Revista Catalunya 109 setembre 2009

595 views

Published on

Revista Catalunya 109 setembre 2009

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
595
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya 109 setembre 2009

  1. 1. Catalunya Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Setembre 2009 • número 109 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat Glorioses jornades de juliol
  2. 2. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) Cent anys després, manca d’organització • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de E Catalunya (FAPC) ns podem trencar el cap i Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona rellegir, remirar, redebatre i Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 repensar els mil i un condi- cionants que van portar a la mal FEDERACIONS COMARCALS anomenada Setmana Tràgica i a Anoia fer que una revolta antimilitarista i Rambla Sant Isidre, 15, 1r obrera acabés convertida en una 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cgtanoia@yahoo.es bullanga ciutadana i esdevingués Baix Camp/Priorat la festa major de la crema d’edificis Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus religiosos. És evident que l’Esglé- baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 sia, com ara mateix, tenia un poder Baix Llobregat desproporcionat i era el blanc més Cra. Esplugues, 46 fàcil per atacar però és també evi- 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 dent que una revolució, un canvi total d’estructures de la societat on Comerç, 5. 08840 Viladecans es desenvolupa, no pot fer-se cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 només cremant convents, esglé- sies i edificis religiosos. Les caser- Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell nes, les comissaries, les bancs, les Tel. i fax 977 66 09 32 fàbriques, les cases dels rics… van cgt.baix.penedes@gmail.com quedar fora del foc i dels objectius Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona dels revoltats del juliol de 1909. I cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 això no va ser casualitat, no podem Garraf-Penedès ser tan ingenus de pensar que es Per això és important remirar el ble una revolta que esdevingués en els diners i en les jerarquies. Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat va cremar el primer que es va tro- passat, per veure com la manca de revolució i fes avançar la classe Ara bé, per fer-ho ens cal organit- Tel. i fax 93 893 42 61 bar davant i menys que aquests capacitat per part de l’organització obrera en drets i en llibertats. zació i organitzacions. Col·laborar Maresme primers i únics objectius anul·lessin obrera (on Solidaritat Obrera era No n’hi ha prou amb la gana o les els uns amb les altres, tenir con- Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com els altres, els que podien fer tom- forta com a Gràcia la cosa va anar opressions diverses que puguem fiances que ara no tenim, ser com Tel. i fax 93 790 90 34 bar el moviment cap a quelcom d’una altra manera) i la manipula- patir com a classe o com a indivi- un puny per colpejar però alhora Vallès Oriental més seriós, cap a quelcom de més ció de les masses per part dels que dus per fer el pas que ens apropi a no tallar-nos cap dit per fer-ho. I si Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com pes, cap a quelcom que fos verita- més cridaven i més insultaven (els la seva substitució per unes rela- s’escau, saber i poder acaronar Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 blement revolucionari. radicals de Lerroux) va fer impossi- cions humanes no basades només quan no calgui pegar. FEDERACIONS INTERCOMARCALS Agurrelj Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Manresa Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dilmecres 19 Colom, 3-5 d’agost de 2009. Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals i Jordi Martí. Col·laboradors: “Ha arribat lhora de parlar clar Sabadell sense pèls a la llengua, Unió, 59 Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com sense que ens tremoli la veu Tel. i fax 93 745 01 97 Fortuño, Carlus Jové i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000 exemplars. ni amaguem la mirada. Terrassa Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Nestam farts i no podem més" Ramon Llull, 130-136 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat Joan Alfons Marí i Torres, Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. dins "La Terra encesa" Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Setembre de 2009
  3. 3. REPORTATGE Va ser l’anomenada Tot el moviment republicà, anarquista Setmana Tràgica i part del catalanista era radicalment una revolta antimilitarista contra l’Església? GLORIOSESJORNADES DE JULIOL Cent anys d’una revolta antimilitarista Jordi Martí Font uè va passar a BarcelonaQ ara fa cent anys? Què va abocar les masses de gent acremar escoles religioses, esglésiesi convents? Va ser l’anomenadaSetmana Tràgica una revolta contral’església? Una revolució? Unacrema de convents per part de bar-celonins embogits? Els “multitudi-naris assassinats de capellans” vanser la causa d’aquest adjectiu apli-cat a aquella setmana de juliol? Quèva fer Ferrer i Guàrdia per merèixerla mort?De la vaga general a larevolta popular9 de juliolUn atac dels resistents marroquinscontra el ferrocarril de la SociedadNorteafricana va ocasionar la mortde diversos treballadors. La repres-sió posterior va encendre el focd’una veritable guerra al nord d’À- camí) eren radicalment antimilita- que había de conducirlos a Meli- tos de curas y de frailes que, ade- pessetes de l’època. Si es pagaven,frica per a la qual l’exèrcit espanyol ristes. En aquest cas, però, també lla”. más de estar directamente interesa- una altra persona ocupava la plaçano estava prou preparat ni ho arri- cal tenir en compte l’actitud dels dos en el éxito de la religión católi- del soldat cridat a quintes,. Lesbaria a estar mai. socialistes del PSOE que s’oposa- La nit del 18 al 19 de ca, no tienen familia, ni hogar, ni 1.500 pessetes suposaven un salari ven al colonialisme espanyol i per juliol son de utilidad alguna al país”. complet d’un obrer de l’època, pel11 de juliol tant a la guerra al Marroc sense que anar a morir a la guerra esdeve- posar en dubte l’exèrcit que l’havia Els rifenys van produir noves bai- 22 de juliol nia una qüestió de classe.El govern de Maura va anunciar la de portar a terme. xes a l’Exèrcit d’ocupació. La re-mobilització de 20.000 reservistes volta ja no era només això sinó que El governador civil de Barcelona, 24 de juliolper a un servei obligatori i actiu al Diumenge 18 de juliol havia esdevingut una autèntica gue- Ángel Ossorio y Gallardo prohi-Marroc. Tothom sabia ben clar què rra oberta. Les notícies sobre prop beix les manifestacions i incomuni- Es crea el comitè de vaga, formatvolia dir allò per a les classes popu- Enmig d’aquest clima de “No a la de tres-centes baixes van arribar a ca Barcelona amb Madrid. El mi- pel socialista reusenc Antoni Fabralars. El mateix dia 11, començaren guerra”, un batalló de reservistes va la península el dimarts dia 20 i com nistre de Governació, Juan de la i Ribas, pel sindicalista Miquel Vi-les protestes i augmentaren d’inten- recórrer Barcelona camí del port a conseqüència a Madrid es van Cierva, prohibeix els mítings i les llalobos Moreno i per l’anarquistasitat a mesura que