Your SlideShare is downloading. ×
Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Juliol 2012 · núm. 141 · 0,50 euros · www....
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 141 · Juliol 2012   0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgt...
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA                                                                    ...
REPORTATGE                                                                                                                ...
REPORTATGENi rescat, ni ajuda, és una invasió capitalista!                                          realitzar retallades e...
REPORTATGEEl rescat de la vergonya                                           empreses associades obres públiques        va...
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                          ...
TREBALL-ECONOMIA                                             Reformes i                                          precariet...
TREBALL-ECONOMIA    L’ALTRA REALITAT                                                100.000 milions          Pepe Berlanga...
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Revista Catalunya 141 Juliol 2012

2,290

Published on

Revista Catalunya 141 Juliol 2012

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,290
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Revista Catalunya 141 Juliol 2012"

  1. 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Juliol 2012 · núm. 141 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.orgDipòsit legal: B 36.887-1992
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 141 · Juliol 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.catDipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org Rescat bancari: UnDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org cop d’estat…SECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax tou, diuen…933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit S• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) e’ns pixen a sobre, diuen que plou i la• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament de colla d’imbècils que els fan de clacaCatalunya (FEC)• Federació d’Administració demà, o avui mateix, diuen que “no esPública (FAPC) podia fer res més”, “que sobretot, unitat,Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn tingueu confiança”, “és que Madrid ja seTel. 933103362. Fax 933107110 sap”, “que nosaltres sempre hem estatFEDERACIONS COMARCALS europeistes…” i que toca callar i esperar. Que es posin l’Europa dels mercaders aAnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 Igualada on els càpiga.Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es Un nou cop d’estat, aquest a l’Estat es-Baix Camp/Priorat panyol, es va produir el 9 de juny. Li diuenRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat intervenció però és un cop d’estat. UnaTel. 977340883. Fax 977128041 colleta (diuen que serà tou i per això noBaix Llobregat arribaran a colla) de colpistes vinguts delCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.cat centre de Goldman Sachs seran ara elsTel. 933779163. Fax 933777551 encarregats de deixar-nos sense drets so-Comerç, 5. 08840 Viladecans cials, sense sanitat, sense escola, sensecgt.viladecans@yahoo.es res que no siguin obligacions, cops de po-Tel./fax 93 659 08 14 rra i negació del dret a ser. Els plantaremBaix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell cara, ja ho saben, per això s’han armat iTel. i fax 977660932 han llogat milers de de joves musculososcgt.baix.penedes@gmail.com convenientment ensinistrats per trencar-Barcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona nos el cap, per tal que la gent digui “inter-cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 venció” i no “cop d’estat” i sobretot, queGarraf-Penedès tingui confiança en els nous botxins.Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Els “tècnics” (són privatitzadors llogats perGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 938934261 les empreses que ens vendran “serveis”Maresme que per nosaltres són drets) ens diran queUnió 38 baixos, 08302 Mataró - cal que tanquem hospitals i escoles, quemaresme.cgt@gmail.comTel. i fax 937909034 no tothom tingui accés a la sanitat, que so-Vallès Oriental bren funcionaris i per tant serveis bàsics,Francesc Macià, 51 08100 Mollet - que ja se sap que hem viscut per damuntcgt_mollet@hotmail.com de les nostres possibilitats…, i no sé quan- se’ls afoni el palauet que han fet amb elsTel. 935931545. Fax 935793173 tes mentides més. I sí, potser alguns hi nostres diners, amb el nostre treball, amb AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS han viscut però els que més hi han viscut les nostres vides. Que caiguin al clot i noGirona són precisament els rics que no deixaran en surtin més els responsables de mortsAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 de viure-hi, per tant que no ens enredin. evitables, els que ens volen com més rucsGironacgt_gir@cgtcatalunya.cat Això no és cap “rescat” sinó un cop d’estat millor, els que ens odien tant que nomésTel. 972231034. Fax 972231219 saben mirar cap a dalt per llepar i cap a a partir del qual aquest Chiquito de la Cal-Ponent baix per escopir. zada que fins ara era ministre d’EconomiaAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - Potser ens venceran primer però estigueulleida@cgtcatalunya.cat deixarà el seu lloc a un altre “tècnic” mésTel. 973275357. Fax 973271630 segurs que els costarà i que en segon ter- amic dels amos encara per tornar-nos a me serem la immensa majoria qui marcaràCamp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 reformar laboralment parlant. Ens retalla- les regles del joc, perquè algunes no vo-Tarragona ran tot el retallable i en xafaran tant com lem passar de tenir uns amos a Madrid acgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528 puguin. tenir-ne uns altres a Brussel•les, ni a Bar- Tenim diverses opcions: mirar-nos-ho per celona, València o Palma. Nascuts senseFEDERACIONS LOCALS la tele, vibrar amb la Selección i cridar Viva amos, lluitarem contra la dictadura delsBarcelona España!, o sortir al carrer. Com sempre, diners amb la solidaritat i en defensa de laVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.org però cada cop som més, triarem el carrer. igualtat i la llibertat. I tingueu-ho clar. El queTel. 933103362. Fax 933107080 Per aturar-los. I si no en tenen prou pre- ha passat és un cop d’Estat, ni el primer niBerga nent les places aprendrem a fer-nos mi- el darrer, però un cop d’Estat. I com totsBalç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747 ners i cavarem sota els seus peus fins que ells, acabarà caient, acabaran caient…ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, MireiaManresamanre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, PacoTel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, “Em trobo cadàvers vagant sense Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles memòria, càdavers sense futur.RubíColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals dehotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. Em trobo cadàvers vagant sense memòria,Sabadell 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, càdavers sense futur al món”Rosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centrecgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org745 01 97 Web revista: www.revistacatalunya.cat. “Vagant sense futur”,Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. d’EinaRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Juliol de 2012
