Your SlideShare is downloading. ×
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt

458

Published on

Revista catalunya 75 - maig 2006 - sindicat cgt

Revista catalunya 75 - maig 2006 - sindicat cgt

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
458
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Catalunya◗ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Maig 2006 • número 75 • 0,50 euros www.cgtcatalunya.org
  • 2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) Ni un euro a l’exèrcit, fem objecció fiscal!!! • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona ada any, quan arriben lat abastament i fins i tot en aquets Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS COMARCALS C aquestes dates, el Ministeri d’Hisenda del Govern es- panyol ens recorda que tenim una número de la revista incloem un re- portatge que evidentment quedarà superat per les notícies que durant Anoia cita i el deure de pagar els nostres aquests dies estem sentint. No Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada impostos per tal de col·laborar amb sabem quin dia sortirà al carrer la Tel. i fax 93 804 29 85 el progrés i desenvolupament del notícia però sí que tenim el con- Baix Camp/Priorat país. I com cada any, l’Estat ha ela- venciment que quan arribi el “Cata- Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net borat uns pressupostos dels quals lunya” a casa vostra, és molt possi- Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 una bona part van destinats a des- ble que ja estigui aprovada. Baix Llobregat peses militars. Tal com recull el De totes formes, el material no Cra. Esplugues, 46 Centre d’Estudis per la Pau, la des- perd el seu interès ni la seva utilitat, 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 pesa militar aquest any s’ha incre- tot el contrari. Ara bé, el que ens Baix Penedès mentat en un 6,13%. Si tenim en caldrà serà informar-nos bé a tra- Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell compte que l’IPC està previst en un vés dels altres mitjans de contrain- Tel. i fax 977 66 09 32 2%, la xifra és realment alta. En tot formació i no creure’ns el que se- Barcelonès Nord Alfons XII, 109 08912 Badalona cas, resulta complicat analitzar es- trictament quina quantitat de diners postos de l’Estat cap a un projecte Arriba la gurament ens diran els qui ja saben el que volen: negar-nos, ex- Reforma? cgt_bn@wanadoo.es Tel. i fax 93 383 18 03 es destinen a despeses militars, ja alternatiu i solidari. plotar-nos, maltractar-nos i quan Garraf-Penedès que hi ha moltes partides que no Entenem que aquests diners no servim per a res, llençar-nos al Lepant, 23, baixos són pròpiament del Ministeri de De- que estan pressupostats al Ministe- costat de la seva carretera només 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org Tel. i fax 93 893 42 61 fensa i que estan relacionades di- ri de Defensa no tenen com a ob- D’altra banda, mentre aquest apta pèr a qui no gosi aixecar la Maresme rectament amb la guerra (partides jectiu defensar-nos de ningú ni de número del “Catalunya” arribava a veu. Plaça Cuba, 18, 2n del Ministeri de l’Interior o del Minis- res sinó contribuir a augmentar la la impremta, ens arribava la notícia La nostra veu, la de la CGT, res- 08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com Tel. i fax 93 790 90 34 teri de Ciència i Tecnologia per maquinària de guerra. No estem que era imminent l’aprovació d’a- sonarà a tallers, centres de treball, Vallès Oriental exemple). Per les mateixes dates i parlant, doncs, d’estalviar-nos uns questa nova reforma laboral que oficines, fàbriques, carrers, barris i Gaietà Vinzia, 15-17, baixos ja des de fa prop de 25 anys s’im- diners en impostos, sinó de desviar les patronals, el Govern i els sindi- pobles. Non ens faran callar i no 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 pulsen en molts punts de l’Estat es- els diners de la guerra cap a projec- cats domesticats estan preparant esperarem a mobilitzar-nos per la panyol campanyes per tal de de- tes solidaris. des de fa molts mesos. N’hem par- dignitat, la llibertat i la justícia. FEDERACIONS INTERCOMARCALS nunciar que una bona part dels Girona nostres impostos (ja siguin els di- rectes o els indirectes) contribuei- La millor imatge del mes Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 xen a finançar els exèrcits i la ma- quinària de la guerra. Aquesta El Clos ‘proper a la gent’, Ponent Av. Catalunya, 8è , 2 denúncia es concreta en les cam- promotor també de l’exclusió 25002 Lleida - lleida@cgt.es panyes per promoure que la gent Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 faci objecció fiscal. Com podríem L’alcalde de Barcelona és un dels un mínim de llibertat”. Ignorant de Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a definir l’objecció fiscal? Dit de personatges polítics que més bé la història de la seva pròpia ciutat, 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es forma breu i senzilla, l’objecció fis- representa la il·Lustració de la Clos ha volgut construir una imat- Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 cal és una forma de desobediència dreta que s’autoanomena esque- ge de líder proper a la gent i l’ha civil amb la qual es pretén aconse- rra iq eu té en el posat liberal la aconseguit en certa manera amb FEDERACIONS LOCALS guir que es respecti el dret indivi- seva màxima expressió. Al costat les seves involuntàries equivoca- Barcelona dual a l’objecció de consciència a d’aquest liberalisme de posat teli- cions lingüístiques i el seu posat Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org les despeses militars. A nivell tèc- visiu, s’hi construeix l’exclusió que bonhomiós. El seu paper real, Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 nic, del que es tracta és de desviar no es pot aturar “perquè és con- però és el de constructor neces- Manresa de l’impost sobre la renda una seqüència del mercat”, que és “la sari per al sistema del consenti- Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgt.es quantitat fixa de diners o el percen- menys dolenta de les realitats ment de les classes mitjanes de la Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 tatge que correspon al Ministeri de possibles” i l’”únic sistema que ha seva total anul·lació. El cartell el Rubí Defensa d’acord amb els pressu- demostrat que pot funcionar amb retrata com a tal Colom, 3-5 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dijous 20 d’abril del Sabadell 2006. Unió, 59 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Joan Rosich, Pau Juvillà, 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Patrícia Carles, Vicent Canet, Jose Cabrejas, Jordi Martí, Josep Estivill, Xavi Roijals i Òscar Tel. i fax 93 745 01 97 “Passa un obrer amb el paquet Purqueras. Col·laboren en aquest número: Rafael Cid, Roger Cremades, Rodeja, Joan Terrassa Ramon Ferrandis, Miquel-Dídac Piñero, Mariona Parra, Pep Juárez, Fundació per la Pau, Tarragona del dinar. / Hi ha un pobre Ramon Llull, 130-136 assegut a terra. / Dos industrials 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Patrimoni de la Pau, Kaosenlared.com, Joan Cañigueral, Antonio Aranda, federacions i seccions sin- Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 dicals de CGT. Fotografies: Dídac Salau, Mireia Bordonada, Joan Ramon Ferrandis i Gabriel prenen cafè i reflexionen sobre el Castellar del Vallès Serra. Il·lustracions: . Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció comerç / L’Estat és una gran Pedrissos, 9 bis i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. paraula” 08211 Castellar del Vallès cgt_castellar@terra.es Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.es Tel. i fax 93 714 21 21 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. “Passa un obrer” de Joan Brossa Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Olesa de Montserrat - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob - Tel. 93 778 04 93 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Maig de 2006
  • 3. REPORTATGE La Patronal torna dictar la normativa laboral al No tardarà massa a aprovar-se després d’un llarg procés que deixarà pitjors condicions costat dels sindicats que per a la classe obrera de tot l’Estat li signen tot i tot i tot REFORMA LABORAL La que ve, la del 2004-2006, lúltima Reforma Laboral? “la capacitat empresarial per a rea- litzar contractacions i acomiada- ments i organitzar el procés produc- tiu mitjançant la utilització de serveis d’altres empreses”; “la fle- xibilitat interna com la capacitat empresarial de modificar les condi- cions d’ocupació i l’organització del treball dintre de la pròpia em- presa mitjançant la mobilitat fun- cional, la mobilitat geogràfica i la modificació de les condicions labo- rals i del temps de treball”; apun- tant així mateix en el capítol quart que “l’alta dosi de pacificació so- cial de les relacions laborals, propi- ciada per un procés continuat de concertació, al costat de la modera- ció salarial, han estat factors claus per al creixement de l’ocupació”, si bé reconeix que “el creixement de l’ocupació basada en la moderació salarial ha suposat un baix creixe- ment dels salaris en amplis grups de treballadors”; d’altra banda, “valo- ra positivament les reformes labo- rals de 1994, 1997 i 2002, a pesar de reconèixer” l’alta taxa de tempo- ralitat resultant, la reducció de la durada mitjana dels contractes tem- porals i l’excessiva dedicació de re- cursos públics a bonificacions em- Fotos: Dídac Salau; text: Emili protecció social, salari mínim, amb l’objectiu d’aconseguir “un És digne d’esmentar que després presarials de contractes que Cortavitarte i Pepe Berlanga, igualtat doportunitats, participació model de creixement equilibrat i de la signatura, el màxim represen- s’haguessin realitzat de totes mane-secretaris generals de la Federaciód’Ensenyament i de la Federació de dels treballadors... Les diferents va- durador basat en la millora de la tant de CCOO, el seu secretari ge- res, en particular, el contracte “d’o- Banca de la CGT de Catalunya loracions van mostrar els “nombro- productivitat” compatible amb neral José María Fidalgo, va confir- bra i servei”. sos punts de coincidència”. “més nivells de qualitat en l’ocupa- mar: “com que el mercat laboral és Quant a les propostes plantejades 12 de maig, Caldera anuncia en ció, benestar social, cohesió territo- un reflex de l’aparell productiu és per aquest informe, són destaca-Cronologia el Parlament la voluntat del govern rial i sostenibilitat ambiental”. necessari reforçar-lo millorant la bles: necessitat de potenciar les de negociar amb els agents socials i Es va projectar una gran re- productivitat i la competitivitat ETT; nova regulació de l’acomia-El 14 de març 2004, contra tot arribar a un “gran pacte per la com- llevància a la signatura en subscriu- sense perjudicar els drets”. Després dament reduint-ne el cost i agilitantpronòstic, victòria electoral socia- petitivitat i l’ocupació estable”. re’s en el Saló de Columnes del van seguir molts mesos d’opacitat, el procediment administratiu i judi-lista, José Luis Rodríguez Zapatero 13 de maig, entrevista entre Za- Palau de la Moncloa, on a l’octubre de negociació sense revelar propos- cial; agilitar i modernitzar la nego-és triat president del Govern, ins- patero i Cuevas. El president de la de 1977 es van subscriure els Pac- tes ni resultats i amb el govern cen- ciació col·lectiva; considerar detaurant un terme identitari del seu CEOE va expressar la seva coin- tes de la Moncloa, de tan trist re- tral actuant en alguns temes (immi- forma integrada la prestació permandat amb “tarannà”. En adequa- cidència amb el del Govern en la cord i que tant van perjudicar la gració, SMI...). atur i la indemnització per rescissióció daquest terme al diàleg social, necessitat d’enfortir “la competiti- classe obrera, en destruir les mobi- En aquest interval, el govern va del contracte laboral.anuncia que “no s’imposarà cap re- vitat de les empreses i la creació de litzacions populars i propiciar la re- encarregar a una Comissió d’Ex- A conseqüència d’aquest am-forma laboral” per a no obstaculit- més ocupació i de més qualitat”. forma pactada de la dictadura fran- perts l’elaboració d’un informe tèc- bient, el 4 de març se signa l’Acordzar lenteniment, ja que és “millor 14 de maig, Caldera va comuni- quista. nic per a ser utilitzat com a base Interconfederal de Negociacióla negociació entre interlocutors so- car a la Comissió Social del Con- El temari del diàleg social cons- dels canvis a introduir. Aquest in- Col·lectiva (AINC), on no hi faltacials”. grés el pla i els continguts de la ne- tava de 13 elements: temporalitat, forme va veure la llum l’1 de febrer cap dels agents socials i es fixen les 29 dabril, visita del ministre de gociació social. promoció de l’ocupació, immi- de 2005 amb el títol: “Més i millor bases de la negociació col·lectivaTreball i els seus principals secreta- 8 de juliol, Zapatero va signar grants, formació, reforma de l’I- ocupació en un nou escenari socio- per al 2005 vinculant el salari aris d’Estat als dirigents de CCOO i amb els màxims representants de NEM, inspecció de treball, política econòmic: per una flexibilitat i se- l’IPC previst i millorant la produc-UGT. El diàleg social es va centrar CCOO, UGT, CEOE i CEPYME industrial, SMI, participació dels guretat laborals efectives”. tivitat.en: mercat de treball, negociació una declaració política conjunta treballadors en les empreses, acci- El contingut d’aquest informe A l’abril de 2005, la CEOE plan-col·lectiva, sinistralitat laboral, im- (Declaració per al Diàleg Social) dents laborals, negociació col·lecti- aborda en cinc capítols temes com:migració, formació, contractació, per a obrir un procés negociador va, agents socials i pensions. la flexibilitat externa entesa com continua a la pàgina 4 >Catalunya. Maig de 2006 3
  • 4. REPORTATGE > ve de la pàgina 3teja en la taula del “Mercat Labo-ral” la seva primera proposta oficialconsistent en un nou contracte esta-ble més llarg en el temps que elseventuals però sense arribar a serindefinit, vinculat a la producciódun determinat producte (perexemple, un model de cotxe) i ca-nalitzat a través de la negociaciócol·lectiva. El problema era impor-tant perquè convertia els sindicatssignants en cogestors dels contrac-tes lligats a la producció i de la su-pressió de les barreres legals per alacomiadament. En aquest tipus decontracte els dies màxims dindem-nització perdien importància, lesantiguitats dels nous contractats se-rien pràcticament irrellevants. El següent mes, maig de 2005,CCOO i UGT presenten les propos-tes sindicals unitàries que sarticula-ven en 4 eixos: reduir la temporali-tat, eliminar els elements perversos(sinistralitat i eventualitat) de lasubcontractació en cadena, establirpolítiques digualtat laboral home-dona i assegurar la protecció davantla falta docupació. 18 octubre 2005, el Govern so-cialista va presentar un Documentper a la Taula de diàleg social sobremercat de treball de 18 folis amb el Aquest cop, la indignació de les Propostes del o que canviïn dempresa sense pas- sar per latur i als contractes.qual pretenia donar un impuls alprocés negociador i situar-se en una treballadores i els treballadors Govern, les CCOO i UGT: mantenir el con- tracte ordinari; el contracte de fo-“posició intermèdia” sobre la base ment, per als col·lectius amb mésque pretenia reduir lalta temporali- s’ha de convertir en lluita patronals i els atur i temporalitat; i recuperar latat dels contractes (5,1 MM són conversió de contractes temporals aeventuals, el 34%), proposant com sindicats foment de locupació (que es va ex-a mesures ampliar els col·lectius als tingir al desembre de 2003).quals sapliqui el contracte de fo- nou contracte indefinit amb una in- valoració daquest tipus dacomia- institucionals CEOE i CEPYME: eliminar elment “de locupació” que contem- demnització per acomiadament im- daments; ampliació de làmbit dac- contracte indefinit ordinari, mante-pla la indemnització de 33 en lloc procedent de 33 dies amb un tuació de les ETT... nint els drets que ara tenen; univer-de 45 dies per any treballat; rebai- màxim de 24 mensualitats; passar a La resposta dels sindicats més re- CONTRACTES INDEFINITS salitzar el de foment de locupació,xar el marge dintervenció dels jut- fixos els contractes eventuals suc- presentatius tampoc es va fer espe- que passaria a ser el contracte inde-ges per a decidir si un acomiada- cessius en contractes i subcontrac- rar, van considerar que el text del Legislació actual: contracte ordi- finit tipus; incentius fiscals i quotesment per causes objectives tacions amb la condició que la in- govern vulnerava la Declaració per nari (en cas dacomiadament, in- a la SS per a la contractació indefi-(econòmiques, organitzatives o demnització per acomiadament al Diàleg Social de juliol de 2004 i demnització de 45 dies per any tre- nida.productives) sajusta a dret; reduir sigui de 8 i 33 dies, depenent del qualificaven les propostes com a ballat) i contracte de foment deles cotitzacions empresarials a la temps que es dugui treballant; re- reforma de lacomiadament perquè locupació (per acomiadament, in- TEMPORALITATSeguretat Social en un 0,5% daquí buig a qualsevol responsabilitat canvia de manera significativa les demnització màxima de 33 dies peral 2008; augmentar làmbit dinter- subsidiària de lempresa principal regles de la contractació i lacomia- any treballat, amb un límit de 12 Legislació: encadenament il·limitatvenció del Fons de Garantia Sala- respecte a les subcontractacions; re- dament. mesos) destinat a certs col·lectius dels contractes individuals si se’nrial (FOGASA) per a assumir la in- ducció en tres punts de la cotització Des de llavors, més opacitat; a (majors 45 anys, discapacitats, demostra la causalitat; i, molta tipo-demnització en empreses de menys empresarial a la seguretat social; pesar del compromís de CCOO i dones en certes situacions...). logia deventuals: formatius, din-de 50 treballadors (en lactualitat millorar la contractació a temps UGT “dinformació, negociació i El Govern: proposa mantenir el serció, de relleu, d’interinatge, par-menys de 25) en cas dacomiada- parcial en canvi de major flexibili- unitat dacció”, no són precisament contracte ordinari i ampliar el con- cial...ments improcedents. tat en el temps de treball; supressió les seves seccions sindicals o fede- tracte de foment de locupació (in- Govern: convertir en fix qui Dies més tard, 25 d’octubre de lautorització administrativa en racions sectorials i territorials les demnització màxima de 33 dies, hagi encadenat 2 o més contractes2005, la CEOE va contestar a les acomiadaments col·lectius; revisar que estan fent un esforç dexplica- amb un límit de 12 mesos) als deso- temporals durant més de 2 anys, enpropostes del govern amb un docu- les causes de lacomiadament ob- ció entre la seva pròpia afiliació i el cupats, d’1 mes almenys, als tem- un període de 3; consolidar la con-ment de 44 pàgines proposant un jectiu; no intervenció del jutge en la conjunt de la classe treballadora. porals que ja estiguin en lempresa tractació temporal a través de les ETT; i baixar les sobrecotitzacions dels contractes temporals. Sindicats: precisar les causes del contracte temporal i limitar la per- manència dels eventuals, que de su- perar-la es convertirien en fixos; in- crementar la cotització dels contractes temporals. Patronals: mantenir els contrac- tes temporals lligats als cicles pro- ductius, acceptant limitacions en la seva durada. CONTRACTES I SUBCONTRACTES Legislació: contractes dobra o ser- vei, existeixen sentències que limi-4 Catalunya. Maig de 2006
  • 5. REPORTATGEten el contracte dobra a la durada ESTÍMULS PER A LA causals, és a dir la seva naturalesa,del contracte entre diferents em- CONTRACTACIÓ justificació i objectiu responen a Preparar-nos per plantar carapreses. una causa, per contra, les parts ne- Govern: desvincula el contracte Legislació: incentius en els con- gociadores insisteixen fins a la pa-dobra i servei dels contractes i pro- tractes de foment de locupació i ranoia a regular la contractacióposa dos nous models de contracte per la conversió de temporals en eventual en comptes dampliar lesper a aquesta activitat, establint fixos; el límit del cobrament din- causes del contracte indefinit.una causa dacomiadament au- centius són 2 anys. A pesar daixò, amb posicionstomàtic en cas de finalització del Govern: bonificacions només al cada vegada més allunyades entreservei; indemnització en funció de contracte de foment de locupació, els interlocutors socials, el governlantiguitat (10 dies 1 any, 15 dies 2 augmentar de 2 a 4 anys el període va continuar desenvolupant partanys, 20 dies 3 anys) per a la percepció dincentius a les dels seus compromisos: la llei di- Sindicats: exigeixen definir les empreses (tot el període de con- gualtat doportunitats home-donacontractes i les subcontractes, in- tracte en els casos de majors de 45 (contestada pels empresaris), quecrementar la responsabilitat de anys i discapacitats); més bonifica- pretén que sigui daplicació obliga-lempresa principal i limitar la sub- ció als contractes parcials; cotitza- da a les empreses de més de 250contractació en determinats sectors cions: reduir mig punt la cotització treballadors i que reserva per a les(construcció, obres públiques). d’atur en 2 anys i de 0,1 en el FO- dones el 40% dels llocs en els con- Patronals: un contracte “més GASA (quedaria en 0,3%). sells dadministració; ampliar elflexible que respongui a les neces- Patronals: simplificar les boni- període de paternitat en 8 dies méssitats empresarials” per als treba- ficacions i finançar-les amb impos- (actualment són 2); acumulació dellladors de contractes, que no serà tos generals; reduir les cotitzacions temps de lactància; ampliar la jor-indefinit (de foment de locupació) empresarials a latur 3 punts en 3 nada reduïda fins als 8 anys dedatfins als 4 anys (acomiadament au- anys; reduir la seva aportació al per a cura dun menor; acord sobretomàtic amb preavís de 15 dies i Fons de Garantia Salarial al 0,1% formació per a locupació que uni- Secretariat Permanent de la la “llei” i molt menys la justícia so-indemnització de 8 dies de salari (ara 0,4%); eliminar les sobrecà- fica la formació contínua amb lo- Confederació General del Treball cial, a on es troba el vertader pro-en el primer any, 20 en el 2º, 36 en rregues de la contractació tempo- cupacional, dotant-la de 2.213 MM blema dels milions de persones as-el 3º, 56 en el 4º); i una responsabi- ral; reduir les cotitzacions per con- deuros per al 2006; futura llei da- La Reforma Laboral que es nego- salariades, és a dir del mercat delitat limitada per a la contracta rela- tingències comunes. tenció a persones dependents. cia no soluciona els problemes de treball i és la prohibició sense em-cionada directament amb lempre- Sindicats: que es bonifiqui úni- Mentrestant els sindicats defen- les persones assalariades. Es refor- buts de limmens frau i il·legalitatsa principal. cament la contractació indefinida saven que no volien acomiada- ma per a universalitzar un contrac- en el qual es basen els actuals inicial i la dels desocupats amb es- ments més barats ni incrementar la te indefinit més barat en el seu aco- modes de producció: les contractesACOMIADAMENT pecials dificultats i que selevin les temporalitat. En resposta, els em- miadament i es transfereixen i subcontractes i lexternalització cotitzacions per atur en els contrac- presaris no desitjaven tornar “a la –encara més-, fons públics (incen- del treball per part de les GransLegislació: els acomiadaments in- tes temporals; eliminar els incen- rigidesa en el mercat de treball” ni tius) als empresaris, al mateix Empreses a aquest nou “esclavis-dividuals objectius per causes tius a la conversió. deixar en mans del govern la solu- temps que es rebaixen les seves co- me” social que condemna al treba-econòmiques, tècniques, producti- ció de la reforma laboral i que, en titzacions. Aquesta Reforma, des llador a la permanent inseguretat ives,... poden ser desestimats pels IGUALTA HOME.DONA aquesta tessitura, era preferible del document presentat ahir pel introdueix un factor de por perma-jutges i declarar-los nuls quan in- deixar-ho tot com estava. Paral·le- Govern a Empresaris i Sindicats nent davant el xantatge de lexter-compleixen els requisits formals; El govern vol plans digualtat lament, la discussió de l’Estatut de majoritaris, sí que assegura una mà nalització i/o de la deslocalitzaciócerts requisits previs en els aco- (home-dona) en totes les empreses Catalunya; l’Opa “a la catalana” de dobra flexible i predictible en el fora de les fronteres de lestat: “miadaments (lautorització admi- de determinada grandària (250 tre- Gas Natural contra Endesa; la de- seu cost a lempresariat . sinó se cedeix a treballar més,nistrativa en els col·lectius, lauto- balladors/es); els sindicats propo- volució del patrimoni històric a la És la Reforma que garanteix la guanyar menys i no tenir drets fo-ritat judicial en les causes sen donar prioritat a les dones en UGT;... rendibilitat empresarial i manté les namentals, tant individuals, comeconòmiques,...); el FOGASA as- laccés al treball, en igualtat de mè- Doncs, malgrat tot això, i quan bases dunes relacions laborals des- col·lectius, externalitzo lactivitat asumeix el 40% de la indemnització rits; les patronals on simpulsi la semblava que no hi havia solució regulades i precaritzades , al ma- les contractes o el deslocalitzo a al-en cas dacomiadament en les em- igualtat però sense mesures legals possible, ens despertem amb la- teix temps que crea les condicions tres països”.preses de menys de 25 treballa- obligatòries. nunci que patronal i sindicats ac- als empresaris per a ser “més com- Retòrica, el bon tarannà i el con-dors. cepten la reforma tal com lha ela- petitius”, és a dir, que sels assegu- sens, li sobren al document del Go- Govern: eliminar la causa de Conclusions borada el govern i que ha de ra les seves taxes de beneficis, els vern. Però aquesta retòrica, con-nul·litat per incompliment dobli- signar-se ràpidament. quals han augmentat 5 vegades sens, i pacte social, han estat degacions formals de lempresari en Les posicions semblaven molt més que els salaris. forma permanent i persistent enlacomiadament objectiu indivi- allunyades, la possibilitat dun En què consisteix El Govern en la seva proposta, el totes les Reformes Laborals quedual, que passaria a ser improce- acord entre les parts del sindicat i aquesta proposta? que conserva de “progressista” és des de 1980 (Estatut dels Treballa-dent; limitar el paper dels jutges a la patronal no era possible. El que el famós “tarannà Zapatero ”: tot dors), fins a la Reforma del 2001lanalitzar les causes dacomiada- ho distorsionava era la postura in- A costa dun tractament més a fons ha de fer-se davall el consens i el del PP, shan produït en el model dement; igualar les causes de laco- termèdia del govern i el canvi dac- quan sigui subscrita i pública, diàleg. Relacions Laborals en lEstat Es-miadament col·lectiu i individual titud respecte que no aprovarien podem anticipar que una part im- En les mesures concretes, en panyol.(art. 51 i 52 c ET); flexibilitzar la res en matèria laboral que no esti- portant de les reclamacions dels aquestes que afecten la vida quoti- CGT soposa a aquesta nova Re-sortida del lloc de treball sense “in- gués prèviament pactat. Era xo- empresaris shan vist acomplertes: diana de milions de persones assa- forma Laboral, perquè la mateixa,tromissions regulades”; el FOGA- cant, per no dir vergonyós, escoltar reducció de fins a un punt de les lariades, es troba la realitat : dos no és sinó una altra manera –AraSA assumirà el 40 per cent de les en boca dels empresaris com desit- cotitzacions a l’assegurança datur tipus de contractes, els antics inde- adaptada a leconomia global i a laindemnitzacions de les empreses gen acomiadaments més barats (passant del 6 al 5%), rebaixa de finits, denominats “ordinaris” que competitivitat -, deliminar, dismi-de menys de cinquanta treballa- mentre blinden els dels seus direc- les quotes del Fons de Garantia Sa- ja només afecten menys del 50% nuir i violar, els drets laborals i so-dors;... tius. Les posicions partidàries de larial (FOGASA) un 50% (del 0,4 de la població assalariada ocupada cials que tenim els treballadors i Patronals: acomiadament lliure legislar per a aprofitar el bon mo- al 0,2%), reforç de la Inspecció de i que el seu cost indemnitzatori és treballadores. Les anteriors refor-mitjançant leliminació dels requi- ment de leconomia espanyola eren Treball per a evitar lencadenament de 45 dies. I els nous contractes, mes Laborals en els 30 anys de re-sits en els acomiadaments (lauto- cada vegada més grans entre els de contractes temporals, redefini- denominats de foment docupació, lacions laborals “democràtiques”,rització administrativa en els membres del govern. Aquest era el ció del contracte dobra i servei, els de 33 dies en cas dacomiada- han assegurat una democràcia in-col·lectius, lautoritat judicial en les perill. potenciació del contracte de fo- ment i subvencionant-los als em- vertida: els límits cada vegada ma-causes econòmiques,...); eliminar En aquest ambient, hauríem de ment docupació (indemnització de presaris, -a través dels incentius jors per al treball i la llibertat abso-la intervenció dels jutges en els reflexionar sobre la utilització que 33 dies davant els 45 del contracte que sincrementin -, més dun terç luta per al capital.acomiadaments individuals objec- les empreses estan realitzant de la indefinit), que passarà a ser lúnic del cost anual de tal contracte. Ara, La nostra Confederació Generaltius; FOGASA 40% de les indem- contractació temporal ja que, cada amb bonificacions, ampliant els qualsevol persona que entre al del Treball, crida a tots i totes els initzacions per acomiadaments im- vegada més, la utilitzen per a am- col·lectius als quals saplicarà mercat laboral, tindrà la garantia les assalariats i assalariades i a laprocedents i objectius en empreses plificar els períodes de prova legal- aquesta modalitat (actualment li- daquest “contracte de foment do- ciutadania a rebutjar aquesta Re-de menys de 50 treballadors. ment establerts i l’Estat espanyol mitat a dones i majors de 45 anys), cupació” barat en el seu cost i en- forma Laboral, el mateix que dià- Els sindicats: que les normes es troba molt allunyat dels índexs ampliació de les bonificacions a cara més barat en el seu acomiada- riament ens oposem i enfrontem aquedin com estan en lactualitat i dels seus socis europeus (Portugal locupació estable de 2 a 4 anys i ment. Més del 50% de la població les deslocalitzacions , a les conge-més autonomia en la negociació només té un 12% de temporals). permetre als comitès dempresa el activa es troba precaritzada labo- lacions salarials, als Expedients decol·lectiva per a regular les reduc- Daltra banda, en lordenament la- control de les condicions laborals ralment i socialment. Regulació d’Ocupació , a la pèrduacions de plantilles. boral els contractes de treball són de les subcontractacions. El Govern no satreveix a posar de drets democràtics.Catalunya. Maig de 2006 5
