Catalunya 77 Juliol-agost 2006
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Catalunya 77 Juliol-agost 2006

on

  • 594 views

Revista Catalunya CGT 77 JULIOL 2006

Revista Catalunya CGT 77 JULIOL 2006

Statistics

Views

Total Views
594
Slideshare-icon Views on SlideShare
594
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Catalunya 77 Juliol-agost 2006 Catalunya 77 Juliol-agost 2006 Document Transcript

    • Catalunya◗ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Juliol-Agost 2006 • número 77 • 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgtcatalunya.cat Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) Qui balla i canta els seus mals espanta • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Aquí s’acaba un altre curs, per dir- misèries que s’han inventat per tal Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 ho així, de la revista “Catalunya”, que estiguem contents i feliços, ca- òrgan de la CGT de Catalunya. llats i submisos. FEDERACIONS COMARCALS Que tot i ser òrgan no admet fer do- Així que continuem amb totes Anoia nacions de parts ni fragments del les portes obertes a tothom i tot- Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 seu propi organisme tot i que la don. El Col·lectiu Catalunya és for- Baix Camp/Priorat podeu copiar tota sencera només mat per qui en vulgui formar part, Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus citant-ne la font i sempre que no ho així que només us cal decidir-ho baixc-p@cgtcatalunya.cat / cgtreus@estil.net Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 aprofiteu per guanyar-hi diners. De per ser-ne un tros. Aquí ningú no Baix Llobregat totes maneres sempre val més sobra, tothom i totdon suma. Cra. Esplugues, 46 òrgan que orgue, ja que el segon Us desitgem que passeu un bon 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com sempre porta aparellada la canta- mes d’agost ja que no ens veurem Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 rella del “de gats” i el desafinament en paper però alhora us demanem Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell no va amb nosaltres, músics com que no deixeu de participar a la Tel. i fax 977 66 09 32 som, perquè quan convé també la vostra/nostra publicació. cgt_maresme@yahoo.es cgt.baix.penedes@gmail.com fem sonar. I ens acomiadem seguint les for- Barcelonès Nord Al setembre tornarem renovats, mes de qui il·lustra l’editorial, Lo Alfons XII, 109. 08912 Badalona potser molt renovats, així que Lo Teixidor en el seu desembarcament a Barcelona. Teixidor, que acompanyat de la cgt_bn@wanadoo.es Tel. i fax 93 383 18 03 aquells i aquelles que ens llegiu i dels que no el tenen però si el tin- del poder, perquè precisament re- seva rondalla ens delecta amb Garraf-Penedès ens rellegiu a veure a on donem les guessin serien encara pitjors que butgem el poder, el poder de l’Es- unes jotes improvisades que diuen Lepant, 23, baixos consignes amagades que ens justi- els que el tenen. Qui pretengui que tat, del capital i de totes i cada una que “Mos despedim tal com fan los 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org Tel. i fax 93 893 42 61 fiquen com a confabuladors, ja al “Catalunya” no hi publiquem un de les formes de dominació huma- de Reguers, que quan diuen que Maresme podeu mirar-vos bé aquest núme- article fet des de l’esquerra obrera i na i de totes i cada una de les se’n van, se queden un rato més”. Plaça Cuba, 18, 2n ro, perquè canviarà. llibertària perquè qui l’escriu no 08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com Tel. i fax 93 790 90 34 Vallès Oriental Tornarem amb unes quantes coses noves, algunes de les quals pensa exactament com pensa el capellà en qüestió, ho té clar. Qui Còmic - Ácido Crítico Gaietà Vinzia, 15-17, baixos us podem avançar. D’una banda, ens amenaci, ens insulti i ens vul- 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 publicarem per primer cop en ca- gui coaccionar amb “fogueres de talà i per primer cop al segle XXI els Catalunyes” -com ja ha passat-, FEDERACIONS INTERCOMARCALS textos llibertaris i obrers del poeta continuarà tenint un espai a la re- Salvat Papasseit; d’una altra, la vista però no en el nostre cor. Per- Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a sèrie d’articles sobre dona i movi- què aquesta no és la revista de cap 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat ment obrer de la historiadora Maria secta, no és la revista de cap para- Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Àngels Rodríguez; tot això acom- noia mental, no és la revista de cap Ponent Av. Catalunya, 8è , 2 panyat d’uns números especials il·luminat. És la revista de la classe 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat sobre ateisme, Occitània, còmic obrera catalana, del moviment Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 social i cooperativisme; amb apor- obrer conscient i anticapitalista, Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona tacions de còmics que estrenem en dels i les anarquistes, de les es- cgttarragona@cgtcatalunya.cat aquest número aquí al costat; una querres reals, del moviment lliber- Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 reflexió seriada de Nieves Alonso tari ampli i divers, dels moviments sobre el món del treball a partir del socials, de les alternatives socials FEDERACIONS LOCALS llibre “Lo que el trabajo esconde”; i teòriques i pràctiques, de la crítica i Barcelona tot allò que vulgueu aportar, escriu- de l’autocrítica, de la Confederació Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org re, reflexionar, dir i no callar. General del Treball de Catalunya i Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 El que no admetrem, com ja voltants en definitiva. No tenim vo- Manresa sabeu, al “Catalunya” són els in- luntat de full parroquial tot i que Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat sults, les prohibicions ni les imposi- algú ens vegi com a tal. No tenim Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 cions de cap mena de capellans, ni voluntat de ser portaveu de cap Rubí dels que tenen el poder a la mà ni casta de sacerdots ni de cap ombra Colom, 3-5 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimarts 20 de juny Sabadell “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Ro- del 2006. Unió, 59 sich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Xavi Roijals, Vicent Canet, Jordi 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 Martí i Òscar Purqueras. Col·laboren en aquest número: Tino Faussone, Assemblea per l’Habitatge Digne, “El Pèsol Negre”, Salvem “Les fronteres no deixen de ser Terrassa les Valls, Miquel-Dídac Piñero, Colectivo de Educación Abra, Javier Caballero, Núria Almiron, Eleonora Gosman, “Clarín”, Manel Aisa, Ramon Llull, 130-136 convencions socials amb un cert Equip Boicot a Mediapro, David Fernández, “Directa”, CGT del País Valencià, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com punt d’arbitrarietat, com l’euro, Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Fotografies: Dídac Salau, Mireia Bordonada, Gabriel Serra, Indymedia Barcelona, http://theplatform.nuevaradio.org/. Il·lustracions: el metre, les accions borsàries Castellar del Vallès Azagra (portada) i Ácido Crítico. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès o els bisbes” Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) crono- cgt_castellar@terra.es Tel. i fax 93 714 21 21 cata@cgtcatalunya.cat. No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Josep Espluga dins “Planeta Franja” Sallent Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Olesa de Montserrat - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob - Tel. 93 778 04 93 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Juliol-Agost de 2006
    • REPORTATGE En dos dies es va recollir el que feia dècades que Setanta anys després del començament de la Revolució obrera del 1936, les dates i els fets obreres i obrers estaven continuen oblidats per la historiografia oficial posant en pràctica EN FA SETANTA ANYS Les jornades del 19 de juliol del 36 a Barcelona i CatalunyaL a conspiració era un secret con sentimientos opuestos. Él y en veu alta, que només el Lluís Companys, presidente de la govern shavia negat a ac- Generalitat, habían acordado noceptar. A Catalunya, la CNT havia armar al pueblo. A sus ojos, la CNTalertat lopinió pública, junt amb la representaba para el régimen repu-resta dorganitzacions obreres del blicano un peligro tan grande comoperill de sublevació militar. El 14 el de la revuelta militar" (FRASER,de juliol, en una reunió dels seus RONALD "Recuérdalo tú y recuér-Comitès de Defensa de Barriada de dalo a otros" tomo I p.73-74).Barcelona, els anarcosindicalistes Va ser la intervenció dels mili-van concretar els seus plans per tants de les organitzacions obreres,poder enfrontar-se a lalçament mi- principalment els llibertaris, quelitar. El dia 16, en una nova reunió, van combatre junt amb la guàrdiaes va informar de lescassa o nul·la civil i laviació, la que va decidir elpredisposició del govern català a resultat del conflicte.armar la població. En la mateixa Historiadors tan poc sospitososreunió es va decidir col·laborar amb de simpatitzar amb els revoluciona-la resta de les organitzacions obre- ris com Martínez Bande reconeixenres, enfront de lamenaça imminent que la seva aportació va ser decisi-de la sublevació. va per a la derrota dels insurrectes La Generalitat desconfiava dels (MARTÍNEZ, BANDE "La inva-revolucionaris. El remei de lliurar sión de Aragón y el desembarco enarmes a les organitzacions obreres, Mallorca" p.24). En tot lEstat, lapodia ser pitjor que la malaltia col- major part de la guàrdia civil i nom-pista (GUARNER, VICENÇ "Lai- brosos membres dels cossos poli-xecament a Catalunya i la guerra cials republicans, es van passar alcivil (1936-1939) p.73). Davant del costat dels insurrectes. Això no vadilema darmar els treballadors i de- ocórrer a Barcelona. Cal preguntar-sencadenar la revolució social, o no se per què. El capità Escofet, haviafer-ho, facilitant les possibilitats observat que "una passivitat incom-dèxit dels militars que liquidarien prensible" afectava alguns grupslautonomia catalana, el president dAssalt, enfront dels rebels (ES-Companys va preferir confiar, ex- COFET, ANTONIO "El 19 de Ju-clusivament, en les seves escasses liol" Documentos n.10). Sensforces per dominar la situació i va dubte, la pressió dels revolucionarisrebutjar les peticions dels dirigents aquelles que van ser descobertes en voltada. el «ferro dels nostres esquadrons i de la població en general, va serde la CNT demanant armes, la qual poder dels seus militants. En els Alguns historiadors atribueixen armats» no era més que modestes un factor decisiu perquè nombrososcosa equivalia al suïcidi. La corre- combats del 19 i 20 de Juliol, els re- la victòria sobre els militars insu- llimadures... era incerta encara, efectius dels cossos policials no eslació de forces era adversa. Mentre volucionaris només van poder rrectes al paper jugat per la guàrdia lactitud de la guàrdia civil, i els passaren al bàndol contrari, a les-la guarnició militar comptava amb comptar amb les escasses armes civil i els efectius controlats per la nostres vells guàrdies de les com- clatar els combats.uns 6.000 homes amb abundant ar- que havien mantingut ocultes des Generalitat, que es van mantenir fi- panyies locals de seguretat estaven El decret de Giral, dissolent lesmament, sense comptar els efectius de 1934, fins que van aconseguir dels a la República (CARR, RAY- desentrenats militarment... la pers- unitats revoltades, va actuar com uncivils dretans que se sumarien a la assaltar els quarters. MOND "La tragedia española" pectiva no podia ser més desolado- poderós dissolvent en tot lexèrcit.sublevació, la Generalitat només El matí del 19 va ser triat perquè p.94; CRUELLS, MANUEL "De ra" (GUARNER, VICENÇ op. cit. Els quarters van ser abandonats percomptava amb 1.960 guàrdies de les tropes, dirigides per Goded, des les milícies a lExèrcit Popular a p.67-68). lescassa guarnició que en ells haviaSeguretat i dAssalt, i amb la dubto- de Mallorca, iniciessin les seves Catalunya" p.11). Sense desmerèi- Les declaracions de Vicenç quedat (CRUELLS, MANUEL "Lasa lleialtat de 3.000 guàrdies civils maniobres per a apoderar-se de xer la importància daquestes forces Guarner són una honesta confessió revolta de 1936 a Barcelona"que estaven dirigits pel general Barcelona. Immediatament les sire- en els combats, que seria fonamen- del que ell considerava una derrota p.210). El dia 20, la CNT i la FAIAranguren, Una bona part daquests nes de les fàbriques i dalguns vai- tal en els primers moments de la previsible. No obstant aquesta era van assaltar els quarters de les for-últims mantenia una actitud sospi- xells van alertar la població, i van lluita, va ser la participació dels la línia que havia estat acceptada ces revoltades que estaven comba-tosa i podien passar-se al costat dels cridar a la lluita contra els revoltats. obrers revolucionaris, la que va de- pel govern català. Lactitud mantin- tent en els carrers de Barcelona. Elsinsurrectes en qualsevol moment. A Després dintensos combats, en la cidir el resultat final. guda pels dirigents de la Generalitat revolucionaris van poder així con-pesar de tot, el govern autònom ca- vesprada del dia 20, la insurrecció Vicenç Guarner, cap dels serveis davant de lamenaça de la subleva- fiscar del nombrós armament quetalà va procedir a assegurar-se que militar havia estat finalment vençu- de la Comissaria General dOrde ció, (com a lOctubre de 1934) mos- allí es trobava i que van poder afe-no seria desbordat pels revolucio- da a Barcelona. El general Goded Públic de la Generalitat, tenia molt tra que posaven un signe igual entre gir al seu escàs arsenal. El fet quenaris quan la conspiració esclatés. havia estat detingut quan, confiat clar lenorme inferioritat de les tro- aquests i els revolucionaris. els revolucionaris pogueren comp-Els dies abans del cop, va procedir en la victòria, havia arribat a la ca- pes lleials, en efectius i en arma- "En la jefatura de policía, Frede- tar amb armes en abundància va fa-a registrar els locals de la CNT a la pital catalana, a bord dun hidroa- ment: ric Escofet, comisario de orden pú-recerca darmes i a confiscar totes vió, per encapçalar la guarnició re- "En la nostra enorme inferioritat, blico, oyó el aullido de las sirenas continua a la pàgina 4 >Catalunya. Juliol-Agost de 2006 3
    • REPORTATGE > ve de la pàgina 3 animada por los Sindicatos obreros, na dels primers. Contagiats de ola de indisciplina social o bien su- (POUM), Graells (JSU), prop de por los Comités revolucionarios de l’ambient i de la simpatia de la po- mergiéndose en ella para congra- mig miler danarquistes i moltscilitar el triomf dels revolucionaris i Barriadas, y por la fuerza entusiasta blació que havia sortit al carrer, a ciarse con los organismos obreros, d’altres grups obrers, van morir oel ràpid afonament republicà. de una multitud de mujeres, hom- mesura que els últims focus de re- contra los que habrán luchado en van ser ferits en els enfrontaments. A pesar dels preparatius de la bres y chiquillos que acechan al sistència s’anaven acabant, van co- otras ocasiones, participando en elCNT, de la FAI i de la resta de enemigo, que toma la decisión de mençar a trencar els seus uniformes desorden general, tales eran las cir- Extret de BALANCE - “Cuader-grups obrers, lorganització contra levantar barricadas aquí y más allá, i a sumar-se als revolucionaris. Fe- cunstancias en que se encontraba nos de historia del movimientola temptativa de cop, va ser escassa poniendo en cada adoquín que se lipe Diaz Sandino, un honest mili- España y Catalunya por lo tanto... obrero internacional y de la Gue-i els elevats graus despontaneïtat i pasa en cadena de mano en mano, tar republicà, descrivia la situació no podía contar el gobierno con rra de España, El Comité Centraldimprovisació van ser lelement un propósito de aplastar a los suble- revolucionària que s’havia obert quien oponerse a aquel estado de de Milicias Antifascistas de Cata-dominant de la lluita. vados" (PAZ, ABEL, "Durruti, el amb l’intent de cop dEstat. cosas..." (DIAZ SANDINO, F. dia- lunya” "¿Dónde se encontraba, pues, ese proletariado en armas" p.352). "... con el ejército en contra, el rio original, p.127-129). (http://es.geocities.com/hbalan-Estado Mayor de la «chusma»? En La col·laboració entre les tropes pueblo armado en la calle y sin La victòria es va aconseguir amb ce2000/comite.htm)realidad, no había Estado Mayor, lleials i els militants obrers va es- poder contar con la guardia civil y grans pèrdues per als revoluciona- Traduït al català pel Web de lasino una iniciativa descentralizada querdar, definitivament, la discipli- asalto, contagiados después por la ris, Ascaso (CNT), Germinal CGT de Catalunya.4 Catalunya. Juliol-Agost de 2006
    • REPORTATGE Una data clau per al moviment llibertari mundial > ve de la contraportada A aquestes altures, i vist amb temps, cal dir que vam acumular derrota da- “Contra els militars rrere derrota. Em sembla que l’única ciutat que vam agafar fou Terol, que no era gaire estratègica. Ells van agafar tot el nord, i van tallar-nos en vam poder” i molt més: dos. Dos dies abans de que caigués Barcelona, jo encara estava a Valèn- cia, i en un vaixell ens van dur fins a el 19 de juliol de 1936 Palamós per marxar. La CNT va fer el què havia de fer, però no n’hi va haver prou. Quan Garcia Oliver va dir que havíem de prendre el poder, ell sabia que la CNT no ho podia fer. Si ho hagués- Josep Cara Rincón (Berga) nitzacions llibertàries que passa- sim fet, potser tot s’hauria ensorrat ven o millor dit continuaven, ges- més aviat. Penso que allò va ser una tionant la vida del poble català. justificació, perquè ja sabia que laE l 19 de juliol és una data Però el poder coercitiu, les restes CNT no ho volia, i que tampoc era tan clau per l’anarcosindicalis- de l’estat i els aliats d’aquest antic important com per poder-ho fer. Vam me barcelonès, de fet per a regim tampoc s’aturaran en frenar actuar com un més per a cooperar.tot el moviment llibertari i per a les per diversos mitjans la revolució Els comunistes, en canvi, sí que hoclasses populars en general. El autogestionària iniciada: del decret van anar fent a poc a poc, tot i que altriomf obrer davant els militars de col·lectivitzacions, a la milita- principi no tenien gaire implantació.que va donar lloc a la revolució so- rització, als assassinats i fins al Ells van voler imposar una disciplinacial, va mostrarar la gran força de maig del 37. que no era pròpia del poble, i eral’organització llibertària alhora La revolució social iniciada l’es- contrària a nosaltres. A la meva ma-que també posà de relleu les seves tiu de 1936 posa per tant de relleu nera.lògiques contradiccions. la gran força, solidesa, amplitud, D’una banda, la Rosa de Foc flexibilitat i diversitat interna de la La culturaviurà, tal i com explica Joan Gar- CNT del seu entorn i en definitivacia Oliver, el primer triomf dels de la classe obrera catalana. El que A Catalunya particularment, i a totaobrers revolucionaris enfront els per uns és immaduresa per no Espanya també, a tots els barris himilitars que tradicionalment van prendre el poder per altres és pre- havia una mica de tot (sindicalistes,aixafar les revoltes obreres. cisament maduresa i en tot cas és feixistes, llibertaris) però els més es-Aquesta vegada, davant l’aixeca- la constatació de que la revolució garrapats, els sindicats, tenien unament dels militars feixistes, la res- fou llibertària. escola racionalista, un ateneu, grupsposta dels grups de defensa confe- Els debats de com s’havien d’- de teatre, excursionistes… Tot aixòderal i dels grups d’afinitat haver fet les coses són eterns, en estava dins d’aquests centres, i aixòanarquista, junt amb part del poble tot cas, considero més important a la dreta li feia molt de mal, veuredels barris de Barcelona i malgrat investigar al detall com i perquè va com els seus conillets acostumats ael govern de la Generalitat de Ca- ser possible una revolució social obeir se’n van i que hi hagi escolestalunya, serà una resposta suficient que passa pel triomf obrer davant sense Déu. Hi havia conferències iper poder vèncer, aquesta vegada dels militars, de la creació imme- mítings cada diumenge. Fèiem ex-sí, els militars. diata de columnes de persones vo- cursions que anomenàvem gires, ja Aquest triomf que ha volgut ser luntàries cap al front d’Aragó i del que ens ajuntàvem tres o quatre ate-minimitzat per militars vinguts a funcionament autogesitonat d’una neus i fèiem excursions. A les placeshistoriadors com en Cardona i per terra i d’unes indústries que de Toros es feien mítings plens dealtres, és fruit de l’alt grau organit- paral·lelament es reconvertien per gent. Després d’octubre tot això es vazatiu de l’anarcosindicalisme i el fer front a una guerra. Tot això accelerar.moviment llibertari en general a la sense cap Estat ni poder que dictésciutat, expressat en aquest cas, so-bretot a través dels grups de defen- La revolució social del 36 posa de res, més enllà de consagrà el que ja eren realitats. És per això, que Abans i arasa dels sindicats i dels grups d’afi-nitat anarquista –que federats a la relleu la gran força, solidesa i penso que d’una banda manquen encara estudis sobre la transforma- Si fas comparacions d’abans i ara, veus que alguna gent no s’ha mogutFAI, a les Joventuts Llibertàries oautònoms– funcionaren especial- diversitat de la CNT, en definitiva ció econòmica (sense menystenir els de A.Castells o I.Cendra, A. de lloc. Els eclesiàstics estan gairebé al mateix lloc.ment bé i foren d’allò més efectiustant en les hores prèvies a l’aixeca- de la classe obrera catalana Monjo o altres), estudis de cas d’empreses i estudis locals, ja que Sempre hi ha reivindicacions que s’han de guanyar, però per nosaltresment feixista com en el seu combat la casuística de la revolució també les demandes no poden ser nomésimmediat. sindicalisme català, capaç d’exe- una cultura autònoma i oposada al va ser molt variada. materials, sinó també de caire social, El moviment llibertari i l’anar- cutar caps de govern i alhora crear poder, on el teatre, les excursions, També manca fer front al tema cultural. Tot i que avui en dia han mi-cosindicalisme sempre ha estat la cultura i la infraestructura ne- el naturisme, la nova manera d’a- dels incontrolats (sembla que ac- llorat algunes coses, encara hi haatomitzat i organitzat en petites ca- cessària per fer la revolució social, prendre i ensenyar, l’esport de ceptem el discurs dels capellans i moltes necessitats. També hi ha llocspelletes i tribus unint-se solidària- sense esperar a l’assalt del poder. I classe –on destaca el futbol–, les els comunistes sense estudiar se- on la part material està coberta peròment gairebé solament enfront la aquí és on destaca la llarga feina de cooperatives de consum, d’habitat- riosament la qüestió), del maig del on la gent sembla idiota. Jo he vistrepressió: el 19 de juliol trobem al les persones de militància més ges o de producció, la importància 37 i de la derrota militar en gene- gent que havia estat en lluites, i quecarrer des de Durruti i Ascaso fins orgànica dins la CNT, amb anys de de la premsa i un llarg etcètera son ral. educa als seus fills per a què no hia Pestaña (detingut pels militars a responsabilitat, clandestinitat i su- motors i bases sòlides precisament En tot cas, cal tenir molt present estiguin, parlant-los dels problemesplaça Universitat). Tanmateix el pervivents de la guerra dels anys pel 19 de juliol i per l’endemà. Sí el que representa el 19 de juliol, les que han tingut.triomf és sens dubte tasca dels vint contra la patronal, el lliure i el l’endemà, perquè caigut el poder, coses bones i les dolentes, per Aquí les coses han estat molt dife-grups. govern. els sindicats, escoles, cooperati- poder fer front a la militància dià- rents de llocs com França, com es Tanmateix, més enllà de l’efecti- I més enllà de l’àmbit de les or- ves, ateneus i un munt d’infraes- ria i per poder transformar el nos- pot veure per exemple amb l’ense-vitat dels grups en aturar un aixe- ganitzacions més clàssiques, el 19 tructura preexistent seguia gestio- tre entorn immediat de manera nyament. Allà fa més de cent anyscament dels militars a Barcelona, de juliol també posa de manifest nant la vida social, ara no només al real, sense perdre de vista en cap que l’escola és laica, i no és dolent, ihi ha quelcom tant o més extraor- els llargs anys de cultura i sociabi- marge del poder sinó també en lloc moment la Idea i sense deixar de aquí encara estem amb les alarmes idinari que és l’inici no traumàtic i litat llibertària. La tasca dels ate- del poder. tocar de peus a terra, tampoc en els “refrecs de sotanes”. No obstant,no autoritari d’una profunda i im- neus obrers i llibertaris i la resta La societat llibertària funciona- cap moment. Just com van fer les les coses van anant. Però trobo quemediata revolució social. I és aquí d’associacions que envoltaven els va com funcionaven de fet, des de nostres iaies i iaios. Salut i revolu- anem molt endarrere en comparacióon es veu la maduresa de l’anarco- sindicats i on es va desenvolupar feia tant i tant de temps, les orga- ció social! amb altres països.Catalunya. Juliol-Agost de 2006 5
    • TREBALL-ECONOMIA Les empreses En la lluita de Braun s’ha posat en joc la continuen aplicant credibilitat de la resposta sindical unitària la mà dura amb contra els tancaments d’empreses bons resultatsPersecuciósindical a Valeo El tancament de Braun, unE Secció Sindical CGT Valeo l passat 2 de març, durant el torn de matí, el director gene- nou atac a la classe obreraral de l’empresa Valeo Climatiza-ción de Martorelles va manar re- Col·lectiu Catalunya juny a les portes de lempresa. El 7bentar els cadenats d’un armari i de de juny van convocar una vaga dela caixa d’eines d’un membre del 24 hores que va ser seguida per DComitè d’Empresa i de la CGT, en es que el passat 19 de tota la plantilla i els treballadorsuna clara manifestació de persecu- maig, la direcció de la van anar en manifestació fins elció sindical. factoria de Braun a Esplu- consolat dels USA a Barcelona, si- La direcció, per mediació del gues de Llobregat va comunicar el tuat al Passeig de la Reina Elisendaresponsable de Relacions Laborals, tancament de la fàbrica, la plantilla de Montcada, una manifestació enva manifestar que es tractava d’un i els sindicats presents a lempresa la que van participar prop de 1000“escorcoll rutinari”, encara que es (CGT, CCOO i UGT) han organit- persones, en la que es va tallarva produir sense estar l’afectat pre- zat un seguit de mobilitzacions per també la Diagonal, i que anava en-sent (es va realitzar en un torn de fer front a aquest nou procés de capçalada per un minipímer geganttreball diferent del seu) i sense avi- deslocalització. Aquest tancament en un taüt. Des de la Secció Sindi-sar cap membre del Comitè d’Em- implicarà la destrucció de 760 cal de CGT a Braun sha valoratpresa, tal com marca la llei vigent. llocs de treball directes i més de positivament el procés unitari de El que és curiós és que a hores 2.500 d’indirectes, i es realitzarà La lluita de la plantilla de Braun destaca per la seva unitat. lluita així com la decisió de lAjun-d’ara encara no s’han donat expli- per fases acabant a finals del 2008. tat de reincorporar-se al mercat la- els treballadors van iniciar un pro- tament dEsplugues doposar-se acacions de què és el que cercava El tancament suposa un nou cop al boral és difícil. cés de mobilitzacions per tal de les possibles maniobres especulati-l’empresa, o al contrari, que és el teixit industrial de la comarca del Immediatament després de protestar pels plans de lempresa, ves dels terrenys on està ubicadaque pretenia que es trobés en les Baix Llobregat. conèixer la noticia els sindicats i que es va iniciar el mateix 19 de lempresa.dites dependències. Els sindicats consideren que no Els fets relatats suposen una gra- hi ha causes productives, econòmi-víssima vulneració de l’article 14 i ques ni logístiques que justifiquin Carta dels treballadors i treballadores de Braun18 de la Constitució Espanyola el tancament. Braun va obtenir uns Com ja sabreu, Braun Espanola, S.A. ha decidit tan- 4.000 famílies, no compris ni un sol producte d’a-(que alguns tant defensen) en rela- beneficis de 5,9 milions deuros en car les portes després de 40 anys de servei. Aquest questa llista durant un mes. Només això, perquèció amb l’article 18 de l’Estatut lexercici 2004, amb uns ingressos tancament suposa l’acomiadament directe de 700 d’aquesta manera entenguin que els treballadorsdels Treballadors, a més de vulne- de 153 milions. La factoria de treballadors i treballadores, més les 3.000 persones no estem disposats a ser tractats com a escombra-rar clarament el més elemental dret Braun és propietat de la multina- que es quedaran sense treball, ja que en depenien ries. Ho hem fet moltes vegades, ens vam llançar ala la llibertat sindical. cional nord-americana Gillette, com a proveïdors. Això suposa que un total de gai- carrer l’11-M per demostrar la nostra repulsa al te- D’altra banda, el codi ètic propi que pertany al grup nord-americà rebé 4.000 famílies es quedin a l’atur. rrorisme, som el país més solidari del món contri-de l’empresa deixa ben clar que Procter & Gamble, i els seus plans L’empresa no té pèrdues, tot el contrari, en els úl- buint econòmicament al desenvolupament dels paï-tota persona que no compleixi les passen per deslocalitzar la produc- tims anys s’han doblat els torns contractant joves sos del tercer món, no mereixem aquest tracte inormes establertes en el dit codi, ció de la planta dEsplugues (petits per ETT, fins i tot s’ha activat el torn de nit (que duia hem de demostrar-ho.com són el respecte a les lleis i els electrodomèstics: batidores Mini- anys sense funcionar). No obstant això, el trasllat a Ahir li va tocar a Seat, avui és Braun, demà potreglaments aplicables als països on pimer i planxes de vapor) a lEuro- la Xina o a algun país de l’Europa de l’Est preveu ser la teva empresa. Ha arribat l’hora de plantarexerceixin les seves activitats, serà pa de lEst i a la Xina. que suposi més beneficis, a canvi, això sí, d’unes cara. Tu pots ajudar-nos!!!sancionada, per la qual cosa en La qüestió és la de sempre: em- condicions laborals precàries allí on s’instal·lin i de Si us plau, envia aquest correu a tots els teusaquest cas la Direcció General del preses que obtenen beneficis, deci- deixar 4.000 famílies al carrer. contactes, estem a les vostres mans.Grup Valeo hauria de sancionar deixen anar a països on els costos L’any 2005 Braun va ser absorbida per la multina- Els treballadors i treballadores i les seves famí-aquest directiu, encara que la Sec- laborals són més baixos per poder cional americana Procter&Gamble, des de llavors la lies us ho agraïm de tot cor.ció Sindical de CGT a Valeo Cli- mantenir el nivell de beneficis que política de l’empresa ha sofert una transformaciómatización entén que la sortida a ells consideren adequat. I als treba- progressiva cap al capitalisme més brutal. Productes Procter&Gamble:tot aquest conflicte no és una altra lladors que van al carrer que els El tancament és pràcticament definitiu; no obs-que la dimissió immediata d’aquest bombin. En el món del neolibera- tant això, els treballadors i treballadores de Braun ACE, Ariel, Dash, Lenor, Don Limpio, Fairy, Eukanu-directiu. lisme i el lliure mercat no hi ha lloc no ho acceptarem sense abans lluitar amb totes les ba, Pringues, Clairol, Duracell, Febreze, Gillette, És curiós que el treballador i re- per a les persones, només importen nostres forces. És per això que has rebut aquest co- Head&Shoulders, Herbal Essences, Hugo Boss, La-presentant dels treballadors i treba- els marges de benefici econòmic. rreu electrònic, volem defensar els nostres drets i coste, Max Factor, Olay, Old Spice, Oral B, Pantene,lladores a qui se li ha realitzat (el Quasi la meitat de la plantilla de amb la teva col·laboració la nostra veu serà més SatinCare, Tampax, Vicks, Charmin i per descomp-que l’empresa entén com) un “es- Braun són dones i la mitjana dedat forta. Simplement amb aquest gest pots ajudar tat Braun!!!corcoll rutinari” sigui un dels és de 52 anys, per tant la possibili-membres de la Secció Sindical dela CGT i membre del Comitèd’Empresa, que ha protagonitzat enels últims anys una ferma i legítima Els salaris catalans van pujar un 2,6% fins al març, 1,7 punts menysoposició a la política empresarial que l’IPC, i el sou mitjà es va situar en 1.626,43 euros mensualsde Valeo, encapçalant una posiciócontrària a aquesta política que su- Els salaris dels treballadors i treba- xer una mitjana d’un 4,3% -un salari mitjà d’un treballador o tre- Basc (1.735,87), Navarraposa la pèrdua de llocs de treball a lladores catalans van pujar un 4,6% al gener, 4,3% al febrer i 4% balladora es va situar entre el gener (1.652,72) i Catalunya (1.626,43),l’empresa. 