  4. 4. REPORTATGE La crisi és un fenomen recurrent L’ajuda imposada per la UE per fer front a la situació de fallida de la banca espanyola suposarà un major i inherent al aprofundiment de les polítiques de retallades i austeritat capitalisme El rescat imposat de la banca espanyolaLa crisi econòmica: més despossessió social per salvar elcapital financer Actualment, el que s’està intentant, Ivan Gordillo salvant el capital financer, és fer front a dues contradiccions centrals. Per una banda, el que s’anomena plètoresG ol de Cesc! El president del go- vern i altres representants po-lítics ho celebren efusivament a la de capital, és a dir, grans volums de capital atresorat que busca destins on invertir però que, en l’actual contextgrada d’un estadi a Polònia en mig de fallida productiva, no troba llocsd’un partit de l’Eurocopa de futbol. on poder obtenir rendibilitats favora-Hores abans s’havia anunciat el “res- bles. I per altra banda, l’eterna con-cat” de la banca espanyola, valorat en tradicció capital-treball. La caiguda100.000 milions d’euros, un episodi dels beneficis empeny els capitalistesmés de la lamentable gestió de la cri- a reduir els salaris per poder gaudirsi per part de l’Estat espanyol i de la d’un tros més gros del pastís. El go-Unió Europea. vern hi ajuda amb les corresponentsCertament la imatge és patètica. reformes laborals. Un cop fet això,L’ajuda imposada per la UE per fer però, la minva de la renda salarial fafront a la situació de fallida de la reduir la demanda i dificulta la vendabanca pel despropòsit immobiliari i de mercaderies per part de les empre-la creixent morositat suposarà un ma- ses.jor aprofundiment de les polítiques El que s’anomena rescat és un ins-d’austeritat. Aquests ajustaments trument que, a curt termini, té efecteseconòmics estan condemnant les en la distribució del deute, que pas-classes populars, liquidant el patri- sa de privat a públic. A més, a llargmoni públic i desmantellant la minsa termini, suposa una recomposiciódemocràcia que podia donar de si el del poder del capital sobre el treballparlamentarisme. No és una proble- que es va aixecar el fals creixement mies centrals reciquessin els seus que, deixant diners a entitats en falli- dels anys anteriors a la crisi. Sense superàvits invertint en la perifèria da, no s’aconsegueix generar el que a través de la despossessió de drets imàtica tècnica sinó una qüestió polí- d’ajustaments estructurals disciplina-tica. La prioritat són els bancs abans aquests crèdits les famílies no podien europea i, per l’altra, permetia que necessiten, sinó aplaçar el problema consumir ni accedir a l’habitatge per el capital de la perifèria gaudís d’una per més endavant. Tot plegat una ma- dors de la força de treball.que les persones. Els representants La crisi que viuen les economies cen-electes es troben còmodes amb el culpa d’uns salaris llargament estan- moneda forta. Tot plegat cal amanir- niobra per garantir que la banca euro- cats i baixos i uns preus en augment. ho amb la incompetència de la clas- pea acabarà cobrant. Els bancs espan- trals posa de manifest la incapacitatmandat de les elits financeres. El cop del capitalisme de garantir unes con-d’estat dels financers que es va iniciar Les empreses obtenien importants se política i les elits econòmiques, yols deuen, només a bancs alemanys, beneficis però la ineficiència dels em- protagonistes d’innumerables casos francesos i britànics, més de 250.000 dicions de vida dignes a les classesel 2008 està més que consolidat. populars i la seva incompatibilitat presaris i la facilitat d’accés al crèdit de corrupció que en cap cas acaben milions d’euros. La maniobra noComença a fer-se difícil explicar amb un règim més o menys demo- els permetia mantenir-se en una po- amb una ferma resposta per part de s’entendria sense la reforma duta aalguna cosa nova sobre aquesta cri- cràtic. No hi ha una manca de recur- sició poc competitiva. Aquesta barra la justícia. terme l’agost passat, acordada per PPsi. Tot el dit i repetit des que va co- sos ni de capacitats, sinó una gestió lliure de crèdit havia de venir d’algun Aquest és el diagnòstic real de la crisi. i PSOE, on es prioritzava constitucio-mençar continua sent vigent avui desigual de la riquesa produïda. La lloc donat que l’economia espanyola I tota acció que no es destini a atacar nalment el pagament del deute públicdia, més enllà de les peculiaritats dinàmica d’acumulació del capital es caracteritza per un dèficit exterior aquests problemes d’arrel està desti- abans que cap altra partida. La sego-dels nous episodis. El mal diagnòs- basada en la persecució del benefici important. El sistema financer es va nada a fracassar en trobar una sortida na condició, derivada de l’anterior, éstic inicial i la voluntat de salvar el privat està en la base del sistema i endeutar fortament amb els mercats a la crisi més enllà d’afavorir el ca- un duríssim contracte d’austeritat quecapital financer estan darrere de les això és el que es pretén rescatar. internacionals per finançar la bom- pital i obrir nous espais d’inversió a molt probablement començarà per unerràtiques polítiques econòmiques. bolla immobiliària. La pertinença a través de la despossessió del que és augment de l’IVA que pot arribar finsContinuem al mateix lloc on érem al l’euro donava una falsa estabilitat a públic i l’atac a les classes populars. el 21%, una major flexibilització del * Ivan Gordillo és membre del Semi-començament de la crisi. les economies perifèriques. Un dels El que s’anomena rescat de la ban- mercat laboral i reducció salarial i nari d’Economia Crítica Taifa. Arti-La crisi és un fenomen recurrent i in- problemes és, doncs, l’elevat endeu- ca espanyola -o línia de crèdit, com l’acomiadament de funcionaries. cle publicat a la Directa núm. 278.herent en el capitalisme, fins i tot ne- tament de l’economia, especialment defineix de manera eufemística elcessari per al seu funcionament. Les privat, sobretot de les empreses i del gover- no és més quecaracterístiques de l’actual crisi capi- sector financer. la imposició a l’Estattalista són la conseqüència del model El col•lapse, però, té més relació amb espanyol d’avalar elanomenat neoliberal, on la producció la producció. El sistema productiu que els bancs maii les finances s’han desenvolupat re- havia arribat a límits insuperables de no podran tornar alsgides per aquest patró precisament sobreproducció i sobrecapacitat, el bancs europeus.per superar crisis anteriors. Les des- sector immobiliari o de l’automòbil La intervenciólocalitzacions, la fragmentació de la en són paradigmàtics. Aquests ex- de la UE a travésproducció, la precarització laboral i cessos portaven a una nova senda del “préstec” delsles privatitzacions són característi- d’endeutament per tapar les inver- 100.000 milionsques d’aquest model, juntament amb sions fallides, és a dir, la producció d’euros té comla importància que ha pres el sector que no es venia perquè les famílies a primera condi-financer en l’organització econòmi- i empreses no podien assumir més ció el compro-ca, sobretot a partir de la caiguda de préstecs. La caiguda dels beneficis mís de l’Estat del’economia productiva. es convertia en l’altre gran problema. respondre en casAquesta crisi es va desencadenar Un tercer element important ha estat d’impossibilitat deamb l’explosió de la bombolla im- l’arquitectura institucional de la UE, retorn dels bancsmobiliària i financera, que es va ges- construïda per afavorir el capital. Per espanyols, quelcomtar a base de donar crèdits sobre els una banda, permetia que les econo- més que probable, jaJuliol de 2012 3
