Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Revista Catalunya 112 Desembre 2009

on

  • 667 views

Revista Catalunya 112 Desembre 2009

Revista Catalunya 112 Desembre 2009

Statistics

Views

Total Views
667
Slideshare-icon Views on SlideShare
667
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Revista Catalunya 112 Desembre 2009 Revista Catalunya 112 Desembre 2009 Document Transcript

    • Catalunya Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears • Desembre 2009 • núm. 112 • 0,50 € • www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Possible!!! Disseny: Jordi Borràs
    • Papers Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i de Catalunya • núm. 112 • Desembre de Balears 2009 • 0,50 euros • www.cgtbalears.org • www.cgtcatalunya.cat Possible!!! Disseny: Jordi Borràs
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?...CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL(CGT) DE LES ILLES BALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros",2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax.971 783 016 - lesilles@cgtbalears.orgDelegació Menorca ‘Catalunya’ i ‘Papers’Plaça de la Llibertat, 5 07760 CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ caminem juntsCONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110FEDERACIONS SECTORIALS Secretariats Permanents de• Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) les CGT de Catalunya i Balears• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries “C Químiques (FECIQ) atalunya” és, des de fa• Federació de Sanitat de Catalunya molts d’anys, la publica-• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) ció periòdica de la CGT• Federació d’Administració Pública de de Catalunya. La seva capçalera Catalunya (FAPC) és heretada de l’històric periòdicVia Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 933103362. Fax 933107110 de la CNT, que va sortir a la llum en el trienni de la Guerra Civil 1936-FEDERACIONS COMARCALS 1939. Actualment, “Catalunya” és un periòdic d’aparició mensual, deAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada. referència entre els sectors d’es-Tel. i fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es querra i llibertaris, d’ampla difusióBaix Camp/Priorat social i escrit íntegrament en cata-Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat là.Tel. 977340883. Fax 977128041 “Papers” és, com sabeu, la revistaBaix Llobregat de la CGT de les Illes Balears. En laCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.cat seva primera època (1993-1994)Tel. 933779163. Fax 933777551 va ser l’òrgan d’expressió del SABEI (Sindicat Autònom deComerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 Banca i Estalvi de les Illes), federatBaix Penedès des de 1999 en la CGT. En aques-Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax ta nova etapa, va sortir el primer977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com número a la primavera de 2005 i, com també de les xarxes de distri- tica de la revista, allà on hi hagi Enhorabona a tots i totes els que laBarcelonès Nord amb una periodicitat trimestral, ja bució. En les Balears, la revista debat i mobilització social: centres fan possible, i a tots els lectors iAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 s’han publicat 20 números (19 més durà la capçalera “Papers”, i pas- de treball, locals socials, centres lectores. Llarga vida a la nova re-Garraf-Penedès el núm. 0). Té una tirada de 2000 sarà a tenir periodicitat mensual. culturals, esportius, d’esplai, etc. vista.Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - exemplars de difusió gratuïta. Entenem que la unió d’aquestscgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261Maresme En els darrers temps, entre els dos mitjans potencia l’apropament AgurreljPlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - companys de Catalunya i de les dels companys de la CGT de Bale-maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034 Balears s’ha anat madurant un ars i Catalunya, i projecta un mitjàVallès Oriental debat sobre si, donat l’especial in- novedós, alternatiu, anarcosindi-Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hot-mail.com Tel. 935931545. Fax 935793173 terès recíproc de les dues publica- calista, obrer, llibertari i en català, cions, caldria donar una passa i in- amb una tirada de 13.000 exem-FEDERACIONS INTERCOMARCALS tentar una publicació i difusió plars, que sens dubte serà una conjunta, tot amb el respecte de la eina de comunicació de lliure ex-GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - identitat i autonomia de redacció pressió de idees i notícies, alterna-cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax de cada part. Desitjam que, en un tiu i enfrontat al sistema capitalista,972231219Ponent futur, es puguin afegir també els i al servei dels treballadors i treba-Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcata- companys i companyes de la CGT lladores i dels moviments socials.lunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 del País Valencià. Fem una crida a la col·laboració deCamp de Tarragona El projecte que posam en marxa tothom, per a millorar els contin-Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.cat intentarà aprofitar el potencial de guts, per a ampliar les aportacions,Tel. 977242580 i fax 977241528 les dues revistes, tant des de la i també la xarxa de punts de distri- suma de totes les col·laboracions, bució, per potenciar la utilitat pràc-FEDERACIONS LOCALSBarcelona Aquest número s’ha tancat el dillluns 16 de novembre de 2009Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Joseflbcn@cgtbarcelona.org Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí iTel. 933103362. Fax 933107080 Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, “És que no el sentim també molts deManresa Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlus Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep nosaltres, en diversa forma, (...)Circumval·lació, 77, 2n - 08240 Manresa - des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica: aqueix tret dunió qui acobla lamanre@cgtcatalunya.cat Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. nostra ànima a la de tots els rebelsTel. 938747260. Fax 938747559 (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscrip- passats i futurs?”Rubí cions a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Colom, 3-5 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org. Catalunya, www.revistacatalunya.cat, 8a època, DipòsitTel. i fax 93 588 17 96 Legal: B 36.887-1992. Papers, 3a època, Dipòsit Legal: PM 1.177-2005. "El futurisme",Sabadell No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. de Gabriel AlomarUnió, 59 Drets dels subscriptors:08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Dacord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores sónTel. i fax 93 745 01 97 incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant lAgència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és lenviament daquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a lesTerrassa mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercirRamon Llull, 130-136 el seus drets daccés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca-08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com talunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son RapinyaTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.orgCastellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Clos, 5, 08650 Sallent Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-sallent@cgtcatalunya.cat teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Desembre de 2009
    • REPORTATGE Som valentes i valents, Amb aquest número de la revista sabem que la nostra que estàs llegint, les CGT de Catalunya aposta, lenta i segura, i de Balears fem un pas de gegant és una aposta de futur Les CGT de Catalunya i Balears treuen una revista conjunta escrita en català Una revista que es diu ‘Papers’ i ‘Catalunya’ La publicació serà mensual i mantindrà les capçaleres respectives de ‘Papers’ i ‘Catalunya’ Jordi Martí Font mb aquest número de la re-A vista “Papers”… Amb aquest número de la revista“Catalunya”… Amb aquest númerode les revistes “Catalunya” i “Pa-pers”… Amb aquest número de larevista “Papers”-“Catalunya”…Digueu-ho com vulgueu… Ambaquest número de la revista queestàs llegint, les CGT de Catalunyai de Balears fem un pas de gegantque esperem que no sigui el darreren la constatació que més enllà deles fronteretes autonòmiques lesdones i homes de les nostres res-pectives organitzacions tenim lescoses clares a l’hora de parlar id’escriure per tal d’explicar-nos en-dins i enfora de les respectives or-ganitzacions. Unes i altres hem de-cidit unir esforços i treure al carreruna publicació conjunta que expli-qui qui som, què pensem i què fem,quan ho fem, per què ho pensem ion ho fem. Per tant, hem decidittreure al carrer una publicació pe-riodística conjunta que intenti fugirde les autocomplaences que sovintens corquen i ens malmeten tantcom els atacs externs. afiliats de les CGT de Balears i de A partir d’ara, qui gestionarà aques- Tramuntana, un col·lectiu que recu- pròpies CGT. La nostra tirada comSom valentes i valents, no tenim Catalunya rebran a casa seva una ta publicació doble en capçalera pera el nom de la primera publica- a publicació ens fa fins i tot unapor del què diran i sabem que la publicació que, malgrat conservar però unitària en continguts serà un ció anarquista i obrera publicada en mica de por (aviat 13.000 exem-nostra aposta, lenta i segura, és una dues capçaleres serà igual en la nou col·lectiu, La Tramuntana, que català al segle XIX. plars), però tenim clar que totes lesaposta de futur. Una aposta per la resta de les seves pàgines, comple- alhora comptarà amb un bloc l’a- Sabem i entenem que aquest és un passes fetes fins a avui avalenllengua comuna en temps de nega- tament igual. És una aposta diferent dreça del qual ja us anunciarem en pas de gegants en el difícil espai de aquest projecte, avalen l’aposta de-ció de les diferències i afirmació de ja que no hem unificat les capçale- el proper número en què s’inclourà la premsa llibertària, en el complex cidida per dir en veu alta que avuila uniformitat cultural i lingüística. res per no perdre-les. Una és del la majoria dels continguts de la nos- espai de l’anarcosindicalisme i del més que mai entre Balears i Cata-Triem una llengua minoritzada però 1937, “Catalunya”, i reactualitza la tra publicació i altres que conside- sindicalisme alternatiu i també en el lunya no hi ha mar, que entre lesno de minories per a l’expressió de històrica capçalera de la CNT de rem d’interès. La gestió de La Tra- de la premsa escrita en la nostra obreres i obrers de les Balears i lesles lluites sindicals i socials, i la Catalunya, alhora que és l’única muntana anirà a càrrec de les llengua. Sabem també que el camí Pitiüses i les obreres i els obrers deltriem amb totes les conseqüències, publicació que pot utilitzar el nom secretaries de Comunicació de les que encetem no serà fàcil i possi- Principat de Catalunya el que hi haamb totes les modalitats, esperant del país sense afegits. L’altra, “Pa- CGT de Balears i de Catalunya al blement trobarem més dificultats és la voluntat ferma i unitària de ferque algun dia altres companys i pers”, és avui la publicació senyera costat del coordinador de la revista de les que caldria. Però aquest és un front al capital i vèncer-lo també encompanyes que també la tenen com de la lluita sindical anarcosindica- “Catalunya” i del Col·lectiu Cata- pas endavant que aposta pel futur, el terreny de la comunicació. Ona pròpia s’afegeixen a aquest vai- lista i alternativa de la CGT de Ba- lunya. Tots ells junts i amb qui s’hi que defuig triomfalismes tot i que, ells hi diguin mentides nosaltres hixell valent i audaç que és el “Pa- lears, després de ser durant anys la vulgui sumar (fem una crida a tota ho afirmem ja, és un triomf immens direm “Papers”, hi direm “Catalun-pers”, que és el “Catalunya”. històrica capçalera del sindicat l’afiliació de les dues CGT perquè de tota la classe obrera balear i prin- ya”. El futur és nostre i tot està perA partir d’aquest mes, les afiliades i SABEI. ho facin) formaran el Col·lectiu La cipatina, més enllà fins i tot de les fer i tot és possible!!!Desembre de 2009 3
    • REPORTATGE La història de ‘Papers’... La revista ‘Papers’ ha estat sempre molt lligada a la història del SABEI i, des de lany 2005, també a la CGT Pep Torres oc temps després del naixementP del Sindicat Autònom de Bancai Estalvi de les Illes (SABEI), ara fa20 anys, vam tenir la necessitat deplasmar sobre paper lesdevenirdiari i lactivitat sindical de les di-verses seccions sindicals i va apa-rèixer el primer número de “Pa-pers”. “Papers, a primera hora”, lhivernde 1993, va ser el titular del seu pri-mer editorial. En ell es podia llegir“lunivers de les publicacions aug-menta la família. Ha nascut ‘Pa-pers’ com un astre de poc embalum,invisible en un planetari i que, percontra, fa llum a bastament en elsàmbits circumveïns. Va com a pin-tada la comparació amb lestel delmatí o lestel de lalba, que tan solsno és estrella, però té una brillantorsingularíssima, deguda més quemés a la proximitat. Comptat i de-batut, aquesta mica de quadern querepartim de fresc a companys i acompanyes dels sectors financers,és més pròxim als destinataris quela resta del món editorial. Fet i fet,el teniu a la vora, tots i cada un; justa mà, pel que fa a la lectura, i a dis-posició permanent, si us ve de gustcol·laborar-hi...”Amb el pas del temps les coses esreciclen i “Papers” va donar pas a laseva segona etapa, ja amb les siglesde CGT, amb la mateixa vocació iil·lusió de ser un mitjà obert a laparticipació i a lintercanvi didees.En el seu editorial dèiem “aquestarevista que teniu en les vostresmans suposa el compliment dunobjectiu llargament perseguit desde la CGT de les Illes Balears, eldisposar dun mitjà escrit, a manerade punt de trobada, per a tots dinàmic i atractiu. Un espai de par- SABEI, impulsor de la seva prime- homes i dones participant i impul- saben que els tinc del tot presents iaquells que intentam canviar, per a ticipació i dintercanvi didees”. ra etapa, i ho fem gairebé amb un sant tant lluites socials, com ecolo- els agraeix sincerament el seu des-millor, un estat de coses que no ens En el número de la tardor del 2009, monogràfic dedicats a aquests anys gistes, feministes, això com també interessat i encomiable treball alagrada. Un punt de trobada alhora vam celebrar el 20 aniversari del de lluita sindical en el sector finan- en defensa dels nostres drets demo- llarg daquests anys. Però ja ho cer, però sense oblidar altres qües- cràtics com a poble: identitat, llen- diuen, es tanca una porta i sobre tions i problemes quotidians, com gua i cultura”. una finestra. la crisi que cada dia ens deixa més Aquesta última etapa que ha durat El projecte que posam en marxa in- aturats o la més que previsible puja- gairebé cinc anys, i que he tengut el tentarà aprofitar el potencial de da dimpostos, mesura a la qual so- plaer i la sort de dirigir, ha estat dues publicacions ja consolidades, posa frontalment la CGT. molt fructífera i ha servit per a con- tant des de la suma de totes les Dintre daquest darrer editorial es fa solidar un projecte conjunt sota les col·laboracions, com de les xarxes un petit balanç del qual resumim sigles de la CGT. Els últims resul- de distribució. Entenem que lunió “el camí recorregut durant aquests tats així ho avalen: victòries en Ka- daquests dos mitjans de comunica- anys no ha estat gens fàcil. Consoli- lise Menorquina, Fundació Deixa- ció, “Catalunya” i “Papers”, projec- dada i donar continuïtat a aquesta lles o en Consorci Jove, per posar ta una nova revista novedosa, alter- nova eina sindical va ser tasca de els últims exemples. Darrere que- nativa i en català. Serà una eina de tots. Els entrebancs han estat molts, den 19 números elaborats amb la comunicació de lliure expressió de però el SABEI ha sabut ser una or- major il·lusió del món. Sense la idees. Al mateix temps apropa un ganització compromesa i solidària col·laboració de molta gent, fossin poc més als companys de la CGT amb les lluites i interessos de tots o no afiliats, aquesta aventura no de Balears i Catalunya. els treballadors, encara que no fos- hagués pogut arribar fins a aquí. De segur que amb el nou projecte sin del sector bancari. Basta mirar Nomenar a algun en concret crec entrarà aire nou i renovat. Salut i cap enrere i es podrà trobar als seus que seria del mal gust, però ells gràcies a tots. 4 Desembre de 2009
    • REPORTATGE Una mica d’història de la revista ‘Catalunya’ Col·lectiu Catalunya a revista Catalunya va néixerL en el marc conflictiu de la Guerra Civil, ara fa setantaanys, i la seva història no pot sermés desgraciada.Els dirigents de la CNT la van crearmés aviat a disgust als tallers quehavien estat incautats el setembrede 1936 a lEditorial Catalana i enels quals s’hi havia imprès “La Veude Catalunya”, el conegut diari pro-per a la Lliga Regionalista quehavia acollit les firmes de CarlesSentís i Ignasi Agustí, entre d’al-tres. Amb aquestes màquines i unstreballadors amb poca o cap cons-ciència llibertària -cap d’ells no es-tava afiliat a la CNT- es va iniciar el22 de febrer de 1937 la singladuradel que suposava en aquell momentla segona gran publicació del sindi-cat, després de la “SolidaridadObrera”. La “Soli” estava escrita encastellà i ara se’n volia una altra encatalà.En realitat, però, no hi havia cap in-terès especial perquè fos en català -cap consciència de país- sinó que frívols que alguns lectors se’n quei- Un compromíss’ho plantejaren com una mera es- xaven, però els dirigents sindicals La revista Catalunya és el principaltratègia política per apropar-se a replicaven que un diari no podia òrgan dexpressió del sindicat CGTEsquerra Republicana de Catalun- estar tota l’estona parlant sobre l’a- de Catalunya. Per aquesta publica-ya, el partit que governava la Gene- narquisme. Fins i tot, els treballa- ció han passat centenars de lluitesralitat, amb la voluntat de contra- dors es queixaven de la pèssima socials, centenars de conflictes sin-restar la influència creixent del qualitat de la revista. dicals, centenars de propostesPSUC. La revista mai no té gaire vitalitat: emancipadores en tots els àmbitsEs tractava d’aparentar un cert cata- el sindicat n’edita pocs exemplars, que aquesta paraula pot fer anar: fe-lanisme sense haver-lo de tenir real- molt per sota de la “Soli”, i la difu- minisme, laïcisme, antiracisme,ment; la CNT més aviat estava en sió i penetració social són encara okupació, ecologisme, pagesia, mo-contra de tot això. El títol de la nova menors. Els comunistes ironitzen viment llibertari, defensa de lespublicació havia de ser, en un pri- sobre els pocs lectors que té el “Ca- llengües, opció sexual, memòriamer moment, “Catalunya Lliure”, a talunya” i la redacció ho reconeix històrica, antifeixisme... i tot ambimitació de l’homònima “Castilla explícitament quan contesta que un tronc central que són les activi-Libre”, però l’adjectiu es va elimi- això no els importa perquè no tenen tats que desenvolupen les seccionsnar perquè ningú no ho interpretés res de comerciants ni de botiguers. sindicals, els sindicats, les federa-com un gest de simpatia cap a la A partir de desembre de 1937, la re- cions de rama, les federacions lo-causa nacionalista. No es volia dei- vista deixa de distribuirse a les co- cals, comarcals i intercomarcals dexar cap mena de marge a l’ambigüi- marques de Girona, Lleida i Tarra- la Confederació General del Treballtat ideològica. A més a més, els diri- gona. de Catalunya.gents anarquistes volien deixar Durant uns mesos, Joan Peiró diri- El “Catalunya” és al carrer amb elclara la seva postura sobre el fet geix el “Catalunya” i el millora, en compromís ferm dajudar a cons-d’emprar la llengua catalana; ho part, però mai no arriba a superar truir lespai contrainformatiu. Somjustificaven com una manera d’arri- les llacunes que el convertien en només una part daquest entramatbar als afiliats que no dominaven una publicació poc atractiva de lle- que vol obrir lespai dexplicació deprou bé el castellà. Una mena de gir i, amb aquest panorama, es va la realitat als qui la volem transfor-publicació per als ignorants, afegi- esllanguint sense assolir gaire ressò mar de forma radical; és a dir, desríem nosaltres. fins que el 28 de maig de 1938, amb de la base, de baix cap a dalt, senseEls dirigents sindicals no van tenir el pretext de la necessitat d’estal- mitjancers, sense professionals;massa estima per la nova publicació viar el paper, deixa de publicar-se. amb el món del treball com a centre que contribueixen a construir la so- gle” al “Illacrua”, de “La Lletra A”del “Catalunya” i, de fet, poques Una prova de la indiferència amb però coincidint amb els sectors de cietat llibertària. Volem expressar el o “Polémica” a les desenes de but-vegades li passaven els comunicats què fou acollit el “Catalunya” en la societat que aposten per lluitar nostre reconeixement a publica- lletins que els militants de la nostraoficials perquè els difonguessin. aquesta seva primera època és que enlloc de callar, per construir un cions com “La Tramuntana”, de mateixa organització shan dedicatMolt del que s’hi publicava estava els llibertaris ben poques vegades futur enlloc dassumir la realitat Josep Llunas i Pujals, o “LAvenir”, a repartir per tants centres de treballmancat de pretensions ideològi- en parlen, i quan ho fan és de mane- present. Contra els mitjans que de Pere Cortiella; “La Revista com hi tenim presència... i a moltsques. Així, per exemple, va sortir ra imprecisa, equivocant dades i re- aposten per lautoritarisme, lluitem, Blanca” de Federico Urales i la ma- més que no anomenem però que síun article sobre els supervivents del dactors. des del Catalunya, per construir el teixa “Solidaridad Obrera”, l´òrgan llegim.Titànic precisament quan tenia lloc Les reaparicions de la publicació futur llibertari ara mateix. de la CNT de Catalunya durantl’ocupació feixista d’Astúries, un des d’aleshores han estat constants. Des del Col·lectiu Catalunya, el anys i panys. De “Estudios” o “Ge- Més informacióaltre de com fer una dieta d’aprima- A l’octubre de 1977, el "Catalunya" col·lectiu editor del Catalunya, ens neración consciente” al primer “In- Jordi Sabater “Anarquisme i catala-ment quan la gent ja començava a tornava a ser al carrer travessant di- reconeixem continuadors de la tegral” o “Alfalfa”, del “Ajoblan- nisme. La CNT i el fet nacional ca-passar gana i algun més sobre la verses etapes fins a arribar a l’ac- tasca de convertir en lletres de tinta co” o “El Viejo Topo” dels setanta, talà durant la Guerra Civil”, Edi-vida glamourosa de les estrelles de tual època, la vuitena en la seva se- o digital els pensaments, les ac- de “La Bicicleta” al “Contra-infos” cions 62 (Llibres a l’Abast, 216),Hollywood. Els continguts eren tan gona part. cions, les discussions i els avenços o el “Info-Usurpa”, de “El Trian- Barcelona 1986.Desembre de 2009 5
    • TREBALL-ECONOMIA Prop de 1,3 milions de persones aturades Set de cada deu ERO temporals es convertiran en no tenen cap mena acomiadaments definitius de prestacióEls ERO esmultipliquenper tretze a Els pirates més gransCatalunya Redacció no vénen de Somàlia l nombre de treballadors afec-E tats per expedients de regulaciód’ocupació (ERO) autoritzats a Ca-talunya s’ha multiplicat per 13 enun any. Al setembre del 2008 hihavia 8.552 afectats, mentre que almateix mes d’aquest any se n’hanregistrat 114.002.El nombre de treballadors afectatsper ERO d’extinció en el períodede gener a setembre del 2009 és de13.260, mentre que en el mateixperíode de l’any passat era de6.060. El nombre d’empleats afec-tats per ERO de suspensió a Cata-lunya en el període de gener a se-tembre del 2009 ha estat de 96.219, Pep Juàrez, Secretari d’Acció tèntica muntanya de doblers pú- miadaments massius: Airbus, Seat, exemple, cal recordar que, des delmentre que en el mateix període de Sindical de CGT-Balears blics, perquè no els afecti la crisi Mercedes Benz, Telefònica Mò- passat dia 27 de juliol, els tripu-l’any passat era de 2.344. El nom- que ells mateixos han provocat. En bils, Marina d’Or, Nissan, Spanair, lants del vaixell “Mercedes delbre de treballadors afectats per l cas del tonyiner “Alakra- “agraïment” per aquest immens Ford, Roca, Sidenor, Pficer, Citro- Mar”, de la naviliera ISCOMAR,ERO de reducció de jornada a Ca-talunya s’ha situat en 4.523, mentreque al setembre del 2008 era de E na” ha col·locat en primera línia dactualitat la situació duna zona del martiritzat continent regal, la banca espanyola manté tancat el grifó del crèdit, sense ningú que li piuli, precipitant d’a- ën, Ryanair, Delphy, Arcelor, Ono, Orange, Zeta, Prometheus i un llarg etc... En 2008 es van fer 6.227 mantenen una vaga a València, amb el buc aturat, perquè no co- bren el seus salaris, entre d’altres148. africà, com és Somàlia, que sha questa manera la caiguda dun xin- Expedients de Regulació d’Ocupa- motius. Hi ha altres dos bucs d’IS-Per demarcacions, Barcelona acu- convertit en terra de ningú, on les xer dempreses petites i mitjanes, ció (ERO’s), un 64,1% més que en COMAR aturats, per impaga-mula 98.217 treballadors afectats xarxes mafioses gestionen la “des- treballadors autònoms i economies 2007. Per cert, el president de la ments, als ports de Barcelona i a laper ERO autoritzats fins al setem- aparició” de tot tipus de residus familiars. Mentre latur ronda ja els patronal CEOE, Gerardo Díaz Fe- Badia de Palma. L’esfondramentbre, gairebé 14 vegades més que en procedents del nord, inclosos els quatre milions de persones (oficial- rrán, aquest que canvia de principis del “Don Pedro” front al port d’Ei-el mateix mes del 2008 (7.108). Ta- nuclears, i on se saquegen sense ment 3.808.353, en el conjunt de com Groucho Marx, anant de les vissa, al juliol de 2007, està encararragona té 8.670 treballadors afec- control els recursos naturals dels lEstat, dels quals 81.683 formen ensarronades ultra-liberals a les de- per aclarir. L’Expedient de Regula-tats, 31 vegades més que al setem- seus mars, per part de les grans em- part de les Balears, dades a mandes de l’intervenció de l’Estat, ció d’Ocupació que li va regalar elbre del 2008 (279). Girona ha preses pesqueres doccident. Una 3/11/09), mentre ja hi ha més segons convingui, fa tres o quatre Govern de Jaime Matas en 2006,arribat als 5.646 treballadors afec- vegada que acabi el segrest dels tri- d’1.100.000 famílies que no tenen mesos que té als treballadors d’una quatre dies abans de publicar untats per ERO autoritzats, set vega- pulants de lesmentat vaixell, que cap ingrés regular, mentre no atura de les seves empreses, AIR 70% de beneficis, i que va deixardes més que l’any passat (783). desitjo que sigui aviat, de manera de créixer leconomia submergida i COMET, sense cobrar els seus sa- en el carrer 18 treballadors, encaraLleida té 1.469 treballadors afectats justa i sense danys personals, l’exclusió social, els beneficis dels laris. Deu ser la seva manera parti- està en els Jutjats. L’empresa de laper ERO autoritzats, gairebé quatre temps haurà per a estendrens sobre cinc grans bancs (Santander, cular d’aplicar les receptes d’auste- família Seguí té una llarga tradicióvegades més que l’any passat el que allí realment està passant. BBVA, La Caixa, Caja Madrid i ritat, que tant recomana per als d’embulls financers. Cada vaixell(382). Una realitat que, una vegada més, Banc Popular) durant el primer se- demés. Els treballadors d’AIR d’ISCOMAR suposa un forat eco-Al conjunt de l’Estat espanyol, el en occident es “ven” al públic com mestre de 2009, han arribat als COMET s’han posat en vaga inde- nòmic, i la bolla de neu no ha dei-nombre de treballadors afectats per una truculenta pel·lícula de pirates. 9.311 milions deuros. Un suculent finida, davant les obligacions in- xat de créixer, amb la col·labora-ERO autoritzats s’ha multiplicat Però, si us sembla, parlem de pira- botí. complides de Díaz Ferrán. Si ció, còmplice, d’algunes entitatsper nou en un any, i ha passat de tes, dels de bon deveres. Perquè no També haurem de parlar d’unes al- aquest personatge està al cap de la financeres, i patent d’impunitat (de46.947 al setembre del 2008 a importa anar tan lluny, per a trobar- tres grans empreses espanyoles gran organització patronal, imagi- cors?) per part de les presumptes435.564 al setembre del 2009. El los. Aquí, per exemple, els ban- que, en temps de crisi per a la ma- neu-vos com seran els budells de la “autoritats”.nombre més gran de treballadors quers que provoquen el col·lapse joria de treballadors, no tenen cap CEOE. No s’ha d’anar a cercar-los a laafectats per ERO autoritzat s’ha re- creditici, aquests als quals el Go- problema per a continuar sent molt De pirates d’aigua salada, també Banya d’Àfrica. Conviuen ambgistrat a Catalunya, seguit del País vern ha posat a disposició una au- rendibles, això sí, a costa d’aco- en tenim un amplíssim catàleg. Per nosaltres.Basc, amb 59.160, el País Valencià,amb 49.386, i Aragó, amb 40.643treballadors afectats, segons les Set de cada deu ERO temporals es convertiran en acomiadamentsdades del Butlletí d’estadístiqueslaborals del Ministeri de Treball. definitius Kaos en la Red ha recollit els fruits que s’esperava. metre als treballadors i mantenir- d’extinció, registra greus dificul- Tan sols el 25% de les empreses los contractats durant un any. De tats econòmiques, pel que no sap a crisi obliga a les empreses que han tramitat un ERO de caràc- no ser així, les empreses haurien de exactament si podrà readmetre als L que van suspendre als seus empleats per uns mesos a no read- ter temporal ha sol·licitat l’ajuda econòmica, que consisteix a boni- reemborsar a Treball la part bonifi- cada de les cotitzacions. treballadors. Actualment, segons el Ministeri de metre’ls. Les que es van compro- ficar el 50 per cent de les cotitza- Per això, el 75 per cent de les com- Treball, uns 300.000 treballadors metre a mantenir l’ocupació, si no cions durant els sis mesos com a panyies s’ha decantat per no sol·li- es troben en suspensió temporal a ho fan, haurien de retornar la sub- màxim que els empleats poden citar l’ajuda, ja que "amb tota pro- l’Estat espanyol, percebent la pres- venció. estar suspesos d’ocupació, segons babilitat acabaran acomiadant als tació d’atur. La majoria d’ells es Una altra mesura fracassada. L’ú- informen fonts de la Secretaria Ge- treballadors", assenyalen les fonts troben acorralats en una excedèn- nica iniciativa que va aprovar el neral d’Ocupació. abans citades. I és que una empre- cia de 120 dies. I una gran part dels Govern espanyol per ajudar les El requisit de la mesura ha estat la sa, quan sol·licita la tramitació expedients corresponen al sector empreses a mantenir l’ocupació no trava principal: l’obligació de read- d’un ERO, ja sigui de suspensió o industrial.6 Desembre de 2009
