• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012
 

Catalunya Papers nº 151 Juny 2012

on

  • 530 views

Publicació Llibertaria de la CGT de Catalunya i Balears

Publicació Llibertaria de la CGT de Catalunya i Balears

Statistics

Views

Total Views
530
Views on SlideShare
451
Embed Views
79

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

3 Embeds 79

http://www.cgtcatalunya.cat 53
http://cgtcatalunya.cat 23
https://twitter.com 3

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012 Catalunya Papers nº 151 Juny 2012 Document Transcript

    • Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Juny 2013 · núm. 151· 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.orgDipòsit legal: B 36.887-1992Fotografia:EvaMartí
    • Fotografia:EvaMartí> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 151 · Juny 2013 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.catDipòsit Legal: PM 1.177-2005
    • Juny de 20132 · EditorialEDITORIALCONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ)• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament deCatalunya (FEC)• Federació d’AdministracióPública (FAPC)Via Laietana 18, 9è - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110FEDERACIONS COMARCALSAnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.esBaix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551Comerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.comBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 938934261MaresmeUnió 38 baixos, 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 937909034Vallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.comTel. 935931545. Fax 935793173FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005Gironacgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630Camp de TarragonaPlaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici2, 3a Planta, 43005 Tarragonacgttarragona@cgt.esTel. 977242580 i fax 977241528FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080BergaBalç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240Manresamanre@cgtcatalunya.catTel. 938747260. Fax 938747559RubíColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96SabadellRosellò 10, 08207 Sabadell -cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93745 01 97TerrassaRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar delVallèscgt.castellar-v@terra.es,Tel./fax 93 714 21 21SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61SortPl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com> ON ENS TROBEM?Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan AntonT, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals,Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martín, Moisès Rial i Laura Rosich.Col·laboradors: Pepe Berlanga, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual,Emili Cortavitarte, Bernat Muniesa, Alba Cañellas, L’amo en Pep des Vivero i lesfederacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció isubscripcionsaCatalunya:RavalSta.Anna,13,2n.43201Reus.Tel.(dimecrestarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinyas/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions:comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat.No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores icol·laboradors.Drets dels subscriptors:D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incorporades a un fitxerautomatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicació dela CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i con-fidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personalsmitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comuni-cació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgTots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels dretsd’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Més informació a http://cat.creativecommons.org/“Et rius de nosaltres, d’aquellsque sempre somiem amb els ulls oberts.Però quan contemples el fons del mirall,tens por dels qui saben dormir desvetllats.”Salvador Espriu, “La pell de brau”>> AgurrelgAturem el cop d’estat delsmercatsLes reformes antisocials, lesretallades i el saqueig delsserveis i el patrimoni públic estanduent d’una manera dràstica a totala societat, i en especial a la genttreballadora i persones depenents,a una espiral d’empobriment fins alímits que poden ser irreversibles.Els governs de Rajoy, de Mas i deBauzá són totalment transmissorsde la dictadura de la cleptocràciafinancera. No tenen cap legitimitatni una, però continuaran jugant elseu paper en la mesura que la ciu-tadania no els aturi els peus.La reforma laboral està complintun per un tots els objectius pelsquals va ser imposada: ha deixata les persones treballadores sensedrets, a voluntat de la rapinya em-presarial, i també sense feina, ambun atur en augment vertiginós ifora de control,.Al robatori immens de drets i derecursos vitals s’afegeix el des-crèdit total de les estructures ins-titucionals, econòmiques i de laclasse política, fruit de l’extensiógeneralitzada de la corrupció. Unsistema electoral trampós, podritde partitocràcia i bipartidisme, jaés un carreró sense sortida per ales aspiracions de millores per ala població. En especial per al jo-vent i per a les futures generacionsque, si no li posam remei, here-taran unes condicions miserablesd’esclavatge, opressió i repressió.Cal que la ciutadania doni unapassa decidida per aturar aquestadinàmica, per aturar les retallades,l’avarícia financera i els políticscorruptes, per construir una so-cietat sense exclusions ni privile-gis. Per superar aquest règim del1978, basat en la monarquia, elbipartidisme polític, la burocratit-zació sindical, la negació del dretd’autodeterminació dels pobles il’herència dels aparells de coercióde la dictadura.Per assolir una veritable demo-cràcia, transparent, horitzontal iparticipativa, amb l’objectiu delrepartiment de la riquesa, del tre-ball i del conjunt dels drets de lespersones: laborals, socials i demo-cràtics.En defensa dels serveis públics iuniversals: sanitat, educació, cul-tura i serveis socials.En defensa del dret a l’habitatge:ni un desnonament més.En defensa de la dignitat de lavida: per la justícia social i am-bientalPer la defensa d’una vertadera so-birania popular i dels drets delspobles a decidir.En defensa de la llengua catalana il’educació en català.Per una convivència en igualtatde gènere, abolint el patriarcat i elmasclisme.Per la germanor entre tots els po-bles del món i totes les ètnies, icontra el racisme i les seves lleis.En defensa de les llibertats perso-nals i col•lectives.Contra la repressió judicial, poli-cial, política i social.Contra el deute deute il•legítim.Per l’Auditoria ciutadana del deu-te.No devem, no paguem. Que es fotila Troica!Cal aturar d’una vegada el copd’estat dels mercats.
    • Juny de 2013 Tema del mes · 3Quins ens marca l’opinió?TEMA DEL MESEls 50 principals opinadors que des de les sevestribunes influeixen en l’opinió analitzen el món desd’una posició que no és compartida per bona partde la poblacióRedaccióHomes amb ingressos elevats i estabilitat laboral ens influeixen des dels grans mitjansHomes, amb formació universi-tària, periodistes i/o escriptors,amb feina estable i amb ingressosmolt superiors als de la mitjana de lapoblació. Aquest és el perfil majoritaride les persones que generen opinió através de les tertúlies radiofòniques itelevisives i dels articles d’opinió delsgrans mitjans barcelonins. El retrat eldibuixa l’informe “Qui són els que ensmarquen l’opinió?” de l’ObservatoriCrític dels Mitjans Mèdia.cat, elaboratper la periodista Laia Altarriba.L’estudi ha fet un buidatge dels prin-cipals espais de debat de les ràdios itelevisions amb més audiència a Ca-talunya (Catalunya Ràdio, RAC1 iLaXarxa, per una banda, i TV3, 8TVi circuit català de TVE, per l’altra) idels cinc rotatius més llegits (La Van-guardia, El Periódico, El Punt Avui,edició catalana d’El País i Ara) al llargdel mes de juny de l’any passat. I el re-sultat ha estat un llistat de 500 perso-nes que participen de manera habituala aquests espais. D’aquest llistat, apartir d’un sistema de punts, l’informen’ha extret els 50 opinadors que tenenmés influència i els ha analitzat.La principal conclusió que n’extreul’informe és que aquests 50 opinadorsque des de les seves tribunes influeixenen l’opinió de la població són represen-tatius d’un segment de la població moltespecífic i això comporta que les sevespreocupacions i expectatives siguinforça diferents que les de la majoria dela societat i que, per tant, analitzin elmón des d’una posició que no és com-partida per bona part de la població.Amb feina,estabilitat i un bonsouD’entrada cal destacar que cap de lespersones que participen als principalsespais d’opinió està a l’atur o treba-lla en situació precària. A més, sabemque es troben en una situació laboralestable i ben remunerada. L’estudi noha pogut aconseguir el salari d’aquestsopinadors. Però si tenim en compteque n’hi ha 12 dels 50 que són direc-tius de mitjans de comunicació (segonsl’Idescat els directius i gerents tenenun salari mitjà de 60.588 euros brutsanuals) i que la resta s’emmarquendins de la categoria de professionalscientífics i intel•lectuals (que percebende mitjana uns 33.674 euros anualsbruts), això els situa molt per sobre delsalari mitjà de la població de Catalun-ya que té feina, que segons l’Idescat el2010 era de 24.499 euros bruts anuals.Si a més ens fixem ambla rendamitjana de la població, l’esquerdas’eixampla encara més: el 2011 la ren-da mitjana per persona era de 10.101euros anuals i la renda mitjana per llarera de 26.418 euros, unes xifres moltinferiors als ingressos dels opinadorsmés influents.Un altre element interessant a tenir encompte és que tres quartes parts delsopinadors més influents tenen forma-ció universitària. Aquest percentatgeés molt superior al de la resta de lapoblació. I és que només el 15,7% dela població més gran de 10 anys a Ca-talunya l’any 2007 (dada més recentrecollida per l’Idescat) tenien forma-ció de tercer grau, és a dir, estudis deuniversitaris o cicles formatius de grausuperior.L’elit de laprofessióperiodísticaUna altra dada rellevant que aportal’anàlisi d’aquestes persones que ensmarquen l’opinió és que treballen enuns sectors molt específics. Així, sa-bem que el 72% són periodistes i/oescriptors; no n’hi ha cap que treba-lli al sector de la indústria, de la res-tauració, del comerç, del turisme o al’agricultura, i no n’hi ha cap que tin-gui formació científica.Però, a més de saber que la majoriasón periodistes, tampoc seria just dirque són la veu de la professió, perquèno són representatius del treballadormitjà d’aquest sector (actualment moltprecaritzat i inestable). I és que la ma-joria són directius de mitjans de comu-nicació, periodistes amb una trajectòriamolt consolidada o tenen un programade televisió propi. Per tant, si són re-presentatius d’algun col•lectiu profes-sional és de l’elit del periodisme.Només un 20% dedonesEl percentatge de dones que participenals espais d’opinió és molt petit i aixòcomporta que els posicionaments dela meitat de la població quedin moltsilenciats. En total, dels 500 opina-dors que analitza l’informe, només el18,36% són dones. Pel que fa als 10opinadors més influents, però, el per-centatge és encara més petit, ja quenomés hi ha una dona. Per mitjans, ElDebat de La 1 i Els Matins de TV3 sónels espais amb més presència femeni-na (35% i 40%, respectivament). Percontra, El Matí de Catalunya Ràdio i lasecció d’opinió d’El Periódico són elsespais amb menys presència femenina(9% i 9,5%, respectivament).El poder dels grupsde comunicacióL’estudi de Mèdia.cat també revela elpoder dels grups de comunicació. I ésque dels 50 opinadors més influents,el 90% participen com a mínim a unatertúlia o escriuen a un diari dels dosprincipals grups de comunicació deCatalunya: el Grup Godó, privat, o laCorporació Catalana de Mitjans Au-diovisuals (CCMA), públic.Però hi ha un d’aquests dos grups quesobresurt especialment, el Grup Godó:dos terços dels 50 opinadors princi-pals participen en algun mitjà d’aquestgrup, i dels 10 més influents, nomésn’hi ha dos que no tenen presènciahabitual en alguna tertúlia o que noescriuen a La Vanguardia.Suport a lesretallades i alsplans d’austeritatDel gruix d’opinadors analitzats, hiha un petit grup que l’estudi ha ob-servat encara amb més detall. Sónl’anomenat Top10, i la llista la con-formen: José Antich, Pilar Rahola,Màrius Carol, Francesc-Marc Álvaro,Enric Hernádez, Vicent Sanchis, LluísFoix, Albert Sáez, Antoni Puigverdi Rafel Nadal. En el cas d’aquests 10opinadors, l’estudi ha seguit els seusposicionaments al llarg del mes dejuny de l’any passat en tertúlies i arti-cles als diaris.La conclusió és que la manca de di-versitat de perfil socio-econòmic entreels principals opinadors es repeteix enaquests 10 més influents i que aixòexplica que, en gran mesura, tinguinuna opinió similar davant dels temesd’actualitat del país que es refereixena qüestions econòmiques i socials.Així, defensen les retallades i plansd’austeritat, i també les polítiques dela Unió Europea. Tot i que cal dir quemolts d’ells critiquen les conseqüèn-cies negatives de les retallades, acabenconsiderant que són inevitables. En elque coincideixen, els que en parlen,és en la necessitat que la banca hauriad’assumir responsabilitats.En canvi, com que en les qüestionsnacionals els posicionaments tenenuns condicionants diferents, trobemque entre els 10 opinadors més in-fluents hi ha força diversitat. Així, quees posicionin clarament per l’opcióindependentista només n’hi ha dos,els mateixos que per l’opció unio-nista, mentre que el gruix principaltenen posicionaments més ambigus,ja que estan a favor de majors quotesd’autogovern per Catalunya però no esmostren independentistes.Deien Noam Chomsky i Edward S.Herman el 1988, a Los guardianes dela libertad, que “els propietaris delsmitjans fan coses semblants perquèveuen el món des de la mateixa pers-pectiva; estan sotmesos a limitacionsi a incentius similars, de manera quepresenten històries o guarden silencitots a una”. Certament, la major partd’opinadors no ostenten la propietatdels diaris, ràdios o televisions oncol•laboren. Però la frase també se’lspot aplicar, ja que comparteixen unamateixa situació de benestar i estabi-litat.
    • 4 · Tema del mes Juny de 2013Roger Palà: “La precarietat, les rutines de producciói la pressió dels anunciants fan que hi hagi temessilenciats als mitjans de comunicació”Quins ens marca l’opinió?Laia AltarribaEntrevista al periodista Roger Palà,coordinador, juntament amb SergiPizarro, de l’Anuari dels silencis me-diàtics, impulsat per l’Observatoricrític dels mitjans Mèdia.cat, del Grupde Periodistes Ramon Barnils. Aquesttreball recull quinze reportatges sobretemes dels quals els mitjans de comu-nicació no van informar o ho van ferde manera superficial o tergiversadadurant el 2012. Aquest anuari ha es-tat possible gràcies a la col•laboracióeconòmica de 434 persones a travésd’una campanya de micromecenatge.Parlem amb Roger Palà del motiu queels va portar a elaborar aquest anua-ri i la repercussió que ha tingut, peròtambé del paper dels mitjans de comu-nicació en la conformació d’opinió ala societat.Aquesta primavera heu presentatla tercera edició de l’Anuari delssilencis mediàtics. D’on va sorgir lanecessitat de recopilar els principalstemes silenciats pels mitjans de co-municació?Una de les inquietuds del Grup de Pe-riodistes Ramon Barnils sempre ha es-tat assenyalar les mancances dels mit-jans de comunicació a l’hora de tractardeterminats temes que les agendesmediàtiques no acostumen a tenir encompte.Quin tipus de temes principalment?Principalment qüestions que afectenempreses molt potents o altres institu-cions de l’Estat. Però l’anuari tambésorgeix de la inquietud per part delgrup de la tendència creixent de dia-ris i informatius de ràdio i televisió deviure esclaus de les xarxes socials i del’actualitat absoluta. Així que no que-da gaire espai per reflexionar o poderaprofundir en els temes a la premsa.L’Anuari, doncs, vol donar resposta aaquestes dues inquietuds, i per fer-hobusquem uns quants temes que no hantingut espai als mitjans durant l’anyanterior i els desenvolupem bé.Cada tema l’heu encarregat a unperiodista diferent.Entenem que és un treball col•lectiu, ibusquem gent que el faci de dos per-fils diferents: d’una banda, periodistesque sabem que treballaran bé el tema,ja sigui perquè el coneixen bé o perquèhan treballat temes similars; i d’unaaltra banda tenim acords amb les fa-cultats de comunicació de les uni-versitats Pompeu Fabra, de Valènciai de Vic per tal que siguin estudiantsdels darrers cursos que s’encarreguind’alguns temes. És una manera de do-nar suport a les generacions de perio-distes més joves.Quina rebuda ha tingut l’Anuaridins de la professió?Les reaccions que ens han arribat sónpositives. I és lògic, perquè el nostreobjectiu amb aquest treball no és feruna esmena a la totalitat als mitjans idir-los que són uns censuradors, sinóque partim d’una actitud diplomàticai les crítiques les fem des d’un puntde vista constructiu. És a dir, que mi-rem d’assenyalar el que no acaba defuncionar sense dir-los que ho fan totmalament.Algun dels temes que heu assenyalatcom a silenciat després l’han recollitalguns mitjans?Això ha passat, però no diem que si-gui perquè l’haguem destapat nosal-tres, sinó perquè hem tingut l’olfacted’assenyalar històries que posterior-ment se n’han fet ressò els grans mi-tjans. Per exemple, el primer any vamparlar de la implicació d’Urdangarin ala trama Noos quan encara ningú enparlava, o en aquesta darrera edicióhem explicat l’increment de les agres-sions homòfobes, i posteriorment ElPeriódico n’ha fet un reportatge.Això passa amb la majoria de te-mes?Passa amb alguns. També hi ha qües-tions que expliquem però que desprésningú més aborda. Un exemple l’hemtingut en l’edició de l’any passatamb la denúncia de la irregularitatd’Aigüest de Barcelona, que pràctica-ment cap mitjà se n’ha fet ressò. Unaraó que ho explica és que Agbar és unanunciant molt poderós.Parles dels anunciants com un fac-tor que influeix a l’hora que els mi-tjans decideixin si parlen o no d’undeterminat tema. Quins serien elsmecanismes bàsics que fan que unmitjà de comunicació decideixi noparlar d’una qüestió determinada?Hi ha diverses qüestions, i totes sónrellevants. D’una banda hi ha la qües-tió de la publicitat. El que no podemdir és que els grans mitjans estan deltot venuts perquè depenen dels anun-ciants i no poden criticar qui les posapublicitat; però certament, la publici-tat és poderosa i alguns mitjans s’hopensen diverses vegades abans de pu-blicar notícia negativa sobre una em-presa que els posa anuncis.Em deies que hi ha diverses qües-tions que influeixen. Quines altreshi ha?També cal tenir en compte les rutinesde producció. És a dir, els mitjans sónuna fàbrica de notícies, amb uns ho-raris, uns treballadors, uns capataços,etc. Hi ha una sèrie de mecanismesque fan que, en el cas dels diaris, almatí els lectors trobin el periòdic alquiosc. Aquests mecanismes estanmolt marcats per la precarietat quehi ha a les redaccions actualment, onmenys persones han d’omplir les ma-teixes pàgines i, per tant, els és moltmés difícil generar temes propis i aixòacaba comportant que les redaccionstinguin molta dependència dels gransgabinets de comunicació i que en po-lítica, sobretot, els diaris vagin a laroda del periodisme de declaracions;és a dir, d’acabar centrant-se en quèdiu un i l’altre, enlloc d’explicar lesconseqüències de les decisions i ac-cions polítiques. I finalment, el tercerelement en joc és l’autocensura, ja queels periodistes no som herois i depe-nem d’un sou a final de més, així queens costa molt, de vegades de formaexcessiva, creuar la línia general deldiari. Cap d’aquests factors és deter-minant per si sol, però tots acabencomportant que costi molt que algunstemes apareguin als informatius.També hi ha silencis a les tertúlies?Sí, les tertúlies són un gran exemplede silencis mediàtics. Des de Mèdia.cat les hem estudiat bastant. Quan lesanalitzes acabes veient que la majoriade tertulians tenen un esquema ideo-lògic molt semblant els uns dels altresi, per tant, acaben tocant uns mateixostemes. Aquests espais són importantsperquè actualment marquen la dinàmi-ca del dia a dia dels mitjans, ja que elsúltims temps ha pres molta rellevànciamediàtica.Per què els mitjans programen ter-túlies?Als mitjans els agraden les tertúliesperquè, d’una banda, són molt baratesde produir. Malgrat que es diu que elsque hi participen cobren molt, pro-duir-les és relativament econòmic, jaque expressar opinions és molt senzill,però elaborar reportatges en profundi-tat requereix temps i, per tant, invertir-hi diners. I d’una altra banda les ràdiosi televisions fan tertúlies perquè sónun format que funciona, que té audièn-cia. Aquest punt de baralla de galls téun cert atractiu.Dius que són atractives pels oientso teleespectadors, però quan Mè-dia.cat vam publicar l’informe delstertulians, a les xarxes socials hi vahaver molts comentaris que mostra-ven que molta gent n’està cansada.Jo sempre he estat bastant crític ambaquests espais i recomano fer-ne unconsum crític. Però hi ha molta gentde moviments socials i preocupadaper la dinàmica dels grans mitjans quede vegades són grans consumidors detertúlies. Penso que hauríem de ser elsprimers a aplicar-nos una dieta méssana de consum de comunicació i sino ens agraden les tertúlies, doncs elmillor que podem fer és no seguir-les.Podríem dir que les tertúlies no sónuna bona forma de periodisme, sónuna dieta de greixos saturats.Abans deies que els que participen ales tertúlies tenen un esquema ideo-lògic semblant. Però entre ells esdiscuteixen molt.Però en realitat no és una discussiósobre temes de fons. La tipologia depersonatge que trobem sobretot a lestertúlies és la d’un home, de mitjanaedat, amb poder adquisitiu notablei que sovint és periodista. Però perquin motiu ha de tenir aquest perfil?La societat és molt més diversa, i noqueda gens reflectida en aquests es-pais. A més, a Catalunya es produeixfenomen una mica curiós i és que siagafes les dades del Centre d’Estudisd’Opinió veus que el 70% de perso-nes que estan a favor de la indepen-dència s’ubiquen ideològicament al’esquerra, però els independentistesque participen als espais de debat alsmitjans tenen plantejaments ideo-lògics conservadors o neoliberals. Ials mateixos espais, si et fixes en lagent més progressista, no són preci-sament independentistes. Així que esprodueix una estranya disfunció, queper mi és un dels principals mals quetenen aquestes espais d’opinió.Em deies que a la professió hi hamolta precarietat. Però els darrersmesos hem vist com alguns treba-lladors de mitjans de comunicacióes començaven a organitzar en con-tra de les retallades de plantilles.A més, el passat 27 d’abril es vacelebrar la primera assemblea detreballadors de mitjans en lluita deCatalunya, convocats per Mitjansen Lluita, coordinadora creadatambé aquest any.Els treballadors del periodismes sem-pre hem tingut un ‘handicap’, i ésque tenim molt idealitzat el mide delperiodista liberal i que no ens veiemcom a obrers. Però crec que ara quela crisi ha fet que tot sigui molt mésdescarnat, hi ha més gent de la pro-fessió que està prenent consciènciaque som uns treballadors més, que nosom més que assalariats, com deia elRamon Barnils. Penso que propostescom Mitjans en lluita estan contri-buint que alguna cosa es mogui a laprofessió.
    • Juny de 2013 Tema del mes · 5Quins ens marca l’opinió?El monopoli de la informació trontollaLaia Altarriba19 de juny de 2011. Centenars depersones aturades al mig de la viaLaietana escridassen un periodista deTV3 que està fent una crònica desd’un balcó: “Televisió, manipula-ció!”. La mitjana d’edat és d’entre 30i 60 anys. El marc és una manifesta-ció contra les retallades i la doctrinaneoliberal de l’austeritat que ha aple-gat unes 200.000 persones.Què va tenir de singular aquella ma-nifestació que ens permeti dir que elmonopoli de la informació per partdels grans mitjans de comunicacióha començat a trontollar? Doncsque la mateixa setmana els mitjansde comunicació amb més audièn-cia s’havien dedicat a criminalitzarde manera unànime l’intent d’unsquants milers de persones de bloque-jar el Parlament de Catalunya perquèno s’aprovessin uns pressupostosanti-socials. I a més, havien silenciatla convocatòria de la manifestacióque seguia l’estela del 15M, nascutnomés feia un mes a les places de lesprincipals ciutat catalanes i de la restade l’Estat espanyol. Però malgrat lesacusacions de ser violents i malgratel menyspreu destil•lat conjuntamentper informatius, pàgines de diaris itertúlies, desenes de milers de per-sones es van sentir interpel•lades peruna convocatòria que corria per inter-net, per les assemblees en barris, po-bles, escoles, centres de salut i llocsde treball, i que estava penjada a lesparets dels carrers. I van acudir mas-sivament a la crida per manifestar-seel 19 de juny. És a dir, milers i milersi milers de persones no van fer casdels dictats dels grans mitjans.Dit d’una altra manera, cada vegadatenen més dificultats per fer-nos ad-herir al seu consens. A quin consens?Al que ens diu que les decisions po-lítiques que prenen els governs i elsdictats econòmics que segueixensón els únics possibles i que, pertant, no té cap sentit oposar-s’hi niorganitzar-se per canviar la situació.Ho patim avui en dia quan ens asse-guren que cal reduir encara més lespensions de jubilació perquè, diuen,ens morim massa tard (però no ensexpliquen per quin motiu sí que hi hadiners pels plans de pensions privats,per exemple).Però què és el que posa en qüestió elmonopoli de la informació? Per quèla població no els fa cas de maneramassiva? Principalment per dos mo-tius.L’un és que els darrers anys han anatcreixent els espais d’informació alter-nativa al discurs oficial, i això ha es-tat possible gràcies a internet (perquèpermet difondre textos, fotos, etc. almarge dels mitjans del poder i a méses pot fer a un cost molt inferior queel que comporta tirar endavant unmitjà de comunicació massiu), peròsobretot gràcies al creixement del’esquerra combativa.I l’altre motiu és que el discurs quefan des del mitjans no s’adiu, sovint,amb la situació que viu la gent. És adir: si tu ocupes un ambulatori queel govern vol tancar i els mitjans decomunicació no ho expliquen, aixòfa que perdis interès en els informa-tius. Però si a més vas a una manifes-tació que avançava tranquil•lamentperò que els Mossos d’Esquadra hanatacat i a la televisió acusen els quehi heu participat de violents, doncscada vegada et creus menys el quet’expliquen al Telenotícies. Aixíque els darrers anys, amb la crisi,l’agudització de les dificultats per lesque passen les classes treballadoresi la determinació dels poderosos demantenir els seus interessos fa ques’esquerdi la capacitat ab-soluta dels mitjans per con-vèncer el ramat, és a dir, atots nosaltres.Ja han passat dos anysd’ençà aquell 19 de juny.El discurs que diu que nohi ha alternativa possibleal capitalisme continuatrontollant: quan algunspolítics surten a la pales-tra a acusar de terroristesla gent de la Plataformad’Afectats per la Hipoteca,les xarxes socials s’omplende bromes que ridicultizenels qui ho han dit; quan elsmitjans reprodueixen comlloros les paraules del con-seller d’Interior dient queno es van disparar pilotesde goma a la zona de lamanifestació on era EstherQuintana, a internet aparei-xen vídeos que ho rebaten. Ipodríem anar posant exem-ples.Així que els informatius,les tertúlies i les pàginesdels diaris, ja no tenenl’enorme poder de convic-ció de què havien gaudit faalguns anys.Però encara queda camí pelterratrèmol que els ha de fercaure. A ells i als interessosque defensen.