  • 6. TREBALL-ECONOMIA Malgrat les escomeses, la CGT Només els qui lluiten passen a trobar-se en el punt de mira dels poderosos que no volen continua lluitant prescindir de la seva forma despòtica d’existir contra la injustíciaSolidaritat amb Els tres delegats de la guanyen el judici i aconsegueixen la readmissióÁngel LuisL a sentència dictada en el procés d’acomiadament d’Ángel LuisGarcía, afiliat de CGT, delegat a Victòria a SAS i readmissióAtento i secretari d’Acció Sindicaldel Confedral estatal, ha estat des-favorable. És per això que el Sindi-cat de Transports i Comunicacions dels tres acomiadatsde Madrid ha acordat el manteni-ment del compte de solidaritat Secció Sindical SAS i Antonio 2.000.000 d’euros que li va impo-oberta amb el company. Les apor- Aranda sar Seat en no haver-li subministrattacions es poden fer al Banc San- taulers de control durant les diver- Dtander, 0049 1837 56 2010349225. esprés que el passat dia 23 ses jornades de vaga del 19 i 20 de de març tingués lloc el ju- maig i del 2 de juny del 2005 i dici per la demanda pre- haver-se vist obligada a aturar laEl 29 de març, sentada pels tres membres de CGT cadena de muntatge diverses vega-el SFF-CGT, i del Comitè d’Empresa acomia- dats per SAS Autosystemtechnik des amb la consegüent disminució de producció en els models decontra la d’Abrera, la sentència emesa per la Seat: León, Córdoba i Ibiza. jutgessa del Jutjat del Social 4 de Amb aquests acomiadaments,repressió a Barcelona va estimar la demanda pretenien donar un escarment, cer-Renfe Operadora presentada pels acomiadats i va dictar: cant caps de turc sobre els que des- carregar la seva ira, però l’única “... Declaro la improcedencia de cosa que van demostrar ambE l SFF-CGT es va mobilitzar amb concentracions el dia 29de març a tot l’Estat, com a respos- los despidos de los demandantes, condenando a la empresa deman- dada a estar y pasar por esta decla- aquesta actitud és la confirmació que els treballadors tenien i tenen raó, quan deien i continuen dientta davant la campanya de repressió ración...”. que la gestió d’aquesta empresaque Renfe-Operadora exerceix Com a proves documentals, està controlada per persones auto-sobre els seus treballadors i per a l’empresa va aportar durant el judi- ritàries i radicals que no escolten iprotestar pels expedients oberts als ci els atestats fets per la guàrdia no atenen a raons.treballadors, que formant part d’un civil els dies de vaga, mitjançant representació dels treballadors i la seus domicilis les cartes d’acomia- En la carta d’acomiadamentComitè de Vaga a Biscaia van ser els quals volien provar que els aco- direcció de l’empresa. dament. SAS els acusa de convocar i realit-sancionats amb 120 dies d’ocupa- miadats havien insultat i amenaçat Com una prova més de l’assetja- Des de llavors, les diferents zar vaga il·legal i de tenir defectesció i sou. als treballadors que volien entrar a ment a què estan sent sotmesos els dates assenyalades perquè se cele- de forma en la convocatòria, però Durant els últims anys, Rodalies treballar, impedint-los a molts membres de la Secció Sindical de brés el judici (9 de setembre, 15 de la pròpia empresa no espera quede Renfe ha optat per una política d’ells l’entrada. Però com queda la CGT a l’empresa SAS, hem novembre i 8 de març) es van anar surti la sentència del judici en quèd’abaratiment de costos basada en palès en la sentència, en el cas que d’explicar que l’endemà de la cele- ajornant a causa dels diferents es- es jutgen aquests fets, sentènciala retallada de prestació de serveis fossin certs tals fets: bració del judici, i coincidint amb tratagemes utilitzades per l’empre- que dóna la raó als treballadors i enen les seves estacions de viatgers. “... no consta la identidad de los l’inici del procés electoral convo- sa per a allargar tot el procés i que la que queda palès que no hi haAquesta retallada, que qualsevol miembros del Comité que realiza- cat per CCOO a l’empresa (aco- els 3 acomiadats seguissin al carrer motiu d’il·legalitat en les diferentsciutadà pot percebre a primera ron tales manifestaciones, y, en miadats els tres membres de la sense poder exercir el seu dret de vagues realitzades.vista, està comportant que Renfe concreto, si fueron en realidad los CGT), la direcció de SAS va lliurar representació dels treballadors. També s’acusa els acomiadatscanviï el seu personal propi de tres actores” al secretari general de la Secció Aquest és un clar exemple d’as- d’amenaçar, insultar i impedir elvenda de bitllets per a substituir-lo “... tampoco las manifestaciones Sindical de la CGT l’obertura d’un setjament contra els treballadors i pas a la porta de l’empresa al per-per empreses de seguretat, empre- del Atestado... prueba que fueran expedient disciplinari per realitzar de discriminació sindical, ja que sonal que volia entrar a treballar,ses subcontractistes (cafè, periòdic los demandantes”. assemblees informatives als treba- els 3 membres de la CGT seguien quan l’empresa sap que els treba-i bitllets) i/o màquines d’autovenda Amb aquesta sentència es de- lladors. acomiadats, en canvi els 4 mem- lladors de producció no es van pre-i torniquets de control que han con- mostra el que des d’un principi han bres del comitè d’empresa de sentar a treballar, i en canvi sí quevertit en autèntiques gàbies les es- defensat els tres acomiadats, la Història i resum dels CCOO que també ho estaven pels es va presentar el personal directiutacions. El que contribueix de secció sindical de la CGT a SAS i fets mateixos motius van ser readme- i va poder accedir al centre de tre-forma determinant a l’augment de tot el conjunt de la CGT: les acusa- sos el passat mes de desembre des- ball sense cap problema, fet de-la inseguretat, a la deterioració de cions de l’empresa no tenien cap Els tres membres de la Confedera- prés d’arribar a un acord amb la di- mostrat en l’acta d’Inspecció dela qualitat del servei i a la falta base i aquests acomiadaments es ció General del Treball i del Co- recció de SAS. Treball que identifica fins a 36 per-d’informació al viatger. van dur a terme com a venjança mitè d’Empresa estaven acomia- L’acomiadament de 7 membres sones en la cadena de muntatge A les taquilles de Rodalies de contra aquells que van intentar dats des del passat 22 de juny del del Comitè de Vaga (3 de CGT, 4 sense ser aquest el seu lloc de tre-Bilbao, els treballadors fa anys que exercir el dret de vaga per a defen- 2005, quan la direcció de l’empre- de CCOO) va ser una represàlia i ball, i per la qual s’ha sancionat aestan enfrontats a l’empresa amb sar els seus drets i perquè es com- sa en una clara mostra d’autorita- una venjança per part de la direcció SAS amb una multa de 50.000un conflicte, sense que la prefectu- plissin els acords signats entre la risme els va enviar per burofax als de SAS a causa de la multa de euros.ra de Renfe (amb el suport d’UGT-CCOO i els pactes de fireta) s’hagidignat a reunir-se per negociar res. La Inspecció de Treball torna a sancionar l’empresa SAS AbreraUn suposat defecte de forma en laconvocatòria d’unes aturades vaservir a la prefectura de Renfe-Operadora de pretext per a sancio- U n cop més, Inspecció de Tre- ball ha sancionat l’empresa SAS d’Abrera (proveïdora de blees informatives, van ser expul- sats de les instal·lacions de l’em- presa pel responsable de Recursos per ells mateixos com a afiliats i membres de al Secció Sindical de CGT. Inspecció diu també que “la una acta d’Inspecció de Treball contundent, que descriu clarament la situació de persecució a què esnar immediatament els membres Seat) per vulnerar els drets fona- Humans i per tres membres de se- seva funció de representativitat no veuen sotmesos els treballadorsdel Comitè de Vaga amb quatre mentals dels treballadors i les tre- guretat privada. pot ser anul·lada per voluntat uni- d’aquesta empresa.mesos de feina i sou i la reclamació balladores; en aquest cas, la sanció L’acta d’Inspecció de Treball diu lateral de l’empresari; (...) Els fets Aquesta nova falta de l’empresade deu milions d’euros per danys i es deu a la denúncia interposada que el 29 de juny l’ empresa no els relatats constitueixen infracció al es contempla com a sanció moltperjudicis a la “marca Renfe”, que pels tres acomiadats per SAS. El va permetre accedir a las instal·la- disposat a l’article 8.1.b de la Llei greu i pot arribar fins als 90.000no al servei públic ferroviari que és passat 29 de juny del 2005, quan es cions a fi d’estar presents en las as- Orgànica de Llibertat Sindical.” euros de multa.el que li hauria de preocupar. disposaven a participar en assem- semblees informatives convocades De nou tenim a les nostres mans6 Catalunya. Maig de 2006
  • 7. TREBALL-ECONOMIA Entrevista a la Secció Sindical de CGT a Metro de Barcelona LA MIRADA INDISCRETA ‘Tots els militants han Dos anys amb ZP d’assumir responsabilitats’ Emili Cortavitarte Carral Josep Garganté presa. A pesar que sembli un fo- ment de les hores extres, no ho és. S ’han complert els dos primers anys de govern socialista. Tot i les circumstàncies en les quals es-Q uan i com s’inicia la Almenys en la nostra empresa es va produir la victòria electoral Secció Sindical de contracten treballadors per a l’es- (pocs dies després de la matança de CGT Metro de tiu, sempre per sota dels necessa- l’11-M, enmig d’una virulentaTMB? ris, tenint en compte que aquests campanya mediàtica del PP per fer--A partir de l’any 1975, ja existia companys supliran fent hores extra ne responsable a ETA i amb unaun nucli de militants de CNT que els llocs que falten, ja que a 8’50 resposta popular fastiguejada departicipen i surten triats per a un euros els surt més barat. Amb els mentides i supèrbies), el secretaricomitè de delegats que treballen de nous preus això ja no és així i d’organització del PSOE ha quali-forma assembleària. L’any 1977, estem segurs que el nombre de ficat el govern de reformista, mo-amb les legalitzacions sindicals es contractats pujaran. De fet, el nom- derat i centrat.constitueix oficialment la Secció bre d’hores extra està baixant i és Aquesta declaració té una evi-Sindical de CNT al Metro. El pri- l’empresa la que les està reduint. A dent clau electoralista, a la recercamer pas que dóna l’acabada de més, en el sector del transport és del disputat vot de les anomenadesconstituir Secció Sindical és ocu- una sentència important que ja ha classes mitjanes -que hom conside-par un local dintre de l’empresa. tingut repercussions en algunes ra tanmateix moderades i centra-En aquell moment d’eclosió sindi- empreses o que quan arribin els des- confrontant aquestes actitudscal, l’afiliació va arribar fins a 400 convenis provincials i sectorials amb les posicions negatives i tan-companys i companyes d’una CGT sempre ha estat destacable. -La vostra denúncia i sentència serà més utilitzada. cades de la dreta. No obstant, ésplantilla de 3.500 persones. -Sabem que l’any passat no vau favorable del preu de l’hora or- -Quina és la manera de treballar una valoració plena d’encert, atès-En tots aquests anys, com ha signar el Conveni. Quins van ser dinària en relació a l’hora extra de la vostra Secció Sindical (but- que així (moderada i reformista) haevolucionat el treball al Metro i els motius per negar-vos-hi i qui- ha tingut grans repercussions... lletí, assemblees, etc.? estat la gestió de Zapatero.com ha estat la vostra resposta? nes conseqüències està portant la -En la Secció Sindical hi ha com- -La CGT al Metro funciona per as- Després d’uns primers focs d’en--Com en tot el món del treball, l’e- signatura d’aquest Conveni? panys que coneixen els temes jurí- semblees, reunions o com vulgueu cenalls força vistosos i efectistesvolució ha estat de menys drets a -L’últim Conveni es va signar el 28 dics i van comprovar que la juris- anomenar-les, obertes a tota l’afi- com la paritat home-dona en el go-més fins a cert moment, a mitjans de novembre del 2004 després prudència en matèria de salari liació. D’aquesta manera, se sap vern o la retirada de les tropes d’I-dels 80, en què la direcció de d’un nyap de referèndum, en què ordinari s’encaminava cap a la perfectament quan i com es fan. raq; altres mesures de talant pro-Metro entra en la dinàmica de re- va guanyar el sí per 800 vots contra consideració que era salari ordinari Tots els dilluns ens reunim i els úl- gressista com els matrimonis i elducció de personal i retallada de 500 vots del no. Els 300 vots de di- (preu hora ordinària) no només el tims dilluns de cada mes fem as- dret d’adopció dels homosexuals,drets. ferència corresponen al col·lectiu sou base i les primes fixes de les 12 semblea general. A més, si la situa- l’acceleració dels processos de di- El nostre punt d’inflexió es va de companys que s’anaven a jubi- mensualitats dividides per les ció ho demana es fan assemblees vorci,... han donat molt joc als sec-produir entre els anys 1993 i 1997, lar amb la jubilació parcial aplica- hores pactades a l’any, sinó tots els extraordinàries. La nostra caracte- tors més reaccionaris que han tor-on vam mantenir i encapçalar un da si se signava el Conveni. El conceptes retributius, fixos i varia- rística històrica ha estat i segueix nat a mostrar la seva força alsconflicte amb més de 50 dies de Conveni portava un Nou Model bles -incloses les pagues extra i les sent la rotació en els càrrecs, tant púlpits, als carrers, a les ones hert-vaga contra la supressió de la jubi- Organitzatiu (NMO) que varia tot ajudes directes (ajudes al transport, en la Secció Sindical (cada any zianes, a les televisions i han fet re-lació que teníem als 60 anys pac- el sistema de treball i de remunera- ajudes per fills, etc). Després d’a- canviem de secretari) com en els cular i prendre un to cada vegadatats en Conveni. Allò va acabar una ció de l’empresa, l’aplicació i de- nalitzar algunes sentències i fer els càrrecs que tenim en el Comitè més gris i moderat al govern.vegada més amb la traïció de senvolupament concret quedava càlculs en relació a la nostra situa- d’Empresa (cada set mesos can- Les crides en defensa de la unitatCCOO i UGT, però el prestigi i la com un xec en blanc en mans de la ció, vam descobrir que ens estaven viem el president, que és de CGT). d’Espanya (contra l’Estatut) o con-coherència que vam mantenir a direcció, desregularitzant tots els prenent el pèl, ja que l’hora extra També intentem convocar assem- tra la persecució de l’Església catò-pesar dels atacs rebuts (tenim un pactes i deixant tota la flexibilitat no pot estar per sota del preu de l’- blees generals de treballadors des lica i la moral cristiana (pels matri-company condemnat a dos anys de en mans dels diferents caps. Tal hora ordinària (tal com diu la Llei). del Comitè d’Empresa. Llancem monis gais i la LOCE) s’han saldatpresó per atemptat “a l’autoritat”) com prevèiem, l’aplicació d’aquest Al Metro, on pel nostre tipus de comunicats puntuals amb informa- amb veus internes del PSOE que esens ha situat en una situació que els nou model és un caos en què els treball hi ha vegades que les hores ció concreta i intentem publicar mostraven més espanyoles o méstreballadors ens demostren la seva treballadors i les treballadores so- extra són inevitables, les estaven cada mes un butlletí el màxim de papistes que ningú.confiança amb la seva afiliació i el freixen autèntiques agressions als pagant a 8’50 euros -segons el que complet i extens anomenat “Metro I què ha passat a nivell socioe-seu vot. Duem tres legislatures (12 seus drets, els caps s’han convertit s’ha pactat en Conveni- i pels nos- de paper”, encara que no sempre conòmic? Cal dir que les xifresanys) i som el sindicat amb més en virreis i provoquen que esti- tres càlculs l’hora ordinària estava aconseguim la periodicitat desitja- macro han estat favorables, però hodelegats i amb majoria relativa al guem donant un servei desastrós entre 16 i 23 euros, per tant deci- da. Intentem que la informació i la haguessin estat igual atesa la coin-Comitè, ja que tenim afiliats 340 per la incapacitat manifesta d’or- dim interposar conflicte col·lectiu, nostra opinió arribin a tots els tre- cidència d’uns i altres en el poc pescompanys i companyes d’una ganitzar el treball i l’obsessió ma- que guanyem “sense baixar de balladors, amb la intranet de l’em- decisori dels governs en qüestióplantilla de 2.500. Per altra banda, laltissa de reduir despeses de per- l’autobús” i que ni tan sols va ser presa, i ara estem intentant confec- econòmica. No obstant, no s’hanla nostra participació orgànica a sonal. recorregut per la direcció de l’em- cionar una pàgina web. capgirat, ni tan sols han variat de manera perceptible, les xifres de contractació estable, de precarietat,CGT prepara una gran mobilització estatal a Madrid el 10 de juny de sinistralitat, d’atur... Tampoc han minvat les diferències de re-Després d’una profunda anàlisi ble, reivindicativa i mobilitzadora següent acord: “La convocatòria una resposta organitzada i reivindi- cursos en la societat espanyola, nisobre els problemes socials i sindi- a tan aberrant realitat, especial- d’una mobilització en la qual con- cativa davant les agressions en els les distàncies entre rics i pobres icals de la nostra societat, que no ment quan els/les treballadors/es flueixin i es reforcin totes i cadas- nostres drets laborals i socials. tot indica que les desviacions denomés persisteixen sinó que s’agu- (actius/ves, aturats/des, precaris/es, cuna de les lluites i de les accions Amb la mobilització no només es fons públics cap a empreses priva-ditzen, i tenint molt present la res- exclosos/es...) necessitem verte- reivindicatives desenvolupades pel pretenen plasmar les lluites de l’or- des s’aniran engreixant a la sanitat iposta articulada des de totes les brar la nostra capacitat/necessitat conjunt de l’organització. Aquesta ganització en els últims mesos, l’ensenyament.lluites en les quals la CGT està im- de donar resposta a tanta injustícia acció es concretarà en: sinó també engegar l’articulació Aquest any s’han de posar sobremersa, que no només no cessen social. A Madrid, el proper 10 de juny, visible d’una resposta conjunta la taula la reforma laboral i la lleisinó que no paren de multiplicar- D’acord amb l’anterior i com a xpressarem el caràcter reivindica- sostinguda i ferma en defensa dels d’igualtat i dependència que podense, la Plenària Confederal del 9 de continuació lògica de tot el treball tiu i combatiu de la CGT, amb la drets de la classe treballadora, atès donar-nos el definitiu to social demarç va decidir convocar una realitzat durant els últims mesos, la voluntat de donar, al conjunt de la que les causes de cadascuna de les ZP. També la gestió de la trevaacció que doni una resposta visi- Plenària Confederal adoptava el societat, l’oportunitat de vertebrar lluites són profundes i comunes. d’ETA emmarcarà la seva capacitat.Catalunya. Maig de 2006 7
  • 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITAT El passat 25 de març es va fer una gran manifestació a BarcelonaCPE José Timanfaya Per la readmissió delsT res, en tan sols tres mesos els nostres veïns de l’altre costatdels Pirineus han aconseguit la reti-rada del Contracte de Primera Ocu- acomiadats de Seatpació (CPE) que, a instància delprimer ministre francès Dominique Col·lectiu Catalunya ball. Ara, quatre mesos després, lesde Villepin, pretenia per als menors vendes han millorat prou perquè la Lde 26 anys que poguessin ser aco- a Coordinadora d’Acomia- marca que presideix l’alemany An-miadats sense causa justificable dats i Acomiadades de dreas Schleef hagi anunciat quedurant els dos primers anys de du- Seat, els Comitès de Soli- torna a posar en marxa el torn querada de l’al·ludit contracte. daritat amb els Acomiadats i Aco- havia suspès provisionalment. Una Durant aquest temps, la resposta miadades de Seat i la CGT van mesura d’aquest tipus implica queha estat continuada i massivament convocar el 25 de març una mani- farà falta més mà d’obra, equiva-seguida. Com diria aquell vell re- festació a Barcelona per donar su- lent a uns 600 treballadors.volucionari, “obrers i estudiants” port als sis-cents seixanta treballa- Però Seat no es planteja recon-es van llançar al carrer en manifes- dors de la Seat afectats per tractar alguns dels treballadorstacions partint de 200.000 persones l’expedient de regulació d’ocupa- acomiadats. El que farà, segons haal febrer i van superar folgadament ció i exigir-ne la readmissió amb informat als sindicats, serà estirarel milió de manifestants durant el les mateixes condicions que tenien al màxim l’actual plantilla, traslla-mes següent o els més de dos mi- abans. Totes les formes de lluita dant, per exemple, treballadors delions el 24 de març. Paral·lelament, A la manifestació van participar- la factoria de la Zona Franca cap ael Parlament aprovava les mesures hi més de 1.000 persones, la major Manifestacions, concentracions, per la readmissió de les acomia- Martorell, o també assignant per-adoptades a pesar de la pressió; el part d’elles de la CGT, però també judicis, la lluita sindical, els car- dades i acomiadats de Seat en sonal de recanvis a la nova feina.president de la República, Chirac, de moviments socials i diverses or- tells als carrers, pamflets i tríp- un conflicte que marcarà un Però amb això no n’hi haurà prou ideclarava també el seu suport al ganitzacions. tics, les accions solidàries... tot abans i un després. I que al caldrà recórrer a personal que des-nou contracte; el Consell Constitu- Els manifestants van demanar la contribueix a marcar la postura poble treballador li cal guanyar. cansa cada setmana de manera ro-cional legitimava la mesura... No retirada immediata de l’expedient tatòria.obstant això, al final han hagut de de regulació signat per Seat, dats i es qualificava l’ERO de empleats. Però, ara, tal com van les Seat calcula que, si les coses vanretirar-lo forçats per l’àmplia res- CCOO, UGT i la Generalitat. “frau”. coses, la factoria necessita més mà com fins ara, superarà fins i tot lesposta al carrer i les empreses dels En la marxa, que va començar Es tracta de la primera manifes- d’obra per cobrir un nou torn. I seves previsions de producció persindicats de treballadors i organit- minuts després de les cinc de la tació convocada després d’aquest malgrat això, no opta per tornar a aquest any, xifrades en més dezacions estudiantils. vesprada a la plaça de la Universi- retall de plantilla, després que s’- contractar els acomiadats. 420.000 cotxes. Al marge d’aquesta circumstàn- tat de Barcelona i va finalitzar a la hagin realitzat altres actes de pro- El nivell de producció fins i tot Per altra banda, la secretària ge-cia, de la qual ens n’alegrem, en plaça de Sant Jaume, també hi van testa, i coincidia amb l’inici de les obliga l’empresa a recuperar el neral de la CGT, Merche Sánchez,l’ordenament laboral de l’Estat es- participar treballadors d’ONO, ca- vistes per les demandes presenta- torn que havia suspès provisional- va assegurar en declaracions des-panyol la situació contractual per bleoperador que acaba de signar el des per alguns dels acomiadats que ment. El novembre de l’any passat, prés de la manifestació, que, deals joves recull característiques si- preacord d’un altre ERO que afec- tindran lloc fins a mitjan mes de en plena negociació de l’expedient moment, de la llista de l’ERO hanmilars a les del CPE, si bé aquestes ta 785 treballadors a tot l’Estat. maig en diferents jutjats del Social dacomiadaments a Seat, la direc- desaparegut 14 noms, entre ells eles troben relativament desfigura- Durant la manifestació, que va de Barcelona. ció va decidir suspendre un torn seu, com a representant legal delsdes. D’una banda, hi ha el contrac- transcórrer sense incidents, es van Seat necessita ara mà d’obra per d’una de les seves línies de mun- treballadors. Els altres 13 perta-te per a la formació, dirigit a qui té cridar consignes contra UGT i cobrir la producció però no con- tatge. Ho justificava per la baixada nyen a 12 dones embarassades i aentre 16 i 21 anys sense titulació CCOO, els dos sindicats firmants tractarà els acomiadats. La Seat de de les vendes, que havia d’impli- una que ha iniciat el procés d’a-acadèmica i pot ser contractat per de l’ERO a Seat i altres com Martorell ha recuperat el nivell de car, també, una retallada de la pro- dopció.sis mesos o un màxim de dos anys, “Volkswagen (matriu de la com- producció de temps enrere. De fet, ducció. Sánchez va negar que la desapa-esgotats aquests terminis podrà ser panyia) menteix, és un frau aquest la baixada de feina era l’argument La necessitat de reduir el nom- rició d’aquests noms signifiqui queacomiadat sense dret a indemnitza- expedient” i “Readmissió acomia- utilitzat per l’empresa per acomia- bre de cotxes fabricats va ser el n’han entrat altres de nous, tal comció. El de pràctiques, per a titulats dats”. En finalitzar la marxa s’ha dar un miler de treballadors el pas- motiu principal que va motivar va insinuar el secretari general deluniversitaris o tècnics de formació llegit un manifest en què es recla- sat desembre, expedient que final- l’expedient, que va tancar-se amb sindicat UGT de Catalunya, Joséprofessional en finalitzar els seus mava la readmissió dels acomia- ment va suposar l’expulsió de 660 una retallada de 646 llocs de tre- Maria Álvarez.estudis o durant els quatre anysposteriors, també amb una duradaentre sis i vint-i-quatre mesos, tam-poc genera dret a indemnització en La multinacional catalana Ficosa prepara acomiadamentsfinalitzar. De la mateixa manera, hi Col·lectiu Catalunya i FEMEC-ha el d’obra o servei, que si bé no CGT xantatge i no es pot cedir, les com- virtuts de la prudència, la fortalesa, l’actualitat 188 treballadors provi-estableix una temporalitat determi- panyies han de fer honor als seus la justícia i la temprança. nents d’empreses de treball tempo-nada, obliga a identificar-la, aixícom el treball a desenvolupar, la in-demnització és de vuit dies de sala- F icosa és una multinacional ca- talana dedicada a la fabricació de components per a la indústria de compromisos”, afirmava el presi- dent d’una de les grans multinacio- nals catalanes. Doncs bé, al mateix temps que sobre aquestes declaracions Josep M. Pujol comunicava als treballa- ral, 9 d’eventuals i 83 de fixos en plantilla, el que sumat dóna 280 empleats que perdran el seu lloc deri per any treballat. L’eventual per l’automoció, que contracta 6.300 Aquest personatge, que sovint és dors de Fico ITM de Sant Guim de treball. Des del comitè d’empresacircumstàncies de la producció per treballadors, declarada empresa posat com a exemple d’industrial Freixenet (Lleida) que abans del s’ha denunciat que se’ls ha negata atendre exigències circumstan- “modèlica” pel govern de la Gene- català fet a si mateix i amb èxit, mes de juliol tancava la fàbrica, tota possibilitat de reconvertir lacials de mercat, acumulació de tas- ralitat de Catalunya, i al fil d’a- que té el timó d’un grup amb 6.300 deixant al carrer 280 treballadors, i producció i que no es proposi unques o excés de comandes, la dura- questa popularitat el seu president, empleats, en l’entrevista també re- uns dies després comunicava als pla de recol·locació i afirmen queda màxima serà de sis mesos i la Josep M. Pujol, declarava el dia 21 comanava als polítics que, davant treballadors de Fico TRIAD de lluitaran pel manteniment delsindemnització a la finalització de març al “Periódico de Catalun- una exigència d’aquest tipus per Rubí (Barcelona) que en sobraven llocs de treball, però veient l’oco-també de vuit dies. ya” coses com que “la productivi- part d’alguna empresa, actuïn “de 25. Bonica manera de demostrar rregut en altres conflictes gestio- Si algú dubta a hores d’ara que tat no consisteix a tenir una mà forma professional, però que no que la productivitat no consisteix a nats per CCOO i UGT ja ensels empresaris han apartat de la d’obra barata, això és una fal·làcia, s’agenollin”, al mateix temps que tenir mà d’obra barata, llavors, per podem imaginar com acabarà tot.seva pràctica les fórmules de con- l’important és la laboriositat, que proclamava que les companyies què la reducció de plantilla? El comitè d’empresa confia quetractació indefinida, encara que el treball estigui ben fet”. A més es- que recorren al xantatge són un En el cas de Fico ITM, la junta Fico ITM proposi la recol·locaciósigui bonificada, entre aquest cometia contra les multinacionals exemple del principal problema directiva va posar com a data límit dels 280 empleats en una altra decol·lectiu, o està cec de solemnitat que exigeixen subvencions per no empresarial, que consisteix en el pròxim mes de juliol per portar a les plantes que Ficosa té a Santo no vol veure la crua realitat. abandonar un país. “Això és pur l’absència de valors basats en les terme l’acció. La companyia té en Guim, com Fico-Cable.8 Catalunya. Maig de 2006
