Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009

  • 720 views
Published

Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009

Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009

Published in News & Politics
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
720
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Catalunya Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Juliol-agost 2009 • número 108 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat He sortit de casa Disseny: Patrícia Carles, “He sortit de casa i m’he perdut” (fragment). i m’he perdut
  • 2. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya La metàstasi financera • Federació Catalana d’Indústries E n les últimes setmanes ha- ment amb 9.000 milions deuros (ja Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya vien cobrat protagonisme van dedicar altres 9000 al rescat • Federació d’Ensenyament de Catalunya les insistents declaracions de Caja Castilla-La Mancha), am- (FEC) • Federació d’Administració Pública de de destacats banquers, pressio- pliables a 99.000, dels quals es Catalunya (FAPC) nant a Rodríguez Zapatero sobre podrà disposar aquest mateix any Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona les receptes a aplicar per a, se- de fins a 36.000. Cal recordar que, Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 gons ells, combatre la crisi. Entre anteriorment i segons diverses uns altres, tant Miguel Ángel Fer- fonts, havien estat ja posats a dis- FEDERACIONS COMARCALS nández Ordóñez, governador del posició, per a “ajudar a la banca”, Anoia Banc dEspanya, com Jean-Clau- fins a un total de 150.000 milions, Rambla Sant Isidre, 15, 1r de Trichet, president del Banc Cen- entre ajudes directes, indirectes o 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cgtanoia@yahoo.es tral Europeu, shan emprat a fons avals. I mentre se saquegen da- Baix Camp/Priorat per a marcar la “full de ruta” del Go- questa manera les arques públi- Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus vern espanyol en dos sentits: Un, ques, alhora es van “madurant” les baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 la creació urgent d’un altre fons condicions per a un altre tipus ro- joves sense futur, vells sense re- consciència que, o bé ens plante- Baix Llobregat multimilionari de rescat per a la batori als treballadors: una altra cursos, immigrants sense drets. jam acabar amb el càncer, o ell Cra. Esplugues, 46 banca, que ja han aconseguit. I “reforma laboral”, a costa de locu- És un insult a la raó que, en una si- acabarà amb nosaltres. No sembla 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat dos, la proposta duna altra “refor- pació, de la negociació col·lectiva i tuació que es deteriora cada dia, dolenta idea que suméssim cada Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 ma laboral”, entesa aquesta com la dels drets laborals. enmig dun empobriment generalit- vegada més veus contra tanta des- Comerç, 5. 08840 Viladecans flexibilització, precarització i indivi- L’aclaridor del cas és la lògica i evi- zat dels treballadors i de la ciutada- vergonya. Hauríem de calcular cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 dualització de les condicions de dent connexió i interrelació entre nia, que la prioritat governamental cada dia les necessitats socials ur- treball, i l’abaratiment de lacomia- una mesura i laltra. Lefecte “Robin sigui salvar banquers. A aquests, gents que es podrien satisfer, amb Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell dament. Hood al revés” funciona pels vasos que són responsables de la crisi, les astronòmiques quantitats de di- Tel. i fax 977 66 09 32 Independentment del nul aval de- comunicants que connecten lopu- per la seva avarícia especulativa, ners públics posades a disposició cgt.baix.penedes@gmail.com mocràtic daquests gurús de les fi- lència amb la precarietat, els privi- per lasfíxia creditícia, pels seus daquests delinqüents socials. Si Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona nances (qui els ha elegit?), un se legiats amb els exclosos, els lla- presumptes delictes, en comptes som capaços darribar a saber la cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 sorprèn de la cara dura amb que li dres amb les seves víctimes. Els de dur-los davant dels jutges, sels suma total dels “plans de rescat de Garraf-Penedès dicten lagenda al govern i, sobre- conductes del sistema expandei- fan suculents (i inútils) regals de banquers”, potser pugam arribar a Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat tot i principalment, com aquesta in- xen la metàstasi del càncer finan- milers de milions deuros. Alhora, prendre consciència de la grandà- Tel. i fax 93 893 42 61 gerència té èxit i determina, en tot cer, que produeix efectes devasta- savorta qualsevol tímid intent de ria del robatori, de la dimensió del Maresme o en part, lacció del submís execu- dors en milions de treballadors, reforma fiscal tendent a gravar les càncer. Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com tiu de Zapatero. Aquesta pressió ja homes i dones que perden la seva rendes altes, i tota la política eco- NOTA Tel. i fax 93 790 90 34 ha donat els seus fruits i suposa, ocupació, que sempobreixen, que nòmica gira sobre leix de la co- Article de Pep Juárez, Secretari Vallès Oriental dentrada, la creació de l’anomenat es precaritzen, que es desesperen. rrupció i el desequilibri a favor dels d’Acció Sindical CGT Balears, que Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com “Fons de Reestructuració Ordena- Lexclusió social cada vegada ses- de sempre. el Col·lectiu Catalunya assumeix Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 da Bancària” (FROB), dotat inicial- tén més als segments vulnerables: Seria convenient que prenguéssim com a editorial. FEDERACIONS INTERCOMARCALS Agurrelj Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Manresa Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dilluns 29 de juny Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia de 2009. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: Patrícia Carles, Pau Llonch, Blai Dalmau, Eugeni Rodríguez, Sabadell Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pau Gomis, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac “La societat ha fet un encàrrec al Unió, 59 Piñero, Faume Fortuño, Carlus Jové, Col·lectiu Tortuga, Ecologistes en Acció, Ferrocarril Clandestino, 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com parlament, i no lha acceptat; la TLN-100% Renovables, Kasal Okupat del Prat, Pep Juárez, CSO l’Eskerda, Alerta Solidària, Tel. i fax 93 745 01 97 democràcia ha tocat fons" Coordinadora Antirrepresiva del Garraf, Roger Cremades, Som lo que Sembrem, Richard Stallman, Terrassa Jaume Gimeno, Sico Fons, Gianni Sarno i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000 Ramon Llull, 130-136 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Gerard Batalla, de Som lo que Sembrem, davant Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. la negativa a debatre la ILP sobre transgènics Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Juliol-agost de 2009
  • 3. REPORTATGE En una societat Els situacionistes no creaven cultura, sinó sense classes que s’apropiaven d’ella amb l’objectiu no hi haurà de destruir l’ordre existent més pintors L’AVENTURA SITUACIONISTA Més enllà de l’art Text: Blai Dalmau (*) Si l’essència de l’art convencional Imatge: Patrícia Carles, és la plasmació de sentiments i “La força de lhabitud 6” idees en un obra, els situacionistes advoquen per suprimir i superar a Internacional Situacionista aquesta forma de creativitat mitjan-L va néixer al 1957 a partir de la fusió de tres grups pre-existents: el grup psico-geogràfic çant les situacions, “moments de vida construïts concreta i delibera- dament per a l’organització col·lec-de Londres, el Moviment per una tiva d’un ambient unitari i d’un jocBauhaus Imaginista i la Internacio- d’esdeveniments” (2). Les vellesnal Lletrista. Cada un dut a terme disciplines artístiques no quedenen els darrers anys experimenta- absolutament negades, sinó integra-cions creatives i vitals encaminades des en la unitat superior que és la si-cap a la superació de l’art conven- tuació: “En una societat sense clas-cional i la subversió cultural. Una ses no hi haurà més pintors, sinóde les principals tesis d’aquests situacionistes que, entre altres acti-grups era que la tasca genuïna de vitats, pintaran”(3). Conseqüent-l’art modern consisteix en despertar ment, en un dels seus primers pam-la creativitat que dorm en tots no- flets, la secció francesa de la Ia IS artístiques tradicionals, com el ci- rellevant des del punt de vista de la va conèixer amb el nom de “détour-saltres: mitjançant la ruptura amb es dirigeix als “productors de l’art nema o la pintura. Aquesta és una historia de l’art d’avantguarda. Un nement”, que podem traduir com aels convencionalismes i l’art mori- modern” de la següent forma: “Si contradicció aparent o superficial: bon exemple d’obra artística situa- tergiversació, desviament o sostrac-bund dels museus cal promoure l’e- esteu cansats d’imitar runes, si us sorgeix al prescindir de la dialèctica cionista és el llibre “Mémories”. ció. Gairebé totes les obres artísti-closió d’un art popular, experimen- sembla que les repeticions frag- que utilitzaven els situacionistes Dos mesos després de la fundació ques situacionistes utilitzen aquestatal, fundat per homes i dones mentaries que s’esperen de vosal- per comprendre la realitat i la seva de la Internacional Situacionista, el tècnica, ja que pels situacionistes éslliures, basat en la passió vital i la tres estan superades abans d’existir, pròpia acció. La Internacional Si- jove Guy Debord escriu una carta al una tendència permanent de laproliferació dels desitjos. poseu-vos en contacte amb nosal- tuacionista declara viure en una pintor danès Asger Jorn, amic i avantguarda actual. Els situacionis-Així doncs, els membres de la nova tres per organitzar en un pla supe- època pre-situacionista, en que l’art company seu als inicis de l’aventu- tes elaboren “detournements” deorganització provenen majoritària- rior les noves possibilitats de trans- convencional té que ser negat i su- ra situacionista, per demanar-li que còmics, cançons i fins i tot de pel·lí-ment dels medis artístics, però re- formació del medi ambient”. (4) perat i la revolució social té que ser creï unes “estructures portants” cules senceres, com el cas de Renébutgen ser identificats com a artis- La situació no és objecte de con- consumada per passar a una època composades de línees i taques de Vienet, que realitza “détourne-tes. Creuen que cal anar més enllà templació o consum cultural: és un plenament situacionista. No hi pot colors, per a un llibre que està ide- ments” de pel·lícules eròtiques ide la vella concepció de l’art, ja ob- moment viscut i creat conscient- haver veritable construcció de si- ant. Aquestes composicions hau- bèl·liques japoneses en que suplan-soleta, i recercar els mitjans adients ment pels seus actors. Aquesta és, tuacions fins que no es transformin rien de ser el suport de les paraules, ta els diàlegs originals per conver-per provocar una revolució vital, pels situacionistes, la pràctica que les condicions col·lectives d’exis- paraules que Debord no va escriure, ses de teoria i estratègia situacionis-cultural i política. Les primeres lí- pot fer de pont entre la societat mer- tència. Per tant, en aquest estadi ja que el llibre que ideava estava ta, produint un efecte xocant inees del document fundacional de cantil-espectacular i la societat d’impàs, és perfectament possible composat íntegrament d’“elements còmic.la IS expliciten clarament el seu ob- post-revolucionaria. Alhora, és el fer servir les velles arts, tot afirmant prefabricats”, de cites que estavenjectiu: “Pensem que cal canviar el mitjà per realitzar el programa de les seves insuficiències i utilitzant- tretes de les fonts més diverses: au- NOTESmón. Volem el canvi més allibera- tot art modern: fer de la vida un art i les com a mitjans per anar més tors com Shakespeare, Pascal, Bau- (1) Debord, Guy; “Informe sobre lador possible de la societat i de la de l’art la vida. En la construcció de enllà. Així, per exemple, ja des del delaire; manuals escolars de geo- construcción de situaciones y sobre lasvida en que ens trobem. Sabem que situacions, desapareix la frontera primer numero de la revista, els si- grafia i història; articles científics; condiciones de la organización y la ac-aquest canvi es possible mitjançant entre creador i públic: “La cons- tuacionistes constaten alguns usos novel·les policíaques, etc. La co- ción de la tendencia situacionista inter-les accions apropiades. trucció de situacions comença des- possibles del que consideren l’art berta de la primera edició estava nacional”; Documento Fundacional,El tema que ens ocupa es precisa- prés de la destrucció moderna de la més important de la societat moder- feta de paper de vidre. L’objectiu 1957. Archivo Situacionista Hispano:ment l’ús de certs mitjans d’acció i noció d’espectacle. Es fàcil veure na, el cinema: “Podem distingir era clar: es tractava de fer veure que www.sindominio.net/ashel descobriment de nous –que es fins a quin punt el principi mateix dues utilitzacions posibles del cine: allò no era un llibre, o almenys no (2) Definiciones; Internacional Situa-poden identificar fàcilment en el de l’espectacle està lligat a l’aliena- en primer lloc, el seu ús com a era un llibre com els altres: era una cionista, Vol.1, p.14; Traficantes dedomini de la cultura i de les cos- ció del vell món: la no intervenció.” forma de propaganda en el període llibre-arma capaç de destruir els lli- Sueños, 2004.tums– aplicats a la perspectiva de (5) de transició presituacionista; des- bres junt als quals fos col·locat en (3) Debord, Guy; “Informe...”, doc. cit.una interacció de tots els canvis re- prés, el seu ús directe com a ele- una prestatgeria. Els situacionistes (4) Internacional Situacionista, vol.1,volucionaris.” (1) L’Art Situacionista ment constitutiu d’una situació rea- no creaven pròpiament cultura, sinó p.30. litzada”. (6) que s’apropiaven d’ella amb l’ob- (5) Debord, Guy; “Informe...”, doc. cit.La Construcció de No obstant, cal comentar el que a Les obres artístiques de la Interna- jectiu de destruir l’ordre existent. (6) “Por y contra el cine”; InternacionalSituacions primera vista sembla una contradic- cional Situacionista són més aviat Aquesta forma d’apropiar-se de de- Situacionista vol.1 p.10. ció inherent als situacionistes: afir- escasses en comparació amb les te- terminades expressions culturalS’anomenen situacionistes perquè men que l’art convencional està ob- òriques. No obstant, la força ex- pre-existents, i conferir-les a un (*) Els articles sobre el situacionismeel seu programa fonamental consis- solet, però tot hi així, alguns d’ells pressiva i el talent creatiu que tras- sentit nou al integrar-les en una s’han extret de la revista “Detouréné”,teix en la construcció de situacions. practiquen puntualment disciplines puen aquestes obres és força “construcció superior” és el que es núm. 2 (2009).Catalunya. Juliol-agost de 2009 3
  • 4. REPORTATGE Influències i objectius Blai Dalmau Radicalitzar el joc de la vida, inten- En els dos sistemes es manté l’ex- vé conscient de si mateixa amb la te- Pannekoek o Castoriadis, i que la Imatge: Patrícia Carles, sificar i ampliar els moments no-me- plotació, l’opressió i la manca de oria. Així, una teoria crítica ha de tasca original situacionista és una “La força de lhabitud 3” (fragment) diocres, fer de l’existència de cadas- control dels proletaris sobre les estar a l’altura dels temps, en conti- altra. cú un combat apassionant contra la seves condicions d’existència. De- nua reactualització, per donar res- es influències que es donen alienació, l’avorriment i la passivitat bord explica perfectament les varia- posta a les necessitats, desitjos i Estrategs de laL cita en el rerefons de la Inter- nacional Situacionista són di-verses: surrealisme, dadaisme, anar- imperants en la societat moderna, heus aquí el programa dels situacio- nistes. La propagació d’aquest canvi cions entre una i altre forma de capi- talisme en el llibre “la Societat de l’Espectacle”, i com ambdós mante- perspectives de cada moment histò- ric. Això és també el que els situa- cionistes critiquen de l’anarquisme, subversió La Internacional Situacionista esquisme, Marx i Engels, Goerg vital comporta inevitablement un nen una il·lusòria oposició, amb l’a- que sovint esdevé un corpus ideolò- concep com una organització bel·li-Lukács, revolucions com la Comuna trastocament de la societat especta- nomenada guerra freda, que serveix gic petrificat transmès del passat al gerant amb el poder establert i elsde Paris o la d’Hongria al 1956, el cular-mercantil. Però alhora, aquesta al manteniment de l’ordre establert present sense esforç de renovació. seus defensors. El domini de l’art deconsellisme, la revista “Socialisme o canvi vital no pot ser consumat en els dos costats. Es tracta d’una ri- la guerra és, per tant, una necessitatBarbàrie”, etc. A través dels textos sense una transformació radical de valitat superficial entre dues formes Els Consells Obrers de primer ordre. Per això els situa-situacionistes trobem un repàs a al- l’ordre establert. Així doncs, la revo- de poder, que com a tals, mantenen cionistes coneixen els teòrics de lagunes d’aquestes corrents i idees, lució política i la cultural s’impli- un pacte tàcit per continuar domi- Els Consells Obrers són el mitjà i el estratègia i el desenvolupament deuna anàlisi i balanç dels seus èxits i quen mútuament. La realització de nant en els seus territoris. fi organitzatiu del projecte revolu- les grans batalles històriques. In-fracassos, dels seus encerts i les la poesia moderna i del socialisme cionari modern pels situacionistes. fluencies com el general Sun Tzu, elseves misèries. La IS té l’objectiu de autogestionari són les dos cares de la Més enllà de Són l’òrgan on és realitza la demo- tinent Carl Von Clawsewitz o La-construir una teoria crítica realment mateixa moneda, són aspiracions in- l’anarquisme i el cràcia directa i total. Per això aparei- wrence de Arabia són presents en elexplosiva en les condicions de vida dissolublement aliades. Aquesta és xen espontàniament en tots els mo- rerefons situacionista, i especial-de la seva època, una teoria que faci la pedra angular de tota la teoria i la marxisme ments de lluita radical i popular. ment en l’hàbil instigador de la sub-conscients i explicites aquelles idees pràctica situacionista. La Internacional Situacionista no era L’extensió dels Consells a tots els versió moderna que és Debord, quesubversives que ja es troben de Cal dir, tanmateix, que la trajectòria pròpiament ni marxista ni anarquis- àmbits de la vida social (producció, arriba a crear un complex joc deforma subconscient en la ment de de la Internacional Situacionista ta. Conserva elements del dos co- distribució, barris…) és el camí vers taula anomenat “joc de guerra”. Entots. Per aconseguir-ho, és indispen- evoluciona, en termes generals, des rrents i els integra, superant la vella l’autogestió generalitzada. No obs- la seva autobiografía, Debord dedicasable extreure conclusions a partir de l’art cap a la política. Si bé les dos dicotomia històrica. tant, per emprendre aquesta camí cal un capítol sencer a la guerra, on ob-de retocar, actualitzar, criticar, supe- facetes romanen sempre unides, és Tot i que Debord sovint dóna mos- superar els seus dos grans obstacles: serva, entre altres coses: “No ignororar i combinar les formulacions an- també cert que gradualment la Inter- tres de gran respecte per Marx i En- les insuficiències, il·lusions i mistifi- que la guerra és l’àmbit del perill i lateriors del projecte revolucionari i de nacional Situacionista anirà abando- gels, anomenant-los “uns altres més cacions en l’interior dels consells i la decepció; potser fins i tot més queles avantguardes artístiques. nat la faceta experimentadora i artís- savis que jo” (1), al llibre “La Socie- repressió dels poders exteriors. altres facetes de la vida. No obstant, tica per aprofundir en la teoria i tat de l’Espectacle” afirma que ja en Un llibre que probablement va exer- aquesta consideració no ha dismi-Poesia moderna i estratègia revolucionaria. Així, du- les paraules de Marx trobem en estat cir una notable influencia en els si- nuït l’atracció que he sentit pertransformació social rant els últims anys de la vida del embrionari el que després seran els tuacionistes és “Els Consells aquesta.” (5) grup, del 1968 al 1972, la Interna- grans errors del marxisme: el deter- Obrers” de Anton Pannekoek, escrit Tal com mana una de les primeresL’esperit dels situacionistes, en ter- cional Situacionista se centra gaire minisme històric i economicista, que al 1942, on s’hi descriu clarament el màximes de l’art de la guerra, la In-mes generals, es podria resumir com bé exclusivament en anàlisis de la el converteix en ideologia separada. funcionament i la potencialitat d’a- ternacional Situacionista és habi-la feliç trobada entre l’esperit de societat espectacular i les pràctiques Ken Knabb, escriptor nord-americà questa forma organitzativa aplicada tualment reservada en quant a la lò-Rimbaud i el de Marx. Si Rimbaud subversives d’arreu del món. Aques- d’orientació situacionista, explica a gran escala: “L’organització dels gica de les seves operacions iaspirava a “canviar la vida” i Marx ta evolució anirà també acompanya- breument la diferencia entre la teoria consells teixeix una matisada xarxa mètodes de lluita. No obstant, a l’ar-proclamava que era necessari “trans- da d’algunes expulsions: els mem- i la ideologia d’aquesta manera: “en de cossos que col·laboren a través de ticle detall del Joc de guerra creatformar el món”, la IS comprèn que bres de la IS que romanen en la teoria tu tens a les idees; en la ide- la societat regulant la seva vida i Guy Debord“Tècnica del copeja-les dos coses van indivisiblement lli- posicions merament artístiques ologia les idees et tenen a tu”(2). progrés d’acord amb la seva pròpia i ment del món” del número 8 de lagades. No és possible una transfor- sense endinsar-se en les possibilitats Així, el materialisme històric es con- lliure iniciativa. I tot el que es discu- revista, Alexander Trocchi, fent unamació del món sense un canvi en el revolucionaries de l’època seran verteix fàcilment en ideologia, al teix i decideix en els consells adqui- excepció a aquesta regla, dóna unescomportament, els valors i les pas- considerats, a mesura que passa el pretendre ser una ciència social per reix el seu poder real per la com- quantes nocions sobre l’estratègia si-sions de les persones. temps, com la “dreta” de la Interna- predir el curs de la historia i l’acció prensió, la voluntat, l’acció de la tuacionista: “Nosaltres hem descar-Aquí rau la crítica de la IS a la figura cional Situacionista, i exclosos per de les masses, com si d’una formula humanitat treballadora mateixa.”(3) tat ja tota idea d’atac al descobert.del militant tradicional: aquest pre- obstaculitzar l’avanç de la tasca his- matemàtica es tractés, oblidant que Els consells són grups de delegats L’esperit no pot afrontar la forçatén abolir les estructures capitalistes tòrica situacionista. les persones són els constructors escollits per les assemblees i perma- bruta en la batalla oberta. La qüestiósense qüestionar ni modificar l’ús i lliures de la seva història col·lectiva. nentment revocables, que tenen uns consisteix més aviat en comprendrela percepció de la vida quotidiana. Crítica de la mistificació D’altra banda, la Internacional Si- mandats concrets. S’encarreguen de clarament i sense prejudicis quines stalinista tuacionista valora molt positivament la coordinació de l’activitat de diver- són les forces que s’exerciten en el la revolució espanyola de 1936 afir- ses assemblees. El situacionista món, la interacció de les quals farà El grup intel·lectual Socialisme o mant que és la temptativa que més René Riesel afirma en el seu anàlisis néixer el futur: i llavors, amb calma, Barbarie i la revista homònima du- lluny ha arribat en la dissolució de la dels Consells: “El Consell pretén ser sense indignació, per mitjà d’una es- gueren a terme als anys 50 una criti- societat de classes i la construcció la forma d’unificació pràctica dels pècie de jujitsu espiritual que ens ca profunda del marxisme tradicio- d’una organització genuïnament au- proletaris, que s’apropien dels mit- pertany en virtut de la nostra intel·li- nal i especialment, van despullar la togestionària a gran escala. Com es jans materials i intel·lectuals per gència, modificar, corregir, compro- més gran mistificació i parodia del ben sabut, la revolució espanyola era canviar totes les condicions existents metre, desviar, corrompre, erosio- projecte revolucionari contempora- majoritàriament d’inspiració àcrata: i realitzen soberanament la seva his- nar, abatre; ser, en definitiva, els ni: l’estat totalitari de la URSS. En un dels seus principals actors va ser toria. El Consell pot i ha de ser la or- inspiradors d’allò que podem ano- un moment en que la ceguesa de la CNT. No obstant, això no treu que ganització en acció de la consciencia menar la insurrecció invisible.”(6). molts encara veia en la URSS un els situacionistes siguin crítics amb històrica.” (4) model a seguir (Sarte, per exemple, les mancances i debilitats en les que, No obstant, en comparació a altres NOTES afiliat al Partit Comunista Francès, segons ells, tendeix a caure l’anar- temes, el situacionistes no dediquen (1) Debord, G.: Panegírico, p.50. d’orientació stalinista), la Interna- quisme: una perspectiva poc històri- moltes paraules a parlar dels Con- (2) Knabb, K.: The Joy of Revolution, cional Situacionista agafa l’entorxa ca i dialèctica de la transformació sells. Això no significa que no sigui 1997. encesa per “Socialisme o Barbàrie” social. Resulta infructuós pretendre una qüestió important en la teoria si- (3) Pannekoek, A.: Los Consejos Obre- afirmant que la URSS no és una transportar a la realitat una prefigu- tuacionista: és una perspectiva que ros, p.114. altre cosa que una variant de la so- ració estàtica, uns esquemes morals, apareix sovint, com a horitzó del (4) Riesel, R.: “Preliminares sobre los cietat espectacular-mercantil. Per la sense arrelar-se en el moment histò- projecte revolucionari, però mai és consejos y la organización consejista”, Internacional Situacionista, mentre ric present, analitzant les seves ne- àmpliament desenvolupada com al- Internacional Situacionista vol.3, p. occident viu en un capitalisme libe- cessitats, possibilitats i lluites efecti- tres temes situacionistes (la supera- 588. ral o burgés, una societat de l’espec- ves. Una bona teoria crítica manté ció de l’art, l’espectacle, etc.), pro- (5) Debord, G.: Panegírico, p.50. tacle difús, a la URSS hi trobem un una relació dinàmica amb la pràcti- bablement perquè consideren que la (6) Trocchi, A.: “Técnica del golpeo del capitalisme estatal o burocràtic, una ca: la teoria s’inspira i analitza la teoria consellista ja ha sigut satisfac- mundo”, Internacional Situacionista societat del espectacle concentrat. pràctica; la pràctica s’orienta i esde- tòriament tractada per autors com vol.2, p. 114. 4 Catalunya. Juliol-agost de 2009
  • 5. REPORTATGE L’empremta situacionista Blai Dalmau resultar una inspiració commove- Imatge: Patrícia Carles, dora arreu del món dels anys 60 i “La força de lhabitud 4” 70. El seu estil lúcid, provocador i specialment en la seva pri- elegant també contribuí en granE mera etapa, la Internacional Situacionista tenia seccionsen diversos països (Escandinava, mesura en l’atracció que exercien. Encara avui perdura notòriament l’estela situacionista en l’infinitudAlemanya, Anglaterra, Italia i Fran- de discursos i pràctiques.ça). No obstant, mai va comptarprobablement amb més de 70 L’Escàndol d’Estrasburgmembres, i en alguns moments,eren 20 o 30. Aquest reduït nombre Un dels moments clau de la propa-no es deu a falta de candidats, sinó gació de les tesis situacionistes vaa l’alt nivell d’exigència –coherèn- ser el anomenat “Escàndol d’Es-cia, capacitat, actitud, coneixe- trasburg” de 1966. Un grup d’estu-ments, etc.- per ser acceptat com a diants afins als situacionistes va sermembre. Però tot hi ser pocs, la escollit per dirigir l’aparell burocrà-seva força va ser incommensurable. tic del sindicat estudiantil de la uni-Trobem escassos exemples en la versitat d’Estrasburg i acte seguit eshistoria d’un grup tant reduït de va posar amb contacte amb la Inter-persones que sense ocupar cap po- nacional Situacionista. Al cap desició de poder, tinguin un efecte tan poc temps els diners del sindicatprofús en la consciencia i els esde- d’estudiants van ser desviats, és aveniments de la seva època. Això es dir, no es van utilitzar per assump-deu a que, com deien ells mateixos, tes del sindicat sinó per imprimirla seva força de xoc radicava en milers de còpies d’un pamflet d’a-allò qualitatiu, i no en allò quantita- gitació situacioncita. El primer dia tudiantil” i de subtítol “considerada dels fets més revolucionaris del 68, finada pels situacionistes.tiu. Els situacionistes s’autoimpo- de curs de la universitat, quan els sota els seus aspectes econòmics, que en són la seva expressió pràcti- Cal dir també que ningú, exceptesaren una exigència tan alta, es fi- estudiants s’assentaven a l’auditori polítics, psicològics, sexuals e ca. Fins i tot, podem pensar el maig els situacionistes, havia previst quexaren una missió tan apassionant, i per escoltar el discurs inaugural del intel·lectuals”. Atònits, mirant-se del 68 com una gran situació propi- un aixecament com el del 68 podiarealitzaren la seva tasca amb una rector, es van trobar a sobre de cada els uns als altres amb cares que ana- ciada per l’esperit situacionista, és a succeir en una època daurada pelaudàcia i Una economia d’energies taula un misteriós opuscle amb el ven del horror a la sorpresa, els es- dir, una moment viscut i construït capitalisme. En efecte, els anys 60tan eficaces que les seves tesis van títol “Sobre la miseria del medi es- tudiants van llegir aquesta afilada col·lectivament, amb autèntica co- van ser un període d’apogeu econò- crítica de la universitat capitalista i municació, intensitat vital, passió mic sense iguals en la historia del els seus integrants, que comença creativa, joc i transformació social. capitalisme. El creixement econò- amb aquestes paraules: “Podem Sindicats, partits i grupuscles es- mic era aclaparador i l’atur gairebé afirmar sense gran d’equivocar- querrans tradicionals es van limitar inexistent. I és en aquest moment nos, que després del policia i el sa- generalment a seguir els esdeveni- tant saludable per l’economia mer- cerdot, l’estudiant és a França el ser ments, però no en van ser pas els cantil quan els situacionistes es- més universalment depreciat.” (1) impulsors, sinó en molts casos, tot criuen que l’avorriment, el tedi, la el contrari. No va ser la militància mediocritat i l’alienació de la socie- Maig del 68 política tradicional, sinó l’esponta- tat capitalista moderna provocaven neïtat popular animada per la cons- una insatisfacció latent que, en cas Però indubtablement el moment ciencia de que es podia acabar amb de trobar una adequada forma d’ex- històric on trobem la major relle- l’ordre establert, i que calia fer-ho, pressió, podia posar cap per avall a vància situacionista és el maig del el que va produir el maig francès. tot un estat modern de la nit al dia. I 68. Els situacionistes digueren que La percepció de que els desitjos i això és precisament el que va suc- ells es limitaven a portar gasolina possibilitats de la població van molt ceir el maig del 68. allà on hi havia foc, i probablement, més enllà del que pot oferir el siste- sense la “gasolina” situacionista, el ma capitalista, va ser la veritable NOTES maigdel 68 no hagués esdevingut el gasolina que hi havia al 68, i aques- (1) Internationale Situationniste, gran incendi que va ser. Les tesis si- ta gasolina va ser abundantment “Sobre la miseria en el medio estudian- tuacionistes es troben al darrere subministrada i cuidadosament re- til”. A.S.H.L’actualitat dels situacionistes Blai Dalmau fruït de les dinàmiques del mercat nistes continuen sent correctes en tir de l’imaginari dominant i cons- moviment. L’aixecament popular i en la seva fase neoliberal s’entrella- aquest nou escenari mundial; altres truir alternatives a la precarietat im- la negació del capitalisme anaven l context en que vivim avui és ça amb la crisi sistèmica, fruït de la s’han de corregir i ajustar. perant. en la bona direcció, però mancavaE bastant diferent del que visque-ren els situacionistes, i fins i tot, del utopia del creixement exponencial indefinits. Ambdós crisis comencen Probablement, per exemple, la tàc- tica de provocació dels situacionis- Avui en dia, els nous moviments socials (decreixement, cooperati- una pràctica auto-organitzativa i una consciència democràtica hege-context en què visqué Debord als a afectar amb força a tothom, i sem- tes era útil i necessària per despertar ves, cultura lliure, okupació, movi- mònica, amb un projecte incipientseus últims anys de vida, la dècada bla ser que aquest fet no deixarà les consciències de la societat aco- ments assemblearis, etc.) i les per posar en marxa una nova socie-dels vuitanta. Per això, gran part de d’augmentar en els propers temps. modada dels seixanta, però avui en noves teories de transformació sis- tat.la seva teoria cal reformular-la i ac- Així, a la insatisfacció, l’alienació, dia seria fútil, en el nou context de tèmica (com el projecte de la De- Existeixen doncs notables diferèn-tualitzar-la per a que esdevingui útil l’avorriment i la mediocritat que els precarietat i malestar. Més adient mocràcia Inclusiva) semblen haver cies entre l’època dels situacionsi-en la pràctica, com ells mateixos situacionistes denunciaven en la sembla l’estratègia de tendir ponts comprès la lliçó del maig del 68: no tes i la nsotra. Tanmateix, avui envan fer amb les teories precedents. vida quotidiana dels anys seixanta i de confiança i suport mutu entre es pot canviar les estructures de la dia, la crítica radical del capitalismeAvui ja no ens trobem en una època setanta, avui s’hi sumen el malestar projectes autònoms, teixir xarxes societat d’un dia per l’altre. És ne- tardà és la única teoria capaç ded’auge econòmic com els anys 60, i la precarietat. La inseguretat labo- de cooperació ciutadana, construir cessària una transició, més que una donar una explicació satisfactòriasinó tot el contrari. El capitalisme, ral, la privatització d’allò públic, la de forma implacable un model so- revolució. Al maig del 68, de la nit als grans fenòmens del nostreper la seva pròpia gestió irracional, dissolució dels teixits comunitaris, cial alternatiu des de les petites ac- al dia milions de persones es van ra- temps. Per elaborar aquesta crítica iestà conduint a la humanitat sence- els transtorns psicològics, el dete- cions del dia a dia. Avui no es tracta dicalitzar i van proclamar que vo- articular la contestació pràctica, l’a-ra cap a l’abisme. La crisis multidi- riorament ambiental i la desigualtat tant d’atacar o derrocar el sistema lien abolir el capitalisme. L’espon- ventura de la Internacional Situa-mensional (econòmica, ecològica, social s’aguditzen a cada any que (que ja cau per si sol), sinó d’orga- taneïtat fou aclaparadora, però cionista és indubtablement un bonpolítica, psicològica, cultural...) passa. Algunes de les tesis situacio- nitzar la desafecció que sentim, sor- també va ser la gran debilitat del punt de partida.Catalunya. Juliol-agost de 2009 5
