Catalunya- Papers nª 146 CGT

1,092 views

Published on

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,092
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
151
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Catalunya- Papers nª 146 CGT

  1. 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Gener 2013 · núm. 146 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Disseny: Roser Arques Morueta (http://www.flickr.com/photos/roserarques/) Totes juntes, avancem!Dipòsit legal: B 36.887-1992
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 146 · Gener 2013 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Disseny: Roser Arques Morueta (http://www.flickr.com/photos/roserarques/ Totes juntes, avancem!Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org Cal recuperar laDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org democràcia directaSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona - i construir laspccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica de sobirania popularCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ)• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament deCatalunya (FEC)• Federació d’AdministracióPública (FAPC) L a democràcia real està segrestada. no necessitem falsos intermediaris, sinóVia Laietana 18, 9è - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110 Tenim una farsa anomenada “de- recursos i eines col•lectives que fomen-FEDERACIONS COMARCALS mocràcia participativa” basada en un tin activament la participació política deAnoia vot cada quatre anys. Una democràcia totes les persones en els assumptesCarrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es segrestada per la banca, la patronal, comuns. els lobbies mediàtics i els polítics al seu Hem de cridar ben alt a qui diuen ma-Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus servei, un fet que ara es veu incrementat nar-nos que no, que desobeirem les se-baixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041 amb el segrest de la sobirania popular ves imposicions injustes, com la de pa-Baix Llobregat portat a terme per la Troica i els mercats gar el seu deute, i que defensarem elsCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - financers i executat amb el consenti- drets col•lectius: l’habitatge, l’educació,cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 ment i la col•laboració de la majoria dels la salut, l’ocupació, la participació de-Comerç, 5. 08840 Viladecans partits polítics, contribuint entre tots a mocràtica, la cultura... Hem de construircgt.viladecans@yahoo.es l’empobriment progressiu de la majoria i consolidar un procés que permeti queTel./fax 93 659 08 14 de la població. els responsables de la crisi deixin deBaix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Portem mesos d’intenses mobilitzacions ser impunes, perquè els piròmans queTel. i fax 977660932 en tots els sectors socials, comprovant han provocat la nostra crisi no siguincgt.baix.penedes@gmail.com dia a dia que no pot haver-hi demo- recompensats i comencin, en canvi, aBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona cràcia quan les institucions que diuen ser jutjats.cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 representar-la es mouen per interessos Volem recuperar la responsabilitat so-Garraf-Penedès que no són els de la majoria. Perquè no bre el nostre propi futur sense acceptarLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat tenim res que parlar amb un poder que imposicions, per a dir-los a qui tenen se-Tel. i fax 938934261 ha demostrat sistemàticament ser cec, grestada la democràcia que ha arribat elMaresme sord i mut a justes i concretes deman- moment d’anar-se’n. Hem de construir Nota: l’autora del muntatge fotogràfic de laUnió 38 baixos, 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.com des d’igualtat i justícia social. Per això un procés de participació directa obert portada del número 145 del Catalunya/Papers ésTel. i fax 937909034 és una necessitat inaplaçable rescatar en el qual determinem i engeguem les Pepa Vives.Vallès Oriental a la política d’un règim econòmic insos- eines de participació i mecanismes jurí-Francesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt.mollet.vo@gmail.com tenible i depredador: el sistema capita- dics i polítics que necessitem per a ga-Tel. 935931545. Fax 935793173 lista.Amb la mobilització social hem de rantir que les decisions col•lectives si- AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS posar en el centre la recuperació de la guin completament efectives i realmentGirona sobirania i del poder ciutadà, és a dir, de democràtiques.Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 la democràcia, la de veritat, la de base, Hem de negar-nos a acceptar la por, laGironacgt_gir@cgtcatalunya.cat la que dona veu i participació real a la impotència i la desorientació sorgidesTel. 972231034. Fax 972231219 gent. Hem creat nombrosos processos de la reducció de la política a l’economiaPonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - de lluita, espais de participació i discus- i les seves conseqüències feixistes,lleida@cgtcatalunya.cat sió en les xarxes i en les places, en els xenòfobes, racistes i masclistes. I bus-Tel. 973275357. Fax 973271630 barris i en els centres de treball, i hem car una sortida col•lectiva.Camp de TarragonaPlaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici portat a terme iniciatives que volem se- Convidem a totes les persones que2, 3a Planta, 43005 Tarragona guir desenvolupant des de baix, sense vulguin acompanyar-nos a dir prou! i acgttarragona@cgt.esTel. 977242580 i fax 977241528 dreceres i pas a pas. continuar aquest camí per a rescatar la Perquè creiem que el temps de les de- democràcia directa i construir la sobira-FEDERACIONS LOCALS cisions preses per uns pocs ha acabat; nia popular.BarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona perquè, enfront de qui volen deixar- En defensa del drets laborals i socials,flbcn@cgtbarcelona.org nos sense futur, tenim els mitjans i la de la justícia i la llibertat, tots i totes somTel. 933103362. Fax 933107080 intel•ligència col•lectiva per a decidir i necessàries, en el camí d’una societatBergaBalç 4, 08600 construir la societat que volem; perquè llibertària.sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, MireiaManresamanre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, PacoTel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, “Teixit social i cultural: treballen pel que altres no fan, sempre esquivant amb dignitat els cops que donen Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan CanyellesRubí els de dalt,Colom, 3-5, 08191 Rubí, cgtrubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de assegurant als seus veïnats que el món encara potgmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. canviarSabadell 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, si primer canviem aquell que en el espill ens surtRosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre davant.”cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org745 01 97 Web revista: www.revistacatalunya.cat. Llengua d’AtupaTerrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Gener de 2013
