Your SlideShare is downloading. ×

Revista Catalunya 115 Febrer 2010

682

Published on

Revista Catalunya 115 Febrer 2010

Revista Catalunya 115 Febrer 2010

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
682
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. PapersZ Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i de Catalunya • núm. 115 • Març de Balears 2010 • 0,50 euros • www.cgtbalears.org • www.cgtcatalunya.cat Colòmbia Disseny: Idren
  • 2. CatalunyaZ Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears • Març 2010 • núm. 115 • 0,50 € • www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Colòmbia Disseny: Idren
  • 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?...CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)DE LES ILLES BALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros",2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax.971 783 016 - lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Amb les dadesTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFE-DERAL DE LA CGT DE CATALUNYA a la mà, la vagaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110FEDERACIONS SECTORIALS general és l’únic camí• Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya obre les últimes dades de la- duplicarà la mitjana i registrarà la quers, polítics, patronal, que tor- mença a donar els seus fruits i S (FEC)• Federació d’Administració Pública de tur a lestat espanyol, podem major xifra datur de tota la UE. nen a seguir estrenyent-nos a tots noves veus es plantegen més de Catalunya (FAPC) veure que la xifra ens situa en Sassenyala que durant aquest any els treballadors i treballadores fins debò la necessitat de la lluita en elVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona els 4,1 milions de desocupades i la taxa datur registrarà un moderat a asfixiar-nos (reforma de les pen- carrer i fins i tot la possibilitat de laTel. 933103362. Fax 933107110 desocupats com “oficials”, ja que augment en el conjunt de països sions, reforma laboral, crides pú- vaga general. Aquest és el camí iFEDERACIONS COMARCALS no comptabilitzen aquelles perso- de la UE-27 i que el terme mitjà bliques a lacomiadament lliure per com organització anem a trobar el nes que estant aturades, opten a passarà del 9,1% del 2009 al part empresaris, institucions i or- nostre lloc, anem a assumir la nos-AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada. cursos de formació a través de lI- 10,2% el 2010. Latur masculí es ganismes del sistema,...). Robato- tra responsabilitat.Tel. i fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es NEM o bé han finalitzat el seu cicle situava en acabar l’any 2009 en ri, estafa, engany és lúnica cosa Afortunadament, la CGT no es ren-Baix Camp/Priorat formatiu i no han aconseguit una 2.012.536 aturats i el femení en que ens ofereixen aquest planter deix i hem començat el lent procésRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat primera ocupació en el seu sector, 1.911.067. Per altra banda, l’any de personatges públics que diària- de reconstrucció de la mobilitzacióTel. 977340883. Fax 977128041 els prejubilats o els autònoms que 2009 es van subscriure 14.021.837 ment intenten determinar les nos- social, constituint teixit organitza-Baix Llobregat tanquen el seu negoci i aquelles contractes, dels quals 1.312.414 tres condicions de vida polítics. tiu, trobant fórmules en les nostresCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - persones que opten als 420 euros van ser indefinits, i 12.709.423 Estem davant una ofensiva des- ciutats per a buscar còmplices so-cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 dajuda i fan el curset obligatori temporals. Per tant la taxa de tem- carnada contra els nostres drets cials, veïnals, juvenils, estudiantils, (unes 368 mil persones). poralitat en les contractacions rea- més bàsics. plataformes d’aturats, immigrants,Comerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 Amb aquestes dades podem afir- litzades el passat any en lestat es- Amb aquests últims atacs que su- organitzacions sindicals antiautori- mar que la xifra real de desocupa- panyol va ser del 90,64%. posen els plans per a reformar les tàries i anticapitalistes, que perme-Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax des i desocupats ronda els 5 mi- En relació a la situació laboral i so- pensions, la imminent reforma la- tin aglutinar forces per a aquesta977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com lions de persones, el que implica cial que estem vivint, veiem que boral, els acords sobre negociació lluita contra el capital, en el camíBarcelonès Nord que, amb un 20% datur oficial, tots els dies ens trobem amb nous col·lectiva, plantejades pel govern i d’una vaga general com a eina perAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 tindrà la major taxa de la Unió Eu- discursos, noves decisions, noves dictades pel capitalisme, estem aturar les agressions que estemGarraf-Penedès ropea (UE-27) el 2010 i amb això propostes formulades per ban- observant que lagitació social co- patint.Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú -cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261MaresmePlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - Agurreljmaresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034Vallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hot-mail.com Tel. 935931545. Fax 935793173FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona -cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034Fax 972231219PonentAv. Catalunya, 2, 8è. 25002 Lleidalleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è. 08003 Barcelona Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Aquest número s’ha tancat el 15 de febrer de 2010flbcn@cgtbarcelona.org Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí iTel. 933103362. Fax 933107080 Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa,Berga Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlus Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep “Crisi? No em facis riure...del Balç 4 baixos. sad@cgtberga.org Tel. 938216747 des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica: -Les coses no són sempreManresa Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. com pensem.”Circumval·lació, 77, 2n. 08240 Manresa (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscrip-manre@cgtcatalunya.cat / cions a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Tel. 938747260. Fax 938747559 Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org. Catalunya, www.revistacatalunya.cat, 8a època, Dipòsit Legal: B 36.887-1992. Papers, 3a època, Dipòsit Legal: PM 1.177-2005. “El viaje vertical”RubíColom, 3-5. 08191 Rubí. No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. d’Enrique Vila-Matasflcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Drets dels subscriptors:Sabadell Dacord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores sónUnió, 59. 08201 Sabadell - incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant lAgència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGTcgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 de Catalunya i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és lenviament daquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercirTerrassa el seus drets daccés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca-Ramon Llull, 130-136. 08224 Terrassa talunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinyacgtterrassafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93 s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.org789 45 04 Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Sallent Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-Clos, 5, 08650 Sallent sallent@cgtcatalunya.cat teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Març de 2010
  • 4. REPORTATGE Les organitzacions de La minga indígena esdevé una idea camperols, estudiants i veritablement revolucionaria, un obrers segueixen trencament en la lògica de la mort resisitint i lluitant Narcotraficants, paramilitars... apunts sobre un paraestat sudamericà Colòmbia, continuïtat o ruptura Alvaro Uribe representa un projecte dultradreta fruit del consens entre els narcotraficants, els paramilitars, els terratinents, les empreses, la força pública i lEstat corrupte Jaume Fortuño Al 1957 les elits liberals i conserva- i Marc del Jesús dores conformaven el Frente Na- cional: un pacte per alternar-se en elA quest reportatge intenta ser poder cada quatre anys, blindant una síntesi realitzada amb lespai polític a qualsevol actor que la intenció dexplicar la pretengués canvis reals en la qües-complexitat colombiana. Ens ha re- tió agrària i tot el sistema imperant.sultat molt difícil sintetitzar les lec- La problemàtica al camp mai no estures, converses i vivències que va resoldre, grans masses de des-hem tingut a Colòmbia. El text es plaçats per la violència es van veurerealitza amb la idea dinformar a les abocats a marxar cap a zones depersones lectores de la revista sobre nova colonització i avançar en lala figura d’un personatge com Ál- frontera agrícola mentre la forçavaro Uribe. També, per parlar sobre pública s’ocupà de resoldre qualse-un dels conflictes armats més antics vol demanda de millores d’aquelladel món. societat amb la què es buscava laLa primera part del reportatge, “Ni reconciliació.liberals ni conservadors: la terra per En aquest marc es va donar l’apari-a qui la treballa”, narra el conflicte ció de les actuals guerrilles, com ésde la tinença de la terra, la base de el cas de les FARC, nascudes enleconomia colombiana i per on una daquestes zones de recent co-passa en aquest moment històric la lonització, les anomenades Repú-lluita de classes. Amb laparició del bliques Independents, on lúnicanarcotràfic de la cocaïna el conflic- política estatal que arribava era late augmenta de forma despropor- repressió dels camperols per part decionada ja que els sectors enfron- Foto extreta del Centro de Investigación y Educación Popular, Bogotà, http://www.cinep.org.co lexèrcit. Mig segle després el pro-tats, guerrilles i paramilitars, tenen blema de la terra i la qüestió agràriamés diners —molts més diners— sortida?”, narra el perfil dUribe i rres i la regulació de les relacions les tímides concessions aconsegui- no només no shan resolt sinó queper poder continuar el conflicte, in- com les seves polítiques han afectat terratinent-arrendatari-treballador, des durant el govern de López Pu- compten amb un munt de proble-crementar-lo i fer-lo molt més mor- el país. Esperem que aquest repor- però també les vies de sortida dels marejo (1934-1938). Els responsa- màtiques afegides d’entre les qu-tífer. tage us serveixi dintroducció per productes, la seva comercialització bles materials de “la neteja” van sals, el fet que la majoria de la po-Aquest seria el segon apartat, “Nar- entendre el conflicte colombià. o la creació dinfraestructures al ser grups com els “chulavitas” o els blació del país ha passat de sercoparamilitarisme: la nova oligar- camp. El xoc dinteressos entre “pájaros”, civils en col·laboració camperola a engrandir els cinturonsquia”. És en aquest període quan Ni conservadors camperols, colons i treballadors amb la força pública, predecessors de misèria de les ciutats; la pèrduaapareix la figura dUribe, el fill ni liberals: la terra agraris, duna banda, i una oligar- de les modernes formes de parami- de protagonisme del medi rural en-duna famíla relacionada amb el per qui la treballa! quia reticent a renunciar a cap pri- litarisme. També aparegueren les vers lurbà en el terreny polític onarcotràfic que aconsegueix el cà- Durant tot el segle XIX la nació es vilegi, de laltra, (fossin conserva- guerrilles liberals, autodefenses econòmic, l’arribada dels cultiusrrec de director daeronàutica civil va dessagnar en guerres entre libe- dors o els anomenats “liberals camperoles que en la seva gran ma- il·lícits i els megaprojectes amb l’o-com a pagament dun favor. Daquí rals i conservadors, on unes poques dordre”) portarà a una confrontació joria es van desmobilitzar amb les bertura neoliberal; la major concen-accedeix a la alcaldia de Medellín, famílies d’un i altre color es repar- que determinarà les dinàmiques del promeses damnistia que oferí el tració de la terra en unes poquesa lèpoca del càrtel del mateix nom i tien el pastís amistosament, mentre conflicte social colombià. general Gustavo Rojas Pinilla al mans i laparició de nous actorsdel famós Pablo Escobar. La seva empenyien els seus treballadors a Jorge Eliécer Gaitán, lhome que va principi de la seva dictadura militar com el narcoparamilitarisme.carrera política no satura i el se- matar-se entre ells. Les elits dun i plasmar en els seus discursos les (1953-1958). La major part delsgüent esglaó és el de governador altre partit estaven d’acord a lhora demandes populars duna reforma guerrillers es va desmobilitzar i a Narcoparamilitarisme: ladel departament dAntioquia de mantenir intactes les relacions agrària i una solució de la injustícia l’intentar continuar la lluita per la nova oligarquia—amb capital a Medellín, com d’explotació entre patrons i campe- social, fou assassinat lany 1948 via política foren assassinats, una Durant els anys 70 i 80 alguns te-no—. Lobjectiu és la Presidència rols i de reprimir brutalment tota mentre es desencadenava l’enfron- història que es repetiria més dun rratinents van abandonar els nego-de la República. resposta social que posés en perill tament entre liberals i conservadors quart de segle més tard, quan les cis tradicionals per uns altres deEls dos últims apartats ens expli- aquest ordre. I també comprenien la anomenat “La Violència”. Però la FARC-EP en mig duna treva amb molt més rentables: l’exportació dequen tot aquest procés. “Ni justicia necessitat de no permetre una refor- Violència fou sobretot una guerra lEstat llençaren el moviment marihuana, amapola i, sobretot, deni pau: estan ben mobilitzats” ens ma agrària que donés resposta al contra els pobres: van morir més de Unión Patriótica juntament amb coca, molt més productiva i ben pa-parla del procés de pau entre amics problema de la terra, que compre- 300.000 camperols i un nombre in- amplis moviments socials i polítics gada. Els diners de la droga eren uni companys, el govern i els parami- nia aspectes com la redistribució calculable van resultar desplaçats, i lintent duna sortida política al miracle; els oportunistes es feienlitars i, lúltim apartat, “El país que de la terra, el títols de propietat per patint un robatori de terres a mans conflicte acabava amb lextermini rics de la nit al dia i els bancs veiendeixa luribisme: un carreró sense als camperols que colonitzaven te- de loligarquia que va deixar en res de la militància de la UP. en el rentat d’actius una forma deMarç de 2010 3
  • 5. REPORTATGE Cauca; o les seves campanyes deCronologia neteja social a ciutats com Barran-1928: Matança de las Bananeres a cabermeja, Medellín o Bogotá. Elsmans de la United Fruit Company que pateixen la seva violència coin-1948: Assassinat de Jorge Eliécer cideixen en que, tant al camp com aGaitán. les ciutats, els paramilitars tornen a estar tan forts com en anys enrere, mentre una Colòmbia i un món cecs i sords obliden el que va passar i neguen el que tenen davant dels nassos. El país que deixa l’Uribisme: un carreró sense sortida? Per a entendre en mans de qui està la presidència de la República hem de tenir en compte fins a quin punt1946-1958: La Violència: enfron- Álvaro Uribe és un personatge vin-taments entre liberals i conserva- culat al narcotràfic i el parmilitaris-dors. me, una vinculació que comença1950-1953: Colòmbia participa a amb l’amistat del seu pare amb lala guerra de Corea. "El bogotazo": revolta popular que va esclatar amb lassassinat de Jorge Eliécer Gaitán família Ochoa, un dels més podero-1953: Dictadura del general Gus- sos clans de narcotraficants. L’anytavo Rojas Pinilla. creixement espectacular. Entre els mafiosa del veritable narcoestat en ho fet tot per alliberar la seva pàtria 1982, en el seu càrrec de director de molts sectors de l’Estat i la societat què shavia convertit Colòmbia. de la guerrilla i defensar l’Estat. I l’aeronàutica civil, fou ell qui con- que es van beneficiar del negoci cal mentre es repetia una vegada i una cedí als Ochoa i a Pablo Escobar les destacar un grup de nous rics que Ni Justícia ni Pau: altra que “els paramilitars eren un autoritzacions per a les avionetes ben aviat van desenvolupar una es- estan ben mobilitzats tercer actor del conflicte que havia que sortien carregades de coca. treta vinculació amb el paramilita- Entre finals dels anys 80 i principis escapat al control de l’Estat”. A tot Com a alcalde de Medellín imple- risme. Els “narcos” organitzaren dels 90 es va conformar el que es- això, molts dels paramilitars que en mentà el pla “Medellín sin Tugu- exèrcits privats per a custodiar les devindria una altra fase del projecte les seves confessions han revelat la rios” on Escobar blanquejava di- seves finques, desitjosos com esta- paramilitar; les Autodefenses Uni- complicitat (per acció o omissió) ners de la droga construint vivendes ven de treure’s de sobre les guerri- des de Colòmbia, un veritable exèr- dalts càrrecs de la força pública o el per als pobres i, durant el seu pas lles i de sotmetre o desplaçar els cit paramilitar sota les ordres de govern en els crims de les AUC ho pel Senat, defensà la proposta de no camperols. La col·laboració amb Salvatore Mancuso i els germans han pagat amb la vida. Els mateixos extradir els “narcos” als EUA. Al l’exèrcit va ser beneficiosa per a les Castaño. Al 1997, a la primera tro- caps paramilitars, extraditats als 1994, com a governador d’Antio- dues parts. bada nacional dAUC, 16 grups pa- EUA per delictes de narcotràfic, quia, promogué la creació de les La formació i aplicació del parami- ramilitars de tot el país es van unir i que estan confessant els seus crims CONVIVIR, una nova forma d’en-1958: És derrocat el dictador Gus- litarisme per a controlar una regió es presentaren com a grup contrain- veuen com maten les seves famílies cobriment legal de les estructurestavo Rojas Pinilla i s’instaura el duta a terme a Puerto Boyaca a surgent, amb una comandància uni- per fer-los callar i evitar que se sà- paramilitars que havien estat il·le-bipartidisme del FN. Alternança principis dels 80, considerada pri- ficada, coordinació interregional, piga qui va estar darrere les AUC, galitzades l’any 1989. Fins i tot, eldels dos partits en el poder. mera capital antisubversiva de Co- un projecte pragmàtic i amb vistes a com es el cas de l’assassinat del mateix líder de les AUC, Carlos1962: Missió Yarborough: l’exèr- lòmbia, fou finançada en gran me- aconseguir estatus polític. Gaudiren germà de "Jorge 40" el passat mes Castaño, arribà a dir a la premsa:cit dels EUA recomana a l’Estat la sura amb els diners del narcotràfic. de la col·laboració de membres de de desembre. “Uribe és el hombre más cercano aformació de grups paramilitars. Boyaca és un exemple de construc- les forces armades i els serveis Un cop les AUC van haver fet la nuestra forma de pensar”. Resulta1964: Neix el ELN inspirat per la ció d’un poder “paraestatal”, on el d’intel·ligència, i foren finançats seva feina, netejant el camp dels il·lustratiu el fet que els represen-revolució cubana i la teologia de paramilitars disposaven dels seus per terratinents, ramaders i narco- camperols per facilitar l’entrada de tants polítics que van llençar la seval’Alliberament. propis partits polítics, mitjans de traficants (un 70% dels seus diners les transnacionals i duent a terme candidatura a la presidència lany1966: Neixen les FARC, guerrilla comunicació, associacions civils, venien de la droga). Entre principis un espècie de "contrareforma agrà- 2002 foren els mateixos que percamperola dorientació marxista- sacerdots… un model que durant la dels 80 i l’actualitat desplaçaren ria" mitjançant el desplaçament de aquella època signaven una sèrieleninista. dècada s’estengué per tot el país. cinc milions de camperols i robaren la població i el robatori de les te- dacords amb els paramilitars arreu Lany 1982 els “capos” del narco- entre vuit i deu milions d’hectàrees rres, fou el moment per a escenifi- de lestat, el més conegut dels quals tràfic creen el MAS (Muerte a los de terra. Entre 1965 i el 2007 es van car la pantomima de la desmobilit- seria el pacte de Santafé de Ralito Secuestradores) per fer front als se- dur a terme 50.000 desaparicions zació. Perquè si bé és cert que les del 2001. En aquests "pactes de re- grestos que patiren a mans del M- forçades i del 1977 fins al 2007 hi AUC com a una estructura unifica- fundació nacional" congressistes i 19. Un any després la procuradoria van haver 80.000 execucions extra- da es van desintegrar, també ho és governadors es comprometien a de- va revelar les identitats de 163 dels judicials. que els paramilitars mai no van fensar les tesis dultradreta de les seus integrants, 59 dels quals eren Lany 2002 els paramilitars van marxar i simplement passaren a AUC a canvi del suport dels para- militars en actiu. Aquesta aliança prometre deixar les armes per in- anomenar-se “Aguilas Negres” o militars per a reconfigurar el mapa entre narcotraficants i força pública corporar-se al procés de pau; el re- “Rastrojos” i adoptaren la façana de electoral del país. Molts dels sig-1967: Apareix el EPL, fortament no va trontollar fins a finals de la sultat daquests diàlegs fou la “Ley bandes emergents. Així ho demos- nants daquests acords van acabarinfluït pel maoisme. dècada dels 80 quan tingué lloc una de Justicia y Paz”, aprovada al tren les denúncies dels últims implicats en la "parapolítica"; el1974: Robatori de les armes del campanya de terror per part dels 2005, i un conjunt de rutes d’impu- mesos d’amenaces i ofensives para- poder de loligarquia mafiosa era talCantón Norte, una de les primeres "narcos" contra lEstat colombià nitat per als responsables de més de militars en regions com el Meta o el que eren els narcoparamilitars elsaccions del M-19, guerrilla urbana per tal de frenar una llei que perme- 50.000 crims de lesa humanitat. Eld’orientació socialista i naciona- tria extraditar-los als EUA pels de- 90% dels desmobilitzats que vanlista. lictes de tràfic de drogues. Aquest confessar en versió lliure van obte-1978: Apareix el grup paramilitar trencament arribà al seu punt cul- nir una amnistia de facto, i tan solsTriple A (Alianza Anticomunista minant amb la guerra interna del menys dun 3% han complert penesAmericana). càrtel de Medellín, on un sector mínimes que mai no han arribat als1981: Es forma el grup paramilitar dels narcos autodenominat els vuit anys, quedant exempts delsMAS (Muerte a secuestradores). PEPES (Perseguidos por Pablo Es- crims de lesa humanitat comesos1984: Inici de les negociacions cobar) es va aliar amb la força pú- per a obtenir la condició de presosentre lEstat i les FARC, el EPL i blica contra Pablo Escobar i els polítics. Tot enmig d’un bombar-el M-19. seus seguidors. Escobar, àlies "el deig mediàtic tractant d’humanitzar1985: Neix el partit polític Unión Patrón", havia acumulat massa als autors de les massacres de civilsPatriótica on convergeixen gent de poder i les seves aspiracions políti- indefensos i els esquarteramentsles FARC i dels moviments so- ques així com el suport popular del amb motoserra, mostrant les llàgri-cials i polítics. Sinicia el genocidi què gaudia eren vistos amb mals mes de Salvatore Mancuso i els dis-de la UP i altres partits polítics. ulls per part dels seus antics aliats, cursos del projecte polític de CarlosPresa del Palau de Justícia per part que vegeren la necessitat de dur a Castaño, que si bé reconeixia haverdel M-19. terme una purga dins de loligarquia comès alguns excessos deia haver- Soldat dins duna vereda. Foto: Irantzu Pastor - International Peace Observatory 4 Març de 2010
  • 6. REPORTATGE 1987: Es trenca la treva amb les FARC. Les negociacions conti- nuaran amb la Coordinadora Gue- rillera Simon Bolivar que agrupa les guerrilles FARC-EP, ELN, EPL, M-19, Quintin Lame i PRT. 1989: Es derroga el Decret 3.398 de 1965 que permetia la creació de grups paramilitars. 1990: Convocatòria deleccions per a una assemblea constituent. Guerrilles com el M-19, la indige- nista Quintin Lame, el PRT i una part del EPL es desmobilitzen. Són assassinats quatre candidats a la presidència en menys de 12 mesos; Carlos Pizarro del M-19, Jaime Pardo i Bernardo Jaramillo Pou petroler a Barrancabermeja. Els interessos dels EEUU i lEstat espanyol a de la UP i el liberal Luís CarlosMinga indígena. Font: www.prensaindigena.org.mx/nuevositio/ Colòmbia. Foto: Arnau Carné i Sala Galán.. 1991: Es redacta la Constitucióqui finançaven als seus candidats assassins poguessin gaudir d’ascen- que sempre s’ho han manegat tot, tornant a arribar a llocs on s’havien del 1991, invalidant la que el paíspolítics. Álvaro Uribe va arribar a sos i permisos. com els Ardila Lülle, els Santos, els replegat, sembla molt difícil pre- arrossegava des de 1886.la presidència amb el discurs més Durant els governs d’Álvaro Uribe Caicedo o els Holguín, i també per veure una sortida al conflicte. Però 1994: Es creen les CONVIVIR,autoritari i militarista dels què es prop de 20.000 persones han estat a unes quantes empreses transna- tot i així les organitzacions de cam- una forma de legalització delsvan presentar i la promesa d’acabar desaparegudes a Colòmbia (xifra cionals com les de l’Estat espanyol perols, estudiants, obrers i daltres grups paramilitars.amb el conflicte per la via bèl·lica. molt superior a qualsevol de les (el segon inversor i espoliador del moviments segueixen resisitint i 1996: El president de la Repúbli-Va continuat amb l’aplicació dels dictadures llatinoamericanes dels país, després dels EUA, amb noms lluitant desde diverses formes dan- ca Ernesto Samper rep finança-Plans Colòmbia 1 i 2, i el Pla Pa- anys 70), hi ha hagut més de dos com Repsol, Endesa, Fenosa, tagonisme. Iniciatives com “Co- ment del narcotrafic.triota, que han comportat una crei- milions de desplaçats per la violèn- BBVA o AGBAR —recentment lombianos y Colombianas por laxent militarització del país així com cia i avui el nombre de presos polí- venuda a Suez França—). Per a dur Paz” i col·lectius com “Movimien-laplicació de les fumigacions amb tics supera els 7.200. Però la veritat a terme tot això, l’informe governa- to de Vícitmas de Crimenes de Es-glifosat sobre els conreus de la és que més enllà de la figura d’Uri- mental “Visión Colombia 2019” re- tado” plantegen la reparació delscoca, el que comporta la destrucció be el projecte polític d’ultradreta coneix que per a aquesta data seran crims d’Estat, l’intercanvi humani-de cultius tradicionals de subsis- com a forma de seguir amb la rees- necessaris dos milions més de des- tari i una sortida política al conflic-tència i greus efectes per la salut de tructuració capitalista segueix en plaçats del camp colombià per a te que permeti les transformacionsla població alhora que no ofereixen marxa. I és que Colòmbia està entre implantar els megaprojectes neces- socials, econòmiques i polítiquescap alternativa al camperol i han re- els deu principals exportadors de saris per dinamitzar l’economia co- necessàries. Fins i tot podem trobarsultat un fracàs com a política con- petroli als EUA i és el tercer de lla- lombiana de cara al món. Aquest experiències que aposten per latra les drogues. La croada mundial tinoamèrica i el setè del món. A canvi naturalment anirà acompan- transformació de la societat a travésde la lluita contra el terrorisme es- més, compta amb grans jaciments yat de la intensificació del conflicte del moviment de base i la participa- 1997: Es formen les Autodefensasperonada després de l’11 de Setem- de carbó, urani, or i altres riqueses, intern i de les tensions regionals ció directa, com és el cas del movi- Unidas de Colombia, una unió delbre li ha permés implantar una veri- algunes de les quals encara no han (actualment centrades en desestabi- ment indígena i la seva minga so- paramilitarisme.table política de terrorisme d’estat estat valorades amb precisió, com litzar el procés veneçolà amb incur- cial, que construeix uns nous valors 1998: Comencen les negociacionssota el nom de Seguretat Democrà- el coltan que recorre la frontera ve- sions paramilitars a través de la de forma no violenta enmig del San Vicente del Caguán. Es signatica. neçolana. També és una terra rica frontera). Aquest escenari ja s’ha conflicte. Després de mig segle de el Pla Colòmbia.L’uribisme ha vingut a aprofundir en aigua, fusta, biodiversitat i un preparat amb el nou acord de coo- lluita per la presa del poder, amb un 2001: “Pacte de Refundació Na-una lògica feixista que des dels munt de megaprojectes en curs per peració militar amb els EUA i la re- estat feixista que es retroalimenta cional” a Santa fe de Ralito; puntanys 60 ve consolidant-se a Colòm- a benefici del capital transnacional, cent implementació de set bases amb el conflicte i una societat frag- de partida de la parapolítica.bia: la d’esborrar la separació entre com les vastes extensions dedica- militars nordamericans en territori mentada i apàtica, el canvi social a 2002: Es trenquen les negocia-l’Estat i el civil, i imposar la idea des a la palma africana i la canya colombià. Colòmbia sembla més lluny que cions amb les FARC-EP. Uribeque “o s’està amb el govern o amb hawaiana per a produir agrocom- En aquesta situació, en que l’Estat mai, i és en aquesta situació en què arriba a la presidència i comencenla guerrilla”. Ha posat en marxa di- bustibles i biodiesel, mentre dels 44 nega la possibilitat de diàleg amb la el significat de la minga indígena, els diàlegs amb les AUC.verses polítiques per a implicar la milions de colombians n’hi ha més insurgència mentre veta espais de "el treball de la comunitat per a la 2005: Es desmobilitzen les AUC isocietat civil en el conflicte, com la de 29 que cauen per sota del nivell participació política a l’esquerra no comunitat", esdevé una idea verita- saprova la llei de Justícia i Pau.xarxa d’informants, conformada de la pobresa i quasi 11 viuen amb armada, i en què les guerrilles res- blement revolucionària, un trenca-per 1.800.000 de persones a sou de menys d’un dòlar diari. Un munt de tants (FARC, ELN i un reducte del ment en la lògica de la mort i el si-l’Estat o els programes de “solda- riqueses per a unes poques famílies EPL) estan llançant-se a l’ofensiva lenci que governa Colòmbia.dos campesinos”, i ha empitjorat lapersecució a les organitzacions delsdrets humans i a tota l’oposició po-lítica. Els diversos escàndols en els recomanacions...què s’ha vist implicat el seu govern — Hernando Calvo Ospina: Co- — María Eugenia Vásquez Perdo- chos humanos, democracia y des-només són la punta de l’iceberg de lombia: laboratorio de embrujo. mo: Escrito para no morir: bitáco- arrollo: Continuidad o desembru- 2006: Segona reelecció dUribe.l’estructura mafiosa i criminal que Ed. Akal-Foca, Madrid, 2008. ra de una militancia. Bogotá, Inter- jo? Ed. Antropos Ltda, 2009. 2008: Surten a la llum els falsosha consolidat l’uribisme, però tot i — José Aristizábal García: Meta- medio editores Ltda, 2000. — MOVICE (movimiento de victi- positius amb laparició duna vin-així són exemples prou rellevants. morfosis. Guerra, estado y globali- — Carlos Medina: FARC-EP. mas de crimenes de Estado), CCSP tena de joves de Soacha assassi-Un 30% dels congressistes dUribe zación en Colombia.. Ed. Desde Temas y problemas Nacionales. (fundación comité de Solidaridad nats per l’exèrcit.han resultat ser "parapolítics", fi- Abajo, Bogotá 2007. Grupo de investigación en seguri- con los presos politicos), i CAJAR 2009: Saprova la instal·lació denanciats pels mateixos grups para- — Ivan Cépeda y Jorge Rojas: A dad y defensa, Universidad Nacio- (colectivo de abogados Jose Alvear set bases nordamericanes.militars que van arribar a fer votar las puertás del Úberrimo. Ed. Ran- nal de Colombia, 2008. Restrepo): Sin Justicia y Sin Paz. 2010: La Cort Suprema de Justí-poblacions senceres a punta de dom House Mondadori, Bogotá — Carlos Medina Gallego: Autode- Verdad fragmentada, reparación cia decideix no autoritzar la ree-canó. Les escoltes il·legals del 2008. fensas, paramilitares y Narcotrafi- ausente. Bogotá octubre 2009. lecció de Álvaro Uribe.DAS, la policia política i migratòria — Joseph Contreras: El señor de co en Colombia. Ed. Documentos — Observatorio de derechos huma-que depèn directament de la presi- las sombras: biografia no autoriza- Periodisticos, Bogota 1990. nos y derecho internacional huma-dència i que ha col·laborat amb els da de Álvaro Uribe. Ed. Oveja — Mylène Sauloy i Yves Le Bon- nitario. Coordinación Colombia –paramilitars en la persecució contra Negra, Bogotá 2002. niec: ¿A quién beneficia la cocaí- Europa – Estados Unidos: Colom-dirigents i activistes socials i polí- — Alfredo Molano: Los años del na? Tercer Mundo editores 1994. bia: Ejecuciones extrajudiciales:tics. Els “falsos positius”, joves po- Tropel: relatos sobre la violencia. — AA.DD.: Las multinacionales realidad inocultable. (2007 – 2008)bres executats per l’exèrcit i pre- Editorial Presencia, 1985. españolas en Colombia. FICA, Bo- — Yesid Campos: El baile rojo.sentats com a guerrillers donats de — Alfredo Molano: Trochas y Fu- gotá 2008. Documental 54 min. Colòmbiabaixa en combat per tal que els seus siles. El Áncora editores, 1994. — Plataforma Colombiana de dere- 2003.Març de 2010 5
