• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005
 

Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005

on

  • 616 views

Revista Catalunya 66 Juliol Agost

Revista Catalunya 66 Juliol Agost

Statistics

Views

Total Views
616
Views on SlideShare
616
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005 Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005 Document Transcript

    • Catalunya◗ Juliol-Agost 2005 • número 66 • 0,50 euros • www.cgt.es/cgtcatalunya Forma, Foto: Dídac Salau. Text: Juli Vallmitjana demanen els buits de cervell
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 Contra la seva FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i competitivitat: lluitem!!! Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona En aquest “Catalunya” reproduïm la cartera de SEPI i Patrimoni, defi- Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 com a editorial el text base de la nir una estratègia de futur i propo- campanya contra el Pacte Social sar, en el seu cas, les mesures de FEDERACIONS COMARCALS de la CGT de Catalunya. Com a privatització que es considerin Anoia col·lectiu editor, alhora, us anun- oportunes amb un calendari d’ac- Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada ciem que al mes d’agost, com ja és tuació”. En poques paraules priva- Tel. i fax 93 804 29 85 normal, no hi haurà revista. Torna- titzar els serveis públics. Baix Camp/Priorat rem al setembre amb moltes nove- A Catalunya, l’Acord estratègic Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net tats i més estabilitzacons. per la competitivitat de l’economia Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 catalana (signat per la Generalitat, Baix Llobregat els sindicats CCOO i UGT i les pa- Cra. Esplugues, 46 Confederació General del 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com tronals Foment, PIMEC i FEPIME) Treball de Catalunya Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 preveu una inversió de 2.015 mi- Baix Penedès lions d’euros fins al 2007 en infra- Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell om a És prou conegut que estructures, investigació, desenvo- Tel. i fax 977 66 09 32 Barcelonès Nord Alfons XII, 109 08912 Badalona cgt_bn@wanadoo.es C el capital solament té un lema: “Cal desmantellar l’estat del benestar i fer-ho com lupament tecnològic, formació..., mentre es flexibilitza encara més el sistema laboral. Subcontractació, Tel. i fax 93 383 18 03 més aviat millor”. Un estat del be- precarietat, jornades a la carta... Garraf-Penedès nestar al qual aquest país va arri- són instruments de la seva compe- Lepant, 23, baixos bar tard i se’ns va quedar a mig fer. titivitat. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org Tel. i fax 93 893 42 61 El capitalisme necessita créixer, Des de la CGT demanem, i Maresme sempre créixer i no aturar-se mai. veiem imprescindible, un canvi en Plaça Cuba, 18, 2n Els beneficis de les empreses han aquesta situació. Els treballadors i 08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com Tel. i fax 93 790 90 34 d’augmentar tots els anys i si no les treballadores necessitem un Vallès Oriental aconsegueixen un nou rècord en sindicalisme reivindicatiu, que no Gaietà Vinzia, 15-17, baixos cada exercici, el món empresarial serveixi de suport al capital per 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 entra en crisi i amb ell tot el siste- perpetuar les seves injustícies. Un ma. Mentre els beneficis de les pri- sindicalisme amb coratge, que no FEDERACIONS INTERCOMARCALS meres empreses del país van aug- sindicats amics, ve a ser un bon deslocalitzar drets laborals i planti- hagi de defensar privilegis d’orga- mentar l’any passat entre el 30 i el exemple del que s’ha dit. En ell s’a- lla sense necessitat de moure’s ge- nització en les negociacions i l’úni- Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 40%, s’han continuat eliminant els corda la “moderació salarial”, que ogràficament; i una altra sobre ca meta de les quals sigui recupe- 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es drets laborals, que solament els significarà una nova pèrdua de temps de treball, que intenta aug- rar per al treballador i la Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 suposaven traves en la seva voraç poder adquisitiu per als assalariats. mentar la jornada màxima setma- treballadora la veu, el crit de la Ponent Av. Catalunya, 8è , 2 necessitat d’augmentar la producti- I a canvi de què? D’alguna cosa nal fins a les 64 hores. seva dignitat enfront dels que han 25002 Lleida - lleida@cgt.es vitat i de convertir aquests matei- que no es complirà: l’estabilitat en Com a primera mesura de la Di- volgut arrabassar-li. Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 xos treballadors i treballadores en l’ocupació. I d’alguna cosa que se- rectiva Bolkenstein (privatització El model sindical de la CGT, en Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a consumidors compulsius que com- gurament que sí: el manteniment dels serveis públics), malgrat que el qual les decisions finals es pre- 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es prin a preu d’or el que ells mateixos de l’estatus de privilegi dels sindi- encara no estigui ratificada pel par- nen per decisió de les bases, ha de Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 produeixen per salaris ridículs. cats signants. lament europeu, l’Estat espanyol, substituir les burocràcies sindicals i La flexibilització del “mercat” de El següent cop de mall als vos- que sí que la té aprovada, va publi- les “executives” formades per pro- FEDERACIONS LOCALS treball i la consegüent precarietat tres interessos vindrà, sens dubte, car el 2 d’abril en el BOE un paquet fessionals del sindicalisme. Barcelona laboral, l’abaratiment de l’acomia- de la nova reforma laboral que de mesures pel que han denominat Des de la Confederació General Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org dament, la deslocalització d’em- aquests mateixos actors han co- “l’estratègia de participació de l’Es- del Treball, amb idees i impulsos Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 preses, els accidents laborals, el mençat ja a negociar amb el Go- tat en el sector públic empresarial” renovats cada dia per la il·lusió Manresa prestamisme laboral de les ETT, vern i que sota el supòsit objectiu que, en un termini de 3 mesos, dels i les nostres militants, i amb Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgt.es les privatitzacions i subcontracta- de reduir la temporalitat atacarà la haurà de presentar el Ministeri d’E- l’experiència d’una història que ens Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 cions… Totes aquestes misèries contractació indefinida abaratint i conomia i Hisenda a la Comissió va fer decisius en moments difícils, Rubí que infecten el món laboral són facilitant l’acomiadament. Delegada del Govern per Assump- creiem que ha arribat el moment Colom, 3-5 08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net conseqüència directa del neolibe- Per si això no fos suficient, des tes Econòmics. que el model anarcosindicalista, el Tel. i fax 93 588 17 96 ralisme de la seva competitivitat a de l’Europa dels capitalistes ens Segons cita textualment en nostre model, ens retorni la iniciati- Sabadell ultrança. pretenen imposar dues noves di- aquest BOE, “l’objectiu és avaluar va en la lluita diària per les nostres Unió, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com El recent Acord de Negociació rectives regressives: la coneguda la participació de l’estat en cada condicions de vida. En la societat i Tel. i fax 93 745 01 97 Col·lectiva, signat entre patronals i com a Bolkenstein, que permetrà una de les empreses integrades en en el treball. Terrassa Ramon Llull, 130-136 08224 Terrassa - fltcgt@yahoo.es “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrícia, Vicent, Jordi i Òscar. Correcció: Sílvia tancat el divendres 20 de juny del 2005. Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis Lorente. Col·laboren en aquest número: Pep i tu, Luke Stobard, Carlus Jové, Flora Pla, Oriol 08211 Castellar del Vallès del Masroig, Esther Sancho, Juli Vallmitjana, Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, Trini cgt_castellar@terra.es Busqueta, Negres Tempestes, Suport Ponent, Contra-Infos, Emília de la Vieja, Ramón Fernández “L’única forma que Tel. i fax 93 714 21 21 Durán, Carlos Navarro, federacions i seccions sindicals de la CGT. Fotografies: Dídac Salau té el poder a Sallent (Portada). Carlus Jové, Josep Puigdollers, Josep M. Yago, Pau Juvillà, Mireia Bordonada, Patxi de Catalunya d’exhibir- Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Reus, Indymedia Barcelona i Gabi. Il·lustracions: Azagra. Tirada: 9.000 exemplars. se en públic és el Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 patetisme” Olesa de Montserrat Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa Manuel Delgado entrevistat Tel. 93 778 04 93 cronocata@cgt.es No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. a “Presència”, juny 20052 Catalunya. Juliol-Agost de 2005
    • REPORTATGE Poca participació local i bones perspectives per al Les lluites socials dels països de la futur dels moviments Mediterrània es van trobar a BarcelonaFÒRUM SOCIAL Va tenir lloc a la ciutat de Barcelona entre el 6 i el 10 de juny El Mediterrani: un mar que vessa lluites El Fòrum va comptar amb la participació de prop de tres mil activistes de l’àrea de les dues ribes de la Mediterrània Carlus Jové i BuxedaE l Fòrum Social del Mediterrani (FSMed) va tenir lloc a Barce- lona entre els 6 i 10 de juny,comptant amb la participació de propde 3.000 activistes d’arreu de l’àreamediterrània. Dins el recinte de Fires deBarcelona vam poder escoltar els critsde guerra de les dones saharauís, queomplien d’alegria i color un espai grisque acostuma a rebre tan sols fires mer-cantils. Durant quatre dies, però, el for-migó es va convertir en aliat dels movi-ments socials de països tan llunyans ialhora tan propers com Marroc, Palesti-na, Israel, Grècia, Tunísia, Itàlia, el Sà-hara o l’Espanya mediterrània. Els pro-blemes de concessió de visats no vanser suficients per aturar una iniciativacom aquesta, amb prop de tres anys detreball al darrere, però vam trobar a fal-tar totes aquelles persones que no vanpoder travessar les fronteres, tot i que laseva veu es va sentir igual a través de laferma denúncia dels seus companysque sí van poder arribar.VALORACIONS PER A TOTSELS GUSTOS Foto: Dídac SalauPassats aquests quatre dies, podem tro- existeixen, sinó que gaudeixen d’un enmig d’un debat internacional que any mig després del de Londres 2004, UN FÒRUM NECESSARI,bar valoracions per a tots els gustos. bon estat de salut. Tan sols cal observar planteja la conveniència d’espaiar els hi ha sectors del moviment que no PERÒ POC PARTICIPATIU Hi va haver molta o poca gent? Es va la massiva participació del poble saha- fòrums Mundial i Europeu per afavorir veuen necessària l’aparició de nous es- Per la major part dels participants, elfer un bon treball de difusió o tot va rauí, segurament un dels més represen- l’aparició de fòrums més regionals. pais territorials i que defensen la neces- FSMed és una iniciativa necessària quequedar entre els activistes de sempre? tats, o la notable presència d’activistes Concretament, la proposta és que tant sitat de trobades anuals que serveixin pot ajudar a combatre l’actual procés deHi ha hagut un intercanvi real d’expe- palestins que, juntament amb els seus el Fòrum Social Mundial (FSM) com com a punt de llançament de mobilitza- militarització de l’àrea mediterrània iriències o tothom s’ha quedat amb les companys israelians, han demostrat que els continentals se celebrin bianual- cions globals. En aquest sentit, el que hauria de servir per crear una xarxaseves? la lluita contra la ocupació està a les ment, enlloc d’anualment com fins ara FSMed no ha deixat de fer crides de social entre països afectats per políti- Deixant al marge els balls de xifres, dues bandes del mur de la vergonya. s’estava fent. mobilització internacionals. A l’assem- ques similars que fins ara no han esta-que com a conseqüència de les despro- El FSMed va sorgir com a proposta El FSMed, doncs, vindria a ser un blea de moviments socials del darrer blert lluites conjuntes. La idea de cele-porcionades dimensions del recinte després del primer Fòrum Social Euro- dels múltiples fòrums més regionals dia, per exemple, es van acordar mobi- brar-lo a Barcelona també semblava, asempre semblaven més petites del que peu (FSE) a Florència el 2002, però di- que en els propers anys poden crear-se, litzacions contra la propera cimera eu- priori, una bona opció, ja que en els da-realment eren, cal dir que la primera verses dificultats, entre elles l’econòmi- en cas que la decisió majoritària sigui la romediterrània, tot i que cal dir que, al rrers anys els moviments socials localsedició del FSMed ha servit per eviden- ca, han impedit que el projecte es d’espaiar les trobades. La controvèrsia, contrari d’en altres ocasions, l’assem- han demostrat la capacitat organitzativaciar una realitat: els moviments socials pogués materialitzar abans. Tot i l’apa- però, no està tancada, i tot i que en la blea va comptar amb molt poca partici-fora del panorama europeu no tan sols rent retard, el FSMed s’ha celebrat propera edició el FSE es celebrarà un pació. continua a la pàgina 4 >Catalunya. Juliol-Agost de 2005 3
    • REPORTATGE > ve de la pàgina 3suficient per organitzar un esdeveni-ment d’aquestes característiques. Tansols cal recordar les 600.000 personescontra l’Europa del capital i la guerra,el milió i mig contra la guerra d’Iraq, oel recentment celebrat Fòrum Social del’Educació. Tot i aquestes dues bones premisses, elprocés de construcció del FSMed hademostrat una incapacitat important, jaque no ha sabut connectar amb els mo-viments socials de Barcelona i Catalu-nya, pel que la participació d’activistescatalans ha estat molt reduïda. Si bé éscert que els fòrums regionals comaquest no acostumen a ser tan granscom els mundials o els europeus, sí quecal veure que la participació local haestat més aviat baixa. Les sales pràcti-cament buides o xerrades d’activistestan reconeguts com Bové amb poc mésde 40 persones són una petita mostra decom no s’han aconseguit les fites queper part de l’organització s’havien pro-posat. Hi ha dues raons principals per lesquals el FSMed no ha tingut l’èxit departicipació que hauria pogut tenir: peruna banda el mateix procés de cons-trucció, que ja des de l’inici no s’haobert realment als moviments socialsque acostumen a mobilitzar pels Fò-rums Socials Europeus i manifesta-cions antiglobalització; per l’altra, unaquasi bé nul·la campanya de difusió haprovocat que inclús molts activistes ‘PASSAT EL FSMED ENS PODRÍEM PREGUNTAR SI JA ESTEMdesconeguessin l’existència del Fòrum.Com a mostra, tan sols cal dir que lasetmana abans de l’inici del Fòrum noes podia veure ni un sol cartell per la PREPARATS PER ORGANITZARciutat anunciant-lo, al contrari del queés habitual en aquest tipus d’esdeveni- UN ESDEVENIMENT COM ELments, que solen promocionar-se espe-cialment als barris i universitats locals. FÒRUM SOCIAL EUROPEU’Els estudiants, que solen omplir lessales dels fòrums europeus o, com es va decaigudes) i plantejar-se de nou l’or- moviment antiglobalització a territorisveure recentment, fòrums locals com el ganització d’un fòrum internacional on fins ara era pràcticament descone-de Màlaga, quasi bé no es van deixar seria un daltabaix. Si una cosa ha evi- gut. La confluència de lluites en unveure en els actes del FSMed, ni tan denciat el FSMed és que els nostres espai com aquest pot ser clau per, en unsols en els concerts gratuïts de diven- moviments socials, tot i gaudir d’una futur, construir resistències més fortes adres i dissabte a la nit. Tot i que les relativa bona salut en el treball local i l’imperialisme i la guerra, així com perdates coincidissin amb els exàmens i el individual, encara no ha sabut crear en- reforçar les lluites de pobles com el pa-multitudinari festival Sonar, segura- torns de treball comú ni definir projec- lestí o el saharauí, que han vist els seusment uns quants centenar d’estudiants i tes compartits de manera regular. drets trepitjats durant dècades. Així ma-joves activistes haurien assistit al Aquesta experiència ens ha de servir teix, el contacte entre activistes del Me-FSMed si la informació hagués estat al per començar a crear marcs de treball diterrani occidental també és de grancarrer. més unitaris i estables en què tant l’es- importància per tal d’afrontar les políti- querra anticapitalista i autònoma com ques liberalitzadores i les noves norma-PRIMER PAS CAP AL FSE A el sindicalisme alternatiu i, si s’escau, tives en matèria agrícola, que afectenBARCELONA? part de l’esquerra institucional, puguem principalment els camperols d’aquesta construir un veritable moviment antica- àrea (vegeu entrevista a Paul Nichol-En les últimes reunions del comitè in- pitalista similar als dels països mencio- son).ternacional del FSE abans de Londres, nats a dalt. En aquest sentit, la lluita En el moment d’escriure aquest articlees plantejava la possibilitat que Barce- contra la precarietat i experiències com desconec si el FSMed tindrà una sego-lona pogués acollir la propera edició, les del MayDay podrien prendre més na edició, però en tot cas cal prendreque finalment serà a Atenes l’abril de importància i esdevenir punts de troba- nota i treballar per tal que els errors de2006. Entre les raons per les quals els da habituals de tot el ventall de col·lec- la primera edició no es repeteixin. Aixíactivistes catalans i de l’Estat espanyol tius, organitzacions o individus que mateix, cal intentar repetir la importantrebutjaven la proposta, hi havia la de la d’una manera o altra s’identifiquen participació dels països de l’Orientmanca de preparació dels moviments amb el moviment global. Convé perdre Mitjà i del poble saharauí, sense dubte Foto: Dídac Salausocials de casa nostra. Passat el FSMed, la vergonya política i sortir a la pista de un dels fets més positius de la trobada.ens podríem preguntar si ja estem pre- tiva en el procés evidencia que encara questes característiques. Pel contrari, ball tots junts. La iniciativa del FSMed és massa inte-parats per organitzar un esdeveniment no reunim les condicions necessàries l’esquerra anticapitalista i els movi- ressant com perquè les batzegades de lacom el FSE. per poder acceptar un repte com aquest. ments socials tant dels Països Catalans SEGUIR CONSTRUINT I primera edició ens facin enrere. El Me- L’organització del FSMed ha estat un A països com Itàlia, França o el Regne com de l’Estat espanyol, no destaquem OBRIR LES PERSPECTIVES diterrani és una àrea estratègica de granprocés esgotador per a molts dels acti- Unit –indrets on per ara s’han celebrat per l’alt nombre d’activistes. La nostra importància per a les forces imperialis-vistes dels moviments socials catalans, els FSE– existeixen grans organitza- és una esquerra més difosa, sense cap Lluny de ser un fracàs, i tot i les evi- tes i l’agenda neoliberal. Per a nosal-i el fet que el gran gruix dels movi- cions de l’esquerra amb capacitat sufi- xarxa de moviments estable (tant dents mancances, la primera edició del tres, els activistes, també ha de ser-ho.ments organitzats no hagin pres part ac- cient per organitzar una trobada d’a- l’MRG com la XMG han sofert grans FSMed pot obrir les portes al reforç del Endavant, doncs.4 Catalunya. Juliol-Agost de 2005
    • REPORTATGE Paul Nicholson, agricultor basc i co-coordinador de Vía Campesina Opinions Carlus Jové ‘Hem de crear aliances, KATERINA TRIANTAFILLOU, FÒRUM SOCIAL DE GRÈCIA -Què t’ha sem- blat el FSMed? aglutinar moviments’ Em sembla que era una idea molt bona i necessària, que ens ajudarà a trencar la idea de Luke Stobart d’èxit de l’agricultura, cada minut una que el Mediterrani és tan sols Europa. família camperola desapareix. Són Cal veure que el nord d’Àfrica i l’O-M és del 50 per cent de la població mundial és camperola, i els im-pactes de les polítiques neoliberals dades molt clares de la crisi provocada per l’OMC. A més, aquest és un model intensiu en usos d’agroquímics que rient Mitjà també formen part d’aques- ta àrea. Hem de denunciar que hi ha hagut–polítiques d’exclusió de la nostra està generant una enorme erosió, que molts problemes amb els visats. Perterra, de les nostres aigües, de les nos- també és un factor del canvi climàtic exemple, un activista iraquià va sertres llavors– han amenaçat directament amb dramàtiques conseqüències. arrestat a la frontera i en lloc seu hala nostra manera de viure. Al mateix Estem en un procés de transformació vingut la seva dona a parlar.temps, aquestes polítiques han imposat del món rural en un lloc amb pocs ha- -A quins debats has estat?un model de comerç que està destruint bitants. -He estat a un debat molt interessantla nostra economia local; la importació No obstant, mirant els últims cinc sobre la mercantilització dels serveismassiva d’aliments per sota dels costos anys, és molt obvi que estem fent can- públics a l’àrea mediterrània. Us convi-de producció està destruint la nostra viar les coses. No hem guanyat enor- dem a venir al Fòrum Social Europeu,capacitat de seguir sent camperols. És Nicholson i Bové en una acció desenvolupada durant el Fòrum. mes batalles, però és clar que s’està a Atenes al mes d’abril.per tot això que les organitzacions ria a la zona atlàntica del país, cosa que duint. Per a nosaltres la lluita contra la conscienciant a un major nombre decamperoles del món són qui moltes ve- genera un enorme desastre, provocant Organització Mundial de Comerç persones, que estem desenvolupant MANEL ROS, BARCELONAgades lideren les lluites locals i les que que els camperols marroquins es con- (OMC) també és important. Vam co- més respostes alternatives, i crec quemés clarament oferim propostes i res- verteixen en obrers rurals precaris i mençar aquesta lluita ja abans del seu una de les més esperançadores és la del -Què t’ha sem-postes de lluita. mal pagats. Un altre element important naixement oficial. Érem de les poques dret a la sobirania alimentària. Jo veig, blat el FSMed? S’està imposant un model de pro- és que al nord d’Àfrica la importació organitzacions que a l’any 1994 ens des d’aquesta distància, moltes pers- -Cal dir que ésducció extremadament intensiu orien- massiva d’aliments per sota dels costos posicionàvem en contra del tractat pectives, però no podem amagar que la positiu que hitat a l’agroexportació que està gene- de producció està destruint l’econo- final de la Ronda d’Uruguai. Des d’a- realitat avui és tremendament crua, i hagi un Fòrumrant la dramàtica deslocalització de la mia, la cultura i la capacitat de produc- leshores, d’una manera molt cohesio- que patim un procés de privatització de Social Mediterra-producció a les dues riberes del Medi- ció locals. És un dels factors més im- nada i unànime, ens hem oposat al pro- tots els drets. Per tant, avui dia hem de ni, i és molt posi-terrani. El procés fins ara ha afavorit la portants de la massiva immigració que cés de l’OMC, motiu pel qual molts de lluitar no des d’una concepció sectorial tiu que hi hagi espais com els Fòrumsproducció mediterrània d’hortalisses, s’està produint al nord d’Àfrica. nosaltres vam estar als carrers de Seat- de l’agricultura o de l’alimentació úni- Socials per a què la gent es trobi, i per aperò ha estat a canvi de perdre una tle. Nosaltres hem fet un seguiment de cament, sinó des d’una visió molt més què activistes de diferents llocs, temàti-enorme quantitat d’agricultors/horti- LA UNIÓ EUROPEA I LES l’actuació de l’OMC i avui dia, 10 global, entenent que la lluita contra el ques o preocupacions, però amb elcultors al Mediterrani. És clar que a INSTITUCIONS anys després del seu naixement, es pot model neoliberal exigeix una transfor- desig comú de canviar el món, es tro-Almeria, per exemple, s’ha produït un dir amb claredat que és l’instrument mació de la societat. A curt termini bin en un lloc, discuteixin, compartei- INTERNACIONALSdesenvolupament desorbitat –en el principal per a la crisi actual del món tenim una batalla molt dura principal- xin experiències i debaten sobre temessentit social i mediambiental de la pro- En el referèndum de la constitució eu- rural. ment contra l’OMC i el Banc Mundial, que són polèmics dins el moviment.ducció en hivernacles– però a canvi de ropea nosaltres vam donar suport al Ens vam tornar a mobilitzar a la ci- que són els instruments de desenvolu- -Penses que hi ha hagut una bona par-deslocalitzar cap a Almeria gran quan- “no”. A Euskal Herria, el vot final va mera de Cancun i hem demostrat que pament de les polítiques neoliberals. I ticipació?titat de la producció del conjunt d’Eu- ser el 34 per cent i a la meva comarca l’OMC mata camperols. Així va morir per a un món millor? Hem de crear -Hi ha qui diu que no hi ha gaire gent,ropa. Ha passat amb la maduixa i el va ser majoritari el “no”. El “no” a el company camperol Li. L’OMC ha aliances, aglutinar moviments i inte- però a mi em sembla que els Fòrumstomàquet, no només a Almeria ni An- Euskal Herria va ser principalment un generat tanta destrucció que fins i tot ressos diferents i poder abordar els Socials d’aquestes característiques, quedalusia, sinó a zones al Sud de França, “no” rural, perquè la Política Agrària les institucions d’anàlisi econòmica in- temes tant globals com locals. no són tan grans com els europeus oGrècia i