  5. 5. REPORTATGENi rescat, ni ajuda, és una invasió capitalista! realitzar retallades en la despesa so- José Iglesias Fernández cial d’altres serveis públics relacio- nats amb el benestar de la població.N o estem davant ni d’un rescat ni d’una ajuda, sinó d’una in-vasió capitalista. Les condicions que ...i desregularitza el mercat de treballimposa la Comissió Europea (CE)per a la rendició total i la submissió Tercer. Hi ha reformes ineludiblesincondicional de l’Estat Espanyol al que exigeixen intransigentment lescapitalisme planetari ja han estat ex- empreses de l’economia real en elplicades i només contenen coaccions mercat de treball. Necessiten impo-imperatives. Fonts comunitàries sar lliurement als treballadors lescitades pel diari El País deixen ben condicions laborals que solen aplicarclar que “les ajudes que s’acaben de en àrees anomenades de zona franca.concedir (100.000 milions d’euros) Cap regulació d’entrada a la contrac-estan estretament vinculades al com- tació de mà d’obra (temporalitat to-pliment del pacte fiscal, digui el que tal, eliminació del salari mínim); capdigui el Govern. O Madrid compleix, regulació durant el temps de treballo els diners podrien deixar d’arribar”. (jornada il•limitada, lliure flexibili-A més, el sistema compta amb fortes tat / mobilitat, baixos salaris, senseinstitucions que actuen pressionant antiguitat, sense aportacions a la Se-els governs dels “països gitanos” -tal guretat Social, sense representativitatcom despectivament se’ls anomena sindical ni dret de vaga, condicionsals passadissos de les institucions de treball i ambientals decidides peroficials europees-: en les últimes l’empresa, etc.), i sense cap regula-setmanes ha guanyat presència el ció de sortida (acomiadament lliuretriumvirat fiscalitzador format pel i gratuït).Banc Central Europeu, el Mecanisme Per tant, darrere de totes aquestesEuropeu d’Estabilitat i el Fons Mo- reunions dels governs, centrades ennetari Internacional, per assegurar el dèficit pressupostari i el deute pú- ma financera (finalitzar el procés de l’acomiadament i els expedients de seva esplendor, ara ja fins i tot prole-que aquestes recomanacions es com- blic, s’amaga una reforma a nivell privatització de les caixes d’estalvi), regulació d’ocupació (ERO) a les ad- taritzant i empobrint les seves classespleixin sense més retards, i d’acord planetari. És fàcil constatar el que i la reforma laboral i privatització del ministracions públiques”. mitjanes. Els aturats, en una gran ma-amb els objectius que esmentem a diem de les declaracions de polítics sistema públic de pensions. És a dir, Totes aquestes mesures impliquen joria procedents de la classe mitjana,sota. A l’assetjament que està exer- i buròcrates afins en els dies poste- són tan escandalosament exigits com però també bona part de les persones que l’atur no baixarà, sinó que aniràcint la troica, s’han sumat personat- riors: a moneda de canvi de l’ajuda finan- jubilades, incapacitades per a la pro- en augment, tot i que els costos la-ges com Hollande, Merkel, Monti o Fins fa uns dies, Mariano Rajoy i cera per part de la CE que un polític testa, amaguen les seves vergonyes borals no paren de caure, i que la màObama. Però tampoc cal llegir molt Luís de Guindos es van resistir i re- de la dreta nacionalista ha hagut de emparant-se en la caritat que pro- d’obra és cada vegada més barata perentre línies per comprendre com el butjaven rotundament l’ajuda que els dir: “és evident que aquest rescat té veeixen ONG assistencials com Creu a les empreses. Aviat arribarem alscapitalisme surt beneficiat d’aquestes oferia Brussel•les. No obstant això, conseqüències. Per quin motiu hau- Roja, Càritas, els bancs d’aliments, 6,5 milions de persones treballadoresturbulències, encara que de vegades el Govern espanyol no té altra sorti- rien de deixar diners a les institucions campanyes televisives, etc. en atur, de les quals tindrem, quan esno les provoqui directament. Quin és da que seguir assumint el deute del espanyoles si no és a canvi d’alguna La classe mitjana, com matalàs ideo- recuperi l’economia, al voltant de 6el mecanisme? sector privat, la qual cosa allibera els cosa?”. milions d’aturats crònics. Com ame- lògic del capitalisme, ni té una cul- capitalistes d’aquest país a respondre naça, la cancellera alemanya Angela tura de classe, i encara menys una d’aquesta al convertir-la en deute pú-El deute privat esdevé blic. Així mateix, consumat aquest El sector productiu Merkel ha afirmat que “no hi haurà cultura de la resistència contra el ca-deute públic... cap prestació sense contraprestació, pitalisme. El que farà que, bona part aval pel Govern, aquest fort endeuta- deixat de banda dels seus components vagin assumint ment de l’Estat el sotmet de manera sense els ajustos i reformes” quePrimer, les empreses multinacionals s’han acordat . la misèria que el capitalisme maltusià que no li queda ni la menor escletxa Entre aquestes directrius i dirigentsexportadores han prestat a crèdit a els té reservada. Tampoc sembla que per negar-se a realitzar les reformes no apareix cap preocupació per di- l’univers d’esquerres, essencialmentles importadores espanyoles. Crèdit exigides per aquestes institucions, namitzar el sector productiu. Mentre El gran negoci del habitat per partits, sindicats, coopera-facilitat per la gran banca d’aquests que són el veritable objectiu de la in-països. Els agents econòmics que hi ha diners per al sistema financer capitalisme tives i altres expressions afins es pro- vasió capitalista. Per tant, és fàcil en- amb prou feines queda un euro per als’endeuten són els bancs, les empre- tendre que com més endeutat estigui sistema productiu. Es salven bancs i posi alguna cosa més transformadora En resum. El capitalisme no està que la tornada al capitalisme huma-ses i les famílies. És un deute que el Govern més obligat està a realitzar caixes però no hospitals ni escoles. en crisi, sinó que és el seu model nitari i verd. Caldrà esperar a veurecontreu el sector privat però pel qual les retallades en la despesa social i les Es congelen o redueixen els salaris ila CE n’obliga l’Estat a responsabilit- d’acumulació el que pateix algunes per on es desenvolupen els esdeveni- privatitzacions que li imposa la CE. pensions, però ningú s’atreveix a li-zar-se, de manera que el deute privat turbulències. Alteracions que aprofi- ments. De moment la crisi és un gran Amb la suma concedida com a deute mitar les desorbitades remuneracionses converteix en deute públic. ta per fer neteja, afeblir el poder de negoci del capitalisme. -100.000 milions d’euros per ara- la anuals dels directius d’aquestes em- troica reconeix al Fons de Reestruc- resistència i eliminar els indicadors preses. Els preus del gas, electricitat i de benestar aconseguits per la lluita * José Iglesias Fernández és mem-...el govern retalla turació Ordenada Bancària (FROB) altres mercaderies indispensables per històrica de la classe treballadora. bre del Seminari d’Economia Crítica aquesta quantitat, però els diners pas- al benestar diari estan pujant, de ma-despesa social... sen a pagar als creditors estrangers: nera que el poder adquisitiu continua A la contradicció Capital-Treball, Taifa. Article publicat al web del set- cobren els bancs internacionals pels degradant-se. el capitalisme està (i segueix) en la manari Directa.Segon, una vegada la CE aconse- préstecs concedits a bancs d’aquest No obstant això,gueix que l’Estat reconegui el deute país (Santander, BBVA, la Caixa, la reforma labo-exterior com a pròpi, actua en nom etc.), i cobren les empreses multina- ral exigida ja ésdels governs dels països prestadors cionals per la venda a crèdit de mer- un fet. Acaba deimposant les condicions i pressio- caderies i serveis a empreses impor- ser aprovada ambnant amb terminis perquè es pagui tadores