  4. 4. REPORTATGE La Reforma Laboral del 2012 Un nou sistema de relacions laborals s’està instal·lant ens ha submergit en el cor d’un sistema democràtic representatiu en un caos convertit en una autèntica farsa al servei del capital organitzat El nou model de Relacions Laborals que ens imposen: La voladura (des) controlada de Drets Fonamentals muta per l’interès privat empresarial. a matar, el contracte a l’estil agent Desiderio Martín La primera conclusió “democràtica” 007, contravenint el Conveni 158 de és la creació d’un ordre social i polític, la OIT. (Baylos-2012). absolutament desigual. Els acomiadaments en les Adminis-Pretenc reflexionar en aquest arti- La segona és conseqüència de la pri- tracions Públiques es sustenten en “elcle sobre el nou model de relacions mera, la realitat antidemocràtica de la cop d’estat anticonstitucional” infrin-laborals imposat pel PP, sobre Reforma Laboral, situant-nos en una git en la reforma de l’article 135 CEl’abast i conseqüències dramàti- situació en que el principi despòtic de (1), el qual exigeix l’equilibri pressu-ques que el mateix tindrà en varies l’empresari, es converteix en font de postari i financer (2), trobant-se aquígeneracions d’assalariats i assala- creació del Dret. la base i la causa de l’acomiadamentriades. El sistema de drets, intervenció de en les AAPP, quedant sotmès a aquestNo és un model conjuntural per a una l’Administració en els ERO, és a article el principi bàsic de l’estat so-situació que no és conjuntural (ente- dir, el control per part de l’Estat en cial, dels serveis públics i inhabilitantnent per aquesta, aquella que desapa- l’extinció del contracte, desapareix l’estat social i de dret.reix en un curt-mig temps), sinó que i queda a la simple voluntat empre- La pròpia “democràcia” atempta con-és estructural, és a dir, s’ha instal•lat sarial. L’Estat, ja havia renunciat en tra els seus pilars i principis constitu-en el cor d’un sistema democràtic re- la Reforma Laboral de 1944, al seu cionals i, atempta contra el principi depresentatiu, que ni tan sols ve obligat paper de vetllar per l’interès general, legalitat, de l’estat social, dels dretsa guardar les formes clàssiques de al desaparèixer l’Autorització Admi- públics.representació. nistrativa de les Modificacions Subs- Qui triem per a defensar l’interès ge-La Llei, com norma general, base del tancials de les Condicions de Treball neral, el bé comú, perquè compleixinfonament democràtic, desapareix i (article 41 ET). Hem d’entendre que, i facin complir les normes que regei-l’excepció (no altra cosa és legislar des d’aquest moment, la voluntat em- xen la convivència social (Constitu-a força de Reial Decret), és a dir, el presarial disposa de l’erari públic per a ció, estat social i de dret), són qui fanlegislar sense la participació de les traslladar treballadors a l’atur. lleis singulars i adopten polítiques quemajories i minories parlamentàries, es La Llei, fins a aquest moment, exigia, només regulen la defensa de l’interèsconverteix en font normativa. davant l’extinció del Contracte de privat i la garantia jurídica d’una mi-Al desregular el component públic del Treball de manera unilateral per part noria (el Capital).Dret del Treball, l’estat renuncia al seu de l’empresari que existís: en primer Es tanca el cicle de les Democrà-paper essencial, que no és altre que lloc, una causa-motiu de la voluntat cies Representatives. La figura delvetllar per l’interès general i se subs- empresarial; en segon lloc que existís ciutadà/a, tal com la coneixem a latitueix pel poder privat de l’empresari: una forma determinada de conducta forma clàssica (ser ciutadà/na és ser* La Reforma Laboral en tot el refe- a l’acomiadament i, en tercer lloc un portador/a de drets), ja no és neces-rent a la flexilibitat interna i externa, control judicial, per a la revisió del sària i es constitueix un món autorita-per el tant el relatiu a l’ocupació i al mateix i d’aquesta manera, en justícia, ri i violent, no viscut per milions de ganismes Internacionals (FMI, BM, partits polítics, Administracions Pú-treball, desplaça el poder limitador de determinar si la causa és real o no, és persones. OCDE, Comissió Europea, BCE, Re- bliques, etc. i finalment, la inutilitza-l’Estat i amplia els poders empresa- justa o no i, si la forma s’adequa al El món, on les relacions socials es serva Federal, etc.) com representants ció d’allò públic (educació, sanitat,rials de manera desorbitant (discrecio- procediment o, simplement ens tro- configuren des del poder autoritari de del (des)ordre econòmic, social i polí- dependència, ocupació, mobilitat,nalitat empresarial). bem davant un acte il•lícit. l’antic règim absolutista i despòtic, tic, serien els “nous senyors feudals” medi ambient, educació, llibertats pú-* El “ius variandi” de l’empresari, és En el nou (des)ordre polític jurídic, on el mercat i els seus “mercaders” que gestionen l’autoritat “ inqüestio- bliques), igual que la incivilitzatòriaa dir, la capacitat jurídica que aquest el control i la suficiència de la causa representen l’autoritat “sagrada” (rei, nable del mercat”. reforma Laboral representen la re-té per obrar, substitueix al interès ge- queden inhabilitats. El lliure desisti- senyor-sobirà en l’antiguitat) i, les S’han trencat, per innecessàries, les glamentació autoritària d’aquest nouneral, és dir, l’interès general es trans- ment empresarial, és la llicència per Agències de “Qualificació” i els Or- mediacions socials: sindicats, ONGs, (des)ordre.La flexibilitat en l’entrada: El Contracte en l’entrada al mercat detreballEl nou contracte per a empreses de fins a 50 treballadors i els contractes de formaciói aprenentatgeLa discrecionalitat de la qual es dota atès des de la norma, és a dir des de treballador permeabilitzant durant 1 any. I se’ls finança: Incentius fis- A més dels Incentius fiscals si laa l’empresari a l’hora de disposar del l’origen de la seva relació contrac- tot el recorregut del mateix, les con- cals als empresaris per aquest tipus contractació es fa amb:contracte de treball, elimina qualse- tual, en l’accés a la tutela judicial, dicions contractuals: salaris, condi- de contractes: • Joves entre 16 i 30 anys: bonifica-vol vestigi del caràcter tuitiu del dret creant una inseguretat jurídica plena cions de treball, drets i llibertats. • Primer contracte i amb menor de cions en la quota empresarial de lalaboral cap al treballador. en el treball. El nou contracte per a empreses de 30 anys: 3.000€. SS, durant tres anys.La funció político-jurídica del dret La unilateralitat i la lliure voluntat fins a 50 treballadors: exigeix que si- • Aturats beneficiaris de prestació • Majors de 45 anys: bonificacionslaboral, és guardar, defensar i prote- empresarial, disposa de tal mane- gui indefinit (¡¡¡), a jornada comple- contributiva: deducció fiscal per un en la quota empresarial de la SS, du-gir a la part més feble de la relació ra del contracte, que fa possible ta, es realitzi per escrit en un model import equivalent al 50% de la pres- rant tres anys.salarial, el treball, el qual es veu des- l’anul•lació de la voluntat lliure del concret i amb un període de prova de tació pendent. Conseqüències d’aquest contracte:Gener de 2013 3