Itàlia. Des de fa dos anys, els Comú (PAC) ha estat desastrosa per al diquen que les polítiques de l’OMC Vía Campesina és una xarxa mun- mundials, no crec que puguin tenirpaïsos del nord d’Àfrica i Turquia, món rural, i perquè des de fa molt la han generat una enorme crisi en el món dial de camperols i camperoles, sense gaire més gent de la que tenim aquí.principalment, estan oferint subven- nostra organització lluita contra l’ac- rural i que la fam és una conseqüència terra, treballadors rurals i agricultors. Ara bé, sí que hi trobo un problema.cions, terres i recursos enormes per a tual política agrària i demana un altre de la liberalització. Estem parlant que Som 180 organitzacions de tots el con- Els Fòrums més regionals o locals,què empreses europees puguin desen- tipus de polítiques. El vot en el referèn- per primera vegada en la història els tinents, entre ells el MST de Brasil, com podria ser aquest, es nodreixenvolupar-hi aquest mateix model. A dum va ser un vot conscient en contra qui pateixen fam són principalment Confederation Paysanne de França i principalment de la gent del lloc on esMarroc, el rei ha regalat terres als em- de les polítiques agràries neoliberals i agricultors i agricultores, que la immi- grans moviments camperols a l’Índia i fa, i en aquest sentit hi ha hagut un pro-presaris, principalment espanyols, per competitives que destrueixen la nostra gració és rural, que a la Unió Europea, Indonèsia. La xarxa la formen, aproxi- blema de mobilització de la poblacióa que desenvolupin el model d’Alme- cultura i la capacitat de seguir pro- on suposadament tenim el gran model madament, 200 milions de persones. local i catalana. Però tot i això no penso que el FSMed hagi estat un fracàs.Sàhara: un repte per als moviments socials mediterranis RICHARD NEUVILLE, FRANÇA Carlus Jové buscar solucions al conflicte, va mar- La important violència verbal dels emotius i coloristes. Els crits de guerra -Que t’ha sem- car el final dels debats i l’inici de la contramanifestants marroquins i el fet de les dones saharauis, que personal- blat el FSMed?U n dels moments més tensos manifestació de dissabte a la tarda. que en tot moment estaven essent enre- ment em recordaven als dels natius -Em sembla molt del Fòrum Social Mediterrani Un grup d’uns 25 homes amb bande- gistrats per un periodista del règim va americans que resistien els colons eu- important desen- (FSMed) fou quan un grup de res marroquines i pancartes amb la fer sospitar l’organització del FSMed ropeus, van omplir les grans sales de la volupar intercan-marroquins seguidors del rei i dictador imatge de Mohamed VI va llançar con- que es tractava d’una acció que tenia el Fira de Barcelona d’esperança i esperit vis entre el nord iMohamed VI va començar a increpar signes com “Viu o mort, Sàhara és del consulat o del mateix govern marro- de lluita. el sud del medite-els nombrosos saharauís que amb els Marroc” o “Polissario assassí”. Els sa- quí. Sense dubte, la independència del rrani perquè tenim una història comúseves pancartes i crits reclamaven la harauís, que no van contestar les agres- La important participació de la dele- poble saharaui ha de ser un dels reptes però arrel de l’Europa de Schegen,independència del seu poble. Aquest sions verbals i van continuar el reco- gació saharauí al FSMed va evidenciar pels moviments socials mediterranis, i l’Europa liberal s’han tancat les fronte-fet, que segurament no està al marge rregut de la manifestació sense la passió d’aquest poble per defensar en properes edicions s’hauria de plan- res, i els Fòrums Socials tenen la funcióde les recents tensions creades entre incidents, no es cansaven de cridar els seus drets, i les seves intervencions tejar la necessitat de reforçar aquesta de reobrir aquestes fronteres i desenvo-delegacions espanyoles i catalanes que “Mohamed, capullo, el Sáhara no es al llarg dels tres dies de debats van lluita com a part del procés de demo- lupar intercanvis entre els habitants dels’han volgut desplaçar al territori per tuyo”. configurar alguns dels moments més cratització del nord d’Àfrica. Mediterrani.Catalunya. Juliol-Agost de 2005 5
    • TREBALL-ECONOMIA Les experiències de les lluites sindicals fetes sense La solidaritat de classe continua delegació fan evident que sent un bon remei al capitalisme és possible no ser aixafatsDemanda desolidaritat delsmembres de CGT Vaga al bus i al metro dea Gralisa ipropostes de Barcelona el 3 de junymobilitzacions Seccions Sindicals de CGT a ra més notable en la Línia 2 del metro Autobusos i Metro de Barcelona on ja està implantat el nou model orga- Secció Sindical de la CGT a nitzatiu. Gralisa (Cabrera de Mar) Amb aquesta vaga i segons els anar- AL BUS PEL CONVENI cosindicalistes, s’”ha volgut obrir elE n els números 61 i 64 del “Cata- lunya” us informàvem de la situa-ció constant d’assetjament contra la El 3 de juny, la CGT va convocar una aturada de quatre hores a Autobusos de Barcelona i va celebrar una assemblea debat sobre les deficiències que tenen els canvis que s’estan produint en rela- ció a les noves condicions de treball iCGT que s’està donant a l’empresa a la Sala d’Actes Xaverianes. Al vol- seguretat per a empleats, que tambéGralisa (Grasas Alimenticias SA) de tant d’un 65% de la plantilla d’Autobu- afecten els usuaris del metro de Barce-Cabrera de Mar. Doncs bé, després que sos de Barcelona va seguir l’aturada. lona”. Aquestes condicions ja s’estanel jutjat número 2 de Mataró dictés Una aturada que va tenir en contra la materialitzant en l’existència d’esta-sentència favorable al company asset- direcció de l’empresa i els delegats de cions buides (sense la presència de tre-jat Roberto Montalbán, el mateix dia quatre sindicats, però que va comptar balladors); una alta inseguretat per alsque l’empresa s’assabenta de la rein- amb el suport de molts dels treballa- que transiten per les línies de metro i hicorporació d’aquest treballador, es pre- dors i treballadores i de la CGT. treballen; una gran dificultat a complirpara un acomiadament disciplinari su- La vaga es va realitzar per pressio- els protocols d’actuació en cas d’eva-rrealista, ple de mentides i al·legant nar la direcció de l’empresa pel que fa descansar 13 caps de setmana a l’any, i afecten els descansos que negocien. cuació o emergència, precisament permotius poc vàlids. Actualment, Rober- a la negociació del Conveni, que ja davant de la passivitat de la majoria del Acabat l’acte, els treballadors pre- la falta de personal a les estacions; unato està passant per una profunda de- porta més de quatre mesos sense Comitè d’Empresa de Transports de sents van tallar la Via Laietana i van escassa i insuficient formació del noupressió, a l’espera que se celebri el ju- avançar i amb l’amenaça de canviar el Barcelona, els propis treballadors es anar en manifestació fins a la plaça personal sobretot pel quedici per acomiadament improcedent. sistema de descansos dels caps de set- van autoconvocar, a través de la reco- d’Urquinaona. fa a conductors i una prepotència abso-Com podeu deduir, l’empresa ha fet mana. llida de més de 1.000 signatures, per a luta de la direcció d’aquesta empresa.cas omís a les indicacions del jutge. Després de quatre mesos de nego- una aturada i una assemblea el 3 de Amb la vaga i segons les seves de- Però això no s’acaba aquí, doncs el ciació de Conveni Col·lectiu, la direc- juny, amb l’únic suport de la CGT. AL METRO PER SEGURETAT claracions, la CGT ha alertat la ciuta-company Pedro, un treballador que ció de l’empresa d’autobusos TMB Uns tres-cents treballadors d’auto- El mateix 3 de juny, la CGT va organit- dania, administracions i responsablesporta a l’empresa més de 20 anys, des- està amenaçant de privatitzar l’empre- busos de TMB van acudir a l’Assem- zar una jornada de vaga al Metro de públics que aquest "nou i modernprés d’ocupar el lloc de Marc (vegeu sa "per ser competitius" i proposa, blea de Treballadors, on es van marcar Barcelona, on és el sindicat majoritari, metro" naix amb molts riscs d’incalcu-“Catalunya” 61) en la Secció Sindical entre altres mesures, sancionar les bai- com a prioritats per a aquest Conveni per contrarestar les mesures organitza- lables conseqüències. La CGT ha vol-com a secretari d’Informació, és vícti- xes per malaltia. la reducció de jornada, els dos dies fes- tives que ha aplicat l’empresa de forma gut mostrar a l’empresa la seva oposi-ma d’un tracte menyspreador per part Per aquest motiu, i davant de l’es- tius setmanals i la millora del sistema unilateral, vaga que va ser seguida per ció a l’abandonament de la seguretat,de Jordi Artigas, l’assetjador de tots els tancament en la negociació, on l’em- de descansos actual. També es va exi- un 30% de la plantilla, tot i les irregula- tant en relació al passatge com als seusnostres companys, que el pressiona presa exigeix, una vegada i una altra, la gir que els sindicalistes "professionals" ritats i entrebancs comesos per l’em- treballadors; l’incompliment de lesperquè signi documents, i l’amenaça si pèrdua de l’actual sistema de descan- que no van donar suport a l’aturada presa, dificultant l’exercici del dret de obligacions econòmiques respecte ano ho fa, li prohibeix que s’assessori sos de què gaudeixen els conductors vagin a treballar els caps de setmana vaga a diversos treballadors i treballa- diversos sectors de l’empresa; i la uti-sobre el que volen obligar-lo a signar, i d’autobusos, que es caracteritza per que els allibera l’empresa ja que no els dores. La vaga es va notar d’una mane- lització fraudulenta de la contractació.d’aquesta manera segueix amb el siste-ma d’assetjament ja conegut per totscap als companys de la Secció Sindi-cal. OPINIÓ ■ La CGT davant la privatització de Correus Durant anys, aquests companys nohavien sofert cap forma de tracte dife- Sindicat Federal de Correus i futur i proposar, si és el cas, les mesu- nament en el mercat i l’augment de la rreus continuarà sent un servei públicrent a la resta de treballadors fins que Telègrafs de la CGT res de privatització que s’estimen productivitat i els beneficis empresa- de titularitat pública ja que, segons elsno van ocupar càrrecs de representació oportunes amb un calendari d’actua- rials. En aquesta memòria, i pel que fa llibertaris, “fins ara, cada pas que dónasindical. Des d’aleshores, els nostrescompanys han sofert una persecuciósistemàtica, ja que els n’han anul·lat E l govern del PSOE pretén tenir llest en tres mesos un calendari de privatitzacions d’empreses públiques, ció" (Correus és una de les empreses públiques incloses dins del Patrimoni). Tot això dins de la bogeria propicia- a Correus, cal destacar la mala qualitat del servei, a anys llum de la de la resta de la Unió Europea; a pesar d’això, no fa més que crear més inseguretat entre el col·lectiu”. Posem com a exemple de la políticatots els drets fonamentals. Mentrestant, entre les quals podria trobar-se Co- da pel neoliberalisme europeu i avala- sense cap pudor, assenyala l’alt cost en de destrucció de serveis propis lal’empresa aprofita per pressionar els rreus. da per governs (tant els de dretes com despeses de personal (encara que la Xarxa de Telecomunicacions de Cor-treballadors que han donat suport als El passat 2 d’abril, es publicava en els que es diuen d’esquerres) i sindicats plantilla s’hagi reduït en més de 1.700 reus.nostres companys i afavoreix els treba- el BOE un paquet de mesures per a, majoritaris, així com fomentant, a tra- treballadores i treballadors des de Està previst que es licitin per alslladors afins a l’empresa. entre altres coses, “millorar el funcio- vés de les seves directives i la seva 1995) i la baixa productivitat (conse- pròxims cinc anys els serveis de telefo- De tot aquest tema se n’ha informat nament dels serveis postals i de trans- constitució (ratificada únicament per qüència sobretot de la falta d’ingressos nia i Internet de Correus i Chronoex-el Grup Vila, soci majoritari de l’em- ports" i, dins d’aquest, el que han de- 1/3 de l’electorat de l’Estat espanyol), en matèries com el màrqueting, la pu- prés pel mòdic preu de 109,4 milionspresa, que ha donat com a resposta un nominat "l’estratègia de participació de la lògica irracional de la competitivitat, blicitat directa, els enviaments interna- d’euros (uns 18.000 milions de les an-suport incondicional i incomprensible l’Estat en el sector públic empresarial" l’increment de la productivitat dels tre- cionals o la missatgeria). A això i a allò tigues pessetes).a l’Artigas. En algunes de les empre- que, en un termini de tres mesos, haurà balladors i les treballadores i el benefi- que s’ha exposat en els dos primers Des de CGT, s’ha volgut deixar benses on aquest grup hi té participació hi de presentar el ministeri d’Economia i ci empresarial. paràgrafs s’hi uniria la participació pri- clar que les privatitzacions no respo-ha hagut accidents de summa gravetat Hisenda a la Comissió Delegada del Precisament, amb aquest argument, vada en els Correus d’Alemanya, Ho- nen a exigències europees (que perme-tant per als seus treballadors com per al Govern per a Assumptes Econòmics. la Subdirecció General de Regulació landa (majoritària) i Irlanda i la previ- ten però no obliguen), apostem ferma-medi ambient (per a més informació i, Segons se cita textualment en aquest dels Serveis Postals ha encarregat a sible venda d’accions a Bèlgica i Itàlia. ment pel manteniment dels serveiscom a exemple, busqueu en un cerca- BOE, "l’objectiu és avaluar la partici- l’empresa Deloitte una memòria del Des de la CGT, s’ha fet públic un públics i denunciem que el seu des-dor d’Internet el mot "Grefacsa", una pació de l’Estat en cada una de les em- sector postal en què hi figuren quines document en què es destaca la incerte- mantellament respon únicament a l’ac-de les empreses associades al Grup preses integrades a la cartera de SEPI i són les línies de Correus i de la resta sa que aquest procés ha creat i es de- ceptació d’alguns de la lògica empre-Vila). Patrimoni, definir una estratègia de d’operadors privats per al seu posicio- manen garanties suficients que Co- sarial.6 Catalunya. Juliol-Agost de 2005
    • TREBALL-ECONOMIA Entrevista amb la Secció Sindical de la CGT a Aigües del Ter-Llobregat PLAÇA PÚBLICA Sobre cartes ‘Es pot plantar cara al magnes Joan Layret despotisme empresarial’ E l recent sotrac de la Constitució Europea ha estat un bon antídot pels qui pensen que les coses solament es fan d’una sola manera: la d’ells o la dels seus amos. El que fins fa poc s’a- Josep Garganté amb l’empresa i quan no ignora una si- nomenava “pensament únic”, sembla tuació conflictiva simplement la rebai- que s’ha estès també a la part majorità--Quant de temps fa que existeix la xa. ria de la social-democràcia o al queSecció Sindical de CGT a ATLL i Amb la signatura de l’últim Conveni queda d’ella. La cerimònia de la confu-com és la relació de forces amb els Col·lectiu s’han incrementat les di- sió, o jo o el caos han estat els millorsaltres sindicats? ferències entre el personal que està a arguments dels partidaris francesos del-Ens varem constituir fa una mica més torns i el personal d’oficines, agreu- sí, que finalment ha estat un sonorde tres anys i gairebé un any més tard jant-se encara més, depenent del centre “non”. Les interpretacions han estatd’haver-se celebrat les eleccions sindi- de treball al com s’està adscrit. moltes i variades, i la fàcil “boutade”cals a l’empresa. No tenim representa- La Secció Sindical de la CGT està de dir que els extrems es toquen ha vol-ció al Comitè d’Empresa, perquè l’em- demostrant que es pot plantar cara a el gut servir d’antídot per l’hemorràgia depresa va impedir que la CGT pogués despotisme empresarial. les esquerres, que ha produït una verta-presentar una candidatura, la qual cosa Una de les membres de la Secció, dera esquerda entre els partidaris delva afavorir els sindicats CCOO i UGT. que va guanyar una demanda contra neoliberalisme, i els que defensen els La relació que tenim amb aquests l’empresa per temes de conciliació fa- drets socials, i el pes de les classes po-sindicats és nefasta, ja que es deuen a miliar, n’ha guanyat una altra sense en- pulars: el bàndol vencedor del referèn-l’empresa i li segueixen el joc amb se- trar al jutjat per temes de funcions i ca- dum.cretisme i enganyant la gent per inte- tegoria. La lectura dels partidaris de la Cons-ressos personals, tot el contrari que no- Gràcies a una denúncia d’una altra titució redactada per Giscard d’Estainsaltres, que ens basem en l’honestedat, dels membres de la Secció, l’empresa és de moment força confusa, algunesla transparència i la lluita pels interes- -L’empresa, amb la desídia del Comitè, Per això, el 29 d’abril, quan s’anava s’ha vist obligada a realitzar l’avalua- veus han apuntat que potser el proble-sos de totes i de tots. dedica molt d’esforç i diners a repri- a celebrar en la seu de l’empresa un ció psicosocial. ma ha estat precisament el fet de la-Com és la dinàmica que seguiu a ni- mir, perseguir i acorralar els membres Consell dAdministració ens vàrem La concentració davant la seu de consulta: s’havia de lligar el consens envell organitzatiu (assemblees, butlle- de la Secció Sindical i les seves simpa- manifestar amb el lema "Prou Repres- l’empresa durant la celebració del seu parlamentària, sense necessitat quetins sindicals, etc.)? titzants encara que per a això hagi de sió a ATLL" i vam repartir una nota a Consell d’Administració ha acabat de la població hagués de dir ase o bèstia!-La nostra dinàmica és la difusió màxi- vulnerar drets constitucionals. cada membre del Consell explicant-los convèncer a la gent que la CGT no són El segon “nee” dels holandesos ja hama de tota la informació, tant la que Entre moltes altres coses, ha permès l’ambient laboral i el tarannà de l’em- uns “apalancats” com els altres... Espe- adquirit proporcions dantesques i haafecta totes les persones que treballen a la difusió d’anònims en què se’ns ca- presa. rem que es noti a les eleccions!!! donat una puntada de mort a la magnal’empresa com la de la CGT. Ens orga- lumnia i se’ns insulta, ens ha prohibit En aquests moments, tenim presen- -Com és la situació del sector? pretensió de l’Europa dels mercats. Lanitzem en el nostre Sindicat, Quími- l’accés a centres de treball per repartir tades davant Inspecció de Treball di- -El sector de l’aigua mou molts diners, lliçó també es pot aplicar a la inversa aques de Barcelona, i decidim conjunta- informació i l’última és un comunicat verses denúncies, entre les quals en cal és un negoci rendible i el seu control la miop pulcritud dels constitucionalis-ment totes les qüestions. de Recursos Humans prohibint penjar destacar dues: una per persecució i as- està repartit entre l’administració amb tes espanyols i catalans. El debat del re- Editem un butlletí com a Secció Sin- qualsevol cartell, adhesius, pòsters, setjament a una companya de la Secció la xarxa en alta, i la gran empresa pri- ferèndum ha estat un autèntic diàleg dedical, “La Kanonada”, estructurat en deixar cartes, propaganda, fulles infor- Sindical i una altra per atemptar contra vada, com el grup AGBAR, amb la besucs i un cobrir l’expedient europeudiverses seccions: tema central de ac- matives, etc. en les zones de descans i el dret de llibertat sindical. xarxa domiciliària. de ZP, sense cap mena de debat en pro-tualitat a l’empresa, legislació-juris- en qualsevol altre lloc que no sigui el -Quins són les principals demandes En l’última dècada, els sindicats funditat. Els padrins europeus estan japrudència, opinió, humor i agenda, on, tauler d’anuncis del Comitè d’Empresa dels treballadors i treballadores majoritaris al sector han pactat en els acabats políticament, com també ellògicament, tot el món pot expressar la i que no estiguin degudament autorit- d’ATLL i com enfoqueu el futur de convenis col·lectius provincials pèrdua projecte d’Europa que defensen.seva opinió, sense censures ni lliga- zats per la direcció. la Secció? de drets laborals: doble escala salarial, Seguint amb les cartes magnes,ments. Hem intentat el diàleg, tant amb -La majoria dels treballadors i treballa- supressió de l’antiguitat, redefinició de tenim un altre exemple d’aquesta ma--Explicans què ha significat la cam- l’empresa com amb el Departament de dores volem una defensa real dels seus grups i categories professionals aug- nera de fer exquisida i sempre en co-panya d’assetjament contra els afi- Medi Ambient i Habitatge, del qual interessos i dignitat, ja que el Comitè, mentant-se l’especialització pel mateix missions (per què serà el nom ?) enliats de CGT i com hi heu respost? depèn, i no hem obtingut resposta. més que passiu, està en connivència salari,... l’actual elaboració del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Una tensió política que està provocant un cansa- ment generalitzat entre la població so-La mobilització aconsegueix la readmissió del delegat Preacord a birana. Un avorriment directament lli- gat amb el propi procediment emprat:de CGT acomiadat a Linpac Automotive de Valls Cristalera de el secretisme, el politiqueig rastrer i sense cap mena de perspectiva, i amb CGT Camp Tarragona saber que es presentava en una llista a l’Arboç el fet que es transmet el què finament les eleccions sindicals de l’empresa serà una decisió de despatx, potser laE l passat dijous 2 de juny, l’em- presa Linpac Automotive deValls va readmetre el treballador Vi- per CGT. Prèviament, Vicente havia estat confirmat com a delegat sindical de CGT per un laude del Departament F inalment, els sindicats i l’empresa van arribar el 20 de maig a un pre- acord en la negociació del Conveni de cert ministeri de Madrid, la que fi- nalment posarà els punts sobre la “i”. La presidència de la Generalitat de Ca-cente Calatayud en l’acte de concilia- de Treball, ja que l’empresa també n’- Col·lectiu de Cristalera Española de talunya es reservava la convocatòria alsció previ al judici que s’havia de fer havia posat en dubte la representativi- l’Arboç del Penedès, després que fi- ciutadans/es per ratificar el text si elsper la denúncia dels anarcosindicalis- tat. nalment l’empresa accedís a apujar els de la capital no transigien. El problemates davant l’acomiadament del treba- Després de la readmissió, Vicente salaris segons lIPC real i a pagar un però s’està circumscrivint cada copllador. les portes de l’empresa el dimecres 1 va decidir deixar l’empresa un cop re- complement per treballar els dissabtes. més en com sortir-se’n cadascuna de La CGT va organitzar una campa- de juny. La concentració va acabar feta la legalitat a Linpac ja que una D’aquesta manera, els treballadors dei- les forces polítiques, i quina rendibilitatnya d’enviament de faxs i correus amb una reunió amb la direcció de altra empresa li havia fet una millor xaven de realitzar la vaga discontinua en podran treure.electrònics de protesta des de tot l’Es- l’empresa en què l’empresa va tornar oferta de treball. en forma d’aturades de dos hores que Sempre quedarà el bus de l’Estatut, itat i una primera concentració d’una a escoltar les raons de CGT per a la re- En aquests moments, CGT té dos realitzaven des del 26 d’abril per pro- les denses consultes a les organitza-vintena de delegats i membres de admissió. dels cinc delegats sindicals a Linpac testar pel bloqueig de les negociacions cions socials addictes al règim i a l’es-CGT de tot el Camp de Tarragona a Vicente havia estat acomiadat en Automotive de Valls. del Conveni. tablishment.Catalunya. Juliol-Agost de 2005 7
    • TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITATSobre la Llei En lluita a ACC Spain perconcursal (1) Timanfaya la continuïtat de l’empresaF a uns dies vaig ser testimoni d’una conversa entre companys amb res-ponsabilitats en el nostre sindicat, esta- Secció Sindical CGT ACC Spain maquinàries, contractant personal d’a- quella zona amb uns salaris i condi- Even polemitzant i atribuint a la Llei l 16 de juny, els treballadors i cions socials molt inferiors i rebentconcursal tots els mals haguts i per les treballadores del Vallès Oc- ajudes molt importants per part de lahaver, vaig tenir la impressió que real- cidental d’ACC Spain, antiga Generalitat (tant econòmiques com dement no sabien de què estaven parlant, Unidad Hermética, van realitzar una l’Incasol).per aquesta raó vaig considerar oportú vaga de cinc hores per torn de treball, a Aquesta situació ha comportat unadedicar aquesta columna a intentar pre- més de manifestar-se a Barcelona, on reducció aproximada d’uns 300 llocssentar d’una manera concisa què és van arribar col·lectivament en tren des de treball per mitjà de prejubilacions,això de la Llei concursal, sabent que és de Sabadell, per anar en manifestació la qual cosa hauria de suposar un estal-una matèria complexa. des de l’Arc de Triomf fins al Parla- vi de diners significatius per a l’empre- Per començar seria oportú recordar ment de Catalunya, on van ser rebuts sa, ho han comptabilitzat com a pèr-que quan parlem d’aquesta Llei ens per una representació de parlamentaris dues, els costos dels ERO i inversionsestem referint primordialment a la nor- del tripartit als quals es va informar de a Cervera consten en els comptesmativa legal que regula fallides i sus- la situació existent i se’ls va demanar anuals com a deutes amb el mateixpensions de pagaments. També és suport. ajudes, no com ara que no existeix cap ACC Spain, fins fa poc Cubigel SA, grup en els últims tres anys.oportú recordar com al juliol de 2002 el Els treballadors i les treballadores condició i es dóna el cas real que diners han estat Electrolux i eren l’emblemà- A pesar de tot allò que s’ha exposat,govern del PP va enviar a les Corts un van expressar als parlamentaris la seva públics que se li va donar a l’empresa tica Unidad Hermética del Vallès, tot la Direcció argumenta que no s’acon-projecte de llei que, amb un total de preocupació per la greu situació de la per a Investigació i Desenvolupament un despropòsit de canvis societaris, segueixen els objectius de viabilitat de231 articles, suposava la modificació fabrica, per les ajudes que ha rebut (I+D) una vegada feta la investigació moviments multinacionals i estratègies l’empresa, sol·licitant als treballadors ide 37 lleis més, entre altres, donada la l’empresa i els mal gestionades que aquí es trasllada la producció a Xina, fiscals, en definitiva diversos canvis de les treballadores un esforç més: retalla-seva importància, els Codis de Comerç han estat, encara que els mateixos això està passant amb un compressor mà amb l’objectiu d’obtenir més bene- da de drets socials, despenjada delde 1829 (regnava aleshores Ferran VII) membres del Parlament van reconèixer de 12 Volts, investigat aquí però pro- ficis per a la multinacional. Conveni en vigor, augment de la flexi-i 1885, la Llei dEnjudiciament Civil de que no sabien de quines quantitats duït a Xina. Els parlamentaris es van Des que Electrolux va comprar bilitat, productivitat,... i sense un pla de1881 i la Llei de Suspensió de paga- s’estava parlant ja que van ser ajudes comprometre a investigar on han anat a l’empresa, l’any 1988, s’han perdut viabilitat que garanteixi treball per aments de 1922, seria convenient recor- que va donar l’anterior govern. parar les anteriors ajudes perquè a dia més 600 llocs de treball, els treballa- més enllà del 2006.dar que aquesta última va ser elaborada Als parlamentaris se’ls va exigir que d’avui hagin 40 milions d’euros de dors i les treballadores han patit cons- El Comitè d’Empresa format perper evitar la fallida del Banc de Barce- els diners públics que se’ls dóna a les deute, i a intentar agilitar els terminis tants retallades socials i econòmiques CGT, CCOO i UGT, ha planificat unalona. Totes elles van estar operatives empreses han d’anar acompanyats de totes les gestions. amb el propòsit de donar futur a l’em- sèrie de mobilitzacions que es va ini-fins a l’1 de setembre de 2004, data en d’un pla de viabilitat a llarg termini, i presa. S’ha tancat la planta de produc- ciar amb la convocatòria la vaga dequè va entrar en vigor l’esmentada Llei de condicionar-ho a la seva permanèn- PETITA HISTÒRIA ció de Sabadell, traslladant-la a Cerve- cinc hores per torn i la manifestació delconcursal, alhora que amb la seva apa- cia en el territori on se’ls va donar les Actualment, l’empresa s’anomena ra (Lleida) junt amb les produccions i 16 de juny.rició es van veure modificats també elCodi Civil, el de Comerç, la Llei de laSeguretat Social i la General Tributà-ria. Desconvocades les vagues a Adif (Renfe) després d’arribar a un acord El més significatiu que planteja SFF-CGT dignes per al personal responsable de ció de les noves tecnologies de cara a gories abans del 30 juny pròxim, queaquesta normativa per a nosaltres com la seguretat en la circulació dels trens, evitar el tancament indiscriminat de les establirà funcions, competències, res-a assalariats, és que una part de matè-ries que fins a ara tenien el seu tracta-ment en l’àmbit laboral deixaran de ser D esprés de llargues negociacions i debats, la CGT va arribar el 7 de juny a un acord amb la direcció d’Adif en implantar en els gràfics de servei descansos per treballar davant de pan- talles de visualització de dades, i la re- estacions amb la finalitat de mantenir l’ocupació, la seguretat i la qualitat del servei als ciutadans. Respecte a la re- ponsabilitats, sistemes retributius, for- mes d’accés i ascens a les categories professionals ferroviàries a Adif i com-tractades pels jutges socials, i, conse- (Administrador d’Infraestructures Fe- alització d’un estudi de la saturació de percussió laboral de la Llei del Sector plements de lloc (entre ells el de res-qüentment, passaran a ser competència rroviàries) que posa fi a una conflicti- les càrregues de treball dels controla- Ferroviari sobre les homologacions, ponsabilitat en la circulació), etc.dels jutges mercantils, creant-se per a vitat que durava més d’onze mesos, pel dors de circulació que determini la acreditacions, sancions econòmiques CGT ha valorat molt positivamentaixò 62 nous jutjats mercantils que tin- tancament intolerable de les successi- plantilla i jornada necessària amb la fi- administratives, etc., la direcció d’Adif aquest acord i confia que l’empresadran competència exclusiva i excloent ves direccions de Renfe i Adif, per bus- nalitat que ocupin la seva delicada s’ha compromès a constituir una taula sigui responsable i ho desenvolupiper a conèixer sobre els procediments car una sortida negociada a les reivin- labor en les millors condicions possi- de negociació específica abans de fi- amb sinceritat, doncs sinó assegurenconcursals, amb el suport d’una admi- dicacions del col·lectiu de circulació. bles. Així mateix, la direcció d’Adif nals de juny. Finalment, Adif també que es veuran “obligats a recuperar lanistració concursal constituïda per pro- L’acord estableix els compromisos s’ha compromès a negociar la reper- s’ha compromès a presentar el seu pro- mobilització amb totes les seves conse-fessionals qualificats i concentrant els per garantir unes condicions laborals cussió laboral derivada de la implanta- jecte finalitzat de classificació de cate- qüències”.quatre procediments anteriors sobre fa-llida, suspensió, quitació i espera. És a dir, que el jutge mercantil conei-xerà sobre matèries que en principi La plantilla d’Urbaser, a Vilassar de CGT, contra el preacord entre Comitèeren competència de l’ordre social, pertant, podrà acordar el tancament de Mar, a la vaga pels seus drets i direcció a Valeo Climatitzaciótotes o part de les oficines o establi-ments empresarials, extingir, suspendre L’assemblea de treballadors i treballa- El conflicte fa mesos que s’arros- Els treballadors i les treballadores de treballadors el 18 de febrer per ajustaro modificar col·lectivament els con- dores de l’empresa Urbaser, conces- sega, ja que els treballadors i les treba- Valeo a Martorelles van ratificar majo- la plantilla a la càrrega de treball de latractes de treball, encara que mit- sionària de la neteja i recollida de lladores van fer arribar la seva propos- ritàriament el passat dia 20 de maig el fàbrica, però el 31 d’abril es va com-jançant un procediment similar als Ex- brossa de Vilassar de Mar (Maresme), ta per al nou Conveni en el mes de preacord entre el comitè i la direcció prometre a «paralitzar» l’expedientpedients de Regulació d’Ocupació i on, ha decidit anar a la vaga indefinida per febrer, i fins ara l’empresa s’ha negat a de la companyia per reduir la plantilla per iniciar negociacions amb els sindi-després d’un període de consultes i la exigir a l’empresa el desblocatge de la negociar-la. Els contactes mantinguts amb baixes incentivades i prejubila- cats.intervenció de l’autoritat laboral, la de- negociació del Conveni Col·lectiu per entre els representants dels treballa- cions. La Confederacióm General del Tre-cisió recaurà en aquest jutge concursal, al 2005 i la retirada de la proposta d’a- dors i els responsables de l’Ajunta- L’acord preveu baixes incentivades bal està en contra del preacord perquèencara que contra les decisions d’a- comiadament presentada per l’empre- ment tampoc no han servit de res. de 45 dies per any treballat i prejubila- considera que no hi ha causes econò-quest jutge mercantil, quan tractin sa, que al·lega que pateix un dèficit En el moment de tancar aquest nú- cions a partir dels 58 anys, sense fixar miques que justifiquin la reducció desobre suspensió, extinció o modificació econòmic perquè la partida aprovada mero del “Catalunya”, estava previst un nombre mínim de treballadors que personal, però es veu obligada a acatarde contractes, es podrà recórrer davant per l’Ajuntament és insuficient per co- que s’anés a la vaga el dimarts 21 a s’hi haurien d’acollir. La companyia la decisió dels treballadors i les treba-els Tribunals Superiors de Justícia. brir el cost del servei. les zero hores. va presentar un ERO que afectava 130 lladores.8 Catalunya. Juliol-Agost de 2005
    • TREBALL-ECONOMIA L’empresa promociona l’esquirolatge i nega de dret de vaga A PEU DE CARRER Euro fiascoSAS d’Abrera atia el conflicte Josep Manel Busqueta, economista i pastisser Col·lectiu Catalunya i Carlos Navarro l’any no està en producció. Es va de- nunciar a Inspecció de Treball que els H i ha moltes lectures del que ha suposat i pot suposar en el futur immediat el no francès i holandès a la caps del torn de nit s’havien quedat a Constitució Europea seguit perE l 2 de juny, i després que no va l’empresa empalmant amb el torn del l’anul·lació del referèndum a la Gran ser possible l’acord en la me- matí, una pràctica que està prohibida Bretanya i a bona part dels països on diació que es va dur a terme en per la lle. També es va vulnerar el dret s’havia de realitzar aquest. A mi emla Conselleria de Treball, es va realit- de vaga ja que els membres del Comitè sembla que la constatació més evident izar la tercera jornada de vaga a l’em- de Vaga van ser desallotjats per la força directa d’aquests fets és que s’ha posatpresa SAS d’Abrera (abans Siemens- de les instal·lacions de l’empresa quan sobre la taula la gran divergència queVDO), convocada per CGT i CCOO i estaven realitzant un recorregut pel seu existeix entre l’elit política i la poblacióratificada pel 70% de la plantilla, vaga interior, alhora es van substituir treba- a la qual diuen representar aquestesque va afectar novament la cadena de lladors en vaga per personal que no re- elits. Resulta flagrant constatar communtatge de Seat, on es van deixar de alitza aquestes funcions. CGT està es- l’adhesió al projecte europeu, que esproduir uns 800 cotxes. tudiant presentar una demanda penal pretenia legitimar amb el tractat consti- La vaga a SAS d’Abrera en el torn contra l’empresa per aquestes pràcti- tucional, és recolzat de manera incon-del matí va ser d’aturada total en la ques. dicional per les elits polítiques i econò-línia 2 de producció de taulers de con- Aquesta és la tercera convocatòria miques de tot el continent mentre quetrol per al model Seat León, i en la línia ni a estar en la cadena de muntatge, que havien introduït a la fàbrica amb de vaga convocada pel Comitè d’Em- genera nombrosos dubtes entre la po-1 van entrar a treballar dos treballadors amb la qual cosa la producció que van un autobús escortat pels antiavalots, presa de SAS (vegeu “Catalunya” 65). blació de base. De moment, les úniquesen un autobús escortat pels antiavalots realitzar va ser mínima. treballadores i treballadors a qui ha- Després de la vaga del 19 de maig, la adhesions positives s’havien fet a ni-de la Policia Nacional i de la Guardia A la tarda, la línia 2 de producció vien enganyat dient-los que la vaga direcció ni tan sols s’havia dignat a re- vell parlamentari i l’únic cas de vot fa-Civil. També van entrar a treballar els continuava paralitzada. Per tant, no es havia estat desconvocada; en les línies prendre el diàleg amb els representants vorable en referèndum és el cas espan-encarregats i caps de l’empresa, forta- van fabricar taulers de control del de producció hi van posar a treballar sindicals, intentant pactes d’esquena yol on cal recordar que un 68% de lament escortats, en total 10 persones, model León. La línia 1 a la tarda va personal d’oficines, caps de l’empresa, als treballadors i treballadores i obviant població es va abstenir.gent que no està acostumada a treballar funcionar al 70%, amb personal d’ETT etc., el personal que durant la resta de el Comitè de Vaga. El poder despòtic que governa Euro- pa mai no s’esperava aquests resultats, l’evidència ha estat el total desconcert que representa l’absència d’un pla B,Coses que passen a Gearbox del Prat quan es vol fer fora 230 persones davant la negativa francesa i holande- sa. Hi ha hagut algunes reaccions que José M. García Alcázar, muntatge van començar l’aturada a les proposta conjunta, alhora que intenta- el grup. El torn de nit va prendre el re- resulten paradigmàtiques, serveixen secretari d’Organització de CGT a 16h, coincidint amb la primera pausa, i ven arrancar un compromís de referèn- lleu en la protesta, i a l’espera de la tor- per constatar quina concepció tenen Gearbox del Prat es va estendre a la pràctica totalitat de dum després de la negociació, però les nada d’UGT i CCOO, la CGT va infor- els nostres governants de la democrà- la fàbrica fins a les 22h. Tot sembla in- negatives de CCOO ho van impedir. mar la plantilla de les aturades cia. Així, per exemple, Giscard dEs-E n la reunió de dimarts passat 14 de juny, l’empresa Gearbox delPrat de Llobregat va continuar amb el dicar que el detonant va ser el rumor que UGT i CCOO ja havien acordat les indemnitzacions i condicions de les Es va formar una gran rotllana al voltant del secretari general de la UGT, majoritàriament d’afiliats, exigint in- anteriors, va retre comptes de les seves pròpies actuacions i de l’autorització de les seves assemblees per modificar taign, pare de la constitució, ha arribat a exigir que es repetís el referèndum a França, o sigui, s’ha vingut a dir: podeuseu “pla de viabilitat” basat exclusiva- recol·locacions a Seat. formació i referèndum, i protestant per amb les màximes millores i garanties votar però només val el sí. Ha resultatment en un ERO de 230 acomiada- A l’inici de l’aturada de la tarda, els les condicions econòmiques que es van de manteniment de totes les condicions lamentable veure com des d’aquestesments i un Pla Social de recol·locació a delegats de CCOO, presents a la fàbri- pactar per als rellevistes. La gran majo- (econòmiques i laborals) la proposta de instàncies de poder s’intenta desacredi-Seat, amb categories bàsiques, sous ca, es van veure obligats a realitzar una ria d’ells es queixaven d’haver estat l’empresa, i programar mobilitzacions. tar el vot del no dient que és el vot dis-entre 400 i 600 euros menys (segons assemblea que no va aconseguir tran- acomiadats diverses vegades per a tor- Els secretaris generals d’UGT i pers de la por, del racisme, de l’egois-categoria actual), pèrdua de l’antiguitat quil·litzar la plantilla. Un centenar de nar a ser contractats amb un 15% i un CCOO van tornar durant l’assemblea, i me, del càstig a les polítiques internes.i indemnitzacions de 20 dies per any i treballadors i treballadores fins i tot va 30% menys de salari, com a conse- van assegurar que la negociació porta- Penso que no podem obviar que, certa-12 mensualitats. traslladar la protesta fora de les portes qüència dels acords i convenis signats da fins al moment no s’havia tancat, i ment, a nivell europeu, l’extrema dreta, La primera protesta espontània, or- de la fàbrica durant uns minuts i va im- per UGT i CCOO. Els líders d’ambdós que unitàriament volien defensar les que representa una amenaça creixent,ganitzada per la plantilla, va consistir pedir la sortida de vehicles. sindicats van acordar amb CGT reunir- millors condicions per als afectats. no està d’acord amb el projecte euro-en una cassolada durant el temps de A mitja tarda, els delegats de CGT se urgentment a la fàbrica de Zona També van informar que la direcció de peu, ara bé també és evident, i això ésl’entrepà del torn de matí del divendres intentaven acordar amb UGT i CCOO Franca amb els seus homòlegs de Seat, Seat els havia comunicat que a partir el que els costa d’acceptar al tecnòcra-17. En el torn de tarda, les línies de una nova assemblea per presentar la per tal de preparar mobilitzacions a tot d’ara començaria una nova negociació. tes europeus, que un ampli espectre de la ciutadania ha evidenciat que no està disposada a acceptar una concepció Continuen les protestes de treballadors i treballadores de Parcs i Jardins d’Europa netament neoliberal i que aposta per un altre model social iL’Ajuntament de Barcelona continua entestat a privatitzar la gestió del verd econòmic que possibiliti poder viure dignament. És el No a l’Europa de les privatitzacions, del desmantellament Secció Sindical CGT Parcs i en la plaça de Sant Jaume, les i els jar- ment, excusant-se que la Llei 57/2003 mitè d’Empresa de Parcs i Jardins ha- de l’estat del benestar, de les deslocalit- Jardins diners de la ciutat van realitzar un con- de modernització del Govern Local, vien fet acte de presència en l’acte pro- zacions, de la democràcia captiva, de cert ensordidor bastonejat bidons de aprovada pel govern del Partit Popular, pagandístic d’inauguració de la tempo- les pasteres i l’explotació ecològica.M és de 500 treballadors i treballa- dores de l’Institut Municipal deParcs i Jardins de Barcelona es van metall, tocant xiulets, tambors i dife- rents estris de soroll, que va ser escoltat a l’interior de l’Ajuntament on es rea- els «obliga» donada l’activitat comer- cial que realitzemn (la qual és clara- ment deficitària i maquillada, no rada de platges, al qual van assistir l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, i la presidenta de l’Institut Municipal de Per més que s’intenti amagar, l’em- perador està despullat. Penso que en aquest moments, tenint en compte amanifestar, el passat 17 de juny a les 10 litzava el Ple Municipal. comptabilitzant els costos reals del per- Parcs i Jardins, Imma Mayol, manifes- més que la crisi a nivell del poder euro-h, després de l’aprovació en l’Assem- Les treballadores i treballadors de sonal i dels recursos propis empleats tant de forma lúdica a través de fulls peu promet aguditzar-se després delblea General de Treballadors i Treba- Parcs i Jardins de Barcelona s’oposen pel Institut) a convertir-se en EPE (En- informatius, pancartes, a través dels fracàs de la darrera cimera alladores, del Calendari de Mobilitza- al canvi del sistema de gestió d’Orga- titat Pública Empresarial), amaguen les càntics i els crits (“Lesquerra ‘pija’ Brussel·les, s’obre una oportunitat im-cions (vagues per als dies 30 de juny i nisme Autònom a Entitat Pública Em- seves pretensions de tenir les mans també privatitza”, “Imma, Clos privati- millorable per tal que els diferents mo-15 de juliol), des de la Rambla Santa presarial que l’Ajuntament de Barcelo- lliures per externalitzar més serveis. za tu sillón” i “No, no, a la privatitza- viment socials avancem en el debatMònica fins a la porta de l’Ajuntament na té previst aprovar en el Ple D’altra banda, el divendres 3 de ció”) que estan en contra de la privatit- sobre quin model d’Europa volem, side Barcelona. Una vegada concentrats Municipal del mes de juliol. L’Ajunta- juny, els delegats i delegades del Co- zació del verd públic. és que en volem algun.Catalunya. Juliol-Agost de 2005 9
    • TREBALL-ECONOMIACCOO i UGTdesmobilitzen enla lluita pel Manifest contra laConveni a Pirelli Seccions Sindicals de CGT a Pirelli Cables i Pirelli Telecom precarietat a la Generalitat Assemblea Interdepartamental dels/de les treballadores fixos/es i no Contra la Precarietat a laD avant la situació d’estancament de les negociacions del Conveni,els treballadors i les treballadores de les Generalitat de Catalunya, amb el suport de CGT i Intersindical- fixos/es per aconseguir una solució po- sitiva al problema de la precarietat i al- hora aturar l’externalització i la priva- CSC. Foto: Mireia Bordonadadues fàbriques de Pirelli, Pirelli Cables tització. Si Sistemes SA i Pirelli Telecom Cables egons estadístiques de la pròpia Exigim de tots els sindicats que diueni Sistemes Espanya SL, amb una plan- Generalitat, a l’administració lluitar contra la precarietat que demos-tilla total de 700 persones i ubicades a autonòmica hi ha 5.669 interi- trin en els fets que defensen les precà-Vilanova i la Geltrú, van ser convocats nes i interins i 2.047 treballadores i tre- ries i precaris i posin els seus medis pera una vaga indefinida d’una hora per balladors laborals temporals entre el endegar una campanya unitària contratorn els dilluns, dimecres i divendres a personal tècnic i administratiu, el que la precarietat amb un pla de mobilitza-partir de l1 de juny, si no hi havia suposa una precarietat del 32,3% i ció que permeti aglutinar els diferentsacord en la mediació realitzada el 31 de 25,9% respectivament, això sense sectors de la Generalitat en una lluitamaig al Departament de Treball. comptabilitzar els nombrosos contrac- dors/es. Ara redueixen personal con- qüentment és un prestamisme laboral única contra l’empresari únic que Després d’haver rebutjat la plantilla tats per obra i servei en els contractes tractat per Formació Ocupacional per encobert, sense buscar cap solució a la tenim. Avancem tot seguit la nostraen un primer referèndum realitzat el 19 per feines externalitzades. privatització de part del servei. Els pro- precarietat, que recordem, es tracta de plataforma reivindicativa a anar acon-d’abril el preacord que van aconseguir El 16 de febrer d’enguany se signa- pers que aniran al carrer seran subal- persones i no només d’un percentatge! seguint progressivament amb la lluita:l’empresa amb els sindicats CCOO i va l’Acord per a la internacionalitza- terns/nes interins/nes. -prou externalitzacionsUGT, en assemblea i a proposta de ció, la qualitat de l’ocupació i la com- Aquests acomiadaments es fan amb NO A LES -cap acomiadament de personal interíCGT, la plantilla va decidir que la Co- petitivitat de l’economia catalana entre total indefensió dels afectats per manca EXTERNALITZACIONS I ni subcontractat, readmissió de les aco-missió Negociadora del Conveni for- el govern català, les organitzacions del preavís obligat en qualsevol altre miadades i acomiadats PRIVATITZACIONSmada per quatre membres de cadascun empresarials i CCOO i UGT, que pro- treball i repercuteixen negativament en -borsa de treball única, transparent idels sindicats presents, CGT, CCOO i posa entre altres mesures “L’estabilitat la qualitat del servei, en perdres una La precarietat ens afecta a tots, fixos i vinculantUGT iniciés mobilitzacions ja que en l’ocupació i el foment de la contrac- experiència professional d’anys de ser- temporals, és part de la degradació dels -pacte d’estabilitat pel personal interíl’empresa s’estava negant a negociar el tació indefinida per a llocs de treball vei. L’opacitat en l’assignació de les serveis públics i de la desmembració -clàusula de subrogació de treballadorsConveni i l’havia bloquejat. estructurals” i “En el cas de successió places (ocultació dels codis de plaça) del col·lectiu dels treballadors que en les subcontrates mentre no es faciLa plataforma de negociació contenia de contractes, la subrogació de planti- fa els acomiadaments arbitraris i la dis- s’està produint amb l’externalització i un contracte directe amb la Generalitatels següents punts: compensació lles pot generar un millor aprofitament paritat de criteris dels departaments en la privatització. Exigim del govern tri- -pel mateix treball, mateix sou: reco-econòmica pel tancament de l’econo- de la formació professional” la recol·locació i la manca d’una borsa partit aturar l’actual dinàmica de co- neixement de triennis a tot el personal imat; increment Salarial del IPC + 0’75; única de treball transparent augmenta municació-imposició i obrir una verita- aplicació del VI Conveni de la Genera-i recuperació del plus d’antiguitat per NO ALS ACOMIADAMENTS la discrecionalitat. S’està portant una ble negociació amb tots els sindicats de litat al personal subcontractatals contractes que s’han firmat a partir Tant a Madrid com aquí, els gover- política d’acomiadaments diferits amb les condicions de treball dels seus em- -solució a la precarietat: accés diferen-de 1994; eliminació de la doble escala nants parlen i parlen de reduir la tem- contractacions per pocs mesos per eli- pleats. ciat del torn lliure pels interins i interi-salarial als contractes de relleu; i reduc- poralitat de l’ocupació, però el que minar les escletxes legals de reclama- Però haurem de ser els/les matei- nes que porten anys a l’administració;ció de 4 hores anuals de la jornada la- veiem és l’augment de la contractació ció de drets. xos/es treballadors/res qui donem una contracte indefinit pels laborals tempo-boral. externalitzada i l’acomiadament de tre- Aquesta és la manera de “reduir la empenta per obligar a fer el que deien rals; i contracte laboral directe amb la La CGT també va anunciar mobilit- balladors/es temporals, interins/es o precarietat”? Acomiadar sense resoldre en els programes electorals i es passi generalitat pel personal actualmentzacions si l’empresa persistia en el xan- contractats/des. El mes passat eren els problemes de els/les de les paraules als fets. El nou govern subcontractat.tatge de no renovar 16 contractats acomiadats/des auxiliars interins/es, treballadors/es? I es diuen d’esquerres! porta ja quasi dos anys i encara no haeventuals, quan passarien a fixos a mit- alguns amb una antiguitat de 20 anys. Els partits del tripartit estan aplicant la endreçat ni les seves pròpies plantilles. Barcelona 27 d’abril de 2005jans de juny, també consideràvem into- El desembre eren acomiadats/des llei com un corró, enaltint el sistema Les mobilitzacions del trimestre passatlerable l’amenaça d’establir inferiors els/les gravadors/es de dades d’Econo- d’oposicions vigent que infravalora dels/de les interins/es i substituts/es Webs de contacte: www.nofijos.com,condicions econòmiques a Pirelli Tele- mia i Finances per