    • 6 · Treball - Economia Juny de 2013TREBALL - ECONOMIALespolítiquesderescatdelabancanoserveixenpermillorarl’economiaiencaramenyspergarantirunavidadigna,sinóperincrementareldeutepúblicperpoderprivatitzar,retallarimanllevarelsrecursosglobals.CGT en defensa d’unes pensionspúbliques, dignes i suficientsSecretariat Permanent ComitèConfederal CGTPer a la CGT, l’informe dels “ex-perts” sobre la insostenibilitat delsistema públic de pensions és una altraestafa més que pretén la privatització.El Capítol de Despesa Social dels Pres-supostos Generals de l’Estat (PGE), vaascendir en l’any 2012 a 175.382 mi-lions d’euros. Despesa Social que esva emprar per a PENSIONS (115.825milions), ATUR (28.503 milions), SA-NITAT (3.974 milions), EDUCACIÓ(2.220 milions).Per altra banda, l’Estat ha pagat,d’interessos als banquers i tenidorsdel deute, durant el 2012, un total de28.848 milions d’euros, és a dir, hapagat de les butxaques de la majoriasocial, 345 Milions més de € que a lespersones aturades i això que l’atur vaaugmentar en el 2012 en 805.000 per-sones.Les mentides i el “cientifisme inte-ressat” dels experts lligats a les en-titats Financeres i Asseguradores, jaen 1995, vaticinaven que en el 2010,el dèficit de la Seguretat Social seriadel 2,15% i la taxa de dependència(relació entre cotitzadores/pensionis-tes), seria de 0,9/1. Vaticinaven la in-sostenibilitat del Sistema Públic. Larealitat és que la Seguretat Social hatingut superàvit fins al 2011 i ho hatingut de forma històrica. L’actual re-lació entre cotitzadores/pensionistesen el 2010 era de 2,57 cotitzadors / 1pensionista.Avui, 18 anys després, els “experts”finançats i depenents de les mateixesEntitats Financeres i Asseguradores,tornen a vaticinar la fallida “del sis-tema de pensions per al 2023” i pro-posen sense cap “rubor científic” imenys encara sense cap humanitat niètica, que les pensions futures a partirdel 2014 han de baixar i, les pensionsactuals (9 milions) han de “seguircreixent per sota del cost de la vida”.Els arguments del poder financer,les asseguradores privades i els seusportaveus, la Troica, el PP, el PSOE,CIU, PNB, UPyD i els “experts in-cideixen en les mateixes mentides“:“El sistema és inviable per l’augmentde l’esperança de vida, la menor en-trada d’afiliats/des i l’augment delsanys que es percep pensió”.La realitat és que des de 1995 a 2010,la població cotitzadora augmenta en5 milions. En l’actualitat, de cada100 euros de riquesa social que gene-ra l’economia espanyola, es dediquen9,9 euros per a pensions, després que-den 91 euros per a repartir.Amb solament un increment de laproductivitat del 1,5% d’aquí al2050, la riquesa social se situaria en225 euros, si dediquéssim el 15% pera Pensions, és a dir 33,75 euros, que-darien per a repartir 191,25 euros.Per a la CGT, allò que realment ha deser reformat és:- Acabar amb la desfiscalització delcapital.- Incrementar els impostos dels Bene-ficis, de les rendes superiors a 60.000euros, de patrimoni, de transaccionsfinanceres.- Acabar amb el doble frau fiscal, ellegal i l’il•legal de les rendes altes.- Acabar amb les subvencions a lescotitzacions empresarials.- Perseguint el frau fiscal de gransempresaris i fons d’inversió,s’obtindrien 90.000 M de € i ambaugmentar l’Impost de Societatsde les grans Empreses fins al 35%,anualment es tindrien uns ingressosde més de 15.000 M de € .- Augmentar les Pensions Mínimes,de manera universal, a 1.200 € en 14pagues.Per a la CGT, les pensions públi-ques, suficients i dignes són un dretsocial per a totes i tots, com el dret al’educació i la sanitat.Com a tal dret social, la CGT el defen-sarà en el carrer.Sindicats de concertació i patronal prorroguen un anyl’acord dels convenisRaúl F. Millares - DiagonalPensions i convenis col•lectius, dosdels símbols del –denominat– Es-tat del benestar, encaren incertesessense precedents. Tampoc és que ha-gin viscut mai dies de glòria en el sudd’Europa, però aquests dos paraigüesmantenien una aparença de protecciósobre col•lectius vulnerables i sem-blaven recordar que, en algun mo-ment, la classe treballadora va con-quistar alguna victòria. Un desigualdiàleg entre Govern, patronal i sindi-cats, amanit amb les recomanacionsde “grups d’experts‘’, parirà, segonstotes les previsions, una reformadràstica de les pensions.Al mateix temps, el primer aniversaride la reforma laboral ha estat a puntde liquidar automàticament milersde convenis col•lectius que, de mo-ment, perllonguen la seva vigènciao, per ventura, la seva agonia? Eldijous 23 de maig, patronal (CEPEI CEPYME) i els sindicats CC OO iUGT signaven in extremis un acordper a estirar la vigència d’aquellsconvenis col•lectius que s’estiguessinnegociant.El pacte alleuja, ara com ara, una deles amenaces més serioses que hapatit la classe treballadora en els úl-tims anys. Fins a la reforma laboralde Báñez, quan un conveni col•lectiucaducava sense acord, la seva em-para s’estirava sine die en el que esdenominava “ultraactivitat”. No obs-tant això, aquell decretazo va establirque els convenis col•lectius esgotatssense acord entre empresa i represen-tants de la plantilla deixarien de tenirvigència al cap de dotze mesos. I elsprimers dotze mesos es compliranel 7 de juliol. És a dir, a partir del 8de juliol, l’empresa, per tant, podriaunilateralment acollir-se al convenid’àmbit superior –el del seu sectord’activitat– i, si no hi ha altre remei,obeir únicament a l’Estatut dels Tre-balladors, el matalàs més esquifitsobre el qual pot caure una personaassalariada.Ha acabat l’amenaça? Uns sindicatsmolt necessitats d’alegries volen pre-sentar aquest pacte com una conse-cució èpica. Ramón Górriz, secretarid’Acció Sindical de CC OO, defineixel text com “una esmena a la totalitatde la Reforma Laboral”. No obstantaixò, altres fonts sindicals que enca-ren negociacions de convenis aquestany reconeixen a Diagonal quel’acord “no és per a llençar coets” ique “la poca força negociadora quedonava la ultraactivitat dels conve-nis s’ha perdut”. Els empresaris nitan sols han volgut que la signaturaes converteixi en un acte públic per ano donar-li massa importància al text.Entre 1,5 i 2,5 milions de personesestaven a punt de veure reduïts atrossos els seus convenis d’empresa iaquesta destralada, sí, s’ha alentit. Lamala notícia és que el pacte noelimina en absolut la incertesani la inferioritat negociadora deles treballadores i treballadors.L’acord és només una recoma-nació dels agents socials alsseus representats: si ja estannegociant un conveni, han decomprometre’s a perllongar-lomentre duri la negociació. Fi dela història? En absolut.Al marge que el text és no-més una recomanació, deixaa l’arbitri de cadascuna deles parts la decisió de donarper esgotat el diàleg. Semblalògic pensar que cap comitèd’empresa voldrà donar per re-solta la negociació –mentre duriaquesta, el conveni es manté–,però l’empresa podrà decidirunilateralment aixecar-se de la taulaquan vulgui. Sí, unilateralment i quanvulgui. Què passarà llavors? Aquestaés l’altra petita gran esperança a laqual s’aferren els sindicats: les partshauran de sotmetre’s a la mediaciód’un arbitratge –previsiblement mésbenèvol i equitatiu que els “mínims”continuguts de l’Estatut dels Treba-lladors –.Amb tot, el text estàlvia de la tritu-radora un bon grapat de convenis:aquells que en el seu redactat con-templen la pròrroga automàtica dela seva vigència seguiran valent ambindependència del que digués la Re-forma Laboral. Els pròxims mesosmostraran si aquest pacte ha salvatles andròmines o es desfà com papermullat quan les primeres empresesdonin per liquidades les negociacionsque s’estanquin.
    • Juny de 2013 Treball - Economia · 7Aturem els pressupostosantisocialsNo paguem el seu deute. Que es foti la troika!http://23flluitesalcarrer.wordpress.com/41.640 persones desnonades,44.890 acomiadades, 1.648.200aturades, un terç de la població ensituació de pobresa, 200.000 treba-lladores de la llar sense drets, més de2.000 persones migrades als CIE’s,...i la llista és llarga, molt llarga per ala societat catalana. Però en els pro-pers mesos només sentirem parlard’ajustament pressupostari, de rees-tructuració de l’administració púbica,de dèficit, deute, sanejament, rescat...N’estem fartes!L’1 de juny, una vegada més, desdels moviments socials, plataformesunitàries, entitats veïnals, col•lectiusi sindicats; en definitiva, nosaltres,totes juntes, diem prou a les seves re-tallades, a la seva austeritat i a les se-ves reestructuracions. I ho diem a lespersones que estan a la Generalitat ique volen aprovar, de nou, uns pressu-postos d’injustícies i de retallades; hodiem al Govern espanyol, que ens volfer pagar el seu deute i el de les sevesmultinacionals; i ho diem a la Merkeli a la Unió Europea; que nosaltres nosom culpables de la seva crisi sinósimplement som les seves víctimes.I és per això que des de fa mesos queestem treballant per canviar aquestasituació; ho fem denunciant dia reredia les injustícies dels CIE’s, ho femlluitant contra el Fraking arreu delterritori català, ho fem denunciant lareforma de l’avortament, ho fem atu-rant els desnonaments i alliberant nousespais per a persones desnonades –nohem d’oblidar que avui en dia l’obrasocial de la PAH ja té 7 edificis allibe-rats a la CAC-, però també ho fem alscentres escolars i sanitaris, en el casde les tancades als hospitals del passatNadal, les dormides del 25 d’abril ales escoles catalanes o les ocupacionsdels rectorats de la UAB i de la UBaquest mes de maig.Però avui ho fem tothom unit, ho fema través de la campanya “Aturem elspressupostos antisocials. Juntes po-dem!” i ho fem nosaltres perquè sa-bem que els pressupostos no són sim-plement xifres inabastables, sinó quesón les nostres condicions de vida, sónla nostra salut, la nostra educació, lanostra cultura. Perquè mentre retallen4.400 milions d’euros en els nostresdrets, el Govern espanyol es gastaràaquest 2013 més de 3 milions d’eurosen material d’antidisturbis, com el quevan utilitzar per buidar un ull a l’EsterQuintana el passat 14 de novembre.Perquè el deute no és nostre, perquèla crisi no és culpa nostra; ha arribatl’hora d’alçar-nos i respondre, res-pondre cada dia, des dels carrers i lesplaces, des dels llocs de feina, des delscentres educatius i sanitaris, des de lacultura... des de tots els espais possi-bles. Perquè només si ho fem juntes,podrem. Estem fartes de sentir que nohi ha diners, que no hi ha alternatives,i que tot plegat és una mena de fatali-tat bíblica; no.El que s’ha ensorrat és un modeleconòmic parasitari, depredador i in-sostenible. És per això que el sistemacapitalista, representat per la UE, pelGovern espanyol o per la Generalitatde Catalunya, ens vol fer pagar el seudeute, però ho tenim clar, nosaltres:s’ha acabat pagar el beure a la Troika,s’ha acabat pagar el seu deute!Tampoc perdem la memòria, a l’estiude 2011, d’esquenes al poble i amb elsuport dels nostres actuals governants,fou aprovada una reforma constitu-cional que donava prioritat al paga-ment del deute financer per damunt dequalsevol altra partida pressupostària.Avui som aquí per dir que les nostresvides valen molt més que els seusbeneficis, siguin de La Caixa, Tele-fónica o Agbar. I seguim tibant el fil,no podem oblidar tampoc els 26.000milions d’euros frau de fiscal estimatarreu dels Països Catalans.Quants llits d’hospital tancats repre-senta tot plegat? Quantes beques uni-versitàries? Quantes ajudes socials oquantes inversions públiques? I tantque hi ha diners! El que manca és lavoluntat política d’anar a buscar-losallà on són. Cal destruir el frau fiscal,recuperar l’impost de successions i ferque pagui més qui més té!I és que d’això va el debat pressupos-tari: del conflicte d’interessos entre lesnecessitats de la majoria social i elsprivilegis de poca gent. El seu deutecontra els nostres drets, els seus bene-ficis contra la nostra sanitat, educació,cultura o pensions. Però si es pensavenque claudicaríem, una vegada méss’han equivocat. Perquè n’estem fartes,perquè hem perdut la por i perquè jun-tes podem!I és per això que avui tampoc volemoblidar les companyes i companys dela PAH, que en les darreres setmaneshan estat jutjades i jutjats per defensarel dret a l’habitatge a Sabadell i a Vic,els estudiants represaliats a les univer-sitats catalanes per defensar un ensen-yament públic i de qualitat, a les perso-La marxa contra la Troika a Barcelona fa una crida per aturar elspressupostos de CiUMilers de persones es van manifestar el dissabte 1 de juny per la tarda al centre deBarcelona amb l’objectiu d’aturar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya.Una quarantena de col•lectius convocants i sobretot les sectorials de sanitat, edu-cació i cultura, entre d’altres, que fa mesos que s’organitzen van aprofitar la jornadainternacional contra la Troika que es va fer a 80 ciutats europees, per assenyalarCiU i PP com a culpables de l’austericidi a casa nostra.Van aplegar prop de 5.000 manifestants i la gentada va passar per davant de la De-legació del Govern espanyol al carrer Mallorca, la seu de CiU al carrer Còrsega i laseu de la Unió Europea ubicada al passeig de Gràcia. Totes tres institucions estavenfortament vigilades per la policia. En el lema de la convocatòria i en el comunicatconjunt van denunciar els pressupostos de les retallades que s’hauran de votar alParlament de Catalunya properament, i que encara no tenen garantits els suportssuficients. Van fer una crida a aturar la seva aprovació, que es podria materialitzardurant el mes de juliol, ben a prop de les vacances d’estiu. En els moments finalsde la marxa van fer una performance amb pintura vermella als vidres de la seu delDeutsche Bank del passeig de Gràcia. També van cremar banderetes de la UE.nes imputades per defensar els nostresdrets en les darreres vagues generals ia totes les que, com l’Ester,han patit labrutalitat policial en els darrers mesos.Perquè no seran ni les seves piloteres niles seves porres les que ens faran callar.Som aquí per rebutjar els pressupostosantisocials que s’estan anunciant i elxantatge que ens estan fent al seu vol-tant. No acceptem cap retallada en edu-cació, sanitat, prestacions socials... Noadmetem reduccions de llocs de treball,pèrdues salarials, desregulacions i dete-riorament de les condicions laborals...No admetem l’espoli de les empresesi serveis públics. No admetem la po-bresa, les desigualtats, ni la destrucciódel nostre entorn a còpia de fracking,privatitzacions de l’espai públic o pro-jectes de l’estil d’Eurovegas. No volemser una maquila del sud d’Europa!Hi ha un altre camí possible. Un camíque passa per plantar cara: a Madrid ials dictats de la troika, sí. Però igual-ment als poders financers, als lobbys ials grans rendistes de casa nostra. Ésuna alternativa que passa per no pagarel seu deute i la seva crisi.Tenim força raons per no confiar en labona disposició del Govern, ni en lagosadia d’aquest Parlament. No faltaràqui us dirà que, en aquestes condicions,no hi ha res a fer. No els escolteu. Auna determinada edat es té present queFranco va morir al llit, però la seva dic-tadura va morir al carrer. Els més jovesja heu vist un 11 de setembre que haremogut les plaques tectòniques delrègim heretat de la transició. Fins itot l’actual configuració de forces po-lítiques porta la petja de l’última vagageneral. Des d’una mobilització so-cial sostinguda podem canviar moltescoses, generar alternatives, modificarprofundament el panorama polític, per-metre el sorgiment de nous subjectes...Aquesta lluita només comença. Elspressupostos de 2013 no seran un trà-mit, ni un arranjament a esquenes delpoble. Hi tornarem.La primera condició de qualsevolavenç, però, és la nostra unitat. Juntesi junts podem. Això no és un eslòganper concloure una manifestació: és unapresa de consciència. No hem vinguta fer retòrica, sinó a escriure la nostrapròpia història, a prendre les regnesdel nostre destí.Aturarem els pressupostos antisocials!Juntes guanyarem!
