Revista Catalunya 72 Febrer 2006

747 views

Published on

Catalunya 72 febrer 2006 CGT

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
747
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya 72 Febrer 2006

  1. 1. Catalunya◗ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Febrer 2006 • número 72 • 0,50 euros www.cgtcatalunya.org
  2. 2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) Prendre aire i l’impuls necessari per continuar • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona l projecte que el Col·lectiu tres i establir com farem la inclusió i Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS COMARCALS E Catalunya presentava al Congrés de la CGT de Cata- lunya va ser aprovat a Sant Joan en què consistirà. Si a més podeu baixar fins a Reus algun dimecres per la tarda, que és quan en par- Anoia Despí, amb alguns afegits, de la lem, aleshores ja serà fantàstic. Si Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada - cgtanoia@yahoo.es mateixa manera ha rebut un “enda- no, qualsevol forma de ser-ne part Tel. i fax 93 804 29 85 vant!” la gestió que fins ara hem fet ens va bé. Un dia o altre algú Baix Camp/Priorat d’aquesta publicació i dels seus pa- voldrà regular aquesta forma d’e- Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net rents digitals, el nou web del “Cata- xercir la democràcia directa, però Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 lunya” i el web de la CGT de Cata- no serem nosaltres, només faltaria. Baix Llobregat lunya. La proposta que el Col·lectiu El “Catalunya” que hem acordat Cra. Esplugues, 46 Catalunya sigui el gestor dels mit- en aquest Congrés és un projecte 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 jans de comunicació de la CGT ha immens, tan gran que a alguns ens aconseguit un amplíssim suport fa por. Por a no donar la talla da- Jacint Verdaguer, 23 08640 Olesa de Montserrat però no en tenim prou amb això. vant el repte que hem plantejat. Tel. 93 778 04 93 Volem anar més enllà, som unes Por a no poder assumir els com- Baix Penedès pesades i uns pesats, per això re- promisos. Por a adormir-nos en el Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 comencem una idea que vàrem fer pamflet i deixar de banda el perio- Barcelonès Nord fa tres anys recorrent aquelles as- disme crític. Ens hi tirem de cap i si Alfons XII, 109 semblees de sindicats que ens ho fallem que no es digui que ha estat 08912 Badalona cgt_bn@wanadoo.es demanin i passant a presentar la per falta de voluntat. Tel. i fax 93 383 18 03 nostra (de CGT, està clar) revista a Som la revista de tota la CGT, de Garraf-Penedès tot arreu on algú la vulgui presentar tota la classe obrera catalana Foto: Mireia Bordonada Lepant, 23, baixos 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org públicament i en vulgui parlar, una conscient que només la nostra prò- Tel. i fax 93 893 42 61 bona manera de visibilitzar la CGT pia autogestió ens pot donar la lli- Maresme a través del “Catalunya”. Volem bertat real, lluny de dominacions Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com quer la revista de la CGT sigui en- de tot tipus. Som la revista dels i de Tel. i fax 93 790 90 34 cara més de la CGT, recollint una les qui volem un món nou sense Vallès Oriental queixa explicitada al Congrés per il·luminacions, de base. Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com alguns sindicats. Volem que el “Ca- Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 talunya” estigui encara més lligat a l’organització. Assumim així els La millor imatge del mes FEDERACIONS INTERCOMARCALS errors que hem tingut -de lloar-nos L’amor a la Girona ja ens n’hem encarregat prou-; i per Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a tirar endavant això només hi ha llibertat i l’odi 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 una forma de fer-ho: xerrar, discutir, a qui te la lleva Ponent parlar i acordar. Av. Catalunya, 8è , 2 D’altra banda, diem en veu alta Una munió de creadors joves o no tant 25002 Lleida - lleida@cgt.es Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 un cop més que el Col·lectiu Cata- omplen les pàgines de lliure publicació i Camp de Tarragona lunya no som un col·lectiu tancat utilització d’Internet de múltiples dibui- Rambla Nova, 97, 2n 1a sinó tot el contrari: qualsevol perso- xos, eslògans, textos i muntatges grà- 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 na de CGT que vulgui participar-hi, fics que alguns cops ens fan preguntar: ser-ne part amb qualsevol tipus “qui sou vosaltres i on sou?”. d’aportació (textos, muntatges, par- La imatge d’aquest mes és així, po- FEDERACIONS LOCALS ticipació en les decisions del que tent, complexa, ben resolta gràficament Barcelona Via Laietana, 18, 9è sigui assumint feines, correccions, però alhora sense un referent, autor o 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org col·laboracions, redactant el que adreça a on enviar la corresponent feli- Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 convingui) pot fer-ho, només cal citació pel muntatge donat a tots els qui Manresa Circumval·lació, 77, 2n que es posi en contacte amb nosal- el mirem. 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimarts 25 de gener Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Dídac Salau, Joan Rosich, Pau Juvillà, Josep Estivill, Xavi del 2006. 08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net Roijals, Carlus Jové, Josep Garganté, Patrícia Carles, Vicent Canet, Mireia Bordonada, Jose Tel. i fax 93 588 17 96 Cabrejas, Jordi Martí i Òscar Porqueras. Col·laboren en aquest número: Ricard Vilaregut, Sabadell Robert Gonzàlez, Plataforma en Defensa del Riu i el Delta del Llobregat, Núria F., Flora Pla, “Estic cansat de suportar cada dia / Unió, 59 Ecologistes en Acció, Eurosolar, Greenpeace, Pepe Gutiérrez, Jon Bekken, Mike Long, “Anarcho- aquests ulls amb mirada de peix de 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Syndicalists Review”, Ateus de Catalunya, Xavi Milian, Serg Sol, Oficina per l’Okupació, Un tal Pep i Tel. i fax 93 745 01 97 colors, / que volen donar-me lliçons tu, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Gabriel Serra, Joan Terrassa Panissello, Xaro Gandia, Joan Ramon Ferrandis, Dídac Salau, Mireia Bordonada, Kasal del Prat i de catecisme / i em diuen de quin Ramon Llull, 130-136 Indymedia Barcelona. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i color he de comprar els mocadors.” 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.es “Home acusador”, de Joaquim Horta Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Pedrissos, 9 bis Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" 08211 Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: cgt_castellar@terra.es - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Tel. i fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob - Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Febrer de 2006