l’oposició del De- l’experiència d’anys de servei i fomen- d’Ensenyament i Sanitat ens mostren www.sac-icsc.org, www.cgt.es/cgtca-com. partament a subrogar els/les treballa- tant la gestió privada externa, que fre- el camí: cal una mobilització conjunta talunya i www.apecifo.tk/ Després de la reunió de mediació,una part de la comissió negociadora, enconcret CCOO i UGT, van decidir des-convocar la vaga mentre que des deCGT, entenent que no s’havia produït CONSTRUÏM ALTERNATIVES? (3)cap avanç, es va mantenir. Després dela mediació al Departament de Treball,CCOO i UGT van arribar a un prea- La Renda Bàsica, instrument de lluita pels moviments socialscord amb l’empresa, que se saltava les Trini Busqueta, dels Països Catalans i també de l’Estat gent compromesa de forma clara en la Renda Bàsica dels iguals té la particu-reivindicacions establertes per la Co- membre de Baladre espanyol. El sector de l’esquerra ofi- transformació social. laritat de poder articular un projectemissió Negociadora i acordades pels ciosa -partits polítics i sindicats- va in- A meitats de l’any 2001, des dels polític comú i de respondre als interes-treballadors i les treballadores en as-semblea. El 2 de juny, es van realitzar assem- L ’any 1995, José Iglésias Fernán- dez publicava un article titulat ‘Del reparto del trabajo al reparto de la terpretar la Renda Bàsica com una fór- mula per construir un nou model d’Estat del Benestar, acceptant d’a- moviments socials es va presentar l’a- nomenat “model fort de Renda Bàsi- ca”, per tal de diferenciar el propòsit sos materials i socials de diferents col·lectius i organitzacions, de totes aquelles persones que volem gaudir deblees a les fàbriques i el 3 de juny es va renta’ a la revista “Mientras Tanto”. questa manera la continuïtat d’un anticapitalista de la proposta de la resta més autonomia en les nostres vides iconvocar un segon referèndum. Final- L’objectiu de l’autor era fomentar entre model polític proteccionista que no de models dèbils presentats a l’Estat lluitem per una societat alternativa (oment, en el referèndum la postura ma- els moviments socials de base el re- qüestiona el sistema que el fa necessa- espanyol per part dels partits i sindi- més d’una). És precisament el caràcterjoritària va ser a favor del preacord, plantejament d’algunes de les seves ri, el capitalisme. Pels moviments so- cats. I aquest any 2005, en un taller transversal de la Renda Bàsica delspostura defensada per CCOO i UGT, demandes polítiques així com la incor- cials, en canvi, l’interès per una pro- sobre Renda Bàsica plantejat en el iguals el que li dóna un gran potencialamb 420 vots a favor, mentre que 120 poració de la Renda Bàsica com un posta com la Renda Bàsica no acabava marc del Fòrum Social de la Medi- en la lluita contra el capitalisme. I re-van votar en contra, seguint la postura instrument entorn del qual articular al- en la seva implementació dins l’actual tarrènia, ja sha presentat la “Renda Bà- marquem que, a banda de totes les po-de CGT. Els roig-i-negres van fer una gunes de les seves propostes alternati- sistema de protecció social, sinó que sica dels iguals” (RBis), nom que do- tencialitats i avantatges que té la RBis,valoració positiva de la mobilització de ves al capitalisme. Així, entorn de les guanyava força pel que fa al qüestiona- narem a partir d’ara a la Renda Bàsica és molt important no oblidar-nos enles treballadores i treballadors de Pire- Primeres Jornades sobre Renda Bàsica ment del sistema de valors i de produc- anticapitalista. cap moment que nosaltres tambélli alhora que va reprovar l’actitud des- celebrades a Barcelona en 1998 s’hi va ció capitalistes que porta implícit i en En termes de mobilització ciutada- volem i necessitem la RBis, tambémobilitzadora de CCOO i UGT. aplegar un ampli espectre de l’esquerra la possibilitat d’alliberar d’aquests na, la lluita per la implementació de la serem beneficiàries de la RBis.10 Catalunya. Juliol-Agost de 2005
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES Tema del mes > REBUIG A LA UE I ara què? Pepe BerlangaL’espectre del no Quan el 29 de maig passat quasi el 55% dels votants francesos van rebutjar larecorre ‘Europa’ Constitució Europea es va donar el tret de sortida a una de les crisis més grans en què s’ha trobat la Unió Europea. De res no servia que al febrer a l’Estat es- panyol el 76,7% hagués votat a favor, encara que només hi participés el 42,3% de la ciutadania. Per acabar-ho d’arreglar, l’1 de juny a Holanda una nova ensulsida, el 62% també rebutjava el projecte constitucional. Immediatament “ses senyories” van sentir que la terra tremolava davall dels seus peus. El projecte que tantes ener- gies els havia exigit floria amb fruites amargues. Per rematar-ho, el primer mi- nistre anglès Tony Blair retirava de la seva agenda la possibilitat de convocar un referèndum al seu país, el més ca- lent era a l’aigüera i un altre fracàs po- dria fer que el vaixell s’afonés inexora- blement. En aquests moments els pares de la gran pàtria europea barrinen sobre si té raó de ser continuar altres processos que ja estaven previstos o, com ha suc- ceït a la majoria de països, que siguin només els parlaments qui ratifiqui la construcció europea liberal, que priva- titza els serveis públics, que afavoreix la precarietat,… en definitiva, acabar amb el model europeu d’estat del be- nestar. Certament fàcil no ho tenen, la Cons- titució fixa en el seu article IV-447 sobre La CGT de Catalunya, tal com molts altres col·lectius socials, es va manifestar públicament pel no a la Constitució Europea quan es va donar el referèndum a l’Estat espanyol. Ratificació i entrada en vigor (emulant els Germans Marx) que cada “part con-Text: Ramón Fernández Durán, “Europa” superpotència, cada dia denúncia i resistència emancipa- espanyola s’hauria de buscar en la tractant” la ratificaria segons les seves Ecologistes en Acció; foto: Gabi més àmplia i funcionant a diferents dores contra aquest “projecte”, en- Història i en la prosperitat econòmi- pròpies normes constitucionals i ja velocitats, desenvolupant la dimen- cara que també les reaccionàries. ca que per a molts va portar la inte- hem comentat com setze dels vint-i- Emperador s’està quedant sió política-militar de la UE; això és, Però avui en dia múltiples veus alli- gració comunitària (encara que cinc països que formen actualment laL’ despullat. La UE, un projec- te de les elits econòmiques-financeres (i en menor mesura po- securitària a l’interior i intervencio- nista a l’exterior, per defensar millor els interessos del capital europeu beradores que propugnen la refor- ma en profunditat, la refundació o la deconstrucció d’“Europa” estan amb una precarització en ascens per a molts altres i una exclusió so- cial creixent), així com també en el Unió l’han confirmat utilitzant la via par- lamentària. Veus de tota mena clamen per recon-lítiques) “europees”, que havia (continental) a escala domèstica i a poc a poc convergint, no sense manà de fons provinents fins ara duir la situació, mentre els “líders” delsprogressat fins ara principalment mundial, i apuntalar l’euro com a tensions, a escala continental, per de Brussel·les, i que tenen data de països europeus s’enfronten pels pres-en el pla econòmic-monetari, es divisa de reserva internacional. treure-li les darreres fulles de parra caducitat en el futur. El no francès i supostos. Anglesos que volen mantenirveu sotmès a un creixent rebuig Aquest rebuig ciutadà s’ha ex- que encara cobreixen les “vergon- el no holandès han estat un verita- el “xec britànic” que des de 1984 elsciutadà. La seva evolució neolibe- pressat clarament quan se li ha yes” a l’únic “projecte europeu” re- ble toc d’alerta, que ha fet trontollar permet rebre de les arques comunità-ral i tecnoburocràtica, així com les donat una mínima veu, veient-se alment existent: el de l’Europa for- totes les consciències i ha demos- ries 5.000 milions d’euros, per un altreincerteses que generen una Am- reforçat i amplificat a la seva vega- talesa del capital i neoimperialista, trat que el poder se sustenta sobre costat França que pretén mantenir lespliació a l’Est i una “globalització” da pels referèndums francès i ho- cada dia més insostenible ecològi- el no-res. Contribuïm a aprofundir ajudes a la política agrària comunitària,que amenacen el model social “eu- landès, que han obert una esquer- cament, i amb ciutadanes i ciuta- aquí en un debat necessari sobre potser perquè n’és la gran beneficiada,ropeu”, estan fent disparar totes les da d’enormes proporcions entre la dans de “primera”(1) i de “segona” el futur del “projecto europeu”, amb Zapatero que evidentment no vol per-alarmes. El 1848 el fantasma que classe política i la societat civil. El (els i les no comunitàries)(2). la finalitat d’incrementar-hi les re- dre els fons que ha anat rebent,… En fi,amenaçava els poders d’alesho- procés que s’havia muntat per in- Aquesta dinàmica de rebuig a la sistències, i poder confluir amb profundes preocupacions pel bé comú.res, establerts a l’Estat-nació en tentar legitimar el nou salt del “pro- Constitució Europea a escala co- processos similars que s’estan do- Si a algú encara li quedaven dubtesconsolidació, era (es deia) el del jecte europeu”, està derivant en munitària tindrà una enorme trans- nant a escala comunitària i en sobre el model de construcció europea,comunisme. Avui en dia, aquests una cocció a foc lent destructiva, cendència aquí, a l’Estat espanyol, menor mesura mundial, pel paper les imatges dels manaires són més queintenten transcréixer-se a escala que conforme avança precipita en- ja que s’està dinamitant el mite (i el cada dia més impactant i agressiu eloqüents.“europea” per operar en el nou ca- cara més “Europa” en el buit. No se tabú) d’“Europa”, que fins ara tena- de la UE en les Perifèries Sud i Est. Tornant novament la vista cap alpitalisme global. I la nova “ame- sap com frenar aquest deteriora- llava la nostra activitat crítica i im- Posem-nos-hi i mans a la feina. tema que ens ha portat fins a aquí, po-naça” era, fins ara, una creixent in- ment en espiral. Per un altre costat, pedia tenir una més gran repercus- ques sortides s’albiren, sobretot per-diferència i euroescepticisme aturar la ratificació i recórrer a sió social. Un bon indicador d’això Madrid, 3 de juny de 2005 què aquestes no apunten cap a una re-ciutadà, que s’està transformant plans B significa construir “Europa” van ser els resultats del referèn- Traducció de Josep Llunas consideració que els seusràpidament en un rebuig obert al d’una forma ja clarament autorità- dum de febrer. Des del govern es plantejaments estan equivocats, que eldisseny del nou model contemplat ria, probablement a partir d’un va poder vendre (mediàticament) (1) Classe A i B, també, això és, procediment elegit per redactar la cons-a la Constitució Europea, necessa- “nucli dur” reduït, que significarà un com a “victòria” (un 77% de sí), el de la UE a 15 i de l’ampliada, titució no ha estat participatiu, que elsri per operar en el mundo post-11- encara més gran rebuig social i in- que no era res més que un fracàs amb menys drets. seus continguts no enganxen amb elsS. Una vestimenta mínimament crementarà les tensions interesta- sense pal·liatius, com a conse- (2) I dins d’ells els anomenats interessos ciutadans, per tot això, amb“democràtica” amb què es volia re- tals. A l’Emperador li queda poc per qüència del 42% d’abstenció, però “legals” i “il·legals”; sobre total seguretat, perllongaran el terminicobrir el nou esdevenir del “projec- quedar-se definitivament despullat. a pesar de tot es va erosionar ja aquests darrers, sense cap tipus de ratificació per intentar en el futur tor-te europeu”, i que amb prou feines Però no s’ha anat quedant despu- aleshores la imatge fins a aquella de drets, és a dir, de “tercera”, nar a celebrar els referèndums en mi-amagava l’aprofundiment de la llat per casualitat. Durant anys, so- data en gran mesura positiva (però recau tot el pes repressiu de llors condiciones ja que les actuals noseva deriva neoliberal i la necessi- bretot des de Maastricht, s’han perdent brill des dels vuitanta) l’“Estado de dret”, valgui la re- eren les més oportunes.tat de construir una (complexa) anat incrementant les activitats de d’“Europa”. Aquesta fe “europeista” dundància.Catalunya. Juliol-Agost de 2005 11
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES Cronologia > EL MOVIMENT > DELS MOVIMENTS Jornades de lluites Es constitueix a obreres a l’Ateneu Sants el col·lectiu de Barberà llibertari i independentista Negres Tempestes Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgt.es - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgt.es/cgtcatalunya www.cgt.es www.rojoynegro.info FINS AL 15 DE núncia contra una immobiliària que es aparegueren a 100 metres del final de guerrilla rural, el Bierzo i el Maestrat". "La qüestió nacional, perspectives". combraries de Sabadell amb la partici- Sant Vicenç de Torelló. la participació de 60 persones que es va realitzar al febrer del 2004. El jove la Cursa del Corte Inglés i acompanya- Amb Ramón López (MDT Barcelona), pació del president del Comitè d’Em- manifestaren pel centre de Barcelona. CGT Sabadell JUNY detingut hi va ser present fent fotogra- ren el guanyador de la cursa amb ban- DIJOUS 26 DE MAIG Pau Juvillà (CGT Baix Camp-Priorat) i presa de Smatsa. DIMARTS 7 DE JUNY (CI) ▼ fies i la policia justifica la seva detenció deres en solidaritat amb els "Tres de CONFERÈNCIA-DEBAT a la CGT de Jordi Navarro (CUP Girona). COMENCEN els actes amb motiu del VIII MARXA-HOMENATGE als Ma- L’Alternativa d’Esquerres per Badia, l’A- basant-se en què tenen una empenta Gràcia". Barcelona a càrrec dAlbert Marjaneda: DURANT UN ACTE de les Joventuts 5è aniversari del CSO La Krispa de quis: a lArxiu Històric de Reus se ce- teneu de Barberà, l’Assemblea de DIVENDRES 13 DE MAIG dactilar... en una octaveta. (IU) "Jardins públics de Barcelona: evolució Socialistes a les Franqueses del Cornellà, fins al dia 4. lebrà una xerrada: "Testimonis de la re- Joves de Barberà, CGT i el Casal de XERRADA-PRESENTACIÓ de la VIII RODA DE PREMSA davant de l’antic DILLUNS 23 DE MAIG històrica i actual", organitzada per la Vallès, amb la consellera Tura, una sistència: el cas de Ramon Claret" Cuba de Barberà van participar en les Marxa-Homenatge als Maquis a l’Ate- CSO lEstella de Mataró on la Federa- SUSPESA LA CONCENTRACIÓ a les Secció Sindical de Parcs i Jardins de quinzena de persones demostrà la DIVENDRES 3 DE JUNY amb Salvador Palomar. recentment celebrades Jornades sobre neu Popular lAixada de Vilanova i la ció d’Associacions de Veïns de Mataró portes dels jutjats de Terrassa en su- Barcelona de la CGT. seva repulsa al desallotjament de Can INICI de la tancada (fins al 5 de juny) a Lluites Obreres a l’Ateneu de Barberà. Geltrú. anuncià que es presenta com a acusa- port de Francesc ("Franki"), exigint la EL JUTJAT dinstrucció número 2 de Calet rebent-la disfressats de ‘clowns’. l’església de Sant Medir (Barcelona) DISSABTE 11 DE JUNY El dijous es va realitzar una xerrada ció particular dintre del procés contra la seva absolució. S’anuncia que s’ha ini- Lleida arxiva la denúncia per presump- en protesta per les actuacions urbanís- JORNADES a La Màquia de Lleida: sobre la lluita dels escombriaires de Sa- DISSABTE 14 DE MAIG vulneració de drets fonamentals que ciat el procés de tramitació de l’indult. tes tortures per part dels Mossos d’Es- DIUMENGE 29 DE MAIG tiques que està portant endavant l’a- "Què és la cultura catalana?". Amb la badell, amb la participació del president VIII MARXA-HOMENATGE als Ma- s’ha tirat endavant arran del polèmic (CI) quadra contra un dels nois presos de ES CLOU la 19a Trobada Ecologista i juntament en els barris de Sants, Hos- participació de Manel Delgado (an- del Comitè d’Empresa. El dissabte li va quis: a l’Ateneu Popular l’Aixada de Vi- desallotjament del passat febrer. Es Torà. (CI) de Plataformes en Defensa del Territo- tafrancs i Labordeta. (CI) tropòleg) i Mostafà Shaimi (La Mà- tocar el torn a la xerrada sobre l’ocupa- lanova i la Geltrú projecció d’un audio- presentà un informe redactat per l’Ob- DIMARTS 24 DE MAIG LA CGT convoca una concentració a ri celebrada a Tortosa els dies 27, 28 i CGT convoca vaga al Metro de Barce- quia). ció i l’autogestió de la fàbrica Zanon a visual sobre la guerrilla antifranquista servatori de Drets Econòmics i Socials DESALLOTJAMENT de Can Calet, l’estació de Sants (Barcelona) per pro- 29 de maig, amb la participació d’unes lona i una aturada a Autobusos de Bar- BICICLETADA NUDISTA a Barcelona, Email: negrestempestes@gmail.com Argentina, amb la participació d’un tre- d’orientació llibertària. Més tard es rea- de Catalunya. (CI) masia ocupada a les Franqueses del testar contra les condicions laborals a 200 persones. celona. amb la participació d’una seixantena ballador de l’ empresa. El mateix dis- litzà un concert de cantautors al Centre QUARANTA PERSONES aturen el Vallès (Granollers) que realitzava tas- Renfe i Adif. MANIFESTACIÓ en protesta pel desa- DURANT LA MASSA CRÍTICA de ci- de persones. (CI) sabte es van cloure les jornades amb el Social Ocupat Can Marbre. desnonament d’una masia d’Esplu- ques de centre social. Es convocà una COMENCEN les Festes Alternatives llotjament del CSO Can Calet de les clistes que se celebrava a Barcelona, DEBATS DEL XV CONGRÉS de la BICICLETADA REIVINDICATIVA a Recentment, a la vila de Sants s’ha concert d’un cantautor uruguaià, els di- gues de Llobregat, catalogada com a concentració davant dels jutjats de de Cornellà, s’allarguen fins al 28. Franqueses del Vallès, amb 250 per- un jove ciclista es agredit pel conductor CGT estatal a Barcelona, organitzats Tortosa contra el transvasament Xerta creat el col·lectiu anarcoindependentis- ners que s’hi van recollir es van donar DIUMENGE 15 DE MAIG patrimoni dintre del pla urbanístic Cau- Granollers la mateixa tarda. (IU) sones. (CI) d’un cotxe esportiu. (IU) per la Federació Local de CGT de Bar- / Sènia. ta Negres Tempestes. Reproduïm una als treballadors argentins. 23 IMMIGRANTS aconsegueixen es- fec. (CI) CONCENTRACIÓ organitzada per la DIVENDRES 27 DE MAIG DIVERSOS CENTENARS de perso- “L’ESQUERRA PIJA també privatitza: celona. part del comunicat de constitució que En ambdues xerrades es van desta- capar-se del Centre d’Internament per COMENCEN LES ACTIVITATS del 3r CGT de Tarragona davant dels antics L’AJUNTAMENT de Barcelona confis- nes es manifesten pel centre de Barce- els delegats de Parcs i jardins de Bar- S’ACONSEGUEIX aturar un desallot- han fet públic. car dos factors principals per tal que Estrangers de la Verneda (Barcelona). aniversari del CSO LÒpera de L’Hos- locals del Patrimoni Sindical Acumulat ca el material informatiu de la històrica lona contra la repressió del govern ma- celona protestaren durant la inaugura- jament al barri de Vallcarca de Barcelo- “Fa temps diverses persones, amb una lluita obrera tingui èxit. La im- (CI) pitalet de Llobregat, fins el dia 22. davant del proper judici per l’ocupació parada que la CNT muntava periòdica- rroquí vers els damnificats ció de la temporada de platges per part na, però es produeix un desallotjament certa afinitat ideològica, vàrem co- portància de les assemblees de treba- NOVA OCUPACIÓ al barri de Sant An- d’un local del citat . ment a les Rambles. (CI) d’Alhoceima. (CI) de l’alcalde Clos i la regidora Mayol, d’una casa al carrer Verdi del barri de mençar a parlar al voltant de diverses lladors com a única eina de decisió per dreu de Barcelona, el Jardí de l’Edén. DIVENDRES 20 DE MAIG SUSPÈS EL JUDICI contra dos poli- contra la privatització del servei de Gràcia. (CI) qüestions. Per una banda, les mancan- damunt del Comitè d’Empresa o bu- (CI) EL JOVE DE SANTS detingut el dia cies acusats d’haver falsejat proves DISSABTE 28 DE MAIG DILLUNS 30 DE MAIG parcs i jardins de la ciutat. ces ideològiques de diferents col·lec- rocràcia sindical. La confluència i su- anterior és alliberat. Una cinquantena per justificar dues detencions durant PASQUAL MARAGALL és escridas- FINALITZA el judici a Barcelona con- DIMECRES 8 DE JUNY tius, les contradiccions en la seva lluita port d’altres sectors en lluita: ocupes, DILLUNS 16 DE MAIG de persones lesperaven a les portes les manifestacions contra la passada sat a Berga davant la fortament critica- tra vuit nois de Lleida pels incidents del CASSOLADA a la plaça Sant Jaume antiimperialista. Per altra banda, l’erroni partits d’extrema esquerra, moviments COMENCEN a la Universitat de Barce- dels jutjats. (CI) cimera de la UE de març del 2002 a da actuació dels Mossos en tot el cas 12 d’octubre de 2001. de Barcelona en solidaritat amb el estereotip que fa que una part impor- veïnals, altres treballadors locals... lona les sessions del Tribunal Interna- JUDICI CONTRA UN VEÍ de Mataró Barcelona. (IU) de l’assassinat del jove Josep Maria poble de Berga i denunciar la manipu- tant de les persones organitzades ten- En el debat final els participants van cional de l’Iraq, sota el lema “La socie- per haver participat en les concentra- CONCENTRACIÓ davant del Conso- Isanta. L’Ajuntament es persona com a DISSABTE 4 DE JUNY lació mediàtica. (CI) deixin a pensar que una bona “indepe” discutir sobre la realitat laboral i sindi- tat iraquiana davant del projecte de cions davant la seu del PP de la ciutat lat Marroquí a Barcelona el protesta acusació particular i més de mil perso- LES ENTITATS JUVENILS que orga- FINALMENT, l’Ajuntament de Reus vol la consecució d’un estat,amb el que cal dels joves. Les grans estructures dominació colonial dels EUA i davant el 13 de març de 2004. (CI) per la repressió que exerceix el govern nes es concentraren en repulsa per nitzaren les barraques de Berga respo- anul·la la sanció de 700 euros a la això implica d’autoritarisme, i que tota sindicals en els centres de treball ja no del repte de recuperació de la seva so- ATURADA a la planta de Roca a Gavà del Marroc a la regió del Rif. l’assassinat. (CI) nen a la criminalització mediàtica amb CGT per enganxar cartells. PRESENTACIÓ de declaracions amb bona “anarka” menysprea la cultura i la funcionen per a la majora de joves en birania”, que s’allargà fins al dia 22. contra el projecte de venda de la divi- INICI DE LA “QUEERUPTION 8” a una roda de premsa. (CI) objecció fiscal davant la seu d’Hisenda llengua des d’un fals internacionalisme. precari. Un mercat laboral amb milers sió de calefacció. DIMECRES 25 DE MAIG Barcelona: la trobada internacional JORNADES al Centre Social La Mà- DIJOUS 9 DE JUNY de Tarragona, organitzada per la Plata- (…) d’empreses externes que donen servei DIMARTS 17 DE MAIG IGUAL QUE EL DIA ANTERIOR, con- Queer, fins al 5 de juny. Policia local i quia de Lleida: "Història de l’indepen- CONFERÈNCIA de delegats i delega- forma Tarragona Patrimoni de la Pau. Així neix Negres Tempestes, un a les grans i contractes curts, fan im- DISSABTE 21 DE MAIG centració organitzada per la CGT de Mossos d’Esquadra impediren l’accés dentisme català". Amb la participació des de la CGT de Catalunya al Centre "TALLER DE PROPOSTES contra la “col·lectiu” que en el seu àmbit de rela- possible organitzar gent jove en les em- SE CELEBRA a la població de Tona Tarragona davant dels antics locals del a la fàbrica ocupada a més de 50 per- de David Bassa (periodista i escriptor) i Cívic de la Barceloneta. De manera violència immobiliària" a la Casa de la cions intentarà trencar amb tots els es- preses. Si a això hi sumem el descon- (Osona) el 1r Fòrum Social Osonenc. PSA de la ciutat. Es marxa en manifes- sones. (IU) Joan Rocamora (La Torna de Barcelo- paral·lela a les jornades "Queeruption Solidaritat de Barcelona, amb la parti- quemes preexistents. Ens organitzem tentament general pels sindicats ACAMPADA reivindicativa al parc de tació fins a la seu de la patronal tarra- ELS ADVOCATS de "Franki" anuncien na). 8" es realitzà un cercavila reivindicatiu cipació de persones i col·lectius de di- de forma assembleària, de manera que majoritaris, responsables de la precarit- Can Zam de Santa Coloma de Grama- gonina. MANIFESTACIÓ a Vilafranca del Pe- que s’ha paralitzat la seva entrada a la JORNADES A L’ATENEU de Barberà (on participaren unes 500 persones) versos barris de Barcelona. (CI) el debat de les diferents idees ens porti zació del mercat laboral, dóna com a re- net en defensa d’aquest espai. (CI) PRESENTACIÓ del llibre "La compleja nedès d’unes 1.000 persones per pro- presó en espera que es resolgui la pe- del Vallès: xerrada sobre la fàbrica per lanomenat "Gaixample" de Barce- JORNADA sobre memòria històrica a al consens. sultat el nul interès dels joves pels sin- JORNADA AL CSO La Gàbia, de Llei- construcción de la Europa superpoten- testar contra el procés obert contra 10 tició d’indult. (CI) ocupada argentina Zanón, amb la par- lona, per tal de denunciar el "gueto Igualada, a lAteneu Llibertari. Des del nostre punt de vista és l’úni- dicats. Una de les possibles solucions da, sobre el Kurdistan, projecció de do- cia" amb Ramón Fernández Durán joves de la comarca per delicte electo- ticipació d’un treballador de la fàbrica. consumista", amb diversos incidents. ca forma des de la qual podem parlar de que es van aportar era organitzar-se en cumental, i xerrada amb Mertxe París, (autor del llibre), Miren Etxezarreta, ral (haver participat en una marxa con- DIMARTS 31 DE MAIG Després es realitzà un concert, els be- Nou persones foren detingudes al fina- DIUMENGE 12 DE JUNY democràcia ja que es veuran represen- estructures locals i no en centres de tre- autora del llibre “Mentre lIraq dormia”, i Geraldo Pisarello i Carlos García. A l’A- tra la Constitució Europea durant la jor- DINTRE DE LES MOBILITZACIONS neficis del qual anaren a parar a litzar la manifestació i foren posades FINALITZA el festival de suport al tades les múltiples opinions que es ball. Des de l’Ateneu de Barberà i amb Aina Fernàndez, membre del CIRK teneu La Torna de Gràcia (Barcelona). nada de reflexió). (CI) contra el decret de coexistència de Zanón. en llibertat amb càrrecs 48 hores des- Puntas, veí de Sallent condemnat a donin. Aquesta és la nostra base ide- la col·laboració de CGT, es començarà a (Centre dInformació i recerca sobre el RODA DE PREMSA de l’Assemblea DURANT UNS INCIDENTS en un transgènics, una quinzena de perso- CERCAVILA contra el mur de la Ver- prés. (CI) pagar una multa de 15.000 euros per ològica, la que ens defineix. Ens consi- promoure una estructura sindical d’as- poble Kurd). per la Regularització Sense Condi- concert a les barraques de les festes nes han desmuntat uns quants ordina- gonya d’Israel pel centre de Barcelona. 