    • 8 · Treball - Economia Juny de 2013El deute de gènere: L’expropiaciódel treball i el cos de les donesComissió de Gènere de la PlataformaAuditoria Ciutadana del DeuteLes dones ja estaven en crisi abansde la crisi. El repartiment des-igual de la feina remunerada i deltreball de cures es traduïa en menorstaxes d’activitat i d’ocupació feme-nines. A aquesta situació, ara, s’hiafegeix l’envestida de les polítiquesd’austeritat, que no són neutrals -enabsolut- pel que fa a gènere. A tra-vés de les reflexions de la Comissióde Gènere de la Plataforma AuditoriaCiutadana del Deute, intentem analit-zar els perjudicis que suposen les po-lítiques d’ajustament per a les dones iposar en relleu el deute de gènere, ésa dir, el deute invisibilitzat que té elpatriarcat capitalista amb les dones.Convé recordar que la situació de cri-si que vivim no és únicament econò-mica i financera, sinó també social,ecològica, alimentària, de cures i degènere. Alhora, convé tenir molt pre-sent que aquesta situació és el resultatd’un model econòmic que precaritzala vida i que, en darrer terme, comassenyala Amaia Pérez Orozco des del’àmbit de l’economia ecofeminista,atemptat contra la mateixa vida: “enun context en què hi ha mitjans mésque suficients per garantir condicionsde vida dignes, les vides estan sotaamenaça permanet” (De vides visiblesi producció invisible, 2012). De totesles crisis, els mitjans de comunicacióde masses reflecteixen només la crisidel deute. I, per bé que el deute s’haconvertit en un concepte quotidià, elmateix concepte recull una gran varie-tat de situacions. Sota el concepte dedeute s’amaguen preceptes morals, elmés clar dels quals és el de “un deutesempre es paga”, tot i que no sempreés així.El deute financer, el més conegut, ésun deute monetari amb un banc quepot tenir contret una família, l’Estato una empresa. Però existeixen altresdeutes: el deute ecològic, el deutehistòric o el deute de gènere. Deutesque, d’una manera simbòlica, s’alcenper fer visible que el capitalisme s’hadesenvolupat basant-se en l’espoli il’explotació per part d’una minoriade la riquesa generada per la majoria.Són deutes incalculables que proba-blement mai podran ser retornats. Toti ser clarament superiors quantitativa-ment que el deute financer, no surtenals diaris ni se’n parla. Són deutesencara invisibles. Davant d’aquestainvisibilitat, moltes persones lluitenperquè es tinguin en compte, perquèes reconeguin.El deute de gènere, és a dir, el deuteque la societat té amb les dones, éstambé un deute invisible. Les donessón creditores, especialment respectel’Estat i les empreses, perquè són lesque realitzen el treball de cures quepermet que els treballadors i les treba-lladores es reprodueixin. Si bé moltesdones tenen una doble jornada laboral,una d’aquestes dues jornades no estàsocialment reconeguda ni és remune-rada. I, de fet, mentre visquem en unpatriarcat capitalista, el deute amb lesdones no serà reconegut ni serà, evi-dentment, restituït.Li diuen deuteperò és patriarcatcapitalistaA diferència del que sovint ens inten-ten fer creure, l’elevat deute que ofegaals països de la perifèria europea no ésla causa de l’elevat deute públic, sinódel deute privat. Els darrers anys, però,el rescat bancari ha augmentat el deutepúblic, i les polítiques antisocials im-posades han ofegat l’economia i hanfet disminuir els ingressos públics.Per tant, l’augment del deute públicés conseqüència de la crisi, no pasla seva causa. Tot això ha tingut llocen el marc d’un model que ja portavatemps funcionant, un model econò-mic que es basa a obtenir el màximbenefici, que es fonamenta en la fal-sa premissa que el creixement pot seril•limitat i que ignora sistemàticamentles conseqüències que això pot tenirper a la sostenibilitat i la vida.En totes les societats, incloses lesmés avançades en termes d’igualtatd’oportunitats entre dones i homes, lesdones són les principals garants delstreballs de cures i de reproducció enun context d’invisibilització i desvalo-rització del seu treball. A la lògica delcapital li interessa mantenir l’statusquo pel que fa a la divisió sexual deltreball, ja que gràcies a l’expropiaciódel treball i el temps de les dones esmaximitza el benefici.També l’expropiació del cos de lesdones i la cosificació del cos femeníporten a una maximització del benefi-ci econòmic dels qui ostenten el podereconòmic. La prostitució, la pornogra-fia, l’abús de la cirurgia estètica, l’úsde la dona com a reclam publicitari i,en la seva manifestació més greu, eltràfic de dones i nenes amb finalitatd’explotació sexual, en són exemplesclars. De la mateixa manera, el sis-tema patriarcal capitalista promou elcontrol sobre el cos de les dones pelque fa als drets sexuals i reproductius.Amb l’excusa de defensar la vida, esmaquilla la veritable intenció, que noés altra que la submissió de les donesi la garantia de la perpetuació de la màd’obra barata i consumista. No obli-dem que si no tenim poder de decisiósobre el nostre propi cos, cap altre po-der de decisió es fa possible.D’altra banda, la desvalorització deltreball reproductiu té un reflex direc-te en el món productiu. La lògica decreixement il•limitat del capitalismepatriarcal va permetre en un momentdeterminat de necessitat la incorpo-ració de les dones al mercat laboral,concebent-les des com a mà d’obramés barata i fent-les servir com a pre-text per flexibilitzar i precaritzar en-cara més les condicions laborals. Laincorporació de les dones al mercatlaboral no es va traduir en una menordedicació al treball reproductiu.La política de retallades en la despesapública social lligada a l’augment dela demanda de cures (envelliment de lapoblació, menors dependents, treballsdomèstics…), la menor disponibilitatde dones a causa del treball remunerati del desig d’emancipació de moltesd’elles, així com la falta d’implicacióde la gran majoria dels homes en lestasques de cures, entre altres factors,fan visible la crisi de cures que es viu aEuropa. Aquesta crisi es va diluir ambla contractació, en condicions labo-rals més que precàries, de milions dedones estrangeres que van deixar elsseus països d’origen, ja colpejats an-teriorment per les mateixes polítiquesd’ajustos estructurals per treballar enles cures de les famílies europees,deixant les cures de les seves pròpiesfamílies en mans d’altres dones. Comafirma Sandra Ezquerra: “La cadenatransnacional de les cures ha garantitdurant anys la pervivència del capita-lisme patriarcal alhora que ha invisibi-litzat la seva naturalesa excloent” (In-vestigaciones feministas, vol. 2, 2011,p. 175-194).La crisi abans de lacrisiPer tot això és necessari destacar queles dones ja estaven en crisi abans dela crisi. El repartiment desigual de lafeina remunerada i del treball de cureshan portat com a conseqüència menorstaxes d’activitat i ocupació femenines.Les xifres d’atur femení duplicaven enmoltes zones les xifres d’atur masculi-nes abans de la crisi.Les dones també reben salaris mésbaixos i pateixen una més gran pre-carietat laboral (temporalitat, con-tractes a temps parcial, assetjament,subocupació, etc.). Així mateix, tenenmés dificultats d’accés i promoció enel mercat laboral, especialment lesdones joves, qüestionades en el seupaper productiu per trobar-se en edatreproductiva, com assenyala BibianaMedialdea (Ser mujer joven no da lomismo, 2012).Aquest panorama de crisi de gènere haempitjorat per les retallades i les polí-tiques d’empobriment implementadesper poder fer front al rescat d’un sis-tema bancari en fallida. La desigual-tat de gènere augmenta en un contexten què, sota el paraigües de la darrerareforma constitucional, es prioritza elpagament del deute per davant de laprotecció de drets i serveis socials.Pagar el deute ocom augmentarràpidament ladesigualtat degènerePerò si les dones estàvem en crisiabans de la crisi, també sabem que lacrisi del deute ha servit per enfortir elmodel patriarcal. La priorització delpagament dels interessos del deute esdóna clarament en detriment de la des-pesa social, i les retallades es concen-tren en sectors professionals feminit-zats, com la sanitat (-22%), l’educació(-17%), la igualtat (-42%) i el benestarsocial. Les retallades de sous i aco-miadaments en aquests sectors afec-ten més a les dones, majoria entre lestreballadores en l’àmbit social. Però, amés, en eliminar-se serveis socials fo-namentals, se sobrecarrega les donesamb el treball de cures i reproducció.L’incompliment de la llei de la de-pendència, juntament amb la reduc-ció d’ingressos familiars, implica quecada cop hi ha més dones que deixend’externalitzar el servei de cures i elduen a terme elles mateixes. Alhora,augmenta el nombre de dones cuida-dores que deixen de rebre la prestacióper tenir sota la seva responsabilitatuna persona dependent.Mesures fiscals com al congelació delsalari mínim, la reforma de l’IRPF,l’augment de l’IVA, l’aplaçament enla millora de la pensió de viduïtat i delpermís de paternitat i la congelació depensions no contributives deixen lesdones en situació de més gran vulne-rabilitat. Totes aquestes mesures afec-ten més qui té menys i qui s’encarregaprincipalment del treball reproductiuno remunerat.Les reformes laborals posen fi decop als avenços aconseguits en elsdarrers anys pel que fa a les políti-ques d’igualtat d’oportunitats en lafeina. L’augment de la flexibilitat enl’acomiadament, la possibilitat de ne-gociació particular de condicions la-borals i el retrocés en la regulació dela feina domèstica, entre d’altres, sónmesures que no únicament limiten lespossibilitats de les dones a l’hora dedenunciar situacions de desigualtat,sinó que són el brou on es cou queaquestes situacions es donin amb mésfacilitat, en un context en el qual elnombre de persones a l’atur supera jaels sis milions.Des de que vam començar a escoltarla paraula deute hem assistit a un pe-riple de decisions que ratifiquen totel que s’ha esmentat fins ara: elimi-nació del Ministeri d’Igualtat, reta-llades en els pressupostos d’igualtat(-42%) i retallades en les partidesdestinades a l’atenció integral de laviolència de gènere (-28%). En tot elterritori de l’Estat espanyol hem as-sistit a l’acomiadament d’Agents de laIgualtat d’Oportunitats, principalmentdones, a la desaparició de programesd’igualtat d’oportunitats a la feina,a l’eliminació de serveis d’atenció isuport a dones que han viscut expe-riències de violència masclista (casesd’acollida, centres d’emergència, ser-veis municipals d’informació, etc.) i al’incompliment de facto de la Llei per
    • L’ ALTRA REALITATJuny de 2013 Treball - Economia · 9la Igualtat efectiva de dones i homesi de la Llei de Mesures de ProteccióIntegral contra la Violència de Gènere.Es transmet a la població la idea quees tracta de polítiques supèrflues, quenomés ens podem permetre en èpocade bonança econòmica. Però en reali-tat són ara més necessàries que mai.En definitiva, estem assistint al des-mantellament de serveis i programesque no feien sinó posar un granet desorra en la lluita per a la no vulneracióde drets bàsics, donat que es destina-ven pressupostos irrisoris a aquestsprogrames.I això és així perquè ara ho necessi-ta el sistema capitalista per continuarobtenint beneficis i sortir reforçatd’aquesta crisi. Es tracta d’aprofundiren la ideologia patriarcal i retornar almodel únic de família: el model nu-clear que asseguri el paper de les do-nes com principals garants del treballreproductiu i de tot allò que l’Estatdeixa de cobrir per fer front al paga-ment del deute.Endefinitiva,lespolítiquesd’austeritatno són neutrals pel que fa al gènereCom sortir del malcamíLa Comissió de Dret Internacio-nal de les Nacions Unides qualificad’inadmissible “un Estat que aban-dona els serveis públics de mane-ra que deixa a la seva comunitat enel caos i l’anarquia simplement perpoder disposar dels diners per reem-borsar els seus creditors”. Per tant,no tan sols són il•legítims els deutesque s’han contret per fer front al res-cat del sistema bancari, sinó que sónil•legítims també els pagaments deldeute que impliquin la vulneració dedrets econòmics, socials i culturals dela població. Com veiem, per fer fronta un deute que no es nostre (el deuteprivat), s’està generant un deute en-cara més gran amb les dones, amb lesfutures generacions, amb les perso-nes migrants, amb la gent gran i ambel medi ambient.L’anul•lació dels deutes il•legítimsi impagables és una mesura priori-tària però no suficient. La forma coms’ha gestionat la crisi mostra comel patriarcat es manté com la based’aquest capitalisme antisocial. Si noes produeixen canvis més profunds,el sistema continuarà subsistint i re-produint dinàmiques patriarcals. És,per tant, necessari un gir des de la lò-gica del capital a la lògica de la vida.I per això és necessari fer visible demanera contundent i constant que elconflicte no es exclusivament entre elcapital i el treball, sinó entre el capi-tal i la sostenibilitat de la vida.És urgent donar passos ferms cap aun altre model econòmic que es basien el ple exercici de drets per part detotes les persones, independentmentdel seu sexe d’origen, i que tinguien compte la necessària proteccióde l’entorn. En aquest nou ordre decoses, el repartiment equitatiu de totsels treballs, els remunerats i els noremunerats, adquireix una especialrellevància.Tenim ja experiències que provenende l’economia social i solidària i quedemostren que un altre model econò-mic és possible i necessari. Aquestés el camí que hem de seguir, senseperdre de vista en cap moment que,pel que fa al gènere, cap mesura quees posi en marxa serà neutral mentrela divisió sexual del treball continuïexistint, fortament arrelada en la valo-ració diferent dels treballs productius ireproductius.No ens poseu a tots al mateix sacPepe BerlangaResulta alarmant la lectura i anàlisiminuciosa dels diversos baròme-tres i estudis d’opinió que, periòdica-ment, arriben al nostre coneixement,tant dóna que ho elabori el CIS comMetroscopia o qualsevol altra empre-sa que realitzi enquestes, sondejos,estudis d’opinió, investigació de mer-cats,… el resultat s’assembla massa:“els sindicats” són una de les insti-tucions pitjor valorada, participantd’aquest trist privilegi amb partitspolítics i govern. Per contra, el movi-ment 15M segueix comptant amb am-plis suports de la ciutadania a 2 anysde la seva aparició i continuen irra-diant simpatia i confiança a 6 de cada10 espanyols o com el 78% opina quetenen raó en el que diuen i pel que pro-testen, mostrant el seu ascendent sig-nificativament entre el 69% dels jovesi el 53% de la gent gran.Alguna cosa no estarem fent bé per-què l’entorn tingui aquesta percepcióo, potser sigui que, els entrevistats nofan distinció i col•loquen en el mateixsac a totes les organitzacions. A tot elmón li agrada sortir maco en la foto iens importunem al conèixer la veritati la rebutgem. Resultat, ens contrariaaquesta imatge que els altres podentenir de nosaltres, potser fruit de lanostra incapacitat de convicció o de ladesconfiança que suscitem.No obstant això, sense fer massa so-roll, gairebé a la callada, les nostresrepresentacions en nombroses empre-ses, petites, mitjanes, grans, multina-cionals,… que més dóna la grandària ila procedència, aguanten estoicamentles agressions dels empresaris, com nopodia ser d’altra manera, molt menysen l’actual crisi que no hem creat,però, en massa ocasions, també esveuen violentats per l’assetjament dels“sindicats”, aquest bisindicalisme ins-titucionalitzat causant per una bandaimportant de la deterioració sociola-boral que els assalariats venim sofrint,essencialment des que van oblidar quela seva obligació i raó d’ésser és la de-fensa dels drets dels treballadors.El desencantament amb l’activitat delssindicats entre la classe treballadoraés evident i irrefutable, massa decep-cions, actuacions injustificades, ac-ceptació sense oposició de les propos-tes empresarials, lluites que s’acabenabans d’arribar als objectius, exclusi-va protecció afavorint als seus afiliats,corrupció sindical,…Per aquest motiu, no és just ni de re-but que se’ns fiqui en el mateix sac alsuns i els altres, o que, només siguemnotícia quan es desencadenen alter-cats. Però alguna cosa està fallant, enalguna cosa ens estarem equivocant,alguna cosa hauríem de fer referent aaixò per a invertir aquesta imatge des-figurada de la nostra existència.Com hem repetit en anteriors ocasions,sí es pot, únicament falla la voluntat,podem i volem ser el referent de la ma-joria dels treballadors i treballadoresactius, desocupats i desocupades, estu-diantes, pensionistes,… persones quedefensen alts ideals i que no es deixenentabanar pels cants de sirena.Per tot això, convido que expandiula idea, traslladeu les vostres justeslluites, que no oculteu la vostra afilia-ció, que convideu al vostre entorn aincorporar-se decididament a aquestel nostre Sindicat, un dels pocs bas-tions que queden i que sabria ser capaçd’enfrontar-se al sistema si comptésamb el suport decidit de la societat, endefinitiva, recuperar el que vam ser enun passat no massa llunyà, una organit-zació de masses que va tenir la capa-citat i voluntat d’aportar un model degestionar la societat i dels resultats dela qual hem d’aprendre.És hora de que ens coneguin millor, alcap i a la fi som gent com ells, que noromanguin de braços creuats davantaquesta estafa ja que una altra formade fer sindicalisme és possible.
    • 10 · Treball - Economia Juny de 2013Algú sap realment què és elbanc dolent?Madriloniahttp://madrilonia.org/Qui no sàpiga respondre, queno es preocupi. La pregunta téparany. La denominada societat degestió d’actius procedents de la rees-tructuració bancària (SAREB), ni ésun banc (manca de llicència com atal), ni, com gairebé res en la vida,és dolent en si mateix (tot depèn deper a qui). Li diem banc dolent sim-plement perquè així és com ha deciditdenominar-li tant la premsa genera-lista com la premsa econòmica espe-cialitzada. Es tracta d’una traducciód’experiments similars (que no iguals)que s’han donat en l’estranger i quees van denominar en termes genèricscom “bad bank” per incloure actiusproblemàtics provinents d’entitats decrèdit (l’irlandès NAMA és una de lesúltimes experiències).Si no és un banc,què és llavors laSAREB?Aquesta senzilla pregunta no té unasola resposta sinó vàries, però n’hi haprou amb dues aproximacions relati-ves al seu origen i a la seva rellevànciaen termes econòmics:És el fruit d’un dels compromisosassumits pel govern espanyol en el“Memorandum of Understanding”signat amb Europa el passat 20 dejuliol de 2012. En aquest documentsenzill i sorprenentment curt, a canvid’un rescat (o préstec en condicionsprivilegiades, com prefereixen ano-menar-lo alguns) de fins a 100.000milions d’euros, el Govern va assu-mir tres grans compromisos en rela-ció amb el sector financer espanyol:determinar les necessitats de capitaldel sector bancari, establir i executarplans i procediments per als bancsamb problemes i segregar els actiusproblemàtics dels bancs que rebessinajudes, sent aquest últim el germende l’actual SAREB.És una mera societat anònima, peròd’enorme rellevància econòmica. LaSAREB s’ha convertit en la majorimmobiliària europea amb més de50.000 milions d’euros en actius (fo-namentalment préstecs i crèdits, ac-tius immobiliaris i participacions ensocietats immobiliàries) provinentsdels bancs espanyols nacionalitatso que no van ser capaços de plantarcara als requeriments de solvènciasense rebre ajuda estatal (entre altres,Catalunya Caixa, NCG, Banco Ga-llego, Banc València, Mare Nostrum,Caixa 3, Liberbank i la joia de la co-rona, Bankia).Llavors no és un banc, és una societatanònima essencialment immobiliària,però és dolenta o no és dolenta?Doncs com abans es deia, depèn deper a qui. Potser més que qüestionar-nos la bondat o no intrínseca de lescoses, seria més encertat, encara queimpliqui major dificultat, plantejar-nos les preguntes que ens ajudin aentendre la SAREB, per a així saberquina posició hem de prendre davantella. Per raons d’extensió i perquè noés intenció aquí adoctrinar a ningú,s’inclouen algunes notes introduc-tòries perquè cadascun aprofundeixii pugui formar-se una opinió:Qui són elsaccionistes de laSAREB?Per imposició legal l’accionariat dela SAREB només pot estar format perorganismes governamentals o inver-sors institucionals i, a la data, els seusaccionistes són el Fons de Reestruc-turació Ordenada Bancària (FROB),la gran majoria de bancs “sans” es-panyols (excepte BBVA), algunes as-seguradores (Mapfre, Mútua Madri-leña, Catalana Occident, etc) i dos otres inversors estrangers de llarg arre-lament a Espanya (Deutsche Bank iBarclays). La raó de donar entrada acapital privat en la SAREB (el que ladiferència del banc dolent irlandèsi tindrà el seu efecte diferenciadoren la presa de decisions a futur) noés altra que la d’evitar que la garan-tia de l’Estat que avala el seu deuteno computi com dèficit públic, peròigualment interessant són els conflic-tes d’interès que es generaran en elseu sí.D’una banda, el FROB, encara quesense majoria, és el seu màxim accio-nista, sent-lo també de la majoria delsbancs aportants i, per un altre, els ac-cionistes privats tenen un interès derendibilitat en la SAREB, però tambétenen un important parquet immobi-liari en els seus balanços del que esvolen desfer.Intervé el governespanyol en lagestió del laSAREB?Ho fa. No només perquè ha estat elque ha dictat les normes que han pos-sibilitat la seva creació (curiós i dub-tós el costum de legislar a través deReals Decret-llei que té últimamentl’executiu), sinó perquè participaen els òrgans de govern del FROB iperquè forma part, juntament amb elBanc d’Espanya i la CNMV, de la Co-missió de Seguiment de la SAREB.Què té a veureEuropa i elFons MonetariInternacional entot això?Molt. La SAREB té el seu origen enl’acord signat amb Europa al juliolde 2012 i a ningú se li escapa quela Comissió Europa, el MecanismeEuropeu d’Estabilitat i el Fons Mo-netari Internacional han intervinguten el desenvolupament legislatiu ul-terior. És més, s’han establert nom-brosos mecanismes d’informació icontrol perquè la troica pugui seguirde prop tot el procés i prengui cartesen l’assumpte si ho considera neces-sari. No ens enganyem, des de fa jabastants mesos, gran part del sectorbancari espanyol està intervingut.Hi ha algú més queintervingui en laSAREB?Quant a poder en la presa de deci-sions, en principi no, però donada lareduïda estructura de la plantilla dela SAREB (s’estima que quedarà enentre 100 i 150 treballadors) en com-paració del volum que ha de gestio-nar, s’han portat a terme i se segui-ran produint nombrosos processosd’externalització. Aquí entren en jocles grans consultores i els grans des-patxos d’advocats, però potser el méscuriós és que, almenys de moment,la gestió directa i del dia a dia de lamajor part dels actius transmesos ala SAREB s’ha deixat en mans delspropis bancs aportants, és a dir, delsquals cabria opinar que van generarel problema.Quin paperjugarà la SAREBen l’economiaespanyola?Donat el seu volum, la SAREB seràun jugador essencial en el mercat im-mobiliari dels pròxims anys. Pot serque la SAREB sigui utilitzada pelgovern com instrument de políticaeconòmica, per a reactivar el sectorimmobiliari i tractar d’atallar parcial-ment la crisi, i és cert que hi ha certapressió venedora per a evitar que laSAREB entri en pèrdues (de nou elproblema amb el dèficit), però per aveure quin paper jugarà exactamentcaldrà esperar, ja que, entre altrescoses, el pla de negocis que inicial-ment es va presentar públicamentestà sent revisat a fons en aquestsdies. En qualsevol cas, no cal oblidarque la SAREB àdhuc està en camíd’analitzar i empaquetar els actiusque ha rebut, que el període de tempsque té per a desfer-se dels actius ésllarg (15 anys), que entre els seus ob-jectius està minimitzar la càrrega alscontribuents i recuperar valor i quegran part del seu accionariat està for-mat per bancs sans i asseguradores,que tenen la seva pròpia cartera im-mobiliària i que no voldran afectar demanera significativa als seus preus devenda, pel que ningú hauria d’esperaruna venda massiva d’immobles ograns canvis en els preus en el moltcurt termini.Qui adquiriràels actius de laSAREB?No està previst que la SAREB ven-gui directament al públic en general(encara que per a determinats tipusd’actius ho estigui fent a poc a poc através dels bancs aportants), sinó queho faci en grans paquets a inversorsinstitucionals.Donada la situació de l’economia es-panyola i els grans incentius fiscalsque s’han establert expressamentper a ells, els adquirents seran fona-mentalment inversors institucionalsestrangers. L’anterior es farà mit-jançant venda directa o mitjançantFons d’Actius Bancaris (FAB), vehi-cles d’inversió de nova creació delsquals fins a la data àdhuc no existeixcap i que mereixerà la pena seguir deprop i abordar en altra ocasió, encaraque només sigui pel règim fiscal queduen associats.Sobre la SAREB es podria reflexio-nar molt més, però hi ha moltes altrespreguntes d’índole polític econò-mic que suren en l’aire i que tambéconvindria abordar: fins a quin punts’estan experimentant a Espanya elsprocessos de resolució d’entitats decrèdit que en el futur es pretenen im-posar a nivell europeu?, què tenen aveure els bancs dels Länder alemanysamb el retard i/o paralització del pro-jecte de consolidació de supervisióbancària a nivell europeu?, què estàocorrent finalment amb la Taxa Tobina nivell nacional i europeu?, quinscanvis s’estan introduint en els requi-sits d’honorabilitat i experiència deles entitats de crèdit i perquè són tanrellevants en alguns casos concretsd’àmbit nacional?, de debò s’estanrespectant les noves regles sobresistemes de remuneració d’entitatsfinanceres?, quines altres vehiclesd’inversió s’estan modificant per atractar de rescatar al moribund sectordel maó?, com evoluciona la reformade la llei hipotecària?, com es vanoriginar i què està ocorrent amb lespreferents? i un llarg etcètera.Com diria Robert Allen Zimmerman,els temps estan canviant i, o ens po-sem a això, o els canviaran sensepreguntar-nos.