    • TREBALL-ECONOMIA Pressupostos suïcides Jacinto Ceacero, secretari la banca; es presta diners a tot el general de la CGT (*) sistema financer per mitjà del Banc Central Europeu i el Banc d’Espan- ls pressupostos generals de ya, en centenars de milers de mi-E l’Estat aprofundeixen les lò- giques que han generat lesdesigualtats socials. No resulta difí- lions d’euros a un interès del 1% i ells ho presten a una mitjana del 5 7%; s’endeuten (deute públic) cadacil construir una crítica a aquest go- vegada més per pagar interessos avern social-liberal del PSOE, tant aquest mateix sistema financerper la seva proposta de Pressupos- (6,6% de tots els PGE 2010), siste-tos Generals de l’Estat (PGE) per a ma al que paradoxalment s’avala i2010 com per les seves polítiques dóna diners; es pugen els impostossocials, de regulació del mercat de directes a tots per un igual (IVA), itreball, polítiques privatizadores es legisla, no en funció de les ne-que no garanteixen la satisfacció de cessitats públiques i socials, sinónecessitats (com l’educació, sanitat, per a quadrar els comptes de l’Estatcures, pensions, atenció familiar, i no sobrepassar el 3% del dèficittransport, etc.), les seves polítiques públic per a l’any 2012, tal i com vemediambientals, energètiques o de imposat per la Comissió Europea.retallada de llibertats civils. Totes les polítiques i especialmentCom a organització sindical i social les pressupostàries, tenen com a fillibertària, anticapitalista i revolu- garantir el “suïcidi col·lectiu” in-cionària ens posicionem radical- vertint en un model productivistament crítics a aquestes polítiques assalariats concorren en la mateixa Ajuntaments i a la UE, que aques- cial. Aquesta realitat oculta la, cada (alta velocitat, infraestructures vià-del Govern perquè només contem- lògica capitalista: “a créixer” per- tes suposadament empren en neces- vegada major, descohesió social, ries, indústria de l’automòbil, etc.) iplen el continuisme del marcit què els diners i les regles del mercat sitats socials, ja que tenen transfe- basada en la injustícia social més que la majoria social, les personesmodel productiu. El capitalisme no ens faran feliços. rits drets socials essencials per a la criminal i suïcida, que el capitalis- assalariades, pensionistes, joves,és millorable ni reformable, no La crisi del sistema capitalista no població. Però la realitat s’emmas- me duu a terme en els inicis d’a- les persones estrangeres seguim fi-existeix cap capitalisme amb rostre ens ha fet reflexionar sobre la ne- cara: el 63% dels treballadors i tre- quest segle XXI. nançant la barbàrie. Només hi ha unhumà. Amb ell la classe treballado- cessitat d’un nou model social al balladores perceben menys de S’oculta el fet que la baixada dels camí. Prendre el carrer, cridar a lara no té futur. Cal seguir treballant, servei de les persones i no del mer- 1.100 euros al mes; el 60% de les ingressos prové de la rebaixa dels mobilització, perquè junts, les orga-lluitant, teixint xarxes d’autoorga- cat. Ens diuen que els comptes són llars tenen problemes seriosos a fi impostos que s’ha fet als més rics: nitzacions sindicals, socials, veï-nització civil que aglutinin la nostra molt clars. Disminueixen els in- de mes; el 20% de la població es l’impost de societats ha descendit nals, estudiantils, plataformes enrebel·lia fins a assolir un canvi de gressos per la contracció de tots els troba per sota el llindar de la pobre- entre cinc i deu punts amb el PSOE; defensa del públic… defensemmodel social. sectors productius i de serveis i sa relativa, els joves augmenten sis l’impost del patrimoni ha desapare- altre model social basat en la soli-En aquesta ocasió, els PGE 2010 no l’augment de l’atur en cotes del punts el seu nivell de pobresa en gut; la tributació s’ha limitat fins al daritat, el suport mutu, la justíciamostren sinó les mateixes políti- 20% de la població activa i, d’altra 2008; prop de 1,3 milions de perso- tipus del 43% com a màxim; s’han social i la llibertat.ques implementades des de 2004, banda, augmenten les despeses. nes aturades no tenen cap prestació. rebaixat les quotes patronals a la Com a CGT ja hem iniciat el procésquan el PSOE accedeix al poder Aquesta realitat se’ns presenta com Seguretat Social a través de dues de trobada, confluència i unitatpolític i s’emmarquen en un cicle Injustícia social oculta una cosa inevitable, que no està vies, reduccions directes i milers de d’acció amb la resta d’organitza-de creixement sense precedents de Del Pressupost 2010 podria sem- mediatitzada ni provocada pel milions d’euros en subvencions de cions perquè aquesta mobilització il’economia, en el qual governants, blar que estem davant d’uns pressu- model social de relacions que contractes; es deixen de percebre vaga general sigui una realitat enempresaris, multinacionals, orga- postos “socials”: el 51,6% de la patim, per les polítiques que apli- milers de milions d’euros d’ingres- els pròxims mesos.nismes supranacionals com la Co- despesa es destina a les pensions i quen els governants, pels avantat- sos al mantenir els topalls de cotit-missió Europea, el FMI, l’OCDE o l’atur; el 21% són les transferències ges que progressivament assoleix la zació de la Seguretat Social; s’ava- (*) Article publicat al núm. 113 deel Banc Mundial, al costat de molts a les Comunitats Autònomes i els patronal a costa de la majoria so- len fins a 90.000 milions d’euros a la revista “Diagonal”Per un nou model social per a sortir de la crisi Secretariat Permanent del a la població, estafa i atracament a dur per a pagar la seva crisi. Comitè Confederal CGT les butxaques de les i els treballa- En aquests moments de crisis, les dors. seves lleis inexorables ens aixafen: es entitats financeres Santan- El model capitalista està basat en el - acomiadaments;L der, BBVA, Popular, La Caixa iCaja Madrid, en 9 mesos van en- concepte de “darwinisme social” : només els més aptes sobreviuen i - major desregulació dels mercats de treball;greixar als seus accionistes amb ho fan a costa dels altres, mitjan- - tancaments d’empreses en tots els13.602 Milions d’euros de benefici. çant l’egoisme, la competitivitat, sectors;No hi ha dubtes sobre qui està pa- l’individualisme, la propietat priva- - acomiadaments massius : Nissan,gant la seva crisi. La crisi no és de da… El progrés per a rics, ban- Electrolux, Seat, Opel, Renault,tots, ni ho ha estat mai. quers, executius, poderosos, polí- Delphi, Michelín, Martinsa-Fadesa,Els dos gegants, Santander i tics, significa desarrollisme, Tecnocasa, FCC, Acciona, Endesa,BBVA, van obtenir 6.740 i 4.179 creixement i consum sense límits Iberdrola, Gas Natural, Roca, Spa-milions d’euros. Com és possible per a seguir obtenció beneficis per nair, Banca, Iberia, RTVE, Telefó-que les polítiques del Govern i de la sobre de la salut de les persones, nica i centenars de Contrates i Sub- - congelació de la despesa pública; compartir, l’harmonia en la relacióUE, per mitjà del seu Banc Central, per sobre de la pròpia existència de contrates; - privatització dels serveis públics i amb el medi natural, la solidaritat,segueixin ficant-los milers de mi- la vida en el planeta. - reestructuració en tots els sectors socials; el suport mutu, la igualtat, la lliber-lions d’euros al 1% per a després Aquest “progrés”, per als especula- de la producció i els serveis; - maquinaciones i presses per a al- tat, la justícia social. Aquests sónaquests mateixos bancs comprar-li dors del totxo, de la banca, dels ali- - acomiadaments invisibles de mi- terar el preu de l’habitatge, ali- els pilars sobre els quals construirdeute als estats i cobrar-los fins al ments o l’energia, ho han basat en lions de treballadors temporals; ments, matèries primeres. un nou model social que contempli5% ? el seu enriquiment i benestar perso- - deslocalitzacions d’indústries sen- Des de la CGT tenim clar que cal el veritable progrés social en funcióAquestes polítiques de transferir nal i ho han fet des de la més abso- ceres; acabar amb aquestes regles de joc de les persones i no pas dels mer-milers de milions de diners públics luta impunitat i irresponsabilitat - congelació salarial; injustes en les quals només guanya cats.que els governs del món estan im- perquè quan el seu model “reben- - pèrdua de poder adquisitiu; una minoria a costa de la majoria. Com a treballadores i treballadorsposant, de manera absolutament ta”, som la majoria social, les per- - moderació salarial trianual; Les persones treballadores hem estem immersos en la tasca d’arri-antidemocràtica, sense consulta ni sones treballadores, les classes po- - pujada d’impostos en l’IVA; d’apostar per un altre model social bar a majors quotes de la mobilitza-debat, per a mantenir el “quiosquet pulars, immigrants, precaris, joves, - acomiadament lliure i gratuït; que garanteixi prou per a tots i ció social cap a la vaga general. Ensfinancer”, només té un nom: estafa qui hem de fer un esforç i treballar - “pau social” i “reforma laboral”; totes, basat en el repartiment, el hi va la vida.Desembre de 2009 7
    • TREBALL-ECONOMIASolidaritat ambtripulants itreballadors Rècord de desocupaciódels vaixellsd’Iscomar a les Balears amb CGT Sector Mar 81.683 aturats ls grups d’empreses CONTE-E NEMAR/ ISCOMAR, que per-tanyen a la Família Seguí Soloaga i Llorenç Buadesestan principalment dedicades a les l Centre de Recerca Econò-diferents branques del transportmarítim (navilieres, consignatàries,estibadores), es troben en un procés E mica de Sa Nostra en col·la- boració amb la Universitat de les Illes Balears aventura quede desmantellament, en una opera- aquest hivern podem arribar a lesció que sens dubte pretén "netejar" Illes Balears a la xifra de 100.000els seus negocis, treient-se de da- persones desocupades registrades.munt als seus treballadors sense ni Aquesta dada indica que encara notan sols abonar-los els deutes sala- hem arribat al punt àlgid de la crisirials que en alguns casos superen econòmica. Per la seva banda laels sis mesos. patronal illenca CAEB, més opti-Acomiadaments, ERO, coaccions, mista, desitjava fa poc que les per-enganys, impagaments i amenaces, sones desocupades i registrades aformen un rosari d’actuacions que final d’any no superessin lesels responsables d’aquestes empre- 85.000. Allò que s’aventura és queses porten a terme cap als més de aquest hivern batrem tots els rè-1500 treballadors que presten ser- cords en desocupació.vei, tant en terra com en els bucs. A final d’octubre les persones des-Tot això amb el silenci còmplice de ocupades i registrades en el SOIBles administracions i l’estat catatò- eren 81.683, amb una pujada delnic dels sindicats majoritaris que 13,27 per cent en relació a setem-semblen desapareguts. bre (9.567 persones més), conver-La CGT dóna suport a una part dels tint-nos en la comunitat autònomatreballadores que li han dipositat la en la qual més va créixer latur.confiança i els assessora des de l’i- En relació a l’octubre de 2008 lanici del conflicte (juliol de 2009) i desocupació ha augmentat en anuals, latur entre estrangers va Parlament espanyol que permet prés de cremar el salari amb im-fins i tot d’abans en situacions que 24.701 persones, perquè fa un any augmentar un 43,78 per cent, amb l’acomiadament lliure, els empre- posts directes i indirectes, paga-ja feien presagiar la situació actual. la desocupació era de 56.982 per- 6.748 nous desocupats respecte a saris poden decidir amb o sense ment d’habitatge i amb despesesLa nostra activitat es desenvolupa sones. L’atur masculí ha crescut en octubre de 2008. causa justificada que una persona que moltes vegades no arriben aespecialment a Barcelona, València els darrers dotze mesos en 13.641 Per Illes, les persones desocupades passi a ser desocupada. Així que el ser les elementals. En el tercer tri-i Madrid; en les primeres ciutats els homes aturats, perquè eren 31.224 a Mallorca arribaren a 64.983 per- capitalisme usarà i abusarà per a la mestre, que inclou els mesos deimplicats són tres bucs en un port i i ara són 44.865. L’atur femení ha sones , a Menorca, a les 6.138, a recomposició de la seva taxa de be- major ocupació turística, el con-d’un en l’altre, les tripulacions dels crescut en 11.070 desocupades Eivissa, a les 10.057 i a Formente- nefici d’una demanda de treball de sum a les Illes Balears ha baixat unquals es troben sense cobrar i aban- més, perquè em passat al cap d’un ra a un total de 505 persones. més de cent mil persones a les Ba- 1,7%.donades pels seus empresaris, des any de 25.748 desocupades a Tot i que ens manquen les dades lears que faran que els salaris bai- Aquesta crisi ens hauria de servirde diferents dates. En el cas de Va- 36.818. d’octubre en relació a les presta- xin encara més , que les condicions per a la recuperació de l’internacio-lència, el Mercedes del Mar, porta En relació al jovent, que suposa el cions de desocupació, en el mes de de treball empitjorin, i que la gent nalisme. Hauríem d’aprendre a va-en vaga des del 27 de juliol, i sense 15,5% del total de persones des- setembre arribaven a 50.700 perso- treballadora competeixi entre si per lorar que si la classe treballadoracobrar des de dates anteriors, i en- ocupades, els homes menors de 25 nes quan la xifra de desocupació va tal d’obtenir un salari. britànica, com és el cas, perd podercara resisteixen a bord una desena anys desocupats han passat en un ser de 72.116 persones. L’increment de la desocupació, adquisitiu, es fa més difícil fer tu-de tripulants que, davant la falta de any de 5.226 a 7.065 (1.839 més), Aquestes són les xifres oficials que l’increment de l’atur de llarga du- risme. Això fa que, operadors turís-subministraments, han sofert falta en tant que les dones menors de 25 manifesten la crua realitat de la rada que arribà al 17,8% en el mes tics com Thompson no ofereixinde qualsevol servei a bord (llum, anys han passat de 3.902 a 5.568 crisi. d’agost o la congelació dels salaris viatges en temporada baixa i delsaigua, serveis, etc) durant dies. A (1.666 aturades més). de la funció pública, fan caure les 217 hotels del terme de CalviàBarcelona, els empleats del Teresa En relació a les persones majors de La desocupació possibilitats de consum de llars que només 24 estaran oberts aquest hi-del Mar estan en una situació sem- 45 anys, els homes desocupats han Leconomia balear va créixer un les passen magres per arribar a vern, o que el turisme alemany, totblant. passat en un any de 8.665 a 13.137 1,4% en 2008, mentre que aquest final de mes, castigades també per i que es mantengui, ho faci perPerquè els treballadors puguin re- (4.472 més), en tant que les dones any sespera tancar amb un descens les càrregues que suposen les hipo- menys dies i amb despeses més li-sistir necessiten aigua, llum i que- majors de 45 anys desocupades del 1,4%, de manera que s’estima teques derivades de l’adquisició mitades. Tot té una interconnexióviures i amb la finalitat de proveir- han passat de 7.411 a 10.482 que el decreixement a final d’any d’habitatge, molt altes , tot i la cai- en una economia com la nostralos d’aquestes necessitats bàsiques (3.071 més). Per sectors, l’agricul- serà del 2,8 % en relació a la fi de guda de l’euribor. En el cas de les molt dependent del turisme ale-s’ha creat un compte corrent a La tura ha passat en un any de 549 a l’any 2008. Els economistes del Balears la taxa d’estalvi ha caigut many i britànica. Tot té un inter-Caixa: 2100-2460-89-0200073258. 674 persones desocupades, la in- sistema capitalista manifesten que molt en els darrers anys, perquè di- connexió perquè el nostre modelÉs important d’especificar “solida- dústria ha passat de les 2.460 per- sense taxes de creixement d’un 2% fícilment pot estalviar un mileuris- productiu es fonamenta en el turis-ritat Contenemar” com a concepte i sones desocupades a les 4.512 en anual no hi ha possibilitats de ge- ta que a més és una persona en pre- me i en el ciment, i la indústria i elsl’ens o la persona emissora, a fi de l’actualitat, la construcció ha pas- nerar ocupació i la previsió per a cari, i difícilment pot estalviar un serveis estan absolutament condi-que si fos possible recuperar els im- sat de 13.056 a 18.277 persones en l’any 2010 és d’una nova tancada pensionista quan tenim les pen- cionats per aquest fet (el transport iports gastats o part d’ells es realit- atur, i els serveis han passat en un en negatiu de l’exercici, que el ma- sions molt per davall de la mitjana bona part del comerç i de la restau-zés la devolució proporcional de any de 39.171 persones sense feina teix govern autonòmic xifra en una espanyola. De manera que la ració depèn del turisme, la fusta i ell’aportat, tret que expresseu el con- a 55.551. baixada del 1,5%, de manera que manca d’accés al consum ens ins- metall de la construcció…).trari en aquest cas quedaria com Latur entre estrangers va augmen- no es previsible que l’any vinent tal·la en la deflació. L’actual situació de desocupació,fons de solidaritat de la FETYC- tar un 19,04% pel que fa al mes an- sigui un any per a la recuperació de Pensar que la societat en general és de precarietat i d’inseguretat socialCGT per a possibles futures oca- terior, amb 3.544 desocupats més, l’ocupació , i entre altres coses per- consumista és una abstracció gene- és insostenible per al desenvolupa-sions. fins a un total de 22.160, dels quals què els capitalistes no la volen. No ralista externa al moviment obrer ment humà i també per a la natura, 14.667 eren extracomunitaris oblidem que a l’empar d’una legis- que tot i que subjectivament ho però ara per ara pesa més la ideaMés informació (18%) i 7.493 de la Unió Europea lació consentida de manera explíci- vulgui ser, en general les passa ma- d’escapar de la realitat que l’alter-www.fetyc.cgt.es/-Mar-y-Puertos- (9,2% del total). En termes inter- ta o tàcita per tots els partits del gres per arribar a final de mes, des- nativa d’enfrontar-se amb l’actual8 Desembre de 2009
    • TREBALL-ECONOMIAestat de coses, perquè no hi ha capraó ( i la lògica del benefici empre- QUI PAGA MANAsarial és menys raonable que mai)per la qual cent-mil persones si- La solidaritatguin excloses de la possibilitat deviure amb dignitat. El problema obrera i laactual per a les persones és la des-confiança en la capacitat de canvi, professionalitattal vegada perquè al llarg dels anyss’han acumulat excessives traï- Vicent Martínezcions per part de l’esquerra institu- l model empresarial espanyol icional, en la seva vessant política itambé en la d’agents socials. E català impulsa un model labo- ral basat en quantes més hores facisNo és raonable que el camí per a la millor. És un model obsolet, dife-creació de llocs de treball sigui un rent al daltres països on la presen-creixement del 2% que gairebé cialitat és clau perquè lempresari osempre és destructiu per a la natu- directiu pense que controla el tre-ra, perquè en bona part va vinculat ballador i que sassegura que surt laal sector del totxo , que encara té a feina. Un model que simposa da-les Balears 7.000 habitatges d’obra vant la necessitat del treballador denova sense poder vendre. El camí a tenir feina per subsistir, un sistemaemprendre és el que des de fa anys que imposa a les persones haver deproposa el nostre sindicat de repar- suportar situacions de pressió, detiment del treball i de la disposició submissió, de gairebé esclavisme,col·lectiva de la riquesa que faci per arribar a final de mes. Unpossible un canvi social que aturi model en el qual els empresarisl’absurd capitalista. volen controlar labsentisme (unLa flexibilitat laboral i la mobilitat Antics sindicats es convertiren en tació temporal afecta especialment interna, millors condicions de tre- cop més lobessió per la presènciaDes de la dècada dels 80 el combat agents econòmics i socials , i ara als joves, a les dones, als immi- ball que no pas els que estan con- no pel treball de qualitat o per laempresarial espanyol a favor de la mateix ja fa 25 anys que consagra- grants i als treballadors poc qualifi- tractats temporalment. Solen ser salut del treballador). Un modelflexibilitat laboral ha format part ren la contractació temporal per a cats, vinculats especialment a tre- persones amb una llarga trajectòria que tracta els treballadors com adel discurs dominant. Aquest com- fer-la normativa general. balls en la construcció, comerç, laboral que difícilment poden ac- números i no com a persones, unbat de la patronal, va ser culminat Ara, gràcies als agents polítics i so- hoteleria i restauració. Els contrac- ceptar les condicions de treball que model obsessionat en la producció,amb un èxit notable gràcies a la cials la contractació temporal afec- tats temporals al contrari del que es s’ofereixen avui, molt precàries i la productivitat i el cada cop més,col·laboració servil d’algunes enti- ta a més d’una quarta part de la predica tenen més possibilitats de mal pagades. en compte de tendir a un model ra-tats que diuen ser sindicats obrers i gent assalariada a les Balears trobar feina que els que provenen Aquest sector de persones amb cional on leconomia satisfaci lesde classe i d’alguns partits polítics (28,5%) proporció molt superior a de la contractació indefinida, per- contractes indefinits, amb el pas necessitats de les persones.amb programari d’esquerra con- la mitjana de la UME (16,2%) i què els seus salaris són baixos i el del temps minva i constitueixen Actualment, el model satisfà la ne-versos al realisme social-lliberal. d’estats com Alemanya (14,7%), seu grau de rotació i de mobilitat per als empresaris l’objectiu a eli- cessitat dalguns de lucrar-se aLa necessitat d’adaptar-se a les cir- França (14,2%), Itàlia (13,3%), Ir- entre empreses és gran. Altra cosa minar, només frenat pel major cost qualsevol cost. I la professionalitatcumstàncies i de respondre de ma- landa (8,5%) o el Regne Unit és l’eficiència dels contractats tem- que representa el seu acomiada- és una forma dexplotació. La pro-nera conseqüent als canvis d’esce- (5,4%). porals, perquè és evident que la ro- ment, cost que a la vegada és una fessionalitat és posar per damuntnari ha presidit un període, encara Ara mateix, i malgrat les promeses tació i la flexibilització no són pos- garantia per a la supervivència d’a- lempresa i el treball per sobre de lavigent, en el qual la concertació so- de la darrera «reforma laboral» que sibles quan les feines a fer són questes persones. Així i tot la crisi, teua pròpia vida. La professionali-cial a qualsevol preu, a canvi de la CGT va combatre en tant que era qualificades. ha permès als empresaris presentar tat com a excusa per a fer sentir malmillores per a la burocràcia política defensada pels sindicats virtuals, L’atur de llarga durada afecta més més ERO (118 a l’hoteleria fins al els treballadors que no poden més,i sindical ha centrat l’objectiu de un 85,6% dels contractes signats aviat als acomiadats que tenen con- mes de setembre) i altres fòrmules que estan farts o que no arriben enpersones que tenien un passat de anualment a les Balears són tempo- tractes indefinits, que sovint tenen, que han permès fer més barats aquest model competitiu. La pro-lluites, però que s’instal·laren en rals i la seva taxa de conversió en per acumulació d’antiguitat , expe- aquests acomiadaments. fessionalitat com a forma de culpa-les conveniències personals. indefinits és del 6,7% . La contrac- riència i possibilitats de promoció Com a resultat tenim que en menys bilitzar individualment del que d’un mes, els treballadors desocu- passa i no veure la perspectiva pats de durada superior a l’any han col·lectiva dexplotació o la pers- passat del 14,4% al 17,6 % actual. pectiva per la qual són els interes- La baixa qualificació i la precarit- sos de lempresari el que estan per zació del treball a les Illes Balears davant sempre. Sino arribes... no ha permès als empresaris usar i ets professional: és culpa teva. abusar d’una mà d’obra barata, Un model en el qual sinó arribes és més submissa, menys formada. perquè no tens “aguante”, no saps Però a la vegada és una mà d’obra superar els reptes, individuals, de la menys productiva i pel seu grau de professionalitat i en els quals sad- rotació, menys adaptada i adabta- mira els líders “durs” és a dir ex- ble a les exigències de qualitat del plotador. Un model on la professio- treball, que la d’aquelles persones nalitat està per sobre de les que gaudeixen de contractes esta- condicions laborals. Has de ser pro- bles, i que han pogut gaudir de fessional, fins i tot en les pitjors major especialització i experiència. condicions laborals i dexplotació, Com que el treball a les Illes Bale- sinó arribes és que no vals. No cal ars gira al voltant de la construcció, dir els problemes dautoestima i es- de l’hoteleria, del comerç i del trés que tot això genera. transport , i moltes de les feines a El més lamentable de tot això és fer són de peonatge o d’escasa qua- quan els propis treballadors sho lificació, els empresaris han pogut creuen i et miren mal sinó ets pro- gaudir d’una gran flexibilitat, capa- fessional sinó arribes (és a dir sinó citat de rotació i mobilitat contrac- fas de la feina leix vertebrador i tual que ara mateix s’aplica en gairebé unic de la teua vida). La- forma d’acomiadaments massius. mentable. Hauríem de qüestionar En canvi, en les societats on la for- tot això a petita escala en els mis- mació, l’aprenentatge i l’experièn- satges qüotidians que fan explotar cia és un bé a preservar, els empre- els treballadors i que el risc laboral saris no recorren de la mateixa creixent més important sigui estar manera als acomiadaments com a cremat o lestrés. La solidaritat fórmula. obrera és lúnica resposta.Desembre de 2009 9