espanyoles. Encara que no ho els vots de PP,aquesta. Les condicions consistei- diuen, l’ajuda o rescat, és per pagar a CiU, UPN i Foroxen en pagar els interessos, que en aquestes entitats estrangeres. Perquè, Asturias; ve a serel cas espanyol poden arribar al 7% si com descarten els experts, “els “un pas més en(o més), afegint les quantitats presta- 100.000 milions d’euros del pla de la flexibilitzaciódes -per 100.000 milions de préstec rescat de la banca espanyola [no ani- del mercat del’Estat espanyol pagaria 7.000 mi- ran] a parar al crèdit a les empreses i treball: estableixlions l’any d’interessos i Alemanya famílies”, a què es dedicaran llavors? l’acomiadamentnomés 1.000-. Pensem que, amb aquesta ajuda coer- més ràpid i ba-Els estats prestadors saben que citiva, la CE mata dos ocells d’un tret rat (20 dies perl’aparell productiu espanyol és inefi- a favor del capitalisme planetari: so- any treballat),cient per respondre a aquests com- tmet el Govern espanyol a pagar les devalua la nego-promisos financers, tant al volum del entitats estrangeres i a realitzar les ciació col•lectivapréstec com al dels interessos, de ma- privatitzacions i reformes exigides en la mesura quenera que poden pressionar i forçar el en el document: reforma fiscal, amb dóna més podergovern espanyol a privatitzar aquells augment dels impostos indirectes; a l’empresari persectors objecte d’avarícia d’aquests control dels pressupostos públics canviar les con-prestadors, com l’educació, la sanitat (que no hi hagi dèficits) -amb especial dicions de treballi les pensions públiques, així com a atenció a la despesa social-, la refor- i salarials i regula4 Juliol de 2012
  6. 6. REPORTATGEEl rescat de la vergonya empreses associades obres públiques var a la casta oligàrquica econòmica- Rafa Cid i concessions per a garantir la conti- dinàstica-financera. El 99 per 100 de nuïtat de l’espoli. la societat que crea riquesa i progrés El 10 de maig de 2010 el govern per a redimir al 1 per 100 cleptòmanA l més pur estil mafiós. Extor- sió pura i dura. Encara que esdisfressi de crèdit tou, l’acceptació del PSOE va assumir la interven- ció que demanaven els mercats i ho vaanomenar una dolorosa políti- i ociós. Quina sagnant broma aquesta campanya sobre compatibilitzar aus- teritat i creixement que verbalitzavad’una ajuda de fins a 100.000 mi- ca d’austeritat. El 9 de juny de 2012 l’oposició socialista per a amagar lalions d’euros per part del govern per l’executiu recanvi del PP ha acceptat seva responsabilitat en el desastre!a sanejar la banca espanyola (“la mi- el rescat de Brussel•les i ho ven com Només un cinisme propi dels còm-llor del món”, que deien en l’etapa una ajuda “extremadament avantatjo- plices del linxament pot teoritzar so-Zapatero) és un atracament social sa”. bre la necessitat creixement amb unasense precedents. El poble que sofreix la crisi sense mà quan amb l’altra aplaudeix unL’Estat (no som tots?) s’endeuta en culpa cap no té perquè saber la veritat creixement real de deute i dèficit. Totuna quantia equivalent al 10 per cent del robatori en aquesta democràcia de sense que el robatori que el govern idel PIB per a salvar als bancs privats casino. La “generosa” aportació del la classe política han perpetrat sobrecausants del boom immobiliari i les eurogrup augmentarà el ja gruixut el patrimoni social hagi tingut si méshipoteques-forca. I no és “una nacio- deute sobirà i el dèficit públic, el que no la compensació d’exigir als seusnalització” (dono perquè em donis, implica inexorablement més penúries caps financers que venguin els seusdiners per accions), com en el cas per a la gent humil i els treballadors. ingents actius immobiliaris a preusde Bankia, sinó un torrent de diners “La marca Espanya” és ara més que de mercat. Res d’això. Gratis total.ad calendas gregues per a reflotar un mai una marca escombraries, una Al contrari, com la banca usurera jasector que en plena crisi econòmica, cotxina condemna que els nostres no podia finançar-se en els mercatsamb prop de sis milions d’aturats, corruptes dirigents deixen com em- de capital perquè ningú creu en elssegueix donant beneficis, atorgant metzinada herència a diverses gene- seus falsejats balanços, per més testvergonyoses indemnitzacions mul- racions. Una vegada més, en la mi- d’estrès que la glorifiquin, han posattimilionàries als seus directius i fi- llor tradició del capitalisme canalla, una pistola en el pit de tota la societatnançant als partits polítics perquè el govern de la nació, teòric repre- perquè ella la financi amb sang, suorquan arribin al poder es posin a les sentant de l’interès general, decreta i llàgrimes.seves ordres i ofereixin a les seves el sacrifici de tot un poble per a sal- L’Estat són ells.La UE, el FMI i el Govern imposen a la ciutadania un nourescat a la banca ni retallades socials. Una prova Ecologistes en Acció d’això és mirar el mirall irlandès. El cas d’Irlanda és calcat a l’espanyol: l’immens deute immobiliari delsD avant de la imposició d’un nou rescat a la banca a costa de laciutadania, cridem a la mobilització bancs va ser eixugat amb els diners de la ciutadania irlandesa primer a través dels recursos propis i, pos-ciutadana contra el pagament del teriorment, de la UE. Com és bendeute il•legítim i el rescat a la banca. sabut, aquestes mesures van impli-El que hem de triar és entre entregar car una forta retallada en despesesels recursos col•lectius als que més socials i ambientals. I si el cas irlan-tenen o invertir-los en necessitats so- dès és conegut de sobra i té moltscials, com ara educació, sanitat, habi- paral•lelismes amb l’espanyol, lestatge i medi ambient. implicacions de la intervenció gregaEl 9 de juny la UE, el FMI i el Go- no són menys conegudes. Però, pervern espanyol van imposar a la ciu- si queda cap dubte, tant la UE comtadania un nou rescat a la banca. el FMI ja han deixat clar que hi haLa suma serà de 100.000 milions condicionalitat en l’ajuda, en concretd’euros que cal pagar amb diners en “consolidació fiscal, reformes es-públics a un tipus d’interès del 3%. tructurals i mercat de treball”.Eixos 100.000 milions suposen el Per a preveure el que implica aques-10% del PIB espanyol però, amb el ta condicionalitat només cal veure el3% d’interès en el marc d’una eco- nostre present. Les retallades ja esnomia en caiguda, el percentatge pateixen aquí des de 2008 en formarealment serà més gran. Però aquesta de reformes laborals encaminades ano és la xifra total. A hores d’ara les una major precarització del treball,diferents mesures de suport (fons de rebaixes brutals dels salaris, endarre-rescat, compra d’actius o avals) a la riment de l’edat de jubilació o degra- el que ja s’estava fent i està previst de la gran majoria de la població. triar entre que els que tenen molt re-banca espanyola pugen 140.000 mi- dació accelerada dels serveis educa- fer amb aquest malson setmanal en Que a més és un deute que és impa- cuperin les seues inversions i la vida,lions d’euros. És a dir, un 14% del tius. Però probablement aquestos no què s’han convertit els Consells de gable. I, sobretot, que com hem de triem la vida.PIB. D’aquesta manera, en total la són els impactes més forts, ja que les Ministres dels divendres. D’aquestabanca està comprometent, almenys, brutals retallades en sanitat i en pro- manera no hi haurà intervenció per-un 24% del PIB. tecció del medi estan posant ja, sen- què ja existia a través del Pacte Fis-Però aquesta impressionant suma de se exagerar, cadàvers sobre la taula. cal de la UE.diners públics que acabarà en molt Són els d’aquelles persones que ja no Així, des de la ciutadania tenim bà-poques mans privades ni tan sols arriben a temps a les urgències