    • Juny de 2013 Treball - Economia · 11Raons per resistir a la pori colpejar juntesGerardo Pisarello i Jaume AsensPortem gairebé cinc anys convivintamb un capitalisme desbocat queno accepta límits. Que avança sensepudor i aspira a mercantilizar-lo tot.L’habitatge, la sanitat, l’educació,l’espai públic, les relacions afectives.Per avançar, aquest procés necessi-ta trencar l’autonomia individual icol•lectiva. Aïllar a les persones i re-duir-les a la servitud, a la impotencia.El consumisme dirigit, l’alienacióprogramada, són això: figures de laimpotència. L’altra és la por. Per serdesnonat, a perdre una feina, a no po-der pagar els deutes, a ser multat almetro, a ser expulsat per no tenir pa-pers, a ser detingut en una manifesta-ció o en una ocupació.L’individualisme, la por, la servidum-bre voluntària e involuntària, són for-mes d’impotència que es donen la mà.Totes són a la base de la deutecràcia.Aquesta història, per descomptat, noés nova. La deutecràcia és filla delneoliberalisme. I aquest l’afany capi-talista de deixar anar amarres. De lliu-rar-se de les lligams imposades per leslluites i resistències populars. Desprésde l’enfonsament del socialisme irreal,ho sabem, la bèstia no vol morrió. Notolera els límits jurídics, els drets, leslleis. Llevat, clar, que siguin les sevespròpies lleis. Les que beneficien elsbancs, als grans evasors fiscals, a lafosca trama de la cleptocràcia.Aquestes lleis, si. Les que assegurenla “culpabilitat de les sardines” i la“impunitat dels taurons”, com deiala gran Rosa Luxemburg. El altre, elsdrets humans, Jo sóc una molèstia.Una lligam inacceptable. És igual quees tracti dels drets socials i ambientalsque dels civils i polítics.La bèstia no vol morrió, ni crítiques,ni protestes que se li vagin de lesmans. Només consumidors dòcils iatemorits. Pot aprovar sense immutarnormes indecents que deixen a milersde persones sense feina, sense casai sense futur. Però borda indignadacontra un piquet sindical o contra elsadhesius d’un escrache. Així, mentreescanya l’Estat social, mentre liquidaels béns comuns, munta l’Estat penal,l’excepcionalitat punitiva, la vigilàn-cia contínua.La ciutat vigilada, la ciutat de la por,està en el nucli de la barbàrie neolibe-ral. Pràctiques de disciplina que tras-passen els murs de la presó i s’estenenper la metròpoli.Escàners als aeroports, empremtesdigitals, registre de dades a la xarxa,càmeres de vigilància, seguretat priva-da en parcs i places. “La policia a totarreu, la justícia en cap “com escriviaVictor Hugo al segle XIX.Una mena de guerra de baixa intensitatque no es lliura a les trinxeres sinó enels supermercats, als parcs, al metro,en els sofàs de les cases. Una guerraque aixeca murs, fronteres i que con-verteix la ciutat en un gran panòpticen el qual tots som reclusos i guàrdies.Atents vigilants del veí, convertit enuna amenaça.I al costat d’aquesta repressió vetlla-da, acceptada de manera gairebé vo-luntària, l’altra. La repressió pura idura contra els exclosos i contra elsdissidents. Vaguistes, activistes so-cials, treballadores sexuals, grafiters,captaires, migrants sense papers, jovessense futur.Tots al punt de mira de les ordenan-ces del civisme, convertides en au-tèntica constitució de la ciutat. Tots alpunt de mira d’uns codis penals ques’endureixen a mesura que augmentenla desigualtat i la resistència.La criminalització de la protesta, dela dissidència, tampoc és nova. Peròs’accelera quan la resistència creix. Esva veure amb la irrupció del 15-M, ambles vagues generals, con el rodeo alParlament de Catalunya, amb el 25-S.Primer, el paternalisme condescendent,la pastanaga. Després, el pal, la cara fe-réstec dels governs market friendly. Amesura que les polítiques d’austeritats’han anat intensificant, les dretes iels seus còmplices han rivalitzat eniniciatives repressives. Avui, més con-tundència policial i judicial. Demà, res-triccions al dret de reunió, prohibiciód’ocultar la cara a les manifestacionsi designació de fiscals especialitzats en“guerrilla urbana”.Més tard, obertura de llocs a Internetperquè els “ciutadans” puguin delatarels “antisistema”, ampliació de con-ductes constitutives d’atemptat contral’autoritat, assimilació de les protestesa conductes terroristes o prototerroris-tes, monitorització policial de les xar-xes socials.És el dret penal de l’enemic. El que noté empatx a anar “més enllà de la llei”,com deia el conseller català Puig. O arecórrer a la “enginyeria jurídica” si caltreure de sobre alguna garantia incòmo-da, com declara el ministre FernándezDíaz. És el no dret. El que criminalitzaa qualsevol que gosi alçar la veu. Elque expulsa de les places als indignats,el que tracta com a “rates” als vaguistesi com “nazis” als desnonats. I al costatd’ell, el dret penal dels amics. El que esposa al servei del poder i mira cap a unaltre costat quan hi ha frau fiscal, el queindulta els grans banquers i promouo absol la violència policial. Tampocaquí l’originalitat és absoluta.La violència punitiva de l’Estat sempreha trobat els seus enemics. I quan no,els ha inventat. La inquisició va perse-guir les camperoles desposseïdes de lesseves terres acusant-les de bruixes. Lesclasses propietàries perseguir als obrersacusant-los de degenerats, de hienes,de xusma, de vagues.Vists amb dimensió històrica, qualifi-catius flautes gos-com són variants delterrorista, sovint, d’un odi llunyà. Elque lleva implícita la demofòbia, l’odiclassista (i fins i tot racista) dels pode-rosos als que poden posar en perill elsseus privilegis.Portem anys, dècades, convivint ambun capitalisme sense complexos quepretén reduir-ho tot a simple mercade-ria, el benefici immediat. El seu avançha donat lloc a múltiples formes de bar-bàrie. Augment de la pobresa, depres-sions, suïcidis, centres d’internament,brots xenòfobs. Però l’avanç del capi-talisme també està generant, en el seuafany totalitzador, inèdits espais de so-lidaritat, de resistència.Un dia és la PAH, el gest digne dels queposen el cos per aturar desallotjaments.Un altre, les mobilitzacions contra laprivatització de l’aigua, les vagues,les desenes d’iniciatives cooperatives,anticapitalistes, que sorgeixen aquíi allà. Després del diluvi neoliberal,aquestes iniciatives poden semblar mo-destes. Però estan aconseguint el quesemblava impossible. Que la violènciaexercida contra milers de famílies si-gui una impugnació eficaç, socialmentcompartida, de la criminal aliança en-tre política i diners que l’ha fet factible.Que la classe política que ha gestionatla deutecràcia, la cleptocràcia, estiguimés deslegitimada que mai. Que elrègim bipartidista i monàrquic heretatdel franquisme i avui rendit a la troicacomenci a aparèixer com un llast insu-portable.Aquesta deslegitimació pot, clar, tra-duir-se en resignació, en abandó. Peròpot alimentar, ja ho està fent, reaccionsd’indignació que muten en lluites per ladignitat, per la constitució d’una cosanova.Que això passi no depèn de cap lleidivina. Depèn de nosaltres. Perquè elque no ha succeït mai-com va escriu-re Schiller-no envelleix. Segueix allàper qui tinga la capacitat de rescatarde l’oblit les lluites i els somnis de quiens van precedir. I per alimentar, ambaquesta memòria, les nostres pròpiesraons per estar i colpejar junts. Contrala por, i per la llibertat.* Gerardo Pisarello i Jaume Asens.Juristes i autors del llibre ’No hi hadret(s): la il•legalitat del poder entemps de crisi’(Icària, 2012)
    • 12 · Treball - Economia Juny de 2013Agents de la Troika, Mas, Rajoyi la patronal debaten a Sitges elfutur de la Unió EuropeaArnau Garcia - Setmanari DirectaSota el lema “perquè Europa fun-cioni” es celebrava a la localitatde Sitges el 30 i 31 de juny i l’1 dejuny la XXIXena trobada del Cercled’Economia, amb l’assistència de di-rigents de l’FMI, representants de lapatronal i empresaris, a més dels pre-sidents de la Generalitat, Artur Mas, iel govern espanyol, Mariano Rajoy, iels consellers d’economia respectius.També hi estava convidat Alfredo Pé-rez Rubalcaba, secretari General delPSOE.Artur Mas obre lesjornadesDijous, 30 de juny. Cinc de la tarda,hotel Melià de la vila de Sitges. LaXXIXena edició de les reunions delCercle d’Economia reunia com cadaany els responsables de l’economiaeuropea, espanyola i catalana. Intro-duïa aquestes jornades el president dela Generalitat Artur Mas, acompanyatpel president del Cercle, l’exministrepopular Josep Piqué.“Tot és una imposició del govern es-panyol”: podríem resumir així la inter-venció de Mas davant els membres delCercle. Va reiterar el “compromís dela Generalitat amb un veritable projec-te europeu, acompanyat d’uns governsregionals que assegurin la homoge-neïtat de les societats” i la voluntat dediàleg amb Madrid per a resoldre eltema sobiranista, sempre que els dospartits hegemònics al Congrés delsDiputats es posin d’acord.Continuant amb la seva intervenció,Artur Mas va assenyalar els factorspositius que indicaven que Catalun-ya se’n podia sortir econòmicament:l’as sota la màniga no és altre que elprojecte de Barcelona World, hereud’Eurovegas. El macro-complex d’ociprojectat a Vila-Seca que, segons laplataforma que li fa front, suposariaun impacte ambiental considerabletant per destrucció d’hàbitats protegitscom per la dificultat en l’abastimentd’aigua, es va configurar com un delspals de paller i com el model a seguiren la recuperació econòmica de Cata-lunya. També va lloar la millora en lacompetitivitat de les empreses cata-lanes, conseqüència directa dels aco-miadaments provocats per la reformalaboral.Un cop va acabar aquesta presentació,s’iniciaven les jornades pròpiamentdites, amb una xerrada sobre gransempreses que havien sobreviscut al’impacte de la crisi. Parlaven elsmàxims responsables d’Indra, SEATi Puig. Tots tres van coincidir en re-forçar la presència de les empreses ala universitat i millorar les prestacionsde les carreres enfocades al desenvo-lupament tecnològic. La internaciona-lització i la millora de la competitivi-tat són apuntades com a garants de lasupervivència econòmica, i la reformalaboral, vista com a necessària i posi-tiva, igual que el contracte únic i elsminijobs, un tipus de contracte se-miesclavista reclamat fervorosamentper Puig.Curiosament, Francisco Javier Gar-cía Sanz, president del conselld’administració de SEAT, no va fercap referència a la situació complica-da que viu la planta de Martorell, quecomprova com se li demanen cada ve-gada més esforços salarials alhora quees redueixen línies de producció. Tam-poc ha esmentat el sou brut de gairebé6 milions d’euros l’any que percepsolament pel seu càrrec en l’empresaautomobilística, atenent que té cadiraen altres consells d’administració iés l’actual president de la patronal del’automòbil.Drets laboralsretallatsL’endemà divendres, li tocava el torn aAlfredo Pérez Rubalcaba i al ministred’economia espanyol Luis de Guin-dos. El primer, a les onze del matí,començava la intervenció recordant lacrisi de valors i de confiança de la po-lítica espanyola. Diu també que nomésamb la destrucció de llocs de treballno es crearan els condicions neces-sàries per a la recuperació econòmi-ca. Tanmateix, no discrepa del fons,discrepa de la forma. Dóna suport al’executiu actual a l’hora de dismi-nuir el dèficit el màxim que es pugui,però diu que es cofinancin per part del’estat les empreses a punt de fer falli-da i es pactin els acomiadaments ambels sindicats alhora de fer-los menystraumàtics. Els instigadors de la pri-mera reforma laboral agafen la caretamés paternalista per a referir-se a lesfamílies desnonades i als sis milionsd’aturats, quan precisament ells vanpropiciar unes polítiques que donavencarta blanca als empresaris per a fer idesfer en drets laborals.Poca estona després, Luis de Guin-dos arribava a l’hotel Melià. Va en-focar la xerrada valorant els canvisfets respecte l’any passat, resolentque “l’economia espanyola ha mi-llorat considerablement, fent-se méscompetitiva i fiable”, tot gràcies a laflexibilització, la moderació salarial iel trencament dels convenis productede la reforma laboral. L’europeïtzacióde l’economia mitjançant la creaciód’una unió bancària, que donaria cartablanca als “homes de negre” de l’FMI,era una proposta llançada pel ministre,quan feia poques hores que el Bancd’Espanya havia deixat entreveure lanecessitat de contractar per sota delsalari mínim. Per acabar-ho de reblartot, pronosticava la sortida total de lacrisi per l’any que ve.Més tard, i per tal de no quedar-seenrere, el seu homòleg Andreu Mas-Colell també lloava la reforma laboral-CiU va donar suport al PP quan la vapresentar al Congrés- apostant, a mésa més, per l’augment de l’edat de ju-bilació i les retallades en les pensions.A banda de les intervencions de Rub-alcaba i De Guindos, el divendrestambé s’ha celebrat la xerrada sobreel deute. Cal destacar la intervencióde Carmen Reinhart, catedràtica fi-nancera de la Universitat de Harvardi ex-col•laboradora del FMI. Coautorad’un estudi que relaciona el deute pú-blic amb la disminució del PIB i que,per tant, apunta el deute públic coma gran mal del sistema capitalista, ésuna de les ideòlogues principals dela política de retallades indiscrimi-nades adoptada per la Unió Europea.L’estudi, però, va manipular conscien-tment dades i paràmetres a analitzarper poder justificar una teoria que, enla seva aplicació pràctica, s’ha demos-trat equivocada i insuficient. Tanma-teix, Reinhart s’entossudeix a defen-sar la seva vigència.Rajoy tanca lesjornades ambescridassades deles manifestants del’Assemblea pelsDrets Socials delGarrafEl dissabte 1 de juny cloien les reu-nions amb la intervenció de MarianoRajoy. El Cercle d’Economia acabales seves reunions amb la presènciade Mariano Rajoy, en una jornada enla qual tothom ha lloat, de nou, lesreformes i les retallades fetes pelsgoverns català, espanyol i europeu.Per altra banda, una manifestació delsmoviments socials ha escridassat elsparticipants del Cercle i en especiall’arribada del president del govern.L’últim dia de les reunions s’ha man-tingut en la tònica dels anteriors. A les9 del matí les xerrades ja començaven,amb Karel de Gaucht, comissari euro-peu de Comerç, defensant a ultrançael liberalisme econòmic i el pacteamb els Estats Units com a solucióde tots els nostres mals. Mas-Colellintervindria més tard en un debat
    • Juny de 2013 Treball - Economia · 13amb altres comissaris europeus, ques’han dedicat a conferenciar viva-ment sobre el creixement i les millorsmaneres d’evitar l’esclat social, totamenitzat amb la demanda perenned’europeïtzació de les economies na-cionals i l’autocomplaença de “la crisiestà a punt d’acabar”. Veient les dadesd’atur, ningú ho diria.El poble responEl Garraf, amb gairebé 14.000 atura-des, no va desaprofitar l’ocasió pertornar a manifestar-se en “contrad’aquelles que els oprimeixen coma classe i com a poble”. Abanderantde nou la protesta, l’Assemblea pelsDrets Socials del Garraf (ADS) vaconvocar una manifestació que vasortir a les 11 del matí des del Cap dela Vila de Sitges fins a l’hotel on te-nen lloc les xerrades, sota el lema “Hiha polítiques que maten”, per dir benclar a totes les membres del Cercled’Economia que “no volen que ningúdecideixi per elles”. La reunió pros-seguia, inacabable, però mentrestant,a l’exterior, la manifestació convoca-da en rebuig del Cercle s’acostava al’hotel i ja es divisava pocs carrersenllà. A l’arribar a una rotonda im-mediatament contigua a l’hotel Me-lià, unes tanques col•locades per laPolicia Municipal i custodiades peragents de la BRIMO –en total cincfurgonetes desplaçades al Garraf–impedien arribar fins a l’entrada del’hotel al centenar llarg de mani-festants convocats per l’Assembleapels Drets Socials del Garraf. Hi hahagut moments de tensió quan a lesmanifestants se’ls hi ha vist impeditl’accés a l’hotel, amb algunes em-pentes i enfrontaments verbals. Noha anat a més i des d’aleshores s’hanmantingut els càntics anticapitalistes,contra les retallades i especialmentdirigits a Mariano Rajoy, al mateixtemps que es llançaven rotllos de pa-per de vàter en motiu de protesta.En la lectura del manifest s’ha ca-rregat contra la destrucció dels dretslaborals aconseguits a base de lluitaal carrer, contra el dogma neolibe-ral i les seves conseqüències: atur,desnonaments i precarietat laboral,també retallades en serveis públicscon l’educació i la sanitat. Finalment,han recordat que la mobilització con-tinuava aquella tarda a Barcelona, ales cinc al Clot, en solidaritat amb lestres encausades de la vaga del 29Mde 2012, i a les set, contra la Troika, aPlaça Universitat. Minuts després haarribat Rajoy, fet que ha intensificatel volum i la crítica en els crits de lesmanifestants, sense que les manifes-tants superessin el cordó policial quecustodiava els empresaris. Minutsdesprés, la manifestació ha girat cua iha retornat al centre de la vila.Mons diferentsUn cop dins, Rajoy s’ha dedicat alloar, com la resta de ponents, lesreformes fetes fins ara pel seu exe-cutiu, la competitivitat assolida i lainternacionalització de les empreses.Ha promès que no apujarà l’IVA i queel camí de la recuperació està proper,que depèn de continuar en la tònicade sacrificis col•lectius i de retalladescom fins ara. Ha passat de puntetesper l’atur juvenil, sense donar-nemesures concretes, i ha asseguratque les xifres de maig pel que fa ala destrucció de treball disminuiran.S’ha oblidat de comentar, però, queles previsions apunten a una novapujada d’aquest índex pel 2014. Sen-tenciant, hem viscut per sobre de lesnostres possibilitats: l’evasió fiscal,que segons molts estudis solucionariaels problemes de dèficit de la hisendaespanyola, no ha preocupat al cap del’executiu i la paraula desnonamentdefinitivament ha desaparegut del seudiscurs i del seu vocabulari.Hi ha polítiques que maten... com les del Cercle d’EconomiaAssemblea pels Drets Socials delGarrafhttp://adsgarraf1.wordpress.com/Els dies 30, 31 de maig i 1 de junyel Cercle d’Economia es reunia aSitges sota el títol «Perquè Europa fun-cioni». Per la nostra part, nosaltres, l’1de juny, estàvem manifestant-nos permostrar el nostre rebuig a aquest lo-bby sota el lema «Hi ha polítiques quematen». I és que el Cercle d’Economiaés un lobby de pressió neoliberal queinflueix en la presa de mesures polí-tiques vinculades a l’economia ambun únic objectiu, mantenir un sistemaon les classes populars no tenen dretsper tal d’engrandir el poder econòmicd’una elit financera.Per entendre el seu paper cal remuntara la fallida econòmica a nivell mun-dial que es va començar a produir al’any 2008, quan van quedar palesesles contradiccions pròpies del sistemacapitalista que el feien caminar capa la seva pròpia destrucció, no senseabans portar-se per davant milions detreballadors i treballadores. La prime-ra reacció de bona part de la classe po-lítica occidental va ser criticar el mo-del neoliberal, que engrandia aquestescontradiccions i que accelerava elprocés de destrucció d’aquest sistemainjust. Però els poders econòmics novan trigar a reaccionar, el neoliberalis-me ha estat i és el seu dogma de fe enels últims quaranta anys i aquest con-text de crisi era el moment perfecteper seguir les doctrines genocides deFriederic von Hayek i Milton Fried-man. El neoliberalisme va treure lesseves forces de xoc, el Fons MonetariInternacional, i el Banc Mundial, perobligar els governs que havien caiguten aquesta fallida a abraçar el dogmaliberal i encarar la seva economia ala concentració de la riquesa en unespoques mans, amb un augment del’explotació de la majoria de la pobla-ció tant a nivell laboral com financer.Aquestes línies econòmiques són lesque la Unió Europea obliga a aplicari que amb gran conformitat, per lacoincidència de creences econòmi-ques, apliquen els governs de l’Estatespanyol i també el català. Aquest mo-del econòmic és el que aposta per ladeslocalització d’empreses, per la no-protecció dels llocs de treball i per laprivatització dels serveis públics. Po-lítiques que ja hem vist quins efectestenen sobre la classe treballadora: dosmilions d’aturats als Països Catalansi 6 milions en la totalitat de l’Estatespanyol; centenars de milers de fa-mílies treballadores expulsades de lesseves llars i milers de persones senseaccés a la sanitat; l’abandonamentdels estudis superiors pels joves declasse obrera per no poder fer front ales abusives taxes, i un llarg etcètera.Aquestes polítiques són les que rea-litza el nostre govern (o més aviat elseu, per com actua), i són les políti-ques que maten i porten a la misèriala majoria social del nostre país, iles mateixes que el grup assessor delgovern aplaudeix. Parlem del Cercled’Economia, que es reunia els dies 30,31 de maig i 1 de juny a Sitges sotauna falsa aparença de trobada cien-tífica per pressionar els governs i lesentitats perquè segueixin en la carreracap a la destrucció que suposen les po-lítiques neoliberals, tot fent apologiad’un sistema genocida.Però des de l’Assemblea pels DretsSocials del Garraf no estàvem dis-posats a callar i veure-ho passar, iper això vam mostrar tot el nostrerebuig cap a les seves polítiques eldissabte 1 de juny, manifestant-nosdavant la seva trobada. Som moltsels col•lectius afectats, som els des-nonats, els que ens hem quedat sensesanitat i sense educació, els que nopodem menjar, els que estem a l’aturi els que no arribem a un salari digne,els que ens hem quedat sense serveispúblics i sense empreses.Per això, perquè hi ha polítiques quematen… sumem les lluites i mostremel nostre rebuig.Carta de CGT Ensenyament a Artur Mas davant la propostade pacte polític i social a Catalunya per oposar-se a la LOMCEEmili Cortavitarte Carral,CGT EnsenyamentLa CGT escriu alPresident de laGeneralitat deCatalunyaMitjançant els mitjans de comunica-ció, vostè ha demanat un gran pactepolític i social a Catalunya per oposar-nos a la LOMCE del Govern central.La Federació d’Ensenyament de laCGT de Catalunya estem contra laLOMCE no només (que també) endefensa de la immersió lingüística iels problemes de competències entreles dues administracions, sinó perquèla LOMCE representa un canvi quali-tatiu a favor de la privatització, centra-lització i jerarquització de l’educaciópública, de la qual la LEC en va serun avançament. Però la LOMCE vamés enllà, perquè configura un siste-ma educatiu mercantilista i segrega-dor que provocarà l’exclusió socialde l’alumnat de famílies en situaciósocioeconòmica desafavorida.La LEC va comptar amb una majoriaparlamentària, també la té la LOMCE.Tanmateix ambdues lleis han estat re-butjades àmpliament pel conjunt de lacomunitat educativa de l’escola pú-blica. La Conselleria d’Ensenyamentestà desenvolupant un Decret de plan-tilles fruit del qual les direccions delscentres públics comptaran amb plensi discrecionals poders per determinarunilateralment gran part de les planti-lles. I avança molts dels seus concep-tes en les adjudicacions d’estiu pelproper curs. LEC i LOMCE dibuixenuna escola pública en la qual es faminvar la democràcia en els centres ila participació dels col•lectius que for-mem la comunitat educativa, com araprofessorat, alumnat i famílies.Un ampli acord és necessari i desitja-ble si darrera aquest acord el Governde la Generalitat no vol carta blan-ca per fer empassar les retallades il’aplicació de la LEC que no ha aturatel Departament d’Ensenyament És peraixò que la Federació d’Ensenyamentde la CGT de Catalunya es dirigeixa vostè per dir-li que la nostra orga-nització està disposada a formar partd’un front comú contra la LOMCE sila Conselleria d’Ensenyament es com-promet a:- Rebutjar la LOMCE, en la seva to-talitat.-No retallar l’educació pública a Ca-talunya.-Aturar el desplegament de la LEC(criteris adjudicacions estiu, decret deplantilles...)Artur Mas respònContestant a aquesta carta de la CGT,des de presidència defensen que laLEC va ser votada per una àmplia ma-joria parlamentària i que la LOMCEcompta amb el rebuig de la comunitateducativa i d’una àmplia majoria delspartits polítics de l’arc parlamentariespanyol. El que “oblida?” el governde la Generalitat és que la LEC va te-nir amb un ampli rebuig de la comu-nitat educativa, i que el professorat vaprotagonitzar 5 jornades de vaga con-tra una llei que, igual que fa la LOM-CE, representa el blindatge definitiud’un sistema educatiu dual (escolaconcertada/escola pública) que ja se-para l’alumnat per raons de classe so-cial, la imposició a la pública del mo-del organitzatiu jeràrquic de l’escolaconcertada i del model empresarial, iun espai protegit per als centres d’elitque separen els nens de les nenes (se-gregació per raons de gènere).És per això, que des d’aquest sindicatli recordem que la LEC, igual que laLOMCE, és una llei IMPOSADA al’ensenyament públic per una castapolítica que se sent legitimada per de-cidir en contra de les persones que, tali com ells mateixos criden als quatrevents, diuen que representen.Ni Wert, ni Rigau, ni Rajoy, ni Mas.No ens representen. Ni LEC, ni LOM-CE, ni retallades.
