Revista Catalunya 102 Novembre 2008

263 views

Published on

Novembre 2008 nº 102

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
263
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya 102 Novembre 2008

  1. 1. Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Novembre 2008 • número 102 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat Refundació de l’anticapitalisme
  2. 2. Editorial EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è Rics i banca aprofiten la seva 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS crisi per robar-nos encara més • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de L Catalunya (FAPC) a fotografia que acompanya- Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona questes lletres ha estat repro- Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 duïda en multitud de blocs, FEDERACIONS COMARCALS apunts a notícies d’Internet i pàgi- nes web. Acostuma a anar acom- Anoia panyada d’un text que vol mostrar la Rambla Sant Isidre, 15, 1r incredulitat davant d’aquesta rees- 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cgtanoia@yahoo.es tructuració del sistema capitalista Baix Camp/Priorat que ens volen fer passar per crisi Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus social..., i ens l’esten fent passar. La baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 foto va acompanyada de diversos Baix Llobregat textos (el folklore ja sabem que Cra. Esplugues, 46 sempre dóna més d’una versió com 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 a conseqüència dels seus propis mètodes de transmissió) que més o Comerç, 5. 08840 Viladecans menys diuen que es tracta d’una cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 manifestació de rics i de banquers Baix Penedès que protesten perquè encara volen Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell guanyar més amb la “crisi”. Tel. i fax 977 66 09 32 Que l’actual conjuntura econòmi- cgt.baix.penedes@gmail.com ca ens serà desfavorable com a Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona classe i farà que moltíssims treba- l’ha creat i el treball continua sent cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 lladors i treballadores fem cap al l’únic capital que tenim, tal com deia Garraf-Penedès carrer, sense feina i amb hipote- aquell encertat cartell del PSUC du- Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat ques que ens posen en serioses di- rant els anys setanta, les treballado- Tel. i fax 93 893 42 61 ficultats econòmiques i ens empre- res i els treballadors. Algú dirà que Maresme nyen a la misèria, no hi ha ja cap en aquests anys tots hem acabat ju- Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com mena de dubte. Els temps que gant a borsa, fent invesions i espe- Tel. i fax 93 790 90 34 vénen són de negres tempestes per culant amb la compra d’habitatges. Vallès Oriental als qui vivim del nostre salari. Però Tots, no. I qui ho ha fet és ben evi- Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com això no treu que no hi hagi res a dir dent que no ho ha fet en la mateixa Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 o a fer. mesura que els rics que, un cop afo- No tenim cap mena de dubte que nat el seu sistema, el veuen reflotar FEDERACIONS INTERCOMARCALS les “mesures anticrisi” que els es- amb diners de totes i tots. No ens Girona tats del món han tirat endavant fins deixem enredar. L’economia capita- Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a ara no serveixen a ningú més que lista que volen “refundar” aquest 15 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat als rics i banquers que continuen ju- de novembre no pot fugir de la crisi Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent gant a la borsa i jugant, així, amb perquè ella mateixa és una crisi Av. Catalunya, 2, 8è les nostres vides. Són ells qui eren constant, perquè ella mateixa ens 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 rics abans i són ells qui es mante- aboca, a les dones i els homes que Camp de Tarragona nen rics ara. Per a nosaltres, perdre treballem, a la crisi constant per Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona la feina pot voler dir perdre moltes mantenir el seu sistema de guerra, cgttarragona@cgtcatalunya.cat de les comoditats que els diners del un sistema que es basa en la des- Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 nostre treball ens aportava fins ara. igualtat, la misèria i l’opressió d’àm- FEDERACIONS LOCALS És trist però és així, la majoria de plies zones del planeta, i dins de capital que acumulen els rics no cada una d’aquestes zones, en una Barcelona existeix, però no només no existeix constant negació de drets bàsics. Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org perquè l’economia sigui especulati- Els rics i els banquers encara no fan Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 va sinó que no existeix -i això és cua a l’atur. Fem-los front i refun- Manresa molt més greu- perquè cap treball dem l’anticapitalisme. Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dilluns 20 d’octubre Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia del 2008. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: Àlex Tismizetsky, Enfocant, Negres Tempestes, Txema Bofill, Sabadell Per què tot el que sé de cert , Roberto Blanco, Coordinadora Estatal d’Organitzacions Feministes, Dones de Negre, Àrea Unió, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com d’Immigració de CGT, Pep Juárez, Laura Rosich, Pelai Pagès, XGAE, federacions i seccions sindicals de veritable i necessari, em ve Tel. i fax 93 745 01 97 de CGT. Fotografies: Ana Briñas (foto portada, retocada per Jordi Martí) Àngel Bosqued i Dídac d’experiències fetes fora de Terrassa Salau. Il·lustracions: Az. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció qualsevol tipus d’escola? Ramon Llull, 130-136 i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·labo- 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 racions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat Biel Mesquida dins “L’adolescent de sal” Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Novembre de 2008