per- sicament dos opcions. La primera ésserà suficient. El deute total espanyol què les han tancades, o que no tenen que fem el que se’ns demana ambés el 400% del PIB, la gran majoria un diagnòstic adequat perquè s’han insistència, que ens quedem quietsprivat (un 336% del PIB). Així, ni detret els fons per a realitzar-los, o mentre ens devoren, membre a mem-tan sols comprometent un quart de la que perden un sostre on viure, o que bre, “els mercats”, és a dir, el granriquesa anual de l’estat hi ha possibi- pateixen els impactes d’aigües con- capital bancari i transnacional. Quelitats reals d’acostar-se al pagament taminades perquè no hi ha diners per disfrutem del circ del futbol mentrede la gegantina bombolla de deutes a depuració. ens prenen el pa.generats per l’especulació urbanísti- Potser perquè portem anys de grans La segona és que reaccionem, queca. Aquest deute és impagable. bombaments de recursos de baix prenguem el carrer i diguem quePer a Ecologistes en Acció, i per a a dalt, és pel que s’atreveixen a dir l’immens deute que ens lliga notota la ciutadania, resulta obvi que des del Govern que no hi haurà con- l’hem generat des de la ciutadania, iel Govern menteix quan diu que no dicionalitat. Potser volen dir que no que els que l’han creat ho han fet enhi haurà condicionalitat en l’ajuda hi haurà condicionalitat afegida a tot contra dels interessos i les necessitatsJuliol de 2012 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA La CGT promourà una La nova reforma laboral és la conseqüència de la derrota de les estratègies sindicals i de l’absència d’alternatives nova vaga general transformadores acceptades per les classes populars per a la tardor Enduriment de la reforma laboralDesprés del seu pas definitiu pel Congrés i el Senat convenis col•lectius no renovats que de la reforma i és el tema que més Redacció en el text original era de dos anys. preocupa. S’elimina l’exigència Aquesta modificació fa que els tre- d’autorització administrativa prèvia balladors puguin veure’s en una deli- per a les regulacions d’ocupació enL a reforma laboral elaborada pel govern de Mariano Rajoy eraaprovada definitivament el 28 de cada situació de desprotecció davant l’empresari al mancar d’un acord que reguli les seves condicions laborals. les empreses. Les empreses que acomiadin a més de 100 treballadors haurien de dis-juny de 2012 en el seu pas pel Con- En aquest sentit cal tenir en compte senyar un pla de recol•locació exter-grés dels Diputats, l’últim tràmit que que en els quatre primers mesos de na dissenyat per a un mínim de sisrestava per a la seva aprovació defi- 2012 s’ha vist una baixada molt es- mesos.nitiva, ja s’ha convertit en llei i refor- pectacular del ritme de signatura de La indemnització per acomiadamentça el poder dels empresaris al temps convenis. Així mateix, en l’actualitat improcedent es redueix per als con-que precaritza les condicions laborals hi ha quatre milions de treballadors tractes indefinits de 45 a 33 dies perdels treballadors i treballadores. que encara no han renovat el seu any treballat, amb un màxim de 24La llei quedava llesta per a ser publi- conveni. Aquesta modificació pot mensualitats.cada en el Butlletí Oficial de l’Estat, provocar que la part empresarial es Els contractes fixos que actualmentuna vegada ratificades totes les es- vegi amb la possibilitat de alliberar- tinguin dret a 45 dies per any mantin-menes incorporades, onze esmenes se de compromisos i opti per retardar dran aquesta quantia fins a l’entradadel PP i una del PNB al seu pas pel el procés i així aconseguir empitjorar en vigor de la norma i a partir de lla-senat i ha aprovat definitivament una les condicions laborals de les planti- vors la indemnització passarà a éssermodificació del mercat de treball que lles. de 33 dies. El límit per a ambdós pe- 5 % de les jornades hàbils, o el 25 % Amb aquest contracte, l’empresarigeneralitza la indemnització per aco- Una altra de les esmenes del PP in- ríodes serà de 42 mensualitats. en quatre mesos discontinus dintre podrà beneficiar-se d’una deducciómiadament en 33 dies amb un topall troduïdes i que vénen a modificar el d’un període de dotze mesos. de 3.000 euros per la contractacióde dues anualitats i que facilita que decret que està en vigor actualment té - Acomiadament objectiu: 20 dies No es consideraran faltes d’un primer empleat menor de 30les empreses puguin acomiadar per a veure amb les relacions individuals d’indemnització per any treballat d’assistència, entre altres, les absèn- anys i es compromet a mantenir elcauses econòmiques, i sense tutela en l’empresa. El PP ha donat suport a En el cas de l’acomiadament ob- cies per vaga legal, per representació contracte tres anys.judicial, amb 20 dies i amb un màxim donar més poder a l’empresari per a jectiu -que permet a les empreses legal dels treballadors, risc durant L’aturat podrà compatibilitzar el soude dotze mensualitats. canviar de forma unilateral les con- acomiadar per causes econòmiques, l’embaràs, malaltia o accident no la- d’aquest contracte amb el 25 % de laLa reforma laboral que s’ha aprovat dicions de treball a l’autoritzar-li a organitzatives, tècniques o de pro- boral quan duri més de 20 dies i ho prestació per atur durant un any comdesprés d’un tràmit parlamentari, que disposar de fins a un 10% de la jor- ducció amb una indemnització de acordin els serveis sanitaris oficials a màxim. L’edat màxima per a acce-entre la seva discussió en el Congrés, nada anual, enfront del 5% actual. 20 dies per any treballat- s’entendrà o per tractament de càncer o malaltia dir al contracte de formació i apre-en la comissió d’Ocupació i en el Això vol dir que, si en una empresa que concorren causes econòmiques greu. nentatge serà de 30 anys, fins que laSenat ha durat més de dos mesos i la jornada laboral anual aconsegui- quan hi hagi pèrdues actuals o pre- taxa d’atur a Espanya baixi al 15 %.mig, és encara més dura que el de- da per la negociació col•lectiva són vistes o la disminució persistent del - Convenis col•lectius amb pròrro- Es bonifica fins a amb 3.600 euros elcret que està en vigor des del passat 1700 o 1800 hores, l’empresari podrà nivell d’ingressos ordinaris o vendes. ga limitada contracte indefinit per a joves menors12 de febrer i empitjora el contingut canviar entre 170 o 180. L’augment S’entendrà que la disminució és per- Els convenis d’empresa tindran prio- de 30 anys, i amb 4.500 euros per alsde la norma en relació als drets dels de la disponibilitat empresarial de les sistent si durant tres trimestres conse- ritat sobre els d’àmbit superior. de desocupats de llarga durada.treballadors. condicions de treball empitjorarà les cutius el nivell d’ingressos ordinaris L’empresari podrà incomplir els pac- A partir del 31 de desembre no es po-El projecte procedeix del Reial condicions de conciliació de vida la- o vendes de cada trimestre és inferior tes en un conveni col•lectiu (despen- dran encadenar contractes temporalsdecret-Llei 3/2012, de 10 de febrer, boral i personal i és un atac en tota al registrat en el mateix trimestre de jament) en matèria d’horari, distribu- que superin els 24 mesos.convalidat el passat 8 de març, amb regla als drets dels treballadors i, es- l’any anterior. ció del temps de treball, torns, salarisl’objectiu, argumentava al Govern, pecialment de les dones, que són les Les empreses amb beneficis que aco- o funcions, quan concorrin causes - Bonificacions per a autònomsde “crear les condicions necessàries més sotmeses a les dobles o triples miadin a treballadors de 50 o més econòmiques, tècniques, organitzati- S’estableixen bonificacions per no-perquè l’economia espanyola pugui jornades. anys haurien de fer