Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Revista Catalunya  68  octubre 2005
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Revista Catalunya 68 octubre 2005

  • 327 views
Published

Revista catalunya nº 68 Octubre 2005 CGT

Revista catalunya nº 68 Octubre 2005 CGT

Published in News & Politics
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
327
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Catalunya◗ Octubre 2005 • número 68 • 0,50 euros • www.cgtcatalunya.org
  • 2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) Sobre civisme i incivisme i altres mentides mediàtiques • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Agafem de la xarxa un fragment Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 d’un text que no podia dir millor el que pensem sobre el civisme i l’inci- FEDERACIONS COMARCALS visme que el poderet s’ha posat a la Anoia boca aquest estiu per no xerrar d’al- Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada tres coses per a les quals no té parau- Tel. i fax 93 804 29 85 les. El text és de l’Assemblea de Baix Camp/Priorat Miles de Viviendas (www.sindomi- Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net nio.net/miles) i anava destinat a pu- Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 blicar-se al diari de la Barceloneta. Baix Llobregat “Aquest estiu ha estat marcat per Cra. Esplugues, 46 una campanya mediàtica demagògi- 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 ca i insistent de criminalització de Baix Penedès qualsevol forma de pobresa o de dis- Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell sidència política. Hem llegit que Tel. i fax 977 66 09 32 Barcelona està infestada de borrat- Barcelonès Nord Alfons XII, 109 xos, captaires i okupes incívics que 08912 Badalona són els culpables de tots els mals de cgt_bn@wanadoo.es Tel. i fax 93 383 18 03 la ciutat. Aquesta campanya ha estat Garraf-Penedès orquestrada des de les institucions Lepant, 23, baixos polítiques catalanes, amb informes 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org Tel. i fax 93 893 42 61 filtrats directament a la premsa des parc turístic, saturada i amb proble- traducció de qualsevol forma de po- moviments socials ens oposem fron- Maresme de Delegació de Govern, i ha om- mes reals sense resoldre com l’ha- bresa en incivisme. Aquesta cam- talment des de l’acció política i des Plaça Cuba, 18, 2n plert el buit mediàtic de l’agost. bitatge, l’exclusió social i la pobresa. panya, que demostra la complicitat de la creació de xarxes alternatives 08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com Tel. i fax 93 790 90 34 L’objectiu d’aquesta insistència gai- L’única solució que els queda És absoluta entre la premsa i les institu- de consum, cultura i vida. Vallès Oriental rebé feixista en el model de la neteja, acusar d’incívics tots aquells que no cions polítiques, engloba sota l’eti- (...)L’okupació no és una estètica Gaietà Vinzia, 15-17, baixos el silenci i el civisme és contrarestar encaixen amb la marca i preparar queta de l’incivisme tots aquells que ni l’activitat de quatre joves incívics 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 el fracàs d’un model de ciutat, que té l’opinió pública per una escalada de amb la seva simple presència posen i violents sinó una forma de lluita el seu punt àlgid en la crisi del repressió de la mà dels Mossos d’Es- en qüestió la façana ‘cool’ de Barce- política amb una història ja molt llar- FEDERACIONS INTERCOMARCALS Fòrum de les Cultures. Tots els habi- quadra. (...) lona i alhora pretén minar la legiti- ga que intenta alliberar espais per a tants de Barcelona tenen clar que el Sants i Gràcia són els darrers mitat dels moviments socials. El l’autogestió, l’autonomia i la crítica Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a Fòrum 2004 només pretenia vendre exemples, però també tenim la cons- debat sobre el civisme i l’incivisme en aquesta ciutat hipòcrita. 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es una ciutat a partir d’uns valors tergi- trucció mediàtica totalment falsa i pretén tapar amb una cortina de fum Civisme: m. sing. Zel pels interes- Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 versats. La ciutat ja està venuda però paranoica sobre la presència de el problema polític de fons: la crea- sos i per les institucions de la pàtria Ponent Av. Catalunya, 8è , 2 ningú no s’ha cregut la mentida. El cèl·lules terroristes anarquistes ita- ció d’un model urbà a Barcelona que (Diccionari de la Gran Enciclopèdia 25002 Lleida - lleida@cgt.es resultat: una ciutat convertida en un lianes a Barcelona, i la permanent genera exclusió i pobresa i al qual els Catalana)”. Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Homo homini lupus est Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es ■ Txema Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Manresa Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí Colom, 3-5 08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net Tel. i fax 93 588 17 96 Sabadell Unió, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 Terrassa Ramon Llull, 130-136 08224 Terrassa - fltcgt@yahoo.es “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrícia, Vicent, Dídac, Josep, Carlus, Josep, Xavi, Jordi tancat dimarts 20 de setembre del 2005. Castellar del Vallès i Òscar. Col·laboren en aquest número: Laia Altarriba, Lucas Marco, “La Burxa”, “L’Accent”, Pedrissos, 9 bis 08211 Castellar del Vallès Qui Deu a Qui?, Meritxell Sánchez Amat, Pere Roca, Nieves Alonso, Josep M. Loste, Mariona cgt_castellar@terra.es Parra Casanova, Plataforma Popular Contra el Pla Caufec, AEEC, Gepec, Les Filles de Llith, Pep “Veig en somnis els Tel. i fax 93 714 21 21 Riera, Enric Rovira, Acció Antifeixista, Col·lectiu Taifa, Pep Juárez, Carlos Navarro, federacions i vençuts / cent mil Sallent seccions sindicals de CGT. Portada: Carlos Undergroove. Fotografies: Oriol Clavera, Mireia crucificats nus. Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es Bordonada, Mariona Parra, Pau Juvillà, Indymedia Barcelona, “La Burxa”, Josep Puigdollers, . Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Any de pedres Il·lustracions: Txema. Tirada: 9.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció trenta-nou” Olesa de Montserrat i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.es “Argelers”, cançó de Xot Tel. 93 778 04 93 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. amb lletra de Xavi Grimau2 Catalunya. Octubre de 2005
  • 3. REPORTATGE Des que Chávez va Avenços en salut, educació i fer possible accedir al poder, la gestió obrera són elements ocults en la al 1998, les estructures informació que ens arriba de Veneçuela econòmiques es mantenen VENEÇUELA AVUI Revolució bolivariana? en una transició cap al socialisme que no sap quant de temps reque- rirà, tot i que defensa que no ha d’a- cabar mai, que cal fer sempre revo- lució dins la revolució. I també es referia especialment a aquest socia- lisme del segle XXI que volen construir al país, una proposta que ha formulat després de guanyar el referèndum de l’agost del 2004 i que ha deixat l’oposició desarticu- lada. I és que, tot i que el perill d’una intervenció militar imperia- lista o el magnicidi no són descarta- bles, les forces polítiques que s’o- posen al procés estan força deslegitimades als ulls de la major part de la població, cosa que ha re- forçat el procés però, alhora, n’ha fet aflorar les contradiccions, so- bretot entre aquells que es limita- rien a fer una política assistencialis- ta -molts dels quals ocupen càrrecs importants a l’administració- i aquells que volen aprofundir-lo -els militants de base dels barris i del camp, juntament amb Chávez. El procés als barris populars Si la major part d’habitants de lesCamperols de la cooperativa Barranquilla, a lEstat de Zulia (zona Sur del Lago Maracaibo). comunitats empobrides de les prin- Text: Laia Altarriba i Piguillem parlar d’una veritable revolució. ni cap gran empresa -a part del que fins fa poc no tenien accés a aquests cipals ciutats del país i del camp (Caracas); Fotos: Oriol Clavera Certament, les estructures del siste- s’ha anomenat renacionalització de serveis. estan a favor del procés i del presi- ma polític i econòmic del país con- PDVSA després de l’aturada petro- El mateix president Hugo Chá- dent és perquè han vist com la sevaL a revolució anomenada bo- tinuen bàsicament intactes des que liera del 2002-2003-, tot i que s’ha vez és ben conscient que el procés vida millorava qualitativament els livariana que viu Veneçuela Chávez va accedir al poder el 1998: fet una innegable política social que només acaba de començar a cami- darrers anys. L’exemple el podem és, sens dubte, un procés la major part de la riquesa continua està portant l’educació i la salut a nar, i en el seu programa dominical trobar en qualsevol dels barris quesingular, fins al punt que alguna en mans de la minoria de la pobla- les comunitats on viuen la majoria “Aló Presidente” del passat 10 degent posa en dubte que es pugui ció i no s’ha nacionalitzat la banca de veneçolanes i veneçolans i que juliol reconeixia que el país es troba continua a la pàgina 4 >OPINIÓ: Un procés complex cap a la Revolució Josep Manel Busqueta, com es fa una Revolució?, o millor, perances. Una població que massi- especuladora del latifundi i l’em- perestructura capitalista. És la con- economista (Palacio de Miraflores) com es transforma la societat en el vament va prendre els carrers per presa capitalista contra la propietat cepció d’un contrapoder total que marc del capitalisme global? avortar un cop d’estat, a l’abril del col·lectiva i el dret a la sobirania subsumeix l’estat contra l’estructu-H i ha tantes coses per explicar del que succeeix a Veneçuelaavui. Aquest país es un veritable la- Els llindars del consum mediàti- cament construïts, l’individualisme brutal, els valor de l’èxit capitalis- 2002, gestat pels EUA amb els seus aliats destacats, entre ells el PP. alimentària. Dins l’Estat, col·lapsa la visió tradicional pròpia de l’esta- dista corrupte i aprofitat, que ara es ra granítica al servei del capitalisme pròpia de l’estat tradicional. El cert és que tot això es viu alboratori d’experiències, als barris, ta... tot això no s’esborra d’un dia La lluita, per tant, és constant; és posa boina roja, amb el revolucio- carrer. Aquí no val la mentida delals carrers, a les escoles, al Palau per l’altre perquè, de cop i volta, una guerra total que abasta tots els nari que pretén fer de l’Estat una "centre", ni de la "neutralitat", aquípresidencial, a les cooperatives. La una part important de la població, camps, des dels macroeconòmics palanca de transformació. L’esta- tothom s’ha de mullar, millor ditcomplexitat és terrible i no només en aquest cas la veneçolana, justa- fins a la microfísica dels comporta- dista inserit en la ‘realpolitic’ i que enfangar. Pels que es decanten pella complexitat sinó també les con- ment la part més desposseïda d’a- ments individuals. considera la necessitat del pacte i la suport al procés tampoc hi ha trevatradiccions. Ara bé, com deia questa, la que mai no ha tingut Són dues concepcions antagòni- governabilitat, que implica la nego- perquè, per desgràcia per a tots no-aquell, de les contradiccions en accés a res en aqueta societat, deci- ques les que col·lapsen, justament ciació amb la patronal, Fedecáma- saltres, l’home no és bo per natura-neix la vida. deixi dir prou i catalitzar a través és la lluita de classes vista en un ras i les multinacionals; i l’estadista lesa i la revolució no és un fet con- La pregunta que hauríem de res- d’una persona, Hugo Chávez, tot el sentit ampli: el capital contra els que vol ser l’escletxa per on penetra sumat, és un procés constituent quepondre per poder jutjar el procés és: seu descontent i totes les seves es- desposseïts. És la propietat privada el poder popular per destruir la su- es lluita cada dia.Catalunya. Octubre de 2005 3
  • 4. REPORTATGELa resposta > ve de la pàgina 3armada dels s’enfilen pels ‘cerros’ que envolten Caracas. Abans barris on no entra-terratinents ven ni les ambulàncies, avui en dia qualsevol veí o veïna té un consul- Laia Altarriba i Piguillem, tori mèdic al costat de casa, on pot Caracas acudir a qualsevol hora en cas d’e- mergència. Els metges viuen al mateix consultori i tenen el suport dels comitès de salut formats per una vintena persones de la comuni- tat -la majoria dones-, que s’enca- rreguen d’ajudar-los en les visites periòdiques que fan a totes les fa- mílies de la comunitat, en detectar els problemes de salut principals o en organitzar tallers de salut se- xual, per exemple. La majoria d’a- quests metges són cubans, perquè la major part dels veneçolans pre- fereixen treballar en clíniques pri-L a Llei de terres que va aprovar el Parlament veneçolà l’any2001 ha comportat un augment de vades que a les comunitats. Aquest projecte forma part de l’anomena- da Misión Barrio Adentro 1, un Una imatge de la Misión Robinson, on s’educa gent de totes les edats per tal que desaparegui l’analfabetisme. coordinadora d’UNT, la principal d’UNT, però, defensen que cal prioritaris del govern: aconseguirla violència contra els camperols. programa paral·lel a l’Estat que vol central sindical que participa del combinar la cogestió amb el con- la sobirania alimentària, en un paísÉs la resposta dels sectors més re- portar la salut a tots els habitants, procés revolucionari, alerta sobre trol obrer: “El control obrer és un que té una gran part de les terresaccionaris dels terratinents del país sobretot als de les comunitats po- el paper que han de tenir les coope- element que, sense que t’involucris ocioses però que importa el 70%davant d’una possible pèrdua de te- bres. Aquest any, però, el govern ja ratives aquest procés de transició: en l’empresa, en controles la pro- del que menja. Però no tots elsrres, que la llei estipula que, si no ha anat més enllà amb l’inici de la “Amb el cooperativisme es crea ducció. En canvi, la cogestió invo- camperols han aconseguit un tross’estan treballant, han de passar a Misión Barrio Adentro 2, que una propietat social, una certa cul- lucra el treballador però sense que de terra i recursos per treballar-la. Imans dels camperols. El Frente construirà 600 centres de diagnòs- tura col·lectiva, trenca amb una ell tingui el control de l’empresa, i és que la revolució bolivariana estàNacional Campesino Ezequiel Za- tic integral arreu del país, i Barrio certa lògica del capitalisme, però en aquest cas el que fa és ajudar trobant molts obstacles al camp.mora denuncia que ja són més de Adentro 3, que construirà hospitals quan estàs emmarcat en la distribu- l’empresa a sortir d’un moment de D’una banda, hi ha la resposta vio-140 camperols els que han mort en als barris i pobles. ció has de fer competència i si cal crisi en què es pot trobar. Per això lenta dels terratinents i d’una altramans de la violència dels terrati- Aquest missió i la resta que destruiràs una altra cooperativa per nosaltres defensem la cogestió, banda, el procés també topa ambnents des de l’aprovació de la llei. s’han creat s’han d’entendre com enfortir la teva. I si a això hi afe- que es combina amb el control obstacles interns. Sembla que laLa major part han estat assassinats un pla de xoc del govern per cobrir gim que aquí a Veneçuela algunes obrer”. Cinquena República arrossegapel que s’anomenen sicaris -assas- les necessitats bàsiques de la po- cooperatives són empreses disfres- moltes dinàmiques de l’anteriorsins a sou-, però també n’hi ha que blació: sanitat, educació i alimen- sades, doncs s’està desvirtuant el Dificultats al camp règim. Per tal de canviar la situa-han mort en mans dels mateixos la- tació. Però és cert que de moment que és una cooperativa. A més, cal ció, els camperols s’estan organit-tifundistes. són sobretot el que a Veneçuela tenir present que una cooperativa Una de les zones de Veneçuela on zant. El Frente Nacional Campesi- A la cooperativa de Santa Elena anomenen ‘pañitos calientes’, fi- en ella mateixa no és un fi per as- el conflicte entre els que defensen no Ezequiel Zamora va prendre elsde Arenales -a l’estat de Mérida- fa nançats principalment amb els be- solir el socialisme”. Més enllà del el procés i els que ho deixarien tot carrers de Caracas el passat 10 deun any van perdre un company en neficis que els dóna el petroli. No cooperativisme, Luis Primo defen- com estava abans de Chávez és el juliol. Era una de les primeres mo-mans de Sioly Torres, la propietària es pot menystenir, però, que s’han sa que “la transició al socialisme ‘llano’, on centenars de milers d’- bilitzacions organitzades per per-de les terres que ja havien aconse- impulsat de manera que fomenten requereix assenyalar quins són els hectàrees de terra estan concentra- sones i col·lectius que participenguit per a treballar. Era el 14 d’abril la participació i autoorganització elements que tu crearàs durant des en mans dels terratinents. del procés bolivarià amb l’objectiude 2004 i es dirigien a les terres de les comunitats per fer-les possi- aquesta transició. M’explico: du- L’any 2000 s’aprovava la Llei de de pressionar públicament el go-quan es va presentar la terratinent bles. rant la transició hi haurà un mercat terres que tenia per objectiu esta- vern. La intenció era arrencar unamb un grup d’homes armats. capitalista, però jo he d’anar des- blir “les bases del desenvolupa- compromís de Miraflores -la seuSense dubtar-ho, Sioly va treure Socialisme del segle truint aquest mercat capitalista, he ment integral i sostenible, ente- de la presidència- perquè les perso-una arma i va disparar contra un XXI: la gran incògnita d’anar destruint la propietat priva- nent-lo com el mitjà fonamental nes que ocupen càrrecs siguin es-dels camperols, Jesús Antonio da. Però si vaig destruint, també he per al desenvolupament humà i el collits pels camperols, que es creïnGuerrero López, que va morir a La proposta de futur que més es fa d’anar creant un mercat social, un creixement econòmic del sector comitès de defensa agraris on hil’acte. En aquest cas, més de 40 sentir a Veneçuela és la construcció altre tipus de mercat perquè les co- agrari dins d’una distribució justa participin ells, que es desarmi elstestimonis van permetre l’empre- del socialisme del segle XXI, tot i operatives acudeixin de forma or- de la riquesa i una planificació es- latifundistes i que s’investiguinsonament de l’autora de l’assassi- que ningú ha concretat exactament ganitzada a aquest mercat”. tratègica, democràtica i participati- tots els assassinats que hi ha hagut.nat. què significa. El govern ha co- Una altra de les propostes que va, eliminant el latifundi com a sis- El govern s’hi va comprometre. El cas de Luis Mora és diferent. mençat a impulsar la creació de co- existeixen al país és la cogestió de tema contrari a la justícia, a Caldrà veure els propers mesosEll era un dirigent comunitari molt operatives -donant formació i crè- les empreses entre els treballadors i l’interès general i a la pau social al com actua.actiu, també de Mérida, que feia dits- com un pas cap a aquest l’Estat. Ja existeixen algunes expe- camp”. La Llei no és només una Malgrat totes aquestes dificul-poc que havia començat a muntar socialisme. Però Luis Primo, de la riències en aquest sentit. Des declaració de bones intencions, i tats amb què topa la revolució boli-una cooperativa amb un grup de preveu diverses mesures per tal variana a les ciutats i al camp, Ve-camperols. Luis Mora rebia ame- d’acabar amb el latifundi, sobretot neçuela ha obert una escletxa. I ésnaces constantment, fins al punt recuperar les terres de l’Estat que que quan ens asseguraven queque durant un any un grup de 10 durant les darreres dècades s’han havia arribat la fi de la història icompanys dormia cada nit a casa apropiat il·legalment alguns terrati- que el temps de les revolucions jad’ell. Però la tarda del 4 de febrer nents -que en són moltes- i també havia passat, hi ha un president quede 2002 estava a casa sol amb dos expropiar aquelles que els grans afirma que no tindria cap sentitdels seus fills i van aparèixer dos propietaris tenen improductives -a haver optat pel canvi revolucionarihomes demanant aigua; quan els canvi, però, d’una indemnització- i si el model econòmic imperant se-van obrir la porta van descarregar 9 donar-les a cooperatives de campe- guís vigent: “hauríem perdut eltrets sobre Luis. Ell va morir a l’ac- rols perquè les treballin. temps miserablement si al final dete i un dels dos fills de 8 anys va Hi ha camperols que ja s’han or- tot això quedés intacte el modelpatir un vessament cerebral per la ganitzat en cooperatives i han ob- econòmic capitalista i neoliberalimpressió del crim i va morir al cap tingut una carta agrària i crèdits del que va portar la majoria de veneço-d’un any. Els dos autors materials govern per començar a treballar la lans a la pobresa. Hauríem perdutdel crim estan empresonats, però se terra. D’aquesta manera, han pogut el temps i la vida. I no estem dispo-sospita que darrere d’ells hi havia sortir de la pobresa extrema en què sats a perdre la vida sinó a donar-laNéstor Montiel, un terratinent que vivien, no dependre de cap terrati- en benefici de les grans majories icontinua en llibertat. Venepal, una fàbrica paperera gestionada pels treballadorsi les treballadores. nent i contribuir a un dels objectius la seva esperança de dignitat”.4 Catalunya. Octubre de 2005
  • 5. REPORTATGE Entrevista a Edgar Pérez, Proyecto Nuestra América ‘La revolució la fan els pobles, des de la seva quotidianitat’Al barri de La Vega de la ciutat de Caracas, ment de Bolívar i del pensament marxista, Edgar Pérez, conegut com el Gordo Edgar,la lluita social i política des de la base es trobem que també existeix el pensament lli- una persona clau en les lluites comunitàriesprodueix des de molt abans de l’arribada bertari en aquest procés de transformació de la Vega, sobre la situació actual del pro-del govern revolucionari de Chávez al social que està experimentant Veneçuela. cés i sobre la relació entre la comunitat i1998. A banda de la influència del pensa- En aquesta entrevista, conversem amb lEstat en aquesta revolució del segle XXI. Text: Lucas Marco (Caracas); o és ensenyar la gent a llegir i es- cies sindicals les proposen aquests Foto: Oriol Clavera criure per anar al gran mercat del companys. Hi ha una derrota del treball a ser explotats. Creiem que pensament llibertari després de la-V eneçuela entra en una cal formar a la gent per a la lliber- Guerra Civil espanyola; tot i el gran etapa de consolidació tat; l’educació ha de donar un pen- avanç, hi ha una derrota per la traï- després del referèn- sament llibertari perquè la gent s’e- ció dels marxistes i per no tenirdum del passat agost de 2004, en mancipi per a canviar la seva moltes coses clares. Qualsevol mè-la qual Chávez ha proposat la situació. tode d’anàlisi d’un llibertari és unconstrucció del socialisme del -Quin és la relació que teniu amb mètode d’anàlisi marxista. Ara, quesegle XXI. Què opines sobre l’Estat i les institucions? no estiguem d’acord en la metodo-aquesta proposta i sobre el camí -De relació n’hi ha molt poca. No- logia i en la concepció final és unaque està agafant el procés? saltres fem programes, hi anem per- altra cosa. Aquí hi ha certs grups-És cert que després del referèn- què l’Estat transfereixi els recursos, que es mouen sota aquests criteris idum, el govern s’ha consolidat molt però intentem cada vegada més re- que avui dia, després de la caigudamés. I s’ha començat a debatre duir la nostra relació amb l’Estat. del socialisme real, cobren més ac-sobre el socialisme, que per a mi és Parlem de no tenir dependència. En tualitat. La concepció del partitun debat molt important. Creiem un primer moment hem de fer co- únic d’avantguarda va fracassar.que aquest socialisme cal construir- gestió entre l’Estat i les comunitats, Jo no crec en l’Estat com a tal,lo de nou, perquè el que es va viure però la idea és com ho transformem però m’ha tocat defensar aquesta l’Europa del socialisme real final- en autogestió. Això ens permet Estat perquè sóc un llibertari en elment va fracassar. En passar el tenir independència política. Nosal- context del Carib, i em situo dintretemps, ens hem adonat que ens van tres diem que sense independència de la meva realitat. No puc servendre un socialisme que no va ser, econòmica no hi ha independència dogmàtic, el dogmatisme que hanque simplement va existir un capi- política. tingut els marxistes en un momenttalisme d’Estat que va generar -Quins són actualment les vostres donat també l’han tingut els anar-coses negatives i positives. Davant crítiques cap al procés i cap a les quistes, i ha estat molt dolent volerd’aquesta derrota, hem d’analitzar institucions? exportar aquesta visió del món a totel que està succeint i com reprendre -Critiquem com s’ha fet la presa de arreu. Hem de construir la nostrael camí. En aquest costat del món, decisions. En la qüestió electoral, pròpia visió llibertària perquè tenimcom a ‘pachamericans’ plantegem continua funcionant el clientelisme una dinàmica cultural totalment di-que hem de tornar a construir i el partidisme. Això ha comportat ferent a Europa. A Europa es parlaaquest concepte. També hem de un gran desànim, ja que la gent que del proletariat com el subjecte de ladiscutir quina perspectiva prenem Edgar Pérez, conegut com el Gordo Edgar, una persona clau en les lluites s’ha imposat no està al costat del Revolució, però a Veneçuela no esdes de les comunitats, ja que des de comunitàries del barri de la Vega, a Caracas. poble; és el cas de governadors, al- pot parlar del proletariat, perquèlEstat es pot tenir una perspectiva cació i tot aquest tipus de coses. vertit en la nova casta social que va caldes, regidors, juntes parroquials, Veneçuela depenia del cacau i delque serà totalment diferent de la Creiem que les línies polítiques entrar a dominar. Parlem d’avant- etc. La gent ha anat a votar perquè cafè, i després de la renda petrolie-que nosaltres veiem en la nostra hem de construir-les des de la co- guarda col·lectiva, del treball que creuen en el president, que és l’únic ra; aquí no hi ha desenvolupamentconstrucció diària. En aquesta revo- munitat. Sabem que cap estat s’au- s’està generant des de les comuni- que penso que té el suport total de industrial a diferència dels païsoslució, després de la consolidació todestrueix, sinó que més aviat es tats. Som una tendència majorità- la població. Creiem que amb l’or- europeus. Aquí, a Veneçuela, eldel govern, hi ha perills que sempre consolidada, per tant nosaltres pen- ria, no pertanyem a partits, però ganització canviarem tot aquest subjecte actiu de la Revolució éshan estat latents, ja que alhora sem que hem d’autoorganitzar-nos tenim criteris polítics i ideològics tipus de coses perquè els elegits si- una altra cosa, te’l trobes a la comu-s’està consolidant la dreta del partit per destruir aquest Estat. ben clars. El nostre treball col·lectiu guin subjectes que surtin realment nitat, on hi ha tots els desposseïts.del govern, a més de la burocràcia. -Com s’articula el vostre treball es basa també en la lluita per una d’una dinàmica assembleària i de- D’altra banda, veiem que elsCreiem que aquests són els enemics des de les bases dels barris? Quin societat més equitativa i més justa. mocràtica de les comunitats. plantejaments d’alguns marxistesfonamentals de la revolució, i ha estat l’impacte de les missions Sobre les missions, cal deixar -Com s’ha desenvolupat el pensa- crítics, com Gramsci o Rosa Lu-creiem que no hi ha revolució des en les comunitats? una cosa ben clara: els projectes so- ment llibertari a Veneçuela? xemburg, s’ajusten molt més a ladel govern. El govern ajuda i fa -Pel que fa a l’articulació, hem vist cials del govern són la demanda -El pensament llibertari va tenir realitat, i que en algun moment vanpropostes, però la revolució la fan que el moviment popular és majori- històrica del moviment popular. certa importància en el seu mo- ser condemnats com a revisionistesels pobles assumint la construcció tari, però com que aquesta majoria Ens sembla molt bé tenir un Mercal ment, com ho va tenir també el pen- o traïdors per la visió que es teniades de la seva quotidianitat. Aquí no està articulada, no podem fer (distribució d’aliments bàsics a sament marxista. Aquí a Veneçuela, del marxisme. Avui dia reivindi-hem d’aprofundir aquest aspecte una política més contundent, però preus populars impulsada pel go- després de la Guerra Civil espanyo- quem que tota aquesta filosofia iperquè les institucions que teníem ho estem intentant. Formo part del vern), un Barrio Adentro, les mis- la, va venir molta gent d’aquelles tots aquests pensadors tenen cosesfins ara no es poden transformar. moviment Proyecto Nuestra Amé- sions educatives -Robinson, Rivas, latituds, i va ser quan es van crear bones i coses dolentes. Tant en elSón institucions burgeses creades rica, que és un moviment de movi- la Universitat-, etc. No obstant, els primers sindicats llatinoameri- marxisme com en l’anarquisme hiper no donar respostes al poble i no ments. No volem construir un partit creiem que amb això no n’hi ha cans, i fins i tot nord-americans. Els ha coses que no funcionen, hem deestan a l’altura del procés que o seguir parlant de l’avantguarda prou, hem de lluitar per canviar el màrtirs de Chicago són màrtirs de fer una revisió. Rosa Luxemburg,estem vivint. Hem de generar una única en la qual no creiem, ja que nostre país. Hi ha un accés a l’edu- l’anarquisme, a l’Argentina van or- Gramsci, amb la lluita contrahe-forma política diferent, una nova després de la caiguda del socialis- cació, però hem de revisar quin ganitzar els sindicats amb molta gemònica ens han servit per a ferforma de cultura política. Per a no- me real ens vam adonar que aques- tipus d’educació s’està donant, si és força. Passant per Xile, Veneçuela, una anàlisi més profunda de lasaltres, la política és la salut, l’edu- ta avantguarda única s’havia con- realment llibertària i revolucionària succeeix que les primeres experièn- història arrelada a la comunitat.Catalunya. Octubre de 2005 5
