Your SlideShare is downloading. ×
Revista Catalunya 73 Març 2006
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Revista Catalunya 73 Març 2006

310
views

Published on

Catalunya 73 març 2006

Catalunya 73 març 2006

Published in: News & Politics

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
310
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Catalunya◗ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Març 2006 • número 73 • 0,50 euros www.cgtcatalunya.orgLa tortura, encara Foto: Dídac Salau
  • 2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) La policia, encara, tortura i assassina • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona ot i semblar un dels molts Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS COMARCALS T lemes de manifestació com- bativa i poca cosa més, el crit de “La policia tortura i assassina” Policies d’arreu del món en el concurs per veure qui fa millor la fena i queda millor a la foto Anoia continua sent completament vigent Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada - cgtanoia@yahoo.es a l’Estat espanyol. Tel. i fax 93 804 29 85 Any rere any, les comissaries i Baix Camp/Priorat presons espanyoles, tant sota res- Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net ponsabilitat dels cossos policials Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 estatals com dels autonòmics, con- Baix Llobregat tinuen aportant el seu gra d’arena Cra. Esplugues, 46 al mapa mundi de la infàmia. Les 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 organitzacions més solvents pel que fa a la defensa dels drets hu- Jacint Verdaguer, 23 08640 Olesa de Montserrat mans denuncien explícitament l’Es- Tel. 93 778 04 93 tat espanyol com un indret on es Baix Penedès desenvolupen pràctiques de mal- Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 tractaments i de tortures contra els Barcelonès Nord detinguts que s’accentuen encara Alfons XII, 109 més quan aquests detinguts per- 08912 Badalona cgt_bn@wanadoo.es tanyen a alguna de les múltiples Tel. i fax 93 383 18 03 dissidències polítiques que encara Garraf-Penedès es mantenen als nostres països. Lepant, 23, baixos 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org Sabem perfectament que molts Tel. i fax 93 893 42 61 presos socials pateixen les matei- Maresme xes pràctiques i en no ser enfocats Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com per cap mitjà de comunicació els Tel. i fax 93 790 90 34 seus casos passen a formar part Vallès Oriental dels que no existeixen, dels que no Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com computen. Però els maltracta- Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 ments i les tortures continuen exis- tint. La millor imatge del mes FEDERACIONS INTERCOMARCALS És per això que hem dedicat la Girona portada, l’editorial, el reportatge i Estatut Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es l’entrevista d’aquest “Catalunya” a constitucional Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 aquesta vergonya col·lectiva que Ponent ens continua amenaçant a totes i a Entre les coses que quedaran d’a- Av. Catalunya, 8è , 2 tots des de l’ombra, expectant, fins quest joc de despropòsits que és el 25002 Lleida - lleida@cgt.es Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 que algun dia ens toqui. Com a lli- projecte per a la reforma de l’Esta- Camp de Tarragona bertaris i llibertàries volem acabar tut de Catalunya, hi ha una sèrie de Rambla Nova, 97, 2n 1a amb el monopoli de la violència cartells que utilitzen la ironia i la 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 que exerceix l’Estat no per repartir- mala llet per atacar a cada una de la en altres mans sinó perquè no les parts. No ens hem pogut estar FEDERACIONS LOCALS volem violències, però sabem que de reproduir aquest cartell penjat a aquest és un objectiu a llarg termi- Internet just després de comença- Barcelona Via Laietana, 18, 9è ni. Ara bé, ara mateix, exigim ja l’a- da la campanaya de recollida de 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org cabament de la tortura a comissa- signatures del PP contra l’Estatut. Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 ries i presons per tal que el titular Tejero va ser un dels primers “fa- Manresa Circumval·lació, 77, 2n esdevingui només un lema. mosos” que s’hi va adherir. 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dilluns 20 de febrer Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Dídac Salau, Joan Rosich, Pau Juvillà, Josep Estivill, Xavi del 2006. 08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net Roijals, Carlus Jové, Josep Garganté, Patrícia Carles, Vicent Canet, Mireia Bordonada, Jose Tel. i fax 93 588 17 96 Cabrejas, Jordi Martí i Òscar Porqueras. Col·laboren en aquest número: Gila Svirsky, Dones Sabadell “No hi ha lluita de classes: Llibertàries, Àlex Tarradellas, Indymedia Barcelona, Reinald Roca, Associació de Dones Periodistes Unió, 59 hi ha tensions socials 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com de Catalunya, Carmen de Celis, Ariadna Nieto, Antonio Carretero, Núria F., Assemblea d’Entitats Tel. i fax 93 745 01 97 Ecologistes de Catalunya, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: polaritzades entorn de desiguals Terrassa Dídac Salau (Portada). Mireia Bordonada, Gabriel Serra, Regino Hillera, Indymedia Barcelona i repartiments de la renda Ramon Llull, 130-136 Esther Sancho. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subs- nacional” 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com cripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·labora- Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 cions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.es “España”, poema de Joan Brossa Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Pedrissos, 9 bis 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt_castellar@terra.es Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Tel. i fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob - Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Març de 2006
  • 3. REPORTATGE La tortura és una de les pràctiques més aberrants L’Estat espanyol continua apareixent cada any a les llistes de llocs del món on es d’entre les possibles tortura i aquí com si se sentís ploure per vèncer l’”enemic” PREVENIR LA TORTURA Jornades per a la implantació del Protocol Facultatiu de l’ONU Text: Ariadna Nieto (historiadora) i Esther Sancho (advocada); fotos: Dídac SalauE ls passats dies 3 i 4 de febrer la Coordinadora per la Pre- venció de la Tortura (CPT),integrada per 37 associacions icol·lectius, va realitzar les primeresJornades per a la Prevenció de laTortura, que van tenir lloc a la seudel Col·legi d’Advocats de Barce-lona, com a punt de partida d’unainiciativa que s’estendrà posterior-ment per diversos punts de l’Estatespanyol, com és el cas de Bilbao el6 de febrer i Madrid el 8 de febrerdel 2006. Les Jornades, així com la CPT,parteixen d’uns objectius comuns,com són la ratificació i posada enmarxa del Protocol Facultatiu (PF)de la Convenció contra la Tortura iAltres Tractes o Penes Cruels, In-humanes o Degradants, aprovat perl’Assemblea General de l’ONU el18 de desembre del 2002 i signatper l’Estat espanyol, com a pas fo-namental de cara a avançar en laprevenció de la tortura. Pacte Internacional de Drets Civils moment de la detenció als teus fa- nió s’hi afegia un altre òrgan de su- de Barcelona, Santiago Vidal, va La CPT, davant el que conside- i Polítics, presentava una preocu- miliars, que no s’assabenten, per pervisió, el Comitè de Drets Hu- exposar que l’única modificacióren una situació crítica a l’Estat es- pant dicotomia entre les afirma- tant, de la teva situació; no tens mans de l’ONU, que manifestà que que s’havia efectuat arran de l’in-panyol, van decidir organitzar cions de l’Estat que deien que no accés a un advocat/da ni a un metge s’haurien d’adoptar disposicions forme del Relator Theo Van Bovenaquestes Jornades, convidant al tenia lloc la pràctica de tortura tret de confiança; no pots rebre cap vi- per acabar amb el règim d’incomu- havia estat la de l’article 510 de ladebat jutges, advocats/des, fiscals, d’alguns casos aïllats, i la informa- sita... entre d’altres restriccions nicació. LECrim per incorporar el dret a unametges, periodistes... al costat d’or- ció obtinguda de fonts no governa- contemplades per l’article 527 de la segona opinió mèdica, això sí, perganitzacions humanitàries, associa- mentals que revelaven la presència Llei d’Enjudiciament Criminal. En El paper dels tribunals part d’un metge forense dels jutjatscions de suport a persones preses, de nombrosos casos de tortura per aquest sentit, els testimonis pre- i no pas per un metge de confiançacol·lectius contra la llei antiterroris- part de les forces i cossos de segu- sents a la sala, com Susana Atxe- Malgrat tot, l’evolució legislativa de la persona incomunicada.ta... i les pròpies víctimes de tortura retat de l’Estat mai investigats. randio (víctima de tortures per la de les diferents disposicions que re- Aquest avenç minúscul contrastai els seus familiars. Cal destacar la Guàrdia Civil a Madrid), Jordi Vi- gulen la detenció, incomunicació i amb la rotunditat amb la que elpresència de l’exRelator Especial Detenció, incomunicació laseca i els seus pares (jove de Torà empresonament a l’Estat espanyol jutge assegura que “el marc proces-sobre la qüestió de la tortura a l’Es- i empresonament incomunicat 5 dies a la comissaria sembla ignorar l’opinió internacio- sal segueix essent massa restrictiu itat espanyol i membre de l’ONU, de Mossos de Lleida i víctima de nal al respecte. Encara més, sembla que encara hi ha un alt nivell d’im-Theo Van Boven. Ell va ser el res- La primera taula rodona de les Jor- maltractaments) o Estanis Extabu- que les lleis espanyoles estan enfo- punitat en els cossos policials.”ponsable, juntament amb altres ex- nades va tractar el tema de la inco- ru, familiar de presos/es bascos dis- cades en una direcció totalment Pel que fa al control judicial delsperts estatals i internacionals, de municació de les persones detingu- persats per tota la geografia penin- oposada. casos de tortura, Vidal coincidial’elaboració de tot un seguit de re- des o preses, permesa per la sular, van fer palesa l’angoixa Aquest fet queda palès en l’apro- amb els advocats José Luis Galán icomanacions al Govern espanyol legislació espanyola i que es veu viscuda durant aquells inoblidables vació de les Lleis Orgàniques núm. Arantxa Zulueta, presents a la taula,fruit d’una visita efectuada del 5 al amb absoluta preocupació des de la 5, 10 o 13 dies tant per les persones 13/2003, del 24 d’octubre del 2003 en què existeix certa inèrcia judicial10 d’octubre del 2003 i que es va Comissió i el Comitè de Drets Hu- sotmeses a incomunicació com per i núm. 15/2003 del 23 de novembre en no investigar les denúncies perplasmar en un informe l’any 2004 mans de l’ONU, en considerar que la família, havent arribat com en el del 2003 (la primera d’elles a tan tortura. En el mateix sentit, el Rela-sobre el grau de compliment del PF, la detenció incomunicada pot faci- cas de Torà a denunciar la desapari- sols dues setmanes d’haver rebut la tor Especial havia contrastat infor-examinant els aspectes de fet i de litar que es cometin actes de tortura. ció del seu fill sense que la policia visita oficial del Relator Especial macions procedents de diferentsdret de les denúncies per tortura i Aquest període d’incomunicació, es dignés a informar de la situació de l’ONU), a través de les quals es fonts que evidenciaven que el con-maltractaments, en particular en re- segons van exposar l’advocat real. modificà el Codi Penal i la Llei trol dels tribunals era més aviat for-lació a les persones detingudes sota Jaume Asens i l’experta internacio- Davant d’aquesta situació, Theo d’Enjudiciament Criminal (LE- mal i administratiu, que no entraval’aplicació de la Llei antiterrorista. nal Judith Sunderland, a l’Estat es- Van Boven, en el seu informe del Crim), no per suprimir ni limitar el en absolut fins al fons de la qüestió Van Boven va constatar que Es- panyol pot arribar fins a 13 dies se- 2004, recomanava textualment al règim d’incomunicació, sinó per a abans d’arxivar aquests casos.panya, tot i ser un estat que va ac- guits (5 a comissaria, més 5 a presó Govern espanyol “suprimir el tot el contrari: consolidar-lo defini- Vidal es mostrà contundent en laceptar cooperar en tots els procedi- prorrogables en 3 dies més), durant règim d’incomunicació per crear tivament en el nostre ordenament cerca de solucions: “cal canviar elments i mecanismes de supervisió els quals la persona detinguda o condicions que facilitin la perpetra- jurídic. sistema de selecció dels jutges per-internacionals i regionals existents presa queda totalment desprotegida ció de la tortura i poder constituir En la segona taula rodona on es què molts fan resolucions legalsper a la protecció dels drets hu- i mancada de les garanties bàsi- en sí una forma de tracte cruel, in- va tractar el paper dels tribunals, elmans, i a més formant part del ques: no pots comunicar el lloc ni el humà o degradant”. A aquesta opi- magistrat de l’Audiència Provincial continua a la pàgina 4 >Catalunya. Març de 2006 3
  • 4. REPORTATGE > ve de la pàgina 3 d’Egunkaria) i David Bassa (perio- dista de TV3 i autor d’un llibreperò en cap cas justes. La majoria sobre tortures a Catalunya). Bassasón persones que han viscut aïlla- va ser molt clar en afirmar que elsdes de la societat durant llargs anys grans mitjans de comunicació esde-d’estudi i de sobte els posen a resol- venen còmplices de la tortura en eldre conflictes dels ciutadans mentre moment en què la silencien i queque ells no n’han viscut cap”. Pro- aquesta complicitat es deu a inte-posa també ampliar el marc proces- ressos econòmics i polítics. Apuntàsal actual: identificar nominalment als grans mitjans com a causants detotes les persones que realitzen els l’opinió pública que minimitza elinterrogatoris, gravar totes les ses- drama de la tortura i resta credibili-sions d’interrogatori en àudio i tat a les persones que s’atreveixen avídeo, introduir el dret a l’assistèn- denunciar-la. I afegeix que és certcia lletrada efectiva i de confiança, que molts periodistes adopten unael dret al teu metge de confiança, postura no sols acrítica, sinó direc-entre d’altres. tament còmplice de la barbàrie, Sobre l’assistència lletrada, José quan redacten notícies de tortures iLuis Galán, de l’Asociación Libre hi afegeixen que es pot tractar d’au-de Abogados (ALA), exposà la lò- tolesions o de l’estès “manualgica desconfiança envers l’advo- d’instruccions” per a terroristes,cat/da d’ofici que sentien les perso- donant arguments a l’espectadornes sotmeses a incomunicació amb per creure que la denúncia és falsa.una alta probabilitat d’haver rebut Otamendi, en la seva doble condi-maltractaments i a qui s’ha negat el ció de periodista i víctima de tortu-dret a ser assistides del seu advo- ra, puntualitzà que l’acusació públi-cat/da particular. Per això recoma- ca de denúncia falsa no és casual inava a tots els advocats/des d’ofici Vuit-centes denúncies per maltractaments i que persegueix dos objectius moltque prenguessin una postura més clars: desacreditar les víctimes sal-activa i competent, deixant clara la tortures durant el 2004 a l’Estat espanyol vaguardant l’honor dels cossos po-seva independència i fomentant la licials davant la societat i directa-confiança mútua amb la persona Un informe realitzat per la Coor- ments socials, el 17% són perso- 7% ertzaintza, el 5% guàrdies ci- ment la d’encobrir el delicte. Sobredetinguda. dinadora per la Prevenció de la nes preses, un 6% persones immi- vils i el 3% mossos (força elevat la censura diu Bassa que aquesta no Per la seva banda, Arantxa Zu- Tortura l’any 2004 apunta que grades, un 5% en aplicació de la tenint en compte que les dades sol ser directa, a excepció del caslueta criticà la manca de justificació 800 persones van denunciar haver llei antiterrorista i un 2% eren me- són estatals). A més, entre 2001 i dels independentistes catalans de-d’aquesta privació del dret al teu estat sotmeses a tortures i maltrac- nors. 2004 han estat sentenciats en pro- tinguts el 92, on va haver-hi censu-advocat/da particular en els casos taments durant aquest any. Per cossos funcionarials, el cessos judicials 227 membres de ra sobre les seves denúncies de tor-d’incomunicació, tenint en compte El 31% de les persones denun- 42% de denunciats eren policies les forces de seguretat en delictes tura i fins i tot es va fer cessarque la detenció és la culminació ciants de tortura pertanyien al mo- nacionals, el 23% municipals, el relacionats amb la pràctica de la periodistes que les havien difósd’una operació policial i no pas el viment sindical, el 18% als movi- 17% funcionaris de presons, el tortura. com ara Salvador Alsius a TV3 oseu punt de partida; de manera que Jordi Vendrell a Catalunya Ràdio.l’excusa oficial de la transmissió amb representants del govern, de la les presons i centres de menors) la relleu que les dones som les grans En la resta de casos explica que lad’informació perd tota credibilitat. víctima, d’una associació huma- lluita per la supervivència de l’Estat afectades per la tortura sexual, tant censura arriba de forma indirecta: Per la seva banda, Gisela Perren, nitària i del propi jutge sentencia- i del sistema capitalista enfront les quantitativament com qualitativa- “el director del mitjà ‘aparca’ lesmetgessa present a la taula, deixà dor. persones pobres o excloses que ment. Per percentatges, el 60% de notícies ‘problemàtiques’, el cap demolt clara l’obligació ètica de tot Tots tres ponents van concloure amenacen l’estabilitat del sistema. víctimes d’agressions sexuals en redacció en veure l’anterior, el pe-professional de la medicina que de- que per posar fi a l’existència de la Al seu torn, Rafael Lara, d’Anda- comissaries, presons i centres de riodista en veure el seu cap i el be-tecti l’existència de signes de mal- tortura calia adoptar totes les modi- lusia, va exposar la problemàtica de menors són dones. I qualitativa- cari/a l’estripa”.tractaments en persones detingudes ficacions legals exposades, més les persones immigrades que inten- ment, quan les dones som víctimesde denunciar els fets d’immediat, una darrera de definitiva: suprimir ten creuar les tanques de Ceuta i de tortura sexual hi ha més acarnis- Mecanismes dedeixant al marge el secret profes- l’Audiència Nacional. Com a juris- Melilla i com, massa sovint, són sament. Per últim, destacà la im- superació de la torturasional. dicció especial que coneix de casos víctimes de maltractaments i fins i portància d’aconseguir suport no Però per investigar com cal les en què s’aplica la llei antiterrorista, tot són assassinades per cossos de solament judicial, sinó també so- i el protocoldenúncies per tortura, ja existeixen van posar de relleu les distorsions seguretat de l’Estat espanyol i ma- cial, a les persones agredides se- Al llarg de les diferents interven-les eines legals suficients. Alesho- que sorgien del propi fet d’estar jut- rroquí. A més, milers de persones xualment que s’atreveixen a denun- cions s’ha reiterat la persistènciares per què no s’investiguen? A la jant a més de 400 quiulòmetres, per de diferents ètnies romanen cada ciar. avui dia de la tortura a l’Estat es-inèrcia judicial denunciada pels po- exemple, del lloc dels fets i sota una any privades de llibertat en centres panyol i la necessitat que ratifiquinents cal afegir-hi “la tolerància del excepcionalitat constant; pel que d’internament d’immigrants, sense Societat, mitjans de d’una vegada per totes el Protocolgovern, quan no col·laboracionis- cal retornar al concepte de jutge or- que cap d’elles hagin comès cap comunicació i tortura Facultatiu de l’ONU, seguint les re-me” -diu Vidal- amb els cossos de dinari, proper a la gent a qui jutja i delicte. Ens alertà de l’increment en comanacions del Relator Especialseguretat implicats i que té una tra- seleccionat sota nous criteris. la penositat de les condicions de Davant d’aquesta realitat, el Rela- Theo Van Boben.ducció pràctica en l’ús sistemàtic vida d’aquestes persones des del tor Especial de l’ONU es va reafir- En aquest sentit, aquestes Jorna-de l’indult per als pocs casos de Discriminació i tortura 2005 i de l’actual enfortiment de les mar en la necessitat de crear un des han estat un espai de debat pú-funcionaris que resulten condem- tanques a Ceuta i Melilla, a les que espai públic per plantejar i discutir blic que, davant la gravetat de la si-nats per tortura. També l’informe En la tercera taula de la jornada es anomenà “fronteres-arma”, ja que les qüestions referents a la vulnera- tuació, han permès plantejar iVan Boven ha servit per evidenciar va tractar com afectaven les coor- no estan pensades tan sols per al ció dels drets humans a l’Estat es- debatre les fórmules per prevenirque, tot i que existeixen mecanis- denades de classe social, nacionali- control de fronteres, sinó com una panyol. Aquesta motivació és la aquesta pràctica, assumint respon-mes d’investigació en l’ordenament tat, ètnia i gènere a l’hora de con- arma en elles mateixes, pensades que ha incentivat la creació de les sabilitats i organitzant-se per lluitarjurídic espanyol, per diverses raons vertir-se en víctima de tortura. per fer mal. Per últim, destacà el Jornades per a la Prevenció de la per la seva total eradicació. Hanaquesta capacitat d’investigació El públic assistent i la resta de perill que representa l’existència Tortura, que han aplegat en la ma- estat una magnífica plataforma deestà infrautilitzada i resulta amb ponents van destacar en més d’una d’un espai entre fronteres, que teixa taula de debat persones de la denúncia davant la ignorància, perfreqüència ineficaç, cosa que pro- ocasió l’especial lucidesa de dis- sobre el paper és territori espanyol, judicatura, advocacia, medicina i part de l’Estat Espanyol, de les re-voca que la pràctica de la tortura és curs de Laudelino Iglesias, expres però a la pràctica és “territori de persones dels moviments socials en comanacions compreses dins l’in-realitzi amb una total impunitat. comú en règim d’aïllament FIES ningú”, on no existeix el respecte defensa de les víctimes de tortura forme del Relator de l’ONU delSantiago Vidal advoca per derogar qui, sense acudir a teories doctri- mínim als drets humans. sistemàtica a l’Estat espanyol. 2004. Fruit d’aquesta actitud bel·li-la llei que regula l’indult exclusiva- nals o jurídiques, va assenyalar Carlos Hernández ens exposà Totes elles han donat visibilitat a gerant, el 2 de novembre del 2004,ment en mans del govern des de com a causa subjacent en les pràcti- l’estudi de Salhaketa (associació de una situació que durant anys ha el Tribunal Europeu de Drets Hu-1870 i que és la llei més antiga ac- ques de tortura que es donen en defensa dels drets de les persones estat silenciada. mans va fer pública una sentènciatualment vigent a l’Estat espanyol, i condicions d’aïllament de la perso- preses per causes socials) sobre les Sobre aquesta necessitat de di- en què es condemna l’Estat espan-en el seu lloc proposa conformar na (ja sigui per l’aplicació de la llei agressions sexuals comeses en el fondre l’existència de tortura com a yol per vulneració de l’article 3 deuna comissió paritària que valori antiterrorista, ja sigui per l’aplica- centre penitenciari de Nanclares de primer pas per eradicar-la, van par- la Convenció Europea dels Dretsels casos a indultar i que compti ció de la classificació i els càstigs a Oca el 2004. Un estudi que posa de lar Martxelo Otamendi (director Humans.4 Catalunya. Març de 2006
  • 5. REPORTATGE Entrevista a Santiago Vidal i Carlos Hernández ‘És fonamental que el debat social sobre la tortura es reobri’ Text:Ariadna Nieto i Esther Sancho; fotos: Regino Hillera cia del tipus de delicte imputat. -I l’Audiència Nacional ha de se-Santiago Vidal i Marsal (S.V.) és guir jutjant els casos en què s’a-jutge de l’Audiència Provincial de plica la Llei Antiterrorista en llocBarcelona i professor de Dret al de fer-ho els jutjats ordinaris deldepartament de Criminologia de lloc on es produeixen les deten-la UB. Carlos Hernández (C.H.) cions?és membre de Salhaketa Bizkaia i -S.V. L’existència de l’Audiènciacoordinador de la campanya con- Nacional és -en ella mateixa- unatra els abusos sexuals a preses de anomalia en el sistema judicial es-Nanclares de la Oca. panyol. Va néixer l’any 1977 com a-Quina ha estat la vostra motiva- substitutiu temporal del TOP Tribu-ció a l’hora de participar a les nal d’Ordre Públic) i amb una pre-primeres Jornades de Prevenció visió legislativa de substitució perde la Tortura que es realitzen? una jurisdicció especialitzada en el-S.V. Qualsevol jutge hauria d’estar propi territori on es cometés el de-motivat sempre en matèries tan licte, amb la qual cosa es faria com-sensibles com la defensa dels drets patible el dret al jutge natural delhumans, no només a l’Estat espan- lloc on succeeixen els fets i la ne-yol, sinó arreu del món. En aquest cessària competència jurídica encas concret, m’ha semblat necessari l’àmbit dels delictes de terrorisme.fer palès que dins la judicatura La llei orgànica del Poder Judicialtambé hi ha un sector que estem ció pericial forense en matèria de 6/85 va frustrar aquesta expectativadisposats a lluitar amb totes les sanitat. Tanmateix, ni es permet en- i ja portem gairebé 30 anys convi-eines legals contra l’ús de la tortura cara que aquest segon metge pugui vint amb un tribunal “d’excepció”.i els maltractaments al detingut ser designat per la família del detin- -Per què un percentatge tan altcom a mètode d’investigació de de- gut; ni es contempla el caràcter de denúncies per tortures s’acabalictes. (...) És molt necessari dur a obligatori de les gravacions audio- arxivant sense ni tan sols investi-terme debats públics com els de la visuals de l’estada a comissaria del gar-les?Jornada que posin en qüestió detingut, ni la presència del secreta- -S.V. A la dificultat d’obtenir pro-aquesta percepció tolerant amb els ri judicial en l’interrogatori, ni la ves objectives sobre la realitat delsqui encara defensen que “el fi justi- posada immediata a disposició ju- maltractaments soferts durant el pe-fica els mitjans”. dicial de la persona que s’acull al ríode d’incomunicació en de--C.H. Salhaketa és una associació processos i tràmits tant penals com, diferents societats de l’Estat espa- seu dret constitucional a no declarar pendències policials (atesa laabolicionista de la presó i de suport especialment, penitenciaris; i per nyol, i que estructures com els en seu policial, la qual cosa signifi- manca absoluta de transparència ia les persones preses que com a part damunt de tot creiem en el valor col·legis d’advocats s’obrin com a ca que estem molt lluny de complir col·laboració dels comandamentsdel seu ideari rebutja totalment que implica denunciar els abusos espais a aquests debats. Això sí, les recomanacions proposades pel dels funcionaris públics implicats),qualsevol forma de tortura i lluita de poder i les violacions dels drets s’ha de matisar aquesta apreciació Relator de l’ONU i pel Comissari s’hi afegeix un cert temor de lacontra qualsevol abús de poder dins humans en espais de custòdia, i per amb una problemàtica que “regio- Europeu de Drets Humans. classe judicial a ser titllada de “po-i fora de la presó. Des d’aquesta això mateix oferim assistència jurí- nalitza” aquesta qüestió... Vaig -Durant les Jornades, s’ha reite- ruga” en relació als actes terroristesbase, Salhaketa s’integrà des d’un dica i suport social a tota denúncia poder acompanyar Theo van Boven rat en diversos casos que el marc de la banda ETA.primer moment en la Coordinadora que ens arriba de la presó, comissa- durant tota la seva estada a l’Estat jurídic processal espanyol és -Una eina fonamental en la difu-per la Prevenció de la Tortura. ria, etc. De fet, “salhaketa” en eus- espanyol i això va suposar una massa restrictiu de drets. Quines sió dels casos de tortura són els-Cada un en els vostres àmbits kera vol dir denúncia, la nostra as- autèntica radiografia: efectivament, modificacions caldria fer? mitjans de comunicació. Quinrespectius de la judicatura i dels sociació explica la seva missió des a Barcelona, on les Jornades van -S.V. En primer lloc, caldria modi- paper hi juguen?moviments socials, com treballeu del mateix nom. ser un enorme èxit, cal destacar la ficar l’actual art. 520 bis) en el sen- -C.H. Si per grans mitjans entenemla problemàtica de la tortura? -Sembla que ens trobem en un col·laboració del Col·legi d’Advo- tit de suprimir la pròrroga de la de- aquells de difusió estatal, la veritat-S.V. Els jutges tenim la responsa- moment en què està emergint cats, així com el divers i nombrós tenció preventiva en matèria de és que la seva aportació al debatbilitat de fer dues aportacions cab- tota una realitat sobre la tortura públic assistent. A Bilbao va passar delictes de terrorisme. És cert que sobre la tortura ha estat la de col·la-dals. D’una banda, suggerir en les que durant anys ha estat silencia- el mateix, tant en la roda de premsa la investigació de tots els fets rela- borar en la seva ocultació. Potsernostres sentències que cal efectuar da. Creieu que cal sortir dels àm- com en les xerrades en un centre cionats amb bandes organitzades és algun periodista a títol personalcanvis en les normes processals per bits minoritaris on habitualment cívic municipal. Però a Madrid, on molt més complexa per a les forces hagi fet crítiques o aportacions,tal de fer realitat el Protocol de ga- es tractava? el Col·legi d’Advocats també va de seguretat, però res justifica una però els mitjans entesos com un totranties que recomana el Relator Es- -S.V. Sense cap mena de dubte. En oferir la sala d’actes, l’assistència diferenciació amb el règim de de- han aportat ocultació sobre les tor-pecial de NNUU. De l’altra, aplicar especial en el camp de la lluita anti- va ser reduïda i limitada als grups i tenció comú. La policia ha d’inves- tures succeïdes al propi Estat, lala llei amb tot el rigor quan com- terrorista. Si volem que la ciutada- col·lectius de la pròpia Coordinado- tigar tant com calgui i acumular qual cosa ressalta quan es compro-provem que un funcionari públic ha nia atorgui credibilitat a les denún- ra. proves abans de detenir ningú, i no va la doble moral d’aquests mit-comès un delicte de tortures o mal- cies que fan públiques les entitats -Al llarg de les Jornades es fa una a l’inrevés, com passa ara. L’inte- jans, on és habitual trobar-hi granstractaments. afins al món abertzale que treballen referència constant al Protocol rrogatori del detingut no pot ser mai proclames contra els EUA per les-C.H. A Salhaketa desenvolupem el en l’àmbit de prevenció de la tortu- Facultatiu (PF) de l’ONU apro- el principal mètode de descobri- tortures a Guantánamo o Abuque nosaltres mateixos definim ra, és imprescindible que altres or- vat el 2002. Tres anys després, ment d’un delicte. En segon lloc, Graib, mentre s’ignora el que suc-com a “solidaritat activa” amb les ganismes jurídics i socials assumei- quin balanç es pot fer de la seva caldria modificar substancialment ceeix a Nanclares, Quatre Camins opersones preses. En aquest sentit, xin la responsabilitat de donar aplicació per part de l’Estat es- el règim d’incomunicació (art. Valdemoro... De fet, fins i tot situa-juntament a l’acompanyament per- suport a la seva denúncia, prèvia panyol? 527), de manera que el detingut es- cions com la de Roquetas de Marsonal de les persones preses (...), comprovació objectiva de cada cas -S.V. Força decebedor, ja que de tigués ja sota custòdia judicial i no han estat silenciades pels mitjans,donem molta importància a “l’auto- concret. totes les propostes només se n’ha policial. Finalment, caldria garantir fins i tot després de conèixer-se laformació” jurídica de la persona -C.H. Sí, em sembla fonamental, fet realitat una. S’ha modificat l’art. el dret de defensa i permetre que el notícia. Precisament per aquesta ac-presa perquè ella mateixa sigui com he dit abans, que el debat so- 510 Lecrim per tal que el detingut detingut fos assistit per un lletrat de titud cal potenciar altres formesautònoma en la gestió dels seus cial sobre la tortura es reobri en les pugui gaudir d’una segona valora- la seva confiança, amb independèn- d’informar més alternatives.Catalunya. Març de 2006 5