  3. 3. REPORTATGE El treball en xarxa, sense nucli director, una de les Malgrat els avenços inqüestionables pel que fa als àmbits de lluites compartides, estem lluny experiències més positives encara de suposar una alternativa al capitalisme d’aquests darrers anys EL CICLE DEMOBILITZACIONS 2000-05 Anàlisi multidisciplinar sobre els darrers cinc anys de lluita social a Catalunya De, sobre, els moviments socials Ricard Vilaregut i Robert GonzàlezD es de la consulta per l’A- bolició del Deute Extern del Març de 2000 i fins ala campanya contra la ConstitucióEuropea de principis de 2005, pas-sant per les concentracions “alter-mundialistas” a Barcelona, i aca-bant per les manifestacions encontra de la invasió de lIraq (entremolts d’altres episodis d’acciócol·lectiva), hem assistit a un cicleactivista que de ben segur ha pro-duït un important impacte, per moltque sigui massa aviat per mesurar-lo. En la campanya contra la guerrade lIraq –en el marc de la Platafor-ma Aturem la Guerra- es va produir Foto: Xaro Gandia Benaventuna important confluència entrepersones i col·lectius. La capacitatde mobilització demostrada –sem-pre tenint en compte altres factors-va sorprendre els més optimistes,deixant una bona sensació als parti-cipants en la campanya. Tenint en compte aquesta expe-riència –i no només de la citadaPlataforma sinó de totes les expe- (ICV, ERC i EUiA), d’ateneus in-riències més o menys unitàries- va dependentistes, de col·lectius diver-sorgir la idea d’organitzar un semi- sos, de moviments socials diversosnari per iniciar un procés de refle- (de solidaritat, estudiantils, alter-xió social i diàleg entre persones, globalitzadors), de sindicats (comtant de lesquerra institucional com CGT), d’ONG, de l’associacionis-de moviments socials, ONG, me més formal (com els Consellscol·lectius diversos i estudiosos del de Joventut) i també acadèmics.tema, amb l’únic requisit d’haver Tots els assistents es van manifestarparticipat en el cicle de mobilitza- a títol individual, sense representarció que volíem analitzar (2000-05). ningú ni voler establir càtedra deL’objectiu, analitzar el passat per res. El seminari es va organitzar ensituar millor el present i així prepa- base a grups de discussió formatrar millor el futur, des d’una doble per 5 o 6 persones, amb un dinamit-perspectiva acadèmica-política. Vo- zador que anava introduint els treslíem parlar del que s’ha viscut, dels blocs per discutir:models de relació entre uns i altres, En el primer bloc es preguntavade fer-se preguntes que serveixin sobre els condicionaments que hanper a la transformació social, de provocat el cicle. En el segon, sobrequins serien els millors mecanis- els problemes i virtuts de les cam-mes per potenciar una societat críti- Les mobilitzacions contra la guerra d’Iraq van sorprendre fins i tot els organitzadors per l’alta participació. Foto: Pau Juvillà panyes unitàries, sobre les relacionsca i de quin paper podria jugar cada (per definir) de present i futur. amb el suport de membres de lI- grosso modo i sense ser categories entre lesquerra institucional i la so-actor. I tot això, amb l’oberta inten- Aquest seminari, fet el 26 de no- GOP (3), va reunir unes 40 perso- excloents, persones vinculades a cial, sobre la repressió de lEstat,ció de crear un clima de confiança i vembre a la seu del CIDOB (1) or- nes dels diferents sectors que han partits polítics –i les seves joven-empatia per a una millor relació ganitzat pel col·lectiu DEMOS(2) i participat al cicle: hi van venir, a tuts- amb presencia institucional continua a la pàgina 4 >Catalunya. Febrer de 2006 3
  4. 4. REPORTATGE > ve de la pàgina 3 (s’entén que electorals) han aconse- guit.sobre la (in)conveniència de lús de Les persones pertanyents a par-la violència com a forma dacció tits polítics van reconèixer incomo-política i sobre les legitimitats reco- ditat per no saber on anaven lesnegudes o no. En el tercer bloc, es campanyes, ni qui representavapretenia parlar sobre els impactes cadascú i a qui representava la ma-del cicle i sobre la percepció/opi- teixa assemblea de la campanya.nió dels assistents de la situació ac- Van criticar la presa de decisionstual i les perspectives, reptes i opor- per consens i de forma assembleà-tunitats del futur. La segona part del ria, ja que finalment decidien elsseminari es va realitzar de forma que aguantaven més. Es van quei-conjunta, exposant els resultats de xar, en fi, d’una certa crueltat capcada grup de discussió i intentant als membres de partits polítics iparlar sobre la suposada situació grans centrals sindicals per partde descens de la mobilització i com d’alguns sectors, més interessats encanviar aquesta tendència. incomodar-los i posar-los en una Malgrat algunes errades de tipus posició difícil que en lobjectiumetodològic, com l’ambició del comú de la plataforma. Tot eraprograma, que no va permetre culpa de les velles organitzacionsaprofundir en el tercer bloc, ni en la (partits, grans sindicats, etc.), quepart conjunta, o la pèrdua, en la eren criticats tant si participaven enprecipitada síntesi, d’algunes inte- els espais unitaris com si no. L’as-ressants reflexions escoltades en els La mobilització contra el PHN, senyal d’identitat de les Terres de l’Ebre. Foto: Joan Panissello. sistència els assegurava l’acusaciógrups, l’experiència va ser valorada etc.) i en la incorporació de nous com l’actual, fa falta més capacitat de voler aprofitar-se o fer-se la foto;com a prou interessant pels partici- contingents de militants entre els de reflexió i aprofitar-lo per a apro- si no ho feien, no faltarien les críti-pants consultats. sectors juvenils. Encara que es va fundir en aspectes organitzatius i ques a la falta de sensibilitat social En aquest article, presentarem, el comentar també l’absència duna ideològics. Alguns elements de re- o política. En definitiva, els partitsmés fidelment possible (s’ha reto- generació de participants, la que ara flexió que es van apuntar foren van criticar, sobretot, els movi-cat el just perquè el text tingués una tindria entre 35 i 50 anys. D’alguna aquests: ments socials més contraris al siste-mínima coherència) les diferents manera, es va dir que els i les que 1) la necessitat de passar de movi- ma representatiu, de la falta de co-síntesis dels grups. Som conscients van protagonitzar lorganització ments reactius a més proactius, po- herència amb el seu ideari, sobretotque no s’inclou la totalitat de les dels diferents episodis del cicle són sant especial cura a cuidar lactua- quan recorrien als partits i/o elsaportacions individuals, però el lec- fills dels que en la transició van per- ció en làmbit local; seus representants en moments detor/assistent podrà observar que la dre l’aposta per la ruptura. 