2,6% el primer trimestre del 2006 al març- el primer trimestre. El sou i el març en 1.538,17 euros al mes, que se situa així amb un salari que El passat 5 de juny, va tenir lloc en comparació amb el mateix perí- mitjà dels treballadors i treballado- amb un augment d’un 3% en com- supera la mitjana en gairebé 88als jutjats de Granollers el judici ode del 2005, segons dades de res catalans es va situar en paració amb un any abans. Els sa- euros al mes i en més de 380 enper la denúncia presentada pel de- l’Enquesta de Costos Laborals de 1.626,43 euros mensuals, una laris més alts van ser els del sector comparació amb el sou mitjà d’Ex-legat de la Confederació General l’Instituto Nacional de Estadística quantitat un 5,57% superior a la de la indústria, seguits del dels ser- tremadura (1.245,74), la comunitatdel Treball contra el director gene- (INE). Això implica que els sous mitjana espanyola, però un veis i la construcció. amb els salaris més baixos.ral de l’empresa i la CGT va con- van pujar 1,7 punts menys del que 17,36% inferior al sou mitjà dels Les comunitats autònomes que Els sous a Catalunya van pujarvocar una concentració a les portes ho van fer els preus en el mateix madrilenys, els que cobren més. van registrar els salaris més elevats 1,7 punts menys del que ho van ferdels jutjats. període, ja que la inflació va créi- De mitjana, a l’Estat espanyol el van ser Madrid (1.908,74), el País els preus.6 Catalunya. Juliol-Agost de 2006
    • TREBALL-ECONOMIA Entrevista a la Secció Sindical de CGT a Inoxfil LA MIRADA INDISCRETA ‘La reacció de lempresa L’abstenció i l’Estatut és la rotunda negativa’ Emili Cortavitarte Carral Josap Garganté treballadors que presten serveis a Q ue la norma o normes fona- mentals (l’Estatut) que regi- ran aquest país, junt amb la Consti- Inoxfil. tució espanyola de 1978, en els La reacció de lempresa és la ro- propers anys sigui votada pel-En primer lloc, podries expli- tunda negativa a asseures si més 49,5% de les persones amb dret acar-nos quina és lempresa en la no a negociar, i a denunciar el Co- vot és molt greu, des del punt dequal treballeu, quants anys mitè de Vaga per creure que la vista de la legitimació democràtica.porta de funcionament i quin és vaga és il·legal i abusiva entre al- No es tracta de donar la raó ala quantitat de treballadors que tres coses. Rajoy i a Piqué, que es refugien enhi ha treballant? -Un dels aspectes laborals de aquesta alta abstenció per equipa--Inoxfil SA pertany al grup Aceri- Inoxfil és l’anomenat “torn ame- rar-lo amb el seu no a qualsevol re-nox. Fundada al 1990, es dedica a ricà”. Què significa exactament forma, a qualsevol increment dela producció de cable dacer inoxi- això? l’autogovern. El seu partit ha de-dable de 0.50 a 18 mil·límetres de -El denominat “torn americà” o manat d’una manera diàfana el no idiàmetre. La plantilla és dunes 185 cinquè torn és una mica complex. s’ha de repartir el 20,75% dels votspersones aproximadament, 134 hi S’hi treballa de dilluns a diumenge (més o menys el 10% dels i de lesestan a torn americà. La lluita a Inoxfil ha trobat una bona palanca en la gent de la CGT. indistintament en els tres torns, pa- catalanes amb dret a votar) amb -Quina és la història de la Secció nes i comprendre el desgast humà, deixi de pactar a lombra amb al- rant solament la producció 20 dies ERC. Aquest i no altre ha estat elSindical de CGT a Inoxfil? familiar i social que comporta tres empreses del sector de la co- a lestiu i a partir daquest any, 10 seu resultat.Quina relació hi ha entre els sin- aquest torn, i a més que la patronal marca perquè aquestes no emprin dies també al Nadal. De la mateixa manera, els parti-dicats existents dintre de lem- daris del sí (PSC, CiU i ICV-EUiA)presa? han de repartir-se el 73,9% dels-La Secció Sindical de CGT es Estan obligats a fer torn americà, reballar dissabte, diumenge i festius vots del 18 de juny, que no arribencrea arran dunes eleccions parcials al 37% dels i de les catalanes ambabans que expirés el mandat delanterior legislatura. Lany que ve, Vagues de les treballadores i treballaors a Inoxfil dret a vot. És més, amb una participaciótenim de nou eleccions, es van SA d’Igualada per la millora de les condicions força inferior al referèndum deaconseguir tres delegats i des de l’Estatut de 1979 (59,3%), el per-llavors convivim amb quatre dele- Col·lectiu Catalunya humà, familiar i social que comporta aquest torn, és centatge de vots en blanc (5,34%gats de CCOO, la relació amb els el que va portar a aquesta convocatòria de vaga, en 2006 front 3,55% en 1979) iquals no és dolenta del tot. Des de la Secció Sindical del Metall de CGT a l’em- que anava acompanyada de concentracions a la nuls (0,9% front 0,48%) ha estat-En aquests moments, esteu en presa Inoxfil SA, empresa del grup Acerinox situada porta de l’empresa. superior.un conflicte laboral pel tema de a Igualada, es van convocar diverses jornades de La vaga va tenir una participació del 100% de la Ja estem, ja estàvem en el mo-locupació lliure i qüestions sala- vaga que es van iniciar amb la del 6 de juny, reivin- plantilla i l’únic incident remarcable va ser que la Di- ment de la consulta, en això que elsrials. Podríeu explicar-nos una dicant un salari digne (la millora del plus del cinquè recció de l’empresa va fer fora de les instal·lacions mitjans de comunicació anomenenmica més en profunditat quines torn que treballa caps de setmana, festius, etc.) i el comitè de vaga, en una clara vulneració del dret clau electoral. Les reflexions críti-són les vostres reivindicacions i una ocupació lliure, ja que es tenia coneixement de vaga. Les següents jornades de vaga van tenir ques no formen part del discurs ofi-com ha reaccionat la direcció de que l’empresa havia fet gestions per evitar que al- lloc els dies 8, 13, 15 i 17 de juny amb una participa- cial dels partits polítics parlamenta-lempresa? tres empreses del sector contractessin treballadors ció també total. En tancar aquesta edició del “Cata- ris i menys si s’apropen eleccions.-El que reivindiquem és un incre- d’Inoxfil. Això i el treballar en el denominat torn lunya2 la postura de l’empresa seguia sent de nega- En això Catalunya no mostra capment del salari en el 5è torn (treba- americà, és a dir treballar dissabtes, diumenges i tiva a qualsevol negociació i, a més, havia fet diferencial. En el moment quellem tres dissabtes i dos diumenges festius, sense que l’empresa sigui capaç d’oferir presentat una demanda contra els representants escric aquest article, s’anuncia lacada mes) ja que lempresa no és unes condicions dignes i comprendre el desgast dels treballadors per vaga “il·legal i abusiva”. renúncia de Maragall a presentar-capaç doferir unes condicions dig- se a la reelecció. Aquí i ara em sembla un gest més per tancar files sobre una operació política (l’Esta- tut) que té un grau de suport popu-Nou atac empresarial contra els treballadors i treballadores d’Amena lar relatiu i un alt índex d’indi- ferència. Coordinadora Estatal de balladors espanyols que col·labo- ment i en unes condicions de flexi- i Teletech) que donen treball a més És evident que l’abstenció no ha Telemàrqueting de la CGT rin en el muntatge de les platafor- bilitat i assetjament laboral extre- de 4.000 treballadors i treballado- estat tampoc una posició que pugui mes en aquests països. Una mostra mes. Vol treballadors esclaus per res. La CGT en el Telemàrqueting, tenir una única lectura. No obstant,France Telecom, amo gairebé en més del sindicalisme groc, col·la- 350 euros mensuals. i per extensió en les Telecomunica- existeixen una sèrie de claus perexclusiva d’Amena des de fa boracionista i insolidari de CCOO- France Telecom-Amena vol que cions, no estem disposats a veure entendre-la. Entre d’altres, un textmenys d’un any, ha anunciat a la UGT. Fins a la data, totes i cadas- les trucades dels seus 10,5 milions impassibles com es destrueixen els poc engrescador. És cert que hi hapremsa la seva intenció de traslla- cuna de les subcontractes neguen de clients espanyols siguin ateses a nostres llocs de treball per la cob- elements d’autogovern que es mi-dar el 20% de l’atenció telefònica que es vegin afectades per la deslo- milers de quilòmetres per treballa- dícia sense límits de les empreses. lloren, però la gent es pregunta end’Amena a l’Argentina i Xile, as- calització, però la informació es dors xilens i argentins. Volen els La subcontractació i precarietat ja quina direcció? El cúmul de tripi-senyalant que si l’experiència fun- contradiu dels uns als altres i els consumidors del primer món però no els resulten suficients, i la des- jocs per aconseguir el suport deciona correctament, en el termini comptes no surten, perquè Amena els treballadors del tercer. Una ca- localització ha començat en les te- quatripartit va deixar sense cap alède 2 o 3 anys, s’hi podria exportar és “una empresa buida” gairebé dena d’explotació sense fronteres lecomunicacions a manera de de- mínimament progressista el text, ésel 40%. sense treballadors amb funcions en la qual als treballadors ens as- goteig (Vodafone -Argentina, va caure la definició de laica de l’e- Aquesta mesura compta amb el directes en l’atenció als clients. A signen el paper de mercaderies Panamà i Xile-, Telefònica i Mo- ducació pública, no es recull capvistiplau de les seccions sindicals Amena, tot són subcontractes. d’ús. vistar -Perú, Colòmbia, Argentina i mesura seriosa sobre el món delde CCOO-UGT d’Amena, que han France Telecom-Amena no en té De les cinc demarcacions pro- Marroc). Des de la CGT s demana treball ni respecte de les condicionsarribat a un acord perquè a les fun- prou amb l’explotació dels i les te- vincials afectades: Madrid, Barce- a France Telecom-Amena que no de vida dels i de les joves i dels méscions de 300 supervisors d’Amena leoperadores de telemàrqueting lona, Salamanca, Oviedo i Sevilla, hi hagi ni un sol acomiadament desafavorits. Es continuarà utilit-no els afecti l’exportació de l’acti- subcontractades a l’Estat espanyol, la CGT té representació en quatre dels treballadors d’Amena, ja sigui zant el lloc comú de l’origen devitat, i fins i tot han pactat unes que cobren tres vegades menys que d’elles, a través de dues subcon- contractat directament o bé mit- procedència per explicar l’alta abs-condicions avantatjoses per als tre- un treballador contractat directa- tractes de telemàrqueting (Qualytel jançant subcontractes. tenció dels barris obrers?Catalunya. Juliol-Agost de 2006 7
    • TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATAprova el Dues noves sentènciesprojectedEstatut? dacomiadaments nuls Pepe Berlanga a la multinacional SeatQ uan escric aquestes línies en- cara es desconeix el resultatdel referèndum que ha daprovar o Col·lectiu Catalunyarebutjar el nou Estatut de Catalun- Eya, no obstant això, i sense ànim de n les últimes setmanes,falsa modèstia, aquí teniu les s’han produït dues novesmeves consideracions sobre com sentències dacomiada-he percebut la campanya que els ments nuls de dos dels 660 treba-uns i els altres han desenvolupat lladors acomiadats a través deper convèncer-nos de les bondats o lERO portat a terme per Seat elmalvestats que els continguts d’a- passat mes de desembre. Ambquest aboquen sobre la nostra es- aquestes, a finals de juny eren qua-cassa saviesa. tre les sentències dacomiadaments Dentrada he de dir que mai mhe nuls, sentències que suposen la re-cregut ni els missatges que sexpo- admissió de nou treballadors aco-sen durant les campanyes, siguin miadats l’any passat. A aquestesdel tipus que siguin, ni les baralles - cal sumar 11 sentències dacomia-de vegades gestades en foscos des- daments improcedents. Totes A l’esquerra, concentració del 22 de juny a Seat; a la dreta, concentració al concessionari de Volkswagen a Cornellà.patxos- que solen envoltar aquests aquestes sentències mostren elprocessos. És evident que el mis- caràcter repressiu i innecessari dels ball en les mateixes condicions i llocs de treball al llarg dels últims missió dels treballadors a la façanasatge subliminal que sol projectar- acomiadaments, tal com s’ha estat amb els mateixos drets que tenien, mesos. de l’establiment, i van repartirse se circumscriu a indicadors que denunciant des de la CGT. En lal- i segueixen exigint la retirada de El 8 de juny, una quinzena de entre els vianants de la zona fullstraslladar les bondats pròpies i les tre plat de la balança estarien les 12 lexpedient de regulació firmat per treballadors de Seat i membres de informatius.argúcies alienes que pretenen obte- sentències produïdes que compor- Seat, CCOO, UGT i el govern tri- la CGT es van concentrar davant Per altra banda, el sindicat delnir ocults objectius, per tant, no ten la desestimació de les corres- partit de la Generalitat de Catalu- un concessionari de la marca Metall de la Federació Comarcalacostumo a prestar molt interès a ponents denúncies per acomiada- nya. Volkswagen de Cornellà de Llo- del Baix Llobregat de la Confede-aquests moments concrets, encara ment. El 3 de juny, el parc de Can bregat per reivindicar la readmis- ració General del Treball va con-que si em serveixen per a analitzar Cases de Martorell va acollir una sió dels més 600 treballadors aco- vocar pel 22 de juny una concen-sociològicament els missatges que Continuen les botifarrada de la solidaritat amb els miadats de les plantes de Martorell tració a les portes de muntatge deels especialistes en màrqueting han mobilitzacions acomiadats de Seat, concebuda per (Baix Llobregat) i la Zona Franca Seat Martorell, contra la repressiódissenyat. Per aquesta raó no deixa compartir un espai lúdic i de frater- de Barcelona. Els sindicalistes van que està patint la CGT a Seat, lúl-de provocar-me un rictus compro- Els acomiadats i acomiadades con- nitat amb tots aquells que han ex- ocupar amb xiulets durant uns tim episodi de la qual és la sancióvar com la campanya sha centrat tinuen lluitant per la readmissió i la pressat la seva solidaritat amb la trenta minuts el concessionari, van imposada al company Andrés Vi-únicament entre qui estaven a favor reincorporació als seus llocs de tre- lluita per la readmissió als seus enganxar cartells exigint la read- llalba.del nou estatut o de qui ho rebutja-ven. Qualsevol altra apreciació haquedat eclipsada per aquesta càndi-da dicotomia. Per això, ambdós La CGT reuneix 20.000 persones en la jornada de lluita de Madridblocs han pogut comptar amb es-tranys companys de viatge com- Col·lectiu Catalunya complert les nostres expectatives.partint idèntic objectiu, encara que Les accions dels últims mesos hanles raons no fossin semblants. Aixípopulars i republicans protegint elvot en contra de lEstatut, encara L a Confederació General del Treball va reunir 20.000 per- sones en la manifestació de la seva anat creant un clima que ha fructi- ficat en la massiva assistència a la Jornada de Lluita. A més de l’afi-que els primers per considerar-lo jornada de lluita del passat 10 de liació i simpatitzants de Madrid,excessiu, mentre que els segons el juny a Madrid, culminant una set- van acudir a l’acte uns quaranta au-percebien monstruosament curt. mana d’accions i activitats. Amb tocars des de diferents punts de Els que han defensat el vot favo- aquest acte CGT unificava en un l’Estat espanyol, entre ells uns 250rable tampoc se salven de la crema. acte únic tots els conflictes que afiliats/des provinents de Catalu-Socialistes, convergents i la coali- tenim oberts per tot l’Estat espan- nya.ció desquerres, encara que també yol i totes les causes per les quals Amplíssima participació de totes les confederacions a la manifestació de Madrid. La veritat és que donava gusten aquest cas per raons divergents, lluitem. La manifestació, amb els ción, Comisión Confederal de So- ca i social que s’està desenvolu- passejar-se amb tanta bandera ver-han coincidit en la seva proposta. lemes “Contra la reforma laboral i lidaridad con Chiapas, CNT-F, pant i que afecta greument els drets mella i negra pels carrers d’aquest Per la meva banda, mhan sorgit la directiva Bolkestein. Pel reparti- SUD, Coordinadora en Defensa de dels treballadors i les treballadores. Madrid tant de dretes, i a més enmolts dubtes sobre el paper que la ment de la riquesa i els drets so- los Servicios Públicos, campanya Els homes i dones de la Confe- un dia on hi havia la manifestacióciutadania podíem abraçar per tras- cials”, va sortir a les 18 h de la “7 Días de Lucha Social”, Espacio deració General del Treball vam del PP i el seu sector de víctimeslladar als polítics la nostra determi- plaça d’Espanya i va omplir el ca- Horizontal Contra la Guerra, Sin- sortir el passat 10 de juny als ca- del terrorisme, i una manifestaciónació davant tanta hipocresia. Es rrer Princesa amb pancartes i ban- dicato de Estudiantes...) per acabar rrers de Madrid en defensa d’una de la Falange Española de lespodia seguir la contingència histò- deres vermelles i negres, per girar amb un concert amb sis grups mu- vida social organitzada des de la JONS per la unitat d’Espanya irica de labstenció, però no sembla- per Marquès de Urquijo i desem- sicals (Boikot, Domingo Calzado y iniciativa ciutadana, la llibertat i la contra l’Estatut català.va el més adequat en aquest mo- bocar en el passeig Camoens, on el Conjunto Istiércol, A Palo Seko, solidaritat. Sortirem al carrer pel Ens venia al cap allò de “Ma-ment, llavors vaig recordar un va tenir lloc un míting amb les in- Desechos, The Locos i Sonotones) dret a cuidar i ser cuidat, pel dret a drid, qué bien resistes”. Bon am-llibre escrit per José Saramago. tervencions d’Eladio Villanueva, que van allargar la festa fins a les 2 viure i sostenir un medi ambient sa bient, sindicalistes, gent de col·lec- En aquest, la majoria dels habi- secretari general de la CGT; Pedro h de la matinada. i habitable, pel dret a una vida tius alternatius i movimentstants duna ciutat exercien el seu Prádenas, secretari general de Aquesta jornada de lluita és el digna i una ocupació al servei de socials, molta gent jove...dret electoral dipositant més del 70 CGT Madrid-Castella la Manxa; balanç d’un any de treball de CGT les persones, pel dret al gaudi dels En definitiva, una representacióper cent dels electors un vot en Ángel Luis García, secretari d’Ac- i la seva culminació. La situació béns culturals i pel dret a l’auto- d’aquell altre Madrid que tambéblanc. ció Sindical de CGT, i de represen- actual ens ha decidit a organitzar gestió social dels drets. En definiti- existeix i també lluita cada dia, La veritat, no em va semblar un tants de diferents lluites, col·lectius una resposta ferma de tot aquest va, pel dret a tenir drets i exercitar- amb l’acompanyament aquest copmal colofó, jo, en consciència, de i moviments socials (FERINE, ampli espectre de la població que los. de gent provinent de tot l’Estat es-la mateixa manera vaig actuar. Transexualia, Ecologistas en Ac- no comparteix la política econòmi- Amb aquesta mobilització hem panyol.8 Catalunya. Juliol-Agost de 2006
    • TREBALL-ECONOMIA La majoria sindical planta OPINIÓ Les exigències l’Estatut de Correos dun banquer sense autoritat CGT Correos tipus de jornades i horaris. moralL es organitzacions sindicals - En els documents presentats UGT, Sindicato Libre, s’eliminen els límits a les mobili- Núria Almirón, Attac-Catalunya CIG, ELA i CGT van aban- tats funcional i intercentres, reco-donar el passat 8 de juny la reunióde la taula de negociació del Con-veni Col·lectiu i Estatut de Funcio- llits en anteriors acords, deixant a l’empresa llibertat per a la seva aplicació discrecional, augmentant L’ autoengany és larrel de la hi- pocresia, afirmava Kant. La farsa en què shan convertit els con-naris de Correos, després d’acusar la flexibilitat i polivalència dels sells dadministració de les gransla Direcció de Correos de discrimi- llocs de treball, el que contribueix empreses cotitzades, malgrat això,nar-los durant el procés de nego- al deteriorament de la qualitat en el ja no enganya ningú. En la falta deciació. Per a la CGT, que ostenta servei. legitimitat duns òrgans que nomésl’11% de la representació a l’em- - En l’acord es legitima la políti- es representen a si mateixos és onpresa, Correos ha conculcat els ca seguida fins ara per l’empresa, radica la hipocresia de l’olla demés elementals principis democrà- que ha suposat l’acomiadament de grills que és lactual capitalisme fi- El Conveni i l’Estatut aprofundeixen la privatització de l’empresa.tics de garanties sindicals, tals com centenars de treballadors i treballa- nancer. Per això són intocables.la igualtat de tracte o el dret a la in- gociar a esquenes de la taula amb per a la seva signatura (Conveni dores com a conseqüència d’haver- Com ho demostra la resposta que elformació que emparen els sindicats la minoria sindical conformada per Col·lectiu i nou estatut per al per- ne denunciat la contractació frau- sector econòmic cotitzat dóna alegalment constituïts. La Direcció CCOO i CSIF, presentant a la taula sonal funcionari) denoten una clara dulenta. qualsevol intent de retornar elsva obviar, en els fòrums, legalment els pactes amb aquesta minoria manca de negociació i participació - Un acord que suposa l’exclusió consells al seu origen, el de repre-establerts, qüestions d’enorme sindical sense que s’hi donés cap de totes les parts i no reuneixen els de treballadors i treballadores de sentar tots els accionistes i deixartranscendència per al conjunt de tipus de negociació, des que es va continguts mínims exigibles, sinó les borses de contractació pel fet de de ser governats pels particulars in-treballadors i treballadores de Co- iniciar al desembre del 2005. que simplement aprofundeixen en reclamar els nostres drets als jut- teressos dels seus administradorsrreus i Telègrafs i va prendre com a Des de CGT ja es va denunciar, una estructura que facilita la priva- jats. sovint amb menys del 5% de laúnic interlocutor vàlid una part de al febrer d’aquest any, la situació tització de Correos. El document - La reducció de l’absentisme propietat.la representació sindical (CCOO i anòmala que s’estava produint en proposat per a la signatura recull, solament es contempla des d’una L’anomenat codi Conthe, el codiCSIF), discriminant la resta, que el suposat procés de negociació. entre d’altres coses: òptica coercitiva mitjançant la re- de bon govern acabat d’aprovar perostentem prop del 60% de la repre- Aquest fet va comportar la convo- - Disminució del salari fix amb ducció del salari, reducció d’ajudes la CNMV per regular els governssentació dels treballadors i treba- catòria d’actes (concentracions de augments anuals per sota de l’IPC socials, minoració dels dies de des- corporatius de les empreses cotit-lladores i sumem 10 dels 18 repre- delegats i aturades), denunciant mentre s’incrementen les retribu- cans i mesures disciplinàries, sense zades, ha deslligat una daquestessentants de què consta la taula. aquesta situació, actes que van ser cions variables fins a un total apro- que s’hagi realitzat cap estudi reaccions. Les crítiques de ban-Davant aquesta situació, cinc dels convocats conjuntament per CGT i ximat del 14% del conjunt, en fun- sobre la penúria de les condicions quers i empresaris van provocarset sindicats presents van decidir vuit sindicats més del conjunt de ció d’uns asfixiants barems sobre de treball que suporten els treballa- una retallada substancial del pro-abandonar la reunió de la taula sec- l’Estat: ELA, ESK i LAB (País productivitat i l’absentisme indivi- dors i treballadores de Correus. jecte inicial, la qual cosa no ha im-torial. Basc), CIG, (Galícia), Intersindical dual i col·lectiu. (En alguns casos Les mesures proposades en matè- pedit que en la passada Junta dAc- Això representa el bloqueig de Canària (Canàries), STA (País Va- sobre 800 euros de salari, més de ria de salut laboral tornen a ser va- cionistes del SCH, Emilio Botínla negociació en una de les empre- lencià), SiPCTE (Barcelona) i 150 es veurien vinculats a aquests gues i insuficients. qualifiqués el projecte dinterven-ses amb més treballadors i treballa- STIB (Balears). En aquestes con- barems). Per totes aquestes raons, tant de cionista i exigís més autoregulaciódores de l’Estat, més de 60.000, vocatòries es reivindicava també la - Establiment d’un sistema de forma com de contingut, CGT re- al govern perquè sigui el mercat ique discrimina la majoria sindical. realització d’un referèndum entre contractació que augmenta nota- butja l’actitud de l’empresa i els els accionistes qui exerceixin elCGT va proposar una reunió a tots els treballadors de Correus, ante- blement la precarietat laboral en seus suports sindicals durant tot el control. Atès que el mercat i els ac-els sindicats amb implantació a rior a la signatura de cap acord. generalitzar els contractes per procés de “negociació”. Des de cionistes han demostrat ser fàcil-Correus per buscar alternatives que temps parcial i la figura del treba- CGT es pensa que ens trobem en ment neutralitzables i que l’autore-desbloquegin la situació. L’abandó Conveni i Estatut llador fix discontinu, que solament un moment clau per a l’obtenció gulació fins a avui ha resultat en elde la taula venia precedit per l’acti- tindrà garantit el treball durant d’un acord que representi verita- berenar de negres abans descrita,tud de la Direcció de Correus, que Des de CGT es considera que els quatre mesos a l’any, a més de dei- bles millores i en el qual el conjunt les paraules dEmilio Botín -resu-insistia una vegada i una altra a ne- textos que l’empresa va presentar xar la porta oberta a qualsevol de treballadors i treballadores. mides en el fet que lintervencionis- me de la CNMV amenaça “la uni- tat” dels consells i suposa un “cost”L’empresa Renfe-Operadora subcontracta el manteniment grandíssim per a les empreses- co- bren un sentit inusitat.dels nous trens a empreses mixtes creades amb els constructors El perill per a la unitat ve al cas de lintent del codi Conthe perquè SFF-CGT gueix és crear “companyies de dalia Civia. CAF ha mostrat re- empreses mixtes per subcontractar la figura del conseller independent manteniment de material de baix ticències a la creació d’aquesta l’activitat del manteniment i fo- serveixi realment per defensar elsL’ empresa pública Renfe-Ope- radora va aprovar en el Con-sell d’Administració de finals de cost” que basen l’ocupació en con- tractació temporal, amb aplicació del conveni provincial del metall, empresa mixta, però les amenaces de la companyia pública ferrovià- ria de prendre-li el 50% dels vehi- mentar la precarietat en l’ocupació, que comporten uns nivells de qua- litat i seguretat inferiors als donats drets dels majoritaris accionistes minoritaris. Evidentment, la intro- ducció de consellers realment inde-maig la subcontractació completa molt per sota del Conveni de Renfe cles que han de mantenir els ha pels tallers d’Integria-Renfe. pendents trencaria la unitat de ges-del manteniment dels nous trens i de les empreses constructores i obligat a acceptar la nova fórmula Des del SFF-CGT s’aposta per tió actual. Botín, lempresari mésAVE S/103 de Siemens per 14 que impliquen una menor qualitat empresarial. Actualment, CAF té l’ingrés de mà d’obra especialitza- influent dEspanya, està molest i lianys a la Societat Anònima Nertus en les reparacions dels vehicles, una subcontracta denominada Ser- da en l’àrea de manteniment Inte- fa saber al govern. Però el consellManteniment Ferroviari, formada una temporalitat en l’ocupació i un manfer que s’encarrega de mante- gria de Renfe que possibiliti plan- dadministració del SCH -amb unaamb capital de Renfe (49%) i Sie- desmantellament de l’àrea de man- nir els trens que construeix per a tar cara a les càrregues de treball llista de problemes judicials latentmens (51%), per això ha ampliat el teniment de Renfe, anomenada ara Renfe l’empresa basca. Aquesta que comporten la incorporació de extensíssima per males pràctiquescapital en 7,8 milions d’euros i ha Integria. empresa, Sermanfer, està formada nou material ferroviari, atès que en de govern- no té autoritat moral permodificat els estatuts d’aquesta En l’actualitat, Renfe està nego- amb capital 100% de CAF i ha 20 anys tan sols s’han incorporat exigir més autoregulació i menysSocietat. Nertus SA manté des del ciant amb CAF la creació d’una estat creada per evitar aplicar als 39 treballadors a aquesta activitat intervencionisme. Ni per alarmar2001 una part dels trens de rodalia nova Societat Anònima denomina- treballadors que contracta el con- industrial, que es troba en ple pro- demanant mesures urgents per evi-i regionals del nucli de Barcelona, da Actren, amb participació del veni de CAF, molt més favorable cés de reconversió encaminat cap a tar la caiguda de la competitivitata les instal·lacions que l’operadora 49% de Renfe i el 51% de CAF, en condicions salarials que el del la privatització progressiva, i que perquè aquest any només prevegipública li va cedir a Cornellà,. per al manteniment dels trens metall que s’aplica. disposa en l’actualitat d’uns 4.000 un augment del 12,5% dels benefi- Per al Sindicat Federal Ferrovia- S/120 (Alvia) de rodament des- Des del SFF-CGT es rebutja la operaris a tot l’Estat, amb una mit- cis. El govern ho hauria de tenirri de la CGT el que Renfe perse- plaçable i els nous vehicles de ro- política de Renfe basada en crear jana d’edat de 48 anys. clar.Catalunya. Juliol-Agost de 2006 9
