Revista Catalunya  69 Novembre 2005
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Revista Catalunya 69 Novembre 2005

on

  • 439 views

Catalunya 69 Novembre 2005

Catalunya 69 Novembre 2005

Statistics

Views

Total Views
439
Views on SlideShare
439
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Revista Catalunya  69 Novembre 2005 Revista Catalunya 69 Novembre 2005 Document Transcript

  • Catalunya◗ Novembre 2005 • número 69 • 0,50 euros • www.cgtcatalunya.org Copyleft, per una cultura lliure
  • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?...SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 Deu mil Catalunyes!!!FEDERACIONS SECTORIALS• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries úmero a número i sense memòria històrica, antifeixisme... i Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC)• Federació d’Administració Pública de N aturar-nos, l’esforç ha val- gut la pena si ens hem de guiar per l’aconseguit. El “Catalu- tot amb un tronc central que són les activitats que desenvolupen les seccions sindicals, els sindicats, Catalunya (FAPC) nya” arriba amb aquest número a les federacions de rama, les fede-Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona una tirada de deu mil exemplars i racions locals, comarcals i interco-Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 no ens aturem, tot el contrari. marcals de la Confederació Gene- L’aposta per una publicació com ral del Treball de Catalunya.FEDERACIONS COMARCALS aquesta que des de la CGT s’a- El Col·lectiu Catalunya, actualAnoia dreça a tota la societat i serveix editor de la publicació de la CGTRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada d’aparador del que la Confederació de Catalunya, ha estat obert i esTel. i fax 93 804 29 85 General del Treball fa, proposa, manté obert a qualsevol afiliat o afi-Baix Camp/Priorat lluita, guanya i construeix, alhora lada a la CGT de Catalunya,Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net que obre les portes de l’organitza- només cal voler-ne formar part iTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 ció als moviments socials de tot fer-ho, aquest ha estat el modelBaix Llobregat tipus que aposten per una societat d’acció directa aplicada a la prem-Cra. Esplugues, 4608940 Cornellà - baixll@eresmas.com no capitalista, no autoritària, lliure i sa que hem desenvolupat aquestsTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 llibertària, és ja un exemple dins i anys i que continuem exercint,Baix Penedès fora de l’organització. sense tancar mai l’espai per capNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Per les pàgines d’aquesta sego- motiu que no sigui la defensa delTel. i fax 977 66 09 32 na etapa de la cuitena època de la “Catalunya “ com un espai comúBarcelonès NordAlfons XII, 109 publicació en català de la CNT i ara de, per i per a tothom i totdon,08912 Badalona de la CGT, hi han passat centenars sense admetre, per tant, ni elscgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03 de lluites socials, centenars de atacs personals entre companyes iGarraf-Penedès conflictes sindicals, centenars de companys ni els insults.Lepant, 23, baixos propostes emancipadores en tots Rebutgem públicament les men-08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61 els àmbits que aquesta paraula es tides i les falsedats, sigui qui siguiMaresme pot fer anar: feminisme, laïcisme, que les faci. Ahir, avui i demà, de-Plaça Cuba, 18, 2n antiracisme, okupació, ecologisme, fensem la llibertat d’expressió total08302 Mataró - cgtmaresme@ya.comTel. i fax 93 790 90 34 pagesia, moviment llibertari, defen- i denunciem la manipulació, els in-Vallès Oriental sa de les llengües1, opció sexual, sults i els rumors.Gaietà Vinzia, 15-17, baixos08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 LA MILLOR IMATGE DEL MESFEDERACIONS INTERCOMARCALS La nova normativa sobre el “civisme” queGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a vol aplicar el tripartit17005 Girona - cgt_gir@cgt.es barceloní ha rebut laTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 seva reposta en moltsPonentAv. Catalunya, 8è , 2 indrets i de moltes ma-25002 Lleida - lleida@cgt.es neres, entre elles enTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 aquest magnífic cartellCamp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a que inaugura aquesta43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es nova secció del “Cata-Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 lunya”, un cartell que és obra de Pecador@ iFEDERACIONS LOCALS està penjada a Barce-Barcelona lona Indymedia, queVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org és d’on l’hem treta.Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Cada mes, intenta-Manresa rem obrir un espai queCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgt.es inclourà algun delsTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 múltiples cartells queRubí el moviment dels mo-Colom, 3-508191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net viments aquest queTel. i fax 93 588 17 96 gaudim i patim crea,Sabadell cartells i imatges queUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com fan de la lluita unTel. i fax 93 745 01 97 gaudi per a l’estètica.TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - fltcgt@yahoo.es “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Aquest número del ‘Catalunya’ s’haCastellar del Vallès Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrícia, Vicent, Josep, Carlus, Josep, Xavi, Jordi i tancat el dijous 20 d’octubre del 2005.Pedrissos, 9 bis Òscar. Col·laboren en aquest número: Joost Smiers, Marieke Van Schijndel, reista “Zehar”,08211 Castellar del Vallès “El capital és el grancgt_castellar@terra.es Plataforma en Defensa de la Serra de Marina, Can Zam i Riu Besòs, Mònica Godia, Enric Tello, tirà que governa lesTel. i fax 93 714 21 21 Jaume Arnella, Pepe Gutiérrez, Assemblea Pagesa, Abel Paz, Wu Ming, Carlos Navarro, federa- actuals societats, elSallentClos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es cions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Dídac Salau (Portada). Jordi Escuer Gatius, capital dicta les lleisTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Indymedia Barcelona. Il·lustració: Azagra. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán al seu caprici”Olesa de Montserrat ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres Rafael Farga Pellicer, alJacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.esTel. 93 778 04 93 Congrés Obrer de Barcelo- No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. na, 19 de juny de 18702 Catalunya. Novembre de 2005
  • REPORTATGE El capitalisme converteix El copyleft reconeix els drets d’autor tot el que toca en però qüestiona que limitin els drets de mercaderia, inclòs el còpia, modificació, reproducció i distribució dret a l’accés a la cultura COPYLEFT Un moviment per posar límits als drets dautor Democratitzar l’accés a la cultura Text: V. C.; fotos: Dídac SalauE l concepte copyleft naix per oposició al de copyright, que pretén ser garant i guàr-dia dels drets dautor i de la propie-tat intel·lectual. Per tant, el copyleftés un nou concepte que pretén criti-car i modificar els drets d’autor perconsiderar-los abusius i excessiusperquè limiten el lliure accés a lacultura. El capitalisme ha creat lapropietat intel·lectual per regular eldret d’autor i el copyright per con-trolar el dret a reproducció, distri-bució, comercialització i ús delsbens culturals. Per una altra banda,les patents i les marques registradespermeten que el sector industrialcontroli les idees creatives. Les pa-tents constitueixen un monopolid’ús (amb drets punitius sobre elsqui l’infringeixin) per a l’inventordurant uns vint anys després que elproducte sigui inventat. Això s’haproduït fins i tot amb les plantes iels seus creuaments genètics que hapermès a les multinacionals de labiotecnologia, que han produït elstransgènics, controlar i monopolit-zar aquest tipus de conreu. Enaquest cas, la patent suposa un con- xes un programa amb copyright, Alternatives xarxes que permeten compartir els cultura. Una altra opció són lestrol polític i econòmic en contra de l’empresa no et dóna el codi font, el “Tot el que nosaltres creem no productes culturals per aconseguir webs de música lliures de dretsla sobirania alimentaria dels pobles. comprensible, sinó només el que deixa de ser una recombinació del un benefici col·lectiu; com les P2P d’autor com www.burnstation.org iPer altra banda, les marques regis- l’ordinador pot entendre. Això et fa que han fet altres persones en el (Peer to Peer) d’intercanvis d’ar- www.lamundial.net o de novel·lestrades protegeixen l’ús en exclusiva dependent de l’empresa perquè no passat. Si aplicarem la mateixa lò- xius que connecten un ordinador per compartir del col·lectiu Wude determinades marques comer- es pot entendre i privatitza el conei- gica que ara ens impedeix fer una amb l’altre sense intermediaris. ming i descarregar en formatcials, nomenclàtors i capçaleres. xement”, indica Xabier Baranda- còpia d’una cançó, seria impossible Napster havia estat un exemple, electrònic, www.wumingfounda- Els orígens d’aquest moviment rian, membre de Sindominio, un fer qualsevol tonteria perquè haurí- però va ser tancada, també han estat tion.com. Aquestes permeten quese situen en els primers moments servidor autònom dins d’Internet em de pagar per tot”, assenyala Ba- tancats webs tan emblemàtiques autors desconeguts es puguin donarque es desenvolupava la informàti- que aposta per construir els ‘seys’ randarian. El copyleft tractaria de com winmx, soul seek i edonkey. a conèixer. Existeixen diferentsca, moment en el qual ningú no es serveis informàtics amb software reestructurar els drets d’autor i alli- El copyleft reconeix els drets tipus de llicències com les que hapreocupava del copyright perquè lliure. berar els dret a còpia per democra- d’autor per què obtingui els benefi- creat la Fundació Creative Com-existia una gran comunitat de pro- A partir d’això, el moviment de titzar l’accés a la cultura, però cis de la seua obra, si s’obtenen, mon, una organització sense ànimgramadors que intercanviava els software lliure va crear el concepte també es refereix a qualsevol dels però qüestiona que els limiten els de lucre fundada als EUA per Law-programes lliurement i els millora- de copyleft per poder modificar i àmbits en el qual es puga produir drets de còpia, modificació, repro- rece Lessig, un dels principalsven gratuïtament, fins que van co- copiar lliurement i que inclou el un apropiació dels drets de còpia: ducció i distribució i els beneficis “gurus” d’aquest moviment social.mençar a aparèixer les llicències codi font. Naix als 80 i va tindre un els programaris informàtics, els obtinguts a partir de restringir-los. Les seues llicències de còpia flexi-propietàries. “La programació té èxit terrible perquè la gent hi col·la- productes culturals però també les El copyleft aposta pel reconeixe- bles, esteses arreu del món, que s’a-dos nivells de programació, un que borava molt en les millores es crea patents científiques de llavors o de ment de l’autoria de la creació cul- dapten a la voluntat de cada creadorentén l’ésser humà que és una mena ‘feedback’ perquè els usuaris poden medicaments, etc. Tot i això no és tura, però defensa els béns culturals sobre els usos que volen permetrede barreja entre matemàtiques, lò- millorar el programa que acabaven només una crítica al sistema sinó dels intents d’apropiació dels inter- al voltant de la seua obra. Propor-giques i anglès, i l’altre és aquell sumant el programador. La lliure i que ofereix alternatives reals posa- mediaris monopolístics com ara les ciona diferents models de proteccióque tradueix aquest text a un llen- desinteressada cooperació entre els des en el mercat o a l’abast de tot- editorials i discogràfiques. No es limitada en el temps, en els usos, oguatge que entén la pròpia màquina programadors ha estat capaç de hom com ara el software lliure, els tracta tant de desregular totalment models de cobertura pública de laque es tradueix en zeros i uns i és crear un sistema operatiu millor intercanvis d’arxius Peer to Peer els drets d’autor com d’evitar que creació artística i científica, oferir-pràcticament impossible entren- que Windows basant-se en el (P2P) o l’enciclopèdia lliure Wi- aquests caiguin en mans de les mul-dre’l. Aleshores quan tu adquirei- ‘copyleft’. kipèdia. El més conegut són les tinacionals, i que s’apropiïn de la continua a la pàgina 4 >Catalunya. Novembre de 2005 3
  • REPORTATGE > ve de la pàgina 3ho simultàniament de manera gra-tuïta a determinats circuits i a lavenda en altres cosa que ja han fetcantants com David Bowie o Geor-ge Michael, o els mateixos mem-bres del Wu Ming.La part més pràcticaQualsevol producte cultural ointel·lectual que es faci (una obrad’art, un article de premsa, una gra-vació musical) sol tenir un copy-right restrictiu. L’Estat consideraque, per defecte, l’autor prohibirà aqualsevol altre la còpia, la modifi-cació o la distribució de la seuaobra. El copyright va sorgir per re-gular la competència entre imprem-tes però actualment afecta directa-ment l’usuari perquè aquest té elsmitjans per copiar, modificar i dis-tribuir. Les noves tecnologies, però,permeten reutilitzar la informacióredifondre-la un altre cop, i el copy-left utilitza el sistema de copyright(que dóna a l’autor la possibilitatd’elegir al voltant del dret a còpia),per rebentar-lo, per redefinir-lo.S’argumenta que, dins del sistema,l’autor pot decidir si vol atorgardrets de còpia, com a propietari del “El copyleft utilit-seu producte cultural. Per tant, potutilitzar aquest dret instaurat pel za el sistema desistema capitalista, en comptes deper restringir-ne el dret a còpia per copyright (quedecidir tot el contrari, és a dir, quees pugui modificar i distribuir lliu- dóna a l’autor larement. El copyleft és un tipus dellicència, és molt senzill fer-ne ús, possibilitat d’ele-només cal una nota explicativa enla qual l’autor permet la lliure gir al voltant delcòpia, modificació i distribució delseu producte. Un exemple de nota dret a còpia) perseria la següent frase: “Ets lliure decopiar, modificar o distribuir aques- rebentar-lo, perta obra sempre i que reprodueixisaquesta nota”. Aquesta darrera con-dició és important perquè obliga a redefinir-lo”qui ho vulgui copiar a mantenir el Però no es pot només copiar-la sinósistema de copyleft, es genera un també modificar-la i individualit-procés de col·laboració lliure i gra- zar-la, o, fins i tot, que cada ciutadàtuïta en cascada que accedeix a in- pugui esdevenir un nou creador icloure modificacions i, per tant, mi- aquesta llibertat creativa i culturalllores. Si no es posa la condició que música, la cultura, etc. que ha regu- neraven beneficis. Diferents s’hauria de protegir i fomentar.cal repetir la nota, obres la porta per lat Creative Commons, un col·lec- Problemes legals sentències judicials han confirmattal que algú pugui limitar el dret a tiu d’advocats nord-americans en- la il·legalitat d’aquest cànon i la Jornades de difusió decòpia. capçalats per Lawrence Lessig han Totes les legislacions, fins i tot les seua arbitrarietat (ja que s’apliquen copyleft a Barcelona “Per exemple, un manual de com creat diferents graus de llibertats de més restrictives, reconeixen el dret a CD que igual son només per enre-fer una taula l’elabora un primer còpia. Per una cantó tindríem la lli- a fer una còpia privada de les obres gistrar dades i no música). Per al Organitzades per col·lectiu Elàsticocreador però un usuari la pot modi- bertat extrema, que cadascú faci el culturals, la que pot fer qualsevol moviment copyleft el cànon és un i Óscar Abril, entre el 15 i el 17 deficar i millorar i incorporar-ho al que vulgui amb l’obra o decidir persona quan enregistra una pel·lí- exponent de la voluntat de les so- juliol van tenir lloc al Centre deproducte, aquest sistema cooperatiu quines llibertats dóna al públic i cula que emeten per la televisió per cietats d’autors i de les distribuï- Cultura Contemporània de Barce-és el que fa avançar al copyleft i el quines es guarda, pots dir: “ets lliu- a ús privat o una cançó per la ràdio dors comercials de penalitzar lona “Copyfight Barcelona 05:coneixement lliure”, explica Baran- re de copiar aquesta obra sempre per poder escoltar-la tants cops com econòmicament la reproducció copyleft a tutiplén”. Aquest esdeve-darian. A més, es pot personalitzar que ho facis sense interessos co- vulgui o quan es fa una fotocòpia d’ús privat. Els sistemes anticòpia niment va reunir experts en culturaen funció del que pensi cada autor, mercials”. “Si una persona repro- d’un article del diari que considera en els formats digitals també consi- lliure i crítics amb el copyright enper exemple, alguns models impe- dueix un article en una altra revista d’interès, etc. Aquesta còpia, per a deren que vulneren els drets de tot més de vint conferències, tallers ideixen la lliure còpia si se’n treu un i aquesta és de pagament, aquesta un ús privat i sense ànims de co- usuari a disposar d’una còpia parti- presentacions. Anteriorment, l’anyprofit comercial o lucratiu, en l’in- persona hi guanyarà diners i per mercialització, no genera drets cular. Fins fa unes dècades, les 2004 entre el 15 i 18 d’abril s’ha-tent que les distribuïdors no puguin tant l’autor té dret a remuneració. d’autor, segons s’indica en la ma- eines per reproduir els béns cultu- vien fet les II Jornades Copyleft. Itreure beneficis de la cultura lliure. El copyleft permet un ampli ventall teixa llei. Fins fa uns anys, es podia rals estaven fora de l’abast de l’u- es preveu que al desembre se cele-“Actualment comença a haver-hi de possibilitat que pots anar selec- fotocopiar lliurement un llibre sen- suari, però actualment la revolució brin les Jornades “Copyfight II: artemolts models. En els anys vuitanta cionant depenent del que tu consi- cer, o copiar un CD de música, el de les noves tecnologies ha multi- ilegal” al Centre d’Art de Santales llibertats de reproducció o mo- deres que és el correcte. També pots primer es va prohibir taxativament, plicat les possibilitats de còpia: gra- Mònica, que comptaran amb un se-dificació eren totals, l’únic que no dir que no es permet cap modifica- al segon les associacions d’autors li vadores de CD i DVD, sistemes minari-taller sobre arts visuals ipodies fer era esborrar la llicència ció perquè, posem per cas, la teua van aconseguir imposar un cànon OCR que permeten passar a format propietat intel·lectual i un punt dedel final”, afirma Barandarian. Més obra és un manifest polític i no vols per la compra de cada CD i DVD informàtic de text els llibres, els consulta sobre el projecte de Copy-endavant quan s’ha traslladat això a que ningú afegeix res que el pugui que, suposadament, els compensés escàners, les fotocopiadores o im- fight.altres àmbits de la creació com la desvirtuar”, conclou Barandarian. de les còpies il·legals que no els ge- pressores de qualitat fotogràfica. http://www.elastico.net/copyfight/4 Catalunya. Novembre de 2005
  • REPORTATGE Para desmontar algunos equívocos El copyleft explicat als infants Wu Ming 1 està en risc d’extinció com la indús- tria discogràfica: són diferents les lògiques, son diferents els suports,“P erò... Si qualsevol pot són diferents els circuits, la forma copiar els vostres lli- de consum també és diferent, i, so- bres i passar sense bretot, el mercat editorial no ha per-comprar-los, de què menjareu vo- dut encara el cap, no ha reaccionatsaltres?” Aquesta pregunta ens és amb redades en massa, denúncies ifeta sovint, la major part de les ve- processos a la gran revolució tec-gades seguida de l’observació se- nològica que "democratitza" l’ac-güent: “El copyright és necessari, cés als mitjans de reproducció. Fafa falta protegir els autors!” uns quants anys, una gravadora de Aquest tipus d’afirmacions reve- CD estava disponible únicamentla quant de fum i quanta terra ha per a un estudi de gravació, mentreaconseguit llençar la cultura domi- que avui la tenim a casa, al nostrenant (basada en el principi de pro- ordinador personal. Per no parlarpietat) i la indústria de l’entreteni- del ‘peer-to-peer’, etc. Aquest és unment als ulls del públic. En els canvi irreversible, davant del qualmitjans i a les nostres ments es per- qualsevol legislació sobre propietatpetua la ideologia confusionista en intel·lectual es converteix en obso-matèria de drets d’autor i propietat leta, es queda en estat de putrefac-intel·lectual, malgrat que la renai- ció.xença dels moviments i la transfor- Quan es va inventar el copyright,mació en curs l’estan posant en fa tres segles, no existia ningunacrisi. Només a paràsits i xupons possibilitat de "còpia privada" o deconvé fer creure que “copyright” i "reproducció sense ànim de lucre",“dret d’autor” són la mateixa cosa, ja que només un editor tenia accés ao que existeixi la contraposició la maquinària tipogràfica. La restaentre “dret d’autor” i “pirateria”. estaven obligats a renunciar al lli-No és així. bre si no podien comprar-lo. El Els llibres del col·lectiu Wu copyright no era percebut coma an-Ming són publicats sota la següent tisocial, era l’arma d’un empresarinota: “Està permesa la reproducció contra un altre, no d’un empresaritotal o parcial d’aquesta obra i la contra el públic. Avui, la situació haseva difusió telemàtica sempre que canviat dràsticament, el públic jasigui per a ús personal dels lectors i no està obligat a comprar, té accés ano amb finalitats comercials”. el propietari i aquest fet m’atorga Tornant a la pregunta inicial: no tar-se a la festa d’aniversari amb un la maquinària (computadores, foto-Aquesta nota està basada en el con- prou poders per dir que amb aques- estem perdent diners? totxo de folis A4. Per tant, se’n va a copiadores, ... ) i el copyright és unacepte de “copyleft”, inventat als ta obra tu pots fer el que et doni la La resposta és simplement no. la llibreria i el compra. Una còpia arma que dispara contra la multi-anys vuitanta pel “moviment pel gana. Pots copiar-la, difondre-la, Cada cop més experiències edito- “piratejada” = una còpia venuda. Hi tud.software lliure” de Richard Stall- modificar-la, etc. El que no t’està rials demostren que la lògica “còpia ha qui ha descarregat el nostre lli- Queden moltes coes per dir i hemman i companyia, i està sent aplicat permès fer és prohibir que un altre pirata = copia no venuda” no té res bre i, a just després de llegir-lo, l’ha de tornar a allò bàsic: partim del re-a molts sectors de la comunicació i faci el mateix, és a dir, que no pots de lògica. Si no fos així, no es com- regalat sis o set cops. Una còpia coneixement de la gènesi social della creativitat, de la divulgació cien- apropiar-te’n i impedir la seva lliu- prendria el fet que la nostra novel·la “piratejada” = diverses còpies ve- saber. Ningú no té idees que notífica i de les arts. re circulació: no hi pots posar copy- “Q”, que es pot descarregar gratuï- nudes. Inclús aquells que no tenen hagin estat directament o indirecta “Copyleft” (un dens joc de pa- right sobre ella, perquè ja n’hi ha un tament, hagi arribat a més de 12 diners per a regals ara comenten a influenciades per les relacions so-raules intraduïble) és una filosofia de posat i em pertany i si ho fas edicions i hagi superat les dues- altres que han llegit el llibre i que cials que manté en les comunitatsque es tradueix en diversos tipus de tindràs problemes i ens veurem les centes mil còpies venudes (estem els ha agradat, amb el que més tard de què forma part, i si la gènesi ésllicències comercials, la primera de cares. parlant de dades de fa anys a Itàlia). oi més aviat algú el comprarà o se- social, l’ús ha de mantenir-se socialles quals va ser la GPL (GNU Pu- En resum, un ciutadà normal, En realitat, en l’àmbit editorial, guirà el procés abans descrit a su vez. Però aquesta és una altrablic License) del software lliure, que no té diners per comprar un lli- com més circula una obra, més es (descàrrega-lectura-compra-regal). llarga història història. Esperonascuda per tutelar aquest darrer i bre de Wu Ming, o que no vol com- ven. Altres exemples d’això vénen Si hi ha algú a qui el llibre no li haver-me explicat bé. Per a més in-impedir que ningú (per exemple prar-lo enquadernat, pot fotocopiar- inclús d’un país obsessionat amb la agrada, almenys no s’haurà gastat formació: giap@wumingfounda-Microsoft) s’apropiï i privatitzi els lo tranquil·lament, escannejar-lo propietat intel·lectual com és EUA, un cèntim. tion.com.resultats del treball de comunitats fent anar OCR o -solució molt més i han estat descrits con absoluta D’aquesta maaera, tal com passalliures d’usuaris i programadors. còmoda- descarregar-lo gratis del precisió pel meu col·lega Wu Ming amb el software lliure i amb l’ Open Per a més detalls i enllaços enPer a qui no ho sàpiga, el software lloc web www.wumingfounda- 2 en un article que pot llegir-se a: Source, es reconcilia l’exigència espanyol i en català sobre ellliure es caracteritza per tenir el tion.com. Aquesta reproducció no http://www.wumingfoundation.co d’una justa recompensa pel treball copyleft i el software lliure:“codi obert”, el que el fa potencial- és amb ànim de lucre i per tant està m/italiano/Giap/giap2_IV.html#co realitzat per un autor (o més preci-ment controlable, modificable, mi- perfectament autoritzada per nosal- pyright1 sament per un treballador del saber) -Textos sobre el copyleft:llorable i copiable per l’usuari. tres. Ara bé, si un editor estranger Inclús sense incomodar el Mas- amb la salvaguarda de la reproduc- http://copyleft.sindominio.net/ Si el software lliure hagués estat vol fer-lo traduir i comercialitzar-lo sachussetts Institute of Technology, tibilitat de l’obra (és a dir, del seu ús -Free Software Foundation:simplement de domini públic, al seu país, o si un productor cine- n’hi ha prou amb explicar el que social). S’exalta el dret d’autor re- http://www.gnu.org/home.es.html iabans o després hagués caigut sota matogràfic vol traslladar-lo a la està passant amb els nostres llibres. primint el copyright, en la cara dels http://www.gnu.org/home.ca.htmlel control dels voltors de la indús- gran pantalla, això és una reproduc- Un usuari X es connecta al nostre que creuen que són la mateixa cosatria. La solució va ser revertir el ció amb ànim de lucre, i per tant lloc i descarrega, diguem, “54” (un Si la majoria de les editorials no Debian:copyright como si es tractés d’un aquests senyors hauran de posar-se altre llibre del col·lectiu Wu Ming). s’han adonat encara d’aquesta rea- http://www.es.debian.org/interna-mitjó, passant de ser un obstacle a en contacte amb nosaltres i pagar- Si ho fa des del treball o la universi- litat i són conservadores en matèria tional/Spanish i http://www.es.de-la lliure reproducció a ser la garan- nos una quantitat, perquè és just tat i l’imprimeix allí, no es gasta ni de copyright és per qüestions més bian.org/international/Catalan/tia suprema d’aquesta última. En que ens “lucrem” nosaltres també, un cèntim. X el llegeix i li agrada. ideològiques que mercantils, tot iparaules planes, si jo poso copy- ja que el llibre l’hem escrit nosal- Li agrada tant que decideix regalar- que creiem que no tardaran a obrir Hispalinuxright sobre la meva obra, jo en sóc tres. lo, i és evident que no pot presen- els seus ulls. El mercat editorial no http://www.hispalinux.es/Catalunya. Novembre de 2005 5
