CatalunyaQ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Octubre 2006 • número 79 • 0,50 euros • www.usuaris.tinet.cat/cgt-ca...
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA                                                                       ...
REPORTATGE                                                                                                                ...
REPORTATGE                                       La història i la cultura             David PoulitL         a llengua occi...
REPORTATGE                                                                                   constitució francesa) i molte...
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                          ...
TREBALL-ECONOMIA                                  E N T R E V I S T A                                                     ...
TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITAT                                     L’anarcosindicat li podria posar una querella per inj...
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt

328

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
328
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt

  1. 1. CatalunyaQ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Octubre 2006 • número 79 • 0,50 euros • www.usuaris.tinet.cat/cgt-cat/ www.cgtcatalunya.cat Portada: Dídac Salau
  2. 2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) Diari, ràdio, televisió, web, espai multimèdia... • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 És evident que lluitar des dun sindicat per FEDERACIONS COMARCALS millorar les condicions Anoia del dia a dia del nostre Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 treball no ens pot fer cgtanoia@yahoo.es perdre de vista el fet Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus que és el sistema en si baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net el que combatem i no Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 Baix Llobregat només una mala apli- Cra. Esplugues, 46 cació daquest. De la 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 mateixa manera que Jacint Verdaguer, 23, combatre el sistema 08640 Olesa de Montserrat Tel. 93 778 04 93 capitalista i lluitar per Baix Penedès una societat sense Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 classes ni opressió no cgt.baix.penedes@gmail.com ens pot fer perdre de Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona vista que la millora de cgt_bn@wanadoo.es les condicions de vida Tel. i fax 93 383 18 03 Garraf-Penedès ara i aquí és impres- Lepant, 23, baixos A les antenes de les cases o ja sense entenes, un dia hi arribarà, també, el pensament llibertari. Foto: Mireia Bordonada. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org cindible per no quedar- Tel. i fax 93 893 42 61 nos enlluernats en els és el que els nostres Maresme avis van fer de 1868 a Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es objectius finals i obli- dar la realitat més 1936. El fet que la Còmic - Ácido Crítico Tel. i fax 93 790 90 34 Vallès Oriental immediata. Enmig da- societat sense classes Francesc Macià, 51 questa cruïlla de i llibertària tragués el 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 camins és on estem nas en aquell moment els anarcosindicalistes va ser conseqüència, FEDERACIONS INTERCOMARCALS sobretot, de la impor- i sovint rebem tant dels Girona il·luminats com dels tància que ells van Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es venuts. Els uns ens donar a estendre el Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent diuen reformistes i els seu missatge. Posades Av. Catalunya, 82è les seves maneres de 25002 Lleida - lleida@cgt.es altres utòpics. Uns i Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 altres tenen raó. Volem fer al dia, en lactualitat Camp de Tarragona reformar les condi- necessitaríem televi- Rambla Nova, 97, 2n 1a 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es cions de vida ja, però sió, diari, ràdio, espai Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 alhora volem canviar- web i productora multi- FEDERACIONS LOCALS les totes de dalt a baix. mèdia. “Somiem?, és Barcelona Saber explicar això de clar que sí; tenim Via Laietana, 18, 9è forma planera i sense massa pressa?, hem 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 recórrer a grans parra- après a esperar i ho Manresa esperem tot, ara”. Circumval·lació, 77, 2n fades intel·lectualoides 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimecres 20 d’agost Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, Mireia del 2006. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: David Poulit, CGT Balears, Mariona Parra, Radical Gai, Sabadell Plataforma Salvem els Muntanyans, Manel Alarcó, Xavier Llorente, Sira del Río, Maria Àngels “Estats carronya, bèsties de Unió, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Rodríguez, Núria Rimbau, Andreu Subirats, Josep M. Loste, MIL Societat Anònima, Belén Vicéns, V. C., guerra, les vostres festes són Tel. i fax 93 745 01 97 Ricard Escarré, Anna M. Villena, Imma Merino, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de criminals. Ballarem amb energia Terrassa CGT. Fotografies: Dídac Salau, Mireia Bordonada, Joan R. Ferrandis i Gabriel Serra. Il·lustra- cions: Ácido Crítico. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i damunt tota la porqueria” Ramon Llull, 130-136 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·labo- Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 racions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.cat Companyia Elèctrica Dharma Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Pedrissos, 9 bis Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" 08211 Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: cgt.castellar@terra.es - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Tel. i fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Octubre de 2006