  • 6. TREBALL-ECONOMIA Continua la lluita La Bolkenstein pretén portar els països de la Unió per la readmissió Europea cap al neoliberalisme extrem, és per tant dels i les una normativa contra les treballadores i treballadors acomiadades a SeatAcomiadament Es va discutir al Parlament Europeu el 14 de febrer i la CGT i altresdel delegat de organitzacions van ser al carrer per denunciar-laCGT a Correusde Tarragonai respostasolidària Només la lluita pot frenar Secció Sindical de CGT Correus Tarragona la Directiva BolkesteinE l passat 24 de gener va ser aco- miadat el delegat de la SeccióSindical de la Confederació Gene- Confederació General del Treball (CGT) món. L’efecte és la remodificació i canvi de concepte del que fins a ara coneixíem com serveis bàsics. Eral del Treball a Correus de Tarra- l comerç de serveis es defi- La UE, en paral·lel, agilita lagona, esgrimint com a argument la neix de manera molt àm- seva agenda quant a aquestes tresfinalització del contracte. plia per a incloure la inver- àrees. A la fi de novembre del Aquest company va ser declarat sió estrangera directa en serveis 2005, la Comissió del mercat Inte-indefinit per sentència del Jutjat tals com salut, educació, aigua, rior, votava a favor de la DirectivaSocial número 1 de Tarragona amb pensions, transport. Significativa- Bolkestein, sense reformes subs-data 5 de novembre de 2003, ment, també inclou acabar amb tancials, com el principi del paíssentència que va ser ratificada pos- “els monopolis públics” els quals d’origen i sense delimitar quinsteriorment pel Tribunal Superior de gestionen precisament aquests ser- serveis essencials no poden ser ob-Justícia de Catalunya el 25 de fe- veis com necessitats socials: la jecte de mercaderia.brer de 2005. salut, l’educació, la sanitat, etc. El 14 de febrer el Parlament Eu- Aquest afiliat de la Confederació Obre al mateix temps la possibili- ropeu havia de votar sobre aquestaGeneral del Treball ara acomiadat tat de la desregulació, la qual cosa directiva, tot i que en algunes deva ser membre del Comitè d’Em- suposa que si una norma es consi- les seves parts va ser retallada, i apresa de Correus per la CGT entre dera massa onerosa per als inver- tenen preu i no compten en aquesta economia global, ofereix les mi- partir d’aquests moments i atès que1998 i 2002, actualment era delegat sionistes i proveïdors de serveis es- lògica instituïda per lOMC i on la llors oportunitats en termes de co- el Consell de la UE la sancioni, laLOLS de la secció sindical de CGT trangers (multinacionals, sobretot), UE pretén instal·lar prèviament merç: increment del volum d’ope- mateixa serà d’obligat complimentdes de febrer de 2005, i durant tots s’eliminen les traves jurídiques. aquest model de “serveis” per a racions de negoci, increment de en tots els països membres (UE-aquests anys ha treballat activa- En aquells països, estats, àrees d’aquesta manera arribar a un facturació, increment de la deman- 25).ment en defensa dels interessos geopolítiques, on les persones ac- volum de negoci suficient que li da i increments de l’ocupació. So- Davant aquesta situació, la CGTdels treballadors i treballadores de cedíem a aquests serveis com drets permeti competir en qualsevol lament en l’àrea de serveis es con- va fer una crida a tots els treballa-Correus, denunciant davant la Ins- ciutadans, ara són mercaderies que punt del planeta. templa un nombre ampli de dors i treballadores i a tota la socie-pecció de Treball la falta d’elabora- caldria comprar i milions de perso- L’Acord General sobre el Co- sectors, que inclou l’aigua, la salut, tat per a frenar i desmantellar lesció de les avaluacions de riscos nes amb baixos recursos no tin- merç de Serveis (AGCS) -GATS l’educació, l’habitatge, i una multi- estratègies per la competitivitat lesdels llocs de treball a Correus a la drien accés a ells. en anglès- és un dels acords de plicitat d’altres serveis abans oferts quals utilitzen tots els factors: hu-demarcació de Tarragona, així com Les preocupacions per la desi- major abast de l’Organització pels estats i ara oberts a la com- mans, empresarials, ambientals, te-altres temes de salut laboral, acon- gualtat, el repartiment de la rique- Mundial del Comerç (OMC). El petència privada internacional. rritorials, institucionals, com re-seguint requeriments favorables a sa, l’equitat social, la qualitat de seu propòsit és liberalitzar progres- Això es vincula als processos cursos per a atreure inversions, peraquestes denúncies i posant en vida, les formes autònomes-locals sivament el “comerç de serveis” actuals de la privatització del sec- a ser més competitius que l’empre-evidència la despreocupació de de produir, el medi ambient, la entre els membres de lOMC. tor públic i la deterioració dels ser- sa del costat, que la regió, que ell’empresa davant un aspecte tan terra, la igualtat, l’equitat... no El sector de serveis en l’actual veis socials en totes les regions del país, etc.important com és la prevenció deriscos laborals i la salut de la planti-lla. L’empresa CTP’S accepta la readmissió Concentració a A la CGT considerem que aquestacomiadament és una agressió a dels tres companys acomiadats a Llucmajor Correos del’activitat sindical del nostre com-pany i de la CGT, i un intent de fer CGT Balears Barcelona percallar les veus discordants amb la la negociaciópolítica empresarial de Correus aTarragona, per això s’emprengue-ren les accions legals pertinents per E l passat27 de gener del 2006, estava prevista la celebració del judici per l’acomiadament del Convenirevocar aquesta incoherència em-presarial d’acomiadar per suposatfi de contracte un treballador inde- dels tres companys de l’empresa CTP’s Mallorca, de la planta de reciclatge de residus de Llucma- E l 24 de gener, un grup de dele- gats sindicals de CGT i USO a Correos es van concentrar davantfinit, i ens mantindrem en la matei- jor. A les portes del judici, els re- l’oficina principal de l’empresa axa línia d’actuació sindical de de- presentants de l’empresa van ac- Barcelona, per denunciar els pro-fensa dels drets dels treballadors i ceptar la readmissió dels tres blemes en la negociació del Conve-de denúncia de tots els incompli- companys acomiadats sobre la ni Col·lectiu i l’obscurantismements normatius que porti a terme base de les següents condicions: existent.l’empresa. 1-Incorporació immediata a mitació des del dia de l’acomiada- l’empresa amb CGT,a la seu del Els dos sindicats rebutgen el El 2 de febrer uns 30 militants de partir del dilluns 30 de gener. ment (7 d’octubre del 2005) fins TAMIB (mediació i arbitratge) el model de negociació que excloula CGT van participar en una con- 2-Consideració especial per a al dia abans de la reincorporació dimecres 1 de Febrer per tractar una part de la representació sindi-centració davant el local central de un company dels tres, que ha (29 de gener del 2006). les condicions de treball del per- cal i converteix en interlocutorsCorreus a Tarragona, a la plaça hagut de desplaçar-se al Senegal 4-Garantia de condicions, dins sonal de la planta de residus de únics CCOO, CSIF i UGT. CalCorsini, per denunciar la persecu- per un problema familiar greu i de la legalitat, d’horari (40 hores Llucmajor. tenir en compte que entre CGT ició sindical a què se sotmet el nos- que s’incorporarà abans de l’1 de setmanals), salari i condicions de CGT de les Balears valora USO sumen el 45 per cent de la re-tre company i exigir-ne la readmis- març. treball. aquesta decisió d’una manera ex- presentació sindical a Correos desió. 3-Pagament dels salaris de tra- 5-Compromís d’una trobada de traordinàriament positiva. Barcelona.6 Catalunya. Març de 2006
  • 7. TREBALL-ECONOMIA Entrevista a Miguel Á. Menchón i José C. Iglesias, SS de SAS Martorell LA MIRADA INDISCRETA ‘Tenim moltes ganes i un A voltes amb la transiciógran suport dels companys’ Emili Cortavitarte Josep Garganté E l 20 de novembre de 1975, va morir el dictador i es va co- mençar a desenvolupar un procés de canvi social i polític de magni--Com i per què es forma la secció tuds i implicacions desconegudessindical de CGT a SAS Marto- en la història espanyola del seglerell? XX. Cal recordar que durant els-Es forma d’una manera precipita- primers 23 anys del segle regí elda, però amb el convenciment de sistema caciquista i corrupte de lalluitar pels nostres drets i el dels Restauració borbònica; després, setnostres companys i amb l’objectiu anys de dictadura amb Primo dede representar a la major part Rivera i un de dictatova amb Be-d’ells. D’una manera precipitada renguer; de 1931 a 1936 la II Repú-perquè SAS incompleix l’acord de blica; entre 1936 i 1939 la guerratrasllat dels treballadors d’Abrera a civil; i, a continuació, 37 o 40 anysMartorell, de manera que solament de dictadura, en funció de la re-trasllada un afiliat de la CGT i sistència al cop d’estat militar.tanca qualsevol possibilitat que el Després de 48 anys de dictaduresnostre sindicat pugui accedir a la militars, 23 de fals sistema de-resta de treballadors. mocràtic dominat per les tupinades Ens costa adonar-nos dels drets i altres extorsions electorals ique ens retallen dia a dia, i ja sigui només cinc de sistema republicàper no buscar-nos problemes o per- democràtic es pot entendre la im-què estem acostumats que siguin portant dimensió, especialment desuns altres els que reclamin els nos- rés quan els hem dit que havíem rés, però finalment vam aconseguir sa i les Federacions de CCOO i del punt de vist a democràtic, d’a-tres drets, no donem el pas fins que d’unir-nos per a defensar el nostre, que diversos companys més s’hi UGT, ja que des d’un principi han questa etapa.portem uns mesos a Martorell. contestant-nos que podria haver interessessin i formessin part de la tingut el convenciment que la CGT El 76 va ser un any de canvi de Veiem que és molt important conflictes amb l’empresa i que llista electoral de la CGT. Sobretot, no anava a estar present a Marto- govern (Suárez substituí Arias Na-que ens unim i que l’empresa no això repercutiria en ells. També hem coincidit en una cosa, que en- rell. varro), de vagues, d’excarcera-aconsegueixi el que vol, que no és hem hagut d’escoltar d’algunes cara quen tinguem poca o cap ex- A partir d’ara és tota una incòg- cions, de violència feixista (Monte-altra cosa que tenir a la gent atemo- que altres (companyes) coses com periència sindical, sí que tenim nita, perquè el gruix de la plantilla jurra), de segrestos i atemptatsrida i callada. El nostre objectiu “que fa aquesta gent aquí”, com si moltes ganes i un gran suport dels ha repartit el vot i hi ha una part d’ETA, de retorn d’exiliats, de ne-està clar, que l’empresa no ens tre- no tinguéssim dret a expressar la companys de la CGT de SAS d’aquesta que dóna suport a la gociacions polítiques, de forta in-pitgi i que compleixi els acords nostra opinió. Abrera, que malgrat qui els pesi, CGT. flació (més del 20%), de tanca-signats que tant ens va costar acon- Han intentant enfrontar-nos amb ens han anat guiant en aquest món. -Com està, a dia davui, el con- ments d’empreses.seguir a Abrera, respectant a tots les altres seccions sindicals -Quins resultats hi ha hagut en flicte a SAS? Doncs bé, si avui és necessàriaels treballadors, tinguin contracte (CCOO i UGT) traient escrits amb les eleccions sindicals i què com- -El conflicte està pendent del que una recuperació de la memòriad’empresa o estiguin eventuals, les sigles de la CGT com si els ha- portaran? es decideixi en els jutjats, ja que històrica ha estat en bona mesuraperquè tots tenim els mateixos guéssim fet nosaltres, una cosa En les eleccions es triava un Co- l’acord de trasllat dAbrera a Mar- pels pactes entre els anomenatsdrets i fem el mateix treball. amb molta mala bava per part de mitè d’Empresa de 9 integrants, torell l’ha incomplert l’empresa, i sectors més oberturistes del règim-Quines dificultats heu tingut en qui ho hagi fet, encara que no ha sent 7 del col·legi obrer i 2 del la CGT som els únics que ho hem franquista i els representants mésel procés de muntar-la? aconseguit el seu objectiu. col·legi tècnic. La CGT ens hem denunciat perquè es compleixi i es moderats de les anomenades forcesHem tingut dificultats de tot tipus, -Quins han estat els primers pas- presentat solament al col·legi traslladi als companys que encara d’oposició, sota l’excusa de no tor-ja que SAS ha fet tot el possible sos que heu donat com a secció obrer. Els resultats han estat bas- estan a Abrera i que l’empresa no nar a repetir un altre conflicteperquè la CGT no estigués repre- sindical? tant bons, ja que hem aconseguit 2 vol traslladar. bèl·lic.sentada a Martorell, ja que sap per -El primer que hem fet és explicar representants (21 vots), 2 UGT (17 Respecte a Martorell, es podria Però no només de la guerra civill’experiència d’Abrera, que aquest a tots els companys que ens han vots) i 3 CCOO (28 vots). Els 2 del dir que estem immersos en un pro- i el franquisme, també s’ha tergi-sindicat no cedeix a les seves pres- volgut escoltar quins eren els nos- col·legi tècnic han estat per a cés en ebullició, ja que la direcció versat el propi procés de transició.sions i no es deixa comprar (exem- tres objectius i els passos a seguir CCOO. Aquests resultats li donen de l’empresa no compleix els Aquest model internacional deple dels nostres companys que en les nostres reivindicacions. Fins la majoria a CCOO, però compor- acords signats a Abrera, que són transició política s’explica a lesestan acomiadats). Hi ha hagut a una setmana abans de les elec- ten que es tirin per terra part dels pels que ens hem de regir en els di- noves generacions des de l’arbitricompanys que no han volgut saber cions sindicals no vam poder fer plans que havien fet entre l’empre- versos camps del treball. de Joan Carles I, l’harakiri volunta- ri de sectors del franquisme, el pa- triotisme de l’exèrcit i l’habilitatContinuen les mobilitzacions a Atos Origin contra l’arbitrarietat negociadora d’aperturistes i refor- mistes. Trenta anys després, el diari Col·lectiu Catalunya seu del Banc de Sabadell a la pl. de molt per baix de l’IPC anual. En L’empresa Atos Origin és el (“independiente de la mañana”) de Catalunya, a Sabadell. conseqüència, els treballadors pa- principal soci tecnològic mundial més tirada de l’Estat, nascut preci-E ls treballadors de l’empresa Atos Origin, ubicada a Barce-lona, van tallar la C-31 d’entrada a El conjunt de la representació sindical present a l’empresa (CGT inclosa) continua així amb la cam- teixen una constant pèrdua de poder adquisitiu (21,6% des de gener del 2000), mentre que el seu per als Jocs Olímpics, en els quals hi té un important paper el centre de Barcelona, i els seus clients són sament l’any 1976, en el llibre de- dicat a la memòria gràfica de tran- sició (1975-1982) no posa ni unaBarcelona, a l’altura de les Glòries, panya de protesta amb les convo- mànager general, Bernard Bouri- grans companyies nacionals i in- sola foto de la CNT. No van existirel passat 28 de gener. catòries de concentracions de tre- geaud, és el dirigent d’empresa de ternacionals de tots els sectors els mítings de San Sebastián de los Els treballadors van tallar, a més, balladors davant les seus d’Atos serveis informàtics millor pagat d’activitat: SCH, Ministeri de De- Reyes o de Montjuïc (per a moltsl’avinguda Diagonal i el carrer Origin a Madrid i Barcelona. (més de 2.800.000 euros, segons la fensa, BBVA, “la Caixa”, Vodafo- historiadors l’acte partidista mésSardenya, on tenen els seus centres Els sindicats denuncien que els revista francesa “Capital” en la ne... L’empresa en qüestió compta massiu de l’època), ni les celebra-de treball. Aquests talls de trànsit increments salarials a Atos Origin seva edició de desembre del 2005). amb una plantilla de més de cions al carrer per la seva legalitza-es van repetir el 2 de febrer, i el 6 es concedeixen de forma arbitrària Els sindicats exigeixen un canvi en 45.000 empleats arreu del món, ció, ni la manifestació pel Paral·lelde febrer es va realitzar una con- i que són molt freqüents les conge- la postura de l’empresa i que esti- dels quals 5.000 estan a l’Estat es- barceloní contra els Pactes de lacentració de treballadors davant la lacions salarials i els augments guin disposats a negociar. panyol. Moncloa.Catalunya. Març de 2006 7
  • 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITAT Un afiliat d’UGT denuncia que li van demanar noms per fer la llistaEls mitjans decomunicació ila crisi de Seat La lluita de Seat fins Timanfaya al 20 de febrerD es de fa uns quants mesos, l’empresa automobilísticaSeat forma part de les nostres notí- Text: Col·lectiu Catalunya; foto: Gabriel Serracies quotidianes. Hi ha una notícia, però, que està El 21 de gener la Coordinadora depassant de llarg per no dir que està l’Automoció de la CGT i la CGTsent ocultada a l’opinió pública, d’Aragó van convocar una mani-ens referim a la denúncia realitzada festació a Saragossa amb els lemesper un sindicalista de la UGT sobre “Prou de xantatges en el sector del’elaboració de llistats de persones l’automoció”, “Contra l’explota-“molestes o conflictives en l’em- ció: unitat d’acció”. Hi assisteixenpresa” mesos abans de la presenta- unes 3.000 persones, la majoria deció de l’ERO. El més aclaparant de la CGT.la notícia, però, no és que aquestes La CGT va presentar el 19 depersones fossin “molestes” per a gener un recurs d’alçada contral’empresa sinó que encobertament l’ERO que va comportar 646 aco-els sindicats (si més no en el cas del miadaments a la Seat. El recurs esdenunciat) també han aprofitat l’o- basa en el qüestionament de lescasió per a realitzar una “neteja èt- causes al·legades per la companyianica de descontents” o com s’esta- i que no es van esgotar totes lesblia en el règim anterior, en els vies per reduir l’excedent laboral.temps de la dictadura franquista, de Els diferents capítols del recurs as-“desafectos al règim”. L’esmentat senyalaven la necessitat de concre-treballador/sindicalista actiu de- ció dels treballadors afectats, la in- denúncia són diverses. Algunes es teix temps que es realitzava una menys de salari.nuncia que s’esdevenen ascensos suficiència i manca de motivació basaven en els criteris de selecció altra concentració a l’Hospitalet dede categoria, decidits pels dos sin- dels acomiadaments i la falta de dels acomiadaments o a estar en si- Llobregat davant el domicili parti- A la plaça de Santdicats majoritaris, al marge dels ca- causes al·legades per l’empresa, tuació de baixa laboral. El cular del president del comitè Jaumenals ordinaris de promoció, com va entre altres. A més, rebutjava la CEMAC, que s’encarrega de la d’empresa de Seat, Matías Carneroser amenaçat amb l’acomiadament proporcionalitat de la mesura i mediació prèvia a la tramitació de (UGT), un dels firmants de la reta- El 15 de febrer, va tenir lloc unadel seu germà, de la seva compa- considerava que vulnera el principi la denúncia a la magistratura, va llada de plantilla. concentració a Barcelona contranya sentimental o el germà d’a- constitucional de no discriminació. convocar a grups de treballadors els acomiadaments a Seat. Uns 200questa si no dimitia dels seus cà- En aquest sentit, assenyalava una per a diversos dies de comença- La coordinadora acomiadats de Seat van encendrerrecs de representació, ja que havia important sobrerepresentació en la ments de febrer per a reunir-se amb espelmes a la plaça de Sant Jaumedeixat de ser una persona en la qual llista d’acomiadats de les dones i representants de la companyia. Dins la dinàmica de lluita, cal des- de Barcelona per a rebutjar l’ERO.es podia confiar i no estava dispo- dels afiliats a CGT, amb major pro- Per altra banda, el dia 25 de tacar que la Coordinadora d’aco- Els acomiadats es van concentrarsada a identificar persones “con- porció entre els acomiadats que en gener, la Secció Sindical de CGT a miadats i acomiadades ha estat rea- davant l’Ajuntament de Barcelonaflictives”. Per si això no fos sufi- el conjunt de la plantilla. CGT re- Seat va sotmetre a referèndum la litzant assemblees setmanals, i el Palau de la Generalitat i vancient, denuncia com el representant cordava que la jurisprudència exi- convocatòria d’una aturada pel dia xerrades informatives, reunions, formar amb espelmes el númerodUGT demandat es va vanagloriar geix més que el mer reflex de les 26 a Martorell i la Zona Franca de comissions de treball,.. així com 660, el total d’acomiadaments pre-que “tiraria al puto carrer” dues xifres de l’excedent. Segons CGT, Barcelona coincidint amb el lliura- també ho ha vingut fent el Comitè vistos per lERO. Els assistents,persones que acabaven de donar-se la resolució impugnada no entrava ment dels impresos on figura la de solidaritat amb els acomiadats i convocats per CGT, portaven unade baixa del sindicat, a pesar que a valorar la situació real de l’em- seva opció d’acomiadament. La acomiadades de Seat, format per pancarta que reclamava la read-encara no s’havia presentat l’ERO presa i de la corporació mundial a majoria va optar per la indemnitza- xarxes, moviments i organitza- missió dels acomiadats, la mateixa(1.346 extincions de contractes de la qual pertany, el Grup Volkswa- ció de 20 dies i la possibilitat de cions socials, polítiques i cíviques, que va encapçalar manifestació ce-treball) i consegüentment “es des- gen, com tampoc entrava a valorar reingrés en la companyia en menys i gent solidària. lebrada a Saragossa el 20 de gener,coneixia” a qui afectaria (principal- la proporcionalitat i oportunitat de de dos anys, i només 103 dels 646 En els diferents actes de conci- i cartells, alguns d’ells amb fotosment dones separades amb fills, la mesura sol·licitada per l’empre- acomiadats van triar l’extinció de- liació produïts en dies diversos de de fills dels acomiadats.matrimonis, discapacitats, majors sa, ni a indagar en la possibilitat finitiva del seu contracte. la primera quinzena de febrer (1, 8 Per acabar de donar color a la si-de 58 anys, presència despropor- d’altres solucions menys traumàti- Més de 200 treballadors de Seat i 10) en el Centre de Mediacions, tuació un delegat de la UGT vacionada d’afiliats a CGT,…), a ques per a la plantilla, com permet de les factories de Zona Franca i Arbitratges i Conciliacions presentar una denúncia contra elpesar d’això, segurament per ca- el nostre Dret Laboral. Martorell van seguir l’aturada (CMAC) de la Generalitat, els ad- president del Comitè d’Empresasualitat, entre els afectats per l’ex- Per altra banda, més d’un cente- d’una hora i 40 minuts convocada vocats de Seat van rebutjar nego- de Seat, Matías Carnero. La de-pedient es trobarien també 26 per- nar de treballadors i treballadores per CGT com mostra de solidaritat ciar amb els acomiadats. Aquestes núncia la va interposar el delegatsones que acabaven de desafiliar-se de Seat van presentar finalment de- amb els acomiadats per l’ERO conciliacions, que afectaven 140 dUGT a Seat fins al passat 30 dedel sindicat del demandat. mandes contra els acomiadaments, aprovat abans de Nadal per UGT i acomiadats i acomiadades, eren el gener José Jané, qui va acusar Car- A pesar de les amenaces, no es del total de 646 treballadors de CCOO i l’empresa automobilísti- pas previ a la presentació de de- nero de demanar-li noms per a ela-va fer ferma la dimissió i ja que va Seat afectats per l’ERO, demandes ca. Uns 200 treballadors i acomia- mandes davant els jutjats socials, borar la llista d’acomiadats. Percontinuar en l’exercici de la seva contra el seus acomiadaments pre- dats en Zona Franca i uns 60 en demandes per a sol·licitar la impro- CGT, amb aquesta denúncia es de-activitat com a delegat de preven- sentades en el Centre de Mediació, Martorell es van concentrar davant cedència de l’acomiadament o la mostra el que es denunciava des deció, va ser novament coaccionat si Arbitratge i Conciliació (CEMAC) les portes d’entrada a Seat, impe- seva nul·litat per raons de discrimi- fa temps, és a dir, que Carnero vano deixava d’intervenir en aquesta de la Conselleria de Treball i In- dint en el segon cas l’entrada dels nació per disminucions físiques, elaborar la llista de l’ERO, unamatèria laboral. Així mateix, donat dústria de la Generalitat. Els ser- camions amb materials durant l’a- reduccions de jornada o significa- cosa que tothom comentava peròel seu interès a assessorar els aco- veis jurídics de la CGT han gestio- turada. ció política o sindical. Des de CGT de la qual no hi havia proves. Quimiadats per l’ERO va ser de nou nat un total de 23 inscripcions de També, uns 50 acomiadats i aco- i la Coordinadora dAcomiadats i estigui interessat a tenir una còpiaavisat que seria executada imme- demanda per a un col·lectiu de 103 miadades es van concentrar el 3 de acomiadades es van convocar con- de la denúncia pot demanar-la a ladiatament “la seva renúncia” als treballadors; a banda, hi havia unes febrer a les portes de la fàbrica de centracions de suport a les portes Secció Sindical de CGT a Seat-càrrecs de representació. La conse- desenes de demandes gestionades SAS a Abrera (Barcelona) per pro- del CMAC. A més, CGT va denun- Martorell, a cgtseat@inicia.esqüència de tota aquesta pressió és per altres gabinets. Les demandes testar per l’ERO de Seat, impedint ciar públicament que els llocs de Es pot seguir la lluita obrera deque es troba pertorbat psíquica- es van presentar de forma indivi- l’entrada i sortida de camions per treballs dels acomiadats i acomia- Seat a www.cgtcatalunya.org i alment i moralment per les pressions. dual o per grups de fins a nou tre- paralitzar la cadena de producció dades s’oferien a diferents oficines web www.moviments.net/despi-Els mitjans no n’han dit res; curiós. balladors de Seat i les causes de de SAS, proveïdora de Seat, al ma- d’ocupació i ETT amb un 30% dosseat8 Catalunya. Març de 2006
