéssim Assemblea d’Acomiadats i 1.- La mobilització dels acomia- sència dun calendari i duna data guir la readmissió de tots. Per aixòplorar públicament als nostres Acomiadades de Seat dats/des, el suport de la plantilla i límit, dintre daquest any 2006, per han acordat realitzar la primeramorts o desapareguts. Quants no de les gents solidàries ha obligat la al reingrés de la totalitat dels aco- vaga de fam durant els dies 20, 21 isofririen en els anys quaranta i cin-quanta insults, fam, problemes altreball, a lescola, per trobar habi- D avant lanunci fer per Seat de començar a cridar a partir de setembre alguns dels empleats aco- Direcció de lempresa a realitzar un gest i avançar el reingrés duna pe- tita part dels acomiadats i les aco- miadats i acomiadades que desit- gen tornar a Seat, confirma que ens trobem davant la típica maniobra 22 doctubre. Esperen no haver de portar-la a terme, perquè abans s- hagi arribat a un acord que garan-tatge, total per ser família de rojos. miadats amb lERO que van triar miadades. empresarial per dividir els acomia- teixi la readmissió de tots i totes enUn procés iniciat amb una violenta lopció de reingrés preferent, me- 2.- Sha verificat el que alguns dats i acomiadades i desmobilitzar condicions dignes i un calendari deguerra civil en què entre 500.000 sura que segons lempresa benefi- van denunciar durant el tràmit de la solidaritat de la plantilla de Seat reingressos amb criteris objectius,(els més conservadors) i 1.000.000 ciarà, gradualment, els més de 400 lexpedient: Els veritables objec- i de la ciutadania. on lúltim acomiadat o acomiadadadéssers humans van perdre la vida treballadors que van acollir-se a tius de la multinacional eren “una 4.- Per a qui hagi seguit de prop de Seat estigui de nou en el treballen només tres anys. aquesta possibilitat (cobrar la in- neteja sindical” i atemorir la planti- levolució del conflicte, es fa evi- abans de finalitzar 2006. No obstant això, les actuacions demnització més baixa de 20 dies lla per imposar les seves mesures dent que Seat busca rentar la cara En aquest sentit, es torna a pro-més violentes encara estaven per per any treballat amb el compro- antiobreres. Un problema conjun- als dirigents sindicals que van sig- posar públicament a la representa-arribar. Sil·legalitzarien els sindi- mís de tenir preferència en la rein- tural, en gran mesura provocat per nar els acomiadaments abans de ció unitària dels treballadors unacats i els partits polítics, es prohibi- corporació mantenint la mateixa l’empresa, podia i havia dhaver les pròximes eleccions sindicals a reunió amb una delegació de lAs-ria lexercici de la vaga. La Renda categoria però sense el plus danti- estat resolt amb un altre tipus de principis del 2007, doncs els ne- semblea dacomiadats i acomiada-Nacional disminuiria un 25%. guitat), lAssemblea dAcomia- mesures, mai amb acomiadaments cessita per a nous acords antiobrers des per tractar de gestionar i arribar30.000 persones moririen dinani- dats/es de Seat ha afirmat que això forçosos. en el futur. En aquesta operació, els a una solució satisfactòria. Però sició entre 1940 i 1946. Simplantaria és contradictori amb lactitud de 3.- La decisió de lempresa dan- dirigents sindicals dUGT i CCOO aquestes condicions no es complei-el racionament fins a comença- Seat de recórrer davant les sentèn- ticipar el reingrés parcial dunes de Seat hi participen plenament. xen, seguirem endavant amb el ca-ments dels 50, consegüentment, cies favorables als acomiadats que desenes de companys, sense esta- Els acomiadats i les acomiada- lendari de vagues de fam fins aapareixeria lestraperlo i noves for- sestan produint, i volen remarcar blir un criteri de selecció objectiu, des de Seat solament confien en la aconseguir la readmissió de tots itunes creixerien a la seva ombra. que: social i transparent, així com lab- lluita i en la solidaritat per aconse- totes. 8 Catalunya. Octubre de 2006
    • TREBALL-ECONOMIA Les plantilles no es renoven i la precarietat avança OPINIÓ Carnet per Nefasta gestió del punts, també per als servei que ofereix Correos empresaris? V. C.L a Secció Sindical de CGT a carter li finalitza el contracte passa Correos de la demarcació de Barcelona va denunciar a al final de la cua en la llista. També ens trobem amb una gran quantitat A ra el Govern espanyol ha posat un carnet per punts per intentar reduir laccidentalitat a lesmitjans de juliol greus deficiències de persones que renuncien al con- carreteres i que pot arribar a treureen el servei de repartiment a la co- tracte de treball ja que sels exigeix el permís de conduir a partir dunamarca del Vallès Occidental, espe- treballar amb molta pressió i en si- escala de retirada de punts (delcialment a Sabadell i a Sant Cugat, tuació límit i sense haver-los donat total de dotze que es tenen de parti-així com a lHospitalet de Llobre- cap formació prèvia. da).gat, amb lacumulació de desenes La CGT realitza seguiments per Volen ser molt durs amb aquellsde milers denviaments per repartir, comprovar la qualitat del servei de que incomplixen les normes de se-una situació és una constant que es Correos en diferents localitats, ja guretat vial, perquè leducació, larepeteix cíclicament i demostra la que li preocupa molt la mala imat- prevenció i la crida a comportar-seincapacitat dels directius de Corre- ge que es dóna d’aquest, ja que a bé són necessàries, però hi ha gentos per solucionar problemes abans més de treballadors i treballadores (un sector de la societat) que noque sarribi a una deterioració im- daquesta empresa, també en són respon a eixos estímuls.portant de la situació, i que les so- usuaris i per tant perjudicats. La Com a anarquistes i llibertarislucions que sapliquen serveixen CGT considera que Correos in- podem estar dacord o no ambsolament momentàniament. compleix l’article de la Llei de Ser- aquesta filosofia repressiva, però és S’està amb una insuficiència de veis Postals que obliga els opera- la que saplica. A ligual que noplantilles crònica i estructural, que dors a fer un lliurament en l’adreça estem dacord amb la filosofia delve donada pel costum de Correos postal de cada persona física o jurí- sistema però negociem convenis ode trigar anys a actualitzar els tre- dica tots els dies laborables. demanem inspeccions de treballballadors i les treballadores neces- Innombrables són les queixes re- que són eines de penalització.sàries per a les poblacions o els po- La CGT edita una Guia per als alitzades des de CGT davant la Di- Per això, jo propose un carnetlígons que estan en creixement,agreujant-se la situació en no estar treballadors i les treballadores recció de Correos i el Ministeri de Foment, tant per escrit com verbal- per punts per a empresaris perquè està vist que les campanyes deles plantilles mai completes al100%. A més, el personal que es de Correos en CD ment, exigint que les plantilles han d incrementar-se en igual propor- conscienciació perquè sapliquen plans de prevenció o perquè sapli-contracta per cobrir les vacances o El Sindicat Federal de Correos i postals; el Conveni Col·lectiu, ció al creixement de les pobla- que la llei i els convenis en condi-els dèficits estructurals no té prou Telégrafos de la CGT ha editat lEstatut dels Funcionaris, lA- cions, innombrables són les protes- cions laborals no funcionen. O al-experiència, ni en la classificació una Guia per a treballadors i tre- cord General i altres normatives tes que realitzen els treballadors i menys no funcionen gaire. Apel·larde la correspondència, ni en el re- balladores de Correos, una guia laborals; normativa diversa treballadores de Correos, vagues, a la bona voluntat de lempresaripartiment d’aquesta. Aquesta falta en suport CD, de la qual shan fet sobre salut laboral; material for- manifestacions, denúncies publi- per complir les lleis és deixar endexperiència es deu al sistema de 30.000 exemplars perdistribuir matiu; la CGT i el seu sindicalis- ques, ja que es carrega sobre la mans de larbitrarietat dun individucontractació que té Correos, que es entre la plantilla. me; i el Sindicat Federal de Co- plantilla la responsabilitat de donar en situació de domini el compli-basa en llistes rotatives per pobla- El CD inclou informació sobre: rreos de la CGT. un bon servei públic quan és lem- ment dels drets laborals.ció, però que no garanteix ni esta- lempresa Correos; les lleis de Més informació a www.cgt.es/co- presa la que triga a actuar perquè Cal fixar eines de control i pena-bilitat ni una continuïtat llarga en el Correos i diverses directives rreos no es produeixi cap deteriorament lització perquè es veu que si no estreball ja que cada vegada que a un d’aquest. així no apliquen els drets dels tre- balladors contemplats a la llei. Co- mençaríem amb 12 punts per a lempresari que acaba de muntarOPINIÓ: Correos: sobre qualitat i privatització una companyia. I se li traurien punts cada vegada que incompliren Sindicat Federal de Correos i per quilòmetre quardat. Un altre lestudi de PricewaterhouseCoo- suport una possible venda dac- la normativa laboral. Una categoria Telègrafs de CGT informe fet públic al juliol de 2006 pers i la pròxima presa de postura cions al capital privat "que assegu- laboral per sota del que correspon? elaborat per lempresa Pricewater- de la Unió Europea sobre la libera- ri la viabilitat global de Correos". Dos punts menys. Un acomiada-L a mala qualitat habitual del servei que presta Correus es vaveure incrementada durant lestiu houseCoopers per encàrrec de la Comissió Europea tornava a posar Correos en lúltim lloc quant a qua- lització total dels serveis postals, sha posat nerviosa i ha constituït un grup de pressió amb les empre- Els acords sindicals que shan anat signant en els últims anys han anat creant les condicions que facilita- ment improcedent o una quitança per sota del correspon? Dos punts menys. Un cas de mobbing o asset-passat pel caos de la contractació. litat del servei; ni tan sols la incor- ses de correus de Bèlgica, França, ran la privatització definitiva, bui- jament sexual ? Sis punts menys.El correu sacumulava en les carte- poració dels països de lEst ha evi- Grècia, Itàlia, Hongria, Luxem- dant de contingut la condició de No pagar les hores extres? Tresries i semblava que a ningú li im- tat que Correos ocupi aquest últim burg i Polònia. Demanen prudèn- funcionari del personal destinat a punts menys. Fer passar per autò-portava ja que la Direcció de Co- lloc. cia a la Unió Europea a lhora de Correos, equiparació daquest per- noms el que és realment una rela-rreos es defensava dient que eren CGT no accepta les mesures que redactar la tercera directiva postal i sonal amb el laboral (a la baixa, ció laboral? Quatre punts menys.fets puntuals. Però no és així. La proposen aquestes empreses amb que es determinin unes mesures per descomptat) i retallades de Pagar per davall de conveni? Sismala qualitat és una cosa habitual, la finalitat de garantir el manteni- veritablement eficients per al fi- drets per a tots. punts. Explotar a sense papers?no solament de lestiu, a pesar dels ment del Servei Postal Universal: nançament del Servei Postal Uni- Els serveis públics són patrimo- Dotze punts. I qui ho perd, ho perdestudis interns de Correos que no reducció de la xarxa doficines, re- versal. ni de tots, no podem permetre que tot, la seua empresa i el permís percoincideixen ni de bon tros amb els ducció de plantilla, reducció del Potser la tan lloada per CCOO ens els robin per a profit duns tornar a ser empresari.estudis realitzats per empreses ex- mateix Servei Postal Universal i Llei Postal no va resultar tan bona quants. Entenem que sempre ha de Hi ha empresaris que necessitenternes. Així, la consultora Deloitte augment de preus. Aquestes mesu- establint uns serveis reservats per prevaler la rendibilitat social, la conscienciació o ajudes i facilitats,va presentar un informe al 2004 res perjudicaran encara més la qua- sota del que dictava la Directiva qualitat del servei, per sobre de la perquè no reconèixer-ho. Però sonper encàrrec del Ministeri de Fo- litat del servei, en canvi, sí que Europea i sense compensar la recerca dels beneficis econòmics. la minoria. El problema de lempre-ment en el qual situava Correos en estem dacord que siguin els estats major liberalització del mercat es- Aquests no han de ser motiu de sa- sari espanyol no és que li manquenels últims llocs de la Unió Europea els que subvencionin serveis que panyol. Mentrestant altres sindi- tisfacció ja que sabem que són re- recursos o ajudes o facilitats és quequant a termini mitjà de lliurament, mai poden ser rendibles econòmi- cats es dediquen a tirar sal a la sultat de la mala qualitat del servei està acostumat a fer diners desca-xarxa de recollida, xarxa de lliura- cament parlant. nafra. CSIF, en les seves jornades i de la retallada de drets dels treba- quejar-se de les seues obligacionsment, treballadors per habitant i La Direcció de Correos, davant de juny de 2006, va aprovar donar lladors i les treballadores. laborals i socials.Catalunya. Octubre de 2006 9
    • TREBALL-ECONOMIA Repsol: un altre Aprovar la reducció del servei públic de RTVE no és un fet del qual se’n pugui felicitar ningú model sindical Secció Sindical CGT RTVE servei públic de la nova corpora- ció. S’externalitzarà part de lacti- és possible E n el referèndum realitzat el 7 de setembre, una important majoria dels treballadors i les tre- balladores de RTVE van aprovar vitat i hi haurà un Conveni Col·lec- tiu per als treballadors i les treballadores en el qual es retroce- deix en drets que tenen des de fa lacord signat per UGT-CCOO- bastant temps, el que suposarà pit- APLI-USO amb la SEPI i la Direc- jors condicions salarials i laborals. ció de RTVE. A causa de l’acord Lacord no només venia precedit signat, la futura plantilla de la Cor- de la signatura dels representants poració RTVE passarà a tenir sindicals, a més van amenaçar a la 5.900 treballadors fixos i 500 de plantilla amb que si no es ratificava contractats, enlloc dels 8.242 fixos el text rubricat pels sindicats lex- i 1.124 de contractats actuals. pedient es portaria a terme en con- A grans trets, lacord contempla dicions més “complicades” per als la destrucció de 3.000 llocs de tre- treballadors. Així mateix les expec- ball, manté el baix nivell de pro- tatives de diversos col·lectius labo- ducció pròpia actual, aliena activi- rals de RTVE han estat influencia- tats i crea pitjors relacions laborals des per una campanya del “sí” o el i salarials, també permet la conver- caos, que posteriorment ha tingut sió en fixos duns centenars de tre- un important reflex en el resultat balladors contractats i genera una final del referèndum. convocatòria duns pocs centenars No és per a sentir-se orgullosos de noves ocupacions. Així mateix, haver de dir a la societat que els el pla sentencia que hi ha 4.150 tre- treballadors i les treballadores del balladors que sobren, quantitat que servei públic de la radiotelevisió coincideix amb tots aquells de més estatal han donat el vistiplau a la de 52 anys complerts fins al 31 de seva reducció i que aproven una desembre del 2008; el consegüent important retallada docupació. La- acomiadament col·lectiu es realit- mentem que shagi perdut una de zarà mitjançant un expedient de re- les últimes oportunitats per millo- gulació docupació “tou”. rar lacord en aquells aspectes que fan relació a: més producció pròpia CGT va defensar el ‘no’ i activitat de la nova Corporació Secció Sindical CGT Repsol mobilització, és un simple sindica- existent i negociï amb tots els sin- RTVE, més ocupació fixa i de qua- Tarragona lisme dacompanyament. dicats; Per a la CGT, únic sindicat que va litat, un Conveni Col·lectiu sense Aquesta pràctica sindical porta- - practicar una acció sindical en defensar el “no” en el referèndum, pèrdua de drets i prejubilacions vo-D iversos sindicats de les da a terme a Repsol és tan perversa què tots els sindicats puguin parti- lacord no contribueix a rellançar la luntàries de debò i amb reposició empreses del Grup Repsol que impedeix que cap centre de cipar, on les decisions es prenguin radiotelevisió pública. docupació. (Tarragona, Petronor Bil- treball del grup Repsol pugui mi- en les assemblees de treballadors i És dolent perquè només contri- Amb un cens de 9.805 treballa-bao, la Corunya) han denunciat en llorar allò que sacorda a Madrid treballadores; bueix al seu desmantellament, per- dors i treballadores i una participa-els darrers mesos la pràctica sindi- entre lempresa i CCOO-UGT, ja - un model sindical basat en la què lacord implica que la pròxima ció de 6.453 (68,6%), 4.937 treba-cal existent a Repsol per part de que l’oposició que aquests dos sin- solidaritat, la participació, lhones- plantilla tindrà 3.000 ocupacions lladors i treballadores (76,5%) vanCCOO i UGT, coincidint amb la dicats exerceixen en els diferents tedat, on la mobilització-negocia- menys amb la mateixa producció dir “sí” a la destrucció dun modelnegociació del IV Acord Marc que centres de treball per tal que no es ció sigui leix dels processos nego- pròpia que té ara, que és baixíssi- públic de comunicació, 1.009 vanes va signar el mes de juny. Aques- millori allò per ells pactat fa pràcti- ciadors. ma. dir “no” (15,6%) i 507 (7,9%) vanta negociació, com altres anteriors, cament impossible que en les em- Cal canviar el model sindical a Amb 3.000 ocupacions menys i votar-hi en blanc. Només xantatgees va portar a terme únicament preses, de forma aïllada, es millo- Repsol. Estem davant una oportu- la mateixa producció que hi ha ara, i por, o els treballadors i treballado-entre lempresa i el tàndem CCOO- rin els acords signats. nitat històrica en què el canvi gene- lactivitat es redueix moltíssim, res assumeixen convençuts la lògi-UGT, deixant fora de la negociació CCOO i UGT semblen més inte- racional sestà produint a totes les amb la qual cosa es ressentirà el ca utilitària del benefici privat?prop del 50% dels delegats que re- ressats que la mateixa empresa que empreses i els i les treballadorespresenten diversos sindicats. De ningú surti del camí marcat, és evi- joves haurien de convertir-se ennou, es va negociar i aprovar unAcord Marc sense cap tipus de dent que les importants conces- sions que reben per part de lem- protagonistes del seu destí. Els bu- ròcrates que avui encara controlen Roben documentació i materialconsulta a la plantilla i marginant presa (quotes de contractació, el model sindical dels majoritaris als locals sindicals de SASuna part de la representació sindi- dietes, viatges, ascensos,...) els ja no saben quasi el que és estar alcal. condicionen totalment. Amb lloc de treball i ignoren o no volen Secció sindical CGT SAS i presa i de treballadors de SAS, a Per denunciar que Repsol els ex- aquesta política Repsol aconse- conèixer les condicions de treball Antonio Aranda més daquella documentació per-clou de la negociació col·lectiva, gueix augmentar els beneficis existents i els desequilibris sala- tanyent a cada un dels sindicats re-els sindicats CGT, ELA, CIG i TU mantenint uns salaris, horaris i be- rials que shan generat amb els sis-es van reunir a Bilbao el passatmes de juliol, una reunió de la qual neficis socials raquítics, i els sindi- cats majoritaris debiliten el movi- temes de retribució que han anat aprovant al llarg dels anys, amb E l 12 de setembre, quan diver- sos membres del Comitè dEmpresa i de les Seccions Sindi- presentats a lempresa. Curiosament, el Comitè dEm- presa i la direcció de SAS tenienen va sortir un comunicat conjunt ment sindical per aconseguir unes divisions ben reals entre joves cals de CGT, CCOO i UGT a lem- obert un període de negociació, viadenunciant que als treballadors i favors i influir en la contractació i vells, entre els que porten molt o presa SAS (empresa proveïdora de Inspecció de Treball, relatiu al tras-treballadores de Repsol sels nega per tal de poder tenir majories en poc temps a lempresa, on ser jove Seat situada a la localitat dAbrera) llat de lactual ubicació dels localsla possibilitat dincidir en els con- els comitès que els possibilitin implica una clara discriminació. es van incorporar al treball després sindicals a un nou punt de la nau entinguts de les negociacions i no continuar afavorint les polítiques Per capgirar aquesta situació, la del pont de l11 de setembre, es van què actualment se centralitza lasels consulta per a lelaboració de empresarials. CGT, CIG, ELA i TU es van com- trobar amb els locals sindicals producció.les plataformes, arribant al punt Per canviar les coses i guanyar el prometre a treballar conjuntament i completament oberts i buits, amb Lautoritat laboral havia alçatque els sindicats majoritaris signen futur és necessari un altre sindica- establir contactes permanentment els panys de les portes de cada una acta de requeriment a la direcció deinclús al marge de les opinions dels lisme a Repsol, un sindicalisme per desenvolupar una altre model dells rebentats. Dins dels locals, a SAS paralitzant qualsevol possibleseus propis afiliats. A més, lacció que es basi en: diferent dacció sindical que acabi més del material típic i tòpic dofi- trasllat fins que les parts arribaren asindical que practiquen Comis- - desenvolupar un model sindi- amb la situació existent i ajudi a cina (taula, cadires, armaris, ordi- un acord. Mentrestant, els localssions Obreres i la Unió General de cal oposat radicalment al de arrencar a Repsol una part dels nador, impressora…) també va ser shavien de mantenir on estaven, jaTreballadors no contempla en cap CCOO-UGT i exigir a Repsol que seus beneficis i que es reparteixin robada documentació de les sec- que la aquesta nau roman desocu-moment ni la confrontació ni la respecti la representació sindical de forma més equitativa. cions sindicals, del Comitè dEm- pada.10 Catalunya. Octubre de 2006