  • 6. TREBALL-ECONOMIA Es van prendre acords per construir Remarcar com a elements negatius la poca presència de joves, treballadors de sectors un model social precaris, immigrants i dones llibertariLamultinacionalitaliana Pirelli Les mesures anti-crisi i lapresenta unERO per als 491 confrontació social obertatreballadors dela planta deManresa Col·lectiu Catalunya a multinacional italiana Pirelli,L fabricant de pneumàtics, vapresentar el 15 de juny un expe-dient de regulació d’ocupació(ERO) que afecta la totalitat delstreballadors que encara queden a lafàbrica de Manresa, 491 persones, isuposa l’extinció de la totalitat decontractes de la fàbrica de Manresa.Fa un any, ja havia presentat unERO per a 260 treballadors més.D’aquests 491, 130 podran reincor-porar-se a diferents projectes de lacompanyia.De fet, Pirelli va presentar, com aalternativa al tancament de la fàbri-ca, el manteniment de tres activitatsdiferents, que seran molt menys in-tensives en mà d’obra: un centre lo-gístic per a la distribució de pneu-màtics a la península Ibèrica(activitat que començarà a principisdel 2010), un centre d’investigació idesenvolupament que permeti ini-ciar els estudis de viabilitat del des- Secretariat Permanent Comitè guir sobrevivint i no ser desnonats rials, pensions, habitatge, protecció xar els impostos als Empresaris, ienvolupament industrial de plaques Confederal CGT de les seves cases o dels supermer- social, per a lliurar el públic, l’erari eximir-los de les seves cotitzacionsfotovoltaiques d’alta concentració i es de la CGT veiem amb cats. públic als interessos de la banca i socials, i el treballador que es jubiliel reciclatge de pneumàtics, que esfaria amb altres socis.Des del mes de febrer, 170 treballa- D indignació l’huracà deslli- gat arran de la crisi econò- mica, contra assalariats, pensionis- Aquest model a "l’espanyola" d’a- baratiment de costos “ad infini- tum”, s’imposa “manu militari” en de les grans empreses, bé de l’auto- mòbil, bé del maó, bé del capital fi- nancer. el dia anterior al seu enterrament, per a d’aquesta manera tenir di- ners, l’estat, l’erari públic i seguirdors han marxat de Manresa amb tes i ciutadania en general i la totes les facetes de la vida de les Les mesures últimes del PSOE, abonant 1 milió d’euros per perso-baixes incentivades. particular violència, menyspreu i persones assalariades: acomiadant aplaudides pel secretari general de na als 561 executius de les 35 Em- xantatge de polítics, governador a milions de treballadors amb la le- l’OCDE (el cap de les patronals preses de l’Ibex (Bancs, Telefòni- del Banc d’Espanya, presidents de gitimació del Govern i del Parla- mundials dels països més desenvo- ques, Constructores, la Banca espanyola i grans Empre- ment; les Administracions Públi- lupats), ni van en la direcció d’un Multinacionals). ses. ques a través de les seves model més sostenible, ni de bon La concepció del bé comú en La destrucció d’ocupació, més de 4 Conselleries de Treball a cada Co- tros van en la direcció d’un canvi aquest país especialment, només té milions de desocupats (camí ja dels munitat Autònoma i els Tribunals de model social que acabi amb les un desenvolupament: els interessos 5 milions), no obeïx només a les de “Justícia”; congelant les pujades desigualtats i les injustícies, per a particulars de Banquers i Grans “regles de la producció”, sinó que salarials pactades en els convenis i restablir la cohesió social. Empreses. I solament serveix per a en la seva base es troba una de les inclusivament aplicant reduccions Tot el contrari, contra les crisis de les grans retòriques mitineres de majors reestructuracions dutes a salarials amb la excusa d’inflació l’habitatge i les grans infraestructu- qualsevol signe polític, però ningú terme pel capital en aquest país, negativa o el pur i dur xantatge de res, més diners públics per a resta- –fins a ara-, s’enfronta al conflicte que ha decidit continuar amb el tancar l’empresa i, sense donar blir el compte de resultats de les 7 social plantejat per la burgesia i el model de competitivitat “espan- treva, deixar a la “sort” del mercat o 8 Grans Empreses Immobiliàries empresariat en aquest país. yol”. a cada hipotecat (milions) que i Constructores amb els seus Des de la CGT exigim donar la El model passa per la disminució s’enfronti ell solet, a la usura i ro- Bancs, encara que sigui construint volta a aquesta situació, transfor- de les rendes salarials, bé per pèr- batori legalitzat dels banquers su- infraestructures que no necessitem. mant la realitat des del compromís dua de salaris totals al perdre’s l’o- permilionaris. Contra la crisi mediambiental i cli- amb el repartiment del treball i de cupació, bé per les renúncies sala- El PSOE, i no diguem el PP, no màtica, més diners públics per a les la riquesa. Conscients que sola- rials en els convenis, bé pel pas a només han mancat d’una certa sen- multinacionals de l’automòbil, ment la mobilització dels treballa- l’economia submergida i sense sibilitat democràtica -adoptar me- sense cap garantia sobre l’ocupa- dors i treballadores pot modificar drets o bé per proteccions d’atur sures pel bé públic, significa que ció. Contra la crisi del treball, més les coses, mantenim la nostra crida escasses. Hi ha més d’1 milió de aquestes mesures ajudin a la majo- diners públics, per a garantir “con- cap a la vaga general. persones, condemnades a les ren- ria social i necessàriament a les tractes precaris i escombraries” Prou de malversar els recursos i des de “beneficència”, ara redeno- “víctimes”, és a dir assalariats i fins que l’assalariat doni les “grà- serveis públics - Contra la injustí- minades d’inserció social. Al ma- ciutadans-, sinó que fora de tot cies” per treballar. Contra la crisi cia capitalista teix temps es força a milions de principi democràtic han anat a l’as- de protecció social (pensions sufi- Parem la tirania bancària – Pel re- persones a mantenir un deute per- salt dels drets més bàsics de la ma- cients davant qualsevol contingèn- partiment del treball i la riquesa manent amb els bancs si volen se- joria social: treball, rendes sala- cia), més diners públics per a rebai- Fa falta ja una vaga general.6 Catalunya. Juliol-agost de 2009
  • 7. TREBALL-ECONOMIA El XVI Congrés Confederal de la CGT aposta per la convocatòria d’una vaga general per a la tardor Secretaria Comunicació CGT Catalunya l diumenge 7 de juny finalit-E zava el XVI Congrés Confe- deral de la Confederació Ge-neral del Treball (CGT) celebrat aMàlaga els dies 4, 5, 6 i 7 de junyen el Saló d’Actes de l’Escola Tèc-nica Superior d’Enginyeria Infor-màtica i Telecomunicacions de laUniversitat de Màlaga. Durant tresdies es va debatre i acordar la pos-tura social i sindical de la CGT perals pròxims quatre anys.Al congrés van acudir-hi uns 500delegats i delegades dels diferentssindicats comarcals, provincials ilocals de la CGT de tot l’Estat es-panyol, representant 105 sindicats,d’un total de 160 que estan adheritsactualment a la CGT. Pel que fa aCatalunya, on la CGT hi té 45 sin-dicats, només van assistir al con-grés de Málaga 22 sindicats.S’aproven nous acordsper a l’acció sindical isocial del sindicatEn el congrés ses van aprovar di-versos acords a nivell sindical i so-cial, remarcant els d’acció sindical,amb un elaborat anàlisi de la situa-ció actual del capitalisme i el neoli-beralisme a nivell estatal i interna-cional; la definició d’una estratègiad’actuació per a defensar els dretsdels treballadors i les treballadores,basada en la consolidació del nostre vedós, es va acordar considerar la l’okupació, contra l’especulació i el congrés. En aquest sentit, es va dic Rojo y Negro, Txema Berromodel sindical, la defensa del sec- prostitució com un treball, reclamar contra els criteris de creixement in- acordar convocar un ple extraordi- com a Coordinador de la revistator públic, la lluita contra l’atur i la drets laborals per a les prostitutes, sostenible del capitalisme. nari de la CGT per a després de Libre Pensamiento i Vicente Blan-precarietat, el rebuig dels ERO; la impulsar la seva sindicació i auto- Finalment, es van prendre acords l’estiu, en el qual es valoraria la si- co com a Coordinador del projectenecessària ampliació del treball for- organització, al mateix temps que en defensa de la utilització d’un tuació existent i la possibilitat de de Ruesta.matiu, de l’acció social i de les rela- es reclama la persecució del tràfic llenguatge no sexista dins el sindi- convocar una vaga general per a lacions internacionals; els criteris de de dones i l’explotació sexual. Com cat; en defensa d’uns serveis finan- tardor, conjuntament amb altres La necessària autocríticala negociació col·lectiva; i un marc que el tema ha suscitat un encés cers públics, democràtics i al ser- sindicats i moviments socials. Lareivindicatiu global basat en el re- debat al si del sindicat, es constata veis dels treballadors/es i la crida a una vaga general també va Aquest congrés segurament no pas-partiment del treball i la riquesa, els la necessitat de seguir reflexionant societat; per la promoció de la pe- ser la principal reivindicació ex- sarà a la història com un dels mesdrets i serveis socials per a tots i al voltant de la prostitució i tot allò dagogia llibertària i en defensa pressada en la manifestació convo- destacats i recordats, ni pel seu des-totes, la sostenibilitat i l’autogestió que implica, i consolidar un posi- d’una escola pública, de qualitat, cada per la CGT que, aprofitant la envolupament ni per la trascendèn-com a mitjà i com a finalitat. cionament assumit el més àmplia- laica, autogestionària i llibertària; realització del congrés, va recórrer cia dels acords adoptats, si més noTambé es va aprovar un complet ment possible dins la CGT. per la creació d’una Comissió Con- el dia 5 els principals carrers del ha servit per esdevenir un punt depla de treball per aconseguir la En el terreny de l’acció social es federal de Joves de la CGT dins centre de Málaga, amb una partici- trobada de la militància i captarigualtat real i efectiva entre homes i van prendre acords per avançar en l’àmbit de la Secretaria d’Acció So- pació d’un miler de persones. l’estat actual de l’organització. Estàdones en el món laboral, un pla que la construcció d’un model social lli- cial; i per la realització d’un progra- En el congrés es va triar un nou se- clar que hi ha moltes coses a millo-va més enllà de la llei d’Igualtat bertari, la defensa de les llibertats, ma d’actes en diverses ciutats du- cretariat permanent estatal de CGT, rar en el tema d’organització delsaprovada pel govern i que inclou un dels drets socials i dels serveis pú- rant l’any 2010 per celebrar el del que formen part: Jacinto Ceace- congressos, des dels errors en l’ad-llistat de mesures de cara als plans blics, i l’autogestió com a eina per a centenari de la creació de la CNT. ro (Secretari General), Ángel Luis missió de determinades ponènciesd’igualtat i la negociació col·lecti- construir un nou model de societat. Daquí fins al proper congrés es va García (Acció Sindical), Luis Fran- (com l’antiavortista que va desper-va. Així mateix també es va analit- També es va criticar la participació acordar, conjuntament amb Bala- cisco Romón (Organització), Lola tar un rebuig generalitzat) fins a lazar aquesta nova modalitat de tre- electoralista per innecessària i insu- dre, estendre dins i fora del sindicat Vicioso (Administració i Finances), mecànica lenta de desenvolupa-ball que és el teletreball, i les ficient, i es van prendre acords per el concepte de renda bàsica, expli- Joan Clúa (Comunicació), Paloma ment del congrés, amb el primer diaconseqüències negatives que impli- avançar en la construcció d’un cant-ne les seves característiques Monleón (Acció Social), José Ma- i mig de preàmbul i tots els puntsca per a la lluita sindical i les condi- model agroecològic, en defensa de com a element per a combatre la nuel Muñoz (Formació i Jurídica), importants debatuts la tarda del dis-cions laborals, i es va acordar fo- la sobirania alimentària, l’agricul- precarietat, la pobresa i l’exclusió Desiderio Martín (Salut Laboral), sabte i el matí del diumenge, en quementar la coordinació de les tura ecològica, el comerç just, l’e- social. Isabel Pérez (Dona) i José Pascual es va haver de debatre i prendreseccions sindicals del sector de les conomia social i el cooperativisme, La convocatòria d’una vaga general Rubio (Relacions Internacionals). acords sobre els temes més impor-Tecnologies de la Informació i la contra els transgènics, en defensa contra la crisi provocada pel siste- També s’ha escollit Antonio Carre- segueix a la pàgina següentComunicació. Com a element no- de la sanitat pública, en defensa de ma capitalista va planejar durant tot tero com a nou Director del periò-Catalunya. Juliol-agost de 2009 7
  • 8. TREBALL-ECONOMIA ve de la pàgina anteriortants mentre moltes delegacions Noves mobilitzacionsanaven abandonant el congrés perretornar a les seves ciutats. O s’a-consegueix que al començar el con-grés les comissions de ponències ja de Parcs i Jardinss’hagin reunit un o dos dies abans ipuguin presentar al ple del congrésels dictàmens de ponència, o el des-envolupament del comici es con- de Barcelonaverteix en una lenta i farragosa ma- Secció Sindical CGTquinària, on tot l’important queda Parcs i Jardinsper al final, entre presses, nervis icansament. El congrés es podria l 18 de juny els jardiners/esdesenvolupar en menys dies o, simés no, hi hauria més temps per aldebat i per prendre acords. E van fer vaga i es van mani- festar per Barcelona des de la seu de Medi Ambient de l’Ajun-Remarcar també com a elements tament fins a la plaça Sant Jaume,negatius determinats tics i rutines on es van concentrar en protestaenquistades en l’organització, així per la gestió de l’Institut Municipalcom la poca presència de joves, tre- de Parcs i Jardins. La plantilla vaballadors de sectors precaris, immi- plantar-se davant els greus atacsgrants i dones. Som un sindicat on que estan sofrint, portant a termela militància és bàsicament mascu- una aturada de dues hores i la ma-lina (tres quartes parts dels afiliats nifestació pel centre de la ciutat.són homes) i treballa en sectors Durant tot el recorregut els prop decom l’Administració Pública o en cinc-cents jardiners/es van cridar,les grans empreses, on encara és van fer soroll i van animar lapossible fer sindicalisme amb un marxa amb la banda de música quemínim de condicions i garanties. havien muntat, que va dedicar “laEn aquest sentit, també cal remar- cucaracha” a l’estimada presidentacar negativament determinades ac- Imma Mayol.tituds i opinions de caràcter mas- La manifestació va començar des- no normalització del sistema retri- sindicals, entenent l’empresa per vist els nostres companys o caps…clista visualitzades en el transcurs prés de concentrar-se davant de la butiu mantenint plusos foscs i pre- això que no ha acudit al treball, Doncs en el cas de Carlos és el ma-del congrés, en les discussions seu de l’Àrea de Medi Ambient de mis de milers d’euros a certs treba- malgrat que "l’acusat" hagi fet el teix: malgrat haver plena constàn-sobre temes relacionats amb els l’Ajuntament de Barcelona on es lladors; no es cobreixen les places seu treball, reunint-se amb un o di- cia que ha exercit la seva labor,drets de les dones i les problemàti- van llançar desenes de rotllos de vacants per jubilacions o les neces- versos membres de la Direcció, o sent coneixedora d’això l’empresaques relacionades amb la violència paper higiènic perquè els polítics sitats evidents amb promocions in- amb l’inspector de treball, o exer- no reconeix aquest fet per que lide gènere. Sembla que determinats netegin les seves vergonyes. Du- ternes, sinó amb adjudicació de cint les seves funcions de secretari falten uns papers… Paper mullat,sectors masculins de la militància rant tota la manifestació es van cri- funcions a dit («que avui et dono i en la seu del Comitè, en el centre perquè la presentació d’aquestesno volen perdre espais de "poder" i dar consignes en contra de les pri- demà et llevo»); tampoc complei- de manteniment de Canyelles i fulles, la funció real de les quals éscontrol davant l’emergent presèn- vatitzacions, les contractacions a xen acords presos sobre adaptació hagi estat vist per gran quantitat de la comprovació que els delegats icia de la dona en els diversos àm- dit i la gestió de l’esquerra pija. A de llocs de treball per motius de treballadors i treballadores, d’uns delegades fan l’ús del nombrebits militants i organitzatius, i se- la porta de l’Ajuntament van llan- salut. Bloquegen qualsevol possi- altres i altres membres del Comitè exacte de les hores sindicals quegueixen considerant les problemà- çar botes i sabates de la feina en ble diàleg per donar sortida a i el sens fi de comandaments inter- els corresponen i no es passen, notiques de les dones com a qüestions menyspreu de l’actitud repressora i aquesta situació d’incompliments medis així com la Cap d’Àrea que que efectivament les empren en lessense importància. antiobrera de la gestió municipal. del conveni. en aquest centre té les seves ofici- funcions que els competeixen.Cal un canvi d’actitud, especial- La direcció de l’Institut Municipal No són gratuïtes les desenes de de- nes. Quin sentit té aquest absurd?ment en alguns sindicats. I desen- de Parcs i Jardins, presidit per la núncies interposades contra Parcs i Tampoc, pel que sembla, serveixen Doncs està clar com l’aigua, lavolupar l’autocrítica, com a ele- regidora de ICV-EUiA Imma Jardins en tots els àmbits de la jus- per res tots els faxos, comunicats, pura represàlia, la pataleta davantment necessari i imprescindible en Mayol, signa acords amb la planti- tícia (Inspecció de Treball, Magis- peticions i altra documentació que la mobilització de la plantilla per aqualsevol organització llibertària. lla que després incompleix siste- tratura, Contenciós-Administratiu Carlos, en l’exercici de les seves lluitar per allò que és just per alAlguns i algunes es pensen que pel màticament, tot això amb la passi- o Tribunal Penal). funcions ha anat remetent regular- comú dels treballadors i treballa-fet de ser una organització llibertà- vitat del Consell d’Administració i Aquesta situació, que es perllonga ment a la Direcció l’empresa. dores de Parcs i Jardins. Quan perria i anarcosindicalista som la per- de l’alcalde del PSC-PSOE Jordi des de fa més de dos anys, ha arri- Sembla ser que tampoc serveix la fi, a contra corrent fins i tot de partfecció personalitzada, el reflex de la Hereu. bat a l’instant que l’Assemblea de seva presència en les reunions del del Comitè s’aconsegueix organit-societat llibertària a la qual aspi- Un exemple d’això és l’última Treballadors ha decidit donar un Comitè, així com no serveix la zar un acte de pressió útil per a re-rem, però lamentablement encara oferta pública d’ocupació acabada pas més en les seves accions i con- seva rúbrica en tota la documenta- vindicar qüestions importants, al-ens falta molt per arribar-hi, encara el 2008, de la qual encara hi ha per- vocar les mobilitzacions del dia 18 ció, com per exemple les actes, gunes gairebé “històriques” com eltenim molts errors per corregir i sones esperant per ocupar el seu de juny. pertanyents a l’activitat d’aquest… compliment dels acords de conve-problemes per solucionar, encara lloc de treball fix. No obstant, sor- L’única cosa que sembla ser que és ni, surt l’empresa amb aquestes.estem massa influenciats pel siste- prèn que prop de 50 persones esti- Parcs i Jardins de vàlid és el fet d’enviar a Recursos Un acte lesiu contra la llibertat sin-ma social que diem combatre. guin treballant en aquest Institut Barcelona imposa una Humans unes fulles signades pel dical i, per tant, contra el legítimPer acabar aquesta crònica, desta- (tècnics en la seva majoria) sense seu responsable conforme fa ús d’- dret dels treballadors i treballado-car la presència i intervencions en haver superat cap procés de selec- sanció de suspensió hores sindicals, sent que en el cas res a reclamar el propi, l’aconse-el congrés de representants d’asso- ció de personal com està establert d’ocupació i sou durant del secretari com del president del guit ja. No ens equivoquem, no ésciacions de recuperació de la me- per a les administracions públi- seixanta dies al Comitè aquestes són un crèdit ad- aquest un acte de repressió a unamòria històrica, de Baladre, d’Eco- ques. D’altra banda, pretenen no Secretari del Comitè dicional per a l’exercici de les persona, a un organisme o a un sin-logistas en Acción, de les agru- contractar personal eventual per a d’Empresa seves funcions. dicat, és la repressió a tota unapacions confederals de l’exili, i de cobrir les vacances d’estiu (en ab- Perquè ho entengueu clarament, és plantilla figurada en aquell que vadelegacions internacionals de di- sència del 33% de la plantilla), que El dia 10 de juny la Direcció de el mateix que si l’única justificació ser escollit per a representar-la sin-versos sindicats llibertaris i alterna- és la temporada amb més necessi- Parcs i Jardins va imposar una san- vàlida per a demostrar que cadascú dicalment.tius: CNT, AC i SUD (França), tats de treball, com s’ha vingut fent ció de suspensió d’ocupació i sou desenvolupem el nostre treball és Per tot això, i perquè si ajupim elUSI, CUB i Unicobas (Itàlia), ESE en anys anteriors el que suposa un durant seixanta dies i el seu imme- el fet de fitxar o que el nostre res- cap ara ja no haurà qui l’aixequi,(Grècia), SAC (Suècia), IP (Polò- abandonament i el consegüent de- diat compliment (de fet comença- ponsable ens inclogui en la fulla hem de mobilitzar-nos. Si no, lania) o IWW (USA-Regne Unit). La teriorament de les zones verdes de va el dia 11) al Secretari del Comi- d’assistència. Direcció de Parcs i Jardins de Bar-delegació de sindicalistes del SNA- la ciutat. tè d’Empresa, Carlos Bernal, de Què més dóna si després anem de celona se sentirà forta per a sos-PAP d’Argèlia no van poder assis- Altres exemples són la privatitza- CGT. compres, al bar o a casa a dormir, treure’ns cada vegada més els nos-tir-hi al ser-los negats els visats per ció de serveis propis de Parcs i Jar- El perquè d’aquesta sanció és el fet si no val el fet d’haver segat tal su- tres drets i llavors, qui seran elsl’ambaixada espanyola. dins sense justificació adequada; la que no presentés les fulles d’hores perfície de gespa o que ens hagin següents?8 Catalunya. Juliol-agost de 2009
  • 9. TREBALL-ECONOMIA Correos no obre una oficina a Badalona per no disposar de llicència d’activitats econòmiques, i a més està denunciada a la Inspecció de Treball Les irracionalitats de Correos a Badalona Secció Sindical CGT vitat, els treballadors van continuar Correos Barcelona a l’oficina del carrer Assemblea de Catalunya sense treballar. Tot el orreos no va poder obrir l’o- que s’havia de traslladar i els objec-C ficina que volia posar en funcionament el dissabte 23de maig a les 9’30 hores a Badalo- tes postals estava en dos camions de mudances d’una empresa priva- da, una cosa que vam considerar to-na (c/ Sant Ramon 34-36), que no talment fora de tota la reglamenta-té llicència d’activitats econòmi- ció, ja que quan un objecte postalques de l’Ajuntament i que està de- passa d’unes mans a unes altresnunciada a la Inspeccion de Treball sempre es fa sota signatura.per tots els sindicats per incomplir No obstant això aquell matí els ob-la llei de prevenció de riscos labo- jectes postals van ser tractats, igualrals. que les taquilles i les taules, senseEn el matí del dissabte delegats de cap garantia ja que en el seu trasllatCGT I SIPTE vam estar des de pri- no ho havia realitzat personal demera hora en aquest centre, que Co- Correos, no posem en dubte la pro-rreos pretenia iniciés la seva activi- fessionalitat dels treballadors de latat. A les 9’30 hores del matí vam mudança, però no entenem que s’-realitzar una trucada a la Guàrdia hagin trencat les normes internes deUrbana de Badalona perquè aixe- seguretat.qués acta de l’intent d’obertura Quines són les presses de Correussense el permís de l’Ajuntament i per engegar aquest local, encaraamb denúncies a Inspecció de Tre- que no reuneixi condicions?, Doncsball. que està pagant un lloguer des de faPerò el pitjor de tot va ser constatar 4 anys i al setembre se li acaba elque a pesar d’haver anunciat als contracte. Qui pot entendre que s’-veïns que la sucursal del carrer As- hagi fet aquest desembors de dinerssemblea de Catalunya estaria tanca- quan no hi ha hagut cap activitatda i havien de dirigir-se a la del durant 4 anys, per això tenen pressac/Sant Ramon a recollir els seus ob- perquè funcioni encara que siguijectes postals, els objectes postals uns mesos i justificar la despesano havien estat traslladats, ni ha- dels altres quatre anys que no s’havien estat connectats els sistemes utilitzat.informàtics, ni tenien impresos, ni És una immoralitat cap als treballa- tatges desprenen males olors, que zar una activitat. Una oficina sense mit-tan sols estava el llibre de reclama- dors, el que se’ls pretengui fer tre- falten trossos dels sostres, que no té La CGT denunciem aquest nou cas jans i sense serveiscions que diversos veïns havien ballar en un local sense haver pas- sortida d’emergència, i de cara als tant d’arbitrarietat empresarial i devolgut utilitzar per a mostrar la seva sat l’Avaluació de Riscos Inicial, veïns i transeünts les molèsties i el irracionalitat laboral d’una empresa El matí del dia 25, els delegats deindignació i queixa i no van poder que no hi hagi vestuaris, que per les perill que van a sofrir per no haver que no gestiona bé els seus recursos CGT, SIPTE i CSIF vam posar unafer-ho. seves mesures no cabran els 20 tre- un lloc especific per a la càrrega i ni se cessa als responsables. denúncia a l’Ajuntament de Bada-En resum no s’havia dotat l’oficina balladors que aproximadament han descàrrega. Tampoc té el permís de El dilluns 25 de maig vam tornar a lona en referència al fet que Corre-dels mitjans per iniciar la seva acti- de cabre, que els baixants dels habi- l’ajuntament d’obertura per a realit- les 8 del matí al mateix centre de os no disposa de la llicència d’acti- treball. L’oficina de Correos de Ba- vitats econòmiques per a dalona seguia sense tenir activitat, a emprendre l’activitat. En el propi pesar de tenir les portes obertes, no informe elaborat per Correos es re- admetent ni certificats ni paquets coneix literalment que no s’ha rea- postals, no acceptant sol·licituds del litzat el pla d’emergència, que els vot per correu i tampoc lliuren tots quadres elèctrics manquen de sen- els objectes postals que estan en les yalització i que els carros amb els seves dependències encara que els quals es treballa poden colpejar-los, usuaris vagin amb els avisos de Co- que la porta d’evacuació s’obre cap rreos. a endins, que les llums de la paret Vergonyós, lamentable i tercer- manquen de qualsevol protecció i a mundista són les tres paraules que l’altura que estan poden ser copeja- millor descriuen la situació que des amb facilitat provocant la cai- s’està vivint en aquesta oficina de guda dels tubs, que els ramillons Correos de Badalona. Des del dis- que formen el sostre presenten sabte 23 de maig s’hauria d’haver nombrosos trencaments i algunes obert al públic aquesta estafeta de esquerdes que podrien ocasionar Correos per a realitzar totes les fun- caigudes de part dels citats rami- cions que té encomanada, admetre i llons, s’observen humitats en el terç lliurar productes postals com pa- posterior de la paret esquerra,... i quets postals, certificats, etc. així tot l’informe. També en època d’eleccions estan Comptat i debatut tot plegat, ens obligats per llei a cursar les sol·lici- trobem davant d’un local que és in- tuds del vot per correu, però sense salubre per als treballadors i que poder exercir aquest dret en aquesta pot provocar accidents als usuaris. oficina. Aquest fet s’ha denunciat Malgrat tot, l’empresa ens va infor- tant a Correos com a la Junta Elec- mar que pensava mantenir el local toral Provincial de Barcelona. obert.Catalunya. Juliol-agost de 2009 9