  • TREBALL-ECONOMIA El 15 de novembre, Les receptes que ens volen aplicar en la nova judici per Reforma Laboral són les mateixes de sempre: l’acomiadament de més precarietat i menys drets, i no ho acceptem set companys de SASTelefónicaapunta,Atento dispara Aturem la Reforma Laboral Secretariat Permanent de CGTL’ empresa Atento, del sector L del telemàrqueting, continua a Reforma Laboral quela seva dinàmica de repressió con- s’està acabant de negociartra la CGT, en un context de conti- no soluciona els problemesnuat creixement del sindicat dins de les persones assalariades. Es re-l’empresa i dins el sector del te- forma per universalitzar un con-lemàrqueting en general, un dels tracte indefinit més barat en el seumés precaris en el món del treball. acomiadament i es transfereixen - En aquest context repressiu con- encara més- fons públics (incen-tra la CGT, el passat 22 de setem- tius) als empresaris, al mateixbre l’empresa va acomiadar Ángel temps que es rebaixen les seves co-Luis García Fernández, delegat titzacions.LOLS de la Secció Sindical de Aquesta Reforma, des del docu-CGT a Atento Madrid i escollit en ment presentat pel Govern de l’Es-el passat Congrés Confederal de la tat als empresaris i als sindicatsCGT a València com a secretari majoritaris, sí que assegura una màd’Acció Sindical de la CGT. d’obra flexible i predictible en el i que el seu cost indemnitzatori és i subcontractes i lexternalització model de Relacions Laborals en Des de la Coordinadora de Te- seu cost a l’empresariat. de 45 dies; i els nous contractes, del treball per part de les grans em- l’Estat espanyol.lemàrqueting de la CGT i des de Aquesta és la Reforma que ga- denominats de foment d’ocupació, preses a aquest nou “esclavisme” La CGT s’oposa a aquesta noval’organització en el seu conjunt, ranteix la rendibilitat empresarial i els de 33 dies en cas d’acomiada- social que condemna el treballador Reforma Laboral, perquè la matei-s’està desenvolupant una campa- manté les bases d’unes relacions ment i subvencionant-los als em- o la treballadora a la permanent in- xa, no és sinó una altra maneranya de suport al company. Dins laborals desregulades i precaritza- presaris, -a través dels incentius seguretat i introdueix un factor de –Ara adaptada a l’economia globald’aquesta campanya s’està portant des, al mateix temps que crea les que s’incrementin-, més d’un terç por permanent davant el xantatge i a la competitivitat-, d’eliminar,a terme una important dinàmica condicions als empresaris per ser del cost anual de tal contracte. Ara, de l’externalització i/o de la deslo- disminuir i violar, els drets laboralsd’enviament de faxos de protesta a “més competitius”, és a dir, que qualsevol persona que entri al mer- calització fora de les fronteres de i socials que tenim els treballadorsl’empresa, recollida de signatures, se’ls assegura les seves taxes de cat laboral tindrà la garantia d’a- l’estat: “sinó se cedeix a treballar i treballadores. Les anteriors refor-edició de cartells i adhesius, així beneficis, els quals han augmentat quest “contracte de foment d’ocu- més, guanyar menys i no tenir mes Laborals en els 30 anys de re-com concentracions davant les seus cinc vegades més que els salaris. pació” barat en el seu cost i encara drets fonamentals, tant individuals lacions laborals “democràtiques”,d’Atento i de Telefónica a diverses El Govern de l’Estat, en la seva més barat en el seu acomiadament. com col·lectius, externalitzo l’acti- han assegurat una democràcia in-ciutats. A Barcelona s’havia con- proposta, el que conserva de “pro- Més del 50% de la població activa vitat a les contractes o la desloca- vertida: els límits cada vegada ma-vocat una concentració el 28 d’oc- gressista” és el famós “tarannà Za- es troba precaritzada laboralment i litzo a altres països”. jors per al treball i la llibertat abso-tubre a les oficines d’Atento-Glò- patero”: tot ha de fer-se sota con- socialment. Retòrica, el bon tarannà i el con- luta per al capital.ries. S’ha obert un compte: 0049 sens i diàleg. El Govern no s’atreveix a posar sens, li sobren al document del Go- La Confederació General del1837 56 2010349225. Informació a En les mesures concretes, en la “llei” i molt menys la justícia so- vern. Treball crida a tots i a totes les per-telemarketing@cgt.es i aquestes que afecten la vida quoti- cial a on es troba el veritable pro- Però aquesta retòrica, consens, i sones assalariades i a la ciutadaniawww.cgt.es/telemarketing diana de milions de persones assa- blema dels milions de persones as- pacte social, han estat de forma a rebutjar aquesta Reforma Labo- lariades, es troba la realitat: dos salariades, és a dir del mercat de permanent i persistent en totes les ral, de la mateixa manera que dià- tipus de contractes, els antics inde- treball i és la prohibició sense em- Reformes Laborals que des de riament ens oposem i enfrontem aONO bloqueja finits, denominats “ordinaris” i que buts de l’immens frau i il·legalitat 1980 (Estatut dels Treballadors), les deslocalitzacions, a les conge-els correus ja només afecten menys del 50% de la població assalariada ocupada en el qual es basen els actuals modes de producció: les contractes fins a la Reforma del 2001 del Par- tit Popular, s’han produït en el lacions salarials, als ERO i a la pèrdua de drets democràtics.de CGTD es del divendres 30 de setem- bre, cap missatge de correuelectrònic amb les sigles CGT o les Declarada legal la vaga dels treballadors de SAS-Abreraparaules Confederació General del Carlos Navarro i Col·lectiu lució de la sentència hi diu: “.... de- dels guàrdies de seguretat, i així 19 i 20 de maig i el 2 de juny) iTreball pot arribar als treballadors i Catalunya sestimant demanda interposada per poder continuar incomplint l’acord haver-se vist obligada a aturar latreballadores de l’empresa de tele- l’empresa SAS Cockpit Automoti- a què es va arribar sobre el trasllat cadena de muntatge diverses vega-comunicacions ONO. I és que lacompanyia ha posat en marxa unfiltre que discrimina tots els missat- E l 9 de setembre, va tenir lloc al jutjat número 24 de Barcelona el judici interposat per l’empresa ve Systems SL davant del Comitè d’Empresa i el Comitè de Vaga d’aquesta, he d’absoldre i absolc de SAS-Abrera a SAS- Seat Mar- torell. Per tot el que exposa la CGT, des, amb la consegüent baixada de producció en els models León, Córdoba i Ibiza.ges que en assumpte, en la mateixa SAS-Abrera, sobre la legalitat o els demandats de la pretensió plan- s’ha exigit la immediata readmis-adreça i fins i tot en el cos del mis- il·legalitat d’una vaga realitzada el tejada davant d’ells”. sió dels set acomiadats i que quedi Judici el 15 desatge porten les sigles del sindicat 2 de juny passat per la seva planti- Des de CGT, sempre s’ha de- sense efecte tot allò que s’ha realit- novembremajoritari d’ONO a València (10 lla en protesta per l’acomiadament fensat que la vaga era totalment zat des que es van produir els aco-delegats de 23). de set membres del Comitè de legal, sense cap base jurídica que miadaments. La CGT continua El 15 de novembre a les 11.20 Aquest fet representa una clara Vaga, tres de CGT i quatre de pogués provocar els acomiada- exigint que es compleixi el que hores tindrà lloc, al jutjat número 4vulneració del dret a la llibertat sin- CCOO (vegeu números anteriors ments: “aquests només han estat s’ha pactat i s’acabi l’estratègia de (Ronda de Sant Pere, 41, de Barce-dical lloc que impedeix que el sin- del “Catalunya”) després de les utilitzats per l’empresa com a es- persecució contra els treballadors i lona) el judici per l’acomiadamentdicat i la secció sindical de l’em- jornades de vaga del 19 i 20 de tratègia per a treure’s de damunt al- contra els membres del Comitè dels 7 membres del Comitè depresa puguen dirigir-se a afiliats i maig. La sentència judicial feta pú- guns membres del Comitè dEm- d’Empresa. Vaga que van ser acomiadats pertreballadors a través d’aquest mitjà blica uns dies després donava la presa, amb manifesta mala fe i L’acomiadament de 7 membres l’empresa SAS-Abrera.i fins i tot que els delegats es comu- raó als sindicats, considerant la utilitzant la política de fets consu- del Comitè de Vaga (3 de CGT, 4 Els repressaliats i tota l’organit-niquen entre ells i amb el sindicat. vaga legal tot dient “...procedeix la mats ja que l’empresa ha continuat de CCOO) va ser una represàlia i zació anarcosindicalista esperen elAixí mateix s’està vulnerant la lli- desestimació de la demanda en amb la posada en marxa de la fac- una venjança per la multa de màxim suport de tota a la concen-bertat d’expressió i el dret a la in- considerar-se que la vaga convoca- toria de SAS a Martorell”, sense el 2.000.000 d’euros que li va impo- tració convocada davant el jutjat.formació.CGT ha sol·licitat for- da i celebrada els dies 19 i 20 de Comitè dEmpresa complet en im- sar la casa Seat en no haver-li sub- Per aquest motiu, s’ha fet una cridamalment a la direcció que maig de 2005 no va caure en cap pedir reiteradament l’entrada a la ministrat taulers de control durant a l’assistència de tothom per tal decorregisca la decisió il·legal. motiu d’ il·legalitat .” I en la reso- fàbrica dels acomiadats per mitjà les diverses jornades de vaga (dies donar-los suport i solidaritat.6 Catalunya. Novembre de 2005
  • TREBALL-ECONOMIA Entrevista a Antonio Cano, de la Secció Sindical de CGT a Parcs i PLAÇA PÚBLICA Jardins de Barcelona Ibèria confederal ‘Hem mantingut un Joan Layret conflicte laboral i social’ E ls esdeveniments relacionats amb el debat de l’Estatut tenen una freqüència gairabé diària. El procediment estatutari iniciat ja fa 20 mesos no porta camí d’aturar-se Josep Garganté brat, de tractaments fitosanitaris, i sense dubte seguirà tensionant el de la neteja de zones verdes, etc., i debat polític dels propers mesos.-Expliqueu-nos quan es munta la amb l’externalització a una empre- Les estratègies d’uns i d’altresSecció Sindical de CGT? sa privada per portar a terme el Pla estan portant a un nivell barroer la-La Secció Sindical de CGT de d’actuació municipal 2004–2007. forma i el fons de les qüestions.Parcs i Jardins es crea a finals del La mercantilització i l’especula- Certament, moltes “línies verme-1992 per companys provinents ció dels recursos púbics: introduint lles” han estat creuades, el debatmajoritàriament d’altres organitza- de manera generalitzada el paga- dels polítics ja qüestiona directa-cions. Al 1993, ens presentem per ment d’entrades a determinats ment les pròpies cultures minorità-primera vegada al Comitè d’Em- parcs o jardins de la ciutat, com ries dins de l’Estat, potencia les fò-presa, obtenint dos delegats. En les succeeix al Parc del Laberint d’- bies i els atacs entre comunitats.últimes eleccions sindicals de 2004 Horta, i comercialitzant amb l’ús Les autoafirmacions més ràncies ivam obtenir 4 delegats i delegades de l‘espai públic com està passant anacròniques surten de vells ba-i ens vam presentar per primera ve- a l’ Hivernacle de la Ciutadella, els guls, i tot això amanit amb el focgada a tècnics i oficinistes. Jardins de Miramar... creuat entre nacionalismes.-Quines són les problemàtiques I, per últim, que és destinin re- La pista de joc sembla ja intran-que més afecten al vostre treball cursos públics, materials i humans, sitable, però precisament per aixòi com les heu enfrontat? Treball, Magistratura..., les reu- d’artilleria (vagues, accions direc- a efectuar treballs a entitats priva- cal analitzar-la des del punt de-La CGT a Parcs i Jardins s’orga- nions en les diferents Comissions tes, actes alternatius, contramani- des i a particulars. vista de les classes populars. Els in-nitza a traves del Ple de la Secció Mixtes, les reunions del Comitè, festacions, assemblees de Treballa- -Veient les vostres mobilitza- teressos de les grans patronals, deSindical (obert als treballadors i les de Seccions Sindicals, del Sindi- dors, accions sorpresa, fulles cions, sembla que hi ha bastant les burocràcies dels partits, de l’Es-treballadores de Parcs i Jardins) cat, etc. informatives...). unitat amb els altres sindicats... glésia i fins i tot de l’Exèrcit jaque es reuneix tots els dijous a la -Últimament, sabem que heu A pesar de l’esforç realitzat, no -Des del primer moment, la CGT s’han deixat sentir amb força. Estarda i les assemblees d’afiliats. estat defensant que el servei que hem aconseguit aturar l’aprovació va plantejar a la resta de sindicats mouen de forma intermitent entre A través de les nostres fulles in- esteu donant sigui públic, en- del nou model de gestió de Parcs i que conformen el Comitè dEm- els símbols i les grans declaracionsformatives (una fulla de mitjana front de la privatització que està Jardins. Aquest significarà que es presa que solament era possible i l’interès més crematístic per man-mensual) i del nostre butlletí tractant d’imposar-se des de l’A- donin i derivin el màxim de recur- guanyar aquest conflicte si érem tenir els diferents negociats oberts i“Males Herbes” (obert a la partici- juntament. Què significaria el sos econòmics de caràcter públic al capaços de mantenir la unitat i per ben engreixats.pació dels treballadors i les treba- projecte de l’Ajuntament? En benefici de les empreses privades això CGT va plantejar en tot mo- L’interès popular no passa perlladores de Parcs i Jardins) que surt quin estat es troba el conflicte? subcontractant i externalitzant els ment que els calendaris de mobilit- construir nous estats o pseudoes-amb cada estació. Amb el reparti- -De juny del 2004 a octubre del serveis i treballs que actualment té zacions es presentessin a les as- tats, ni mantenir més xiringuitos dement de les fulles de CGT, inten- 2005, els treballadors i les treballa- assignats l’Institut. Es tornarà a la semblees generals de treballadors i poder. Ni fer el joc a la burgesiatem informar i conscienciar els dores de Parcs i Jardins hem man- forma de gestió privada dels anys s’acordessin per consens. autòctona i a les seves aspiracionscompanys. tingut un conflicte laboral i social 60 i 70, que ja va comportar la de- La unitat amb la resta de sindi- de subvencions i avantatges en- La distribució de tota aquesta in- contra l’Ajuntament de Barcelona, gradació del servei i les pràctiques cats s’ha donat dia a dia, amb ca- front de la globalització. Tampocformació s’ha de realitzar en els 70 contra l’esquerra “de debò”, contra de frau i de corrupció, i l’any 80 va lendaris de mobilitzacions per a passa per fer-li al joc als estatalis-centres de treball que hi ha per tota els poders econòmics... Una lluita obligar l’Ajuntament a suprimir- temps determinats, amb la realitza- tes, que no entenen la diversitat ila ciutat de Barcelona. La dinàmica no economicista (per a nosaltres és les i a fer-se càrrec directament de ció de les accions programades, que pensen que les relacions abso-habitual és la d’intentar solucionar clar), una lluita per una idea: la de- la gestió i execució del servei. amb els compromisos adquirits... lutistes imposades el segle XVIIIla conflictivitat individual dels di- fensa dels serveis públics. També significarà l’encariment Una unitat sindical que després per la força de les armes són quel-ferents companys i companyes afi- En aquesta batalla, els treballa- del servei, com de fet ja està suc- del llarg procés ha sortit reforçada, com natural i inqüestionable. Iliades (sancions, reclamacions, de- dors i les treballadores, les sec- ceint amb la subcontactació de la que ens ha de servir per negociar enmig d’aquesta tempesta interes-núncies...), la de dur endavant les cions sindicals i el Comitè d’Em- conservació de jocs infantils i mo- un bon Conveni Col·lectiu per a sada, també hi ha la gran qüestió,diverses denúncies a Inspecció de presa hem gastat un munt biliari urbà, part de la poda de l’ar- tothom. sempre postergada però sempre present de les condicions de vida de les classes populars.Ningú no veu clar el Metro del futur a Barcelona Cada cop és més difícil pels tre- balladors i treballadores mantenir Col·lectiu Catalunya xarxa barcelonina, però està a punt trens) i l’operador que ara encara trens sense conductor, es creu que un merescut nivell de vida. Els ha- d’arribar. Serà a la línia 11 -amb va a la cabina no condueix, sinó els terminis que ha marcat l’em- bitatges impossibles, les condem-E ls primers trens del Metro de Barcelona sense conductorhan de circular l’any vinent a la només cinc estacions és la més curta i també la més moderna-, que ha de començar a funcionar amb que només dóna l’ordre per obrir i tancar les portes. Tècnicament, ja seria possible la conducció sense presa no són reals. Per la CGT, a banda de la línia 11, que és molt curta i amb característiques molt nes de per vida amb els bancs, la lluita per l’estabilitat en el lloc de treball, les constants deslocalitza-L11, on ja han començat les obres aquests metros completament au- maquinista en aquestes línies, però diferents de la resta, les altres línies cions industrials, la permanentper adaptar la línia. Però a la CGT, tomàtics a mitjans de l’any vinent. es manté l’operari en cabina. trigaran molt a funcionar amb amenaça sobre els treballadors ique és el sindicat majoritari en el La línia 5 i la futura línia 9 -en L’automatització de la xarxa de aquest sistema. El sindicat recorda treballadores sense papers, la in-Comitè d’Empresa de Transports obres- s’hi afegiran al 2007, se- metro avança en paral·lel a una re- que arreu d’Europa no hi ha cap fantilització dels joves que noMunicipals de Barcelona, no es gons les previsions de Transports organització del personal de TMB. cas de tota una xarxa sense maqui- poder portar a terme una vida ple-veu tan clar el tema. Metropolitans de Barcelona Així, figures com la del cap d’esta- nistes. La CGT fa notar, per exem- nament autònoma... Moltes qües- Metros sense conductor, protec- (TMB), que vol tenir tota la xarxa ció, el venedor de bitllets -en mol- ple, que els nous trens que estan tions que sí preocupen i que tambéció i funcionament automàtic de automatitzada al 2010. La conduc- tes estacions ja hi ha només venda arribant per a la L5, tot i estar pre- estan directament relacionadestrens, comunicació entre vies i ció automàtica ja funciona a la automàtica- i el maquinista han parats per a la conducció automàti- amb l’ús que els poders públicscombois. Són conceptes de futur línia 11, a la línia 2 i, des de l’arri- d’acabar desapareixent i els treba- ca, tenen cabina de maquinista. La facin dels impostos recaptats majo-que, en alguns casos, ja s’han con- bada dels nous trens comprats lladors es convertiran en “agents CGT tampoc està d’acord amb la ritàriament entre les classes popu-vertit en realitat al Metro de Barce- aquest any per TMB, també a la d’atenció al client”. reorganització de personal, perquè lars i treballadores. Cal que aquestslona. El més “cridaner”, la circula- línia 5. Són les que tenen implantat A la CGT, el sindicat majoritari creu que suposa una rebaixa en la diners retornin als legítims propie-ció de trens sense ningú a la l’anomenat sistema ATP-ATO en el Comitè d’Empresa de TMB, qualitat del servei i també una re- taris, cal que els recursos estiguincabina, encara no es pot veure a la (protecció i operació automàtica de no es veu tan clar. Pel que fa als ducció de llocs de treball. el més a prop de la ciutadania.Catalunya. Novembre de 2005 7
  • TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATI ara li ha tocat A Unidad Hermética dela l’Estatut Timanfaya Vallès, no al tancament Carlos Navarro i Col·lectiu societaris, moviments multinacio- sions a Cervera consten en els CatalunyaD e vegades, quan un llegeix o escolta els mitjans de comu- nals i estratègies fiscals, en defini- tiva diversos canvis de mà amb comptes anuals com deutes amb el mateix grup en els últims tres anys. Dnicació li fa l’efecte que vivim en avant la greu situació que l’objectiu d’obtenir més beneficis Malgrat tot l’exposat, la direccióplanetes diferents. M’explicaré. es viu a l’empresa ACCE, per a la Multinacional. Des que de l’empresa argumenta que noPortem unes setmanes en què l’a- lantiga Unidad Herméti- Electrolux va comprar l’empresa s’aconsegueixen els objectius depocalipsi està a punt de produir-se ca del Vallès, amb ajustaments in- l’any 1988, s’han perdut més 600 viabilitat de lEmpresa, sol·licitanten aquesta pell de toro anomenada terns que poden passar per la pèr- llocs de treball, la plantilla ha so- als treballadors un esforç més: re-Estat espanyol o, com apareix en dua de llocs de treball a través fert constants retallades socials i tallada de drets socials, despenjar-alguns documents oficials, Regne d’acomiadaments o fins i tot pel congelacions salarials amb el se del conveni en vigor, augmentd’Espanya. tancament de l’empresa, des de la propòsit de donar futur a l’empre- de la flexibilitat, productivitat,... i Doncs bé, de cop i volta s’han Secció Sindical de CGT a l’empre- sa. sense un pla de viabilitat que ga-obert els abismes i uns sense ànima sa i des de la Federació Local de Es va tancar la planta de produc- ranteixi treball per a més enllà delpretenen destruir aquesta magna Sabadell de la CGT, es va iniciar ció de Sabadell, traslladant-la a 2006.obra d’enginyeria que es diu Cons- una campanya de mobilització en Cervera (Lleida) al costat de les El Comitè d’Empresa format pertitució Espanyola. Sembla ser que defensa d’un pla industrial que ga- produccions i maquinàries, con- CGT, CCOO, UGT i AIUH volaquests pertorbadors han elaborat ranteixi la viabilitat de la compan- tractant personal d’aquella zona, mostrar a través de la mobilitzacióuna altra constitució per a una regió yia i els seus quasi 1.100 llocs de dirigir en manifestació cap a la amb uns salaris i condicions so- la preocupació i incertesa que té labastant allunyada de l’epicentre treball (830 a Sant Quirze i més de Conselleria de Treball de la Gene- cials molt inferiors i rebent ajudes plantilla sobre el seu futur, i peramb la intenció de poder adminis- 200 a Cervera), i es demana solida- ralitat, al carrer Sepúlveda, 148- molt importants per part de la Ge- transmetre a la Generalitat quetrar-se amb les seves pròpies regles ritat a la resta de la CGT. 150, on es van concentrar mentre neralitat (tant econòmiques com de donin suport a l’interès dels treba-del joc. Aquesta campanya va començar es realitzava una reunió entre Co- l’Incasol). Aquesta situació va lladors de conservar el lloc de tre- Anatema!, criden els guardians el 20 d’octubre amb una convo- mitè d’Empresa, Generalitat i em- comportar una altra reducció apro- ball d’una forma digna.de les essències pàtries; traïció al catòria de vaga de les 8 a les 17 presa. ximada duns 400 llocs de treball El dimecres 26 d’octubre a lesprojecte socialista!, els altres. Men- hores i manifestació dels treballa- Ara, l’empresa es diu ACCE més, mitjançant prejubilacions, el 19 hores també s’havia convocattrestant, l’estupefacció es va ensen- dors de l’antiga Unidad Hermética. Spain, fins fa poc era Cubigel SA, que devia suposar un estalvi de di- una concentració en la plaça Alcal-yorint del nostre enteniment. O tots Després d’agafar el tren a Sabadell havia estat Electrolux i era l’em- ners significatius per a l’empresa, de Marcet de Sabadell per part des’han tornat bojos o alguna cosa fins a Renfe-plaça Catalunya de blemàtica Unidad Hermética del ho han comptabilitzat com pèr- les organitzacions sindicals i el tei-molt greu s’està coent en la reboti- Barcelona, els treballadors es van Vallès, tot un despropòsit de canvis dues, els costos dels ERO i inver- xit associatiu de la ciutat.ga. La veritat és que totes aquestesactituds em retornen a moments dela nostra no tan llunyana història L’Ajuntament de Barcelona privatitza Parcs i Jardinsquan els mateixos que ara s’esquin-cen les vestidures i reparteixen ex- Text: Col·lectiu Catalunya cipal va mostrar un cop més la ve-comunions a tort i a dret, llavors es Foto: Gabriel Serra ritable cara de l’esquerra que ensposicionaven contra els revanxistes governa: la repressió. La mateixarojos i separatistes que pretenieninstaurar una constitució de tipusliberal, o uns estatuts d’autonomia E l passat 14 d’octubre, el Ple Municipal l’Ajuntament de Barcelona va acordar tirar enda- nit del dia 10, un important desple- gament de la Guàrdia Urbana i la Policia Nacional va obligar a des-que trencarien la sacrosanta unitat vant el seu projecte de privatització muntar l’acampada, i els treballa-de la pàtria. Doncs serà que no, ni de Parcs i Jardins, aprofitant la dis- dors i treballadores, en inferioritatuna cosa ni l’altra es van desenca- posició transitòria tercera de la Llei de nombre aclaparadora, van deci-denar. Seria demanar molt que fos- 57/2003 com a argument jurídic dir en assemblea acabar l’acampa-sin clars i no manipulessin l’opinió per modificar la naturalesa de da.de la ciutadania? Ja estem al co- l’Institut Municipal de Parcs i Jar- -L11 d’octubre, més de 60 perso-rrent que tenen a la seva disposició dins i convertir-lo en una Entitat nes van assistir a una xerrada sobrepremsa, ràdio i televisió per crear Pública Empresarial. Era possible la privatització de Parcs i Jardins.una consciència negativa contra legalment, mantenint els actuals -El 12 d’octubre, unes 300 perso-qualsevol actuació que pugui signi- objectius i les activitats que es rea- nes van participar en una botifarra-ficar qüestionar l’’stablishment’ ac- litzen, que l’Institut continués com porta a la privatització i a l’amor- Una lluita llarga da contra la privatització en el Parctual, però, permetin-me dubtar que a organisme autònom, en aquest tització del Servei Públic i com- La jornada del dia 14, quan es va de Serra i Martí (Canyelles).les forces polítiques que han elabo- cas com a organisme autònom portarà canvis en el sistema de ges- aprova_r definitivament la privatit- -El 13 d’octubre, a pesar del fortrat el nou Estatut de Catalunya pre- local que presta un servei públic tió del verd urbà. Aquest canvi vol zació del servei, era el final d’una xàfec que estava caient, a partir detenguin o tinguin al cap trencar els que en la seva gran majoria no és transformar l’actual Institut Muni- setmana de lluita amb diverses ac- les 18 hores, uns 150 treballadors iseus vincles amb la resta de pobles susceptible de contraprestació cipal en una Entitat Pública Em- tivitats en defensa dels serveis pú- treballadores de lInstitut Munici-que cohabiten aquesta península, econòmica, però malgrat la impor- presarial (EPE), el que represen- blics i contra l’EPE convocades pals de Parcs i Jardins i personesaquestes actuacions fins no fa molt tant lluita desenvolupada per la tarà una comercialització del verd per la CGT i altres sindicats: solidàries de CNT, CGT, CCOO,semblaven més pròpies d’altres po- plantilla de Parcs i Jardins per fer urbà i una retallada del control pú- -El 8 d’octubre, més de 150 treba- Xarxa contra la precaritat..., es vanbles més al nord, encara que mai no front als plans de l’Ajuntament, blic de les contractacions que es re- lladors i treballadores de Parcs i concentrar davant l’edifici consis-em vaig creure aquest conte. aquest ha fet oïdes sordes. alitzen; una nova mentalitat que Jardins es van concentrar al Parc torial per protestar per la privatit- Doncs senyors i senyores del Hi ha la voluntat declarada en la voldrà fer negoci d’un servei pú- de la Guineueta de Barcelona, en el zació. Durant la concentració, esParlament espanyol i poble sobre- proposta de nous estatuts de crear i blic. marc de la Festa de Tardor, on es van cridar les clàssiques consignestot, desdramatitzem la situació, participar societats mercantils que Aquell mateix dia 14, la majoria trobava l’alcalde Clos i la regidora contra les privatitzacions: “No, no,només es tracta que uns represen- de fet comportaren en part una ex- de la plantilla (el 90% dels treba- Imma Mallol, a qui van manifestar no, a la privatització”, “EPES no,tants que apleguen el 89% de la re- ternalització dels serveis, i per això lladors i les treballadores) de l’Ins- la seva repulsa pels plans munici- no, no,”, “Imma, Clos, privatitza lapresentació en un òrgan anomenat també un canvi en la concepció del titut Municipal de Parcs i Jardins pals. teva butaca”, "L’esquerra ‘pija’parlament català han donat el visti- servei públic. Per tant, és una deci- van participar en una jornada de -La plantilla de Parcs i Jardins va també privatitza") i es va entregarplau a una nova regulació de les ac- sió política i econòmica i no una lluita consistent en una aturada i en acordar, també, realitzar una acam- a l’Ajuntament el manifest d’adhe-tuacions i intervencions internes en obligació jurídica, un nou canvi ju- una concentració a la plaça de Sant pada durant els dies 10, 11, 12 i 13 sions (FAVB, federacions deel seu territori i volen establir altres rídic de gestió, que tal com esta- Jaume en contra de la privatització d’octubre, a la Via Favència, on s’- CCOO, USOC, CGT i UGT, de di-regles de relació amb la resta dels bleix la disposició addicional 12 de de Parcs i Jardins i per expressar el havien planificat diverses activi- verses entitats, etc.) en contra de lapobles de l’Estat. la Llei 57/2003 obre clarament la seu rebuig a aquesta decisió. tats, però el govern tripartit muni- privatització de Parcs i Jardins.8 Catalunya. Novembre de 2005