2) la dificultat d’aconseguir espais repressió i per entendre la mobilit-pluralitat queda prou reflectida. Per unitaris amb continuïtat i estables zació com una finalitat i no com aaltra banda, resumirem, de manera Problemes, (es critica l’autodissolució del Mo- una eina.succinta, les aportacions en el debat autocrítiques i reptes viment de Resistència Global, per Com no podia ser daltra manera,plenari. De totes maneres, i per no considerar que era un espai ja con- les crítiques van tenir el seu revers:repetir-nos i organitzar amb mes lò- poder i influència dels mitjans de En els diversos grups de discussió, solidat i que aglutinava); la reiterada desconfiança cap alsgica el text, hem estructurat l’article comunicació de masses, expliquen es va comentar la necessitat de 3) es va criticar també la tendència partits polítics per la instrumentalit-en els tres blocs temàtics en què es labast de la mobilització a què ens veure i interpretar la situació des de a deixar-se influir massa pels cicles zació i selecció de les campanyesvan estructurar els debats. En cada referim. Per altra banda, i en el plà- diferents nivells: internacional, na- electorals. en què participaven (només estavencas diferenciarem què es va dir en nol de la política domèstica, la crei- cional-català i local-municipal, i ser Pel que es refereix a la relació en les “més importants”). Tambéels grups, què en el debat i què co- xent indignació producte de la tra- capaços d’entendre cada dinàmica i partits-moviments, es va fer explí- es va criticar el tripartit per la pocarrespon a la nostra pròpia opinió. jectòria del govern del PP va actuar context. La necessitat d’innovar les cita la falta de reconeixement mutu coherència entre discurs i acció i es més com a desencadenant que com formes de mobilització i organitza- de les diferents legitimitats de par- va posar com a exemple la retalladaSobre les causes del a causant. Es va constatar que el PP ció, per adaptar-se a uns temps cada tits polítics i moviments, així com de llibertats que suposa la normati-cicle de mobilitzacions en el govern aglutinava més sectors vegada més ràpidament canviants, la dificultat que els comporta als va sobre civisme que impulsa l’A- en la seva contra que no pas ara i es va ser uns dels comentaris més rei- partits lhaver de baixar a les assem- juntament de Barcelona.(5)2000-2005 va preguntar obertament què hauria terats. Per altra banda, el fet de blees. La conjuntura política és la Les persones presents que s’i-Com era d’esperar per la presència passat (si hauria sortit la mateixa llançar missatges poc clars i les for- que determina l’acostament de mo- dentificaven més amb els movi-de persones amb forta capacitat crí- gent i amb la mateixa intensitat) si mes utilitzades per a expressar-los viments socials i partits en espais ments socials van denunciar lapro-tica, el primer que es va qüestionar un PSOE en el poder hagués actuat han provocat la no inclusió de sec- unitaris, però les estratègies de ca- fitament dels treballs, missatges iva ser el plantejament dels organit- políticament igual que ho va fer el tors potencialment proclius a incor- dascun són ben diferents. Segons propostes per part dels partits, aixízadors. Així, alguns assistents van PP pel que fa al tema de l’Iraq. Un porar-se a les plataformes, com els una de les síntesis, als moviments com la cooptació dactivistes expe-qüestionar el període 2000-05 com bon nombre de participants desta- immigrants o la gent que sofreix di- sels atura o no se’ls dóna suport rimentats. A més, van recriminara cicle. Es va argumentar que es caven la importància del divorci ferents situacions dexclusió social. quan l’“esquerra” és al poder, amb als partits que massa sovint satri-tractava més aviat d’una onada o entre la classe política convencio- Pel que fa a la desmobilització tot el que significa de dificultat per bueixen la representativitat en ex-una punta d’un cicle més llarg i de nal i les noves formes de fer políti- post-cicle (o sigui, la situació ac- l’estabilitat o coordinació en algun clusiva. Un comentari sovintejat vacaràcter internacional, que seria el ca, així com la desafecció democrà- tual), no es pot culpar només els tipus de plataforma estable. Però anar en el sentit que els partits polí-cicle de mobilització contra la glo- tica dels nous i noves militants, elements externs als moviments so- amb tot, es constata que les rela- tics de lesquerra institucional esbalització neoliberal. Pel que fa als com a factors per tenir en compte. cials, sinó que és necessària una cions interpersonals durant les ex- van mobilitzar perquè estaven enfactors que expliquen l’aparició Un segon conjunt de factors feia dosi d’autocrítica: presentar sovint periències unitàries han estat positi- loposició, però que ja en el poderdaquest nou cicle de lluites socials, referència a les estructures de mo- opcions i propostes inoportunes i/o ves i necessàries, especialment en shan desentès de les plataformesels i les participants, en van desta- bilització del propi teixit social ca- poc assimilables, o donar més im- moments de crisi (amb detencions, unitàries.car de dos tipus. Els autors daquest talà. A través d’una mirada ràpida portància al global que al local, van càrregues policials, obtenció de Encara que es va reconèixer quearticle ens permetem d’ordenar-los cap a la intrahistòria dels nostres ser les principals. En relació a permisos, etc.). moviments i partits es necessiteni donar-los un nom assentat en les propis moviments socials, aquesta aquest punt, es va preguntar com Sobre si les relacions entre movi- mútuament, es va sostenir que elsteories de moviments socials. pot donar-nos les principals respos- era possible que un tema tan impor- ments socials i partits polítics en al- moviments socials no han de pen- El primer conjunt de factors és el tes a per què s’ha donat aquest pro- tant i quotidià com lhabitatge no gunes de les plataformes han pro- sar o voler actuar com els partits -qual fa referència al concepte dEs- cés d’activació ciutadana. La rique- generi la mobilització que es va duït canvis en la percepció de dedicats a la gestió-, i que fa fa faltatructura dOportunitats Polítiques sa, la tradició i el fort arrelament donar amb la guerra de l’Iraq o amb l’altre, el balanç va ser bastant pes- treballar per arribar a més consen-(EOP).