    • TREBALL-ECONOMIA Es van concentrar enfront les seus de l’INSS i no descarten fer vaga Els empleats públicsDenuncien les reclamen millors condicionscàmeres de Sindicat Federal de rals i el Govern, ara del PSOE, novídeo en els l’Administració de l’Estat CGT- només ha incomplert els seus com- CAT i Col·lectiu Catalunyabusos de TMB promisos electorals, sinó que la seva política salarial segueix laL’ C empresa de transport públic onvocades per CGT el 30 mateixa línia que marcava l’ante- de Barcelona TMB, en una de maig, empleats públics rior govern i que està servint permostra més de retallada de lliber- van realitzar noves con- accentuar, encara més, la pèrduatats, ha decidit instal·lar càmeres de centracions en diferents ciutats de del nostre poder adquisitiu, quevídeo en alguns autobusos de la l’Estat davant les seus de l’INSS. arriba a més d’un 25% en els úl-flota. Aquestes càmeres es col·lo- Les concentracions s’emmarcaven tims catorze anys.caran a manera de prova en alguns dintre de les mobilitzacions que a Igualment exigeixen que s’acabiautobusos, però la intenció és es- nivell estatal està duent CGT en el la doble discriminació que patei-tendre-les a tota la flota. L’argu- sector de l’Administració General xen en matèria de jubilació antici-mentació per a aquesta actuació per de l’Estat. La CGT convoca aques- pada voluntària respecte a la restapart de l’empresa és la tan utilitza- tes concentracions a les portes dels funcionaris de l’Administra- Els empleats públics es van concentrar davant les seus de l’INSS.da últimament de la “inseguretat”. d’entrada dels edificis de les Direc- ció General de l’Estat i dels treba- Segons la direcció de l’empresa, cions Provincials de la Tresoreria lladors del Règim General. I dema-la col·locació de mampares, una de la Seguretat Social i INSS per Vaga a la DGT de Barcelona per nen l’equiparament de tots elsopció donada per la gran majoriadels treballadors i treballadores, no protestar per la situació dels em- pleats dels serveis públics, un dels demanar millores als edificis empleats públics amb els treballa- dors del Règim General respecteconcorda amb la imatge corporati- pocs sectors laborals sense clàusu- Col·lectiu Catalunya prés de la realitzada al desem- de la jubilació parcial. No estanva de l’empresa. Des de la Secció la de revisió salarial, que és la ga- bre, que va acabar gràcies a l’a- conformes que el 0,5% del seu sa-Sindical de la CGT d’Autobusos de rantia que els salaris no perdin Els funcionaris de la DGT a Bar- cord a què es va arribar amb la lari s’aporti a un pla de pensionsTMB han denunciat l’autisme de la poder adquisitiu com a conseqüèn- celona van realitzar una vaga Subdelegació del Govern. No que els han imposat i del qual se’ndirecció de l’empresa en no escol- cia de la desviació sistemàtica que per tal de reclamar millores als obstant això, les millores pacta- beneficien un gran banc i dos delstar l’opinió majoritària dels con- es produeix entre l’IPC previst i el edificis. Els sindicats CCOO i des no es van concretar, segons sindicats que van acordar el plaductors referent a això, continuen real. L’absència d’aquesta clàusula CGT-CAT van convocar el pas- van denunciar els sindicats. A amb el Govern del PP -CCOO imostrant com a viable i molt més de salvaguarda, per al sector, supo- sat 16 de juny una jornada de més, l’estructura metàl·lica de UGT- que, al seu torn, formen parteconòmica l’opció de la mampara sa que els salaris perdin constant- vaga entre els treballadors i tre- l’edifici de La Campana, a Barce- de la gestora del citat pla. Es dedi-corredissa i mostren el seu rebuig a ment poder adquisitiu. Per altra balladores de la Prefectura Pro- lona, no té protecció contra el ca una part del seu salari que hau-la política reaccionària de la col·lo- banda, és l’únic sector que no dis- vincial de Trànsit de Barcelona i foc i va ser necessari reparar-la ria d’anar al sistema públic de pen-cació de càmeres de vídeo. posa de pagues extraordinàries ín- de la Prefectura Local de Saba- fa vuit anys. També reclamen mi- sions perquè passi a beneficiar el tegres. El programa del PSOE per dell, que va afectar els tràmits de llores en matèria de salut labo- compte de resultats d’una empresaContra la falta a les eleccions de març del 2004 es comprometia a la instauració d’una transmissió de vehicles, matri- culació, pròrroga i bescanvi de ral, com en la qualitat de l’aire, la instal·lació elèctrica, el pla d’e- privada i tot això avalat tant pel go- vern com pels sindicats majorita-de seguretat al paga única on s’inclouria l’import permisos de conducció. vacuació i emergència, l’afora- ris.Metro de corresponent a la desviació entre l’IPC real i l’IPC previst, a la recu- Es reclamen més mesures de seguretat i salut en el lloc de tre- ment o el mobiliari, així com la reorganització de la càrrega de Igualment s’ha signat un projec- te per a l’Estatut de la Funció Pú-Barcelona peració del poder adquisitiu que hem perdut durant els últims anys i ball, cobertura de les vacants i l’establiment de la cita prèvia treball, cobrint les vacants i es- tablint la cita prèvia com a forma blica, que porten 30 anys esperant, sense que els treballadors i les tre-E l passat dissabte 3 de juny, la CGT va convocar una aturadaal Metro de Barcelona per protestar que les nostres pagues extraordinà- ries siguin íntegres. Han passat ja dos anys des de les eleccions gene- com a procediment per fer trà- mits. Aquesta vaga arribava des- de relacionar-se amb els ciuta- dans. balladores hagin tingut coneixe- ment ni consulta sobre el seu con- tingut.per la decisió de l’empresa de fercircular de forma unilateral elsnous combois de la sèrie 5.000 en Segona demanda contra ONO per vulnerar la llibertat sindicalles línies 2, 3 i 5 sense haver tinguten compte les queixes de la planti- Secció Sindical CGT ONO citació expressa com a parts inte- ven tots els correus electrònics que i afiliats mitjançant el correu cor-lla pel que fa a les condicions tècni- ressades a CCOO, UGT, APLI i duguessin les paraules CGT o poratiu, aquest ha quedat restringitques i de seguretat dels usuaris idels mateixos conductors en el casque es produeixi alguna avaria. E l grup empresarial de teleco- municacions ONO (Cableuro- pa-Auna-Tenaria) haurà denfron- STC així com al Ministeri Fiscal, i sol·licita una indemnització. La raó de la demanda està que Confederació General del Treball) lempresa ha impedit sistemàtica- ment lenviament de qualsevol in- per enviar a un sol destinatari amb el que resulta inoperatiu. Lactua- ció de lempresa suposa així mateix Des de la CGT es considera que tar-se a una nova demanda en sha produït una clara lesió del dret formació per part de CGT que no un tracte absolutament discrimina-el fet que els trens no tinguin accés matèria de tutela de la llibertat sin- de CGT a lacció sindical i per tant fos del seu grat, ha realitzat un con- tori enfront de la resta de sindicats,directe des de la cabina de conduc- dical, demanda presentada per una vulneració del dret fonamental trol previ del contingut dels comu- amb el que també queda conculcatció a la via i que el desallotjament CGT davant la Sala Social de a la Llibertat Sindical. Els fets es nicats que es volia enviar als treba- el dret a la igualtat. A més, eses produeixi per la porta dels pas- l’Audiencia Nacional. Si a finals remunten a la signatura en el 2005 lladors, ha arribat a sol·licitar que donen altres perjudicis: existeix unsatgers pot complicar molt les ma- de maig CGT va denunciar ONO i dun protocol entre tots els sindi- es modifiquin parts de comunicats procés electoral obert a Madrid iniobres del conductor per realitzar CCOO, UGT, APLI i STC per ex- cats i lempresa que mai seria apli- per a acceptar el seu enviament i lempresa impedeix disposar enamb rapidesa el protocol de desa- cloure-la de la Comissió Paritària cat de la mateixa manera per a la fins i tot ha prohibit directament igualtat dels mitjans sindicals; esllotjar els usuaris. de Seguiment de lERO (785 treba- CGT. Així, lempresa es va proveir lenviament. És evident que ONO dificulta lentrada de nous afiliats L’aturada del 3 de juny era la pri- lladors acomiadats, un acord que de filtres i controls extres per a les ha estat impedint lús legítim de que sorgeixen pel contacte mit-mera mesura de pressió i va servir CGT va rebutjar), ara el motiu de comunicacions realitzades per la CGT al dret a la llibertat sindical, jançant correu electrònic a lafilia-també per denunciar la mala plani- la denúncia està en el fet que la Di- Secció Sindical de CGT. al dret a informar i al dret a la lli- ció directa per internet; es multipli-ficació en el repartiment de torns, recció dONO sotmet la CGT a un Daquesta manera, des de la sig- bertat dexpressió. ca del temps que els delegats hanl’impagament de primes dels ser- procés de control, censura i impe- natura del protocol (fins a la seva A dia davui, lempresa ha suspès de dedicar a la informació, etc.veis tècnics o l’abaratiment dels diment de les comunicacions entre acceptació per part de CGT, des- unilateralment laplicació del pro-costos que l’empresa practica per el sindicat, afiliats i treballadors. prés que la resta de sindicats, ONO tocol, amb la qual cosa CGT no pot Més informació:poder privatitzar el servei. CGT ha denunciat lempresa, amb havia establert filtres que rebutja- enviar comunicats als treballadors www.cgt-ono.com10 Catalunya. Juliol-Agost de 2006
    • TREBALL-ECONOMIA Contra l’Estatut de El Consell Europeu aprova la Directiva l’Empleat Públic Bolkestein Gabinet de Premsa Confederal de la CGT FETAP-CGT civil que cobreixi les eventualitats sorgides de l’exercici normal de lesE E l Govern i els sindicats seves funcions per a la totalitat dels l Consell Europeu ha aprovat CCOO, UGT i CSI-CSIF empleats públics a càrrec de les la Directiva Bolkestein a finals van arribar a finals de maig Administracions Públiques, així de maig. No coneixem totalment ela un preacord global sobre l’Esta- com de responsabilitat penal. text exacte que han aprovat, peròtut de l’Empleat Públic. Aquesta - Reconeixement del dret a la sembla que és l’elaborat per la Co-normativa regularà el treball de consulta en la negociació de les missió després de la primera lectu-dos milions i mig d’empleats i em- condicions de treball. ra del Parlament, al que hi han afe-pleades públics. El text haurà de - Figura única d’empleat públic git el compromís de tots els estats Foto: Mireia Bordonadaser aprovat pel Govern i discutit que inclogui tot el personal al ser- membres d’elaborar una llista deper les comunitats autònomes i, fi- vei de les AAPP, Organismes i Ens condicions i autoritzacions que pu-nalment, haurà de ser debatut i Públics. guin restringir la total circulació iaprovat en el Parlament. Es preveia - La jubilació voluntària als 60 prestació de serveis en els seus te-enviar aquest Estatut a les Corts anys per a tots amb 30 anys de ser- rritoris, que seran incloses en un re-abans del mes de juliol, el que en vei. gistre, sota el control de la Comis-opinió del ministre Jordi Sevilla La negociació s’ha fet de cara a les treballadores i els treballadors. - La cobertura de totes les va- sió, perquè aquesta decideixi si esdonaria un termini perquè a princi- ignorar: qui molesta és apartat, a les retribucions complementàries i cants en no més d’un any. respecta el principi que siguinpis del 2007 la normativa pogués qui protesta se’l fa callar. A més, es variables per sobre de les bàsiques - Desaparició dels subgrups cre- “proporcionals, no discriminatòriesentrar en vigor. vulnera sistemàticament la Llei i fixes. No es fixa un percentatge ats en el present Estatut de la Fun- i plenament justificades per l’in- Ha estat un procés secret i tancat Orgànica de Llibertat Sindical de retribucions complementàries ció Pública, amb exigència de titu- terès general”.a la participació de les empleades i sense pudor ni objecció. Tot això sobre les bàsiques, amb la qual lació mínima en cada grup i Això, sens dubte, empitjora en-empleats públics. El secretisme ho fa un Govern que es diu d’es- cosa s’incrementaran les diferèn- titulacions específiques per als cara més la Directiva, en quedaramb el que s’han portat les nego- querres i democràtic. cies retributives entre els empleats llocs de treball concrets que ho re- sota la tutela de la Comissió i de laciacions ha impedit que els emple- Per això aquests sindicats vam i empleades públics. quereixin, defensem l’establiment seva interpretació de si les mesuresats i empleades públics conegueren exigir al ministre que abans de l’i- - Negociació col·lectiva i repre- d’un sistema de promoció interna que proposen els estats membresrealment el treball que s’estava re- nici del tràmit parlamentari paralit- sentació sindical centralitzada i entre els dos grups. són procedents o no (això és, si en-alitzant. Els sindicats que partici- zés l’acord i comencés la negocia- allunyada dels centres de treball on torpeixen la llibertat del mercat deparen en la signatura del preacord ció amb tots els sindicats que va dirigida. A més, està limitada La FETAP-CGT, quant al serveis o no).no representen més que la meitat n’havíem estat exclosos, al mateix pressupostàriament, amb el que es sistema retributiu, A CGT es manteé que l’actualde la representació sindical, però temps que fèiem una crida a les desvirtua qualsevol pacte o acord. proposta (amb les seves modifica-en un acord d’aquest tipus i trans- plantilles dels diferents centres de No s’estableix cap sistema de con- proposem: cions) segueix sent la més desregu-cendència hauria estat necessari treball perquè no es deixessin en- sulta als empleats i empleades da- - La fixació de sous per grups i ladora de tots els serveis, inclososcomptar amb més consens. ganyar i manipular de les bondats vant de qualsevol mesura que n’a- no per subgrups. els públics, amb excepció d’aquells Per això diferents sindicats de del text per aquells que l’han signat fecti les condicions de treball, amb - Una única quantia per als trien- que ja es trobaven liberalitzats comFunció Pública vam demanar la sense llum ni taquígrafs. A més, la el que es dóna un xec en blanc a les nis: aquesta retribució es reporta els serveis postals, els transports,paralització i retirada de l’acord CGT de l’Àrea Pública va exigir organitzacions sindicals institucio- pel mer transcurs del temps i en res les telecomunicacions i l’energia:sobre l’Estatut de l’Empleat públic públicament al Govern la realitza- nals perquè negociïn el que vul- té a veure amb el càrrec o el treball electricitat i gas.acordat pel Ministeri d’Adminis- ció d’un Referèndum sobre l’Esta- guin encara que sigui a esquenes ocupat. - Es “constitucionalitza” la lli-tracions Públiques, CCOO, UGT i tut entre totes les treballadores i dels mateixos treballadors i treba- - Pagues extraordinàries com- bertat absoluta o gairebé absolutaCSIF. Les organitzacions sindicals treballadors públics abans de la lladores als quals diuen defensar. postes per la totalitat de les retribu- del capital per localitzar-se, reubi-CGT, ELA, CIG, IC, IAC i STEs- seva presentació davant el parla- Juntament amb la centralització es cions bàsiques més un comple- car-se o establir-se, sobre la base deIntersindical vam realitzar un co- ment espanyol. produeix un buidatge de les com- ment lineal que comprengui una les regles de la competència, no demunicat conjunt denunciant que El Projecte de Llei de l’Estatut petències de les Juntes de Personal, mitjana de les retribucions comple- les necessitats socials, culturals,l’Acord s’havia realitzat al marge Bàsic de l’Empleat Públic, si s’a- amb atribucions merament infor- mentàries, excepte les lligades a fiscals i mediambientals, com de lade la Taula General de Funció Pú- provés amb l’actual redactat, supo- matives i amb els seus drets infor- l’avaluació en l’acompliment. llibertat absoluta en la contracta-blica d’aquest Ministeri, amb la saria un pas enrere en les condi- matius minvats pel que fa als ja - Clàusula de revisió salarial. ció-prestació de qualsevol serveiqual cosa s’excloïa els sindicats cions de treball a l’Administració existents. - Creació d’un plus salarial que que no afecti a “l’interès general”presents a la Taula de tot tipus de Pública. - Legalització dels Expedients supleixi la pèrdua de poder adqui- d’un Estat membre.consulta i/o negociació, de la ma- de Regulació d’Ocupació per als sitiu d’aquells empleats públics - Els conflictes d’interpretacióteixa manera que s’havien margi- Les seves línies funcionaris. Es podran crear noves que treballen en demarcacions quant a les legislacions del paísnat de tot aquest procés altres orga- mestres són 5: situacions administratives per su- amb un IPC superior a la mitjana d’origen o acollida no només intro-nitzacions sindicals amb primir personal on considerin que estatal. dueixen una ambigüitat quant alrepresentació i implantació, i fins i - La creació de la figura del n’hi ha en excés o bé incentivar - Limitació percentual de les re- respecte dels drets laborals, sinótot majoritàries, en els àmbits sec- “personal directiu”, que serà un prejubilacions. tribucions complementàries sobre que clarament fomenten el dúm-torials o de Comunitat Autònoma. empleat o empleada (funcionari o Per tot l’exposat, vam instar les bàsiques. ping social en definir que qualsevol Aquesta marginació i exclusió laboral) seleccionat segons criteris l’Administració i les organitza- - Triennis per als interins, sem- persona física pot ser prestador dedeliberada va deixar al marge l’o- d’arbitrarietat. El seu salari i les cions sindicals presents en les tau- pre tenint en compte que la interi- servei, sempre que no presti aquestpinió de milers d’empleats públics. seves condicions de treball queda- les de negociació que negociessin nitat ha de ser excepcional servei de forma subordinada (par-Són molts els delegats i delegades ran fora de tota negociació col·lec- de debò, no sigui que després de 25 - Que s’incloguin expressament lem de la proliferació de “falsosde Centres, Comitès i Juntes de tiva i control. anys d’esperar la urgència política els municipis com a subjectes ne- autònoms” a escala europea?).Personal als quals se’ls va usurpar - L’avaluació de l’acompliment o electoral ara als empleats públics gociadors. - Els poders públics, els controlsla negociació a través dels seus re- com a sistema que tindrà conse- ens deixin desprotegits i ventilin el - Que les unitats electorals si- democràtics -bé via parlaments, bépresentants i de la seva opinió en qüències retributives i, eventual- tema en menys d’un mes (segons guin sectorials. via governs- es retallen i soscaven,un tema tan bàsic com és l’ordena- ment, de pèrdua del lloc de treball les mateixes organitzacions sindi- - FETAP-CGT es mostra en con- deixant els ciutadans i ciutadanesció i el desenvolupament de les es ven com una cosa innovadora. cals). tra de l’exclusió com a matèria de com a mers consumidors per al mi-condicions laborals. L’actuació del La seva existència no ho és. Ara Per tot això, FETAP-CGT pro- negociació de la determinació de llor desenvolupament competitiu.Govern a través del ministre Sevi- existeix la figura de la remoció, posa les següents modificacions a les condicions dels directius. Així Les polítiques europees en funciólla suposa marginar conscientment amb unes garanties que desaparei- aquest Estatut i reivindica: mateix, proposem incloure les del seu posicionament en la rondaun ampli espectre sindical; davant xen en aquest Estatut. Per tant, la - El dret a la inamobilitat en la RPTs com a matèria de negociació. de negociacions de l’OMC pel quela contestació dels sindicats, que novetat és la falta de garanties en condició de funcionari ha d’esten- - Que els centres de representa- fa a l’Acord General de Comerç deno es pleguen als interessos del go- l’avaluació de l’acompliment. dre’s al personal laboral ció s’acostin al màxim als centres Serveis surten reforçades ambvern, la resposta de la patronal és - Sistema retributiu on prevalen - Assegurança de responsabilitat de treball. aquesta Directiva Bolkestein.Catalunya. Juliol-Agost de 2006 11
    • TREBALL-ECONOMIASituació de Centenars de professors catalans van fer vaga el passat 7 de junyconflictivitat enel Grup PereMata Vaga en protesta per laE CGT Baix Camp-Priorat n aquest grup empresarial, composat per diferents centres sisena hora a la públicad’atenció psiquiàtrica (Villablanca,Marinada, Bellisens, Intitut Pere Federació d’Ensenyament de la CGT de CatalunyaMata i Monterols) situats en elterme municipal de Reus, sestà Uproduint una situació de conflicti- ns 800 professors, repre-vitat com a conseqüència de diver- sentant un centenar d’es-sos acomiadaments produïts, al coles, es van manifestar elbloqueig de la negociació del Con- matí del passat 7 de juny a la plaçaveni de Villablanca i a l’intent de de Sant Jaume de Barcelona enseparar el centre Marinada del Sa- protesta per la implantació de la si-natori Villablanca a nivell de Con- sena hora a les escoles públiquesveni, Comitè i condicions de tre- catalanes. Els mestres van recla-ball, per vincular-lo al Centre mar a la Conselleria d’EducacióBellisens, on les subvencions per que recapaciti la seva decisió imalalt són més elevades i els cos- aprovi una moratòria d’almenys untos salarials més baixos. any abans d’aplicar-la. En cadascun dels centres existei- La vaga i la protesta les havien A Barcelona, a l’esquerra, i a Lleida, a la dreta, es van fer mobilitzacions contra la sisena hora a Primària.xen conflictes laborals (no equipa- convocades com a continuïtat deracions salarials, convenis dife- les mobilitzacions contra la sisena lectiva no suposa més qualitat de per fer visibles aquestes posicions manifestació davant el govern derents, gestions diverses, hora un grup de joves mestres del l’ensenyament. Igualment, criti- davant el Departament, el Parla- la Generalitat.acomiadaments improcedents, so- Vallès que van iniciar un procés as- quen que es destinin més recursos ment i la societat. Ara, arrel de les Amb aquesta actuació es vabrecàrregues de treball per manca sembleari i de convocatòria de econòmics públics a les escoles concentracions, assemblees de voler deixar clara la sevaa voluntatde personal, etc.) i per això en una vaga i concentració utilitzant les concertades, que són les grans be- zones i provincials, manifestos de de mobilització contra el PNE i lareunió conjunta dels diversos co- noves TIC (sms, web, correus neficiades perquè tenen molts col·lectius, centres i AMPA i ac- 6a hora i de fer-ho de manera quemitès dempresa a finals de maig es electrònics i el passa-ho!) que va avantatges, i que moltes de les es- cions de base, ha arribat el moment l’actuació assembleària i participa-va decidir treballar per la unitat tenir un fort seguiment. La Federa- coles que han acceptat implantar la de mostrar aquest rebuig i la possi- tiva del professorat des dels cen-dacció, es a dir que tots els treba- ció d’Ensenyament de la CGT de sisena hora ho han fet per pres- bilitat d’altres alternatives molt tres, les zones i les assemblees pro-lladors i les treballadores dels cen- Catalunya, que s’oposa a la sisena sions, encara que molts professors més justes socialment i molt més vincials es pogués portar a termetres del Grup Pere Mata, amb els hora i al Pacte Nacional de l’Edu- no estan d’acord amb la mesura, democràtiques de millorar la quali- sense l’impediment de les burocrà-seus comitès d’empresa, anirien a cació (PNE), va acordar donar-los tot i que els sindicats CCOO i tat de l’educació a Catalunya. cies sindicals.una en les reivindicacions i mobi- suport. UGT signessin el PNE amb el De- Des de CGT, es van fer servir elslitzacions previstes perquè al cap i Els educadors demanen més partament d’Educació. drets que els atorguen les lleis i, Mireu també:a la fi se sospita que els conflictes i professors per disminuir la relació Des de la Federació d’Ensenya- junt amb companys i companyes http://www.noalasisena.tkla penosa situació laboral dels tre- d’alumnes per professor, mentre ment de la CGT de Catalunya del Vallès, van convocar legalment http://www.lamallacomunitaria.tkballadors i les treballadores són que consideren que la sisena hora s’està treballant des de fa mesos la vaga a l’ensenyament públic i la http://www.cgt.es/cgtense/conseqüència d’una malèvola polí-tica d’enginyeria financera quel’empresa vol aplicar i que afecta atots els treballadors i les treballa-dores del grup empresarial. Després de la seva aprovació, continua el rebuig a la LOE Com a resposta a aquesta situa- Federació d’Ensenyament de la totes amb independència de la seva només cerca culpables, defineix unció i en protesta per lacomiada- CGT classe social, nivell cultural, capa- model d’alumnat en funció delment de tres treballadores de lInsti- citat, país d’origen, sexe o creen- mercat i la globalització, plantejatut Pere Mata que havien denunciatles deficiències existents en laten-ció als malalts internats, els co- E l 6 d’abril del 2006 en el Con- grés dels Diputats, la Llei Orgànica d’Educació (LOE) ha ces, i això en un context de con- vivència plural i respecte a la diversitat i la diferència. una organització jerarquitzada i empresarial de la gestió del centre, no soluciona el greu conflicte delmitès dempresa del grup, on tenen estat definitivament aprovada. Des La LOE que hem demanat hau- professorat interí i el seu accés di-presència els sindicats CGT, de CGT tornem a manifestar el ria d’haver respost a les expectati- ferenciat a la funció pública, aug-CATAC, UGT i CCOO, van con- nostre rebuig a aquesta llei i no ens ves generades i garantir l’educació menta fins a l’infinit les subven-vocar una manifestació el 6 de resignem a la greu agressió que la de tots i totes en els valors univer- cions a l’educació privadajuny, manifestació a Reus a la que seva aprovació representa per a sals de la democràcia, la igualtat, la concertada, es generalitzen elsvan participar unes 250 persones i l’educació pública en benefici de justícia, la cohesió social i no legi- concerts de l’educació infantil, noque va anar des de lInstitut Pere l’educació privada-concertada. timar la fractura social que repre- recull mesures concretes de millo-Mata fins lAjuntament de Reus, L’aprovació d’aquesta LOE sig- senta la segregació social de l’a- ra per al professorat... En definiti-passant pel bufet dadvocats del nifica haver perdut diversos anys lumnat educant-lo en centres va, és una llei que serà útil per alpresident de la Junta dAccionistes en la solució dels problemes pen- públics o centres privats concer- model mercantilista i neoliberaldel Grup Pere Mata. dents del sistema educatiu públic Manifestació d’estudiants a Girona. tats, centres distints, amb objectius definit perfectament en la directiva Pel que fa al nou Conveni del Sa- ja que la LOE no ha respost a cap distints, amb valors distints. Bolkestein de la Unió Europea.natori Villablanca, en aquests mo- de les expectatives progressistes destinats als fills i filles dels treba- La LOE del PSOE, com la CGT ha rebutjat la LOE al car-ments es troba en una situació de generades arrel de la paralització lladors i immigrants al costat d’uns LOCE del PP, segueix mantenint la rer, convocant una vaga el passatbloqueig per la negativa de lem- de l’anterior LOCE del PP. centres privats concertats amb un religió en els centres educatius re- 14 de desembre, amb mobilitza-presa a acceptar les propostes del La LOE consolida, aprofundeix, ideari educatiu propi que permet forçant els acords preconstitucio- cions i concentracions des que escomitè dempresa. Des dels sindi- en un sistema educatiu dividit en l’adoctrinament, la selecció de l’a- nales amb el Vaticà, no destina el van donar a conèixer els primerscats es demana un conveni que una xarxa de centres públics en- lumnat, l’obtenció de subvencions 7% del PIB per a educació, no re- esborranys del projecte de llei finsacabi amb la falta de recursos i que front d’una xarxa de centres pri- públiques al costat d’altres subven- dueix el nombre d’alumnat per a concloure amb l’aprovació defi-repercuteixi en la millora de la qua- vats concertats. Sota l’excusa de la cions privades. aula, no elimina els itineraris edu- nitiva d’aquesta llei conservadora,litat assistencial als usuaris, que llibertat d’elecció de centres i lli- La LOE que necessita la societat catius, torna als exàmens extraor- classista, pactada amb la cúpula deacabi amb la precarietat i tempora- bertat d’educació, la LOE garan- hauria d’haver estat aquella que dinaris, manté la selectivitat, no l’Església, amb la patronal de l’e-litat existents i amb la sobrecàrrega teix la segregació social de l’alum- garantís el dret universal a l’educa- confia en la reducció del fracàs es- ducació privada concertada i ambde feina que té cada cuidador. nat oferint uns centres públics ció pública de qualitat de tots i colar ni planteja solucions sinó que els sectors més neoliberals.12 Catalunya. Juliol-Agost de 2006