una aportació ves o de producció. ves altes de familiars col•laboradorstornar a crear ocupació”. En el Senat, el PP ja havia introduït el econòmica al Tresor Públic. Es considera causa econòmica si hi de treballadors autònoms que equi-El 12 d’abril, en el ple del Congrés, el passat 12 de juny onze esmenes, en- El personal laboral fix de les Ad- ha disminució persistent d’ingressos valdran al 50 % de la quota que resul-PP, amb el suport de CiU, va rebutjar tre elles una iniciativa que modifica la ministracions Públiques tindrà ordinari o vendes. En aquest cas, ti d’aplicar sobre la base mínima deles cinc esmenes a la totalitat amb text llei 27/2007 sobre l’accés a la pensió prioritat de permanència en cas s’entendrà que aquesta disminució cotització durant els 18 mesos imme-alternatiu presentades al projecte de de jubilació i el que es coneix com d’acomiadament si hagués adquirit és persistent si durant dos trimestres diatament següents a la data d’alta.llei i també va tombar 656 esmenes a llacunes de cotització. Segons aques- la seva condició mitjançant un procés consecutius els ingressos ordinarisl’articulat. La Comissió d’Ocupació i ta modificació, a l’hora de calcular la selectiu d’ingrés convocat a aquest o vendes de cada trimestre són infe- - 20 hores a l’any de formacióSeguretat Social es va reunir el dia 24 efecte. riors al registrat en el mateix període Tots els treballadors tindran dret a 20 base reguladora de les pensions quande maig per a debatre, amb compe- de l’any anterior. hores de formació a l’any pagades hi hagi llacunes de cotització, les pri-tència legislativa plena, l’informe de - Acomiadaments i sous en el sector A més, l’empresari podrà modificar per l’empresa i vinculades al lloc de meres 48 mensualitats s’integraranla ponència sobre el projecte de llei, públic fins a un 10 % (180 hores) la jornada treball. amb la base mínima d’entre totes lesque va ser aprovat per 25 vots a favor Els organismes i entitats del sector anual d’un treballador. Es crea un compte amb tota la forma- existents a cada moment, i la resta dei 17 en contra. Una vegada aprovat el públic podran acollir-se a causes Es limita a un any la pròrroga au- ció rebuda pel treballador en la seva mensualitats amb el 50 % d’aquestaDictamen aquest projecte, va passar objectives d’acomiadament com les tomàtica dels convenis col•lectius vida activa. base mínima, una qüestió que afec-a continuar la seva tramitació en el empreses privades. D’altra banda, (ultraactivitat) i si transcorregut tarà bàsicament a les dones.Senat, on el PP va tombar tres vetos i s’estén al sector públic autonòmic i aquest període no s’arriba a un acord, - Desocupats que prestin serveis en574 propostes de modificació. local les mesures de control de les s’aplicarà el conveni d’àmbit supe- benefici de la comunitatEls conservadors han utilitzat en Resum de les retribucions i indemnitzacions del rior (sectorial o territorial) i també es S’estreny la col•laboració amb lesaquest procés el seu corró parlamen- principals mesures personal d’alta direcció. pot acudir a la Comissió Consultiva mútues de treball per a avaluar la in-tari, amb el suport de CiU, per a en- Nacional de Convenis Col•lectius capacitat temporal.durir un text ja de per si mateix molt que introdueix, amb - Acomiadaments per absentisme perquè intervingui. Les persones que cobrin la presta-perjudicial per als drets dels treballa- les modificacions laboral ció per atur podran realitzar serveisdors i introduir així diversos canvis afegides al text final Es considera causa d’acomiadament - Contractes per a Pymes d’interès general en benefici de la co-importants. les absències d’un treballador enca- Es crea un contracte per a pymes amb munitat mitjançant convenis amb lesEntre les esmenes pròpies que el després del tràmit ra justificades però intermitents que menys de 50 treballadors, amb un administracions públiques.PP va introduir en el Congrés i que, parlamentari: arribin a el 20 % de les jornades hà- període de prova d’un any en el qualaprofundeixen en els seus aspectes bils en dos mesos consecutius, sem- no hi ha indemnització per acomiada- - ETTmés negatius, es troba la reducció a - Acomiadament pre que el total de faltes d’assistència ment, que desapareixerà quan la taxa Les ETT podran actuar com agènciesun any de la pròrroga indefinida dels L’acomiadament ocupa el gruix en els dotze mesos anteriors arribi al d’atur baixi del 15 %. privades de col•locació.6 Juliol de 2012
  8. 8. TREBALL-ECONOMIA Reformes i precarietat moral que encara tenim amb l’eina o vehi- falta de llibertat de contractació, la li fa gairebé impossible trencar el cial de la qual més immediat no és Desiderio Martín Corral cle tècnic anomenat desregulació. seva capacitat de negociació en tot cercle de la inestabilitat i incertesa: altre que el d’acréixer la posició de Que el PP tanqués posteriorment el el referit a les seves condicions de arbitrarietat i inestabilitat en l’accés, força de les gerències, de les empre- cercle de l’autoritarisme, per mitjà treball (jornada de treball, temps de permanència i sortida del mercat de ses, del capital.L ’Acord aconseguit entre els agents socials (patronals i CCOOi UGT) el passat mes de febrer per a d’una reforma laboral encara més bèstia, no deixa d’ésser sinó, una conseqüència de la derrota i fracàs treball mitjans adequats, intensitat, etc.) es troba molt disminuïda i en qualsevol moment, tant des de la for- treball. L’absència de drets genera una deter- minada identitat de la força de treball Enfrontar-se al capitalisme exigeix no només combatre el treball assa- lariat en la seva forma social actuall’ocupació i la negociació col•lectiva, absolut de les estratègies sindicals ma jurídica com de la realitat, aban- que fomenta els valors insolidaris, la i en la seva manera de gestió, sinóno deixava de ser una “acta notarial” i de les impotències i absències dona el mercat de treball, engrossint competitivitat, la desconfiança i, la que requereix d’una voluntat pràcti-sobre la precarietat política, moral i d’alternatives transformadores creï- novament les llistes de l’atur i passa por a “perdre” el que no es posseeix ca de combatre l’assignació obliga-social en que se’ns ha sumit a la ma- bles i acceptades per les classes po- a ser ocupable (empleabilitat), d’on (ocupació variable, salaris escassos i tòria del treball, de repartir el treball,joria de la població en general i espe- pulars, no només en aquests quatre procedeix. condicions indignes). d’escurçar dràsticament el tempscíficament als 23 milions de treballa- anys de “gran estafa”, sinó i, sobretot L’organització flexible de l’ocupació, La por paralitza l’acció tant de l’auto- de treball obligatori, de l’obligaciódors i treballadores que constituïm la , en els últims 30 anys en els quals es no només fomenta la utilització de defensa (lluita individual), com la d’una manera de comportament so-població activa de l’Estat espanyol, ve desregulant el mercat de treball i mà d’obra precària, -la qual cosa defensa dels drets col•lectius, cons- cial amb pautes de consum materialencara que 5,3 milions estiguem des- desmantellant els serveis públics, el deu veure’s com una conseqüència tituint-se un procés individualitzant i i relacional, diferents, on tots cuidemocupats i desocupades i, 17,8 milions comú de tots i totes. necessària per a la producció del be- d’espera d’un “alguna cosa externa” i siguem cuidats, on l’austeritat siguid’ocupats i ocupades –ara com ara-, En els models constituïts de relacions nefici-, sinó que, sobretot persegueix sense nom i sense elements objectius sinònim de suficient per a tots i totesanem a haver de transitar les nostres laborals actuals, el