  3. 3. REPORTATGE Tot sovint, el L’Aran és la comarca sota administració pensament estatalista catalana que forma part d’aquesta nació només té en compte, cultural que malgrat tot continua viva precisament, els estats OCCITÀNIA Malgrat no ser damunt cap mapa polític d’estats, la nació no ha mort Algú ens pot explicar què és això? David Poulit de la Generalitat de Catalunya, i les guerres i els casaments. americans, van participar en el fe- Les tecnologies avançades de també amb una dotzena de valls si- La seva població és de 14 milions nomen de l’èxode rural. L’esquema l’armament, de l’aeronàutica i de tuades dins l’Estat italià. Aquesta i no hi ha tanta densitat de població de pagesia tradicional, autosuficient les indústries directament o no lli-O ccitània és un país que no zona de valls italianes, propera a la com a les zones del nord i de l’est i de policultures, desapareix per gades amb aquests sectors creen està representat sobre cap frontera amb l’Estat francès, té el de l’Estat francès. Les zones amb donar lloc a megagranges de mono- noves oportunitats econòmiques mapa polític europeu i tot i seu límit baix del massís dels Alps i més densitat són les valls del Garo- cultura. La vida dels pobles també per als països occitans que s’adap-així existeix. s’expandeix sobre les províncies de na i del Ròna; les costes mediterrà- esta patint la marxa forçosa de la ten al desenvolupament de les ciu- Les aspiracions colonialistes i Turín, Cuneo i Imperia. nies i atlàntiques, els Pirineus, els gent jove, els tancaments dels ser- tats grans. També s’hi han instal·latimperialistes franceses han tingut Occitània té una superfície total Alps i el Massís Central són les veis públics (escoles, correus, nombroses centrals nuclears queun paper clau en la història occita- de 190.000 km2. Els límits són na- zones més rurals. transports) i la desaparició de tota responen a la lògica de crear unana. Ara bé, Occitània té una història turals: dos mars, muntanyes i grans L’Estat francès es construeix, l’economia depenent. gran potència nuclear (tant civilpròpia i una civilització que influirà rius. Aquest territori, però, no té cap com els estats italià i espanyol, amb Des dels anys cinquanta, els am- com militar).en tota l’Europa occidental, sobre- lligam d’unitat geogràfica i està for- les seves indústries al nord. Durant plis espais naturals occitans van es- Tolosa i Montpeller són les ciu-tot en l’Edat Mijana, i en la cons- mat per països amb diferents cli- el curs de la seva història, Occitània devenir (i encara continuen sent en tats de l’Estat que han conegut eltrucció de l’Estat francès. mes, cultures i estructures socials i ha conegut diferents economies alguns llocs) importants zones creixement més important aquests es defineix com el conjunt dels paï- (tèxtil, carbó, gas, pesca, pagesa...), d’entrenament de l’exèrcit i de ca- últims anys (tant econòmicamentEl territori sos on es parla l’occità. Així, està però amb els recursos acabats i les sernes militars. com a nivell de població). dividit en cinc regions que repre- diferents polítiques productivistes Aquest és el resultat de la política El turisme passa també com a ac-Occitània es presenta sobre una ter- senten els grups dialectals de l’oc- franceses que hi ha hagut, la pro- de defensa ofensiva francesa, moti- tivitat econòmica màxima per a unacera part de l’Estat francès. Aquest cità: la Gasconha, el Lemosí, el ducció agrícola s’ha generalitzat i vada per la guerra freda contra el Occitània on la qualitat de vida ésterritori és també conegut com a Lengadoc, la Provença i l’Alvern- ha constituït l’únic sector econò- bloc soviètic i la necessitat de si- un del seus principals arguments i“Migdia” o mal anomenat “sud de ha. Aquestes regions van ser, durant mic. tuar-se en la capçalera de les potèn- la part folklòrica i tradicional agra-França”. A més a més, compta amb l’edat mitjana, importants comtats La política agrícola europea co- cies militars i econòmiques per da i es torna a descobrir per a lesla Val d’Aran, que està situada dins o ducats potents com estats. Les muna i l’economia de postguerra jugar així, després de l’era colonial, persones provinents de ciutats im-l’Estat espanyol i depèn d’aquest i fronteres han canviat en funció de (1939-45), formada per capitals al gendarme mundial. personals.Catalunya. Octubre de 2006 3
  4. 4. REPORTATGE La història i la cultura David PoulitL a llengua occitana ve d’una evolució del llatí. El llatí arriba entre els Alps i la Ga-rona a finals del segle II abans dC itres quarts de segle abans d’esten-dre’s a tota la Gàl·lia. Aquí hi vivienceltes, ibers, lígurs i grecs, que vancrear les ciutats de Marsella, Anti-ba... Els romans fan colònies a Be-siers, Nima, Narbonna, Arles... Al segle primer els romans pro-gressen cap a l’oest i arriben aAquitània, on vivien vascons, an-tics bascs que deixen el seu idiomaper parlar llatí a la seva manera.Això pot explicar la formació delgascó. Al segle V les invasions delnord de la Gàl·lia influeixen en elllatí i es formen dues varietats, unaal nord de la Gàl·lia, controladapels francs, i una altra al sud del riuLoire, part més romanitzada, ons’instal·len els visigots. Del segle VI al X, hi ha una lite-ratura en llatí, científica, filosòfica ireligiosa. Tanmateix, el llatí es lallengua dels lletrats, la del poble és Aniquilació i resistència ques dels invasors francesos aniran men junts, que van despullats. la televisió.“romana”. provant d’acabar amb les llengües Pel que fa a l’idioma, es relacio- Durant els períodes de guerra Per diferents raons, entre les La denominació Occitània aparei- hexagonals, però fins al període de nen aquests textos amb la creació viscuts durant el s. XX, des de la Iquals el nivell de civilització dels xerà a finals del segle XII, principis postguerra, les poblacions de les del “patues”, una definició de la Guerra Mundial (1914-18) fins a lavisigots i els àrabs, que ho estaven del XIII, per anomenar els països perifèries viuen en els seus idiomes llengua que és un invent d’aquesta guerra d’Algèria, molts joves mani-més que els francs, els països d’Oc on es parla l’occità entre la vall del maternals. revolució laica, creat per tractar un pulats es trobaren enorgullits dees troben més desenvolupats cultu- Garona i la vall del Ròna, que és el Una d’aquestes polítiques prohi- dialecte de vergonyós, practicat per portar l’uniforme de l’exèrcit fran-ralment, i així l’occità esdevingué límit del comtat de Lengadoc en bicionistes la portarà mossèn Gre- la pagesia, i que constitueix una di- cès, pensant fer la guerra uns dies ila primera llengua romana escrita, aquella època. Esdevindrà al final goire, encarregat, després de la Re- ficultat per a la unitat de la cons- tornar cap a casa. Però la realitat dedes del segle III, en poesia, i com a del segle XIX, segle XX, el nom de volució Francesa, de fer un estudi trucció francesa. les guerres enforteix el sentit racistaescrit administratiu, al segle IX. Un tots els països on es parla occità, al sobre els pobles de la perifèria. A L’escola francesa participarà de cap als alemanys (pejorativamentdels exemples que mostren el des- mateix temps que neix “l’occitanis- part de tractar aquests pobles de sal- la mateixa manera en la construcció els “bochs”) i els algerians (anome-envolupament cultural occità és el me” polític. Les llengües d’Oc i vatges, inferiors, dins d’un imagi- de la unitat lingüística i el patriotis- nats “bounyouls”, expressió que vefet que Tolosa i Montpeller tingues- d’Oil són els dos components im- nari que situa els francesos al centre me, basant-se en el treball de mos- de la I Guerra Mundial, dins de lessin una universitat des de l’edat portants dins de l’estat francès des d’un protagonisme civilitzador (i sèn Gregoire i d’un altre personatge trinxeres, on els bons francesos de-mitjana, on els àrabs i els jueus