  5. 5. REPORTATGE• Es converteix en un contracte a massiva, la societat admet el frau del 2n any. sense que aquestes “ajudes públi- cost de la mà d’obra i a la major oterme. com el comportament davant el • Reducció de totes les cotitzacions: ques” hagin servit, i possiblement menor rigidesa en la contractació.• Possibilitat d’extinció a discrecio- creixement necessari de l’economia fins al 100% empreses menys de 250 no serviran, per a assegurar efectes És el cicle de l’economia “pàtria”nalitat empresarial. I finalment, es dota a l’empresariat i 75% en empreses de = o + treba- en la creació d’ocupació, ni tan sols qui explica que es creïn o des-• Acomiadament lliure (sense causa) d’absoluta seguretat jurídica. lladors. en la reducció d’ocupació de forma trueixin ocupacions, perquè la mo-i indemnització 0. Les altres maneres miserables de Les conseqüències (devaluació so- duradora ni en la de la contractació dalitat de la “temporalitat”, com unaEl perquè d’aquest contracte, retòri- contractació, les trobem en els Con- bre el preu total o costos salarials) temporal. cosa volàtil, fràgil i fàcilment pres-ca i literatura falsa i ideològica a tractes de formació i aprenentatge. es traslladen a la cadena dels in- Des de l’existència de models de cindible, es va instal•lar des del pri-part, és produir una rebaixa salarial Les seves característiques: gressos (cotitzacions i impostos relacions laborals democràtics (Es- mer moment del model democràticmassiva, és a dir una devaluació dels • Menors de 30 anys fins que la taxa directes), doncs les reduccions de tatut dels Treballadors), la major o de relacions laborals en “la cultura”preus de la mà d’obra, que permetin d’atur baixi al 15%. quotes en els contractes a càrrec de menor contractació, en relació amb empresarial, ja que la norma descau-competir en costos a tota la classe • Poden ser contractats fins a 3 anys la Tresoreria General de la Segure- el major o menor volum d’ocupació, salitza el contracte i l’ordinari quedaempresarial d’aquest país. per a una activitat i després fins a al- tat Social, més els incentius fiscals, igual que la creació o destrucció de ferit de mort, fins a assistir al seu so-Una altra conclusió clara, es lega- tres 3 per a altra activitat. només tenen com objectiu disminuir les ocupacions, en el model produc- terrament en la Reforma de la Lleilitza el frau empresarial de manera • Treball efectiu fins al 85% a partir el cost de treball per als empresaris tiu “espanyol”, és aliena al preu del 3/2012 .La Llibertat absoluta del Capital per a prescindir de les personesassalariadesLa crisi de les ocupacions actuals, no sa majoria, per a convèncer-nos que del seu nivell d’ingressos o vendes. les pèrdues i els contractes afectats a examinar les causes invocadesés conseqüència de regulacions nor- no existeix sortida a aquesta “crisi”, En tot cas, s’entendrà que la dismi- per l’extinció. per a justificar la finalització de lamatives rígides, inflexibles amb la sinó és amb una recuperació i incre- nució és persistent si es produeix * S’elimina qualsevol referència a relació de treball i totes les altresllibertat d’actuació unilateral del ca- ment de la taxa de guany del capital. durant tres trimestres consecutius”. la connexió entre la causa i la neces- circumstàncies relacionades amb elpital, així es ven en l’argumentació La flexibilitat imposada durant la Fins a ara, es necessitava la demos- sitat de dur a terme les extincions, cas, i per a pronunciar-se sobre si laideològica justificativa de la Llei permanència en la relació laboral, no tració o motivació de la causa: que deixant-lo solament a l’arbitri de finalització estava justificada.3/2012 de Reforma del Mercat seria possible, de no existir la “quasi fos real, permanent en el temps, és a l’empresari, invalidant inclusiva- Art. 9.2: 2. A fi que el treballador node Treball […“l’estabilitat (en absoluta llibertat” de prescindir de dir, no conjuntural i, que fora neces- ment, una màxima o principi dels estigui obligat a assumir pel seu soll’ocupació, es refereixen), pot te- milions i milions d’assalariats/des, sària per a la viabilitat o continuïtat contractes, que el nostre Codi Civil compte la càrrega de la prova que lanir també un costat negatiu quan, a costos avui molt rebaixats, encara de l’activitat. estableix: “Article 1.256 del Codi seva terminació va ser injustificada,al ser el risc d’acomiadament molt que l’element polític determinant, La nova situació, li dóna la volta i, Civil: “La validesa i el compliment els mètodes d’aplicació esmentatsreduït, es desincentiva l’esforç i és el primer factor: la voluntat del es constitueix la subjectivitat em- dels contractes no poden deixar-se a en l’article 1 del present Convenies genera una excessiva resistèn- treballador/a ha estat primer canvia- presarial com font normativa: La l’arbitri d’un dels contractants”. haurien de preveure una o altra decia a l’adaptació a les noves ne- da (no hi ha ocupació si l’empresa subjectivitat empresarial objectiva Què exigeix la Llei, davant les següents possibilitats, o amb-cessitats. Aquest tipus d’estabilitat no va bé), per a que amb posteriori- és el supòsit sobre el qual opera la l’extinció del Contracte de Treball dues:té bastant que veure amb el cost i tat -és el que consagra la llei 3/2012 causa econòmica. S’elimina qualse- de manera unilateral?: a) incumbirà a l’empleador la càrre-marge de decisió empresarial en de RL-, “imposar-li” que prescin- vol referència a la rellevància que té * Una causa-motiu de la voluntat ga de la prova de l’existència d’unal’acomiadament, que a Espanya és dir d’ell, o rebaixar el preu del seu aquesta situació, és a dir el fet d’un empresarial. causa justificada per a la finalit-relativament més car i limitat que en treball, és l’única sortida d’aquesta acomiadament col•lectiu, en relació * Una forma determinada de con- zació, tal com ha estat