  • 6. TREBALL-ECONOMIA El tripartit no La subcontractació multiplica per tres atura el procés el risc de patir un accident amb baixa privatitzador de la mèdica en el lloc de treball sanitat de CiURepressiósindical a Mahle Nova campanya contraE l company Fredi, delegat de CGT a Mahle (a la comarcadel Garraf), va ser sancionat amb28 dies d’ocupació i sou per “baix la subcontractaciórendiment” com a manera de seguir Secretari d’Acció Sindicalpressionant i obstruint la seva acti- de la CGTvitat sindical a l’empresa. El 15 de Ssetembre va tenir lloc el judici pel ota el lema "Que no te lacas al jutjat social 13 de Barcelona, fotin", la Confederació Ge-per la qual cosa la CGT va convo- neral del Treball (CGT) co-car una concentració al jutjat. menta una campanya estatal contra la subcontractació en resposta a laIndústries previsió que aquest serà un dels principals punts de la pròxima re-Regard, un forma laboral. Des del sindicat es defineix la subcontractació com aacord per “adhesiu universal econòmic queevitar-ne el manté tot enganxat i ben enganxat i funcionant i que està composattancament per explotació, precarietat, insegu- retat, violació de drets i alta sinis-E l Comitè d’Empresa dIndús- tries Regard, format majorità-riament per CGT, reclama als ac- tralitat". Actualment es pot trobar en un mateix centre de treball el treballa-cionistes de l’empresa que dor o treballadora de la plantilla,aparquin les seves diferències i fa- fix i amb les prestacions socials ballador o la treballadora precària. ris utilitzant el contracte fi d’obra. “la lògica del benefici a qualsevolcilitin un acord que eviti el tanca- que han sobreviscut, junt amb tre- Com a conseqüència de la sub- El subcontractat veu d’aquesta preu és incompatible amb el dret ament de l’empresa. balladores o treballadors de con- contractació perdem treballs direc- manera com es degraden les seves la vida. No hem de permetre que Indústries Regard, empresa si- tractes o subcontractes amb dife- tes, regulats per conveni col·lectiu i condicions personals. Aquest tre- ens matin en el nostre lloc de tre-tuada en el polígon Salvatella de rents condiciones laborals i condicions salarials, de jornada i ballador precari pateix horaris de ball”. Segons estadístiques ofi-Barberà del Vallès que fabrica vàl- salarials. La realitat laboral actual sindicals molt superiors als nous treball interminables, incertesa la- cials, la subcontractació multiplicavules i petites peces per cromar en és la coexistència de treballadors i treballs no directes. Aquest nou boral, enduriment de ritmes de pro- per tres el risc de patir un accidentplàstic, va presentar a principis de treballadores de diferents catego- mètode de treball afavoreix la con- ducció i falta de formació. Tot això amb baixa mèdica en el lloc de tre-setembre concurs de creditors. ries, uns amb més drets i altres tractació sense el requisit formal porta a quadres d’ansietat, estrès, ball. L’any 2003, el 51% dels Hi ha discrepàncies sobre la amb bastant menys. Aquesta del contracte i evita responsabilitat augment de la sinistralitat... morts en el treball ho feien per avenda de l’empresa a Caparo, un tendència ens condueix a un mer- jurídica als empresaris mitjançant La sinistralitat laboral consti- les subcontractes.grup de capital indi de Londres. cat laboral futur que, si no som ca- el constant canvi de nom i obertura tueix una lacra social de primer Davant de tot així, els treballa-Catalana d’Iniciatives vol que paços d’aturar-lo, el treballador o i tancament d’empreses. La sub- ordre. Aquesta és causada per qui dors i les treballadores “hem d’es-abans de fer l’operació amb Caparo treballadora de plantilla amb tots contractació viola els drets fona- organitza el treball, els empresaris i tar informats, denunciar l’incom-la resta dels accionistes adquireixin els seus drets és una espècie a ex- mentals d’organització i sindicació les lleis que els garanteixen la seva pliment de les normatives ila seva participació. Davant aques- tingir que serà substituïda pel tre- i provoca acomiadaments arbitra- actuació unilateral. Segons la CGT autoorganitzar-nos”, segons CGT.ta situació CGT i el Comitè d’Em-presa exigeixen als accionistes unacord per evitar el tancament. OPINIÓ: ICS: la Generalitat continua apostant per la privatitzacióEl Metall de Federació de Sanitat de la CGT entén que la llei possibilitaria l’ato- sanitat catalana és realment de vern d’”esquerres” de què acabes- de CatalunyaCCOO es (cgt_federaciosanitat@hotmail.com) mització de l’ICS en múltiples em- preses, faria que convisquessin tres 400.000 milions? A quins pactes de silencia van arribar CiU i el sin amb la situació creada pels anys de govern de CiU.cobreix...de merda E l Govern de la Generalitat vol impulsar un projecte de llei que ha de convertir l’Institut Català categories dempleats (estatutaris, laborals i funcionaris), i no contri- buiria a fer més transparent el sis- PSC en els anys 90 per no perme- tre una comissió del Parlament de Catalunya que acabés amb les co- Abans de la reforma de l’ICS s’han anat privatitzant de forma paulatina diversos serveis, ara amb de la Salut (que gestiona els hospi- tema, sinó tot el contrari. rrupteles del sistema sanitari? la nova reforma tot el servei sanita-E l divendres 9 de setembre, Vi- cente Rocosa, secretari gene-ral de la Federació Metal·lúrgica de tals i ambulatoris públics de Cata- lunya) en una empresa pública, l’esborrany del projecte es pot con- Per a la Federació de Sanitat de la CGT, l’única finalitat de la refor- ma és precaritzar encara més les Quins interessos ho van impedir? En les respostes a aquests inte- rrogants es troben les veritables ri serà privatitzable, es podran prendre mesures mercantilistes convertint la sanitat en un gran ne-CCOO de Catalunya va assistir sultar a www.gencat.net/ics. condicions laborals i aconseguir causes del procés de deteriorament goci. Així mateix, si s’aprova alcom a testimoni de l¡empresa SAS Davant el seu contingut, la Pla- una major capacitat dendeutament de la sanitat, i no en el suposat cost Parlament, suposarà nous efectesen el judici a què l¡empresa va por- taforma en Defensa de la Sanitat per a l’ICS. que segons l’Administració supo- negatius per a usuaris i treballadorstar el Comitè de Vaga acusant-los Pública (de la qual forma part la Durant molts anys, s’ha permès saria el fet que uns treballadors tin- de la sanitat.de vaga il·legal. Rocosa va declarar CGT) adverteix que per assolir els el deteriorament i burocratització, guin treball fix i plaça estatutària, Des de la CGT seguim lluitanta favor de SAS-Abrera adduint que objectius amb què es justifica la re- dues cares de la mateixa moneda, mentre que el 40% pateixen treball en defensa de la sanitat pública,les aturades no tenien el suport de forma (“desenvolupar una gestió de la sanitat pública catalana, per precari en males condicions. d’una sanitat de qualitat i amb ges-la Federació (mireu “Catalunya” empresarial pública, moderna, justificar les mesures que ara el go- No es soluciona el dèficit reta- tió pública, d’un increment dels67) . Si la Resolució Judicial decla- autònoma, oberta a la comunitat, vern tripartit està adoptant, i que llant les pensions als jubilats, ni co- pressupostos destinats a la salut i lara finalment il·legal la vaga, no amb participació dels professio- poden acabar amb la reconversió brant quotes als pensionistes per sanitat.només els companys de SAS no nals, l’establiment d’aliances amb de lICS en empresa pública amb determinats serveis. No som nosal- Contra la reconversió de l’ICStindrien la possibilitat de ser read- altres proveïdors i una elevada des- criteris de gestió privada. tres, els treballadors i les treballa- en empresa pública, cridem a lamesos sinó que a més l’empresa centralització de la presa de deci- Per què no s’ha fet una auditoria dores, els i les responsables, però mobilització, contra la precarietat ipodria acomiadar procedentment sions en els nivells més propers als que hagués permès detectar les malgrat això estem veient, una ve- la laboralització de les places, exi-qualsevol dels treballadors o treba- ciutadans") no fa falta convertir-se causes de l’enorme dèficit de la sa- gada més, com es defrauden les es- gim places estatutàries ja.lladors que va seguir les aturades. en empresa pública. Al contrari, nitat a Catalunya? El dèficit de la perances dipositades en el nou go- Informació: www.nofijos.com6 Catalunya. Octubre de 2005
  • 7. TREBALL-ECONOMIA Entrevista a Marco Arenas, delegat en el Comitè El 1994, la regidora d’Educació i empresària de l’educació infantil privada, Dolores García Broch, d’Empresa d’Iberia per CGT les va ofegar econòmicament L’educació infantil a València: ‘El nostre objectiu història del desmantellament d’una xarxa pública progressista és implantar-nos Sindicat d’Ensenyament de la CGT del País Valencià Finalment en el 2003 es va in- terposar una nova demanda amb a Iberia’ El Patronat d’Escoles Infantils de la ciutat de València, igual que al- tres constituïts a líinici de la tran- sició política, va suposar una ex- l’objecte d’exigir les indemnitza- cions per danys i perjudicis labo- rals i professionals que legalment corresponen als treballadors afectats. Josep Garganté periència educativa innovadora Les conseqüències de la deci- de gran prestigi i de planteja- sió política de privatitzar la-Q uant de temps duu ments cooperatius singulars, arri- Xarxa social de “escoletes” de la Secció Sindical de bant a completar una xarxa díini- València no van ser només nefas- CGT a Iberia i ciativa social de més de 30 tes des del punt de vista laboralquina és la relació de forces amb centres repartits en la majoria (deixant en el carrer a nombrososels altres sindicats? Esteu crei- dels barris de la ciutat. Eixes ex- especialistes del sector i condem-xent a l’aeroport? periències pedagògiques van ser nant a la lenta agonia a molts al--La Secció Sindical de CGT a Ibe- arreplegades en el mateix disseny tres que van poder mantindre lo-ria Barcelona la vam constituir al de la nova etapa d’Educació In- cals llogats i que finalment vansetembre del 2003, un mes abans fantil impulsada per la LOGSE i abandonar), sinó que professio-de les eleccions sindicals. A pesar que encara hui segueixen vigents nalment els van afonar veient-sede no tenir afiliats, ni cap tipus en el nostre sistema educatiu. abocats a situacions de forta pre-d’infraestructura que no fos la que A diferència del suport rebut carietat i dificultat de reinserciósempre ens ha brindat el Sindicat pels ajuntaments díaltres ciutats laboral en casos d’avançada edatde Transports, vam aconseguir un (Granada, Barcelona, etc.), a i pròxima jubilació.delegat al Comitè. El Comitè està València les “escoletes” van ser Per a Rosario Abellán, porta-format per UGT (10), CCOO (9), condemnades en 1994 al tanca- veu dels treballadors i les treba-USO (2), CTA (2), Asetma (1) i no- ment o lenta desaparició per part lladores de les “escoletes” quesaltres. El nostre primer objectiu és del nou Ajuntament conservador han mantingut durant estos quasiimplantar-nos a Iberia mitjançant el d’avions) de les empreses amb con- treball realitzat dóna els seus fruits i encapçalat per la llavors regidora 12 anys la seua demanda contratreball quotidià i la transparència de veni propi. a poc a poc la gent es va assaben- d’Educació i coneguda empresà- l’Ajuntament, l’actuació del go-la nostra gestió. També s’han obert Es van desconvocar les vagues tant que alguns sindicats existim ria del sector privat d’educació vern del PP-UV va ser “una ca-possibilitats de crear CGT en altres després d’arribar a un acord que per millorar les condicions de tre- infantil, Dolores García Broch, nallada profundament antide-empreses a curt termini. Les possi- aquest conveni es firmaria abans de ball del col·lectiu, i no perquè uns qui va ordenar sense previ avís mocràtica” ja que “hi havia unbilitats de creixement són grans te- l’1 de juny d’aquest any i seria més quants visquin molt bé. als afectats la retirada total de les projecte social d’educació infan-nint en compte la quantitat d’em- baix que el d’Iberia, però bastant -Com és la situació del sector? subvencions municipals a les 23 til de 0-3 anys en els barris depreses i el nivell de precarietat. més alt que l’estatut dels treballa- Com ha afectat la creació de lí- cooperatives beneficiades, proce- València que funcionava molt bé-Quina és la dinàmica que seguiu dors (la referència era el segon con- nies de vol barates en les condi- dint així mateix al desmantella- i ara les famílies si volen escolesa nivell organitzatiu? veni de l’empresa Eurohandling). cions de treball? ment del Patronat sense respectar díeste nivell de qualitat educativa-A nivell organitzatiu la nostra La situació ara és d’espera, hem -La situació del sector és d’incerte- les vies legals (unilateralment i ho tenen que pagar, cosa queforma de funcionar depèn molt de d’estar alerta per si la patronal no sa respecte a quines empreses en- sense convocar al Consell Edu- moltes no poden”.les circumstàncies puntuals de la vol signar abans d’aquesta data o trarien finalment a treballar i amb catiu Infantil), el que va ser de- Finalment, al mes de setembregent més implicada. Localment, in- bé per si els grans sindicats prete- quines condicions (per això eren les clarat 3 anys més tard il·legal pel síha celebrat el juí contra l’Ajun-formem de la nostra postura a tra- nen signar condicions de treball per vagues). Les línies de baix cost han Tribunal Superior de Justícia de tament que treballadors d’Esco-vés de fulles soltes i mirem la pos- sota de l’esmentat. L’experiència obligat a canviar la mentalitat del la Comunitat Valenciana les Infantils cooperatives (“esco-sibilitat de treure una revista. I a ens diu que devem mirar amb cura que significa volar, si abans era una (TSJCV). letes”) de l’extint Patronat de lanivell estatal, mantenim reunions en ambdues direccions. mica car i especial (i amb alguna La sentència del TSJCV va ser ciutat han promogut -després deperiòdiques amb les seccions de la -Quines són les principals de- qualitat) ara és una mica quotidià, i recorreguda immediatament per quasi 12 anys de procedimentsresta de l’Estat (Madrid, Màlaga, mandes dels treballadors d’Ibe- això sempre significa reduir la qua- l’Ajuntament davant del Tribunal legals guanyats- per a reclamarPalma, etc.). ria i com enfoqueu el futur de la litat del vol, ja sigui suprimint men- Suprem de líEstat, el qual va fa- les indemnitzacions que els co--Explica’ns què ha significat l’úl- secció? jars o reduint costos laborals arri- llar 5 anys després a favor dels rresponen per danys i perjudicistima amenaça de vaga per al mes -Les demandes dels treballadors bant a l’extrem de reduir fins i tot treballadors i les treballadores, laborals i professionals durant elsde maig i quines eren les deman- d’Iberia no són diferents a les de la factors de seguretat o d’higiene. reprenent en la seua resolució al 3 anys de tancament il·legal deldes. Com ha quedat la situació? resta de treballadors de qualsevol Molta gent no s’explica com govern municipal per la falta de Patronat per part del govern mu--Les convocatòries de vaga dels sector: acabar amb la precarietat. A poden existir vols a 20 euros, uns bases per al recurs de la sentèn- nicipal del PP i UV. Informaremdies 29 d’abril i 4 de maig es devien Iberia passen de 4 a 5 anys per ser quants són de promoció, i això és cia. del resultat de la sentència.a la falta d’un Conveni de sector fix a temps parcial i després tres o solament màrqueting, però la majo-que reguli les condicions de treball quatre fins a ser fix a temps com- ria s’expliquen tenint els treballa-en els aeroports de tot l’Estat. Les plet. Jo mateix vaig entrar-hi a tre- dors sense cobrar, doncs se’ls diu Assemblea Ple Estatalempreses més grans com Iberia, Air ballar l’1 d’abril del 98 i sóc fix a que estan de pràctiques, o bé co- d’Ensenyament de SindicatsEuropa o Eurohandling tenen con- temps parcial de finals del 2002. bren el que cobrava algú a la dèca-veni propi, però la resta no tenien Després hi ha demandes més es- da dels 80 per fer aquest mateix tre- de la CGT de Metal·lúrgicsmés garanties que els mínims de pecífiques que van des de la rotació ball. És a dir moltes empreses de Catalunya de la CGTl’Estatut dels Treballadors. Amb la de la feina que cal desenvolupar, baix cost és com si haguessin con-liberalització del mercat, moltes com l’estat del material amb el qual gelat el sou dels seus treballadors El 30 de setembre, 18 hores, a El Ple de Sindicats Estatal de lamés empreses van entrar a treballar hem de treballar, doncs moltes ve- els últims vint anys. S’imagina algú Via Laietana. Es parlarà de: 1. Indústria Metal·lúrgica tindràals aeroports i aquests treballadors gades no compleixen els mínims cobrant el mateix que el 1985 en Valoració del curs 2004-05; 2. Si- lloc els dies 21 i 22 d’octubre dehan d’estar regulats amb un conve- requisits de seguretat. l’actualitat amb pisos de 35 mi- tuació a cada sector (universitat, 2005, a Madrid, al saló d’actesni que els garanteixi unes condi- El futur de la secció és encoratja- lions? Hi ha gent cobrant 550 euros privada, pública, educadors/es, del local de CGT del carrer d’A-cions de treball similars a les que dor, encara que ara com ara tenim per 12 pagues quan alguns dels bressol,...); i 3. Perspectives pel lenza, 13. Podeu demanar méstenim actualment els treballadors una implantació mínima. La majo- convenis signats passen dels 1.400 curs 2005-06: noves lleis d’edu- informació a l’adreça ectrònicadel handling (càrrega i descàrrega ria som gent menor de 30 anys, el si els repartim en 12 pagues. cació, eleccions sindicals... metalmadrid@cgt.esCatalunya. Octubre de 2005 7
  • 8. TREBALL-ECONOMIA Indefensos davant la ira dels usuairs i usuàriesCaos a la línia 2 Telefònica respon lesdel Metro deBarcelona per la vagues amb acomiadamentsnormativa de CGT, Sindicat Federal de jutge i part, i decideix “il·legalit- Telefònicavenda de bitllets zar” les vagues, quan el marc jurí- dic estableix clarament que cap L a CGT va convocar dues vaga és il·legal fins que un jutge Col·lectiu Catalunya vagues a Telefònica per als dictamini el contrari. departaments d’operacions En la vaga s’ha denunciat l’as-A causa de la nova norma que només permet la venda de bit-llets amb màquines, alguns treba- (GMO) i Negocis i Professionals (Comercial), que van començar els dies 28 de juny i l’1 de juliol i que setjament i la repressió per part de Telefònica, que com a única sorti- da per solucionar els problemes la-lladors i treballadores de la línia 2 per elevat seguiment han estat po- borals que està tenint amb la sevadel Metro i la Secció Sindical de sant en perill la qualitat del servei plantilla, el que va fer va ser repri-CGT en el Metro de Barcelona han de l’empresa. mir als seus empleats.denunciat que el nou sistema de Les vagues van tenir un segui- Segons la CGT, “el Sr. Alierta -compra en taquilles els deixa inde- ment mitjà del 51%, i en el cas avui el major accionista privat,fensos davant la ira dels usuaris. concret de l’aturada a GMO (Grup amb més de 600.000 accions de Les treballadores i els treballa- Operatiu Mòbil) la participació va Telefònica, i imputat pel fiscal an-dors no estan autoritzats a vendre arribar el 90% en les principals ticorrupció amb petició de 4,5 anysbitllets a mà i han de patrullar les ciutats. de presó- i la seva banda es folren aandanes. Quan tornen dels seus A més de la convocatòria de costa de la salut dels treballadors ipassejos de rigor, troben grups de vaga realitzada per la CGT, hi treballadores que de 75.000 que hipassatgers enfurismats perquè la havia altres dues convocatòries havia fa deu anys han passat amàquina no funciona, o perquè no més de vaga realitzades, una pels 31.000. Aquesta reducció de perso-té canvi, o perquè els han intentat comitès d’empresa de Madrid i nal, així com la progressiva pèrduarobar, i qui paga les conseqüències Barcelona a petició de les assem- de la seguretat i la salut en el tre-són els treballadors i les treballado- blees de treballadors, i una altra ball, contribueix a una decadènciares del metro, alguns dels quals han convocatòria per al departament important en l’atenció i la qualitatsofert amenaces i fins i tot agres- d’Infraestructures realitzada pel del servei que es presta a la cliente-sions. Mentre, els seus companys sindicat AST a nivell estatal. La la”.de les altres línies viuen amb por i Direcció de Telefònica, amb la fi- Així, sota unes condicions dedesconfiança l’espera que el nou nalitat d’acoquinar els vaguistes i treball que en molts casos arriben aconveni s’instauri. Fonts de Trans- impedir el dret fonamental de vaga rents de Telefònica: Comercial i seu grup de treball. ser insuportables, ja que l’empresaports Metropolitans de Barcelona va declarar il·legals totes les con- Infraestructures, tenen un mateix En el cas de la vaga dels opera- utilitza uns mètodes clarament au-avancen que la implantació de les vocatòries, si bé la CGT va esqui- objectiu: rebutjar l’abandonament dors i encarregats dels GMO es toritaris, sembrant el terror com ennoves mesures serà paulatina. var la prohibició ja que va procedir que l’empresa fa de les seves res- pretén substituir l’actual acord “vi- el cas dels acomiadaments, les i elsL’any que ve serà el torn de la línia a modificar les seves amb la finali- ponsabilitats sobre la Seguretat i gent i aplicable” per un nou acord a empleats de Telefònica van denun-5, al següent la 1 o la 3 i en 2008 la tat d’evitar la desmobilització dels Salut dels treballadors i les treba- la baixa consensuat entre empresa- ciar la pressió i repressió a la qualque falti. vaguistes, a pesar d’estar con- lladores. CCOO-UGT perquè els treballs es veuen sotmesos per una empre- Per a TMB el nou sistema con- vençuts de la seva legalitat. En el cas de Comercial, les prò- que anteriorment es realitzaven sa que no concedeix el més mínimsisteix simplement que les màqui- L’objectiu fonamental de les di- pies reavaluacions dels Riscos Psi- acompanyats per tenir un tipus de valor a la seva plantilla.nes facin totes les funcions possi- verses convocatòries de vaga era cosocials (segons nota tècnica de risc elevat: treballs en altura, risc Per tot això, a més de seguir rei-bles i les i els empleats vigilin la exigir a l’empresa el respecte de la prevenció 443 del INSHT) que el elèctric o treballs sense llum diür- vindicant una Telefònica que presticlientela. Si hem de fer cas dels te- salut laboral i els acords signats en servei de prevenció de l’empresa ja na, a partir d’ara es realitzin en so- un servei de qualitat, sent això pos-mors dels empleats i empleades i aquest aspecte, ja que als treballa- havia realitzat l’any 2003, demos- litari. sible solament si es manté una ocu-per les cues que es formen, molts dors en GMO se’ls obliga a viatjar tren que tres dels set factors analit- La resposta de l’empresa per im- pació estable i en condicions deusuaris no pensen el mateix que sols en condicions de perillositat, zats es troben en nivell Nociu, el pedir el dret de vaga va ser lliurar a treball dignes, la Confederació Ge-l’empresa. incomplint l’empresa un acord sig- que indica un alt grau d’estrès la- mitjan agost una carta d’acomiada- neral del Treball es va mobilitzat Hi ha problemes en totes les es- nat per ells, i en Negocis i Profes- boral, produït fonamentalment per ment a 10 persones per formar part per la readmissió dels companystacions, però la cosa es complica sionals els riscos psicosocials estan l’excés de treball, falta de formació dels comitès de vaga de Madrid i acomiadats, participant i/o organit-especialment en algunes segons de- en el grau de nocivitat, molt per de qualitat, torns que fan irreconci- Barcelona. Es tracta d’un claríssim zant concentracions, actes de pro-núncia la Secció Sindical de CGT sobre del recomanat. liables la reconciliació de la vida cas de coaccionar amb expedients testa, campanya de suport i infor-en el Metro. Quan molta gent usa Encara que les vagues es desen- familiar i laboral, a més de la nul·la el dret fonamental a la vaga, en el mació, per tot el territoti de l’Estatles màquines, aquestes es paralit- voluparen en dos sectors molt dife- participació en les decisions del qual la pròpia empresa s’erigeix en espanyol.zen o es queden sense canvi.Aquests problemes s’aguditzen enalguns sectors de la societat comles persones amb disminucions fí- Canvis en els reglaments L’Estat espanyol, el quesiques o les mares o pares amb ca-rrets que es queden tancats de ve- de la Seguretat Social més ha abaratit el cost degades en segons quin pas i espoden passar una bona estona Redacció la Inspecció de Treball encara que l’acomiadament des de 1988sense poder sortir. hi hagués activitat laboral sense Les zones més calentes d’aques-ta problemàtica són les estacionson convergeixen diverses línies E l Consell de Ministres va aprovar, el passat 2 de setem- bre, la modificació de reglaments afiliació; actualment, aquestes co- titzacions no generaven dret a prestacions per als treballadors i P er desgràcia aquest abarati- ment no ha estat una imposi- ció, sinó que en la majoria de les 33%. Com més s’ha reduït a l’Es- tat espanyol la protecció contra l’acomiadament dels treballadors icom Catalunya o Clot, on hi ha que afecten la inscripció d’empre- les treballadores. ocasions els acords que hi ha por- les treballadores fixes, més hadues estacions i l’enllaç amb ses i l’afiliació dels treballadors i Pel que fa a les prestacions per tat s’han signat entre govern, pa- crescut la temporalitat en els con-Renfe. Estem parlant que coinci- les treballadores, cotització a la accidents de treball i malaltia pro- tronal i sindicalisme oficial majo- tractes.deixen sovint un centenar de pas- Seguretat Social, recaptació i acci- fessional a partir d’ara, en cas ritari (CCOO-UGT). Per contra, en aquelles èpoquessatgers i només hi ha una persona dents laborals. d’accident es reconeixeran al tre- A més, aquest abaratiment, en en les quals el cost de l’acomiada-per a atendre’ls. Si es bloquegen A partir d’ara es reconeixeran al ballador les prestacions encara contra de l’al·legat per signar-lo, ment no es va modificar, comles màquines expenedores en treballador o la treballadora amb que “il·legalment” no estigués no ha tingut cap incidència sobre entre els anys 1998 i 2003, la tem-aquest moment es produeixen si- caràcter retroactiu les cotitzacions donat d’alta. la taxa de temporalitat estatal, ac- poralitat es va mantenir més otuacions caòtiques. efectuades per un requeriment de tualment situada en l’entorn del menys estable8 Catalunya. Octubre de 2005
  • 9. TREBALL-ECONOMIA Condicions servils en un treball que permet que la societat funcioni CGT, contra “la política de la por” de VW Empleades de la llar: Seat amenaça d’enviar a l’atur 800 drets ja! Estem al segle XXI persones Col·lectiu CatalunyaSecretaria de la Dona de la CGT • Dret a assegurar-se, quan es tre- És hora d’exigir un canvi legal i balli entre 18 i 20 hores. real, que reconegui condicions dig- S eat vol retallar els costos deL es empleades de llar treba- • Dret a una indemnització en cas nes i en igualtat amb la resta de tre- personal per, segons diu l’em- llen en condicions gairebé d’acomiadament, per import de 7 balladors i treballadores. Per això presa, adaptar la plantilla als nous servils, en ple Segle XXI. dies naturals per any treballat. reivindiquem: plantejaments de producció. A mit-S’han vist privades dels drets labo- • Rebre un preavís amb llicència de • Contracte escrit de treball. jans d’agost, l’empresa va proposarrals i humans més elementals al 6 hores, per buscar un altre treball. • Una jornada màxima de 35 hores als sindicats que les treballadores illarg del temps, ja que les tasques • Antiguitat, increment del 3% per o, almenys, que no sobrepassi les els treballadors es redueixin el sala-que realitzen, a pesar de ser abso- cada tres anys de treball amb els 40 setmanals. ri fins a un 15% en funció de lalutament indispensables per al nor- mateixos empleadors. • En treballs de cura nocturna, una producció. Seat argumenta que aixímal funcionament de la societat, • Dues pagues extraordinàries i un jornada màxima entre les 21 i les 8 s’evitarà acomiadar unes 800 per-no han estat mai valorades per mes de vacances retribuït. hores, no més de cinc dies setma- sones, que considera sobreres. Laaquesta. Aquestes tasques històri- • Dret a prestacions sanitàries, de nals. companyia automobilística tambécament han estat atribuïdes a les maternitat, d’incapacitat temporal i • Un salari d’acord amb les tasques va decidir suprimir el torn de nit adones, “la feina de casa” i les han permanent, mort, supervivència, realitzades, i com a mínim del la línia 2 a partir del 7 de setembre,realitzat cobrant poc o gens. jubilació i prestacions familiars per 120% del salari mínim, per a 40 cosa que afecta moltes de les 300 Es contracta, o més aviat s’acor- immigrades, desarrelades de la fill al seu càrrec. hores. empreses proveïdores que treballenda verbalment, les treballadores de seva família i del seu país, amb ho- I la realitat que conviu amb la le- • Eliminació dels descomptes per per a Seat al Baix Llobregat.llar per realitzar tot tipus de tas- raris interminables, moltes vega- gislació suposadament protectora, manutenció i allotjament a les in- Seat dóna feina a 16.000 perso-ques domèstiques, com la direcció des fins i tot internes i sotmeses, en mostra que: ternes i pactar un percentatge del nes i la Direcció de l’empresa portao cura de la llar, atenció a les per- ocasions, a un sistema de relacions • Es contracten jornades superiors salari a les externes amb l’obliga- ja mesos insistint que arrossega unsones que conviuen en el domicili; gairebé servil. a 40 hores setmanals. ció de fer-lo per escrit. excedent de plantilla des del 2003,també s’hi inclouen els treballs de Durant molts anys, l’ocupació • Contractes verbals. • Indemnització per cessament quan va decidir finalitzar la pro-jardineria, guarderia, conducció de domèstica es va considerar una • Se’obliga a canviar l’horari en igual que en la resta de sectors. ducció dels models Arosa, Inca ivehicles (RD 1424/85, de l’1 servitud, sense normativa laboral qualsevol moment. • Alta en la Seguretat Social des de Caddy.d’agost, BOE 13-8-85). que la protegís. Actualment, està • Descomptes per allotjament i ma- la primera hora de treball. Seat va plantejar als sindicats en Són elles, realment, i no els de- regulat pel Reial Decret de 1985, i nutenció de fins al 45%. • Obligació de cotitzar sempre re- la darrera reunió intercentres delcrets dels governs, qui aporten ele- sotmès a un Règim Especial de la • No es reconeix l’existència de partida entre empleadores i treba- mes de juliol retallar el sou de laments per a la “conciliació de la Seguretat Social, el qual no li reco- l’accident de treball lladora. plantilla a canvi de no fer fora unsvida laboral i familiar”. Però com neix els mateixos drets que a la • No es reconeixen com a hores • Reconeixement de l’accident de 800 treballadors. Això significaconcilien les seves pròpies vides? resta de treballadors i treballado- “extraordinàries” els temps de treball. que les mesures previstes en el nouTota treballadora de llar deixa rere res. presència per sobre de l’horari • Tractament de les baixes per ma- conveni col·lectiu dadaptació de laseu una cadena d’atencions que Aquests són els drets que recull fixat. laltia i accident igual que en el producció a la demanda -signat fasón realitzats per altres dones del la normativa vigent: • Sense dret a atur. règim general. un any per CCOO i la UGT ambseu entorn familiar, o que haurà de • Dret al salari mínim. • En cas de baixa laboral. no es co- • Prestació per atur. l’oposició de la CGT- no són sufi-cobrir ella mateixa “en les seves • Obligació per a l’empleador, mença a pagar fins al 29è dia. Les empleades de la llar fan pos- cients per compensar la rebaixa enhores lliures”. d’assegurar l’empleada de llar a • Està prohibit d’assegurar-se quan sible la vida social. És hora que la les previsions de producció per El problema és particularment partir de 20 hores de treball setma- es treballi menys de 18 hores set- societat faci possible la seva vida. aquest any (de 450.000 unitats agreu en el cas de les treballadores nals. manals. 410.000). El sistema de borsa d’ho- res implantat preveu que, quan hi ha una baixa de producció, els tre- balladors i les treballadores fanAcord entre CGT i el STMM per combatre la precarietat al mar festa sense descomptes en el sou. Ara mateix, la borsa està al límit, amb una mitjana de 30 hores. Text: Col·lectiu Catalunya i lladors en la defensa dels seus inte- De moment, Seat no ha esmentat FETYC-CGT; Foto: Pau Juvillà ressos i la consolidació de la parti- la possibilitat de presentar un ERO, cipació sindical en el sector. però està clar que lERO és una E l Sindicat de Treballadors de la Marina Mercant (STMM) i el Sindicat del Mar de la Confede- Des de fa bastant temps, afiliats a la CGT pertanyents al Sector Mar han estat col·laborant en dis- possibilitat. La UGT i CCOO es van reunir el 29 d’agost per parlar amb l’empresa de l’estratègia que ració General de Treballadors tintes actuacions sindicals conjun- eufemísticament, i com sempre ju- (CGT) van signar, el passat mes de tament amb afiliats del STMM, i gant amb els interessos dels treba- juliol un acord de col·laboració per després del congrés realitzat en el lladors, consideren des de les seves a combatre la precarietat laboral en 2004 per la Federació de Trans- butaques que sigui “menys traumà- tots els seus àmbits d’actuació din- ports i Comunicacions de la CGT, tica per als treballadors”. Cal no tre del sector marítim, per cessar la es va iniciar un treball de confluèn- oblidar que Seat va augmentar el progressiva deterioració de les cia amb el STMM mantenint-se di- 2004, un 7,7% el benefici net. condicions de treball dels marins i verses reunions, que han tingut Quant a la situació concreta de lluitar per un futur laboral en el com resultat la signatura d’aquest Seat, des de la CGT no s’entén per mar digne i amb drets. L’origen porta els treballadors del mar a una madors les mans lliures en molts acord, un primer pas per a un pro- què els sindicats corresponsables d’aquest acord està també en la pèrdua real d’ingressos econòmics temes, el que provoca l’elevat cés que es preveu que finalitzi en del conveni actual accepten les pèrdua d’ingressos dels marins, i de drets reals, convertint la legis- índex de sinistralitat en els bucs. un any i que comportaria la con- amenaces de l’empresa quan no unida a la regressió en les condi- lació actual en paper mullat. Els principals objectius de coor- fluència del STMM amb la CGT estem encara davant els supòsits cions de treball i de seguretat. També es vol plantar cara a la pro- dinació en aquest acord apunten en un sol ens. d’aplicació de les clàusules que ells L’acord signat per ambdós sindi- gressiva desaparició de la negocia- cap a la difusió de les problemàti- El STMM té al voltant de 600 mateixos van signar i quan el cats contempla la lluita contra la ció col·lectiva en les navilieres. La ques laborals dels treballadors i la afiliats i 55 delegats (una vintena llançament del nou model León pot desregularització del sector que legislació deixa actualment als ar- societat, la participació dels treba- d’ells a Transmediterránea). millorar ostensiblement tota la si- tuació de les vendes de Seat.Catalunya. Octubre de 2005 9