  • 7. TREBALL-ECONOMIA Es pretén acabar amb la pensió de viduïtat a Els empresaris han utilitzat l’acomiadament objectiu per causes econòmiques través d’un pagament de manera massiva en els últims anys únicMobilitzacionsde la CGTcontra la crisi La nova reforma de les Acords Plenària Confederal pensions dinamita elsFEBRER- MARÇ-ABRIL1. Campanya contra la crisi: Niun pas enrere. Cap a la vaga ge-neral drets socials bàsicsPresència al carrer, recollida de sig- Secretariat Permanent del quest tipus de pensions que solennatures, assemblees, debats, ac- Comitè Confederal de la CGT coincidir amb els estrats més bai-cions en centres de treball, ocupa- xos de la nostra societat quant a in- Ecions, fer visibles als culpables de l govern espanyol preten re- gressos econòmics i que són abso-la crisi, cadenes humanes davant formar el nostre sistema de lutament depenents d’aquests.bancs, oficines d’INEM, Mútues, Seguretat Social a través de Capitol a part mereix la pretensióETT, immobiliàries, patronal. Con- les Pensions, en un atac en tota que, de manera normativizada, si-tactar amb els treballadors i la so- regla a la línia de flotació d’un sis- guin les Mútues i els serveis mè-cietat en el seu conjunt per a rebut- tema que reparteix equitat social i dics propis de les empreses els quejar un nou pacte social, rebutjar una serveix de sustent a aquelles i autoritzin les baixes i altes metges-nova reforma de les pensions, re- aquells que s’han deixat el seu ses per malalties comunes desviantbutjar una nova reforma laboral temps i la seva salut en un treball recursos de la Seguretat Social,que permeti l’acomiadament lliure assalariat al llarg de tota la seva minvant encara més la seva capaci-i gratuït. Una campanya per al nos- vida. tat, i propiciant tot tipus d’abusostre Marc Reivindicatiu Global i la Les mesures anunciades a primers per part de les empreses, que sónCarta de Drets Socials. Utilitzaar la de febrer i que volen engegar-se qui les gestionarien.nostra rica imaginació en l’acció suposen: En definitiva unes mesures i pro-directa fins a provocar la mobilitza- 1 – Rebaixes en els tipus de cotit- postes que ens conduïxen a mésció de la societat com resposta a zacions. atur, més pobresa i precarietat, mésaquesta crisi del capitalisme. • S’obre la porta a la rebaixa de les explotació i més misèria per a les2. Mobilitzacions al carrer. cotitzacions empresarials al parlar classes treballadores que som lesAccions en el carrer, pròpies i/o en de possibles modificacions par- que sostenim el seu entramat decoordinació amb les organitzacions cials, a més d’anunciar la reducció beneficis, paradisos fiscals, corrup-socials i sindicals per a participar de les mateixes a les empreses que • Es pretén acabar amb la pensió de la qual es parla en el document, es ció política i empresarial.en quantes mobilitzacions puguem paguin cotitzacions més elevades viduïtat a través d’un pagament basa en la manifesta infradeclara- Des de la CGT impulsem, instem iplantejar, donant suport les lluites per les seves treballadores i treba- únic per a nous beneficiaris, a més ció d’un gran nombre de malalties exigim una mobilització social i la-sindicals, assemblees d’aturats, lladors. de rebaixar la quantia d’aquesta professionals i el seu reconeixe- boral de tota la ciutadania quemobilitzacions amb motiu del ca- • Per altra banda es vol rebaixar les pensió als beneficiaris actuals que ment com malalties comunes, amb tombi semblants propostes i leslendari de reunions de la UE… Par- cotitzacions de les Mútues amb s’incorporin a treballar. el consegüent estalvi per a les Mú- pretensions de reformes anuncia-ticipació i implicació de totes les l’argument de la seva eficàcia en la • Quant a la pensió d’orfandat, es tues i perjudici per als treballadors des. Som milions de persones lesConfederacions Territorials, Fede- gestió, i per tant caldria premiar- pretén establir una quantitat única afectats que no perceben les supe- afectades per aquestes noves reta-racions locals i sectorials en totes les. a distribuir entre tots els beneficia- riors prestacions que tindrien dret i llades socials, ja que amb aquestesmobilitzacions que s’organitzin per 2 – Reformes en la pensions de Ju- ris, independentment del nombre per als serveis públics de salut que mesures, sectors productius sen-a transmetre els nostres planteja- bilació. d’aquests. planten cara a despeses que no els cers, amb drets adquirits sobre pre-ments, propostes de lluita, propos- • El govern pretén allargar l’edat En aquests moments existeixen corresponen. jubilacions, relleus, etc., es veurantes de Mobilització Social i Vaga ordinària o legal de jubilació fins més de 4 milions de desocupades i En la CGT portem anys anunciant afectats per aquestes, i altres mesu-General. als 67 anys. desocupats oficials (podem parlar que aquesta reducció de les cotitza- res que aquesta mateixa setmana el3. Vaga general • Es vol que cotitzem almenys 17 de 5 milions reals), més de 19 mi- cions, tant les realitzades com les govern proposarà, com una novaEn la segona quinzena de Març, un anys per a tenir dret a la pensió mí- lions de persones cobren menys de proposades, bé siguin empresarials reforma laboral en la qual tornarà aPle Extraordinari decidirà la con- nima, en comptes dels 15 actuals. 1.000 euros mensuals, 1,2 milions com de les Mútues, dóna lloc a una atemptar contra els nostres dretsvocatòria de la Vaga General. • Així mateix es pretén fer una re- de famílies té a tots els seus mem- important reducció dels ingressos (acomiadament lliure i gratuït, re- formulació del càlcul de la quantia bres en atur i la taxa d’atur juvenil del sistema de Seguretat Social i, ducció de salaris…)MAIG de la pensió allargant dels últims arriba al 70%, tot això aquí, a l’es- posteriorment, a l’entrada en dèfi- Per a la CGT, és absolutament ne-1. Marxes contra la crisi 15 als últims 25 anys aquest perío- tat espanyol. cit del mateix, de manera que així cessària una gran mobilització so-Durant la segona quinzena del mes de de càlcul per a obtenir la quanti- Així les coses, ens trobem amb justifiquen una reducció de les cial que culmini en una vaga gene-de maig per a confluir a Madrid en tat a cobrar (això és realment el que propostes que pretenen aprofundir pensions per a mantenir l’equilibri ral que sigui capaç de donaruna gran manifestació i mobilitza- pensen i així ho han escrit). encara més en el model que ens ha financer del sistema de Seguretat resposta a les nostres necessitatsció general. Quatre columnes cap a 3 – Eliminació i/o disminució de conduït a aquesta situació de crisi i Social. com classe treballadora: les d’unMadrid des del sud (Andalusia), est les pensions d’Incapacitat, orfan- que a més siguem nosaltres els que Així, ens trobem amb el següent lloc de treball i un salari digne, les(València), nord (Catalunya, Eus- dat i viduïtat. la paguem. paquet de mesures, consistent en d’unes pensions que ens permetinkadi, Aragó) Nord (Galícia, Caste- • S’anuncia la supressió del dret a En els últims 10 anys s’ha reduït aquesta reducció de les pensions a viure sense ofecs després de totalla-Lleó). la pensió d’Incapacitat absoluta dràsticament les cotitzacions em- través de les tres vies proposades una vida de treball, les d’una pro-2. Manifestació a Madrid Permanent, quan el beneficiari presarials i des de la CGT diem que per a això. Allargament de temps tecció social per a les i els desocu-En la 2a Quinzena de Maig en co- s’incorpori a qualsevol tipus de tre- és precisament ara quan correspon de treball, augment del temps ne- pats i les seves famílies, la necessi-ordinació amb les mobilitzacions ball. augmentar aquestes cotitzacions a cessari per a generar la pensió i in- tat d’un repartiment efectiu de lasocials amb motiu de les reunions • Es proposa la creació d’una regla- la Seguretat Social perquè siguin troducció de bases cotizadoras de riquesa a través de la distribucióde la UE, conservant la nostra iden- mentació mitjançant la qual s’esta- les empreses, a través dels benefi- fa 25 anys, que són molt més bai- dels beneficis empresarials en latitat com organització. bleixi que les empreses, a través cis que generem amb el nostre tre- xes, per al càlcul de la quantia. societat, la necessitat d’un reparti-La CGT està en lluita permanent dels seus serveis mèdics, definei- ball, les que paguin aquesta crisi Quant a la intenció d’eliminar o ment del treball, treballant menysfins a aconseguir les condicions xin les situacions de baixes i altes que no hem generat nosaltres, sinó minvar les pensions d’orfandat, vi- per a treballar totes i tots i la cessióidònies que permetin una resposta en situacions de malaltia comuna l’avarícia dels empresaris per les duïtat i incapacitat permanent, a les mans de les treballadores i tre-sindical i social contundent contra amb el control dels seus propis ins- seves infinites ànsies de beneficis i sembla que la intenció és empobrir balladors de les empreses que tan-l’agressió brutal que estem sofrint pectors, i solament subsidiària- els governs titelles que manegen. i escurçar encara més els pocs in- quin, amb assessorament i finança-la classe treballadora. ment, de la Seguretat Social. La gestió eficaç de les Mútues, de gressos d’aquells perceptors d’a- ment públic.6 Març de 2010
  • 8. TREBALL-ECONOMIA La reforma laboral, LA MIRADA INDISCRETA un altre regal del El país que vol el conseller Maragall és govern a la patronal a la LEC Emili Cortavitarte Carral L ’oasi català s’ha trasbalsat du- rant uns dies a compte d’una frase del conseller d’Educació, en una reunió informal amb periodis- tes. Segons Maragall, Catalunya està fatigada de Tripartit i d’experi- ments estrafolaris i el govern de Montilla no té un projecte de país. Davant del rebombori, en comptes d’acollir-se a allò de la trobada in- formal i que no volia dir això... va decidir posar blanc sobre negre els seus plantejaments en un article a “La Vanguardia”. Pocs dies des- prés, cridat a l’ordre va rectificar. Quina comprensió lectora té un conseller d’educació que pensa el contrari del que escriu o que escriu el contrari del que pensa? Però Ma- ragall, com la majoria de l’elit polí- tica i econòmica catalana, té un pro- jecte de país i s’ha explicitat en aquesta legislatura en el pacte entre el Tripartit i CiU per aprovar la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Aquesta llei suposa la introducció de la privatització i la jerarquització en el model de gestió de l’ensenya- Secretariat Permanent Comitè liminen drets necessaris mínims, ma del Mercat de Treball 2010, no La proposta sobre cost de l’aco- ment públic (com es pot veure en el Confederal CGT com plusos salarials i s’introdueix és una resposta a les necessitats miadament és senzillament un projecte de decret d’autonomia de la flexibilitat com la norma d’orga- dels treballadors i treballadores. atracament a la butxaca dels treba- centres) i la subordinació de laD isminueix drets laborals i nitzar el treball. Tampoc és una proposta de reposar lladors. Es pretén reformar l’Esta- xarxa de centres públics als privats garanteix a l’Empresariat La Reforma Laboral de 1997 pac- els drets laborals i socials robats als tut dels Treballadors en l’acomia- concertats en el Servei d’Educació menors costos en les con- tada per Govern, CEOE, CEPY- treballadors. Menys encara, és una dament objectiu econòmic, bé de Catalunya (augmentant el nom-tractacions i facilitat d’acomiada- ME, CCOO i UGT, instaura un proposta de justícia social i defensa individual, bé col·lectiu diferen- bre d’alumnes per classe i dismi-ments, indemnitzats a 20 dies. nou contracte de foment d’ocupa- dels més febles en la relació labo- ciant quan és procedent (20 dies nuint el professorat en les públi-En totes les crisis econòmiques del ció, abaratint l’acomiadament d’a- ral, els treballadors, que és el que per any i màxim de 12 mensuali- ques, concedint més oferta a lescapitalisme hagudes en aquest quest tipus de contracte a 33 dies toca en aquests moments. És una tats) i quan és improcedent (45 dies privades, establint una setmana depaís, la del 1983/1984, la del per any i amb un màxim de 24 proposta que aprofundeix encara per any i màxim de 42 mensuali- vacances al febrer o al març sense1993/1995, la de 2000/2001 i ara mensualitats. Es fixa una nova més en el que ja és un fet en el mer- tats). Els empresaris han utilitzat la oferir cobertura pública d’activitatsen “la gran crisi” del 2008/2010, causa per a acomiadaments indivi- cat de treball: acomiadar en aquest via de l’acomiadament objectiu per alternatives per als més desafavo-els diferents governs, del duals i col·lectius: per raons de país és molt fàcil i, a més, barat. causes econòmiques de manera rits).PSOE/PP, conjuntament amb les competitivitat (Article 54.c) i es Per a la Confederació General del massiva en els últims anys. Per a El projecte de país maragallià haforces parlamentàries més empre- generalitzen els acomiadaments Treball el que està sobre la Taula estalviar-se embolics en tribunals, provocat quatre jornades de vaga isarials, han resolt les sortides de les objectius procedents, bé indivi- per part del Govern és una Refor- reconeixien l’acomiadament com moltes concentracions i manifesta-crisis, amb intervencions directes duals, bé col·lectius per qualsevol ma Laboral que totes les seves lí- improcedent i abonaven 45 dies. cions del professorat de l’ensenya-en la butxaca dels treballadors, (sa- causa: econòmica, organitzativa, nies d’actuació, en contractes, en Ara el Govern els està posant en ment públic i cap compromís de ne-laris) i en el cor (drets laborals). productiva. acomiadament, en serveis d’ocu- safata el no tenir embolics en els gociació del DepartamentLa Reforma del PSOE en el 84, es Per a la CGT, els canvis legislatius, pació, en control de l’absentisme, tribunals i per tant el cost d’aquest d’Educació. Maragall es mostra durcarregava el contracte estable i les Reformes Laborals, representen en cotitzacions empresarials, en in- acomiadament se’ls garanteix que i inflexible amb els seus súbdits,fixe, com l’únic contracte ordinari la legalitat aplicada amb mà de centius a les contractacions, vénen baixa i baixa molt. però no dubta a doblegar el llom i elen el dret laboral. Es van crear fins ferro sobre les classes assalariades a assegurar a l’Empresariat els seus Aquesta proposta del Govern cervell davant dels més poderosos.a 14 modalitats de contractes tem- i la flexibilitat ha inspirat tota la le- dos plantejaments essencials, re- només va en una determinada di- Cal denunciar i rebutjar aquestporals i s’acabava amb la relació gislació laboral des de fa gairebé baixa dels costos del contracte i recció: garantir a l’empresariat i al model que aprofundeix en les dife-estable entre el treballador i la seva trenta anys fins a ara, generant un flexibilitat en l’acomiadament. capital, la seva taxa de guany i be- rències socials i cal mobilitzar-seocupació. marc de relacions laborals insegur La proposta sobre contractació és neficis. Els drets laborals arravas- (la CGT d’Ensenyament convocaLa Reforma del PSOE en el 94, li- per al treballador i precaritzant de una “bicoca” per als empresaris: sats, la seguretat jurídica dels tre- una concentració pel 24 de febrer;beralitza les condicions de treball manera integral tot el treball. contractes a temps parcial flexibles balladors, la dignitat d’una proposa una vaga a la primera quin-en jornada, horari, sistemes retri- S’ha arribat a l’homogeneïtzació a i en funció de la demanda i, da- ocupació estable i digne, la Justícia zena de març i la continuïtat i pro-butius, torns, plusos salarials i Ex- la baixa de les condicions de tre- munt subvencionats. Contractes in- Social, l’Equitat i el Benestar dels gressivitat de les mobilitzacions alpedients de Regulació d’Ocupació, ball, entorn del criteri de flexibilitat definits amb rebaixes substancials treballadors i treballadores, no van tercer trimestre) perquè mai siguidotant-los als empresaris de tota i ha possibilitat la reestructuració en les cotitzacions a l’atur. Univer- amb aquest Govern, menys encara una realitat.l’autoritat per a modificar de ma- salvatge que l’empresariat està salitzar el contracte de foment d’o- amb el PP. Però, de la mateixa manera que lanera unilateral les condicions de portnt a efecte en tots els sectors cupació, com el contracte tipus que La CGT fa una crida a les i els tre- degradació i privatització de la sa-treball per qualsevol causa: econò- d’activitat, sense límits institucio- resulti …”rendible, eficient i alho- balladors d’aquest país a la mobi- nitat no és un problema només delmica, productiva, organitzativa, i, nals i sense resistència sindical, en ra flexible…” i, aquest és el de 33 lització. Ens han robat els drets la- personal sanitari, l’educació públi-alhora, l’Administració és una aquest país. dies per any i màxim de 24 men- borals bàsics i la llibertat. Només ca d’aquest país ha de ser una preo-mera espectadora en els ERO. S’e- La proposta del Govern de Refor- sualitats. tenim un camí, la vaga genera. cupació de tothom.Març de 2010 7
  • 9. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATVelles receptes Ni un pas enrere, Pepe Berlanga cap a la vaga generalQ uan tot apuntava que el govern prendria la iniciativa i propo-saria una reforma laboral, el minis-tre de treball es va fer enrere davantloferiment dels "interlocutors so-cials" dun acord possible. Puntual-ment van presentar les línies gene-rals duna reforma que algunsconsideren insuficient, descafeïna-da o de baixa intensitat i uns altresque abaratirà lacomiadament, bai-xarà els salaris i retallarà drets.Tot això en un context de profundacrisi econòmica després dun llargperíode de creixement nascut de lasignificativa demanda interna -in-crement desmesurat del consum- acosta de lendeutament de les famí-lies i les empreses.Les solucions passarien per canvissubstancials i reformes estructurals,que ho seran de les normes laboralsja que -diuen- es troben ancoradesen un passat llunyà. Conseqüent-ment, velles receptes per les molès-ties que els treballadors ocasionema les empreses per defensar el dretal treball en condicions dignes.Com ja hem identificat en altresocasions, són mesures que en elpassat no van resoldre la qüestió ique ara pretenen aflorar. Així, la su-posada dualitat entre temporals ifixos pretenen resoldre-la amb la fi-xació de les indemnitzacions peracomiadament que anirien “in cres-cendo” en relació a lantiguitat. Evi- Comitè Confederal de la CGT llar menys i poder treballar tots. Un drets laborals i sindicals; el dret a que no aspiri al creixement il·limi-dentment, no entenen que el pro- model que elimini les hores extres, cuidar i ser cuidat com una respon- tat en el qual es pugui produir 5blema no es localitza en les milions d’aturats reals. Aco- el treball a preu fet, acomiada- sabilitat col·lectiva; els drets cultu- menys per a viure millor. Un noucompensacions econòmiques, sinó miadament lliure i gratuït. 67 ments, ERO, embargaments, con- rals, educatius, d’accés lliure a la model més auster, que aprofiti l’e-en la facilitat dacomiadament: des anys per a jubilar-se. Embar- tractes temporals, contrates, sub- informació i opinió i no criminalit- nergia i els recursos per a assolirque el PP va congelar els salaris de gaments. Desnonaments. Repres- contrates, privatitzacions, dúmping zi el lliure intercanvi de la creació i evitar el desarrollisme i creixementtramitació nhi ha prou que es reco- sió. Retallada de drets laborals i so- social, ETT, la doble jornada per a la cultura; drets ecològics i me- il·limitat que esgoti els escassos re-negui la improcedència de laco- cials… la dona, i que fomenti el reparti- diambientals que garanteixin la cursos naturals, segons ens plantejamiadament i es realitzi el dipòsit al Així no volem sortir de la crisi. Els ment igualitari dels treballs domès- vida en el planeta; dret a l’autoges- el capitalisme.jutjat, amb independència que la treballadors exigim altres sortides. tics i de cures entre dones i homes. tió social que impedeixi l’autorita- Un Nou Model per a l’Autogestióvinculació sigui temporal o fixa. Un model que derogui els articles risme i la jerarquització; dret a la de la Societat, les nostres vides i elDaltra banda, recorden que la per-manència a lempresa no està ga- 1. Vaga general, 52 i 56 de l’Estatut dels Treballa- dors i ens retorni als treballadors lliure circulació de les persones a través de les fronteres procedint al treball, des de la participació i de- mocràcia directa, des dels pobles,rantida; per això, les subvencions ala contractació són una constant per a què? els drets perduts. Un Model Social que Reparteixi la tancament dels Centres d’Interna- ment per a Estrangers (CIE); drets barris i ciutats fins a les institu- cions, les empreses, la distribució,que no ha corregit el que justificava Vaga General, mobilització social, Riquesa perquè l’hem creat entre d’expressió, reunió i manifestació; el comerç, posant l’economia alla seva existència: desenvolupar la lluita dels treballadors i treballado- tots i totes, que garanteixi un salari dret a que cada persona defineixi i servei de les persones i de la soste-contractació dels joves. No és ca- ress perquè la sortida de la crisi social digne, habitatge social per a manifesti la seva orientació sexual; nibilitat de la vida humana i delsual que el major índex datur es econòmica no sigui cap a un capi- les persones en atur, equipari els dret a la conciliació de la vida fa- planeta.doni en aquest col·lectiu, que ja es talisme refundat, enfortit, més per- salaris de forma progressiva, ofe- miliar i professional per a disposar Una vaga general perquè la patro-coneix com la generació "ni ni", ni feccionat, sinó cap a un Nou reixi una banca pública per a des- de temps per a educar els nostres nal no segueixi obtenint el màximtreballen ni estudien. Model Social i Econòmic més just, envolupar projectes socials i coo- fills. de beneficis a costa del nostre es-Altres mesures shan posat sobre la en llibertat, que garanteixi la igual- peratius. Un model que elevi la Un Nou Model Social per a una forç, perquè no només pensi a re-taula: contractació a temps parcial tat, elimini l’explotació, generi una pressió fiscal sobre les fortunes mi- Economia Solidària, Cooperativa i duir al màxim les despeses sala-amb jornada flexible, model ale- altra forma de vida que ens faci lionàries, els beneficis de les em- Sostenible en harmonia amb la na- rials i pagar el menys possible alsmany, negociació col·lectiva, parti- persones més felices. preses i les multinacionals, garan- turalesa, amb transports i infraes- treballadors, alienant-nos perquècipació de les ETT en la interme- Vaga General i Mobilització Social teixi la gratuïtat dels serveis tructures de proximitat, que recu- consumim més, perquè tinguemdiació laboral... Obliden que per per a un Nou Model Social que Re- públics i drets socials bàsics, que peri el món rural, l’agroecologia i moltes hipoteques i així garantir-sereactivar leconomia el sistema fi- parteixi el Treball per a treballar paralitzi tots els processos de pri- la seva indústria derivada. Un el control i la desmobilització so-nancer no ha de restringir el crèdit a tots i totes, que redueixi la jornada vatització dels serveis públics, que model que elimini les indústries cial.les famílies i les empreses. laboral sense reduir el salari, que incrementi la inversió social i re- contaminants per indústries soste- Una vaga general per a un nouPerò la resposta que es requereix redueixi l’edat de jubilació, que dueixi la militar. nibles i de productes duradors, en model social en el qual els treballa-per parar tota aquesta voràgine no ens permeti satisfer les nostres ne- Un Nou Model per a garantir els el qual s’autogestionin els sistemes dors i treballadores siguem els pro-pot recaure exclusivament sobre els cessitats bàsiques com persones, drets socials i serveis públics per a de producció i consum a escales lo- tagonistes.músculs de la CGT, només la unitat que no estigui al servei del mercat tots, que instauri el dret a la pròpia cals, amb inversió en energies re- Una vaga general per a dir-li al go-de les classes desfavorides pararà ni als interessos de la patronal, que identitat i la lliure expressió perso- novables i desinversió en energies vern, a la patronal, als rics, prou.aquesta agressió contra els drets so- produeixi només prou per a viure nal; el dret a una vida digna que sa- fòssils i nuclears, que imposi gra- Prou d’explotació, prou d’exclusióciolaborals. tots millor, per a consumir i treba- tisfaci les necessitats bàsiques; els vàmens al comerç internacional, social, prou d’augmentar els bene-8 Març de 2010
  • 10. TREBALL-ECONOMIA QUI PAGA MANA Diez Ferran, un exemple dempresari Vicent Martínez F a uns mesos, la crisi sembrava anunciar la fi del capitalisme dit salvatge, del neoliberalisme pur i la desregulació. Ara tot sembla el contrari: els problemes estan en les pensions suposadament insosteni- bles, en el manteniment de “massa funcionaris” o en la prestació de “massa serveis socials” i que lob- jectiu ha de ser “netejar” els comp- tes de lEstat. Ningú recorda, o gai- rebé ningú vol recordar que és on hi ha més serveis socials, més ocu- pació pública i més protecció dels treballadors així com més regulació de leconomia on sestà suportant millor la crisi. Però la classe em-ficis de la banca, prou d’abusos, xen cap responsabilitat sinó que precarietat laboral i l’explotació, plotar, estafar i enganyar més i més presarial sembla no tenir fi en lesd’atropellaments, d’injustícies. ens han culpat a tots del fracàs i ens seguir amb el desarrollisme i l’es- als treballadors. seues ambicions dobtenir més be- estan obligant a pagar la seva crisi. peculació, pujar més els impostos En aquest temps de crisi, la banca i neficis i tornem a les receptes neo- 2. Com estan resolent La patronal culpa als treballadors, a la joventut, a la dona, a la immi- directes, continuar amb indemnit- zacions milionàries als seus direc- la patronal amb el suport del go- vern, han aprofitat per a agafar els liberals: més desregulació laboral, menys serveis socials, menys fun- la crisi econòmica? gració, amb discursos i lleis racis- tes i xenòfobes (llei d’estrangeria, tius, augmentar el ventall salarial, privatitzar els serveis públics i so- diners públics, de tots, sense que ningú li posi cap impediment. Els cionaris i més pensions privades. Aquestes són les propostes de laFa dos anys que ens estan explicant empadronament, centres d’interna- cials per a convertir-los en negoci, pocavergonyes responsables de la patronal i, sembla ser, també dunoficialment que existeix aquesta ment). especular amb el propi estat, amb crisi ens han estafat fins a 100 mil govern dit socialista, com lespan-crisi econòmica del sistema capita- Les seves solucions tornen a ser les els seus préstecs, amb la compra de milions d’euros en ajudes per a la yol. Més neoliberalisme per acabarlista. Els culpables i responsables mateixes: incrementar la producti- deute públic, no repartir els benefi- banca, estan reduint les cotitza- amb els mals produïts pel neolibe-d’aquesta crisi (patronal, banquers, vitat, la competitivitat, incentivar cis sinó les pèrdues, generar més cions de les empreses a la seguretat ralisme: això no pot acabar bé. Elpolítics professionals) no assumei- el consum a costa d’incrementar la economia submergida, robar, ex- social, aproven ERO i acomiaden problema és que portarà molt de amb total impunitat, planegen patiment a la gent en situació de noves reformes laborals per a re- pobresa que veurà empitjorar la duir les despeses salarials, garantir seua situació amb la retallada dels l’acomiadament lliure i gratuït, serveis socials. augmentar l’edat de jubilació, re- En mig de tot això, la patronal re- duir les pensions, augmentar la jor- clama una reforma laboral i alguns nada laboral, realitzar més hores responen des dels sindicats que cal extres, rejovenir les plantilles, eli- és una reforma empresarial. I tenen minar la negociació col·lectiva. En raó, quan Gerardo Diez Ferran és el resum, retallar drets i llibertats la- president de la patronal espanyola borals, sindicals i socials i reprimir és que anem molt malament. Tenim brutalment a qui es mogui. una classe empresarial despiadada, centrada en obtenir guanys, en pro- 3. Com s’està duir i que tracten les persones com a números. Un líder empresarial, resolent la crisi per que hauria de ser exemple dètica, i de fet ho és, demostra quina és lèti- als treballadors? ca de lempresari al nostre país: tot val. Un lider de la CEOE que té di- versos problemes de suspensió de Els treballadors i treballadores pagaments, que no sap com resol- estem pagant la major agressió dre el seu deute, que persegueix els capaç d’escometre el capitalisme sindicats, que no paga als treballa- neoliberal negant-se’ns a milions dors duna empresa seva demostra de persones el mínim per a poder que en el nostre país cal un canvi de viure. Estem sent explotats i despu- cultura empresarial per crear ocu- llats de drets fins a fregar la pobre- pació si, pero ocupació de qualitat sa, la plena precarietat, la fam. Es amb drets i en sectors productius, i concedeixen prestacions socials no en especulació. per caritat. Les ajudes, salaris so- El més lamentable no és la falta cials i pensions són de misèria, dètica pel tracte als treballadors, estem prop els 5 milions d’aturats que també, sinó cap als clients, que reals, existeixen 1,5 milions de fa- se suposa que són el centre de le- mílies sendse ajuda, s’han produït conomia capitalista. Diez Ferran va 200.000 embargaments, desnona- dir que ell no hagués comprat vols ments, infelicitat, sofriment, men- en la companyia que era de la seva dicitat, violència, repressió. propietat i fa unes setmanes va tan- Enfront del capitalisme i la seva car i cancel·lar vols perque no era crisi CGT exigeix una societat ba- segur. Llavors; perque els venia si sada en la llibertat, la justícia, la sabia que no eren segurs? Es pot igualtat i l’autogestió. ser més caradura?Març de 2010 9