  • TREBALL-ECONOMIA La precarietat Interins de la sanitat dels carters rurals a Ponentpública contra la precarietat L leida es la demarcació amb més carters rurals de tot l’Estat en proporció amb el nombre d’ha- bitants, seguida de Lugo i Orense.U n centenar de treballado- Les continuades pujades dels preus res i treballadors interins OPINIÓ: Gestió privada: la nova ortodòxia dels carburants i el fet d’haver de de la sanitat pública que desplaçar-se amb vehicle propi,treballen en els centres de l’Institut Federació de Sanitat de la CGT amb els problemes i desgasts queCatalà de la Salut (ICS) es van això comporta, ha provocat les pro-concentrar el 28 de setembre da- Des de la CGT, denunciem la po- testes de la CGT de Ponent a Co-vant el Centre de Convencions In- lítica privatitzadora de la Sanitat rreos.ternacional de Barcelona per de- Pública a Catalunya, on l’any A aquest augment del preu delsmanar una plaça fixa sense superar 2002, el 40% del pressupost sa- carburants s’hi afegeix també queun examen d’oposicions, aprofi- nitari públic es dedicava a con- alguns carters rurals aporten eltant que aquest edifici acollia una certs privats. Ara, el tripartit local i els preus per compensar elsjornada sobre l’hospital del futur “d’esquerres” prepara un Pro- lloguers són irrisoris ja que no arri-organitzada per l’ICS, inaugurada jecte de Llei per convertir l’ICS ben a 12 euros al mes.per la consellera de Salut, Marina en un proveïdor més de l’as- Des de la CGT de Ponent s’haGeli. sistència sanitària, lligat al dret denunciat que fa més d’un any que Les treballadores i els treballa- privat i perdent la titularitat dels s’hauria d’haver revisat el Convenidors, convocats per la CGT, ana- serveis sanitaris de la Seguretat per actualitzar els preus, que hanven vestits amb bates blanques i Social a Catalunya (amb capaci- quedat desfasats, i s’han denunciatportaven una pancarta en la qual es tat per endeutar-se i sense també aquestes males condicionspodia llegir “No a la privatització, haver-se de sotmetre a cap inter- de treball que són freqüents en elsí a la sanitat pública, no a la preca- venció prèvia). servei. La resposta de Correos derietat laboral”. Tot això suposarà el cop defi- moment ha estat que s’estan estu- Uns 12.000 dels 35.000 treballa- nitiu a la sanitat pública catalana diant les nostres peticions i que co-dors i treballadores de la sanitat (aquest projecte serà aprovat pel neixen el malestar dels carters ru-pública catalana són interins, als tripartit, el mateix que construirà rals, tot i que encara no hanquals no els reconeixen els anys l’Hospital del Baix Llobregat). La- concretat si estan disposats a obrird’antiguitat ni cobren el mateix els boralment, s’opta pel model la- dels hospitals, que amb segure- interessats, que defensin línies una junta de negociació.dies festius. boral davant de l’estatutari (s’ha tat es presentaran a l’opinió pú- similars, amb l’objectiu de des- Dintre d’aquest col·lectiu hi ha arribat a proposar la circulació blica com nous dispositius as- bordar a “aquesta esquerra apa-metges, infermeres, auxiliars clí- del personal entre centres i ser- sistencials d’alt poder de rent” i arribar a l’opinió pública. Mobilitzacionsnics, zeladores i auxiliars adminis-tratius. Molts d’aquests treballa- veis de diferent titularitat -també privada-; i l’obligació del perso- resolució, que apropen l’as- sistència al ciutadà. L’experièn- Des de la CGT apostem per la defensa de la sanitat pública, del professoratdors i treballadores porten cinc, nal de l’ICS a prestar serveis sa- cia recollida al Regne Unit de- una sanitat de qualitat i gestió interí i substitutdeu o catorze anys en aquesta si- nitaris privats). Aquesta propos- mostra que van ser dispositius pública, a la qual es destinin méstuació de precarietat constant. Elstreballadors i les treballadores inte-rines ja van protagonitzar en el ta prové del Consorci Hospitalari de Catalunya (patronal sanitària) i inclou integrar a la “Xarxa” creats per “protegir” els hospi- tals de les incursions dels pa- cients d’urgències, i per tant me- pressupostos que els actuals. Per això estem en contra de la re- conversió de lICS en empresa E l 19 d’octubre va tenir lloc una jornada de vaga del professo- rat interí i substitut. La vaga es fa2002 un tancament permanent de (xarxa de centres privats) el per- canismes per a la reducció de pública, per això estem contra la per demanar una solució a la pro-cinc mesos en el vestíbul de l’Hos- sonal estatutari. l’ús freqüent i de la despesa sa- precarietat i la laboralització de blemàtica laboral dels més depital Vall d’Hebron per reclamar a És previsible l’extensió de nitària. les places. Demanem places es- 80.000 professores i professors in-l’ICS una convocatòria extraor- nous centres de diagnòstic i És per tot això que la CGT vol tatutàries ja. Més informació a: terins de l’Estat espanyol i la jorna-dinària per mèrits, sense necessitat tractament, unitats separades contactar amb tots els col·lectius www.nofijos.com da s’emmarcava en la mobilitzacióde realitzar un examen. convocada en el conjunt de l’Estat per nombroses organitzacions sin- dicals, coincidint amb la tramitacióOPINIÓ: El PAVACE: una altra lliçó de consens parlamentària de la Llei Orgànica de Qualitat (LOE), mobilització Antonio Pérez Collado, amb més èmfasi) no paren d’asse- aquells que ens parlaven de la llui- 411.910 euros per a l’organització convocada a Catalunya per la CGT CGT del País Valencià gurar que millora l’economia i ta de classes. de Sifre i els mateixos per a la de i la USTEC. baixa la desocupació. Després de les cordials encaixa- Recuenco, exobrer metal·lúrgic Els sindicats reclamen que laP arlar d’ocupació en qualsevol de les comarques valencianessuposa tractar del nombre d’aturats Seria injust negar que les nostres autoritats estan preocupades per la desocupació i les seues plagues; des de mans i abraços de rigor s’es- bossen algunes idees perquè puga obrir-se alguna empreseta per que no ha tingut inconvenients a arreplegar este vil metall de mà de l’administració de dretes, a la que Llei incorpori la possibilitat d’un accés diferenciat, una doble via o qualsevol procediment que suposique es cansen de buscar ofertes de tan preocupades que de tant en tant mitjà de subvencions o es donen tant critica per ineficaç i poc pro- l’accés del personal interí a la fun-treballs dignes, de les empreses criden els anomenats agents so- cursos de formació. cliu a la despesa social. ció pública docent. Alhora, es de-que han desaparegut en els últims cials per a negociar algun pla que A continuació ve el plat fort. No Amb esta donació, i amb una mana que la LOE contempli untemps o dels nombrosos expe- parle d’ocupació, de formació, de ens referim a les carns i peixos de altra que UGT va rebre este estiu canvi en el model d’accés, que eldients de regulació de plantilla que prevenció i de totes eixes coses qualitat a què els càrrecs públics de 486.800 euros més, suposada- Departament dEnsenyament ofe-afecten les nostres indústries tradi- que tant de joc mediàtic proporcio- pareixen tan aficionats, sinó al re- ment per a una cosa així com “rea- reixi més estabilitat laboral alcionals; regulacions que solen ser nen. En la Comunitat Valenciana partiment de fons reservats (per lització d’activitats d’informació, col·lectiu i que s’eliminin els no-el pas previ al tancament definitiu un dels acords més longeus és el endavant) per a compensar l’esforç difusió i orientació de polítiques menaments “a dit”.o, com ara pareix estar de moda, a PAVACE (Pacte Valencià pel Crei- dels firmants. Enguany, a pesar de actives d’ocupació i formació pro- Durant la jornada de vaga es vala deslocalització a la recerca de xement i l’Ocupació, quasi res!) la sequera i d’altres problemetes fessional en l’àmbit de les pimes fer a Barcelona una concentracióparadisos on la mà d’obra siga ba- que va substituir a altres pactes que han tingut molt preocupat el valencianes”, que és com dir que davant del Departament d’Educa-rata i no plantege tedioses i anti- semblants, però de nom menys res- gabinet del senyor Camps, encara es gasten en el que més els convin- ció i una assemblea a lInstitutquades reclamacions. sonant, i es renova periòdicament s’han pogut ajuntar 1.647.649 ga. Es deixa per a més endavant d’Ensenyament Secundari Jaume A pesar d’una realitat tan evi- perquè el conseller corresponent euros que, civilitzadament, s’han l’adopció de mesures que contri- Balmes a les 18.30h. En tancardent, que pot ser verificada en re- reba els manaires de l’empresariat repartit al 50% la Cierval i els sin- buïsquen a mantindre l’ocupació aquest “Catalunya”, la vaga haviapassar la premsa diària o de vore autòcton i als secretaris dels dos dicats UGT i CCOO; estos últims en nivells dignes de qualitat, segu- de tenir continuïtat el 26 d’octubre,quin tipus d’empreses són les que sindicats amics i, tots junts, es també se saben entendre quan fa retat i retribucions; a acabar amb 10, 16, 17, 23 i 30 de novembre. Elvan quedant en pobles i polígons, facen una foto de família que de- falta un esforç negociador i parti- els contractes fem, amb els expe- 16 de novembre, estava convocadaels polítics (si estan en el poder, mostre quant d’equivocats estaven xen la seua part a parts iguals: dients fraudulents... una manifestació estatal a Madrid.Catalunya. Novembre de 2005 9
  • TREBALL-ECONOMIA L’empresa “ofereix” retallades salarials i diu que reduirà la producció en 40.000 cotxes Seat amplia les amenaces d’acomiadament a 1.400 persones Text: Col·lectiu Catalunya, Schleef, va dir en la reunió que ga- seccions sindicals Seat i Carlos rantia el compromís de Volkswagen Navarro; foto: Dídac Salau amb el futur industrial de Seat, al mateix temps que defensava la reta-L a direcció de l’empresa au- llada de sou i jornada, tot i assegu- tomobilística Seat se’n riu rar que negociaran. Schleef no es dels treballadors i les treba- va moure ni una mica de la propos-lladores, dels sindicats i del govern ta inicial: retallar salaris i jornadade la Generalitat, i continua amb la laboral a tothom, per poder mante-política de retallades, flexibilització nir «l’excedent» de 1.400 treballa-i acomiadaments per poder mante- dors. En una mostra més de tenir unnir i augmentar el nivell de benefi- morro que sel trepitja, Schleef vacis. assegurar que «Seat no està en dis- La direcció de Seat va proposar a cussió ni com a companyia ni comfinals de setembre al comitè d’em- a marca», al mateix temps però quepresa retallades de jornada, sou i també va indicar al president catalàproducció per mirar d’afrontar l’ex- la necessitat de millorar la producti-cedent de plantilla que l’empresa vitat i reduir el volum de la com-calculava en 800 persones, i dies panyia, per augmentar els beneficisdesprés en 1.400. empresarials, que l’any passat van El 27 de setembre, en la primera ser de 144 milions d’euros. Des dereunió després de les vacances per CGT es recorda al govern català laplanificar el calendari laboral del seva responsabilitat, perquè Seat haque queda d’any, la direcció de Seatva posar damunt la taula els proble- L’APUNT rebut diners públics, i ha de tenir un pla industrial que mantingui la màmes que assegura que té d’excedent d’obra i doni una sortida no traumà-de plantilla, a causa de l’incompli- Seat acumula 1.066 milions benefici des de l’any tica en cas d’excedents.ment de les expectatives en lavenda dels models Altea i León. La 1996, segons un informe econòmic de la CGT Rebuig sindical unitarimultinacional alemanya va anun- Segons un informe fet públic el 5 Seat proposa una reducció de jor- Segons el sindicat, aquestesciar que retallaria en 40.000 cotxes d’octubre elaborat per la CGT a nada i sou en la planta de Marto- dades demostren que la competi- Després de la reunió empresa-Ge-la producció prevista per aquest partir dels balanços oficials lliu- rell amb l’excusa de “ plantar cara tivitat i la viabilitat de l’empresa neralitat, els sindicats CGT, CCOOany, que era de 446.000 unitats. rats per l’empresa d’automoció, a la caiguda de la producció i mi- està cada vegada menys influïda i UGT van rebutjar de manera Seat va plantejar als sindicats Seat acumula des de 1996 un be- llorar els índexs de rendibilitat”. pel volum del salari, l’impacte del unitària tant la retallada salarialUGT, CCOO i CGT la supressió nefici de 1.066 milions d’euros. La CGT també destaca que, si qual en el total de la facturació com els acomiadaments. Per con-del torn de tarda de la línia 2 a par- L’estudi indica que des de 2002 la es relaciona el salari mitjà amb la anual és més aviat escàs. El do- tra, van apostar per mesures notir del dia 7, que fabrica l’Altea i el plantilla de Seat ha passat de facturació anual procedent de les cument també assenyala que el traumàtiques per fer front a la supo-nou Toledo. A més, no hi hauria 13.222 treballadors a 12.875, el vendes, s’arriba a la conclusió diferencial entre el salari mig de sada existència d’un excedent, so-producció a les línies 1 i 2 els dies que suposa un descens del 2,6%. que s’ha produït una disminució Seat i l’IPC de Catalunya i l’Estat bredimensionat per dades tenden-5, 7 i 9 de desembre, coincidint Aquestes dades sorgeixen en un del 41% entre 1995 i 2004, quan espanyol entre 1995 i 2004 és ne- cioses per tal de desmobilitzar elsamb el pont de la Immaculada. moment en el qual la direcció de aquesta relació va ser del 8,32%. gatiu en ambdós casos. treballadors i les treballadores i per-Amb aquestes mesures, la borsa judicar, un cop més, les vendes ded’hores passarà de les 22,45 actuals una manifestació a Barcelona del fins a les 390.000 unitats, i consti- vinguin amb excedents. Per la CGT Seat.a les 32,10 a final d’any, quan el sector de l’automoció contra les re- tuïa l’argument principal per a la- va ser un parany de l’empresa. Els sindicats van anunciar un plalímit de la flexibilitat pactada és de estructuracions, els acomiadaments nunciat excedent de plantilla de Els tres sindicats CGT, UGT i de mobilitzacions i per explicar-lo30 hores. La supressió del torn de i les rebaixes salarials i de condi- 800 persones. Ara, Seat aixeca la CCOO es neguen a acceptar que van convocar assemblees el 21tarda afectaria uns 600 treballadors, cions de treball (vegeu pàgina 11). producció per al 2006 fins als existeixi un excedent, perquè l’em- d’octubre, amb una aturada d’unaque no treballarien el que queda 429.000 cotxes. Les previsions de presa no els ha aportat cap dada que hora per torn. Aleshores, tenien pre-d’any. Actualment ja hi ha 340 tre- Seat amplia fins als Seat són fabricar 429.000 cotxes el ho justifiqui. Per la CGT, Seat es va vist elaborar una plataforma reivin-balladors a casa seva de manera 1.400 els amenaçats 2006, i 444.000 el 2007, lluny en- limitar a donar una visió catastro- dicativa que prevegi alternativestemporal. Seat també pretén aplicar cara del mig milió per als quals està fista sense arguments, a més de re- reals de caràcter social, industrial ila clàusula de salvaguarda del con- Uns dies després es coneix que el dimensionada la planta de Marto- conèixer que la situació no està pro- comercial en la línia de no renego-veni i rebaixar el salari i la jornada. 2006, Seat preveu remuntar la dis- rell, però força més que els 390.000 vocada sols per les vendes, sinó per ciar el Conveni, mantenir els sous i Els tres sindicats no van voler minuïda producció d’aquest any - amb què tancarà aquest any. Tot i una planificació industrial de l’em- no acceptar mesures unilaterals designar aquest calendari laboral i calculada inicialment en 440.000 així, va comunicar als sindicats que presa, que deixa de produir models. la direcció. Els sindicats rebaten elsdies després es reunien per crear unitats que acabaran sent unes calia ajustar la plantilla a la baixa arguments de Seat i asseguren queuna plataforma sindical per fer 390.000- fins a les 429.000 unitats. en 1.400 treballadors, perquè ja no Reunió dels gestors no és cert que calgui fabricarfront als plans de l’empresa, a més La direcció de la multinacional va és possible estirar més de la bossa amb els amos 500.000 cotxes per mantenir lad’exigir el reingrés a Seat dels 219 assegurar el dia 11 als sindicats d’hores. plantilla, ja que el 2004 se’n van fertreballadors afectats per lexpedient que, malgrat les millors perspecti- Els anarcosindicalistes van qualifi- 416.281 i el compte d’hores quaside la filial Gearbox. Els sindicats ves per a l’any vinent, no només no Una retallada car de “patètica” la reunió que el 13 no es va moure. A més, ressaltenvan rebutjar de manera conjunta la redueix el càlcul sobre l’excedent planificada d’octubre van tenir, al Palau de la que els nous models -Altea, Toledoproposta de la companyia de reduir de plantilla, sinó que l’amplia, i Generalitat, el president de Cata- i León- tenen més càrrega de feinala jornada i el salari de tota la plan- passa dels 800 treballadors als La CGT, sindicat que no va signar lunya Pasqual Maragall i el de Seat, que lIbiza i el Córdoba. Daltratilla de la fàbrica per afrontar l’ex- 1.400. La producció per al 2006 l’actual Conveni Col·lectiu, consi- acompanyats del conseller de tre- banda, creuen que no es pot compa-cedent laboral que afirma tenir seria segons Seat de 17.000 cotxes dera que la plantilla no pot entendre ball Josep M. Rañé, fent un paper rar la situació de Seat, lúnica em-l’empresa. menys que els previstos inicialment que el Conveni justifiqui mesures “submís i d’autèntic llepaculs de presa integral del sector a lEstat, És en aquest context que CGT per al 2005, però el primer planteja- com la borsa d’hores creada segons l’empresa multinacional”. El presi- amb altres companyies que sóndecideix convocar el 5 d’octubre ment ja s’havia esmenat recentment ells per estabilitzar la plantilla, i ara dent de l’automobilística, Andreas simples filials.10 Catalunya. Novembre de 2005
  • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mes > OPINIÓ Davant la greu situació del sector de l’automoció a MANIFESTACIÓ A BARCELONA DEL PASSAT 5 D’OCTUBRE CatalunyaLa CGT, en defensa del Federació del Metall de la CGT de Catalunya Davant la situació que es produeix en elsector de l’automoció sector de l’automòbil i empreses de components i auxiliars, des de la CGT ens dirigim a tots els treballadors i tre- balladores i a la població en general, per manifestar el següent: -La realitat que comprovem en el sector és que les multinacionals i les empre- de CGT al sector de l’automoció ses en general aconsegueixen el seu (metall i químiques), al Centre objectiu de majors beneficis a costa de Cívic Cotxeres Borrell de Barcelo- la retallada de salaris i la deterioració na, en la qual van participar prop de les condicions de treball de les plan- d’un centenar de delegats delega- tilles de les empreses matrius i, per ex- des, que posteriorment, juntament tensió de les contractes i subcontrac- amb altres militants de la CGT, es tes. van concentrar davant del Departa- -Els mètodes utilitzats per les empreses ment de Treball de la Generalitat al es basen en el xantatge permanent, no carrer Sepúlveda, per fer-los arri- només sobre les plantilles, sinó sobre bar la protesta per l’actitud condes- el conjunt de la societat amenaçant la cendent del govern català amb els cohesió social, és a dir de l’estabilitat plans empresarials en el sector de de les ocupacions i la qualitat de vida l’automoció. de les persones. Aquests mètodes in- tenten també liquidar l’oposició sindi- cal contra els seus plans. Manifestació -Els continus acords i convenis signats La manifestació va sortir sobre les des de les majories sindicals dels úl- 18.30 hores de la plaça de la Uni- tims anys, han comportat una progres- versitat i va acabar sobre les 19.45 siva i creixent pèrdua de drets dels tre- a la plaça Sant Jaume, davant del balladors davant les empreses, el que Palau de la Generalitat, darrere ha permès un espectacular augment d’una pancarta amb el lema “En dels beneficis empresarials i més sacri- defensa de l’ocupació, acabem ficis per als treballadors. Text: Col·lectiu Catalunya i amb el passotisme i defensem el -L’absència d’una política industrial en- Carlos Navarro; fotos: Gabi que és nostre”. Militants de diver- caminada a defensar a la població de ses federacions territorials es van les deslocalitzacions i tancaments rop de 1.000 treballadores i desplaçar a Barcelona per tal de d’empresa per part dels diferents go-P treballadors es van manifes- tar pel centre de Barcelonael 5 d’octubre, convocats per les fe- participar en la mobilització, que va anar acompanyada per l‘edició d’un suplement de la revista “Cata- verns, sumat a la falta de teixit indus- trial propi, està aplanant el camí a les multinacionals en els seus objectius ideracions dels sectors del Metall i lunya” sobre l’automoció a Cata- demostra una submissió de l’interèsQuímiques de la CGT de Catalu- lunya que es va repartir per les fà- públic al poder econòmic de nefastesnya amb el suport del Secretariat briques del sector. conseqüències per a la societat.Permanent del Comitè Confederal Al llarg de la manifestació van Enfront d’aquesta succinta anàlisi ide l’organització anarcosindicalis- ser visibles nombroses pancartes descripció, no cap la resignació, ni tanta, per protestar per la pèrdua de entra les quals es podia llegir “Re- sols la lluita puntual, sinó la cohesió dellocs de treball en el sector de l’au- admissió acomiadaments improce- les i els treballadors, a través de l’im-tomoció i la pèrdua de drets de les dents”, “Volkswagen menteix i puls de lluites coordinades i globals,treballadores i treballadors, criti- Rañé ho consenteix” i “Rañé no et per a:cant l’intolerable xantatge a què venguis a Seat”, en referència -D’un costat, requerir la implicació polí-estan sotmesos per les empreses aquestes últimes al conseller de tica de les Administracions Públiquesmultinacionals. La manifestació va Treball i Indústria de la Generalitat, de l’Estat, autonòmiques i locals, per,acabar a la plaça Sant Jaume, on Josep Maria Rañé. davant la profunda reestructuració in-la CGT va fer una crida a la Gene- xar salaris, condicions de treball i litat d’augmentar els beneficis em- La CGT havia convocat aquesta dustrial que s’està produint, assumei-ralitat perquè vetlli per la feina dels reduir plantilles. La CGT denuncia presarials. Les Federacions del manifestació en el marc d’una xin el seu compromís amb l’interès pú-treballadors i les treballadores. que aquesta ofensiva ve realitzada Metall i Químiques de la CGT de campanya per protestar contra la blic i la cohesió social, enfront dels La manifestació va ser convoca- per les empreses del sector a tra- Catalunya havien convocat prèvia- política de destrucció d’ocupació i interessos mercantilistes de les multi-da com a resposta a l’ofensiva de vés d’amenaces d’acomiadaments ment, el 21 de setembre, una con- la pèrdua de drets dels treballadors nacionals.les empreses del sector per rebai- i reestructuracions amb l’única fina- ferència de delegats i delegades i treballadores en el sector de l’au- -D’altre costat, exigir la responsabilitat tomoció i la seva indústria auxiliar. del moviment obrer amb les seves or- És vergonyós l’intolerable xantatge ganitzacions sindicals de tot signe al a què sotmeten els seus treballa- capdavant, potenciant i coordinant les dors i treballadores, proposant-los lluites i enfrontant alternatives indus- que acceptin condicions laborals i trials i socials. salarials molt per davall de les ara -Cal implicar la tasca de tots i totes en existents, o els tanquen l’empresa. un objectiu comú, la defensa de la dig- Més vergonyosa, si és possible, és nitat laboral i social dels treballadors i la participació activa i necessària les persones. En aquest compromís es que està tenint el govern tripartit manté la CGT en el seu conjunt mit- d’esquerres de la Generalitat, que jançant les iniciatives acordades. en compte de defensar el bé comú Rebutgem els xantatges que les em- de l’ocupació i de la majoria, parti- preses realitzen a les plantilles amb l’ar- cipa afavorint les estratègies de les gument d’assegurar el futur. multinacionals.Catalunya. Novembre de 2005 11
  • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Cronologia > EL MOVIMENT > DELS MOVIMENTS Actes diversos Acte a Lleida pel contra el feixisme 12 d’octubre per i l’imperialisme la recuperació de el 12 d’octubre la memòria històrica Col·lectiu Catalunya Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgt.es - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.org www.cgt.es www.rojoynegro.info FINS AL 15 tenar de persones, en solidaritat amb barres de ferro. (IU) donat al centre del poble. (IU) LA GENT DEL TER presenta diverses rietat i els acomiadament i en defensa AGRESSIONS FEIXISTES a Reus i Lleida i Sabadell. (CI) els presos saharauís en vaga de fam a CONCENTRACIÓ a la plaça de la Vila al·legacions a diversos organismes pú- de la llibertat sindical, amb la participa- Gavà. A Reus, diversos incidents i DOCTUBRE les presons del Marroc. DIMECRES 21 DE SETEMBRE de Molins de Rei, per protestar contra blics contra la canalització del rec de ció d’unes 500 persones. agressions per part de neonazis de la DIJOUS 13 D’OCTUBRE El dia 11 d’octubre, la CGT de Ponent va ▼ ASSEMBLEA D’IMMIGRANTS sense la repressió que pateixen els movi- Sentmenat. zona. Una persona va haver de ser PROTESTA dels treballadors de Parcs entrar per registre a la Paeria una sol·li- papers a la plaça Universitat de Barce- ments socials. CONCENTRACIÓ davant de la Sub- DIVENDRES 7 D’OCTUBRE atesa a lhospital. A Gavà, tres neona- i Jardins de Barcelona per la privatitza- citud amb la relació dels carrers que en- A València, Barcelona, Reus, delegació del Govern a Barcelona en ció dels serveis públics. Malgrat el fort DIVENDRES 16 DE SETEMBRE lona, per demanar al govern una solu- DIVERSOS COL·LECTIUS organitzen zis agrediren un grup de joves que es cara ara a Lleida, porten el nom de per- Sabadell, Olesa, Lleida, CONCENTRACIÓ a Ciutat de Mallor- ció per aquells que van veure denega- DISSABTE 24 DE SETEMBRE suport amb els activistes propalestins el Sopar del Pobre 2005 al passeig de dirigien a un concert, havent de ser in- xàfec, uns 150 treballadors es van sonatges del franquisme, i donaren una Valls... ca convocada pel GOB balear contra da la sol·licitud de regularització en OCUPACIÓ FALLIDA a l’Hospitalet de que disribuïren unes octavetes al partit les Lletres de Terrassa, per manifestar- gressat un dels joves a l’hospital. (CI) concentrar davant del consistori lliurant llista de noms els podien substituir -Prop de 2.000 persones es van mani- la presència del portaavions nuclear l’últim procés i per aquells que no s’hi Llobregat. Els mossos desallotjaren la Barça-Maccabi de Telaviv el passat 10 se contra la patronal empresarial i en CONCENTRACIÓ per la llibertat les al·legacions presentades per diver- adreçada a l’alcalde de Lleida, Àngel festar al barri de Gràcia de Barcelona nord-americà Theodore Rooselvelt. van poder acollir. casa poca estona després de ser ocu- de febrer i multats amb 3.001 euros. defensa dels drets laborals. Com cada sense càrrecs dels detinguts a la cime- ses entitats veïnals i socials contra Ros. contra el dia de la Hispanitat i contra el (CI) A SANTA COLOMA DE GRAMENET, pada, acusant dos dels ocupants (que (CI) any, la patronal d’empresaris de Te- ra de Tesalònica davant del consolat aquesta privatització. Aquest fet s’emmarca dins de la cam- feixisme. La marxa va sortir de la plaça AGRESSIÓ FEIXISTA a Esplugues de la Plataforma per la Defensa de la varen ser detinguts i emmanillats) de rrassa, CECOT, organitzava aquell dia grec de Barcelona. (IU) SETMANA ANTIFEIXISTA a Reus, panya que la CGT de Ponent du a terme de la Virreina a migdia i va acabar a Llobregat: tres joves foren agredits per Serra de Marina, Can Zam i el riu delictes de possible robatori o usurpa- DISSABTE 1 D’OCTUBRE un sopar per entregar premis als em- ACCIÓ SORPRESA contra el pla Cau- xerrada: "La nova extrema dreta als per la recuperació de la memòria histò- Fontana, on es va homenatjar Roger Al- un grup de neonazis. (CI) Besòs va organitzar una Cursa Popu- DAVANT LA SITUACIÓ que està ge- ció. Aquesta és la seva nova estratè- CONCENTRACIÓ de 100 persones a presaris més capitalistes. Amb l¡acció fec dEsplugues: es va ocupar lespai Països Catalans”, al local de la CGT. rica i que comença amb la denúncia de bert, assassinat per un cap rapat nazi lar de Relleus per protestar contra l’es- nerant la multinacional VW en el con- gia: acusar els ocupants d’aquests de- Barcelona per protestar contra les es vol protestar contra el tancament que es pretén edificar i es va crear un "STOP JUDICI BLOKE METGES": l’atorgament del nom del feixista Casi- l’estiu de l’any passat. DISSABTE 17 DE SETEMBRE peculació immobiliària i la privatització junt de les empreses de lauto a Cata- lictes per tal de poder-los desallotjar. morts de persones immigrants a Ceuta d’empreses, contra latur, contra la pre- parc autogestionat. (CI) concentració davant dels jutjats de Via miro Sangenís, a un dels carrers de la Sota el lema "Feixisme, mai més, ni OCUPACIÓ d’un centre social a Gra- d’equipaments públics a la ciutat, així lunya, des de les Federacions del (IU) i Melilla. (CI) carietat laboral, contra les ETT, contra Laietana de Barcelona. (IU) nostra ciutat, per part de la Paeria. a Barcelona ni a València ni a cap altre nollers, 4 mesos després del desallot- com per demanar que l’àrea coneguda Metall i Químiques de la CGT de Cata- PROTESTA durant el concert de Cheb els accidents laborals, contra la di- DILLUNS 10 D’OCTUBRE LA GENT DEL TER DENUNCIÀ, da- Segons la CGT de Ponent, “la vigília lloc", la manifestació va transcórrer pa- jament de Can Calet. (IU) amb el nom de Can Zam sigui un parc lunya es va convocar el 21 de setem- Balowsky a la plaça de Sant Jaume de DIUMENGE 2 D’OCTUBRE ferència per qüestió de gènere o amb SETMANA ANTIFEIXISTA a Reus, vant de les pluges torrencials que es del 12 d’octubre, antic Dia de la Raza cíficament enmig un fort dispositiu poli- urbà, verd i frondós. bre una conferència de delegats i dele- Barcelona (en el marc de les festes de DESPLEGAMENT d’una pancarta de els i les companyes immigrades, en xerrada: "L’experiència del moviment van patir a les comarques situades al que instaurà el règim feixista del gene- cial per tota la vila de Gràcia, que va im- gades de CGT al sector de l’automoció la Mercè): unes noies desplegaren dalt 50 metres quadrats des del castell de definitiva, contra lexplotació de classe antifeixista a Alemanya", al Centre de nord de Girona, que la urbanització ral Franco és una data prou significati- pedir que la manifestació arribés fins la DIUMENGE 18 DE SETEMBRE (metall i químiques), que es va realitzar de l’escensari una pancarta solidària Torre Baró (a Nou Barris, Barcelona), i per lluitar per un treball digne per a Lectura, amb projeccions audiovisuals dels recs agreuja aquestes situacions. va per fer aquesta denúncia”. Llibreria Europa, al carrer Sèneca, co- AGRESSIÓ FEIXISTA a Salou: durant al Centre Cívic Cotxeres Borrell de amb els Tres de Gràcia. (CI) demanant l’absolució dels Tres de tothom. i xerrada a càrrec de membres de Anti- neguda per ser un dels locals centrals la matinada un grup de 7 neonazis Barcelona, i en ella van participar-hi Gràcia. (CI) ESMORZAR SOLIDARI al davant de faschistiche Aktion. DIVENDRES 14 D’OCTUBRE LOSL obre local a dels nazis a Barcelona. agredí a tres joves de la localitat. (CI) prop d’un centenar de delegats, que DIUMENGE 25 DE SETEMBRE la casa ocupada La Gatada del barri SINICIA L’ACAMPADA reivindicativa "LESQUERRA PIJA també privatit- -Concentració a la plaça Mercadal de posteriorment es van concentrar da- DESALLOTJAMENT d’una casa ocu- DILLUNS 3 D’OCTUBRE del Guinardó de Barcelona, per tal d’e- dels treballadors de Parcs i Jardins a la za". Concentració de treballadors de Buenos Aires Reus, dins els actes de la setmana DILLUNS 19 DE SETEMBRE vant el Departament de Treball de la pada per un grup de joves a Sant Vi- CONCENTRACIÓ al carrer Pere Sera- vitar el seudesallotjament. (IU) Via Favència de Barcelona. A mitjanit, Parcs i Jardins de Barcelona a la plaça L’OSL (Organización Socialista Liberta- antifeixista, contra les agressions DIVERSES DE SUPORT al Sàhara Generalitat al carrer Sepúlveda, per cenç de Montalt. fí de Barcelona per aturar el desallotja- van ser desallotjats per una dotació es- Sant Jaume, en el marc de les mobilit- ria) d’Argentina ja té una seu a Buenos feixistes i els intents d’implantació de l’extrema dreta al Camp de Tarragona. Occidental convocaren una jornada de fer-los arribar la protesta per l’actitud ment del CSO Mitre. El mateix dia s’a- pecial de la guàrdia urbana, i en as- zacions contra la privatització de Parcs Aires, local que va ser inaugurat el pas- El dia 10 s’havia fet una xerrada sobre solidaritat amb els presos sahrauís. 