  • 10. TREBALL-ECONOMIA OPINIÓ:El càncer dels No n’hi ha dos sense tresaccidents Pepe Berlanga‘in itinere’ M itjans del mes de juny, a la seu del Tribunal La- Josep M. Loste Romero boral de Catalunya, els “únics” interlocutors socials a Ca-L a manca d’un transport públic decent i europeu, a banda deprovocar moltes depressions, histè- talunya: les dues centrals sindicals majoritàries i la representació pa- tronal catalana van subscriure l’A-ries, col·lapses i una gran contami- cord Interprofessional de Catalun-nació ambiental -amb unes funes- ya 2005-2007.tes conseqüències pel que fa a la Amb això pretenien emular elsqüestió del canvi climàtic- és seus germans grans confederalstambé la causa directa de molts que signen amb més assiduïtat, jamorts i ferits que es podrien evitar ho van intentar amb el primer AICperfectament. que van subscriure al 1990 i creant teixos “agents” més la Generalitat, rials sobre formació professional ment s’ha desaprofitat l’ocasió per Així , els accidents en el trajecte el Tribunal Laboral de Conciliació, amb les contrapartides de crear co- de Catalunya, en relació amb el establir un marc de participacióa la feina han augmentat un 20 per Mediació i Arbitratge, per fracas- missions tripartites per tractar Consorci per a la Formació Contí- que superi els rígids esquemes decent a casa nostra en el que portem sar estrepitosament al 1996 des- matèries com la seguretat i la salut nua de Catalunya, l’Institut Català l’Estatut dels Treballadors i la Lleid’any. El càncer ‘in itinere’ no ha prés de la negativa de la patronal laboral, la contractació, les elec- de les Qualificacions Professio- Orgànica de Llibertat Sindical,deixat d’incrementar-se, per culpa als continguts del preacord nego- cions sindicals, la igualtat d’opor- nals, el Consell Català de la For- ambdues normes acoten la inter-de la manca de voluntat política ciat en aquell moment. tunitats i la Inspecció de Treball, i, mació Professional així com altres venció i la interlocució als sindi-dels nostres governants i empresa- Evidentment, la satisfacció entre com no podia ser d’una altra mane- organismes relacionats amb l’àm- cats que no reuneixen unes carac-ris. És a dir, com a conseqüència els signants és comprensible, in- ra, amb la finalitat de racionalitzar bit formatiu. terístiques molt perfilades, comd’aplicar, durant els darrers 20 clús al cor s’hi ha sumat l’adminis- la participació i la promoció del També es necessiten amplia- són la superació d’un percentatgeanys, un model urbanístic, de de- tració de la Generalitat, malgrat diàleg social. cions a les funcions del Tribunal de representativitat, que podríemsenvolupament territorial i de mo- tot, darrere de tanta alegria, el que Quant als continguts més con- Laboral de Catalunya, essent la considerar excessiu i que està be-bilitat totalment tercermundista i en ell s’ha plantejat serà veritable- crets de l’acord de què ara estem més problemàtica que aquest inter- neficiant exclusivament dos sindi-insostenible, que només beneficia ment beneficiós per als treballa- parlant5, aquest estableix criteris i vingui per establir els serveis mí- cats i per tant, s’estableix en perju-una minoria de pocasoltes, en dors i les treballadores? elements per a l’o ordenació flexi- nims de manteniment en cas de dici d’altres centrals sindicals queaquests moments ens trobem, a Ca- És més, alguns poden entreveure ble del temps de treball, més flexi- vaga quan sobre aquests no tingui veuen disminuïda la seva capacitattalunya, amb un drama social que amb la signatura de l’acord pot bilitat diuen per mantenir o crear competència l’Autoritat Laboral. de representació.d’amplitud i característiques sem- prendre cos el reclamat i famós treball, regulació del salari varia- No obstant, no tot ha de ser ne- El més democràtic, per garantirblants als problemes de la sanitat marc català de relacions laborals, ble, actualització de l’organització cessàriament negatiu, així s’esta- una llibertat sindical plena, passa-pública, l’habitatge o l’atur. res més allunyat de la realitat. professional i les classificacions bleix que els convenis fixin la ria per admetre la presència de tots Per altra banda, la manca d’un D’entrada en tot moment es trac- per tal que resolguin els canvis en igualtat entre homes i dones, que els sindicats, cadascun amb la re-transport públic com cal arreu del ta d’iniciatives i orientacions que l’organització del treball,… és a en les subcontractes o externalitza- presentativitat que li atorguen elsterritori català, a més a més de pro- “els agents socials” han considerat dir, més del mateix. ció d’activitats es regulin els pro- treballadors i les treballadores, en-vocar aquestes carnisseries en inevitables per a la cimentació Per un altre costat, planteja la ra- cessos amb especial incidència en cara que no tant per la quantitat deforma d’accidents de carretera, d’un nou model competitiu de les cionalització de l’estructura de la la seguretat i la salut de les perso- delegades i delegats obtinguts entambé és la responsable de molta empreses i del conjunt de l’econo- negociació col·lectiva mitjançant nes, garantir el dret a la intimitat els processos electorals com en elexclusió social per a la gent que no mia del país; ens sona el missatge? l’agrupació, adhesió i extensió dels del treballador per utilització de les nombre de vots aconseguit enpot disposar de vehicle privat (cal- Tot això és conseqüència dels convenis col·lectius, la negociació noves tecnologies de la informació aquests, ja que és coneguda la faci-dria recordar que un 50 % de la po- compromisos que van adquirir d’acords marc sectorials encami- i la comunicació. litat o poca xifra de sufragis ambblació no disposa de carnet de con- amb la signatura de l’Acord es- nats a establir convenis d’àmbit… Dèiem a l’inici que algú pot sen- què es guanyen algunes eleccionsduir). tratègic per a la internacionalitza- Catalunya, conseqüentment, tir-se encegat en entendre que en empreses petites, mentre que a D’aquesta manera, és molt anti- ció, la qualitat de l’ocupació i la només negociats per ells. aquest acord estableix els fona- les mitjanes i grans aconseguir unsocial que el carnet i el cotxe propi competitivitat de l’economia cata- Igualment, defensa la constitu- ments del marc català de relacio- bon resultat o representació surtsigui el primer requisit que exigei- lana, que va ser subscrit pels ma- ció de diverses comissions secto- nes laborals, el cert és que nova- per un nombre de vots molt alt.xin la majoria de les empreses pri-vades, fins i tot les que ofereixentreball gairebé esclavista, per donarfeina a un ciutadà. Gearbox inicia l’acomiadament de 222 persones afectades per l’ERO Això és un model d’organitzacióque crea molt alarma social, és un Col·lectiu Catalunya hagin reingressat en la filial de fessional. Aquests dos últims com- garanties de trasllat signat el 1990,model criminal i autènticament in- Seat en aquest període, l’empresa promisos són considerats massa quan Seat va segregar el negoci i esconstitucional -que en nom d’unasocietat moderna i civilitzada, através dels seus representats polí- G earbox, filial de caixes de canvi de Seat, ha iniciat l’aco- miadament dels 222 treballadors i els abonarà 25 dies més per any d’indemnització. La Secció Sindi- cal de CGT s’ha oposat al fet que ambigus per part de CGT. Les treballadores i els treballa- dors de Gearbox acomiadats també va crear Gearbox, que és una divi- sió merament instrumental, que no té autonomia productiva, orgànicatics- s’ha de mirar d’eliminar el treballadores afectades per lExpe- els que optin per ser recol·locats a poden optar per rebutjar qualsevol ni funcional. També s’ha criticat elmés aviat possible. dient de Regulació d’Ocupació Seat entrin com a totalment nous, recol·locació i ser indemnitzats fet que Treball tracta Seat com una (ERO) que va aprovar la Generali- perdin les seves condicions danti- amb 45 dies per any treballat sense empresa en crisi, i el 2004 va obte- tat el passat 12 d’agost. La Secció guitat i de categoria professional límit de mensualitats, amb un nir 144 milions d’euros de benefi-Resultats Sindical de CGT a Gearbox en els que tenen ara en la seva filial. mínim de 10.000 euros bruts ci.algunes últims mesos ha portat a terme un important procés de lluita contra Una altra opció de les afectades per lERO suposa la recol·locació Un dels temes que ha estat criti- cat en les reunions mantingudes D’altra banda, el passat 12 de se- tembre, CGT va presentar un re-Eleccions lERO. Els afectats per lERO han en terceres empreses del sector per treballadores i treballadors curs d’alçada davant de la resolu- de triar entre quatre opcions d’in- dels components dautomoció afectats per l’ERO amb l’empresa ció de l’ERO en el qual es donenSindicals demnització i possibles recol·loca- -subministradores de Seat- en unes és la falta d’informació en qües- arguments a la Conselleria la Con- cions. condicions laborals mínimes com- tions concretes. selleria de Treball i Indústria de laClariant Tarragona Les dues primeres opcions supo- promeses, a més d’una indemnit- CGT, que va mobilitzar la plan- Generalitat perquè estudiï millor sen una indemnització de 20 dies zació de 45 dies per any. Aquestes tilla de Gearbox contra el preacord la documentació presentada per laTècnics i administratius per any treballat i la recol·locació a empreses hauran d’estar en un radi (vegeu anteriors números del “Ca- companyia en la presentació deCCOO 4 - CGT 1 Gearbox o a Seat en un període de màxim de 30 quilòmetres de la fac- talunya”), va acordar presentar l’expedient, ja que en la resolucióEspecialistes i no qualificats dos anys. En el cas que les i els toria de Gearbox i haurien d’oferir al·legacions a la decisió de la Con- queda clar que no s’han investigatCGT 3 - UGT 1 acomiadats que s’acullin a aquesta una relació laboral estable i un sa- selleria de Treball. Per la CGT, bé les causes que al·lega l’empre- opció no siguin recol·locats o no lari dacord amb el seu perfil pro- Treball no ha considerat l’acord de sa.10 Catalunya. Octubre de 2005
  • 11. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mesEl ‘civisme’ de qui mana, de festaTrets i mossegades a Sants Festes de Gràcia, apagarText: Meritxell Sánchez-Amat (“La Burxa”); la sort va evitar que no haguéssim de lamentar quatre flames amb gasolina fotos: “La Burxa” danys majors. A més, a 100 metres se celebra- va el concert de les Festes Alternatives que Pere Roca no només no ha sabut redreçar la situació cova- n fet aïllat ha tornat a ser utilitzat per cri- aplegava al voltant de 3000 persones. Els alda- da anys enrere, sinó que ha actuat amb imposi-U minalitzar les Festes Alternatives de Sants. Enguany, les Festes s’han dut aterme amb total tranquil·litat excepte quan un rulls no van arribar als qui s’estaven a la plaça, però si hagués estat així, les conseqüències haurien estat molt greus. A Gràcia, per les festes, es produeixen fenòmens que van escassos en la quoti- dianitat del sistema en què vivim: rela- cions, prohibicions, pressions polítiques, mani- pulacions i policia. Ha denunciat i amenaçat diferents centres socials del barri ja abans quecotxe amb dos guàrdies de seguretat de l’em- El dilluns següent als fets, la Policia Nacional cions socials a punta pala, autogestió, vida al comencessin les festes, ha prohibit les festespresa Securitas, encarregada de la vigilància va detenir dues de les víctimes de les mossega- carrer, autoorganització, compromís, solidaritat alternatives de l’Assemblea d’Okupes, ha en-del metro, va ficar-se entre la muntera de gent des dels gossos. Segons la Policia Nacional, la veïnal, diàleg entre persones molt diferents, vaït les places amb l’exèrcit municipal dels an-que estava als voltants del recinte on es feia la detenció es va basar en la identificació feta pels col·laboració desinteressada, autonomia, etc. tiavalots de la Guàrdia Urbana (UPAS) i quan lamarató ‘hard-core’. Van baixar del vehicle amb guardes de seguretat, però l’Assemblea de El teixit social de Gràcia és molt ampli i situació ha estat insostenible ha criminalitzat elsun gos sense morrió i van passar corrent entre Barri de Sants (ABS) apunta que la raó va ser només aquells que hi viuen coneixen a la per- okupes, que han aparegut als diaris com a re-la gent per anar al passadís de l’estació de que un dels ferits va fer declaracions a la prem- fecció cada moviment social i se saben moure bentadors de decorats. Fins a aquí es podiametro de Mercat Nou, una de les poques esta- sa i que l’altre era localitzable ja que estava in- sobre un terreny que els és propi. Cada asso- arribar. Han trencat la lògica del barri i el seucions descobertes que queden a Barcelona. gressat. De fet, el van esperar a la sortida de l’- ciació segueix el seu camí, i les que ho desitgen funcionament autònom al qual feia referència alAllà, com és freqüent, un grup de joves feia hospital per a detenir-lo. Finalment, els van col·laboren entre elles i les que no continuen la principi. I han acabat intentat rebentar la con-grafits. Van apallissar-los a ells i a la gent que deixar en llibertat amb càrrecs el mateix dia, re- seva tasca amb el respecte i la confiança de la vivència social que tan bé funciona quan no his’estava a les escales del passadís. Davant la tirant-los els de desordres públics, resistència a resta. Ningú es molesta. Independentistes, cas- ha institucions pel mig.resposta dels agredits, van deixar anar el rott- l’autoritat i atemptat i imputant-los un delicte de tellers, diables, associacions veïnals, esplais, Sort que Gràcia és un barri socialmentweiler que els acompanyava, que va començar lesions i una falta de danys. assemblees, llibertaris, ecologistes, músics, madur i la gent que hi viu ha anat entenent ela mossegar a tort i a dret, causant ferides a cinc Per la seva banda, l’ABS va anunciar que okupes, gitanos, estudiants... Tots tiren enda- que passava. Els graciencs i gracienques japersones, tres de les quals van necessitar presentarà una querella criminal contra els res- vant el barri i el dinamitzen de diferents mane- saben que els okupes i els “radicals” del barripunts de sutura i una altra va haver de ser inter- ponsables dels aldarulls i va exigir responsabili- res. I Gràcia, així, autònoma, funciona. Els pro- mai no rebentarien el decorat d’un carrer, senzi-vinguda quirúrgicament. Poc després, van fer tats polítiques i socials a l’Ajuntament de Barce- blemes comencen quan les institucions llament perquè també okupes i “radicals” fanacte de presència dotze agents de la Policia lona. Segons l’ABS, la institució du a terme una instrumentalitzen tot això i s’aprofiten de la feina decorats i també són víctimes de destrosses.Nacional que van disparar cinc trets per disper- campanya per criminalitzar els moviments so- que fa el poble. Ho dic perquè ha estat el Dis- Els casals, ateneus i centres socials, com tot elsar la gent. Segons el comunicat de la Delega- cials que darrerament ha empès amb el fantas- tricte qui des de fa anys ha fomentat la “marca” conjunt de “gent del barri”, són víctimes de “llau-ció del Govern de l’endemà, els trets van ser a ma de l’incivisme i amb la voluntat d’involucrar Gràcia. Ha estat el Districte qui ha fet de la vida neros” i visitants que no tenen ni idea de què re-l’aire, però en una de les columnes del passadís grups antisistema en els incidents de les festes social gracienca un aparador propagandístic, presenta pel barri la Festa Major, perquè no sónhi ha un impacte de bala a 1.80 metres d’alçada de Gràcia, trobant connivència en els mitjans de gastant-se diners en campanyes que presenta- de Gràcia i ningú no els ha explicat on són i quèque desmenteix aquesta afirmació. comunicació oficials, que, com en el cas dels ven Gràcia com un barri “marxós i divertit”. I au, els envolta. Els fets parlen per si sols. La causa primera trets a Mercat Nou, dóna per bona la versió de aquí ho tenen: una festa major que rep milions Els visitants que respecten les festes i ente-dels aldarulls va ser la irrupció dels guàrdies de la policia. L’ABS també va convocar una mani- de visitants i on els polítics aprofiten per passe- nen que sense el veïnat, okupes inclosos, laseguretat, que va ser totalment gratuïta ja que festació de protesta el divendres següent que jar-se, en un esdeveniment que s’ha convertit Festa Major no seria possible s’han quedat ensi el que volien era arribar a l’estació de Mercat va aplegar unes 150 persones. en la Festa Major estiuenca de la Barcelona minoria. La resta van a Gràcia com podrienNou tenien altres rutes. Aquesta actitud de pro- “Fòrum style”. anar a una macrofestival d’estiu. I això és per-vocació no és una excepció. En diverses oca- Ja en les darreres edicions es palpava la què, tu, regidor carallot Ricard Martínez d’ERC,sions, els guàrdies de seguretat contractats per Festes amb tradició massificació de les festes i aquest passat agost no entens el funcionament de Gàcia.Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) Enguany, les Festes Alternatives del barri de el tema s’ha escapat de les mans del Districte, D’entrada, l’any vinent, Ricard Martínezhan mostrat actituds amenaçadores i han prota- Sants han celebrat la seva onzena edició. L’As- no pas del veïnat, que és qui ha pagat les con- d’ERC, no estaria de menys obrir el metro du-gonitzat incidents violents a les estacions de semblea de Barri Sants se suma a la dotzena seqüències de tot plegat. S’ha desorganitzat un rant tota la nit perquè la gent que ens enviesmetro del barri. D’altra banda, els trets de la Po- de carrers engalanats pels seus veïns i veïnes i esdeveniment que funcionava i que poden fer pugui marxar més tard de les tres de la nit. Ilicia Nacional haurien pogut tenir conseqüèn- munta unes festes amb una programació dife- funcionar les persones dels moviments socials guarda els goril·les dels UPAS al menjador decies molt greus, fins i tot mortals. El lloc on van rent de la tradicional, amb gran èxit d’assistèn- per si mateixes. I sense intervencions del Dis- casa teva. Comença per aquí i deixa que lapassar els fets és un passadís a l’aire lliure de 2 cia. L’ABS està formada per gent dels movi- tricte ni campanyes demagògiques. Amb la gent de Gràcia faci la resta, amb els seus mèto-metres d’ample i 5 de llarg, amb escales que ments socials del barri com associacions de feina horitzontal i autònoma del dia a dia. des. Segur que sabran solucionar el problemapugen als dos extrems. És, doncs, una trampa veïns i veïnes, membres del col·lectiu okupa i I aquest any, el Districte de Gràcia, amb ERC millor que tu, que has apagat quatre flamesen una situació com la que es va viure i només diverses entitats i associacions. i el seu regidor Ricard Martínez al capdavant, amb massa gasolina.Catalunya. Octubre de 2005 11
  • 12. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Cronologia > EL MOVIMENT > DELS MOVIMENTS DEL 3 DE SETEMBRE AL 5 DE Nador va acollir el NOVEMBRE quart Congrés Mundial Amazigh Correllengua 2005 Col·lectiu Catalunya www.correllengua.org Durant tres dies (5, 6 i 7 d’agost), prop de 50 associacions imazighen (berbers) van celebrar a Nador (Marroc) el IV Con- grés Mundial Amazigh (CMA), xarxa Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgt.es - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.org www.cgt.es www.rojoynegro.info que reuneix associacions amazigh de totes les regions del Marroc (Nord-Cen- tre i Sud), de la Kabylia i el Aurès alge- FINS AL 15 DE càrrecs els dos joves d’”estètica punk” jove d’estètica punk, que va haver de Rià (el Conflent) el 3 de setembre i fi- Pagesos per demanar a la indústria del eren identificats al tornar de les festes DIUMENGE 11 DE SETEMBRE rians, dels tuaregs de Mali i Niger, de detinguts el dissabte 20 d’agost per ser atès a l’hospital. Els Mossos identi- nalitzarà a Perpinyà el 5 de novembre. vi i el cava un preu mínim just pel litre alternatives de Bellvitge. Al seu torn la ACTE AL CEMENTIRI de Terrassa, on Líbia, Tunis, Canàries i de la Diàspora SETEMBRE presumpta participació en els incidents ficaren (però no van detindre) els de vi base. Alhora, es van bloquejar les policia els acusa dels delictes de re- unes cinquanta persones han exigit a (França, Holanda, Bèlgica, Estat espa- ▼ nocturns patits a Gràcia. (CI) agressors. A Llançà un grup de caps entrades a Torres, Freixenet i Codor- sistència i en un cas d’atemptat. (CI) l’Ajuntament de Terrassa que es digni- nyol...). rapats francesos van ocasionar diver- niu. fiqui la fossa comuna del cementeri on La Confederació General del Treball DILLUNS 15 D’AGOST DIMARTS 23 D’AGOST sos incidents i agressions a la sortida CONCENTRACIÓ DE SUPORT con- jauen un centenar de soldats republi- Aquesta novena edició del Correllen- (CGT) d’Andalusia va participar com a COMENCEN LES ACTIVITATS de la COMENCEN LES FESTES Alternati- d’una discoteca. Els mossos els van tra el possible desallotjament de dues cans. gua s’inicià a Rià (el Conflent) el 3 de convidada en aquest congrés que es va Coordinadora Popular de Festes a la ves de Manresa, actes fins al dia 29. detindre i van sortir posteriorment en cases ocupades al barri de la Sagrera setembre i finalitzarà a Perpinyà el 5 de desenvolupar a Nador, al Rif (Marroc). plaça del Diamant de Gràcia, en un llibertat amb càrrecs. (CI) de Barcelona. Els ocupants denuncien novembre. Entre aquestes dues dates En la sessió inaugural, van intervenir context de forta pressió mediàtica con- DIMECRES 24 D’AGOST ‘mobbing’ immobiliari i pràctiques ma- la flama del Correllengua recorrerà la les distintes delegacions convidades, tra les festes alternatives. (CI) ELS TREBALLADORS i les treballa- DILLUNS 29 D’AGOST fioses per part de la propietat per fer- gran majoria de comarques, viles i ciu- finalitzant el representant de CGT, dores de Parcs i Jardins de Barcelona ES DETENEN dues de les persones los fora. (CI) tats dels Països Catalans. Agustín Gómez, que va destacar el DIMARTS 16 D’AGOST van navegar per davant la costa amb ferides per mossegades de gos als in- DURANT EL PAS de la Vuelta Ciclista Enguany, la flama del Correllengua caràcter social de lanarcosindicalisme RODA DE PREMSA al local de la CGT una vela on es proclamava la seva cidents de les Festes Alternatives de a Espanya per Olot dos joves interrom- COMENCEN LES FESTES Alternati- va sortir del Castell de Rià, va baixar pel i la seva tradició de lluita. Va insistir en de Terrassa per fer un balanç crític del oposició a la privatització de l’empresa Sants, per suposades lesions als peren el pas, emmanillant-se a l’alçada ves de Viladecans, fins el dia 10. Conflent on va tenir lloc un acte central el suport i coincidència amb el movi- procés de regularització d’immigrants municipal. Al mateix temps un grup de agents de “seguretat”. Anuncien al seu de la plaça Clarà. (CI) a Vilafranca del Conflent i es va agafar ment amazigh en la mesura que lluita sense papers, que en va deixar fora a jardiners i jardineres van realitzar una torn que denunciaran les forces “de se- CONCENTRACIÓ pels fets de Sants. MOR UN VEÍ del barri de les Corts de el popular tren groc fent un recorregut contra les fronteres que divideixen als la meitat d’ells. bicicletada reivindicativa amb tàndems guretat”. (CI) Prop de 250 persones recorregueren Entre aquestes dues dates la flama del DIMARTS 6 DE SETEMBRE Barcelona de 32 anys, poc després d’- pel Conflent i la Cerdanya ,i s’acabà a imazighen, que lluita per mantenir i de- L’ORGANITZACIÓ del "Fes-te Jove" i bicicletes per les platges de Barcelo- la carretera de Sants per denunciar els Correllengua recorrerà la gran majoria CONCENTRACIÓ-CASSOLADA a haver estat detingut i immobilitzat pels Puigcerdà, on també es va fer un acte senvolupar les seves tradicions comu- de Manlleu denuncia l’actuació d’un na. Repartien fulls informatius i infor- DIMARTS 30 D’AGOST fets del passat dissabte 27 de setem- de comarques, viles i ciutats dels Paï- Berga organitzada per diversos col·lec- Mossos d’Esquadra a la Meridiana de central, tot simbolitzant el trencament nitàries i col·lectives, per lautogestió grup d’ultradretans ocasionaren diver- maven sobre el procés de privatització L’ASSEMBLEA del Barri de Sants, bre. sos Catalans. tius per protestar contra les amenaces Barcelona. Els jutjats han obert una in- de frontera. de cada comunitat o tribu i el federalis- sos incidents i agrediren alguns dels a través de la conversió d’Organisme junt a d’altres organitzacions i entitats, MASSA CRÍTICA ciclista pels carrers que estan patint diversos ciutadans de vestigació tot i que responsables dels La cloenda serà, com ja és habitual, me, així com la seva independència de participants. Posteriorment, van ser Autònom a Entitat Pública Empresa- anuncia la presentació d’una querella de Barcelona. DIUMENGE 4 DE SETEMBRE Berga per part de persones de l’entorn mossos han declarat que l’actuació el 5 de novembre a Perpinyà, coincidint qualsevol partit polític. identificats pels mossos (sense ser de- rial. contra els agents responsables (tant COMENCEN LES FESTES Alternati- JORNADA DE SUPORT a Ràdio dels implicats en l’assassinat del jove dels seus agents havia estat correcta amb la data històrica del 7 de novem- Entre les resolucions aprovades en el tinguts). Al dia següent, van passar a NOVA OCUPACIÓ a Sant Boi de Llo- de l’empresa privada Securitas com de ves de Santa Coloma de Gramenet, Bronka al CSO La Ràbia de Barcelona. Josep M. Isanta durant la passada en tot moment. (CI) DIADA NACIONAL de Catalunya. La bre, aniversari del Tractat dels Pirineus Congrés, ens sembla important desta- disposició judicial i van romandre en lli- bregat, al carrer Major, 32, amb finalitat la Policia Nacional) pels incidents del amb activitats fins al dia 4. En l’actuali- Aprofitant el pas de la Vuelta Ciclista a Patum. ENDERROCADA una de les últimes CGT participa a les convocatòries del del 1659, sota el qual es va dividir les te- car les següents: la defensa del laïcis- bertat sense càrrecs. (CI) d’habitatge i centre social. El mateix passat dissabte 27 d’agost. A la vega- tat, es comptabilitzen prop duna cin- Espanya, SOS Lloret aprofità el ressò ENTITATS ECOLOGISTES denun- masies dels colons de Montagut. (CI) Camp de Tarragona, a Reus, i de Po- rres del Nord de la resta del país. me, la reescriptura de la història que ha dia es van detenir tres joves que prova- da, denuncia l’Ajuntament de Barcelo- quantena de localitats que celebren mediàtic d’aquest pas per posar diver- cien l’assalt produït a finals d’agost a la nent, a Lleida. A Barcelona, el Bloc Una altra de les dades per tenir en ocultat l’existència del poble amazigh, DIMECRES 17 D’AGOST ven d’ocupar una casa al carrer Ros- na pel clima de crispació que ha anat festes majors alternatives, és a dir, au- ses pancartes reivindicant l’actual pro- Fàbrica del Sol, seu social de diversos DIVENDRES 9 DE SETEMBRE Negre agrupa els i les llibertàries anar- compte és el 9 d’octubre, que és la data la creació d’una comissió de la dona CERCAVILA d’inici de les Festes Ma- selló de Barcelona. Tot i que l’ocupació creant darrerament. (CI) toorganitzades per la gent i amb actes jecte de perllongació de la C-32. (CI) col·lectius ecologistes, com Ecoserveis CONCENTRACIÓ als jutjats del social coindependentistes. La Xarxa contra en què arribarà a la ciutat de València. per a tractar el tema específic de la jors Alternatives del barri de Gràcia. no constitueix delicte motiu de deten- TROBADA A BARCELONA al lloc on de crítica al sistema o de promoció de i el Grup de Científics i Tècnics per un de Barcelona pel judici en el qual esta- els Tancaments d’Empreses i la Preca- dona amazigh i la resistència a l’expo- S’ocupà un solar per tal de realitzar-les ció, els agents justificaren la detenció van assassinar al maquis llibertari la cultura no comercial. Durant aquest DILLUNS 5 DE SETEMBRE Futur No Nuclear. Les destroces han ven demandats els companys de CGT rietat xiula els polítics a l’estàtua de liació de les terres comunals i a la priva- (havien estat prohibides pel districte). al·legant que s’havia produït "robatori Josep Lluís Facerías, al passeig Ver- cap de setmana també es van celebrar LASSEMBLEA PAGESA, amb el su- estat considerables i es denuncia la a lempresa SAS d’Abrera, acusats per Rafael de Casanovas. tització de les terres de l’estat. (CI) amb força"; tot i que posteriorment els dum cantonada amb el carrer Doctor a Sabadell, Piera, Bellvitge i Sant Quir- port de Greenpeace i la Plataforma desaparició d’un ordinador i un aparell la direcció de convocatòria il·legal de alliberà sense posar-los a disposició Pi i Molist. ze, entre d’altres. Transgènics Fora, va presentar al jut- per mesurar la radioactivitat als ali- vaga. DIMARTS 13 DE SETEMBRE DIJOUS 18 DAGOST judicial, reconeixent implícitament que jat de Balaguer diverses denúncies per ments. Es sospita que l’assalt ha estat REELABORACIÓ DEL MURAL d’ho- PRIMERA SENTÈNCIA per ‘mobbing’ UN GRUP DE 14 SOLIDARIS amb els s’havia produït una detenció injustifica- DIJOUS 1 DE SETEMBRE DISSABTE 3 DE SETEMBRE la plantació de camps de moresc obra de "professionals", no es disposa menatge als guerrillers llibertaris cone- immobiliari a Barcelona, al carrer RadioRosko, 3 de Gràcia es va emmanillar a diver- da. (CI) NOVA OCUPACIÓ a Ciutat de Mallor- transgènic il·legal a la localitat de Sen- ni tant sols d’una empenta dactilar. guts i anònims de la plaça Anna Frank Verdi, 28. L’Audiència de Barcelona ha programa de ràdio sos vagons del metro a l’estació de ca: es tracta d’un local al carrer Eusebi tiu de Sió, denúncies dirigides contra CONCENTRACIÓ a les portes de la a la Llagosta (Vallès Oriental), tapat re- emès una sentència contra la propietà- dels companys Fontana, impedint el pas del tren. L’ac- DIJOUS 25 D’AGOST Estrada. Es fa pública l’ocupació d’un l’empresa Pioneer propietària de les casa ocupada al carrer Valdonzella, 12 centment pel batlle pseudo-socialista ria de l’immoble (Mest 28 2003 SL) per ció es produeix durant una manifesta- CERCA-CARRERS a les festes alter- espai a Cerdanyola del Vallès, així com llavors, contra el propietari de la finca i de Barcelona per tal d’evitar el desa- haver tallat l’aigua i l’electricitat als d’autobusos de ció de protesta contra el judici d’a- natives de Sants. (IU) la creació de l’Assemblea d’Okupes de contra la Generalitat per permetre la llotjament administratiu que finalment veïns. Barcelona (TB-TMB) quests tres joves a l’Audiència L’ALCALDE DE BARCELONA, Joan Cerdanyola. (CI) plantació. no es produeix. (CI) LA PLATAFORMA d’Oposició als Nacional, que aplegà un miler de per- Clos, anuncia una nova ordenança LLENÇAMENT DE PINTURA contra EN UN GEST sense precedents, coo- Transvasaments presenta una carta Nou web RadioRosko, un programa fet per treba- sones. (CI) municipalque endurirà les sancions l’estàtua dels requetés a Montserrat. peratives i viticultors del Penedès i del DIJOUS 8 DE SETEMBRE reivindicativa a l’Agència Catalana de lladores i treballadors d’autobusos de contra els comportaments "incívics". (CI) Camp de Tarragona van seguir la jor- TRES JOVES de Cornellà denuncien l’Aigua de Barcelona en desacord amb antifeixista al Camp TMB per a treballadores i treballadors DISSABTE 20 D’AGOST Des dels moviments socials es té la NOVA EDICIÓ del Correllengua, inici a nada de vaga convocada per Unió de haver estat maltractats i vexats quan la decisió d’aquesta de cedir l’aigua d’autobusos de TMB i, per descomptat, DURANT LA MATINADA, són detin- percepció que aquestes mesures justi- que pertocava als regadius per la ciutat El col·lectiu Acció Antifeixista Reus ja per a tota la ciutadania que transporten. guts dos joves d’”estètica punk” se- ficaran un increment repressiu contra de Barcelona. compta amb una nova web, la qual Informació dels drets que té la plantilla gons la premsa per presumpta partici- les seves activitats a la ciutat. (CI) ABSOLTS ELS JOVES participants consta d’onze apartats en què us tro- de TMB, els conflictes existents a l’inte- pació en els incidents nocturns patits en una acció de solidaritat amb els tre- bareu, notícies actualitzades, cartelle- rior de l’empresa, les anècdotes que es durant les Festes de Gràcia. Els joves DISSABTE 27 D’AGOST balladors de Miniwatt del passat 22 de ra, agenda, comunicats, dossiers, en- donen en el dia a dia als autobuseros i reivindiquen la seva innocència. (IU) GREUS INCIDENTS mentre es cele- març en què es va tallar un carrer per llaços, especial 12 d’octubre 2005, la resta d’històries. brava un multitudinari concert a les visibilitzar el conflicte a què havia por- enquestes, llibre de visites i material de Cada dijous de 9 a 10 del matí. Ara DIUMENGE 21 D’AGOST Festes Alternatives de Sants. Diversos MANIFESTACIÓ pel centre de Barce- tat la multinacional els treballadors i les distribució. també, repetició del programa els di- ATEMPTAT INCENDIARI contra la guàrdies de seguretat amb els seus lona denunciant la impunitat del cas de treballadores. Als solidaris i solidàries Donen prioritat a l’apartat de notí- lluns de 18 a 19h i els divendres de 14 a casa ocupada de Portal Nou (al barri gossos rottweiler i policia nacional l’assassinat del jove d’Hospitalet Pedro els demanaven un any de presó i final- cies, on demanen l’ajut de tots els 15h. de Ciutat Vella de Barcelona). Sortosa- irrompen al mig del concert mentre Álvarez. de l’Ajuntament tripartit. ment van ser absolts. (CI) col·lectius perquè n’enviïn, així com Ràdio Contrabanda 91.4 de la FM a Bar- ment, no es produeixen ferits. Els ocu- perseguien un grup de graffiters. Es COMENCEN LES FESTES Alternati- comunicats, etc. Aquest apartat inten- celona pants han presentat denúncia tant a produeixen diversos ferits entre el pú- DIVENDRES 2 DE SETEMBRE ves de Vallcarca, Barcelona. També hi DIJOUS 15 DE SETEMBRE taran que cada dia s’actualitzi, donant També a través dInternet a: jutjats com a dependències policials. blic per mossegades dels gossos, i di- XERRADA sobre l’estat actual del cas han festes alternatives a Poble Nou i CONCENTRACIÓ al jutjat social 13 de la màxima difusió i prioritat al que http://www.contrabanda.org/contraban- (IU) versos trets "a l’aire" (hi ha un impacte del periodista afroamericà Mumia Abu Sarrià. (CI) Barcelona en solidaritat amb el com- passi al Baix Camp, Països Catalans i da/ de bala a una alçada d1,80 metres del Jamal, condemnat a mort als EUA, a Un Onze reivindicatiu i per a la memòria històrica DESALLOTJAMENT I ENDERRO- pany Fredi, del Garraf, delegat de CGT Estat espanyol. El butlletí imprès que Contacte per telèfon al 93 317 73 66 a DILLUNS 22 D’AGOST terra). Al vespre es fa públic un comu- càrrec del Col·lectiu Mumia de Barce- Un any més, algunes comarcals de la CGT van participar en les manifestacions de l’11 de setembre amb un manifest que CAMENT de "la Casa del Fòrum" de a l’empresa Mahle, que va ser sancio- edita aquest grup continuarà sortint l’hora del programa per a parlar en di- COMENCEN LES FESTES Alternati- nicat de premsa policíac justificant lona. Tot seguit, sopar tertúlia. I el dis- enguany rebutjava tant l’Estat com l’Estatut i apostava directament per la llibertat. Però, a banda o alguns cops al costat, el Barcelona, espai creatiu que s’havia nat amb 28 dies d’ocupació i sou per cada quinze dies com fins ara. recte o per escriure, a radiorosko@hot- ves de Sants, amb tota una setmana aquestes actuacions. (CI) sabte dia 3, al Centre Social La Maran- que és clar és que la Diada Nacional és un dia reivindicatiu, tal com es va de mostrar a Reus (foto de l’esquerra), en una mostrat molt crític contra la política del "baix rendiment" com a manera de se- L’adreça de la pàgina és www.reus- mail.com. plena d’actes i activitats. AGRESSIÓ FEIXISTA a Badalona per ya de Lleida, a més es va fer una àmplia manifestació, o a Terrassa (foto de la dreta), en un acte de reivindicació de la memòria històrica al cementiri local. consistori barceloní amb el Fòrum Bar- guir pressionant i obstruint la seva acti- antifeixista.tk SÓN POSATS EN LLIBERTAT sense part d’un grup de caps rapats contra un projecció. celona 2004. (CI) vitat sindical a l’empresa.12 Catalunya. Octubre de 2005 Catalunya. Octubre de 2005 13