arribaven notí- per embarcar cap a Àfrica. Una produir violents xocs entre mani- manifestacions, alhora que ordena Francesc Miranda. Solidaritatcies i rumors sobre les derrotes que multitud s’havia congregat al Port i festants i policia. que es detingui tot aquell que pro- Obrera decideix no anar a la vagapatia l’exèrcit espanyol en la cam- allí unes dames de l’aristocràcia testi públicament. sola, el que farà que l’organitzaciópanya colonial. van fer la seva bona obra del dia re- Dimecres dia 21 obrera tampoc s’atreveixi a posar-La premsa republicana, tant el cata- partint entre els soldats medalles, 23 de juliol se davant de la protesta quan aques-lanista d’esquerres d’“El Poble Ca- escapularis i tabac. La burla que A Terrassa sis mil obrers es van reu- ta es radicalitza i que el comitè detalà” que dirigia Antoni Rovira i aquesta imatge suposava va escal- nir en un míting-assemblea contra Solidaritat Obrera anuncia que de- vaga no sigui mai un ens dirigent iVirgili com la lerrouxista d’“El far els ànims dels congregats i es la guerra organitzat per socialistes i clararà la vaga general contra la ni tan sols coordinador. La migra-Progreso” feia dies que s’havien van produir els primers aldarulls. anarquistes i en el qual ja es barre- guerra el dilluns 26 de juliol. Mal- desa de la força de l’organitzaciópronunciat clarament en contra de Josep Comaposada explica a l’o- java l’antimilitarisme amb l’anti- grat l’anunci, la central obrera i lli- obrera –que es trobava a les sevesnoves aventures colonials i en con- puscle “La Revolución de Barcelo- clericalisme. Els obrers que hi van bertària no assumirà la direcció del beceroles ja que s’havia creat el 3tra de l’enviament de tropes al Ma- na” la indignació dels soldats, en prendre la paraula es van pronun- moviment. d’agost de 1907- i la força creixentrroc. No era estranya la seva posi- veure les “empingorotadas señoras ciar “contra el envío a la guerra de Cal tenir en compte que en aquell del Partit Radical de Lerroux sem-ció ja que tot el moviment que repartían escapularios y otras ciudadanos útiles a la producción, moment, a partir d’una llei aprova- bla que en van ser les causes.republicà, anarquista i part del cata- baratijas a los muchachos, no pocos en general, indiferentes al triunfo da el 1855, es podia estar exempt Alejandro Lerroux havia basat lalanista (cal recordar que la Lliga de los cuales los echaron al agua de la cruz sobre la media luna, del servei militar a partir del paga- seva popularitat entre les classesRegionalista no segueix aquest desde la cubierta del mismo vapor cuando se podían formar regimien- ment d’una indemnització de 1.500 populars en un discurs radical alho-Catalunya. Setembre de 2009 3
  4. 4. REPORTATGE celonins com Poble Nou, Sants, ció. És un sentiment general el que Gràcia, les Corts o Drassanes, on es ha mogut tothom a la protesta. Els produeixen els enfrontaments més que van pels carrers decidits a tot violents i continuats. Al migdia, el són les dones, els reclutes i els de govern declara l’estat de guerra les primeres reserves. Aquesta gent amb l’oposició del governador civil no tem ni la mort. Perquè, entre Ossorio y Gallardo i aquest presen- morir a Melilla i morir aquí, prefe- ta la seva dimissió. reixen morir a la vora de casa. A Ràpidament, els vaguistes passen a l’anar a dormir he vist soldats de atacar els edificis religiosos, que cavall per la Gran Via, que enraona- era on menys resistència podien ven amigablement amb els pai- trobar i que alhora representaven el sans”. Poder que volien combatre i que igual que els demanava submissió Dimarts 27 de juliol els enviava a morir escorxats a l’À- frica per uns interessos purament La revolta de Barcelona va prendre econòmics d’una elit econòmica el caire més clarament anticlerical a que tenia llaços de tot tipus amb partir de la nit amb la crema d’edifi- l’Església. cis religiosos de tot tipus (esglésies, Tot i que la crema de convents i es- escoles, convents, etc.) i perd el po- glésies es generalitza i es produei- tencial revolucionari en no fer frontra que demagògic, dirigit contra si bé formalment va començar com Comença la vaga general contra la xen escenes macabres que esdeve- directament al Poder i quedar-se enl’església i el catalanisme. Durant a una vaga general no es van desen- guerra. La vaga estava convocada nen símbol dels esdeveniments, un dels seus representants. A Dras-les jornades de juliol, Lerroux no volupar com a tal. La Unió Local per 24 hores, però la presència al com l’exposició a la porta dels con- sanes, s’ataca la comissaria i nomésera a Barcelona i, per tant, no de Societats Obreres de Barcelona- carrer de grups de gent que recorria vents de mòmies de monges (atri- a indrets com Gràcia, on l’organit-podem saber si la seva retòrica s’- Solidaritat Obrera s’havia creat el la ciutat amunt i avall sense parar buïbles als rumors populars que zació obrera és prou potent, la lluitahagués concretat en res o hagués 1907. Aquell any, el 25 de juliol, va fer que no s’acabés en un dia i el parlaven de tortures a què eren sot- es desenvolupa directament contraquedat només en retòrica. Una de s’havia publicat un manifest signat governador militar de Barcelona, el meses les dones que vivien als con- l’Exèrcit, la policia i la Guardiales aproximacions al personatge per 36 societats obreres i dirigit a capità general De Santiago, decla- vents), en tots els dies de revolta Civil, un dels cossos militars mésque més m’agrada és la que inclou tots els treballadors; la seva consti- rés l’estat de guerra i tragués l’exèr- només seran assassinats tres reli- directament implicats en la repres-l’historiador Joaquim Ferrer a “Lai- tució formal s’esdevingué el 3 d’a- cit al carrer contra els manifestants. giosos. Aquesta dada em sembla sió d’aquells dies i que va veureret (1880-1920)” i que cita Dolors gost del mateix 1907. Dos mesos Tot i que al matí tot s’havia desen- significativa, ja que és a partir d’e- com les seves casernes també erenMarín a la seva “La Semana Trági- després, va començar a publicar un volupat sense violència sembla ser lla que podem afirmar que si bé la atacades pels insurgents.ca” quan diu “El catalanismo en las periòdic amb el mateix nom. Un que la presència dels tramvies al ca- violència de la revolta va dirigida Segons la historiadora Joan Con-elecciones de 1889 consiguió todos any després, el setembre de 1908, rrer, com a conseqüència de la contra l’Església com a institució, nelly Ullman, en el seu estudi jalos puestos. A partir de aquí corrió es va transformar en Federació Re- nul·la organització sindical dels tre- els seus membres com a individus clàssic sobre els fets “La Semanala alarma del gobierno de Madrid. gional de Catalunya. L’organització balladors del sector, havia escalfat reben una minúscula part de la vio- Trágica”, el fet de calar foc als edi-Quien se inquieta principalmente es era sindicalisme pur i estava orga- els ànims de grups de manifestants lència desfermada, un fet radical- ficis religiosos va ser una sortidaSegismundo Moret, figura decisiva nitzada al voltant de demandes im- que havien descarregat la seva ira ment diferent a la Revolució de buscada pels lerrouxistes i triadaen esta cuestión (...) La idea ma- mediates i els convenis col·lectius. sobre els mateixos tramvies. És 1936. per enganyar els obrers més radi-quiavélica de Moret fue la de enviar En un principi, el sindicat es decla- destacable la presència de dones i S’arriben a aixecar fins a 250 barri- cals i evitar que hom intentés de dura estas masas –las de Barcelona- un rava lliure de cap ascendència polí- infants en els incidents. Elles, en la cades, s’assalten les armeries i en a terme una veritable revolució so-líder de singulares dotes políticas, tica i també de marxisme i anar- majoria dels casos, amb un llacet algunes topades els soldats es ne- cial.un líder que naturalmente no podía quisme. Ben aviat, però, la blanc com a símbol de la seva opo- guen a disparar, cosa que sí fan els Coromines diu que “Aquella fou laser monárquico, sino un republica- Solidaritat Obrera va estar sota un sició a la guerra. guàrdies de seguretat. Els catorze crema de convents. Segons diuen,no que levantara en Barcelona, de control anarquista, seguint el model S’aixequen barricades, hi ha vio- mil soldats de la guarnició de Bar- els incendiaris eren petits grups dela manera que fuera, una bandera del sindicalisme revolucionari que lents enfrontament entre obrers i celona són mobilitzats. 