  • 11. TREBALL-ECONOMIAAcaba el suplicidels tripulantsdel “Mercedes A les Balears la plenadel Mar” ocupació no és compatibleEnric Tarrida, Secretari GeneralE del Sector Mar – CGT ns alegrem de poder informar del final del conflicte mantin- amb el sistema capitalistagut pels tripulants del Mercedes del Llorenç Buades CastellMar, els quals pràcticament aban- Edonats des del mes de juliol de l nombre de persones atura-2009 i sense cobrar els salaris des des registrades oficialment adel juny, han mantingut una titànica les Balears durant el mes delluita per a reclamar els seus drets gener va arribar a 90.588. En elvulnerats, sense abandonar el vai- mes de gener de 2009 eren 74.447.xell “aparcat” al port de València. La composició de l’atur va ser deAl llarg d’aquests més de sis mesos 48.828 homes i 41.760 dones. L’a-de dura lluita on l’empresa els ne- tur afectà un total de 13.536 jovesgava subministraments imprescin- menors de 25 anys, (11.763 en eldibles per a la seva vida a bord com gener de 2009), 7.475 dels qualsels queviures, l’aigua i el gasoli, homes (6.570 any 2009) i 6.061han resistit gràcies a la solidaritat dones (5.193 any 2009). Per sec-de ciutadans i amics que els aporta- tors els desocupats corresponien a:ven menjar i altres necessitats, així Agricultura 733 (540 en el gener decom de companys d’altres bucs 2009), Indústria 4.735 (4.032 en elaliens a Iscomar que van mostrar el gener de 2009) Construcció 18.614seu generós suport i solidaritat. (16.449 en el gener de 2009), Ser-També s’ha de remarcar que la veis 63.800 (52.320 en el gener deCGT ha estat en tot moment al cos- 2009) sense treball anterior 2.706tat dels treballadors, i també molts (1.106 en el gener de 2009)afiliats i simpatitzants han realitzat Un total de 25.629 persones estran-aportacions que han ajudat a supor- geres figuraven en les llistes d’aturtar els rigors de les privacions pati- (22.028 en el gener de 2009) ,des. Però sobretot i el més impor- 9.218 de les quals eren comunità-tant, destacar la calor humana que ries (7.497 en el mes de gener de ció al desembre (275 homes i 66 jornada laboral i el repartiment del Atur i prestacionsha permès que els nostres com- 2009) i 16.411 extracomunitàries dones). treball existent sense perdre salaris,panys no es sentiren tan sols, ni tan (14.531 en el gener de 2009) . D’a- Aquestes xifres manifesten clara- i això és possible i necessari, per- a les Balearsvulnerables davant la injustícia que questes 6.865 provenien de la ment que el sistema capitalista no què també és necessari que els sec- El nombre de persones beneficià-estaven patint. construcció (6.342 un any abans), pot ni desitja tenir la plena ocupa- tors que generaren la crisi i que han ries de prestacions per atur a lesEl 5 de febrer el buc ha estat venut a 16.609 dels serveis (14.223 un any ció. El govern central ja ha mani- obtingut el finançament del rescat a Balears durant el mes de desembreuns armadors grecs, i probablement abans) . La Indústria va tenir 877 festat que la xifra d’atur en el any partir de les despeses públiques, de 2009 va ser de 101.387 (un anyel Mercedes del Mar solcarà de nou persones estrangeres en atur (814 2013 serà del 15,5%. El fet que tornin els doblers que ha pagat la abans eren 82.275). D’aquestes,els mars, amb un altre nom i una un any abans). Agricultura: 318 sigui el sector del totxo el prioritzat classe treballadora. Aquesta no és 60.218 eren prestacions contributi-altra bandera. Prèviament a aquest (239 en el gener de 2009). pel govern balear i el central en la una utopia. És l’únic camí, perquè ves (56.959 un any abans) i elsprocés, l’empresa ha realitzat el di- En relació al mes de desembre de despesa pública per tal de poder altres camins per a donar feina als subsidis pujaren a 40.122 (24.774pòsit en els jutjats de la quantitat 2009, l’atur ha baixat en 510 perso- presentar un balanç positiu de la 90.000 aturats i a les generacions en el mes de desembre de 2008).acordada per a alçar l’embargament nes, i aquesta baixada s’ha produït seva activitat, manifesta també que que cada any s’haurien d’incorpo- Les corresponents a la Renda Acti-que permet aquesta operació, i al només en el sector de la construc- no hi ha idees noves per tal de di- rar al món del treball i que són unes va de Reinserció eren 1047 (542 unseu torn, i això és el més important, ció que va acabar el mes de gener versificar l’economia. Si les idees i 9.000 anuals en el conjunt de Bale- any abans). La quantia mitjana deque els mariners cobrin els salaris amb 700 persones aturades menys. les propostes polítiques per fer-nos ars haurien de realitzarse amb di- la prestació contributiva a Balearsque se’ls devia fins a la data, junta- La resta de sectors han incrementat sortir de la crisi segueixen essent nàmiques de creixement insosteni- en el mes de desembre de 2009 vament amb la indemnització pacta- l’atur. En relació al mes de desem- les dels que la crearen, com és el ble ecològicament que més pres ser de 880,80 euros (870,90 eurosda. bre l’atur femení s’ha incrementat cas, no aturarem la crisi sistèmica que tard ens passarien factura, mit- un any abans). La prestació mitjanaPer fi podran retornar a les seves en 656 persones i el masculí ha i de civilització que estam patint. A jançant el consum d’un territori contributiva a les balears supera enllars després de més nou mesos en minvat en 1.156 persones. L’atur les Illes Balears, com en altres in- que no pot expandir-se i que en la el mes de desembre de 2009 en 39la majoria dels casos sense veure a entre els joves menors de 25 anys drets, la plena ocupació només es seva especialització turística neces- euros l’estatal, i l’any 2008 la supe-les seves famílies, i de vuit mesos ha baixat en 341 persones en rela- pot garantir amb la reducció de la sita conservarse. rava en 40,5 euros. El subsidi assis-sense cobrar. Ens felicitem per la tencial actual és de 421,79 euros.victòria aconseguida, en defensadels seus drets, per la seva dignitatintacta, i per la seva valentia, enca- Pensionsra que ens queda un sabor agredolç, El nombre de pensions a les Bale-perquè encara que des del principi ars durant el mes de gener ha arri-tots érem conscients que aquesta bat a 164.759. La pensió mitja a lesera l’única sortida possible, sempre Illes Balears s’ha situat en elshem de lamentar la desaparició 700,22 euros , 174,75 euros menysd’un altre buc de la nostra flota i per que la mitja estatal situada entant dels corresponents llocs de tre- 874,97 euros. Les pensions de jubi-ball. lació, que són 97.950, obtenen unaTampoc podem oblidar a altres tri- pensió mitjana de 790,97 euros.pulacions amb les seves embarca- Les pensions de viudetat, que sóncions que estan corrent similar sort 42.851, tenen un import mitjà deen altres ports, als quals desitgem 509,87 euros, les 18.919 d’invali-una prompta solució, així com als desa permanent obtenen 765,91centenars de treballadors de les di- euros de mitja. La mitjana en 4.890ferents empreses del grup Contene- d’orfendat és de 307,06 euros i lesmar / Iscomar que tenen per davant 149 en favors de familiars, deun incert futur. 346,87 euros.10 Març de 2010
  • 12. TREBALL-ECONOMIA Essa Palau Davant les mobilitzacions retira l’ERO que hauria afectat convocades per CCOO-UGT 170 persones el 23 de febrer D Redacció esprés de molts mesos de con- flicte i cinc expedients de re- Secretariat Permanent Comitè gulació d’ocupació (ERO), un Confederal CGT Catalunya d’ells en vigor des del mes de des- embre passat, els treballadoresL a CGT estem a favor d’una d’Estampacions Sabadell SA han sortida de la crisi que no aconseguit un breu respir. A resul- perjudiqui als treballadors i tes de la pressió exercida per latreballadores. Per això entenem convocatòria d’una vaga indefinidaque les solucions reals, entre altres, que havia de començar el 13 dehaurien de ser el repartiment del gener, l’empresa va decidir retirartreball, un salari mínim de 1.200 el darrer ERO -el que feia sis- pre-euros i la millora dels serveis pú- sentat al Departament de Treball ablics (ensenyament, sanitat i trans- principis d’any, en plenes festes na-ports). Les solucions de la CEOE dalenques. I no només això: les ne-van per un altre camí: abaratiment gociacions del comitè d’empresa,de l’acomiadament, major flexibi- integrat per membres de la CGT ilitat laboral, criminalització dels i FTC, van aconseguir que l’empresales treballadores malaltes i mesures presenti un Pla industrial, tal comque han demostrat altres Reformes reclamava des de feia temps, un plaLaborals que són ineficaces. que estan debatent amb l’objectiuQue els empresaris intentin explo- que asseguri la viabilitat econòmi-tar-nos més i millor no ens ha de ca del projecte empresarial.sorprendre a ningú, però que des Aquest darrer ERO que ha estat re-del govern es proposi allargar la tirat plantejava una reducció de jor-vida laboral dos anys i ampliar el nada per 170 persones de la planti-càlcul de les pensions deu anys lla durant divuit mesos. Si tenim enmés, ens sembla una demostració compte que aquest darrer expedientmés de que el partit en el poder no es presentava mentre hi havia unestà aplicant polítiques d’esque- altre expedient en vigor des de feiarres, l’exemple ho tenim en l’apli- menys d’un mes -i que permet quecació de la seva política fiscal, que l’empresa s’estalviï dues hores i 40afavoreix als que més tenen. minuts de sou diari per cada treba-La CGT portem un any mobilit- llador, un cost que sufraga l’INEMzant-nos contra els efectes de la Abans de l’anunci d’allargar l’edat majoritaris només hem obtingut el propostes, objectius i un calendari i que els suposa la pèrdua d’un diacrisi, que ha generat més de quatre laboral, aplaudit tant per empresa- silenci com a resposta. de mobilitzacions. Molt ens temem sencer de subsidi-, aquest nou ex-milions de persones aturades en el ris i banquers com pel centre i la CCOO i UGT van convocar mani- que com gairebé sempre sigui la pedient era poc menys que una in-conjunt l’Estat Espanyol, de les dreta política, la CGT vam propo- festacions a les principals ciutats mobilització del dia 23 una posada vitació velada perquè bona part dequals 600.000 a Catalunya. A més, sar a totes les organitzacions sindi- de Catalunya el 23 de febrer. La en escena de cara a la galeria me- la plantilla abandonés el seu lloc deactualment 1,2 milions de persones cals reunions per a analitzar la si- CGT no hi vam ser com organitza- diàtica per, signar executivament i treball.a l’Estat Espanyol no perceben sa- tuació i preparar una Vaga General, ció perquè no es van posar en con- sense comptar amb els treballa- Però la situació laboral de la planti-lari, ni cap mena de subsidi, mentre que servís per a aturar la sagnia tacte amb nosaltres i perquè creiem dors/es, una reforma laboral que lla, tot i aquesta darrera passa enre-hi ha empreses on s’apliquen ERO d’acomiadament i preparar una que aquesta actuació té poc reco- respongui al programa de la patro- re de l’empresa, no deixa de seralhora que promouen hores ex- resposta conjunta més enllà de la rregut, com així ha succeït en múl- nal. Esperem que no sigui així. d’extrema fragilitat, i més encara sitraordinàries. A l’altra cara de la debilitat que suposa reaccionar em- tiples d’ocasions. Tant de bo ens La CGT fa una crida als i les treba- tenim en compte els retards reite-moneda, en canvi, hi ha els benefi- presa per empresa, obrir un debat equivoquem! Malgrat això, vam lladors de Catalunya, cap a la mo- rats en els pagaments de les nòmi-cis supermilionaris de la banca i les en la societat i fer propostes que rebre amb moderat optimisme bilització i a organitzar-nos en de- nes de la plantilla i que l’empresa, acaixes d’estalvis i els magres compensessin la situació, és a dir, aquesta mobilització, i estem a fensa dels nostres drets bàsics, canvi de la retirada de l’ERO,comptes de resultats de l’exercici que no recaiguessin en les costelles l’espera de que en el futur imme- només ens deixen un camí, la vaga també va aconseguir establir undel 2009 de les multinacionals. dels treballadors. Dels sindicats diat sigui possible posar en comú general. mes de termini per negociar un total de 50 baixes incentivades o amb retorn assegurat.Persecució sindical a Mútua de Terrassa Judici contra 5 treballadors Secció Sindical de CGT delegats de CGT hem estat molt propostes i plantegem alternatives, intentar aïllar els nostres companys El 8 de febrer es va realitzar a Sa- de l’Hospital Universitari actius, denunciant en tot moment però la resposta de l’empresa és re- canviant-los el lloc de treball sense badell el judici penal contra 5 com- Mútua de Terrassa aquelles situacions lesives pels clamar mesures amb cost zero, és a avís previ, sense que els afectats ho panys treballadors d’Essa Palau,E l judici en demanda de tutel·la sindical, presentat per NuriaMartí Sato, membre de la secció drets dels treballadors Hem fet arribar a la direcció escrits de queixa per les càrregues de tre- dir, caure novament amb més pres- sió sobre els treballadors. Tanma- teix, l’empresa presenta beneficis, haguessin sol·licitat i sense tenir en compte la formació, l’experiència, l’antiguitat o els anys en serveis inculpats injustament (amb fals tes- timoniatge per part de l’empresa) per la defensa dels llocs de treballsindical de CGT, es va celebrar el ball a de diferents serveis (plantes, directes o indirectes, de dos mi- nocturns. en l’expedient d’extinció plantejat10 de febrer al jutjat nº 2 de Terras- urgències, UCI-SEMI i farmàcia). lions d’euros nets, tal com va pu- Des del comitè d’empresa s’ha in- per l’empresa el juliol passat.sa. Aquestes queixes s’han fet arribar blicar el Diari de Terrassa. Això terposat una demanda judicial per Van ser absolts per falta de provesDes de la Secció Sindical de CGT de forma reiterada a RRHH, Direc- mentre existeix un dèficit de pro- la imposició dels nous horaris, de de les faltes d’insults i amenaces,de l’Hospital Universitari Mútua ció d’Infermeria i Supervisió dels fessionals de la salut i encara tenim la qual estem esperant resolució. però si seguirà el procés legal pelde Terrassa volem denunciar que serveis implicats. un conveni sense tancar per manca També s’ha interposat una deman- delicte de danys materials, que po-l’empresa respon a la nostra defen- La nostra actuació s’orienta a de- de recursos. da per incompliment de conveni. dria inculpar a més treballadorssa dels drets dels treballadors i de fensar els professionals i alhora la Des del sindicat de la CGT hem Hi han hagut també represàlies a d’Essa Palau.Una hora abans della qualitat del servei amb mesures qualitat dels serveis sanitaris. El afrontat els problemes laborals que companys d’altres sindicats que els judici es va realitzar una concentra-que vulneren la llibertat sindical. nostre personal està treballant per se’ns han anat plantejant, com co- han portat a presentar també, les ció solidària amb els treballadorsDes de la seva incorporació al Co- sobre de les seves possibilitats. No rrespon a la nostra responsabilitat. seves respectives demandes, enca- on van participar una trentena demitè d’Empresa, ara fa un any, els es pot fer més. No s’hi arriba. Fem La resposta de l’empresa ha estat ra sense data de judici. persones.Març de 2010 11
  • 13. TREBALL-ECONOMIAAlts directiusde TMB rebenmilers d’euros Transferència Rodaliesdel pla depensions Barcelona: han de complir Jesús Rodríguez Setmanari Directa els pactesJ uan Murcia i Miguel Bonilla –caps de personal i d’explota-ció– han aconseguit recaptar SFF-CGT www.sff-cgt.org Laquests diners amb unes nòmines a Generalitat de Catalunya,de més de 7.000 euros mensuals. des de la Conselleria de Po-Segons la documentació, els alts di- lítica Territorial i Obres Pú-rectius de Transports Metropolitans bliques, ha iniciat una ronda dede Barcelona gaudeixen d’un contactes amb totes les organitza-excel·lent tracte diferencial per part cions sindicals per a explicar-nosde l’administració i de les entitats els seus criteris i plans per a unbancàries. futur immediat en les Rodalies deA tall d’exemple, la nòmina de Juan Barcelona.Murcia superava amb escreix els Dintre d’aquesta ronda, el passat7.000 euros i, a més, TMB ingres- dia 27 de gener es va reunir ambsava 770 euros cada mes al fons de CGT. Tenim clar que quan es parlapensions de Vida Caixa. El resultat amb els polítics, l’experiència ensd’aquesta operació va ser que, el 16 indica que tot el que diuen calde setembre de 2005, Juan Murcia prendre-ho amb “molta prudència iva rebre 349.801 euros al seu reserva”, des de la perspectiva quecompte corrent, una xifra que li mai es rep tota la informació alpermetrà gaudir d’una jubilació complet i que aquesta pot interpre-daurada. tar-se d’altra manera a la qual enUn altre afortunat serà Miguel Bo- principi se sembla percebre.nilla que –amb un sou base de De l’escoltat en la reunió, desta-7.311 euros mensuals al 2005– ha quem entre en altres coses les se-acumulat un patrimoni suculent al güents:fons de pensions gestionat per La - A dia d’avui no es plantegen altra com solució política la possibilitat ells fan a FGC, amb la qual la nivells de qualitat i seguretat queCaixa. Tot i que Bonilla ja no treba- possibilitat que no passi per que de crear un holding empresarial CGT, lògicament no està d’acord. busquen es puguin assolir mentrella a la direcció de l’empresa d’au- Renfe Operadora sigui la que se- amb les dues empreses. - Volen tenir també els trens regio- no s’augmenti la plantilla (de per-tobusos, continua ingressant 700 gueixi donant el servei a Barcelo- - Que ja estan negociant un con- nals i el més aviat possible. sonal operatiu, clar, que directius jaeuros mensuals al compte corrent na. tracte a tres bandes amb ADIF i - No tenen prevista la transferència en tenim molts), deixin de regalardel fons de pensions i, així, quan es - A l’abril o maig tenen intenció de Renfe-Operadora, perquè aquesta de cap infraestructura ferroviària. les càrregues de treball a les em-jubili, aconseguirà la xifra de començar les negociacions per a la última gestioni les estacions de ro- - En la primera etapa, no es pre- preses participades i privades o se-350.000 euros. consecució d’un nou Contracte dalia. veuen canvis importants en el ser- gueixin tancant les taquilles deAquests diners només són una part Programa amb Renfe per als prò- - Que estan disposats a respectar vei de les Rodalies de Barcelona. venda de bitllets i atenció al client,del que rebran en complir els 65 xims quatre anys (pel mig està la els acords de desconvocatoria de Aquests arribaran més endavant tal com ha ocorregut aquest mes aanys, ja que a banda, els pertocarà data del procés electoral a Catalun- vaga que signem amb Renfe i el quan s’inaugurin les noves infraes- Montcada-Santa Maria.la pensió de jubilació pública i al- ya). Ministeri de Foment, a pesar de no tructures ara en execució. El Ministeri de Foment (MFOM) itres aportacions provinents dels cà- - Que la seva intenció, sobre la ser signants ni estar presents en - La partida pressupostària aporta- Renfe han incomplit els pactesrrecs que ostentaven a diferents or- base de la normativa europea ja l’acta de la reunió (la matinada del da per l’estat, que serveix per a amb les organitzacions sindicalsganismes de TMB (a la direcció del que es tracta d’un servei públic, és 9 de juny estaven a l’altre costat te- compensar el dèficit, la utilitzaran referent a donar la participació iMetro) o de la Generalitat (Adigsa, que hi hagi un sol operador per a lèfon, encara que no els agradi re- en les millores més immediates. control sindical en el procés deen el cas de Bonilla). Rodalies. conèixer-lo). Des de CGT li vam transmetre que transferència. Renfe s’ha limitat aSaturnino Mercader, president del - Si en un futur llunyà, Renfe dei- - Que el que demanaran a RENFE- continuarem treballant, com sem- informar de manera unilateral alsComitè d’Empresa d’autobusos de xés de ser l’operador i haguessin Operadora són uns nivells de qua- pre, per un ferrocarril públic i que sindicats. Quan incompleixen elsTMB, ha manifestat la seva indig- d’assumir plantilla i material, no es litat, però no es ficaran en com els defensarem la no divisió de Renfe- acords és que una cosa dolentanació davant d’aquests xifres, ex- plantegen en cap cas la fusió amb aconsegueix, és més, van lloar mo- Operadora: la segregació no ens estan tramant i que després hopressant la seva oposició al cobra- Ferrocarrils de la Generalitat de dels d’explotació amb poc perso- interessa als treballadors. anem a pagar els treballadors dement d’aquestes quantitats de Catalunya (FGC), plantejant-se nal: una política semblant a la que Vam posar també en dubte que els l’empresa.diners per part dels directius, men- Per aquest motiu el SFF-CGT s’hatre els conductors han de batallar dirigit al MFOM i a Renfe-Opera-any rere any per aconseguir unes dora recordant-los els pactes i exi-millores salarials mínimes i el man- gint que es compleixin els acordsteniment d’unes condicions labo- del 9 de juny de 2009 que van ser-rals dignes. vir per a desconvocar les vagues.Aquestes dades es coneixien preci- També ens hem dirigit al Comitèsament la setmana que el debat General d’Empresa i a la restasobre la pujada dels preus del trans- d’organitzacions sindicals, buscantport públic havia estat més en boca continuar amb l’actuació unitàriade tothom. Una àmplia plataforma que en el seu moment vam iniciard’usuàries va engegar una iniciati- entre tots i que va suposar un im-va a través de xarxes socials d’In- portant compromís sindical amb elternet que va aconseguir més de conjunt dels treballadores i treba-60.000 adhesions, i el 30 de gener, lladores de Renfe.una manifestació que reivindicava Esperem que ens arribin respostesel transport públic de qualitat i de- satisfactòries i garanties, en casnunciava l’augment constant de les contrari caldrà pensar en mobilit-tarifes va aplegar prop d’un miler zar-se per defensar l’ocupació i elsde persones al centre de Barcelona. drets laborals.12 Març de 2010
  • 14. TREBALL-ECONOMIA CCOO i UGT signen la pau social i la moderació salarial per tres anys CEOE, entre altres), com els sindi- negociadors dels convenis que fixin cepten d’aquesta forma moderar els Kaos en la Red cats reclamen canvis en la negocia- en els seus acords “el volum global salaris durant aquest trienni, a canviE l pacte trasllada al sector pri- ció col·lectiva. L’objectiu serà fer- de contractacions temporals”. de “mantenir i recuperar l’ocupa- vat l’acord dels empleats pú- la més “flexible”. Vista la facilitat amb la qual el gran ció”, segons la redacció de l’acord. blics: retallada salarial, pau De fet, en les setmanes prèvies s’- nombre de contractes temporals ha No obstant això, al llarg del períodesocial i pèrdua de drets en canvi de havien llançat diverses propostes permès la destrucció d’ocupació, de vigència de l’acord hi ha unamajors privilegis per a la burocràcia per a portar a terme els canvis. Així els sindicats han reclamat la seva clàusula que salvaguarda el poderde CCOO i UGT. Sindicats i patro- Ignacio Fernández Toxo, secretari reducció (ara el 25% dels assala- adquisitiu dels assalariats durantnal es comprometen a reformar la general de CCOO, va parlar a mit- riats té un contracte temporal, però aquest període.negociació col·lectiva en sis mesos. jan gener d’eliminar l’àmbit pro- abans de la crisi va arribar al 35%). Davant la difícil situació que tra-L’acord recomana fixar en els con- vincial de la negociació, el que la De fet, aquesta va ser una de les vessen les empreses espanyoles ivenis “volums de contractació tem- simplificaria al deixar-la només en principals demandes que va dur a la les seves dificultats de finança-poral”. dos àmbits: el sectorial i el d’em- taula de negociació. La redacció ment, un altre dels consells del pre-El pacte salarial al que van arribar presa. d’aquest punt és bastant ambigua, acord per a l’ocupació i la negocia-el 9 de febrer patronal i sindicats no Per la seva banda, la CEOE acudia però en els acords anteriors (l’últim ció col·lectiva 2010, 2011 i 2012 ésnomés es limita a la revisió anual a aquesta negociació amb una de el de 2008) no es recollia aquesta el de “possibilitar la inaplicaciódels sous per als pròxims tres anys. les seves reclamacions històriques: possibilitat. dels increments salarials del conve-El text que van signar els líders de acabar amb el principi d’ultraactivi- L’aspecte més concret de les 24 pà- ni corresponent a aquelles empre-CC OO, UGT, CEOE i Cepyme re- tat, és a dir que els convenis no esti- gines del text és el període de vi- ses l’estabilitat econòmica de lescull el compromís dels agents so- guin vigents més enllà del període gència de l’acord, tres anys, i el per- quals pogués veure’s danyada, comcials a reformar la negociació per al qual s’han signat. centatge de pujada salarial que es a conseqüència de tal aplicació”.col·lectiva al mig any. Un altre dels punts sobre la taula recomana per a cada exercici. Així, En tot cas, per a aplicar les clàusu-Aquest és un dels canvis que més era la fixació dels temes (salaris, or- es parla d’un augment “per a l’any les de despenjament, nom amb els’han reclamat en els últims mesos ganització interna del treball…) 2010 fins al 1%; per a 2011 entre el qual es coneix aquesta possibilitat,des de diferents àmbits i per prime- que s’han de negociar en cada 1% i el 2%; i per a 2012 entre el s’haurà de seguir el camí que mos- “Acuerdo para el empleo y la nego-ra vegada figura per escrit en un àmbit. 1,5% i el 2,5%”, en el que és el tra el propi conveni i posar-lo en ciación colectiva 2010-2011-acord d’aquesta naturalesa. Tant els A més del compromís de reforma major ajustament salarial des de la coneixement de la comissió parità- 2012”:partidaris dels canvis en els models de la negociació col·lectiva, l’acord transició a la democràcia parlamen- ria de seguiment del conveni. www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-de contractació (Banc d’Espanya i recomana, per primera vegada, als tària. Els sindicats majoritaris ac- Per llegir i descarregar-se aquest ticle3629OPINIÓ: Un xec en blanc, per mantenir la cadira? Sebastià Ferrer, Secció Sindical lítiques, nefastes per a la classe tre- SABEI-CGT Caja Madrid balladora. Doncs bé, ara pareix que presidirà la Caja Madrid.U na política sociolaboral que permeti que els treballadorspuguin gaudir de la “vida” —temps Està clar que el Sr. Rato no ha can- viat, en absolut, la seva filosofia política. La setmana passada vaque té una persona per fer el que afirmà que s’ha d’allargar la vidalliurament vol—, i no el sentit con- laboral per a poder garantir les pen-trari “viure per fer feina”. Lluitar sions del futur. És evident que noperquè això sigui possible, ha de l’interessa introduir, dins els seusser l’obligació dels representants esquemes, la possibilitat d’unadels treballadors, amb la participa- major aportació empresarial, ni unació directa d’aquests, garantint pri- redistribució dels pressuposts delmer el repartiment del treball i de la Estat que garanteixin aquest futurriquesa: * Reduint la jornada labo- de les pensions. Està clar que tot elral (35 hores). * Reduint la vida la- que qüestioni la butxaca dels em-boral, amb manteniment de drets. * presaris no entra dins la seva men-Repartiment dels guanys de manera talitat: repartir molt per molt pocs iequitativa —no que el s’ha quedin a la resta les miques, si és que enun parell—. Estem convençuts que sobren (si no que ho demanin elshi ha de tot per a tothom, tan sol es aturats).tracta de repartir-ho / compartir-ho. Bé, tot això no sorprèn ni és nou,Les polítiques neoliberals que per- però el que costa digerir és que,segueixen exclusivament els amb l’excusa d’un “Pacto de Esta-guanys per uns pocs i en poc temps, bilidad” tothom accepti que aquestssense cap mirament per el benestar tipus de polítiques neoliberals diri-social, per al “tercer món” que han geixin Caja Madrid. No sorprèn peranat empobrint dia a dia a un punt part de partits polítics com PP,de molt difícil retorn, la destrucció (ACCAM), o PSOE ja que apli-mediambiental del planeta, ... és a quen aquestes polítiques a on go-dir, l’antítesi del que nosaltres, els vernen; tampoc Izquierda Unidatreballadors, defensem. Aquestes (no pas per contingut ideològic), éspolítiques que han destrossat el de suposar que és per a no perdre laMón i empobrit al Home tornant-lo “cadira”; però el que sí, sense sor-a l’esclavitud, són les que hem de prendre, preocupa als treballadorscombatre per evitar aquesta erosió és que els seus representants i/o di- treballant i cotitzant regularment té ser, i això és el que defensam tots una política totalment oposada apermanent. rigents, de CCOO i UGT, no sabem dret a gaudir del seu temps lliure els representants dels Treballadors aquests interessos, que fins i tot estàLes polítiques econòmiques, de les per quin motiu (o “sí”?), formen amb una pensió digna, donant pas a de Caja Madrid, el que denominam per allargar la Vida Laboral mésque ha estat gestor i ideòleg el Sr. part d’aquest repartiment de “cadi- un treballador més jove, garantint “RELEVO GENERACIONAL”. enllà dels 65 anys; o és que efecti-Rodrigo Rato, tant al Govern com res” (Consell d’Administració, Co- així l’ocupació. En una societat que Doncs bé, com poden donar, vament prioritza més una “cadira”al Fons Monetari Internacional, són missió de Control, etc. ...). afavoresqui la persona davant els CCOO i UGT, un xec en blanc per que els interessos dels Treballa-el paradigma d’aquests tipus de po- Un treballador que dugui 35 anys interessos economicistes així ha de sis anys a un senyor que predica dors?Març de 2010 13