hi de l’any 1000 i també s’hi troben tot el que l’envolta és només un de la república, Jules Ferry. No és manaven als militars de les colò-ensenyaven matemàtiques i medici- altres grups culturals i lingüístics caos), justifica les conquistes, les curiós, doncs, veure que els progra- nies, com a bons esclaus, de portar-na. Així, el saber es va compartir com el basc, el català, el bretó, el guerres i les pràctiques colonitza- mes escolars són els mateixos tant los l’alcohol), i també enforteix elentre les diferents cultures. gaèlic, el flamenc... La particulari- dores. Els textos sobre els pobles per a les colònies franceses com per patriotisme francès. Aquesta estra- Dels segles XI al XIII els països tat del francès és situar-se en el cen- bascos, occitans, parlen de persones a dins de l’hexàgon per als pobles tègia no ha funcionat sempre bé i aoccitans són un conjunt de ducats i tre de “l’hexàgon” (l’hexàgon és que es comparen amb bèsties, que bretons, catalans, bascos, occitans... la Primera Guerra Mundial moltscomtats: els ducats d’Aquitània, els una manera d’anomenar l’estat mengen amb els mans, follen i dor- Amb la història manipulada des joves són enviats cap al front sensecomtats de Tolosa i els comtats-reg- francès per la seva forma) de la prehistòria al benefici de saber parlar francès. Molts serannes de Barcelona-Aragó, tots rics i i de ser idioma minoritari l’estat francès, s’aliena així el afusellats perquè no contestaran apotents, que desenvolupen el co- a l’edat mitjana. Després coneixement, fins al punt de les ordres i un bon nombre d’alsa-merç, l’agricultura, l’artesania i les d’annexions acompanya- poder fer narracions de me- cians lluitant per l’exèrcit francèsarts. des de polítiques lingüísti- mòria sobre una orgullosa moriren sota les bales franceses, A finals del segle XI, les comuni- ques dràstiques que impo- història de França. És evident perquè parlaven un idioma massatats s’emanciparen dels grans sen- sen l’ús d’una llengua que, treballat sobre algunes proper a l’alemany. Senegalesos,yors i aconseguiren privilegis i lli- única, el francès passa a generacions, la civilització marroquins... també serviran en pri-bertats apuntades dins d’unes ser l’idioma majoritari i són els francesos, i els bàrbars mer lloc de carn de canó abans deCartes amb representants que es s’estén a nombrosos ra- tota aquella gent amb la qual ser units amb els hexagonals. Al-diuen “cònsuls” (“jurats” a Bordeus cons del món amb la polí- han donat i hauran de donar guns catalans, bascos i occitans fu-i a la Gascunya, “capitols” a Tolo- tica colonialista de l’estat batalla si la unitat nacional es giren, saltant del tren, o s’amagarensa). Arles, Marsella, Tolosa, Lle- francès (Polinèsia i Ka- troba en perill. en sentir les versions antiguerra omotges, Niça... són veritables repú- naky al Pacífic, Guyana, La prohibició i negació les realitats de la carnisseria, po-bliques ciutadanes. Louisiana i Quebec a dels diferents “patues” seran sant-se en contra de les versions ve- Les cartes, els actes notarials... Amèrica, bona part de motius de més per fer dels nudes pels mestres d’escola i elssón escrits en occità o en llatí-occi- l’Àfrica, les illes i sense fills i filles de la república uns polítics.tà i la llengua occitana resta com a oblidar les seves preten- bons francesos, vergonyosos Obligacions militars, escola obli-llengua administrativa fins al segle sions a tot el món i a Eu- dels seus orígens, fins al punt gatòria i idioma francès com a llen-XVI. ropa). que durant els anys 60/70 hi gua única seran les receptes del pa- El 1539, el rei Francesc I, amb Occitània és la minoria va haver una ruptura genera- triotisme i funcionaran gairebé fins“l’edit Villers-Cotterets”, imposa el més important d’Europa, i cional on el saber i la cultura al punt de situar el model francèsfrancès com a única llengua admi- el segon idioma minoritari no es comunicaran mai més com a referència mundial de civilit-nistrativa del regnat. europeu practicat darrere de manera parlada entre les zació i d’exemple en matèria de el català. Diferents políti- famílies, sinó amb l’escola i drets humans (oblidant-se del preu 4 Catalunya. Octubre de 2006
  5. 5. REPORTATGE constitució francesa) i moltes ve- gades els polítics s’hi refugien da- Occitanisme polític de tots rrere, permetent l’ús de la llengua per a un àmbit privat però no reco- colors dins i fora de partits negut oficialment. S’ocupa llavors el domini associatiu i des dels 80 David Poulit que permeten donar la veu a les as- es fan ràdios, revistes, produccions piracions dels pobles de l’estat, musicals, grups de dansa, edicions de llibres... amb aquests estatuts. Però sempre s’ha de lluitar per im- D es de l’any 1000 fins al segle XVI, Occitània coneix el seu “període gloriós”. Certa part de però sempre continuen deixant l’occità en l’àmbit privat i sense tocar la constitució garant de la pedir les retallades, perquè si es re- l’occitanisme polític s’ha basat en unitat de l’estat. Els partits occitans coneix l’activitat associativa no vol l’antiga literatura dels trobadors no es tornaran a aixecar i continuen dir que sigui reconeguda d’utilitat com a referent de l’existència existint amb les mateixes persones pública. Directament lligat amb les d’Occitània. L’any 1854 es crea el sense nova militància. ajudes públiques, l’occità és discri- “Felibritge”, moviment literari També minoritàries, però actuant minat i no rep les mateixes subven- d’escriptors i historiadors que fa per un terreny on la política occita- cions que tot el que és d’expressió renéixer la idea d’Occitània. na és gairebé inexistent, hi ha uns francesa. Per exemple, a la revista Aquest moviment tindrà com a de- moviments d’esquerres que lluiten “La Setmana”, editada a Pau bilitat ser massa intel·lectual i no per l’oficialització de l’occità, les (Biarn), li costen més diners els en- desenvolupar la cultura popular idees autonomistes, ecologistes, viaments als subscriptors que si es- (els occitans de majoria pagesa socials, anticapitalistes i antifeixis- tigués escrita en francès, tot això parlaven l’occità sense saber-lo es- tes. Es poden destacar el Movi- per un tema de subvencions. Si les criure i sovint creien -i creuen- par- ment dels Estudiants d’Occità escoles Calandretas coneixen un lar l’imaginat patuès). Un altre (MEDOC), Anaram Au Patac, mo- desenvolupament quantitatiu des error de l’occitanisme polític de viment revolucionari de l’esquerra de la seva creació, a nivell de l’es- caire intel·lectualista ha estat el fet occitana a Gasconha, el moviment cola pública hi ha una desigualtat de centrar-se en el regionalisme. Gardarem la Terra (ens quedaremsagnant que li ha pogut costar). constant negació per reconèixer els per al territori occità. Amb una de- D’altra banda, el reconegut escrip- la terra) que promou la “caravana Malgrat això, el sentit occità, si pobles afavoreixen un clima de de- manda