  • 9. TREBALL-ECONOMIA CCOO i UGT acorden amb La vaga LABORAL ONO 785 acomiadaments massiva a RTVE demostra la Secció Sindical CGT-ONO fermesa contra què és. No ens van poder respon- el pla de laL es associacions CCOO i dre. CGT no pot firmar aquest do- UGT van donar el seu cument sent conscients que l’infor- SEPI compromís a l’empresa per me del nostre gabinetsignar l’Expedient de Regulació jurídic/econòmic argumenta i con- Col·lectiu Catalunyad’Ocupació i acomiadar 785 treba- clou que no hi ha necessitat d’aco-lladors i treballadores. El 22 demarç, va passar una cosa per a laque encara no tenim qualificatius, miadar. Tot el contrari, per als pro- jectes que l’empresa indica en la documentació es requerix més per- E l 90% dels treballadors i les treballadores de TVE a Cata- lunya van participar a la vaga con-ja que en qüestió de 20 minuts, te- sonal. vocada pel Comitè General Inter-nint ja la decisió presa de no arri- 4.- La voluntarietat queda a centres (CGI) el 5 d’abril passat, enbar a un acord i per tant mantenir la costa de l’empresa, que en cada cas contra del pla de sanejament elabo-unitat sindical, CCOO i UGT van decidirà acceptar o rebutjar la rat per la Societat Estatal de Parti-canviar d’opinió i li van fer un vembre de l’any passat fins a avui Valoració de CGT sobre sol·licitud del treballador. cipacions Industrials (SEPI). Aúltim oferiment a l’empresa. Amb han sortit de l’empresa més de 200 l’acord de l’ERO d’ONO 5.- Es parla d’un pla de recol·lo- RNE-Catalunya, la participació en-tres dies més dindemnització n’hi persones, arguments que no han Des de la Confederació General cació, però no s’assumix cap com- cara va ser més important, perquèha hagut prou per a això. Tot això volgut utilitzar per a reduir verita- del Treball CGT lamentem que promís. va arribar fins i tot al 96% i hi haviava passar a última hora i quan blement la xifra dafectats en el tri- s’haja firmat l’Acord de l’empresa 6.- La indemnització és molt in- la meitat dels caps de l’emissora.molts dels delegats de la taula ja ple del que s’ha baixat això sense amb els sindicats: Comisiones ferior a l’establida en anteriors Ex- En l’àmbit estatal, el seguiment vahavien marxat. Posteriorment, els entrar en altres arguments. Obreras (CCOO), Unión General pedients de Regulació d’Ocupació ser del 90% a TVE i d’entre el 80 isindicats Sindicato de Trabajado- No sabem on queden els seus del Trabajo (UGT), Sindicato de i no té en compte a les persones el 85% a RNE. La xifra que vares de Comunicaciones (STC) i la comunicats, les seves paraules i la Trabajadores de Comunicaciones amb jornada reduïda, ni tan sols en donar l’empresa sobre el seguimentAsociación de Profesionales Li- seva vaga, que per cert van convo- (STC) i la Asociación de Profesio- el cas de guarda legal o cura d’un era més baixa, perquè incloïa entrebres de la Información (APLI) car sense comptar amb els altres nales Libres de la Información fill. La partida econòmica que els no vaguistes el personal afectattambé firmarien l’ERO. tot i presumir d’unitat sindical. (APLI), pel qual s’acorden els aco- l’empresa preveu per a indemnit- pels serveis mínims, el 12,5% de la L’empresa en cap moment va fa- Vaga que per cert després van des- miadaments de 785 treballadors. zacions és inferior al cost en publi- plantilla, quan es tracta de personescilitar la relació de llocs afectats i convocar sense comptar amb La CGT actuant en conseqüèn- citat d’enguany. que no poden decidir si hi partici-sense aquesta no es pot entrar a va- ningú i contradient les seves prò- cia no ha firmat. Cadascú que ho 7.- Respecte al tema de l’IRPF, pen o no. Aquesta alta cota de su-lorar la necessitat o no dels aco- pies paraules. analitzi i ho comprovi: està exempta de tributar la quanti- port a la vaga demostra la fermesamiadaments. Aquests sindicats ac- Únicament els ha importat la in- 1.- Amb aquest acord el que tat que no supere el mínim legal. dels treballadors contra el pla de lacepten rebaixar la xifra sense saber demnització per a tirar la gent al firma no sap quins llocs o treballa- Això és, 20 dies per any, amb un SEPI i el Govern.com ni a qui, sense adonar-se’n carrer. Dita sigui de passada que la dors seran afectats, i per tant és im- límit de 12 mensualitats. La resta Els autors del pla de desmante-que no es tracta només d’una xifra indemnització si bé supera el que possible que els representants dels tributa en la renda, si bé al generar- llament de RTVE i els seus partida-sinó de 785 famílies que es queden per llei correspon no suposa per treballadors garantim la regulació se en més d’un any té una reducció ris no paraven de dir que el seual carrer. Tampoc l’empresa va dir descomptat una quantia que per- que corresponga. del 40%. Això suposa que pujarem contingut és negociable, però noquins serien els criteris amb què es meti una sortida des del nostre 2.- Tampoc s’arreplega cap cri- la base imposable i per consegüent retiraven ni una de les seves pro-designarien els afectats i sembla punt de vista esplaiada amb el difí- teri a què s’haja de cenyir l’empre- un increment de la tributació. L’a- postes inicials malgrat el rebuigque als sindicats signants els és cil que està el mercat laboral. In- sa per a designar els afectats, amb comiadat haurà de pagar més a la que havien provocat. Només hanigual això si han aconseguit rebai- demnització: 33 dies per any treba- el que tampoc no es podrà garantir Hisenda Pública. parlat d’alguna rectificació a Cata-xar la xifra des de 987 empleats llat + 1.500 euros per any res en eixe aspecte. Acomiadaran 8.- La direcció de l’empresa es lunya i les Canàries, obligades perquan hem pogut comprovar que d’antiguitat (aquesta última quan- els que vullguen. compromet a no presentar un ERO les mobilitzacions de la plantilla.solament per censos hi ha ja un tia no es pagarà als treballadors 3.- La xifra d’acomiadaments no fins al setembre del 2009 en el Aquest és el camí i és el que reco-desfasament de 200 treballadors, que guanyin més de 50.000 euros a respon a cap argument conegut. grup ONO, llevat que hi haja acord rrem els que defensem una plantillahi ha un nombre d’empleats tem- l’any tret que tinguin més de 52 Xifra acceptada pels sindicats fir- amb els sindicats. que permeti un futur competent, deporals similar i a més des de no- anys). mants i que no sabem en base a Més info a www.cgt-ono.com qualitat i diversificat. La Societat Estatal de Participacions Indus- trials (SEPI) no actua en aquest casOPINIÓ: L’anarcosindicalisme al PAME de Terrassa al servei d’una RTVE pública, sinó com el braç executor ocult dels in- CGT PAME Terrassa presentar una candidatura a les boració amb les companyes tria- de CGT proposem el seguiment de teressos del mercat. La SEPI men- eleccions sindicals per primera ve- des. Les nostres delegades han de les contractacions realitzades per teix quan diu que el seu pla és l’ú-L a Confederació General del Treball de Catalunya ha acon-seguit entrar per primera vegada en gada de la mà de la Confederació General del Treball (CGT). Durant aquests anys hem anat ser les defensores dels nostres inte- ressos, han d’estar al nostre servei i no al servei d’interessos aliens als l’empresa, per al que planegem crear una comissió de control i se- guiment de les contractacions rea- nica possibilitat de supervivència per a RTVE; ben al contrari, aquest pla l’arraconarà irremeiablement,el servei de neteja del PAME perdent capacitat de lluita, això es de les treballadores d’aquesta em- litzades a l’empresa. perquè li dóna un tractament de tot(Ajuntament de Terrassa-ISS) amb tradueix en un perjudici per al con- presa. Les companyes triades en - Exigirem que l’empresa disposi a cent aplicant únicament criterisdues delegades. La llista de CGT, junt de les treballadores i treballa- les llistes de CGT lluitaran junta- d’un local adequat per a atendre les mercantilistes.que es presentava per primera ve- dors de la nostra empresa, la poca ment amb les treballadores: consultes o demandes de les treba- La CGT considera que existei-gada en aquesta empresa de més de capacitat de mobilització que tení- - Per implantar les normes de salut lladores i no un magatzem de llei- xen motius sobrats per haver donat110 treballadores, va aconseguir em s’ha abandonat, els sindicats i riscos laborals que s’han incom- xius que per a res reuneix aquestes suport a la vaga. El més lògic ésdos delegats amb 23 vots en les representats en el comitè han estat plert sistemàticament en l’empre- condicions. que s’aprovi primer la nova Llei deeleccions sindicals realitzades el incapaços d’il·lusionar-nos, el seu sa. - Per a acabar amb la impossibilitat RTVE i que a continuació s’adop-passat 20 de març (UGT va obtenir descoratjament i la seva poca acti- - Perquè els vestuaris no siguin ni de comunicar-se amb l’empresa al tin les mesures que la facin possi-quatre delegats amb 37 vots i vitat, resultat de la poca informació baixos d’escales, ni lavabos, ni ha- llarg de la seva jornada laboral exi- ble perquè sense una estructuraCCOO, tres amb 33). oferta als treballadors, va produir bitacions sense les mínimes condi- gim un punt d’atenció telefònica i forta, diversa i amb mitjans ade- Les companyes que encara un desencantament que calia tren- cions. mitjans per a posar-se en contacte quats no és possible que existeixicreiem que es pot recuperar l’espe- car. Qui no lluita perd i qui aban- - Perquè les treballadores tinguin amb l’empresa durant les hores de aquest servei públic. Tampoc es potrit de lluita que ha caracteritzat la dona també! els equips, productes i materials treball on es pugui acudir a sol·lici- fer sense professionals suficients iplantilla de netejadores dels Per això era imprescindible la necessaris per a poder desenvolu- tar ajuda o informació. qualificats. Mentre la SEPI no mo-col·legis, edificis i locals públics participació activa de totes i tots en par correctament les seves tasques. - Per a negociar unes millores so- difiqui de manera substancial elpertanyents al Patronat Municipal aquestes eleccions sindicals. I ara - Per a posar punt i final a les con- cials i econòmiques superiors al seu pla, cal rebutjar-lo, perquè su-d’Educació (PAME) vam optar per és imprescindible la nostra col·la- tractacions precàries les delegades conveni autonòmic. posa el desmantellament de RTVE.Catalunya. Maig de 2006 9
  • 10. TREBALL-ECONOMIADos sindicalistesde CGTd’Autobusos de La lluita en defensa de laBarcelona, ajudici a Sevilla continuïtat d’ACC Spain pel ‘no’, mentre que nou empleats FETYC-CGT D e nou ens trobem com el van donar un vot en blanc. La par- xantatge empresarial, ticipació va rondar el 85%.E l 21 d’abril del 2006, estava previst que fossin jutjats a Se-villa dos companys de la Secció amb la connivència del govern tripartit de la Generalitat i el sindicalisme institucional de L’acceptació del pla per part de la plantilla, encara que amb una forta oposició, com reflecteixen elsSindical de CGT d’Autobusos de CCOO-UGT, acaba amb acomia- 299 vots negatius, posava fi, deBarcelona, que van estar personal- daments col·lectius, en aquest cas moment, a un llarg conflicte, ambment a Sevilla demostrant la seva 45 treballadors. En el referèndum una plantilla condicionada per l’a-solidaritat amb el conflicte de l’em- realitzat el dia 30 de març i davant menaça d’ACC de la presentació apresa Autobusos Dama SA l’estiu el xantatge del tancament de l’em- l’abril d’un expedient concursaldel 2004. presa i la retirada d’ajuts governa- (antiga suspensió de pagaments). Aquests companys van acudir a mentals si no es donava suport a la El suport de la plantilla al pla so-Sevilla, al costat d’altres treballa- proposta presentada per ACC, una cial, que incloïa aspectes salarials idors arribats d’altres punts de l’Es- majoria de la plantilla votava a de flexibilitat laboral i l’acomiada-tat, per mostrar la seva solidaritat favor de la proposta empresarial. ment de 45 treballadors indirectesamb la plantilla de Damas, que du- Sobre el tema d’ACC hem anat de la producció, validava l’acord arant diversos mesos van mantenir informant en els últims números què es va arribar el passat 28 de fe-un dur conflicte que es va iniciar del “Catalunya”. A continuació brer entre ACC Spain i la seva em-després de l’acomiadament de set fem un repàs als esdeveniments presa matriu, la italiana ACC, laconductors d’aquesta empresa an- produïts les últimes setmanes, que Conselleria d’Indústria i el Minis-dalusa. Els companys de Barcelona han portat al resultat descrit. teri d’Indústria, pel qual ambduesvan acudir a Sevilla per dipositar a El Comitè d’Empresa d’ACC administracions aportaran 15,2 mi-la Caixa de Solidaritat dels treba- Spain es plantejava el 22 de març lions d’euros per a finançar el plalladors de Damas les aportacions la possibilitat de rebutjar la propos- de viabilitat de la companyia per alque ells mateixos havien recollit a ta final de la companyia per a ga- període 2006-2010, les ajudes della seva ciutat i per estar, durant dos rantir la viabilitat de la planta de perillava era per culpa de l’actitud ACC Spain a Sant Quirze, Virginia Govern central en forma de bestre-dies, donant-los suport amb la seva Sant Quirze del Vallès (Barcelona), del Comitè d’Empresa. Rañé asse- Ruano, en resposta a la proposta, tes reembolsables i en les condi-presència al campament que s’ha- que es dedica a la fabricació de gurava que el pla per sanejar les va declarar públicament que consi- cions que figuren en les normes re-via muntat davant de l’estació compressors. El Comitè d’Empre- antigues fàbriques de compressors derava que el principal inconve- guladores dels programesd’autobusos de la plaça d’Armes. sa en aquesta planta està integrat Unidad Hermética de Sant Quirze nient que veien en la proposta era ministerials, i les ajudes de la Con- Durant la nit que van romandre a per CCOO (12), CGT (5), AIUH del Vallès i Cubigel de Cervera la falta de garanties de continuïtat selleria en el marc de les ajudes alSevilla, els companys de Barcelona (4) i UGT (3). depèn d’un acord social per al qual de lactivitat de la companyia, i foment a la Investigació, Desenvo-van ser abordats, a poca distància Cadascun dels 787 empleats d’a- no apreciava voluntat en els repre- destacava que altre escull impor- lupament i Innovació (I+D+i).del campament, per policies de quest centre havien rebut una còpia sentants laborals per la convocatò- tant era el deute contret per ACC Les aportacions econòmiques depaisà que després de retenir-los i de l’última oferta, que establia una ria de vagues durant la negociació. Spain amb el grup matriu, la italia- les administracions i de la pròpiaidentificar-los els van acusar de ser congelació salarial en 2005 i un in- El 21 de març l’inspector de Tre- na ACC. empresa servirien per a finançar laels autors de les pintades reivindi- crement del 2% en 2006 i de ball havia donat per finalitzada la Finalment es decideix convocar comercialització d’una novacatives que van aparèixer a la faça- l’1,75% en 2007, a més de mante- mediació sense acord. Els dirigents un referèndum el 30 de març per- gamma de compressors frigoríficsna de l’estació d’autobusos i a mol- nir la necessitat d’acomiadar 45 de CCOO, UGT, CGT i Agrupació què la plantilla votés la proposta que superen en un 20% les gam-tes parts de la ciutat de Sevilla. persones i augmentar la flexibilitat Independent rebutjaren l’última final presentada per l’empresa a mes actuals existents en el mercat Com és sabut, el conflicte de laboral amb una bossa d’hores proposta de l’empresa, que va re- través del mediador de la Generali- (25,3 milions) i el desenvolupa-Damas finalment va ser guanyat quantificada en 20 minuts diaris. baixar els acomiadaments de 90 a tat. UGT i CCOO es van posicio- ment d’un compressor de petita ci-pels treballadors, que van aconse- La postura final de la direcció de 45, però mantenia un augment de nar a favor de l’acord, mentre que lindrada apte per a treballar ambguir l’anul·lació dels acomiada- la filial del grup italià ACC, pre- jornada, la desaparició o abarati- CGT expressava el seu rebuig i diòxid de carboni (5,3 milions).ments al costat d’un acord de mi- sentada en la reunió amb els sindi- ment d’alguns plusos amb una pu- l’Agrupació Independent Unitat Així mateix, les inversions servi-llores laborals en matèria de cats realitzada aquell dia, incloïa jada del sou del 2% per a aquest Hermètica (AIUH) mantenia una rien per a desenvolupar compres-jornada. A més, es va pactar amb la un escrit en el qual es detallava que any i de l’1,75% per al 2007. posició més indefinida. Per al se- sors hermètics de màxima eficièn-Direcció de Damas que l’empresa si els sindicats no acceptaven El Govern català va oferir el 28 cretari d’Organització de CGT a cia per a refrigerants naturals (10,6retirava totes les denúncies que aquestes mesures s’iniciaria un de març als sindicats d’ACC Spain ACC Spain, Antonio García, la milions) i nous productes de co-havia fet en relació a les pintades. procés concursal. El comitè d’em- una nova proposta . El mediador proposta final recollia moltes qües- rrent continu que complementin un Increïblement, quan es creia que presa va convocar assemblees per designat per la Conselleria de Tre- tions que no es podien acceptar, pel compressor actual (0,78 milions).el conflicte havia acabat després de al dia següent per tal de decidir si ball i Indústria va lliurar una nova que des de CGT s’advocava per se- L’acord amb el Ministeri i la Con-la signatura de l’Acord, el qual va votaven en referèndum aquesta oferta de pla social als sindicats. La guir negociant. La vaga prevista selleria incloïa també una sèrie deser signat pel conseller d’Ocupació proposta, que també fixava sis dis- proposta concretava les quanties per al dia 30 havia estat desconvo- compromisos a seguir per part dede la Junta d’Andalusia, la Fiscalia sabtes per any, en què l’empresa de les primes salarials, de les quals cada a l’espera del resultat de la l’empresa, bàsicament recapitali-Sevillana, ignorant aquest acord, podria cridar a treballar els emple- surt bona part del sou dels treballa- votació. zar la companyia en la quantia su-ha seguit d’ofici amb la demanda ats. dors, i “minorava” les mesures de Si la majoria de la plantilla re- ficient per a obtenir un balançsol·licitant al jutge que es condem- ACC Spain comptava amb el su- flexibilitat laboral propostes per la butjava la proposta l’empresa ame- equilibrat abans del 31 de març ini els companys de Barcelona a port de les administracions -que companyia. naçava que iniciaria un procés con- mantenir aquest equilibri almenysuna pena de 18 mesos de presó, a s’havien compromès a destinar La proposta del mediador pre- cursal -l’antiga suspensió de fins a 2010 a fi i efecte que impe-més d’una fiança per a cadascun de 15,2 milions d’euros a la planta de veia 45 acomiadaments i la sortida pagaments- que posaria en perill deixi entrar en una situació concur-6.640 euros. Davant la petició del Sant Quirze- per a garantir la viabi- voluntària d’empleats i directius, i l’activitat de la fàbrica i els llocs de sal a l’empresa.fiscal, el Jutjat 19 de Sevilla va litat de l’activitat industrial, amb la indicava que són sis els possibles treball. Finalment, en votació se- Així mateix, la companyia hauràposar com data el 21 d’abril per ce- condició que l’empresa es compro- dissabtes laborables i que només creta, els treballadors d’ACC de presentar els diferents projecteslebrar el judici. Des de CGT s’ha metés a una sèrie d’inversions per tres dels quals poden ser convocats Spain van acceptar l’última pro- d’acord amb les condicions (termi-manifestat la més absoluta protesta part de la matriu italiana, entre al- al marge del calendari laboral. posta de pla social aportada pel nis, sol·licitud o avals) de les con-contra l’actuació de la Fiscalia an- tres requisits. També establia, entre altres mesu- mediador designat per la Generali- vocatòries i haurà d’incrementardalusa, que està actuant contra un Per la seva banda, el conseller de res, que l’ampliació de jornada en tat per a salvar la companyia. En el “l’esforç en personal i recursos” enAcord amb el qual finalment es va Treball, Jaume Rañé, mostrava un 15 minuts proposada per la com- referèndum, al que hi van estar les àrees comercial i d’I+D.donar per acabat el conflicte de cop més al costat de qui estava, panyia només es pogués portar a convocats 821 treballadors per a En funció de l’acord també esDamas. CGT va convocar manifes- fent unes declaracions el 24 de terme un màxim de 80 dies a l’any. emetre el seu vot, 392 van optar constitueix una comissió de segui-tació el 21 d’abril a Sevilla. març en què afirmava que si ACC La secretària general de CGT a pel ‘sí’ i altres 299 es van decantar ment.10 Catalunya. Maig de 2006
  • 11. TREBALL-ECONOMIA Davant la negociació del Teleoperadors del 010 de Barcelona, Conveni de la XHUP contra l’explotació Secció Sindical de CGT de lHospital Pius de Valls només d’aquesta formació. Amb aquests dos objectius la convocatòria feta per CCOO i U n grup de treballadors del ser- vei de consulta telefònica 010, gestionat per Atento, estan mobilit-L a Secció Sindical de la UGT no té el suport de la CGT ni zant-se per denunciar les condi- CGT de l’Hospital Pius de massa seguiment, segurament per- cions que han de suportar al llarg Valls davant la situació de què la convocatòria no tenia massa de la jornada laboral.confusió que hi ha a la Xarxa Hos- credibilitat. La primera acció pública va serpitalària d’Utilització Pública Tant l’honorable consellera com una concentració l’1 de març da-(XHUP) de Catalunya ha posat de CCOO i UGT han acusat Metges vant l’Ajuntament de Barcelona,manifest què pensa sobre la nego- de Catalunya de ser insolidaris i que per mitjà de concurs públic vaciació del Conveni Col·lectiu de la d’apropiar-se de la representació adjudicar la gestió d’aquest serveiXHUP que s’està negociant des del dels facultatius. Aquesta acusació ciutadà a la filial de Telefónica. Elsgener de l’any passat. no deixa de ser flagrant i vergo- treballadors demanaven al consis- Malgrat les preguntes fetes du- nyosa si es té en compte que CGT i tori que revisi els criteris de la con-rant l’any 2005 sobre com anava la CATAC-CTS són majoria en molts cessió a fi de garantir unes condi-negociació, els treballadors no dels centres hospitalaris de la cions laborals dignes.hem estat informats de les negocia- XHUP i que es convoca una vaga Els treballadors i les treballado- Frida Kahlocions dutes a terme pels tres sindi- amb l’objectiu de marginar encara res protesten per la situació d’ex-cats que estan presents a la mesa magògia feta pels sindicats que una jornada per al 2007, una jorna- més aquestes representacions sin- plotació i esclavatge a què es veunegociadora: AMIC (SATSE i van signar aquest preacord, les pa- da per al 2008 i la resta per a l’any dicals. sotmesa la plantilla, com ara el se-metges), CCOO i UGT. Curiosa- tronals i la conselleria de Salut, el 2009. Davant aquesta situació, la CGT guiment individualitzat de les es-ment enguany, amb les eleccions conveni està lluny de l’equiparació Sorprenentment, el dilluns 11 del Pius Hospital de Valls entén les coltes, la imposició de sancions ensindicals a la vora, comença el de tots els professionals de la sani- d’abril, CCOO i UGT van convo- reinvidicacions que el sindicat dels funció del nombre de consultes ate-conflicte. tat pública catalana. car vaga pels dies 26 i 27 d’abril, metges fa, reinvidiquen negociar ses, les pressions dels caps per aug- El Sindicat dels Metges de Cata- En l’opinió de la Secció Sindical coincidint de manera casual amb ells per a ells. mentar el volum de trucades ateseslunya, el qual és el representant de de CGTa l’hospital,, no és un bon una vaga convocada pel Sindicat Així doncs, si per la CGT fos, es o els ridículs salaris que perceben,la majoria d’aquest col·lectiu, es acord. Una vegada feta l’anàlisi dels Metges. L’objectiu de la vaga negociaria un conveni propi per al salaris d’uns 700 euros per jorna-desmarca de la mesa negociadora s’adonen que les pujades salarials convocada per CCOO i UGT no Pius amb la representació real que des setmanals de 39 hores ambpresentant unes reivindicacions suposen un augment de l’IPC esta- era aconseguir un millor acord, hi ha al centre: CGT, 7 represen- contractes d’obra i servei.conjuntes per a tots els metges de tal (no el català); 50 euros bruts aquests dos sindicats ratificaven el tants; AMIC,, 4; i CCOO, 1. És per A tot això s’hi afegeixen diver-la sanitat pública catalana. mensuals per als diplomats en in- preacord firmat, els motius que els això que ens reafirmen en el seu sos casos de repressió. La matinada del 28 de març, tot fermeria; altres pujades salarials van portar a la vaga eren: refús al preacord i van decidircoincidint amb l’inici de la vaga estan condicionades a diferents cri- 1. Reforçar el caràcter exclusiu donar suport a la convocatòria dedels metges, CCOO, UGT i teris, com per exemple no fer cap de la representació institucional concentració pel dijous 20 d’abril a Alguns resultatsSATSE firmen un preacord ambles patronals catalanes Unió Cata- baixa laboral per malaltia comuna. Pel que fa a les reduccions horà- d’UGT i CCOO. 2. La deslegitimació d’altres for- les 11 del matí a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i a les mobilit- Eleccions Sindicalslana d’Hospitals i Consorci Hospi- ries, la disminució de 48 hores es macions sindicals, principalment zacions posteriors que s’acordintalari de Catalunya. Malgrat la de- transforma de la següent forma: la de Metges de Catalunya, però no juntament amb CATAC-CTS. Hispano Igualadina a Barcelona CGT, 9 vots; i UGT, 5 vots.OPINIÓ: Manifest d’Òrrius sobre el sector sanitari FCC (Igualada) Eleccions en els serveis de netejaR eunits a Òrrius comitès d’em- presa i/o delegats i delegadesdels hospitals i centres de primària finals de l’any passat, en rebutjar la gran majoria dels sindicats partici- pants (excepte la UGT) l’ultimà- torns nocturns (unes 150 hores) amb la jornada anual que es realit- za als centres públics, amb la pre- tres que, malgrat estar allunyats, mantinguin “aliances estratègi- ques”. Atès que la majoria de cen- viària, de Foment de Construccions i Contractes. UGT, vint vots, 2 de- legats; CGT, 15 vots, 2 delegats; ii sociosanitaris de Mataró, Puig- tum de les patronals del sector que visió que aquestes diferències si- tres estan gestionats per determina- CCOO, 8 vots, 1 delegat.cerdà, Valls, Terrassa, Manresa, poc tenia a veure amb aquesta ho- guin molt més significatives d’aquí des empreses de gestió dependentsSanta Coloma de Gramanet, Pala- mologació o equiparació. (...) a uns anys, en mantenir-se dife- de les respectives patronals, és Servei de neteja del PAMEmós... amb l’objectiu d’analitzar la 4. Recentment s’ha signat un rents taules de negociació. fàcil imaginar-se què pot passar. (Ajuntament de Terrassa-ISS)situació creada en el sector sanitari preacord de conveni de la Xarxa c) Estableix una retribució varia- 5. En conseqüència, denunciem CGT, 23 vots, 2 delegats; UGT, 37pel considerable retard en l’homo- Hospitalària d’Utilització Pública ble condicionada als objectius im- aquest preacord i exigim del Go- vots, 4 delegats; i CCOO, 33 vots ilogació de les condicions de tre- per part dels sindicats CCOO, posats per les direccions dels cen- vern de la Generalitat i l’adminis- tres delegats.ball, volem manifestar el següent: UGT i SATSE que ajorna i invali- tres i que només cobraran algunes tració sanitària que definitivament 1. La Llei d’Ordenació Sanitària da una vegada més aquesta ne- categories professionals, mentre compleixi i faci complir el que es- Deutsche Bank, oficina principalde Catalunya (LOSC) promulgada cessària i imprescindible homolo- que per altres categories (grups tableix la LOSC i el mandat del de Barcekonal’any 1990 i aprovada per unanimi- gació de les condicions de treball a professionals del 3 al 7) condicio- Parlament quant a l’homologació El 29 de març, es van fer eleccionstat en el Parlament de Catalunya la sanitat pública, ja que: na una encara més minsa retribució de les condicions de treball. La sa- a l’OF 20, Oficina Principal deestablia un període de tres anys per a) Deixa al marge milers de tre- variable a no poder agafar ni una nitat catalana pateix de moltes Barcelona del Deutsche Bank, ambhomologar el salari i les condi- balladores i treballadors dels cen- sola grip al llarg de l’any. mancances i no tot se solucioni el resultat següent: CGT, 51 vots,cions de treball de tots els i les pro- tres sociosanitaris i de salut men- d) Segueix aprofundint a través amb més recursos, especialment 68,91%, 6 delegats; CCOO, 23fessionals de la Xarxa Sanitària tal, com a mínim durant la vigència de la “carrera professional” o siste- quant aquests recursos engreixen vots, 31´08%, 3 delegats.Pública, llei i mandat reiterada- de l’esmentat conveni per quatre ma d’incentivació les discrimina- els beneficis de grups empresarialsment incomplerts pels anteriors anys, i ignora un nombre molt im- cions i els greuges comparatius i només serveixen per seguir ajor- Madel Air d’Hostalets de Ba-governs de la Generalitat. portant d’altres professionals que, entre professionals que fan una nant la resolució definitiva dels lenyà 2. L’actual govern de la Genera- malgrat estar adscrits a centres pri- mateixa funció i activitat i entre greuges dels seus professionals, A l’empresa del metall Madel Airlitat assumí en el Pacte del Tinell la vats, treballen gairebé en exclusiva grups professionals, amb unes re- que són els que aporten les virtuts, d’Hostalets de Balenyà (Osona), esnecessitat d’abordar de forma im- per a la sanitat pública (centres de tribucions clarament desproporcio- eficàcia i eficiència al sistema sani- triaven 5 delegats, 1 per substituciómediata aquesta homologació i va diàlisi, proves complementàries, nades especialment per als grups tari públic. i 4 per ampliació de plantilla delscrear fa més d’un any una taula so- etc.). del 3 al 7 (auxiliars, llicenciats i di- 6. Cridem als delegats/des i pro- quals la UGT n’ha aconseguit 3,cial per arribar a un acord marc per b) Ajorna fins a l’any 2009 una plomats no assistencials, tècnics i fessionals sanitaris a manifestar amb 37 vots; i la CGT, 2, amb 36a tota la Xarxa Sanitària Pública. reducció horària que, bo i així, se- administratius, etc.). públicament el seu rebuig a aquest vots.El Comitè d’Empresa queda 3. El fracàs d’aquesta taula de gueix mantenint una diferència e) Planteja la mobilitat funcional preacord. compost de la manera següent:negociació va ser del tot evident a més que notable especialment en i territorial entre categories i cen- Òrrius, 5 d’abril de 2006 UGT, 6 delegats; CGT, 3 delegats.Catalunya. Maig de 2006 11