treballador/a entra que la força de treball sigui utilitza- que ho expliquin. Que les coses vagin i, siguem capaces de generar contra-vides laborals i socials, pel camí de en el mercat de treball, roman i surt, da de tal manera que s’adapti a les a millor, però sense la intervenció del poders que es moguin en altres lògi-la despossessió dels drets laborals com una mercaderia nua de drets: exigències de l’empresa, la qual cosa subjecte o subjectes socials. ques de constitució de les relacions necessàriament comporta un aug- La mateixa incertesa sobre el futur, socials. ment en la capacitat de disciplinar no només el laboral, sinó el social de Si bé és cert que la precarietat ma- aquesta força de treball. l’individu, augmenta les dificultats terial i moral és el “comú” de gran El treballador, home – dona, es troba per a conformar i afermar identitats part de la població, també és cert indefens davant la capacitat de dis- individuals i col•lectives entorn del que aquesta condició de miserabi- ciplina inherent a la relació salarial treball. Però aquesta no-identitat (del litat conté en si mateixa el princi- en la gestió de la força de treball. treball), no es fa des de la crítica a pi d’esperança, de possibilitat de Indefensió que abasta les dues di- la relació salarial o dit d’altra forma, rebel•lar-se, d’aixecar-se del terra, mensions de les relacions socials de des de la ruptura amb la relació sala- de ser subjectes autònoms de la nos- poder en l’interior de la relació sala- rial obligatòria, sinó que la mateixa, tra pròpia història. rial: d’una banda, la de les gerències no es constitueix per l’absència de i, per un altre, la força sindical o el continuïtat o permanència del tre- * Desiderio Martín és Secretari de nivell individual i/o col•lectiu de ne- ball. El conflicte no desapareix però Salut Laboral del Comitè Confederal gociació de les condicions de treball. es fa més complex al dissoldre’s en de la CGT, publicat al núm. 254 del És una força de treball a la qual se una xarxa de teranyina, l’efecte so- Rojo y Negro.CGT en suport de la lluita de les conques mineres Secretariat Permanent del mens del govern i a la seva política s’injecten 100.000 milions a la ban- que és imprescindible que des de sanitat, el transport, es retalla en la Comitè Confederal de la CGT de retallades. El cas de la mineria és ca, el govern retalla 600 milions de tots els sectors, associacions, sindi- mineria i demà serem qualsevol de el viu exemple de la incapacitat del les ajudes a la mineria sense un pla cats i col•lectius, es participi activa- nosaltres i nosaltres. És imprescindi- govern per a manejar una situació de de reconversió dels sectors que pro- ment donant suport a les i els treba- ble la immediata unitat de tota classeE crisi econòmica, al deixar de soste- dueixen pèrdues. lladors miners en la lluita que estan treballadora per a acabar amb aquest stem vivint una lluita exem- nir la indústria del carbó a força de La CGT continuarà donant suport, mantenint contra el Govern i contra genocidi laboral que està escometent plar protagonitzada per les i els tancaments salvatges, ERO i fallides, solidaritat i suport al conjunt del un sistema capitalista que no dubta a el capital.treballadors de la mineria del carbó mentre es compra carbó importat, sector miner perquè continuï la justa rescatar a la banca i s’oblida de les Des de la CGT, us emplacem a totes(conques mineres d’Astúries, Caste- australià o xinès. defensa dels seus llocs de treball i milers de famílies que viuen del seu i tots a participar en les mobilitza-lla-Lleó, Aragó) que està contribuint, No es pot deixar en el carrer d’un de la vida en les comarques. Creiem treball. Es retalla en l’educació, la cions de suport.al costat d’altres lluites, a la revitalit-zació necessària del moviment obrer dia per a un altre a milers idel nostre país. milers de famílies (50.000Parlem de vaga en les conques mine- llocs de treball) sense capres amb talls de tràfic en autopistes, pla de reconversió, sensecarreteres i vies ferroviàries, tan- cap alternativa, usant no-caments en els pous, marea negra, més criteris economicistesmarxes, manifestacions, barricades i de pura rendibilitat. Cons-d’arbres tallats, pneumàtics cre- cients de la problemàticamant,... en diferents llocs. Parlem de mediambiental de la in-vaga declarada indefinida a finals de dústria del carbó, s’hanmaig contra les retallades d’un 60% d’implementar plans realsdels fons públics per al carbó, vaga de reconversió industrialque pretén salvar l’economia de mi- que condueixin al progres-lers de famílies asturianes, lleoneses, siu desmantellament dearagoneses i el futur de les conques l’extracció del carbó en elmineres. nostre país per a convertir-La digna lluita que les i els miners lo en unes indústries socialestan plantejant en defensa dels llocs i econòmicament sosteni-de treball directes i indirectes i en bles per al desenvolupa-defensa de la vida en les conques ment dels pobles i les per-mineres, s’està convertint en un bon sones que viuen en aquestreferent de resistència per al conjunt moment de la mineria.de societat, en aquests temps de crisis És pervers que, mentre esi explotació de la classe treballadora. retallen 27.000 milionsDes de la CGT volem transmetre tot d’euros en els Pressu-el nostre suport a aquesta lluita en postos de 2012 i 10.000defensa de l’ocupació en la mineria milions addicionals perdel carbó, no resignant-se als dictà- a Sanitat i Educació, iJuliol de 2012 7
  9. 9. TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITAT 100.000 milions Pepe Berlanga Entre altres desventurades actuacions 2008) i Espanya 40.789 en el perío- resulta sorprenent per al mortal dels de comprès entre 2010-2011 (quan humans el rescat del sector financer encara fardaven de la bona salut de (caixes i bancs), aquest que no fa les entitats), una simple operacióH i ha qui pensa que només can- viant el gestor els problemes sesolucionaran per si mateixos, garn massa temps habitava en la “cham- pions league” i que era l’enveja dels nostres veïns. Continuant amb aques- matemàtica i els rescats sumen 1,1 bilions d’euros, dels quals encara han de retornar als seus respectius estatserror amic meu. Repassant les heme- ta poca vergonya dialèctica, el Pre- 865.000 milions.roteques, fins i tot realitzant tan sols sident Rajoy va anunciar que no hi L’últim moviment, els 100.000 mi-un exercici memorístic, recordem hauria rescat. Doncs, resulta que res lions d’euros que la UE posa a laque durant els últims anys del govern era inqüestionable i, per tant, algú ha disposició de les entitats espanyolessocialista, qui aspiraven a succeir-los estat mentint. i que, eufemísticamente, diuen ésen el govern deien que el problema de Si realitzem un ràpid repàs de la “pe- una línia de crèdit per a recapitalizarla crisi tenia nom i cognoms, que tot núltima crisi” econòmica que ens la banca i que els nostres mandatarisera qüestió de pèrdua de confiança, assetja, constatarem que va tenir el no es cansen de repetir que no tindràque les coses s’estaven fent mala- seu origen en els EE.UU el 2008 fruit conseqüències en el dèficit públicment, que tenien un “pla” que trau- de la crisi creditícia i hipotecària, les i, en una mostra de cinisme i senseria al país del caos en que ens havien famoses “subprime”, començant amb cap pudor, que retornarà el crèdit ainstal•lat els nefasts representants so- la fallida del banc Lehman Brothers. les empreses i a la ciutadania, de noucialistes. Doncs, bé, es van celebrar Ràpidament, aquesta es va traslladar menteixen. No ens duguem a engany,les eleccions generals al novembre a Europa i l’Estat espanyol no en va aquesta injecció econòmica serviràde 