    • TREBALL-ECONOMIAFinalitza senseacord elperiode de Retrocés en la dotació deconsultes perl’ERO de Roca recursos als centres de Secció Sindical CGT Roca l 19 de novembre, segons in- l’ensenyament públicE forma la Comissió Negociado-ra, es va signar l’acta de desacord Federació Ensenyament CGT Catalunyaamb l’empresa. Es van apurar totesles sessions a fi d’aconseguir els l començament d’aquestobjectius: l’elaboració d’un pla in-dustrial, la voluntarietat en la extin-ció i una indemnització digna per a E nou curs escolar 2009/2010 ha confirmat, malaurada- ment, les denúncies que les orga-qui així ho decideixi. Mentrestant, nitzacions sindicals sotasignadesha continuat el bloqueig de ca- veníem realitzant a les darreries delmions a l’entrada de la factoria de curs passat i està suposant un im-Gavà per part dels treballadors. portant retrocés en la dotació de re-Aquest procés no es tanca amb cursos als centres públics, la quall’acta de desacord, al contrari, és el cosa sembra serioses dubtes sobremoment de la recta final i per tant les intencions de la conselleriaés el moment de posar tot l’esforç d’incrementar el seu finançamentperquè l’Administració tingui en els propers anys.compte els arguments dels sindi- CGT, USTEC-STEs, CCOO, AS-cats, a tal fi la Comissió Negocia- PEPC-SPS i FETE-UGT denun-dora exigeix a tota la plantilla la ciem públicament que el departa-participació en quants actes s’orga- ment d’educació està realitzant unanitzin en cada centre de treball. retallada de les plantilles dels cen-El 27 de novembre més de 3000 tres públics, que deixa aquests entreballadors/es de Roca es van ma- situació crítica per atendre lesnifestar pels carrers de Madrid per a seves necessitats educatives. docents majors de 55 anys amb paració del curs i en general en el perant i millorant els recursos per-mostrar a la ciutadania, a Roca i a Reiterem el nostre rebuig a aquesta personal interí i substitut. funcionament dels centres. duts per part dels centres públics.l’Administració que els seus drets i retallada de recursos humans, que - Utilització d’hores extres i incre- Les organitzacions sotasignades Encoratgem als centres a debatreinteressos estan sent trepitjats per calculem en uns 1500 docents i que ments indeguts de les hores lecti- rebutgem i denunciem la política en el claustre aquests temes i a in-Roca amb aquest expedient. s’està realitzant, tot i l’increment ves del professorat. de precarització laboral del profes- formar i denunciar als consells es- de 24.000 alumnes, des de diverses Així mateix hem de denunciar al- sorat que el departament està por- colars, a les ampes, i en general aMés informació vessants: tres tipus de mesures preses pel de- tant a terme, així com el procedi- tota la comunitat educativa com elswww.cgt-roca.com/ - Reducció de plantilles en els cen- partament d’educació que van en ment de nomenaments telemàtics està afectant aquesta política de re- tres públics i serveis educatius, ge- detriment de la qualitat educativa, que està utilitzant a tal efecte. talls. neralitzada en les diferents etapes com ara l’eliminació dels progra- Un procediment que cal modificar Per altra banda, el 9 de novembre del sistema educatiu. mes d’innovació (punt edu, artic.), per la seva opacitat i manca de vam convocar una concentració a - Congelació i/o minoració dels in- que busquen limitar el creixement transparència, per la manca d’uni- l’Auditori de Barcelona on Mara- crements de plantilles en aquells de l’ensenyament públic, com ara ficació de criteris a tots els SSTT, gall entregava els premis d’educa- centres que havien experimentat un la supressió de grups al batxillerat per les contradiccions, errades i re- ció d’enguany per manifestar da- creixement de grups d’escolaritza- o que atempten, a més, contra la clamacions que ha provocat, per- vant el conseller el rebuig a la seva ció. igualtat d’oportunitats i la possibi- què s’ha prestat a l’arbitrarietat i al política. - Retirada de les hores que disposa- litat de conjuminar estudi i treball, clientelisme i perquè en definitiva Les organitzacions sindicals es- ven els centres per substitucions de com ara la supressió de batxillerats ha trencat els criteris pactats per a merçarem tots els esforços al nos- les reduccions de jornada, implan- nocturns. l’ordenació de la borsa de treball. tre abast, i fem una crida al conjunt tant les contractacions per 1/3 i 5/6 Un curs més hem de denunciar la Les organitzacions sindicals sota- de la comunitat educativa a mobi- de jornada. pèssima gestió del departament, signades hem presentat al departa- litzar-se en la defensa d’un ensen- - Reducció del nombre d’aules d’a- perquè les plantilles no estaven ment una proposta de negociació yament públic de qualitat, contra la collida. complertes en el moment de co- d’aquests temes i alguns altres, retallada de plantilles, l’increment - Negativa a cobrir les substitu- mençar el curs, cosa que ha provo- amb la idea d’encetar un procés de de ràtios, el tancament de grups i la cions de la reducció horària dels cat problemes importants en la pre- pressió que ens permeti anar recu- precarització laboral. CGT contra l’ERO d’Unipost Secció sindical CGT Unipost Els beneficis han estat una cons- dades econòmiques és del tot into- dents per part de les direccions de tant. Segons les dades publicades lerable que aquesta empresa pre- les empreses, que després de mirar a CGT a Unipost és el sindicat per l’empresa en els darrers anys, i tengui la neteja de part de la seva la seva bola de vidre i els marros L majoritari a Catalunya, on hi ha més de 700 treballadors i és el ja pagats els impostos, les xifres són les següents: any 2007 benefi- plantilla, molt probablement amb l’única finalitat de treure’s de sobre del cafè dictaminen el futur de cen- tenars de treballadors, anunciant tercer sindicat més representatiu a cis de 2.830.000 euros; any 2008 els treballadors amb més antiguitat pèrdues, que després solen ser be- nivell estatal on hi ha una plantilla beneficis de 2.286.000, i en el que per substituir-los per altres en con- neficis. de 2.635 treballadors. Tenim 2 va de l’any 2009 ja s’acumulen dicions més precàries, utilitzant la La CGT esperem que el Ministeri membres en la Comissió Negocia- 663.000 euros de beneficis amb crisi com a coartada , encara que, de Treball no accepti aquest ERO i dora del Conveni Estatal d’Uni- una previsió de facturació de 120 ni tan sols tingui pèrdues econòmi- a més cridi l’atenció a l’empresa de post. milions d’euros i un creixement de ques i basant-se que per al 2010 la mala fe que esteu fent servir. In- La facturació de l’empresa s’ha l’empresa d’un 8%. tindran unes pèrdues de 3.000.000 tentar destruir ocupació tenint be- anat incrementant any rere any des La CGT d’Unipost considerem que d’euros. És curiós que les persones neficis és totalment reprovable. del 2004, amb més de 500 milions els repetits beneficis econòmics que ara preveuen les pèrdues són La CGT va convocar tots els treba- d’enviaments gestionats anualment obtinguts any rere any són un argu- els mateixos que anunciaven crei- lladors d’Unipost a una vaga de i 15.000 empreses-clients. Entre ment contrari per demanar l’aplica- xement i beneficis fa un any i ja en jornades completes en tots els cen- ells es troben Telefònica, la Caixa, ció d’un ERO a 435 treballadors i plena crisi. tres de l’Estat els dies 3, 9, 10 i 11 Caja Madrid, Endesa, Gas natural, només es pot entendre per la cobdí- Estem cansats dels mètodes pre- de desembre per tal d’aturar lERO Orange i altres grans empreses. cia empresarial. Amb aquestes ventius i dels contactes amb vi- previst.10 Desembre de 2009
    • TREBALL-ECONOMIA Pèrdua de la capacitat Volen enfonsar la RENFE adquisitiva i drets laborals A SFF-CGT ls cinc anys d’existència, des- a l’Administració Pública prés de l’obligada divisió en dues, imposada per la matussera i nefasta Llei del Sector Ferroviari, impulsada i desenvolupada sota el Federació mandat de governs del PP i PSOE, d’Ensenyament de CGT Renfe-Operadora arrossega un te- rrible deute, derivat en bona part de l passat 25 de setembre, el la gran renovació del seu parc deE Ministeri d’Administra- cions Públiques del Governcentral va signar un acord amb trens. Una astronòmica xifra que arribarà als 5.186 milions d’euros al finalitzar l’exercici del 2010, onCCOO, UGT i CSIF per al període no es preveuen beneficis i sí pèr-2010-2013 que té les següents re- dues.percussions. A aquesta pesadíssima llosa econò-Retribucions salarials mica, s’hi suma la “punyalada” do-2010: increment salarial del 0,3% nada per l’actual govern de l’Estat2011: increment salarial a negociar que ha decidit no aportar els diners2012: increment salarial a negociar compromesos en l’actual ContracteRevisions salarials Programa pel servei que Renfe-2012, primer trimestre: una única Operadora presta a Proximitats ipaga amb la desviació que s’ha- Mitjana Distància, i que serà com-gués produït entre els increments pensat mitjançant un augment desalarials i els IPC de 2010 i 2011. l’endeutament de la companyia. La2013, primer trimestre: una única xifra és de 350 milions d’euros.paga amb la desviació que s’ha- Una situació que no és nova i evocagués produït entre l’increment sa- males pràctiques dels temps de lalarial i l’IPC de 2012. dictadura, solament que aquestaFons de pensions vegada l’escenari és molt diferent2010: aportació de l’Estat del 0,3% al dels temps de la companyia pú-2011: aportació de l’Estat del 0,5% blica ferroviària integrada que era2012: aportació de l’Estat del 0,7% l’antiga RENFE. Ara estem en unAltres apartats de l’acord escenari de progressiva liberalitza-Negociació de l’Estatut del Perso- nien en funció d’un hipotètic i blics per fomentar un pla de pen- parcial a les administracions és una ció i des del Ministeri de Fomentnal Docent no universitari. sempre frustrat IPC previst pel Go- sions del qual se’n beneficien fona- pressa de pèl, atès que aquests s’anuncia que no trigant es donaranEs torna a fixar l’objectiu del 8% vern central. Ara, la pèrdua del mentalment el BBVA, CCOO i temes i d’altres d’aquest acord ja noves empentes a la liberalitzacióen la taxa de temporalitat (en el nostre poder adquisitiu té a més UGT. han estat signats i incomplerts en del tràfic de viatgers.nostre cas interins/es i l’efecte exemplaritzant per a la Això explica la ploma fàcil i la anteriors pactes. Lligades a aquesta situació estan,substituts/es) de les empleades i resta de treballadors i treballado- comprensió d’aquests sindicats en- sens dubte, les recents declaracionsempleats públics. Es crea un obser- res. Com poden CCOO i UGT ac- vers la delicada situació econòmica Propostes de l’actual Ministre de Fomentvatori per privatitzar determinats ceptar aquestes condicions econò- per la qual travessa l’Estat i la polí- * Recuperació del poder adquisitiu (José Blanco), que parlen de donarserveis públics. Es preveu la regu- miques pels empleats i empleades tica del govern socialista. perdut els últims anys i establiment entrada al capital privat en la cons-lació de la jubilació parcial, en el públiques mentre diuen que es po- El Govern central tracta de reduir de la clàusula de revisió salarial trucció de noves infraestructures itermini de 12 mesos. Es manté el saran en peu de guerra si la crisi el dèficit públic retallant els salaris, amb caràcter permanent. de donar participació, quan es libe-compromís de desplegament nor- econòmica només afecta als salaris l’oferta pública d’ocupació, les * Rescatar les aportacions a plans ralitzi el tràfic de viatgers, a les em-matiu de l’Estatut Bàsic de l’Em- dels treballadors i treballadores? contractacions i la cobertura de les de pensions i integrar-les com a sa- preses privades: pensaran vendre’lspleat Públic. Es creen meses de ne- L’acord deixa un ampli marge de substitucions i CCOO, UGT i lari directe. a preu de saldo els nous trens (pa-gociació d’àmbit estatal de sanitat, maniobra al Govern central (a l’ac- CSIF li ho permeten. * Modificar el marc general de la gats amb diners públics) per aensenyament, justícia i universitat. tual o a d’altres després de les elec- L’externalització i la gestió indi- negociació col·lectiva en el sector pagar el deute i així donar la parti-Es preveu una negociació sobre la cions generals, que no té l’obliga- recta que es proposen precaritza la públic perquè es garanteixi la re- cipació promesa al capital privat?normativa d’eleccions sindicals. Es ció de respectar-lo) durant els feina i té com a conseqüència: el presentació real del conjunt dels L’ambigüitat del Ministre de Fo-revisaran les normatives d’incapa- propers anys i no es produirà con- prestamisme laboral, les dobles o treballadors i treballadores públi- ment és com menys alarmant, so-citat laboral i del règim de classes solidació salarial en el cas que triples escales salarials, la genera- ques i dels seus sectors. bretot quan ve d’un govern que depassives. se’ns faci una paga de compensa- ció d’hores extres mentre es retalla * Augment dels diners públics des- socialista o socialdemòcrata no té ció al 2012 i una altra al 2013. Serà o es destrueix ocupació pública, les tinats als sectors i serveis públics més que el nom, d’un govern queValoració únicament el que coneixem com a traves per a la conciliació de la com a garantia de repartiment de la en l’actual crisi econòmica haA nivell salarial suposa la consoli- bufanda, però que no consolida vida familiar i laboral… mentre riquesa i major justícia, equitat i donat els diners dels ciutadans alsdació de la continuada pèrdua de com a augment salarial pels mesos s’incrementen dels llocs de treball solidaritat social. banquers i que segueix privatitzantpoder adquisitiu dels treballadors i següents. de lliure designació i dels càrrecs * Defensa i increment dels drets la- sistemàticament els serveis públics,treballadores de les administra- Contràriament, el Govern central sí de confiança. borals, socials i salarials dels em- tal com el partit alternant ara oposi-cions públiques. Durant els darrers que està disposat a mantenir la seva Tornar a parlar sobre el màxim del pleats i empleades públiques com a tor. La partitocracia (que no demo-anys, de forts increments de la in- aportació (0,5% anual) als plans de 8% d’interins/es i substituts/es o garantia d’un servei de qualitat als cràcia) amenaça de nou el sistemaflació, els nostres salaris es conte- pensions. Sí que hi ha diners pú- sobre l’aplicació de la jubilació ciutadans i ciutadanes. ferroviari amb més privatitzacions. Per a la CGT el problema del deute no és una qüestió menor, doncs deCeràmiques del Foix presenta un ERO temporal que afectaria 102 la viabilitat de Renfe-Operadora depèn l’ocupacions de 14.000 tre-treballadors balladores i treballadors i també les seves condicions de treball. No Secció Sindical CGT gulació d’Ocupació Temporal que de sanejament i deslocalització de Ceràmiques Bellcaire (Vall d’Ui- sembla gens probable que en Ceràmiques del Foix afectaria a 102 treballadors, un les factories que té a l’Estat espan- xo, Castelló), Ceràmiques Gala aquesta situació d’endeutament hi 60% de la plantilla, de 15 mesos de yol, iniciada a Gavà, Sevilla, Alca- (Burgos) … i que no té altre objec- hagi molts diners per a aconseguir ’empresa Ceràmiques del durada amb un període màxim de 6 lá de Guadaira, Alcalá de Henares, tiu que aconseguir flexibilitat labo- una classificació professional ade-L Foix, pertanyent al Grup Roca,ha presentat un Expedient de Re- mesos d’atur per treballador. Roca prossegueix la seva política Ceràmiques del Foix (Santa Mar- garida i els Monjos, Barcelona), ral i incrementar els seus beneficis a costa de l’erari públic. quada, que no ens oblidem havia de tenir un finançament específic.Desembre de 2009 11
    • TREBALL-ECONOMIAVaga de ponts Discriminació sindical en l’ERO, tal i com recull la sentència judiciala Correos perla negociaciódel calendari Declaren nuls elslaboral acomiadaments de dos afiliats de CGT a la Nissan Sindicat Federal CGT Correos om és habitual Correos se-C gueix sense negociar un calen-dari laboral anual tal com marca la Sec. Comunicaciónormativa laboral per a totes les CGT Catalunyaempreses. Per això CGT contínuaamb el compromís de convocar a primera sentència dictadavaga en tots els ponts d’àmbit esta-tal fins a la negociació d’un calen-dari laboral anual. L a primers de novembre en els cas dels acomiadaments de l’ERO de Nissan va declararLa convocatòria de vaga abasta a nuls els acomiadaments de dos afi-tota la plantilla i afecta a tota la jor- liats de CGT per discriminació sin-nada de tots els torns durant el dia 7 dical.de desembre i, en el torn de nit tant Recordem que en el cas d’aquesta la jornada del 6 al 7 com del 7 al ERO de Nissan, que comportava8. La següent data per a la qual 698 acomiadaments i al qual la Ge-CGT ha formalitzat legalment la neralitat va donar llum verda elconvocatòria de vaga per aquesta passat 28 de juliol, des de la CGTcausa per a l’any 2009, és el 26 de ja es va denunciar que s’haviadesembre. aprofitat l’ERO per fer "neteja"Tots els treballadors de Correos sindical, ja que el 66 % d’afiliatstenim dret a conèixer quins són els de CGT a Nissan (111 afiliats d’undies que hem de treballar per a total de 168) han estat afectats per Amb tot, la Direcció de Nissan pot SEAT i per tant ha significat una CGT a la Nissan feliciten a aquestspoder organitzar la nostra vida per- l’ERO, un percentatge molt supe- interposar encara un recurs de sú- clara traïdoria en l’actuació dos primers companys, i seguiransonal i familiar. Segons l’actual rior al percentatge d’afiliats que té plica en disconformitat amb la re- il·legal. mostrant el seu suport a la resta deConveni Col·lectiu, l’empresa ha el sindicat en aquesta empresa i al solució davant el Tribunal Superior Per això la FEMEC reclama al De- companys que continuen amb lade negociar, en el primer trimestre percentatge d’afiliats d’altres sin- de Justícia de Catalunya. partament de Treball una acció lluita i que esperem tindran el ma-de cada any, el calendari laboral. dicats afectats per l’ERO. Aquest és el primer judici de concreta contra les empreses que teix resultat que el primer. La per-No obstant això, gràcies al silenci Ens tornem a trobar amb un cas si- l’ERO de Nissan del qual s’ha dic- vulneren la Constitució, en solitari secució que s’està realitzant contracòmplice de la majoria d’organitza- milar a l’ERO de Seat, on diverses tat sentència, encara queden pen- o amb ajuda d’alguna representa- la CGT a l’empresa Nissan, es facions sindicals, aquesta negociació sentències van dictaminar que dents 18 judicis més. ció sindical, i retiri totes les ajudes latent amb les exclusions en lesno es produeïx i veiem com pocs l’empresa havia aprofitat l’ERO En aquest sentit la FEMEC-CGT públiques que s’hagin donat. No és taules de negociacions i el que ésdies abans de Setmana Santa o per acomiadar nombrosos afiliats a exigeix a la Generalitat que inter- acceptable que en un "Estat de més greu encara, perseguint i ani-Nadal, àdhuc no sabem les condi- la CGT. El cas de Nissan és doncs vingui contra Nissan al declarar-se Dret" les empreses actuïn contra la quilant a l’afiliació d’aquest sindi-cions i dies que anem a treballar. un nou cas clar de discriminació nuls els primers acomiadaments de Constitució i damunt rebin ajudes cat.El col·laboracionisme dels sempre- sindical, castigant les opcions sin- l’ERO i anuncia mobilitzacions públiques pagades per tots els ciu- Des de la Secció Sindical de lasignants pel que fa al calendari la- dicals més combatives. contra les empreses que han discri- tadans. CGT demanen la readmissió deboral “s’ha tornat” en paripé d’exi- La sentència, dictada pel jutjat so- minat inconstitucionalment Per això aquesta Federació anuncia tots els treballadors acomiadats, lagència en els seus últims cial nº 31 de Barcelona, obliga a La FEMEC denuncia la clara dis- mobilitzacions contra les empreses rectificació de l’empresa i una dis-comunicats, arribant a considerar- readmetre els dos treballadors en criminació de la CGT en l’elabora- que han actuat d’aquesta manera i culpa pública amb els treballadorslo una cosa fonamental; una cosa les condicions que tenien amb an- ció de les llistes d’afectats de espera que el Tribunal Superior de de la CGT pel fet de ser objecte deque CGT ve demandant des de fa terioritat i a pagar els salaris que l’ERO de Nissan i entén que la Ge- Justícia de Catalunya reafirmi la discriminació per part d’aquestaanys. El calendari laboral anual és van deixar de cobrar des que se’ls neralitat no pot seguir acceptant doctrina generat en el cas SEAT i multinacional. La CGT demanaun dret de tots els treballadors i tre- va acomiadar fins que es faci efec- una vulneració tan clara de princi- confirmi aquesta sentència de Nis- també la dimissió dels responsa-balladores i aquest calendari labo- tiva la readmissió. pis constitucionals d’igualtat i ha san i revoqui la incomprensible bles de la persecució cap a aquestral ha de determinar la distribució En la sentència el jutge considera d’intervenir contra empreses com sentència en el cas de l’empresa sindicat i si no és així, que la Di-de la jornada, la fixació dels horaris provat que la CGT va quedar afec- Nissan, Mahle o SEAT. Més greu Mahle a pesar d’haver actuat en els recció de la multinacional depuride treball, la planificació de les va- tada per l’ERO en un percentatge és encara la premeditada acció de mateixos termes que les dues ante- les responsabilitats de qui, en nomcances, així com setmana santa, "enormement superior" a les altres l’empresa i els seus advocats que riors. de Nissan incompleix la llei i vul-nadal, festes locals, campanyes organitzacions sindicals. ja coneixien les sentències del cas Des de la secció sindical de la nera els drets dels treballadors.electorals, etc.CGT continuarà exigint la negocia-ció d’un calendari laboral anual; i Davant la mobilització del 12 de desembre convocada pels sindicatsfins que aquesta no es produeixi,anem a seguir convocant vaga CCOO-UGTd’àmbit estatal per a tots els ponts Secretariat Permanent del borals i socials de totes i tots. contrates, convenis miserables, do- sensos, complicitats ni suports per Comitè Confederal de la CGTde l’any. Així mateix volem assenyalar que: bles escales, acords interconfede- a la realització de la mateixa entorn És una mobilització parcial: els rals, acomiadament lliure, etc… uns objectius comuns, sinó que és a Confederació General del convocants solament es mobilitzen És una mobilització buida: ja que “un jo m’ho cuino, jo m’ho menjo” L Treball, davant la mobilització convocada per les centrals sindi- per a desbloquejar els convenis col·lectius per ells signats, obviant mentre ens convoquen per al dia 12 estan pastelejant una Negociació dels convocants amb la realització d’un acte de màrqueting sindical, cals UGT-CCOO el 12 de desem- la desastrosa situació per la qual Col·lectiva a 3 anys vista, se signa més que de recerca de la solució a bre manifesta el següent: passen més de quatre milions de un acord que permet congelar els un conflicte determinat. Ens alegrem de que, per fi, UGT- desocupades i desocupats i milions salaris dels funcionaris públics i es Per tot això la CGT considera que CCOO decideixin sortir al carrer de treballadores i treballadors pre- prepara la vinguda d’una nova Re- aquesta mobilització no dóna res- en defensa dels interessos de les caris i indefensos que ho són, entre forma Laboral que segueixi fent-li postes ni aborda els veritables pro- treballadores i treballadors i espe- altres raons, per la contínua rebaixa guanyar al Capital a costa de la blemes socials i laborals del con- rem que aquest sigui l’inici d’una de drets possibilitada per aquests classe treballadora. junt de la classe treballadora de mobilització més àmplia, sostingu- mateixos convocants després És una mobilització sectària i parti- l’Estat espanyol. da i directa en defensa dels drets la- d’anys de reformes laborals, sub- dista: ja que no s’han buscat con- Cap a la Vaga General !!12 Desembre de 2009
    • TREBALL-ECONOMIA Absolen dues persones acusades de vexacions per l’empresa Gran Pallars Pilum-CGT l Jutjat d’Instrucció núm. 1E de Tremp ha absolt final- ment les dues persones acu-sades d’una falta de vexacions in-justes a l’empresa Gran Pallars. Eljudici va tenir lloc el passat 8 d’oc-tubre. Les dues persones són mem-bres del Punt d’Informació Laborali Social (Pilum), un organismecreat per assessorar les treballado-res de les comarques del Pallars.Recentment, aquest col·lectiu enshem constituït com a Sindicat deMuntanya Pilum-CGT.Abans de setmana santa de 2009 elcol·lectiu Pilum va enviar un buro-fax a l’empresa Gran Pallars (quegestiona les estacions d’esquí dePort-Ainé i Espot Esquí del PallarsSobirà). En aquesta carta s’exposa-va unes queixes dels i les treballa-dores de Port-Ainé: no pagava leshores extres, prohibien el descanslegals, no donava el material de tre-ball,… Se’ls demanava que respon-guessin en 5 dies, perquè la tempo- es van presentar dies més tard al sumptament delictiu. Des del Sindicat de la Muntanya es ada el 2007 amb capital de la Gene-rada acaba just desprès de setmana Centre Cívic de Llavorsí per inves- Així que vam rebre una carta del va voler donar un caire més polític ralitat de Catalunya i gestiona lessanta. tigar el fets. Ens van demanar una jutjat de Tremp citant-nos per un ju- al judici, al·legant que la denúncia estacions d’esquí de Portainé iEl pont de setmana santa es va rea- llista dels integrants del col·lectiu i dici de faltes per vexacions injustes penal havia estat un acte coacciona- Espot Esquí. Gran Pallars ha rebutlitzar una acció per denunciar la ens vam negar al·legant que no po- el 8 d’0ctubre del 2009. dor per part de l’empresa, i argu- dues multes amb motiu d’una ins-gestió que feia l’empresa pel que fa díem comprometre el futur laboral El Pilum, que ara s’ha constituït mentant la despenalització d’aquest pecció de treball i té vuit processosa les condicions laborals, els riscos de les persones vinculades al nostre com a Sindicat de la Muntanya, tipus d’accions reivindicatives i judicials oberts, dos d’ells amb sen-i l’accés a pistes. Aquesta acció va col·lectiu en una llista que podien Pilum-CGT, va convocar per al dia sindicalistes que s’han fet durant tències condemnatòries. Des delconsistir en col·locar una pancarta a consultar determinats empresaris del judici una concentració davant tota la trajectòria de lluita obrera, ja Sindicat de la Muntanya Pilum-la cruïlla d’accés a pistes, unes pin- de la comarca. Al final vam decidir dels jutjats de Tremp a la qual van que considerem que fer pintades, CGT critiquem el fet que els Mos-tades i col·locar als cotxes aparcats donar les dades la Noemi Simarro i assistir gairebé 40 persones, assis- octavetes i col·locar pancartes no sos no investiguin també les coac-al Pallars unes octavetes burletes l’Armand Simon i els mossos, tència que va omplir la sala del ju- són accions que hagin d’estar pena- cions a la llibertat sindical i elsque denunciaven aquest incompli- sense cap prova pericial, documen- dici donant força als encausats. des, ni processades com a faltes, i abusos de poder que contínuamentments de drets laborals per part de tal ni testifical van concloure l’ates- La jutgessa no va voler entrar a dis- menys quan estem davant d’una es produeixen a la comarca.l’empresa. tat dient que hi havia indicis sufi- cutir els conflictes laborals de l’em- empresa que incompleix regular- Cal remarcar que l’incomplimentEl gerent de Gran Pallars va denun- cients per encausar-nos. A part de presa, simplement volia aclarir si ment els drets laborals mínims. dels drets laborals és un hàbit gene-ciar els fets als mossos d’esquadra fer un comentari lamentable sobre els demandats havien estat els au- Gran Pallars és un consorci de 41 ralitzat a la comarca, ja que l’actua-apuntant com a culpable dels fets a els ulls plorosos de la Noemi, com tors de les pancartes, les pintades i empreses en el qual també partici- ció d’aquesta empresa no és unauna companya del col·lectiu que si aquesta circumstància indiqués les octavetes, que a falta de proves pen els ajuntaments d’Espot i Rialb excepció sinó més aviat un fet quo-treballava a Port-Ainé. Els mossos una voluntat d’amagar un acte pre- els va absoldre. i la Diputació de Lleida. Va ser cre- tidià.Més de 400 treballadors i treballadores participen en la Marxa contra l’Atur i elsAcomiadaments entre Cornellà i Barcelonal’Assemblea de Treballadors/es La Marxa que va durar més de 5 Llobregat, realitzant-se una con- de Sants i s’efectuava una nova atu- lla i la seva dona ens deixen sense en Atur de Barcelona hores va transcórrer entre el Mercat centració davant el Mercat del Cen- rada davant el Mercat d’Hosta- menjar!. Durant el recorregut es de Sant Ildefons (Cornellà) i la tre, on es va fer un repartiment francs (amb repartiment de octave- van visualitzar diverses pancartes és de 400 treballadors i treba- Plaça Sant Jaume (BCN). d’octavetes. Després, la Marxa va tes), Av. Mistral, Plaça Universitat, de suport a les reivindicacions de laM lladores van participar el dis-sabte dia 7 del passat mes de no- Sobre les 9 hores s’iniciava una Concentració davant del Mercat de seguir pel carrer Santa Eulàlia fins a arribar a les Torres Cerdà, on es Via Laietana i fins a la Plaça Sant Jaume on sobre les 14,30 hores s’ha Marxa, penjades per diferents col·lectius i la d’alguns veïns penja-vembre durant el recorregut de la Sant Ildefons, on es va fer un repar- realitzava una concentració davant donat per finalitzada la Marxa, des- des en les seves balconades.Marxa contra l’Atur i els acomiada- timent massiu de les octavetes ex- les oficines de Nissan, amb un mas- prés de la intervencions del Porta- En conclusió, s’ha de valorar com aments que havien convocat la Pla- plicatives de les raons de la Marxa. siu llançament d’ous sobre la faça- veu de lla Plataforma de Desocu- positiu aquest primer pas per a in-taforma d’Acomiadats de Nissan i Posteriorment, van intervenir el na. Posteriorment, després de pas- pats/des del Maresme i la dels tentar unificar les lluites de de lesl’Assemblea de Treballadors i Tre- portaveu de l’Assemblea Social de sar pel carrer Olzinelles i una portaveus de les assemblees convo- diferents Assemblees de Desocu-balladores en Atur de Barcelona i a Cornellà i els portaveus de les orga- aturada a la Plaça de Sants, s’oferia cants. pats de Catalunya, així com les dela qual van donar suport diverses nitzacions que havien convocat la un refrigeri als participants per Durant la Marxa les consignes mes treballadors acomiadats per EROorganitzacions sindicals, polítiques concentració. mitjà de l’Assemblea Social de corejades han estat: Contra l’atur i que estan lluitant per aconseguir re-i moviments socials, d’entre les Sobre les 10,30 hores s’iniciava la Sants, finalitzant aquesta aturada els acomiadaments, Vaga, Vaga, admissió.quals les Assemblees de Desocu- Marxa a Av. República Argentina amb la intervenció d’un portaveu Vaga General!, Readmissió aco-pats/des de Badia del Vallés i del (Cornellà) arribant fins a la Plaça d’aquesta assemblea. miadats!, Treball o Prestació!, Més Més informació:Maresme. de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Es reiniciava la Marxa pels carrers treball i menys Corrupció! i Monti- aturatsaturades.blogspot.com/Desembre de 2009 13