(4) del teixit associatiu català van ser el transvasament de lEbre. simista. Es va llançar la pregunta de sos partint daquest punt. Per altra La conjuntura política que es va destacats per diverses persones en Es va comentar que el context sobre qui ha tingut més protagonis- banda, algú va reclamar, tant a par-creant a partir dels anys 90 amb la els grups. Es va realitzar també un mediàtic, en ser essencial en me i qui n’ha sortit més beneficiat. tits com a moviments, que haurienpreponderància i prepotència del marcat èmfasi en els precedents aquests temps, ha de cuidar-se i Encara sense respondre aquesta de posar les cartes sobre la taula, re-neoliberalisme com sistema he- (Vaga General de 94, okupació i tenir-lo més en compte. Es va re- qüestió, es va assegurar que la ins- ferint-se als interessos ocults i dife-gemònic -i del FMI i BM com a posterior desallotjament del Cine- conèixer que la dinàmica trumentalització ha estat comparti- rents que no sexpliciten. Daquestaagents encarregats de difondre’l-, la ma Princesa el 96, suport a la d’acció/resposta no deixa marge a da pels dos sectors, però que els manera, es podria saber fins a onresistència iniciada a Chiapas el 94 rebel·lió dels zapatistas, campanya l’anàlisi i ofega la capacitat de pro- partits, en tenir més poder i capaci- pot arribar cadascun i quin camíi a Seattle el 99, que junt amb el per la insubmissió, campanya 07, posició. En moments de reflux, tat, han estat els que més rèdits poden fer junts.4 Catalunya. Febrer de 2006
  5. 5. REPORTATGE Pel que fa a altres qüestions rela- mes dentendre el poder polític vancionades amb el procés d’autocríti- ser motiu de divergències, com hoca, es van escoltar queixes a la falta van ser també les metodologies perde contingut ideològic despais com a prioritzar un programa dels movi-per exemple el d’Aturem la Guerra; ments socials. Es van expressar, enproblemes de comunicació interge- fi, les diferents tendències que exis-neracional que fa que es repeteixin teixen a Barcelona pel que fa alerrors passats, problemes de perso- procés dels Fòrums Socials: desnalismes (líders ocults o bé massa dels que participen en el seu nucli ivisibles) i de persones que contami- ho defensen, els que creuen quenen les relacions entre els diferents serveix per a realitzar reunions es-sectors i tendències de les platafor- pecifiques, els que estan con-mes (radicals versus moderats). Al- vençuts que generen espais alterna-tres debilitats que es van observar tius, o fins els que creuen que novan ser la falta dassimilació de serveixen per res.l’experiència aconseguida enaquest cicle, un cert aire egocèntric Què s’ha de fer a partirdels moviments socials que han dara?protagonitzat aquest cicle (pre-potència davant el passat i el Què s’ha de fer a partir d’ara, es vafutur), un excés de confiança i una preguntar? I es va respondre més otambé excessiva autoreferencialitat menys el següent: en un context ded’aquests, que podia haver afeblit baixada de mobilitzacions és el mo- Creativitat i resistència okupa en les mobilitzacions d’aquest col·lectiu social. Foto: Mireia Bordonada.els moviments “antics” (feminis- ment de mantenir les xarxes que jame, pacifisme). També es va cons- que fos negatiu): les noves xarxes Es va ressaltar el valor de la con- nari Taifa o l’Observatori del es tenen i enfortir processos quali-tatar la manca destructures estables que s’han creat i el fet de treballar vivència entre persones de pro- Deute. tatius que en altres moments no esde formació, de treball continu i de junts ha canviat les persones i els cedències diferents (temàtiques, ge- -El treball en xarxa, el contacte poden donar, sense deixar daprofi-rumb i horitzons estratègicament moviments o col·lectius, incidint neracionals, més o menys amb els altres espais polítics, en re- tar les oportunitats polítiques per adelimitats. Finalment, es va esmen- en una nova cultura política com- polititzades...). Es van valorar els ferència als partits, sindicats, ONG influir i/o acostar-se a la societat.tar un possible debat/conflicte entre partida i diferent a la de genera- espais unitaris, més com a espais i teixit associatiu (federacions de Sobre si el cicle ha ajudat a unlestètica i lètica dels actuals i no- cions anteriors. dexperiència política en si matei- veïns, casals i esplais, ateneus, etc) canvi cultural de fons, no es perce-víssims moviments socials. En primer lloc, es comenta que xos que per les accions realitzades, -Ladopció de valors de lluita i ben avenços significatius a excep- Ja en el transcurs del debat plena- no sha de tenir les mobilitzacions i es va constatar la possibilitat i ne- compromís per part de gent jove o ció de la incorporació i polititzacióri, es van escoltar altres línies dau- contra la guerra com a mirall com- cessitat dobrir nous espais entre no compromesa fins a llavors. de nous sectors i persones. Amb tot,tocrítica cap als moviments socials, paratiu del moment actual. Com a tots els actors polítics que estan per -La interrelació amb les xarxes i es constata que és encara massacom la por que tenen a exercir el li- principals aportacions del cicle, es la transformació social. Es va res- moviments internacionals. aviat per veuren lefecte a mig ideratge i a assumir les responsabili- va assegurar que ha significat una saltar la importància que no hi ha Pel que fa al futur, es va comen- llarg termini. Insistint en largu-tats de les seves tasques polítiques i escola política per a molts. El tre- un model únic de plantejar les alter- tar que caldria clarificar la relació ment, es va dir que una vegada mésel seu compromís, amb rigor. Algú ball en plataformes àmplies així natives i això ha d’assumir-se: els amb els partits polítics (què volen shavia complerts la llei de ferro deva dir que així com les empreses te- com la cultura del consens han aju- canvis, es va dir, són lents i han de uns dels altres?) sense deixar de les teories sobre moviments so-nien capacitat dinfluència sobre els dat a trencar barreres i prejudicis, passar per espais intermedis i ade- mantenir la tensió entre moviments cials: la pujada al poder de la so-partits polítics situats en l’eix con- tant pel que fa al treball unitari com quar les estratègies tenint en