  • 9. TREBALL-ECONOMIA Privatització del control LABORAL El coneller de de seguretat industrial Treball, Rañé, s’apropa a les Secció sindical CGT ralitat de Catalunya. postures deDepartament Treball i Indústria Els tres sindicats denunciem que CGT el Govern no ha tingut en compte José Ángel CiércolesA rran de la tramitació a la les propostes i recomanacions del Comissió d’Indústria del Consell de Treball, Econòmic i So- Parlament de Catalunya cial de Catalunya (CTESC). Per un cop i sense que serveixi dedel Projecte de Llei de Seguretat precedent, el conseller de TreballIndustrial, que comporta la supres- Per tot això, demanem: coincideix amb CGT, quan diu alssió de la Subdirecció General de mitjans de comunicació que no esSeguretat Industrial i la creació de 1. La supressió del Títol III de l’ac- pot subvencionar amb diners pú-l’Agència Catalana de Seguretat tual Projecte de Llei de Seguretat blics aquelles empreses que, po-Industrial, la privatització del ser- Industrial, que proposa la creació dent estar en crisi, tenen com a fi-vei públic que prestem, amb greus de l’Agència Catalana de Seguretat nalitat operacions meramentrepercussions laborals, els treballa- Industrial, tal com consideren el especulatives, sense cap tipus dedors del Departament de Treball i CTESC, la Direcció General de pla industrial real per la seva per-Indústria de la Generalitat, a través Pressupostos i la Intervenció Ge- manència en el futur com a empre-de les Seccions Sindicals de neral de la Generalitat. sa productiva, dintre del teixit in-CCOO, CGT i CATAC-IAC, vam 2. En el supòsit que es cregués im- dustrial de Catalunya, ja que alpresentar el 23 de gener al presi- prescindible la creació d’un ens final s’acabaran perdent els llocs dedent de la Generalitat de Catalu- intervenen en el seguiment i la ins- personal laboral de la Generalitat, instrumental, que sigui un organis- feina i els diners de les subvencionsnya, al conseller de Treball i Indús- pecció de la seguretat industrial. la qual cosa comportarà no només me autònom de caràcter adminis- o crèdits.tria i als presidents dels diferents 2.- La creació de l’Agència Catala- la possibilitat d’acomiadament im- tratiu subjecte al dret públic, amb Aquesta postura ha estat defen-grups parlamentaris un manifest na de Seguretat Industrial que es procedent, sinó la conculcació sis- un sistema de control de la gestió sada per CGT en conflictes recentssignat per 57 treballadors i treba- proposa és innecessària, supèrflua i temàtica dels principis d’objectivi- econòmica i financera basat en la com Fisipe o Iar, sobretot despréslladores (el 75% de la plantilla de no comportarà cap valor afegit al tat d’actuació de l’administració Fiscalització Prèvia de la Despesa dels desastres que van significar al-la Subdirecció General de Segure- servei públic que prestem. Fins i pública i dels principis constitucio- per la Intervenció General de la tres experiËncies com la de Mitasatat Industrial) en el qual demanà- tot entenem que pot suposar una nals d’igualtat, mèrit i capacitat, i Generalitat i amb personal funcio- o Puigneró on milers de milions devem la reconsideració del Projecte degradació en les garanties ne- de publicitat que han de regir la nari subjecte al text refós de funció les antigues pessetes, aportades perde Llei. cessàries en el Servei Públic d’Ins- provisió de llocs de treball, obrint pública i demés normativa d’apli- tots els contribuents mitjançant A través del document fèiem pa- pecció. la porta a pràctiques clientelars i cació, i al personal laboral el con- l’Institut Català de Finances, vanlesa la nostra preocupació davant 3- L’actual redactat del text legal irregularitats de tota mena, tal com veni únic de personal laboral de la anar a parar a tapar els forats de ladel Projecte de Llei de Seguretat esmentat obre la porta a noves pri- succeeix en una bona part d’ens Generalitat de Catalunya. mala gestió de les empreses finsIndustrial (actualment en tràmit al vatitzacions dels serveis públics instrumentals de la Generalitat 3. Que s’asseguri mitjançant una que els grups inversors es van des-Parlament de Catalunya). És per que prestem, especialment pel que (empreses públiques, consorcis, disposició transitòria una clàusula fer d’elles provocant el seu tanca-això que en demanem la reconsi- fa a la intervenció i el control dels agències, etc.). que garanteixi el diàleg i la nego- ment.deració, ja que: organismes de control, ja que po- 5.- L’Administració podria recupe- ciació social amb els sindicats més Resulta patètic observar els posi-1.- El Projecte de Llei, malgrat dran ser subcontractats. rar, al venciment de les actuals representatius de la mesa sectorial cionaments dels secretaris generalsanomenar-se de Seguretat Indus- 4.- L’Agència pot comportar la concessions ITV, la gestió directa de personal d’administració i tèc- de CCOO i UGT de Catalunya entrial, tan sols es limita a liberalitzar pèrdua de drets i garanties jurídi- de les estacions ITV, amb la subro- nic de la Generalitat de Catalunya, els mateixos mitjans, defensantel règim de gestió de les ITV i dels ques que tenim actualment el per- gació de la plantilla de treballadors pel que fa a la reassignació d’efec- (més ben dit, mendicant) un fonsorganismes de control, i el més sonal funcionari que duu a terme i treballadores que hi presten ser- tius i a la nova estructura i relació de 80 milions d’euros per a empre-preocupant és que obre la porta a la les tasques de control de la segure- veis, la qual cosa suposaria una re- de llocs de treball de l’ens instru- ses en crisi, gestió de la qual, evi-inseguretat jurídica de treballadors, tat industrial, ja que implicarà un baixa de costos per a la ciutadania mental. dentment, ells formarien part.treballadores i consumidors, en di- canvi d’estatut jurídic, d’un règim d’aquest tipus de serveis i aportaria 4. Que la inspecció dels organis- Crec que l’Administració té prouluir les responsabilitats públiques funcionarial passarem a un altre de uns ingressos addicionals a la mal- mes de control resti sempre reser- eines per ajudar a les empreses enen una multiplicitat d’agents que laboral, fora del conveni únic de mesa hisenda pública de la Gene- vada a funcionaris públics. crisi, el que falta és la voluntat dels empresaris i grups financers per tal de consolidar el futur d’aquellesLa multinacional Valeo estudia deslocalitzar a Polònia empreses mitjançant les inversions pròpies i d’arriscar els seu dinerspart de la producció de motors de la planta de Santa Perpètua en allò que avui pot ser i ha de ser bàsic: formació, I+D (investigació Col·lectiu Catalunya petita part d’un producte desfasat la direcció els presenti més dades de l’automoció al món, amb més desenvolupament), feina esta- perquè va destinat a cotxes de en una pròxima reunió. Des de presència en fins a 28 països i més ble, qualitat,...i sobretot beneficisL a multinacional francesa de components de l’automòbilValeo ha engegat un estudi sobre el gamma baixa com els que es fabri- quen a països de l’Est d’Europa. Des de la secció sindical de CGT es recela dels moviments de l’empresa, tenint en compte la història recent de la multinacional de 72.000 treballadors. Amb tot, fa quatre anys va iniciar el tancament d’una dotzena de factories a raonables per a tots, no només per a ells. De totes maneres al Sr. Rañé lipossible trasllat d’una de les seves CGT s’argumenta que la planta és a l’Estat. Es tem que aquest estudi França, Alemanya i l’Estat espan- falta una part important del discurslínies de muntatge de la planta de del tot viable i es reclama a la di- pugui ser una continuació de la yol, per deslocalitzar producció a que nosaltres defensem, la part co-Santa Perpètua (Barcelona) a Polò- recció que no traslladi cap línia deslocalització de la producció que països amb mà d’obra més barata i activa, que planteja que cada euronia. El Comitè, presidit per Ramon productiva fins que no assigni al Valeo ja està duent a terme a països retallar un total de 5.000 llocs de que subvencioni o presti l’Admi-Elena (CGT), anuncia mobilitza- centre de Santa Perpètua la fabri- de l’Est d’Europa i del nord de l’À- treball, el 6,5% de tota la seva nistració serà controlat i que el pescions si a través d’aquesta desloca- cació d’un nou producte. Els direc- frica. plantilla. de l’Estat caurà sobre aquell que nolització parcial s’acomiada algun tius, per la seva banda, van decla- Valeo, els darrers dos anys, ja ha La decisió va afectar Catalunya desenvolupi l’objectiu per al qualdels 150 treballadors de l’empresa. rar que un dels motius del trasllat tancat, a Catalunya, plantes a Sant amb els tancaments de les plantes s’han destinat aquests diners, obli-La mesura, de moment, afectaria és que a Polònia «serà més rendi- Esteve Sesrovires i Abrera, i dues de peces d’il·luminació de Sant Es- gant a tornar tot allò aportat siguiset empleats. ble», a la qual cosa el comitè va factories més a Madrid, una es- teve Sesrovires, tasca deslocalitza- amb responsabilitats personals o de La direcció de la factoria de respondre que no està disposat a tratègia que el grup ha aplicat en da a Jaén, i de cablejat d’Abrera, i grup, a nivell nacional o multina-Santa Perpètua, on es fabriquen permetre que desaparegui cap dotze plantes franceses, alemanyes manté actualment fàbriques a cional.motors de refrigeració, va informar línia, ja que suposa perdre llocs de i espanyoles. Olesa de Montserrat (on fa siste- Aquesta és la seva obligació coma finals de gener als sindicats treball i la descapitalització de La multinacional francesa Valeo mes de seguretat), Martorelles (de a dipositari dels béns públics, per a(CGT, CCOO, UGT i SIV) que la l’empresa. ha arribat a convertir-se en un dels climatització) i dues a Santa Perpè- la qual cosa l’han escollit els ciuta-seva intenció és deslocalitzar una Des del Comitè s’espera ara que principals fabricants per al sector tua. dans.Catalunya. Març de 2006 9
  • 10. TREBALL-ECONOMIAContinua la Els acomiadaments afectarien el 18% de la pantillavaga a Iberiacontra el PlaDirector Adif planteja acomiadarL Secció Sindical CGT-Iberia a vaga convocada tots els di- jous des de finals de desembre 2.700 persones amb un EROa nivell de tot l’Estat espanyol pelssindicats CGT, CNT, CTA, SFF-CGT portaveu del grup socialista, argu-SEPHA, IC i CISA, amb aturades mentant que “es deterioraran mésentre les 12 i les 18 h, es va veure els serveis ferroviaris” i afegint Eincrementada amb una vaga de 24 l 26 de gener va tenir lloc que “és necessari enfortir l’ocupa-hores el 5 de febrer. una reunió entre sindicats i ció per millorar els serveis públics, Els motius de la vaga són la reti- empresa per tractar sobre sobretot si són essencials” i querada del Pla Director que pretén un nou Expedient d’Acomiada- “l’ERO de Renfe no cal”. (vegeuimposar l’empresa a tots els treba- ment Col·lectiu que suposarà la hemeroteca de data 3 de juliol dellladors, en el qual es redueixen destrucció de 2.700 ocupacions a 2003).dràsticament drets socials. l’empresa pública ferroviària CGT defensa la reducció de l’e- Enmig d’aquest context de lluita, ADIF, que té el menor nivell de dat de jubilació, no el sistema deIberia va signar amb UGT, CCOO i plantilla per quilòmetre de via i prejubilacions enfocat al buidatgeASETMA el nou conveni col·lectiu l’índex de productivitat més alt per de plantilla de les empreses públi-del personal de terra, el XVI con- treballador de tota Europa. ques que, al nostre entendre, tindràveni col·lectiu del personal de terra L’acomiadament proposat que Per desgràcia cada vegada és més ocupació fixa amb drets per ocupa- efectes negatius en la gestió, la se-de l’aerolínia, amb vigència des de es planteja per a 4 anys (2006-09) freqüent veure estacions sense per- ció precària, en contradicció amb guretat, els serveis que presta alsl’1 de gener del 2005 i fins al 31 de preveu una reducció per Unitats de sonal per gestionar els serveis que els objectius establerts pel Ministe- usuaris i la qualitat de l’ocupació.desembre del 2006, un conveni que Negoci, on els més afectats serien s’hi haurien de prestar, amb el de- ri de Treball del Govern Socialista Per això, la Confederació Gene-congela la base salarial fins al els treballadors de Circulació, teriorament que això comporta. que parlen de millora de la qualitat ral del Treball planteja un procés2007, concedeix més pes a les retri- d’Infraestructura i d’Estacions Co- CGT entén que l’objectiu de de l’ocupació i reducció de la tem- de rejoveniment de plantilla mit-bucions variables lligades als bene- mercials. l’Expedient de Regulació d’Ocu- poralitat. jançant la contractació de nous tre-ficis del grup i recull un pagament Aquestes pretensions de reduc- pació proposat per a ADIF, una de Cal recordar que l’ara ministre balladors i treballadores que enfor-únic de 18 milions als treballadors ció de personal xoquen frontal- les dues empreses en què es va di- de Treball, Jesús Caldera, es va teixin l’empresa ADIF i permetinde terra que estaven en actiu durant ment amb la manca de plantilla vidir Renfe, no és un altre que se- manifestar contrari a l’anterior Ex- escometre les actuals i futures cà-el passat exercici. que té com a conseqüència d’una guir amb la privatització de l’em- pedient de Regulació d’Ocupació rregues de treball amb seguretat i Els sis sindicats convocants de la deficient organització en el treball. presa pública ferroviària i canviar signat al juliol del 2003 quan era qualitat en el servei ferroviari.vaga, que representem el 25% de laplantilla de terra, no participem del’acord i mantenim les convocatò-ries de vaga previstes en contra del Rebuig a la privatització del Manteniment Integral de Trens de RenfePla Director 2006/08 de la com-panyia. El Pla Director elaborat per SFF-CGT contractes de Nertus i Albatros són la falta de plantilla que té en (S/104) i CAF (S/120) són realit-la direcció d’Iberia contempla unaretallada del 9% de la plantilla alllarg dels pròxims tres anys mit- E l Sindicat Federal Ferroviari de la CGT rebutja les futures societats mercantils que l’operador temporals o vinculats a la finalitza- ció de l’obra o servei, qüestió en la qual participa una empresa pública aquests moments i que hem de considerar de crítica en províncies com Madrid i Barcelona, on multi- zats conjuntament per treballadors d’aquestes empreses i Integria- Renfe, sempre sota la direcció tec-jançant la supressió d’un total de públic Renfe-Operadora està nego- com és Renfe-Operadora, contra- tud de càrregues de treball dels ta- nològica del fabricant, cosa que su-2.164 llocs de treball. ciant amb els constructors de mate- dient les manifestacions dels res- llers s’externalitzen (greixatges de posa una cessió il·legal de La companyia introduirà, així rial, amb l’objectiu de fabricar i ponsables del nou govern socialis- vehicles, maniobres, entapissat, treballadors, en ser Renfe un pres-mateix, una altra bateria de mesu- mantenir els nous vehicles ferro- ta de reducció de la precarietat en moviments de material, reparació tador pur i dur de força de treball,res per tal de reduir substancial- viaris previstos en el Pla Estratègic l’ocupació i de la subcontractació. de diferents òrgans dels vehicles, sense cap poder organitzatiu.ment el seu compte de costos labo- 05-09, atès que això comportarà la Des de SFF-CGT apostem per- substitució de llunes trencades, Des de CGT, es rebitja el Pla Es-rals: congelació salarial de tota la privatització dels tallers de la Uni- què tot el treball que es realitzi per etc.) per falta de personal. tratègic de Renfe-Operadora per aplantilla; substitució de retribu- tat de Negoci d’Integria, abans treballadors de Renfe o en de- Això és a causa dels successius la UN d’Integria per considerarcions fixes per altres variables lli- anomenada Manteniment Integral pendències de Renfe sigui sota el Expedients de Regulació d’Ocupa- que està fonamentat en la cessiógades als resultats de la compan- de Trens (MIT). control de l’empresa pública, amb ció pactats entre Renfe i CCOO, del manteniment als constructorsyia; introducció de nous sistemes Això és el que va succeir amb la treballadors emparats pel conveni UGT, SEMAF i el Sindicat Ferro- de material, quan els treballadorsd’import de l’antiguitat i de promo- Societat Anònima Nertus (mante- col·lectiu de Renfe i amb ocupació viari, que han suposat la pèrdua de dels tallers de l’antiga Renfe hanció d’empleats; així com l’aplica- niment d’unitats de rodalia del estable. milers de llocs de treball en tota demostrat durant tots els anys d’e-ció de condicions contractuals infe- nucli de Barcelona i situada a Cor- En l’actualitat, Renfe treballa l’empresa pública i especialment xistència de l’empresa pública lariors al nou personal. nellà), on Renfe ostenta el 49% del com a subcontrata d’Alstom en el en els tallers, tot plegat sumat a la seva professionalitat a l’hora de capital i Siemens el 51%, o la par- manteniment dels trens Euromed a política empresarial de traslladar fer-se càrrec del manteniment dels ticipació de Renfe en la factoria Barcelona i Alaris a Madrid, i amb de forma il·legal, sense convocatò- nous vehicles ferroviaris queAlguns resultats d’Albatros a Alcázar de San Juan, CAF en el manteniment de trens ria pública, treballadors d’Integria Renfe ha anat adquirint al llargeleccions sindicals Ciudad Real (muntatge d’equips ferroviaris), situada a les instal·la- regionals TRD i 598 en els tallers de Sevilla, Salamanca, Vigo, Sara- a altres unitats de negoci, fomen- tant la pèrdua de capacitat produc- dels anys, des de material d’empre- ses multinacionals com Mitsubis-Aucat SAU cions dels antics tallers de Renfe gossa i València, dins de les infra- tiva dels tallers per facilitar la pri- hi, General Motors, Fiatferrovia-El 16 de febrer, a la concessionària en aquesta localitat, on Renfe hi estructures aportades íntegrament vatització dels nous manteniments, ria, Macosa, Alstom, Adtranz, etc.,d’autopistes del grup Abertis. La participa amb tan sols un 20%. A per Renfe. La Unitat de Negoci que a pesar de ser Renfe-Operado- obeint a interessos polítics la ces-CGT treu una delegada. UGT, 4; més, Renfe-Operadora està “rega- d’Integria, abans Manteniment In- ra l’empresa contractista cedeix als sió dels nous manteniments per pe-CCOO, 4; i CGT, 1. lant” les seves actuals infraestruc- tegral de Trens, recull en el seu pla constructors de material ferroviari, ríodes de 14 anys, quedant RenfeRexam Beverage tures a aquestes multinacionals, estratègic 05-09 importants inver- pagant la construcció de nous ta- presonera de les constructores iEleccions parcials a l’empresa de atès que les instal·lacions que uti- sions en distintes accions: Cons- llers com el complex de manteni- obligant Integria-Renfe a cedir elfabricació de llaunes per a refres- litzen aquestes noves societats són trucció de nous centres de treball ment que s’està realitzant a Cerro- seu domini històric en el sector delcos de la Selva del Camp (Baix patrimoni de l’empresa pública fe- (322 milions d’euros) i modernit- Negro i Santa Catalina i que dóna manteniment ferroviari. Es tractaCamp). Dels set delegats que s’es- rroviària, que carrega amb el gruix zació dels actuals (42.016 milions cobertura al manteniment dels d’un pas més en el procés de des-collien, CGT, que es presentava per de la inversió. d’euros), però amb l’objectiu de nous trens AVE dels corredors de mantellament que estan portant aprimera vegada, en va obtenir 1. Aquestes societats conjuntes fo- privatitzar els tallers donant entra- Barcelona, Toledo i València en el terme els gestors de Renfe-Opera-SAS Martorell menten la precarietat en l’ocupa- da als constructors a aquestes ins- futur i on els manteniments dels dora, un procés al qual CGT se se-CCOO, 3; CGT, 2; i UGT, 2. ció, atès que la majoria dels nous tal·lacions, noves o en ús, donada trens Talgo (S/102), Alstom guirà oposant.10 Catalunya. Març de 2006
  • 11. TREBALL-ECONOMIA El projecte de Llei Més aturades a ACC Spain en defensa de Ferroviària de Catalunya la seva continuïtatEsteban Guijarro i Juan Ramón empreses ferroviàries lactivitat de Ferrandis, coordinadors de les quals es limiti a l’explotació del Col·lectiu Catalunya i Antoniodefensa del ferrocarril del SFF-CGT Aranda transport urbà, suburbà o regional queden excloses de l’àmbit d’apli-E E l 31 d’octubre de 2005 es cació de la present Directiva”.(Ar- l 13 de febrer, coincidint amb publica en el Butlletí Ofi- ticle 2.2) el judici que tenia lloc als jut- cial del Parlament de Cata- En aquest mateix sentit, la pro- jats de Sabadell per inaplicació delunya el Projecte de Llei Ferrovià- posta revisada de Reglament del l’increment salarial de l’any 2005,ria de Catalunya, aprovat com a tal Consell i del Parlament Europeu va tenir lloc una vaga amb aturadespel consell de Govern de la Gene- sobre els serveis públics de trans- de 4,45 hores en tots els torns. Elsralitat el 11 d’octubre. port de viatgers per ferrocarril i ca- treballadors de l’empresa van fer Anteriorment, l’avantprojecte rretera, estableix en el seu article una manifestació fins als jutjats.havia estat presentat pel conseller 5.2 que “Qualsevol autoritat com- A banda d’aquesta convocatòriade Política Territorial i Obres Pú- petent al nivell local podrà optar d’aturades del dia 13, també vanbliques. El 9 de setembre es va pre- per prestar ella mateixa serveis de ser convocades aturades de la ma-sentar al Consell de Treball, transport públic o per adjudicar di- teixa durada per als dies 21, 23 i 28Econòmic i Social de Catalunya rectament contractes de servei pú- de febrer, i 2, 7, 9, 14, 16, 21, 23,(CTESC), que emet el Dictamen transports ve contaminada pels in- quals és obtenir els majors benefi- blic a un operador intern”. Res no 28 i 30 de març.12/2005 el 29 de setembre. També teressos de les empreses privades cis amb el mínim esforç, estalviant impedeix, per tant, que les actuals A més de la problemàtica de laes crea l’ens “Infraestructures Fe- que pretenen fer-se amb el trans- en aquells aspectes que sigui possi- empreses públiques ferroviàries inaplicació de l’increment salarialrroviàries de Catalunya” (Ifercat). port públic, en particular amb el fe- ble (desenvolupament i implanta- puguin continuar donant, com fins de l’any 2005, des del passat mes La Llei Ferroviària de Catalunya rrocarril, apropiant-se per un ció de sistemes de seguretat, man- a ara, els serveis de transport, te- de novembre, els treballadorsve a remolc de la Llei del Sector mòdic preu dun bé públic i de les teniment del material, formació del nint l’interès social com objectiu d’ACC conviuen amb la contínuaFerroviari estatal, que va entrar en subvencions que, destinades a ga- personal, qualitat i freqüència del fonamental, i la seguretat com pressió per part de la direcció devigor el 1 de gener de 2005. rantir la prestació del servei, aca- servei, etc.) i reservant com divi- prioritat. l’empresa d’unes mesures de flexi-Aquesta llei presentada pel govern ben garantint exclusivament els dends una part substanciosa de les Les Directives Comunitàries no bilitat i de retalls de drets.del PP, va ser assumida de manera beneficis empresarials. subvencions públiques. exigeixen la segregació de les em- ACC Multinacional italiana,pràcticament integra pel govern La intenció que s’amaga en el L’excusa per a “liberalitzar” el preses ferroviàries, ni són a més amb la complicitat de l’anteriordel PSOE, contradient-se d’aques- Projecte de Llei del Sector Ferro- transport públic ferroviari és que aplicables als ferrocarrils catalans propietari d’Unitat Hermètica, lata manera amb les esmenes que va viari, presentat pel conseller de Po- “fan mancada nous operadors més (FCG, Metre i Tramvia), ni als ser- multinacional sueca Electrolux, espresentar en el Parlament, i l’opo- lítica Territorial i Obris Públiques fiables i eficaços”; aquestes parau- veis de Rodalies i Regionals, po- proposen acabar amb l’empresa sisició que havia mantingut fins a de la Generalitat, és la privatització les, pronunciades precisament pel dent així ser administrats directa- l’Administració i els treballadorsaquest moment respecte a una Llei del servei públic ferroviari. Aquest responsable de la gestió del trans- ment per empreses dependents de no ho impedeixen. L’empresa técontrària als interessos de la socie- propòsit va quedar evidenciat en port públic, suposen un reconeixe- la Generalitat, tal com succeeix ac- unes 1.000 persones als centres detat. La Llei del Sector Ferroviari les declaracions realitzades pel Se- ment implícit de les seves pròpies tualment. Sant Quirze del Vallès i Cervera.estatal segrega a lantiga Renfe en cretari de Mobilitat, Manel Nadal, incapacitats; és inqualificable que Per tant ens trobem davant el Fabrica compressors hermètics idues empreses Adif i Renfe Opera- que al desembre de 2004 manifes- la solució que solen proposar els Projecte d’una Llei que creiem in- exporta per tot el món més del 80%dora, susceptibles de ser privatitza- tava que la Generalitat “desitja que responsables de la gestió del públic necessària, arbitrària i temerària, de la producció.des i convertint la seguretat en un el sector privat de Catalunya im- a la seva confessada incompetèn- que pretén engegar un sistema des- Són una empresa autosuficient afactor econòmic mes, emulant així pulsi algun operador i que també hi cia sigui desfer-se d’allò la gestió cartat per les institucions comu- tots els nivells, fabriquen productesel fracassat model implantat a hagi un operador públic-privat”. del qual se li ha encomanat, per a nitàries, que posa en greu risc la de primera qualitat i disposenGran Bretanya, de tràgiques conse- No es tracta tan sols dintroduir lliurar-sel a l’empresa privada. continuïtat no només de les empre- d’una important cartera de clientsqüències, i que a costat a les arques nous operadors privats, una mica Si el rebuig a la Llei estatal ses públiques catalanes, sinó del arreu del món. Però la nefasta polí-britàniques un cost elevadíssim, a de per si greu per a la seguretat i el aquesta plenament justificat, són propi servei que reben els ciuta- tica industrial d’Electrolux, l’ante-més d’haver de renacionalizar el servei, sinó que a més els criteris majors encara els arguments contra dans de Catalunya. rior propietari, que només pensavatransport ferroviari per a garantir la de servei públic van a estar supedi- el Projecte de Llei Ferroviària de Novament lladres amb corbata a emportar-se els beneficis senseseguretat. tats als interessos particulars de les Catalunya, ja que la Directiva intenten arrabassar i apropiar-se el invertir-los en l’empresa, així com Des de fa anys, la política de empreses privades, lobjectiu de les 91/440/CEE determina que “les que pertany a tota la societat. ACC, han arrossegat a la difícil si- tuació per la qual estan passant els treballadors. Ara per ara, si no esOPINIÓ: L’alternativa és el ferrocarril prenen mesures urgents que, entre d’altres, sanegin econòmicament Josep M. Loste i Romero les ciutats i continuar vivint als po- s’haurien de concretar en fets. res i edificis que no s’utilitzen i l’empresa, la seva continuïtat corre bles. Les institucions de la societat Així davant de les amenaçes, da- que, a hores d’ara, es troben en un seriós perill.L ’augment accelerat del preu dels carburants i els tocs d’a-tenció que ens està donant la natu- civil (La Cambra de Comerç, les diferents patronals, els sindicats, les associacions professionals, el vant del que pugui succeir quan es posi en circulació el gran tren , da- vant de possibles retallades de molt mal estat. En síntesi, que per fer realitat el gir social - que només serà de debò Els treballadors i les treballado- res de l’empresa estan disposats a lluitar per la continuïtat d’aquesta, ira, a través d’una climatologia món del comerç) han de liderar un serveis, cal estar preparats per a si és, de totes totes, un gir a favor hi dediquen tota la seva energia,molt alterada, són raons de pes per potent moviment cívic a favor del oferir alternatives possibilistes. del ferrocarril convencional - cal per això es mobilitzen (a Santpromoure, amb molta més voluntat transport públic ferroviari conven- Aquesta manera, caldria començar apostar per la inversió ferroviària Quirze del Vallès, a Sabadell, apolítica, una mobilitat sostenible cional i de la mobilitat sostenible a plantejar un tren-debanadora ( en el territori. És urgent sortir de la Barcelona) amb l’objectiu d’expli-de debò, que només es pot articular en l’àmbit de la nostres contrades. llançadora ) que amb una freqüèn- desastrosa situació en què es troba car la situació a l’opinió pública imitjançant una millora considera- Cal exigir a les diferents adminis- cia acceptable, fes el recorregut la nostra infraestructura ferroviària sobretot per exigir a l’Administra-ble del ferrocarril convencional . tracions, els Consells Comarcals, Portbou-Girona o, fins i tot, Port- convencional. Cal més material ció que s’ha de salvar la Unitat Per a la Regió de Girona, la Diputació de Girona, la Genera- bou-Maçanet/Massanes, per des- mòbil en circulació: més trens, més Hermètica, encara que per a aixòaquest necessari gir social i ferro- litat de Catalunya i el govern cen- prés vertebrar uns bons enllaços vagons, més racionalitat horària sigui aquesta la que es faci càrrecviari és quelcom molt perempto- tral, que es coordinin amb la finali- amb les línies de rodalies de Bar- i, sobretot, més imaginació i de l’empresa, ja que no podemri. El nostre territori ha de mantenir tat de fer efectiu l’equilibri celona. També caldria aconseguir menys burocràcia centralista. la continuar perdent el teixit indus-i ampliar un sistema de mobilitat territorial, la qual cosa només és que tots els trens francesos que Regió de Girona i Catalunya en el trial del nostre país.efectiva que permeti que una part possible amb una millora substan- moren a Cervera ho fessin a Port- seu conjunt, no es mereixen un fe- Els treballadors d’ACC (UH)important de la seva població cial de l’actual ferrocarril conven- bou i viceversa. Un altre aspecte rrocarril convencional tan deca- exigeixen responsabilitat a la mul-pugui seguir - anant a treballar, a cional . que caldria activar és un millor dent. Això, si no canvia ràpid, és la tinacional, que es plasmi en un Plaestudiar o als serveis sanitaris- a Totes aquestes determinacions aprofitament de les infraestructu- via directe al suïcidi col·lectiu. Industrial a mitjà o llarg termini.Catalunya. Març de 2006 11