    • TREBALL-ECONOMIADesprés del ASSETJAMENTSxantatge delQ3, l’ERO La Inspecció de Treball presa. Fins al jutge parla de motius foscs, dispersos i indefinits. Així“Quattro” a paralitza la càrrega i descàrrega de camions a porten molt temps, torpedejant les negociacions i impedint un bonSeat l’oficina principal de Correos acord de conveni per als treballa- de Barcelona dors i treballadores d’aquesta casa Seccions Sindicals que ja s¡ho mereixen. CGT Grup Seat En el matí del divendres 13 de no- Aquesta sentència és una nova vic- vembre tots els delegats de preven- tòria de la UNITAT dels treballa- eat presenta el quart ERO tem- ció a Correos de Barcelona pertan- dors/es, com es va poder veure enS poral en un any, que afectarà7.484 treballadors durant un màxim yents als sindicats CGT, USOC, CSIF, CCOO i UGT han paralitzat les diferents aturades, assemblees i manifestacions, que deixa bé clarde 51 dies, per a tot l’any 2010, la descàrrega de camions en l’Ofi- aspectes de la negociació de con-l’ERO “Quattro”. Després de 14 cina Principal de Correus a Barce- veni com el concepte Garantiamesos d’ERO a SEAT, la Direcció lona, en aplicació de l’article 21 temps de presència i que tot ha depretén que un expedient per a tot apartat 3 de la Llei de Prevenció de passar per la negociació sense im-l’any, sense clarificar les previsions Riscos Laborals, que els faculta de noves condicions de treball per no va vinculat a una mesura o una posicions, com indica l’acord de fide producció, ni la Ronda de Plani- per a actuar en cas de risc greu per als conductors i conductores. El quantitat d’hores de presència, sinó de vaga, aquest que alguns sindica-ficació, ni el calendari de 2010. als treballadors, i després de visita jutge va resoldre acceptar la de- a l’existència d’aquest concepte en listes amics de la Direcció de TMBAquest expedient afecta a la mà urgent de l’Inspector de treball i de manda interposada pels represen- la prestació de servei dels treballa- ens diuen que és tan dispers i inde-d’obra directa i indirectes entrelli- diversos tècnics de l’administració tants dels treballadors i declarar dors. Segons la sentència la pre- finit. Podeu llegir tota la sentènciagades a la producció. En una reunió en el lloc van ratificar aquesta pa- nul·la la modificació col·lectiva de sència no desapareix, sinó que can- a: http://comitedescansos.blogs-en la qual els altres sindicats es van ralització "per implicar un risc greu condicions de treball anunciada via la definició. Amb el que aquí pot.com/2009/11/sentencia-sobre-limitar pràcticament a preguntar si i imminent per a la seguretat i salut per la Direcció de TMB en el docu- cap incloure els temps de partit la-imposicion-de-la.htmlles condicions del nou ERO seran dels treballadors". ment del 30 de juliol enviat per bu- com presència que és una de les D’altra banda, la reunió de nego-similars a les anteriors, la CGT hem Aquesta zona de càrrega i descà- rofax, i que el Comitè de conveni propostes del Comitè de conveni ciació de conveni que s’havia desituat el següent: rrega ha estat denunciada diverses va dir que no es recollís. en la taula negociadora. realitzar el dia 18 s’ha traslladat al- L’empresa està utilitzant els ERO vegades a la Inspecció de treball Així mateix el jutge condemna Diu el jutge que no es pot conside- pròxim dimecres 25 de novembre iper a aplicar una flexibilitat laboral per no complir la normativa, sent l’empresa demandada a atenir-se a rar una modificació de condicions els temes a tractar seran, ara mésque no té per conveni, aplicant mes l’actitud de correus de passotisme l’anterior declaració i a deixar-la de treball de l’Article 41 de l’Esta- rellevants que mai, els sistema dea mes una arbitrarietat evident en total. íntegrament sense efecte. Però la tut, però tampoc pot deixar de trac- descansos, la jornada i la seva retri-els dies de producció, sense ni tan Dijous 5 de novembre va volcar victòria dels treballadors i treballa- tar-se d’aquesta manera perquè bució i el RD 902. Per tant, ensols informar i negociar amb el Co- una gàbia de ferro (104 quilos dores no ha estat total ja que no és deixa indefensos als treballadors. aquesta reunió la Direcció de TMBmitè Intercentres. buida), carregada de correspon- una sentència ferma i la Direcció Afirma que: “La Direcció ha dis- tindrà una oportunitat per a demos-- No acceptem un calendari amb dència que estava sent manipulada pot interposar un Recurs de Súpli- senyat i iniciat un procés de modi- trar, d’una vegada per sempre, que224 dies quan la producció està per per una treballadora, per sort per a ca davant el Tribunal Superior de ficació de condicions molt dispers, li importa un mínim la plantilla desota de la capacitat instal·lada. El ella va poder esquivar-la i evitar Justícia de Catalunya previ paga- indefinit i fosc, i aquesta informali- treballadors/es. Si és així, hauràcalendari ha de ser de 214 dies de ser aixafada encara que va sofrir ment de 150,25 euros. Si vol de- tat ha de comportar necessàriament arribat el moment en que, per fi,producció per a facilitar la concilia- diverses lesions (cop en el cap, mostrar la seva bona fe negociado- la declaració de nul·litat del pro- posi pressupost sobre la taula deció de la vida laboral amb la fami- etc). ra, no hauria de recórrer aquesta cés”. negociació i es pugui arribar a unaliar. CGT en diverses ocasions li ha exi- sentència. Aquí queden clares les formes de aproximació que permeti avançar- Cal recordar que l’ERO 2005 no git a l’empresa que no realitzi la Els membres del Comitè de conve- fer d’aquesta nefasta Direcció de en la negociació de conveni. Espe-s’ha tancat; queda Alberto García descàrrega dels camions enmig del ni comencem a moure’ns res més TMB que porta les regnes de l’em- rem que no la desaprofitin…Enrici en el carrer i a més s’ha aco- carrer ja que les voreres no són pla- veure les intencions de l’empresa imiadat (no renovat) a un company nes sinó que tenen una inclinació i teníem clar que una sentència fa-procedent d’aquell ERO. un pendent que provoquen amb fa- vorable als interessos dels conduc-- Les RDE han de ser paralitzades i, cilitat la caiguda de les gàbies, amb tors i conductores mostraria a lesen tot cas, generar un acord en el el risc que això implica per a la se- clares quines han estat les inten-qual qualsevol canvi en el procés guretat dels treballadors i dels via- cions de la Direcció a l’utilitzarno sigui a força d’augments de rit- nants que es trobin en les voreres. aquest “mètode de negociació”.mes de treball, i els sindicats tin- Els camions de transport de les gà- S’indica que el conveni segueixguem dret a vetar aquestes mesu- bies on va la correspondència són com segueix si no hi ha acord queres, si afecten a la salut i als ritmes d’una grandària molt mes gran que ho substitueixi, mentre l’empresade treball. el que permeten els molls de càrre- té l’obligació d’aplicar la Llei,Mentre la CGT estudia la informa- ga i descàrrega, per això la descà- qualsevol llei, també el RDció lliurada per l’empresa, d’entra- rrega la realitzen en llocs on no ha 902/2007, i no des d’ara, sinó desda podem avançar algunes refle- de realitzar-se ja que no són ade- que es va promulgar. I, per tant, noxions: quats per a això, sense importar a la pot aplicar de qualsevol manera,- Seat pretén aplicar un ERO amb l’empresa el risc que això implica a ni segons els seus interessos sinómés persones en atur (1100), quan treballadors i a veïns. conforme al que disposa l’Article 3les previsions parlen d’un incre- CGT seguirem actuant contra Co- de l’Estatut dels Treballadors, res-ment d’un 10% de producció (de rreos mentre no protegeixi la segu- pectant el dret necessari, i en allò300.000 a 326.578). retat i la salut dels seus treballa- que hi hagi conflicte, aplicant el- L’empresa no ha donat informació dors. És prioritari per a CGT més favorable als treballadors.sobre l’estat de la borsa d’hores, ni rebaixar el risc laboral evitable a 0. Com bé sabeu, el que buscavensobre l’atur consumit per cada tre- Exigim que treballar no signifiqui amb això era just el contrari, reta-ballador/a. un risc com qui juga a la ruleta llar, canviar i ignorar els drets dels- És evident la pretensió de l’em- russa. Estem farts que juguin amb treballadors/es. Però encara que-presa d’una nova volta de rosca, re- la nostra salut, sobretot una empre- den coses més clares en aquestaduint la mà d’obra necessària i fent sa que intenta donar una imatge de sentència. Ens diu que la normamés cotxes, pel que estudiarem més modernitat, però que té un interior (RD 902/2007) legal s’ha d’apli-que mai una oposició raonada i do- antic i arcaic. car, però que en aquesta aplicaciócumentada a aquest ERO. no pot envair l’àmbit de la nego-- És preocupant que per aquest nou El jutge anula la imposició ciació col·lectiva, sinó que l’ha deERO, milers de treballadors/es de la Direcció de TMB i dona respectar íntegrament.d’empreses auxiliars es veuran la raó als treballadors/es També deixa clar que no pot elimi-afectats, en molts casos amb aco- nar un concepte retribuït com elmiadaments basats en aquest expe- El 17 de novembre va sortir la sen- denominat Garantia de Temps dedient. tència sobre l’intent d’imposició Presència ja que aquest concepte 414 Desembre de 2009
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mesSistemes de corrupció Josep Maria Terricabres (*) de poder tenen tant d’interès a acon- caure!) El que demano és que les lleis seguir que les lleis estiguin a favor facin que fins i tot “els dolents” pu- seu, perquè així s’estalvien malde- guin governar, perquè sigui cada diaE l dilluns de la setmana passada deia que tot seguia gairebé com caps tant a l’hora de buscar camins més difícil, més impossible, de fer sempre i l’endemà mateix va es- de corrupció com a l’hora de respon- trampes, d’enriquir-se a costa delsclatar la notícia de “Pretoria”, que és dre davant la justícia. Perquè ara altres, d’usar el patrimoni col·lectiu enuna altra operació Garzón contra la molts pensen que la corrupció és benefici propi. I aquí sí que es potcorrupció pública i privada, que afec- ficar-se diners a la butxaca que són avançar un bon tros! Hi ha massa dis-ta algunes persones amb gran noto- dels altres. I això és corrupció, evi- crecionalitat en les decisions d’alcal-rietat institucional i mediàtica. Els lec- dentment, però no pas l’única. Per- des i d’alts càrrecs, hi ha massa poctors d’aquest post vau reaccionar què, què n’hem de dir, per exemple, control i transparència efectius.ràpidament i ja heu fet molts comen- del tancament i/o la deslocalització Una societat pensada no en termestaris a aquella notícia. de moltes empreses amb la idea que de guany o de poder, per molt “de-No puc afegir gran cosa a allò que ja “l’empresa és meva” i puc fer amb mocràtic” que sigui, donaria més par-hem dit i llegit entre tots. Encara que ella (i amb els treballadors utilitzats ticipació a la ciutadania. Les queixesara sapiguem una mica més de què fins ara) absolutament el que vulgui? ciutadanes haurien de ser obligatò-va tot plegat, la molta atenció perio- No és aquesta una forma subtil (o no riament considerades i examinades.dística que s’ha donat a l’afer tampoc tant!) de corrupció econòmica, labo- No s’hi val a atrinxerar-se darrereno el pot aclarir massa. Hem de pen- ral, empresarial, urbanística i social, a d’una elecció, d’una vara, d’uns vots.sar que s’anirà explicant i revelant tot costa dels interessos dels treballa- La democràcia substitutiva és un de-en les properes setmanes i mesos. Si dors, potser dels clients, dels proveï- sastre. Els ciutadans no hem de serara titulo aquest post “Sistemes de dors i de l’entorn econòmic i social substituïts pels nostres elegits, sinócorrupció” és només per dir alhora que fins ara han recolzat l’empresa? que només hem de ser representatsdues coses: a) que hi ha sistemes de En aquest sentit penso que el capita- per ells. I ens haurien de donar comp-corrupció ben diversos, i b) que hi ha lisme no té solució. Si el guany és el tes de la seva acció cada vegada quesistemes que faciliten la corrupció. seu objectiu prioritari, és ben clar que els ho demanéssim.a) La comparació del “cas Millet” i el el buscarà per totes les escletxes i ra- La corrupció és subtil: ara és un 3%,“cas Pretoria” deixa ben clar que hi cons. El capitalisme sempre és fidel a ara un 10, ara un 100. Ara és un llocha sistemes de corrupció molt diver- si mateix. Per això calen lleis que de treball, una concessió urbanística,sos. Tots ells em semblen abomina- facin que la corrupció econòmica una ordre que et fica o et treu de lables i punibles, però és obvi que Mi- sigui cada dia almenys més difícil. En presó, una informació que t’avisallet ho ha fet d’una manera molt el cas de l’economia “liberal”, aques- perquè tinguis temps de... Hem d’a-senzilla, molt de compte de la vella tes lleis haurien de ser internacionals nar cap a una societat no solament(un per a tu, tres per a mi; un per a tu, diguem-ne, més “personal”, perquè b) No hem d’oblidar, però, que, a més –com ho són certs tribunals de justí- més conscient i responsable, sinótres per a mi...), mentre que la corrup- la institucional és feta per persones a de formes diverses de corrupció, cia–, perquè, si no, no tindran cap efi- també més, molt més democràtica-ció urbanística a gran escala reclama les quals s’han confiat responsabili- també hi ha sistemes que afavorei- càcia. En el cas, però, d’ajuntaments, ment controlada. Amb això no resol-molta sofisticació (canvis legals, cer- tats públiques a través del vot, de la xen la corrupció. El capitalisme n’és entitats i corporacions, les lleis poden drem el problema capitalista de fons,tificacions falses, empreses interpo- confiança i dels diners de la gent. Tal un exemple clar. Un sistema econò- ser nacionals catalanes (si ens les però haurem fet passos endavant ex-sades, mediadors espavilats, paradi- com em sembla gravíssim que, per mic orientat al guany porta a buscar deixen fer!). traordinàriament importants. I emsos fiscals, operacions tapadora, exemple, metges, capellans o mes- totes les maneres possibles de guan- I és que vista la naturalesa humana, temo que estem en la fase de “casti-informacions privilegiades, influèn- tres abusin de les persones que yar, encara que això impliqui com- no demano que només governin “els gar” conductes, però no d’impedir-cies intangibles, etc., etc.) Sempre he tenen al seu càrrec, precisament per- portaments individuals o col·lectius bons”. Perquè no sé qui són aquests les.dit, i ho vull repetir, que la corrupció què aquestes persones han fet actes poc legals, alegals o il·legals. Del que i de vegades tinc dubtes que jo fosinstitucional em sembla molt més de confiança en ells i, en cert sentit, es tracta és de guanyar i que no t’en- “bo” si em trobés en certes situa- (*) Publicat al seu bloc el 2 de novem-dura i més terrible que la corrupció, en depenen. xampin. Per això els principals grups cions. (Qui estigui dret que miri de no bre de 2009Jo no crec en la corrupció Jordi Martí Font de trobar una resposta lògica i mesu- rrers anys l’economia especulativa fi- rrupció”, ni en les solemnes declara- rada. Tinc clar, això sí, que jo no crec nancera. Per tant, els polítics fan allò cions institucionals, ni els periodistes e fa unes setmanes i mesos, l’ex- en la corrupció tal com l’han explica- que els consells d’administració de que s’escandalitzen, ni els rics queDplicació detallada del funciona- da. les empreses decideixen i aquests diuen “així no”.ment de diverses trames de corrup- Jo no crec en aquest sistema de par- tenen un únic objectiu: lucrar-se fins Jo crec en les persones, no en la ri-ció omple els diaris, ràdios, webs i tits en què la manca de finançament a l’extenuació peti qui peti. quesa ni en les “grans persones”.televisors. Coneixem els noms i els transparent i sobretot igualitari se su- Jo no crec que la corrupció sigui “es- Perquè si cada “gran llengua” té da-sobrenoms dels protagonistes, en pleix amb les comissions, els regals, panyola” sinó que és plenament ca- rrere una història d’extermini i de ge-veiem les cares, aplaudim la rapidesa els ingressos a fundacions i el tan talana, catalaníssima i de tots els Paï- nocidi, cada “gran persona” (utilitza-d’un jutge o desaprovem la inoperàn- ben anomenat tres per cent (tot i que sos Catalans. Els sobiranistes poden da l’expressió com a sinònim de ric ocia d’un altre i fem cara de no enten- Maragall, com en moltes altres estar contents: tenim lladres propis! rica) el que té darrere són milers d’al-dre res quan ens parlen de quantitats coses, es va quedar molt curt). Jo no crec en deixar en mans de pro- tres persones explotades o directa-de diners tan grans que no ens caben Jo no crec en l’opacitat dels comptes fessionals de la política les coses que ment espoliades. Ho canta La Gossaal cap, acostumats com estem a bancaris d’alguns “paradisos fiscals” ens afecten com a individus i com a Sorda i té raó: “ningú no s’ha fet riccomptar bitllets de cinquanta euros que si existeixen no és per deixar-hi col·lectivitat. I que a més quan et re- treballant”.com a màxim. Els noms que hi asso- els diners resultants del nostre pesat presentin i vagin contra tu, no els pu- Els Millets, Bigotes, Muñozs, Dobar- eina d’escalada social, com a finalitatciem, gràcies al departament creatiu treball sinó, precisament, per ama- guis fer fora fins passats quatre anys. cos, Canyelles, Camps, Alavedres, en ell mateix, com a patètic reflexde cada una de les policies correspo- gar-hi el producte dels robatoris dels Jo no crec en la mala voluntat de les Prenafetes, etc., són una colla de fra- d’un últim pis on va l’ascensor que,nents, esdevenen interruptor per a les grans lladres, sempre amb corbata i persones, ni en “la voluntat de ferro cassats, perquè a ells els han enxam- en el seu ascens, alhora que menys-rialles col·lectives quan, en complici- respectabilitat, és clar. dels patriotes”. Si els deixes gestio- pat, pobrets. Alhora, són un bon prea els de baix corona els de dalttat amb altres, afirmem que “ja els Jo no crec en la preponderància total nar fundacions sense cap mena de exemple d’una malaltia que ha fet for- com si el robatori –legal o il·legal- tin-està bé”, “xoriços!”. I entre una cosa i del món econòmic damunt del polític control sobre els diners que toquen, tuna –mai millor dit- en els nostres gués algun mèrit. I contra això encaral’altra deixem alguns interrogants a representatiu. Qui mana és l’econo- s’envescaran. dies i que cal eradicar. I la malaltia no no hi ha vacuna però sí “grups del’aire que jo em faig i que no acaben mia i dins de l’economia en els da- Jo no crec en “la lluita contra la co- és cap altra que el robatori com a risc”.Desembre de 2009 15
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Parlem amb... HELENA HERRERA I BRUNO VALTUEÑA, SECRETARIS GENERALS DE LES CGT DE BALEARS I DE CATALUNYA Les CGT de Balears i de Catalunya, present i futur Col·lectiu La Tramuntana lluitar contra la mentida i el pactisme sentació a Acciona, Calderon, Spanair, a on CGT va participar a la mobilització Col·lectiu La Tramuntana senyament. Actualment, dintre de la > LES FRASES... dels anomenats "agents socials". CGT traves del sindicat de Comunicació i ciutadana, en protesta per la decisió del Campanya contra la Unió Europea “La > LES FRASES... 1.- Quina és la situació actual de la sempre ha estat i és un sindicat que Transport on tambè tenim presència a govern sobre Son Espases, que va a 1.- Quina és la situació actual de la UE ¿pa qué y pa Quien? que iniciavem CGT de Balears? basa la seva estratègia en les assem- Correos, Telefònica.... En el Sindicat cedir davant els poders fàctics i va conti- CGT de Catalunya? lany passat, estem preparant mobilitza- La CGT de Balears ha crescut a cop de blees de treballadors i això als grans sin- dActivitats Diverses tenim representació nuar amb el projecte dissenyat pel PP. La situació de la CGT de Catalunya està cions, al costat daltres organitzacions i conflicte laboral; com en gairebé tot lEs- dicats no els va, per això en període de- en el sector dempreses de economia CGT participa tambe a la Plataforma de lligada a la situació del moviment obrer a moviments socials, davant la presidèn- tat; el repte que tenim per davant és la leccions utilitzen la lluita "bruta", però els social com la Fundació Deixalles, Met- Dones per la Igualtat que va a lluitar per Catalunya, a les característiques i als cia del pròxim any que li correspon al consolidació dels senyals didentitat com resultats aqui estan. ges del Món, Consorci Aprop; a lAdmi- reivindicar la formació del Consell de problemes de la societat catalana. El govern espanyol. Daltra banda estem sindicat assembleari, alternatiu que lluita nistració tenim presència a sanitat a l’- Dones de les Illes Balears (única comu- món del treball està tenint uns canvis im- tractant dimpulsar la vaga general da- contra el capitalisme i defensa les lliber- 2.- En quines empreses i sectors té Hospital de Son Dureta, Hospital de nitat autònoma que fins lany pasat no portants, el lliure mercat que propicia la vant la crisi econòmica, la corrupció, tats els drets socials, els serveis publics i més presència? Manacor i més recenment a lHospital tenia consell). Tambè participem a lAs- globalització, la introducció davançades l’especulació, la precarietat, l’atur i la el repartiment de la riquesa. Lany que Tradicionalment el referent ha estat el Sant Joan de Dèu, a lAjuntament de semblea de Moviments Socials que és tecnologies en els processos productius, multitud dacomiadaments que les em- ve és un any important, ja que hi ha Sindicat del Sabei (sector de banca i es- Calvia amb lempresa de Calvia 2000, a un espai d’intercanvi d’experiències, de la col·laboració del reformisme sindical preses estan portant a terme, actual- eleccions sindicals i hem destar prepa- talvi) sent el sindicat majoritari En IB3...... Tambè tenim que fer referència debat, de mobilització i d’articulació amb les successives reformes laborals, ment estem en la fase de contactar amb rats perquè no solament haurem de se- aquests moments tenim presència en a la feina que estan desenvolupant els d’entitats i de moviments socials que re- la claudicació de la socialdemocracia a tot aquell que coincideixi amb la nostra guir lluitant per a denunciar les politiques un dels centres més grans de treball que companys de Menorca, on tenin afi- butgen el model actual de desenvolupa- les seves propostes de classe, han dut a percepció, per tal de fer front a les políti- neoliberals, sinó que també haurem de hi ha a la illa, laeroport, on tenim repre- liats/des a Sanitat, El Caserio, Corre- ment dels pobles i que es troben en un la classe treballadora a una realitat dife- ques econòmiques de la banca, la patro- os... procés permanent de recerca, denùncia rent a la qual va lluitar en els últims anys nal i el govern. i propostes de lluita. 70 i durant la mal anomenada ”Transi-‘‘ ‘‘ 3.- Quins resultat ha aconseguit la ció”. Les reculades en drets laborals, 6.- Quines perspectives i en quins La CGT de lluita sindical de la CGT? 6.- Quines perpectives i en quins sec- juntament amb la incorporació de joves sectors creus que pot tenir la CGT en Pot semblar Balears ha És el que us comentava al respondre la tors creus que pot tenir la CGT en els treballadors i treballadores al món del els propers anys? que al ser primera pregunta, CGT en aquests ulti- propers anys? treball amb una altra cultura i experièn- La Crisi que patim ens marca el futur, crescut a cop de mos anys sha convertit en el sindicat re- En un sector on tenim clar que la nostra cies, lindividualisme imperant, i altres més de 4 milions de desocupats a lEstat una organització conflicte laboral; ferent en les lluites sindicals, sobretot presència sindical ha denfortir-se és en factors que per falta de temps obviarem, espanyol, a Catalunya més de 600.000, minoritària la com en gairebé per ser asamblearis i tenir sempre en el sector aeri, a la sanitat i en les empre- ses d’economia social, i tambè mantenir fa que la situació actual sigui difícil per a són raons suficients per a pensar que el futur serà difícil per als treballadors i tre- CGT, les seves compte lopinió dels companys/es, no qui ens oposem al sistema capitalista. tot lEstat” pactant a esquena dels treballadors i la presència al sector de la banca i estal- Actualment la CGT estem immersos en balladores. Està afectant a tots els sec- lluites no treballadores. Limportant per a nosal- vis, molt important per a nosaltres. un període precongresual, on estic tors aquesta situació; les fusions de les aconsegueixin tres és la coherència entre el sindicalis- segur que afinarem les nostres propos- Caixes fan tancar oficines i per tant es “Limportant per me que practiquem i la forma dabordar 7.- Quin futur preveus per a la vostra tes i el nostre discurs per a arribar a més perden llocs de treball; en serveis curio- resultats, res és la coherència els conflictes lliures de tota acció parti- Confederació a nivell general en els persones de Catalunya. Som un referent sament és on més està afectant latur i més lluny de la propers anys? en la indústria són els ERO temporals la entre el dista. La primera resposta que em ve al cap és del anarcosindicalisme amb futur si avancem en cohesió interna i obrim cap muntatge, impossible dautogestionar al ser “una maquila” de lautomòbil, amb un els diversos mitjans de comunicació del sistema. tònica dominant. Davant aquesta situa- realitat” sindicalisme que 4.-Quina presència pública té lorga- continuar lluitant contra el capitalisme, a fora sense complexos. procés assembleari unitari socupa la fà- ció només cap la reducció de jornada practiquem i la nització a partir daquestes lluites continuar la lluita per a desemmarcarar brica i sarriba a un honrós acord din- 4.- Quina presència pública té lorga- sense reducció de salari com primera “De tots i totes guanyades o disputades? a la classe politica que duna banda ens 2.- En quines empreses i sectors té demnització després de diversos mesos nització a partir daquestes lluites mesura, ens hauríem de creure aquesta forma dabordar El sindicat de CGT a les Illes és un refe- va dient que implementen mesures so- més presència? de lluita i dacció solidària de gran part guanyades o disputades? reivindicació i lluitar per aconseguir-la. és sabut que els conflictes rent de lluita sindical no pactista que de- cials, que tenim un estat democràtic de Molts homes i dones del sindicat de la de lOrganització. Els companys dauto- De tots i totes és sabut que els mitjans els mitjans de fensa tot i cada un dels treballadors i tre- dret cada vegada més solidari...... , i jo CGT vam viure les lluites durant el final busos de TMB emprenen una lluita rei- de comunicació al servei del poder eco- 7.- Quin futur preveieu per a la vostra lliures de tota balladores en conflictes laborals i la em pregunto, mesures socials per a de la dictadura. Aquestes reivindica- vindicativa per la reducció de jornada, i nòmic i polític no informen quan aconse- Confederació a nivell general en els comunicació acció partidista” clase treballadora veu que no "ens qui? si cada vegada estem en situació cions es realitzaven en els grans centres ha estat lassemblea participativa i deci- guim alguna cosa, com en el conflicte de propers anys? al servei del casem amb " i que les nostres propostes més precària, lliures? lliures perquè ens enviïn a latur com i quan ells vulguin? fabrils, treballadors/es de banca i tot el sòria el pilar de la unitat en lacció sindi- TMB, tenen por que els treballadors/es prenguin consciència de classe, i per No anem a tenir un futur fàcil, ni la CGT ni les organitzacions que soposin fron- poder sindicals sempre són propostes que ventall de funcionaris, sanitat, ensenya- cal a portar a terme; tots sabem que han “Com anem a vénen des de les assemblees i els comi- com anem a creure en un estat demo- ment, transports i administració pública, posat en escac a tot un Ajuntament de tant que la CGT creixi. La nostra satis- talment al sistema i proposin altra socie- econòmic i creure en un tès dempresa. cràtic de dret quan veiem que les políti- avui seguim bé afermats en ells. En els Barcelona. Els companys dEsteban facció és que moltes organitzacions, tat més justa, solidària i horitzontal. polític no ques neoliberals es van afermant per a serveis, especialment en neteges i hos- Ikeda amb la seva proposta d’autogestió empreses i persones ens criden perquè Tenim un treball per davant important, estat democràtic 5.- Quines són les principals lluites defensar solament als que tenen més ri- taleria, hem avançat, tenim lassignatura han tingut la virtut dintroduir una propos- expliquem les experiències per a ells els nostres acords del Congrés de Màla- informen quan de dret quan socials en què participa lorganitza- quesa, com les multinacionals; quan pendent del sector de la construcció, on ta gens nova si es vol, però oblidada i aplicar-les quan els faci falta. ga són un bon marc per a desenvolupar. aconseguim veiem que la crisi de les cures cada ve- Hauríem de fer esforços per a enfortir i veiem que les ció? Bé, no solament tenim que parlar de la gada és mes crisi, o quan es promul- gairebé no tenim presència. que va prenent cos dia a dia. Tant a NIS- SAN com a SEAT sha lluitat contra els 5.- Quines són les principals lluites fer créixer la CGT, i fer-nos entendre, es- alguna cosa, polítiques lluita sindical, sinó tambe de la social, on guen lleis que de justes no en tenen 3.- Quins resultats ha aconseguit la acomiadaments marcant uns prece- socials en què participa lorganitza- trenyent llaços amb qui no estan en la com en el neoliberals es CGT és sempre present, sent una de les res? Crec que el nostre treball estarà en lluita sindical de la CGT. dents en el Tribunal Superior de nul·litat ció? CGT. La militància lhauríem de fomen- conflicte de TMB, organitzacions referents per a la resta la lluita sindical i a desemmascarar ca- Pot semblar que al ser una organització per discriminació sindical en el cas de La CGT estem immersos des de fa un tar i enfortir, perquè serà necessari, ja van afermant per dels moviments socials on ens hem im- dascuna de les aliances que els governs minoritària la CGT, les seves lluites no SEAT, els primers judicis de NISSAN any en la Campanya contra la Crisi, jun- que el Capitalisme no s’enfonsarà amb tenen por que els A defensar plicat; un exemple ha estat la Plataforma segueixin fent per a mantenir el capita- aconsegueixin resultats; res més lluny sestan saldant per aquesta línia. Podem tament amb altres organitzacions ens aquesta “crisi”, però la nostra obligació treballadors/es per la Democràcia i la Globalització So- lisme. Hauríem de posar laccent en la de la realitat. Només reflectiré diversos dir que amb la nostra petita força acon- vam oposar a la Directiva de les 65 és que surti tocat el màxim possible. La tenen més multi- ‘‘ solament als que riquesa, com les cial que va lluitar per denunciar com a l’Estat espanyol i els estats de tot el món ens van situar a la ciutadania en una guerra còmplice amb els Estats Units a Afganistan que cap de nosaltres voliem; defensa dels serveis públics, en la de- fensa dels drets socials, exigint que si- guin igualitaris, sostenibles i solidaris, perquè, com diem a la CGT, els drets sexerceixen individualment però sexi- exemples que són referents per a totes les lluites que es puguin donar, aquests són SAS, TMB, ESTEBAN IKEDA, SEAT i NISSAN, que em disculpin si me noblido dalguns altres més, però ca- seguim resistir i forçar situacions a les què els mal anomenats sindicats majori- taris renuncien a lluitar-hi. Nosaltres no hauríem dentrar en principis economi- cistes, és un error entrar en conceptes hores i seguim juntament amb movi- ments socials en la Marxa contra latur que el passat 7 de Novembre va anar des de Cornellà a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Hem donat suport als es- CGT ens postulem hereus daquells homes i dones que van lluitar per una Revolució llibertària, en memòria da- quells i de qui ens han deixat recent- ment solament cap seguir lluitant amb prenguin consciència de que la CGT ‘‘ classe, i per tant nacionals laltra lluita emblemàtica va esser la del geixen, garanteixen i gestionen col·lecti- dascun té les seves característiques del tot o res, els nostres fruits triguen a tudiants contra el Pla de Bolonya, doncs dignitat. creixi Hospital de Referència de Son Espases vament. pròpies. El primer, és una empresa de arribar i gairebé sempre no sairegen en ens sembla pervers comercialitzar len- Salut i anarcosindicalisme.16 Desembre de 2009 Desembre de 2009 17