definida enpaïsos del nostre entorn”…]. situació desagradable i dolorosa que amb el manteniment de l’ocupació ducta a l’acomiadament. l’article 4 del present Conveni;La crisi de les ocupacions, solament ningú vol. (dret i bé essencial) i, d’aquesta * Un control judicial per a la seva b) els organismes esmentats enobeeix a que el capital i els sistemes És en aquest esquema ideològic on manera s’exclou el control judicial, revisió. l’article 8 del present Conveni esta-polítics globals (FMI, UE i BCE) i s’encaixa la llibertat absoluta per a és a dir la tutela necessària davant La RL 3/2012, es’emporta per da- ran facultats per a decidir sobre lesels estats nacionals, amb indepen- l’acomiadament per part Empresa- aquesta acció, doncs al jutge no li vant normes o convenis internacio- causes invocades per a justificar ladència del color del govern de torn, rial. L’art.51.1 ET diu ara: “S’entén és donat revisar la idoneïtat de tal nals que, són aplicables en l’Estat finalització tenint en compte de lesque els representen, els sustenten i que concorren causes econòmiques mesura (el fet d’acomiadar), doncs Espanyol: proves aportades per les parts i deimposen amb comandament autori- quan dels resultats de l’empresa la simple i pura subjectivitat empre- Art. 4: “No es posarà final a la re- conformitat amb els procedimentstari, han estat capaços de transmutar es desprengui una situació econò- sarial, objectiva la causa. lació de treball d’un treballador tret establerts per la legislació i la pràc-les consciències i, en conseqüència mica negativa, en casos tals com Conseqüències pràctiques: que existeixi per a això una causa tica nacionals”.les voluntats, de milions i milions l’existència de pèrdues actuals o * S’amplia el supòsit en que justificada relacionada amb la seva Art. 9.3: “En els casos en quede persones assalariades la immen- previstes, o la disminució persistent les empreses poden utilitzar capacitat o la seva conducta o ba- s’invoquin per a la finalització de l’acomiadament com mera mesu- sada en les necessitats de funcio- la relació de treball raons basades ra preventiva (ja legislat en la Llei nament de l’empresa, establiment o en necessitats de funcionament de 35/2010), eludint la utilització servei”. l’empresa, establiment o servei, els d’altres mecanismes de gestió de Art. 8: “El treballador que conside- organismes esmentats en l’article 8 l’empresa. ri injustificada la finalització de la del present * S’eludeix la connexió que hi ha seva relació de treball tindrà dret a Conveni estaran facultats per a ve- entre “aquestes pèrdues o reducció recórrer contra la mateixa davant rificar si la terminació es va deure d’ingressos” i, el nombre i la indivi- un organisme neutral, com un tribu- realment a tals raons, però la me- dualització dels llocs de treball que nal, un tribunal de treball, una junta sura per a que aquests organismes són objecte d’amortització, el que d’arbitratge o un àrbitre”. estaran facultats també per a deci- significa inseguretat jurídica al no Art. 9.1: “Els organismes esmentats dir si aquestes raons són suficients fixar-se en mòduls entre el volum de en l’article 8… estaran facultats per per a justificar la terminació haurà de determinar-se pels mètodes d’aplicació esmentats en l’article 1 d’aquest Conveni”. Entre altres, la Sentència del TC 22/1981, defineix sobre la base de l’article 35 CE, diversos principis de legalitat: 1. Dret a la igualtat en l’accés al treball. 2. No ser acomiadat sense causa justa. Per tant, deixar el contracte a l’arbitri d’una de les parts (empre- sari), vulnera el principi de legalitat. Es tracta no només que s’han can- viat les regles d’interpretació de la norma, sinó que S’HAN ACA- BAT LES REGLES i és aquí on l’acomiadament opera de mane- ra inexorable i no és possible que l’òrgan judicial verifiqui si el ma- teix és una mesura idònia, justifi- cada, proporcionada o racional, en relació amb la situació de l’empresa.4 Gener de 2013
  6. 6. REPORTATGELlibertat absoluta per a l’acomiadament per part empresarialAssistim a una redistribució de la homes i dones de qualsevol sector, de sector públic, és a dir, primer es va in-riquesa social, on convertida la ma- qualsevol activitat, tant del mercat utilitzar el sector públic sobre la baseteixa en actius financers, se li retorna privat, com del sector públic. de les retallades i, ara, acomiadem ena la societat, al 90% de la població, Els anys de crisis-estafa des del 2008 primera instància al personal laboralen forma de deute. al 2011, es van dur per davant més de (ni més ni menys que 700.000 en totesLa llei 3/2012 de Reforma del Mercat 3,5 milions d’ocupacions, sobretot en les Administracions Públiques i altresLaboral, en la Memòria justificativa el sector privat. I s’han fet amb legisla- 150.000 en Empreses Públiques), i, eli econòmica planteja… “l’estabilitat cions laborals sobre l’acomiadament, tercer pas, és atorgar a la gestió priva-(en l’ocupació, es refereixen), pot on aquest encara necessitava de da tot el que són drets fonamentals, jatenir també un costat negatiu quan, l’autorització administrativa en els que aquí es troba una de les claus de laal ser el risc d’acomiadament molt col•lectius (CC.OO i UGT fonamen- recuperació de la taxa de guany —a lareduït, es desincentiva l’esforç i es talment, s’encarregaven de raciona- rendibilitat que ells requereixen-, delsgenera una excessiva resistència a litzar i reestructurar sectors i empre- capitalistes.l’adaptació a les noves necessitats. ses a preus d’almenys 45 dies any), i Primer van venir a per tota la classeAquest tipus d’estabilitat té bastant el 2012 va trencar l’espina dorsal del obrera amb la polítiques de “pau so-que veure amb el cost i marge de de- dret laboral, per tant es va fer sobre la cial”, després van venir a per la classecisió empresarial en l’acomiadament, debilitat política de les persones assa- obrera amb les polítiques estructuralsque a Espanya és relativament més lariades i deixa sense regles de joc al i “el que cal fer, encara que ens dol-car i limitat que en països del nostre treball: … de potes en el carrer, i amb gui”, i entre l’“hem viscut per sobreentorn”... 