  • 12. TREBALL-ECONOMIA El professorat rebutja la sisena hora a Primària Federació d’Ensenyament CGT dicant que només un augment de plantilles i reducció de les ràtios pot afavorir una millor qualitat profes-D es que va sortir la notícia, i sional i de l’ensenyament públic en encara avui després de general. saber que el Departamentpensa aplicar l’increment d’una Alguns comentaris delhora en el currículum de Primària professorat:passant per sobre de qui sigui, elprofessorat de Primària dels centres -“Els nens i nenes necessiten estarpúblics es manifesta clarament con- amb la seva família més estonatrari a aquesta mesura. (compaginar la vida laboral de A través de la consulta realitzada pares i fills no significa incrementarper CGT mitjançant un mostreig el nombre d’hores que els infantsimportant de centres a la comarca estan a l’escola, perquè no és undel Vallès, el professorat opina amb pàrquing, sinó reduir l’horari delsmés d’un 88% que l’aplicació de la pares amb el mateix sou).”sisena hora a primària no és ne- -“Comparats amb el territoricessària ni millora la qualitat de MEC, som els més pringats!!!!!”l’ensenyament i que altres mesures -“Penso que la quantitat d’horescom l’increment de recursos mate- actuals és la correcta i la més sem-rials i humans i la reducció de la blant a d’altres països europeus.ràtio sí que contribuirien a millorar S’està presentant la sisena horal’ensenyament públic. com la solució al fracàs escolar Així mateix, una majoria del pro- quan el que cal és un canvi en elfessorat creu que no s’ha de flexibi- un hipotètic increment de plantilla. en primer lloc si aquest augment majories sindicals en el Pacte Na- plantejament metodològic i una mi-litzar l’horari del professorat i, si Mitjançant reunions mantingudes respectaria els agrupaments i re- cional per l’Educació. llora de les condicions de les situa-fos així, no hi hauria d’haver cap amb equips directius de diferents forços per a totes les singularitats Resulta paradoxal, però, que des- cions d’ensenyament-aprenentatgeinconvenient per part de l’Adminis- zones s’ha estudiat la possibilitat organitzatives de tots i cadascun prés de reivindicar durant molts amb l’augment dels recursos hu-tració a parlar obertament de la jor- d’un augment de dos professors en dels centres. anys un augment de plantilles, ha- mans i la disminució de la ràtio d’a-nada continuada. I quant a les acti- centres d’una línia i de quatre en I en qualsevol cas, de cara al curs gués de venir finalment de retruc lumnes...”vitats extraescolars dels alumnes, centres de dues. Aquesta proposta següent, quan segons l’acord sindi- per beneficiar l’escola privada con- -“Els nens i nenes no necessitenun alt percentatge considera que el explicada amb exemples d’organit- cal esmentat les hores lectives fos- certada, la qual ha rebut del tripartit més hores lectives, sinó més quali-cost de les activitats hauria de ser zació dels horaris (flexibles) del sin 23, aquesta aportació de profes- aquests dos darrers anys un incre- tat d’aquestes hores...”assumit per les administracions i professorat en plantilles tipus assu- sorat seria insuficient per cobrir ment en els concerts del 8 i l’11%, -“... Quan poden els pares educargestionades de forma compartida miria l’aplicació de la sisena hora i l’horari no lectiu del professorat respectivament (molt més que amb els seus fills a nivell no curricular?amb les AMPES. la reducció a 24 hores lectives sig- més la sisena hora. Un cop més, la CiU). Mentre es dutxen o sopen? L’estat A la campanya mediàtica de la nada per alguns sindicats recent- possibilitat de negociar un bon La CGT proposa al professorat emocional d’un infant repercuteixconselleria per vendre a l’opinió ment. acord de plantilles que pogués re- dels centres públics manifestar el significativament en els aprenentat-pública i els votants en potència la Posant-nos en el millor dels collir una important reducció de rà- rebuig a la sisena hora a través de ges curriculars, i la comunicació,sisena hora, cal sumar-ne una altra casos i pressuposant la “generosi- tios quedarà ofegada per l’aplicació les accions mobilitzadores necessà- relació... amb els seus pares és eld’adreçada al professorat basada en tat” del Departament, caldria veure de la sisena hora, rubricada per les ries, alhora que continuarem reivin- puntal emocional...”Desconvocada la vaga a GMO (Grups Mòbils Operatius) Sindicat Federal CGT-Telefónica llastos electoralistes o d’altre tipus. La CGT i el seu Comitè de Vaga, resultar ser un assumpte d’especial plaçats al seguiment del nou text i En les reivindicacions de les tre- com tots els que havien secundat transcendència per a la plantilla la seva vigilància, perquè s’apliquiE l Sindicat Federal CGT-Telefó- nica va decidir, a finals degener, analitzar la situació de la balladores i treballadors, sensibles a les demandes del col·lectiu afec- tat, sempre s’han distingit, d’una les aturades convocades (es va arri- bar a un 35% de la plantilla efecti- va), preteníem millorar aquestes afectada. Sabem que no és el text ideal, però haurem de seguir treba- llant per millorar-lo. en benefici exclusiu de la nostra se- guretat i salut. Ara hem de destinar el nostre es-vaga de GMO (Grups Mòbils Ope- banda, la discussió sobre els criteris condicions laborals i ho hem acon- Però que ningú s’enganyi: les po- forç sindical al conflicte dels treba-ratius) que s’estava fent des del ju- a seguir en els treballs acompanyats seguit. En conseqüència, CGT de- lítiques de l’empresa, amb destruc- lladors PNP que segueixen esperantliol del 2005, així com el seu desen- en O+M, que constitueix indubta- cideix desconvocar la vaga mantin- ció d’ocupació inclosa, fan dels una solució a les justes demandesvolupament més immediat. En la blement el conflicte principal; per guda fins al moment a GMO. Treballs Acompanyats l’adequació plantejades.balança vam col·locar totes les una altra, la resta d’exigències rela- El compromís i l’avanç han estat racional del sistema de treball (Pla Un altre conflicte diferent és elqüestions que calia considerar; no tives a la prolongació de jornada, possibles gràcies a la implicació de Òptima), els plans de formació i provocat per la situació dels aco-només les pròpies del conflicte: rei- manteniment de centrals no ateses, moltes forces sindicals i d’una prevenció..., un assumpte perma- miadaments diferits; la situacióvindicacions del preavís de vaga i eines i equips de mesura i vehicles, plantilla que ha secundat unes mo- nentment obert, i d’aquí la im- d’aquests companys reclama unaseguiment de les aturades, sinó i la pressió laboral i psicològica su- bilitzacions coartades per cir- portància del seu seguiment i millo- acció independent i ferma si Telefó-també aquelles altres circumstàn- portada com a conseqüència de l’a- cumstàncies externes al conflicte ra tant en els Comitès Provincials nica s’entossudeix a atemptar con-cies que han de contribuir a una so- plicació en infraestructures d’un original, però en la decisió de des- com en el propi Comitè Central de tra un dels drets fonamentals delslució del problema, discussió i Pla Òptima ineficaç i necessària- convocatòria, CGT també ha valo- Seguretat i Salut. Al cap i a la fi, si treballadors.compromís en el Comitè Central de ment millorable. rat que amb el percentatge actual de es va arribar a dir que el text era el En aquest sentit tornem a exigir aSeguretat i Salut i també aquelles Les condicions laborals dels tre- participació en les aturades a nivell millor dels possibles i només vuit l’empresa la immediata retiradaque afecten l’objectivitat d’aquesta balladors, la seguretat i la salut en estatal l’avanç no podia ser més mesos després ha estat revisat a d’aquestes sancions i ho exigiremanàlisi, com és la situació de deu el treball especialment, s’han d’an- gran. l’alça, és necessari destinar els nos- les vegades que sigui necessari i entreballadors als quals es va comuni- teposar a qualsevol interès econo- El que fins fa poc se’ns presenta- tres esforços a millorar-lo encara els fòrums CGT on estiguem pre-car el 10 d’agost passat una sanció mista. La productivitat, inclosa la va com un problema menor, en vir- més. sents. Així ho exigeix el sentitd’acomiadament. sindical, no ha de constituir una re- tut a un acord anterior que altres or- Per això, tots els delegats de comú i la legislació vigent, que El debat es va centrar en aquests ferència en matèria de prevenció i ganitzacions defensaven com CGT (de Prevenció, Comitès considera la vaga com un dret fona-quatre aspectes essencials, sense negociació col·lectiva. gairebé perfecte i immillorable, va d’Empresa, LOLS) queden em- mental.12 Catalunya. Març de 2006
  • 13. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mes FÒRUM SOCIAL MUNDIAL, FÒRUM SOCIAL ALTERNATIU, CONVOCATÒRIES INTERNACIONALSContra el > FÒRUM SOCIALneoliberalisme Alternatiu de Caracas, la resposta, el debat des de lesquerra. Teixint nodes, construint autonomiades de CaracasFòrum Social Mundial 2006: tresllocs, tres moments i una sola veuper un altre món possible quest any 2006 és l’any delA Fòrum Social Mundial (FSM) Policèntric, amb la realitzaciód’un dels Fòrums a Bamako (Mali),del 19 al 23 de gener, destinat espe-cialment al continent africà, l’altre,més multitudinari a Caracas (Ve-neçuela), del 24 a 29 de gener, i elde Karachi (Pakistan), que tindrà llocel mes de març. Aquesta nova orga- Del 23 al 29 de gener, 10 organit- versos grups van realitzar reu-nització permet aprofundir en temes zacions socials i polítiques lo- nions durant la setmana, com ésde caràcter més regional. cals, amb un clar component lli- el cas de l’assemblea realitzada Mali va acollir la primera de les bertari, decidiren configurar una per Acció Global dels Poblestrobades d’un Fòrum Social Mundial resposta, independent i autoges- (AGP) i la Trobada Internacionaldescentralitzat que intenta implicar tionada, per partida doble, en un Anarquista (13 països, més de 50més els moviments socials africans. context tan particular com el ve- activistes) que va acordar l’ano-Per primera vegada, a Bamako, mi- neçolà. menada “Declaració de Cara-lers de persones de tota Àfrica van El Fòrum Social Alternatiu, en cas”.poder participar al Fòrum Social primer lloc, confrontava la pro- L’objectiu de construir unMundial i explicar les experiències El FSM és un espai per al debat, Banc Mundial i el FMI: amb motiu de gressiva institucionalització as- espai, durant una setmana, dissi-que en anys anteriors no van poder la reflexió, formulació de propostes i les trobades anuals d’aquestes dues sumida pel Fòrum Social Mundial dent tant del govern veneçolà, defer arribar a Porto Alegre (Brasil) o intercanvi d’experiències per a cons- institucions en el mes de setembre. després de mitja dècada de l’esquerra estatocèntrica criolla iMumbai (Índia), seus d’altres edi- truir altra alternativa per al planeta. En principi aquestes quatre cam- marxa, contrariant aquella gènesi dels partits polítics tradicionals,cions de la trobada. A Mali es va par- Sis camps temàtics van servir de panyes seran l’eix central dels movi- que parlava de la convergència i difonent en conseqüència unalar dels interessos econòmics en les base per a les discussions que bus- ments socials durant aquest any, en- protagonisme, divers i contradic- multiplicitat de visions i propos-guerres, de l’exclusió que provoquen quen plantar cara al model polític ne- cara que també estan previstes més tori, d’un multicèfal “moviment de tes, sense logística ni espais ce-moltes estructures neoliberals, de la oliberal: Poder, política i lluites per accions en defensa dels pobles indí- moviments”. El FSM ha servit de dits per lExèrcit veneçolà, va semigració, de la defensa de l’agricul- l’emancipació social; Estratègies im- genes (octubre a Guatemala) i de les catapulta i legitimació duna sèrie sobrepassat àmpliament. Eltura tradicional, del deute extern i perials i resistències dels pobles; lluites camperoles (17 d’abril), així de líders, governs, institucions, segon objectiu, reconstruir el tei-dels acords de lliure comerç... tot Recursos i drets per a la vida: Alter- com convocatòries per a promoure ONG i partits polítics desquerra xit social de base, potenciar xar-això amb qüestions com el VIH/sida i natives al model civilitzatori depreda- qüestions com l’ensenyament públic de major capacitat quantitativa i xes i moviments transformadorsla transparència dels governs com a dor; Diversitats, identitats i cosmovi- (novembre) i el dret a l’habitatge econòmica, i per tant amb major autònoms i bel·ligerants, així comeixos transversals, en la línia de ge- sions en moviment; Treball, digne (maig), entre altres. possibilitat de realitzar lobbys al noves formes de fer política ésnerar debats i reflexió, i també fo- explotació i reproducció de la vida; seu favor, marginant en el trajec- una tasca que transcendeix les-mentar aliances i grups de treball ac- Comunicació, cultures i educació: Kenya 2007, el pròxim te postures incòmodes, radicals pai temporal d’una setmana, i pertius. dinàmiques i alternatives democratit- FSM i/o “minoritàries”. a això cadascuna de les organit- A Veneçuela, Caracas va acollir zadores. En segon terme, i amb major zacions convocants del FSA haun Fòrum més massiu que el de El FSM de Caracas va acabar El Fòrum Social Mundial d’aquest pes dintre del FSA, articular una vingut motoritzant, en diferentsMali. La regió llatinoamericana aco- amb una agenda plena de convo- any ha estat el primer que s’ha cele- rèplica al panorama polític local nivells i dimensions, variadesllia el FSM dies després que un indí- catòries per al 2006, contra el deute brat de manera descentralitzada, en generant un espai autònom per a dinàmiques en les seves trajectò-gena, Evo Morales, s’hagués procla- extern i la guerra, per la sobirania ali- tres llocs i tres moments diferents. El la relació de diferents moviments ries. La recuperació de les dife-mat president de Bolívia, i setmanes mentària i per un comerç més pròxim Fòrum Social Mundial se ce- socials criollos, les diverses sub- rents agendes polítiques dels mo-després que l’oposició de governs just. lebrarà íntegrament a Kenya i ser- jectivitats dels quals i reivindica- viments (ecologistes,d’esquerra com Brasil, Veneçuela, virà per a fer balanç, acordar noves cions oferissin diferents visions estudiantils, veïnals, feministes,Paraguai i Argentina impedís enge- Algunes de les accions convocatòries i, per primera vegada alienes al maniqueisme que ha indígenes, juvenils, urbans, cam-gar l’Acord de Lliure Comerç de les programades: des de l’engegada del FSM, posar prevalgut en els últims anys a Ve- perols i ciutadans), és el repteAmèriques (ALCA). en primer plànol al continent africà. neçuela. emancipador a futur en una reali- Més de 80.000 persones van par- - Jornada de mobilització internacio- Més informació a la pàgina web El FSA es va realitzar en tres tat política signada pels calenda-ticipar a Caracas en el FSM i en les nal contra l’ocupació de l’Iraq: pre- conjunta del Fòrum Social Mundial: espais de la ciutat: la Universitat ris electorals i la imposició d’a-2.200 activitats organitzades, per vista pel 18 de març. http://www.forumsocialmundial.org.b Central de Veneçuela, el Col·legi gendes des de les diferentsabordar temes com la diversitat cul- - Jornada contra la conclusió de la r/ dEnginyers i lOrganització Nel- cúpules.tural, el paper dels estats i els poders Ronda de Doha en l’OMC: prevista Per conèixer detalls de les activi- son Garrido; desenvolupant alprivats, la reforma agrària, la creació pel mes de maig, coincidint amb la tats organitzades per lFSM a Cara- seu torn tres tipus d’activitats: fò- Més informació sobre el FSA, lade bases militars estrangeres en trobada de lOMC. cas, Bamako i rums i conferències, tallers teò- Declaració de Caracas, les activi-països llatinoamericans i la im- - Jornada contra la cimera del G8 a Karachi entra en els seus llocs web ric-pràctics i una mostra de docu- tats realitzades, les propostes:portància de la comunicació per Sant Petersburg (Rússia): convoca- http://www.forosocialmundial.org.ve/ mentals independents i www.fsa.contrapoder.org.ve /crear xarxes i donar a conèixer les da per juliol de 2006. http://www.fsmmali.org/ videoactivisme. Així mateix, di- www.nodo50.org/ellibertarioseves propostes. - Jornada contra les cimeres del http://www.wsf2006karachi.org/Catalunya. Març de 2006 13
  • 14. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Cronologia > EL MOVIMENT > DELS MOVIMENTS VA TENIR LLOC ELS DIES 18 I tra" alguna cosa i que van estar marca- 19 DE FEBRER A LA MASIA DE des per la urgència, per les presses d’un objectiu temporal. LA GUINEUETA No pretenem copiar la proposta zapa- tista, però ens interessa la seva invita- Catalunya recull el ció oberta i ens reconeixem en moltes de las qüestions clau que planteja. No testimoni dels tenim en ment construir una nova es- zapatistes amb les tructura o plataforma, però volíem tro- bar-nos, escoltar-nos, reflexionar propostes de la col·lectivament i, perquè no, estar Trobada de Lluites Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgt.es - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgt.es/cgtcatalunya www.cgt.es www.rojoynegro.info oberts a descobrir que ens ve de gust i Resistències fer més coses junts. A part dels temes concrets que ens FINS EL 15 DE es considera que vulnera el principi bitades. blants (Tres de Gràcia, cas Torà, cas DILLUNS 30 DE GENER na de Pablo) i Carmen de Celis (auto- que alguns integrants de l’espai eren cial Okupat Can Vies de Sants per ex- puguin diferenciar, creiem que l’anàlisi constitucional de no discriminació. COMENÇA LEXPOSICIÓ "Il·legal, ni dels independentistes detinguts el se- NOVA OCUPACIÓ al barri de Badal ra). confidents.(CI) posar i compartir les idees que es zapatista és molt aplicable al nostre en- FEBRER "CLOS, EL MERDER AL TEU CA- tu ni jo" a la Biblioteca Central Xavier tembre de 2004). (CI) (Barcelona). Es tracta de la finca situa- VIDEOFÒRUM DE SOLIDARITAT UN CONEGUT NEONAZI de Sabadell tenen pels propers 4 anys. torn pròxim. ▼ RRER": acció de protesta contra la Amorós de Reus. Durarà fins el 4 de ASSALT DELS MOSSOS d’Esquadra da al carrer Begur 22. Malgrat l’intent amb les persones acomiadades de la es jutjat per amenaces i coaccions a Per això enteníem aquestes jornades deixadesa de determinades zones del febrer. contra un edifici ocupat del barri de per part dels mossos de forçar la porta SEAT al Casal Independentista LOcell una líder veïnal de la ciutat. Es dema- del 18 i 19 de febrer com una oportuni- DIVENDRES 14 DE GENER barri de Santa Caterina de Barcelona. TRES DESALLOTJAMENTS de Vallcarca de Barcelona. Al no tenir per entrar-hi, es va aconseguir mante- Negre de Lleida, amb la projecció de la na una multa i una ordre d’allunyament tat d’explorar i buscar maneres de L’acció consistí en deixar runa abando- cases ocupades a Barcelona. Es tracta ordre judicial, justificaren la seva acció nir l’ocupació. (CI) pel·lícula "La Toma". per tal que mai pugui estar a menys posar-lo en marxa, de reflexionar i d’ini- nada al barri a les portes del mercat de de dos immobles del barri de Vallcarca en un suposat delicte de "temptativa DESALLOTJAMENT AL FORAT de la d’un quilòmetre de la víctima. (CI) ciar un procés de construcció. Santa Caterina. Dues persones van (Av. República Argentina) i un al barri de robatori amb força". Set persones Vergonya. Es tracta de l’espai del ca- DISSABTE 4 DE FEBRER ser detingudes, però posteriorment de Sarrià (amb tres detencions per foren detingudes tot i que posterior- rrer Metges 18, on havia estat situada DIMARTS 7 DE FEBRER van ser alliberades sense càrrecs. (CI) usurpació). (CI) ment foren posades en llibertat. (CI) l’Oficina d’Okupació i el Ciber Forat. INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ Algunes propostes de APROVACIÓ d’una nova ordenança Els mossos van detenir dues persones "Educar en guerra. Els instituts obrers Col·lectiu de Solidaritat amb la reflexió plantejades van DIVENDRES 20 DE GENER DIMARTS 24 DE GENER de civisme a Vic, per la qual, per rebre al no poder identificar-les. (CI) València-Sabadell, 1936-39" al Casal Rebel·lió Zapatista (Barcelona) ser: XERRADA-DEBAT a Barberà del CGT I USO convoca concentració de un ajut social a partir d’ara caldrà la re- Pere Quart de Sabadell. 5000 PERSONES es manifesten a Vallès, amb la presència de Merche treballadors i treballadores de Correus alització d’un curset de civisme. (CI) DIMARTS 31 DE GENER JUDICI CONTRA ELS OCUPANTS Barcelona contra l’Estatut en una Com analitzem el context en què ens Els dies 18 i 19 de febrer, a la Masia de LA PLATAFORMA contra el Pla Cau- Sánchez (secretària general de la CGT davant la seu central de Barcelona per "LAIGUA NO ÉS DEL GOLF. Laigua de Can Mireia (centre social del barri marxa organitzada per l’esquerra inde- movem? Per exemple, el canvi de go- la Guineueta, Barcelona, va tenir lloc fec organitza una jornada per a la reha- de Catalunya i treballadora de Seat) i rebutjar com s’estan duent a terme les DIVENDRES 27 DE GENER al riu". Una acció de protesta de l’A- de la Trinitat de Barcelona). pendentista. Al tornar de la festa poste- verns del PP a governs tripartítics, cóm una trobada de col·lectius de l’àmbit de bilitació de la casa de l’últim habitant Isabel Molina (assessora jurídica de negociacions del conveni col·lectiu. DOS-CENTS TREBALLADORS de DENC denuncia presumpte tracte de ES FA PÚBLICA una nova ocupació al rior, diversos assistents varen ser modifica la nostra capacitat de mobilit- Catalunya, a partir del nou repte zapa- de Can Oliveres, d’Esplugues. (CI) CGT i representant de les 660 perso- DESALLOTJAMENT DE LA CASA Seat Martorell i Zona Franca seguei- favor de la Generalitat al Real Club de barri del Raval. Es tracta d’un espai de agredits al Passeig de Gràcia de Bar- zació i visibilitat? tista que va arribar de Mèxic: construir nes acomiadades per Seat), convoca- ocupada La Quincalla al barri de Sants xen l’aturada d’una hora i quaranta mi- Golf El Prat de Torrebonica (Terrassa). dones i lesbianes al carrer Arc del Tea- celona per grups neonazis. (CI) Estem, com diuen alguns, en època entre tots i totes, per sota i a l’esquerra, DISSABTE 15 DE GENER da per CGT i d’altres organitzacions a de Barcelona. Els mossos la deixen un nuts convocada per CGT en solidaritat (CI) tre 8 de Barcelona. (CI) de reflux? Què significa això? una xarxa de lluites i resistències que AGRESSIÓ NAZI a lAteneu de Joves l’Ateneu de Barberà. altre cop abandonada i tapiada, des- amb els acomiadats per lERO. Dues- LASSEMBLEA DOKUPES de Saba- DIUMENGE 12 DE FEBRER Elaborem les nostres experiències, faci front al projecte de destrucció neo- de Calafell. De matinada, un grup de ENCARA JUDICIS per Tàrrega, 14 prés de despenjar dues persones que centes treballadores i treballadors i dell interposa denúncia per prevarica- DIMECRES 8 DE FEBRER ELS DOS LLIBERTARIS detinguts di- pròpies i alienes? Aprenem delles? liberal. 15 neofeixistes entrà a lAteneu i agre- anys després. Es celebra a Lleida un es van penjar de la façana amb cordes acomiadats es concentren a les portes ció contra la jutgessa responsable del CONTINUEN ELS ACTES de concilia- jous 9 de febrer són traslladats a la Estem guanyant o perdent espais? Des que els zapatistes van donar a dí a tres joves que hi eren al seu inte- altre judici més pels fets de Tàrrega del com a protesta, acusades ara de diver- de Seat Zona Franca i uns 60 a Marto- desallotjament del teatre Euterpe. Di- ció al CMAC de Barcelona per les de- presó Model. Es produeix una primera Desapareixen lluites i col·lectius per conèixer la Sexta Declaració de la Selva rior. Es dona el cas que a la zona del 91. Els acusats anuncien la presenta- sos delictes. Es va produir una con- rell, que ajornaren el lliurament de ca- verses entitats ciutadanes i veïnals mandes presentades pels acomiadats concentració i manifestació de suport falta de recursos (materials, de recolza- Lacandona fins ara han passat moltes Penedès-Camp de Tarragona sestan ció d’una demanda a Estrasburg con- centració de 50 persones que van ta- mions amb materials durant l’aturada. donen el seu suport a lAssemblea dO- XERRADA AMB MERCHE SÁN- de Seat. davant d’aquesta presó de Barcelona. ment mutu, etc.) o a causa de la repres- coses. Entre d’altres que milers dorga- incrementant greument els conflictes tra l’Estat espanyol per tortures i els di- llar la carretera de Sants com a UNA DESENA D’ACTIVISTES de la kupes i mostren la seva preocupació CHEZ, secretària general de la CGT sió, en les seves diverses formes? nitzacions, col·lectius i persones a ni- amb lextrema dreta. (CI) versos abusos soferts. (CI) protesta durant una hora i mitja. Al ves- Plataforma en Defensa de la Terra Alta per la pèrdua d’aquest espai. (CI) de Catalunya i treballadora de Seat, al DIJOUS 9 DE FEBRER DILLUNS 13 DE FEBRER Podríem organitzar-nos millor vell individual han fet seva la proposta pre tres-centes persones recorregue- es tanquen el divendres 27 de gener a DESALLOTJAT "EL CASTILLO", Casal Independentista LOcell Negre PROJECCIÓ AL CENTRE de Lectura CONCENTRACIÓ DE PROTESTA col·lectivament per fer front a les ona- de les comunitats en resistència de DILLUNS 16 DE GENER DISSABTE 21 DE GENER ren el barri de Sants en protesta pel les dependències de la Delegació d’In- centre social i vivenda de Les Planes, de Lleida. de Reus d"A tornallom", documental contra la impunitat policíaca a la co- des repressives (policíaques, judicials, Chiapas i, en peu d’igualtat entre totes VAGA DELS ESTIBADORS als ports "PROU DE XANTATGES al sector de desallotjament. (CI) dústria de la Generalitat a Tortosa, en Collserola. Una trentena de persones CONFUSOS INCIDENTS durant la que narra la lluita de lHorta de la Punta missaria de Nou Barris, per protestar mediàtico-criminalitzadores)? elles, han iniciat un procés per a la de Barcelona i Tarragona, en protesta lauto": manifestació a Saragossa con- protesta pels projectes de centrals eòli- van ser identificades. (CI) matinada a la porta d’un espai ocupat a València, organitzada pel Gepec. pel tracte vexatori patit per dos joves Les nostres maneres d’organitzar- construcció duna alternativa que ja es contra la directiva liberalitzadora que tra la por i la resignació, per la defensa DIMECRES 25 DE GENER ques de la Terra Alta, que consideren ENCARA MONTAGUT. Operaris dA- de Barcelona. La policia municipal va DETINGUTS AL BARRI de la Clota de del districte. (CI) nos faciliten que noves persones parti- coneix amb el nom de "laltra campa- vol tirar endavant la Unió Europea. del lloc de treball a les empreses auto- LA CGT DE SEAT sotmet a referèn- massificats i inapropiats a la realitat de grolleida van eliminar el pou don treien provar d’impedir l’accés a una festa a Barcelona dos joves llibertaris, acusats cipin de processos i lluites? nya". mobilístiques. dum la convocatòria duna aturada per la comarca. Són desallotjats al cap d’u- aigua els darrers habitants de Monta- l’anomenada Anarcopenya Cultural del de diverses accions contra el sistema DIMARTS 14 DE FEBRER Com ens relacionem amb aquells que Tot i que les dificultats són moltes, DIMARTS 17 DE GENER COMENCEN A BARCELONA els al dia 26 als centres de Martorell i Zona nes hores pels Mossos d’Esquadra. gut. LAssemblea Pagesa de Catalun- carrer Sant Pere Més Baix, i en els in- penitenciari. (CI) ACTES DE PROTESTA contra l’apro- lluiten i resisteixen a prop (o lluny) de "laltra campanya" ha começat a cami- GUÀRDIA URBANA de Barcelona i actes amb motiu del 15è aniversari de Franca per protestar contra els aco- DESALLOTJAMENT de l’antic teatre ya denuncia aquests fets i dóna el seu cidents posteriors un policia municipal vació de la Directiva Bolkestein arreu. nosaltres? nar amb passes de formiga però amb Mossos d’Esquadra desallotgen el Ràdio Contrabanda, històrica ràdio lliu- miadaments, coincident amb el lliura- Euterpe de Sabadell. Els ocupants de- suport als darrers colons de Montagut. va ser ferit molt greu. En les càrregues DIVENDRES 10 DE FEBRER A Tarragona, un grup de delegats de És coordinació o comunicació bom- visió de gegant: són, som, molts, cada Casal Okupat de les Corts, que va tenir re de Barcelona: amb ràdio al carrer, ment massiu dels impresos per part nuncien el caràcter il·legal del seu de- (CI) i incidents posteriors amics i familiars CONTINUEN ELS ACTES de concilia- CGT es concentra davant de la subde- bardejar-nos mútuament amb e-mails un en la seva forma, en la seva lluita. escassament dues setmanes de vida. setmana radiofònica, exposició itine- dels acomiadats on figura la seva sallotjament. Dues-centes persones es dels detinguts denuncien que es va de- ció al CMAC de Barcelona per les de- legació del govern. per diverses llistes de distribució, amb Però sols, cada un per la seva banda, El desallotjament es produí sense de- rant i altres activitats. opció d’acomiadament. manifesten pel centre de la ciutat per DIMECRES 1 DE FEBRER tenir i colpejar gent innocent que no mandes presentades pels acomiadats convocatòries que repetidament es su- sembla evident que no podem. tencions i, mentre es realitzava, a l’ex- "QUANTES VIDES només per un UNA PROTESTA contra la construcció protestar contra el desallotjament. (CI) ACTE DE CONCILIACIÓ per les de- tenia res a veure amb els fets. Al matí de Seat. perposen en dia i hora (inclús en el A més, lEZLN ens ha convocat a tots terior, es va anar realitzant una con- abric". Una seixantena de persones es d’una autovia a Eivissa és reprimida ELS OCUPANTS d’un edifici situat al mandes presentades pels acomiadats posterior l’espai va ser desallotjat. (CI) tema)? i totes per a construir una trobada inter- centració de protesta. (CI) van estirar a terra despullades a la per la Guàrdia Civil. Una cinquantena barri de l’Eixample de Barcelona des per lERO de Seat al CMAC del carrer EN UNA OPERACIÓ al bar Brindis de Des dels nostres espais d’autonomia, galàctica. Els zapatistes creuen que plaça de Sant Jaume de Barcelona per de persones bloquejava el treball de de fa unes dues setmanes, denuncien Albareda de Barcelona. Manlleu els mossos mantenen durant quines experiències hi ha de relació aquesta trobada no ha de ser el resultat DIMECRES 18 DE GENER protestar contra l’ús de pells d’animals les màquines en una finca que encara la visita per part de matons per tal de 45 minuts amb les mans enlaire a de- amb el poder (des de la no interlocució d’una decisió unilateral seva ni de “l’al- CONSTITUCIÓ del comitè de solidari- per confeccionar peces de vestir. (CI) no havia estat expropiada. que abandonin aquest espai. DIJOUS 2 DE FEBRER senes de veïns del poble. Una setante- fins a la interpel·lació, passant per les tra campanya”, per això han obert un tat amb els acomiadats/des de Seat a SEGONA BICICLETADA de rebuig a ENTRA EN VIGOR la nova ordenança JORNADA D’INFORMACIÓ, reflexió i na de joves van denunciar els fets amb subvencions)? Què podem aprendre període, d’almenys set mesos (en prin- les Cotxeres de Sants. l’especulació urbanística de Mataró, cívica de l’Ajuntament de Barcelona. DISSABTE 28 DE GENER debat sobre la nova reforma laboral a una concentració espontània a la plaça d’elles? cipi fins juliol), per a que tots aquells amb la participació d’una quarantena (CI) MANIFESTACIÓ A BARCELONA per Tarragona, organitzada per les federa- de l’Ajuntament. L’alcalde va rebre una Renunciem amb massa freqüència a que ho desitgin puguin contribuir a la DIJOUS 19 DE GENER de ciclistes. la regularització dels immigrants, cinc cions de la CGT de les comarques ta- representació dels joves a les dues de la recerca d’objectius comuns? Per seva "concepció, organització i realitza- CGT CONVOCA ACCIONS davant DIJOUS 26 DE GENER anys després de les tancades, amb la rragonines. Al matí, reunió amb Ángel la matinada. (CI) què? ció incloent-hi el lloc i les dates de la dels concessionaris VW-Audi a totes DILLUNS 23 DE GENER CONCENTRACIÓ a les portes de la participació d’entre 300 i 500 perso- Luis García, secretari dAcció Sindical ES CLAUSUREN les Jornades per la Des de baix a l’esquerra, l’espai és seva realització". les localitats de l’Estat espanyol. MÉS D’UN CENTENAR de treballa- SEAT: lliurament col·lectiu de les op- nes. Es va demanar, un cop més, la del Comitè Confederal de la CGT, al Prevenció de la Tortura al Col·legi VIDEOFÒRUM "MI HIJO ARTURO" LA PLATAFORMA TREBALL Sexual i prou gran, però de qualsevol manera no En aquest sentit persones i col·lec- També es realitzà una concentració dors de Seat presenten demanda con- cions a) de les indemnitzacions. derogació de la Llei d’estrangeria. vespre, acte públic al Centre Cívic de d’Advocats de Barcelona, amb fortes als locals de CGT de Cornellà, amb la Convivència de Barcelona denuncia val. Sobretot si pretenem que tots tin- tius de Catalunya recullen la invitació i davant del Departament de Treball de tra els acomiadaments, del total de SALVEM EL CALAMOT: No al Pla de CERCAVILA PER DENUNCIAR l’es- Torreforta: "No a una nova reforma la- crítiques a l’existència de lAudiència participació dIsabel Ferragut (mare l’assetjament al que estan sotmeses guem la mateixa veritat i que la mirada convoquem aquestes jornades. A Cata- la Generalitat de Barcelona, (amb pos- 646 treballadors de SEAT afectats per Ponent. Amb l’objectiu de defensar l’úl- peculació que pateix el barri de Sants boral, pel repartiment del treball i la ri- Nacional. (CI) dArtur, víctima dun abús sanitari). les treballadores sexuals de Barcelona es dirigeixi cap a baix per intentar can- lunya, és cert, hem tingut algunes expe- terior manifestació que aplegà unes lERO, al CEMAC de la Conselleria de tim corredor biològic existent entre el de Barcelona, que finalitzà amb una quesa". DESALLOTJADA UNA VIVENDA al des de l’aprovació de la nova orde- viar les coses. Amb temps i paciència, riències de campanyes àmplies on di- 400 persones), lliurant el recurs dalça- Treball. Parc Natural del Garraf i el Delta del paellada popular. Un grup de joves DILLUNS 6 DE FEBRER passatge Lleó del barri de l’Eixample nança cívica. (CI) des del respecte i la humilitat, hi cabem verses xarxes de lluites i resistències da a lERO. Concentracions també a CONCENTRACIÓ DE SOLIDARITAT Llobregat, es concentraren davant de ocupen una casa al carrer Vallespir del DIVENDRES 3 DE FEBRER PASSEN A DISPOSICIÓ judicial 3 de Barcelona. Els ocupants denuncien tots per anar obrint espai a les propos- han confluït. Però, més enllà de les Reus, Vilanova, Tarragona, etc. CGT amb el company Juanjo Álvarez als jut- l’Ajuntament de Gavà. mateix barri. (CI) EMOTIVA PRESENTACIÓ del llibre dels detinguts durant la matinada de que els Mossos no van ensenyar en DIMECRES 15 DE FEBRER tes i iniciatives fins allà on arribem. coses positives i negatives que ha- presenta el recurs d’alçada contra jats de Barcelona. En Juanjo és el pare EL CAP DE LA BRIGADA provincial MANIFESTACIÓ A SABADELL con- "Pablo Díez: la otra cara de TMB" als dissabte 4 de febrer pels fets de Sant cap moment cap ordre judicial. (CI) ENCÉN LA FLAMA de la solidaritat Volem reunir les lluites i les resistèn- guem pogut aprendre en elles, el cert és lERO, assenyalant la "insuficiència i de Pedro Álvarez, noi de lHospitalet dinformació de la policia nacional com- tra el desallotjament de l’antic teatre locals de la Federació dAssociacions Pere més Baix. 6 persones són posa- amb els acomiadats de SEAT. S’ence- cies per a canviar-nos i per a lluitar mi- que es van caracteritzar per ser "con- carència de motivació" dels acomiada- de Llobregat assassinat ara fa 13 pareix als jutjats en el cas de les tortu- Euterpe. Malgrat el fortíssim dispositiu de Veïns de Barcelona, amb la partici- des en llibertat amb càrrecs. Fonts lli- DISSABTE 11 DE FEBRER nen espelmes de solidaritat formant el llor. ments i la no concurrència de les cau- anys; i ha estat acusat de diversos cà- res del 4 doctubre. El butlletí “Contra- policíac es van aconseguir manifestar. pació dEva Fernández (FAVB), Julio gades al moviment d’ocupació denun- CONVOCATÒRIA de la Secretaria número 660, el número de víctimes de Més informació: www.pangea.org/ello- continua a la pàgina 15 > ses al·legades per l’empresa. Es refu- rrecs que li poden comportar penes de Infos” informa que és la quarta vegada (CI) Benet (ACTUB), Saturnino Mercader cien que aquest espai ocupat no tenia d’Acció Social i la Secretaria de Joves lERO de Seat a la plaça Sant Jaume kal sa la "proporcionalitat de la mesura" i presó i sancions econòmiques desor- que ha de declarar per casos sem- (CGT autobusos), Evelia Díez (germa- relacions amb l’assemblea d’ocupes i de la CGT de Catalunya al Centre So- de Barcelona.14 Catalunya. Març de 2006 Catalunya. Març de 2006 15