comp- i partits. Es va comentar que caldria cialdemocràcia provoca un efecteservador, això no es donava entre en la interacció amb col·lectius no te les diferents sensibilitats i la plu- aprofundir més en cultura i meto- desmobilitzador generalitzat.els moviments socials i l’esquerra propers. Aquesta unitat sha aconse- ralitat dels sectors participants. dologia participativa i que fa falta Ara bé, com respondre-hi desinstitucional, a causa del pànic a la guit sobre la base duns valors i Els principals impactes van ser més professionalització i especialit- dels moviments socials i lesquerragestió i a les estratègies de ‘lobby’. diagnosi compartits, que han servit simbòlics i relacionals. Alguns dels zació de la gent que treballa en política? Segons aquesta interven-Finalment, i també en el debat ple- de aglutinador. Es té la convicció observats són els següents: col·lectius organitzats, per així ció (i d’altres en la mateixa línia)nari, persones de sectors més autò- que sí, que un altre món és possible -La visibilització dels moviments poder donar més entitat i enverga- s’hauria d’ampliar la base dels mo-noms van denunciar lincrement però encara no se sap com i per socials, així com les seves reivindi- dura al treball que es realitza. Una viments socials transformadorsbrutal de la repressió en els últims això és fa necessari saber buscar-lo cacions i propostes. tasca específica dels moviments so- però sense perdre radicalitat en les10 anys. Més de 2.000 detencions a entre tots i totes. Hi ha gent nova -Avenços en la tasca cials seria la d’evidenciar les con- propostes. Això pot ser possible siactivistes de diversos moviments i que sha afegit al moviment i shan didentificar “l’enemic”: el neolibe- tradiccions del sistema polític, i es mobilitza la creixent població de20 reformes del Codi Penal en el generat propostes i alternatives que ralisme junt amb les empreses mantenir la mobilització constant treballadors precaris i exclusió so-sentit dendurir les penes a la dis- encara que avui siguin difícils da- transnacionals. Es va parlar de la però al mateix temps col·laborant cial.sidència política (el 90% amb el su- plicar, obren portes i possibilitats necessitat de reforçar els ‘think amb totes les tendències, més oport del PSOE), van ser les dades de futur. tanks’ propis com el CTD, el Semi- menys radicals. Les diferents for- Notescontundents que es van posar sobrela taula. (1) El CIDOB es un Centre de in- vestigació, docència, documenta-Impactes i perspectives ció i divulgació de Relaciones In-de futur ternacionals i Desenvolupament , amb seu a Barcelona.En diversos moments del debats, en (2) DEMOS es un espai de reflexiópetits grups es va plantejar la neces- que va néixer com a resposta a unasitat de saber explicar els impor- inquietud (que es va convertir entants avenços aconseguits en aquest característica) de les xarxes críti-cicle de mobilització: el naixement ques que portaren al cicle: la ne-de força nous grups i col·lectius, la cessitat de repensar i redefinir lac-consolidació i creixement despais tual sistema representatiu (de contrapoder com els centres so- www.demosweb.org)cials okupats i els ateneus; lexten- (3) IGOP són las sigles del Institutsió del discurs de’“un altre món de Govern i Polítiques Públiquespossible” que es contraposa al de la UAB“triomf” fins aleshores del pensa- (4) Les Estructures dOportunitatment únic i la fi de la història que Política són les dimensions de len-alguns havien pronosticat als anys torn polític que fomenten o desin-vuitanta; i les incidències (encara centivan lacció col·lectiva.que limitades) que shan pogut (5) En el moment de redactardonar en làmbit de les polítiques aquest article es produïa laprova-públiques, sobretot a nivell local. ció daquesta normativa, amb el su-En tot cas, el balanç del cicle va ser port de PSC, ERC i CIU i el vot enpositiu (ningú va dir obertament La precarietat laboral i social continua sent un espai on el moviment sindical no acaba de quallar. Foto: Gabriel Serra. contra de IC-Verds.Catalunya. Febrer de 2006 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA Podeu consultar Ja es pot accedir a la pàgina web de l’Assemblea l’estudi sobre les d’acomiadats i acomiadades de Seat a través de plantilles de Seat a l’adreça http://www.moviments.net/despidosseat cgtcatalunya.orgSeat i SAScontinuen laseva campanya Solidaritat obreracontra la CGTE l dimarts 24 de gener, es van realitzar les primeres eleccionssindicals a lempresa SAS Autosys-temtechnik (abans SAS CockpitAutomotive) de Martorell, empresaproveïdora de Seat i les instal·la-cions de la qual es troben dintred’aquesta. Les eleccions havien decomençar a les 4 hores del matí i,per aquest motiu, els interventorstriats pel sindicat CGT, Merche Saragossa BarcelonaSánchez (secretària general i treba-lladora de Seat), Joaquim Vila (se-cretari d’Acció Sindical de Cata-lunya), Antonio Aranda (secretaride Relació amb els Mitjans de co-municació de Catalunya) i AndrésVillalba (delegat de CGT del Co-mitè de Seat), s’hi van presentar.Se’ls va negar l’entrada sensedonar explicacions de la situació,tot i disposar de tots els requisitsnecessaris per accedir-hi. Al delegat del Comitè se li vanegar l’entrada fins a les 4.20, pelque el procés electoral va co- Mallorca Valènciamençar amb retard. A Merche Sán-chez no la van deixar entrar fins ales 6 hores, pel que no va poder seren les votacions del torn de nit.Fins a les 9 del matí (després detenir-los gairebé 6 hores al carrersense donar-los explicacions i ha-vent finalitzat el procés electoralper als torns de nit i de matí), no elsvan deixar entrar. Una vegada din-tre, i tenint “passi de SEAT” per atot el dia, els companys han inten-tat accedir a lempresa SAS, impe-dint-los l’entrada sense donar-loscap motiu. Llavors els companysvan decidir sortir de les instal·la- Reus Tarragonacions de Seat per tornar per al pro-cés electoral del torn de tarda (les13.45 hores). Quan van tornar se’lsva negar l’entrada per part de la se-guretat privada de Seat dient que elpassi “ja no era vàlid”. Per tant, elscompanys tampoc van poder serpresents en les votacions del tornde tarda, ni en el posterior recomp-te. A causa de la situació generadaper Seat i SAS, els companys vanprocedir a interposar la pertinentdenúncia davant la Inspectora deGuàrdia de la Inspecció de Treball,per entendre que no havien pogut Barcelona Barcelonaparticipar del procés electoral peral qual estaven suficientment acre-ditats i al qual havien aportat la do- Avís per a navegants: els tombs que fa la vidacumentació necessària com