8 a 10 persones, que es reunien alespañolista: Lerroux. A la objeción hi havia a la CGT francesa. El dia militars, sobretot Guardia Civil, i la Pere Coromines, l’intel·lectual so de pitos i campanes” i “En gene-de los otros políticos, de que aque- 13 de juny de 1909, el congrés de la vaga s’estén a altres localitats com d’esquerres i catalanista, simpatit- ral, el públic aplaudia la crema i elsllo aumentaba el poder de los repu- Federació Obrera havia votat unà- Sabadell, Montblanc, Sant Feliu de zant de les idees anarquistes durant veïns feien recular els bomberos,blicanos, Moret respondía que esta nimement per la tàctica de la vaga Llobregat, Igualada, Alcoi, Valèn- bona part de la seva joventut i pare quan volien apagar els focs”.prevención resultará fundamentada general “depenent de les circums- cia, Valls, Palafrugell, Terrassa, del filòleg Joan Coromines, descriusólo en Cataluña, pero no en el tàncies”. Reus, Badalona, Granollers, Vila- en els seus “Diaris i records” com Dimecres 28 de juliolresto del país, con lo cual como má- nova i la Geltrú, Mataró, Sitges..., va viure les jornades. Del dia 26, enximo sólo aumentaría en veinte di- 26 de juliol tot i que són alguns dels barris bar- diu que “jo no crec en l’organitza- S’assalta la caserna de Veterans iputados la representación republi-cana en el Parlamento, pero acambio de conseguía salvar a Cata-luña para España. En efecto, factu-rado por Moret, Lerroux llegó aBarcelona con un maletín, solo conel traje que llevaba y una muda decamisa. Todos los meses recibía delfondo de reptiles del Ministerio dela Gobernación 5.000 pesetas y enocasiones extraordinarias hasta20.000, cumpliendo religiosamenteel compromiso con todos los go-biernos de la época”.Diumenge 25 de juliolSegons explica Josep Benet, va serun dia de preparatius. Es transmete-ren missatges arreu i es van fer reu-nions amb els delegats obrers arri-bats d’arreu a la recerca deconsignes i notícies.Un dels protagonismes més comen-tats i discutits, per la seva inexistèn-cia, és el que hauria pogut tenir laSolidaritat Obrera davant un fet que 4 Catalunya. Setembre de 2009
  5. 5. REPORTATGEs’aconsegueixen armes però la re- vent de les Dominiques, a Horta. nar a fer net en els moviments so- que va tenir un cert èxit. El mateix Pel que fa a edificis cremats, aques-volta continua atacants edificis reli- El darrer dia de revolta, que no de cials que posaven en qüestió el Manuel Buenacasa, a “El movi- ta van ser 27 escoles regentades pergiosos enlloc de bans, fàbriques i revolució, Pere Coromines explica Poder del moment. miento obrero español”, en fa una ordres religioses, 3 escoles parro-casernes. El tinent general publica que algunes de les històries que la Coromines, que ja havia patit la re- valoració en aquest sentit tot i que quials, 14 esglésies, 6 convents deun ban prohibint cridar cap consig- gent conta i que ell ha presenciat pressió que va envoltar el Procés de precisant-la quan diu que “si las monges, 2 centres de patronatsna. són pures invencions perquè ell en Montjuïc, recorda en els seus diaris otras regiones de España no secun- obrers, 6 residències d’ordres reli-Coromines explica com, amb un sap la veritat, pel que no s’acaba de que “No tinc de penedir-me de res. daron el movimiento de Cataluña giosos masculins i 9 convents d’or-grup de mòmies desenterrades, “es creure molts dels relats que la gent No he fet cap acte del qual m’hagi fue ante todo por su desconoci- dres religiosos dedicats a la benefi-va formar una processó. Una d’e- li fa de coses que no pot constatar. d’avergonyir. Algun diari ha parlat miento real de lo que en ésta ocu- cència.lles la duien en la caixa pròpia, al- Coromines conclou que “Tots de que volien agafar-me, un perio- rría. El Gobierno de Maura tuvo Pel que fa al moviment obrer, Joseptres sobre fustes, alguna sencera a aquests dies m’he pogut fer una dista m’ha dit que estava a la llista buen cuidado y empeño en ilustrar Prat ha dit que abans dels fets de ju-la mà o sobre un llençol”. La revola idea de com la por i la vanaglòria dels deportats”. En una carta dirigi- a su manera al pueblo español, ha- liol, Solidaritat Obrera tenia 15.000canvia d’intencions i Coromines activen la invenció de l’home. Un da a Amadeu Vives, Coromines li ciéndole creer que lo ocurrido en afiliats a Catalunya i després de ladiu que “Casi bé ja no es parla de urbano em deia l’altra matinada resumeix les jornades dient que “El Catalunya era una movimiento se- repressió es va quedar amb 4.418Melilla ni dels reclutes: la revolució que a la Rambla els soldats marxa- dilluns es va començar per una pro- paratista y criminal. No dejaremos afiliats, el que representa una dava-pren un aire francament radical. Ni ven per sota els balcons apuntant testa contra la guerra, cridant ‘viva de manifestar también que los tra- llada importantíssima per a una or-el socialisme ni l’anarquisme tenen enlaire i jo, que vaig passar-hi al els soldats’. Però la nit mateixa es bajadores del resto de España -mu- ganització de masses com aquesta.res que veure amb el moviment, cap de pocs minuts, no hi vaig va girar la cosa cap a la crema de chos enterados de la verdadera rea- Però potser cal mirar-ne també lesque només va contra els convents i veure ni un soldat ni un guàrdia convents” i “El poble, quasi per lidad- no tenían los arrestos, el conseqüències potser no tan numè-les esglésies”. civil”.