forta es poden trobar des tor Mistral, que obtingué el premi occitana”, que des de fa 2 anys fabé es troba disminuït, no desapa- fensa tant per als estats com per als dels primers graus unes hores fa- Nobel a principis del segle XX, es- una gira per tota Occitània convo-reix, i en els anys seixanta i setanta pobles que viuen sota les seves in- cultatives, però sense respectar cap devingué un referent per a l’occita- cant manifestacions, debats i con-torna dins de les revoltes pageses i fluències. lògica cultura, és a dir, hi ha una nisme. certs i que agrupa persones de dife-obreres amb el lema “Volem viure Des de les produccions teatrals, línia de presència més forta a tots La població oc-e decidir país”. És la resposta de la realització d’escrits en oc, la pre- els Pirineus i a la costa mediterrà- citana, a nivellmolts pobles en contra de les deci- sència de banderes en les manifes- nia, però a zones com Burdeus, polític, no ha arri-sions centralistes de París: a Bre- tacions ecologistes en contra de afrancesada més aviat, hi ha una bat a organitzar-tanya, on la decisió de posar en centrals nuclears, contra els plans discriminació més gran i aquest se nacionalment,marxa centrals nuclears fa que, en d’expansió de bases militars, les darrer any ha viscut la supressió de però ha hagut dellocs com a Plogoff, les manifesta- lluites pageses i obreres... l’occità llocs de professors d’occità a les lluitar, a nivellcions pacífiques siguin durament resisteix a una desaparició progra- universitats. En contrapartida, uns local i regional,reprimides per l’exèrcit francès mada i unes agressions permanents poblets del voltant de Burdeus contra diversesque fa ús de les armes; a Còrsega, a des del segle XVI fins ara. Si l’ex- tenen més alumnes i classes d’oc- agressions exter-Aleria, on l’ocupació d’una cava pressió occitana no es troba dins cità que la capital, i això que nes: guerres im-vitícola acaba amb la mort d’un d’un sindicalisme o amb uns par- aquesta ciutat té una historia molt perialistes entremanifestant i un militar... Davant tits polítics majoritaris, que resten lligada a la cultura occitana, com els països veïns,d’aquest esquema, les revoltes en un espai més estatal, la cultura ho testimonien noms de carrers en guerres de reli-s’endureixen i a vegades es deci- és el terreny on hi ha una dinàmica oc i il·lustres personatges de la ciu- gions i, més ac-deix per la lluita per les armes, com important. tat (Montaigne, Bertran de Goth, tualment, en llui-a Còrsega o a prop de Besiers, on El 1979, amb la llei europea Peir Berlan, el trobador Jaufré tes laborals i deles grans protestes vitícoles dels Deixonne, Occitània veu néixer les Rudel...). caire ecologista. Ianys 70, que mobilitzaran desenes primeres escoles d’estatut associa- Un dels grans reptes per a Occi- en aquesta resis-de milers de persones i trobaran tiu i d’ensenyament en occità: són tània a dia d’avui és sensibilitzar tència hi ha trobatcom a única resposta el desplega- les escoles Calandretas (que signi- culturalment una nova població un sentit nacio-ment militar, acabaran amb dues fica petites aloses que volen en lli- immigrant que resulta de la recon- nal.persones mortes (un pagès i un mi- bertat). Paral·lelament, es creen al versió turística i del desenvolupa- Els anys 70 eslitar). Totes aquestes mobilitza- País Basc les Ikastoles, les escoles ment de les noves tecnologies. Si creen molts gru-cions tenen un caràcter nacionalis- Diwan per a la Bretanya, les ABC als anys 70 s’ha viscut l’èxode per puscles polítics que van de la Fede- rents àmbits (estudiants, artistes,ta i un posicionament autonomista pels Flandres, les Bressoles a la una gran part de l’Occitània cap a ració Anarquista Occitana, el Partit militants culturals i polítics). En al-de cara a un estat opressor i que Catalunya Nord... Aquest fenomen les ciutats importants de l’hexà- Occità (socialista), el Partit Natio- tres situacions geogràfiques i cul-practica una democràcia policial. es va expandint tant per la qualitat gon, ara passa un fenomen invers nalista Occità (centre-dreta) fins a turals, trobem a les valls alpines el Pels pobles de l’Estat francès, d’una pedagogia alternativa, el mè- de gent de tot l’Estat i també d’Eu- una extrema dreta de caràcter occi- MAO (Moviment Autonomistales cultures originals són encara tode Freynet, com per l’interès de ropa, que vénen a viure en un país tà-francès que fa militància pel Occità) i també una important vidavives. Fins als anys 60, es pot dir nombroses famílies. Els Instituts on la qualitat de vida n’és un dels Front Nacional Francès. En gene- cultural. La Val d’Aran té el Con-que gairebé el 100% de la població d’Estudis Occitans, que actuen des arguments. La societat occitana, ral, els partits i moviments occitans selh Generau d’Aran i unes llistesd’Occitània és occitanòfona. Avui del 1945, coneixen un rebrot a fi- més llatina, té una vida social tant minoritaris acabaran donant el seu occitanes.dia de 14 milions de persones, 3 nals dels 70, principis dels 80, i és als carrers com a casa i és més a suport als partits francesos. Una de les darreres iniciatives ésmilions parlen en llengua d’oc i 2 l’entitat més important amb seus prop de les cultures de l’estat italià El Partit Socialista (PS) francès el Conselh de la Joventut que, demilions més l’entenen. gairebé a cada ciutat occitana. La i espanyol. Aquesta banda un xic es beneficiarà el 1981 tant de l’a- moment, es troba algunes vegades L’ús de la força i unes polítiques funció dels IEO és la defensa i la folklòrica ven i interessa tant les grupació amb els verds francesos a l’any i té l’ambició d’agruparde restriccions tant culturals com promoció de la llengua i la seva persones actives o jubilades com com de moltes llistes “regionalis- moviments i partits de tota Occità-socials i de retallades de llocs de normalització. El 1981, amb l’era les empreses. tes” que van conèixer una eferves- nia.treball a causa de la lògica produc- socialista, arriba l’estatut associa- L’Occitània sempre ha estat una cència fins al punt de voler presen- Aquesta col·laboració unitària vativista europea no han fet més que tiu que permet reforçar les Calan- terra d’acollida i s’hi ha barrejat tar una llista comuna a les participar en l’èxit d’aplegar des-motivar les reivindicacions occita- dretas, els IEO i beneficiar-se de gent de diferents cultures. Si per a eleccions presidencials de 1981. El enes de milers de persones en lanes. subvencions. Però tot continua l’estat aquest fenomen forma part PS, per tal de no ser perjudicat en manifestació que es va realitzar el Tot aquest període està acom- funcionant sobre la base del volun- d’una estratègia per disminuir les aquesta divisió dins de l’esquerra, 22 d’octubre del 2005 a Carcasso-panyat d’una renaixença cultural tariat i això té les seves limitacions. poblacions locals, Occitània sem- fa un llistat de promeses per a les na en defensa de la