  • 15. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA JORNADES PER REFLEXIONAR, DEBATRE, TRANSMETRE… SENTIR LA CIUTAT > CONVOCATÒRIES ‘Repensar Barcelona, recuperar la Ciutat’ adascú des de la seva fi- "Gentrificación de los barrios popu- C nestra, observem una ciutat que no ens agrada, i que no creix a la mida dels nostres desitjos lares", Franco La Cecla, antropò- leg, arquitecte. sinó en una direcció que ens in- 7 d’abril, 19.30h quieta. En l’última dècada Barcelo- Espai Obert, c/ Violant dHongria, na ha patit un procés dràstic de 71, <M> pl. del Centre, "Com fun- transformació cap a una ciutat de- ciona participació?", Itziar Gonzá- sindustrialitzada. Des d’un grup he- lez, arquitecta. terogeni de persones de diversos col·lectius i entitats s’estan organit- programa el podeu consultar a gador de noves tecnologies. Organitzen: zant unes Jornades de reflexió en- www.coordinadoraraval.org/repen- Plataforma Veïnal Contra l’Especu- torn de la problemàtica de la ciutat sarbarcelona i al correu 16 de març, 19.30h lació, Coordinadora Contra lEspe- contemporània des de les seves repensarbarcelona@sitesize.net Nostromo, c/ Ripoll, 16, <M> culació del Raval, Arquitectes múltiples vessants (història, antro- Jaume I/Liceu “Arrabales de la re- Sense Fronteres, Ateneu Enci- Un 8 de març de pologia, arquitectura, urbanisme, 3 de març, 19.30h volución”, José-Luis Oyón, arqui- clopèdic Popular, Ciutat Cooperati- lluita feminista economia, ecologia, cultura, movi- Casa de la Solidaritat, c/ Vistale- tecte. va, Fundació d’Estudis Llibertaris, ments veïnals...). gre, 15, <M> St. Antoni, "Repensar Oficina d’Okupació, Dep. Antropo- El 8 de març és el dia de la dona treba- El seu primer eix temàtic és el la ciudad en la sociedad del cono- 28 de març, 19.30h logia UB, Seminari d’Habitatge, lladora. Des de la Confederació Gene- que gira a l’entorn de la participa- cimiento", amb Luis-Ángel Fernán- Ateneu Llibertari de Sants, c/ Maria Espai Públic i Precarietat del C.S.O ral del Treball s’han organitzat diverses ció-autogestió-autoconstrucció. El dez Hermana, periodista, investi- Victòria, 10, <M> Pl. de Sants, Miles de Viviendas i Sitesize. activitats com un cine-fòrum per part de la Federació Local de Barcelona amb la pel·lícula “Princesas” que ser- ‘Barcelona 1936-1939, viure i sobreviure en el marc d’una guerra’ virà per obrir el debat sobre “La prosti- tució: esclavitud i/o negoci”, amb Olím- Les biblioteques de Barcelona or- teca Jaume Fuster. Divendres 10 Crònica dels enfrontaments i de pia, exprostituta i empresària. ganitzen un cicle per al pròxim de març, 19h. la greu crisi política entre les for- A Lleida s’ha convocat una manifes- mes de març: “Barcelona 1936- “La ciutat bombardejada” ces antifranquistes a Catalunya. tació i altreds actes convocats unitària- 1939, viure i sobreviure en el A Barcelona, la difícil vida als re- A càrrec de Josep Maria Solé i ment amb d’altres organitzacions d’es- marc d’una guerra”, coordinat per fugis antiaeris es va convertir en Sabaté, historiador. Biblioteca querres. Emili Cortavitarte, secretari gene- un escenari quotidià. A càrrec de Sant Pau - Santa Creu. Dimecres ral de la Federació d’Ensenya- Judit Pujadó, coautora d’”El refugi 29 de març, 19h. ment de la CGT de Catalunya. 307. La guerra civil i el Poble Sec. “El comboi dels 927” Setanta anys després, es pro- 1936-1939”. Biblioteca Poble Sec El testimoni del primer tren de de- posa un cicle i un itinerari per tal - Francesc Boix. 13 de març, 19h. portats a un camp de concentra- de contribuir a la recuperació de “El poble en armes” ció, que no van ser jueus com la memòria històrica des de la La resposta popular i la construc- sempre s’ha cregut, sinó espan- quotidianitat de les persones. ció d’un món nou condicionat per yols. A càrrec de Montse Armen- la guerra. Projecció del film de gou i Ricard Belis, periodistes i Cicle: Març 2006 reda. Dijous 2 de març, 19h. Juan Pallejà i Louis Frank, “Un autors d’”El comboi dels 927”. Bi- “La quotidianitat de les dones” “L’educació en la guerra” pueblo en armas” (1937). Funda- blioteca Joan Miró. 30 de març, La vida silenciada de les dones a Els mestres republicans i els seus ció Salvador Seguí. Biblioteca 19h. la guerra i a la postguerra i l’emi- mètodes educatius, la difícil esco- Xavier Benguerel. 14 de març, “Dones empresonades” gració des d’Andalusia a Catalun- larització en ple conflicte bèl·lic. A 19h. La dura realitat de les dones anti- ya. A càrrec d’Olga Merino, autora càrrec de Claudio Lozano, profes- “Les veus de la memòria” franquistes a la presó a través d’”Espuelas de papel”. Biblioteca sor de la Universitat de Barcelona La memòria col·lectiva, la neces- dels ulls d’un còmic, “Cuerda de Nou Barris. Dimecres 1 de març, Biblioteca Les Corts - Miquel sitat de recordar la veritat d’un presas”, i del testimoni viu d’una 19h. Llongueras. Dijous 9 de març, passat, el dels vençuts de la gue- d’elles. A càrrec de Jorge García, “La família i la guerra” 20h. rra civil, que sovint s’ha volgut guionista de “Cuerda de presas”, i Com la història afecta tothom, no “Viure en la guerra” amagar o simplement ignorar. Maria Salvo, de “Dones del 36”. només els governants, polítics o El paisatge de la Guerra Civil en A càrrec de Jaume Cabré, autor Biblioteca Ignasi Iglesias - Can Trobada-dinar per militars, sinó també totes les al- les vides de persones anònimes de “Les veus del Pamano”. Biblio- Fabra. 31 de març, 19 h. tres persones. A càrrec de Maria a la recerca d’una identitat. A cà- teca Collserola - Josep Miracle. organitzar la Barbal, autora de “País íntim”. Bi- rrec de Lluís Anton Baulenas, Dimarts 21 de març, 19h. Més informació: Secretaria de Joves blioteca Guinardó - Mercè Rodo- autor de “Noms a la sorra”. Biblio- “Els fets de maig del 37” www.bcn.es/icub/biblioteques de la CGT El proper dia 25 de març, està previst Estades a les Residències de Temps Lliure de Catalunya que es faci una trobada-dinar de joves de la CGT, per estructurar el temes i La CGT compta amb una sèrie de adults i un nen a la Ciutat de preferència les persones que en cament. La resta de l’import s’a- funcionament relacionat amb els joves places per a aquesta temporada Repòs i de Vacances de Tarrago- els darrers 3 anys no hagin estat bonarà 45 dies abans de l’inici de de l’organització. a les Residències de Temps Lliu- na (Costa Daurada). a cap de les Residències. D’a- cada torn. Per assistir-hi, caldrà confirmar el re de Catalunya. Les estades són Les sol·licituds s’han de pre- cord amb els criteris anteriors i El termini màxim de presenta- número de persones al dinar abans del de 9 i 10 dies en règim de pensió sentar mitjançant el model oficial, per formalitzar la reserva, els be- ció de sol·licituds és el dia 31 de 20 de març al telèfon 93 310 33 62 (Cris- completa, i les places que ens tot adjuntant la fotocòpia del DNI neficiaris hauran d’ingressar 100 març del 2006. Adjuntem full in- tina o Francina) han atorgat són les següents: una de la persona sol·licitant i euros en el termini màxim de deu formatiu sobre els torns de reser- El lloc on es farà és el CSA La Im- habitació per a dos adults a la Re- adreçar-les a CGT (Comitè Con- dies a partir de rebre la notificació va i els preus de les Residències premta, c/ Jacint Verdaguer, s/n (davant sidència de Les (Pirineu Lleidatà), federal Catalunya - Via Laietana, d’adjudicació al número de comp- així com l’imprès oficial de sol·lici- de Correus), a Terrassa. La trobada co- una habitació per dos adults a la 18, 9a planta, 08003 Barcelona). te que l’indicarem. Transcorregut tud. Per qualsevol dubte o aclari- mençarà a les 10 del matí i s’hi pot ac- Residència de Llançà (Costa Només s’admetran les sol·licituds aquest termini sense efectuar ment podeu trucar al cedir a través de l’estació de Renfe. Brava) i una habitació amb capa- que s’ajustin amb exactitud a la l’esmentat ingrés l’adjudicació 93.310.33.62 i demanar per la citat màxima de tres adults o dos capacitat de l’habitació i tindran provisional s’anul·larà automàti- Cristina.16 Catalunya. Març de 2006
  • 16. SENSE FRONTERES Continuem defensant la llibertat L’arribada de Hamas al poder a Palestina ha posat damunt la taula diverses qüestions: d’expressió per tot l’antiimperialisme és “dels nostres”? damunt dels dogmes Hamas i nosaltres Gila Svirsky (Jerusalem), extret d’Indymedia Barcelona-A qui culpar?-Escoltant les reaccions dels via-nants a la recent vigília a Jerusalemde Dones de Negre podria pensar-se que va ser el nostre petit i pacíficgrup el que ha fet arribar Hamas alpoder. Aquest és el resultat dels po-lítics d’Israel de dreta, que han estatafirmant que Hamas ha guanyat acausa de la retirada de Gaza i altresobertures conciliatòries, és a dir“premiant el terrorisme”. De fet,Bibi Netanyahu & Cia. estan en-cantats amb la victòria de Hamas,amb la qual ells ara poden construiruna campanya electoral saturada de societat oberta. Fins a quin punt desestabilitzaria l’economia fràgil,por i recuperar votants al ramat que augmentarà Hamas el paper de la perjudicaria els innocents (però noúltimament s’havia mogut a algun Sharia, llei (musulmana) en la vida els polítics) i fomentaria la creixentsector més moderat. civil? O l’educació religiosa a les amargura contra el seglar Occident. Ara bé, aquí està la meva percep- l’anterior govern palestí hauria singularment important. escoles? D’altra banda, és bastant Un apropament molt més raonableció sobre el que va fer sortir victo- estat passada per alt; els polítics Jo condemno el terrorisme, tant evident que els palestins han expe- seria ampliar l’ajuda i veure queriós Hamas a les eleccions recents: només haurien d’haver aconseguit el “canalla” com el que aprova l’es- rimentat la democràcia i no tolera- Hamas la utilitza de forma respon-El fracàs d’Israel a l’hora de nego- mostrar algun progrés un cop aca- tat, mai hauria votat Hamas (o ran fàcilment un tancament de la sable. O té interès algú en escamparciar una fi a l’ocupació. Això s’ha bada l’ocupació. Begin, o Sharon). Ara bé, qui té una seva societat. el caos als territoris palestins?articulat sovint com “el fracàs d’Al- millor posició que Hamas per arri- Un estudi d’aquesta setmana de Sí, m’agradaria també exigir unaFatah per fer els progressos sobre la -Quan els territoris es convertei- bar a un acord de pau? Tenim la la població de Palestina, publicat a renúncia al terrorisme i a la violèn-pau”, però equival a la mateixa xen en polítics imatge reflectida d’Israel a les elec- “Al-Jadeeda”, de l’Autoritat Nacio- cia com una condició prèvia per acosa: al-Fatah va fracassar perquè -Recordo estant de peu al balcó de cions palestines, així com la dreta nal Palestina, i reproduït al “The Je- les conversacions... M’agradariaIsrael es va negar a oferir qualsevol casa meva a Jerusalem un merave- israeliana (Begin i Sharon) podien rusalem Post”, il·lustra el que he dit exigir-ho a ambdues parts. Peròrecompensa a la moderació i s’ha llós matí del maig del 1977 i haver- fer concessions amb més facilitat fins ara: el 84% dels palestins d’una manera realista, això ha denegat a seure i negociar amb ells. me quedat bocabadada en sentir qui que Isaac Rabin, que havia de llui- donen suport a un tractat de pau ser fet com a part de les negocia- I què hi ha sobre l’argumentació havia guanyat les eleccions a Israel: tar amb la nostra dreta fins a no amb Israel. En el cas que vostè es cions.de la corrupció; que votar per Menahem Begin, anterior cap poder més, també Hamas pot mobi- pregunti si inclou Hamas, el 75%Hamas també era un vot contra la d’una organització terrorista jueva litzar més suport a les concessions de votants de Hamas s’oposa a la Mireu també: http://www.rebe-corrupció dels polítics de Fatah? que havia matat 91 civils a l’atemp- de les que Al-Fatah, més moderat, crida de destrucció d’Israel. Hamas lion.org/noticia.php?id=26313Això pot haver jugat un paper per tat del 1946 a l’Hotel Rei David. I podria escometre avui dia. sap que els seglars comprenen una http://www.jpost.com/servlet/Sate-alguns votants, però des de quan ha llavors va ser Begin qui va tornar la gran porció del seu electorat. llite?cid=1138622512446&page-derrocat la corrupció un polític? península del Sinaí i va negociar la -Sobre el trepant fonamentalisme name=JPost%.Certament no a Israel, on la corrup- pau amb Egipte. Al 2001, Israel va -Sí, estic preocupada sobre el go- -I qui es beneficia que acabi l’aju- Traduït de l’espanyol alció de Sharon ha estat un llibre escollir Ariel Sharon, responsable vern de Hamas, particularment pel da estrangera? català per Àlex Tarradellas,obert, però perdonada per aquells dels episodis amarats de sang de que fa al seu programa intern a Pa- -Durant molt de temps els polítics membre de Tlaxcala (transtlaxca-que donen suport a la seva política. Qibiya, Beirut, Gaza, Sabra i Shati- lestina, preocupada per les dones, dels Estats Units i d’Israel han estat la@yahoo.com), la xarxa de tra-La corrupció es tolera quan les va- la, i d’altres. I va resultar ser el ma- no-musulmanes, els periodistes, els defensant una política que aïllés i ductors per la diversitat lingüística.loracions de l’aprovació són altes teix Sharon qui va tornar Gaza; im- homosexuals, la gent de les arts i castigués els palestins aturant l’aju-en altres aspectes. La corrupció de perfecte, però un precedent tots aquells que es beneficien de la da financera. Tots sabem que això Aquesta traducció és copyleft. Integristes “aquí” i “allà” Josep Llunas i Pujals de morts i encara ara fortes discus- ara poden parlar lliurement sinó en compte els desenvolupaments sions, només cal que recordem la gràcies a nosaltres, ciutadans i ciu- –diversos- que es donen de cada E ls del xoc de civilitzacions estan molt contents perquè un diari de dreta xenòfoba danès ha Llei del matrimoni gai o la LOE da- rrerament. Els integristes musul- mans que cremen ambaixades eu- tadanes lliures que hem posat la de- fensa de la llibertat d’expressió per damunt de les supersticions. una d’elles a les diverses bandes del món. “Allí” els cal una revolta civil que trenqui el dogma islàmic i faci irritat els integristes musulmans i ropees “allí” són els mateixos Sóc ateu en el meu pensament possible un espai laic, i “aquí” que els no tan integristes musulmans integristes -“aquí” es diuen cris- personal però defenso la laïcitat en els “capellanots” no recuperin el caricaturitzant Mahoma, el profeta tians- que cada cop que han pogut l’espai públic, amb la possibilitat domini de la cosa pública mai més i aquell. Hi ha qui als mitjans d’aquí, han fet servir la religió per amorta- de seguir qualsevol superstició per perdin el que encara els queda... I ens en parla com si el normal, llar la llibertat d’expressió (i queda part de qualsevol persona mentre les dones, els homosexuals i qual- “aquí”, fos el cristianisme i el nor- clar que la integrista no és l’única aquesta no s’imposi en la vida pú- sevol que no combregui amb les mal “allà” fos l’islamisme. I totes i manera de viure una religió). Per blica. seves rodes de molí tinguem reco- tots sabem que aconseguir aquest això i quan xerren per la tele, per la Per això crec que la llibertat neguts els drets a l’existència, mal-Mahoma ha estat representada al mínim espai laic que ha portat apa- ràdio o escriuen a la premsa els d’expressió, la crítica, la ironia o la grat el dogma i l’obscurantisme,llarg de la història per algunes de les rellada la llibertat d’expressió hem de recordar permanentment lloança han de ser defensades arreu malgrat les religions i malgrat elsinterpretacions de l’Islam. “aquí” ens ha costat segles, milers que no ha estat gràcies a ells que amb la mateixa força, si bé tenint integristes d’”aquí” i d’”allà”.Catalunya. Febrer de 2006 17
  • 17. SOCIAL Si totes i tots tenim La xarxa de transports a Catalunya no pot posar-se els mateixos drets, en mans dels interessos de les multinacionals, cal cal que la mobilitzat que serveixi el territori que pretén articular s’hi adapti BALA PERDUDAElogi de Grup sobre Diversitatl’impertinent Adolfo Montoliu (Assemblea Antimilitarista de Catalunya) Funcional-Discapacitat Antonio Carretero, Secretaria vida que han de suportar moltes d’Acció Social de la CGT estatalS i hi ha un adjectiu del qual gai- rebé ningú es vol reconèixermai acreedor, aquest podria ser per- (sp-a.social@cgt.es) persones amb diversitat funcional, que es troben, sovint en contra de la seva voluntat, internades en institu- Dfectament el d’impertinent. El fem es de la CGT defensem cions públiques i privades.servir per qualificar aquell que que les persones amb Reivindiquem que s’adoptin lesparla quan no toca, que diu el que diversitat funcional mesures oportunes perquè tantno convé o bé que no es comporta també tenen dret a una vida inde- els/les professionals com els/lessegons dicten les normes de socia- pendent. Per això diem No a una afectats/des que s’atreveixen a de-lització més assumides. Llei d’Autonomia Personal que nunciar situacions d’abús i assetja- L’efecte resultant de la irrupció posterga la dignitat de milers de ment en aquests centres, deixin ded’un personatge així en una situa- persones i dóna suport a totes les rebre com a recompensa l’acomia-ció determinada, és una immediata persones amb diversitat funcio- dament o la incapacitació, condem-sensació de molèstia i/o enuig entre nal -així prefereixen denominar nant d’aquesta forma milers de per-tots aquells que tenen la mala fortu- els qui anomenen paternalment sones a la més absoluta indefensió,na de ser-hi presents, cosa que no “discapacitats i discapacitades”- impròpia d’una societat democràti-deixa de ser una reacció lògica si que lluiten dia a dia per desenvo- ca.ens atenim a la necessitat inherent a lupar la seva vida amb igualtat No podem oblidar les personesla vida moderna de compartir la de drets i oportunitats. treballadores dels Centres Especialsnostra existència amb molta gent Des de la CGT considerem d’Ocupació, víctimes innocentsque no hem escollit. necessari ser summament crítics dels interessos polítics, utilitzats D’aquesta manera podríem defi- amb la Llei d’Autonomia Perso- com a mà d’obra barata d’usar inir l’impertinent com un individu nal aprovada el 23 de desembre llençar, i en moltes ocasions priva-que atempta contra les normes o els passat al Congrés dels diputats, Acords de CGT sobre des dels drets laborals i socials mésusos socials establerts, i és aquíquan la meva percepció de la im- que el PSOE vol vendre’ns com la gran aposta social de la seva Discriminació al XV Congrés bàsics. Finalment, apostem per la lluitapertinència canvia significativa- legislatura. No obstant això, el permanent, freqüentment callada iment. …és cert que les esmentadesconvencions faciliten cedir el pasdavant d’un porta o escoltar atenta- tractament legislador de les per- sones amb diversitat funcional segueix desconsiderant la seva L a CGT en la seva actuació ha de tenir en compte les di- ferents situacions de desigualtat amb aquelles organitzacions es- pecífiques que tracten les dife- rents discriminacions, amb les invisible, de les persones amb di- versitat funcional en la consecució dels seus drets humans i socials perment algú que parla, però també dignitat com a persones i com a provocades per diferents eixos quals puguem compartir formes una vida independent.ens fan tancar la boca quan aquell ciutadanes i ciutadans amb plens de discriminació: sexe, ètnia, de pensar i actuar. En aquest sentit, des de la Secre-que gaudeix d’una consideració so- drets. orientació sexual, identitat de gè- 2. Engegada d’equips de treball taria d’Acció Social del Comitècial més elevada que la nostra (ja No es contempla en cap mo- nere, discapacitat, edat, etc., ja sobre les diferents realitats de la Confederal de la CGT es va convo-sigui per imperatius econòmics, la- ment la figura de l’assistent per- que tota persona que s’allunya discriminació (discapacitat, car una reunió a Madrid el 17 de de-borals, familiars o qualsevol altra sonal que atengui les cures quo- del model de ciutadà/ciutadana opció sexual...), elaboració de les sembre per formar el Grup de Tre-forma de discriminació que se’ns tidianes que necessiten, ni es segons el prototip neoliberal so- diferents reivindicacions i con- ball Confederal sobre Diversitatacudeixi) no calla ni sota l’aigua. recull el pagament directe, com a freix alguna forma de discrimi- solidació de l’activitat antidiscri- Funcional-Discapacitat, on es vaIgualment, l’acceptació acrítica de peces indiscutibles per a la pro- nació social, política i/o econò- minació de la CGT. parlar dels Acords de CGT sobretot aquest corpus social de compor- moció de la vida independent, mica. Fem una referència 3. Realitzar un estudi detallat de Discriminació i Lluites per la igual-tament ens aboca massa vegades a reivindicacions sostingudes du- explícita a l’assetjament moral tots els locals de la CGT sobre el tat i de la implicació en l’estratègiaseguir el ramat, sota l’amenaça de rant molt de temps pel col·lectiu en el treball, una realitat laboral compliment o no de la mesures de lluita contra la precarietat i pelsveure’ns exclosos, a causa de la por de persones amb diversitat fun- cada vegada més estesa. d’accessibilitat per a persones drets socials, es va donar informa-tel·lúrica al què diran. cional. Per contra, es manté el En la nostra lluita per un món amb discapacitats físiques. Amb ció sobre la situació social i sindical És més, no seria agosarat afirmar pagament en funció dels ingres- que estigui basat en la justícia la finalitat d’anar detallant en un de la CGT entre les persones ambque devem a aquesta estirp menys- sos, aspecte aquest que no s’apli- social, hauríem de tenir en termini raonable i en funció dels discapacitats en els distints territo-preada l’existència de la majoria ca a la resta dels anomenats “pi- compte de forma prioritària mitjans disponibles els canvis ris, es va fer una anàlisi del Projectedels moviments de rebel·lia que en lars del benestar”, com la sanitat aquestes formes de desigualtat. que siguin necessaris. de Llei d’Autonomia Personal i esel món han estat, són i seran. En la o l’educació. 4. Abordar els problemes deri- van debatre les línies d’actuaciógènesi de tot desobedient trobarem D’altra banda, esperem que Línies d’actuació: vats dels distints tipus d’assetja- que cal desenvolupar: possibles jor-sempre el punt d’impertinència que l’administració prengui cons- ment i fer un treball sistemàtic nades, materials, campanyes prò-li permeté d’empassar-se la inco- ciència, d’una vegada per sem- 1. Buscar línies de treball comú referent a això. pies, relacions amb altres organitza-moditat de dir no per primera vega- pre, de les difícils condicions de cions específiques, etc.da, d’atrevir-se a trencar el consenssocial un‡nim sobre una regla. Nohi ha dubte que aquest individu va Manifestació per la regularització cinc anys després de les tancadeshaver de patir en aquell moment laincomprensió, el rebuig i, fins i tot,l’exclusió de la resta de la comuni-tat. Però la llavor del qüestiona- E l dissabte 28 de gener, tot i el mal temps, entre 300 i 500 persones es van aplegar a la plaça cordar que moltes de les problemà- tiques que aquesta genera seguei- xen vigents. drets fonamentals i conviuen amb la por a les detencions i les depor- tacions, que no han parat d’aug- A més, moltes persones els estan perdent a causa de retards adminis- tratius, responsabilitat de les insti-ment ja s’havia plantat i només cal- de la Universitat en una manifesta- D’una banda, en l’actualitat, mentar en els darrers anys. Es de- tucions.dria que l’adob de la lluita i el ció convocada per l’Assemblea per després del procés de regularitza- nunciava també que la situació La marxa, en què es va demanarcontagi de les idees fructifiqués en la Regularització sense Condi- ció del govern socialista, segueix dels regularitzats no deixa de ser un cop més la derogació de la Lleiel canvi social. És per això, i pel cions. Coincidint amb el cinquè havent-hi prop d’un milió de per- precària per la por de perdre els d’Estrangeria, va finalitzar davantque ja heu pogut llegir en aquesta aniversari de l’aprovació de l’ac- sones en situació il·legal a l’Estat seus permisos, vinculats a contrac- la Delegació del Govern, on es vacolumna els últims mesos, que faig tual Llei d’Estrangeria, així com de espanyol. Aquestes persones patei- tes de treball en molts casos sota llegir un comunicat en diferentsavui aquest elogi de l’impertinent. les tancades a esglésies, es volia re- xen diàriament la vulneració de situacions d’autèntica explotació. idiomes.20 Catalunya. Març de 2006