(..) Es veu que d’aquí una set- unanimitat, va trobar bé la protesta empuje y el influjo de sus herma- riques i sí més transcendentals. A mana les llegendes més fantàsti- el primer dia. Després, la crema nos catalanes”. partir de la Setmana Tràgica i com aDijous 29 de juliol ques seran contades amb el mateix dels edificis religiosos va separar A l’àmbit dels Països Catalans, el conseqüència de l’arrenglerament aplom que si fossin veritat”. de la protesta els carlins i els con- lloc on més importància va tenir la de les diverses tendències del cata-Es mantenen els enfrontaments a servadors”. “No creguis lo que revolta fou a Sabadell, on l’Ajunta- lanisme amb els revoltats contra labona part de la ciutat i l’Exèrcit rep Dissabte 31 de juliol diuen de robos, violacions i assassi- ment fou assaltat i s’hi proclamà la guerra o amb els repressors, la Soli-reforços de València, Saragossa, nats dels revolucionaris. Als maris- República. daritat Catalana rebia el seu tret dePamplona i Burgos. L’Exèrcit Més de 10.000 soldats prenen la tes de Sant Martí els van atacar per- gràcia que la faria per sempre im-ocupa el Poble Nou i aconsegueix ciutat i tornen a funcionar el telèfon què tiraven. A tot arreu les persones Balanç i repressió possible. D’altra banda, la classeel control de Drassanes. Tercera nit i el telègraf. Comença la neteja dels han sigut respectades, i fins tracta- obrera iniciaria un procés de pèrduad’incendis provocats. carrers i el desmantellament de les des amb consideració. Els robos els El balanç final de les jornades de progressiva de confiança en els ra-Coromines comenta els rumors que barricades, que estaven abandona- han fet els granujas i el veïnat, però juliol resulta molt aclaridor alhora dicals, el líder dels quals no es tro-corren entre la gent quan diu que des des del dia anterior. Malgrat la no els revolucionaris. Les violèn- que sorprenent si ens referim als tò- bava aquells dies a Barcelona però“La fantasia popular diu que són els tranquil·litat general, encara hi ha cies són històries per adormir-s’hi pics estesos per les valoracions po- que l’únic que van fer va ser des-capellans, els frares i els carlins els trets, tot i que ja no grans enfronta- dret. En canvi la repressió ha sigut pulars que se n’han fet, de forma viar les masses dels objectius veri-que tiren. Amb una lògica que co- ments. La nit anterior ja va ser de horrible”. completament interessada. Segons tablement revolucionaris. Malgratmença a fer por se’ls acusa d’exci- gairebé total tranquil·litat i tot i que Josep Termes, el balanç de víctimes això, en les següents eleccions mu-tar la ràbia a les tropes perquè encara no hi hagué premsa sí que es Dilluns 2 d’agost mortals fou de 2 guàrdies civils (i nicipals guanyaria encara el Partitaquestes accentuïn la repressió con- restabliren els transports i s’obriren 39 ferits), 3 militars (i 27 ferits) i 82 Radical. Els obrers tendirien a l’au-tra els revolucionaris”. els edificis municipals. Tothom tornà a la feina i els burge- civils (amb 126 ferits). Hi hagué toorganització de la classe en una sos pagaren la setmanada a tothom. més de 200 desterrats, la majoria organització que si bé a priori enDivendres 30 de juliol Diumenge 1 d’agost El PSOE, que havia anunciat una anarquistes i republicans (entre ells, sortiria tocada, en un any esdevin- vaga general a tot l’Estat, no la va Anselmo Lorenzo o Teresa Clara- dria la Confederació Nacional delArriben més tropes des de Tortosa i Es restableix el funcionament dels convocar i les primeres notícies re- munt) i cinc afusellats. El 17 d’a- Treball, la CNT, l’instrument deValència. Es comencen a veure els tramvies i es publica un ban de l’al- ferents a la revolta en la premsa es- gost es va afusellar el republicà lluita més útil que mai no han tingutprimers símptomes del final de la calde anunciant que dilluns reobrirà panyola parlaven d’una revolta se- Josep Miquel i Baró i més endavant els obrers organitzats als Països Ca-revolta: es restableix la circulació el comerç. Apareix un primer ba- paratista, una estratègia ho van ser Antoni Malet, Eugenio talans. A nivell estatal, Antonipel centre de la ciutat i s’encén l’en- lanç de víctimes i se celebren mis- convenientment apamada per tal del Hoyo i Ramon Clemente. El 9 Maura hauria de dimitir per la crisillumenat públic en algunes zones. ses a les esglésies que no han estat que el proletariat de la resta de l’Es- d’octubre, un consell de guerra derivada de la Setmana Tràgica, elMoltes de les barricades construï- cremades. L’anomenada Setmana tat no donés suport als revoltats de condemnava a mort Francesc Ferre mateix que Coll i Pujol, l’alcalde dedes són abandonades. A la nit, enca- Tràgica s’acaba i comença una re- Barcelona. Aquesta era una estratè- i Guàrdia, que va ser afusellat el 13 Barcelona. Res ja no seria igualra és destruït per les flames el con- pressió que serà aprofitada per tor- gia del ministre Juan de la Cierva d’octubre. després d’aquella setmana.Catalunya. Setembre de 2009 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA Assistim a l’enfonsament de les Es tracta d’ocultar la reestructuració salvatge de tots els sectors econòmics que rendes salarials i del l’empresariat porta a efecte sense límits poder adquisitiuCGT acusa lesmultinacionalsde l’automòbil Els miratges de les xifresde lucrar-seamb l’atur de l’atur. La crueltat Comunicat de la FESIM-CGT de la realitat socialL a CGT acusa les multinacio- nals de l’auto de lucrar-se ambl’atur, sobredimensionant la crisi, iexigeix la reducció de jornadasense reducció de salari. El Secre-tariat Permanent de la Federació deSindicats de la Indústria Metalúrgi-ca, denúncia les multinacionals dedemanar ERO per sobre del neces-sari per a rebaixar l’estoc i així lu-crar-se amb l’atur.La CGT proposa la reducció de jor-nada immediata a les 35 hores set-manals. La Federació del Metall dela CGT assenyala els casos deSEAT i Ford com exemples clarsd’utilització dels ERO per a fabri-car milers de cotxes menys delsque realment vendran aquest any.Amb això denunciem que utilitzenels ERO per a rebaixar el seu estoc,disminuir despeses i rebre de l’estatmés ajudes indirectes per mitjà del’atur.També denunciem que tant aques-tes empreses com la resta de multi-nacionals del sector i de les auxi-liars utilitzen aquesta crisi per aaugmentar la productivitat i la pres-sió sobre els treballadors. En aquestsentit rebutgen el xantatge al ques’està duent a la plantilla de Opel,amb la col·laboració dels responsa-bles polítics dels Governs Central id’Aragó, exigint nous i greus sacri- Secretariat Permanent de CGT les fundacions partidistes, empre- tipus. Va comportar molt greu- nen centenars de milers de milionsficis a la plantilla, com única sorti- sarials i organismes internacionals. ment, desregular les relacions labo- d’euros de l’erari públic, sinó que, Lda davant una fallida creada per la ’atur i el drama de mig milió Es tracta, entre altres coses, d’ocul- rals i introduir tots els elements de deterioren el model sanitari envoracitat dels empresaris, i oferint de persones amb fam. El tar la reestructuració salvatge de flexibilitat per a acceptar la compe- atenció, qualitat i satisfaccions dediners públics a empreses especula- poder de les empreses ener- tots els sectors d’activitat que l’em- titivitat com categoria sagrada. Va necessitats socials, alhora que fandores que exigeixen milers d’aco- gètiques, que imposen els seus be- presariat està duent a efecte, sense comportar la liberalització i priva- negoci amb la medicina privada.miadaments sense concretar pro- neficis per sobre del clima, del límits institucionals i sense resis- tització dels serveis públics i sobre- Les remuneracions dels treballa-postes industrials de futur i amb medi ambient i d’un planeta habi- tència sindical, en aquest país. tot l’essencial per a la vida: el dors/es han perdut 2,7 punts en elgreu risc de deslocalització. table. El nou fons de diners públics Ja va succeir en altres moments de transport, les comunicacions, l’e- primer trimestre de 2009 i les ren-La CGT, que està a l’espera d’una per a la banca que sempre guanya. la història d’aquest país en el segle nergia i la salut. La realitat és tan des de les famílies cauran per pri-reunió amb els Ministeris d’Indús- Els models de consum que ens ins- XX. La modernització de l’econo- odiosa que