  • 10. TREBALL-ECONOMIA Els treballadors de TMB aplacen les mobilitzacions fins a loctubre Comitè de Conveni de l’empresa). A aquests companys SEAT. Autobusos TMB se’ls ajudarà amb els diners recau- Per a més informació: dats durant l’assemblea i en prope- www.comitedescansos.blogspot.co l dilluns 22 de juny, els tre- res recollides de diners entre tots i mE balladors/es d’autobusos de TMB van tornar a mostrar elseu malestar per la intransigència totes les treballadores. Després d’aquest toc massiu a la Direcció, els treballadors esperem Per veure la proposta de conveni dels treballadors/es: www.cgtbus.com/docs/actualitat/plde la Direcció en relació a la nego- que aquesta reflexioni i comenci a ataformaconveni09.pdfciació de conveni. Un 90% de la posar propostes de conveni que ge-plantilla va secundar laturada de nerin el suficient consens per que Un diari gratuït exposacinc hores convocada pels sindicats els treballadors i treballadors les les problemàtiquesCGT, Actub i la Plataforma Sindi- puguem acceptar. La plantilla esti-cal d’Autobusos de Barcelona i un ma que amb la seva proposta es cre- laborals i de servei quemiler van assistir a l’Assemblea re- arien 500 nous llocs de treball i, per pateixen els Autobusosalitzada al mig del carrer. Després tant, es podria posar un granet de de TMBde començar a negociar el proper sorra per sortir d’aquest panoramaconveni col·lectiu el passat 6 de de destrucció de feina. El 18 de juny, va aparèixer un diarimaig de 2008, les negociacions es- Per acabar de crispar més la situa- gratuït que exposa les problemàti-taven parades i no es veia cap pos- ció, la Direcció ha obert dos nous ques laborals i de servei que patei-sibilitat d’acord. expedients sancionadors a un con- xen els autobusos de TransportsMolts treballadors van parlar en ductor i membre de la taula nego- Municipals de Barcelona.aquesta assemblea i van defensar ciadora de conveni pel simple fet 30.000 còpies d’aquest diari es vanmillores en les condicions dels des- d’enganxar un adhesiu i per opinar repartir entre la gent de Barcelonacansos (que s’apliquin els 2 dies sobre la Direcció de TMB. per conèixer de primera mà quinasense augment de la jornada diària), A la vegada, la mateixa Direcció és la situació dels treballadors/esmillores en condicions econòmi- En aquesta assemblea també s’ha posar la denuncia corresponent. està tirant endavant de manera d’aquesta empresa i quines són lesques (que la paga d’objectius que decidit deixar passar l’època de va- En relació a la denúncia presentada il·legal les seves propostes de con- seves demandes.no la cobri només una minoria de cances per plantejar al setembre- pels treballadors/es en relació a l’a- veni que no han estat consensuades, De la mateixa manera, també s’ex-l’empresa, sinó tota la plantilla) i octubre noves mobilitzacions més cord dels 25 minuts, finalment, el ni acordades. posava en aquest diari la retalladamillores en la contractació (que es contundents si la Direcció continua judici, que estava previst pel 22 de D’aquesta manera, es cada dia més de serveis que s’ha dut a terme i elcreïn 500 nous llocs de treball en amb la tònica de no posar ni un juny, es va aplaçar fins a principis evident que mentre, en la teoria, des nombre de directius de l’empresa iles mateixes condicions que els tre- euro de pressupost sobre la taula. de juliol. de l’Ajuntament del PSC-ICV, que els seus sous.balladors ja en plantilla). També es va decidir portar a judici Per últim, des de l’assemblea s’ha s’anomenen d’esquerres, diuen que El diari ha estat editat pel ComitèUn cop més, es va palesar que la la posada en marxa de manera uni- denunciat l’intent intimidatori de la els treballadors/es no hem de pagar de Conveni amb la col·laboració deidea de la Direcció de que els treba- lateral del servei Interlínies per part Direcció contra els treballadors/es a la crisi, en la practica estan tractant les revistes Catalunya, Directa illadors/es d’autobusos de TMB pa- de la Direcció, un cop quedi clar l’obrir darrerament 5 expedients d’imposar a Autobusos de TMB la L’Accent, i us el podeu descarregarguin la crisi i se’ls congelin les con- que els sindicalistes de CCOO, sancionadors més (per enganxar congelació de les condicions labo- anant al web:dicions laborals no ha calat entre la UGT i SIT (que van signar l’acord adhesius, per opinar sobre els direc- rals que els seus “amics” sindicals www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-plantilla. ara incomplert) no estan disposats a tius i per desenganxar unes papers de la UGT han dut a terme a la ticle3019Els delegats de CGT a Correos de Sabadell contra el malversament a l’empresa Secció Sindical CGT Correos ciutat: la creació de noves sucursals sempre sobrecarregada de treball; Vallès Occidental en l’Avinguda Matadepera, Can Correos necessitaria crear dos Rull i Torre-romeu. Cal remarcar noves oficines en la zona nord (Av. ls delegats de CGT a Correos que Sabadell es troba a la cua en el Matadepera i Can Rull) per a des-E de Sabadell es van manifestarel dia 9 de juny a l’entrada del local capítol de les inversions producti- ves de Correos en la nostra comar- congestionar el treball de la Sucur- sal 2 i per a acostar el servei als ciu-que té llogat Correos en el carrer ca. tadans. La Sucursal 1 (Pl.Industría 30 de Sabadell demanant Al desembre de 2006, la Comissió Fontanella) està pendent del seuausteritat a l’empresa i denunciant de Foment i Habitatge del Congrés trasllat a un local més ampli i mésel malversament de Correos en la dels Diputats va aprovar millorar el centrat dintre de la seva zona de re-contractació del local del carrer In- servei de Correos en el Vallès. Des ferència des de l’any 2006.dústria 30. Els delegats sindicals de llavors, la situació ha millorat en En definitiva, la despesa de Correosdenunciem que Correos té llogat localitats com Terrassa o Sant pel que respecta al lloguer del localaquest local des de fa un any, sense Cugat, on s’ha incrementat el nom- del carrer Indústria de Sabadell ensposar-lo en servei, i que, segons les bre d’oficines i d’empleats; mentre sembla reprovable per tres motius:remors que circulen pels centres de a Sabadell poques coses han can- perquè és excessiva i es produeixtreball de l’empresa a Sabadell, viat. en un local que no presta cap serveil’empresa paga per aquest local un Avui dia, les deficiències de Corre- públic, perquè altres locals de Co-lloguer mensual de 6000 euros de os en la nostra ciutat són múltiples rreos a Sabadell que si presten ser-diners públics. en matèria de locals. L’Oficina vei al públic necessiten inversionsPensem que és una vergonya que Principal (Via Massagué) està pen- urgents i, en darrer lloc, perquè tots’estiguin gastant tant diners pú- dent de reforma des de l’any 2001. això succeeix en un moment deblics en el lloguer d’un local que no La Sucursal 2 (Ptge. Estudi) presta forta crisi econòmica en el quals’utilitza, mentre Correos s’oblida servei a tota la zona nord de la ciu- se’ns demana als treballadors qued’invertir en altres locals que ne- tat (pràcticament a la meitat de la acceptem una “contenció de la des-cessita aquesta empresa en la nostra població de Sabadell) i està gairebé pesa”.10 Catalunya. Juliol-agost de 2009
  • 11. TREBALL-ECONOMIA Prysmian executa un ERO encobert que Treball va denegar Col·lectiu Catalunya de la plantilla en el mateix moment d’entrar a la fàbrica. D’altres es van ls treballadors de Prysmian, assabentar que passava alguna cosaE dedicada a la fabricació de cables i sistemes d’alta tec-nologia i telecomunicacions, van perquè es van trobar al banc ingres- sos per valor de fins a 30.000 euros a nom de l’empresa i en conceptepassar del 30 de maig al 2 de juny a d’indemnització. La indignació i lales portes de la fàbrica a Vilanova i ràbia dels treballadors de l’antigala Geltrú i van iniciar una vaga per Pirelli es va traduir en la convoca-reclamar que s’anul·lessin la vinte- tòria immediata d’una vaga indefi-na d’acomiadaments que va haver- nida que ja va tenir les primereshi 29 de maig i que van comportar conseqüències el 29 de maig enl’inici d’una vaga indefinida de la forma de greus incidents amb elsplantilla. El comitè d’empresa (del Mossos d’Esquadra, que van escor-que forma part la CGT) es va reunir tar els directius perquè poguessinel 2 de juny amb la Inspecció de abandonar la fàbrica.Treball per denunciar l’execució Els treballadors, que durant els inci-encoberta de l’ERO, i van comen- dents van tallar la carretera C-15, açar els tràmits judicials per buscar escassos metres de la porta dela nul·litat de les extincions de con- Prysmian, es van replegar final-tracte de 19 treballadors. ment en vista de la retirada delsLa Inspecció de Treball havia re- agents antiavalots. Durant els inci-butjat finalment els arguments que dents a les portes de la fàbrica, dels afectats per les rescissions de el cas de voler plegar, no renuncia- cat a la direcció.Prysmian, l’antiga Pirelli, havia algun dels manifestants van aprofi- contractes són treballadors afiliats ran a les indemnitzacions de 45 dies L’11 de juny, després de 14 jorna-presentat per justificar l’acomiada- tar la confusió i els aldarulls per als sindicats i que havien format per any treballat que Prysmian no des de vaga, els treballadors dement de 47 persones de la plantilla punxar les rodes de les furgonetes part de les candidatures en les últi- va voler concedir durant les nego- Prysmian van decidir desconvocar-de Vilanova i la Geltrú a través d’un dels Mossos d’Esquadra. mes eleccions al comitè. ciacions. la i el dia 15 el comitè i la direccióERO, amb l’argument de la dava- El comitè d’empresa sospita que els Per això, el comitè i cada secció El comitè de Vilanova i la Geltrú va de l’empresa van reprendre les ne-llada de les comandes i de l’activi- 19 acomiadaments formen part sindical van començar a fer els trà- fer arribar una carta a la direcció gociacions. La desconvocatòria estat industrial. Manifestacions al ca- d’una execució encoberta de l’ex- mits per sol·licitar la nul·litat dels general de Prysmian Europa, a Ità- va fer després d’una votació moltrrer, jornades de vaga, concentra- pedient d’extinció de contractes acomiadaments. Per altra banda, lia, en què qualifica com a incom- ajustada provocada pel fet quecions a les portes de la fàbrica i, fins que la Inspecció de Treball va dene- des del comitè temen que la direc- petent la direcció local: «La situa- l’empresa va exigir a la plantillai tot, una tancada del comitè dins gar a l’empresa, i tots ells ja figura- ció intenti dur a terme la trentena de ció és greu i el comitè i els que cessés la protesta per realitzarles instal·lacions de Vilanova van ven a la llista que Prysmian havia prejubilacions que es van pactar treballadors tenim dubtes seriosos qualsevol negociació. Un delsser algunes de les mesures de pres- presentat amb l’ERO. No es creuen inicialment durant les negociacions de si el camí final porta cap al tan- punts que els representants de lasió que van utilitzar els treballadors que els motius econòmics estiguin per l’ERO, però que van quedar cament de l’empresa amb la dinà- plantilla van proposar a l’empresaper mostrar el seu rebuig a l’ERO. al darrere dels acomiadaments, ja anul·lades en el moment que Tre- mica de l’actual direcció que, en va ser una millora de les condicionsUn cop coneguda la negativa de que en aquest cas creuen que hau- ball el va denegar. Tot i així, el co- lloc de dedicar-se a innovar, millo- econòmiques dels 25 treballadorsTreball a l’ERO, Prysmian va deci- rien fet fora els més joves, que fa mitè creu que, en aquesta situació, rar la qualitat del producte i treba- que vol prejubilar. A banda de la ne-dir acomiadar 19 treballadors de la menys temps que són a l’empresa, i els treballadors en edat de prejubi- llar el mercat per ampliar coman- gociació, el comitè continua amb lafàbrica de Vilanova i la Geltrú, que ho haurien fet amb temps per evitar lació no acceptarien les condicions des, es dedica a desestabilitzar la via jurídica per fer front als 19 aco-van saber que ja no formaven part les indemnitzacions. La majoria que es van pactar inicialment i, en plantilla», sostenien en el comuni- miadaments.OPINIÓ: Ja no hi ha excuses: hem d’aconseguir un bon conveni a Seat Seccions Sindicals CGT abans de publicar-se el compte de i decideixi lluny de qualsevol xan- Per a la CGT la negociació del con- Grup Seat resultats (+44,4 MM d’euros), van tatge. Els treballadors de SEAT ens veni s’ha de centrar en el reparti- ser per manipular la decisió de la mereixem, no només recuperar el ment del treball i la riquesa mitjan- l teatre mediàtic de la “conces- plantilla en la congelació salarial. perdut en els últims convenis, si no çant la reducció de la jornada iE sió” del model Audi Q3 a lafactoria de Martorell ha demostrat És més, el xantatge exercit per VW contra la plantilla de SEAT per també aconseguir unes condicions econòmiques i socials acords amb l’augment salarial: 32 hores setma- nals i oficialía bàsica de 2ª comtres coses: aconseguir la congelació salarial a el treball que desenvolupem i els compensació pel treball en equip.- Que la congelació salarial només canvi del Q3, ha generat una des- beneficis que generem. Disponibilitat del treballador i noera per a posar-nos de genolls a la motivació i insatisfacció general. La CGT no es resigna a acceptar de l’empresa de la borsa d’hores.plantilla de SEAT i per a crear un Però atès que la decisió ja està simplement la imposició de la con- Un altre dels punts important per aprecedent contra 18 milions de tre- presa, no hi ha cap excusa per a gelació salarial. Creiem que amb la la CGT és la transparència i regula-balladors. El 2% d’IPC previst pel alentir el conveni col·lectiu i retor- unitat de la plantilla podem aconse- ció salarial dels directius incloent-govern per a 2009 ho hem perdut i nar a la plantilla, amb un bon acord, guir que es consolidi una paga que los en el Conveni igual que la restasi no el reconquistamem en conve- aquesta motivació. ens permeti recuperar el perdut de la plantilla. Si tant volen estal-ni, serà per a sempre. La CGT fa una crida a treballar uni- amb la congelació. Però sobretot viar des de la Direcció de SEAT- Que cap sindicat ha portat el Q3. tàriament per aconseguir un bon aquest conveni ha de servir per a que s’estableixin un salari màxim.Es farà a Martorell perquè és una conveni. Si alguna cosa demostra acabar d’una vegada per sempre No és acceptable la congelació sa-fàbrica molt competitiva, demos- aquesta crisi és que les mesures de amb els abusius ritmes de produc- larial a sous de 900 € i que la Direc-trant-se amb l’adjudicació del flexibilitat i els objectius d’abarata- ció, les actituds autoritàries d’al- ció s’emporti desenes de milionsmodel, a pesar de les noves condi- ment infinit no han garantit ni el guns comandaments, les RDE, d’euros en salaris i primes. Per aixòcions que pretenia imposar la Di- futur ni les vendes. Per això, cal la l’externalizació de serveis per a fer esperem que se celebrin com mésrecció de SEAT després del refe- constitució de la Taula de Conveni negoci fins i tot amb la nostra salut, aviat Plens de Comitès per a acor-rèndum. sense més demora i una negociació el no reconèixer els nostres drets dar la unitat d’acció entre tots els- Que les presses per fer la consulta transparent, on la plantilla participi bàsics… sindicats, cap a un bon conveni.Catalunya. Juliol-agost de 2009 11
  • 12. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATNova reforma Contra la precarietatlaboral oabaratirl’acomiadament dels informàtics CIC-CGT Pepe Berlanga l passat 9 de juny la Coordi-E ls empresaris de la CEOE, CEPYME i els seus economis-tes a sou, el Partit Popular i els seus E vocar nadora d’Informàtica i Con- sultoria de la CGT va con- dues concentracionsmitjans de comunicació, els ban- simultànies a Barcelona i Madrid,quers i el Banc dEspanya, sospiren amb el lema "Contra la Precarietat,per una nova reforma laboral, diuen pel futur de la Informàtica". En unque per acabar amb la xacra de l’a- sector històricament desmobilitzattur i crear ocupació, encara que cer- com el de la informàtica, la CGTtament el que pretenen és abaratir està afermant la seva activitat sin-l’acomiadament. dical, creant noves seccions i co-El que no expliquen és que l’arren- mençant a tenir presència en el ca-cada d’aquesta crisi de què tant es rrer.parla ha estat essencialment finan- La concentració més nombrosa vacer, especulatiu; restrictiu del crè- ser la de Madrid, amb unes centdit, la bombolla immobiliària i els persones que es van concentrar da-impagaments que genera, amb ni- vant de la Patronal del sector, lavells dendeutament insuportable AIC. A Barcelona la Coordinadoraper als promotors en no poder ven- es va concentrar enfront de les ofi-dre les seves construccions ; menor cines d’Atos Origin, empresa a laconsum... qual pertany Diego Pavía, el presi-Mantenen que la caiguda de leco- dent de la Patronal del sector.nomia es produeix per la descom-pensada indemnització que per Pel futur de laacomiadament cobren els tempo- informàtica i contra larals dels fixos. Per aquesta raó el nològica, la formació contínua i la sones parades són ja més de quatre ses de Consultoria (patronal delque necessiten és que el cost passi a precarietat informàtica de qualitat, les consul- milions, i això amb les menors sector) amb els grans clients haser de 20 dies per any amb un Els/les informàtics/ques fem un tores han convertit el sector en un prestacions socials i l’Estat del be- estat clar: davant l’exigència d’a-màxim de 12 mensualitats, que treball central per a empreses de di- joc d’espabilats: aquestes empreses nestar més raquític de tota la Unió quests de reduir un 10% les tarifes,aplicar aquestes mesures és inevita- ferents sectors (banca, telecomuni- “càrniques” intenten vendre als Europea. Quan davant el més la seva resposta ha estat accedir able si volem superar l’actual reces- cacions, transports, indústria…) seus treballadors com si tinguessin mínim descens de les vendes a una rebaixa d’entre el 3 i el 5 persió econòmica i salvar l’ocupació. sense el qual no podrien funcionar. més experiència de la que tenen i l’empresari li resulta més barat cent, mentre que els treballadorsTambé sobliden que el Dret laboral Realitzem la mateixa labor que els colar els projectes sense preocupar- llençar a un treballador que mante- assumirien la resta a força d’horeses va instaurar per a protegir al més nostres companys de les empreses se per la qualitat. Les matrius in- nir-lo en la plantilla (perquè té un gratuïtes i compensacions no paga-feble i que al cap i a la fi, si deixem matrius però ens imposen unes tenten pagar el menys possible i contracte temporal o poca antigui- des.de ser fariseos duna vegada per condicions laborals molts pitjors: desentendre’s de la informàtica per tat), els acomiadaments es multi- Les treballadores i treballadors delsempre i diem el nom de cada cosa, - Hores extra i ampliació d’horaris a estalviar-se el treball de gestionar pliquen. Per això l’Estat espanyol sector de la informàtica som cons-el que estan proposant és la reforma no compensats ni pagats. la seva pròpia activitat. és capdavanter europeu en destruc- cients d’aquests problemes, doncsde lacomiadament improcedent, és - Un tracte com treballador de se- Amb un sector informàtic dominat ció d’ocupació. I la patronal encara els sofrim en les nostres pròpiesa dir, acomiadament sense motiu gona o de tercera en molts casos. per la subcontractació i l’externali- vol abaratir (facilitar) més l’aco- carns dia a dia, però ens falta sersuficient i, conseqüentment, el que - Contínua perduda de poder ad- zació és molt difícil realitzar pro- miadament com si no tinguessin conscients que en les nostres mansbusquen és poder acomiadar a preu quisitiu. grames i serveis informàtics de suficient amb haver acomiadat a està la formula per a resoldre’ls. Ide saldo. Obliden que les reformes - Assignació de tasques de catego- qualitat. La voluntat i l’esforç per tres milions de persones en l’últim la formula és simple, organitzant-laborals aprovades en anys ante- ria inferior i/o superior per capritx fer bé el treball s’acaba esgotant any. No en tenen prou que l’aco- nos i lluitant per a exigir que elsriors, cinc des de laparició de lEs- dels nostres caps. quan ens adonem que les consulto- miadament sigui lliure, el volen a nostres drets siguin respectats, pertatut dels Treballadors en 1980, ja - Menyspreu de la nostra labor pro- res menyspreen la informàtica, més gratuït. La solució a l’atur i la a acabar amb la subcontractació i lahan rebaixat la indemnització a 33 fessional. només miren els seus beneficis. L’- precarietat (dues cares de la matei- precarietat en el sector, per a acabardies, que totes elles ja han desple- - Estrès. “Mobbing” (assetjament única cosa que oferixen a canvi són xa moneda) passa pel contrari del amb el menyspreu a la informàticagat un ventall de qüestions que els laboral). Treball sota pressió. Torns promeses buides de desenvolupa- que demana la patronal: eliminar el per part de les consultores, perquètoleren que, per causes objectives, il·legals de treball… ment professional. Quin desenvo- frau que suposa ocupar llocs fixos es valori d’una vegada per sempreeconòmiques o de producció, es La causa principal d’aquests pro- lupament professional ens poden amb subcontrates o amb una suc- el treball tècnic.pugui acomiadar i, daltra banda, blemes està en la precarietat i la oferir unes empreses “càrniques” cessió de contractes temporals, li- Calia dir prou i per això vam cridarsempre poden acudir als expedients subcontractació que dominen el que menyspreen el treball tècnic i mitar rigorosament els contractes a participar a les manifestacionsde regulació d’ocupació. sector. La subcontractació permet a que sobre valoren les tasques de temporals a les interinitats. d’informàtics que la CoordinadoraAmb aquest panorama, per què tant les empreses matriu i les consulto- gestió? Encara que en altres sectors com la d’Informàtica i Consultoria dede soroll?, necessiten altra reforma res mantenir-nos dividits i obligar- Les consultores han convertit el co- indústria la crisi és real, en el sector CGT convocava davant l’Associa-laboral? nos a acceptar una negociació indi- neixement i la competència tècni- de la informàtica la situació és di- ció d’Empreses de Consultoria,Lavarícia és mala consellera i vidual de les condicions de treball ca, el veritable nucli de la informà- ferent: la crisi els impedeix a les una de les principals organitza-aprofitant-se de la crisi i que, per en lloc d’una negociació col·lecti- tica, en una cosa que fa nosa, un consultores mantenir els ingents cions culpables de la situació a lamantenir el lloc de treball, alguns va. La negociació individual és pas previ per a poder accedir a l’ú- beneficis d’anys passats, però no qual hem arribat.estan disposats a qualsevol solució, gairebé sempre sinònim d’imposi- nica cosa valorada, la gestió. D’a- justifica de cap manera la campan- Des de CGT treballarem per acon-pagant un altíssim preu, doncs això, ció de pitjors condicions salarials, questa manera la informàtica es ya de terror que s’ha llançat des de seguir una informàtica basada encarreguem-nos la gallina dels ous laborals i socials. Del que deixen desprestigia entre la societat. Com la patronal, amb remors contínues unes condicions de treball dignes,dor. A cap dells sels haurà ocorre- de pagar-nos es mantenen les em- es valorarà el nostre treball en la d’acomiadaments i ERO, un dego- en la formació i la innovació, i nogut que els responsables de la crisi preses de consultoria, on una sèrie societat si no es valora en el seu teig continu d’acomiadaments dis- en les comissions de les consulto-són els que haurien dassumir la de directius viuen a tot luxe sense propi sector, si per a les consultores ciplinaris i algun que altre intent ries.responsabilitat del que ha passat i fer treball productiu. les tasques tècniques són pròpies d’ERO, que el seu objectiu no és Pel futur del sector de la informàti-començar per reduir-se el sou i aca- Però la subcontractació no només de principiants, dels quals encara altre que dilapidar els pocs drets ca, nosaltres defensem que a igualbar d’una vegada per sempre amb degrada les condicions laborals, no han pogut donar el salt a la ges- que tenim i precaritzar encara mes treball iguals condicions, i que calles prebendes de què encara gau- també degrada la informàtica. En tió? A tot això se suma la crisi eco- els salaris i les condicions laborals. acabar amb la precarietat i la sub-deixen. lloc d’apostar per la innovació tec- nòmica d’origen financer. Les per- El pacte de l’Associació d’Empre- contractació.12 Catalunya. Juliol-agost de 2009
  • 13. TREBALL-ECONOMIA L’acord amb el Ministeri de Foment permet desconvocar les vagues 9 i 10 de juny a Renfe SFF-CGT mitjançant una comissió creada a l’efecte, procés que haurà de culmi- n la matinada del dia 9 de nar en la signatura d’un contracteE juny, es va arribar a un acord amb el Ministeri de Fomenti el President de l’empresa per a ga- programa entre RENFE-Estat-Ge- neralitat de Catalunya en l’horitzó del 31 de desembre del 2010.rantir la continuïtat de RENFE- CGT valora positivament l’acordOperadora en la prestació del servei arribat per tot el Comitè Generalde les Proximitats de Barcelona. La d’Empresa, acord aconseguit grà-Generalitat, que en tot moment cies a les ganes de lluita, acumula-havia estat pendent del que estava des durant anys, que molts treballa-passant, no va enviar representants dors havien expressat durant ela la reunió. període d’assemblees, fet aquestEl document subscrit, obliga que que no ha passat desapercebut. ElRENFE-Operadora tingui un con- treball d’unitat sindical realitzattracte programa amb el qual mate- entre les organitzacions sindicals harialitzar el procés de transferència donat un rendiment, que ens recor-de competències a la Generalitat de da que units som molt més forts.Catalunya, sense que això suposi Les mobilitzacions es posposen,segregar de l’empresa el personal i entenent que s’han obert vies de so-el material ferroviari necessari per a lució al problema, però en cas querealitzar el mateix. La Generalitat en aquest o altre escenari tornin ade Catalunya tindrà així les facul- plantejar la ruptura de l’empresa,tats de gestió de les Proximitats de reprendrem immediatament la con-Barcelona. D’aquesta manera és flictivitat que avui hem aparcat. CCOO, SEMAF, SF, UGT), per horitzó del primer semestre de ganitzacions sindicals partícips delpossible fer la transferència de unanimitat, van arribar a un acord 2010 . mateix.competències sense trencar Comunicat del Comitè amb el Ministeri de Foment que ga- - Totes les parts manifesten la vo- El Comitè General d’Empresa va-RENFE, pretensió del Ministeri de General d’Empresa de ranteix que Renfe Operadora conti- luntat d’assolir un acord per a la lora positivament l’acord aconse-Foment i Generalitat recollida en el nuarà prestant el servei de transport consecució d’un nou Contracte- guit, que només ha estat possibleseu document d’esborrany d’acord. RENFE de viatgers per ferrocarril de rodalia Programa entre RENFE Operadora per la fermesa i determinació ambLes organitzacions sindicals del Les organitzacions sindicals que de Barcelona. i la Generalitat de Catalunya per a la qual s’ha actuat de manera con-Comitè General d’Empresa podrem formen el Comitè General d’Em- Els aspectes més destacables de l’a- la prestació dels serveis de rodalia junta contant amb el suport de totscontrolar el procés de negociació presa de Renfe Operadora (CGT, cord aconseguit són els següents: de Barcelona. els ferroviaris i ferroviàries. - El Ministeri de Foment, la Gene- - Renfe Operadora continuarà pres- Amb aquest acord, s’obre un nou ralitat de Catalunya, Renfe Opera- tant el servei fins a assolir acord en període en el qual les organitza- dora i les organitzacions sindicals el nou contracte programa entre cions sindicals que componen el han acordat la constitució d’una Renfe Operadora i la Generalitat de Comitè General d’Empresa de taula de negociació i seguiment en Catalunya per a la prestació dels Renfe Operadora han de continuar la qual estaran presents les autori- serveis de rodalia de Barcelona. amb la labor iniciada per al desen- tats ferroviàries, Renfe Operadora i - Renfe Operadora negociarà amb volupament i compliment dels dife- les organitzacions sindicals. la Generalitat de Catalunya el nou rents punts de l’acord, si bé, el punt - Aquesta taula negociadora partici- contracte programa basant-se en de partida per a aquest treball s’ha parà en cadascun dels processos de- paràmetres objectius negociats prè- establert sobre la base que Renfe rivats de la materialització de la viament amb les organitzacions Operadora prestarà el servei de transferència entre l’Administració sindicals. transport de viatgers per ferrocarril General de l’Estat i la Generalitat - Les organitzacions sindicals pos- de rodalia de Barcelona, premissa de Catalunya, amb l’objectiu que la posen les mobilitzacions actual- bàsica imprescindible per a superar negociació estigui conclosa en l’- ment convocades pel CGE i les or- l’actual conflicte.La Confederació General del Treball exigeix a Telefònica en la junta d’accionistes menysbeneficis i més ocupació de qualitat Sindicat Federal tema despietat que insisteix a fer gies especulatives o, el que és el Per això, aquesta reforma del mer- amb els informes en els quals asse- de Telefònica de la CGT pagar els seus errors als treballa- mateix, la USURA més feroç. cat empresarial haurà de concretar guren mantenir la capacitat de ge- l 23 de juny es va celebrar la dors amb la mateixa medicina de Però nosaltres, al contrari del que mesures que exigeixin a Telefònica neració de riquesa.E Junta General d’Accionistes deTelefònica. Entre altres dades, es sempre: Nova reforma d’un “mer- cat laboral” desestructurat gairebé diuen els “experts financers” -els mateixos que ens van ficar en la crear llocs de treball estables i de qualitat. Perquè la nostra compan- És hora que renunciïn a l’acomia- dament i abandonin la política delvan donar a conèixer els magnífics per complet que genera molta ocu- crisi: senyors del FMI, del Banc yia no només és famosa pels seus mal contracte amb la qual ja em-resultats econòmics que ja s’obte- pació precària i molt de pressa, Mundial, directius de les grans cor- robusts beneficis, ho és també per pren a més subcontractats que anen en 2009: 17.703 milions d’eu- però que igual de ràpid la destrueïx. poracions i comissaris econòmics ser una de les empreses que més personal de plantilla. Volem que esros d’ingressos consolidats en el No és el mercat laboral el que gene- de la Unió Europea- apostem, no llocs de treball destrueïx. El seu re- comprometin amb la societat, queprimer trimestre de l’any i un ra la crisi; és el propi sistema capi- per una reforma del mercat laboral, curs als ERO s’ha convertit en la facin marxa enrere i que abandoninOIBDA de 5.354 milions d’euros, talista qui mostra una vegada més sinó per una reforma del mercat seva política laboral més activa: En la seva voracitat econòmica; volemsuperior, fins i tot, al del 2008. Els la seva inviabilitat; una fórmula empresarial. Són els empresaris els els últims 6 anys de bonança eco- que torni aquella Telefònica de laresultats xoquen de front amb l’a- desproporcionada basada en una re- culpables d’aquesta situació: nòmica va destruir gairebé 15.000 dècada dels 80, capaç de generarlarmant crisi econòmica que tor- lació de 1 a 10 entre el capital pro- només en el nostre país i en menys ocupacions. És hora que facin gala milers de llocs de treball, amb sousnem a patir. ductiu (real) i el capital financer d’un any han generat més d’un de la seva Responsabilitat Social dignes i jornades compatibles ambÉs l’enèsima provocada per un sis- (virtual); seqüela d’autèntiques or- 1.000.000 de desocupats. Corporativa i es "mullin" d’acord la vida familiar.Catalunya. Juliol-agost de 2009 13