  • 15. TREBALL-ECONOMIA VALORACIONS DE LA LLUITA DE LES SECCIONS SINDICALS DE LA CGT A SEAT I GEARBOX Contra els darrers acomiadaments a Seat Secció Sindical La setmana d’oficines i serveis. Durant el torn prova un requisit formal; desenvo- abans i un després. CGT Seat Martorell de les barricades de nit es lliuren a Martorell diverses lupament d’una descripció i avalua- Abans de tot el procés la majoria - Dia 18: s’inicia el Ple del Comitè, cartes a treballadors de Manteni- ció de tasques del col·lectiu indirec- dels treballadors de Seat pensaven Cronologia l’empresa comença a donar les car- tes d’acomiadament per “baix ren- ment, s’acorda paralitzar la seva ac- tivitat i bloquejar les portes de sorti- te i tècnic; dependre la signatura de l’acord de la decisió de l’Assem- que l’empresa se sortiria amb la seva i que no passaria res, cinc dies d’un conflicte diment”, la prefectura de vigilància impedeixen el pas a delegats a l’e- des i entrades dels camions. L’assemblea recorre els tallers blea d’afectats que es realitzaria el dia 25. de mobilitzacions i de vagues es- fondra aquesta predicció. La Direc-Introducció difici corporatiu. El Ple es trasllada sense aconseguir, de nou, que el La CGT manifestem que els com- ció ha fet marxa enrere. No tot, per-Sempre que hi ha un conflicte labo- a les portes on un cordó de segure- personal de les línies de producció promisos arribats la tarda anterior què encara són forts i nosaltresral qui ho hem viscut “in situ” tat en ambdues portes impedeixen se sumin a l’aturada. s’han de mantenir: no obertura febles. Sempre cap la sensació quetenim una percepció, i qui ho escol- el pas a les oficines, una porta és - Dia 21: Continua l’aturada dels d’expedients, pagament íntegre al es podria haver acabat millor, ésta des de lluny ho viu de forma di- tancada amb cadenes i un cadenat. treballadors TAS a Martorell, la Di- personal directe de producció i des- positiu que estigui aquest regust, siferent. Aquest treball sorgeix des de Es constata que s’estan lliurant car- recció de l’empresa es reuneix amb compte del 50% de l’aturada dels sorgeix de l’anàlisi objectiva, as-la necessitat d’informar i debatre a tes a coordinadors i treballadors de les seccions sindicals, la CGT exi- TAS i MOI, i que l’acord compre- sossegat, i no es menysprea tot ell’interior de la CGT, i si és possible serveis amb categories d’oficial de geix que no han d’haver-hi san- nia als treballadors afectats de Ge- que hem aconseguit fer, en aquestmés enllà de la Confederació, de les 1ª i 2ª. La CGT denunciem a la Seat cions durant tot el procés. S’acorda arbox i Centre Tècnic. La Direcció cas els companys de la CGT ensexperiències que hem tingut els tre- a Inspecció de Treball per impedir realitzar una reunió a la tarda amb va estar d’acord. Informem a la sec- hem esforçat molt, bé i sense fisu-balladors i treballadores de les Sec- realitzar les tasques als delegats, i la Direcció, el president i els sindi- ció sindical i afiliats afectats del res.cions sindicals de la CGT a Seat i per posar en risc als treballadors, a cats per a tractar d’arribar a un desenvolupament de la reunió. Es Després de les reunions amb l’em-Gearbox. Esperem que serveixi per l’inutilitzar l’empresa una porta acord en línia amb el que s’havia contempla que no podem quedar al presa podem albirar el futur que ensa aclarir, treure conclusions i enri- d’emergència, i per incompliment arribat a Zona Franca. A Gearbox marge del seguiment del procés, i preparen. Han volgut ampliar elsquir el debat. del ET. Zona Franca atura la pro- es para la producció al lliurar cartes que si s’accepten aquestes reivindi- seus drets, acomiadar sense passar ducció davant el lliurament de car- d’acomiadament a treballadors.Per- cions, és positiu. pels requisits que marquen els arti- Abans dels fets tes d’acomiadaments, acorden en assemblea seguir 24 hores en atura- què tot retorni a la normalitat, se li exigeix al President que reingressin S’arriba a un preacord a les 22 hores de la nit. El discurs del Presi- cles de l’Estatut dels Treballadors, recordem quan ho cridàvem “Esta-Novembre de 2009 da. els treballadors acomiadats tal com dent està sempre al voltant de la tut contra els treballadors”. EnEn els mitjans de comunicació - Dia 19: a Zona Franca segueix el s’ha realitzat a Zona Franca; la formació a realitzar, el projecte de efecte, l’acomiadament ben com-James Muir (nou President de Seat lliurament de dues cartes més, es CGT li qüestionem que el baix ren- la descripció de tasques i de la pensat i voluntari, no oblidem quedes de setembre) afirma que per a contínua amb l’aturada i surt la diment es pugui mesurar, ja que la prova de reincorporació. Es va dels 330 treballadors més de 2/3fer més competitiva l’empresa llen- plantilla al carrer, realitzant dos descripció de tasques dels llocs de acordar que la prova es repetís fins parts han acceptat l’oferta i s’hançaria al carrer amb una puntada en talls del cinturó del litoral. Comen- TAS i MOI no estan elaborades. El a aprovar-la i que seria amb presèn- anat de l’empresa, sense tenir enel cul als qui no remessin en la di- ça a faltar peces per a ensamblar ca- president es compromet a elaborar cia i control sindical. Es convoca compte als representants dels treba-recció adequada. En la premsa “es rrosseries en les línies de Martorell, aquest procediment d’avaluació i assemblea de la CGT de tots els lladors.ven” que serien tots Directius. Landaben i altres factories del grup seguiment, a no descomptar a cap centres per al dilluns 25, es manté Aquesta nova dinàmica de reduccióDesembre, dia 18 a Europa.A Martorell es reuneix el treballador directe els efectes de les la vaga del dilluns i es convoca a de plantilla és el que la CEOE haEl President de Seat, es reafirma en Ple del Comitè, s’acorda parar en aturades i que als treballadors TAS i tots els afectats per a una assemblea reivindicat en les negociacions dela seva intenció d’acomiadar ben oficines i en diverses oficines de lo- MOI se’ls descomptarà el 50% de en l’auditori del centre de Martorell la Reforma Laboral i que a Seatpagats a 300 treballadors que no gística, tot el personal d’oficines i l’aturada que hagin realitzat. Insis- el 25 de gener. se’ls ha tirat enrere, oblidar-se d’a-treballen prou, sense aclarir catego- de serveis es concentren en les por- tim que s’anul·lin els acomiada- questa circumstància és oblidar elries professionals. La CGT li vam tes de l’edifici corporatiu on està ments, aprofitem per informar als Es resol més important del conflicte.manifestar que aquesta mesura de l’oficina del President i s’inicia una treballadors concentrats en les por- el conflicte És important ressaltar que és la pri-rendiment no és objectiva, és injus- manifestació per l’interior dels ta- tes de l’edifici corporatiu. - Dia 25: L’assemblea d’afectats mera vegada a Seat que el personalta i que ens oposaríem contundent- llers, els treballadors/es de produc- - Dia 22: Segueixen parats els cen- aprova per majoria de més de 2/3 la indirecte i d’oficines paralitzen lament si hi hagués acomiadaments. ció no se sumen a l’aturada. Els tres tres de Gearbox i de SEAT Marto- gestió i donen llum verda a la sig- producció, aquest fet va sorprendre sindicats acordem un Pla d’acció, rell. Es realitzen assemblees en els natura de l’acord, cap a les 14 hores a la Direcció. Es van equivocar siGener 2010 iniciant amb la convocatòria de tallers del torn de matí, se sumen a queda desconvocada la vaga. Les creien que amb l’acord del dimartsDia 8. Els responsables de RRHH vaga indefinida de tots els Tècnics i les concentracions alguns treballa- Seccions Sindicals del grup SEAT i en Zona Franca s’havia acabat elpresenten als sindicats un quadrant Mà d’Obra a partir del dilluns 25 . dors de producció, la majoria del Gearbox, amb presència de mem- conflicte.amb el nombre d’afectats. La CGT El president de Seat manté una reu- personal de producció segueixen bres del SP del Sindicat del Metall Una altra dada a tenir en compte ésconvoquem Ple de tècnics per a in- nió amb els sindicats de Zona Fran- els esdeveniments en els seus llocs del Baix Llobregat i del SP de la el distanciament entre el personalformar de les mesures de l’empresa ca, i arriben a l’acord de reincorpo- de treball. Continuen les concentra- Federació Comarcal del Baix Llo- de producció i l’indirecte, el canvii acordar propostes de mobilització. ració dels tres treballadors cions en les portes d’accés, sent pa- bregat, es reuneixen i voten positi- generacional que hi ha hagut durantDia 11: realització de Ple ampliat acomiadats que no van signar la ralitzat el subministrament a les lí- vament, el 85% dels presents, la els últims quatre anys, sumat a l’a-amb invitació als afiliats tècnics, fulla d’acomiadament i dels dos nies de producció que per tal motiu signatura de l’acord. vanç del sindicalisme de pactes ivaloració de la situació i propostes que van acordar l’acomiadament. es paralitzen. Es realitza una as- gestió, comporta una plantilla ambd’acció. S’acorda tornar al treball. Reunió semblea per a informar al personal Breu valoració una baixa consciència de classe.Dia 12: CGT fa una fulla informant en el Departament de Treball entre TAS i MOI. La Direcció convoca del conflicte Avançar en la presa de consciènciadels plans de la Direcció i de la nos- el director de relacions laborals, les reunió a les 12 hores per a tractar de Ha estat un procés nou en alguns en solidaritat i que la lluita en mo-tra oposició, fem pública la nostra seccions sindicals, Federacions del donar una sortida al conflicte. Els aspectes, sobretot per a qui és la ments com aquest és ineludible, ésproposta d’assemblees unitàries, Metall dels sindicats i representants representants de l’empresa va in- primera vegada que viuen una si- un dels objectius que la CGT estemressaltem que els acomiadaments de la Direcció de Seat. formar que no hi havia obstacle tuació així, com era el cas de la ma- treballant.afectaran a totes les categories, no - Dia 20: Es manté l’aturada del legal per a la readmissió immediata joria dels membres de la secció sin- Finalment dir, que les opinions quenomés a directius. personal Tècnic Administratiu i i que la sortida podia anar en línia dical de la CGT de Martorell. aquest acord puguin suscitar, estanDia 13: la CGT sol·licitem un Ple Subaltern i de Mà d’Obra Indirecta, amb la proposta d’un Pla Social. La L’allargament de jornades estant obertes per al debat constructiu, esextraordinari del Comitè d’Empre- i el bloqueig de les portes. Les tas- CGT vam marcar que s’hauria de presents abans i després dels torns, dóna per descomptat que es parteixsa. ques del personal de Logística son millorar en diversos aspectes del s’ha realitzat per tots, així com la de l’ampli coneixement del conflic-Dia 14: es fa un comunicat conjunt realitzades pels comandaments su- Pla Social: Possibilitat de conservar comunicació. Indubtablement s’- te, de l’objectivitat i del respecte.a la plantilla de SEAT. periors. S’acorda a Martorell, rea- l’antiguitat; preferència de tornada haurien de millorar alguns aspectes,Dia 15: Els sindicats denuncien a litzar assemblees unitàries per a in- abans d’un any quan hi hagués durant la negociació i en la presa de Versió completaInspecció que Seat infringeix la llei formar de la situació i tractar de la noves contractacions; el període de decisions especialment, aquest del documental realitzar els acomiadaments, in- solidaritat dels treballadors directes formació hauria de ser suficient per acord ens dóna espai per a treballar, www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-fringint l’article 52.1 del ET. de producció amb els treballadors a l’admissió de l’afectat, sent la no és la panacea però hi haurà un ticle3661 414 Març de 2010
  • 16. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mes8 de març: Nosaltres,alternatives feministes Comissió 8 de març completa: reclamem escoles bressol, llars de persones grans i per a perso- n any més, el dia 8 de març, nes en situació d’autonomia restringi-U milions de dones de tot el món sortim juntes al carrer per a fervisible la necessitat del canvi i la força da. - Exigim els mateixos drets per a totes les persones, cap persona ésdels moviments feministes d’arreu. il·legal.Els últims anys, des de certes esferes - Exigim el dret de totes les personesde poder i alguns mitjans de comuni- a rebre una educació que qüestionicació pretenen deslegitimar o silen- activament l’estructura patriarcal iciar les reivindicacions feministes. heterosexista, i que incorpori elsEns fan arribar múltiples missatges, nombrosos coneixements i aporta-com que el feminisme és un movi- cions de les dones al món. No accep-ment del passat, obsolet i superat, i tarem de cap manera que se’ns vul-que “la igualtat” ja ha estat assolida. gui fer creure que l’escola mixta és enAquest boicot explícit dels canals de si mateixa un sinònim de coeducació(des)informació formals són un símp- i d’igualtat.toma de què les nostres reivindica- - Exigim respostes explícites i especí-cions van més enllà d’aconseguir fiques a la lesbofòbia, que recullin lesdrets formals per a les dones, i els fa necessitats reals de les lesbianes.por perquè desestabilitzem els pilars Volem deixar de ser un apèndix debàsics del sistema patriarcal. La reali- les reivindicacions i polítiques dirigi-tat és que les feministes som una des a homes gais i a dones heterose-molèstia que aquest sistema intenta xuals. Reivindiquem les nostres se-esborrar. Anem, doncs, pel bon camí. xualitats lliures, visibles i polititzades.La consecució d’alguns drets formals - Exigim el dret a una sexualitat lliure ibàsics que fins ara ens havien estat dret al propi cos.negats no ens poden fer oblidar la - Exigim particularment la despatolo-nostra realitat diària, en la qual conti- gització de les identitats trans!nuem essent discriminades, silencia- - Exigim el dret a decidir sobre elsdes, oprimides, impunement assassi- nostres cossos i les nostres vides i lanades i, en definitiva, considerades separació entre Religió i Estat, aixíciutadanes i treballadores de segona. com la separació entre sexualitat iDe nou ens trobem davant d’unes maternitat. La maternitat ha de sercrisis que són fruit del propi sistema lliure i desitjada i per això exigimcapitalista: crisi econòmica, alimentà- també el dret a l’avortament lliure iria, ecològica, de les cures… Un ca- gratuït dins de la sanitat pública i forapitalisme deshumanitzador que sem- del Codi Penal.pre necessitarà que hi hagi - Exigim el respecte per la salut i elexplotades i oprimides per a poder medi ambient, les mesures per sortirsobreviure. És per això que, en de la crisi en cap cas poden anar enaquest context sociopolític, reivindi- detriment de la salut de les dones niquem més que mai alternatives femi- del territori.Volem fer una crida moltnistes, el que significa el feminisme sions i la proposta de reforma laboral, penes als maltractadors. deràstia i la violència de gènere per especial a les nostres companyes icom a pràctica diària, com a alternati- de l’augment de l’edat de jubilació i - La violència d’Estat i les tortures tal d’atacar el dret a decidir de les companys de viatge, integrants delsva que posa les persones en el centre del càlcul de la base de cotització. exercides contra les dones, així com dones. nombrosos moviments socials, perd’atenció i que sacseja de cap a peus - La retallada en despesa social que la violació com arma de guerra en els Nosaltres, alternatives feministes: recordar una vegada més la necessi-el sistema capitalista, heteropatriar- promou el govern, portarà moltes conflictes bèl·lics. - Exigim el repartiment dels treballs i tat de construir alternatives conjunta-cal, imperialista i racista que se’ns llars a la pobresa, i en serem de nou - La violència resultant de l’estigma de la riquesa. Treballar menys per a ment. Cal que, entre totes i tots, femimposa. Un sistema que només se les dones les més perjudicades. social i la persecució policial i institu- treballar tothom. Condicions laborals trontollar sistema, de dalt a baix, i elcentra en la lògica del benefici eco- - Una Europa del capital amb interes- cional contínua a les dones que exer- i professionals dignes. Repartiment transformem d’una vegada per totesnòmic sense tenir en compte les ne- sos econòmics i geopolítics que ens ceixen la prostitució. igualitari del treball productiu i repro- en el món que volem.cessitats de les persones, del medi esclavitza com a dones, com a poble - La manca d’una educació afectiva i ductiu; la riquesa ha d’estar al servei La Revolució serà feminista o noambient i dels pobles. i com a classe treballadora. sexual, sincera i honesta, que allunyi de les classes populars. Igual salari serà!!!Davant de: - La invisibilitat i el no reconeixement a les joves de les relacions regides entre homes i dones per treball d’i- Sortirem al carrer amb contundència,- Mercats laborals que ens condem- del treball reproductiu, conegut com per les normes heteropatriarcals. gual valor. Cap reforma laboral que insubmises, persistents, carregadesnen, malgrat la retòrica neoliberal de a tasques de la llar. - L’heteronormativitat i la lesbofòbia precaritzi encara més les nostres d’arguments i exigirem tot el que ensla conciliació entre treball i família i la - Una Llei d’Estrangeria xenòfoba i imperants, que es fan explícites cada vides! pertoca, perquè el feminisme és unafal·làcia de la paritat, a altes taxes sexista que condemna les dones mi- dia en les agressions i discrimina- - Exigim inversió en polítiques socials mirada, un punt de vista crític, unad’atur, precarietat, temporalitat i sub- grades a la dependència, la vulnera- cions permanents que rebem les les- i serveis públics gratuïts i de qualitat: proposta d’alternativa social fermaocupació, així com a la discriminació bilitat, la submissió, l’explotació i l’ex- bianes. serveis sanitaris, educatius i de cura que és urgent incorporar als discur-en les seves diferents vessants. clusió social, tot desposseint-nos - Les agressions constants als drets de les persones. Dret a un habitatge sos, les polítiques i les pràctiques de- La retallada de la despesa social i la dels drets més fonamentals. sexuals i reproductius de les dones i digne i a pensions i subsidis dignes: resistència i de construcció d’un nouprivatització dels serveis públics, in- - La violència sobre els nostres cos- la catalogació de la transsexualitat La crisi no pot ser una excusa per re- model social igualitari. I, especial-acceptables, ja que recauen una ve- sos i les nostres vides a les nostres com una patologia. tallar el que s’ha aconseguit amb ment, perquè no creiem en les jerar-gada més sobre les dones, que som llars, als carrers de les nostres ciutats - Uns fonamentalismes religiosos, tanta lluita! quies sexuals, de gèneres, racials oqui ens acabem responsabilitzant de i pobles, a l’àmbit laboral i escolar, a que volen imposar la seva concepció - Exigim el reconeixement de les tas- de qualsevol altre tipus, sinó en lales tasques de cura. tot arreu. Aquesta violència s’agreuja de la vida i el seu model de societat i ques de la cura, de les persones, les igualtat efectiva per a tothom.- La rebaixa dels sous i de les pen- quan alguns jutges redueixen les que fins i tot arriben a justificar la pe- llars i la vida i la seva socialització Dones, la lluita és nostra!Març de 2010 15
  • 17. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Parlem amb... ÀLEX HINNO I ISIDRE PALLARS, MEMBRES DE LA XARXA DENLLAÇ PER PALESTINA‘Som una peça més en la batalla pels drets humans, a Palestina i al món’ Jordi Martí Font ció i continuar creixent en nombre i en Durant el darrer any, s’estan començant ció a la població del seu entorn. va ens va informar que definitivament lestí. Aquí també hi ha aquesta eclosió participants. a donar grans victòries en el marc de la suspenia tota col·laboració comercial de grups propalestins i la nostra organit- > LES FRASES...LÀlex Hinno i l’Isidre Pallars són dos Una altra dada important és que en campanya de BDS i nosaltres confiem -Sou, doncs, una coordinadora dor- amb l’estat racista d’Israel. Aprofitem per zació creix. La massa crítica a favor demembres de la Xarxa d’Enllaç amb Pa- aquests anys hem enviat a Palestina que la societat civil serà prou solidària i ganitzacions que treballeu en la soli- agrair a Abacus el seu compromís en el Palestina no es correspon, però, amblestina, concretament l’Àlex del grup de aproximadament unes 1.200 persones, responsable com per forçar l’estat israe- daritat amb el poble palestí. Quines respecte dels drets humans i del con- les dimensions de les organitzacions so-Barcelona i lIsidre del grup de Celrà. que han generat una base social entorn lià fins que compleixi allò que diu la lega- són les vostres activitats com a sum responsable. lidàries. Això és un fet que queda de ma-Àlex Hinno és un dels membres funda- del moviment de solidaritat molt impor- litat internacional i els principis bàsics Xarxa? nifest en la resposta ciutadana contradors de la Xarxa i sempre ha col·laborat tant. Cada persona que ha viatjat a Pa- dels drets humans. -À. H.: La nostra Xarxa s’articula en dos -Com heu articulat fins ara la resposta els bombardejos de Gaza de gener deen làmbit de la sensibilització sobre la lestina estimem que té un radi d’influèn- direccions, una a nivell intern que coordi- solidària dels pobles on teniu repre- l’any passat. La gent veu, pensa i diusituació que es viu a Palestina. Actual- cia d’unes 10 persones, això ens fa -Lorganització, malgrat ser una, és na accions i campanyes entre els sentació? És a dir, com es pot col·la- que la massacre de civils per part d’Is-ment, continua com a un membre actiu pensar que com a mínim des de la nos- diversa en la seva estructura. A què col·lectius que en formem part i una borar o treballar amb vosaltres? rael és injustificable. Les matances dedins de lorganització. Per la seva banda, tra organització hem sensibilitzat profun- respon aquesta diversitat? xarxa externa que actua des de Catalun- -Isidre Pallars (I. P.): En ser diverses les Gaza són un punt d’inflexió en la per-l’Isidre Pallars ha estat diverses vegades dament unes 12 mil persones. -À. H.: La Xarxa d’Enllaç amb Palestina ya amb les nostres contraparts a Palesti- organitzacions integrades a la Xarxa les cepció i la resposta de l’opinió públicaa Cisjordània i Gaza, té publicat el llibre La nostra voluntat és continuar propor- es una organització plural i diversa, això na i que crea una xarxa de solidaritat activitats que duen a terme també ho sobre la qüestió palestina. Israel perd,"Un viatge al país de l’Apartheid" i és cionant les eines a tothom qui vulgui dóna peu al fet que cada col·lectiu local entre la societat civil dels països cata- són. Així, ISISH a Lleida organitza esta- definitivament, la batalla de l’opinió pú-membre actiu de Celrà per Palestina i apropar-shi i veure amb el seus propis triï la manera de gestionar el seu activis- lans i la societat civil palestina. des per a nenes i nens palestins a Cata- blica a Europa i Àsia.activista pels drets humans. ulls el que representa l’ocupació, a cada me. Som diversos i plurals en les for- Treballem en tres línies especifiques: lunya i es pot col·laborar amb ells en la ciutat, poble o camp de refugiats de Pa- mes,però sòlids i units en el contingut sensibilització, mobilitat internacional i organització d’activitats o en la logística -Les agressions contra població civil ‘‘-Qui composeu la Xarxa dEnllaç amb lestina. polític. Tots els col·lectius locals que for- centre de documentació. Des de sensibi- d’aquests viatges. D’altres comercialit- que es van donar a Gaza ara fa unPalestina i quines van ser les vostres L’any 2005, més d’un centenar d’organit- mem la Xarxa donem suport a la cam- lització fem activitats que apropen la rea- zen, com Salam Metlem del Berguedà, any no han rebut la consideració deintencions en el moment de la seva zacions civils palestines varen fer una panya de boicot, no treballem amb orga- litat palestina a casa nostra com el tre- productes d’artesania de tallers pales- crim contra la humanitat. Com valo- Tirar bombescreació? crida internacional al boicot, desinver- nitzacions sionistes i creiem en el treball ball pedagògic que desenvolupem al tins, o d’altres com Zaituna de Terrassa, reu aquest fet? contra-Àlex Hinno (À. H.): La XEP la formen un sions i sancions a l’estat israelià. Nosal- de base. Per donar un exemple, l’estruc- instituts i les escoles d’arreu del territori organitzen exposicions o tenen progra- -I. P: Els poders econòmics i militars glo-conjunt de col·lectius locals i de base, al tres ens hem fet ressò d’aquesta crida tura tècnica de la Xarxa és d’una tècnica català, les xerrades i conferències tant a ma propi a la ràdio... Es busca que la bals estan amb Israel. Els governs i els població civil ésllarg del territori dels països catalans. des del seu inici i treballem de forma ac- contractada a mitja jornada. Tota la resta nivell històric, polític i geoestratègic com gent participi a tot arreu en els actes de pobles que diuen representar van cada un crim contra laTots aquests col·lectius, que en són tiva amb la campanya de BDS a Cata- som activistes. les vivències personals dels activistes difusió i sensibilització, concentracions, un pel seu costat. Tirar bombes contra humanitat, ho La foto fa referència a l’acte “Tots els noms de Gaza” que va tenir lloc el 27 desembre passat a la plaça del Vi de Girona. Font: Nourimagesd’una dotzena, tenen en comú que són lunya. Dins la Xarxa existeix un col·lectiu Les necessitats i especificitats de cada que hem enviat a Palestina. A nivell de xerrades, manifestacions... però sobre- població civil és un crim contra la huma-col·lectius d’activistes i militants total- específic que treballa la temàtica del boi- zona també fan que els col·lectius adap- mobilitat internacional, destaquem tots tot el que és important és provocar en la dretana, violenta i criminal. Tenen dret a dors vinguts d’arreu del món i la ONU que, com tots sabem, les notícies i opi- nitat, ho considerin així o no els governs considerin així oment voluntaris. cot i s’anomena Boicot Preventiu. tin les activitats i formes de sensibilitza- els viatges que s’han organitzat des de gent el canvi d’observador interessat a no haver de ser còmplices de l’expropia- confirmen que han estat les eleccions nions s’escriuen a la part de darrere dels del món. La gent sap que un assassinat no els governs”La Xarxa va néixer l’any 2002 arrel d’un la Xarxa. Darrerament, hem introduït les subjecte actiu del canvi, es a dir, de la in- ció i el genocidi del poble palestí. Tenen més netes de la història del Pròxim anuncis publicitaris i aquests són, majo- es un crim. La negació d’aquesta evi-viatge a Palestina, protagonitzat per una brigades temàtiques, com les d’aquest formació a l’acció. Això s’implementa, dret a viure en pau amb els palestins Orient. Només hi va ha un problema: no ritàriament, de grans empreses lligades, dència no fa res més que ampliar el dis-desena de persones catalanes. Després estiu 2009 en què hem enviat 100 basto- per exemple, en la participació en la sempre que hi hagi un acord per fer-ho han guanyat els que ells volien. La gent, voluntàriament o no, als interessos del tanciament existent entre la gent i els di- “La nostrad’aquell viatge algunes de les persones ners, 30 castellers i 10 músics catalans i campanya de Boicot Desinversions i en igualtat drets i oportunitats per a totes amb el seu vot, ha castigat la corrupció, ‘lobby’. Però al carrer impera el sentit rigents politics. També a Palestina, on elque ja estàvem militant a organitzacions valencians. Tots ells han fet actuacions Sancions a Israel. les persones sense condicionants de l’allunyament dels polítics de la realitat i comú que els manca a les grans empre- president Abu Mazen va acceptar que societat estàcom Sodepau i RAI, juntament amb altra coincidint amb la capitalitat àrab de Jeru- races, creences o ideologies. un procés de pau, Oslo, que ha abocat ses de comunicació, la gent està a favor es posposés la votació. El control dels convençuda degent -que s’hi va sumar a títol individual- salem. L’estat israelià, però, havia prohi- -Quins són els drets i les reivindica- la població a un carreró de misèria, de la justícia i la dignitat i per tant a favor mecanismes d’aplicació de la justícia la raó i la justíciavàrem decidir crear una organització bit qualsevol manifestació artística i cul- cions que com a Xarxa de Suport a -Us acusen d’estar al servei dels inte- sense llibertat, sense sortida. Hamas ha del poble palestí. s’instrumentalitzen políticament. Queque es dediqués principalment a oferir la tural a Palestina en el marc de les Palestina defenseu per al poble pales- ressos dels islamistes radicals de guanyat les eleccions i nosaltres els re- La nostra resposta està basada en la di- imposin les seves regles, però, no vol dir de la lluita delspossibilitat a la ciutadania de veure totes activitats que nosaltres hem realitzat. I tí? Hamas, de ser una peça més en el coneixem allò que la comunitat interna- fusió continuada de la crua realitat. Els que controlin els pensaments de la gent. palestins”aquelles situacions que a nosaltres ens per últim, el centre de documentació, del -I. P.: La defensa dels drets del poble pa- seu tauler de combat... Què en podeu cional no vol acceptar: el partit que grans canvis només s’esdevenen quan Tot això no deixa de ser un altre front enhavien commogut i que es resumeixen que destacaríem la col·lecció de docu- lestí es basa en les resolucions aprova- dir? guanya més escons al parlament guan- la majoria de la gent ho decideix. No hi la lluita pels drets humans.en una sola paraula: ocupació. mentals i pel·lícules referents a Palestina des al llarg dels anys per l’Assemblea -I. P.: Som una peça més en la batalla ya el dret a governar. Es així en els paï- ha res més fort que una idea a la qual li “El poble israeliàAmb aquest objectiu vàrem començar a amb més de 200 títols, la biblioteca General de les Nacions Unides, són pel respecte als drets humans, a Palesti- sos que es diuen democràtics... o és ha arribat el seu moment, i ara és el mo- -Quins són els vostres projectes da- està segrestratoferir la possibilitat de viatjar a Palestina sobre la temàtica àrab en general i Pa- conceptes referendats per acords i con- na i al món. Alguns mitjans de comuni- que no volen la democràcia a Palestina? ment de la justícia, és el moment de Pa- vant el nou any que just ara comen-i participar en camps de treball, viatges lestina en particular i el festival de cine- vencions internacionals (Convenció de cació de masses estan al servei d’inte- lestina. ça? per una elitd’estudi, intercanvis, voluntariat de mitja- ma palestí, que es projecta simultània- Ginebra, Tribunal Penal Internacional, ressos concrets econòmics i polítics. No -Com afronteu labassegadora pre- -I. P.: En clau interna, enfortir l’organitza- política dirigentna i llarga estada, participar com a forces ment a Palma, València i Barcelona. Declaració dels Drets dels Infants...) als els interessa informar sobre la realitat, sència de periodistes i pensadors -Quins canvis heu vist i experimentat ció i dotar-la dels instruments necessarisd’interposició (ISM),... que cap país no hauria de posar objec- volen crear-la. Les informacions van proisraelians en la societat i la prem- com a organització en els darrers per tal que es converteixi en una xarxa ultradretana,Per altra banda, es va veure la necessi- -Entre les campanyes que heu fet fins cions, però això, com sabem, no és així. destinades a despersonalitzar l’enemic, sa d’aquí? Quin tipus de resposta anys? totalment descentralitzada, volem tren- violenta itat de sensibilitzar la població catalana ara, quines són les que us agradaria Les nostres reivindicacions són, doncs: a justificar l’odi visceral i la violència mili- mediàtica podeu organitzar davant -I. P.: La simpatia amb la causa palestina car amb la costum, corrent a Catalunya,sobre quina era la realitat i desemmas- destacar per la seva efectivitat o per dret d’autodeterminació del poble pales- tar sobre el raonament ètic i polític. En el de la continuada defensa dels drets va créixer als anys 80, quan es veia a del centralisme barceloní i reconèixer a criminal”carar el rostre de l’ocupació sionista. Així la seva repercussió? tí; dret al retorn dels més de cinc milions cas de Hamas el sol fet que la UE i els israelians davant dels palestins des les pantalles de tot el món la lluita dels les comarques el treball que de fa anysva ser com vàrem començar també a -À. H.: Destacaríem una victòria de la de refugiats en el procés de neteja ètni- EUA, sota la pressió del ‘lobby’ israelià dels Països Catalans? nens i joves amb pedres contra un exèr- fan en suport a Palestina. “Les matancestenir presència al carrer, organitzant ex- Xarxa d’Enllaç, promoguda especial- ca de Palestina als territoris ocupats per als Estats Units, l’hagi declarat organit- -I. P.: Israel i el seu ‘lobby’ als EUA són cit de soldats, fusells i tancs. Mai com La campanya de Boicot, Desinversions iposicions, xerrades, videofòrums, col·lo- ment des de Boicot Preventiu. En el Israel a 1948 i 1967 i que dura fins a zació terrorista desvirtua qualsevol infor- una potència econòmica. Moltes empre- llavors la realitat no va ser tan explícita. Sancions serà un dels eixos centrals de de Gaza són unquis, performances, .... marc de la campanya de boicot a l’estat avui; i alliberament dels més d’onze mil mació. La comunitat internacional va ses tenen els seus interessos lligats o El procés de pau d’Oslo va portar una l’acció coordinada amb tots els movi- punt d’inflexió en israelià se li va demanar reiteradament a presoners palestins en presons israelia- propugnar unes eleccions democràti- segrestrats per les decisions polítiques i esperança sense fonaments que va dur ments socials, associacions, sindicats i-Quines són les intencions actuals?-À. H.: Després de vuit anys de vida coma organització, hem pogut consolidaruna xarxa de col·lectius de solidaritatamb Palestina arreu dels territoris de la cooperativa Abacus que deixés de vendre unes joguines per a infants fabri- cades a l’estat sionista. Després de di- verses accions de pressió a les portes dels establiments Abacus arreu dels Paï- nes. -I per al poble dIsrael...? -I. P: Israel és ara una realitat creada i basada en la injustícia i la violència insti- ques als territoris sota control de l’Autori- tat Palestina i ocupats per Israel. Eren unes eleccions poc lliures per la manca de llibertat d’expressió i de reunió, per la dificultat per arribar als col·legis electo- econòmiques que aquest ‘lobby’ imple- menta al Congrés de Washington i d’al- tes capitals europees. Per tant, poden retribuir esplèndidament aquells perio- distes o intel·lectuals que els ajudin a a la frustració i a un nou enfrontament. Amb la segona Intifada, a partir del 2002, aquesta simpatia, aquí i al món es converteix en acció solidària i política. Creix a tot arreu el nombre d’organitza- partits polítics que s’hi vulguin afegir; a més de totes les altres accions i actes dels que ja hem parlat abans. La nostra societat està convençuda de la raó i la justícia de la lluita dels pales- resposta de ‘‘ la percepció i la l’opinió sobre la qüestióparla catalana i un dels nostres objectius sos Catalans, especialment després tucionalitzada. El poble israelià està se- rals, pels controls militars d’Israel... tot i aconseguir els seus propòsits. Els mit- cions i persones que recolzen la lluita tins. Per això els dóna el seu suport de palestinaprincipals és mantenir aquesta coordina- dels bombardejos a Gaza, la cooperati- grestrat per una elit política dirigent ultra- això les eleccions es fan. Els observa- jans són majoritàriament proisraelians ja pels drets humans i polítics del poble pa- paraula i de fet.16 Febrer de 2010 Febrer de 2010 17