  • 13. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA L’EXTREMA DRETA PRETÉN OMPLIR VALÈNCIA DE ‘PATRIOTES’ > CONVOCATÒRIES 12 d’octubre antifeixista DISSABTE 22 D’OCTUBRE DE 2005 A CARCASSONA a València i arreu Roig i negre a la manifestació per la llengua occitana Les associacions culturals occitanes Manifest (Institut d’Estudis Occitans, Confedera- realitat són més De fet, també diverses associa- cion de las Calendretas, FELCO-Fede- mb motiu de la convocatò- bé desfilades cions de Russafa van presentar racion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura Occitans, Òc-Bi (ensenyament bilingüe públic) i Conselh de la Joven- A ria feta publica per España 2000 de la manifestació feixista que passarà pel centre de militars, amb servei d’ordre amb gossos, una denúncia on responsabilitza- ven de les agressions en el barri de caràcter racista, a Delegació de tut d’Òc, fan una crida a una manifesta- València el proper 12 d’octubre, gent tapada Govern per donar permís a eixes ció reivindicativa i festiva per reivindi- volem manifestar a l’opinió pública amb torxes, manifestacions que, en lloc de fer car un estatut de la llengua occitana i el nostre rebuig. Aquesta convo- música ben alta apologia de la convivència entre mesures eficaces en els àmbits de la catòria sha feta a nivell estatal i se- del compositor cultures, prediquen la superioritat creació, els mitjans de comunicació, la gurament vindran autobusos dal- favorit de Hitler i de la raça blanca (com bé mostren vida pública, l’ensenyament, amb la fi- tres llocs de lEstat convertint eixe crits feixistes i els seus crits). A Russafa hi ha nalitat d’assegurar la transmissió de la dia València en un ciutat presa pels racistes com: hagut més d’un assassinat per mo- llengua a les generacions futures. cap rapats neonazis. Volem mani- "Hitler, Hitler", tius racials i acusats dels quals són S’espera l’assistència de milers de festar també la nostra preocupació "España no es feixistes organitzats de València. persones entre el jardí André-Chénier per lonada dagressions i coac- un zoo, moros (...) (concentració a les 14h) i la Cité, a Car- cions de caire feixista que pateix la no"... En aques- Així doncs, demanem a Delega- cassona. S’ha llançat una campanya ciutat. I en especial la quantitat de tes desfilades ció de Govern que tinga en compte d’informació i de mobilització dirigida a col•lectius, sindicats, organitza- insulten i ame- les nostres denúncies, exigències i les associacions, partits, sindicats, i cions i ONG que en els últims anys nacen les veï- pors i que no done permís als fei- tots aquells que desitgen una veritable pateixen de manera constant la in- nes de Russafa xistes perquè facen apologia de democràcia cultural en el respecte a la timidació i amenaces feixistes. És que mostren el l’odi racial i del feixisme impune- diversitat lingüística. un costum ja a València la presen- seu rebuig, les ment pels carrers de València. La resposta en forma irònica o més combativa no s’ha fet Contra la uniformització mundialista cia dEspaña 2000 als actes i xe- fotografien i apun- Aquestes manifestacions sempre esperar, com a mostra aquest cartell que es pot trobar a Internet. i pel reconeixement dels pobles i llurs rrades dels moviments socials per ten les adreces acaben amb nits de "cacera"(es cultures, la Confederació Nacional del a fotografiar i intimidar als assis- cions racistes i xenòfobes al seu si, dient-los que ja tornaran un altre com els neonazis li diuen a apallis- Treball de l’Aude encoratja totes i tots tents, fins i tot fan acte de presen- dues d’elles en nom d’España dia. Moltes han sigut les denúncies sar immigrants, homosexuals i els treballadors i treballadores amb o cia i boicotegen actes organitzats 2000, el mateix partit que organitza d’agressions i danys a comerços "rojos") i si tenen el premis de De- sense ocupació a manifestar-se el 22 per la Universitat de València. la manifestació del proper 12 d’oc- que s’han denunciat desprès de legació de Govern aquesta seran d’octubre a Carcassona. També són públiques les pressions tubre. Aquestes manifestacions en les manifestacions d’España 2000. tan responsable com els feixistes. i amenaces que reben els ajunta- Curs d’economia ments que donen permís per fer Primera Setmana antifeixista de Reus esdeveniments als moviments so- crítica a Barcelona cials (com és el cas de Quatreton- Dilluns 10, 20h, Centre de Lec- tern, Avalot, Garrotada, La Via xista (Vinaròs-Castelló) i un pe- da que després de dos anys de co- tura Muerta, Sound system. Entrada riodista d’investigació. El seminari d’economia crítica Taifa accions han aconseguit que Xerrada “Experiència del movi- gratuïta. Divendres 14, 20h, des de La ofereix un curs per a les persones que lAjuntament no done permís per ment antifeixista a Alemanya”. Dimecres 12, 20h, Mercadal Palma s’interessen per entendre la situació i organitzar les jornades internacio- Projeccions audiovisuals i xerra- Concentració “ Feixisme ni aquí Cercabars amb batucada dinàmica econòmica d’aquesta socie- nals). No podem oblidar la quanti- da amb membres d’Antifaschis- ni enlloc” En finalitzar, dj a la taverna Ca- tat. El curs vol aconseguir presentar tat de denúncies que particulars i tische Aktion. Dijous 13, 20h, local de CGT rrasclet i 1 dj x al Bar Campus. una visió rigorosa i crítica dels aspec- ONG han fet a la ciutat de València Dimarts 11, 20h, plaça Teatre Xerrada “La nova extrema dreta Organitzen: Acció Antifeixista, tes més rellevants i fonamentals del per les nombroses agressions ra- Concert “Contra tots els feixis- als Països Catalans” Assembla de Joves de Reus, funcionament actual de la societat capi- cistes des del feixisme organitzat. mes”, amb Reprieve, Kommin- A càrrec de la Plataforma Antifei- Casal Despertaferro i CGT. talista. La seva metodologia és alta- Russafa ha patit tres manifesta- ment participativa. Sessions Setena edició del Festival Antifeixista a Barcelona 1) 19 d’octubre. La societat en la que vivim. Una visió panoràmica. El proper dissabte 5 de novembre tes alhora que és un lloc de troba- alternatives i a la nit actuaran els exposició o pancartes per tal de 2) 9 de novembre. L’estructura fona- de 2005 a les Cotxeres de Sants, da de l’antifeixisme català. grups DR. Calypso, Amparo y sus denunciar altres fets i injustícies mental d’explotació. tindrà lloc el tradicional concert Durant la tarda i la nit hi haura Muchachos (Amparanoia) i Terro- no dubteu en posar-vos en con- 3) 30 de novembre. El sistema produc- antifeixista organitzat per Al Ene- exposicions sobre el tema de na- ristas del Son. tacte amb el col·lectiu AENA (Al tiu. migo Ni Agua (AENA), que en- zisme i del feixisme en les dife- Per tal de fer una previsió d’es- Enemigo Ni Agua) o deixeu encà- 4) 14 de desembre. El paper de l’estat guany arriba a la seva setena edi- rents cares que es mostren, pai per als txiringuitos cal avisar rrec a la distribuïdora El Lokal, c/ (1). ció. El festival serveix al col·lectiu també hi haurà plantada de txirin- de la vostra assistència amb Cera, 1 bis, Barcelona. Email: no- 5) 11 de gener. El paper de l’estat (2). per autogestionar els seus projec- gos de col·lectius i destribuïdores temps. Si voleu aportar alguna pasaran@sindominio.net 6) 1 de febrer. L’evolució de l’estat del benestar: hi ha crisis del sistema de pensions? 7) 22 de febrer. La dinàmica actual del capitalisme. 8) 8 de març. La realitat del projecte eu- ropeu. 9) 29 de març. La ciutat en el capitalis- me actual. 10) 18 abril. Cap on va el capitalisme. Hi ha alternatives? Les sessions es realitzaran a l’Eco- concern, c/Mare de Déu del Pilar, 15, principal de 19 a 22 hores. El cost de la inscripció serà de 30 euros per a tot el curs (inclou dossier).14 Catalunya. Octubre de 2005
  • 14. SENSE FRONTERES Els EUA han mostrat Quan l’Estat s’aprima tant i tant l’únic la cara més cruel del que en queda és l’exèrcit i la policia neoliberalisme: que per reprimir qui gosa protestar se salvi qui pugui “Incompetència? Jo diria més aviat que George W. Bush PLAÇA PÚBLICA ha brodat el seu paper” Aigües tèrboles a Lousiana L’huracà i la plaga Joan LayretPep Juárez, secretari general de la CGT Balears per a ell és permetre, com ho està fent, que les petrolieres es folrin E ls passats fets succeïts a Nova Orleans i a d’altres poblacions de Louisiana no són solament una amb aquesta crisi, i que les assegu- catàstrofe natural. Aquest és el mis-E ncara no coneixem les xi- radores trobin mil escletxes per a satge que vol transmetre l’Admi- fres, ni tan sols aproxima- deixar la gent sense el mínim. A nistració Bush, i en general tots els des, de la tragèdia que ha més, segur que no faltarà la llagri- governants que utilitzen l’expe-assolat els estats nord-americans meta de cocodril amb la seva famí- dient de la força de la natura com ade Louisiana, Mississipi i Alaba- lia, retransmesa en directe per la trinxera de la seva incompetència.ma, però coincidirem a valorar Fox i els altres propagadors de la Era previsible una situació d’e-que, per les informacions rebudes, mentida global. mergència que pogués provocar laes revelen quantitativament molt Nord-amèrica és un país en el inundació d’una bona part de lasuperiors a l’atac a les Torres Bes- qual la pobresa arriba a gairebé 40 ciutat de Nova Orleans? La respos-sones, en termes de devastació, de milions de persones en 2004 (més ta és afirmativa, i de boca ni més nipèrdues de vides humanes, de des- d’un milió d’augment respecte a menys que del Cos d’Enginyers deplaçats i desposseïts, i incompara- 2003), entenent per tal situació els l’Exèrcit dels EUA. Ja estava anun-blement més greu quant a la seva ingressos de menys de 19.157 dò- ciada la catàstrofe des del momentdimensió econòmica i social. Però en què es va considerar alarmistael que sí podem afirmar és que l’- que es volgués reforçar els dics ihuracà Katrina s’ha emportat la els murs de contenció ja obsoletsbrossa patriotera i mentidera de d’una ciutat per sota del nivell dell’’american way of life’, deixant al mar. Les necessitats pressupostà-descobert una realitat tercermun- ries derivades de la croada fona-dista dins les fronteres de l’imperi. mentalista amb les invasions d’Af-I, sobretot, ha deixat a l’aire les ganistan i Iraq van fer la resta. Unvergonyes del govern de George altre fet significatiu és que unaBush, amb les seves receptes neoli- bona part dels efectius de la Guàr-berals i de lliure mercat, dissenyat dia Nacional que haguessin pogutper a finalitats molt diferents que pal·liar parcialment l’emergènciales de protegir la població davant humanitària estaven a l’Iraq en elels desastres naturals. moment de l’huracà. D’entrada, sembla oportú assen- En l’Estat neoliberal la seguretatyalar el que vénen a indicar els me- enfront de les catàstrofes és respon-teoròlegs: que, molt possiblement, sabilitat dels propis ciutadans.el que en principi era una de tantes Orleans. La grollera consigna ian- va ajudar els primers dies, perquè lars anuals per a famílies de quatre L’ordre de l’alcalde Ray Nagin vatempestes tropicals en el Golf de qui “salva el teu cul” va funcionar estava a milers de quilòmetres membres. Salaris de misèria, que ser expeditiva: “abandoneu la ciu-Mèxic, hagi derivat en un devasta- per a qui tenia mitjans privats per a massacrant iraquians. En aquest obliguen molts treballadors a plu- tat!” Aquells ciutadans i ciutadanesdor huracà de força 5, com a con- fugir, les classes altes i mitjanes de sentit, els morts de Nova Orleans riocupar-se per a poder subsistir, i que tenien mitjans de transport pro-seqüència de les altes temperatures la població. Però els qui no tenien formen també part de la quota de que expliquen en part la creació, en pis la van obeir, les classes popu-provocades pel canvi climàtic. Si on anar, ni recursos per fer-ho, van sang aportada pels nord-americans 2004, de 2,2 milions de llocs de lars més deprimides, majoritària-és així, serà oportú recordar que els quedar abandonats a la seva sort, pobres per a les aventures crimi- feina. ment afroamericanes, van haver deEstats Units, principal país emissor perquè les autoritats no van adop- nals del seu govern. I, per a acabar Els drets socials són gairebé ine- patir d’una forma directa la gaire-de CO2 del món (la quarta part de tar mesures per a evacuar-los. Mi- de tancar el cercle, ara ens assa- xistents, amb constants retallades, bé inexistent atenció pública.les emissions totals), té un govern lers de treballadors, en la seva ma- bentam que una filial de la corpo- començant per la cobertura sanità- La prioritat era fer front als sa-que es nega a ratificar el Protocol joria negres i pobres, i blancs de ració Halliburton Co. (presidida ria, de la qual manquen ja gairebé quejadors, que robaven els super-de Kyoto. I tot això perquè Bush i classe humil, a més dels malalts i entre 1995 i 2000 per lactual vice- 46 milions de persones, a la fi de mercats, en molts casos per sobre-els seus col·legues per res volen impedits, van quedar atrapats president d’EUA, Dick Cheney), 2004. I tot això enmig d’un impor- viure, o fins i tot que no pagaven lacondicionar la depredació ecològi- sense queviures ni aigua, enmig que segueix obtenint beneficis as- tant creixement econòmic (el PIB benzina, això dit en boca del presi-ca, que les corporacions nord-ame- d’un immens podrimer fecal es- tronòmics de la guerra de l’Iraq, ha augmentat en un 3,8 %) que, per dent Bush, un digne representantricanes converteixen directament quitxat de cadàvers. La primera de- també se li va assignar al juliol descomptat, acaba en les butxa- dels interessos del petroli. Forçaen altíssims beneficis. Aquesta cisió dels governants, amb una set- passat un contracte amb l’Armada ques del 5 % de privilegiats. Katri- bruta per perseguir els delinqüents,hipòtesi fa del govern de Bush res- mana de retard, va consistir a per a la reconstrucció de zones de- na, a més de provocar un desastre, presons improvisades, personesponsable, encara que sigui indirec- enviar forces militars, però no per vastades pels desastres naturals. ens ha permès veure, amb més cla- tancades sense cap mena de proce-tament, de la gestació del Katrina. a socórrer a la gent, sinó per a de- Tot queda a casa: negoci sobre el redat, el gran desastre. diment judicial o penal, cap garan-En la mateixa línia, altres informa- fensar la propietat privada (amb dolor i la mort, pròpia o aliena, tant És possible pal·liar els efectes tia per als suposadament “foracions apunten que s’han drenat (i, ordre de tirar a matar) dels comer- se val. dels fenòmens de la naturalesa, llei”, l’ombra de Guantànamo pla-com no, venut a la propietat priva- ciants i amos de supermercats, as- En aquests dies són abundants com ho fan en la veïna Cuba on, neja sobre el Mississipi. I mentres-da) grans extensions dels llacs que saltats per les masses famolenques. les acusacions d’incompetència amb infinitament menys recursos, tant les vertaderes víctimes reclo-fins a ara actuaven com a escuts El desastre es podia haver evitat cap a l’administració Bush. Incom- combaten amb eficàcia els ciclons, ses en poliesportius, sensenaturals, davant els huracans, de també, si no s’haguessin detret els petència? Jo diria més aviat que ha a força de planificació solidària. pràcticament cap atenció mèdica niles costes del sud. fons destinats a reforçar els dics brodat el seu paper. George W. Però a la plaga neo-conservadora alimentària, sense cap seguretat fí- Allò de “ningú no havia pogut (en 2004, els 430 milions de dòlars Bush no va ser posat on està per a que formen els Bush, Cheney, sica: la llei de la selva és l’únicaprevenir aquest desastre” suposa destinats a tal fi, van quedar reduïts socórrer als necessitats, sinó per a Rice, Rumsfeld, Pearle, Wolfowitz que impera en la superpotència.l’enèssima mentida d’un mentider a menys del 20%) entre moltes al- engreixar sense límit les butxaques & Cia, molt més nociva que els hu- El quart món dels EUA ha apare-convulsiu com és Bush. Amb dies tres retallades, i que van ser des- de les grans fortunes. Li importen racans, només la podem combatre gut surant en les tèrboles aigües ded’antelació ja se sabia, i de fet es viats per a finançar la guerra petro- un pebre els negres de Nova Orle- amb rebel·lia política i social, fins Louisiana: la vergonya ja és uni-va donar l’ordre d’evacuar Nova liera de Bush. Ni tampoc l’exèrcit ans, que a més ni el voten. Millor a aconseguir eradicar-la. versal!Catalunya. Octubre de 2005 15
  • 15. SOCIAL El 20 d’octubre, al Centre Les fotografies de la repressió de Lectura de Reus, debat marroquina sobre els saharahuís, sobre l’energia eòlica a al web de CGT: www.cgtcatalunya.org Catalunya i el PEC BALA PERDUDA Un dels projectes especulatius més grans de Catalunya (2)Franco i LasHijas de laCaridad L’oposició popular Fernando Hernández Holgado (Assemblea Antimilitarista de Catalunya) al Pla CaufecNo és gens difícil d’imaginar la Plataforma Popular Contra el un desnonament frustrat den Pep,cara que van posar moltes de les Pla Caufec el masover de Ca nOliveres (dins www.noalplacaufec.net idones supervivents de les presons paremoselcaufec@rusc.net el projecte es preveu la seva reha-franquistes quan van llegir la notí- bilitació per convertir-la en equipa-cia de la concessió de l’últim premi ment públic de possible gestió pri- DPríncipe de Asturias de la Concor- avant aquest megaprojec- vada).dia a líorde religiós de Las Hijas de te, les associacions de A la vegada vigilen l’edifici dela Caridad. Un orde francès que, veïns (AV) inicien fa 14 l’ajuntament les 24 hores, es com-des que es va instal·lar a Espanya el anys una lluita que no s’atura men- pren motos tot terreny per la poli-1790, ha merescut el reconeixe- tre no es tingui en compte l’opinió cia, cotxes de secreta, pistolesment per la seva “excepcional veïnal i es resolguin tots els proble- noves amb 15 bales en comptes delabor social i humanitària en suport mes d’impacte ambiental, edifica- 6, nous agents, rumors de materialdels més desfavorits”, i a més tori, viari, habitatge social i d’equi- antiavalots, escorcolls a l’entradatambé per la seva defensa durant paments que planteja. dels plens municipals...tot aquest temps dels “valors de la Les associacions veïnals s’han Pel camí dos membres de la pla-justícia, la pau i la solidaritat”. preocupat des dels inicis pel desen- taforma són multats per l’ajunta- Potser poca gent sàpiga que volupament del projecte. No s’han ment per fer una pintada amb es-aquest orde va governar amb mà de oposat al soterrament de les línies elles per arribar a acords que aca- deu joves i se’ls endugué a comis- prai contra el pla Caufec. Laferro les “galeres”, o antigues pre- elèctriques ni a una edificabilitat ben en decepció doncs la reducció saria. Dos nois passen la nit al cala- policia els acaba acusant de fersons de dones, durant un llarg perí- raonable i consensuada amb el veï- de metres és innegociable segons bós acusats d’agredir als mossos pintades feixistes, grafits o delsode del segle XIX i començaments nat. L’objectiu és la rehabilitació el gerent municipal. Les AV se sen- amb lesions inventades que com- boixos nois. Els demanen diners odel XX, fins a la seva expulsió per ecològica de les zones degradades ten enganyades per la falsa dispo- portaven penes de fins a 2 anys i bé hores de treballs forçats en unVictoria Kent al 1931, que les va i la construcció dels necessaris sició a dialogar. mig de presó. expedient irregular.substituir per un cos de funcionà- pisos de protecció i equipaments L’entrada de Sacresa al negoci La farsa acaba en un judici on El febrer’05, la Generalitat apro-ries especialitzades. Acabada la públics al solar del càmping Barci- implica una sèrie de modificacions aquests prepotents es contradiuen va el 2on pla Caufec. Els esforçosguerra, el dictador Franco va tornar no. Però l’ajuntament porta 14 que acaben en una segona versió de tal manera que treuen de polle- se centren en difondre les vergon-a recórrer a elles com a escarcelle- anys desoint les crítiques, silen- del pla Caufec. Es presenta un nou guera al propi fiscal que els defen- yes del projecte i preparar-se perres en establiments díinfausta ciant les protestes i menyspreant a contenciós-administratiu signat sava. Aquestes detencions van im- aturar les obres si no ho fa el con-memòria com, per exemple, la la població que s’hi oposava. per AV de tota Catalunya. L’inici pulsar l’oposició popular amb tenciós. Seguint l’estratègia judi-presó barcelonesa de les Corts, la Però molta gent d’Esplugues no d’obres es veu imminent i es fa ne- accions de difusió i actes culturals cial, s’interposa un 3er contenciósde Palma, la de Màlaga, la de està conforme amb la solució cessari treure el conflicte al carrer. que van obligar a l’equip de go- a l’aprovació dels plans parcialsValència, i tantes altres, tal i com adoptada, perquè la desproporcio- vern a demanar en un ple munici- per evitar buits jurídics. Gràcies aha estat ressenyat a diverses obres nada urbanització massificarà d’e- La repressió a pal la retirada de càrrecs. Al final, l’esforç i compromís de diferentshistoriogràfiques per autors com dificis la zona, impactant greument l’oposició l’absolució dels encausats i l’ale- persones i associacions veïnals, elRicard Vinyes, Mirta Núñez, Ma- contra el medi ambient i afavorint gria de tothom i la incertesa dels pla Caufec encara no és una reali-tilde Eiroa, David Ginard i qui es- un desenvolupament urbanístic Desoir les crítiques, silenciar els mossos que poden ser acusats de tat. Les darreres accions han frenatcriu aquestes ratlles. que exclou la majoria de persones plantejaments contraris o arrencar fals testimoni per mentir descara- a la immobiliària Sacresa per por a D’una altra banda, no va ser l’ú- del poble. Es volen fer dues torres cartells i pancartes no han estat dament sota jurament. perdre el contenciós.nic orde religiós femení que es va de 105 metres d’alçada (gratacels prou. També diferents persones L’activitat de la plataforma s’ac- Avui dia, l’objectiu és aturar lesposar a disposició de Franco. Les com l’exedifici Windsor de Ma- han patit el càstig a la seva cons- celera: esmorzars, acampades, edi- màquines doncs l’inici d’obres ésseves companyes, Las Hijas del drid), el centre comercial més gran ciència. ció de dues revistes informatives, imminent. La sentència del primerBuen Pastor, varen administrar la del vessant nord de Barcelona (el El primer toc d’atenció arriba concentracions, talls momentanis contenciós ja s’ha dictat aquest ju-tristament famosa presó de Ventas, doble que l’Illa en el primer pla i l’any 2001. Un membre de la Co- d’autopistes i vials, pintada de mu- liol05 i el Tribunal Superior de Jus-la més poblada de la història d’Es- reduït en la segona versió) i altres ordinadora veïnal fou multat men- rals, berenars, aparicions a mitjans tícia no ha volgut frenar aquestapanya, de la qual van sortir les fa- blocs que fan que la urbanització tre repartia fulls informatius prop d’informació, encadenament al barbaritat. L’ajuntament i la Gene-moses Trece Rosas per a ser afuse- que acompanya el soterrament faci de la fira comercial Firesplugues. balcó de l’ajuntament, interven- ralitat ens encadenen a un futurllades a líagost de 1939. I la de Las preferir les torres d’alta tensió. La multa fou retirada més tard da- cions al ple municipal, accions es- gris: cimentant una part importantCruzadas Evangélicas va continuar Per tal d’aturar el pla Caufec es vant les protestes de les associa- tranyes, rodes de premsa, penjada de la muntanya de Sant Pere Màr-dirigint la presó de dones de la Tri- crea la Coordinadora d’AV (totes cions. de pancartes i cartells, manifesta- tir, forçant a l’exili al jovent delnitat de Barcelona fins al ...1978! les AV d’Esplugues menys dues) Després d’una plantada de més ció activa, acompanyament d’auto- poble, afectant greument el comerç Pot explicar-me algú quina rela- que comença a fer públiques les in- de 300 arbres als terrenys de l’antic ritats a actes institucionals, cam- local... i tot per un grapat de diners!ció té la favorable actitud de líac- tencions municipals sobre aquest motocròs, el 20novembre04 té lloc pionat de futbol, participació a L’objectiu de totes les accions éstual govern socialista envers el pro- projecte. Mitjançant fulls informa- una roda de premsa davant la seu fires, encadenament a Sacresa, xe- obrir el diàleg i que més gent pren-cés de recuperació de la memòria tius, pancartes i xerrades, s’intenta de Sacresa, a les portes del seu pro- rrades, txiringuitos, concerts... gui consciència del seu perjudici.històrica de les víctimes del fran- informar la població. ducte estrella el centre comercial L’activitat fa por a l’Ajuntament Els danys ocasionats a Collserolaquisme amb la concessió d’aquest Les propostes veïnals s’adrecen L’Illa Diagonal. L’acció segueix que inicia una fugida endavant per atempten contra els drets humans ipremi? Cosa que ens porta també a especialment a la reducció de la su- amb una plantada darbres morts reprimir l’oposició i aplanar el ens creiem amb el legítim dret a lareflexionar sobre el paper que està perfície construïda. Es presenten amb ciment i la tornada en tramvia camí a la immobiliària mentre mira rebel·lió per defensar l’interèsjugant l’Església en tot aquest pro- tot tipus d’al·legacions i es parla informant als passatgers del con- de reüll el curs del contenciós. S’i- col·lectiu. El dia que comencin lescés de rememoració col·lectiva. amb tots els consellers de Política flicte que suposa el projecte. nicien algunes obres relacionades obres no tindran on amagar-se. DeFins quan pensa seguir fent-se la territorial que van succeint-se. Les En un desplegament prepotent i amb el projecte, s’asfalta un solar l’únic que serem culpables és dedistreta i ignorant les seves respon- AV interposen el contenciós a l’a- violent, els Mossos d’Esquadra dins el pla utilitzat com a aparca- no fer prou.sabilitats a la postguerra i al fran- provació del Govern el juny’01. aturen el tramvia i, abans de dema- ment, s’enderroquen masies cata- Ens veiem al carrer! Desobeïmquisme? L’ajuntament inicia reunions amb nar cap identificació, seleccionà logades com a patrimoni i s’intenta l’especulació!16 Catalunya. Octubre de 2005