60 condescendent del govern català amb DIMARTS 27 DE SETEMBRE tura la inspecció d’un arquitecte a semblea, els treballadors van decidir i Jardins. Durant tot el dia es realitzà sat mes de setembre i es troba a la- antifeixisme a Alemanya i el dia 13 una realitzaren un dejú en solidaritat, i l’A- els plans empresarials en el sector de DESALLOTJAMENT a Granollers de diverses cases ocupades del carrer aixecar l’acampada. una vaga, convocada també per la dreça: 15 de noviembre 1164, barrio de altra xerrada sobre el desenvolupament AGRESSIÓ FEIXISTA a Barcelona: un juntament de Barcelona prohibí la l’automoció. la casa ocupada el passat 17 de se- Segre de Barcelona. (IU) CGT. Malgrat tot, Imma Mayol va acon- Constitución, Ciudad de Buenos Aires. del feixisme a València i les lluites por grup de neonazis entrà al local del Co- col·locació d’una jaima a la plaça Sant LLIURAMENT DE SIGNATURES de tembre. (CI) JUDICI a quatre policies pels càrrecs DIMECRES 12 D’OCTUBRE seguir el seu objectiu i es va crear lEns L’obertura d’aquest local suposa una oposar-s’hi. Durant la setmana es van mitè Català de Solidaritat Internaciona- Jaume, al·legant que seria un acte "in- persones i entitats que donen suport al CONDEMNATS quatre feixistes per te- de detenció il·legal, simulació de delic- Públic Empresarial. consolidació del projecte de l’OSL. donar diversos enfrontaments amb lista del carrer del Bot de Barcelona, cívic". (CI) CSO La Gàbia de Lleida. (CI) rrorisme. Es coneix la sentència que te i fals testimoni. Es tracta del cas dels SINICIEN A BARCELONA les Jorna- Contactes: joves feixistes. provocant destrosses i un ferit que va els condemna a sis anys de presó per dos joves dElx que varen ser detinguts des de Coordinació Anti-carcelària. OSL: oslargentina@yahoo.com.ar -Les assemblees de joves de Sabadell, haver de ser atès a l’hospital. (CI) DIMARTS 20 DE SETEMBRE DIJOUS 22 DE SETEMBRE haver fabricat i col·locat un explosiu a durant la cimera de caps d’estat del Buenos Aires: libertaria@infovia.com.ar conjuntament amb la Plataforma Antifeixista de Sabadell, van convocar les Cotxeres de Sants on s’havia de fer 2002 i que varen ser absolts gràcies al DISSABTE 15 DOCTUBRE Paraná: orgalibertaria@hotmail.com.ar una manifestació davant l’església de un concert del cantant basc Fermín vídeo d’un periodista. Es produí una Sant Oleguer, amb cercavila, amb Muguruza. Entre els condemnat es concentració a la porta dels jutjats de Centre de lectura de manifest i una petita troba Santiago Royuela, fill del subhas- Barcelona. (CI) xocolatada al final. ter i conegut membre de l’extrema ENTREGA en el Palau de la Generali- Documentació -Jornada Antifeixista a Olesa de Mont- dreta Alberto Royuela. (CI) tat de 5000 signatures i 4000 al·lega- sobre Zapatisme serrat el 12, dinar popular, parades in- JUTJATS ELS JOVES que feren l’ac- cions contra la MAT. El mateix dia s’en- formatives i recital de Pep Roig. ció de desobediència tallant la Vuelta tregaren diverses al·legacions a la SEGONA CONCENTRACIÓ a Barce- Un grup de persones de diferents punts -Jornada Antifeixista a Lleida l11 doc- Ciclista al seu pas per Olot. (CI) Delegació del Govern de Barcelona lona per tal de denunciar elsassassi- de l’Estat espanyol, vinculades a grups tubre al CSO La Gàbia de Lleida, amb APROFITANT LA CELEBRACIÓ del contra les multes imposades als acti- nats d’immigrants a la frontera de de solidaritat amb la lluita dels zapatis- xerrada sobre l’antifeixisme a Xile i ac- Dia Mundial Sense Cotxes, es va rea- DIMECRES 28 DE SETEMBRE vistes que repartiren unes octavetes Ceuta i Melilla, amb la participació d’u- tes a Chiapas, han creat el Centre de tuació del grup xilè Lengua York. litzar a Barcelona una Massa Crítica COMENCEN LES FESTES Alternati- propalestines durant el partit Barça- nes cent persones. (CI) Documentació sobre Zapatisme -10 anys de la Botifarrada a la Hispani- extraordinària en forma de pedalada ves de Molins de Rei, amb activitats Maccabi del passat 10 de febrer. (CI) AGRESSIÓ FEIXISTA a Reus: anant a (CEDOZ), que vol ser un espai d’inter- tat a Mataró. L11 d’octubre, la plaça de festiva i reivindicativa en defensa de fins el 2 d’octubre. un concert del Correllengua, un jove va canvi, informació i documentació, que l’Ajuntament de Mataró, i concert dels l’ús de la bicicleta i d’una mobilitat sos- DIMARTS 4 D’OCTUBRE ser agredit per diversos neonazis. (CI) SETMANA ANTIFEIXISTA a Reus, faciliti que totes aquelles persones que valencians Obrint Pas i altres grups. tenible. DIJOUS 29 DE SETEMBRE "LES DECLARACIONS sota tortura CONCENTRACIONS de veïns i de concentració "Feixisme ni aquí ni en- vulguin conèixer els processos i la -Concert antifeixista a Valls l11 d’octu- MARXA CICLISTA a Barcelona recla- no són cap prova": acció de protesta joves de Berga i rodalies mentre finalit- lloc", a la plaça del Mercadal. Sota la història del zapatisme puguin trobar-hi bre. CONCENTRACIÓ convocada per la DIVENDRES 23 DE SETEMBRE mant una avinguda Diagonal més hu- davant de la comissaria de Sants en za la instrucció del cas de l’assassinat pluja, un centenar d’antifeixistes escol- tota la informació possible, com ara do- -A València, per protestar contra la ma- Plataforma contra el Pla Caufec contra MUNIÓ DE PROTESTES durant el mana. (CI) l’aniversari de la detenció de dos joves de Josep Maria Isanta durant les pas- ten la lectura del manifest antifeixista i cuments bàsics i informacions sobre nifestació convocada per l’organització el desallotjament del llogater de la pregó de les festes de la Mercè a Bar- CONCENTRACIÓ als jutjats de Lluís de l’Hospitalet i Cornellà, acusats d’a- sades festes de la Patum. (CI) anticapitalista. UNES 5.000 PERSONES es manifes- lEZLN, les Juntas de Buen Gobierno, xenòfoba i d’extrema dreta España masia de Can Oliveres d’Espluges. Fi- celona: treballadors de Parcs i Jardins Companys de Barcelona en suport als temptat, desordres i danys: 4 joves es MANIFESTACIÓ antifeixista al barri de ten a Barcelona contra el projecte de els municipis autònoms zapatistes, la 2000 amb el lema "Orgullosos de ser nalment, s’aconseguí aturar el desa- amenaçats per la privatització, i d’al- activistes antitransgènics identificats el despullen i es llencen pintura vermella DISSABTE 8 D’OCTUBRE Gràcia de Barcelona, que aplegà més Línia de Molt Alta Tensió i per una nova cooperació internacional, els Acords de españoles", la Plataforma Antifeixista llotjament. (CI) tres protestes veïnals i socials. (CI) passat maig durant una protesta per sobre. (IU). “CONTRA ELS PIJOS DESQUE- de 1.000 persones, on es denuncià cultura de l’energia, convocades per la San Andrés, els diàlegs amb el govern de la ciutat va convocar a la mateixa CONCENTRACIÓ davant del Depar- "CLOS: ON ESTÀ EL BOTÍ del Fòrum simbòlica a les portes del DARP, i acu- S’ATURA el desallotjament de La RRES”. Acció de protesta dels treba- que encara estigui oberta la Llibreria Plataforma No a la MAT. mexicà, les campanyes, la cronologia hora que els feixistes una concentració JORNADA ATEA al Centre Social tament de Justícia de Barcelona per i del 22@?": protestes i increpacions sats de "desordres públics". Se suspèn Mitra, casa ocupada al barri de Gràcia. lladors de Parcs i Jardins de Barcelona Europa, acusada de distribució de ma- CONCENTRACIÓ SOLIDÀRIA contra del conflicte, els presos, les dones za- a la qual va assistir unes 1.000 perso- Ocupat (CSO) La Gàbia de Lleida, reclamar la no discriminació per opció dels veïns durant la inauguració del la vista fins al proper 27 d’octubre. (CI) (CI) contra la privatització del servei durant terial ultradretà, antisemita i xenòfob; i les morts d’immigrants a la frontera de patistes, noticies actualitzades, articles nes. La marxa d’España 2000 va ser un amb xerrada sobre “Religió i Estat” a de gènere o opció sexual a l’hora d’a- Centre Fòrum de l’Hospital del Mar. la Festa de Tardor al Parc de la Gui- es recordà la mort ara fa un any del Ceuta/Melilla, davant del consolat ma- diversos, llibres, música, webs... Es pot autèntic fracàs ja que al final, després càrrec dAlbert Riba, d’Ateus de Cata- doptar infants. (CI) (CI) DIVENDRES 30 DE SETEMBRE DIMECRES 5 DOCTUBRE neueta. Hi participaren uns 150 treba- jove Roger agredit per neonazis durant rroquí de Barcelona. (IU) consultar a www.cedoz.org i es pt en- de setmanes de campanya, només van lunya. Posteriorment, teatre i concert. DESALLOTJAMENT d’una casa ocu- TORNA LATENEU LLIBERTARI de CONCERT en solidaritat amb el poble LA CGT convocà una manifestació a lladors que van rebre sorollosament la les festes de Gràcia del 2004. També FESTIVAL PRO ATENEU Llibertari de trar en contacte amb ells a l’adreça poder reunir unes mil persones. VAGA DE FAM a la plaça de Sant pada al carrer Nació del barri del Clot Viladecans, gràcies a l’ocupació per d’Haití, a l’Ateneu Popular de 9 Barris Barcelona del sector de lautomoció en presidenta de lInstitut de Parcs i Jar- es té constància de diverses accions Ripoll a la Font del Tòtil de Ripoll, amb- cedoz@cedoz.org Jaume de Barcelona per part d’un cen- de Barcelona per part de matons amb part del seu col·lectiu d’un espai aban- (Barcelona). defensa de l’ocupació, contra la preca- dins Imma Mayol. per denunciar el feixisme a Girona, diverses actuacions. (CI)12 Catalunya. Novembre de 2005 Catalunya. Novembre de 2005 13
  • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ÉS UNA INICIATIVA DE TURISME TÀCTIC > CONVOCATÒRIES Torna la Ruta de 16, 17 I 18 DE DESEMBRE A SANT JOAN DESPÍ l’Anarquisme barceloní VIII Congrés de la CGT de Catalunya Torna La Ruta de lAnarquisme de cions al carrer, es lliuren docu- Barcelona. Des del passat 22 d’oc- ments gràfics i publicacions i els tubre un recorregut amb autocar anarquistes expliquen la seva per la capital de Catalunya ajudarà història i experiència. És així que, a conèixer una mica més la història cada dissabte i diumenge, fins al de l’anarquisme. És la segona ve- 20 de novembre, un autocar sortirà gada que es fa aquesta experièn- del Portal de Santa Madrona, a les cia turística, organitzada per Turis- deu del matí, per emprendre el re- me Tàctic. Les entrades es van corregut de la Barcelona llibertària. Ja han sortit els llibres amb les ponèn- posar a la venda anticipada el 6 Turisme Tàctic també proposa cies pera tots els afiliats i afiliades que d’octubre Punt dInformació Cultu- La Ruta de la Infàmia, un recorre- podeu aconseguir als locals de la CGT ral La Rambla 7, 08002 Barcelona, gut per monuments, llocs i carrers de Catalunya; les ponències també adjunt al Centre dArt Santa Mòni- infames, per raons històriques. I estan disponibles en pdf i es poden de- ca (sortida metro Drassanes), di- fins i tot ha obert un fòrum que per- manar al local del vostre sindicat. Cal marts i dijous de 10 a 13.30h met als internautes de proposar tenir en compte també que hi ha una Moguts per la necessitat de re- llocs de visita. Podeu aconseguir circular de la Comissió Organitzadora cuperar els fets oblidats i silenciats els organitzadors proposen un re- En aquest recorregut es mostren més informació a http://www.tacti- del Congrés amb diverses rectifica- del moviment llibertari a Barcelona, corregut amb autocar per la ciutat. documents audiovisuals, es fan ac- caltourism.org/ cions al llibre de ponències i una ponència que no s’hi va incloure. Informació sobre els terminis: Jornades ‘Frederica Montseny i 12 I 13 DE NOVEMBRE A L’ALBERGUE DE SAN -El 25 de novembre és l’últim dia per FERMÍN DE MADRID presentar candidatures per al Secreta- Mañé, una mirada reusenca’ riat Permanent i per la ubicació d’a- quest. de documentals (1936-1938). Trobada estatal de dones de la -El 28 de novembre és l’últim dia per a 20.15h, taula rodona amb Joan Confederació General del Treball reclamacions i es publicarà la taula de Ramon Mestre, Pedro Nogales i vots definitiva de cada sindicat; fins Gerard Pedret: “Cinema i Revo- Secretaria de la Dona del bertari i anticapitalista a la CGT i ara, cada un ha rebut els llistats de co- lució”. Comitè Confederal de CGT des de CGT. (sp-mujer@cgt.es) titzacions provisional, que cal consul- -Dimarts 15 de novembre, Els tres temes centrals que es tar per veure si s’hi està d’acord o no. 20.15h, a l’Arxiu Històric Munici- tractaran són: negociació col·lec- -L’1 de desembre és l’últim dia per la pal. Conferència dEmili Cortavi- L’objectiu prioritari d’aquestes tiva; tenir cura de les publicació de les candidatures. També, tarte: “Anarquisme i educació”. Trobades és definir les línies de persones/conciliació; i assetja- llista provisional de convidats. -Dijous 17 de novembre, 20.15h, treball en les quals anem a cen- ment sexual i violència masclista- -El 7 de desembre és l’últim dia per al al Centre de Formació Perma- trar els nostres esforços i ener- També es tractaran altres lliurament d’acords de les assemblees nent de la Fundació URV. Premis gies en els pròxims anys de cara temes per compartir informació i dels sindicats per a les composicions Reus. Acte de lliurament de la al desenvolupament dels Acords canviar impressions sobre el que de les comissions tècniques, de beca de recerca “Frederica Mont- del XV Congrés. ja s’està fent o es començarà a ponències i mesa del Congrés. seny”. Conferència de Dolors Un objectiu que esperem ser- fer en immigració, internacional, -El 12 de desembre és l’últim dia per al Marín: “La família Montseny, un veixi per establir les bases dun discapacitat, transsexualitat i lliurament dels acords dels sindicats a -Dimarts 25 d’octubre, 19h, al laboratori de les idees”. Tot se- treball organitzat, de cara a difon- orientació sexual, treball sexual, la Comissió Organitzadora. Centre de Formació Permanent guit, hi haurà una representació a dre i consolidar el feminisme lli- transversalitat de gènere, etc. Per contactar amb la Comissió Orga- de la Fundació URV. Inauguració càrrec de la companyia TEBAC. nitzadora del Congrés es pot fer a tra- de la sala d’actes amb el seu L’exposició “Frederica Mont- vés del Secretariat Permanent de Cata- nom. Conferència de Susanna seny 1905-1994” estarà oberta lunya o bé en el correu electrònic de la Tavera: “Frederica Montseny, mi- en el següent horari: de 10 a 14h Ja nhi ha prou! Stop a comissió: vuitecongrescgt@yahoo.es nistra i militant anarquista”. i de 16 a 20h, de dilluns a diven- lexpoli i a la recolonització! Ple de la Federació -Dijous 3 de novembre, 20.15h, a dres. Visites per a grups, cal con- Un altre Mediterrani és possible l’Arxiu Històric Municipal. Con- certar visita trucant al 977 759 Estatal de Sindicats ferència de Laura Vicente: “Tere- 675. El 27 i 28 de novembre, els caps estructural i la deslocalització tan sa Claramunt, dones i sindicalis- Organitzat per l’Arxiu Històric d’estat dels països del Mediterra- agrícola com industrial... A la ve- de la Indústria me”. Municipal de Reus i la Regidoria ni es reuniran a Barcelona per tal gada que des dels governs del Metal·lúrgica de CGT -Dilluns 7 de novembre, a l’Arxiu de Polítiques per a la Igualtat de d’avançar en l’anomenat “procés nord del Mediterrani es tanquen Històric Municipal. 19h, projecció lAjuntament de Reus. de Barcelona”. les portes i es criminalitza la im- Tindrà lloc els dies 21 i 22 d’octubre de Aquesta és una iniciativa apro- migració i es dóna suport a rè- 2005, a Madrid, al saló d’actes del local vada el 1995 en la conferència gims que vulneren els drets hu- de CGT del carrer d’Alenza, 13. Jornades “Les esquerres i la euromediterrània que va tenir lloc mans, especialment els drets de Més informació a metalmadrid@cgt.es qüestió nacional” a Lleida a la capital de Catalunya i que va generar importants mobilitza- les dones, a canvi de més inver- sió industrial i d’importants bene- Ple estatal de Es tracta d’unes jornades orga- dijous 27 d’octubre, 19.30h a lO- cions al carrer per tal de denun- ficis per les multinacionals euro- nitzades per la Confederació Ge- cell Negre. Amb Emili Cortavitar- ciar els veritables interessos pees. l’Administració neral del Treball de Ponent i En- te exsecretari General de la CGT econòmics, polítics i geoestratè- Des de la campanya contra la Pública de la CGT davant. de Catalunya i historiador; i Joan gics que hi havia darrera aquesta cimera de Barcelona+10 s’ha fet “El moviment obrer i el catalanis- Sebastià Colomer, responsable proposta. una crida a la mobilització els (FETAP-CGT) me”, dijous 20 d’octubre a les de relacions polítiques dEnda- Ara 10 anys més tard, els caps dies 27 i 28 de novembre a Bar- Tindrà lloc els dies 24, 25 i 26 de no- 19.30h a la CGT. Amb Ferran vant i redactor de “L’Accent”. d’estat de la Mediterrània tornen celona, en el marc d’una convo- vembre de 2005 a València. El Ple es de- Aisa, escriptor i autor de diversos “Perspectives”, dijous 3, a Barcelona per tal de seguir catòria internacional de mobilit- senvoluparà als locals de la CGT de llibre sobre moviment obrer i cul- 19.30h a La Maranya. Amb Jordi avançat en l’estratègia de recolo- zació aprovada en el passat València (av. del Cid, 154). Informació al tura de les treballadores i els tre- Martí, membre del Col·lectiu Ca- nització del sud del Mediterrani: a Fòrum Social Mediterrani (juny telèfon 91 554 78 20, o al correu balladors; i Joan Tafalla, membre talunya, filòleg i periodista; i través de l’obertura de mercats, del 2005 a Barcelona) on s’espe- fetap@cgt.es de lassociació Espai Marx. Jaume Soler, organitzador nacio- la lliure circulació del capital, l’a- ra la presència de milers de per- “Ideologies i qüestió nacional”, nal dEndavant. plicació de plans d’ajustament sones.14 Catalunya. Novembre de 2005
  • SENSE FRONTERES Prou d’hipocresia i lamentacions! a Repressió brutal de les policies espanyola i marroqina contra les persones que intentaven terra els murs de saltar la tanca de l’Europa fortalesa totes les fronteres!!! Els estats anul·len els drets humans a Ceuta i a Melilla OPINIÓ CGT davant la greu situació dels immigrants a Ceuta, Melilla i el Marroc Secretaria d’Acció Social del per a assolir el “creixement” Comitè Confederal de la CGT dels beneficis empresarials. Cal dir-ho clar: no existeix cap El que està succeint en les fron- solució real que no sigui l’ende- teres de Melilla i Ceuta està rrocament dels murs de la fron- mostrant amb claredat el que tera, la derogació del Tractat de significa la militarització de les Schengen i de les Lleis d’Estran- fronteres, l’Europa Fortalesa geria. Fora d’aquestes mesures, que representa el Tractat de seguirà la mort, el sofriment, la Schengen i la violació contínua repressió, la violació dels drets dels drets humans per part de la humans de milions de persones Unió Europea, amb lEstat es- per part dels estats de la UE. panyol al capdavant, que arriba Àfrica és un continent que fins a pagar per aquesta política duu gairebé dos segles espoliat, de repressió i de mort a governs dominat i aixafat pels estats de com el Marroc i Líbia que ja sis- la Unió Europea, en primer lloc, i temàticament violen els drets per Estats Units posteriorment. humans de la pròpia població. Portugal, Itàlia, Bèlgica, Holan- Text: Col·lectiu Catalunya; Vivim envoltats de mentides i da, Alemanya i, al capdavant, Fotos: Indymedia Barcelona temors. Menyspreen fins a la ge- Gran Bretanya i França, van ex- ografia quan a l’entrada de plotar i van massacrar als po-E ls esdeveniments produïts a Ceuta i Melilla veiem el cartell de bles dÀfrica que ja segles finals de setembre i primers “Municipis de la Unió Europea”. abans havien estat convertits en d’octubre a Ceuta i Melilla, Però aquesta mentida es torna esclaus per europeus i àrabs.a partir dels intents d’entrada mas- contra els seus creadors perquè L’estat espanyol, dels últims desiva dimmigrants subsaharians a fa més fàcil per a arribar a Euro- la fila, va explotar i va esgotaraquestes ciutats travessant les tan- pa saltar una tanca que creuar les mines del Rif en benefici,ques que les envolten, són el cru re- un estret, obligant que els es- entre altres, de la família real, vaflex d’una situació internacional tats utilitzin la seva raó última: explotar els fosfats del Sàharamarcada per les desigualtats socials l’exèrcit i la policia per a impedir Occidental i va utilitzar per pri-i mostren les conseqüències de les el dret a la lliure circulació de les mera vegada en la història depolítiques econòmiques portades a persones. les guerres gasos químics con-terme per l’Occident desenvolupat, Prou d’hipocresia i lamenta- tra la població civil. I, ara per ara,que mentre continua espoliant els cions. Si de debò volem evitar continua aquesta explotació derecursos naturals del continent reixats. La militarització del pro- ries, que organitzaren concentra- aquestes morts, l’única solució les immenses riqueses naturalsafricà i donant suport a polítics co- blema de la immigració mitjançant cions i actes de protesta per tot és deixar-los entrar, enderrocar dÀfrica en mans de les multina-rruptes i autoritaris de tota mena, el desplegament de l’exèrcit espa- l’Estat espanyol per protestar con- les fronteres, deixar de col·labo- cionals europees i nord-ameri-converteix Europa en un continent nyol. La desinformació sobre l’au- tra la brutal repressió, per l’envia- rar en mantenir aquest sistema canes, empreses que derroquentancat en si mateix i envoltat de tan- toria de diversos morts per arma de ment de l’exèrcit, l’organització injust i desigual. governs, promouen dictadures iques cada vegada més altes, sofisti- foc i de desenes de ferits, amb acu- d’una tenalla entre el Marroc i l’Es- Per desgràcia, les fronteres guerres, que arriben fins i tot acades i infranquejables. sacions mútues entre les policies, tat Espanyol per acorralar, capturar dels Estats que governen el tenir exèrcits propis de merce- Repressió brutal per part de les els militars i els governs del Marroc i col·locar en la frontera amb Algè- món, duen anys i anys omplint- naris. Com negar el dret al poblepolicies espanyola i marroquina, i l’Estat espanyol, més de 1.000 im- ria milers de persones, i per l’altera- se de cadàvers. En les costes africà de desplaçar-se a Euro-trets amb armes de foc, persones migrants que foren traslladats per ció de la llei al lliurar al Marroc els d’Andalusia, el “Genocidi de pa? Com podem negar el dret aassassinades i apallissades, depor- força en autobusos a la frontera subsaharians detinguts en "terra de l’Estret” priva a milers d’éssers la vida d’un continent sencer?tacions massives per part del Mar- amb Algèria abandonant-los en ple ningú" o en el territori colonial es- humans del dret a intentar millo- Per a la CGT, l’única cosa rea-roc enviant els immigrants al desert desert amb el resultat d’almenys 24 panyol de Ceuta i Melilla. rar la seva vida i la seva digni- lista i possible avui, és potenciardel Sàhara i abandonant-los enmig persones mortes per deshidratació o Cal exigir una investigació judi- tat. Anys i anys, amb lleis d’es- un moviment autònom, solidari idel no res, devolució d’immigrants per insolació en una zona deshabi- cial, tant al Marroc com a l’Estat trangeria que, per molt que combatiu, capaç d’oferir una se-als seus països d’origen, un acarnis- tada, on era impossible trobar espanyol, per fer justícia i condem- alguns pretenguin reformar i riosa resistència a la nova refor-sament salvatge contra persones aigua, menjar o ombra. Eren aterri- nar els culpables de les morts d’a- “humanitzar” no són més que la ma laboral que ens ve damunt, aque només busquen un futur millor dors els testimoniatges directes dels questes persones per trets d’armes negació de drets a milions de la sistemàtica limitació dels nos-a Europa, una repressió que ignora i afectats a través dels seus telèfons de foc o per abandonar-los enmig persones perquè se sotmetin en tres drets en cada espai de latrepitja els drets humans més bàsics mòbils, descrivint com els seus del desert. Cal exigir el respecte als el mercat laboral a condicions vida, potenciar un movimenti elementals. companys morien en els seus drets humans i que s’afronti el pro- pròximes a l’esclavitud i, al ma- que assumeixi activament la llui- Les imatges de brutals pallisses braços sense poder fer res per sal- blema des de la base, o sigui treba- teix temps, precaritzar al màxim ta i els drets dels treballadorsper part de la Guardia Civil o la po- var-los la vida. llant per acabar amb les desigual- als treballadors i treballadores immigrats a una vida digna i alicia del Marroc als immigrants que Tot això va provocar el rebuig de tats socials i aconseguir una que vivim en els països del Nord desplaçar-se amb llibertat.havien saltat o intentaven saltar els ciutadans i organitzacions solidà- veritable justícia social.Catalunya. Novembre de 2005 15
  • SOCIAL El Pla de l’Energia La lluita contrala MAT suposa també una defensa de Catalunya, d’un altre model energètic no centralitzat ni en qüestionat per tot mans de les multinacionals de l’energia l’ecologisme catalàBALA PERDUDA Pel dret de l’habitatge i a viure de la terra a PonentMelilla Fernando Hernández Holgado (Assemblea Antimilitarista de Catalunya) La lluita dels ‘colonos’ deS embla ser que finalment hem descobert, o hem tornat a des- Montagut per la terracobrir, per a què serveix el nostreexèrcit. Així ho anunciaven, amb el Text: Assemblea Pagesa de masos .gest alleugerit, polítics i editorialis- Catalunya; Foto: Jordi Escuer Se sospita, doncs, que el Capítol Gatiustes de diferents mitjans arrel del de la Catedral de Lleida abans de ladesplegament de tropes militars al venda a l’Ajuntament va fer una EMur de Melilla. L’exèrcit serveix l dijous dia 8 de setembre, permuta o canvi de terres (senseper defensar les fronteres de l’Es- no es va poder evitar l’en- comunicar-la als dos pagesos quetat-nació. Una frontera és sempre derroc d’un dels dos masos vivien als masos esmentats) ambuna frontera, fins i tot en aquest de dos pagesos (‘colonos’) de Agrolleida i aquesta empresa,món globalitzat. Montagut que encara lluiten pel sense cap mena d’escrúpols, és la Després de més d’una dècada dret a l’habitatge i a la terra que que ha començat a enderrocar elsd’incerteses generades per la desa- històricament han anat treballant habitatges dels dos companys.parició de l’altre Mur, el de Berlín, durant generacions, les quals eren Aquesta acceptació de l’Ajunta-preguntant-nos per què servia el re- propietats del Capítol Catedralici ment d’Alcarràs d’una finca queclutament de tropa voluntària o de Lleida a Montagut -Alcarràs- i no té res a veure amb la que constaforçosa, enviant-los a països llun- que després van passar a mans de al Registre de la Propietat ha cau-yans per justificar la seva existèn- la macroempresa Agrolleida, la sat indefensió als ‘colonos’, ja quecia com a instrument de pacificació qual ha fet l’enderroc, propietat del si haguessin estat assabentats delo feina humanitària, el debat s’ha ter-ratinent i agroindustrial Josep canvi entre el Capítol i Agrolleidatancat. A l’any 92, quan era qües- Vall Companys. hagueren pogut “al·legar” pre-tionada la raó de ser de l’exèrcit es- L’Assemblea Pagesa ha donat ferència de compra.panyol per objectors de conscièn- suport a aquests dos lluitadors per- Aquest fet, sumat al descobri-cia i insubmisos i qüestionades les què creu en la lluita social per la ment que el Capítol pot tenir enca-despeses militars en un món sense terra i perquè s’ha descobert una ra 500 hectàrees de propietat (deenemics, Felipe González enviava sèrie d’irregularitats comeses entre les 5.100 ha que tenia el 1968) queper primera vegada la Legió a Bòs-nia. L’exèrcit ha canviat, es deia: ja el Capítol de la Catedral de Lleida (antiga propietària de les terres i El Capítol Catedralici es va vendre tampoc no estan ni registrades ni donades d’alta al Cadastre de rústi-no serveix per protegir el territori,sinó per defensar l’ordre i la legali- masos dels dos ‘colonos’) i Agro- lleida, empresa que actualment diu les cases i les terres a Agrolleida ca, pot comportar l’inici d’una nova lluita per la recuperació d’a-tat internacionals, o per pacificar tenir la propietat de les terres i questes hectàrees que segons la le-els “salvatges” balcànics, o per masos dels esmentats ‘colonos’. gislació podrien ser objecte d’ex-donar de menjar els famolencs El Capítol de la Catedral de Llei- el 1969 tenia una forma irregular ment d’Alcarràs no és de tres peces propiació i posterior distribuciód’Albània, Somàlia o el Congo. da tenia 8 ha a l’entorn de l’ermita semblant a un 8 i així havia estat de terra irregulars i separades entre entre pagesos sense terra de l’en-Era l’”exèrcit oenagé”, que passat de Montagut, distribuïdes en tres registrada i així va estar venuda el si i en forma de 8 tal i com consta torn.el temps ridiculitzaria fins i tot el peces de terra en dues de les quals novembre de 2003 a l’Ajuntament en el Registre de la Propietat, sinó És una lluita per la terra i per laPP, una vegada desallotjat del hi havia dos masos habitats (els d’Alcarràs. La sorpresa ha sorgit d’una peça rectangular on s’havien dignitat que creiem val la penapoder. El que va servir, per cert, per dels dos ‘colonos’). Aquesta pro- quan, comprovant el cadastre de exclòs bocins de terra damunt dels continuar per evitat la proliferacióobrir el debat sobre la conveniència pietat que ve d’una segregació feta rústica, la venda feta a l’Ajunta- quals hi havia construïts els dos de latifundis a Catalunya.de les despeses militars. Si l’exèrcitno tenia molt clara la seva funció,per què ens havíem de gastar tants És el darrer gran espai no urbanitzat lliure que queda a la ciutatdiners en armament? Ara el dubte el tenim ja resolt. LaLegió ja no té perquè anar-se’n a Can Zam, parc urbà, verd i frondós a Santa Coloma de GramenetBòsnia o l’Afganistan: seguirà allàon sempre ha estat, a l’antic protec- Plataforma en Defensa de la projecten eixamplar la carretera de Fontsanta; Badalona, Can Solei;torat marroquí. Es queda defensant Serra de Marina, Can Zam i el la Roca, fer pisos i construir altres per no parlar de Barcelona, que riu Besòs (www.ara-les nostres fronteres i lluitant en de- santacoloma.com/plataforma_s edificis i equipaments. compta amb 37 parcs urbans, 5sigual batalla contra les hordes de erra_marina/) La Plataforma en Defensa de la parcs botànics, 14 parcs històrics ifamolencs que, talment un combat Serra de Marina, Can Zam i el riu 7 parcs forestals. “S’entén” quemedieval, intenten assaltar (en rea- Besòs, que aglutina una seixantena l’alcalde trobi innecessari fer unalitat, només “saltar”, com algú s’haencarregat molt bé de precisar), lafortalesa feudal. I, a més, queden F a 30 anys que els veïns i veïnes de Santa Coloma demanem que l’últim gran espai lliure que d’entitats, ens oposem a aquestes pretensions. A Santa Coloma, de ciment ens en sobra, el que neces- gran zona verda a la ciutat que go- verna perquè ell no hi viu; els parcs ja els té al seu barri, el Turó Parkjustificades les despeses militars: queda a la nostra castigada ciutat, sitem és una gran zona verda. Can sense anar més lluny.observeu sinó l’augment experi- un terreny de 30 hectàrees conegut anys i tan sols una tercera part s’ha Zam ha de ser el pulmó verd de la Però per als habitants de la ciu-mentat al pressupost d’enguany. com Can Zam, es converteixi en convertit en parc, bé, més que en nostra ciutat. tat, que sí viuen a Santa Coloma,Importa ben poc que el combat un gran parc. El gener de 1976, un parc en un parquet, amb molt de Els veïns i veïnes de Santa Colo- una de les ciutats més massificadeslliurat per legionaris i guàrdies ci- una gran mobilització popular va ciment i pocs arbres. Però el pitjor ma no demanen la Lluna, només el de tot Catalunya, poder disposarvils sigui poc honrós o que aquests impedir que el darrer alcalde de la de tot és que ara, el partit majorita- que ja tenen moltes altres pobla- d’un gran parc per passejar, per en-ben proveïts soldats del Nord es dictadura, Blas Muñoz, construís ri a l’Ajuntament, el PSC-PSOE, i cions. Cornellà té el parc de Can trar en contacte amb la natura, perdefensin de civils desarmats. El pisos a Can Zam. El 1979, el pri- el seu alcalde, Bartomeu Muñoz, Mercader; el Prat, el Parc Nou; gaudir d’una mica de tranquil·litat ique interessa és que serveixin per a mer ajuntament democràtic es va volen incomplir el compromís Gavà, el parc del Calamot; Sant d’aire pur no és cap luxe sinó puraalguna cosa. O sigui, per al de sem- comprometre a fer de tota la zona d’ampliar el parc en les 20 hectàre- Feliu, el parc de la Torreblanca; necessitat. I això no és demanarpre. un gran parc. Han passat molts es restants i, en comptes d’això, Sant Joan Despí, els dos parcs de massa.16 Catalunya. Novembre de 2005