    • 14 · Treball - Economia Juny de 2013Notícies sindicalsEl Govern delPP deixa senseprestació d’aturper a majors de 55anys als més gransde 61 anysL’executiu del PP va enviar unes ins-truccions a finals de maig, a travésdel Servei Públic d’Ocupació Estatal(SPEE), en les que ordenava que laprestació d’atur per aturats majors de55 anys es deixi de cobrar quan el per-ceptor arribi als 61 anys. Es tracta del’aplicació d’un decret del Govern queobliga als perceptors d’aquest subsidijubilar-se així que puguin, pel que enles instruccions, l’SPEE informa ques’haurà de retirar la prestació així queel treballador pugui accedir a la pensiócontributiva de jubilació, en qualsevolde les seves modalitats. I afegia que sino es pot determinar la seva primeraedat de jubilació es posarà com a datafinal del dret aquella en el que el tre-ballador compleixi l’edat de 61 anys.El gran problema que aquesta mesuragenera és que per poder jubilar-se an-ticipadament als 61 anys, un empleatha d’haver cotitzat 33 anys, és a dirque ha d’haver treballat ininterrom-pudament des dels 28 anys. Moltsdels assalariats de l’Estat espanyolno compleixen aquest requisit, pelque a efectes pràctics la decisió del’executiu de Rajoy provocarà quemolts treballadors quedin desempa-rats, sense subsidi d’atur per a majorsde 55 ni jubilació anticipada .A més a més, l’aplicació d’aquestamesura significa que es pot perdre so-bre la futura pensió de jubilació unaquantitat que varia entre el 18% i el22% en base a si és un acomiadamentcol•lectiu o per causes objectives, pelque amb aquestes mesures es castiga ales famílies de rendes més baixes i esdeixen desprotegides a milers de per-sones que han perdut la feina al llargde la crisi, just en l’última etapa de laseva vida professional i quan més di-fícil resulta trobar un lloc de treball,incrementant considerablement el riscde pobresa de milers de persones enreduir de manera important la quantiade la seva jubilació. El Govern del PPja va endurir les condicions per acce-dir a la prestació d’atur per a majorsde 55 anys.Ocupació del’edifici històric dela Universitat deBarcelona el 23 demaigEl passat 23 de maig un grup d’alumnati de treballadors i treballadores de laUB van ocupar l’edifici històric per talde denunciar el desballestament de launiversitat pública que es manifestaen la degradació de les condicions detreball i estudi del diversos col•lectiusde la comunitat universitària, i recla-mar, entre d’altres:- La garantia de continuïtat del per-sonal docent i investigador (PDI) id’administració serveis (PAS).- La derogació de les mesures que im-pliquin un nou augment de les taxesde matriculació i la reducció d’ajudeseconòmiques a l’estudiantat.- La petició d’informació urgent, clarai específica sobre la situació laboraldels treballadors de la UB.L’ocupació es va desenvolupar senseincidents, creant espais de debat, es-tudi i acció. Les anomenades “invi-tacions al diàleg” per part de l’equiprectoral es van limitar a convidar elsocupants a desallotjar l’edifici o atraslladar l’ocupació, sempre ambl’amenaça de la intervenció policialque finalment es va produïr la ma-tinada de divendres a dissabte perpart de la brigada mòbil dels Mossosd’Esquadra que va desallotjar els ocu-pants de l’edifici, que van respondrepacíficament o amb resistència passi-va. Aquesta intervenció policial cons-titueix un fet greu que atempta contrala democràcia, la llibertat d’expressiói la defensa dels drets laboral dels tre-balladors de la universitat.El tancament formava part del conjuntd’accions i mobilitzacions per partd’estudiantat, personal docent i in-vestigador i personal d’administraciói serveis tant de la UB com d’altresuniversitats públiques catalanes perconvidar als òrgans de govern de launiversitat i de les facultats a exercirel dret democràtic a la desobediènciaadministrativa davant la imposició deles polítiques d’austeritat pressupos-tària.Concentracionssolidàries amb elsvaguistes del 29M aBarcelona els dies1 i 5 de junyEl 5 de juny es va celebrar el primerjudici arran dels fets succeïts durantla vaga general del 29 de març del2012. Aquell dia va haver-hi més de50 detencions, les quals van continuarfins al setembre i ja se’n sumen mésde cent a tot Catalunya. De moment,les peticions fiscals són altes i tant laGeneralitat com l’Ajuntament de Bar-celona estan prenent partit presentant-se com a acusació particular.A tres veïns del barri del Clot de Bar-celona els demanen 7 anys de presó;l’acusació: bolcar contenidors. Cosaque en les seves paraules han traduïten desordres públics, danys i delictecontra la seguretat vial. En solidari-tat amb ells es va portar a terme unacampanya per la seva absolució, ambel lema “Ni 7, ni 1, ni1/2, ni cap”. L’1de juny es va fer una manifestació an-tirrepressiva pels carrers del Clot, i el5 de juny una concentració a la Ciutatde la Justícia.Per la readmissióde dos sindicalistesde CGT acomiadatsper Akzo NobelEl 30 de maig es va fer una concentra-ció davant de l’empresa Akzo Nobela la Zona Franca de Barcelona, perla readmissió de dos representantsde CGT acomiadats i per denunciarla persecució sindical i vulneració dedrets fonamentals que porta a termel’empresa per demanar la fi de aco-miadats, el 30 de maigDes que es va constituir la secció sin-dical de CGT, l’empresa no ha deixatde perseguir i assetjar als componentsde la CGT, perseguint als companys,enviant cartes d’amonestacions i san-cions, no volent reconèixer la repre-sentació sindical de CGT com a sec-ció sindical dins de l’empresa. L’any2009 va acomiadar el delegat sindicali a un afiliat component de la secciósindical, els companys van denunciari van guanyar el judici i van haver deser readmesos.L’empresa no satisfeta amb la sentèn-cia, segueix amb el seu assetjamenti persecució, el setembre del 2010,l’empresa munta un acomiadamentcol•lectiu d’amortització de llocs detreball, per causes econòmiques i pro-ductives, i aprofita l’ocasió per ficar-hil’afiliat ja acomiadat el 2009, i tornaa acomiadar, el passat 3 de maig del2013, al 2n acomiadat de l’any 2009,delegat sindical de CGT.Dones i Treballs.JornadesFeministesEstacionals el25 de maig aBarcelonaDones Llibertàries i la Secretaria deGènere de CGT Catalunya van orga-nitzar el passat 25 de maig una jornadade primavera als locals de la CGT aBarcelona, en la qual es van fer diver-ses xerrades sobre Dones i treballs,Dona i sindicat, Precarietat i dones:La feminització de la pobresa i Treba-lladores en lluita: Cap a una vaga dedones, així com taules rodones sobreServeis Públics i Educació, amb laparticipació de dones sindicalistes deCGT i activistes feministes.Manifestació aMataró el 25 demaig en defensadels serveis públicsLa Plataforma en Defensa dels Ser-veis Públics del Maresme va convo-car el 25 de maig una manifestació endefensa dels serveis públics, amb ellema “Els serveis públics no es venen,es defensen”, en la qual van confluirtres columnes: sanitat, educació i ser-veis públics, participant unes 1500persones. La Plataforma és un espaide trobada i organització conforma-da per sindicats com la CGT, la COSo CATAC, diverses associacions deveïns, la Coordinadora en Defensa dela Sanitat Pública de Mataró - Mares-me, l’Assemblea dels/les marroquins/es, la PAH, l’Assemblea Groga delMaresme o Moviment Educatiu delMaresme entre altres. En el manifestes va criticar la visió neoliberal quedes de fa dècades es ve imposant deprioritzar els guanys privats, la desre-gularització dels mercats financers, elpaper dels diversos governs que hanfomentat l’especulació immobiliària,la rebaixa de la pressió fiscal sobre elsguanys empresarials i financers faci-litant l’evasió d’impostos i els argu-ments demagogs i xenòfobs de volerculpar a les persones migrades de lasituació actual.Manifestació ivaga parcial delstreballadors d’HPel 22 de maigPer protestar contra els plans del’empresa de fer un nou ERO o re-baixes salarials i de drets a Hewlett-Packard, es va fer el 22 de maig unajornada de vaga parcial i una manifes-tació a Barcelona des de Pla de Palaufins al Parlament de Catalunya.En el que portem de 2013, HP ha aco-miadat improcedentment més de 60treballadors. S’ha negat a pactar ambla representació sindical un acordd’Ocupació com el que la multinacio-nal té vigent a altres països europeus.El diàleg és inexistent. L’empresaanunciava a la representació sindicall’intenció d’obrir un procès de rees-tructuració a finals de maig. Per totaixò, els sindicats presents a l’empresa(CGT, CCOO i UGT) van convocaraquesta jornada de lluita.Tenint en compte les facilitats queproporciona la reforma laboral per eli-minar drets i salaris, la Secció Sindicalde la CGT a HP creu que la resposta dela plantilla haurà d’estar a l’alçada del’acció empresarial en forma de vagaindefinida per a poder-hi fer front ambmínimes garanties.Jornada en defensadel ferrocarrilpúblic, social i dequalitat el 17 demaig a Barcelona-SantsLes seccions sindicals del Sector Fe-deral Ferroviari de la CGT a Barce-lona, Tarragona, Lleida i Girona vanconvocar el 17 de maig una jornadaen defensa del ferrocarril públic, so-cial i de qualitat, en la que es van ferdues concentracions a l’Estació deBarcelona Sants, per tal de denunciarla fragmentació, liberalització i priva-tització del servei públic ferroviari,l’eliminació de trens, la destrucciód’ocupació en el ferrocarril, la preca-rització dels treballadors de contratesi serveis auxiliars, i la precarietat i elpèssim estat d’algunes infraestructu-res a Catalunya.CGT s’oposa frontalment a les mesu-res que el govern ha pres per a des-mantellar el ferrocarril i fragmentar-lo per a després posar-lo a la venda,
    • Juny de 2013 Treball - Economia · 15mesures es concreten a liberalitzar elsistema ferroviari, a partir del 31 dejuliol, començant pels trens turístics.Queda oberta la possibilitat de libera-litzar i privatitzar els trens de Rodaliai Regionals, així com els corredors dellarg recorregut, tot això en funció deles decisions que es prenguin en elconsell de ministres de cada diven-dres.El 31 de juliol, Renfe es dividirà enquatre societats mercantils i Adif(el propietari de la infraestructura)en dues empreses. A partir de maigRenfe començarà a suprimir trens,materialitzant-se la totalitat de reduc-ció de serveis al setembre i reduint-seun total de 45.000 trens a l’any en elconjunt de l’estat espanyol. Tal me-sura afectarà a Catalunya en aquellstrens que surten del seu territori. Faltaconèixer si la Generalitat canviarà lesobligacions de servei públic (OSP)dels trens que circulen pel seu territo-ri, sobre els quals té competències.CGT denuncia el cost social i econò-mic que aquestes mesures tindran pera la ciutadania, doncs les experiènciesde privatització ferroviària sempreacaben afectant a la butxaca de la ciu-tadania, a la qualitat del servei, a la se-guretat a l’ocupació i a les condicionsde treball, ja sigui de les empresespúbliques o de les contractes i serveisauxiliars.Com passa amb la sanitat o l’educació,pretenen carregar-se un altre serveipúblic bàsic a costa de la ciutadaniai de la classe treballadora per satisferl’avarícia d’uns pocs.Manifestació el 28d’abril a Barcelonacontra retallades iprivatitzacionsAmb el lema “Aturem els pressupos-tos antisocials, juntes podem”, orga-nitzacions veïnals, plataformes uni-tàries sindicals i entitats de l’àmbit dela sanitat, l’educació, i la funció públi-ca, moviments socials i assemblees debarri, van decidir fer confluir les sevesprotestes i reivindicacions en una granmanifestació ciutadana el 28 d’abril, ala que van participar milers de perso-nes (80.000 segons els organitzadors),per fer sentir la seva veu contra lesretallades i les privatitzacions, i en de-fensa d’uns pressupostos socials.La CGT del Metalles va mobilitzadurant el Saló del’Automòbil deBarcelona, el 10,17 i 18 de maigEls salons de l’automòbil són el majorexponent del capitalisme multinacio-nal industrial. Empreses que manegena governs i que porten a centenars demilers de persones a la explotació, pri-mer, i a la misèria, si els sobren, en elfutur. Empreses que atempten diària-ment contra els drets dels treballadors,que fan canviar lleis i realitats amb elpoder de les seves inversions i que ge-neren malalties i lesions a un tant percent cada vegada més gran de les se-ves plantilles.Per tot això, des del conjunt del me-tall de CGT es va acordar centrarl’acció mobilitzadora de tot el sectormetal•lúrgic en aquest esdevenimentde caràcter mundial, que se celebravaa Barcelona.Així, mentre el 10 de maig es va feruna concentració de “benvinguda” al’hotel on es reunien els representantsde la patronal del sector del metall i elspresidents Rajoy i Mas, el cap de set-mana obert al públic es van convocardues accions els dies 17 i 18 de maigdavant la porta del Saló, amb perfor-mances i repartiment d’octavetes, permanifestar públicament que els cotxesno es fabriquen sols i que les plantillesque els fan estan sent tractades cadavegada més precàriament i sobreex-plotats en esforç i horaris, mentre se-gueix havent milions d’aturats a casa isense ingressos.La CGT seguirà lluitant contra lesagressions, acomiadaments, discrimi-nacions, EROs, i rebaixes de salaris icondicions que estan portant a termeles empreses del sector.Raúl Godoyva passar perCatalunya el14 i 15 de maigper parlar de lalluita de Zanon(Argentina),fàbrica sensepatronsRaúl Godoy, figura emblemàtica de lalluita de Zanon, fàbrica sense patronssota gestió obrera, va estar a Catalunyaconvidat per la CGT i Classe ContraClasse, en el marc d’una gira d’actesper diversos països europeus (França,Alemenya, Grècia, Estat espanyol),per explicar l’experiència de les fàbri-ques sense patrons, autogestionadespels seus treballadors i treballadores.El 14 de maig va fer un acte públic aBarcelona, mentre que el 15 de maigva visitar diverses fàbriques, comSeat, Ficosa o Funosa, es va reuniramb delegats amb delegats d’altresempreses, i va fer una xerrada a Igua-lada.Zanon, la fàbrica sense patrons,és un exemple de lluita davant la cri-si, els tancaments d’empreses i l’atur,i amb aquesta gira es volia acostarl’experiència dels treballadors de Za-non als treballadors i joves europeus.Segons les seves pròpies paraules: “Lalluita de Zanon va ser una respostaclassista enfront de la crisi capitalis-ta a Argentina, que va dur en aquellsanys (la crisi del 2001) al tancamentde gairebé dues mil fàbriques. La nos-tra experiència mostra en petita escalaque els treballadors som capaços dedonar una sortida obrera i populardavant els tancaments d’empreses,davant la desocupació. Que la crisi lapaguin els capitalistes.”Vaga general imanifestacionsen defensa del’educació públicael 9 de maigLa CGT conjuntament amb els altressindicats del sector, va convocar unavaga general i manifestacions el 9 demaig a Barcelona, Tarragona, Llei-da, Tortosa i Girona, en defensa del’educació pública, i contra les reta-llades, la LOMCE i la LEC.Una jornada més de la campanya peren lluita per aturar la LOMCE i elspressupostos antisocials.Contra la LOMCE i el greu atac al’escola pública que significa, senseoblidar que a Catalunya s’aplica laLEC, que conté molts dels aspectesque denunciem a la LOMCE.Contra els Pressupostos de la Genera-litat en les dues vessants, a) la laboral,contra els acomiadaments, la precarit-zació laboral i la retallada salarial del7% ja aplicada i, b) la social, contrales retallades a tots els sectors públics(educació, sanitat, serveis socials...).CGT Ensenyament va valorar positi-vament la jornada del 9 de maig, tantpel seguiment de la vaga entre el pro-fessorat i l’alumnat com per l’activaparticipació i suport d’associacions demares i pares, moviments de renova-ció pedagògica, plataformes i assem-blees..., així com per la rellevància vatenir la manifestació de Barcelona,una de les més multitudinàries delmón educatiu en anys.S’ha constituïtel sindicatd’ActivitatsDiverses de CGTde la comarcad’OsonaEl 27 d’abril es van reunir a Vic afi-liats i afiliades de la CGT per consti-tuir el Sindicat d’Activitats Diversesde la comarca d’Osona. A l’assembleaconstitutiva es va escollir el primerSP i va ser nomenat en Manolo Prietocom a Secretari General.S’ha fet doncs el primer pas perquèla CGT tingui presencia pròpia a lacomarca obrint així una nova etapad’expansió de la CGT.El Secretari General i eld’Organització de la CGT de Cata-lunya van ser-hi presents i van podercompartir les il•lusions dels com-panys i companyes que conformenaquest sindicat comarcal.CGT-Groundforce obtél’acomiadamentnul d’untreballadorper organitzarel sindicat aUSAirwaysEl 27 d’octubre de l’any passatl’empresa UsAirways a l’aeroport delPrat acomiadava a Barcelona Raül, uncompany de CGT que, “casualment”,havia denunciat l’empresa per con-tractació fraudulenta i havia iniciatun procés de constitució de la secciósindical de CGT, així com d’eleccionssindicals, que el van portar a ser triatcom a delegat de personal el dia 6 dejuliol d’aquest mateix any.Era la primera vegada que passavauna cosa així a la base de Barcelona,un lloc especialment maltractat per lacompanyia, tancada a negociar ambels seus treballadors qualsevol tipusde millora d’unes condicions, que sónde les pitjors dins del sector de com-panyies aèries, que ni tan sols té con-veni propi que es regeix pel convenid’oficines i despatxos, amb unes clàu-sules internes que canvia de maneraunilateral al seu antull, i amb una faltacrònica de personal.El fet de guanyar el judici, amb aco-miadament nul i reincorporació im-mediata, i la campanya de solidaritatportada a terme, reforcen la nostrapresència al sector.Victòria sindicalal Bus Nou Barrisdesprés de 6setmanes de vagaDesprés de 6 setmanes de vaga exem-plar, de manifestacions conjuntes,caixes de resistència solidàries i actesde suport, els conductors del Bus NouBarris arribaven a finals d’abril a unacord amb l’empresa Sagalés:L’empresa retira la desvinculaciódel conveni, el que vol dir que elstreballadors mantindran íntegres lesseves condicions econòmiques (sen-se retallades en el salari i mantenintl’antiguitat).Els horaris partits imposats per Sa-galés (de més de 4 hores entre torns)queden anul•lats, els serveis tindranuna durada de 8 hores contínues amb30 minuts de descans.La paga extra de Març que l’empresas’havia negat a pagar, es farà efectivaen 3 vegades en el transcurs del mesde maig.Queda pendent l’acomiadamentdel company Anselmo, que segonsl’opinió dels advocats ha moltespossibilitats que pugui sortir nul(readmissió). Els treballadors pla-negen mobilitzacions de suport du-rant el procés judicial i en el cas quel’acomiadament sortís improcedent(Sagalés tria el ser readmissió o no) esreiniciaria de ple el conflicte laboral.Una vegada més s’ha demostrat quela lluita és l’únic camí.La coordinacióMitjans en Lluitavol mobilitzarel sector delperiodismeEl sector de la informació, el mésafectat per la crisi després de la cons-trucció, decideix unir-se i lluitar perafegir la lluita pel dret a la informacióa les reivindicacions ciutadanes. Ambaquesta constatació va arrencar la pri-mera assemblea de Mitjans en Lluitael passat 27 d’abril, amb la partici-pació d’un centenar de treballadors itreballadores de la informació.Era la primera vegada que professio-nals de gran part dels mitjans catalanss’aplegaven per parlar d’una asfíxiaeconòmica que assola el sector, unirforces en les lluites que actualmentmantenen les plantilles de molts mit-jans, públics i privats, contra rebaixesde sous, pèrdues de drets laborals iacomiadaments, remarcar la impor-tància del dret a la informació en unasocietat de ciutadans lliures, i sumarla lluita pel dret a la informació ad’altres reivindicacions com la defen-sa del dret a la sanitat o a l’educació.De moment Mitjans en Lluita ja téun bloc i és a Twitter (amb el comp-te @mitjansenlluita i impulsant undebat articulat entorn l’etiqueta #mi-tjansenlluita) i a Facebook, i han co-mençat a elaborar propostes d’acció imobilització i editar material.Finalitzen lesmobilitzacionsa CLH Tarragonadesprésd’aconseguirla majoriad’objectiusDesprés de realitzar concentracionssetmanals i denunciar públicamentels riscos per a la seguretat de treba-lladors i ciutadans que suposava lareducció de personal deixant un soloperari en els torns de Nit, Caps desetmana i Festius en una instal•laciód’alt risc com CLH, a finals d’abriles van suspendre les mobilitzacionsen aconseguir en gran mesura, elsobjectius que s’havia plantejat lasecció sindical de la CGT quan vancomençar amb les mobilitzacions, jaque l’empresa es va fer enrere en lesseves intencions de reduir el nombred’operaris dels esmentats torns.El Grup FICOSAsuspèn contractesa 900 treballadorstenint beneficisEl grup multinacional Ficosa, hapresentat un ERO que deixarà ensuspensió prop de 900 contractes detreball de les plantilles a Catalun-ya, traslladant els costos salarials ala resta de contribuents. Ficosa, unaempresa que globalment té i ha tingutbeneficis en els últims anys, preténjustificar acomiadaments i suspen-sions de treball a nivell nacional, aixícom deslocalitzacions, tot i haverrebut més de 80 milions d’euros perpart de la Generalitat de Catalunya idel Govern d’Espanya, incrementarel seu capital en més de 75 milionsd’euros per l’adquisició dels actiusde Sony Viladecavalls i beneficiar-seeconòmicament gràcies a la venda irequalificació dels 300.000 m2 de su-perfície que posseïen a Rubí.Mobilitzacionscontra l’ERO deBASI (Lacoste)Els treballadors de BASI van realit-zar mobilitzacions com concentra-cions a la botiga del Passeig de Grà-cia de Barcelona el 26 d’abril, i duesjornades de vaga de 24 hores es dies30 d’abril i 2 de MaigBASI, l’empresa que comercialit-za des de 1962 la marca Lacoste aEspanya, amb una plantilla de 495treballadors/es volen acomiadar mi-tjançant un ERO a 103 de l’àrea deproducció, tancant la fabricació deBadalona i deixant actives la xarxa debotigues, el departament comercial iel magatzem de Barberà del Vallès.En cap moment l’empresa ha demos-trat la falta de viabilitat de la fàbrica.Considerem que es deu a una estratè-gia de la multinacional d’externalitzara altres països on les condicions labo-rals de les treballadores són inferiors,per tal d’obtenir majors beneficis.La CGT no vam signar l’ERO niacceptem els acomiadaments, i de-nunciem el paper del Mediador de laConselleria de Treball, que no ha bus-cat una solució diferent a la pèrduade llocs de treball sinó que s’arribésa un acord avalat amb la signatura deCCOO i UGT, per a “treure’s el mortde damunt” i no haver de dictaminar,així com l’afany recaudatori a travésde l’ERO dels sindicats signants.