  • 14. TREBALL-ECONOMIALa cara oculta ASSETJAMENTSde la llibreria“La Central” Nou punt www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar d’assessorament ticle3024 En la seva pàgina web laboral a Sants Sindicat de la Informació i Arts www.cgtbarcelona.org/cgtgearbox Gràfiques CGT Barcelona A partir del proper 6 d’octubre, de a més està penjat un A4 de major 19 a 20 hores, al Centre Social de qualitat i un A3 de molt bona quali- arx deia: “els treballadors Sants (C. Olzinelles 31), l’Assem- tat llest per a imprimir com a qua-M tenen més necessitat de res-pecte que de pa”. El gerent de la lli- blea de Barri ha organitzat quinze- nalment un punt d’assessorament dern.breria La Central, a pesar de tenir laboral gratuït i obert a solucionar Concentració a Hayesels escrits de Marx i altres pensa- els dubtes laborals i de pensions de Lemmerz de Sant Joandors de l’emancipació obrera ben a la Seguretat Social.mà, només sembla interessat en el Moltes persones no arriben a recla- Despí en solidaritatbenefici econòmic que li reporta la mar els seus drets a causa d’un des- amb la secció sindicalvenda oblidant la responsabilitat coneixement generalitzat sobre de CGTsocial de tota empresa, incomplint aquesta matèria, fet que permetla normativa laboral i utilitzant els que els empresaris imposin situa- El 16 de juny la Federació Comar-acomiadaments per a provocar la cions il·legals a les feines o que cal del Baix Llobregat de la CGTpor i imposar la submissió. molts treballadors no exerceixin va convocar una concentració aI afirmem això perquè en la llibre- els seus drets. L’objectiu del pro- l’entrada de la factoria de Hayesria La Central no existeix el respec- jecte és apropar la informació en Lemmerz de Sant Joan Despí.te cap als treballadors. Entenem per aquesta matèria a les persones Aquesta empresa acumula ja unrespecte el poder exercir lliurement afectades, com una eina més en la llarg historial d’assetjament contrael dret fonamental a disposar de re- defensa dels drets dels treballa- la CGT, però últimament ha incre-presentació sindical, sense que dors. mentat la seva campanya per des-aquells que reclamin aquest dret o Com a exemples pràctics, el Punt gastar a la secció sindical de laque prenguin disposicions per a d’Informació servirà per assessorar CGT, amb expedients disciplinarisportar-lo a terme, siguin automàti- els veïns i veïnes en casos de càl- punt es pot trucar al 93 331 10 07 box, amb la valuosa col·laboració contra delegats i afiliats, amb elcament acomiadats. A La Central culs de quitances (finiquitos), aco- per demanar hora de dilluns a di- del dibuixant Manolito Rastaman, clar objectiu d’utilitzar la por comaixò ja ha passat massa vegades. miadaments, baixes, pensions atur vendres al Centre Social de Sants ha editat un número especial del a element per evitar el nostre crei-L’última a l’abril, quan el promotor o situacions de maternitat, entre de 18 a 21 hores. seu butlletí "Libre Expresión" xement a l’empresa.de les eleccions sindicals del ma- molts d’altres. cooreu: puntassessoramentlabo- sobre els contractes d’obra i servei Fins ara totes les sancions han estatgatzem, afiliat a la CGT, va ser aco- La iniciativa parteix d’un grup de ral@gmail.com que es donen en l’empresa Gear- recorregudes en els jutjats i guan-miadat l’endemà passat que se li sindicalistes i advocats laboralistes box, modalitat de contracte que yades, però l’empresa segueix en-comuniqués a l’empresa la convo- que participen en l’Assemblea de Butlletí sobre la s’està utilitzant de forma fraudu- davant amb seva estrategia de des-catòria d’eleccions sindicals. Barri, i es plateja esdevenir amb el utilització fraudulenta lenta en aquesta i en moltes altres gast, tant psicològicament comEntenem per respecte el qual la llei temps també un grup solidari i d’a- empreses. econòmicament.laboral vigent sigui aplicada: que juda per organitzar respostes dels contractes d’obra i Com considerem que pot ser d’in- Per això es va convocar aquestaels treballadors puguin realitzar el col·lectives per denunciar situa- servei terès general i pot ser d’utilitat en concentració en solidaritat amb elsseu descans reglamentari sense co- cions laborals al barri. altres empresa, us podeu descarre- nostres companys, contra la repres-accions ni amenaces, que les hores Per sol·licitar assessorament al La Secció Sindical de CGT Gear- gar l’arxiu en pdf al web: sió i l’assetjament que pateixen.treballades que sobrepassin les esti-pulades pel conveni siguin retribuï-des, que les pujades de l’IPC anualsno es facin, al·legant que “hi hacrisi”, en Tiquets Restaurant ja queels treballadors de la llibreria LaCentral tenen necessitats més ur-gents que la de sortir a sopar fora,com serien pagar hipoteques o llo-guers.Entenem per respecte el que les re-gulacions en matèria de salut labo-ral siguin fidelment observades: enel magatzem en el qual es treballa,entre altres irregularitats, existeixperill d’esfondrament del sostre, nohi ha sortida d’emergència i a l’hi-vern la temperatura és inferior a la (IN)SEGURETAT LABORALdel carrer. Entenem per respecte elque qualsevol persona entén perrespecte: que no es cridi ni amenacien el lloc de treball, que davant elmenor qüestionament de les condi-cions no se’ls digui “si no t’agrada,t’en vas”, que no s’imposin mesu-res laborals absurdes desoint lesopinions de qui les sofreixen.Mentre cara al públic tot es mostraimpecable, els treballadors estanfarts de suportar l’altra cara, la carabruta i despòtica, la cara que ens re-trotrau a una època on la vulneracióde drets fonamentals estava a l’or-dre del dia. Per això denuncieml’incompliment de la legislació la-boral vigent, l’assetjament i a la re-pressió sindical, i exigim la read-missió del company acomiadat! 414 Catalunya. Juliol-agost de 2009
  • 15. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mesBreu història del movimentLGTB. Quaranta anys desprésde Stonewall Eugeni Rodríguez (*) de participants” aviat superarà la po- blació de Madrid. En aquest joc deE nguany se celebren 40 anys rendibilitats polítiques, els grups de la de la revolta de Stonewall, pre- Comissió Unitària 28 de juny de Cata- cursora del moviment dallibe- lunya apostem per mantenir un diarament LGTB actual. La nit del 27 al que, com el de Stonewall, reivindica28 de juny de 1969 al bar Stonewall el carrer i les llibertats per damunt deInn de Nova York un grup de trans- desfilades mediàtiques. Sortim a cri-vestits, transsexuals, gais i lesbianes, dar allò que pensem i no pas allò quedesprés danys dhaver-se damagar comprem.a la clandestinitat i lanonimat van dir Però enguany, la pedra a la sabata fa“prou de control policial”. La revolta mal a lempresariat rosa, que shade Stonewall va fer possible que sor- conjurat per a consolidar un Pride atíssim a lesfera pública i que, dales- Montjuïc (Barcelona). Per això leshores ençà, el preu a la nostra llibertat tranzmarikabollos convoquem el 27el poséssim nosaltres. de juny a la manifestació que des deDes del 1969, aquest moviment ha fa 30 anys fem a la plaça Universitatpassat a lEstat espanyol per quatre de Barcelona. Un model que combinaetapes. Un primer moment de conso- la ràbia amb lalegria i des de lactivis-lidació i orgull, on es lluita per lelimi- me, sense negocis per cobrir ni políti-nació de lleis que atempten a la nos- ques per amagar.tra llibertat (llei de “maleantes” i llei de Ens hi juguem la consolidació delperillositat social), una segona durant model de mercat rosa. A 40 anys deels ‘80, de presa de consciència dels Stonewall, ens toca contraatacar inostres drets i reivindicacions (marca- trencar amb el fals model clònic quedes per laparició de la sida), i una ter- perverteix la consciència de milerscera de diversificació del moviment ‘90 els grups més reformistes van del moviment on laposta màxima és les lluites per la diversitat sexual i di- dactivistes que continuen lluitant peren lactual sopa de lletres (lg, glb, lgtg, consolidar la Federació Estatal de la seva despolitització, el Govern es- dentitat de gènere. La quarta etapa no haver de pagar ni deure res algtbqueer...) i a la que les administra- Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bise- panyol es troba amb un model a Ca- sinicia el 2005 amb laprovació del ningú. A 40 anys de Stonewall, enscions comencen a prendres seriosa- xuals (FELGTB) com a interlocutor talunya, que no ha pogut neutralitzar. matrimoni homosexual com a pana- toca resistir per a fer possible el mira-ment neutralitzar un moviment que únic de les institucions i dels mitjans, Per això, ara apostem per la denomi- cea de tots els anhels i somnis del cle dun moviment tranzmarikabollocomença a estar acomodat i que, per que anhelen comptar amb líders ho- nació ‘tranzmarikabollo’, una procla- moviment LGTB. Les administracions que no pensa formar famílies i omplira major satisfacció capitalista, pot ge- mosexuals per a reforçar una imatge ma que des dels marges –però mai al i els seus satèl·lits reforcen el lamen- locals on amagar-nos.nerar beneficis. Aquesta tercera pública. marge– recull la radicalitat, el sentit table espectacle amb exemples com (*) Article publicat a “Diagonal”, tra-etapa és la més perillosa. A finals dels En aquest procés de centralització de classe i la no institucionalització de el Pride de Madrid que “milió a milió ducció al català dEnfocant.netOPINIÓ: Per l’alliberament de gais, lesbianes i transsexuals anticapitalista Vicent Martínez un debat entre el manteniment d’un però en realitat de consum, frustrant, 28 de juny reivindicatiu (però festiu) i impersonal, classista i que generaE l 27 de juny es va celebrar a Bar- celona els 40 anys dels fets dS-tonewall, la revolta dels gais de Nova un altre també festiu però farcit d’inte- ressos comercials per desenvolupar l’oci consumista (essencialment) gai. noves marginacions per edat, per sexe (sí, les lesbianes són menys vi- sibles), per cànons de bellesa, per es-York en contra de la repressió policial També hi ha un posicions intermitges tètica (modes), etc.dels espais d’oci dedicats a aquest que proposen agrupar ambdós sec- Personalment la meua opció va sercol·lectiu. Aquesta revolta, que va tors de forma diferenciada en un únic anar a la manifestació reivindicativadurar una setmana i que va portar a acte. D’això ja hi ha experiències que en una festa a l’aire lliure al centre deorganitzar barricades i aldarulls als van donar lloc a conflictes, la primera Barcelona. Tot i el descens de partici-gais de la ciutat, és l’inici del movi- vegada que van participar els empre- pació (provocant per la doble convo-ment de gais, lesbianes i transse- saris dedicats a l’oci destinat a gais catòria que confon i el “boicot” dels lo-xuals (GLT) modern. Aquest es ca- es van produir aldarulls. Fins i tot hi va cals comercials), opino que és positiuracteritza per revertir la actitud haver un primer assaig de celebració que es creïn espais nous, alternatius,dominant fins llavors: no és l’homose- només empresarial que aquest any diferents on les persones GLT puguixual o el transexual el malalt, és la so- es torna a reproduir, quan escric expressar la seva afectivitat. Espaiscietat la malalta però no acceptar-los. aquestes línies. lliures d’homofòbia, més que nomésEs posa en marxa un moviment de El capitalisme ens vol “integrar” com per a gais, i espais, en definitiva ontransformació social, que ha aconse- a consumidors, com a segment de poder gaudir de relacions personalsguit importants avanços al món occi- mercat i, per tant, diferenciar-nos i aï- (sexuals, afectives, emocionals) mésdental. llar-nos. Això implica consumir “gai”, satisfactòries. Espais anticapitalistesAquest any el 28 de juny s’ha organit- en llocs específicament destinats a per assolir un alliberament personalzat, com és habitual, per la Comissió aquest públic, per mantenir més fàcil- més enllà de les dinàmiques de rela-28 de juny, formada per les associa- ment viva aquesta pulsió consumista. cions personals frustrants que generacions reivindicatives del moviment Això es vol fer a partir d’un discurs (competitives, consumistes, indivi-GLT. A Barcelona fa temps que hi ha aparentment hedonista i de llibertat, dualistes, etc.) aquest sistema.Catalunya. Juliol-agost de 2009 15
  • 16. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Parlem amb... SANTIAGO ALBA RICO, FILÒSOF “Les lleis els les hem arrancat als poderosos” Pau Llonch (*) manera dabordar la realitat. El mercat és el què sha produït un tancament categorial un seminari sobre Marx i a beures unes entre societat i consum. Consum és el graó temptat suïcida més gran de la història, amb internet. Això demostra clarament doncs el principal generador dhegemonia. que sha dassumir per denunciar-lo. Sha canyes, però la possibilitat a llarg plaç da- animal de lésser humà, un esclavatge bio- que no és el de les Torres Bessones, és sen- fins a quin punt és diferent lús duna eina i > LES FRASES...És molt interessant en molts aspectes, però Per tant, aquesta descomposició del sub- dassumir perquè si no, no tenim clar que cabar amb aquests enormes enemics té a lògic de lésser humà. Sí, necessitem con- zillament anar al Carrefour a fer la com- un òrgan. Una televisió apagada és una ex-totes les reflexions al voltant de la necessi- jecte col·lectiu té a veure amb processos lenemic ja no és (malgrat segueixi mani- veure amb el fet de fer-ho, de recuperar els sumir per renovar les nostres forces vitals. pra. I suïcidar-se amb xocolatines, ham- pressió de violència infinita. Això tambétat destablir un cert conservadorisme en materials associats a la mercantilització festant-se) una policia repressiva o un estat espais, els cossos, de fer-los convergir en Això és el què fan bàsicament els animals. burgueses i mòbils és tant plaent! El perill ho explicava bé Günter Anders als anystermes antropològics a les nostres propos- general de lexistència i a lacceleració de que il·legalitza partits i que segueix tortu- un mateix lloc, de fer-los discutir. És el tre- Una societat per tant que és només de con- és aquest i ho veiem també a Cuba: hi ha cinquanta; de forma absolutament precur-tes polítiques, un cert puritanisme com a la renovació de les mercaderies. I de les rant a les presons o detenint a joves mili- ball que toca ara: restablir gairebé des de sum és la més biològica i primitiva que una fractura generacional i els joves en sora va escriure un llibre de títol "lobso-contraposició al mecanisme de reproduc- mercaderies visuals, que és un concepte en tants antiglobalització a tot el món sinó zero les condicions antropològiques que podem imaginar, que dedica tots i cada un aquests moments perceben com a retòric i lescència de lhome", i la primera part estàció capitalista basat en laugment indefinit el qual no sinsisteix suficientment al meu noves formes de dominació que són les llavors permeten larticulació de la respos- dels instants, dels gestos, dels esdeveni- moralista el discurs de la revolució. Clar, destinada a la televisió i vé a dir: "Deixem-de les llibertats ("la libertad del ham- entendre. En una societat que no distingeix que configuren el subjecte. La repressió ta. I això penso que sestà fent i que sha ments exclusivament a reproduir-se biolò- posat tu a predicar puritanisme no consu- nos de tonteries, davant la televisió un nobre"...) o la seva posició en front les prope- entre les coses de menjar, les coses a utilit- sencarrega més aviat de neutralitzar, de entès bé des de alguns espais de lesquerra gicament. Una societat que no distingeix mista i austeritat a joves que volen deixar- és lliure". Hom dirà, bé, un pot encendre-lares eleccions europees configuren un cor- zar i les coses de mirar, el propi consum combatre els residus resistents. Si algú es a lestat espanyol. Entendre que ja no entre les coses de menjar, dusar i de mirar se explotar tres mesos en una fàbrica per i apagar-la. Doncs no. Quan un ha intro-pus discursiu que no es pot deixar perdre. dimatges és només una extensió del pro- resisteix a ser configurat per aquests pro- podem comptar amb partits amb represen- perquè se les menja totes indistintament, ja poder comprar-se el què sigui. duït un aparell de televisió a casa seva jaSi al seu dia ja vaig tenir el plaer de relle- cés digestiu. Estem ininterrompudament cessos materials, llavors sí que es conver- tació parlamentària dels que es pugui espe- sigui la carn o les catedrals o els paisatges no és lliure de decidir entre aquestes duesgir "Dejar de pensar" per ressenyar-lo, consumint imatges, consumint simulacres, teix en un terrorista contra el qual sapli- rar res i que sha de treballar des davall. Hi és de pura subsistència. I contràriament al - Has arribat a alguna conclusió en rela- opcions, perquè una pantalla apagada ésara em costa de transmetre fins a quin dobles de les coses que es converteixen per quen tota una bateria de mesures ha paraules perilloses que els que prove- què es pensava no hi ha hagut mai cap so- ció al què sha de fer amb determinats duna enorme violència. Apagar una televi-punt laportació que aquest gran home, un procés pervers en els originals als que repressives i legals. Però bé, és important nim duna tradició sòlida, marxista, institu- cietat tant primitiva com perquè sigui con- objectes propis del procés tecnològic ac- sió és com prendre la decisió de practicardurant els dos dies que vaig tenir el plaer tots aspirem. És una mica això, encendre la veure que tots aquests processos materials cionalista utilitzem i que fan una mica de siderada de pura subsistència. I quina és la celerat que semblen incompatibles amb leutanàsia a un ésser estimat. Adonem-nosdescoltar-lo, mha descol·locat en algunes televisió, encendre lordinador, escriure un del capitalisme, del què sanomena la so- por a alguns, com la paraula comunitat. trampa mortal daixò? La trampa és que el lhumanisme marxista? que la televisió està emetent les 24 horescoses i mha reafirmat en la majoria dal- missatge al mòbil, passejar-se per un aero- cietat hiperindustrial, són decisius a lhora capitalisme es reprodueix en base a aug- - Un martell no serveix per cosir un botó i del dia, és un flux vital, és com el monitortres. Sense més, aquí ho teniu. port envoltats de pantalles enceses, tot de construir nociutadans enfrontats entre - Dius que el programa polític ha de ser mentar les llibertats. És a dir, no és com a imposa certs gestos (puny tancat, doblegar dun cor que batega. I això és una batalla ‘‘ això contribueix igualment a aquest confi- ells. En relació al segon aspecte, és veritat, conservador en el terreny antropològic, lAntic Règim, un model en el què sigui el braç, posició corporal, imprimir una perduda, així que com a mínim pensem- Thas mostrat pessimista a que sesta- nament de lindividu en un aparell digestiu a mi em preocupa molt que al final ens tan- reformista en linstitucional i revolucio- prioritària la repressió, a la qual shagi do- certa força...) I un martell és una eina que que significa col·locar suports com aquestsbleixin subjectes col·lectius revoluciona- totalitari en el context del qual no podem quem, jo el primer, en discursos desmobi- nari en leconòmic. bligar als esclaus a cop de fuet a anar a les com a tal ens deixa encara un grau de lli- a les nostres vides. Suposa assumir la si- En unaris aquí al vell continent... mirar, si no és per despullar dexistència el litzadors, perquè el pessimisme pot ser-ho Creus que els moviments socials euro- plantacions. Formalment està molt ben es- bertat força gran. Un pot utilitzar-lo o no. multaneïtat en front la successió, assumir societat que- Bé, és un problema que no té ja a veure què mirem. En aquest sentit, és difícil pen- molt. La por i lalarma mai se sap com ges- peus postmur responen a aquestes ca- tructurat mitjançant allò que sanomena Si un ha de clavar un clau agraeix molt la infinitat potencial davant la finitud quesenzillament amb procediments de con- sar en un món així i pensar al mateix temps tionar-les perquè poden tenir els dos efec- racterístiques? contracte, segons el qual si un decideix ob- tenir un martell, però si no ho ha de fer el caracteritza el cervell i el cos humà... no distingeix entretrol, repressius o de manipulació dels mit- en compassió, en solidaritat, en compro- tes: sacsejada o indiferència. Però crec, - Jo crec que no. No sestà fent i per diver- viar el despertador per anar a la feina pot martell no genera per si sol la necessitat les coses dejans de comunicació sinó amb processos mís... són coses que estan radicalment i primerament, que sha de recordar una sos motius. Magradaria distingir primer només el capitalisme i els seus aparells de per reestablir la pena de mort. Com que hi fer-ho, només passar a ser un aturat que és danar clavant claus allà on hom no neces- -Has participat darrerament en unmaterials derosió del què són els vincles material excloses de lhoritzó... cosa que pot ser molt poc estimulant, en entre lesquerra líquida, negrista, enfocada producció sinó també les mal anomenades ha molt dolor i tots ens hi solidaritzem... quelcom pitjor en una societat capitalista sita fer-ho. Amb lordinador no passa això. debat encès en relació a les properes menjar, les cosesantropològics més bàsics. Ja no solament relació al context europeu, pèrò també és més aviat al desig, la multitud, lesponta- superestructures especulars que reflectien i Doncs no, això és com concebre la demo- que ser explotat per un empresari. Per tant, La nova tecnologia no constitueix eines eleccions europees. Pots concretar-nos a utilitzar i les reforçaven la subjecció capitalista. Jo cràcia en termes plebiscitaris directes, com en aquest aspecte no hi ha cap element re- sinó òrgans, i és molt difícil aixecar-se pel la teva opinió al respecte?els vincles polítics sinó les condicions ma- - Però, sense ànim de provocar, si "Nada un exercici de modèstia que crec que ens neïtat, que insisteix efectivament en el ca- ràcter emancipador de tots els processos penso que és un error i per això parlo de re- al circ romà. No és cert doncs, que les lleis pressiu. Però per altra banda, en làmbit no matí i dir "avui intentaré viure sense el - La meva posició és de moltíssima perple- coses de mirar, elteixes que fan possible que després sesde- que pensar" és un crit antipostmodern convé fer des dEuropa entendre que la co-vinguin els vincles polítics. Aquest vincles dirigit als que es van vendre a la transi- rrent principal de la història no passa pel tecnològics que acompanyen el capitalis- formisme en el terreny institucional. les fan els rics per dominar-nos millor, les de la producció sinó del consum, el què ha meu fetge o el meu cor". Davant dells xitat. No crec que tingui res més a afegir al propi consumantropològics shan vist minuciosament ció i van abandonar el marxisme, aquest vell continent: On estan els dos centres de me, i una altra més sòlida, més aviat insti- Gramsci ja va entendre molt bé que la de- lleis els les hem arrancat als poderosos i el fet el capitalisme és lligar els subjectes tenim molt poca llibertat, i això no és una que vosaltres mateixos penseu. Jo no he dimatges ésdestruïts al llarg de les últimes dècades per discurs tant pessimista i radical episte- decisió dels destins de la humanitat en tucionalista de la qual jo formo part però mocràcia, la idea del dret, el vot universal, què fan ells llavors és esquivar-les, violar- com a funcions de reproducció del sistema qüestió menor. Per què un llibre com a tal sigut mai militant de cap partit, visc a Tu-un capitalisme que ja no configura els seus mològicament que considera que la aquests moments? En dos llocs: el món que segueix en alguns aspectes també en- la sanitat i lescola pública, la separació de les, prevaricar, etc. Però no sels pot retreu- mitjançant laugment permanent de les lli- no ha esgotat les seves prestacions i les nísia i des dallà contemplo sempre amb només unasubjectes als llocs de treball com deia imatge ha exorcitzat la realitat, que sha àrab, on jo diria que sestà jugant la super- ganxada a tradicions que shan demostrat poders, són conquestes obreres i campero- re res a les lleis ni a la democràcia. Això bertats. És el sistema més tolerant del seves potencialitats? (Estem demanant al una certa pesadesa, degut a la meva vincu- extensió del vivència material de la humanitat, on hi ha fracassades. Aquestes dues posicions estan les que han costat molts morts. No tenim seria tan absurd com culpar als deu mana- món: tolera al mateix temps el vegetaria- món que shabituí a navegar per internet lació a diferents partits i sectors de lesque-Gramsci. Ell deia que la fàbrica era el llocde lhegemonia i quan parla del taylorisme abolit el temps i lespai... no vé a repro- duir un discurs postmodern? una resistència antiimperialista (desgracia- molt acantonades en discursos poc oberts. més que dues alternatives: o la voluntat o ments el què hi hagi robatoris a mà arma- nisme i el canibalisme, el racisme i lantira- quan la majoria de la humanitat no sap en- rra de lEstat espanyol, el grau de divisió procés digestiu”o del fordisme (de la racionalització que - No el reprodueix sinó que el denuncia dament no desquerres) i laltre, Amèrica Primerament, per què conservadors en te- la llei. O ens sotmetem a la voluntat daltri, da. Això no sacaba de comprendre bé. cisme, el pacifisme i la violència. Lexis- cara llegir...) Per què sha de continuar rei- que existeix. Per una banda opino que Iz-sintrodueix ens els processos laborals) ell allà on ha donat vàries voltes de rosca, allà Llatina, on sí que estan succeint coses que rreny antropològic? Bé, doncs en això sí confiant que sigui una bona voluntat o ens Però, per exemple, una de les grans virtuts tència es redueix precisament al mercat. El vindicant la lectura encara sembli una quierda Unida no és refundable, que millorconsidera que la fàbrica és el lloc de cons- on ha suposat una descomposició de la raó animen a lesperança. Jo crec que sha da- que penso que comencem a estar força da- sotmetem a la llei. Naturalment, reivindi- del què està passant a Amèrica Llatina és què no es pot vendre és residual i per tant tasca heroica i inútil? Perquè ens permet seria fins i tot que perdés la mínima repre- “Una televisiótitució dhegemonia i per tant també de a partir dels propis processos immanents prendre molt del què estan fent a una cord aquestes dues esquerres. Després de cant la llei com allò que els homes i les precisament que sha apostat, sí, pel socia- immoral. Tot el què adquireix existència una major llibertat. I sha de mesurar la lli- sentació institucional que té. I el malestar apagada és una en relació a les eleccions té a veure ambcontrahegemonia. Ara seria mes aviat elcentre comercial com a emblema duna de la raó, que és una mica el què pretén el discurs postmodern. Ha arribat un punt en banda i a laltra i no deixar de fer coses aquí. Hem passat moltes vegades durant la dècades en les quals lesquerra marxista es va limitar a replicar i fins i tot a accelerar dones shan donat a si mateixos quan estan tranquils, recordant la idea de Voltaire. lisme, però amb democràcia. I tercer, revo- lucionaris en el terreny econòmic: Jo ladquireix només en el mercat i en la me- sura que ladquireix és moral i legítim. I bertat per la mandra que generen les coses. És a dir, en front dun llibre, com davant que de sobte es presentin vàries forma- expressió de Història per períodes dimmersió com els conceptes desarrollistes i productivistes Estar tranquils és molt difícil, però per penso que en això sí que ens hem de posar atemptar contra el caràcter mercantil de les dun martell, un ha de decidir si lobre o no, cions a les quals magradaria votar, els pro- violència infinita” aquests. Aquí penso que el què és bàsic en del capitalisme penso que ara això ja ho això es fan constitucions, que són deci- dacord, no tant en el supòsit mateix com- coses és atemptar contra la tolerància i la si lusa o no lusa. Davant la televisió, lor- grames de les quals pràcticament coinci- aquests moments és el què fa la gent jove hem superat i entenem que és una concep- sions que tenen a veure amb allò que tots partit que el capitalisme és irreformable llibertat i en definitiva contra lexistència dinador, el telèfon mòvil, gairebé no hi ha deixen i assumeixo i els candidats de les com vosaltres a molts llocs: recuperar les ció que condueix a un suïcidi global. Així compartim i que volem no haver destar re- (precisament sha de fer una revolució per mateixa dels objectes. La particularitat, marge delecció. Jo no he vist a ningú que quals conec i admiro per igual. Així que “La solució a condicions antropològiques de la resistèn- doncs, en aquest aspecte, hi ha acord. Hem discutint constantment. Democràcia no és poder tots descansar i tornar-nos reformis- doncs, del capitalisme és que es repro- dueix en base a augmentar les llibertats. hagi de promoure lús dinternet o la televi- sió com passa amb la lectura. Fixeu-vos si em sento com el burro de Buridán, davant de dues o tres forces i paralitzat. Jo crec lexistència de cia. Estem gairebé al zero, com si ens ha- de canviar de model energètic, però també que una assemblea dAtenes discuteixi tes), si no en com funcionaria això que ara guessin arrancat els boscos, les herbes, l- recuperar models de relació bàsics que sobre si shan desclavitzar a totes les dones comença a anomenar-se el socialisme del En front daixò què fas? I això és una cosa és cert que fa un any vaig estar fent una que això és una senyal també de fins a quin Repsol, Exhon, humus mateix i estiguéssim en el terreny tenen a veure amb els cossos, amb la rete- i nens de lilla de Mitilene que acaben de S.XXI sense que ningú li hagi donat un que lesquerra sha de plantejar. Lesquerra conferència per bibliotecaris i abans de la punt la corrent central de la història no Roche o pelat, completament nu. Llavors el què rritorialització de les resistències, i és en conquerir en les guerres del Peleponès. contingut concret (formes de propietat, la ha de reivindicar un cert puritanisme, una intervenció va parlar un noi lligat a una passa per Europa. Quant menys poder té la hem de fer és treballar sabent que el temps els aspectes vinculats a aquest darrer as- Democràcia consisteix en què això no es divisió del treball, laccés als mitjans tan de certa repressió. Perquè vivim en el sistema fundació governamental que deia que, al esquerra, quant més té en joc, més divisió Montsanto no pot prem però que en qualsevol cas això ne- pecte on pot haver-hi algunes discrepàn- pugui votar i per això existeix una consti- producció com dinformació...) més repressiu que hi ha, perquè la llibertat contrari del què es creu, a lEstat espanyol hi ha. I llavors passem immediatament de ser que quatre cessita temps i treball per recuperar les condicions antropològiques de larticulació de nous subjectes, recordant que no shan de confondre les condicions amb les solu- cions; la solució a lexistència de Repsol, cies entre líquids i sòlids, però en termes generals hi ha acord. Llavors, reformistes en el terreny institucional: per una banda hi ha tota una tradició marxista que ha in- terpretat, erròniament al meu entendre, tució que ha decidit sempre ja que hi ha coses que estan fora de discussió. Aquí veiem que no es pot tocar la constitució per decidir que els pobles de la península poden autodeterminar-se però que hi ha un - Per què consideres que la societat capi- talista és la primera societat primitiva de la història? - És curiós perquè es parla de societat de bàsica que ha portat és la llibertat de la gana, la llibertat de tenir sempre gana. I això és, si ho portem al camp del psicoanà- lisi, és com si hagués triomfat l"allò" sobre el "superjo". La cultura en la civilit- es llegeix molt. Davant de la perplexitat de laudiència, el noi va afirmar que es consi- derava un lector habitual aquell que llegeix dos llibres lany. Jo li vaig preguntar si ell consideraria un espectador habitual de te- Marx a Freud, perquè el què està en joc no són els programes sinó quotes de poder mínim, ambicions personals... (*) Entrevista publicada sencera al web de amics es reuneixin en un bar a fer un ‘‘ Exhon, Roche o Montsanto no pot ser que que la democràcia és tan sols una trampa crim terrible dun nòvio que ha matat la consum com si fos quelcom desitjable zació bàsicament consisteix en la repressió levisió aquell que lencengués dues vega- www.lafabrica.cat i fragmentàriament a seminari quatre amics es reuneixin en un bar a fer estesa pel capitalisme, que lenemic no era seva xicota i sí que sexerceixen pressions quan hi ha una contradicció en els termes, de l"allò". A Europa estem cometent la- des lany. O dues per setmana. I el mateix “La Directa”. sobre Marx16 Catalunya. Juliol-agost de 2009 Catalunya. Juliol-agost de 2009 17