  • SOCIAL Milers de persones a Barcelona contra la línia de Molt Alta Tensió Col·lectiu Catalunya contra l’alta tensió era un mosaic representatiu dels diversos territoris OPINIÓU nes 5.000 persones es van afectats, des de la Catalunya Nord manifestar el 15 d’octubre a Barcelona contra la línia fins a València i les terres de po- nent, passant per una àmplia dele- Defensem una nova cultura de l’energiade molt alta tensió (MAT) de gació de les comarques gironines, No es tracta només d’una forma forma global a la totalitat de la grans infraestructures de gene-400.000 volts i la interconnexió en una crítica clara contra el fet que de rebuig a aquest projecte de societat, al model sòcio-econò- ració i transport (nuclears, tèrmi-elèctrica amb l’Estat francès. La el govern tripartit català deixi a les gran línea elèctrica que afectarà mic i a la manera de pensar de ques, cicles combinats i línies deprotesta va sortir del passeig de mans dels governs espanyol i l’entorn natural i social de les co- les persones; per aquesta raó molta alta tensió). Les MAT su-Gràcia i va acabar a la plaça de Sant francès un projecte d’interconnexió marques de les estribacions proposem una Nova Cultura de posaran la continuïtat de l’actualJaume amb els lemes "No a la que afecta tot el país. orientals dels Pirineus, també l’Energia. model energètic suïcida basat enMAT. Ni aquí ni enlloc" i "Per una Entre els col·lectius que van vol ser el punt de partida d’a- La MAT, així com qualsevol la dependència envers els com-nova cultura de l’energia, no a la donar suport a la manifestació hi questa defensa d’una nova cul- altre interconnexió que es vulgui bustibles fòssils i l’energia nu-MAT", i es van corejar consignes havia entitats ecologistes, com Eco- tura energètica, tal i com ja oco- plantejar, constitueix el símpto- clear, i absolutament incapaç decontra la política energètica del go- logistes de Catalunya, Greenpeace i rregué amb l’aigua durant les ma més clar del model energètic limitar i reduir les emissions devern tripartit. Desenes d’autocars Ecologistes en Acció; plataformes i lluites contra el transvasament obsolet i suïcida que ha imperat CO2 (principal causa de l’escal-van portar a la capital catalana ma- associacions veïnals, sindicats com de lEbre. La manifestació del 15 en els darrers temps. Un model fament del planeta).nifestants d’arreu del país, però so- la CGT i ONG com Justícia i Pau. d’octubre contra la MAT tenia el fet a mida de les multinacionals Per altra part, no podem dei-bretot de les comarques gironines i Després de la lectura del manifest, suport de la totalitat del movi- del sector elèctric que ha con- xar de banda que la intenció dede la Catalunya del Nord. que carregava contra el model ment ecologista de Catalunya, templat com a única possibilitat les elèctriques, canalitzada a tra- La manifestació, convocada per energètic centralista i insostenible un moviment embarcat en la llui- la utilització de grans infraes- vés de l’Observatori Mediterranila Plataforma contra la MAT (Molt que només beneficia les grans mul- ta per una nova cultura de l’ener- tructures tant de generació com de l’Energia, és crear una granAlta Tensió) i el col·lectiu homòleg tinacionals, una cançó amb música gia. de transport, en detriment de la anella de transport energèticNon a la THT de la Catalunya d’”Els Segadors “ però amb lletra La gestió de l’energia consti- generació distribuïda que cons- (gas i electricitat) que per unaNord, va aconseguir convertir-se en adaptada per a l’ocasió apuntava tueix l’element central de qualse- titueix l’alternativa d’un model banda mantingui captiva la crei-una demostració de força del movi- directament a Fecsa-Endesa, i criti- vol sistema econòmic. L’actual sostenible. La construcció de xent demanda dels estats enment d’oposició a la línia d’alta cava la “submissió” del govern als model energètic es absoluta- qualsevol interconnexió que tra- vies de desenvolupament deltensió. La riuada de gent protestant interessos empresarials. ment insostenible i ens porta vessi els Pirineus (MAT) supo- nord d’Àfrica i , per altra, asse- irremissiblement al col·lapse sarà l’endarreriment fatal tant en guri a les multinacionals el con- econòmic per la dependència l’aplicació de programes d’efi- trol de l’explotació (o seria millor envers els combustibles fòssils i ciència i estalvi com en la im- dir espoliació?) dels recursos al desastre planetari que l’escal- plantació de les energies reno- energètics d’aquests països i el fament global ocasionarà. vables. Les interconnexions seu subministrament a la Unió El Pla de l’Energia de Catalu- amb l’Estat Francès comporta- Europea. nya que vol tirar endavant el go- rien, a més a més, la pervivència La MAT compromet, per tant, vern de la Generalitat deixarà de la generació nuclear i situa- no només el dret a preservar la perdre l’oportunitat d’establir les rien Catalunya dins una perillosa nostra qualitat de vida, sinó línies mestres que permetin l’e- dependència envers l’empresa també la necessitat dels països volució de l’actual model de l’e- nuclear francesa EDF. Es tracta del nord d’Àfrica a desenvolu- nergia a un de completament d’una autopista elèctrica entre par-se econòmicament. Per sostenible basat en l’estalvi i efi- els Estats Francés i Espanyol aquestes raons, és imprescindi- ciència energètics, la utilització (interconnexió) que servirà per ble que tots ens mobilitzem con- al 100% de fonts renovables i la canalitzar els excedents d’elec- tra la MAT i per una nova cultura generació distribuïda. tricitat nuclear francesos. de l’energia. Cal impulsar aquest canvi de Les negatives repercussions Demanem al Govern de la Ge- model amb una rapidesa molt d’aquestes interconnexions es neralitat que estableixi urgent- superior a la que planteja, en el produeixen no tan sols local- ment les mesures necessàries millor dels casos, l’actual Pla de ment afectant el paisatge, l’eco- per engegar un Pla Energètic l’Energia que pot ser qualificat logia i la salut; sinó també a ni- basat en l’enfocament des dels d’immobilista sense cap por a vell més global. La dependència serveis que presta l’energia equivocar-se, ja que la crisi dels de l’electricitat nuclear francesa (gestió de la demanda) i que posi combustibles fòssils i l’escalfa- comprometrà seriosament la im- fi al l’actual malbaratament ment global no esperaran a plantació a Catalunya (i a la resta energètic; els eixos fonamentals ningú. de l’Estat Espanyol) d’un model del qual siguin l’estalvi, l’eficièn- Els canvis necessaris per energètic sostenible basat en les cia energètica i la generació dis- aconseguir implementar un nou fonts renovables i la generació tribuïda amb energies netes i re- model energètic afecten de distribuïda com alternativa a les novables.Catalunya. Novembre de 2005 17
  • OPINIÓ-SOCIALDemanen eltancamentde la tèrmica El compliment del protocolde Cercs Col·lectiu Catalunya de Kioto a CatalunyaE cologistes en Acció de Cata- lunya i l’Associació de Veïnsde Cercs consideren que cal pren- Enric Tello, catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona mercat d’emissions que ja co- mença a funcionar les previsions oscil·len entre 15 i 30 euros la tona.dre mesures per procedir a curt ter- Si actituds com les que traspua Emini a un tancament o una recon- n el protocol de Kioto, la aquest Pla es generalitzessin, elversió en profunditat de la central Unió Europea s’ha com- preu no faria més que augmentar.tèrmica de Cercs. Així, el tanca- promès a reduir un 8 per Comptant a 15 euros/tona, l’excésment o la reconversió ha de pren- cent les emissions de gasos d’efec- d’emissions que el Pla reclama perdre en consideració el futur de les te hivernacle abans del 2012, res- Catalunya exigiria una despesa40 persones que treballen a l’em- pecte a les de 1990. Atenent els di- entre 300 i 400 milions d’eurospresa, i establir un pla per garantir ferents nivells de partida, anuals, i entre 600 i 800 milions siel manteniment de les empreses i Alemanya i Dinamarca s’han com- arribés a 30 euros/tona. El darrertreballadors que obtenen ocupació promès a reduir-les un 21%, Àus- recàrrec autonòmic sobre els car-indirecta del funcionament de la tria un 13%, Bèlgica, Holanda i burants, establert per la Generalitatcentral. Itàlia un 6 ó 7%, mentre França i per ajudar a finançar la sanitat, re- L’anàlisi completa de l’impacte Finlàndia les congelen en valors capta 160 milions d’euros anuals.ambiental del funcionament de la absoluts, per permetre a Irlanda, Si repartíssim aquelles xifres entrecentral durant l’any 2004 es pot ob- Espanya i Portugal augmentar les tots el catalans que paguem IRPF,tenir a http://www.ecologistesenac- seves en un 13, 15 i 27% respecti- la despesa derivada de l’incompli-cio.org/temes/energia/termiques/ce vament. Això vol dir que l’Estat ment de Kioto suposaria cada anyrcs2004.doc espanyol no pot augmentar més entre 150 i 300 euros per contri- Les emissions de la central du- enllà d’un 15%, i que si ho fem buent.rant l’any 2004 van ser de 17.065 cada tona extra s’haurà de pagar Seriosament preocupat per lestones d’òxids de sofre, 2957, 6 amb alguns dels diversos sistemes deslocalizatcions, el consellertones d’òxids de nitrogen i 1018,9 previstos pel mateix protocol. Rañé va reunir patronal i els sindi-tones de partícules de diversa mida. El Congrés de Diputats va ratifi- cats per signar un acord a favor deEntre les irregularitats de l’empre- car-lo per unanimitat, però els go- la competitivitat. Però en lloc desa cal destacar que els analitzadors verns del Partit Popular no van fer sum d’energia per unitat de PIB ja incomplir-lo després amb escreix. fer pagar a les empreses els costosd’òxids de nitrogen van estar ava- absolutament res per complir-lo. supera àmpliament la mitjana eu- Val la pena precisar que el Pla de ambientals de les seves activitats,riats durant 59 dies en que la cen- Després d’aquell exercici de cínica ropea. Per fer les mateixes coses la l’Energia no preveu tancar cap per internalitzar-los en els preustral estava funcionant. prevaricació, el 2004 les emissions nostra economia consumeix cada central nuclear abans del 2015, i no que paguen els qui més consumei- Una mostra del nivell de permis- ja superaven en un 45% el nivells vegada més energia i genera més pot reclamar la quota corresponent xen i contaminen, el seu Pla preténsivitat amb què funciona la central de 1990 triplicant el marge genero- emissions d’efecte hivernacle. a electricitat nuclear dins el petit obligar-nos a tots a pagar com aes troba en el fet de que, malgrat les sament concedit pels altres països En aquest context, el Departa- marge que separa les 8,1 tones de contribuents l’incompliment delelevades emissions d’òxids de europeus disposats a fer reduc- ment d’Indústria de la Generalitat CO2 per habitant de Catalunya protocol de Kioto. Això no és altrasofre i partícules, en cap moment cions. Ara Cristina Narbona ha en- presenta a debat un Pla de l’Ener- amb la mitjana espanyola de 9,7. cosa que distorsionar la competèn-es van superar els límits d’emis- viat a la UE un Pla Nacional d’As- gia 2006-2015 que només preveu També és bo adonar-se que la di- cia, mantenint l’economia catalanasions que havien estat fixats per la signació que es proposa portar fins dos escenaris. En el pitjor del casos ferència entre aportar des de Cata- en un perillós carreró sens sortidaresolució de la Direcció General a un màxim del 24% l’augment les emissions totals de gasos d’e- lunya un 18% del PIB, i generar un d’ineficiència energètica i insoste-d’Energia del govern central; situa- d’emissions a Espanya, i adquirir fecte hivernacle augmentarien en 13% de les emissions d’efecte hi- nibilitat ambiental.ció aquesta en procés de canvi. la diferència amb el 15%. Cada co- 127%, i en el millor un 94%/. Això vernacle a Espanya, és una excusa El Pla és la suma d’un parell Cercs és propietat d’Electrica de munitat autònoma haurà d’assumir vol dir negar-se a respectar el to- de mal pagador. Què hagués passat d’escenaris de futur teòrics, i unaViesgo, dENEL, es tracta de l’em- les seves responsabilitats, i d’una pall del 24% previst pel Pla d’As- si Àustria s’hagués negat a reduir llista d’infraestructures ja decidi-presa que ha engegat una campa- manera o altra l’excés d’emissions signacions espanyol, i menys enca- un 13% les seves emissions quan des abans. Més enllà d’aquestesnya oferint un 12% de descompte més enllà del topall de Kioto l’hau- ra el 15% al que estem obligats. el 1990 la seva economia represen- imposicions no conté cap políticaen el rebut d’electricitat. rem de pagar tots els contribuents. Excusant-se en el pes de l’econo- tava un 2,3% del PIB i només ge- pública amb objectius, pressupos- El nivell de funcionament dels Les comunitats autònomes mia catalana en el conjunt de l’es- nerava un 1,8% de la contribució tos i actors definits. El sentit comúequips de seguiment de la contami- també presenten perfils diferents panyola, el pla s’atribueix una europea a l’efecte hivernacle? O reclama que els seus autors el refa-nació a Cercs continua essent defi- quant a emissions per habitant o mena de "dret" a duplicar el topall Itàlia, amb el 16% del PIB i el cin de bon principi prenent com acient. Des del mes d’abril del 2003 unitat de PIB, però a tot arreu han màxim de contaminació global 12,4% de les emissions? punt de partida el protocol deles continues fallides en les esta- crescut d’una manera forassenyada permès pel Protocol de Kioto! Es El que no diuen ni el Pla de l’E- Kioto, identificant els sectors méscions de mesura de l’entorn de la esperonades per una ineficiència veu que hi països que refusen nergia ni el conseller Rañé és que ineficients, i dissenyant polítiquescentral van provocar que fossin energètica creixent. Des del 1990, Kioto, com els Estats Units; països fer el que proposen no pot sortir per reduir-hi la despesa energèticasubstituïdes per unitats mòbils. el consum d’energia primària ha que el ratifiquen i van camí de mai de franc. Incomplir Kioto es i les emissions d’efecte hivernacle.Aquesta situació permet qüestionar augmentat, any rere any, en una complir-lo, com Alemanya, Àus- paga. Encara és aviat per saber a En lloc de pretendre passar la fac-el valor de les dades de contamina- proporció superior al PIB. Tant a tria, Anglaterra, Finlàndia o altres; quan sortirà el CO2 en els diversos tura a tots els contribuents, i a lesció. Catalunya com a Espanya el con- i països que el ratifiquen i pretenen mecanismes previstos, però al generacions futures. La conclusió de l’anàlisi de lesdades de contaminació durant l’any2004 és que la central tèrmica deCercs és un problema ecològic de La cistella ecològica a Ponent, menjar sa sense intermediarisprimer ordre pels ecosistemes i pera les persones que viuen a les seves Mònica Godia, CGT Ponent ecològiques i directament del ball dels nostres agricultors. cedència i saber que són ecolò-rodalies. camp sense intermediaris. Segons la Confederació General gics”. En conclusió, Ecologistes enAcció de Catalunya i l’Associacióde Veïns de Cercs creuen que el E l mes de setembre, la Secreta- ria d’Acció Social de la Con- federació General del Treball de Cada setmana, prèvia comanda, els productors els porten al local una cistella de verdura variada del Treball de Ponent, “en una so- cietat com la nostra en què priorit- zem les produccions i el consum De moment, són onze les agru- pacions d’individus de CGT que han optat per aquesta forma detancament o la reconversió en pro- Ponent i Assemblea Pagesa han entre la qual es pot trobar arrel, massiu de productes sense impor- consum, però s’espera que amb elfunditat de la central tèrmica de posat en marxa la cistella ecològi- fulla, flor i fruita, que va canviant tar-nos d’on vénen ni en quines temps en serem més. És una pro-Cercs pot ser l’inici d’un procés de ca, una iniciativa amb la qual segons la temporada. L’objectiu és condicions, ens fa il·lusió i ens en- posta que la CGT de Ponent hacanvi de l’economia industrial del membres de l’organització anarco- promoure el consum de productes gresca la idea de menjar els fruits volgut fer extensiva a altres federa-Berguedà cap a un model sosteni- sindicalista podran gaudir del con- ecològics de qualitat, donant su- de la nostra terra, amb la confiança cions de CGT per tal que arribi able. sum de fruites i verdures fresques, port i reconeixement alhora, el tre- que ens dona conèixer la seva pro- estendre’s.18 Catalunya. Novembre de 2005
  • OPINIÓ El trencaclosques de la recerca del cos de Durruti On ets Durruti? Abel Paz (publicat a “El Periódico” l’Ajuntament la va cedir a elles. ment dels dirigents esmentats”. Va mero 3.344, 4t pis de Sense Via. No18 de maig de 1980, amb permís de Era lògic que en aquells mo- ser llavors que es va demolir el consta propietari. El 8 de març de l’autor); traducció: Paco Navas ments la CNT i la FAI, representati- mur? Podem creure que va ser així. 1940 va ser traslladat a l’ossera Ge- ves de la classe obrera Barcelonina, Amb la informació transcrita es neral”.A ntoni de Senillosa, diputat donessin sepultura definitiva a Du- tancava el darrer capítol de la bio- “Buenaventura Durruti, inhumat de Coalición Democrática, rruti i a Ascaso en un mausoleu grafia que estàvem escrivint sobre el 22 de novembre de 1936 en la ha presentat al Congrés consagrat a la memòria d’ambdós. Durruti. Tomba Menor número 69 de la Viauna moció perquè es retornessin a Al novembre de 1937 es va inau- San Juan Baptista, Agrupació No-la Generalitat de Catalunya els do- gurar el mausoleu i als dos esmen- Potser només vena. Propietari: les Milícies de Ca-cuments segrestats durant la guerra tats es va unir simbòlicament a començava una història talunya”. Seguint en el llibre de re-civil i que es troben a l’arxiu de San Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat gistre d’historial d’aquesta TombaAmbrosio de Salamanca. Aquesta a les fosses de Montjuïc el 13 d’oc- Fa uns mesos, com que encara no Menor, es llegeix: “El 15 de juliolmoció sembla que compta amb el tubre de 1909. “Solidaritat Obrera” havíem visitat la tomba de Durruti, de 1947 (curiosa coincidència, Du-suport del ministre de Cultura, Ri- de Barcelona en el seu número del ens encaminàvem al cementiri Sud- rruti va néixer el 14 de juliol decardo de la Cierva, i a ell se li adju- 23 de novembre de 1937 relata una est i vam sol·licitar de l’administra- 1896) aquesta tomba va ser adquiri-diquen aquestes declaracions: manifestació homenatge a Durruti ció del Cementiri dades concretes da per la senyora Clara Vicente“Estic en condicions de prometre entorn de la seva tomba. La foto no sobre el lloc on es trobaven ente- Boada, no figurant en la citada dataque aquesta part de la història de reprodueix la Tomba Menor núme- rrats Buenaventura Durruti i Fran- soterrament algun. En els llibres deCatalunya vindrà com més aviat ro 69 sinó el mausoleu. I el mateix cisco Ascaso. Un empleat anava a registre no apareix cap dada sobremillor a Catalunya”. Davant d’a- diari del 22 de novembre de 1938 respondre’ns amb un llibre en la el parador de les restes de Buena-questes declaracions es pot pensar també deixa constància d’un segon mà, quan va entrar a l’oficina un ventura Durruti.que estem en vies de recuperar la homenatge. La revista “Umbral” en altre empleat i dirigint-se a nosal- De passada volem assenyalarhistòria, la veritable història. Però el seu número corresponent a la ter- tres, ens va preguntar què era el que altra curiosa coincidència: al costatla història no només està oculta als cera desena de novembre de 1938 desitjàvem saber. Formulem de nou de la Tomba Menor existeix un nín-arxius de Salamanca, sinó en infini- dedica dues pàgines a aquest esde- la pregunta. Va extreure un paper xol amb el número 14 de la “Famí-tat de llocs d’Espanya i, particular- veniment i reprodueix diverses de la butxaca de la seva bata en què lia Alonso Cuevillas Carcaño”.ment, de Barcelona, al Cementiri fotos, la de Garcia Oliver i Ricardo apareixien diverses dades escrites a Carcaño va ser un nom fals que Du-Sud-est de la capital. Sanz, aquest últim tinent coronel i màquina relatives a Francesc rruti va utilitzar quan es va haver de cap llavors de la 26 Divisió, exco- Macià, Lluís Companys, Buena- traslladar de Xile a Buenos Aires elEsborrar la història lumna Durruti, dirigint-se als con- ventura Durruti i Francisco Ascaso. 1925 perseguit per la policia d’a- gregats entorn del mausoleu aixe- quell país…Començarem per situar millor les cat, d’esquena al mar en Tombes buidescoses, preguntant als regidors i en l’esplanada de la Igualtat de l’ales- On estan?particular a l’alcalde, Narcís Serra hores cementiri civil, avui recinte -Les tombes que vostès busquen esde l’Ajuntament de Barcelona, que protestant Via Sant Carles. troben en el recinte protestant, Via Les restes de Durruti, home i nomcal fer per a saber on es troben les Sant Carles, pujant a l’esquerra. de llegenda fins a després de la sevarestes de Buenaventura Durruti i Embolic de mausoleus Són tres tombes iguals sense cap mort, han desaparegut: no estan enFrancisco Ascaso, respectivament inscripció. Però –va afegir- en les anomenades tombes oficials delenterrats –amb caràcter provisio- En una de les fotos –com es podrà aquestes tombes no es troben les Cementiri, ni estava en la Tombanal- el 22 de novembre de 1936 en apreciar per la reproducció del do- restes de Durruti, Ascaso i Ferrer... Menor el dia 15 de juliol de 1947la Tomba Menor número 69 en la cument-, apareix un coixí de flors Estan buides! quan va ser enterrada allí Clara Vi-via Sant Joan Baptista, Novena entreteixides amb la inscripció: “La Quina incongruència! Pensem: - cente Boada. On són les restes deAgrupació; i el 21 de juliol de 1936 28 división a Durruti, 20-11-1938” Si estan buides com és que ens indi- Durruti? L’Ajuntament de Barcelo-en el nínxol de lloguer número descansant sobre un mur en forma ca vostè aquestes tombes? na té atribucions per encarregar una3.344, 4t pis a Sense Via. Igual- de triangle, segurament del mateix -Són les ordres que tenim, ens va investigació oberta entorn delsment, preguntem per què falten mil material amb què estan construïdes respondre sense dubtes l’empleat. “misteris del cementiri de Mont-nínxols a Via Sant Oleguer, 5a divi- les tombes actuals i en el qual segu- Insistim: juïc” compresa, naturalment, lasió. La numeració va del número 1 rament hi havia alguna inscripció -On es troben, doncs, les restes d’a- fossa comuna, on reposen les per-al 4.999 i d’aquí salta al 6.000. gravada, en record als tres home- quests cadàvers? sones sense nom, víctimes de la re-Dóna la coincidència que Domingo natjats. En l’actualitat, com qualse- -Les restes de Durruti -ens va dir- pressió… Això també forma part deAscaso Abadia, mort durant els fets vol visitant pot apreciar, el triangle m’han dit que se les va emportar la la recuperació de la història.de maig de 1937, va ser enterrat en en qüestió no existeix i les tres tom- seva dona en acabar la guerra… Si, com resa en el llibre de regis-el nínxol 5.817, segons es dóna bes llises apareixen anònimes. Està Nosaltres pensem que allò era tre, Durruti va ser enterrat el 22 decom a informació en l’administra- clar que aquest triangle va ser des- pura llegenda. Emilienne Morin, la novembre de 1936 i després no hició del cementiri. Què es pot pen- truït per ordres superiors civils o dona de Durruti, va tornar a França ha moviment en aquest mateix lli-sar? Van desaparèixer aquests nín- militars, un cop va ser ocupada la en 1937 i des de llavors no havia bre en relació al seu trasllat –com síxols com a resultat d’un negoci? O ciutat de Barcelona, el 26 de gener tornat a Espanya fins a després de que consta en el de Francisco Asca-la seva eliminació correspon a la de 1939, per les forces contràries. la mort de Franco. so- això vol dir que les restes detècnica de lesponja per esborrar la En 1966 arribava la notícia que, -No hi ha altres dades... sobre Du- Durruti devien continuar estant enhistòria? després d’investigacions realitza- rruti i Ascaso?, tornem a insistir. la Tomba Menor número 69. La història val per a recuperar la des entorn de tomba de Durruti, es -No hi ha més dades que les que Per què, sent així, es va autoritzarhistòria: vegem els fets en els quals podia veure un escrit en l’adminis- consten en el llibre. L’empleat va l’enterrament en aquesta tomba a laes basen aquestes preguntes. tració del Cementiri en el qual es reflexionar un moment i després Senyora Clara Vicente Boada? Una Quan el 22 de novembre de 1936 donava ordre de “fer desaparèixer ens va dir: “Això que avui estic fent de dues: perquè se sabia que laes va donar sepultura a Durruti, es de les tombes de polítics o líders amb vostès, fa uns anys hagués tomba estava buida o perquè se’nva fer en la Tomba Menor número obrers, particularment de la de Du- estat impossible”. va treure el cadàver en aquell mo-69 que ja hem esmentat. Aquesta rruti, tot signe que pogués cridar ment. I en aquest cas, on va anar atomba es trobava buida des de 1905 l’atenció de les persones” I alhora En els llibres del parar? Si la tomba estava buida in-i, en la data de la qual va ser retro- es recomanava: “situar agents de Cementiri consten les dicava que s’havia traslladat, juntcedida a l’Ajuntament de Barcelo- vigilància per evitar tota visita a amb Ascaso, al novembre de 1937na, per tant propietat d’aquest. En aquestes tombes i, fins i tot, detenir següents dades: al mausoleu. Però llavors per quèser propietàries a perpetuïtat les com a sospitosos a qui sol·licités “Francisco Ascaso, inhumat el 21 no es troben en el mausoleu segonsMilícies de Catalunya, s’entén que dades relatives al lloc d’enterra- de juliol de 1936 en el nínxol nú- afirma l’empleat del cementiri?Catalunya. Novembre de 2005 19
  • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CONTRAINFORMACIÓ ‘Comunicació directa’, un nou Dinamita de cervell Imaginant un món setmanari per als moviments socials Col·lectiu Catalunya sense copyright Joost Smiers i Marieke Van amb una telenovela, amb una com- Schijndel (publicat a la revista posició de Luciano Berio o amb “Zehar” 56 –www.arteleku.net- una pel·lícula protagonitzada per reproduït amb permís de l’autor) Arnold Schwarzenegger- deriva en la seva major part de lobra duns n el seu moment el copyright altres, del domini públic. Loriginali- E era un mitjà per garantir als artistes uns ingressos dig- nes. A més de la qüestió de si real- tat és un concepte relatiu. En cap altra cultura de la resta del món, exceptuant en la de lOccident ac- ment funcionava com a tal -molts tual, podria o pot una persona con- artistes mai van treure gran profit siderar-se a si mateixa ser l’ama daixò i encara avui, no li deuen ni duna melodia, una imatge o una un duro al sistema- hem dadmetre paraula. Per tant, és una exagera- El passat dissabte 22 d’octubre, es va que el copyright té un objectiu total- ció permetre gratuïtament a aques- presentar a les Cotxeres de Sants, a ment diferent en el món actual. ta obra una protecció tan desme- Barcelona, el que vol ser el nou setma- Avui dia és leina dels conglome- surada, el títol de propietat i nari dels moviments socials dels Paï- rats de la indústria musical, publi- lexclusió de riscos, perquè això és sos Catalans, o de l’àrea lingüística ca- citària, de la imatge i cinematogrà- exactament el que ofereix el copy- talana que és el mateix. fica per controlar els seus mercats. right. El grup promotor d’aquest nou set- Ells són els qui decideixen si els Ens podem preguntar si aquesta Theresa Hak Kyung Cha, “Surplus Novel” (Novel·la excedent), 1980, dos objectes, manari que pretén fer realitat el que es materials als quals han tirat mà capa protectora és realment ne- foto: Benjamin Blackwell creu que fa falta als moviments socials poden ser utilitzats per altres. I si cessària per al procés evolutiu de està format per gent que portem temps ho permeten, sota quines condi- gitalització està rosegant els fona- d’admetre que els artistes són em- la creació artística. La nostra pro- en projectes contrainformatius com el cions i a quin preu. La legislació ments del sistema de copyright. presaris. Ells són els qui prenen la posta, que implica tres passos, de- setmanari mural “Contra-Infos”, o que europea i nord-americana estenen Però també existeixen altres preo- iniciativa de modelar uns treballs mostrarà que aquest no és el cas. han participat en projectes lligats a aquest privilegi a les vídues -quan cupacions. Com sha dit, la majoria determinats i oferir-los a un mercat. Llavors, en la nostra opinió, què campanyes concretes com “L’Altaveu” tingui almenys setanta anys- i des- dels artistes no obté beneficis També poden ser altres el qui pren- pot reemplaçar al copyright? En (Campanya Contra lEuropa del Capital) prés de morir lautor original! Les econòmics del sistema de copy- guin la iniciativa, per exemple, un primer lloc, lobra haurà de fer un o el “Diari de la Pau”, o que han format conseqüències? La privatització right, un sistema que, de fet, els ha productor o un mecenes, qui, al intent en el mercat per si mateixa, part d’altres publicacions com “La d’una part cada vegada major de perjudicat enormement. També és seu torn, empra els artistes. Tots sense la luxosa protecció oferta Burxa”, “Masala”, “Xibarri” o “Kale Go- les nostres expressions culturals, inacceptable que haguem de con- aquests emprenedors artístics pels copyright. Després de tot, el rria”, o periodistes cansats de les limi- perquè això és precisament el que sumir les creacions culturals de la tenen una mica en comú: assumei- primer a saltar al mercat té avantat- tacions i censures existents als mitjans fa el copyright. Quina altra? Sens manera com ens les serveixen, i de xen riscos empresarials. ge pel que fa al temps i a latenció de comunicació oficials. està arravassant lentament però les quals no podem canviar ni lem- El que fa el copyright és precisa- que se li prestarà. El més interes- El punt de partida del setmanari serà amb fermesa el dret democràtic a bolcall ni el contingut. Per això, ment limitar aquests riscos. Lem- sant daquesta proposta és que una tirada de 3.000 exemplars i 28 pàgi- la llibertat dun intercanvi cultural i tenim moltes raons per considerar presari cultural rep el dret de cons- dóna un cop fatal a uns quants mo- nes en format periòdic. S’han marcat la artístic. una “alternativa” viable al copy- truir una barrera protectora al nopolistes culturals que, amb la necessitat de tenir 1.500 subscriptors No obstant això, alguna cosa ve- right. voltant de la seva obra, particular- protecció del copyright, utilitzen es per donar viabilitat al projecte (subs- ritablement fascinant està succeint ment un monopoli per explotar lo- seves estrelles, èxits de taquilla i cripció 60 _ anuals = 50 números). davant els nostres propis ulls. Mi- Una alternativa al bra, pel que sembla per un període best-sellers per monopolitzar el Després d’una tanda d’actes informa- lions de persones que intercanvien copyright de temps infinit. Aquesta protecció mercat i desviar latenció de la tius de presentació que s’estan realit- música i pel·lícules a través dInter- cobreix a més tot el que s’assembli resta de les obres artístiques pro- zant, tenen prevista la presentació del net es neguen ja a acceptar que Com seria, des del nostre punt de a lobra duna manera o altra. És duïdes per artistes. Això és un pro- número 00 el gener de 2006, després les empreses gegants puguin real- vista, aquesta conceptualització al- molt estrany. Hem de tenir en blema en una societat com la nos- continuarem amb actes de presentació, ment ser amos de, per exemple, ternativa del copyright? Per arribar compte que per descomptat tota tra, en la qual estem veritablement i per Sant Jordi de 2006 es farà l’acte milions de melodies. Per tant, la di- a aquesta alternativa, primer hem obra artística –tant si té a veure necessitats daquesta pluriformitat final de campanya i la presentació del número 1. Es pot contactar amb ells al telèfon Dones sindicalistes 661 49 31 17, al correu directa@movi- ments.net i a la pàgina web www.setma- Lina Ódena García (Barcelona, 1911 - Iznalloz (Granada), 1936) naridirecta.info, així com a l’adreça de l’Espai Obert, al c/ Violant d’Hongria, Antonina Rodrigo lunya Roja”. L’elegeixen secretària promet en la creació de les Joven- 71, 1a planta, 08028 Barcelona. general de les Joventuts Comunis- tuts Socialistes Unificades (JSU). Es dóna una saturació d’informació Aprèn l’ofici de sastressa al taller tes de Catalunya. L’octubre de Avesada a assumir riscos, pren desordenada i compartimentada, allun- familiar. Estudia a l’escola nocturna 1934 lluita per l’Aliança Obrera i part en els combats de carrer el ju- yada d’una visió alternativa global del amb el mateix afany amb què més forma part d’un grup armat en la liol de 1936; també, combat a Al- món i la realitat que ens envolta. Pels endavant es lliura a la militància Revolució d’Astúries. Un cop a Ca- meria, i al front de Jaén-Granada. promotors de la iniciativa, amb “Direc- política. Als setze anys s’indepen- talunya, la detenen a Sant Cugat Després de diverses missions a ta” es tracta de crear un mitjà de comu- ditza. El 1931 s’afilia a les Joven- quan es disposa a organitzar la in- Madrid i Barcelona, torna a Andalu- nicació potent, atractiu, seriós i plural, tuts Comunistes. S’entrena com a surrecció dels rabassaires. Lina viu sia. Aleshores comença la seva lle- capaç de trencar els estrets marges oradora en barriades i pobles, però temps de presó i clandestinitat en genda. Durant una missió per te- dels ja convençuts i que pugui arribar a la seva consagració és a La Bohè- les files de l’Agrupació de Dones rres granadines amb un cotxe que tota la gent que no acaba de creure’s el mia, sala de ball i “catedral política” Antifeixistes. El 1935 assisteix al duu les sigles CNT/FAI s’interna en que li diuen els mitjans convencionals, per als partits que hi celebraven Congrés Intenacional de Joventuts el sector enemic i, després de re- però que no es troba identificada amb tota mena d’actes. El 1931 l’envien a la formació de quadres. Exposa Comunistes, a Copenhagen, que sistir fins acabar les municions, cap dels mitjans alternatius existents. a la URSS i ingressa en l’Escola la seva visió del proletariat soviètic analitza a la revista “Octubre”. L’a- aprofita l’última bala per llevar-se la Marxista-Leninista de Moscou per en els articles que publica a “Cata- bril de 1936, a Barcelona, es com- vida.20 Catalunya. Novembre de 2005
  • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAen lexpressió artística. el que desitgi. Com preveiem que funcioni La tercera situació a la qual hem > LA CULTURAaquest cop fatal? Si la capa protec- de buscar una solució es refereix atora que ofereix el copyright deixa una determinada creació artísticadexistir, podem explotar lliurement que no tingui probabilitats de pros- Memòria poumistatotes les expressions artístiques perar en un mercat competitiu, niexistents i adaptar-les dacord amb tan sols amb lusdefruit dun any. Pepe Gutiérrez-Álvarezla nostra pròpia forma de pensar. Pot ser que succeeixi que el públicAixò crea una situació totalment tingui encara que desenvolupar eldesagradable per als monopolistes gust per ella, però encara seguimculturals, ja que els priva de lincen- pensant, des del punt de vista de latiu de continuar invertint escanda- diversitat cultural, que cal permetrelosament en pel·lícules, llibres, sa- que tals obres existeixin. Per amarretes i qualsevol altra aquesta situació, és necessari es-mercaderia relacionada amb un tablir un gran ventall de subven-únic producte cultural. Després de cions i altres mesures estimulants,tot, per quina raó continuarien in- perquè com comunitat, deuríemvertint en això si no fossin capaços estar desitjant assumir la respon-ja de controlar els productes que sabilitat de donar una oportunitatprovenen dells i explotar-los sense justa a tot tipus dexpressions artís-cap impediment? tiques. Sels arrabassa de les mans el Els monopolistes culturals volendomini del mercat cultural. La con- desesperadament que creguem El passat 29 de setembre, es va complirseqüència de la nostra proposta és que sense copyright no tindrem el setanta aniversari de la creació delque el mercat cultural es lliuri dels Theresa Hak Kyung Cha, “Sense títol”, 1980, objecte, foto: Benjamin Blackwell. creacions artístiques ni, per tant, POUM en una reunió clandestina enmonopolistes culturals i que es per- concepció. Però en la segona si- sent encara una decisió personal entreteniment. Això no té sentit. En una casa del Guinardó. Per parlarmeti que la competitivitat cultural i tuació que vam descriure aquí, de cadascú realitzar o no inver- tindrem més i més diverses. És d’això, es va improvisar un acte en pleeconòmica entre artistes segueixi existeix la diferència que qui assu- sions extremadament elevades, fàcil imaginar-se un món sense estiu per al mateix dia a l’Ateneu Barce-el seu curs de nou. Això ofereix meix el risc, qui ha realitzat una in- per exemple, al realitzar una pel·lí- copyright. El “camp de joc anive- lonès. Amb una escassa propagandanoves perspectives per a molts ar- versió considerable, disposarà dun cula, però ningú tindrà garantit lus- llat” de la producció cultural, que és portada a terme des dels telèfons i elstistes. Ja no els apartaran de lull any per a explotar econòmicament defruit daquesta obra durant més un mercat cultural accessible per a e-mail, es temia que “fóssim els depúblic i molts dells, per primera ve- lobra. Això permetrà a lempresari dun any. Quan finalitzi aquest perí- tots, serà restablert de nou. Un sempre”, i a sobre el PSC-PSOE va or-gada, seran capaços de viure bé recuperar la seva inversió. Seguirà ode, cadascun podrà fer amb lobra món sense copyright ofereix la ga- ganitzar per al mateix dia un homenatgedel seu treball. Després de tot, ja rantia duns bons ingressos per a de primera línia (fins i tot hi intervenia elno haurien de desafiar -i sotme- molts artistes, la protecció del do- Sr. Montilla que ja em diran vostès quetres- al predomini del mercat dels mini públic del coneixement i la té a veure amb el POUM) als poumistasgegants culturals, perquè aquest creativitat, i per a nosaltres, com que havien optat per jubilar-se en la so-desapareixerà. El mercat es nor- membres del públic, alguna cosa a cialdemocràcia. Amb tot, la convocatò-malitzarà. què tenim dret: un menú sorpre- ria va reunir unes 130 persones en un Pot succeir, per descomptat, que nentment ric i variat dalternatives ambient que els que ja pentinem ca-certes expressions artístiques de- artístiques. bells blancs no recordàvem des de l’ini-mandin unes inversions inicials ci de la Transició, quan lluitàvem per re-considerables. Aquesta és la sego- Joost Smiers és lautor de cuperar la memòria popular. Aquestna situació a la qual hem trobar “Arts Under Pressure. Pro- ambient era coincident amb “el revival”una solució. Penseu en les pel·lícu- moting Cultural Diversity in bibliogràfic que va seguir l’èxit de lales i en les novel·les. Nosaltres pro- the Age of Globalization” i pel·lícula “Terra i llibertat”.posem que els qui assumeixin el professor de ciència política D’aquí es podria desprendre una lec-risc -lartista, el productor o el me- de les arts del Grup dInvesti- tura òbvia, és a dir, que el POUM va sercenes- rebin lusdefruit dun any gació Art i Economia en la un partit coherent amb els seus idealsper obres daquest tipus: aquest és Utrecht School of the Arts. que va pagar amb això un doble preu.el dret a utilitzar els fruits de les MARIEKE VAN SCHIJNDEL Una explicació més àmplia ens l’ofereixobres derivades del domini públic. és assessora política i publi- l’emergència d’un “moviment social”,Després de tot, com en el cas del cista, i treballa en el camp el qual ha lluitat calladament durantnostre primer exemple, lobra artís- cultural. Aquest article reflec- molts anys per la restitució de la veritat teix únicament les seves opi-tica pertanyerà al domini públic im- Theresa Hak Kyung Cha, “Repetitive Pattern” (Pauta repetitiva), 1975, collage, sobre la repressió franquista, i pel ma- foto: Benjamin Blackwell nions personals.mediatament després de la seva teix per la recuperació d’uns valors que s’havien sacrificat en nom del “con- sens” de la Transició, en rebuig a un Romanço de Quico Sabaté anomenat “Pacte de Cavallers” segons el qual botxins i víctimes passaven la Jaume Arnella(gravat amb i després Sant Bernabeu, perquè en Quico Sabate tot dient-los en veu baixa: pàgina. Un acord sense foto de signar l’Orquestrina Galana el 1985) vorejant el Bassegoda, té una ferida a la cama, “No tireu, sóc el tinent”. però que es va convertir en política Llerona i coll de la Creu. més dolenta no pot ser. Passa el Ter, passa Girona; d’un Estat el senyal d’identitat bàsica Del Pirineu al Montseny La baga del Ginebret I marxant a corre-cuita com va fer-ho no s’entén; del qual era “la concòrdia” representa- i Mare de Déu del Mont; van de dret a Esponellà amb la cama mal ferida da per una Monarquia que garantia els El darrer viatge de Quico Saba- la neu que per dalt hi havia, on, burlant la vigilància, però a Fornells assalta un tren. límits de l’ordre social i constitucional. te quan sÛn a Falgars ja es fon. ja travessen el Fluvià. Obligant-lo a punta d’arma Diran que són setanta anys, però A Falgars parada i fonda, I després deixen Banyoles a no aturar-se, sempre avall; vam viure en un país en el qual hem he- Més de mil camins davallen no s’ho poden pas negar, i Palol de Revardit si al Montseny pot acostar-se retat de l’Imperi Romà una religió d’Es- del Pirineu al Montseny; que, si de nits es camina, fins que arriben a la Mota serà un bon amagatall. tat, i sota una monarquia que es justifi- n’hi ha de plàcids i agradosos de dia cal reposar. emparant-se amb la nit. A l’entrar de Sant Celoni ca per una història que és millor deixar i més d’un d’aspre i ferreny. No tot són flors i violes, Van de dret al Mas Clarà, salta en marxa i deixa el tren; per a pel·lícules com “¿Donde vas Al- És la història d’un viatge, que comença l’embolic: conegut anteriorment; l’esperen les escopetes fonso XII?”, perquè si s’investiga més el seu viatge darrer, van encendre una foguera tot i que ara hi viu gent nova, dels civils i el sometent. apareixen cadàvers pertot arreu. La el d’un maquis llegendari: i això fou un greu oblit. tambÈ els dÛna acolliment. Cinc de gener del seixanta, història mai no cessa, i menys quan el d’en Quico Sabate. Un carter rural passava Quan els vells de la masia al matÌ a dos quarts de nou, emergeixen unes generacions que se Darrers dies de desembre, cuit a l’ombra i força hostil a l’hostal van ‘nar a comprar entre trets i corredisses senten enganyades per l’anomenat mil nou-cents cinquanta-nou, mig fent l’orni corre al poble mÈs menjar del que solien, cau en terra i ja no es mou. Pacte, i que volen saber la veritat per travessaven la frontera i avisa els guàrdia civils. amb això es van delatar. Carrer Major i Santa Tecla, després decidir què en fa amb ella. Per eren cinc homes i prou. Quan arriba la parella Els civils volten la casa cruïlla del guerriller, exemple, recuperar els propis déus, els Si en venien de Costoja ve la sorpresa i l’enuig, i dos assalts en varen fe, a la mà la metralleta, quals permeten lluitar per drets com el van passar pel lloc normal, quan parlen les escopetes, morint tota la quadrilla jeu mort Quico Sabate. de conèixer la veritat d’una història que la taverna de la Muga un cau ferit i l’altre fuig. menys en Quico Sabate. no podem ignorar sense amputar-nos que és bon pas natural. Però els maquis també han Que s’escapa arrossegant-se, www.sindominio.net/ el que som i el que ens agradaria ser. I Sant Julià de Ribelles rebut, just en el darrer moment, marxa-maquisCatalunya. Novembre de 2005 21
  • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CRÒNIQUES SOTA EL SOLC Balanyà a Tarragona, Goebbels a Barcelona Dos esdeveniments musicals de primera magnitud han tingut lloc en el darrer any a Catalunya. Dos músics amb llenguatge propi i poderós han presentat les seves obres al Museu d’Art Modern de Tarragona i al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). SORKUN, “DUNA” “Aire, aigua, foc i terra” Carlos Undergroove (undergroove@mixmail.com) Hi ha artistes que són capaços de rein- ventar-se a si mateixos a mida que passa el temps i treuen nous treballs al mercat. Dins d’aquests artistes n’hi ha que són capaços de sorprendre tant la gent com la crítica creant petites obres d’art en forma de cançons, i dins d’a- quest, n’hi ha que encara arriben mÈs lluny i demostren que la seva capacitat díadaptació i assimilació no té fronte- res. En aquest grup es troba Sorkun, coneguda vocalista basca amb dos tre- balls en solitari, un més amb la seva an- tiga banda Kashbad i molts quilòmetres a la seva gola girant internacionalment amb Fermín Muguruza i les seves dues últimes aventures musicals: Dub Mani- fest i FM Kontrabanda. SÌ, ho ha tornat a fer, Sorkun ens pre- Text: Miquel Àngel Marín bra, “sentir horitzons”. Enfront del d’Elias Canetti; i per altra banda el tingut por al món, a la música, i la senta “Duna”, el seu nou treball per a la Foto: Margarida Alberich “aquí te pillo, aquí te mato” del con- significat d’aquesta paraula dels seva defensa van ser les paraules discogràfica Metak-Kontrakalea, un re- cert convencional, unidireccional i aborígens australians recuperada que aquí es converteixen en músi- cull de cançons en majúscules, un film osep Maria Balanyà, pianis- tancat, el concert discontinu, obert, per Canetti , “dolor per allò perdut”. ca. d’imatges i sensacions que l’artista ha sabut plasmar en 10 creacions atrevi- des, en 10 imatges musicades, en deu J ta, compositor i improvisador, va transformar el Museu d’Art Modern en una fantàstica esceno- amb tota classe de públics (no són ximples els xiquets i xiquetes per a la música de creació actual, tal Amb el seu alter-ego, l’actor André Wilns ( protagonista també de dos obres anteriors de Goebbels) i el La història d’un altre rodamón, un xarlot, un quixot contra el sofri- ment que provoca la codificació: es moments per gaudir de la seva iniguala- grafia de materials susceptibles de com es va demostrar). Balanyà es quartet de corda Mondrian, l’autor troba en els marges, tot li va en ble veu. ser sonats i artefactes musicals di- va instal·lar (mai millor dit) a Tarra- fica en funcionament un artilugi contra i ell està contra de tot: con- Sorkun assumeix el paper de directo- versos (entre ells un piano de cua, gona i va oferir les seves improvi- que és teatre, antiteatre, vídeo, ci- tra la partitura com a únic alfabet ra i d’actriu principal i juntament amb amb el qual inaugurava cada ses- sacions, la seva música, la gent nema, concert... Com a “Max vàlid, contra els escenaris claus- Neubat, la banda que li dóna cobertura, sió); l’obra es titulava “Estats i que no hi podia anar un dia, hi Black” (obra que es va poder veure trofòbics, contra el sistema teatral, decideixen atrevir-se des d’un principi i so/rolls d’ànima” i com qui organit- anava un altre, aquell museu sem- fa unes temporades al TNC), “Era- musical i els artistes consolidats, mostrar-nos un nou univers musical, za una festa, durant una setmana, blava un altre museu, gràcies Sr. ritjaritjaka” és la història d’un home contra la separació artista-públic i mil imatges teixides amb les programa- cada dia hi havia un concert (o dos, Balanyà i que tornis aviat. sol, però aquí l’autor va més lluny persona-animal, contra els gène- cions d’Iker i els teclats de Libe, foto- a voltes) dedicat a cada material o Heiner Goebbels, músic i crea- perquè es despulla més: arriba un res i les disciplines artístiques tan- grames adquirits amb una potent càme- artefacte musical: el dia de la fusta, dor multidisciplinar, presentava en moment en què Wilns-Goebbels cades, contra la reducció de l’espai ra que són les guitarres atmosfèriques i el dia de la pedra i l’aigua, el dia del el Teatre Nacional de Catalunya és Peter Kien, l’antiheroi de la (físic, acústic, mental) i el temps, les bases, tant baix com bateria, més metall, el dia de la corda, el dia dels (TNC) “Eraritjaritjaka”, un títol que novel·la “Auto de Fe” de Canetti, l’- contra tot el que dóna voltes sobre potents, un film que té principi però no utensilis que rasquen i el dia del parla de les intencions que guien home-llibre, l’home que es defensa si mateix (com el disc de vinil on que saps mai quan o on acaba i molt cos humà. Si ens han dit o ja sabí- aquest artista: la sonoritat de les del món amb el cap, amb una Raó sona el trio de Ravel, a “Max menys per on es dirigirà. em que l’espai és l’obra, Balanyà paraules, però les paraules de que l’acaba destruint. Potser l’autor Black”). “Eraritjaritjaka”, una obra i A “Duna”, entre tots els talls donen ens diu que el temps també és l’o- grans escriptors, en aquest cas les ens explica que alguna vegada ha un personatge per al segle XXI. un sentit de conjunt amb el significat dels elements de la natura: aire, aigua, foc i terra. I sempre amb referències Abordar amb esperit crític la història recent i la cultura també al cinema, amb al·lusions sono- res a David Linch o Win Wenders. Col·lectiu Catalunya diversos àmbits geogràfics i pro- menta, que constarà d’un total de següents. La col·lecció Argumen- ‘Funk’, ‘drum&bass’, bossa nova o fessionals. L’objectiu d’aquest 12 números, dissenyada amb ta és una bona aportació a un te- rock electrònic són part dels estils que “Abordar, amb esperit crític i grup, encapçalat per Francesc l’objectiu de construir una anàlisi rreny de l’edició en llengua cata- trobarem dins d’aquest nou treball. d’una manera raonada, contun- Foguet i Mireia Sopena, que en de la cultura catalana que prengui lana, el de l’assaig i el Cançons amb amplitud de mires on ens dent i -si cal- polèmica, les grans són els coordinadors, és “recupe- com a referència els Països Cata- pensament, que sembla haver segueixen demostrant la qualitat de la problemàtiques culturals que ha rar la memòria històrica escamo- lans i el període de temps que va començat una nova etapa plena seva veu, composicions molt cuidades, d’afrontar la societat catalana”. tejada, obrir escletxes d’expres- des de 1975 fins als nostres dies. de vitalitat. En aquest sentit, cal guitarres dures sobre bases electròni- Aquesta és la proposta d’Argu- sió indenpendent, contrastar Els dos primers volums que han destacar la constitució de la ques que es transformen en cadència menta, una nova col·lecció de realitat i discursos, i contribuir, sortit han estat dedicats respecti- Xarxa de Revistes de Pensament ‘funk’, sinuosos traçats que poden ser monografies temàtiques que pu- des de l’inconformisme, a l’enri- vament a El (des)crèdit de la cul- Contemporani en Llengua Cata- accelerats o de pura tranquil·litat i insi- blica l’editorial El Cep i la Nansa, quiment del debat cultural”. I el tura i La gran desil·lusió (una revi- lana, iniciada per les revistes ca- nuació. Més informació a www.sor- de Vilanova i la Geltrú, però que fruit d’aquesta voluntat de trencar sió crítica de la Transició als talanes “Idees” i “Transversal”, les kun.org i www.musikametak.com és impulsada per un col·lectiu de amb els discursos oficials és Països Catalans, i aquest mateix valencianes “Mètode” i “Espill” i joves intel·lectuals procedents de aquesta col·lecció d’asaigs Argu- any 2005 es publicaran els dos les illenques “Lluc” i “Mirall”.22 Catalunya. Novembre de 2005
  • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > IMATGES QUE PARLEN“En la cama con ció entre George Bush amb la mo- narquia d’Aràbia Saudita i el nego- “Capitalismoel enemigo” ci del petroli; els interessos econò- cognitivo”AMY GOODMAN mics del vicepresident Dick Y. MOULIER BOUTANG, ANTO-Editorial Temas de Hoy Cheney a la guerra contra lIraq; la NELLA CORSANI, MAURIZIO complicitat entre el govern nord- LAZZARATO americà i les multinacionals que Editorial Traficantes de Sueños actuen per tot el planeta violant drets laborals, humans i socials, i Col·lectiu Catalunya donant suport a règims dictatorials i autoritaris; etc. Aquest llibre vol ser la inversió polí- El llibre presenta també una ra- tica i crítica de les etiquetes so- Tòpics fora! El nou diografia de l’actual condició del periodisme als EUA, de la relació ciològiques de la "societat de la in- formació" i de la "societat del cinema israelià simbiòtica existent entre els mit- coneixement". jans de comunicació, els polítics en advocat. Amb aquest repte en La centralitat del coneixement Josep Estivill el poder i les empreses que poc a forma d’invitació acaba Lessing com a recurs productiu, com a poc han anat convertint en mono- aquest llibre, cridat a convertir-se zona estratègica per antonomàsia Els estereotips són un mecanisme cul- poli els mitjans de comunicació, en un clàssic manual de guerrilla de qualsevol política de desenvolu- tural que les persones emprem per mitjans que tenen una responsabi- contra el reiterat victimisme de la pament, ha deixat de costat la ma- classificar i ordenar els comportaments litat importantíssima en la manipu- indústria cultural front el problema triu conflictiva i violenta per la que humans. De vegades, els governs mani- lació de l’opinió pública perquè de l’anomenada “pirateria”. El Lli- el coneixement és objecte d’apro- pulen els estereotips per tal d’imbuir Joan Rosich aquesta doni el seu suport a les bre “Per una cultura lliure” porta un piació i espoli. prejudicis cap a determinats grups so- polítiques internacionals dels EUA: aclaridor subtítol que diu “Com els Les patents sobre el software i cials. El mes passat vam parlar sobre laUn altre llibre per conèixer a fons la brutal ocupació dIndonèsia al grans grups de comunicació utilit- sobre la vida, el reforçament de la criminalització de la societat iranianaels fils de la política dels EUA, un Timor Oriental, la invasió de lIlla de zen la tecnologia i la llei per clausu- legislació de copyright i la persecu- que el govern dels Estats Units difon allibre que té com a subtítol "Contra Granada i els bombardejos a Pa- rar la cultura i controlar la creativi- ció incessant de l’anomenada “pi- través de la propaganda perquè aquellels polítics untats de petroli, els namà per part dels EUA, les gue- tat”. rateria intel·lectual”, són només les país està inclòs en la llista negra de laempresaris que es beneficien de rres contra lIraq i altres actuacions En aquestes pàgines es descriu marques de superfície d’un conflic- superpotència, la llista dels anomenatsles guerres i els mitjans de comuni- militars imperialistes i colonialistes un recorregut històric singular que te que ens acompanyarà les pro- “Eix del Mal”. Ho vam comentar arrancació que els encobreixen", una van ser possibles en bona mesura està transformant lantic règim de peres dècades, un conflicte sobre de la pel·lícula “El color del paraíso”, unfrase que ja ens indica per on van gràcies a la complicitat dels grans la cultura (lliure), en què la pràctica el dret (i la necessitat) que les retrat de la societat rural de l’Iran queles coses. L’autora, Amy Good- mitjans de comunicació dels EUA. totalitat dels coneixements i dels idees i el coneixement siguin el trenca tots els tòpics. Avui volem ferman, és una periodista nord-ameri- Un llibre que aposta per un pe- béns culturals estaven disponibles producte reconegut de la creació una cosa semblant, trencar certs este-cana que ja porta molts anys pre- riodisme crític i compromès amb per animar noves innovacions, en col·lectiva, i no l’objecte privat, sub- reotips que circulen sobre una altrasentant i produint el programa tots aquells a qui el poder silencia una cultura del permís i de la res- jecte a restricció i exclusivitat, d’un nació -Israel- i que potser no s’ajustenDemocracy Now! (Democràcia la seva veu, i que dóna noves tricció. grapat d’empreses i estats que del tot a la realitat.Ara!) a Ràdio Pacífica, un dels dades sobre què s’amaga real- Efectivament, la innovació cultu- operen sense control polític per Potser poca gent sap que a Israel, onpocs