    • 16 · L’Entrevista Juny de 2013ParlemRaúl Godoy, sindicalista i activistaCarles MasiàFotografies; Maria Zendre“El nostre vertaderRaúl Godoy és extreballador de Za-nón, un exemple de referència a l’horade parlar del moviment de fàbriquesrecuperades sota control obrer que esva fer fort a l’Argentina després de lacrisi de 2001. Antic secretari generaldel sindicat ceramista, el desembre de2012 va fer el salt al parlament de laprovíncia de Neuquén com a diputatpel Partit dels Treballadors Socialis-tes (PTS), formació integrada dinsd’un front d’esquerres.- Què els diries, als treballadors i lestreballadores que estan passant di-ficultats, perquè s’animin a provarexperiències d’autogestió com la deZanón?No podem continuar pagant una crisique ja fa cinc anys que colpeja Euro-pa i que no hem generat nosaltres. Almateix temps, moltes famílies veuencom baixa el seu nivell de vida, sobre-tot arran de les retallades en sanitat ieducació.Per fer front a la crisi, ocupar un cen-tre de treball i començar a produir sotacontrol obrer no només és possible,sinó necessari. Davant d’un tancamentpatronal, ens han fet creure que l’únicque podem reclamar són indemnitza-cions i plans de viabilitat. I això nonomés afecta els treballadors i les tre-balladores, també afecta el conjunt delpoble. Per tant, recuperar una fàbricaés una alternativa obrera que val lapena que rebi el suport de la societat.- Podries explicar breument les me-sures més importants que vau apli-car i que us diferencien de la gestiócapitalista (pel que fa a aspectescom la rotació de tasques, l’escalasalarial, les garanties socials i la des-tinació dels excedents)?El fet d’ocupar una fàbrica implicaque els treballadors hem de dispo-sar, immediatament, d’un mecanismeper gestionar- la, que és l’assemblea,on es discuteix el pla de treball il’organització de la producció. No-saltres vam designar un delegat per acada secció de la fàbrica, escollit pervot directe i amb mandats revocablesen qualsevol moment. També vam se-guir un criteri d’igualtat salarial, quenomés varia en funció del nombred’hores treballades i de si s’efectuenen horari nocturn. Intentem que els cà-rrecs tinguin una vigència aproxima-da de dos anys i que tothom es puguiformar per exercir-los en condicions.El salari i les garanties salarials esdiscuteixen en funció de la producciói les vendes aconseguides. Per això,celebràvem una assemblea generalmensual per creuar la informació detots els departaments, rendir comptesi plantejar les millores que es podrienaplicar.Dit això, estem molt limitats per lacompetència del mercat capitalista, onles empreses poden accedir al crèditamb molta més facilitat que nosaltres.- A Catalunya, les cooperatives i lesempreses d’economia social estancreixent. En aquest context, quinpaper hi juga l’Estat?Penso que les cooperatives obreressón pràctiques de transició, momen-tànies, perquè no poden solucionar totel problema de fons, que és el capita-lisme, que genera destrucció del teixitproductiu i de llocs de treball. Mentreel poder polític i econòmic es concen-tri en poques mans, la nostra econo-mia serà transitòria. Per tant, les nos-tres pràctiques econòmiques són moltvàlides com a resistència, però encarahem d’avançar molt més. Sovint, elsgoverns et deixen funcionar bé men-tre siguis un sector marginal, ambpoca presència, i conserven quantitatsingents de diner per rescatar bancs,mentre que les cooperatives reben elsajuts amb comptagotes. Per tant, almateix temps que defensem el sectorcooperatiu, no hem de perdre de vis-ta que l’horitzó a llarg termini són elsrecursos de tot l’Estat, que pertanyenal poble.- Després que esclatés la crisi al’Argentina, el 2003, Zanon es vadecantar per l’expropiació estatalsota control obrer, però altres em-preses van optar per constituir-secom a cooperativa i integrar-se alMovimiento Nacional de FábricasRecuperadas. Quines són les prin-cipals diferències entre els dos mo-dels?En primer lloc, la necessitat de do-nar una resposta a la crisi ens vaagermanar, cosa que implica gransllaços d’unitat. Ens vam haver de de-fensar mútuament molts cops, senseque importés si la fàbrica demanaval’estatització o es volia constituir coma cooperativa. I això va prevaldre so-bre lesdiferències que hi pogués haver. Apartir d’aquí, el debat és el següent:com a cooperativa, has de competir enun mercat capitalista, fet que t’obligaa rebaixar les condicions laborals.En tenim un exemple amb les treba-lladores de la fàbrica tèxtil Bruck-man, que han de competir amb lesempreses que exploten miserablementmilions de dones a Bangla Desh.Davant d’això, una obrera de Bruc-kman només pot resistir, perquè s’had’enfrontar a condicions d’explotaciócolonial.Hem de pensar a gran escala perquè,si no, correm el perill de centrar-nosúnicament a aconseguir una gestiócooperativa més eficient, mentre lesempreses capitalistes s’emporten lapart més gran del pastís. Per això,nosaltres lliguem la nostra activitat al’Estat, perquè creiem que, si rescatabancs i intervé permanentment sobreel sector privat subvencionant gransempreses com Peugeot o General Mo-tors, també s’ha de responsabilitzard’ajudarnos a nosaltres.La Patagònia rebelCarles MasiàUna de les conseqüències de l’esclat de la crisi econòmica argentina de 2001 –ambl’anomenat corralito financer i les posteriors mobilitzacions populars– va ser l’ocupaciódels centres de treball per part de les treballadores. Davant els plans d’ajustament,els acomiadaments i la fuga de capitals promoguda per l’empresariat, mig miler defàbriques de diferents sectors productius van optar per la via de l’autogestió i la fórmulacooperativa.La lluita de la ceramista Zanón, a la província de Neuquén (a la Patagònia), va anarmés enllà de les parets de la fàbrica, ja que va aconseguir establir vincles ambmoviments socials i amb la comunitat maputxe. Després de protagonitzar una dotzenade documentals, avui, continua sota control obrer, amb la denominació de Fasinpat(acrònim de fàbrica sin patrones).“A l’Argentina, un patró s’ho pensa dues vegades, abans de jugar a l’especulació, perquèsap que li poden ocupar la fàbrica i posar-la a produir”, resumeix Godoy quan reflexionasobre el llegat de Zanón.- Creus que és possible articular unamena de mercat social que posi encontacte empreses com la vostra –que segueix criteris d’horitzontalitati justícia social– per, com a mínim,anar-nos desenganxant del capita-lisme progressivament?Tot el que es pugui fer en aquest sen-tit és molt important. De fet, nosaltrestenim molt bona relació amb els com-panys i companyes d’altres empre-ses, com ara l’hotel Bauen, amb quiestablim convenis de col•laboració.Aquests intercanvis són molt vàlids –per petits que siguin– i són importantsper generar una consciència de soli-daritat, però no poden ser la solució aaquesta crisi tan gran. I això, a vega-des, és difícil d’explicar.- En aquest sentit, creus que païsoscom Veneçuela o Bolívia estan sentcapaços de construir alternatives auna escala més gran en l’àmbit lla-tinoamericà?Són governs que s’han quedat a migcamí. En primer lloc, són subproduc-tes de moviments socials anteriorsmolt potents, sobretot el de Bolívia,on hi va haver vagues massives al sec-tor de la mineria, moviments indige-nistes i lluita al carrer. Però, en algunscasos, el govern d’Evo Morales s’havist obligat a reprimir el mateix movi-ment social que li havia donat suportal principi. Pel que fa a Veneçuela, ladreta torna a aixecar el cap i això és unavís per a tota l’Amèrica Llatina, per-què defensi les conquestes assolides alllarg de tots aquests anys. I per fer-ho,és bàsic comptar amb un movimentobrer sòlid que lluiti als centres detreball i al territori, perquè no podemconfiar-ho tot a Nicolás Maduro.- Quins paral•lelismes veus entrel’Argentina del corralito de 2001
    • Juny de 2013 Laboral - Economia · 17m amb...argentí, emblemàtic obrer de Zanón>> LES FRASES...r escó és al carrer”i la situació actual de l’economiaeuropea i, en particular, de l’Estatespanyol, Grècia o Itàlia?Crec que la situació d’aquí és moltmés greu. La crisi de 2001 va impac-tar sobre l’Argentina, que és un Estatperifèric. Llavors, quan el mercat in-ternacional es va recompondre, el paísva revifar. En canvi, ara, estem parlantdel cor d’Europa, on l’enfonsamentde l’economia d’un Estat repercuteixsobre els del voltant. A més, tenim unpaís, Alemanya, que està imposanttotes les condicions. És un escenaripreocupant, cal plantejar alternativesamb audàcia i força perquè, si no, hotornarà a fer la dreta: Marine Le Pen aFrança, Aurora Daurada a Grècia... Hiha corrents que proposen sortides per ladreta i la situació es pot polaritzar més.- Per acabar, quin balanç fasd’aquests primers mesos de vidaparlamentària?Tenia molts prejudicis sobre el par-lament i la classe política i he pogutRaúl Godoy va visitar Catalunya el 14 i 15 de maig per explicarl’experiència de les fàbriques sota gestió obreraRedaccióEl 14 de maig va tenir lloc a Barcelona una xerrada de Raúl Godoy, emblemàtic obrer de Zanón, unade les fàbriques sense patrons més conegudes d’Argentina, autogestionada pels seus treballadors itreballadores, en un acte, organitzat per CGT-Catalunya i Classe Contra Classe, formant part d’unagira per diversos països d’Europa per a acostar l’experiència dels treballadors de Zanon als treballa-dors i joves europeus.El sindicalista també va visitar el 15 de maig diverses fàbriques, com Seat, Ficosa o Funosa i es reu-nirà amb delegats d’altres empreses, com autobusos, empleats públics, estibadors, ferroviaris... i vafer una altra xerrada a Igualada.Els actes formaven part d’una gira per l’Estat espanyol, França Grècia i Alemanya amb l’objectiu dedifondre tot un exemple de lluita per a imposar una alternativa obrera a la crisi capitalista. La lluita deZanón demostra que SI ES POT assolir una sortida obrera contra els tancaments d’empresa, ERO il’atur massiu, que en llocs com l’Estat espanyol o Grècia ja supera el 26% de la població activa.Fàbrica sota gestió obrera: La fàbrica és del pobleAny 2001, Argentina: Una greu crisi econòmica sacseja al país. L’atur arriba a xifres rècord, s’acumulenretallades en sanitat i educació. El “corralito” bancari mostra l’estafa dels bancs als petits estalviadors.Milers de fàbriques tanquen i acomiaden. La mobilització popular, sota el lema “Que se’n vagin tots”porta a la caiguda del president i una gran crisi política. Sorgeixen “assemblees populars” de veïns quese sumen a les manifestacions dels “piqueteros”, organitzacions dels desocupats, que tallen carrersi carreteres.Enfront del tancament massiu de fàbriques pels seus patrons, apareixen les fàbriques recuperades.En el sud del país, Zanon és ocupada i posada a produir sota control obrer. Raúl Godoy en un dirigentemblemàtic de Zanon i exsecretari general del Sindicat d’Obrers Ceramistes de Neuquén (SOECN).Actualment és diputat obrer pel Front d’Esquerra i els Treballadors (FIT) en Neuquén, un front impulsatper tres partits trosquistes, juntament amb la Llista Marró del SOECN.Segons les seves pròpies paraules: “La lluita de Zanon va ser una resposta classista enfront de lacrisi capitalista a Argentina, que va dur en aquests anys al tancament de gairebé dues mil fàbriques.La nostra experiència mostra en petita escala que els treballadors som capaços de donar una sortidaobrera i popular davant els tancaments d’empreses, davant la desocupació. Que la crisi la paguin elscapitalistes.”La gestió obrera va obrir centenars de nous llocs de treball, distribuïts democràticament entre orga-nitzacions de desocupats de la regió. Zanon va ser una escola de planificació obrera, organitzant laproducció amb delegats per sectors de producció i assemblees. Des d’allí van impulsar la coordinacióamb altres treballadors en lluita, sota el lema “si toquen a un, toquen a tots”, i van assolir llaços desolidaritat amb estudiantes, pobles originaris maputxes, artistes i la joventut.La campanya dels treballadors per l’expropiació i nacionalització sota control obrer, per a posar lafàbrica “al servei de la comunitat” va anar calant profundament entre la població. Amb centenarsd’exemples concrets els obrers van mostrar que podien posar la fàbrica al servei del poble, ambdonacions a escoles i sales d’atenció mèdica en barris pobres. Es van realitzar desenes de concertsmassius dintre la fàbrica (Des de SKA-P a Manu Chao). I van transformar els estatuts del Sindicat(SOECN), establint que els dirigents han de rotar en els seus llocs i tornar a treballar amb els seuscompanys.En 11 anys la lluita va ser duríssima, enfrontant diverses vegades la repressió policial. Per fi en l’any2009, es va assolir l’expropiació de la fàbrica i el seu lliurament als treballadors, i continua la lluita perla nacionalització sota gestió obrera.CGT fem una crida a l’autogestió de les empreses“Els poders públics promouran eficaçment les diverses formes de participació en l’empresa i fomenta-ran mitjançant una legislació adequada, les societats cooperatives. També establiran els mitjans quefacilitin l’accés dels treballadors a la propietat dels mitjans de producció”. (Art. 129.2 de la constitucióde 1978).Recordem que actualment, l’ocupació s’està creant gràcies al fet que els i les treballadores acceptemla baixada de salaris per impedir acomiadaments. Si som les i els treballadors els que estem creantocupació amb els nostres diners, haurem d’exigir la propietat de l’empresa que ens correspongui.En aquest context de crisi / estafa, des de la CGT, exigim que els diners públics serveixin per ajudara les i els treballadors, a la població més desfavorida, per seguir mantenint l’ocupació i no per tancarempreses, ni per rescatar la banca o pagar un deute il • legítim.Des de la CGT animem a la classe treballadora a passar a l’acció, a no acceptar amb resignació el tan-cament de més empreses, de més EROs i fem una crida a quedar-nos amb les empreses, una crida aparticipar en aquest procés d’autogestió cooperativa i reivindicativa . Pels nostres drets ...... Contra l’atur, Ocupa l’empresa. Autogestióconfirmar-los absolutament tots; és pi-tjor del que pensava (riu). Hi ha moltde cinisme, hi ha partits que –de portesenfora– sembla que s’estiguin matantentre ells, però, després, són capaçosde tancar acords amb molta facilitat.Nosaltres tenim un mètode que funcio-na i l’hem de reivindicar: l’assemblea.Jo vaig al parlament, però sempre tor-no a l’assemblea permanent del sindi-cat ceramista i sempre dic que el nos-tre vertader escó és al carrer. En faigun balanç positiu perquè hem acon-seguit col•laborar perquè s’organitzinnous sindicats i comissions sectorials.I quan els companys i les companyesvénen al parlament a veure els dipu-tats, els diem que no perdin el temps ique s’organitzin, perquè lluitant es po-den guanyar coses. Hem estat donantsuport a les vagues de l’educació, deltèxtil, del treball domèstic... Tots elsprojectes que hem presentat han tingutuna vinculació amb la mobilització alcarrer.* Entrevista publicada al setmanariDirecta“A llargtermini,el nostrehoritzó sónels recursosde totl’Estat, quepertanyen alpoble”“Recuperar una fàbrica ésuna alternativa obrera queval la pena que rebi el suportde la societat”
    • 18 ·Sense fronteres Juny de 2013SENSE FRONTERESL’Alemanya que es ven com un país sense crisi iun model per a Europa, ha vist com en els últimsanys els nivells de desigualtat s’han disparat i laprecarietat s’ha generalitzatNo més complicitat amb IsraelCampanya Naqba Palestina 2013http://www.naqba.orgNosaltres, els moviments socialsens organitzem per fer front aun sistema que ens deixa en l’atur,que desnona una família cada 15 mi-nuts, que persegueix a les personesemigrants, que ens precaritza, queens explota. Volem una vida dignai justa per a totes les persones. I, enfront nostre, l’estat s’organitza perreprimir-nos, per respondre amb in-timidació i violència al nostre desigde canvi.Denunciem la creixent repressió i laviolència que es practica contra elsmoviments socials a Catalunya. De-nunciem que aquesta estratègia vul-nera l’estat de dret i vol mantenir lesactuals injustícies.Denunciem que la repressió que vi-vim a Catalunya està profundamentinterconnectada amb la repressióglobal que pateixen els movimentssocials i, concretament, amb la in-fraestructura de seguretat i militar is-raeliana. El mateix exèrcit i empresesde seguretat i militars privades quemantenen sota ocupació a Palestina,han utilitzat la població Palestinacom un enorme camp d’entrenamenti investigació que els ha permès crearempreses, industries, productes i ser-veis que compren els nostres governsi s’utilitzen per controlar i reprimirels moviments socials. Aquests pro-ductes es venen amb la “garantia”d’haver estat provats en situacionsreals, en els Territoris Palestins Ocu-pats.Denunciem que el Govern de la Ge-neralitat de Catalunya i el de l’EstatEspanyol fomenten les relacionseconòmiques i empresarials amb unEstat que vulnera sistemàticament lalegislació internacional sobre DretsHumans. Quan aquesta col•laboraciós’estén al camp del comerç en matè-ria de seguretat i militar resulta legal ièticament del tot inacceptable.Per això:- Exigim al Govern de Catalunya queinterrompi immediatament la comprade materials anti-avalots i de segure-tat a empreses israelianes i suspenguitots els acords signats amb RABIN-TEX Industries i empreses interme-diàries per la compra de material deseguretat i anti-avalot.- Exigim al Govern de Catalunya queinformi sobre els centenars de milersd’euros (dels nostres impostos) quehan pagat a l’empresa de seguretatisraeliana “Hancal System Enginee-ring” per assessorament en matèriade seguretat i control a les presons.- Exigim al Govern de Catalunya queretiri immediatament el seu suportinstitucional a l’empresa “GuardianHomeland Security”, que forma acossos militars i policials en matèriade seguretat en camps d’entrenamenta la Palestina ocupada i utilitza ellogo dels Mossos d’Esquadra per pu-blicitar els seus serveis.- Exigim al Govern de Catalunya i alde l’Estat Espanyol que no autoritzina empreses a importar i exportar ma-terial militar a Israel (torpedes, car-tutxos i armament divers), com perexemple Tyco electrònics o Indra,amb seu a Barcelona.- Exigim al Govern de Catalunyaque les empreses privades israelianesdel megagrup de seguretat ICTS norealitzin tasques d’identificació i in-terrogatori de viatgers a l’Aeroportdel Prat.- Exigim a les nostres Universitats, laUAB, la UPC i la UPF, i institucionscom ACC10 que suspenguin la sevacol•laboració en projectes de recercaamb Israel en matèria de Seguretati Defensa.En l’aniversari del 15 demaig de 1948, data de la Nakba (eldesastre), quan Israel va expulsar perla força a centenars de milers de pa-lestins i palestines de les seves cases,terres i pobles, ens mobilitzem en de-fensa de la justícia i la dignitat, salu-dem al Poble palestí en resistència iel fem arribar la nostra solidaritat: noestà sol i no l’oblidem.Prou repressió contra els movimentssocials.Prou col•laboració policial i militaramb Israel.Turquia: de la lluita pels arbres a una extensa revoltasocialBerta Camprubí - Setmanari DirectaTurquia sencera es va encendre enpoc més que un cap de setmana.El passat dilluns 27 de maig, un grupde persones, de totes les edats i sensecap ideologia particular més enllà dela de conservar i protegir els espaisverds de la ciutat, es van instal•lar alParc Gezi, una zona verda on hi haprojectada la construcció d’un centrecomercial. El dijous següent, aquestcol•lectiu de gent es va situar amb de-cisió entre els arbres centenaris i lesmàquines demolidores, context en elqual van entrar en joc les forces poli-cials de l’Estat. El gas lacrimògen, elscanons d’aigua i la persecució policialhavien fet que aquella protesta de des-enes de persones s’hagués convertit enun moviment de lluita de centenars demilers de turques mobilitzades a tot elpaís. Diverses televisions ho retrans-metien en directe per internet.Des de dijous 30 de maig a la tarda, elscarrers d’Istambul no van descansarni un minut. La plaça Taksim s’haviaconvertit en l’epicentre d’una protestaconstant que es multiplicava a deseneso potser centenars de pobles i ciutatsarreu del país, com a la capital Anka-ra, Esmirna o Adana, i que passava areivindicar molt més que la no cons-trucció d’un centre comercial al ParkGezi. Persones de totes les edats, detots els grups ètnics, dones i homes,cridaven en una mateixa veu “Tayyipistifa!”, reivindicant així la dimissióde Recep Tayyip Erdogan, primer mi-nistre turc des de l’any 2003. Exigiendemandes concretes a nivell nacional,però també es respiraven crits anti-ca-pitalistes i anhels de llibertat i igualtatque van més enllà de les fronteres delseu país.Des d’un primer moment els mitjansde comunicació del país no van donarcap tipus de cobertura ni a les protes-tes ni a la repressió policial, quan el 2de juny ja hi havia almenys dos morts,més d’un miler de ferits i 1.700 detin-guts segons Amnistia Internacional.Erdogan té el control de la majoria demitjans de l’Estat i només un canal pú-blic havia retransmès finalment aquellcap de setmana l’exaltació de Turquia.“No volem aquestsistema a nivellmundial, no noméslluitem pel d’aquí”Golkapts Turkdonmez, un jove turcde 30 anys que va passar la major partdels dies de la revolta a la plaça Tak-sim, explicava que fins i tot les xarxesestaven sent controlades i filtrades.Divendres 31 va penjar a facebookuna fotografia de dos homes enmig dela protesta que incitaven a la resta demanifestants a la violència, advertintque es podia tractar de policies de paisàprovocadors d’aldarulls. Passats dosminuts, la foto havia estat bloquejadai censurada. Golkapts explicava queaquesta no és la que alguns mitjans jahan anomenat “primavera turca”.Asse-gura que la situació és molt diferent ala d’Egipte o Tunísia. Tot i que els ciu-tadans sentin que el seu govern ja noels representa, en moments en què estàaprovant decrets i aplicant restriccions,dins una progressiva reforma legislati-va de conceptes musulmans, ell pensaque la situació és molt diferent. “Tenimuna bona economia, tenim una indús-tria forta, hi ha gent que ve cap aquí abuscar feina, tenim garantides moltesllibertats, encara no ens han imposat laxària”, comenta. “No vivim en una dic-tadura, però ja n’estem farts, d’aquestgovern. Però aquesta protesta no és no-més això; el món té un problema, novolem aquest sistema a nivell mundial,no tan sols al nostre país!”.El primer ministre Erdogan, vist comun home de gran ego i actitud superba,ha estat acusat entre l’opinió popularde condicionar el vot de les habitantsde zones agràries menys educades, re-galant carbó i altres matèries primeresa canvi del vot a l’AKP (Partit de laJusticia i el Desenvolupament), el partitconservador que ell lidera.Gokalps no és una persona que sovintsurti a les manifestacions, sol viatjar,sol fer fotografies i, en general, buscaestar tranquil. Tot i així, aquesta espur-na de revolució l’ha agafat al seu paísi aquest cop ha volgut sortir al carrer,sense cap mena de dubte. En video-conferència des d’un barri proper alcentre d’Istambul, el jove turc obria lafinestra des d’on es podien veure petitsgrups de gent al carrer, però sobretott’atordia una mescla de sorolls palpi-tants; es barrejaven la cassolada con-vocada diàriament a les 9 del vespre atot Istambul, les sirenes i els crits de lagent. Es respiraven aires de grans es-deveniments i fins i tot de victòria, de-gut segurament a dos motius. Per unabanda, el dissabte 1 de juny la policiava deixar temporalment els canons, lesarmes i els gasos, i es va apartar delconflicte, fet que es va celebrar a laplaça Taksim amb danses i cants plensd’alegria. Per l’altra, semblava que Er-dogan, en declaracions als mitjans con-vencionals, s’hagués fet una mica en-rere en la seva posició, tot i que en capmoment parlava d’aturar la construcciódel centre comercial i, per descomptat,no ha donat cap resposta a un poble queestà exigint la seva dimissió.Una lluita que havia començat defen-sant quelcom tan bàsic com els arbrespodria convertir-se en la defensa d’unasocietat més lliure i democràtica, desd’una mateixa veu que acull desenesde cultures, religions i ideologies sotauna mateixa bandera, aquest cop laturca. La consciència de lluita socials’havia fet extensiva a tot el país enmenys d’una setmana i la resposta dela gent havia estat decisiva. “No sé pasquè passarà, tant de bo hi hagi un grancanvi”, diu Golkapts abans de penjar.* Article publicat al web del setmanariDirecta el 2 de juny de 2013.
    • Juny de 2013 Sense fronteres · 19El Frente de EstudiantesLibertarios (FEL) de Xilecompleix 10 anysManu GarciaEls llibertaris de Xile estan de ce-lebració. Es compleixen 10 anysdes del naixement en la ciutat de Val-paraíso, el 21 de maig de 2003, d’unade les organitzacions del projecte po-lític llibertari que ha aconseguit majorinfluència a nivell nacional: el Frentede Estudiantes Libertarios (FEL).El FEL sorgeix de la necessitat sentidapels llibertaris de dotar-se d’una einaefectiva i amb projecció nacional pera treballar en el moviment estudiantil ies conforma mitjançant la confluènciade diversos grups que venien fent untreball de base i quotidià en universi-tats i liceus de tot Xile.El context polític i social en que esdesenvolupa l’organització està mar-cat per l’herència de la dictadura enca-pçalada pel general Pinochet, dictadu-ra que va comportar un reordenamenteconòmic al servei de grans grupstransnacionals i d’empresaris lligatsamb el règim i la supressió dels dretsconquistats pel poble en dècades delluita, per a això va proscriure als seuspartits i organitzacions sindicals i so-cials, va perseguir als seus militants iva construir una nova institucionalitata la seva mesura.En el terreny de l’ensenyament la dic-tadura va impulsar un conjunt de lleisque la van convertir d’un dret en unbé de mercat i van donar pas a un pro-cés de privatització i segmentació del’educació a tots els nivells, configu-rant una educació per a rics i una altraper a pobres.La Concertació, la coalició de centre-dreta i centre-esquerra que va gover-nar Xile des del plebiscit que va posarfi a la dictadura fins a 2010 (quan da-vant el seu desgast assumeix el governnovament la dreta), no només va man-tenir en el substancial el model educa-tiu llegat per la dictadura, sinó que hova perfeccionar i va adaptar, assumintcom veritat inqüestionable el dogmaneoliberal que el mercat és el millorproveïdor de béns i serveis fins i tot encamps com l’educació, i que el rol del’Estat havia de ser únicament legislari regular aquesta activitat econòmica.Un dels resultats va ser que l’augmenten la matrícula universitària a Xilecom producte de la seva modernitza-ció depenent es va fer fonamentalmentper mitjà de l’endeutament dels estu-diants i de les seves famílies: el costmig de l’educació universitària a Xileés dels més cars del món, sent superiora la suma del salari mínim d’un treba-llador. Un altre va ser la proliferacióde centres d’ensenyament superiorarmats a manera d’empresa de serveisi amb escassa o nul•la preocupaciópels estàndards acadèmics i per lacontinuïtat d’un projecte educatiu mésenllà del benefici econòmic a curt ter-mini dels seus inversors.Contra aquesta realitat excloent ésque el moviment estudiantil començaa aixecar les seves demandes, ques’expressen multitudinàriament en elscarrers en successives onades anuals,cadascuna d’elles amb més actorssocials involucrats i major profundi-tat en les demandes: el “mochilazo”l’any 2001 amb modificacions delpassi escolar de transport i a l’accésa l’educació superior com reivindi-cacions principals dels estudiants se-cundaris, la “rebel•lió pingüina” (ano-menada així per l’uniforme escolarxilè) del 2006, també sostinguda pelsestudiants d’institut, arribant a el seucènit en el 2011 durant l’anomenada“Primavera xilena”, que el movimentconjunt de secundaris i universitarisva aconseguir instal•lar en el centredel debat públic els temes fonamen-tals de l’educació: la seva propietat, laseva gestió, la seva orientació, el seufinançament, la seva relació amb la so-cietat… amb tal potència i profunditatque va posar en qüestió el conjunt delmodel imposat durant la dictadura ivigent fins al dia d’avui.Va aconseguir que el sentit comú girésa l’esquerra i que s’esquerdés el con-sens neoliberal que dominava la po-lítica xilena, obrint debats llargamentpostergats, com el de la sobirania so-bre els recursos naturals del país, fo-namentalment de la mineria del coure,des de fa 40 anys en mans de conglo-merats privats que deixen en el paísuna mínima part del seu rendiment.O la inexistència de serveis públicspròpiament dits i de drets socials coml’habitatge, la salut o l’educació, elfinançament de la qual, precisament,podria pagar el coure.En aquest ampli moviment estudiantili social que dos anys després segueixsacsejant Xile i que tracta de passar auna etapa superior, del reivindicatiu iel social a la construcció d’alternativapolítica i la disputa de poder, el Fren-te de Estudiantes Libertarios, amb 10anys d’experiència a les seves esque-nes, juga un rol de motor i d’orientacióprogramàtica i estratègica a través delseu treball quotidià i de base i de ladirecció, en solitari o en coalició ambaltres forces d’esquerra, de nombrosesFederacions d’Estudiantes en els prin-cipals centres d’estudis del país.A dia d’avui i per dret propi el FELés no només una força clau del pro-jecte polític llibertari, sinó també unactor rellevant en l’escenari nacional,part del torrent popular que busca lesmaneres de trencar els dics de la insti-tucionalitat imposada per la dictaduraper a obrir els camins i escenaris depossibilitat d’un nou Xile dintre d’unanova Amèrica Llatina.La falsa façana d’Alemanya: El 1% concentra el 23% de lariquesaRafael Poch de FeliuAlemanya es presenta a si mateixai a la resta d’Europa com un paíssense crisi però en els últims anys elsnivells de desigualtat s’han disparat.L’Alemanya que es ven com modelper a Europa és un fracàs. En els úl-tims 25 anys el país ha sofert unamanifesta degradació en gairebé totallò que importa a la ciutadania. Deser un país relativament anivellat peral seu context europeu ha passat a sercampió de la desigualtat. El 1% mésric concentra el 23% de la riquesa, al10% més ric li correspon el 53% i a lameitat més pobra de la societat nomésel 1%, quan fa deu anys era el 3%.L’Alemanya que es presenta com mo-del conté una involució socio-laboralsense precedents des de la postgue-rra, amb generalització de la preca-rietat, una caiguda de dos anys del’esperança de vida per als més pobresregistrada en l’última dècada i una deles taxes de natalitat més baixes delmón. La majoria dels alemanys s’havist perjudicada per aquest canvi quenomés la corrupció estructural delsmitjans de comunicació assoleix ferpassar “per model”.Aquesta involució forma part d’unprocés mundial que es va iniciar a lafi dels anys ‘60 a EE UU i es va apli-car després amb Thatcher en el RegneUnit, saltant més tard a Europa ambgoverns conservadors o socialdemò-crates. El xoc de l’actual crisi està sentutilitzat per a donar un impuls defini-tiu a aquesta gran desigualtat, sociali entre països, que caracteritza al sis-tema els excessos del qual i ideologiavan generar la crisi.El relatiu ‘èxit’ alemany en la crisi esmesura en uns indicadors d’atur i derecessió menors que en la majoria delspaïsos d’Europa, i se sosté exclusiva-ment en les exportacions. Alemanyagenera la meitat del seu PIB exportant,gràcies a l’euro combinat amb una es-tratègia de salaris baixos que perjudicaals socis europeus. No hi ha a Europauna economia més exposada a l’efected’un refredament de la conjuntura glo-bal que l’alemanya. El model alemanyde relativa bona salut en la crisi no ésque no sigui aplicable a altres països,sinó que ha estat possible a costa de ladeterioració de la salut dels socis.L’extraordinari superàvit comercialque Alemanya va assolir en els últimsanys va ser col•locat en els més aven-turers i immorals negocis financers depaïsos com EE UU, Irlanda o Espan-ya. Només entre 2005 i 2008, la bancaalemanya va concedir a institucionsespanyoles crèdits i inversions per va-lor de 320.000 milions, gran part per aalimentar la criminal bombolla immo-biliària postfranquista. Els rescats depaïsos són rescats de deutes de bancsinternacionals. El 90% dels dinerslliurats ‘a Grècia’ ha estat destinat abancs, sobretot estrangers.Alemanya és avui el principal expor-tador de la involució socio-laborala la resta de la eurozona en nom del’austeritat, que genera més atur imés deute. És una política dissen-yada perquè el sector financer cobriíntegrament els seus mals negocis acosta de les classes mitges i baixes eu-ropees. Encara que les retallades sónles mateixes, els cossos sobre els qualss’apliquen –la grandària dels Estatssocials i els seus nivells de cobertura–són molt més vulnerables i els ritmestemporals molt més accelerats.Al dictat dels bancsAquesta política s’imposa amb mèto-des opacs i autoritaris que mantenenen secret la identitat dels bancs i insti-tucions endeutades i que arrasen ambtot desig de sobirania.El resultat d’aquesta política és ne-cessàriament desintegrador per alprojecte europeu, l’única bondat his-tòrica del qual –ésser alternativa a lacrònica guerra entre nacions europeesdels últims segles– s’està transformanten una aliança de petites nacions im-perials per a poder seguir sent impe-rialistes i militaristes en la lluita pelsrecursos globals del segle XXI.Aquesta política és doblement desin-tegradora. Per a Europa, perquè les na-cions i els pobles d’Europa no volenformar part d’un club sobre tals pre-misses. Per al món, perquè els reptesdel segle XXI –la crisi de la civilit-zació crematística– són inabarcablesamb la vella metodologia imperialista.L’oposició a les veleitats dominantsd’Alemanya –condemnades al fracàs–no és un assumpte de lluita entre na-cions, sinó un aspecte del llarg combatsocial europeu entre reacció i progrésque interessa a totes les ciutadanies,inclosa, per descomptat, la ciutadaniaalemanya. La història social europeas’ha escrit sempre així.* Rafael Poch de Feliu és correspon-sal a Alemanya de ’La Vanguardia’.Acaba de publicar “La quinta Ale-mania” amb Carmela Negrete i ÁngelFerrero. Article publicat a la revistaDiagonal.
