Revista Catalunya 106

540 views
455 views

Published on

Revista Catalunya 106

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
540
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya 106

  1. 1. CatalunyaZ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Abril-maig 2009 • número 106 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat Ni així farem una vaga general? Disseny: Dídac Salau
  2. 2. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya Ni vagues domesticades • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de ni acomiadaments salvatges Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS COMARCALS urant anys han privatitzat seus paranys crediticis. casos, són autèntics fraus de llei. ments col·lectius a través de les D Anoia Rambla Sant Isidre, 15, 1r els beneficis i ara pretenen El sindicat de la CGT no està dis- Enfront de les exigències dels po- seves signatures indiscriminades i 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cgtanoia@yahoo.es que nosaltres paguem les posada de cap de les maneres a derosos i dels rics, l’actuació del amb vagues i mobilitzacions do- Baix Camp/Priorat seves pèrdues…. consentir que els rics, els empresa- govern i dels sindicats majoritaris mesticades al servei de les patro- Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus Els qui al llarg de dècades han dis- ris, els banquers i els directius de està sent vergonyosa i còmplice, ja nals i el govern, obstaculitzant d’a- baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 senyat les polítiques que ens han les grans empreses de l’Estat es- que el primer destina milers de mi- questa manera que hi hagi una Baix Llobregat conduït al precipici i amb les quals panyol ens refreguin per la cara els lions de les arques públiques per fi- veritable resposta social que para- Cra. Esplugues, 46 s’han enriquit fins a límits insospi- seus escandalosos comptes de nançar empresaris, especuladors i litzi d’una vegada per sempre 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 tats, a costa del nostre sofriment i beneficis i salaris, mentre les i els depredadors financers, i legisla a aquesta bogeria que és el capitalis- les nostres necessitats, es presen- treballadors ens quedem amb una cop de decret perquè siguin els tre- me. Comerç, 5. 08840 Viladecans ten davant la classe treballadora mà sobre una altra per culpa dels balladors amb el seu atur, els que La crisi que la paguin els rics. cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 per exigir de totes i tots que els fem acomiadaments, els ERO, els financiïn la seva pròpia contracta- Per un veritable canvi social, per a sortir a ells de la seva crisi, deixant- ERTO o la no renovació dels con- ció als empresaris; els segons, tots tot. Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell nos escanyar encara més amb els tractes temporals que, en molts sent els garants dels acomiada- CAP A LA VAGA GENERAL Tel. i fax 977 66 09 32 cgt.baix.penedes@gmail.com Barcelonès Nord Agurrelj Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 Garraf-Penedès Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 93 893 42 61 Maresme Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 93 790 90 34 Vallès Oriental Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 FEDERACIONS INTERCOMARCALS Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Manresa Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dilluns 20 d’abril de Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia 2009. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: Grup de Petroaliments, David Fernández, Roger Pascual, Pepe Sabadell “Les idees no poden existir al marge Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pau Gomis, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Unió, 59 de la realitat, pensar el contrari a 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Faume Fortuño, Carlus Jové, Coordinadora de Treballadors en Lluita, Maria Álcazar, Elisenda Trilla, aquestes alçades seria caure en un Tel. i fax 93 745 01 97 Col·lectiu "Estem fartes”, Anna Campanera Reig, Ecologistes de Catalunya, Txema Bofill, Eulàlia Ribó, idealisme rescalfat" Terrassa Col·lectiu Crisi, Xavier Díez i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000 exemplars. Ramon Llull, 130-136 Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat Gerard Jacas dins Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. "Lanarquisme no és una ideologia" (1985) Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Abril-maig de 2009
  3. 3. REPORTATGE La sobirania alimentària El control de lagricultura i lalimentació és, sobretot, una ha destar en mans de pagesos i consigna i una estratègia consumidors, i no del lliure mercat de lluita L’AGRICULTURA ALTERNATIVA Deute ecològic i sobirania alimentària Grup de Petroaliments Avui dia, la crisi energètica és un altre escenari de risc per a la sobira-De tal sistema, tal nia alimentària. Davant la fi de l’era del petroli se’ns presenta la falsa al-deute ecològic ternativa dels agrocombustibles,El deute ecològic, entès com la falsa perquè tot i que es vengui comsuma d’impactes socials i ambien- una solució al canvi climàtic la sevatals negatius resulta de la implanta- producció a gran escala requereix lació del model econòmic i de con- importació de matèria primera ge-sum dels països del Nord sobre els nerant així més deute ecològic. Apaïsos empobrits. La lògica del més, l’increment de la producciócreixement il·limitat del sistema ca- d’agrocombustibles pot portar quepitalista acompanyada d’un model les collites de terres reservades ade relacions comercials injustes l’alimentació es desplacin en favorcomporta una relació desigual on dels cultius energètics. Els agro-els països del Nord malbaraten re- combustibles a gran escala poten-cursos i generen danys sòcioam- cien també el model agroindustrial,bientals a gran escala mentre que responsable, conjuntament amb laels del Sud en paguen les conse- deforestació, d’un terç de les emis-qüències. sions de gasos d’efecte hivernacle.El model agroindustrial vigent, pe-trodependent tant en energia com Exemples propersen insums, és fill d’aquest sistema icom a tal no escapa de produir Des d’aquí estant no escapem a laaquests efectes. En tot el seu cicle generació de deute ecològic. L’ele-de producció – distribució - con- vat nivell de consum de la nostrasum podem trobar components de societat implica una considerable –ideute ecològic com ara les emis- sovint absurda- demanda de recur-sions de gasos que augmenten l’e- sos, sovint importats. A l’Estat es-fecte hivernacle, la