mitjans alternatius, indepen- ment darrere la política i leconomia ral i la creativitat es veuen ame- part de les poblacions. sembla que tots els actes estiguin pre-dents i crítics existents als EUA, dels EUA. naçades per limitacions cada cop Aquesta batalla serà decisiva sidits pels preceptes de la religió i el mi-una emissora finançada pels seus més severes: allargament tempo- pel rumb de les societats pel que fa litarisme, existeix un cinema fins a certpropis oients, que dóna veu a lluita-dors i dissidents, un reflex de l’altra “Por una cultura ral dels drets d’autor, extensió de la necessitat de permisos per a un als problemes més destacats com ara: la innovació i el control tec- punt iconoclasta, que trenca les nor- mes socials més rígides. Tal i com haAmèrica: defensors dels drets hu- libre” major nombre d’usos de les obres nològic, la formació i l’accés a l’e- investigat l’historiador Tzvi Tal, durantmans, pacifistes, sindicalistes, im- creatives, multiplicació de les san- ducació, l’ecologia urbana i global els anys vuitanta i noranta va florir totmigrants, sense sostre, ecologis- LAWRENCE LESSING cions i penes per violacions me- contra els compromisos de la “sos- un gènere dedicat a la figura de “lal-tes, minories marginades i Ed. Traficantes de Sueños nors de les lleis de propietat tenibilitat”, l’extensió i subversió tre”: els àrabs, els palestins, els super-oprimides, activistes antiglobalitza- intel·lectual, criminalització de les dels poders mèdics i farmacèutics, vivents de lHolocaust, els jueus orien-ció, etc. Col·lectiu Catalunya xarxes d’intercanvi p2p... Restric- la divisió internacional del treball i tals, les dones i els homosexuals. El llibre és un homenatge a tan- cions que s’apliquen a tots els cre- l’articulació de noves estratègies En el cinema tradicional, els àrabs,tes i tantes veus silenciades i repri- “Demostra’m que fa falta que la adors, exceptuant, és clar, aquells de “globalització a la inversa” per per exemple, eren sempre els bèstiesmides, i una dura crítica contra la cultura sigui regulada. Demostra’m grups mediàtics que posseeixen les regions perifèriques, l’accés als miserables, exòtics i amenaçadors, igran majoria de periodistes venuts que produeix un bé. I mentre no suficients recursos. béns culturals i el desafiament curiosament els interpretaven actorsi sotmesos als interessos governa- puguis demostrar-me aquestes En definitiva, aquest llibre és un d’una nova hipòtesi política definiti- jueus orientals (que eren jueus consi-mentals. Goodman denuncia els dues coses, que els teus advocats al·legat a favor de la llibertat de da- vament no estatal, basada en els derats de segona). Però durant undraps bruts de l’actual administra- no s’acostin". Estranya afirmació vant la imposició de monopolis d’ús “rendiments creixents” de la “coo- temps van sorgir veus dissidents; a “Lació nord-americana: l’estreta rela- per a un autor que és un conegut sobre el nostre patrimoni cultural. peració entre cervells”. Via Làctia” (Ali Nassar, 1998) són actors palestins els que interpreten el rol del governador israelià i dels seus soldats. Revistes Un cas particular és el del cineasta Amos Gutman, autor d’un cicle de pel·lícules sobre la figura de l’homose- xual perseguit en una societat urbana infernal, mancada de tolerància i solida- ritat; a “Jimmo, rei de Jerusalem” (1987) va construir una al·legoria en la qual els ferits de la Guerra de la Inde- pendència són els màrtirs que repre- senten el calvari de l’homosexual a la societat israeliana. Aquestes noves re- presentacions de la figura de l’altre han conduït cap a un camí d’iniciació del diàleg entre diferents grups. Però arran de la segona Intifada del 2000 i la victòria dels conservadors, el cinema ha tornat al model tradicional de l’alteritat com l’enemic (interior i ex-NOTÍCIA CONFEDERAL EL GAT NEGRE LAMBDA PASO A PASO terior) que vol destruir al poble d’Israel.Publicació de la CGT del País Valen- Butlletí informatiu de la Federació Revista del Casal Lambda, reflexió i Òrgan de les seccions sindicals de I l’oportunitat que el cinema esdevin-cià, av. del Cid 154, 46014 València, Local de Terrassa de la CGT, Ramon debat des duna perspectiva homo- la CGT a Seat. Tercera època. cgt- gués una eina de concòrdia i comunica-www.cgtpv.org / comunicacion- Llull, 130-136, 08224 Terrassa, cgt- sexual. Verdaguer i Callís 10, 08003 seat@inicia.es, cgtseat@tiscali.es i ció s’ha esvaït un cop més.cgtpv@rojoynegro.info terrassafl@gmail.com. Barcelona, info@lambdaweb.org cgtgearbox@gearbox.esCatalunya. Novembre de 2005 23
  • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA JOAN CARLES MARSET ÉS VICEPRESIDENT D’ATEUS DE CATALUNYA > LES PARAULES SÓN PUNYS‘L’ateïsme porta segles Reformes Jordi Martí Font, Prioratdifamat per l’Església’ (jordimartif69@mesvilaweb.com) Cada cop que qui mana en qualsevol dels àmbits de la nostra vida pronun-“El laïcisme va caure des del primer moment del preàmbul de l’Estatut” cia la paraula “reforma” cal que ens posem a tremolar. Com a mínim ani- rem previnguts per al que passi des- prés, que mai no serà bo ni dolent sinó > LA FRASE... molt pitjor. Quan el poder parla de re- forma sempre, inexcusablement, aquesta va unida a retallada: retallada de drets, retallada de condicions, reta- llada del nostre temps per substituir-lo per temps de treball assalariat... reta- llades al cap i a la fi. La reforma en un principi no hauria de fer-nos por, la reforma que incorpo- ra el canvi per millorar, ja que com a persones crítiques amb el nostre en- torn hem de tenir present que en un àmbit canviant nosaltres i les nostres formes de fer-li front hem de canviar, ens hem d’adequar a la realitat que tenim davant. Nosaltres, que de vega- “Els ateus som des semblem molt més immobilistes gairebé dimonis que aquells a qui durant tant de temps hem passat la mà per la cara. amb banyes i cua” L’ultraliberalisme cap a on ens por- ten no presenta les mateixes caracte- “L’apostasia és una manera, per a aquells que estan batejats, d’expressar el seu rebuig a la línia ideològica de l’església” rístiques que els tipus de capitalisme que hem patit al llarg de gairebé dos V. C. ció, per a la qual sembla que, de seu quant a la definició de l’en- ples més d’intolerància i demostren segles d’industrialització, estem en vegades, els ateus som gairebé di- senyament públic com a laic? que cal impulsar més el laïcisme. una nova etapa que arrenca en els teus de Catalunya monis amb banyes i cua. -En el seu moment, la Lliga per la L’església no té un procediment anys vuitanta del segle passat i queA (www.ateus.org) va nài- xer el 1994 i té tres gransobjectius: la defensa de la lliber- -A través de la història, els estats s’han declarat teocràtics, basats en la llei de déu o el dret diví, Laïcitat va proposar que la laïcitat de l’administració catalana estigue- ra inclosa al preàmbul del nou Es- establert per fer-se apòstata, se suposa, segons el cànon 751 del dret canònic que el fet de no tenir com a tal cal combatre, com a nova. Quan ells ens proposen una refor- ma, en aquest cas laboral, el que enstat de consciència, la divulgació ateus (com ho van ser els anar- tatut i en el seu redactat es defini- fe ja incorre en apostasia. Cal om- imposen és una adequació de la nos-del pensament ateu i la lluita per quistes i els comunistes) i laics ren les relacions amb les religions plir una mena d’instància dirigida a tra capacitat com a mà d’obra als seusla instal·lació d’un estat vertade- o aconfessionals com solen ser- des d’una perspectiva d’aconfes- l’arquebisbe de la diòcesi on es va interessos depredadors, més tempsrament laic. Consideren que ho la immensa majoria dels es- sionalitat però es va abandonar rà- ser batejat en la qual el signatari es nostre per a ells, menys diners a canvil’Estat espanyol encara no ha tats moderns democràtics. Què pidament per les pressions de CiU, declara apòstata per una sèrie de d’aquest temps, la incertesa com a ho-aconseguit arribar a consolidar en penseu de tot això? sobretot d’Unió Democràtica. Gai- motius. Existeixen models estàn- ritzó social, la inestabilitat com a únicala separació entre els poders po- -Concebem les definicions dels es- rebé el mateix ha passat amb l’arti- dard a diferents webs (entre elles realitat per a cada cop més persones ilític i religiós. AdC, conjunta- tats com a confessionals i com a cle que proclama l’ensenyament l’AdC) que invoquen determinats el manteniment d’una fractura entrement amb sindicats com ara la no confessionals, l’estat no pot en- públic com a laic. Per una banda, preceptes interns de l’església per els nous assalariats i els qui desprésCGT però també diferents asso- trar a regular la consciència de les s’hi diu que l’educació serà laica, facilitar la seva tramitació, però en de dures lluites van aconseguir que nociacions educatives i la Funda- persones, sinó que el que ha de fer però per altra que es garantirà l’en- realitat, la petició es pot personalit- se’ns rifessin com se’ns estan rifantció Francesc Ferrer i Guàrdia, és donar llibertat als seus ciuta- senyament de la religió. zar. Existeix un altra via, sense dei- en els darrers decennis. La reformahan format la Lliga per la Laïcitat dans i no imposar cap tipus de cre- -Què és l’apostasia? xar de citar l’apostasia a la instàn- que prepara el poder, sigui quina sigui,(www.laic.org/lliga) que també ença, siga religiosa o atea. Un -Com a associació, no li havíem cia que consistix en demanar, en no busca acabar amb la pobresa, ambes marca l’objectiu de fer real l’a- estat que es definesca a ell mateix donat molta importància fins fa funció de la Llei de protecció de la precarietat, amb les morts a la feina,confessionalitat que es procla- com a ateu no pot tenir massa d’a- poc, el que passa és que cada cop dades personals, que la institució amb la dependència gairebé colonialma a la constitució. teu, tot i que entenem que algú més gent ens demanava informa- religiosa es desfaça de les nostres que presentem com a país, no ja d’una-Quina és la diferència entre ateu puga pensar que sí. ció i vam decidir encetar una cam- dades que té des del bateig i que altra entitat superior sinó de les múlti-i laic? Pensem que el debat està en si panya informativa i penjar-ne un molt menys ens utilitze per a comp- ples multinacionals que manen aquí i-Quan un es declara ateu està defi- l’estat accepta o no que els seus model al nostre web. L’apostasia tabilitzar-nos com a cristians. arreu. La reforma, laboral en aquestnint una opció de consciència, per ciutadans tinguen llibertat de cons- és la renúncia explícita de la fe Aquesta via és la que ha seguit la cas, buscarà, sota les paraules dela qual no creu en déu ni en cap re- ciència. Si es vol es pot fer una di- catòlica en la qual se suposa que Coordinadora Gai de Madrid sempre: competitivitat, flexibilització,alitat que impliqui una trans- ferenciació entre aconfessional o estàs inclòs des del bateig. Mai no (www.cogam.org), i com que la etc., retallar les possibilitats de la nos-cendència del món natural. El con- laic, en el primer cas l’estat col·la- hi havíem donat molt de pes a Conferència Episcopal s’ha negat tra felicitat completa, afermant els nos-cepte laic per l’església afecta els boraria amb totes les religions exis- aquesta opció, però darrerament a rebre-les, llavors han fet una de- tres explotadors com a imprescindi-ciutadans que no tenen una vida tents –una mica el model que ha l’actitud de l’església és molt agres- núncia col·lectiva. De fet, cal recor- bles en la nostra vida, anomenant-losreligiosa. Amb el temps, s’han in- plantejat l’actual govern socialista- siva i hem passat a plantejar l’a- dar que el nombre del batejos és “agents socials” i donant-los la potes-troduït nous termes com laïcitat i mentre que el segon, en canvi, postasia com a resposta a determi- un dels arguments que empra l’es- tat de decidir com, quan i quant hemlaïcisme, que fan referència a la considera que no ha de col·laborar nades actituds agressives de glésia per rebre subvencions i per de treballar, hem de cobrar...separació entre el poder polític i el amb ningú –com seria el cas de l’estament religiós. L’església està mantenir la seua influència. Un cop La seva concreció de la lluita dereligiós. Des d’AdC emprem els l’Estat francès. L’Estat espanyol, alentant manifestacions polítiques enviada la instància només cal es- classes és clara: o això o marxem. Lados termes com a sinònims, però en principi, es defineix com a acon- de caire molt retrògrad contra els perar, o bé que el mateix arquebis- ciència i la tècnica ho fan possible, lesdes de l’església, per laïcitat s’en- fessional però a la mateixa Consti- matrimonis homosexuals, però ara bat t’envie una carta reconeixent la multinacionals no pesen gens i podentén aquell estat aconfessional però tució s’estableix que l’estat col·la- també contra la nova Llei d’educa- situació, o bé, si no arriba cap amenaçar-nos i obligar-nos a callar sique col·labora de manera positiva borarà amb l’Església Catòlica, ció per una suposada falta de res- carta, que mesos més tard es vaja no volem que marxin a un altre indretamb el poder religiós, en canvi, es cosa que introduïx un element de pecte a la llibertat dels pares per a l’església on s’està batejat per on tot és més barat. Ens movem enca-veu el laïcisme com un comporta- confessionalitat a partir del concor- elegir l’educació dels seus fills, comprovar si s’ha fet una nota mar- ra amb la parsimònia del lluitador dement agressiu amb la seva confes- dat -ja prorrogat- amb el Vaticà. quan en el fons l’únic que es fa es ginal al llibre de baptismes dient sumo però ja no en tenim ni la força nisió. Però per nosaltres forma part -Com penseu que s’ha plasmat trencar amb el control que exerceix que la persona ha incorregut en en molts casos l’habilitat. Ens caldràde la difamació i tergiversació de aquest laïcisme al projecte d’Es- l’església a l’ensenyament. apostasia, de la qual cosa es pot reformar-nos per aturar les reformes.les paraules que fa aquesta institu- tatut de Catalunya? Què en pen- Aquests dos casos són uns exem- demanar certificació.
  • Quadern d’Economia 1 I N F O R M E E C O N Ò M I C 2 0 0 4 ve de la pàgina VIII difícil arribar a final de mes. No obstant, durant el període dabril a juny del 2003, el 55,6% de les llars espanyoles van afirmar tenir dificultats per a2.5. La macroeconomia acabar el mes amb el que guanyen, mig milió de llars més que l’any anterior. (La Vanguardia, 7Perquè l’economia funcioni adequadament, és doctubre 3003)necessari que una sèrie delements als quals esdenomina variables macroeconòmiques (creixe- Els que reben poc i no poden cobrir les seves ne-ment del PIB, nivell docupació, control de la in- cessitats d’acord a la renda de la majoria del país,flació i equilibri de la Balança de Pagaments) són pobres. Hi ha moltes maneres de mesurar lafuncioni de forma satisfactòria. Encara que en el pobresa, però utilitzant diverses mesures (veurecapitalisme és lactivitat privada la que porta a Annex) sembla que a l’Estat espanyol entre unterme la vida econòmica, perquè aquests ele- 18-20% de la població (7,7-8,6 milions) està Foto: Josep Puigdollersments es desenvolupin satisfactòriament és molt compresa entre els pobres, i daquests, un 10%important lactuació de l’Estat a través de la qual està considerat de pobresa severa (mes dees coneix com política macroeconòmica. 750.000 persones) Encara que s’havia millorat des de 1994, encara entre 1998 i 2001 l’Estat es-En l’economia espanyola aquests elements han panyol era el quart país amb major proporció deevolucionat de la forma següent: pobres de la UE-15, sent els nens (19%), les dones (20,3%) i els ancians (20% per a homes,L’activitat econòmica ha crescut en els noranta a 24% per a dones), els grups més febles i vulnera-un ritme mig del 3,21%, encara que en la primera Balança Comercial (diferència entre importa- Va ser amb aquests indicadors considerats posi- bles.legislatura va créixer al ritme de 3,82% mentre cions i exportacions de béns i serveis) es deterio- tius, llevat el de la Balança de Pagaments, (crei-que en la segona ho va fer només al 2,6%. En la ra contínuament, sent en 2004 considerablement xement del PIB, reducció de latur i contenció de Es pot concloure que la societat en la qual vivimconjuntura actual de leconomia mundial i euro- superior al de lany anterior. El mateix succeeix la inflació) amb els quals en la segona part dels és altament desigual en els ingressos i, per tant,pea, és un ritme bastant satisfactori, més alt que amb la Balança de Pagaments, sent el saldo nega- noranta el govern dAznar podia dir que “Espan- en les oportunitats per a tota la seva població.el de les principals economies de làrea de la UE - tiu del 3,4% del PIB, que és una xifra substancial, ya va bé”.Alemanya 1,31% i França 2,18% - encara que hi esdevenint un problema per a leconomia. 2. Com que la forma habitual dobtenir ingres-ha economies que han crescut més: Irlanda Però aquests equilibris no reflecteixen de forma sos per a la majoria de la població és mitjançant7,76%, Finlàndia 3,56% i Grècia 3,72%. Cal És bastant difícil que els quatre elements funcio- adequada el benestar dels ciutadans. Són pistes, el treball, es considera que si vols treballar i notenir en compte que per a les economies més po- nin bé alhora, pel que shan destablir prioritats però no són una foto completa. Per a valorar el tens treball - estar desocupat - és un indicador debres és més fàcil créixer més, per la qual cosa el entre ells. Si es controla molt la inflació cal frenar benestar cal prendre una foto més àmplia, en la malestar. De vegades encara que el subsidi daturmajor creixement de l’Estat espanyol sobre leconomia, el que suposa créixer menys i que es que caldria tenir en compte molts altres aspectes, o lajuda familiar cobreixi les necessitats mate-França, per exemple, no és tan sorprenent. generi menys ocupació i hagi més atur. Per con- per exemple, la precarietat en locupació, la pro- rials, els desocupats senten que no participen enAquesta diferència de creixement ha fet que l’Es- tra, cert nivell prudent dinflació afavoreix locu- visió de serveis socials o el nivell de pobresa. el circuit de les persones ‘normals’ i se sententat espanyol hagi passat de tenir una renda per cà- pació. En la UE en general i en l’Estat espanyol, Elements que suposarien una avaluació més rea- malament. També per això, latur és un indicadorpita respecte a la UE del 77% al 1994 al 84% al en els últims anys, sha controlat molt fortament lista. de malestar. A l’Estat espanyol l’índex d’atur ac-2003 (98% si es considera la UE de 25, exclusi- la inflació a expenses dun lent creixement i una tual oscil·la entorn del 10-11% però ha estat moltvament a causa d’un efecte estadístic) Les previ- feble generació docupació, el que duu a altes xi- més alt durant els anys noranta, quan oscil·lavasions que sestan fent per al creixement dEstat es- fres datur. Són les prioritats del capital financer a 2.6. El benestar material de la població entre el 16-20%.panyol al 2005 estan al voltant del 2,6%. Aquest costa de les dels treballadors.creixement permet (no assegura) que el nivell de És impossible avaluar el benestar de la població, 3. Lalt preu dels habitatges i el consumisme ge-vida de la població augmenti, però un creixement La política macroeconòmica espanyola - és a dir ja que és un aspecte molt subjectiu. Però és possi- neralitzat està duent a les famílies espanyoles amenor indica que serà més difícil generar ocupa- lactuació de l’Estat - ha estat regida per les direc- ble obtenir alguns indicadors daquest benestar endeutar-se a nivells molt alts, arribant els deutesció. trius de la UE degut especialment a la inevitable que ens assenyalen com són coberts alguns as- gairebé al 100% dels ingressos familiars. Aques- obligació de seguir aquelles que dicta el Banc pectes materials que són importants per al benes- ta situació duu a la vulnerabilitat de la situacióA causa d’aquest creixement, i a canvis en la Central Europeu per controlar la inflació mit- tar humà. Entre ells podem destacar alguns: econòmica familiar, doncs qualsevol alteracióforma de mesurar-lo, la taxa datur sha reduït jançant la política monetària i per les que es deri- dels ingressos normals – latur o una malaltia llar-considerablement des de mitjans dels noranta. En ven de l’anomenat Pacte dEstabilitat i Creixe- 1. Lindicador més important sobre la capacitat ga - o daugments del tipus dinterès que impedei-1996 latur era de 18,1% de la població activa i en ment, que limita al 3% el dèficit que el sector per a cobrir les necessitats i desitjos materials és xi pagar els deutes, pot posar a les famílies en si-2003 del 11,3%. Encara així, dins de lEuropa públic pot tenir en el seu pressupost. Els governs el nivell dingressos que es perceben. Bé per mitjà tuacions molt compromeses.dels 25 només hi ha 4 països amb més atur que espanyols han estat els seguidors més fidels da- del treball, per mitjà dels beneficis del capital ol’Estat espanyol. La taxa datur de Catalunya és quest Pacte, malgrat les fortes crítiques que les rendes de la propietat, o a través de la segure- 4. El problema de lhabitatge ha dut que moltsbastant menor, doncs ja sha dit que està situada aquest suscita entre molts economistes perquè tat social o lassistència social. Com les persones joves hagin danar-se a viure lluny don treballen.entre el 6 % i el 8% al 2004. duu a disminuir el creixement i augmentar latur. viuen en família de vegades cal considerar no Això duu a dedicar molt temps al transport, el L’any 2003 Alemanya, França, Holanda i Grècia només els ingressos individuals sinó els de la fa- que disminueix el temps per a un mateix, i aLa inflació a l’Estat espanyol és molt inferior a la no van complir el citat Pacte, i Portugal i Itàlia mília en el seu conjunt, que indiquen millor el ni- haver de recórrer en molts casos al transport pri-que era habitual en el passat, dacord amb les nor- van estar a punt de no fer-ho, el que ha dut a plan- vell de benestar material que els seus membres vat (automòbil) Un tema important en la qualitatmes de la política econòmica neoliberal que con- tejar-se la conveniència dalmenys ‘flexibilitzar- poden gaudir. de vida de la població és el temps de transport,sidera que el control de la inflació és el seu prin- lo’. Encara que a la UE primer Solbes i després els recursos dedicats al mateix i la falta dunscipal objectiu. En els últims anys està al voltant Almunia plantejaven el seu manteniment, ara, La renda anual nacional disponible per habitant transports públics de qualitat.dun 3% (el 2004 a l’Estat el 3,2%, a Catalunya el davant la forta pressió dAlemanya i França per a (Annex) l’any 2002 era de 14.548 euros. Per des-3,6%) encara que la població sent que aquesta canviar-lo, sembla que estan més amatents a comptat, no tothom percep aquest ingrés, sinó 5. Un indicador interessant de la possibilitatxifra no reflecteix realment el que succeeix amb això. que molts perceben considerablement menys – dindependència personal és també el percentatgeels preus del cost de la vida. Especialment la in- els considerats com a pobres perceben entre de joves que romanen vivint amb les seves famí-troducció de l’euro l’any 2000 va suposar un fort Des de 1999 la moneda espanyola ha passat a ser 6.000 i 7.000 euros a lany, i els inclosos en po- lies una vegada arribada ledat adulta. A causa deaugment dels preus. Lestat espanyol ha estat el l’euro, que encara que des del seu inici fins a bresa severa la meitat daquestes quantitats - els problemes de precarietat laboral i dhabitatge,país de la zona euro on els preus han crescut més 2002 va baixar fortament de valor respecte al mentre uns altres reben molt més. El salari mig els joves han de quedar-se més temps amb lesdes de la posada en circulació de l’euro: De gener dòlar, ara ha pujat molt i està a un canvi molt alt brut per treballador fou el 2002 de 19.800 euros seves famílies. El nombre despanyols de 25 a 34de 2002 a desembre de 2004 lalça ha estat del (1,3 dòlars per cada euro a desembre del 2004) (22.000 els homes, 15.700 les dones) En el passat anys que segueixen vivint amb els seus pares ha10,2%, gairebé quatre punts per sobre de la mitja- respecte a la moneda nord-americana. Això no és a les famílies només treballava el cap de família augmentat un 50% des de 1991 (de 1,7 milions ana de la zona euro. bo per a les exportacions europees, però a l’Estat (generalment un home, marit i pare) però des de 2,6 milions de persones) Daltra banda, les famí- espanyol no li afecta gaire perquè la major part de fa ja bastants anys sha anat generalitzant que a lies són ara més liberals amb els joves, el que afa-Respecte la Balança de Pagaments, només en 4 les mateixes van a la zona euro, que té la mateixa les famílies treballen almenys dos dels seus voreix que aquests es quedin més fàcilment ambanys de tota la dècada dels noranta els saldos van moneda. No obstant això, la cotització de l’euro membres (pare i marit, mare i esposa) En les fa- elles. El resultat és que a l’Estat espanyol, el 54%ser positius. Des de 1999 els saldos són negatius i afavoreix a leconomia espanyola perquè el pe- mílies que hi ha dos salaris en general es pot dels joves als vint-i-cinc anys resideix amb elsen quantitats bastant considerables. El saldo de la troli, que es paga en dòlars, surt més barat. viure decentment, però si només hi ha un salari és pares, davant d’un 7% als països nòrdics. Així CATALUNYA. Quadern d’Economia 1 1 (I). Novembre del 2005 CATALUNYA. Quadern d’Economia (IX). Octubre del 2005