  • 17. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CONVOCATÒRIES Mobilitzacions contra el nou ERO de la Nissan mantenir el seu lloc de treball. La de treball. seu lloc de treball, no perquè siguin Secció Sindical CGT NISSAN ruptura de la unitat sindical amb la Des del passat 25 de febrer, dia altres sindicats els que negociïn resta de sindicats ha estat motiva- que NISSAN i els sindicats sig- els acomiadaments, voluntaris o forçosos. E l 26 de juny, la Secció Sindi- da per l’obstinació de la CGT de nants van pactar l’acord de Pla in- cal de CGT a Nissan va defensar que dintre d’aquesta dustrial han passat quatre mesos, Des de la CGT plantegem els crite- convocar una concentració planta no sobra ningú, mentre que que han utilitzat per a negociar la ris i les propostes de negociació davant els Serveis Territorials del CCOO, UGT i USO assumien com sortida dels treballadors, no per a que mantingui la plantilla sense ne- Tinto de Verano Departament de Treball a Barcelo- plantilla necessària, la dictaminada garantir-los el treball. És ara, quan cessitat d’acudir als acomiada- 2009: Refineria No na, en defensa del manteniment per la Direcció de l’empresa i es a l’empresa se li esgota el temps, ments, propostes que generen ocupació en lloc de destruir-la: de la plantilla i contra el nou ERO dedicaven a buscar fórmules per a quan decideix portar a terme la re- Del 23 al 26 de juliol de 2009 a Ribera del previst per l’empresa amb el con- reduir la plantilla, ja sigui amb bai- ducció de plantilla de manera for- - Repartiment del treball, reducció Fresno (Badajoz). sentiment del sindicalisme institu- xes voluntàries o acomiadaments çosa. de jornada: (A l’augmentar les pro- Trobant-nos, reflexionant, actuant, ballant, cional (CCOO, UGT, SIGEN- forçosos. La voluntat de l’empresa és tenir duccions es tornaria a la jornada menjant, cantant... contra la crisi i la refine- USO). El passat 19 de juny de 2009 va establerta la plantilla mínima al se- ordinària) ria. El passat 25 de febrer, els sindicats tenir lloc la primera reunió després tembre d’aquest any. La sortida Establir torns de treball de 6 hores CCOO, UGT i SIGEN-USOC, ha- de la presentació de l’ERO de 581 que ha plantejat la Direcció per a diàries en lloc de les 8 actuals. Programa provisional vien signat amb l’empresa un Pla treballadors, la segona del període arribar a el projecte de planta esta- Nous torns de 8 a 14 i de 14 a 20 Els matins sabordarà el programa forma- Industrial en el qual s’incloïa un ni- de consultes. En aquesta reunió la blert en l’acord de Pla Industrial, hores, mantenint el nivell salarial. tiu “Com sortir de la crisi en 4 sessions”. vell de plantilla de 2.800 persones, CGT va exigir la retirada de l’ERO, passa per: (A l’estil de Volkswagen a Aleman- Objectius assumint un excedent de 1.680 ja que, com venim reiterant, l’ajus- * Mantenir el pla de reingrés de ya). Al final del Tinto les persones participants: treballadors. Aquell dia, van crear tament de plantilla que pretenen 200 treballadors, d’inscripció vo- · Reducció de la jornada anual indi- • Coneixeran les bases del sistema capita- una taula de negociació amb un realitzar les parts signants del pla luntària amb una tornada que tin- vidual, passant de 218 NISSAN a lista. únic objectiu: assumir que els tre- industrial, es deu a raons de reduc- dria lloc màxim a l’abril de 2012 . 214 SEAT. • Seran capaços de dissenyar estratègies balladors de NISSAN sobrem i ció de costos, més que a necessi- * Proposar un pla de reingrés de - Recuperació de la productivitat a de canvi. anar decidint com ens anaven aco- tats reals de plantilla. 150 treballadors, d’inscripció vo- càrrec del treballador. Les sessions seran de 4 hores al matí miadant.La CGT, ha defensat en Davant aquesta situació aquest luntària, vinculades a càrregues de · Recuperar els 10 minuts de amb un descans al mig. Per les tardes hi tot moment el manteniment de l’o- sindicat va plantejar la possibilitat producció, que haurien de mante- pausa entrepà. (Perdut en el con- haurà lloc per als tallers que les persones cupació per a tots els treballadors i d’implantar mesures de reparti- nir-se durant 18 mesos. veni de 2004 signat pels altres 3 assistents vulguin presentar. treballadores. Nosaltres diem a ment del treball, que evitin la re- * Presentar un expedient de regu- sindicats) totes les parts signants, que no ducció de la plantilla, a l’espera de lació d’extinció de contractes de · Recuperar els coeficients de fati- Sessió 1: volem aquest Pla Industrial, que l’augment de càrregues de treball. 581 treballadors. ga. (Perdut en el conveni de 2004 De què vas Capital?. Dijous al matí. Ob- volem mantenir els nostres llocs de Existeixen possibilitats reals d’aug- Des de la CGT, rebutgem no sola- per aquests 3 sindicats) jectiu: Al final del procés formatiu les per- treball i que si tenen tan clar que mentar les produccions en breu, a ment la presentació de l’ERO per · Recuperar el ritme de treball al sones participants coneixeran les bases sobren treballadors, que donin causa de la situació de les plantes part de NISSAN. Rebutgem plena- 100 MTM. (Perdut en el conveni de del capitalisme. exemple i no donin ordres. de Lutton (X-83) i Tailandia (X-61), ment la reducció de plantilla que 2004 per aquests 3 sindicats) La solució a la crisi, no passa pels fet reconegut per la Direcció de pretén fer la Direcció de l’empresa. - Organització del treball. Sessió 2: acomiadaments, acomiadaments l’empresa. Les mesures per al re- Tornem a recordar que més de · Formació interna per a reubicar a Per què aguanta el sistema? Divendres al que en el cas de NISSAN, es partiment del treball, passarien per 1.200 treballadors ja han abando- treballadors per a evitar la realitza- matí. Objectius: Al final del procés forma- deuen a la voluntat de voler am- la reducció de jornada diària i nat la companyia. Aquesta secció ció d’hores extres. Actualment hi tiu les persones participants coneixeran pliar els marges de benefici. Aco- anual, eliminació dels “acords pro- sindical sap (no és aliena a la si- ha departaments que continuen re- els elements claus que sostenen el capita- miadaments pagats amb els diners ductius” (ritmes, coeficients de fati- tuació de crisi actual), que vivim en alitzant hores extraordinàries. lisme i quins són les estratègies de repro- de les ajudes públiques. NISSAN ga, eliminació d’aturades,…) pac- un context de baixa producció, · Creació de grups de treball tipus ducció del capitalisme. Continguts: Sub- ha rebut més de 100 milions d’eu- tats en anteriors convenis. però tornem a repetir que aquesta Kaizen. (petits treballs: útils, ca- jectivitats del sistema capitalista. Paper ros, encara sense mantenir l’ocu- Això proposa Nissan: 649 baixes i situació no se soluciona amb aco- rros, pintat,… que evitin noves dels valors (por). Escapada virtual. Paper pació dels seus treballadors, aju- prejubilacions, 100 llocs recupe- miadaments, se soluciona amb contractacions externes) de les tasques de cures i rols de gènere. des que serviran per a sanejar els rats, 200 opció reingrés, 150 opció mesures temporals, que mantingui Eliminació de la flexibilitat en dis- seus resultats econòmics. reingrés per producció, 581 aco- l’ocupació i que faci que la crisi no sabtes. Després d’una denúncia Sessió 3: Per això demanem, des de la CGT miadaments per l’ERO la paguin els treballadors. És abso- plantejada, la inspecció de treball I no obstant això... es mou. Dissabte al el repartiment del treball, perquè El dia 16 de Juny de 2009 la Direc- lutament innecessari, que se se- considera, la realització de dissab- matí. Objectiu: Al final del procés formatiu puguem treballar tots i totes. La so- ció de l’empresa va convocar a la gueixi parlant de reducció de treba- tes cobrats exclusivament amb di- les persones participants seran capaces lució ha de passar per no seguir plenària del Comitè d’Empresa de lladors. ners com hores extraordinàries. danalitzar els elements claus de proces- augmentant la borsa de l’INEM, ha Zona Franca i Montcada per a co- La CGT acordarà un nou calendari Des de la CGT seguirem reivindi- sos de resistència. Continguts: Experièn- de passar per que tots puguem municar que existeix un excedent de mobilitzacions en els pròxims cant la nostra postura i compromís cies de lluita locals i macro. mantenir la nostra ocupació. La de plantilla de 931 treballadors, dies, per a donar resposta a contra els acomiadaments en lloc disminució de la jornada anual, de després que hagin abandonat la aquesta nova agressió contra els de treballar, cap a la idea de la Di- Sessió 4: la jornada diària, dels feroços rit- companyia 649 treballadors a dia treballadors, que ha realitzat NIS- recció de reduir la plantilla aprofi- Línies de fugida. Diumenge al matí. Ob- mes de treball, etc, han de fer que 31 de març de 2009 i s’hagi plante- SAN, però mobilitzacions perquè tant-se del moment de crisi i de l’a- jectiu: Al final del procés formatiu les per- es reparteixi el treball, perquè pu- jat la recuperació de 100 nous llocs els treballadors, puguin mantenir el provació de la resta de sindicats. sones participants seran capaces de reco- guem treballar TOTS i TOTES . nèixer les esquerdes en el capitalisme. Hem d’acabar amb aquesta hipo- Continguts: Marges dintre i fora del siste- cresia dels sindicats subvencio- ma. nats, que accepten totes les impo- Per les tardes es desenvoluparan tallers sicions, tant empresarials com de diverses temàtiques. A més, hi haurà governamentals, acceptant reduc- un complet programa cultural amb con- cions de plantilles, acceptant ERO, certs, exposicions i sortides a conèixer la acceptant pèrdues de drets, pel sol zona!! I per als nens i nenes, el Mosto de fet de mantenir la cadira. Si els tre- Verano, perquè ells també juguin, es di- balladors, si la societat en general, verteixin i aprenguin! volem acabar amb aquesta menti- da, només ens queda una alterna- Organitzen: tiva, la LLUITA. Baladre, CGT, Ecologistes en Acció, Pla- Pel que fa a la situació concreta de taforma Refineria NO i els col·lectius que NISSAN, des que es va iniciar tot vulguin sumar-se. aquest conflicte, des de la secció Més info: sindical de la CGT hem defensat, www.nodo50.org/tintodeverano el dret de tots els treballadors de18 Catalunya. Juliol-agost de 2009
  • 18. SENSE FRONTERES Som El document no justifica la venda de tirs iguals. d’artilleria i recanvis per a canons de Homes i dones, l’Exèrcit d’Índia negres i blancs. El Marroc es converteix en La Llei d’estrangeria ens fa un dels millors clients de desiguals. Aturem-la les armes espanyoles Ferrocarril Clandestino om iguals. Homes i dones, ne- Col·lectiu Tortuga S gres i blancs. Ens ho ensenyen a l’ escola. Ho comprovem quan es exportacions espanyoles ens fem amics de Malik, Sumi,L d’armes van tornar a créixer el 2008, malgrat la crisi. Hovan fer en un percentatge mínim, Carmen, Vladimir o Chin-tao. Som iguals. I, no obstant això, l’avant- projecte del govern de reforma detot just el 0,2%; suficient, no obs- la Llei dEstrangeria no diu el ma-tant això, per consolidar el gran teix: aprofondeix en la institucio-salt que es va produir en 2006 i si- nalització de la desigualtat.tuar les vendes en el llindar del Uns podem caminar pel carrerbilió d’euros anuals. Així ho re- sense por, sense que ens demaninflecteix l’informe presentat al Con- la documentació i ens detinguin sigrés per la secretària d’Estat de no la portem; podem viure amb elsComerç, Silvia Iranzo. El 40,7% nostres pares i fills i cuidar-los;de les vendes es van dirigir a paï- podem treballar amb contracte (isos de la UE. I el 70,5% a socis de sense la vulnerabilitat que compor-l’OTAN; entre els quals destaquen ta la seva absència); podem come-Noruega (que va rebre la tercera tre faltes administratives sense quefragata de les cinc comprades a la ens tanquin 60 dies en una pseudo-drassana pública Navantia) i EE presó; els immigrants, no. I somUU, tradicional client d’armes de és el "perill moro". panya de bombardejos de Gaza. Brasil; i sensors infrarojos per als iguals. Però no en drets.caça i pistoles espanyoles. No menys significatiu resulta l’in- L’any passat Espanya va vendre EF2000 fabricats al Regne Unit La crisi no és una desaparició sob-El més destacable, no obstant això, crement de les exportacions a Co- 2,4 milions d’euros en armes a (2,2 milions d’euros). tada de la riquesa social produïda,van ser les vendes al Marroc que, lòmbia, que sumen 31,7 milions l’Estat jueu (enfront de 1,5 milions En canvi, el document no justifica sinó un col·lapse de lactual modelamb 113,90 milions d’euros (en- d’euros (enfront de 16 el 2007) i la en 2007) i això, segons l’informe, la venda de tirs d’artilleria i recan- dacumulació basat en la producciófront de només 11,13 el 2007), es converteixen en el segon client a perquè alguns enviaments es van vis per a canons de l’Exèrcit d’Ín- de desigualtat i la competència. Lava convertir en el tercer client de la Llatinoamèrica, darrere de Brasil. fer a càrrec de llicències concedi- dia (1,9 milions); projectils il·lumi- riquesa que hem produït entre tots,indústria militar espanyola i el pri- Les vendes a Colòmbia, sumida des l’any anterior. El document su- nants de 105 mil·límetres per a en aquest món globalitzat, segueixmer fora d’Europa. L’espectacular des de fa dècades en una guerra bratlla que les vendes van corres- l’Exèrcit de Pakistan (199.412 estant aquí i el problema és el seuaugment de les vendes al veí del civil larvada amb la guerrilla de les pondre a components de pistoles euros); o espoletes i adaptadors de repartiment desigual.sud es deu, segons l’informe de FARC, inclouen un avió de trans- reexportades a Estats Units bombes per a la Força Aèria de Sri No serà deportant immigrants alsComerç, a una comanda de 1.015 port i vehicles militars. (128.170 euros); projectils per a Lanka, (138.780 euros), que acaba seus països dorigen, és a dir, ex-vehicles militars tot terreny, que L’informe dedica un apartat espe- provar la torre de control d’un blin- d’exterminar els últims reductes de portant atur, com sortirem daques-inclou des de camions cisterna fins cial a les vendes a Israel, que van dat suís Piranha; parts i peces d’ae- la guerrilla tamil. A Veneçuela es ta crisi. Podem descobrir que tanta ambulàncies. I això que una dels ser objecte de polèmica per coinci- ronaus, ja retornades (36.400 van vendre gasos lacrimògens per uns com uns altres produïm riquesajustificacions que ens donen per- dir la difusió de les xifres del pri- euros); targetes electròniques per a a la policia (111.450 euros) i a l’À- i preguntar-nos on dimonis estàquè Espanya mantingui un exèrcit mer semestre de 2008 amb la cam- equips reexportats a Colòmbia i frica Subsahariana, rifles de caça. aquesta riquesa, qui se la queda. Autòctons i immigrants, amb pa- pers i sense papers, podem unir-nosLa Unió Europea: una de les fàbriques de guerra com iguals i buscar junts altra sorti- da a la crisi que no passi per la gue- Ecologistes en Acció més "l’Organització del Tractat de amb l’emblema de la UE en llocs que venen armes són europees o rra a laltre. Un petit pas en aquesta l’Atlàntic Nord seguirà sent, per com Congo, Afganistan o Kosova. nord-americanes. I en tot aquest batalla és parar lavantprojecte de cologistes en Acció denuncia als Estats membres que formen Aquesta aposta militarista per part marc, els bancs amb seu en la UE, reforma de la llei destrangeria. EnsE l’aposta militarista de la UEreflectida en els seus Tractats, la part de la mateixa, el fonament de la seva defensa col·lectiva i l’orga- de la UE, segons el parer d’Ecolo- gistes en Acció, respon a la seva com el BBVA, juguen un paper fo- namental. El BBVA finança a part atrevirem?seva Doctrina de Defensa, la crea- nisme d’execució d’aquesta". A necessitat d’assegurar-se l’accés a dels majors fabricants mundials Més informació:ció de cossos militars i el seu des- més la Doctrina Solana sobre "de- nous mercats globals, a recursos d’armes (incloses les nuclears): www.transfronterizo.netplegament en el món, la despesa fensa" (Una Europa Segura en un energètics i matèries primeres, i Boeing (primera), EADS (sisena) imilitar, i el comportament de les Món Millor) dóna suport i justifica tenir àrees d’influència política ex- Thales (desena), empreses que elempreses i bancs europeus. Ecolo- els "atacs preventius", massiva- clusives que protegeixin a l’euro Govern de Noruega ha exclòs delsgistes en Acció denuncia que la UE ment emprats en els últims conflic- en els mercats internacionals. Tot seus Fons Públics. A més, el bancés un dels agents mundials de fa- tes de L’Iraq o Afganistan, al·ludint això es reflecteix en l’estratègia de continua sent accionista de manerabricació de guerres. a les "missions de prevenció de la Unió "Europa global: competint directa o indirecta d’empreses es-Aquesta afirmació la fonamenten conflictes" o la lluita "contra el te- en el món" panyoles d’armament com Indra,en diversos fets. D’una banda, si rrorisme, fins i tot mitjançant el su- L’organització ecologista també Ibérica del Espacio, Rymsa, Inmi-fem repàs d’alguns articles del port prestat a tercers Estats per a destaca que a Europa l’augment de ze i Hisdesat.Tractat de Lisboa ara en vies d’a- combatre’l en el seu territori". la despesa militar en aquest últim Per tot això Ecologistes en Accióprovació, s’aprecia que "els Estats Per a això, des de 2007, existeix decenni ha estat d’un 16%, el que denuncia que en les seves comuni-membres es comprometen a millo- una Força de Reacció Ràpida de la ha contribuït a que la despesa mili- cacions públiques la UE menteixrar progressivament les seves ca- UE destinada a intervenir fora del tar mundial sigui igual a l’ingrés al presentar-se com garant de lapacitats militars a través de l’A- territori de la Unió. Està dotada del 49% de la població mundial. A pau, ja que és un organisme que fa-gència Europea de Defensa". A amb 80.000 soldats. Ja hi ha tropes més, 76 de les 100 primeres firmes brica guerres.Catalunya. Juliol-agost de 2009 19
  • 19. SOCIAL El SEC equipara Possiblement mai havíem acabat pública i un curs amb tantes amenaces privada sobre l’ensenyament públic concertada BALA PERDUDAMés merda Dictamen del Toni Álvarez Parlament de Catalunya: s’endureix la LEC l Govern de Catalunya ja haE detectat quines són les necessi-tats i prioritats de l’ensenyament alnostre país i per això ha creat el Plade seguretat als centres educatius2009-2011. No es tracta d’assegu- Federació d’Ensenyament CGT Catalunyarar que els nens i nens aprenguinles competències bàsiques, no. a llum verda de la comissióL’esquizofrènic departament delconseller Saura ha elaborat un pro-grama on poder ensenyar l’impor- L d’educació al Parlament, després del joc del debat de les esmenes presentades pels dife-tant paper de la polícia catalana en rents partits polítics, associacions,la societat i que per demostrar-ho empreses i sindicats, ens situa da-ells mateixos s’encarregaran de vant l’aprovació definitiva de lamoltes tasques que estan assigna- LEC al mes de juliol. Amb poquesdes als docents als centres escolars: o nul·les modificacions respecteresolució de conflictes, prevenció del dictamen pactat en la seva inte-de conductes de risc, etc. Aquest gritat per PSC, CiU i ERC i ambpla va pel que fins fa poc temps un alt grau de consens amb ICV-anomenàvem comunitat educativa EUiA.i haurem d’anomenar comunitat Una llei d’educació que rebrà,panòptica. Com si als centres edu- doncs, el suport de manera directa icatius no tinguéssim prou amb el indirecta del partits del govern tri-desmantellament de l’ensenyament partit i de la principal força de l’o-públic, ara veurem com es crimi- posició, d’esquenes durant dosnalitza la vida als centres escolar ja cursos a l’opinió del professorat deque els mossos “previndran que l’ensenyament públic i dels seusmolestin els alumnes conflictius, a representants sindicals, que de ma-més de vigilar l’absentisme esco- nera multitudinària i sistemàticalar, els robatoris amb violència i hem manifestat el nostre rebuigcoacció, agressions al professorat, amb vagues, concentracions, ma- estat en contra. El Servei d’Educació de Catalunya cada cop amb més capacitat de de-el tràfic i consum de drogues i estu- nifestacions, signatures... No estem parlant d’uns apartats equipara pública i privada concer- cisió, té com a objectius retallar lapefaents”. Conductes que, com to- Tot i que en el camí que ha seguit polèmics, sinó d’una estructura tada. Una igualtat peculiar que ja democràcia i el treball en equipthom sap, són quotidianes en els aquesta llei (bases, avantprojecte, que al llarg de tot el cos de la llei, hem pogut tastar prèviament a l’a- dels claustres i, en la mateixa líniaalumnes dels 3 als 18 anys. No re- projecte i dictamen) s’han eliminat pretén convertir l’ensenyament pú- provació de la llei. Mentre que en de l’empresa privada, repercuteixsulta sospitós l’intrusisme de les articles directes de menyspreu de blic de Catalunya en una extensió els darrers mesos l’excusa de la en les condicions laborals de lesforces policials a les escoles, no la tasca docent i intents d’abordar subsidiària dels centres privats crisi ha servit el Departament per treballadores i treballadors del sec-amaguen que no volen prevenir una privatització salvatge i desca- concertats amb regles de funciona- justificar les nombroses retallades tor de l’ensenyament: els comple-sinó adoctrinar des de tendres rada dels centres públics (gràcies a ment comuns quant a finançament de recursos humans i materials ments de productivitat i més ven-edats: volen ensenyar el poder de les mobilitzacions i no a la voluntat i gestió. Ara el dictamen de la co- (substitucions, plantilles, projectes, tall salarial, les designacions a dit,les armes i la força, que quedi ben política precisament) el document missió parlamentària ja és clar, oposicions, hores extres..), el dicta- més condicions de treball diver-clar qui guanya en cas de dubte o definitiu referma tots els aspectes estem parlant de la «concertació» men de la LEC garanteix l’incre- ses...conflicte: la policia. Fa mesos que fonamentals amb els quals hem dels centres públics. ment dels concerts a la privada ac- Per últim, cal una especial mencióexigim als departaments d’Interior celerant l’equiparació salarial en 3 al suposat finançament de la LEC.i d’Educació que no deixin entrar anys pel professorat de la privada, La promesa és situar la despesapistoles a les escoles del país pel creant fons d’inversió per la cons- educativa a l’entorn del 6% delperill que signifiquen vers la cana- trucció o l’ampliació i remodelació PIB català en els propers 8 anys.lla. L’única resposta clara que de centres concertats, assegurant el Però, despesa educativa no és eltenim de moment la va donar un futur pels concerts dels centres que mateix que inversió pública i enca-càrrec policial del Baix Penedès: separen nens i nenes, augmentant ra menys inversió en la pública.“Abans nusos que sense pistola”. les etapes educatives que poden ser Despesa educativa és la summa deCom si les esquerres del govern concertades... la inversió del Departament (tantvolguessin maquillar els concerts El dictamen incideix també en la en pública com en concertada), deeconòmics a les escoles segrega- competitivitat (zones educatives, la inversió privada i de les despe-cionistes per sexe, raça i condició adscripcions), la categorització (de ses de les famílies en educació.econòmica o dissimular la repres- referència, normals i desafavorits) Així doncs, agafant una xifra rei-sió policial brutal i salvatge, perdo- i la recerca de recursos econòmics vindicada per les organitzacions enneu la repetició, pretenen que (dotació de suficiència, projectes, defensa de l’ensenyament públic,aquest pla de seguretat sigui la cul- concerts, sponsorització) dels cen- ens podem trobar que en els pro-minació de tals propòsits: donar se- tres públics. Els Plans d’autonomia pers anys la inversió en els centresguretat i cridar als quatre vents que de Centres (PAC), en un futur pro- públics sigui percentualment infe-són el millor que hi ha. Fa pocs per comuns a tots els centres, ama- rior a l’actual.anys el tripartit anunciava que la guen restriccions futures mitjan- Podeu trobar un ampli i detallatseva política volia reforçar les tres çant els reajustaments de plantilles, anàlisi del dictamen del ParlamentM: metges, mestres i mossos. Ara, l’autofinançament o la competiti- de Catalunya sobre la LEC, al but-amb les noves propostes, tant pres- vitat de mercat entre els centres pú- lletí “L’Esquerda” de juny, accessi-supostàries com ideològiques, les blics. ble al web:tres M queden així: Mes Merda de El paper d’autoritat màxima amb www.cgtcatalunya.cat/cgtense/IMMossos. Adéu mestres i metges. que defineixen a les direccions G/pdf/Esq_dictamen0609color.pdf20 Catalunya. Juliol-agost de 2009
  • 20. OPINIÓ-SOCIAL Nova vaga de Tanquem les Nuclears vol l’ús de les l’ensenyament públic competències del Parlament el 10 de juny a Catalunya en el tema nuclear Federació d’Ensenyament TLN-100% Renovables CGT Catalunya LN-100% Renovables ens l 10 de juny es va portar a T vam adreçar el 10 de juny aE terme una nova jornada de mobilització contra la LEC.Finalment la CGT va ser l’únic sin- tots els Diputats del Parlament de Catalunya per demanar que usin les competències que tenendicat a convocar vaga la jornada atorgades per crear una comissiósencera, la resta de sindicats van d’investigació que determiniconvocar una aturada parcial de l’estat real de les nuclears a Ca-tres hores. talunya i l’impacte que provo-Des de CGT enteníem que hi havia quen en les persones i el mediprou motius per tornar a sortir a la ambient.vaga abans de que s’acabés el curs, TLN-100% EER considera quecontra la retallada de plantilles, en aquesta comissió ha de determi-defensa de tots els llocs de treball i nar les quantitats de radioactivi-les condicions de treball, i per la re- tat que han abocat a l’aire i a l’ai-tirada de la LEC gua els 4 reactors existents a1.- S’anuncia una retallada general Catalunya, tant en condicionsde plantilles i –sense poder-la normals d’operació com en lesquantificar una pèrdua de llocs de ocasions en que han funcionattreball de molts dels nostres com- incorrectament; així com elspanys/es interins/es. La mesura efectes sobre la salut de les per-afectarà als centres i als serveis sones i sobre els ecosistemes na-educatius, com ara CRP i EAP, als turals; també, les quantitats deplans de formació,… Tot l’ensen- combustible gastat i la de plutoniyament públic està afectat. generat.2.- La mesura és conseqüència L’Estatut atorga a Catalunyad’una descongelació de les hores fes augmentar la pressió progressi- cions de treball mai no viscuda a tracions descentralitzades a les competències exclusives i com-extres i comporta a més: una desre- vament sobre el Departament. Les l’escola pública. Vam demanar a la 13:30. Aturar les classes a migdia? partides. En el cas de les exclusi-gulació de les condicions laborals. convocatòries despenjades de vaga, resta de sindicats que, després de A una hora del menjador? Per fer ves inclouen l’adopció de mesu-3.- La segona conseqüència de les una ara, i molts mesos després una l’èxit de la vaga del 19 de març, es accions descentralitzades que altres res addicionals de protecció ihores extres és un retrocés en la altre, crèiem que provoquen un fixés una continuïtat amb una nova vegades hem fet sense necessitat de sanejament dels recursos hídricsqualitat d’ensenyament per sobre- desgast i pocs resultats per l’esforç convocatòria de vaga, però s’ha cap vaga? Així tenim alguna opció i ecosistemes aquàtics; i en pro-càrrega lectiva. que s’ha de posar per engegar cada anat ajornant. En els escrits unitaris d’aturar les mesures del Departa- tecció civil, especialment en l’e-4.- La LEC entra en el tram final, cop tot el moviment. Malgrat no s’amenaçava amb vagues al maig i ment i de fer-nos sentir abans que xecució de la seguretat nuclear.amb un retrocés important respecte estar d’acord amb aquesta dinàmi- juny, però sense concretar dates i s’aprovi la LEC? En el cas de les compartides in-al text enviat al Parlament. El Pacte ca, mentre hi havia propostes de començar-ne la preparació. CGT És en aquest punt que la CGT deci- clouen les matèries d’energia, laentre PSC, CiU i ERC suposa un lluita les hem seguit i impulsat, re- volia la convocatòria pel maig, deix mantenir el que fins feia poc inspecció i control de lesaugment enorme del finançament collint el sentiment que ens arriba- però amb l’argument de les elec- era l’acord majoritari sindical: con- instal·lacions existents; en matè-de centres concertats (0-3, batxille- va de molts centres que demanaven cions europees, majoritàriament la vocar vaga el 10 de juny, per fer- ria de medi ambient, la regulaciórat, FP, inversions públiques … ) unitat sindical. resta de sindicats la situen el 10 de nos sentir davant el Parlament de i la gestió dels abocaments efec-mentre es confirma tot el pla de Però a la lluita contra la LEC –ja a juny. Catalunya que no volem la LEC i tuats en les aigües interiors i degestió empresarial de l’escola pú- la vaga del 19 de març- s’uneixen El 12 de maig finalment es feia pú- per després anar a la plaça Sant les aigües superficials i subterrà-blica, la seva privatització i jerar- mesures (con les de les hores ex- blica la data. Però a la darrera reu- Jaume de Barcelona i exigir la reti- nies que no passen per una altraquització És insultant com, mentre traordinàries) que anticipant la nió ens trobem que la vaga quedava rada de les mesures i la dimissió de comunitat autònoma; en ambienta l’escola pública s’ha produït una LEC, suposen companys/es al ca- reduïda a un aturada parcial de tres Maragall. És per tot això i malgrat atmosfèric i de les diverses clas-retallada substancial de recursos, ni rrer i una desregulació de les condi- hores entre les 12 i les 15 i concen- sabem la dificultat d’aquestes dates ses de contaminació, i en actua-s’anuncia una retallada proporcio- que demanavem un esforç més i cions destinades a preservar,nal de recursos en els concerts i en feiem la crida a la vaga el dia 10. protegir i promoure la salut pú-el darrer període la Generalitat ha La nostra voluntat no era dividir, blica en tots els àmbits, incloent-entregat més de 25 milions d’euros per això vam preveure que la mobi- hi la salut laboral, la sanitat ani-als centres privats concertats de su- lització de les 11 hores davant el mal amb efectes sobre la salutport Parlament sigués compatible amb humana, la sanitat alimentària, laPossiblement mai havíem acabat assistir amb la resta de sindicats a sanitat ambiental i la vigilànciaun curs amb tantes amenaces sobre les concentracions del migdia. epidemiològica .l’ensenyament públic. Calia doncs Per això volem insistir en que mal- TLN-100%EER considera quedonar-hi una resposta. Que la CGT grat les dificultats, pensem que aquest conjunt de competènciesconvoqués en solitari la jornada mentre hi ha companys i compan- dóna a la Generalitat capacitatsencera de vaga obliga a una expli- yes que poden perdre els llocs de d’investigar i incidir sobre la rea-cació. De fet no ho fèiem des de la treball i que hi ha un atac tant greu litat de les tres centrals nuclearslluita contra la sisena hora a primà- a l’ensenyament públic com el que que operen a Catalunya, i sobreria. Per què arribem a aquesta situa- conclourà al juliol amb la LEC, les restes de la central clausuradació que nosaltres no desitjaríem? tenim l’obligació com a CGT de de Vandellòs 1; una altra cosa ésLa CGT havia estat insistint reitera- tractar de donar resposta i us cri- que les forces polítiques mani-dament que la confrontació amb la dem a tots i totes a fer-la vostra do- festin una voluntat equivalent aLEC i la política educativa del De- nant suport a la convocatòria de la que manifesten en altres temespartament només es podia aturar vaga. que no afecten ni a la salut delsamb un encadenament de lluites Més info a: habitants, ni a la contaminació–dèiem amb un pla de lluita- que www.cgtcatalunya.cat/cgtense dels ecosistemes de Catalunya.Catalunya. Juliol-agost de 2009 21