12 PERSONES detingudes i algunes uns incidents amb uns Mossos. L’Ajun- derem anticapitalistes i antiimperialis- sessorament i solidaritat en la localitat. ACCIÓ DE PROTESTA davant la base cions a la Federació d’Associacions de de la Patum de Berga és assassinat el dors del Departament d’Agricultura, Hi participaren unes trenta persones. contusionades durant el desallotja- tament i diverses entitats han mostrat tes, entenent aquests dos postulats militar de Sant Climent de Sescebes Veïns de Barcelona on es valorà insufi- jove Josep Maria Isanta i 9 persones Ramaderia i Pesca de Barcelona bai- (CI) ment del CSO "la Hòstia" del carrer tot el seu suport al veí. (CI) com dos plantejaments irrenunciables i Alguns resultats contra la realització d’unes maniobres cientment el procés de regularització més resulten ferides. (CI) xant-los al vestíbul amb etiquetes "Pe- ACCIÓ DE PROTESTA contra el Princesa de Barcelona i els diversos MANIFESTACIÓ fins el Consolat del inseparables. Anticapitalistes per crear d’eleccions sindicals CONCENTRACIÓ a les portes dels de lOTAN. realitzat pel govern central. (CI) UNA CINQUANTENA de persones es rill, transgènics", mentre unes altres vint esperaven a fora. BBVA de plaça de Catalunya de Barce- lona, per part del Col·lectiu en Solidari- incidents posteriors. (CI) VIII MARXA-HOMENATGE als Ma- Marroc a Barcelona en solidaritat amb els detinguts de Tamassint, i amb les un entorn on la consciència d’opressió social i econòmica porti al coneixement Rebarsa, Remolcadors de Barcelonesa jutjats de Barcelona mentre declaraven DIUMENGE 22 DE MAIG concentraren a les portes dels jutjats tat amb la Rebel·lió Zapatista, amb quis: a la Fundació dEstudis Llibertaris víctimes del terratrèmol dAlhoceima. de la realitat que ens amaguen i a la re- 2 delegats de CGT d’un total de 2. els solidaris amb Miniwatt acusats per MANIFESTACIÓ de 5000 persones a de Barcelona en solidaritat amb els DIMECRES 1 DE JUNY pancartes i octavetes. (CI) i anarcosindicalistes de Barcelona es flexió i al debat per canviar-la. Antiimpe- FNAC de Barcelona un tall de trànsit pel qual se’ls demana la Jonquera contra la construcció de la acusats pel desallotjament de Kan Ti- CGT convoca una concentració davant celebrà una xerrada sobre el "Directo- DILLUNS 13 DE JUNY rialistes per donar veu als pobles, i a les 9 delegats de CGT d’un total de 9. entre 1 i 2 anys de presó. (CI) línia de Molt Alta Tensió que es preveu tella. (CI) l’empresa Linpac Automotive de Valls DIUMENGE 5 DE JUNY rio Revolucionario Ibérico de Libera- INICI de la I Mostra del Llibre Anarquis- seves indivídues, en la lluita pel seu alli- Linpac Automotive de Valls CONCENTRACIÓ davant el consolat entre el Rosselló i el Gironès. (CI) ECOLOGISTES EN ACCIÓ organitza, per protestar contra l’acomiadament PARAULES PER LA PAU al port de ción (DRIL)" i es presentà el llibre "Pi- ta a Barcelona, realitzada a l’Ateneu berament o per la seva simple existèn- 2 delegats de CGT i 3 d’UGT. del Brasil a Barcelona en suport a la PASSEJADA REIVINDICATIVA a Ga- al Centre Cívic Can Basté de Barcelo- d’un treballador. Tarragona: concentració contra la rates de la llibertat" amb el seu autor Llibertari del Besòs i que durà fins el 19 cia”. lluita del MST del Brasil. llecs (Mollet del Vallès) amb la partici- na, una xerrada sobre consum respon- presència de vaixells de guerra al port Xavier Muntanyà. de juny. (CI) Per contactar, reflexionar, debatre es Tarmer de Tarragona 2 delegats de CGT i 1 d’UGT. pació d’unes 200 persones, en defen- sable, a càrrec dEnric Tello. DIJOUS 2 DE JUNY de la ciutat, convocada per la Platafor- DESALLOTJAMENT de lAteneu Lli- poden contactar cada diumenge al CSA DIJOUS 19 DE MAIG sa d’aquest espai natural. (CI) VIII MARXA-MAQUIS: al CSO Na JORNADES sobre alliberament nacio- JORNADES Lluites Obreres Locals i ma Tarragona Patrimoni de la Pau. DIVENDRES 10 DE JUNY bertari de Viladecans. 50 persones es Can Vies, C/ Jocs Florals, núm. 42. Copisa de Tarragona DETENCIÓ DUN JOVE a Sants acu- DINTRE DE LA CAMPANYA "Països Bastardes de Manresa es celebrà una nal i moviments socials, organitzades Internacionals, a lAteneu de Barberà IV CAMINADA antiincineradora "Per MANIFESTACIÓ DE PROTESTA pel manifestaren pel centre de ciutat com Sants. 4 de CCOO, 3 de CGT i 2 d’UGT. sat per una acció reivindicativa de de- Catalans Insubmisos", deu persones xerrada sobre "Dues experiències de pel centre social La Màquia de Lleida: del Vallès: xerrada sobre la vaga d’es- una Vall del Ges neta", amb sortida a desallotjament del CSO la Hòstia, amb a protesta. (CI)12 Catalunya. Juliol-Agost de 2005 Catalunya. Juliol-Agost de 2005 13
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES > CONVOCATÒRIES XXII Campaments Mobilitzacions contra la internacionals de joves revolucionàries-is Trobada del G8 a Escòcia el 6 al 8 de juliol del 2005, el Dia d’accions descentralitzades D G8. Els governants dels 8 països més poderosos del món celebren la seva cimera anual contra el G8 en pobles, ciutats i ba- rris a nivell mundial: http://www.nadir.org/nadir/initiativ/a a l’hotel Gleneagles a Perthshire, gp/resistg8/index.htm Escòcia. - 6-8 de juliol: Marxa als pujols d’O- Des del 1998 les cimeres del G8 chil, al sud-est de Gleneagles: han estat un lloc de trobada per a www.dissent.org.uk. la resistència i la lluita anticapitalis- - 7 de juliol: Tindrà lloc un torneig ta, organitzada per una aliança de golf-rebel al camp de golf de mundial de moviments contra la G l e n e a g l e s : destrucció del nostre medi am- http://www.tao.ca/wrench/dist/g8/p bient, guerres i globalització del ca- ga.html. pitalisme que aquests països impo- - 8 de juliol: Dia d’acció global con- Els propers 23-29 juliol es celebrarà a sen a tot el planeta. Grups i xarxes tra el caos climàtic. Anima’t i uneix- Barbaste (Esta francès) els XXII Campa- al voltant del Regne Unit, Europa i "Fem de la pobresa història", a la te en la lluita contra les causes i so- ments internacionals de joves revolu- altres continents estan planificant ciutat d’Edimburg. Per a més infor- lucions capitalistes a l’escalfament cionàries/is. Revolta Global organitza la la resistència a la cimera del G8 mació podeu consultar: www.ma- del planeta. Accions en solidaritat delegació catalana de joves per aquest 2005. kepovertyhistory.org. contra la destrucció dels nostres campament El calendari de les accions: - 3 de juliol: Tour al voltant de Glas- ecosistemes, pobles i éssers vius. Els campaments internacionals de Abans, durant i després de la tro- gow sota el lema "Convertim les Contra la mentalitat racista i explo- joves revolucionaris i revolucionaràries bada del G8 s’habilitaran espais fronteres en història": www.make- tadora que mata per benefici són un espai de trobada, debat i diver- per a la convergència dels i les ma- bordershistory.org. econòmic: sió de diferents activistes dels movi- nifestants. - 4 de juliol: Dia d’acció i bloquejos www.dissent.org.uk/g8climateac- ments socials d’Europa. Els campa- - 27 de maig - 5 de juny: Entrena- de la base militar de submarins nu- tion ments són un espai per a la discussió ment d’activistes de la terra. Un clears de Faslane: www.fasla- A més d’aquest calendari s’es- sobre estratègies i alternatives a la glo- curs de permacultura per preparar neg8.com. tan preparant una sèrie d’accions balització capitalista, que poden inte- els campaments abans les protes- - 4 de juliol: accions descentralitza- de l’Exèrcit de Pallassos Insur- ressar a tots aquelles i aquelles que tes del G8: www.dissent.org.uk. des del grup de treball “Contra el gents Rebels i Clandestins volen canviar el món. També són un - Primers dies de juny: "Cre8 Sum- Treball”. Marxa-carnaval a través (CIRCA), G8 Acció Feminista, un espai de diversió i de lleure alternatiu i mit", un projecte per donar suport cipals ciutats d’Escòcia: www.dis- d’Edimburg visitant agències d’o- grup Queer anti-G8, un grup de desmercantilitzat, amb activitats cultu- als canvis socials i ecològics posi- sent.org.uk. cupació, cobradors de deutes i al- nois autònoms i molts altres. rals, festes, passes de pel·lícules i jocs. tius a la zona al voltant de Glenea- - 18 de juny: Una caravana de bici- tres: www.dissent.org.uk. aneta. gles: www.dissent.org.uk. cletes va sortir des de la ciutat de - 5 de juliol: Manifestació fins al Per a més informació: Més informació a: www.revoltaglo- - Començaments de juny: S’obre el Brighton, al sud d’Anglaterra, fins a centre de detenció dels "sense pa- www.clownarmy.org bal.net/campaments i centre de convergència. Espais Gleneagles: www.g8cyclecara- pers" de Dungavel, a les proximi- www.queeruption.org.uk/que- www.revolucio.org. per unir la gent. Espais per trobar- van.org. tats de Glasgow. erg8 se i planejar estan oberts a les prin- - 2 de juliol: Marxa sota el lema - 6 de juliol: Dia global d’accions. g8feministaction.frockon.org La revista de la Internacional de TINDRÀ LLOC DEL 21 AL 25 DE JULIOL A RUESTA, AL PIRINEU ARAGONÈS Resistents a la Guerra “El Fusil Roto” és la revista que publica Segona edició del Tinto de Verano, trobada de moviments socials la IRG (Internacional de Resistents a la Guerra). És una publicació que es www.nodo50.org/tintodever 22.30h. Assemblea general d’or- centres socials, relacions amb les -Estratègies de lluita: CGT. pot descarregar en quatre idiomes a la ano ganització. institucions, etc. També es parlarà El dissabte al matí, s’acaben seva pàgina web, a l’adreça 23h. Activitats nocturnes. sobre creixement urbà i coopera- les trobades sectorials quedant wri-irg.org/pubs/br65-es.htm Continuant amb l’experiència de El divendres 23, es reserva per a tives d’habitatge. per a la tarda el Plenari que es l’any passat, Tinto de Verano és activitats lúdiques, esportives, -Educació i pedagogia: per deter- desenvoluparà atenent a aquesta IV Congrés del una iniciativa que intenta generar etc. minar. pregunta: Com millorar el conei- un espai de trobada i intercanvi xement, comunicació i acció entre Congrés Mundial dels moviments socials i pretén Continguts Tallers lúdics els moviments socials en les nos- Amazigh (CMA) ser un espai útil que permeti en- Els continguts que es van perfi- -Teatre i Clown (Sergio de Coru- tres ciutats i barris? El Plenari fortir les xarxes de coordinació. lant, de moment, queden definits ña i Virginia). continuarà el diumenge al matí, El quart Congrés Mundial Amazigh Una iniciativa oberta a tots els així: -Gènere i transgènere: Baladre. amb les valoracions de “Tinto de tindrà lloc a Nador (Marroc), entre el 5 i moviments socials, tant en la -Sostenibilitat: Ecologistes en Verano” 2a edició. el 7 d’agost del 2005. Serà una trobada seva realització com en la seva Sectorials Acció. internacional del poble bereber. Si organització. La proposta sorgeix -Comunicació: periòdic “Diago- -Immigració: Derechos para Inscripcions voleu més informació, podeu mirar la de CGT, Ecologistes en Acció, nal”. Trobada de mitjans escrits i Tod@s . El preu del Tinto serà de 60 euros pàgina web www.congres-mondial- Baladre, la Comisión de Juventud digitals a iniciativa del periòdic per persona els cinc dies, i de 30 amazigh.org y Movimientos Sociales de la Fe- “Diagonal”, successor del men- Intersectorials eusos el cap de setmana. S’insis- deración Regional de Asociacio- sual “Molotov”, que presenta una -Presentació del quinzenal “Dia- teix que la inscripció ha de ser nes de Vecinos de Madrid, el pe- proposta per a l’intercanvi de ma- gonal”. Objectius, equip, estructu- prèvia. Per facilitar l’organitza- Les empreses de la riòdic “Diagonal”, el MOC de terials i recursos: fotografia, tex- ra del mitjà, periodicitat, finança- ció, cal fer la inscripció prèvia, re- guerra en un web Cantàbria,... tos, corresponsalies, contactes... ment, distribució... alitzant l’ingrés dels diners en el -Precarietat: Baladre. -Seminari sobre capitalisme fi- compte 2038 0603 20 Podeu trobar un llistat bastant complet Horari -Acció contra la precarietat: CGT. nancer i especulació immobiliària: 3046896101, indicant en el rebut de les empreses que s’enriqueixen amb De 9 a10h. Esmorzar. -Barris i territoris: FRAVM. A cà- FRAVM. el vostre nom i “Tinto de Verano”. els exèrcits i les guerres, elaborat pel De 10 a 14h. Espais sectorials rrec de la Comisión de Juventud y -Taller de grups intel·ligents: Posteriorment, es pot emplenar la Col·lectiu Antimilitarista La Tortuga, a la temàtics. Movimientos Sociales de la FRAVM. fitxa que es troba en la pàgina pàgina web De 14 a 15h. Menjar. FRAVM . Se centrarà en l’inter- -Unió Europea: Espacio Horitzon- web www.node50.org/tintodeve- www.nodo50.org/tortuga/article.php3?i De 17 a 21h. Espais intersectoria- canvi d’experiències i les aliances tal Contra la Guerra. rano. Més informació a sp-a.so- d_article=1840_ les/intertemàtics i tallers diversos. possibles entre associacions de -Taller de mobilització: Baladre. cial@cgt.es i als telèfons 679 99 De 21 a 22h. Sopar. veïns, associacions d’immigrants, -Taller sobre multinacionals: CGT. 90 75 i 91 447 57 69.14 Catalunya. Juliol-Agost de 2005
    • SENSE FRONTERES Mà de ferro amb l’oposició independentista Darrere dels somriures del rei i incapacitat de gestió de s’amaga l’altra cara del país les crisis humanitàries La repressió, a l’Estat marroquí, s’acarnissa amb el Rif i el SàharaQuè està passant al Rif? Informacions sobre la política repressiva marroquina a la zona Assemblea d’Associacions foc sobre els i les manifestants fent di- maig van convocar una manifestació a Amazigues de Catalunya versos ferits. En arribar a Zaouit l’exèr- Barcelona, en la qual diversos cente- cit va bloquejar el pas i, no per la quan- nars de persones van manifestar-se enD es del passat 11 de maig, el go- vern marroquí ha estat portant aterme diverses operacions policials a la titat de soldats, sinó pels mitjans de repressió dels que disposaven, van aconseguir dispersar i aturar la marxa. resposta a la jornada de solidaritat inter- nacional i contra la repressió del govern marroquí. La manifestació va co-zona d’Alhoceima, al centre del Rif, la Des d’aquell dia, el balanç fou de més mençar a plaça Catalunya i va dirigir-seregió amaziga del nord del Marroc, fins de 20 detinguts, el poble de Tamassint i cap a plaça Sant Jaume, on es va llegiri tot amb una ocupació militar al poble els seus voltants ocupats pels soldats de un manifest exigint la llibertat dels de-de Tamassint, imposant el toc de queda, l’exèrcit marroquí, i bona part de la po- tinguts.registrant casa per casa, cosa que ha blació amagada a les muntanyes. Per això també el dia 12, es va ferportat a la població masculina a fugir a Per tot això, els amazics i amazigues una manifestació fins al Consolat ma-les muntanyes. de Catalunya, s’han mobilitzat per de- rroquí a Barcelona en resposta a la con- Aquesta nova onada repressiva es manar la retirada de les tropes del go- vocatòria feta per les associacions delprodueix arran de la creixent mobilitza- vern alauita del poble de Tamassint, l’a- Rif d’una jornada internacional de llui-ció que estaven realitzant les famílies lliberament de tots els seus detinguts i ta en solidaritat amb els detinguts deafectades pel terratrèmol del febrer de la investigació sobre la repressió de la Tamassint i amb les víctimes del te-l’any 2004, que encara no han vist marxa del dia 19 així com les deten- rratrèmol d’Al Hoceima, al mateixcomplertes les promeses del govern de cions il·legals del dia 11. I també per temps que hi havia manifestacions a Alreconstruir-los les cases i refer les car- del passat abril que va tenir una gran clima ha estat molt crispat a la zona, exigir al govern marroquí que complei- Hoceima, Nador, Casablanca, Rabat,reteres i la resta d’infraestrucutres mal- participació i un gran ressò mediàtic. que ha viscut un fort desplegament po- xi les promeses efectuades a les entitats Agadir, Tànger, Àmsterdam,meses. La plataforma que aglutina les Davant d’això, quan se’n va convo- licial. Arribat el dia de la marxa del 19 i associacions de la regió, i el restabli- Brussel·les, Madrid i altres ciutats.famílies que han rebutjat les irrisòries car una altra entre Tamassint i Alhocei- de maig, anomenada la Marxa de la ment de la taula de negociació amb els La campanya continuarà per expres-ajudes del govern (1.000 euros i uns ma pel passat 19 de maig, el govern a Ràbia, aquesta, un cop iniciada, amb seus representants. sar el rebuig a la repressió del governpocs sacs de ciment per família) ha més de prohibir-la, va detenir el porta- més de 10.000 manifestants, va ser dis- Per això, el 24 de maig van organit- marroquí al Rif i exigir solucions a laestat organitzant mobilitzacions l’últim veu de la plataforma i dos habitants solta per la força per la policia i fins i zar una concentració davant del consu- situació d’abandonament dels afectatsany, fins a arribar a la marxa popular més de Tamassint. Des d’aleshores el tot l’exèrcit, que no van dubtar en obrir lat marroquí a Barcelona, i el 29 de pel terratrèmol.La política repressiva de Mohamed VI s’estén arreu del territori del Sàhara Occidental Coordinadora Estatal sar-se lliurement, i el que demostren rritori i que encara que pugui portar-se d’Associacions d’Amistat i aquestes manifestacions espontànies és bé amb el Marroc en gairebé tot, aquí Solidaritat amb el Poble que, per molts murs que el Marroc no hi caben la passivitat ni les ambigüi- Saharaui (CEAS- Sàhara) construeixi en el desert per dividir-los i tats, no es pot ser còmplice de les seves defensar la seva ocupació il·legal, el barbaritats.L es protestes produïdes a finals de maig i primers de juny al SàharaOccidental ocupat pel Marroc, a ciutats primer mur a caure sempre és el del si- lenci. Després de trenta anys d’ocupa- ció, els joves saharauís han començat a S’ha denunciat també la passivitat davant els fets de la Missió de l’ONU per a la realització d’un referèndum alcom El Aaiun i Smara, així com a di- trencar aquest mur que sempre és el pri- territori (MINURSO).verses universitats mer pas perquè caiguin els altres, ens Fa 30 anys que el Marroc va con-del Marroc, configurant un nou revifa- estan dient que ja n’hi ha prou d’ocupa- demnar amb les seves bombes de na-ment de la intifada saharauí, van ser du- ció i d’humiliacions, i en aquesta lluita palm els saharauís a la guerra i a l’exili,rament reprimides per la policia amb els ciutadans d’aquest país no podem quan no a una situació d’apartheidpallisses, detencions, tortures... romandre de braços creuats. com la que viuen en els territoris ocu- Amb motiu de les manifestacions Des de les organitzacions de solidari- pats, i sembla ser que ara podria ser elque s’estan celebrant en els territoris tat de l’Estat espanyol, s’ha expressat la moment de deixar de ser còmplices d’a-ocupats del Sàhara Occidental per pro- solidaritat amb els detinguts i torturats, questa situació, i aquesta no és noméstestar contra les violacions dels drets al mateix temps que recordem que una tasca que competeix al Govern es-humans i per exigir el dret a l’autode- aquest estat continua tenint una respon- panyol, sinó al conjunt de la societat i aterminació i davant la brutal repressió sabilitat històrica amb el Sàhara Occi- totes les organitzacions socials de l’Es-que, com resposta, s’està produint per dental, ja que el procés de descolonitza- tat.part de les forces policials d’ocupació Foto: Carlus Jové. ció no conclourà fins que els saharauís Cal aconseguir que acabi el bloqueigmarroquines, s’han realitzat concentra- Un marroquí besa la bandera estatal en la contramanifestació que es va fer a hagin decidit la seva destinació lliure- informatiu a que el Marroc té sotmesoscions i manifestacions en tot l’Estat es- Barcelona per repondre a les apiracions del Sàhara en el FSMed a Barcelona. ment mitjançant un referèndum d’auto- els territoris ocupats, de manera que pe-panyol en solidaritat amb la lluita del condemnat la repressió que exerceixen sivitat davant la situació, realitzant una determinació. riodistes i organitzacions de Drets Hu-poble saharauí. les autoritats marroquines contra la po- crida al conjunt de la societat perquè no En aquest sentit, s’ha recordat que, mans puguin realitzar allí el seu treball La Coordinadora Estatal dAssocia- blació dels territoris ocupats del Sàhara sigui còmplice amb les humiliacions segons diferents dictàmens de l’ONU, sense ser perseguits.cions dAmistat i Solidaritat amb el Occidental, al mateix temps que re- del Marroc sobre la població saharauí. l’Estat espanyol continua sent legal- Es pot seguir la situació al Sàhara alPoble Saharaui (CEAS-Sàhara), ha traiem al Govern espanyol la seva pas- El que els saharauís volen és expres- ment la potència administradora del te- web http://www.arso.org/index.htmCatalunya. Juliol-Agost de 2005 15