    • 20 ·Social Juny de 2013SOCIALLa manifestació del 29 de juny al Vendrell no ha deser el final de la lluita contra el feixisme i el racismeque representa PxC, sinó un punt d’inflexió perquèla lluita antifeixista sigui més forta al territoriManifestació contra elfeixisme i el racisme el 29de juny al VendrellBALA PERDUDAVenda i treballsegursToni ÀlvarezSí, estem en crisi i el treball és unapart important de l’engranatge dela societat, ens agradi o no. Però fins aon hem d’engreixar amb l’esforç delstreballadors la maquinària capitalista?Vull dir, encara que no ens ha quedatclar qui mor a les guerres o conflictesarmats?De vegades sentim com se’ns acabenles paraules o els dies internacionalsperquè s’entengui la màxima de PaulValery: “La guerra és una massacre en-tre gent que no es coneix en profit degent que sí que es coneix però que noes massacren.” Un escriptor que sabiabé de que parlava, ell va treballar pelministeri de la Guerra a la primera gue-rra mundial, fent partes de batalles tangloriosos com falsos.Així un dia llegeixes que, el presidentde la Federació d’empresaris del metall(Fedeme), Eusebio Gallego, considera“muy negativo” que se “titubee” ambel programa del A400M (avió militarde càrrega) que es fabrica a Sevilla,perquè “cuesta mucho esfuerzo levan-tar y mantener la industria y si se cae,reactivarla es muy difícil”. Ja coneixemcom és la sensibilitat de gran part delsempresaris respecte les caigudes, feta aprova de bomba.El cas és que davantdels ajustos, que no retallades, de ladespesa militar, el sector metal•lúrgicestatal s’ha revolucionat. No per lapau, no, sinó per la feina. La Federaciód’Industria de CCOO-A ha conside-rat “muy negativas” les decisions delMinisteri de Defensa en relació a la“reducción” de la despesa militar “quetendrá efectos muy negativos en el em-pleo industrial de Andalucia”. Tambéel secretari general de MCA-UGT-Ahamanifestat que tenen previst emprendreaccions i mobilitzacions a nivells local,autonòmic i, fins i tot amb una possiblevaga a nivell general al juny. El mateixsecretari general ha manifestat la sevapor a que el govern amagui un pla deviabilitat que suposi “reduir más pues-tos de empleo”.No penseu que aquesta por de “perdrellocs de treball” és només de sindicatsmajoritaris. Fa uns mesos el comitéd’empresa de Hegal (ELA, LAB, CGT,USO y UGT), una empresa del grupAernnova, productora d’aeronaúticamilitar que participa a l’Eurofighter,l’A400M o l’helicòpter Tigre, va reba-tre un ERO amb un informe amb dadesextretes del llibre “Mercaderes de lamuerte made in Euskadi. La industriamilitar en Euskal Herria” del col•lectiuantimilitarista Gasteiz-koak. Tal comexpliquen des de Gasteiz-koak, aquestcomitè d’empresa argumenta que “laempresa sí que tiene carga de trabajo yque, por lo tanto, el ERE es injustifica-do, ya que la plantilla podria centrarseen la amplia producción militar que se-ñalamos en el libro”. Vaja!Aquest sentiment el va explicar moltbé el grup de rock Maniàtica a la sevacançó “Venta segura” on deien: ”El añoque viene habrá más tiros, porque...¿dequé van a comer esas famílias, quetrabajan en fábricas de armamento?Matándose a trabajar, trabajando pamatarse.”#29JContraelFeixismeDiversos col•lectius han convo-cat una manifestació nacionalque el 29 de juny recorrerà els ca-rrers del Vendrell contra el feixismei el racisme i per la convivència. Elsconvocants, entre qui es troba UnitatContra el Feixisme i el Racisme, par-tits, sindicats i col•lectius i movimentssocials, difonem la iniciativa sotal’etiqueta #29JContraelFeixisme i vo-len que la mobilització sigui l’espurnaque reactivi la lluita contra el feixismei el racisme al territori.Aturar Plataformaper CatalunyaLa marxa s’emmarca dins la campan-ya per frenar l’avanç de la formaciófeixista i xenòfoba Plataforma perCatalunya, que als darrers comicismunicipals va aconseguir cinc regi-dories al Vendrell. L’objectiu és queaquesta campanya i la manifestaciódel 29 de juny no siguin el final de lalluita contra el feixisme i el racismeque representa PxC, sinó que sigui unpunt d’inflexió i l’oportunitat perquèla lluita antifeixista sigui més forta alterritori i compti amb la implicació detotes les forces antifeixistes i antiracis-tes. A més de la manifestació s’estanfent un seguit de xerrades prèvies.Més informació al blogde #29Jcontraelfeixisme:http://29jcontraelfeixisme.blogspot.comManifest#29JcontraelfeixismeLes migracions de les persones en lacerca de millors condicions de vida nosón un fenomen excepcional ni recent.La història de qualsevol país o societatestà marcada pels fluxos migratoris, enun sentit o en un altre. En les dues úl-times dècades hem vist com els païsoseuropeus s’han convertit en receptorsd’immigració, per, entre altres factors,la pobresa i la manca d’oportunitatsen els països d’origen, i també per lapossibilitat de prosperar en els païsosreceptors. Així doncs, hem vist comEuropa, on durant segles la poblacióemigrava a altres continents – i queavui dia torna a produir-se a causa dela crisi -, ha passat a ser destí de la im-migració.El desmantellament progressiu del’anomenat “estat del benestar” perpart dels successius governs de laUnió Europea, sota la influència delobbys econòmics, del Banc Mundiali del Fons Monetari Internacional, haagreujat aquesta situació. La dismi-nució de, per exemple, les ajudes isubsidis que ha comportat l’aplicaciód’aquestes polítiques econòmiques, hafet créixer la sensació de competènciaentre les persones nouvingudes i lapoblació ja establerta.La crisi en la qual estem immersosha permès, a casa nostra i a la res-ta d’Europa, l’aparició de partitsd’extrema dreta, amb un missatge po-pulista i xenòfob, que ha provocat unasensació distorsionada generalitzadasobre els privilegis dels immigrantsvers els autòctons, la qual cosa ha ge-nerat una degradació de la convivènciai un augment de la crispació social. Ésintolerable que en nom de la crisi eslegitimin aquests tipus de discursos is’encobreixin polítiques que atemptendirectament contra els col•lectius mésdesfavorits. No podem oblidar que cir-cumstàncies semblants van permetrel’ascens al poder de Hitler, a Aleman-ya, i Mussolini, a Itàlia, entre d’altres.Al Vendrell, i al Baix Penedès, com ala resta dels Països Catalans, un delspartits que més bé representa aquestademagògia ultradretana i xenòfoba ésPlataforma per Catalunya (PxC). Desque l’any 2003 aquesta formació acon-seguí representació a l’Ajuntamentdel Vendrell hem pogut observar comany darrere any incrementava suportsi vots; fins a arribar als 2328 vots (el17’5%) a les darreres eleccions mu-nicipals del 2011, de tal manera queaconseguiren 5 regidories. La dema-gògia, les mentides, les amenaces iels rumors han estat el seu tret carac-terístic des de la seva irrupció. PxCha crispat la convivència al municipivendrellenc, aprofitant el descontenta-ment social per atacar els més dèbils iaconseguir benefici electoral.La competència per aconseguir unapart d’aquesta massa de vots ha pro-vocat que altres partits hagin adoptatparts d’aquest llenguatge contra laimmigració, i així contribuint a la nor-malització del discurs de la formacióxenòfoba. Pel que fa al cas destacat delVendrell, en l’anterior legislatura, CiUes va reunir assíduament amb PxC, pertal de pactar punts tan importants comels pressupostos municipals i, desprésde les darreres eleccions municipals de2011, fins a l’últim moment, la forma-ció va estar oberta a un possible pactede govern amb la formació racista ifeixista.Aquesta normalitat institucional tam-bé ha provocat que bona part de lasocietat civil vendrellenca, excepte enmoments puntuals, hagi mostrat unaactitud cada cop més passiva pel quefa a la presència de regidors i regidoresd’extrema dreta al consistori.La formació xenòfoba no ha limitatla seva expansió al Vendrell. A altresmunicipis del Baix Penedès, comL’Arboç, amb un 5’07% dels vots,i Santa Oliva, amb un 5’55%, tambéhan estat a punt d’aconseguir represen-tació. Cal destacar que en aquest darrermunicipi presentaven com a cap dellista a una co-neguda sim-patitzant delsm o v i m e n t sneonazis dela comar-ca. A més amés, tambévan presentarcandidaturaa altres mu-nicipis delBaix Pene-dès, com Be-llvei (3’81%)o Calafell(3’77%).H e md’esmentar,també, lapresència de Via Democràtica, escissióde PxC, que també es va presentar alVendrell (2’02%) i Calafell (3’69%) iBellvei (1’12%).És l’hora de dir que ja n’hi ha prou, ide demostrar que volem una societatjusta i cohesionada on tothom hi té ca-buda. És l’hora de mobilitzar-nos perexpressar el rebuig del nostre país i dela nostra ciutat al racisme i al feixisme,que només genera desigualtat i violèn-cia. És el moment de posicionar-se ideixar de mirar a un altre costat, ja quela nostra indiferència dóna força a lesorganitzacions racistes i feixistes comPxC.Per això, les entitats sota signants con-voquem tots els vendrellencs i ven-drellenques, així com a la resta delsPaïsos Catalans, a manifestar-se pa-cíficament el dia 29 de juny de 2013.Aquesta jornada de mobilització, aixícom les setmanes prèvies, han deser l’espurna que reactivi la lluita, alnostre territori, contra el racisme i elfeixisme.Diem no al racisme, no al feixisme, noa PxC. No passaran!
    • Juny de 2013 Social · 21Centres d’internament: la presóde qui no té papersMeritxell Freixas MartorellEl passat mes de maig dues dele-gacions una de jutges i fiscals;i una altra d’eurodiputats, membresd’organitzacions i periodistes haviende visitar els centres d’internamentper estrangers (CIE) de Barranco Seco(Gran Canaria) iAluche (Madrid), res-pectivament. En el cas dels 24 jutges i5 fiscals, va ser el Ministeri d’Interiorqui va denegar l’entrada al centre. Pelque fa al grup d’eurodiputats, ONG imitjans de comunicació, la negativava afectar les organitzacions i perio-distes i va limitar l’entrada exclusiva-ment a tres europarlamentaris i a undiputat de l’Assemblea de Madrid.L’opacitat i arbitrarietat que envol-ten la gestió dels centres, així comles reiterades denúncies per violaciódels drets dels interns posen en dubteque es tracti d’instruments orientats al’execució d’una sanció administrati-va: l’expulsió; i més aviat s’entenencom presons administratives. La faltade transparència s’agreuja per la man-ca de normativa aplicable pels propisCIE ja que no es regulen de formaespecífica i cada centre aplica el seupropi reglament.Un cop entren al CIE, els nouvingutsqueden sota la cura i custòdia de la po-licia, que s’ocupa tant de la vigilànciainterna com externa de centre. A partdel metge o metgessa, la infermera iel personal de neteja i manteniment,la resta de treballadors del centre sónagents policials “que no tenen ni la for-mació ni les ganes de custodiar aques-tes persones”, afirma la investigadorade l’Observatori del Sistema Penal ide Drets Humans de la Universitat deBarcelona i membre de la PlataformaTanquem els CIES, Cristina Fernán-dez. A diferència dels centres peni-tenciaris, als CIE no existeix un cosfuncionarial propi, fins i tot el directordel centre és un policia que, tal i comrecull la Llei Orgànica d’Estrangeria14/2003, “té competència per adoptarles mesures necessàries per assegurarl’ordre i la correcta convivència entreels estrangers i assegurar el compli-ment dels seus drets, així com la im-posició de mesures als interns que norespectin les normes de correcta con-vivència o el règim intern”.La terbolesa existent entorn al funcio-nament dels centres d’internament haestat criticada i denunciada per partde les entitats de la societat civil, or-ganismes internacionals i institucionsnacionals com el Defensor del Poble ila Fiscalia General de l’Estat.En l’àmbit internacional, el ComitèEuropeu per la Prevenció de la Torturadel Consell d’Europa (CPT) va fer pú-blic el passat mes d’abril l’informe dela seva visita a comissaries, presons iCIES de l’Estat Espanyol i Catalunyala primavera de 2011. Els delegats delCPT van plasmar una vintena de reco-manacions en un document que criticadiverses formes d’actuació de la poli-cia –Mossos d’Esquadra i Policia Na-cional. En relació als CIES, el docu-ment assenyala textualment: “El CPTrecomana que les autoritats espanyo-les revisin les condicions materials i elrègim als centres d’Aluche (Madrid) iZona Franca (Barcelona), així com ad’altres CIE, per tal d’assegurar queaquests centres responen a un ambientmenys restrictiu. Així mateix el Co-mitè reitera la recomanació dirigida ales autoritats espanyoles per tal queassegurin la ràpida obertura d’una in-vestigació adequada quan existeixinmotius per suposar que la policia hagipogut perpetrar maltractaments”.Precisament el 12 de maig un nou epi-sodi de vulneració de drets va escla-tar al CIE de la Zona Franca. Segonstestimonis dels fets, la Policia Nacio-nal van agredir una persona d’origengambià a les dutxes del centre. Quan,48 hores després, els advocats queassessoren els interns del CIE vaninteressar-se per aclarir els fets i oferirassessorament i assistència al suposatagredit, el gambià ja havia estat ex-pulsat al seu país d’origen. Els agentspolicials, en canvi, van negar els mal-tractaments i van justificar l’actuaciópolicial per l’actitud agressiva delsinterns.Segons l’informe Atrapados traslas rejas, publicat enguany perl’organització madrilenya PueblosUnidos, “són freqüents les queixesdels interns per maltractaments tantdurant el període d’internament –ales cel•les d’aïllament–com durantel procés d’expulsió”. El documentdetalla la presentació d’una desenade queixes a diverses instàncies –De-fensor del Poble, Jutjat de Control delCIE, Jutjats de Guàrdia i Ministeri del’Interior– per abusos físics i verbalsals interns durant el 2012.El període d’internament al CIE estàprofundament marcat pel sentimentd’incertesa: “Dins el centre hi ha elno-res. Només l’espera per ser expul-sat, sense saber ni on ni quan seranrepatriats”, explica Cristina Fernán-dez. “A part de totes les restriccions,la brevetatde les visitesque reben, lesc o n d i c i o n sen què viuenels interns i lacriminalitza-ció que patei-xen, pateixenun sentimentd’incertesaconstant, deno saber quèels passarà niquan”, conti-nua CristinaFernández.Les expul-sions als paï-sos d’origens ’ e x e c u t e nm i t j a n ç a n tavions mili-tars, vols xàr-ter i també através de companyies comercials pera les repatriacions individuals. Tal icom explica Iker Barbero González ala seva tesi Hacia modelos alternati-ves de ciutadanía: un análisis socio-jurídico del movimiento ‘Sinpapeles’(2010), “a Espanya tres companyieses reparteixen aquest tipus de volssegons el destí i la nacionalitat delsdeportats. Iberworld s’ocupa ma-joritàriament dels trasllats a païsosasiàtics; Air Europa dels dirigits al’Europa de l’Est i Swiftair, al Magrebi a països subsaharians. Aquesta últi-ma fins i tot compta amb un programaespecífic de deportacions anomenatProdepor”. El programa compta ambunes mesures de seguretat excepcio-nals. L’article de Luís Calvo (2006),Vuelos de la miseria, en descriu algu-nes: “tota la tripulació és masculina,no s’informa als immigrants del destídel vol, les finestretes romanen abaixa-des i els passatgers emmanillats duranttot el trajecte, i hi viatgen dos policiesper cada persona expulsada.”Les deportacions són un gran negociper les empreses i companyies priva-des per les quals l’Estat és un clientexcepcional. L’informe La vida en lafrontera: internamiento y expulsiones(2008) editat pel col•lectiu Espai per laDesobediència a les Fronteres, “cadahora de vol en un avió ATR, de 68 pla-ces, costa uns 2.700 euros. Si l’aparellés un MD, que admet fins a 167 passat-gers, el preu puja fins als 6.000 euros”.Segons Cristina Fernández, “les ex-pulsions com a forma de gestió de laimmigració són una de les caracte-rístiques principals de les polítiquesmigratòries de la Unió Europea”.L’instrument mitjançant el qual desd’Europa es legitimen aquestes ex-pulsions és a través de la Directiva deRetorn (2008) o Directiva de la Ver-gonya, que normalitza l’expulsió coma fórmula per gestionar la immigraciói a més estableix els 473 els centresd’internament europeus com a institu-cions a través de les quals es porta aterme l’expulsió.Les mesures de la Unió Europea apun-ten a utilitzar les seves polítiques mi-gratòries com a mecanismes d’ajustdels mercats laborals europeus. “Sónpolítiques enfocades a la producció;que vinguin els que ens calen per co-brir llocs de treball que ens falten”, cri-tica Cristina Fernández. Tal i com re-flecteix l’informe Voces desde y contralos CIE (2009) editat per SOS Racis-mo de Madrid, Médicos del Mundo deMadrid i Ferrocarril Clandestino, “enun context de crisi com l’actual, lesmateixes persones que van proporcio-nar un superàvit a la Seguretat Social ivan esdevenir un pilar fonamental delcreixement econòmic, ara són el focusprincipal per concentrar les polítiquesde retorn”.El context d’estancament econòmicactual es regula, entre altres mesures,a través de l’expulsió d’un excedentde mà d’obra que, fa uns anys, vacontribuir a engreixar les butxaquesd’empreses nacionals i transnacionals,sobretot del sector de la construcció.Les polítiques espanyoles i europeeshan obviat el dret de les persones acircular lliurement i a escollir on es-tablir-se.