  • 16. DEBAT ECOLOGISTA Preguntes i respostes Energia eòlica sí, però respectuosa sobre el Pla de l’Energia amb el Patrimoni Assemblea d’Entitats Natural Ecologistes de Catalunya(www.pangea.org/aeec/index.php) Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (Gepec)Objectius en l’estalvi il’eficiència energètica?Cal condemnar l’actitud del Go- E s fa massa demagògia en el debat de la implantació de la energia eòlica a Catalunya. El temavern que, també en aquesta qües- no és si energia eòlica sí o energiatió, vol enganyar els ciutadans i eòlica no...ciutadanes valorant els resultats Francament, no creiem qued’eficiència energètica del seu Pla d’una forma taxativa ningú, repe-en termes d’intensitat energètica, teixo, ningú s’oposa a l’energia eò-que és una mesura que incorpora el lica. Però en aquest debat hi ha dosPIB —és la ràtio entre consum punts de vista diferents, uns quefinal d’energia i PIB— quan la Di- diuen que una central eòlica es potrectiva Europea sobre eficiència a més un nou incompliment dels de la generació centralitzada). amb el protocol de Kyoto i trencar construir a tot arreu (si el vent hoenergètica i que fixa els objectius Acords del Tinell. En definitiva, cal rebutjar les in- amb la dependència dels combusti- permet) i altres que pensem que elsabans esmentats diu taxativament En el Pla es diu que l’energia fraestructures plantejades ja que bles fòssils i de l’energia nuclear. impactes evidents que laque “l’estalvi d’energia és inde- solar fotovoltaica i tèrmica no responen a un model basat en un La UE reconeix que l’estalvi instal·lació d’una central eòlicapendent del creixement de l’econo- estan prou madures per entrar al creixement del consum absoluta- energètic és imprescindible per provoca són assumibles en unsmia nacional” i al seu annex I, en- mercat, cosa que és totalment ment inacceptable i en la generació acomplir Kyoto i per convertir la llocs i en altres (per la seva vàluacara amb més claredat, esmenta falsa. Resulta paradoxal el tracta- centralitzada. I cal exigir el tanca- Unió Europea en l’espai econòmic de patrimoni natural, històrica, pai-que el mètode de càlcul serà inde- ment marginal que es dóna a l’e- ment de les nuclears en un termini més competitiu i dinàmic del món satgística, cultural, etc.) no.pendent del PIB. De fet, molts es- nergia solar quan estem en una relativament breu, abans que l’en- d’aquí al 2010” (Estratègia de Lis- L’anterior Govern de CiU va fertats europeus han demostrat ja que zona geogràfica amb molta més in- velliment d’aquestes instal·lacions boa). les coses malament ja que va repar-la reducció de consum energètic solació que altres països que la po- suposi un increment del risc real Mantenir en funcionament les tir el territori entre les empresespot anar relacionada amb incre- tencien molt més. d’accident nuclear i encareixi la nuclears durant una vida útil de 40 que volien fer grans centrals eòli-ments del PIB. En cap moment el Pla parla de seva explotació. anys (quant la mitjana europea és ques (diem grans perquè aquest és Mentre la UE exigeix una reduc- l’hidrogen, quan ja hi ha comuni- de 22 anys), tal com planteja el el model que ha primat, en canvi noció del consum d’energia d’un tats que han elaborat plans explíci- Per què cicles PEC, respon a l’estratègia d’aug- s’ha potenciat les minicentrals de11,5% fins al 2015; si s’aplica el tament per a la implantació d’a- combinats i a on? mentar les probabilitats d’accident consum directe un concepte moltPla de l’Energia, veurem com el quest sistema energètic, com és el nuclear en comptes d’impulsar més ecologista) sense tenir enconsum d’energia primària, no tan cas de l’Aragó. Senzillament perquè el PEC no enèrgicament la implantació de compte els factors determinants delsols no es redueix, sinó que aug- La participació de la solar foto- proposa un esforç real ni en estalvi fonts renovables i l’estalvi i efi- Patrimoni Natural.menta entre un 20,6 i un 29,7%. És voltaica en el pastís de les renova- i eficiència ni en potenciar les re- ciència energètics. Així d’entrada, la majoria dea dir, aquest Pla ens allunyarà de bles és d’un 0’3 %, realment ver- novables i, com a conseqüència, projectes és van situar als cims deforma irreversible de la competiti- gonyós! Més encara si tenim en per fer front a l’augment de con- Aposta per la les muntanyes i serralades més em-vitat econòmica i del nivell de vida compte que els països mediterranis sum no queda altra remei que generació distribuïda blemàtiques de les comarques ta-que coneixem. Si analitzem el con- estem a la zona d’Europa amb més construir noves plantes de genera- rragonines, gironines i lleidatanessum final d’energia veiem que l’in- insolació i que països nòrdics com ció. No ens equivoquem!, el gas no La pervivència de les nuclears, (però la immensa majoria percen-crement entre un 18,6 i un 31,9% Alemanya tenen més metres qua- és una energia més neta i més efi- de les centrals tèrmiques de Cercs i tualment van "petar" a les comar-ens porta a una idèntica conclusió. drats de teulades fotovoltaiques cient, sinó menys bruta i més inefi- de Foix, la decidida aposta per la ques del sud de Tarragona), que és per càpita que nosaltres. cient. construcció d’entre 3 i 6 noves el lloc on bufa el vent. Però no erenEl paper de les centrals de cicle combinat, l’allau els únics llocs els assenyalats ondiferents fonts Objectius del Pla El Pla i les centrals de noves línies d’alta i molta alta bufava. (...) d’infraestructures nuclears tensió (MAT) i el fet que la font re- És curiós tot allò que ens hem tin-d’energies renovables novable que més es potencia sigui gut de sentir la gent que defensemL’esforç en energia solar és clara- energètiques Més falsedats i més enganys, el Pla la generació eòlica procedent de un altre model, més racional i res-ment insuficient ja que al 2015 El Pla de l’Energia que debatem manté pràcticament sense variació grans parcs d’aerogeneradors mos- pectuós amb el patrimoni naturalúnicament suposarà el 2,7% de la s’ha fet a la inversa del que seria la participació en la generació d’e- tra de forma clara i indubtable que de casa nostra... Fins i tot ens hangeneració basada en fonts renova- un procediment racional: no partim nergia primària consumida proce- el Govern vol perpetuar el model dit pro-nuclears o que cobren de lesbles. És un xifra insòlitament baixa de les necessitats reals que ens per- dent de les nuclears (passant de de generació centralitzada en con- nuclears. Vinga home! Ja esta bé deper una àrea geogràfica que reu- metran assegurar un model econò- 6419,8 ktep el 2003 a 6369,2 ktep tra dels interessos reals del país i a fer demagògia.neix òptimes condicions d’insola- mic i un benestar o qualitat de vida el 2015). Ens volen enganyar per- conveniència del ‘lobby’ elèctric. També, cal deixar clar, que mol-ció. en el futur sinó que en funció de les què quan ens parlen de disminució El Govern o, com a mínim, el tes empreses que ara potencien L’única energia alternativa que fonts d’energia que més beneficien progressiva del pes de la producció Departament de Treball i Indústria, centrals eòliques son propietàrieses potencia al Pla és l’eòlica, i es fa el ‘lobby’ energètic es plantegen elèctrica en realitat ens diuen que no sembla tenir cap interès en la de centrals nuclears, tèrmiques ode manera centralitzada, quan per les infraestructures que seran ne- com la generació s’ha d’incremen- generació a petita escala ja que grans centrals hidràuliques....evitar grans autopistes elèctriques cessàries (entre 3 i 6 centrals tèrmi- tar per cobrir la demanda creixent, mentre l’eòlica suposarà al 2015 el Una vegada més repetim, ques’ha de tendir cap a la generació ques de cicle combinat que funcio- la generació nuclear, evidentment, 25,2% de la generació renovable aquella gent que tenim una visiódistribuïda; de fet des de REE (Red nen amb gas), les que cal mantenir baixarà la seva quota de participa- (no és parla en cap moment d’eòli- més proteccionista del territori, es-Eléctrica Española) es justifica en en funcionament (Cercs, Foix i les ció tot i que generi la mateixa ca amb baixa intensitat de vent i a taríem disposats a reconsiderar lapart la línia de 400 kV per la neces- nuclears) i, evidentment les infra- quantitat d’energia. petita escala), la solar, tant tèrmica nostra postura si vegéssim quesitat d’exportar excedents de pro- estructures de transport ja siguin Tant el mateix Pla de l’Energia com fotovoltaica, només suposarà efectivament hi ha intenció de tan-ducció eòlica. No es parla per tant d’electricitat a alta tensió o de gas. en les seves consideracions preli- el 2,7%. Així veiem que aquest Pla car centrals nuclears i tèrmiques deni de la implantació eòlica a petita En un segon pas, segons aquestes minars (vegeu capítol “motivació”, allunya el perill que per les elèctri- fuel, carbó o gas.... Però no. Aquestescala ni de la de baixa intensitat necessitats del ‘lobby’ energètic, pp. 169-170), com la legislació de ques suposaria que es promogués cas no és dona. A casa nostra totde vent, les quals no tenen limita- s’ajusta un creixement del consum la UE o els pactes del Tinell, coin- la generació a petita escala i que s’hi val. S’estan autoritzant comcions al territori. que les faci necessàries i els buits cideixen en assignar la màxima molts consumidors esdevinguessin aquell que diu cada dia noves tèr- Incloure la incineració de RSU de generació s’omplen amb gene- prioritat a la reducció del consum alhora generadors ja que tota miques i no es parla de tancar capcom a energia alternativa renova- ració eòlica a gran escala (la qual total d’energia. Si no reduïm el aquesta energia generada escaparia nuclear encara que sigui a llarg ter-ble, és un insult a la intel·ligència i en definitiva suposa la continuïtat consum serà impossible acomplir dels seu control. mini... (...)Catalunya. Octubre de 2005 17
  • 17. OPINIÓ-SOCIAL Deute Ecològic i Pep Riera s’interroga sobre les noves aliances pageses Sobirania Alimentària“No et mengisel món” Sector agrari: quan fou desa@debtwatch.org mort el combregaren? Territori amb pagesos, sobirania alimentària i solidaritat amb els agricultors del Tercer Món, alguns dels punts que defensa l’autor Text: Pep Riera, pagès (publicat a El Punt reproduït amb el permís de l’autor); il·lustració: Comunicàlia L es diferents manifestacionsL a campanya “No et mengis el món” és una proposta iniciadal’any 2005 destinada a promoure el de la pagesia catalana aquest estiu, les crítiques a la política agrària, competència delreconeixement del deute ecològic i govern de la Generalitat i les res-l’exigència de la sobirania ali- postes del conseller d’Agricultura,mentària dels pobles. sovint fora de lloc i sempre injustes La campanya és impulsada con- respecte dels que els que les for-juntament per Veterinaris Sense mulen, evidencia que alguna cosaFronteres (http://vsf.pangea.org), la greu està passant en el sector agra-Xarxa de Consum Solidari ri català. I que aquest cop, la crisi(http://www.xarxaconsum.org/), va més enllà dels problemes espe-Acció Ecologista (http://www.pan- cífics de cadascun dels sectors degea.org/acciecol/) i l’Observatori producció: que hi ha unes qües-del Deute en la Globalització tions de fons de caràcter estructural(http://www.observatorideute.org). que amb més o menys intensitat El projecte tracta, a través de afecten horitzontalment tots elsl’estudi d’una sèrie de casos, posar sectors i tots els territoris. Que pro-de manifest com el nostre consum voquen abandonaments de pagesosjuntament amb el marc i normes en els conreus de sequer i en els deactuals del comerç internacional, regadiu. En les terres planes i en quest espès panorama els pagesostenen uns efectes clars i directes l’alta muntanya. Que fa que en Qui ha de tenir cura del territori, hem de decidir quin model de terri-sobre les societats i el medi am- menys de 25 anys hàgim passat de tori, d’explotació agrària i de polí-bient de les zones productores. tenir un 8% de la població activa pagesos treballant-lo i cuidant-lo o tica agrària volem i amb qui comp- L’alimentació i la producció pagesa a menys d’un 2% avui. tem per impulsar-la, perquè ésagroalimentària són un element Som en ple procés de globalitza- bé assalariats de grans empreses? evident que nosaltres sols no ensclau en el desenvolupament humà. ció a àmbit mundial, després d’ha- en sortirem. És a dir amb quinsPer una banda són els responsables ver-ne viscut un altre a la penínsu- aliats hem de comptar començantd’oferir aliments necessaris per a la la, en millorar les facilitats de reteres. si eren pageses o simples societats per les organitzacions del mateixvida, també formen part d’una ma- transport i en incrementar-ne i di- En primer lloc és urgent definir inversores o de grans terratinents sector agrari i que evidentment nonera molt més intensa que altres versificar-se les produccions so- quin model d’agricultura volem i en bona part de l’Estat espanyol. poden ser aquelles que a àmbit na-sectors productius de les arrels cul- bretot al sud. I un segon procés a quin model de territori. Si ha de ser Quan l’irlandès Mc Sharry era co- cional o estatal estan vinculades oturals i les diferents maneres de incorporar-nos a l’Europa dels amb pagesos treballant-lo i cui- missari d’Agricultura ja va denun- subordinades als grans terratinentsveure el món que tenen les comuni- Quinze, és a dir, a un mercat molt dant-lo o bé amb assalariats de ciar que el 80% dels ajuts de la o a lagroindústria.tats i finalment, estan necessària- més gran del conegut fins a alesho- grans empreses. Si cal regular el PAC anaven a parar a un 20% de Hem de valorar que val mésment molt lligats al medi ambient i res. La globalització, que té un im- sistema d’integració en la ramade- butxaques. adreçar-nos a aquells col·lectiusl’entorn natural on es desenvolu- pacte directe en molts dels nostres ria intensiva o bé reconvertir-lo a Han passat disset anys, la situa- urbans, que tenen tan clar com no-pen i tenen, per tant, un efecte di- sectors i territoris, s’utilitza per un altre model. Si cal o no una po- ció ha empitjorat, però a més ara saltres que ens cal un territori ambrecte en la sosteniblitat ambiental. justificar la pèrdua de pagesos que lítica específica i diferenciada per a ens imposen una «reforma» de la pagesos i unes polítiques agràries La necessitat de fer arribar el co- segons diuen servirà per beneficiar l’alta muntanya i per a les zones PAC a partir de la qual les subven- que assegurin el principi de la sobi-neixement de les repercussions que la «pobra pagesia del Tercer Món» més deprimides. I decidir si la so- cions es mantindran de manera rania alimentària sense agredir elsl’actual model de consum del Nord i contribuirà al seu desenvolupa- lució territorial comporta mante- desconnectada de la producció, mercats més febles dels països delté en el Sud i promoure un canvi ment. Quina barra. Com si les pro- nir-hi pagesos, o bé acabar-ho de així que qualsevol absentista conti- Tercer Món. Unes polítiques sensed’hàbit i model consumidor per en- duccions agrícoles del Tercer Món degradar tot i passar directament al nuarà cobrant el mateix ajut per objectius productivistes, que ga-caminar-lo cap a un de més sosteni- s’exportessin a través de cooperati- negoci urbanístic segons el model hectàrea sense haver, però, de tre- ranteixin en canvi la qualitat i lable socialment i ambientalment, és ves pageses i el seu valor afegit de les zones del litoral i periurba- ballar la terra i sembrar-la. seguretat alimentària. Que sónel nucli central del projecte i la quedés per a ells i per als seus paï- nes. Ens trobem en una conjuntura I en tercer lloc, tenim a casa nos- també els col·lectius que ens farancampanya que se’n deriva. sos. Com si aquest comerç globa- difícil, en una cruïlla en la qual tra un conflicte d’interessos entre costat si ens decidim a endegar Els principals productes que es- litzat no estigués a les mans d’unes conflueixen qüestions com és ara el sector productor i el comerç i la campanyes de boicot contra aque-tudiarem en el projecte són la pro- quantes multinacionals que en la globalització dels mercats mun- transformació, molt superior a al- lles empreses del sector del vi queducció de salmó a Xile, la de Flors treuen les palles llargues, comprant dials i la força cada cop més gran tres països de la vella Europa. Per s’entesten, perquè poden, a pagara Colòmbia i Equador, la soja a barat i venent tan car com poden a de les grans multinacionals que, raons històriques, la manca d’una els preus de fa 25 anys. Col·lectiusl’Argentina, la perca al Llac Victò- casa nostra. Tenim mala peça al amb el vent a favor de les políti- reforma agrària, quan tocava fer-la, ciutadans que són al capdavall elsria i el sucre a diferents parts del teler i la solució no és ni per or- ques agràries dels països rics, del o les conseqüències del règim fran- compradors dels nostres productesmón i com a exemple de deute questrar «congressos del món Banc Mundial i de l’FMI milloren, quista en el món cooperatiu, que i que van determinar l’èxit, fa unhistòric. A banda d’aquests, existei- rural» ni per fer manifestacions cada any que passa, les seves posi- explicaria en part la feblesa de les parell d’anys, de la campanya dexen altres casos que en un format sindicals «unitàries» amb uns com- cions i la penetració en països cooperatives davant l’agroindús- desprestigi contra una marca demés breu seran investigats. panys de viatge d’unes organitza- nous. tria. Però també cal afegir-hi la productes lactis molt important Per informació, articles, mate- cions a les quals ja està bé la PAC En segon lloc, una PAC que fins nostra manca de capacitat de deci- que també, amb la seva prepotèn-rials de campanya, etc: www.note- actual de la Unió Europea o que es avui ha subvencionat les explota- sió per millorar els nostres nivells cia, es creia que podia fer i desfer acomaselmundo.org posen nervioses per un tall de car- cions més productives, sense mirar d’autoorganització. En vista d’a- casa nostra.18 Catalunya. Octubre de 2005
  • 18. SOCIAL-OPINIÓ Nova campanya per la cancel·lació del deute dels països empobrits Sobre els fets de Berga i la ‘Qui Deu a Qui’, per la ingenuïtat política cancel·lació del deute Comissió de Premsa del Moviment de Defensa de la Terra Els lamentables fets de la Patum de Berga passada que van tenir com 1. Antecedents: aconseqüència la mort de Josep -Davant la nova situació política Maria Isanta han estat objecte de que es dóna a l’Estat espanyol, diferents comentaris, tots prou inte- amb un govern sense majoria ab- ressants des del punt de vista polí- soluta al Congrés, que està fent al- tic, perquè reflecteixen la ideologia gunes promeses de cancel·lació de de qui els escriu. Per exemple, un deute, i davant un Congrés que ha tal “Pep i tu” al número 66 de la re- acceptat discutir una llei per la ges- vista “Catalunya” de la CGT (pàgi- tió del deute extern. na 17) acusava l’MDT de manipu- -Davant les diferents promeses de lar aquesta mort “tot buscant cancel·lació del 100% del deute màrtirs de manera miserable”. multilateral dels països pobres al- Aquest cronista no ha entès res, per tament endeutats (HIPC) que es gítim per moltes i diverses raons mitat del deute bilateral, la can- Llista de distribució: qui-deu-a- desgràcia, d’una anàlisi política fan des d’alguns governs del Nord. (com es va originar, si els governs cel·lació del deute públic i la desa- qui@moviments.net dels fets; la seva crònica és d’un -Davant la situació d’emergència que van prendre els préstecs eren parició dels mecanismes que el ge- Pàgina web català: apoliticisme desolador. en la qual es troben milions de per- neren. http://www.quideuaqui.org Quan l’MDT analitza que les sones en el món. 5. Generar debat social entorn de Correu-e de contacte estatal: bandes de carrer que pul·lulen per -I donat que el govern espanyol in- les conseqüències de la inversió deuda2005@moviments.net diferents comarques dels Països corre en noves contradiccions al espanyola a l’estranger. Llista de distribució estatal: deuda- Catalans són una conseqüència de concedir les ajudes humanitàries 2005@moviments.net l’espanyolisme, no cerquem màr- d’urgència en forma crèdits que 3. Eixos de campanya Pàgina web: http://www.quiende- tirs arbitràriament sinó que afir- generen més deute extern (com els beaquien.org mem que aquestes bandes, pels ob- països afectats pel Tsunami). Atenent a les diferents sensibilitats jectius contra els quals actuen (com Per tot això i altres motivacions, i característiques dels col·lectius Demandes és que aquestes bandes no es dedi- diversos col·lectius hem decidit que participem en la campanya, quen, per exemple, a arrencar ban- unir-nos a les diferents iniciatives s’han establert tres eixos en els En els últims anys nombrosos deres espanyoles o a boicotejar les que a nivell internacional, tant en quals s’emmarcaran les accions: col·lectius i ciutadans hem deman- festes de la guàrdia civil?) i pels re- el Nord com en el Sud, continuen - Deute ecològic. dat reiteradament l’abolició del ferents ideològics que els mouen, lluitant contra la injustícia i domi- - Deute polític i social. deute extern dels països empobrits. són alimentades per la ideologia nació que suposa el deute extern, i - Deute econòmic. No obstant, no s’han pres encara política espanyolista: la situació so- hem engegat una nova campanya legítims, si els creditors van actuar Aquests eixos s’aniran treballant les mesures necessàries per a solu- cial crea aquestes bandes, però la contra el Deute Extern, sota el correctament, segons el destí dels amb accions de formació (tallers cionar aquesta problemàtica. Per ideologia política difosa per l’Estat lema “Qui deu a qui?”. préstecs, etc.). Davant aquesta pos- de formació de formadors, xerra- això, el deute continua impedint la i pels seus instruments mediàtics i sible il·legitimitat, nosaltres afir- des i elaboració de materials), de llibertat i sobirania de nombrosos polítics, orienta la seva actuació. 2. Objectius de la mem que no ens deuen, sinó som divulgació i mobilització social pobles, encara que aquesta hagi La nostra obligació és denunciar Campanya que nosaltres els que devem al (per tenir presència al carrer amb estat ja pagada reiteradament. En l’acció d’aquestes bandes que ob- Sud, tant en el plànol econòmic, accions locals i conjuntes a nivell paral·lel a l’exigència del deute ex- jectivament actuen contra l’expan- 1. Fomentar la participació ciuta- com en el social, polític i ecològic. català o estatal), i de pressió políti- tern els creditors segueixen igno- sió de l’independentisme i dels mo- dana i traslladar la idea de corres- 3. Denunciar la perversió del me- ca (per a fer arribar les nostres rei- rant, a pesar de les evidències, els viments populars, intentant ponsabilitat, tant en les causes del canisme del deute com instrument vindicacions a les diverses institu- seus deutes ecològics, socials i d’estendre la por entre la militància deute extern, com en la recerca de de dominació política, social i cions responsables del Deute). històrics. i el seu entorn familiar. Només una solucions. econòmica, amb greus repercus- Per totes aquestes raons, avui ingenuïtat política exacerbada, que 2. Denunciar la possible il·legiti- sions socials i ecològiques. 4. Contactes ens preguntem un cop més, qui deu fa amagar el cap sota l’ala davant mitat del deute extern. El deute 4. Exigir al govern, mitjançant la a qui?, i alcem la nostra veu per a les característiques socials i políti- extern dels països empobrits en pressió política, la realització Correu-e: quideuaqui@movi- exigir a les administracions públi- ques dels fets, pot negar-se a accep- molts casos es pot considerar il·le- dauditories internes sobre la legiti- ments.net ques que actuïn. tar aquesta evidència.El Ministeri de Medi Ambient prepara el Decret de Coexistència Diuen nodels cultius modificats genèticament amb els convencionals sé què de l’Estatut Col·lectiu Catalunya al decret, rebutjat el passat març, genèticament i a la contaminació preocupants són: Enric Rovira, apicultorE l passat 19 de juliol, el secreta- ri general d’Agricultura i Ali-mentació del MAPA, i el secretari ha cedit a les pressions del Minis- teri d’Agricultura, especialment del secretari general, Fernando transgènica. La coexistència no és possible ja que ningú a hores d’ara és capaç de certificar l’abast de les -Accepta la contaminació genètica generalitzada, ja que admet un 0,9% de presència transgènica en Fa mesos i mesos que sento a par-general per la prevenció de la Con- Moraleda, que davant les “visites” modificacions que poden ocasio- els aliments ecològics. lar que volen canviar no sé què detaminació i el Canvi Climàtic del i els favors de grans multinacionals nar els conreus transgènics a la -El borrador no estableix un règim l’Estatut i la veritat és que no sé perMinisteri de Medi Ambient, van com Syngenta ha decidit presentar resta de cultius i en tota la cadena de responsabilitats en cas de conta- què tant de merder. Què en canvia-presentar en un acte públic el con- aquest projecte de Reial Decret tròfica i de la vida. L’aprovació del minació transgènica. ran? Allà on diu que tenim dret atingut del Reial Decret que regu- que és, bàsicament, idèntic al que borrador del decret és d’una im- -No s’ha consultat a la societat una casa? O allà que diu quelarà la coexistència dels cultius va ser rebutjat al març davant la portància cabdal donat que possi- civil. podem estar contents que sempremodificats genèticament amb els forta pressió dels diferents col·lec- bilita que tota existència de vida -D’una primera proposta de distàn- més serem espanyols? I el més boconvencionals i ecològics. tius que s’hi oposaven. pugui ser legalment contaminada i cia de 25m de separació entre de tot és que de no res en fan un Aquest decret encara ha de ser Les demandes de la pagesia modificada. camps manipulats i convencionals, castell, un castell ple de fantasmes ipresentat al Consell de Ministres ecològica i els grups ecologistes no Aquest borrador deixa desempa- ara en proposen 50. més fantasmes. Al final encara ensper la seva aprovació, però sembla s’han tingut en compte. El govern rats tant l’agricultor com al consu- -I els apartats relatius al registre de faran avorrir la política i els polí-que el Ministeri de Medi Ambient, de Zapatero intenta donar via lliure midor, atemptant contra la sobira- terres conreades amb OMG són tics, tot i que jo fa anys que els hique en un principi s’havia oposat a l’expansió dels cultius modificats nia alimentaria. Els punts més molt deficients. tinc, d’avorrits. Au, salut. Catalunya. Octubre de 2005 19
  • 19. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CONTRAINFORMACIÓ ‘L’Accent’: el periòdic popular Dinamita de cervell dels Països Catalans APROVAT EL DOMINI .CAT PER A LA COMUNITAT LINGÜÍSTICA CATALANA des del 2002 Els Països Catalans, Consell de redacció de “L’Accent” “L’Accent” és un projecte comunicatiu lliures d’estats a Internet al servei de l’alliberament social, nacio- nal i de gènere als Països Catalans. Nasqué a mitjans de 2002 per tal d’ocu- par un buit en el panorama dels mitjans de comunicació al nostre país; consi- deràvem –i encara avui considerem- la necessitat d’un periòdic que informi de les lluites populars arreu de les comar- Col·lectiu Catalunya amb ques i que estigui al servei de l’esquer- informacions de l’Associació puntCAT ra independentista i el conjunt de movi- ments populars. Destaquen en els darrers mesos a Internet Corporation for As- temes com la regularització d’immi- grants i les vagues de fam dels “sense papers”, la lluita contra l’especulació L signed Names and Numbers (ICANN) -que és l’entitat res- ponsable de la coordinació del sis- urbanística en barris i a les poblacions tema de noms de domini a Inter- turístiques, les mobilitzacions contra el net- va fer públic el passat 16 de tancament d’empreses a causa de la setembre que la candidatura pre- “deslocalització”, la repressió contra sentada per l’Associació puntCAT els moviments populars o les accions per a la creació d’un domini propi per evitar la construcció d’infraestruc- per a la comunitat lingüística i cul- tures agressives amb el medi ambient i tural catalana a Internet satisfà tots les persones. A part de les seccions de els criteris establerts i ha autoritzat Països Catalans, cultura, economia i in- l’existència del .cat com a nou do- Foto: Pau Juvillà ternacional que recullen aquests temes mini d’Internet i n’ha aprovat el cor- entre altres, el periòdic compta amb la responent acord que regularà el secció d’opinió en la qual es dóna veu a seu funcionament. aquells a qui els mitjans de comunica- A partir d’ara, el domini .cat re- ció institucionals els neguen la paraula. presenta dins internet els usuaris lingüística i cultural de parla catala- del català. La seva presència, di- catalana per tenir un domini que A banda de les funcions comunicati- que s’expressen en català i servirà na com una comunitat ben definida versitat, representativitat i grau de els identifiqui a nivell global dins la ves i polítiques, un tercer gran objectiu per ressaltar a nivell mundial l’e- i representada a través d’una enti- compromís i complicitat amb el xarxa. motiva l’existència de “L’Accent”, la ne- xistència de la cultura catalana. De tat i d’un projecte que ha rebut un projecte han estat un factor clau en L’Associació puntCAT va pre- cessitat de teixir el país, de crear supe- fet, aquest domini és el primer que ampli suport des de la pròpia co- el procés d’avaluació i ha ajudat a sentar el 16 març de 2004 la candi- restructures que dia a dia apropin les representa a nivell global un grup munitat. Això era una condició im- fer entendre que el català és també datura per obtenir el domini .cat per comarques i les persones dels Països lingüístic i cultural, un fet excepcio- portant per a avaluar positivament una llengua global, fet que queda a la comunitat lingüística i cultural Catalans. S’ha de tenir en compte que nal del qual la nostra cultura pot unes propostes de dominis que, remarcat amb el nou domini, que té catalana. Aquest fet es va produir malgrat la humilitat del nostre projecte estar legítimament orgullosa. Fins per definició, han d’anar adreçats a validesa arreu del món. en el marc del procés de sol·licitud s’ha aconseguit per primera vegada ara només els estats tenien la pos- comunitats definides per criteris De la mateixa manera, més de de nous dominis anomenats patro- bastir un periòdic d’àmbit nacional, i a sibilitat de tenir dominis a la xarxa, molt concrets i que han de ser re- 68.000 persones i entitats es van cinats (‘sponsored’ en anglès, és a més, des d’un vessant popular. pel que el nou domini és un pas en- presentades adequadament. adherir a la campanya de suport a dir, per a comunitats definides, no L’àmbit nacional de “L’Accent” es fo- davant no només per a la cultura Més de 90 entitats són membres la candidatura a través del web d’ús genèric com el “.com”) que va namenta en tres grans aspectes. El pri- catalana, sinó també per a la hu- de l’Associació i representen els www.puntcat.org. El nombre d’ad- convocar l’ICANN el primer trimes- mer, els continguts del mitjà; en segon manitat en general, ja que obre un usuaris catalanoparlants d’Internet hesions aconseguit és una fita im- tre de 2004. En aquest mateix pro- lloc, els i les redactores, dividits en dos camí nou per tenir dominis que no no només del Principal, el País Va- pressionant, comparada amb qual- cés es varen presentar nou candi- consells de redacció a València i Barce- passa forçosament per tenir un lencià, les Illes, la Franja, Andorra, sevol altra candidatura presentada datures més, de les quals tres més lona i en nuclis de col·laboradors a Llei- estat. la Catalunya Nord o l’Alguer, sinó fins ara a l’ICANN i ha servit per ja han estat definitivament aprova- da, Palma, Girona i Alacant; finalment, L’ICANN ha avaluat molt positi- també de totes aquelles ciutats i demostrar, sense ombra de dubte, des i altres tres són en fase de ne- destaca la distribució que, malgrat les vament l’existència de la comunitat països del món on hi ha parlants l’interès dels internautes en llengua gociació. limitacions logístiques, arriba a mig miler de locals en més de quaranta co- marques a banda de tenir 400 subscrip- tors. Dones sindicalistes D’altra banda, ens definim com a pe- riòdic popular perquè el poble és l’ob- Dolors Piera (Puigverd d’Agramunt (Lleida), 1910 - Santiago de Xile, 2000) jecte i els subjecte del nostre mitjà, per- què el projecte és completament Antonina Rodrigo És la secretària femenina del Co- presó de Fresnes. Quan en surt, autogestionat i perquè es distribueix mitè Executiu del PSUC i una de ella i el seu germà Josep es veuen gratuïtament per facilitar la difusió el Filla d’un mestre progressista, el les organitzadores del Congrés de obligats a marxar de França. Amb màxim possible. seu pare li inculca la passió per la la Dona celebrat a Barcelona el el transatlàntic Cuba viatja a la Re- Des de principis d’any, “L’Accent” pedagogia. A l’Escola Normal de 1937 d’on sorgeix la Unió de pública Dominicana i després s’ins- hem fet un pas endavant molt important Lleida, hi té com a professora Pepi- Dones de Catalunya. Dolors n’és la tal·la a Xile, on es reuneix amb el que ha consistit en la incorporació del ta Uriz. Dolors Piera exerceix de secretària general. Col·labora en la seu company i neixen els seus fills. color i l’ampliació del nombre de pàgi- mestra a Vilafranca del Penedès i revista “Companya” i promou l’Aju- La lluitadora antifeixista torna a nes. contribueix a la fundació de la Fe- da Infantil de Rereguarda. El 1937, exercir la docència. És la sotsdirec- L’esforç econòmic i humà que açò ha deració Espanyola de Treballadors com a regidora de l’Ajuntament de tora de la Escuela Bialik i, més suposat és una mostra del nostre ferm de l’Ensenyança (FETE-UGT). Du- Barcelona acompanya la Pas- tard, la directora del Colegio Ander- compromís per continuar en la línia que rant el bienni negre (1934-36), l’ex- sionària al míting del Velòdrom sen. Com a feminista ajuda a orga- ens havíem marcat inicialment però, so- pedienten per exercir la Tècnica d’Hivern, a París. El 1939, s’exilia i nitzar el primer Congreso de Muje- bretot, és una prova que “L’Accent” Freinet a Vilafranca del Penedès. A Catalunya en el Congrés Mundial treballa en l’Oficina Internacional res de Santiago. està servint com a eina per formar uns casa seva, hi ha la redacció de de Professors de París. Destaca la per a la Infància de París. Quan es- Text publicat al Calendari de Països Catalans més lliures. l’”Escola Proletària”, òrgan de la seva actuació en les Joventuts So- clata la II Guerra Mundial, la dete- dones sindicalistes 2005 editat FETE, de la qual és delegada per cialistes i en la redacció d’”Iskra”. nen i passa quatre mesos a la per l’Institut Català de la Dona20 Catalunya. Octubre de 2005