impedeix seguir els mera vegada en 15 anys. El noutria i Treball per a expressar les ten des del poder polític, alhora mia “espanyola” i l’europeïtzació seus indicadors reals: Fons de Reserva per a la Banca potseves alternatives, exigeix que els que consenteixen i assenteixen, “de la societat” en el 1986 amb el Els ERO en el primer trimestre de arribar fins a 90.000 milions d’eu-accionistes de les empreses i multi- amb la pèrdua de drets laborals, so- PSOE, va comportar: 2009 van destruïr més llocs de tre- ros, perquè es fusionin, es concen-nacionals paguin amb els beneficis cials i civils de la immensa majoria La destrucció del model d’econo- ball que tot l’any 2008. Els aco- trin o, simplement “netegin” lesdels últims anys, una crisi que han social. mia rural (camp i agricultura) i la miadaments invisibles per termina- seves “vergonyes”.generat ells mateixos amb la sobre- Els ajustaments estructurals del possibilitat de tenir un projecte de ció de contractes temporals o no La realitat és així perquè des delproducció i sobreexplotació de les mercat de treball per raons estacio- sobirania alimentària per al país. renovació, ha fet descendir la taxa poder i institucions es fa política iplantilles, tant en les empreses ma- nals -temporada turística, pla E Va comportar reestructurar tot el de temporalitat en 7 punts, el que es gestiona allò col·lectiu al serveitrius com en les subcontractades i d’inversió local i ajudes directes al sector industrial, acer, carbó, pes- significa que més de 2,3 milions de de la minoria de rics, empresaris,auxiliars. consum d’automòbils-, han mos- quer, electrodomèstics, etc. i lliu- persones han anat al carrer des banquers…, abandonant el deurePer a la CGT aquesta crisi l’han ge- trat un miratge, l’augment de per- rar-se’l a les multinacionals per a d’octubre 2007 (data “oficial” de la fonamental de garantir el bé comúnerat les receptes capitalistes de sones empleades i disminució en ser competitius. Va comportar ad- crisi). Més de 500.000 persones per a tots i totes.sempre: augment de productivitat i 55.250 persones parades en el mes metre el paper que a l’estat espan- passen fam (d’alimentació) i hàbi- Els treballadors i treballadores, lesrebaix de salaris. Per això plante- de juny de 2009. yol se li requeria per a entrar en tat (casa) i són atesos per Caritas. persones aturades, pensionistes,gem que es reparteixi el treball, re- El “discurs” que la “crisi” ha tocat aquest club denominat Comunitat L’estat espanyol destina a despesa sectors precaris… hem d’exigirduint la jornada a les 35 hores sense fons i que ja existeixen indicadors Europea i avui redenominat falsa- social 74.000 milions menys del responsabilitats i negar-nos areducció de salari, per a poder sortir de reactivació, manca de rigor so- ment Unió Europea, convertir-nos que li correspondria pel seu nivell “pagar” les seves formes de vida,realment de la crisi, sense que cial i més encara, d’ètica social. És en una economia de serveis, on el de desenvolupament. Les Empre- les seves formes de produir, leshàgin de pagar-lo en exclusiva els “un discurs únic” al qual ens estan maó presidís tot i, fora pastura ses privades, conquisten el pastís seves forms de consumir i les sevestreballadors. portant el Govern i les Institucions, d’especuladors i inversors de tot sanitari públic, i no només gestio- formes d’ofegar la nostra llibertat.6 Catalunya. Setembre de 2009
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Els salaris s’enfonsen. Autoritarisme i violència contra els drets de la classe treballadora Secretariat Permanent del cial a aquesta cultura empresarial, Comitè Confederal de la CGT sustentada en una estructura social "d’ordeno i mano”.“L es persones que treba- Sembla que només tindrem nou llen perden drets i sala- “model” produint desocupats i des- ris mentre segueix aug- ocupades, és a dir, exercitant unamentant el cost laboral per violència sobre les persones treba-l’increment espectacular dels aco- lladores amb absoluta falta de con-miadaments” trol i límits democràtics, doncs noPer a la CGT, l’Enquesta Trimestral altra cosa suposa els centenars dede Cost Laboral corresponent al milers d’acomiadats amb contrac-primer trimestre de 2009, publicada tes “temporals” d’obra o servei de-per l’INE, mostra algunes variables terminat (van destruïts 2,3 milionsque denuncien aquesta “violència d’ocupacions silencioses, inexis-privada institucional” que l’empre- tents, com són els contractes tem-sariat espanyol, ve exercint des del porals), com l’espectacular aug-2008, des de la més absoluta impu- ment dels ERO i Concursosnitat, contra milions de persones as- d’Empreses, que ja en el primer tri-salariades. mestre de 2009 han destruït mésLes persones treballadores assistim ocupació que en tot l’any 2008.a l’enfonsament de les rendes sala- El cost laboral total (salaris, cotitza-rials i les pèrdues del nostre poder cions socials, i altres) per treballa-adquisitiu i a sobre hem de suportar dor, es va incrementar en un 3,9%,els discursos dels qui confonen in- mentre que el cost salarial (salariteressadament les seves situacions base, complements salarials i paga-de privilegi: empresaris i executius ments per hores extres), va créixeramb salaris mitjos anuals d’1 milió un 2,8%. És en els altres costos,d’euros, governs i institucions amb com les indemnitzacions per aco-salaris blindats, amb una societat miadament, on l’augment va supo-que repunta amb “brots verds”, sar un 6,8%. És a dir, al empresariatcom si la fira, per a la majoria so- li és molt rendible destruir llocs decial, no fos un món destrossat labo- treball com, per exemple, en laral i socialment. construcció, típica activitat insoste- dament es transfereixen a l’erari quals passen a situar-se en 1.767,34 merç…) cada vegada tenen més pesEl model productiu espanyol, no nible, on prop del 40% tenia con- públic a través de les suspensions €. L’explicació és molt fàcil, el càl- per al còmput de la mitjana els tre-només s’ha mostrat especulatiu, ex- tractes per "obra o servei" i en un temporals d’ocupació. cul de la mitjana es fa sobre les per- balls amb salaris d’alta qualificacióplotador i insostenible mediam- any ha destruït 700.000 ocupa- L’altra conseqüència, perversa i an- sones que treballen i com qui estan i contractes fixos.bientalment, sinó que, a més, en les cions. Aquí és on ha crescut de tisocial d’aquest model productiu sent acomiadats són els contractats Per a CGT, som els treballadors iseves receptes de “regeneració”, es forma espectacular els altres costos que només prodeuïx desocupats i en treballs de poca qualificació i treballadores qui hem de forçar unmostra amb la cara més autocràtica, per acomiadaments, igual que en la desocupades i contractes precaris, barats (contracte d’obra i servei en canvi de rumb real i la VAGA GE-autoritària i violenta, consubstan- indústria, on els costos per acomia- és "l’augment mig dels salaris" els la construcció, hostaleria, co- NERAL és l’eina necessària.La Generalitat autoritza l’ERO de Nissan que suposa 698 acomiadaments CGT Nissan 128.000 unitats, amb una plantilla perant el servei de seguretat i sal- l’ERO, la CGT remarca que es trac- * Assessorament jurídic individual estable de 2.800 persones. tant les valles i es van aturar mo- ta de la darrera conseqüència del de cada treballador.L a Generalitat va donar el 28 de juliol llum verda a l’extinció de698 ocupacions a la