llengua occita-amb cantautors compromesos amb Tot i que els occitans, com altres pre s’ha enriquit culturalment d’a- regions, i els diferents partits polí- na.el seu temps i les realitats. La fi de pobles de l’hexàgon, som tossuts i quest fenomen, des de l’edat mitja- tics d’esquerra li donaran suport. Podeu trobar més informacióles colònies, les diferents revolu- ho hem de ser per continuar exis- na fins ara. Després de la ressaca electoral del sobre l’actualitat occitana a:cions a tot el món, les guerres tint, perquè la llengua de la repú- Sota el sol occità hi ha lloc per a 81 i de les promeses no compler- www.anaram.org, www.institutoc-d’Algèria i Indoxina (Vietnam) i la blica és el francès (article 2 de la tothom. tes, vindran els estatuts associatius cità.org, www.radiopaïsos.orgCatalunya. Octubre de 2006 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA Davant la precarietat No només tanquen les fàbriques que els donen en sectors concrets, beneficis sinó que, alhora, quan les tanquen l’organització és en treuen milers d’euros, una actitud indecent l’única possibilitatRàdio Rosko, La majoria va aprovar la deslocalització en referèndumla veu de quitreballa,a les ones Un terç de la plantilla de Braun diu no al tancament FEMEC-CGT L es mobilitzacions portades a terme en els últims mesosL a Secció Sindical de CGT a Autobusos de Barcelona realit-za un programa de ràdio en directe per la plantilla de Braun contra el tancament de la factoria dEsplugues de Llobregat no hana Ràdio Contrabanda, ràdio lliure evitat el tancament de l’empresa.de Barcelona. Es tracta d’un pro- És més, en el referèndum realitzatgrama dirigit als treballadors i les el dia 6 de setembre en què la plan-treballadores dautobusos i a tota la tilla shavia de pronunciar sobre elciutadania que utilitza el servei pú- preacord a què havien arribat a fi-blic. Es pot escoltar el programa nals de juliol la Direcció de Brauncada dijous de 9 a 10h del matí, tot amb els sindicats CCOO i UGT, lai que hi ha també una repetició del majoria de treballadors i treballa- presa i el desig de descansar en les -Atès que el tancament durarà -CGT no volem acusar senseprograma els divendres de 13 a 14h dores de Braun va acceptar les con- millors condicions, però la reivin- dos anys, 500 trimestrals a qui se- proves, però els casos coneguts eni els dimarts de 18 a 19 h. dicions del tancament, tot i que un dicació del “No al tancament” evi- gueixi treballant. Amb això també els quals cada sindicat ha cobrat Es pot escoltar també en directe terç de la plantilla va votar-hi en denciava una necessitat del mante- compensen les vagues realitzades substancioses quantitats per aco-a través del web www.contraban- contra seguint la línia de la CGT, niment de llocs de treball no en aquest temps. miadaments ens creen la incertesada.org/contrabanda i ara a més es únic sindicat que defensava el “no” només a Braun sinó en lempresa Després del resultat del referèn- que hagi passat el mateix a Braun.pot escoltar des de qualsevol lloc i al preacord. El resultat del referèn- auxiliar on lefecte serà de diversos dum, la multinacional alemanya té També és coneguda la participacióa qualsevol hora a través del web dum va ser de 429 vots a favor del milers de treballadors afectats. previst portar a terme la primera i benefici econòmic daquests sin-www.radiorosko.org; contactes: ra- sí (64,2%) i 227 a favor del no rescissió de contracte durant el pri- dicats en la gestió dels fons dinver-diorosko@hotmail.com (34%). Denúncia de l’actitud mer trimestre de 2007, amb el tras- sió que es constitueixen. Lacord del passat 21 de juliol de CCOO i UGT llat de la producció de batedores a En aquesta crònica dun tanca-Solidaritat amb pel qual UGT i CCOO acceptaven el tancament de la planta de Braun Des de CGT, s’ha denunciat que Polònia, el que afectarà unes 300 persones. Lactivitat es paralitzarà ment anunciat cal destacar una sèrie de qüestions:un treballador a Esplugues de Llobregat significa- lactitud dUGT i CCOO ha estat per complet el 2008. -Lactitud de lAdministració, va donar un pas decisiu cap a altra no només antidemocràtica, sinó amb un govern del PSC i d’IC-de SAS actuació del sindicalisme entre- dictatorial. Amb lobjectiu que Les raons de CGT EUiA, ha estat dutilitzar als “seus guista i col·laborador que represen- CGT no pogués arribar directa- sindicats” perquè hi hagués unE miliano Jiménez "Emi", secre- tari general de la Secció Sindi-cal de CGT a lempresa SAS, ha ten aquests sindicats. En un procés realment ràpid, lempresa aconse- gueix un preacord amb els sindi- ment a la plantilla, van arribar a convocar assemblees per separat i van impedir el pas als assessors de Aquestes són les raons que van portar a la CGT a rebutjar el prea- cord i demanar el vot negatiu: acord que no els obligués a pagar un preu polític per acceptar les po- lítiques neoliberals de les multina-estat sancionat per la Direcció de cats institucionals en el seu objec- CGT. Daquesta manera i per mitjà -És un acord de tancament i li- cionals. Ja va passar això mateixlempresa SAS dAbrera amb 21 tiu dun tancament pactat. de la política de remors, van anar quidació de lempresa que traeix la en el cas de Seat on van signar elsdies docupació i sou, sanció que Durant més de tres mesos, la duent una part de la plantilla a lac- reivindicació clara del “No al tan- 660 acomiadaments.està “complint” en lactualitat. El plantilla va elevar un crit clar i unà- ceptació que lúnica sortida era cament i que deixa a una part im- -La majoria sindical va anar por-motiu pel qual el company ha estat nime: “No al tancament de Braun”. lluitar per diners. portant de la plantilla en latur pur i tant la plantilla a lacceptació de lasancionat no és altre que el de rea- Els actes, manifestacions, vagues i dur. pèrdua de llocs de treball a canvilitzar assemblees informatives als altres accions sindicals van tenir L’acord -Qui estan propers a les edats de dacceptar un acord pretesamenttreballadors de lempresa en la qual sempre aquest eslògan que reflec- la jubilació no tenen ni un euro nou i pel qual la majoria de la plan-treballa i ocupa les seves tasques tia clarament una oposició a la pèr- Lacord acceptat per CCOO i UGT dindemnització. I això en una em- tilla (500) podrien tenir una sortidasindicals. Aquesta sanció suposa la dua de lempresa i dels 700 llocs de té les següents línies generals: presa que tanca a pesar de tenir “semblant” a una prejubilació. Da-pèrdua de la major part del salari treball directes i més de 2.000 indi- -Pels menors de 45 anys indem- grans beneficis. questa manera intentaven que laque el company hauria de percebre rectes. CGT, encara que no va con- nització per acomiadament de 50 -El col·lectiu de 50 a 55 anys majoria de la plantilla dones suportel mes de setembre. El Sindicat del tar realment per als altres sindicats, dies per any i uns fixos de 4.000 i poden veure ara una sortida per al preacord.Metall