marcala llei deleccions sindicals. Aques- Andon estàvem allí… Després van venir donat una bona mossegada, però… les treballadores que depenem delsta és una mostra més de la situació per Sas, Gearbox, etc., però.... com com que hi ha qui pensa que sent capricis interessats dels especula- Pde discriminació sindical que està rimer van venir per Valeo i que nosaltres no estàvem allí... bons i bones i submisos... dors i mafiosos que controlenvivint la CGT, i més concretament, tantes altres, però... com Després, a la plantilla de SEAT ens aquest sistema de capitalisme glo-els afiliats i afiliades que contínua- que nosaltres no estàvem van donar una primera espessigada La pròxima… serem balitzat i dels polítics de tots els co-ment veuen com se’ls retallen els allí… Després van venir per Lám- amb els 46 acomiadats del juliol més a plorar!!! lors que es posen al seu servei perseus drets, tant en l’àmbit laboral para Z, Miniwat, Iar Ibérica i al- pasta, però..... Com que nosaltres rebre la par del manà que els dei-com sindical. tres, però... Com que nosaltres no no érem com aquells... Ara ens han Això val per a tots els treballadors i xen caure.6 Catalunya. Febrer de 2006
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Entrevista als companys i companys de la CGT de la CCRTV LA MIRADA INDISCRETA “Allà on no hi ha lluita, Com es va repartir el hi ha més precarietat” pastís? Emili Cortavitarte Josep Garganté-Com funciona la Secció Sindical E n 2005, la inflació en la UE del euro va ser del 2,2%. A Espa- nya es va situar en el 3,7%, el mésde la CGT a la CCRTV? elevat, i a Catalunya en el 4,3%. La-El Secretariat de la Secció Sindi- previsió del govern socialista eracal de CGT a la Corporació Catala- del 2%. La falta de “docilitat” delsna de Ràdio i Televisió el formen preus es va atribuir a l’augmenttots els delegats sindicals de la dels preus del petroli i dels produc-CGT de la CCRTV (Corporació tes frescos (s’han quintuplicat entreCatalana de Ràdio i Televisió) que el productor i el consumidor) i a laengloba a totes les empreses de fortalesa de la demanda interna (sipropietat pública del mitjans de no consumim és dolent per a l’eco-comunicació. Ho subratllem per- nomia i si ho fem augmenta la in-què hi ha qui, d’una manera confo- flació i perjudiquem la competitivi-sa, atorga la propietat als seus ges- tat dels nostres productes entors: la Generalitat; fins i tot l’exterior?)aquests arriben a creure-s’ho. Però Fins a novembre, la mitjana d’in-enlloc diu que la propietat pública crement dels salaris va ser delsigui del qui governa. 2,94%, molt per sota de la inflació i El treball sindical es discuteix a més en el cas català. Dels 7,8 mi-les reunions i es porta a terme a lions de treballadors amb salaris re-través del Comitè d’Empresa. Tota gulats per conveni, un 76% recupe-l’acció sindical de TV3 passa pel Les mobilitzacions contra la guerra a TV3 van ser un altre dels molts actes unitaris en què participa la CGT a la tele. raran aquesta diferència mitjançantComitè d’Empresa. Totes les dis- clàusules de revisió salarial. Lacussions, votacions i acords es Obtinguérem tres delegats i un 14, cal d’Interactiva: Que aquest sigui -Sabem, segons ens comenten resta i molts d’altres (funcionaris ipoden consultar en les actes del 2 % del vots; en el 2002 vàrem re- el discurs no vol dir que en el fons companys del sector audiovisual, laborals de les administracions pú-Comitè. Els acords més impor- petir en el nombre de delegats, no existeixi el desig d’accedir a la que hi ha una gran precarització bliques) hem perdut novament ca-tants que s’han de firmar amb però perdérem un 2 % dels vots. La possibilitat tant d’aparèixer en en el sector. Succeeix el mateix a pacitat adquisitiva. No obstant, ell’empresa, com el procés de nego- tardor d’aquest any, tornarà a aquest i en d’altres mitjans de co- la plantilla de TV3? sou dels militars es va incrementarciació d’un conveni, es voten en haver-hi eleccions. Preveiem que municació, com també de treba- -Roque Martínez, delegat sindical un 7,2% de mitjana.assemblea i en referèndum, si hi haurà uns resultats similars. Hi llar-hi. La CGT a TV3, tot i ser un i responsable de la Comissió de El SMI, pel qual encara se se-convé. ha una majoria del 70 % que dona dels sindicats minoritaris, ens hem Contractació: La precarització la- gueixen regint massa sous i presta--Ens pots explicar la historia de suport a l’actual Comitè d’Empre- preocupat d’assessorar els treba- boral no està condicionada pel sec- cions, va arribar a 513 _ i la pensióla secció sindical de CGT a TV3 i sa i un 30 % que oscil·la entre el lladors d’altres empreses més tor industrial sinó per la lluita sin- mitja de jubilació a 688,17 _. Capquina és la situació actual? desinterès i l’oposició. Ara per ara, joves de la Corporació, amb un re- dical. Allà on no hi ha lluita, hi ha d’aquestes quantitats són dignes de-Reinald, delegat i secretari gene- a l’horitzó no s’hi veuen tempes- sultat molt positiu: treballadors (re- més precarietat. No és el cas de la que, segons el Govern, és la cin-ral de la Secció Sindical: La Secció tes. dactors, grafistes, informàtics, co- TVC. Tot el contrari. La lluita con- quena economia europea.Sindical de la CGT es va formar el La majoria del Comitè la formen mercials...) que estaven adscrits tra la precarietat i el manteniment Un recent estudi de lINE ens1998. La vàrem constituir un re- els 10 delegats de CCOO, els 4 de unilateralment per part de l’empre- del poder adquisitiu dels treballa- copsa: 1 de cada 5 persones ésduït nombre d’afiliats que sortírem l’SPC i els 3 de la CGT. La UGT, sa al Conveni d’oficines i despat- dors i les treballadores han estat els pobra, viu amb menys del 60% dede CCOO dins d’un greu conflicte que té 2 delegats, en algunes coses xos, s’han organitzat amb el nostre principals eixos reivindicatius dels la mitjana de l’ingrés disponible es-intern pel control de la Secció Sin- hi dóna suport i en d’altres no. En suport i han aconseguit signar el últims convenis. tatal (menys de 369 _ mensuals) Ladical. El què es discutia de fons era l’oposició més absoluta hi ha qua- seu primer conveni, que és precisa- Dient-ho en xifres: en l’últim mateixa proporció que fa 10 anys,l’ostentació de la representativitat tre delegats, d’un col·lectiu d’inde- ment un Pacte d’Adhesió al 9è conveni, tot just acabat de signar, amb l’agreujant que es feminitza:de les relacions laborals. En aquell pendents que tenen “el mèrit” de Conveni de TVC. hem aconseguit convertir en fixos el 20,8% de les dones són pobres,moment, el Comitè