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mes > REFERÈNDUMS Campanya per un referèndum sobre les reformes laborals OPINIÓ:L’’Estatut-parany’ i lademocràcia del 30% Rafael Cid (traduït pel Web, de que labstenció revela un “Estatut- la seva secció "El vaivén" al web parany” i que ells són els legítims de la Xarxa Llibertària Ajut Mutu (www.red-libertaria.net) dipositaris daquest capital polític. Sublim estultícia dun partit que ha perdut el nord precisament per no uan una societat necessi- saber mai on estava el nord! El PPQ ta explicar allò obvi és que quelcom va malament,francament malament. Això és el ha estat el gran i absolut perdedor daquesta consulta. Encara que els hagiògrafs de capçalera del siste- Paral·lelament a la campanya pel sí, pel no o per tot el contrari en el referèndumque passa amb el resultat del re- ma li facin limmens favor de treure sobre el projecte de reforma de l’Estatutferèndum sobre lEstatut. La veritat pit comparant amb avantatge el re- de Catalunya, es va encetar una cam-palpable és que un 74 per cent de sultat del referèndum sobre lEsta- panya per reclamar un referèndumcatalans ha aprovat el text. Això és tut amb el de la non nata i despres- sobre les reformes laborals que s’hanveritat, però part de la veritat, no tigiada Constitució Europea. anat produint en els darrers anys.tota. Lobvi, tota la veritat, és que Sempre hi ha algun indocumentat Amb cartells com el que il·lustraaquest percentatge representa que tira un cable in extremis. Per- aquesta columna, es van fer diversesnomés una miqueta més del 30 per què si el 18-J deixa clar quelcom enganxades a ciutats de les comarquescent del cens. Negar aquesta ob- són dues coses, i cap delles bona de Barcelona. Els autors la campanyavietat és fer trampa amb el referèn- per a lequip de Rajoy. Una, que van fer públic un comunicat que deia:dum sobre Estatut, enganyar la CiU ha sortit enfortida de la cita “Probablement no aconseguirem res,bona gent i devaluar la democrà- gràcies a Rodríguez Zapatero, que però lenganxada té uns meravellososcia. es posa pel mig. I dos, que el go- efectes catàrtics per a les nostres po- I aquest és precisament el pro- vern socialista ha tancat el cicle del bres ànimes embafades de tanta políti-blema de fons. Des de fa ja temps, consens amb el partit de la dreta ca. Ah, això d’apegar el nostre cartelletels sistemes de democràcia repre- per obrir una etapa nova dentesa a sobre de les cares de tots els merca-sentativa accepten votacions vin- politòleg australià cerca revitalitzar duna democràcia escombraries, amb els nacionalismes conserva- ders fent publicitat de la seva marca po-culants de minories carrinclones la democràtica mitjançant una de baixa qualitat, mitjançant la mo- dors. lítica...sobre assumptes que afecten la presència activa de la ciutadania bilització daquest fidel 30 per cent Però això, de ser un revulsiu res- De moment no hem patit cap reacciósocietat en el seu conjunt. Com si via participació i deliberació. Res a de persones dordre (funcionaris, pecte al “lligat i ben lligat” de la irada, però sí que notem una miquetadun consell dadministració contro- veure amb la lectura gloriosa del pensionistes, correligionaris, etc.), transició, res té a veure amb una de consternació en alguna gent quelat per un ínfim paquet accionarial referèndum del 18-J, prenent la que sempre atén la crida del poder democràcia avançada, sobretot si creu que els estem espatllant aquestaes tractés, els governs es troben part pel tot, ja que la deliberació i la per un cert esperit de conservació i a més el fi justifica els mitjans i re- joguineta seva de la política.còmodes en la democràcia real- participació només va existir, i no denfilar-se. El postmodernisme meis. O potser pensa algú que si Podeu fer-ne, del cartellet, el que vul-ment existent del 30 per cent. Fins i molt, en laprovació de la seva pri- cultural incrustat en el capitalisme aquí -com a Itàlia, per exemple- el gueu, imprimir-lo, fer-lo córrer, traduir-tot hi ha analistes cínics que afir- mitiva redacció pel Parlament, global va anunciar la mort de les vot fos obligatori linflat partit de lo al català, fer-ne broma...”men que el creixent abstencionis- quasi per unanimitat, per a després grans narracions en profit del pre- labstenció shagués alineat junt De la mateixa manera, la plataformame vigent és un signe evident de ser conscienciosament “cepillado” sent rampant sota la divisa de amb amb aquest trenta per cent del que va editar els cartells feia públiquesconfiança en el sistema. D’això en seu aliena gràcies a aquesta mi o contra mi. I amb això, lexclu- minvat sí? Si el que succeeix el 18- les seves valoracions sobre les engan-se’n deia despotisme. mena de nou pacte contra natura sió social, que afectava sobretot J, com diu linefable portaveu so- xades que havien fet: “En general, La més sorprenent és que entre el president Zapatero i el líder els damnificats del mercat, ha aca- cialista José Blanco, és “ganar por estem molt contents de com han anataquest nou paradigma no ve de de loposició al tripartit català patro- bat abastant també la política, fent goleada”, des dun tarannà de- les coses. Sobretot volem destacar lalultraliberalisme sinó dun govern cinador del text (sic). de la democràcia un sofisma esta- mocràtic haurem dencunyar bona acceptació entre la gent del poble,que diu seguir la pauta ideològica Per això, més enllà de les inter- dístic. també per a aquesta efemèrides els “currelas”, els menys fanatitzats peldel republicanisme proposat per pretacions interessades, el greu Una altra cosa molt diferent és allò de “quina puntada de peu els simulacre polític, davant dels nostresPhillip Pettit, fórmula amb què el està en lentronització urbi et orbi pretendre, com fa el Partit Popular, hem donat en el nostre propi cul”. cartells. Molts d’ells ens demanaven ini- cialment si érem d’un o un altre partit, però tan bon punt com miraven el car- L’Estatut, tururut tell, entenien perfectament el sentit del que estàvem proposant. Simplement Jordi Martí Font Però el 18 de juliol també s’ha hi falten infants i persones immi- ra compartida per amics i cone- mirant el dibuix, alguna persona ja ex- desplegat una important teranyi- grades sense papers- decideix guts de deixar que es votin entre clamava: “que agafin ells (els polítics a ho sabeu perquè us n’han na d’interessos col·lectius traïts i quedar-se a casa i... fer la revolu- ells. Però no només això. Ho deia que sortien als cartells) el pic i la pala, i J omplert l’oïda, els ulls i fins i tot el tacte amb els resultats, les espatllats. Avui som, com ahir, lluny de decidir res que no sigui el ció? No! Posar-se a pensar? No! Sortir al carrer? No! Veure el Mun- Durruti, més o menys, i no és pro- fecia: “qui avui vagi a votar i des- que es quedin sols votant.” (...) “Hem pogut observar al llarg de la anècdotes i el bé que ens anirà que ens deixen decidir: poc més dial de futbol d’Alemanya i anar a prés es quedi a casa serà igual nit el malbaratament que suposen amb el nou Estatut a tots plegats. que res, poc més del que no mo- la platja si fa bon dia, magnífic! que qui no vagi a votar i després aquesta mena de campanyes políti- I és que el passat diumenge 18 difiqui es xarxes internacionals de Personalment, la meva primera es quedi a casa”. Demà i avui ma- ques. Tota la nit ha estat una successió de juliol, el Principat de Catalunya dominació de les quals l’Estat es- opció era el vot nul amb procla- teix, una setmana després, la nos- d’enganxar i tornar a enganxar cartells va ratificar el seu nou Estatut panyol i la seva inclusió dins la mes del tipus “Vull la interde- tra lluita no és a les urnes, que és en un mateix espai: una força política d’Autonomia dins la realitat esta- Unió Europea no en són res més pendència dels Països Canta- al carrer; ara bé, no podem deixar pegava uns cartells, que en cinc minuts tal espanyola, dins la realitat inter- que una part. Alhora, s’ha explici- lans!” o “Visca la classe oberta!”. ni una sola oportunitat de dir el eren ocultats pels cartells que penjava nacional capitalista. Va ser ratifi- tat i fet evident que en aquest país Més tard i com a conseqüència que pensem i afegir-nos, si ens una altra força, que, al seu torn, eren ta- cada la relació laboral la democràcia burgesa ha arribat d’una atenta comparativa dels sembla bé, a les majories o mino- pats pels cartells que penjava una ter- d’explotació que vivim, l’explota- al seu punt més alt: ja vota menys dos textos aprovats em vaig incli- ries que creguem convenients. I cera força. (...) ció col·lectiva general i la precisa de la meitat del cens. Per tant, la nar pel no directe. I ara, la veritat, això és el que fem o fan o farem. Salut i gràcies a tots els còmplices!” del terròs. majoria –del cens, no ho oblidem, em fa una gràcia terrible la postu- Tururut!!!, s’ha acabat el pregó.Catalunya. Juliol-Agost de 2006 13
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES Cronologia > EL MOVIMENT > DELS MOVIMENTS La CGT del País Vint-i-novè congrés Valencià renova el de la CNT-F seu Secretariat i Col·lectiu Catalunya elegeix Antoni Pérez Collado com a La CNT francesa va realitzar el seu 29è congrés à Agen entre el 2 i el 4 de juny. secretari general La CNT-F és una organització anarco- sindicalista amb qui treballa de forma coordinada la CGT dins el marc de la Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgtcatalunya.cat - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.cat www.cgt.es www.rojoynegro.info coordinació del sindicalisme llibertari internacional on participem amb orga- nitzacions de diversos estats (França, FINS AL 15 DE JUNY Aplegà unes 150 persones a la rambla DESALLOTJAMENT FALLIT de la vi- gat. LLAURAT UN CAMP DE GOLF a DIMECRES 7 DE JUNY 200 persones. La convocatòria conti- Suècia, Alemanya, Itàlia, Grècia, Polò- ▼ de Canaletes de Barcelona. “REPSOL A BOLÍVIA”: vídeo i xerra- venda ocupada El Palauet de Saba- dell. La concentració de 50 persones a MANIFESTACIÓ DE CLOENDA del Tomb antirepressiu a la Paeria de Llei- Sant Cugat del Vallès per un grup de joves en defensa del territori. (CI) VAGA A LENSENYAMENT públic i concentració contra la sisena hora a la nua tenint ressò entre es més afectats, però encara no aconsegueix canviar nia, Suïssa, ...) Des del seu anterior congrés de DIMARTS 16 DE MAIG da al Club Muntanyenc de Sant Cugat. les portes de limmoble va evitar el de- da. (IU) plaça Sant Jaume, convocat entre dal- coses, caldra continuar.. gener de 2004, la CNT ha participat en NOVA OCUPACIÓ al barri del Clot de ACCIÓ EN SOLIDARITAT amb els en- sallotjament per part de la policia pri- CONCENTRACIÓ a la plaça Catalun- DISSABTE 3 DE JUNY tres organitzacions per CGT. A Lleida, nombroses lluites contra les desigual- Barcelona, al carrer Finestrat, 23. (IU) causats del KORK III de Terrassa. mer, i dels operaris de la constructora ya de Barcelona (i a daltres ciutats de BOTIFARRADA de solidaritat amb les concentració davant dels Serveis Terri- DILLUNS 12 DE JUNY tats, les injusticies socials i la precarie- RODA DE PREMSA de la Coordina- TOMB ANTIREPRESSIU: xerrada al propietària per la part del darrera des- tot lestat) per una vivenda digna. (IU) persones acomiadades de la SEAT al torials dEducació, organitzada per la SEGONA MOSTRA DEL LLIBRE tat portades a terme per estudiants, atu- dora Tarragona Patrimoni de la Pau nou Espai Obert de Barcelona, amb la prés. (CI) FINALITZEN LES JORNADES "Sobi- parc Can Cases de Martorell. CGT de Ponent. ANARQUISTA de Barcelona. Presen- rats, treballadors, immigrants sense Llibertat Montesinos, Gabinet de contra la presència de vaixells de gue- participació de Jaume Asens, Gemma rania alimentària o transgènics" orga- tació del llibre "La cultura anarquista a papers,... Premsa CGT-PV rra al port. Ubasart (observatori del sistema penal DIMECRES 24 DE MAIG nitzades per Entrepobles amb la col·la- DIUMENGE 4 DE JUNY DIJOUS 8 DE JUNY Catalunya" a càrrec del seu autor, Fe- La CNT-F sha continuat desenvolu- i dels drets humans) i Nominats, cam- DECLAREN ALS JUTJATS de Lleida boració de la Plataforma Transgènics PARAULES PER LA PAU al port de CONCENTRACIÓ al concessionari rran Aisa. Als locals de lAteneu Lliber- pant i creixent en diversos sectors tant El Ple de la Confederació General del DIMECRES 17 DE MAIG panya de denúncia darxius il·legals de dos agents dels mossos desquadra Fora. Tarragona, contra la presència de vai- Volkswagen de Cornellà en suport a tari del Besòs. públics com privats, com per exemple Treball del País Valencià i Múrcia realit- CONCENTRACIÓ de suport pels fets la policia. (CI) com a imputats arran de la denúncia “NOU ANYS DE DISSIDÈNCIA”: xells de guerra al port de la ciutat. les persones acomiadades de la SEAT, DESALLOTJAT EL CENTRE SO- el sector de la neteja a les regions de zat l’ultim cap de setmana de maig va de la Patum, davant dels jutjats de me- per maltractaments interposada pels novè aniversari de lEspai Obert de QUARTA SENTADA a Barcelona per contra les sancions imposades contra DISSABTE 10 DE JUNY CIAL ocupat La Drogueria i les viven- Paris i Rhône-Alpes, el del transport a elegir nou Secretariat Permanent, al nors de la ciutat de Barcelona. (IU) DISSABTE 20 DE MAIG detinguts en la manifestació del passat Barcelona, amb diversos espectacles una vivenda digna, amb la participació companys de la CGT i en suport als "CONTRA LA REFORMA LABORAL des ocupades Cal Motxo i Can Txepes Sandouville, el dajut a les persones a capdavant del qual, com a secretari ge- ACCIÓ DE SUPORT als encausats MANIFESTACIÓ Tomb antirepressiu a novembre en solidaritat amb el centre als nous locals del carrer Violant d- dunes 150 persones, que es van ma- companys de la CGT de la factoria de i la directiva Bolkestein. Pel reparti- de Mataró. Al vespre es realitzà una Poitiers,... També ha constituït una Fe- neral, estarà Antonio Pérez Collado, un pel desallotjament del KORK de Te- la plaça Universitat de Barcelona, amb social ocupat La Gàbia de Lleida. (CI) Hongria de Barcelona. nifestar fins la plaça Sant Jaume i la SEAT de Landaben. ment de la riquesa i els drets socials", manifestació de protesta que aplegà al deració de Treballadors de la Terra. històric del sindicat. rrassa. la participació dunes 200 PRESENTACIÓ de la pel·lícula "Bassi- Cambra de la Propietat i van realitzar CONCENTRACIÓ a les portes del manifestació a Madrid de tota la CGT, voltant d’unes cent cinquanta perso- Així, malgrat la repressió en forma de Pérez Collado, que reemplaça en el GENT DEL TER convoca una roda de persones.(IU) DIJOUS 25 DE MAIG bus en Barcelona", al centre social diverses ‘performances’ reivindicati- Consolat de Portugal de Barcelona per amb la participació dunes 20.000 per- nes. (CI) condemnes judicials, detencions, pèr- càrrec Emilia Moreno de la Vieja, milita premsa davant de la seu de lAgència LA CGT DE CATALUNYA sadhereix Miles de Viviendas de Barcelona, din- ves. (CI) protestar contra lassassinat de la sones. Nombrosa representació de les dua de drets sindicals, la CNT segueix en l’anarcosindicalisme des de l’any Catalana de lAigua per lliurar una de- DIUMENGE 21 DE MAIG al manifest “1 igual a 1”, pel dret al vot tre del festival OVNI. FINALITZA LACAMPADA per denun- transsexual Gilberta Salce Júnior i la CGT dels Països Catalans. DIMARTS 13 DE JUNY incrementant la seva capacitat din- 1977. Treballador i delegat sindical de manda de moratòria de canalització INAUGURACIÓ de lexpossició en so- de les persones immigrades. ciar lespeculació a la Vall Fosca (Pa- tebior de les autoritats polítiques i jurí- SEGONA MOSTRA DEL LLIBRE fluència en les lluites socials anticapita- CGT a la Ford-Almussafes, destaca del dels recs del Baix Ter. lidaritat amb el Sàhara organitzada per TOMB ANTIREPRESSIU: xerrada a la DIUMENGE 28 DE MAIG llars Sobirà), amb la participació dunes diques del país veí front a aquest cas. ANARQUISTA de Barcelona. Presen- listes. També manté el seu compromís nou Secretariat Permanent l’aposta per la Secretaria de Joves de la CGT de Biblioteca Pública de Lleida a càrrec ATEMPTAT INCENDIARI contra el 200 persones. (CI) tació del llibre "¿Por qué (A)? Frag- de solidaritat internacionalista amb les funcionar “col·legiadament, en un am- DIJOUS 18 DE MAIG Catalunya a lAteneu Popular dels Ba- de Gemma Ubasart, i represaliats i fa- centre social ocupat La Ramona de mentos dispersos para un anarquismo comunitats zapatistes de Chiapas, amb bient de confiança i treball, en un mo- CONFERÈNCIA de delegats i afiliats rris del Centre Mikel Etchébehère de miliars en diverses actuacions repres- Cerdanyola: malgrat que afortunada- DILLUNS 5 DE JUNY DIVENDRES 9 DE JUNY sin dogmas". A càrrec del seu autor, els pagesos sense terra de Bangladesh, ment de transició”. de la CGT de Catalunya a Abrera. Sabadell. Amb projecció de la pel·lícula sives. (CI) ment no es van haver de lamentar NOVA SENTÈNCIA de nul·litat contra Tomàs Ibañez, als locals de lAteneu amb els sindicalistes colombians, pa- Entre els objectius d’esta nova etapa TOMB ANTIREPRESSIU: xerrada a la "Lalia" i pica-pica. CONCLUSIÓ I SÍNTESI de les jorna- desgràcies personals, el centre va re- un dels acomiadats de Seat: es tracta Llibertari del Besòs. lestins o nord-americans, amb els tre- està “consolidar i reactivar l’organitza- UAB, amb la participació de ladvocat "RECS VIUS, PLANA VIVA": visita des "Realitat i habitatge", a càrrec de sultar completament destruït. (IU) del company Joanjo Córdoba, secreta- ACCIÓ DE PROTESTA a les portes de balladors africans de països com Mali, ció, així com donar suport als sectors Jaume Asens i diversos represaliats i guiada en bicicleta als recs del baix lassemblea per lhabitatge digne a TROBADA de preparació zapatista a ri de comunicació de la CGT del Metall la Borsa de Barcelona per protestar Níger o Togo, en suport de tots aquells massacrats per les deslocalitzacions i detinguts. (CI) Ter, organitzada per la gent del Ter i di- Nou Barris i lObservatori Crític de lHa- lescola els Pinetons de la Garriga. del Baix Llobregat. contra lactuació de la companyia Rep- que lluiten contra lexplotació capitalis- les polítiques neoliberals.” Per a això es CITADA UNA PERSONA a declarar verses entitats de la zona. bitatge. Al Centre Cívic Can Basté de CINQUENA CAMINADA contra la inci- “EL SHOW DELS PRESSUPOS- sol YPF, amb la participació duna vin- ta, la barbàrie nacionalista o el fanatis- fa necessari “continuar amb la línia als jutjats de Mataró per penjar una BOTIFARRADA POPULAR contra Barcelona. neradora, per una Vall del Ges neta, TOS”: acció lúdica-reivindicativa de tena de persones. (CI) me religiós. d’expansió i suport a tots aquells i pancarta a la seu del PP la nit del 13 lespeculació al barri del Poble Nou de DIA INTERNACIONAL de les dones amb sortida des de Sant Vicenç de To- denúncia de les despeses militars a També sha començat a preparar la aquelles als quals el sindicalisme majo- de març de 2004, pancarta on es de- Barcelona. per la pau i el desarmament, a la plaça relló. Tarragona que semmarca en la cam- DIMECRES 14 DE JUNY trobada de lanarcosindicalisme euro- ritari margina i perjudica”. nunciava la manipulació informativa SENTADA per una vivenda digna a la del Rei de Barcelona (IU) SENTADA per la vivenda digna a la panya dobjecció fiscal que sestà rea- II MOSTRA DEL LLIBRE ANARQUIS- peu "I06", organitzada per la CNT-F, que Així mateix, CGT-PV incidirà en el practicada pel PP en aquells dies de plaça Catalunya de Barcelona. (CI) CONCENTRACIÓ contra lofensiva plaça Catalunya de Barcelona. (CI) litzant arreu. TA de Barcelona. Presentació dels lli- tindrà lloc a París del 24 al 26 novembre “vincle amb allò social i la cultura”. En març. (CI) anti-ocupa a Lleida, al davant dels jut- bres "José Peidro, de la CNT" i "Gol- de 2006, i en la qual la CGT hi partici- paraules del nou secretari general, XERRADA "Alternatives a lactual sis- DILLUNS 22 DE MAIG jats: són citats 10 membres dels movi- DIMECRES 31 DE MAIG pes y contragolpes" a càrrec del seu parà. “CGT ha de ser un espai per al debat, el tema de lhabitatge" a càrrec de Can INAUGURACIÓ de lexposició "No et ments socials de la ciutat per presump- REUNIÓ DEL COMITÈ de solidaritat ATUREM LA DESTRUCCIÓ del barri autor, Miquel Amorós, a lAteneu Lliber- Més informació a: www.cnt-f.org/ coneixement, les plataformes ciutada- Masdeu i Nou Barris Acull. Al Casal de mengis el món" per part de la Xarxa de tes incidents durant la manifestació en amb els acomiadats de Seat a les Cot- de Sants, salvem Can Vies: manifesta- tari del Besòs. nes i la defensa dels drets. A banda del merament sindical, cal tractar les qües- Joves de Prosperitat, Nou Barris, Bar- celona. Dintre de les activitats de las- Consum Solidari a la Facultat de Medi- cina de Reus. solidaritat amb el CSO La Gàbia de no- vembre passat. (IU) xeres de Sants de Barcelona. "LA PESADILLA DE DARWIN", pro- ció de suport al barri de Sants, amb la presència dunes mil persones mem- AJORNAT EL JUDICI contra set joves pels incidents ocorreguts durant les Alguns resultats tions que afecten tot allò quotidià”. semblea per lhabitatge digne a Nou EN SOLIDARITAT amb els encausats NOVA OCUPACIÓ a Vilanova i la Gel- jecció al Centre de Lectura, dintre de la XERRADA INFORMATIVA sobre ali- bres de diversos col·lectius del barri i festes dels Monjos del 2002, on una Eleccions sindicals Com a treball immediat, el Ple va Barris. del KORK III de Terrassa, accions da- trú amb la intenció de crear un Casal Setmana del Comerç Just de Reus; or- ments transgènics i projecció del docu- d’arreu del país. agressió feixista acabà amb la deten- acordar impulsar la participació en vant dels jutjats. Finalment el judici va Popular: es tracta de dos habitatges si- ganitzada entre daltres entitats per la mental "La vida se nos va de las PER LA RECUPERACIÓ de la memò- ció de set joves per part de la Guardia -Finanzia Autorenting de Barcelona Compromís pel Territori (que convoca- DIVENDRES 19 DE MAIG ser suspès per indefensió dels acu- tuats al carrer Sant Gervasi. CGT. manos", organitzada per diverses enti- ria històrica, acte a la l,ocalitat de Civil. Desenes de persones realitzaren va una manifestació el 3 de juny) i adhe- sats, al tenir molts dells advocats dofi- tats, -inclosa la CGT- i amb el suport de Berga organitzat per Alerta Solidària una concentració solidària a les portes Shan celebrat eleccions parcials a Fi- rir-se a la campanya de denúncia “Jo ci i no haver tingut temps material de DISSABTE 26 DE MAIG DIVENDRES 2 DE JUNY la Plataforma Transgènics Fora, als lo- amb la presència de expresos polítics i dels jutjats amb els set joves encau- nanzia Autorenting de Barcelona i CGT no t’espere” contra la visita del Papa a preparació de les seves defenses. (CI) SE SUSPÈN el desallotjament del cen- FINALITZA LEXPOSICIÓ "No et cals del Centre de Lectura de Reus. exdetinguts per denunciar tortures i sats. (CI) ha estat lúnic que ha presentat candi- València. Sobre este últim fet, Antonio CONCENTRACIÓ a la plaça Sant tre social ocupat La Drogueria, de Ma- mengis el món" realitzada per la Xarxa CONCENTRACIÓ a les portes dels maltractaments. datura. Amb una participació del 90% Pérez va apuntar que “s’estan malgas- Jaume de Barcelona de mares i fami- taró. (CI) de Consum Solidari, i organitzada jutjats de Granollers en solidaritat amb MANIFESTACIÓ CICLO-NUDISTA DIJOUS 15 DE JUNY de la plantilla, la delegada triada i la su- tant diners públics per a la visita d’un liars dels detinguts el passat 4 de fe- ENTITATS DE BERGA (inclosos lAte- entre daltres entitats per la CGT, a la un company de lempresa Valeo de XERRADA ORGANITZADA pel pels carrers de la ciutat de Barcelona, NUL·LITAT DE QUATRE acomiada- plent ho han estat per CGT. Papa, quan se suposa que estem en un brer en els incidents de Sant Pere Més neu Llibertari i lAteneu Columna Terra i Facultat de Medicina de Reus. Martorelles a qui se li va reventar i re- col·lectiu Negres Tempestes al centre que aplegà una vuitantena de ciclistes. ments més de l’empresa Seat per Estat laic. Però no sols això, sinó que Baix. (CI) Llibertat) presenten un contenciós ad- OPERARIS DESTROSSEN de forma gistrar la taquilla per ordre del director social Can Vies: “Història de lOLLA i (CI) l’ERO presentat, amb la demanda de -SAS Abrera (empresa proveïdora de estem veient com es retallen les lliber- ministratiu contra el seu ajuntament i la mafiosa els pisos no ocupats del bloc general de lempresa. El treballador va els inicis del MIL. Lluita a les fàbriques INAUGURACIÓ del nou centre social readmissió immediata i el pagament Seat) tats individuals en tractar de retirar de- DIMARTS 23 DE MAIG conselleria dinterior per aclarir respon- de pisos (dels quals uns quants han presentar demanda denunciant els dels 70 i la seva expressió armada”. Calamarsa de Sabadell. El mateix dia dels salaris de tramitació. terminada premsa, en fer escorcolls, CONCENTRACIÓ davant la porta de sabilitats de la seva actuació durant els estat ocupats) del carrer Amargós 6 de fets. Amb la participació de Ricard de Var- socupà un solar a Nou Barris (al carrer II MOSTRA DEL LLIBRE ANARQUIS- En les eleccions del passat 10 de maig etc.” lempresa Gas Natural de Barcelona incidents a les festes de la Patum del Barcelona. Sense previ avís als lloga- AGRESSIÓ FEIXISTA a Palamós: gas-Golarons (exmembre de lOLLA i Joaquim Valls) per tal de fer un hort. TA de Barcelona. Presentació del llibre a lempresa SAS dAbrera, CGT ha estat El nou Secretariat Permanent està en solidaritat amb el company Jesús 2005 (on va ser assassinat el jove ters que encara hi viuen i sense cap cinc neonazis han estat detinguts acu- del MIL). (CI) "Lola Iturbe. Vida e ideal de una lucha- el sindicat més votat. El dia 10 es tria- compost, a més, per José Poveda Sil- Castañera i contra la repressió i las- Josep Maria Isanta). (CI) mena de llicència dobres. sats dagredir brutalment dos joves UNA DELEGACIÓ de la campanya CERCAVILA per demanar la retirada dora anarquista" a càrrec de les seves ven 13 membres del comitè dempresa, vente, Organització; Miquel Aledón setjament laboral que denuncia. "NO OBSTACULITZEM el trànsit per- magribins que van patir diverses frac- "Repsol 2006 contrajunta dafectats", de la simbologia feixista del barri de autores, Sonya Torres Planells i Anto- 10 del col·legi despecialistes i no quali- Comes, Finances; Ana Madrid Santos, TOMB ANTIREPRESSIU: concentra- DISSABTE 27 DE MAIG què som trànsit" : massa crítica de ci- tures i lesions. (CI) lliuramentd’una carta a les oficines de lEscorxador de Lleida, amb la partici- nia Fontanillas Borrás. Posteriorment ficats i 3 del col·legi de tècnics i admi- Acció Sindical; Joan Piñana Mormeneo, ció davant dels jutjats de Cervera. (CI) FESTA DEL COMERÇ just a la Plaça clistes per Barcelona. Aquest cop la- Repsol YPF de Barcelona demanant pació dunes 50 persones. (CI) presentació del llibre de recent edicio nistratius). A lúnic col·legi on la CGT es Acció Social; J. Manuel Pardo Martí, CONCENTRACIÓ per la llibertat dels ES FA PÚBLICA locupació de tres del Mercadal de Reus. juntament combinà identificacions a DIMARTS 6 DE JUNY que integrants de comunitats indíge- "Teresa Claramunt. La virgen roja de presentava, el d"especialistes i no qua- Prevenció; Emilia Moreno de la Vieja, presos dAtenco, dintre del marc de la blocs de pisos a ple centre de Barcelo- BOTIFARRADA POPULAR contra el ciclistes i amenaces de multes per no CGT CONVOCA vaga quatre dies al- nes afectades per la companyia inter- DIUMENGE 11 DE JUNY Barcelona", a càrrec de lautora M. lificats", la CGT ha obtingut 6 membres; Dona i Vicente Palau Pallardó, Joventut. jornada internacional de lluita convoca- na, als carrers dAmargós i de Madale- Pla Caufec, amb diversos actes lúdics i circular degudament i per manifestació terns a Inoxfil dIgualada, reivindicant vinguin a la propera junta daccionis- CINQUENA SENTADA per un habitat- Amàlia Pradas Baena. A lAteneu Lli- CCOO, 3; i UGT, 1. da per "La Otra Campaña" zapatista. nes. (CI) reivindicatius, a Esplugues de Llobre- no autoritzada. (IU) un salari digne i una ocupació lliure. tes. (CI) ge digne, amb la participació dunes bertari del Besòs.14 Catalunya. Juliol-Agost de 2006 Catalunya. Juliol-Agost de 2006 15