del Baix Llobregat demana va donar suport a aquesta reivindi- 900 per any dantiguitat que acabar amb la bogeria que hem -Lentrada en una negociació onsolidaritat i suport cap al company cació i va col·laborar en les accions poden arribar a ser valorats com a viscut però dintre duns anys els ja sacceptava el tancament per en-sancionat, pel que ha proposat que de vaga i de protesta. No obstant 55 dies per any dindemnització. tants per cent de jubilació reduïts davant només deixava la sortida detot aquell company, companya, això, des del moment que UGT i -Prejubilació fins als 52 anys amb passaran factura. la destrucció de llocs de treball iSindicat, Federació, etc., que pugui CCOO van decidir acceptar la ne- assegurament de punts per cent de -Per al grup de persones (47, 48 abandonava el manteniment defer una aportació econòmica, ho gociació del tancament, des de la salari net que van des del 72% fins anys) que tenen una renda sense lempresa i de locupació directa ifaci (indicant el seu nom) al se- CGT es van desmarcar i van situar al 96%. Fins als 48 anys, pla de cotització a la Seguretat Social, per indirecte.güent compte: 2081-0071-35- davant la plantilla la seva discre- rendes fins a arribar als 52 anys per arribar a cobrar jubilació han de -No obstant això, la realitat de0000065545. pància per mitjà de fulles informa- empalmar amb la prejubilació. pagar o treballar en un altre lloc. A tot aquest escenari va estar marca- Lobjectiu no és altre que el com- tives, deixant ben clar que CGT -De 45 a 47 anys, pla de rendes més, els 1.000 són bruts i han de da per una prenegociació de les Fe-pany pugui arribar amb les aporta- lluita pel manteniment dels llocs de 1.000 mensuals, fins als 64 cotitzar a Hisenda. deracions del Metall dambdós sin-cions efectuades a la quantitat que de treball i no per la seva venda a anys, revaloritzable al 2,75% -Els acomiadaments, que tan dicats que va acabar en un acordlempresa li descompti el mes de un preu més elevat o menys. anual. sols han superat en uns pocs dies que en realitat ja estava prefixat isetembre. Si supera la quantitat, el És evident que el col·lectiu de -Pla de recol·locació amb una els 45 legals, apareixen clarament que apareix com un gran enganysobrant serà ingressat a la caixa de possibles jubilats i jubilades calia empresa “solvent”, Braun es com- insuficients i miserables davant davant una plantilla que va realit-resistència de la Federació Comar- tenir-los en compte sobre la base promet a recol·locar el 80% dels casos com el de Gillette de Sevilla. zar una sèrie de mobilitzacions percal del Baix Llobregat. de molts anys de treball en lem- treballadors que no es prujubilen. (90 dies). evitar el tncament.6 Catalunya. Octubre de 2006
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A LA MIRADA Laura Gómez, delegada de la CGT a Atento Barcelona INDISCRETA Regularitzar la ‘La precarietat al immigració Emili Cortavitarte Carral telemàrqueting és total’ P rimera hora del matí. Un cotxe de la Guardia Civil, aprofita un embús en lautopista que uneix els dos Vallès per fer sortir de les file- res els cotxes ocupats per magre- bins, subsaharians i llatinoameri- cans. Els demanen la documentació i comproven per ràdio la seva situació. He vist aquesta escena diverses vegades. Suposo que forma part del gir del govern socialista respecte de la immigració. Imagino que es fa, a aquestes hores i daquesta manera, perquè els ciutadans que sí tenim els papers en regla siguem cons- cients que lEstat i les seves forces ens protegeixen duns éssers infil- trats entre nosaltres que vénen sense permís a robar-nos un tros del nostre benestar i de la nostra ri- quesa. Volen treballar! La pressió de determinats mit- jans de comunicació i dels seus predicadors més reaccionaris ha donat nova munició al PP o a Unió que proclamen el perill per a lEs- Josep Garganté ball i els jutjats són contínues, el -Sabem que aquest any hi ha -Ens reunim en assemblees d’afi- tat, leconomia o lessència nacio- que demostra que l’evolució en el hagut acomiadaments a la em- liats mensualment i en cas de con- nal de la arribada de cayucos a-Q uan i com comença sector no s’ha produït. presa podeu explicar nos una flictes celebrem assemblees amb Canàries. Fins i tot hi ha qui, apro- la Secció Sindical de Nosaltres hem denunciat i conti- mica més el conflicte i com està tots els treballadors per tal de faci- fitant-se de les circumstàncies, CGT a Atento? nuarem denunciant la pèrdua de en aquests moments la situació? litar informació i decidir entre tots planteja que la solució passa per-La Secció Sindical de la CGT a drets i continuarem treballant per- -Des del tancament injustificat de com enfrontar-nos a les decisions augmentar ledat de jubilació delAtento Barcelona es crea l’any què els treballadors i les treballa- la campanya del 1004 a Barcelona, empresarials i quines accions pren- natius dels 65 al 71 anys, per així1998, quan gràcies a la intervenció dores entenguin que aquesta lluita que va suposar l’acomiadament de dre’n per aturar-les. De fet, som l’- tenir menys dependència de la màdels companys de Telefónica, els és seva i que han de ser participa- 250 treballadors i treballadores, únic sindicat que convoca assem- dobra estrangera.treballadors i les treballadores pre- tius i actius i que el futur és cosa de ens hem trobat també que Atento blees a Atento Barcelona. Un socialista, que vol ser presi-nen consciència de la precària si- tots. va decidir renunciar a la campanya Setmanalment repartim comuni- dent, ha posat laccent en laugmenttuació, sobretot contractual, en el -Quan es parla de precarietat, de Gas Natural perquè no obtenia cats informatius sempre a les por- de les despeses socials que com-sector del telemàrqueting. Després una de les feines en que més es els beneficis esperats, el que ha su- tes dels centres de treball i hem or- porta la immigració. Bona pensadade les primeres eleccions, a l’any pensa es el telemàrqueting. Real- posat la pèrdua d’altres 450 llocs ganitzat permanències al local després de demostrar-nos, en els99, la CGT es proclama com el sin- ment és així? Quins són els ma- de treball. La CGT ha estat l’únic sindical diàriament en horaris de seus diversos governs, com aug-dicat més votat tot coincidint amb jors problemes a què us enfron- sindicat que ha rebutjat aquestes matí i tarda. A més els delegats ens menta la riquesa duns pocs mentreels primers acomiadaments mas- teu? decisions de l’empresa i de fet els reunim també un cop a la setmana baixa laccés al benestar i la digni-sius. La tasca de la Secció és fona- -La precarietat al telemàrqueting nostres serveis jurídics estan per tal de repartir les diferents tas- tat de la majoria. També culpabilit-mental i es presenten les primeres és total. Començant pels contractes col·lapsats per les demandes de les ques . zaran els immigrants de les políti-demandes en els jutjats. Malaura- eventuals que molts