    • TREBALL-ECONOMIA A Transports Municipals de Barcelona, Treball dicta resolució Sacaba l’estiu calorós, favorable a lERO dIscomar arriba la tardor calenta S CGT Balears ense haver comunicat a CGT (únic sindicat present en lem- presa) prèviament cap situació pro- blemàtica, ni de bon tros explorat Secció Sindical CGT Autobusos acordar que en cas que lacomiada- alternatives no traumàtiques per als Barcelona ment fos declarat improcedent i treballadors i les treballadores, la lempresa no readmetés el com- Direcció de lempresa presentavaL a Direcció de Transports pany es cridaria a la mobilització un ERO a principis de juliol, que Metropolitans de Barcelo- de tota la plantilla. El judici estava inicialment afectava17 persones na, en combinació amb els previst pel 14 de setembre. (11 dIscomar i sis de Talleres Portoseus sindicats, sol aprofitar els pe- Per altra banda, han continuat Pi SL, empresa del mateix grup,ríodes de vacances per dur enda- les agressions als conductors, Contenemar), buscant lempresavant els seus objectius en matèria aquest estiu hem estat atacats amb lèpoca destiu per a una menor re-laboral. Aquest estiu passat, no ha seients de bicicletes, barres, cros- sistència social als seus plans. Perestat diferent quant a estratègia ses, esprais... Malgrat la deixadesa això, la CGT inicia un procés deempresarial però sí ho ha estat dalguns delegats dels sindicats que lluita contra aquesta agressió alsquant a la resposta que shan trobat sustenten linoperant president del treballadors i les treballadores.per part dels treballadors i les tre- Comitè, tots els atacs han tingut Amb els mínims terminis legals,balladores. resposta; el nostre objectiu ha estat la Direcció General de Treball (del i és que ningú es quedi desemparat PP), basant-se en un informe favo-L’acord davant una agressió. rable de linspector de treball (fun- Tots aquests temes i molts més: cionari amb antecedents dactua-Al juliol, es feia públic lacord tri- convocatòries "arreglades" per cions anteriors favorables a ladent sindical (SIT, UGT i CCOO) la seva opinió. autoritzar lexecució de les san- ocupar places de nova creació, mateixa empresa) desestima lEROamb l’empresa, conseqüència de També al juliol, lempresa comu- cions imposades per la Direcció de contractes il·legals amb descans en a Talleres Porto Pi i dicta resoluciólúltim Conveni acordat entre ells, nicava les primeres sancions per Transports Municipals de Barcelo- laborable, falta de normativa per favorable a lERO a Iscomar, ambpel qual als comandaments, a canvi agafar dies de permisos no retri- na (TMB), de tota manera tot és entrar a treballar a TMB, incompli- data 31 dagost, possibilitant laco-duna nova venda de drets, els do- buïts, el que va provocar que, da- possible pel que caldrà estar pen- ment de la normativa descollida en miadament de 8 persones (amb lanaven uns nous plusos econòmics. vant el passotisme del trident sindi- dents de la seva decisió. el Bus Turístic, privatització dissi- resta, lempresa, en una altra de lesLluny daconseguir el seu objectiu, cal (SIT, UGT, CCOO), s’hagués Aquest estiu, també sens va in- mulada a favor de Sarbus i del nou seves actuacions presumptamentaquest acord -que serà dut als Tri- de convocar vaga per impedir que formar que havien acomiadat José tramvia, etc. estan sent combatuts il·legals, ha pactat baixes voluntà-bunals- ha creat més desigualtat sa- es duguessin a efecte. Un objectiu Cerón. Després vam saber que el des de la CGT amb lúnic objectiu ries durant el "període de consul-larial, augment de la discriminació que es va aconseguir amb lacord veritable motiu de lacomiadament de millorar les condicions laborals tes"). Cal recordar que la Direccióentre col·lectius i molt malestar, de desconvocatòria de vaga que va havia estat que Cerón havia publi- dels treballadors i les treballadores, d’Iscomar manté estrets vinclesfins i tot entre els mateixos coman- deixar pendents les sancions fins cat una carta crítica amb les mane- assegurant alhora el futur públic de amb el PP, a nivell de premis hono-daments, que estaven esperant amb que es pronunciï la Comissió Pari- res de fer de la Direcció de la nos- la nostra empresa. De la Direcció rífics, renegociació dun deute queganes que se celebrés lassemblea tària (trident-empresa). S’espera tra empresa. CGT va dur el tema al de TMB depèn que tinguem o no el 31 de desembre de lany passatque sels va anunciar per donar allí que des del trident no satreveixin a Comitè dEmpresa i aquest va una tardor calenta. ascendia a sis milions deuros amb lAutoritat Portuària, i altres etcète- res, sense oblidar detalls com que el cap de personal del Grup Isco-Vaga al diari ‘La Vanguardia’ contra el procés de trencament mar a Palma, Francisco Rotger, ésde lempresa i la possibilitat d’externalitzar la rotativa vocal del PP en lentitat menor (Ajuntament) de Palmanyola, urba- nització propera a la capital balear. Col·lectiu Catalunya i Secció va fer públic l’11 de juliol, que es- expressades pel Comitè de Vaga i vaga, el jutjat 14 de Barcelona va El 4 de setembre, van donar la Sindical CGT La Vanguardia cindeix l’activitat d’impressió de la apel·lant a la solidaritat amb els fer pública una sentència en què es carta dacomiadament als 8 treba- redacció, acaba amb el conveni ac- treballadors i treballadores en vaga condemnava lempresa editora de lladors afectats per lERO dIsco-D avant el procés de trencament de l’empresa que ha impulsatla direcció del periòdic “La Van- tual de “La Vanguardia” i no amaga en cap moment que la nova empresa ha de reduir els costos la- de “La Vanguardia”. Els efectes de la vaga es van notar en el periòdic, tot i el silenci “La Vanguardia” a indemnitzar amb cent euros cadascun dels 120 treballadors que amb el suport de mar. Però la sorpresa va ser que, encara que la DGT va desestimar lERO de Talleres Porto Pi (onguardia”, el Comitè d’Empresa va borals per obtenir majors beneficis de lempresa de cara als lectors, la Confederació General del Tre- lempresa pretenia acomiadar-neconvocar una vaga de 13 dies a i poder aplicar un expedient de re- sortint amb menys pàgines i amb ball van demandar el rotatiu per sis, però va arribar a acord ambpartir del 7 de setembre (els dies 7, gulació, que actualment com a “La labsència de diverses seccions, vulneració del dret fonamental de cinc afectats), li van lliurar carta8, 9, 11, 14, 15, 16, 21, 22, 23, 28, Vanguardia” no pot fer. anuncis, columnes dopinió,... i re- vaga. dacomiadament per causes orga-29 i 30 de setembre) contra les in- -Considerar que “La Vanguar- duint la tirada imprimint el diari en Els fets es remunten a la vaga nitzatives (amb indemnització detencions de lempresa dexternalit- dia” pot liderar qualsevol projecte rotatives alienes. Per altra banda, convocada pel Comitè dEmpresa 20 dies) també al treballador quezar la rotativa del diari i de subro- periodístic, mantenint la unitat de des del Comitè de Vaga es va de- els dies 1 i 2 del passat mes de des- shavia salvat de la crema. Es basengar el personal del taller l’empresa i la viabilitat del projec- nunciar que durant els actes institu- embre, realitzada com la dara per en el fet que com linforme de lins-dimpressió en una nova societat. te. És imprescindible, però, que cionals de celebració de l11 de se- rebutjar el projecte de subrogar el pector era favorable a lERO, ellsAquestes són les valoracions que tots els treballadors i treballadores tembre els Mossos dEsquadra van personal del taller dimpressió en l’apliquen, encara que contradiguivan portar a les seccions sindicals quedin regits pel mateix conveni i impedir lentrada al Parc de la Ciu- una nova societat, vaga que els di- el que va desestimar la DGT.de CGT, USOC, SPC i la Comissió que en cap cas es produeixi cap tadella de Barcelona a un grup de rectius del diari van intentar carre- Totes les accions que CGT had’afectats La Vanguardia a donar empitjorament de les seves condi- treballadors de “La Vanguardia” gar-se enviant ledició a imprimir desenvolupat en contra de lEROsuport a la vaga: cions laborals, ja sigui des del punt que, amb pancartes i samarretes en rotatives externes a lempresa. han estat acordades per la plantilla - L’objectiu de subrogar el per- de vista salarial, de temps de tre- reivindicatives, intentava entrar pa- Ara, davant daquesta nova vaga, en assemblea. Aquesta oposiciósonal dedicat a les tasques d’im- ball, torns i serveis que ofereix ac- cíficament en aquest recinte. Per el diari torna a reincidir en els continuarà, no descartant-se cappressió no respon a pèrdues objec- tualment l’empresa. aquest motiu, van presentar una comportaments que ara han estat possibilitat, a més desgotar totestives, sinó a la voluntat de dividir Per les raons esmentades, des de denúncia davant el jutjat de guàr- condemnats per la resolució judi- les vies de recurs possible. En defi-els treballadors i posteriorment re- CGT es va expressar el suport a la dia contra els agents dels Mossos cial que reconeix la preeminència nitiva, estem davant una novaduir els costos laborals. Així ho de- convocatòria de vaga, assumint que no els van deixar passar. del dret de vaga. Però els treballa- agressió als drets dels treballadors imostra el projecte que l’empresa com a pròpies les reivindicacions Coincidint amb aquesta nova dors no s’arruguen. les treballadores.Catalunya. Octubre de 2006 11
    • TREBALL-ECONOMIA OPINIÓ: Preocupació a Renfe pel personal de manteniment de regionals Nou curs, massa SFF-CGT 50% del manteniment sota fórmu- precipitació les com les societats anònimes, El Consell dAdministració de lO- apostant perquè el manteniment es perador públic ferroviari Renfe- realitzi en les dependències de Operadora, va adjudicar, a final de Renfe per personal dels seus ta- juliol, la fabricació i manteniment llers, allí on existeixen recursos hu- de 50 trens dièsel de canvi dample mans per plantar cara a aquests i 57 unitats elèctriques a lempresa manteniments de forma íntegra. CAF per un import de 588,2 mi- En làrea de material de mitjana lions deuros més el cost del mante- distància autopropulsat dièsel i niment, 368,4 milions deuros per elèctric, els 107 nous vehicles un període de 14 anys, sumant en substituiran les velles Unitats de total 956,6 milions deuros. A CGT Regionals, que són reparades en la li preocupa especialment les reper- seva totalitat per 500 treballadors cussions negatives en locupació de Renfe que veuen perillar part de dels tallers de Renfe que això pro- les seves càrregues de treball. vocarà. En lactualitat, làrea de fabrica- En làrea de mitjana distància ció i manteniment Integria de lem- (abans regionals) el material, en la presa Renfe-Operadora compta seva majoria automotors, el 80% amb una plantilla de 3.922 opera- dels trens tenen més de 20 anys i ris, dels quals està previst que es alguns arriben als 30 anys de ser- prejubilin 443 fins al 2009, data de vei. Però el que a CGT preocupa finalització de lactual Expedient especialment és que amb els con- de Regulació de lEmpresa. Des del tractes de fabricació, on es dóna SFF-CGT, es rebutja la política de participació de fins al 20% en la fa- Renfe basada a crear empreses bricació i el 50% en el manteni- mixtes per subcontractar lactivitat ment al personal de làrea de Fabri- del manteniment i fomentar la pre- cació i Manteniment Integria, es carietat en locupació. Així ha oco- concedeixi el manteniment de tot rregut amb Nertus SA (Siemens- aquest material per 14 anys al fa- Renfe) i la que es troba en fase de bricant, el que tindrà repercussions negociació Actren SA (CAF- Secció Sindical d’Ensenyament En lexecució dobres damplia- A tot això cal afegir la manca de molt negatives en locupació dels Renfe) en les quals loperador pú- de la CGT de Ponent ció i reforma caldria fer planteja- criteri en els concerts educatius tallers de Renfe, que ara es dedi- blic ferroviari aporta el 49% del ca- ments realistes, fixar millor els ter- que ha portat a fer descoles amb quen a reparar en la seva totalitat pital i suposen la creacióH a començat un nou curs i minis de les obres i, si convé, com ideari extremista catòlic, segrega- els vehicles que seran substituïts dempreses “de manteniment de la Generalitat de Catalu- en el cas que es va manifestar a dor de nens i nenes, a ser concerta- per aquests nous automotors, que baix cost” en què la rendibilitat nya arrossega un proble- Cervera, endarrerir l’inici de les des, és a dir, pagades amb els di- ja de per si mateix, en ser nous, prima per sobre de la seguretat,ma organitzatiu que es manifesta classes, però començar amb unes ners de tothom, i permetent comportaran menys hores de man- comportant uns nivells de qualitat ien massa precipitació. Aquesta si- instal·lacions dignes i segures, evi- continuar amb la selecció de la- teniment i per tant menys mà do- seguretat inferiors als donats pelstuació sagreuja per laplicació dun tant la convivència dobres i alum- lumnat a través de quotes i paga- bra. tallers d’Integria-Renfe i que a mésPacte Nacional de lEducació sense nes. Potser sagrairia lantic inici de ments irregulars. Mentre moltes Respecte a la fabricació, ladju- suposen el desmantellament de laconsens i elaborat amb una baixa les classes el tradicional dia 15. escoles concertades tenen piscina dicació recull la participació d’In- seva àrea de manteniment i fabrica-participació efectiva de pares, Una precipitació que no es tra- coberta, moltes escoles públiques tegria Renfe en un percentatge ció Integria, per substituir locupa-mares, mestres i professors. dueix en la retirada dels nefastos no disposen ni de biblioteca. A màxim del 20%, en els tallers de ció estable i amb drets per ocupa- Massa precipitació en laplicació barracons, sempre provisionals, més, els equips directius van con- Renfe, que donada la seva minvada ció temporal sense drets.de mesures sensacionalistes i con- que en alguns casos, com els que vertint-se en gestors dun model plantilla es veurà en lobligació de La mateixa CAF es troba realit-tràries als plantejaments pedagò- llueix el Camp Escolar de Lleida, dempresa privada, enlloc de cà- subcontractar una part important zant el manteniment de l’AVEgics i laborals dun gran nombre de porten funcionant 10 anys. Això no rrecs electes en democràcia pel de la producció, tal com està suc- S/120 amb treballadors i treballa-mestres i professors, com lavança- és provisionalitat, és negligència. grup de professionals que repre- ceint en altres tallers de Renfe que dores contractats per mitja duna fi-ment de linici de curs al dia 12 o Massa precipitació en la gestió senta el claustre de professors. es troben realitzant fabricació de lial de lempresa constructora CAF,lampliació horària no lectiva, la fa- del personal, que porta a repetir Aquesta precipitació excessiva material AVE, com Màlaga (pro- denominada Sermanfer, amb lob-mosa “sisena hora”, que no donen any rere any el mal tràngol, i el la- repercuteix negativament en els jecte Talgo, Bombardier) o Valla- jecte devitar aplicar-los el Conveniresposta a la tan menystinguda mentable espectacle, dels nomena- autèntics protagonistes de lEduca- dolid (projecte Siemems, CAF). La de lempresa i poder aplicar-los elconciliació de la vida laboral i fa- ments dagost, anunciant amb ció: els nens i les nenes. La Secció participació de làrea de fabricació i Conveni del Metall, amb unes con-miliar, que no pot anar lligada a només un dia dantelació la desti- Sindical dEducació de la CGT de manteniment Integria en un 50% dicions inferiors. Així mateix, elslampliació de lhorari escolar sinó nació de milers de mestres que Ponent demana esperit crític i res- en el manteniment daquests nous contractes dels 28 treballadors quea laplicació de mesures laborals i shan dincorporar el dia 1 de se- ponsabilitat a tots els implicats en vehicles, suposa una amenaça per operen en aquests vehicles AVEsocials duna major envergadura, tembre al seu lloc de treball. És lEducació, a tothom, a tota la so- als llocs de treball dels seus opera- són temporals en la seva majoria.com les reduccions de jornada per lògic que quedin per cobrir moltes cietat. LEducació ha de començar ris dintre de loperador públic fe- Des del Sindicat Federal Ferro-cura dels fills o les ajudes econò- vacants despecial dificultat com a rebre un tractament molt més se- rroviari, ja que les fórmules que viari de la Confederació Generalmiques a les famílies, de les que ni les mitges jornades en zones de riós per part dels polítics de torn, sestan implantant comporten la del Treball, s’aposta per l’ingrés desen parla ni sen vol parlar. El que muntanya, els llocs itinerants o evitant fer promeses i propostes creació de societats anònimes amb mà dobra especialitzada en làrearealment saconsegueix amb amb requisits dalgunes especiali- electoralistes que no responen a les els fabricants amb capital compar- de manteniment i fabricació Inte-aquestes mesures, contràries als tats. A més a més, lanomenat “pre- necessitats reals de les escoles i els tit al 49 i 51 %, on es precaritza lo- gria de Renfe que possibiliti plan-plantejaments generals del profes- acord” amb els interins que porten instituts catalans. Els mestres i pro- cupació, que deixa destar vincula- tar cara a les càrregues de treballsorat i que repercuteixen molt ne- més anys treballant no ha donat fessors hem dimplicar-nos de ple. da al Conveni de les empreses i que comporten la incorporació degativament en lorganització i co- uns bons resultats i, després de les Aquesta tardor hi haurà eleccions passa a dependre dels convenis del nou material ferroviari, atès que enrrecte funcionament de les escoles massives convocatòries doposi- sindicals i tenim lobligació moral Sector del Metall, amb condicions 20 anys tan sols shan incorporat 39i instituts, en els que la coordinació cions, sestà constatant que molts de denunciar la manca de criteri de molt per sota dels pactes amb treballadors a aquesta activitat in-de les noves plantilles es fa dallò daquests treballadors continuen lAdministració, en decisions aquestes empreses constructores o dustrial, que es troba en ple procésmés difícil, és perdre un horari uni- amb la seva situació precària i de- massa importants com per confiar- amb la mateixa Renfe. de reconversió encaminada cap a laforme dels mestres que permetia terna temporalitat, intolerable a les a lorientació política del go- Per això, el SFF-CGT veu com seva privatització progressiva,trobar molts moments de coordina- qualsevol empresa, no valorant-los vern de torn, i reivindicar els nos- una amenaça per a locupació de comptant en lactualitat amb 3.922ció i dedicació a les famílies, que a adequadament, en laccés a la fun- tres drets com a treballadors des de làrea de fabricació i manteniment operaris en tot lEstat, amb una mit-partir daquest curs seran difícil- ció pública, la labor docent duta a la base, de forma assembleària i Integria de Renfe, la cessió del jana dedat de 48 anys.ment retrobables. terme durant anys i anys. sense vinculació a partits polítics.12 Catalunya. Octubre de 2006
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mes‘Menys havaneres i més rock’ Xavi Roijals recordat amb una manifestació dho- menatge aquest 15 dagost passat). om ja va sent costum, aquest De fet, el districte ha fet els possiblesC estiu shan celebrat la major part de les Festes Majors delspobles i ciutats del Principat de Cata- per negar els permisos de celebració daquestes festes amb lexcusa de la prevenció dels incidents, negant es-lunya. En molts casos, paral·lelament pais, obligant a traslladar-se a entitatsa aquestes celebracions "oficials", històriques com la Coordinadora Po-shan celebrat les anomenades festes pular de Festes des de la plaça del"alternatives", amb tot dactivitats festi- Diamant cap a la plaça del Poble Ro-ves i reivindicatives, culturals, celebra- maní, etc. Per més inri, els incidentscions i polítiques. Molt sovint els actes que hi ha hagut aquest any han estatdaquestes festes tenen un nivell de ocasionats per joves "normals" en pla-participació envejable i comparable al ces i carrers que no tenien res a veurede les festes majors "oficials". En amb les festes majors alternativesalgun cas fins i tot superior. Seria el (que han respectat escrupulosamentcas de recordar el famós concert del els horaris de plegar, per exemple); igrup Ojos de Brujo durant les Festes han tingut més relació amb el consumAlternatives de Gràcia de lany 2004, dalcohol excessiu i amb el no respec-que va ser un dels actes amb més tar els horaris de plegar i netejar ca-participació de tota la Festa Major de rrers i places que amb qualsevol moti-Gràcia (que no és poca cosa). vació política de cap mena. Males Com a conseqüència de la prolife- llengües ironitzen sobre el grau de ca-ració i creixement daquestes festes, sualitat del comportament respectuósno es poden establir uns trets clara- i tranquil de les forces de seguretatment diferenciadors respecte a les al- municipals aquest any a lhora de trac-tres, a les oficials. Un seria la manca tar aquests problemes i el fet que agairebé absoluta de subvencions per començaments de setembre el res-part dinstitucions i organismes ofi- ponsable daquestes forces fos ascen-cials, una altra característica seria dit per sorpresa a la màxima respon-com la seva programació recull sovint sabilitat municipal...activitats amb un clar caràcter polític i El cas de les Festes Majors Alter-reivindicatiu, o bé activitats festives natives de Sants ha estat un pèl dife-marginades per les comissions de rent aquest any... Malgrat que shaviafestes oficials. Un exemple curiós aconseguit que el districte de Sant-seria la pintada que hi havia fa anys a Montjuïc acordés que per tal de preve-Montbau: "Menys havaneres i més nir incidents no hi hagués presènciarock", recollint cert descontent entre el policial al recinte de les festes, elsjovent del barri per labsència gairebé Mossos dEsquadra van detenir duesabsoluta de rock a les festes majors persones membres de lorganització...mentre que dhavaneres sempre nhi de les festes, acusant-les finalment dehavia. "resistència i desobediència als I és que les festes majors alternati- agents de lautoritat, deslluïment deves ja tenen un cert bagatge pel qual béns immobles privats i amenaces"ja es podria parlar fins i tot de tradició, (textualment del butlletí "Contra-Infos"potser no tanta com la de les havane- número 428). Al seu torn, un dels de-res, però potser comparable a la de la tinguts denuncià lesions i contusionscelebració dels correfocs, popularit- per les quals va ser atès a un hospitalzats a partir dels anys setanta i sobre- un cop alliberat, amb el seu correspo-tot als vuitanta. I si no, com podríem nent parte mèdic. Mentre que laltreanomenar el cas de les Festes Alter- detingut presentà una denúncia pernatives del barri de Gràcia de Barcelo- fals testimoni contra un dels mossosna, amb disset edicions consecutives que el va detenir, al·legant que ell mai(o el cas de Sants, que "només" en no va proferir cap amenaça contra elsporta dotze). Per tant, estem al davant Mossos tal i com lagent va fer constardun fenomen que sha mantingut al a latestat. En aquests moments, la viallarg del temps, i que sha anat este- judicial, malauradament tan habitualnent pel territori. No sempre sense in- últimament contra els moviments so-cidents, i no sempre amb comprensió cials, continua el seu curs, la causa ju-per part dels veïns i/o amb sintonia dicial per fals testimoni i la denúnciaamb els organitzadors de les festes dels mossos contra els organitzadorsmajors "oficials". Recordem els inci- han estat acumulades i es dirimiran adents que es van patir fa uns anys du- la mateixa sentència; mentre que larant les festes majors del barri de denúncia per presumptes agressionsProsperitat de Barcelona, quan el re- contra els Mossos ha estat apartada igidor Santiburcio va desallotjar manu es veurà en un procediment judicialmilitari les tradicionals celebracions paral·lel.alternatives organitzades per la Penya Veurem com evolucionen en el futurLos Pesaos" barri de Gràcia de Barcelona daquest ment, forces de seguretat, etc. Tots ni de lluny tan greus com els danys aquestes festes majors "alternatives", Aquestes celebracions sovint no any, en què tothom ha dit la seva, en- prevenint contra la celebració da- anteriors (recordem el cas den que de moment sí és veritat que estanestan exemptes de polèmiques. Com titats organitzadores, federació de ca- questes festes i contra els "provables" Roger, jove company assassinat per complementant els buits de les cele-seria el cas de les Festes Majors del rrers "oficial", administracions, ajunta- incidents que finalment no han estat elements neonazis ara farà dos anys i bracions oficials.Catalunya. Setembre de 2006 13