biopirateria, la panyol la importació d’aliments engeneració de passius ambientals per l’última dècada ha crescut un 66%les empreses transnacionales i l’ex- quan la gran majoria d’aquests po-portació de residus. drien ser de producció local. Per exemple, mentre cada dia s’impor-Amenaçant la sobirania ten 330.000 kg de carn de pollastre, Resulta, per tant, important reco- Per mi, la sobirania alimentària és formes i a velocitats molt diverses,alimentària diàriament se n’exporten 205.000 nèixer el Deute ecològic generat pel sobretot una consigna i una estratè- en funció del context cultural, eco- kg! De fet, el port de Barcelona és model de consum i producció dels gia de lluita. La reivindicació que lògic i polític en el que es desenvo-Entre d’altres mecanismes del siste- el principal port de l’estat receptor països del Nord. Aquests països planteja és molt clara: el control de lupa.ma (acords de lliure comerç, expan- de fruita i verdura i, a gener de n’han d’assumir la responsabilitat lagricultura i lalimentació ha des- Lagroecologia i la sobirania ali-sió de l’agrobiotecnologia, etc), el 2009, les entrades de productes per mitjà de polítiques que aturin tar en mans de pagesos i consumi- mentària proposen construirdeute ecològic posa traves a la sobi- agroalimentaris suposaven la sisena aquests efectes així com per la re- dors, no en mans del lliure mercat. I col·lectivament alternatives alrania alimentària dels pobles. En part de les mercaderies que s’hi ha- consideració del deute extern que lestratègia que marca per avançar model agroalimentari hegemònicbona part, degut als danys provo- vien transportat (la meitat, si sotmet injustament les economies en aquesta direcció consisteix en transformant la producció per tal decats per la contaminació o esgota- sumem les entrades d’hidrocarburs dels països empobrits. Així doncs, mantenir en paral·lel una lluita polí- fer-la respectuosa amb el medi i lesment dels recursos però també per i de productes agroalimentaris). davant d’aquesta situació ens tica de resistència, pressió i denún- persones, i autònoma pel que alsl’apropiació del territori i el conse- Destaca que del total d’articles des- podem preguntar “Qui deu a qui?”. cia i un treball pràctic de construc- mitjans de producció; la distribu-qüent abandonament del camp, així carregats al port, la soja es trobi en ció i desenvolupament dalternati- ció, en base a circuits curts, inter-com per la monopolització de la el quart lloc! L’opinió de Xavier ves al model agroalimentari domi- mediaris honestos i polititzats i re-biodiversitat per part de la indústria Montagut, president de nant. Es tracta duna estratègia co- lació directa entre consumidors imèdica i/o alimentària que fa més El deute de reconèixer la Xarxa de Consum muna en tant que els seus aspectes productors; i el consum, fent-lovulnerables les poblacions davant el deute fonamentals han estat assumits glo- conscient, crític, solidari i localit-situacions de crisis alimentàries. Solidari balment, que es concreta, però, en zat.Catalunya. Abril-maig de 2009 3
  4. 4. REPORTATGE Les alternatives: agroecologia i sobirania alimentària Grup de Petroaliments després pel que fa a lemergència del tall dexemple val la pena esmentarL agroecologia (Ae) i la Sobi- aleshores incipient moviment anti- el comunicat “Polítiques buides per rania Alimentària (SbA) pro- globalització, descala planetària. Un a plats buits”, signat per les més de posen la construcció col·lecti- any abans, el 1993, havia nascut la 900 organitzacions de base que vanva dalternatives al model Via Campesina (VC), la coordina- participar al Fòrum “Terra Preta”,agroalimentari i social hegemònic. dora internacional camperola de re- paral·lel a la Cimera sobre SeguretatAmbdues nocions soriginen a la pe- ferència. Tot i tenir una major im- Alimentària organitzada per la ONUrifèria, en el marc de processos po- plantació als països del Sud, aquesta a Roma el mes de juny del 2008. Perpulars de resistència a la modernit- coordinadora està constituïda per mitjà daquest document van respon-zació agrícola i a la globalització centenars dorganitzacions pageses, sabilitzar a la ONU, a les Institu-neoliberal protagonitzats pels deshe- comunitats indígenes, jornalers cions Financeres Internacionalsretats de la Història: les comunitats sense terra, col·lectius rurals i petits i (BM i FMI) i a la OMC de lactualindígenes i camperoles i la població mitjans productors darreu del món. crisi alimentària mundial, a la vega-rural en el seu conjunt. Lany 1996, en el marc del Fòrum da que rebutjaven el seu nou “Pla Mundial per la Seguretat Alimenta- dAcció” contra la fam (“més libera-Els orígens i els ria paral·lel a la Cimera Mundial de lització agreujarà les causes de laprecursors l’Alimentació organitzada per la crisi enlloc daportar solucions”) i FAO a Roma, la VC plantejà públi- insistien en les demandes de la SbA.El moviment social agroecològic es cament per primera vegada la reivin- A lEstat espanyol, diverses organit-gestà durant la dècada dels 80 a llati- dicació de la SbA. Daleshores ençà, zacions pageses que formen part denoamèrica fruit dun procés de con- contracimera rere contracimera, VC han impulsat la Plataformavergència dorganitzacions campe- coincidint amb lapogeu del movi- Rural, una aliança dorganitzacionsroles i indígenes que coincidien en ment antiglobalització, la VC ha agràries, ecologistes i ONGds, entreoposar-se frontalment al model de estat lactor de referència a lhora de daltres, que treballen per tal de con-desenvolupament imposat des del dotar de contingut i situar en lagen- servar i en molts casos restituir unnord. Tot i que les principals prota- da internacional lexigència de la món rural viu en el malmès territorigonistes daquest procés foren les or- SbA. Per mitjà de constants mobilit- peninsular.ganitzacions camperoles llatinoame- zacions, accions i trobades interna-ricanes, entre elles va ser present cionals la VC ha donat veu a milions Definicions posta a lactual crisi ecològica i so- retornar el poder a làmbit de la co-també una petita representació euro- de camperoles i indígenes i ha tractat cial tractant de restituir el curs alterat munitat.pea dentre la qual destaca, per al dincidir en les esferes de lalta políti- El concepte Ae va ser introduït als de la coevolució social i ecològica. Dacord amb la definició que hanostre context, el SOC (Sindicato de ca global, denunciant la nocivitat i anys 80 per uns pocs agrònoms dis- La noció Ae integra, però, diverses estat desenvolupada per VC, la SbAObreros del Campo) dAndalusia, labsoluta manca de