  3. 3. REPORTATGE Ocupacions de Les classes populars s’autoorganitzen i fàbriques, menjadors fan front a la crisi endèmica que els fan populars, autogestió... patir els rics, amb imaginació i sense por el model és obert ARGENTINA El ‘banc de proves’ de l’FMI diu prou i construeix alternativesÀlex Tisminetzky, Buenos AiresA rgentina és un país de con- trastos, com totes les venes d’Amèrica llatina. Moltshavien anunciat als anys 1990 ladefinitiva derrota de l’esquerra ar-gentina, país que havia acollit du-rant dècades treballadors catalans,russos, polonesos, italians o ga-llecs, que en les seves maletes ha-vien portat tots els colors de larebel·lia europea, les múltiplescombinacions de l’anarquisme i elmarxisme, que en el país de lapampa van acabar de barrejar-seamb els discursos autòctons, dels“criollos”, dels Tupac Amaru, o del’ambigu i polèmic peronisme. La legislatura de Menem sem-blava el final definitiu de qualsevolintent de transformació social. Els dels exemples de la nova realitatmilitars havien fet ja la seva feina ala dècada dels 1970, liquidant físi- del moviment popular argentí, que creix a més en un continent marcat Tupac Amaru a Jujuy Amaru alimenta diàriament a 45.000 nens. Les creadores i impulsores d’aquest potent movi-cament qualsevol oposició al per l’extensió de les lluites popu- El passat 28 d’agost una riuada de milers de perso- ment barrial són les dones, moltes d’elles mares sol-model neoliberal, fent “desaparèi- lars a Bolívia, Veneçuela o Brasil. I nes es van manifestar demanant salut, treball i edu- teres, que s´organitzaren per lluitar contra la pobre-xer” 30.000 militants d’esquerres, i és així com un moviment popular cació per tothom pels carrers de Jujuy, la capital de sa, l´exclusió i la fam amb una gran arma, el forn.portant a l’exili centenars de milers al que havien aniquilat, i al que do- província argentina més al nord, a pocs quilometres La xarxa associativa dels Tupac Amaru pocs anysd’argentins compromesos social- naven per mort, ha tornat a renéixer de Bolívia. És una nova demostració de força del po- després de la seva creació és espectacular: 29.000ment. I als anys noranta era l’hora amb més força encara. Els treballa- tent moviment veïnal Tupac Amaru, integrat en el associats, 1.400 habitatges cooperatius construïts,del Fons Monetari Internacional i dors de les fàbriques “sense patró”, sindicat CTA, que aplega quasi 30.000 desocupats, 1.800 llocs de treball en cooperatives de construc-del neoliberalimse més feroç: sense els militants veïnals de les “villes indígenes i treballadors “en negre”, i que del no res ció, tèxtil, metal·lúrgica, i de material per a la cons-quasi cap resistència, l’Argentina misèries” i de l’interior i els sindi- ha construït una xarxa d’escoles, centres comunita- trucció, diversos centres educatius, 42 metges queva viure la darrera dècada del segle calistes combatius de base tenen ris i de salut, i fins i tot poliesportius i centres d’oci donen serveis gratuïts en centres de salut distribuïtsXX retallades salarials i socials, molt en comú: s’han vist obligats a populars. per la província, una ambulància que passeja la imat-privatitzacions salvatges de les organitzar-se per poder garantir-se La província de Jujuy és una de les més pobres de ge del Che i Tupac Amaru i múltiples camps de fut-principals empreses estatals (el a ells i als seus el que el neolibera- l’Argentina. Fronterera amb Bolívia, comparteix amb bol, piscines i parcs "okupats" i recuperats pel tre-metro, els transports ferroviaris, lisme els havia negat: salut, pa, tre- el país veí el color de la pell dels seus habitants, una ball comunitari.Aerolínies argentines, la telefonia, ball i habitatge. Els acomiadats, els cultura i resistència mil·lenària, i endèmics proble- A qui vulgui escoltar-los, els orgullosos Tupacetc.), desmantellament de la sanitat “bolitas”, els “negres” i els “ville- mes d’atur massiu, pobresa i marginació. Les políti- Amaru expliquen que organitzant-se els exclosos,o l’educació, i fins i tot privatitza- ros” han decidit que ni l’estat capi- ques neoliberals de les dècades dels 1980 i 1990, i la els "negres", han pogut crear el que l’Estat, amb elscions de part de la seguretat social i talista ni els patrons poden garantir- crisi econòmica argentina del "corralito" de l’any seus múltiples recursos, mai ha volgut fer. Però alsles jubilacions. los cap futur, i han decidit 2001 va acabar d’estendre per tota la província la despatxos oficials no els volen rebre, i els acusen Però el desembre de 2001 l’Ar- organitzar-se des de la base, en as- desnutrició, sobretot infantil, l’analfabetisme i greus des dels mitjans de comunicació de "piqueteros", degentina va esclatar. Al crit de “que semblees, en constant debat mancances de salut. tallar carreteres per reivindicar, i de tenir la costumse’n vagin tots” centenars de milers col·lectiu. Aquestes experiències, L’origen d’aquest moviment són les anomenades de manifestar-se quasi setmanalment.de persones van sortir al carrer con- sorgides de la necessitat i la ràbia, "copes de llet". Per lluitar contra la fam, CTA va Poques hores abans de la manifestació, els dipu-tra les polítiques neoliberals de la estan en constant evolució, i tenen apostar a partir del 2000 per confeccionar als barris tats provincials van aprovar una resolució que exi-fam. I d’aquell esclat van renéixer mil matisos i contradiccions. Però més necessitats un cens de nens que no complien gien als líders veïnals que els tractessin "d’il·lustresmúltiples expressions populars de és evident que en el país que va ser els àpats mínims diaris, organitzant entre els veïns senyors". Davant de milers de desocupats i exclo-resistència: potents sindicats de triat pel Fons Monetari Internacio- el repartiment de gots de llet. La iniciativa en poc sos, una jove indígena va respondre que el respectebase i combatius, empreses auto- nal com a “camp de proves” de les temps es van transformar en olles i horts populars, i del poble encara no se l’havien guanyat.gestionades pels propis treballa- seves polítiques més neoliberals la finalment en centres comunitaris estables, cons-dors, o moviments veïnals que por- gent ha dit prou, i busca col·lectiva- truïts i gestionats pels propis veïns. Actualment, i Més informació:ten l’autogestió al terreny de la ment noves formes d’organització davant la deixadesa estatal, el moviment Tupac www.tupacamaru.org.arsalut o l’alimentació són alguns social.Catalunya. Novembre de 2008 3