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES Cronologia > EL MOVIMENT > DELS MOVIMENTS COMUNICAT DE LA CGT DE ES VA CONSTITUIR EL 24 CATALUNYA DAVANT L11 DE D’AGOST A VANDELLÒS SETEMBRE DEL 2006 Coordinadora Aquest onze, contra la possible estrenyem els instal·lació dun llaços de les lluites magatzem nuclear al Camp o a les Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgtatalunya.cat - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació als web de CGT: www.cgtcatalunya.cat www.cgt.es www.rojoynegro.info Terres de l’Ebre Col·lectiu Catalunya FINS AL 15 DE tal per tal de curar-se lesions al braç i dell, havent de ser ingressat a lHospi- Anna Birulés, es dificultà lentrada de DIUMENGE 10 DE SETEMBRE A LLEIDA, es convoca un acte contra SETEMBRE contusions al cap, quedant imputats tal Parc Taulí de la ciutat. (CI) representants dels estudiants (que la conversió del Roser, on foren ente- El passat 24 d’agost de 2006, va tenir tots dos nois pel delicte damenaces foren identificats) i es carregà contra rrats els defensors de la ciutat, en un lloc a Vandellòs una trobada d’entitats M contra els Mossos dEsquadra. (CI) DIUMENGE 3 DE SETEMBRE els manifestants concentrats contra la parador nacional. Tensió per la presèn- ciutadanes, grups ecologistes, organit- "Paraules per la Pau", concentració al visita de la ministra. Ara, els joves són cia policial. zacions polítiques i persones contrà- DIVENDRES 25 DAGOST port de Tarragona, com cada primer acusats de delictes tals com "desor- ries a la possible instal·lació del Magat- CONCENTRACIÓ AL PORT DE TA- diumenge de mes, contra la presència dres públics" i "atemptats a lautoritat". DIMARTS 12 DE SETEMBRE zem Temporal Centralitzat (MTC) de RRAGONA, convocada per la Coordi- de vaixells militars al port. En aquest (CI) Residus Radioactius d’Alta Activitat, nadora Tarragona Patrimoni de la Pau, cas, es realitzen una sèrie dAccions OBERTS I BUIDATS ELS LOCALS que va suposar la constitució d’una co- contra la presència dun vaixell militar Mínimes Brossianes, utilitzant la inspi- ATURAT EL DESALLOTJAMENT SINDICALS DE SAS ABRERA. Mem- ordinadora que aglutina tots el grups de la marina de guerra italiana, en ració de lobra del poeta Joan Brossa DEL CENTRE SOCIAL OCUPAT LA bres del Comitè dEmpresa de SAS a del territori de les àrees d’influència de Confederació General del Treball aquest cas un veler que les autoritats per criticar la política militarista de lau- IMPREMTA DE TERRASSA, amb una Abrera es van trobar amb els locals les centrals nuclears d’Ascó i Vande- (www.cgtcatalunya.cat) locals volen fer passar un vaixell des- toritat municipal i la guerra a lOrient concentració que aplegà unes 70 per- "QUI ESTIMA LA TERRA NO LA sindicals oberts i buits, desapareixent llòs, així com grups ecologistes de di- barjo. Pròxim. sones. (CI) DESTRUEIX". Manifestació contra el ordinadors, taules, cadires i diversa do- versos àmbits d’actuació. Aquest onze de setembre són molts els projecte durbanització Pla Parcial cumentació sindical. Es dóna la cir- Les organitzacions participants a la llaços que ens estrenyen, llaços que CONCENTRACIÓ A LA RAMBLA DE DILLUNS 4 DE SETEMBRE DIVENDRES 8 DE SETEMBRE Muntanyans II des de la plaça Mossèn cumstància que aquest estrany robato- trobada van ser Ecologistes en Acció tenen noms com acomiadament, deslo- POLICIA". Manifestació al vespre al CANALETES DE BARCELONA per Boronat fins a la plaça de la Vila de To- ri es produeix enmig de les ACABA LA FESTA MAJOR POPU- de Catalunya, Greenpeace, Gepec, LEs- calització, precarietat, repressió, fronte- barri de Gràcia, convocada per la Co- recordar les deportacions dAtenco i la CONCENTRACIÓ A LES PORTES rredembarra. Convocada per diverses negociacions pel trasllat dels locals LAR DE CAPELLADES després d’un curçó, Grup de Científics i Tècnics per res per a les persones i lliure circulació ordinadora Antirepressiva i lAssem- repressió a Chiapas i a Oaxaca DE LAJUNTAMENT DE BARCELO- entitats tarragonines entre les quals la sindicals. (CI) apretat programa de concerts i altres un futur no nuclear, Plataforma per la per al capital, persecució sindical, impe- blea de Joves de Gràcia, que aplega- (Mèxic). NA durant la pressa de possessió del CGT, amb la participació dunes cinc- activitats a la zona de Barraques de la Defensa del Territori de Vandellòs i l’- ralisme, retallades dels pedaços que ren unes 150 persones. (CI) nou alcalde Jordi Hereu per denunciar centes persones. La manifestació és localitat. Hospitalet de l’Infant, Plataforma per la ens queden de llibertat com a individus DIMECRES 16 DAGOST DISSABTE 26 DAGOST els interrogants del 4F (una quarante- festiva però amb lemes contundents Defensa del Patrimoni Natural del Prio- i com a col·lectivitat, manca d’autoges- LASSEMBLEA DE FESTES ALTER- DIUMENGE 20 DAGOST na de persones denuncien lempreso- que es criden contra l’especulació i qui rat, així com ciutadans i ciutadanes de tió personal i col·lectiva... llaços que NATIVES del barri de Gràcia de Barce- FINALITZEN LES FESTES DE GRÀ- ACCIÓ DE DIVULGACIÓ DELS PRO- nament des de fa 7 mesos de Rodrigo, se n’enriqueix. DIJOUS 14 DE SETEMBRE diversos pobles del territori, com Tivis- ens han barrat el pas i contra els que lona -amb presència a les festes del CIA i les diferents activitats alternatives BLEMES DE LEMPORDÀ. Membres Àlex i Juan). Els manifestants denun- sa, Móra la Nova, Flix, l’Hospitalet de hem hagut de resistir, patir i lluitar. barri des de fa 17 edicions-, convocà realitzades a la plaça del Poble Roma- de Salvem lEmpordà es van despenjar cien que la marxa sobtada de Joan DURANT EL CAP DE SETMANA, COMENÇA A BARCELONA LA PRI- L’Infant, Vandellòs... A nivell laboral les lluites que hem un cercavila per tal docupar temporal- ní, al carrer de Sant Pere Màrtir, al ca- del campanar de lesglésia de Sant Clos deixa oberts interrogants no re- LASSOCIACIÓ CIUTADANA SOS MERA EDICIÓ del "Festival de Vídeo Un cop posat de manifest la preocu- tingut han estat molt dures però la dig- ment un espai per a la realització de rrer del Congost, al carrer de Ramón y Pere de Figueres amb un espectacular solts sobre què va passar realment al LLORET ha penjat diverses pancartes Transmaricabollo". pació per la possibilitat que el Magat- nitat de la nostra gent a Valeo, la Seat, les festes. 300 persones recorregueren Cajal i al solar buit ocupat per lAssem- ràpel de 40 metres, desplegant una carrer de Sant Pere Més Baix de Bar- a la localitat contra un nou projecte ur- zem Temporal Centralitzat (MTC) de re- Braun i a d’altres empreses que han so- el barri, amenitzats per la companyia blea de Festes Alternatives. Curiosa- pancarta. Lobjectiu de lacció era per celona la matinada del 4 de febrer. (CI) banístic que amenaça una àrea natural DIVENDRES 15 DE SETEMBRE sidus radioactius s’ubiqui a les fert acomiadaments, expedients de re- Electro-tuna.(CI) ment, malgrat les amenaces mediàti- una banda informar als visitants de la propera. (CI) comarques del sud de Catalunya, pels gulació i repressió sindical ens omple ques i polítiques, els incidents que han comarca de lexistència de conflictes ELS JOVES DETINGUTS EL PAS- XERRADA SOBRE QUÈ ESTÀ PAS- PRIMERA EDICIÓ DE LES "BARRA- riscos per la població, el medi ambient i d’orgull. DIJOUS 17 DAGOST ocorregut a les festes no han estat en ambientals i territorials importants, i SAT 24 DAGOST a les Festes Alter- DILLUNS 11 DE SETEMBRE SANT AMB EL DELTA DEL LLO- QUES" DURANT LES FESTES DE per la hipoteca pel desenvolupament En l’àmbit social, la lluita de Laura aquests espais ni a les activitats "alter- reivindicar la millora del Pla Director natives de Sants presenten al seu torn BREGAT i altres agressions mediam- TARRAGONA, amb la participació de del territori que comportaria la creació Riera, de Pedro Álvarez, dels companys natives". (CI) Territorial de lEmpordà. (CI) denúncia contra els mossos desqua- COMENCEN LES ONZENES FES- bientals a Catalunya, a l’Estand CGT, Tarragona Patrimoni de la Pau, d’un emplaçament d’aquestes caracte- i companyes de la CGT que participen dra per agressions i fals testimoni. (IU) TES ALTERNATIVES DE VILADE- Sociocultural de les Festes de Bellvit- Endavant, el Casal Sageta de Foc, rístiques, i pel fet que no es plantegi en la defensa dels drets de les perso- DILLUNS 21 DAGOST DIUMENGE 28 DAGOST CANS. Durant tres dies, es desenvolu- ge. agrupaments escoltes, Endavant i As- prèviament un calendari de tancament nes immigrades, contra el desallotja- VANDELLÒS II TANCA DESPRÉS LA POLICIA NACIONAL EXPLICA pen diverses activitats al recinte firal de semblea de Joves. Per segons cop, de les centrals nuclears, es van prendre ment del CSO Can Vies, per la recupera- SINICIEN LES FESTES convocades DE CINC AVARIES. La central nuclear LAGRESSIÓ PATIDA PEL JOVE la ciutat, amb xerradres, concerts de FINALMENT, DENEGUEN L’ÚLTIMA però per primeamb intenció de conti- una sèrie d’acords: ció de la memòria històrica i en tantes per lAssemblea de Festes Alternatives romandrà tancada fins el 26 de setem- DORIGEN GAMBIÀ a Sabadell, rock, bingo antirepressiu i oregó alter- APEL·LACIÓ possible en el cas contra nuar, Tarragona té per la seva Festa -constitució d’una coordinadora que d’altres lluites ens reafirmen en la utili- del barri de Sants de Barcelona a la bre per realitzar-hi tasques de mante- sense confirmar que el mòbil de la- natiu. la policia del pont dAubonne, quedant Major un espai gestionat per col·lectius aglutini tots el grups del territori de les tat de l’anarcosindicalisme com a eina plaça Osca, en la seva dotzena edició. niment i inspeccionar els tubs dels ge- gressió fos racista. Lalcalde, Manuel per tant impunes els fets ocorreguts anticapitalistes amb un esperit reivindi- àrees d’influència de les centrals nucle- de transformació social. (CI) neradors que van causar lavaria. (CI) Bustos, també ha negat el caràcter ra- LA SECRETÀRIA GENERAL DE durant les protestes durant la cimera catiu i amb la intenció d’autogestionar- ars d’Ascó i Vandellòs, així com grups I de la mateixa manera, en l’àmbit na- cista de lagressió i parla de "festa de la CGT CATALUNYA, MERCHE SÁN- del G8 del 2003 a Evian. Recordem se. ecologistes de diversos àmbits d’actua- cional no hem dubtat a l’hora d’oposar IDENTIFICACIONS CONTRA JOVES DIMARTS 29 DAGOST convivència". (CI) CHEZ, interposa una demanda judicial que dos joves veïns de Barcelona van ció, resistències a l’imperialisme i l’estatis- CONCENTRACIÓ A LESTÀTUA DE GIRONA I SALT mentre estaven contra Pepe Álvarez (secretari general patir el tall de la corda don estaven TESTIMONIS DIRECTES DE LÈPO- -realitzar una intensa tasca d’infor- me a Xiapes, al Sàhara, a Catalunya i DELS DESPULLATS de la Rambla tapant pintades feixistes. (CI) DESALLOTJAMENT SORPRESA AL DIMARTS 5 DE SETEMBRE de la UGT catalana) per injúries contra penjats tallant el trànsit per un pont du- CA PUBLIQUEN UN MANIFEST de- mació a la població sobre els perjudicis arreu on hi ha persones que lluiten no Nova de Tarragona, per Palestina i el BARRI DE VALLCARCA de Barcelo- la CGT i contra la mateixa Merche rant les citades protestes, patint un nunciant la pel·lícula "sobre" Salvador mediambientals, socials i econòmics per a crear noves fronteres ni estats Líban i contra la intervenció israeliana. DIJOUS 24 DAGOST na dun habitatge reocupat feia quatre UNS OBRERS ENTREN EN UNA Sánchez. Es realitza una concentració dels joves una caiguda de 23 metres Puig Antich, "Salvador"; presentant-lo que comportaria la instal·lació en el te- sinó per assolir el respecte a totes les ES CONSTITUEIX A VANDELLÒS mesos, a lavinguda República Argenti- CASA OCUPADA DEL BARRI DEL urgent de suport a les portes del Jutjat "CAP ESTAT ENS FARÀ LLIURES". que lesions irreversibles a un peu i a la durant una preestrena de la pel·lícula rritori d’un Magatzem Centralitzat de cultures, pobles i identitats mitjançant DIVENDRES 18 DAGOST UNA COORDINADORA contra la ubi- na. El col·lectiu okupa va convocar una CLOT de Barcelona aprofitant labsèn- de Primera Instància de Barcelona. BLOC NEGRE a la manifestació del columna vertebral. Els policies queden celebrada a Ullà. Els actes i els articles Residus Radioactius d’Alta Activitat, l’autogestió col·lectiva i la solidaritat in- ACCIÓ DELS TREBALLADORS EN cació del Magatzem Temporal Centra- concentració el mateix dimarts a lesta- cia de les persones que hi viuen, però vespre de la Diada a Barcelona. Al ma- absolts perquè, segons el jutge, es van posicionant-se contra el film seran -cercar suports i complicitats entre ternacionalista. VAGA DE MERCADONA, tancant-se litzat (MTC) de residus radioactius a ció de metro del barri. (CI) surten en interessar-se uns veïns pel DESALLOTJADA AMB UN AMPLI teix temps, la CNT aplegà unes 150 posar nerviosos davant la transcendè- constants en aquestes setmanes. En diversos agents i entitats del territori: Perquè nosaltres també som un llaç, i en una gàbia de grans dimensions da- les comarques del sud de Catalunya. cas. El mateix dia, satura temporal- DISPOSITIU DE POLICIA MUNICI- persones a la seva manifestació contra nia de l’acció pacífica i no sabien com aquest “Catalunya”, es recullen alguns ajuntaments, consells comarcals, par- volem teixir-ne més, aquest onze fem vant del supermercat de la cadena si- Aquesta coordinadora està constituïda VINT PERSONES ES CONCENTREN ment el desallotjament de La Rossen- PAL, Mossos dEsquadra, bombers i el terrorisme patronal a la plaça Uni- actuar pelr que van decidir tallar la d’aquests pronunciaments, des de di- tits polítics, altres grups socials, sec- una crida a teixir una xarxa de resistèn- tuat a lavinguda de Roma de Barcelo- per diverses entitats ecologistes i am- CONTRA LA REPRESSIÓ A MÈXIC da, casa ocupada al barri de Sants de treballadors de la neteja, lacampada versitat de la ciutat. Al matí, esbronca- corda que subjectava els cossos dels versos punts de vista. (CI) tors empresarials, sindicats, sector cia amb totes aquelles organitzacions i na. (CI) bientalistes de tot el Principat. (CI) davant del Consolat Mexicà a Barcelo- Barcelona, ocupant el carrer i moblant- per la vivenda digna i contra el des- des contra els polítics que fan ofrenes activistes. (CI) agropecuari,... persones que lluiten, des de cada un na, penjant pancartes a les reixes del lo com si fos un pis com a forma de allotjament de La Rossenda, casa ocu- a l’estàtua de Rafael de Casanovas i a DURANT LA CELEBRACIÓ D"EL Després de la presentació pública de dels seus àmbits, per una transforma- DISSABTE 19 DAGOST LES FESTES CONVOCADES PER recinte, entregant un escrit i tallant el protesta, realitzant tot dactivitats al ca- pada del barri de Sants de Barcelona. l’acte institucional del passeig dels DIMECRES 13 DE SETEMBRE DIA DEL GRITO" (FESTA NACIONAL la Coordinadora realitzada a Reus el 20 ció social real, un canvi de les estructu- LASSEMBLEA DE FESTES ALTER- trànsit del passeig de la Bonanova du- rrer. (CI) (CI) Til·lers els Mossos d’Esquadra barren MEXICANA) a la plaça Reial de Barce- de setembre, es preparen diverses ac- res polítiques, econòmiques i socials ACTE CONTRA LESPECULACIÓ A NATIVES del barri de Sants de Barce- rant una estona. (CI) el pas a grups de treballadors i treba- PRESENTACIÓ DE DEMANDA PER lona, va penjar-se una pancarta de tuacions que es duran a terme en els que ens dugui a una societat justa i au- TORREDEMBARRA. LAssemblea de lona es traslladen a la plaça de Joan DIMECRES 6 DE SETEMBRE DISSABTE 9 DE SETEMBRE lladores que s’hi dirigien per protestar DRETS FONAMENTALS PER PART protesta contra la repressió a Atenco, propers mesos, per deixar clar que les togestionada, on la cultura pròpia sigui Joves del Baix Gaià ocupà de forma Peiró, amb un concert amb la presèn- DISSABTE 2 DE SETEMBRE per diversos conflictes laborls. (CI) DEL COMPANY MARTÍN FAZ al jutjat Oaxaca i Chiapas, i un grup de mexi- Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona un dret i la diversitat un orgull. simbòlica una casa abandonada al cia de la companyia Elèctrica Dharma. AGRESSIÓ NEONAZI A SABADELL. JUDICI PEL "CAS BIRULÉS" A GI- NOU CENTRE SOCIAL OCUPAT A A REUS, la Xarxa del Camp convoca social número 15 de Barcelona. Recor- cans partidaris de lesquerra mexicana no volen més instal·lacions d’aquest Estrenyem els llaços de les lluites: passeig Marítim de Torredembarra. Malgrat tot, es produeixen les deten- De matinada, és agredit greument un RONA, sis anys després dels fets. Du- CORNELLÀ DE LLOBREGAT. Es una manifestació pel dret a decidir i dem que aquest company ha patit una van protestar pel presumpte frau patit tipus. Més informació al web: autogestió, federalisme i suport mutu. cions de dos nois, un dels quals, un jove dorigen gambià per part de quin- rant la inauguració del curs universitari tracta dun edifici buit al carrer Verge de lautodeterminació, suport de la CGT i sanció de quatre mesos de suspensió en les darreres eleccions presiden- www.cementirinuclearno.tk "FESTES TRANQUIL·LES SENSE cop posat en llibertat va anar a lhospi- ze neonazis durant les festes de Saba- per part de la llavors ministra del PP Montserrat de la ciutat. (CI) presència destelades anarquistes. de feina i salari. cials. (CI)14 Catalunya. Octubre de 2006 Catalunya. Octubre de 2006 15
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CONVOCATÒRIES A MADRID, 7 I 8 D’OCTUBRE Hackmeeting 06, Convocatòria de la Trobada Estatal de Dones crida a la participació http://sindominio.net/hackm Sira del Río, Secretaria de la Dona eeting del Comitè Confederal de la CGT (sp-mujer@nodo50.org) l Hackmeeting prepara l’edi- Els pròxims dies 7 i 8 doctubre cele- brarem a Madrid les següents Trobades E ció del 2006, que tindrà lloc el 13, 14 i 15 d’octubre en el CSOA La Fibra, de Mataró. El de Dones de CGT, amb la finalitat de co- Hackmeeting pretén teixir, com ve ordinar el desenvolupament de les tas- sent habitual, una xarxa dactivitats ques a realitzar en els pròxims mesos. i trobades entorn al ‘hactivisme’, el Lorganització i continguts daquestes ciberespai, la telemàtica i les seves Trobades serà la següent: dimensions tecnopolítiques; en un cap de setmana alliberat en què es Dissabte 7 d’octubre manifesta el ‘ciborg’ de multituds -De 10 a 10.30 hores. Començament de que és el Hackmeeting (HM). El pri- les Trobades. Presentació dassistents i mer hackmeeting es va fer a Flo- repartiment de documentació. rència al 1998 i des de llavors shan -De 10.30 a 14.30h. Reunió en grups de anat repetint anualment a Itàlia (el treball sobre els temes que van ser de- web http://hackmeeting.org recull finits en la reunió celebrada el passat lúltim Hackmeeting celebrat a Itàlia dia 10 de juny: cures, negociació i enllaços a tots els anteriors). Al col·lectiva, violència i prostitució 2000 es va celebrar el primer hack- En aquests grups de treball es debatrà meeting hispanoparlant a Barcelo- el desenvolupament daquests temes na, el 2001 va ser a Leioa, el 2002 per fixar la forma de coordinació i de- a Madrid, el 2003 a Iruña, el 2004 a Dades que amenaça la privadesa poli cultural, la GPLv3.0 estarà sevol cas, per proposar un node terminar els objectius i terminis de les Sevilla i el 2005 a Menorca. en la xarxa i la llibertat dexpressió. prest entre nosaltres, i aquest any envieu un missatge amb l’encapça- tasques a escometre. Segons els convocants, és un Per si no fos poc, la directiva euro- seran tres els hackmeeting que lament "[nodo] nom_proposta" a Important: si des dels grups es pot en- event participatiu en què la dicoto- pea del copyright sha començat a sincronitzaran les seves emissions, aquestes dues adreces:hackmee- viar algun material, perquè totes les mia organitzador/assistent es di- implantar en tots els països mem- per reciclar la seva llibertat (Barce- ting@sindominio.net i participants en la Trobada en disposin lueix en la necessitat d’autogestio- bres, com laprovació de la nova lona, Xicago i Santiago de Xile). charlas@sindominio.net (per coor- per endavant, sagilitarien les reunions. nar la trobada col·lectivament. LPI (Llei de Propietat Intel·lectual) dinar els horaris de lacitivat-node). -De 14.30 a 16.30h. Menjar Entenen el Hackmeeting com una com un dels desastres que de més Per participar-hi Altres formes de participació a -De 16.30 a 20.30h. Posada en comú de xarxa dactivitats autogestionades a prop ens toca. I per si no fos poc part de la de nodes dactivitats les conclusions dels grups de treball, (tallers, xerrades, taules redones, encara, la implantació de DRMs ja Totes les propostes de nodes es (com aportar material, participar en valoració col·lectiva de les propostes exposicions, pòsters, etc.) que han és una realitat (el flux dinformació comenten a la llista de correu del les assemblees, coordinar activi- que es realitzin i elaboració dun pla ge- anomenat nodes. directament controlat per les grans Hackmeeting (hackmeeting@sin- tats, traduccions, etc.) són benvin- neral dactuació en els temes assenya- Aquest any, el Hackmeeting es corporacions, els ‘lobbies’ del copy- dominio.net), es recomana per gudes i necessàries. Lassemblea lats. desenvolupa en la constant lluita i right). Però no tot han estat notícies tant, que us subscriviu a la llista a del Hackmeeting es reuneix tele- recerca per alliberar espais dinter- dolentes. A la crida a lacció a favor http://listas.sindominio.net/mail- màticament i permanentment a la Diumenge 8 d’octubre canvi de coneixements, per recu- duna cultura lliure amb una cultura man/listinfo/hackmeeting per co- llista de correu [hackmeeting@sin- -De 10 a 11 hores. Situació de la Secre- perar un equilibri ecològic amb la lliure de lany passat, shan succeït mençar a participar en el node que dominio.net]. Podeu subscriure-us taria Confederal de la Dona: breu sínte- biosfera i la tecnosfera. Aquest any, més de 15 accions directes contra proposeu i veure el procés que se- a: http://listas.sindominio.net/mail- si d’aquesta; aportacions de cada sha aprovat la Llei de Retenció de els ‘lobbies’ del copyright i el mono- gueix la vostra proposta. En qual- man/listinfo/hackmeeting plaça, present o que hagi enviat escrit; i debat i alternatives. -D’11.30 a 14h. Campanya del 25 de No- > MAJÚSCULES SENSE ACCENTS · Enreixats · Manel Alarcó vembre. Les Trobades se celebraran en els lo- Horitzontals.- 1. 1789, 1848, querra de S. Allende l’11 de se- cals de CGT a Madrid, c/Alenza 13. 1871, 1917, 1936... 2. Una quarta tembre de 1973. 7. Ka talana o C. part del POUM. El cor de l’AIT. La Irlanda, eire que vol dir vent. Pos- SEAT fa pana pel mig. Dirigeixo la seeixes acaparant mirant el Nord. meva consciència de classe. 3. 8. L’econòmica és la gran assig- Ple Confederal Psucar del Tripartit. Esquerra natura pendent i mai no s’aprova Ordinari de la CGT Unida (l’alternativa a la plaça de pels femers com Wall Street. Bo braus). H sense ac. 4. Al pit, me- de salut o sant capat. 9. Un del Els dies 17, 18 i 19 de novembre de tall roig i negre. Vagi en metro cap sant, el de Colom, el millor: ferrat. 2006, tindrà lloc a Madrid un Ple Confe- el Sud. 5. Gos una mica capitalis- Dilapiden borratxos al Primer deral Ordinari de la CGT, amb el se- ta. Obsequi enverinat per enre- Món. Comença i acaba rondinar. güent ordre del dia: vessat. Comença i acaba anar- 10. Les cataractes ianquis ja no 1. Actualitat sindical i social. Valora- quia. 6. L’única vocal de Karl i són d’ara i aquí. Inversemblant mi- ció de tot allò que ha anat passant des també de Marx. Remata el capital. rant la Lluna. 11. N’hi ha més de lúltim congrés de la CGT. Parrac quasi lumpen. 7. Els fuma- d’un: utòpic, científic, llibertàri, 2. Compliment dacords. Límits entre ran els hereus de Castro? L’as- però el socialdemòcrata no ho el Pacte Confederal i lautonomia dels sassí ha perdut tres esses, una sembla pas. ens. per cada president de les Açores kin. Robespierre. Arrufi el nas tot ma- 3. Utilització de recursos organitza- (Iraq, Palestina, Àfrica!). 8. Faci la rejat de les mentides del G8. 4. tius: lliberacions i contractacions; sub- feina de l’esquàter cap a l’esque- Verticals.- 1. M. Bakunin ho era Obsolet el pp i no només aquest. SOLUCIONS: vencions; mecanismes de cobrament rra. Fas servir l’oïda també cap a de dalt a baix i els que venen La ciutat de la Setmana Tràgica de quotes i sobrequotes. l’esquerra. 9. Comença total i fina- sense papers ho fan des d’aquest mira la Lluna. 5. Déu de la casa 4. Elecció de les secretaries vacants litza absolut. Llum a la costa amb punt cardinal de baix a dalt. Tipus romana que mira cap a la llucar- del Secretariat Permanent del Comitè la vocal del mig fosa. Al món se li de pecat i antònim de Treball. 2. na. A sola assola. De veu, vital, Confederal Estatal i altres càrrecs con- han cruspit l’oxigen. Estèril. 10. Euskadi. Pupa guillotinada. Al bell musical... (...) GE/TE. 6. Article in- federals. Anarquies, absències d’autoritat. mig de la pupa. Dues sisenes determinat al Mercat. Poesia, com 5. Conflictes orgànics: Astúries. Comença revolució i acaba tindré. parts de la classe. 3. Pecat mo- deia algú, arma carregada de 11. Comunistes de Piotr Kropot- nàrquic passat per la guillotina de futur. Sigles d’una formació a l’es-16 Catalunya. Octubre de 2006