  • 18. SOCIAL Pla dInfraestructures del SALUT I ANARQUISMES “Más duro, más Transport de Catalunya a la cabeza!” Josep Cara Rincón (Berga) ADENC-Sabadell i Federació d’Entitats Ecologistes de Catalunya (EdC) mobilitat menys continuistes po- dria donar lloc a una proposta d’in- C rec que cal recuperar no tant el discurs -molt bo per cert- com la pràctica que evoca el reusenc fraestructures molt diferent. Joan Garcia Oliver. Ben fet i ambD avant el projecte de Pla 2. Cal que es plantegin escenaris la cara tapada. Posar l’altra galta és dInfraestructures del de repartiment modal de la mobili- de submises i de ruques. Com Transport de Catalunya tat de persones i del transport de veieu, avui això va de violència.(PITC) que vol tirar endavant el mercaderies amb menor percentat- No faré apologia de la violènciagovern de la Generalitat, el movi- ge dels desplaçaments en vehicle perquè no ho crec tàcticamentment ecologista català sha co- privat. intel·ligent, ja que l’Estat i la restamençat a moure. Així, lADENC 3. Els dèficits en infraestructures de poders en saben més de violèn-de Sabadell hem elaborat un mani- de Catalunya han de ser precisats i cia que no pas nosaltres. La violèn-fest crític amb el PITC, que ha especificats millor, perquè no és cia és la base del poder i una i altreestat assumit per la Federació Eco- cert que estiguem en una situació es retroalimeten. Per tant, estic d’a-logistes de Catalunya i al qual de dèficit en tot tipus de xarxes. cord que la violència és un tipus deshan adherit col·lectius ecologistes Les dotacions de Catalunya, en ter- relació que no és desitjable i ens vede tota Catalunya. A banda, diver- mes europeus, són grans en xarxa imposada pels poderosos o pelsses entitats presentem al·legacions bàsica viària i reduïdes en ferroca- que ho volen ser, ja que és creadoraparticulars al document. rrils convencionals o en xarxa se- de poder. Ara bé, d’aquí a reconèi- L’ocupació del territori, la pèr- cundària de carreteres de qualitat. xer el monopoli de la violència dedua de biodiversitat, el consum 4. Els paràmetres d’accessibilitat l’Estat -i del poder econòmic, deenergètic, les emissions... són as- han de fer referència al conjunt de gènere, etcètera- hi ha un bon tros.pectes ja comuns en el debat sobre la població i no només s’han de Quan es genera violència desels límits del creixement i la trans- calcular per al transport privat mo- dels nostres àmbits (després d’unaformació territorial. Les infraes- toritzat. Aquesta metodologia per- mani per exemple), a part de la cri-tructures de transport estan sotme- rritorial i en incloure la major part com a problema, ignorant-ne la metria posar de relleu els dèficits minalització mediàtica, no faltenses a aquestes limitacions i a la de les inversions públiques que inevitabilitat. del model basat en el vehicle privat les acarnissades crítiques d’algunesnecessitat d’un canvi d’enfoca- han d’ordenar el territori, esdevé 9. El PITC aposta per la incenti- (VP) que el PITC prioritza. companyes. Jo no crec que s’hagiment, de cultura, tal i com queda l’instrument clau per garantir les vació de la mobilitat en vehicle pri- 5. La simulació d’escenaris de de fer bandera de la violència, nirecollit en la Llei de Mobilitat. opcions d’assentament i distribu- vat a partir de la sobredotació d’in- congestió i de més o menys oferta discurs, ni tan sols s’ha d’admetre La mobilitat, com a demanda ció geogràfica del PTGC. fraestructures viàries. En cap cas en transport públic (TP) permet com a pròpia; simplement s’ha d’e-que es projecta sobre les infraes- 3. Les hipòtesis de futur del Pla es presenta un enfocament estruc- plantejar el funcionament dels di- xercir. S’ha d’exercir perquè em re-tructures i que aquestes han d’en- comporten un escenari de gran in- tural que condueixi a fomentar la ferents corredors i els possibles sisteixo a ser solament la víctimacarrilar, és clarament un dels ele- crement de la mobilitat, el qual és contenció de la mobilitat. El PITC equilibris VP/TP en àmbits especí- de constants i quotidianes violèn-ments que ha de ser objecte de emprat per justificar una proposta continua proposant el creixement fics de Catalunya. cies. És el nostre dret a la defensa ocontenció. El problema rau, doncs, desmesurada d’infraestructures de les infraestructures com a solu- 6. És necessari no voler superar de vegades ni això, és el nostre dreten els límits de la mobilitat i en viàries. ció, quan aquest creixement és, de els referents en termes de Xarxa de picar de peus.com fer eficient i de qualitat el seu 4. És molt poc ambiciós pel que fet, l’origen del problema. Bàsica Viària d’altres regions simi- De vegades em sobta la càrregaexercici. La gestió de la mobilitat fa al paper del transport públic i al 10. El PITC opta per consolidar lars i plantejar-nos la possibilitat de violència que hi ha en el discurspot incorporar les noves infraes- transport de mercaderies per ferro- un país dual, amb una gran ciutat d’equilibrar-nos-hi en termes de formal i informal de l’anarquisme itructures, però no pot ser a l’inre- carril. central positivament articulada en xarxa ferroviària. l’anarcosindicalisme. No criticarévés. El Pla d’Infraestructures del 5. El PITC planteja escenaris de termes de model urbà i de transport 7. Cal parlar dels serveis de ara la vigència o no d’aquest dis-Transport de Catalunya (PITC) gran increment de la mobilitat, i la resta del país desarticulada. transport que s’exerciran i no curs, en tot cas hi ha un abismeque vol tirar endavant el govern de amb una progressiva reducció de 11. La proposta ferroviària està només d’infraestructura. L’argu- entre el discurs i la pràctica. De fet,la Generalitat de Catalunya propo- l’autocontenció, poc d’acord amb molt menys desenvolupada que la ment de manca de demanda per si crec que estem en fora de joc ensa primer definir les infraestructu- allò que preveu el nou planejament proposta viària. La meitat de les in- mateix no és vàlid per negar la moltes qüestions, sobretot les queres i després fer-ne la gestió. El territorial. versions ferroviàries previstes són construcció d’una línia ferroviària. fan referència al món laboral, i perPITC, per tant, encara respon als 6. El PITC ignora absolutament en alta velocitat i les línies conven- 8. Cal plantejar que es faci una tant també a l’anarcosindicalisme.vells tics de gestionar les infraes- les conseqüències del progressiu cionals no creixen, sinó que només xarxa extensa de ferrocarril, no pas El cas de l’autodefensa individual itructures, no la mobilitat. El plan- esgotament de les reserves de pe- es milloren. molt cara ni d’alta velocitat, però col·lectiva és un exemple clar de notejament positiu contingut en la troli i contradiu els objectius del 12. La dotació de xarxa viària que relligui punts del territori. correspondència entre discurs iLlei de Mobilitat s’ha deixat com- Pla de l’Energia de Catalunya. que dibuixa el PITC és absoluta- Un planejament d’aquest tipus pràctica i un tema on ens hem depletament de banda en el PITC, 7. L’avaluació ambiental estratè- ment sobredimensionada. L’esce- ens permetria acostar-nos molt posar les piles totes plegades, a ni-que ha estat redactat en absència de gica del PITC està plantejada per nari de dotació de xarxa viària que més al model dels països centreeu- vell teòric i sobretot pràctic.les Directrius Nacionals de Mobili- avalar-lo d’antuvi, amb l’argument ens planteja el PITC no és compa- ropeus. Per exemple: qui generaria méstat que la llei preveu. d’una disminució de les emissions rable amb els models existents en Un escenari d’ampliació i millor violència, qui fes fora, posem per Tot això ens porta a fer les se- de CO2, i sense fer referència a la altres regions europees i nord-ame- oferta en TP, incorporant-hi la ne- cas, 660 treballadors o qui fes unagüents consideracions sobre el do- pèrdua de biodiversitat o de valors ricanes. El PITC ens portaria a as- cessària intermodalitat ferrocarril- cara nova a un empresari explota-cument presentat a exposició pú- naturals en general. No esmenta el solir una de les més elevades quo- autobús-tramvia, ha de permetre dor o a un sindicalista groc? Bé, noblica. grau d’acompliment del Protocol tes mundials en xarxa bàsica. més acoblament als objectius dels m’allargo més perquè tot plegat és 1. El PITC és metodològicament de Kyoto, ni tampoc són tinguts en nous models de mobilitat sosteni- prou clar. Per tant, tot i admetre queincomplet i poc transparent, cosa compte altres contaminants at- Propostes que el PITC ble, més autocontenció de la de- per nosaltres la violència sol serque impedeix fer una revisió críti- mosfèrics (PM10 i NO_x) contem- hauria de recollir: pendència energètica dels recursos contraproduent, crec que no hica dels procediments emprats en la plats en directives europees i clara- externs, una contribució decisiva a podem renunciar ja que constant-seva elaboració. Més que un docu- ment sobrepassats actualment en 1. El PITC ha de respondre a una la recuperació de la qualitat at- ment la rebem. Això sí: el cap fred iment coherent, el PITC és tan sols l’àmbit metropolità. visió global de la mobilitat. El do- mosfèrica local i una reducció de els ulls oberts. Un cop dit això, vullun Pla de Carreteres amb un Pla 8. L’accessibilitat viària i la con- cument ha d’incorporar la totalitat les emissions de gasos d’efecte hi- insistir, com sempre, que la base deFerroviari annexat. gestió continuen sent els paràme- de la informació utilitzada i gene- vernacle. tot és que hi hagi base, és a dir: ate- 2. El PITC es configura com el tres clau per definir els objectius rada per tal que sigui possible veri- Per tot això demanem la retirada neus, sindicats, mitjans informatiusveritable Pla Territorial General de del Pla. L’anàlisi de l’accessibilitat ficar la validesa de la diagnosi i les del PITC, l’aprovació de les Direc- propis, espais alliberats i empresesCatalunya (PTGC). Tot i tractar-se és parcial, ignorant el paper es- propostes que s’hi realitzen. L’a- trius Nacionals de Mobilitat i la re- autogestionades. Si no, merda.d’un pla sectorial, en tramitar-se tratègic dels trams viaris urbans. daptació a les previsions dels nous formulació del Pla en base a les ob- Marxo, que me’n vaig de vacan-amb anterioritat al Planejament Te- La congestió s’analitza sempre Plans Territorials i a escenaris de servacions dutes a terme. ces. Salut i liquidació social!Catalunya. Març de 2006 21
  • 19. OPINIÓ-SOCIAL ALGUNA COSA ES MOULa guerra L’acció social prepara uncontinua Carlus Jové (contact@carlusjove.net) ampli calendari d’activitats Text: Col·lectiu Catalunya; que molta part dels nostres afiliats i foto: Esther SanchoL es imatges de tortures a les presons d’Iraq que novament afiliades participen activament en lluites socials sense que sovint el Lhan aparegut als mitjans de comu- ’acció social de la CGT es seu sindicat se n’assabenti, sorgeixnicació ens recorden que tot i la fi mou. Si el 3 de febrer tenia una necessitat d’una major coordi-formal de la guerra (caldria aclarir lloc una trobada confederal nació i de, com va dir en Juanjo,què significa acabar una guerra), d’acció social d’àmbit estatal al conèixer-nos més.l’ocupació segueix humiliant un local de la CGT a Madrid, el dia 4 De la reunió en van sortir diver-poble que tan sols demana poder tenia lloc també a Madrid una reu- ses línies de treball que des de jagovernar-se a sí mateix. És inver- nió de l’àrea d’immigració del sin- han començat a moure’s. Per unasemblant escoltar els portaveus del dicat, i l11 de febrer es va portar a banda preparar la campanya pergovern d’EUA afirmar que mostrar terme la trobada d’acció social de l’objecció fiscal a la declaració deaquestes imatges per televisió vul- la CGT de Catalunya al Centre So- la renda d’aquest any, començarnera els drets dels presos i que no cial Okupat de Can Vies, a la vila una campanya per la denúncia deajuden a solucionar la crisi iniciada de Sants, Barcelona. les retallades de les llibertats (pro-amb la publicació de les famoses pera ampliació dels dies d’incomu-vinyetes de Mahoma. És increïble A l’Estat nicació de la llei antiterrorista, lleique davant tot aquest allau de fets, Catalunya amb tota la gent que es mou dins de partits, llei d’estrangeria...), re-els debats als mitjans tan sols girin En la trobada d’acció social convo- El dissabte 11 de febrer es van tro- d’acció social i les persones inte- prendre la campanya de solidaritatal voltant de l’integrisme islàmic, i cada per la Secretaria dAcció So- bar al Centre Social Ocupat de Can ressades a endegar el projecte que amb la nostra companya empreso-que ningú es molesti a recordar les cial del Comitè Confederal de la Vies (Sants- Barcelona) compan- proposa la secretaria de joventut. nada Laura Riera, continuar i es-dècades d’humiliació, ocupació i CGT, amb participació de repre- yes i companys de Lleida, Terras- Es van esbossar les principals lí- tendre el treball contra la precarie-espoliació que el món àrab ha sentacions de diverses confedera- sa, Sabadell, Girona, Baix Llobre- nies de treball que des d’acció so- tat que afecta a tots els àmbits de lahagut de suportar. I ja podríem qua- cions territorials (entre elles Cata- gat, Anoia, Tarragona, Reus i cial es proposen i que emanen dels nostra vida, continuar en la línia delificar d’atemptat contra el sentit lunya), es va treballar en la línia de Barcelona en la primera reunió acords del darrer Congrés de la treball en el tema d’immigració icomú pensar que es pot anar es- consolidar la CGT com a sindicat convocada per la Secretaria d’Ac- CGT de Catalunya celebrat a Sant començar a treballar la possibilitatcampant la islamofòbia arreu, i es- combatiu i fomentar i articular l’e- ció Social i la Secretaria de Joven- Joan Despí, incidint de manera de l’existència d’un banc de recur-perar un “ai, perdoni, em sento mancipació social front al poder de tut sorgides del darrer Congrés de molt important amb l’idea de Se- sos dins la CGT on hi hagués do-ofès” com a resposta. lEstat i del Capital, i es van acor- la CGT de Catalunya. cretaria col·legiada formada per cumentació, contactes, etc. Tot i que la guerra ha deixat de dar les següents propostes de tre- Els companys de Can Vies van grups de treball per diferents temes En la trobada va sortir proble-ser un tema central per a bona part ball per al futur immediat. cedir la capella (convenientment amb un coordinador/a. mes concrets com el proper judicide l’esquerra, és evident que el Per la seva part, en la reunió de desconsagrada) i els seus bancs per Des de la Secretaria de Joventut a Terrassa pel desallotjament deconflicte encara és lluny d’acabar. lÀrea Confederal dImmigració de a realitzar la trobada que començà es va exposar les seves propostes, Can Kork o el cas de Pedro Álva-No passa una setmana sense que la CGT, es va analitzar el resultat amb una breu exposició per la seva la necessitat de coordinar tots rez del que la campanya anual enrebem noves notícies d’atemptats a del recent procés de regularització, part de que es Can Vies i que s’hi aquells joves que tenim al nostre demanda de justícia es tornarà al’Iraq o de la tensió creixent entre es va incidir en la necessitat de sin- fa. L’arribada de l’AVE a Barcelo- sindicat i fomentar l’afiliació dels iniciar a finals del 2006. Se’ns girapotències occidentals i països de dicalitzar els i les immigrants, es na pot suposar el desallotjament que no hi són. feina però després de la reunió, del’Orient Mitjà. La campanya poli- va valorar el treball realitzat per la d’aquest Centre Social, per tant Cada sindicat o federació va fer la participació i de les ganes cal sercial i mediàtica contra l’islamisme, CGT amb els immigrants en diver- caldrà estar atents a un possible de- una breu exposició de que esta fent optimista, cal donar a l’acció socialrelacionant-lo directament o indi- ses localitats, i es van prendre di- sallotjament! en el seu àmbit per passar a un dins de la CGT la importància (querecta amb terrorisme, està creant un versos acords: La reunió era un primer contacte debat on es constata, un cop més, es molta) que aquesta es mereix.sentiment de por i rebuig cap a totallò relacionat amb el món àrab imusulmà que va més enllà de lesdiferències d’opinió. Tot aquest Solidaritat amb Ruben i Ignasi, llibertat anarquistes preses!!!poti-poti d’informacions i comen-taris genera, en conseqüència, unavisió distorsionada de cada un dels Manifest de la campanya Es necessita la solidaritat de habitatges i espais de lluita s’es- lítica que no disposa dels apara-fets, fins al punt que acaba sem- totes aquelles persones que sentin tructura com una necessitat per al dors d’aquesta ciutat dissenyadablant evident mantenir l’ocupació Els companys Ruben i Ignasi van la més mínima necessitat de plan- progrés i el benestar social; men- amb multes administratives. L’in-d’Iraq ja que els islamistes han ser segrestats durant el matí del 9 tar cara a aquesta societat repressi- trestant encobreixen els guanys crement de la presència policialguanyat les eleccions a Palestina i de febrer com a conseqüència va, que ens porta a situacions ex- econòmics de bancs i caixes, cons- respon a la desconfiança dels go-això demostra que l’escalada de d’una investigació portada a terme tremes i d’emergència. tructores i paràsits polítics. Les re- vernants a tota la societat, sabenterror i la necessitat de protecció pels Mossos d’Esquadra i el jutjat La marginalitat no és la nostra gulacions de plantilla i les conti- que el que fan es tremendament in-per part dels EUA és bla, bla, bla. número 13 de Barcelona. Se’ls im- casa, pretén ser la nostra presó; el nues pèrdues de condicions just, però també saben que tenen L’esquerra ha de jugar un paper puten dues accions de sabotatge i que sí és nostre és el sentiment so- laborals precaritzen la situació la- moltes riqueses i privilegis queen tot aquest procés. Defensar el formar part de grups anticarcelaris cial que ens porta a lluitar i a fer boral, exprimint sense pausa a conservar i amagar. Ho saben.dret del poble iraquià a resistir, del i de suport a preses. La solidaritat i front a les nostres vides com ex- totes aquelles persones que per a El Ruben i lIgnasi no estan solspoble palestí a escollir els seus pro- l’activitat política al marge del sis- pansions de llibertat envers tots els sobreviure necessiten treballar. La a la presó, no estem soles en lapis representants o dels musulmans tema democràtic també cau sota àmbits socials. No entenem el se- banca supera el rècord de guanys marginalitat, no estan sols els de-del nostre barri a tenir la seva mes- lleis de caràcter repressiu com l’a- grest dels nostres companys sense gràcies a aquesta explotació labo- tinguts en els disturbis de St. Perequita no pot generar la menor nomenada «tolerància 0». Així, pensar en tots els abusos als quals ral i a l’endeutament al que con- més baix, no estan soles les segres-vacil·lació entre nosaltres. Aquest l’Ignasi es troba al C.P. de Quatre la societat està sent sotmesa. El dueix la societat basada en el con- tades a Barcelona el setembre de19 de març, novament, haurem de Camins i el Ruben al C.P. de Can jutge col·laborador i inhumà resul- sum i la propietat privada. Les 2003, tampoc ho està qualsevolsortir al carrer a oposar-nos a l’ocu- Brians. Ja sabem que són dies durs ta ser una persona honorable i ordenances cíviques que es publi- persona que és aïllada en una co-pació d’Iraq i l’estratègia que hi ha per tots els impediments que ens complidora d’una important tasca citen com normes ideals de con- missaria, l’immigrant sap que aquíal darrere. Ens ha de servir per de- posen per conèixer la situació dels social. La policia, provocadora i ducta social són en realitat mesures tampoc estarà sola, els veïns denunciar la campanya d’islamofòbia nostres companys; això suposa una educadament violenta, és tractada de control, repressió i aïllament en- qualsevol barri no estan sols. per-i arabofòbia i, allà on sigui possi- gran dedicació per part nostra per com a defensora de la seguretat i la vers aquells sectors que, per la què aquí estem, aquí tenim milble, construir ponts amb les asso- aconseguir que tant ells com nosal- llibertat. El maltractament a immi- seva vulnerabilitat, són fàcilment raons per seguir lluitant.ciacions musulmanes que volen tres ens adonem que estem vives, grants es comenta com a necessari assenyalats i maltractats per les Núm. compte corrent: solidari-lluitar contra l’estratègia imperia- que continua la nostra vida i amb per a la pau social. La destrucció institucions de lEstat, així ho fan tat amb Ignasi i Ruben, BBVAlista a l’Orient Mitjà. aquesta, la lluita llibertària. de la terra, dels barris, dels nostres també amb aquella dissidència po- 0182-4209-47-020151807322 Catalunya. Març de 2006
  • 20. OPINIÓ Dia de la Dona Treballadora Comitè Confederal de la CGT la lògica de la vida- quan se seguix la d’obra en el mercat? O volem que el lògica del màxim benefici? El conflicte mercat i l’estat s’adapten a les eguint en la línia que fa un any entre ambdós es va mostrant en la exigències i necessitats de la vida?S vam marcar en la CGT, el dia 8 de Març, “cap a la transforma-ció d’aquesta societat capitalista i pa- vida diària, encara que volen fer-nos creure que són compatibles. Què major exemple que els acomiada- La CGT és partidària de la responsa- bilitat col·lectiva, la qual pot materialit- zar-se en qualsevol tipus d’agrupaciótriarcal en una altra igualitària, justa i ments de dones en Seat? El govern i en què les persones decidisquen es-lliure que prioritze les necessitats de les empreses com a Seat promouen tructurar-se, formant-se així els nuclisla vida sobre els interessos del mer- la conciliació? La conciliació de qui, de responsabilitat autogestionats delscat”, entrem en el tema de les cures. de les acomiadades? que parlem. Les tasques quotidianes de cures D’aquesta manera, es volem veure Açò no significa alliberar a l’estathan sigut realitzades en la seva gran la bona voluntat de les empreses, re- de les responsabilitats que li corres-majoria per dones, sense rebre per presentants del capital, quan en la ponen. Ha d’existir un sistema públic ielles cap remuneració sinó com re- majoria dels casos els protocols es li- universal que garantisca el dret asultat de l’assignació social de la dita miten a transcriure les normes d’obli- rebre cures i el dret a no cuidar. Re-responsabilitat. Estem parlant dels gat compliment. I no es vol no volem! butgem els termes de l’avantprojectetreballs necessaris per al manteni- veure les trampes que contenen i so- de llei de promoció de l’autonomiament de la vida, la seua perpetuació i bretot, les discriminacions que amb personal en la mesura en què fomen-les millores per a anar elevant la qua- qualsevol disfressa es continuaran ta els serveis privats, limita la univer-litat d’aquesta. Eixe treball invisible i realitzant. No hem d’oblidar, que els salitat dels drets en establir el copa-gratuït representa el 80% del total del drets no són concessions, sinó el re- gament i seguix basant-se en latreball no remunerat i els dos terços sultat de les conquestes. figura de les cuidadores familiars.de tot el treball que es realitza en la Mentre no siga obligatori, la majo- Augmentar la qualitat de vida desocietat. ria dels homes no agarraran permi- totes les persones, una vegada assu- La cura de les persones ha patit un sos per paternitat ni cures, sinó que mida la responsabilitat del manteni-canvi qualitatiu en els últims anys. seran les pròpies dones les que conti- ment d’aquesta, ha de ser també unEstà entrant en certa mesura en l’àm- nuaran assumint la responsabilitat de objectiu de la nostra societat. Respo-bit mercantil; i ho està fent per la línia la vida, sense deixar de ser víctimes nent a les necessitats específiquesdel treball precari. Sostingut en gran del mercat i de la impossible concilia- dels diferents col·lectius que la for-part per les dones immigrants que es ció. En el seu treball remunerat i en la men, acceptant la diversitat i fomen-dediquen a ell i d’ell viuen o caldria dir seua condició d’empleadora d’altres tant la seua independència.que malviuen amb dones que realitzaran les tasques de Volem cridar l’atenció sobre la si- En l’actualitat es parla que hi ha continuem aportant una enorme criminatori per sexe i tota penalització manteniment de la vida que ella haja tuació de les dones amb discapacitat,crisi de cures encara que realment el quantitat de temps i energia a aques- per maternitat i excedències per deixat de fer a l’entrar en el mercat la- per quant són considerades subjec-que està ocorrent és una reorganitza- ta tasca, naturalment sense cobrar, cures, mentre s’afavorix la copartici- boral, passant a jugar en certa mesu- tes passius, amb drets legals però noció del dit treball. Procés en què el després d’una jornada laboral, ací sí, pació dels pares en les tasques de ra els diferents papers de víctima i reals. Sent moltes vegades, precisa-treball del cuidat a les persones ha compartida amb els homes. cures, en el cas de fills i filles. botxí, inevitables en el mercat. ment elles, les que assumixen el tre-traspassat l’àmbit privat i invisible en Davant de la crisi, s’ha desenvolu- Però una cosa és la teoria i una La responsabilitat de la vida i per ball de cures, a pesar que la seua di-el que es realitzaven. Es diu que la pat tota una parafernàlia sota el nom altra la pràctica, ja que en quant tant de les cures correspon a la socie- versitat funcional els ocasiona majorscausa radica que les dones hem de conciliació de la vida familiar i la- xafem la realitat quotidiana ens tro- tat en el seu conjunt. No ha de ser as- dificultats a l’hora d’aconseguir el queaconseguit introduir-nos en el mercat boral. Normativa dictada respecte bem amb les limitacions que imposa signada exclusivament a cap ser indi- anomenaríem una vida digna que éslaboral - no sols en àrees considera- d’això i que es repetix en tots els pro- la lògica del màxim benefici, centre vidual ni a un col·lectiu específic, ni el que volem per a totes i tots!des femenines- i per tant disposem tocols a què s’han apuntat ja moltes de la vida pública i que està assumida tan sols a l’Estat. Volem un estat que La conciliació és mentida, fem dede menys temps per a les cures. Acu- empreses, en les que es declara la per tots i totes. Com assumir la res- cuide per a poder estar cent per cent la cura de al vida una responsabilitatsant-nos inclús per això, a pesar que desaparició de tot comportament dis- ponsabilitat social de les cures -seria disponibles per a vendre la nostra mà de tots i totes.OPINIÓ: Aquest 8 de març, reivindiquem la Secretaria de les Dones Carme Álvarez, Araceli Prieto, Isa Garnika, Amada Santos, Roser Pineda i discriminació en el món del treball i en el mo- cipi femení” i “No a la guerra”) i un afegit des socialment i culturalment. “Gènere” és, Carme Seguí viment sindical. (“Salari per a les persones que treballen a la doncs, “el conjunt de característiques de per- En aquest Congrés, Dones Llibertàries llar”). Per contra, sense cap ponència que sonalitat, actituds, sentiments, valors, con-E n aquest escrit volem definir per què és la Secretaria de la Dona o de les Dones laque ha de portar endavant els acords fruit de vam presentar la ponència “Les dones i la participació”. En la mateixa línia vam defen- sar la creació de la Secretaria de la Dona com avalés la inclusió en el Secretariat Permanent de Catalunya, es va crear la Secretaria de Gè- nere. ductes i activitats que la societat adscriu dife- rencialment als sexes” (De los Ríos, 1991). Quant al patriarcat, podem dir que és una es-les ponències presentades per grups de dones un mitjà per potenciar la visibilitat de les Al VIII Congrés, a Sant Joan Despí, es va tructura social, conformada històricament ials congressos de Valladolid i de Manresa, dones en el sindicat: per millorar la interco- proposar sense èxit la votació d’un vot parti- culturalment, les bases del qual es fonamen-transformant-se en un espai de col·laboració municació entre els sexes i per millorar la cular perquè la Secretaria de Gènere es di- ten en la dominació dels homes sobre lesen la construcció de la CGT des de la nostra participació de les dones en el sindicat” gués de la Dona. La inclusió als VII i la con- dones. La realitat patriarcal acaba definint lesespecificitat i des de l’enteniment que en les Al VII Congrés de Catalunya a Manresa, tinuïtat al VIII Congrés de la Secretaria de relacions de classe, gènere i ètnia: així comdones les desigualtats de classe s’accentuen al febrer de 2002, diverses dones, compo- Gènere formant part del Secretariat Perma- entre el que és privat, el que és públic, el queencara més i cal posar-hi una Secretaria. nents de Dones Llibertàries van presentar la nent ha creat confusió en el sindicat i a hores és personal i el que és polític. (Font: Ana C. Els Acords del Congrés estatal de Vallado- ponència “Desitgem construir a Catalunya un d’ara no sabem la finalitat d’aquesta secreta- Escalante, “Perspectiva social de género”)lid, l’any 2001, recullen la creació de la Se- sindicat que incorpori a l’anarcosindicalisme ria. Mentrestant, Dones Llibertàries hem par- El sindicat CGT no és aliè a la dominaciócretaria de la Dona “com un organisme per el principi femení: de classe, contra la violèn- ticipat activament tant dins com fora del sin- del gènere masculí en les estructures socials icrear mesures actives que potenciïn la partici- cia, de repartiments de tot el treball i la rique- dicat en espais de denúncia de la situació de per tant seria un error tractar per igual els dospació i la representativitat de les dones al Sin- sa, d’ajuda mútua entre els treballadors i les les dones al mercat de treball i a la societat. sexes no fent distinció d’aquell que és domi-dicat”. Els objectius principals d’aquesta se- treballadores, ecologista i intercultural”. Les nat. Fent ús d’aquest domini, entenem querien el foment intern de la consciència crítica dones autores de la ponència vam confiar que Secretaria de Gènere? una Secretaria de Gènere tendeix a reproduirde gènere; l’activació i la revisió de mesures l’acord del Congrés de Valladolid era sufi- la societat patriarcal i per tant a afavorir-ne ela favor de la igualtat home-dona; la coordina- cient per a la creació a Catalunya de la Secre- Conceptualment, “sexe” és la característica masculí. N’és una mostra el darrer nomena-ció de polítiques de gènere; l’enfortiment de taria de la Dona i no es vàrem tenir la precau- física del cos, d’origen biològic o genètic i ment d’un home com a secretari.la interrelació amb les altres polítiques del ció de concretar-ne la creació en les “gènere” “és el sexe socialment construït” Reivindiquem la Secretaria de la Dona o desindicat; la dinamització de la comunicació conclusions de la ponència esmentada, que (De Barbieri, 1992) i al·ludeix a les qualitats les Dones al Secretariat Permanent de la CGTentre dones, experiències, participació i va tenir el suport majoritari dels sindicats. En diferents dels homes –identitat masculina- i de Catalunya com a eina en la lluita de clas-compromís; el combat a totes les formes de el Congrés va patir dues supressions (“Prin- les dones –identitat femenina-, que són crea- ses contra la discriminació de gènere.Catalunya. Març de 2006 23