democràcia del sidents llatinoamericans que havien dimensions. Des de la ciència agro- és el dret que tenen tots els pobles,considerat lintroductor de lAe a Eu- sistema agroalimentari dominant, i començat a redescobrir el valor dels nòmica és entesa com “les bases nacions i comunitats de definir lesropa. insistint en consignes que han esde- coneixements tradicionals emprats científiques per una agricultura eco- seves pròpies polítiques agrícoles,Aquest cicle de lluita es tancà lany vingut clàssiques, com ara “lali- per les cultures camperoles per a au- lògica”; des de les ciències socials es pesqueres, alimentàries i dordena-94 a la Selva Lacandona amb laixe- mentació i lagricultura fora de toabastir-se dels mitjans de vida defineix com “una nova epistemolo- ció territorial de manera que aques-cament del moviment neozapatista, lOMC”. sense degradar els ecosistemes dels gia participativa i de caràcter polí- tes siguin ecològicament, social,lactor social clau, juntament amb el Al llarg daquest camí de més de que depenen. Podem definir lAe tic”; per últim, quan és portada a la econòmica i cultural apropiades aMST (Movimento dos Sem Terra) quinze anys, el moviment camperol com la pràctica dun desenvolupa- pràctica pot esdevenir una escola les circumstàncies úniques de cadade Brasil i la Via Campesina, en la internacional ha sabut teixir sòlides ment local endogen basat en lecono- dagricultura alternativa a la vegada poble, i de manera que es garanteixiconfiguració del discurs i la praxis aliances amb innumerables organit- mia camperola i dut a terme per que una potent eina de transforma- una alimentació sana, suficient i cul-antagònics rurals. La irrupció del ne- zacions de sectors no pagesos de la mitjà de formes dacció social ció sociocultural i política que trenca turalment adequada a tota la pobla-ozapatisme va marcar un abans i un societat civil darreu del planeta. A col·lectiva que busquen donar res- les estructures de poder existents per ció.Supermercats? No, gràcies! Grup de Petroaliments sestà produint un procés de substi- millors preus i, a més, estalviarem preses com Danone o Nestlé han de model de consum de producte ma-P oca gent es pregunta on anar a comprar el menjar? Hem inte-rioritzat tant la resposta que no hi tució del model de comercialitza- ció: de lestabliment petit de propie- tat familiar al model de gran cadena temps al trobar-ho tot en un sol es- tabliment. I precisament en la con- centració empresarial trobarem la cedir davant levidència que només es pot arribar a les neveres de les nostres cases a través dels super- nufacturat totalment anònim en el que els consumidors i consumido- res dipositen la seva confiança enha cap mena de dubte: al supermer- de distribució i comercialització clau de volta que explica limpacte mercats, la capacitat de negociació una marca i no en la relació perso-cat. A lestat espanyol, el 62% dels que, com a tal, requereix una potent de la gran distribució. Progressiva- dempreses familiars o petits pro- nal amb els botiguers i botigueres.aliments consumits es compren en inversió. Alhora que el nombre de ment els supermercats sestan con- ductors és nul·la. El consum de productes de laltrauna gran superfície. La relació dels locals comercials destinats a la vertint en la nostra única via daccés Lúnic model de producció que pot punta del món fora de temporada,consumidors i les consumidores venda al detall daliments i begudes als productes de primera necessitat. respondre a les necessitats de les la implantació de monocultius i laamb els productes alimentaris ha sincrementava en un 8% entre Gairebé un 40% del menjar que es cadenes de distribució es basa en destrucció dels sistemes de produc-canviat radicalment en els darrers 2001 i 2005 en el conjunt de lestat, compra en territori espanyol sad- leconomia descala i la fabricació ció tradicionals, les dificultats per aanys. Mentre el 1995, el 35,5% de el nombre dempreses dedicades a quireix en tres establiments: Carre- massiva de béns de consum. I això la subsistència de la petita pagesia iles compres dalimentació es realit- aquesta activitat descendia en un four, Mercadona i Eroski. La im- requereix una agricultura i una ra- la concentració empresarial en lazaven als supermercats, la propor- 6% . plantació progressiva i eficaç maderia intensives basades en la producció daliments, els embalat-ció el 2006 pujava al 45,5%. A lal- Els consumidors i les consumidores daquest oligopoli dóna cada cop mecanització, la utilització de pesti- ges i la generació de residus quetra cara de la moneda, la quota de es podrien preguntar en què els per- més poder a aquestes empreses de cides i fertilitzants químics i la fa- sen deriva, etc., responen a ladap-mercat del comerç tradicional bai- judiquen aquests canvis. Sobretot distribució per establir les seves bricació de pinsos industrials; un tació del sistema productiu a lesxava del 35,6% al 28,8% en aquest davant les grans campanyes publi- normes i imposar les seves condi- procés dembalatge i una refrigera- conveniències logístiques i econò-mateix període. Les xifres i levi- citàries que ens han deixat ben clar cions a les persones consumidores i ció que permetin moure grans miques de les grans cadenes de dis-dència quotidiana mostren com que al supermercat hi trobarem els als productors i productores. Si em- quantitats a llargues distàncies; i un tribució. 4 Catalunya. Abril-maig de 2009
  5. 5. REPORTATGE El moviment agroecològic i per la sobirania alimentària català Altres exemples diniciatives agroe- bilització i incidència a Catalunya. riències i recursos que haurem de pa1903/menjador/triptic1.pdf). Grup de Petroaliments cològiques més o menys en auge Aquest és el cas de Veterinaris continuar enfortint i fent créixer f) Sumar-nos a un dels horts urbans els trobem en els horts comunitaris, Sense Fronteres, Entrepobles i la entre totes. comunitaris que ja existeixenAntecedents i majoritàriament urbans, concebuts Xarxa de Consum Solidari les (http://www.autogestionate.net/Agremergència com una oportunitat dautoabastir- quals, juntament amb la resta dor- Què podem fer Ur) o crear-ne un de nou al nostreDes de finals dels anys 70, durant la se parcialment dhortalisses a lhora ganitzacions que constitueixen la nosaltres? barri o poble.dècada dels 80 i fins a mitjans dels que dintervenir col·lectivament en Plataforma Rural, estan actualment g) Plantejar-nos un canvi progres-90, un ampli ventall dactors diver- la regeneració de la vida dels barris, promovent un procés de construc- 1.