20 dies, i els jutges a callar… de les nostres possibilitats” i entreEn el nou redactat de l’article 51.1 El 2012 podríem caracteritzar-lo com “el que cal fer perquè no hi ha altreET, el que regula els acomiada- un moment d’inflexió, on la llibertat remei”, s’han carregat drets socials,ments col•lectius i individuals per de les persones i especialment de drets fonamentals, els serveis públicscauses econòmiques, atorga als pa- les persones assalariades, ha estat i el que és de tots i totes i no cotitza atrons llicència per a acomiadar, al delimitada, encotillada i, en massa Wall Strett.més pur estil “agent 007” al servei ocasions, empresonada i reprimida, La classe obrera sembla tenir una des-de “la seva majestat el capital”, i diu precisament per defensar-la, i s’ha tinació, marcada en les agendes delsara: “S’entén que concorren causes constituït la llibertat absoluta per als poderosos, cal crear les condicionseconòmiques quan dels resultats de diners. La Reforma Laboral, igual que socials, polítiques, perquè la seva vidal’empresa es desprengui una situació la reforma de l’article 135 de la CE, sigui com va ser en el capitalismeeconòmica negativa, en casos tals només atorguen seguretat jurídica a manchesterià. Assistim a una redis-com l’existència de pèrdues actuals o una minoria de la societat, representa- tribució de la riquesa social, on con-previstes, o la disminució persistent da pels diners (poder financer i poder vertida la mateixa en actius financers,del seu nivell d’ingressos o vendes. empresarial).Dinamitat l’estat de Dret se li retorna a la societat, al 90% de laEn tot cas, s’entendrà que la disminu- i Social, per obra i desgràcia dels nos- població, en forma de deute. béns essencials (energia, transport, co- demà, no hi ha tornada enrere, i pen-ció és persistent si es produeix durant tres polítics (PSOE, PP, PNB, CIU i Nosaltres, assalariats i assalariades, municacions). Ens roben, ens estafen, sar que només la mobilització, el con-tres trimestres consecutius”. UPD), han trigat menys de quatre pensionistes, hipotecats/des, joves, ens espolien i sembla que encara es- flicte social, la ruptura de la pau socialEl resultat, des que la llei va entrar mesos (de juliol a octubre) a publicar persones depenents, empobrides, pa- perem o confiem que ha estat un mal són l’única possibilitat d’un futur, onen vigor en forma de decretazo (fe- el Reglament de la Reforma Laboral guem els seus deutes amb els nostres somni i que demà…Hem de despertar el repartiment de la riquesa social quebrer 2012), ha estat la mort legal de amb un objectiu autocomplert: nete- diners robats dels salaris, de la sanitat, d’aquest malson i mirar-li als ulls i de entre tots i totes creguem, ha de ser su-més de 800.000 contractes, persones, ja de treballadors i treballadores del de l’educació, de la dependència, dels cara a la realitat, doncs no hi ha un ficient per a viure bé.El 14N i els Drets... menyspreatsLa Reforma Laboral 2012 ens ha sub- mentalment, amb el comú, amb el Drets fonamentals, com el de Vaga, Generals Sectorials, i el problema Notes:mergit en un caos organitzat: milions de tots i totes: es privatitza la Sani- així com el dret a la tutela judicial, dels desnonaments s’ha convertitde persones són menyspreades pel tat però de debò i es permet la rea- és a dir a demanar justícia davant un en un problema polític de primer (1) Reforma antidemocràtica on lespoder polític, bé estatal (govern del lització del negoci privat (milers i acomiadament, una sanció, un con- ordre… i, potser, només potser, mi- hagi, doncs el PSOE va pactar ambPP), bé global (govern de la Troica), milers de milions) a costa no només tenciós-administratiu… són simple- lers i milers de consciències saben i el PP fonamentalment, sumant-sei el poder econòmic, empresarial i de les ocupacions de diversos milers ment violats o impedits. Autoritats tenen en el cap que hem d’anar cap a al pacte totes les forces polítiquesfinancer confia en la facilitat per a de treballadors i treballadores, sinó Autonòmiques, Locals i Generals, un altre sistema polític i social. Que parlamentàries amb excepció d’IU,acomiadar, baixar salaris, augmen- limitant la gestió de la salut, com si així com el Ministeri de l’Interior, hem de repartir la riquesa i el treball aquesta reforma constitucional atar la intensitat en el treball, rendi- d’una mercaderia es tractés i, clar, es vanten de considerar “què és es- i que no hi ha tornada enrere i que, l’agost del 2011, seguint els criterisbilitzar i mercantilizar negocis fins la destrossa en quantitat i en qualitat sencial i què no ho és” i de ficar-te a més, hem de ser la majoria social de la Comissió Europea, el BCE i elara vedats als mercats privats (sani- de la salut de la majoria de la gent esquirols, empreses i forces del “des- dels països europeus qui siguem ca- FMI.tat, transports, educació, dependèn- ja no és una amenaça, és una reali- ordre violentes”, per a impedir senzi- paços de frenar aquesta “socialitza-cia, etc.), per a devaluar de manera tat. Educació i Cultura segueixen el llament el dret de Vaga. I com és això ció de les pèrdues -en aquest cas és (2) Equilibri pressupostari d’obligatuniversal els costos de producció i mateix camí, només que aquests amb que vostè. demana justícia?... doncs robatori descarat- i privatització dels compliment per totes les AAPP, ge-tornar a quotes de competitivitat de un “valor afegit”, l’ideològic, on el pagui i si no, conformi’s amb la de- beneficis”. Confluir, cooperar és una obligació social i ètica de totes les neral, autonòmiques i locals, mar-la seva economia suficients per a la nostre sistema educatiu discriminarà cisió empresarial de que l’enviïn a la classes socials salaritzades. cant límits en el dèficit de cadascunaseva taxa de beneficis. en funció de la renda qui va a un ci- “merda”…En una primera anàlisi, i pot ser cle de coneixements i qui solament Aquesta primera anàlisi de descomp- d’elles per a 2012: el 1,5% per a lesque en una segona i fins i tot una servirà per a ser “carn de canó”, és te de vaga per part dels poderosos, * Desiderio Martín és membre del Ga- AAPP Autonòmiques i el 0,5% detercera, tot sembla indicar que la a dir, mà d’obra de reserva per a ac- es pot complementar amb la fractu- binet d’Estudis Confederal de la CGT les AAPP Locals.vaga general del 14N ja estava des- tuar en un mercat de treball que si bé ra social cada vegada més gran, és acomptada pel govern Merkel-Rajoy, mai ha estat lliure, ara és molt més dir, la desigualtat i la injustícia cadala Comissió Europea i el FMI. Els “menys lliure”. vegada arriba a més persones; la pre-drets són menyspreats pel poder po- Les rendes salarials, depreciades i carització i empobriment, la “bruta-lític, i sembla que tampoc vagin a robades des del poder legislatiu (Go- lització” de la majoria social per lesser frenades -almenys a curt termi- vern PP), com en pensions i en els polítiques terroristes, etc…, i aquíni- les polítiques de robatori i espoli salaris de tot el sector públic, són ja ens trobem en la segona i tercerade salaris, d’ocupacions, de sanitat, també robades i disminuïdes en el anàlisi.d’educació, de cultura, de depen- mercat privat: la mitjana de pujada I la gent va comparèixer el 14N i nodència i de llibertat per als de baix. dels escassos convenis col•lectius poca. Mesurat en termes quantita-El primer impacte ha estat demoli- signats se situa en el 1,4%, quan