  • 21. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR La tradició atea Dinamita de cervell El roig i negre no Ferran Aisa El far: l’any 1931 es constituïa a Barce- lona l’Agrupació Cultural “Faros”, la és una cosa del passat qual pretenia ésser més que un ateneu. La seva intenció era irradiar llum lli- bertària a la societat del seu temps. He escollit aquesta idea del far per a una columna dins de la secció “Dinamita de Cervell”, invent del reusenc Josep Llu- nas i Pujals, per difondre, amb la cultu- Reinald Roca, europea, que no van tenir massa ra i el pensament, les idees emancipa- Secció Sindical de CGT a TV3 contemplacions amb els colls dels dores pròpies de l’anarquisme. Stuarts o dels Borbons, cosa que La tradició atea a casa nostra està l dimecres dia 8 de febrer es no han fet els revolucionaris de la molt arrelada, ja que des de finals del segle XIX eren habituals les publica- cions, les conferències i els mítings que E va emetre el documental “Roig i negre”, produït per TV3. Un documental que pretenia classe treballadora a l’Estat espa- nyol. Però no per això li recordem al ‘monsieur le president’ l’assassi- tractaven dels problemes ateus. jutjar el comportament dels anar- nat i la massacre exercida damunt Cal destacar la figura de Josep Na- quistes durant la revolució del 36. nobles i de religiosos que van fer kens, fundador dels periòdics “El Ateo” Un documental, per tant, que parla- els seus antecessors. i “El Motín”. Les idees racionalistes van va de la història del nostre sindicat, Com diu un afiliat de la CGT, tenir una gran acceptació en el camp lli- ja que els nostres colors segueixen professor i arqueòleg de la Univer- bertari. L’Escola Moderna i les escoles sent el roig i negre, perquè la CGT sitat Rovira i Virgili: “No hi ha res que Ferrer i Guàrdia va influenciar van es reconeix com a continuadora de més interessant que projectar tota centrar-se en una educació contrària al l’organització sindical de la CNT. la història del passat al futur.” Cer- dogma. No podem utilitzar les sigles de la tament, és més interessant que fer La tradició antireligiosa té una llarga CNT per sentència judicial. No obs- de jutge del passat. És més, els trajectòria en la cultura europea amb tant això, som l’organització sindi- fessionals i laborals dels que han classes. problemes que ara tenim sobre el pensadors com Voltaire, Diderot, Rous- cal més representativa dels cene- fet el documental. Ho fem junta- Nosaltres creiem que un fet model d’Estat van ser una de les seau o Nietzsche. Dins del camp obrer tistes a l’Estat espanyol. Diem tot ment amb altres sindicats, que en històric, fins i tot el prehistòric, no causes del conflicte del 36. Allò va cal citar, entre altres, Marx i Bakunin. Al això perquè en el documental es aquesta etapa tenen una represen- es pot deslligar del seu entorn, de ésser una oportunitat històrica per segle XX van aparèixer pensadors com planteja la CNT com una cosa del tació més àmplia entre la classe l’espai i del temps per tenir-ne una transformar l’Estat espanyol. No es Jean Paul Sartre o Albert Camus que passat. Recordem als companys treballadora; tot el contrari de l’eta- comprensió objectiva. En el docu- va aconseguir i ara no ens queda també analitzaren la funció de la religió que han fet el documental, i que pa històrica que fa referència el do- mental “Roig i negre” s’analitzen mes remei que tornar a abordar el com a exponent de l’autoritat i del tan bé han parlat del nostre sindi- cumental. En l’actual etapa predo- els fets d’una manera descontex- mateix problema. Tot i l’hegemonia poder. cat, que continuem existim, i fins i mina més la conciliació que la tualitzada. Un exemple és una de dels cenetistes, la divisió de la clas- En els darrers anys hem vist el retro- tot, possiblement, ens podran votar lluita. N’hi ha tanta, que fins i tot hi les preguntes que es fa al principi se obrera no va possibilitar fundar cés, malgrat que la societat era cada ve- en les properes eleccions sindicals ha qui teoritza que ja s’ha acabat la de tot, sobre si els “anarquistes” un nou Estat a Espanya. La divisió gada més laica, del pensament irreli- que se celebraran a la propera tar- lluita de classes i que ja hem arri- eren (ja no ho som?) uns menjaca- de l’esquerra sempre afavoreix la giós. La postura radical i integrista de la dor. bat a la fi de la història. pellans. Davant de tant doctes ba- dreta. religió islàmica i l’arribada de milers La CGT continua defensant, ara Per què diem tot això? Perquè el janades s’hauria de recordar les Però el sindicalisme que va re- d’immigrants musulmans a Europa ha com en el 36, els interessos labo- documental presenta un episodi de paraules d’ un catedràtic de la Uni- presentar la Confederació Nacio- creat aquesta paradoxa: mentre hi ha rals dels treballadors, o per dir-ho la lluita de classes del segle XX versitat Pompeu Fabra que diu que nal del Treball, el del Peiró i el del qui continua pensant que la religió és amb un terme molest a la sensibili- transcendental, com tots els que es la televisió ha substituït la trona i Garcia Oliver, entre molts altres, l’“opi del poble”, altres en el nom d’un tat de determinades orelles, defen- van viure a Europa durant gran els periodistes han ocupat el lloc segueix existint. I ja no matem ca- dogma o una gran veritat pontifiquen i sem els interessos de la classe part del segle passat, però sense dels capellans. Més violentes han pellans, els han declarat espècie són capaços d’enviar a la foguera a qui obrera; fins i tot els interessos pro- explicar aquest context de lluita de estat les revolucions de la burgesia protegida. no pensa com ells. El filòsof francès Michel Onfray, amb el seu llibre “Tractat d’ateologia” (Ana- El futbol i l’anarquisme: sobre una iniciativa a Lleida grama i 1984) ha donat a conèixer un manifest radical contra les religions i a Esther Sancho, favor d’un ateisme militant. Els tres mo- amb informacions de Anarchist Soccer League. Allí no nosaltres mateixos, la CGT de noteismes (cristià, musulmà i jueu) ani- http://www.alasbarricadas.org existeix el futbol de base ni les de- Ponent- hem acudit puntualment mats pels mateixos impulsos genealò- senes de lligues locals que hi pot cada cap de setmana a la pista de gics comparteixen –afirma Onfray- un En els nostres dies, el futbol és haver a cada ciutat de l’Estat es- futbol sala del casc antic i hem mateix conjunt de menyspreus: “odi a bastant despreciat per molts panyol, així que els anarquistes jugat a futbol. Val a dir que des- la raó i a la intel·ligència, odi a la lliber- anarquistes potser com a conse- s’ajunten i juguen a futbol. prés dels partits pertinents, un tat, odi a tots els llibres en nom d’un qüència del fet que l’associem A Lleida no pretenem emular dels dos casals que participen a sol, odi a la vida, odi a la sexualitat, a amb contractes multimilionaris, cap d’aquests clubs però sí que la lligueta (anomenada “Casc les dones i al plaer; odi al femení, odi al amb la lliga de les estrelles, amb hem aconseguit, mitjançant una Antic Champions League”) ha or- cos, als desitjos, als impulsos”. el pa i circ i algunes coses per lligueta de futbol sala amb equips ganitzat un vermut que tots hem En contra d’això el cristianisme, l’is- l’estil. mixtes, que els diversos col·lec- aprofitat per recuperar forces. lam i el judaisme defensen la creença, Però en l’època d’expansió del tius i moviments socials de la ciu- En definitiva, hem creat sense l’obediència i la submissió, el gust per futbol com a esport, a inicis del tat ens trobem el dissabte pel gairebé proposar-nos-ho un espai la mort i la passió pel més enllà. Michel segle XX, els anarquistes i els so- matí i fem petar la xerrada entre lúdic fora de xerrades, manifesta- Onfray, pensador llibertari, ha recreat cialistes van ser-ne els seus prin- gol i gol. El que va començar com cions i d’altres actes que resulten amb el seu formidable assaig, l’estudi cipals impulsors. Per exemple, a ta verda i negra, i uns quants una prova s’ha convertit en tot un més seriosos, on ens hem trobat de les tres religions preponderants al l’Argentina molts clubs van estar casos més. També succeí una èxit. Quan ho vam començar a totes i tots i que ens ha permès món. fundats per anarquistes, i alguns, cosa semblant en altres llocs muntar dubtàvem que un dissab- teixir i enfortir encara més els Si va haver una època en la que es per socialistes. Com el Newell’s d’Amèrica Llatina, però també te al matí es pogués fer alguna llaços que ens uneixen; i dins ma- deia que Déu havia mort, la nostra, afir- Old Boys, que és un club creat en d’Europa. El Hadjuk Split de cosa, i menys jugar a futbol! teix de la CGT, hem aconseguit ma Onfray, seria més aviat la del seu re- homenatge a l’anarquista Newell, Croàcia fou fundat per anarquis- La sorpresa ha estat que els fer participar afiliats que fins ara torn. d’aquí el color de la seva samarr- tes i s’anomenava Anarho. col·lectius i les organitzacions únicament cotitzaven. D’aquí la urgència, segons ell, d’un eta, que és roja i negra. També el En els últims temps ha nascut a participants -el casal La Maranya, Ara, l’únic que es comenta i ateisme argumentat, elaborat, sòlid i Chacarita Juniors, els colors del Amèrica del Nord la iniciativa de el casal L’Ocell Negre, el bar La que s’espera és la propera reedi- militant. qual són roig, negre i blanc; el tornar a reprendre el futbol per a Falcata, Endavant Ponent, el ció d’aquesta lliga ampliant els club Nueva Chicago, de samarre- la comunitat. Es tracta de les Centre Social Okupat la Gàbia i equips participants.22 Catalunya. Març de 2006
  • 22. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Un libre explica ‘Pablo Díez: la otra cara de TMB’, > RACÓ TRANSVERSAL la història de o el que no apareix a la propaganda de lempresa Pablo Díez Recuperem el Carmen de Celis Autora del llibre “Pablo Díez: la cinefòrum Col·lectiu Catalunya otra cara de TMB” Pepe Gutiérrez-Álvarez El 31 de març es complirà el segon aniversari de la mort de En uns temps socialment ascendents, Pablo Díez Cuesta, un conductor de trobada entre el poble i la cultura, el d’autobús de TMB (Transports ‘cineclubisme’ va ser un mitjà privile- Metropolitans de Barcelona) que giat per al debat, una inquietud àmplia es va suïcidar quan va ser aco- que va passar de les universitats a les miadat injustament per l’empre- parròquies i als centres socials i arribà sa després d’haver estat acusat a ser un mitjà d’agitació cultural que, sense proves de quedar-se amb per exemple, permetia dur a terme una l’import d’un bitllet d’autobús primera discussió sobre el significat de (1,10 euros). Abans de rebre la la paraula ‘feminisme’ amb l’ajuda ina- carta d’acomiadament va ser Si TMB fos una empresa normal, cruel campanya de desprestigi a preciable de films com “Un estiu amb El llibre escrit per Carmen de convidat a reconèixer que era un l’expedient acusatori contra les cotxeres encaminada a sem- Mònica” (Ingmar Bergman, Suècia, Celis explica el cas de Pablo lladre, a demanar perdó i a pro- Pablo s’hauria aturat en algun brar el dubte sobre l’honorabilitat 1953), o com “La tía Tula” (Miguel Pica- Díez, conductor d’autobús de metre que no tornaria a fer això moment (només fa falta tenir un de Pablo perquè els seus com- zo, Espanya, 1964), de manera que les Transports Municipals de Barce- de què l’acusaven però que en poc de sentit comú per adonar- panys no participessin en la lluita discussions es perllongaven fins a lona que es va suïcidar després realitat no havia fet. Si accedia a se que les acusacions eren aber- per defensar la seva innocència. altes hores de la matinada, sobretot que l’empresa l’acusés de que- les pretensions dels directius de rants). O bé, davant un final com considerant que alguns dels partici- dar-se amb l’import d’un bitllet l’empresa rebria com a premi el qual va sofrir Pablo, s’hauria Silenciar el tema pants s’emportaven el fòrum a l’últim (1,10 euros) i l’acomiadés. El cas una suspensió d’ocupació i sou engegat una investigació i s’hau- Per què un llibre sobre Pablo? bar obert. d’aquest treballador ha inspirat de sis mesos. Un cop passat ria produït algun relleu en la cú- Senzillament, perquè es conegui En aquells dies les dificultats no eren un personatge de la sèrie de TV3 aquest temps, podria reingressar pula directiva. Però es tracta a fons la seva història i no s’obli- poques: es necessitava una sala, un “El cor de la ciutat”. amb la pèrdua de tots els drets d’una empresa dirigida per polí- di. Com que aquest cas és ver- projector i calia llogar les pel·lícules en El passat 3 de febrer es va re- adquirits i amb les condicions tics (persones gens acostuma- gonyós per a TMB i incomoda, 16 mm, fet que restringia el repertori alitzar un emotiu acte de presen- dels treballadors nous. Pablo des a assumir responsabilitats), i l’empresa ha intentat tapar-ho i tret que no comptessis amb altres vies. tació pública al local de la Fede- (una persona honrada i lleial, a més, per polítics que duen ha desplegat tot el seu poder Qui escriu no oblidarà el que es va arri- ració d’Associacions de Veïns de que duia prop de quinze anys a massa temps en el poder, i això perquè se silenciï el tema en els bar a sofrir per poder trobar un film que Barcelona al qual hi va assistir TMB amb un expedient net) va fa que resulti molt fàcil caure en mitjans de comunicació de gran denunciés l’agressió nord-americana al molt de públic que va omplir la preferir llevar-se la vida i defen- comportaments dictatorials. tiratge o amb molta audiència. Vietnam, fins que després de moltes sala completament, i van interve- sar d’aquesta manera la dignitat i Després de la mort de Pablo En algunes ocasions la seva voltes se’ns va ocórrer utilitzar la pel·lí- nir-hi Eva Fernández Lamelas l’honor que li negava l’empresa. TMB va intentar deslligar l’aco- estratègia ha tingut èxit, cal re- cula més definitòria de l’enemic, “Boi- (presidenta de la FAVB), Julio L’autor de tan desgavellada miadament del suïcidi i tapar conèixer-ho. TV3 és un d’a- nes verdes” (John Wayne, 1968), i Benet (delegat d’ACTUB), Satur- proposta sancionadora i de l’or- l’assumpte. En adonar-se que la quests mitjans en els quals ha donar-li la volta, o sigui, desmuntar el nino Mercader (secretari general dre d’acomiadament va ser Lluís família no estava disposada a re- tractat d’influir TMB. Segons seu discurs narratiu contrastant el mis- de CGT Autobusos), Evelia Díez Forniés, director de Recursos nunciar al reconeixement de la l’empresa, el personatge de Jose satge “fatxa” amb les dades extretes de Cuesta (germana de Pablo Díez) Humans de TMB, que va comp- innocència de Pablo, l’empresa Planes de la sèrie “El cor de la les investigacions del tribunal presidit i Carmen de Celis (autora del lli- tar amb lautorització del conse- va passar al pla B, atès que no ciutat” (un conductor d’autobús per Bertrand Russell, i de passada, bre). Durant l’acte es va anunciar ller delegat, Constantí Serrallon- estava disposada a admetre que que sofreix les mateixes malife- posar en solfa tot el cinema de “fets la convocatòria d’un premi literari ga i Tintoré. Ambdós són s’havia equivocat (tot al contrari; tes que Pablo i acaba suïcidant- bèl·lics”. que portarà el nom de Pablo persones de confiança de Xavier mai no van deixar d’afirmar que se) danyava la seva imatge i L’experiència es va esgotar quan Díez per a treballs relacionats Casas, tinent dalcalde de lAjun- havien “actuat correctament i calia “suavitzar-lo”. Aquesta sèrie entre l’anomenat “desencantament” i la amb temes d’assetjament laboral tament de Barcelona i president respectat de forma escrupolosa té una audiència molt elevada i, televisió van convertir els cineclubs en i abús de poder. de TMB. En lèpoca de la mort de les garanties de l’expedientat”). per tant, el coneixement de la ve- reductes de cinèfils normalment ben Els interessats a adquirir el lli- Pablo, Casas tenia almenys di- TMB va emetre comunicats en ritat pot resultar molt perillós per avinguts amb les autoritats municipals bre poden dirigir-se al Sindicat de vuit càrrecs, el que explica el els quals parlava d’“antecedents” a qui tracta de tergiversar-la. No que pagaven l’absència d’un públic Transports de la CGT de Barce- desconeixement que ha mostrat de Pablo o de suposats proble- obstant això, TMB no ha pogut amb ganes de saber i parlar, de bon ci- lona i preguntar per la secció sin- del que ocorre a l’empresa que mes personals que “per respecte impedir que el drama de Pablo nema i de tot el que plantejava tal o tal dical de CGT a Autobusos de suposadament dirigeix. a la família” no donaven a conèi- s’hagi expressat amb tota la pel·lícula. TMB Bcn, o al telèfon 669 17 19 xer. Mai va poder concretar ni els seva cruesa. En aquest moment Actualment, les possibilitats ‘cineclu- 57 (Garganté). Podeu aconse- Comportaments uns ni els altres perquè eren s’està desenvolupant a la sèrie la bistes’ són infinitament més grans, guir més informació al web dictatorials inexistents. A més, els sindicats lluita contra l’empresa. La histò- qualsevol col·lectiu s’ho pot permetre. www.cgtbus.com. CGT i ACTUB van denunciar una ria de Pablo no s’oblidarà mai. No és difícil trobar una entitat amb una sala, els projectors de “canó” es troben sense gaire dificultat (a més, no són tan TINDRAN LLOC EL PROPER DISSABTE 18 DE MARÇ A CATALUNYA I ARREU DEL MÓN cars), i pel que fa a les pel·lis, ara pots tenir “La sal de la terra” o tot Jean Vigo Mobilitzacions contra la guerra a l’Iraq i el Guantànamo global a casa. Existeix la necessitat de tractar temes que clamen un espai de retroba- ment per discutir: el racisme i l’emigra- ció, la contaminació ecològica, les llui- tes socials, etc. A més de les condicions ja citades, es necessita un monitor, animadors si pot ser amb una documentació prèvia. Una vegada en marxa, no hi ha color. Una bona pel·lícula té la virtut de plantejar quantitat de preguntes, de punts per debatre, i té la virtut de “dei- xar anar les llengües” sota la protecció d’aquella escena o d’aquell personatge. El que d’altra manera hauria estat pot- ser una xerrada una miqueta aturadeta, amb el cinema club de vegades cal posar la bandera i dir, “Amics i ami- gues, hem de tancar. Qui vulgui conti- Foto: Mireia Bordonada nuar debatent, ja ho sabeu...”Catalunya. Març de 2006 23
  • 23. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ENTREVISTA A NOAM CHOMSKY (SEGONA PART, VE DEL “CATALUNYA” 72) > CONTRAINFORMACIÓ PluràliaTV, la possibilitat de la ciutadania de crear ‘El salari és una la seva pròpia televisió forma d’esclavitud’ Núria Gónzalez (Pluràlia TV, comunicacion@pluralia.tv) -Pots donar-nos algun exemple d’alguna cosa que tu valoris po- Continguts locals, socials i veïnals són sitivament en la tradició del so- la prioritat d’aquesta TV per Internet cialisme autoritari? www.pluralia.tv que renova la seva pro- -Va haver-hi un debat entre Engels gramació cada 15 dies. En els seus orí- i els anarquistes en el qual més o gens era només un projecte ple menys es discutia sobre l’ordre d’il·lusió. Ara, Pluràlia per fi ofereix una temporal en què s’havia d’establir finestra al món des d’on es poden aquesta societat de la qual tots donar a conèixer les diferents realitats parlaven, la societat comunista. que envolten als ciutadans. Documen- Calia prendre primer el poder de tals, cultura, humor, notícies de Valèn- l’estat i després avançar cap al co- cia, art, música, ecologia... són només munisme o, per contra, aquesta alguns dels temes que es poden trobar presa del poder estatal no portaria a la pantalla de PluràliaTV, una pantalla més que conseqüències desastro- de televisió diferent que es pot veure ses? Bé, jo no crec que en la vida per Internet, a www.pluralia.tv real aquests problemes es plante- Recentment, la concessió de llicèn- gin d una forma tan simple. En una cies de Televisió Digital Terrestre per situació real, pot ser que no hi hagi part del Govern Valencià ha deixat fora opcions o que l’única opció s’esta- de l’espectre audiovisual televisions bleixi entre la presa del poder de progressistes, universitàries i locals de l’estat per a usar-lo, en la mesura Foto: Josep Puigdollers tradició. Però l’existència de PluràliaTV que sigui possible, -i aquí ve la pre- demostra que hi ha formes d’escapar a gunta: «és possible?»- amb finali- la retallada de pluralitat en els mitjans tats emancipadores o que s’accep- de comunicació. Així, PluràliaTV aposta ti un sistema molt més opressiu. per un espai que oferix grans possibili- Aquests problemes sorgeixen con- tats a la informació alternativa: Internet. tínuament i, de fet, van aparèixer I ha instal·lat la seva pantalla de televi- durant la Revolució Espanyola. sió en la pantalla de l’ordinador. El co- Aquella va ser justament la situació les diferents classes de resistèn- eren en una «gàbia», és a dir, que altíssimes, unes condicions de tre- mandament a distància se substituïx en la qual es va suscitar el debat cia comunitària, l’organització continuaven immersos en un siste- ball molt dures. I van ser obligats a pel ratolí, i en lloc de canviar de canal que s’ha mantingut viu fins als nos- de la One Big Union [8] o, fins i ma d’opressió. Davant d’això jo em treballar en aquestes condicions sha de canviar de contingut, a la carta, tres dies: sumar-se o no al govern. tot, de milícies de treballadors, pregunto, podria cap anarquista fins que, irremeiablement, un parell amb un “clic” al ratolí. Realment, no crec que hi hagi una que són solucions que ens per- seriós tenir algun problema a l’hora de treballadors van morir. Això va El nou canal de televisió www.plura- resposta senzilla per a aquestes metrien als sindicalistes afrontar de decidir quina d’aquestes dues conduir a un procés que va co- lia.tv ha començat aquest 2006 amb una qüestions. les nostres maneres de cons- opcions ha de triar? Per què sot- mençar per exigir l’aplicació de la clara decisió de ser veu i imatge per als - Això ens porta a una segona truir? Finalment, quines són les metre’s a un sistema d’opressió normativa en vigor i que va conti- moviments socials i veïnals, mostrar pregunta. Últimament has sos- implicacions dels teus punts de d’una gran duresa quan és possi- nuar amb un tancament patronal, l’art i la creativitat dels desconeguts o tingut la possibilitat de donar vista en relació a la teoria anar- ble obtenir alguns drets, usar una vaga i, per fi, una victòria per dels realitzadors independents, donar cert suport matisat a certs go- quista o anarcosindicalista? Per aquestes victòries parcials com la als vaguistes, amb unes mostres difusió als actes de les organitzacions i verns [5] com a mitjà provisional exemple, penses que la tradicio- base per a continuar avançant i de solidaritat internacional impres- ser lloc on denunciar les injustícies. I per protegir els ciutadans de nal -i per a nosaltres immutable- anar més lluny, descobrir i provar sionants. Una part crucial d’aques- sobretot aprofundir en la realitat més mals majors, com algunes cor- oposició anarquista a l’estat és que això és possible, que és possi- ta victòria va consistir a obligar a la propera que l’envolta. Com a exemples poracions multinacionals - les- un principi llibertari fonamental ble aconseguir victòries? Posem OSHA a prendre part en l’assump- tenim els seus especials com la lluita tratègia d ampliar “els límits de que ha de ser revisat, o més un altre exemple concret. te i, gràcies a això, es van imposar dels veïns de Patraix contra la subesta- la gàbia”. Alguns anarquistes aviat la teva actitud es deu a Posem per cas el govern dels multes que van ascendir com a ció, la censura del Pintem Junts en el han escrit a favor d aquesta po- raons estratègiques, conjuntu- Estats Units. Una dependència d’a- mínim a un milió de dòlars per vio- barri del Carme, lartística reivindicació sició [6], però la majoria hi ha rals, que no afecten aquest prin- quest govern, la OSHA -Adminis- lació de les normatives relatives a del Cabanyal Portes Obertes, la des- estat menys favorable [7], com cipi ni, en conseqüència, l’anàli- tració per a la Salut i la Seguretat seguretat i salut. Sense necessitat trucció de La Punta, les reticències a la òbviament tu sabies que passa- si anarquista del poder? En el Laboral- va ser obligada al seu mo- d’entrar en detalls, de debò algú Reforma Educativa i Laboral, la creativi- ria. Tenim diverses preguntes primer cas, penses que hi ha al- ment a adoptar mesures relatives a podria qüestionar-se a quin costat tat dels alumnes de Belles Arts, literatu- sobre aquest tema. En primer tres principis fonamentals que la salut i higiene en el lloc de tre- del conflicte se situaria? [9]. Doncs ra recomanada, humor, documentals o lloc, assumint de moment també necessiten una revisió ball. No les sol aplicar massa, però bé, les problemàtiques que es pre- mordaces sèries com la de Michael aquesta distinció, és possible crítica? en ocasions es veu forçada a fer- senten cada dia són d’aquest tipus. Moore. I molts altres continguts, en va- donar suport a una funció «posi- - Són moltes preguntes, així que ho. Doncs bé, quan això passa, el Vivim en aquest món i no en un lencià i en castellà, que cada 15 dies es tiva» de l Estat -per exemple, recordeu-me les qüestions que resultat és que s’aconsegueix sal- altre. Podríem preferir viure en un renoven. aquella que garanteix el benes- oblidi respondre. Comencem pel var vides. No oblidem que són altre lloc però només tenim aquest S’està creant una “Xarxa de Repor- tar o la protecció dels ciutadans- principi. La consigna «estendre els molts els treballadors que moren o i, si volem que la nostra acció sigui ters Ciutadans” que graven allò que sense enfortir al mateix temps la límits de la gàbia» no és de la pateixen danys en l’exercici del seu rellevant per als altres éssers hu- consideren d’interès. Per ampliar seva cara «negativa» opressiva? meva collita sinó que procedeix de treball. De fet, durant l’era Reagan, mans, si volem ser capaços de aquesta xarxa, PluràliaTV organitza pe- L’estat modern és la millor ga- les lluites dels treballadors brasi- l’administració va deixar d’aplicar contribuir a solucionar els seus riòdicament tallers de formació a ciuta- rantia que la gent posseeix con- lers. A aquests treballadors se’ls va aquestes regulacions i el nombre problemes, llavors necessitem dans o membres d’organitzacions per- tra les grans corporacions? No plantejar un dilema. D’una banda, de ferits es va disparar fins al triple. aquesta gent perquè ens ajudi; ne- què aprenguin a gravar, editar i pujar a estan la majoria dels estats con- podien simplement continuar su- En relació amb això, recordo la cessitem aprendre junts com Internet els seus propis continguts au- trolats, precisament, per aques- bordinats a un poder brutal; per l’al- vaga de la fàbrica d’alumini de Ra- avançar. Si volem ser part d’aquest diovisuals que després PluràliaTV tes grans corporacions a les tra, podien tractar d’articular una venswood de fa un parell d’anys; món, hem d’acceptar-lo tal com és. emetrà. Per exemple, des de la Federa- quals, segons la teva proposta, mica així com un marc, una estruc- una vaga originada, en bona part, I si la gent mor a causa que no s’a- ció de l’Àrea Pública de CGT s’ha parti- haurien de vigilar? Ets cons- tura, que els permetés organitzar- per problemes d’aquest tipus. pliquen les normatives precises, cipat en un d’aquests tallers i ha pogut cient del divorci entre mitjans i se i, a partir de la qual, estiguessin L’empresa es va obstinar que els resulta que en aquest món només comprovar el seu alt nivell tècnic i l’en- fins que suposa un suport als en condicions de mobilitzar-se a la treballadors fessin torns dobles fi- existeix una institució capaç d’apli- tusiasme de les i els participants. governs? Què en penses d’al- recerca d’una mica més, d’a- cats en una espècie de clots on hi tres solucions alternatives, com vançar, -i tot això sense oblidar que havia acer fos a unes temperatures continua a la pàgina 25 >24 Catalunya. Març de 2006
  • 24. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA nitzar els treballadors. Els fa com- prendre que és necessari estar > RECORDEM junts, reconèixer l’opressor i en- frontar-s’hi. Si avui es venç aquí, demà es pot vèncer en un altre El CENU: una lloc. La dinàmica de les lluites so- experiència cials passa per aquí. No existeixen moltes alternatives a això. revolucionària a Tornant a la qüestió de la «teo- l’ensenyament ria», he de reconèixer que cada ve- gada que escolto aquesta paraula Emili Cortavitarte Carral, historiador referida a qualsevol cosa que tingui una mica a veure amb qüestions humanes em poso en guàrdia. Vull Sufocat l’aixecament militar, la política dir, el nostre coneixement sobre catalana restà en bona mesura en mans aquest tema és molt escàs; no de les organitzacions obreres, que for- posseïm un coneixement sobre maren una sèrie d’organismes col·le- aquests assumptes que mereixi el giats. Entre ells, el Comitè de l’Escola nom de teoria, perquè implicaria al- Nova Unificada (CENU). guns principis que, d’alguna mane- En el seu decret de constitució es Foto: Josep Puigdollers ra, ja vam inferir, conclusions que podia llegir és l’hora d’una nova escola, no són òbvies, que verifiquem, inspirada en els principis racionalistes etcètera. En termes generals, el del treball i de la fraternitat humana. Es- terme «teoria» és usat més com un tava constituït per quatre representants mitjà d’acte-promoció que altra del sindicat de Professions Liberals decar-les i aquesta institució, en la no ens valdrà si el que pretenem comptat, encara no hauríem aca- cosa. Posseïm alguns pensa- CNT (Joan Puig i Elias -president-, Mi-mesura que no està completament és lluitar pels nostres drets, sosca- bat amb el treball assalariat i la do- ments, algunes idees, les posem quel Escorihuela, Joan Fàbregas i Al-controlada per les grans empreses, var l’autoritat i augmentar la nostra minació però, insisteixo, no és el més o menys juntes i anomenem bert Carsi), quatre representants dees diu govern. Tots sabem que els llibertat. Si és això el que volem, mateix ser sobre la línia de la po- teoria al resultat perquè soni més FETE-UGT i altres quatre nomenats pergoverns estan molt influïts per les llavors no crec que tinguem moltes bresa que estar-hi molt per sota. agradable. Deixant a part algunes la Generalitat.grans corporacions, però un go- altres opcions. Es tracta d’una diferència que afec- poques àrees del coneixement Del mes de juliol al setembre de 1936,vern sempre serà una mica dife- -Llavors, seria això un exemple ta la vida personal, la família, els humà, el terme s’utilitza sobretot exerceix una autoritat absoluta enrent d’una empresa; un govern mai d’allò que, des del teu punt de fills, les oportunitats i la conscièn- per a legitimar a qui ho usa. Es diu matèria docent i cultural. Des de setem-serà la General Electric. vista, està equivocat en la teoria cia de molta gent. No obstant això, que posseïm teories socials, teo- bre del 36, amb l’estabilització de pro- La General Electric és, en princi- anarquista? una legislació sobre un «salari ries literàries, aquesta mena de cés revolucionari i la participació de lapi i de fet, una tirania. Ningú pot in- - No, no crec que pugui haver-hi vital» no deixa de ser això, una le- coses, quan en realitat no es tracta CNT en el govern català, es convertiràtervenir en les seves decisions. No cap teoria anarquista capaç de gislació. Passa per algun tipus de de res més que de sentit comú ben en consell però mantindrà el seu prota-obstant això, un govern en principi, negar això anterior. No puc creure gestió estatal. vestit i presentat, amb algunes gonisme. Els fets de maig del 37 redui-i de fet en ocasions, està subjecte que Kropotkin, Bakunin, Rocker o Haurem de dir, en conseqüèn- ocasionals idees interessants. ran el CENU a un “organisme assessora algun tipus d’influència popular i qualsevol altre autor que digueu, cia, que la lluita per un «salari vital» Fora millor ser més modestos. Si la i informador” del Departament de Cul-per això pot ser obligat a introduir pogués dir «no, no volem que s’a- està equivocada? No ho crec. En teoria anarquista considera abso- tura.mesures com aquestes normatives pliquin normatives de seguretat i realitat, aquesta lluita pot constituir luts els seus principis, llavors està El Pla General d’Ensenyament delde la OSHA que salven vides i a salut en el treball que poden salvar també a augmentar la consciència errant el camí: el nostre coneixe- CENU dissenyà un sistema d’educaciómés, com hem vist, contribueixen a les vides dels treballadors, perquè de la gent, una forma de mostrar ment de les coses no és tan pro- des de l’escola bressol fins a la univer-guanyar conflictes importants per amb això enfortim l’estat». Simple- que cal acceptar el que passa, que fund com per a poder dir que s’as- sitat, com a cos unificat. Educació per aals treballadors, a incrementar la ment no puc creure-ho. Per a mi és existeixen vies d’acció i que ac- senta sobre principis absoluts. Pot tothom, en condicions d’igualtat i ambsindicació a la fàbrica, etcètera. molt clar. tuant junts es poden aconseguir basar-se en algunes preferències, llibertat perquè cada nen o nena desen-Hem de negar-nos a usar aquests Prenguem l’exemple dels sala- coses. algunes idees, alguns principis- volupés les seves facultats i interessos:mecanismes que poden millorar ris, del «salari vital». En aquests I serà llavors, després de dur en- guia, però a condició d’estar en tot aquestes facultats determinaven lesles condicions de la gent i ajudar- moments podem assistir a un bon davant aquestes campanyes i moment amatent a modificar-los. I seves possibilitats, la riquesa deixavalos a comprendre que encara es nombre de campanyes locals que aconseguir