  • 18. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CONVOCATÒRIES L’anarcosindicalisme torna a Berga Pep i tu na —amb els seus grups— seran els únics que plantaran cara al esprés d’anys sense activi- règim, amb víctimes com els recor- D tat, l’anarcosindicalisme a Berga torna a caminar, ara de la mà del Sindicat d’Activitats dats berguedans Bertobillo, Puer- tas i Vilella, entre d’altres. Al 1976 començaran els primers Diverses adherit a la Confederació passos cap a la reconstrucció. Al General del Treball (CGT). El sindi- 1979 serà un fet, amb mig miler de cat es defineix com «una eina de cotitzants la CNT caminarà de nou. defensa de les persones treballa- Un teatre patronat ple per escoltar dores de la comarca per tal de mi- Josep Ester n’és una mostra. Les llorar la nostra situació immediata divisions faran molt de mal. A partir alhora que per transformar la so- del v congrés de la CNT a Berga hi cietat en un sentit anàrquic, és a dir haurà d’una banda la CNT-AIT que sense explotació i sense autoritat». es quedarà al local de Fra Frederic i la Confederació Catalana del Tre- La CGT dels Una mica d’història ball (CCT-CNT) o CNT renovada Ferrocarrils de que anirà al carrer de la Pietat i que Del moviment obrer organitzat a la al 1989 passarà a dir-se CGT. L’ac- la Generalitat nostra comarca en tenim prece- tivitat dels dos sindicats serà petita abandona dents ja al 1855, al 1871 trobem i durarà fins a principis dels anys d’Activitats Diverses tot adherint-se tents. Després dins el marc de l’Hi- societats obreres a Berga i comar- noranta. Amb l’esgotament dels a la CGT. vern Negre organitzat per diverses Barcelona i ca i al 1873 algunes d’elles com sindicats hi haurà un impàs sense organitzacions llibertàries de es trasllada Berga i Alpens entren a l’Associa- cap activitat llibertària a Berga. Ara i aquí Berga, es va fer la presentació del fins a Rubí ció Internacional dels Treballadors (AIT). Des de principis del segle xx Però al 1996 naixerà un Ateneu Lli- bertari i al 1998 el Centre d’Estudis El passat 27 de gener el sindicat va llibre de Jesús Giráldez Macía Cre- yeron que éramos rebaño sobre la moltes societats obreres, coopera- Josep Ester Borràs reapareixerà ser presentat públicament al local insurrecció de Fígols l’any 32 i la Secció Sindical tives i ateneus teixiran una infras- amb força. El pèsol negre al 1998, de l’Ateneu Columna Terra i Lliber- deportació que patiren molt mili- CGT FGC tructura socioeconòmica i de de- l’Ateneu Columna Terra i Llibertat tat de Berga amb l’assistència tants confederals com a conse- fensa de classe d’inspiració al 2000, etc. Aquests projectes in- d’una trentena de persones: afiliats qüència. Finalment un sopar i una llibertària que permetrà la ràpida cidiran en qüestions socials i cultu- E l passat 17 de desembre, l’Assemblea General Ordinària d’afiliats/des de la Secció Sindical va decidir passar a formar implantació de la Confederació Na- cional del Treball (CNT). Moltes rals i, puntualment també en labo- rals: recodem les habituals i simpatitzants de Berga, els com- panys de la resta de l’Alt Llobregat i Cardener (Sallent i Manresa) i el brillant actuació de la companya Emilie de l’Ateneu Llibertari de Sants interpretant Georges Bras- part de la CGT de Rubí. Aquesta decisió lluites als anys vint —amb les denúncies laborals al Pèsol negre secretari general de la CGT de Ca- sens va tancar la jornada. suposa per a la CGT dels Ferrocarrils de armes a la mà quan caldrà i en o els cursets de formació laboral al talunya Bruno Valtueña i el secre- Per afiliar-te al sindicat pots fer-ho la Generalitat de Catalunya abandonar el clandestinitat—, durant la república Centre d’Estudis Josep Ester Bo- tari d’organització Joaquim Garre- passant pel local del Centre d’Estu- Sindicat de Transports i Comunicacions amb vagues molt importants i fins i rràs (2002-2003). ta. Després d’una breu presentació dis Josep Ester Borràs (c/ del Balç de Barcelona i la Federació Territorial de tot amb la proclamació del comu- l 2006 es va crear el Sindicat de on s’han manifestat els objectius 4 baixos), tots els dijous de 17.30 h Barcelona per a formar part de la CGT de nisme llibertari al 1932. En arribar l’Alt Llobregat (SAL) però el projec- que es pretenen assolir per mitjà a 19.30 h, horari en què també es Rubí, al principi com a Sindicat d’Oficis la guerra aturant l’aixecament mili- te no va tirar endavant. Ara, alguns de l’eina que és el sindicat malgrat fa l’assessoria laboral gratuïta (si Varis però tenint com a objectiu immediat tar i activant nombroses colectivit- antics militants fundadors de la les dificultats afegides de treballar tens dubtes o problemes laborals, la constitució del Sindicat de Transports i zacions industrials i agràries. Amb CNT del 79 —la que al 1989 serà en una comarca deprimida i reac- ja saps). Telèfon 938 216 747. Co- Comunicacions de Rubí, del qual formaria el franquisme militants de la CNT CGT— i alguns dels fundadors del cionària, es va oferir un berenar rreu electrònic: sad@cgtberga.org part, al costat de companys/es de Correus com Ramon Vila i Marcel·lí Massa- SAL han reorganitzat el Sindicat amb coca i xocolata pels assis- Web: www.cgtberga.org d’aquesta localitat, la Secció Sindical de la CGT dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Xarxes en xarxa, teixint alternatives. Trobada a Ruesta de l’1 al 4 d’abril Els motius perquè la Secció Sindical es traslladi a Rubí són, entre d’altres, una mi- Grup convocant de Xarxes en més integral. La millor forma de co- queològics i diversos béns cultu- mentària, educació, energia, trans- llor gestió dels recursos econòmics i hu- Xarxa www.redesenred.net mençar és organitzar aquest esde- rals protegits en l’àmbit del Camí port, salut, relacions humanes i mans: gestionaríem directament els recur- veniment junts. de Santiago. La CGT s’autogestio- vida comunitària, comunicació al- sos del nou sindicat i els de la pròpia rida als i les activistes del de- Volem posar en comú i alimentar na la recuperació de Ruesta des ternativa, centres socials i oci. Secció Sindical, alhora es potenciaria l’or- ganització en aquesta localitat. S’han tin- C creixement, de la permacultu- ra, de l’agroecologia, de les ciutats pràctiques que caminen cap a una altra forma de viure, en un moment de 1988, quan la Confederació Hi- drogràfica de l’Ebre li va cedir l’ús Des d’ara podeu enviar documents i propostes per a cada una d’elles. I gut en compte aspectes com la tradició de i pobles en transició, de l’autoges- crucial per la crisi del sistema. del poble. també podeu començar a aportar l’anarcosindicalisme en aquesta localitat, tió, l’anarcosindicalisme i altres sin- Exemplificar i multipliques els pro- En solidaritat amb la bona gent que el que us sembli pertinent per a les així ho testifica el local que disposa la dicalismes combatius, de l’ecolo- jectes i les coordinacions que exis- resisteixen i lluiten pels seus po- àrees transversals. CGT a Rubí, que data dels anys trenta del gia social, de l’economia solidària, teixen en l’àmbit local per avançar bles vius, la trobada es planteja al La informació de com fer-ho, la tro- segle passat, el qual es va comprar per a de l’autonomia, del viure sense ca- en el camí de nous models socio- mateix temps com una Concentra- bareu a: fundar l’Escola Racionalista. per tant pitalisme. A tots i totes les activis- econòmics. ció de 4 dies pel decreixement de http://redesenred.net/pg/blog/grou aquesta propietat és considerada patrimo- tes que se sentin inclosos/es. El lloc escollit és Ruesta, poble de Yesa. Per la recuperació natural p:16/read/567/lelo-para-participar- ni històric de la CGT. Una trobada de 4 dies, de posada la província de Saragossa i a un del riu Aragó. en-las-areas-temticas-y-transver- Per als dels Ferrocarrils de la Generalitat en comú i coordinació de totes les pas del Pirineu aragonès. Ruesta La trobada seguirà dinàmiques as- sales de Catalunya també Rubí s’ha convertit en xarxes i moviments que treballen i va ser expropiat i desallotjat a sembleàries, amb un programa Us podeu inscriure anant a: una localitat important, no cal oblidar que aposten per les alternatives al capi- causa de la construcció de l’em- que inclourà àrees temàtiques, www.sincapitalismo.net/es/form/in l’empresa té en aquesta Localitat el COR talisme, a l’autoritat, el patriarcat, bassament de Yesa, que també va àrees transversals i reunions terri- scripciones-encuentro-redes-en- (Centre d’Operacions de Rubí) que al cos- Volem conèixer-nos més i apren- acabar amb la vida en altres po- torials, i que intentarà combinar la red tat de NEO a Barcelona (Nou Edifici d’ofi- dre a treballar coordinades, tant en bles propers, Tiermas i Escó. presentació prèvia de documents, Cal que totes les participants us cines) són els dos centres neuràlgics de l’àmbit global, com en els múltiples Aquest territori segueix amenaçat amb l’autoorganització durant l’es- inscriviu, ja que els espais són limi- l’empresa. àmbits locals i sectorials. Som xar- 50 anys després pel projecte de re- deveniment per als propis partici- tats. La inscripció és gratuïta, l’a- La seu de la CGT de Rubí de la qual ja xes noves, no tan noves i vetera- creixement de Yesa, que afectaria pants. llotjament en acampada també. forma part la CGT dels dels Ferrocarrils de nes. Tenim en comú la nostra opo- greument a la seva maltractada ri- Ja comptem amb una proposta Les opcions sobre menjars, trans- la Generalitat de Catalunya, es troba si- sició al sistema capitalista i l’aposta quesa cultural i natural. Aquesta d’àrees temàtiques, que serien les ports i altres allotjaments les posa- tuada en el carrer Colom 3-5, molt a prop i priorització de la construcció d’al- gran obra pública, a més de tenir següents: habitatge, economia al- rem en comú per concretar. La de l’antiga estació dels mateixos ferroca- ternatives. Ara tenim l’ocasió de importants afeccions sobre el medi ternativa i solidària, treball assala- data límit per a la inscripció és el 26 rrils de Rubí. col.laborar tots i totes de manera ambient, amenaça jaciments ar- riat, ecologia pràctica, sobirania ali- de març.16 Març de 2010
  • 19. SENSE FRONTERES-SOCIAL 17 de març: vaga La situació als països del Magrib es a l’ensenyament caracteritza per la repressió de les públic de llibertats individuals i col·lectives Catalunya La Trobada Europea de Es reuneix la Coordinadora Sindical Solidaritat amb el Euromagribina José Pascual Rubio Cano, Zapatisme i el VIII ELAOPA A Secretari Relacions Internacionals CGT mb l’assistència de la CNT i Solidaires de França, USI- Redacció CGT vam aprofitar per a explicar AIT d’Itàlia, el Comitè Sindical deU na representació de la la campanya per la llibertat els pre- Via Democràtica i la ODT del Ma- CGT va participar en la sos polítics mexicans que tenim en rroc, CTUWS i Syndicat Autono- Trobada Europea de Soli- marxa arran de la crida realitzada me des impôts fonciers d’Egiptedaritat amb els Zapatistes celebra- per L’Altra Campanya i la Xarxa (ambdós com observadors) i lada a París els dies 15, 16 i 17 de contra la Repressió i per la Solida- CGT de l’Estat espanyol, es va rea-gener, conjuntament amb diverses ritat. Durant les sessions de treball litzar una nova reunió d’aquestorganitzacions, col·lectius i indivi- també es va fer un repàs de les di- espai de coordinació. Hem de res-dus procedents de Suïssa, Grècia, ferents lluites socials que se suc- saltar l’absència dels companys al-Itàlia, Bèlgica, Alemanya, Dina- ceïxen a Europa i del treball que gerians i no per falta d’interès. Elmarca i de l’Estat Espanyol. Du- els diferents col·lectius i organitza- motiu va ser la negativa de les auto-rant aquests tres dies es va analit- cions estan realitzant en els àmbits ritats franceses a concedir-los elzar l’alarmant situació de repressió de la repressió a les persones im- visat per entrar al país.i fustigació que en l’actualitat s’es- migrants, la repressió policial als La situació als països del Magrib està vivint en les comunitats zapatis- moviments socials en general, els caracteritza per la repressió de lestes de Chiapas així com també en temes d’habitatge i els centres so- llibertats individuals i col·lectives,altres llocs de Mèxic com Atenco i cials recuperats així com la gran guai. En aquesta edició van partici- cions diverses com agrupacions especialment l’exercici de les lli-Oaxaca i es va debatre sobre els influència que les grans multina- par-hi unes 400 persones proce- sindicals i sindicats, col·lectius cul- bertats sindicals i polítiques. La de-mecanismes de coordinació i soli- cionals de capital europeu exercei- dents de Brasil, Uruguai, Argenti- turals, grups de teatre, moviments gradació de la situació econòmica idaritat que des d’Europa podem xen en la repressió contra el poble na i Xile, i per part de CGT van piqueteros, col·lectius feministes i social causada per l’adopció deemprendre per a fer-los arribar el mexicà amb la finalitat d’espoliar assistir-hi el secretari general, Ja- de lluita per la igualtat de gènere, plans d’ajustament imposats per lesnostre suport d’una forma eficaç. el seu territori i fragmentar les xar- cinto Ceacero, i el director del classificadors de residus, ateneus, institucions financeres internacio-Es va prestar especial atenció en xes socials en resistència. Rojo y Negro, Antonio Carretero. centres socials, organitzacions nals, de manera especial les euro-aquesta trobada al tema dels presos Per altra banda, la CGT va assistir Aquesta trobada sorgeix en l’any camperoles, ecologistes, col·lec- pees.i preses polítics coincidint tots els al VIII ELAOPA, Trobada Llatino- 2003 com espai alternatiu al tius de defensa dels drets humans i Aquest espai es va construir amb laallí presents en la urgent necessitat americana d’Organitzacions Popu- Fòrum Social Mundial, sent aliè a els recursos naturals, entitats estu- finalitat de respondre a les agres-d’emprendre accions urgents i im- lars Autònomes que es va celebrar la ingerència de partits polítics i diantils... sions del capitalisme a la classe tre-mediates referent a això. Des de els dies 13, 14 i 15 de febrer a Uru- ONG, participant en ella organitza- Més informació:www.elaopa.org/ balladora, des d’una perspectiva mobilitzadora, diferenciada de les estructures sindicals al servei del17 de març: vaga a l’ensenyament públic de Catalunya contra la capital com la Confederació Euro-política educativa del Departament d’Educació pea de Sindicats i la Confederació Sindical Internacional. Federació Ensenyament CGT USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC- En aquest sentit i amb la finalitat de SPS, FETE-UGT i CGT fem una difondre i donar més dimensió in-L es organitzacions sindicals ja vàrem començar el curs de-nunciant la política de retallada ge- crida al professorat a participar ac- tivament en el debat en els centres i en les zones i l’encoratgem també ternacional a lluites que s’estan portant a terme en diversos llocs es va acordar enviar una delegacióneral de recursos que havia portat a a mobilitzar-se i participar activa- d’aquesta coordinadora a Algèria iterme unilateralment el Departa- ment en les accions que es convo- Marroc.ment d’Educació. A mitjan octubre quin: A Algèria per a donar suport i di-del 2009, les organitzacions sindi- - Per l’increment generalitzat de fondre la persecució sindical quecals ens vàrem adreçar al Departa- plantilles. No més retallades. Dis- està sofrint el sindicalisme autò-ment d’Educació amb una propos- minució d’alumnes per aula. nom per part del govern algerià,ta de temes a negociar amb - Per la cobertura de totes les subs- que està arribant fins i tot a crearl’objectiu de redreçar aquesta polí- titucions des del primer dia. No a sindicats ficticis amb el mateixtica i afrontar alguns temes nous les hores extres. nom o semblança al d’aquests sin-que el Departament tenia en carte- - No a aquest projecte de decret dicats amb la finalitat de destruir-ra. d’autonomia de centres. Per la ges- los. I al Marroc per a d’igual mane-El Departament ens va rebre amb naçar amb un calendari de mobilit- brer, les organitzacions sindicals tió democràtica i participativa. No ra, donar suport i donar mésbones paraules, però la seva acti- zacions que vàrem aturar davant el considerem que les propostes pre- a la desregularització de les condi- dimensió internacional a la lluitatud no només les desmentia sinó gest del Departament de retirar la sentades pel Departament són ab- cions laborals del professorat. dels 850 miners acomiadats deque encara va completar la política proposta de permanència del pro- solutament insuficients i que s’ha - Per la jornada intensiva al juny. Khouribga, a pocs quilòmetres dede retallades en no cobrir una part fessorat als centres durant la pri- limitat a jugar amb el temps per di- No a aquest calendari escolar. Casablanca.de les substitucions des del primer mera setmana del mes de juliol latar el procés de negociació amb - Pel treball estable i de qualitat. A més d’això es va acordar treuredia, alhora que trametia sense d’aquest curs, d’obrir un dia més a la finalitat d’evitar les mobilitza- Contractacions de mitja jornada i comunicats de suport als estudiantsprevi avís i sense negociació, l’es- la setmana de nomenamentsi l’ac- cions. És per això que pensem que sencera. i periodistes tunisians i a Meryemborrany de decret d’autonomia de ceptació de negociar els temes ha arribat el moment de dir prou, - No a aquests nomenaments tele- Medí, treballadora algeriana de lacentres al Consell Escolar de Cata- pendents. En aquest sentit, les or- plantar-nos tots i totes junts i de- màtics. multinacional britànica British Gas,lunya. ganitzacions sindicals i el Departa- mostrar de nou al Departament que Si les negociacions no avancen i que portava en vaga de fam des delDavant aquesta política de fets ment ens vàrem donar un termini el professorat i la comunitat educa- no s’aconsegueixin els objectius 9 de desembre per a exigir a aques-consumats a què ens té acostumats fins al 19 de febrer per intentar tiva rebutgem tant els seus mèto- marcats, les organitzacions sindi- ta multinacional el reingrés al seula Conselleria d’Educació, les or- arribar a acords. des com la seva política eductiva. cals continuarem convocant mobi- lloc de treball, ja que havia estat in-ganitzacions sindicals vàrem ame- Ara, un cop superat el dia 19 de fe- Les organitzacions sindicals litzacions. justament acomiadada.Març de 2010 19
  • 20. SOCIAL Com és que al nostre La repressió policial amaga xenofòbia, sindicat s’afilien hipocresia masclista i violència moltes menys dones d’Estat contra els desposseïts que homes? BALA PERDUDA‘Carne de Lacció sindical possiblecañón’ Toni Álvarez a les universitats Secció sindical CGT UAB formació en contractes laborals es-S egons el diccionari de la Real tables del professorat associat fals A Acadèmia de la Llengua espan- ls darrers anys les univer- (contractes eventuals, a temps par-yola, l’expressió “carne de cañón” sitats han experimentat cial amb nivells de salari que noes refereix a “Tropa inconsiderada- contínues reformes que superen pràcticament mai els 900 €mente expuesta a peligro de muer- sestan traduint en un increment de i molt sovint inferiors als 600 € alte” o, en la forma més col·loquial, a la precarietat laboral (des dels ser- mes, sense reconeixement danti-“gente ordinaria, tratada sin mira- veis com la reprografia i personal guitat, etc.) que en moltes universi-mientos”. El cas és que fa uns dies dadministració i serveis fins al tats suposa entre el 25 y el 35% deun diari recomptava els caiguts al professorat), un augment significa- la plantilla, amb un reconeixement“teatre d’operacions” on les tropes tiu del cost global dels estudis, difi- ple de la seva activitat laboral.del exèrcit espanyol estan “ac- cultats més grans per compaginar- b) Leliminació de la doble escalatuant” i donava unes xifres que, los amb una activitat laboral i una salarial i lequiparació progressivalluny de la casualitat, adoben el te- incidència creixent de lempresa de les plantilles laboral i funciona-rreny perquè els entesos en socio- privada, tant en la definició dels rial.lògia elaborin les seves teories. Se- continguts docents com en lorien- c) Un increment de la plantilla pergons aquest diari, progre i tació de la recerca. La CGT ha ma- disposar de bosses de recursos ambpretensiosament d’esquerres, el nifestat repetidament la seva opi- les què reduir els contractes de43% dels caiguts en combat eren nió enfront dalgunes situacions substitució, que són un dels focusestrangers. Un col·lectiu que que shan derivat daquest procés. principals de la precarietat laboral.només representa el 7% del total de Tanmateix, no sempre hem sabut d) Un compromís inequívoc de nola tropa. Ja sabeu que les estadísti- definir de manera clara i concreta utilitzar cap tipus de becari/a per aques les carrega el diable i les dis- les línies dactuació sindical dins realitzar activitats laborals, ja siguiparen els sociòlegs, i no sabem si dels col·lectius del personal docent per mitjà de beques del capítol VIaquests números es deuen a la te- i investigador. Aquestes dificultats (associades a projectes dinvestiga-meritat de la soldadesca estrangera provenen de la migrada conscièn- ció) com a través de lanomenato que algún superior els hi va dir on cia del nostre col·lectiu i de la difi- personal investigador en formació.havien d’anar el dia D a l’hora H. cultat daïllar com a treball una ac- Les activitats tècniques en la recer-Però l’estranger no és lúnic tivitat com la nostra que conté ca poden cobrir-se perfectamentcol·lectiu que pot ser considerat dosis elevades de motivació i din- amb contractes i, en qualsevol cas,carn de canó, perquè el 57% dels terès personal. La conjuntura ac- assumir que els costos de personal dempresa) i dels sindicats. Plantegem alguns dels eixos se-caiguts era menor de 22 anys. Pen- tual de restricció pressupostària i relacionats amb aquestes activitats h) Davant la transformació dels guits:sareu que és normal tenint en dimplementació de lEspai Euro- han désser més elevats per perme- plans destudi i, en teoria, dels mo- 1. Participació dels delegats a lacompte que l’exèrcit el formen, en peu dEducació Superior a partir tre dignificar les condicions dels dels docents, plantejar debats pú- JPDI i el Comitè dempresa delgran part, els joves, però en realitat del curs actual i dalgunes de les qui les duen a terme. blics sobre els nous models de càl- PDI-L. Aquesta participació shaaquest sector representa només el mesures previstes en les diferents e) Un canvi en les prioritats actuals cul de la dedicació laboral del concretat en primer lloc en lexi-10’5 % del total de l’exèrcit. LOU ofereixen uns eixos dactua- de molts equips de govern de les professorat universitari. gència del transvasament dinfor-Podem fer molts “guions” respecte ció. Tot seguit passem a exposar-ne universitats que actualment se cen- Aquests models no han daprovar- mació de la part empresarial (Rec-d’aquesta mortífera “representa- alguns: tren en la formulació de programes se sense la concurrència de sindi- torat) a aquests òrgans, complintció”, però tots els finals porten a re- 1. La CGT considera que les rela- de promoció dels segments més cats i òrgans de representació dels les disposicions legals. Laccés abutjar la presència en territori es- cions laborals a les universitats pú- elevats de la plantilla (per exemple, treballadors. Els nous models han aquesta informació ha estat difíciltranger i el fet que algú decideixi bliques segueixen cada cop més un els programes de promoció a càte- de contemplar la recerca però per les dilacions plantejades per laqui ha de morir i qui no. El concep- model empresarial, amb gerències dres) que, en la situació actual, també el grau de dispersió en as- universitat i quan sha aconseguit,te carn de canó, més enllà de ser de personal i direccions orientades contribueixen a incrementar les signatures diferents dels plans do- això ha estat clau per definir lac-una entrada al diccionari, és una re- a lobtenció de beneficis en detri- desigualtats en les plantilles, tant cents individuals i la variació en tuació sindical i, alhora, fer-la arri-alitat que no només afecta als sol- ment de la reducció de la despesa salarials com de privilegis a lhora assignatures dun any a laltre (nor- bar al conjunt dels treballadors/res.dats, sinó a la població civil que ha en força de treball. Actualment és de captar recursos, definir lactivi- malment són els sectors més preca- 2. La promoció i participació a lesde participar obligatòriament a una una fal·làcia lafirmació segons la tat laboral, docents, etc. Els pressu- ritzats del professorat els qui assu- assemblees de treballadors/es, ofe-“obra” en la que no volen ser-hi. qual les universitats públiques les postos daquests programes, que meixen assignatures diferents en rint cobertura legal, proporcionantEn aquests temps de crisi les voca- conformen el conjunt dels seus tre- generen plantilles bipolars amb cada curs). informació, invitant a reunions decions militars han augmentat i, se- balladors i treballadores. una base molt precaritzada i unes 3. Addicionalment, la CGT soposa negociació amb el rectorat i assu-gons fonts militars, fins fa dos anys 2. En aquest context, cal que la elits molt ben pagades i privilegia- frontalment i denuncia la utilitza- mint les seves decisions i reivindi-hi havia cinc places per cada aspi- CGT defensi el caràcter públic de des), han de reorientar-se en primer ció de la universitat per al lucre pri- cacions.rant i ara hi ha cinc aspirants per lensenyament universitari, com lloc cap a la supressió de la preca- vat amb la realització de convenis 3. Lexigència que els contractes icada plaça. Una transparència en una etapa prèvia de la seva auto- rietat laboral i de vida de gran part amb empreses privades, la docèn- dedicacions laborals sajustin a lesles dades que xoca amb la manca gestió per part duna societat lliure. del PDI laboral. cia en màsters privats o, recent- normatives existents (LOU, conve-d’informació sobre l’elevat nom- En aquest procés, és bàsica la lluita f) Un rebuig frontal i inequívoc de ment, la creació dempreses de nis col·lectius, estatuts del personalbre de desercions a l’exèrcit espan- per la dignificació de les condi- les hores extres, tant per cobrir base tecnològica i “spin-off” per investigador en formació, etc)yol per part dels què no complei- cions de treball, i aquesta passa per substitucions com activitats (pere- part de determinats membres del quan això no passi i actuï en preju-xen els tres primers anys. defensar leliminació de les jerar- xemple la docència dalguns grups) professorat. Un primer pas és la no dici del treballador/a. En aquestEns trobem en el cicle depressiu de quies i desigualtats que actualment per a les quals no sha definit una reducció en la dedicació laboral en sentit sha obligat al respecte a lala necessitat, on les classes amb es donen en les plantilles. El prin- dotació específica de recursos. lesfera pública a qui participi en dedicació docent de determinadesmenys possibilitats veuen l’exèrcit cipi ha de ser “a treball igual, salari g) Exigir que les relacions laborals aquestes iniciatives. categories (per exemple les 60com una sortida a la crisi. Un error: igual”. En definitiva, cal plantejar: dins de les fundacions de les uni- Lacció sindical en làmbit univer- hores pel que fa a professors/resde carn de canó laboral passen a a) La supressió de la dispersió de versitats es regeixin pel conveni sitari és possible. Lexperiència del ajudants no doctors) i shan formu-botxíns i carn de canó a la vegada. modalitats de contractes, dins del col·lectiu del ram i sota control darrers anys de la secció de la CGT lat denúncies davant inspecció deAixò sí, a un “gran teatre interna- personal laboral no funcionari. Es- dels òrgans de representació exis- a la Universitat Autònoma de Bar- treball per alguns contractes irre-cional d’operacions”. pecialment, es pot exigir la trans- tents (juntes de personal i comitès celona ha donat certs fruits. gulars de professorat associat.20 Març de 2010