cops s’encade- treballadores i els treballadors que L’any 2002 vam decidir publi- ques neoliberals? Un polític canaridament, els contractes precaris i nen durant anys, les jornades que han confiat en nosaltres. car “El Latazo”, amb caràcter set- ha anomenat camps de concentra-eventuals fan que la Secció Sindi- inclouen treballar de dilluns a diu- La situació és realment difícil, ja manal, en què facilitàvem informa- ció als centres dacollida. No obs-cal gairebé desaparegui i no és fins menge inclosos festius amb retri- que després de la paralització en ció del sector, novetats legislatives tant, la proposta més esfereïdora ésal 2002, en les segones Eleccions bucions ridícules, el control cons- dues ocasions de les eleccions per així com les gestions i accions de la llançada pel PP de modificar laSindicals, que la CGT torna a ser el tant sobre la nostra feina i la part de CCOO, que havien de cele- la Secció Sindical de CGT a Aten- Llei destrangeria per tal de no per-sindicat majoritari amb deu dele- pressió dels superiors, la formació brar-se a primers de juny, els aco- to Barcelona que hem deixat d’edi- metre noves regularitzacions.gats, quan la Secció Sindical co- inadequada i la manca de respon- miadaments han afectat la majoria tar de moment per les dificultats i Posem portes al camp!mença a treballar continuadament i sabilitat de l’empresa per aplicar dels nostres afiliats i candidats. No els conflictes que no es permeten Zapatero va assumir, tot i leses manté estable. les normatives de prevenció labo- obstant, continuem tenint el suport tenir prou temps. Però tenim pre- seves deficiències, una de les regu--En tots aquests anys com ha ral, i acabant per un sou mitjà de dels companys ja que per cada can- vist tornar a editar-la després de les laritzacions destrangers més am-anat evolucionant la feina a 650 euros, sense plusos d’antigui- didat acomiadat un altre es posa en eleccions. ples fetes mai a Espanya. Ara sem-l’empresa i quina ha estat la res- tat, mentre llegim en els diaris els contacte amb nosaltres per formar -Voleu afegir alguna cosa a l’en- bla més preocupat de mantenir elsposta de la Secció? milions i milions de beneficis que part de la candidatura. trevista? seus nivells de popularitat i la dis--La signatura per part de CCOO i ingressa Atento gràcies a la nostra A més, la contundent postura de -Volem agrair la col·laboració i el tància en les enquestes respecte delUGT del Conveni de Telemàrque- feina. la Secció Sindical d’enfrontar-se suport del Sindicat de Transports principal partit de loposició. Elsting i d’un seguit d’acords amb Ens enfrontem diàriament a pro- als acomiadaments i negar-se a sig- de Barcelona ja que sense el seu gestos del seu govern són confusio-l’empresa han fet que la Secció blemàtiques constants com canvis nar els acords (que per nosaltres suport no hauríem pogut tirar en- naris.Sindical de la CGT es converteixi d’horari sense notificació prèvia, són expedients de regulació), han davant la majoria d’accions que Mentrestant, les escenes dacolli-en el sindicat que diu “no” i pre- concessió i denegació de vacances fet que l’empresa hagi pres accions hem desenvolupat. I volem donar ment a les platges canàries o lasenta batalla davant aquestes ac- sense respectar la legalitat, proble- antisindicals que ja hem denunciat les gràcies als companys de la Fe- condició dherois que la ciutadaniacions que perjudiquen clarament mes inclòs per gaudir de permisos davant els jutjats. deració Local i del Confederal de han donat als pescadors que hanels treballadors i les treballadores. retribuïts i ara també acomiada- -Quina és la manera de treballar Catalunya per participar tan activa- rescatat immigrants a la deriva, ensLa convocatòria de vagues i les de- ments massius de companys que es de la vostra Secció Sindical (but- ment de les nostres problemàti- mostra una altra manera dentendremandes davant d’Inspecció de Tre- troben de baixa mèdica. lletí, assemblees, etc)? ques. la situació: des de la solidaritat.Catalunya. Octubre de 2006 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITAT L’anarcosindicat li podria posar una querella per injúries després d’intentar un procés de mediació al qual no es va presentarDesmemòriahistòrica(1, presentació) Pepe Álvarez no retira lesE Pepe Berlanga l passat 18 de juliol, es van complir 70 anys del cop lestat seves mentides contra CGTmilitar que, dirigit per un grup de Merche Sánchez i Antonio tapar la postura del seu sindicat,generals, va desembocar en una Aranda amb la signatura de lERO, quandictadura que es va mantenir durant dies abans mantenien que no hi Jquaranta anys. osé Maria Álvarez, secretari havia motius per a aquest. Alguns pretenen enaltir aquest general de la UGT de Catalun- Davant de totes aquestes calúm-període revisant i tergiversant una ya no es va presentar a la me- nies i injúries que va abocar i ha-història plena dinnecessària cruel- diació judicial sol·licitada per la vent deixat passar bastants mesostat i que va néixer i va morir banya- CGT perquè rectifiqués les seves per veure si rectificava de manerada en sang. Transcorreguts trenta injúries, abocades després de la voluntària, la CGT intentava, ambanys del seu ocàs, "ja tocava" abor- signatura de lERO de Seat per part lacte de conciliació i abans de pre-dar aquest període i que sortís a la dUGT i CCOO, contra la secretà- sentar una querella, resoldre aquestllum el màxim dinformació fide- ria general de la CGT de Catalunya tema de manera amistosa, però ladigna sobre el succeït per recuperar i treballadora de Seat, Merche Sán- no presentació de José María Álva-la veritable història. chez, i contra tota la CGT. rez s’entén com un acte de prepo- Per a això, lactual govern socia- El divendres 8 de setembre del tència i es va decidir donar a Álva-lista, ha presentat una Llei de la 2006, el Jutjat de Primera Instància rez el termini de 10 dies perquèMemòria Històrica que, dentrada, número 6 havia convocat José rectifiqués totes i cadascuna de lesni tan sols shan atrevit a identificar Maria Álvarez, secretari general de declaracions incertes que va realit-amb aquesta denominació, lhan la UGT de Catalunya a un acte de Maria Álvarez i en el mateix pro- fiosos i pocavergonyes”, acusant zar i en els mateixos àmbits que lesbatejat de "reconeixement i amplia- conciliació sol·licitat per la secre- grama va respondre el conseller també CGT de ser “un sindicat ma- va dir, sinó l’organització anarco-ció de drets i establiment de mesu- tària general de la CGT de Cata- Josep Maria Rañé aclarint que nipulador de la llista de acomiadats sindicalista es veuria abocada ares a favor de qui van patir persecu- lunya perquè rectifiqués les decla- “Nosaltres vam fer gestions i vam per excloure a la secretària general, obrir un procés judicial, a pesarció o violència durant la guerra racions que va realitzar després de considerar que si té un càrrec que era una de les acomiadades, i