  4. 4. REPORTATGE Creada en ple govern ultraliberal de Menen com a alternativa a la governamental CGT CTA: sindicalisme que combat el capital com a moviment social Àlex Tisminetzky, Buenos Aires com a “sindicat”, fet que li ocasiona grans dificultats dins la peculiar le-L a Central de Trabajadores gislació sindical argentina. Argentinos (CTA) és de ben En aquest país ja des del govern segur la principal central de Peron, s’ha aplicat l’anomenatsindical argentina “alternativa” al model de “monopoli sindical”, ensindicalisme oficial peronista de la el que existeix un únic sindicat perCGT (Confederació General del activitat o branca productiva, al queTrabajo). Creada al 1992, en ple go- se li reconeix el monopoli de lavern ultraliberal de Menem, va néi- “personeria gremial”. Aquest gremixer de la coordinació d’una seixan- únic, que en quasi tots els casostena de sindicats, gremis i pertany a la històrica central pero-moviments socials, i basa la seva nista CGT, és l’únic que pot desig-actuació en la unió en una mateixa nar delegats protegits contra l’aco-organització de la lluita sindical miadament, tenir representació adels treballadors actius, més la dels les negociacions o convocar vaguesdesocupats, els anomenats “nens legals. La resta d’organitzacionsdel carrer” o la del moviment veï- sindicals poden actuar dins l’em-nal, entre molts d’altres. presa, però no se’ls reconeix com a Dins la variada configuració de sindicat, ni gaudeixen de cap pro-moviments de tot tipus que confor- tecció o capacitat reconeguda permen aquest curiosa central, el sindi- part de les lleis o l’empresa.cat amb més afiliació és l’Associa- Aquest fet comporta que l’Asso-ció de Treballadors Estatals (ATE), ciació de Treballadors Estatalsàmpliament majoritària al sector, (CTA) sigui majoritària en el sector,però dins la mateixa estructura de la però hagi estat reiteradament mar-CTA es coordinen, entre molts d’al- ginada del les negociacions de con-tres, el Movimiento Nacional de los venis, a pesar de que ha encapçalatChicos del Pueblo, que agrupa els la majoria de conflictes gremials,nens que viuen al carrer sense cap (barris marginals de la perifèria de través de les múltiples associacions sobretot en el sector de la salut.recurs, moviments indigenistes Buenos Aires), cooperatives de tre- Marginació oficial que l’integren, però a pesar de lacom el de la Província del Chaco, ball i associacions barrials, com la La CTA compta actualment amb seva evident força, els diferents go- Més informació:Federacions de “villas miserias” Tupac Amaru de Jujuy. 850.000 afiliats, directament o a verns encara no l’han reconegut http://www.cta.org.arEl metro, contra la precarietat i la privatització Àlex Tisminetzky, Buenos Aires sindicat, i poden ser expulsats en gremi UTA, no van poder fer front qualsevol moment. Les bases han a aquesta ofensiva, i en pocs diesE ls treballadors del “subte” (metro) de Buenos Aires s’hanconvertit en les darreres dècades en amenaçat amb vagues immediates si els delegats de base són expulsats del gremi. molts van perdre la feina, altres van ser externalitzats, i els que es van quedar van veure com empitjoravenun referent del moviment obrer ar- les condicions laborals i augmenta-gentí. Però la combativitat i refe- La privatització ven els ritmes de treball.rencialitat d’aquest sector neixd’una gran derrota, la privatització El 3 de gener de 1994 va ser un dia Comença a organitzar-del metro l’any 1994, que va supo- llargament recordat pel subte, ja se la resistènciasar l’acomiadament de milers de que es va viure l’agressió més grantreballadors, la externalització de que han patit els seus treballadors. Però de la més sonada de les derro-serveis i quasi el desmantellament Aquell matí el govern de Menem va tes va néixer poc a poc la resposta.de la xarxa sindical. 25 anys des- privatitzar tot el metro de Buenos Cap a l’any 1996 van començar aprés, les lluites, vagues i manifesta- Aires, concedint el servei a l’em- organitzar-se petits grups clandes- metro va ser la reivindicació de les disciplinats” a 21 dels 25 delegatscions dels treballadors ha aconse- presa Metrovias SA. Pocs dies des- tins, que funcionaven fora del sindi- 6 hores, que va costar llargues va- del metro, que compten amb unaguit millores salarials i de prés, la plantilla va saber que cat del gremi, controlat per màfies i gues i ocupacions de les instal·la- amplíssima majoria dels vots direc-condicions laborals, com les ja fa- només 1.100 treballadors d’un total burocràcies sindicals, i que havia cions de l’empresa. Finalment, la tes dels treballadors, fet que ha estatmoses 6 hores, i una envejable i po- de 3.643 continuarien a la nova em- tingut un paper actiu en la privatit- darrera de les lluites va aconseguir respost amb un anunci de vaga detent organització de base. presa privada, és a dir, menys del zació. que les empreses externalitzades es les bases. La força d’aquest sector es basa 33%. Poc a poc, els treballadors, molts reincorporessin al 2002. Actualment la situació està enca-en els delegats de base, escollits per De pas, la política ultraliberal de d’ells nous i contractats posterior- llada i en calma tensa, ja que el go-votació directa dels seus companys, Menem va deixar sense efecte l’an- ment a la privatització, van confor- La UTA contraataca vern, per por a afectacions del ser-i que no segueixen les directius del tic Conveni Col·lectiu, augmentant mar una sòlida organització de vei, ha obligat al gremi a aplaçar elssindicat únic del gremi, la UTA la jornada diària de 6 a 8 hores, a base, que va tenir les primeres vic- Però en els darrers mesos el model expedients sancionadors dels dele-(Unión de Tranviarios Automotor), més d’externalitzar els serveis de tòries sindicals en diverses aturades sindical del subte està en perill. El gats.que compta amb un llarg historial neteja i seguretat en terceres empre- contra acomiadaments i en defensa gremi únic UTA, que ja havia pro-de col·laboració amb l’empresa i de ses, fet que va suposar una dràstica de millores de condicions de vida i tagonitzat diverses agressions físi- Més info:pràctiques mafioses. En les darreres reducció salarial. seguretat a l’empresa. ques a representants dels treballa- http://www.metrodelegados.com.arsetmanes, 21 dels 25 delegats del Els treballadors del metro, poc Però la batalla que va acabar de dors, va anunciar el passat setembre http://www.elregresodelostopos.blometro han estat expedientats pel organitzat, i pitjor representats pel conformar el mapa sindical del la seva voluntat d’expulsar per “in- gspot.com4 Catalunya. Novembre de 2008
  5. 5. REPORTATGE Entrevista a Marcelo Ruarte i Maria del Valle, treballadors de l´Hotel recuperat Bauen ‘Som treballadors sense patró’ Àlex Tisminetzky, Buenos Aires el Premi Nobel Adolfo Pérez Es- quivel o l’economista Claudio Lo- zano.L a crisi del “corralito” que va La jutgessa ens ha proposat que patir l’Argentina el desem- acceptem la propietat de l’immoble bre de 2001 va multiplicar de l’empresari a canvi de que ellles taxes d’atur, el tancament d’em- ens respecti els llocs de treball, peròpreses i va provocar que milers de això és irreal. Nosaltres hem aixe-persones restessin sense cap protec- cat el que aquest corrupte i especu-ció social. La societat argentina lador va portar a la ruïna, i ara fun-gaudia als anys 1970 d’una distri- cionem en assemblees on tothombució de la riquesa equiparable a decideix: ni el propietari ens vol-molts estats europeus, i la diferèn- dria, ni nosaltres podem tornar a ac-cia entre els estrats socials més po- ceptar les seves ordres.bres i els més rics era de 12 vega-des. L’any 2003 la diferència entre -Quin tipus d’activitats s’han dutels rics i els pobres era 50 vegades al Bauen a més del projecte de co-major. operativa de treball? D’aquest trauma col·lectiu han -Les empreses recuperades argenti-nascut