  • 12. TREBALL-ECONOMIALa plantilla deBraun, en lluitacontra el La lluita contra les horestancament aEsplugues de extra a Rodalies RenfeLlobregat Col·lectiu Catalunya i SFF-CGT ció perquè aquesta pogués exercir més pressió sobre la companyia fe- Col·lectiu Catalunya E ls maquinistes de rodalies rroviària. Desenes d’usuaris van de Renfe a Catalunya van denunciar a través dels mitjans deE ls treballadors de la factoria de la multinacional alemanyaBraun d’Esplugues de Llobregat protestar a partir del 20 de març per mitjà de no realitzar hores extra. La falta de conductors va comunicació els retards i les aglo- meracions que vivien cada dia en els seus desplaçaments amb tren.(Barcelona) van realitzar el 17 de obligar a suprimir entre 50 i 90 Per al Sindicat Federal Ferrovia-març una aturada generalitzada en trens diaris. La causa d’aquestes ri de la CGT la falta de maquinistesla producció i una concentració a incidències és la falta de maquinis- es deu a la pèssima gestió de la di-les portes de la fàbrica en defensa tes per cobrir tots els torns. Fins recció de Rodalies i a la Llei deld’un futur per a la fàbrica, que ara, aquesta mancança la suplien la Sector Ferroviari, l’aplicació de laempra 761 treballadors, davant les majoria de treballadors fent hores qual està tenint les primeres conse-informacions que apunten que extraordinàries per poder continuar qüències per als usuaris del ferro-Braun vol tancar la seva única oferint el mateix servei. carril. El SFF–CGT va assenyalarplanta a l’Estat espanyol. Això Finalment els maquinistes van ni dels trens que se suprimien, ni possible d’accedir-hi. que no hi havia cap sindicat darre-afectaria també 4.000 llocs de tre- decidir dir prou i limitar-se a fer el de les hores a les quals passaven L’Associació per a la Promoció re, és tractava d’una iniciativa delsball indirectes. El Comitè d’Em- seu horari cansats de donar ells so- els trens. En algunes ocasions els del Transport Públic (PTP) va tit- mateixos treballadors que tant depresa de Braun exigeix que la di- lucions al que consideren que és retards van ser de fins a una hora. llar aquesta situació d’”indignant i bo s’hagués produït abans. Segonsrecció desmenteixi el tancament de una falta de planificació empresa- Renfe es va veure obligada a su- intolerable” i va acusar Renfe de el sindicat, no es podia parlar dela planta d’Esplugues. rial. La protesta va sorgir de forma primir entre 50 i 90 trens diaris de “falta de planificació”, tenint en vaga de zel. Falten maquinistes Braun és propietat de la multina- espontània i la van portar a terme rodalies de Barcelona a causa de la compte que “tots els treballadors perquè, en el procés de regularitza-cional nord-americana Gillette que, els maquinistes a nivell individual vaga de zel dels maquinistes, que tenen dret a fer vaga i un horari es- ció del treball que afecta l’empre-al seu torn, forma part de la també sense cap plataforma sindical. complien els seus horaris estricta- tablert”. Per a la PTP sols existia sa, se n’han prejubilat 43.nord-americana Procter & Gamble. No hi ha prou maquinistes per ment, ocasionant importants aglo- un responsable, que és Renfe, i uns Finalment, els trens de RodaliesA la seva fàbrica d’Esplugues pro- cobrir tots els torns de les diferents meracions d’usuaris a les estacions usuaris que estaven afectats i mal van tornar a la “normalitat” el 29dueix de l’ordre de nou milions línies de rodalies de Renfe. Així i també als vagons. La situació de informats sobre el que estava pas- de març. Els maquinistes van posard’unitats de planxes de vapor i ‘mi- quan la majoria de conductors de- col·lapse en Rodalies es va perllon- sant, recordant la PTP que el mal fi a la vaga encoberta després denipimers’ per a tot el món. El passat cideixen complir estrictament el gar fins al mes d’abril, quan s’ha- servei de rodalia s’havia agreujat dues assemblees amb els sindicats.mes d’octubre, Braun va descartar seu horari la puntualitat desapareix vien d’incorporar uns quaranta ma- aquests dies, però que era un tema Aquells dies van deixar de circulardeslocalizar la producció de la seva del servei. Això ja feia un mes que quinistes que estaven en fase de que ja venia de lluny. També l’Or- 800 combois i la protesta va provo-planta després que la matriu qües- estava passant, però és va accen- formació. El que la companyia fe- ganització d’Usuaris i Consumi- car retards i cancel·lacions a proptionés la continuïtat de la fàbrica. tuar els últims deu dies de març. rroviària qualificava públicament i dors de Catalunya va coincidir a de 800.000 passatgers, segons una Els sindicats presents en l’em- Els retards van arribar als trenta de forma eufemística de “desajus- destacar que era un problema de estimació del sindicat. Els maqui-presa, CGT, CCOO i UGT, consi- minuts en hora punta en línies com taments en la programació de roda- Renfe i que havia de solucionar-lo nistes van optar per tornar a ferderen que no existeixen causes pro- la C4, que uneix Manresa i Sant lies”, per als usuaris i usuàries re- el més ràpid possible incorporant torns de guàrdia, pel que els hora-ductives, econòmiques ni Vicenç de Calders, o la C1, que va presentava un autèntic calvari més maquinistes, i va lamentar la ris es van complir al 100%. Es valogístiques que justifiquin un supo- des de Maçanet-Massanes a l’Hos- traduït en retards de fins a mitja falta total d’informació que van restablir igualment el servei delsat tancament d’aquesta fàbrica, i pitalet, sense que Renfe informés hora i vagons plens de gom a gom rebre els usuaris, als que va animar tren llançadora que havia d’anar dedefensen que es tracta d’una fàbri- els usuaris ni del motiu del retard, de gent, a alguns dels quals era im- a presentar queixes a l’organitza- l’estació del Prat al’aeroport,.ca altament productiva en el sectordels electrodomèstics, amb un crei-xement constant de les vendes i be- Concentracions a tot l’Estat de treballadors de la Seguretat Socialneficis importants en els últimsexercicis. Per això, demanen unaactuació de l’Administració al mésalt nivell sobre la multinacional E ls empleats públics de la Se- guretat Social van iniciar un procés de mobilitzacions, convo- entre l’IPC previst i el real. L’absència d’aquesta clàusula de salvaguarda, per al nostre sector, Igualment exigeixen que s’acabi amb la doble discriminació que pa- teixen a l’hora d’accedir a la jubi- democràtica, sotmesa al control públic, com els recursos necessaris per a mantenir i afermar l’anome-Procter & Gamble para aclarir el cats per la CGT, el 28 de març a les suposa que els salaris perdin cons- lació anticipada voluntària respec- nat estat del benestar.futur i les solucions de continuïtat 11 h a les portes dels centres de tre- tantment poder adquisitiu. Per altra te a la resta dels funcionaris de Exemple clar del que denunciende la planta. ball, segons l’aprovat en assemble- banda, som l’únic sector que no l’Administració General de l’Estat és que el 0,5% del seu salari s’a- En resposta a la mobilització sin- es de treballadors de Barcelona, disposa de pagues extraordinàries i a la parcial, a la qual sí que poden porti a un pla de pensions que ensdical, la direcció de la multinacio- Madrid, Valladolid, Lleó, Càceres, íntegres. acollir-se els treballadors del ha estat imposat i del que se’n be-nal va anunciar als sindicats que en Badajoz, Salamanca, Zamora, El programa del PSOE per a les Règim General. neficien un gran banc i dos delsun període de dos o tres mesos Àvila, Alacant, Huelva, Sevilla, eleccions de març del 2004 es Denuncien la política de degra- sindicats que van acordar el plaprendria una decisió sobre el futur Múrcia, Navarra, Girona, Tarrago- comprometia a la instauració d’una dació en la qualitat dels serveis pú- amb el Govern del PP -CCOO ide la seva fàbrica a Esplugues de na i Lleida per tal d’exigir: paga única on s’inclogués l’import blics que es fomenta, tant des d’a- UGT-, que, al seu torn, formen partLlobregat. En un comunicat a la - Clàusula de revisió salarial per corresponent a la desviació entre quest com des de l’anterior govern, de la gestora del pla. Es roba unaplantilla la direcció de Braun afir- llei l’IPC real i l’IPC previst, a la recu- assumint com a pròpies les lleis del part del nostre salari, que hauriamava que, segons les conclusions - Recuperació del poder adquisi- peració del poder adquisitiu que mercat. Aquestes lleis, dissenyades d’anar al sistema públic de pen-d’un estudi realitzat l’any passat tiu perdut (25,22% des de 1992) hem perdut durant els últims anys i des dels poders financers, volen sions, perquè passi a beneficiar elper la consultora McKinsey, hauria - Igualtat d’accés a la jubilació que les nostres pagues extraordinà- privatitzar-ho tot, les pensions i la compte de resultats d’una empresade reduir els costos d’una manera anticipada ries siguin íntegres. Han passat ja resta de serveis públics i socials, privada, i tot això avalat tant pelsignificativa ja que estaven, segons - Uns serveis públics de qualitat dos anys des de les eleccions gene- amb la finalitat de reconvertir-los govern com pels sindicats agra-aquest informe, molt per sobre de Els empleats públics són un dels rals i el Govern, ara del PSOE, no en un producte més de consum al ciats.la competència. pocs sectors laborals sense clàusu- només ha incomplit els seus com- que solament hi podran accedir qui Per aquestes i altres raons impor- Per la seva banda, els sindicats la de revisió salarial. Els pensionis- promisos electorals sinó que la disposi dels recursos suficients. Es tants, CGT-CAT va convocar unaCGT, UGT i CCOO van decidir tes la tenen per llei i la majoria dels seva política salarial segueix la vol un nou model de societat indi- sèrie de concentracions el dia 28 decrear un gabinet de crisi per plantar convenis col·lectius també la in- mateixa línia que marcava l’ante- vidualista i insolidari on la persona març per al personal de l’Adminis-cara a la situació de la factoria, for- clouen. La clàusula de revisió sala- rior govern i que està servint per a passi de ser ciutadana amb drets a tració General de l’Estat amb la fi-mat per sis membres de CCOO, sis rial és la garantia que els salaris no accentuar, encara més, la pèrdua client amb capacitat de consum. A nalitat que, d’una vegada per sem-d’UGT i dos de CGT, tant del co- perdin poder adquisitiu com a con- del nostre poder adquisitiu que aquest efecte es retallen tant els re- pre, les promeses electorals siguinmitè d’empresa com de les respec- seqüència de la desviació sistemà- arriba a més d’un 25% en els úl- cursos destinats a tenir una Admi- una realitat i no un simple reclamtives federacions sindicals. tica i interessada que es produeix tims catorze anys. nistració ben dotada, motivada i electoral amb data de caducitat.12 Catalunya. Maig de 2006
  • 13. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mesLa República dels anys trenta va ser un dels ografia de tot l’Estat, però ben curiosament de la nostra història recent” tal com algunsperiòdics històrics en què la classe obrera en bona part d’ells s’ha obviat una veritata historiadros del règim l’han qualificat. Calcatalana va gaudir de més llibertat i justícia. inqüestionable com és que l’actual règim recomposar la història alhora que fem frontEn el setanta-cinc aniversari de la seva pro- borbònic és conseqüència d’un cop d’Estat al revisionisme històric de la dreta, cadaclamació, milers d’actes han omplert la ge- que va abolir aquest “període esplendorós cop més integrista.Mites i realitats de la SegonaRepública en el seu 75 aniversari Emili Cortavitarte Carral, Corts i convocà eleccions. Els sectors més reaccionaris van historiador anar guanyant poder (Gil Robles, mi- Bienni conservador, les nistre de la Guerra, i Franco, cap deEl temps republicà contrareformes l’Estat major) i accentuant la seva vo-Historiadors i organitzacions d’esque- luntat anorreadora de la Repúblicarra, han coincidit a circumscriure la II Al novembre de 1933, els partits de (projecte per modificar la Constitució)República entre el 14 d’abril de 1931 i centredreta van obtenir la majoria No obstant, una sèrie de casos de co-el 18 de juliol de 1936. Aquest ana- parlamentària. S’inicià així l’anome- rrupció de membres del Partit Radicalcronisme històric reforça la tesi de nat Bienni conservador, amb dues van fer trontollar la coalició governa-l’Alzamiento Nacional, que la fi de la forces polítiques predominants: el mental i es van convocar noves elec-República coincideix amb la rebel·lió Partit Radical de Lerroux, que des de cions pel febrer de 1936.militar, i de determinats historiadors posicions populistes havia virat cap alrevisionistes que tanquen el capítol conservadorisme, i la CEDA de Gil El Front popular i larepublicà, tot creant una sensació Robles, que aglutinava la dreta catòli- Guerra Civil, guerra id’absència de legitimitat. ca. revolució social El segon règim republicà durà des Lerroux, amb un govern de coaliciódel 14 d’abril de 1931 fins a l’1 d’abril però sense la CEDA, inicià un dur Les eleccions donaren la victòria alde 1939, encara que des del 18 de ju- procés de contrareforma: pressupost Front d’esquerres a Catalunya i alliol de 1936 el territori republicà va de culte i clergat, converses amb el Frente Popular a Espanya. Es restituíanar minvant fins a la seva extinció Vaticà per signar un nou Concordat, l’Estatut, Companys tornà a assumirdefinitiva. devolució de terres a la noblesa, lli- la Presidència de la Generalitat, bertat de contractació dels jornalers, Azaña fou nomenat president de laUn oasi en la història amnistia per Sanjurjo i el militars República i Casares Quiroga reiniciàd’Espanya i de Catalunya col·laboradors de la Dictadura, para- el procés de reformes alhora que de- lització de l’Estatut d’autonomia basc, cretava una àmplia amnistia pels pre-L’experiència republicana suposà per reducció dels pressupostos d’educa- sos polítics i sindicals.Catalunya i per Espanya l’únic perío- ció... Però l’ou de la serp ja era covat.de de llibertats i de certa normalitat La resposta de CNT i UGT suposà Els militars més reaccionaris s’haviendemocràtica dels primers 75 anys del un increment de les vagues i la con- agrupat en la clandestina UME, elssegle XX. Només aquesta etapa flictivitat social que portà Lerroux a in- partits d’inspiracions nazi i feixistaquedà lliure de dictadures o de mo- corporar 3 ministres de la CEDA, proliferaven (Falange Española, Co-narquia parlamentària tutelades pel cosa que va ser interpretada per l’es- munión Tradicionalista, JONS,...) icaciquisme i la tupinada electoral. querra com a un camí sense retorn a l’Església i les oligarquies no estaven Però, no només va significar l’en- el pacte per passar pàgina i mantenir Reforma Agrària), de l’educació (dret la fi de la república i en direcció a un disposades a tornar a passar per unafonsament d’un sistema monàrquic les estructures econòmiques i socials a l’ensenyament; escola mixta, laica, sistema feixista. Davant les protestes nova prova de retall dels seu privile-que havia confiat la seva sort a la dic- dominants en la transició democràti- obligatòria i gratuïta), del treball (Llei obreres el govern decretà l’estat de gis.tadura de Primo de Rivera, va supo- ca. de Contractes de Treball, asseguran- guerra. El 18 de juliol esclatà un cop d’Es-sar un canvi tan substancial respecte ces socials...) i de l’autogovern (Esta- A l’octubre de 1934, a Astúries es tat militar amb pretensions d’interven-de la situació anterior com no ha estat Bienni d’esquerres, tut d’Autonomia de 1932, Parlament i produí una revolució social protago- ció quirúrgica ràpida i contundent quecap altre recent. reformisme republicà govern de la Generalitat de Catalun- nitzada pels miners (socialistes, co- degut a la resistència popular es va Per molt que altres revisionistes de ya) munistes i anarquistes) que crearen convertir en una llarga i sagnat guerrala història a l’ús esmercin molts es- Després que un govern provisional Aquests govern es va trobar amb comitès revolucionaris a la conca mi- civil.forços (llibres, articles, discursos insti- que se’n fes càrrec de la gestió de la una forta oposició de l’oligarquia tradi- nera. La resposta fou l’enviament de Malgrat l’aïllament internacional, latucionals), la II República i la transició República fins a les eleccions consti- cional (intent de cop d’Estat del gene- la Legió, comandada pel general II República va intentar donar respos-només se semblen en que donen lloc tucionals (juny de 1931) i l’aprovació ral Sanjurjo el 1932, dures campan- Franco, i la liquidació violenta (més ta militar a la guerra (milícies popu-a etapes de normalitat democràtica. de la Constitució (desembre de yes antirepublicanes des dels púlpits i de 1.000 morts i 30.000 empreso- lars, exèrcit popular, indústries bèl·li-No obstant, no es pot comparar la 1931), s’inicià el període conegut com oposició dels grans propietaris a la re- nats) de l’experiència revolucionària. ques) i a les necessitats de la sevaConstitució del 31, que proclamava a Bienni d’esquerres. forma agrària), una situació econòmi- El mateix mes, a Catalunya, el pre- població.que “España es una República demo- Des del govern encapçalat per Ma- ca gens favorable (conseqüència del sident Companys proclamà la Repú- Al marge dels diversos tipus de go-crática de trabajadores de toda clase, nuel Azaña i integrat per republicans i crac del 29) i un augment de la con- blica Catalana dins de la República verns que es formaren en els territorisque se organiza en régimen de Liber- socialistes es va impulsar un procés flictivitat social (Alt Llobregat, Casas Federal Espanyola amb la intenció de republicans, cal destacar sobre ma-tad y de Justicia”, amb la constitució de reformes: de l’exèrcit (per formar Viejas, Castilblanco) a mesura que desbloquejar la paralització de com- nera la profunda socialització de lade 1978 que consolidava una monar- un de democràtic i professional), de les reformes eren entorpides, s’apli- petències. En paral·lel, es convocà vida quotidiana (educació, sanitat, ha-quia decretada pel dictador i procla- l’ordre públic (creació de la Guàrdia caven amb massa lentitud o no una vaga general que no comptà amb bitatge) i la voluntat de transformaciómada per les Corts franquistes. No d’Assalt), de la vida social (a l’acon- acomplien els anhels populars d’aca- el suport de la CNT. El govern central social (col·lectivitzacions industrial iadmet comparació tampoc la volun- fessionalitat de l’Estat i la supressió bar amb l’atur, la pobresa i les dures declarà l’estat de guerra, l’exèrcit agràries, laïcitat, unions de fet, noutat de donar la volta a una situació se- de les subvencions a l’Església de la condicions de treball. ocupà el Palau de la Generalitat i de- paper de les dones,...) potenciada fo-cular de domini oligàrquic i manca de Constitució s’afegiren el matrimoni Azaña dimití i Alcalá Zamora, presi- tingué el govern català i es va sus- namentalment per CNT, POUM i sec-llibertats de l’etapa republicana amb civil, el divorci...), del camp (Llei de dent de la República, dissolgué les pendre l’Estatut d’Autonomia. tors d’UGT.Catalunya. Maig de 2006 13
  • 14. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Cronologia > EL MOVIMENT > DELS MOVIMENTS Aturat La Plataforma de lempresonament Defensa de l’Ebre den Franki de crida de nou a la Terrassa, acusat de mobilització Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT) Una bona notícia agafa per sorpresa tothom, tot i que com a bona notícia Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgt.es - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.org www.cgt.es www.rojoynegro.info que és cal celebrar-la. Finalment, el 28 de març, el Jutjat Penal 2 de Terrassa acorda suspendre l’ingrés a presó d’en FINS AL 15 DABRIL a lantic Hospital de Santa Magdalena construcció de lautopista dEïvissa. tura anarquista a Catalunya” de Ferran cació de la Universitat de Girona, orga- CONCENTRACIÓ dunes 20 persones judici. laboral, la gran mentida del govern, Franki. La nova jutgessa que porta el jutjat ▼ de Montblanc. EL PROPIETARI duna casa acabada (CI) Aisa, a càrrec de lautor, a la Biblioteca Pública Arús de Barcelona. nitzada per la CGT. JUDICIS PER LERO de Seat de 10 a les portes dun hotel de Barcelona on es realitzava el Congrés Penitenciari INCENDI A CAN RICART (Barcelona) just després de lanunci per part de la- empresaris i sindicats firmats” (a cà- rrec de Pepe Berlanga) i “Seat 660: penal 2 i el cas d’en Franki decideix docupar al barri de la Trinitat Vella de DIMECRES 22 DE MARÇ XERRADA: "El model de ciutat de companys als jutjats de Rda. Sant Internacional. (CI) juntament de la rehabilitació dalgunes lexpedient de regulació docupació a suspendre lexecució de la sentència i DIMARTS 14 DE MARÇ Barcelona, la crema amb gent a linte- Barcelona", a càrrec de Robert Gonzà- Pere de Barcelona. Assemblea daco- NOVA OCUPACIÓ a Sabadell per tal parts del recinte fabril. (CI) Seat i la situació dels acomiadats” (a l’ingrés a presó, i comunica al seu ad- ACTIVITATS DE LASSEMBLEA per rior. Els ocupants foren desallotjats i lez, Marc Martí, i Salva Torres. Dintre miadats als locals de la CGT de Cor- de continuar el projecte del desapare- ACTIVITATS DE LASSEMBLEA per càrrec de Diego Rejón). A lantic eco- vocat que ja no cal que es presenti als lhabitatge digne a Nou Barris. Xerrada detinguts per la Guàrdia Urbana, men- de les activitats de lassemblea per l- nellà. gut Euterpe. Al carrer Convent 104. lhabitatge digne a Nou Barris: Finalitza nomat de Pirelli de Vilanova. jutjats i que esperi una nova citació per "Especulació i rebel·lió a les perifèries tre que els mossos desquadra varen habitatge digne a Nou Barris, al Centre DESALLOTGEN UNA FAMÍLIA i en- MÉS DUN CENTENAR dentitats van lexposició fotogràfica “Barcelona JORNADA ANTINUCLEAR a Girona, comunicar-li la suspensió de la con- urbanes. De París a Madrid". A càrrec detenir el propietari. (CI) Cívic Porta-Sóller de Nou Barris, Bar- derroquen casa seva al barri de la Tri- realitzar diverses accions de denúncia sobre Barcelona. Espais de conquesta convocada per la Plataforma No a la demna fins que no es resolgui el recurs dEduard Masjuán i Franco Lacecla. A NOVA OCUPACIÓ a Sabadell. Es celona. nitat Vella de Barcelona enmig de les a diverses ciutats de lestat en el marc 2002-2005” de Jordi Secall del Centre MAT, amb diferents activitats. demparament al Tribunal Constitucio- la Masia de la Guineueta, Nou Barris. tracta de lAteneu Popular del Sud Mal- XERRADA: "Noves formes dexclusió negociacions entre veïns i ajuntament de la presentació de la campanya "Per Cívic Can Basté. Al Ton i Guida, xerra- MANI MUTANT i processó de dol per Col·lectiu Catalunya nal. com X, al carrer Buixeda 35. (CI) social", a càrrec de Manuel Delgado, per les expropiacions que preveu el una normativa europea, estatal i cata- da dEnric Tello: "La situació de lhabi- lagricultura ecològica pel centre de Ta- A finals de març, l’Estat governat pel DIJOUS 16 DE MARÇ organitzada per diversos col·lectius. Al PERI. (CI) lana que prioritzi la prevenció de resi- tatge: un model insostenible". rragona. Unes 50 persones es mani- La Plataforma en Defensa de lEbre in- PSOE havia denegat la petició d’indult a Casal de Barri de Marianao de Sant SACONSEGUEIX ATURAR el desa- dus, la defensa del medi ambient i la festaren pel centre de Barcelona, de- crementa la seva activitat. Així, el 22 en Franki tramitada per l’Ajuntament de Boi de Llobregat. llotjament del Casal Okupat Les Vies salut de les persones". (CI) DIJOUS 6 DABRIL manant leliminació dels cultius dabril va convocar a Tortosa la seva VIII Terrassa, entitats socials, polítiques i SINICIEN A BARCELONA les X Jor- de Mallorca, amb una concentració CINEFÒRUM sobre lespeculació ur- transgènics a Catalunya. assemblea, per definir el seu treball en culturals i persones a títol individual, nades dEconomia Crítica que tenen que aplegà unes 80 persones. (CI) DIVENDRES 31 DE MARÇ banística al Museu del Cinema de Gi- JORNADA DACTIVITATS en motiu els propers mesos. En ella tenia previst això implicava que a començaments del lloc al MACBA fins el dia 25. TREBALLADORS del Centre de Ser- QUART ANIVERSARI de lAteneu de rona. Projecció del documental "El oro del IV aniversari de lAteneu Popular fer una crida a la societat ebrenca per a mes d’abril el Franki hauria dingressar veis Logístics de Mercadona de Sant Barberà del Vallès. Concert de com- de las californias" i taula rodona poste- Julià Romera de Santa Coloma. recuperar lesperit reivindicatiu de la a la presó com a conseqüpència del de- DIVENDRES 24 DE MARÇ Sadurní dAnoia inicien una vaga inde- memoració del quart aniversari, al rior amb Biel Jover (delegat a Girona AGRESSIÓ NAZI contra un afiliat de la PDE, després de dos anys de força licte de què se l’acusa. UNA IMPUTADA en una acció de pro- finida. (CI) Casal de Can Gorgs de Barberà. de Medi Ambient i Habitatge de la Ge- CGT de Sabadell. La víctima fou agre- inactivitat a consequència dels canvis El govern espanyol ratificava així la testa estudiantil contra la presència INDIVIDUALITATS LLIBERTÀRIES neralitat), i Josep Fuses. Organitzat pel dida per lesquena, i va rebre atenció de govern i del procés de derogació del sentència dictada pel jutge Rovira del TXERNÒBIL MAI MÉS! Concert com- dels Mossos dEsquadra al Saló de DIMECRES 29 DE MARÇ convoquen una concentració davant Museu amb la col·laboració de la CGT. mèdica a lHospital Parc Taulí de Saba- transvasament de lEbre. Canto, fiscal militar en època franquis- memoratiu, a la Fira de la Terra, a l’Arc lEnsenyament de Barcelona. (CI) ACCIÓ DE SUPORT a en Franki de del Consolat de França a Barcelona en PRESENTACIÓ dels llibres “El ban- dell. El mateix dia es produí una altra Ja els passats 4 i 5 de març una nom- ta, en què es condemnava a en Franki a CONCENTRACIÓ A TARRAGONA de Triomf de Barcelona. ACCIÓ DE PROTESTA contra CCOO Terrassa a la plaça Sant Jaume de solidaritat amb la lluita dels estudiants quete de la vida” (dAnselmo Lorenzo) i agressió nazi, més greu i més difosa, brosa delegació de la PDE havia partici- 2 anys i 7 mesos de presó per “ultrat- contra lacomiadament del company DURANT ELS DIES 21 i 22 de març i UGT davant dels acomiadaments a Barcelona. El mateix dia també es rea- francesos contra el CPE. “En la mesa con Darwin” (dAlvaro en que tres caps rapats nazis van ata- pat a Jaca en una trobada de col.lectius ges a Espanya, desordres públics i Carles Icart, acomiadat de Correos. El es reuneix el sector ferroviari de CGT Seat per part de la campanya Països litzen concentracions i diverses ac- Girón). Amb la participació dAlvaro car una persona dorigen guineà a de tota la conca del riu Ebre per coordi- atemptat a l’autoritat”. La sentència es TSJC havia declarat que el seu con- a Barcelona, per coordinar-se davant Catalans Insubmisos. (CI) cions de protesta a Celrà, Lleida, Gra- DISSABTE 1 DABRIL Girón, Carles Sanz i Manel Aisa. A la Castellar del Vallès. nar actuacions contra la posada en va dictar després d’un procés judicial tracte era indefinit. La concentració les problemàtiques comunes. nollers, Manresa, Igualada, Molins de 300 PERSONES es manifesten pels Biblioteca Pública Arús de Barcelona, MANIFESTACIÓ de cent treballadors marxa de 300.000 hectàrees de regadiu ple d’irregularitats, amb testimonis que aplegà una vintena de persones. CENTENARS de persones es mani- "GUATEMALA: realitats socials i sin- DISSABTE 25 DE MARÇ Rei, Vilassar de Mar.(CI) carrers de Barcelona per demanar la organitzat per lAteneu Enciclopèdic. de Mercadona a Barcelona. (CI) i contra les obres no derogades de lan- es van desdir de les versions inicials, CONTRA LA IMPOSICIÓ de la sisena festen a Barcelona per lalliberament dicals", xerrada als locals de la CGT de TROBADA-DINAR de joves de la “2002-2006: AUTOORGANITZACIÓ, llibertat dels presos pels fets de Sant nex 2 del Plan Hidrológico Nacional. Els amb manca de proves i una vulneració hora a lensenyament públic, concen- dels joves llibertaris Rubén i Ignasi. Tarragona, amb la presència de com- CGT de Catalunya al Centre Social Au- autogestió, autonomia, Barberà del Pere més Baix del 4 de febrer passat a DIVENDRES 7 DABRIL DIUMENGE 9 DABRIL col.lectius assistents a la trobada, uns absoluta de la presumpció d’innocèn- tració de 800 professors convocats per panys guatemaltecs de COISOLA. togestionat "La Impremta" de Terrassa. Vallès”. Quart aniversari de lAteneu de Barcelona. (CI) CONCENTRACIÓ davant del Palau NOVA OCUPACIÓ al barri del Clot de 40, provinents de Catalunya, Aragó, Na- cia. la CGT davant dEducació. DIUMENGE 19 DE MARÇ NOVA OCUPACIÓ al carrer Trinxant AL VESPRE, manifestació en solidari- Barberà del Vallès, sinicien una sèrie QUART ANIVERSARI de lAteneu de de Congressos de Barcelona, convo- Barcelona, pel Casal Popular del Clot. varra i La Rioja, van alertar que, tot i re- El motiu de la condemna eren els fets ACTIVITATS DE LASSEMBLEA per CONCENTRACIÓ per denunciar las- del barri del Clot de Barcelona. (CI) tat amb els acomiadats de SEAT a la dactivitats fins a l1 dabril. Barberà del Vallès. Primera calçotada cada per la CGT, en protesta a la san- tirar el transvasament, la política hi- relatats en l’anterior “Catalunya” durant lhabitatge digne a Nou Barris. Projec- setjament constant contra la secció plaça Universitat de Barcelona. popular barberenca, a la plaça de la ció patida pel company de Madrid DILLUNS 10 DABRIL drològica del govern del PSOE és la Festa Major de Terrassa del 2002. La ció d"El Forat" (documental de Falco- sindical de CGT a Aigües del Ter Llo- DIJOUS 23 DE MARÇ MANIFESTACIÓ a Terrassa en solida- DIJOUS 30 DE MARÇ Cooperativa. Jesús Castañeda, treballador i delegat 50 PERSONES es concentraren da- continuista. intenció d’aquesta sentència era donar netti Peña) i "Tercero B" (curtmetratge bregat, aprofitant la celebració de la- CONCENTRACIÓ amb motiu del judi- ritat amb Franki. Aplegà un miler de JUDICIS PER LERO de Seat de dos PRIMER ANIVERSARI del Centre So- de CGT a Gas Natural. vant lAudiència de Barcelona en soli- En aquests moments a tota la conca un càstig exemplar, tant a en Franki, de Jose Mari Goenaga). Al Centre nomenada Festa de lAigua a lArc de ci pels 3 companys del Comitè de persones. (CI) companys als jutjats de Rda. Sant cial Autogestionat La Maranya de Llei- CONCENTRACIÓ i desallotjament de daritat amb el jove llibertari empreso- de lEbre hi ha en marxa unes 300.000 com a la resta de persones actives, so- Cívic Can Basté de Nou Barris. Triomf de Barcelona. SAS-Abrera acomiadats per lempre- PRESENTACIÓ del llibre "Transicio- Pere de Barcelona. da, amb diverses activitats lúdiques i lEspai Alliberat per la Cultura al Teatre nat Rubén. (CI) hectàrees de regadiu i sen preveuen lidàries i compromeses amb les lluites MANIFESTACIÓ de 200 treballadors 70 ANYS DESPRÉS, conèixer la ba- sa, davant dels jutjats de la Ronda nes. De la asamblea obrera al proceso JORNADA INTERNACIONAL de soli- reivindicatives al seu local. Arnau de Barcelona. Es produïren COMENCEN les obres del Pla Caufec unes 200.000 més. Només amb les que polítiques i socials de Terrassa i d’a- de lempresa Torcidos SA davant del talla del Segre: es realitza una ruta Sant Pere de Barcelona. de Pacto Social. CNT (1976-1981)", al daritat amb el poble palestí i contra el dues detencions. (CI) a Esplugues de Llobregat. (CI) sestan executant equivalen a dos rreu. CEMAC de Barcelona per protestar guiada sortint des de Bellcaire dUrgell bar Anònims de Granollers, amb Luis mur. Concentració a la plaça Sant DIUMENGE 2 DABRIL PRESENTACIÓ del llibre de Ferran transvasaments de lEbre. Aquesta situació s’ha donat amb el contra el respectiu expedient de tanca- pels escenaris on es desenvoluparen Andrés Edo i Luis Edo Martín. Jaume de Barcelona. (CI) JORNADA DACTIVITATS a Can Aisa "La cultura anarquista a Catalun- DIMARTS 11 DABRIL Juntament amb la preocupació da- silenci i la responsabilitat de l’Ajunta- ment de lempresa. (CI) els combats del Cap de Pont de Bala- FESTA ANIVERSARI del GEPEC a la QUART ANIVERSARI de lAteneu de Masdeu (Barcelona) sota el lema ya" a lAteneu Popular Julià Romera de NOVA MOBILITZACIÓ de lEspai Alli- vant la gran proliferació de projectes de ment de Terrassa i la policia municipal, guer. Palma de Reus, amb festa, tallers, di- Barberà del Vallès. Cafeta amb punxa- "Quina vall de Can Masdeu volem?". Santa Coloma de Gramanet. berat per la Cultura. 