  • Quadern d’Economia 1 I N F O R M E E C O N Ò M I C 2 0 0 4mateix, dels desocupats dentre 20 i 30 anys, el ressos daquestes grans empreses. Lestructura En una paraula, el model de creixement de leco- dexpectatives de futur. És lEspanya trista que90% viu amb els pares, mentre que només un productiva depèn cada vegada més de decisions nomia espanyola està regit per les orientacions afecta a massa habitants en aquest país..10% de danesos ho fan. que es prenen en lexterior i va concentrant-se del model neoliberal de competitivitat global. més en alguns sectors molt dependents. Hi ha, a Aquest model li està permetent certa taxa de crei- 6. Una part important del benestar material és la més, indústries amb problemes importants: Izar, xement i de nivell de vida per a la seva població,constituïda pels serveis socials. És a dir, aquells el tèxtil, lexcés de la construcció, ... però presenta també problemes en els seus propisserveis que proporciona el sector públic i que són termes que duen a pensar que pot disminuir el NOTESessencials per al benestar material. Els més im- - El model de política econòmica que aquestes creixement amb tots els problemes datur, ajusta-portants entre ells són la sanitat, leducació, la si- grans empreses afavoreixen i segueix la política ment salarial i penúria pública que això compor- (1) El Seminari TAIFA està format per un grup detuació a la vellesa (pensions i serveis de vellesa) i de les administracions públiques (central i ta, que si fos analitzada per altres indicadors pot- joves economistes que es reuneixen regularmentlassistència social (quan no és possible defensar- CC.AA.) és un model denominat de competitivi- ser no semblaria anar tan bé. Però, i sobretot, a Barcelona pera millorar la seva pròpia formacióse sol) Són béns que en general no els comprem tat global, que es vol recolzar en les exportacions aquest model té conseqüències molt diferents per en Economia i col·laborar en la formació daltresal mercat, però són molt importants per al benes- per a créixer i exigeix la possibilitat de negociar als diferents grups socials, el que assenyala le- persones que la desitgin, des duna òptica críticatar. A la part de social hem recollit algunes dades en mercaderies i capitals a tot el món sense cap xistència de diverses “Españas”: amb lEconomia dominant i la societat actual. Enreferent a això. Atès que les administracions pú- control. En el cas dEspanya, no obstant això, el aquest Informe han col·laborat: Josep Manelbliques gasten en serveis socials considerable- creixement no es deu tant a les exportacions sinó Busqueta, Gemma Cortabitarte, Laura Delgado,ment menys que la UE això suposa que la provi- a la demanda interna, que pot fallar si els salaris Francisco Ferrer, Xavier Gracia, Elena Idoate,sió daquests és inferior. Ens trobem en una segueixen deteriorant-se i lendeutament arriba a José Iglesias, Miriam Jover, Joan Junyent, Nuriasituació de relatiu benestar privat, però escassesa nivells insostenibles. No obstant això si ens afec- 4. LAVALUACIÓ DE TAIFA Pascual, Ferran Polo, Antonio Rodríguez, Josepde serveis públics. A més, els serveis socials ses- ten les importacions que substitueixen les vendes Sabater, Hans Schweiger, Viki Soldevila, Luketan privatitzant amb el que la diferència entre els de les empreses autòctones i creen el fort dèficit Stobart. Coordinació: Mirin Etxezarreta, Portadaquals poden pagar per ells i els quals no poden que presenta la Balança de pagaments, que fa Les “Espanyes” Carlus Jové.augmenta, donant lloc a una societat cada vegada vulnerable leconomia espanyola. (2) En aquests Informes les referències a la UE esmés desigual i insolidària. * Una Espanya treballadora, que creix, amb una faran sobre la base de la UE de 15 països. Des - Per contra, el model exigeix lestret control de la part substancial de la població que cobreix bas- dara, no obstant això, caldrà considerar 25 països 7. En les societats actuals totes les persones inflació per a no danyar els interessos dels capi- tant bé les seves necessitats materials, amb un alt ja que des de 2004 és aquest el nombre de païsosconsumim moltes mercaderies. Bastants delles tals financers i afavorir les exportacions. En Es- nivell de consum privat fregant el consumisme que formen la Unió Europea. En algunes oca-necessàries i moltes altres innecessàries, induïdes panya sha aconseguit contenir la tendència a lal- exacerbat i un alt nivell dendeutament. Són famí- sions sindica el nombre de països de referènciaper la publicitat. Entre els béns que semblen bas- ta inflació que era habitual, però encara que ara lies nuclears (pare, mare i un o dos fills) en les UE15, UE25tant necessaris podem assenyalar que en l’Estat presenta taxes baixes, encara són més altes que la quals treballen almenys dues persones. Són els (3) Aquí s’observen bé els problemes de la com-espanyol la majoria de la població disposa dells resta de països amb els quals comerciem. Això espanyols que viuen bé, encara que disposen parança de renda per càpita depenent de les mo-(serveis daigua i llum als habitatges), així com deteriora la competitivitat a la qual dóna suport descassos serveis socials que, a més, van priva- nedes. Al 2003 el dòlar estava per sobre de l’euro,dels electrodomèstics essencials (rentadora, ne- aquest model, si bé li permet créixer més que la titzant-se. Són aquests els que han assumit total- i ara és al revés, amb el que la comparança entrevera, telèfon fix i ara mòbil, encara que són més resta de molts dels països de la UE. Lesforç per ment el sistema existent i que en gran part accep- ambdues xifres és gairebé impossibleescassos els sistemes de calefacció) Moltes famí- contenir la inflació frena el creixement i augmen- ten amb complaença el discurs (4) Totes les xifres que utilitzem han de conside-lies disposen també dautomòbil, un element en el ta latur. individualista que afirma que si ells viuen bé els rar-se com aproximacions i no com dades exac-que el consumisme es dispara, havent arribat les que no ho fan és perquè no shan esforçat prou. tes, per això donem moltes delles en nombres ro-vendes d’automòbils al màxim històric en 2004, - Observant la política social de l’Estat espanyol Encara que aquest benestar material no els impe- dons i no com a dades exactes. Vegisamb 1,5 milions de cotxes nous venuts, i molts – salari mínim, despesa en serveis socials, quali- deix estar bastant angoixats pel futur, bé per la ‘Indicadors’ al Glossari.dells tot-terreny. A les famílies no pobres, el ni- tat dels serveis, evolució de les pensions -, es seva pròpia ocupació - els majors de 45 anys (5) El Banc dEspanya sha atrevit a incloure en elvell de consum està considerablement per sobre conclou que és la mínima possible per a legitimar temen perdre-la doncs saben que és molt poc pro- seu últim estudi sobre latur la idea que ‘gràcies’ ade les necessitats bàsiques. i mantenir el seu poder davant els seus respectius bable que en trobin una altra d’igual – o bé, amb latur les taxes de divorci no han estat superiors a votants. Sobserva molt poc esforç per millorar la més freqüència, per la dels seus fills, els quals lEstat espanyol.Però moltes de les mercaderies que consumim no qualitat de vida de la majoria de la població. Els estan experimentant o preveuen condicions difí- (6)Sami Nair, Cinc idees falses sobre la immigra-són necessàries per a un veritable benestar i, no capitals privats han absorbit ja totes les empreses cils. És una Espanya amable, però amenaçadora i ció a Espanya El País, dijous 16 de maig de 2002obstant això, ens endeutem per a consumir més. públiques i ara estan tractant dabsorbir els ser- angoixant per a una gran part de la població. (7)A primers de gener està tenint lloc un intensAcabem desmentar les altes xifres dendeuta- veis socials, com salut, educació, pensions i la debat entre el Ministre Solbes i la CEOE dunament de les famílies. RENFE. LEstat espanyol no només és un dels * Una Espanya ‘del malbaratament’, formada per banda, que no volen que la clàusula de revisió sa- països de la UE que menys gasta en serveis so- una minoria molt petita amb condicions de vida larial sapliqui al salari mínim, i el Ministre de cials, sinó que està sent molt actiu a impulsar la extraordinàriament favorables: rendistes, propie- Treball i els sindicats que la propugnen. És de privatització dels serveis socials. taris de capital financer i industrial, empresaris témer que la batalla la guanyi Solbes i la patronal, amb èxit, els seus alts càrrecs, alguns periodistes, negant als pitjor pagats la revisió salarial automà-3. EL MODEL DE CREIXEMENT - LEstat espanyol ha anat accedint als desitjos de artistes, esportistes i les seves famílies, i una part tica les empreses del país quant a la regulació laboral molt substancial dels agents polítics i alguns (8) Sense incloure les explotacions agràriesSi tractem de considerar conjuntament levolució facilitant el que anomenen ‘la flexibilització’ del agents socials del país. Encara que a diferents ni- (9) Informe de tardor 2004: Economia espanyolade leconomia de l’Estat podem definir alguns treball, que en realitat és la precarització, la tem- vells materials - els agents polítics i socials no i context internacional. Novembre 2004. Serveitrets bàsics del model de creixement que la ma- poralitat del mateix, lausteritat salarial i, en gene- poden sostenir lenorme luxe i malbaratament d’Estudis de Caixa Catalunya. Pàg.72-75.teixa presenta: ral, a la subordinació del món del treball als inte- dels altres - tenen un nivell material esplèndid i (10) Idees i dades extretes de Fuster O. I Naredo ressos de les empreses. En aquesta tasca ha gaudeixen dun ampli reconeixement social. Són J.M. El metabolisme econòmic dEspanya i les- Deixa en mans de la iniciativa privada la marxa assolit en moltes ocasions la cooperació dels sin- lEspanya de lèxit, la jet society espanyola. Són seves mutacions.de leconomia – és el que diuen ‘mercat’- i situa dicats majoritaris que semblen participar de la ells els que escriuen als diaris, fan la televisió, (11) Les xifres de renda bruta disponible varienlactuació pública, la política econòmica, en fun- mateixa visió econòmica dominant. compareixen a les tertúlies. Són els que, indepen- segons les fonts. Veurem més baix que altresció del que és convenient per a aquesta. Això no dentment de la seva adscripció política, en el seu fonts donen una xifra mitjana propera als 14.000significa que lactuació pública no és necessària o - Si els salaris dels treballadors i treballadores no fur intern estan convençuts que ‘Espanya va bé’. euros, però no proporcionen dades regionals. Deimportant, sinó que se subordina a les necessitats creixen, lendeutament continua, les exportacions És lEspanya dels oripells duna molt reduïda mi- totes maneres, com que el que ens importa aquío els desitjos dels grans agents econòmics. creixen poc i les importacions creixen més, sent noria. és destacar les seves diferències, creiem que difícil que leconomia creixi i generi llocs de tre- aquestes xifres poden utilitzar-se.- Aquests grans agents econòmics estan formats ball suficients perquè la seva població tingui ocu- * Una Espanya pobra, a la qual les coses no li van (12) Pels professors Alañon i Gómez dAntonioper capitals internacionalitzats – és a dir la com- pacions estables i salaris satisfactoris, el que posa gens bé. I que constitueix entre una quarta i una de la Universitat Complutense de Madrid.binació de grans capitals internacionals i dels en perill la capacitat de reproduir lesquema cinquena part de la població. Que sofreix l’atur, (13) Això canvia ara si sinclouen els deu païsosgrans capitals de l’Estat - que, conjuntament con- econòmic i suposa una amenaça important per al la precarietat laboral, salaris congelats o en des- que shan integrat en la UE en 2004 que són bas-formen leconomia espanyola. Entre aquests benestar de la població. cens, escassos i decreixents serveis socials, una tant més pobres que Espanya i amb menys pres-grans capitals són els capitals financers els més distribució de la renda molt desigual, marginació, tacions socials. Però no tenim perquè mirar alspoderosos, però també les grans empreses trans- - Així mateix la regulació fiscal ha anat dirigida a exclusió, pobresa. Una població que no té veu i països més pobres, sinó als que estan més prò-nacionals ostenten molt poder. Les mitjanes i pe- afavorir a les empreses i a les rendes més altes a passa desapercebuda, però existeix. Una població xims a nosaltres i en millors condicions. Notites empreses en les quals és majoria el capital costa dun augment considerable de tributació in- que sobreviu, però poca cosa més. I sobretot que podem deixar que perquè n’hi hagi altres de mésnacional i locupació són subordinades als inte- directa. experimenta una falta total de projecte de vida, pobres es deteriorin les nostres condicions. CATALUNYA. Quadern d’Economia 1 (X). Novembre del 2005
  • Quadern d’Economia 1 I N F O R M E E C O N Ò M I C 2 0 0 4 Glossari Balança comercial Efecte estadístic a la UE Inflació producció, per exemple lautomòbil o les grans superfícies, operen unes poques empreses que hoDiferència entre limport de les importacions i les A la UE fins al 2004 hi havia 15 membres que Quan els preus pugen de forma general i perma- controlen. Aquesta estructura productiva facilitaexportacions de béns (del país amb lexterior). Si eren els que es consideraven per a fer les mitjanes nent - tots els preus i de forma contínua – es diu que les empreses es posin dacord i puguin pactarles importacions són majors que les exportacions estadístiques. Quan l’any 2004 entren deu nous que hi ha inflació. En principi no és bo per a le- fàcilment entre si.es diu que hi ha un dèficit. Si les exportacions són membres les mitjanes han dincloure els 25. Però conomia que els preus pugin (encara que pot sermajors que les importacions es diu que hi ha un els 10 nous membres són tots més pobres que els vàlid dins de determinats marges reduïts). Actual- Paritat de poder adquisitiu (PPA)superàvit. països que ja eren la UE 15, pel que totes les mit- ment totes les economies tenen com la seva prin- janes econòmiques de mesura de riquesa baixen, cipal prioritat controlar els preus. Hi ha moltes maneres de comparar els nivells de Balança de compte corrent i pugen les mesures de pobresa i desigualtat. De vida de diferents països (¡en alguna ocasió fins hi forma que els països de la UE-15 apareixen ara Macroeconomia tot ho han fet comparant el preu de les hambur-Diferència dels imports de les transaccions amb com més rics o menys pobres sense que hagi can- gueses!) El problema resideix que hi ha diferentslexterior en béns, en serveis i en transferències viat per res la seva situació real. En el cas dEstat Elements macroeconòmics de curt termini: monedes i diferents costums, diferents mercade-(ingressos o pagaments sense contrapartides) des espanyol això fa que la riquesa del país saproxi- Creixement: es considera que leconomia ha de ries, diversos hàbits alimentaris i de consum...de o a lexterior. Si els ingressos són majors que mi més a la mitjana de la UE que abans i que les créixer, que vol dir tenir cada vegada més activi- Això dificulta les mesures i sobretot les compa-els pagaments hi ha un superàvit, si els pagaments seves regions pobres apareguin per sobre de la tat econòmica, que és el que mesura el PIB - en el rances entre països.són majors que els ingressos hi ha un dèficit. mitjana de les comunitàries. capitalisme leconomia ha de créixer sempre per- Actualment s’utilitza molt la mesura basada en la què els beneficis del capital creixin i perquè es ‘paritat del poder adquisitiu’ (PPA) que ajusta els Balança de pagaments Externalització generi ocupació. diferents ingressos dels diversos països a les ca- Ocupació: leconomia ha de proporcionar ocupa- pacitats adquisitives relatives de les diferents mo-La Balança de Pagaments amida les relacions de Quan una empresa contracta a l’exterior, a una ció necessària per a la gent que necessita guan- nedes en cada país. És a dir, es calcula el costleconomia dun Estat amb els altres països. En altra empresa diferent, tasques que abans sexer- yar-se la vida amb el seu treball, dadquisició duna cistella dels béns i serveis ha-principi ha destar equilibrada, és a dir, pagar a cien dins de la primera empresa. Control de preus: en principi no és bo per a leco- bituals (representatius) de cada país i es compa-lexterior, el mateix que es recapta de lexterior, nomia que els preus pugin (encara que pot ser ren entre si. Aquesta mesura que és un avanç capperò això és un equilibri comptable i els seus di- Formació bruta de capital fix vàlid dintre de determinats marges reduïts). Quan al realisme, no obstant això, també presenta unverses partides- balança comercial, per compte els preus pugen de forma general i permanent- problema i és que les diferències entre països sóncorrent, de capitals- poden mostrar desequilibris La part de la riquesa del país en un període que no tots els preus i de forma contínua- es diu que hi menors amb aquest procediment que amb altresque mostren la situació real. És necessari contro- es consumeix sinó que es dedica a augmentar la ha inflació. És necessari controlar la inflació, o el indicadors. La qual cosa és un avantatge perquèlar el que succeeix en la Balança de Pagaments capacitat productiva: màquines, instal·lacions, edi- que és el mateix, laugment de preus. no es percebin les enormes diferències que hi haperquè un país no es pot endeutar massa. ficis, etc. No sinclouen en aquest concepte aque- Equilibri de la Balança de pagaments: la Balança entre països. Per això, encara que ara sutilitza lles despeses de producció que són despeses de de Pagaments mesura les relacions de leconomia aquest indicador de forma gairebé generalitzada Costos salarials materials, matèries primeres, despeses delectrici- dun Estat amb els altres països. En principi ha no es pot ignorar aquest efecte ‘políticament co- tat, etc. que es recuperen al vendre el producte. destar equilibrada, és a dir, pagar a lexterior, el rrecte’ que té.Import dels salaris més les contribucions a la se- mateix que es recapta de l’exterior. Encara queguretat social. El cost salarial unitari és el cost sa- IBEX cal matisar molt aquest punt, sí que és necessari PIBlarial per unitat de producte, que depèn del cost controlar el que succeeix en la Balança de Paga-salarial i de la productivitat (si la productivitat Un dels índexs de les cotitzacions en borsa dun ments. S’entén per Producte Interior Brut – PIB – laaugmenta, amb el mateix salari, el cost salarial conjunt daccions de valors coneguts i impor- La importància que es concedeix a cadascun da- suma de tota l’activitat econòmica d’una comuni-unitari baixa) tants. quests elements canvia amb el temps i les cir- tat – país – que té un valor comercial, en un perí- cumstàncies, especialment amb la correlació de ode d’un any. El PIB és una mesura bastant ar- Creixement econòmic Indicadors forces polítiques. Actualment, la política econò- bitrària doncs inclou uns aspectes i no altres de mica neoliberal concedeix la màxima importàn- les activitats i la seva valoració és també arbitrà-Es considera que leconomia ha de créixer, que Lobservació de la realitat econòmica i social és cia al control de la inflació, encara que això supo- ria, perquè hi ha activitats que es mesuren de ma-vol dir tenir cada vegada més activitat econòmi- complicada. Es solen utilitzar per a això uns Indi- si que disminueix el creixement i locupació. El nera diferent a altres (‘la producció dels serveisca, que és el que amida el PIB. En el capitalisme cadors que són unes variables concretes que es control de la inflació és més important per al ca- públics – professor, metge,... – es mesura pel seuleconomia ha de créixer sempre perquè els bene- consideren útils per a descriure el que passa en un pital, mentre que locupació és més important per cost, mentre que la de les mercaderies inclou elficis del capital creixin i perquè es generi ocupa- país. Però la selecció daquests indicadors no és als treballadors. benefici). Es pot, i s’ha de, criticar molt el PIBció. neutral. Segons el que es vulgui veure de lecono- com una mesura molt poc satisfactòria, però de mia i la societat, segons a quins aspectes sels Neoliberalisme moment és una convenció utilitzada a tot el món Dèficit fiscal dóna importància es trien uns o altres indicadors. que també nosaltres utilitzarem. El PIB total és Per exemple: si es tria lindicador d’evolució dels Són les estratègies i polítiques econòmiques que tot el que es produeix en un país que té un valorDiferència entre els ingressos i les despeses de les salaris, per a lempresari el fet que els salaris es desprenen duna concepció de leconomia que comercial.administracions públiques. Es pot mesurar a dife- pugin poc és positiu, per al treballador és negatiu. considera que els drets de propietat (privada),rents nivells: dèficit de l’Estat o de cada comuni- Si es mesura l’activitat econòmica, pot haver-hi comprats sense regulacions (públiques) i preus PIB o Renda per càpita (per cap); estadísticamenttat autònoma, o de l’Estat + CC.AA., o Estat + activitats que no aportin benestar sinó que siguin estables són les condicions necessàries i sufi- se sol presentar més freqüentment la Renda Na-CC.AA. + Ajuntaments. El Pacte dEstabilitat i resultat de desgràcies, com un incendi al el bosc, cients per al benestar econòmic i social. Aquestes cional Disponible: renda mitja disponible perCreixement estableix un límit per al dèficit total o encara més, si sobserva laugment de producti- estratègies són fortament favorables al capital i cada habitant dun país (producte o renda no ésde les administracions públiques, és a dir, Estat + vitat es pot concloure que això és prou bo – es perjudicials per als treballadors però són les quals exactament el mateix, però en el context daquestCC.AA. + Ajuntaments. produeix més amb menys treball - però si aquest dominen leconomia mundial des dels últims treball es poden utilitzar com similars). Aquestes augment de productivitat és a causa d’un aug- anys setanta. mesures no volen dir que cada habitant disposa Distribució primària de la renda ment en la intensitat del treball que recau en el daquesta quantitat, sinó que com mitjana es pro- treballador, el resultat no seria el mateix des del OECD dueix/disposa aquesta quantitat per persona. LaLa distribució de la renda (riquesa que es pro- punt de vista daquest. I seria molt diferent si en distribució daquesta riquesa és molt desigual, jadueix en un període de temps) entre els salaris comptes de mesurar la productivitat es mesurés el OCDE Organització per a la Cooperació i el De- que no totes les persones disposen daquesta(incloent les cotitzacions socials) i els beneficis i grau dexplotació. senvolupament Econòmic. Organisme interna- quantitat: molts disposen de molt menys, uns al-les rendes, sense tenir en compte lactuació de És a dir, que tenim indicadors molt esbiaixats que cional que reuneix als cinquanta països més rics tres disposen de molt més.l’Estat. És més un concepte comptable que un reflecteixen la ideologia dominant. Malgrat això del món.concepte pràctic, ja que els impostos i les despe- no ens queda més remei que usar-los, perquè no Població activases de l’Estat estan molt barrejats amb les altres n’hi ha d’altres i construir indicadors no és cosa Oligopoliactivitats econòmiques i la separació en la pràcti- senzilla. Però és important que es coneguin les Població en edat de treballar que vol treballar (laca és gairebé impossible. seves limitacions. Existeixen els oligopolis quan en un sector de que està ocupada + la que busca ocupació) CATALUNYA. Quadern d’Economia 1 (XI). Novembre del 2005
  • Quadern d’Economia 1 I N F O R M E E C O N Ò M I C 2 0 0 4 Població ocupadaPoblació que té ocupació. Però la qüestió està encom es mesura el fet de tenir una ocupació. Ac-tualment es considera ocupada a tota persona quehagi treballat almenys una hora la setmana ante-rior a la realització de lEnquesta de Població Ac-tiva. El que en la nostra opinió difícilment es potconsiderar ‘ocupació’. Però daquesta manera lapoblació ‘ocupada’ creix i la taxa datur és menor. PobresaSempre i a tot arreu han existit persones i grups Foto: Josep Puigdollerssocials que no arribaven a el nivell mig de vida dela majoria de la població i eren considerats po-bres. Aquestes persones i grups eren pobres acausa de patologies que els afectaven (no tenienocupació, estaven malalts, eren ganduls...) Ac-tualment, no obstant això, a més daquests po-bres, diguem que deguts als ‘accidents socials ipersonals’ apareixen persones i grups de poblaciópobres com condició normal de les societats. És a propietat dels capitalistes, que contracten als treba- confondre ambdós conceptes. La productivitat es i les noves formes dorganització de la producciódir persones que treballen, que no presenten cap lladors mitjançant un salari, perquè produeixin les refereix a la capacitat de producció per treballa- aquesta distinció aquesta quedant obsoleta i ser-característica personal patològica, però que amb mercaderies que els capitalistes volen vendre. Da- dor, per persona o per hora, mentre que la compe- veix de poc. Per això preferim utilitzar lexpressióels seus ingressos no arriben a per a cobrir les questa forma el capital obté els seus beneficis i titivitat – que té els mateixos inconvenients per a ‘sistema productiu’ per a referir-se a qualsevolseves necessitats elementals. Són els pobres que contracta els treballadors, que perceben un salari, ser mesurada que la productivitat - es refereix a la empresa que produeix béns i serveis en un paísha creat aquesta societat actual, i que alguns cri- que els permet comprar les mercaderies que pro- possibilitat que un producte pugui ser produït o sense distinció de sectors, així com a les institu-den ‘els nous pobres’. dueixen. Per tot això el procés productiu és clau venut més barat que un altre, o una empresa cions privades i públiques que la suporten. No per a entendre com funciona una societat, ja que és pugui vendre els seus productes en millors condi- obstant, encara en algunes ocasions, només en Pobresa, mesura de on es produeix el que necessitem i la forma que la cions que unes altres. La competitivitat suposa certes ocasions, deixarem fora les explotacions majoria de la població es guanya la vida. comparança entre dos elements- producte, em- agràries perquè presenten algunes característi-La generalització del fenomen de la pobresa ha Les empreses es poden classificar de moltes for- presa, de vegades fins i tot es parla de la competi- ques diferents a la resta de les empreses.despertat interès en com mesurar-la. Algunes ins- mes: pel sector en el qual operen - indústria, tivitat dun país que és un concepte erroni - men-titucions internacionals han establert mesures que construcció, agricultura, serveis...- per les merca- tre que la productivitat és la relació entre el Taxa dactivitatassenyalen els llindars de pobresa. És a dir, indi- deries que produeixen - que poden ser productes producte que sobté per treballador o hora treba-quen el volum dingressos necessari perquè una materials - màquines, ciment, electricitat, saba- llada, sense comparar-lo amb un altre. Una em- Relació entre la població activa i la població enpersona o família no es pugui considerar pobra. tes, roba, aliments…-, o serveis – bancs, oci, sa- presa pot augmentar la seva productivitat – si els edat de treballar (16-65 anys en el cas dEstat es-Els que estiguin sota aquest nivell dingressos són nitat, educació, etc., per la seva dimensió – peti- treballadors produeixen més que abans - i no aug- panyol ara).considerats pobres. tes, mitjanes, grans -, per la forma de propietat mentar la seva competitivitat – si les empresesLa pobresa es considera sempre un fenomen rela- del seu capital - familiars, societats, cooperatives, amb les quals ha de competir augmenten més que Taxa daturtiu. És a dir sha de mesurar segons el nivell duna públiques o privades...- o pel país dorigen dels ella la seva productivitat.societat determinada. Segur que un pobre euro- seus propietaris – espanyols o estrangers... La Relació entre la població ocupada i la poblaciópeu té molts majors ingressos que molts habitants composició de les empreses, és a dir, la combina- Renda familiar bruta disponible activa. Es sol mesurar de diverses maneres:de classe mitja africana, però això no li fa al pri- ció concreta de totes aquestes variables, té im- Atur registrat: compta les persones aturades quemer sentir-se menys pobre en la seva pròpia so- portància per a lactuació de les empreses en És una altra mesura dels ingressos que disposen van a inscriures en loficina docupació. Com quecietat. Per això per a mesurar la pobresa es reco- molts aspectes: política de producció, laboral, les famílies. Suma tots els ingressos rebuts per les moltes persones aturades, desanimades, no van arre a mesures en relació amb els ingressos mitjos tecnològica, etc. famílies per tots els conceptes (salaris, beneficis, inscriures aquesta mesura infravalora la taxa da-de la seva pròpia societat. rendes i transferències) i li resta els impostos i les tur.La UE va establir una mesura de pobresa perso- Productivitat cotitzacions socials pagats per aquestes famílies. Segons Enquesta de Població Activa (EPA): pre-nal assenyalant que era pobra la persona que ob- Si li afegim limport net rebut o pagat a lestranger nent la població ocupada que expliquem en la-tingués com ingressos totals la meitat (50%) de la Productivitat per treballador: Relació entre el tenim la Renda familiar bruta nacional disponi- partat anterior es compara amb la població activarenda per càpita de la seva pròpia societat. Els valor total del produït i el nombre de treballadors. ble. Si la dividim per la població tenim la renda i el quocient és la taxa datur. Encara que tambéque reben per sota del 25% de la renda per càpita Productivitat per hora. Relació entre el valor total familiar bruta nacional disponible per càpita. infravalora l’atur real, perquè compta com ocu-estan sotmesos a la pobresa severa. del produït i el nombre dhores treballades pades a moltes persones que treballen menys deMés tard es canvià i en comptes de considerar la Amb freqüència leconomia convencional utilitza Riquesa i renda la jornada normal, és més adequat que latur re-meitat de la renda per càpita, que és la mitjana de també lexpressió productivitat del capital volent gistrat.la renda de la societat es va passar a considerar el significar el producte obtingut per unitat de capi- Riquesa és el patrimoni propietat duna persona o En equivalent de jornades laborals completes: es50% de la mediana (una altra mesura estadística tal invertit, però aquest és un concepte fal·laç un col·lectiu que li permet gaudir duna renda. calcula el nombre dhores reals que treballa laque assenyala el punt que hi ha tantes observa- doncs està demostrat que és impossible mesurar Renda és la riquesa que es genera en un període gent i es divideix per la jornada normal, la qualcions per sota com per sobre d’aquest valor). És la productivitat del capital. Nosaltres mai farem de temps i que es pot gastar sense que salteri la cosa ens donaria la població ocupada en jornadescuriós que això disminueix el nombre de pobres. I referència a ‘la productivitat del capital’. riquesa bàsica que permet generar-la. Per exem- completes. Aquesta es compara amb la poblacióencara més tard, en 1998 seleva el nivell del 50% El concepte de productivitat sutilitza molt per le- ple, una persona pot ser propietària duna empre- activa per a trobar la taxa datur. Seria la mesuraal 60% i sestableixen mesures a nivell familiar (de conomia convencional però ha de ser usat amb sa o una casa que val 1 milió euros – riquesa - més adequada, però susa molt poc i, sobretot, esmanera que el primer adult conta com un, el segon molta cura, en primer lloc perquè mesurar el pro- amb la qual cosa pot obtenir a lany una renda de publica molt poc perquè la taxa datur resultantper 0,5 i els nens 0,3 modificant a la baixa aquests ducte total és molt complicat (vegis el comentari 100.000 euros. Encara que gasti aquesta renda se- seria major.índexs). És a dir, es manipula la forma de mesurar sobre la mesura del PIB), en segon, perquè una gueix tenint la casa, riquesa, a lany següent, elels pobres perquè no hi hagi tants. Encara amb major productivitat no significa sempre una si- que li permet obtenir de nou una renda. Zona euroaquests índexs manipulats, al voltant del 18% de la tuació millor, sinó que pot suposar un canvi en lapoblació a Espanya és pobra. intensitat del treball, etc. No obstant, encara Sistema productiu A la UE a lestablir-se la moneda única –l’euro no conscients dels molts problemes que planteja, per tots els països que formaven part de la UE van Producció les mateixes raons que amb la mesura del PIB ho Es refereix a lorganització de la producció en un acceptar formar part del mateix. Només 12 països utilitzarem en ocasions. país. Formada fonamentalment per les empreses. han adoptat l’euro (Grècia s’hi va unir més tard) ,Les necessitats materials duna societat es cobrei- Tradicionalment es dividia aquest sistema pro- i aquests són els quals formen la zona euro. Elsxen per mitjà de la producció dels béns i serveis Productivitat i competitivitat ductiu en tres grans sectors: el sistema de produc- altres tres països van quedar fora –Anglaterra,que necessitem per a viure. En el capitalisme, el ció agrària, la indústria i els serveis. Actualment, Suècia, i Dinamarca- i ara els nous deu membresprocés de producció té lloc en empreses que són Encara que estan estretament relacionats no cal no obstant això, a causa de les noves tecnologies de la UE també estan fora de la zona euro. CATALUNYA. Quadern d’Economia 1 (XII). Novembre del 2005