múltiples iniciatives popu- nes són el caldo de cultiu per a al-lars, entre les quals destaquen les tres experiències i projectes socialsempreses "recuperades" o "sense i comunitaris, en molts centres depatró", on els treballadors van pren- treball sense patró s’han organitzatdre el poder i la gestió de les empre- construint aquest projecte a base de olles populars, escoles per a nens ises abandonades pel capital. Set debatre i discutir-nos molt, apre- adults o centres culturals i socialsanys després de l’explosió de movi- nent a solucionar els conflictes que per a la comunitat, i el Bauen no enments i iniciatives populars del han anat apareixent. som una excepció. A més de ser un2001, i a pesar de la relativa recupe- Hi hem dedicat moltes hores, espai de reunió de múltiples entitatsració econòmica, les empreses re- però tenim clar que treballem per a socials i sindicals, s’hi realitzen di-cuperades han sabut sobreviure i que les noves generacions, els nos- versos actes, com el que fa pocfer-se dia a dia més fortes, consti- tres fills i nets, no visquin recollint vam organitzar pel “dia del nen”,tuint una alternativa real de vida per cartons o al carrer, com ens imposa compartint el nostre projecte, pas-importants sectors socials. el model neoliberal. Aquí estem po- sant una estona entranyable i fent Actualment més de 15.000 famí- sant el nostre gra de sorra a una so- arribar uns regals als menors amblies participen directament del Mo- cietat millor, i també és una forma menys possibilitats econòmiques.viment Nacional d’Empreses Recu- de recordar i donar vigència als En cada un dels actes, sobretot ambperades (MNER), sempre sota el 30.000 companys detinguts desapa- els nens, els expliquem que estan aperill del desallotjament, però que reguts, que van ser morts precisa- la “casa dels treballadors”, on no his’ha estès per gairebé tots els sector ment per imposar-nos la injustícia i ha cap patró, i que per tant és laproductius, fàbriques de ceràmica, el capitalisme salvatge. casa de tots.tèxtils o gràfiques, hotels i restau- de l’hotel al 2001, deixant 100 tre- nent consciència de que ara érem En tot cas, creiem que el Bauenrants, com la pionera Zanon de balladors al carrer. nosaltres mateixos els nostres pa- -Quina relació teniu amb el go- no és només una feina, és un pro-Neuquen, la tèxtil Brukman de La pràctica totalitat dels com- trons. vern dels Kirtschner? jecte per a tota la societat. EstemBuenos Aires o l’imprempta Chila- panys no vam poder tornar a trobar Més enllà del nostre treball, la -És una relació del que hem anome- creant els treballadors i les personesvert, fins a un total de casi 200 cen- feina a causa de la crisis que patia el posada en marxa va ser possible, en nat el "ni". Ni ens han atacat fron- que qualsevol societat hauria detres de treball. país, i molts vam sobreviure gràcies gran part, gràcies a l’ambaixada de talment, com es podia esperar dels voler per a si mateixa, i és que ens El Bauen és un històric edifici, al mercat del troc. Aquest fet ens va Veneçuela, que ens va donar suport governs anteriors, ni hi ha un suport omple d’orgull poder sortir al carrerun veritable monstre de 20 plantes, fer decidir a vint de nosaltres, l’any i ens allotjava tots els seus convi- decidit al moviment d’empreses re- a la manifestacions i cridar "aquísituat al ben mig de Buenos Aires, 2003, a tornar a entrar al Bauen per dats, com diplomàtics o artistes, do- cuperades, no hi ha voluntat políti- estan, aquests són els treballadorsentre Corrientes i Callao. Hem recuperar-lo, amb el suport del tant-nos d’uns ingressos per anar ca de recolzar-nos. Alguns càrrecs sense patró".pogut comprovar l’hospitalitat dels MNER. Ens vam trobar que l’em- comprant tots els estris necessaris. del govern han vingut a passar al-treballadors que participen en el presari ho havia venut tot: vaixelles, guna nit al hotel, però no s’atrevei- -Quin missatge voldríeu enviarprojecte, en la mateixa sala on llits o instal·lacions elèctriques... -Com us organitzeu? xen a establir lleis que donin cabu- als lectors dels Països Catalans?abans els patrons gestionaven l’ho- Però hi estàvem decidits a resistir i -Ara, i poc a poc, el Bauen el for- da a aquesta nova realitat social. No -Per fer realitat el nostre projecte, itel, i que ara és despatx de la comis- ens vam posar a treballar. mem 150 treballadors, tots coope- ens entra al cap que un govern que per tot el conjunt del Moviment Na-sió de premsa, presidida per les rativistes, del primer a l’últim. Fun- es diu progressista torni la propietat cional d’Empreses Recuperades ésimatges del Che Guevara, Evo Mo- -Com van ser els principis? cionem per assemblees i de les empreses recuperades als molt important els suports socialsrales, Fidel Castro, Hugo Chávez i -En entrar el primer que ens va comissions, (alimentació i begu- empresaris que les van abandonar, tant de l’Argentina com d’altresmúltiples cartells de convocatòries venir el cap és que ens enviarien la des, bugaderia, recepció,...) i cada oblidant que els que les han fet pro- països. En els propers mesos enge-dels moviments socials. policia, que no ens permetrien recu- nou company que entra és directa- duir han estat els treballadors. garem una campanya a nivell euro- perar un espai tan cèntric de la ciu- ment un més de la cooperativa, Ara hem presentat el projecte de peu de recolzament a l’expropiació-Com us vau plantejar recuperar tat, i fins i tot molts dels nostres forma part dels obrers de base que llei d´expropiació del Bauen i tenim del Bauen, en el que tenim previstun hotel com el Bauen? companys que actualment estan tre- són els que tenen la darrera paraula confiança que, amb el suport dels realitzar xerrades i actes de difusió-El Bauen es va construir el 1978, ballant aquí ens van dir que està- a través de les assemblees. moviments socials, el govern es de la nostra realitat arreu les ciutatspel mundial de futbol, en plena dic- vem bojos, que no ho aconsegui- S’ha de tenir en compte que som vegi obligat a aprovar-la. Cal tenir europees.tadura i en convivència dels seus rem. Però la veritat és que no persones que hem après a la pràcti- en compte que la darrera vegadapropietaris, la família Iurovich, teníem gaires més alternatives, no ca i en el dia a dia a defensar els que la jutgessa va voler desallotjar-amb la junta militar. Durant dèca- vam creure en la mala sort, i vam nostres drets, i així ens hem politit- nos vam marxar amb un miler de Més informació:des l’estat va permetre que els pro- tenir confiança en el suport social i zat, i és que pocs de nosaltres tenen persones més fins als tribunals, per http://www.bauenhotel.com.arpietaris no paguessin impostos, i les en nosaltres mateixos. Vam treba- una militància o agrupació anterior a dir-los que no estem sols, i ens http://www.revolutionvideo.org/agmúltiples irregularitats