- Des del consum: siu dhàbits pel que fa a les nostressos van introduir i van començar a resistint a lurbanisme salvatge i a ció d’aliances que, partint dels terri- a) Sumar-nos a la cooperativa de pautes de consum i a la nostra dieta,desenvolupar a Catalunya alternati- lespeculació; en els bancs de lla- toris, posi a caminar conjuntament consum ecològic del nostre poble o tendint a menjar més llegums, frui-ves autogestionàries al model agro- vors autogestionaris que tracten de a tots els sectors que treballen per la barri. ta i verdura fresca, local i de tempo-alimentari industrial al portar a la posar fre a la tràgica pèrdua del va- SbA. http://repera.wordpress.com/enlla- rada, i menys carn, peix, làctics ipràctica versions dagricultura i ali- luós patrimoni genètic recuperant, cos/ productes elaborats.mentació ecològiques amb una resembrant i intercanviant varietats La Xarxa Agroecològica www.ecoconsum.org/mapa.htmlmarcada vocació transformadora. agrícoles tradicionals (Ecollavors a de Catalunya b) Formar un nou grup de consum 2.- Des de la producció:Aquestes riques experiències cons- la Garrotxa, Les Refardes i lEspo- http://www.ecoconsum.org/img/gu a) Sumar-nos als grups de pagesostitueixen els antecedents de lactual rus al Bages, lAlmàixera al Camp La XAC va néixer lany 2002 fruit ia_grup_consum.pdf organitzats del nostre territori omoviment Ae i per la SbA català, el de Tarragona...); en la recuperació dun procés de confluència dinicia- c) Comprar directament als produc- mirar de constituir-ne un per tal dequal començà a gestar-se a finals dels mercats i les fires pageses mu- tives, col·lectius i persones dels di- tors a través de cistelles, mercats cooperar, intercanviar, compartirdels anys 90, en un context caracte- nicipals; o en els grups agroecolò- versos àmbits de lAe a Catalunya. pagesos o a les parades pageses eines i maquinaria, incidir en làm-ritzat per la creixent mercantilitza- gics destudiants, presents a diver- Durant quatre anys, el paper desta- dels mercats municipals. Quan no bit local, coordinar-se amb altresció de lagricultura ecològica i per ses universitats catalanes. cat de la XAC com a factor agluti- tenim lopció de la relació directa, grups i regions, etc.la ràpida neutralització del seu po- Dins làmbit de la difusió i leduca- nador va catalitzar lemergència del comprar en petits comerços del b) Mirar de fer venda directa treba-tencial emancipador. ció cal esmentar la publicació tri- moviment agroecològic català al nostre barri o poble i, en general, llant amb grups de consum, fentEn aquest context, sobretot a partir mestral de la revista Agrocultura, fer possible una acció col·lectiva intentar evitar tan com sigui possi- mercats, fires, cistelles, etc.de lany 2000, té lloc una prolifera- editada des de 1999 pels Amics de encaminada a donar resposta tant a ble les grans cadenes de distribució c) Si encara no produïm en ecolò-ció important de noves experièn- lEscola Agrària de Manresa, així necessitats pràctiques com a objec- daliments (supers, hipermercats, gic, plantejar-nos iniciar ja la re-cies, projectes i col·lectius que po- com loferta formativa en agricultu- tius comuns dincidència social i etc.), les franquícies de restauració, conversió de la nostra fincadríem situar en lòrbita de lAe i la ra ecològica i energies renovables darticulació interna. Quatre anys etc.SbA. Per una banda, apareixen, tan daquesta escola pública. Per últim, de comissions de treball, sessions d) Tractar que la nostra cooperativa 3.- En general:en làmbit urbà com en el neorural, en làmbit de la sensibilització i la plenàries, trobades monogràfiques, es qüestioni com incidir per capgi- Organitzar-nos i mirar dincidir perdesenes de comunitats i centres so- incidència, destaca la tasca dalgu- actes lúdics i de divulgació multitu- rar el model de producció, comerç i tal que es garanteix a tothom el dretcials que des de la vida en col·lectiu nes ONGd que, fruit del seu acom- dinaris, fires, mercats, tallers dau- consum hegemònic i per enfortir a una alimentació sana, equilibrada,desenvolupen projectes de produc- panyament a lluites camperoles del toformació, accions directes, edició les alternatives transformadores suficient, culturalment adequada ició agroalimentaria artesanal i habi- sud, des de finals dels 90 van co- de materials, jornades de reflexió que sestan construint. respectuosa amb el medi, partici-tualment ecològica (pa, vi, cervesa, mençar a incorporar el discurs interna i molts moments intensos, e) Promoure menjadors ecològics a pant de les lluites i iniciatives que jahortalisses...) com una forma dau- agroecològic i la reivindicació de la ens han llegat una xarxa àmplia, les escoles de les nostres filles hi ha en marxa o promovent-ne detocupació i deconomia autogestio- SbA en els seus projectes de sensi- densa i fèrtil de complicitats, expe- (http://www.edu365.cat:8801/~am noves.nària. A la vegada, augmenta expo-nencialment el nombre de grups icooperatives de consum ecològic,passant duns quinze grups cap alany 2000 als més de vuitanta queexisteixen actualment. En paral·lel,neixen també diverses iniciativesdassociació i cooperació entre pro-ductors Ae dentre les que desta-quen lAssemblea Pagesa, consti-tuïda el 2002 per dissidents dUnióde Pagesos i joves pagesos ecolò-gics de les terres de ponent, lAsso-ciació de Defensa Vegetal Ecològi-ca Gent del Camp, al Camp deTarragona, i la Xarxeta, que agrupapagesos i pageses agroecològiquesde Catalunya i el Baix Cinca en-grescades en un projecte de coope-ració, intercanvi i suport mutu.Linterès col·lectiu en lacostament ien la cooperació entre els grups deconsum i els projectes productiusAe ha motivat la realització de di-verses trobades i jornades de treballmonogràfiques de les quals en sónun exemple recent les dues edicionsde la Repera, realitzades el juny del2008 i el febrer del 2009 respecti-vament.Catalunya. Abril-maig de 2009 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA Ignacio Galán Els honoraris –sous- mitjans per administrador guanya tot sol el executiu van augmentar durant el 2007 un mateix que 754 66,9% assalariats La classe obrera, a l’atur; els responsables, a les Bahames S.P. Comitè Confederal CGT Emilio Botín Antoni Brufau Florentino Pérez Les 35 de l’IbexA ls “caps de tot això”: ban- Emilio Botín, president del Santan- Antoni Brufau, president de Rep- Florentino Pérez, cap de la cons- I així, fins a 11.518 milions d’euros quers, executius, directius, der, va percebre 3,9 milions d’euros sol, va percebre 2,6 milions d’euros tructora ACS, es va embutxacar en dividends solament en els sis consellers i polítics els va en salaris més 1,8 milions al seu més 2,3 milions en el seu fons de 3,33 milions d’euros, més 111.111 primers mesos del 2008, en les 176“de pel·lícula” i aquest any se se- fons de pensions. Total: 5,7 milions pensions. Total: 4,9 milions d’eu- euros en pensions. Total: 3,5 mi- majors empreses cotitzades a l’Es-gueixen repartint dividends sobre la d’euros. ros. lions d’euros. tat espanyol.base de la llibertat de mercat… Per Les 35 empreses de l’Ibex, van ele-a quan la Justícia Social? var la retribució satisfeta al conjunt dels seus consells d’administracióIgnacio Galán en un 48,2% de mitjana, durant el període comprès entre 2004 i 2007.Ignacio Galán, president d’Iberdro- Els honoraris –sous- mitjans per ad-la va percebre 6,37 milions d’euros ministrador executiu van augmen-en salaris més 10,23 milions en gra- tar durant el 2007 un 66,9%. Si eltificacions. Total 16,60 milions 2004 percebien d’honoraris mitjosd’euros. 