PapersZ Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i de Catalunya • núm. 115 • Març                                          ...
CatalunyaZ Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears • Març 2010 • núm. 115 • 0,50 € • www.cgtcatalunya.cat  ...
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA                                                                    ...
REPORTATGE                                                                                                         Les org...
REPORTATGE                                                                                                                ...
REPORTATGE                                                                                                                ...
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                       Es ...
TREBALL-ECONOMIA                     La reforma laboral,                                                                  ...
TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATVelles receptes                                                             Ni un pas enre...
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Revista Catalunya 115 Febrer 2010

844 views
786 views

Published on

Revista Catalunya 115 Febrer 2010

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
844
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya 115 Febrer 2010

  1. 1. PapersZ Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i de Catalunya • núm. 115 • Març de Balears 2010 • 0,50 euros • www.cgtbalears.org • www.cgtcatalunya.cat Colòmbia Disseny: Idren
  2. 2. CatalunyaZ Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears • Març 2010 • núm. 115 • 0,50 € • www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Colòmbia Disseny: Idren
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?...CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)DE LES ILLES BALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros",2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax.971 783 016 - lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Amb les dadesTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFE-DERAL DE LA CGT DE CATALUNYA a la mà, la vagaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110FEDERACIONS SECTORIALS general és l’únic camí• Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya obre les últimes dades de la- duplicarà la mitjana i registrarà la quers, polítics, patronal, que tor- mença a donar els seus fruits i S (FEC)• Federació d’Administració Pública de tur a lestat espanyol, podem major xifra datur de tota la UE. nen a seguir estrenyent-nos a tots noves veus es plantegen més de Catalunya (FAPC) veure que la xifra ens situa en Sassenyala que durant aquest any els treballadors i treballadores fins debò la necessitat de la lluita en elVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona els 4,1 milions de desocupades i la taxa datur registrarà un moderat a asfixiar-nos (reforma de les pen- carrer i fins i tot la possibilitat de laTel. 933103362. Fax 933107110 desocupats com “oficials”, ja que augment en el conjunt de països sions, reforma laboral, crides pú- vaga general. Aquest és el camí iFEDERACIONS COMARCALS no comptabilitzen aquelles perso- de la UE-27 i que el terme mitjà bliques a lacomiadament lliure per com organització anem a trobar el nes que estant aturades, opten a passarà del 9,1% del 2009 al part empresaris, institucions i or- nostre lloc, anem a assumir la nos-AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada. cursos de formació a través de lI- 10,2% el 2010. Latur masculí es ganismes del sistema,...). Robato- tra responsabilitat.Tel. i fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es NEM o bé han finalitzat el seu cicle situava en acabar l’any 2009 en ri, estafa, engany és lúnica cosa Afortunadament, la CGT no es ren-Baix Camp/Priorat formatiu i no han aconseguit una 2.012.536 aturats i el femení en que ens ofereixen aquest planter deix i hem començat el lent procésRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat primera ocupació en el seu sector, 1.911.067. Per altra banda, l’any de personatges públics que diària- de reconstrucció de la mobilitzacióTel. 977340883. Fax 977128041 els prejubilats o els autònoms que 2009 es van subscriure 14.021.837 ment intenten determinar les nos- social, constituint teixit organitza-Baix Llobregat tanquen el seu negoci i aquelles contractes, dels quals 1.312.414 tres condicions de vida polítics. tiu, trobant fórmules en les nostresCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - persones que opten als 420 euros van ser indefinits, i 12.709.423 Estem davant una ofensiva des- ciutats per a buscar còmplices so-cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 dajuda i fan el curset obligatori temporals. Per tant la taxa de tem- carnada contra els nostres drets cials, veïnals, juvenils, estudiantils, (unes 368 mil persones). poralitat en les contractacions rea- més bàsics. plataformes d’aturats, immigrants,Comerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 Amb aquestes dades podem afir- litzades el passat any en lestat es- Amb aquests últims atacs que su- organitzacions sindicals antiautori- mar que la xifra real de desocupa- panyol va ser del 90,64%. posen els plans per a reformar les tàries i anticapitalistes, que perme-Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax des i desocupats ronda els 5 mi- En relació a la situació laboral i so- pensions, la imminent reforma la- tin aglutinar forces per a aquesta977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com lions de persones, el que implica cial que estem vivint, veiem que boral, els acords sobre negociació lluita contra el capital, en el camíBarcelonès Nord que, amb un 20% datur oficial, tots els dies ens trobem amb nous col·lectiva, plantejades pel govern i d’una vaga general com a eina perAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 tindrà la major taxa de la Unió Eu- discursos, noves decisions, noves dictades pel capitalisme, estem aturar les agressions que estemGarraf-Penedès ropea (UE-27) el 2010 i amb això propostes formulades per ban- observant que lagitació social co- patint.Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú -cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261MaresmePlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - Agurreljmaresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034Vallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hot-mail.com Tel. 935931545. Fax 935793173FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona -cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034Fax 972231219PonentAv. Catalunya, 2, 8è. 25002 Lleidalleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è. 08003 Barcelona Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Aquest número s’ha tancat el 15 de febrer de 2010flbcn@cgtbarcelona.org Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí iTel. 933103362. Fax 933107080 Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa,Berga Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlus Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep “Crisi? No em facis riure...del Balç 4 baixos. sad@cgtberga.org Tel. 938216747 des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica: -Les coses no són sempreManresa Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. com pensem.”Circumval·lació, 77, 2n. 08240 Manresa (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscrip-manre@cgtcatalunya.cat / cions a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Tel. 938747260. Fax 938747559 Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org. Catalunya, www.revistacatalunya.cat, 8a època, Dipòsit Legal: B 36.887-1992. Papers, 3a època, Dipòsit Legal: PM 1.177-2005. “El viaje vertical”RubíColom, 3-5. 