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA LA CGT POSA EN MARXA UN WEB PER AMPLIAR > CONVOCATÒRIES LES EINES D’ACTUACIÓ SINDICAL I SOCIAL “in-formacioncgt .info" Área de Formació del Comitè tari i donar-lo a conèixer dins la so- ment. En el seu conjunt, la forma- Una eina per a l’acció que espe- Confederal de la CGT cietat, contribuir a una formació in- ció ha passat a ser una de les prio- rem sigui d’utilitat i que ara es posa tegral de les treballadores i treba- ritats fonamentals per a tota l’orga- en funcionament, coordinada per E l nostre sindicat anarcosin- lladors i difondre tot tipus nització, bolcada en una labor que l’Escola de Formació Confederal, dicalista disposa ja d’un nou d’informació sobre qualsevol tema acosta a la militància els coneixe- però que requerirà ser completada web: in-formacioncgt.info, que interessi a la classe treballado- ments i eines necessaris per a des- i perfeccionada amb la col·labora- engegat per la Secretaria de For- ra. Inclou a més el foment, estudi i envolupar els acords i línies d’ac- ció de tots i totes. mació i Jurídica, a través de l’Esco- investigació en l’àmbit de les cièn- tuació de CGT enfront dels la de Formació Confederal. Aques- cies econòmiques i socials per al problemes quotidians en els cen- Aula Virtual Es porten a terme ta nova pàgina té com objectiu millor compliment de les fins que tres de treball o en l’activitat social. La pàgina comptarà amb una Aula facilitar a tota l’afiliació confederal pretenem. Garantint les millors possibilitats i Virtual per a desenvolupar Cursos les Jornades sobre el conjunt de materials informatius, El desenvolupament d’aquesta ac- la major efectivitat a l’hora de com- de Formació de manera totalment Alternatives Socials formatius i documentals elaborats, tivitat, tant en els nivells confede- plir amb la nostra responsabilitat descentralitzada a través del web. de la CGT editats o distribuïts per la nostra or- rals com en els diferents àmbits sindical. Cada curs s’engegarà amb el seu ganització. sectorials o territorials, s’ha anat A les múltiples iniciatives engega- propi procés d’inscripció, obert a la Aquesta iniciativa es porta a terme produint de vegades més enllà de des per a complir amb les necessi- totalitat de l’afiliació confederal, i Rojo y Negro d’acord amb els Acords del XV i la disponibilitat de mitjans, i s’ha re- tats formatives s’afegix ara aquest comptarà amb un/a formador/a es- del XVI Congrés, quant a desenvo- alitzat un titànic esforç que ens ha nou lloc web que facilitarà a la mili- pecífic que no solament anirà pu- E ls passats 27 i 28 de novembre van tenir lloc a Madrid les Jornades sobre Alter- natives Socials de la CGT, amb assistència lupament de la formació i engega- da de pàgines web. Com queda reflectit en el llibre permès generar mecanismes per a aquesta finalitat, disposant ara de tot un seguit d’elements claus per a tància l’accés a la documentació disponible i a la informació fona- mental per al desenvolupament de jant els materials corresponents sinó que a més es mantindrà en contacte amb els/les participants de 60 persones de tot l’Estat. Es van presen- sobre el 25è aniversari del Con- la formació en tots els nivells, des- l’activitat quotidiana. Tenint en atenent a quants dubtes i pregun- tar les alternatives socials al capitalisme: l’e- grés d’Unificació, el desenvolupa- envolupament que s’ha anat incre- compte el conjunt d’aspectes que tes puguin sorgir. Aquesta Aula Vir- conomia solidària, el decreixement, l’agroe- ment de la formació, la cultura i el mentant a mesura que l’organitza- engloba l’àmbit de la formació, tant tual es posarà en funcionament el cología i la autogestió. En la cinquena i pensament crític és, i segueix sent, ció ha tingut majors necessitats i els més tècnics: lleis, directives, pròxim mes de gener i començarà última taula, es van debatre propostes amb la un dels pilars bàsics del moviment majors possibilitats. convenis, jurisprudència… i els la seva marxa amb un curs sobre idea d’elaborar un pla de treball que servei- llibertari. Tal és així que el Títol I, De manera visiblement extensiva, ideològics: història, senyals d’iden- els ERO. xi, juntament amb el marc reivindicatiu Article 2 dels Estatuts Confederals els diferents ens territorials i secto- titat… Incloent, per descomptat, els aprovat en l’últim Congrés de la CGT, d’ei- recull diversos punts que definei- rials van engegant els seus propis acords confederals que orienten Més informació na de lluita, de conscienciació i d’acció per a xen clarament com objecte de plans de formació, adequant-los a les nostres línies generals d’actua- una mobilització sostinguda i transformado- CGT fomentar el pensament lliber- les necessitats reals de cada mo- ció. www.in-formacioncgt.info/ ra del sistema social dominant. Es van destacar en els debats les següents propostes: - Donar suport i difondre les experiències de les empreses cooperatives i autogestionàries en el marc de les xarxes existents d’econo- mia solidària. - Desenvolupar una detallada carta o etique- ta de qualitat, per la qual la CGT defineixi els criteris a tenir en compte per a contractar als seus proveïdors de productes i serveis. - Estudiar possibles línies de suport mutu per a sectors en atur o en precari, des del sin- dicat i la lluita pel caràcter públic -no estatal- dels serveis socials bàsics (sanitat, educació, transport…). La CGT convoca una jornada de lluita del sector del metall per al 14 de - Donar suport, difondre i si escau promoure xarxes locals de comerç i consum ecològics, desembre inserint l’agroecologia en la realitat de l’or- FEMEC-CGT sellería de Treball i davant la seu ganització. central a Barcelona. En aquests a FESIM-CGT convoca una jor- actes es pretén fer una acció que Lnada de lluita del sector del me- - Crear un grup de treball per a l’assessora- ment, formació i estudi pràctic de l’autoges- cridi l’atenció sobre les problemà- tió, que permeti donar el salt de les idees a tall contra els acomiadaments i els tiques del sector. les propostes concretes en possibles empre- ERO i cap a la Vaga General. Es La Federació del Metall de la CGT ses en fallida o tancament, i per a donar su- faran concentracions davant les es dirigeix a la població per a re- port la creació d’iniciatives econòmiques i delegacions de Treball, INEM, butjar la política que porten patint socials autogestionades. seus de la patronal, etc., de cada els treballadors de la indústria del - Reorientar les reivindicacions socials i la- comunitat i descentralitzades per metall amb innombrables expe- borals en convenis i en la negociació col·lec- províncies o comarques, el 14 de dients d’acomiadaments i de sus- tiva cap a processos de decreixement i re- desembre de 2.009. pensió temporal de contractes. conversió de les indústries contaminants en A Catalunya hem acordat, convo- Els ingents beneficis obtinguts per serveis i productes socialment necessaris i car a les 9 del matí a cinc localitats: les empreses en els últims anys ecològicament sostenibles. Igualada, Cornellà, Vilanova i la estan en les butxaques dels em- - Incidir en el repartiment del treball i en la Geltrú, Mollet i Sabadell, amb au- presaris i multinacionals. Però reducció de jornada, encara que suposi re- tonomia en cadascuna delles re- quan s’ha produït aquesta crisi, ducció de salari, lluitant per l’eliminació de ferent a lacció, ocupació, etc. de provocada per l’avarícia i la sobre- les grans diferències salarials entre salaris centres de la Generalitat o patronal producció a la qual ens ha dut el a acceptar els acomiadaments o El sindicat de la CGT entenem que alts i baixos… en aquestes localitats. Aquestes gran engany de la competitivitat, pactar ERO temporals pensant aquesta terrible situació mereix - Apostar per la desobediència civil com me- concentracions finalitzaran sobre ells es queden amb els seus diners que amb això s’aconseguirà una una resposta contundent contra la sura individual i col·lectiva de pressió pel les 10:30 hores, moment en el qual mentre els impostos de tots nosal- solució a la crisi que no es veu per política econòmica que porten a decreixement. els companys i companyes es diri- tres es dediquen a pagar una rees- cap costat. Pitjor encara, no donen terme el govern i els empresaris, i Es publicaran com més aviat millor les apor- giran cap a Barcelona. A les 12 tructuració que està duent a molts la necessària resposta de mobilit- que cal anar fent camí cap a la tacions dels ponents i les conclusions de les hores hi haurà tres concentracions de nosaltres a l’atur amb poques zació que mereix la prepotència de vaga general i la jornada de 35 jornades com document de treball per a la a Barcelona, Tarragona i Lleida da- expectatives de solució. les empreses i no plantegen alter- hores setmanals sense reducció CGT i per als moviments socials. vant de les delegacions de la Con- Els sindicats més grans, es limiten natives a favor dels treballadors. de salari.16 Desembre de 2009
    • SENSE FRONTERES-SOCIAL Les fronteres es El negoci de les fronteres es desplaça deslocalitzen tant també al cor de les metròpolis i pobles en cap a fora com cap forma de polítiques i productes de control a dintre d’Europa Solidaritat amb la Dossier: Qui s’enriqueix amb les Federació Anarquista fronteres? Gaucha del Brasil "¿ Insumissia Quién se lucra con las fronte- ras?" és un interessant docu- ment realitzat per "uns contra les fronteres" que recopila informació sobre qui es lucra amb les fronteres, els CIE i les deportacions d’immi- grants. En aquest document podeu conèi- xer les empreses constructores, de catering, companyies aèries, alian- ces d’aerolínies i també ONG sos- pitoses, que obtenen grans benefi- cis a costa del sofriment humà. A continuació extraiem paràgrafs del mateix: "La veritat és que un immigrant tard o d’hora ha de travessar tant les barreres i codis del control policial- militar així com l’assistencialisme oenegeista-empresarial de les fron- teres, transformant-se així en el descarnat objecte sobre el qual es projecta la plusvàlua de les fronte- res". "Es fa necessari recalcar que les fronteres es deslocalitzen tant cap a fora com cap a dintre de l’Europa Fortalesa, assegurant així un extens camp per a produir i obtenir benefi- Secretariat Permanent del la policia a la seu de la FAG. cia va confiscar divers material passat febrer. cis. I ja que avui dia la plusvàlua es Comitè Confederal de la CGT El 29 d’octubre, la policia civil de com cartells, actes de reunions, la Des de la Confederació General busca per tots els mitjans, la sobira- Rio Grande do Sul (Brasil), de la CPU d’un ordinador i fins a resi- del Treball (CGT) de l’Estat Es- nia que es reafirma amb les fronte-L a CGT fa una crida interna- Governadora Yeda Crusius, va dus que havia en la seu. També va panyol volem mostrar la nostra res no pot ser una excepció al prin- cional de solidaritat i suport irrompre en el local de la Federa- intentar intimidar a aquells que més enèrgica repulsa davant cipi de la producció i el control (o davant l’agressió per part de ción Anarquista Gaucha. La poli- només prestaven la seva solidaritat aquests actes repressius, volem de- més aviat al control de la produc- i figuraven en els registres de la pà- nunciar la incongruència de la po- ció, doncs allí on hi ha vida el prin- gina web de l’organització. Hi ha lítica governamental brasilera, una cipi del capital busca exercir el seu dos companys processats. política de dretes amb discurs d’es- control). És a dir, el negoci de les Els companys i companyes de la querres. Una política que es regeix fronteres es desplaça també al cor FAG porten anys lluitant contra pels mateixos paràmetres econò- de les metròpolis i pobles en forma l’exclusió i contra la precarietat, mics que dicten les multinacionals de polítiques i productes de control, defensant la justícia i unes condi- i per tant les seves mateixes tàcti- cultura, oci i, al cap i a la fi, produc- cions de vida dignes. És de sobres ques militaristes i repressores. ció de l’altre com mercaderia de la conegut el seu treball amb els Ca- No només rebutgem la repressió por, del plaer, o del sentiment que tadores (recol·lectors de cartró i re- governamental, sinó que també expandeixi encara més el mercat. sidus reciclables) amb els Sense volem manifestar la nostra solida- Sembla que la sobirania dels estats Sostre, Sense Terra. En definitiva ritat i suport als companys i com- i de la Unió Europea no opera sobre un treball que porten realitzant des panyes de la FAG pel treball que les multinacionals, ja que per als de fa anys amb els de baix. realitzen amb les gents senzilles seus negocis no existeixen fronte- Aquest és el motiu pel qual la poli- del seu poble, un treball constant i res, sinó més aviat són el seu nego- cia de l’Estat de Rio Grande do Sul tenaç que els poders governamen- ci, vegi’s per exemple el cas de les ha exercit la repressió contra els tals i policials han pretès callar per aliances d’aerolínies. No obstant companys i companyes de la FAG, mitjà del terror, la intimidació i la això, la millor opció, sense cap un Estat immers en escàndols de repressió, però estem segurs que mena de dubte, és crear plans i corrupció i que adopta una aptitud no ho aconseguiran. acords a llarg termini, directament repressora davant col·lectius i or- En aquests moments considerem afavorits per l’Estat, com el Pla ganitzacions que exerceixen lliure- important les mostres de suport i Àfrica, per a seguir omplint-se les ment la llibertat d’expressió per a solidaritat, per tant des de la CGT butxaques i tenir encara major lli- criticar les diferents polítiques an- fem una crida a les diferents orga- bertat de moviment per als seus tipopulars del govern. nitzacions i col·lectius perquè facin consorcis." Aquesta és la resposta governa- visible el seu rebuig davant aques- mental davant el rebuig social. I la tes agressions. Més informació FAG no és la primera agredida, hem de recordar l’assassinat del Més informació www.antimilitaristas.org/IMG/pdf/ camperol sense terra Elton Brum o Quien_se_lucra_con_las_fronte- la mort de Marcelo Cavalcante el www.vermelhoenegro.co.cc/ ras.pdfDesembre de 2009 19
    • SOCIAL Com sempre, a la La gestió privada de l’aigua avantposa els presó s’hi fica els beneficis empresarials als criteris de pobres i els qualitat del servei desobedients BALA PERDUDAUna més Pressupost militar espanyol per a 2010: Toni Álvarez ossiblement no sigui la primeraP vegada que sentis el nom d’una Crisi? Quina crisi?revista anomenada “Full Paraulesper la Pau”. Aquesta humil revistaés un recull de vuit pàgines feta ar-tesanalment, que expressa les opi-nions i informacions de la Coordi-nadora Tarragona Patrimoni de laPau. Avui que la revista que acullaquesta columna amplia els seushoritzons, hem de celebrar els centnúmeros del “Paraules per la Pau”.Sí, cent mesos sortint ininterrom-pudament al carrer a expressar opi-nions i fets antimilitaristes. Els pri-mers cent números del Full.Ja és estrany que, enmig del maras-me d’institucionalitzacions, en pledesert de moviments socials quetreballin al món de l’antimilitaris-me, al front de discussions i ac-cions mediàteques militaritzades,en plena deserció de les lluites so-cials, aquest full no només continuïeditant-se, sinó que a més vagicreixent. Serà la necessitat.És fàcil que les lectores del fullhagin coincidit a alguna altra con-centració contra alguna injustícia aTarragona, a alguna xerrada on es-coltàrem pacifistes israelianes, an-timilitaristes afganeses, davantd’algun vaixell de l’Otan, a l’acteon es reparteix aquest full, l’acte Redacció de 30 de setembre de 2009, per Pressupostos Generals de l’Estat. càlcul li direm “Despesa Militar +Paraules per la Pau. Una trobada exemple, les despeses del Ministeri - 1.- “Despesa Militar”, més estric- Control Social”, i inclou les se-que es produeix cada primer diu- l Centre Delàs de Justícia i de Defensa en comptes de baixar ta i reduïda, que només computa güents partides (en milions d’eu-menge de mes a la plaça de la Fontde Tarragona, a les 12 del migdia,faci fred, calor, nevi o diluviï, si- E Pau, com cada any, confec- ciona una valoració de la despesa militar de l’Estat espanyol un 3% com s’havia anunciat en el pressupost inicial pujaven prop d’un 8%. partides clarament relacionades amb les Forces Armades (en mi- lions d’euros): ros): Totes les anteriors: 18.160’89 euros.guem 10 o 1000 persones. Tant és. amb motiu de l’aprovació dels La R+D militar és una partida que Pressupost del Ministeri de Defen- Formació dels Cossos i Forces deÉs la importància de la persistèn- Pressupostos de l’Estat. El pressu- també disminueix bastant respecte sa: 7.694’86. Seguretat de l’Estat: Policia: 55’76cia, de resistir, d’estar, de ser-hi, de post del Ministeri de Defensa per a al 2009 (19,1%). A més, es tracta Organismes Autònoms del Minis- Forces i Cossos de Reserva: Poli-dir, d’escoltar. A peu de plaça. l’any 2010 ascendeix a 9.155 mi- d’una partida carregada de contro- teri de Defensa: 1.218’19. cia: 511’17És una persistència necessària però lions d’euros i suposa una disminu- vèrsia. Un 81% de la R+D militar Centre Nacional d’Intel·ligència: Seguretat Ciutadana: Policia:agradable. Ineludible però present. ció del 6,2% respecte a l’any ante- surt del Ministeri d’Indústria en 241’37. 2.724’73Càlida malgrat la temperatura am- rior. forma de crèdits a la indústria mili- Classes Passives Militars: Seguretat Ciutadana: Secretariabient. Reconfortant tot i la cruesa Malgrat això, la despesa militar tar, 951 milions d’euros per a 2010. 3.328’59. d’Estat de la Seguretat: 320’45del tema tractat. És un espai de pau total és bastant més elevada ja que Aquesta fórmula ve funcionant des Aportacions a institucions militars Seguretat Ciutadana: Gerènciaper reflexionar en veu alta, a vega- hi ha despeses que malgrat ser mi- de 1997 i ja acumula un crèdit per estrangeres: 11’07 d’Infraestructures i Equipamentsdes cridant, amb mímica, amb poe- litars, no estan comptabilitzades valor de 14.205 milions d’euros, Partides per a investigació militar de la Seguretat de l’Estat: 29’21sia, amb música. Com el full, un dintre el Ministeri de Defensa. La dels quals encara no s’han retornat del Ministeri d’Indústria: 950’91 Actuacions policials en matèria deespai per reflexionar i compartir. despesa militar total, doncs, suma ni el 1% del total. Institut Social de les Forces Arma- droga: policia: 41’27Ens hem de felicitar, tots, els que 18.161 milions d’euros i suposa Podeu accedir a l’informe del Cen- des (ISFAS): 617’53 Actuacions policials en matèria defem i llegim el “Full Paraules per la una disminució del 2,4% respecte tre d’Estudis per la Pau J.M.Delàs Interessos sobre el deute generat droga: Secretaria d’Estat de la Se-Pau”. Malgrat tot, sempre hi ha una al 2009. Justícia i Pau anant a: www.antimi- per la Despesa Militar: 1.125’20 guretat: 5’55certesa que m’agradaria que es Una de les partides que més han litaristas.org/IMG/pdf/Informe_ga Direcció general de la Guàrdia Transferències internes: Secretariacomplís més vegades: la de trobar baixat en els pressupostos del Mi- sto_2010.pdf Civil (Institució que forma part de d’Estat de la Seguretat: 2’17.un nou lector que, possiblement nisteri de Defensa de 2010 són les Una altra interpretació, la d’Insu- les Forces Armades), Formació i Transferències internes: Secretàriaavorrit al lavabo de casa, llegeixi la inversions militars. Disminuiran el missia (www.antimilitaristas.org) Cossos de Reserva: 2.973’17. General d’Institucions Penitencià-importància de ser un més, de par- 23,5%, encara que aquest fet no ha incrementa encara més la despesa Sumant aquests capítols, tenim un ries: 22’52.ticipar a un acte minoritari de ca- conduït a suspendre cap projecte militar a l’incloure conceptes que resultat de 18.160´89 milions d’eu- Centres i Institucions Penitencià-rrer, de forma més o menys cons- militar. A més, fa falta afegir que el Centre d’Estudis per la Pau ros, la qual cosa suposa un 9’8 % ries: 1.208’64.tant, de compartir la seva malgrat s’anuncia que baixen sig- J.M.Delàs no contempla: pel que fa al total dels Pressupostos Treball, formació i assistència a re-presència, d’escoltar altres opi- nificativament, en realitat és proba- Pressupost general de l’Estat es- Generals de l’Estat. clusos: 32’67.nions i informacions. La certesa de ble que no acabin disminuint tant. panyol 2010: 185.249 milions - 2.- Una segona xifra que inclou Sumant aquests altres capítols, elmantenir un espai que aspira a créi- Això és així perquè el pressupost d’euros. realitats de la nostra societat que, al resultat és de 23.115´03 milionsxer, opinió a opinió. Sou molt im- liquidat a final d’any sol patir una Pressupost destinat a les despeses nostre parer, suposen una intrusió d’euros, el que suposa un 12´47 %portants, tant debò ens continuem gran desviació respecte al que esta- militars: 23.115’03 milions d’eu- de formes i valors del terreny mili- dels Pressupostos Generals dellegint un mes més. va pressupostat inicialment. A data ros, el que suposa un 12’47 % dels tar en la mateixa. A aquest segon l’Estat.20 Desembre de 2009
    • OPINIÓ-SOCIAL SALUT I ANARQUISMESMunicipalitzem la gestió de Un per justificar-ne l’Aigua a Catalunya dos-cents Pep Cara (Berga) Campanya Municipalitzem L’aigua és un bé públic d’interès l’aigua de Catalunya general que no pot considerar-se ot i que comparteixo i sento l passat 22 d’octubre “Crite- com a mercaderia subjecta als inte- ressos comercials. Ha d’estar orga- T meu el lema de «Abajo los muros de las prisiones», cal reco-E ria CaixaCorp” (la Caixa) i la transnacional francesa“Suez Environnement Company, nitzada i ser gestionada per les ad- ministracions públiques qui responen, en darrera instància, als nèixer que no és la millor fórmula per explicar com de nocives són les institucions totals (presons, mani-S.A.” (Suez) acordaren que el representants democràticament es- comis i convents). Per sort, expli-75.01% de les accions de l’empre- collits. A Catalunya, seguim el car-ho i que ho entengui des del teusa privada “Societat General d’Ai- camí invers a altres països euro- fill al teu pare passant per aquellagües de Barcelona, S.A.” peus com França, on s’ha remuni- veïna malcarada de l’escala no és(AGBAR) seria controlades per la cipalitzat la gestió de l’aigua a tan complicat.corporació francesa Suez. moltes ciutats, entre elles París. Com sempre, a la presó s’hi fica elsLa gestió privada de l’aigua avant- Així mateix, Nacions Unides reco- pobres i els desobedients i de tantposa els beneficis empresarials als neix als seus estudis que el preu de en tant alguna persona malalta quecriteris de qualitat del servei. A l’aigua subministrada per entitats fa alguna bestiesa d’aquelles tantl’actual globalització econòmica, públiques és més econòmic que el esgarrifoses i publicitades. La ma-el capital econòmic es mou amb la Comissió Nacional del Mercat pèrdua de la possibilitat d’un con- que ofereixen entitats privades teixa consellera de Justícia —quemolta facilitat, per tant, la gestió de Valors (CNMV) per Suez Envi- trol social de l’aigua durant varies amb ànim de lucre, com és el cas sempre odiarem a Berga— Mont-privada de l’aigua fa que el nucli ronnement, Criteria y AGBAR, se- generacions, introduint-la en un d’AGBAR. serrat Tura, afirmava a la ràdio quede decisió de la gestió pugui passar gons anuncia una reconeguda pu- procés de depauperització progres- La gestió de l’aigua, com a mono- de violadors amb perill de reinci-a realitzar-se a París, Moscou, Pe- blicació econòmica de premsa siva de la funció pública substituï- poli natural que constitueix, ha dència a Catalunya n’hi havia unaquín o a qualsevol altre ciutat del escrita. D’aquesta manera, el Go- da per la recerca de beneficis pri- d’estar gestionada pel sector públic cinquantena. Bé, doncs si tenim enmón. La gestió privada de l’aigua vern de la Generalitat de Catalunya vats. L’opció de privatitzar ATLL des d’una òptica eficaç, eficient, compte que a Catalunya hi ha mésha permès que “la Caixa” vengui es convertiria en accionista minori- havia estat descartada per altres sostenible i socialment responsa- de 10.500 persones preses qualse-AGBAR a Suez, el que farà que la tari de la nova “gran” AGBAR, governs de la Generalitat degut a la ble. L’aigua no pot estar gestiona- vol pot veure l’estafa de l’existèn-presa de decisions i el control dels empresa privada dirigida des d’un seva importància en la governança da amb fins lucratius. L’aigua és cia de presons. I això sense tenir ensistemes d’abastament domiciliar grup estranger, que no només con- del país. vida, no és una mercaderia. compte que la presó tanca, explotad’aproximadament el 80% de la trolaria l’aigua en la seva distribu- La venda d’accions d’AGBAR de La millor manera de blindar la ges- o fa emmalaltir —física i/o mental-població catalana es realitzin des ció en baixa (des del dipòsit muni- “la Caixa” a Suez comporta la pos- tió de l’aigua a Catalunya ha de ser ment— les persones recluses, peròde París i, en un futur qui sap on. cipal fins al consum domiciliari i sibilitat d’una expansió sense pre- transparent i participativa i ha mai els «prepara per la vida en so-Cal tenir en compte que a l’acord industrial), com fa actualment cedents de la privatització de la d’estar sota criteris socials i no cietat». De fet, els 10.000 presosentre “la Caixa” i Suez hi ha un AGBAR, sinó també en alta. És a gestió de l’aigua a Catalunya, ame- mercantils. Per tant, no es pot per- que entren a la presó sense ser ma-clàusula on “la Caixa” pot desfer- dir, l’empresa controlaria des de naçant seriosament el caràcter pú- metre que AGBAR continuï difi- lalts (mentals o socials) ho fan perse de la totalitat de les accions les fonts del recurs fins la seva dis- blic, no només d’ATLL, sinó cultant la publicació, d’accés pú- ser comerciants —venen droga od’AGBAR en un termini de 5 tribució municipal, donat que les també i a mig termini, del Consor- blic i a temps real, dels paràmetres expropien coses. És a dir, que em-anys. principals conduccions d’aigua en ci d’Aigües de Tarragona (CAT). de qualitat de l’aigua per a consum presonen persones exemplars se-Per evitar que el centre de decisió alta, actualment, són públiques i El Govern i AGBAR ja van mani- humà. gons les teories liberals que creuende la principal distribuïdora d’ai- controlades per ATLL. festar el interès de dur a terme Ara és el moment, MUNICIPA- en el bé del mercat i l’explotació.gua de la Regió Metropolitana de Ens trobem davant el risc imme- aquestes operacions amb motiu de LITZEM la gestió de l’aigua a Ca- Petitíssims Millets i Montulls. Res,Barcelona es deslocalitzi, el Partit diat que tot el sistema d’abasta- l’últim Decret de Sequera i la pro- talunya! Reivindiquem l’abasta- que tot és un “cuento”. Aquest capSocialista de Catalunya (PSC) pre- ment de la Regió Metropolitana de posta d’interconnexió de les Xar- ment i el sanejament domiciliar en d’any tornarem a manifestar-nossenta una proposta que satisfà els Barcelona i de gran part de Cata- xes CAT-ATLL, a la primavera del mans d’entitats públiques, transpa- contra les presons. Això està bé.vells objectius d’AGBAR: la pri- lunya, quedi privatitzat i sense 2008. A més, els criteris de gestió rents i democràtiques, on la relació Cal també que la resta de l’any ex-vatització de l’empresa pública Ai- competència possible per part d’al- impulsats per les corporacions amb el ciutadà sigui una oportuni- pliquem el què és la presó, un ne-gües Ter Llobregat (ATLL), em- tres distribuïdores, unint en una transnacionals com Suez faciliten i tat per seguir democratitzant la goci i una mentida que només ser-presa de distribució en alta d’aigua mateixa companyia la gestió de promouen els transvasaments de nostra societat. veix per causar dolor. Amb això no(des de la font d’aigua fins al dipò- l’aigua en alta i en baixa. Les im- l’Ebre i del Roina cap a Barcelona, vull ser simplista, també cal reco-sit municipal), que es transforma- plicacions polítiques i socials d’a- i obstaculitzen les mesures plante- Més informació nèixer que hi ha casos que són moltria en una filial d’AGBAR. La pro- questa gran privatització són gra- jades actualment per revertir la so- municipalitzemlaigua.wordpress.c complexos de tractar però, en totposta ja ha estat confirmada davant víssimes. Aquesta suposarà la breexplotació del riu Ter. om/ cas, numèricament no són els més significatius. També cal que donemCalendari d’actes ‘Contra l’Europa del Capital, la Guerra i la Crisi’ un suport real als presos en lluita. També les organitzacions com la Redacció ministres de treball europeus es descentralitzades o marxes de des- vas. que el Catalunya fa de portaveu. reuneixen a Barcelona. 