tius, va parar en el sector industrialdor: destrucció d’ocupació pública l’IPC es troba en el 3,5% i, això, i distribució, els transports i altres,o d’empreses de dret públic, amb sense comptar els pactes col•lectius bastant més gent que el 29M. I lamilers i milers d’acomiadaments (sense rang de conveni) que han sig- gent va sortir al carrer bastant mésen Empreses Públiques, Ajunta- nat clàusules de baixada de salaris que el 29M, tant en els piquets dements, Empreses concessionàries respecte als convenis sectorials; la ciutat, com en les manifestacions.dels Ajuntaments, Sanitat, Educa- intensitat (explotació) del treball ha És a dir , el grau de desafectació, ca-ció, Dependència, Cultura, Caixes augmentat molt significativament, breig i participació ha pujat i molt.d’Estalvi,... doncs s’està produint el mateix, amb I la gent ha sortit al carrer a centenarsEls altres cops dramàtics tenen a gairebé 4 milions de treballadors de milers en defensa de la Sanitat Pú-veure amb el que és públic fona- menys. blica o de l’Educació i hi ha VaguesGener de 2013 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA La banca és el rostre més El PP amb la LOMCE fomentarà la competitivitat, la responsable de la privatització i la precarietat, l’adoctrinament basat en el crisi econòmica neoconservadorisme i la religió, i la marginació del català El disbarat de WertL’avantprojecte de la LOMCE aposta per menys assignatures, més concertada, méscompetitivitat, interins a dit… en preparar l’alumnat per resoldre CGT Ensenyament proves i exàmens en totes les etapes educatives, com ja passa en 2 º de ba- txillerat de cara a la selectivitat.L a Contrareforma educativa pro- posada pel Ministre Wert i el PP(la LOMCE) suposa no solament un 4. Jerarquització delsimportant pas enrere en el Sistema Centres Educatius.Educatiu sinó l’ampliació de la Com-petitivitat entre Centres i alumnat, El Consell Escolar deixa de ser òrganl’ampliació dels Concerts, la priva- de decisió. L’article 127 diu textual-tització de serveis com la contrac- ment: «El Consell Escolar és l’òrgantació d’interins, la retallada d’hores consultiu del centre...» i, per tant,en matèries i assignatures que fins s’impedeix als pares i a les mares,ara eren bàsiques, la introducció de així com als docents i a l’alumnat lala ideologia neoconservadora del PP seva participació en les decisions deli la permanència de l’adoctrinament Centre.ideològic… Es dota de molt més poder als Direc- tors, equiparant-los als gestors d’una Empresa. Es reforça l’autonomia dels1. Recentralització Centres i la funció directiva, com a ladel currículum per LEC. El Director o Directora podrà«tornar al bàsic». abandonar projectes educatius per centrar-se en el pressupost i complirAugmentar el percentatge de contin- amb les exigències de l’Administració.guts establerts pel Govern central que Article 132. «Competències del Di-fixarà el 65% dels currículums esco- rector…n) decidir sobre l’admissiólars en els territoris que tinguin llen- d’alumnes amb subjecció a l’establertgua cooficial i el 75% en aquelles que Dedicar així l’educació obligatòria a En aquest retorn al de sempre, es una família amb ingressos econòmics en aquesta llei orgànica i disposi-no la tinguin (actualment, és el 55% y preparar mà d’obra barata, flexible i dóna preponderància a Educació Fí- baixos. La qual cosa reflecteix la visió cions que la desenvolupin. o) aprovarel 65%, respectivament); així com les polivalent, dotada amb els coneixe- sica, Anglès, Llengua Castellana i de l’equip ministerial de Wert. l’obtenció de recursos complementa-competències bàsiques i els criteris ments instrumentals bàsics per acce- Matemàtiques; es retalla en Ciències No queda aquí la cosa. S’avança tam- ris.»d’avaluació. dir a un futur mercat laboral precari i Socials, Economia, Música, Plàstica, bé la via cap a FP a 3r d’ESO. Els estu- Elecció del Director; segons els arti-Reduir el nombre d’assignatures en constant rotació. El que Berlusco- Filosofia, Grec, Ciències, Psicologia, diants triaran algunes optatives i entre cles 133 i 135 se suprimeixen les de-i centrar la càrrega lectiva en uns ni va resumir amb el lema de les tres Tecnologia i desapareixen moltes dos nivells de matemàtiques. Després, cisions de Claustre i Consell Escolar icontinguts mínims i bàsics, és el «is»: «Inglese, Internet, Impresa» assignatures sobre tot al batxillerat. en 4t, els itineraris cap a la FP o el serà l’Administració qui nomeni a ditque s’anomena en la terminologia (traduït aquí, aquest últim per «espe- També elimina Educació per a la Ciu- Batxillerat estaran «ben diferenciats» als Directors, ja que segons l’Articleneoconservadora «tornar al bàsic». rit emprenedor»). tadania i els Drets Humans a primària establint una separació irreversible 135, punt 2; «La selecció serà realit- i a l’ESO la substitueix per Educació entre l’itinerari acadèmic i el profes- zada per una Comissió constituïda Cívica i Constitucional. Suprimeix tot sional. Com veiem és una restauració per representants de l’Administració el relacionat amb el reconeixement de de la LOCE de l’època d’Aznar: se- educativa i almenys un 30% de re- la diversitat en els models familiars i parar i segregar el més aviat possible. presentants del Centre, d’aquests úl- en l’orientació sexual, mentre inclou Itineraris que no condueixen a reduir tims el 50% serà del Claustre.» És a nous temes com el respecte a la vida l’abandonament i el fracàs escolar, dir l’Administració té fins al 70% de lligat als postulats de l’església catòli- com pretén fer-nos creure, sinó a eli- poder decisori en el nomenament del ca. minar progressivament la comprensi- Director. vitat i la igualtat d’oportunitats. Els Directors podran seleccionar pro- 2. Segregació classista fessorat a dit sense estar, si més no, de l’alumnat. 