1,37 milions d’euros, al 2007 van percebre 2,28 milions d’euros. En el període de 1999 a 2006, els beneficis empresarials van créixer el 73%, i les rendes salarials van descendir en 3 punts la seva aporta- ció al PIB. Segons l’INE, a través de la seva enquesta de l’estructura salarial 2006, més de sis milions d’assala- riats van percebre una mitjana anual de 17.640 euros per assala- riat. Altres quatre milions d’assala- riats van percebre una mitjana anual de 22.050 euros per assala- riat. Segons la CNMV, el conseller “tipus” (membre de consell d’ad- Francisco González Salvador Gabarró Juan Ignacio ministració sense càrrec executiu), Francisco González, president de Salvador Gabarró, president de Gas Entrecanales percep de guanys -“salaris”-, BBVA, va percebre en el 2008, 5,3 Natural, va percebre per pertànyer 540.000 euros, és a dir 30 vegades milions d’euros més 3,2 milions al consell 1,1 milions d’euros, més Juan Ignacio Entrecanales, sotspre- més que un assalariat dels sis mi- d’incentius plurianuals i 11,2 mi- 1,45 per ser president, més el seu sident d’Acciona, va percebre ni lions amb ingressos mitjos de lions aportats al seu fons de pen- fons de pensions sense especificar. més ni menys que la quantitat de menys de 18.000 euros. O dita d’al- sions. Total 19,7 milions d’euros. Total: 2,55 milions d’euros. 2,3 milions d’euros. tra forma, un sol membre “tipus” de qualsevol consell d’administració de qualsevol empresa, guanya anualment el que 30 assalariats de qualsevol empresa. Si la comparació es fa, amb IgnacioCésar Alierta Galán que va percebre 16,60 mi- lions d’euros en el 2008 i es divi-César Alierta, president de Telefó- deixpel salari mig d’aquests quatrenica va percebre 3,125 milions milions d’assalariats que percebend’euros. anualment 22.000 euros, ens tro- bem amb l’explicació de la llei de l’embut: Ignacio Galán ha guanyat tot solet el mateix que 754,5 assala- riats. Aquesta situació és completament escandalosa. Es necessita la Justícia Social, la qual no vindrà lògica- ment de la mà dels “caps de tot això”, sinó de la mobilització de la classe obrera. La majoria social ig- norada pel capital i el seu sistema: polítics, mitjans de comunicació, gran consum, especulació, corrup- ció… És necessària una vaga general, so- cial i laboral, per aconseguir una veritable justícia social.6 Catalunya. Abril-maig 2009
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA La CGT exigeix el cessament fulminant 13 mesures de tots els executius del Banc Central Europeu, contra la crisi del governador del Banc d’Espanya i dels representants patronals Secretariat Permanent CGT En nom 1.- Reducció de la jornada laboral a 35 hores sense disminució salarial, amb eliminació total de les hores extres. de la Justícia Social 2.- Internalització de les plantilles externalitzades o subcontrates per part de l’empreses matrius i conso- lidació de l’ocupació temporal en Secretariat Permanent de CGT majoria dels assalariats en l’actual tants rebaixes de les cotitzacions implantació de la contractació con- fixa. mercat de treball ni és car, ni és empresarials a la Seguretat Social i juntural com la forma més estesa 3.- Derogació de la legislació queE l desenvolupament d’aquest rígid, és a dir, és un contracte d’u- a les progressives baixades d’im- d’ocupació i a l’acomiadament permet l’acomiadament lliure i període “decretat” pel capi- sar i llençar. postos, s’afegeixen les mesures sense cap cost o de menys de 30 abolició dels ERO, la subcontracta- tal mundial de crisi econò- La debilitat en la protecció enfront adoptades pel govern per finançar dies per any de treball. Tots els ció, els contractes temporals i lesmica per a efectuar un nou reajus- de l’acomiadament ha estat i és l’e- les empreses amb major responsa- anys desapareixen milions de con- ETT. Anul·lació dels articles 52d itament en l’economia global que li lement central que ha predominat bilitat en la crisi actual; injectant tractes, pel simple fet d’acabar-se. 56 de l’Estatut dels Treballadorspermeti seguir acumulant més be- en els 30 anys de relacions laborals milers de milions a la banca, als xi- Cal tenir en compte els contractes segons la campanya de ILP.neficis, empobrint i disciplinant a “democràtiques”. El procés de des- ringuitos financers, a les empreses temporals, els de temps parcial, els 4.- Flexibilitat per a qui treballa, in-la classe treballadora, torna a dei- regularització des de l’Estatut dels constructores, etc. indefinits d’acomiadament barat, cloent els temps de viatge en la jor-xar clar que la decència mai no ha Treballadors de 1980, fins a l’últi- La concepció ideològica d’aques- les ETT… sens dubte, més del nada laboral, i permetre la gestióestat patrimoni de la classe empre- ma reforma laboral (Llei 43/2006 tes polítiques té la seva arrel en 50% de tots els assalariats. En ter- personal i col·lectiva de l’oci i lessarial mundial, i menys encara de per a la millora del creixement i de l’argument desenvolupat l’any mes de costos, segons la Central de cures.l’espanyola. l’ocupació), ha normalitzat i ins- 1943 per un analista econòmic que Balanços del Banc d’Espanya els 5.