200 persones es regadiu, fruit especialment del Pacto el sistema judicial, la hipocresia i com- DIVENDRES 17 DE MARÇ vulgació i reivindicació. discos per lautogestió de lAteneu. NOVA OCUPACIÓ al barri de Sarrià CONCENTRACIÓ davant loficina concentraren davant del teatre El Moli- del Agua dAragó (amb desenes dem- plicitat del govern estatal del PSOE i les MANIFESTACIÓ al barri de Sants de DIMARTS 21 DE MARÇ REOBERTURA del Centre Social La PRESENTACIÓ del llibre “El laberint de Barcelona, al passatge Canet 11. central de Correus a Barcelona contra no de Barcelona. (CI) bassaments projectats), hi ha les obres forces polítiques catalanes amb repre- Barcelona en protesta pel desallotja- CONCENTRACIÓ a Tarragona contra Màquia de Girona, amb festeta, músi- roig, Víctor Colomès i Joaquim Maurín, Pel Casal Popular de Sarrià. (CI) la Llei dEstrangeria i les detencions incloses en lannex 2 del Pla Hidrològic sentació als parlaments de Catalunya i ment de lespai ocupat del carrer Cons- lacomiadament del company Carles ca en directe i presentació del setma- mestres i revolucionaris”. AmbGerard dimmigrants que sestan produint últi- DIMECRES 12 DABRIL Nacional, que no van ser derogades pel de l’Estat. titució 82 el dia 14 de març. (CI) Icart, davant la Direcció Provincial de nari “Directa”. (CI) Jacas i de lautor (Ferran Aisà), al DILLUNS 3 DABRIL mament en aquestes oficines. EL GEPEC de Tarragona fa públic un govern socialista. Tot i que es va retirar Dins la campanya de solidaritat, el 25 GREUS INCIDENTS a Ciutat Vella Correus de Tarragona. Organitzada Museu dHistòria de Catalunya. XERRADA sobre la crisi energètica a UN JOVE de Sabadell membre de les informe on sapunta la responsabilitat el títol 3, les obres de lannex 2 conti- de març unes 1.500 persones es van (Barcelona) durant la concentració es- per CGT. DIUMENGE 26 DE MARÇ CICLE DE CINEMA "Habitar la ciutat", lAteneu Llibertari de Sants, Barcelona. Barraques es condemnat a un any de dels bombers de la Generalitat en lin- nuen endavant. manifestar pels carrers de Terrassa en pontània organitzada via Internet del INAUGURACIÓ de lexposició "Dones NOVA AGRESSIÓ a lAteneu Popular projecció de "La estrategia del cara- CONCENTRACIÓ durant una visita de presó. LAjuntament es persona com a cendi de Vandellòs (1200 Ha crema- A més daquests temes, les altres contra del seu empresonament, en una "botellón", amb 54 detencions i més sindicalistes" a Constantí, a càrrec de de lEixample. Cinc persones van re- col", al Centre Cívic Can Basté de Nou Pasqual Maragall a Girona de 40 per- acusació i al dia següent anuncia que des), durant una crema controlada. qüestions que centraran el debat dins nova mostra de la important campanya dun centenar de persones ferides. (CI) Maria Àngels Rodríguez amb la xerra- bentar la porta dentrada i van robar di- Barris, Barcelona. Dintre de les activi- sones en solidaritat amb en Franki. es tracta dun error. (CI) la Plataforma de Defensa de l’Ebre de solidaritat que s’ha desenvolupat a da "Les dones i lesquerra"; organitza- ners i cerveses del local. (CI) tats de lassemblea per lhabitatge CONCENTRACIÓ de protesta contra DIVENDRES 14 DABRIL seran el minitransvasament a Tarrago- Terrassa. Pel 29 de març, també es va DISSABTE 18 DE MARÇ da per la CGT i la Regidoria de Cultura digne a Nou Barris. el desallotjament de lateneu de Sant DISSABTE 8 DABRIL CONCENTRACIÓ a Gandesa contra na, i el canal Xerta-Sènia. convocar una jornada de lluita solidària JORNADA DE MOBILITZACIÓ inter- de lAjuntament. DILLUNS 27 DE MARÇ DOS JOVES del barri de Sants de Boi, on tres persones sencadenaren a REUNIÓ DE JOVES convocada per la la massificació eòlica. Per al mes de juny que ve, es prepara a Barcelona, que incloïa una concentra- nacional pel tercer aniversari de la DESALLOTJADA una vivenda ocupa- XERRADES-COL·LOQUI: “La refor- DESPLEGAMENT DUNA PANCAR- Barcelona són detinguts per policies les portes de lajuntament. (CI) Secretaria de Joves de la CGT de Ca- BICICLETADA contra la línia de Molt a la ciutat de Tortosa una nova trobada ció a la plaça de Sant Jaume. guerra contra lIraq. No a la guerra! No da al carrer Sant Sebastià del barri de ma laboral: la gran mentida del govern, TA a la Seu Vella de Lleida en solidari- encaputxats per haver participat pre- CITATS A DECLARAR tres Mossos talunya, a lAteneu Popular dels Barris Alta Tensió (MAT). (CI) de col·lectius de la conca de tot el riu Des de Solidaritat Antirepressiva de al Guantánamo Global!" Manifesta- Sant Andreu de Barcelona. Al mateix empresaris i sindicats firmants”, a cà- tat amb el Centre Social Ocupat la sumptament als greus incidents de dEsquadra de Lleida pels maltracta- del Sud “Malcolm X” de Sabadell. CELEBRACIONS arreu per la procla- Ebre, i un dels temes que hi haurà Terrassa s’ha agraït tot lesforç que han cions a Tarragona i Barcelona. En barri es fa públic que davant les refor- rrec dEmili Cortavitarte; i “SEAT 660: Gàbia i el jove que declarava als jutjats lestació de metro de Mercat Nou de ments a tres joves detinguts durant UNES MIL PERSONES es manifes- mació de la República setanta-cinc sobre la taula serà la convocatòria de realitzat les diferents persones i col·lec- aquesta última ciutat es manifestaren mes que demanava lAjuntament el lexpedient de regulació docupació a acusat dusurpació. (CI) lagost passat. (CI) una manifestació en suport a la Gàbia. ten al barri de Gràcia de Barcelona en anys enrere. mobilitzacions a la tardor vinent davant tius “ja que sense aquesta solidaritat i prop de tres mil persones. centre social El Brot es veu obligat a SEAT i la situació dels acomiadats”, a UN DELS JOVES LLIBERTARIS (Ig- solidaritat amb tres joves que seran jut- la passivitat del govern socialista a lho- suport no hauríem aturat lempresona- PRIMERES JORNADES antifeixistes tancar.(CI) càrrec de Diego Rejón; al Museu Co- DIMARTS 28 DE MARÇ nasi) empresonats el 9 de febrer pas- DIMARTS 4 DABRIL jats per diversos delictes per lAudièn- DISSABTE 15 DABRIL ra de modificar la filosofia de lantic ment”. a Montblanc. Amb diverses activitats QUATRE DETINGUTS i càrregues po- marcal de lAnoia dIgualada. XERRADA-DEBAT sobre la imposició sat acusats de fer accions de suport a ELS TRES DELEGATS de CGT aco- cia Nacional, els "tres de Gràcia". (CI) BICICLETADA contra la MAT: Segona PHN. lúdiques, informatives i reivindicatives, licials durant les protestes contra la PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “La cul- de la sisena hora a la Facultat dEdu- presos en lluita, es posat en llibertat. miadats per SAS-Abrera guanyen el XERRADA-COL·LOQUI: “La reforma estapa, Vilalba-Bescanó. (CI)14 Catalunya. Maig de 2006 Catalunya. Maig de 2006 15
  • 15. SENSE FRONTERES La solidaritat internacionalista es La campanya pel bus de Zanon ha mobilitzat la CGT de dalt a baix, en totes les seves formes i entitats, demostra, esclar, per tal que no s’aturi la fàbrica sense patrons exercint-la‘Un autobús Cinc sindicalistes recorren l’Argentina de lluita i dignitatper a Zanon’,una campanyade solidaritatinternacional La CGT Bcn lliura un bus Joan Montero, Secretaria de Comunicació de la FL de Barcelona de la CGT als treballadors de Zanon Text: Josep Garganté, CGT Autobusos de TMBL a Federació Local de Barcelo- na de la CGT culmina la cam- Dpanya de solidaritat amb Zanon esprés d’un any deamb el lliurament de lautobús a la recol·lectar diners i de di-fàbrica de Neuquén (Argentina) fondre per tot l’Estat es- Després dun any de xerrades i panyol la situació general dels tre-d’actes arreu de tot lEstat espan- balladors a l’Argentina i la situacióyol, la Federació Local de Barcelo- concreta de la fàbrica autogestio-na de CGT va lliurar lautobús a nada Zanon, cinc companys de lalempresa autogestionada. CGT (un de la Federació Local de La campanya iniciada el 17 de Barcelona, una de la CGT de Na-març de 2005 "Un autobús per a varra i tres de la CGT d’autobusosZanon", i que va recaptar més de de TMB) vam partir cap al país17.000 euros (63.000 pesos argen- que va donar a conèixer el tall detins), va culminar el proppassat 27 carretera i la cassolada per a fer re-de març de 2006 a la fàbrica de alitat la compra d’un autocar perNeuquén (Argentina) amb el lliura- als treballadors de Zanon.ment d’un autobús de segona mà Amb el bagatge d’organitzar xe-comprat a Buenos Aires. A lassem- rrades sobre les empreses recupe-blea extraordinària convocada a la rades, de muntar pel·lícules sobrefàbrica a les 14 hores, on vàrem as- l’experiència dels obrers argentins,sistir companys de Barcelona i de viatjar al costat de treballadorsPamplona, a més de donar per de Zanon per diferents parts delsrebut lautobús, es va ratificar per Països Catalans (foto 1), l’arribadaunanimitat la decisió de defensar a l’aeroport d’Ezeiza a Buenosfins a les darreres conseqüències Aires va ser un retrobament ambl’autogestió de la fàbrica i la presa companys de lluita, ara en el seu grup de creació audiovisual Alavio i burocràtica història del sindicalis- el govern de Kischner.de l’empresa. En aquest sentit, la terreny. i, per descomptat, de l’Hotel me a l’Argentina. En aquest punt es confrontavanostra intervenció es va concretar Bauen. Com era d’esperar, ens te- En aquest punt, és convenient un fort debat que reflecteix el queen la continuïtat de la solidaritat Trobada amb companys nien preparada una rostida, que especificar que, en més d’una oca- està succeint políticament, sindi-amb els treballadors i les treballa- de lluita només el vegetarià de torn, o sigui sió, tractar de fer paral·lelismes calment i econòmicament en eldores de Zanon en les seves ac- jo, no va poder degustar. entre la situació sindical i laboral país.cions per la lluita i la dignitat de la Només arribar, ens vam dirigir a Durant el sopar, els temes van de l’Estat espanyol i la situació ar- D’una banda, Kischner i els seusclasse treballadora. En aquest sen- l’Hotel Bauen, un hotel de la capi- anar saltant des de la situació en la gentina es fa molt complicada. afins han aconseguit dividir elstit, ens van informar que el novem- tal argentina també pres pels treba- qual es troben les companyes d’A- Per a conèixer dos casos con- “piqueteros” (desocupats en lluita)bre de 2006 finalitza el termini lladors des de fa aproximadament tento, que responen a les trucades crets de treballadors en lluita, i les empreses recuperades (presesdonat per la justícia argentina per dos anys i que, a part de les fun- realitzades des de l’Estat espanyol aquestes són les webs dels com- pels treballadors), mitjançant aju-renovar l’autogestió. cions típiques d’un hotel, és un i que han de fer creure a l’interlo- panys de Metro: http://www.me- des econòmiques i legals molt con- No obstant això, fem una crida a punt de trobada dels activistes sin- cutor, per obligació de l’empresa, trodelegados.com.ar/ i de les com- cretes dirigides a desmobilitzartota la Confederació General del dicals de tota Argentina. (foto 2). que elles també estan en el mateix panyes d’Atento: certs sectors.Treball per tal que facin un segui- Allí ens esperaven treballadores Estat, passant pel treball de recupe- http://www.telefonicosdepie.com. Al seu torn, mitjançant certesment de les comunicacions que us i treballadors de l’empresa de tele- ració del cos de delegats (més o ar/ mesures populars, com la conver-enviem per tal de donar una respos- comunicacions Atento (foto 3), del menys es coneix aquí com a co- sió de l’ESMA (centre de torturata immediata contra les accions que Metro de Buenos Aires, del Movi- mitè d’empresa) per part dels tre- A 30 anys del cop sota la dictadura) en un museu, lapugui prendre el govern d’Argenti- ment Intersindical Classista, del balladors del Metro, fins a la difícil militar fi de les lleis de punt final (que dei-na o el de la província de Neuquén xaven els militars lliures de càrrec)contra els nostres companys i com- Durant els dies que vam estar a i l’aproximació del govern a lespanyes de Zanon, tot requerint a Buenos Aires realitzant, al costat Mares de la plaça de Maig hanl’Ambaixada argentina a Espanya de companys de Zanon, les ges- convertit aparentment el govern deo a les seccions consulars de l’Estat tions per a comprar un autocar de Kischner en un govern “diferent”espanyol, formulant escrits de re- segona mà per a dur-lo a la fàbrica dels anteriors.pulsa o promovent concentracions a Neuquén, vam poder comprovar D’altra banda, i com recordende rebuig, en cas que es produeixi la gran quantitat d’actes que s’esta- els que segueixen lluitant per tre-actuacions contra Zanon. ven preparant i realitzant per a re- ball genuí i no engrunes per als po- Des de la Federació Local de cordar els 30 anys de l’últim cop bres, per la presa de les empresesBarcelona de la CGT volem donar militar a l’Argentina (foto 4). sense haver de pagar el deute queles gràcies a tothom que ha partici- El divendres 24 de març s’havia va deixar el patró, Kischner se-pat a la campanya, ja sigui amb les de marxar per totes les ciutats del gueix acceptant pagar el deute ex-seves aportacions econòmiques o país per a recordar els desapare- terior a l’FMI i el BM, segueix em-en les convocatòries de les xerra- guts sota la dictadura i, segons amb presonant els treballadors quedes i passis de pel·lícules. Estem a qui parlessis o quin diari caigués a defensen les seves condicions dela vostra disposició per continuar la les teves mans, per a expressar el treball, com és el cas dels petrolerscampanya de difusió. descontentament que existeix amb de Las Heras i, evidentment, conti-16 Catalunya. Maig de 2006
  • 16. SENSE FRONTERESnua amb una política neoliberal de bus.com/docs/utopia/utopia46.pdffons que no arregla els problemes Per a conèixer una mica més a fons CONVOCATÒRIESde la gran majoria dels treballadors la seva experiència pots fer unaargentins. ullada a la seva web: Jornades En aquesta situació, vam poder http://www.obrerosdezanon.org/comprovar com Hebe de Bonafini, "sobiraniadirigent de les Mares de la plaça deMaig, apostava per assistir a l’acte L’Argentina, país de alimentària o lluita i paisatgesdel dia 24 amb Kischner a la Casa meravellosos transgènics" aRosada, mentre que desenes de mi-lers de persones es manifestaven Una vegada finalitzada la nostra Barcelonano només per a no oblidar la dicta- tasca, els companys de la CGTdura militar, sinó per a no oblidar vam aprofitar el que ens quedava Entrepoblestampoc la nefasta política governa- de dies de les nostres pròpies va-mental de l’actual govern argentí. cances per a contactar amb mem- Entrepobles amb la col·laboracióPer a complicar una mica més l’as- bres del poble maputxe, visitar pai- de la Plataforma Transgènics Fora!sumpte les Mares de la plaça de satges naturals de la Patagònia organitza les Jornades Internacio-Maig - Línia Fundadora van donar argentina i Xile o mantenir agrada- nals: "Sobirania Alimentària osuport, amb la seva assistència, a la bles converses amb mestres en els Transgènics" a Barcelona, els diesmanifestació, però no al manifest talls de carretera que estaven realit- 26 i 27 de maig, a l’Auditori de lacrític contra el president del go- zant. Universitat Pompeu Fabra, Ram-vern. A la tornada a Buenos Aires, bles, 30-32. A pesar d’aquest fet, el respecte vam tenir bones i dolentes notícies. Aquestes Jornades tenen comcap al que és i el que significa Dintre de les primeres va ser la objectiu posar en comú informa-Mares de la plaça de Maig, sigui la possibilitat d’assistir a una xerrada cions, reflexions i experiènciesfacció que sigui, segueix sent im- de Frank Mintz, membre de la d’organització i lluita que s’estanpressionant, tenint en compte l’es- nes i la cara del Che s’enfrontaven setmana que nosaltres hi vam ser, CNT francesa i investigador espe- duent a països del Sud, d’Europa iquerda oberta entre aquests dos a crits als obrers de Zanon, als pro- els vam veure donant suport als cialitzat en els moviments socials a Catalunya contra els transgènics.sectors que fins a fa poc havien fessors i estudiants en vaga en mestres en els talls de carretera i autogestionats i llibertaris, també Es comptarà amb la participació deestat tan units. aquest moment i a tots aquells que enviant companys i advocats per a vam poder xerrar amb els com- persones ponents d’Amèrica Llati- Mentre tot això succeïa a Bue- detesten el govern actual. defensar als petrolers de Las panys de SIMECA (Sindicat de na, Gales, França, Grècia i del nos-nos Aires, nosaltres havíem partit Al final de l’acte, els obrers de Heras. (foto 9) Missatgers) i d’OSL (Organització tre país per poder abordar temesel dia anterior amb l’autocar i qua- Zanon repartien rajoles comme- Per al pròxim any, els obrers de Socialista Llibertària) i assistir a com: la relació entre la sobiraniatre companys de Zanon camí de morant aquesta mobilització i de- Zanon saben que hauran de tornar diverses exposicions sobre la re- alimentaria dels pobles i elsNeuquén. manaven suport econòmic per a la a defensar la cobertura de coopera- sistència a la dictadura militar. transgènics; la contaminació i la lluita dels petrolers de Las Heras. tiva amb la qual estan treballant ac- Desgraciadament, també vam coexistència entre els cultius; elsNeuquén, terra dels A l’endemà, i ja descansats de tualment (FaSinPat: Fàbrica sense saber de l’acomiadament de dues moviments i accions pel reconeixe-obrers de Zanon tant d’enrenou del viatge i la mani- patrons (foto 10)). El dretà gover- companyes d’Atento per respondre ment de zones lliures de transgè- festació, els companys de CGT nador de la província de Neuquén, a una de les seves trucades telefò- nics. Es realitzarà un taller d’inter-D’aquesta manera, el divendres 24 vam recórrer la planta de Zanon, Sobisch, és el seu enemic més acè- niques amb un “Atento Telefónica canvis entre els grups locals devivim en primera persona les con- parlant amb els treballadors sobre rrim i segurament es presentarà el dígame”, un fet prohibit per l’em- Catalunya i amb les persones detradiccions internes d’aquesta mo- les seves tasques i sobre la història 2007 per a president del govern ar- presa. Setmanes després, van ser països del Sud i d’Europa. Final-bilització a la ciutat dels obrers de personal de cadascun en aquesta gentí. Des de Zanon, ja s’estan or- els treballadors del Metro de Bue- ment es presentarà un audiovisual.Zanon (foto 5). Al costat d’uns 500 lluita per l’autogestió que ja dura ganitzant per a plantar cara a nos Aires els que rebrien la repres-treballadors d’aquesta empresa i quatre anys. (foto 6, 7 i 8) aquesta futura i previsible situació. sió policial per les seves demandes Programaalguns militants d’organitzacions Si hi ha un sentiment que recorre El dilluns 27 de març, ens aco- laborals (foto 13). Pots trobar in-polítiques vam marxar fins a la seu les diferents naus de Zanon és el de miadem dels companys de Zanon formació d’aquests fets en les Divendres 26 de maigde la petrolera YPF per a denunciar l’orgull d’uns treballadors pel que en una assemblea dels torns de webs abans esmentades. 19h. Benvinguda a les Jornadesl’empresonament dels treballadors s’ha realitzat. Per haver pres la fa- matí i tarda on es va fer el lliura- Carregats amb material escrit i 19:15h. Taula Rodona: Transgènicsde Las Heras. Minuts més tard, ens brica, per haver-la arreglat i enge- ment simbòlic de l’autocar com- visual i amb la il·lusió de la missió i Sobirania Alimentària Ana de Ita:vam unir a la manifestació pels 30 gat i per haver aconseguit un su- prat amb les aportacions econòmi- complerta, els cinc companys de CECCAM “Centro de Estudiosanys del cop militar. Envoltats de port tan gran entra la població de ques que han fet arribar a través de CGT vam pujar el dimarts 4 d’abril para el Cambio en el Campo Mexi-milers de persones, vam poder les seves ciutats limítrofes. la CGT de l’Estat espanyol, la a l’avió que ens retornaria a les cano”, Elizabeth Bravo: membrecomprovar l’ampli suport que Per aquest mateix motiu, els CNT francesa i el SAC suec tots nostres terres per a, des d’aquí, se- d’Acción Ecológica i coordinadoratenen els treballadors de Zanon obrers de Zanon tenen una visió els treballadors que així ho han guir amb el treball sindical i social. de la Red por una América Latinaentra la gent de la seva ciutat. Al molt clara que no es tracta només volgut. (foto 11 i 12) Per a qualsevol informació Libre de Transgénicos i Pep Riera:final de l’acte, i igual que succeïa a de produir rajoles, sinó que la seva Per a un resum de la història de sobre la campanya, el viatge i el Assemblea Pagesa.la mateixa hora a Buenos Aires, experiència ha de ser d’ajuda a al- Zanon, pots mirar l’article apare- material, us podeu posar en con-manifestants del moviment polític tres treballadors en lluita. I d’a- gut en el butlletí de la CGT d’auto- tacte amb l’autor al 669 17 19 57 Dissabte 27 de maigde Kischner amb banderes argenti- questa manera, aquella mateixa busos de TMB: http://www.cgt- (Garganté). 9.30h. Taula rodona: “Contamina- ció i coexistència”. Representant Confederation Paysane (França), Ana de Ita: CECCAM (Mèxic) i Rosa Binimelis: Plataforma Transgènics Fora! 12h. Taula rodona: “Zones lliures de transgènics i moviments per aconseguir-les”. Gerald Miles: GM Free Cymru (Gal·les), Nikos Lap- pas: GESASE (Grècia) i Anaïs Sastre: Plataforma Transgènics Fora! (Catalunya) 14h. Dinar 16.30h Taller d’intercanvi d’expe- riències entre grups locals d’Euro- pa i d’Amèrica Llatina. 19h. Posada en comú. 20h. Presentació de l’audiovisual sobre transgènics. Informació i inscripcions: epue- blos@pangea.org i www.pan- gea.org/epueblosCatalunya. Maig de 2006 17
  • 17. SOCIAL El desarrollisme Continuem pensant que l’únic camí lògic per a la no s’atura malgrat pau passa per la desaparició dels exèrcits i deixar la lluita social de pagar-los és una tasca que ara és a la nostra mà a Eivissa BALA PERDUDADesprés Però i això dediran.... Toni Álvarez, Assemblea Antimilitarista de Barcelona) lobjecció fiscal, què és? Mariona Parra va desestimant. I l’executiva, perA vegades es diu que els movi- ments socials actuem amb tal de recuperar els diners. Hisenda reclama els diners que s’han deduït Scert desdeny i desconfiança vers er objector fiscal és negar-se d’objecció fiscal més un recàrrecels poders i partits polítics. I és cert, a que part dels teus impostos d’un 20% més interessos de demo-existeix aquesta desconfiança que, es destinin a cobrir les des- ra. Val a dir que recentment ha sor-tot sigui dit, augmenta conforme peses de lExèrcit i a la preparació tit una sentència del Tribunal Su-més responsabilitats de govern de les guerres. A més, es declara la perior de Justícia de Catalunya quetenen els partits que presumpta- voluntat de destinar aquest import ha estat favorable a l’objector en elment són més a prop d’aquests mo- a algun projecte solidari que defen- sentit que ha obligat Hisenda a re-viments. si els valors en els que creu lobjec- tornar el 20% del recàrrec que li En aquest darrer mes, hem pogut tor i que són contraris a lús de la havia imposat com a multa. Aques-comprovar la temprança amb què força i dels exèrcits com a mitjà ta sentència és modèlica de cares ael Departament d’Educació tracta per la solució de conflictes. Mit- altres casos que puguin sorgir enels temes militars a les nostres es- jançant aquesta desobediència civil un futur.coles i ensenyaments en general. activa, lobjector fiscal posa de ma-Ja ho vam notar quan va venir el nifest no només el seu rebuig al Objectius de l’objeccióMarsopa S-69 a Tarragona, subma- militarisme i la seva intenció de fiscalrí que semblava destinat al desba- donar una finalitat més solidària illestament i que potser l’aprofita útil als seus diners, sinó que de- L’objecció fiscal, però, pretén anarl’equip de futbol del Vila-real per mostra que no té intenció "destal- molt més enllà de l’acte de novés a saber què. En aquell moment, viar-sels". No és, doncs, un evasor pagar els diners corresponents ala Coordinadora Tarragona Patri- fiscal, ja que paga el mateix que l’exèrcit, al mateix temps té altresmoni de la Pau i els sindicats d’en- qualsevol altre ciutadà, però és ell objectius de caràcter social.senyament USTEC, UGT i CGT el que decideix a què vol destinar - Reducció progressiva dels di-vam denunciar públicament i da- el percentatge de la renda que fins ners que es destinen als exèrcits i avant el Departament d’Educació de ara destinava al pressupost militar. la indústria militar fins a la sevaTarragona que el Ministeri de De- abolició. Avui dia se’ns presentenfensa estava trucant als instituts de Com es fa l’objecció els exèrcits com a herois que realit-la demarcació per oferir xerrades fiscal? zen sobretot tasques humanitàries.de militars. Al Departament no en Només cal mirar els anuncis quesabien res, quatre instituts van visi- De forma molt esquemàtica: periòdicament promou el governtar el submarí i a més de rebre la Es tracta de fer la declaració de la per tant, finalment el que acabem A partir d’aquí: què pot fer Hi- per tal de reclutar joves per axerrada a la seva aula. renda normal fins que arribem a desviant no és el més important senda? Cal dir que en la gran majo- l’exèrcit. Les imatges, la música, A la vegada, començàvem l’en- l’última pàgina de la declaració a sinó el fet mateix de fer l’objecció. ria de casos Hisenda no diu res. Si les paraules intenten transmetreviament del manifest contra la la casella on posa “quota resultant De fet, si tenim en compte que la declaració és negativa i es dema- que l’exèrcit és com una espècie depresència de l’Exèrcit de Defensa de l’autoliquidació”, apartat 737. l’Estat es gasta cada dia 47 milions nen més diners del compte, senzi- conjunt de boy scouts que s’hoal saló Estudia de Barcelona, l’an- Aquest apartat inclou tots els im- d’euros en despeses militars fins i llament l’Estat informa que hi ha passen bé i reben una formació i untic Saló de l’Ensenyament. Un saló postos que paguem durant l’any, tot podríem escollir deduir-nos un un error a la declaració i no es re- sou mentre fan turisme humanitarique es va desenvolupar al passat sense tenir en compte les reduc- euro per cada dia de l’any... torna el que s’ha reclamat de més. al llarg dels països més empobritsmes de març que organitza la Fira cions que ja hem anat pagant. A Un cop ens hem deduït la part En aquest cas, Hisenda envia una de la terra. Res més lluny que això,de Barcelona i que coordina el De- continuació hi ha tota una sèrie per objecció fiscal, imprimim la declaració paral·lela que evident- tal com diu el mateix Carlos Taibo,partament d’Educació i el DURSI. d’apartats on hi anem incloent di- declaració, ratllem la casella que ment no inclou l’objecció fiscal i “l’intervencionisme humanitari és,A la nostra petició, el gabinet de la verses deduccions (des del que hem utilitzat i hi posem a sobre s’acaba el tema. D’alguna manera la majoria de les vegades, una es-consellera va respondre que ja ho hem pagat d’IRPF, reduccions per “Per objecció fiscal”. Cal deixar a l’Estat li interessa fer-se el suec i tratègia més al servei dels interes-havien demanat i que estaven d’a- c/c...). Escollim una d’aquestes ca- clar, seguint la mateixa lògica, que entendre una declaració amb ob- sos tradicionals i de les granscord amb nosaltres que l’estand selles (és recomanable fer-ho a la no volem amagar el fet de deduir- jecció fiscal com un error i no com potències”. Aquesta afirmació ladels militars no havia de ser allà. casella que posa “per guanys patri- nos els diners. L’objectiu és que es un acte de denúncia. A l’adminis- podem corroborar en múltiples es-Una petició que havien subscrit els monials (premis inclosos)” perquè trobin cada cop més declaracions tració li interessa no fer massa pro- cenaris internacionals en aquestssindicats d’ensenyament USTEC i és una casella que normalment no de renda que incloguin objecció paganda de l’objecció i molt últims anys. Les potències mun-CGT, la Federació Catalana d’ONG s’utilitza. Allà s’inclou la quantitat fiscal. menys en declaracions en què re- dials acostumen a actuar amb pres-per la Pau (a on hi ha, entre d’altres, que volem deduir de les despeses Quan hem acabat amb la decla- torna diners. ses i urgències en alguns conflictesJustícia i Pau i Fundació per la militars. Hi ha diverses fórmules: ració, cal que adjuntem un rebut de Si la declaració és positiva, i per quan en els escenaris on s’estanPau), l’Assemblea Antimilitarista - Calcular el 5,8% de la casella la quantitat que es destina a un pro- tant es paga un xic menys del que violant els Drets Humans o s’estande Catalunya i les desenes d’esco- 737. És el que es destina enguany jecte alternatiu, aquesta quantitat l’Estat entén que pertoca pagar, Hi- cometent genocidis són escenarisles i instituts que van enviar el ma- al Ministeri de Defensa i per tant és hauria de coincidir amb la quanti- senda envia una carta reclamant els on hi ha molts interessos en joc. Ennifest a la Conselleria. La conselle- el que ens reduïm. tat que ens hem deduït. Finalment diners que falten. En aquest cas, és aquest sentit, només cal recordar lara va desmentir públicament que - Objecció fixa. És l’import que cal fer una carta al Ministeri d’Hi- recomanable recórrer davant la recent guerra de l’Iraq, un país onella demanés que marxés l’exèrcit a nivell individual decidim objec- senda on s’explica què és el que Delegació d’Hisenda en primer després de grans patiments de ladel Saló. Un cop més, demostrant tar. La proposta és de 60 _. fem i per què ho estem fent i om- lloc, i després si deneguen el pri- població civil a causa del bloqueigque quan s’han de posicionar amb - 84 _, un euro per cada país em- plir una enquesta per tal que es mer recurs, davant el Tribunal Su- imposat per les grans potènciespolítiques actives i no merament pobrit, segons dades de l’ONU. pugui fer un cens de tota la gent perior de Justícia de Catalunya (cal mundials va ser il·legalment ocu-discursives, els “partits propers” En tot cas, la quantitat que final- que fa objecció fiscal. Tant el tenir en compte que només es dei- pat per una coalició de països quemarxen de l’escena del crim, tot cri- ment ens deduïm per objecció fis- model de carta al Ministeri d’Hi- xen 15 dies per fer el recurs). En tenien l’interès del petroli com adant “jo no he estat”. Com si la po- cal la decidim de forma individual. senda com l’enquesta del cens es aquest moment Hisenda obre dues primera prioritat. Les condicionslítica educativa d’aquest país la fes Cal tenir clar que en el fons el que troben a les diferents delegacions vies: l’administrativa, és la que fa de vida de la població civil iraquia-la Fira de Barcelona... volem és fer un acte de denúncia, de la CGT. referència a les reclamacions que na lluny d’haver millorat, ha em-18 Catalunya. Maig de 2006