    • SOCIAL Els ‘fets de Berga’ han estat utilitzats pel poderet Cal posar en pràctica un procotcol català per criminalitzar la d’actuació davant la tortura dissidència de al comarca BALA PERDUDAMilitarismes n’hi Més de 5.000 personesha més d’un Fernando Hernández Holgado contra la Molt Alta TensióL’ opinió pública occidental té es- cassa capacitat per interessar-sepels conflictes bèl·lics que es succeei- Col·lectiu Catalunya tornar al punt de sortida, on es van fer els parlaments defensant la necessitatxen contínuament i, menys encara, per de preservar el medi i els pobles del Pi-mobilitzar-se per tal de trobar-los unasolució. És per això que us volem par-lar del que afecta Costa d’Ivori, país M és de 5.000 persones provinents de la Catalunya sud i la Catalun- ya Nord es van manifestar el diumenge rineu. Ja fa mesos que els ciutadans de la Catalunya Nord i del Principat es mo-africà esguerrat per la bota militar de la 22 de maig a la Jonquera, en contra de bilitzen en contra del projecte dels go-‘grandeur’ francesa. Les informacions la línia de molt alta tensió que s’ha pre- verns francès i espanyol de fer passaraparegudes a la premsa no han aclarit vist de construir des del Rosselló fins una línia de Molt Alta Tensió (MAT),gaire la natura del conflicte entre els re- al Gironès. Entre els participants hi probablement de 400.000 volts, per te-bels del nord del país, l’Estat francès i havia batlles dels municipis del Princi- rres catalanes. Aquesta línia serviriael president Gbabo: en aparença, un pat i la Catalunya Nord, associacions per abastir, entre d’altres, el TGV, i per“berenar de negres” més, una vegada de veïns i moviments ecologistes com facilitar el negoci internacional de laassimilat el darrer d’Haití. Un parell de les plataformes "No a la MAT" i "Non venda d’electricitat.cartes al director d’un conegut diari a la THT" o Salvem l’Empordà.han apuntat tanmateix una dada no per Els participants es van congregar al Per a més informació:òbvia més coneguda: que l’antiga matí a l’antiga duana de la Jonquera i www.collectif-nonalatht.com imetròpoli francesa continua ostentant van marxar cap al Portús, per després www.salvem-emporda.orgel domini econòmic de l’excolònia, ique a l’actitud replicaire de l’esmentatgovern, França va respondre fa un pa-rell d’anys armant una força rebel -que La Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura presenta un informecontrola actualment el nord del país- igenerant per tant un conflicte més a que recull un total de 793 denúncies realitzades durant l’any 2004l’Africa Subsahariana, per si no n’hihavia prou. Coordinadora per a la Prevenció Basc, amb 100. A Navarra se’n van re- Per acabar amb aquesta realitat, la aquesta nova normativa de l’ONU. Chirac justifica l’enviament de més de la Tortura gistrar 95 i a Madrid, 87. CPT considera que el Protocol Faculta- Per acabar amb la tortura a través desoldats a la zona -ja n’hi havia uns qua- (www.prevenciontortura.org) A La Rioja no hi va haver cap de- tiu a la Convenció Contra la Tortura de l’aplicació pràctica del Protocol detre mil cinc-cents, permanents estacio- núncia per aquest motiu, a Castella-la l’ONU és un mecanisme imprescindi- l’ONU contra la tortura i els maltracta-nats des de la independència formal en1960- per la necessitat de combatre unrègim “genocida i feixista”. Segons la L a Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura (CPT), que agrupa una vintena d’associacions, va presen- Manxa només una; tres a Cantàbria, quatre a Extremadura i altres quatre a Ceuta. ble que l’Estat espanyol ha de ratificar i aplicar realment per aconseguir l’era- dicació de la tortura. ments o tractes inhumans i/o degra- dants van decidir constituir-se com a coordinadora les associacions que finsseva versió, el govern de Gbabo va tar el mes de maig un informe que re- Formen part de la CPT, entre altres El més important d’aquest Protocol ara es presentaven com a CPT, que atrencar la treva pactada al gener de cull 793 denúncies per presumptes associacions, l’Associació Contra la és que permet visites privades a les més volen ser part integrant del procés2003 en atacar posicions rebels al no- casos de tortura produïts a l’Estat es- Tortura, l’Associació Lliure d’Advo- persones detingudes, retingudes o pre- d’aplicació d’aquest Protocol i tambévembre de 2004 i matar -casualitats de panyol durant el 2004. Segons aquest cats, l’Associació Pro Drets Humans ses, sense restriccions ni previ avís per sol·liciten que es tingui en compte lala vida- nou soldats francesos. La reac- informe, 755 persones van denunciar d’Andalusia i el Centre d’Assessoria i monitoritzar-ne els drets i evitar i/o de- societat civil en tot aquest procés.ció de París fou destruir la seva precà- l’any passat haver sofert tortures o Estudis Socials. nunciar-ne els possibles abusos. Finalment demanen, amb inde-ria aviació i com a represàlia es varen maltractaments. Quant a l’origen de les denúncies, Aquestes visites, segons el Protocol, pendència de la ratificació i l’aplicacióproduir atacs a les propietats de ciuta- La majoria de denúncies d’aquest 231 procedeixen de moviments sindi- les realitzarien els comitès de vigilàn- del Protocol, que s’apliquin les mesu-dans francesos, uns quatre mil dels tipus han estat fetes a Andalusia, 237, cals, 137 de moviments socials, 127 de cia que, tant a nivell local, com regio- res preventives oportunes que conduei-quals van haver de fugir del país. Un alt seguida de Catalunya, 113, i el País presos i 47 d’immigrants. nal, estatal i internacional, regula xin al final de les tortures.comandament militar va parlar de “de-senes de dones blanques violades”quan, en realitat, només hi va haver unadenúncia d’aquesta classe. Més de 15.000 persones contra el L’Ajuntament de Reus anul·la la França continua dominant econòmi-cament la resta del seu imperi colonial i transvasament Xúquer-Vinalopó sanció que havia imposat a la CGTsotmetent els disconformes amb el seuexèrcit quan és necessari. Critica la Contra-Infos ment espanyol el projecte de llei que i es compromet a posar cartelleresgestió del poder nord-americà a l’O- modifica el Pla Hidrològic Nacional CGT, Federació Comarcal Baixrient Mitjà i al Golf però oblida la sevapròpia, molt més modesta, al seu “pro-tectorat” africà. Mentre que a l’altre E l passat 29 de maig, la plataforma Xúquer Viu convocava a la loca- litat valenciana de Sueca una manifes- (PHN). Aquesta modificació manté la pràc- tica totalitat de les obres previstes en Camp - Priorat s’hagi imposat a l’esperit repressiu”, alhora que públicament han donat “les gràcies a totes les persones, col·lectiuscostat del món els marines s’empanta-neguen a l’Iraq, les forces d’elit france-ses defensen els seus interessos en un tació per protestar per l’aprovació del pla que contempla el transvasament del Xúquer al Vinalopó. Prop de el primer PHN, incloent-hi el transva- sament Xúquer-Vinalopó. Malgrat la derogació del transvasament de l’E- F inalment, l’Ajuntament de Reus ha deixat sense efecte la sanció de 700 euros que havia imposat a la CGT i sindicats de la CGT que ens han donat el seu suport, entenem que hi ha hagut una conseqüència positiva, compaís empobrit però encara ric en matè- 15.000 persones prenien els carrers de bre, el fet de mantenir el transvasa- per enganxar cartells fora dels quasi és el fet que diversos col·lectius i as-ries primeres, l’anomenat “país del Sueca amb l’exigència que aquesta ment del Xúquer i la resta d’actua- inexistents espais autoritzats per fer- sociacions de la ciutat ens hàgim tro-cacau”. nova megainfraestructura irracional cions confirma que el govern del ho, sanció que va provocar una cam- bat per tal de reactivar la campanya Militarismes n’hi ha més d’un. L’a- es pari immediatament, i d’aquesta PSOE i els seus suports parlamentaris panya de protesta organitzada per la per demanar espais públics per a in-nomenat “Imperi”, tan teoritzat per manera l’amenaça que suposa per a la s’encaminen cap a una política hídrica Federació Comarcal del Baix Camp- formació de les entitats de Reus, i es-intel·lectuals com ara Negri, no té vida dels pobles de la ribera del Xú- similar a la del PP, injusta, insosteni- Priorat de la CGT. perem ara que l’Ajuntament complei-només una cara: també sobreviu i es quer. ble i afavoridora de l’especulació i Els anarcosindicalistes s’han felici- xi els compromisos adquirits sobre eldesenvolupa al cor d’Europa. El 21 d’abril es votava en el parla- dels negocis de l’aigua. tat per la decisió i pel fet que “la raó tema”.16 Catalunya. Juliol-Agost de 2005
    • SOCIAL Els anomenats ‘fets de Berga’ vistos des de Berga Text i foto: Pep i tu (Berga) va ser vergonyosa, va mentir tant com va voler i més, exercint un corporativis- me exagerat. Pot enganyar a molta gentA Berga, per Patum, els diver- però als que hi érem aquella nit all, no. sos col·lectius muntem la L’afany desmesurat de voler tapar els zona de “barraques”, la majo- Mossos i la demagògia per acusar (ambria d’entitats s’autogestionen gràcies a falsedats quan va caldre) les associa-la feina d’aquests dies. A més, el diven- cions més actives de la ciutat va ser su-dres de patum —des de ja fa molts anys perat per la mesquinesa que aquestai també a la via pública— muntem un senyora va tenir en acusar els amics deconcert. l’Isanta de ser culpables de la seva mort. Era com acusar-lo a ell mateix.ELS FETS DE DIVENDRES Va fer fàstic. La consellera va quedar27 retratada en considerar com una anor- malitat la llibertat de pensament i l’as-Cap a les 24h, un company de Manresa sociacionisme de la comarca del Ber-va ser agredit de manera gratuïta per guedà i és que la Tura de demòcratauns joves als voltants de la zona de les només té el nom. Per cert, no feu casbarraques, ens ho va explicar i va deci- dels seus números, a Berga hi ha tresdir marxar. Els agressors també van col·lectius llibertaris i dos d’indepen-marxar, però minuts després van tornar dentistes. Va tenir la barra d’acabar laamb més colla i s’anaven passejant per intervenció fent un cant a la veritat.la zona del concert. Algunes persones L’endemà la majoria de mitjans tanca-de les barraques van estar atents als mo- ven files entorn la consellera.viments d’aquesta colla i van compro-var que estranyament no hi havia Mos- ELS MOSSOS CONTRAsos pels voltants com habitualment BERGA(dimecres i dijous n’era ple, com cadaany). Al cap d’uns minuts d’estar vol- El rebuig de la policia autonòmica atant, alguns dels nois van fer visibles Berga és fruit únicament i exclusiva-navalles i cinturons. Aleshores la seva ment de la seva actuació. És simple-actitud era clarament amenaçadora i se- ment fruit del que ells han sembrat rei-guien voltant per la zona. Aleshores teradament i sobradament des del dia(abans de dos quarts d’una), algunes que van arribar aquí. No és una qüestiópersones van trucar als Mossos d’Es- ideològica ja que una majoria de ber-quadra, ja que l’exhibició d’armes blan- guedans estan descontents amb la sevaques i el nombre creixen de possibles actuació i de moment la majoria de ber-agressors era preocupant. Cap a la una guedans no són anarquistes. Els abusosmenys deu aproximadament van co- cervesa ens van trucar des de l’hospital l’únic acte de Berga. Marc Fornas, cap MANIPULACIONS d’autoritat han estat reiterats a la nostramençar les agressions, primer al voltant i ens van dir que era mort. Vam estar dels Mossos de Berga, va dir a Canal 4 comarca i aquest és el motiu del rebuigd’una barraca i immediatament després paralitzats prop de mitja hora. Ningú no que al concert hi havia dos secretes. Ara Per desgràcia, l’assassinat ha estat ma- dels Mossos. En tot cas, això no justifi-darrere de l’escenari i davant d’una s’atrevia a dir res i ningú no es podia diuen que en aquell moment (50 mi- nipulat de manera patètica i mesquina ca el demagògic plantejament de: “si noaltra barraca. Van ferir d’arma blanca creure la notícia. Vam pujar a l’hospital nuts) no hi eren perquè havien anat a pels mitjans de comunicació per poder voleu Mossos ara no us queixeu!”, jadiverses persones, uns nois de Sabadell i tot van ser llàgrimes i desesperació. sopar. Al principi, també van negar que vendre més i per servir els seus amos. que jo no vull l’Estat per res i això no fai dos companys del Berguedà. Un d’ells La mateixa nit vam convocar concen- ningú truqués, ara diuen que no ente- Un dels casos més clars de servilisme que em deixi d’afectar.el Pep Isanta. Se li va tirar a sobre molta tracions i assemblees per l’endemà. nien les trucades i que van anar a un ha estat “El Periódico de Catalunya”,gent i el van apunyalar. Amb l’ajuda Pocs van dormir. Des de l’endemà, les altre lloc. La Tura diu que van anar allà però de fet se’n salven ben pocs. Les I ARA QUÈ?d’un amic es va poder escapar cap a un mobilitzacions es van repetir diària- un quart d’hora abans de l’assassinat i manipulacions més grans, però, han Han mort el nostre amic i company icarrer de la vora. De seguida es va ment com s’ha vist als mitjans. ningú els va dir res. En fi, si ella ho diu, estat les de la senyora Tura que no té això res no ho pot canviar. D’unahaver d’estirar i va perdre el coneixe- jo no he trobat cap testimoni que els vergonya. La resta de polítics han fet el banda, hi haurà vàries acusacions parti-ment. A prop d’allà, ferien amb quatre QUIN MOTIU VA TENIR veiés. Heu de saber que els Mossos van teatre que calia en funció dels seus inte- culars i també es denunciaran les irre-punyalades un altre company que va L’AGRESSIÓ? fer controls d’alcoholèmia a persones ressos. Per més desgràcia, la mort del gularitats comeses pels Mossos d’Es-tenir més sort. Va ser aleshores quan que havien estat apunyalades quan es nostre amic ha volgut ser manipulada quadra. Però mai no hem cregut en lavan arribar els Mossos d’Esquadra: més La veritat és que no tenia cap sentit. I dirigien a l’hospital. Encara més: quatre també per alguns grups independentis- justícia i menys en les presons i aixòde mitja hora després de la primera aquesta absurditat no fa res més que persones que participaren en les rodes tes no berguedans com el Moviment de tampoc ha canviat. A Berga portaranagressió i ben bé vint minuts després augmentar el nostre dolor i la nostra im- de reconeixement es veieren les cares a Defensa de la Terra (MDT) tot buscant més Mossos, que seguiran fent abusosque els agressors exhibissin les navalles potència. No va ser cap baralla. No hi la mateixa comissaria amb els agres- màrtirs de manera miserable. Els inde- d’autoritat i negant l’auxili. Les entitatsi que se’ls donés avís. De fet, els Mos- havia cap mòbil polític ni cap enfronta- sors. A sobre, després hem sabut que els pendentistes de Berga com la resta de que s’autogestionen a través de les ba-sos no van parar, però les sirenes van ment de bandes ni cap revenja o enfron- agressors ja havien fet altres accions a joves i no tan joves de la ciutat i la co- rraques de Patum hauran d’espavilar-sefer que els assassins marxessin. Passa- tament personal. Tampoc cap enfronta- un altre punt de la ciutat a les 22h, que marca —al marge de la ideologia—, per poder sobreviure. A partir d’ara,ven pocs minuts de la una de la matina- ment entre berguedans de naixement i dos dies abans havien picat un com- s’han comportat d’una manera exem- quan es faci un acte caldrà comptarda. berguedans d’adopció ni res semblant. pany marroquí i que els Mossos havien plar. Totes aquestes manipulacions i amb servei d’ordre propi perfectament La gent encara corria desconcertada i detingut i deixat anar algun dels agres- més, passant per sobre del dolor dels fa- organitzat per evitar qualsevol agressióles informacions eren confuses. Vam I ON EREN ELS MOSSOS? sors durant la Patum. Dues setmanes miliars, els amics i els companys. Ha vingui d’on vingui i per tal de no de-saber que havien ferit el company de No ho sabem. Van estar allà la resta de abans, havien apunyalat una altra per- estat fastigós. pendre de la ineptitud i/o mal fe demos-l’Espunyola i els col·lectius van tancar dies com cada Patum amb actitud arro- sona. trada pels cossos de seguretat de l’estat.les barraques. Poc després, mentre gant i provocativa (algun any fins i tot Vull dir amb això que els Mossos sa- LA COMPAREIXENÇA DE LA Per acabar volem agrair les mostres deplegàvem, ens van dir que l’Isanta ens havien arrencat alguna pancarta). bien millor que ningú i que nosaltres el CONSELLERA TURA solidaritat que em rebut dels nostrestambé estava ferit. Al dos minuts de Divendres en canvi no hi eren, o no que passava. A partir d’aquí que cadas- amics, sobretot d’aquells que coneixensaber-ho, mentre lligàvem els barrils de eren visibles. Divendres, el concert era cú pensi el que vulgui. La compareixença de la senyora Tura la nostra activitat. Salut i anarquia!Catalunya. Juliol-Agost de 2005 17
    • OPINIÓ La lluita de qui no ha claudicat davant el silenci Privatitzar Renfe converteix democràric imposat ha fet treball estable en precarietat moure-ho tot a Argentina Familiars dels desapareguts i militants celebrant la sentència a les portes de la Cort Suprema La fi de la impunitat a Argentina? Esther Sancho i Cepero, què, entre d’altres barbaritats, compara 10 de desembre de 1983 (a excepció mandaments haurien segrestat, violat, seva filla i torturats amb tot tipus deadvocada, Acció Social de la CGT de torturat i executat persones en virtut de mètodes fins al gener de 1979, quan Ponent l’obediència deguda. La Llei va desple- van ser vistos per darrer cop, segons el gar els seus efectes inclús en les causes testimoni d’alguns supervivents.Para Graciela y todas las demás pendents abans ja de la seva entrada en La inconstitucionalitat de les “lleis vigor, ja que la pròpia norma preveia del perdó” suposa la fi de la impunitat,P er fi, una sentència de la Cort que als cinc dies de l’entrada en vigor si no per a tots els assassins i tortura- Suprema argentina del passat 14 s’aplicaria d’ofici a totes les causes ju- dors, sí almenys per a alguns d’ells, de juny de 2005 ha declarat in- dicials obertes. però sobretot suposa un triomf de lesconstitucionals les lleis de “Punto final” Ara, aquesta Sentència de 14 de juny associacions argentines de defensa delsi “Obediencia debida”, gràcies a les de 2005 les declara inconstitucionals drets humans, un triomf de la memòriaquals centenars de policies i militars amb 7 vots a favor, 1 en contra i 1 abs- sobre l’oblit, de la raó sobre el feixis-implicats en el segrest, tortura i assassi- tenció, d’entre els nou magistrats que me.nat dels 30.000 desapareguts, durant la conformen la Cort Suprema, arran del Però que ningú no es confongui. Nodictadura de Pinochet, gaudien d’una procés judicial seguit per la desaparició s’ha arribat aquí per inèrcia judicial oimpunitat total en no poder ser proces- del matrimoni Poblete-Hlaczik i el se- perquè l’actual govern argentí hagisats pels seus crims de lesa humanitat. grest de la seva filla Claudia, avui dia posat massa de la seva part, sinó que Malgrat que les dues lleis ja havien Mercedes Beatriz Landa. La causa es són anys d’escraches, manifestacions,estat derogades l’agost de 2003 pel Par- va iniciar ara fa tres anys, arran de les lluites i resistències d’organitzacionslament argentí, les causes obertes amb l’amnistia decretada a Irlanda en el dels delictes de substitució d’estat civil; denúncies de l’associació Abuelas de la com Abuelas i Madres de Plaza deanterioritat a aquesta data majoritària- marc del procés de pau amb la llei ar- sostracció, violació i ocultació de me- Plaza de Mayo, qui van localitzar Clau- Mayo o H.I.J.O.S., que no han deixatment absolien els acusats en base a gentina d’impunitat pels genocides; i nors; i apropiació d’immobles, que sí dia Poblete en poder del militar retirat caure en l’oblit ni les persones desapa-aquestes lleis. Només una minoria de intentant justificar allò injustificable, ve eren perseguibles); i concedia un termi- Ceferino Landa i la seva esposa Merce- regudes ni la lluita d’aquelles per l’e-sentències de jutjats i tribunals inferiors a dir que ara la societat argentina està ni de 30 dies per rebre les darreres acu- des Beatriz Moreira; als qui la sentència mancipació social i igualitària.havien començat a qüestionar la valide- preparada per administrar justícia en sacions contra militars i policies, sem- condemna a penes de presó per sostrac- La resposta al feixisme no la troba-sa de les lleis a partir de març de 2001; comptes de venjança. És clar que, en el pre i quan aquestes acusacions anessin ció de menors, supressió d’identitat i rem en noves sentències, que malgratsentències que ara es veuen ratificades seu dia, també va presentar les lleis ratificades per un superior jeràrquic falsificació de documents. També amb tot seran benvingudes. L’única respostaamb la declaració d’inconstitucionali- d’impunitat com a “lleis del perdó”, dels propis acusats... presó es condemna els militars Julio possible la trobarem en les noves gene-tat. Segons la premsa argentina, s’obre com si la societat d’abans –com la Al seu torn, la Llei d’Obediencia De- Simón i Juan Antonio Del Cerro, pel se- racions revolucionàries a Argentina ila possibilitat de processar entre 500 i d’ara- estigués preparada per perdonar i bida, llei 23.521/87 de 4 de juny, exi- grest i tortura dels pares de Claudia: arreu, que dia rere dia, mantinguin viuun miler de militars i policies. oblidar, sense més ni més. mia de tota responsabilitat les persones José Liborio Poblete i Gertrudis Hlac- el record dels desapareguts i desapare- Ambdós textos legals, la Llei de La Llei de Punto Final, llei que, en el moment dels fets imputats, zik, persones vinculades a grups cris- gudes, no un record d’espelmes i rosa-Punto Final i la Llei d’Obediencia De- 23.492/86 de 23 de desembre, declara- fossin oficials caps, oficials subalterns, tians de base, essent ell discapacitat ris, sinó el millor, l’únic, homenatgebida, van ser decretades per l’aleshores va extingida l’acció penal envers tota suboficials i personal de tropa de les físic en cadira de rodes, que van ser se- possible: continuar amb la seva lluitapresident argentí Raúl Alfonsín, qui en- persona que hagués comés “delitos vin- Forçes armades, de seguretat, policials i grestats el 27 de novembre de 1978 i contra el feixisme i per l’emancipaciócara avui defensa la promulgació de les culados a la instauración de formas vio- penitenciàries; en entendre que totes conduïts al centre de detenció clandestí de totes les persones, classes, gèneres,lleis en una recent nota de premsa en lentas de acción política” fins al mateix aquestes categories inferiors als alts co- El Olimpo, on van ser separats de la pobles i cultures. Renfe prepara un pla de 5.500 milions d’inversió i pretén eliminar 1.000 llocs de treballAlguna cosa no quadra a l’empresa Renfe, potser són els comptes?Sindicat Federal Ferroviari de la radora consisteix en 1.000 llocs de tre- de treball amb una plantilla que s’ha re- portar aquest Pla? Perquè si alguna d’incloure en els contractes de compra CGT ball, repartits a parts iguals entre les duït dràsticament, com pensen engegar cosa sembla clara és que la part princi- de material el seu manteniment, només Unitats de Negoci de Mercaderies (la nous serveis disminuint encara més el pal del Pla Estratègic la pagaran els pot significar que aquestes inversionsE l president de Renfe-Operadora, José Salgueiro, ha anunciat les lí-nies bàsiques del Pla Estratègic de major part dels treballadors són maqui- nistes) i de Manteniment Integral de Trens (tallers). nombre de treballadors? Sembla més un exercici de “comptabilitat creativa” que un Pla possible. D’on sortiran els usuaris. És clar que tampoc s’esmenta el Pla de Desinversions previst per Renfe-Operadora, un curiós recurs el públiques s’utilitzaran en benefici de les empreses privades constructores de material ferroviari. Del Pla Estratègicl’empresa ferroviària per al període L’empresa no té ja el personal sufi- diners per a les inversions si disminuei- de vendre el cotxe per pagar la gasoli- 2005-2009 no se n’ha informat el Co-2005-2009. Si la ministra de Foment no cient per afrontar totes les seves càrre- xen les aportacions de l’Estat? D’on els na, que suposarà un ingrés inicial i la mitè General d’Empresa de Renfe-s’ha tornat a confondre en exposar gues de treball, un fet que està utilitzant beneficis si els viatgers augmenten reducció d’ingressos a partir d’aquest Operadora, com tampoc ho ha estat delaquest Pla, el que ha explicat és preocu- permanentment com a excusa per ex- només la quarta part que els ingressos? moment. possible Contracte-Programa amb l’Es-pant. ternalitzar nombrosos serveis. Quant a Com augmentarà el transport de merca- Renfe-Operadora pretén desfer-se de tat, ni del previst expedient d’acomia- Renfe-Operadora pretén incrementar l’Adif, que es troba en una situació si- deries, supòsit objectiu de la Llei del les seves participacions en empreses re- dament col·lectiu, ni del citat Pla de De-els seus ingressos gairebé un 80%, al milar de falta de plantilla, tot i que en- Sector Ferroviari i del PEIT, reduint el lacionades amb el transport ferroviari sinversions. Una mesura que ens duu aque cal sumar-hi una reducció de les cara no ha donat detalls, és previsible nombre de maquinistes que transporten per fomentar els seus competidors. Part qüestionar novament la transparència iaportacions de l’Estat en un 9% i una que pretengui portar a terme també un les mercaderies? Com pensen millorar de les inversions que realitzarà Renfe- voluntat de diàleg de què presumeix lainversió de 5.500 milions d’euros. La acomiadament col·lectiu, que estaria el manteniment dels trens tancant i bui- Operadora, 342 milions d’euros, es des- ministra de Foment, un tarannà tancontrapartida seria un augment dels probablement centrat en llocs de treball dant de personal els tallers? tinaran a “optimitzar” les instal·lacions transparent que és de fet invisible.viatgers del 19% i la destrucció del relacionats amb la seguretat (Manteni- Els comptes no surten. En les dades de manteniment, per al tractament dels La privatització del ferrocarril està6’66% de la plantilla a través d’un nou ment de la Infraestructura i Circulació). manejades per Salgueiro no sembla que trens de nova adquisició, que juntament en marxa, i la pagarà l’usuari i el ciu-ERO. Les dades no quadren. La planti- Si ja tenen problemes ambdues em- s’hagin tingut en compte les tarifes. Per amb la reducció de 500 llocs de treball tadà: en pagaran tant els costos com leslla de la qual es vol desfer Renfe-Ope- preses per assumir les actuals càrregues quant s’haurien de multiplicar per su- en aquest servei i la pràctica ja habitual conseqüències.18 Catalunya. Juliol-Agost de 2005