d’Empresa no haver signat mai cap acord. -Quines són les demandes bàsi- 140 treballadors i treballadores enfront del 19% dels homeshavia posat una querella criminal Entre la majoria actuem d’una ma- ques dels treballadors de TV3? temporals. Del 1995 al 2004, ho Entre gener i novembre, les em-contra el conseller de treball Ignasi nera consensuada. Setmanalment, Hi ha grans diferències entre vàrem aconseguir amb 392. Ac- preses espanyoles cotitzades enFarreras, per vulnerar el dret de es reuneix el Secretariat del Co- col·lectius a TV3? tualment, amb una mitjana de borsa van repartir als inversorsvaga. En un moment donat, els res- mitè i se celebren un parell de ple- -Toni Dolcet, responsable de for- plantilla anual de 1.900 treballa- 19.020 milions, el 135,11% respec-ponsables de la federació de naris el trimestre. Donada la plura- mació i membre de la Comissió dors, 1.783 són fixos. Amb aques- te de l’any anterior. Els majors di-CCOO van pressionar perquè reti- litat sindical, hi ha una consciència Negociadora del X Conveni: Les tes dades, cadascú pot treure la vidends els van donar la banca, lesréssim la querella . El Comitè s’hi per part de tots que s’ha de ser res- demandes dels treballadors són va- conclusió que vulgui. També és asseguradores i les petrolieres.va negar i partir d’aquí s’inicia un pectuós amb la llibertat d’opinió i riades i van més lligades a la seva cert que estem en un sector en crei- Quina casualitat!llarg conflicte. El desenllaç fou el formal en els procediments per situació personal que no pas a la xement i no és el mateix el sector Els beneficis empresarials atrencament de la Secció Sindical arribar a acords. Tot el que es dis- seva categoria. En primer lloc, les de l’audiovisual que les arts gràfi- l’any 2004 van créixer un 47,8 perde CCOO. Uns es van quedar, uns cuteix i s’acorda amb la direcció de demandes generals de tots els tre- ques, per exemple. cent. En 2005, la tendència conti-pocs vàrem formar la CGT i el l’empresa, prèviament ho hem dis- balladors són el manteniment del Però en qualsevol lloc, sindical- nuà a l’alça. En els nou primersgrup més nombrós de delegats del cutit i aprovat en el Comitè d’Em- poder adquisitiu i de la producció ment no s’hauria de permetre que mesos, les caixes van tenir un be-Comitè d’Empresa es va presentar presa. pròpia; davant de les pressions de un lloc de treball estigui ocupat du- nefici net de 4.621,6 milions, lesa les eleccions amb la UGT. No -Com viuen els companys de les productores privades exigint rant més de cinc anys d’una mane- petrolieres Repsol YPF i Cepsa devan voler entrar a la CGT per con- CGT de TV3 el fet de treballar a l’externalització de la producció. ra temporal. Els empresaris abusen 2.584 i 747 milions d’euros, res-siderar-nos massa radicals, han una televisió, quan el discurs També tenim les demandes dels de la vida dels treballadors i les tre- pectivament;...evolucionat cap a postures corpo- majoritàriament dintre del món treballadors i les treballadores que balladores (i no exagerem) per ob- Paradoxalment, els treballadors iratives i antisindicats . anticapitalista és que la TV es busquen l’estabilització del seu tenir més beneficis econòmics. les treballadores aportarem més del L’única cosa bona que vàrem manipulació de la realitat? Quin lloc de treball. I finalment tenim Però encara hi ha qui és més com- 80% de la recaptació de l’IRPF entreure d’aquell conflicte va ser la tipus de feina fan els companys i les demandes més personals que prensiu amb les excuses dels em- 2004 seguint una desproporció as-constitució de la CGT i una candi- les companyes de CGT a TV3? van lligades a la formació i la pro- presaris que amb les necessitats del cendent des de fa anys, que es con-datura per a les eleccions del 1998. -Sònia González, delegada sindi- moció. treballadors. firmarà en 2005.Catalunya. Febrer de 2006 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITAT Cronologia del conflicte, les lluites i les propostes de futurAvui Seat,demà... El conflicte de SeatD Timanfaya e res no ha servit que Seat acumuli uns guanys de més fins al 20 de generde 200.000 milions de pessetes en Text: Col·lectiu Catalunya;l’últim decenni; que s’hagi transfe- foto: Dídac Salaurit a la marca mare VW importantsinjeccions de recursos en pagament 3 de generper ‘royalties’; les ajudes rebudes Uns 500 treballadors i treballado-de les administracions públiques;... res de Seat realitzen una assembleares de tot això ha servit per a para- al Casinet dHostafrancs per co-litzar l’Expedient de Regulació mençar a preparar el calendari ded’Ocupació que afecta 660 treba- mobilitzacions contra els 660 aco-lladors i treballadores. miadaments de la Seat. Al mateix Aquesta imperdonable agressió temps, unes 300 persones es man-ha estat realitzada pels dos sindi- tenen concentrades a l’exterior. Elscats majoritaris que diuen defensar sindicalistes de la CGT els van tra-els interessos dels treballadors i les metre les línies generals del recurstreballadores, amb el beneplàcit contra l’expedient que preveiencondescendent de l’administració presentar en els pròxims dies a lacatalana resultant d’un acord entre Generalitat, i que se centra en quèforces que es diuen d’esquerres. No les negociacions sobre l’expedientsatisfets amb aquesta actuació, el no van esgotar totes les vies de re- La CGT convoca els treballadors a 18 de gener d’acomiadats de les dones i delsconseller de Treball de la Generali- ducció de l’excedent laboral. En una nova assemblea multitudinària Constitució del Comitè de solidari- afiliats a CGT, amb més proporciótat de Catalunya i el ministre d’In- aquest recurs d’alçada contra al Casinet d’Hostafrancs per ajudar tat amb acomiadats/des de SEAT, entre els acomiadats que en el con-dústria del Govern de l’Estat es van l’ERO es demana la nul·litat total els treballadors afectats a resoldre en una assemblea realitzada a les junt de la plantilla. CGT recordadesplaçar a la seu central de VW a de l’expedient en funció dels estu- dubtes i preparar un calendari de Cotxeres de Sants, amb participa- que un grup de més de 200 treba-Alemanya, diuen que per assegurar dis econòmics sindicals que asse- mobilitzacions. Més d’un centenar ció de diversos sindicats, col·lec- lladors van sol·licitar la seva baixala continuïtat de la fàbrica a Marto- guren que no hi ha causes ni objec- de treballadors i treballadores deci- tius i organitzacions. Creació de la voluntària i considera que fins querell. No van trigar massa altres pre- tives ni econòmiques pels deixen presentar demandes indivi- Coordinadora