  • 21. OPINIÓ-SOCIAL Contra la trobada de SALUT I ANARQUISMES Vagues generals ministres de Defensa Josep Cara Rincón (Berga) Pep Juárez, Secretari d’Acció Sindical CGT-Balears P arlar de vagues generals em sembla una tonteria. M’ho sembla perquè no és realista, sobre-E ls dies 24 i 25 de febrer es tot si miro el món laboral i social va celebrar a Mallorca una que m’envolta. Tot i que la vaga cimera “informal” de mi- general podria ser una bona eina,nistres de la guerra (de “defensa”, no em sembla ara un bon argument.diuen) de la Unió Europea. Els M’explicaré: crec que s’ha d’anarmoviments socials van portar a d’allò petit en allò més gros. Parlarterme uns actes que van acabar per parlar pot acabar sent desmobi-amb una manifestació el dia 24 litzador. Al nostre poble o comarcaamb més de mil persones pels ca- no seriem capaços de fer una cosarrers de Palma per reclamar una així, no som prous per tancar-ho totsocietat en pau i convivència, i mira que això és xic. Però seriemsense militarismes i amb les despe- capaços d’assumir conflictes petitsses militars destinades a cobrir les o mitjans i posar-hi tota la força denecessitats socials. A continuació les què som (què no és poca) peròexposem els arguments que s’han no més. I aquest és el nostre com-fet servir en aquesta mobilització. està orientat cap al benefici privat. g. Política d’espionatge per immigració il·legal i el narcotrà- promís de fa anys. Ser pocs no és b. Més d’un bilió d’euros del BCE satèl·lit, servei llogat al holding fic”. excusa per no fer res (aquesta can- als mercats financers especulatius, privat “Agència Europea de l’Es- j. Les intervencions dagressió ne- tarella ja ens la coneixem) i estic L’Europa que en els darrers anys, a més d’altres pai”, coordinat des de Torrejón de ocolonial als països del sud, sota convençut que és pot fer molt sent ens imposen immenses sumes de doblers dels governs estatals per a salvar ban- Ardoz. Qualsevol moviment dins l’espai europeu pot ser conegut eufemismes com “accés als recur- sos energètics globals” -Somàlia, pocs però compromesos. No estic fent apologia de ser pocs, preferiria1.Antidemocràtica quers. Continuen les polítiques ul- amb detall. Afganistan?-, jalonen els discursos que fòssim molts però la realitat ésa. El Consell Executiu i de la Co- traliberals que han provocat la crisi h. Els projectes de la indústria ar- agressius de dirigents com Àngela la que és. A més, ser molts no és bomissió dicten les normes en detri- sense cap voluntat de prevenir els mamentística (gairebé tots amb Merkel. Mentrestant, cada vegada en sí mateix, crèixer està bé però noment del Parlament europeu que es efectes sobre el conjunt dels treba- participació espanyola) tenen cada és més evident la incondicional a qualsevol preu. Quan donemrelega a ser un actor secundari. lladors i la ciutadania, sense com- vegada més espai en lagenda euro- submissió europea als dictats del exemples, amb un munt de conflic-b. Aquestes instàncies no són tria- batre els paradisos fiscals. pea: “Eurofighter”, “Airbus A- Pentàgon, a lagressió sionista tes portats amb acció directa i efi-des en processos democràtics, i c. Indefensió dels països dèbils en- 400”, “Tifón”, etc. Europa és una sobre el poble palestí o a locupa- càcia, llavors podrem posar-nosmolt menys organismes com el front els atacs dels capitals especu- potència exportadora d’armes. ció marroquina del Sàhara Occi- d’acord per aturar el que calgui. DeBanc Central Europeu, fora de latius, degut a la manca d’homoge- i. Defensar-nos, contra qui? Supo- dental. moment, aquest tipus de paraules,qualsevol control democràtic. nització fiscal i desequilibri social sadament contra “el terrorisme, la I podríem continuar... almenys a mi, fan que no em pren-c. La UE potencia el paper dels es- amb l’augment i encariment dels gui seriosament les que les diuen.tats en detriment dels drets demo- seus deutes públics. Enguany que fa cent anys del nai-cràtics dels pobles, de les nacions d. Per combatre l’anterior, la UE Despeses militars xement de la Confederació és opor-sense estat i dels ciutadans. només té receptes de retall de la 1. L’Estat espanyol és el 8è exporta- tú parlar d’anarcosindicalisme. Bà-d. Després de l’experiència de la despesa pública i d’exclusió social La despesa militar d’EEUU per a dor d’armes i municions (2n en el sicament perquè encara mantenimdifunta Constitució Europea, el dels sectors més desfavorits. 2009 = 424.963 milions d’euros cas d’Àfrica). Armes i municions debats descontextualitzats —allun-Tractat de Lisboa ha estat imposat (515.000 milions de dòlars, més que van a parar a països com Is- yats de la realitat— quan no falsossense consulta, tret de “l’error co- 4. De la guerra 67.200 addicionals per les guerres rael, Marroc i altres que violen els —per servir a interessos que no sónrregit” del cas irlandès. a. Lestructura de la Unió Europea d’Iraq i Afganistan durant els sis drets humans. els que es manifesten—. Tant entre ha estat dissenyada com un instru- primers mesos de 2009). les diferents confederacions, com2.Antisocial ment per a enfortir les regles de joc 3. dins cada una d’elles. Els sindicatsa. Directiva Bolkestein.- Privatit- del gran capital i el domini militar. 2. La despesa militar dels 30 països no representen ningú i als pocs quezació, deslocalització i desmante- Cau progressivament la careta dun La despesa militar de la UE per a de l’OCDE (Organització per a la representa són funcionaris o treba-llament dels serveis públics, amb suposat “pacifisme” alternatiu al 2009 = 220.000 milions d’euros. Cooperació i el Desenvolupament llen a empreses del metall quedesprotecció social per als treballa- model nord-americà. Per països: Gran Bretanya: 32.819 Econòmic) = 730.000 milions estan en vies d’extinsió. Cal tornardors que presten aquests serveis. b. Des de la II Guerra Mundia, tu- milions d’euros, França: 23.357, d’euros. al sindicat integral, per barris i po-b. Directiva “de les 65 hores”.- El tela dels EEUU, incloent “cops Itàlia: 22.145, Alemanya: 31.386, bles i donar-ho tot als conflictesParlament Europeu li va posar fre d’estat encoberts” a la zona medi- Holanda: 9.478, Espanya: 18.609, Font: dades de documents oficials de xics. Cal treballar molt des de laperò a la pràctica generalitza l’aug- terrània (Grècia, Turquia, Portugal altres: 82.206. l’OTAN i la UE propaganda pel fet, m’explico lament de la jornada laboral i imposa i Itàlia; “comprensió” del 23-F a gent no vol saber res de sindicats,la fragmentació de la negociació Espanya). la gent creu que els sindicalistescol·lectiva, amb la negociació indi- c. L’OTAN com una eina de sub- Despesa social comparativa són uns xoriços que només volenvidualitzada o “opting out”. missió militar i militarista dels X “Els objectius del Mil·leni” de salari bàsic de 650 euros per a hores sindicals i ténen molts mo-c. Procés de Bolonya.- Mercantilit- EEUU. Amb l’ampliació de la UE reduir a la meitat la pobresa per a 78.461 treballadors/res sense pres- tius per pensar això. Res, un altrezació de l’ensenyament i submis- a 27 membres, països de l’Est han l’any 2015 han de menester tació social. Amb només la despe- dia segueixo amb el tema.sió de carreres i activitats universi- hagut d’ingrés abans a l’OTAN. 554.744 milions d’euros (760.000 sa militar espanyola de 12 dies Per acabar, i en la mateixa línia,tàries als interessos de les d. Amb el Tractat de Maastricht milions de dòlars), molt menys arribaríem a cobrir aquest salari vull fer una crida per exigir a lesempreses i a les regles del mercat. (1993) s’inaugura la “Política exte- que la despesa militar de l’OCDE mínim d’un mes per a un milió de companyes solidaritat amb la Ta-d. “Directiva de la Vergonya”.- rior i de seguretat comuna”. de només un any. persones. mara. I aprofito per —escrivint—Persecució, criminalització i viola- e. El 1999 es nomena responsable X Amb el cost de fabricació d’un X L’ajuda espanyola per al terra- manifestar-me en contra dels quèció de drets humans elementals de d’aquesta competència a l’espan- sol fusell (73 euros) es pot preve- trèmol d’Haití ha estat de 34 mi- només escriuen, ja que la solidari-les persones immigrants; creació yol Javier Solana, antic pacifista, nir la ceguesa per a 3.000 lions d’euros, l’equivalent a 16 tat no pot esdevenir mai un brindisde guettos d’exclusió social i exsecretari general de l’OTAN i nins/nes, d’un any d’edat, mitjan- hores de despesa militar de l’Estat al sol, si ho fa ja no és solidaritatcamps de concentració per a perso- responsable formal d’assassinats çant vitamina A. espanyol. sinó una acció simbòlica que ennes que no cometen cap delicte. massius dels bombardejos sobre X L’estat espanyol gasta al dia 52 X Amb el cost d’un bombarder es- aquest cas és més pròpia de polítics poblacions de l’antiga Iugoslàvia. milions d’euros en despeses mili- tratègic (1.600 milions d’euros) es o capellans que volen treure rèdits3. Del domini del capital f. L’embrió d’exèrcit europeu “bri- tars (sense comptar la militaritza- pot garantir l’educació per a 15 de la situació dels altres. La solida-a. La llibertat que predomina és la gades mixtes”, conviu i és compa- ció camuflada en “investigació milions de nins i nines sense esco- ritat és suport mutu, és acció, ésla lliure circulació dels capitals i de tible amb el manteniment dels científica”), suficient per cobrir el larització. material, són diners, és compromís.les transaccions especulatives. Tot exèrcits dels estats membres. Salut i anarquia!Març de 2010 21
  • 22. OPINIÓ-SOCIALLa baixaafiliació iparticipació de Declaració de l’Assembleales dones a laCGT de Moviments Socials Dones Llibertàries de CatalunyaH i ha una part d’afiliació del nostre sindicat que veu ambesgarrifança que es demanin dades FSCat 2010 Tractat, que manté en essència el contingut de la Constitució euro- Calendari de mobilitzacions a Barcelona i la resta de Catalunya Edesagregades per sexe per disposar n el marc del II Fòrum So- pea rebutjat per diferents referèn-d’estadístiques per conèixer millor cial Català, els moviments dums, ha estat aprovat sense debatcom som i què pensem en aquesta socials de Catalunya ens ni coneixement de la immensa ma- 2010 governs d’aconseguir que la crisiorganització. hem reunit a Barcelona, en uns mo- joria de la població europea, de- Semestre de la presidència la paguem els treballadors. Un 1Sovint sentim a dir que a la CGT el ments en què la crisi global capita- mostrant un cop més el caràcter an- espanyola de la UE. Organitzem de Maig alternatiu serà una de lesmasclisme no existeix, que no és lista ens colpeix amb força, gene- tidemocràtic del procés de la resposta social. cites de mobilització com auna organització androcèntrica, que rant un augment de l’atur, la construcció política de la Unió Eu- campanya.aquí totes i tots som iguals. Si això pobresa, les desigualtats i la repres- ropea. 8 de Marçés cert, com és que al nostre sindi- sió, sense precedents en les darre- Com si res no hagués succeït en Reforçar les cites ja existents, 6 i 7 de junycat, a Catalunya, s’afilien moltes res dècades. aquest darrer any, els governs euro- denunciant les polítiques Cimera Euromediterrània. L’ob-menys dones que homes? Com és Davant d’aquesta situació, denun- peus continuen basant el futur de la regressives de la UE en relació als jectiu de la campanya és organitzarque hi ha moltes menys delegades ciem les polítiques dels governs i UE en les polítiques neoliberals i serveis públics, polítiques una contracimera alternativa, aque delegats? Aquestes són les úni- de les institucions internacionals, neocolonials. El Tractat de Lisboa d’igualtat o dret al propi cos. més d’impulsar mobilitzacionsques dades que coneixem: encaminades a recolzar i enfortir el consolida el lliure mercat i la com- grans i accions de bloqueig en re-- El percentatge d’afiliades (29,6%) sistema capitalista i patriarcal, res- petència com a l’element essencial 1 de Maig buig a les polítiques de la UE eni afiliats (70,4%), segons les dades ponsable de la crisi, a socialitzar de la política econòmica, al mateix Dia dels treballadors i temes com immigració, relacionsde 2009. les pèrdues i augmentar l’explota- temps que força la privatització treballadores. El semestre europeu Nord-Sud, conflicte Israel-Palesti-- El nombre de delegades i dele- ció de la majoria de les persones i dels serveis públics i de les pen- es veurà marcat per l’intent dels na, Europa militar,…gats, a partir de les dades de l’Ides- dels pobles per part d’una minoria sions, precaritza el treball i incre-cat sobre les eleccions sindicals on, que posseeix el poder econòmic menta la pobresa, afavorint l’acu- Però nosaltres sabem que aquesta sota el principi de laper altra banda, veiem que el per- mundial. Ens neguem a acceptar mulació de la riquesa en mans crisi ha estat provocada pel sistema sobirania alimentària dels pobles.centatge de representació sindical que els responsables d’aquesta crisi d’una minoria. Aquestes polítiques capitalista i que no té sortida des de Volem una Catalunya en un mónfemenina dels altres sindicats és en surtin beneficiats, mentre que es consoliden un sistema basat en dins del propi sistema. Volem un sense pobresa ni exclusió, ambmés elevada: consolida un sistema que mercanti- l’explotació de les persones i la na- canvi de sistema, que garanteixi els ocupació estable i salaris dignes, CCOO UGT USO CGT litza tots els aspectes de la nostra tura, que manté la injustícia climà- drets i les llibertats individuals i amb serveis públics universals,Dones 35,03 35,87 43,93 27,3 vida. tica, la desigualtat entre homes i col·lectives, i que posi l’economia gratuïts i de qualitat, amb plenaHomes 64,94 64,13 56,07 72,4 Durant aquest primer semestre de dones, nega l’accés a un habitatge al servei de les persones, amb un igualtat entre dones i homes, on el 2010, la UE està presidida per l’es- digne, alimenta la xenofòbia i el ra- model productiu destinat a satisfer treball reproductiu sigui compartitNo penseu que aquí passa alguna tat espanyol i es pretén adoptar de- cisme, nega els drets dels pobles i les necessitats socials i respectuós per tots i totes, sense discriminaciócosa? Des de la Secretaria de la cisions importants, per desenvolu- provoca conflictes i guerres per amb la natura. Volem una demo- per motius de nacionalitat, ètnia oDona del Confederal sabeu que es par el Tractat de Lisboa. Aquest motius econòmics. cràcia econòmica social i solidària, orientació sexual, sense nuclears nitreballa per conscienciar la classe transgènics, on la desmilitarització,treballadora de la importància de la pau i la solidaritat entre els po-denunciar situacions de discrimina- bles sigui una realitat.ció per raó de sexe tant en l’àmbit Sabem que, per aconseguir aquestslaboral com en qualsevol altre. objectius i canviar les polítiquesCada 8 de març editem cartells i neoliberals de la UE, és necessàriamanifestos amb un discurs crític la mobilització social. Per això,amb el patriarcat i el model andro- fem una crida a organitzar una àm-cèntric de la societat que impedeix plia mobilització contra l’Europales dones participar en la vida pú- del Capital, la Crisi i la Guerra, alblica. llarg d’aquest semestre durant laQuè és el que impedeix les dones presidència espanyola de la UE. Enlluitar per la transformació de la so- concret, cridem a organitzar unacietat, pels seus drets laborals, des important mobilització els dies 4,de la CGT? 5, 6 i 7 de juny, durant la cimera deLes estadístiques no són una finali- caps d’estat de la UE i dels païsostat en sí mateixes, són una eina de del Mediterrani, que tindrà lloc aconeixement. Sabem en què treba- Barcelona. També cridem a prepa-llen les dones afiliades? Sabem el rar les mobilitzacions de l’1 detipus de contracte que tenen? Maig contra l’Europa del Capital, iSabem quina és la jornada laboral? a donar suport actiu a les convoca-Sabem quines són les seves priori- tòries del 8 de Març, Dia de lestats? Sabem per quina raó no parti- dones. També convidem a partici-cipen en el sindicat? Té a veure par en les mobilitzacions que esamb el propi sindicat o, pel contra- faran a Madrid els dies 17 i 18 deri, amb la seva situació personal? maig, amb motiu de la cimera dePotser si els ho preguntéssim ens caps d’estat UE-Amèrica Llatina.adonaríem que s’ha de canviar al- Perquè no volem deixar el nostreguna cosa, o bé que s’ha de fer el futur en les mateixes mans de quimateix que fem, però d’una manera ens ha conduït a aquesta situació,diferent, o en horaris diferents. Si ens hem de mobilitzar. Enfront deno sabem el què, no podem saber ni l’Europa del Capital, la crisi i lael perquè ni el com. guerra, defensarem l’Europa so-Potser la por dels que no volen cial, dels pobles i de la pau.saber, dels que prefereixen ignorarque conèixer és, en realitat, por a Més informacióqualsevol canvi. www.noue2010.blogspot.com22 Març de 2010
  • 23. OPINIÓ-SOCIAL Les dones El monument feixista treballadores no ens deixem de la Feixina enganyar Dones Llibertàries (*) Pep Juárez CGT-Balears sió” del sector clientelar. D’altra gis formals del passat tenebrós de dones, nins i gent gran que fugien banda, no crec que la decisió muni- la dictadura. És a dir, no servirà ni en massa, preses del pànic, els diesL T equip de govern de lAjun- cipal hagi suposat una gran sorpre- com a una rentada de cara”. 7 i 8 de febrer de 1937, de la Màla- othom parla de sortides a la tament de Palma, amb la sa per ningú. Qui més qui manco la Com en altres ocasions, mhagués ga assetjada per l’exèrcit (nodrit en crisi cercant solucions. Menti- batllessa Aina Calvo al cap- podíem esperar. La “capacitat” po- estimat més estar equivocat. Però la major part per “regulars” afri- da: el capitalisme és crisi i guerres idavant, seguits dels Ramón, Gross- lítica dels nostres governants ha duna llei que guarda una còmplice cans i tropes italianes) del sangui- no te solució. Tots els mitjans deke i companyia, tots ells suposada- quedat suficientment demostrada equidistància entre víctimes i bot- nari Queipo de Llano. Una gran comunicació, partits i sindicats ma-ment progressistes, han pres la en casos anteriors, com Son Espa- xins, que no anul·la les sentències quantitat de persones indefenses, joritaris parlen de pactes i diàlegdecisió de no esbucar el monòlit de ses, la política hotelera, els drets la- de la dictadura, en processos igno- que van quedar atrapades en la ca- per frenar l’atur. Mentida: l’aturla Feixina, aixecat en memòria de borals en IB3 o el Pla de Carreteres miniosos, contra els defensors de rretera costanera de 200 quilome- creix i les reformes laborals fan re-“los héroes del Crucero Baleares”. de Mallorca. les llibertats democràtiques (molts tres cap a Almeria, “la carretera de trocedir les nostres condicions deHo han decidit, segons sembla, Un servidor, al manco, així ho es- dells assassinats pel règim fran- la mort”, un parany mortal en un treball i la vida cada cop és mes di-emparant-se en la Llei que diuen perava. Ja en el meu article “Matar quista), que no defineix com a res- immens paredó de cara a la mar, fícil. Diuen que la privatització dels“de la Memòria Històrica” (apro- la Memòria” (publicat, entre altres, ponsabilitat de les administracions varen ser objectiu fàcil per als “he- serveis públics els millora perquèvada pels seus propis partits a les pel diari “Última Hora”, 21-12- públiques la localització, identifi- rois” del “Baleares” i del “Cana- els modernitza. Mentida: les donesdarreries de 2007) i també en un 2007) on feia una anàlisi crítica de cació i rehabilitació de les víctimes rias”, amb peces dartilleria de 203 veiem com es deterioren, s’encarei-informe fet a mida dels seus propò- l’aleshores recentment aprovada innocents de la repressió, els cos- i 120 mm, així com per als avions xen i ens obliguen a fer-nos-en cà-sits. Amb això, aquests polítics “de “Llei de la Memòria Històrica”, sos de les quals encara romanen en italians i alemanys, que també par- rrec dins de casa. Ens diuen que nocentre-esquerra”, qui ho anava a deia: “Quan, per exemple i sense fosses comunes, o anònimes en les ticiparen en la matança. hi ha prou diners. Mentida: els di-dir, garanteixen el futur del monu- anar més enfora, es dubta en elimi- voreres de les carreteres..., daques- Estic segur que també saben que, ners els hi han donat als bancs. Ensment feixista, complint el testa- nar, en aplicació d’aquesta llei, el ta Llei no podem esperar sinó que fins i tot advocant a la indigna Llei diuen que amb les lleis d’igualtat,ment polític del dictador Franco: monument feixista de La Feixina, a serveixi de coartada a la covardia de la Memòria històrica, era igual- dependència, conciliació… la donaallò de “todo atado y bien atado”. Palma, “per la seva certa qualitat política dels que ens governen. ment legal esbucar el monument ha guanyat drets. Mentida: lesLes reaccions davant aquesta deci- artística o monumental”, i fins i tot I parl de covardia perquè no puc de la Plaça de la Feixina. Però els dones perdem les feines i les quesió municipal no deixen el menor quan l’equip de govern municipal, creure que siguin uns ignorants. ha mancat valentia per a fer-lo. Per encara treballen majoritàriamentdubte al respecte: mentre la dreta i de suposat “centre-esquerra”, està Perquè supós que saben que les això, encara que canviïn les lletres son precàries. Ens diuen que amb lala ultradreta es freguen les mans de a una passa de donar el títol de fill “heroïcitats” del “Baleares”, en- de l’enunciat, aquest monòlit es nova llei de l’avortament la donagust (cal veure, per exemple, els il·lustre de Ciutat al promotor del fonsat en una acció de guerra per perpetuarà dedicat a la memòria serà mes lliure de decidir sobre elcomentaris en ledició digital de referit monument (que, per cert, ja part de larmada republicana el 6 de del “Baleares”, un vaixell feixista seu propi cos. Mentida: cada vega-“El Mundo”), la indignació és la té un carrer a Palma), ens podem març de 1938, van consistir fona- responsable de crims de guerra. I a da més l’integrisme catòlic prennota dominant entre els sectors fer una idea d’en què quedarà tot mentalment en bombardejos assas- partir dara també serà, per als nos- força en aquest règim monàrquic.desquerra i reivindicatius de la això. Per una patètica manca de co- sins sobre poblacions de ciutats tres governants, un monument re- Ens diuen que pel nostre bé cal en-memòria històrica, com l’AMHM. ratge polític, aquesta llei ni tan sols mediterrànies, com la massacre presentatiu i commemoratiu de la durir les lleis contra la immigració,Entre i entre, l’esperada “compren- serà efectiva per eliminar els vesti- dels milers de víctimes civils, seva covardia. les treballadores sexuals, les oku- pes, etc. Mentida: la repressió poli- cial amaga xenofòbia en un cas, hi-Càmeres de videovigilància a la UAB: sospites confirmades? pocresia masclista en l’altre i en tots els casos és violència d’Estat Secció Sindical CGT-UAB estat aquesta una decisió presa de contra els desposseïts. manera pública en els òrgans de re- Dona, confiem només en la nostraJ a fa mesos la CGT ha denunciat a diferents òrgans de la UAB lapresència de càmeres de videovigi- presentació que té la pròpia Uni- versitat? Amb quina finalitat? Creiem que la defensa de la Uni- lluita. Tallem el diàleg social. Vaga general per aconseguir: • Aturar les reformes laboral i delància a la UAB no senyalitzades versitat com un espai lliure de re- pensions.que presumptament contravenen la presió, de debat sense restriccions i • Cap acomiadament més. Reparti-normativa vigent sense que hi hagi de foment de l’esperit crític i la cul- ment de les hores de treball senseconstància que des dels òrgans de tura de participació cultural, social disminució de sou.govern s’hi hagi posat cap remei. i política continua sent, avui, tant • Prestació d’atur indefinida. Trans-També fa mesos que la CGT, junt a necessària com sempre. És per això port gratuït i paralització dels des-altres col·lectius i persones indivi- que la CGT de la UAB sol·licita a nonaments en cas d’atur.duals de la Comunitat Università- la Rectora, a l’Equip de Govern i a • SMI de 1200 euros. Pujada de lesria, va denunciar la presència de les instàncies competents que de Pensions.cossos policials i parapolicials a la manera urgent: • No a la privatització del serveisuniversitat, tot preguntant quins - Que expliqui sota quines circums- públics. Cap euro per a l’empresaeren els motius d’aquesta presència tàncies i en base a quina autoritza- privada (inclosos l’Església i l’E-i qui l’havia ordenat. Durant el curs ció es va produir la presència d’a- xèrcit).passat i l’anterior, quan hi va haver gents dels Mossos d’Esquadra dins • Retorn de l’ajut estatal de laalguna resposta de la institució, es de la UAB. banca. Confiscació de les vivendesva assenyalar que aquesta presèn- - Que expliqui també si aquesta dels bancs i caixes per a ús social.cia de policia s’havia sol·licitat da- presència és habitual o no, i en el • Prou augments al rebut de la llar.vant de situacions excepcionals. seu cas sota quin mandat. Ni IVA ni IRPF. Impostos als rics.El dilluns 1 de febrer es va produir - Que s’emprenguin les mesures • Derogació de la Llei d’estrangeriala detenció d’un estudiant de la Fa- pertinents per acomplir de manera (Cap persona és il·legal).cultat d’Economia i Empresa dins estricta la normativa vigent d¡en • Prou de repressió a les treballado-del Campus de Bellaterra de la matèria de càmeres de vigilància. res sexuals. Drets laborals i socialsUAB per part d’agents de paisà - Que es faciliti assistència jurídica per a elles.dels Mossos d’Esquadra. Un altre a la persona detinguda i a la denun- • Dret a una sexualitat lliure. Avor-més va ser denunciat i dos més ciada si l’actuació de la policia no tament lliure i gratuït per la Segure-identificats pels mateixos agents. va ser sol·licitada per la UAB. tat Social.Aquests fets renoven les sospites - Que s’emprenguin les mesures • Enfrontar la violència masclista aque fa temps s’han anat denun- pertinents per a demanar al Depar- les nostres llars, carrers i treballs.ciant: És cert que hi ha de manera tament d’Interior i Participació Prou violacions i tortures de doneshabitual policia a la Universitat? Ciutadana explicacions pels fets com arma de guerra.Qui els ha autoritzat a ser-hi? Ha ocorreguts. (*) Comunicat per al 8 de març 23Març de 2010
  • 24. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervell > MÉS MEDIA A favor d’una ràdio i una televisió al servei de la ciutadania i no DIVERSOS ACTES I LA PUBLICACIÓ DE LA SEVA BIOGRAFIA EN CATALÀ RECORDEN LA FIGURA DEL MAQUIS pas del negoci dels empresaris Federació Gràfica Estatal de la CGT Cinquanta anys de la o a aquesta Llei de Comunicació NAudiovisual que s’oblida de la gent, i que està feta exclusivament per a l’empresari. mort de Quico Sabaté Berta Combalia - No garanteix ni promociona el servei Quintela), cometeren actes de sa- públic. botatge per tal de malmetre l’eco- - No garanteix la qualitat en l’ocupació Sant Celoni, 5 de gener de 1960. nomia de la dictadura. Distribuïren ni els drets laborals. 2/4 de 9 del matí. propaganda antifranquista, en què - No garanteix la pluralitat informativa “Bang!” -escopí l’arma del guàrdia s’adreçaven a la població animant- ni la llibertat d’expressió. civil. No en va ser només un, en los a incorporar-se a la lluita anti- - No garanteix l’accés i participació so- van ser molts més. L’agent de cos franquista i a vèncer la por a la re- cial. de la “Benemèrita” i el sometent pressió. Una altra tasca important El Ministeri d’Indústria es va compro- que l’esperaven van descarregar va ser l’ajut moral i material als pre- metre amb CGT que participaríem en del tot les seves armes i la seva sos. En haver-se produït una em- aquesta Llei. Va incomplir la seva pa- ràbia contra el seu cos. Per fi, ha- boscada contra resistents, els raula. No va atendre les nostres pro- vien acabat amb la vida del “ban- companys intentaven organitzar postes i sí les de UTECA, ASODAL i al- doler” Francesc Sabaté Llopart, el assistència jurídica (la qual sovint tres organitzacions amb interessos Quico, l’home que des de 1939 buscaven a França), i també els privats. havia estat el malson de la policia enviaven diners. També ajudaren Aquesta Llei qüestiona la viabilitat del espanyola a Catalunya. Al Museo presos a evadir-se de les presons. sector audiovisual. A més, elimina el de la Guardia Civil de Madrid du- Els mitjans econòmics per dur a concepte de servei públic per als ope- rant anys hi van estar exposades terme els seus actes els aconse- radors privats, i els treu obligacions. les armes que li van trobar a sobre guien apropiant-se de calés de Destrueïx ocupació i fomenta la sub- en assassinar-lo (a la secció de bancs, empreses importants o contractació i la precarització. A l’elimi- trofeus, suposem). persones carregades de bitllets. nar l’Estatut de la Ràdio i la Televisió i la “No som atracadors, som resis- Aquests atacs contra símbols del Llei del Tercer Canal s’obre la porta a la tents llibertaris. Tot això que ens capitalisme eren aprofitats per les privatització total, a través de la gestió, enduem ens servirà per alimentar autoritats i pel mitjans del règim dels canals públics. S’impedeix el des- els fills dels antifeixistes que heu per titllar-les de bandoleres, mal- envolupament de les emissores comu- afusellat, abandonats i famolencs. factores, etc. nitàries, que ofereixen un servei ciutadà Som els que no hem claudicat ni Els grups no actuaven sols és clar, sense ànim de lucre. S’oblida de la fun- claudicarem. Seguirem lluitant per hagués estat impossible la seva ció social dels mitjans audiovisuals i re- la llibertat del poble espanyol fins a tasca clandestina sense l’ajut dels dueïx al ciutadà a ser un mer consumi- la nostra mort”.(1) El Quico va enllaços, dels guies de muntanya, dor. morir com ell volia, sense haver les nombroses dones, homes i la CGT proposa una regulació que garan- abandonat la lluita contra la tirania quitxalla que els guarnien de que- teixi per a tots els canals: fins el dia en què el van assassinar. viures en els seus refugis o punts - La funció de servei públic essencial. El Quico va ser una de les moltes Aguiluchos, juntament amb alguns jectiu comú, va tenir diferents for- del camí, les persones afines (en - Informació independent, rigorosa, resistents que van jugar-se la pell dels membres del seu primer grup mes. Generalment, actuaven en nombrosos casos no units per les veraç i plural. per combatre el règim franquista d’acció (Los Novatos), i la seva petits grups d’acció d’afinitat, i idees, sinó per amistat o parentiu) - Programació de qualitat que atengui a fins a la seva mort. Va tenir la sort companya Leonor. N’hagué de conforme les seves membres ana- etc. En les seves expedicions re- l’interès general. de ser de les qui més anys van so- fugir, després d’ajusticiar el co- ven caient per la repressió, s’ana- pressives la policia també detenia i - Creació d’Estatuts de Redacció i Con- breviure a la persecució, que en mandant comunista Ariño, cap ven reconfigurant. Les dones i empresonava aquestes persones sells de Continguts. molts casos no es limitava al terri- d’una columna confederal en què homes que en formaven part eren, que ajudaven els combatents, així - Participació dels treballadors en el tori controlat pels feixistes, sinó va lluitar i que en un combat, dins sobretot, de les bases sindicals feia palesa la seva autoritat i info- Consell d’Administració. també a França, on les autoritats, de l’estratègia comunista per obreres, que des de les revoltes in- nia la por. Un element clau que va - Producció interna, amb recursos tèc- amb el pas dels anys, cada vegada aconseguir el comandament de surreccionals per proclamar el co- permetre que la repressió fos tan nics i humans de la pròpia empresa. anaven més del bracet de la policia l’Exèrcit, es va utilitzar com a força munisme llibertari durant la Sego- expeditiva com ho va arribar a ser - Ocupació estable i de qualitat. Elimi- franquista. de xoc suïcida: havia mort el 80% na República arreu de l’Estat van ser la figura del confident i la nar la subcontractació i la precarització Francesc Sabaté Llopart va néixer de les seves components. Durant espanyol, reprimides durament per de l’infiltrat, que com explica Anto- del treball. a l’Hospitalet de Llobregat el 30 de l’ocupació alemanya de l’Estat les autoritats republicanes, no van nio Téllez en el treball històrico- - Desenvolupament del dret a la diversi- març de 1915. Als 10 anys va co- francès, moment en què ell s’hi voler abandonar la seva lluita biogràfic “Sabaté. Guerrilla urbana tat lingüística. mençar a treballar com a aprenent trobava (en un camp de treball for- apassionada, amb les armes a les a Espanya (1945-1960)”, van per- - Participació ciutadana. de llauner, i als 15 anys va afiliar-se çat) va integrar-se en grups de re- mans (i com sinó, si els seus ene- metre conrear la confusió en l’en- I per a les cadenes públiques: al sindicat d’Oficis Diversos de la sistents o maquisards. L’any 1941 mics anaven armats?) per la revo- torn de la resistència. Vegem el - Un finançament que les faci viables, i CNT de l’Hospitalet, organització a torna a Barcelona, el seu punt lució social. Actuaven amb l’ajuda que ens n’explica: que la seva titularitat i la seva gestió si- què va pertànyer tota la seva vida, d’acció més important, i reprèn la del Comitè de Defensa de la CNT, “‘L’alliberament nacional’ es va ce- guin públiques. si bé no pel que fa a la disciplina, sí lluita contra el règim franquista de això a Catalunya, que entre d’al- lebrar amb una orgia de sang i Només d’aquesta manera es podrà en esperit. l’única manera que ell la concebia, tres funcions s’encarregava de fetge, una fúria assassina que es donar estabilitat al sector audiovisual i Breu a l’hora de parlar, prudent i és a dir, al mateix terreny on les proporcionar ajut als presos que perllongà durant anys arreu d’Es- als seus treballadors. En definitiva, l’ob- valent, així és com el descriu el seu companyes eren empresonades i farcien les garjoles franquistes. Els panya. De Barcelona a Sevilla, de jectiu és el de salvaguardar el servei amic Antonio Téllez Solà. La seva i afusellades, on la població patia grups que actuaven en zones ru- La Corunya a València passant per públic i, a la vegada, els drets dels ciu- la de les seves companyes va ser l’assetjament de la tirania, a l’Estat rals van dur a terme nombrosos Madrid; plovia la sang del jovent tadans. Aquesta Llei es pretén aprovar una lluita per alliberar el poble es- espanyol. Diversos seran els viat- actes de sabotatge contra infraes- espanyol antifeixista. Nit i dia eren sense debat, donant l’esquena a la ciu- panyol de la tirania que, a través ges que farà des de França cap a tructures com línies d’alta tensió o executats. Amb un dit acusador tadania. Entre tots podem millorar de la violència del terrorisme, el Catalunya per a dur a terme les línies de ferrocarril. A ciutat, els n’hi havia prou per a liquidar algú. aquesta Llei. feia viure en la injustícia, dessag- seves accions, i diversos seran els grups ajusticiaren confidents i ele- Un altre procediment d’extermini Signen: Seccions Sindicals de CGT a nat i empobrit. grups en què participarà. ments clau en la repressió (com els tan eficaç com l’anterior el succeí: Atlas, IB3, Tele5, TV3, RTVA, RTVE, El 1936 va marxar al front d’Aragó i La lluita de les resistents llibertà- policies de la Brigada Politico So- els consells de guerra. RTVM, RTVV s’incorporà a la columna de Los ries espanyoles, tot i tenir un ob- cial (BPS) Antoni Seba i Eduardo Probablement els vencedors pen-24 Març de 2010