de la gestió llar molt dur, reconstruint el que els al Bauen. Per tant, tot aquest procés van acompanyar, entre altres perso- oratv/programas/empresas_recupe-finalment van portar al tancament empresaris s’havien endut, i pre- ha estat un aprenentatge, i hem anat nes destacades, Hebe de Bonafini, radas/defensa_bauen_1.htmlCatalunya. Novembre de 2008 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA Amb la LEC es La LEC pren l’escola concertada com a model condemna ara i del sistema educatiu i trasllada el seu model per sempre de gestió privada a l’escola pública l’escola pública 13 de novembre: lluita contra la Llei dEducacióVaga indefinida Federació Ensenyament sigui pràcticament inassumible. CGT Catalunyaals pàrquings • Ens deixen sense recursos molts projectes d’innovació educa- Ed’Eysa a l Govern de la Generalitat tiva engegats a molts centres amb ha entrat al Parlament el il·lusió i esforç de tothom.Mataró projecte de Llei d’Educació Cal millorar la qualitat del nostre de Catalunya que d’aprovar-se sistema educatiu. Aconseguir-ho, Federació Comarcal trencaria el model d’educació pú- com demostren els sistemes educa- CGT Maresme blica que hem tingut fins ara, situa- tius capdavanters al món, no passa ria la privada concertada com a per una gestió empresarial delsE ls treballadors de l’empresa EYSA, que gestiona els apar-caments subterranis de Mataró, van model i potenciaria les possibilitats de privatització de l’ensenyament. La CGT d’Ensenyament ha convo- centres públics, ni per la municipa- lització i el perill de privatització que això suposa, ni per afavorir eldecidir convocar vaga indefinida cat una vaga del professorat i l’a- finançament públic de les escolesdegut a que l’empresa incompleix lumnat dels centres públics no uni- concertades (convertint en un granla Llei 31/1995 de Prevenció de versitaris pel 13 de novembre (amb negoci un dret reconegut de tot ciu-Riscos Laborals fins al punt de USTEC-STEs, ASPEPC i el Sindi- tadà).posar en risc la integritat física dels cat d’Estudiants). • Volem una escola pública detreballadors. La companyia, filial Però el projecte de LEC no és un qualitat, amb un finançament comde Fomentos Construcciones y tema que afecti només a aquest dos la mitjana de la resta de països eu-Contratas, explota aparcaments sectors, també a les mares, pares, ropeus, proper al 6% del PIB i nomunicipals de titularitat pública tutors/es i a qualsevol persona par- del 2’4 % (català) actual, que com-arreu de l’Estat espanyol. La con- tidària d’una educació pública de porti una atenció més individualit-cessionària subcontractada per qualitat per la qual cosa demanem zada dels infants, permeti millorar-l’empresa municipal Gestió Inte- la col·laboració de les AMPAs, as- ne els aprenentatges i garanteixi lagral de Trànsit (GINTRA) gestiona sociacions de veïns o qualsevol gratuïtat real de l’ensenyament pú-els aparcaments públics de paga- altre espai de trobada. blic (material, llibres, colònies…).ment de la ciutat (Parc Central i La CGT d’Ensenyament ha elabo- l’escola concertada a la pública, tionades per una empresa privada • Volem una escola encara mésPlaça de Tomás y Valiente). Aques- rat un full adreçat a la ciutadania marginant els elements amb els (això ha passat amb més d’un 25% transparent i engrescadora, volemta, al seu torn, depèn de Promo- que porta per títol: “Als pares i quals es van democratitzar els cen- de les llars d’infants municipals). aprofundir els instruments de de-cions Urbanístiques de Mataró SA mares, a la comunitat: per què tres públics, com ara els de partici- Aquest privatització precaritza les mocratització i participació de pro-(PUMSA), que s’encarrega de la estem en contra de la LEC?” i que pació de professorat (claustres) o condicions laborals dels treballa- fessorat, mares, pares i alumnes engestió del sòl públic municipal. diu el següent: de pares i alumnes a través d’AM- dors i redueix enormement la qua- un procés educatiu dels centres,A requeriment de la Inspecció de - Ens adrecem a vosaltres per PAs i conselles escolars, prou mal- litat del servei que presten ja que entès com un treball en equip, per-Treball pel seu compliment, l’em- fer-vos saber els motius principals mesos ja. l’objectiu primer és fer negoci, no què aquest és el missatge que calpresa “passa” de la inspecció, dels que com a sindicat ens fan rebutjar - El projecte de LEC pren l’esco- educar. transmetre als nostres infants.treballadors i del delegat de preven- la llei d’educació que el parlament la concertada com a referent del - El projecte de LEC parla en • Volem una escola integradoració de la CGT que està intentant de Catalunya prepara, i que defi- sistema educatiu i trasllada el seu cap moment de rebaixar el nombre (a diferència dels centres concer-des de fa uns dos anys per la via del neix quin tipus d’escoles tindrem model de gestió d’empresa privada de nens per classe o d’un compro- tats que majoritàriament rebutgendiàleg que l’empresa compleixi la al nostre país d’ara en endavant. a l’escola pública: jerarquitza tota mís d’augmentar el finançament l’alumnat amb més dificultats),llei. Esperem el teu recolzament en la la capacitat de decisió en la figura públic de l’escola pública, mesures sense caure en el parany que unaPer una altra banda, l’empresa as- lluita contra aquest projecte de llei de la direcció de centre. Condicio- que si garantirien una millora qua- major competitivitat entre centres isetja els afiliats de la CGT i un que condemna d’ara i per sempre na els recursos dels centres als re- litativa del sistema. Tampoc d’afa- entre els nostres fills i filles ensdells va ser acomiadat injustament, l’escola pública. sultats, provocant la competència vorir la gratuïtat total i real del dret portarà a una millor educació.quedant pendent de judici al Jutat - El projecte de Llei d’Educació per l’alumnat entre centres públics, a l’educació: ni una paraula d’aug- • Volem que pugin els nivellsdel Social. de Catalunya (LEC) suposa la pri- i accentuant –en conseqüència- la mentar les dotacions als centres educatius, però per fer-ho cal unDavant del silenci i el “passotisme” vatització dels serveis educatius, diferència de qualitat entre centres, per no haver de cobrar material ni compromís de l’administració ambper part de l’empresa els treballa- aposta clarament per l’escola pri- que depèn en part dels recursos de la gratuïtat dels llibres de text. l’educació pública, amb l’escoladors no han tingut més remei que vada concertada i relega l’escola amb els que compta per realitzar - El Projecte de LEC agreujarà la de tothom.exercir el seu dret de vaga. Van se- pública a una mera funció subsi- una bona tasca educativa. Afavo- delicada situació que avui ja viu Per tot això es demana que el Go-guir la convocatòria de vaga 4 dels diària de caràcter assistencial: a reix encara més, doncs, l’existèn- l’escola