08191 Rubí. No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. d’Enrique Vila-Matasflcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Drets dels subscriptors:Sabadell Dacord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores sónUnió, 59. 08201 Sabadell - incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant lAgència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGTcgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 de Catalunya i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és lenviament daquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercirTerrassa el seus drets daccés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca-Ramon Llull, 130-136. 08224 Terrassa talunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinyacgtterrassafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93 s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.org789 45 04 Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Sallent Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-Clos, 5, 08650 Sallent sallent@cgtcatalunya.cat teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Març de 2010
  4. 4. REPORTATGE Les organitzacions de La minga indígena esdevé una idea camperols, estudiants i veritablement revolucionaria, un obrers segueixen trencament en la lògica de la mort resisitint i lluitant Narcotraficants, paramilitars... apunts sobre un paraestat sudamericà Colòmbia, continuïtat o ruptura Alvaro Uribe representa un projecte dultradreta fruit del consens entre els narcotraficants, els paramilitars, els terratinents, les empreses, la força pública i lEstat corrupte Jaume Fortuño Al 1957 les elits liberals i conserva- i Marc del Jesús dores conformaven el Frente Na- cional: un pacte per alternar-se en elA quest reportatge intenta ser poder cada quatre anys, blindant una síntesi realitzada amb lespai polític a qualsevol actor que la intenció dexplicar la pretengués canvis reals en la qües-complexitat colombiana. Ens ha re- tió agrària i tot el sistema imperant.sultat molt difícil sintetitzar les lec- La problemàtica al camp mai no estures, converses i vivències que va resoldre, grans masses de des-hem tingut a Colòmbia. El text es plaçats per la violència es van veurerealitza amb la idea dinformar a les abocats a marxar cap a zones depersones lectores de la revista sobre nova colonització i avançar en lala figura d’un personatge com Ál- frontera agrícola mentre la forçavaro Uribe. També, per parlar sobre pública s’ocupà de resoldre qualse-un dels conflictes armats més antics vol demanda de millores d’aquelladel món. societat amb la què es buscava laLa primera part del reportatge, “Ni reconciliació.liberals ni conservadors: la terra per En aquest marc es va donar l’apari-a qui la treballa”, narra el conflicte ció de les actuals guerrilles, com ésde la tinença de la terra, la base de el cas de les FARC, nascudes enleconomia colombiana i per on una daquestes zones de recent co-passa en aquest moment històric la lonització, les anomenades Repú-lluita de classes. Amb laparició del bliques Independents, on lúnicanarcotràfic de la cocaïna el conflic- política estatal que arribava era late augmenta de forma despropor- repressió dels camperols per part decionada ja que els sectors enfron- Foto extreta del Centro de Investigación y Educación Popular, Bogotà, http://www.cinep.org.co lexèrcit. Mig segle després el pro-tats, guerrilles i paramilitars, tenen blema de la terra i la qüestió agràriamés diners —molts més diners— sortida?”, narra el perfil dUribe i rres i la regulació de les relacions les tímides concessions aconsegui- no només no shan resolt sinó queper poder continuar el conflicte, in- com les seves polítiques han afectat terratinent-arrendatari-treballador, des durant el govern de López Pu- compten amb un munt de proble-crementar-lo i fer-lo molt més mor- el país. Esperem que aquest repor- però també les vies de sortida dels marejo (1934-1938). Els responsa- màtiques afegides d’entre les qu-tífer. tage us serveixi dintroducció per productes, la seva comercialització bles materials de “la neteja” van sals, el fet que la majoria de la po-Aquest seria el segon apartat, “Nar- entendre el conflicte colombià. o la creació dinfraestructures al ser grups com els “chulavitas” o els blació del país ha passat de sercoparamilitarisme: la nova oligar- camp. El xoc dinteressos entre “pájaros”, civils en col·laboració camperola a engrandir els cinturonsquia”. És en aquest període quan Ni conservadors camperols, colons i treballadors amb la força pública, predecessors de misèria de les ciutats; la pèrduaapareix la figura dUribe, el fill ni liberals: la terra agraris, duna banda, i una oligar- de les modernes formes de parami- de protagonisme del medi rural en-duna famíla relacionada amb el per qui la treballa! quia reticent a renunciar a cap pri- litarisme. També aparegueren les vers lurbà en el terreny polític onarcotràfic que aconsegueix el cà- Durant tot el segle XIX la nació es vilegi, de laltra, (fossin conserva- guerrilles liberals, autodefenses econòmic, l’arribada dels cultiusrrec de director daeronàutica civil va dessagnar en guerres entre libe- dors o els anomenats “liberals camperoles que en la seva gran ma- il·lícits i els megaprojectes amb l’o-com a pagament dun favor. Daquí rals i conservadors, on unes poques dordre”) portarà a una confrontació joria es van desmobilitzar amb les bertura neoliberal; la major concen-accedeix a la alcaldia de Medellín, famílies d’un i altre color es repar- que determinarà les dinàmiques del promeses damnistia que oferí el tració de la terra en unes poquesa lèpoca del càrtel del mateix nom i tien el pastís amistosament, mentre conflicte social colombià. general Gustavo Rojas Pinilla al mans i laparició de nous actorsdel famós Pablo Escobar. La seva empenyien els seus treballadors a Jorge Eliécer Gaitán, lhome que va principi de la seva dictadura militar com el narcoparamilitarisme.carrera política no satura i el se- matar-se entre ells. Les elits dun i plasmar en els seus discursos les (1953-1958). La major part delsgüent esglaó és el de governador altre partit estaven d’acord a lhora demandes populars duna reforma guerrillers es va desmobilitzar i a Narcoparamilitarisme: ladel departament dAntioquia de mantenir intactes les relacions agrària i una solució de la injustícia l’intentar continuar la lluita per la nova oligarquia—amb capital a Medellín, com d’explotació entre patrons i campe- social, fou assassinat lany 1948 via política foren assassinats, una Durant els anys 70 i 80 alguns te-no—. Lobjectiu és la Presidència rols i de reprimir brutalment tota mentre es desencadenava l’enfron- història que es repetiria més dun rratinents van abandonar els nego-de la República. resposta social que posés en perill tament entre liberals i conservadors quart de segle més tard, quan les cis tradicionals per uns altres deEls dos últims apartats ens expli- aquest ordre. I també comprenien la anomenat “La Violència”. Però la FARC-EP en mig duna treva amb molt més rentables: l’exportació dequen tot aquest procés. “Ni justicia necessitat de no permetre una refor- Violència fou sobretot una guerra lEstat llençaren el moviment marihuana, amapola i, sobretot, deni pau: estan ben mobilitzats” ens ma agrària que donés resposta al contra els pobres: van morir més de Unión Patriótica juntament amb coca, molt més productiva i ben pa-parla del procés de pau entre amics problema de la terra, que compre- 300.000 camperols i un nombre in- amplis moviments socials i polítics gada. Els diners de la droga eren uni companys, el govern i els parami- nia aspectes com la redistribució calculable van resultar desplaçats, i lintent duna sortida política al miracle; els oportunistes es feienlitars i, lúltim apartat, “El país que de la terra, el títols de propietat per patint un robatori de terres a mans conflicte acabava amb lextermini rics de la nit al dia i els bancs veiendeixa luribisme: un carreró sense als camperols que colonitzaven te- de loligarquia que va deixar en res de la militància de la UP. en el rentat d’actius una forma deMarç de 2010 3
  5. 5. REPORTATGE Cauca; o les seves campanyes deCronologia neteja social a ciutats com Barran-1928: Matança de las Bananeres a cabermeja, Medellín o Bogotá. Elsmans de la United Fruit Company que pateixen la seva violència coin-1948: Assassinat de Jorge Eliécer cideixen en que, tant al camp com aGaitán. les ciutats, els paramilitars tornen a estar tan forts com en anys enrere, mentre una Colòmbia i un món cecs i sords obliden el que va passar i neguen el que tenen davant dels nassos. El país que deixa l’Uribisme: un carreró sense sortida? Per a entendre en mans de qui està la presidència de la República hem de tenir en compte fins a quin punt1946-1958: La Violència: enfron- Álvaro Uribe és un personatge vin-taments entre liberals i conserva- culat al narcotràfic i el parmilitaris-dors. me, una vinculació que comença1950-1953: Colòmbia participa a amb l’amistat del seu pare amb lala guerra de Corea. "El bogotazo": revolta popular que va esclatar amb lassassinat de Jorge Eliécer Gaitán família Ochoa, un dels més podero-1953: Dictadura del general Gus- sos clans de narcotraficants. L’anytavo Rojas Pinilla. creixement espectacular. Entre els mafiosa del veritable narcoestat en ho fet tot per alliberar la seva pàtria 1982, en el seu càrrec de director de molts sectors de l’Estat i la societat què shavia convertit Colòmbia. de la guerrilla i defensar l’Estat. I l’aeronàutica civil, fou ell qui con- que es van beneficiar del negoci cal mentre es repetia una vegada i una cedí als Ochoa i a Pablo Escobar les destacar un grup de nous rics que Ni Justícia ni Pau: altra que “els paramilitars eren un autoritzacions per a les avionetes ben aviat van desenvolupar una es- estan ben mobilitzats tercer actor del conflicte que havia que sortien carregades de coca. treta vinculació amb el paramilita- Entre finals dels anys 80 i principis escapat al control de l’Estat”. A tot Com a alcalde de Medellín imple- risme. Els “narcos” organitzaren dels 90 es va conformar el que es- això, molts dels paramilitars que en mentà el pla “Medellín sin Tugu- exèrcits privats per a custodiar les devindria una altra fase del projecte les seves confessions han revelat la rios” on Escobar blanquejava di- seves finques, desitjosos com esta- paramilitar; les Autodefenses Uni- complicitat (per acció o omissió) ners de la droga construint vivendes ven de treure’s de sobre les guerri- des de Colòmbia, un veritable exèr- dalts càrrecs de la força pública o el per als pobres i, durant el seu pas lles i de sotmetre o desplaçar els cit paramilitar sota les ordres de govern en els crims de les AUC ho pel Senat, defensà la proposta de no camperols. La col·laboració amb Salvatore Mancuso i els germans han pagat amb la vida. Els mateixos extradir els “narcos” als EUA. Al l’exèrcit va ser beneficiosa per a les Castaño. Al 1997, a la primera tro- caps paramilitars, extraditats als 1994, com a governador d’Antio- dues parts. bada nacional dAUC, 16 grups pa- EUA per delictes de narcotràfic, quia, promogué la creació de les La formació i aplicació del parami- ramilitars de tot el país es van unir i que estan confessant els seus crims CONVIVIR, una nova forma d’en-1958: És derrocat el dictador Gus- litarisme per a controlar una regió es presentaren com a grup contrain- veuen com maten les seves famílies cobriment legal de les estructurestavo Rojas Pinilla i s’instaura el duta a terme a Puerto Boyaca a surgent, amb una comandància uni- per fer-los callar i evitar que se sà- paramilitars que havien estat il·le-bipartidisme del FN. Alternança principis dels 80, considerada pri- ficada, coordinació interregional, piga qui va estar darrere les AUC, galitzades l’any 1989. Fins i tot, eldels dos partits en el poder. mera capital antisubversiva de Co- un projecte pragmàtic i amb vistes a com es el cas de l’assassinat del mateix líder de les AUC, Carlos1962: Missió Yarborough: l’exèr- lòmbia, fou finançada en gran me- aconseguir estatus polític. Gaudiren germà de "Jorge 40" el passat mes Castaño, arribà a dir a la premsa:cit dels EUA recomana a l’Estat la sura amb els diners del narcotràfic. de la col·laboració de membres de de desembre. “Uribe és el hombre más cercano aformació de grups paramilitars. Boyaca és un exemple de construc- les forces armades i els serveis Un cop les AUC van haver fet la nuestra forma de pensar”. Resulta1964: Neix el ELN inspirat per la ció d’un poder “paraestatal”, on el d’intel·ligència, i foren finançats seva feina, netejant el camp dels il·lustratiu el fet que els represen-revolució cubana i la teologia de paramilitars disposaven dels seus per terratinents, ramaders i narco- camperols per facilitar l’entrada de tants polítics que van llençar la seval’Alliberament. propis partits polítics, mitjans de traficants (un 70% dels seus diners les transnacionals i duent a terme candidatura a la presidència lany1966: Neixen les FARC, guerrilla comunicació, associacions civils, venien de la droga). Entre principis un espècie de "contrareforma agrà- 2002 foren els mateixos que percamperola dorientació marxista- sacerdots… un model que durant la dels 80 i l’actualitat desplaçaren ria" mitjançant el desplaçament de aquella època signaven una sèrieleninista. dècada s’estengué per tot el país. cinc milions de camperols i robaren la població i el robatori de les te- dacords amb els paramilitars arreu Lany 1982 els “capos” del narco- entre vuit i deu milions d’hectàrees rres, fou el moment per a escenifi- de lestat, el més conegut dels quals tràfic creen el MAS (Muerte a los de terra. Entre 1965 i el 2007 es van car la pantomima de la desmobilit- seria el pacte de Santafé de Ralito Secuestradores) per fer front als se- dur a terme 50.000 desaparicions zació. Perquè si bé és cert que les del 2001. En aquests "pactes de re- grestos que patiren a mans del M- forçades i del 1977 fins al 2007 hi AUC com a una estructura unifica- fundació nacional" congressistes i 19. Un any després la procuradoria van haver 80.000 execucions extra- da es van desintegrar, també ho és governadors es comprometien a de- va revelar les identitats de 163 dels judicials. que els paramilitars mai no van fensar les tesis dultradreta de les seus integrants, 59 dels quals eren Lany 2002 els paramilitars van marxar i simplement passaren a AUC a