  • 25. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Treballadors i antifeixistes tots Desperteu-vos de la letargia en Desperta d’aquesta letargia cau- nord-americà, sinó als milionaris què us ha immers la misèria, la sada per les innombrables hores nord-americans representants del fam i la fatiga! de feina que has de fer sense veu- capitalisme internacional. Desperta i obre els ulls, treballa- re’t correspost bis a bis de les Aquests, ahir aguantaven les injú- dor. teves necessitats; TU que tot ho ries de Franco el lacai, quan creia T’adonaràs de la injustícia i el crim produeixes i que res tens i no pots tenir un amo més poderós, i avui li que estan cometent contra els ni alimentar els teus fills material donen suport i l’exalcen per tal teus fills, que cauen malalts per la ni esperitualment; que això bus- que els ajudi a defendre els seus manca d’aliments, i que es veuen quen els qui t’oprimeixen per interessos més baixos, prostituint forçats a treballar, tan jovenets poder convertir-los demà més fà- així vergonyosament els mots Lli- encara, per guanyar unes engru- cilment en esclaus del capitalisme bertat i Democràcia, que tant pre- nes de pa, sense poder anar a i poder-los arrencar sense que es sumeixen defendre. l’escola i adquirir una instrucció rebel·lin quan siguin homes de- Intel·lectuals, treballadors, homes elemental. pauperats dels braços de sa de consciència liberal i llibertària, Veuràs la injustícia i el crim que mare, la seva dona, sons familiars unim-nos tots en la lluita clandes- estan cometent contra tu mateix, i, enquadrats en les divisions de tina contra Franco i els seus bot- que esgotes les teves forces en què tan presumeixen, convertir- xins i contra el règim que ens tira- un treball aclaparador, que sobre los en carn de canó i oferir-los al nitza. les teves espatlles has de supor- millor postor com ahir féu Franco Uniu-vos al voltant dels grups de tar totes les càrregues de l’estat amb Hitler per ajudar el triomf del la Resistència anarcosindicalistes policial que el franco-falangisme nazisme, i avui malda per fer-ho i de la CNT. Tots ens coneixeu i imposa amb la violència i el crim a també, venent Espanya i els es- sabeu que ens trobareu a la bret- tot el poble espanyol. panyols, no al poble democràtic xa, com sempre. Melis va ser constant. Assegurava casos que la policia pogués desman- factores, bandoleres, talment com que treballava en pro de la CNT des tellar força fàcilment els grups. feien els mitjans franquistes. En lloc de la Prefectura de la Policia. Amb els Aquests, per exemple, solien emprar de qüestionar-se si amb una organit- seus mals ginys aconseguí ocupar el refugis tant a la ciutat com al camp zació més eficaç, en què l’Organitza- càrrec de secretari d’un Comitè Re- comuns, i conforme la policia anava ció de l’exili hagués pogut intervindre gional clandestí l’any 1942. Quan en coneixent els refugis comuns li era però no ho va fer pas, haguessin va ser substituït, continuà intervenint més fàcil fer la seva feina. El Quico no pogut aplegar més recursos i ser un en l’organització en nom d’un ‘grup podia suportar aquesta actitud i va suport clau per als grups de resis- anarquista’. dedicar les seves energies a la tasca tents. Sense qüestionar-se si aquest Una de les tasques de Melis era així organitzadora tant com va poder, fet era conseqüència de la desorga- doncs atraure la confiança dels com- també els seus darrers anys de vida, nització i no de les seves actuacions panys per a poder desarticular l’orga- moments en què semblava que fos en si. Els grups d’acció, davant d’ac- nització clandestina, sobretot quan impossible aconseguir-ho. Ho va fer tituds com aquestes, van decidir or- les autoritats consideraven alarmant tant a peu de carrer com a través de ganitzar-se i actuar pel seu compte,saren que un ‘país civilitzat’ havia de dels dirigents al dictat de les autori- la seva activitat. la propaganda, com en el manifest per tal de responsabiltzar-se ells ma-dur a terme els seus crims embolca- tats, tot procurant fer la impressió La policia catalana pot restar agraïda “Treballadors i antifeixistes tots” es- teixos de la seva acció. Fins i tot ales-llats d’una certa aparença de legali- que gaudien de llibertat de criteri. Per eternament a Melis. La seva presèn- crit per Quico Sabaté com a Grups hores els grups d’acció van ensope-tat. Al capdavall era una nació que es exemple, el Partit Laborista.(2) Els cia va impedir durant anys que es Anarcosindicalistes (creats el 1955), gar amb la desautorització i el nomostrava aferrissadament defensora seus membres provenien de diversos constituís una organització clandesti- un grup d’acció que va decidir actuar reconeixement de l’ML. El Quico hodel cristianisme. Així doncs, a les àmbits, particularment de la CNT i del na eficaç. sota la seva pròpia responsabilitat, va poder viure en la seva pell, en elsacas les succeïren els processos Partit Sindicalista (aquest darrer fun- Quintela sempre va estimar-se més sense comprometre l’organització en seu intent d’organitzar i aplegar elscol·lectius, en què vuitanta o cent dat per Ángel Pestaña Núñez l’abril conservar un embrió organitzat de la les seves activitats. companys de la regional catalana enpersones podien ser incloses en un de 19333).(3) CNT, amb la condició d’estar-ne ben Hi va haver qui va afirmar que l’actua- els Grups Anarcosindicalistes. Josepmateix expedient. Tant hi feia que els El prestigi d’aquests homes, així com assabentat. Això li permetia conèixer ció dels grups d’acció era la causa Lluís Facerias i altres companysacusats no es coneguessin entre ells; les seves relacions i coneixement de els nous elements, i sobretot esbrinar que les persones que es dedicaven a també ho van poder viure en la sevael relator llegia l’apuntament de l’auto l’entorn en què havien militat durant les intencions de l’Organització. Allò les tasques dels comitès, de propa- pell a l’MLR (Moviment de Resistèn-i la sentència es comunicava imme- anys, feien que aquests homes fossin que amoïnava el cap de la BPS real- ganda i de proselitisme també cai- cia Llibertària). Als Plens de l’ML, unadiatament: condemnats a mort! un entrebanc menystingut en el des- ment era la formació de grups d’ac- guessin en les allaus repressives. vegada rere l’altra, era desaprovadaQuants van ser els espanyols que envolupament de qualsevol tasca re- ció que s’esquitllessin del control di- També, i això és el que sens dubte l’actuació d’aquests grups. Què envan morir entre 1939 i 1943? Aquest volucionària. Efectuant un doble tripi- recte orgànic, com el de Sabaté. Els més colpia a Sabaté i als resistents pensava d’aquesta actitud, el Quico?nombre segurament mai no es conei- joc hàbil que fins i tot possibilitava segells de cotització -com ell deia- li en lluita, hi va haver qui, dins la matei- Ben palès queda en aquestes líniesxerà. Centenars de milers, sens llibertats, sobreseïments de causes, importaven un rave”. xa Organització, els acusava de mal- en què s’adreça a un amic seu, Joandubte, però... quants? etc., van desesmar l’entorn obrer. Una altra de les tasques que duien aJa un pèl farts de tanta sang vessada, Ben instruïts, van aconseguir ensa- terme era intentar organitzar la lluita Contraanuncisels franquistes van canviar l’estratè- rronar molts bajans fent-los creure per tal de fer-la més eficaç i per guar-gia i es van dedicar a captar elements que estaven al servei de l’organitza- nir-se de mitjans per fer més vulnera-«recuperables», fins i tot a França. ció. Realment eren instruments ble la cruenta repressió; organitzacióVaren exercir la coacció a antics mili- menyspreables de la Prefectura de la precària fins l’any 1949, i a partir d’a-tants obrers amb l’anhel d’incorpo- Policia. leshores, progressivament en des-rar-los a les seves organitzacions, Dos individus que van destacar en cens fins arribar a ser inexistent.particularment a l’anomenada Cen- aquesta comesa van ser Eliseu Melis Aquest punt d’inflexió, l’any 1949, éstral Nacional Sindicalista (CNS). Si Díez i Antoni Seba Amorós. Melis era conseqüència d’una nova allau re-van ser capaços de proposar-ho a antic militant del Sindicat Fabril i Tèx- pressiva, sobretot a Barcelona,persones tan fermes com Joan Peiró til de Barcelona, en què participà a aquesta vegada ingent, descomunal,Belis i José Villaverde (ambdós as- les juntes durant els anys 1931-1935. en què van ser empresonades i afu-sassinats perquè no es van deixar Col·laborava sovint amb l’òrgan con- sellades moltes moltes resistents iensarronar), no és gens d’estranyar federal ‘Solidaridad Obrera’. Era un persones que els oferien ajuda.que també ho intentessin amb molts home intel·ligent i actiu; tot i ser molt L’Organització confederal i l’MLE end’altres menys forts, i que -també conegut dins l’organització mai no va general a l’exili,(4) cada dia mésmenys dignes- aconseguissin enta- ocupar cap càrrec durant la Guerra burro-cratizades, consideraven mésbanar-los. Civil. interessant debatre i dedicar-se a lesEn una nova fase, els serveis policí- Quan va acabar la guerra militar, tasques burrocràtiques que dirigir laacs franquistes van optar per una tra- Melis va romandre a Barcelona. Més seva mirada cap a Espanya, on lescamanya diferent a la d’incorporar endavant viatjà a França diverses ve- combatents anaven caient una rereantics militants sindicalistes o espe- gades, d’on retornà embolcallat l’altra. Potser una organització méscialistes en qüestions obreres a la d’una gran influència del comissari eficaç o com a mínim un suport mésCNS. Aquesta va ser el sotmetiment Quintela. L’activitat ‘orgànica’ de decidit hagués pogut evitar en algunsMarç de 2010 25
  • 26. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAPerelló, després d’haver assistit totsdos al X Ple Intercontinental del’MLE-CNT, a Tolosa al setembre de1959:“Amb la meva activitat només hearreplegar disgustos, odis, infàmies.Els qui m’ataquen són precisamentels qui em deuen suport i no ho fanper a poder mantenir-se en els seuscàrrecs i per la temor d’haver de viureun dia amb el fruit del seu treball. Ensconeixem des de la nostra infància isaps com sóc, que no puc propagarles idees que defenc i no donar l’e-xemple. No puc quedar-me indiferentdavant d’un poble traït i condemnatal patiment moral i físic. No puc pairla passivitat de l’exili, amb els seuscomicis que no aporten cap solucióal problema que ens concerneix entant que homes i idealistes. Conside-ro que l’alliberament de la terra queens ha vist néixer rau en l’acció, i noen els discursos i el paperam. És unengany anomenar-se idealista si nos’és revolucionari per l’acció i si esviu de l’esforç dels altres. La somno-lència i el fre que s’observa als equipsde torn, més que enigmàtic és sospi-tós. Es pot suposar que els que sem- general no van fer es per a canviar el donat les seves vides per a aixafar el ven els cossos policials franquistes. moni addicte al règim i carregat depre han viscut de les cotitzacions seu paper d’enterramorts. franquisme, pensant que altres ve- Els primers anys de dictadura només diners, després d’haver-los atracat.prefereixen que l’exili s’allargui per tal Aquesta actitud seva de concebre la nien rere seu per a prosseguir la seva tenien poder a Espanya, però amb el (2) El dirigent sindicalista José Sán-de poder seguir vivint de l’Organitza- lluita a Espanya i en lloc més, era per lluita. Un patró seu francès recordava pas dels anys el govern francès va chez Requena es presenta per en-ció”. Si bé la policia franquista va ser a ell era un deure moral per a tots els una conversa que ell i el Quico havien allargar la mà a aquests, i membres capçalar el nou Partit Laborista. Du-qui va matar les lluitadores, l’Organit- espanyols vers aquells que patien a tingut un dia a la feina: “Una vegada de la policia i dels serveis d’informa- rant la Guerra Civil va ser governadorzació confederal i l’MLE a l’exili en les presons i vers aquells que havien em va ensenyar un retall d’un diari ció estaven a els ambaixades espan- de València. Uns dies abans de la espanyol on apareixia una fotografia yoles a França en acabar els anys caiguda de Madrid el Consell Nacio- seva i em va dir: ‘Han posat preu al cinquanta. Tot i haver-se escapat de nal de Defensa del coronel Segis- meu cap. Si els franquistes m’en- la mort, diverses vegades va ser em- mundo Casado López el nomenà co- xampen quan vagi clandestinament a presonat a Espanya i França, i confi- missari de la policia de València, Espanya estic segur del que m’hi es- nat cinc anys a Dijon. Al desembre de perquè era una “persona grata als pera’. ‘Estigues tranquil’, li vaig res- 1959 li arriba una darrera notificació nacionals”. d’aquesta manera ho ex- pondre. Em va mirar i em va dir: ‘No per a que comparegués novament plica Wenceslao Carrillo Alonso-For- pots entendre-ho. Tu ets francès, tu davant els Tribunals de Lió, i Sabaté, jador al butlletí “El último episodio de no has lluitat contra Franco, a tu els tip de tribunals, togues, empresona- la Guerra Civil española”, Tolosa, franquistes no t’han matat dos ger- ments i residències vigilades, i tot i 1945. Requena va ser detingut i con- mans. Jo sé que moriré lluitant, però que afeblit físicament després de tres demnat a mort després de la victòria els venjaré’. “ operacions a l’estómac, decideix tor- franquista a Alacant. La pena li va ser Aquesta actitud va fer que rebutgés nar a Espanya. Les seves amistats li commutada i sortí en llibertat. Va la proposta d’un exili a Iugoslàvia, ja aconsellaven l’exili a Amèrica, però ja morir a València al novembre de que segons diu en una carta “Es trac- sabem què n’opinava. Així doncs va 1946. taria d’anar a Iugoslàvia i, allí, el sen- enfilar camí a Barcelona el gener de (3) Ángel Pestaña nasqué el 14 de fe- yor Tito em facilitaria un passaport, 1960. No va poder arribar-hi. La poli- brer de 1886 a Santo Tomás de las amb lo qual s’apuntarien un punt els cia franquista, assabentada de totes Ollas (Lleó). Va ser diverses vegades ‘xinitos del seu sector’.” La seva res- les seves passes, va arrabassar-li la secretari del CN de la CNT. L’any posta a la proposta va ser: “He escrit vida a Sant Celoni. 1920 visità l’URSS com a delegat, a F. J. Miguel dient-li que no vull tenir Si no volem oblidar el nostre passat per estudiar si l’organització confede- deutes amb qui el meu deure m’obli- hem de conèixer la lluita i la passió ral havia d’adherir-se a la sindical roja ga a combatre. No sé si he fet bé, d’aquestes persones que van donar- creada arran del triomf de la revolució però considero que si exigim cohe- ho tot lluitant perquè elles i les seves, soviètica. Va ser nomenat vicecomis- rència als altres hem de ser els pri- on ens hi podem incloure les que vin- sari general de l’Exèrcit en represen- mers en donar exemple”. També va dríem després, nosaltres, visquéssim tació del Partit Sindicalista,durant la rebutjar anar-se’n a Amèrica del Sud, en un sistema social lliure i just. Guerra Civil, l’any 1937. Va morir a com li recomanaven els seus amics: Bagà, Barcelona, l’11 de desembre “Des de quan Amèrica està a la vora Notes de 1937. d’Espanya?”, els deia Sabaté. (4) MLE: Moviment Llibertari Espan- La prudència que gastava sempre el (1) Fragment d’una nota que el Quico, yol. Amb aquest nom s’aplegaven Quico en l’acció va fer que pogués Jaume Parés Adán i un altre com- CNT, FAI i les FIJL (Federació Ibèrica esquitllar-se de la mort que li desitja- pany van deixar a la casa d’un matri- de Joventuts Llibertàries).Receptes... Lamo en Pep des Vivero Ingredients: sal, pebre, pebre vermell en pols Elaboració del sofrit pagès Deixa-ho coure 15 minuts amb foc (Mallorca) 1 espatlla tendra de bestiar Sofregiu, en una olla amb oli, la cabe- molt baix. Fregiu les patates i posau- 200 grs. De falda de bestiar Elaboració de la carn ça dalls, el trossos de la sobressada les dins lolla. Afegiu-hi la sobrassadaSofrit pagès 1 pollastre tallat a trossos Posau a bullir laigua en una olla. Ne- i del botifarró. Retirar-los del foc i re- i el botifarró. Sacsau lolla unes quan- 1 tros de sobrassada per comensal tejau bé tota la carn i trossejau-la. In- servar-los. tes vegades, durant tot el procés deEs tracta d’un plat típic dEivissa. An- 1 tros de botifarró per comensal troduïu en una olla lespatlla i la falda Posau dins lolla el juvert picat i la la cocció, perquè així els ingredientstigament, el sofrit pagès era un plat 3-4 patates (patató) per comensal de bestiar en primer lloc. Posau-hi el carn, prèviament salpebrada. Ben no saferrin.típic de l’època del Nadal. Actual- 2 cabeces dalls pollastre 15 minuts després. Deixau- sofregiu-ho tot. Afegiu en aquest mo- Es recomanable de totes maneres noment es prepara en qualsevol mo- 1 manat de juvert ho bullir encara durant 20 minuts ment el pebre vermell i llavors reme- remoure lolla amb cap cullera o altrement de lany, però sobretot a lhi- aigua mineral més. Colau el brou i reservar-lo. Re- na-ho un instant. Cobriu amb el brou estri semblant per evitar que algunsvern. oli doliva servau la carn. gairebé del tot. dels ingredients es desfacin.26 Març de 2010
  • 27. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAFred Zinnemann va dedicar unfilm a Sabaté Llopart l’any 1964 Miquel-Dídac Piñero mann, amb Gregory Peck, Omar tenia representació comercial menys Shariff i Anthony Quinn, que en la a casa nostra. ’any 1964, l’exili llibertari, molt seva versió en castellà es diu “Y llegó L’any 1975, en canvi, el director deL sensibilitzat per les morts de Francesc Sabaté i els quatrejoves llibertaris que l’acompanyaven, el día de la venganza”, sense que a l’Estat espanyol a causa de la Dicta- dura fos possible la seva projecció Barcelona José Antonio de Loma es va inspirar en el darrer viatge de Fran- cesc Sabaté per filmar una pel·lículales de Granado i Delgado així com la pública. Segons explica el crític de ci- d’acció que va passar tranquil·lamentde Ramon Vila Capdevila, va emple- nema Romà Gubern, el franquisme la censura franquista amb el nom denar els cinemes dels continents que va castigar Columbia Pictures amb “Metralleta Stein”, però amb unacollien aquesta massa d’immigració un bloqueig de les importacions de escàs ressò social, tot i haver-hi lapolítica des de 1939 per poder veure pel·lícules d’aquesta distribuïdora proximitat dels atracaments políticsel film de Hollywod sobre el company nord-americana que havia difós el del MIL i l’agarrotament del companySabaté Llopart, a cura de Fred Zinne- film de Zinnemann arreu del món on Salvador Puig Antich. Les metralletes Stein justament eren les armes que va fer servir el MIL els anys 1972 i 1973. En l’edició del diumenge 12 de gener, el setmanari “Presència” (núm. 1977, www.presencia.cat) va dedicar un escrit al ressò cinematogràfic del da- rrer viatge transfronterer del com- pany Sabaté Llopart. L’autor és el crí- tic Xevi Planas que mostra el fet que el membre del somatent de Sant Ce- loni i cap local falangista Abel Rocha, que fa cinquanta anys va matar a trets el company Sabaté, encara ara mostri que té la consciència tranquil·la. Xevi Planas recorda que el setmanari de successos de l’època, “El Caso”, va lloar l’acció de Rocha al carrer de Santa Tecla, a Sant Celoni, qualificant-la d’heroica i exposava el fet actual que aquest mateix Rocha un altre fet, doncs es pregunta com mite de la resistència activa antifran- encara mostra amb orgull la seva ac- és que el número de gener del butlle- quista just cinquanta anys després tuació del 5 de gener de 1960, amb tí del Memorial Democràtic de la Ge- de la seva mort?”. I encara afegeix, aquestes paraules “Pam, pam! I el neralitat de Catalunya, que “té per fi- “si TV3 vol reflectir l’imaginari col·lec- vaig enviar a fer punyetes...”, segons nalitat la recuperació, la tiu dels catalans, quan evocarà com va publicar el diari “El Periódico” en la commemoració i el foment de la me- cal aquest episodi històric? Qui tem seva edició del 6 de gener d’aquest mòria democràtica entre el 1931 i el encara Sabaté?, es pregunta aquest any. Però Xevi Planes encara afegeix 1980” no fa “cap referència a aquest periodista i crític gironí.‘La marea de San Pedro’, nou còmic del mallorquí Tomeu Pinya Josep Serrot palment al pinzell sec que taca ma- gistralment les seves pàgines, ens altre dia en una llibreria de Barce- conta una història damor impossibleLlona, el mallorquí Tomeu Pinya en un poble que es regeix i alimenta(Palma, 1982) va efectuar la presen- gràcies al mar que els envolta. Pedrotació del seu segon llibre La marea de és un jove mariner que treballa per aSan Pedro, editat per Astiberri Edi- Don Miguel, patró i amo de les bar-cions. Del mateix autor, Un pueblo ques que donen treball al poble sen-blanco. El Bar del Barburdo, editat el cer. En una de les seves sortides, el2009 per Planeta DeAgostini. jove mariner, pesca el peix més granDuna forma tan senzilla com eficaç, que es recorda en aquelles aigües ilautor ens conta una breu història, de Don Miguel li convida al costat defàcil i ràpida lectura, en la qual amb part de la seva tripulació a sopar en laun traç brut i gruixut, gràcies princi- seva casa. En aquest sopar Pedro coneixerà a Maria, filla del patró, i des daquest mateix moment els dos joves se senten atrets lu per laltre. Quan Don Miguel sassabenta que Maria sha enamorat de Pedro i que va a esperar-lo a la roca, lloc on ses- aquest cas una pàgina completa) una primera història llarga, i minteressa- mica distint del que volen dir. És una pera que desembarquin els mariners increïble sensació de profunditat amb va principalment potenciar la narració història que parteix de temes univer- que regressen vius després de la llui- tan solament diversos traços. visual per sobre del text. Això em sals: la petitesa de lhome contra la ta diària contra el mar, al costat de les Pinya es guanya la vida entre el di- permetia posar èmfasi a desenvolu- immensitat del mar, lhabilitat del esposes daltres marins, la gelosia li buix publicitari, la il·lustració i els cò- par les escenes i a contar què senten marí contra la fatalitat, el mar com devoraran i tractarà per tots els mit- mics. Afirma ser curiós com Mafalda, a cada moment els personatges, font de vida i com amenaça insonda- jans de separar-los. Però existeix una despietat com Superlópez, ingenu però suggerint sempre, i obligant al ble”, explicà Pinya en la presentació illa, allà, mar endins, on ni el poder de com Obélix i idealista com Corto Mal- lector a omplir els buits. Estic espe- del seu segon còmic a la llibreria Ber- Don Miguel podrà arribar. tès: "Només me sap greu no ser en- cialment content amb algunes se- trand. Del tot recomanable, fins i tot Tomeu Pinya assoleix donar a les tremaliat com Calvin", puntualitza. qüències, sobretot amb aquelles en per als no iniciats en aquest tipus de seves vinyetes que parlen del mar (en “La Marea de San Pedro és la meva les quals els personatges diuen una lectura.Març de 2010 27
  • 28. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > MÉS MEDIA > EL FAR Albert Camus i el ‘To shoot an elephant’ Alberto Arce [...] La Franja de Gaza viu en estat de setge des de juny de 2007, quan Israel la va declarar una “entitat enemiga”. Un grup d’activistes internacionals va im- pensament del migdia Ferran Aisa història, en el seu moviment pur, pulsar un moviment, “Free Gaza”, que no proporciona per si mateixa cap té com objectiu trencar aquest setge. lbert Camus va escriure a l’- valor. En conseqüència, hem de Gràcies als seus esforços, i a pesar de la prohibició imposada per Israel a tots els corresponsals i treballadors d’ajuda A últim capítol de “L’home re- voltat” la síntesi del seu pen- sament, analitzant les causes, viure d’acord amb l’eficàcia imme- diata i callar o mentir.” Res no pot encausar l’esperit rebel, cap ideo- humanitària estrangers de cobrir i ser situacions i efectes de la societat logia, malgrat que en els seus pro- testimonis directes de l’Operació “Plom actual, la societat dels fils de Caim. pòsits es recolzi en l’esperit de re- Fos”, un grup de voluntaris internacio- Camus havia intuït que la humani- volta, pot integrar la rebel·lió, això nals, membres auto-organitzats del In- tat havia tocat fons, i que l’home sí, pot integrar els rebels que ho ternational Solidarity Movement, van involucrat en la seva pròpia tragè- deixen d’ésser per convertir-se en estar presents a Gaza el 27 de desem- dia s’havia familiaritzat amb el “conservadors” d’una ideologia. bre, en el moment just que van comen- crim. L’escriptor francès conside- Però el moviment de revolta pot çar els bombardejos. Al costat de dos rava que en els temps passats la sorgir en qualsevol moment, en corresponsals internacionals de Al Ja- sang del crim provocava com a aquest o en qualsevol sistema: “El zeera International, Ayman Mohyeldin i mínim un horror sagrat, però que, rebel –diu Camus-, lluny de fer de Sherine Tadros, ells van ser els únics a la nostra època, els assassinats la història un absolut, la posa en estrangers que van aconseguir escriu- cecs y enfurits dels nihilistes eren dubte, en nom de la idea que té la re, filmar i informar per a diversos mit- un oasi davant les monstruositats seva pròpia natura. Rebutja la seva jans de comunicació sobre el que esta- criminals dels intel·ligents botxins situació, i la situació és en gran va succeint dintre de l’assetjada franja de la societat “oficial”. En un mo- part històrica.” El món no s’ha in- palestina. [...] ment en què les fonts de la vida i ventat ara mateix. Europa porta Jo sempre he entès el periodisme com de la creació semblen esgotades anys de depressió, cada vegada “una mà encenent la llum en una habi- per sempre, Camus respon amb la més sofisticada i disfressada de tació fosca”. El periodista és una perso- seva filosofia i, d’aquesta manera societat de benestar. En nom de la na curiosa, un interrogador desagrada- pretén comprendre el món en què justícia s’han comés els més grans ble, una càmera i un llapis rebel que fan viu mitjançant el que ell denomina crims, així ho manifesta l’escriptor sentir incòmodes als qui estan en el el pensament del migdia, arrels i francès: “La llibertat absoluta es- poder. Aquesta és l’essència del meu fonts que busca i que troba a la carneix la justícia, la justícia abso- treball a Gaza, complir un deure en el Mediterrània. Amb aquest pensa- luta nega la llibertat. Per a ser fruc- conflicte més narrat de la Terra, on, no ment analitza la situació dels tíferes, les dues nocions han de obstant això, mai serà explicada la his- homes del nostres dies, i reflexio- trobar els límits d’una i de l’altra.” res no té un judici absolut: el irra- encadenat. Sísif és, malgrat tot, un tòria del setge i del càstig col·lectiu que na sobre l’assassinat i la revolta, Camus després d’analitzar què és cional limita amb lo racional, que li home feliç. Teseu continua perdut Israel està imposant a tota la població malgrat que ho fa a través de pre- el just i que és l’injust, aclareix que dóna, a la seva vegada, la mesura. en el seu laberint. Malgrat tot això, en resposta als coets llançats per guntes carregades de dubtes: a la història absoluta es troba justi- A la fi, té més sentit allò que volem Camus manifesta una esperança Hamas. Per això, havia de ser viscut tal “Però vivim encara en un món ficada la violència. Ja sigui al ser- conquerir que no pas el no-sentit cap el futur, malgrat que sigui l’es- com va ser. Vaig entrar sigilosament a rebel?”. També es pregunta si la vei d’una doctrina o de una raó de la història. Doncs l’home no és perança dels que no tenen demà: Gaza, a pesar dels intents d’Israel per lògica de la seva reflexió no acaba- d’Estat, davant d’un món en del tot culpable, ni tampoc del tot “Més enllà del nihilisme, tots no- impedir-lo. Els que estan en el poder en rà en un covard conformisme: “És aquestes condicions, immers en innocent. Albert Camus en un dels saltres, entre les ruïnes, preparem Gaza ens “van demanar cortesament” potser el desencís o la posterior una brutal violència; per Camus, la capítols del seu llibre L’estiu, “l’exi- un renaixement. Però molts pocs que ens anéssim. La meva idea del pe- depressió en la que cau el rebel, el no-violència absoluta fonamenta li d’Helena”, afirma: “El sentit tràgic ho saben.” Per preparar el renai- riodisme és això. Cada govern del món revolucionari?”. La constant histò- negativament la servitud i les de la Mediterrània és solar, distint xement del que ens parla, és ne- hauria de sentir-se nerviós quan algú va rica demostra que la revolució per seves violències. Per al contrari, la del de les boires. Alguns capves- cessari la lluita i la rebel·lió, malgrat per aquí, amb una càmera o un llapis, la justícia, i per la llibertat, acaba violència sistemàtica destrueix po- pres al mar, al peu de les muntan- que només sigui per resistir o com disposat a publicar el que aconsegueixi enfrontant l’una contra l’altra. És el sitivament la comunitat vivent i yes, cau la nit sobre el revolt per- ell mateix escriu: “Hi ha que apren- entendre. I tot això pel bé de la informa- gran antagonisme entre revolta i l’ésser que hi rebem. El pensament fecte d’una petita badia d’aigües dre a viure i a morir i per a ésser ció, un dels més grans pilars de la de- revolució. Aquesta ha estat el gran del migdia esta fonamentat en la callades, y, aleshores, s’enlaira home hi ha que negar-se a ésser mocràcia. dominant de les revolucions del llum solar de la Mediterrània, hi cap el cel una plenitud angoixada. Déu.” Al migdia del pensament, el Això és una pel·lícula de “periodisme segle XX; aquestes han cregut que hem de cercar les seves fonts a la Bé es pot comprendre que si els rebel rebutja la divinitat per com- encastat”. Decidim “encastar-nos” din- evitaven el nihilisme i eren fidels a pròpia Grècia. El pensament rebel grecs van arribar a la desesperació partir les lluites i el destí comuns. tre de les ambulàncies, obrint un diàleg la revolta perquè reemplaçaven a entronca amb el del migdia, ens en aquests llocs, això va ser sem- Com Camus elegim Ítaca, la terra imaginari amb aquells periodistes que Déu amb la història, però la reali- condueix inevitablement a accep- pre a través de la bellesa i del que fidel, el pensament audaç i frugal. s’encasten dintre de les exèrcits. Tot el tat, afirma Camus és una altra: “fa tar les contradiccions entre la me- aquesta té d’opressiu.” Camus, L’acció lúdica, la generositat de l’- món és lliure de triar des de quin costat fort al primer i traeix el segon. La sura i la desmesura, és a dir que més endavant del seu escrit, afir- home que sap: “En la llum –escriu vol informar. Però, en moltes ocasions, ma que el nostre temps alimenta la Camus-, el món segueix essent el les decisions no són imparcials. Deci- seva desesperació en la lletjor i en nostre primer i únic amor. Els nos- dim que els civils que treballen en el les convulsions, i sentencia: “Hem tres germans respiren sota el ma- rescat dels ferits ens donen una pers- desterrat la bellesa. Els grecs, en teix cel que nosaltres; la justícia pectiva molt més honesta de la situació canvi, van prendre les armes per viu. Llavors neix l’estranya alegria que per a qui el seu treball és disparar, ella. El pensament grec sempre es que ens ajuda a viure i a mori i que ferir i matar. Preferim metges en comp- va afirmar en la idea del límit. Mai en endavant ens negarem a deixar tes de soldats. Preferim la valentia d’a- no va abusa d’ella, ni del sagrat, ni per a més tard.” No hi ha cap camí quells rescatadors desarmats a aquells de la raó, perquè mai no va negar tancat per aquest pensament del que s’allisten i que tenen experiències res. El pensament grec h va adme- migdia, ni fronteres possibles, so- tal vegada interessants, però moral- tre tot equilibrant les ombres amb lament els límits naturals de que ment rebutjables. És una qüestió d’en- la llum.” La revolta és l’únic que li reclama per a tots la llibertat que focament. A mi no m’interessen les queda a l’home per lliurar-se d’un vol per a si mateix, i prohibeix a pors, traumes i contradiccions d’a- món de mercaders i policies. Totes tots allò que rebutja. I el filòsof quells que poden triar quedar-se a casa les ideologies, tant divines com re- francès acaba dient: “No és sola- i dir no a la guerra. volucionàries han intentat salvar l’- ment la rebel·lió d’un esclau contra home ja fos per aquesta vida com l’amo, sinó també la rebel·lió de l’- Més informació: per l’altra; fins ara, ningú no ho ha home contra el món de l’amo i de http://www.toshootanelephant.com/es aconseguit. Prometeu continua l’esclau.”28 Març de 2010