planta de la L’empresa tenia cinc dies hàbils per a presentar la llista d’afectats i ho va fer la nit del dia 29 al 30, però mentàniament les cadenes de pro- ducció. Posteriorment, uns 150 treballadors es van concentrar da- pla industrial firmat entre l’empresa i els membres del comitè (CCOO, UGT i USOC) el mes de febrer, en * Presentació de recurs contra l’a- provació de l’ERO. * Estudiar les possibles denúnciesZona Franca de Nissan per causes una part dels afectats no es va assa- vant del departament de Treball i el qual es recollia que hi hauria una quant a la manipulació de l’afecta-econòmiques, organitzatives i de bentar que estaven inclosos en van tallar durant una estona el tràn- plantilla mínima de 2.800 empleats. ció de l’ERO.producció, dels 3.598 que té ara per l’ERO fins el matí del dia 30 quan sit al Paral·lel. CGT acusa a UGT i CC OO d’afa- Dintre de la coordinadora d’afec-ara l’empresa entre la Zona Franca i no van poder entrar a la fàbrica. En CGT ha denunciat que, com ha pas- vorir l’ERO quan van signar el pla tats, es concretarien noves dates perMontcada i Reixac. L’Executiu ca- el cas dels 150 empleats que po- sat en altres empreses, el percentat- que fixava fòrmules com les baixes a l’aprovació d’un calendari de mo-talà va decidir autoritzar 548 dels drien tornar a l’empresa, s’obria un ge de treballadors de CGT afectats voluntàries per a reduir l’excedent bilitzacions.581 acomiadaments totals que període d’inscripcions voluntàries. és molt superior al d’altres sindicats de personal. A nivell de sindicat emprendremplantejava el grup japonès, i les 150 i a la proporció d’afiliats del sindi- les accions legals necessàries per aextincions, fins a 698, corresponen Mobilitzacions de cat existent a l’empresa. CGT és l’- Assemblea mostrar la discriminació que els tre-a empleats que perdran el seu lloc protesta dels únic sindicat que no ha mostrat el d’afectats/des balladors afiliats a aquest sindicatde treball però que tindran prioritat seu acord amb els plans de l’empre- han tingut cap a la seva llibertat sin-per a reincorporar-se a la fàbrica si treballadors sa i s’hi ha oposat clarament. La secció sindical de CGT va con- dical.aquesta rep més càrrega de treball. Uns 300 treballadors de la factoria La secció sindical de CGT denun- vocar el 31 de juliol a les 10 h. una Una vegada acabada l’assemblea esEls treballadors acomiadats perce- de Nissan en Barcelona es van con- ciava que els acomiadaments afec- assemblea d’afectats per l’ERO va realitzar una manifestació en Di-bran una indemnització de 60 dies centrar a la porta principal de l’em- ten, sobretot, els afiliats d’aquest (afiliats o no afiliats) al local de recció al Departament de Treball,per any treballat, amb un mínim de presa a primera hora del matí del 30 sindicat i empleats que no estaven CGT a Barcelona, per decidir què on van mostrar el rebuig a l’aprova-23.000 euros i un màxim de de juliol per a protestar por la posa- adscrits a cap associació de treba- fer davant la situació existent. ció de l’ERO i així ho van fer saber120.000. Està previst, segons l’a- da en marxa de l’ERO i per com s’- lladors. Com a conseqüència d’a- En aquesta assemblea es van tractar al Director General de Relacionscordat al febrer per l’empresa i els havia comunicat als afectats. Es quet nou ERO CGT perdrà un 80% els següents punts: Laborals.sindicats CCOO, UGT i USOC, van viure moments de tensió, una dels seus afiliats a l’empresa. Mal- * Creació de la Coordinadora d’A- Més info al bloc de CGT Nissan:que l’any 2012 la fàbrica produeixi part dels treballadors van acabar su- grat responsabilitzar a l’empresa de fectats de Nissan. cgtnissan.blogspot.com/Catalunya. Setembre de 2009 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATEl llarg i Via lliure a l’aplicaciótortuós camíde l’Estatut de la Directiva Bolkestein descens de les contribucions a la Col·lectiu Catalunya Pepe Berlanga Seguretat Social, l’empitjorament P ortes obertes a la implanta- de les condicions laborals i la limi-E n lampli període que va gover- nar la dreta convergent modifi-car l’Estatut de 1979 no va ser un ció de la Directiva de Ser- veis del Mercat Intern de la Unió Europea, coneguda com la tació als governs europeus de por- tar a terme polítiques de foment i subvenció de serveis essencials.assumpte prioritari. Seria amb la- “Directiva Bolkestein”. El 19 de Després que Frederik Bolkesteinrribada al poder dels socialistes juny el Congrés aprovava un pro- dugués la seva proposta de llei elquan es plantejaria amb claredat la jecte de llei que fomenta la libera- 2006 al Parlament europeu, el grupqüestió. No obstant això, els pro- lització dels serveis bàsics i que Verd i l’Esquerra Europea van pre-blemes només acaben de començar. afavoreix l’entrada de la Directiva sentar una esmena a la totalitat queEl Consell Consultiu avançava que europea, un projecte de llei que va ser rebutjada per 486 vots en19 articles podien considerar-se an- modifica 47 lleis considerades com contra i 153 a favor. Un text detiestatutaris i 39 de dubtosa legali- a “obsoletes” i dóna via lliure a la compromís posterior, amb esme-tat. Però, aquest no era el major es- liberalització de serveis com auto- nes que excloïen de la directiva elscull; resoldre el capítol sobre el escoles, missatgeries, estacions denominats Serveis Socials d’Inte-finançament econòmic era una d’autobús o empreses de subminis- rès General, va ser aprovat ambqüestió a dissipar i va requerir la in- trament energètic que podran ser 391 vots a favor, 213 en contra i 34tervenció directa del president Ma- gestionades per transnacionals o abstencions. Aquest marc no va sa-ragall per a arrencar un compromís empreses de qualsevol país de la tisfer als grans capitals, que veienresolutiu, el qual no aconseguiria Unió sense inscriure’s en un regis- limitat el seu accés a un sector quecanalitzar-se fins moments abans. tre i substituint per declaracions de absorbeix 140.000 milions a l’any.Ara bé, encara que es va assolir el responsabilitat les autoritzacions Però en estats com l’espanyol,suport dels grups que componen el per a exercir l’activitat. abans de l’aprovació de la Lleitripartit més el dels convergents, la Els efectes immediats de l’aplica- Omnibus, altres lleis com la 15/97,definició de Catalunya com una ció de la Directiva Bolkestein po- que permeten la participació de ca-nació en el seu primer article va drien anar des de la deslocalització pital privat en els serveis com ladisparar les ires iracundes dels massiva de les empreses cap als sanitat, havien obert la porta a la li-membres del Partit Popular. països amb lleis més permissives beralització total dels serveis bà-En el posterior tràmit al parlament fins a un augment del frau fiscal, el sics.espanyol el sempre sorprenent Al-fonso Guerra assenyalava que elsistema de finançament no sajusta- OPINIÓ: La Llei Òmnibusva a la Constitució. Va intervenir Raúl Maïllo, advocat del Gabinet sumptament limiten la competèn- racions, ampliacions o transforma- Quant als serveis industrials i de laRodríguez Zapatero per pactar amb Jurídic Confederal de la CGT cia en lactivitat de serveis. cions dimportància. Igualment, es construcció, es redueixen els con-Convergència i Unió una “solucióglobal”. Els seus continguts es vanaprovar per tots els grups, excepte E l passat dia 19 de Juny de 2009, es rebutjaven al Parla- ment les esmenes a la totalitat La referida Directiva