  • 18. SOCIAL SALUT I ANARQUISMES I si riem mentre lluitem? bona idea! Josep Cara Rincón (Berga) V ull explicar el cas d’un grup autoanomenat Les Pubilles de Belzebú que ha fet diverses accions contra l’església i el poder munici- pal a Berga, sempre en clau d’hu- mor i amb mala llet. La primera acció va ser el segrest de la figura d’un sant de la seva capelleta (casa nostra està plena de capelles i es- glésies) tot demanant (com a res- cat) un munt de coses que posaven de relleu la merda de món on vivim. Finalment, el sant va ser tor- nat, fet que –segons llegim als co- municats de Les Pubilles–, va su- posar una escissió al si de l’organització. Així naixien LesLa coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau va “coaccionar” la furgoneta de l’Exèrcit en la seva visita propagandística a Tarragona per captar “reclutes”. Pubilles de Belzebú (milis) que van substituir la imatge d’una santa perpitjorat, després de l’ocupació lide- - Contribuir a impulsar el movi- en dubte un pilar bàsic de l’Estat: nostre abast per dir que no és el seu la fotografia de Mehmet Ali Agcarada pel Sr. Bush i els seus com- ment antimilitarista obrint noves l’exèrcit. Malgrat les campanyes model de societat el que volem. (qui va atemptar contra Joan Paupanys de fatiga de les Açores. vies de participació i de lluita. El de descrèdit a les quals van ser sot- II) i van “clausurar” amb cadenesTambé des de fa molts anys s’estan moviment antimilitarista va tenir mesos, tenien el suport de gran part Campanya que es porta l’Ajuntament i el Convent de Santtrepitjant els drets més elementals durant els anys 80 i 90 un gran im- de la població i la seva lluita era no a terme a la CGT Francesc. Més enllà de la crítica alde la població civil txetxena o pa- puls sobretot a través de les cam- violenta. El mateix paral·lelisme poder, al capitalisme i a l’església,lestina, per posar dos exemples i, panyes i de la lluita que van dur a podem trobar en el món okupa. La “La CGT de Catalunya participarà hi ha una autocrítica als movimentsen canvi, aquestes mateixes potèn- terme els insubmisos. En aquells capacitat de posar en dubte un ele- activament en les campanyes d’ob- i les ideologies que volen ser alli-cies giren la mirada cap a un altre moments s’entenia però, que l’ob- ment tan sagrat com la propietat jecció fiscal que cada any s’orga- beradores que és d’allò més saluda-costat o fins i tot col·laboren amb jecció només la podia fer un seg- privada de forma no violenta i al nitzen a Catalunya, intentant, a tra- ble. De fet, els seus comunicatsla repressió d’aquests pobles. Per ment molt concret de la població, mateix temps ser capaços d’oferir vés de la informació i la realització (que podeu llegir a Indymedia Bar-finalitzar la crítica als exèrcits hu- els nois en edat militar. D’alguna nous models de relació, de viure... de declaracions de renda amb ob- celona cercant “pubilles”) posen demanitaris que se’ns estan venent manera, es va reduir el concepte Són exemples que hem de tenir en jecció fiscal en les federacions, manifest el coneixement del móndes de fa uns anys, adjuntem una d’objecció de consciència al d’ob- compte. En aquest sentit, l’objec- seccions i sindicats que ho puguin llibertari, l’independentista i fins icita d’un militar (general retirat) jecció al servei militar o a la PSS. ció fiscal, si bé no és tan directa, tirar endavant. Això sí, a on es tot el marxista fent al·lusions a lesque és prou eloqüent en aquest Però tal com es defineix en el dic- tan profunda, pretén també seguir facin declaracions de renda, aques- misèries i grandeses de tots ells.sentit: “(...) Les missions qualifica- cionari l’objecció de consciència aquest model. tes seran amb objecció fiscal, des- Aquest ús de l’humor –similar ades d’humanitàries, que han realit- és l’actitud de qui es nega a obeir Però l’objecció és també activa, prés d’una campanya de defensa la típica “faràndula llibertària”– észat recentment els exèrcits de quasi una ordre o una llei considerant-la no ens esperem tranquil·lament de l’objecció fiscal i per l’abolició una cosa molt saludable. Primertots els països, unides al fet especí- injusta o inacceptable, fent preva- que altres persones siguin les prin- dels exèrcits.” perquè és útil tot i que no ho sem-fic que a l’Estat espanyol, amb la ler la decisió de la pròpia conscièn- cipals protagonistes de les trans- Aquest és un dels acords que es bli, segon perquè res no és sagrat ifinalitat de millorar la imatge so- cia sobre la llei positiva. És interes- formacions socials, sinó que nosal- va prendre en l’últim congrés de la finalment perquè al món nou quecial de les Forces Armades, han sant, doncs, retornar a la idea que tres no deleguem la nostra CGT celebrat el desembre passat a portem al cor hi ha molt de riure iestat exaltades fins a extrems exa- l’objecció de consciència és un responsabilitat individual en St. Cugat del Vallès. Tenint en molta conya. No oblideu que no nigerats, no ens han de fer oblidar la concepte molt més ampli i que ha ningú. I pública perquè fem públi- compte aquest acord com a punt de ha d’haver gaire diferència entreqüestió fonamental: que els exèr- d’incloure tota la població. En ca la nostra desobediència i la rei- partida, des d’acció social s’ha en- mètodes i finalitats, ja que els mè-cits tenen com a missió bàsica ser aquest sentit, l’objecció fiscal ator- vindiquem com a tal. És per això degat una campanya a nivell de todes de lluita determinen en grancapaços de fer la guerra i de guan- ga la possibilitat de desobeir per que la promocionem al nostre sin- Catalunya en què es pretén treba- mesura els resultats. A més, aques-yar-la. En cas contrari, resultarien raons de consciència un fragment dicat, al nostre lloc de treball... llar en aquesta direcció. tes accions no han de substituir lainútils i podrien ser reemplaçats de la població realment extens, un - Amb la objecció fiscal reafir- Des de fa molts anys l’Assem- resta de tasques militants. En el casper altres institucions menys costo- fragment de la població que no té mem que la millor forma de reso- blea Astimilitarista de Catalunya de Berga, ningú no sap qui són lesses i més adequades a les tasques en compte edat, sexe, nòmina... És lució de conflictes entre els pobles realitza una campanya sobre l’ob- pubilles i la tasca militant segueixd’ajuda o reconstrucció dels pobles una possibilitat d’implicació molt és el diàleg, la cooperació i la soli- jecció fiscal. La campanya tracta com sempre, bé de fet enguany ésdevastats per la guerra o les cala- més col·lectiva que la lluita dels in- daritat. Quin model de societat per una banda d’informar la gent especialment intensa, simplementmitats”. Extreta del llibre “La abo- submisos que, si bé és veritat que volem? Aquell que és dominat per de la quantitat de diners dels nos- ha aparegut, a més, aquest nouminable cara oculta de los ejércitos van rebre un suport social molt una gran potència que imposa la tres impostos que van a l’exèrcit i “grup” (Tura apunta!). El que vullhumanitarios” del Colectivo Gas- considerable, a nivell personal van cultura de la por per justificar per l’altra de promoure i ampliar el dir és que aquest tipus d’accions (ateizkoak. haver d’assumir un cost molt ele- constantment conflictes, guerres, nombre d’objectors/es arreu del te- més de la utilitat que ja he esmen- Des de l’antimilitarisme, doncs, vat. Cal que entenguem la lluita danys col·laterals i l’augment con- rritori com a forma de denúncia tat) en clau interna dels movimentshem de ser capaços de contrarestar antimilitarista com una lluita tinuat de la despesa militar? Un d’aquesta situació. Aquest any socials serveixen per riure, peraquesta imatge bucòlica i quasi col·lectiva. model que permet que tres quartes vam demanar a l’Assemblea Anti- riure molt: dels malparits de sem-hippie que se’ns vol vendre de - L’objecció fiscal impulsa una parts de la població visquin en la militarista fer conjuntament la pre i sobretot de nosaltres mateixosl’exèrcit perquè la lògica militar, lluita no violenta, activa i pública pobresa perquè un grup de privile- campanya ja que compartíem ob- (àcrates i indepes...). Després detal com ens recorda aquest mateix que defensa els drets de les perso- giats visquin en l’opulència? De jectius i ens semblava que era inte- l’assassinat del nostre amic Pep, i amilitar, té com a principal objectiu nes i una societat més justa. És im- què o de qui ens hem de defensar? ressant treballar amb gent que por- part de fer eternes i multitudinàriesfer la guerra i guanyar-la, o el que portant que en la nostra lluita quo- Potser dels desesperats que es ju- tava tants anys en aquesta lluita. assemblees, agitació social, pape-és el mateix, continuar defensant tidiana amb les injustícies socials guen la vida cada dia a les nostres Així, el treball que estem duent a rassa legal (a més, és clar, de les ac-els interessos dels poderosos enca- siguem capaços de qüestionar, de- costes per buscar una vida digna? terme des del sindicat s’emmarca tivitats pròpies de cada col·lectiu),ra que representi un cost de pobla- nunciar, reivindicar... a través de L’objecció fiscal no evitarà con- dins aquesta campanya unitària. ens fotem un bon fart de riure, unció civil, que és, com ja sabem, formes no violentes. L’exemple flictes, ni repartirà justícia social ni En primer lloc s’han editat car- riure terapèutic i carregat de con-l’autèntica víctima de tot conflicte citat abans n’és una mostra: els in- trencarà fronteres... però és un dels tingut. Salut, riure i anticlericalis- continua a la pàgina 20 >bèl·lic. submisos van ser capaços de posar petits grans de sorra que tenim al me!.Catalunya. Maig de 2006 19
  • 19. OPINIÓ-SOCIAL Les manifestacions i accions alerten dels nous plans militars internacionals contra lIran Tres anys docupació i guerra a lIraq Sadam. Paral·lelament, a la resta detingut i alliberat ara fa poc temps del món, milers de persones van en una operació contra el terroris- sortir al carrer per exigir la fi da- me islàmic a Badalona. La mani- questa barbàrie i laturada de qual- festació va acabar amb el recorda- sevol nou pla militar com el que tori dels vint anys del referèndum actualment està en marxa cap a lI- de lentrada de lEstat espanyol a ran. lOTAN. A Barcelona A Tarragona Col·lectiu Catalunya Prop de tres milers de persones es El divendres 17 de març, en el E l 18 de març del 2003 va van manifestar pel centre de Barce- marc daccions descentralitzada > ve de la pàgina 19 espanyol des de fa anys. En aquest ser el punt dinici de la in- lona convocades per la Plataforma contra els tres anys docupació a lI- sentit, sempre s’havien proposat vasió militar descoberta a Aturem la Guerra exigint la retira- raq, la Coordinadora Tarragona Pa-tells i tríptics. Des de la CGT hem una sèrie de campanyes alternati- lIraq. Tres anys després i segons el da de les coalicions militars inter- trimoni de la Pau va «tapiar» lademanat 150 cartells i 3.000 tríp- ves on destinar els diners que no es registre independent Iraq Body nacionals de lIraq, Palestina i Af- porta de la Delegació de defensatics informatius. Malgrat que la volen pagar a les despeses militars. Count, en el transcurs de la guerra ganistan. La marxa va començar a tarragonina i va clausurar les altrescampanya d’objecció fiscal es rea- Aquest any la CGT proposa com a han mort entre 34.000 i 38.000 ci- Passeig de Gràcia, baixant per Via entrades. Altres grups van realitzarlitza des de fa uns 25 anys, no és projecte alternatiu on es destinin vils. Estats Units va voler marcar Laietana i acabant a Pla de Palau diverses pintades i murals arreu deuna lluita especialment coneguda. els diners de l’objecció fiscal a l’o- aquesta data amb el segon desple- on es va llegir un comunicat per la ciutat. Lendemà dissabte, propEnteníem doncs que el que calia ficina per l’okupació de Barcelona. gament ofensiu més important des part de lescriptora iraniana Naza- de cinc-centes persones van mani-primer i per sobre de tot era tenir L’oficina per l’okupació neix com de lenderrocament del règim de nine Anirian i el jove Osama Tatou, festar-se pels carrers de Tarragona.prou material informatiu i que se’n a espai des d’on dinamitzar altresrebés a totes les federacions. okupacions, ja que preveu dotar-se Seguint amb aquesta línia més de les eines a partir de les quals ge-informativa o fins i tot formativa, nerar espais per tal de fer possible Per la pau: prou investigació militar!vam demanar a l’assemblea anti- l’intercanvi d’experiències. L’ofi-militarista d’organitzar una xerra- cina d’okupació disposa d’un cen- Fundació per la Pau tat pel govern per al 2006. quat”.da de formació per a als advocats tre de documentació, una assesso- El pressupost per a recerca mili- D’altra banda, els crèdits a em-que s’encarreguen de fer declara-cions als afiliats. Tal com es potllegir a l’acord que es va prendre ria legal, un grup de difusió i una comissió per tal d’investigar l’as- setjament immobiliari, i així ajuda L a Fundació per la Pau i la Campanya "Per la pau: prou investigació militar!" vam fer pú- tar suposa unes 3 vegades més que el dedicat a recerca científica bàsi- ca, font principal del finançament preses en el seu conjunt (coneguts com a capítol 8) es disparen en els PGE 2006, passant a constituir elrespecte a l’objecció fiscal, en tota la gent afectada per aquesta blic el nostre Informe sobre els de les universitats i el CSIC; 26 ve- 56% de la despesa en R+D.aquest últim congrés la CGT, en qüestió, pertanyin o no al movi- Pressupostos del 2006, destacant gades més que el dedicat a recerca Aquests crèdits, com va denunciarcoherència amb una postura anti- ment okupa. Des d’acció social de que el Govern espanyol es proposa agrària i 34 vegades més que el de- el PSOE quan era a l’oposició, nomilitarista, es comprometia no la CGT entenem que en uns mo- dedicar quasi el triple de pressu- dicat a recerca oceanogràfica i pes- s’haurien de computar d’aquestanomés a mantenir una postura fa- ments en què l’alt cost de l’habitat- post a recerca militar que a recerca quera. Cinc empreses vinculades a manera, doncs les empreses nomésvorable a l’objecció, sinó que a ge s’ha convertit en un problema bàsica, en concret el Govern aug- la indústria militar (EADS-CASA, dediquen en realitat fins a unmés “a on (a les federacions on) es social de primer ordre, cal donar menta la despesa de R+D militar General Dynamics, SENER, Na- màxim del 50% dels mateixos afacin declaracions de renda, aques- suport a iniciatives d’aquest tipus. en un 27%. vantia i ITP) s’emporten un pressu- R+D.tes seran amb objecció fiscal”. Si En tot cas, no deixa de ser una pro- La despesa pública per a R+D en post que duplica àmpliament el que Per a la /Fundació per la Pau/, lestenim en compte, doncs, allò que posta, és a dir, així com en fer ob- programes militars, que duia diver- reben en conjunt totes les universi- més de 40 ONG, col·lectius, sindi-s’ha acordat al congrés en assem- jecció fiscal hi ha un marge molt sos anys estabilitzada al voltant tats i el CSIC per a R+D civil. I, cats i entitats, així com els nombro-blea, no estem parlant només de ampli per decidir a nivell personal dels 1.330 milions d’euros, aug- per exemple, només una d’aques- sos investigadors, objectors cientí-posicionar-nos a favor de l’objec- quina és la quantitat que es vol mentarà un 27% lany 2006, segons tes -General Dynamics, que és una fics i estudiants implicats en lació fiscal, sinó de comprometre’ns desviar, també ho ha de ser el pro- assenyalem en l’”Informe 2006 de les principals proveïdores del campanya “Per la pau: prou inves-a favor d’aquesta. jecte al qual es destinen els diners. sobre els Pressupostos per a R+D Pentàgon– rebrà de l’Estat espan- tigació militar!”, aquest projecte de Des de la CGT, doncs, es va Cadascú decideix en quin projecte civil i militar a l’Estat espanyol” yol, per al desenvolupament de dos PGE reforça la militarització cien-adoptar una postura valenta i com- els vol destinar. elaborat per la Fundació per la Pau tipus de carros de combat, més di- tífica desenvolupada per anteriorspromesa, i això és el que s’està in- Des d’aquestes línies, doncs, en el marc de la Campanya “Per la ners que el destinat a tota la recerca governs en els darrers 10 anys, latentant dur a terme des d’acció so- volem animar tothom a apuntar-se pau: prou investigació militar!”. sanitària. qual cosa contrasta radicalmentcial. Aquest compromís que totes a fer objecció fiscal. Mentre es Així, la recerca militar és una de Aquests pressupostos són els se- amb el discurs favorable a la paules declaracions fetes al sindicat es continuïn invertint tants diners en les grans beneficiàries de l’aug- gons elaborats pel Govern Zapate- tant invocat pel President del Go-fessin amb objecció requeria, tal l’exèrcit i en la investigació i crea- ment, tant publicitat pel govern, ro. Si bé incorporen un cert aug- vern, i mostren de nou la facilitatcom hem dit, que la gent encarre- ció de noves armes caldrà que con- d’inversió en R+D. ment de la R+D civil amb que sincompleixen les pro-gada de fer les declaracions cone- tinuem treballant per mostrar-ne el Els diners que l’Estat espanyol (significativament inferior al de la meses electorals.gués com es fa una declaració de rebuig. dedicarà a recerca militar el 2006 R+D militar), incompleixen una Així doncs, ni la voluntat d’im-renda amb objecció fiscal. Així Per fer aquest article he consul- (1.684 milions d’euros) suposen el altra vegada la promesa que el pulsar la recerca científica com adoncs, vam preparar una jornada tat i m’he basat en informació de 26% de la despesa total en R+D, i PSOE va fer al seu programa elec- prioritat, ni la necessitat de trans-de formació amb gent de l’Assem- documents de l’Assemblea per s’obté sumant el pressupost d’in- toral –en resposta a les recurrents ferència (del camp militar al civil)blea Antimilitarista el dia 1 d’abril. l’Objecció Fiscal, tant de Catalun- vestigació centralitzat des del Mi- denúncies expressades per la Cam- ni, tant sols, la transparència i co-Com que hi havia moltes federa- ya com d’altres d’arreu de l’Estat, nisteri de Defensa amb els avança- panya, científics i institucions de rrecció tècnica en la presentació decions que no van poder assistir a la del llibre “La abominable cara ments que facilita el Ministeri l’àmbit científic– de comptabilitzar les dades, queden reflectides en elsformació però que hi han mostrat oculta de los ejércitos humanita- d’Indústria, Turisme i Comerç, per com a despesa de R+D la “que PGE per al 2006.interès, es repetirà les vegades que rios” del Colectivo Gasteizkoak i al disseny i construcció de nou sigui utilitzada per a aquesta finali- Més informació: Fundació per lacalgui. els webs del Centre d’Estudis per tipus diferents d’armament, segons tat, reubicant les corresponents Pau, c/ Casp 31, 2n 1a A - 08010 La campanya d’objecció fiscal la Pau i de Tarragona Patrimoni de apareix al projecte de Pressupostos despeses militars destinats a la fa- Barcelona, www.fundacioperla-es porta a terme a nivell de l’Estat la Pau. Generals de l’Estat (PGE) presen- bricació d’armament en el lloc ade- pau.org20 Catalunya. Maig de 2006
  • 20. OPINIÓ Eivissa, destrossa, ALGUNA COSA ES MOU Ara el poble, repressió i resistència ara la pau Carlus JovéPep Juárez, secretari general de la CGT de les Balears, març de 2006 un objectiu molt específic: ofegar en mig de l’asfalt, com si fos un di- buix d’en Quino, el negoci familiar L’ anunci d’un alto el foc d’ETA planteja dos reptes importants: l’un a l’estat, que perdE ncara duc terra d’Eivissa d’horticultura, ja envaït anterior- la fórmula-excusa de la violència aferrada a les sabates. Terra ment, d’en Antoni Planells, Malalt, com a pretext per no parlar d’un humida de ferida fresca, símbol del moviment cívic de re- procés polític, i l’altre per a l’es-perfumada per arrel de savina juní- sistència, persona honrada i pro- querra (tant la política com la so-pera, arrabassada de sobte. Terra gressista, home d’una peça. cial), que necessàriament s’hauràagredida per màquines apocalípti- Però la mala baba dels agressors de posicionar i mobilitzar. Què faciques, actuant impunement sota la no s’ha aturat aquí: cap a mig dia, i l’estat dependrà, fins a cert punt, deprotecció policíaca enviada per un una vegada obert per la força la pressió social en un sentit o altre,govern, suposadament progressis- aquest vial, algú ha ordenat a l’o- i per ara qui guanya és el sector deta, per protegir els negocis de des- perari d’una màquina d’excavació l’Espanya indivisible i orgullosa.trucció d’un altre govern de rapin- fer un forat d’un metre i mig de L’ofensiva de l’espanyolismeyaires, cacics i negociants. Terra fondària per vuit d’ample, a l’ex- més ranci, aquell que junt al patrio-honrada, per la dignitat dels resis- trem de l’única sortida que li que- tisme fa una defensa a ultrança delstents, per la força de la raó, per la dava a en Toni i als seus veïns, aca- valors catòlics i de les tradicionsimmensa fortalesa atresorada en ramullant la terra a mode de tanca, més caduques, ja fa mesos quecossos aparentment febles, inex- i deixant als represaliats sense gaudeix d’una gens menyspreableperts i indefensos davant la brutali- poder sortir de ca seva. La resposta vida pública. Els hem pogut veuretat. Terra que és la nostra terra, ciutadana ha estat immediata: un manifestant-se contra el matrimonimalgrat que un mur de silenci, nombrós grup de gent comprome- homosexual, contra el suposat laï-molt més alt que la distància mari- sa, uns amb aixades, un altre amb cisme de la LOE, i més recentmentna, intenti evitar que l’exemple ei- una pala, i d’altres amb les pròpies contra un procés de diàleg a Euska-vissenc arribi a Mallorca. mans, han aconseguit omplir el di que inclogués l’esquerra abert- A hores d’ara, Eivissa és escena- qui ho fan, actuen des d’interessos blics penjats quasi mig segle, la forat, desfer la tanca i obrir el pas. zale i, especialment, Batasuna.ri d’una orgia destructora, de pre- espuris. despesa de la repressió també la En aquestes condicions, cada peti- Aquest pol existeix i el gir cada copsumptes il·legalitats i d’imposi- A Eivissa, l’agressió al territori, i pagam entre tots: cada vehicle, ta victòria té un valor incalculable. més dretà del PP n’afavoreix la res-cions antidemocràtiques. He vist la repressió, són complementàries i cada uniforme, cada pistola, cada És necessari, imprescindible, sonància política. Ara toca moureamb els meus propis ulls l’activitat inseparables. Per això, la responsa- fusell, cada porra, cada pilota de que els germans eivissencs no que- fitxa a l’esquerra.embogida de maquinària pesant, bilitat política és clara i comparti- goma, cada escut, cada casc, i tots din tot sols. A Mallorca tenim una Des dels moviments socials nodeixant al seu pas trossos de paisat- da: mentre el PP, dels Matas i Ma- els sous i les dietes dels qui utilit- alta responsabilitat en aquest con- sempre es parla dels drets nacio-ge lunar, amb mètodes d’esbuca- tutes, barreja política i negocis, i zen tot això contra la població, flicte, que ja dura més de dos anys, nals, qüestió que es deixa en mansment que recorden Palestina, amb sepulta Mallorca i Eivissa sota una estan pagats amb els nostres im- i del qual no es tenien notícies fins de l’esquerra independentista. Peròla ciutadania saturada d’impotèn- mortalla d’asfalt i ciment, el postos. fa quatre dies. no parlar-ne ara seria una omissiócia i indignació. La intenció políti- PSOE, de Zapatero i Socias, envia Crònica d’avui, un dia qualse- No només hem de menester, tots imperdonable, ja que en el marcca és molt clara: de moment, “mar- les forces armades per imposar an- vol. De bon matí, hi han tornat a plegats, actes de suport i solidaritat d’un possible procés polític, l’es-car el terreny” per a que, durant tidemocràticament aquesta des- haver detinguts. Aquesta vegada, cap a la resistència eivissenca. A querra, tota ella, ha de posicionar-setmanes, la moral dels qui veuen trossa, de legalitat més que dubto- set. A primera hora, la gent intenta- més d’això, la millor solidaritat se i defensar un dels drets fona-tot això, cada dia, es mini davant sa. PP i PSOE, una ma renta l’altra, va evitar una nova agressió, opo- que podem donar als companys pi- mentals de tot poble o col·lectiu:els fets consumats. Que s’interio- i tot plegat (que ningú no ho oblidi) sant-se a l’obertura d’un vial per la tiusos és, justament, defensar Ma- l’autodeterminació. Rebutjar inter-ritzi aquest procés com a irreversi- ho pagam nosaltres. Perquè, a més part de darrera de Ca’n Malalt. llorca, amb la mateixa coherència i venir en l’assumpte per considerar-ble, davant el qual no val la pena de que l’astronòmica factura de les Aquest vial, tan innecessari com la decisió que a Eivissa ells defensen lo massa polític seria un error es-resistir. I que s’interpreti que, els autopistes deixarà els comptes pú- resta de les faraòniques obres, té la seva illa. tratègic que, ben segur, jugarà a favor de la dreta. Actualment, exis- teixen alguns espais unitaris que, tot i el seu popurri ideològic són elsMacrojudici a les trenta-dues okupes de Terrassa únics existents, com la Campanya pel Dret a Decidir, la capacitat de www.kaosenlared.com jectes que allí es preparaven. mitja hora més a l’entrada de co- d’un jutjat a l’altre, la fiscalia va in- convocatòria que es va poder veure El 17 de juny del 1999 i sense missaria i a la vista dels vianants, cloure als delictes d’usurpació i de- el passat 18 de febrer. Tot i això,E ls propers 22, 23, 24, 25 i 26 de maig, a Terrassa, es realit-zarà un macrojudici contra les per- previ avís, una multitudinària dota- ció d’antiavalots de la Policia Na- cional va desallotjar i detenir 32 van tornar a separar els homes de les dones i les va amuntegar dins les poques i destrossades cel·les sordres, el d’atemptat contra l’auto- ritat, el de danys i una falta a l’ordre públic. La suma de tots els càrrecs seria interessant no perdre de vista la possibilitat d’una coordinació a nivell estatal que defensés el dret asones encausades pel desallotja- persones que es trobaven dins la que els quedaven. En cap moment suposa una condemna de cinc anys l’autodeterminació a Madrid, Sala-ment del KORK III. Aquest judici casa. Sense mostrar cap ordre de van informar per quin motiu se’ls de presó per a cada una de les per- manca o Burgos.tindrà la durada d’una setmana i el desallotjament i rebentant les pa- detenia ni quins càrrecs se’ls impu- sones que es trobaven a l’edifici El paper que juguin les organit-realitzarà el jutge Enrique Rovira rets a cops de mall, van arribar a la taven, no van permetre el reconei- durant el desallotjament. D’altra zacions sindicals també serà alta-del Canto, antic fiscal militar en la kafeta on es trobaven totes juntes. xement mèdic de la gent ferida que banda, aquest empresonament su- ment important, sobretot aquellesdictadura, en el jutjat penal número Fent servir els arguments dels ho demanava, com tampoc van dei- posarà un fort cop per al funciona- que es consideren part dels movi-3 de Terrassa. cops, els crits, els insults i les ame- xar anar al lavabo a ningú. Les per- ment de molts moviments socials ments socials. Com bé argumenta- El KORK-III es va okupar el 27 naces, van separar als homes de les sones detingudes sortien en lliber- de Terrassa: feministes, ecologis- va Salvador Seguí fa una bonade setembre del 1998 pels col·lec- dones per registrar-nos i, de passa- tat, després de llargues i intenses tes, de contrainformació, antirepre- colla d’anys “nosaltres, els treba-tius Acció Autònoma i Dones Anti- da, humiliar-nos. Després de fer- hores, aquell mateix dia amb els cà- sius, sindicals, antiglobalització, lladors, com sigui que amb una Ca-Sistema, com també per membres los esperar que arribessin manilles rrecs d’usurpació i desordres. d’artistes, d’okupes... Finalment, la talunya independent no hi perdríemde l’Assemblea d’Okupes de Te- i brides per lligar-les a totes, les Cada una de les 32 persones de- condemna comportarà situacions res, ans el contrari, hi guanyaríemrrassa. La okupació d’aquest cen- van arrossegar cap a l’exterior de tingudes van presentar una denún- personals plenament injustes per a molt, la independència de la nostratre social va durar nou escassos l’edifici per un passadís d’impunes cia contra la Policia Nacional per 32 persones que, amb la seva lluita terra no ens fa por”. La lluita permesos carregats d’accions i activi- porres i botes d’antidisturbis. les irregularitats i il·legalitats co- quotidiana han pretès aportar solu- les reivindicacions nacionals hatats diverses, però un cop més els Sense poder salvaguardar la seva meses durant el desallotjament. El cions al problema de l’habitatge, a d’ajudar-nos en la tasca de cons-poderosos van aconseguir enderro- intimitat, els van fer anar caminant, jutge no va acceptar les seves de- l’especulació urbana i a la manca truir forts moviments de base que,car, amb la seva maquinaria re- a cara descoberta i lligades, fins a núncies dins el procés judicial i, d’espais per a la sociabilitat i la cre- lluny d’aturar-se aquí, plantegin lapressiva, totes les il·lusions i pro- la comissaria. Després d’esperar després d’uns anys de donar voltes ativitat intel·lectual i artística. transformació radical de la societat.Catalunya. Maig de 2006 21