  • 20. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAFeminisme a Tarragona > AQUÍ I ARA Exposició de l’obraa finals del segle XX de Carlos Cortez al Centre d’Iniciatives La Quimera deEl documental “La quadratura del cercle” ressegueix la trajectòria del Bloc Feminista Gràcia Patrícia Carles dueixen les I Jornades Catalanes de la Dona, celebrades al Paranimf n l’última edició del Festival de la Universitat de Barcelona elE Internacional de Cinema de Dones de Barcelona es vapresentar el documental “La qua- maig del 1976, unes jornades que són l’inici massiu d’un col·lectiu que es posa en marxa i que supo-dratura del cercle” signat pel sa, alhora, un punt de relació entrecol·lectiu Les Filles de Lilith, un tots els grups feministes que vancol·lectiu format per noies estu- sorgint a Catalunya. Des de Tarra-diants de diferents disciplines. El gona, el Bloc Feminista establiràprojecte de “La quadratura del cer- relacions amb algunes d’aquestescle” neix amb una clara intenció: fer peces del mosaic feminista a Cata-un exercici de recuperació de lunya i també de fora de Catalunyamemòria històrica centrat en un a l’hora de preparar campanyes imoment determinat, la transició, i plans d’acció. Mantindrà relacióprenent com a protagonistes i sub- amb grups de Barcelona en cam-jectes actius de la història recent panyes puntuals, “com la campa-les dones del Bloc Feminista. “Una nya de l’avortament o la campanyaprofessora meva durant les clas- del divorci... tots aquests temes esses parlava del Bloc, i per a mi va van portar d’una manera més oser una descoberta”, diu la Sara, menys comuna”. El Centre d’Iniciatives La Quimera, enuna de les Filles de Lilith, “i a partir El Bloc es farà ressò de les rei- col·laboració amb el SOV de Barcelonad’aquí vam començar el treball de Les Filles de Lilith, autores del documental “La quadratura del cercle”. vindicacions d’un feminisme que de la CNT-AIT, ofereix una exposiciórecerca sobre els moviments so-cials durant la transició, una par- El Bloc Feminista de Tarragona lluitava pel canvi estructural de la societat. Les reivindicacions eren gràfica de l’obra de Carlos Cortez. Cortez fou un artista vinculat als di-cel·la una mica oblidada, i no ca- és una de les peces que clares: les lleis per a la separació, versos moviments pels drets civils indí- configuren el mosaic delsualment”. la llei del divorci, la despenalització genes als EUA, membre de la IWW, els I per què un documental? “D’una de l’avortament... Aquestes reivin- darrers anys va dedicar gran part de labanda, les fonts historiogràfiquesque es tenen sobre les minories feminisme dels anys setanta a dicacions, junt amb la creació del centre “planning” a Tarragona i la seva obra gràfica a aquest sindicat re- volucionari. Fill de mare alemanya, so-actives en aquest període són so- Catalunya campanya antimilitarista que té lloc cialista i pacifista i de pare indi mexicà,bretot orals, i això fa que s’hagi de a Tortosa, són algunes de les línies la seva trajectòria artística és una cons-dur a terme un treball fet a base cials de la ciutat. mes autònomes i la “doble militàn- d’actuació del Bloc Feminista que tant recerca de la llibertat a través ded’entrevistes, i de l’altra, moltes de El Bloc s’ha de relacionar també cia” de les dones: “les dones que les Filles de Lilith ressegueixen en l’art i de la creació. Al llarg de a sevales dones que formaven el Bloc amb tots els altres moviments so- estaven organitzades en grups po- el documental. vida, va ser poeta, fotògraf, cartellista,són fàcilment localitzables i la idea cials que es donen en un moment lítics o altres organitzacions veien I quin és l’espai que ocupa el fe- cantant i un destacat activista dels mo-de participar en el treball les entu- de canvi, el de la transició. Quaran- que les seves reivindicacions eren minisme a Tarragona després de la viments socials sindicalistes i llibertarissiasmava, per tant, el format del ta anys de dictadura franquista van considerades “de segona catego- desaparició del Bloc Feminista? Al- nord-americans.treball quedava clar que havia de fer desaparèixer organitzacions i ria”. Sense deixar la militància al gunes veus de les Filles de Lilith L’exposició consta de les obres queser l’audiovisual.” associacions de dones, per això en seu partit o sindicat, les dones ini- asseguren que a Tarragona “hi ha la Fundació Anselmo Lorenzo va acon- el postfranquisme sembla que les cien una nova lluita pel seu allibe- moltes ganes d’organitzar-se un seguir gràcies a una donació del mateixEl mosaic feminista dones comencin del no-res; no rament, i busquen espais d’actua- altre cop, perquè hi ha moltes autor pocs anys abans de la seva mort. hem d’oblidar, però, la presència ció reivindicatius a les coses a fer i, sobretot, perquè es La mostra es pot veure a La Quimera,El Bloc Feminista de Tarragona és de les dones de la Segona Repú- associacions de veïns, als ateneus veu amb molta por i molta descon- c/ Verdi 28, baixos dreta, Vila de Gracia,una de les peces que configuren el blica en els ateneus obrers, sindi- o creant grups específics. Val a dir, fiança l’expropiació d’aquest espai Barcelona, de dilluns a divendres de 20mosaic del feminisme dels anys cats i partits polítics, i la feina d’as- també, que la reivindicació feminis- que tenien els grups feministes de a 22h (dimecres no).setanta a Catalunya, si bé l’asso- sociacions com Mujeres Libres. ta toparà amb les estructures de base per part del feminisme d’Es- Podeu trobar més informació sobreciació, tal com ens explica Sara, L’esclat de l’associacionisme de partits i sindicats d’esquerres, que tat, un fenomen posttatcherià que l’artista a www.rebelgraphics.org/car-comença a sofrir les conseqüèn- dones en el contex català i espa- veuen amb un cert recel les aspira- va molt en relació amb aquesta loscortez.htmlcies de l’etapa de desmobilització nyol al final del franquisme s’em- cions de les seves afiliades, que de etapa de desmobilització social igeneral de finals dels 90. Al 1996, marca en un procés per aconse- col·laboradors fidels passen a exi- del feminisme ‘light’ que ocupen elsperò, “les dones del Bloc encara guir les llibertats democràtiques, i gir igualtat d’oportunitats i de trac- ministeris, les carteres ministerials. Certamen de contessón molt actives, i en el front contra ja cap als anys 80 es desenvolu- te. Hi ha una necessitat molt gran de anarquistesla violència de gènere fan un gran parà amb l’impuls de la difusió de reapropiar-nos aquests discursos itreball”. Amb l’arribada del nou textos d’autores feministes nord- El Bloc Feminista aquestes reivindicacions i sobretot Ateneu Llibertari del Besòs (KCN)mil·lenni, però, el Bloc Feminista americanes, franceses i italianes. d’un espai públic que per ara hande Tarragona passarà a formar part El feminisme s’organitzarà a partir El Bloc Feminista podem dir que és provat d’ocupar aquests feminis- L’Ateneu del Besòs convoca un certa-de la història dels moviments so- de la confluència de les feminis- part de l’ona expansiva que pro- mes d’Estat.” men de contes anarquistes. Els contes es rebran per la pàgina web (www.albe- sos.tk, secció enllaços) o al mateix ate- neu (Rambla Prim, 76, 08019 Barcelo- Taller d’autodefensa a Reus: el carrer és nostre! na). El termini d‘admissió serà fins al Amb el patriarcat l’espai públic, el tar contra la violència de gènere volupar la calma, l’autoconeixe- dia 31 de desembre de 2005. carrer, ens han dit que pertany al masculí. Des de la Secretaria de ment, la intuïció, l’autoestima i la Una vegada recopilats els contes es homes. I per això el fet d’anar pel Gènere de la CGT de Reus-Baix consciència de l’espai per pre- farà un llibre (o els que surtin) publicat carrer pot significar, a voltes, Camp i el Casal de Reus us pro- veure les situacions conflictives i per l’entitat. Igualment, s’aniran publi- haver de córrer el risc de ser posem un taller d’autodefensa aprendre a enfocar-les i a resol- cant el contes rebuts a la secció d’arti- agredides. La violència contra les des d’una perspectiva feminista dre-les. El curs es farà els dissab- cles o textos del web de lAteneu. dones té, ho sabem totes, una que es basa en un treball físic i tes 6, 13, 20 i 27 de novembre de La temàtica serà sobre els diferents funció important en la dominació emocional per aprendre a com- 10 a 14.30h. El preu és de 25 aspectes de la lluita anarquista, crítica patriarcal: perpetuar la situació de prendre i reconduir les situacions euros per a aturades i afiliades i al sistema i els seus valors, etc. dominació dels homes sobre les en què ens puguem trobar, sobre- 30 euros per a la resta. Per a més Mireu també a http://www.albesos.tk dones. Hi ha molts fronts per llui- tot situacions de conflicte, desen- informació: 977 34 08 83.Catalunya. Octubre de 2005 21
  • 21. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA SOBRE “PRECARIAS A LA DERIVA” PUBLICAT PER TRAFICANTES DE SUEÑOS > CRÒNIQUES SOTA EL SOLC Derives des de la precarietat femenina Nieves Alonso (Reus) com a poder i procés de subjectivit- minitzant la força de treball (aten- col·lectius, persones i grups que zació basat no tant en l’exercici di- ció personalitzada, empatia, bona porten temps donat voltes a com Com ens plantegem les lluites, les recte de la violència, sinó en la pro- presència, somriures, amabilitat...); organitzar el que s’anomena el accions, les vagues, les mobilitza- ducció activa d’una actitud 4) la retallada de salaris i la falta de “precariat” o “precariat social”. LA KINKY BEAT cions? És a dir, com ens podem submisa. drets. Però a totes aquestes pre- “Precarias a la deriva” s’atura en “RMXMADEINBARNA” enfrontar a les pitjors conseqüèn- L’explicació des del lloc comú de misses d’investigació-reflexió cal les treballadores del sexe com a cies del neocapitalisme amb els la precarietat és molt difícil, pel que afegir la inexistència de “treball” exemple de precaritzades, amb “Remixejant” mètodes de lluita tradicional, quan cada cop estem més sotmeses a la el resultat, segons les autores, és una “cartografia del treball precarit- com en el cas de les mestresses de casa; l’absència de regulació la- totes les seves transversalitats (de sexe, origen social, raça, pro- precarització del mercat laboral de cedència, edat, estàndards corpo- Carlos Undergroove (undergroove@mixmail.com) la forma més cruel. Quan la globa- rals i identitat sexual) resulta, així lització econòmica, amb les seves mateix, estratificat i inclou: a) règim Arriba el nou treball de La Kinky Beat deslocalitzacions i “especialitza- de treball (coaccionat, assalariat “RMXMADEINBARNA”, més elèctrics, cions”, expulsa cada cop més i sense deutes, autònom); b) mobili- més bojos, més acompanyats i més ba- més gent del mercat de treball vi- tat social, geogràfica, laboral; c) llables que mai! Després del seu primer gent. Els paradigmes coneguts fins grau d’exposició del cos (directe en treball i esperant la sortida del seu (es- ara ja no ens serveixen. L’enfronta- la prostitució, semiindirecte en el perem) segon disc en estudi ens pre- ment és ara entre patró-explotador massatge o indirecte en el ‘peep senten un regal ben especial, un CD i treballador o treballadora explota- show’ o en telefonia); d) organitza- amb remescles de diversos dels seus da, però amb una explotació regu- ció del treball (empresa flexible i en temes més un vídeo clip del seu tema lada i amb uns mínims drets com la xarxa com els xats, o en las cases “Kinky Jungle” i un tema inèdit. jornada (cada cop més llarga i amb de cites; familiar, com en alguns Si ja ens varen demostrar que són ca- menys control de les hores extra), bordells; autònomes, prostitutes paços de donar festa per no acabar-la els salaris cada cop més reduïts, por compte propi, mafiosa, etc.) tant en el CD com en els seus brutals di- els drets en el paper dels convenis Tot aquest espectre mostra sin- rectes, en aquest treball ens ho tornen i sense aplicació en la pràctica per gularitats i espais comuns entre el a demostrar amb la col·laboració d’un falta de reivindicació. És l’aplicació treball sexual i altres treballs preca- bon grapat d’amics i també per part bestial de la dinàmica capitalista, ris o precaritzats, treballs de cura i dels seus components. Onze remescles en què reivindicar pot ser sinònim atenció, on la invisibilitat i la falta de diversos dels seus temes entre el de quedar fora del mercat del tre- d’estima són denominador comú, quals hi ha “Freedon”, “Yeah! man”, “I ball regulat, el que implica una dis- encara que al treball del sexe cal com from”... remescles molt diferents minució continuada i sense atura- afegir-hi l’estigmatització social. però amb un denominador comú: l’e- dor dels drets reals. Amb aquest llibre ens proposen lectrònica més esbojarrada, els beats Tots aquests apunts es fan més un munt d’experiències i, sobretot, més kinkys i les bases més potents. cruels si els pensem específica- una bona quantitat de qüestions Remescles fetes per part dels seus ment en femení i si els pensem, a sobre les quals cal debatre, treba- components com Charlat58 o Manel més, des de tota la gamma que llar i aprofundir. No és una lectura Cabello, aquest signant un Santako ens ofereix el treball precari de les senzilla, és un llibre de treball, i el Style que posa els cabells de punta a dones. resum, en positiu, podria ser com més de posar aquest punt sempre di- És en aquest context d’anàlisi enfrontar-nos a aquest món que vertit que mai no ha perdut la Kinky o la que cal situar el llibre “Precarias a ens declara la guerra a diari, com boja Matahary signant un ëwaitingí amb la deriva”, publicat per Traficantes organitzar-nos per defensar-nos, la col·laboració d’Electroputes; i a més de Sueños. Aquest llibre és un es- com anar assumint nous mètodes comptant amb les remescles de gent tudi d’un grup de dones que s’ini- d’organització i de lluita per enfron- com Fermín Muguruza + Sorkun que cia, i que continua en procés, a tar-nos als reptes d’una realitat que amb “I come from” demostren que es partir de la investigació-acció sobre canvia cada cop a més velocitat i pot construir un nou tema partint de l’o- la precarització de l’existència en de manera més dura i cruel, com riginal i no tenir res a envejar-li. Profun- femení i amb la perspectiva de la lluitar contra l’individualisme i la in- ditat, calidesa i l’esperit kinky pels qua- vaga del 20 de juny de 2002. diferència, com globalitzar la soli- tre costats, Mosku-La Verneda No és una investigació que se- daritat i les experiències, com Conexion!!! Dj Panko, dj de Ojos de gueixi els paràmetres ortodoxos, Doble jornada? Prefereixo ser una ciborg que una deesa. aprendre a crear xarxes de comu- Micropolítiques de la jornada multiplicada. Brujo; Marc Llovera, component de sinó que establint uns eixos de tre- nicació i autoajuda, per posar en Cheb Balowsky; l’efectista Rudeman; i ball i amb uns contactes previs, les comú tot el que ens uneix i, sobre- Roberto Sánchez de Basque Dub Foun- autores surten al carrer a buscar zat des de les dones, a partir de boral en les autònomes, ‘au pair’, tot, com feminitzar les formes de dation; entre d’altres fan que els temes informació que s’avalua per part de l’intercanvi d’experiències”. servei domèstic intern o per hores; lluita, en contraposició amb la femi- originals de La Kinky Beat naveguin les mateixes protagonistes i que L’estudi ens planteja un camí de ambigüitat del vincle entre qui con- nització de la precarietat. Com il·lu- entre el ‘drum&bass’, el ‘metal’ o el deriva en funció de reflexions prò- desidentificació, entenent la preca- tracta i qui és contractada, especial sionar-nos amb el dia a dia. Cal ‘dub’, entre d’altres estils electrònics. pies i vivències de les dones que, rietat més com un procés que com contradicció per ser ambdues continuar treballant, està gairebé Remescles esbojarrades, samplers a sent representatives, en tot o en un concepte. Connectant aquest dones. tot per fer. dojo, canvis de registre sense perdre la part, dels col·lectius que s’investi- fenomen amb: 1) noves formes de Es continua plantejant un segon identitat, en fi, noves lectures que guen, serveixen de columna que treball (vinculades a l’externalitza- cicle de treball: noves derives, obren una mica més l’univers Kinky a vertebra l’estudi (encara en pro- ció i/o deslocalització, l’extensió del obrint tallers de reflexió col·lectiva, les nostres orelles. Un exercici de revi- cés). treball autònom, contractes per més gent amb intervencions que sió personal que ens apropa al vessant Aquest llibre planteja un bon obra o servei); 2) dislocació en ens permeten indagar en les for- més tecnològic i modern del ‘Kinky nombre de qüestions per debatre, temps/horaris de treball (horaris mes dels conflictes, a partir del de- Style’ i que ens demostra que la Kinky com el valor del treball immaterial, flexibles, a temps parcial, teletre- sembre del 2002 continuen apro- no té fronteres, que les seves idees remunerat o no, tant en el camp ball, en tallers domèstics) els efec- fundint en el treball i sobretot a estan ben intactes i que encara ens han cognoscitiu com en la producció de tes dels quals sobre les unitats de partir de la primavera de 2003, de sorprendre amb molts més mo- sabers o en els vincles del llen- convivència i les xarxes de cures amb la participació de les autores ments de diversió i lluita. Electronic guatge; no són homogenis, però sí estan encara per valorar-se i no di- en les jornades “Pensar en Preca- Kinky Style made in Barna! que és una feina assignada a les guem estimar-se; 3) incorporació rio”, organitzades per la CGT, o dones. Com la reproducció entesa de qualitats innates a les dones, fe- coincidien, en aquestes, amb22 Catalunya. Octubre de 2005
  • 22. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > IMATGES QUE PARLEN“Del passat neix persona crítica i té, doncs, el cap obert al millor de cada casa –ide- l’Holocaust; en realitat, és un llibre de viatges sobre la construcció (o, converteixen les “Nueve maletas” de Béla Zsolt en una de les millorsel futur” ològica, és clar, i sempre dins les per a ser més precisos, la destruc- obres de la literatura del segle XX. esquerres. En la presentació al ció) del continent europeu. Un llibre Campus ho va deixar clar: per ell, l’anarquia era un objectiu al final de viatge geogràfic, emocional i ideològic sobre l’odi entre els po- “Sendic, las del camí que cada cop que t’hi bles (polonesos, russos, alemanys, vidas de un apropes s’allunya més i, per tant, txecs, ucraïnesos, romanesos, tupamaro” serveix per caminar, per anar alli- etc.), entre classes socials i entre berant-nos sense tenir la intenció religions. falsa d’arribar a port mai. I aquesta A la manera com actualment es- imatge que a alguns pot semblar criuria un Ryszard Kapu, Bela Zsolt El color del paradís inquietant i desmotivadora jo la analitza els petits comportaments trobo magnífica i esperonadora. de la gent corrent i n’extreu trets Josep Estivill Al costat de la defensa a ul- essencials de l’època i la cultura: trança de la llibertat individual a tra- parla de la repressió sexual, les es- Aquests dies, el govern dels Estats vés de la igualtat econòmica i de coles com a sistema de vehicle de Units continua la seva croada contra el drets socials, els articles del comportaments autoritaris, les en- mal (el dels altres, s’entén) i ha carregatRAMON CLARET Ramon Claret tenen un altre puntal veges davant l’ascens social del contra les activitats de l’Iran per desen-Migdia Serveis Culturals que els fa interessants per als lli- veí, l’estupidesa, la mediocritat, la volupar l’energia nuclear, potser per bertaris i per al públic lector en ge- ingenuïtat, l’avarícia, les injustí- tenir en un futur la bomba atòmica. És Jordi Martí Font neral, com és la defensa del dret cies... La II Guerra Mundial s’expli- possible. dels pobles a decidir sobre el seu ca, de manera molt espectacular, No seria el primer país a tenir-la ni a”Del passat neix el present”, editat propi futur, la defensa de la llibertat com el resultat de les tensions so- utilitzar-la sobre població civil; però síper Migdia Serveis Culturals (mig- col·lectiva. I tot abanderat amb un cials acumulades durant anys, una SAMUEL BLIXEN que és el primer país que figura a la llis-dia@mac.com), és el llibre que rebuig explícit cap a la guerra que força històrica imparable -la de l’odi Virus Editorial ta negra de l’administració Bush. Araaplega articles de Ramon Claret tan bé va conèixer de primera mà. i la rancúnia- que recorre tots els com ara, és el país més pervers delpublicats a la premsa de la demar- pobles i ciutats, que fa embogir la Redacció món (amb el permís de Corea del Nord)cació, especialment a “Nou Diari” i“El Punt” en els darrers deu anys. “Nueve maletas” gent i la torna irreconeixible. Perso- nes que fins a aleshores se saluda- Raúl Sendic va ser una figura de i, per això, no deixa de ser saludable en- trar sense prejudicis en la rica cultura Per als qui no conegueu el ven i ajudaven pel carrer ara es de- primer ordre tant en la fundació d’aquest país mil·lenari. D’aquesta ma-Ramon Claret us en parlaré amb nuncien i assassinen sense pietat com en el devenir dels tupamaros. nera, em ve a la ment una pel·lícula me-les paraules que ho fa el Salvador ni escrúpols. Home de camp, format a la ciutat, ravellosa d’aquesta nacionalitat que esPalomar en el mateix llibre d’aplecs Zsolt explica aquest pas de l’or- va començar molt aviat la seva mi- titula “El color del paraíso”, de Majidd’articles. El Salvador diu que el dre al caos, de l’amabilitat al sadis- litància en la Federació d’Estu- Majidi, estrenada fa un parell d’anys.Ramon, nascut a Òdena el 1919, me. I aquí és admirable quan des- diants Universitaris i en el Partit So- “El color del paraíso” és la històriava ser “militant de la CNT –i actual criu el trànsit dels objectes i els cialista, del qual en va arribar a d’un nen de vuit anys que estudia enmilitant d’una de les seves conti- individus, els sorolls, les mirades i formar part de la direcció. La seva una escola de Teheran especial per a in-nuacions, la CGT, afegeixo jo-, mili- els gestos. És admirable quan des- intensa activitat política li va impe- vidents i a les vacances torna amb lacià de primera hora al front d’Ara- criu les petites revoltes i els grans dir acabar la seva carrera d’advo- seva família que viu en una zona ruralgó, lluità en diversos fronts durant horrors. És admirable quan obser- cat. enmig de les muntanyes. El seu pare ella Guerra Civil i, després, va partici- va els comportaments de la gent el En els seus dos anys d’investi- considera un obstacle per tornar-se apar activament –entre 1940 i gran dia de la deportació cap a l’ex- gació, el periodista Samuel Blixen, casar i se’n desprèn obligant-lo a en-1946- en la resistència llibertària termini, quan parla de les prostitu- que va ser militant tupamaro i va trar d’aprenent a una fusteria. La pel·lí-contra el franquisme; i en sortir de tes jueves embarassades, de la fu- conèixer personalment a Sendic, cula entra en la vida i les sensacionsla presó va fer cap a Reus, on viu gida clandestina en tren amb la reconstrueix la seva figura que d’aquest nen que ha de reconèixer elen l’actualitat”. Aquesta és només dona de l’escriptor István Szabó i amb la seva qualitat humana hu- món que l’envolta palpant-lo suaumentuna brevíssima aproximació a la fi- BÉLA ZSOLT de tants i tants moments de màxim mana i política va contribuir decisi- amb els dits de la mà, de les relacionsgura del Ramon, i si llegiu el llibre Las memorias del Holocausto interès i emoció que hi trobem vament que en el naixement del amb l’àvia, les germanes, el pare, elsentendreu per què dic això. Els arti- de un gran escritor. Taurus, Ma- sense parar. MLN convergissin sectors socials mestres i companys de l’escola, la na-cles que recull el volumet són molt drid 2004. Qui llegeixi el llibre es capbus- molt diversos, des d’organitzacions tura... Una vida difícil la de tots plegats,variats, però tenen en comú una sarà en aquesta dissortada època d’estudiants, pageses i de barri fins molt humil i sense recursos, basada endefensa acèrrima de la llibertat in- Josep Estivill europea i quedarà molt impactat, a socialistes, llibertaris i marxistes el treball constant en el si d’una econo-dividual i col·lectiva. El Ramon és molt més que no pas veient una no enquadrats en el Partit Comu- mia rural tradicional.llibertari, però no combrega amb “Nueve maletas” és el llibre de re- pel·lícula o llegint una monografia nista. Se’ns fa tan difícil percebre el mal encap doctrina al cent per cent, ni cords del periodista hongarès i ac- històrica. I a més a més, amb un El llibre conta la seva vida fins a tots aquests personatges! Ni tan solsamb la llibertària, perquè és una tivista d’esquerres Béla Zsolt sobre estil literari tan extraordinari que la mort, a París el 1989. no podem recolzar-nos en els tòpics i els estereotips que ofeguen les socie- tats de l’anomenat món islàmic perquè Revistes no apareixen musulmans fanàtics ni persecució de la dona, res de res. En canvi, sí que hi trobem una sensibilitat com ens costa de trobar en el cinema nord-americà. Impagable l’escena de l’escola rural quan el mestre demana a una nena que llegeixi el text d’un llibre i comença a fer-ho però molt a poc a poc, i llavors el protagonista, a qui ningú no feia cas perquè pel fet de ser cec el consideraven un imbècil, obre el seu exemplar, en ‘braille’, i palpant les paraules amb la punta dels dits co- mença a llegir-ne passatges amb fluïde- sa. I tothom es queda bocabadat. En realitat, la pel·lícula no és empala- gosa, ensucrada o autocomplaent; en realitat, és dura i valenta i a estonesANTA MALES HERBES A, RIVISTA ANARCHICA EL LIBERTARIO crua i amarga, però és increïblementPublicació contrainformativa feta a Butlletí de la Secció Sindical de CGT Històrica revista anarquista italiana Revista editada per la Comisión de més honesta que la major part del cine-Terrassa. Apartat 672, 08220 Terras- a Parcs i Jardins de amb 35 anys d’existència. Editrice A, Relaciones Anarquistas de Vene- ma que ens arriba a les pantalles. I aixòsa, www.anta.info/redaccio@antain- Barcelona.info@malesherbes.org / cas. post. 17120, 20170 Milano, zuela. www.nodo50.org/ellibertario/ no és poca cosa.fo.net boletin@malesherbes.org www.arivista.org / arivista@tin.it ellibertario@nodo50.orgCatalunya. Octubre de 2005 23
  • 23. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA PASQUAL AGUILAR, PORTAVEU DE LA PLATAFORMA NO A LA MAT > LES PARAULES SÓN PUNYS‘Estem davant l’ocàs d’un Menjardeterminat model energètic’ Jordi Martí Font, Priorat (jordimartif69@mesvilaweb.com) Que amb el menjar no s’hi juga és una frase que ens retorna al cap nomésPreparen una manifestació el 15 d’octubre a les 17h a Barcelona, sortint del passeig de Gràcia pronunciar-ne la primera part: “amb el menjar...”, és a dir que la tenim interio- ritzada de forma que gairebé forma part de nosaltres o del nostre parlar > LA FRASE... diari, del nostre bagatge de frases fetes compartides amb la col·lectivitat. Però passada la referència lingüística, punt i a part. Perquè amb el nostre menjar no només s’hi juga, amb el nostre consentiment, sinó que s’hi co- mercia, s’hi especula, s’hi enriqueixen uns quants i, sobretot, s’hi afegeix tanta merda al que eren els nostres ali- ments diguem-ne que “de sempre” que cada cop més els afegits en forma de colorants, antioxidants, conser- vants... són majoritari. “La gent de Ens hem acostumat tant a creure’ns mentides evidents com que la fam és les terres de impossible d’eradicar i que l’aplicació de tecnologia damunt de la producció l’Ebre són un agroalimentària es fa per tal d’acabar referent” amb ella que ja no ens ve d’aquí. Així, molts i motes accepten encara som- rients que les llavors transgèniques “El ‘lobby’ empresarial prioritza el benestar d’uns pocs per sobre de la majoria de la població” ens allunyaran del fantasma de la fam i acabaran amb la misèria i la gana que Text i fotos: Mariona Parra i de la Plataforma, vam veure que què no disposem de prou dades. el govern tripartit continua signant porta associada que es viu en conti- Casanova en realitat no estàvem lluitant per Fins i tot qualsevol al·legació que nous projectes amb la REE, no nents gairebé sencers com és l’Àfrica un problema local sinó global, no es faci de projectes energètics des poden dir per tant que estiguin lli- o en barris pobres del que la tele té la asqual Aguilar es portaveu es tracta d’oposar-se únicament a d’ajuntaments o plataformes la res- gats a pactes de l’anterior govern, barra d’anomenar Primer Món senseP de la Plataforma no a la MAT, un moviment socialheterogeni que lluita per una una línia sinó fer un pas més i plan- tejar-nos, quin model energètic volem desenvolupar pels propers pon la REE. Podem dir clarament, doncs, que hi ha un clar dèficit de- mocràtic respecte a aquest tema. perquè ells mateixos segueixen pactant. El que ens sembla molt greu és que des de la Conselleria que als presentadors els caigui la cara de vergonya, més encara després de desastres naturals i les seves “conse-nova cultura energètica. El dia anys? En tot cas, però, podem dir que de Medi Ambient s’ha intentat des- qüències” com els darrers huracan-15 d’octubre han organitzat una El ‘lobby’ empresarial al qual malgrat que les comarques gironi- mobilitzar el moviment ecologista. sals EUA. I es demana a les autoritatsmanifestació a Barcelona per l’Estat ha cedit els drets de planifi- nes són poc generadores i molt -La lluita de la Plataforma en De- que, per tal de pal·liar els desastresdefensar la qualitat de vida de cació energètica aposta per un consumidores; els dos arguments fensa de l’Ebre ha impulsat i que produeixi el lliure mercat de pro-les persones i el territori. model centralitzat com el que tenim utilitzats per defensar la línia (el donat ànims a altres lluites en ductes manufacturats que fa tancar els ara en què hi ha pocs focus de cre- consum pel turisme i la construcció defensa del territori? nostres tallers i fàbriques tèxtils i de-Què és la MAT i com va sorgir la ació d’energia i calen grans del TAV) no són vàlids. El mateix -La gent de les Terres de l’Ebre són calcat, es creïn polígons de bates blan-Plataforma contra la MAT? instal·lacions per transportar-la, és govern ha reconegut que és la in- un referent. De fet, són ells qui ha ques, per a l’’agrobuisines’ i les far--La Plataforma contra la MAT és un a dir, torres d’alta tensió. No apos- terconnexió amb França l’argu- obert el camí d’entendre que la macèutiques, on multinacionals del te-moviment que s’inicia a finals dels ten per les energies renovables i si ment principal. França té 56 cen- seva lluita no era només local sinó rrorisme alimentari hi puguinanys 90. Funciona de manera as- ho fan és també per crear grans trals nuclears i és l’únic estat també global. La nova cultura de desenvolupar llavors que converteixinsembleària i està format per grups focus generadors d’energia i a par- europeu que té excedent i vol ven- l’aigua que reivindiquen és una en dependents les zones del planetaecologistes i excursionistes però tir d’aquí distribuir-la. Per aquestes dre l’energia sobrant per fer nego- proposta vàlida per a tota la socie- que encara s’administren els propistambé per persones a títol indivi- companyies, es tracta de fer nego- ci, bàsicament amb Portugal i el tat, mostrant que no són un movi- recursos alimentaris a base de cosesdual... Ens definim com a movi- ci i prioritzen el benestar d’uns nord d’Àfrica. L’argument de fons ment insolidari com se’ls havia tan senzilles com les llavors naturals,ment social que no depenem de pocs per sobre de la majoria de la per construir les línies d’alta tensió anomenat sinó tot el contrari, plan- que d’un any per l’altre es planten i as-cap partit sinó que exercim pressió població. La plataforma antilínia és que França pugui transportar tegen que és necessari un debat a seguren l’autoproducció dels alimentsa les institucions. L’objectiu inicial planteja alternatives com l’anome- l’energia que li sobra, no estem nivell social per buscar alternatives que fan possible la vida.de la Plataforma va ser oposar-se nat model energètic de generació parlant d’infrastructures que neces- sostenibles al consum d’aigua. Aquí, amb la competència com aa la construcció de la línia de molt distribuïda. Es tracta que la gene- sitem aquí sinó del negoci generat -Què en penseu del Pla Energè- únic horitzó, cada cop tenim més in-alta tensió (MAT) Sentmenat-Bes- ració d’energia sigui propera al lloc per la venda d’energia provinent de tic Català (PEC)? vestigadors que fan els seus estudiscanó-Baixàs. La MAT és una infra- de consum i que es generi en fun- les centrals nuclears franceses. -Doncs que és l’operació cosmèti- sobre com produir més menjar per talestructura elèctrica que supera els ció de les necessitats de la zona. El que sí que podem fer, però, és ca de l’estiu. Es va presentar el d’ofegar més encara els competidors,2.000 Kvolts i que necessita unes Es planteja avançar cap a un donar dues dades: primera, que projecte per fer-hi al·legacions i fi- malgrat que la competència en aquesttorres de mínim 40 metres d’alça- model energètic amb fonts renova- l’any passat a l’Estat espanyol va nalment s’aprovarà amb mínimes cas porti aparellada la gana per a quida. Tenen efectes molt perjudicials bles. Cal superar, doncs, el model sobrar-li energia i segona, que el modificacions. Des del govern es perdi en la cursa capitalista per veureper al territori i també sobre les per- centralista actual que precisa de lí- dia de més consum energètic d’a- vol donar la imatge que hi deixen qui controla el menjar.sones. Així, doncs, la plataforma va nies MAT. quest any, dues de les centrals nu- participar però en canvi es minimit- La nostra alternativa ha de ser clara isorgir en un principi per aturar la - Hi ha dèficit energètic a les co- clears no funcionaven i tot i això no zen molt les aportacions que s’han contundent. Davant la voracitat i l’en-línia de Bescanó però de seguida marques gironines? va haver-hi cap caiguda de tensió. fet des de col·lectius. Només una llumenament que la tècnica ens fa, laens en vam adonar que la situació -Ni les administracions ni els ciuta- - Tenint en compte que el conse- dada: supera les previsions del sobirania alimentària basada en a tra-era molt més complexa. M’explico: dans no tenim informació sobre les ller de Medi Ambient és d’ICV, protocol de Kyoto en un 102%. - dició pagesa és i ha de ser el nostreen aquests moments, la potestat necessitats energètiques de les heu trobat més predisposició Quines mobilitzacions teniu pre- senyal d’identitat. Aturar els conreusper decidir i planificar el pla energè- nostres comarques. L’única entitat cap al diàleg? vistes? transgènics i llençar a la cara dels as-tic a nivell de l’Estat espanyol la té que té aquesta informació és la -El conseller ha dit que la línia és -La mobilització més important que sassins amb guant blanc un no que elsla Red Eléctrica Española (REE), REE ja que, com he dit, l’Estat li ha inevitable. Això demostra un ta- estem preparant ara és una mani- obligui a recapacitar si encara se’n re-és a dir, l’Estat ha cedit la respon- cedit el control i la planificació rannà molt poc ecologista. La polí- festació el dia 15 d’octubre a les corden de quan eren persones i nosabilitat a una empresa privada energètica. Ni tan sols ens ha estat tica del tripartit en aquest aspecte 17h a Barcelona. La manifestació només engranatges de la màquina ca-sobre un tema tan important com possible fer informes alternatius (ni és de continuisme total respecte al anirà des del passeig de Gràcia pitalista.és la planificació energètica. Des a nosaltres ni a l’admnistració) per- que havia iniciat CiU. Actualment, fins a plaça Sant Jaume.