aquests objectius, això per la senzilla raó que el nos- de ser un condicionant.pot anar molt més lluny? Això no té reivindiquen l’anomenat «salari quan es podrà refusar l’acció del tre coneixement de les coses és Es crearen 128.000 places escolars,cap sentit i, de fet, no crec que vital», és a dir, el salari resultant govern en la seva globalitat, quan bastant limitat. Vegem un altre que sumades a les habilitades pelsningú tingui dubtes referent a això. d’augmentar el salari mínim d’a- es podran plantejar alternatives a exemple. Sol dir-se que el salari re- ajuntaments, pràcticament van acon-No hi ha forma de sobreviure en cord amb el creixement real de l’e- la seva gestió de les coses. I és presenta una forma moderna d’es- seguir la plena escolarització. L’econo-aquest món sense participar en al- conomia. Com sabeu, més o possible construir alternatives? Sí, clavitud que a tots, començant pels mia de guerra i el mateix conflicte vanguna de les seves institucions. menys fins als anys seixanta, la le- si les condicions ho permeten; per- anarquistes, ens agradaria veure obligar a situar els nous centres enQuan heu vingut aquí, per exem- gislació derivada del New Deal re- què si les úniques opcions que es superada. Aquesta idea no resulta mansions particulars, fàbriques o cen-ple, si heu agafat l’avió, no només gulava el salari mínim d’acord amb tenen a mà consisteixen a seguir particularment original i, en essèn- tres privats incautats i condicionats. Esesteu donant suport a l’estat, sinó els índexs de productivitat, de tal les ordres, muntar-s’ho cadascú cia, ja era coneguda pels treballa- nomenaren dos mil mestres interins, noque també doneu suport al Pentà- manera que si l’economia creixia, per ell mateix i tractar de tirar enda- dors americans de fa cent cinquan- obstant no es va poder garantir la co-gon. Perquè, al cap i a la fi, què és el salari mínim creixia. Sabem que vant en un ambient opressiu, és ta anys, uns treballadors que no bertura de totes les places.un avió comercial sinó un bombar- aquest model socialdemòcrata no clar que tampoc estem en disposi- havien sentit ni una sola paraula Es va establir la coeducació de nens ider modificat? desafia realment els mecanismes ció de plantejar alternatives. Ara sobre anarquisme. En efecte, sem- nenes i de joves en tots els nivells de Podem dir que no ens preocu- de dominació o control però, no bé, existeixen realment alternatives pre ha existit la percepció que el l’ensenyament per primera vegada apen els problemes de la gent -si un obstant això, permet reivindicar al- a aquest tipus de campanyes que salari és una forma d’esclavitud l’Estat espanyol “..per fomentar latreballador del metall té un acci- guna mena d’igualtat. Es tracta prenen el govern com a interlocutor que no es diferencia massa de l’es- col·laboració espiritual, fruit d’aquestdent laboral, o si una mare pobra d’un marc en què això té sentit. Ara de les seves accions? I si n’hi ha, clavitud pròpiament dita. I no obs- tracte, i crear en l’escola un ambientmor de fam perquè no ha aconse- bé, en algun moment, a mitjans per què no s’organitzen simultània- tant això, sabríem nosaltres com més humanitzat i més sensible”. Quantguit menja-, podem dir que passem dels seixanta, els índexs econò- ment? He d’escollir necessària- organitzar una societat sense sala- a la presència del català a l’escola, esd’aquests problemes perquè inten- mics i els salaris es van separar i, a ment entre, per exemple, lluitar per ris? va seguir el decret sobre bilingüismetar solucionar-los significa usar l’ú- conseqüència d’això, el salari unir-me a la One Big Union o unir- Potser descobriríem que aques- de Marcel·lí Domingo, ministre d’Ins-nica institució subjecta a algun mínim es va congelar mentre l’eco- me a una campanya a favor del sa- ta societat és impossible. No és el trucció Pública de la República, S’esta-grau d’influència i control popular, nomia continuava creixent. Doncs lari vital? No és necessari, es pot meu punt de vista, però considero bliren cursos de cultura general per aen fi, usar els mecanismes exis- bé, si avui augmentéssim el salari avançar en ambdós projectes si- que qualsevol que no estigui obert treballadors; un pla general contra l’a-tents? Podem dir-ho, però si man- mínim al nivell que hauria de tenir multàniament. No són contradicto- a aquesta possibilitat no ha de ser nalfabetisme als sindicats, cooperati-tenim aquesta actitud, llavors no ara si hagués continuat creixent al ris, sinó que signifiquen aproxima- pres massa seriosament. En reali- ves, hospitals,...; campanyes a les rà-pretenguem per més temps formar ritme de la productivitat, pràctica- cions diferents a una mateixa xarxa tat, encara no sabem prou sobre dios, als sindicats i als ajuntaments perpart de cap lluita que persegueixi ment el doblaríem. I certament, cal de problemes, mitjans diferents per com administrar les societat. fomentar la lectura i ensenyar a llegir il’alliberament o la llibertat, perquè reconèixer que doblar el salari utilitzar-los segons el context. I La pregunta de si una estructura escriure. I colònies infantils per alsno serà així. mínim pot significar una qüestió de poden ser solidaris entre si: de fet social complexa, composta per mi- nens republicans refugiats. Per a molts Aquesta actitud potser ens val- vida o mort per a moltes persones, tendeixen a ser-ho. Seguir o guan- lers de milions de persones, pot pedagogs es tractà de l’alternativa re-gui si el que volem és asseure’ns podria canviar molt les coses. yar determinades campanyes, et funcionar a partir dels principis volucionària de l’ensenyament a Cata-en algun seminari universitari i xe- Aquestes persones continuarien al permet posteriorment plantejar al- amb els quals l’anarquisme està lunya.rrar sobre teoria anarquista, però llindar de la pobresa i, per des- tres objectius i contribueix a orga- compromès continua oberta.Catalunya. Març de 2006 25
  • 25. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CRÒNIQUES SOTA EL SOLC La superwoman, lamazona i el cos 10 Associació de Dones Periodistes de Catalunya (http://www.adpc.cc/Donesd esem03sumari.html) a publicitat, lentreteniment ZULU 9.30 "CONECTA O REVIENTA" L mediàtic i sovint també els mitjans dinformació fan servir els estereotips com una forma de comunicació ràpida per explicar les "Siente el latido, el petites i grans històries que hi ha darrera dun espot publicitari, dun corazón... Oye mi programa o duna notícia. Aquests son " estereotips són dreceres cogniti- ves, simplificacions de la realitat (sempre inabastable i complexa) Carlos Undergroove (undergroove @ mixmail.com) que, gràcies a leconomia mental que fan servir les nostres xarxes “Arribem disposats a fer-te moure els neuronals, es reprodueixen sense malucs i a posar-te un somriure a la cap qüestionament i sutilitzen per cara... Amb samba, amb salsa, amb fer passar el missatge a laudiència. rumba, amb reggae i, sobretot, amb bon Si els mitjans i la publicitat fan rotllo!” servir aquest reservori dimatges Totes les bones històries contenen estereotipades és perquè formen algun viatge en el seu interior, i així co- part duna cultura compartida, mença el de Zulu 9.30, un viatge pel duna mateixa cosmovisió patriar- Carib que no entén de fronteres 5ni de cal de la societat i, per tant, són diferències entre persones. Un viatge imatges consensuades que, amb que continua per Amèrica Llatina, on fo- les recombinacions que cada models de feminitat (i de masculini- ponsabilitats familiars arriben a homes, entestades com estan en tografien el millor de cada lloc. Un viat- època i situació reclama, el públic tat també, és clar) shi poden em- posar-se malaltes de fatiga crònica imitar el model masculí, amazones ge ple de color i alegria, un viatge ple de reconeixerà i acceptarà. I un cop mirallar persones de carn i ossos, o de fibromiàlgia. O aquelles noies que rebran com a premi la soledat, bona música i idees, un viatge criticant allí, a la pàgina, a la pantalla o a la dones que es poden identificar joves i adolescents que davant el ja que les dones les viuran com les injustícies, però al cap i a la fi, un tanca publicitària, sexposaran en amb aquesta “superwoman” que requeriment social duna bellesa traïdores i els homes com a com- viatge divertit, un ‘collage’ contagiós i tota la seva potència sancionado- és capaç de treballar dins i fora de sense fissures sesforcen per con- petidores. Cal plantejar-nos si personal. Sense alegria no hi ha vida. ra, mostrant com cal ser dona, per casa i, com una frontissa, situar-se trolar el seu cos, ni que sigui a aquests nous models són allibera- Aquest és el viatge iniciàtic per a una ser femenina, i quines imatges han al bell mig de làmbit públic i del pri- costa dentrar en la bulímia o la- dors, si corresponen a noves iden- banda plena de color, calor i ritme. Con- de ser desterrades si volem ser se- vat, mirant dabastar tan diverses norèxia. Sense oblidar aquelles al- titats i si val la pena que ens emmi- necta o rebenta!!! ductores, eficients, maternals, en activitats i competències, dones tres que arrasen per allí on passen, rallem i, un cop contestades Zulu 9.30, barcelonins, establerts al una paraula, normals. que en lesforç pe tirar endavant amazones modernes que semblen aquestes preguntes, procurar no Poble Nou, amb un estil particular, con- El problema és que en aquests una carrera professional i les res- disposar de més virilitat que molts caure en el parany. cebuts a escenaris i festivals durant els últims anys, fan el salt cap al complicat mercat discogràfic amb aquest primer CD: un projecte de luxe, una diàspora Ni putes ni submises, l’altra resposta dels ‘banlieus’ francesos plena de matisos càlids i paraules críti- ques, una invitació a un viatge que no “Ni putas ni sumisas” voler ser lliure i no sotmetre’s a ses", un cas en què un grup de homes, fa temps que alerten dels et deixarà indiferent. Fadela Amara. les normes masclistes del barri, dones de barris obrers denuncia- problemes dels barris-gueto, de Onze cançons que van des del reg- Ediciones Cátedra. dels barris, on la violència mas- ven públicament el masclisme i la les relacions noves que s’hi de- gae, el son i la rumba fins al hip-hop o la Col·lecció Feminismes (2004). clista marca les normes de fun- violència masculina, brutalment tecten entre homes i dones, que samba; una particular visió de la fusió cionament i convivència. Rebre personificada en la mort de Soha- les institucions, i fins i tot el femi- llatina, ritmes que pretenen trencar Núria F. vol dir ser insultada, menystingu- ne, assassinada per desobeir nisme institucionalitzat, semblen totes les fronteres que es trobin i poder ignorar, en un context de reafir- contagiar la seva visió positiva davant Com una premonició, una intuïció mació dels valors tradicionalistes la vida. -diuen que la intuïció és un tret i de falta de feina i futur per a Aquest treball compta amb un doble molt femení-, aquest llibre, editat molts joves. esforç per part de la banda, ja que a a França el 2003, alertava de la Es tracta d’un moviment ciu- més de composar i presentar el temes, situació existent a les ‘banlieus’, tadà que rebutja la lògica de la diversos dels seus components han les barriades de la perifèria de les violència i les desigualtats so- realitzat la producció. A més, Stephane grans ciutats. El llibre “Ni putas ni cials, que té voluntat de treballar Carteaux, qui té una llarga experiència sumisas” s’escriu després de la perquè es mogui alguna cosa a amb grups com Cheb Balowski o Trime- “Marxa de les dones dels barris les barriades obreres, que lluita lón entre d’altres, ha estat qui ha gravat per la igualtat i contra el gueto” per eradicar la llei del més fort, aquesta joia colorista i fresca. També- ,sota el lema “Ni putes, ni submi- que aposta pel laïcisme, per l’e- compten amb molt diverses col·labora- ses”, que el 8 de març de 2003 va ducació civicosocial i sexual, per cions ajuntar 30.000 persones manifes- la protecció de les dones víctimes Cal dir que perquè un viatge musical tant-se pels carrers de París. de la injustícia, que prové de la tan divers prengui coherència els seus S’hi denuncia la situació insos- “tradició”, per acabar amb la pre- integrants han de ser primordialment tenible que viuen les dones en els carietat i la discriminació laboral. amics. Aquest és el motor de Zulu 9.30: barris: dones filles de la immigra- Les propostes d’aquest llibre l’amistat, el respecte, idees afins i amb ció, dones nascudes a França da, violada col·lectivament i fins i aquells que es creuen amb el dret sobre la situació a França haurien molt de sentiment pel que fan. Un resul- que són obligades a creure, a tot assassinada si no segueixes de dir a les noies com han de ves- de tenir-se en compte també a al- tat que cal escoltar. obeir, i si no, a rebre, com el cas les directrius que t’imposen els tir, quan poden sortir, amb qui tres països europeus per tal d’in- Més informació: www.zulu930.com i de Sohane, assassinada crema- mascles de la família i/o el barri. poden parlar... tentar prevenir situacions en el www.kasbamusic.com da viva per un grup de joves en El cas de Sohane va donar origen Els integrants del col·lectiu "Ni futur i no repetir errors que ens un soterrani de Cité Balzac per al manifest "Ni putes ni submi- putes ni submises", dones i portin a problemàtiques similars.26 Catalunya. Març de 2006
  • 26. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > IMATGES QUE PARLEN“La germana, necessitat o les relacions amoro- ses entre dones. Aires), a la guerrilla (Marta Harnec- ker, amb una entrevista a una co- ques articulatòries sense renunciar a l’especificitat de les diferències.l’estrangera” mandant de la guerrilla d’El Salva- Són frontereres, intruses, estran- “Nosaltres, les dor), al moviment d’alliberament nacional (Euskal Herriko Bilgune geres, i parteixen de posicions so- cials múltiples i contradictòries on dones. Discursos Feminista) i a la universitat popular es generen unes pràctiques políti- i pràctiques (Claudia Korol, responsable d’edu- ques reflexives i crítiques que es- cació popular a la Universidad Po- capen de les narratives universals. feminiests” pular Madres de Plaza de Mayo); a Posicions que, declarant-se mes- DD AA més de reflexions al voltant dels tisses i impures, no busquen aco- Coordinadora d’Estudiants dels mètodes d’acció directa duts a llir-se ni a la seguretat romàntica Països Catalans terme per les sufragistes a l’Angla- d’una pretesa puresa identitària ni Les perversions Col·lectiu Catalunya terra decimonònica (Ana Barradas, directora de l’editorial portuguesa als suposats universalismes homo- geneïtzadors sustentats en un ca- òptiques Ela por ela). pitalisme heteropatriarcal racial- "Nosaltres les dones. Discursos i ment estructurat. Josep Estivill pràctiques feministes" recull la veu d’activistes feministes dels Països “Otras “Dones en Román Gubern, el conegut catedràtic Catalans que ens descriuen quina inapropiables. moviment. Una de comunicació audiovisual a la Univer- és la situació de les dones a la so- Feminismos anàlisi de gènere sitat Autònoma de Barcelona, ha publi-Audre Lorde, Ed. Horas i horas cietat catalana des de diverses òp- cat el llibre “Patologías de la imagen” tiques i tractant les problemàtiques desde la de la lluita en (Anagrama, Madrid 2004), una actualit- Col·lectiu Catalunya que existeixen en els àmbits com frontera” defensa de zació bastant fidel a un altre llibre que ja va aparèixer fa quinze anys amb el títolMalgrat que apareix citada en les l’Ebre” de “La imagen pornográfica y otras per-obres més recents dedicades als versiones ópticas” (Akal, Madrid 1989).diferents feminismes, encara no Eva Alfama i Neus Miró (coord.) Tots dos llibres analitzen els gèneres ci-shavia traduït al castellà cap obra Cossetània nematogràfics que la moral establertade la poeta i assagista Audre ha considerat de mal gust i ha arraco- Col·lectiu CatalunyaLorde, famosa per la seva capaci- nat a la perifèria de la permissivitat. Estat de descriure les identitats entre- “Dones en moviment. Una anàlisi tracta, en concret, dels gèneres por-creuades i nòmades que compo- de gènere de la lluita en defensa nogràfic, religiós, nazi, obrerista i denen el viure i pensar de l’Ebre” parteix de la incomoditat terror explícit.contemporanis. En un acte a la de percebre la persistència de les L’autor visita aquests gèneres ambUniversitat d’Stanford, i parlant desigualtats de gènere fins i tot en una mirada nova, atípica, diferent i ori-duna forma similar a la de Virginia àmbits -com en el dels moviments ginal. Analitza conegudes pel·lículesWoolf en les conferències que van socials- en què es dóna un fort com “El triomf de la voluntat”, el míticdonar origen a la seva obra més compromís amb la transformaió documental de Leni Riefestahl sobre elcelebrada, “Una cambra pròpia”, social. congrés del Partit Nazi a Nuremberg oAudre Lorde va dir: "Sóc una femi- el del treball (M. Jesús Izquierdo); Per això aquest treball pretén “Gola profunda”, un dels primers filmsnista negra lesbiana guerrera la immigració (Ruth Mestre); l’edu- donar eines per reflexionar sobre porno que es va convertir en tot un fe-poeta mare que faig el meu tre- cació (Aina Faus i Núria Llopis); la ADD. AA.Traficantes de Sueños. com afecten les dinàmiques de gè- nomen de masses. Recull també unball". I va afegir "Qui sou vosaltres i violència contra les dones (Magda- nere al funcionament dels movi- munt d’estudis acadèmics sobre lacom feu el vostre?" Audre Lorde lena); l’homosexualitat (Grup de Col·lectiu Catalunya ments socials, prenent com a matèria que ha aplegat pacientment du-construeix un discurs feminista Lesbianes Feministes de Barcelo- exemple la Plataforma en Defensa rant anys. Amb tot aquest bagatge, elsatravessat per identitats múltiples i na) i el paper de les dones a la lite- “Otras inapropiables” és una reco- de l’Ebre. I en aquest sentit, les au- cinc assaigs (un per cada gènere es-heterogènies; identitats que han ratura (Lluïsa Julià). pilació de textos feministes que tores trenquen el mite de la passivi- mentat) són plens de reflexions erudi-tingut un paper molt important en la També hi trobem el testimoni de presenta autores clau en el pensa- tat de les dones en els diferents tes que relacionen la història amb laconfiguració dels feminismes dels diverses dones i col·lectius de ment feminista negre, mestís i àmbits del moviment: les assem- psicologia, i l’antropologia amb la so-últims temps. dones que expliquen les distintes postcolonial: Avtar Brah, Gloria An- blees, les comissions de treball, les ciologia o la semiòtica o la psicoanàlisi. A “La germana, lestrangera” experiències de lluita al seu barri zaldúa, bell hooks, Chela Sando- accions i els canals de comunica- El lector quedarà realment sorprès aLorde utilitza l’assaig, els discursos (Silvia López de La Eskalera Kara- val, Khum-Khum Bhavnani, Marga- ció. Aquest és un document rigorós mesura que descobreixi les teories ex-i una entrevista amb l’assagista i kola, un centre social feminista de ret Coulson, Chandra Talpade en el seu treball de camp i lúcid en pressades, potser complagut i potserpoeta feminista Adrienne Rich per Lavapiés –Madrid-), a les fàbriques Mohanty, M. Jacqui Alexander, Au- el seu marc teòric, que aborda una pertorbat. Hi surten, per exemple, foto-explorar les vivències entrecreua- ocupades de l’Argentina (Andrea rora Levins Morales. reflexió tan imprescindible com ur- grames de pel·lícules pornogràfiquesdes del sexisme i el racisme, leròti- d’Atri, per Brukman, l’empresa tèx- Els seus pensaments de fronte- gent en els espais de transforma- per explicar la narració d’un film d’Ei-ca com a poder, la poesia com a til autogestionada de Buenos ra ens conviden a construir políti- ció social i política. senstein o la composició d’una escultu- ra barroca de Bernini. El cinema de Ste- ven Spielberg, per la seva banda, Revistes s’interpreta a “E.T”, “Trobades a la ter- cera fase” i altres films com una metà- fora de l’espiritualitat religiosa des d’un vessant laic. Gubern aconsegueix, d’aquesta ma- nera, un dels llibres més originals que mai s’hagin escrit sobre el cinema; en particular, sobre els gèneres marginals, uns gèneres menystinguts pels histo- riadors (fins fa quatre dies ningú no considerava rellevant parlar sobre el porno o l’‘snuff cinema’, i encara menys prendre-se’ls seriosament). Estem segurs que molts espectadors que s’acostin als llibres de Román Gu- bern (els que hem comentat avui i molts altres de la seva dilatada trajectòria acadèmica) trobaran una bona eina deLES CONILLERIES DE LA GENE- ANARCOTERRITORIS LA CAMPANA CUBA LIBERTARIA reflexió i anàlisi; potser se sentiran dis-RALITAT Revista anarquista teòrica des dels Setmanari anarcosindicalista fet des Dels grups de suport als llibertaris i conformes amb les propostes però seràButlletí de la Secció Sindical de CGT límits, anàlisi de les fronteres. Es pot de Galícia obert a tots els sectors del sindicalistes de Cuba. 145, rue Ame- difícil que oblidin la curiositat i inquie-a la Generalitat Valenciana, correu descarregar a www.berguedalliber- moviment llibertari. Textos teòrics, lot, 75011 París, França, movimien- tud que els desperta aquesta mirada.electrònic: cgt_cultura@gva.es tari.org, anarco_territoris@yahoo.es campanyes i creació. tolibertariocubano@yahoo.com.mxCatalunya. Març de 2006 27
  • 27. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA JUDITH SUNDERLAND, MEMBRE D’HUMAN RICGHTS WATCH > LES PARAULES SÓN PUNYS‘La detenció incomunicada Revolucióhauria d’estar prohibida’ Jordi Martí Font (jordimartif69@mesvilaweb.cat) El canvi general i profund en les rela- cions de dominació, l’acabament d’a-“Vam publicar tres informes sobre els drets dels immigrants a l’Estat espanyol el 2002” questes després d’un procés de trans- formació social més o menys ràpid. L’estructuració de la societat a partir d’altres bases que es basin en basti- > LA FRASE... ments més que en portes completes que estarien, amb total seguretat, tan- cades. El trencament de les relacions de dominació aparents i reals i la seva substitució per altres més solidàries i col·lectives. Un canvi profund en les estructures productives que les posi al servei de la majoria i no dels desitjos induïts que aporten beneficis a una mi- noria petita petitona i molt cabrona. La porta oberta a una societat sense clas- ses ni dominació dels uns sobre els al- tres. La força que trencarà la closca dels ous amb què farem la truita. Un avenç general en tots els àmbits de la vida en totes les classes i ordres so- cials. L’objectiu de la nostra classe un “Human Rights Watch cop hem pres consciència de classe. no accepta fons L’amor portat a la seva màxima ex- governamentals” pressió. El combat per la vida plena. Assenyalar cada dia una circumstàn- “L’Estat espanyol no compleix plenament les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans” cia que ens el faci únic. El gran canvi col·lectiu que encetarà i potenciarà Text: Ariadna Nieto i Esther Espanya” (http://www.hrw.org/spa- una gran maduresa front els dicions en la presó provisional, tots els canvis individuals... Sancho; foto: Regino Hillera nish/informes/2005/spain0105/). atemptats de l’11 de març i no entre d’altres. Moltes d’aquestes I mil definicions més que exclouen Aquest informe s’emmarca en el vàrem veure els abusos per part de feien ressò de les recomanacions la violència per la violència, el nihilis-Judith Sunderland és membre context d’un projecte global d’in- las forces de seguretat ni l’onada ja fetes en el passat al govern es- me, la realització de l’odi, l’assassinatde l’organització Human Rights vestigació sobre l’impacte de me- de crims i odi que sí va haver-hi als panyol per autoritats internacionals selectiu i no selectiu, la rancúnia, la re-Watch i va participar com a po- sures per a combatre el terrorisme EUA després de l’11-S. L’Estat es- dels drets humans, com el Comitè venja, l’anihilació de l’enemic, la ven-nent en les Jornades per a la sobre els drets humans. Des de panyol té raó en combatre el terro- de Drets Humans de Nacions Uni- jança, els il·luminats fent “justícia re-Prevenció de la Tortura el passat l’11 de setembre de 2001, Human risme mitjançant el sistema de jus- des, el Relator especial contra la volucionària”...3 i 4 de febrer a Barcelona. Rights Watch ha publicat informes tícia criminal. Dit això, existeixen tortura de Nacions Unides i el Co- I malgrat els esforços que farem, sobre la detenció d’immigrants als importants deficiències a la llei i el mitè europeu per a la prevenció de perquè ja sabem com les gasten els-Què és i quin treball desenvolu- EUA, i l’actuació dels EUA a Afga- procediment penals que són in- la tortura. que manen i l’amor que desprenen perpa Human Rights Watch? nistan, Iraq i Guantánamo, la de- compatibles amb els seus deures -A nivell pràctic, aquestes reco- les seves possessions materials i pels-Human Rights Watch és una orga- tenció indefinida al Regne Unit, les d’acatar el dret internacional dels manacions han tingut alguna re- seus dominis immaterials, al final, elsnització independent i no governa- mesures antiterroristes a Malaïsia, drets humans. Aquestes deficièn- percussió real en la política o la segons taparan els primers quan po-mental finançada mitjançant contri- Xile, Uzbekistan i Marroc, i el feno- cies imposen serioses limitacions legislació antiterrorista espan- dran perquè ells són part del vell mónbucions individuals i de fundacions men global del trasllat de sospito- als drets dels sospitosos de terro- yola? que diuen combatre, que ens assegu-privades provinents de tot el món. sos de terrorisme a països on co- risme quant a l’accés a un advocat, -Pel que en sabem, no hi ha hagut ren que voler derrotar. La revolució noNo accepta fons governamentals rren el risc de ser torturats utilitzant el dret a una defensa efectiva, el cap canvi en la legislació vigent ha de ser mai més militaritzada, ni mili-directament ni indirecta. El treball «garanties diplomàtiques» que no dret a recórrer la legitimitat de la quant a garanties processals. En- tar, ni militarista.d’Human Rights Watch va co- seran torturats. detenció, el dret a ser jutjat dins un tenem que el govern actual pretén La nostra revolució es construeixmençar el 1978 amb la creació de Human Rights Watch va publicar termini de temps raonable i el dret realitzar una reforma de la Llei en l’afirmació de la cultura com a einala seva divisió Helsinki. Avui en dia, tres informes sobre els drets dels a unes condicions humanes i dig- d’Enjudiciament Criminal i conside- bàsica de transformació social i elscompta amb cinc divisions regio- immigrants a l’Estat espanyol el nes en la detenció. L’ús de la de- rem que el govern hauria d’aprofi- objectius són ben clars: la desapariciónals que s’ocupen d’Àfrica, les 2002: “La otra cara de las Islas Ca- tenció incomunicada és l’aspecte tar aquesta oportunitat. de l’opressió de tota mena exemplifi-Amèriques, Àsia, Orient Mitjà i Eu- narias: violación de los derechos més significatiu i més criticat de les -La legislació espanyola i la res- cada en l’acumulació de poder. I jaropa. Human Rights Watch també de los immigrantes y los solicitan- disposicions antiterroristes de l’Es- tricció de drets que a la pràctica sabem que l’opressió té mil cares icompta amb tres divisions d’estu- tes de asilo” (febrer de 2002, tat espanyol. Existeix un consens, suposa, difereixen de les adop- mil noms que utilitza com a disfressadis temàtics, sobre tràfic d’armes, http://www.hrw.org/spanish/infor- tant en Nacions Unides com en tades per altres Estats arran de entre les quals l’Estat i el capital endrets dels infants i drets de la dona. mes/2002/inmigrantes.html); “Ca- d’altres entitats internacionals dels l’11-S? són només dues i no les més impor-Té oficines a Washington, D.C., llejón sin salida: abusos cometidos drets humans, que la detenció in- -Considero que és més útil compa- tants. La revolució la farem, també,Nova York, Los Ángeles, Londres, por las autoridades españolas y comunicada pot donar lloc a greus rar les lleis i pràctiques d’un país contra els nostres propis dogmes,Brussel·les, Moscou, Dushanbe i marroquíes contra niños migran- violacions dels drets humans i que amb els estàndards internacionals, mentre dissolem les nostres segure-Hong Kong. Human Rights Watch tes” (maig de 2002, hauria d’estar prohibida. A l’infor- més que no pas amb d’altres paï- tats i en construïm de noves damuntrealitza constantment investiga- http://www.hrw.org/spanish/infor- me, fem recomanacions específi- sos. És el que fem a l’informe, de l’espai que l’esperit crític i autocríticcions sobre violacions dels drets mes/2002/callejon.html); i “Discre- ques al govern. Aquestes inclouen amb la conclusió que l’Estat espa- ens faci possibles. És a dir, que mentrehumans a més de setanta països cionalidad sin límites: la aplicación mesures per a reformar significati- nyol no compleix plenament les no aconseguim alliberar-nos de lesde tot el món. arbitraria de la ley española de in- vament la detenció incomunicada seves obligacions internacionals nostres pròpies opressions no ens po--Què us va dur a l’Estat espanyol migración” (juliol de 2002, (per ex. garantir a tots els detinguts en matèria de drets humans. Com drem plantejar tirar al terra les gene-per investigar què havia passat http://www.hrw.org/spanish/infor- el dret a l’assistència lletrada des he dit, l’Estat espanyol té raó en rals. I mentrestant això ens portarà a laamb els detinguts de l’11-M? mes/2002/discrecionalidad.html). del principi i durant tot el període de combatre el terrorisme mitjançant immobilització? No pas. Les nostresHeu fet altres informes sobre -Quines conclusions vau extreu- detenció), millorar la supervisió ju- el sistema judicial, però ha d’asse- pròpies opressions (les que patim il’Estat? re de l’estudi sobre la Llei antite- dicial dels detinguts sota custòdia gurar que els acusats de terrorisme també les que fem com a opressors)-Human Rights Watch va publicar rrorista i l’11-M? Es van traduir policial, garantir el dret a l’habeas gaudeixen de las garanties proces- són les mateixes i quan ens revolucio-un informe sobre la legislació anti- en recomanacions concretes al corpus, garantir el dret a una de- sals fonamentals, incloses aque- nem farem la Revolució, que mai noterrorista a l’Estat espanyol el govern espanyol? fensa efectiva, assegurar garanties lles necessàries per a tenir una de- serà ni una ni gran ni lliure. Què higener de 2005:”?Sentando ejem- -Les autoritats espanyoles i la so- adequades per als detinguts sota fensa efectiva. farem.plo?: Medidas antiterroristas en cietat en general varen demostrar custòdia policial, i millorar les con-