canvi del suport dels para- militars en actiu. Aquesta aliança prometre deixar les armes per in- anomenar-se “Aguilas Negres” o militars per a reconfigurar el mapa entre narcotraficants i força pública corporar-se al procés de pau; el re- “Rastrojos” i adoptaren la façana de electoral del país. Molts dels sig-1967: Apareix el EPL, fortament no va trontollar fins a finals de la sultat daquests diàlegs fou la “Ley bandes emergents. Així ho demos- nants daquests acords van acabarinfluït pel maoisme. dècada dels 80 quan tingué lloc una de Justicia y Paz”, aprovada al tren les denúncies dels últims implicats en la "parapolítica"; el1974: Robatori de les armes del campanya de terror per part dels 2005, i un conjunt de rutes d’impu- mesos d’amenaces i ofensives para- poder de loligarquia mafiosa era talCantón Norte, una de les primeres "narcos" contra lEstat colombià nitat per als responsables de més de militars en regions com el Meta o el que eren els narcoparamilitars elsaccions del M-19, guerrilla urbana per tal de frenar una llei que perme- 50.000 crims de lesa humanitat. Eld’orientació socialista i naciona- tria extraditar-los als EUA pels de- 90% dels desmobilitzats que vanlista. lictes de tràfic de drogues. Aquest confessar en versió lliure van obte-1978: Apareix el grup paramilitar trencament arribà al seu punt cul- nir una amnistia de facto, i tan solsTriple A (Alianza Anticomunista minant amb la guerra interna del menys dun 3% han complert penesAmericana). càrtel de Medellín, on un sector mínimes que mai no han arribat als1981: Es forma el grup paramilitar dels narcos autodenominat els vuit anys, quedant exempts delsMAS (Muerte a secuestradores). PEPES (Perseguidos por Pablo Es- crims de lesa humanitat comesos1984: Inici de les negociacions cobar) es va aliar amb la força pú- per a obtenir la condició de presosentre lEstat i les FARC, el EPL i blica contra Pablo Escobar i els polítics. Tot enmig d’un bombar-el M-19. seus seguidors. Escobar, àlies "el deig mediàtic tractant d’humanitzar1985: Neix el partit polític Unión Patrón", havia acumulat massa als autors de les massacres de civilsPatriótica on convergeixen gent de poder i les seves aspiracions políti- indefensos i els esquarteramentsles FARC i dels moviments so- ques així com el suport popular del amb motoserra, mostrant les llàgri-cials i polítics. Sinicia el genocidi què gaudia eren vistos amb mals mes de Salvatore Mancuso i els dis-de la UP i altres partits polítics. ulls per part dels seus antics aliats, cursos del projecte polític de CarlosPresa del Palau de Justícia per part que vegeren la necessitat de dur a Castaño, que si bé reconeixia haverdel M-19. terme una purga dins de loligarquia comès alguns excessos deia haver- Soldat dins duna vereda. Foto: Irantzu Pastor - International Peace Observatory 4 Març de 2010
  6. 6. REPORTATGE 1987: Es trenca la treva amb les FARC. Les negociacions conti- nuaran amb la Coordinadora Gue- rillera Simon Bolivar que agrupa les guerrilles FARC-EP, ELN, EPL, M-19, Quintin Lame i PRT. 1989: Es derroga el Decret 3.398 de 1965 que permetia la creació de grups paramilitars. 1990: Convocatòria deleccions per a una assemblea constituent. Guerrilles com el M-19, la indige- nista Quintin Lame, el PRT i una part del EPL es desmobilitzen. Són assassinats quatre candidats a la presidència en menys de 12 mesos; Carlos Pizarro del M-19, Jaime Pardo i Bernardo Jaramillo Pou petroler a Barrancabermeja. Els interessos dels EEUU i lEstat espanyol a de la UP i el liberal Luís CarlosMinga indígena. Font: www.prensaindigena.org.mx/nuevositio/ Colòmbia. Foto: Arnau Carné i Sala Galán.. 1991: Es redacta la Constitucióqui finançaven als seus candidats assassins poguessin gaudir d’ascen- que sempre s’ho han manegat tot, tornant a arribar a llocs on s’havien del 1991, invalidant la que el paíspolítics. Álvaro Uribe va arribar a sos i permisos. com els Ardila Lülle, els Santos, els replegat, sembla molt difícil pre- arrossegava des de 1886.la presidència amb el discurs més Durant els governs d’Álvaro Uribe Caicedo o els Holguín, i també per veure una sortida al conflicte. Però 1994: Es creen les CONVIVIR,autoritari i militarista dels què es prop de 20.000 persones han estat a unes quantes empreses transna- tot i així les organitzacions de cam- una forma de legalització delsvan presentar i la promesa d’acabar desaparegudes a Colòmbia (xifra cionals com les de l’Estat espanyol perols, estudiants, obrers i daltres grups paramilitars.amb el conflicte per la via bèl·lica. molt superior a qualsevol de les (el segon inversor i espoliador del moviments segueixen resisitint i 1996: El president de la Repúbli-Va continuat amb l’aplicació dels dictadures llatinoamericanes dels país, després dels EUA, amb noms lluitant desde diverses formes dan- ca Ernesto Samper rep finança-Plans Colòmbia 1 i 2, i el Pla Pa- anys 70), hi ha hagut més de dos com Repsol, Endesa, Fenosa, tagonisme. Iniciatives com “Co- ment del narcotrafic.triota, que han comportat una crei- milions de desplaçats per la violèn- BBVA o AGBAR —recentment lombianos y Colombianas por laxent militarització del país així com cia i avui el nombre de presos polí- venuda a Suez França—). Per a dur Paz” i col·lectius com “Movimien-laplicació de les fumigacions amb tics supera els 7.200. Però la veritat a terme tot això, l’informe governa- to de Vícitmas de Crimenes de Es-glifosat sobre els conreus de la és que més enllà de la figura d’Uri- mental “Visión Colombia 2019” re- tado” plantegen la reparació delscoca, el que comporta la destrucció be el projecte polític d’ultradreta coneix que per a aquesta data seran crims d’Estat, l’intercanvi humani-de cultius tradicionals de subsis- com a forma de seguir amb la rees- necessaris dos milions més de des- tari i una sortida política al conflic-tència i greus efectes per la salut de tructuració capitalista segueix en plaçats del camp colombià per a te que permeti les transformacionsla població alhora que no ofereixen marxa. I és que Colòmbia està entre implantar els megaprojectes neces- socials, econòmiques i polítiquescap alternativa al camperol i han re- els deu principals exportadors de saris per dinamitzar l’economia co- necessàries. Fins i tot podem trobarsultat un fracàs com a política con- petroli als EUA i és el tercer de lla- lombiana de cara al món. Aquest experiències que aposten per latra les drogues. La croada mundial tinoamèrica i el setè del món. A canvi naturalment anirà acompan- transformació de la societat a travésde la lluita contra el terrorisme es- més, compta amb grans jaciments yat de la intensificació del conflicte del moviment de base i la participa- 1997: Es formen les Autodefensasperonada després de l’11 de Setem- de carbó, urani, or i altres riqueses, intern i de les tensions regionals ció directa, com és el cas del movi- Unidas de Colombia, una unió delbre li ha permés implantar una veri- algunes de les quals encara no han (actualment centrades en desestabi- ment indígena i la seva minga so- paramilitarisme.table política de terrorisme d’estat estat valorades amb precisió, com litzar el procés veneçolà amb incur- cial, que construeix uns nous valors 1998: Comencen les negociacionssota el nom de Seguretat Democrà- el coltan que recorre la frontera ve- sions paramilitars a través de la de forma no violenta enmig del San Vicente del Caguán. Es signatica. neçolana. També és una terra rica frontera). Aquest