  • 21. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR La guerrilla anarquista segons Ferran Sánchez Dinamita de cervell Agustí Ferran Aisa En Xaxu, el sardanista, Ferran Sánchez Agustí s’ha especialit- zat en la investigació dels maquis a Ca- talunya amb el resultat d’haver publicat diversos llibres seguint aquesta inte- el vell anarquista ressant temàtica de la nostra història contemporània. Miquel-Dídac Piñero i Costa portar a lexili a causa de locupació un magnífic executant de diversos Ara acaba de publicar “El Maquis militar franquista, on va patir tota instruments, com el flabiol, la teno- anarquista de Toulouse” (Editorial Mile- ntre els vells anarquistes de mena de patiments a Perpinyà, i va ra, el fiscorn i el contrabaix. I, per nio-Lleida, 2006). L’actual treball com- pleta la trilogia anterior sobre la guerri- lla i la resistència contra el franquisme. E l’Escala, que venien al cafè de la meva família, La Platja, un dels primer en morir va ser en tornar a lEscala, després duna prudent estada a Girona. El periodista Emili Casademont altra banda, donà les primeres lliçons musicals al solista de tenora Albert Martí, fill també de l’Escala. L’autor ha anat a cercar les fonts del Xaxu. Un dels darrers, ja en temps escriu al “Diari de Girona” del 2 da- Un Albert Martí a qui Pau Casals seu assaig a Tolosa i a diversos pobles de la transició, va ser en Raül Fla- bril que “en el cinquantenari del coronà com a rei de la tenora [...] del Pirineu francès on ha recollit docu- quer. Als estius dels anys seixanta, traspàs [...] la bibliografia existent que sempre, durant la Guerra Civil, mentació i ha pogut entrevistar diver- també hi venien companys estran- entorn d’aquest músic és força re- estigué al servei de Catalunya, sos testimonis i protagonistes de la re- gers, com ara en Vernon Richards, duïda però, alhora, molt profitosa acompanyant, amb la seva cobla, sistència antifranquista. També analitza de Freedom Press. [...] sardanes com ‘Bona festa’, edi- l’expedició catalana que, encapça- la situació del Moviment Llibertari Es- El 19 dabril fa 50 anys del tada per totes les cases discogràfi- lada per Jaume Miravitlles, comis- panyol a l’exili francès i la seva relació traspàs del músic escalenc Josep ques i que evoca la Festa Major de sari de Propaganda de la Generali- amb la lluita antifranquista. Vicens i Juli (l’Escala 17/01/1869 - l’Escala (Xaxu la compongué a tat [...], anà a Madrid, per tal de Ferran Sánchez Agustí, amb aquest 19/04/1956), popularment anome- l’esdeveniment més extraordinari Malgrat de Mar), ‘Carícies’, ‘La font donar ànims als seus defensors exhaustiu treball d’amena lectura, posa nat Xaxu, que composà sardanes de la història mundial, fent bonica i vella’, ‘Nit de Sant Joan’, etcètera. [...] Un Albert Martí que, després al descobert una de les etapes més sòr- molt ballables. idealitzada la reconciliació Al llarg de la seva existència, n’a- del 1939, perseguit, ho passà molt dides dels primers anys de la postguer- Enfront la recuperació de la política entre dretes i esquerres, rribà a fer més de mig miler [...] Mo- malament a Barcelona. I un Albert ra. memòria històrica obrera i popular i que es representa en la política de lero [...] afirmava que «l´obra d’en Martí a qui, encara que sembli L’autor es capfica en el món dels llui- de dignificar el nom de cada cosa Jordi Pujol, mentre s’amaga le- Xaxu forma un dels conglomerats mentida, els escalencs no li han fet tadors que van intentar acabar amb el oculta i difamada pel franquisme xistència del Vichy català i el paper sardanistes més importants que gens ni mica de justícia, atès que règim franquista d’una manera que avui i el llarg silenci de la transició, hi del moviment obrer sota la Dicta- s’han creat fins a avui, amb una in- no hi ha ni un trist carrer de la po- ens pot semblar romàntica però que, en ha una falsificació que imposa una dura i les seves lluites en el tardo- dubtable transcendència damunt blació que li sigui dedicat. D’altra aquells moments, era plena de drama- visió de dretes en contra la realitat franquisme. l’àmbit popular, per mitjà dels seus banda, els escalencs sí que hono- tisme. històrica de la lluita de classes i el Aquesta falsificació també inte- acords ferrenys i enyoradissos, raren l’autor de ‘Bona festa’ bate- Narra la història dels lluitadors que pensament avançat de tipus iguali- gra el sector artístic i intel·lectual, concebuts sovint mentre l’autor jant amb el seu nom un carrer de la van intentar convertir Barcelona, l’anti- tari i solidari, ja que el discurs histò- com ara en el cas de la personalitat havia estat a calar les peces dins la vila on també, en una cèntrica ga rosa de foc, en la plataforma dels ric hegemònic de la burgesia cata- llibertària de Josep Vicens, un mar, amb el gussi, o bé s’endor- plaça, li erigiren un monument. seus actes contra el franquisme. Ferran lana presenta la revolució de 1936 home del poble i dedicat al poble, miscava a l’ombra d’un pi o d’una Vull que el record a Josep Vi- Sánchez es capbussa en la vida, l’obra i com un fet militar espanyol imposat que en tota la seva existència va figuera. Escrivia les sardanes ba- cens sigui a la memòria històrica lli- la mort dels principals líders dels ma- des de fora d’un oasi català, intentar ajudar a lemancipació de rroerament, a la taverna, amb un bertària i en especial el de tots els quis català: Ramon Vila “Caracrema- on la Generalitat de Catalunya re- lespècie humana de lexplotació i caliquenyo a la boca. I quan no dis- vells anarquistes que anaven al da”, Quico Sabaté, Marcel·lí Massana i presentava un centre polític contra lopressió i va donar suport al movi- posava de piano, s’ajudava amb la Cafè La Platja, de lEscala, gràcies Josep Lluís Facerias, els quals ocupen el feixisme espanyol i també el pro- ment social llibertari vers una so- guitarra». L’avi Xaxu fou, malgrat als quals avui tinc clar la necessitat una tercera part del text del llibre, la cés obrer dautogestió col·lectivis- cietat solidària igualitària i autoges- ser gairebé un autodidacte, un bon històrica d’abolir el treball assala- resta està dedicat a l’estudi de grups ta, que Noam Chomsky considera tionària, un compromís que el va coneixedor de la música i, sobretot, riat i la dictadura de mercaderia. d’acció i de guerrillers menys cone- guts. Sánchez Agustí ha enriquit el seu tre- JOVENTUT D’ACTIVISTA A LA CNT I PARTICIPACIÓ EN EL COMITÈ DE VIDRERES ball amb l’opinió d’escriptors anarquis- tes com Eduard Pons Prades; i amb el Francesc Llobet, en el seu centenari testimoni de supervivents, guies dels Pirineus, activistes i altres persones re- Joan Cañigueral, 23 de memòria. Llobet va néixer a Lla- Girona participaren a la guerra lacionades amb la resistència armada. febrer 2006 gostera el dia 8 de febrer del des dels primers dies com a mili- L’autor també ha pogut consultar 33 su- 1906. Com a membre de les jo- cians voluntaris, lluitant al Front maris de l’Arxiu de la Regió Militar Pire- Dimecres dia 8 de febrer, en Fran- ventuts activistes de la CNT, men- dAragó, mitjançant les famoses naica Oriental, el Fons de la Presó cesc Llobet va fer cent anys. A l- tre va estar el règim de la dictadu- columnes de Durruti, assegura Model de Barcelona, informes de la Di- Hospital de Llagostera, on resi- ra, hi hagué fortes repressions. Ell haver-ne relacionat cent i ell, ales- recció General de la Guardia Civil i do- deix des de fa anys, per celebrar mateix explica que, al capdavant hores, amb 32 anys d’edat, porta- cumentació dipositada en altres arxius. el seu centenari li varen retre un d’una colla de pagesos, es van va un grup de 25, dels quals tres Tot plegat ha servit per enriquir consi- petit homenatge. Lacte va tenir la ges i les passions desfermades. presentar davant de l’Ajuntament del seu grup varen perdre la vida derablement aquest assaig que permet participació dels alcaldes de Lla- Per episodis límit de la petita de Vidreres per exigir uns drets a conseqüència del bombardeig una visió global del que va significar la gostera i Vidreres, de la delegada història de la seva població, com negats, davant aquest fet van de l’aviació feixista. resistència dels maquis a Catalunya. de Benestar i Família i l’assistèn- el que va protagonitzar a les por- optar no fer servir la violència sota Va tornar cap a Vidreres a L’assaig recull el llistat d’accions i cia de nombrosos amics i fami- tes del Casino, davant múltiples cap concepte, ja que els del règim corre-cuita, ja que el necessita- atemptats realitzats per les guerrilles, el liars. A lacte, el vidrerenc Ramon testimonis, impedint que mem- no haguessin dubtat en treure les ven, els feixistes avançaven molt nom de trenta-set maquis morts en Garriga li va agrair amb emoció bres armats d’un comitè, que de armes. L’any 1936, quan va es- ràpidament. L’any 1939 va haver combat i els gairebé quaranta afusellats lamistat i va glossar la seva figu- fet actuaven ocultant plets privats, clatar la Guerra Civil, en Fran- d’exiliar-se a França, passant pri- a Barcelona. ra. s’emportessin un exalcalde de cesc, aleshores un noi de 30 mer pel camp d’Argelers i després Ferran Sánchez Agustí, amb “El ma- En Ramon nevocà l’idealisme i dretes. O salvant la vida dun anys, combregava plenament pel de St. Ciprien, una mica més quis anarquista”, ofereix una gran i ex- el compromís, però sospito que mossèn, amb qui ell conversava amb les idees republicanes i s’hi al nord d’Argelers; allí hi va pas- haustiva aportació a la bibliografia que, ladmira, fonamentalment, per la sovint. No és fàcil portar el pes va lliurar de ple integrant-se com sar vuit mesos vivint en situacions sobre aquesta interessant temàtica, humanitat i pel coratge que va ex- dun segle com el que ha viscut a milicià al Comitè de Milícies An- molt magres, i malauradament va s’ha desenvolupat en els darrers anys, i hibir en aquells temps tràgics en en Llobet, i és natural que quan tifeixistes de Vidreres. començar la guerra a Europa. que ha estat motiu d’obres literàries, què no sestalviaven ni les runes emergeix de la profunditat dels Va ser participant en el Comitè D’aquesta manera, en Fran- documentals i pel·lícules. ni la sang per bastir el nou ordre i seus silencis, lamenti la pèrdua de Vidreres, explica que, alguns cesc va viure a l’exili 30 anys, fins en què senyorejaven les reven- de les lliçons que contenia la seva vidrerencs i de les contrades de a l’any 1968, quan tornÀ.22 Catalunya. Maig de 2006
  • 22. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA“V de Vendetta” > RACÓ TRANSVERSAL Remake Pepe Gutiérrez-ÁlvarezRafael Cid, traduït pel web de la CGT de Catalunya de la seva sultat és el contrari: el monopoli de Secció ‘El Vaivén’ de la política per una casta de nota- Alguna cosa està canviant en el cinema red-libertaria.net bles “lliurement” triats pels seus re- quan fins i tot un producte tan de “màr- presentats. Una volta de rosca que queting” com “V de Vendetta”, que ha ircula per les nostres pan- col·loca política i economia en causat commoció entre els poderososC talles cinematogràfiques una pel·lícula dalt pressu-post i actors famosos que no és mans duns pocs jerarques “de- mocràticament”. I arribem a lúltima anella da- mitjans de dominació a “les entranyes del monstre”, ja parteix duna premissa inversa a l’establerta, és a dir: “el pobleuna puta merda. Sanomena “V de questa saga-fuita democràtica amb no ha de tenir por del govern; és el go-Vendetta” i està basada en un co- laparició dels media com a nous vern qui n’ha de tenir del poble”.negut còmic àcrata que narra amb representants de lopinió pública - No hi ha dubte que lúltim és el queleficaç pirotècnia de la “factoria que és lexpressió de la ciutadania està passant en aquests moments aMatrix” el costat més criminal i brut agregada- quan el desprestigi dels França, mentre que el primer és el quede la realitat del Poder en el capita- partits sembla tocar sostre. Avui els passa a Espanya. No és difícil imaginarlisme global. També la seva nous púlpits que adoctrinen les que, sobretot en ocasió de la visita deorwel·liana connexió amb la mani- gents són els mitjans de comunica- sa Majestat –que ja sabeu, regna peròpulació dels mitjans de comunica- ció de masses. El anomenat “cin- no governa, encara sort- a França, mo-ció de masses per a fer de la de- què poder” sestà erigint de facto ment en el qual la classe política i elsmocràcia un sistema placebo en representant dels ciutadans, seus amos hauran pogut meditar sobredobediència cega. Es tracta duna produint una opinió pública paulo- els avantatges de comptar amb un mo-reflexió sobre la democràcia de vianament enformada per al con- narca votat per Franco, amb un exèrcitpercepció realment existent més sens i el statu quo. Aquest nou pro- amatent a matar per la Pàtria i, per quèprofunda i lúcida que molts sensats cés constituent que ocupa a no, amb uns sindicats com les actualstractats de ciència política al pes. premsa, ràdio i televisió fomenta UGT i Comissions que ja fa molt tempsPerquè com deia lescriptora Elfrie- una democràcia de percepció i pro- havien signat mesures com les qualsde Jelinek, guardonada amb el mou labsència de la presència hu- ara tracta daplicar Monsieur VallespinPremi Nobel 2004, avui en dia mana, suplantant la veu dels ciuta- en una daquestes reunions celebradeslautèntica experiència humana és dans per la dels seus ventrílocs. pels mitjanes i en les quals el senyorproducte de la nostra segona natu- Vivim així el penúltim tram duna Cuevas pot aspirar a convertir-se enralesa imposada per lallau dimat- Deriva pseudoaristocràtica enca- lenveja de la majoria dels jerarquesges dels mitjans de comunicació. I botada a substituir el ciutadà real empresarials europeus, “Noi, ambrecalco això de “autèntica” i això de pel seu doble virtual, en relació de aquestes esquerres i aquests sindicats“naturalesa”. “controvèrsia política” per a poder naturals de participació. Es tracta, molts a pocs, a través dels mitjans teus, així qualsevol”, diran els Cuevas Parlar avui de democràcia signi- parlar de veritable democràcia. Al- per tant, duna transferència de de comunicació com a terminals de gals en les seves tertúlies. El contrastfica encara referir-nos a autodeter- tres pensadors afegeixen a competències (i al mateix temps de lhome, que va dir Mc Luhan. Lac- és tan denigrant que fins els mitjansminació, acció directa i autogestió aquests dos actius el que a més la seva naturalesa) de lindividu als tual representació dels media està més convencionals no poden estar-sepersonal. Encara que la seva praxi els ciutadans puguin “revocar” als partits polítics, amb tres conse- allunyant al subjecte de lobjecte en de fer “odioses” comparacions. En fer-hagi patit profundes rectificacions seus representants. Al marge que qüències clares: la recuperació de compte de que, mitjançant una plu- ho i descobrir que “aquí tot és molt pit-al llarg dels temps, des de la de- existeixi un Estat de Dret i una lelitisme; La socialització del públic ralitat dinformació veraç i opinió jor”, gairebé tots coincideixen a culparmocràcia directa atenesa a la de- Constitució, la clau democràtica pel privat i el risc dalienació per als responsable, ajudar a superar les el ‘botellón’ i les noves generacions,mocràcia representativa vigent continua radicand en una certa titulars de la sobirania. Una prova barreres quantitatives que allunyen que no dic jo que no mereixin una bonasempre sha presumit la presència idea de sobirania de lindividu. Però daquesta “desviació” és la baixís- el ciutadà de lesperit de lautèntica pallissa, però que abans que ells n’hi hadaquests valors pioners. Tant se seria absurd negar que a la com- sima participació política que regis- democràcia directa. uns altres, els quals, per citar un exem-val que la combinació disegoria, El resultat salta a la vista i fa ple, proclamen com Zapatero o Mara-isonomia i parresía, fris que qualifi- pudor a lolfacte. Els que manen, gall que sa Majestat “és el primer repu-cava lessència de la democràcia aquests representants democràti- blicà” o quan els senyors Méndez i “Parlar avui de democràciagrega, sigui avui passat remot. cament triats pels de baix -la cúpu- Fidalgo proclamen que els seus sindi-Tampoc importa massa que fins a la i la base de la trama en vertical cats poden comparar-se institucional-aconseguir una representació nor-mativitzada amb el sufragi univer- significa encara referir-nos a copulació- sencimbellen, fan famo- sos i enriqueixen a costa del públic. ment... amb la monarquia. Alguna cosa no funciona en tot això, isal, secret i directe hagi sigut ne- autodeterminació, acció directa i En tots els ordres del sistema. Des també sobre això alguna cosa es pot autogestió personal”cessari experimentar amb del personatge més alt i carismàtic aprendre esmenes es veu una bonasistemes imperfectes confiscadors al més anònim i insignificant, tots pel·lícula. I el tema deu tenir una trans-de lexercici del vot. Històricament naden en lopulència aliena, com a cendència inqüestionable ja que entreha sigut una constant lligar de- paràsits dupa. I quan surten de la les últimes estrenes hispano-catalansmocràcia a “govern del poble”, mai funció pública, a on van accedir en es poden trobar diversos títols quea un privilegi de notables. Potser plexitat física que va fer impractica- tren avui els comicis, quan precisa- el nostre nom, es descaren sense aborden la qüestió des dun angle oper això tradicionalment la de- ble aquella democràcia directa (de ment la democràcia representativa pudor. Vegeu a lexcanceller Ger- altre. Aquest és el cas de “Benvingut amocràcia-fetitxe ha tingut tan bona màxims) en les societats de mas- (de mínims) venia justificada per a hard Schróder com a gran prebost casa”, de David Trueba, que ja es va es-premsa. Per més que sovint sobli- ses sha afegit la imposició en li- aconseguir una més àmplia “inclu- de la multinacional russa Graz- trenar amb altra aportació al tema, “Ladi la joventut daquesta democràcia maginari polític del terme “repre- sió” ciutadana en les societats prom; a Felipe González promocio- buena vida” (en la qual, recordem, elindirecta per representativa i repre- sentatiu” quasi com a pensament complexes. nant negocis a Llatinoamèrica per noi únicament trobava el seu punt desentativa per indirecta, que va ser únic. Per cert, “representació” és Però no és aquesta lúnica con- al seu amic mexicà Slim, una de contacte amb lavi, el mateix que oco-instaurada plenament per primera una abstracció que junt amb tradicció del sistema representatiu. les majors fortunes del món en un rria en la polèmica “Historias del Kro-vegada en 1906 a Finlàndia i que “Estat”, una altra abstracció, ha En realitat la generalització de la continent de necessitats. I gent nen”), i que presenta uns pares queno va aconseguir la majoria dedat desplaçat als més pròxims concep- participació política, assumida com menor, tal que un expresident del seran qualsevol cosa menys models.fins al proper 1965, quan als Estats tes de “Poder” i “Autoritat” com re- a progrés històric, havia servit per Tribunal Suprem o un antic magis- En la mateixa ona incideix el debutantUnits el vot sense discriminació es ferents del mateix arbre ideològic. a anivellar leterna desigualtat en el trat de lAudiència Nacional, esde- Daniel Sánchez Arévalo amb “AzulOs-va imposar també en les eleccions La lògica quantitativa de la so- repartiment de la riquesa. La de- vinguts en advocats defensors dels curoCasiNegro”, que ja en la seva curtfederals. cietat de masses, anul·ladora del mocràcia representativa sentenia capos del narcotràfic o, ja ficats en “Física II” descriu un fill que no vol el De fet, en la democràcia repre- pathos qualitatiu de la primera de- com el model que, encara en un la rabiosa actualitat, a tot un exCap treball banal i confortable del pare... I hisentativa realment existent (indi- mocràcia, sha valgut del concepte entorn de flagrant concentració de de la Unitat de Frau Fiscal dHisen- ha “Remake”, escrita per Roger Gual,recta) són majoria els estudiosos de “representació” per a escriure el recursos econòmics, permetia en a da convertit en testaferro jurídic del autor (amb J. D. Wallovits) daquestaque continuen veient en els vells guió que legitima el nou sistema qualsevol persona arribar al Poder cervell de la trama de Marbella. kafkiana sàtira del treball “competitiu”valors “rebatejats” la garantia del democràtic. I ho ha fet incorporant socialitzant-lo amb aquesta de- Vicis privats, falses virtuts públi- entre “colls blancs” anomenada “Smo-concepte. Robert Dahl, per exem- la tècnica de divisió del treball a mostració de teòrica obertura. No ques i manipulació massiva, king Room”, digna duna bon cine-ple, parla de la necessària existèn- lacció política de la societat civil, a obstant, amb la dinàmica elitista aquesta és la precisa denúncia lli- fòrum d’empresa.cia de “inclusió” (sufragi universal) i través dels partits com a agents que fagocita la representació, el re- bertària de “V de Vendetta”.Catalunya. Maig de 2006 23
  • 23. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ENTREVISTA A NOAM CHOMSKY (QUARTA PART, VE DEL “CATALUNYA” 74)‘El que hauríem de defensar ésel dret de la gent a unir-se’ Text: Jon Bekkene i Mike Long, “Anarcho-Syndicalists Rewiew” sentir que estigués donant suport a teix va ocórrer en els altres casos. ven molt confusos, no ho entenien. -de fet- d’enorme i obscè privilegi que cap moviment d’alliberament nacio- En relació a la qüestió palestina, Parlàvem sobre això i jo els explicava no hauria d’existir, però que m’obre osseeixes un llarg i ad- nal. Vull dir, jo no he donat suport als recordo que la primera vegada que que creia que estaven cometent una l’accés a una gran quantitat de recur--P mirable rècord de suport a nombroses lluitesd’«alliberament nacional» al llarg sandinistes, a la OLP o als líders viet- namites com a tals, i ells ho sabien. Recordo la meva visita a Indoxina vaig obrir la boca per a dir alguna cosa, va ser per criticar l’OLP; però va ser una crítica interna, des de dintre. sèrie d’errors bastant important que pagarien si no rectificaven. Els vaig dir que, de seguir així, perdrien en sos i oportunitats. Des d’aquí estic en condicions de prestar-los alguna ajuda. Però això no significa que esti-del món. Què li diries als anarquis- a finals dels seixanta. Vaig passar per La visió dels palestins de tot un seguit unes eleccions lliures. Aquesta era la gui donant suport a aquests movi-tes que volguessin ajudar a re- l’entrevista de rigor amb el primer mi- de qüestions pot ser diferent de la meva opinió, però tot això no era con- ments d’alliberament com a tals. Elmeiar les massives violacions dels nistre Pham Van Dong i quan vaig meva i probablement més àmplia, així tradictori amb oposar-se a la campan- que reivindico i defenso és el seu dretdrets humans o altres formes d’in- arribar allí, ell estava assegut ostento- que del que es tracta no és solament ya de terror amb la qual els Estats a actuar de la forma que creguinjustícia social perpetrades amb el sament amb una traducció francesa de donar suport al seu dret a alliberar- Units estaven agredint a Nicaragua. oportuna, a més d’obrir-me a la possi-vist-i-plau occidental, en països del meu llibre “American Power and se de la repressió o de la tortura, sinó Tot això s’assembla una mica a la bilitat de poder mostrar-los el meu de-com Vietnam, Cambotja, Palestina, the New Mandarins” sobre el seu es- també de donar suport al seu dret a qüestió d’on s’enquadra un organitza- sacord si fos el cas. En conseqüèn-Sud-àfrica, Nicaragua, El Salvador, criptori. Així que, per a començar la prendre un conjunt de decisions que, tivament. Em refereixo que jo no m’a- cia, estic d’acord amb aquellsGuatemala, Filipines, Indonèsia o conversa, que era en francès, li vaig des del nostre punt de vista particular, filiaria, posem per cas, en un sindicat anarquistes que pensen que no hau-Timor Oriental -per cenyir-nos a preguntar què opinava sobre el llibre. poden ser errònies. Jo no sóc omnis- del metall per la senzilla raó que rien de donar suport a aquests movi-una llista tràgicament incompleta- La seva resposta va ser trop anar- cient, ni cap dictador, ni algú que mai aquest no és el meu treball. Altra cosa ments d’alliberament; mai hauríem deperò que desconfien de movi- chiste, “massa anarquista”. Els dos s’equivoca. Puc tractar d’explicar-los distinta és que estigui encantat de donar-los-en. El que hauríem de de-ments d’«alliberament nacional» sabíem perfectament on érem cadas- el meu punt de vista, però sabent que donar suport als treballadors del me- fensar és el dret de la gent a unir-se sien la mesura que la ideologia pre- cun, que no compartíem la mateixa jo puc anar errat. En qualsevol cas, tall si em demanen ajuda. M’encan- aquest és el camí que consideren co-dominant d’aquests moviments longitud d’ona. Si jo pretenia intentar ha de prevaler el seu dret a prendre tarà fer-ho i, de fet, penso que aquest rrecte, i que ningú des de fora els blo-sol ser un nacionalisme autoritari frenar la guerra que els Estats Units les decisions que creguin oportunes i és el tipus de contribució que millor quegi aquest dret. Això és importantimplacable acompanyat, amb fre- estaven perpetrant contra el poble de a no ser frenats des de fora a través puc oferir-los des d’on sóc, tot i que perquè nosaltres, com a nord-ameri-qüència, d’alguna mena de marxis- Vietnam, això estava bé, però ell de la violència o de la força. Això és el per descomptat, el que no faré és cans, podem jugar un paper rellevantme-leninisme? Aquests movi- sabia perfectament que jo no donaria que significa per a mi donar suport a posar-me a organitzar el sindicat. en aquesta lluita. Podem influir en laments desitgen prendre el control suport a tot el que ell fes. Així que no un moviment d’alliberament nacional. Doncs el mateix passa amb els movi- política exterior nord-americana. Hide l’aparell de l’estat, però no mo- teníem res a dir-nos des d’un punt de El cas de Nicaragua era similar. ments d’alliberament nacional. És clar haurà gent que triï no fer-ho, però endificar-lo i, amb freqüència, una ve- vista ideològic: jo no donaria suport al Recordo que quan viatjava a Nicara- que no em llençaré a la piscina per aquest cas, haurem de reconèixergada en el poder solen ser tan co- seu govern per més que donés suport gua a la dècada dels vuitanta era con- unir-me a cap escamot -si ho fes, d’al- que es tracta d’una elecció. Podemrruptes i brutals com els règims al dret del seu poble a alliberar-se de tínuament cridat a capítol per la direc- tra banda, resultaria més un entre- escollir no ajudar la gent des d’aques-que van enderrocar. la dominació estrangera i, en aquest ció sandinista perquè els expliqués banc que una ajuda-, però el que sí ta posició nostra de privilegi, però no- Això és absolutament cert i mai vaig cas a més, d’una massacra. I el ma- per què era tan crític amb ells; esta- puc fer és actuar des d’on visc, un lloc oblidar que això ja és una opció i no24 Catalunya. Maig de 2006
  • 24. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA La contrainformacióprecisament una de les millors.-D’aquí uns mesos compliràs els setantaanys. Què faràs a partir d’ara? Penses ajubilar-te aviat del MIT (Institut Tecnolò- des de les onesgic de Massachussets) per dedicar-te deple a la teva activitat política, als teusviatges, etc.?- Tinc molts projectes, però cap és encaradefinitiu. Em jubilaré molt aviat, suposo, tot ique encara depèn de moltes coses. Pelque fa als viatges, resulta pràcticament im- Contrabanda dones, etc. Ràdio Paca, Edifici Bonnemai-possible que viatgi més del que ho faig ara. son, carrer Sant Pere més baix 7,No ho sé, no sé a què em dedicaré aquests Ràdio Contrabanda 2ª planta, Barcelona, tel. 932 684últims anys de la meva vida, mai ho he 218, email: radiopaca@radiopa-sabut. No és que tracti d’evitar respondre Aquest és el títol que porta l’expo- ca.org (web: www.radiopaca.org).sinó que senzillament encara no ho sé. sició itinerant que repassa els 15(1) BARSKY, Robert F., “Noam Chomsky. A anys d’història d’aquesta emissora lliure de Barcelona. Amb l’exposi- Ràdio Picalife of dissent”, Cambridge, MA, MIT Press, ció, que fins ara ha recorregut di-1997. versos locals del barri de Gràcia, el Col·lectiu Catalunya(2) La primera publicació de Chomsky, es- col·lectiu que conforma Contraban-crita als deu anys, va ser una obreta de tea- da FM vol, d’una banda, retre un Ràdio Pica és una emissora inde-tre sobre la caiguda de Barcelona en mans homenatge a totes les persones pendent, autogestionada i no co-dels feixistes durant la Guerra Civil. Es va que han participat en aquest pro- mercial que emet des de Barcelo-publicar en el periòdic del col·legi. jecte de comunicació no comercial na, en el 96.6 del dial FM. Inicià les(3) Encara que Rudolf Rocker va anar can- i, de l’altra, donar a conèixer l’e- la senyal ha quedat molt perjudica- Ràdio Pacífica. A València, pot se- emissions el març de 1981, com aviant de plantejaments amb el pas dels xistència de la ràdio a molta gent da i ha obligat l emissora ha fer un guir-se en el 104.4 de la Freqüèn- mitjà de difusió especialitzat . Lesanys, i va acabar per defensar una espècie que encara no sap que hi ha alter- esforç financer difícilment assumi- cia Modulada dial de la veterana seves inicials-sigles Pica signifi-de «municipalisme llibertari», no hem pogut natives als mitjans de comunicació ble per un projecte autogestionat emissora lliure valenciana Ràdio quen Promoció Independent Coor-comprobar que apostara por ningún «anar- públics i privats. com el seu, que no rep diners pú- Klara en el seu espai “Lliure Direc- dinació Artística- Alternativa, bàsi-co-capitalismo». Una referència d’utilitat pot El 15 de gener del 1991 Contra- blics ni es finança amb publicitat te” que s’emet de dilluns a diven- cament coordinació creativa iser ser GRAUER, Mina, “An anarchist banda FM va començar a emetre per tal de mantenir la seva inde- dres de 6 a 13.30h. El servei en d’avantguarda.rabbi: The life and teachings of Rudolf Roc- des del 91.0 de la FM, punt del dial pendència. Per això, s’ha fet una castellà compta amb el següent Ràdio Pica no rep cap mena deker”, Nueva York, St. Martin Press, 1997. que es veuria obligat a deixar el crida a oients i a tothom qui vulgui consell assessor d’alt nivell que subvenció, està finançada pels re-(4) Una visió recent de les lluites de les 1996, quan COM Ràdio el va ocu- ajudar, a col·laborar en la mesura dóna garantia de la qualitat de la alitzadors dels programes, i té comdones durant la Revolució Espanyola es par sense tenir-la en compte. La que creguin convenient a través informació difosa: Elena Ponia- a objectius la creativitat, l’experi-trobi a ACKELSBERG, Martha, “Mujeres Li- ràdio es va desplaçar al 91.3 i pos- del compte corrent: towska (“La Jornada”, Mèxic), mentació i la lliure expressió.bres. El anarquismo y la lucha por la eman- teriorment, per evitar interferèn- Associació Cultural Contraban- Noam Chomsky (Massachussets A través del seu web www.radio-cipación de las mujeres”, Barcelona, Virus, cies, al 91.4, des d’on segueixen da FM 2100-3642-16-2200022865 Institute of Technology), Eduardo pica.net pots a través de la casella1999. En aquest estudi no es fa referència emetent per a tota la ciutat. Aques- (‘la Caixa’). Per contactar amb Galeano (escriptor uruguaià) i Do- de menú accedir a la programació,a les discussions a què Chomsky al·ludeix; ta ha estat una de les recents es- Contrabanda FM, 91.4 FM de Bar- lores Horta (activista, United FARM escoltar la ràdio on line per inter-no obstant, en l’antologia de textos d’Emma tratègies per silenciar les ràdios celona (www.contrabanda.org i Workers of Amèrica). net, conèixer activitats i informa-Goldman sobre Espanya, pot trobar-se un lliures, com va tornar a quedar de- contrabanda@contrabanda.org). Més informació a radioklara@ra- cions, etc:relat d’aquest debat en termes molt similars mostrat fa poc més d’un any amb dioklara.org Contactes a l’apartat 9242,als que planteja Chomsky, encara que la usurpació del dial de Ràdio Ràdio Klara 08080 Barcelona, correu electrò-sense citar noms propis.(5) CHOMSKY, Noam: “The Common Bronka, una altra emissora lliure històrica de la ciutat, per part de Ràdio Paca nic: pica@gracianet.org i web: www.radiopica.netGood”. Monroe ME.,Odonian Press/Com- RNE Todo Noticias. Des de fa molts anys, existeix a Col·lectiu CatalunyamonCourage Press.