30 i 31 ocupats, aportant una llista de llocs - JUNY: Del 5 al 7 Mobilització in- Per exemple, l’Amadeu amb la a trobada d’assemblees locals i Fòrum Social Català, dissabte i d’interès per a ocupar amb reper- ternacional a Barcelona, coincidint seva lluita posa en qüestió el siste-L col·lectius contra la crisi reu-nits a Sabadell el 14 de novembre diumenge, amb participació de totes les localitats. cussió publica. Es preveuen mani- festacions a diferents ciutats del te- amb la reunió de presidents de la UE i la Mediterrània. Es plantejarà ma penitenciari. L’Amadeu dóna exemple, fa propaganda pel fet iva elaborar un manifest i un calen- - Campanya de signatures a reco- rritori. també en l’assemblea de Movi- crec que cal que totes —persones,dari d’actes per al primer semestre llir en empreses i barris per totes - MAIG: Del 18 al 25 a Madrid hi ments Socials del FSCat realitzar col·lectius i organitzacions— visi-de 2010, període en que el govern les organitzacions, a favor del ma- haurà la mobilització internacional accions descentralitzades, realçant bilitzem la seva lluita i fem tambéespanyol presidirà la Unió Euro- nifest resumit. Buscar un contacte donant suport a processos d’allibe- la lluita de Palestina i la de la Im- propaganda pel fet.pea. La campanya es denominarà mes personal amb la gent recollint rament social i contra la política migració que pateix mes la crisi, El Jordi Martí m’ha dit que aquest“Contra l’Europa del Capital, la el mail o mòbil. La idea es durà a exterior d’Obama. Com que la ma- denunciant el suport de la UE a Is- és el primer número del CatalunyaGuerra i la Crisi: Per una Europa l’Assemblea del Fòrum. joria d’organitzacions no anirà a rael. Està pendent la idea de jorna- conjunt amb Balears, doncs res fe-dels drets socials, la solidaritat i els - Participar com a campanya en el Madrid, cada grup local estudiarà des, amb debats i les dates exactes. licitar a totes les que tiren endavantpobles”, i aquest és el calendari 8 Març, dia de la dona treballado- realitzar accions en el seu àmbit te- el Catalunya i sobretot a la gent deprevist: ra, el 20 Març, No a la Guerra, i el rritorial de Catalunya, i es coordi- Més informació les illes que ara a part del Cultura- GENER: dia 27 Manifestació 17 d’abril, dia de lluita camperola. narà amb la informació internacio- www.noalacrisi.cat Obrera —una gran capçalera— po-contra política d’acomiadaments i - 1r de Maig alternatiu: Des de l’- nal i estatal que ens faci arribar els www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar dran gaudir també del Papers/Cata-atur a la UE coincidint amb que els última setmana d’abril fer accions companys d’Enlazando Alternati- ticle3381 lunya. Salut i anarquia!Desembre de 2009 21
    • OPINIÓ-SOCIALEl món sindicalmostra el seusuport al Karim Crida per al Fòrum Sociala Vilanova i laGeltrú Català que tindrà lloc del Plataforma "Que la crisi la paguin els rics" 25 al 31 de gener de 2010 l 23 de novembre, dos repre- FSCat 2010E sentants del món sindical ennom de la plataforma "Que la crisi es del primer Fòrum Socialla paguin els rics", van lliurar a l’A-juntament de Vilanova i la Geltrúun llistat d’adhesions al manifest de D Mundial, celebrat a Porto Alegre el 2001, passant pels Fòrums Socials Europeus i elssuport al Karim, aprofitant per criti- Fòrums Socials locals, aquestescar la posició del govern municipal trobades d’activistes d’arreu delque va rebutjar una moció de soli- món s’han establert com una citadaritat el passat 1 de juny. ineludible per debatre i teixir estra-Un eventual empresonament del tègies Des del primer Fòrum Socialmilitant independentista vilanoví Mundial, celebrat a Porto Alegre elsuposaria la mobilització de les en- 2001, passant pels Fòrums Socialstitats que treballen en aquesta plata- Europeus i els Fòrums Socials lo-forma i que agrupa des de sindicats cals, aquestes trobades d’activistesfins a organitzacions polítiques, as- d’arreu del món s’han establertsociatives de bases i de barri molt com una cita ineludible per debatrediverses. i teixir estratègies pel canvi social.En el llistat d’adhesions hi consten Del darrer FSM que va tenir lloc a 2008 va ser un èxit de participació i viments, les plataformes, els seminaris, tallers o d’altres activi-les dels sindicats CGT, Intersindi- Belém el gener del 2009, en sor- un pas endavant per a la confluèn- col·lectius, les organitzacions de tot tats, les heu d’introduir al formula-cal-CSC, Co.bas, IAC, COS, CNT, geix la crida internacional per a la cia de diferents lluites. Com a res- àmbit i tothom que lluiti a nivell ri que trobareu al lloc webFTC, FEMEC-CGT i SUC, les sec- realització de diferents fòrums lo- posta a la crida del FSM 2009 es local i/o global. Fem especial èm- www.forumsocialcatala.cat on, acions sindicals de CGT de Trans- cals descentralitzats. S’hi va incidir proposa la realització d’una setma- fasi en la importància d’estendre el més, us podeu adherir al fòrum iports Metropolitans de Barcelona, en la necessitat de desenvolupar un na de mobilitzacions i accions a FSCat als barris, als pobles i a les trobar altres informacions.de Parcs i Jardins i del Grup Gas procés de treball col·lectiu en sinto- casa nostra (25-28 de gener) per vi- comarques a partir de processos Les principals línies temàtiquesNatural, o el grup de treballadors nia amb l’evolució dels efectes de sibilitzar i potenciar els moviments participatius per aconseguir més seran:organitzats de l’asseguradora Zu- la crisi i les diverses respostes i les propostes que existeixen, aquí visibilitat de les lluites i reivindica- 1. Les causes de la crisi globalrich i un seguit d’entitats socials de emergents. Una constant dels mo- i ara, arreu del territori. Aquest pro- cions dels moviments socials cata- (ecològica i del territori, social ibase com la Xarxa contra els Tan- viments socials catalans ha estat la cés culminarà en una trobada con- lans. Aquesta és una crida a tothom econòmica, democràtica i dels po-caments i la Precarietat, l’Associa- denúncia i l’acció contra un siste- junta que tindrà lloc del 29 al 31 de que vulgui combatre la crisi can- bles).ció de Papers i Drets per a Tothom, ma econòmic que comporta la pre- gener de 2010 a la seu central de la viant el sistema i construir un món 2. Les conseqüències de la crisil’Assemblea per l’Habitatge Digne carietat i la pobresa, la destrucció i Universitat de Barcelona, com la just, solidari, no violent i respec- global.de l’Hospitalet de Llobregat, l’As- la negació de drets de les persones i vegada anterior, on treballarem tuós amb el medi ambient i els seus 3. Les alternatives a un món ensemblea de Barri de Sants, la Co- dels pobles. La crisi agreuja aques- plegats en seminaris, tallers i acti- pobles. crisi.missió Sants en Crisi i el Col·lectiu tes agressions, deixant milers de vitats auto-organitzades per analit- El procés és totalment obert; l’or- Aquests eixos no són excloents, esenFoc. persones al carrer i minvant els zar les causes i conseqüències de la ganització s’encarregarà de facili- poden compaginar. En cas que laEl món sindical ha respost a favor drets laborals, però també encarint crisi i construir alternatives soste- tar la realització de les activitats. teva proposta no encaixi dins d’a-d’en Karim ja que hi veuen un clar el cost de la vida, agreujant la des- nibles i des de la base. També hi Podeu enviar els vostres comenta- questes línies, no deixis d’enviar-capítol de repressió que pretenia, trucció del territori i fomentant les haurà una assemblea de moviments ris i suggeriments a la Comissió de nos-la. Al FSCat hi tindran cabudaamb la seva detenció ara fa un any, desigualtats i les guerres. Aquesta socials així com punts de trobada Programa (programa@forumso- totes les propostes per un món mi-fixar un avís per a les mobilitza- no és només una crisi econòmica, sectorials i una manifestació rei- cialcatala.cat) o introduir-les a la llor.cions que s’han succeït entorn de la sinó que ha esdevingut una crisi vindicativa. següent adreça: http://fscat-comis- Contra la seva crisi, les nostres so-crisi, els acomiadaments i els expe- ecològica, social i ideològica. Us animem a participar en aquest siodeprograma.wikispaces.com lucions. Combatem la crisi can-dients de regulació d’ocupació. La celebració del primer FSCat el procés: a tots els individus, els mo- Si ja teniu propostes concretes de viant el sistema!En Karim, veí de Vilanova i la Gel-trú, conegut membre de l’Assem-blea de Joves, va ser detingut des- La reforma de la Llei d’Estrangeria augmentarà la repressió i el racismeprés d’una manifestació convocada institucionalper la plataforma "Que la crisi la Secretaria d’Acció Social Comitè l’expulsió de menors no acompan- a una de les poblacions que més color de pell) que ens mobilitzempaguin els rics". Acusat d’haver Confederal CGT yats, criminalitzarà l’hospitalitat i està patint els efectes de la crisi. de forma conjunta per a exigir unaagredit un mosso d’esquadra, està acollida d’immigrants i posarà se- Sota les ordres d’Alfredo Pérez igualtat plena per a totes les perso-pendent de l’execució de la sentèn- om era previsible, el govern va rioses traves administratives per- Rubalcaba s’assenta a l’Estat es- nes i la conquesta de drets enfrontcia. En Karim es nega en rodó a as-sumir una sanció econòmica alter- C aconseguir finalment els su- ports necessaris per a l’aprovació què els immigrants sense papers puguin accedir a drets bàsics com panyol una situació que ens fa tor- nar a les pitjors èpoques del conti- d’un govern que respon exclusiva- ment als interessos patronals i con-nativa ja que assegura que no està de la reforma de la Llei d’Estrange- la salut i l’educació. nent europeu: redades massives, demna al conjunt de la població adisposat a assumir un delicte que ria, una reforma que endurirà enca- Aquestes mesures es troben en ab- detencions arbitràries per trets fí- l’atur i la precarietat.no va cometre i que en tot cas, pel ra més les condicions de vida i tre- soluta concordança amb l’anome- sics, violació sistemàtica dels drets Lluny de les declaracions irrespon-perjudici que suposa que es pugui ball dels treballadors i nada “Directiva de la Vergonya” humans i la institucionalització de sables de la classe política i del ra-empresonar algú per no pagar una treballadores immigrants i que su- redactada per Sarkozy, Merkel i polítiques de tall racista i xenòfo- cisme més o menys explícit inocu-sanció econòmica, el reafirma en la posa una clara reculada en matèria Berlusconi i demostren amb abso- bes que condemnen a milions de lat en la població, els treballadorsinjustícia del cas i en la seva deter- de drets i llibertats. luta claredat que les propostes del persones a ser ciutadans de segona autòctons i els immigrants compar-minació insubmisa i desobedient. Com hem denunciat juntament govern de Rodríguez Zapatero en categoria simplement per haver tim situacions similars i per aixòCal recordar que aquesta actitud amb centenars d’organitzacions matèria d’immigració s’assemblen nascut en un altre país. hem de lluitar junts per una vidacoherent pot comportar al jove vila- d’immigrants i moviments socials, cada vegada més a les de la dreta Des de la CGT reiterem el nostre digna per a tots sabent que als res-noví un empresonament de fins a aquesta reforma suposarà, entre al- més reaccionària: augment de la més profund rebuig davant aques- ponsables d’aquesta crisi cal bus-50 dies. tres coses, un augment dels dies de repressió, racisme institucional i tes mesures adoptades pel govern car-los en les seus dels grans par- detenció en els Centres d’Interna- retallada de drets. D’aquesta mane- contra la població immigrant i cri- tits, empreses i organitzacionsMés informació ment per a Estrangers (CIE), reta- ra es pretén condemnar a la por i la dem al conjunt dels treballadors financeres.www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- llarà el dret a la reagrupació fami- invisibilidad més absoluta als tre- (sense importar la situació admi- No a la Llei d’Estrangeria. Capticle3382 liar i la vida en família, legalitzarà balladors immigrants, disciplinant nistrativa, el país de naixença o el persona és Il·legal.22 Catalunya. Novembre de 2009
    • OPINIÓ-SOCIAL Solidaritat amb els i les estudiants represaliades Secretaria Acció Social cions laborals de les persones que CGT Catalunya treballen en la docència i adminis- Foto: David Datzira tració dels centres educatius siguin dignes. La repressió patida pels i les urant el curs passat, estu- estudiants va encaminada a silen-D diants i treballadors/es de l’ensenyament a Catalunyaes van mobilitzar per a fer front a ciar aquestes reivindicacions que afecten al conjunt de la classe tre- balladora, ja que pretenen garantirl’onada de privatitzacions dels ser- el seu accés a un dret tant bàsic iveis públics, i en concret de l’en- elemental com és l’accés a l’ensen-senyament, que els governs català, yament de qualitat.de l’Estat Espanyol i de la Unió Eu- Durant el mes de novembre més deropea estan promovent des de fa cent estudiants han afrontat judicistemps. Les lluites contra el denomi- penals per diversos fets ocorregutsnat Pla de Bolonya van estendre’s entre maig de 2008 i març de 2009.per totes les universitats de Cata- Des de la Confederació General dellunya amb assemblees massives, Treball vam exigir als diferents rec-vagues, ocupacions de facultats, torats i a les instàncies polítiques imanifestacions, etc. i van ser bru- judicials oportunes l’arxiu imme-talment reprimides per la policia i diat de tots els procediments obertstambé pels propis rectors de les uni- i que es depurin responsabilitatsversitats, especialment els de les pels episodis repressius succeïts, enUniversitat de Barcelona (Dídac especial les brutals càrregues poli-Ramírez), Universitat Autònoma de cials del 18 de març de 2009.Barcelona (Lluís Ferrer) i Universi- Al mateix temps vam fer una cridatat Pompeu Fabra (Josep Joan Mo- al conjunt d’afiliats i afiliades a par-reso). Aquesta repressió va com- ticipar en les convocatòries que esportar diverses càrregues policials derivessin d’aquests judicis, a soli-dins i fora dels campus universita- bertura de judicis penals contra més sectors més reaccionaris i vinculats (increment dels preus de les matrí- daritzar-se amb els i les estudiantsris, entre elles les del dia 18 de de 100 estudiants, molts d’ells pro- a l’empresa privada del món uni- cules, incompatibilitat per a combi- represaliades i a continuar reivindi-març amb més de 200 persones fe- moguts per denúncies de les prò- versitari. La finalitat d’aquesta re- nar estudis i treball), on es prioritzi cant un ensenyament lliure, gratuït,rides, desallotjaments policials pies universitats. pressió es l’aniquilar d’arrel les una educació integral, adreçada a de qualitat i autogestionat per ald’instal·lacions universitàries, l’o- Aquesta onada repressiva està sent protestes que defensen un ensenya- crear persones lliures i amb capaci- conjunt de la societat.bertura d’expedients contra estu- dirigida tant per les autoritats aca- ment universitari adreçat també a la tat crítica, capaces d’autogestionardiants (dels quals 7 han acabat amb dèmiques com per les administra- classe treballadora, on es limitin els la seva pròpia vida, i implicada Més informacióexpulsions d’entre 1 i 3 anys) i l’o- cions polítiques, amb el suport dels mecanismes de selecció econòmica amb l’entorn social i on les condi- http://58imes.wordpress.com/Campanya per la retirada de les tropes espanyoles de l’Afganistan Plataforma Aturem la guerra de la població (i només l’1% de les dones) dóna suport a la política del s cada vegada més evident que govern d’enviar més tropes. UnÉ l’Afganistan viu sota unes con-dicions d’ocupació militar i guerra. 41% defensa la retirada (pujant a un 47% entre les dones), i un altreNo s’està reconstruint el país. No 19% afavoreix una reducció dels’hi ha dut la democràcia. No s’han contingent. (Dades del Barómetroalliberat les dones afganeses. L’o- del Real Instituto Elcano - Juny decupació només porta més morts, 2009). Però el fet que l’enviamenttant entre la població afganesa com de més tropes a l’Afganistan tinguientre les tropes ocupants. Els ma- fins i tot menys suport del que teniateixos motius que existien per reti- la guerra a l’Iraq, l’any 2003, és ig-rar les tropes de l’Iraq el 2004 s’a- norat.pliquen al cas afganès avui. Les entitats sota signants hem acor-Però lluny de retirar-se de l’Afga- dat impulsar una campanya per fernistan, el govern espanyol participa sentir aquesta opinió majoritària,cada vegada més a l’ocupació. exigint la retirada de les tropes deL’enviament d’un contingent suple- l’Afganistan i rebutjant l’envia-mentari de 220 soldats i el fet d’as- ment de més efectius.sumir el comandament de l’aero- En fer-ho, no ens oblidem dels al-port de Kabul són només els tres problemes actuals i urgentsexemples més recents d’aquesta de- d’un món afligit per les crisis eco-riva. El govern intenta, en tot mo- nòmiques i ecològica, sinó tot alment i contra tota evidència, pre- contrari. Aquestes crisis estan ínti- També som conscients que la repu- motiu més per retirar-se d’aquesta Les entitats que col·laborem a lasentar l’exèrcit espanyol com una mament relacionades amb la guerra tació de l’Estat espanyol està en joc aliança bèl·lica, que hauria de dis- Campanya per la retirada de les tro-ONG, i disfressar l’ocupació de a l’Orient Mitjà. Les enormes des- a l’Afganistan. Amb la seva partici- soldre’s de totes maneres. pes espanyoles de l’Afganistan, ensmissió humanitària. En això rep l’a- peses militars —mai justificables— pació a l’ocupació, el govern es- No serà fàcil aconseguir la retirada comprometem a mobilitzar-nos perjuda de la premsa que, a diferència ara a més a més resten recursos a panyol cerca millorar la seva imat- de l’Afganistan, però sabem que aconseguir aquest objectiu.de l’any 2003, està gairebé unàni- fins socials, com el suport a les per- ge a l’OTAN i el G20. Creiem que mentre continuï l’ocupació serà im- Vam iniciar la campanya amb unamement a favor de la guerra i l’ocu- sones sense treball i a les seves fa- la seva reputació internacional possible aconseguir avanços socials jornada de sensibilització, acció ipació. mílies. I tothom sap que aquestes guanyaria molt més si defensés els en aquest país. El poble afganès ja mobilització, el dissabte 28 de no-Malgrat tot, la majoria de l’opinió guerres i ocupacions són fruit d’una principis de pau, i retirés les tropes, ha patit 30 anys de guerra; li devem vembre.pública a l’Estat español segueix economia basada al petroli, que és igual que va fer a l’Iraq l’any 2004. la nostra solidaritat i els nostres es-oposant-se a l’actual presència mi- la causa principal del canvi climà- Si això és incompatible amb la par- forços per contribuir que visqui en Més informaciólitar a l’Afganistan. Només el 3% tic. ticipació a l’OTAN, llavors és un pau. www.aturemlaguerra.org/ 23Catalunya. Novembre de 2009
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervell > IN MEMORIAM Salut, Eladio Jordi Martí Satac de cor mentre dormia. I només ha mort lEladio Villanueva, dun podem prémer els punys i recordar. Que qui era lEladio? Doncs era un mili- En record de lEladio Ferran Aisa tant confederal, de la CGT, de Vallado- lid i ciutadà del món, en majúscules, un E n els darrers dos anys havia treballador llibertari, ferroviari, del tren i coincidit força amb l’Eladio dels mil transports que va arribar a uti- Villanueva. Aleshores, encara litzar per ser aquí i allà, darrere de la ba- era el secretari general de la CGT, rricada o damunt dun paper en blanc després només militant ferroviari, per omplir-lo de tinta i de pensaments, però des dun principi ens vam fer didees i de paraules, obert de cor i de amics. La nostra tasca cultural era cap, fraternal i difícil de qualificar, com compartida en xerrades paral·leles no sigui dient que ell sí que era humà. I a l’exposició “La Revolución Liber- la seva humanitat vessava per tot el seu taria”. Recordo perfectament els voltant. actes que van fer al Centre de Lec- Amic dels seus amics i també amic dels tura de Reus o a la Universitat d’A- seus enemics, organitzador, respec- lacant; era una persona sempre tuós de primera línia amb totes les llen- afable i obert a les preguntes dels gües que no eren la seva castellana, seus companyes cegetistes. Al bon escoltador i millor enraonador, nostre viatge en tren de retorn a abraçador i apassionat de la vida, que Barcelona m’explicava com des com molts altres ell volia transformar. A de Valladolid s’havia traslladat a això va dedicar la seva, de vida, a cons- viure a la capital catalana i el seu truir lorganització on jo milito de fa deu pas per la CNT abans de passar- anys. se definitivament a la CGT. El seu Quan vam arribar a la CGT, ell ja hi era i coneixement de l’anarquisme ca- ha estat gràcies a ell i a milers daltres talà i els seus plantejament sobre persones, però sobretot gràcies a ell, el món actual eren realment im- que aquesta bogeria que és el sindicat portants. L’Eladio era un militant lhe pogut recrear. L’Eladio va co- mos pocas realidades construidas. lucha. Falta evocar esas realidades de la CGT, una organització anarcosin- ferm, una persona molt preparada mençar dient que la nova realitat Hay que practicar la solidaridad y de lucha, falta dotarlas de una uni- dicalista del segle XXI, ha esdevingut i capacitada per desenvolupar la mundial estava marcada per l’eco- el apoyo mútuo, estas son realida- dad de conjunto, falta el plantea- allò que en l’actualitat és. El seu somni teoria i l’acció sindical. La darrera nomia contemplativa, però que des tangibles. Hay que empezar a miento político. Cada día es más li ha costat la vida però, tal com deia vegada que vaig coincidir amb ell calia trencar aquesta dinàmica per dar forma, entidad a las propues- difícil hacer llegar nuestro mensa- Foucault, som allò que deixem quan fou a Terrassa, el 25 de març d’en- buscar la justícia i la llibertat. Va tas. La crisis está permitiendo que je. Hay control en las tecnologías y morim. guany, quan participàvem en un considerar primordial el reparti- el sistema se refuerce i que la so- en los mensajes banales de publi- I Eladio ha deixat un somni que, tal com cicle de conferències organitzat ment del treball i de la riquesa. La ciedad retroceda.” A continuació cidad y medios. Las palabras cada deia Marcos, avui és somiat als cinc pels Amics de les Arts i la Música. llibertat individual per damunt de va parlar de la reorganització ar- vez dicen menos. Hay que ir a los continents. I un somni somiat arreu no La meva intervenció era sobre la fi- tot i aprofundir des dara mateix mamentística dels Estats Units, de hechos, el Capital se está rear- pot morir. gura de García Oliver, per la seva l’ètica dels militants. I ara continuo Rússia i de Xina; i va aprofundir en mando, el crecimiento no tiene Salut, Eladio. No toblidarem. Conti- banda l’Eladio va parlar de l’actua- amb les seves pròpies paraules en la dictadura que pateix el món a sentido y el reto está ahí, hay que nuem en el combat, ara igual que sem- litat més rabiosa: la crisi mundial. castellà com una mena de testa- través del pensament únic neolibe- dar un salto, ya que está todo por pre. El seu pensament va fluctuar a la ment ideològic del seu pensament: ral. Va posar com exemple de rea- hacer. Tenemos que dotarnos de sala de l’associació terrassenca “Hay que abrir nuevos caminos, no litat el Moviment Zapatista , que capacidad de organización y aug- amb una veu melodiosa i harmòni- conformarse con los que ya se co- lluita contra un estat des de l’auto- mentar nuestra influencia.” La mort ca que anava destriant, una a una, nocen. Ahora hay una sociedad nomia i que constitueix una nova del company ens ha sobtat i ens les diverses conjectures del món más compleja, las cosas cambian realitat. I va acabar la seva inter- ha dolgut, però la seva personalitat actual. Gràcies als apunts que va cada vez más de prisa. En el cami- venció manifestant: “Hay que i la seva generositat quedarà sem- fer la meva companya Mei Vidal, no fuimos dejando mucho y deja- acercar todas esas realidades de pre en nosaltres. Fins a sempre, company Pep Juárez Però amb nosaltres viurà una se- questa vegada, la parca ens ha gona vida. Els que hem tingut la A colpejat dur. De cop i volta, sort de conèixer-lo, fins i tot els sense avisar, la mort dEladio Villa- que ho hem fet amb la intermiten- nueva ens deixa desconcertats, cia de tracte que imposa la distàn- amb un regust molt amarg, barreja cia geogràfica, durem per a sem- dimpotència i indefensió, perquè pre el record de sobte sens ha anat un amic, un de lEladio. El llegat del seu treball, referent gairebé de germà garn, el contingut dels seus escrits i le- encara que Eladio fos més jove xemple del seu compromís germi- que molts de nosaltres. Ell formava naran, creixeran i es multiplicaran part dels nostres plans, de les nos- en la nostra memòria col·lectiva, i tres lluites, daquest futur que ha- en la dels que vinguin darrere de víem somiat junts. Serà dur acos- nosaltres. De lEladio recollim el tumar-nos asseguir endavant testimoni, que ens acompanyarà sense ell, sense el seu afecte, en els moments dalegria, així com sense la seva proximitat, sense el també ens guiarà i ens ajudarà a seu irrenunciable interès per les plantar cara a ladversitat, en el di- alegries i els problemes de tots els fícil viatge cap a aquesta pàtria que hem estat els seus companys. igualitària, dels obrers i dels des- Trobarem a faltar la seva paraula posseïts, mestissa i lliure, de la oportuna, el seu somriure i la seva qual ell sempre va ser un dels mi- abraçada tendra i gran, tan gran llors ambaixadors. Moltes gràcies i com ell era. fins a sempre, company.24 Desembre de 2009