    • SENSE FRONTERES La lluita contra les Crònica des de la Palestina ocupada per agressions d’Israel Israel de la guerra del Líban, a càrrec de omplen tot el la periodista del ‘Catalunya’ Mariona Parra Líban i Palestina De Beirut a Jerusalem, el mateix poble, la mateixa lluita Mariona Parra, CGT Girona dia fora dels territoris autònoms per tingut, empresonat i traslladat a una tal danar a treballar han perdut la presó dIsrael. De fet, segons càl-A quest és un dels lemes més seva feina. culs de diferents organitzacions que repetits aquest estiu a (Participem uns dies més tard en treballen en suport als presos els Ramal·la, a Nablús, a una manifestació contra el mur a la homes a Palestina tenen un 80% deJenin, a Hebrón,... i és que la guer- ciutat de Bilhain, a Palestina. La possibilitats dacabar a presó en unra, lagressió de lestat dIsrael con- manifestació curiosa: hi ha una ba- moment o altre de la seva vida. So-tra el poble libanès sha viscut a Pa- rreja disraelians, internacionals i vint no sinforma als familiars de lalestina com una agressió pròpia. El també alguns palestins, però no gai- detenció fins passat més dun mes ipoble palestí porta 59 anys veient res. No tenim temps de fer gaire re- no es donen els motius de lempre-com els tancs israelians destrueixen corregut, amb prou feines 150 me- sonament fins al cap dun temps,cases, oficines, mercats, hospitals, tres, no tenim temps ni tant sols de "empresonament administratiu"camps doliveres,...porta 59 anys veure el mur o començar a cantar nhi diuen. Les visites als familiarspatint empresonaments massius, consignes. Lexèrcit ens dispara, de presos/es estan molt restringidestortures, vexacions, humiliacions,... primer amb "bombes de so" i des- i els judicis són sovint amb tribu-porta 59 anys amb constants talls prés directament amb trets, fereixen nals militars i sense les mínimes ga-delectricitat, daigua, de telefon,.. dos manifestants (un dells al cap ranties duna defensa.porta, en definitiva, 59 anys patint està molt greu) els palestins són els Arraba. Tenim loportunitat deuna ocupació per part dun dels es- únics que reaccionen, hi ha llança- visitar un poble del 48. Aquesttats més forts a nivell militar del ment de pedres...nosaltres fem el poble està situat a 20 kilòmetres demón. Tot això, amb el suport in- paper dinternacionals: passem la frontera amb el Líban. Allàcondicional del govern dels Estats prou feines un quart dhora amb van detenir a tres milicians. Una molta por, correm molt, i decidim podem constatar que la discrimina-Units, amb la complicitat duna Eu- cotxe per anar duna ciutat a laltra. dona gran va morir, danys col·late- marxar). ció, no es dóna només en els "terri-ropa que accepta aquest genocidi i Però la presència dels checkpoints rals ho anomenen. Al Jalil (Hebron). Hebron és toris autònoms" sinó també dins elamb loblit dels governs àrabs que (ja siguin els fixos o els mòbils) si- Qalquilia. És una ciutat literal- una ciutat al sud de Cisjordània. És propi "estat dIsrael" hi ha un racis-giren els ulls cap a un altre costat tuats al llarg dels "territoris autò- ment envoltada pel mur. La raó la ciutat més poblada. Visitem el me impulsat pel mateix estat i quedavant lassassinat dels seus ger- noms" palestins és una constant. principal de la construcció daquest barri antic, el mercat. Ens trobem converteix als àrabs (musulmans,mans. Arreu hi ha llargues cues dhomes, mur és convertir Palestina en un amb un paisatge difícil de descriu- cristians i ateus) en ciutadans de se- dones, joves, grans,... que esperen gran camp de concentració, en una re: el barri està desert, no hi ha gent gona classe. Per posar alguns exem-Crònica dun viatge a durant hores que els soldats els per- presó gegant. Tal com diu el mateix al carrer en un dia laborable, la ma- ples: els àrabs no poden assistir aPalestina metin moures. I sovint lespera està Saramago "els israelians demostren joria de les botigues estan tancades les mateixes escoles que els jueus, acompanyada de mostres de des- una gran incapacitat per aprendre i les que no ho estan no tenen no poden accedir a determinats Al Quds (Jerusalem). Arribem a preci cap a una població que mal- de la seva pròpia història els espan- gent,... ens expliquen que fa temps llocs de treball i fins i tot sels negala ciutat en plena agressió de lestat grat tot lluita per sobreviure dia a tosos sofriments que van patir els que la població palestina està aban- per llei lentrada en alguns localsdIsrael cap al Líban. A la part jueva dia. Els checkpoints no són només seus avantpassats. Enlloc dapren- donant progressivament el barri. I doci amb lexcusa que hi ha hagutde la ciutat es fa vida amb normali- una mostra més de locupació, són dre de les víctimes shan inscrit a és que al llarg del viatge ens hem diversos atemptats suicides en lo-tat. Som a lestiu i hi ha molta pre- una eina més de lestat israelià per lescola dels botxins. Que ahir van anat acostumant a veure assenta- cals daquest tipus. No es tractasència de turistes jueus, sobretot dificultar la vida dels palestins que ser segregats? Avui segreguen ells. ments diversos però la situació d- només del racisme o despreci quenord-americans, que van a visitar no gaudeixen de llibertat de movi- Que ahir van ser torturats? Avui tor- Hebron és especialment dura. es pugui viure per part de la societat"terra santa". Comencem a perce- ments dins de Cisjordània. turen ells." Amb el mur senzilla- Estem parlant duna ciutat on just al és que el mateix estat promou lleisbre el grau de militarització da- Nablús. Al Nord dels "territoris ment es posa en pràctica un sistema centre hi ha un assentament amb que són clarament discriminatòriesquesta societat i ens habituem a tro- autònoms". Nablus és una de les no daparheid en què senzillament uns 400 colons. Per tal que aquests cap a una part de la població.bar gent que va armada pel carrer. ciutats més tancades i tradicionals es vol aïllar a la víctima sinó un ge- ocupants puguin fer vida allí hi ha El mateix dia anem a visitar unVisitem el barri àrab i trobem tots de Cisjordània, és una de les ciutats nocidi perquè es pretén, a més, ani- la presència constant de 6000 sol- poble beduí no reconegut. Són po-els establiments tancats, no hi ha on hi ha una influència més gran de quilar-la, que desaparegui. dats amb tot el que això comporta a bles que ni tant sols surten al mapa.gent enlloc. Ens expliquen que hi la religió. Malgrat això hi ha un pa- Limpacte visual i psicològic del la població palestina: controls cons- Això sobre el terreny significa: noha convocada una vaga general per rell de regidors de la ciutat que són mur és brutal però en el fons no és tants, agressions, setges durant hi ha aigua potable, no hi ha electri-la matança de Qana. La guerra del jueus palestins. I és que no estem res en comparació amb les conse- hores o dies,... es tracta dimpossibi- citat, no hi ha centre sanitari... ILíban es viu com una agressió més, parlant dun conflicte entre reli- qüències que ha comportat per a la litar al màxim la vida quotidiana de això a molt pocs quilòmetres das-no hi ha diferència entre els morts gions, ni tant sols estem parlant població palestina. Qalquilia, com la gent per tal que decideixin "lliu- sentaments que ens recorden moltde Beirut i els morts de Gaza. A duna guerra entre dos estats sinó de moltes ciutats palestines està envol- rement" marxar daquesta zona. En les urbanitzacions que envolten elsmesura que avancen els dies anem la invasió dun estat cap a un poble. tada doliveres, les oliveres són un aquests moments sha endegat un nostres pobles. Però malgrat elsveient diferents manifestacions de Nablus és també una de les ciutats símbol de la cultura daquest poble. programa per tal de "facilitar" a tra- checkpoints, els murs, els assassi-suport al poble libanès i a mesura més castigades per part de lexèrcit. A partir de la construcció del mur vés de rehabilitacions de cases i nats, la discriminació constant, Pa-que avança la guerra es va visquent Passejant per la part antiga de la es van acabar les oliveres de Qal- amb altres ajudes que els palestins lestina és un poble que resisteix. Ésla victòria de Hesbol·là com una ciutat és constant veure les petjades quilia senzillament perquè van que- retornin a les seves llars, però és fàcil enamorar-se de la gent, delsvictòria pròpia. Les banderes de dels tancs que han destruït sense dar en territori "israelià". El mur no una tasca difícil, qui vol viure en- seus ulls, de la seva lluita per la dig-color groc i lhimne a Nasrala són miraments les cases dels familiars només ha destruït cases, escoles, ha voltat de lagressor? nitat, daquest paisatge fet dolive-habituals. La societat palestina no dels "màrtirs". Observem una placa partit pobles en dos,...sinó també ha Jenín. Visitem el tristament res. Les converses amb lAllahés especialment religiosa, molta en record duna família que va servit per confiscar encara més te- famós camp de refugiats de Jenín. sobre els mesos que va passar em-gent no comparteix lideari del Par- morir aixafada per un tanc israelià, rres al poble palestí, un poble que Tenim la possibilitat de visitar una presonat per formar part duna orga-tit de Déu però no hi ha hagut cap el seu crim: estava en el camí de pas viu de lagricultura, del treball de la família la filla de la qual fa tot just nització destudiants, amb la Mar-estat que hagi guanyat mai una dun tanc i no van tenir prou temps terra. Una altra conseqüència és la un parell de mesos que ha sortit de garet que ens explica la seva lluitaguerra a Israel i leufòria sencoma- per abandonar la casa,... Mentre es- mobilitat. Els palestins no poden la presó. Va entrar-hi quan tenia pel reconeixement dels drets de lesna pels carrers. tàvem a Palestina la ciutat de Na- creuar el mur lliurement, necessiten només disset anys i nha sortit amb dones, den Shadi que fa mil esfor- Qalandria. La distància entre Je- blus va ser assetjada en dues oca- permisos que són molt difícils da- dinou. El seu crim: ser la dona dun ços per poder continuar els seus es-rusalem i la ciutat de Ramal·la és de sions per part de lexèrcit. En una conseguir. Això implica que tots els militant palestí. I és que no calen tudis universitaris,.. són aprenentat-pocs quilòmetres, trigaríem amb incursió es van destruir dues cases i palestins que es desplaçaven cada massa raons a Palestina per ser de- ges que no oblidarem mai.Catalunya. Octubre de 2006 17
    • SOCIAL Formes diverses de La lluita contra les agressions al territori ajuda sexualitat clamen a crear la consciència que l’actual model de per la lliure desenvolupament ens porta directament al barranc expressió del cos BALA PERDUDA El 10 de setembre, es va realitzar una manifestació al Baix GaiàLoach i lalluita armada Torredembarra crida: Adolfo Montoliu (Assemblea Antimilitarista de Catalunya) Salvem els Muntanyans!!!E n aquests dies, la pel·lícula de la qual tothom en té algunacosa per dir (i en aquestes pàgines Plataforma Salvem els Muntanyansde ben segur que trobareu tota Emena datacs enfurismats i algun l creixement urbanístic queque altre elogi commiseratiu) és, viu la costa catalana estàsens dubte, "Salvador". Doncs bé, acabant amb el perfil queguiats pel nostre ànim danar contra identificava els nostres pobles icorrent, preferim parlar-vos de lúl- ciutats. Aquesta degradació del li-tima obra de Ken Loach: "El viento toral mediterrani esdevé un motiuque agita la cebada", títol potser de preocupació, més que evident,massa poètic per descriure el tros en amplis sectors de la ciutadaniade realitat amb què ens impacta, torrenca. Un model urbanístic ex-una vegada més, el vell director an- tensiu, desordenat i insostenibleglès. que crea una dependència cap el Deixant darrere antigues velei- sector de la construcció en detri-tats demagògiques que, en alguna ment de la diversificació d’altresocasió, han estat a punt de fer anar sectors de l’economia.en orris històries seves ben inten- A Torredembarra (Baix Gaià),cionades ("La Canción de Carla" de la mateixa manera que a la restanes un exemple ben infumable), del litoral mediterrani, és necessariara Loach opta per presentar-nos protegir els pocs espais que encarauna visió crua del procés dinde- conserven les característiques prò-pendència duna part de lilla dIr- pies del nostre sistema costaner.landa, a través de la peripècia vis- L’Espai d’Interès Natural delscuda per una parella de germans, Muntanyans es troba actualmentmilitants primigenis de lIRA. I, amenaçat per un Pla Parcial el qual La manifestació va congregar al voltant de cinc-centes persones a Torredembarra. Foto: Joan Ramon Ferrandis.afortunadament, aquesta mirada és, permet edificar 555 habitatges enara sí, prou ampla perquè els mati- un paratge de quinze hectàrees. Un cordar que el mateix poble ha ma- campanya contra la urbanització ració del litoral i es qualifiquinsos del relat permetin lespectador espai que no només requereix una nifestat en múltiples ocasions la dels Muntanyans, entenent que és posteriorment els terrenys com afer-se unes quantes preguntes de especial protecció, sinó que es seva voluntat de preservar aquest necessària una resposta col·lectiva sol no urbanitzable.les quals no sempre nobtindrà la troba situat en una zona que la ma- espai i que el mateix Ajuntament que ens permeti fer respectar el te- -Que la Conselleria de Mediresposta. teixa Generalitat ha qualificat d’alt de Torredembarra i el Consell Co- rritori i salvaguardar el nostre futur Ambient iniciï les gestions per tal La cinta comença mostrant-nos risc d’inundació en travessar-lo el marcal del Tarragonès han aprovat i, per tot això, demanen: d’incloure els terrenys afectats dinsla dura opressió patida pels irlande- Torrent d’en Gibert, amb el risc de mocions a favor de no construir -Que el Departament Política d’una eventual ampliació de l’Es-sos per part de lexèrcit colonial bri- produir-se greus danys en nuclis de 550 habitatges als terrenys afectats Territorial promulgui la suspensió pai d’Interès Natural “Platja de To-tànic. I de quina manera, a principis població, vies de comunicació i en i sol·licitant la seva inclusió dins de immediata del Pla Parcial Muntan- rredembarra i Creixell”.dels anys vint, es va bastint la resis- el propi medi. l’Espai d’Interès Natural. El De- yans II fins que no sigui aportat un Aquest grup de col·lectius i or-tència entorn de lIRA. En un prin- D’altra banda, la materialització partament de Medi Ambient de la nou informe d’inundabilitat per ganitzacions ecologistes, ciutada-cipi, les seves accions armades d’aquest Pla suposaria l’ofegament Generalitat de Catalunya va obrir part de l’Agència Catalana de l’Ai- nes, sindicals, culturals i políti-semblen del tot justificades per fer de l’únic espai natural que resta negociacions amb el Ministerio de gua que garanteixi la seguretat de ques, va convocar el passat 10 defront a la brutalitat de locupació protegit a Torredembarra, el qual Medio Ambiente per tal de com- la zona, així com el corresponent setembre una manifestació a Torre-britànica. Ara bé, no trigaran a apa- quedaria incomunicat amb les prar una part de l’espai. Malgrat estudi d’impacte ambiental per tal dembarra sota el lema "Qui estimarèixer les contradiccions que tot re- zones forestals protegides de l’in- això, el Departament de Política que sigui incorporat. la terra no la destrueix, Munta-curs a les armes comporta necessà- terior i que hauria de suportar Territorial no ha aturat el procés -Que continuïn les negociacions nyans II No", una exitosa mobilit-riament, així com les dissensions l’augment de la pressió de milers per a urbanitzar. amb el Ministerio de Medio Am- zació que va aplegar més de 500sorgides en el si del moviment, de persones vivint a cinquanta me- Un seguit dentitats i organitza- biente per tal d’incloure els te- persones. La lluita en defensa de laentre els que donen prioritat a l’as- tres de l’estany del Saler. Cal re- cions estan portant a terme una rrenys afectats en el pla de recupe- terra continua.pecte nacional i els que considerenirrenunciable la qüestió de classe.Què se nha de fer dels indiferents(o dels covards) del bàndol propi? Nou centre social a Sabadell: CSA CalamarsaEn quin moment deixa destar justi- Col∑lectiu Catalunya seva conversió en eixos de dina- i shi realitzen xerrades, tallers, de- El Casal pretén consolidar-se,ficada la violència?, i, sobretot, és mització social. bats, projeccions, reunions de des de lautogestió, com a punt depossible la reinserció a la societatcivil dels soldats o guerrillers quehan passat anys deshumanitzats a A començaments destiu, es va inaugurar a Sabadell un nou centre social okupat. Es tracta del La gestió del CSA és duta de forma assembleària amb la partici- pació dels col·lectius que en for- col·lectius i associacions de la ciu- tat, en una línia de projecte obert a la participació. trobada, infraestructura útil per a tothom, iniciativa pel compromís social, el debat i la mobilitzacióconseqüència de les servituds de la CSA Calamarsa. Situat al carrer men part i hi participen: lAssem- També es participa en la coordi- contra la precarietat, en el camí deguerra, sense pagar un cost inassu- del Convent, és una antiga fàbrica blea de Joves del Centre, la nació amb la resta despais socials construir una alternativa de ciutatmible? de gel i habitatge, que té una gran Plataforma Antifeixista de Saba- autogestionats de Sabadell, que a al marge dels interessos econòmics Aquestes són algunes de les sala a la planta baixa, dos pisos, te- dell, Ruptura i lAssemblea dOku- més del CSA Calamarsa són: i de les institucions.qüestions que la pel·lícula deixa en rrasses i altres espais. Propietat pes. Casal Can Capablanca, Centre So- El CSA Calamarsa es troba allaire en acabar-se i, des daquesta duna promotora immobiliària, la En el CSA Calamarsa hi trobem cial Barris del Nord, Ateneu Popu- carrer del Convent, 102 de Saba-columna, ens agradaria traslladar- seva okupació continua la línia ini- cafeteria, sala sociocultural, punt lar del Sud Malcolm X, Ateneu dell i es pot contactar en el correuvos-les, perquè ens ajudeu a buscar ciada a Sabadell fa uns anys de re- dinformació, biblioteca, sales de Maika Etxebehere i Ateneu Lliber- e l e c t r ò n i cles, sempre difícils, respostes. apropiació despais abandonats i la reunions, locals de col·lectius, etc., tari. csaeuterpe@hotmail.com18 Catalunya. Octubre de 2006