escenari ja s’ha conflicte. Després de mig segle de el Pla Colòmbia.L’uribisme ha vingut a aprofundir en aigua, fusta, biodiversitat i un preparat amb el nou acord de coo- lluita per la presa del poder, amb un 2001: “Pacte de Refundació Na-una lògica feixista que des dels munt de megaprojectes en curs per peració militar amb els EUA i la re- estat feixista que es retroalimenta cional” a Santa fe de Ralito; puntanys 60 ve consolidant-se a Colòm- a benefici del capital transnacional, cent implementació de set bases amb el conflicte i una societat frag- de partida de la parapolítica.bia: la d’esborrar la separació entre com les vastes extensions dedica- militars nordamericans en territori mentada i apàtica, el canvi social a 2002: Es trenquen les negocia-l’Estat i el civil, i imposar la idea des a la palma africana i la canya colombià. Colòmbia sembla més lluny que cions amb les FARC-EP. Uribeque “o s’està amb el govern o amb hawaiana per a produir agrocom- En aquesta situació, en que l’Estat mai, i és en aquesta situació en què arriba a la presidència i comencenla guerrilla”. Ha posat en marxa di- bustibles i biodiesel, mentre dels 44 nega la possibilitat de diàleg amb la el significat de la minga indígena, els diàlegs amb les AUC.verses polítiques per a implicar la milions de colombians n’hi ha més insurgència mentre veta espais de "el treball de la comunitat per a la 2005: Es desmobilitzen les AUC isocietat civil en el conflicte, com la de 29 que cauen per sota del nivell participació política a l’esquerra no comunitat", esdevé una idea verita- saprova la llei de Justícia i Pau.xarxa d’informants, conformada de la pobresa i quasi 11 viuen amb armada, i en què les guerrilles res- blement revolucionària, un trenca-per 1.800.000 de persones a sou de menys d’un dòlar diari. Un munt de tants (FARC, ELN i un reducte del ment en la lògica de la mort i el si-l’Estat o els programes de “solda- riqueses per a unes poques famílies EPL) estan llançant-se a l’ofensiva lenci que governa Colòmbia.dos campesinos”, i ha empitjorat lapersecució a les organitzacions delsdrets humans i a tota l’oposició po-lítica. Els diversos escàndols en els recomanacions...què s’ha vist implicat el seu govern — Hernando Calvo Ospina: Co- — María Eugenia Vásquez Perdo- chos humanos, democracia y des-només són la punta de l’iceberg de lombia: laboratorio de embrujo. mo: Escrito para no morir: bitáco- arrollo: Continuidad o desembru- 2006: Segona reelecció dUribe.l’estructura mafiosa i criminal que Ed. Akal-Foca, Madrid, 2008. ra de una militancia. Bogotá, Inter- jo? Ed. Antropos Ltda, 2009. 2008: Surten a la llum els falsosha consolidat l’uribisme, però tot i — José Aristizábal García: Meta- medio editores Ltda, 2000. — MOVICE (movimiento de victi- positius amb laparició duna vin-així són exemples prou rellevants. morfosis. Guerra, estado y globali- — Carlos Medina: FARC-EP. mas de crimenes de Estado), CCSP tena de joves de Soacha assassi-Un 30% dels congressistes dUribe zación en Colombia.. Ed. Desde Temas y problemas Nacionales. (fundación comité de Solidaridad nats per l’exèrcit.han resultat ser "parapolítics", fi- Abajo, Bogotá 2007. Grupo de investigación en seguri- con los presos politicos), i CAJAR 2009: Saprova la instal·lació denanciats pels mateixos grups para- — Ivan Cépeda y Jorge Rojas: A dad y defensa, Universidad Nacio- (colectivo de abogados Jose Alvear set bases nordamericanes.militars que van arribar a fer votar las puertás del Úberrimo. Ed. Ran- nal de Colombia, 2008. Restrepo): Sin Justicia y Sin Paz. 2010: La Cort Suprema de Justí-poblacions senceres a punta de dom House Mondadori, Bogotá — Carlos Medina Gallego: Autode- Verdad fragmentada, reparación cia decideix no autoritzar la ree-canó. Les escoltes il·legals del 2008. fensas, paramilitares y Narcotrafi- ausente. Bogotá octubre 2009. lecció de Álvaro Uribe.DAS, la policia política i migratòria — Joseph Contreras: El señor de co en Colombia. Ed. Documentos — Observatorio de derechos huma-que depèn directament de la presi- las sombras: biografia no autoriza- Periodisticos, Bogota 1990. nos y derecho internacional huma-dència i que ha col·laborat amb els da de Álvaro Uribe. Ed. Oveja — Mylène Sauloy i Yves Le Bon- nitario. Coordinación Colombia –paramilitars en la persecució contra Negra, Bogotá 2002. niec: ¿A quién beneficia la cocaí- Europa – Estados Unidos: Colom-dirigents i activistes socials i polí- — Alfredo Molano: Los años del na? Tercer Mundo editores 1994. bia: Ejecuciones extrajudiciales:tics. Els “falsos positius”, joves po- Tropel: relatos sobre la violencia. — AA.DD.: Las multinacionales realidad inocultable. (2007 – 2008)bres executats per l’exèrcit i pre- Editorial Presencia, 1985. españolas en Colombia. FICA, Bo- — Yesid Campos: El baile rojo.sentats com a guerrillers donats de — Alfredo Molano: Trochas y Fu- gotá 2008. Documental 54 min. Colòmbiabaixa en combat per tal que els seus siles. El Áncora editores, 1994. — Plataforma Colombiana de dere- 2003.Març de 2010 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Es pretén acabar amb la pensió de viduïtat a Els empresaris han utilitzat l’acomiadament objectiu per causes econòmiques través d’un pagament de manera massiva en els últims anys únicMobilitzacionsde la CGTcontra la crisi La nova reforma de les Acords Plenària Confederal pensions dinamita elsFEBRER- MARÇ-ABRIL1. Campanya contra la crisi: Niun pas enrere. Cap a la vaga ge-neral drets socials bàsicsPresència al carrer, recollida de sig- Secretariat Permanent del quest tipus de pensions que solennatures, assemblees, debats, ac- Comitè Confederal de la CGT coincidir amb els estrats més bai-cions en centres de treball, ocupa- xos de la nostra societat quant a in- Ecions, fer visibles als culpables de l govern espanyol preten re- gressos econòmics i que són abso-la crisi, cadenes humanes davant formar el nostre sistema de lutament depenents d’aquests.bancs, oficines d’INEM, Mútues, Seguretat Social a través de Capitol a part mereix la pretensióETT, immobiliàries, patronal. Con- les Pensions, en un atac en tota que, de manera normativizada, si-tactar amb els treballadors i la so- regla a la línia de flotació d’un sis- guin les Mútues i els serveis mè-cietat en el seu conjunt per a rebut- tema que reparteix equitat social i dics propis de les empreses els quejar un nou pacte social, rebutjar una serveix de sustent a aquelles i autoritzin les baixes i altes metges-nova reforma de les pensions, re- aquells que s’han deixat el seu ses per malalties comunes desviantbutjar una nova reforma laboral temps i la seva salut en un treball recursos de la Seguretat Social,que permeti l’acomiadament lliure assalariat al llarg de tota la seva minvant encara més la seva capaci-i gratuït. Una campanya per al nos- vida. tat, i propiciant tot tipus d’abusostre Marc Reivindicatiu Global i la Les mesures anunciades a primers per part de les empreses, que sónCarta de Drets Socials. Utilitzaar la de febrer i que volen engegar-se qui les gestionarien.nostra rica imaginació en l’acció suposen: En definitiva unes mesures i pro-directa fins a provocar la mobilitza- 1 – Rebaixes en els tipus de cotit- postes que ens conduïxen a mésció de la societat com resposta a zacions. atur, més pobresa i precarietat, mésaquesta crisi del capitalisme. • S’obre la porta a la rebaixa de les explotació i més misèria per a les2. Mobilitzacions al carrer. cotitzacions empresarials