  • 21. OPINIÓ-SOCIAL Després de l’informe Auken Roger Cremades El boom urbanístic 1997-2007 ens banístics, per exemple Alemanya rogercremades.tk ha deixat tocats. Hem patit un canvi en 2004 no sols no patia un boom cap a un model urbà més dispers. urbanístic, sinó que amb més po- l darrer informe sobre l’ur- Aquest model implica multiplicar blació que Espanya allà s’hi vanE banisme espanyol aprovat pel Parlament Europeu voliafer entendre a la societat valenciana la mobilitat amb vehicle privat, el que té unes conseqüències clares en la contaminació atmosfèrica per iniciar la tercera part d’habitatges. Alemanya en 2004 va iniciar menys habitatges que en 2003,que la sostenibilitat, el dret a la pro- ozó troposfèric i partícules en sus- mentre que ací la tendència dels ha-pietat i els interessos del conjunt de pensió, cosa que disminueix l’espe- bitatges lliures iniciats anava enla societat han d’estar per damunt rança de vida de tota la ciutadania, augment exponencial, ens trobà-de tot en l’urbanisme. La privatitza- segons ens recorda periòdicament vem de ple en el remarcable boomció de la gestió del territori mitjan- la Unió Europea en altres informes. urbanístic.çant figures com l’agent urbanitza- També hem guanyat en superfícies Aquest desenvolupament exacerbatdor minimitza el control públic i impermeables i per tant en cabals ha tingut conseqüències més queaixò té les conseqüències que de- punta d’inundació. Un detall que visibles en el territori, la superfícienunciava aquest informe. És obvi cap estament públic s’ha dignat a artificial, és a dir urbana, comercialque un urbanisme basat en els inte- calcular. i industrial del País Valencià haressos dels promotors i la connivèn- Ja és hora que es pose damunt de la crescut un 68% entre 1987 i 2007.cia dels ajuntaments no pot trobar taula que als països on les políti- Amb aquest creixement tan accele-el seu reflex en els valors de la Unió ques dhabitatge estan basades en el rat probablement ja hi ha suficientEuropea. lloguer no els afecten els booms ur- sòl urbanitzat per als escenaris de població previstos per al proper de- cions, anirem veient com nombro- cenni, i possiblement per a més sos ajuntaments es declaren incapa- temps. Tot això s’ha fet amb uns ços d’assumir els serveis de tot el desenvolupaments que no han pres- sòl urbà generat, com ja va passar a tat cap atenció als valors simbòlics Altea el 2007. del nostre territori, ignorant allò Mentre anem pensant en l’urbanis- més representatiu del nostre patri- me, les persianes dels habitatges de moni natural i cultural, com si no molts desenvolupaments urbanís- fóra important tenir arguments que tics continuen baixades, junt als mostrar al turisme. cartells de venda i lloguer. Fins a Ara s’ha d’intentar, si encara pot quan es quedaran així? Tenint en ser, que el sòl urbà que s’ha produït compte la crisi, i que tenim el terri- siga funcionalment independent, tori sembrat d’urbanitzacions sense que tinga una mescla d’usos urbans edificar i d’altres edificades però i activitats suficient per a què els amb l’obra abandonada, no és fàcil seus usuaris no passen més hores respondre a aquesta qüestió. El que fent viatges de cotxe que de vacan- és segur és que va per a llarg. Tot i ces, com passa sovint a les ma- això nombrosos municipis conti- crourbanitzacions. Cal evitar les nuen planificant la seua ordenació polítiques municipals de producció urbana comptant amb la possibilitat d’entorns sense serveis oferts. Poc d’un nou tsunami urbanístic, fent a poc, entre la davallada d’ingres- els ulls clucs davant el significat sos i el cost del manteniment de les dels tres informes que han arribat infraestructures de les urbanitza- de la Unió Europea.OPINIÓ: El paisatge agrícola valencià: i ara què? Roger Cremades, això vulgui dir que les altres en tin- lar els canals de distribució, una de cial corporativa de les empreses, la lanterior Pla General dOrdenació ecologista i guen molt menys. les poques receptes que li queda a custòdia del territori i les hortes so- Forestal, que va ser anul·lat pel divulgador ambiental El fet és que on la ciutat acaba i co- lagricultura del primer món. cials són algunes de les ferramentes TSJCV per contenir una disposició altre dia un alt càrrec paisat- mença lhorta els llauradors tenen la Anant així les coses, hi ha molta in- que poden garantir el futur dalgu- que era contrària a dret. Una normaL gístic del govern valencià confessava en una tertúliaque a dia davui no disposa de ferra- certesa que aquell sòl un dia o altre serà urbà, sobretot si a la zona hi ha hagut processos especulatius. Açò certesa al voltant dels escenaris fu- turs. Es considera beneficiós per a la societat el paper dels llauradors nes hortes. Un futur en el que lAd- ministració ambiental valenciana haurà de fer un paper que no se li que delimite el sòl que ha de ser agrícola per damunt de la voluntat municipal. Un marc que aprofitementes suficients per a protegir el és un handicap per a qualsevol pre- al territori i el paisatge? Beneficia dóna gaire bé, el de mediadora. per contribuir al nostre dret a la so-sòl agrícola front a les decisions ocupació per millorar les pràctiques les ciutats que lhorta estiga cultiva- Tot són frens i no hi ha ferramentes. birania alimentària.municipals de requalificar-los. La agrícoles o tornar al cultiu ecològic, da? Justifica aquest benefici o ex- No sabem què serà de les nostres En qualsevol cas hi ha gent que re-figura de Paisatge Protegit (sic.) de el propi de lagricultura mil·lenària ternalitat de lhorta un pagament hortes del dia de demà. Per cultivar sisteix i que avança, en aquest tem-la Llei dEspais Naturals tampoc no de les nostres hortes -sense pestici- compensatori? Són preguntes que camps abandonats en alguns llocs poral, entre daltres hi ha el cas deli serveix de res, confessava. des ni adobs de síntesi- tot i que en- properament es plantejaran al si de es planteja la relació entre les hortes lEnric Navarro, llaurador de lhortaAmb el Pla dAcció Territorial de cara no shi parlara de permacultu- la societat valenciana, i que les po- socials i les persones amb possibili- que narra la seua experiència i ex-lHorta o sense, des de la Generali- ra! lítiques agrícoles europees ja respo- tats dentrar en la marginació, de plica que hi ha possibilitats reals detat mai shan protegit les hortes de Els problemes del paisatge agrícola nen positivament. cara a gestionar lagricultura de viure de la terra al tercer llibre de lamanera efectiva, aquestes estan en també son els problemes de la reali- Una altra resposta, aquesta vegada subsistència dels col·lectius més sèrie País Valencià Segle XXI quemans de les decisions dels Ajunta- tat socioeconòmica del sector agrí- negativa, és que el sector públic no afectats per la crisi. Qui sap si entre publica la Universitat de València.ments. I de les expectatives que hi cola. Uns marges del preu final que déu comprar tots els terrenys dhor- això i els terrenys cultivats per afi- Veiem que els problemes del paisat-ha al voltant delles, afegisc jo. no donen beneficis als llauradors, ta i fer-los de gestió pública, ni pot ció podrem apaivagar els efectes ge urbà es traslladen a lagrícolaEntre aquestes hortes nhi ha unes una població activa agrícola enve- subvencionar completament lagri- del minifundisme, una altra peça fins i tot sense haver-lo envaït, i ésque resulten extraordinàriament va- llida i sense formació, clamoroses cultura. Les fórmules mixtes de dels patiments de lagricultura va- que avui en dia no té cap sentit par-luoses des del punt de vista cultural en són les excepcions. Així és difí- gestió i finançament, la formació de lenciana. Qui sap... lar de medi ambient si alhora no esi que es troben situades al voltant cil parlar dagricultura ecològica, de persones específicament encamina- De moment les nostres hortes ne- parla també de la seva relació ambdOriola i de València, sense que qualitat, i dassociar-se per a contro- des a lhorta, la responsabilitat so- cessiten una norma del tipus de la societat.22 Catalunya. Juliol-agost de 2009
  • 22. OPINIÓ-SOCIAL Salvem la iniciativa legislativa popular sobre transgènics SALUT I ANARQUISMES “Democràcia, Salut Contra el pensament i Bons Aliments” únic, també l’anticapitalista Plataforma Som lo que Sembrem Pep Cara (Berga) a Plataforma Som lo que aber distingir amb claredat quiL Sembrem va convocar una manifestació el diumenge S t’explota, qui et controla o qui et reprimeix no vol dir que hi hagi28 de juny, des de la Plaça de Cata- un sol camí per donar resposta enlunya de Barcelona fins al Parla- totes aquestes agressions. Massament, a la que va assistir unes sovint sota el lema d’unitat se’ns3.000 persones, per denunciar el ofereix únicament subordinació.vet que han imposat CIU, PP i PSC Des de l’anticapitalisme i l’antiau-a la proposta de llei per debatre al toritarisme hi ha diverses formesParlament sobre els conreus i els de lluita i això no té perquè anar enaliments transgènics, en contra del contra de la “infectació” o de com-procés participatiu en què més de partir experiències; en canvi sí que105.000 ciutadans i ciutadanes de grapat de gegantines corporacions En un procés participatiu de gran cions dels conreus i els aliments s’oposa frontalment al pensamenttot Catalunya donaven suport a la agroindustrials, contaminen els abast, més de 105.000 ciutadanes i transgènics per a la salut, el medi únic i a la subordinació de les unesIniciativa Legislativa Popular per conreus, acaben amb les varietats ciutadans de tot Catalunya van ambient i la sobirania alimentària a les altres. Per tal que no hi hagidemanar la prohibició dels conreus pròpies del país i fan inviable l’a- donar suport a la Iniciativa Legisla- de les generacions presents i futu- massa conflicte la qüestió és bentransgènics d’ús agrícola, l’etique- gricultura ecològica. Nombrosos tiva Popular. Ara, les cúpules de res. Per ètica democràtica i sentit senzilla: si no comparteixes unestatge exhaustiu dels aliments re- estudis científics adverteixen dels CIU, PP i PSC han respost a la vo- comú, demanem la retirada de les maneres de fer no hi participesproduïts amb OGM, una moratòria seus seriosos riscos per a la salut. luntat popular presentant esmenes esmenes a la totalitat i la llibertat però tampoc hi fas ingerències des-al desenvolupament de transgènics El blat de moro Mon 810, propietat a la totalitat de la proposició en un de vot per als parlamentaris d’a- honestes ni reprimeixes la “dissi-i la investigació indenpendent dels de Monsanto i prohibit a França, intent de vetar el debat parlamenta- questes formacions. dència”. Si això no s’entén —i araseus efectes sanitaris i ambientals. Alemanya, Austria, Suïssa, Grècia, ri sobre conreus i aliments transgè- Enmig del desencant polític que mateix jo m’atreveixo a dir que noCIU, PP i PSC actuen doncs units Hongria i Romania, es continua nics. Això suposa un menyspreu estem vivint en els darrers temps, s’entén— doncs passa el que passaper aturar el procés de participació promocionant a les nostres terres. cap als ciutadans i cap als 60 muni- PSC, CiU i PP han iniciat els trà- i estem com estem. A ningú li hau-democràtica sobre conreus agríco- Davant d’aquesta situació, empa- cipis, 4 comarques i molts simpa- mits per avortar la Iniciativa Legis- ria d’estranyar que hi hagi gent queles amb manipulació genètica. rant-se en l’Estatut d’Autonomia i titzants i càrrecs locals d’aquests lativa Popular sobre Transgènics aposta per anar a les eleccions perFinalitzada la manifestació, 5 seguint els passos establerts legal- partits favorables a la Iniciativa. de la Plataforma ‘Som lo que Sem- canviar les coses —tot i que moltsmembres de Som Lo Que Sem- ment, la plataforma Som lo que En lloc de posar-se del costat de brem’. Així pretenen respondre a la dels què ens diem anarquistes nobrem van iniciar una vaga de fam Sembrem va presentar al Parla- l’Europa democràtica, dels països i preocupació activa de la societat ens ho creguem pas— ni tampocen una autocaravana al costat del ment de Catalunya una proposició les regions que protegeixen els catalana per la seguretat alimentà- hauria de sonar estrany que altresParlament, postura que volien de llei per demanar la prohibició seus ciutadans i defensen el seu pa- ria, el medi i el futur de la pagesia no ens creguem de cap maneramantenir fins al 2 de juliol, dia en dels conreus transgènics d’ús agrí- trimoni agrícola i ambiental, CIU, tradicional. aquests vells mètodes i que adver-que el Ple del Parlament que havia cola, l’etiquetatge exhaustiu dels PP i PSC s’alineen amb grans mul- Per intentar evitar aquesta manio- tim que són una falsa drecera.de decidir el futur la ILP per una aliments produïts amb organismes tinacionals amb un llarg historial bra antidemocràtica, humiliant i La Marxa-Homenatge als MaquisCatalunya Lliure de Transgènics. genèticament manipulats, una mo- de pràctiques nocives i de cerca de del tot irresponsable, necessitem la ja ha començat i tornen a ser moltCatalunya ocupa el segon lloc en la ratòria al desenvolupament de beneficis privats per sobre de qual- vostra implicació. Depèn de la vos- destacables, com ja és costum elsproducció de conreus transgènics a transgènics i la investigació inde- sevol altra consideració. tra participació que aconseguim fer darrers anys, tot el que es fa a po-Europa. Les plantes transgèniques pendent dels seus efectes sanitaris i La societat catalana té dret a un tre- visible la demanda social d’un nou nent; els trinxats, ja se sap. Tambéd’ús agrícola són propietat d’un ambientals. ball parlamentari sobre les implica- model alimentari, sanitari i pagès. hi haurà actes a Vilanova, Sallent, Berga, Manresa, Sants, etc. A Girona ja es van fer en el marcMés terra sobre les fosses d’unes jornades llibertàries. A Kan Pep Juárez bunal Suprem, que desenvolupin la gueixin sent “culpables”, als ulls lArmada republicana al març de Kolmo el passat 31 de maig vam seva tasca en sintonia amb la dicta- daquest anomenat ”Estado de De- 1938) o el monòlit de la Plaça de la parlar sobre el maquis i la resistèn- admissió a tràmit, per part dura assassina. També, i és neces- recho”. Porta de Santa Catalina, en memò- cia llibertària al franquisme. UnL del Tribunal Suprem, de la querella contra el jutge Gar-zón presentada pel grup feixista sari assenyalar-lo, deixa en una pa- tètica nuesa a l’anomenada “Llei de la Memòria Històrica”, votada Digual manera, als responsables daquesta Llei de (des)Memòria Històrica semblen no molestar-los ria de “los Jinetes de Alcalá” (29 oficials de cavalleria colpistes, que es trobaven arrestats en Illetes al col·loqui molt aprofitat en un espai okupat super xulo: hort, vivendes, centre social i tot al bell mig de Gi-Manos Limpias (“digues-me del en el parlament, entre d’altres, per la presència pública del franquisme juliol del 36, i que van col·laborar rona, d’aquesta ciutat tant “superque presumeixes...”), suposa un partits desquerra (també teòrica) en els nostres carrers, places i en el triomf del cop i en la repressió pija” que els hi han fet. Espero quealtre alarmant símptoma de la feble com PSOE i IU a loctubre de parcs. També amb voluntat de mit- a Mallorca). duri molt Kan Kolmo, ja que tenensalut democràtica que patim. Com 2007, i ratificada en el Senat al des- ges tintes, la Llei permet la no-des- Per si tot això fora poc, lesmentada un projecte que val molt la pena.he escoltat dir, és tremend que el embre daquell any. aparició de determinats símbols Llei “de la Memòria” deixa un Tant la gent de Kan Kolmo com laprimer imputat judicialment en Per intentar acontentar a tiris i feixistes. Fins i tot des dadminis- enorme buit respecte a les fosses de Can Rusk han de patir un con-aquesta matèria sigui algú que, més troians, els redactors, i els diputats i tracions governades per aquesta comunes dassassinats per la dicta- trol diari exagerat, segurament deuenllà dels seus desvaris estel·lars, i senadors que van votar aquella suposada esquerra es conserven dura, en la mesura que no respon- ser el preu de voler capgirar el sis-dubtoses i contradictòries actua- Llei, es van oblidar (se suposa que monuments que constitueixen au- sabilitza a les administracions pú- tema en una ciutat tant d’ordre icions, va intentar obrir unes fosses a consciència) entre d’altres coses, tèntics insults a la democràcia. bliques de la localització, tant rica com és Girona.amb milers de cossos de demòcra- de temes tan cabdals com Sembla clar que aquest succedani identificació i rehabilitació de les Amb tot això, el dia 13 de juliol ates assassinats, mentre que encara lanul·lació de les sentències fran- legal no serveix ni com rentat de víctimes enterrades en elles. I da- l’Audiència Nacional de Madridno sha dut davant els tribunals a quistes, permetent daquesta mane- cara. Com exemples pròxims basti quells pols, aquests llots. Deixar jutjaran la Núria i en aquest mateixcap dels qui van omplir aquestes ra que encara avui siguin conside- citar la decisió de lAjuntament de abandonats en aquesta tasca als fa- mes a l’Alfonso —no als mossos—fosses de cadàvers. rats legalment com a delinqüents Palma (centre-esquerra, batlessa miliars i a les Associacions de Re- per allò del Kutoban. La Núria ésTot aquest assumpte no solament tots els demòcrates jutjats, con- del PSOE) de conservar el monu- cuperació de la Memòria Històrica, acusada pel fiscal de col·laboraciódeixa a les clares que lombra del demnats i moltes vegades assassi- ment de la Feixina (dedicat als “ca- a part de ser un acte de covardia amb banda armada i li demanen 5“atado y bien atado” del dictador és nats, a través de processos ignomi- ídos” del creuer Baleares, vaixell política, permet a alguns jutges fei- anys de presó, 6.500 euros demolt allargada, fins al punt que, niosos. Per aquest motiu, avui dia, des del qual es va massacrar a la xistes, des de privilegiats tribunals, multa i 15 anys d’inhabilitació ab-després de més de trenta anys de la moltes persones com Francisco població civil indefensa que fugia seguir tirant palades de terra sobre soluta. El màxim exponent de l’ab-teòrica “transició democràtica”, Granado, Joaquín Delgado, Joan al febrer de 1937 de la Màlaga as- les fosses de les víctimes del fran- surd i la repressió estatal. Ànims iencara hagi jutges, com els del Tri- Peiró o Salvador Puig Antich se- setjada pels feixistes, i enfonsat per quisme. sort companyes. Salut i anarquia 23Catalunya. Juliol-agost de 2009
  • 23. OPINIÓ-SOCIAL TORNEM-HIMilitarisme, sí El desallotjament delgracies!! Pau Gomis KOP-Alta TensióE n sols una setmana s’han suc- ceït tres noticies decebedores.Primer, la compra de 46 míssils de es posa en marxacreuer Taurus, 57,59 milions d’eu- Directa Baix Llobregat cia el desequilibri de criteris i la le-ros. Per defensar-nos de què? De gitimació d’una justícia només perqui? Per convertir-nos en el segon l jutjat número cinc del Prat a rics” doncs en el cas del KOP-usuari més important d’Europa,després d’Alemanya. Havent fet lacompra calia provar els engendres i E de Llobregat ha iniciat el procés de desallotjament del Kasal Okupat del Prat (KOP). Un Alta Tensió, a aquesta indefensió legal s’afegeix el fet que tot el pro- cés té com a objectiu el desallotja-en van llençar dos a un polígon de cop arxivada la denúncia per la via ment dels okupants per enderrocartir a Sudàfrica. Només el lloguer de penal de l’empresa Fecsa-Endesa - l’espai gràcies a un pla urbanísticles instal·lacions costava 631.359 propietària de l’espai de l’antiga posterior a l’okupació a l’entorn deeuros, xifra a la que cal sumar el central elèctrica de la població-, el la nova estació del TAV. Així, la in-cost dels míssils i el desplegament procediment per la via civil consis- tenció de Fecsa-Endesa no és utilit-militar adient. teix en l’aplicació de la llei hipote- zar l’espai ni rehabilitar-lo, sinóLa següent notícia decebedora és cària contra els ocupants. Lassem- enderrocar-lo i cobrar la indemnit-que es malbaraten 46 milions d’eu- blea de lespai okupat considera zació per lexpropiació dels te-ros, en estavellar-se dos avions F- que els deixa sense cap dret de de- rrenys.18 en unes maniobres a les illes Ca- fensa legal en posar com a condi-nàries, sortosament no hi ha ció prèvia per oposar-se a la de- Quinze anys d’okupacióvíctimes... Sense comentaris. manda de desnonament el al Prat. Sis anys delI després, la ministra Chacón anun- pagament d’una caució monetàriacia què enviarà 532 soldats més a proporcional al preu en què està KOP-AltaTensiól’Afganistan. Sols la despesa d’a- taxat el local. Aquesta via, aplicada Des de l’any 1994, en que s’oku-quest enviament pujarà 44 milions actualment al CSO Bankarrota de pen les Cases d’en Puig, al Prat ded’euros. I això és només la punta de Cornellà i l’any 2004 al CSOA Llobregat hi han existit sis centresl’iceberg, ja que la despesa militar Hamsa de Sants, comporta una socials. El KOP-Alta Tensió va serno disminueix mai. Mentre la po- eina judicial “perfecta” per admi- okupat el 25 de gener del 2003 per persones i desenes de col·lectius crida a la solidaritat per defensar-loblació assisteix muda al tancament nistracions, empreses i multinacio- més d’un centenar de persones, el han generat nombroses activitats i visibilitzar el conflicte social qued’empreses i a l’augment de l’atur i nals afectades per processos d’oku- mateix dia en que havien sortit vo- donant vida a un espai que portava suposen els espais autònoms i au-de la necessitat, el govern socialista pació, en prioritzar la capacitat luntàriament de l’anterior, denomi- molts anys abandonat. Els mem- togestionats, reiterant la necessitatno escatima els diners ni per l’exèr- econòmica dels demandants i de- nat CSO Monmari, en arribar a un bres de l’assemblea del KOP han de mantenir els centres socials oncit, ni per la banca. nunciats per sobre de qualsevol pacte amb els membres del Casal iniciat una campanya contra el pro- desenvolupar les diferents expres-No oblidem que una de les causes altre condicionant. d’Avis que allà s’hi havia de cons- cés de desallotjament, recollint su- sions de lluita i dissidència dedesencadenant de la crisi, junt amb Lassemblea afirma que “seviden- truir. Des de llavors centenars de ports per mantenir l’espai i fent una nombrosos col·lectius i persones.el pic del petroli i l’esclat de labombolla immobiliària, és la guerracontra el terrorisme què van iniciar Breu explicació del procés pel desallotjament del KOPels EUA, i d’altres països, entre ells Assemblea del Kasal la no citació judicial dels testimo- de poder aportar l’indemnització moment de posar-nos a treballarEspanya, després de l’11 de setem- Okupat del Prat nis aportats, etc. Malgrat els esfor- de diners públics que els donaran a per defensar-lo. Ara és el momentbre de 2001. Les guerres preventi- ços per anular el dia del judici per canvi per la “feina ben feta” . de la solidaritat. Veniu al KOP i in-ves de l’Afganistan i l’Iraq han aca- l jutjat número cinc del Prat tots aquests condicionants el jutjat Des de l’any 1994, en que s’oku- formeu-vos. Entre tots podemparat una quantitat de recursos anivell mundial. Així aquests dinerssón recursos perduts que s’hagues- E de Llobregat va iniciar el procés de desallotjament del Kasal Okupat del Prat (KOP) ara fa va fer cas omís a les nombroses evidències d’irregularitats i el va deixar vist per sentència. Tot això, pen les Cases d’en Puig, al Prat de Llobregat hi han existit sis centres socials. El KOP-Alta Tensió va ser aconseguir-ho.sin pogut dirigir a d’altres sectors. uns mesos. La denúncia de l’em- fa vergonyosament evident el des- okupat el 25 de gener del 2003 perEl cost d’un hospital es podria as- presa Fecsa-Endesa, propietària de equilibri de criteris i la legitimació més d’un centenar de persones, elsumir amb els diners “estavellats” l’espai de l’antiga central elèctrica d’una justícia només per a rics. mateix dia en que havien sortit vo-dels dos F-18. La despesa d’un de la població, comportava, un cop En el cas del KOP-Alta Tensió, a luntàriament de l’anterior en arri-míssil Taurus seria suficient per ali- arxivada la via penal ara fa uns aquesta indefensió legal s’afegeix bar a un pacte amb els membresmentar 2.500 persones durant un anys, en l’aplicació per la via civil el fet que tot el procés té com a ob- del Casal d’Avis que allà s’hi haviaany. de la llei hipotecària. Aquesta via jectiu el desallotjament dels oku- de construir. Des de llavors cente-Qui sí té interessos són empreses judicial ens ha deixat a tots els pants per posteriorment enderrocar nars de persones i desenes devinculades al sector armamentista, col·lectius i individus que utilitzem l’espai, afectat per un pla urbanís- col·lectius han generat nombrosescom Navantia, Arpa, Expal, ITP, l’espai sense cap dret de “defensa tic sobre l’entorn de la nova estació activitats donant vida a un espaiISDEFE i INTA. També són molts legal”, en posar com a condició del TAV, posterior a l’okupació. que portava molts anys abandonat.els bancs que inverteixen en aquest prèvia per oposar-se a la demanda Així, la intenció de Fecsa-Endesa Els membres de l’assemblea delsector (Santander, BBVA, Cajama- de desnonament el pagament d’una no és utilitzar l’espai ni rehabilitar- KOP estem decidits a defensardrid, etc). Mentretant, s’omplen les caució monetària proporcional al lo, sinó enderrocar-lo i cobrar la l’espai i iniciem una campanyaoficines de desocupació. Les parrò- preu en què està taxat el local. sucosa indemnització per lexpro- contra el procés de desallotjament,quies reparteixen aliments a milers Això és el que va succeir el dia 23 piació dels terrenys, i per això es recollint suports i fent una crida ade persones, molts municipis fan d’abril de 2009, quan en el judici troben totes les facilitats legals per la solidaritat per visibilitzar el con-mans i mànigues per a crear ocupa- pel desallotjament no vem tenir ni fer-ho i una justícia parcial al seu flicte social que suposen els espaisció, els petits comerços tanquen, les tan sols dret a parlar ni defensar- costat. La pressió de l’ajuntament autònoms i autogestionats, reite-famílies no poden pagar les hipote- nos en no aportar els diners dema- en aquest sentit també ha estat de- rant la necessitat de mantenir elsques, tota ajuda és poca perquè les nats per fer-ho. El judici es va cele- terminant, el consistori d’IC-PSC centres socials on desenvolupar lespersones més febles econòmica- brar després d’una sèrie en tot moment vol fer veure que no diferents expressions de lluita i dis-ment puguin mantenir-se surant, innombrable d’irregularitats en tot hi són part implicada, deixant la sidència de nombrosos col·lectius il’angoixa, l’incertesa i la desespe- el procediment per part del propi feina bruta a l’empresa, de sotamà persones.ració s’estan instal·lant entre la po- jutjat: incompareixença del jutge en tot el procés han actuat com a A tots aquells que han utilitzat i uti-blació... però el ministeri de la Gue- en la vista prèvia, la pròpia celebra- part implicada directament en pres- litzen el KOP, als que li han donatrra segueix malbaratant els diners ció sense haver resolt cap dels re- sionar a l’empresa per resoldre el vida i als que creuen que aquestsde tota la ciutadania. cursos presentats pels denunciats, més aviat possible el cas a condició espais són necessaris, ha arribat el24 Catalunya. Juliol-agost de 2009