- Tota empresa amb amenaça deDurant gairebé 14 anys ininterrom- taurat una ideologia antidemocràti- deia “en una societat sense risc de indemnitzatoris per acomiada- tancament, deslocalització o EROputs, empresaris de tot tipus: finan- ca en l’empresariat i la classe polí- pèrdua de l’ocupació, l’acomiada- ments i jubilacions anticipades de ha de possibilitar la seva cessió encers, constructors, dels sectors de tica i financera: a l’Estat espanyol ment no ocuparia un paper discipli- les empreses només suposen el 5% usdefruit als treballadors, de lal’energia, del camp, dels serveis, l’ocupació conté pocs drets. nant i, encara que tal societat gene- de les seves despeses en salaris. De seva viabilitat i producció, ambhan pastat grans beneficis que han Ara, des de la UE (Banc Central rés uns majors beneficis què estan parlant, doncs? ajuda pública per al seu reflota-anat directament a mantenir les Europeu), des del Banc d’Espanya empresarials que un sistema de li- Busquen la flexibilitat absoluta; és ment i assessorament.seves formes de vida de rics o molt en la figura del seu governador i beralisme –laissez faire– debilitaria a dir, que els estats assumeixin di- 6.- Renda bàsica o salari social –rics. Incrementant les desigualtats i des de la CEOE com representant la posició social del patró”. rectament els costos de les minses individual i incondicional- garanti-la descohesió en la societat espan- de tot l’empresariat “espanyol”, El xantatge a què es sotmet els tre- indemnitzacions ja existents; trac- da i universal per a totes i tots,yola, són els responsables directes- acompanyats per les declaracions balladors pel manteniment de l’o- tant d’aconseguir el mateix que quantia per a atur mai inferior ald’un model de creixement insoste- d’altres estructures patronals secto- cupació, resulta no només injust, l’empresariat va aconseguir amb SMI i elevació del SMI al conside-nible, les negatives conseqüències rials o territorials, s’amenaça al sinó que ha de ser considerat com l’absolut acomiadament lliure a rat com salari digne.del qual sobre la societat, la salut, conjunt de la societat des de la el major acte de violència exercida l’Estat espanyol. 7.- Els preus d’habitatge, transport,el clima o el medi ambient, pateix- perspectiva que ells són els amos sobre qualsevol ésser humà, a qui Que ara l’estat a través d’una llei, energia, vestit i aliments, mai hantothom i són en molts casos irre- dels llocs de treball. Exigint que es nega el dret primer i elemental: financiï amb diners públics les in- de superar conjuntament el 60%versibles. se’ls garanteixi un acomiadament el de viure i fer-ho dignament. demnitzacions o part de les indem- del SMI o de la renda bàsica garan-El capital ha basat aquest creixe- més barat (no lliure, doncs aquest Aquesta violació dels drets humans nitzacions del cost d’acomiada- tida, destinant els habitatges nousment desorbitat dels seus beneficis, és absolutament lliure des de la re- fonamentals hauria de ser perse- ment lliure. buits als qui ho necessiten mitjan-en la sobreexplotació dels treballa- forma del PP del 2001), a canvi de guida d’ofici pel fiscal general i el El que s’ha dit: ni decència, ni de çant crèdits sense interès.dors: entorn al 50% dels assalariats no seguir destruint ocupació. govern de torn, i acomiadar els qui bon tros justícia social. Cal aturar- 8.- Eliminar l’interès en els prés-tenen contracte temporal o a temps Aquestes declaracions són expres- són els responsables que no es crei los perquè són molt, molt perillo- tecs, i crear la banca pública, queparcial i prop de 11 milions d’assa- sió de la voluntat empresarial, in- riquesa suficient i es reparteixi dig- sos: atempten contra la vida de les faciliti finançament a qui realmentlariats perceben un salari mig anual tentant efectuar un segrest en el nament per a totes les persones. persones i del planeta. el necessita i a projectes socials ide 1.000 euros en 14 pagues. Lla- qual l’ostatge és tota la societat. Les successives reformes de la le- Contra la injustícia: fa falta ja una ambientals. Control públic de lavors el contracte dominant de la Això es produeix quan a les cons- gislació del contracte han dut a la vaga general banca. 9.- Desenvolupament i universalit- zació dels serveis públics, i abarati- ment progressiu fins a la seva gra- tuïtat del transport públic, els medicaments i el material escolar. 10.- Gravar els beneficis empresa- rials i patrimonials i les operacions especulatives i destinar el 50% dels beneficis nets (després d’impostos i reinversions) a objectius socials. 11.- Incrementar la inversió social, el transport i les infraestructures de proximitat, l’agroecologia i l’elimi- nació progressiva de les indústries contaminants. 12.- Reorganització, gestió demo- cràtica i autogestió dels sistemes de producció i consum a escales lo- cals, amb inversió en energies re- novables i desinversió en energies fòssils i nuclears. 13.- Promoure l’autogestió com mitjà i fi en l’economia i en la so- cietat, com garantia dels drets so- cials i de la cura de la vida, enfront de l’especulació i el creixement econòmic. Consumir menys per a viure millor. Avançar cap a una so- cietat solidària i sostenible.Catalunya. Abril-maig 2009 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATProtegir Pirelli tancarà la històricalocupació!Abaratint fàbrica de pneumàticsacomiadament? Pepe Berlanga a Manresa Col·lectiu CatalunyaA ls milions de desocupats no els L fa gràcia l’enunciat ni poden ’amenaça que pesava da-prendre-sel de debò. Els represen- munt de Pirelli des quetants de les forces socials volen re- l’empresa va anunciar quesoldre el problema de latur amb so- no hi hauria fàbrica nova a Manre-lucions tan incongruents com sa es va confirmar quan la multina-abaratir el cost de lacomiadament. cional va anunciar oficialment queÉs igual que siguin declaracions “abans d’acabar l’any” deixarà dedels empresaris, les instàncies go- produir pneumàtics a la capital delvernamentals, l’oposició parlamen- Bages, el que suposa implícita-tària o els nous/vells gurús de leco- ment acomiadar els aproximada-nomia, tots desitgen que assumim ment 580 treballadors encara que-un alt preu en la crisi que ens toca den, després dhaver-ne fet foraviure i que no hem generat. 257 al gener.La recepta no és nova i malgrat les “La situació fortament negativa delcontínues rebaixes del preu de la- sector de l’automoció, amb l’inevi-comiadament les xifres no mentei- table deteriorament del negoci i laxen. No es poden atribuir a lactual conseqüent sobrecapacitat produc-marc legislatiu laboral les deficièn- tiva generada, ha forçat Pirelli acies del model productiu espanyol; definir un pla de reestructuracióconseqüentment, no és un fre per a per salvaguardar la seva competiti-la recuperació econòmica. Per tant, vitat per fer front a la crisi interna-qualsevol nova reforma laboral, cional, que ha fet necessària la fi-com sempre generadora de retalla- nalització de la producció dedes de drets laborals o salarials, esta pneumàtics a Manresa”. El propercondemnada al fracàs més absolut. 