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA EN RESPOSTA A LES AGRESSIONS FEIXISTES A CASTELLAR DEL VALLÈS > CONVOCATÒRIES El problema persisteix, ELS DARRERS DIES DE JULIOL A RUESTA les solucions no arriben El Tinto de Verano arriba a una nova edició amb el tema dels drets socials com a nucli Plataforma Antifeixista de Castellar del Vallès està plagat Sabadell de simbologia feixista, els carrers Des de la primera edició del Tinto de són dominats per ells i les forces Verano (2003), els moviments socials a ciutat de Castellar del de seguretat de l’Estat espanyol tenim una cita anual. I ja ens estem pre- parant!!!! Alguna gent i col·lectius (CGT, Ecolo- L Vallès torna a ser notícia últi- mament a causa de la violèn- cia feixista i racista; les víctimes, (per nosaltres de repressió) no fan res per impedir-ho, ni ells, ni els jut- ges ni els polítics! gistes en Acció, Baladre, MOC, RCADE, immigrants i joves compromesos A Sabadell, el feixisme és un Xarxa de San Andreu…), ens estem políticament, els agressors, joves problema existent, tant al carrer reunint per a treure suc als últims dies neonazis emparats i protegits per com a les institucions, per això des de juliol, i esprémer-nos junts per pen- la llei. d’aquí ens solidaritzem amb l’As- sar en què, com i quan… I com que Els joves neonazis (coneguts semblea de Joves de Castellar del volem que sigui un espai de totes i tots per múltiples agressions) ja van ser Vallès per dibuixar un mateix camí et convidem a participar i fer realitat de- detinguts en altres ocasions per de lluita per acabar amb el feixisme sitjos. raons similars, però avui dia enca- i el racisme de tots els àmbits, des Et contem el que hem anat "espre- ra caminen pels carrers de la ciutat de les assembles, des del carrer, ment" en els últims “tintos” en general i de la comarca, sense seguiment organitzant una resposta coordina- i aquests mesos enrere en particular: ni criminalització. da, cridant ben fort que ja n’hi ha encara que queda molt per construir, Des de la Plataforma Antifeixista prou! sabem que ens volem ajuntar perquè de Sabadell preguntem: Quantes víctimes, donar suport i ajudar a Denunciem les irregularitats judi- volem veurens les cares, saber què víctimes més hi ha d’haver per tan- denunciar. cials que es duen a terme en casos estem fent, discutir, somiar, riure, di- car a la presó aquests grups feixis- En l’últim cas, un jove estudiant de feixisme i racisme. vertir-nos... i, que aquesta trobada in- tes? immigrant que rebia amenaces i Exigim persecucions i deten- formal entre els distints col·lectius i Sabadell, Castellar del Vallès, agressions al seu institut, l’Ajunta- cions de tots els grups feixistes. persones ens pugui ajudar a anar es- Sentmenat, Cerdanyola del Vallès, ment, en lloc de criminalitzar els Lamentem que els cossos poli- trenyent vincles que ens acostin cada etc. són ciutats atacades per neonazis, ha enviat l’immigrant al cials de l’Estat actuïn en funció vegada més a aquesta societat més aquests grups feixistes que ente- seu país d’origen i ha deixat la dels seus propis interessos i deixin justa, més igualitària, més solidària, nen la violència i la intolerància mare i els germans sense ell. Un impune el neonazisme, reprimint més respectuosa amb el medi ambient, com a única forma de viure i que gran exemple de la motivació per els moviments juvenils i socials amb la qual somiem cadascuna de no- agredeixen i amenacen qualsevol eradicar el problema dels polítics... que s’hi manifesten en contra. saltres, cadascun de nosaltres, i per la persona diferent a ells. Ens hem de remuntar al setem- Per acabar, donem tot el nostre qual lluitem cada dia. N’estem farts que les institu- bre del 2003 quan un centenar de suport a l’Assemblea de Joves de En els espais de reflexió ens agrada- cions, el poder judicial, els cossos neonazis van boicotejar un concert Castellar del Vallès perquè seguei- ria que aquest any tractéssim els Drets policials, etc. no actuïn per posar emmarcat dins les festes del poble, xi endavant amb la lluita contra la Socials. Que els agafem, els vegem els fre al brot de violència feixista, per ells. sota la mirada de la Guàrdia Civil, ignorància i, per suposat, a les últi- donem mil voltes, masteguem, com- aquests, els polítics, que avui en- Exigim que les forces polítiques la qual no va impedir en cap mo- mes víctimes de la intolerància. partim i anem a per ells. cara continuen negant el problema es posicionin i es declarin clara- ment la presència dels feixistes i, Sabadell i Castellar del Vallès, Un altre dels temes als quals volem del feixisme, els polítics i jutges ment antifeixistes, i que es comen- com altres vegades, va carregar, ciutats antifeixistes! ficar mà és el de la participació des que deixen lliures els neonazis, cin a formar iniciatives socials, polí- reprimint els joves i veïns del con- Feixistes, nazis, jutges i poli- duna perspectiva molt àmplia, des del amagant-se sota aquella llei feta tiques i judicials per assessorar les cert. cies... que ens deixin en pau! nostre moment grupal i col·lectiu de lluita i sense oblidar que volem ser i fer protagonistes. Volem que hi hagi tallers diversos: Fa un any de l’assassinat del Pep Isanta contacontes, teatre, massatges... en- proposes algun? Col·lectiu editor del web menys de joves rebels. xen amb la seva política de renta- és treballar per tal de deslliurar de També ha sorgit una nova iniciativa: Berguedà Llibertari Dies més tard, Montserrat Tura da d’imatge pública, detenint els qualsevol responsabilitat l’admi- el Most d’Estiu. Hem pensat en lespai posava el colofó a l’assassinat, “Catonyo” -just ara, no abans ni nistració. I en la mateixa línia, l’- que cada any tenen els nens i les Dissabte 27 de maig va fer un insultant els amics del Pep i el després- per intentar construir-se Hotel Ciutat de Berga posa traves nenes… Aquest any hi ha un grup de any de l’assassinat de l’amic i propi Pep des del Parlament de una imatge de policia democràti- a la tasca dels advocats de la fa- persones que vol participar des de la company Pep Isanta durant el Catalunya. Els polítics locals ca i efectiva i mirar de combatre mília Isanta, facilitant la dels ad- seva experiència i ha proposat generar concert de divendres de Patum (Camps, Xoy i la resta) amb el el record del que realment va vocats de l’Ajuntament de Berga, un espai amb continguts per als infants de l’any passat. seu silenci segellaven la complici- passar aquella nit i que tots tenim no facilitant -si no és per ordre ju- on puguin participar tant com el que Des de l’inici de les agressions tat amb la nostra odiada conselle- gravat al cap. Intentant fer oblidar dicial- el llistat de trucades que es més amb les seves ganes, saviesa i de- fins a l’assassinat del Pep van ra. els seus constants abusos d’au- van fer des de l’Hotel i que posa- sitjos, temps… en lespai del Tinto passar tres quarts d’hora, però També algunes berguedanes toritat i la seva “estranya” desa- rien de relleu que els Mossos sense que els "grans" els mengem el els Mossos d’Esquadra, tot i ser es van cobrir de glòria amb les parició aquella nit (potser ja d’Esquadra i la Guàrdia Urbana terreny sinó que compartim totes i tots advertits del perill fins a mitja hora seves conspiracions, mentides i anava bé que hi hagués aquella van ser avisats amb prou temps en major igualtat durant aquests cinc abans de l’assassinat, es van de- accions, com per exemple la fa- estranya agressió a la zona de per evitar l’assassinat i que per dies de juliol. sinhibir totalment i “estranya- mília tenebres. També mitjans de barraques?). tant van ometre la seva obligació Per poder participar-hi, proposar o ment” de les seves obligacions i comunicació com Regió7 han tin- Ara la “justícia” (institució) està d’auxili. A sobre l’hotel es mostra estar al dia dels passos que anem do- funcions a l’espai públic on es de- gut una actuació deplorable, com desenvolupant la continuació de prepotent i amenaça els mitjans nant solament has dinscriuret en la senvolupava el concert i els seus fa uns dies a la seva editorial en la farsa. El primer acte (el judici que han informat de la seva acti- llista del Tinto de Verano: http://llis- voltants. què insinuaven obertament, però de menors ha acabat). No crèiem tud, com ha estat el cas de la pu- tes.node50.org/cgi-bin/mailman/listin- Els organitzadors del concert sense aportar-ne cap dada, que en les presons i seguim sense blicació “El Pèsol Negre”. Però la fo/tintodeverano tampoc vam estar a l’altura de les sobre el crim de Patum hi havia creure-hi. I en aquesta farsa hi ha veritat no es tapa amb amena- Per poder enviar missatges: tintode- circumstàncies en no disposar un afer de drogues no aclarit (si papers d’allò més destriables ces. Ni un pam de net. verano@llestes.node50.org d’un servei d’ordre propi i al saben res que nosaltres no com l’advocat de l’acusació po- Tots els poders polítics, econò- Enllaç per veure programa, subscrip- marge de les forces d’ordre públic sabem que vagin a declarar als pular de l’Ajuntament de Berga, mics i coercitius es tapen les ver- cions, etc. http://www.node50.org/tinto- que, com sabem, estan per ga- seus amics Mossos d’Esquadra o que paguem totes -senyor Jufres- gonyes els uns als altres. deverano/1.htm rantir l’injust ordre establert i no a la justícia); vergonyós. sa- per ordres del consistori, l’úni- Pep: que la terra et sigui lleu, pas per evitar assassinats, i Els Mossos de la Tura seguei- ca feina que està desenvolupant company.16 Catalunya. Juliol-Agost de 2006
    • SENSE FRONTERES La policia va detenir fins i tot els advocats Cinquanta-nou detinguts en l’ocupació simbòlica de les obres d’un Centre i els periodistes d’Internament d’Estrangers a Barcelona que cobrien l’acció Revetlla Detinguts per demanar dhabeas corpus (fragment) llibertat de moviments David Fernàndez (redaccio@setmanaridirecta.info)Text: Col·lectiu Catalunya; fotos:http://theplatform.nuevaradio.org/ Tot comença amb un atac de testos- terona policial den Ramon, cap deD urant el cap de setmana la Unitat dIntervenció Policial. La del 23 al 25 juny, es va ce- policia arriba tard, malament i im- lebrar a Barcelona la II provisada a lacció de protesta pací-Caravana Europea per la Llibertat fica contra el CIE en construcció dede Moviment, espai de confluència la Zona Franca. Des de la Jonquerade diversos col·lectius i xarxes eu- arriben els efectius de la policia es-ropees que denuncien la criminalit- panyola, des de Manresa els Mos-zació i il·legalització de les perso- sos dEsquadra. Els primers en arri-nes migrants a Europa. És en el bar han estat dos membres de lamarc daquesta campanya que es policia canina, acompanyats delsva realitzar una acció de protesta respectius gossos.dissabte 24 de juny al matí que En un atac nerviós i rabiüt, aca-consistí en locupació pacífica del bat de llevar, en Ramon ordena de-que serà el nou Centre dInterna- tenir fins a lapuntador ("Ens entrenment dEstrangers que sestà cons- a casa i ens adonem una hora des-truint a la Zona Franca de Barcelo- prés" deu pensar). Primer els acti-na. vistes. Els advocats protesten. I en- Lacció en sí, va consistir en len- filen la gloriosa drecera de latrada al recinte i el desplegament detenció. Els periodistes intentende pancartes de protesta, i en el informar. I també acaben detinguts.desmuntatge (que no trencament) Paradoxes policials, tots són tras-del centre; i es va desenvolupar de lladats als calabossos de la Verne-forma absolutament pacífica. Els da: del futur a lactual Centre dIn-manifestants denuncien que, quan La mobilització per exigir llibertat de moviments va acabar mostrant la caramés fosca del sistema que patim. ternament. Dos dels detinguts hanlacció estava acabant i després d- troben actualment els detinguts no de cobertura mediàtica, i que varen luntat policial de tergiversar les de guiar el cotxe patrulla dels Mos-haver negociat una sortida, la poli- són casuals sinó que semblarien ser posades en llibertat dissabte al coses. (...) No és certa la relació sos, que sha perdut pels carrers decia agredí a participants en lacció, respondre a una actitud densenya- vespre. Davant daquests fets el dels detinguts amb actuacions cri- La Mina.advocats i periodistes, detenint-los ment per part de la policia causada mateix Col·legi dAdvocats ha ini- minals i demanem responsabilitat La fugida endavant continua.finalment a tots –inclosos periodis- per lentrada dels participants en ciat comunicacions amb la comis- informativa en aquest cas". Olive- Apareixen els vells coneguts Gruptes del setmanari “Directa” que es les seves pròpies dependències de saria de policia per demanar expli- res i Rico es refereixen a la nota de 6 de la Brigada Provincial dInfor-trobaven realitzant la seva feina. la Zona Franca. cacions i ha manifestat la seva premsa que el Cos Nacional de Po- mació, que instruiran els atestatsUn total de 59 persones de diverses De fet, en un segon comunicat, preocupació per la gravetat dels licia emeté dissabte 24 on afirmava encapçalats per un Jordi eufòricnacionalitats. la Caravana per la Llibertat de Mo- fets. Davant daquests fets, un grup que els detinguts tenien "estètica que tornarà a demostrar que coneix La Caravana Europea per la Lli- viment denuncià que malgrat la re- dadvocats del mateix Col·legi okupa i tall anarquista i radical, la vida quotidiana dels militantsbertat de Moviment denuncià comanació del jutge en favor duna també hauria decidit iniciar una possiblement lligats a grups anti- amb pèls i senyals. Mentrestant, latambé tracte vexatori amb tots els posada en llibertat el mateix dia querella criminal per detenció sistema, simpatitzans dalguns de- Vanessa, flamant cap de premsa, opresents: foren emmanillats i obli- diumenge 25 la policia va decidir il·legal. tinguts en operacions policíaques algun dels seus adlàters en pràcti-gats a romandre dempeus i al sol no posar-los en llibertat fins des- Tot i que evidentment una sotra- anteriors per la col·locació darte- ques de guerra informativa, som-durant més de dues hores a les por- prés que passessin a declarar da- gada tant forta no podia deixar da- factes explosius". Una nota de ple de glòria amb un fax per a lan-tes del nou Centre dInternament. vant del jutge, cap a dilluns al matí. fectar el programa dactes planejat premsa que recordaria els millors tologia del disbarat policial: Paradoxalment, els detinguts És per això que la Caravana con- pel cap de setmana, el dissabte a la temps de la Garcia Valdecasas. "assalt", "violència", "no shan em-foren traslladats a la comissaria de vocà diverses concentracions da- tarda es celebrà a Barcelona la ma- La segona edició de la Caravana prat armes de foc per responsabili-La Verneda (el Centre dInterna- vant del CIE de la Verneda i també nifestació unitària contra la repres- per la Llibertat de Moviment res- tat", "amics dels anarquistes quement actiu actualment). Aquests davant dels jutjats dArc de Triomf sió contra la immigració, que es pon afirmant que el grup de mili- col·loquen bombes a Barcelona".denunciaren que novament foren de Barcelona el dilluns 26, on en el tornà una manifestació per la lli- tants detinguts està format per per- Comunicat paradoxal que parla deobligats a romandre durant hores moment de tancar aquesta edició bertat dels 59 detinguts en lacció sones de diverses organitzacions i 59 okupes detinguts per danys,de peu i al sol fins que foren distri- estan sortint alguns detinguts a me- del matí i que aplegà centenars de xarxes socials de diverses ciutats mentre dues línies més avall desta-buïts a les cel·les, i que durant sura que van declarant davant del persones. espanyoles i europees que porten ca que "els danys no són ressenya-aquestes hores i en hores posteriors jutge, amb càrrecs. Enrica Rico, advocada italiana anys treballant pacíficament en de- bles". (...)no sels va donar ni aigua ni men- Els organitzadors de la Caravana que participa a la Lliga Europea fensa dels drets de les persones mi- Els advocats detinguts són benjar. Posteriorment foren introduïts denuncien que els advocats que per la Llibertat de Moviments dels grants, la llibertat de moviment a rebuts a la Verneda: "ni abogadosa les cel·les dels soterranis del Cen- foren detinguts es trobaven en tot Emigrants, en declaracions al diari Europa i denunciant les polítiques ni pollas". I dos cops de propina. Eltre dInternament, on, segons els moment fora del recinte, dialogant “El Periódico” de Catalunya, afir- de criminalització i il·legalització comissari afirma als nous advocatsdetinguts, la manca de ventilació i amb el cap de loperatiu policíac i ma que "som només persones que dels immigrants que tenen com a personats que lendemà sortiran enla calor eren extremes i hi hague- desenvolupant la seva feina de vet- donem suport als immigrants i que símbol els Centres dInternament llibertat. A les 16.30 h, sinterposenren de passar les nits fins dilluns en llar pels drets de les persones pre- estem en ONGs i sindicats", ne- dEstrangers. quatre habeas corpus, inicialmentgrups a cel·les amb una capacitat sents. Un cop començaren les de- gant totalment la versió policíaca Diverses organitzacions i institu- pels advocats, un periodista de Di-de només dues persones, amb tencions, segons aquestes fonts, els que la presència ditalians tingui re- cions han expressat la seva solida- recta i una becària de lOSPDH denomés dos matalasos per poder advocats reiteraren el seu paper lació amb diverses accions violen- ritat i suport, destacant per exem- la UB. La rebuda als jutjats ésdescansar, i amb aigua i aliments mostrant les seves acreditacions i tes que han anat passant en els úl- ple les desenes dentitats i simptomàtica: "sou els okupes queinsuficients. En un primer comuni- tot i amb això, foren detinguts i tims temps. De fet, Arcadi organitzacions participants a lAs- veniu a posar els habeas corpus? Jacat de premsa la Caravana per la tractats com la resta dels detinguts. Oliveres, president de Justícia i semblea de Moviments Socials, ens ha avisat la policia". Feia tanLlibertat de Moviment denuncia Digual manera haurien estat trac- Pau, sortí també en defensa dels reunida després del Segon Fòrum sols mitja hora que shavia pres laque el tracte rebut i les condicions tats i detinguts dos periodistes que detinguts i denuncià en declara- Social de les Migracions a Rivas decisió. El control social en leraabsolutament indignes en que es es trobaven realitzant la seva feina cions al mateix diari citat "la vo- (Madrid), el passat 24 del juny. dels mòbils. (...)Catalunya. Juliol-Agost de 2006 17
    • SOCIAL Les multinacionals ens dicten la vida. Malgrat la manipulació mediàtica constant i cada cop més intensa, l’okupació continua sent una Reprimeixen aquí i alternativa vàlida a l’actual dominació assassinen allà BALA PERDUDAFutbol i nacions Per què una campanya Adolfo Montoliu (Assemblea Antimilitarista de Catalunya) sobre Repsol?A qui ens agrada el futbol, la ce- lebració del Mundial ens hadeixat un regust agredolç; en part, Campanya Qui deu a Qui? El volum de les principals petrole- res supera econòmicament el de la Lcontents dhaver gaudit dalguns - es activitats de Repsol YPF majoria dels països del planeta.pocs- partits amb joc brillant i amb generen greus impactes so- Aquest fet fa que el bast poderfutbolistes entestats en refutar cials i ambientals, contí- econòmic de les grans transnacio-aquells que neguen cap mena de nuament denunciats per les pobla- nals es converteixi en poder polí-valor estètic a un canvi de ritme cions afectades, però poc escoltats tic.sobtat o a un xut inspirat. No fa de a l’Estat espanyol. Repsol YPF és Les transnacionals i molt espe-bon alternatiu proclamar lamor per una de les empreses petroleres més cialment les petroleres incideixenaquest esport, però després de patir grans del món, opera en 32 països i en els afers polítics públics, sobre-suposades manifestacions artísti- el 2005 va obtenir un benefici net tot els geopolítics, però també elsques que han tingut lloc en, posem de 3.120 milions d’euros. Els seus legislatius i judicials, sense estarper cas, una casa okupada, em con- principals accionistes són “la legitimades per fer-ho i lluny de lasidero legitimat per perdre el Caixa” i el Chase Manhattan Bank. consciència pública.temps, de tant en tant, gaudint dun Actuacions com les de Repsol YPFbon partit. i altres empreses transnacionals es- Deute ecològic i social Una altra cosa és, i aquí tenim panyoles que operen als països dell’altra cara de la moneda, el bom- sud generen deutes ecològics i so- Empreses del sector energètic combardeig mediàtic que hem sofert a cials que ningú assumeix. Repsol YPF ocasionen constant-conseqüència del Mundial. Els dia- El nostre objectiu és evidenciar Acció de ‘Ripsol mata’ a la ment greus impactes socials i am-ris, les ràdios i les televisions enshan inundat dimatges, dopinions, la veritable “irresponsabilitat so- cial corporativa” de Repsol YPF Borsa de Barcelona bientals (tant a països del sud com del nord). Són causants, entre d’al-de polèmiques i de tota espècie de davant l’opinió pública espanyola, Les accions de Repsol YPF ja que la premsa hi era present. tres, de nombrosos vessaments defoteses, en un desplegament tan alhora que enllacem les xarxes de poden matar. El 13 de juny, va Aquesta acció està dins de la cru al sòl, emissions il·legals deexagerat com injustificat. O potser resistència a l’Amèrica Llatina i a tenir lloc l’acció d’una vintena Campanya Internacional Contra gasos, eliminació i/o degradacióno. Perquè la proliferació balompè- l’Estat espanyol. Tot això coinci- de persones davant de la Borsa Junta d’Afectats Ripsol 2006. dels territoris i pobles indígenesdica ha estat utilitzada per dint amb la Junta d’Accionistes de de Barcelona per protestar per Aquesta acció era una de les (on estan ubicats la majoria delscol·locar-nos un groller missatge Repsol. les injustícies que genera l’acti- accions prèvies a les mobilitza- seus punts d’extracció i explota-nacionalista: tot un país darrere de Accionistes i consumidors vitat de Repsol YPF arreu del cions de Madrid del 17 de juny ció) i accidents laborals on realit-la seva selecció. Un no sacabava podem ser una peça clau en aquest món a l’hora d’explotar, distri- per anar a les portes d’on se ce- zen les activitats empresarials.de creure que periodistes que, set- procés de denúncia. Volem obrir buir i vendre el petroli i el gas. lebrava la Junta d’Accionistes i També són uns dels principalsmanes enrere, semblaven profes- un espai de debat, reflexió i gene- En l’acció hi havia una vintena per cridar ben fort que “Repsol actors contaminants de l’atmosferasionals seriosos i amb certa apa- ració de propostes sobre temes de persones amb pancartes i es mata”. i generadors del canvi climàtic,rença dobjectivitat, es deixessin com el deute ecològic i social; les va empaperar la Borsa amb la Si voleu saber-ne més, mireu com a conseqüència de l’emissióencomanar per lonada de patriote- transnacionals i la democràcia; i la presència mínima de la policia, http://repsolmata.info de gasos que comporten les sevesrisme barat i bastant malintencio- crisi del model energètic. pràctiques empresarials i el con-nat. En aquest aspecte, no hi ha la capacitat d’extracció de petroli, Què podem fer davant d’aquesta sum dels productes que comercia-hagut diferències entre els grups Crisi energètica que impedirà continuar amb el ritu crisi? Desenvolupar la nostra capa- litzen.mediàtics habitualment enfrontats. de creixement econòmic actual. citat d’estalvi energètic, autoorga- Però mentre els estats del nord iEs més, de vegades hom podia as- Avui el petroli genera milions de S’acosta, doncs, una crisi nització i de decreixement del con- les institucions internacionals nosistir a una competició per veure dòlars de benefici a empreses com energètica sense precedents, en la sum. reconeixen les responsabilitats delqui era capaç danar més lluny en el Repsol YPF i constitueix la matriu qual es multiplicaran els conflictes Per a informació, www.crisise- deute ecològic i social d’empresessuport irracional, acrític i desver- energètica de la civilització occi- pels recursos estratègics. En aques- nergetica.org com Repsol YPF, sí que obliguengonyit a la selecció i a la raça es- dental (aproximadament un 80% ta crisi la responsabilitat, i la clau els països del sud a pagar el deutepanyola. Francament, lespectacle de l’energia consumida al món té per trobar solucions, és tant de les Empreses extern que asfixia les seves socie-podia haver estat hilarant si no fos l’origen en els combustibles fòs- institucions, com de les empreses i transnacionals... i tats.per la temor (quasi diria que atàvi- sils). No obstant això, es calcula els consumidors (sobretot els del Més informació:ca) que alguns manifestem davant que ens acostem a un límit físic en nord). sobirania dels pobles www.quiendebeaquien.orgles concentracions de banderes idhimnes nacionals. I sort encaraque en el cas espanyol, aquest secenyeix a un certament ridícul "lo, La nova Llei del Deute Extern no satisfà les ONG catalaneslo, lo-lo, lo-lo-lo...". En aquestes circumstàncies, noserveix de gaire consol observarque els periodistes i polítics de la E l passat 7 de juny, la campan- ya “Qui deu a Qui?” va de- nunciar la falta d’avenços per mi- Deute Extern, una normativa que marcarà les línies directrius per abordar i cancel·lar el deute extern - No aclareix satisfactòriament la vinculació de la gestió del deute amb la política de cooperació es- i/o les economies locals del sud. - No es fa esment a la correspon- sabilitat dels països del Nord en laresta de països participants se llorar la Llei del Deute Extern a que diversos països tenen amb panyola. generació de nou deute. Així comsumin a aquesta exaltació dels va- diverses ciutats de l’Estat espan- l’Estat espanyol. Tot i així, el text - No existeix una clara voluntat tampoc s’estableixen mecanismeslors patris. yol. A Barcelona l’acte es va realit- previst per a la votació podria mi- de transparència. d’avaluació i/o auditoria de la ge- En tot cas, això ens hauria de ser- zar a la plaça de Sant Jaume de llorar-se en aspectes com la trans- - Tampoc es diu quins aspectes neració del deute.vir per mantenir-se alerta davant Barcelona, amb una roda de prem- parència i la participació. dels mecanismes generadors de - Tampoc existeix un compromísdel perill del nacionalisme, quan sa en la que es va donar un A grans trets, l’actual text de la nou deute es regularan amb aques- ferm per cancel·lar tot el deute delsaquest és utilitzat no només per en- “suspès” a l’actual text de la Llei. Llei: ta Llei, de manera que no s’obliga països que es contemplen en lafrontar els pobles, sinó per amagar El 22 de juny, el Congrés dels - No regula adequadament la el govern a garantir que amb diners Llei, ni existeix un compromís perles misèries daquells que fan one- Diputats tenia previst votar aquesta participació de la societat civil del públics no s’està donant suport a no comptabilitzar les cancel·la-jar les banderes. Llei, l’anomenada Ponència sobre sud en la definició de polítiques de projectes amb impactes negatius cions de deute com a ajuda oficial la Llei Reguladora de la Gestió del deute. sobre la població, el medi ambient al desenvolupament.18 Catalunya. Juliol-Agost de 2006