que no en tenia cap ganes, ja quecivil i la dictadura". la signatura de lERO de Seat amb d’àmbit superior a la província, se- va deixar buit un lloc que va haver no s’és partidari de judicialitzar els Daltra banda, shan alçat veus en què es van acomiadar 660 treballa- gons la LOLS, no hauria de ser-hi, de ser ocupat de nou per un altre temes sindicals, però tampoc escontra de la seva promulgació per dors. Álvarez va dir, en directe a i que va ser una equivocació i vam treballador”. Aquestes declara- permetrà que es falti a la veritat.considerar-la selectiva…, que mu- TV3 el 20 de febrer del 2006 en el parlar amb l’empresa, i ens va fer cions van ser publicades en diver- Si algú va fer gestions en el seutila la història…, genera confu- programa “La nit al dia" literal- cas. En aplicació de la LOLS està sos mitjans de comunicació, entre moment en tot el que va considerarsió,…, és revengista,… buscant ment que “..la senyora secretària acollida a unes garanties sindicals ells “El Punt Digital” del 4 de març que vulneraven els drets fonamen-amb això ocultar que la dictadura general de la CGT hauria d’expli- que no té la resta de la plantilla...” . i “El Far” del 10 de març. En el tals, va ser l’aleshores conseller deva imposar la seva pròpia versió car per què ella no és a l’Expe- Posteriorment i durant la clausura mateix acte també va dir “que la Treball Josep Maria Rañé.dels fets a través duna feroç repres- dient, perquè això significa que hi de l’XI Congrés Ordinari de la Fe- Secció Sindical dUGT de Seat Així, la Confederació Generalsió i censura que va protegir els ex- ha una persona que l’ha substituït i deració del Metall, Construccions i tenia més afiliats que tota la CGT del Treball va decidir donar 10 diescessos del règim i els seus protago- ella no té cap motiu ni cap raó legal Afins (MCA) dUGT, José María de Catalunya” i que “el 35 % de la a José Maria Álvarez per tal que re-nistes. Anys durant els quals hem per no estar a lexpedient, i si l’han Álvarez va repetir les paraules pro- llista són acomiadats de la UGT, flexionés i rectifiqués, sinó CGTsuportat una imatge vexatòria "del tret ella sabrà per què, i segurament nunciades a TV3 i va ampliar les per tant la majoria són de la UGT”. presentaria una querella; entenentterror roig que cremava esglésies i la Conselleria de Treball sabrà per seves acusacions a l’organització Des de la CGT de Catalunya es que rectificar sempre seria millorassassinava persones dordre", ob- què no està a lExpedient”. anarcosindicalista dient que “CGT creu que José Maria Álvarez va in- que fer el ridícul en els tribunalsviant evidentment que el veritable A aquestes paraules de José és un sindicat daprenents de ma- tentar crear una cortina de fum per per falta darguments.terror el van establir ells amb lesdesenes de milers de persones des-aparegudes o víctimes dexecu-cions extrajudicials. Els i les acomiadades de Seat es disposen a fer vaga de fam No només mataven, també impe-dien que els familiars poguéssim Assemblea d’Acomiadats i 1.- La mobilització dels acomia- sència dun calendari i duna data guir la readmissió de tots. Per aixòplorar públicament als nostres Acomiadades de Seat dats/des, el suport de la plantilla i límit, dintre daquest any 2006, per han acordat realitzar la primeramorts o desapareguts. Quants no de les gents solidàries ha obligat la al reingrés de la totalitat dels aco- vaga de fam durant els dies 20, 21 isofririen en els anys quaranta i cin-quanta insults, fam, problemes altreball, a lescola, per trobar habi- D avant lanunci fer per Seat de començar a cridar a partir de setembre alguns dels empleats aco- Direcció de lempresa a realitzar un gest i avançar el reingrés duna pe- tita part dels acomiadats i les aco- miadats i acomiadades que desit- gen tornar a Seat, confirma que ens trobem davant la típica maniobra 22 doctubre. Esperen no haver de portar-la a terme, perquè abans s- hagi arribat a un acord que garan-tatge, total per ser família de rojos. miadats amb lERO que van triar miadades. empresarial per dividir els acomia- teixi la readmissió de tots i totes enUn procés iniciat amb una violenta lopció de reingrés preferent, me- 2.- Sha verificat el que alguns dats i acomiadades i desmobilitzar condicions dignes i un calendari deguerra civil en què entre 500.000 sura que segons lempresa benefi- van denunciar durant el tràmit de la solidaritat de la plantilla de Seat reingressos amb criteris objectius,(els més conservadors) i 1.000.000 ciarà, gradualment, els més de 400 lexpedient: Els veritables objec- i de la ciutadania. on lúltim acomiadat o acomiadadadéssers humans van perdre la vida treballadors que van acollir-se a tius de la multinacional eren “una 4.- Per a qui hagi seguit de prop de Seat estigui de nou en el treballen només tres anys. aquesta possibilitat (cobrar la in- neteja sindical” i atemorir la planti- levolució del conflicte, es fa evi- abans de finalitzar 2006. No obstant això, les actuacions demnització més baixa de 20 dies lla per imposar les seves mesures dent que Seat busca rentar la cara En aquest sentit, es torna a pro-més violentes encara estaven per per any treballat amb el compro- antiobreres. Un problema conjun- als dirigents sindicals que van sig- posar públicament a la representa-arribar. Sil·legalitzarien els sindi- mís de tenir preferència en la rein- tural, en gran mesura provocat per nar els acomiadaments abans de ció unitària dels treballadors unacats i els partits polítics, es prohibi- corporació mantenint la mateixa l’empresa, podia i havia dhaver les pròximes eleccions sindicals a reunió amb una delegació de lAs-ria lexercici de la vaga. La Renda categoria però sense el plus danti- estat resolt amb un altre tipus de principis del 2007, doncs els ne- semblea dacomiadats i acomiada-Nacional disminuiria un 25%. guitat), lAssemblea dAcomia- mesures, mai amb acomiadaments cessita per a nous acords antiobrers des per tractar de gestionar i arribar30.000 persones moririen dinani- dats/es de Seat ha afirmat que això forçosos. en el futur. En aquesta operació, els a una solució satisfactòria. Però sició entre 1940 i 1946. Simplantaria és contradictori amb lactitud de 3.- La decisió de lempresa dan- dirigents sindicals dUGT i CCOO aquestes condicions no es complei-el racionament fins a comença- Seat de recórrer davant les sentèn- ticipar el reingrés parcial dunes de Seat hi participen plenament. xen, seguirem endavant amb el ca-ments dels 50, consegüentment, cies favorables als acomiadats que desenes de companys, sense esta- Els acomiadats i les acomiada- lendari de vagues de fam fins aapareixeria lestraperlo i noves for- sestan produint, i volen remarcar blir un criteri de selecció objectiu, des de Seat solament confien en la aconseguir la readmissió de tots itunes creixerien a la seva ombra. que: social i transparent, així com lab- lluita i en la solidaritat per aconse- totes. 8 Catalunya. Octubre de 2006

×