d’Acomiadats/des, no es desenvolupessin tals extin-sidents autonòmics a alçar la seva acomiadaments. També es denun- duals en el jutjat del social pels amb funcionament assembleari i cions voluntàries no haurien deveu per lamentar-se que solament cia el favoritisme de la direcció de seus acomiadaments inclosos en objectius concretats en: retirada de permetre’s les extincions de caràc-es plantegés el problema en aques- Seat amb els delegats d’UGT i l’ERO. S’acorda convocar la cons- l’ERO, readmissió dels acomiadats ter forçós. Així mateix, el sindicatta localitat catalana, oblidant-se no- CCOO, els sindicats firmants de titució d’un Comitè de solidaritat i dret a reclamar la totalitat de la in- recorda que la jurisprudència exi-vament que la firma disposa d’al- l’Expedient de Regulació d’Ocu- unitari, obert a les xarxes, platafor- demnització, sense els topes mar- geix més que el mer reflex de lestres instal·lacions en el territori de pació, per la qual posa s’interpo- mes, organitzacions, moviments i cats per l’empresa. xifres de l’excedent. Segons CGT,l’Estat espanyol. sarà una demanda per discrimina- entitats socials, sindicals, políti- no entra la resolució impugnada a Causa estupor, per no dir vergon- ció sindical. Un cop acabada ques i ciutadanes, amb l’objectiu 19 de gener valorar la situació real de l’empre-ya aliena, que les administracions l’assemblea, es surt en manifesta- d’organitzar la solidaritat amb els CGT convoca accions davant els sa i de la corporació mundial a lasigui en aquests moments quan in- ció fins la plaça d’Espanya. acomiadats/des, mobilitzar-se per concessionaris d’Audi-VW-Seat qual pertany, Grup Volkswagen,tervinguin per garantir la continuï- la seva readmissió i oposar-se a en diverses localitats de Catalunya com tampoc entra a valorar la pro-tat, segurament la seva agenda els 9, 10 i 11 de gener l’ofensiva de la patronal que busca i de l’Estat espanyol. Es realitzen porcionalitat i l’oportunitat de lava impedir realitzar contactes pre- Els acomiadats han d’acudir a l’es- precaritzar encara més l’ocupació i concentracions davant de coneces- mesura sol·licitada per l’empresa,vis que evitessin la comunicació cola d’aprenent de Seat a recollir la abaratir els acomiadaments. Aca- sionaris de Vilanova i la Geltrú, ni a indagar en la possibilitat d’al-dels acomiadaments. documentació dels finiquitos, però bada l’assemblea, es realitza una Barcelona, Mataró, Lleida, Tarra- tres solucions menys traumàtiques D’altra banda, el govern del tri- no estan obligats a firmar-los, ja nova manifestació fins a la plaça gona, Reus, Igualada, Palma de per a la plantilla, com permet elpartit ha desaprofitat l’ocasió per que tenen fins al 31 de gener per d’Espanya. Una dona s’encadena Mallorca, València, Madrid, Màla- nostre Dret Laboral. Per la tarda,demostrar que defensa el teixit in- decidir-se per una de les dues op- durant una hora i mitja a les portes ga, Vigo, Múrcia... A Barcelona, la Nova assemblea d’acomiadats/desdustrial del país, ha preferit beneir cions que planteja l’empresa: una del taller de muntatge de la planta CGT presenta el recurs d’alçada al Casinet d’Hostafrancs.els acords entre empresa i sindicats indemnització de 20 dies per any de Seat a Martorell, acompanyada contra l’expedient i convoca unaabans que qüestionar la inadequa- treballat, amb un màxim de 12 per un grup de treballadors, per concentració davant la Conselleria 20 de generció d’aquesta mesura, sens dubte mensualitats i la possibilitat de protestar contra l’acomiadament de Treball i Indústria de la Genera- Xerrada-debat a l’Ateneu de Bar-injustificada i innecessària. Resulta reingrés a la companyia el 2008, o de dos fills seus. litat. Uns 400 treballadors hi parti- berà del Vallès, amb Mercedesinsultant veure com s’han aprofitat 45 dies, amb un límit de 24 men- cipen i posteriorment es dirigeixen Sánchez (secretària general de laels negociadors per “netejar l’em- sualitats i un mínim de 12.000 17 de gener en manifestació fins a un conces- CGT de Catalunya i treballadorapresa d’impresentables i innombra- euros. La CGT posa taules infor- Viatge a Alemanya del ministre sionari de Volkswagen a rambla de Seat) i Isabel Molina (assessorables”. Ha estat tanta la mala bava matives a l’entrada per assessorar d’Indústria, Comerç i Turisme, Catalunya. jurídica de CGT i representant delsque no els ha importat que dones els treballadors afectats, recordant- José Montilla, i del conseller de La CGT basa el seu recurs en el acomiadats de la SEAT).embarassades o de baixa per mater- los que tenen de termini fins al 20 Treball i Indústria de la Generali- qüestionament de les causes al·le-nitat, altres de baixa per malaltia de gener per posar demandes per la tat, Josep Maria Rañé, per reunir- gades per la companyia i que no esgreu, disminuïts físics, matrimonis nulitat de l’acomiadament, el que se amb els presidents de Volkswa- van esgotar totes les vies per reduiri afiliats a la CGT, en un percentat- no impedeix després poder escollir gen i Seat, Bernd Pischetsrieder i l’excedent laboral. Els diferentsge molt superior a la representació entre una de les dues opcions. Andreas Schleef, respectivament. capítols del recurs assenyalen a lasindical que ostenta, se’ls hagi CGT qualifica de vergonyós que necessitat de concreció dels treba-exclòs del seu lloc de treball. L’im- 10 de gener Volkswagen no es comprometi a lladors afectats, la insuficiència iportant era transmetre el missatge Seat anuncia que renuncia a aco- no presentar nous expedients, criti- manca de motivació dels acomia-que qualsevol pot ser acomiadat si miadar les diverses dones emba- ca que el Govern es posi de genolls daments i la no concurrència de lesno s’avé a desregularitzar les seves rassades que havia inclòs en davant d’una multinacional que causes al·legades per lempresa,condicions laborals. l’ERO, preveient que amb tota està jugant amb xantatges continus entre altres. A més, rebutja la pro- Són tots els mateixos objectius probabilitat aquests acomiada- i qualifica d’entreguisme la predis- porcionalitat de la mesura i consi-que plasma la reforma laboral que ments serien declarats nuls en els posició dels governs central i ca- dera que vulnera el principi consti-estan negociant en aquests mo- corresponents judicis. talà de millorar la logística i man- tucional de no discriminació. Enments els mateixos que van signar tenir ajudes a la Investigació, aquest sentit, assenyala una impor-l’expedient. 12 de gener Desenvolupament i Innovació. tant sobrerepresentación en la llista8 Catalunya. Febrer de 2006

×