pública: vern de la Generalitat retiri el pro-6 treballadors que té lempresa, tot i l’augment de les aportacions eco- cia de centres públics de primera, • Assumim més del 85% dels jecte de Llei d’Educació de Cata-les coaccions portades a terme per nòmiques a les escoles concertades de segona i centres-guetos. alumnes amb dificultats d’apre- lunya i promogui un debat entrelempresa per a fer-la fracassar. s’hi sumarà un finançament extra - El projecte de LEC obre la pos- nentatge. tots els sectors de l’ensenyamentEl sindicat CGT va convocar con- (que no rebrà la pública) si volun- sibilitat que centres de primària i • Alguns grups comencen el curs públic sobre les necessitats que hicentracions de suport als treballa- tàriament accepten fer-se càrrec de instituts públics passin a ser gestio- amb 28 i 30 nens (quan haurien de ha avui a Catalunya per millorardors en vaga davant els aparca- nens amb dificultats. Aquesta “vo- nats pels ajuntaments de cada mu- tenir 25, i aquest número ja és ex- l’escola pública de les nostres fillesments de Mataró els dies 3 i 15 luntarietat” junt al control sobre la nicipi. Podem estar d’acord en la cessiu si tenim alumnes amb difi- i fills. Cridem a totes les mares i elsdoctubre. També es va portar a matriculació que exerciran els pro- necessitat de més implicació dels cultats a la mateixa classe). pares, associacions, partits polítics,terme una campanya denviament pietaris de les escoles privades, municipis, però el cas de la muni- • Tenim centres-gueto, que l’ad- sindicats i AMPA’s a rebutjarde faxos a lempresa. Sintenta es- augmentarà la segregació escolar cipalització de les escoles de 0 a 3 ministració permet sense donar ni aquest projecte de llei i a donar su-tendre el conflicte al màxim als en funció de l’extracció social de anys ens ensenya com funcionen solucions ni recursos per afrontar port a les mobilitzacions en defen-centres de treball que l’empresa té l’alumnat. En definitiva: pagar alguns ajuntaments: proliferació de la situació. La desastrosa i asocial sa d’una educació pública de quali-a Catalunya: Igualada, Rubí, Llei- amb diners de tothom l’escola la gestió indirecta –criticada pel planificació urbanística ha donat tat.da, Granollers, Tarragona, Manresa d’uns pocs… una idea d’esque- Síndic de Greuges- en la qual es com a fruit l’aparició de ciutats-i altres, així com a la seu central de rres? manté el rètol de Llar d’infants guetos, fet que ha afavorit que en Més informació:Madrid. - Trasllada el model de gestió de municipal quan realment són ges- molts centres públics la realitat www.cgtcatalunya.cat/cgtense6 Catalunya. Novembre de 2008
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Rebuig als ERO presentats LA MIRADA INDISCRETAen el sector de l’automòbil Jo no he votat Obama FESIM-CGT Emili Cortavitarte CarralLa Coordinadora del sector de lau-tomòbil, de la FESIM-CGT ha Si hi ha hagut un tema que ha unifi-analitzat lactuació tant de les em- cat els criteris de periodistes, tertu-preses constructores com de les au- lians, experts, polítics professionalsxiliars amb la presentació dERO i gent del carrer era el desig que elen les últimes setmanes. La CGT candidat demòcrata a la presidèn-fem les següents valoracions i con- cia dels Estats Units fos el guanya-clusions: dor de les eleccions i, una vegada celebrades aquestes, la passió des--En la majoria de les empreses els fermada i els bons auguris.plantejaments dexcedent no respo- Mai no havíem assistit a un des-nen només a la caiguda de vendes, plegament mediàtic com aquest pelsi no a la voluntat daprofitar la psi- que fa a unes eleccions en un altrecosi de crisi per a realitzar rees- estat: els enviats especials s’hantructuracions, augments de pro- multiplicat, els conductors d’infor-ductivitat i canvi de contractes matius o dels programes d’actuali-fixos per eventuals. En efecte, les tat matinals també s’han desplaçatreduccions de producció respecte a per fer-los des de Washington o des2007 signifiquen generalment d’altres ciutats nord-americanes,menys del 8% i no obstant això la- -Des de la Coordinadora de lAuto benefici, a més de les aportacions augments de productivitat dels úl- els tertulians han tingut feinaplicació dERO es realitza en tants de la FESIM denunciem que una directes en compra de materials a tims anys. extra...per cent molt més elevats. de les causes de lactual situació de les cases matrius, valorades en Des del conjunt de seccions sin- Sí, sí; ja sé que hem assistit a una-Les empreses estan sol·licitant la- crisi ha estat lactuació de les mul- altra quantitat similar de benefici. dicals de la CGT al sector de lau- sèrie d’esdeveniments històrics: eltur per a les seves plantilles abans tinacionals de lauto que han dut a -Per això exigim a les administra- tomòbil anem a desenvolupar en el primer president mestís (més quede produir-se els efectes reals centenars de milers de treballadors cions públiques, estatals i autonò- concret de cada empresa, platafor- negre, no ho oblidem) dels EUA, lasobre les produccions. Encara que a rebaixar els seus salaris i condi- miques, el rebuig dels Expedients mes reivindicatives en línia amb fi de la nefasta i cruel (Afganistan iles dades de vendes a Espanya par- cions de vida per mitjà dacords de de Regulació dOcupació a les em- aquestes propostes, convocant a les Iraq, per citar dos exemples) presi-len de més dun 20% de descens, dobles escales salarials, augments preses i lexigència de solucions plantilles afectades a les mobilitza- dència de Bush fill, un suposatles vendes a Europa i en la resta del de productivitat i flexibilitat, em- pactades amb els treballadors en cions que siguin necessàries per- canvi de cicle polític (Obama seràmón tot just arriben a un descens pobrint a la població i per tant aju- les quals siguin les empreses qui què siguin les empreses qui carre- el nou president i els demòcratesdel 2%. Tenint en compte que els dant a la tan airejada crisi. suportin el cost daquesta situació guin amb els costos daquesta tindran la majoria en el Senat i encotxes produïts a Espanya es desti- -Insistim i revindiquem que aques- per mitjà de la reducció de la jorna- situació i així impedir que de nou el Congrés) i de sensibilitat interna-nen en un 70% a lexportació, sen- ta crisi ha danar a càrrec dunes da, la reducció dels inhumans rit- la voracitat i avarícia de les empre- cional al front de la Casa Blancafonsen la majoria de les justifica- empreses que en els últims 10 anys mes actuals de producció, i la con- ses dugui als treballadors de lauto (sembla que el nou president té unacions de les empreses per a han tingut, en el conjunt del sector, donació dels deutes de borses a noves pèrdues de condicions de certa idea de per on paren els altresdemanar els ERO. més de 15.000 milions d’euros de dhores acumulades, sobretot pels caiguda i