    • SOCIAL Gestionar la demanda en el SALUT I ANARQUISMES model energètic sostenible Memòria ligth Josep Cara Rincón (Berga) reals ens mostren una inèrcia peri- Xavier Llorente, portaveu de la Comissió Tècnica de la Plataforma No a la Mat llosa cap el consum sense aturador. Aquesta poca predisposició a tre- A quest estiu, entre altres coses, he vist com lantiautoritarisme que actua cap a Lleida és molt ballar seriosament cap a l’estalvi i actiu. Vaig aconseguir que em tor-É s cada cop més gran el re- l’eficiència s’ha palesat en el retard nessin a convidar a les jornades de buig que les infraestructures amb què a Catalunya hem incorpo- Montcortès i després vam anar amb elèctriques desperten en la rat la Directiva de l’UE sobre ecoe- la Dolors Marín als actes de lasocietat civil. Les línies d’alta i ficiència en edificacions. Aquesta Marxa-Homenatge als Maquis quemolta alta tensió o les grans ins- directiva de data 16 de febrer de munten per allà la colla futbolera ital·lacions de generació, per exem- 2002 fixava com a data límit el punk de les trinxeres (www.ales-ple, aixequen una polseguera de mes de gener de 2006 per transpo- trinx.tk). Com que tot no podia serprotestes allà on es plantegen. Des sar-la a la normativa de cada estat; tan bonic, els desgraciats de sem-de determinats sectors es vol donar i tot i disposar de tres anys per fer- pre van destruir el CSO la Gàbia.a entendre que aquestes són les ho, els nostres polítics han arribat A punt de començar la tardor, laconseqüències de l’estat del benes- tard. I no solament sembla que no militància es reactiva. Sol passartar que gaudim i que hem d’accep- vulguem anar endavant, sinó que cada any. Ara mateix hi ha una mi-tar resignadament si volem ser co- tanmateix anem enrere i s’ha dei- litància intensiva per tal de fer sen-herents. xat d’aplicar la normativa que obli- tir la veu dels protagonistes de les Veurem a continuació que no és gava les comercialitzadores elèctri- lluites anticapitalistes dels anys se-veritat. Primerament, hem de tenir ques a endegar programes de tanta, arrel de lestrena de la pel·lí-en compte que el sistema tan cen- gestió de la demanda com el que va cula "Salvador". El "Catalunya" jatralitzat que tenim és d’una ineficà- aconseguir que moltes famílies ha publicat informacions en tots elscia clamorosa. Segons la comissió instal·lessin sistemes de calefacció sentits i a part hi ha webs comeuropea, la nostra eficiència ener- que carregaven energia durant les www.salvadorpuigantich.info, engètica global és només del 25%, el hores de menys consum, suavit- el sentit en què jo em posiciono.que significa que de la font energè- zant, per tant, la corba de la de- Ara estic esperant trobar-la al "toptica primària només n’aprofitem manda. Per altra part, el Pla de l’E- manta" o baixar-la des dinternetaquest petit percentatge. Si inver- directiva del Parlament Europeu i es deriven del seu consum, junta- nergia de Catalunya 2006-2015 per poder esbudellar-la com cal.tim el raonament podem afirmar del Consell sobre l’eficiència de ment amb la informació transpa- segueix contemplant exagerats De totes maneres, mentre ensque per cada unitat energètica que l’ús final de l’energia afirma que es rent de les circumstàncies que mo- augments del consum que després venen (mai millor dit) "memòriano consumim n’estalviem quatre podria reduir el consum d’energia tiven l’aplicació d’un determinat serveixen de justificació per a tot històrica" passada pel filtre de lad’energia primària. Les pèrdues es com a mínim en una cinquena part; preu o tarifa, esdevindrà la princi- un allau de diferents tipus de noves socialdemocràcia, lAteneu Enci-produeixen en totes les fases del i segueix més endavant: “aquest pal eina que permetrà als consumi- infraestructures elèctriques que clopèdic Popular demana en uncicle energètic, des de la produc- estalvi tindria repercussions positi- dors no només reduir el consum, conviurien amb les que ja tenim. manifest una sèrie dinfraestructu-ció, passant per la transformació i ves per a la competitivitat indus- sinó també seleccionar el tipus de Així, se’ns intenta convèncer que res que li són necessàries per a lael transport, fins arribar al malbara- trial de l’UE”. subministrament que prefereixen i hem de mantenir obertes les cen- seva activitat. Els franquistes vantament en el consum ocasionat per Ens situarem a la fase final d’uti- l’horari més favorable econòmica- trals nuclears, tanmateix més enllà cremar la biblioteca de lAteneu alla manca d’una cultura de l’ener- lització de l’energia on tots esta- ment per fer-lo. En aquest sentit de la seva vida útil, incrementant 1939 quan estava al carrer delgia. Podem dir sense por a equivo- rem d’acord en què cal actuar caldrà garantir també la penetració perillosament el risc d’accident o Carme. El que demanen és de justí-car-nos que la nostra és una socie- sobre la demanda. La gestió de la al mercat d’equips tècnics més efi- que han de seguir funcionant cen- cia. Potser per això no crec que sentat obesa energèticament. Així demanda persegueix influir sobre cients i que permetin un desplaça- trals tèrmiques amb tecnologia ob- surtin. Sort, companys.veiem com, segons l’informe l’ús que els consumidors fan de ment temporal del consum. No cal soleta com la de Cercs i, a més a Poca justícia i massa espectacle:“Prospectiva Estratègica de l’Ener- l’electricitat per tal d’aconseguir esmentar que aquestes polítiques més, que hem d’acceptar com a creus de sant Jordi per a associa-gia en l’horitzó del 2030” elaborat una reducció i/o un desplaçament han d’anar acompanyades per la conseqüència lògica del nostre be- cions de la memòria històrica, lleisper a l’Institut Català de l’Energia, horari del consum. És aquesta da- sensibilització no només dels con- nestar, la construcció de no sé anunciades amb orquestra inclosa ia Catalunya pràcticament doblem rrera una circumstància molt im- sumidors, sinó també de les em- quantes plantes de cicle combinat i que tornen a deixar-ho tot com es-“el consum mitjà desitjable sufi- portant ja que la confluència tem- preses comercialitzadores d’elec- de tota una xarxa de línies de molt tava, pel·lícules i xous diversos...; icient per satisfer les necessitats fí- poral de consum ocasiona les tricitat. alta tensió per garantir el subminis- mentre, la Tura no satura. Estem alsiques, intel·lectuals i assegurar el anomenades “demandes punta” tan Sords a totes aquestes considera- trament d’un consum creixent i la bell mig del que es podria dir "se-respecte a la llibertat individual”. difícils de gestionar i que obliguen cions, els polítics que ens governen cobertura de demandes punta cada gona transició"; suposo que ara li- A partir d’aquestes dades ja al sobredimensionat de les infraes- no semblen gens decidits a pro- cop més acusades. quidaran definitivament el tema apodem intuir que millorant la nos- tructures elèctriques tant de gene- moure d’una manera real i efectiva Cal exigir als nostres governants base dexclusió, tergiversació i inte-tra eficiència i racionalitzant la de- ració com de transport (MAT). ni la millora de l’eficiència energè- que impulsin una política decidida gració en el sistema de tot el patri-manda podem aconseguir reduir el L’aplicació d’un sistema de tica, ni una eficaç gestió de la de- i eficaç de gestió de la demanda i moni cultural incòmode rebel i lli-consum sense afectar els serveis preus i tarifes de l’electricitat que manda. De paraules i bones inten- una millora de l’eficiència energè- bertari. Com sempre, "vamos".energètics de què disposem. Una reflecteixi els veritables costos que cions en tenen moltes, però els fets tica. Mentre els comunistes i els repu- blicans amb representació al Parla- ment fan propaganda barata de su-OPINIÓ: El neoconservadorisme i els antivalors posades lluites democràtiques. Els mateixos individus aproven lleis Josep Maria Loste Romero tes, per obtenir finalitats polítics del gulag neoconservador. A ble d’aquest episodi de terroris- sobre el civisme per fer-nos creure. per part dels Estats Units, els co- partir daquests moments, les ac- me d’estat global són els països I és que aquesta esquerra políticaÉ s horrorós comprovar quins mètodes utilitza la CIA, elneoconservadorisme global, per mentaristes i analistes polítics ne- oconservadors han perdut tota la legitimitat política i moral per tuacions polítiques del govern del Estats Units , i de tota la seva corrua de petits sicaris d’arreu que han permès obrir, albergar, aquestes presons il·legals .Estem parlant de dos estats de l’est eu- que patim sempre ha estat molt dordre, i després hi ha gent que sestranya que acabin al pepé!fer front al terrorisme . És repug- criticar els “suposats” abusos de del món haurien de ser conside- ropeu : Polònia i Romania. Dos es- A tota aquesta colla de pocaver-nant constatar que l’administració les esquerres- quan duna forma rades com un autèntic antimodel tats pàries, que dençà de la caigu- gonyes (versió ligth dels insultsBush està fent servir les matei- molt maquiavèlica les ha vol- de democràcia, com un veritable da del mur de Berlín , han tingut que em vénen al cap, molts dellsxes pràctiques antihumanitàries gut vincular, com un sol cos, cúmul dantivalors que només una actitud de total connivència poc curosos amb les qüestions deque feia servir el nazisme i l’es- amb la Unió Soviètica- durant cerca la guerra i la violència envers els abusos de tota mena gènere) els desitjo que aviat els cre-talinisme. la guerra freda. S’ha acabat el com a mètode per a mantenir-se l’imperialisme nord americà. min el cotxe (a lestil francès) o es Amb el maneig de la tortura, els bròquil ¡ A partir d’ara ja es pot en el poder. Aquests països haurien de ser se- topin amb cafeteres (a lestil italià).vols secrets i les presons secre- parlar, amb tots els ets i els uts, Un altre aspecte molt lamenta- verament sancionats per la UE. Visca lanarquia!Catalunya. Octubre de 2006 19
    • OPINIÓ-SOCIAL OPINIÓ: El radicalisme com a forma de pensar i d’actuarGandia enflames Anna Maria Villena Marica radicalment Text: Radical GaiS acosten les eleccions i es nota, almenys al País Valencià. Vulldir que els "blaveros" comencen Fotos: Mireia Bordonada que amb la llei de matrimonis, que suposa canviar 4 paraules en un text legal hem fet la nostra més Eamb la seua pròpia campanya. Una timològicament, el terme gran revolució sexual i civil, quancampanya dextorsió i damenaces radical prové del mot llatí ningú es pregunta amb tanta insis-massa normal i massa normalitza- ‘radicem’ que significa tència si lheterosexual neix o es fa,da arreu del país. I potser també “arrel”. És un adjectiu que habi- quan ningú vol parlar de lhomose-massa permesa, massa permesa per tualment utilitzem en oposició al xualitat infantil i oblidem que totstothom: pels valencians, per la poli- terme "moderat", tot i que admet nosaltres hem estat nens i nenescia i, sobretot, pels polítics. altres significats i altres termes homosexuals,quan ens fa fàstic Em permetré posar com a exem- oposats. parlar de les persones de la terceraple un cas concret, el de Gandia; Avui en dia està de moda això de edat que un dia van ser adolescentsciutat coneguda per tothom per ser la moderació, la cultura de la tole- homosexuals i molts dells ho vanla destinació turística preferida dels rància que no és més que el feixis- pagar amb la vida o amb llargs i in-madrilenys. Però no solament hi ha me maquillat i el fet dacceptar fernals anys confinats en inhumansturisme, també hi ha un govern qualsevol circumstància sense camps de concentració, quan ningúdesquerres format pel PSOE, pel queixar-se, des del sofà de casa, en es pregunta si un matrimoni tradi-Bloc i pels Verds del País Valencià. la comoditat del primer món. cional està capacitat per a educar alI açò darrer sembla no fer massa El radicalisme com a postura seu fill o filla heterosexual, homo-gràcia als blaveros, que també vital, com a opinió política, com a sexual, bisexual, transsexual o in-tenen la seua representació política forma de funcionar, de sentir i de tersexual. Us asseguro que si fosa lAjuntament amb un concejal de veure el món està molt mal vist. És obligatori que alguns matrimonisCoalición Valenciana provinent de per això que tothom sesforça per tradicionals haguessin de passarles files del PP. presentar-se com a moderadament els testos didoneïtat que han de Fa temps que les agressions dels esquerranós, moderadament nacio- passar els pares heterosexuals o"blaveros" formen part de la vida nalista, moderadament democràtic, homosexuals que adopten nens ode diferents partits, associacions o moderadament cristià o moderada- nenes, salvaríem les vides de moltsgrups de Gandia. La Cadena Ser, la ment ateu, és a dir, agnòstic, mode- infants, i ho dic amb coneixementseu del PSOE, el Casal Jaume I i la radament corrupte o respectuós de causa.seu del Bloc havien patit la violèn- amb els drets i llibertats dels altres, La radicalitat és necessària quancia cega i gratuïta de les joventuts sí, però moderadament. Del que es no aconseguim entendre que , si eldun partit polític "blavero". Dentre tracta és de fugir de les identitats, noranta per cent dels i de les trans-tots, el Bloc ha estat el grup preferit dintentar evitar el definir-nos amb sexuals exerceixen la prostitució,per aquest ramat destúpids i hi ha massa claredat, opinar, sí, modera- seria "radical" doncs un món gai enganyat senyors, el matrimoni no no és perquè hagin nascut amb lahagut gairebé mitja dotzena da- dament, però no posicionar-nos i faltat didees i projectes propis, es és una revolució, és més del ma- vocació de rondar els carrers pas-tacs. actuar en conseqüència, perquè limita a ser un grupet de mediocres teix, significa la regularització dun sant fred i suportant pallisses, sinó Però fa unes setmanes que els això sentén com una actitud radi- idolatren al món heterosexual, els sector de població que no ho estava perquè el "món feliç, normal, tole-seus atacs han augmentat: després cal que no té lloc en el món de la seus esquemes de funcionament i i per tant que tenia loportunitat de rant i moderat heterosexual" sem-de cremar per darrer cop la seu del moderació a ultrança. Aquesta és la fins i tot, si mapuren, tots els ídols fer us de la seva força creativa cre- pre els deixa oberta una sola porta,Bloc, han escollit un nou objectiu: doctrina absoluta en la que tots del món gai són actors o persones ant unes estructures de convivència i sempre és aquesta.la televisió pública de la ciutat: hem de creure i amb la que ens cèlebres heterosexuals. Resumint, pròpies al marge del món "normal Mentre a lEstat espanyol la co-Gandia TV. Pública i que, per tant, hem de regir tots i totes, és la pra- el món gai no té projectes propis ni moderat heterosexual", uns esque- munitat homosexual es tanca en elsdepén del govern que tant odien. xis dominant, és a dir, al cap i a la referents propis. mes que ens ajudessin a definir la seus ‘guettos’, en les seves discote- Els periodistes que hi treballen, fi, allò que algun llest ha acabat per Al cap del dia, quan el sol es pon nostra identitat com a col·lectiu. ques i recorre les botigues de modacompartisquen o no la ideologia equiparar amb la realitat, de forma i arriba el moment de la reflexió, Per què no hem apostat per una de la ciutat o fa les maletes fugintdel govern local, han esdevingut el que la moderació com a actitud ningú se sent prou homosexual Llei de parelles de fet que equipari del seu poble tot cercant una vidacentre dels seus atacs i estan sofrint vital, que va lligada al pragmatis- com per comprendre que ens tro- la Llei de matrimonis genèrica que millor, a Palestina els i les homose-lassetjament dunes persones estú- me en contraposició a lidealisme i bem fora de la legalitat establerta ja existeix en la legalitat vigent de xuals es veuen obligats a arrosse-pides i amb total llibertat que no es a la creença en la utopia, són ter- en molts àmbits, atiborrant-nos de lEstat espanyol en drets i deures a gar-se pel desert fins a arribar a Is-conformen amb insultar. Primer mes que defineixen "la realitat" de normalitat moderada com si esti- una Llei de parelles de fet igual- rael fugint de la por a morir a manspunxaren les rodes dels cotxes de la forma que ser això que avui sano- guéssim vivint de forma completa- ment sòlida, igualment digne? Per de la policia o de la seva pròpia fa-televisió; després feren pintades a mena radical en termes despectius, ment integrada i normalitzada. I la què sempre estem imitant els es- mília.la porta, just al damunt del logo; i no queda en el terreny duna opinió realitat és que no ho estem. Hem quemes daquells que durant segles No som els millors, ni els mésara han fotografiat les matrícules personal si no que se situa fora de convertit en una revolució quelcom ens han negat? llestos, ni els més cultes. Estem ati-dels cotxes dels treballadors, supo- la realitat... i ja lhem fotuda perquè que no és més que una mentida, És necessari recuperar la radica- borrats de moderació fins a lab-se que per expulsar el seu autoodi llavors hi ha qui serà tant estúpid hem reduït a una ampliació de lli- litat quan ens enganyen, quan ens surd i això només genera depen-contra els pobres treballadors, que de creure que el realisme és bertats quelcom que acabarà sent intenten convèncer que tot va bé, dència, comoditat i pèrdua de lano tenen res a veure amb el seu això..no tenir idees ni posicions ni una retallada de llibertats, ens han però res canvia, quan ens diuen identitat, dit duna altra manera: le-complex dinferioritat. opinions "radicals" perquè el ritme radicació dallò que conforma la Però el problema no són els de vida occidental demanda realis- identitat homosexual.danys materials que puguen cau- me...les idees van caure amb el Eradicar significa "tallar de sotasar-hi, el problema és que la por mur de Berlín. arrel", dit duna altra manera: tallaraugmenta amb cada acció "blaven- Ser radical significa, doncs, en amb allò radical, amb lorigen, ambcianista" i molta gent decidirà ama- sentit etimològic, estar en contacte el que soc jo o el que ets tu. Ni to-gar-se. amb larrel, amb lorigen. I això és lerància ni acceptació ni respecte. I esperem-nos, que ara ve el mi- quelcom que en el col·lectiu i la Hem daprendre a exigir allò quellor de tot: la manifestació contra- comunitat homosexual sha anat ens pertany, a dibuixar la nostracorrellengua; que sembla que es re- perdent amb el temps fins a con- pròpia identitat des de nosaltrespetirà tots els anys fins que governe vertir-nos, tots nosaltres, en una mateixos, independitzant-nos delalgun partit que deixe de celebrar- trista i patètica caricatura "modera- món heterosexual, i ser un mateixlo o fins que ells mateixos, amb les da" del món feliç heterosexual. I no és negociable ni opinable, és ra-seues covardes amenaces, acaben com que tenir idees pròpies que dical.amb ell. defineixin una identitat pròpia20 Catalunya. Octubre de 2006
    • OPINIÓ Es convoca un Dia d’Acció el 17 d’octubre OPINIÓ: Muerte en El Lluita en defensa de les Valle. O Mort a El Valle. Quina persones immigrades reconciliació? Belén Vicéns Col·lectiu Catalunya dels drets bàsics. La data escollida -7 d’octubre- volia ser recordatori “D eath in El Valle” m’era fa- miliar. No sabria dir per què em sonava el títol però n’estava dels esdeveniments de Ceuta i Me- segura que l’havia sentit abans.“A mb lexcusa de com- lilla l’any 2005, quan centenars Aquest documental feia temps que batre la immigració dimmigrants van assaltar les tan- estava enllestit, des de mitjans dels clandestina, els go- ques que separen aquests territoris noranta.verns estan adoptant polítiques re- de la resta de països africans. Les proves de foc de la crítica japressives i expandeixen cada vega- Aquesta crida conjunta a un Dia les havia passat, sí, però a Regneda més les fronteres dels estats dAcció reprèn les mobilitzacions Unit, Estats Units, etc. A Espanya,enriquits mitjançant centres de de- del 31 de gener de 2004 i del 2 da- té una assignatura pendent. Assig-tenció, desallotjaments, expul- bril de 2005, quan es van celebrar natura que, de fet, es corresponsions, i selecció de la mà dobra”. el primer i segon dia dacció sobre amb l’altra assignatura que fa(extracte de la Crida sobre migra- migració en més de 50 ciutats eu- temps que arrosseguem a Espanya ició del Fòrum Social Mundial Po- ropees. En el Fòrum Social Euro- que si continuem així, no acabaremlicèntric de Bamako/Mali al gener peu dAtenes de maig de 2006, a la pas la carrera! La reconciliació.de 2006). unir organitzacions socials dels dos grants” per protestar contra les po- qüestió migratòria es va consagrar El documental parla d’obrir feri- Els règims fronterers europeus continents per celebrar el “Dia lítiques europees en matèria dim- per primera vegada un "eix" temà- des, de deixar anar els fantasmes,converteixen les persones immi- dAcció pels drets dels immi- migració i per demanar el respecte tic específic. Una creixent xarxa de furgar la nafra, d’encarar-se ambgrants en “il·legals”. Una de les diniciatives entorn de la migració els fets, d’assenyalar amb el dit, deprincipals mesures que adopten les va decidir en lassemblea final revifar els rumors inculpatoris, d’a-autoritats de la Unió Europea con- La CGT edita una ‘Guia donar un pas més i coordinar ac- cusacions, de fugides, de pors, detra els moviments i lluites dels im-migrants consisteix actualment en Jurídica dimmigració per cions per tota Europa pel 7 doctu- bre de 2006. Prenent en considera- “yo no sé nada, ni quiero saber”. C.M Hardt, la directora, és de Novalestabliment de camps i altres ins-truments de control migratori fora a la intervenció sindical’ ció les condicions regionals i nacionals específiques i les cir- York, on la seva mare començà una nova vida deixant enrere el Bierzo.de la mateixa Europa, en països de des en sindicats. I això més cumstàncies de les diverses lluites, Christina María, C.M., torna a Es-lEst dEuropa i dÀfrica (un procés enllà de la seva situació admi- el Dia dAcció apel·lava a la resis- panya per reconstruir el drama deque podem anomenar com a "ex- nistrativa, ja que la realitat és tència en els àmbits europeu i la seva família. I alhora, i per quèternalització de les fronteres"). lexplotació -legal i il·legal- a la transcontinental, i significa la pri- no, per fer riure l’auditori nord- Quan milers dimmigrants i refu- qual es troben sotmeses. Més mera escala per a desenvolupar la americà amb les típiques escenesgiats van assaltar col·lectivament enllà de la lluita legítima per proposta duna manifestació con- rurals de qualsevol poble típicles tanques frontereres dels encla- aconseguir "papers", ehi ha la junta en 2007, a Brussel·les o en un d’Espanya. (I és que em vaig sentirvaments espanyols de Ceuta i Me- lluita per la dignitat front a lex- altre lloc dinterès públic. Amb una mica com a Benvingut Mr.lilla al setembre i octubre de 2005, plotació i la precarietat. això es pretén plantejar apel·lar al Marshall.) C.M. interroga la sevales crucials demandes de llibertat La guia és un recull de legisla- conjunt dEuropa i no només als família, burxa i burxa fins aconse-de moviment i igualtat de drets van ció actual en matèria destrange- governs nacionals. guir fer-se amb un nom. Aleshores,ser presentades davant latenció pú- ria i intenta donar una mica de A més de suposar un esforç im- assenyala amb el dit inculpatori.blica, almenys durant aquest mo- llum en tota la xarxa jurídica i portant per construir cooperació Després pleguem, fem les maletes iment. Les reaccions inhumanes i administrativa que jerarquitza, amb iniciatives dÀfrica, el dia si- ens anem cap a casa. Nova York.bàrbares, els trets mortals i les de- La “Guía Jurídica de immigra- obstaculitza i discrimina a la im- multani daccions en ciutats euro- Anit estàvem a Los Angeles,portacions massives al desert, van ción para la intervención sindi- migració extracomunitària. Amb pees i africanes pot ajudar a pro- l’auditori ple a vessar. Hi deviareflectir el nivell ascendent del cal”, editada per lÀrea Confede- ella, la CGT vol facilitar la feina moure un eix sobre migració en el haver vuitanta persones aproxima-conflicte i la crisi del règim migra- ral dImmigració i el