3.Cursa d’obstacles en Borses d’Interins i saltant-se crite- amb tres revàlides. ris normatius en el cas del professo- El segon principi que es desprèn rat funcionari. Article 122, apartat 4; d’aquest Avantprojecte és la filosofia El tercer eix sobre el qual pivota «…el director del Centre disposarà i la pràctica de segregar, seleccionar i aquesta reforma proposada per Wert d’autonomia per adaptar recursos classificar com més aviat a l’alumnat és convertir l’educació en una cur- humans a les necessitats del Centre no només mitjançant «itineraris» sinó sa constant d’obstacles i superació (…) a) Establir requisits i mèrits es- amb la doble titulació. Es crea un nou de proves i revàlides al final de cada pecífics per als llocs oferts de personal tram educatiu, la Formació Profes- etapa (Primària, ESO i Batxillerat), funcionari, així com els llocs en inte- sional Bàsica que substitueix als pro- apostant per un model d’ensenyament rinitat, en aquest cas podran rebutjar- grames de qualificació professional basat en la pressió de l’examen, da- se, mitjançant decisió motivada, la (PQPI) i que donen lloc a la titulació vant d’un model educatiu més centrat incorporació de personal procedent de «Tècnic Professional Bàsic». En- en les necessitats i motivacions de de les llistes centralitzades. b) Quan cara abans, en 2n d’ESO, els alumnes l’alumnat. És el que el PP entén per existeixi vacant i finançament adequat que hagin repetit dues vegades també «cultura de l’esforç» i «carrera meri- i suficient, proposar de forma moti- podran accedir a programes de Mi- tocràtica». vada el nomenament de professors llora De l’Aprenentatge i Rendiment, En comptes de buscar estratègies que, havent treballat en els projectes que duraran dos anys i substituiran a i formes de motivar i entusias- de qualitat, siguin necessaris per a la la diversificació curricular, que ara mar l’alumnat pel coneixement i continuïtat dels mateixos. arrenquen un curs després, en 3r. l’aprenentatge, es concep l’educació A més s’empeny a aquests progra- com un camí de penitència i sofri- 5. Concepció mes l’alumnat que tingui «situació ment, minat de proves i exàmens con- socioeconòmica desfavorable». Wert tinus, que converteix l’educació en un mercantilista de equipara així pobresa i poca capacitat autèntic viacrucis recuperant l’esperit l’educació. per a l’estudi i posa al mateix nivell les tardofranquista de la «lletra amb sang dues realitats, la de tenir moltes difi- entra». El problema afegit és que El cinquè element d’aquesta nova cultats en els estudis i menor capacitat s’acaba estudiant el que s’avalua i es contrareforma educativa augmenta per seguir les classes, amb viure en centra el temps i els esforços docents l’autonomia dels Centres, fomenta la6 Gener de 2013
  8. 8. TREBALL-ECONOMIAseva especialització i exigeix la rendi- 6. Finançament 7. Foment del negoci l’especialització dels Centres Educa- contrareforma educativa que vol esta-ció de comptes. Es pretén sotmetre els tius Públics de Batxillerat en funció de blir un model escolar elitista i discri-centres educatius a les exigències del segons els resultats. educatiu. les modalitats establertes en aquesta minatori. Amb aquesta enèsima novamercat, especialment a la competitivi- llei, a fi que aquestes Administracions ‘Ley Orgánica para la Mejora de la Aquest eix està profundament relacio- Finalment, es complementen la re-tat, establint proves externes a nivell puguin programar una oferta educati- Calidad Educativa’, el PP vol tornar nat amb el cinquè element , el «paga- surrecció d’aquestes velles recep-nacional, per oferir una classificació va ajustada a les seves necessitats.» És a l’antiga llei d’educació de l’època ment per resultats». Es tracta d’aplicar tes tardofranquistes amb el setè eix,de col•legis segons els seus resultats. a dir que se seguiran suprimint moda- d’Aznar, aprofundint encara més en reforços i incentius als centres, no ja l’anomenada «nova gestió». És a dir,Per tal de que els «clients» puguin litats de Batxillerat en la Pública, de aquest procés de privatització, segre- en funció de les necessitats del centre gestionar els centres públics segonscomparar i triar aquell que més avan- cara a oferir-los a la xarxa concertada. gació i desmantellament de l’educació i del seu alumnat, sinó d’acord amb les receptes de l’empresa privada, mi-tatges competitius els aporti als seus CGT exigeix la retirada d’aquesta pública. els resultats que obtenen en aquestes tjançant una major autonomia finance-fills i filles en el futur mercat laboral. ra que requereixi de fonts de finança- avaluacions. En definitiva, condicio-L’article 122.4 diu «El projecte ment privades davant la insuficiència nar el finançament públic als resultatseducatiu de qualitat podrà suposarl’especialització dels centres en els obtinguts, mitjançant els contractes- programa o altres fórmules similars. del finançament públic. Finançament extern de patrocinadors que imposen CGT davant laàmbits curricular, funcional o per ti-pologia d’alumnat, i comprendre, en- Això suposa la competència oberta entre centres que lluitaran per tenir els seus logotips i exigències, intro- duint els interessos privats i mercan- inauguració del TAV fins la frontera francesatre altres coses, actuacions tendents a els millors alumnes o els millors re- tils a l’educació pública, així com lal’excel•lència, a la formació docent, sultats per no perdre els recursos de «professionalització» de la direcció,a la millora del rendiment escolar, l’Administració. Segons l’article 144 com gerents o directius professionalsa l’atenció de l’alumnat…» Segons sobre avaluacions generals de diag- especialitzats en gestió empresarial iaixò es podrà segregar als alumnes Seccions sindicals de es va inaugurar i que ara està deserta, nòstic desapareix la referència expres- de recursos humans de manera «efi- tot i que va costar una milionada.en diferents tipus de Centres. El que cient» i amb rendibilitat econòmica. CGT a Renfe i Adif sa a la prohibició de realitzar classifi- Aprofitem per denunciar el Pla de ra-remet als Centres d’Excel•lència de la cacions de Centres i a la publicació de Es legalitza el finançament als centres cionalització del transport ferroviariComunitat de Madrid aprovats per Es- les mateixes.»Les accions de qualitat concertats que segreguin alumnat per E l 8 de gener s’inaugurava, per fi, recentment aprovat pel Govern delperanza Aguirre. Serà l’Administració educativa, que hauran de ser compe- sexe, malgrat tenir sentències judicials la línia ferroviària d’ample inter- PP, on se suprimeixen fins a un 25%qui posarà els requisits a cada centre. titives, suposaran per als Centres edu- del Tribunal Suprem en contra. Els ci- nacional (UIC) Barcelona-Figueres de trens regionals a l’estat espanyol:La supressió del punt 2 de l’article 140 catius l’autonomia per a la seva exe- cles de Formació Professional Bàsica que enllaça amb la línia francesa i vies en mal estat i amb traçats anti-permet que les avaluacions externes cució, tant des del punt de vista de la «es podran concertar amb caràcter quats, horaris inadequats, material nopuguin fer classificacions d’alumnes gestió dels recursos humans com dels preferent» (Article 116.6). S’exclou el traçat de l’alta velocitat que porta a Saragossa i Madrid. La nova línia d’acord amb la explotació o mancai centres en un llistat públic. La qual recursos materials i financers». de l’Educació Bàsica al primer i se- d’estudis seriosos de mobilitat, sóncosa permetrà fer valoracions indivi- Es busca ajustar el pressupost a tots els gon cicle d’Infantil, al Batxillerat, als ferroviària a Figueres té característi- ques diferents a la de l’AVE Madrid- alguns dels factors provocats perduals dels alumnes, de manera que Centres, a partir de la