i la pròpia llei de trasposició, si bé van eliminar el principi denominat de país dori- redueixen els controls i exigències establertes en matèria de prevenció de riscos laborals. trols administratius, especialment, respecte de la instal·lació i mante- niment dequips i en lactivitat deel PP i ERC –uns per considerar plantejades enfront del Projecte de gen, no obstant això, afirmen els Hem dindicar, entre tals mesures, les petites i mitjanes empreses.que anaven massa lluny, els altres Llei de modificació de diverses principis de llibertat destabliment i la reforma de la intervenció dels En matèria de serveis energèticsperquè es quedaven curts-. lleis per a la seva adaptació a la lliure prestació de serveis, principis col·legis professionals en les pro- seliminen els règims dautoritzacióJa solament quedava un últim pas, Llei sobre el lliure accés a les acti- que han demostrat la seva potència fessions col·legiades (no havent per a lexercici de les activitats dela seva aprovació en referèndum vitats de serveis i el seu exercici per a limitar el dret de vaga, els dobviar-se lempara constitucional comercialització en els sectorsper la ciutadania catalana. La cam- (coneguda com a Llei Omnibus), i drets dels treballadors i permetre, que tenen els mateixos a lEstat es- elèctrics i dhidrocarburs, així com,panya generaria estranys companys que pretenien retornar aquest pro- sense necessitat dacudir a la referi- panyol), es redueixen les seves controls en laccés a aquestes acti-de viatge, de nou PP i ERC es posi- jecte de norma al Govern per a ree- da Directiva, en determinades oca- competències en diferents qües- vitats i al seu exercici.cionaven en contra, incorporant-se laborar-lo amb altres continguts. sions i davant determinats ele- tions, fonamentalment en les qües- En matèria dels serveis de trans-a aquesta posició un insòlit grup de La referida norma, que modifica ments, laplicació en lexecució tions relatives a exercici en diver- port i comunicacions, seliminenrecent creació que responia al nom 47 normes estatals, té com finalitat, dun determinat treball, de les con- sos territoris, a preus o honoraris dos règims dautorització del trans-de Ciutadans. Els populars van pre- incorporar la Directiva relativa als dicions dorigen dels treballadors professionals, o al principi general port terrestre, les estacions i cen-sentar un recurs dinconstitucionali- serveis en el mercat interior (cone- que ho realitzen, amb independèn- dinexistència de visat en les pro- tres de transport i lexercici de lac-tat per entendre que es tractava guda com Directiva Bolkestein). cia de la condicions aplicables en fessions tècniques, tret que se tivitat darrendament de vehicles.“duna constitució paral·lela que li- Així, a dia davui, queda obert el el lloc dexecució del referit treball. sol·liciti pels clients o sestableixi En quant als serveis mediambien-quida unilateralment el model dEs- termini per a la presentació desme- En aquest sentit sinvoquen les ja pel govern per Reial decret, sense tals es continua amb leliminaciótat”; per això, impugnaven 114 dels nes sobre qüestions concretes, fi- conegudes sentencies Viking, regular de cap manera el control de dels règims dautorització i requi-223 articles i 12 de les 22 disposi- nalitzant aquest termini el dia 7 de Laval i Rüffert, dictades pel tribu- qualitat dels mateixos. No obstant sits de prohibicions per a lexercicicions.. setembre de 2009, data en la qual nal de Justícia Europeu, de dates això, quant a ladvocacia, no sem- de la seva activitat. Finalment esPer si no faltava suficient llenya es continuarà amb el tràmit parla- 11.12.2007, 18.12.2007 i bla vagi a tenir un abast important, modifiquen altres serveis en el ma-que avivés el foc, el Defensor del mentari de la referida norma, fina- 3.04.2008. doncs si bé tindran prohibides les teix sentit deliminació dautoritza-Poble també recorria l’Estatut litzant el termini de trasposició de Es produeix una substitució del recomanacions sobre honoraris, no cions administratives.sobre la base de les “nombroses la Directiva 2006/123/CE, al des- règim dautorització prèvia per a obstant això, si podran elaborar-se Queda per demostrar-se lelementqueixes que havia rebut” en la seva embre de 2009. Les referides es- lexercici de nombroses activitats criteris orientatius als únics efectes central de la norma: que lelimina-oficina, així com en els informes menes a la totalitat van ser plante- per meres declaracions responsa- de la taxació de costes i de la jura ció de règims dautorització o dejurídics que havien identificat set jades pels grups ERC-IU-ICV i bles o comunicacions dels interes- de comptes dels advocat, però que controls administratius vagi a ge-motius de notòria inconstitucionali- BNG, sent derrotades pels vots en sats, quedant els possibles controls podran seguir tenint el mateix con- nerar una economia amb una majortat. contra de PP, PSOE i CIU, i amb a moments posteriors amb els sens de preus mínims, si bé, no pot inversió o més competitiva, o eli-Certament la polèmica està servida labstenció del PNB. obvis riscos, i igualment es genera- donar-se com vàlid que el que un minar costos per als consumidors.i, malgrat els tres anys transcorre- La finalitat suposada de la norma, i litza lús del silenci administratiu. servei no estigui regulat hagi de Per contra, si que haurem de veureguts, el Tribunal Constitucional no com a tal ha estat venuda pel go- Ha de destacar-se que en làmbit la- generar un decreixement dels leliminació dels controls i la pèr-acaba de definir-se, a pesar de les vern, és generar una suposada mi- boral i de Seguretat Social se supri- preus i una millora dels serveis dua de protecció dels ciutadans en-interessades filtracions sobre les llora de la competència, eficiència i meix el requisit de la prèvia auto- producte de la competència, com front de lexercici dactivitats en elsseves raons, la tardança en la seva productivitat, mitjançant lelimina- rització per a lobertura dun centre sha pogut veure en diferents ser- serveis, sense que es pugui augurarresolució continua posant nervio- ció de determinats controls públics de treball, la reobertura o reprendre veis pertanyent a sectors liberalit- limpacte sobre el referit sectorsos a tiris i troians. i determinades figures que pre- els treballs després defectuar alte- zats. dactivitats de serveis.8 Catalunya. Setembre de 2009