  • 24. Quadern d’Economia 1 INFORME ECONÒMIC 2004ve de la pàgina IV greu, tot allò que podia constituir leix duna polí- acaparar el 59,4% de la inversió en capital, men- mercial ha augmentat un 26,4% el 2004. Els tica industrial activa. Els dirigents polítics de tre els béns dequipament rebien el 23,9% i el competidors de les empreses espanyoles estan in- l’Estat des de la transició han fet lopció de seguir 16,6% restant es destinava a altres productes. vertint molt diners i esforços per millorar la seva Ocupació fidelment les prescripcions del FMI i la UE i han Daquesta manera sobserva un biaix inversor en productivitat mentre que els empresaris espan- optat per deixar exclusivament en mans del capi- detriment dels béns dequip, tan importants per a yols sembla que han optat per inversions més es-No obstant això les grans empreses generen poca tal privat la sort del sistema productiu espanyol. la millora de laparell productiu del país. El crei- peculatives o en l’exterior.ocupació i una gran part dels assalariats treballa xement de la renda i locupació dels últims anysen les empreses petites. En total les empreses de sassenta, en gran part, sobre la inversió en cons- Els empresaris espanyols ni tan sols cobreixen lamés de 200 treballadors representen al voltant Beneficis trucció’(9). La participació de la construcció en seva funció dempresaris capitalistes eficients,d’una tercera part de locupació. Locupació en el PIB va passar del 11,7% en 1997al 15,7% en excepte en un punt en el qual presenten una granles empreses cotitzades en borsa ha crescut Els beneficis de les empreses estan augmentant 2004. excel·lència i és en lobtenció dalts beneficis. Sinomés el 0,49% de mitjana en 2003 i correspon, fortament. Al 2003 les empreses cotitzades en no els obtenen per la seva eficiència vol dir quesobretot, a les empreses immobiliàries i de la borsa van tenir un augment de beneficis dun No és estrany, per tant, que les empreses ni tan ho assoleixen a través destrènyer les rosquesconstrucció. Aquesta última representa el 20% de 19%. Les que cotitzen per a lIBEX van multipli- sols siguin eficients en els seus propis termes i en amb força en el mercat laboral.tota la nova ocupació, que podria superar el 25% car per 5 la seva rendibilitat respecte a 2002. La conseqüència el creixement del país sigui baix.si afegim els increments indirectes. Disminuei- majoria de les empreses, el 66,7% diu haver aug- La baixa inversió té com resultat que la producti- Les grans empreses de manufactures espanyoles,xen els llocs de treball en els sectors financer, ai- mentat el seu benefici en el segon semestre de vitat per treballador i per hora treballada sigui almenys algunes, sembla que han optat també pergües, electricitat, petroli, gas i mines. 2004, mentre que només són el 14,3% les empre- baixa també: per a una mitjana de la UE de 100 una altra estratègia. Durant el 2003 i 2004 han ses que diuen haver-los disminuït. No és sorpre- l’Estat espanyol tenia gairebé 103 el 1991 de pro- estat utilitzant amenaces a la deslocalització du-Catalunya és una de les regions més afectada per nent lavaluació que els negocis fan de levolució ductivitat per treballador (Veure Productivitat al rant la negociació dels convenis. Estratègia quelajustament industrial on al segon semestre del de leconomia espanyola. Glossari per a matisar aquest punt) i ha baixat a sembla que ara serà impulsada pel govern tripartit.2004 s’havien perdut 73.500 ocupacions, la xifra 99,8 el 2003, estimant-se de 99,5 el 2004. Res-més alta de l’Estat espanyol. Sens dubte això és a Els sectors en els quals més empreses augmenten pecte a la productivitat per hora, passa de 104,2 Serà que el govern, conscient que “Països comcausa de la seva major estructura industrial res- els seus beneficis són construcció, finances i as- el 1993 respecte a la UE a 101,4 el 2003. Al Grà- l’Estat espanyol, que han apostat per competirpecte la d’altres regions, però això no fa dismi- segurances, seguits de les majoristes. I són les fic 7 es pot observar també com disminueixen la mitjançant baixos sous, ho tindran molt difícil da-nuir la importància negativa de la perduda docu- empreses més grans les que presenten millors re- productivitat i els costos salarials al mateix vant la nova competència dEuropa de lEst i dÀ-pació per als treballadors. sultats. La Caixa va guanyar un 16,5% més; els temps. Molt probablement la disponibilitat de sia” (“La Vanguardia” 3/3/04) intentarà la fugida beneficis de les empreses no financeres van aug- treball barat fa que els empresaris no es preocu- cap endavant i reforçar la deslocalització. Es po- mentar en un 18,6% (record des del 17% en pin per augmentar la productivitat dels seus tre- dria dir que és una estratègia estranya a menys que Propietat 2003); Iberia guanya un 52,1% més, Telefònica balladors mitjançant inversions que incorporin el que es pretengui sigui que les empreses mantin- ha guanyat un 5,1% més que lany anterior, les noves tecnologies. guin els seus beneficis, encara que això suposi laA l’Estat espanyol moltes de les grans empreses constructores un 23% més... així successivament. pèrdua de llocs de treball dins del propi país.tenen participació estrangera en el seu capital El govern actual de Catalunya, amb lobjectiu(total o parcial), sent en els últims anys els ser- daugmentar la competitivitat empresarial, ha es- No és necessari afegir que les deslocalitzacionsveis els majors receptors de la inversió externa. La dinàmica productiva timat que haurà dinvertir al llarg de la legislatura preocupen molt als treballadors. No només per laLa inversió estrangera és propietària del 35% del actual entre 2.015-2.600 milions d’euros (sense pèrdua de llocs de treball que suposen sinó tambémercat borsari i responsable de la meitat del seu Malgrat aquests substancials beneficis, durant el incloure les obres del metro), havent pressupostat perquè duu a acceptar condicions laborals dete-volum de negoci. Malgrat això, la inversió direc- 2003 la inversió empresarial com a formació 456 milions per a 2005. Encara que no està mala- riorades i degradants, com una total flexibilitatta estrangera que arriba a l’Estat espanyol està bruta de capital fix (FBCF) va augmentar només ment que el govern cooperi en la millora de la laboral, la reducció de salaris o laugment de lacaient des del 2000, i va disminuir lany passat en en un 3,2% respecte a lany anterior. Les dades competitivitat, no cal oblidar que són esforços jornada de treball.un 46,9%. fins a Setembre assenyalen que aquest any tam- per a millorar leconomia del sector privat, men- poc augmentaran i shan hagut de revisar les pre- tre aquest segueix invertint els seus beneficis enLa propietat de les grans empreses està interrela- visions a la baixa per a arribar al 2,2% per als la construcció o en operacions financeres, bas- Producció i viabilitat ecològica(19)cionada i unes participen en l’accionariat d’unes béns dequip i al 3,3% en el total. Així mateix, de tants delles de caire especulatiu.altres. A més, sestà produint un gran moviment la inversió total, només el 52,4% és privada (la Entre 1955 i 2000, els Requeriments Totals dede concentració empresarial per mitjà de fusions resta és pública) enfront una mitjana europea del Tampoc són empreses innovadores: En un infor- Materials (RTM, és a dir la suma conjunta delsi adquisicions. Aquestes van créixer un 13% du- 65%. En la mateixa línia assenyalen la despesa me recent s’afirma que el 70% de les empreses requeriments directes, o fluxos denergia, mate-rant 2003 -34.400 milions de dòlars per a només en investigació i desenvolupament (I+D) a l’Es- espanyoles no són innovadores i la innovació rials i biomassa que sincorporen a la cadena de500 transaccions- i un 52% en 2004 -58.300 mi- tat que és molt baixa (1,03% del PIB enfront de empresarial a Espanya està al lloc 20 duna classi- valor econòmic, per compravenda –metalls,lions de $ per a 567 transaccions. Sobretot en sec- 2% en la mitjana de la UE). ficació de 34 països. combustibles fòssils, productes agropecuaris- itors de telecomunicacions, mitjans dinformació, dels requeriments ocults, que no formen part debancari, construcció i immobiliari. El 60% da- A més, “des de 1995 sobserva una modificació Tampoc sorprèn que les empreses vagin perdent la mercaderia finalment venuda però que és ne-questes operacions es va fer entre empreses de de lestructura inversora del país. En la FBCF quota de mercat internacional (les exportacions cessari remoure per a la seva obtenció) han expe-capital espanyol, corresponent laltre 40% a fu- destaca la construcció que manté sempre el pes creixen menys que les importacions) des de 2002 rimentat un creixement notable, passant de 267sions o adquisicions dempreses en les quals una més important. Ja en el 2003 la construcció va i sobretot en 2004. A causa d’això el dèficit co- milions de tones el 1955 (10 T/hab) a 1.508 mi-és nacional i laltra estrangera. lions l’any 2000 (37 T/hab), sense incloure lero- sió ni laigua. Aquest increment en més de 5 ve-Les grans empreses controlen la vida econòmica, Remuneració per assalariat i productivitat nominal gades en els materials utilitzats ha esdevingutperò cada vegada més utilitzen fórmules dorga- (Variació anual en %) paral·lel al del PIB a cost dels factors, superantnització en xarxa que fa que no apareguin com a amb escreix el propi creixement de la població.tan grans i oculten el seu veritable poder. Les Especialment espectacular ha estat el ritme dex-grans companyies van generant xarxes de ‘em- tracció i utilització total de recursos abiòtics o nopreses satèl·lits’ que actuen com les seves proveï- renovables (energètics, minerals i productes dedores, permetent-los la subcontractació i l’exter- pedrera). En termes globals, aquesta extracció esnalització de part dels processos productius, va multiplicar per més de 12 vegades entre 1955-traslladant riscos però mantenint el control. 2000, doblegant al creixement del PIB a cost dels factors. La importància que per a leconomia es-Encara que ja no es pot fer referència a les em- panyola ha assumit el sector de la construcciópreses públiques a l’Estat com una situació ac- (tant de nou habitatge com d’infraestructures)tual, doncs han estat privatitzades gairebé en la s’ha traduït en un ús descomunal de recursos na-seva totalitat, almenys cal esmentar el procés de turals (sobretot no renovables) doncs cada nouprivatització al que han donat lloc. Ja només que- edifici ha vingut exigint de mitjana 3,5 t/m2 deden molt poques empreses públiques en condi- materials, i cada metre quadrat de carretera de-cions especials. Residus daltra era. Tot allò que Remuneració Prev. Productivitat Prev. manda 1,9 t/m2.podia constituir un negoci rendible per a lerari per assalariats PGE nominal PGEpúblic ha passat ja a mans privades en condicions Pel que fa a lorigen daquests recursos, mentre Gràfic 7: Evolució de la productivitat i els salaris.molt favorables per a aquestes. I, el que és més que en 1955 el 95% es localitzaven en linterior CATALUNYA. Quadern d’Economia 1 (V). Octubre del 2005
  • 25. Quadern d’Economia 1 INFORME ECONÒMIC 2004de les fronteres, quaranta anys més tard aquest lladors som molts i els propietaris de capitals blació, cada any. El pressupost es presenta lúltim trimes-percentatge shavia reduït en trenta punts, situant- molt pocs, amb el que la situació dels uns i els al- - que les rendes mitges disminueixen molt subs- tre de cada any per a lactuació de lany següent.se en el 65%; circumstància que posa en relleu el tres és molt diferent. Una de les mesures sobre la tancialment entre 1998 i 1999 per a les rendes Els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2005creixent pes dels fluxos de recursos naturals pro- distribució de la renda entre la població és el de- més baixes, es van aprovar al Parlament al desembre de 2004.cedents daltres territoris. Espanya, a partir dels nominat ‘coeficient de Gini’ que com més sapro- - la relació entre la renda mitja menor i la generalanys 60 va deixar de ser proveïdora neta de re- xima a 1 assenyala una distribució de la renda per al desè decil és de 11,6 per a 1998 i de 29,3 A l’Estat espanyol els ingressos i despeses de l’Es-cursos naturals a la resta del món per a convertir- més desigual. A l’Estat espanyol aquest coefi- per a 1999. És a dir la situació es deteriora greu- tat (sense comptar els de les Comunitats Autòno-se en importadora neta de matèries primeres, se- cient està al voltant del 0,33 els últims anys, men- ment, mes) saproximen al 40% el PIB. A la UE, els in-guint el patró marcat pels països "rics" en les tre que la mitjana de la UE és del 0,29. Encara - L’enorme diferència del 1% de contribuents del gressos i despeses de l’Estat estan com mitjana aseves relacions amb la resta del món, al sufragar que la distribució de la renda es va fer més igua- nivell superior (fila centil 100) amb tots els l’entorn del 48% i els països més rics gasten unael seu dèficit físic mitjançant una relació dinter- litària entre 1973 i 1991, a partir daquesta data demés, i el també enorme augment que experi- part molt més alta de la seva riquesa social.canvi favorable, encara que sense aconseguir torna a augmentar la desigualtat i des de 1997 els menten les seves rendes entre 1998 i 1999.equilibrar per complet la seva balança comercial índexs de desigualtat han estat tots els anys supe- Amb freqüència s’assenyala que en aquest paísper aquesta via. En els anys 90 els ingressos per riors als de 1991. En resum: la distribució de la renda a Espanya és es paguen molts impostos. No és així si es consi-tona exportada gairebé doblaven als pagaments molt desigual i, a més, evoluciona en la direcció deren els països de la UE15. En el Quadre 4 esrealitzats per cada tona que obstaculitza en el Ja hem vist en els apartats anteriors la diferent daugmentar aquesta desigualtat, ja que les rendes presenten els impostos que es paguen en algunsnostre territori, i tanmateix no va ser suficient per manera d’evolucionar els salaris dels treballadors dels molt rics augmenten fora de tota proporció. països de la UE, el que permet percebre que Es-a equilibrar en termes monetaris un comerç físi- i els beneficis empresarials i dels gestors dalgu- panya està considerablement per sota dels païsoscament tan deficitari. nes empreses. Els rics a l’Estat espanyol han També la distribució de la renda per CC.AA. és del nostre entorn. crescut un 18% (a la UE 2,4% i al món 7,5%). molt desigual, a més de les desigualtats que exis-Així, en contra del que es tendeix a pensar, la mo- teixen dintre de cada Comunitat. Així amb una Si volem que hagi despesa social han de pagar-sedificació en les pautes productives de leconomia En contrapartida, la taxa de pobresa està al vol- renda disponible bruta de les llars per càpita de impostos. Una cosa és exigir que els impostos esespanyola cap a un major pes dels serveis no ha tant del 18% de la població (15% a la UE). Els 11.016 _ a lany, el País Basc, que és el que té una paguin en relació dels ingressos dels que es dis-comportat una menor intensitat relativa i absoluta més pobres són els desocupats. El subsidi datur renda superior amb una mitjana de 13.690, men- posa i pagui més qui més tingui, així com que su-en la utilització de recursos naturals. Al contrari, no els treu de la pobresa. En 1995 segons lEn- tre que Extremadura que és la que la té inferior tilitzin de forma eficient en despeses necessàries iEspanya es consolida en làmbit internacional questa de Població Activa (EPA) els desocupats arriba a només 8.278. Gairebé un 50% de di- importants per al benestar de la població i unacom un dels majors depredadors de recursos na- que cobraven subsidi datur eren només el 40%; ferència entre ambdues zones. Catalunya té una altra molt distinta és no voler pagar impostos.turals del planeta. A mitjans dels 90, Espanya encara que actualment ho cobren el 62,5%, enca- renda disponible de 12.356 euros i ocupa el sisèpresentava una intensitat material per càpita molt ra hi ha gairebé un 40% de desocupats que no lloc, havent baixat dos llocs des de fa diversos Els Estats actuals tenen al seu càrrec, entre altressimilar a la de Japó, tercera potència mundial, si- cobra subsidi. És coneguda la xifra dun milió de anys(11). coses, el que es diuen els ‘serveis socials’, quetuant-se en uns requeriments totals per sobre de persones que no reben cap ingrés per cap concep- consisteixen que l’Estat ha de proporcionar a lales 30 tm/hab. Ha estat, Espanya, el protagonista te (han de viure de la caritat). La població de més Tot això sense tenir en compte el volum de diner seva ciutadania els serveis socials bàsics: educa-del major increment en la utilització de RTM di- de 65 anys ha millorat respecte a la pobresa a negre que recorre leconomia espanyola. Per la ció, sanitat, pensions, subsidi datur i assistènciarectes i ocults des de mitjans dels setanta en com- causa de la millora de les pensions, encara que al seva pròpia naturalesa no es coneix el seu import, en la pobresa. El que l’Estat espanyol gasta enparació de les principals economies industrials. 2004 la pensió mensual mitjana és de 546 _. En- però el Banc dEspanya està preocupat perquè a aquests serveis socials està a l’entorn del 20-25% cara hi ha molts pensionistes, sobretot vídues, vi- l’Estat hi ha molt més diners en líquid (en bitllets el PIB – 10% pensions, 6% sanitat, 4,5% educa-Per no esmentar els aspectes referits a la contami- vint en gran precarietat. Les taxes de pobresa són de 200 i 500 euros), molt útil per a manejar el ció, 1,5% invalidesa, 2,5% a latur, 0,5% a famí-nació, la ineficiència en lús de lenergia i de lai- sempre més altes per a les dones que per als diner negre, que el que és normal en una econo- lia i 0,3% a habitatge, mentre que en la UE degua, els abocaments industrials no identificats, i homes. mia del nostre nivell. A loctubre de 2004 havia 15(13) els percentatges totals estan entorn del 27-altres elements que posen en relleu lescassa sen- 43 milions de bitllets de 500 euros, un per perso- 28%. A més, atès que molts països de la UE sónsibilitat en els dirigents econòmics i polítics pels La situació datur, precarietat laboral i austeritat na de la població, que superen en nombre als bit- més rics que nosaltres i gasten un percentatgeaspectes ecològics. salarial que sha descrit suposa una situació social llets de 50 euros. Amb aquests i altres indicadors, més alt en despesa social, limport total del que bastant precària per a una part important de la po- sha realitzat un estudi(12) fins a lany 2000, en disposen per a aquest és molt més elevat.En suma, els creixents requeriments materials del blació del país. Molts treballadors treballen amb què sestima que el frau fiscal ha passat deldesenvolupament de leconomia espanyola, amb salaris molt baixos o no tenen una ocupació prò- 15,5% en 1980 fins al 20,9% en 2000, una quan- Els plantejaments neoliberals que formen la baselús intensiu i ineficient daquests, així com el piament dita, sinó que treballen esporàdicament. titat entorn dels 25.000 milions de pessetes. de la política econòmica i social actual, es consi-creixent impacte extern del model econòmic, de- La part de població que viu en la pobresa o amb deren que tota política social és una despesa quenoten la inviabilitat ecològica del model de de- ingressos pròxims a aquesta quantitat està a l’en- ha de minimitzar-se, quan en realitat és una im-senvolupament espanyol. torn de la quarta part de la població del país. 2.4. Els serveis socials portant aportació al benestar de la població. Si s’observa amb una mica més de detall la distri- També succeeix que consideren que la despesa bució per trams de renda la visió no és més opti- En les societats modernes els Estats són les institu- social hauria de deixar de ser pública i passar a2.3. Distribució de la renda mista. cions polítiques centrals de totes les societats. Els ser privada doncs llavors l’Estat gastaria menys i, Estats perceben els seus ingressos de tota la socie- sobretot, les empreses privades podrien obtenirLa riquesa que es produeix en una societat essen- L’any 1999, la relació entre el 10% de la població tat bàsicament a través dels impostos, i els gasten beneficis proporcionant els béns socials (que jacialment es distribueix entre el treball i el capital. dels que reben més renda i el 10% dels que reben per a sostenir l’organització d’aquesta mateixa so- no serien socials sinó privats). Per això, en lac-La majoria de la població viu del seu treball. Per menys era de 5,7 vegades (3,2 en els països es- cietat (encara que ni els ingressos ni les despeses tualitat es tendeix que els serveis socials es priva-això els salaris i locupació són tan importants per candinaus). Segons la informació de lIRPF de afecten a tots per igual sinó que unes classes so- titzin. A l’Estat espanyol la despesa social no dis-a qualsevol societat. Però hi ha també persones l’any 1999 el 10% dels contribuents amb ingres- cials surten més beneficiades que unes altres). minueix perquè a causa del franquisme elsque no viuen del seu treball sinó dels beneficis sos més alts posseïen el 34,76% del total de la serveis socials eren mínims en aquest país, deque obtenen del capital del qual són propietaris. renda declarada, mentre que el mateix nombre de El paper que compleixen els Estats per a sostenir manera que han hagut de créixer en comptes de contribuents entre els més pobres només pos- la seva economia, es denomina política econòmi- disminuir. Però el que sí sestà intentant és priva-A l’Estat espanyol la distribució bàsica de la ri- seïen el 0,67% de la renda declarada total. I ca, i el que va dirigit directament a la població és titzar-los, especialment les pensions i la sanitat, jaquesa social entre el que perceben els treballa- aquestes dades presentaven, a més, un empitjora- el que es considera política social. Es considera que leducació està ja en gran part privatitzadadors (salaris, remuneracions al treball) i el que ment respecte a 1998. que l’Estat redistribueix una part de la riquesa so- (els programes de concertació són una privatitza-reben els propietaris del capital (beneficis dem- cial, de forma que si sintegra lactivitat de l’Estat ció camuflada).preses, interessos, rendes) és: Cal anar molt en compte com sutilitzen aquestes la distribució de la renda és distinta de la que és dades doncs al provenir dHisenda no reflectei- abans de la redistribució que suposa l’Estat. Per Ens diuen que no hi ha diners per a la despesa so-És curiós que en aquestes estadístiques oficials se xen la distribució real de la renda sinó la situació exemple, a l’Estat espanyol, si es considera el cial, perquè es gasta massa en sanitat, educació iseparin els impostos a la producció (que els pa- per al pagament dimpostos. No obstant poden percentatge de pobres abans de lactuació de l’Es- pensions, però no és veritat ja que els nostres paï-guen les empreses) i no se separin els impostos al servir com indicadors, encara que poc precisos, tat, és del 22%, si es considera després baixa al sos són cada vegada més rics (el PIB dEstat es-consum (que els paga la població). Si se sumen suficients per a establir alguns comentaris: 18%. Clar que això depèn dels elements que es panyol és més del doble del de fa 20 anys). On vaels impostos a la producció amb els excedents considerin com redistribució. En el nostre país, llavors el diners? La qüestió de fons és que la ri-dexplotació sobserva que la distribució primària - com que aquesta informació es refereix a contri- aquesta redistribució procedeix sobretot de les quesa de més que es produeix, volen, cada vega-està pròxima al 50-50. buents, vol dir que les persones que per estar sota pensions. da més, que vagi al capital – beneficis de les em- els límits del nivell necessari per a pagar impos- preses i especialment de les institucionsAquesta distribució podria semblar bastant equi- tos no contribueixen. És a dir, que sota nivell in- Els comptes de lactivitat de l’Estat apareixen en financeres - i diuen que ‘no hi ha diners’ per a latativa (50-50), però el problema és que els treba- ferior de renda hi ha una part important de la po- el Pressupost estatal que saprova al Parlament despesa social. CATALUNYA. Quadern d’Economia 1 (VI). Octubre del 2005
  • 26. Quadern d’Economia 1 INFORME ECONÒMIC 2004 en un nivell acceptable, la situació sinverteix per a latenció primària: dels 13 països de la UE que mesuren el percentatge que s’enduu la despesa pública ambulatòria, l’Estat espanyol ocupa lúl- tim lloc i és el quart més baix darrere de Polònia, Eslovàquia i Hongria en la despesa per càpita per aquest concepte. No ha de sorprendre, per tant, que la despesa ambulatòria privada sigui de les més altes del món, només darrere dEstats Units i Mèxic i la més alta dEuropa. En el cas de Catalunya, la despesa pública és menor que la mitjana de l’Estat. Sent una regió rica ocupa el lloc 13 entre les 17 CC.AA. de l’Es- tat en relació amb la seva despesa sanitària. Es diu que el sistema sanitari de Catalunya genera un dèficit acumulat de 1.200 milions d’euros anuals. Aquest dèficit sorgeix perquè el diners que la Generalitat rep de lAdministració central no és suficient per a cobrir la despesa sanitària a Catalunya, fins i tot encara que aquest sigui més reduït per persona que en moltes altres CC.AA. de l’Estat. És, per tant, un dèficit administratiu a causa de lescassesa de transferències per a cobrirFoto: Josep Puigdollers un servei necessari i no a la falta dingressos, ja que les despeses de sanitat han de cobrir-se amb els impostos que paga la població. Depèn de com aquests es distribueixin amb criteris polítics entre les diverses despeses i entre les diverses regions perquè existirà o no dèficit. Una gran part de la ciutadania espanyola i catalana preferiria gastar més en sanitat i menys en despeses militars. Educació De totes maneres, els indicadors quantitatius res- escolars, doncs els pressupostos de lAdministra- pecte a leducació tenen el perill dignorar que el ció no arriben a cobrir tots les despeses. A això El que de totes maneres està clar és que a l’Estat L’Estat espanyol gasta en educació només el més important no és el nivell que sarriba a en deuríem afegir el cost creixent dels llibres de text. espanyol la despesa total en salut és bastant infe- 4,5% del seu PIB. Dins de la UE (amb 5’5% de qualsevol assignatura, sinó la qualitat del conjunt És a dir el grau de veritable gratuïtat de lescola rior que la mitjana de la UE, el que significa que mitjana) el Regne Unit està al mateix nivell de de leducació, en la seva capacitat de situar a la pública. tota la població espanyola té un “dèficit” de des- despesa i només estan per sota el nostre Eslovà- població escolar en condicions dentendre la so- pesa sanitària respecte a la UE. quia i Grècia. LEstat espanyol ocupa el lloc 26 cietat que l’envolta i saber situar-se davant della. La despesa privada de les famílies en educació entre tots els del món quant a desenvolupament És de témer que leducació de l’Estat tampoc com a percentatge del consum total a l’Estat es- Donada la necessitat daugmentar aquests recur- educatiu - en el mateix nivell que Trinitat i Toba- compleix aquest objectiu satisfactòriament. panyol no és massa alt si es té en compte que és sos, el Govern de la Generalitat de Catalunya : go - i el 23 en quant a la despesa que li dedica. només el 2% del consum total; no obstant això, és * Ha establert un petit recàrrec sobre limpost La fundació Bofill ha publicat un treball en el relativament alt en relació amb el dels països més dels carburants. A Catalunya el pressupost ha passat per al proper qual es mostra que el model educatiu català és un rics del nostre entorn. 12 dels 15 països de la UE * Ha llançat un globus sonda sobre la possibilitat any del 2’6% al 2’9%. El tripartit es va compro- dels més classistes dEstat espanyol (V. Navarro tenen despeses privades molt inferiors, el que sig- de cobrar un co-pagament (1 euro per visita), ar- metre a pujar-lo fins al 6% al llarg de tota la le- en “El Periódico” de 1/10/04). nifica que lensenyament públic cobreix més ne- gumentant que és una petita quantitat i que, a gislatura, però l’augment en aquest primer any és cessitats educatives en aquests països i les famí- més, evitaria les visites innecessàries. Però no molt feble. Quant a la privatització de lensenyament, entesa lies no han de gastar privadament en la mateixa. sembla tenir en compte que això suposa canviar en relació amb una assistència cada vegada major el caràcter dun dret gratuït a la sanitat, per a con- Encara que hi ha un bon nivell daccés a leduca- dalumnes a centres privats, podem afirmar, per al vertir-lo en una mercaderia que sha de comprar ció (a primària i secundària l’Estat espanyol està cas de Catalunya que, en Infantil i Secundària, no Sanitat (encara que de moment sigui barata), i que afec- per sobre de la mitjana i se situa entre els 10 pri- existeix una tendència que indiqui un augment en tarà negativament als més pobres i als ancians mers països) un 8,2% despanyols adults no han percentatges de la privada sobre la pública des A l’Estat espanyol es dedica a la despesa pública pobres encara més. passat per lescola, el que suposa un percentatge dels 80. Levolució del nombre de matriculats se- en sanitat un 5,7% del PIB, i a Catalunya un * Davant la insuficiència i la impopularitat da- superior al dels països del nostre voltant. Tenint gueix pautes semblants en la pública i la privada, 4,5%. La mitjana de la despesa en sanitat en la questes mesures ha nomenat un “comitè de tot això en compte, la UNESCO, en el seu infor- on sobserva la disminució dalumnes a causa de UE és del 7,1% del PIB i només Grècia està per savis” que estudiarà les possibles vies de solució. me Educació per a tots, conclou que l’Estat es- la caiguda de la natalitat. En Educació Secundà- sota de nosaltres. Estem, per tant, considerable- És curiós observar que quan el govern pensa a panyol està on estava lany passat, és a dir que la ria, als 90, el sector públic, que havia escolaritzat ment per sota de la mitjana comunitària. aplicar una mesura impopular, sovint es refugia a situació de leducació no millora. un 64% davant d’un 36% del sector privat, va nomenar un ‘Comitè dalguna cosa’ que la justifi- perdre pes a partir de 1995 (55% - 45%) i a l’ac- No és estrany, per tant, que els pacients per metge carà amb grandiosos estudis i té el perill que es No és, per tant, estrany que linforme PISA, trien- tualitat es situa en un 57% de la pública i un 43% a la setmana a l’Estat espanyol siguin de 154 pot acabar acceptant-la ‘perquè no hi ha altra nal sobre el nivell educatiu dels estudiants de se- de la privada (pràcticament tota ella concertada). mentre que la mitjana de la UE és de 103, i que la via’. Aquesta Comissió dExperts ja ha avaluat en cundària de lOCDE, situï l’Estat espanyol en el majoria de les consultes durin menys de 5 minuts 32 milions d’euros (només el 5% del dèficit total) vagó de cua -llocs 22 a 24 segons matèries- i amb Semblaria doncs que no existeix una tendència (52%) i un 87 % menys de 9 minuts, mentre que a lany els ingressos que podrien obtenir-se amb una tendència a l’empitjorament amb un 23% i clara a la privatització com en altres sectors. No les xifres mitges a la UE siguin del 37% per a les el copagament dun euro. El que mostra, duna un 21% d’estudiants incapaços d’arribar al nivell obstant hauríem de matisar alguns aspectes que de menys de 5 minuts i 66% per a les de menys banda, que és una proposta que contínua activa, i bàsic de matemàtiques i lectura respectivament i, contradiuen aquesta afirmació. En primer lloc de 9 minuts. Curiosament en una estadística de l’altra, que és una proposta absurda doncs en a més, amb molt pobres percentatges en els ni- que el gruix de la immigració se l’escolaritza en sobre el nombre de metges generalistes en actiu cap cas pot resoldre el problema del dèficit sani- vells d’excel·lència. el sector públic, el que provoca en part laugment per cada mil habitants que dóna lOCDE referent tari. Si es porta a terme caldrà preguntar-se quins actual daquest sector. En segon lloc caldria veure a això, no apareix la dada per a Espanya. són les veritables raons per a la seva implantació. No només es gasta poc en educació, o probable- com han evolucionat les aportacions de lerari pú- * A més, exerceix pressions sobre el Govern Cen- ment és perquè es gasta poc, que els resultats són blic a la concertació dels centres privats. I en ter- La despesa que realment ha augmentat els últims tral perquè inclogui una partida en els Pressupos- demolidors. Lúnic ‘consol’ que ens pot quedar és cer lloc caldria quantificar la tendència creixent anys és la despesa en farmàcia que passa del 16% tos de l’Estat per a eixugar aquest dèficit. que Estats Units amb el doble del percentatge de que les famílies de lalumnat escolaritzat en el en 1992 al 22% en 2004 (el que suposa un bon despesa que Estat espanyol, arriba als mateixos sector públic facin aportacions monetàries, cada negoci per a les empreses farmacèutiques) i molt Intentar augmentar els ingressos per a la sanitat resultats. Almenys en alguna cosa, encara que vegada majors, per a poder pagar el material ne- poc en personal, béns i serveis. Encara que la in- podria estar bé, encara que no totes les mesures sigui en el fracàs, ens semblem a limperi! cessari per al funcionament normal dels centres versió hospitalària pública deixa l’Estat espanyol que es suggereixen per a això siguin adequades, CATALUNYA. Quadern d’Economia 1 (VII). Octubre del 2005
  • 27. Quadern d’Economia 1 INFORME ECONÒMIC 2004com és el cas del copagament. El que ja no sem- haurà diners per a les pensions públiques i que si A més les pensions privades són enormement riors, però encara arribava al 12,5%. Laccés ac-bla tan lògic és el que paral·lelament no es pren- es vol assegurar la vellesa shan de realitzar pen- arriscades per als treballadors, ja que els seus tual a lhabitatge constitueix un dels principalsguin mides per a reformar el sistema que genera sions privades. Amb lobjectiu destimular aques- fons es dipositen en Borsa que pot baixar i perdre problemes per a la vida de les famílies i personesaquest dèficit. tes pensions privades, el 1987 i 1988 es van apli- una part substancial del capital dipositat, com ja més joves. car lleis sobre plans i fons de pensions ha succeït.La patronal Unió Catalana dHospitals ‘preocu- complementaris, privats, voluntaris i de capitalit- Lhaver de comprar un habitatge suposa dedicarpada pel dèficit de la sanitat pública’ ha presentat zació que oferien substancials rebaixes fiscals. una part molt important dels ingressos familiarsa la Comissió dExperts un document en el qual Aquestes pensions són gestionades per institu- L’habitatge al pagament de la corresponent hipoteca durantrealitzen una sèrie de propostes per a resoldre-la: cions financeres que inverteixen els fons diposi- un llarg període de temps -les hipoteques es fan* que els malalts paguin un euro per visita. tats pels particulars a la Borsa, i amb ells i els Encara que la responsabilitat per lhabitatge no és ara a 30 i 40 anys-, portant a un alt endeutament* que els malalts hospitalitzats paguin per la seva seus rendiments es paguen les pensions quan sa- estrictament pública sinó que es combina amb la (el nivell dendeutament familiar arriba a el 99%manutenció tres euros al dia. rriba a ledat de jubilació. Es diu sistema de capi-* que selimini la gratuïtat dels medicamentsquan sestà hospitalitzat. talització. Davant les afirmacions sobre la crisi de les pensions, la població sha anat espantant i bas- (100 = índex de 1987) tants espanyols estan estalviant a través de fonsÉs curiosa, per usar paraules suaus, aquesta preo- privats de pensions.cupació pel dèficit sanitari públic de la patronaldhospitals. Caldria saber si es proposen ser ells Aquestes pensions privades individuals es vanqui administrin els ingressos així obtinguts. iniciar en 1988 i, des de llavors, gairebé set mi- lions despanyols participen en els plans de pen-Està clar que la iniciativa privada no roman inac- sions amb 33.000 milions d’euros acumulats finstiva enfront daquestes dinàmiques. En aquests a octubre de 2004. El govern dóna suport moltmoments estem assistint a una formidable pressió activament a lestabliment de pensions privadesde societats de capital risc que volen participar en pels particulars amb substancials desgravacionsun negoci que mou grans quantitats de diners, el fiscals. A més, des de 2003 es permeten els plansque no és destranyar si tenim en compte que els de previsió assegurats (PPA) que milloren lesbeneficis del grapat dempreses proveïdores, que condicions dels plans de pensions privats. Enfins a ara shan repartit el pastís, han crescut de només dos anys -2003 i 2004– aquests plans hanforma exponencial en els últims 15 anys. estat subscrits per 70.000 persones per un import Preu de de 145 milions d’euros. l’habitatge SalariResulta paradoxal que un sistema que és deficita-ri per a lerari públic, sigui tan atractiu per al capi- A més, hi ha les pensions privades dempreses per Gràfic 8: Evolució dels preus dels habitatges i els salaris.tal privat, sent finançat per aquell. les quals aquestes poden establir en els convenis col·lectius, pensions privades per a tots o una part provisió privada, per la seva importància en el de la renda disponible de les famílies, xifra que dels seus treballadors. Aquestes pensions que benestar de les famílies, es produeix un control, sha duplicat en relació amb mitjans dels 90, co- Pensions aparentment són una millora per als treballadors un seguiment i una política específica a aquest rresponent a lhabitatge més del 70% de lendeu- són molt perilloses, doncs amb el temps duen a aspecte pel sector públic. Per aquesta raó la inclo- tament total, la qual cosa angoixa les famílies res-El sistema principal de pensions de vellesa a reduir les pensions obligatòries públiques, com ja em dintre de lapartat referent als serveis socials. pecte al seu futur. L’endeutament en la zona eurol’Estat espanyol és un sistema públic, pel qual els ha succeït en països com Anglaterra, acabant és del 86,6%. Aquest tema fins i tot preocupa atreballadors paguen les cotitzacions segons els amb el model solidari que implica el sistema de El sistema habitual de provisió dhabitatge a l’Es- les autoritats econòmiques que temen que unaseus salaris i el sector públic paga la pensió als repartiment. Per això cal estar molt alerta amb tat espanyol, des dels 60, és el de la propietat. pujada de tipus dinterès dugui que moltes famí-pensionistes. És a dir, que aquests no reben res elles. No obstant això, els dos sindicats majorita- Més del 80% de les famílies són propietàries dels lies no puguin pagar les hipoteques, creant difi-gratuïtament sinó que han anat pagant les cotitza- ris UGT i CCOO estan pactant aquest tipus de seus habitatges. Aconseguir-lo sempre ha suposat cultats per a la banca i han demanat a aquesta quecions durant tota la seva vida laboral per a tenir pensions en algunes grans empreses i també per un esforç molt important per a la majoria delles, no presti més del 80% del valor de lhabitatge.dret a una pensió en el moment de la seva jubila- als funcionaris públics. però actualment, sobretot en les ciutats i poblesció. Estableixen una assegurança amb el sector grans, el preu de lhabitatge sha disparat. Davant d’això l’administració pública no mostrapúblic. Aquest sistema es diu ‘de repartiment’ Nombrosos estudis realitzats demostren que no la voluntat daplicar polítiques que contribueixindoncs cada any les pensions dels jubilats es pa- és veritat que hagi crisi en el sistema de pensions Els augments del preu de lhabitatge entre un 15- a resoldre el problema de lhabitatge (frenar lim-guen amb les cotitzacions dels treballadors en i no té perquè haver-la en el futur. El que succe- 20% a lany són habituals davant del 7,2% de parable increment del preu dels immobles o pro-actiu. Aquest sistema incorpora alguns elements eix és que els fons de pensions són un magnífic mitjana daugment en la zona euro. Prenent de- porcionar habitatge públic en millors condi-de solidaritat doncs cobreix algunes pensions de negoci per a les institucions financeres (bancs, sembre de 1996, quan els habitatges ja no eren cions). La provisió pública dhabitatge éstreballadors que en actiu tenen ingressos molt caixes i companyies dassegurances) i són elles gaire barats, com a referència 100, podem com- escassíssima comparada amb la construcció totalbaixos i perceben com jubilats més del que els les que generen tot el temor a la crisi, finançant provar que el preu a juny del 2004 presentava un dhabitatge, i a més decreixent en el temps.correspondria per les seves cotitzacions. els estudis que ho diuen, i impulsant als governs índex de 240. Sembla que al 2004 l’augment del a legislar el que a elles els convé. preu ha estat una mica menor que en anys ante- continua a la pàgina IXA l’Estat espanyol, l’any 2003 es va dedicar a lespensions públiques al voltant del 12% del PIB,per a un nombre de pensionistes una mica supe- Habitatges començats a l’Estat (en nombres absoluts)rior als 7.800.000. Encara que les pensions per- (Font: INE, Instituto Nacional de Estadística, elaboració pròpia)meten que la majoria dels jubilats no visquin enla pobresa, proporcionen, no obstant, ingressosbastant baixos. La pensió mínima per a un jubilat VPOamb cònjuge serà de 524 euros al 2005 i totes lespensions mínimes per altres conceptes estan per LLIUREsota, el que no permet grans fantasies. Si es té en TOTALcompte que parlem de pensió mitja, això vol dirque hi ha moltes per damunt i també moltes persota, amb el que ens trobem amb significatius ni-vells de misèria. Al voltant del 75% de les pen-sions eren dimports inferiors al llindar de pobre-sa (entès com la meitat del PIB per càpita) i el55% no superava el Salari Mínim Interprofessio- Gràfic 9:nal. Per laltre costat, la pensió màxima de la Se- Construccióguretat Social serà a partir de 2005 de 2.159,12 d’habitatge deeuros al mes. protecció oficialS’ha generalitzat la falsa idea que en el futur no CATALUNYA. Quadern d’Economia 1 (VIII). Octubre del 2005
  • 28. ◗ Especial del sector de l’automoció del Catalunya • www.cgtcatalunya.orgJuntem-nos, juntem-nos!