    • OPINIÓ Davant la signatura, l’11 de maig, del XX Conveni Col·lectiu de la Violència en les Banca Privada per part de CCOO-UGT-AEB aules, qui és responsable? Un passet de res fet Emilia Moreno de la Vieja, secretària general de la CGT del País Valencià d’esquena a qui treballa L lig en la premsa que el fiscal coor- dinador de Menors de la Fiscalia de València va advertir de la responsa- bilitat per omissió dels docents i res- ponsables de centres en els casos d’a- caçament escolar.CGT-Fesibac (fedbanca@cgt.es i Foto: Josep Puigdollers anticipades, la qual cosa, per omissió, Estic d’acord, no podem deixar quewww.cgt.es/cgtcatalunya/fesib ens podem trobar a curt termini que tot la violència continue creixent en els acat) l’article 36, que permet la jubilació als centres escolars, i tot el món ha de 60 anys, sigui paper mullat quan se’n posar els mitjans que tinga al seu abastL a CGT, després de consultar els vagin els últims companys que van co- per a evitar-ho. seus afiliats i afiliades en as- titzar abans de 1967 i la resta no es Però diguen-me des de la fiscalia semblees a tot l’Estat espanyol, pugui jubilar fins als 65 anys. Tanma- quins mitjans pot posar una personava decidir no sumar-se a la signatura teix, la CGT com els sindicats signants, davant d’una aula en què hi ha 25 ado-del XX Conveni Col·lectiu que van estem d’acord que el Conveni no recull lescents, la majoria nouvinguts a Es-subscriure CCOO-UGT-AEB el passat cap dels temes importants que portà- panya, amb diferents cultures, llen-11 de maig. vem a les nostres plataformes. Les pre- gües, nivell de formació dispars, i una A la CGT lamentem l’espectacle guntes que ens fem són per què s’ha sola cosa en comú: el desarrelament;que han donat pactant l’acord fora de signat això? Els afiliats a aquests sindi- xavals enfadats, molt enfadats perquèla mesa i a esquenes de la resta dels re- cats creuen que és un bon Conveni? han hagut de deixar arrere la seua vida,presentants dels treballadors i treballa- perquè han arribat a un país que no en-dores, i poder fer després el simulacre LES EXPLICACIONS DELS tenen, perquè són discriminats…d’acceptar l’oferta salarial de la patro- SIGNANTS I quins mitjans davant d’una societatnal, segons ells desconeguda fins ales- en què es potencia la competitivitat enhores, i signar-ho una hora més tard. -CCOO a la seva darrera circular de- compte de la solidaritat, la força enAtès que no s’ha signat res important, fensa que és un Conveni que millora compte de la raó, la perversió en comp-no veiem cap motiu per a aquesta farsa els nostres salaris: “cada any tenim un te de l’empatia i la sensibilitat, on s’a-si no és plegar-se als desitjos de l’AEB. doble increment salarial” (què farem bandona als indefensos i es culpa als En el terreny econòmic, el Conveni amb tants diners?) i que tots els seus dèbils. Les aules reproduïxen el siste-és repetició de l’anterior: uns incre- punts són millores importants. ma en menor escala i qui percep a casa,ments insuficients calculats a ull i una -UGT, per la seva banda, no va tan en el carrer, en la tele que xafar a l’altreclàusula que no garanteix ni tan sols el lluny. Per justificar la signatura d’un és de ser llestos, que fer trampes és mi-manteniment del nostre poder adquisi- Conveni en què reconeix no haver llor que treballar la intel·ligència i quetiu. Encara que tot apunta que torna- aconseguit cap dels avanços que prete- despreciar l’altre li fa a un fort, norem a perdre respecte a l’IPC, podria tat general a tot el sector (mesurat pels periors. Així doncs, només se’n benefi- nia, addueix que cal ser responsables, dubta a posar en pràctica eixes ensen-passar que baixés molt la inflació i ràtios d’eficiència, per la disminució cien un mínim percentatge dels treba- que els temes importants ja es tractaran yances sense tan sols qüestionar-se laguanyéssim alguna dècima, però de les plantilles, per l’increment de be- lladors i treballadores de sector. en aquesta Comissió perquè a la mesa seua ètica.aquest no és el tema; el tema és que els nefici/empleat, o per qualsevol altre El que s’ha acordat sobre concilia- de negociació no és possible, ja que es Com poden evitar la violència do-nostres salaris no poden estar sotmesos mètode) no només no repercuteix en ció de la vida familiar i laboral és una treballa”amb una forta pressió”. Serà cents que només esperen que conclogaa una mena de loteria sinó que han els salaris de Conveni sinó que passa a còpia estricta d’allò que s’ha signat al per la presència de la CGT? En el súm- cada dia sense ser ells mateixos vícti-d’estar garantits per una clàusula de re- engreixar la suma de les retribucions SCH i que esdevé insuficient per a un mum de l’antítesi sindical, afirma que mes de la violència?, violència delsvisió que ara no existeix. És curiós que variables, que els bancs reparteixen acord de sector. La resta dels temes no si hi haguessin hagut mobilitzacions de seus alumnes i alumnes, violència delsCCOO-UGT CEOE-CEPYME signin com volen (com a premi o com a càs- passen de ser declaracions de principis delegats i s’hagués cercat el suport dels seus companys que en igual situacióun acord de “creixement salarial mode- tig) en un intent clar que el Conveni (en la igualtat de la dona, no a la discri- treballadors, hauríem entrat en un només miren de sobreviure sense pen-rat” (Acord Interconfederal per a la (l’únic que tenim assegurat) sigui cada minació sindical, millor ocupació, etc.) model d’acord en pitjors condicions. sar en la resta, i sobretot violència deNegociació Col·lectiva 2005) pel que dia menys important per als treballa- que no concreten res i que, evident- Després de 20 anys d’evitar qualsevol l’Administració, que els abandona.recomanen per a tots els convenis com dors i les treballadores. Aquest acord ment, no tenen cap tipus cost per a les mobilització a la Banca, ara entenem És hora d’exigir responsabilitats, ésa mínim el manteniment del poder ad- col·labora amb les seves intencions. empreses. Cal esmentar a banda el que per què. cert, però no sols als professionals per aquisitiu (amb clàusula de revisió) i En l’àmbit social, tampoc hem suposa el tema dels quadres de vacan- Resumint, es garanteix la pau social molts dels quals el seu treball s’ha con-quelcom més en concepte de producti- avançat gaire, tot i que, com a mínim, ces per als tècnics. No només no s’ha fins passades les properes eleccions vertit en un calvari del qual només es-vitat i al nostre sector -el que més be- no hem perdut res. Ni s’ha tocat el aconseguit, sinó que, amb una barra in- sindicals de desembre del 2006 (en un peren que no empitjore amb una crisineficis té- els signants no garanteixin el tema dels dissabtes lliures ni el control creïble, els signants intenten vendre’ls intent repetit als darrers convenis que de violència a l’aula que els pose enpoder adquisitiu, la clàusula sigui de les prolongacions de jornada, res de (són molts i voten) que el paràgraf que els votants ho oblidin tot i tornin a solfa davant de l’opinió pública.només d’actualització i no s’avanci res carrera professional, res de salut labo- han introduït en el Conveni és un donar la majoria a CCOO-UGT). La És hora de demanar responsabilitats,ni en concepte de productivitat ni en ral (riscos psicosocials, mòbbing, etc.), avanç, quan només és la còpia literal tàctica està clara. Però, la pau social la sí, però als que des de l’administraciócap altre concepte. Per què aquesta re- ni millora o exteriorització de les pen- del que diu l’Estatut dels Treballadors compren les empreses mitjançant bons no prenen les mesures pertinents per abaixa sindical a la Banca? A què es deu sions ni altres reivindicacions impor- (aprovat ara fa 25 anys). Potser és un convenis, no la comprem els sindicats dotar de mitjans adequats les escoles ique augmentin els beneficis fins i tot a tants i necessàries. reconeixement que fins ara les vacan- cedint posicions. Per acabar, tots els instituts; als que permeten que algunscosta dels nostres salaris? CCOO i A la CGT, no menyspreem els as- ces no es fixaven de mutu acord? Pot- temes importants es deixen a mans centres siguen d’elit i altres guetos onUGT segur que ens ho podran explicar pectes positius (conciliació familiar, ser és un reconeixement que fins ara no d’una Comissió que els treballarà per s’adotzenen aquells que menys recur-a nosaltres i a tots els treballadors i tre- bestretes, vacances) per la senzilla raó s’havia de conèixer el període per gau- al pròxim Conveni. Se sembla massa a sos tenen sense dret real a l’ensen-balladores, en definitiva a tothom, per- que tots els sindicats presents a la mesa dir-les amb dos mesos d’anticipació? la Comissió de Jornada i Horaris que yança, als que permeten que els dinersquè nosaltres no ho sabem. hem lluitat per ells. O potser es pensen Potser, en una paraula, es reconeix per mai no va fer res. A la CGT desitgem de l’escola pública es derive en sub- No s’ha entrat a recuperar allò que que els que arriben a signar el Conveni part dels signants que l’actuació dels que aquesta vegada de debò es treballi vencions o concerts a col·legis que nis’ha perdut en aquests darrers anys, na- són els que han ajudat a aconseguir rei- bancs cap als tècnics era fins ara total- i s’acordi sobre aquests temes (a més tan sols guarden les mínimes formesturalment no contempla el creixement vindicacions comuns? ment il·legal? En qualsevol dels casos, dels que arrosseguem des de fa anys, constitucionals i discriminen per sexes.per sobre de l’IPC, no aborda l’elimi- D’acord que l’avanç en el tema de malauradament, els tècnics seguiran no oblidem les manifestacions de És hora de demanar responsabilitatsnació del sostre de les pagues per bene- les vacances, tot i que insuficient, és sense poder triar lliurement les seves CCOO i UGT estudiant la possibilitat perquè estan permetent que cresca laficis i el seu canvi de càlcul, ni tampoc positiu en termes generals, però el que vacances tal com ho fa la resta dels tre- d’ampliar l’horari de les oficines). Res- violència en les aules, i perquè impedi-entra a reglamentar la retribució varia- no es diu és que els bancs més grans ja balladors i les treballadores. Tampoc tarem vigilants i els presentarem les xen una escola pública i laica de quali-ble És més, l’increment de productivi- gaudien d’aquest acord o d’acords su- s’ha pactat el tema de les jubilacions nostres alternatives. tat.Catalunya. Juliol-Agost de 2005 19
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES > CONTRAINFORMACIÓ Suport Ponent, la contrainformació Dinamita de cervell a la xarxa des de les JESÚS MONCADA, ESCRIPTOR DE MEQUINENSA, VA MORIR AQUEST MES DE JUNY terres de Ponent Lo noi de Cal Vell www.suportponent.net i www.sindominio.net/suportponent Suport Ponent va néixer el mes de no- vembre de l’any 2002 amb la idea inicial de ser un projecte de contrainformació Text: Oriol del Priorat, a la xarxa per donar difusió dels actes, foto: Patxi de Reus. Quatre notes accions, notícies, comunicats,... del biogràfiques que són les terres de Ponent. "Maldigo la poesía (www.escriptors.com) Aquesta ha estat la nostra tasca cen- concebida como un lujo cultural tral durant aquest temps i a la qual hem por los neutrales, dedicat la majoria dels nostres es- que lavándose las manos Jesús Moncada Estruga va néi- forços, tot i que, han estat i són altres, se desentienden y evaden" xer a Mequinensa, Baix Cinca, l1 els projectes que hem dut a terme de desembre de 1941 i va morir a (biblioteca, software lliure, distribuïdo- Gabriel Zelaia Barcelona, el 13 de juny de 2005. ra, ...). Animat pel seu compatrici Com a conseqüència de la millora en quest no era el cas del mestre Edmon Vallès, novel·lista, assa- coneixements tècnics s’ha pogut realit- zar Suport Ponent v.2.0, una pàgina A Moncada. I què podem dir d’ell que no s’hagi escrit a hores gista i historiador, es va instal·lar a Barcelona després de fer Ma- web que facilita més la publicació d’in- d’ara? gisteri a l’Aragó. A la capital cata- formació, la visualització dels actes... i Lo noi de Cal Vell se deia Jesús lana va treballar a l’editorial Mon- al llarg d’aquest temps també ens hem (pronunciat amb so de jota en cas- taner y Simón, amb Pere Calders. anat definint (del que no volíem ser per tellà, com fan a l’Ebre) i va néixer Tant en el primer recull de con- arribar al que volem ser). durant la postguerra més fosca, tes, “Històries de la mà esquerra”, No ens plantegem ser un col·lectiu l’any 41, quan tot l’Estat era un im- com en el segon, “El cafè de la que contrainformatiu sobre allò que mens Guantánamo. Si alguna granota”, (1985) recrea, a cavall succeeix a la zona de Ponent, sinó més cosa és inigualable en l’obra de entre el realisme i la fantasia, el aviat, i essent conscients de les nostres Moncada és la capacitat de des- passat mític de l’antiga població capacitats, el que pretén Suport Ponent criure la negra nit del franquisme de Mequinensa -ara soterrada és un espai que faci d’altaveu de les ac- amb aquella cruesa tan colpidora. sota les aigües del riu Ebre. cions, actes, denúncies... dels diferents Lluny de les justificacions almiva- Moncada fa reviure Mequinen- col·lectius de la zona de Ponent, i so- rades de tants "voceros del régi- sa amb precisió històrica, el 1988, bretot, de la ciutat de Lleida. És a dir, un men" de la calanya de José Pla, la amb la publicació de la primera lloc a la xarxa Internet on hi tingui cabu- descripció despietada de les es- novel·la “Camí de sirga”, que va da la informació que no apareix als mit- tructures de l’estat franquista, l’a- ser rebuda pel públic i la crítica jans o ho fa de forma simplista o mani- tac continu i implacable als poders com una de les novel·les més im- pulada. fàctics de sempre, especialment portants de la darrera narrativa A la vegada, tampoc és la nostra in- clero i exèrcit, el fa un escriptor im- ha una cosa d’ell que no se sap, món. I encongeix l’ànima pensar catalana. A continuació vindrien tenció tenir un espai de publicació prescindible per a conservar viva entre altres coses perquè no volia. tot lo que hauria pogut arribar a altres novel·les com “La galeria oberta on tothom hi pugui penjar el que la memòria d’aquells temps tene- Però, com diu ell mateix “a cadas- fer. de les estàtues” (1992), i “Estre- vulgui i acabar-nos convertint en l’alta- brosos. I amb tot, l’escriptura de cú el que és seu i els lladres a I mentre ell mos deixa, “puta i mida memòria” (1997); i un llibre veu del que no volem dir. Després de Moncada et pot tindre amb lo cor robar”. El cas és que fa pocs anys reputa vida, món de misèries”, Bo- de narracions el 1999, “Calaveres molt debat, en base als diferents mit- en un puny i la pell de gallina i acte li van oferir un lloc a la Secció Fi- adelles i demès púrria "intel·lec- atònites”. La seva darrera obra és jans existents a la xarxa, ens plantegem seguit fer-te plorar de riure. lològica de l’Institut d’Estudis Cata- tual" “llefiscosos com una carago- el llibre que recull els seus pocs la pàgina com un espai on els col·lec- Era una home que no estava lans i ell el va refusar. Ja me l’ima- lera”, segueixen i seguiran llepant articles, “Cabòries estivals”. tius, organitzacions i individualitats de per honors postissos ni per re- gino: “Tinc altra faena, sóc el poder de torn. “Corbs i cotorres, Les seves obres s’han traduït a Ponent puguin publicar lliurement (fet verències. La seua fama de tímid i escriptor, jo”. espasots i catèrvola senyorial” l’alemany, l’anglès, el castellà, el que s’ha anat endarrerint per les dificul- poc sociable saltava a trossos Amb la seua mort la gent del poden estar una mica més tran- danès, l’eslovac, el francès, el ga- tats tècniques que comporta però que quan tenies el goig de tractar-lo. sud perdem lo nostre altaveu més quils; però només una mica, per- llec, el japonès, el neerlandès, el tindrem enllestit en breu). Un home, "campetxano", xerraire i universal. Traduït a quinze llen- què el retrat magistral que els ha portuguès, el romanès, el suec, el Actualment, a més a més, compartim molt divertit. Com ja ha dit algú, gües, ningú com ell havia fet arri- anat fent lo mestre de Mequinensa vietnamita... un espai físic, el CSA La Maranya, al escoltar-lo era com rellegir-lo. Hi bar l’Ebre i la seua gent a tot el perdurarà sempre. Casc Antic de Lleida, amb la intenció d’ampliar el projecte a altres àmbits i activitats. Dones sindicalistes Ens podeu trobar al carrer del Parc, 13 Casc Antic (Lleida). Podeu escriure- Lola Iturbe Arizcuri (Barcelona, 1902 - Xixon, 1990) íns a suportponent@sindominio.net Antonina Rodrigo la mare paralítica. Les seves des- 19 i el 20 de juliol del 1936 Lola Notícies amb ls tretze anys s’afilia al Sindicat tacades accions en el Grupos Es- pañoles Anarquistas, a França els atén les persones ferides a la barri- cada de la Caserna de les Drassa- trampa per Internet A del Vestir, del carrer Comte d’Assalt. Allà coneix Maria Rius, porten a Brussel·les. Durruti anima les tertúlies a la Casa del Pueblo, nes, on cau Ascaso. Col·labora en la reaparició de “Solidaridad Obre- En les darreres setmanes, una notícia que tenia el carnet número 1 i d’al- un local en què es reuneixen els ra”. Amb data del 7 d’agost de amb trampa ha corregut per la xarxa. tres militants actives. Amb l’afiliació exiliats i exiliades espanyols de la 1936 el Comitè de Milícies Antifei- Segons aquesta, el dibuixant Carlos al sindicat, s’incorpora a la lluita so- Dictadura de Primo de Rivera que xistes l’acredita com a cronista de Azagra havia estat acomiadat de “El cial en una època d’injustícia i per- publiquen “La voz libertaria”. El no- “Tierra y Libertad”. Com que no Jueves”. Finalment, Azagra, en una in- secució. Casa seva es converteix vembre de 1930 tornen a l’Estat està inscrita al Registre Civil, tervenció al fòrum d’Indymedia Barce- en refugi d’anarquistes perseguits. espanyol. Durant un cert temps di- aquesta acreditació li permetrà ob- lona ha desmentit el rumor i ha aclarit Mentre acompanya els presos en rigeixen el rotatiu “Tierra y Liber- tenir la documentació personal que el que s’ha acabat ha estat la sèrie capella, Lola coneix moltes de les tad”. Escriu a la revista “Mujeres Li- quan torni de l’exili, als 80 anys. de còmics sobre Pedro Pico & Pico companyes que més endavant rei- en l’acció, és el company de Lola. bres” amb el pseudònim Kiralina. Vena, però ell continua . Res més. Cal vindica en el seu llibre “La mujer en Tots dos integren el grup Germen. Amb el seu ofici manté la família Text publicat al Calendari de anar amb compte amb els rumors. la lucha social”. Juan Manuel Moli- “Juanel” ha de fugir a França i durant les llargues estades a la dones sindicalistes 2005 editat na, “Juanel”, una figura destacada Lola el segueix amb dos fills petits i presó i a l’exili del seu company. El per l’Institut Català de la Dona.20 Catalunya. Juliol-Agost de 2005
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MESBrams i Inadaptats tanquen totauna època de festa i de lluita“El que és realment transformador és el dia a “El sindicalisme tindrà sentit mentredia a les comarques, barris o viles i els petits una persona cobri per treballaractes que es fan des d’ateneus, casals...” i una altra cobri perquè l’altra treballa.” Text i foto: Pau Juvillà altaveu en forma de música? Pau Juvillà i alguns cantautors llatinoamericans. -És necessari que tinguin tots els altaveus que -És necessari que les lluites tinguin aquestInadaptats (1993-2005) hi hagi a mà, per tots els mitjans necessaris, pel Brams (1990-2005) altaveu en forma de música? dia que les banderes unifiquen tota la tropa en -Crec que, si més no, és positiu. lex ha estat el cantant d’Inadaptats, un un sol home o dona, per la nit els timbals... rancesc Ribera “Titot” ha estat l’ànima dels -Heu participat en iniciatives (Acampallen-À grup que el 1993 va debutar amb el seuprimer disc “Crítica social” i que ha tancat una -Us heu participat en nombroses iniciatives (Acampallengua d’Arenys de Lledó, Rebrot, F Brams, un grup musical que nasqué al juny del 1990 i que el 1992 va gravar el seu primer gua d’Arenys de Lledó, Rebrot, etc.) que semblen crear punts de trobada lúdics peròetapa amb el seu darrer concert a casa seva, etc.) que semblen crear punts de trobada lú- disc “Amb el rock a la faixa”. Ara s’han acomia- també reivindicatius, com ho valoreu?Vilafranca del Penedès, el 28 de maig sota el dics però també reivindicatius, com valoreu dat amb un concert multitudinari a la ciutat que -Quan vam començar, fa quinze anys, única-títol de “Cremem les naus”. l’existència d’aquests actes? els ha vist néixer, Berga, amb el títol de “Sem- ment hi havia un concert -diguem-ne- anual: Inadaptats s’ha caracteritzat per lletres políti- -Estan bé per les necessitats que tenim de tren- premès”. lAntirrepressiu de Manresa. Ara n’hi ha dotze-ques combinades amb estils musicals variats i car aquesta sensació que som quatre gats, Durant aquests gairebé 15 anys de música, nes de periòdics i centenars d’esporàdics i al-ritmes contundents. A aquell primer disc n’han però el que és realment transformador és el dia Brams ha combinat lletres combatives i festives guns són certament multitudinaris. En aquestseguit cinc més, “Per tots els mitjans”, “Motí, a dia a totes les comarques, barris o viles i els amb ritmes variats, passant des de músiques sentit, la valoració no pot ser més positiva.avalot”, “X”, “INDP” i “Homenatge a Ovidi”, en petits actes que es fan des d’ateneus, casals, més llatines fins al rock més transgressor i con- -En les vostres cançons feu nombroses re-què el grup versiona diferents cançons d’aquest okupes o diferents col·lectius que incideixen en vertint-se en un conjunt de referència arreu dels ferències a la unitat d’acció contra el capital,cantautor amb temes que van des de el punk els problemes reals de la penya. Països Catalans. per on passa aquesta unió? Qui l’ha de con-rock més energètic, passant per la velocitat del -En les vostres cançons feu nombroses re- -Per que plegueu ara? formar?hardcore, o el rap crític i auto crític, fins a un ferències a la unitat d’acció contra el capital, -El grup es va formar amb un objectiu molt con- -Personalment, penso que si arraconéssim totarranjament per a big band. per on passa aquesta unió? Qui l’ha de con- cret: esdevenir un mitjà de comunicació des el que és folklore revolucionari -iconografia, re- formar? d’on vehicular la nostra disconformitat amb la si- ferents centenaris, etc.- ens adonaríem que les-Per què plegueu ara? -Jo no tinc respostes, sinó moltes preguntes, el tuació social dels Països Catalans i des d’on diferents ideologies anticapitalistes tenim molts-Per que estem en el millor moment musical per camí és clar: sense la unitat és impossible, encoratjar la gent a treballar per canviar-la. Així, anys per davant d’avanç en paral·lel.poder seguir fent coses, sense estar obligats a penso que es millor analitzar les pràctiques com la idea ha estat negar sistemàticament la idea -Com veieu les alternatives sindicals exis-complir amb cap estereotip, ni tan sols el dIna- a punt de trobada que no pas perdre’ns en teo- que els estats capitalistes tenen capacitat d’es- tents en l’actualitat? És per vosaltres el sin-daptats. ries, així que mans a la feina! devenir sistemes en què el pobles i les perso- dicalisme una eina vàlida de lluita en-Que queda darrere d’Inadaptats? -Com veieu les alternatives sindicals exis- nes poden decidir el seu present i el seu futur. aquests moments?-El que sempre hem tingut davant, el poble ca- tents en l’actualitat? És per a vosaltres el -Que queda darrere de Brams? -L’acció dels grans sindicats, legitimant la transi-talà, nosaltres en formem part i tots i totes som sindicalisme una eina vàlida de lluita en -Molts records, moltes amistats i la sensació d’- ció i exercint -exclusivament- de gestories labo-responsables del que hagi de passar. aquests moments? haver fet, sobradament, la feina que preteníem. rals ha contribuït a devaluar molt el concepte-La vostra sempre ha estat una música de -Totes les vies son vàlides, el sindicalisme -La vostra sempre ha estat una música de sindicalista.lluita i de combat, implicada sempre en la també, però tenim davant l’antagonisme que lluita i de combat, implicada sempre en la Això, però, deixa un ampli marge de treball alluita pel canvi social i l’alliberament nacio- avui en dia els contractes fixos que donen l’es- lluita pel canvi social i l’alliberament nacio- les iniciatives sindicals que prioritzen els dretsnal, què n’espereu de les vostres cançons? tabilitat necessària per poder sindicar-te sense nal, què n’espereu de les vostres cançons? legítims dels treballadors a la legislació vigent.-Nosaltres no esperem res, sols fer, en aquest por a represàlies et converteixen en una casta -M’agradaria pensar -ja que és impossible El sindicalisme tindrà sentit mentre una personacas cançons, demà ja veurem... obrera que està molt lluny de la realitat de la saber-ho del tot cert- que han ajudat, ni que cobri per treballar i una altra cobri perquè l’altra-Quins han estat els referents que us han in- majoria, que és el treball precari. Crec que sigui en petita mesura, a engruixir la dissidèn- treballa.fluït en la vostra creació musical? s’han de potenciar assemblees d’aturats, d’im- cia. -Què ve després de Brams?-La vida, la terra, la família, la feina, els llibres i migrants, dones, estudiants etc. -Quins han estat els referents que us han in- -En el nostre cas, altres projectes en diferentssobretot el rock, que ens ha acompanyat des de -Què ve després d’Inadaptats? fluït en la vostra creació musical? àmbits i disciplines amb el bagatge, l’orgull i lapetits. -Jo continuo somiant amb la Independència i el -Estrictament, alguns grups rock radical basc - reivindicació de la feina feta. Pleguem per conti--És necessari que les lluites tinguin aquest Comunisme. en un principi-, alguns artistes de la nova cançó nuar.Catalunya. Juliol-Agost de 2005 21