  9. 9. TREBALL-ECONOMIA Seat pacta el tercer QUI PAGA MANA Majoria de expedient temporal mileuristes i cap revolta: què amb CCOO-UGT ens passa? Vicent Martínez Col·lectiu Catalunya D arrerament han sortit dadesS eat va arribar el 9 de juliol a que certifiquen que més dun un acord amb els sindicats 50% dels treballadors catalans són majoritaris per aplicar un mileuristes (13.400 euros brutsaltre expedient de regulació d’ocu- lany, prop de 1100 euros per mespació (ERO) temporal, que ja serà amb 14 pagues). Quan pitjors con-el tercer, i acumularà tretze mesos dicions té la classe treballadora,de suspensió temporal a les plantes més febles són els sindicats (majo-de Martorell i, ara també, de la ritaris) i més forts els empresaris.Zona Franca. Amb aquest altre La mitjana d’altres països occiden-ERO, acceptat només per la UGT i tals és molt superior.CCOO, ja sumarà tretze mesos de En aquest context, en el qual elssuspensió de feina. empresaris declaren guanyarLa mesura va ser aprovada per la menys que els treballadors, és en elUGT i CCOO i rebutjada per la qual la patronal demana majors fa-CGT, que va presentar davant cilitats en lacomiadament (tot i quel’inspector del Departament de no els ha costat gaire acomiadar 1,4Treball un escrit d’oposició per in- milions de persones en un any).tentar minimitzar l’acceptació del Diuen que el cost salarial és massapacte. L’expedient afectarà un alt, que paguen massa impostos,màxim de 7.789 treballadors de les que no som competitius per costos,dues plantes catalanes de Seat etc. Vivim en un país en el qual elsentre el 31 d’agost i el 23 de des- empresaris volen competir amb al-embre i els treballadors afectats (en tres països per costos laborals. Aixòqueden exclosos els majors de 53 mostra l’escassa sensibilitat social,anys) rebran el salari íntegre sem- la poca valoració dels seus treballa-pre que facin cursos de formació. dors i, fins i tot, la reduïda capacitatSeat té actiu un ERO temporal que cretament, entre el 31 d’agost i el a més, aturarà les tres línies de pro- plantes catalanes, i el seu objectiu de visió per competir dins del capi-va iniciar al novembre i que acaba- 23 de desembre, segons va explicar ducció. La línia número 1 (que fa és tancar l’any amb una producció talisme. En comptes de competir enrà el 31 de juliol. un portaveu de Seat. Els treballa- l’Ibiza) s’aturarà durant 21 dies; la de 290.000 unitats. qualitat (de producte, de salaris, deDes del novembre fins al desem- dors afectats percebran el cent per línia 2 (León i Altea), durant 21 La CGT va rebutjar l’expedient i nivell de vida i de consum) prefe-bre, és a dir, durant tretze mesos, cent del sou i de l’antiguitat sempre dies més, la qual cosa afectarà, res- no el va signar. Per a la CGT Seat reixen fer-ho empitjorant les condi-Seat haurà encadenat tres expe- que facin cursos de formació, i la pectivament, 2.150 i 2.140 treba- presenta un altre ERO eludint cions laborals dels assalariats deldients temporals de regulació d’o- suspensió de feina es farà de mane- lladors. La línia 3 (Exeo) es pararà raons de producció i, justament, no seu propi país: és una de les reivin-cupació. A més, la llista no s’acaba ra rotatòria, per tal que cap treba- durant 14 dies, la qual cosa afecta- va tenir en compte les vendes del dicacions més importants de la nos-aquí, perquè el grup automobilístic llador estigui més de dos mesos a rà 970 treballadors. En algun mo- juny, que eren positives. Seat està tra patronal, això i la privatitzaciója va avisar que necessita mesures l’atur. No s’hi inclouran els treba- ment en què les tres línies de pro- demanant més del que li fa falta, i a dels serveis bàsics.de flexibilitat fins que no arribi la lladors majors de 53 anys per no ducció estiguin aturades i s’hagi més inclou la plantilla de la Zona A tot això, ni els sindicats majorita-producció de l’Audi Q3, l’any perjudicar la seva cotització per a enviat a casa 900 treballadors gai- Franca, on, en els últims quatre ris ofereixen una alternativa real i2011. la jubilació i, a més, no afectarà el rebé les dues plantes de Martorell i mesos, s’estava treballant molt la majoria de mileuristes es confor-Segons el document acordat, període de vacances, que es res- Zona Franca estaran totalment bui- més que en els sis mesos prece- men pensant que algun cop arribaràaquest tercer expedient temporal pectarà. des. dents. La CGT tem que Seat pre- el dia en el qual cobren més per unaafectarà un màxim de 7.789 treba- Seat enviarà a casa uns 500 treba- Segons les estimacions de la direc- senti un altre expedient ja en l’e- mena de sort en un sistema econò-lladors de les plantes de Martorell i lladors entre el 31 d’agost i el 13 de ció de Seat, amb aquest tercer ex- xercici del 2010, fet més que mic i polític que fomenta lindivi-la Zona Franca de Barcelona en l’- setembre i 900 més entre el 14 de pedient es reduirà en 66.833 el probable i que podria avançar-se a dualisme i les solucions personals, iúltim trimestre de l’any i, més con- setembre i el 23 de desembre però, nombre de cotxes fabricats a les finals de l’exercici en curs. la despreocupació de la situació col·lectiva i així ens va. Una pregunta que ens hauríem de fer en aquest context desolador i in-Roca presenta dos ERO dividualista és: perquè no arrelen Secció Sindical CGT Roca i poral, actualment en vigor, amb un grup; l’octubre de 2008 un nou econòmiques sinó que els ERO més els nostres missatges? Pot ser Col·lectiu Catalunya any de durada i que afecta 1.990 ERO d’extinció de contractes per a tenen la seva base en previsions. el nostre missatge no arriba a to- treballadors/es de totes les plantes. 142 treballadors -52 a Gavà- de tot La CGT sempre ha denunciat que thom? No els resulta creïble? Par-R oca ha presentat dos nous ERO: un d’extinció de con-tractes (acomiadaments) a 713 tre- La destrucció d’ocupació al grup Roca, és constant i continuada; des de finals de 2006 més de 1.400 tre- el grup; el març del 2009 un ERO temporal per a 1.990 treballadords de tot el grup; el juliol de 2009 un les pretensions de l’empresa són precaritzar les condicions laborals de les plantilles i alhora fomentar lem i teoritzem massa però duem poques coses a la pràctica? Que podem fer per combatre lindivi-balladors i l’altre, temporal i de 12 balladors han sortit de l’empresa, d’extinció de 713 contractes i un la fabricació en països del tercer dualisme? Majoria de mileuristes imesos de durada, que s’aplicaria a per aplicació d’ERO, per acomia- altre de temporal per aplicar a 234 món on assoleixen majors benefi- no hi ha hagut cap revolta i ni cappartir de febrer de 2010 a 234 tre- daments objectius i alguns pactant treballadors a partir de febrer del cis amb menors costos. Malgrat la protesta. Els hi donen una mortera-balladors. la seva baixa a l’empresa. 2010, quan s’acabi el qual actual- recessió econòmica l’empresa s’es- da de diners als bancs (un governDels 713 acomiadaments, 341 se- La cronologia dels ERO és la se- ment està en vigor. tà expandint en diversos països socialista) i no hi ha una protesta.rien de Gavà. La plantilla actual és güent: el juliol del 2007 s’aplica un La CGT s’ha oposat als 7 ERO (Xina, Índia, Tailàndia, etc.). Per Bé, si les típiques queixes de café,d’uns 3.000 treballadors/es -1.200 ERO temporal a Gavà per a 57 tre- presentats per l’empresa des de això la CGT proposar als treballa- però res tots a ‘tragar’, què ensa Gavà- repartits en 4 centres de balladors durant un any; el gener 2007. L’empresa sempre diu que és dors i treballadores oposar-se fron- passa? Per què no ens organitzem?treball (Gavà, Barcelona, Alcalá de de 2008 un altre a Alcalá d’Hena- un mal menor; mentrestant CCOO talment a aquest nou ERO i elabo- I això ho dic tant en referència a laGuadaira i Alcalá de Henares). res per a 128 treballadors durant un i UGT han donat el vistiplau; a més rar un pla de lluita contundent per societat en general per no reaccio-Tot just havien passat 4 mesos de la any; el juliol de 2008, un ERO s’ha prorrogat el conveni en lloc de aconseguir la retirada d’aquesta nar com als moviments alternatiussignatura i aprovació per l’empre- d’extinció de contractes per a 125 negociar-ne un de nou. En cap oca- nova destrucció d’ocupació. per no tenir més repercussió de lasa, CCOO i UGT d’un ERO tem- treballadors -70 a Gavà- a tot el sió l’empresa ha presentat pèrdues Més info: www.cgt-roca.com/ que tenim actualment.Catalunya. Setembre de 2009 9

×