  • 24. SOCIAL També ens interessa Campanya per l’absolució de Núria Pórtulas l’Esquerda Col·lectiu Catalunya l 7 de febrer de 2007 la Núria Assemblea del Centre Social Okupat i Autogestionat E Pórtulas va ser detinguda a Gi- rona sota la llei antiterrorista i em- l’Esquerda de Reus csoaesquerda@yahoo.es presonada durant 4 mesos, d’on en va sortir en llibertat sota fiança. La es del 5 d’octubre l’ antiga seva detenció va ser preparada iD discoteca Metàl·lic, amb més de 20 anys d’abandó,va ser okupada per a realitzar-hi un executada per l’Àrea Central d’In- vestigació dels Mossos d’Esquadra depenents d’Iniciativa-Els Verds-Centre Social Autogestionat. Des- Esquerra Unida i Alternativa. Ac-prés d’una intensa setmana de nete- tualment s’ha de presentar un copja on es van treure tones de brutícia per setmana i no pot traspassar lesi es va adequar l’espai, vam inaugu- fronteres estatals.rar l’11 d’octubre amb una xocola- El proper dilluns 13 de juliol l’Au-ta, tallers de pintura per a la maina- diència Nacional la jutjarà sota l’a-da del barri, pintada de murals, cusació de col·laboració amb bandaroda de premsa, una assemblea i armada amb una petició fiscal de 5concert acústic. Des daleshores anys de presó, una multa de 6.500s’hi han realitzat un bon nombre de euros i 15 anys d’inhabilitació ab-tallers (teatre, artesania, sanejament soluta.d’armaris emocionals, malabars, Des de la campanya per l’absolució“els grans també juguen”, castells), de la Núria es vol implicar elvideofòrums, xerrades (cicle d’a- màxim de gent per aconseguir prougroecologia, presentació de publi- pressió social per tombar la peticiócacions com La Panerola i La Di- per part seva amb una denúncia per gons si la voleu utilitzar realment o del fiscal.recta, solidaritat amb el col·lectiu la via civil. En cap moment el Diari Donem-li la volta. no. Si us plau, especifiqueu-ho. Som conscients que la detenció ifeminista Cau de Llunes, monedes de Tarragona ha fet públiques les Podem! Aquesta roda de premsa es durà a empresonament de la Núria no vacomplementàries …), sopars, con- seves intencions d’ús d’aquest terme en el marc d’una jornada po- ser una equivocació. La repressiócerts i jams musicals així com jor- local, és més, ha dit que no pensa Donat que el Diari de Tarragona pular amb cercavila, mercat d’in- de les persones i moviments com-nades de treball per a continuar mi- utilitzar-lo per res, la seva única demostra la voluntat de retornar tercanvi, dinar per a tothom, una batius (i especialment de les perso-llorant l’espai. resposta ha estat defensar el seu l’espai al seu anterior ús: cap, ens mostra de tallers i per acabar una nes que són solidàries amb els pre-Políticament l’Esquerda no es ma- dret, com a propietari, a desallotjar adrecem a totes les entitats i assemblea amb les entitats i col·lec- sos i preses) no és un error sinó unanifesta portadora de cap ideologia la casa. col·lectius que desitgin recolzar i/o tius adherits. estratègia del poder per tal de cri-en concret, tot i que s’escolta bas- Actualment estem en un procés ju- fer servir aquest espai per tal de Fins aquí servirà per a que el Diari minalitzar-nos. Des de fa anys, elstant el que diuen els veïns de baix a dicial per via civil on el dia 9 de proposar-vos l’adhesió a la cam- de Tarragona es plantegi si treu la moviments socials som objecte del’esquerra. juny del 2009 tindrà lloc el judici. panya també ens interessa l’Es- noticia, si no la treu i com. Si no la detencions arbitràries, identifica-El local encara ofereix molt d’espai Després d’aquesta data el Diari de querda. treu, segur que altres publicacions cions, multes i empresonaments.per continuar-hi col·lectivitzant, Tarragona podria demanar l’execu- La campanya consisteix en lo se- ho faran. Cal la solidaritat als atacs cap alsgestionant, creant, al servei de totes ció del desallotjament i el jutge, güent: A partir d’aquí hi caben moltes op- engranatges d’un sistema que enles persones i associacions que atorgar l’ordre daquest als Mossos 1) Plantejar-se el perquè us interes- cions. Entre elles, podem ser la nom del benefici econòmic i dels’involucrin en el seu ús. d’Esquadra. Des del col·lectiu obert sa aquest espai i per a què el faríeu força suficient per a que reconside- poder explota, humilia, tanca, tor-Al propietari, PROMYCSA (l’em- de persones que gestionen aquest servir. rin la decisió de desallotjar l’es- tura. Per aquest fet no ens podempresa que gestiona el Diari de Ta- espai considerem que la societat 2) Estar disposats a que es comuni- querda i pugui consolidar-se com oblidar de l’Amadeu, en Franki,rragona), des dun principi li vam civil de Reus i el Camp, encara hi qui públicament en una roda de un altre espai de participació direc- l’Omar i tants d’altres represaliats.comunicar la intenció de dialogar tenim molt a dir i a fer per tant en- premsa i en la mateixa rebre una ta per al poble, ciutadania, teixit as- No podem continuar dient que aixòper tal d’arribar a un acord, propos- geguem aquesta campanya per a clau de l’Esquerda. sociatiu… en fi, per a la societat són equivocacions. Sabem que és lata que va ser rebutjada i contestada que així sigui. La clau serà real o simbòlica se- local i les persones. resposta d’un sistema que utilitza la repressió de forma continuada con- tra aquelles persones que s’hi en-Nou impuls en la campanya pel Karim per evitar el seu fronten.empresonament Cal actuar per l’abolició de la llei antiterrorista i l’Audiència Nacio- Alerta Solidària, Coordinadora (penes-multa), en Karim ha decidit hi. comet el delicte de no romandre nal; per la desaparició del FIES, Antirepressiva del Garraf i no pagar la multa i, per tant, l’Estat Dentrada us demanem que difon- passiu davant les problemàtiques l’aïllament i la incomunicació dins Col·lectiu Catalunya l’hauria d’emrpesonar durant 50 gueu aquest missatge, alerteu de socials que està patint el nostre les presons; per desemmascarar l militant independentista i veí dies. El dia 1 de juny, lAjuntament amenaça que recau sobre el Karim poble. aquesta pau que es basa fonamen-E de Vilanova va rebre la confir-mació de la sentència, ara ja ferma, de Vilanova i la Geltrú va rebutjar la moció de solidaritat presentada i que us adheriu al nou manifest en- viant-nos un correu a alertasolidari- 3. Remarquem el nostre convenci- ment que tot plegat és fruit d’un talment amb l’autoritarisme, l’ex- plotació i el domini; perquè en defi-que li imposa una pena de 100 dies pel regidor de la CUP. ta@alertasolidaria.org. context polític pel qual, les autori- nitiva, encara ens queden moltesde presó per la falta datemptat i le- Davant de la nova situació, Alerta tats del país esmercen esforços per (massa) raons per continuar llui-sions contra un mosso desquadra. Solidària, juntament amb la Coor- El Manifest pel Karim silenciar, criminalitzar i si cal, re- tant.Subsidiàriament, la condemna dinadora Antirepressiva del Garraf, primir, aquelles expressions popu- Per això des de l’assemblea de su-substitueix aquests 100 dies en 400 donem per tancada lactual fase in- 1. Proclamem la nostra solidaritat lars que denuncien les conseqüèn- port seguirem treballant per l’abso-euros de multa. En Karim però, in- formativa de la campanya i nobrim amb en KarimAkbih Verdaguer, veí cies de lactual fase econòmica lució del cas i la llibertat real i sensesisteix en que va ser ell qui va rebre una de nova on la participació i la de Vilanova i la Geltrú, militant in- sobre la classe treballadora catala- restriccions de la Núria, la fi de laels cops dels agents i per tant es mobilització prendran el protago- dependentista i sota amenaça de na. criminalització de les persones inega a pagar la multa. nisme. complir 50 dies de presó per haver- 4. Finalment, exigim la no execució moviments combatius i concreta-Es castiga de nou la pobresa amb Durant lestiu anirem recollint ad- se plantat al xantatge de la crisi eco- de la sentència, ja que som majoria ment de la solidaritat amb les per-mesures com aquesta que permeten hesions al nou manifest (redactat nòmica i al xantatge duna multa de els qui, com en Karim, som culpa- sones preses, i la fi de la impunitatels qui tenen més diners eludir la expressament per la nova situació 400 euros. bles de lúnic delicte que aquí es de la que gaudeixen els poders polí-presó sense dificultats. És per això, de sentència ferma i amenaça mmi- 2. Denunciem la injusta situació pretén castigar: treballar perquè no tics, policials i judicials.que en un acte de coherència, i com nent de presó) i preparant les prope- d’amenaça de presó que ha se su- siguem els de sempre els qui conti- Per rebre informació periòdica es-a denúncia del caràcter classista res accions de solidaritat a les quals portar el Karim i lamentem que nuem pagant els plats trencats del criu a: nurillibertat@elsud.orgd’aquestes mesures punitives esteu tots i totes cridats a participar- l’Estat vulgui empresonar algú que sistema capitalista. Més informació: elsud.org/nuri/Catalunya. Juliol-agost de 2009 25
  • 25. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR ÀCRATES I POETES El antecedents de la Dinamita de cervell Setmana Tràgica Ferran Aisa El dret a llegir ’inici del segle XX crea il·lusions de Richard Stallman (*) L canvi i les lluites obreres retornen a la palestra. El moviment obrer es reor- Traduït per DL E ganitza cultural i socialment. Apareixen l camí cap a Tycho va co- ateneus, escoles, cooperatives, socors mençar per a Dan Halbert mutus, societats d’ofici, grups d’afinitat, en la Facultat, quan Lissa etc. Destaquen l’Escola Moderna, l’Ate- Lenz li va demanar que li deixés la neu Enciclopèdic Popular, la cooperati- seva computadora. La seva sha- va Flor de Maig, la Previsió Obrera, i, via avariat, i si no la hi demanava a fins i tot, la Caixa que neix amb la idea algú no podria acabar el projecte d’ajudar a socórrer la vellesa dels treba- semestral. Ella no shauria atrevit a lladors. En el camp sindical es produeix demanar-se-la a ningú, excepte a l’aparició dels sindicats d’ofici que Dan. Això va situar a Dan davant superen les velles societats de resistèn- un dilema. Havia dajudar-li, però si cia. L’anarquisme obre intensos debats li prestava la seva computadora, a la premsa llibertària sobre la manera ella podria llegir els seus llibres. A d’organitzar-se, d’actuar i de preparar la més de poder anar a presó durant revolució. Els sindicats llibertaris dei- molts anys per deixar que algú lle- xen de ser hegemònics i comparteixen gís els seus llibres, la mateixa idea espai amb organitzacions socialistes, de fer-lo li va escandalitzar al prin- republicanes, catalanistes i lerrouxis- cipi. tes. Igual que a tot el món, li havien en- En el camp polític triomfa l’esperit del senyat des del parvulari que com- partit radical amb la seva oposició al ca- partir els llibres era repugnant i talanisme polític i amb el verbalisme de- equivocat, una mica que només magog dins del camp obrer. La lluita faria un pirata. I era molt probable contra el catalanisme, a més, té l’ingre- que la SPA (Programari Protection dient de la intervenció militar en els fets Authority, Autoritat per a la Protec- del “Cu-Cut!” i de “La Veu de Catalun- ció del Programari) els agafés. Dan duna computadora, podria rebre el el que era això: ell mateix havia en el qual qualsevol podia anar a ya”. El triomf radical a les eleccions i havia après en la seva classe de càstig més sever, per no prendre hagut de demanar un préstec per a una biblioteca i llegir articles de re- l’atac contra els periòdics catalanistes Programari que cada llibre tenia un mesures per a prevenir el delicte. poder pagar els articles dinvesti- vistes especialitzades, i fins i tot lli- serà la base de la unitat de les forces delator de copyright que informava Per descomptat, podria ser que gació que llegia. (El 10% dels in- bres, sense haver de pagar. Havia catalanes donant pas al naixement de a la Central de Llicències de qui, Lissa no volgués llegir els seus lli- gressos per aquest concepte estudiants independents que lle- Solidaritat Catalana. Aquesta platafor- on i com ho llegia. (Aquesta infor- bres. Podria voler la computadora anava a parar als investigadors gien milers de pàgines sense tenir ma la constituiran la Lliga, els partits re- mació sutilitzava per a agafar a pi- només per a escriure el seu projec- que havien escrit els articles. Com beques de biblioteca del Govern. publicans conservadors i els federalis- rates de la lectura, però també per te. Però Dan sabia que ella era Dan pretenia dedicar-se a la inves- Però en els anys noranta tant els tes. Els obrers, per una altra banda, a vendre perfils dinteressos perso- duna família de classe mitja, i que tigació, tenia esperances que editors de revistes sense ànim de fomentaran l’aparició de Solidaritat nals a comerciants). amb prou feines podia pagar la algun dia els seus propis articles, si lucre com els comercials havien Obrera amb el concurs d’anarquistes, La pròxima vegada que la seva matrícula, i menys encara les quo- eren citats freqüentment, li propor- començat a cobrar quotes per lac- socialistes i republicans d’esquerres. computadora es connectés a la tes de lectura. Pot ser que llegir els cionarien els diners necessaris per cés a les seves publicacions. Cap Enmig d’aquest panorama l’Estat es- xarxa, la Central de Llicències llibres de Dan fos per a ella lúnica a pagar el préstec). Més tard Dan a lany 2047 les biblioteques que panyol viu una important crisi econòmi- seria informada. Ell, com amo forma dacabar els estudis. Sabia va saber que havia hagut un temps oferien accés lliure a la literatura ca, social i política. Les relacions entre Espanya i Catalunya són molt tenses, sobretot per l’actitud governamental davant dels fets anticatalanistes. Mal- grat la victòria electoral de Solidaritat Catalana, molt aviat sortirà a relluir l’an- tagonisme dels grups que formen la plataforma i, definitivament, es trenca- rà. Mentrestant el moviment Solidaritat Obrera es decantarà cap al costat anar- quista. Socialistes i republicans bus- quen el seu propi camí fora de l’organit- zació sindical, ja sia potenciant la Unió General de Treballadors o creant orga- nismes polítics adients als seus postu- lats. L’Estat espanyol per combatre la crisi fomenta l’explotació de les mines de fosfat i altres minerals del Riff. La rebel·lió dels magrebís portarà a una nova guerra al Marroc que significarà la matança inútil de molts joves en l’ano- menat desastre del “Barranco del Lobo”. El govern cridarà els reservis- tes, tots ells obrers que, com que no poden pagar la quota que els allibera d’anar a fer la guerra, són portats a pri- mera línia de foc. Aquest serà el motiu d’una intensa campanya que desenca- denarà manifestacions contra la guerra i que serà l’origen de la Setmana Tràgi- ca de juliol de 1909.26 Catalunya. Juliol-agost de 2009
  • 26. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAacadèmica eren un record llunyà. Na- depuradors només distribuïen còpies seus llibres, la Central de Llicènciesturalment havia formes denganyar a numerades, i només a programadors creuria que era ell qui els estava lle-la SPA i a la Central de Llicències. amb llicència oficial, i que haguessin gint. Encara que era un delicte, laEren, per descomptat, il·legals. Dan dipositat la fiança preceptiva per a co- SPA no podria detectar-lo automàti-havia tingut un company en la classe brir possibles responsabilitats penals. cament. Només sadonarien si Lissade Programari, Frank Martucci, que El depurador que va utilitzar Dan en lhi deia. Per descomptat, si la Facul-havia aconseguit una eina il·legal de la classe de programari estava darre- tat sabés alguna vegada que li haviadepuració, i lhavia utilitzat per a sal- re dun tallafocs especial perquè dit a Lissa la seva pròpia contrasen-tar-se el codi del delator de copyright només ho pogués utilitzar en els ya, seria el final per a ambdós comquan llegia llibres. Però lhi havia con- exercicis de classe. També era possi- estudiants, independentment de paratat a massa amics, i un dells li va de- ble saltar-se els delators de copyright quins lhagués utilitzat ella. La políticalatar a la SPA per a obtenir una re- si sinstal·lava un kernel modificat. de la Facultat era que qualsevol inter-compensa (els estudiants molt Més endavant, Dan va saber que ha- ferència amb els mitjans que susa-endeutats eren fàcilment temptats vien existit kernels lliures, fins i tot sis- ven per a realitzar seguiments de lúsper la traïció). temes operatius complets lliures, cap de les computadores per part dels es-En 2047 Frank estava en la presó, no a la fi del segle anterior. Però no tudiants era motiu suficient per aper practicar la pirateria de la lectura, només eren il·legals, com els depura- prendre mesures disciplinàries. Nosinó per posseir un depurador. Dan dors, sinó que no es podien instal·lar importava si shavia causat algunva saber més tard que va haver un sense saber la contrasenya del supe- dany: lofensa consistia a haver difi-temps en el qual qualsevol podia pos- rusuario del sistema. I ni el FBI ni el cultat el seguiment per part dels ad-seir eines de depuració. Fins i tot Servei dAtenció de Microsoft anaven ministradors. Assumien que això sig-havia eines de depuració lliures, dis- a dir-te-la. nificava que estaves fent alguna altraponibles en CD, o en la xarxa. Però Dan acabà per concloure que no cosa prohibida i no necessitavenels usuaris normals van començar a podia deixar-li la computadora a saber què era. Els estudiants no so-utilitzar-les per a saltar-se els delators Lissa. Però tampoc podia negar-se a lien ser expulsats per això. Almenysde copyright, i va arribar un moment ajudar-li, perquè estava enamorat no directament, Sels prohibia laccésque un jutge va estimar que aquest della. Li encantava parlar amb ella. I al sistema de computadores de la Fa-shavia convertit en el principal ús el qual li hagués escollit a ell per a de- cultat, pel que inevitablement suspe-dels depuradors. Això va provocar manar ajuda podia significar que ella nien totes lassignatures. Posterior-que passessin a ser il·legals, i sem- també li volia. Dan va resoldre el dile- ment Dan va saber que aquest tipuspresonés a qui els desenvolupaven. ma fent alguna cosa encara més in- de política universitària va començarNaturalment, els programadors enca- imaginable: li va deixar la computado- en la dècada dels vuitanta del seglera necessitaven eines de depuració, ra, i li va dir la seva contrasenya. passat quan els estudiants universita-però en lany 2047 els venedors de Daquesta forma, si Lissa llegia els ris van començar a utilitzar massiva- ment les computadores. Anterior- ment, les Universitats mantenien una política disciplinària diferent: castiga- ven les activitats que eren nocives, no aquelles que eren simplement sospitoses. Lissa no va delatar a Dan a la SPA. La decisió de Dan dajudar-li els va conduir al matrimoni, i també a qües- tionar-se els ensenyaments que ha- vien rebut de petits sobre la pirateria. La parella va començar a llegir sobre la història del Copyright, sobre la Unión Soviètica i les seves restric- cions per a copiar, i fins i tot la Consti- tució original dels Estats Units. Es van traslladar a Lluna City, on van tro- bar a uns altres que també shavien apartat del llarg braç de la SPA. Quan la revolta de Tycho va començar en 2062, el dret universal a la lectura es va convertir en un dels seus objectius principals. (*) Aquest text ha estat pres de "La ruta cap a Tycho", una col·lecció dar- ticles sobre els antecedents de la Re- volució Lunar, publicada a Lluna City, en lany 2096.Nota de Richard Stallman (*)E l dret a la lectura és una batalla que es lliura en els nostres dies.Encara que poden passar 50 anys màtics es preparen, cada vegada més, per a donar a operadors remots control sobre la gent que realment uti- exigint-los que permetin a la SPA es- piar a tots els usuaris. Molts proveï- dors es rendeixen quan els amena- satge quan sentra en el sistema (les cometes estan en loriginal en an- glès): "Aquest sistema només pot uti- violacions de les ordenances de la universitat, el personal a càrrec del sistema pot proporcionar les provesfins que la nostra forma de vida actual litza els sistemes. La SPA, que en re- cen, perquè no poden permetres litzar-se per usuaris autoritzats. Les fruit daquest seguiment a les autori-se suma en la foscor, moltes de les alitat són les sigles de Programari Pu- litigar en els tribunals (Atlanta Journal activitats dels individus que utilitzin tats universitàries i/o als agents de lalleis i pràctiques descrites en aquest blishers Association (Associació Constitution, 1 doctubre de 1996, aquest sistema informàtic, sense au- llei. Aquesta és una aproximació inte-relat han estat proposades, ja sigui dEditors de Programari), no és avui D3.) Almenys un proveïdor, Commu- torització o per a usos no autoritzats ressant a la Quarta esmena de lapel govern de Clinton, a EEUU o per dia, oficialment, una força policial. No nity Connexion de Oakland, Califòr- poden ser seguides i registrades pel Constitució dEEUU: pressiona a totles editorials. Només hi ha una ex- obstant això, oficiosament, actua com nia, va rebutjar lexigència i actual- personal a càrrec del sistema. Durant el món a la bestreta perquè cedeixicepció: la idea que el FBI i Microsoft a tal. Convida a la gent a informar ment ha estat demandat. Es diu que el seguiment dindividus que estiguin en els seus drets.tinguin (i ocultin) la contrasenya dad- sobre els seus companys i amics. la SPA ha abandonat aquest plet re- usant el sistema inadequadament, oministració de les computadores. Igual que el govern de Clinton, pro- centment, encara que pensen conti- durant el manteniment del sistema (*) Copyright 1996 Richard Stallman.Aquesta és una extrapolació de les mou una política de responsabilitat nuar la campanya per altres vies. Les poden ser seguides també les activi- Es permet la còpia literal sempre quepropostes sobre el xip Clipper i altres col·lectiva, en la qual els amos de polítiques de seguretat descrites en el tats dusuaris autoritzats. qualsevol sinclogui aquesta nota.propostes similars de custòdia de computadores han de fer complir acti- relat no són imaginàries. Per exem- que usi aquest sistema consenteix Aquest article va aparèixer en el nú-clau (key-escrow) del govern de Clin- vament les lleis de Copyright, si no ple, una computadora en una de les expressament aquest seguiment i és mero de febrer de 1997 de Communi-ton, i duna tendència que es manté volen ser castigats. La SPA està ame- Universitats de la zona de Chicago advertit que si aquest seguiment re- cations of the ACM (volum 40 numerodes de fa temps: els sistemes infor- naçant a petits proveïdors dInternet, mostra en la pantalla el següent mis- vela evidències dactivitat il·legal o 2).Catalunya. Juliol-agost de 2009 27
  • 27. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAJoan Fuster, la mesura de totes lescoses Josep Llunas va morir al 92 fins ara la seva figura tos. ha tingut una desigual valoració i va Des de Sueca, Fuster bastirà unaD iu Raimon, la veu i el crit del camí de convertir-se en “allò que va obra assagística de primera línia, país, que “Ell em va descobrir ser”o “allò que tal vegada s’esdevin- construïda a partir de milers de lectu- el país”; segons Jordi Pujol, gué”. El reconeixement a l’intel·lectual res i l’assimilació i les bones diges-expresident de la Generalitat de dalt, i a l’home cívic crec que no han estat tions dels clàssics grecs, de la filoso-ell “ha estat un dels sostenidors, dels suficients, sobretot fora de l’àmbit es- fia occidental i de la literaturaque han aguantat la llengua i la cultu- trictament valencià. És a dir que si catalana de tots els temps, amb unara catalana”; l’editor Josep Maria Cas- Fuster hagués estat barceloní i ha- especial atenció als autors valen-tellet afirma que “difícilment trobarem gués fet una tasca equivalent (ade- cians. Tot això passat pel seu tamísa la segona meitat del segle XX una quada, és clar, a un context molt dife- antidogmàtic. De cada un d’aquestsaltra figura d’una influència tan gran rent al valencià com és el principatí) apartats, l’autor en traurà les partssobre la literatura dels Països Cata- avui tindríem Fuster fins a la sopa i més racionals i, sobretot, les quelans”; l’escriptor Josep Iborra afirma avui tenim Fuster només si el bus- posen l’ésser humà i la raó en el cen-que a ell “no hi ha ningú que el pose quem i a vegades ni així. A Fuster el tre, alhora que en literatura aprofundi-en dubte com a escriptor”; el lingüista recorden bàsicament els habitants rà en el coneixement d’autors i obresVicent Pitarch deixa anar que ell “és conscients del País Valencià, nacio- que fins a ell, en molts casos, no ha-l’intel·lectual més lúcid que hi ha nalment i lingüística, i quatre més a la vien estat estudiats. La seva obra res-hagut en tot el País Valencià al llarg resta dels Països Catalans, en àmbits segueix els grans autors però tambédel segle XX” (i un dels dos o tres dels lingüístics, universitaris i d’historia- aquells que escriuen en els períodesPaïsos Catalans, afegeixo jo); la seva dors. Alhora, en determinats am- històrics en què la llengua catalanaobra “no és un document d’època, bients nacionalment conscients, el ha estat més malament a nivell d’ússinó d’actualitat” afirma el filòleg Anto- pensador de Sueca ha passat de ser per una classe o altra. Il·lustrat, positi-ni Seva; quan morí, Andreu Alfaro un assagista que esperonava la críti- vista i humanista, la seva veu esde-comprengué que s’havia quedat orfe ca i l’autocrítica a convertir-se en una vindrà referent a tots els nivells i lli-“perquè havia perdut la persona amb icona intocable, en un dogma més. I bres com “El País Valenciano”,qui jo em confessava cada setmana”; ja sabem que les icones només ser- “Qüestió de noms” o “Nosaltres es va-i Lluís Llach reconeix que ell “ens va veixen per ser adorades, per rendir- lencians” passaran a ser considerats,obrir les portes d’una catalanitat molt los tribut i reverència. Les icones no per activa i per passiva, primer revul-més complexa, molt més àmplia, molt parlen i, en alguns casos com en sius i després clàssics per diversesmenys egoista, molt més plural, molt aquest, no cal ni llegir-les, alhora que generacions que, primer des de ladiferent”. els seus fidels més fidels deixen anar universitat i després des d’arreu, feienSón algunes de les respostes a les un simple discurs monòton i irrebati- ressorgir les ganes de llibertat en latrenta-tres entrevistes que conté el lli- ble per explicar-lo a “les masses” que recta final del Franquisme.bre-dvd “Ser Joan Fuster”. Tres-cen- el Montaigne català mai no admetria Ara bé, més enllà d’aquests llibres es-tes setanta pàgines editades per Al- com a propi i ni tan sols inspirat en ell. devinguts autèntiques barricades ho fa amb la raó com a arma, cons- dreta; i que avui encara dura. Aques-bert Montón, Francesc Pérez i Va ser a Sueca (a la Ribera Baixa) on, intel·lectuals pel que suposen de re- cient alhora dels greus desequilibris ta campanya antifusteriana l’obligà aMoragón i Nel·lo Pellicer sobre una el 23 de novembre del 1922, naixia vulsiu i per l’enfrontament amb els que el seu exercici pot comportar. En buscar nous periòdics on guanyar-seidea del darrer, amb les entrevistes Joan Fuster i Ortells. Ni el seu voltant sectors més immobilistes i espanyo- els diaris, Fuster reinterpreta al mar- la vida quan els del País Valencià elcompletes i un reportatge en dvd del familiar i d’amistats (amb un pare que listes de la societat valenciana del quès de Sade, Chateaubriand, Eras- feren fora. Aleshores, fou acollit perrealitzador Llorenç Soler produït pel va passar de ser líder dels carlins lo- moment, Fuster té una obra amplíssi- me, els existencialistes -sobretot Sar- la premsa “cotonera” catalunyesca iTaller dAudiovisuals i la Càtedra cals a primer alcalde franquista de la ma que va des dels aforismes, en què tre i Camus tot i que no només- i, el visqué un anys dels seus articles queJoan Fuster de la Universitat de Va- població sense deixar de fer imatges excel·leix, fins a l’assaig de reflexió 29 de març de 1953, celebra el qua- publicà a “El Correo Catalán”.lència. Cal recordar que Soler va ser de sants) ni els seus estudis de Dret cultural i lingüística amb obres com tre-cents aniversari de la mort de Als anys vuitanta i principis dels nor-el director d’un altre grandíssim repor- feien presagiar el cap tan ben moblat “El descrèdit de la realitat” o “Les ori- François Rabelais amb un text en què anta del segle XX, Joan Fuster rebràtatge sobre aquest país que és el en múltiples facetes que aguantava ginalitats” i “Babels i Babilònies”. Per- el Fuster més gasiu i càustic es mos- el reconeixement unànime del mónnostre: “Del roig al blau. La transició una ossada més aviat poc farcida sonalment, però, l’obra amb què em tra totalment despullat i com el que de la cultura i de la Universitat, alhoravalenciana”. com era la seva. El cap, diguem-ho va obrir el cap al que deia i a com ho és: un humanista amb totes les con- que d’una part important de la classeL’edició d’aquest llibre-reportatge és tot, se’l va moblar ell mateix amb l’ad- deia és el seu “Diari”, escrit entre seqüències, fins i tot amb aquelles política valenciana més o menysuna molt bona excusa per tornar a quisició d’una immensa biblioteca 1954 i 1960. Penso que a banda de que incomoden els amos i el món de d’esquerres, que alhora que l’admiratreure a la llum l’obra de Joan Fuster, que ho incloïa gairebé tot. I el desig molts temes que després esdevin- l’alta cultura, uns espais que en s’aparta de les seves propostes cadaels seus llibres, les seves idees i la de saber va ser l’autèntic motor que dran autèntics estudis a fons, el aquell moment no coneixia tan de cop de forma més clara. Havia escritseva actitud. I ho és perquè des que conformà la seva vida i els seus tex- “Diari” té la virtut de donar-li una total prop com anys després. ja la majoria dels seus grans assajos i llibertat en l’expressió. Fuster sempre Amb l’arribada de la democràcia for- havia recorregut un camí llarg i ple és lliure escrivint, però en aquestes mal a l’Estat espanyol, Fuster rebria d’obres destacades, rellegibles avui pàgines ho és encara més i en la el reconeixement general de polítics i encara i per molts anys com “Cansar- seva lectura hi trobem un escriptor intel·lectuals d’esquerres, alhora que se d’esperar” o “El descrèdit de la re- irreverent, sincer i cultíssim; jo diria era víctima de l’extrema dreta amb alitat”, que és l’obra que més l’apropà a un dos atemptats amb bomba i del re- El 1992, als setanta anys, Fuster mor dels seus principals referents, Mi- buig d’àmplies capes de valencians i i deixa darrere seu una obra que serà chael de Montaigne. Alguns dels valencianes espanyolitzats i folklòrics reivindicada només en part i que en- apunts que hi deixa em mereixen una que passaven a considerar-lo el seu cara ara no podem llegir sencera, estima especial, per exemple el del enemic número u. Aquesta posada malgrat al mercat tinguem volums 23 de gener del 52, quan diu que “ser en el centre de la diana de les ires solts de dues propostes incompletes lliure” equival, aproximadament, a “no d’una part de la població era conse- d’Obra Completa. haver d’obeir”. És el Fuster més lliber- qüència d’una campanya dirigida Joan Fuster és un exemple clar de tari, i que em perdonin el mot les doc- contra la seva obra i contra qualsevol com va aquest país -aquests països- tes patums universitàries i els regio- rastre de racionalitat, producte de les que té nom plural i que pren forma a nalistes catalunyescos conservadors. manipulacions finançades i expressa- voltant de l’espai on es parla la llen- Per mi, Fuster és un pensador lliber- des per una part important del poder gua que li dóna nom: els Països Ca- tari exactament en el sentit que jo polític i mediàtic. Algunes de les talans. Malgrat que la llengua és l’ele- dono a la paraula: aquell que defensa seves postures més intel·lectualistes ment que configura la literatura, en la llibertat en tota la seva amplitud, ajudaven a aquest enfrontament que què s’inclou l’assaig, l’obra del de començant per la defensa dels altres, avançarà en els anys vuitanta al País Sueca continua sense rebre el reco- els que per condicionants diversos no Valencià de la mà d’UCD, de grups neixement popular que qualsevol saben ni tan sols què és la llibertat; i regionalistes blavers i de l’extrema autor en condicions semblants tindria28 Catalunya. Juliol-agost de 2009