    • SOCIAL Sants demana que s’arxivi SALUT I ANARQUISMES Termes i Tura:la demanda contra Can Vies el bufó i el tirà Josep Cara Rincón (Berga)Centre Social Autogestionat Can La manifestació va tenir un clar Vies caràcter reivindicatiu, transcorrent de forma molt animada. Es van fer L a primavera de 1999, vaig tenir la mala idea d’assistir aU n miler de persones van un parell d’aturades per desplegar un curs sobre la guerra civil que el participar el passat 10 de pancartes. La de Creu Coberta amb patrioter del senyor Josep Maria juny en la manifestació Sant Roc demanava “Aturem la Solé i Sabaté organitzava al Museuconvocada per Can Vies per exigir demanda, Can Vies és del barri”. A d’Història de Catalunya. Entre lesl’aturada de la demanda que TMB la plaça d’Espanya, s’han desple- bajanades que vaig sentir, recordoha interposat contra el centre social gat dues macropancartes amb els especialment les que va pronunciarokupat del barri de Sants de Barce- lemes: “+ Centres Socials, - Cen- el recent guardonat amb el Premilona. tres Com_rcials”, “Can Vies es d’Honor de les Lletres Catalanes: El passat divendres 12 de maig, queda” a una de les grues del futur el senyor Josep Termes. En Termesdos dies després del nostre 9è ani- Centre Comercial Les Arenes. va dir que la revolució de 1936 vaversari, ens va arribar la demanda Els col·lectius convocants a la ser producte i obra de “dos-centsde “judici verbal de desnonament manifestació van posar molt d’èm- anarcobolxevics” que actuaren re-per precari”. La part demandant ésFMB (Ferrocarrils Metropolitans Suspès el judici del KORK III fasi a subratllar el caràcter reivin- dicatiu i de barri de la manifesta- partits per Catalunya, controlant el poder. Oblideu-vos, doncs, delde Barcelona), de la qual l’Ajunta- El dilluns 22 de maig hi havia que havien de ser jutjades ció. Es van corejar diversos lemes triomf obrer el 19 de juliol a Barce-ment de Barcelona n’és l’accionis- convocada una concentració aquell dia. de suport al centre social i en con- lona, de les col·lectivitzacions i lesta majoritari. Així, és l’Ajuntament davant dels jutjats a la rambla de El judici, però, es va suspen- tra de la política urbanística de les columnes de milicians que s’orga-qui volia portar Can Vies a judici el Terrassa per donar suport a les dre per indefensió ja que molts administracions: “Contra l’especu- nitzaren immediatament, etcètera.passat 14 de juny. Can Vies ja 25 persones que van ser detin- dels imputats tenen advocats lació, okupació, “Les immobilià- Fa poc, la consellera d’interiorhavia tingut una denúncia, que va gudes durant el desallotjament d’ofici i no havien tingut el ries destrossen els barris” i “Dis- Montserrat Tura afirmava en al-ser arxivada el 1998, i ara és la del Centre Social Okupat KORK temps suficient per preparar la tricte, tu tries pisos de luxe; guns mitjans o fulls parroquialspressió urbanística, la pressió dels III produït el 17 de juny de 1999 seva defensa. El nou judici es va nosaltres, Can Vies!” que tots els actes d’incivisme, la in-diners, la que fa que l’Ajuntament (vegeu-ne informació en ante- fixar pel mes de febrer del prò- En el moment culminant de la seguretat ciutadana, les malesens vulgui fer fora. L’excusa és riors números del “Catalunya”) i xim any. manifestació es van produir quan olors...; eren obra dels antisistemaevident, reformar l’entorn del ca- els manifestants van arribar a Can que nascuts a Catalunya o vingutslaix de les vies i maquillar el desas- perquè diem les coses pel seu nom, panya Industrial). Invisibles, com Vies procedents de la plaça de d’altres llocs actuaven a casa nos-tre de l’AVE. perquè el seu model de participa- volen fer amb els immigrants, els Sants, on els Diables de Sants i els tra. Parlava de “dos-cents antisiste- Com ja sabeu, Can Vies és un ció està obsolet i perquè no ens patinadors, els artistes gràfics, les Bastoners van oferir el millor del ma” dolentíssims i identificats. Unespai referent per al jovent del perdonen que el nostre centre so- prostitutes o els veïns emprenyats seu repertori. Finalment, membres cop descartat que es tractés delsbarri i el conjunt de veïns i veïnes cial autogestionat estigui farcit de amb la falta d’espais verds; ens del centre social i dels col·lectius mateixos del 36 i fetes les conyesde Sants. Portem nou anys cons- vida, mentre a la casa del mig hi volen fer invisibles com a tot brot que donen suport a Can Vies van pertinents, vaig pensar què hi hatruint un projecte col·lectiu sense surten teranyines. I encara volen de resistència. agrair a tothom l’assistència a la darrere d’aquestes afirmacions tansubvencions ni tuteles, demostrant tornar a ensopegar amb la mateixa La marxa, que va sortir de la manifestació i van encoratjar el pú- grolleres. D’una banda, hi ha la tí-que sabem autoorganitzar-nos i pedra: el Districte, després de des- plaça de Sants a les 7 de la tarda en blic a seguir participant en les mo- pica utilització de conceptes ambi-crear alternatives reals i, a dia d’a- mantellar l’associacionisme juve- direcció al Districte, estava en- bilitzacions per aturar la demanda. gus que ho resolen tot i que servei-vui, són pocs al barri els que no ens nil al barri i quan més joves que capçalada per una pancarta en què Una gran traca va posar punt i final xen per estigmatitzar:coneixen: hem treballat junts pel mai practiquem l’autoorganització, es podia llegir “Aturem la deman- a la primera gran mobilització en “anarcobolxevics”, “antisistema”,soterrament, ens hem manifestat ens nega la nostra existència. I a da, Can Vies és del barri”. Darrere defensa de l’emblemàtic centre so- “incontrolats” o “els violents”...contra l’Europa del capital, hem fet més a més ens volen fer fora els la pancarta hi havia representants cial, okupat el 1997 i que va com- Conceptes que serveixen per justi-una cervesa a les festes del barri, mateixos que es pleguen de braços de diferents col·lectius que donen plir 9 primaveres el passat mes de ficar repressions, pèrdues de lliber-hem vist una pel·lícula a la cafeta, mentre pugen hipoteques i lloguers suport a la campanya: Centre So- maig. tats i tot tipus d’agressions davanto hem llegit un llibre presentat a la i ens obliguen a marxar fora del cial de Sants, Papers per a Tothom, la mateixa societat que les pateix.capella. Però l’edifici de Can Vies barri a la recerca de l’habitatge... la Plataforma pel Soterrament de Això ho fa servir la Tura com hoja era un espai col·lectiu abans de digne? les Vies i CGT, entre d’altres. Més informació: www.barri- faria qualsevol en el seu lloc i hoser abandonat. Era aquí on es reu- L’Ajuntament ens vol fer invisi- Abans de sortir de la plaça, els sants.org diu a través dels seus portaveusnien els i les treballadores del bles. Invisibles com van fer al se- Bastoners de Sants van ballar a Centre Social Autogestionat Can acrítics els falsos periodistes.metro de Barcelona, on s’organit- tembre del 2002 amb el Tajo (l’ac- ritme de gralla i membres de Cas- Vies I en Termes que hi pinta en totzaven per lluitar pels seus drets i tual solar de davant de Proa, c/ tellers de Sants van fer un pilar i Correu electrònic: plegat?, doncs fa el paper del falsara segueix acollint assemblees, Gavà, 42) o com van fer a l’agost van desplegar una banderola que canvies@mixmail.com intel·lectual, que com bé ens recor-reunions i compromisos. del 2004 amb l’Hamsa (actual ma- exigia l’aturada del procés de desa- Adreça: C/ Jocs Florals, 40-42, da en Bernat Muniesa, és aquell L’Ajuntament ens vol fer fora crosolar entre el Districte i l’Es- llotjament. Sants, Barcelona que fa de simple bufó del poder. Un paper tan necessari com el del con- seller d’Interior per a un sistemaDesallotjament del CSOA La Drogueria i dos habitatges a Mataró autoritari. Dic això per tornar a rei- vindicar una història viva i combati- CSO Drogueria + Contra-Infos furgones d’antidisturbis dels Mos- de 4 anys d’okupació, on s’han de- Amb aquest desallotjament el va, ja que la resta són cròniques es- sos d’Esquadra. Un cop els antia- senvolupat diferents projectes dret a l’habitatge ens és negat quan crites per bufons. La “memòriaE l passat dilluns 12 de juny, a les 6 de la matinada, un exèr-cit d’homes freds van entrar als ha- valots van aconseguir entrar-hi, van treure’n els ocupants amb cops de porra i patades mentre estaven autònoms de contraposició i crítica al sistema capitalista i a les institu- cions polítiques que el sostenen. El se’ns desallotja de casa nostra, il·legalment i amb nocturnitat. El dret d’associació ens és negat quan històrica” que m’interessa no passa ni pel “memorial democràtic” ni pel frau d’en Huerga a la pel·lícula “Sal-bitatges i al centre social okupat asseguts al terra de l’habitació. CSOA La Drogueria tenia obert un l’Ajuntament opta per desallotjar i vador” mentre en Jean Marc Roui-que hi havia a l’illa de Can Cruzate Després de permetre’ls treure algu- procés civil on hi havia una ordre destruir el projecte associatiu que llan segueix empresonat per mante-que estava afectada pel PEMU 6 nes pertinences personals van tan- de desnonament per al dia 26 de hem desenvolupat durant els úl- nir-se fidel a unes idees, ni per(Pla Especial de Millora Urbanísti- car els tres immobles mentre la maig, la qual no es va arribar a fer tims quatre anys a la Drogueria. El llibres com el “Che Català”. Laca), un pla molt polèmic per l’alt gent es concentrava a la zona de la efectiva per falta d’efectius poli- dret a la llibertat d’expressió ens és història que ens cal passa per inicia-valor històric que conté aquesta plaça gran mostrant el seu rebuig a cials, per això el dia 7 de juny la negat, quan l’Ajuntament envia la tives com les de l’Assemblea deilla. En un dels immobles hi havia l’acció repressiva. jutgessa va decretar una ordre de Policia Local a que arrenqui els Joves de Lleida retirant els símbolsdues persones dormint que es van El CSOA La Drogueria i els dos desnonament amb data oberta que cartells de les diverses activitats franquistes de la seva. I és que sitancar a la casa quan van adonar- habitatges, Cal Motxo i Can Txe- finalment es va fer efectiva a les 6 que realitzem, just després que no- deixem que ens facin la nostra histò-se’n de l’arribada d’un munt de pes, han estat desallotjats després del matí. saltres els haguem penjat. ria estem venuts. Salut i anarquia!Catalunya. Juliol-Agost de 2006 19
    • OPINIÓ-SOCIAL OPINIÓ:El gran circ Trobada ‘Les Dones Sabemrepublicà Tino Faussone Fer i Fem Saber’E nguany se celebra el 75è ani- versari de la proclamació de laSegona República i el 70è aniver- Col·lectiu Catalunya el principi de la llibertat femenina; per això “violència” i “llibertat” eren els dos extrems d’aquest eix. Asari de l’inici de la Guerra Civil, quest any 2006 fa 30 anys Entre les situacions de les donesdos fets que van marcar i condicio- que el moviment feminis- víctimes de la violència i les de lesnar profundament la història del ta a Catalunya va expres- dones subjectes de la llibertat, esnostre país i la vida personal dels sar de forma col·lectiva i pública la van tractar tota una sèrie de temes iseus habitants. En aquestes dates seva voluntat política de canviar el aspectes que, d’alguna manera,també hem vist tot de celebracions món. També en fa 10 de la celebra- s’ordenen en una seqüència gra-i commemoracions oficials de par- ció de les jornades “20 anys de Fe- dual des de l’anàlisi i la denúnciatits i governs, en un to bastant insti- minisme a Catalunya”. dels diferents tipus de violènciatucional. Per aquest motiu els dies 2, 3, i 4 fins a l’esperança i vivència de la Més benintencionades, populars de juny va tenir lloc a Barcelona la llibertat femenina, passant per lesi sentides han estat les manifesta- trobada “Les Dones Sabem Fer i diverses discriminacions, les lleis,cions i els actes de record i d’ho- Fem Saber”, jornades convocades els recursos, l’autonomia, l’eman-menatge a la República, i als i les per la Xarxa Feminista de Catalu- Les jornades estaven convocades per la Xarxa Feminista de Catalunya. cipació, l’alliberament...republicanes que s’han fet des de nya (www.xarxafeminista.org) per - Sostenibilitat. Per sostenibilitatfora de les institucions. Petites ma- fer palesa la força i la capacitat ser un espai per viure i intercanviar grans eixos: s’entén la relació harmònica entrenifestacions una mica per tot arreu, transformadora que tenen les rela- experiències i coneixements que - Genealogia en femení. Histò- humanitat i natura; i entre nosal-algunes banderes tricolor penjades cions i les pràctiques polítiques de posin de manifest les pràctiques i ria, memòria, relació i transforma- tres, humanes i humans, i fa re-en alguns balcons, discrets i emo- les dones per mostrar la història del relacions feministes. Dins les jor- ció. Un eix per reconèixer i refle- ferència no solament a la possibili-tius actes d’homenatge, etc. Poc feminisme a casa nostra i el seu nades van tenir cabuda temes tan xionar sobre el passat com a un tat de fer continuar la vida, sinóencara, no gaire cosa, massa poc compromís amb la no violència i la diversos com: sostenibilitat, tre- element central que explica el nos- també que tingui una bona qualitat.sobretot si ho comparem amb les sostenibilitat de la vida. Després de balls, salut, migració, política de tre avui. En un extrem de l’eix hi La sostenibilitat afegeix valor a lamanifestacions tan massives que hi 30 anys de moviment feminista a les dones, lesbianisme, cura, diver- havia el reconeixement del passat, vida, i les dones, amb el seu esforç,ha hagut en aquest país durant els Catalunya, es volia fer ben visible sitat, llibertat, creativitat, senti- la memòria i les aportacions de les han estat i són les principals ga-últims cinc anys, però que marquen el camí que han recorregut i desit- ments, art i literatura, noves tecno- dones en tots els camps. I a l’altre rants d’aquest valor.un punt d’inflexió: el tema ha dei- gen construir, entre totes, noves logies, violència contra les dones, extrem, la diversitat, la intercultu-xat de ser tabú. Ja no es poden pre- pràctiques i elaborar noves idees coeducació, ciència, reivindicació, ralitat, la diferència i la pluralitat i Per a informació sobre la tro-sentar seriosament els combatents per repensar i transformar el món. autoritat, memòria, pensament, totes les pràctiques de relació bada, resultats, textos, adhe-republicans com aquella colla de Sota el lema “Les Dones Sabem futur... noves i creatives, que ja estem sions, fotografies...:menjacapellans, perquè igual que Fer i Fem saber”, les jornades, que vivim a molts indrets i que volem http://www.xarxafeminista.org/trohi van haver excessos de descon- es van desenvolupar al Campus de Eixos estendre i compartir. bada2006/index1.htmtrolats, també hi va haver gent com les Llars Mundet, al passeig de la - Violència i llibertat. La violèn- http://www.xarxafeminista.org/troen Joan Peiró, per posar només un Vall d’Hebron de Barcelona, van La trobada va girar al voltant de 3 cia contra les dones atempta contra bada2006/exemple, el millor que tenim. Ietcètera. S’ha perdut aquella por dela transició i ara la gent ja començaa dir les coses pel seu nom. Un total de 42 organitzacions exigeixen que la CGT, ‘pel dret a Però el que és indignant és queinstitucions, partits i governs pre- religió surti fora de l’escola i denunciaran la LOE vot de lessentin l’homenatge a aquell perío- Col·lectiu Catalunya bat el cas, a la jurisdicció europea. personesde com el de la defensa de les lli- La Plataforma també acusa les immigrants, perbertats democràtiques i de lesmillores legislatives progressistesd’un país, i en canvi s’obviï l’as- L a plataforma “Per una escola laica: religió fora de l’esco- la”, formada per 42 organitza- associacions educatives confes- sionals, com la Confederació Catòlica de Pares d’Alumnes la ciutadania’pecte revolucionari que aquell perí-ode va comportar. Quan les institu-cions i els partits vénen a dir que cions de tot l’Estat espanyol, se- gueix exigint que aquesta assignatura s’imparteixi fora de (CONCAPA), de mentir descara- dament quan diuen que el 80 per cent de tots els estudiants cursen L a negociació del dret a vot de les persones immigrants que viuen i treballen en el nostre terri-dins l’actual període de la nostra l’horari lectiu obligatori i que no religió. Un informe del Consell tori propicia l’exclusió en les deci-història s’han dut a terme la majo- tingui alternativa obligatòria en Escolar de l’Estat del curs 2003- sions socials i polítiques d’un per-ria de les demandes que es dema- cap cas, a més d’anunciar que de- 2004 deia que són el 49 per cent centatge de població significativa,naven durant aquell període, potser nunciarà la Llei Orgànica de l’E- els que estudien religió en l’esco- això suposa silenciar la veu de per-tenen raó en l’aspecte formal, però ducació en el Tribunal Suprem. la pública. La gran por de l’Esglé- sones que viuen entre nosaltres,no en el més profund de tenir un En resum, la Plataforma exigeix sia catòlica i la Conferencia Epis- que pateixen dia rere dia, amb obli-règim socialment just i equitatiu. la derogació dels acords amb el copal és que desaparegui gacions i deures, els problemes veï-Traduït d’una manera més planera: Vaticà, que la religió surti fora del l’alternativa obligatòria a la reli- nals i comunitaris.estic convençut que els homes i les currículum escolar comú, que cap gió, perquè si això es produís es Aquesta realitat es veu agreujadadones que van combatre als fronts simbologia religiosa tingui Sembla que no hi hagi manera de fer quedarien sense “clientela” a les per la constant persecució i preca-en les milícies i l’Exèrcit Popular presència institucional en els cen- fora els capellans de l’educació aules, sobretot si s’impartís la rització de la població immigrada, pública. S’hi aferren com paparres.no ho van fer per tenir una merda tres escolars i que, amb diners pú- classe de religió a primera o últi- vulnerant la protecció plena i efec-com la que tenim ara. Així de clar. blics, no es pagui l’adoctrinament dicional segona de la llei, que re- ma hora. tiva dels drets humans. Durant els Finalitzo amb un exemple molt religiós. gula l’ensenyament de religió. En Entre altres organitzacions, darrers anys s’ha aguditzat el pro-gràfic: és indignant que la UGT ai- el cas de la catòlica, s’ajustarà a donen suport a la campanya CGT, cés de deteriorament democràtic, laxequi la bandera republicana Recurs d’impugnació l’establert en l’Acord sobre En- Sindicat d’Estudiants, STES, IU, política migratòria es redueix a laaquest 14 d’abril des dels seus lo- senyament i Assumptes Culturals Federació Estatal de Gais i Les- seguretat, i en nom d’aquesta segu-cals de les Rambles de Barcelona. La Plataforma té previst comuni- subscrit entre la Santa Seu i l’Es- bianes, SOS Racisme, Los Verdes retat es retallen cada cop amb mésLa vergonya del seu comportament car al Tribunal Suprem abans del tat espanyol, que és considerat i l’Asociación Manuel Azaña, a contundència drets i llibertats.a l’ERO de Seat no podrà ser tapa- 4 de juliol, quan es compleixen “inconstitucional” per les organit- més dels escriptors José Luis Per tant, en la lluita per la igual-da per cap bandera, per molt trico- dos mesos de la publicació de la zacions que componen la Plata- Sampedro, Rosa Regàs, Almude- tat i la llibertat dels individus, lalor que aquesta sigui i per molt de Llei Orgànica d’Educació, la vo- forma. En cas que no prosperi la na Grandes, Maruja Torres, Lucía CGT de Catalunya, se suma a exi-carinyo que la gent li tingui. luntat d’interposar un recurs demanda, la Plataforma recorreria Etxebarría i el director de cinema gir el dret al vot per a les persones d’impugnació de la disposició ad- al Tribunal Constitucional i, arri- Vicente Aranda. immigrants, per exercir-lo o no.20 Catalunya. Juliol-Agost de 2006
    • SOCIAL Sí a la Vall Fosca, LAssemblea per lHabitatge Digne, una eina No a la Vall Morta de lluita contra lespeculació Assemblea per lHabitatge Digne L’ Assemblea per lHabitatge Digne està formada per col·lectius i persones de la Zona Nord de Barcelona ciutat. Des de l’Assemblea per l’Habitatge Digne–Prou Especulació! hem or- ganitzar un seguit de xerrades, ví- deos, tallers, etc., per tal de donar a conèixer les diferents cares de l’es- peculació i la violència immobilià- ria, així com les possibles alternati- ves i mesures en contra. TotesDes de la Plataforma Vall Fosca Activa pensen seguir lluitant per un futur sostenible per a la zona, amb treball estables i habitatge per a la gent que hi viu tot lany. aquestes activitats shan englobat dins de les jornades “Habitatge i Col·lectiu Catalunya Boí, la Val dAran, la zona nord del avantatges que ara i reconeixent da i envoltada de muntanyes duns Realitat. Debat social entorn la si- Pallars Sobirà i incalculables in- que ells/elles han creat la imatge de 3.000 metres demanen el nostre tuació de l’habitatge”, que s’estanL a febre especulativa i cons- drets del Pirineu, seguint el mateix la Vall Fosca. És important que es suport per fer realitat el seu lema: desenvolupat des de comença- tructora que ja fa anys que esquema especulatiu i de construc- continuï gaudint daquests prats, Sí a la Vall Fosca, no a una Vall ments de març i acaben a finals de està omplint de ciment la ció massificada dhabitatges que bancals,... que fixen la gent a la Morta. En tots aquests mesos han maig. Si voleu rebre informació decosta catalana, ja fa un temps que sha portat a la costa catalana i que terra i la fan valorar. estat moltes les activitats portades primera mà de les activitats englo-es va fixar en la serralada pirinenca lha omplert quasi totalment de ci- a terme. L’última va ser el cap de bades dins de les jornades, aixícom a nou espai on seguir amb el ment, a excepció de petits reductes Per això diuen NO al setmana del 19, 20 i 21 de maig en com d’altres que es puguin dur amodel insostenible, depredador i encara verges. Cases i més cases, macrocomplex... que es va celebrar una acampada a terme, us podeu subscriure a la llis-destructor de la natura, basat en la que al final són unes urbanitza- la Vall Fosca sota el lema ¨Salvem ta de distribució de l’assemblea en-construcció de segones residèn- cions Buides, Noves però Mortes, -que només estirà ocupat en època les muntanyes¨. Unes 200 persones viant un correu a habitatgedig-cies, infraestructures hoteleres, pis- per a gent que es pot permetre tenir hivernal. es van passar pel terreny d¨acam- ne@googlegroups.com. Per trobartes desquí i altres elements per se- més de 2 ó 3 segones residències. -que sha triat el lloc perquè els pada proper a la Pobleta de Bell- la informació completa de les jor-guir engreixant la màfia de la Que li és indiferent pagar el que és altres complexes hotelers veïns ja veí, van participar a diverses acti- nades han habilitat una direccióconstrucció i fomentant un model impagable per a qualsevol de no- estan plens. vitats com xerrades, debats, una http://nash.upc.es/adhd/ on troba-turístic massificat i antiecològic saltres, per poder dir que té casa al -que a lestiu seran edificis pràc- caminada popular i un ‘tour’ im- reu el calendari complet amb totesque està tenint efectes molt nega- costat de les pistes desquí i del ticament buits, on quatre vindran a mobiliari per conèixer de prop el les dates. Per a més informaciótius pel medi ambient dels Piri- camp de golf. Que no els importa posar la piloteta al forat de golf. "Golf Resort Ski" en obres, on es podeu entrar a http://prouespecula-neus.. res com han destruït aquell parat- -que no sinteressaran per la gent van patir les intimidacions caci- cio.blogspot.com/ Un grup dhabitants de la Vall de ge, perquè ell/ella puguin tenir i la història de la vall, ni per la seva quils de famílies de la zona benefi-Cabdella, també coneguda com la aquella casa. Potser si els va bé, flora i fauna, ni pel valor que té ciaries del projecte. Carta de presentació deVall Fosca, al Pallars Jussà, sensi- vindran 15 dies lany!! Això és el com a Pirineu occidental més me- En aquests moments lempresa l’ADHDbilitzats amb la manera tan des- que estan fent ara al Pirineu les ridional, on hi ha espècies endèmi- FADESA esta construint un grantructiva de com sestan tractant les empreses constructores i els obs- ques, on la fauna satura perquè complex urbanístic hotels i aparta- Fa temps que diferents persones in-valls del Pirineu, shan organitzat curs interessos econòmics dem- allà sacaba el Pirineu. ment amb 7000 places, amb camp dividuals i lligades a col·lectius dedes de fa un parell danys com a presaris i determinats polítics. Com a plataforma compromesa de golf, discoteca, centre comer- Nou Barris hem xerrat sobre la pro-Plataforma Vall Fosca Activa per amb el futur de la Vall Fosca, han cial i altres instal·lacions, i on blemàtica de l’accés a lhabitatge idefensar la conservació social, cul- Qui senriqueix de tot expressat públicament la gran pre- també es projecten noves pistes els preus abusius dels pisos ( tanttural i mediambiental de la Vall això? ocupació davant tot el complex d’esquí per connectar-les amb les de lloguer com compra ) i la repres-Fosca, davant les conseqüències que es vol dur a terme a la zona de Boí-Taull. sió i censura que sofreix qualsevolirreversibles que tindran per a la Quatre butxaques que no són de la dEspui i Filià i que arrossega a tots Quan el 90% de les pistes d’es- crítica o alternativa a aquesta situa-vall els plans especulatius que es vall i que, amb lexcusa dels diners, els pobles de la vall. Amb un pla quí del nostre Pirineu son deficità- ció (murals, okupacions, arti-volen portar a terme, i que ja shan ens pinten que això serà increïble urbanístic pels especuladors més ries i continuen obertes gracies a cles,…).començat a portar a terme, amb la pel progrés de la vall, que hi aniran carronyaires i sense escrúpols. subvencions públiques, es projec- Sempre hem tingut en ment or-construcció de nombrosos habitat- a viure 200 ó 300 joves. Que el jo- Amb els permisos dels ajunta- ten de noves que son la coartada ganitzar una campanya per apro-ges, hotels, camps de golf, pistes vent ja no haurà de marxar per tro- ments i dels polítics que els repre- per seguir empastifant les munta- fundir en el tema alhora que poderdesqui, etc, formant un macro- bar feina. Quina feina? Quins senten. I el govern de la Generali- nyes de complexos de totxana amb denunciar públicament aquesta si-complexe turístic que malmetria sous? Quines condicions de tre- tat, el nou "Tripartit", que és molt reclams com boleres, camps de tuació amb objectius concrets queun dels valors més importants de la ball? A daltres zones com lAlta progressista i per això deixa a les golf, restaurants....Així la taca ur- puguin transformar la realitat.Vall Fosca, que és la seva conser- Ribagorça i la Val dAran els sous mans dels promotors que destros- banitzadora s’escampa molt més La nostra proposta és flexible ivació com a una de les poques són escassos i les condicions de sin la Vall Fosca, i que la hipote- enllà del litoral arribant a tot el te- oberta a les propostes i idees que esvalls "verges" dels Pirineus, en la treball pèssimes. Qui es podrà quin per sempre. rritori, fent pujar enormement els vulguin sumar.qual en aquests moments hi viuen pagar un pis de 180.000 _ per preus i convertint les zones en eli-poc més de 700 persones. poder viure tot lany? I la pujada de Prendre consciència tistes. Membres Des de la Plataforma, i amb el preus, que hi haurà en tots els sec- Des de la Plataforma Vall Foscasuport de diversos grups ecologis- tors? Cal prendre consciència que és im- Activa pensen seguir lluitant per LAssemblea pel dret a l’habitatgetes i col·lectius socials, defensen Un altre problema és labando- portant preservar el patrimoni cul- un futur sostenible per a la zona, digna la formen: Ecologistes enque la vall sigui pròspera per nament del sector primari pel sec- tural, social i mediambiental, per amb accés a llocs de treball esta- Acció, Vocalia de la Dona, AVpoder-hi viure, ara i en el futur, i tor terciari. No podem deixar de tal que la gent de la vall tingui un bles, habitatge per a la gent que hi Turó de la Peira, AV Porta, Ass.per tant volen que el sistema banda la ramaderia que es du a futur digne, cal lluitar per conser- resideix tot lany, potenciació de la Rocket Project, Ràdio Línea4econòmic que simplanti, sigui sos- terme a la Vall Fosca. Certament var, respectar i estudiar altres for- cultura local i dels valors de len- 103.9fm, Ara 9 Barris, Assembleatenible i que no hipotequi ni a la les coses ja no són com abans. Però mes perquè la Vall Fosca vagi en- torn natural, i el manteniment dels Joves de 9 Barris, Casal Jove devall ni a la gent que hi vivim. és molt important per tal de con- davant duna manera ordenada i sectors agroramader, agroecològic Prosperitat, Casal Jove de la Gui- El sistema que es vol imposar és servar els paratges de la vall. Sha respectuosa amb la gent que hi viu i industrial vinculats amb un turis- neueta, Kasal Jove de Roquetes,aquell que ja ha destruït daltres in- dajudar a aquest sector perquè i el seu entorn. Per això, des da- me racionalitzat i un urbanisme Can Masdéu, Pedal a Pinyó, Casaldrets tan propers com la Vall de continuï fent la feina amb més questa vall del Pirineu tant amaga- equilibrat. Barri de Prosperitat, Can Basté.Catalunya. Juliol-Agost de 2006 21