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES A PROPÒSIT DE LA PUBLICACIÓ DE "NOSOTROS, LOS MALDITOS" > CRÒNIQUES SOTA EL SOLC (PAU MALVIDO, EDITORIAL ANAGRAMA, COL·LECCIÓ CONTRASEÑAS) ‘¡Marcha o muermo, venceremos!’ Flora Pla O un altre article particularment lúcid "La borrachera moderna" on i ha moltes menes de crono- profetitza alguns dels problemes PIRAT’S SOUND SISTEMA: “SANTS SISTEMA” H logies, des de l’enumeració de vegades bastant avorri- da de tot allò què es mou a fora de que es patiren entre la CNT en re- composició i l’entrada massiva de joves del rotllo de la contracultura a les institucions que tenim (patim?) l’organització. ‘Dance ce reggae a les pàgines centrals del "Catalu- De fet, malgrat tot, el llibre et mon frêre’ nya"; fins a cròniques encertades, afilades, de la realitat, de l’ambient deixa una sensació agredolça. Veure com tot el moviment enorme d’una època. Aquestes són les ve- que hi ha hagut a Barcelona en els Carlos Undergroove (undergroove@mixmail.com) ritables cronologies, i cronistes són últims cinc anys ni en realitat ha in- aquella gent que les recull sobre ventat gaire cosa respecte als seus o, això no és Jamaica ni s’hi as- paper. En aquest sentit estem al predecessors dels setanta (ho N sembla!!! Això és Sants, Barna, Països Catalans i ells són Pirat’s Sound davant d’una cronologia i d’un cro- nista excepcional. sento pels qui es pensaven que s’- havia tornat a inventar la sopa Sistema: Soto, Rodigo i DjMerey; RAP- Pau Malvido va viure tota la mo- d’all), ni tampoc ha posat solució a preSANTStant!!! Probablement els guda d’aquest país, des de finals molts dels problemes que ja es pa- hauràs sentit anomenar més d’una ve- de la dictadura fins a l’ascens de tiren en aquella època dintre d’a- gada, potser hauràs ballat fins a caure a l’anomenada transició. Als seus es- quest rotllo. terra amb ells, potser les seves rimes crits a revistes de l’ambient contra- Però, com deia aquell, "eppur si han rebentat mes d’un bafle en alguna cultural (com "Star") mostrà bona muove", tanmateix es mou. La gent festa perduda o els seus ritmes i rimes part de l’increïble ambient que es s’ha mogut, es mou i de manera han passejat pels carrerons de la teva va viure en aquest país en aquells previsible, es mourà. Més o ciutat com fum cannàbic! I ara, per fi, anys. Potser és un desengany per menys, a temporades pitjor, a tem- surt al carrer el disc d’aquest ‘sound a alguns, però té molt poc a veure guint la variant nacionalista amb la dels problemes mencionats encara porades millor, però continuar, con- system’ barceloní, per fi un disc en ca- amb el descafeïnat discurs oficia- que se senten més còmodes (en són de rabiosa actualitat. tinuarà. Que és el que toca. talà, per fi un ‘sound system’ d’aquí i es- lista iniciativo-psucaire, responsa- un sentit o en un altre, mireu sinó Així, l’article sobre les comunes copint rimes amb verí en el nostre idio- ble i democràtic, amb què ens l’han els dos exemples mencionats), "Comunas de carne y hueso" lluny PD: Pau Malvido en realitat no es ma!!! “Sants Sistema” és aquesta volgut representar. Pels qui no hem passant com de puntetes pel pas- de fer una apologia acrítica del deia així, és un pseudònim d’un primera referència del ‘sound system’ viscut aquella època, aquest llibre sat, com si mai no hagués existit. tema, fa una descripció dura i des- membre d’una de les famílies cata- barceloní, ‘reggae’, ‘ragga’, ‘dancehall’, suposa dues coses: la primera, la El llibre, però, és molt més pro- carnada d’aquelles realitats, plan- lanes més il·lustres. Em sembla una mica de ‘drum&bass’ i una altra citada anteriorment que la transició fund que l’enèsima constatació que tejant diverses solucions als pro- què per tot allò que té relació amb mica de ‘hip hop’ envoltat de música ca- no va ser (o com a mínim no va ser la riquesa política i cultural d’aque- blemes mencionats. La història els seus textos, que es digui o no lenta i rimes incendiàries, pur esperit “només”) allò què ara se’ns vehicu- lla època no es correspon amb la d’aquest article és d’aquelles Pau Malvido, no té gaire importàn- reggae/ragga, els carrers transformats la amb aquest descafeïnat discur- representació (i l’ús) que se n’ha coses com per fer rumiar: publicat cia. Sí, va servir, com es diu al lli- en so i disparat des dels plats per donar soficialista. A daltres països del fet a la nostra. Sí, és cert, i els es- inicialment sembla que a la revista bre, perquè els antecedents de la peu a jugar amb les paraules, paraules nostre entorn encara és té la crits de Malvido ho recullen molt "Star" cap a finals dels setanta, va Brunete mediàtica fessin amb ell carregades de veritat i odi, de realitat i decència de reconèixer que va bé: més enllà de la cançó, del ser recuperat per la tremenda i poc les seves primeres pràctiques de de lluita, de moviment i complicitat. haver-hi "moviment del 77" (en el PSUC i de Comissions, hi hagué valorada revista radical "Resiste" tir, aprofitant algun il·lustre paren- “Are u ready?” cas italià, per exemple), es reco- tota una realitat musical, cultural, dEuskadi, en un monogràfic sobre tesc. Però els cognoms de l’autor, Ningú no els ha fet canviar d’opinió neix que van ser uns "anys rebels" política i vital que va ser profundís- ocupació ("Eutsi" número 1) a fi- com les etiquetes, les sigles i tan- després de 18 mesos de no parar de i els intel·lectuals orgànics del pre- sima i riquíssima en la seva margi- nals dels vuitanta. Per què?, doncs tes altres coses, com dèiem, no tocar en directe a tot arreu: mala llet, sent que al seu momentvan ser nalitat i clandestinitat. Però això, perquè era difícil trobar un text que tenen gaire importància. La té la ràbia exposada i rimada, atacs de con- membres del moviment (els equi- qui ho volia saber, tenia els mitjans mostrés tan clarament la pro- seva obra, malauradament trunca- trapoder, crida a l’autogestió, denúncia valents italiansdels Luis Racionero, per saber-ho. blemàtica de viure en comunitat, ja da, per la mort, potser pel desen- explícita del crim organitzat i estatal, Pilar Rahola, etc.) encara tenen la El que vull dir és que Malvido, a fos a les comunes de la Barcelona cant, qui ho sap. Ens haurien anat ‘catchondeo’ conscient i experiències dignitat d’haver de desdir-se ne- banda de cronista de l’època, fa dels setanta del Malvido, ja fos a molt bé unes quantes dosis d’a- reals de participació en lluites veïnals i cessàriament de les coses que una mica com el Peiró dels “Pro- les primeres cases ocupades i questa lucidesa, durant la llarga i juvenils fetes música. Aquesta és l’atra deien a l’època. Aquí no. Aquí blemas y cintarazos”: descriu els gaztetxes que per aquells temps de vegades amarga travessia des cara de la moneda, família, res de “bon- regna el silenci més absolut, implí- problemes, les urgències del mo- començaven a poblar el País Basc. dels vuitanta fins ara. rotllisme” mestís, això és realitat quoti- cit, pactat(?), entre alguns revolu- ment i prova de donar possibles En la meva opinió, aquest article Ara tenim tots l’oportunitat de lle- diana posada en pràctica, lluita que cionaris del passat que ara ocupen solucions o camins a seguir per tal encara conserva molta utilitat i gir-ne petits extractes, píndoles parla, moviment rimat! la seva discreta parcel·la correspo- de resoldre’ls. Aquesta és una altra hauria de ser llegit per la gent que que ens faran entendre millor la re- Aquest primer disc ha comptat amb nent de poder cultural, econòmic, raó per la qual aquests escrits són vol plantejar-se projectes similars alitat què ens envolta. Doneu-vos el segell de Xerramequ Tiquis Miquis a polític, mediàtic, de vegades se- tan actuals encara, perquè molts ara. aquest plaer. la producció elaborant unes bases que res no han d’envejar els ‘riddims’ jamai- cans, fetes a casa, la Fournier Criu (Dusminguet) a la tècnica i les mescles, quen la claredat perquè viuen en la no és seu, aquests de la forma Ells no hi poden viure en el medi amb Tomàs Arroyos posant ordre i con- OPINIÓ ■ Forma fosca. que, poc escrupolosos, inquibei- dels artistes, no hi són iniciats: per cert i el toc final del mestre Kaki Arkara- Els ulls els couen com aquells xen les banalitats més limfàtiques, això treuen el seu verí. L’ànima, zo. Moltes col·laboracions als instru- Juli Vallmitjana gitanos que, tenint granulacions, són els que criden amb crits estri- quan hi és, se manifesta per sa raó ments per part de gent de Pomada i tenien que passejar-se durant la dents i mal entonats contra la ruti- natural, únic punt de vista dels ar- Dusminguet, el Hammond de Gos the orma, demanen els buits de cer- nit perquè no podien resistir a la na, únic medi en què viuen ells: fan tistes, que no veuran mai els mate- Boss, la càlida veu d’Agata Casas i mol- tes més sorpreses. F vell; forma, demanen els ineptes fracassats per inèrcia cerebral. ¿Què llum del dia. Quan veuen una ànima que es manifesta exhalant com els bous calats dintre el fan- gar, que, com més és l’esforç per a rialitzats, els embrutits en el formu- lari dels ineptes, dels impotents, Pirat’s Sound Sistema: digues a la els quedaria an aquests si no fos lo vida de la mena de manera que ho sortir-ne, més s’hi enfanguen. dels incultes, dels limfàtics, dels gent que ens veiem pel carrer, família!!! que ells en diuen forma? Són com un fan els que són sincers, sense ves- Pobrets! Quina llàstima fan! cretins. Ànimo i ànima, joventut! I està clar que si voleu més informació tros d’arbre corcat que per entre ses tir les vulgaritats més estúpides Sempre arrossegats per terra com a www. propagandapelfet.com fibres no hi passa saó. Busquen la amb formularis inventats pels al- els llimacs, deixen el rastre de sa Publicat el 1906 dins “Art jove” forma perquè no tenen ànima, bus- tres, sentint escrúpol per tot lo que baba llepissosa. II, pàgina 15922 Catalunya. Juliol-Agost de 2005
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES Llibres > IMATGES QUE PARLEN"Ministros per posar en solfa el tema dels mi- nistres anarquistes de la Repúbli- "Misèria contra lliures és la veritat. La frase no és meva però l’assumeixo plenament.anarquistas" ca, també per situar-los i contex- pobresa" Cal tornar a parlar des de l’anar- tualitzar-los dins del moviment que quisme dels “incontrolats”, dels va fer possible que a l’Estat espa- que aprofitant la “locomotora des- nyol es donés la revolució social bocada” de què parlava Garcia Oli- del 1936 tal com es va donar, ver es van fer els amos del carrer i inclòs l’accés al poder de gent com es van convertir en tirans amb les els quatre anarquistes a què està armes a la mà. Cal parlar-ne per- dedicat el llibre, que van optar per què van ser minoria i perquè, tal posar davant de la seva ideologia com diu Joan Peiró a “Perill a la re- la realitat amb què es van trobar. reguarda” (aquest llibre també cal John Sayles i la Van ser excomulgats pels cape- llans de la Idea, ells mateixos en que algú el reediti ja) van ser els veritables enemics de la Revolució. convenció algun moment, però mentre van anarquista estar en el càrrec van realitzar també moltes parts del projecte "A les presons Josep Estivill emancipatori que la classe treba- de Franco" lladora havia anat assajant en mil i ohn Sayles va començar exercint deDOLORS MARÍN una provatures reeixides o no des de 1868 o abans i tot. Així doncs, el JOSEP TERMES Editorial Afers J guionista en films com "Piraña" o "La mujer de rojo", pura comercialitat,Editorial DeBolsillo llibre de Marín ve a omplir un buit però mentrestant escrivia un llibre de evident que els historiadors anar- Jordi Martí Font relats que titularia "La convenció anar- Jordi Martí Font quistes (més anarquistes que his- quista". Sempre a mig camí entre allò toriadors) havien deixat enmig de m’explico amb un altre llibre, comercial i allò independent, la críticaS ense cap mena de dubte, hi ha molta teca per tractar i ben la bibliografia sobre el moviment lli- bertari. Una bibliografia que és I magnífic per llegir en ple empatx de papers sobre anarquisme. Per- al sistema i la militància a favor dels marginats però a la vegada amb l’astú-pocs a posar-s’hi. Així que ens cada cop més àmplia i satisfactòria què “Misèria contra pobresa”, del cia per aconseguir estrenar a les saleshem de felicitar que gent com la per als qui ens felicitem de sortir, “sospitós de connivència amb l’e- comercials.Dolors Marín ho faci i ho faci d’a- d’un cop ja, de l’armari de la histò- nemic” (destranscendentalitzem i La filmografia de John Sayles ésquesta manera, amb lluminositat ria per la porta gran que uneix la visca la conya!) Josep Termes, plena d’històries de militància i lluitameridiana, sense caure en glorifi- decidida voluntat d’explicar allò narra amb totes les fonts possibles social; encara més, és plena d’històriescacions innecessàries i atenent que va passar amb tots els ets i uts els Fets de la Fatarella de gener de centrades específicament sobre lessempre als fets que es van produir amb el relat d’uns fets que són ex- 1937, quan uns “anarquistes” es persones que la fan, sobre el que aixòa través de testimonis directes en- traordinaris per si sols. van inventar, repeteixo, inventar, QUERALT SOLÉ els representa, sobre com els afecta latrevistats per ella mateixa o de tes- És del que parlàvem en els dos un “aixecament feixista” al poble de Editorial Proa vida familiar o la relació amb els amics,timonis escrits, contextualitzant, passats números del “Catalunya” la Fatarella, a la Terra Alta, per tal del pas del temps... En 25 anys de car-buscant l’objectivitat... Sense por a amb el Mateo Rello. Està molt bé la d’imposar la col·lectivització en un Col·lectiu Catalunya rera cinematogràfica, podríem desta-ser assenyalada pels integristes de biografia d’Abel Paz sobre Durruti poble on una àmplia majoria no la car-li molts films interessants. No els ci-la institució universitària -invisibilit- perquè de moment no n’hi ha cap volia. El resultat, desastrós: dese- l mes de setembre de l’any tarem tots, però qualsevol d’ells val lazadors en molts casos de la nostrahistòria-; però sense por tampoc a altra però situar la figura en la història inclou també explicar les nes de morts i l’assalt a un poble que va ser demonitzat perquè no E passat, la historiadora i estu- diosa de la repressió franquista pena de revisar-lo. "The return of the Secaucus Seven"ser assenyalada pels integristes de parts fosques del personatge, que va voler sotmetre’s, en una majoria Queralt Solé va presentar, a l’Ate- parla sobre el pas del temps en uns uni-la institució (neta) anarquista -que hi són, perquè si no qui s’hi apropi aplastant, a un pensament que un neu Barcelonès, el llibre “A les pre- versitaris que havien estat activistes deno acostumen a parlar de temes des de fora de l’anarquisme no petit grup de veïns creia que era el sons de Franco”, un nou exercici joves i que es retroben al cap dels anys.que els trenquin el discurs immacu- s’ho creurà... i ben fet que farà. millor i així els ho havia mostrat la de recuperació de la memòria "Liana" (1983), un dona casada des-lat de la seva puresa ideològica-, la Que la revolució que va esclatar el victòria dels seus companys d’ideal històrica que abasta les presons cobreix la seva orientació lesbiana.Dolors podria ser una bona coordi- 36 és del més gran que ha fet la als carrers de la capital del país. del règim franquista, gràcies a vint "Matewan" (1987), la mítica vaga denadora per a aquella història gene- humanitat? Doncs jo crec que sí, Els assassins, els mentiders, els testimonis directes. Tres d’aquests milers de miners als any vint a l’estat deral del moviment llibertari que més però els errors també els hem d’ex- autoritaris... a la Fatarella, el 1937, testimonis, Anna Sallés, Josep M. Virgína, per demanar condicions labo-aviat que tard algú haurà de fer per plicar i quan em refereixo als errors també eren o es deien anarquistes Huertas Claveria i Luis Andrés rals més dignes.saber d’on venim i, potser, fins i tot, parlo no dels errors en l’aplicació i també cal parlar-ne, amb claredat. Edo, participaren a la presentació "Ocho hombres" (1988), un altracap a on anem. I quan es faci, de la Idea sinó d’aquella part que “Misèria contra pobresa” és un lli- del llibre, que repassa la història història social ambientada a la mateixatambé en català, si us plau. va fer esclatar determinades pas- bre que cal llegir per fer-nos forts dels milers de reclusos polítics que època: un equip de beisbol accepta su- Ara, però, el que tenim a les sions humanes, negatives crec jo, en la Idea aquells que la tinguem, van omplir les presons i camps de borns per deixar-se guanyar partits. Lamans és aquest “Ministros anar- que van trair en alguns aspectes el sobretot perquè crec i estic con- concentració espanyols en el fran- corrupció en l’esport i els mitjans .quistas”, que serveix, alhora que que es volia fer. M’explicaré. vençut que l’únic que ens pot fer quisme. "La ciudad de la esperanza" (1991), sobre l’especulació immobiliària i les pràctiques més mesquines de mobbing Revistes en un barri humil. "Hombres armados" (1998), un pro- fessor segueix la pista dels alumnes que va tenir en un programa de medici- na rural per a Amèrica Llatina. Els busca però només troba la misèria i l’explotació de tot un continent. "Limbo" (1999), sobre els canvis so- cials en una petita comunitat d’Alaska quan els empresaris volen convertir-la en un parc temàtic per als turistes. "La tierra prometida" (2001), una co- munitat de l’Estat de Florida està a punt de ser envaïda pel turisme de masses. John Sayles, vint-i-cinc anys de cine- ma independent i progressista en el cor del capitalisme més agressiu, vint-i- cinc anys de talent i, sobretot, vint-i-BELTZA EL BROLLADOR EL FULL DE LA BICI LA BURXA cinc anys d’actualització de crítica dePublicació trimestral de la CGT Butlletí de la Secció Sindical de la Butlleti dels Amics de la Bici, agrupa- Periòdic de comunicació popular de les lacres del capitalisme. I això és eldEuskal Herria, CGT-LKN, Bailén 7 Confederació Gener del Treball a les ció dusuaris/es, Demóstenes 19, Sants, CSA Can Vies, Jocs Florals que més ens agrada laggiornamentodpto. 5, 48003 Bilbao, beltza@cgt- Entitats Metropolitanes de Barcelo- 08028 Barcelona, elfull@amicsdela- 42, 08014 Barcelona, www.labur- del vells temes de la crítica antisistema.bizkaia.grupouni2.com na, cgt@amb.es bici.org xa.org, laburxa@laburxa.orgCatalunya. Juliol-Agost de 2005 23
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES DOLORS MARÍN, HISTORIADORA DE L’ANARQUISME, ENTRE D’ALTRES > LES PARAULES SÓN PUNYS‘Jo proposo que la Purs Jordi Martí Font, Priorathistòria es faci des de baix’ (jordimartif69@mesvilaweb.com) Els purs són tan perillosos que s’ama- guen darrere cortines de paraules per no mostrar-se en tota la seva puresa,“Un plantejament llibertari cal que respecti i aculli la dissidència, només així pot ser dinàmic” no fos cas que la resta dels mortals (fins i tot els purs es moren, de vells, accident o qualsevol altra vulgaritat) ens il·luminéssim amb els seus raigs > LA FRASE... de llum blanca -o negra- i ens sentís- sim com el que som al seu costat: no res. No opinen sobre banalitats ni tan sols sobre coses del dia a dia, no s’im- muten pels petits avenços que ens fan contents ni pels grans que ens fan fe- liços, perquè els seus objectius tenen noms amb majúscules i qualsevol cosa que no siguin aquestes paraules els semblen poca cosa, misèries de qui viu subjugat a la dictadura de la confabulació i els entreteniments per a la massa que som nosaltres. I experi- menten un odi implacable quan les nostres pobres persones s’emocio- “És difícil criticar nen, quan riem i ens sentim divertits l’ortodòxia entre de no ser tan absolutament perfectes com ells són dia sí i nit també. Es plan- nosaltres mateixos” tegen grans fites que porten a terme al seu cap i al món ideal que s’hi han fa- Dolos Marín ha utilitzat per a la divulgació de la seva obra diversos formats: del vídeo documental a les publicacions, la ràdio, les classes, conferències i xerrades. bricat, perquè, desenganyem-nos, el seu dia rere dia, les seves hores en Text: Josep Llunas; mocràcia, o va estar falsejat? que sigui. Hi ha gent jove molt pre- és blanc o negre, i estava dolguda llocs tan poc purs com el wàter, el lloc foto petita: Pascual Gómez -A la democràcia va ser més del parada dins dels mitjans llibertaris, de com alguns historiadors dels de treball o un embús a la ciutat són mateix, passada la febre de recu- és més, des de sempre els anar- setanta havien tractat el tema mal- també part de la seva vida i per tant enDolors Marín Silvestre és docto- peració immediata que va durar quistes han estat uns lectors vo- tractant els ministres sense posar pateixen tota la vulgaritat que nosal-ra en Història Contemporània i des de la mort del dictador fins al raços i uns editors i divulgadors in- en context tot el que estava pas- tres portem associada per no voler sersociòloga. Destaquem en el 23-F, en què tot va recular, vam as- cansables. sant. tan purs com són ells -o elles.seus treballs l’assessorament i sistir a un allau de testimonis i en- Això no vol dir defugir el rigor Perquè s’han defensat postures Ells també treballen, pobres, i mol-documentació a “Vivir la Utopia” trevistes que van venir per part historiogràfic, al contrari. a favor de la violència en nom de la tes vegades en condicions precàries ii “Maquis a Catalunya”. Dins la d’historiadors militants i periodistes -Tu has fet una feina divulgadora “revolució” que senzillament no te- d’explotació intensa, però quan parlenproducció editorial, destaquem molt joves. molt important de la història del nien base real, que estaven aboca- del món del treball el pensen, que no elels seus articles a la premsa lli- Devem encara un homenatge a moviment llibertari. Hi ha veri- des al fracàs perquè eren grups fan, com una palanca que els permet,bertària i d’estudis històrics. És historiadors autodidactes com tats que costen de dir encara en molt minoritaris. La base sindical entre idees i pensaments, avançarautora de “Clandestinos: la re- Joan Llarch, Antonio Téllez, Pons el nostre àmbit històric? de la CNT creia més en una obra amb pas decidit cap a la gloriosa Re-sistencia contra el franquismo” Prades, Manel Cruells o VÌctor -Una pila, uff, no ho saps prou. És constructiva i educativa del proleta- volució Socialde Plaza y Janés, “Francesca Alba. També a Carmen Alcalde o difÌcil de criticar l’ortodòxia entre riat que en un bany de sang, el ma- Per ser un bon pur cal tenir, abansBonnemaison: educadora de Antonina Rodrigo, pioneres en la nosaltres mateixos, desmitificar les teix Joan Garcia Oliver, havent vist que res, puresa de raça, és a dir ante-ciutadanes”, “Ministros anar- recuperació de les veus de les grans figures. Però és profilàctic, desestimada la seva opció d’”anar cedents llegendaris, passat de siglesquistas” de DeBolsillo i coauto- dones llibertàries. Així com als au- vaja, que és divertit i provocador. per totes”, acata la decisió de l’as- immaculades i present de paraulesra de “La Barcelona Rebelde” tors de memòries personals. Un plantejament llibertari cal que semblea i decideix treballar per fer ben amples i grans. Així, si un pur uti-d’Octaedro i “Editorial Nova Després, tot es va eclipsar i la respecti i aculli la dissidència, avançar la revolució. I això no el litza el nom de la secta per dir-se pur,Terra: un referent” d’Editorial Universitat va córrer a capitalitzar només així pot ser dinàmic. converteix en un “traïdor”. no cal que faci res més que això perMediterrània. bona part dels treballs sobre histò- De temes te’n podria dir una pila Com a historiadora crec que cal ser-ho. Baixem a la terra: si un que es ria del moviment obrer. sobre els que aviat esclataria la crear nexes amb el present, els del diu “anarcosindicalista”, per posar un-El moviment obrer llibertari va Ara, aquesta tendència està caixa dels trons: els fets de Maig, 36 tenien quasi els mateixos pro- exemple que no té res a veure amb elser negat per la historiografia canviant per la mateixa democratit- els “incontrolats”, els carcellers- blemes que nosaltres: treball an- que estem dient, s’ho diu tres cops alfranquista, què en penses? zació de l’alumnat de la universitat, anarquistes, la qüestió anarquis- goixant i sous a la baixa, habitat- dia, no cal que faci assemblees, ni que-Pel franquisme, el moviment lliber- que prové de sectors treballadors i me-catalanisme o espanyolisme, ges prohibitius, educació decideixi col·lectivament el que afectatari senzillament no va existir. Els perquè els joves estudiants propo- els dos feminismes anarquistes: el alienadora, desinformació, i manca la col·lectivitat ni que tingui clar queresistents antifranquistes eren ano- sen temes de tesi que els afecten. moderat i el de Mujeres Libres, els de temps per desenvolupar tas- els òrgans de gestió mai no seran exe-menats bandits i sortien periòdica- -Quin mètode d’estudi propo- textos de Peiró com “Perill a la re- ques individuals i creatives, per cutius... per què si ja s’és pur? I no usment a les cròniques grogues dels ses? raguarda”, dels que recomano la parlar amb els amics i per cuidar dic res si aquest un s’autoanomenadiaris o a les portades de “El -Jo proposo que la història es faci lectura sempre que puc, les “sa- del planeta. No ha canviat massa, anarquista, llibertari o socialista deCaso”. De la guerra civil només es des de baix, com proposaven els ques”, Durruti... però el més interessant és que van qualsevol altre tipus; aleshores no caldestacaven els martirologis dels companys del moviment dels ta- -Al llibre, “Ministros anarquis- anar en la direcció correcta per cer- patir per res més que no sigui lareligiosos, les “saques” dels rojos llers de historia britànics, amb tas”, tractes un dels temes tabú: car solucions. impol·luta lluïssor de les paraules. I és-en genèric- o les fotografies de les equips en què no tothom ha d’és- la relació de l’anarquisme amb el -Per acabar, algun llibre que que la puresa viu només en el món demilicianes de les quals es deia que ser universitari, al contrari. Es poder quan el va exercir... t’hagi impressionat recentment? les paraules i allí hi té un piset posat ieren “poc femenines”, per dir l’epí- poden formar equips de gent en -Vaig fer el llibre perquè tenia molta -Sí, molt agradablement m’ha im- pensat per ser dit però mai per sertet menys agressiu. Es va voler es- què hi hagi una pràctica llibertària i curiositat per saber què havia pas- pressionat un llibre de Vicenç Mo- tocat, magrejat, remenat i, si cal, tambéborrar de l’imaginari col·lectiu l’op- assembleària, com són els que tre- sat realment i a més volia fer un lli- lina, “L’ou com balla”, de l’editorial acariciat. El tacte de la realitat fa tantció que els feia més por: ballem a l’entorn de la Marxa dels bre de divulgació, breu i senzill, per El Clavell, és una reflexió molt bo- de mal a la idea que sempre prefereixl’anarquista. Aquesta era l’única Maquis, que hem tingut una forma- als joves, perquè els calen eines nica sobre la memòria. I els llibres viure-hi lluny, molt lluny.que proposava un canvi radical en ció universitària perquè ens vam per parlar i discutir. de Manuel Delgado, o els textos Sóc, ho declaro públicament, impur.les relacions de poder i l’abolició de conèixer a la facultat però hem No tenia cap ‘a priori’ respecte a d’Octaedro, de “Pepitas de Cala- Una desgràcia com qualsevol altra.l’estat. anat eixamplant el cercle i col·labo- la idea, si bé de jove m’havia xocat baza”, o dels companys del col·lec- Impur perquè el dogma em fa fàstic i la-Però també ha estat oblidat pels rem amb d’altres grups afins d’afi- força. Però vaig pensar que calia tiu Etcétera sobre la Model, “100 puresa n’és el més tronat.historiadors oficials de la de- cionats a l’antropologia, l’art o el reflexionar de manera seriosa, res años bastan”.