(6) «Tigers and cages», editorial de Lib Ed, L’al·legalitat en què es troben les ràdios lliures podria canviar si la València una ràdio que es declara lliure i llibertària: es tracta de Ràdio Ràdio Bronkanº 29, tardor 1998, p. 2 . nova Llei Audiovisual que s’està Klara, una emissora que es pot sin- Ràdio Paca, és una ràdio per Inter-(7) GAMBONE, Larry,: «What is Anar- tramitant a Madrid per fer una pro- tonitzar al 104,4 de la FM a la ciutat net feta des de Barcelona i que es Col·lectiu Catalunyachism», Any timei now (Vancouver), nº 3, funda reforma del sector audiovi- de València, però que també es pot pot seguir al webestiu de 1997, pàg. 1-2 . sual a lEstat regulés la seva situa- escoltar a través d’Internet des de www.radiopaca.org Ràdio Bronka, és una ràdio lliure,(8) Literalment, One Big Union significa ció. qualsevol racó del planeta anant a La ràdio va iniciar les seves independent i autogestionària quemés o menys «Gran Sindicat Únic” i al·lu- L’exposició no és l’única activitat http://www.radioklara.org/emi- emissions el 8 de març de 2005, és existeix a Barcelona des de 1987,deix a la proposta de diferents sectors del que s’ha realitzat en l’anomenat sion.m3u un projecte autogestionari i assem- una emissora amb un clar compo-sindicalisme revolucionari i alternatiu nord- Any Contrabanda per celebrar També podeu visitar el web de bleari fet per dones i per a dones, nent llibertari, que es pot escoltaramericà -en particular, la IWW- de crear aquest feliç aniversari: concerts de Ràdio Klara (http://www.radiokla- amb l’objectiu de donar veu a les en el 104.5 FM del dial de Barcelo-una confederació sindical que agrupi el sin- rock, hip-hop i altres estils musicals ra.org), on hi trobareu una àgora dones en tota la seva àmplia diver- na.dicalisme alternatiu -o, senzillament, no tant a Centres Socials Okupats en què es pengen informacions, sitat. Un projecte en què les dones Es pot escoltar també a travéstacat per la corrupció o el crim- que ara ma- com a sales de música (tornant a convocatòries i comunicats diver- controlen tots els aspectes de la d’Internet clicant en la imatge “emi-teix camina disgregat en petits sindicats o mostrar, un cop més, la voluntat sos, així com un butlletí de notícies producció, la presa de decisions, la sión en directo” que trobareu sem-integrat en les grans federacions d’indústria d’arribar al màxim de gent), una i articles de reflexió que també en- gestió i la part tècnica. pre en la part superior de la pàginapertanyents a la AFL-CIO. memorable jornada de 12 hores vien per Internet a qui ho desitgi. Lestudi de lemissora és al Cen- web de la ràdio(9) JURAVICH, Tom i BRONFENBREN- emetent en directe des de la matei- Els seus fonaments teòrics els tre de Cultura de Dones Francesca www.sindominio.net/rbronka o aNER, Kate, Ravenswood: “The Steelwor- xa plaça Reial, una programació podeu trobar a l’apartat “qui som" Bonnemaison de Barcelona, nom través de lenllaç de lapartat "Es-ker´s Victory and et Revival of American La- especial durant una setmana al del seu web: http://www.radiokla- del qual agafa la seva denominació cucha radios libres online" delbour”. Cornell University Press. voltant de la ràdio o un cicle de ci- ra.org/quienes.html la ràdio, i actualment hi ha involu- menú de lesquerra. Finalment,(10) Hem traduït per «vivencialisme», o fins nema sobre ràdios lliures; aquesta La CGT del Pais Valencià hi rea- crades en la ràdio unes 40 dones. una altra opció és escoltar-la direc-i tot «acratisme», el neologisme anglès life- última portada a terme conjunta- litza el programa “Acció Directa” Els seus objectius principals tament a través del webstilism. Es tracta d’un de difícil traducció ment amb Ràdio Bronka. Per infor- amb informació laboral i social. són: fer possible que les dones http://radio.sakeos.net:8001/rbron-que fa referència al corrent que fa de l’anar- mar-se de les continues activitats Per altra banda, també podeu exerceixin el seu dret a la comuni- ka.oggquisme una qüestió personal, privada, un que s’organitzen cal consultar la accedir, a través de Ràdio Klara, a cació, des de la premissa que la Ràdio Bronka no emet cap tipus“estil de vida”. Vid BOKCHIN, Murray, “So- pàgina web, des d’on també po- “Democracy Now!”, informatiu de comunicació és una eina de canvi de publicitat comercial i es finançacial Anarchism o Life-Style Anarchism: An dreu escoltar la ràdio per Internet. I guerra i pau des d’EUA per al món. social; difondre les creacions cultu- amb les aportacions dels i les inte-Unbridgeable Chasm”. San Francisco, AK és que des del 2005 es pot escoltar “Democracy Now!” és un noticiari rals de les dones; i donar a conèi- grants de la ràdio, amb lorganitza-Press, 1995. (Segon la traducció al castellà Contrabanda a qualsevol punt del Independent que es produeix als xer les accions i el pensament dels ció de concerts, venda de samarre-d’Antonio Morales Soto).) planeta. EUA i es retransmet en anglès a grups feministes. tes i material divers i mitjançant(11) Vid. BOOKCHIN, Murray, “La filosofía Però, no tot són bones notícies través de 350 emissores de ràdio i Dins la seva programació, feta ledició de CD.de la ecología social”, Madrid, Madre Tie- per a Contrabanda. A mitjans del televisió. Ara també pot escoltar-se en diversos idiomes, hi podem tro- Contactes amb Ràdio Bronka:rra/Los Arenalejos i BIEHL, Janet, “Las polí- passat mes de febrer, una impor- en castellà a través de Ràdio Klara. bar: cobertura en directe dactes, telèfon/fax 93 359 49 00, apartat deticas de la ecología social”. Barcelona, tant avaria tècnica va interrompre El noticiari està elaborat per Amy magazines, tertúlies, agenda cultu- correus 25102, 08080 Barcelona iVirus/Fundació Salvador Seguí/Los Arena- l’emissió per la FM. Actualment, Goodman i es difon a través de la ral, música, cinema, programes re- correu electrònic rbronka@sindo-lejos. s’ha restablert però la recepció de mítica emissora nord-americana alitzats per diversos col·lectius de minio.netCatalunya. Maig de 2006 25
  • 25. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ENTREVISTA A ISMAEL SERRANO, A TARRAGONA EL 23 DE FEBRER DE 2006 > CULTURA POPULAR ‘La solidaritat sí que DISSABTE 8 D’ABRIL DEL 2006-04-27 és una alternativa’ Comunicat de lAssemblea de lEspai Alliberat per la Cultura Text i fotos: Joan Ramon Ferrandis l passat 23 de febrer, Ismael E Serrano ens va fer gaudir amb el seu concert de Ta- rragona, era una data important, cap a 25 anys de l’intent de cop d’estat, va recordar aquesta data, li va cantar a la memòria, a les grans lluites, però també a les petites, a les quotidianes, a tantes com per- sones hi ha en el món. Després duna “actuació policial” que Ismael Serrano ens va recordar va interrompre momentàniament les- que encara manté presa la llum de pectacle irrompent ahir a la nit a lesce- la memòria, que és igual si el got nari de lArnau Paral·lel, lEspai Alliberat està mig ple o mig buit si no sadolla per la cultura reprèn el programa. La la set, que somiar és perillós i res- cita serà aquest dimarts a les 17 h a la pirar tota una fita, que no totes les plaça del Teatre el Molino, arran de la in- batalles estan perdudes, que avui vitació de la Plataforma Fem Girar el és sempre encara i que tota la vida Molino, un col•lectiu de veïns i veïnes és ara, en definitiva que li cauen bé que reivindiquen també lús dels espais alguns lluitadors de locàs. teatrals en estat dabandonament per a -Després d’aquesta extensís- la cultura lliure. En el programa, caba- sima gira de “Naves quemando ret, Ojos de Brujo i molts dels artistes más allá de Orión”, conta’ns que havien dactuar a lArnau Paral·lel. quins són els teus projectes pre- Davant duna programació cultural sents i futurs, Ismael... seves finalitats accedir al poder, ritat”? salariats, gent que busca altres ca- de 5 dies que recuperava un espai -De moment estem immersos en sinó exigir el dret a la diferència, -Es tracta dutilitzar, encara que mins de lluita i demancipació, històric abandonat, lAjuntament va res- la recta final de la gira, que ens ha crear una illa de resistència, de- soni malament, aquesta popularitat poder viure de forma autogestionà- pondre amb un desallotjament policial dut a donar mes de 120 concerts, manda el dret a lautonomia i el per acostar als mitjans de comuni- ria, en certa manera, et converteix en nom de condicions de seguretat. la veritat és que ha estat un any respecte a la identitat indígena, cació les veus que no tenen accés en un privilegiat en molts aspectes. Sense cap ordre per escrit i negant-se molt intens, el meu propòsit és de- qüestionant que sigui el mercat qui a elles en moltes ocasions, i és al- Però la solidaritat sí que és una al- al diàleg, la guàrdia urbana va esbotzar tenir-me a labril passat un any des imposi les regles i no la societat. guna cosa a més inevitable, no sa- ternativa, assumir la responsabilitat violentament la porta del Teatre. Creiem que va començar la gira, la idea és D’altra banda, és admirable no so- bria fer-lo daltra manera, componc que et toca a lhora de canviar les que això demostra que el problema real parar per a descansar i embarcar- lament el contingut sinó també les aquest tipus de cançons perquè li coses, saber que aquesta en les no era de seguretat, sinó que hi ha una me en altres projectes, compondre formes, com desenvolupa la seva canto a tot el que memociona, no teves mans, no delegar a lhora de clara voluntat política dimpedir tota no vaig a deixar de compondre, comunicació el moviment zapatista solament m’emocionen les histò- prendre decisions. cultura no mercantilitzada. perquè és una necessitat molt inti- a través d’Internet, els comunicats ries damor i desamor, memociona -Creus que el 3r i el 4t món És significatiu el fet que només a 20 ma de la qual no em puc desfer, ni de Marcs a més tenen una càrrega la notícia dun periòdic, el que oco- són els que realment poden fer- metres del Teatre que ahir va ser desa- vull, em prengués el meu següent poètica i mediàtica molt important, rre cada dia en el meu entorn i el nos arribar a aquest altre món llotjat, el mateix Ajuntament ha fet les disc a mes a llarg termini, la idea és el zapatisme està aconseguint que que ocorre mes allà de l’horitzó, a possible? gestions necessàries per cedir un edifi- embarcar-me en la producció de per primera vegada la classe políti- més sorgeix de forma natural i en -Crec que ha de ser el conjunt ci de quatre plantes a lSGAE, un dels gent com per exemple Javier Ber- ca hagi dincloure en la seva agen- qualsevol cas forma part de la tra- de tota la societat sense exclu- grans gestors de la privatització de la gia, espero que aquest any pu- da els problemes dels pobles origi- dició de la cançó dautor, aquesta sions, del 3r i del 4t món, però cultura. guem gravar un disc seu amb laju- naris de tota l’Amèrica Llatina i capacitat per a estar atent al que també del 1r i del 2n. En totes les Si lAjuntament prohibeix lús de les- da daltres amics. Recopilar també amb la repercussió internacional a passa al teu al voltant, i cantar i en- capes de la societat hi ha dhaver pai públic a base dordenances i també els textos que tinc a casa, donar més, que es tinguin en compte les tendre la lluita aliena com pròpia. gent que discrepi i que sigui capaç lús de teatres abandonats... on se su- resposta a un projecte cinema- lluites daquests pobles. -En aquest món de competiti- de commoure’s de la tragèdia alie- posa que es podran desenvolupar ini- togràfic des dArgentina, encara -Li has cantat al zapatisme de vitat, la solidaritat és lalternati- na, crec que finalment el tercer i el ciatives col•lectives, lliures i creatives que tot aquesta en laire, el que si Chiapas, a les Madres de la va, és també l’autogestió lalter- quart món despertaran i seran mo- en aquesta ciutat? Els professionals del és segur és que aprofitarem per a Plaza de Mayo, al poble saharauí nativa de futur a limperialisme ments crítics, perquè quan les tres cultura, tècnics de lespectacle, cineas- visitar paises que no vam poder en i la seva causa, a la immigració, de les multinacionals? quartes parts del món estan pas- tes, poetes, informadors de museus, aquesta gira, com Colòmbia, Ve- al moviment okupa… i a tantes -És una alternativa, l’autogestió sant fam, els qui som privilegiats trapezistes, cantants, actors secunda- neçuela, Perú i Equador. altres lluites socials… com com- per descomptat et permet mes in- hem de rendir comptes. Quan tota ris i públic en general que formem part -Les teves cançons denoten pagines el fort contingut social dependència, però no tot el món aquesta gent comenci a ser escol- de lEspai alliberat per la cultura conti- un gran amor a Hispanoamèrica de les lletres de les teves pot permetre’s l’autogestió en tots tada serà responsabilitat de tots nuarem alliberant espais per dir que i a les seves lluites, creus que cançons, amb aquesta “popula- els aspectes, existeixen molts as- canviar les coses. quan la cultura és lliure les entrades no des de Chiapas es pot estendre sesgoten. el fum que faci sortir dels seus amagatalls a tots els explota- dors que ofeguen aquest conti- nent? -El zapatisme va ser pioner en la lluita antiglobalització o altermun- dista, en definitiva la lluita de tanta gent que es qüestiona aquest model de societat en el qual vivim i aquesta globalització tan feroç, el zapatisme somia amb un altre món que afirma que és possible. És un moviment que no té entre les26 Catalunya. Maig de 2006
  • 26. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > IMATGES QUE PARLEN‘Guia per al IB). La “Guia” té un cost simbòlic com a donatiu, de dos euros. Per a Des de la particular òptica do- cent, ens serà molt útil la lectura tracta des dun punt de vista poliè- dric un dels atacs contra les lliber-consum més informació sobre la Campan- del llibre, doncs la informació que tats més important que el capitalis-responsable de ya Roba Neta podeu anar al web conté ens ajudarà a enfocar co- me està desenvolupant en els www.ropalimpia.org rrectament tota una sèrie de con- darrers anys en el territori de lEstatroba’ flictes són comuns a la professió espanyol. Aquest és el marc danà-L’ONG Setem i la Campanya RobaNeta han reeditat la “Guia per al ‘El desconcert docent i a tot el sistema educatiu. Des dels problemes dels adults fins lisi i aquest és el marc de lagres- sió, amb testimonis de Sevilla, Bar-consum responsable de roba”, que de l’educació’ als límits de la tolerància, passant celona, València... Al 2005, es vanofereix informació pràctica i útil per SALVADOR per a una descripció de la realitat construir més cases noves a lEstata exercir un consum responsable que viuen els alumnes o què ha tin- espanyol que les que van sumarde roba. CARDÚS gut que veure la sobreprotecció les construïdes als estats francès i Jean Vigo, La “Guia” ha de servir per orien-tar i donar les pautes necessàries Editorial La Campana d’un menor i la seua manca d’edu- cació emocional amb el conse- alemany. A banda daixò, el nivell de propietat a lEstat que patim de un deu en qualitatper triar la roba que es vol comprar, qüent fracàs escolar. més a prop és dun nivell que no téadonant-se què és el que sadqui- Mares, pares, docents i el con- cap mena dequiparació a la resta Josep Estivillreix i a qui sestà donant suport junt de la comunitat educativa de del món. No només això. Els des-econòmic amb aquesta compra, tot segur estaran encantats d’haver nonaments, que en aquest mo- Lany passat es va commemorar el cen-seguint uns criteris ètics, socials i llegit aquest llibre, d’altra banda po- ment junt amb la gent que viu di- tenari del naixement de Jean Vigo, elmediambientals. També es propo- sitiu, ja que el to i la mesura de les rectament al carrer, shan convertit Rimbaud del cinema. Amb dos curts, unsen, a més d’hàbits de consum coses denota que un bon coneixe- en una normalitat que en aquest migmetratge i un llarg mutilat objecteresponsable, hàbits dús, de reutilit- ment de l’assumpte tractat ha moments afecta milers de perso- de múltiples restauracions, la seva fil-zació i de reciclatge, per poder permès fer-ne una lectura òptima nes cada mes a Catalunya i en mografia -de menys de tres hores deallargar la vida útil de la nostra roba que ens permetrà situar-nos en canvi no és mai notícia. durada- és un gran referent de la crea-i la seva reutilització. temps de debat. Algú havia daixecar la veu i al ció independent al marge de les modes La guia parla de drets humans i costat del moviment okupa, verita- i les polítiques governamentals i empre-medi ambient, com eixos fonamen- ble punta de llança daquesta de- sarials. Una mort prematura als 29 anystals a tenir en compte a lhora de núncia i també daportacions de i uns orígens familiars lligats a lanar-realitzar un consum responsable, solucions, i aquest algú són els au- quisme, lhan convertit en un enigmadels drets dels ciutadans i ciutada- tors de "El cielo está enladrillado". que directors de la Nouvelle Vague comnes en tant que persones consumi- Aquest és un llibre construït grà- François Truffaut van voler descobrir idores, i també presenta una valo- Roger Cremades Rodeja cies a lesforç col·lectiu de grups homenatjar i que ara, cent anys des-ració general de les principals veïnals, activistes socials i a la ge- prés, podem recuperar en tot el seu es-empreses tèxtils i de la moda. Bombardejar críticament qualsevol nerositat i el compromís dEdicions plendor. Finalment, es presenta el treball llibre relacionat amb l’educació Bellaterra, un editor filantrop que Vigo és autor del curt “À propos deque realitza la Campanya Roba seria tan fàcil que fins i tot uns es- ha tret dos mil exemplars al carrer Nice“ (1930), un documental socialNeta a nivell europeu i a lEstat es- colars ho podrien fer. Encara més, per tal que es repartís entre qui el basat en la contraposició dimatgespanyol, els criteris bàsics per a un la majoria de textos del gènere demanés. De fet, durant el passat poètiques: un burgès i a continuacióconsum responsable, un glossari educatiu es centren a esbudellar i Sant Jordi les existències es van una pila de brossa, el carnaval i des-de termes utilitzats i algunes re- apocolir els actors principals d’a- acabar gairebé totalment, però la prés un malalt de lepra... Com explicaferències bibliogràfiques on poder quest sistema tan complex que és intenció dels distribuïdors és acon- Isabelle Marinone, investigadora de lesobtenir més informació sobre el l’educació. És per aquest motiu seguir diners per fer-ne una sego- arrels anarquistes del jove cineastatema. que hem solucionat el treball que na edició i si pot ser repartir-lo gra- francès, es tracta dun film llibertari Es pot descarregar la “Guia” en presentem, que destaca per no tuïtament. sobre la lluita de classes i la decadènciaformat pdf (versió en castellà) a: mamprendre contra la part més El llibre, però, no és només un del sistema capitalista.http://www.setem.org/catalunya/pd sensible del sistema: les persones llibre sinó part d’un procés per Al 1933, realitza “Zero de conduite”f/GuiaConsumoRopa.pdf. La ver- que el fan possible. El cielo está prendre consciència a partir de sobre els records dolorosos del seusió catalana de la “Guia” en pdf es- En Cardús, infatigable conferen- dades i actituds de la presa de pèl pas per escoles i instituts. Linternat,tarà disponible ben aviat en aquest ciant i articulista, agrupa la informa- enladrillado que ens han fet a tots plegats amb encarregat deducar els joves esperitsmateix web. ció en funció de la utilitat que té en DIVERSES l’alça dels lloguers, la impossibilitat en lobediència a les lleis de la nació i La guia en format paper, versió relació a un complet i polièdric en- de comprar habitatge i l’obligació en el respecte a les autoritats, fa lim-catalana, es pot adquirir a la botiga quadrament de la perspectiva edu- AUTORES social alhora, els crèdits,m les hi- possible per aplacar qualsevol revolta.de Barcelona, al carrer Bisbe La- cativa i els temes i factors que hi Editorial Bellaterra poteques i la no-vida d’aquest as- La pel·lícula presenta un règim escolarguarda 4, o bé a la botiga ‘online’ tenen influència. Això ens permet pecte del capitalisme. quasi presidiari i el complot i revoltawww.comerciojusto.com abordar la sempre present pro- Josep Llunas Per més informació i contactes: del nens sota una bandera pirata per(http://www.comerciojusto.com/sho blemàtica educativa des d’una àm- www.bcnviu.org, violenciaurbanisti- alliberar-sen. Vigo situa lacció en unap/cat3.php?lng=ca&lnd=ca&lst=LL plia diversitat de perspectives. Aquest és un llibre col·lectiu que ca@sindomnio.net escola, però la violència que manifesta contra els representants de lordre va més enllà de la simple crítica a leduca- Revistes ció escolar i abasta el conjunt de la so- cietat, abolint simbòlicament les formes dautoritat. “Zero de conduite” va ser prohibida per les autoritats arran de les crítiques de part del col·lectiu dels mes- tres i lacusació de ser un film anti- francès. Llavors, Vigo sencarrega da- daptar un guió banal i inofensiu sobre una parella damants que viuen en un vaixell, “LAtalante” (1934), que conver- teix, però, en una utopia llibertària sobre lamor i lamistat. Un bellíssim film d”amor fou”, sensual, sorprenent per a lèpoca. Poc després, cansat i de- bilitat per una malaltia, mor. Jean Vigo ens dóna la primera síntesi de dues tendències que fins a alesho- res caminaven separades: el cinema lli-MASALA CULTURA OBRERA DIRECTA PARAULES PER LA PAU bertari-educatiu de crítica social i el ci-Periòdic dinformació, denúncia i cri- Revista dinformació, lluita i reflexió Setmanari de comunicació popular i Butlletí de la Coordinadora Tarrago- nema davanguarda estètica. Amb ell, eltica social a Ciutat Vella de Barcelo- feta a Mallorca, Llista de Correus alternativa, lactualitat i propostes, na Patrimoni de la Pau, antimilitaris- cinema arriba a la subversió a través dena, correu electrònic: masala@ra- núm.30, 07144 Costitx, culturaobre- www.setmanaridirecta.info / direc- me a Tarragona, www.tinet.org/~tg- la poesia.valnet.org ra@moviments.net ta@setmanaridirecta.info napau/ tgnapau@tarragona.tinet.orgCatalunya. Maig de 2006 27
  • 27. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA JOSEP M. TERRICABRAS, PROFESSOR DE FILOSOFIA I FILÒSOF > LES PARAULES SÓN PUNYS‘Estem en una fase de Porregressió absoluta de drets’ Jordi Martí Font (jordimartif69@mesvilaweb.cat) Mai no permetríem que algú que ens vol mal ens manés a perpetuïtat en el“Els excessos del poder no van acompanyats de respostes massives per part de la població” nostre lloc de treball, ens fes signar un contracte i ens condemnés al pacte de la gana -amb contracte i tot- obligant- nos a treballar i treballar per quatre > LA FRASE... rals, alhora que es queda una part im- portant del que produïm. I no ho per- metríem perquè no respon a cap lògi- ca ni a cap de les nostres ambicions individuals i col·lectives. Mai no permetríem que els marcs le- gals en què ens movem premiessin els que fan la vida difícil als altres i sancio- nessin els qui lúnic que volen és pre- cisament arribar a la igualtat que ens permeti la llibertat. Mai no permetríem ser part dun pro- cés brutal que volgués convertir el menjar de tot el món en maquinària de guerra i en què els més perjudicats fossin els més pobres, els més desval- “A Catalunya tenim guts. Mai no permetríem que els diners una economia que acumulats al llarg de la nostra vida la- no és productiva” boral condicionessin el benestar o lexclusió quan ja no tinguéssim força “La filosofia em sembla una eina imprescindible per tal densenyar els nens a pensar i a provocar alternatives” per treballar. Mai no permetríem que en nom de Text i fotos: Mariona Parra mini lindividu que potser em vol fer a conseqüència de les polítiques que ens cal per sobre de tot és ser paraules buides com honor, valor i pà- mal, dóna carta blanca absoluta que sestan duent a terme, però cal lúcids. A Catalunya, per exemple, tria uns grups de persones sotmeses a-Els atemptats de lonze de se- per acabar justificant qualsevol deixar clar que es tracta de mino- tenim una economia que no és pro- règims socials de dominació vertical itembre de 2001 als EUA van su- agressió, qualsevol guerra, per tant ries. És per això que els excessos ductiva. Hem viscut de lespecula- d’anul·lació com a persones racionalsposar un nou context internacio- sha llançat un sistema de reacció del poder no van acompanyats de ció, de lexplotació del territori per sarmessin i creguessin que ens sónnal. La política exterior del positiva dels poders que fins ara te- respostes massives per part de la una banda i per laltra del turisme. imprescindibles -i nosaltres amb ells.govern dels EUA passa a ser nien uns certs escrúpols morals. població sinó que en molts casos hi Però quan sacabi el ciment i lex- Mai no permetríem que en funció delmolt més agressiva i els governs Aquest atac preventiu és evident- ha una relativa satisfacció general. plotació del mar (cal dir que molts sexe un ésser humà rebés moltsoccidentals van generar als ciu- ment il·limitat i indiscriminat. En aquest punt voldria fer una ob- altres països ens poden fer la com- menys diners que un altre per unatadans un clima de por per tal de Daltra banda, sha fet una acció servació: és la primera vegada a la petència a nivell turístic) no ens feina feta amb el mateix resultat. Nijustificar retallades de drets, cap endins en aquests estats, em història en què els súbdits poden quedarà res. Estem ballant cons- tampoc que els d’un sexe fessin unaguerres il·legals,... com veus la refereixo no només als EUA sinó estar contents. Vull dir, jo diferencio tantment amb la precarietat i això construcció social de l’altre que elsituació actual? també a la Gran Bretanya,...inter- entre súbdits i ciutadans. Els ciuta- ens pot portar molt fàcilment a una menyspreés en qualifiqués les formes-Els atemptats de lonze de setem- nament el que sha fet és posar en dans són aquells que participen, crisi social quan una part de la po- de fer i de ser com a “inferiors”.bre de 2001 no han estat, ni de bon guàrdia a la població i han estat els actuen, que són crítics, sassocien, blació ja no pugui ni tan sols pagar Mai no permetríem que algú triés pertros, el pitjor desastre terrorista que propis poders que atacaven lexte- sorganitzen,...i els súbdits són els els deutes. nosaltres com llegir i com entendre elhi ha hagut a la història de la hu- rior que han dit: nosaltres us prote- que accepten, es resignen, saju- -Quin paper penses que pot tenir que posa entre línies.manitat, però sí que és la primera girem, i us protegirem també pre- pen,...avui en dia hi ha molts de leducació en generar un model Mai no permetríem que els éssersvegada que un atemptat daquest ventivament, per tant, us súbdits però contents de ser-ho diferent? humans fossin tinguts en compte detipus es produeix a casa de lamo. començarem a treure llibertats i perquè es poden canviar el cotxe -Leducació és gairebé un dels formes diverses, algunes realment re-És a dir, si això hagués passat a daltres drets però a canvi estareu cada dos anys, poden anar de va- pocs reductes que es queden per pugnants, només pel fet que haginqualsevol altre lloc, fins i tot a Euro- més protegits i segurs. Estem, per cances a Baqueira, tenen segona veure si som capaços daconseguir nascut a un o altre indret.pa, no hagués passat res però tant, en una fase de regressió ab- residència,... el problema és que una ciutadania més crítica. El fet Mai no permetríem que la forma dequan passa als EUA que és el soluta de drets, estem en una fase aquelles forces que reprimeixen i dinstruir és important però segons parlar duna persona fos perseguida,poder hegemònic (de fet lúnic) i en què els poders són totalment re- que tanquen la societat i la contro- com es pot fer fins i tot a distància. prohibida o sotmesa a les lleis del mer-per sorpresa, causa un estat de accionaris. Només cal nomenar len són aquelles que garanteixen al En canvi, la socialització dels nois i cat com si dun quilo de pomes es trac-xoc tal que els porta a reaccionar Guantànamo, un lloc on les barba- mateix temps que bona part de la les noies, ladopció dun esperit crí- tés.duna manera estranya però molt ritats que shi produeixen són com- gent estigui materialment satisfe- tic, la reflexió sobre diferents Mai no permetríem tot això i molteseficaç: si ens han fet mal a nosal- parables amb grans barbaritats ta... tot això ajuda a crear uns súb- temes, l’intercanvi dopinions, altres coses si no fos que qui mana tétres se nha fet a tothom. Aleshores denemics de la humanitat. dits molt satisfets. aprendre a respectar el que diu un la por. I la por ens fa tancar els ulls,va començar una espècie de movi- -En el context que acabes de -Què és el que podria arribar a altre,...tot això només es pot adqui- tombar el cap, acceptar vexacions,ment en cadena de por, de protec- descriure, com és possible ge- generar un canvi? rir amb un treball social, que és un mossegar-nos la llengua, tapar-nos elció, dinquietud, de pensar que si nerar un corrent de pensament -El que sí que pot arribar a generar treball de laula. Lescola ja no té el nas, deixar de pensar, deixar de so-ells estan amenaçats o ho estem crític? Quan la realitat és tan un canvi però em temo que serà te- monopoli del coneixement, avui en miar, deixar de dir res que no siguintots,...i a partir daquí han tingut acrítica, com és possible vehicu- rrible és quan hi hagi una crisi so- dia podem aprendre coses a través eslògans de El Corte Inglés.dues reaccions. lar com a ciutadans una alterna- cial considerable, quan hi hagi mi- dinternet, de llibres, de revis- Qui mana té la por perquè la por és Luna és dir: ara atacarem nosal- tiva a allò establert? lions de persones aturades a tes,...però lescola continua tenint un dels atributs bàsics del poder, delstres. I a partir daquí és quan es for- -El fet mateix que tot això estigui Europa, quan el preu del diner sigui el monopoli de la reflexió sobre el poders, de tots els poders... inclososmula lestranyíssima teoria de la passant, és a dir, que permetem caríssim i la gent no pugui pagar coneixement perquè això a internet els poderets. L’eliminació del poder,guerra preventiva. La teoria és que que els nostres dirigents escollits les seves hipoteques, quan passi no ho trobem. Lescola hauria de per tant, porta aparellada l’eliminacióes pot fer una guerra en prevenció democràticament restringeixin les tot això és evident que hi haurà ser un reducte potencial de ciuta- de la por. I per no tenir por no hi ha resde mals hipotètics, no de mals nostres llibertats indica clarament protestes, el que passa és que dans més crítics, més democràtics, millor que mirar qui mana a la cara ireals. És a dir, des de sempre hem que no hi ha una societat crítica. És aquestes poden ser dramàtiques. més oberts i imaginatius. dir-li que no te’l creus, que calli, que ésacceptat que si un altre mame- veritat que a cada país hi ha una -No et sembla una visió un xic En aquest sentit la filosofia em un mentider i que ja no decidirà mésnaça jo em pugui defensar, això és minoria de gent que no ha deixat pessimista? sembla una eina imprescindible per tu. El primer pas per deixar de tenirde sentit comú. Ara, que davant la de queixar-se i que és fàcil pensar -La qüestió de loptimisme o pessi- per tal densenyar els nens a pen- por és dir que no. I ells ho saben.possibilitat dun mal hipotètic jo eli- que creixeran en nombre just com misme és més aviat psicològica, el sar i a provocar alternatives.

×