Gabinet de consulta a les assessories ju- pròxim Fòrum Social Mundial, dament, o fins i tot més. La majoriatori europeu. Jurídic Confederal de la CGT, rídiques, a les oficines dinfor- que tindrà lloc a Nairobi (Kenya) nord-americans, alguns sudameri- Però està en marxa un procés pretén servir deina de consulta mació a immigrants, a les àrees al gener de 2007. Això correspon a cans i uns pocs d’Espanya.que aspira a trencar aquest règim, a totes aquelles persones que dimmigració, a les secretaries la Crida citada de Bamako: "En el El documental ens torba. Arribano només de laltre costat de la realitzen tasques dassessora- dacció social i acció sindical, període entre el Fòrum de Bamako el torn dels discursos. C.M. recla-frontera, sinó també daquest, des ment, defensa i sensibilització al per tal que en tots els àmbits es i el de Nairobi, proposem una mo- ma un vertader procés de reconci-de dintre. A cada racó dEuropa, voltant de la situació de la pobla- pugui donar una resposta jurídi- bilització internacional durant tot liació a Espanya. Exigeix que Za-gairebé diàriament, es produeixen ció immigrant a lEstat espanyol. ca i sindical adequada a qualse- lany en defensa del dret de totes patero es posi mans a l’obra i quelluites, protestes i campanyes polí- La guia, de 184 pàgines, intenta vol situació social i laboral que les persones a circular lliurement es reconegui l’”Holocaust espa-tiques i socials contra els camps de abastar tots els aspectes que afecti als treballadors i treballa- pel món i per a determinar la seva nyol” (en paraules de Preston). Idetenció i les deportacions i recla- tenen a veure amb aquesta reali- dores immigrants. pròpia destinació... Finalment con- demana els seus compatriotesmant el dret dasil per a homes i tat social, que els estats sentes- A la Guia hi podem trobar els voquem a un dia internacional de nord-americans que s’impliquin endones, la regularització, els drets ten a convertir en un problema i acords de CGT sobre immigra- mobilització que podria desenvo- la qüestió espanyola. Però quinde ciutadania europea basats en la en un tema dorde públic, ama- ció, informació sobre la realitat lupar-se en els llocs/símbols de les procés de reconciliació té en mentresidència en lloc den la nacionali- gant hipòcritament el fet que en de la immigració a lEstat espan- fronteres (aeroports, centres de de- la directora? Volem un procés en eltat i contra lexplotació del treball nom dels interessos de la com- yol, i la legislació en matèria tenció, ambaixades, etc.)". qual s’interroga i s’obliga a les víc-immigrant. Aquestes lluites super- petitivitat, el capitalisme globa- destrangeria: drets, regulació Disposats a accentuar la dimen- times a parlar tant si sí com si no?en de bon tros qualsevol estreta litzat juga amb la dignitat i amb de les diferents situacions, me- sió global de les lluites immigrants Sí, la reconciliació és una assigna-concepció de la identitat europea. la vida de les persones immigra- nors, infraccions, sancions, cen- davui, es pretén connectar el Dia tura pendent. Hi estem d’acord. En aquest sentit, desenes dorga- des. tres dinternament, retorn, devo- dAcció amb les iniciatives i mobi- Però potser, abans de res, caldrianitzacions socials van convocar La CGT aposta per la sindica- lucions i normativa pels litzacions massives en marxa del que en parléssim. Quina reconcilia-una mobilització pel 7 doctubre a lització dels i les immigrants, per ciutadans comunitaris. moviments dimmigrants ameri- ció es vol? Com s’ha de dur ales principals ciutats europees i la defensa dels seus drets so- La Guia costa 6 i per aconse- cans en un futur pròxim. terme?africanes en rebuig a les polítiques cials, civils, polítics i culturals guir-la us podeu posar en con- Aquest Tercer Dia dAcció es di- Em fa l’efecte que assenyalarmigratòries europees i en defensa portada a terme per les mateixes tacte amb el Comitè Confederal rigia contra la negació de drets, la amb el dit no és la via més cons-dels drets dels immigrants, en el persones immigrants organitza- de la CGT. criminalització dels immigrants i tructiva per reconciliar-nos els unsmarc duna crida a la qual es van tots els controls migratoris. amb els altres.Catalunya. Octubre de 2006 21
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ALGUNA COSA ES MOU Sobre la pel·lícula ‘Salvador’. Una Dinamita de cervell Mortalla de luxe per a opinió més Carlus Jové (contact@carlusjove.net) un producte de misèria Permeteu-me que em salti el guió i que canviï la temàtica d’aquesta columna per una vegada. Com a activista i, especialment, com a cineasta amateur (espero que algun dia professional), vull fer la meva apor- tació al debat generat al voltant del film MIL Societat Anònima me i lanti-militantisme. “Salvador” de Manuel Huerga, que tanta (Més informació a 7- Denunciem el clar missatge www.paremoslapeliculasalvador.org pols ha aixecat dins alguns mitjans lli- reaccionari i de moral i valors domi- www.salvadorpuigantich.info) bertaris. nants burgesos que respira el film, En primer lloc, cal dir que tota obra contradits a les idees i a la manera artística cal que sigui jutjada des d’una osaltres, testimonis directes de sentir i viure den Salvador. certa distància, ja que si no correm el risc de fer valoracions morals o políti- ques en lloc d’estètiques i formals. N de l’època en que tracta la pel·lícula “Salvador”, ex- membres del MIL, OLLA, i GARI , 8- I denunciem de forma contun- dent que en aquest estadi intensiu de la economia capitalista (creixe- El contingut de tota obra, ja sigui una davant de la indignitat que repre- ment quantitatiu i qualitatiu sobre pel·lícula, novel·la o qualsevol altre su- senta per a tots i totes nosaltres una base tècnica complexa i en port, és important, però no és l’únic que lexhibició de l’esmentat film mani- constant renovació), i essencial- ens pot interessar d’ella, ja que en el festem: ment en allò que respecta a la vida fons no deixa de ser la visió d’una per- 1- Que aquesta no és la història quotidiana dels ciutadans i assala- sona concreta sobre un assumpte con- política d’en Salvador Puig Antich riats es cada cop més dirigida i cret i, per tant, tan sols es tracta d’una ni la dels seus companys de lluita, controlada pels diferents poders. postura subjectiva que podem compar- perquè amaga deliberadament la En aquest sentit, el missatge que tir o no. història de subversió revolucionària es desprèn de la pel·lícula té una En el cas d’un film històric com contra el capitalisme, sense la qual clara intencionalitat política en el aquest, que tracta d’uns fets sobre els la vida i la mort den Salvador no moment actual: impedir la radicalit- quals l’espectador pot tenir una opinió tenen cap sentit. zació dels moviments alternatius preconcebuda i en què els personatges 2- Denunciem aquesta pel·lícula mitjançant una suposada deriva han estat persones reals que han escrit com un nou producte desinforma- del MIL i la dramàtica mort d’en part de la nostra història, el judici crític dor i falsificador de la realitat en la Salvador. L’enfrontament total al no pot deixar de ser el mateix, ja que l’o- que Puig Antich és mitificat com un sistema no val la pena. bra continua essent una mirada de l’au- lluitador per les llibertats democrà- 9- Per últim denuncien també el tor sobre la història, i no una veritat ab- tiques, basada en la novel·la silenci que mantenen els mitjans soluta. Un film no és un tractat i si el “Compte enrera”, de Francesc Es- ne un gran espectacle morbós, ex- combativa, la qual és ignorada de comunicació i especialment guió s’ajusta més o menys als fets cribano, on es barreja intel·ligent- tremadament dramàtic, amb la fi- olímpicament en el film. l’esmentada pel·lícula sobre la si- reals, és irrellevant, ja que el que un di- ment lart de la manipulació i tergi- nalitat de treuren profitosos rèdits 5- Insistim en la denúncia de lo- tuació de Jean Marc Rouillan, ex- rector ha de buscar és que el film es versació del fets amb econòmics. cultació dels fets històrics-socials i membre del MIL i excompany de mantingui per si sol, independentment intencionades ocultacions i menti- 4- Denunciem la gran rellevància del moviment obrer don neix i es Puig Antich, empresonat encara a del món real. Pensem en grans fites del des. que se li donen a anècdotes in- desenvolupa el MIL, així com de França, desprès dhaver complert cel·luloide com “El cuirassat Potemkin” 3- Denunciem aquest film com transcendents a fi de desfigurar i les seves aportacions revolucionà- la condemna, amb qui ens solida- i a veure qui és capaç de trobar-hi una un producte de ficció consumista, menystenir el caràcter anticapitalis- ries, que obriren pas entre daltres ritzem i exigim la seva llibertat im- engruna de realitat. El cas, però, és que en la que la tràgica mort den Sal- ta i autònom del MIL, compartit a lautogestió lassemblearisme, mediata, juntament amb els altres aquests films han passat a la història vador Puig Antich saprofita per fer- amb la classe obrera catalana més l’autoorganització, lantiautoritaris- companys dAcció Directa. pel seu valor artístic, més enllà de l’ús El Far propagandístic que n’hagi fet l’esquer- ra. El cas de “Salvador” és diferent. Com a pel·lícula em va semblar més aviat re- El 1000, entre el record i la història gular, amb una recerca estètica interes- sant però que no va acabar de quallar, Ferran Aisa dels seixanta, de l’esperit del llum del Fons documental del l’ideal d’aquells joves que lluita- un ús de la música sovint innecessari i maig del 68 i de les escissions an- MIL. Els documents van acom- ren, sense por al fracàs, amb l’es- un tractament superficial del protago- El MIL (Movimiento Ibérico de Li- tiautoritàries produïdes a Barcelo- panyats d’una introducció realit- perança de canviar el món. nista. beración) continua d’actualitat ara na en relació al control comunista zada pel catedràtic d’història An- Entre els textos hi ha els arti- Huerga volia aproximar-nos al ves- a través de la pel·lícula “Salva- de CCOO. El MIL va beure de di- toni Segura i per Jordi Solé cles publicats a “CIA (Conspira- sant més humà de Salvador Puig Antich dor”, de Manuel Huerga. El film és verses fonts: del romanticisme de Sugranyes: “El MIL és –diuen–, ción Internacional Anarquista)” i ho ha aconseguit, però fins a cert punt. una adaptació de la novel·la de les guerrilles urbanes anarquis- sens dubte, proporcionalment a la sobre Quico Sabater i sobre la En la major part del film, l’acció o l’am- Francesc Escribano, “Compte en- tes, del mite revolucionari del 36, seva entitat militant, el grup d’opo- FAI. En el número 2 publiquen el bient pren un protagonisme superior, rere”, que narra els darrers temps del marxisme revolucionari, del sició antifranquista al qual se li text del Congrés d’auto-disolució amb el que no s’acaba d’aconseguir del militant anarquista Salvador consellisme, del situacionisme... han dedicat més treballs, articles, de l’organització politíca.militar, aquest film més intimista que Huerga Puig Antich, que va ésser execu- Com ells mateix deien: “El MIL es documentals i difusió mediàtica”. anomenada MIL: “La revolución apuntava. tat pel franquisme. producto de la historia de la lucha Això es deu en part, com manifes- socialista –diuen– sólo es frenada És difícil valorar una pel·lícula com La pel·lícula ha despertat en de clases de estos últimos años. ten els editors, a la mala cons- por partidos parlamentarios y sin- aquesta en tan poques línies, però la sectors llibertaris una polèmica (...) Nace como grupo específico ciència dels partits majoritaris que dicatos reformistas...” Els docu- meva sensació és que tot i tractar-se contra la tergiversació de la histò- de apoyo a las luchas y fracciones van fer ben poc a favor de Salva- ment del MIL-GAC aporten una d’una pel·lícula regular que, en cas de ria. La mort violenta de dos joves del movimiento obrero más radi- dor, d’Oriol i, en general, dels pre- amplia visió teòrica i general del ser pura ficció, no hauria generat del grup, Puig Antich i Oriol Solé, cal de Barcelona”. Qui vulgui sos del MIL. Però el MIL no era pensament polític i la seva direc- massa enrenou, està prenent un prota- van ajudar a revestir-los de perso- aprofundir més en el tema pot lle- només antifranquista sinó, sobre- ció revolucionària: “Atacar el Capi- gonisme que no li pertany precisament natges mítics del MIL. El MIL, gir el llibre de Sergi Rosés, “El Mil: tot, anticapitalista. L’antologia que tal y a sus fieles guardianes per l’habitual tendència, tan comprensi- però, en un comunicat de 1973 una historia política” (Alikornio presenta el CEHI recull 30 textos –sean de derecha o de izquier- ble per altra banda, de jutjar continguts clamava tot el contrari: “¡Ni márti- Ediciones, 2002) o capficar-se en publicats pel MIL, les Ediciones das- tal es el sentido actual de los per sobre de formes en les obres artísti- res. Ni juicios. Ni cárceles, Ni sala- els textos polítics del “Movimiento Mayo-37 i els GARI (Grupos de Grupos Autónomos de Combate ques. Dins l’esquerra militant, aquest és rios! ¡Viva el Comunismo!” Ibérico de Liberación”, que el Acción Revolucionaria Internacio- que han roto con el viejo movi- un costum molt ancorat. Però què era el MIL? El grup va Centre d’Estudis Històrics Inter- nal). La reproducció dels textos miento obrero y promueven unos ser fruit del context social de finals nacionals acaba de treure a la ajuden a comprendre molt millor criterios de acción precisos”.22 Catalunya. Octubre de 2006
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTALe Petit Ramon > RACÓ TRANSVERSAL 1956: recordar‘allegretto scherzándo’ Hongria i la lluita contra la dictadura i la burocràcia Així, amb l’aventura ja encetada, Pepe Gutiérrez-Álvarez Andreu Subirats LPR treu el seu segon cd “Luxúria” (2005), i Les Filles del Dolor esde- Tot i que la dreta hongaresa tracti de re- upèrbia, enveja, angoixa, venen Les Filles del Pànic, hi ha al- memorar la revolució doctubre 1956S gelosia, catalèpsia, man- dra, luxúria... Una llista depecats capitals? Podria semblar-ho guns canvis en la formació i el te- rrorista desapareix d’escena. L’esgarrifós enemic electrònic s’an- mig segle més tard, la veritat és que, si bé va haver-hi un front “anticomunista” molt ampli (tan ampli que compreniaperò no ho és. Són alguns temes nexiona musicalment a la banda fins a la majoria del mateix PC, sobretotde Le Petit Ramon (Ramon Faura), com un component més. El resultat per baix), i que en ell van coincidir posi-un músic barceloní que potser al- és un so menys naïf i més popy. cions molt diverses, quan no oposa-guns recordaran al capdavant, D’altra banda, s’inclouen temes des...amb Carles Mestre (avui Simfònica que LPR ja portava en els seus di- No és menys cert que les vagues i lesde Gava), dels Azucarillo Kings, a rectes: “Els reis mags”, “Cumple- grans mobilitzacions populars estavenfinals de la dècada passada. Azu- anys” o “I’m la banca”. Les lletres clarament orientades contra la dictadu-carillo Kings és un d’aquests grups d’aquest segon treball són més ra i les asfixiants normes burocràti-que per a qui el va escoltar i veure elaborades i deixen entreveure el ques, però en cap cas contra les mesu-no s’oblida fàcilment. El repertori gust del seu autor pels escriptors res socialitzadores imposades, nirevival que portaven acabava con- russos i francesos (Dostoievski, contra la reforma agrària.vertint-se en un festival interpreta- Proust, Céline,). I també hi trobem I per més que des del “món lliure” estiu i un show musical que sobreei- un homenatge a Pau Riba (escol- posés en primer plànol l’“Església per-xia gratament enmig el paupèrrim teu “Em fa una mica de por regalar- seguida” (el règim franquista inclús vapanorama de barretina casposa te el meu cor”), amb qui LPR com- produir pel·lícules amb màrtirs catòlicsque oferia llavors la música nostra- Toni Manero). Azucarillo Kings, homenatge a Parálisis Permanen- parteix alguna cosa més que bessons als que poblaven el cinema deda i feliçment subvencionada. Però amb un repertori que anava des de te, i “J’aime la tour Eiffel” és una l’admiració i el reconeixement. LPR la “Croada”), la “revolució” va ser unaels Azucarillo Kings ja són història i Boney M i Michael Jackson als Pi- mescla de francès i castellà afran- representa, tal vegada ara, aquell cosa del poble, dels treballadors indus-Ramon Faura va voler emprendre xies i Barón Rojo, treu dos discos al cesat amb deixos de chanson i “glam-folck” que Riba, Sisa, Oriol trials, dels intel·lectuals, i en menorla seva particular aventura musical mercat, “Azucarillo Kings”, 1998; i final petit burgès al més pur estil Tramvia i altres músics de la seva grau dels camperols, però bàsicamentper altres caminois. “Razas de la noche”, 2001, i reco- Bertolt Bercht). El terrorista que generació van iniciar cap allà a pri- del poble. No endebades aquest arquitec- rre ciutats i pobles amb la seva mú- acompanya els directes de LPR es meries dels 70, i que esclatà en el Quan es parla de feixistes infiltratste, que no trafica amb el maó tot i sica divertida i provocadora. camufla rere un reproductor de Canet Rock, contrapunt amoral, soblida que el règim estalinista no vaque l’esguarda des de diferents A partir del 2002, els artífexs cedés amb bases electròniques ètic i estètic al Canet Cançó, i a tenir inconvenient a reciclar “quadres”perspectives, ja a finals dels 80 i d’AK prenen singladures distintes, enregistrades. Terrorisme, natural- bona part del seus participants que de la policia i de lexèrcit hortysta per acomençaments dels 90 havia for- Carles Mestre crea La Simfònica ment, i terrorisme del bo. La disso- hi actuaven com a salvadors ho- les seves finalitats.mat en diverses bandes de l’esce- de Gavà, un grup que s’embranca nància aparent dels motius electrò- mologats, de la música, del país, Tot va començar amb la mort de Sta-na barcelonauta: Los Interrogan- en la més pura tradició de la rumba nics contrasta de vegades amb la de la llengua, de l’home, de la dona lin, que va obrir múltiples esperancestes, The Tibidabo Hill Company i catalana i post-gatoperessiana, cadència melòdica de les guitarres i de pràcticament tot. De ben cert en les anomenades "democràcies po-Los Canallas, grups que traginaven mentre que Ramon Faura es con- i els ritmes càlids, i la contundència que Le Petit Ramon, avui, entronca pulars". El règim va començar a enfon-música en directe des del rock al verteix en Le Petit Ramon; cal dir de les lletres i llur interpretació que, amb aquell esperit del Canet Rock, sar-se i Rakosi, el líder estalinista hon-punk, passant pel blues i el deix que una bona part dels músics ara amb tocs punks, ara amb un i amb aquells autors que en certa garès, va ser substituït per Imre Nagy jamood que sol tenir tot amant del d’AK seguiran participant en totes xiuxiueig de cançó lleugera, fa de manera s’avançaren al seu mo- al 1953, però les mesures “liberalitzado-pop british que ha passat per l’es- dues formacions (el guitarrista i tot plegat una música irònica i revi- ment, i de ben cert, també, que res” afavorides per aquest van semblarcola de "pago" (els de la pública trompetista Diego Burrian, el bai- fadora que recorda a molt i a res aquesta barreja de Sid Vicius i insuficients al poble, i excessives per avan tirar més cap al rockabilly). xista Brady Lynch i el percussionis- ensems. LPR, talment Pascal Co- Frank Sinatra que és LPR fa d’a- Moscou.Bregat doncs, Ramon Faura, als lo- ta Xavi Tàssies). melade, amb maneres i estils dife- quest artista i de la seva formació El 1955, Nagy va ser substituït i expul-cals de música urbana i concerts El primer treball de Le Petit rents, es reinventa la música i les un cas singular i original, una bate- sat del partit. El nou capdavanter, Ernode canya amb got de plàstic, amb Ramon surt el 2003 i es titula “Le músiques, algunes de les quals gada de revolució permanent i poè- Gero, un personatge sinistre implicat,Carles Mestre i Pablo Quiroga s’in- Petit Ramon & Terrorista” amb l’a- han esdevingut part del nostre pa- tica: l’art per a tots i per a ningú*. entre altres coses, en lassassinat dAn-venten els Azucarillo Kings en un companyament de Les Filles del trimoni personal i col·lectiu, i fa revi- Una proposta contundent en l’era dreu Nin, va deixar clar que les refor-moment en què recuperar clàssics Dolor. Es tracta de 13 temes origi- far tot aquest llegat sonor que so- dels concursos musicals. mes no anirien més enllà.oblidats i demodé comença a calar nals escrits i cantats majoritària- vint pot restar hivernant en les Llavors va arribar el XX Congrés delfort entre el públic (recordem El ment en catalana llengua (“Cata- regions més fosques del nostre *”Així parlà Zaratrusta”, F. Niets- Partit Comunista de la Unió SovièticaChaval de la Peca o La Fundación lepsia”, en castellà, és un subconscient. che, citat per Ramon Faura (PCUS), amb el cèlebre “Informi Krus- chev” que denunciava els crims de Jo- seph Stalin (atribuïts a una desviació estranya anomenada “culte a la perso- Articles de ‘Fum de fàbrica’ nalitat”). El 1956, aquest factor va empènyer altres i la situació hongaresa va comen- La batalla perduda çar a canviar radicalment. A Polònia, les protestes havien dut al poder el “refor- Joan Salvat-Papasseit, bé-, així són reclutats de la Huma- On aniran els vostres fills que mista” Gomulka i el dia 23 doctubre traducció de Jordi Martí; nitat santa i oprimida. La Humani- no ensenyin els seus cossos que una gran manifestació destudiants va foto: Mireia Bordonada tat malvada i dictadora guanya no saguanten, i els seus tristos clamar per la llibertat a la ciutat de Bu- daquesta manera. parracs? Soldat, ets esclau; ets dapest. Com un condemnat a mort cami- Sha perdut la vaga. Han tornat també esclau, policia; desgraciat La repressió policial va convertir un na el proletariat per la vida, lhorit- els obrers al treball amb el cap esquirol, ets esclau. Per què sem- manifestació pacífica en una revolució. zó dibuixa cent Gòlgotes horribles molt alt, més baixes les mirades pre lesclau ha danar contra les- Les mobilitzacions de protesta es van al seu pas. no ja dels burgesos, sinó dels ger- clau? Mireu-vos uns a altres i estendre per tot el país i part de lexèrcit El poble avança..., i cau; des- mans vençuts contra ells. abraceu-vos, ja que no sereu hongarès, amb el general Meleter (un prés torna a avançar i cau eterna- Ah, infeliç esquirol, policia in- bons si no sou tots uns, ni deixa- veterà de la guerra dEspanya) al capda- ment, i avança eternament. Sem- conscient, esgarriat soldat! Per reu un dia de sofrir. vant, es va unir a ella. pre així. El Capital es nodreix de vosaltres es retarda lEra de la lli- Sha perdut la vaga. Però no El Partit Comunista, totalment des- moll de los del poble. Les tropes bertat, milionèsima vegada que perquè el Capital sigui fort: per- bordat per les seves bases, es dissolia de lEstat i de lEsglésia -milions i ha vençut la força a la raó per la què no ens estimem i no ens co- per tot el país. milions dhomes i dones inútils al vostra culpa. neixem.Catalunya. Octubre de 2006 23