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAFesta de la CNT 66 a Pià > CONCURS 4rt Certamen de Miquel-Dídac Piñero i Costa ternative Libertaire “Matinik Dou- contes bout”, del company Nemo, sobre antiautoritaris "La el moviment de revolta social deA quest any la festa de la CNT 66, a nivell del departament febrer i març a la Martinica enfront Rosa dels Vents" del Pirineu Oriental, consoli- el corc capitalista i colonial fran-da definitivament aquest aplec lli- cès, el moviment de masses segu- Redaccióbertari i obrer entre la presència rament més important a les Antilles n anys més, el Col·lectiu Llibertari Ne-anarcosindicalista nord-catalana i en decurs dels darrers cent anys, Ugres Tempestes convoca el certamena més de militància llibertària d’al- uns fets que Nemo aplega en un de contes antiautoritaris «La Rosa delstres departaments de l’hexàgon i petit llibre on s’expliquen dia a dia Vents», que arriba amb la intenció de pro-d’Occitània també acull companys en una evocació del poble de la moure els valors anarquistes més enllà dei companyes de la Península, en Martinica, tot analitzant les mobilit- formulacions teòriques.especial de Barcelona, l’Empordà i zacions socials, el límits polítics de Així, entenem que els relats han de fomen-el Gironès. Aquest lligam militant la revolta, les noves concepcions i tar aspectes com l’assemblearisme, l’anti-entre les dues bandes del Pirineu idees que van fer sorgir aquest capitalisme, el feminisme, l’autogestió, lamediterrani fa goig. Entre la nom- moviment, així com les perspecti- igualtat, la interculturalitat, el suport mutu ibrosa participació d’aquest any, a ves polítiques i econòmiques que tots aquells valors que ens faran més lliu-l’espai a l’aire lliure de Sant Jordi, a aquest planteja. En definitiva, un res i més solidaris. L’ús del català enPià, trobem gent gran, quasi cen- plantejament alternatiu llibertari aquests relats (en qualsevol de les sevestenària, al costat de molta joventut davant un possible enfonsament varietat dialectals, sense jutjar les faltesi quadres militants de diverses ge- del sistema capitalista. A un altre ortogràfiques) és també un dels requisitsneracions. El dinar va ser molt nivell podem fer esment del fullet indispensables, ja que també és nostre elabundat i la festa va continuar fins de la CGT “Guía antirepresiva” o el desig de fomentar la nostra llengua, ja quea la posta del sol, amb actuacions facsímil “Manifiesto Estudiantes la creiem minoritzada i maltractada, i ente-de la Floreta, la Noémie i la Pauli- de muntanya amb la meitat de les riquesa al mateix temps que es Libertarios”, redactat a Barcelona nem el certamen com una forma de treu-ne, que van tocar i ballar una sevi- actuals oficines de correu, un ser- faci respectar les conquestes de el desembre de 1972, o un parell re-la del reducte folklòric en el qual les ins-llana, així com Nina canta Ninaa i vei públic que els que governen classe, els nostres drets i les nos- de llibres sobre la figura del com- titucions la col·loquen. Els relats no seranl’actuació de Florent Berthomieu, l’Estat capitalista francès volen en- tres llibertats, segons llegim en el pany Joe Hill. jutjats per cap mena de raó ja que la nos-acompanyat pel seu inseparable fonsar i privatitzar. Ànim carters i díptic de la festa de la CNT 66. Cal recordar que el dissabte 10 tra intenció no és afavorir la competitivitatacordió, tot seguit de la coral revo- carteres en lluita (llegiu l’escrit ‘La Entre les diverses representacions d’octubre hi haurà un significatiu entre els companys/es. No es tracta d’unlucionària de Tolosa de Llengua- casse de la Poste dans les PP. de la CNT francesa hi havia una homenatge a la memòria del com- concurs i, per tant, seran publicats tots elsdoc, La Canaille du Midi, formada OO.’, al butlletí “Le Chat Noir du colla de Nantes i el company Jere- pany Francesc Ferrer i Guàrdia relats que s’ajustin a les bases del certa-el 2004 i que per segon any partici- 66” número 2, del passat maig, mies, del secretariat de relacions (1859-1909) a la sala de les Lliber- men. Volem aprofitat per agrair a tots elspa en aquesta festa que aviat serà que publica la CNT 66). exteriors de la CNT francesa, que tats de Perpinyà, un altre a Salt el que han participat en els certàmens ante-una celebració que deixarà petjada La trobada del dissabte 26 de se- va tenir ocasió de dinar al costat dissabte 17 d’octubre i que encara riors i animar tothom que li agradi escriure,a la Catalunya-nord. tembre estava dedicada la qüestió del company Jordi, el responsable podem visitar l’exposició mono- pensar i construir alternatives i dissidèn-Havent dinat, en un recés abans que no cal pagar la crisi dels capi- d’acció social de la Intercomarcal gràfica sobre la seva vida i obra als cies a participar. Tot està per fer i entrede les actuacions de la tarda, talistes, amb el dilema de classe gironina de la CGT. locals de la CGT de la via Laietana totes ho farem realitat .aquest dissabte 26 de setembre, hi que segons la CNT 66 passa per Un cop d’ull a les parades de lli- de Barcelona, amb un acte d’ho-va haver diverses intervencions seguir aguantant el sistema capita- bres i fullets, a més de la distribu- menatge en la clausura el dimarts Bases de participaciósindicals. La companya Amapola lista, de desigualtat i del tot autori- ció per part de gent de l’Empordà 13 d’octubre, amb els ponentsva denunciar la maniobra governa- tari, o, al contrari, insistir en la cre- del periòdic “Podem!” i de Pere Solà, Bernat Muniesa i Josep Temàtica- Els relats han de promoure elsmental de privatitzar el servei de ació de les necessàries “Volem”, a més de les publica- M. Loperena, que organitza la Fe- valors anarquistes (denúncia, crítica,correus, com ja s’ha fet al Japó, resistències de la classe treballa- cions de la CNT francesa i “Rojo y deració Local de la CGT de Barce- transformació social, solidaritat, …).sota el pretext d’una reforma que dora per poder imposar una redis- Negro” i “Catalunya”, fa que recor- lona. Idioma: Només s’acceptaran relats en ca-deixaria les contrades de pagès i tribució real, justa i igualitària de la dem, en primer lloc, el llibret d’Al- talà, doncs un dels objectius bàsics d’a- quest certamen es promoure’n l’ús i deixar enrere els complexos.Homenatge a Josep Alomà i Sanabras, històric militant cenetista de Originalitat: Els relats hauran de ser crea- ció de l’autor i no cal que siguin inèdits, totTarragona i que es valoraria com a quelcom positiu ja Redacció ment de Tarragona per la CNT-FAI que intentem promoure la creativitat. durant la guerra civil espanyola. Extensió màxima: Aproximadament 3 fulls l 19 de novembre de 2009 es Durant el mateix període fou el di- Lliurament d’original: fins al 31-01-2010, aEva portar a terme a la Sala rector del Diari de Tarragona (por- l’adreça: anarcontes@gmail.com o béEutyches del Palau Firal i de Con- taveu de la CNT-FAI) i delegat del Col·lectiu Negres Tempestes, CSA Cangressos de Tarragona, l’Homenat- Consell de l’Escola nova unificada, Vies C/Jocs Florals 42, 08014, Sants-Bar-ge a Josep Alomà, històric militant on impulsà una pedagogia eman- celona».cenetista de Tarragona (El Catllar, cipadora i moderna. Posteriorment Premi: la publicació de tots els contes que1909; Tarragona, 1993). Prèvia- fou comissari de companyia i cap s’ajustin a les bases. Cada participant enment s’havia inaugurat un carrer de propaganda de l’Exèrcit del rebrà un exemplar.que porta el seu nom a la ciutat de Sud a Baza (Granada), a l’Estat Drets d’autor: El llibre serà publicat sota lli-Tarragona. major d’Andalusia. De la mà d’Alo- cència de Creative Commons. GuanysDurant l’acte es va presentar “Una mà, viurem de prop la revolució econòmics: Els guanys que la venta del lli-Utopia, una Esperança. La història esdevinguda a la rereguarda repu- bre pugui produir seran reinvertits en futu-de Josep Alomà”, llibre publicat blicana com a resposta al cop res edicions de propers llibres. Si algú volper Arola Editors. El seu autor és d’estat contra la República. participar en el projecte de la creació delRamon Gras i Alomà, nét del pro- Durant el transcurs de la celebra- llibre dels contes fent il·lustracions, que estagonista i autor d’un treball de re- ció també es va exhibir el docu- posi en contacte amb nosaltres mitjançantcerca sobre el seu avi que fou el mental “Alomà”, del mateix autor i el mateix correu del certamen i ens posa-punt de partida del llibre. que s’ha finançat en part gràcies a rem en contacte. Les il·lustracions es pu-Però, qui és Josep Alomà? Qui és una subvenció del Departament blicaran, així com el resta del llibre, sota lli-aquesta persona que va evitar del Memorial Democràtic de la Ge- cència Creative Commons.amb la seva intervenció personal la neralitat de Catalunya. El docu-mort de nombroses persones, mental “Alomà” es distribueix amb Més informaciómoltes de les quals li eren alienes? el llibre.Aquesta és la pregunta que ha vol- Col·lectiu Llibertari Negres Tempestesgut respondre Ramon Gras i Més informació www.negrestempestes.orgAlomà. Alomà fou tinent d’alcalde i CSA Can Vies, C/ Jocs Florals 42. Santsconseller de cultura de l’Ajunta- http://josepaloma.blogspot.com/ (Barcelonès) - 08014Desembre de 2009 25
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > MÉS MEDIA ‘Veritats pels nostres peus, veritats amb què es pot ballar’, Nietzsche Lluís Potau “L a Dansa” d’Henri Matisse Vídeos dels actes reconec que és un dels de les jornades meus llenços preferits, un quadre en què Matisse expressa el "100 anys de que som els humans com a espè- l’assassinat d’Estat cie, aquest cercle màgic no-dual de Francesc Ferrer és la trobada amb el nostre origen, amb l’arcaisme grec, l’ús de colors i Guàrdia" bàsics vius a la superfície i el blau organitzades per la cel, el vermell per als cossos hu- mans, segurament el color que CGT de Barcelona ens uneix a tots i totes com a es- pècie torno a dir, la diferència dels Col·lectiu La Tramuntana sexes és quasi imperceptible, és la música i la pintura a la vegada, Lració Local de Barcelona de la CGT a Secretaria de Formació de la Fede- idea expressada a la “Poètica” d’Aristòtil, manifest d’un significat ha organitzat durant aquest any 2009 complex amb la màxima simplici- un seguit de xerrades per reivindicar la tat. De vegades dubtem de l’art, el figura del pedagog llibertari Francesc considerem com allò fet per uns Ferrer i Guàrdia, en el centenari del seu extravagants, per una elit de gent “La dansa”, obra del pintor Henri Matisse assassinat. que van tenir la possibilitat de En el blog de les Jornades, s’han anat poder fer el que volien. Curiosa- penjant els vídeos de les diferents xe- ment, potser és així però a la vega- fer servei en aquests moments del cent anys del que va succeir a la la dualitat, de la seva pròpia duali- rrades amb un resum de les interven- da és el que ens queda de l’ex- segle XXI on la buidor espiritual i mal anomenada Setmana Tràgica tat, i el desenvolupament de la cul- cions dels ponents. pressió humana d’una manera tècnica provocada per l’economia amb l’afusellament de Ferrer i tura, sempre hi ha hagut un com- natural i en aquests quasi quaranta del capital ens ha aturat. Guàrdia com un dels símbols de la bat a garrotades com al quadre de Els actes anys fins al inici de la II Guerra No vull fer una enumeració de co- destrucció de l’avenç humà, en Goya, una part de la humanitat Mundial hi haurà esdeveniments rrents artístiques, encara que ani- aquest país i en aquest estat sem- que s’adona de la seva humanitat i - Exposició: Els fets de l’any 1909 (La tan potents des del punt de vista ran sortint, més encara la meva in- pre han estat ben alerta davant una altra ignorant però que agafa revolta del «Barranco del lobo» i Fran- d’allò més humà que veritable- tenció és agafar aquells moments d’aquestes reaccions humanes el poder provocada per la por a cesc Ferrer i Guàrdia), del 18 de març al ment tenim que tornar la vista al que van provocar que aquest art esclafant-les amb tota la força de aquesta mateixa humanitat. Lla- 18 de juny. passat amb un ulls vius i encesos, fos una punta de llança d’allò més les armes. Els moviments d’artis- vors en aquest moment de les pri- - La guerra d’Àfrica. «La revolta de les amb una mirada de voluntat de humà davant de la bestialitat dels tes per tota Europa provoquen meres dècades del segle XX mines de Beni-Fru-Ifrur», el 26 de març, poder agafar tot allò que ens pot qui defensen la mort. Ara som a l’esclat de recerques de formes aquestes manifestacions artísti- amb els ponents: Dr. Francesc Espinet que ens apropen al nostre origen, ques són rebutjades pels poders Catedràtic d’Història Contemporània al coneixement sense trenca- fàctics, quan curiosament són llo- de la UAB, Manel Aisa, membre de l’A- ments, emprant la cultura, el sím- ades com les avantguardes en un teneu Enciclopèdic, Alberto Bru, histo- bol, la ciència com un tot. El Fau- moment històric d’un nou barroc riador i membre de l’Ateneu Enciclopè- visme, (”la fera ferotge” de n’Ovidi dominat pel sentiment de poder dic. Montllor?), anomenat així més per com és el segle XXI. D’altres - «Ferrer i la Pedagogia Racionalista», la seva ubicació a la seva primera creuen en el món industrial, la ve- el 23 d’abril, amb Pere Solà i Gussinyer, exposició amb una “fera” disseca- locitat i el poder, com és el Futuris- Catedràtic Facultat de Ciències de l’E- da encara que potser van encertar me italià i reconec que tots ducació, UAB. per aquests colors bàsics i forts, aquests qualificatius donen peu a - «La Setmana Tràgica de Barcelona», utilitza recursos de les màscares la creació artística però potser la el 21 de maig, amb els ponents: Bernat africanes, els ulls ibers, perspecti- ideologia d’aquests bojos de la ve- Muniesa Brito, Catedràtic d’Història de ves que mai no fugen donant la locitat demanava un món pirami- la UB, Dolors Marín Silvestre, Historia- sensació d’infinit o de començar a dal i conservador. El grup Die dora i escriptora que recentment ha pu- sintetitzar tot allò que dóna sentit a Brucke, el pont, d’expressionistes blicat el llibre «La Setmana tràgica», i aquest món amb una conclusió alemanys, fugen de les grans ciu- Ferran Aisa, Historiador. abstracta en què Kandinsky, Klee, tats i dels luxes per fer la seva re- - «L’Escola Moderna i les seves clausu- Mondrian o Malewitz són els mà- cerca humana a una ciutat obrera res» el 18 de juny, amb Emili Cortavitar- xims exponents. El cubisme del nord d’Alemanya, un corrent te, historiador i secretari general de la empra aquests recursos per de- artístic que marca d’una manera Federració d’Ensenyament de CGT Ca- construir l’ésser humà, els ele- forta i vital l’art fins a 1939, fins i tot talunya. ments materials i afegir al món de al cinema amb “Das Cabinet des - «Detenció, judici i afusellament de Fe- l’art elements que mai no s’hauria Dr. Caligari” o, ja a l’època dels 50 rrer i Guàrdia», el 13 d’octubre, amb els pensat que podien ser art com un a Espanya, a “La torre de los 7 jo- ponents: Pere Solà i Gussinyer, Cate- diari, la lletra impresa a un llenç, tot robados” de n’Edgard Neville. Pin- dràtic Facultat de Ciències de l’Educa- un escàndol. Però, per què aquest tors com Kirchner o l’Schmidt- ció, UAB, Bernat Muniesa Brito, Cate- escàndol? L’art oficial de principis Rottluff mostren d’una manera dràtic d’Història de la UB., i Josep de segle XX és un art figuratiu de forta i real la societat que viuen, Maria Loperena, Jurista i Escriptor. tema mitològic, potser les darreres d’un món fins i tot degenerat i in- fuetades de l’art barroc que els ro- humà que ja Daumier amb el seu Més informació màntics no van fer oblidar? Pen- realisme o el mateix Degas o Tou- sem que des del trencament amb luse Lautrec ja havien reflectit a les http://jornadesferreriguardia.blogs- el coneixement de què parla Sal- darreries del segle XIX. Però tot pot.com/search/label/vídeo conferèn- vador Pàniker fins al moment en allò de sobte acaba de nou en cies Cartell original del film de Robert Wiene “Das Cabinet des Dr. Caligari” (1919) què l’ésser humà és conscient de guerra, de nou els quatre genets26 Desembre de 2009
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Levi Strauss, un pensador per a un món millor Jordi Salvador Eno volia passar per alt en aquest ncara que amb uns dies de retard, bloc una desaparició sentida. El passat 31 d’octubre va morir Claude Lévi- Strauss. Intentar fer una lloança i resu- mida de la trajectòria humana i intel·lectual de Claude Lévi-Strauss seria una tasca de gran pretensió i pre- potència per part meva i alhora una re- petició del molt que s’ha dit aquests dies a tot arreu en motiu de la mort de l’antropòleg per excel·lència. Són 100 anys d’antropologia, de pensament del s.XX, de centenars d’obres, d’un itine- rari intel·lectual colossal impossible de descriure en aquest espai. Per això, em voldria centrar en algun aspecte con- cret i molt personal. Cartell del film d’Edgar Neville “La torre de los siete jorobados” Cartell del film de Fred Zinnemann “The Seventh Cross” Levi-Strauus era sobre tot un antropò- leg rigorós alhora d’estudiar les com-de l’apocalipsi: la fam, la pesta, la amb la bassa dels goril·les a la pel·lícula “La séptima cruz” (1944) enlluernant. plexitats de les col·lectivitats humanes.guerra i evidentment la mort. La pel·lícula “2001 Una odissea de d’en Fred Zinnemann amb Spen- No vull justificar al poble alemany Una de les figures cabdals alhora deGran Guerra, anomenada així per- l’espai” de Stanley Kubrick, qui té cer Tracy en què són els intel·lec- ni parlar del que va passar a la II demostrar l’estretor de mires del etno-què fins a aquell moment no hi la potència d’armament màxima i tuals alemanys els primers que fan Guerra Mundial, l’exemple ale- centrisme imperant. Pensament que jahavia hagut mai una destrucció venç (recordo el “Qui va vèn- desaparèixer en camps de con- many em serveix per adonar-nos quedat plasmat en una petita obra percom aquella, homes lluitant contra cer...?” d’en Lluís Llach) destrossa centració als anys 30 abans fins i de com és de senzill fer canviar la encàrrec de la UNESCO al 1952 tituladahomes a trinxeres sense fi, em- el ramat rival. Dadà, on Alemanya tot de l’inici de la II Guerra Mun- mentalitat a un poble on uns Bach, “Raça i història” en què dinamitava elprant armament de destrucció for- es polititza, blasma contra tota dial), un moment en què l’art i la Schoppenhauer, Nietzsche, Kirch- racisme i les seves preteses basesjat a les indústries i amb una con- aquesta bogeria provocada per un seva pedagogia i el nivell humà re- ner, Schlemmer, Alma Mähler o “científiques” que legitimaven, alesho-cepció de tàctica militar de la sentiment burgès on no hi ha cap volucionen el coneixement; un dels unes de les creadores del collage res, les societats de l’apartheid i el co-Guerra del Francès, de posicions tipus de remordiment per fer la exemples més clars és l’escola Hannah Höch, un país amb una lonialisme. Una època de “protecto-(crec que redundar al voltant d’a- guerra i provocar en la majoria de d’art Bauhaus. En resum, una ca- força de creació intel·lectual i amb rats” on la dictadura franquista, perquesta idea sobre aquest conflicte les vides de les i dels humans rretera asfaltada però per a l’arri- una força de voluntat grandiosa es exemple, pretenia adoctrinar en la su-bèl·lic és important, és d’aquest d’Europa un pànic i una convulsió bada d’un boig, un primat poc pot deixar enganyar a la vegada perioritat d’uns pobles sobre altresperíode entre guerres on es reflec- com mai no havien sentit. L’eco- evolucionat amb somnis de gran- per un boig. Si és aquest moment amb festes nacionals com el dia de lateix la finalitat dels meus escrits), la nomia alemanya és sota mínims. A desa i amb una crueltat sense pie- de creació humana, revolucionària raça, ahir; i que avui continua en unadestrucció de la idea del Zaratustra la pel·lícula bassada en el musical tat insaciable agafant el poder mit- i vital des de l’any 1919 fins al festa “transicionada” en celebració delnietzschià i fent renàixer la des- de Brodway “Cabaret” (1972) d’en jançant les urnes ja que la 1939, quasi el més important del genocidi americà i amb desfilades mili-trucció que ens allunya de nou del Bob Fosse, es mostra d’una ma- República de Weimar, un altre in- segle XX, al meu parer, en els mo- tar televisades i aplaudides per un pú-nostre propi coneixement com a nera força eloqüent la vida dels da- tent important d’aconseguir fites ments d’aburgesament i frivolitat blic ultra i ranci. Però des de Lévi-humans, de l’intent de la nostra rrers anys abans de l’arribada dels que mai no havien estat possibles, els maleïts de la mort ho tenen Strauss sabem què no hi ha societatsdansa harmònica i equilibrada com nazis al poder a la ciutat de Berlín, que no va poder aconseguir sortir fàcil. La història ensenya i ens fa simples i complexes, totes ho són. Quèa espècie. un ambient de gent intentant so- dels deutes de la guerra. Aquesta comprendre la nostra realitat i tot totes les societats humanes tenen unA la tornada de la batalla, Walter breviure, uns altres enyorant el Alemanya va ser enganyada per allò que tenim del passat ens passat: són adultes i no infantils. QuèGropius, fundador i arquitecte de passat en una de les escenes més aquell que va prometre el poder i la queda reflectit en símbols, lletres, és absurd afirmar que hi ha una culturala Bauhaus alemanya, mai més no fortes d l film on a poc a poc es va glòria per la raça ària des d’un púl- obres d’art, sigui un edifici, un superior. Que una cultura aïllada maipodrà dormir sense veure en som- aixecant cada personatge, repre- pit rodejat de banderes i amb des- llenç, una escultura, una fotografia, podria ser “superior”. Que de la diversi-nis les cares dels seus companys sentant tot el poble alemany; “To- filades impressionants, una posa- una filmació, una cadira o un gerro tat humana va paral·lela a unes estruc-aniquilats pel gas mostassa. Oskar morrow belongs to me” canta el da en escena hipnòtica i de vi. tures de pensament molt iguals i que elSchlemmer creador del Ballet Trià- jove nazi. I amb ell tothom menys concepte de raça era i és una estupide-dic també a la Bauhaus amb la un avi que es queda assegut da- sa en el millor dels casos i un instru-idea de l’expressió de l’humanis- vant d’un gerro de cervesa mirant- ment gens innocent per classificar lesme abstracte és un dels altres que se’l com dient –“Pobra Alemanya”. poblacions en superiors i inferiors –a l’i-ha lluitat en aquesta guerra. Gross i Els dos protagonistes marxen i ja gual que es fa ara amb el concepte deDix com a exemple, manifesten als havien parlat del tema dels nazis, cultura segons algunes accepcionsseus llenços la veritable misèria el noble alemany diu que aquests molt mal intencionades o ignorants deldels qui han portat Alemanya al lliurarien Alemanya dels comunis- neoracisme de base cultural hegemò-pitjor moment econòmic de la seva tes i després la mateixa Alemanya nic. Reflexions, totes elles, que ell ana-història que provoca el naixement faria desaparèixer els nazis. Pen- litzar, descriu i explica amb una seriosi-de la més gran bogeria expressada sem que és una Alemanya amb el tat acadèmica impecable, independent,a Auschwitz, el nazisme. segon partit comunista més potent profunda, crítica, implicada en els pro-Em vull fixar en l’Alemanya per un de tota Europa que va renunciar a blemes socials i en busca de solucionsmotiu important, els alemanys són lluitar a la Gran Guerra anteposant que fugen de l’espectacle, la superficia-declarats els culpables de la I Gue- el sentiment de classe, amb una litat i la tertúlia. El seu treball i la sevarra Mundial, els fan pagar econò- població jueva important que té un vida presenta unes virtuts que trobem amicament i amb vides allò que jo cert poder econòmic i amb una faltar en el món de la universitat d’avui icrec que té moltes semblances intel·lectualitat (us aconsello la Escena de “Cabaret” amb la interpetació de la cançó “Tomorrow belongs to me” en la societat en general.Desembre de 2009 27
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > MÉS MEDIA LA CGT EDITA UN LLIBRE ESPECIAL QUE RECULL TOTA LA HISTÒRIA RECENT DEL SINDICAT Un llibre commemoratiu del 25è aniversi del Congrés d’Unificació SP CGT U na obra especial editada per la CGT, que recorre 25 anys d’autoorganització, victòries Les revistes i derrotes, aliances i complicitats en el camí sempre inacabat de ‘Illacrua’ i la construir un sindicalisme llibertari, ‘Directa’ decideixen antiautoritari i transformador. El llibre el podeu trobar en els dife- avançar juntes i rents locals de la CGT o en el local fusionar-se en una del Comitè Confederal. sola publicació Extracte Introducció: "Anem a in- tentar recordar en aquestes pàgi- nes els aspectes més importants Directa/Illacrua del que ha estat la reconstrucció d’aquest projecte, les nostres ini- A“Illacrua” i “Directa” treballarem partir de gener de 2010 les revistes ciatives, els nostres debats, els nostres dubtes. Raons? Moltes, conjuntament per convertir-nos en nou però sobretot transmetre la nostra setmanari alternatiu de referència am- història a la militància, als i les sim- pliant el ventall d’informació i incorpo- patitzants, als amics i amigues que rant un tractament més profund sobre lluiten amb nosaltres o ens miren l’actualitat, amb més pàgines, més con- amb estima, sense conèixer amb tinguts, més actualitat, més reflexió i exactitud quins han estat els pas- més anàlisi. sos i, sobretot, quins han estat els Aquesta confluència va més enllà d’una motius i els camins seguits per a simple suma de capçaleres, és el punt arribar fins a aquí. de partida d’una publicació molt més Tenim molt recorregut, però queda potent, i que permetrà consolidar els molt per fer. Especialment con- espais de comunicació que els dos mit- quistar el nostre objectiu finalista, jans ja ocupaven i compartien. el nostre anhel: el canvi social que El nou setmanari neix arran d’un procés faci possible una humanitat basa- de reflexió iniciat fa mesos i significarà da en la justícia i en la igualtat. Per un salt qualitatiu important: més contin- a assolir-lo el nostre model sindi- Coberta del llibre commemoratiu del 25è aniversari del Congrés d’Unificació guts, més actualitat, més reflexió i més cal comporta de manera implícita alternatives. una proposta de lluita per a acon- marc del « laboral ». nostre esforç diari se sembli a tre projecte. Especialment a totes Tot això, sense perdre l’esperit crític i seguir aquesta profunda transfor- Intentant que CGT, aquesta orga- aquesta societat a la que volem aquelles persones la tenacitat de amb la voluntat de donar ressò a les mació social transcendint l’estricte nització que construïm amb el arribar. Aplicant els criteris i la lògi- les quals al llarg de la història, de propostes dels moviments socials i la ca amb la qual pretenem desenvo- les dècades de l’exili, de la presó i seva incidència en la societat. lupar el nostre futur model de so- de la repressió, ens han servit de A partir de 2010, la revista Illacrua dei- cietat. Sent coherents en la nostra referència, de guia, d’exemple de xarà d’existir com a publicació inde- quotidianitat amb el que diem dignitat i d’il·lusió. pendent, però la capçalera Illacrua no voler ser algun dia. Afrontem doncs aquesta mirada desapareixerà. A la nova Directa “inte- En aquestes pàgines anem a in- sobre el nostre passat recent i grada” –vol dir que inclourà els contin- tentar plasmar el que fins a ara no obrim les portes al futur, sense guts d’Illacrua– hi podreu trobar cada estava recollit: descriure i re?exar oblidar tot el bagatge que ens pre- setmana un dossier que es dirà Qua- els aspectes i raons fonamentals cedeix de lluites i experiències lli- derns d’Illacrua i que serà un espai per de la nostra història, sobre els bertàries durant més d’un segle de a la reflexió i l’anàlisi reposada que, ara quals s’ha construït la nostra reali- presència organitzada en aques- per ara, no té cabuda en la Directa ac- tat actual, sense oblidar retre ho- tes terres ibèriques, i sent cons- tual. menatge a aquests milers de cients que treballem per un futur Perquè el projecte agafi embranzida i dones i homes que de manera en el qual els postulats d’igualtat, per garantir la seva independència i via- constant i silenciosa, sense meda- justícia i llibertat, han de ser els bilitat, convidem a afegir-s’hi. lles ni reconeixements han contri- que acabin per definir la vida so- Ho pots fer de moltes maneres: fent-te buït al desenvolupament del nos- cial." subscriptora, organitzant presenta- cions al teu poble o ciutat, col·laborant en les tasques de difusió i distribució, proposant-nos articles o aportant infor- macions d’interès del teu àmbit territo- Receptes... Tambor d’ametlla rial. Lamo en Pep des Vivero Un poquet doli molta compte de que no bulli, per- yada amb oli, fins aconseguir que (Mallorca) què es cremaria), afegir les amet- tengui un espessor de més o Més informació a: Elaboració lles i mesclar bé; quan estiguin ben manca un centímetre. Ingredients mesclades retirar del foc, tombar Deixar refredar, desferrar-ho (quan http://imesd.wordpress.com 1 kg. de ametlles torrades Escaldar, pelar i torrar les ametlles. damunt un marbre o una placa que esta fred es desferra be), trocejar- www.illacrua.cat 1 kg. de sucre Dins d’una paella o greixonera de abans shaurà untada doli i esten- ho i estotjar-ho dins un pot ben www.setmanaridirecta.info 1 llimona sencera fang, fondre el sucre (tangent dre amb una llimona sencera ban- tancat.28 Desembre de 2009