  • 29. EL SECTOR DE L’AUTOMOCIÓ En defensa de l’ocupació, amb drets, en el sector de l’automoció Juan Carlos del Val, secretari tal·lades arreu del món, per conti- balladores i treballadores indefen- per permetre que els interessos dels general de la CGT de Catalunya nuació fer servir el xantatge de la sos davant les patronals. grups transnacionals prevalguin per deslocalització a continuació, l’a- Però, malgrat la repressió que so- sobre del benestar majoritari de laR eiteradament, la premsa es menaça del tancament, amb l’únic vint exerceixen les multinacionals població, i anunciem que esgota- fa ressò de les declaracions objectiu d’augmentar els seus bene- contra aquells que els planten cara, rem tots els recursos jurídics en d’algun directiu d’una ficis, de forma ininterrompuda, a cada vegada més treballadors i tre- contra de les decisions de l’Admi-gran companyia del sector de l’au- costa dels treballadors i les treballa- balladores es rebel·len contra nistració que suposin un incompli-tomoció, anunciant la necessitat de dores. aquestes dinàmiques i lluiten pels ment de les seves responsabilitats.mesures urgents (retallar salaris, Els resultats són prou evidents: seus drets, pels seus llocs de treball, Estem convençuts que la denún-acomiadar treballadores, etc.) per durant els últims anys a les empre- conscients de la necessitat de de- cia pública, la mobilització, són fo-millorar la competitivitat de deter- ses del sector ha augmentat la flexi- semmascarar als autèntics respon- namentals per a aconseguir unminada factoria instal·lada a Cata- bilitat i la precarietat, s’han reduït sables d’aquesta situació: les multi- canvi radical en l’actuació del “Go-lunya, i garantir així la seva viabili- salaris, i ha pujat la productivitat, nacionals VW, Nissan, Valeo..., que vern Tripartit”, i per aturar els planstat. Fa un temps va ser Nissan o mentre es produïa una retallada continuen enriquint-se a costa de de les multinacionals, que posen enValeo, més recentment Gearbox o permanent de les plantilles. milers i milers de treballadores i perill el futur de milers de llocs deSeat, demà pot ser qualsevol. Mentrestant, els sindicats “ofi- treballadors a casa nostra i arreu del treball directes i indirectes. Per No és cert que estiguem davant llocs de treball en condicions labo- cials”, que han acceptat la lògica de món; i aquells que traeixen la classe això, des de la CGT de Catalunyade problemes conjunturals, que es rals dignes. Les multinacionals de la competitivitat, la lògica del capi- obrera a qui diuen representar. cridem a una àmplia mobilitzaciópuguin superar amb un nou sacrifi- l’automoció fa temps que estan tal, legitimen aquests processos Des de la CGT de Catalunya de- en defensa de l’ocupació i en contraci per part dels treballadors i les tre- provocant la competència deslleial pactant acomiadaments col·lectius nunciem també l’actitud pusil·làni- de la precarietat en el sector de l’au-balladores, per tal de garantir uns entre les seves pròpies factories ins- o firmant acords que deixen als tre- me de la Generalitat de Catalunya, tomoció.Seat: la mala política de l’empresa amenaça prop de vuit-cents llocs de treball Secció Sindical de CGT l’empresa millores econòmiques i al grup Seat els salaris s’han quedat endarrere respecte als augments successius de”La mala política que la multina- l’IPC. Els nous ingressos són es-cional VW aplica a Seat, després de premuts amb una reducció del seumolts anys de guanys, provoca, se- sou amb l’ardit “legal” d’inventar-gons l’empresa, l’excedent de 800 se una nova categoria que represen-treballadors i treballadores”. ta cobrar el 70% del sou anterior; és Aquest és el titular de premsa a dir, la inclusió de la doble escalaque els mitjans de comunicació no salarial pel mateix treball. La signa-s’atreveixen a publicar per por que tura del treball en equip (toyotis-la multinacional els retiri la publici- me), a petició dels sindicats majori-tat, i per tant perdin milions d’eu- taris!, en aquest últim conveni,ros. Però aquesta és la punyetera re- representarà una eina molt impor-alitat i ens expliquem. tant per augmentar la productivitat (també l’excedent) i per tant els be-Fem història: neficis per a la VW.És important fer memòria i recor- La nova política de ladar que la Seat, empresa que era multinacional perjudicapública, va ser regalada a la multi-nacional VW als anys 80, obtenint panyol dels models del grup van uns casos i alemanyes en uns altres. Zona Franca. Una dada significati- la plantilla de Seata més un tracte preferencial des de augmentar de forma molt impor- Les inversions, amb procedència va és la relació dels salaris amb les A partir de 2002 s’aplica el contrac-les administracions, amb l’excusa tant. Actualment, entre VW, Audi i de tecnologia alemanya en la seva vendes anuals. te relleu, que comporta el rejoveni-que es feia càrrec de la plantilla Skoda tenen el 12% del mercat. majoria, s’han succeït en els llança- Segons aquest quadre, la im- ment de la plantilla i un augment dementre se servia de la xarxa de con- La construcció de la nova fàbrica ments dels diversos models Ibiza, portància del salari en el global de rendibilitat important, ja que nocessionaris propis de Seat. Durant de Martorell va ser un salt qualita- León i Toledo. Els Arosa, que en el la facturació de Seat ha baixat en 8 només és més barat i més preparataquella època, a Seat hi treballàvem tiu per a Seat i ha estat amortitzada seu moment es van muntar amb ca- anys del 11,66% al 8,32%. el nou treballador o treballadora,al voltant de 30.000 treballadors i en temps rècord amb els beneficis pital de Seat a la factoria de VW a Això demostra que les maniobres sinó que en treballar el 100% deltreballadores i Volkswagen no tenia que vam generar (250.000 milions Wolfsburg, van retornar a Martorell de rebaixes salarials no eviten els temps i el prejubilat sumar-hi ununa penetració important en el mer- de pessetes entre 1992 i1998). Ja per augmentar la seva rendibilitat. problemes d’una empresa com altre 15% la productivitat augmentacat espanyol. A les fàbriques de aleshores, els treballadors i les tre- Totes aquestes inversions s’han rea- Seat. Una rebaixa del 10% de salari considerablement.Seat no només es muntaven els cot- balladores de Seat vam haver de litzat amb els beneficis generats per significaria una millora del 0’6% A l’any 2002, el grup canviaxes sinó que també se’n mecanitza- sortir al carrer en defensa de les la pròpia Seat. Als alemanys no els de la facturació. Més aviat queda d’estratègia respecte de Seat, queven i se n’elaboraven diferents pretensions de la multinacional que ha costat un euro de la seva butxaca clar que busquen simplement do- passa de ser una marca de cotxesparts. feia xantatge a nosaltres i a l’Admi- i a més s’han endut quantiosos be- blegar i empobrir la plantilla, so- utilitaris a fabricar cotxes de major Amb els successius acords, el ne- nistració, tant a la Generalitat com neficis. bretot la més jove i de recent ingrés. valor afegit amb un aire esportiu.goci de VW anava en augment, ja al Govern central de Madrid. Des Les produccions des de l’any Això comporta també la prioritatque no només les vendes dels pro- de l’any 1995 fins al 2004 s’han 1993 fins al 2002 van augmentar Els beneficis no es cap a Skoda per motius estratègics iductes Seat i VW van créixer, sinó succeït exercicis que han comportat progressivament, arribant a les reparteixen; qui polítics, més que per motius econò-que les motoritzacions i compo- uns beneficis substancials als ale- 517.000 unitats a l’any 2000. mics. Aquesta potenciació de VWnents dels models Seat es compra- manys, amos absoluts de Seat. Les També s’hi realitzaven models de treballa és qui hi cap a Skoda i l’eliminació successi-ven en marcs, a preus molt avantat- fàbriques de Seat passen a ser de VW, demostrant així els treballa- acaba perdent va de models en Seat com la furgo-josos per a la multinacional simple acoblament en externalitzar dors i a les treballadores l’alta qua- Mentrestant, els successius conve- neta Van-Caddy, el model Arosa ialemanya. Les vendes a l’Estat es- treballs a empreses de Catalunya en litat que es produïa a Martorell i a la nis col·lectius han anat facilitant a temporalment el Toledo, sense
  • 30. EL SECTOR DE L’AUTOMOCIÓ “Una deslocalització a dos km” a SAS-Abrera Secció Sindical de CGT majoria del Comitè d’Empresa plantilla de SAS-Abrera els dies a SAS-Abrera formada per CGT i CCOO i rati- 19 i 20 de Maig i el 2 de Juny, ficades per l’assemblea de treba- l’empresa va acomiadar set mem- E l que ara coneixem com a SAS-Abrera té els seus orí- gens cap a 1995 sota el nom i la lladors, van ser seguides per la gran majoria de la plantilla, un 80%. El motiu principal del con- bres del Comitè de Vaga (3 de CGT i 4 de CCOO) de SAS- Abrera. propietat de VDO. En aquests flicte és la negativa de la direcció La vaga va ser total i els treba- anys comença la producció a gran de SAS a traslladar uns 50 com- lladors i les treballadores de pro- escala com a únic proveïdor de panys segons l’establert en l’es- ducció no van anar a treballar i ‘cockpits’ i quadres de comanda- mentat acord. van ser els d’Oficines (que no es- ment per als models de la factoria Aquests treballadors estan sent taven convocats a la vaga) els que Seat a Martorell, arribant a una substituïts per contractacions van accedir a l’interior de l’edifi- plantilla de gairebé 800 persones. temporals i en unes condicions ci, L’empresa els va posar en pro- L’empresa és absorbida pel grup socials i salarials molt inferiors a ducció, canviant-los el seu lloc de multinacional Siemens i al juny les que tenim pactades a SAS i treball habitual i fomentant l’es- del 2003 produeix una nova ab- que tenien garantides els com- quirolatge. sorció en forma de ‘joint-venture’ panys amb dret al trasllat. Per El 27 de juliol, CGT va convo- entre els grups Siemens i Faure- desgràcia, l’empresa compta amb car una manifestació a Abrera cia, passant a formar part de la di- la fastigosa col·laboració de les contra la repressió sindical i per visió d’automoció de SAS. Ara, federacions metal·lúrgiques de la readmissió dels 7 acomiadats. treballen a la planta unes 350 per- CCOO i UGT. Alhora, han discri- Finalment, cal destacar la contun- sones. minat els companys de SAS “no dent acta dInspecció de Treball El detonant de les últimes va- desitjats” per Seat donada les feta pública a mitjans de juliol, en gues és l’incompliment flagrant seves minusvalideses, la seva si- que Inspecció de Treball expe- de l’acord signat el 29 de novem- tuació familiar o la seva trajectò- dienta SAS-Abrera per vulnera- bre de 2004, que regulava el tras- ria sindical, en el que suposa una ció del dret de vaga. llat d’una de les línies de muntat- clara i salvatge neteja ideològica. ge a l’interior de les instal·lacions Com a últim fet important que Evolució de la de Seat, on s’ha començat a fabri- defineix l’actitud d’aquests indi- plantilla: car el nou model del Seat León. vidus destaca la creació d’unasubstituts, ha provocat aquesta si- com podem qualificar els 46 aco- Això s’emmarca en la nova es- gestora que ha substituït la Desembre 2001: 828tuació de “crisi” a Seat. miadaments per baix rendiment tratègia de Seat d’“internalitzar” “rebel” Secció Sindical de Novembre 2003: 610 L’estratègia de VW també abasta efectuats una setmana abans de va- les produccions dels proveïdors CCOO que no acceptava les im- Maig 2004: 450empitjorar les condicions del treba- cances, estant de baixa per accident que va treure de les seves posicions de la seva federació. Novembre 2004: 400lladors/es, amb l’objectiu de tenir laboral, baixes per la mútua o fins i instal·lacions a principis dels 90. Com a resposta a les diverses Febrer 2005: 380una fàbrica totalment flexible sense tot diversos casos per baixa mater- Les vagues, convocades per la aturades portades a terme per la Setembre 2005: 330importar-los la conciliació de la nal? O el fet que a Gearbox acomia-vida familiar i laboral (quan els ha din 222 treballadors i treballadores 222 persones acomiadades a Gearboximportat als empresaris?). La pri- per la deslocalització cap a Skodamera agressió va venir amb l’envia- del treball que es feia al Prat? Pitjor Secció Sindical de CGT a seves pròpies fàbriques a extrems també fraudulenta. Gearboxment de 20.000 unitats del model encara, que després dels acomiada- obertament antisocials, pretenent CGT va presentar el 12 de setem-Eivissa amb l’excusa que no volí- ments s’estigui treballant en dissab- situar Skoda com a competidor bre el recurs d’alçada contra laem fer hores extres a l’octubre de2002. tes de manera extraordinària! L’empresa situa una espècie de proposta. O ens baixem el salari o E l consorci VW-Seat, amb l’autorització del Departa- ment de Treball del tripartit, ha “natural” de Gearbox -els salaris txecs són 1/3 dels espanyols- i deslocalitzant progressivament desencertada i precipitada resolu- ció del Departament de Treball que ha autoritzat l’acomiadamentLes últimes agressions sobra personal i hi pot haver aco- acomiadat 222 treballadors i tre- cap a allí parteix de la producció col·lectiu, desmuntant els argu-de la multinacional miadaments. Encara que ens bai- balladores de la fàbrica de caixes de Gearbox. ments donats per l’empresa, i exi- xéssim el salari, si no hi ha un Pla de canvi Gearbox del Prat, la qual Això s’ha sumat al cessament gint que s’atengui a l’estat econò-Dins d’aquesta dinàmica, els treba- Industrial clar i acordat i es manté fins al 1990 va ser “la fàbrica de de la producció a Seat dels mo- mic del grup Seat (144 milionslladors i les treballadores som les aquesta situació de menys produc- canvis de la Seat”, i que des de dels Inca, Caddy i Arosa, que ha d’euros de beneficis al 2004), novíctimes de les decisions que pre- ció, dins d’un temps ens vindrien llavors és una SA de capital suposat per a Gearbox la pèrdua només a la crisi simulada de Ge-nen els directius de la multinacio- amb el mateix conte. L’empresa se- 100% Seat, per tant propietat del de fins a 80.000 caixes de canvi a arbox.nal. Els nous llançaments amb molt guiria els seus plans de producció i consorci VW. l’any. Aquesta actuació desloca- Perquè, per sobre de tot, Gear-poca publicitat entren a poc a poc la plantilla amb menys salari i en Aquest any de la “segregació”, litzadora ha estat ocultada per box és propietat i responsabilitaten el mercat. A pesar d’això i una les mateixes condicions. Per això la es va mentir als treballadors i les Gearbox davant del Departament del grup Seat-VW i quan al 1990pobra atenció als clients, el 2004 rebaixa del salari és totalment inac- treballadores amb la possibilitat de Treball, denominant-la “cir- es va produir la segregació, esSeat va tenir beneficis per 144,9 ceptable i els sindicats el que hem de fabricar diversos productes, cumstàncies del mercat”. van acordar unes obligacions demilions d’euros amb la fabricació de fer és exigir un Pla Industrial que fins i tot per a marques alienes a D’altra banda, després d’anys Seat amb la plantilla de Gearbox,de 416.381 cotxes. asseguri el treball. VW, però en realitat Gearbox de grans beneficis en els seus ba- (trasllats a Seat i baixes incenti- Perquè la multinacional hagi Existeixen signes que ens mos- sempre ha estat sotmesa a les de- lanços, Gearbox declara al 2004 vades). L’objectiu del consorcipogut desenvolupar aquesta políti- tren que amplis sectors de les plan- cisions de VW, i com a conse- unes pèrdues de 9 milions d’eu- amb aquest ERO és seguir re-ca neoliberal que perjudica els inte- tilles del Grup Seat estan cada cop qüència no només no ha tingut ros com a “causa econòmica”. No duint la plantilla del grup Seatressos de Catalunya, ha tingut la més tips d’aquest estat de coses. autonomia per decidir els seus obstant això, estudiant les xifres evitant el cost de les baixes incen-inestimable ajuda del govern de la Aquestes mostres han tingut la seva productes i els preus d’aquests, que la mateixa empresa ha pre- tivades i de jubilacions anticipa-Generalitat i dels sindicats institu- plasmació en assemblees majorità- sinó que en els últims anys aques- sentat, s’extreu la conclusió que des- que sí s’ofereixen en VWcionals que representen la UGT i ries amb crítiques a la majoria sin- ta fàbrica està sent boicotejada la situació econòmica negativa Alemanya - amb una sola raó:CCOO. dical. Aquests i altres símptomes des de la mateixa VW. que es presenta és premeditada i augmentar els beneficis de la Perquè la multinacional sap que poden ser l’inici d’un rebuig més Actualment, es produeix un fictícia, creada a base de reduir el multinacional amb el vist-i-plaulamentant-se i tirant-li la culpa al general de la plantilla a la política tipus de caixa del canvi, el preu del canvi al 2004 fins a dei- del Departament de Treball. L’ac-mercat crea les condicions de terror derrotista d’aquests sindicats. Des MQ200, mentre Seat compra im- xar d’ingressar uns 11 milions titud del tripartit és difícilmententre la plantilla i de por a l’Admi- de CGT, treballarem per evitar les portats quatre tipus més de caixes d’euros. Però també incrementant comprensible ni en clau políticanistració. Els anuncis d’excedents conseqüències de l’ERO a Gear- de canvi a altres fàbriques de una “provisió de fons” fins a 8,8 ja que tot aquest assumpte ha sig-són una fal·làcia que l’empresa uti- box, els injustificables acomiada- VW. milions d’euros a un Pla de Rees- nificat acomiadar 222 personeslitza per a aconseguir uns objectius ments disciplinaris i a impedir que Utilitzant la fàbrica de canvis tructuració acordat que no ha de forma fraudulenta.gens clars però molt mesquins: aju- el conjunt de la plantilla tinguem - de Skoda a República Txeca con- existit. La “causa econòmica” A la CGT hem decidit dur finsdes de les administracions i demos- per part de l’empresa, la majoria tra Gearbox, el grup VW està que s’ha presentat davant del De- al final el procediment conten-trar als treballadors/es que el patró sindical o la Generalitat- més rebai- duent la seva habitual política de partament de Treball, requisit per ciós-administratiu i convocar di-és qui mana. Els últims esdeveni- xes en les nostres condicions labo- competència deslleial entre les a l’autorització de l’ERO, és verses mobilitzacions de protesta.ments ho estan demostrant. Si no rals.
  • 31. EL SECTOR DE L’AUTOMOCIÓ El sector del Metall, punta de llança de les mesures empresarials Secretariat Permanent de la dir que no i que exigiria més garan- Federació del Metal·lúrgica de ties en la recol·locació ja que l’em-Catalunya (Femec) de la CGT de Catalunya presa acordava amb la majoria que el reingrés a Seat era de nou, co- mençant per la categoria més baixa.A quests dos passats anys no Encara que l’empresa ha aconse- s’han deixat de sentir notí- guit que la Generalitat del “tripartit cies sobre tancaments d’esquerres” li concedeixi l’ERO,d’empreses i deslocalitzacions par- tant a la pròpia empresa com als al-cials o totals de producció d’algu- tres sindicats se’ls han trencat moltsnes d’elles... són noms que ens re- esquemes.corden centenars de treballadors i En aquest sentit hem de criticartreballadores lluitant contra multi- l’actuació dels governs estatal i denacionals que decidien enviar a l’a- la Generalitat que en el temps quetur les seves famílies sense cap con- porten en el poder, no han plantejattemplació i amb el suat argument en cap moment la retirada de les re-de la competitivitat i la globalitza- formes laborals antiobreres aplica-ció. des pel PP i continuen acceptant En aquest sentit, l’actuació de la políticament una situació favorablepatronal de cada multinacional o als empresaris.del sector afectat ha estat sempre Per això sortim al carrer, per ex-ben coordinada. Els mateixos argu- pressar els nostres plantejaments dements, les mateixes imposicions, rebuig a les polítiques del xantatge iels mateixos xantatges… “o rebai- amenaces de les empreses. Ja n’hixeu els salaris o marxem”. No obs-tant això, després d’anys de baixa-des de salaris també es produïa el Milions deuros TOTAL DEU ANYStancament i a les conseqüències se Any 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Mil. euros_ Mil. PTAsumava un atur més baix per les Beneficis -67,83 32,09 66,42 147,02 85,40 87,35 233,12 202,97 134,49 144,96 1.066 177.365menors cotitzacions en els dos úl-tims anys. Cash flow 261,65 301,37 392,54 420,30 344,31 362,15 516,83 447,75 370,52 455,68 3.873 644.429 Les empreses segueixen també Amortitzacions 329,48 269,28 326,12 273,28 258,91 274,80 283,71 244,78 236,02 310,72 2.807 467.064organitzadament les consignes de Vendes 2.743,73 3.649,99 4.410,88 4.973,58 5.822,98 6.351,48 5.963,42 5.616,32 5.522,62 5.861,95 50.917 8.471.869la patronal CEOE en l’eliminacióde drets adquirits com l’antiguitat,les clàusules de revisió de l’IPC, les els drets de les plantilles i resisteix Des de la Femec (Federació empreses, en allò més proper: hora- ha prou d’atropellaments de la pa-dobles escales salarials i, última- la voracitat de les empreses, prete- Metal·lúrgica de Catalunya de la ris, torns, productivitat… També en tronal als qui amb el nostre treballment, l’absentisme, pel qual estan nen reduir i eliminar les persones, CGT) lamentem que el sector del allò general, com en els Comitès de generem la riquesa que després esportant els metges d’empresa i mú- els delegats i les delegades per metall hagi perdut el caràcter de Grup Europeu. Han de deixar de ser reparteix tan malament. És necessa-tues a convertir-se més en policies mitjà de la repressió, com ha passat motor i punta de llança de conques- simples fòrums de lamentacions ri un canvi de mentalitat: ni por, nique en guaridors i garants de la nos- a l’empresa SAS-VDO, on s’ha tes dels treballadors i les treballado- per convertir-se en plataformes resignació. Perquè fins i tot sitra salut. acomiadat set delegats (4 de CCOO res, que per mitjà de les seves llui- unitàries on defensar-se dels atacs volem conservar el que tenim, cal i 3 de CGT) per convocar una vaga tes i reivindicacions en altres temps coordinats de la patronal i de les lluitar amb força per a mantenir-lo.Una ofensiva per exigir el compliment d’un van millorar la vida de milers de multinacionals. CGT lluitem per a això.generalitzada que hem acord que, per descomptat, l’em- persones. És penós veure com ara El metall de CGT i la CGT a El pròxim dia 5 d’octubre tots i presa incomplia de manera barroe- empreses com Seat s’han convertit cada sector som una alternativa di- totes tenim una oportunitat d’ex-d’aturar ra. en el laboratori de la col·laboració ferent per fer possible aquest sindi- pressar la nostra oposició a la situa-A la CGT valorem que les baixades sindical per anar aplicant acords fa- calisme que, comptant amb les ció que vivim a la nostra empresasalarials en els contractes dels joves VW, el paradigma de vorables a les empreses i molt per- plantilles, els afectats i les afecta- de forma contundent. De manerano responen a una necessitat del beneficis per a judicials per a totes i tots nosaltres. des, siguem capaços d’enfrontar- col·lectiva, respectuosa però ferma,mercat. En realitat, són el primer No podem perdre la memòria nos cara a cara amb les empreses i al carrer, com sempre.pas per passar a exigir-nos baixades l’empresa històrica. Qui pensi que s’ha acabat disputar la part de riquesa, les con- La Femec us animem, a les treba-de sou a totes i tots. Els acords de La multinacional VW, que aplau- l’enfrontament entre la patronal i dicions i el salari que ens corres- lladores i treballadors del metall iconvenis units a augments de pro- deix l’actuació de SAS-VDO, està les treballadores i els treballadors pon. del sector de l’automòbil, sigueuductivitat generen més excedents sent una punta de llança en l’ofensi- per la riquesa que generem, és qui I no parlem de teoria. A Gearbox, del sindicat que sigueu, a les treba-de plantilla i per tant una pròxima va patronal contra els drets dels tre- propicia amb la seva actitud derro- on el tàndem sindical majoritari, té lladores i treballadors de qualsevolexcusa per a demanar noves retalla- balladors i les treballadores. Una tista que continuem perdent el que un 80% de delegats i delegades, i altre sector i a la ciutadania en ge-des. empresa que en els últims anys ha ja havíem aconseguit amb els anys on només a CGT demanàvem el no neral, a assistir a la manifestació Totes i tots sabem com, en el nos- tingut uns resultats econòmics es- de coherència sindical. Desgracia- en un referèndum sobre l’acord de que farem a Barcelona. Us esperemtre entorn, les empreses ens exigei- pectaculars. dament, en aquest moment les di- l’Expedient de Regulació d’Ocupa- a la plaça de la Universitat a les 18xen contínuament que siguem més Tenint en compte que les pèrdues reccions sindicals majoritàries ció (ERO), el 51% de la plantilla va hores.flexibles, ultraflexibles; treball en de 1995 vénen de la situació més (CCOO-UGT) són partidàries d’a-festius, torns més llargs, horaris in- que dubtosa de crisi de 1993 i els quest tipus de sindicalisme.versemblants... No obstant això, gairebé 8 bilions i mig de pessetes Afilieu-vos a la Federacióells són absolutament inflexibles, en vendes en 10 anys, els números Acabar amb el Metal·lúrgica de la CGTacomiadant disciplinàriament, exi- de VW desmenteixen categòrica- “passotisme” igint-ho tot, radicals en les seves ment les infames maniobres de VW defensar el que és de Catalunya (FEMEC)pretensions... Qui els dóna a ells el a la premsa i haurien d’impedir quedret sobre nosaltres que amb el nos- qualsevol govern raonable li per- nostre Via Laietana, 18, 9ètre esforç generem la riquesa que metés continuar jugant amb els més Donar la volta a aquesta situació 08003 Barcelonamanté les empreses? de 15.000 treballadors i treballado- exigeix un canvi en la dinàmica sin- Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 No només són inflexibles. Quan res directes i 75.000 del sector au- dical instaurada pels sindicats ma- www.cgtcatalunya.orgalgú o alguna organització exigeix xiliar. joritaris. Cal donar respostes a les