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTALa “Declaració del Drets de l’Home” serà, malgrat la Revolució i en la seva majoria, unes quantes dones participen de la vidaen la Revolució Francesa, el que el seu títol sense instruir i sense l’accés a l’esfera pú- pública; tot i que poques, seran les prime-indica: una declaració dels drets dels blica, malgrat haver lluitat per enderrocar res i aconseguiran aplanar el camí a toteshomes, no de les dones, que continuen, l’aristocràcia al costat dels homes. Només les que vindran després.Una història sense argument (2)La Revolució Francesa de 1789 Maria Àngels Rodríguez, sobre el seu cos, negant-se a engen- historiadora i membre del a drar fills (tret que sigui ella qui els des- Fundació Salvador Seguí; itgi), negant-se a ser la serva de Déu, traducció: Núria Rimbau de lEstat, de la societat, de la família, etc “ (8) eren considerades excessi- er iniciar amb una data de sorti- ves i fora dels objectius d’emancipa-P da l’aparició de la dona en l’es- fera del públic podem fixar-nosen la Revolució Francesa, durant la ció que pretenien les seves correligio- nàries. I. Goldamn i Voltarine de Cleyre (9)qual el 26 dagost de l789 es va votar són nord-americanes dadopció i en-la Declaració de Drets de lHome. cara que militen, lluiten, sofreixenAquesta Declaració deia que incloïa presó o atemptats per les sevestot el gènere humà. No obstant això, idees, pertanyen a una minoria deno reconeixia els drets com a iguals dones anarquistes molt per davant ded’aquesta part del gènere humà que la seva època, i la seva incidència eneren les dones i que per llei eren pri- la majoria és escassa, encara que lesvades d’ocupar càrrecs públics, fos seves idees es recullen en diferentsquin fos el seu estatus social. Per a revistes llibertàries (10).elles era impossible, per exemple, es- En l’entorn que sorgeix de la funda-tablir-se independentment com treba- ció de la CNT no trobem dones com alladores. representants dels diferents oficis o Clar que existeixen dones que, per associacions que ja des de meitat della seva educació i posició social, XIX (11) i inicis del XX (12) estan do-poden i tenen possibilitats d’expres- nant-li forma a aquesta idea. No éssar el seu descontentament i fan al·le- fins al Congrés de l917 que apareixgats com el de Madame de Coiçy, en una taula el nom d’una dona (13).que el 1785 escriu una denúncia Per això quan es fa la història de lessobre “els costums que deixen que dones a la CNT s’ha de recórrer a lesles dones portin a terme totes les la- conegudes Teresa Claramunt, Sole- Són dones que redacten la Declaració dels Drets de la Dona i les Ciutadanes, ampliant el concepte amb la inclusió de la seva categoria civil.bors per molt pesades que siguin dad Gustavo, o el que és el mateix,aquestes, quan no comporten cap va- aquest anarquista se circumscriu a l’- única víctima, L. Michel manifesta que entra en conflicte amb el seu feminis- Teresa Mañé, Maria Caro o Àngelaloració social, per a prohibir-se laccés home. La dona és un apèndix; això sí, per a ella la dona era una altra de les me, reacciona sempre com a feminis- Graupera per la seva vinculació a l’a-a la magistratura o les finances”(1). necessari, atès que d’aquesta depèn baules en la cadena de l’opressió i fa ta” (7). narquisme i al món obrer, més que alSón dones que redacten la Declara- la supervivència de l’espècie. especial èmfasi en aspectes que van Dintre de l’anarquisme no existeix sindicat en si.ció dels Drets de la Dona i les Ciuta- Bakunin opina que la situació de la més enllà de l’opressió del capital, un corrent feminista, que és un con- Amb tot cal recordar l’existènciadanes (2), ampliant el concepte amb dona és “dintre de l’esfera privada en atès que “mantenir la dona sense cepte vist com “una desviació burge- d’altres dones que formen part durantla inclusió de la seva categoria civil un plànol d’igualtat, respecte als seus educació era una opció conscient”. sa”. Les al·lusions dI. Goldamn al lúltim terç del segle XIX de movi-que les representa com a sexe i com drets i deures”, almenys a nivell teò- Goldamn (1869-1940), que a dife- gaudi sexual i a la tirania a la qual el ments de caràcter republicà- obreristaa agents socials. ric. rència de L. Michel, que mor el 1905, masclisme sotmetia la dona fos quina com Isabel Vila, membre el 1873 de la En el seu article n. II manifesten: “ No obstant, el que es poden consi- viurà part del segle XX, és una altra fos la seva classe social, col·locava el Secció Espanyola de la Iª Internacio-La meta de qualsevol associació polí- derar reivindicacions que vagin més d’aquestes individualitats (6). No va seu pensament en una primera línia nal, i Guillermina Rojas (14), les afir-tica rau en la conservació dels drets enllà d’obtenir la llibertat per a l’home, dubtar a defensar l’amor lliure, l’ho- que no era compresa pels seus coe- macions de les quals sobre el matri-naturals i imprescindibles de la Dona i diferenciant en aquest plànol a la mosexualitat, la llibertat sense preju- tanis. Afirmacions com “el desenvolu- moni, la religió o la maternitat nol’Home. Aquests drets són la llibertat, dona, és deixar d’entendre que dicis. El seu ideari avantguardista va pament de la dona, la seva llibertat, la tenen res a envejar a les ja citades dI.la propietat, la protecció i abans de aquesta arribarà a la seva llibertat posar en diferents ocasions els prò- seva independència, han de sorgir Goldamn, Manuela Díaz o Vicentares plantar cara a l’opressió”. quan l’home també la tingui, i que no cers de l’anarquisme, com el mateix della mateixa i és ella qui haurà de Dura que apareixen com a secretà-Saber a què s’enfrontaven no els va es concep altra forma de fer-ho. Bakunin, en la seva contra. No obs- portar-los a terme. Primer afirmant-se ries de la Federació Regional Espan-evitar caure guillotinades, ser tanca- Les relacions sexuals fora de l’àm- tant això, utilitzava “ la doctrina anar- com a personalitat i no com a merca- yola de la Internacional el1883, peròdes en els manicomis de l’època (3) bit de la procreació, l’avortament, l’a- quista per explicar l’opressió que pa- deria sexual, segon rebutjant el dret de les quals només en coneixem elo, una vegada acabat el període revo- nomenat “amor lliure”, ni tan sols es tien les dones. Però si l’anarquisme de qualsevol que pretengui exercir-lo nom (15), o les signants el1869 a lA-lucionari més convulsiu, ser retorna- plantegen. teneu Català de Barcelona dun textdes pels homes a l’àmbit de la família, Malgrat la declaració digualtat de en el qual soposen a la guerra fran-on les trobem gairebé 100 anys des- drets entre dones i homes del Con- co-prusiana (16) o les participants enprés. grés de la Regional dEspanya a Sa- el congrés de Saragossa de 1872 ragossa el 1872, pocs són els textos (17).La dona en el socialisme que trobem a Espanya que es dirigei- Hi ha dones en el cercle d’influèn-utòpic. El món llibertari xin a la dona. De fet, els pocs textos cia dels obrers llibertaris i les seves existents són sempre un intent de societats obreres que participen endel segle XIX conscienciació cap als homes (5). mítings” (18) per cridar a l’associacióA finals del segle XIX, entre els socia- Hi ha dones singulars en la seva in- de dones de tots els oficis” (19), fanlistes utòpics anarquitzants tampoc dividualitat com L. Michel, I. Goldamn, publicitat de les idees llibertàries, peròes troben afirmacions o idees que V. De Cleyre o A Mazori, conegudes o no són afiliades als sindicats o nocontradiguin el pensament dominant internacionalment, que destaquen i en tenim constància (20), atès quede l’home. Afirmacions com les de reclamen un espai entre els socialis- sempre apareixen noms d’homesProudhon situen la dona com un ele- tes utòpics. com a representants, encara quement a tenir en compte només pels Amb diferents perspectives parlen sigui dAssociacions com la de Teixi-seus valors com a “matriu reproducto- de la situació de la doble subordinació Teresa Claramunt, a l’esquerra, anarcosindicalista; i V. de Cleyre, a la dreta, socialista dores dIgualada (21).ra” (4); l’abast de la llibertat per a de la dona en el món obrer. I no com a utòpica, van ser a la primera línia dels respectius corrents ideològics. Les opinions daquestes dones24 Catalunya. Octubre de 2006
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA EL 30 DE JULIOL MORIA EL TEÒRIC ANARQUISTA DE LECOLOGIA SOCIAL Murray Bookchin, lecologista de la llibertat Jordi Martí Font (jordimartif69@mesvilaweb.cat) ust avui, quan fa dies que se- J tembre del 2006 ha engegat el seu camí, massabento que el 30 de juliol passat va morir, a casa seva als EUA i víctima dun infart, Murray Bookchin. Tenia 85 anys. Que qui era el Murray? Doncs un dels pensadors, historiadors, assagistes i mobilitzadors més importants i des- tacats del panorama anarquista mun- dial, sense cap mena de dubte. Bookchin na néixer a Nova York el 1921, fill dimmigrants russos que ha- vien participat en els moviments con- tra el zarisme a Rússia. Als anys trenta, va entrar en el moviment co- munista nord-americà però a poc a poc sen va anar distanciant com a conseqüència del seu autoritarisme fins que en va ser expulsat acusat de trotskista. En aquest temps, col·labo- ra a Support Spain, una organització de suport a la lluita de la República contra el cop dEstat feixista a lEstat en què la crítica al model industrialis- la llibertat enmig de la natura, que Louise Mchel diu que mantenir la dona inculta és una forma premeditada de dominació. espanyol; aquesta atracció pel movi- ta i a lautoritat passen a ocupar un aposta per la descentralització, lor- ment obrer espanyol el portarà a es- lloc central. Seguint aquest camí, el ganització no jeràrquica i el socialis-sobre el paper de la dona estan sem- Ed. Laia/ Paperback.Biografia. Bar- criure "Els anarquistes espanyols. 1974 participa en la fundació de lIns- me de bracet amb lecologia (sonapre supeditades a la llibertat i l’e- celona.1983 Els anys heroics 1868-1936", publi- titut per a lEcologia Social de Ver- igual que ICV però no hi té massa amancipació plantejades com a unitat (10) La revista portaveu té el mateix cat en castellà el 1977 per Grijalbo i mont, i nassumeix la direcció, alhora veure ja que la seva és una opcióamb l’home (temes que relaciona- nom que l’Agrupació que van for- més recentment per leditorial valen- que fa classes al Rampo College de completament anticapitalista, allun-rem amb el terme actual de “gène- mar les dones de las diferents asso- ciana Muma, un llibre que vagi relle- Nova Jersei, convertint-se en cate- yada de la socialdemocràcia), desre”). ciacions i grups existents al voltant gir aquest juny passat i que pel meu dràtic decologia social. Al llarg de la duna ètica i una filosofia arrelades a Aquestes són considerades reivin- de l’ideari de la CNT el 1936. gust segueix massa la visió de la seva vida, ni en els darrers anys, no lesquerra llibertària.dicacions burgeses i el feminisme (11) Fagoaga, Concha: El sufragis- CNT més oficial, tot i que com a va deixar la seva tasca de divulgador Una de les darreres propostes quecom a tal s’identifica amb les sufra- mo en España.1877-1931.La voz y resum del moviment llibertari de lEs- dalternatives, ja sigui a través de cur- va formular i desenvolupar va ser lagistes. Les dones obreres tenen al- el voto de las Mujeres. Ed. Ica- tat espanyol continua sent tot un refe- sos, conferències o la revista "Green del municipalisme llibertari, basadatres interessos que el vot (22). ria.1985. “En la década de 1850 exis- rent. Perspectives", al costat de la seva en la recuperació de les assemblees ten identificados núcleos fourieristas Del Partit Comunista passa direc- companya Janeth Biehl, qui senca- populars i la democràcia directa a ni-Notes que contribuyen a la difusión del pen- tament al moviment obrer, organit- rrega també de difondre i fer accessi- vell municipal i de barri. Proposava(1) Duhet, Paule Marie. Les dones i samiento emancipista, respecto a la zant sindicats en la indústria de lau- ble la seva obra. un confederalisme cívic que aquí vala revolució 1789-1794.Edicions mujer”. Pàg. 49. tomòbil ja afiliat a la central llibertària Bookchin va evolucionar del mar- recollir el llibre "Las políticas de la62.Barcelona 1971. Pàg. 23 (12) Cuadrat, Xavier. Socialismo y United Auto Workers (AUW), sense xisme autoritari a una esquerra lliber- ecología social" de Virus Editorial,(2) Gouges de, Olympe. Les droits anarquismo en Cataluña y los oríge- deixar de posar en dubte la classe tària ecologista que ell mateix va aju- unes propostes que van ser àmplia-de la femme et de la sitoyenne1791. nes de la CNT. Ed. de la Revista del obrera industrial com a motor de la dar a formular, passant pel ment blasmades i atacades pels ca-(1971). Pàg.6 Trabajo. Madrid.1976 revolució ja que ben aviat posa en trotskisme i descrivint un camí sense pellans anarquistes que veien com(3) Algunes d’aquestes dones van (13) Peirats, José. La CNT en la re- qüestió lindustrialisme que defensa- retorn basat en la crítica constant a un dels seus dogmes es posava enser Etta Palm d’Aelders, Olympe de volución Española. Ed. Ruedo Ibéri- ven tant marxistes com anarquistes. lautoritat, es trobés on es trobés in- dubte, la participació en les Elec-Geouges, Claire Lacombe, Théroig- co. París.1971. Dins del socialisme llibertari, inaugu- closes les files llibertàries. cions. Bookchin no descartava la par-ne de Méricourt, Pauline Leon (14) Publicista i militant activa que va ra i estableix un discurs que als anys La seva reivindicació de Kropotkin ticipació electoral a nivell municipal i,(4) Nash, Mary. Mujeres Libres. Es- enfrentar-se a l’exèrcit del general 40 del segle passat sorprèn i crea no el va ancorar en el passat sinó de fet, tal com en el tema de lecolo-paña 1936-39.Ed. Tusquets. Barcelo- Pavía a Madrid el 1874. tensions amb bona part dels seus que el va projectar cap al futur a par- gia social, estic segur que a la llargana 1975 Pàg. 10 (15) Iturbe, Lola La Mujer en la companys de militància: introdueix tir dobres com "La ecología de la li- alguna cosa daquestes hi haurà.(5) Madrid, Francisco; Claudio, lucha social. Ed. Mexicanos Unidos. lecologisme en el programa llibertari bertat. La disolución de las jerar- De totes maneres, si no ho aprofitaVenza: Antología documental del México.D.F.1974 alhora que es preocupa molt per la quías", que encara podeu trobar en el moviment llibertari segur que al-anarquismo español. Vol nº 1 Organi- (16) Ídem. Iturbe, Lola (1974) Pàg. defensa dels drets dels immigrats als algun llibreter de vell, publicada en tres en prendran nota i ho aplicaran,zación y revolución. De la 1ª Interna- 27 EUA. castellà per Madre Tierra i Nossa y tal com darrerament ja s’ha vist, icional al Proceso de Montjuic (1868- (17) Ídem Iturbe, Lola (1974) Pàg. Als anys seixanta, forma part acti- Jara Editores. Una de les seves con- serà en benefici de totes i tots perquè1896).Ed. Fundación Anselmo 29 va del moviment contracultural nord- tribucions més importants al pensa- les propostes són lògiques, revolu-Lorenzo. Madrid 2001 A la pàg. 289 (18) Ídem Fagoaga, Concha. (1985) americà, alhora que destaca com a ment i la pràctica llibertàries ha estat cionàries i, sobretot, útils en la vidaDoc.19 Influencias de la Mujer en las El 12 d’abril de 1891 Teresa Clara- creador dun pensament llibertari nou crear un pensament que prescindeix de cada dia. I això sembla que al-luchas del socialismo revolucionario. munt, Dolores Janá, Francisca Bala- i sorprenent a llibres a diverses obres de lindustrialisme per caminar cap a guns no li puguin perdonar.A la pàg. 393. Doc 9 Misión de la ña, fan un míting a Barcelona. Se-Mujer en la Revolución. Soledad gons la ressenya del diari LaGustavo. A la pàg. 409 Doc.12 La Publicidad a la secció “ReunionesEmancipación de las Mujeres. El obreras de ayer” del dia 13. Presenten el documental ‘El MIL’ al CCCB l’11 d’octubreProductor. Barcelona. (19) Ídem Fagoaga, Concha (1985)(6) Idem Heinen, Jacqueline (1978) Pàg.78 imecres 11 octubre, a les 19h, Martina Loher, realitzadora del docu- tornar al final a Suïssa, la xarxa entreClara Zetkin, Rosa Luxemburgo, Ale-jandra Kollantai, A. Kuliscioff(7) Goldman, Emma. Trafico de Mu- (20) En l’abundant bibliografia que reprodueix els textos sindicals queda demostrat que no existeixen referèn- D lAula 1 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, al carrer de Montalegre, 5, de Barce- mental; Txema Bofill i Ricard de Var- gas, de lAteneu Enciclopèdic Popu- lar. Organitzat per lAteneu diversos personatges i llocs es des- cobreix. A Barcelona trobem a Xita, de 85 anys, mare donze fills delsjeres y otros ensayos sobre feminis- cies de les dones, tret en comptades lona, es presentarà el documental "El Enciclopèdic Popular. A través de la quals cinc es van implicar en les llui-mo. Ed. Anagrama. Barcelona 1977. ocasions, com ja hem assenyalat. Mil" de Martina Loher. Presentarà història de la família Solé Sugranyes, tes del MIL... Un dells, Oriol, cau en(8) Idem Goldman, Emma.(1977) (21) Vega, Eulàlia. Entre Revolució i lacte Carles Sanz, del Centre de Do- el documental "MIL" ens apropa a la una fuga el 1976, assassinat per laPàg. 18 Reforma. La CNT a Catalunya (1930- cumentació Històric Social-AEP. Des- vida del Movimento Iberico de Libe- Guardia Civil. Web del documental:(9) Peirats, José. Emma Goldman. 36) Ed. Pagès.Lleida.2004 Pàg. 131 prés de la projecció hi haurà un ración. En un viatge que comença a http://elmil.net; mireu també:Una mujer en la tormenta del siglo. (22)Ídem Fagoaga, Concha. (1985) debat obert amb la participació de Ginebra, passa per Catalunya, per www.ateneuenciclopedicpopular.orgCatalunya. Octubre de 2006 25
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAL’efecte Joaquim Jordà Imma Merino, periodista, crítica de cinema a “El Punt” i ha qui ho va dir i també hi haH qui ho va escriure abans que jo: “Joaquim Jordà ha mortamb les botes posades”. No sé si lihauria complagut aquesta referènciaal títol d’una pel·lícula sobre el gene-ral Custer, però allò cert és que, finsgairebé l’últim moment, Jordà va fer lavida que volia: fent i imaginant pel·lí-cules que fan present que el cinemapot ser una forma d’exploració críticadel món en què vivim i de maneraparticular respecte les institucions;així, doncs, una forma de combatcontra el poder atenta a les seves víc-times, però també als que no viuenagenollats. La vida que volia Jordà, que a lavegada va convertir-se en un perso-natge de les seves pel·lícules permostrar-les com una forma d’autobio-grafia, també té a veure amb la ma-nera com mantenia i eixamplava unmón de relacions en què sempre de-mostrava un interès viu per l’activitatdels altres: “Explica’m què fas”, era laseva manera de saludar. Qui li expli-cava rebia a canvi un comentari lúcid,mai complaent, però gairebé sempreestimulant. Perquè Jordà era un en-grescador, un catalitzador, un vitalit-zador d’idees i projectes, sempre quefossin concebuts amb esperit de lli-bertat i amb sinceritat, ja que suporta- l’autogestió per part dels treballadors poden fer-se pel·lícules sense formu- bre (a tenir present junt amb el que ta. També perquè em sembla revela-va malament la submissió i la impos- d’aquesta empresa de petits electro- les, convencions i esclavituds. L’efecte Laia Manresa ha publicat recentment: dor el comentari a propòsit dels docu-tura. El matí en què part dels amics domèstics, i “El encargo del cazador”, Jordà no s’esgota en el camp de la “Joaquim Jordà. La mirada lliure”) in- mentals, a cavall entre el passat i elde Jordà van reunir-se al tanatori de sobre el desaparegut cineasta Jacinto pràctica cinematogràfica. El seu estí- clou una llarga entrevista biogràfica present, “Guernica”, “Nuit et bruillard”Collserola, algú va comentar: “Hi ha Esteva) que desdibuixa les fronteres mul és en els joves que estudien el amb el cineasta; també reuneix diver- i “Les statues meurent aussi”: “Un ser-molta gent jove. Quan això passa en entre el documental i la ficció, la reali- seu cinema, com ara Gloria Salvadó, sos escrits d’amics el director de món cívico que nos obliga a recordaruna situació com aquesta, sempre tat i la representació: “Mones com la després que ho hagin fet crítics com “Mones com la Becky”: de Daria Este- que lo que ahora es una famosa obrapenso que el mort ho deu haver fet bé Becky”, “De nens”, “Vint anys no són ara Esteve Riambau i Casimiro Torrei- va, filla de Jacinto Esteva, aquell ca- de la pintura contemporánea eraa la vida”. El cas és que aquell matí, res”. Són films amb els quals hi van ro. També en gent que es dedica a la çador que, un cop mort, va encarre- antes una ciudad con sus casas y suscertament, hi havia molts de joves (i col·laborar alumnes que ja s’han con- traducció i que reconeix que, sempre gar una pel·lícula sobre la seva gentes; que antes de formar parte deno tan joves) que vivien la tristesa de vertit en cineastes (com ara Iñaki La- que feia falta, rebia un consell perti- autodestrucció que també ho és los circuitos turísticos, los campos dela pèrdua junt amb el sentiment agraït cuesta, Lupe Pérez i Ariadna Pujol), nent de Jordà, el desllorigador. sobre l’esvaniment de l’Escola de concentración nazis eran un lugar ded’haver conegut un home lliure, savi, mentre que Jordà també hi va donar En els últims temps de la seva vida, Barcelona i aquell món de la ‘gauche exterminio para millones de seres;vivíssim i sense ressentiments. joc a nous guionistes com Laia Man- Joaquim Jordà també estava engres- divine’; Jorge Herralde, l’editor d’Ana- que existieron civilizaciones con su La mort de Joaquim Jordà no ens resa o nous muntadors com Sergio cat en un projecte que ha d’arribar a grana pel qual va fer excel·lents tra- arte, su cultura, sus evolucionadasha fet reconèixer que aquest home Dies i Núria Esquerra. Tanmateix, concretar-se a Santa Coloma de Far- duccions de l’italià, com ara de Scia- formas de vida en las llanuras africa-lliure, que per això mateix no volia l’empremta de Jordà tant hi és en ners, la localitat de la Selva on va néi- cia i Bufalino, i el francès, com ara de nas que el hombre blanco llenó detenir escola o exercir mestratge, ha Marc Recha (amb el qual va col·labo- xer i d’on va haver de marxar perquè Simenon i Braudillard; el productor desolación. Porque el tiempo enexercit una viva influència entre una rar en el guió de “Pau i el seu germà”) (ho va intuir després) el seu pare, no- Josep Anton Pérez Giner; el guionista manos de Resnais no es nunca undiversitat de joves cineastes per tal com en el jove cineasta gironí Pere tari franquista, temia les accions del