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMA Sacco i Vanzetti Joan Canyelles Amengual citam les paraules que li dedica principis dels 70 i seguint l´estela xenofobia. I un apassionat cant a José Luis Sánchez Noriega en el del cine militant de Costa-Gavras i l´idealisme i a la dissidència, a la seu interesant llibre “Desde que Francesco Rossi, Montaldo dedica lluita i a la dignitat. Aquest és el S uposo que molts de vosal- tres coneixeu la història: Nic- els Lumiere filmaren els obrers” una gran part del metratge a les gran mèrit de Montaldo, la seva cola Sacco i Bartolomeo (Nossa y Jara editores “Madre Tie- sessions del judici i a la situació pel·lícula emociona i provoca la Vanzetti foren dos anarquistes as- rra”): “A més de practicar un cine- personal que afronten els dos pro- ràbia davant d´uns falsari i injust sassinats a la cadira elèctrica per ma de gènere sense gaire interés tagonistes. No sabrem per tant procès judicial. La innocència dels l’estat de Massachussets el 23 té en seu haver “Tiro al piccione” gaires coses de les seves vides i dos protagonistes queda provada, d´agost de 1927, acusats i con- (1961), sobre les relacions entre de la seva militància. Per això no però la sentència ja està dictada, demnats per un crim que no ha- els partisans i els feixistes, al final es pot dir que sigui una pel.lícula car el jutge i el fiscal han induït al vien comés. La seva mort la va de- de la guerra mundial; la producció anarquista o sobre el anarquisme. jurat popular a que sigui així. terminar el seu activisme polític, la antibèl·lica “I Deu es amb nosal- No se li pot negar a Montaldo una Poc abans d´acabar la pel·lícula seva militància anarquista, el fet tres” (1970) i “Giordano Bruno” extraordinària direcció d´actors, veim imatges documentals del d´esser inmigrants italians i a més (1973). De tota manera, les enci- sobre tot dels protagonistes i molt moviment de solidaritat que la in- a més pobres. Foren dos “caps de clopèdies i els diccionaris de cine- especialment la d´un incomensu- minent execcució dels protagonis- turc” per atemorir tots aquells que ma no li dediquen un espai gaire rable Gian Maira Volonté, que per tes va provocar dins i fora dels Fitxa tècnica qüestionaven obertament el siste- rellevant. un cop aconsegueix controlar el Estat Units amb la música d´Ennio Titol original: Sacco e Vanzetti; ma capitalista. La culminació, en “Sacco i Vanzetti” no passarà a la seu habitual histrionisme. Moricone de fons. Finalment Mon- Director: Guiliano Montaldo; definitiva d´una ferotge onada de història per les seves virtuts cine- Sacco i Vanzetti és un vibrant a·lle- taldo filma al camí cap a la mort en Any: 1971 repressió contra el moviment obrer matogràfiques (que les té), pero sí gat contra la pena de mort i el sis- blanc i negre. L´últim pla és de Guió: Fabrizio Onofri i Octavio Jemma; i sindical. per la intensa convicció que trans- tema judicial nord-americà, contra Bartolomeo Vanzetti assegut a la Fotografia: Silvano Ippoliti; Reconeixerem des del principi que piren bona part dels seus fotogra- la intolerància i el feixisme que cadira elèctrica amb la cara tapa- Música: Ennio Moricone i Joan Baez. de Guiliano Montaldo tan sols hem mes. Realitzada a l´abric de les re- contaminen els supossats règims da. Fos en negre i una veu que diu: Intèrprets: Gian Maria Volonté, Ricardo vist aquesta pel.lícula, per això voltes de finals dels anys 60 i democràtics i contra tota forma de “Com mana la llei jo et declaro Cucciolla; Rosanna Fratello; Cyril Cuzack; mort”. Silenci durant uns segons i Milo Oshea; Geoffrey Kenn; Claude Mann sona l´inoblidable cançó de Joan Durada: 115 minuts. Baez que en aquell mateix mo- ment es converteix en himne, mentre van sortint el títols de crè- dit. Quan t´aixeques de la butaca aquella música t´acompanya un grapat d´hores i la solidaritat amb Nick i Bart, i el seur record, la resta de la teva vida. 50 anys més tard Michael Dukakis, governador de Massachussets, re- habilità (o intentà rehabilitar) el noms dels dos anarquistes , decla- rant oficialment la seva innocència i el 23 d´agost Día Conmemoratiu Sacco i Vanzetti.Desembre de 2009 29
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > DES CARTES MAUDITES Homenatge a Ferrer i Guàrdia i les escoles Llengua/es i identitat/s (2) laiques a Menorca Carlus Jové CGT-Menorca ves educatives laiques i obreristes arreu de l’estat espanyol, tot i que Avaig presentar els temes que abor- la meva columna del mes passat l’experiència fou més bé curta. C GT de Menorca i el Movi- ment de Renovació Pedagò- Arran dels fets de la Setmana Trà- daré durant els propers mesos. gica van inaugurar a la sala gica fou condemnat sense proves Aquests temes són: la relació que hi ha dexposicions Saura Morell la com principal inductor de la revol- entre la identitat i la llengua en els mostra “Ferrer i Guàrdia, 100 anys, ta a la ciutat. Fou afusellat a Mont- casos col·lectiu i individual, i les proble- les escoles laiques a Menorca”. En juïc el 13 d’octubre de 1909. màtiques diverses que es deriven del la presentació del muntatge van El seu procés i la seva mort desen- tipus de relació que s’estableixi. Vaig intervenir Luis Camarero, de la cadenaren una extensa campanya introduir també, de manera molt some- CGT Menorca, i Javier Zapata, de europea, amb participació de for- ra, el cas col·lectiu, així que en aquesta CGT Barcelona. ces obreres i republicanes laiques ocasió faré el mateix amb el cas indivi- Les organitzadores daquesta que implicà la caiguda del govern dual. Mostra volen rendir un homenatge del conservador Maura. En el cas col·lectiu (nacional) partiem al pensador i pedagog que va ins- Fou considerat un màrtir europeu d’una suposada evidència –que hi ha pirar la fundació a lilla de lescola de l’educació laica; a Brussel·les una relació entre identitat i llengua– per racional, com un model densen- s’hi construí un monument en re- finalment apuntar que potser l’evidèn- yament que va establir les bases cord seu. El seu afusellament, to- cia no era tan evident com semblava; el de leducació laica, científica i talment injustificat, magnificà la mateix punt de partida prendré pel cas igualitari. seva figura i augmentaren el seu individual. D’entrada, semblaria que la prestigi com a pedagog i pensa- llengua constitueix un pilar fonamental Francesc Ferrer i dor. de l’identitat. No en va parlem d’una Ferrer i Guàrdia impulsà un ensen- Guàrdia llengua “materna”: com d’una cosa a la yament laic, racional (fonamentat qual no podem renunciar, com una Francesc Ferrer i Guàrdia va néixer en la raó científica), fonamentat en marca que arrosegarem tota la vida, a Alella, el Maresme, el 1854. Era la coeducació tant de sexes com l’estimem o no, la vulguem o no, la cui- empleat ferroviari, destacat repu- de classes socials. L’ensenyament dem o no. Si en el cas d’un poble reco- blicà i afiliat a la francmaçoneria. intuïtiu, les sortides escolars, el neixíem que la llengua constitueix la Visqué exiliat a Paris entre el 1885 i qüestionament dels dogmes i un bastida del seu pensament i del seu el 1901 on es casà, en segones ensenyament en llibertat foren els marc d’interrelacions, en el cas de l’in- núpcies, amb Léopoldine Bon- trets bàsics del seu projecte. dividu el fet sembla més palpable enca- nard, mestra racionalista. De nou a Aquests trets formaven part de tot ra: hom rarament tria en quina llengua Barcelona i influït per les teories el moviment de l’escola nova i de pensa, en quina llengua es parla a si educatives de Paul Robin creà bona part dels col·lectius de mes- mateix quan transforma en pensament l’Escola Moderna de Barcelona tres innovadors de l’època. aquell pessigolleig que sent a l’estò- preconitzant un ensenyament laic i La seva editorial, l’èxit parcial de la mac. En l’àmbit de la introspecció, racionalista, especialment adreçat seva experiència escolar i el seu doncs, hom està clarament marcat per als obrers. Mantingué bones rela- afusellament influïren decisiva- la llengua materna: la relació d’un amb cions amb Lerroux i estretes rela- ment sobre moltes iniciatives es- cies educatives obreristes de l’illa Joan Mir i Mir i Gabriel Comas i si mateix es produeix, habitualment, en cions amb nuclis anarquistes, es- colars republicanes, obreristes i de Menorca, com l’Escola Laica Ribas foren els inspiradors teòrics una única llengua, la “pròpia”. En l’àm- pecialment amb Anselmo Lorenzo. anarquistes, tot i que en alguns d’Alaior o l’Escola Racionalista de de les experiències educatives bit de les interrelacions, però, la llengua Creà una editorial que aconseguí casos, algunes d’aquestes iniciati- Ciutadella. L’Escola Lliure del Barri obreristes a l’illa; Joan Mir i Mir “pròpia” pot ser fàcilment arraconada editar obres d’indubtable valor pe- ves que no tingueren tant de ressò 15 a Maó i les escoles laiques de mantingué correspondència amb en benefici d’una altra que s’escaigui dagògic i científic. mediàtic aconseguiren resultats Es Castell i de Sant Lluís, de curta Ferrer i Guàrdia per obrir l’Escola més amb la situació. L’Escola Moderna experimentà un molts més reeixits i coherents que durada, foren altres exemples de Laica de Maó i el seu primer mes- Aquí estem de nou en el fet col·lectiu, ampli desenvolupament i fou la mateixa Escola Moderna. la influència del pensament educa- tre, Esteve Guarro, procedia de però d’una manera nova a com n’haví- model i exemple per crear iniciati- Aquest és el cas de les experièn- tiu racionalista a l’illa de Menorca. l’Escola Moderna de Barcelona. em parlat fins ara: no es tractaria ja del fet purament individual, ni tampoc del purament col·lectiu, sinó més aviat de l’intersubjectiu. Aquest és un tercer cas Pàgines web que encara no havia estat mencionat però que cal distingir, ja que a diferèn- cia dels altres dos, aquí no podem par- lar amb propietat d’una construcció identitària, sinó que ens hem de limitar a parlar de praxis. D’una praxis que pot entrar en conflicte amb la identitat lin- güística –p.ex. cas d’una llengua en re- trocés com a conseqüència de la im- plantació d’una altra– o que pot no fer-ho –p.ex. cas del viatger que parla en la llengua del territori visitat–. És, per tant, aquest tercer cas, el de la inter- subjectivitat, un cas particularment in- teressant, ja que en ell conflueixen els dos anteriors de manera que pot ser o no conflictiva. CGT DE LES BALEARS CGT DE CATALUNYA Amb tot això sobre la taula, ja estem en http://www.cgtbalears.org/ http://www.cgtcatalunya.cat disposició d’entrar més a fons en la Portal de la CGT a les Illes Balears amb notícies, convenis, directori d’a- Portal de la CGT de Catalunya amb un munt de recursos, notícies, conve- qüestió. dreces, etc. nis, etc.30 Desembre de 2009
    • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > L’ACRATOSCOPI"Palabras en la nostra història contemporània Zuloaga, Daniel Vázquez Díaz, vegada el règim no la pren seriosa- Micromasclismes: fins a l’inici de la transició. D’una Ángel Ferrant, Benjamín Palencia, ment, així ho comenta Tàpies a lessilencio" manera excel·lent l’assagista José Caballero, etc. Tots ells amb seve memòries: <<Tengo una fo- les cares ocultes delMICHELLE VERGNIOLLE DELA- aconsegueix introduir, tant a l’a- un passat republicà, ultraista o tografía de Franco, rodeado de patriarcatLLE feccionat a les arts com al neòfit, avantguardista. Un dels pintors personalidades, plantado delante en el món de la creació dels anys més protegits per la crítica fou Ra- de mis cuadros, a lo largo de una Jaume Fortuño del franquisme. Creació que l’artis- fael Zabaleta, que Eugeni D’Ors in- de las “Bienales Hispanoamerica- ta ha de desenvolupar enmig d’un corporà a les exposicions anuals nas”... Todo el mundo se ríe. Por lo er a comprendre com opera el patriar- sistema autoritari i repressiu. El lli- del “Salón de los Once” a Madrid. que me ha contado Artigas, al- Pcat a la nostra cultura i la forma en que bre estructurat en nou capítols Per una altra alguns dels pintors guien (creo que era Alberto del la desigualtat canvia de rostre per a perpe- trasllada el lector a l’ambient i a les citats es dedicaran a pintar el Cau- Castillo) decía a Franco: “Excelen- tuar-se a sí mateixa, hem de tenir en preocupacions artístiques d’un dillo o retrataran el cap de la Falan- cia, he aquí la sala de los revolu- compte com sovint confonem el masclis- temps marcat per la por i el silenci; ge Espanyola José Antonio. Però, cionarios”. A lo que según parece, me amb les seves manifestacions més i ho fa des dels primers moments per sort, a partir de 1945, amb la el dictador respondió: “Mientras extremes i visibles, i deixem de banda les en què la guerra s’ha acabat amb victòria aliada, el general Franco fa hagan la revolución así...” Michelle expressions més subtils i quotidianes, la victòria dels feixistes i la derrota un petit viratge que permetrà una Vergniolle no oblida cap esdeveni- moltes delles normalitzades i acceptades dels republicans. L’autora retrata petita escletxa en el panorama ar- ment important artístic, cap gran socialment. perfectament els anys més negres tístics i cultural, el qual serà aprofi- exposició, ni cap manifest. Pe les El terapeuta Luis Bonino anomena aques- del franquisme (1939-1945) amb el tat pels joves creadors per iniciar pàgines de l’assaig transcorre l’à- tes formes encobertes de dominació i vio- predomini del falangisme i el na- l’any 1948 la recuperació de l’a- nima dels grups artístics que, lència masculina amb el prefix “micro”, re- cionalcatolicisme, que propugna vantguarda. Els següents capítols molts d’ells efímer, van agitar l’en- ferint-se a allò quasi imperceptible, que noPublicacions de la Universitat de un art clàssic, figuratiu, sense abs- de l’assaig de la doctora Michelle sopida vida artística espanyola del resulta evident. Però tot i aquest caràcterValència, 2008, 327 pàgines traccions ni avantguardes. Un art Vergniolle Delalle presenten i apro- franquisme. I hi fa un seguiment subtil, esdevenen estratègies per exercir el marcat per les gestes militars, la fundeixen aquesta nova avant- dels pintors del grup Dau al Set, control sobre la dona i reafirmar la supe- Ferran Aisa religió i el folklore més ranci. És un guarda artística, malgrat que al- l’Escola d’Altamira, el grup Parpa- rioritat i els privilegis per a lhome enmig retorn al passat... La censuraa pre- guns joves pintors provenen del lló (València), l’Equipo 57, el grupo del qüestionament que el masclisme tradi-A Catalunya, dominada pel fran- sent a tota la vida espanyola falangisme, aviat la seva obra mar- “El Paso”, el “Equipo Realidad”, el cional ha patit a tot occident. Formesquisme, s’inicià els anys quaranta també es posiciona davant l’obra carà un tarannà trencador i innova- “Equipo Crònica”, etc. També hi dimposar la voluntat sense buscar el con-una lenta però incansable lluita de d’art, per tant és un moment difícil dor, fins i tot lligat a les avantguar- dedica comentaris i segueix l’obra sens, de limitar la capacitat de decisió deresistència cultural i política. El per a la creació. Una gran part dels des dels any vint i trenta o al dels artistes que anomena “solita- la dona i la seva llibertat o de deslegitimar1948 seria un any important per la artistes més compromesos han surrealisme. Finalment els artistes ris” (Miró, Dalí, etc.), l’abstracció, el el seu punt de vista. El protagonisme derecuperació de l’avantguarda amb d’exiliar-se, altres treballen al seu com una gran part dels intel·lec- nou realisme, l’informalisme, la lhome en lesfera pública en front el de lal’aparició d’un grup d’artistes joves taller en silenci, tal vegada espe- tuals realitzaran amb la seva obra protesta i la resistència. Parla les dona en la vida privada, la superioritatque volia trencar amb la seva obra rant millors temps per l’art. Però hi l’oposició al règim franquista. En revistes importants de la transfor- masculina en un pla racional i lògic enversl’ambient gris i trist de Barcelona ha artistes que s’apropen a Falan- aquest ambient d’innovació (tole- mació artística i cultural com “El la major sensibilitat femenina per a qües-(naturalment de Catalunya i també ge Espanyola o al mateix “Movi- rada o silenciada) apareix el Paso” i “Papeles de Son Arma- tions emocionals i perceptives son axio-de tota Espanya). El punt de con- miento”. Aquest darrers artistes, “Grupo Pórtico” de Saragossa i el dans”. Cita els crítics més impor- mes necessaris per aconseguir aquestsfluència d’aquests artistes fou la naturalment, podran exposar la “Grup Dau al Set” a Barcelona. tants de l’època Vicente Aguilera objectius i sotmetre mitja humanitat da-revista Dau al set, <<títol màgic i seva obra tranquil·lament amb el L’assaig fa un seguiment notable Cerni, Moreno Galbán, Juan cord amb lherència mil·lenari del patriar-surrealista>> que havia trobat suport de l’establishment cultural de la vida artística creuada amb Eduardo Cirlot, Sebastià Gasch... cat. Bonino estableix tres tipus de micro-Joan Brossa, un dels seus primers que controla gent com Eugeni els avatars històrics en què es des- I, naturalment, els artistas són els masclismes:inspiradors. Fou una empresa D’Ors o com el crític falangista envolupà. Recull els canvis dins protagonistes d’aquesta història... a) Els coercitius, quan lhome es val de lacol·lectiva en la qual participaren Manuel Sánchez Camargo. Entre del règim per apropar-lo a Europa, Tàpies, Tharrats, Ponç, Cuixart, seva força (moral, psíquica o econòmica)els pintors Joan Ponç, Antoni Tà- els mandarins artístics del fran- la transformació econòmica del Guinovart, Saura, Millares, Oteiza, per doblegar la dona i prendre-lhi la raó,pies, Modest Cuixart, Joan Josep quisme hi ha la idea de crear un art país i els nous afanys culturals dels Canogar, Feito, Alfaro, Ibarrola, infligint-li sentiments de derrota i inferiori-Tharrats. Altres artistes que es ma- del règim a base de “Laureados de espanyols. L’autora del llibre “La Viola, Sempere, Grau Garriga, Chi- tat. Assenyala lapel·lació a largumentnifestaren partidaris d’aquest es- España” i d’una “Historia de la palabra en silencio” no oblida cap llida, Ortega, Genovés... El llibre lògic del seu poder, el monopoli en laperit avantguardista , entre altres, Cruzada Española”, que realitza, dels moviments artístics que apa- porta, precisament, unes quantes presa de decisions o la no participació enforen Josep Guinovat, Arnau Puig, entre altres creadors, el pintor i di- reixen tant els anys cinquanta com il·lustracions d’alguns d’aquest tasques domèstiques.Ràfols Casamada iJuan Eduardo buixant Carlos Sáenz de Tejada. els seixanta. La contestació, la llui- creadors citats. Resumin el llibre b) Els encoberts, no simposen amb lúsCirlot. “La palabra en silencio. Pin- Des de l’àmbit catòlic destaca la ta des de l’art, la creació des del de Michelle Vergniolle és una pre- de la força sinó sota una façana dafecte itura y oposición bajo el franquis- decoració, per segona vegada, per silenci... El franquisme, finalment, ciosa aportació a la memòria de la de forma que la dominació resta invisible.mo” de Michelle Vergniolle Delalle Josep Maria de Sert, de la Cate- fracassa alhora de voler promoure història de la cultura i l’art espan- Tenen per objectiu disminuir les possibili-(PUV, València, 2009), fa un reco- dral de Vic que havia estat ncen- un art del règim, i, precisament, yol, gairebé avui oblidada, durant tats de pensament i actuació de la dona irregut exhaustiu per l’art espanyol, diada durant la guerra. Hi ha que des del silenci, contra el pensa- una de les èpoques més negres i coaccionar-la per anar en la direcció queun art que van realitzar els artistes tenir present l’adhesió al règim de ment totalitari, apareix una avant- repressives de la història d’Espan- lhome desitja. Alguns exemples són lesdes dels moments més negres de pintors com Luis Dubón, Ignacio guarda artística antifranquista. Tal ya. maniobres dexplotació emocional, evita- ció dintimitat, actituds paternalistes, au- toindulgència i autojustificació. Revistes c) Els de crisi, es donen en situacions de canvis en les relacions de poder i reclama- cions de més igualtat, en moments en què lhome perd poder o la dona en guanya. Alguns són: pseudorecolzament, resistèn- cia passiva i distanciament, evitar la crítica i la negociació, fer promeses i mèrits, victi- mització... La lectura de lassaig “Micromachismos: la violencia invisible en la pareja” ens porta a mirar-nos al mirall de lautocrítica i pas- sar pel taller de la transformació personal, per identificar els aprenentatges profunds que hem incorporat als nostres comporta- ments i configuren la base estructural de la desigualtat i lautoritarisme al nivell més quotidià. Perquè no té sentit arribar a una societat on la justícia i la igualtat siguinFRAGUA SOCIAL CUBA LIBERTARIA AL KALIMA EN VEU ALTA més que paraules si no ens alliberem Butlletí de la Federació Local de Va- Pel suport als llibertaris i sindicalis- Revista sobre integració social feta Publicació intermitent de la Xarxa també a nosaltres mateixes dels micro-lència de la CGT. tes independents cubans, GALSIC a Terrassa per lAssociació Espai Anarquista, coordinació de grups i masclismes. Trobem-los i destruïm-loscomunicacion@cgtvalencia.org Tribuna latinoamericana (Paris). Democrátic Intercultural. individualitats anarquistes. per a construir formes més sanes i lliureswww.cgtvalencia.org/ cesamepop@orange.fr assedi.wordpress.com/ www.xarxanarquista.org de relacionar-nos.Desembre de 2009 31
    • EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA AITOR I PEPONIO, PORTAVEUS DE GENT DE GRAMENET > LES PARAULES SÓN PUNYS“Criticàvem un creixement Llengua Jordi Martí Fontdesmesurat d’una ciutat” Étres i tots parlem. És ell qui en els s gràcies al gen FOXP2 que nosal- humans modifica l’activitat de 116 gens més i fa possible que els humans“S’ha demostrat que quan es treballa unitàriament doncs s’aconsegueixen coses” tinguem la capacitat del llenguatge, aquella que ens fa precisament hu- mans. La importància del FOXP2 ha estat descoberta per un equip d’inves- > LA FRASE... tigadors de la Universitat de Califòrnia a Los Ángeles i resulta enormement aclaridor per a qui entengui aquest llenguatge científic que fa anar la ge- nètica i que la major part precisament dels humans desconeixem per pròpia incapacitat o perquè no ens interessa prou. El gen havia estat descobert al 2001 però no ha estat fins al 2009 que se li ha atribuït la importància central en el llenguatge humà que sembla que té. La capacitat del llenguatge la podem saber des de paràmetres científics. Sabem quines mutacions va tenir el “A més de la dissolució nostre cervell en el procés evolutiu per del consistori, també tal d’arribar a ser homo sapiens. No demanem l’aturada necessàriament som diferents del ne- immediata de les obres andertals en aquest aspecte, ja que que estan sota sospita” ells també tenien aquest gen però aquí la nebulosa encara no s’ha pogut acla- “La política actual de fer gratacels en sòl públic requalificant no té en compte les mancances dels diversos barris” rir del tot i, per tant, podem continuar deixant-ho en mans de les diverses es- Laia Altarriba Quines coses dius que ja havíeu L’operació Pretòria serà una dimensió econòmica per les con- glésies i religions. denunciat? possibilitat per transformar la tractacions a dit, els favors i les co- El que no ens ha aclarit aquest estudiL’Aitor i en Peponio són dos dels PEPONIO: El conjunt de la política manera de fer política que hi ha missions; una de social perquè sobre el gen FOXP2 és quan aquestportaveus de Gent de Gramenet, urbanística, però de forma concre- hagut fins ara a Santa Coloma? “compraven” determinades enti- gen va tenir el privilegi de dotar unque es presenta com un moviment ta criticàvem el projecte urbanístic AITOR: Segons com evolucionin tats a partir de subvencions per- ésser humà de poder sense recórrer aciutadà divers per una Santa Colo- Cubics, que està al parc Europa. els esdeveniments. Pensem que si què els facilitaven amagar determi- a la força. I segurament no ens homa millor. Es van presentar a les Havíem fet un informe feia més es canalitza bé doncs s’acabarà nades pràctiques darrere d’un podrà aclarir mai, malauradament. Nodarreres eleccions municipals però d’un any on dèiem més o menys forjant una alternativa fota que tin- procés participatiu; una dimensió ens aclarirà quan el llenguatge va ser-van quedar fora del consistori tan tot el que ara està sortint. Efectiva- gui alguna possibilitat de canvi. política perquè dominaven el partit vir per enredar per primer cop un altresols per sis vots. Tot i això, han ment no ens esperàvem el que ha PEPONIO: Certament, tot serà si a escala local i comarcal; i també exemplar de la nostra espècie. Ni tancontinuat treballant per denunciar succeït amb aquesta magnitud, els moviments socials ens espavi- una de policial perquè tots els mo- sols sabrem quan la paraula va servirel model urbanístic i la manca de però sí que es podia esperar que si lem i fem pressió. S’ha demostrat viments crítics a Santa Coloma per primer cop per cantar una cançóparticipació a Santa Coloma. Con- algun dia algú estirava dels fils i lle- que quan es treballa unitàriament han estat especialment reprimits posant veu a uns sons que ordenatssideren que el cas Pretòria dóna la gia els papers que havíem fet arri- doncs s’aconsegueixen coses. Hi policialment: no en el sentit que els de forma musical ja existien de moltraó a les denúncies que fa molts bar a diverses instàncies, doncs ha el perill que tot continuï igual, hagin detingut i pegat, sinó en el abans. No sabrem tampoc quin humàanys que estaven fent, i animen la això podia passar. perquè normalment el poder polític sentit de fer seguiments, que en- va ser el primer que va negar un amopoblació que es mobilitzi perquè i econòmic van molt lligats i no cara a hores d’ara notem. amb el llenguatge i per tant va esdeve-es dissolgui l’ajuntament i s’aturin Per què sou crítics amb la políti- tenen ganes d’introduir canvis. De- nir ja, de facto, lliure o va començar eltots els projectes urbanístics in- ca urbanística del consistori? pendrà de la força que puguem Així que vosaltres demaneu la camí del seu alliberament. I segura-vestigats i es puguin començar a AITOR: La política actual de fer fer. dissolució del consistori. ment tampoc aclarirem si va ser ell oconstruir una altra Santa Coloma. gratacels en sòl públic requalifi- AITOR: Sí, i la creació d’una Junta ella o ell a ell o ella a ella, qui va dirParlem amb dos dels portaveus cant no té en compte les mancan- Penseu que el que ha succeït a Gestora, perquè no es poden cele- t’estimo després d’orgasmar plegats od’aquest moviment. ces dels diversos barris. A banda Gramenet és fruit d’unes males brar eleccions anticipades en l’àm- de fer-ho només un dels dos, o de no que no permet la participació real pràctiques d’uns determinats bit municipal. fer-ho cap. I fins i tot m’atreviria a afir-Per què vau crear Gent de Gra- de la població. Per exemple, el que responsables polítics o que té PEPONIO: A més de la dissolució mar que el gen i la seva història, quanmenet? es coneix com a Cubics, està fet alguna relació amb el sistema del consistori, també demanem la coneguem, tampoc ens aclarirà lesPEPONIO: Perquè dins de l’Ajun- en uns terrenys que eren públics i polític i econòmic? l’aturada immediata de les obres complexes relacions entre el significattament no hi havia oposició; hi que havien d’anar destinats a equi- AITOR: És molt clar que això prové que estan sota sospita i la declara- i el significant, malgrat Saussure ja hohavia una majoria absoluta del paments que el barri feia molts no només de Santa Coloma, sinó ció de béns de quan van entrar va dir més o menys tot en les sevesPSC, i CiU i ICV que governaven anys que estava demanant. La pla- que prové del sistema polític i eco- cada un dels regidors i de com classes dictades o piratejades.junts amb el PSC; així que l’única taforma de la Serra de Marina va nòmic en el que estem. Només cal estan ara, tot i que això últim és re- No ens importa massa, però ara jaoposició quedava en mans del PP. fer mobilitzacions contra el projec- veure els casos de corrupció al latiu, perquè poden haver posat sabem que allò que ens diferencia delsDavant d’aquesta realitat va sorgir te, però no van reeixir; per contra, País Valencià i a les illes Balears. coses a nom de familiars. altres animals, el pensament simbòlicun moviment molt divers format tots els partits de l’Ajuntament van PEPONIO: Aquí hi havia una au- expressat en la llengua, ens és unaper gent de grups i plataformes votar-hi a favor. tèntica xarxa muntada a nivell de Com penseu que evolucionarà la mica més conegut i, per tant, les men-que volíem que hi hagués una au- PEPONIO: En definitiva, criticàvem Barcelonès Nord d’àmbit social, investigació? tides religioses que intentaven expli-tèntica alternativa d’oposició. un creixement desmesurat d’una polític, econòmic i social. Dels dos PEPONIO: Tot depèn de les ganes car-ho han passat a ser el que sempre ciutat que pensem que no ha de detinguts de l’Ajuntament que que tinguin d’estirar del fil, i de les han estat definitivament: literatura. LaUs esperàveu que pogués arri- créixer més. El creixement ens estan a la presó, l’alcalde fa 28 ganes que tinguin els polítics d’a- llengua és producte d’una mutació ge-bar a succeir l’escorcoll de l’A- porta cada vegada més gent en anys que és el responsable polític turar la qüestió. Ens trobem davant nètica. La humanitat, doncs, és filla deljuntament i la detenció de l’al- una ciutat mancada de serveis de del PSC al Barcelonès Nord i el re- d’un cas on hi podrien estar impli- gen FOXP2 i això no ens aclareixcalde? tota mena: no hi a prou ambulato- gidor d’Urbanisme és el president cats tant CiU com el PSC, i són massa coses però ens deixa afirmarAITOR: No, la veritat és que ningú ris, ni prou centres culturals. Hi ha del PSC a Santa Coloma. Per tant, dos partits molt potents, que en que mentre el gen el tinguem, i semblas’ho esperava. Hi havia moltes gratacels planificats a tota la ciu- si algú fa un intent de desvincular- algun moment poden dir prou. que durarà, serem capaços de sentir,coses que nosaltres havíem anat tat, i tot això va en detriment de la los de l’estructura del partit, no té de negar, de dir, de repartir, de somiar,denunciant, però ningú s’esperava qualitat de vida de la població de massa credibilitat. Parlo de xarxa (*) Extracte de l’article publicat a d’estimar, de lluitar, de pensar i, sobre-que arribés aquest desenllaç. Santa Coloma. de diversos àmbits perquè té una “L’Accent”, 17-11-2009. tot, de parlar.