2011, va guanyar per majoria ab- ser aliè, encara que amb la particula- per a cobrir pèrdues anteriors i do-soluta el Partit Popular, es va canviar ritat que a més esclatés la bombolla tar-se de capital davant el previsibleel president del Govern i tot segueix immobiliària, provocant que gran agreujament de la crisi.igual… o pitjor i no existeix pla B. nombre d’empreses constructores Basta un simple cop d’ull al resul-Resulta inqüestionable que la culpa suspenguessin pagaments. tat dels informes elaborats per lesno era només del govern de torn, en- És a dir, que els bancs nord-ame- consultores contractades pel govern,cara que també, que la crisi econòmi- ricans, els instigadores, concedien resultat, segons les estimacions ana-ca no fa amics ni coneix d’empaties hipoteques d’alt risc, que aquestes litzades la banca espanyola necessita pactar el pagament a cinc directius de sobre les transaccions financerespolítiques, més aviat al contrari, que van entrar a formar part de paquets de 51.000 a 62.000 milions de capi- 63,2 milions, a pesar que el Fons de podrien recaptar-se 5.000 milions aels especuladors han trobant un bon financers garantits per aquestes ma- tal, no sorprenent que la majoria serà Reestructuració Ordenada Bancària l’any a l’Estat espanyol, i si s’ampliésmos en el qual clavar la dent i no sol- teixes hipoteques, que va confluir en destinada a les entitats nacionaliza- (FROB) li subministrés 2.465 mi- al conjunt dels països de la Unió Eu-taran la presa fàcilment. la més absoluta desconfiança entre das (Bankia, CatalunyaCaixa, Nova- lions. La CAM va garantir prejubila- ropea es recaptarien 57.200 milions.La mateixa recepta podríem aplicar les pròpies entitats que van deixar CaixaGalicia i Banc de València) qui cions als seus directius per 12,8 mi- Si es suprimissin els avantatges fiscalsals administradors convergents, qui de prestar-se diners, conseqüentment rebran de 34.000 a 41.000 milions, lions i una pensió vitalícia de 369.467 de les SICAV (Societats d’Inversióens tenen acostumats a enumerar els baixa la liquiditat i el sector financer gairebé dos terços del total predicti- euros anuals a la seva exDirectora Col•lectiva de Capital Variable queerrors del tripartitt i l’herència rebuda tanca el crèdit a les empreses i els par- ble. Aquestes entitats nascudes de la General poc abans de la intervenció tributen només el 1%) on les granscom els miserables culpables de les ticulars. Intentant solucionar la situa- transformació de les caixes en bancs del Banc d’Espanya. Bankia havia de fortunes evadeixen els seus impostos.estretors que contínuament decreten, ció el govern nord-americà va injectar i que es trobaven contaminades per pagar a l’anterior Director Financer Mentrestant, les classes mitges i elsquan no són resultat del canalla es- 700.000 milions de dòlars al sector l’alegria amb que concedien crèdits al de Bancaixa 13,91 milions per drets treballadors i treballadores perce-canyament econòmic de l’Estat es- financer per a salvar bancs, entitats sector immobiliari i altres lleugereses, de prejubilació i Rodrigo Rato expre- brem com ens pugen els impostos i lapanyol. hipotecàries i asseguradores. aglutinen a la seva al voltant una trista sident tenia dret a una indemnització crisi continua fent mossada en la nos-Els uns i els altres estan demostrant Com ja hem assenyalat en la vella imatge, mentrestant els seus directius de 1,2 milions. Quina colla de poca- tra cada vegada més minsa economia.la seva ineficàcia més palmaria per Europa les coses no anaven millor. han percebut gairebé 150 milions en vergonyes. Per cert, 100.000 milions d’euros esa superar aquest desastrós forat que El Regne Unit va destinar 118.122 indemnitzacions o pensions. Mentrestant, les retallades socials corresponen a 16.638.600.000.000s’està duent per davant els escassos milions, Irlanda 64.452, Holanda Resulta simptomàtic que els paga- continuen la seva inexorable marxa. ptes. (setze bilions sis-cents trenta-beneficis del recent inaugurat estat 84.897, Alemanya 313.638, Bèlgi- ments més característics es van pro- Segons una associació de Tècnics vuit mil sis-cents milions de les anti-del benestar. ca 25.781, Grècia 13.120 (això sí, el duir en les entitats gallegues que van d’Hisenda, si s’establís un impost gues pessetes)FESIM-CGT davant la crisi i com afecta al sector del metall aquesta agressió, a favor dels rics, Exigim una solució a l’actual econo- i en totes les estructures sindicals, a l’actuació dels governs central i au- Federació de Sindicats de la Indústria l’estat està actuant de manera repres- mia que passi per la reducció de les treballar perquè es facin les convo- tonòmics, així com les diferents poli- Metal•lúrgica de la CGT siva contra les organitzacions i movi- hores de treball amb 32 hores setma- catòries de Vaga General necessàries cies, reprimint de manera antidemo- ments socials. nals, amb el manteniment dels sala- perquè canviï la realitat social i els cràtica la reacció contra el gran frau Aquesta agressió, afecta al sector ris, l’eliminació de les hores extres rics, empresaris i banquers siguin dels poderosos amb aquesta crisi. En metal•lúrgic d’una manera clara. Ja encobertes que signifiquen les mesu- qui paguin amb els seus capitals, les concret, mostrem la nostra solidaritatR eunits el Ple de sindicats de la FESIM, per a la presa d’acordsen l’acció sindical i organitzativa, hem viscut una reestructuració sal- vatge, amb més de 1,7 milions de res de flexibilitat i la reducció dràsti- ca dels ritmes de treball que atempten conseqüències del fracàs que signifi- ca la seva crisi per a la majoria de la amb tots/es aquells/es que han sofert presó, detencions irracionals, per- llocs de treball destruïts en els últims greument a la salut de tots/as. població. secució o assetjament, de les forcesaixí com per a l’elecció d’un nou set anys, però l’espiral de destrucció • La FESIM ens comprometem a de- • La FESIM denúncia i condemna policials o judicials.Secretariat Permanent, hem valorat econòmica i el robatori generalitzat fensar aquestes reivindica-l’actual situació que viu la societat de les entitats financeres al conjunt cions i a ser coherents ambde l’àmbit estatal davant l’agressió de la població mitjançant decisions la convocatòria de Vagaque el capitalisme està realitzant a les com el canvi constitucional o el pre- General del passat 29 declasses populars mitjançant la crisi tès rescat des d’Europa, no fan més març, rebutjant les pre-financera. que rebaixar les capacitats de compra tensions de les empresesUna crisi creada, manipulada i usada de la població, creant una reducció del metall, d’empitjorarper a retallar els drets i les conquestes de l’economia que augmenta aquesta les condicions salarials,de desenes d’anys de lluites socials espiral. augmentar la flexibilitat ique havien configurat una sèrie de Les notícies i previsions en el metall, ritmes de treball i per tantdrets universals que estan sent des- parlen d’una nova agressió de les em- seguir carregant sobre elstruïts alhora que es genera un empo- preses amb altra reestructuració amb treballadors les conse-briment de la població i un cada ve- pèrdua d’ocupació i rebaixa de con- qüències del frau que sig-gada major enriquiment d’una casta dicions i salaris. nifica l’anomenada crisid’especuladors i lladres que juguen La CGT del metall plantegem, contra capitalista.amb la vida de milions de persones tota aquesta situació, el següent: • La FESIM crida a tots elsamb una impunitat que ha d’acabar • La FESIM rebutja la possibilitat de treballadors i treballadorescom més aviat millor. Per a mantenir nous acomiadaments en el metall. del metall, en les empreses8 Juliol de 2012

×