treball. estats i proposa vies de respecte i diàleg). Però també han passat coses du-OPINIÓ: La CGT davant la situació de ‘crisi’ en el sector de l’auto rant aquest període que no poden obviar. El senador Barack Obama va renunciar al finançament públic Diego Rejon, secretari general els culpables daquesta situació; peculació financera i al repartiment Les polítiques industrials de les per a la seva campanya i s’ha basat FEMEC-CGT banquers, empresaris i multinacio- de dividends, generant-se una pèr- multinacionals, centrades en lob- només en el privat, superant totes nals, tenen en lloc segur el botí dua de motor econòmic per al futur tenció de beneficis per mitjà de les quantitats fins ara conegudes.En les últimes setmanes les empre- aconseguit en els últims anys i da- de les empreses i els seus empleats. lestalvi i abaratament del cost de la Això li ha permès, entre d’altresses del sector de lauto han comen- munt tenen el cinisme de demanar Ara, quan es constaten les con- mà dobra, no han buscat tecnolo- coses, emetre en vuit de les cade-çat a sol·licitar expedients de regu- que les seves malifetes les paguem seqüències de la política capitalista gies de futur amb un major valor nes televisives nord-americanes delació docupació, tant dextinció els altres. que han desenvolupat les empreses afegit. major audiència un vídeo promo-com de suspensió, per la “baixada Les empreses de lautomoció multinacionals de lautomòbil com En aquest sentit, la capacitat de cional de mitja hora. No ens podemde vendes” en el sector. Levolució han aplicat en àmplies zones del màxims exponents daquest siste- mantenir en el futur una indústria ni arribar a imaginar el que es potde les vendes del sector de lauto- planeta la política dabaratament de ma, acudeixen a demanar ajuda als de lautomòbil, i tot el seu sector fer per la millora de les condicionsmòbil ve com a conseqüència de les condicions salarials i laugment governs, i per tant a lerari públic auxiliar passa per escometre la in- de vida dels més desafavorits alsles turbulències financeres viscu- de productivitat sense límit. pagat per tota la població, perquè vestigació i disseny de vehicles EUA amb el que ha costat aquestdes amb les hipoteques “subpri- Aquestes accions han significat paguem, amb atur, milers de treba- ecològics amb motoritzacions lliu- anunci.me” dEEUU que han suposat el augments de les capacitats produc- lladors i les seves respectives famí- res dels derivats del petroli, verita- Barack Obama no només té eltrencament de la confiança de les tives que han eliminat la necessitat lies. ble problema no només per a leco- suport de les estrelles de Hollywo-entitats financeres col·lapsant el de contractació impedint que mi- Les ajudes oficials de les quals nomia general sinó per al conjunt od i dels intel·lectuals més progres-sistema de crèdit i influint de ma- lers de persones tinguessin treball i shan vist beneficiades les empre- de la indústria de lauto i, per des- sistes també dels mateixos especu-nera exponencial en el descens del salari. Qui han accedit a un da- ses de lautomòbil en els últims de- comptat, per al conjunt del planeta. ladors financers de Wall Street quefinançament i del consum. Una hi- quests llocs de treball ho ha fet cennis són públiques i notòries. En La Federació de Sindicats de la ens han abocat a aquesta crisi, avuipoteca subprime és aquella hipote- amb dobles escales salarials per totes aquestes ajudes no hi ha Indústria Metal·lúrgica (FESIM- per avui, de dimensions descone-ca considerada de "risc" per aquell sota de 800 euros mensuals per als hagut mai una posició de control i CGT) hem presentat a les Admi- gudes. Qui millor que un polític re-a qui es concedeix. acabats dingressar. de contrapartida per part de les ad- nistracions i a les empreses una lativament jove, atractiu a les cà- Les cada vegada pitjors condi- Daquesta manera lacumulació ministracions tant central com au- proposta-exigència clara dinvesti- meres, de discurs apassionat icions docupació amb sous per sota de capitals en mans de les multina- tonòmiques. Daquesta manera gació i desenvolupament immediat esperançador? Què millor que pro-duna renda acceptable en el mer- cionals ha arribat a uns números shan desaprofitat ocasions magní- de tecnologies lliures de petroli. El postes tan vagues com: “ara tots elscat actual, sumades a lincrement escandalosos. Aquests beneficis, fiques per a haver entrat a formar lamentable és que ni empreses ni americans hem d’oblidar les nos-del euribor Europeu, han dut a lluny de ser invertits en millores part de laccionariat de les empre- Administració ni els altres sindi- tres disputes per unir-nos”? Comgrans capes de la població o a latur productives que augmentessin la ses i així poder realitzar una lògica cats “majoritaris” hagin plantejat deia el personatge principal d’Ilo a retenir el consum, quan shan capacitat estructural i un major labor de control en els moviments una decidida aposta política i in- Gattopardo de Tomasi di Lampe-produït les primeres alarmes de valor afegit, tant en el producte industrials, especulatius i financers dustrial per a aconseguir aquest ob- dusa: que tot canviï perquè tot resticrisi econòmica. No obstant això com en el procés, shan dut a les- de les empreses. jectiu. igual.Catalunya. Novembre de 2008 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITAT Seat, Esteban Ikeda, Estampacions Sabadell, Unilever, Visteon, Nissan…L’efectepapallona Onada d’acomiadaments iL Pepe Berlanga ’enciclopèdia Viquipèdia diu que l’”efecte papallona" es ge- tancaments a empreses Col·lectiu Catalunyanera quan es donen uns condicions Ainicials en un determinat sistema mb l’excusa de la crisi, di-natural, i que la més mínima varia- verses empreses presentenció pot provocar que el sistema Expedients de Regulacióevolucioni de forma totalment dife- d’Ocupació i tanquen factories.rent. Una petita pertorbació inicial,com a conseqüència d’un procés Esteban Ikedad’amplificació, podrà generar unefecte considerablement gran. El Proveïdor de Nissan, pertany a laqualificatiu prové d’un antic pro- multinacional Johnson Controls,verbi xinès: "el moviment de les compta amb 300 empleats i fabricaales d’una papallona es pot sentir a els seients per al tot terreny Path-l’altra banda del món". Canvis mi- finder, un model afectat per la reta-núsculs que portin a resultats com- llada de producció de Nissan.pletament divergents. Vol presentar un ERO per aco- Em refereixo a aquesta definició miadar 95 empleats al Prat de Llo-en relació a “la que està caient” en bregat amb lexcusa del descens deaquest món tan opac de l’economia la producció del principal client, laen relació al sistema financer. Els fàbrica de Nissan de la Zona Fran-mitjans d’opinió sense diferències ca. Aquests acomiadaments es su-ens informin de les immenses aju- marien a un pla aplicat