  • 28. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAen un país normal (perdoneu la re- raonaments- en la qüestió central, fu- de qui ens esperona a saber i a no de la força de l’Estat o de lesconsagrada expressió, però ara em gint del dogma amb l’arma de la críti- aprendre, els coneixements de qui seves concessions, l’únic imprescin-calia). I quan se’l reivindica, en la ma- ca sempre preparada per disparar ens porta a adquirir-ne, a dubtar de dible és Joan Fuster. No és ell l’inven-joria de casos, es puja Fuster dalt bales d’ironia. Com en el cas de Mon- tot, a qui l’amor per la gent portava a tor de res, ja existíem abans, però síd’un cadafal des d’on se li fan dir dog- taigne, de qui és un destacat receptor esdevenir pensador, a qui abans que que és qui ho anomenà, qui ens dónames i dogmes com si es tractés d’un i interpretador, Fuster conrea la volun- res era una persona lliure i culta. Tal un nom, i només existeix allò que s’a-autòmat de fira en forma d’oracle tat de pensar en veu alta, pública- com diu a “Ser Joan Fuster” l’exalcal- nomena, en aquest cas de forma plu-grec, ell mateix, en aquest cas mort i ment, en el seu cas per regenerar un de de València Ricard Pérez Casado, ral. I me n’alegro que hagi estat un node qui es trien frases esparses per país que no tenia ni nom, ni història, “L’estímul a pensar en llibertat i des nacionalista qui hagi anomenat laconfirmar dogmatismes propis. ni literatura... de la raó. Això és ser fusterià per mi”. meva nació, malgrat a alguns tot usJa em perdonareu, però penso que No es tracta de posar altars a cap I ja sabeu allò que deia... Bertolt sembli igual, aquesta característicaFuster més que cites el que ens dóna sant ni de vestir de verge immaculada Brech? Hi ha gent que és necessària, és radicalment diferent i és precisa-és actitud. Una actitud intel·lectual ningú que no era verge ni immaculat una altra que és imprescindible... i ment en aquesta diferència on essempre preparada per esperonar el (si ho hagués estat, tampoc ho farí- tota la pesca... Als Països Catalans, troba la raó de tot, la mesura de totesconeixement i el saber, sempre dispo- em) però sí de reivindicar el pensa- l’únic espai nacional que inclou l’in- les coses: Joan Fuster. Només falta-sada a convertir la raó –i per tant els ment de qui ens fa pensar, les idees dret on jo visc que parteix de la raó i ria! Cristo!Stieg Larsson, periodisme de combat Jordi Martí Font un periodista especialitzat en la de- anècdota de cap de setmana per es- núncia i l’elaboració d’informacions al devenir una realitat preocupant. DeA l metro i al carrer, a totes les lli- breries del país i a l’interior de lescases, des de fa uns mesos els llibres voltant de l’extrema dreta sueca. Als vint anys ja era corresponsal als paï- sos escandinaus de la revista angle- fet, un company seu de professió va ser assassinat amb un cotxe bomba per l’extrema dreta sueca. Seria unade Stieg Larsson són presents totho- sa “Searchlight”, especialitzada en bona iniciativa, ara que l’èxit de lesra i polvoritzen els rècords de vendes antiracisme i antifeixisme i ja vivia tres novel·les ha estat impressionant,un darrere de l’altre. L’edició de les amb Eva Gabrielsson, la seva com- que alguna editorial s’interessés pertres novel·les que formen de la trilogia panya durant 32 anys que no veurà ni traduir els llibres que recullen els arti-Millenium: “Els homes que no estima- un cèntim de les seves milionàries cles i les investigacions del periodista,ven les dones”, “La noia que somiava vendes perquè la seva unió vital era entre els quals destaquen, per exem-amb un llumí i un bidó de gasolina” i feta sense papers. Larsson i Ga- ple, “Extremisme de dreta” i “Els de-“La reina al palau dels corrents d’ai- brielsson s’havien conegut als 18 mòcrates suecs: el moviment nacio-re”, ha trasbalsat la indústria editorial anys en una manifestació contra la nal”.europea. En només tres novel·les, guerra de Vietnam. En aquell mo- Les tres novel·les de Larsson dotenLarsson ens ha fet visible una Suècia ment, ell era membre del Partit Socia- els lectors de dos personatges queben allunyada dels tòpics que sovint lista i, als anys 80 del segle XX, els caldrà posar en la nòmina de candi-alguns s’aprenen de memòria per no dos se’n van anar a viure a Estocolm. dats a ser els veritables antiherois delhaver d’estar permanentment oberts Allí, Larsson va treballar, entre altres segle XXI. D’una banda, tenim el pe-a nova informació. Larsson ens apro- feines, per a una important empresa riodista Mikael Blomkvist, que des depa al món que hi ha darrere del mirall de publicitat i com a reporter a la gue- la revista “Millenium” es dedica a des-de la Suècia socialdemòcrata en rra d’Eritrea; alhora, la seva militància tapar escàndols financers i que fun-forma de novel·la negra. I ho fa amb política el va portar a ser membre de ciona com un alter ego de l’autor. Deun estil àgil i clar, amb un domini de la Lliga Comunista de Treballadors, l’altra, hi ha la Lisbeth Salander, unal’argument i els ritmes narratius es- que va abandonar al 1987 molest per jove ‘hacker’ de vint-i-pocs anys, unpectacular, i amb uns personatges l’autoritarisme de l’organització. personatge que segons el mateixpeculiars i allunyats també dels tò- La seva feina en forma d’articles a la autor està inspirat en el personatgepics. El resultat són tres artefactes li- Fundació Expo i a la revista del ma- infantil i llibertari Pippi Langstrump.teraris que fan gaudir tant qui hi teix nom, que havia fundat el 1995 i Amb ells, la trilogia novel·lísticabusca una bona història ben explica- de la qual n’era el redactor en cap, la també suggereix un camí: l’aliança deda i punt com qui hi vol llegir el retrat va reunir en cinc llibres, sempre com la saviesa amb la radicalitat, del pen-decadent i alhora colpidor de les es- a coautor. Hi tracta àmpliament les re- sament reflexiu amb la tècnica i la ra-tructures socials del país de la social- lacions dels membres dels movi- pidesa, i de la sensibilitat amb la malademocràcia. Tant de bo tots els ‘best ments racistes i d’extrema dreta amb bava... tot per fer front als mateixos asellers’ fossin així. l’’stablishment’ suec, de forma espe- què es va enfrontar Larsson tota laLarsson, mort d’un infart el 9 de no- cial amb el món industrial i financer. seva vida, feixistes i racistes, tant sivembre del 2004 just abans que es Allí com aquí, els feixistes organitzats porten el cap rapat com si vesteixenpubliqués la primera de les obres, era fa temps que han deixat de ser una vestits cars. Pel·lículesEL CUÏRASSAT POTEMKIN ELS NENS PERDUTS DE TRAN- THE OBAMA DECEPTION BARAN EL SIGLO DEL YOSergei M. Eisenstein (1926) QUILITY BAY Alex Jones (2009) Majid Majidi (2001) Adam Curtis (2002)El clàssic etern del geni del cinema M. Verboud i J. Robert Viallet (2007) Aquesta pel·lícula manté la tesi que La història d’un grup de regugiats af- Sèrie documental sobre l’auge i con-soviètic. La revolta dels mariners Documental sobre els centres als el fenomen Obama és una estafa ganesos contada a través dels ulls trol del consumisme en la democrà-contra els oficials com un preludi de EUA on els càstigs corporals i psí- curosament dissenyada per l’elit fi- d’un adolescent iranià. No se centra cia moderna a partir de la persuasióla revolució. Un dels films més in- quics formen part de la disciplina im- nancera de Wall Street i la Reserva en els aspectes del conflicte polític del consumidor amb la idea de la lli-fluents de la història. posada per doblegar els joves. Federal. sinó en el valor de la solidaritat. bertat individual.Catalunya. Juliol-Agost de 2009 29
  • 29. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > OPINIÓ Guy Debord, viu o mort Blai Dalmau nalla de la nostra i que, tant a uns Això ens diu amb vehemència com als altres, l’enveja els hi tanca aquesta pel·lícula: cal trencar amb T al com observa Arthur Scho- la boca.” la realitat social predominant per penhauer, la glòria eterna Han passat quaranta anys des de trobar el conducte cap a una exis- d’un autor excepcional es va la escriptura de la principal obra de tència plena, significativa i apassio- Curt de cervell formant en la seva posterioritat Debord, però les seves tesis enca- nant. L’última frase del film és una amb les opinions d’altres autors ra són diagnòstics acurats de la clara declaració d’intencions del Sico Fons eminents, que dipositen successi- malaltia de l’època: l’autocràcia to- que serà la vida de l’autor: “tan sols J o sóc una mica curt, i com que sóc una mica curt, necessite que les coses me les facen ben explicades; perquè anem a vament a la urna el seu vot signifi- catiu. Per això, “per norma general, la gloria és tant més tardana, quant perspectiva o una altra, tothom talitària de l’economia, que en la seva fase més desenvolupada, es- devé espectacle. començo a fer-vos entendre que no jugaré aquest joc”. Resultat difícil trobar en qualsevol vore si m’explique jo ara. més durable ha de ser, perquè tot percep valors eminents en Debord. altre obra de la segona meitat del Jo em pensava que el simple fet de voler el que és exquisit madura amb len- El que succeeix és que la radicali- Amb i contra el cine segle XX, crítiques tan dures a la evitar que la llengua i la cultura del teu país titud” (1). Guy Debord, principal ar- tat d’aquest personatge extraordi- És al 1952 que Debord realitza el vida quotidiana com les que pro- (o poble, regió, nació, comunitat o tribu; tífex de la Internacional Situacio- nari arriba molt lluny: mentre va ser seu primer film “Hurlements en fa- clama Debord a “In girum imus com vulgueu) desapareguen davant la nista, és una figura que viu, Debordva refutar totes les va- veur de Sade”, presentat com una nocte et consumirum igni”. Aquest pressió d’una altra llengua políticament i probablement passarà a la història loracions -també les elogioses- aventura “per un terrorisme cine- assaig audiovisual està composat militar més forta, era una qüestió de mora- com una de les més fascinants del provinents de les esferes de l’es- matçgràfic”. Debord té vint anys. de fortes martellades contra les litat i honestedat cap als teus; o per dir-hoh segle XX. Des de finals dels anys pectacle mediàtic o de la intel·lec- És un film sense imatges: pantalles consciencies acomodades. De- d’una altra manera més clara: defensar 90 fins avui hem vist una crescuda tualitat establerta en el sistema. blanques i negres s’alternen a la bord avisa als primers minuts del allò que has mamat, treballar per la llengua impressionant del interès que des- Per Debord, o s’està totalment en banda visual, mentre que la banda metratge: “No faré en aquesta dels teus pares i avantpassats, la del teu perta la Internacional Situacionista, contra la societat del espectacle o sonora emet frases dispars, sos- pel·lícula cap concessió al públic” i carrer, del teu barri, de la teua infància... però especialment la vida i obra no s’hi està: aquells que pretenen tretes de revistes, lleis, teoria sub- al·lega, entre altres raons, que “fos Això em pensava jo en la meua ingènua d’aquest autor, fet que s’ha mate- col·laborar amb l’espectacle i a la versiva… El film provoca l’escàn- l’època que fos, mai res important ignorància. Però no, ara resulta que vénen rialitzat, entre altres coses, en vegada donar-se-les de crítics amb dol en la seva estrena. s’ha comunicat tractant amb mira- ells, els altres, i amb el seu exquisits i ma- nombroses edicions de les seves aquest són impostors, o simple- Amb Crítica de la Separació, de ments a un públic”(3). Acte seguit drinyelíssims modals, em comuniquen que obres, antologies, estudis, projec- ment, persones poc intel·ligents i 1961, Debord ens transporta a la el film polvoritza qualsevol possibi- si gose fer o pensar tal cosa, és perquè cions i biografies. coherents, que mereixen certa dosi vivència dels primers anys del grup litat d’autosatisfacció dels especta- sóc un intolerant inconstitucional antide- Mentre va ser viu, Debord va con- de menyspreu. Això es pot veure, situacionista parisenc, les seves dors habituals del cine, mostrant la mòcrata i també un nacionalista (llegiu ací demnar amb duresa l’ordre esta- per exemple, en una de les seves perspectives i opinions sobre la misèria econòmica, vital, cultural i un bon grapat de connotacions pejoratives blert en la seva època, i aquest el pel·lícules: “Refutació de tots els ju- vida i la realitat que els envolta. El comunicativa que els caracteritza. i despectives farcides d’indignació) ana- va condemnar a ell: “El més indul- dicis, tant elogiosos com hostils, film també reflexiona sobre el cine- Però Debord és un cineasta alhora crònic. gent dels segles, que per lo gene- que s’han fet fins ara sobre el film ma mateix:“la funció del cinema és positiu i crític. Quan ataca l’aliena- Ara vénen ells i em diuen, tot insinuant, ral ha trobat molt bo tot el que se li La Societat de l’espectacle”. la de presentar una falsa coherèn- ció de la vida moderna, ens adver- burletes, que sóc un aixafaterrossos cava- ha imposat, m’ha jutjat amb molta No és estrany que les paraules de- cia aïllada, dramàtica o documen- teix simultàniament de les poten- soques (o “paleto”, segons la seua exquisi- severitat i encara amb una espècie bordianes siguin difícils de maste- tal, com a substitució d’una comu- cialitats poètiques ocultes dins da llengua), que he de respectar l’ordre vi- d’indignació.” (2). Debord, com els gar per a molts, que prefereixen ig- nicació i d’una activitat absent”. És d’ella. Així, en aquest film hi trobem gent i que al capdavall açò és Espanya altres situacionistes, no es conte- norar-les, banalitzar-les o un dels films que millor transmet un també passatges emotius i inspira- –Una, Grande y Libre– i que deixe de ser nia en practicar l’art d’insultar, i òb- mistificar-les. Debord és una pedra dels sentiments bàsics de l’autor: dors, majoritàriament vívides i col- un somiatruites romàntic. Agraït hauria de viament, això li va fer guanyar l’ani- a la sabata per l’exercici del poder, la nostàlgia d’una vida autèntica. pidores memòries de l’aventura si- sentir-me. I content de poder beneficiar- m madversió dels receptors del seu de la mentida i el simulacre a gran Debord vol mantenir la flama d’au- tuacionista. Cal no oblidar que que me dels impostos que paguen TOTS els menyspreu. Probablement per escala en el societat espectacular. tenticitat i transmetre’ns gust per les martellades debordianes no espanyols (sic!). I que d’on em vénen això, després del misteriós assas- Debord molesta als interessos do- ella, per a què en volguem més. són merament destructives, sinó eixes ridícules vel·leïtats si ara som tots sinat del seu amic i productor Gé- minants, que voldrien eludir certes que, com les del escultor, pretenen europeus i al que hem d’aspirar és a un rard Lebovici, Guy Debord va ser qüestions sobre el sentit de la so- modelar bellament el seu material: món més cosmopolita, natural i sense objecte d’un muntatge mediàtic cietat en que vivim. Per això, conti- la existència. fronteres (i sense el meu idioma?). A mi d’acusació i maledicència, al que nuant amb Schopenhauer, podrí- NOTES em sembla, però, que el cosmopolitisme ell respongué amb l’opuscle “Con- em dir que: (1) SCHOPENHAUER, Arthur; Arte del serà tan boniquet com vulguen ells, però sideracions sobre l’assassinat de “(...) l’art d’ofegar perversament els buen vivir, p. 146; EDAF, 1993. que el considere més aviat com un luxe Gérard Lebovici”, on mostra els mèrits amb el silenci i amb una fin- (2) Debord, Guy; Consideraciones que només es poden permetre els pobles mecanismes de la mentida perio- gida ignorància, amb l’objecte d’o- sobre el asesinato de Gérard Lebovici, realment lliures. I que realment, l’única pà- dística i lo infundat de les acusa- cultar al públic el que és bo en pro- Anagrama, 2001, p. 21. tria que reconec és el meu idioma. cions sobre la seva persona. fit del que és dolent, ja era practicat (3) Debord, Guy; In girum imus nocte et I si els esmente que si, deixant a banda el Especialment en els últims temps, per la canalla de l’època en que consumimur igni. Anagrama, 2000, temes de les fronteres, em sent com un qui més qui menys, des d’una vivia Sèneca, com ho és per la ca- p.13. estranger en la meua pròpia terra, i que l’ú- nic que desitge, pobre de mi, és poder gaudir d’escoles, televisions, periòdics o lli- breries en l’idioma d’ací, ells em repliquen Pàgines web que quins capricis més estranys que tinc i quines ganes de fer la guitza; i que el que haig de fer és deixar-me de frivolitats senti- m mentals, si no vull que m’acusen de boig nacionalista (torneu a llegir ací un altre bon grapat de connotacions pejoratives i des- pectives farcides d’indignació), terrorista subversiu, feixista antiglobalitzador i no sé quantes barbaritats més. Així doncs, vet aquí el motiu de la meua perplexitat: per culpa, sens dubte, de la meua estulta badoqueria, jo em pensava que les meues preocupacions i inquietuds em venien d’un cert respecte ètic envers el meu poble, quan ara va i m’assabente, gràcies a ells, que no són ni nacionalistes, ni terroristes ni intolerants ni feixistes, que EDUCAR(NOS) FORO DE MADRES Y PADRES LIBERTARI@S BARRICADA LIBERTARIA en realitat tot açò meu em ve donat per ser http://www.nodo50.org/educarnos/index.php http://ar.geocities.com/barricadalibertariaweb/index.html jo una mica curtet. Ai, com de trist és no Fòrum de debat adreçat als pares i mares que consideren que l’educació Web de difusió de l’ideal anarquista en tots els seus vessants. Conté arti- tindre tant de cervell com els altres! Ni di- en llibertat ha de ser el centre de la formació constant de la infància.No és cles amb biografies dels principals personatges, les organitzacions la lite- ners, ni exèrcits, ni poder... un web acadèmic sinó d’intercanvi d’experiències, dubtes i recursos, ratura, els fets històrics. Força complet.30 Catalunya. Juliol-agost de 2009
  • 30. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > L’ACRATOSCOPIRastros de Dixan gent aportats com prova per la po- 2009, 140 pàg. vidualment o en col·lectiu els natu- Rambo no es troba licia, i que ridiculitzaren dit procés. rien no només enalteixen la natura- Loperació que dóna origen a Redacció lesa i denigren la civilització, també el cervell: els aquest llibre va ser engegada el 19 viuen o experimenten formes Talibans no eren de gener de 2008 a Barcelona i, segons les filtracions als mitjans de comunicació, amb ella shavia evi- P aco Zugasti és un militant de la CGT de Málaga que dedica bona part de la seva activitat a tas- acords amb el seu pensar. Entre els seus principis hi figuren: que la misèria no és inevitable; que amb amics? tat una massacre similar a les de ques de formació. la sola producció natural del sòl Jaume Fortuño Madrid o Nova York. Encara que La història del moviment obrer és sobté labundància; que la salut és no es van trobar ni armes ni explo- una història en curs, una història la condició normal de la vida; que Al 1982 Rambo era el més anabolitzat sius i a pesar de la fragilitat de la in- inacabada. El llibre tracta de la llar- els mals físics (epidèmies, malal- dels milers de soldats que havien tornat vestigació policial, des del primer ga lluita de la classe treballadora ties i deformitats) són obra de la ci- del Vietnam amb una salut mental des- dia els mitjans de comunicació van per aconseguir la seva emancipa- vilització. trossada i incapaços de refer la seva vulnerar de manera flagrant la pre- ció de les condicions dexplotació i vida. A la segona part (1985) torna a de- sumpció dinnocència dels acu- opressió a que ha estat sotmesa sats. Alhora que van sembrar la en un sistema -el capitalista- en el “Menorquins a fensar la llibertat i la democràcia pel món en alliberar presoners americansDIVERSOS AUTORS sospita, publicant notícies sense que prevalen els interessos mate- Mauthausen” que encara restaven capturats pelsVirus editorial, 2009, 144 pàg. contrastar, sobre el conjunt de la rials duns pocs per sobre de les “charlies” (vietcongs), una tasca elogia- comunitat musulmana del Raval, necessitats i aspiracions del con- da pel president Ronald Reagan que Redacció de Barcelona i de Catalunya. Lo- junt de la humanitat. veié en Rambo “un lluitador dels repu-E ls atemptats del 11 de setem- bre a Nova York van obrir unaera en la qual la denominada cupació del centre de lescena per part de lanomenat terrorisme yiha- dista ha servit per a difuminar la La història que aqui sexplica, com- pendiada, és la del vertent llibertari o antiautoritari del moviment obrer blicans” i una icona per mitificar el trau- ma del Vietnam, “aquella guerra que no ens deixaren guanyar”. Fins a avui el«guerra de civilitzacions» i la crea- complexitat i heterogeneïtat de les a lEstat espanyol, des dels seus sexagenari Stallone intenta desmarcar-ció dun nou enemic que la justifi- persones dorigen, cultura o religió orígens fins a la fundació de la se dels entusiastes comentaris de Rea-qués, lislam, es van convertir en el musulmana. Rastros de Dixan pre- CNT. gan: “Rambo és neutral”, “les pel·lícu-pretext per a les ocupacions de LI- tén comprendre i denunciar els dis- les són violentes perquè la guerra ésraq i Afganistan i per a la febre se- cursos que serveixen per a cons-curitaria en la qual encara caval- truir el «tots terroristes» i les “¡Viva la així” ens diu l’actor, un home que tam- poc sobresurt per la seva intel·ligència.quen els Estats occidentals. A pràctiques estatals que violen sis- natutaleza!” Però als meravellosos 80 amb totslEstat espanyol, latemptat del 11 temàticament els drets fonamen- aquells Chuck Norris i Equipo A, a l’è-de març de 2004 a Madrid, que tals daquestes persones, a lem- poca on la guerra freda es resolía aacabaria amb la vida de 191 perso- para duna islamofobia cops de puny en un ring entre Rockynes, convertiria la lluita contra el generalitzada de la qual són causa MIQUEL A. LIMÓN, JOAN F. Balboa i Ivan Drago, durant aquells«terrorisme yihadista» en una prio- i efecte. LÓPEZ i XICU LLUY anys feliços no s’havien de donar tan-ritat. Des de llavors i de forma in- Ses Voltes (CGT Balears), 2009, tes explicacions per defensar l’inter-justa, la població musulmana pas- 78 pàg. vencionisme militar dels EUA i lloar l’a-saria a ser sospitosa i víctima “La clase obrera mericà armat que defensa la llibertat apotencial duna legislació antiterro- hace historia” Redacció trets. Rambo III (1988) fou la pel·lícularista denunciada per tot tipus dor- més violenta de la historia amb 221ganismes de drets humans.Malgrat que no sha tornat a pro-duir un sol atemptat com aquest, el P rimer llibre publicat per Ses Voltes, projecte editorial de la CGT de les Illes Balears, inclou actes violents i 108 morts. Però el que resulta curiós és una trama argumental que s’ha convertit en una broma invo-que sí que sha multiplicat és una dos treballs, "Guerra civil i exili: luntària perquè Rambo és enviat a l’Af-activitat propagandística que dibui- menorquins entre lhorror de dos ganistan per ajudar els muhaidins axa una imatge simplificada i bel·li- exterminis" i "Contra els pous de combatre als rusos i l’amenaça comu-cista de lislam que connecta amb JOSEP M. ROSELLÓ loblit", així com un apèndix docu- nista, i lluita colze a colze amb els queuna islamofobia profundament Virus editorial, 2008, 88 pàg. mental amb la relació nominal dels un parell d’anys més tard instituirán elarrelada en limaginari cultural es- menorquins deportats a Mauthau- règim talibà.panyol. Des del 11-M shan produït Redacció sen. El llibre vol cobrir un biut dei- "Alexandre El Gran, Gengis Khan, An-28 operacions contra presumptes xat per lescàs interés mostrat per glaterra y Russia van voler conquerir-cèl·lules yihadistes, la majoria ba-sades en una doctrina dacció pre-ventiva i paranoica. Representati- A la fi del segle XIX a la França del positivisme científic i de lauge del desenvolupament capi- les institucions democràtiques me- norquines per rememorar lholo- cauts nazi, el terror feixista i la bar- nos, però mai vam ser vençuts" explica l’amic afganès de Rambo, que podria semblar el mateix Bin Laden de jovenet,va daquesta política és la talista, sorgeixen, entre els lliberta- bàrie franquista. i acte seguit l’heroi americà li fa saber«Operación Lago», coneguda po- ris, els naturien. La iniciativa par- Ses Voltes vol ser un espai per a la com d’orgullós se sent d’estar ambpularment com del «Comando PACO ZUGASTI teix dEmile Gravelle amb la utopia i la reflexió crítica, que co- guerrers tan valents. Aquests diàlegsDixan», per les pólvores de deter- Fundación Emmanuel Mounier, publicació de "L’Etat naturel". Indi- mença a caminar des de Menorca. de rabiosa actualitat, les imatges de re- partiment armes entre els afganesos, Revistes l’assetjament als russos amb l’ajuda dels amics talibans i la mort de desenes de sanguinaris comunistes són una de- lirant lliçó dhistòria amb la marca del disbarat Made in Hollywood. Fins i tot, al final dels crèdits es diu: "Esta cinta está dedicada a la valiente población de Afganistán y a todos sus guerreros mu- jaidines, verdaderos heroes de la liber- tad". Però els temps han canviat i la prepo- tència reaganiana ha mutat en un bel·li- cisme més humanitari; a la quarta part, Rambo ja no va manat per la CIA sinó que es un voluntari que defensa coope- rants i missioners. I l’Obama tant dema- nar col·laboració a Europa per l’Afga- nistan… perquè no envia l’heroiNOTICIA CONFEDERAL EL LIBERTARIO SOLIDARIDAD EN VEU ALTA prejuvilat a Tailàndia de tornada capwww.cgtpv.org / www.nodo50.org/ellibertario www.iww.org/es www.enveualta.wordpress.com allà, a què es carregui a tots els terroris-Publicació de la CGT del Pais Valen- Revista llibertària que s’edita a Ve- Revista internacional del sindicat Publicació intermitent que publica la tes tan ràpid com va matar a tots els co-cià. Ofereix l’actualitat sindical i so- nezuela i conté idees i propostes IWW (Treballadors Industrials del Xarxa Anarquista i es pot descarre- munistes? Rambo sí que té pebrots,cial. dacció. Món), gar al web. diria Reagan.Catalunya. Juliol-agost de 2009 31
  • 31. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA GIANNI SARNO, INVESTIGADOR DEL MOVIMENT LLIBERTARI > LES PARAULES SÓN PUNYS“L’autogestió s’aprèn Paraules Jordi Martí Fontpracticant-la” Exèrcit Agrupació d’individus enemics de la pau“Altres pedagogs llibertaris són molt coneguts però no així Carrasquer” amb un baix coeficient intel·lectual i unes altres prestacions corporals que obeeixen tot el que els seus caps els manin, espe- cialment les ordres que els porten a utilit- > LA FRASE... zar la violència en contra d’unes altres persones. Aquests individus normalment, serveixen per mantenir els privilegis dels poderosos o, com a mínim, les estructures socials desiguals. Si la construcció històrica de la paraula no n’hagués positivitzat bona part dels seus usos davant gran part del cos social, po- dríem dir, també, que els principis que diuen que defensen només es podran aconseguir, precisament, quan ells no existeixen. “Els objectius de la Seguretat pedagogia llibertària de Qualificar una ciutat o un poble de “més Félix Carrasquer són segur” pel fet que pels seus carrers s’hi l’autogestió i la passeja una gran q uantitat d’individus solidaritat” obedients i uniformats amb pistola i porra és una aberració lingüística, que malmet “De molt jove, Carrasquer es va quedar cec i aquesta dificultat no el va limitar en la seva tasca de militant anarquista ni de pedagog llibertari, sinó tot el contrari” tant el continent com el contingut. Dir que la proliferació de càmeres per fil- Text i fotos: intentarà posar en pràctica en dues Un altre tipus d’assemblees era sense llegir. mar els nostres moviments a la via públi- Josep Llunas experiències pròpies són l’auto- amb els amics de l’Escola i s’hi dis- -El seu treball com a pedagog E ca fa créixer la seguretat de la gent que gestió -i aprendre a través d’ella- i cutien i es criticaven aspectes de quina importància té per al pensa- ens envolta és equivalent a pensar queGianni Sarno és un investigador la solidaritat. l’activitat escolar. ment pedagògic en l’actualitat? som feliços perquè quan ens fem pessi-italià sobre el moviment llibertari -Quines són aquestes dues expe- Q Pel que fa a la de Monzó, aques- -Tal com ja he explicat, moltes de golles riem.dels anys trenta que està escrivint riències? ta neix durant la col·lectivitat de la les pràctiques de les seves duesla seva tesi sobre Félix Carrasqueri la pedagogia llibertària dels anys -Les dues experiències més impor- tants que va tirar endavant, la pri- localitat aragonesa. És una escola per preparar de cara a la col·lectivi- experiències avui en dia són practi- cades en moltes escoles i a la uni- Coherènciatrenta. mera amb els seus germans, són tat. En l’ensenyament també hi versitat. Com que no hi havia mes- Si bé ja sabem que la coherència al cent l’Escola Reclus de Barcelona, de havia una part pràctica i una part tre, sense activitat frontal, tampoc per cent és difícil si no impossible, tenim-Què et va atreure de Félix Carras- Q 1935 a 1936, i l’Escola de Militants teòrica, ja que es volia evitar la divi- hi havia manual de text, pel que els clar també que aspirar a tenir-lla tota és l’-quer? de Monzó, del 1937, durant les sió entre treball manual i treball infants acudien a la biblioteca o po- única garantia que tenim de no ser com-El meu descobriment de Félix Ca- col·lectivitats d’Aragó. Les seves intel·lectual. dien utilitzar els textos disponibles ells.rrasquer va ser casual. El meu in- característiques són semblants, -Un cop acabades aquestes dues U per tirar endavant el seu treball. No es pot entendre que siguem capaçosterès va sorgir llegint uns articles segueixen la tradició llibertària, es experiències, què passa amb Félix Un altre element d’actualitat és de fer una crítica radical de la societat onsobre la pedagogia llibertària dels basen en la solidaritat, les classes Carrasquer? el treball en grup, el treball coope- vivim i alhora siguem incapaços d’afron-anys trenta. Com molts altres dels mixtes de nens i nenes, la coope- -L’experiència de Monzó finalitza ratiu, en què els infants aprenen tar críticament les relacions de poder i demestres llibertaris, ell va ser autodi- ració... Tal com ja he dit abans, un amb l’arribada dels ‘nacionals’. Ell, col·lectivament. micropoder que aquest societat genera.dacta però hi va haver un element element seu molt personal i carac- com molts altres centenars de mi- També és de gran actualitat i de Com no es pot entendre que siguem ca-afegit que em va interessar. De terístic és l’autogestió. Ell veu en lers, ha de fugir a l’exili, però s’es- molt interès la pràctica autogestio- paços de saber i entendre com ens domi-molt jove, ell es va quedar cec i l’autogestió el fonament de la soli- caparà del camp de concentració i nària de l’ensenyament. Penso nen i nosaltres exercim altres tipus de do-aquesta dificultat no el va limitar en daritat, el fonament de la futura so- tornarà a Catalunya, a Barcelona, que tal com suposaven molts lliber- minació igualment nocius. Aspirar a lala seva tasca de militant anarquista cietat. on intentarà reconstruir el movi- taris, la llibertat s’aprèn practicant- coherència serà imprescindible per no re-ni de pedagog llibertari, sinó tot el Mitjançant l’autogestió, els nens ment llibertari en la clandestinitat. la. De la mateixa manera, l’auto- petir allò que hem estat capaços de des-contrari. A més, ell no és conegut i les nenes poden aprendre a auto- Serà també secretari general de la gestió s’aprèn practicant-la. Aquest criure negativament.dins de l’àmbit llibertari italià i crec governar-se i, com a conseqüèn- CNT fins que serà detingut i em- és una dels camins, encara avui,que seria interessant difondre lesseves obres i experiències allí. Al- cia, viure sense autoritat, sense amos. Això ho intenta posar en presonat. El condemnen a 25 anys de presó i hi romandrà durant 12 que ens pot conduir a viure sense que ningú ens mani i sobretot amb Moderntres pedagogs llibertaris són molt pràctica a l’Escola Reclus. Allí no hi anys. Quan surt, marxa a l’Estat la pròpia responsabilitat. Ajustades les mides idònies per tal que elconeguts a Itàlia però no així Ca- ha un mestre que sigui l’autoritat, francès, fins a poc abans de la -I de les seves idees sobre la vio- I vestit no semblés vestit, la freqüència derrasquer. no hi ha classe frontal; els profes- mort de Franco. Tornarà a Catalun- lència, què ens en pots dir? pas dels impulsos que sentia en tancar-Quines són les característiques Q sors hi són per suggerir quan els ya i es dedicarà sobretot a escriure -Ell pensava que com a humans els ulls i acaronar els dos mugrons li feiad’aquesta pedagogia llibertària en infants demanen ajuda. Són els per difondre la història de les tenim una part més animal i una notar el cos i recordar quan va arribar aquè ell estava immers? nens i les nenes qui s’organitza en col·lectivitats. Morirà el 1993 a Thil, part més conscient. El seu rebuig a ciutat.-Ell s’inspira en la pedagogia que grups i trien el seu treball. Són ells a l’Estat francès. la violència, que segons ell venia Els papers s’acumulaven i les factures icomença en Ferrer i Guàrdia però mateixos qui organitza el material -Com desenvolupa la seva vida mi- C de la part animal, va ser total, fins les reclamacions feien munts. Enmig delsva més enllà, ja que també va estu- escolar, el material didàctic, qui litant una persona que com ell es al punt de rebutjar, també, la vio- records llunyans de dies passats i feliços,diar Dewey, Freinet... o sigui que té gestiona l’escola. L’Escola Reclus queda cega a la joventut? lència que utilitzaven alguns com- pensava la foscor del seu cos com si noinfluències d’altres pedagogies no estava íntimament lligada al movi- -Tal com ell explica en la seva au- panys seus anarquistes. Pensava fos real, com si pensant-lla esdevinguésespecíficament llibertàries, de les ment llibertari i neix a l’Ateneu Lli- tobiografia, va començar a tenir que utilitzant aquesta part més ra- llunyà.pedagogies que podríem anome- bertari de Sants. En aquesta esco- problemes de visió molt jove, però cional es podia construir una vida De nit, enviava correus electrònics alsnar progressistes de forma gene- la hi havia assemblees entre això no va suposar un problema ni més basada en la solidaritat i la seus amics en què els deia sovint que,ral. Ell se les va fer seves i les va alumnes i mestres, entre mestres i el desanimà. La lectura serà una col·laboració. malgrat que no era amb ells, els recorda-adaptar per fer-les sobretot auto- pares... en què es discutien els de les seves passions i sempre, o Carrasquer pensava que la vio- va amb un record fresc i prim que no s’as-gestionàries. problemes que hi havia a l’escola i bé llegint o bé escoltant, la va des- lència anava en contra del treball semblava gens al que les persones te- Els objectius de la pedagogia lli- els que hi havia a casa dels infants envolupar ja que, segons ell ma- cultural i pedagògic, que eren molt nien abans de l’apagada general. I és quebertària de Félix Carrasquer que referents a l’escola. teix, la seva vida no tenia sentit més importants. els recordava en futur.