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR Poetes en temps de guerra i revolució: 2. León Felipe al Dinamita de cervell Quan encara no s’ha estrenat a les nostres pan- amb aquestes desqualificacions i és per això, Coliseum talles, la pal·lícula “Salvador” ha generat una perquè no som ni una secta ni una església, que Ferran Aisa onada d’indignació entre una banda del movi- des del “Catalunya” donem espai a les diverses ment llibertari. No tothom, però està d’acord opcions que han opinat sobre “Salvador”. La Guerra Civil espanyola va atraure la solidaritat d’artistes, escriptors i poetes ‘VARIETY’ VA QUALIFICAR LA PEL·LÍCULA SALVADOR DE «LACRIMÒGENA» d’arreu del món, molts d’ells van passar per Barcelona: Nicolás Guillén, César Sobre l’espectacle de Vallejo, John Dos Passos, Upton Sin- clair, Louis Aragon, Ernest Hemingway, Erwin Piscator, Errol Flyn, Octavio Paz, Pablo Neruda, George Orwell... El 30 Mediapro a Cannes d’octubre de 1936 es va celebrar al Gran Price el “Gran Míting d’Intel·lec- tuals Antifeixistes”, amb la participació de Tristan Tzara, Charles Vildrac, Ylya Ehrenburg, Jaume Miravitlles, Félix Martí Ibáñez, Àngel Estivill, Maria Tere- sa León i Rafael Alberti. El poeta de Miquel-Dídac Piñero i Costa Cadis va tancar l’acte llegint els poe- mes “Radio Sevilla” (sàtira a Queipo de Llano) i el poema “Defensa de Madrid- ce mouvement essen- Defensa de Catalunya”. Alberti recità: “Madrid corazón de España, / late con pulso de fiebre, / si ayer la sangre le "À tiel du spectacle, qui consiste à rependre en lui tout ce qui existait dans hervía, / hoy con más calor le hierve...” l’activité humaine à l’état fluide, Els fets del 19 i el 20 de juliol havien pour le posséder à l’état coagu- canviat la realitat política i social de Ca- lé, en tant que choses qui sont talunya, iniciant-se, aleshores, un pro- devenues la valeur exclusive par cés revolucionari. La revolució també leur formulation en négatif de la va arribar a la cultura: pintors, músics, valeur vécue, nous reconnais- escriptors i poetes es van posar al ser- sons notre vieille ennemie qui vei de la causa popular. L’escriptor sait si bien paraître au premier anglès Arthur Lehning, que també va vi- coup d’oeil quelque chose de tri- sitar Barcelona, manifestà que amb la vial et se comprenant de soi- revolució reneix la poesia i omple els même, alors qu’elle est au con- Foto: Mireia Bordonada seus murs de llibertat. Els poemes de traire si complexe et si pleine de guerra i revolució exalten l’èpica de la subtilités métaphysiques, la batalla tant a les barricades com a les marchandise." trinxeres; i lloen les gestes, els màrtirs i (Guy Debord, tesi 35 de “La so- els herois del poble. ciété du spectacle”, 1967) El 20 de novembre de 1936 al front de “La caricatura del MIL és un greuge quan el film es presenta com a recuperació de la memòria història” Madrid mor, en estranyes circumstàn- “Salvador”, el contestat film cies, Buenaventura Durruti. L’anarquis- sobre el company comunista-lliber- sa del mercat mediàtic del capital. han fet contra l’Estat capitalista nançar Ediciones Mayo 1937, una ta lleonès rebrà nombrosos homenat- tari Salvador Puig Antich projectat Quan la bona fe de familiars d’un francès i l’Europa del Capital. Men- mena de contestació revolucionà- ges, entre els que destaca l’exposició al en la secció no competitiva ‘Un revolucionari es transforma en es- tre a Cannes fan espectacle i ria a les Edicions Catalanes de Casal de Cultura de Barcelona de no- Certain Regard’, a Cannes, tal com pectacle de la societat capitalista i treuen profit d’uns anecdòtics atra- París, una mercaderia que finança- vembre de 1938. La poetessa Lucía reconeix el mateix director, Manuel la víctima en mercaderia per plo- caments inicials de 1973, es silen- va Jordi Pujol, igual a la mercade- Sánchez Saornil, un any abans, havia Huerga, és un film de productor rar… la tesi de la societat del caos cia la lluita social revolucionària ria que és l’actual plataforma Esta- publicat al periòdic CNT el poema “Tes- que busca el gran públic i que no pren forma definitiva i transforma que ara Jann-Marc Rouillan i la tut, jo sí. Als anys 80, una minoria tamento de Durruti”: “(...) ¡Atardecer de renuncia a certes fórmules (esce- l’existència del MIL en el tardofran- gent empresonada d’Action Directe activa d’aquesta gent solidària amb noviembre / negro borrón de la historia! nes d’atracaments i moments ca- quisme en malson capitalista per lliuren des de les presons france- l’antic MIL van crear Action Directe, / Buenaventura Durruti, ¿quién conoció rregats d’emotivitat) per aconse- destruir l’actual revolta social i fer ses. que va reivindicar alguns atacs otra congoja / mas amarga que tu muer- guir-ho. El productor Jaume pitjor l’estada en la presó a un re- En canvi, el missatge de “Ni mortals anticapitalistes com ara el te / sobre la tierra española? / (...) ¡Du- Roures exhibeix a “Salvador” grans volucioni compromès amb el pro- vieux, ni traîtres” (2004), un film de del patró de la Renault. Una altra rruti ha muerto! ¡Malhaya / aquel que recursos per fer finalment una jecte autònom del MIL, el company Pierre Carles i Georges Minangoy, gent va decidir no participar en mengüe su obra!” Un altre gran festival mena de ‘spaguettit-western’ a l’es- Jann-Marc Rouillan. amb la participació de Joëlle Au- aquesta etapa de l’agitació armada poètic és el que organitza l’Oficina de til de “Metralleta Stein” (1974) de La caricatura del MIL és un greu- bron, Annie Desseaux, Jacques internacionalista, però sense sepa- Propaganda de la CNT-FAI, el 28 de José Antonio de la Loma. Segons ge quan el film es presenta com a Garcin, Jean Halfen, Gilbert Roth, rar-se de Jann-Marc Rouillan i tota març de 1937, al Cinema Coliseum. El l’editorial del diari ‘El Punt’ recuperació de la memòria història, Jann-Marc Rouillan i Txus, que es la gent empresonada, que cal alli- poeta León Felipe presenta el seu nou (29/05/2006), Salvador "no ha i sobretot és un insult a Jann-Marc va estrenar el 14 de d’octubre de berar. Martina Loher Rodríguez ha poema “La Insignia”, sobre la caiguda estat vindicada per la premsa inter- Rouillan, l’amic de Puig Antich, que 2004 a la Sala Olympe de Gubias, acabat un documental de molt in- de Màlaga. Els seus versos són un clam nacional reunida al festival. La re- segueix en presó per no renunciar a París, es fonamenta en el propi terès sobre el MIL i s’estrena el 10 a la unitat de les forces d’esquerra i re- vista “Variety” va qualificar-la de al seu passat de combatent. La fet del MIL i altres col·lectius antica- de juny al FRoG Festival, a Genè- publicanes contra el feixisme. León Fe- “lacrimògena”, i va dubtar “que construcció estètica del mite d’un pitalistes insurgents: aquella gent ve, que pròximament es passarà a lipe, que dedica el seu poema “A las mi- pugui interessar en l’àmbit interna- Puig Antich polític interclassista i que es revolta moltes vegades diversos llocs de Catalunya. licias quijotescas del mundo”, recita: cional". lluitador de les llibertats democràti- perd el combat revolucionari, però La plataforma Estatut, jo sí, el lli- “(...) ¿Habéis hablado ya todos los es- En el passi de Cannes del ves- ques burgeses es fa més intolera- tota la gent que accepta la domes- bre d’Edicions 62 “Oriol Solé, el pañoles? / Ha hablado el gran respon- pre del dimarts 23 de maig el públic ble quan s’ignora el seu company ticació social del Capital decideix Che català” i la pel·lícula “Salvador” sable revolucionario, / y los pequeños i els actors ploraven, transformant de lluita anticapitalista, en Jann- una vida d’esclau assalariat, la no corresponen als noms de diverses responsables; / ha hablado el alto comi- la història del MIL en una manera Marc Rouillan. vida. mercaderies complementàries i in- sario, / y los comisarios subalternos / d’acte sacramental de la Setmana La nostra crítica a la tergiversa- En el decurs del tradofranquis- terelacionades en el mateix espai i (...) ¿Hay algún español que no haya Santa catòlica o els pitjors deliris ció dels integrants del MIL és sols me una part de la joventut anar- temps. Per denunciar l’espectacle pronunciado su palabra? / ¿Nadie res- dels xiïtes. D’aquesta manera, el un complement de la lluita de quista de Tolosa del Llenguadoc i d’aquestes mercaderies i donar su- ponde? / Entonces falto yo sólo. / Por- moviment comunista-llibertari de la Jann-Marc Rouillan i la gent d’Ac- de París va participar en l’agitació port als empresonats d’Action Di- que el poeta no ha hablado todavía...” història de la lluita de classes es tion Directe, que segueixen a la armada de la gent del MIL, que van recte podeu obrir la web anomena- transforma en escenificació religio- presó per no condemnar el que fer alguns ‘holp-up’ per autofi- da paremoslapeliculasalvador.tk.22 Catalunya. Juliol-Agost de 2006
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ‘Salvador’, una > CONTRAINFORMACIÓ Una aposta apel·lícula necessària Internet: Boikot a Mediapro Les web www.paremoslapelículasalva- Pepe Gutiérrez-Álvarez dor.tk i www.salvadorpuigantich.info han nascut bàsicament amb els objec- mb la vènia, magradaria dir tius següents:A alguna cosa sobre la “res- posta” que ha suscitat elmeu article “de prèvia” sobre la 1.Denunciar les tergiversacions històri- ques que s’han fet sobre els militantspel·lícula “Salvador”, que vaig del MIL, Puig Antich i l’Oriol Solé.poder veure dies enrere, i juro que - Donar a conèixer les crítiques als lli-mai no ho oblidaré. bres “Compte enrera” i “Che català: En el meu article del “Catalunya” Oriol Solé Sugranyes”, i al film “Salva-em limitava dir quatre coses sobre dor”.el rodatge, les declaracions dels - Promoure debat i reflexions sobreseus responsable, de Puig Antich i els intel·lectuals oficials que promouenlescrit al seu voltant. Anotava que la manipulació històrica amb forts mit-esperava que “no decebi” les ex- jans oficials, tan en la Universitat, mit-pectatives creades, per tot el que jans de comunicació, editorials i cofi-representa. Ara puc afirmar que nanciant films.quan sestreni al setembre, sola- Així com el Puig Antich no fou un casment decebrà els qui duguin uns aïllat, com pretenen presentar, la nostre Foto: Mireia Bordonadaaclucalls ideològics. Dentrada crec crítica tampoc és sols sobre un llibre ique es pot afirmar que és molt mi- una pel·lícula, sinó sobre una políticallor que, per citar pel·lícules ne- oficial de desinformació i entreteni-cessàries com ho van poder ser ment. Un veritable virus que esborra la“Sacco-Vanzetti” o “Terra i Lliber- memòria històrica, i que cal eliminar.tat”, amb la diferència que “Salva- “Salvador” apunta cap a lactual història dominant sobre la Transició. 2.Investigar als falsificadors oficials:dor” apunta cap a lactual història Francesc Escribano, Roures, Huerga,dominant sobre la Transició. Està aportacions de primera magnitud ”grupúsculs” de llavors –un altre la història oblidada i arxivada del Roglán, Paco Caminal; els seus cola-molt més prop. “Operació Nikolai”, “Les fosses del bloc pervers-, i negar aquesta con- Puig Antich en un al·legat contra bordors: Rosa Regas, Sintes, Terrica- No estic en nòmina de Media- silenci” o “Els nens perduts del dició al MIL és com a mínim molt els seus assassins que arribarà als bres, Pepe Gutiérrez, etc. i els seus mit-pro, simplement assenyalava que franquisme”. Aquesta estimació no curiós. últims racons del món i que perdu- jans TV-3, Mediapro, Edicions 62,està darrere de pel·lícules de Ja- la faig extensible a “Roig i negre”, Potser estaré mal informat, per rarà en la memòria col·lectiva. Per “Avui”.vier Corcuera com “La espalda del com ja he expressat en alguna tri- això indico la lectures de llibres cert, Daniel Brühl està realment 3.Donar a conèixer les aportacionsmundo” i “El maquis de la memo- buna. No he vist els dedicats a com els de Sergi Roses Cordovila i magnífic dintre dun quadre inter- teòriques pròpies del MIL, i els escritsria”, i que ara ha apostat –i fort- per Massana i Sabater. També em va dAntonio Téllez. Pot trobar de mal pretatiu molt assolit. Evidentment, existents sobre el MIL, GARI i AD.una pel·lícula que descriu sense semblar bastant correcte el llibre gust la referència a Grimau, sobre a través de “Salvador” es parla, 4.Informar de la situació de Jeanafaits la barbàrie franquista: la poli- dEscribano, encara que no seria la el paper del qual en la persecució dun grup però també de tota un Marc Rouillan, encara a la presócia que torturava i assassinava, els primera vegada que en llegir una del POUM, ja he escrit amb detall generació de joves idealistes que desprès d’haver complert cadena per-comandaments militars que signa- crítica detallada, canvio dopinió, (a “El Viejo Topo”), però això no lluitaven contra la dictadura, entre petua i fer campanya per a la seva lli-ven penes de mort sense parpelle- però de moment no lhe trobada. treu que en ser detingut se la juga- altres coses perquè aquesta els bertat i la dels seus companys.jar, els ministres de Franco que, No obstant això, amb la pel·lícula va organitzant la resistència (co- negava la llibertat de créixer com La denuncia al film té per objectiu fercom Fraga, van signar la sentèn- descarto aquest dubte. munista), però sobretot que el seu persones. respectar la historia de la rebel·lia con-cia, els carcellers embrutits... No és Ricard em fa dir que la pel·lícula assassinat provoqués una enorme Llàstima que les certeses ideolò- tra el sistema (dictadura, capitalisme,això el que estem acostumats a “relata la història de tres joves, commoció entre els treballadors ja giques, la presumpció del “correc- família, religió, exercit, Imperi, etc) queveure a la pantalla, ni de bon tros. etc.”. En realitat es tracta duna cita que la pena de mort va ser un acte te”, pot ser un obstacle per reconèi- ha estat ignorada i segueix ignorada, Coneixent els rigors de la histò- del productor. Quant al didealista, més de la guerra, pel que el mal xer el que és sens dubte un com molt bé senyala en Roures (sols enria oficial que es va imposar amb la crec que el concepte sutilitza en el gust el veig més del seu costat. notable film polític popular. Un film la presentació)..Transició, aportacions com la sèrie millor sentit de la paraula. Qui es- La pel·lícula desconcerta una que –òbviament- es pren alguna En Jaume Roures-Mediapro i en“Dies de Transició” em van sem- criu –un altre idealista, a més incu- mica al principi, però no decep, tot que altra llicència com la intensa Huerga no paguen cap deute amb elblar veritables salts cap a enda- rable- formava part dels “quatre el contrari. Repeteixo, no es talla evocació de la “mort accidental” seu “Salvador”. Més aviat augmenten elvant. Donaven a conèixer a una gats” que es van moure per Puig un pèl en la descripció del franquis- dEnrique Ruano, del Felipe, però deute dels poders envers els movi-ciutadania molt àmplia, quelcom Antich, i per descomptat crec que me, tampoc defuig els comentaris que no menteix en cap moment. ments socials silenciats.que fins ara havia estat bastant parlar de Comissions i el PSUC crítics sobre lAssemblea de Cata- Estic segur que quan al setem- El web vol recollir les informacions ioblidat. Els treia dels reducte de la com “un tot” tot just diferenciat del lunya, i el que és molt més difícil, fa bre “Salvador” arribi al poble, sobli- debats existents, per a que els periodis-memòria de les minories insubmi- franquisme és un error greu. Crec cinema-cinema. Això significa que dessin aquestes polèmiques del tes, abans de fer lloances amb l’únicases (i calbes). Igualment considero que parlar despectivament dels serà una pel·lícula que convertirà preestrena. informació de Mediapro, puguin con- trastar les informacions que els donen. Amb el web volem esquivar la dicta- La ideologia de la por impera a Occident dura mediàtica existent, informant als companys de testimoniatges directes, Equip Boicot a Mediapro, temes que lloen a personatges i conèixer fets silenciats. Es l’en- treball i universitats, la seva obe- sense intermediaris. juny 2006 fets de la burgesia i als valors so- gany de la presentació i propa- diència a les famílies respectives, No es poden lloar els directius que cials imperants... No hi han diners ganda , és el que es diu cara al el seu lema: callar i fer el que expliquen la historia mítica catalana i Els governs eduquen els ciuta- pels intel·lectuals que investiguen públic. Una hipocresia més. manen. Haurien d’explicar les llegendes oficials, mentre molt bones dans en la por a la delinqüència, a moviments socials, la revolució Les diferents mirades i mane- seves vergonyes i la no participa- investigacions dels moviments socials, l’atur, als terroristes, als immi- del 36, la traïció stalinista a la re- res de pensar no divideixen sinó ció en accions contra la dictadura. per exemple la revolució del 36, son si- grants. Incrementen la por amb volució, l’anarcosindicalisme, etc. que enriqueixen el debat i la refle- Enlloc de banalitzar els nostres lenciades, no subvencionades. estadístiques diàries, noticies dià- S’ho han de finançar sols, no tro- xió. fracassos, dels que ens enorgu- Els intel·lectuals orgànics, submisos ries, i ho complementen amb tot ben editors. Els socialdemòcrates que ara llim, i criticar les accions dels que servents a les polítiques de govern, es de films catastròfics.. Aquesta ide- L’altruisme de Mediapro i TV3 ens volen explicar la nostra histo- actuaven, facin documentals de la dediquen a reduir els anarquistes a ologia basada en la por i rebuig cap al Puig Antich i el MIL és fals, ria, haurien de començar per ex- seva submissió a les autoritats, gàngsters. dels exclosos, dels diferents dels és pura vanitat per augmentar el plicar la seva. Ens haurien de re- fruit de la por. Tot això crea una cortina de fum per a antisistema, dirigeix la política a ego i notorietat de directius i les cordar la seva obediència a les Així podrem comprendre millor ocultar els veritables gàngsters que seguir per la Generalitat, Univer- empreses.. No hi ha voluntat de autoritats franquistes, la votació al aquesta magnifica transició que ens segueixen robant, fins i tot el nostre sitats i Institucions: sols financen recuperar els fets silenciats, ni de referèndum per la pau i benestar encara ens segueixen venen com passat. als intel·lectuals de la burgesia i a pagar deute històric donant a franquista, la seva obediència al exitàs.Catalunya. Juliol-Agost de 2006 23
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA LES DISCUSSIONS SÓN NECESSÀRIES, PERÒ VIURE NOMÉS EN ELLES ACABA SENT UN GREU ERRORPersonalismes, ‘traïcions’ itravetes en els moviments socialsCrida l’atenció la cruesa i reiteració amb què en ocasions es fan aquestes crítiques o desqualificacions. Això no tindria mésimportància que qualsevol discussió de pati de col·legi si no fos perquè en aquestes baralles es malbarata molt del temps. Colectivo de Educación Abra realitat que desitja transformar ten- deix a fer de l’enfrontament i de l’esta-Qui surt guanyant amb bliment de diferències amb elsels nostres col·lectius considerats més propers la seva principal font d’identitat.enfrontaments? L’esquema és molt destructiu: “sóc” quan l’altre “no és”. “Sóc més” quanÉs normal que es donin discrepàn- l’altre “és menys”. L’enfrontament escies ideològiques, estratègiques o converteix en necessari i el despresti-metodològiques amb persones o gi del del costat es converteix encol·lectius que participen amb nosal- arma d’identitat grupal. La crítica i re-tres. Però crida l’atenció la cruesa i flexió interna en les mogudes socialsreiteració amb què en ocasions es fan és un procés dur i no sol estar valorat,aquestes crítiques o desqualifica- per això recorrem a camuflar-la de di-cions. Això no tindria més importància ferències polítiques amb els “altres”.que qualsevol discussió de pati decol·legi si no fos perquè en aquestes La coordinació forçada ésbaralles es malbarata molt del temps, focus de conflictesenergia i il·lusió de les persones més Foto: Mireia Bordonadaactives i compromeses socialment. Més unitat d’acció és desitjable, però I entre crítica i crítica el que importa les condicions en les quals normal-realment es queda per fer, la nostra ment ens solem coordinar de vega-alternativa sense consolidar-se i fent- des ho dificulten: Generalment és lalos el joc als que pretenen silenciar o nostra debilitat la que ens “obliga aadormir qualsevol dissidència social unir-nos” i no un sincer desig de coor- “Entre crítica i crítica el que importa realment es queda per fer i fent-los el joc als que pretenen silenciar o adormir qualsevol dissidència “.dividint-nos i enfrontant-nos. D’a- dinació des del suport mutu. Vivim laquesta forma reproduïm el mateix cara que sigui en petita mesura) sa- la seguretat personal és una necessi- sona. coordinació com una càrrega que semodel de relacions que diem rebutjar brem que en el nostre “fer” o “deixar tat humana, la necessitem, la bus- suma al nostre treball quotidià en llocdel sistema (competitives, sense ac- de fer” podem convertir-nos en part quem durant tota la vida. Quan les Passar de l’admiració a de viure-la com un estalvi de temps iceptar les diferències...). Limitem la de la solució. Si en llegir aquest article persones ens sentim emocionalment la traïció esforços: la coordinació sorgida descomplicitat i la confiança només al et limites a pensar que són unes al- estables i segures ens mostrem més de les presses per a contrarestar al-nostre cercle més pròxim, però això tres les persones que s’haurien de obertes, respectuoses i receptives al De vegades les persones a les quals guna iniciativa governamental enstambé ho fan els que promouen la por sentir al·ludides, no haurem complert nostre entorn. Fins i tot entenem mi- hem valorat molt passen en poc força a abandonar o bé a relaxar-nosi l’enfrontament com a base de l’ordre l’objectiu que ens vam proposar en llor el veí del cinquè. Com més accep- temps a ser el centre dels nostres en el que estàvem treballant prèvia-social. escriure’l. tem les nostres pròpies limitacions, menyspreus i crítiques. Algunes pare- ment. millor acceptem les de les altres per- lles saben la facilitat amb què es Normalment no plantegem treballsQui en surt beneficiat de Rivalitat contra certs sones. passa de l’amor (o caldria dir de- conjunts amb qui més afinitat sentim,tot això? ‘companys de viatge’ Però quan ens sentim febles, vul- pendència?) a l’odi. Quan ens sentim sinó que solem fer-ho a l’inrevés: es nerables, sota amenaça... (que sol febles en el que és personal solem proposa algun tema que ens interes-No hi ha persones conflictives, sinó Si la coordinació desitjada no arriba a ser el més habitual en l’actual cultura identificar-nos o projectar-nos en les sa, i és posteriorment que s’uneixenrelacions conflictives: ens toca assu- fer-se possible, doncs no hauria d’es- de la por) necessitem buscar aquesta persones que valorem. Ens costa que els col·lectius interessats a treballar-mir el nostre grau de responsabilitat. pantar-nos el fet de continuar camins seguretat que ens falta identificant- es “desviïn” del nostre camí perquè lo, de manera que ens veiem obligats Quan ens sentim víctimes de certs a coordinar-nos amb qui ni hem triatatacs solem esplaiar-nos autoengan- “La crítica i reflexió interna en les mogudes ni ens ha triat. És complicat, no? socials és un procés dur i no sol estar valorat,yant-nos pensant que sempre són les Campanyes molt puntuals, limita-altres persones les dolentes de la des en el temps i marcades per lespel·lícula. Però aquesta actitud noens ajuda a buscar solucions perquè per això recorrem a camuflar-la de presses solen donar lloc a protago- nismes, personalismes, jocs de poderla responsabilitat en una relació con- diferències polítiques amb els “altres”.” i enfrontaments. Sobretot quan plan-flictiva està repartida sempre entre les tegem objectius impossibles d’acon-parts, encara que, és cert, en diferent seguir en les habituals “Campanyesmesura. en paral·lel, cadascú pel seu costat, a nos amb alguna cosa externa (famí- ho vivim com a “alta traïció” a la nos- del NO” a mesures que ja han estat Per a millorar una relació no ser- la seva manera... sumant forces. No lia, amistats, col·legues, col·lectiu...) o tra causa, a la nostra persona, i ens preses o que se sap que s’acabaranveix de res assenyalar el suposat cul- obstant això, de vegades ens genera amb certs comportaments (hiperacti- espanta no seguir comptant amb la imposant. Això encoratja certes per-pable, com haurien de saber jutges i ràbia i agressivitat contra els com- visme, necessitat de protagonisme, la seva col·laboració. sones o col·lectius a prioritzar elsdirectors de presons (aquest o l’altre panys “esgarriats” i caiem en l’espiral nostra visió política...) que passen a seus interessos particulars: donar-seva començar primer, i?). Tampoc ser- del desgast mutu. Aquí llancem algu- formar part de la nostra identitat per- Debilitat dels col·lectius a conèixer, imposar les seves tesis,veix de res dir-li a l’altra part el que nes idees per a provocar el debat i fa- sonal. És el que passa quan de vega- socials: el desprestigi aconseguir adeptes a la seva causa,hauria de fer (la realitat no és un cilitar la reflexió. Les unes afecten el des perdem els nervis si ens qüestio- desprestigiar o marcar diferències com a senyal d’identitatconte de fades), així com tampoc la terreny personal, les altres el funcio- nen assumptes aparentment banals respecte d’altres persones o col·lec-passivitat del victimisme (volem millo- nament dels nostres col·lectius. com “la nostra” música, estètica, posi, El mateix és aplicable als col·lectius tius que els puguin fer ombra...rar, no fer pena). bandera, verge preferida, equip de socials. Un col·lectiu fort i amb capa- Només podrem incidir activament Inseguretat i necessitat futbol... La nostra inseguretat els citat d’incidència social basaria la L’enfrontament com aen qualsevol conflicte actuant-hi amb dels ‘meus’ eleva a la categoria de senyals d’i- seva raó de ser en la seva pròpia ac- eina políticael nostre nivell de responsabilitat. Si dentitat, sense això no ens sentim “jo” tivitat, sense necessitat de sentir-sela responsabilitat només recau en “els El terme seguretat està molt desgas- o “nosaltres”. Qualsevol dubte o tan pendent (ni dependent) de jutjar o En certs partits està molt arrelat unaltres” podrem fer, però si ens reco- tat per l’ús interessat que el relaciona qüestionament sobre ells els sentim desprestigiar els altres. Però quan un model d’actuació política basat enneixem com a part del problema (en- amb tancs i policies. No obstant això, com a atacs directes a la nostra per- col·lectiu se sent feble respecte a la l’enfrontament i la desqualificació de24 Catalunya. Juliol-Agost de 2006
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAl’adversari, fins i tot dins la seva prò-pia organització. Es busca la lluita sari superar aquests plantejaments ‘light’, però això ha de fer-se des de L’Espai Obert fa una crida per continuar existint:pel poder i això necessita “adobar- cada col·lectiu o col·lectius més necessitem més socis i sòciesse” en l’enfrontament per a resistir afins i no tractar d’impulsar-ho en lacrítiques, fer-se escoltar... La lluita macroplataforma, doncs cada per- Espai Obertés dura i la fi justifica els mitjans. sona tractaria d’imposar els seus Aquest enfrontament premeditat continguts, la seva organització, laforma part de la seva estratègia po- seva estructura... provocant lluites Què és l’Espai Obert?lítica per a desprestigiar i infravalo- de poder. És un projecte on col·lectius i indivi-rar el contrincant, interioritzant la I si el nostre col·lectiu no té força dualitats es doten d’una infraestructu-idea militar “d’enemic” a destruir. per si sol per a aprofundir en aques- ra que els permet treballar en dife-Són funcionaments i formes d’en- tes idees? Les limitacions de cada rents àmbits de transformació social itendre les relacions humanes com- col·lectiu no han de repercutir en que intenta respondre a les nostrespletament diferents als que plante- aquests espais unitaris perquè són necessitats actuals de comunicació,gem. En ocasions aquesta actuació espais, objectius, sensibilitats dife- reunió, accions socials artístiques,pot no ser conscient. Moltes perso- rents. Una cosa és sumar esforços etc.nes dels moviments socials prove- en el que hi ha en comú des d’a- Hi tenen cabuda tots aquells pro-nen d’aquesta escola de “l’enfronta- questa diversitat i una altra és trac- jectes i accions que comparteixen elsment” i, encara que comparteixin tar d’imposar-se. objectius expressats i el tarannà desincerament el discurs de la neces- transformació social en clau de recer-sitat de coordinació i del treball en Confondre l’urgent amb ca de la llibertat i de les revolucionsxarxa des de la valoració de la di- l’important quotidianes.versitat, les seves actituds configu-rades al llarg d’anys els impulsen a Arrossegats per les presses, la inèr- Com s’organitza?la inèrcia de la desqualificació, dei- cia, la rendibilitat a curt termini, el El seu esperit i la forma d’organitzacióxant-se portar pel que han fet sem- protagonisme de certs col·lectius... són llibertaris i s’articulen a travéspre. solem oblidar el que considerem d’una assemblea general i d’assem- Però que no hi hagi mala intenció més necessari i bàsic en qualsevol blees permanents de funcionament.no evita que es pugui estar fent mal activitat social i política: afavorir lai desgastant altres persones. El pri- confiança en les relacions perso- Com es finança?mer pas per a una bona coordinació nals, buscar noves formes de co- El local es manté mitjançant les quo-és clarificar amb qui volem coordi- municació i coneixement com a tes dels socis i els col·lectius que elnar-nos. base del suport mutu. Se solen in- conformen. fravalorar aquests aspectes en de-“Cal assumir triment dels ideològics pensant que Un local amb història!la nostra aquests estan per damunt dels an- Un grup de col·lectius i individualitats, teriors. Però segons la nostra expe- sobretot del barri, però també de laresponsabilitat” riència, el que facilita el treball col·lectiu no és tant l’afinitat ideolò- resta de la ciutat, vam obrir les portes al Poble Sec amb la idea de cercar-hi Després de nou anys d’existència, el projecte continua viu i vol superar els problemes. gica com una cosa considerada tan espais oberts antagònics al model so- per continuar al local. desencallar aquest vaixell que vol “poc política” com la confiança, el ciourbà que se’ns imposava. Nou Des de fa 9 anys nosaltres fem tot continuar navegant dins de la tem-Pors i enfrontaments respecte, el fet de sentir-nos a gust anys d’existència i resistència. el possible per consolidar el projecte, pesta social, repressiva i excloent quedavant diferents formes treballant en comú. però actualment no arribem a més, patim cada dia, i per continuar essentde funcionar Les diferències ideològiques no Canvi de local perquè com tothom tenim les nostres el que som i serem: antiautoritaris i haurien d’impedir-nos tractar de Ara, enderrocat el local antic, l’Espai limitacions. És per això que fem una autogestionaris.Votació o consens? Comissions de- confluir en aquells assumptes pun- Obert és actualment al barri de Sants- crida a la responsabilitat de totes lescisòries o que tot passi per l’assem- tuals en els quals pensem que hi Les Corts (c/ Violant d’Hongria, 71, persones que passeu per l’Espai Contactes amb l’Espai Obert:blea? Creem certa estructura per a estem d’acord. No obstant això, la Barcelona). Obert per difondre i fer realitat laorganitzar millor el moviment o fun- desconfiança o les actituds hostils col·laboració econòmica entre i de les Coreu electrònic:cionem en xarxa des de la total des- ens condicionen molt més, doncs Crida per salvar l’Espai persones de l’entorn dels moviments espaiobert@moviments.netcentralització? Qüestions que afa- afecten transversalment tot el que Obert socials. Adreça: c/Violant d’Hongria, 71,voreixen tensions, i més si no fem. Per no dedicar atenció a El teu compromís personal o Barcelonas’aclareixen des d’un principi, visua- aquests temes (“perquè sempre hi Si d’aquí a dos mesos entre tots i col·lectiu és la peça clau per tirar en- Nova web de l’Espai Obertlitzant-se en forma d’acusacions de ha coses més importants a fer”) su- totes no aportem 50 socis/es més, no davant i consolidar l’Espai Obert. A http://www.sindominio.net/espaio-“manipulació”, “pèrdua d’eficàcia”... posem que davant la pròxima mani podrem fer front a les despeses fixes les teves mans està la possibilitat de bert Acostumar-nos a funcionar d’una hi haurà qui discutirà més sobre quideterminada forma ens dóna segu- va al capdavant que de com arribarretat, confiança, doncs controlem el millor a la gent per a fomentar-ne lamètode i les seves variables. Fun- participació i implicació política. Canvis en el portal web de Berguedà Llibertaricionar d’una altra forma descol·loca. No es tracta de triar entre “bonDe vegades veiem manipulacions o rotllo” o lluita social, sinó d’adonar- Des de fa uns mesos que s’està tre- servir, però s’han exportat al queintents de control quan el que hi ha nos-en que les relacions humanes ballant per fer un portal antiautoritari serà el nou web del Berguedà i elés simplement inseguretat davant el són la principal base i eina de què de les comarques del Bages i el Ber- Bages.que és diferent, dubtes sincers que disposem per a lluitar per les nos- guedà. Però mentre el nou portal no Aquest és un projecte de contrain-la fórmula proposada no sigui la mi- tres alternatives. Considerem un veu la llum, el web que veus a formació totalment obert a totes lesllor. Però si a això hi sumem la des- error i una victòria més del sistema www.berguedallibertari.org és el nou lluites alliberadores de les nostresconfiança que ens puguin merèixer marcar diferència entre “el polític” i Berguedà Llibertari amb caràcter comarques. Estem buscant un nomcertes persones o col·lectius (per “el personal”. Hem de quotidianitzar provisional. Més senzill que l’anterior per a aquest portal antiautoritari deexperiències prèvies, pel que ens i humanitzar la nostra política. La però més funcional i pràctic, hi ha les les dues comarques i volem trobar elhan dit, per enveges...) és quan per- globalització capitalista deshuma- funcions bàsiques i els enllaços a les nom entre tots. Per això us dema-cebem els fantasmes, reals o imagi- nitza les relacions entre les perso- informacions més importants. Podeu nem les vostres propostes de noms,nats, dels intents de control, de pro- nes. El nostre repte és no deixar- enviar notícies o ampliar-les per que podeu aportar a: quiosc@ber-tagonismes exagerats... La nos-hi arrossegar. mitjà dels comentaris. Els usuaris i guedallibertari.org. Per veure elsdesconfiança desmotiva tota inicia- L’aprofundiment en noves formes enllaços de l’antic web del Berguedà canvis podeu entrar al web:tiva cooperativa. de lluita i intervenció social implica Llibertari aquí no hi són o no es fan www.berguedallibertari.org desenvolupar la imaginació, la ten-La “Plataformitis” com dresa i el fet de mirar-nos als ulls.a tribuna partidista En totes les nostres reivindicacions i ‘Rojo y Negro’, periòdic digital de la CGT vivències hi ha persones que sen-Les grans plataformes sorgides da- ten, gaudeixen, sofreixen, lluiten, La Confederació General del Treball, formació en general sobre temàtica tualitza pràcticament cada dia ambvant de temes molt puntuals repre- ploren... No ho oblidem. Per cert. a nivell de l’Estat espanyol, té un pe- laboral i social, ecologisme, antimili- infornmacions tant generades pelsenten tanta pluralitat de sensibili- Com estàs? riòdic digital on podeu trobar infor- tarisme, repressió, moviment lliber- sindicat com des de fora d’aquest entats que només poden ser macions sobre la Confederació Ge- tari, immigració, solidaritat, sinistrali- l’àmbit social.operatives des de plantejaments (Article publicat a la revista “La neral del Treball, les seves lluites, tat, etc, i també articles d’opinió, Per entrar a la pàgina web:molt unitaris. És convenient i neces- Lletra A”) campanyes i activitats, així com in- agenda, ... Un diari digital que s’ac- http://www.rojoynegro.info/2004Catalunya. Juliol-Agost de 2006 25