a final deldes que els estats destinen a calmar 2007 de 56 baixes incentivades iels desproposits a què ens hem vist 16 contractes temporals no reno-abocats; sobre la necessitat de re- vats.fundar el sistema capitalista tal Els sindicats consideren que elscom va sorgir dels enderrocs de la acomiadaments són injustificats te-II Guerra Mundial; del compromís nint en compte les previsions ac-de garantir els nostres escassos es- tuals de producció del grup auto-talvis;… Un compendi de mesures mobilístic.que causen l’enrojolament delsmés llecs. Mentrestant, gairebé tots Estampacions Sabadell quals cal sumar els 3.950 que final- els treballadors poden deixar de Nissan ho justifica en una situa-“informen” que és culpa duns des- ment la filial de Volkswagen envia- treballar fins a 35 dies a l’any per ció econòmica complicada, el des-aprensius que han inundat el mer- Fabrica carrosseries d’automòbil. rà a casa durant cinc i quinze dies caigudes en la producció, i la com- cens del nombre de vendes, l’in-cat duns productes coneguts com a Serveix a la línia de producció dels també abans de final d’any. En panyia els segueix pagant el sou. A crement dels costos de producció ihipoteques “subprime” encara que, tot terrenys que es fabriquen en la total, si es té en compte els ERO i canvi, els treballadors retornen les dificultats dels particulars a l’-ni els més guerrers van ser capaços planta de Nissan a la Zona Franca i les aturades productives, la mesura aquestes hores en puntes d’activi- hora d’aconseguir préstecs per aldapreciar les nefastes conseqüèn- també és proveïdora de la marca a pot afectar uns 4.700 empleats de tat, sense cobrar més. consum i en el fet que han canviatcies que una estafa d’aquestes ca- Àvila, on Nissan fabrica camions Martorell i la Zona Franca, ja que els gustos dels consumidors, queracterístiques generaria. Sense ex- lleugers. alguns poden formar part de les Visteon en lloc de 4x4 i grans furgonetescepció, criden a lauxili dentitats Va presentar un expedient de dues accions. Pel que fa a les dues demanen vehicles més petits, mésque sense ell es troben abocades a suspensió d’ocupació temporal de aturades de cinc i quinze dies que Visteon fabrica quadres de coman- eficients, amb menors consums ila desaparició, evidentment sense 30 dies que afectarà a uns 226 tre- preveu portar a terme Seat, això dament pels tot terreny de Nissan. més respectuosos amb el medi am-recuperar els ingents capitals dipo- balladors (gairebé la meitat de la afectaria d’una banda, 1.980 em- Ha anunciat l’enviament a casa bient.sitats en elles. plantilla), amb l’argumentació que pleats de la línia 1 –encarregada de 30 persones durant 13 dies. És un dels ajustaments de perso- Pel camí sobliden, interessada- la mesura respon a la situació pro- del nou Ibiza– durant tres dies de nal més bèsties dels últims anys.ment que els “gestors” han estat re- ductiva de Nissan, un dels seus novembre i dos de desembre, i Unilever Espanya Comportarà un conflicte socialbent honoraris vergo-nyants, tant principals clients. L’expedient pre- d’una altra, 1.969 persones més de greu, perquè arrosssega les planti-en concepte de salari fix com sobre veu deu dies d’aturada productiva la línia 2 –la que produeix els mo- Multinacional propietària de mar- lles de les empreses auxiliars queparticipació en beneficis, ‘stock en les línies que treballen per al fa- dels Altea i León– durant quinze ques com Calvé, Knorr, Ligeresa, els subministren peces i afectaràoptions’,… inclús fins a lúltim mo- bricant japonès a Barcelona durant jornades dels mateixos mesos. Maicena, Mimosín, Rexona, Skip, unes 4.000 famílies. Els sindicatsment que es va anar a salvar-les o els mesos de novembre, desembre i Tot i que la companyia no s’ha Signal, Tulipan, etc. consideren que l’ERO és injustifi-quan es van veure forçats al seu gener. plantejat acomiadaments, els sindi- Ha decidit tancar la planta de ge- cat perquè l’empresa s’aprofitaabandonament, cinc minuts abans Els sindicats consideren que la cats temen l’inici d’un allau d’ex- lats del barri barceloní del Poble- d’una situació conjuntural i perquèque els tiressin. mesura és exagerada, que lexpe- pedients similars per part de les nou, comercialitzats sota la marca la multinacional japonesa acumula Novament es desaprofita locasió dient està sobredimensionat i que empreses proveïdores. CGT i Frigo, i acomiadar els 268 emple- quatre anys de beneficis.per cimentar un sistema econòmic afectarà treballadors que no tenen CCOO decideixen convocar jorna- ats de la plantilla. Els treballadors de Nissan vanque corregeixi les desigualtats. Es res a veure amb la producció a Nis- des de vaga els caps de setmana, La companyia, que ja ha presen- començar les mobilitzacions enperd l’oportunitat de fer que les san. des del dissabte 18 doctubre fins al tat l’ERO al departament de Tre- contra de l’ERO el dijous 16 d’oc-empreses que reben ajudes per al 14 de desembre, entenent que és ball, declara que la decisió s’em- tubre al matí amb una concentracióseu reflotamient, hi hagi un acord Seat contradictori que lempresa presen- marca en un pla de reestructuració duns 3000 treballadors a Plaça Ca-per tal que els seus treballadors for- ti un ERO i al mateix temps man- engegat en el sector de la produc- talunya de Barcelona per a dirigir-min part dels consells dadministra- Un dels gegants històrics del sector tingui gent treballant els caps de ció de gelats. se després als concessionaris deció, en proporció a les ajudes rebu- de l’automòbil. setmana en tasques d’acabat de ve- Nissan i Renault a decorar els apa-des, com qualsevol altre accionista Seat va anunciar un ajustament hicles i en l’inici de la línia del nou Nissan radors i repartir pamflets per talque exigeix la seva “cadira” en els de la seva producció a Catalunya Ibiza, a més de deure 800.000 d’informar els clients d’on van aòrgans de plena decisió empresa- que consisteix dentrada en la pre- hores de la borsa dhores a la plan- Una altra de les grans empreses de parar els seus diners. El matí delrial. sentació d’un ERO temporal per a tilla. Només tornant-les, els sindi- l’automòbil. dia 17 uns 3000 treballadors es van Això sí que no estan disposats a 1.250 treballadors –750, entre no- cats calculen es podrien reduir un Decideix persentar un ERO per concentrar a les portes de les fàbri-acceptar-ho, seria “massa revolu- vembre i desembre, i 500, entre 20% els afectats per lERO. La acomiadar en un any 1.680 treba- ques, i el 23 d’octubre a la tardacionari” per als seus ponderats gener i juliol del 2009– (després borsa dhores és un sistema de fle- lladors de les factories de la Zona van convocar una manifestació pelpunts de vista i/o raciocini. Seat el volia ampliar a 1.500), als xibilitat de Seat que estableix que Franca i de Montcada i Reixac. centre de Barcelona.8 Catalunya. Novembre de 2008

×