al parlar classes treballadores que som lesAccions en el carrer, pròpies i/o en de possibles modificacions par- que sostenim el seu entramat decoordinació amb les organitzacions cials, a més d’anunciar la reducció beneficis, paradisos fiscals, corrup-socials i sindicals per a participar de les mateixes a les empreses que • Es pretén acabar amb la pensió de la qual es parla en el document, es ció política i empresarial.en quantes mobilitzacions puguem paguin cotitzacions més elevades viduïtat a través d’un pagament basa en la manifesta infradeclara- Des de la CGT impulsem, instem iplantejar, donant suport les lluites per les seves treballadores i treba- únic per a nous beneficiaris, a més ció d’un gran nombre de malalties exigim una mobilització social i la-sindicals, assemblees d’aturats, lladors. de rebaixar la quantia d’aquesta professionals i el seu reconeixe- boral de tota la ciutadania quemobilitzacions amb motiu del ca- • Per altra banda es vol rebaixar les pensió als beneficiaris actuals que ment com malalties comunes, amb tombi semblants propostes i leslendari de reunions de la UE… Par- cotitzacions de les Mútues amb s’incorporin a treballar. el consegüent estalvi per a les Mú- pretensions de reformes anuncia-ticipació i implicació de totes les l’argument de la seva eficàcia en la • Quant a la pensió d’orfandat, es tues i perjudici per als treballadors des. Som milions de persones lesConfederacions Territorials, Fede- gestió, i per tant caldria premiar- pretén establir una quantitat única afectats que no perceben les supe- afectades per aquestes noves reta-racions locals i sectorials en totes les. a distribuir entre tots els beneficia- riors prestacions que tindrien dret i llades socials, ja que amb aquestesmobilitzacions que s’organitzin per 2 – Reformes en la pensions de Ju- ris, independentment del nombre per als serveis públics de salut que mesures, sectors productius sen-a transmetre els nostres planteja- bilació. d’aquests. planten cara a despeses que no els cers, amb drets adquirits sobre pre-ments, propostes de lluita, propos- • El govern pretén allargar l’edat En aquests moments existeixen corresponen. jubilacions, relleus, etc., es veurantes de Mobilització Social i Vaga ordinària o legal de jubilació fins més de 4 milions de desocupades i En la CGT portem anys anunciant afectats per aquestes, i altres mesu-General. als 67 anys. desocupats oficials (podem parlar que aquesta reducció de les cotitza- res que aquesta mateixa setmana el3. Vaga general • Es vol que cotitzem almenys 17 de 5 milions reals), més de 19 mi- cions, tant les realitzades com les govern proposarà, com una novaEn la segona quinzena de Març, un anys per a tenir dret a la pensió mí- lions de persones cobren menys de proposades, bé siguin empresarials reforma laboral en la qual tornarà aPle Extraordinari decidirà la con- nima, en comptes dels 15 actuals. 1.000 euros mensuals, 1,2 milions com de les Mútues, dóna lloc a una atemptar contra els nostres dretsvocatòria de la Vaga General. • Així mateix es pretén fer una re- de famílies té a tots els seus mem- important reducció dels ingressos (acomiadament lliure i gratuït, re- formulació del càlcul de la quantia bres en atur i la taxa d’atur juvenil del sistema de Seguretat Social i, ducció de salaris…)MAIG de la pensió allargant dels últims arriba al 70%, tot això aquí, a l’es- posteriorment, a l’entrada en dèfi- Per a la CGT, és absolutament ne-1. Marxes contra la crisi 15 als últims 25 anys aquest perío- tat espanyol. cit del mateix, de manera que així cessària una gran mobilització so-Durant la segona quinzena del mes de de càlcul per a obtenir la quanti- Així les coses, ens trobem amb justifiquen una reducció de les cial que culmini en una vaga gene-de maig per a confluir a Madrid en tat a cobrar (això és realment el que propostes que pretenen aprofundir pensions per a mantenir l’equilibri ral que sigui capaç de donaruna gran manifestació i mobilitza- pensen i així ho han escrit). encara més en el model que ens ha financer del sistema de Seguretat resposta a les nostres necessitatsció general. Quatre columnes cap a 3 – Eliminació i/o disminució de conduït a aquesta situació de crisi i Social. com classe treballadora: les d’unMadrid des del sud (Andalusia), est les pensions d’Incapacitat, orfan- que a més siguem nosaltres els que Així, ens trobem amb el següent lloc de treball i un salari digne, les(València), nord (Catalunya, Eus- dat i viduïtat. la paguem. paquet de mesures, consistent en d’unes pensions que ens permetinkadi, Aragó) Nord (Galícia, Caste- • S’anuncia la supressió del dret a En els últims 10 anys s’ha reduït aquesta reducció de les pensions a viure sense ofecs després de totalla-Lleó). la pensió d’Incapacitat absoluta dràsticament les cotitzacions em- través de les tres vies proposades una vida de treball, les d’una pro-2. Manifestació a Madrid Permanent, quan el beneficiari presarials i des de la CGT diem que per a això. Allargament de temps tecció social per a les i els desocu-En la 2a Quinzena de Maig en co- s’incorpori a qualsevol tipus de tre- és precisament ara quan correspon de treball, augment del temps ne- pats i les seves famílies, la necessi-ordinació amb les mobilitzacions ball. augmentar aquestes cotitzacions a cessari per a generar la pensió i in- tat d’un repartiment efectiu de lasocials amb motiu de les reunions • Es proposa la creació d’una regla- la Seguretat Social perquè siguin troducció de bases cotizadoras de riquesa a través de la distribucióde la UE, conservant la nostra iden- mentació mitjançant la qual s’esta- les empreses, a través dels benefi- fa 25 anys, que són molt més bai- dels beneficis empresarials en latitat com organització. bleixi que les empreses, a través cis que generem amb el nostre tre- xes, per al càlcul de la quantia. societat, la necessitat d’un reparti-La CGT està en lluita permanent dels seus serveis mèdics, definei- ball, les que paguin aquesta crisi Quant a la intenció d’eliminar o ment del treball, treballant menysfins a aconseguir les condicions xin les situacions de baixes i altes que no hem generat nosaltres, sinó minvar les pensions d’orfandat, vi- per a treballar totes i tots i la cessióidònies que permetin una resposta en situacions de malaltia comuna l’avarícia dels empresaris per les duïtat i incapacitat permanent, a les mans de les treballadores i tre-sindical i social contundent contra amb el control dels seus propis ins- seves infinites ànsies de beneficis i sembla que la intenció és empobrir balladors de les empreses que tan-l’agressió brutal que estem sofrint pectors, i solament subsidiària- els governs titelles que manegen. i escurçar encara més els pocs in- quin, amb assessorament i finança-la classe treballadora. ment, de la Seguretat Social. La gestió eficaç de les Mútues, de gressos d’aquells perceptors d’a- ment públic.6 Març de 2010