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ENTREVISTA A ROBERT FISK, CORRESPONSAL DE GUERRA > BOUESIA ‘Les forces docupació Lo Teixidó sedueix Barcelona volen sortir de lIraq’ Javier Caballero Cid Lo Teixidó i la seva rondalla arriben a Barcelona, canten la nostra jota primor- dial, i sedueixen Barcelona Poesia. La desena edició de Barcelona Poesia, or- ganitzada per lInstitut de Cultura de Eleonora Gosman “Clarín”, podran dir que són els líders del Barcelona, és una setmana que aplega Buenos Aires, 21-5-06. país. Lluiten no només contra els Traducció de Jordi Martí més de 160 poetes i rapsodes i estén nord-americans sinó també per a més dun centenar dactivitats, en un aconseguir el crèdit de ser qui els programa que es relliga amb el Festival -Què passarà amb lIraq quan expulsin. Quan els americans sur- Internacional de Poesia i amb els Jocs Estats Units es retiri? Què pas- tin, els sunnites romandran. Per Florals. sarà amb els sunnites, els xiïtes això, els sunnites estan pensant no Lo nostre Teixidó fou la joia del certa- i els kurds? Vostè pensa que la només en la pròxima pàgina sinó men que va donar la nota de sortida a la postguerra serà de desunió? en les dues o tres pàgines se- setmana poètica. Al bell mig del Verger -Per què la gent sempre divideix güents. Quan el Front dAllibera- del Museu Marès, la rondalla va trenar els iraquians en sunnites, xiïtes i ment Nacional lluitava contra els lantiga veu de la jota en un acte, La kurds? No és una societat sectària francesos a Algèria, també lluitava bouesia del delta de lEbre, coordinat ni tribal. Això és, hi ha casaments per tenir el poder després que els pels poetes Ester Xargai i Carles Hac entre els diferents grups. A Sa- francesos se nanessin. I encara Mor. La trompeta (Santi Alonso), la gui- marra vaig ser al consultori dun avui estan en el poder. En canvi, tarra (Manolo Cid), el guitarró (Jordi metge que era un musulmà sunni- les forces docupació tot el que Guarch), el bombardí (Alberto Martín) i ta. Però lhome havia estat mort volen és sortir el més ràpid possi- el clarinet (Rodri, Juan José Rodríguez) aquest dia durant una cirurgia; pro- ble dallà. emmarcaven la veu patrimonial de Tei- bablement, va ser assassinat per -Què va ser el que va canviar en xidó (José Guarch Ferrer) degà dels en- militants xiïtes. Després del fune- el món després del 11-S, la inva- versadors, que teixia lart de la improvi- ral, en la casa de la família del sió dAfganistan i la de lIraq? És sació entre un públic que aplaudia i metge, vaig compartir el menjar fú- possible comparar el seu impac- sentusiasmava. La nostra jota sidenti- nebre. Conversant amb el germà, li te amb el que va produir la cai- ficava amb Barcelona. El salero terral vaig preguntar: "Vostè creu que hi guda de la Unión Soviètica? de Teixidó guanyava el reconeixement haurà una guerra civil?" El germà -Els iraquians em deien a Bagdad: nacional. del metge em va respondre: "Per "Senyor Fisk, per què els militars De viva veu, el geni versificador de què vostès els occidentals volen nord-americans, marines, soldats o Teixidó va apadrinar un conjunt de una guerra civil entre nosaltres?" I qualssevol altres, estan a Ka- bouetes i els seus versos joves: després va continuar: "Jo em vaig zakhstan, Uzbekistan, Afganistan, Andreu Subirats -que acaba de pre- casar amb una xiïta i no vull matar Turquia, Jordània, Egipte, Algèria - sentar el seu llibre “Lull entorn”, Alaba- a la meva dona. Algú vol una guer- ells tenen algunes forces especials tre 2006- va recitar neojotes i altres ver- ra civil. Jo no crec que els sunnites en el sud-est del desert algerià- sos captivadors: “La conservació del estiguin cremant les mesquites Oman, Iemen, Kuwait, el sud món és descobrir una perpètua crea- dels xiïtes ni que els xiïtes estiguin sabem que les empreses petrolie- trulla britànica una vegada per dia, dAràbia Saudita, Katar, Bahrain? ció”. cremant les mesquites dels sunni- res europees han començat a reu- a la tarda. Després de la ronda, els Per què estan en aquests 13 paï- Lacompanyava el clarinet màgic de tes". nir-se amb líders de la insurrecció soldats tornen i samaguen una sos?" Llavors, analitzaven: "És una Miquel Àngel Marín. Marín també va re- Ara bé, els americans continuen per acordar els contractes per a altra vegada en els seus búnkers. cortina darmes que va des de Tur- citar alguna de les seves obres -Osmo- dissenyant aquests mapes: xiïtes, després de la sortida dels nord- És per això que resulta difícil trobar quia fins a la frontera de Somàlia. I si, el viatge de laixada al clarinet, de la sunnites... Malgrat això, no es fa americans. Una daquestes petro- els americans: estan tots amagats arriba també a Pakistan. Si vostè terra de la canya a les figueretes de la això amb Washington: ningú la di- lieres, justament, va ser la que em en les seves fortaleses, sota terra. projecta aquesta cortina darmes, música: “I què dic jo? Jo bufo i vaig te- videix en àrea blanca i àrea negra. va posar en contacte amb líders de Fa uns anys, vaig visitar un castell embolica també Groenlàndia, Gran nint temor de tot”. I va bufar i improvi- A l’Orient Mitjà sempre sapunta el la resistència, veritables militants. dels croats al Líban i em vaig dete- Bretanya, Alemanya, Iugoslàvia, sar música per remarcar bouemes. que divideix, no el que uneix. Per Un dells va ser lhome que va co- nir a observar com havia estat Bòsnia, Grècia i es tanca nova- Patrícia Carles amb veu transparent i exemple, existeix un Estat kurd; mandar la defensa de Fal·luja al construït. Lúnica manera que es té ment a Turquia". Això és, va des de clara, va fer volar “lamor és fer un salt amb bandera kurda, llengua kurda. novembre de lany passat: un top de veure la ciutat és a través duna l’Àrtic fins a Àfrica Central. De fet, ara i no tocar mai més al terra”. És obvi que els encoratja a tenir el man, un dels caps principals. I qui escletxa en el mur que era usada es tracta de la cortina darmes que Eduard Carmona, el més valent i seu propi projecte dEstat. em va donar el telèfon daquest di- pels arquers per disparar les flet- havia suggerit Winston Churchill jove, cantava audaçment “sóc un -Suggereix que és deliberat? rigent va ser precisament un exe- xes. Avui, si vostè va a la "Zona per envoltar els soviètics. Avui, la premi per aprendre a viure dels pits que -No crec que George Bush s’asse- cutiu duna petroliera. Verda" de Bagdad i mira cap als pregunta és què està de laltre cos- tendevino”. gui amb Dick Cheney a discutir -Com creu que serà la partida orificis per on surten metralladores, tat daquesta: Índia, Xina i Rússia. I, jo mateix, que vaig recordar a Boca com els dividiran. En realitat, a Oc- dEstats Units i Anglaterra? Serà lúnica cosa que aconsegueix dis- Això és el que va canviar. de Bou (1895-1972), lenversador mític cident és un hàbit dividir els àrabs. ordenada o hi haurà una evacua- tingir és una petita part del camu- -Estats Units té força suficient de Sant Jaume dEnveja, i vaig entonar Això ve de fa temps: tinc una guia ció precipitada com a Vietnam? flatge del soldat. per atacar a Iran? uns quants versos de “Mar de Sardi- turística de 1874 en francès, sobre -Molts soldats americans i britànics Un historiador libanès, que va -No. Per terra, no. Poden llençar nes”. “La vida tossa i et dessagna: Em- Terra Santa, que inclou Síria, Líban moriran encara abans que les tro- treballar sobre textos àrabs, va as- bombes des davions. Però no borna lo riu la mar i es torna ona i espi- i Palestina. Ja llavors el poble era pes se’n vagin. La insurrecció té senyalar que els croats eren ata- tenen capacitat per sostenir una in- rall, ball i laberint”. dividit en sunnites, xiïtes, cristians, prop de 40.000 homes i si els xiïtes cats per homes anomenats has- vasió per terra. I això és per causa La Bouesia ha estat al Museu Marès jueus. suneixen als sunnites podran ser hashins que venien dIran i que de lIraq. Jo vaig conversar en un recital dinàmic i ben rebut, que ha -Podria haver-hi un interès de 200.000. Equival exactament al passaven per Bagdad. Eren gue- forma privada amb un oficial siri conjugat la saviesa de la jota i la poesia les potències occidentals din- nombre de les forces docupació. rrers suïcides, que es llençaven molt influent de Damasc, que em que es fa ara mateix a les nostres te- centivar aquesta divisió, en fun- Els ocupants es concentren avui damunt dels croats sabent que va dir: "Nosaltres combatrem qual- rres. La Bouesia farà la segona edició ció de definir com serà la post- en veritables fortaleses -són bún- anaven a morir. Com veu, és una sevol invasió. Estem, a més, con- aquest juliol a Deltebre. És un aplec de guerra a lIraq? kers dacer i concret- i viuen sota la pràctica antiga. tra la invasió de lIraq. Però nosal- poetes que sexpressen en formats di- -Si vostè incentiva que els xiïtes terra. Els britànics, per exemple, a -Com imagina que serà la post- tres ens salvem gràcies a la versos i conjuga els gèneres diversos. tinguin el seu Estat, o que els sun- al-Amara reben freqüentment el guerra de lIraq? insurrecció a lIraq. Quan els ameri- La paraula, la dansa, la música, esdeve- nites tinguin el seu, com també els menjar llençat des davions que -La visió dels americans sobre cans van ocupar Bagdad no sabí- nen festa i rauxa. La poesia com un kurds, està clar que serà més fàcil volen a gran altura. Si aquesta és Orient Mitjà és que els sunnites els em si els tancs girarien cap a la bou. De viva veu la respiració del bou. arribar a acords pel petroli amb ca- l’anomenada ocupació d’al-Amara, combaten a l’Iraq perquè volen que dreta o cap a l’esquerra". Aquest Darrere els canyars el riu sonor porta el dascun daquests estats, daquests penso que no durarà. Ells diuen els americans surtin. Això està clar, oficial sap ara que no van cap a nom, la forma, lesdevenir constant de petits grups de poder. És molt més que controlen la ciutat perquè però els sunnites van més enllà; cap lloc. lunivers. fàcil que fer un contracte petrolier tenen un acord amb els grups ar- aposten que si ells aconsegueixen El projecte americà es va esgo- amb un país gran. Nosaltres mats que els permeten fer una pa- expulsar els americans de lIraq, tar a lIraq.26 Catalunya. Juliol-Agost de 2006
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > IMATGES QUE PARLEN“Guerra, exilio y idees kropotkinianes del suport mutu i qüestiona elements dels Ferrer a Montjuïc per la qual va ser detingut i va passar 16 mesos encárcel de un darwinians que no de Darwin. Així, els calabossos del castell maleït.anarco- Lorenzo denuncia els privilegis de la burgesia que Malthus va justifi-sindicalista” car en el seu moment argumentantCIPRIANO MERA el dret daquests en detriment de les classes populars i ens recorda que la naturalesa té resolta la seva existència des de la nit dels temps però no així lhome que constant- ment legisla a favor dels privilegis Jamie Oliver, de casta duns sobre uns altres. També en el llibre trobem una re- el Ken Loach de flexió sobre la demografia i el cons- la ‘bona cuina’ tant creixement de la població Josep Estivill “El banquete de mundial, que avui podem entendre que no es tracta tant del creixe- la vida” ment natural de lespècie "huma- Jamie Oliver és el cuiner de moda al ANSELMO LORENZO na" sinó també cal tenir en compte, Regne Unit. Jove, intel·ligent, dinàmic, Col·lecció Redescubrir altres factors com la longevitat de alegre i divertit. Una mena de Ferran (www.editorialsintra.com) la vida de les persones i el que això Adrià per als anglesos. És lautor dun entranya, en una societat que a programa de bona cuina que es diu Manel Aisa Pàmpols cada pas va creixent en nombre i “Diario e ideario "Olivers Twist", el qual ha inspirat al- on sens dubte, lactivitat humana de un tres cuiners joves de tot el món, com el L’Editorial Sintra en la seva col·lec- modifica el medi ambient . On lal- nostre benvolgut Ismael Prados. ció Redescubrir ha publicat un text teració es produeix pel creixement delincuente” Per a qui no el conegui, diré que d’Anselmo Lorenzo editat llaura fa de les ciutats, les comunicacions i GABRIEL POMDA DA SILVA Jamie Oliver és un cuiner duns 30 anys poc més de cent anys, per l’edito- el sector agrícola fets que avancen que elabora unes receptes molt fres- rial de les Publicacions de’l Escola destruint els boscos, selves i ero- Editorial Klinamen ques i imaginatives, divertides i molt, www.klinamen.orgAcaba de sortir la reedició de Moderna que sense ser un llibre de sionant el terreny que duu forçosa- molt irreverents. Els espais duren uns"Guerra, exilio y cárcel de un anar- text de l’Escola Moderna si que va ment a la desertització. Per això és 20 minuts (emesos a lEstat espanyolcosindicalista", de Cipriano Mera. formar part de la seva col·lecció. necessària una reflexió des del co- Gabriel Pomda da Silva compar- via satèl·lit pel Canal Cocina) i estanEs tracta d’una coedició feta per Així, tant en el nombre 8 i 9 del But- neixement dels avanços de la cièn- teix les seves vivències i idees din- confeccionats amb una barreja de for-CGT, CNT-c/Fella, Solidaridad lletí de’l Escola Moderna del 30 cia però sobretot a partir de l’in- tre del penal de Aachen (Alema- mats (documental, ficció, ‘reality’) queObrera, FSSeguí, La Malatesta, d’abril i 31 de maig de 1905 res- terès de tota la societat i no a partir nya), un llibre escrit des de dintre ben bé han revolucionat el gènere tanHormiga Roja, CNT-AIT const Ma- pectivament, és reprodueixen dos dels privilegis de classe de la bur- amb el característic estil del com- tòpic i suat dels espais de la “bonadrid. Una reedició, doncs, que té al apartats del llibre per tal que els in- gesia i el capital. Degut al fet que pany Gabriel. Conegut anarquista cuina”. Aquí veiem Jamie Oliver com-darrere la mateixa figura de Mera i fants perquè els nens de lEscola avui dia pocs ja recorden la figura espanyol, de 36 anys d‘edat, que prar al mercat, Jamie cuinar per als fa-les seves dues voluntats: la de no coneguin i avaluïn sobre el de Anselmo Lorenzo també en el ha passat 20 anys a la presó dels miliars o els amics (habitualment de lesdeixar de construir i la de pensar "Preàmbul" que obre el llibre i el llibre trobarem un esbós biogràfic quals 14 en l’infame règim d’aïlla- classes populars) i finalment Jamie ien un anarcosindicalisme de con- capítol dedicat a "El dret a viure". de l”avi de lanarquisme espanyol” ment FIES. A loctubre de 2004 va tots els altres sajunten per a menjar icepte ampli, d’organitzacions di- “El banquete de la vida” va ser que ens ajudarà a comprendre la escapar de la presó de Nanclares comentar el resultat. Una apoteosi de laverses i de lluites i cors units. El lli- publicat com hem dit abans per seva evolució en el camp de les dOca (Langraitz), i va marxar lluny sociabilitat. Cuina i felicitat a partsbre és una autobiografia d’aquest lEscola Moderna en 1905, on un idees llibertàries, i per què va arre- dEspanya. Gabriel és un dels re- iguals. És increïble. Sensacional, depaleta que, gràcies a l’anarquisme, Anselmo Lorenzo ja madur llança lar d’aquesta manera lanarquisme bels socials que lluiten des de fa debò. El millor que sha fet mai en pro-es va constituir en una de les per- un primer cop datenció a les idees a Espanya. Per finalitzar, el llibre és anys contra les condicions brutals, grames sobre cuina.sones importants i destacades de Maltusianas, poc abans que des completat per uns magnífics dibui- laïllament, tortura i el maltracta- Sembla com si fossin pel·lícules fetesla Revolució Social de 1936 a l’Es- del moviment llibertari avancin les xos en cada un dels seus apartats ment dintre de les presons espa- per Ken Loach però ambientades en eltat espanyol. idees neomalthusianes. Lorenzo que es deuen a la ploma de Fer- nyoles. món de la cuina. El jove cuiner convida El llibre es pot aconseguir, a Bar- reflexiona sobre la vida a la Terra, mín Sagristà. Col·laborador incan- El pròleg del llibre és de Càrol, els paletes que treballen a una obra alcelona, a través d’Àngel Bosqued, els espais naturals, els sentits i les sable entre uns altres de les Publi- una de les sis anarquistes que van davant de casa seva, uns amics que tre-al 649 28 23 50, sp-internacio- actituds i compromís davant la vida cacions de lEscola Moderna i del ser detingudes el 16 de setembre ballen al cos de bombers, els vells com-nal@cgt.es (assenyaleu en as- de les persones i els elements na- periòdic “Tierra i Libertat” que a la del 2003 a Barcelona. Al maig de panys de linstitut, els amics de la sevasumpte: llibre mera). Preus: no afi- turals que els envolten, el treball i el mort de Ferrer per encàrrec de 2006 van ser jutjats i condemnats, àvia, els col·legues dels restaurants onliats, 12 euros; afiliats CGT, 10 Patrimoni Universal Acumulat. A Tomás Ferrers va fer una esplèndi- quatre d’elles (entre elles Carol) a ha treballat, les cangurs que cuiden eleuros; i socis i sòcies FSS, 8 euros. partir daquí pren postura per les da al·legoria sobre lassassinat de set anys de presó. seu fill. Jamie convida tothom a menjar i a beure. I els plats són el millor: ingredients Revistes assequibles, fets amb carns i peixos modestos i moltes verdures i herbes variades. En un capítol, el Jamie i un company italià recullen herbes aromàti- ques en un humil descampat de Lon- dres. No les compra pas en una botiga de ‘delicatessen’ sinó en un lloc aban- donat qualsevol. Els plats -i el progra- ma- són molt sofisticats i molt senzills a la vegada. Les elaboracions són informals -per no dir irreverents. Ho toca tot amb les mans i les proporcions són fetes a ull; per exemple, diu: “i ara li posem dues cullerades de mel” i el veiem obrir un pot de mel i abocar un bon raig sobre el plat, tal qual, sense mesures de cap mena, a ull. Tot amb un ritme visual es-LA LLETRA A NOMADAS EN LA CALLE UTOPIA I REALITAT bojarrat i trepidant.Revista llibertària centrada en les di- Butlletí de la Comisión de Migracio- Revista anarquista de l’Organización Butlletí de la Secció Sindical de la Si després de veurels decideixverses lluites socials i en la crítica al nes de CGT-Madrid, Alenza 13, local Socialista Libertaria Argentina, OSL, CGT a Autobusos de Barcelona (in- posar-se el davantal, doncs llavors...capitalisme global, c/Caldes 11, 14, 1ª planta, 28003 Madrid, cgt.mi- 15 de Noviembre 1164, 1130 Bue- formació sindical del seu àmbit, comença lespectacle.46800 Xàtiva, lalletraa@ya.com graciones.madrid@gmail.com nos Aires, libertaria@infovia.com.ar www.cgtbus.com / info@cgtbus.comCatalunya. Juliol-Agost de 2006 27
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ENTREVISTA A ENRIC CASAÑAS > LES PARAULES SÓN PUNYS‘La revolució era necessària, Centrehavien de canviar les coses’ Jordi Martí Font (jordimartif69@mesvilaweb.cat) Al mig no hi ha res, és a dir, hi és tot... el que no és res. Com el blanc, que“Per nosaltres les demandes no poden ser només materials, sinó també socials, culturals” suma tots els colors i al final no és cap dels que en formen part, el centre polí- tic absorbeix les idees i les converteix en formes de repetició supeditades a > LA FRASE... la dictadura del present, de lúnic pos- sible, del millor dels pitjors que és sempre el que ja hi ha... Així esdeve- nim, per obra daquest mig on no hi ha ningú, el mateix que els que saben ben bé on són, a les antípodes del nostre pensament, a les antípodes de les nos- tres accions, a la dreta. Ells han moblat el centre de capita- lisme, de democràcia burgesa (una pa- raula que van desfigurar els comunis- tes autoritaris i ara costa fins i tot descriure tot i que és ben aclaridora), de control del pensament en forma de pensament únic, és a dir de no-pensa- “Nosaltres havíem ment (repetidors com són, com si fos- de discutir, sin lloros), dallò necessari que fa obli- la democràcia dar els desitjos i els converteix en retocs al que ja hi ha que sovint mai no és això” es fan. I els mobles, gràcies al disseny escaient, ens són plaents als sentits, a “Si fas comparacions d’abans i ara, veus que alguna gent no s’ha mogut de lloc. Els eclesiàstics estan gairebé al mateix lloc” la vista, al tacte... i alguns es deleixen per ser-hi, ben repapats en un despatx Transcripció i foto gran: Carlus Des d’allà vam haver d’anar a Nosaltres teníem l’esperança que ja estava cremant feia estona, i una qualsevol on l’aire condicionat els aca- Jové; Foto petita: Dídac Salau peu a Santa Coloma, ja que no hi hi hauria soroll. secció de la Guardia Civil va roni el cabell mentre sona pel fil musi- havia trens. Vam arribar a mitja nit, aparèixer però van quedar comple- cal l’orquestra de Paul Mauriat triturant uan va esclatar la revolu- i ens vam trobar amb uns dotze 19 de juliol de 1936 tament desbordats, ja que estava en forma de ‘hit’ comercial un qualsse-Q ció jo tenia 17 anys, però tot i això ja estava unamica curtit en el treball sindical. companys. Vam anar cap a l’Ajun- tament, i va sortir l’algutzir amb quatre mossos d’esquadra armats, En aquella època, la gent militant, que formava part dels grups d’afini- tot ple de gent amb armes. No po- dien fer res. Mentre nosaltres agafàvem armes del quarter, gent vol dels crits de ràbia de Nirvana (Negu Gorriak dixit, si fa no fot). I amb tot aquest equipatge ens hanDuia treballant des dels 13 anys, i junt amb alguns militants d’Estat tat, ja ho sabíem setmanes abans. de les cases del voltants agafaven repetit fins a fer-nos maldecap queestava al sindicat de la Construcció Català, i ens van fer fora de la Després de les eleccions del 16 de roba i llençols. Durant la República tots aspirem al centre; i al centre, repe-de la CNT. Jo havia deixat l’escola, plaça. Després van començar al- febrer ja estàvem preparats, es també hi havia misèria i necessi- teixo, no hi ha ningú. Com pot ser,tot i que la meva mare no ho volia, guns tiroteigs, i ens en vam anar a pressentia el que havia de passar, i tats, no eren tot flors i violes. El dia doncs, que diguin aquestes barbari-però com que era una mica alt i en dormir. estàvem preparats. 20 ja havien sortit els presos i tats? És ben clar, perquè tot i que no hiaquella època hi havia una certa Quan ERC i Estat Català van El divendres 17 de juliol ja vam Drassanes estava vençuda. hagi ningú ens lhan fet desitjar i enca-acceptació amb això… Sempre abandonar les armes, nosaltres començar a fer algunes guàrdies, ra que només sigui en trànsit el que sívaig estar al moviment llibertari, vam anar a recollir-les a l’Ajunta- perquè ens esperàvem alguna La revolució i la guerra que hi ha són viatgers, turistes... gentformava part de l’Ateneu Llibertari ment, on les havien dipositat. Afor- cosa. El dissabte 18 vam anar cap de pas que hi transita a la recerca de-de Santa Coloma, i a més ja havia tunadament no hi va haver deten- al Sindicat de la Construcció, un Allò va venir tot de cop, i tot i que lectorats, subvencions o bitllets baratsactuat en la revolta d’octubre de cions. Vam entrar a l’Ajuntament, i sindicat molt important a l’època, i ens ho ensumàvem, era necessari davió. És a dir, ningú.1934. tot i que estaven amagades sabí- allà ja hi havia companys armats. que passés. La revolució era ne- Ningú que ens interessi, repeteixo. em on eren. A part de nosaltres hi El 18 encara funcionava el trans- cessària, havien de canviar les El que sí hi trobarem és la dreta, la queEls antecedents. 1934 va entrar altra gent, ja que no hi port. Aquella nit ja vam anar a de- coses. Si el treball està en mans de privatitza en nom de la productivitat i havia cap tipus de vigilància. Vam sarmar a gent coneguda del Soma- la part dretana, la part popular ha es reparteix les noves empreses queEl 6 d’octubre jo estava treballant a fer un parell o tres de viatges i en tent i d’Acció Ciutadana, que tenien d’agafar-la. És quelcom natural, és gestionen els exserveis públics entreBarcelona, a una empresa on hi vam treure una bona quantitat. Ens armes a casa. Ja no vam dormir, i a un principi d’emancipació. La gent familiars i amics; la dreta que apostahavia molta gent d’Estat Català. Tot vam anar amagar a unes coves de la matinada van començar a sortir sap què vol, i el transport va co- pel creixement -màgica paraula- peri que jo estava a les Joventuts Lli- la muntanya esperant a poder-les soldats dels quarters. Jo estava a mençar a funcionar a mans dels continuar esprement el territori i elbertàries, tenia aquests contactes traslladar. Se les van emportar cap Sant Andreu, i d’allà sortiren expe- propis treballadors després d’uns nostre voltant i treuren beneficis; lade treball amb ells. a algun lloc de Barcelona, i aque- dicions cap a Barcelona, que no dies de no funcionar. El poble sabia dreta que anomena "benestar social" a El 5 d’octubre vam parar de tre- lles armes es van utilitzar nova- van tornar. Junt amb ells hi havia què havia de fer. la caritat; la dreta que encimbella lin-ballar, es va iniciar una vaga i vam ment el 19 de juliol de 1936. gent de Falange i de la dreta tradi- Els revoltats no tenien cap pro- dustrialisme dalt de tot i el plantejabaixar a Barcelona. El transport no cionalista, els requetés. blema. Ells pelaven gent a cop i a com a solució de tots els nostres pro-funcionava i vaig estar a la plaça El bienni negre Recordo bé que aquella matina- dret. Nosaltres havíem de discutir, blemes; la dreta que parla de llibertatde Sant Jaume (aleshores plaça da hi ha un espectacle fantàstic. la democràcia és això. mentre omple de control la nostra vidade la República) quan Companys Després d’això va venir el bienni Era diumenge, però totes les sire- A vegades, però, m’atreveixo a del dia a dia; la dreta que impedeixva fer la declaració de la República negre. Hi va haver molts detinguts, nes de les fàbriques van començar dir, i ho diré fins que em demostrin laccés a la cultura parlant de drets deFederal de l’Estat espanyol. Pas- repressió. Nosaltres teníem un a sonar. el contrari, que la guerra estava lautor i vol dir beneficis de les multina-sades les vuit del vespre va venir munt de presos. Això era cosa dels sindicats. Van perduda abans de començar. Sa- cionals del negoci de la cultura; laun cotxe descapotable on anaven Aleshores vam decidir anar a començar totes alhora, i més tard, bien que nosaltres ens havíem de dreta que disfressada de centre ensdos dirigents amb vestits d’esca- votar, ja que teníem prop de 30.000 cap al migdia, del quarter de Sant barallar, i pensaven que ens anirí- pren el pèl i a més ens vol convèncermots. La Rambla estava plena de presos polítics arreu de l’Estat. No- Andreu en van sortir els últims re- em ensorrant mica a mica. La dreta que nosaltres siguem ells.gent d’Estat Català i demanaven saltres érem els que en teníem ductes ja que estaven sent bom- coneix molt bé a l’esquerra, ja que És tan llarg el camí que va de la jus-armes. Van entrar a la Generalitat i més, ja que sempre ens hem em- bardejats des de l’aire. Aquella nit té uns interessos a defensar. tícia, la llibertat i i la igualtat al centreal cap de mitja hora va ser quan el merdat més. vam anar cap a Sant Andreu ja que Saben molt bé el què volen, i ac- que ens enorgullim de ser dropos deCompanys va fer el discurs. La Durant el bienni, la gent de dre- els quarters encara no s’havien tuen desmoralitzant la part esque- mena i no transitar-lo i de no fer-lo,plaça era ben plena. Per cert, a tes va anar preparant “el alzamien- rendit, i van dir que només es ren- rrana del poble. malgrat sigui per no cansar-nos i peruna de les fotografies es veu el to”. Hi va haver una sèrie d’atemp- dirien si hi anava la Guardia Civil a no suar.meu cap! tats a Madrid, i un clima molt tens. protegir-los. Amb tot això, l’església continua a la pàgina 5 >