qual cosa se’ls Graus Mitjans i Superior de Forma- “nostres governants” i que ells ma-en aquest mercat competitiu les es- ofereix una sèrie d’incentius o càstigs ció Professional i al Règim Especial. Barcelona: la seva velocitat màxima serà menor que la primera, ja que ad- teixos aprofiten per suprimir trens icoles es fan més selectives, rebutjant depenent dels resultats obtinguts. Els D’aquesta manera s’afavoreix la seva substituir-los per autobusos, deixantl’alumnat que presenti més dificultats privatització. met el trànsit de mercaderies. En rea- Centres es poden finançar amb activi- sense servei ferroviari a la població Sobre el Batxillerat, l’apartat 7 litat el tram de via que s’inaugura ési que pugui fer baixar els seus resultats tats en el seu espai o cedint-los. de les mitjanes poblacions i zones que s’afegeix a l’article 121 de el primer tram del necessari Corredori la seva posició en la classificació del Com podeu observar molts d’aquests rurals. la LOE diu textualment «Corres- Mediterrani que els governs del PP irànquing de resultats d’aquestes ava- plantejaments estan també en la LEC CGT també denuncia la nova pujada pon a l’Administració promoure del PSOE es resisteixen a construir,luacions. catalana del quatripartit. de tarifes, que en el servei de Mitjana tram que ha de donar un important impuls al tràfic de mercaderies per Distància (regionals, Regionals Ex- ferrocarril des del port de Barcelona. press i Mitja Distància) és del 6% enJornades de lluita contra la Banca: del CGT denuncia l’actitud dels polítics del PP i PSOE, que, cínicament diuen el bitllet senzill i del 4% en els abona- ments de 10 viatges i bons mensuals,28 de gener al 3 de febrer del 2013 treballar per desenvolupar el trans- pujada que es suma a les de l’any an- port ferroviari de mercaderies, men- terior i que, en conjunt, suposen un tre a la pràctica només posen traves i gran abús comès contra la població impediments al mateix i es dediquen més humil de la nostra societat, a la Secretariat Permanent del ta visualitzada el 14N, instant-los a dors, a les organitzacions sindicals qual s’està carregant d’impostos per- que deixin de gestionar la crisi del i moviments socials del nostre país a encarregar estudis i més estudis perComitè Confederal de la CGT què després regalin els diners d’altra capital i es neguin a signar ERO’s, a seguir construint processos unita- mai fer res, beneficiant sempre els interessos del transport de carretera. banda, com ja hem vist. convenis col•lectius, acords amb ris de mobilització permanent contra Des de CGT recordem que Només així s’explica l’enorme retardD la patronal i el govern en els quals la política econòmica, social, laboral, l’estructura actual del sistema tarifari esprés de la Vaga General del de la construcció de la línia que avui s’aplica la Reforma Laboral contra mediambiental... del govern i de la UE. de Rodalies de Catalunya és respon- 14N, la CGT segueix cridant a s’inaugura i dels 44 milions d’euros la qual hem anat a la Vaga General. Una Jornada de Lluita contra la Ban- sabilitat de la Generalitat de Catalun-tota la societat, a les i els treballadors, d’indemnització anual que han ha- En aquest context, la CGT, després ca que proposem tingui lloc entrea les organitzacions sindicals i movi- gut de pagar a TP Ferro (el consor- ya, que el va imposar l’any passat. de convocar una Jornada de Lluita els dies 28 de gener i 3 de febrer,ments socials del nostre país i a nivell ci privat que va construir el túnel de Aquesta estructura discrimina la ciu- el passat 13 de desembre en defen- organitzada conjuntament amb lesinternacional, per a seguir construint Perthus per encàrrec del govern del tadania de Catalunya en relació amb sa dels serveis públics, ara planteja organitzacions sindicals i socialsprocessos unitaris de mobilització PP de l’època d’Aznar): després ens la d’altres territoris, per exemple, en una Jornada de Lluita contra la Ban- de cada territori. Amb aquesta Jor-permanent contra la política econò- parlaran de crisi i que no hi ha diners. els bitllets d’anada i tornada (només ca per a la segona meitat de Gener nada de Lluita pretenem plantejarmica, social, laboral, mediambien- Els despropòsits i el malbaratament 2 dies en lloc de 15 i sense descomp- de 2013, sent la banca el rostre més a la societat, l’oposició al rescat detal... del govern i de la UE, qui de- han marcat la construcció d’aquesta tes), en l’absència de descompte per responsable i més visible de la cri- la Banca amb diners públics i sí alcreten retallades, reformes, rescats, línia que es va començar a principis a nens de 4 a 13 anys i sobretot al si econòmica amb la qual ens estan rescat de les persones i paralitzar elsdepreciació de les pensions, etc, etc, del segle XXI. CGT recorda que el encarir el bitllet senzill fins a límits humiliant a la classe treballadora i a desnonaments, i divulgar les nostresque ens conduïxen a l’espoli de la port de Tarragona segueix sense ac- insuportables. la tota la població en el seu conjunt, alternatives sobre banca pública i so-classe dominant cap a les classes po- una jornada amb accions i mobilit- cial aprovades en el XVI Congrés de cés ferroviari d’ample internacional, Per tot això, la CGT ens vam mani-pulars, perdent el dret fonamental al zacions. Màlaga. Per a això, anem a plantejar de la mateixa manera que l’estació de festar el 8 de gener a les estacionstreball, a l’habitatge, a l’educació i Proposem una Jornada de Lluita quantes accions puguem (manifesta- Camp de Tarragona no té enllaç amb de Sants i Girona coincidint amb lasanitat universals, a la justícia, a les contra la Banca, de manera descen- cions, concentracions, ocupacions, l’ample ibèric (hi ha una línia tanca- inuguració del TAV, per reivindicarllibertats... tralitzada, per a continuar cridant a assemblees, debats, compareixences da) o que al Prat de Llobregat hi ha un ferrocarril públic i social i contraAixí, la CGT està donant suport i tota la societat, a les i els treballa- per a paralitzar desnonaments...) una estació d’alta velocitat que mai l’increment tarifari.confluint amb totes les lluites queactualment estan obertes en el sí dela societat, al costat de les diferents“marees sectorials”, com la defen-sa de la sanitat pública i universal,l’educació i universitat pública i lai-ca, contra la privatització dels trans-ports, de l’energia, dels serveis pú-blics, contra les taxes judicials, peruna dependència digna, pel suporta la investigació, per una solucióals desnonaments, contra les priva-titzacions d’empreses i serveis pú-blics, contra els ERO’s, en defensad’un sistema públic de pensions, perl’autoorganització de les personesaturades.De la mateixa manera, laCGT torna a emplaçar al sindicalis-me institucional a continuar la llui-Gener de 2013 7

×