  8. 8. TREBALL-ECONOMIA La reforma laboral, LA MIRADA INDISCRETA un altre regal del El país que vol el conseller Maragall és govern a la patronal a la LEC Emili Cortavitarte Carral L ’oasi català s’ha trasbalsat du- rant uns dies a compte d’una frase del conseller d’Educació, en una reunió informal amb periodis- tes. Segons Maragall, Catalunya està fatigada de Tripartit i d’experi- ments estrafolaris i el govern de Montilla no té un projecte de país. Davant del rebombori, en comptes d’acollir-se a allò de la trobada in- formal i que no volia dir això... va decidir posar blanc sobre negre els seus plantejaments en un article a “La Vanguardia”. Pocs dies des- prés, cridat a l’ordre va rectificar. Quina comprensió lectora té un conseller d’educació que pensa el contrari del que escriu o que escriu el contrari del que pensa? Però Ma- ragall, com la majoria de l’elit polí- tica i econòmica catalana, té un pro- jecte de país i s’ha explicitat en aquesta legislatura en el pacte entre el Tripartit i CiU per aprovar la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Aquesta llei suposa la introducció de la privatització i la jerarquització en el model de gestió de l’ensenya- Secretariat Permanent Comitè liminen drets necessaris mínims, ma del Mercat de Treball 2010, no La proposta sobre cost de l’aco- ment públic (com es pot veure en el Confederal CGT com plusos salarials i s’introdueix és una resposta a les necessitats miadament és senzillament un projecte de decret d’autonomia de la flexibilitat com la norma d’orga- dels treballadors i treballadores. atracament a la butxaca dels treba- centres) i la subordinació de laD isminueix drets laborals i nitzar el treball. Tampoc és una proposta de reposar lladors. Es pretén reformar l’Esta- xarxa de centres públics als privats garanteix a l’Empresariat La Reforma Laboral de 1997 pac- els drets laborals i socials robats als tut dels Treballadors en l’acomia- concertats en el Servei d’Educació menors costos en les con- tada per Govern, CEOE, CEPY- treballadors. Menys encara, és una dament objectiu econòmic, bé de Catalunya (augmentant el nom-tractacions i facilitat d’acomiada- ME, CCOO i UGT, instaura un proposta de justícia social i defensa individual, bé col·lectiu diferen- bre d’alumnes per classe i dismi-ments, indemnitzats a 20 dies. nou contracte de foment d’ocupa- dels més febles en la relació labo- ciant quan és procedent (20 dies nuint el professorat en les públi-En totes les crisis econòmiques del ció, abaratint l’acomiadament d’a- ral, els treballadors, que és el que per any i màxim de 12 mensuali- ques, concedint més oferta a lescapitalisme hagudes en aquest quest tipus de contracte a 33 dies toca en aquests moments. És una tats) i quan és improcedent (45 dies privades, establint una setmana depaís, la del 1983/1984, la del per any i amb un màxim de 24 proposta que aprofundeix encara per any i màxim de 42 mensuali- vacances al febrer o al març sense1993/1995, la de 2000/2001 i ara mensualitats. Es fixa una nova més en el que ja és un fet en el mer- tats). Els empresaris han utilitzat la oferir cobertura pública d’activitatsen “la gran crisi” del 2008/2010, causa per a acomiadaments indivi- cat de treball: acomiadar en aquest via de l’acomiadament objectiu per alternatives per als més desafavo-els diferents governs, del duals i col·lectius: per raons de país és molt fàcil i, a més, barat. causes econòmiques de manera rits).PSOE/PP, conjuntament amb les competitivitat (Article 54.c) i es Per a la Confederació General del massiva en els últims anys. Per a El projecte de país maragallià haforces parlamentàries més empre- generalitzen els acomiadaments Treball el que està sobre la Taula estalviar-se embolics en tribunals, provocat quatre jornades de vaga isarials, han resolt les sortides de les objectius procedents, bé indivi- per part del Govern és una Refor- reconeixien l’acomiadament com moltes concentracions i manifesta-crisis, amb intervencions directes duals, bé col·lectius per qualsevol ma Laboral que totes les seves lí- improcedent i abonaven 45 dies. cions del professorat de l’ensenya-en la butxaca dels treballadors, (sa- causa: econòmica, organitzativa, nies d’actuació, en contractes, en Ara el Govern els està posant en ment públic i cap compromís de ne-laris) i en el cor (drets laborals). productiva. acomiadament, en serveis d’ocu- safata el no tenir embolics en els gociació del DepartamentLa Reforma del PSOE en el 84, es Per a la CGT, els canvis legislatius, pació, en control de l’absentisme, tribunals i per tant el cost d’aquest d’Educació. Maragall es mostra durcarregava el contracte estable i les Reformes Laborals, representen en cotitzacions empresarials, en in- acomiadament se’ls garanteix que i inflexible amb els seus súbdits,fixe, com l’únic contracte ordinari la legalitat aplicada amb mà de centius a les contractacions, vénen baixa i baixa molt. però no dubta a doblegar el llom i elen el dret laboral. Es van crear fins ferro sobre les classes assalariades a assegurar a l’Empresariat els seus Aquesta proposta del Govern cervell davant dels més poderosos.a 14 modalitats de contractes tem- i la flexibilitat ha inspirat tota la le- dos plantejaments essencials, re- només va en una determinada di- Cal denunciar i rebutjar aquestporals i s’acabava amb la relació gislació laboral des de fa gairebé baixa dels costos del contracte i recció: garantir a l’empresariat i al model que aprofundeix en les dife-estable entre el treballador i la seva trenta anys fins a ara, generant un flexibilitat en l’acomiadament. capital, la seva taxa de guany i be- rències socials i cal mobilitzar-seocupació. marc de relacions laborals insegur La proposta sobre contractació és neficis. Els drets laborals arravas- (la CGT d’Ensenyament convocaLa Reforma del PSOE en el 94, li- per al treballador i precaritzant de una “bicoca” per als empresaris: sats, la seguretat jurídica dels tre- una concentració pel 24 de febrer;beralitza les condicions de treball manera integral tot el treball. contractes a temps parcial flexibles balladors, la dignitat d’una proposa una vaga a la primera quin-en jornada, horari, sistemes retri- S’ha arribat a l’homogeneïtzació a i en funció de la demanda i, da- ocupació estable i digne, la Justícia zena de març i la continuïtat i pro-butius, torns, plusos salarials i Ex- la baixa de les condicions de tre- munt subvencionats. Contractes in- Social, l’Equitat i el Benestar dels gressivitat de les mobilitzacions alpedients de Regulació d’Ocupació, ball, entorn del criteri de flexibilitat definits amb rebaixes substancials treballadors i treballadores, no van tercer trimestre) perquè mai siguidotant-los als empresaris de tota i ha possibilitat la reestructuració en les cotitzacions a l’atur. Univer- amb aquest Govern, menys encara una realitat.l’autoritat per a modificar de ma- salvatge que l’empresariat està salitzar el contracte de foment d’o- amb el PP. Però, de la mateixa manera que lanera unilateral les condicions de portnt a efecte en tots els sectors cupació, com el contracte tipus que La CGT fa una crida a les i els tre- degradació i privatització de la sa-treball per qualsevol causa: econò- d’activitat, sense límits institucio- resulti …”rendible, eficient i alho- balladors d’aquest país a la mobi- nitat no és un problema només delmica, productiva, organitzativa, i, nals i sense resistència sindical, en ra flexible…” i, aquest és el de 33 lització. Ens han robat els drets la- personal sanitari, l’educació públi-alhora, l’Administració és una aquest país. dies per any i màxim de 24 men- borals bàsics i la llibertat. Només ca d’aquest país ha de ser una preo-mera espectadora en els ERO. S’e- La proposta del Govern de Refor- sualitats. tenim un camí, la vaga genera. cupació de tothom.Març de 2010 7