  • 29. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMALa solitud del corredor de fons Joan Canyelles Amengual dacabar ralantitza la seva marxa per- peça teatral “Mirant cap enrere amb “Un gust a mel” (“A taste of Honey”) i tat. Intentarà tornar cada cop i cada metent que el seu rival se li acosti. ira” i Tony Richardson la va dirigir pri- la que ens ocupa “La solitud del co- potada, però no és un suïcida i mirarà olin Smith és un jove de No- Quan falten uns metres per acabar i mer als escenaris el 1956 i tres anys rredor de fons” (“The loneliness of de fer-ho de la manera més intel·li-C tingham, que desrprés dentrar a robar en un forn amb un amicés detingut i ingressa en un borstal davant la perplexitat del director i dels seus companys, que no deixen de dir-li que corri, satura i deixa després va realitzar la pel·lícula. “La solitud del corredor de fons” està ba- sada en un extraordinari relat curt long distance runner”, 1962). Foren les seves millors pel·lícules i juntament amb “Tom Jones”, 1963 gent possible. Si algú pot presumir duna petita victòria és ell, que per- dent la carrera ha humiliat el director i(una mena de reformatori on a base guanyar el seu contrincant. És un dAllan Sillitoe. (Òscar a la millor pel·lícula) per les el borstal, encara que això li facide lesport i la disciplina intenten contundent acte de rebel·lia: Colin no Més o manco en els mateixos anys que serà recordat. Quan es trasllada perdre els seus privilegis i tornar alsconvertir els nois en “homes de pro- li vol seguir el joc ni al director ni al els crítics francesos de “Cahiers du als EUA el seu cine perd la frescor i la tallers (tallers, per cert, en què es de-fit”. En la majoria dels casos és el pas borstal. Ha fet creure que podia Cinema”, (Chabrol, Truffaut, Res- intensitat dels seus primer treballs. Si diquen a desmuntar màscares deprevi a la presó). Allà les seves apti- guanyar però des del principi tenia nais...) feien el mateix. És parlava de som injustos tan sols destacarem el gas de la primera guerra mundial,tuts per les curses de fons li faran pensat no fer-ho. És la seva manera la “teoria de lautor”: el director ha de seu darrer treball “Les coses que no símbol de lanacronisme de la institu-abandonar els tallers i tenir una vida de deixar clar que no col·laborarà tenir un estil personal. És lautèntic moren mai” (Blue Sky 1990) tot i que ció i de lambient irrespirable que himés còmoda ja que el director espe- amb el “sistema”. autor de la pel·lícula i com lescriptor, va morir poc abans dacabar-lo. ha dintre).ra que guanyi una cursa contra un Pel·lícula fonamental dallò que és va el pintor o el músic ha de deixar una Preciós títol: “La solitud del corredor El borstal, el “reformatori”, fracasaràcol.legi privat. Finalment, arribat el anomanar Free Cinema, moviment empremta pròpia. Era la “Nouvelle de fons” per a la que des del meu en lintent de fer dell un home pro-gran dia i Colin no tarda a posar-se cinematogràfic sorgit al Regne Unit a Vague”. També va ser crucial larticle modest punt de vista és una extraor- ductiu i obedient, una peça més delen primera posició, però poc abans mitjans dels anys 50 i íntimament lli- de Truffaut publicat en el número 31 dinària pel·lícula. Construida amb “sistema”. Senzillament perquè Colin gat al corrent lliterari dels “Angry de esmentada revista el gener de una sèrie de flash-backs que combi- corre en direcció contrària al lloc on Young Men” (Joves Emprenyats). 1954 titulat “Una certa tendència del nen lestada de Colin dins del refor- el volen dur. La seva ràbia, la seva Formaren part daquest moviment ci- cine francès” en què criticava amb matori amb la vida poc abans den- rebel·lia és individual i encara no té neastes com Linsday Anderson, Pe- duresa el cine de “qualité” que es de- trar-hi, Richardson aconsegueix res de propositiva. No és gens políti- nelope Huston, Karel Reisz o John dicava senzillament a fotografiar el retratar lambient militar del borstal i ca i per tant no és pas revolucionària. Schlesinger. La seva intenció era re- treball del guionista. La diferència la sòrdida existència del protagonista És una senzilla i contundent negació accionar contra el cinema “aburge- consistia en el fet que la seva aposta a un suburbi de Nottingham amb un de la societat conservadora, injusta, sat”, ranci i conservador i gairebé ex- era merament artística, sense cap realisme gairebé documental. En hipòcrita i rància on viu. En un mo- clusivament londinenc que es feia en element social fonamental o, per ex- aquest sentit, és excel·lent el treball ment donat li diu a la seva companya: el seu país durant aquells anys. pressar-ho millor, sense que la preo- darrere la càmara de Walter Lassally. “Els beneficis haurien de ser per als La majoria dells començaren a exer- cupació social constituís un impuls Ple dencerts narratius i visuals, el di- obrers. Hauríem de fer alguna cosa”. cir la crítica cinematogràfica a les mí- cinematogràfic. rector reflecteix perfectament lespe- I quan ella li demana què vol fer a la tiques revistes “Sequence” i “Sigh Però el que quedava clar era que en rit del relat curt dAllan Sillitoe (que el vida, ell contesta “Viure, suposo, and Sound”. Especial relevància va aquelles revistes naixia la cinefília: el mateix escriptor adapta per a la pan- veure què passa”.- Ens demanem tenir larticle de Linsday Anderson cine com un definitiu element diden- talla). No era una adaptació fàcil de què serà dell quan arribin les revoltes publicat en el número 2 daquesta re- tidat cultural, gairebé com a forma de fer perquè la història de Sillitoe està dels anys 60. Que farà en el 68? En- vista amb el títol “Stand Up Stand vida. Truffaut deia que per ell anar al narrada en primera persona i Ri- trarà i sortirà de la presó? O hauràFitxa tècnica Up” (Aixecau-vos, Aixecau-vos) a la teatre era com si li posés les banyes chardson no utilitza la veu en off per canalitzat políticament la ràbia cap a tardor de 1956 i que es va constituir al cinema. Excessiu i exagerat, sí, expresar els pensaments del prota- la revolta? (Per altra banda amduesTO: “The loneliness of the Long Dis- gairebé en el “Manifest” del movi- però expressava bé el que comença- gonista; són les imatges i el muntatge coses no són gens contradictòriestance Runner” ment. va a significar el cinema per a una de- els que ens fan entendre els seus ans al contrari, solen anar juntes). NoA: 1962 Reivindicaven la necessitat de fer un terminada gent. sentiments. Per altra banda la resta és descabellat pensar que ho serà. IDr: Tony Richardson. cine més creatiu i al mateix temps Tony Richardson és un dels directors dels personatges estan perfectament si ho és, probablement no renunciaràPr: Tony Richardson i Michael Hol- més connectat amb la realitat del més importants del Free Cinema. Va descrits amb una asombrosa econo- a la lluita armada. Quina segona partden. seus temps. Volien dirigir pel.lícules debutar amb el curtmetratge codirigit mia narrativa. més interessant ens haguesin pogutG: Allan Sillitoe; on si poguesin veure els suburbis i les amb Karel Reisz “Momma Don´t Colin Smith (magnífic Tom Courte- oferir Sillitoe i Richarson.FT: Waltler Lassally. M: John Addi- vides i els problemes de la gent. Com Allow” el 1956, per després dirigir nay) podria ser un dels primers “anti- El Free Cinema va ser un movimentson. els seus amics escriptors i drama- consecutivament els llargmetratges sistema” cinematogràfics. Sap ínti- de curta durada: quatre anys a moltI: Tom Courtenay, Michael Redgra- turgs necessitaven mostrar el desen- “Mirant cap enrere amb ira” (“Look mament que es passarà la vida estirar però la seva influència en el ci-ve, James Bolam, Avis Bunnage, cís i la rebel·lia de la joventut de la back in anger”, 1959), “Lanimador” rebent cops per totes bandes i sap a nema posterior ha sigut notable i esJulia Foster, Topsy Jane, Joe Ro- seva època que no era altra que la (“The entertainer”, 1960), “Rèquiem quina banda de la trinxera està. No té deixa veure en les pel·lícules de cine-binson i Peter Madden. seva. John Osborne havia escrit la per una dona” (“Sanctuary”, 1961), cap intenció de passar a laltre cos- astes com Mike Leigh o Ken Loach.Març de 2010 29
  • 30. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > DES CARTES MAUDITES De la necessitat de fer servir programari lliure Xavier Roijals Llengua/es i identitat/s (4) n acords danteriors comicis Carlus Jové E orgànics de la CGT, tant es- tatals com catalans, figura la recomanació que es faci servir eia que el lloc que ocupa una llen- programari lliure en general i siste- Dgua en la identitat d’un poble és mes operatius lliures en particular. fruit de la relació de poder entre les vo- Es va arribar a afinar a un nivell de luntats en conflicte. Això ja ens indica concreció potser excessiu: lús del dues possibles vies de recerca: les vo- sistema operatiu Debian GNU / luntats en conflicte a l’interior d’un ma- Linux, i en el cas català, com a me- teix poble –el conflicte com a base cre- sura temporal dadaptació, Ubun- adora d’un poble– i el conflicte entre les tu. Però, malgrat els acords apro- voluntats de diferents pobles –el con- vats, a les imatges preses al darrer flicte com a base de l’estat o dels orga- Congrés Confederal de la CGT de nismes supraestatals–. En un i altre cas, Catalunya, celebrat a Lleida els encara ens movem dins l’àmbit col·lec- passats dies 5, 6 i 7 de febrer, es tiu del qual hem estat parlant fins ara; podia distingir a la pantalla del fons en el primer, però, s’hi entreveuen els de la sala el què semblava un Win- altres dos nivells que s’apuntaven al dows XP amb el tema "Luna" des- primer article: l’individual i l’intersubjec- criptori. Sí, aquell tema amb unes tiu. colines de gespa verda sota un cel Retornaré a la idea que en la identitat en blau. Potser no calia afinar tant d’un poble no hi ha res d’essencial, sinó amb el sistema operatiu què sha- que aquesta tan sols és l’expressió, en via dinstal·lar als ordinadors de la cada moment històric, d’allò que fa Confederació i més aviat tirar per amb els elements culturals de què dis- unes migracions lentes però segu- posa. Entenc que és aquesta una ma- res cap al programari lliure. En nera prou buida de definir la qüestió de qualsevol cas, la situació és la què cióque podem trobar a la Viquipè- també dAdobe, Apple, etc.)? A un continúament números de sèrie o la identitat, però, per altra banda, copsa és i caldrà treballar-hi més per tal dia "és el programari que pot ser nivell teòric la resposta seria "per fent servir versions "davaluació" profundament la dimensió històrica de modificar-la. En aquesta co- usat, estudiat i modificat sense mantenir el control sobre els nos- per tal que funcioni. Sovint, a més, d’un poble, al contrari que les defini- lumna començarem a donar algu- restriccions, i que pot ser copiat i tresprogrames i no haver de de- gratuït. No tot és tant maco, fer cions centrades en la tradició, la llen- nes instruccions generals sobre la redistribuït bé en una versió modi- pendre de programari tancat ge- servir programari lliure comporta gua, la religió, etc, que tan sols poden qüestió. Comentaris que no po- ficada o sense modificar sense neralment venut o distribuït per un treball dautoformació, haver de parlar-ne en termes essencialistes, de dran suplir ni el treball personal ni cap restricció, o bé amb unes res- grans corporacions". Però per mi cercar ordinadors i components manera que un poble és o deixa de ser tampoc tutorials i manuals més triccions mínimes per garantir que és a un nivell pràctic en què figura compatibles (no tots ho són), quins en funció d’aquests diversos elements, amplis, més extensos i a disposi- els futurs destinataris també tin- la resposta més pràctica i pragmà- programes lliures són els equiva- però no en funció de la seva –o les ció de tothom a internet. La prime- dran aquests drets." I per què cal- tica: per tenir un programari que en lents (si nhi ha) a aquells propieta- seves– voluntat. L’important, però, és ra qüestió és evident, i té a veure dria fer servir programari lliure en- general és més estable, més ris que fèiem servir abans, etc. De allò que el poble fa, allò que decideix, amb el sentit de tot això: i què és el lloc de programari propietari segur, sense gaires virus ni simi- tot això anirem informant púntual- allò que assumeix, allò que destria. programari lliure? Segons la defini- (usualment de Microsoft, però lars, sense haver destar cercant ment en aquests articles. Així, doncs, que un poble com el català parli català no em resulta excessiva- ment significatiu si no és perquè hi ha, efectivament, un poble que “vol” parlar en català. O dit d’altra manera: el que cal defensar no és la llengua, sinó la vo- luntat del poble –o la nació, com es pre- fereixi– de parlar-la i mantenir-la viva. Del contrari, per què no defensar també com a tret indentitari català matar mu- sulmans o jueus, seguint així els cos- tums de bona part dels nostres avant- passats? No són els elements que escollim els que ens conformen com a poble, sinó la voluntat comuna d’auto- determinar-nos la que ens fa poble. Per un poble amb aquesta voluntat, la llen- gua té un valor innegable, car és ell com a poble que li ha otorgat aquest valor; per un poble sense aquesta vo- luntat –i en coneixem uns quants que són d’aquesta mena– la llengua no té cap valor identitari, exactament pel ma- teix motiu. La qüestió de la llengua com a element identitari d’un poble queda, d’aquesta manera, situada directament en l’àmbit de la voluntat que, en funció de les con- dicions, pot generar o no conflicte. En el nostre cas particular, és evident que el conflicte hi és. Alguns, fins i tot inten- ten fer-ne, d’aquest conflicte, un tret identitari.30 Març de 2010
  • 31. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > L’ACRATOSCOPILa cuestión Descàrrega: amb el pacte de Santa Fe de Rali- La societat deagraria hoy http://lahistoriadeldia.wordpress.c om/2009/02/25/el-senor-de-las- to. Actualment hi ha molts diputats colombians a la presó o en procés l’espectacle sombras-%E2%80%93-biografia- judicial per la parapolitica que no-autorizada-de-alvaro-uribe- porta Uribe a la presidència. Jaume Fortuño libro/ Gaitán. Vida, a Societat de l’Espectacle” i “Co- “Lmentaris sobre la societat de l’es- A las puertas de muerte y pectacle” són els únics llibres que Guy El Ubérrimo permanente Debord. Malgrat no ser gaire prolífic, el seu llegat esdevé un anàlisi del capita- presencia lisme complets i profund, incisiu i tren- cador. Debord parteix de la idea que travessem “el moment històric en que la mercaderia completa la seva colonit- zació de la vida social”. Un moment marcat per la forma en que el “ésser” JOSEPH CONTRERAS dona pas al “tenir” i el “fer” es conver- Oveja Negra, Bogotá 2002 teix en “representar”. Per a fer-ho, laAUTORS DIVERSOS mercantilització de la vida pren la formaPublicaciones ILSA, Bogotá Marc del Jesús de l’espectacle; entenent que “l’espec-2008 tacle no és una col·lecció d’imatges” questa obra va ser escrita sinó “una relació social entre la gent Marc del Jesús Aabans de les primeres elec- que és mediatitzada per imatges”. cions a les quals Uribe es presen- IVÁN CEPEDA I JORGE ROJAS Entre el lirisme i l’abstracció, Debord quest Llibre està format per sis tava com a candidat a la presidèn- Random House Mondadori, S.A., ens mostra un escenari on hi ha actors iA assaigs que mostren una pers- cia. Ens explica la seva vida des Bogotá 2008 espectadors, uns actuant i els altrespectiva històrica del camp colom- del moment que comença a treba- J. A. OSORIO LIZARAZO contemplant, però on tota possibilitatbià: les noves tendències del des- llar per a ladministració publica, Marc del Jesús El Áncora Editores, Bogotá 2008 de canvi esdevé una representació.envolupament, una anàlisi del nou com a director del Departament Una funció on tots, fins i tot els queestatut de desenvolupament rural, dAeronàutica Civil, que és quan ja l Ubérrimo es la Finca que la fa- Marc del Jesús tractem de transformar la realitat, es-la política ambiental, la proposta concedeix llicències als narcotrafi- E mília Uribe te al departament devenim “agents de l’espectacle”, so-dels agrocombustibles i les pers- cans. La seva carrera política s’ini- de Córdoba, al nord de Colòmbia. questa és la biografia sobre vint sense saber-ho, continuant ambpectives al voltant del tractat de cia en ser escollit alcalde de Me- Feta aquesta explicació es més AJorge Eliécer Gaitán, personat- les representacions que alimenten ellliure comerç. dellín i coincideix amb la figura de comprensible el seu títol. El llibre ge clau del segle XX a Colòmbia. sistema. Per a ell, com per als altres si-És un llibre interessant per conèi- Pablo Escobar que és el narcotra- és el resultat duna llarga investi- Advocat de formació i de pares no tuacionistes, l’única possibilitat per a laxer la situació actual del conflicte ficant que domina la ciutat. I quan gació sobre el paramilitarisme a benestans, va poder accedir a la revolució es generar situacions quecolombià i la seva incidència en els després és escollit governador aquest departament, demostrant universitat per sacrifici personal. trenquin amb l’espectacle, sortint delscamperols ja que amb lentrada d’Antioquia, de la qual Medellin que el que va succeir no va ser a Es un símbol per les classes popu- paràmetres que aquesta fixa, situa-del cultiu de la coca es veuen n’és la capital, fa una reforma que espatlles dels líders polítics, em- lars perquè en forma part i perquè cions de ruptura real i no representada.transformats radicalment. Sense legalitza els paramilitars. presaris i ramaders. La conforma- parla com elles lentenen. Va estar Debord porta conceptes marxistes comque s’analitzi a fons aquest últim El llibre ens mostra com una famí- ció del paramilitarisme al departa- dins del Partit Liberal i en va ser el “l’alienació” o la “mercaderia” moltaspecte, el llibre dóna una radio- lia que formava part del partit libe- ment succeeix a les finques veïnes líder més popular. Quan va ser as- més enllà del treball. Aquest és un delsgrafia del camp colombià actual i ral empeny un dels seus membres de El Ubérrimo, era impossible que sassinat lany 1948 era el principal seus mèrits: elaborar una crítica com-qüestiona el model emprès per a presentar-se a la presidència un personatge com Álvaro Uribe candidat a la presidència, un dels pleta del capitalisme. Una crítica dell’administració, que no fa cap altra fora del partit liberal. En aquell mo- no només no ho conegués sinó propulsors de la reforma agrària i treball però també de l’oci, de les es-cosa que promoure el latifundisme ment, Uribe ha construït un nou que no hi participés de manera ac- el personatge més important que tructures polítiques que regeixen eli lexportació de la producció agrà- projecte polític basat en el narco- tiva. El llibre relaciona personatges denunciava la ingerència nord- món i de l’arquitectura dels nostres edi-ria, mantenint les mancances inter- tràfic, el paramilitarisme i la derrota de l’entorn del president en la con- americana en la política colombia- ficis, del capitalisme que persegueix l’-nes del pais. amb les armes de les guerrilles. formació i el finançament del para- na. hegemonia mundial i del model soviètic Per fer-ho, compta amb el recolza- militarisme a la regió així com a tot Aquest llibre va ser publicat per que deia oposar-s’hi.Biografia no ment de l’oligarquia tradicional i els nous rics. El llibre es un intent el país ja que lexperiència de Cór- doba serveix per a la conformació primera vegada lany 1952. És una biografia que te importància per la Les tesis que encabides als paràgrafs de “La Societat del Espectacle” (1967),autorizada de pequè lopinió publica sigui cons- de les Autodefensas Unidas de proximitat temporal amb els fets esdevenen 221 dianes encertades alho-Álvaro Uribe cient del perfil dÁlvaro Uribe i quin Colòmbia així com a la conforma- perquè recull les explicacions que ra d’explicar el pas al capitalisme pos- ha sigut el seu camí abans aspirar ció del grup polític que portarà a hi varen haver quan va començar tfordista, la societat de consum, elVélez a la presidència. Uribe a la presidència de Colòmbia el conflicte colombià. paper del les classes mitges i la disso- lució de la consciencia de classe; el perquè el socialisme real realment no Revistes va ser socialisme, el buit i l’apatia dels que hem crescut com a espectadors passius en aquesta societat de l’espec- tacle. En definitiva una obra d’una im- portància cabdal, tant per la influència que han tingut en el pensament con- temporani les seves tesis com per la vi- gència que conserva, si no es que en guanya cada dia que passa. Alguns lli- bres son capaços d’explicar el seu temps, atrapant a les seves pàgines claus per a redefinir el que ens ha por- tat fins a aquest punt del camí i desvet- llar el que vindrà més endavant. El pen- sament situacionista, del que aquest llibre n’és un dels majors exponents, esdevé d’una gran importància per a comprendre com el mercat tracta d’a-ROJO Y NEGRO LUCHA LIBERTARIA CHASQUI ANARQUISTA HIJOS DEL PUEBLO poderar-se de totes les relacions so-Revista de contrainformació de Butlletí de la Unión Socialista Liber- Revista cultural anarquista bimen- Butlletí bimensual de la Red Liberta- cials fins a tombar l’última trinxera debarri, obrera i estudiantil de cara a taria de Lima (Perú), les propostes sual feta a Quito (Equador), chas- ria de Buenos Aires (Argentina), fent resistència: el cervell i la nostre subjec-les lluites populars, feta a l’Uruguai. llibertàries per a les lluites socials. quianarquista.blogspot.com/ - xarxa anarquista en els barris i les tivitat, que armen la nostre pròpia expe-periodicorojoynegro.blogspot.com/ www.uslperu.blogspot.com chasqui.libertario@gmail.com lluites, www.redlibertaria.com.ar/ riència.Març de 2010 31
  • 32. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA MARC DEL JESÚS, ACTIVISTA INTERNACIONALISTA A COLÒMBIA > LES PARAULES SÓN PUNYS“Colòmbia és on assassinen Sòcrates, fet de paraulesmés sindicalistes” Jordi Martí Font Sòcrates (470-399 aC) fou fill dun escultor i duna llevadora, o bé mai“La legalització del cultiu de la coca seria una altra de les solucions” no va existir. Un recurs literari, refe- renciat interessadament també per Antístenes d’Atenes, Xenofont, Es- quimes i Aristòtil, o la pedra de toc > LA FRASE... del pensament fiosòfic grec i creador d’algunes de les idees centrals que desenvoluparia Plató? La seva mort és un bon exemple de com el Poder tracta qui parla i pren partit, en aquest cas per la ironia, la llença ferida de qualsevol poderet o Poder. Als setanta anys, amb un cos que no podia ser perillós per raons òbvies –la seva espasa era la llengua i les paraules que deia- va acceptar ingerir cicuta i suïcidar-se, pena a què havia estat condemnat per “co- rrompre el jovent” i no reconèixer els déus atenencs. “El paramilitarisme ha Davant de Sòcrates, estem davant de fet mal als sindicats ja la incertesa. Davant de Sòcrates que periòdicament només sabem que no sabem res més deixa les organitzacions del que vulguem saber. Creure de- escapçades” prés de la Il·lustració se’ns fa terri- blement difícil però quan ho fem “La repressió és molt gran, hi ha més de 7.000 preses polítiques, sense comptar els assassinats i desapareguts” sense saber que allò que pensem que sabem pot ser fals, creiem sense Jordi Martí Font ta manera d’actuar tenen la identi- té el mateix Exèrcit o els parami- capacitar les comunitats a difon- dubtar, en nom de la Història, la Filo- tat de la gent que entra i surt duna litars? dre la seva situació i per denunciar sofia, la Raó o qualsevol altra granEl Marc del Jesús és un activista regió i ja ha passat moltes vegades -Sobre aquesta qüestió hi ha opi- els abusos. A l’interior de Colòm- paraula justificadora de tot.social membre dIPO. La seva ex- que aquests després desaparei- nions per a tots el gustos, la guerri- bia hi ha moltes organitzacions xen. La singularitat de lorganitza- lla té el control duna part del terri- que editen vídeos de les sevesperiència durant quatre mesos rea-litzant diverses tasques com a ció és que està formada per es- tori on exerceix destat, justícia, mobilitzacions, o de denuncia per Plató, Undergroundacompanyant a Colòmbia li ha pro- tranger voluntaris, que aprofiten la policia, etc. Això li ha representat desaparicions. I Plató (427-347 aC) era només elporcionat una visió força àmplia i seva disponibilitat de temps per gaudir d’un suport popular però al- És molt difícil no estar absorvit seu propi reflex en una paret qualse-completa sobre un conflicte social i acompanyar a comunitats campe- hora ha tingut denúncies pel fet pel conflicte, ja que qualsevol opo- vol, sense gairebé llum i, per tant, di-polític que omple moltes vegades roles en les feines dautoorganitza- d’expulsar camperols de territoris sició al Govern és assenyalada fícil d’establir en els seus propis lí-els espais dins dels nostres Tele- ció. per no seguir el que ella volia. com a terrorista, hi ha una situació mits. Dins la caverna intel·lectual onnotícies però sobre el qual molts També està demostrat que ha rea- de si no estàs amb mi vas contra sempre el dibuixen els savis de lacops no encertem a entendre poca -Quina és la base principal que litzat matances principalment din- mi i amb els terroristes. Això com- trona, les paraules canviaven decosa més enllà dels quatre tòpics ajuda a entendre el conflicte que dígenes pel mateix, per funcionar plica molt la situació perquè la re- forma però les idees romanien inal-fàcils i repetits constantment i dels sacseja molt profundament el autònomament. Les estadístiques pressió és molt gran; hi ha més de terables.arrengleraments fàcils amb els uns país colombià, segons la teva ens indiquen que ni de bon tros les 7.000 preses polítiques, sense En la seva República ideal, no queda-o els altres, sense entendre molts opinió? seves actituds són diferents, hi ha comptar els assassinats i desapa- va clar si l’atribució de significantscops la complexitat de la pròpia -La base del conflicte a Colòmbia molts més morts per part de lexèr- reguts. La presència paramilitar nous a idees velles seria potestat desocietat colombiana que és qui viu ha estat la propietat de la terra: el cit o els paramilitars que per la està per tot arreu i sense amagar- qui manava o de la majoria social. Iel conflicte cada dia. petit propietari camperol històrica- guerrilla. se. és lògic del tot que no hi quedés per- ment quan li ha robat la terra, loli- En allò bàsic la guerrilla és una or- què el llenguatge, malgrat treure-li-Comencem per la feina que has garquia, marxa cap a la selva, talla ganització militar i el fet destar en -Quin és el paper que desenvo- nits de son, no era el seu gran tema.estat desenvolupant durant qua- el bosc i torna a cultivar. En aques- guerra prioritza aquesta particulari- lupa el sindicalisme en un país Davant dels discursos, un parlant i latre mesos a Colòmbia en quali- ta gent és la que es recolzen les tat en l’organització enfront de la que ha de viure cada dia amb resta escoltant, trià els diàlegs, i in-tat de cooperant. Podries expli- guerrilles per continuar lluitant des construcció duna alternativa so- una violència tan generalitzada augurà la dialèctica.car què és IPO i què el fa de fa tant de temps; si no es repar- cialista al país. contra tot el que sona a lluita so- La reinterpretació del mite de la ca-singular entre les organitzacions teix la terra no hi ha solució. El co- cial? verna en la postmodernitat ha estatque es dediquen a al solidaritat merç de la droga ha complicat -A banda de Govern i guerrilla, -El sindicalisme té un paper molt un continu que té un punt i a part eninternacional? aquest panorama ja que ha donat com és la societat colombiana difícil, el salari mínim és de 150 el film “Underground” d’Emir Kustu--Efectivament, vaig estar quatre recursos als camperols per aguan- que viu el conflicte? Quins movi- euros al mes. Això no dóna per rika. Deixant de banda la historietamesos realitzant acompanyament tar, ja que una forma de perdre les ments socials existeixen que no tenir una casa i alimentar una famí- que s’hi explica, m’interessa el poetaa comunitats camperoles, amb terres era per crèdits impagats. hagin caigut o hagin estat ab- lia, no parlo de consumir com es fa Marko Dren, que té el seu amic PetarIPO, un Oservatori Internacional de Amb la coca, tenen beneficis i per sorvits pel conflicte? a casa nostra. No dóna ni per al Popara i part de la seva família tan-Pau. La singularitat d’aquesta or- una mala collita no es veuen obli- -Això és difícil que ho pugui res- mínim. No hi ha sanitat pública i no cats en un soterrani fabricant armesganització és acompanyar perquè gats a vendre la terra. Així les gue- pondre, hi ha molts projectes de està garantida leducació per a to- per fer front als nazis a la Segonales comunitats no tinguin proble- rrilles han trobat un finançament solidaritat i de capacitació en les thom, arriba perquè ho fan els mu- Guerra Mundial. Les úniques notíciesmes amb la força pública ja que per poder estar millor equipades. barriades marginals, principalment nicipis però és de baixa qualitat. que arriben de l’exterior els les portaaquesta sexcedeix en les seves La legalització del cultiu de la coca de gent que està desencantada Lestat sha centrat en afavorir Marco el poeta i aquest construeixfuncions, principalment pel que seria una altra de les solucions ja amb el conflicte però té ganes de lentrada de les multinacionals i re- un món fals només amb paraulesrespecta a lexèrcit. Aquest no té que els cultius tradicionals no es canviar la situació des de la base, primir els sindicats que lluiten per que acaba sent l’únic real per als quepotestat per demanar identificació poden produir a les mateixes treballant amb els nens del carrer o millorar les seves condicions de viuen al soterrani. La veritat és fetani fer "empadronamientos", apun- zones de la coca ja que no hi ha in- amb les dones. Una de les coses vida. El paramilitarisme ha fet molt de paraules, mentides en aquest cas.tar-se els noms dels participants fraestructures per arribar als mer- que més em va sorprendre va ser de mal als sindicats ja que periòdi- L’únic que els qui viuen a la cavernaen unes jornades o de la gent que cats. lesforç que fan per capacitar la cament va deixant les organitza- veuran serà el reflex de les cosesva a una reunió, o de la gent que gent a fer notícies. Hi ha tallers de cions escapçades. Colòmbia és el que passen en la veu de Marco, quecircula per una carretera. Això és -El paper de la guerrilla de les "periodisme", escriure articles, fer país del món on són assassinats els enganya permanentment permolt important perquè amb aques- FARC es diferencia molt del que fotos, gravar i editar en vídeo, per més sindicalistes. mantenir l’adhesió dels de baix.

×