J. M. Quilis; el director Francisco Re- concepto abstracto, vacío. Es un tiem-que cadascun treballi la seva llibertat i Vilà (va començar la seva amistat maquis de Quico Sabater. El projecte gueiro i el també cineasta Iñaki La- po humano, vivido, habitado”. I heassagi de fer films lliures amb els re- amb Jordà en assistir d’adolescent a és un centre que, a part de reunir ma- cuesta, que, en un text esplèndid, de- pensat que el cinema de Jordà éscursos disponibles: sense submissió unes classes de guió del cineasta) terials del mateix Jordà, ha de servir fineix així Jordà: “enemigo del lugar humà, viscut, habitat.a formes i compromisos que pacten que ara ha dirigit un curt amb només perquè hi trobin suport els projectes común, abridor de caminos, viajero He recordat el seu treball recentamb la comercialitat i, en canvi, amb 30.000 euros. O, per esmentar dos de nous cineastes. El nom del centre en lugar de turista, desenmascarador sobre els escriptors catalans exiliatsuna voluntat d’exploració de la realitat films col·lectius recents, la influència va decidir-lo el mateix Jordà: Quico de arbitrios y de arbitrariedades, de- després de la guerra civil i els llocs aque vol convidar l’espectador a una de Jordà es pot reconèixer a “200 Sabater. “Si per ell vaig marxar del generado en lo tocante al género y França que amaguen que van sermirada crítica, al capdavall també lliu- Km” (sobre la marxa dels treballadors poble, hi vull tornar amb ell”, em va siempre generoso, nunca servil y do- camps de refugiats dels republicans.re. No ens ho fa fet reconèixer perquè, de Sintel cap a la manifestació de l’1 comentar en l’últim dinar que vaig mesticado, pensante y jamás bien Aleshores, he rellegit el text per retro-en els últims anys de la intensa vida de maig a Madrid) o en la indagació compartir amb Jordà. Tota una mane- pensante, consciente y hasta sub- bar-me amb una frase dita a “Les sta-de Jordà transcorreguda a Barcelona sobre l’herència franquista d’”El dicta- ra de declarar una filiació ideològica consciente, irónico, escéptico, cínico tues meurent aussi”: “La mort és eldesprés de patir l’atac cerebral que va dor i jo”. Insisteixo que no es tracta de per davant de la biològica i encara (que debe ser la palabra que designa país on s’arriba quan s’ha perdut laabocar-lo a una activitat constant, reconèixer-hi un “estil Jordà”, sinó un més tenint present la ideologia del al cine sobre el cine), crítico, ético, memòria”.aquesta influència ja era notòria i no “esperit Jordà”: mai no hauria desitjat pare. utópico, imperfecto, juguetón, abierto Potser Jordà, quan va perdre partnomés entre aquells que van col·labo- que ningú fes pel·lícules com ell les Em permetré acabar aquest article e inacabado...” Però, a més, jo no de la seva memòria, va començar arar amb el cineasta com a alumnes feia, sinó que menava que cadascú fent referència a una petita troballa. sabia que em trobaria amb un article preparar-se per la mort, que ha afron-del màster de documental en creació les fes amb llibertat (i és clar, imagina- Aquesta no ha estat del tot atzarosa del mateix Jordà sobre Alain Resnais tat sense por.de la Universitat Pompeu Fabra, la ini- ció) sense trair-se. En tot cas, potser perquè he buscat el llibre que la conté com a documentalista que va ser pu- A la vegada, Jordà no ha mort per-ciativa que li va permetre fer un cine- també s’hauria de parlar de l’efecte i que, editat per l’Associació d’Engi- blicat el setembre de 1961 a la revista què la seva vida i la seva obra sónma (o continuar-lo fent, perquè ja l’ha- Jordà: feia venir ganes de fer cine per- nyers Industrials de Catalunya, Martí “Nuestro cine”. Si vull parlar-ne és dignes de memòria com els poemesvia provat amb experiències com ara què, eixamplant els límits del possi- Rom i J. M. García Ferrer van publicar perquè en la seva mirada sobre el més excel·lents. I perquè viu en la“Numax presenta”, film de 1979 sobre ble, demostrava amb l’exemple que l’any 2001 sobre Joaquim Jordà. El lli- cine ja s’apunta la mirada del cineas- nostra memòria.26 Catalunya. Octubre de 2006
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > IMATGES QUE PARLEN“Entendre per les nostres terres i que, de tard en tard, deixa la seva tasca profun- te social, nacional i pedagògic, un veritable “homenot” a la manera “Oc”Occitània” da per irrompre amb diversitat de que feia anar el mot Josep Pla o el formes. fa anar ara Xavier Garcia. Les paraules de Serra Estruch, Biografia de l’autor: Josep sàvies, ens porten a conèixer una Serra Estruch va néixer a Bràfim sèrie de personatges, alguns en (Alt Camp) lany 1921. Especialista entrevistes reals i altres en inventa- en mitjans de comunicació, fou el des, que eren o havien estat impor- creador de lEscola de Mitjans tants en el devenir de la nació occi- Audio-Visuals (EMAV) de Barcelo- tana i de les lluites que al llarg de la na, pionera a la península. Premiat història s’hi han donat. I és a través a diversos certàmens nacionals i La memòria d’aquestes entrevistes que anem fent-nos un dibuix mental de les afi- internacionals de cinematografia, la seva dedicació al cinema infantil històrica de la nitats nacionals entre els Països es recull en el llibre "Cinema forma- revolució Catalans i Occitània i alhora entre tiu", premi "Antoni Balmanya" les lluites socials que s’hi han des- 1968. Membre actiu de la resistèn- Josep Estivill envolupat al llarg de la història cia contra el franquisme, realitza- -amb una especial parada, per la dor de la primera publicació clan- Aquests darrers mesos assistim a unJOSEP SERRA ESTRUCH seva importància, en el món dels destina ("Superació"), formant part fenomen realment important. Enguany,Editorial El Llamp càtars- i la nostra lluita llibertària. del Consell Nacional i de lExecutiu quan es compleix el 70è aniversari de la Serra hi entrevistava Pèire Bec, del Front Nacional de Catalunya FERRAN GARCIA-OLIVER Revolució i la Guerra Civil, es difonen - Jordi Martí Font de l’Institut d’Estudis Occitans; Car- (FNC), de la seva estada a la presó Editorial 3 i 4, col·lecció Narrati- sovint per primera vegada- les filma- les Camberoque, fotògraf del Car- amb Consell de Guerra ha restat el ves cions que van immortalitzar aquell es-Aquest és un llibre difícil de trobar naval occità; el polític Robert La- llibre "Contes de la mar exacta", deveniment. Fins ara, podíem veure elsperò que cal llegir, demanar-lo a font; l’inspector d’ensenyament premiat als Jocs Florals de París Jordi Martí Font documentals actuals de recreació, ela-qui el tingui, fotocopiar-lo, buscar-lo Pèire Lagarda; la pofessora univer- lany 1959. Pertanyent a la CNT du- borats amb major o menor encert, peròen llibreries de vell... “Entendre Oc- sitària de Tolosa Maria Clara Vi- rant cinquanta-dos anys, va ocupar Dos amics valencians de Gandia, sempre situats en el moment present.citània” va ser publicat el 1989 a l’e- guier; i així fins a 29 personatges, càrrecs de responsabilitat succes- un procedent dels ambient marxis- El moment present. Aquest miradorditorial ja desapareguda El Llamp. els contemporanis entrevistats re- sivament als Sindicats de Profes- tes i independentistes, i l’altre dels privilegiat des del qual reinterpretar elsAmb aquesta obra, el malaguanyat alment i els històrics en entrevistes sions Liberals, dAdministració Pú- voltants ecologistes i llibertaris, or- recorreguts de les persones i les orga-Josep Serra Estruch havia guanyat simulades, que suposen un fresc blica i secretari general de la ganitzen un viatge a la nació veïna nitzacions. Sempre a posteriori, situatsel Premi Rei en Pere atorgat pel ampli del poble occità vist des dels Federació Local de Barcelona, així d’Occitània, just damunt dels Paï- en la confortabilitat que dóna conèixerCentre d’Agermanament Occitano- anys vuitanta. Seria una bona idea- com director de la revista "Catalu- sos Catalans, durant un estiu en el balanç final per llavors establir lesCatalà (CAOC) i alhora inaugurava que algú actualitzés l’obra ara o en nya". La seva extensa col·laboració què volen conèixer aquell món del premisses. Des daquest mirador, lala col·lecció Acràcia de l’esmenta- fes una de nova d’accés a un país en revistes especialitzades i prem- qual només n’han llegit llibres. visió del passat es reinterpreta, es re-da editorial. En la nova col·lecció que en no tenir estat és, com el sa el va fer mereixedor del premi “Oc” narra literàriament el viatge construeix, s’amotlla a la conjuntura. Hide l’editorial independentista s’hi nostre, secret al viatger que hi periodístic que concedeix anual- alhora que és un cant a l’amistat i a ha diversos treballs de recerca històri-anunciaven obres com “Un àcrata passa i fins i tot a molta de la gent ment el diari "El Ideal Gallego". Co- la llibertat, una redescoberta d’a- ca que analitzen precisament com elanomenat Ramon Llull”, “Dones que hi viu. fundador dels Instituts de Ciències questa i una elegia pel món de les context de lanomenada Transició de-Llibertàries” o “El sol de l’Anarquia” Aquesta petita ressenya vull que de lEducació (ICE), va ser dintre lluites socials dels anys setanta mocràtica condiciona una determinadaque mai es van arribar a publicar ja serveixi també per homenatjar dells president del Seminari Per- que els dos havien viscut plegats. imatge del que va passar fa 70 anys. Ique l’editorial va plegar. El llibre és Josep Serra Estruch, un altre per- manent de Tecnologia Educativa, Un i altre esdevenen testimonis l’ha condicionat molt especialmentun aplec d’articles-entrevistes, ac- sonatge de la CNT i director de la englobant la totalitat de les univer- d’una nació que es nega a desapa- quan amagava i, moltes vegades, adul-tualitzat en el moment de la publi- revista que tenia a les mans, el sitats espanyoles en una tasca rèixer malgrat que tots els factors terava, la riquesa i la intensitat de lex-cació, publicades al setmanari “Catalunya”, que demana una bio- dinvestigació i descentralitzadora. que van analitzant li són adversos. periència llibertària.“L’Esplai”, del qual Serra n’era di- grafia amb cara i ulls immediata- President de lAliança de la Demo- Resulta curiós com des de ves- Poques vegades havíem tingut lo-rector. Tal com diu l’autor en la con- ment, a veure quin historiador s’hi cràcia Socialista, va figurar com a sants ideològics que molts voldrien portunitat de veure, de primera ma, eltraportada del llibre: “només és una anima. cap de llista de la coalició electoral allunyats, quan es parla s’arribi a que va representar la Revolució. Doncsmica, un tast, un principi de verita- Jo, per la meva part, sense valor Aliança per la República en les un nivell com aquest d’afinitat. I re- ara, finalment, alguns mitjans de comu-ble reflexió, de qüestionament i po- ni coneixements per fer l’obra que Eleccions al Parlament de Catalu- sulta curiós també com la ignoràn- nicació han decidit donar un primer passicionament que haurien d’haver- demano, em limito a incloure a nya lany 1988. Fou president de cia i el seu conreu esdevinguin en l’aperturisme dels arxius audiovi-nos arribat d’una manera més continuació una petita aproximació lAssociació Professional de Titu- bandera d’alguns sectors dels nos- suals.natural, sense tanta enganyifa i biogràfica, sempre insuficient, a un lats en Imatge i So de Catalunya i tres móns més propers. Curiós per- Televisió Espanyola ha programatdesinfoirmació per endemig”. És personatge que penso que desta- membre del Comitè dEnllaç Euro- què la cultura i el coneixement - aquests darrers mesos una sèrie forma-també un cant al corrent llibertari ca tant pel que va fer com per les peu per una internacional dels tre- aprendre- és l’única base real per da amb documentals realitzats entre elsque traspassa a través dels segles seves idees avançades, en l’aspec- balladors i els pobles. avançar, tal com s’explica a ”Oc”. anys 1936 i 1939 i aplegats genèrica- ment sota el títol de “La guerra filma- da”. Es tracta dels documentals origi- Revistes nals, íntregres: els reportatges, els noticiaris, les filmacions durgència da- quells anys. Els van encarregar els go- verns de la República i la Generalitat, les organitzacions sindicals, els partits polítics, etc. Veiem les sessions del par- lament, el funeral de Durruti, la lluita al front, la vida quotidiana a la rereguarda, els discursos de Companys o Garcia Oliver. Sentim, per primer cop, les veus i els missatges de la propaganda, els discur- sos i les proclames, lexaltació ideològi- ca, les consignes socials... les urgèn- cies del moment. Veiem el glatir de lèpoca. Sentim el que veritablement deia la gent. Sense reinterpretacions. Només les coses tal com van passar.LIBRE PENSAMIENTO DIAGONAL MULTITUD EL BROLLADOR No és que aquestes filmacions reflectei-Revista de reflexió i debat editada Revista quinzenal dactualitat crítica. Revista del Col·lectiu Intercultural de Butlletí de la Secció Sindical de CGT xin la veritat històrica però sí que hi tro-per CGT, núm. 51, dossier sobre Nova adreça al Callejón de Murcia 6, Terrassa, lluita contra el racisme, a les Entitats Metropolitanes de Bar- bem la veritat del que van reflectir. Ambprecarietat, Sagunto 15, 28010 Ma- 28017 Madrid, web: www.diagonal- multitud@ateneucandela.org i celona, contactes al correu electrò- els seus encerts i els seus errors.drid, suscripciones@rojoynegro.info periodico.net www.ateneucandela.org nic cgt@amb.esCatalunya. Octubre de 2006 27
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA JOSEP SÁNCHEZ CERVELLÓ, HISTORIADOR > LES PARAULES SÓN PUNYS‘La guerra civil va ser una Salutguerra antiga i moderna’ Jordi Martí Font (jordimartif69@mesvilaweb.cat) La principal malaltia que els humans patim en aquest començament de“El conflicte econòmic derivat de la situació internacional tindrà repercussions a Catalunya” segle, que no ha tingut Titànic que na- nunciés lafonament però sí mur de Berlín que assenyalés el signe del temps: el mur, sanomena capitalisme. > LA FRASE... Capitalisme com a malaltia, tot i que el seu nom no és massa repetit perquè se suposa que on som no té nom, que som aquí i aquí és bo perquè és lúnic possible i el menys dolent que hi pot haver en el món real. Som en un moment de la història en què la competència entre els individus ha esdevingut lobjectiu de les nostres vides, la competència i la conseqüent derrota de lenemic o competidor, és clar, que normalment és el veí o algú encara més proper. En la competència sempre hi ha vencedors i vençuts i la majoria del total sempre són els se- “La guerra civil gons. Així, tot i que sens parla sempre espanyola és el de la societat de les possibilitats conflicte mundial sabem ben clarament que dalt només sobre el qual s’ha nhi haurà uns quants i la resta en serem sempre la base, és a dir nores escrit més” en el llenguatge que el nostre cap ha “La República no sols arriba en una conjuntura internacional adversa pel crack del 29 sinó que a Espanya se surt de la dictadura de Primo de Rivera” anat interioritzant. Sabem molt bé que, si guanyem, davall nostre hi seran els i Ricard Escarré derns per primera vegada (apareix ció en què predominava el món Sovint expulsaven els jornalers que les que ens faran de base, que alhora el cinema, hi ha documentals sobre rural sobre el món industrial, pràcti- consideraven més desafectes i els seran, és clar, perdedors. Per això és arlem amb el professor la guerra). Aquests episodis no són cament no hi havia serveis; el nivell deien: ¡Y ahora comed República! tan important lesport, i no lesportP d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i VirgiliJosep Sánchez Cervelló, autor de visibles en altres conflictes. Hi ha uns inicis en la primera guerra mundial però amb l’abast i profun- d’escolarització era molt baix (amb un analfabetisme exageradament alt). És una societat rural amb pro- La República no sols arriba en una conjuntura internacional ad- versa pel crack del 29 sinó que a col·lectiu de grup en què cadascú s’ha de saber superar i enfrontar a les prò- pies dificultats sinó lesport competi-nombrosos llibres sobre temes tan ditat d’això no existeix. blemes estructurals immensos, Espanya se surt de la dictadura de tiu, el que ens posa davant dun rival aldiversos com la Revolució dels La guerra civil espanyola es im- agreujats per la crisi del 29. El Primo de Rivera. Per tant, el que ha qual hem de derrotar. Lesport esdevéClavells a Portugal, els maquis, el portant perquè es una guerra en la crack del 29 tancarà les fronteres fet la dictadura és recargolar els un entrenament per a la vida que enscarlisme i la violència al llarg de la qual hi ha una crisi de les democrà- per tal de preservar el propi mer- més pobres i deixar sense veu els prepara el sistema aquest que diuenhistòria a la zona de l‘Ebre. Hi par- cies; les democràcies tenen por al cat, impedint exportar excedents que mai havien pogut parlar. Però que és lúnic possible. Lúnic possi-lem en un any on es produeix un feixisme i per altre cantó apareix el agraris o mà d’obra. El conflicte ara arriba un règim on ells comen- ble? Deien el mateix els esclavistesveritable allau d’homenatges, lli- comunisme. Són dos sistemes to- econòmic derivat de la situació in- cen a tenir el protagonisme. Com nord-americans abans que sacabésbres, articles i documentals sobre talitaris que esclafen les democrà- ternacional tindrà repercussions que les classes poderoses del país amb lesclavitud; i deien el mateix elsla República i els antecedents de la cies. greus a Catalunya, provocant que no hi estaven acostumades, s’es- nazis alemanys abans que fossin der-guerra civil. És una guerra molt ideològica, els pagesos no tinguin feina: és panten. rotats en la segona Guerra Mundial; i de moltes passions, en la qual to- l’esclat del conflicte rabassaire, El cardenal Segura, cardenal diuen el mateix els criats parladors-És lícit preguntar-se si es pot thom defensa posicions davant la sumat a altres problemes que es primat de Toledo i cap de la jerar- dels milionaris que manen a travésafegir res de nou, si encara hi ha inevitable segona guerra mundial. venien arrossegant de molt temps quia eclesiàstica de l’Església es- dels seus altaveus dúltima tecnologia.aspectes per descobrir o fins i És un conflicte internacional, on enrere, com seria el problema de la panyola, quinze dies després que El capitalisme és lactual sistematot si cal reescriure certes inter- lluiten Brigades Internacionals de fil·loxera. Com a conseqüència de es proclami la República, publica econòmic, cultural i social, en lespretacions dels fets. més de quaranta països al costat la fil·loxera, sorgirà un moviment una pastoral en la qual posa els ca- seves fases globalitzadora, postmo--La guerra civil espanyola és el de la República; hi ha tropes portu- sindical al camp molt poderós, a tòlics en contra de la República. derna i neoliberal. I és la nostra màxi-conflicte mundial sobre el qual s’ha gueses, italianes i alemanyes de Catalunya tindrà un paper decisiu, Per què? El gran negoci de l’Esglé- ma malaltia o el màxim productor dho-escrit més, sobre el que s’ha publi- l’exèrcit regular que donen suport a en tots els esdeveniments abans sia catòlica és l’ensenyament reli- mes i dones dirigits a gastar elscat més i sobre el que hi ha, en te- Franco. de la guerra civil, que és la Unió de giós. La República tenia un progra- seients de les cadires de les sales deoria, més documentació. És una La guerra civil espanyola acaba Rabassaires. Hi haurà un conflicte ma laic. En un Estat laic, tot ciutadà metges darreu. Competir tot el dia, serguerra vella en la mesura que hi ha l’1 d’abril de 1939 i la guerra mun- per la Llei de contractes de conreu, té llibertat d’escollir creença religio- derrotat, viure en tensió… provoca in-molts trets característics d’una dial comença l’1 de setembre de ja que els pagesos volen accedir a sa o de no tenir-la, però l’Estat té farts, depressions, desajustaments,guerra del segle XIX (els soldats de 1939. Gairebé són dos conflictes la propietat de la terra. El que vo- l’obligació de garantir una educació maldecap, càncers, angoixes… malal-la República duen espardenyes i que es mosseguen i on evident- lien els rabassaires era que al cap de qualitat. ties que creixen i esdevenen normali-fins i tot en alguns episodis es que- ment les claus dels dos conflictes de trenta anys, els pagesos po- La República va rebre des del tat quan la normalitat és la competèn-den descalços). És una guerra que, estan presents: el que provoca la guessin redimir i pagar el preu que començament els atacs de l’Esglé- cia, lescombrada del rival o que el rivalsobretot la República, fa sense in- segona guerra mundial està dins la els marcava el propietari, perquè sia, però també la República i els ens escombri.tendència, per tant han de sobre- guerra civil espanyola i a l’inrevés. aquell era absent i ells volien ser republicans van cometre un altre El capitalisme és una malaltia i siviure com poden, improvisant Per tant, tot això fa que la guerra els propietaris de la terra. error: tenien una tradició molt anti- ens hi volem curar ens cal saber elssobre la marxa. És una guerra anti- civil, tot i estar molt investigada i -L’Església i l’Exèrcit eren forces religiosa provocada per les guerres seus efectes sobre el món, com fun-ga però també és una guerra mo- estudiada, encara tingui moltes contràries a la República. Per entre el liberalisme i el carlisme del ciona, com ens domina, com ens con-derna: és la primera guerra que hi coses inèdites per descobrir i sem- què i com desestabilitzen el frà- segle XIX. venç, com està organitzat... per tal queha una destrucció massiva de la re- pre se’n poden aportar més. gil equilibri? La relació entre jerarquia, la so- passar-lo no sigui dolorós i esdevinguiraguarda, on es bombardegen -La problemàtica social és diver- -L’Església està acostumada a in- cietat jerarquitzada que defensa plaent qualsevol febrada que enssense misericòrdia els centres ha- sa i complexa i precedeix a la tervenir en la vida política, que les l’Església i la que defensa l’exèrcit anunciï que queda ja poc per guarir-bitats i els centres que no tenen proclamació de la 2a República. seves directrius siguin aplicades i és molt similar. Els valors de res- nos de la malaltia i amb ella de les ma-cap interès militar, sols per generar -La situació interna del país, excep- siguin complides pels governs. Hi pecte a la família seran contrapo- lalties.pànic i paor; es una guerra de pro- tuant Catalunya (Barcelona i la ha una noblesa feudal, unes zones sats entre la República i l’exèrcit i Perquè la salut, ja ho sabeu i ho re-paganda en la qual la ràdio i els seva àrea metropolitana) i algunes de latifundi on els propietaris de les Església, i per tot plegat acabaran petiu sovint, sempre és el primer.mitjans de comunicació són mo- zones del País Basc, era una situa- terres tenen por de la República. intervenint al 1936.