  9. 9. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATVelles receptes Ni un pas enrere, Pepe Berlanga cap a la vaga generalQ uan tot apuntava que el govern prendria la iniciativa i propo-saria una reforma laboral, el minis-tre de treball es va fer enrere davantloferiment dels "interlocutors so-cials" dun acord possible. Puntual-ment van presentar les línies gene-rals duna reforma que algunsconsideren insuficient, descafeïna-da o de baixa intensitat i uns altresque abaratirà lacomiadament, bai-xarà els salaris i retallarà drets.Tot això en un context de profundacrisi econòmica després dun llargperíode de creixement nascut de lasignificativa demanda interna -in-crement desmesurat del consum- acosta de lendeutament de les famí-lies i les empreses.Les solucions passarien per canvissubstancials i reformes estructurals,que ho seran de les normes laboralsja que -diuen- es troben ancoradesen un passat llunyà. Conseqüent-ment, velles receptes per les molès-ties que els treballadors ocasionema les empreses per defensar el dretal treball en condicions dignes.Com ja hem identificat en altresocasions, són mesures que en elpassat no van resoldre la qüestió ique ara pretenen aflorar. Així, la su-posada dualitat entre temporals ifixos pretenen resoldre-la amb la fi-xació de les indemnitzacions peracomiadament que anirien “in cres-cendo” en relació a lantiguitat. Evi- Comitè Confederal de la CGT llar menys i poder treballar tots. Un drets laborals i sindicals; el dret a que no aspiri al creixement il·limi-dentment, no entenen que el pro- model que elimini les hores extres, cuidar i ser cuidat com una respon- tat en el qual es pugui produir 5blema no es localitza en les milions d’aturats reals. Aco- el treball a preu fet, acomiada- sabilitat col·lectiva; els drets cultu- menys per a viure millor. Un noucompensacions econòmiques, sinó miadament lliure i gratuït. 67 ments, ERO, embargaments, con- rals, educatius, d’accés lliure a la model més auster, que aprofiti l’e-en la facilitat dacomiadament: des anys per a jubilar-se. Embar- tractes temporals, contrates, sub- informació i opinió i no criminalit- nergia i els recursos per a assolirque el PP va congelar els salaris de gaments. Desnonaments. Repres- contrates, privatitzacions, dúmping zi el lliure intercanvi de la creació i evitar el desarrollisme i creixementtramitació nhi ha prou que es reco- sió. Retallada de drets laborals i so- social, ETT, la doble jornada per a la cultura; drets ecològics i me- il·limitat que esgoti els escassos re-negui la improcedència de laco- cials… la dona, i que fomenti el reparti- diambientals que garanteixin la cursos naturals, segons ens plantejamiadament i es realitzi el dipòsit al Així no volem sortir de la crisi. Els ment igualitari dels treballs domès- vida en el planeta; dret a l’autoges- el capitalisme.jutjat, amb independència que la treballadors exigim altres sortides. tics i de cures entre dones i homes. tió social que impedeixi l’autorita- Un Nou Model per a l’Autogestióvinculació sigui temporal o fixa. Un model que derogui els articles risme i la jerarquització; dret a la de la Societat, les nostres vides i elDaltra banda, recorden que la per-manència a lempresa no està ga- 1. Vaga general, 52 i 56 de l’Estatut dels Treballa- dors i ens retorni als treballadors lliure circulació de les persones a través de les fronteres procedint al treball, des de la participació i de- mocràcia directa, des dels pobles,rantida; per això, les subvencions ala contractació són una constant per a què? els drets perduts. Un Model Social que Reparteixi la tancament dels Centres d’Interna- ment per a Estrangers (CIE); drets barris i ciutats fins a les institu- cions, les empreses, la distribució,que no ha corregit el que justificava Vaga General, mobilització social, Riquesa perquè l’hem creat entre d’expressió, reunió i manifestació; el comerç, posant l’economia alla seva existència: desenvolupar la lluita dels treballadors i treballado- tots i totes, que garanteixi un salari dret a que cada persona defineixi i servei de les persones i de la soste-contractació dels joves. No és ca- ress perquè la sortida de la crisi social digne, habitatge social per a manifesti la seva orientació sexual; nibilitat de la vida humana i delsual que el major índex datur es econòmica no sigui cap a un capi- les persones en atur, equipari els dret a la conciliació de la vida fa- planeta.doni en aquest col·lectiu, que ja es talisme refundat, enfortit, més per- salaris de forma progressiva, ofe- miliar i professional per a disposar Una vaga general perquè la patro-coneix com la generació "ni ni", ni feccionat, sinó cap a un Nou reixi una banca pública per a des- de temps per a educar els nostres nal no segueixi obtenint el màximtreballen ni estudien. Model Social i Econòmic més just, envolupar projectes socials i coo- fills. de beneficis a costa del nostre es-Altres mesures shan posat sobre la en llibertat, que garanteixi la igual- peratius. Un model que elevi la Un Nou Model Social per a una forç, perquè no només pensi a re-taula: contractació a temps parcial tat, elimini l’explotació, generi una pressió fiscal sobre les fortunes mi- Economia Solidària, Cooperativa i duir al màxim les despeses sala-amb jornada flexible, model ale- altra forma de vida que ens faci lionàries, els beneficis de les em- Sostenible en harmonia amb la na- rials i pagar el menys possible alsmany, negociació col·lectiva, parti- persones més felices. preses i les multinacionals, garan- turalesa, amb transports i infraes- treballadors, alienant-nos perquècipació de les ETT en la interme- Vaga General i Mobilització Social teixi la gratuïtat dels serveis tructures de proximitat, que recu- consumim més, perquè tinguemdiació laboral... Obliden que per per a un Nou Model Social que Re- públics i drets socials bàsics, que peri el món rural, l’agroecologia i moltes hipoteques i així garantir-sereactivar leconomia el sistema fi- parteixi el Treball per a treballar paralitzi tots els processos de pri- la seva indústria derivada. Un el control i la desmobilització so-nancer no ha de restringir el crèdit a tots i totes, que redueixi la jornada vatització dels serveis públics, que model que elimini les indústries cial.les famílies i les empreses. laboral sense reduir el salari, que incrementi la inversió social i re- contaminants per indústries soste- Una vaga general per a un nouPerò la resposta que es requereix redueixi l’edat de jubilació, que dueixi la militar. nibles i de productes duradors, en model social en el qual els treballa-per parar tota aquesta voràgine no ens permeti satisfer les nostres ne- Un Nou Model per a garantir els el qual s’autogestionin els sistemes dors i treballadores siguem els pro-pot recaure exclusivament sobre els cessitats bàsiques com persones, drets socials i serveis públics per a de producció i consum a escales lo- tagonistes.músculs de la CGT, només la unitat que no estigui al servei del mercat tots, que instauri el dret a la pròpia cals, amb inversió en energies re- Una vaga general per a dir-li al go-de les classes desfavorides pararà ni als interessos de la patronal, que identitat i la lliure expressió perso- novables i desinversió en energies vern, a la patronal, als rics, prou.aquesta agressió contra els drets so- produeixi només prou per a viure nal; el dret a una vida digna que sa- fòssils i nuclears, que imposi gra- Prou d’explotació, prou d’exclusióciolaborals. tots millor, per a consumir i treba- tisfaci les necessitats bàsiques; els vàmens al comerç internacional, social, prou d’augmentar els bene-8 Març de 2010

×