31 de desembre, en el millor delsPer això, tot i que alguns diguin casos, el tancament ja serà un fet. ses de “desenvolupar projectes al- taica serien les activitats més ma- companyia en els seus compromi-que la dicotomia treballador fix em- Això sí, els treballadors sortiran de ternatius” de negoci que haurien de dures per poder compensar la sos sobre el futur de Pirelli compleat temporal és la causa principal, Pirelli amb les mateixes condi- garantir la presència de la marca al marxa de l’activitat del sector del perquè la confiança sigui ara cega.que cal acabar amb la dualitat in- cions pactades per a l’anterior ex- territori, tal com el president de la pneumàtic. Però, tot i que des del A més, les noves activitats propo-demnitzadora per millorar els des- pedient de regulació d’ocupació: multinacional, Marco Tronchetti, departament d’Innovació es con- sades per la multinacional no ga-equilibris que es produeixen en 55 dies per anys treballat i prejubi- es va comprometre a fer amb el firma que fa temps que s’està tre- rantirien més d’un centenar deaquests últims, estan mentint. No lacions a partir dels 57 anys, entre president de la Generalitat, José ballant amb la companyia en la im- llocs de treball, segons l’empresa.oblidem que aquest esdeveniment d’altres. Montilla, el mes de juliol passat. plantació d’aquestes noves àrees Amb lanunci del tancament de laés el resultat dun model on preval Dacord amb les informacions pu- Un centre logístic per a la distribu- de treball, no hi ha massa actors de producció dels pneumàtics s’escriulocupació de baixa qualificació, on blicades per Carles Blaya al ció de pneumàtics i el desenvolu- la història que les tingui totes que la necrològica de la històrica plantala temporalitat campa sense restric- “Regió 7”, el futur de la planta és pament d’una patent propietat de la això acabi essent així. Hi ha hagut manresana de Pirelli que va entrarcions i on la majoria de les contrac- ple d’interrogants tot i les prome- companyia sobre energia fotovol- massa incompliments per part de la en funcionament el 1924.tacions es realitzen en frau de llei.L’acomiadament només és un pro-blema de costos, de disposar deprou diners per indemnitzar en la Els treballadors dACC Spain accepten lERO temporalquantia legalment establerta. Ningúse sorprèn que davant una raó Col·lectiu Catalunya rà tota la plantilla un total de 63nímia, insubstancial en el motiu, dies, que es distribuiran en set diesoptin per reconèixer la seva impro-cedència i posin a disposició la in-demnització corresponent. Qualse- D esprés d’uns anys de retalla- des salarials contínues, ACC Spain -el grup inversor propietari al mes durant tot el 2009. A nivell econòmic, l’empresa abonarà com a complement a l’atur 1’30 eurosvol cosa abans que mantenir el lloc dUnitat Hermètica de Sabadell- va per dia no treballat, les pagues ex-de treball. Per això, és pot dir que anunciar al febrer l’aplicació d’un traordinàries no seran modificades,lacomiadament ja és lliure. ERO en el marc del contenciós que no canvien les condicions de lesQue cadascú accepti les seves res- manté amb els treballadors per un vacances i l’empresa avançarà 300ponsabilitats. La solució per resol- nou sistema de primes. En respos- euros el primer mes d’afectació deldre la crisi econòmica no passa per ta, la plantilla va iniciar una vaga treballador pel temps de demorareformar “el mercat de treball”; és a indefinida i va concentrar-se da- que hi ha fins a cobrar la prestaciódir, empitjorar les condicions socio- vant la seu per evitar que els ca- de l’atur.laborals dels treballadors. És im- mions s’enduguessin el producte A més, hi ha el compromís de noprescindible un model productiu di- acabat. Lempresa, per la seva contractar personal eventual si noferent, que tingui en compte que els banda, va tancar les portes de la fà- és per cobrir baixes de treballadorsrecursos no són il·limitats, que pro- brica i el personal no va poder ac- de la factoria, una compensacióduir només per mantenir el consum cedir als seu llocs de treball. Es van econòmica més important pels tre-és insostenible, que les retallades sentir veus sobre la possibilitat de balladors que causin baixa durantsalarials no contribuiran a superar socialitzar la planta o que l’admi- el temps que duri l’ERO, i a més,la crisi, que lestabilitat en locupa- nistració es posés al capdavant de es tindrà en compte la seva situacióció és un dret inalienable del ser la fàbrica. familiar. Tot plegat, unes garantieshumà, que ens trobem en un bon La direcció, finalment, ha recollit que els treballadors han vist ambmoment per qüestionar el model algunes de les demandes dels tre- bons ulls i que representen la fieconòmic i que no hem de desapro- balladors. Tal i com ha informat d’un conflicte que s’allarga des defitar locasió per a donar-li la volta. Ràdio Sabadell, l’expedient afecta- fa més d’un mes. 8 Catalunya. Abril-maig 2009
  9. 9. TREBALL-ECONOMIA QUI PAGA MANA La CGT en contra de Salaris l’acord de la Nissan Vicent Martínez Secció Sindical CGT Nissan Q uan el salari mínim encara no és una realitat arreu del món jaL a multinacional japonesa comencen a sortir propostes de Nissan va pactar un nou grups d’esquerra o extrema esque- ERO amb els sindicats, ex- rra que parlen de la creació d’un sa-cepte la CGT, el passat mes de fe- lari màxim. Es tracta de limitar labrer, quan ambdues parts van sig- cobdícia i evitar tot el que ha portatnar l’acord sobre el pla industrial a la crisi actual: l’especulació idels centres de Barcelona. Aquest l’enriquiment fàcil. Caldria, comexpedient s’aplicarà durant un total ho fan, qüestionar la teoria econò-de 122 dies naturals entre el 1 d’a- mica del continu creixement, elbril i el 31 de juliol de 2009 i afec- restabliment d’una política fiscaltarà 3.783 treballadors de les plan- més progressiva (en funció dels in-tes de la de Zona Franca, gressos) i qüestionar la proliferacióMontcada i Reixac, la de recanvis de càrrecs directius improductius.del Prat de Llobregat i la del Port Els sous son el gran enigma empre-de Barcelona. Els empleats afec- sarial amagat en base a que es unatats cobraran el 90 per cent del seu presumpta dada personal. Els sala-salari brut. Recordem que Nissan ris són, en gran part, el reconeixe-està aplicant actualment a Barcelo- ment i el valor que la empresa lina un altre ERO temporal que dóna a un lloc de treball i al seu tre-afecta, de forma rotatòria, un ballador. El mateix lloc de treballmàxim de 3.500 empleats fins al pot tenir diferents salaris en funciópròxim 31 de març. de qui l’ocupe. Les nòmines delsAquest segon ERO temporal que treballadors encara les podem co-planteja ara el fabricant d’automò- nèixer perquè ens les comenten elsbils és una de les mesures que va nostres companys de feina. El queacordar aplicar amb CCOO, UGT i sí que és inexpugnable és el salariUSO mentre busca una sortida a dels càrrecs directius: algú ha vistl’excedent de més de 1.400 emple- algun cop a un directiu explicar aats que, segons la companyia, Cal remarcar, per altra banda, que això, es posiciona completament 6- Pla de prejubilacions per a tots un treballador allò que cobra? Sitenen els centres catalans. la secció sindical de la CGT a la en contra i posa en marxa diverses aquells treballadors que tinguin 55 s’ha produït serà poques vegades.A canvi, la multinacional ha assig- Nissan està exclosa de les comis- accions de mobilització. anys a 31 de març amb les matei- Recordo un cop que a una empresanat a Barcelona la producció d’una sions de seguiment i reunions que xes condicions que l’últim acord ens van reunir als treballadors un anova furgoneta, la NV200, que co- porten a terme lempresa i els els El text de la discòrdia de prejubilacions pactat a Barcelo- un per comunicar-nos quant ensmençarà a fabricar-se a la fi d’en- altres sindicats sobre els acords na. pujaven el salari. La consigna: no liguany, i s’ha compromès a adjudi- signats. Aquest és el text d’allò acordat en 7- Pla de recol·locació i formació comentis a ningú!!! I sorprenent-car un altre vehicle el 2012. Amb aquest panorama, el sindicat la 8a reunió per un acord del Pla per als treballadors que s’acullin al ment, excepte quatre, tots els treba-Aquesta nova càrrega de treball, no confederal convoca noves mobilit- Industrial, realitzada el 25 de fe- Pla de Baixes. En aquest punt en lladors la van seguir, quan realmentobstant, no varia els plans de la zacions per denunciar les estratè- brer. És el punt 4 el que decanta la grans trets han explicat que: a l’únic a qui beneficia que no si-companyia, que vol fixar la planti- gies de la multinacional que són, CGT a no signar, mentre la resta de * empresa MOA guin públics els salaris és a l’em-lla de l’empresa en 2.800 empleats, tal i com recull la memòria de l’ex- sindicats (CCOO, UGT i USOC) sí * durada màxima recol·locació presari o directiu que pot establirel que implica un sobrant d’uns pedient de regulació temporal, ex- que ho va fer. 18 mesos polítiques salarials injustes o trac-1.450 treballadors. Per buscar una ternalitzar i subcontractar les tas- 1- Compromís de la fabricació * garantia recol·locació 100% tes de favor a treballadors submi-sortida no "traumàtica" a aquest ques, i tenir entre un 15% i 20% de d’un vehicle com a mínim del seg- * Salari Qualificació Brut anual sos, gràcies al “secret salarial”.excedent, Nissan havia engegat un treballadors eventuals. Tot plegat ment B o C a partir del 2012. el 80% com a mínim Es poden entendre les diferènciespla de baixes incentivades, al qual amb lobjectiu de reduir costos 2- Compromís d’inversions de 400 * llocs estables salarials basades en l’experiènciade moment només s’hi ha apuntat sigui com sigui. L’acord de reduc- milions d’euros en el període * ràdio màxim de casa o centre laboral, en la responsabilitat, en elun centenar d’operaris, i preveu ció de la plantilla, per exemple, 2010-2012 dels quals 250 milions de treball 60km lloc de treball en si, en les horesobrir un pla de prejubilacions per a permet rebaixar-la en 1.450 treba- serien per al nou vehicle del 2012. 8- Presentació d’un ERO temporal treballades, però si aquestes dife-majors de 55 anys. Lempresa con- lladors, un fet que la secció sindi- 3- Compromís de portar càrregues fins al 31 de juliol de 2009. rències salarials són objectivesfia amb aquestes mesures per cal del sindicat confederal conside- de treball addicional per a limpàs 9- Mantenir un procés de negocia- quina por hi ha a fer públics, nodonar resposta a l’excedent de ra totalment injusta i innecessària. 2010-2012. ció fins al 31 de març de seguiment sols els salaris dels treballadorsplantilla que diu que té perquè en La CGT considera que les millores 4- Plantilla mínima estable 2800 del pla de baixes, engegada del pla sinó els dels empresaris? Creuencas contrari amenaça amb presen- competitives no han d’anar a costa treballadors/es. de recol·locació i formació, l’adju- que són desmesurats els seus pro-tar un ERO d’extinció de contrac- de l’ocupació ni de les condicions 5- Ampliació del període del Pla de dicació de càrregues de treball i la pis salaris i no volen que els treba-tes. laborals dels treballadors i, per Baixes a 31 de març de 2009. concreció de l’ERO temporal. lladors siguin conscients de fins a quin punt són avars i es queden amb la riquesa que els empleats produeixen? Els salaris haurienEl Grup Telefónica congela el salari als treballadors de Telefónica d’estar sota un estricte control dels treballadors i ser públics i transpa-SAU rents. Els empresaris o directius haurien, així, d’objectivar les dife- Sindicat Federal sa encarregada de la telefonia fixa d’aquest any. L’excusa per a la no sindicals, estudia emprendre ac- rències i, per tant, justificar-les. Se- de Telefónica de la CGT a lEstat espanyol i que compta pujada és la crisi econòmica, una cions legals si Telefónica no recon- gurament, un cop fets públics veu-D esprés de preguntar al govern l’IPC previst per al 2009 –una consulta que mai shavia fet amb una plantilla de prop de 28.000 treballadors. El Grup Telefónica incompleix l’a- cosa paradoxal en una empresa que lidera el sector de les comuni- cacions, amb uns beneficis, l’any sidera la seva decisió. A més, aquest sindicat, donat els moments de crisis actuals, li exigeix que as- ríem com molts directius perdrien part del seu salari que repercutiria en l’augment de la nòmina delsperquè es donaven per bones les cord al qual van arribar l’any pas- passat, de 7.000 milions d’euros, i sumeixi la seva responsabilitat seus assalariats. De fet, els laboris-previsions governamentals-, el sat l’empresa i els sindicats, on un repartiment de dividends per amb la societat i generi llocs de tre- tes britànics han proposat que esGrup Telefónica ha decidit conge- s’establia l’IPC previst (2% segons acció de 1,5 euros i de 140 milions ball de qualitat, en contra de la publiquin els sous dels treballadorslar els salaris denguany als treba- les previsions del govern) com a d’entre euros els seus directius. seva política de reducció de planti- de les empreses per evitar, entre al-lladors de Telefònica SAU, empre- referència per a la pujada salarial La CGT, igual que les altres forces lla i subcontractació del treball. tres, les discriminacions de gènere.Catalunya. Abril-maig 2009 9

×