    • 22 ·Social Juny de 2013Ja hi tornem a ser, ara elsanarquistes!Secretariat Permanent de la CGT deCatalunyaEn aquesta societat mig del’espectacle mig de la por i elpànic en què hi vivim, cada vegadaestem més acostumats/des a desper-tar-nos amb notícies que els Mossosd’Esquadra han assaltat alguna casa ihan detingut a algú que posteriormentanirà a la presó. I també estem cada ve-gada més indignats/des quan ens arri-ben detalls de les proves i argumentsque, suposadament, avalen aquestesdetencions i empresonaments.Durant el darrer any i escaig n’hemtingut massa exemples: membres d’unsindicat d’estudiants, una anarcosindi-calista, joves independentistes i lliber-taris han passat per la presó per fets re-lacionats amb la vaga general del 14-Ndel 2012. I sempre n’han acabat sor-tint, ells amb uns dies de la seva vidarobats i nosaltres amb la sensació deviure una gran mentida quan hem llegitles acusacions que se’ls feia.El passat dimecres 15 de maig, segonaniversari d’una mobilització que vadonar la volta al món i va omplir elscarrers i places de milers de persones,ens vam tornar a despertar amb notí-cies dels Mossos d’Esquadra trencantportes i regirant locals. Aquest cop liva tocar a l’Ateneu Llibertari de Sa-badell, seu a la ciutat vallesana de laCNT-AIT, i punt de trobada de tanteslluites. Com havia estat el 15-M dosanys abans. I també els va tocar elrebre a cinc joves a qui, per les sevesopinions en diverses xarxes socials ila seva participació en algunes mani-festacions, se’ls ha aplicat la legislacióantiterrorista i, finalment, l’AudiènciaNacional els ha enviat a la presó ma-drilenya de Soto del Real.Més enllà de l’escorcoll, les destrossesi la sostracció de materials de l’AteneuLlibertari i l’empresonament dels cincjoves, l’operació policial ha tornat a lasocietat de l’espectacle. A l’escarni pú-blic sense proves. A la criminalització.En aquest cas les víctimes triades per al’escarni públic han estat, en un genè-ric, els anarquistes.Què volen aquesta gent? La CGT davant l’onada repressivadel 15 de maig a CatalunyaSecretaria d’Acció Social CGTCatalunyaEl 15 de maig vam observar com,coincidint amb el segon aniver-sari del 15-M, l’Estat promovia unasuccessió d’episodis repressius con-tra espais de lluita social i de cons-trucció d’alternatives.- La masia de Can Piella, entre Mont-cada i Reixac i Santa Perpètua de laMogoda, era un espai alliberat a laimmobiliària Grupo Alcaraz. Un grupde persones hi construïen un projected’agricultura comunitària i ecològi-ca. Ahir, després de moltes hores deresistència i mesos de lluita, diversesdotacions de la BRIMO el van desa-llotjar.- Al matí els i les habitants de l’edificiocupat per la PAH a Salt per donarvivenda a persones desallotjades decasa seva van observar com se’lstallava l’aigua. Ho van fer operarisprotegits pels mossos d’esquadra.Se’ls privava així d’un recurs abso-lutament necessari per la neteja i lahigiene, per la preparació d’aliments,pel consum... en definitiva, per viure.- També a Sabadell la policia es vafer present, en aquesta ocasió sota lesordres de l’Audiència Nacional. Hova fer entrant a l’Ateneu Llibertari deSabadell que, alhora, ho és dels nos-tres companys del sindicat CNT-AITen aquesta ciutat i un lloc de reunióde molts col•lectius. El registre s’hafet sense mostrar cap ordre judicial iaparentment ha coincidit amb la de-tenció de cinc persones acusades deser de l’organització “Bandera negra”que no existeix a Catalunya. pel quesembla seran o han estat traslladadesa Madrid en aplicació de la legislacióantiterrorista, tantes vegades denun-ciada pels organismes defensors delsdrets humans per la indefensió quegenera i la cobertura que dóna a tor-tures i tractes degradants.Des de la CGT de Catalunya exigimque s’aturi immediatament la repres-sió. Exigim que s’aturin immedia-tament aquestes demostracions deforça d’un sistema econòmic, sociali polític cada cop més qüestionat peramplis sectors de la població. Vo-lem mostrar la nostra solidaritat capa les persones i col•lectius afectadesper aquesta repressió i demanem laimmediata posada en llibertat delsi les detingudes. Animem també ala lluita contra les injustícies, a laresistència contra els abusos del Po-der i, especialment, a la construcciód’alternatives, en el dia a dia, pas apas, però amb la ferma voluntat decontinuar creant una societat lliure ijusta. La repressió no ens traurà ni lesconviccions ni la força per a fer-ho.Cridem, també, a la participació enles diferents iniciatives que es deri-vin en contra d’aquests nous copsrepressius.Rereguarda en Moviment davant l’empresonament de 5persones ordenat per l’Audiència Nacional: el túnel del tempsL’operació del jutge Pedraz del’Audiència Nacional contra cincpersones que han estat empresona-des, amb acusacions de pertinença abanda terrorista i enaltiment del te-rrorisme, ens catapulta directament ala més rància foscor dels anys 60 delsegle passat.En una fase de desmantellament delpoc estat social que teníem, d’espolicontinuat dels recursos del país perpart dels especuladors nacionals iinternacionals, de corrupció extremade les castes polítiques i de les insti-tucions sortides de la transicció fran-quista, d’atac generalitzat als dretselementals, d’empobriment acceleratd’estrats cada vegada més amplisde la població, d’insults reiterats ala diversitat -tant d’opcions sexualscom cultural, lingüística i nacional-,d’inculcació del dret fonamental deles dones a decidir sobre el propi cos,els òrgans repressius recuperen sensecomplexes els seus orígens.Tenim així una delegada del governque condecora ex combatents delsexèrcits nazis -inaudit en l’entorn eu-ropeu, on directament seria conside-rat un fet delictiu- i un tribunal espe-cial, l’Audiència Nacional (abans esdeia TOP, Tribunal de Orden Público)que empresona anarquistes basant-seen el fet de considerar-los presumptesautors d’uns comentaris -com “sin ar-mas no hay revolución” o “o sobranpolíticos o falta gasolina”- i imatgespublicats al Facebook.També la posada en escena posteriorals escorcolls i detencions és dignadel règim: una tauleta amb materialincautat que inclou peces de roba,martells, claus i un llibre de recupe-ració de la memòria històrica, a mésde “perillosos” petards i tiraxines.Res de nou, ja que les estructures depoder en descomposició solen orga-nitzar aquesta mena de muntatgesper distreure l’opinió pública ambla creació de falsos enemics internsi per atemorir els sectors -cada copmés nombrosos- de dissidents i crí-tics amb el sistema.Aquesta vella recepta s’aplica, ambabsolut menyspreu cap a la propor-cionalitat i els fets, al nou àmbitd’expressió i comunicació socialrepresentat per internet i les xarxessocials. El missatge és clar, i sonaa advertència mafiosa: us vigilem atot arreu i estem disposats a mobilit-zar tots els recursos que calguin percastigar fins i tot les simples declara-cions d’intencions de bel•ligerànciaenvers l’actual status quo. Així,qualsevol moviment transgressor alcarrer el titllen d’acció violenta, dekale borroka, d’estratègia de guerrillaurbana, però posar una mordassa a lesxarxes socials i constituir la figura del“terrorisme de Facebook” és un nougir de rosca repressiu -un altre…- queaprima encara més aquesta raquíticademocràcia i ens aboca a una situacióintolerable.L’operació de l’Audiència Nacional,sumada a la contemporània petició dela Fiscalia de condemnes de fins a 5anys i mig de presó i 7.500 euros demulta per a cadascuna de les inculpa-des per l’encerclament del Parlamentde Catalunya el 15J, suposa, per aells, un pas més en la consolidació dela seva impunitat i, per a nosaltres, unatac a les nostres llibertats i una ame-naça. La resposta dels moviments i dela societat civil no pot ser altra quela solidaritat i la ferma repulsa d’unmarc legislatiu -que serà encara mésrepressiu amb la reforma del CodiPenal impulsada per Ruiz Gallardón-que permet i afavoreix aberracionscom aquestes.Llibertat per a les 5 persones anar-quistes detingudes!Absolució de les persones encausa-des pels fets del Parlament de Cata-lunya del 15J!Absolució de les persones encausa-des durant la vaga general del 29M!Solidaritat activa entre les que llui-ten!No a la deriva repressiva de l’Estat idels seus cossos armats!20 de maig del 2013Fora de l’espectacle, però, les víctimesreals de tot plegat som també el con-junt de la societat, que assistim al circi observem, amb una certa resignació,com amb l’excusa de la seguretat sal-ten pels aires drets i llibertats, comara el de la presumpció d’innocènciai la llibertat d’expressió. De nosaltresdepèn que aquest procés sigui o noreversible. Des d’aquí fem una crida afer-ho possible.Barcelona, el 22 de maig de 2013.Rereguarda en Moviment, plata-forma solidària contra la repressióhttp://rereguardaenmoviment.org/
    • Juny de 2013 Social · 23Informe sobre la situació de latortura el 2012 a l’Estat espanyolCoordinadora per a la Prevencióde la Torturahttp://www.prevenciontortura.orgEl 3 de maig al Col•legi d’Advocatsde Barcelona, la Coordinadora perla Prevenció i Denúncia de la Tortura(CPDT), formada per 47 associacionsi col•lectius de tot l’Estat espanyol, vapresentar el seu novè informe anualsobre la situació de la tortura a l’Estatespanyol, referit a l’any 2012.Les dades generals de l’informe ensparlen que 851 persones van denun-ciar haver patit algun tipus de torturai/o maltractaments a tot l’Estat en 288situacions diferents. Jorge del Cura,portaveu estatal de la CPDT, va posarèmfasi en que aquestes dades es repar-teixen al llarg de tot el territori esta-tal, afecta nombrosos col•lectius i éspracticada per tots els cossos policials.Va destacar-ne les agressions realitzadescontra persones que participen de mobi-litzacions socials, que sumen un total de102 situacions en què 591 persones vandenunciar algun tipus d’agressió, de lesque 53 van ser periodistes que estaveninformant, precisament, de les interven-cions policials.A continuació, Begoña Casado va pre-sentar les dades recollides per la CPDTcorresponents a Catalunya, en què 141persones van denunciar haver patit al-gun tipus de maltractament en 53 situa-cions. Després de desglossar les dadesper diferents col•lectius afectats (desta-cant que també a Catalunya la majoriade les denúncies, afectant a 100 perso-nes, van tenir lloc durant mobilitzacionssocials), la portaveu catalana va ressaltarla idea que la criminalització dels movi-ments socials està portant a construir laidea que la població és l’enemic, a mésde certificar la impunitat de les forcespolicials durant aquestes intervencions.Va finalitzar la intervenció Carlos Her-nández, portaveu de de la CPDT aEuskal Herria, que va valorar les dadesd’aquest territori, en el qual 68 personesvan denunciar tortures o maltractamentsen 29 situacions diferents. Va destacarentre d’altres la mort d’Iñigo Cabacasper l’impacte d’una pilota de goma dis-parada per l’Ertzaintza l’abril de 2012.Els tres portaveus van fer nombrosesreferències a l’informe de la CPT delConsell d’Europa sobre la seva visitade 2011, fet públic el passat dimarts 30d’abril, en què es dóna veracitat a nom-broses de les denúncies que la pròpiaCPDT va fer públiques en el seu in-forme l’any passat, a més de denunciarnombroses situacions irregulars en di-ferents presons i comissaries de les quesol•licita solució i informació.Us podeu descarregar l’informe a http://www.prevenciontortura.org/wp-con-tent/uploads/2013/05/INFORME-CPT-2012-final.pdfQuerella criminal contra tres alts càrrecs de Salutde les Illes Balears per la mort d’un senegalès sensetargeta sanitàriaRedaccióDrets Humans de Mallorca i la CGTconsideren que la negligent atenciómèdica rebuda per Alpha Pam podriaconstituir els delictes de prevaricació,coaccions, homicidi imprudent i dene-gació discriminatòria d’una prestacióde caràcter públic.L’associació Drets Humans de Ma-llorca i CGT de les Illes Balears vandecidir presentar una querella criminalcontra tres alts càrrecs de la Conselle-ria de Salut de les Illes per la mort elpassat 21 d’abril d’Alpha Pam, el jovesenegalès sense targeta sanitària queno va rebre l’atenció mèdica adequa-da. La querella es dirigirà contra el di-rector de l’Hospital Comarcal d’Inca,Fernando Navarro; el director de l’IB-Salut, Miquel Tomàs; i el director ge-neral de Salut Pública i Consum, LuisRafael Santiso. El text demanarà quese’ls imputin els delictes de prevarica-ció, coaccions, homicidi imprudent idenegació discriminatòria d’una pres-tació de caràcter públic.El reial decret legislatiu que expulsadel sistema estatal de salut els immi-grants sense papers té excepcions,com ara que s’hauria d’oferir assistèn-cia mèdica en cas d’urgències greus,com el cas Pam. Per aquest motiu, laquerella de Drets Humans i la CGTveu un delicte de prevaricació.Alpha Pam, de 28 anys, va morir el 21d’abril a casa seva de tuberculosis. Toti que va acudir per primera vegada al’Hospital d’Inca el 25 de febrer, no varebre una assistència adequada ni tam-poc li van fer les proves radiològiquesque va reclamar per la persistència deles seves molèsties pulmonars. Pam,que residia a l’Estat espanyol des defeia vuit anys, no tenia targeta sani-tària i va haver d’abonar en dues oca-sions una factura del sistema públic desalut de les Illes.El cas va generar un fort escàndolpolític, amb peticions de dimissionsincloses, ja que va servir per destaparque als hospitals de la xarxa públicaexistien fulls de compromís de paga-ment que havien d’omplir i assumirels estrangers sense cobertura, segonsel decret d’apartheid sanitari impulsatpel govern espanyol. El conseller deSalut, Marti Sansaloni, va ignorar lespeticions de dimissió que li ha fet total’oposició al Parlament de les Illes,tant PSIB-PSOE com Més, per la ne-gligent atenció a Pam.Contra l’extrema dreta, sigui quina sigui la seva banderaUnitat Contra el Feixisme i elRacisme (UCFR)Des d’Unitat Contra el Feixismei el Racisme alertem del perillque no es rebutgi amb contundènciatota formació d’extrema dreta, vo-lem alertar del perill de la participa-ció d’organitzacions identitàries od’extrema dreta en actes catalanistes iindependentistes.Des d’Unitat Contra el Feixisme i elRacisme (UCFR) vam tenir coneixe-ment que el Memorial Germans Badiaorganitzava un acte commemoratiu,el passat 28 d’abril, al mateix lloc onforen assassinats aquests germans.A la difusió de l’acte es podia llegircom aquest comptava amb l’adhesiói suport d’Unitat Nacional Catalana(UNC), grup identitari català conside-rat per molts d’extrema dreta. Aquestaparticipació s’ha convertit en massatípica; UNC també va ser acceptadacom a organització convocant de laúltima Diada de l’11 de Setembre.Molts elements ens porten a con-siderar UNC una agrupació racistai xenòfoba: els cartells amb el text“Prou immigració” que publiquen ala seva web; reflexions com “… Elscatalans no podem se substituïts. Novull anar a l’extrem de la puresa abso-luta, però sí que cal tenir almenys unprogenitor català, per ser-ho. (…) Elxarnego simplement se l’expulsa (…)Tan se val si l’integrat no és consideratcatalà. Ja trobarà una parella catalanaamb la que tenir descendència, la qualpodrem considerar catalana.” (“Qües-tió d’identitat“, Joan Planella i Costa,UNC Empordà). A més a més, se liatorga l’ús del símbol “33” com ini-cials de Catalunya Catalana, com elsnazis utilitzen el “88” que significa“Heil Hitler” i es relaciona el seu lí-der, Xavier Andreu, amb la formacióCEDADE, organització nazi en la quetambé militava Pedro Varela, propie-tari de la Llibreria Europa.Davant aquests fets, des d’UCFR, commoviment de lluita contra el feixismei el racisme a la nostra societat, volemmanifestar que:- Mantenir actituds tolerants vers al-guns grups d’extrema dreta o que fanapologia del discurs de l’odi racial,sigui quina sigui la seva bandera, su-posa un gran perill perla seguretat de la nostrasocietat.- Com persones i orga-nitzacions implicades enla lluita antifeixista, hemd’estar alerta per frenarles intromissions de re-presentants del feixisme.Aquest té moltes cares, iel més perillós és el queno es deixa veure clara-ment. Cal rebutjar ambcontundència qualsevolvinculació amb l’extremadreta, el racisme i elfeixisme, quan aquestesrelacions s’identifiquen.D’altra manera, estemlegitimant la difusió deldiscurs de l’odi.- Tot i que l’extrema dreta catalanistasigui molt minoritària, cal prendre lesmesures necessàries perquè no creixi.Per aquest motiu, UCFR treballaràper estendre la consciència del perill,i per crear un consens en el sentit deno deixar espai per a aquest ni per capaltre tipus de feixisme.En resum, des d’UCFR volem deixarpalès el nostre compromís amb la llui-ta contra l’extrema dreta, sigui quinasigui la seva bandera.
    • 24 ·Dinamita de cervell Juny de 2013DINAMITA DE CERVELLL’Ateneu Enciclopèdic Popular.Una injustícia pendent de repararAteneu Enciclopèdic Popular -Centre de Documentació Històricai Socialhttp://www.ateneuenciclopedi-cpopular.org/Un manifest que repassa totes lesanades i vingudes, tots els mareigsinstitucionals patits per l’Ateneu i queconfirma la nostra determinació encontinuar lluitant per recuperar allòque li fou expoliat a la classe obrerad’aquesta país. Acabar amb la culturaobrera.... a base de burocràcia. Tor-nem a la càrrega amb la denúncia del’incompliment del conveni que haviade dotar de una seu digna l’AteneuEnciclopèdic Popular i el seu impor-tantíssim fons documental, testimonide la cultura i les lluites de la classeobrera.ManifestL’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP)de Barcelona fou fundat l’any 1902per dos obrers, Eladi Gardo i JosepTubau, i un estudiant de 22 anys,Francesc Layret, a la casa d’aquest úl-tim. Posteriorment, l’AEP va establirla seva seu al Carrer del Carme nº 30on ocupava 4 pisos, de més de 100 m2cada un, i els baixos. A més, disposavad’un pis al carrer Portaferrissa, d’unxalet a la Molina, espoliat pels falan-gistes i avui ocupat per la Generalitat,i d’un terreny a les Rambles cantona-da amb Pintor Fortuny, on actualmenthi ha un hotel. Comptava amb una im-portant biblioteca i amb diverses sec-cions – Literatura i Belles Arts, Eco-nomia, Naturista, l’Escola Nocturnad’Estudis Mercantils i d’Idiomes,...-on els socis realitzaven les seves ac-tivitats, tenint en total més de 25.000afiliats. Constituïa un espai en el queels treballadors trobaven una cultu-ra popular de qualitat i alternativa ala burgesa, sent sostingut pels propisobrers amb la seva dedicació i quotes,junt amb estudiants i professionalsque aportaven els seus coneixements.Formaren part de l’AEP un ampliventall de persones de gran capacitati significació ciutadana, com Layret,Companys, Joan Bastardes, JaumeAiguader, Josep M. De Sucre, AngelPestaña, Joan Salvat Papasseit, JoanAmades, Salvador Seguí, Victor Co-lomer, Amadeu Hurtado, JoaquimMaurin, Jaume Serra Hunter, J.P. Fà-bregas,....L’AEP va tenir un paper prominent enl’orientació de la vida ciutadana. Varealitzar nombroses campanyes: endefensa dels drets dels treballadors idels ciutadans, contra la guerra i el mi-litarisme,...Organitzà un gran nombrede debats i conferencies amb aporta-cions ben diverses de tots aquells quetenien alguna cosa a dir per enriquirla cultura catalana. També promoguéaltres tipus d’activitats culturals, comel recital poètic de Federico GarcíaLorca i Margarita Xirgu al teatre Bar-celona que es va fer per celebrar lareobertura de diversos ateneus obrersllibertaris clausurats a conseqüènciade la revolució d’Astúries de 1934.Arrel d’aquest recital Lorca escrivíl’endemà una emotiva carta als seuspares en la que explicava com esdesenvolupà l’acte que va congregara milers de persones, dins i fora delteatre. Lorca conclou dient: “Ha sidoel acto más emocionante de toda mivida”.L’AEP desenvolupà la seva activitatfins que les tropes franquistes el vanocupar el mateix 26 de gener del 1939,sent el primer indret no institucionalque ocuparen les tropes franquis-tes comandades pel general Yagüe.S’expolià el seu patrimoni, i els seusarxius juntament amb els llibres de laseva biblioteca van ser cremats a lesRambles.Des d’aquesta data i durant els casiquaranta anys que durà la cruen-ta dictadura franquista l’AEP deixàd’existir.El 1977, a partir de l’esforç d’un reduïtnombre de persones, l’AEP renaixiade nou disposat a rescatar la memòriano tant sols de l’Ateneu, si no també lade tot un poble que havia lluitat contrael feixisme i que en determinants mo-ments havia estat capaç de vèncer-lo,i disposat a continuar la tasca culturali pedagògica que l’AEP havia realitzatdurant el període 1902-1939. Desprésdel incendi del local de Reina Amalia,s’ubicà primer al carrer Montalegre 5 idesprès al Passeig de S. Joan 26, sem-pre en condicions precàries i de formaprovisional. Avui compta amb més de200 socis.L’Ateneu ha realitzat una importanttasca de recuperació de la MemòriaHistòrica. Com a Centre de Docu-mentació Històrico-social disposa enl’actualitat de milers de documents ipublicacions – més de 12.000 capça-leres- recuperats durant els darrerstrenta anys, que ha anat classificant iarxivant, i d’uns 30.000 llibres, cons-tituint avui una font imprescindible deconsulta per tot aquell que investiguisobre el moviment obrer o la culturapopular a Catalunya.A més ha desenvolupat alhora una in-tensa activitat pedagògica i cultural,amb la realització de nombrosos actes:conferències, debats, recitals poètics,presentacions de llibres i de documen-tals, exposicions itinerants, com la deFerrer i Guardia, la de l’efervescènciasocial dels anys 20, la de la premsa lli-bertària en la clandestinitat,...I també ha participat activament, juntamb altres col•lectius i individus, enprojectes ciutadans com el de “Repen-sar Barcelona”, el DVD “la ciutat su-plantada”, etc.Amb el fi de la Dictadura constituïauna qüestió d’elemental justícia quel’espoli que patí l’AEP fos reparatamb el màxim de rapidesa. Però mésde 37 anys desprès de lamort del Dictador i mésde 34 d’haver-se apro-vat l’actual Constitució,l’espoli encara no ha sigutni mínimament reparat,malgrat les nombrosesgestions realitzades.Gestions que s’iniciarenen la etapa en la que Nar-cís Serra fou Alcalde deBarcelona i que en elsdarrers anys s’han inten-sificat. Així des del 2004l’AEP manté conversesamb els regidors de Ciu-tat Vella, Carles Martí iItziar González, i amb elCap dels arxius de la Ge-neralitat, Ramón Albert.L’octubre del 2006 pre-sentà un manifest recla-mant la restitució del seupatrimoni, manifest que espresentà primer al CCCBi posteriorment a altresentitats com l’Ateneu Bar-celonès. L’Any 2008, envià una carta,en la que exposava la seva situació iles seves reclamacions, a l’Alcalde deBarcelona, al Conseller de Cultura dela Generalitat i al President del Par-lament de Catalunya, i el professoratdel Departament d’Història Contem-porània de la UB va enviar una cartaal Conseller de Cultura recolzant lesdemandes de l’AEP. El 2009, l’AEPenvià una carta, similar a l’anterior, atots els partits polítics amb representa-ció institucional.Finalment, en el Ple Municipal delDistricte de Ciutat Vella del 3 de marçdel 2009, a proposta d´ERC i recolzatper tots els partits polítics excepte elPP que es va abstenir, es va prendrel’acord de proporcionar a l’AEP unlocal estable i de considerables dimen-sions on poder desenvolupar les sevesactivitats, en el barri del Raval.Aquest acord del Ple però nos’executà durant el darrer mandat, toti que el President del Districte, sen-yor Carles Martí, si va comprometreexplícitament en la seva resposta ala interpel•lació que feu l’AEP en laAudiència Pública del 9 de març del2010. Davant el persistent incompli-ment de l’execució de l’acord l’AEPformulà una segona interpel•lació enl’Audiència Pública del 10 de marçdel 2011. El mandat finalitzà senseque ni tant s’hagués establert un ca-lendari ni s’hagués concretat un local.Arrel de la segona interpel•lació,l’Excm. senyor Jordi Hereu Bhoer,en nom i representació de l’Excm.Ajuntament de Barcelona i el senyorManel Aisa Pàmpols en nom i repre-sentació de l’Ateneu EnciclopèdicPopular en la seva qualitat de Pre-sident, amb data de març del 2011,signaren un Protocol de col•laboracióentre l’Ajuntament de Barcelona il’Ateneu Enciclopèdic Popular per ala cessió d’us d’un local, en el que en-tre d’altres extrems s’especifica que:“L’Ajuntament de Barcelona, en eltermini màxim de dos anys, a comptardes de la signatura del present Proto-col, oferirà a l’Ateneu EnciclopèdicPopular un local per a la instal•lacióde la seva Seu i desenvolupar les fina-litats que li son pròpies.” ...”El localque s’oferirà a l’Ateneu EnciclopèdicPopular reunirà les condicions neces-sàries perquè aquest pugui desenvolu-par en condicions adequades les sevesactivitats tant ateneístiques (conferèn-cies, debats, recitals, exposicions, do-cumentals, etc.) com arxivístiques ide consulta publica.” ... “Aquest localhaurà de disposar d’una superfície útilcompresa entre els 750 m2 i els 1000m2. El local haurà de disposar com amínim de planta baixa.”.A data d’avui però, apunt de superatel plaç màxim establert en el Protocol,tot i les converses que s’han mantingutamb l’Ajuntament, aquest no ha ofertcap local que s’ajusti a les condicionsestablertes en l’esmenta’t Protocol, elque representa un altre flagrant incom-pliment, per part de les autoritats mu-nicipals, dels acords a que s’ha com-promès l’Ajuntament de Barcelona.Amb tot plegat, queda palès que elsrepresentants de les institucions quedisposen de la capacitat per reparar,encara que sigui parcialment, l’espolique patí l’AEP, els hi manca la vo-luntat política per fer-ho. I d’aquestamanera no fan més que consagrar unaflagrant injustícia, un greuge, que enaquest cas concret és d’allò més pun-yent, donat que l’AEP va contribuir deforma important a conformar l’ànimad’aquella Barcelona que el 19 de julioldel 1936 fou capaç de vèncer l’exèrcitque es va aixecar per imposar el feixis-me.Sembla talment, com si avui encaraestigués vigent la consigna de guerradel general Mola: “Hay que acabarcon la cultura obrera”. Consigna queel mateix 26 de gener del 1939 el ge-neral Yagüe aplicà amb diligència al’AEP.
    • Juny de 2013 Dinamita de cervell · 25L’anarquisme, fet diferencial catalàJordi Martí FontPoques vegades abans l’apariciód’un llibre m’havia suposat unadosi d’alegria tan gran com aquest“L’anarquisme fet diferencial català”de Xavier Díez, publicat per VirusEditorial dins la seva col•lecció Folle-tos el passat 23 d’abril. Xavier Díez ésdoctor en història contemporània, lli-cenciat en filosofia i lletres i postgra-duat en pedagogia terapèutica i estudisde dret, a més d’un dels coneixedorsmés reputats que ara mateix tenim alsPaïsos Catalans sobre el món lliber-tari i la cultura anarquista. Els seusconeixements els ha transformat ennombroses publicacions i llibres, es-pecialment referits a l’anarquisme in-dividualista, el corrent llibertari a quèdedicà la seva tesi doctoral.Algunes em direu exagerat quan ex-presso la meva felicitat per aquestapublicació però ho tinc clar: feia anysi panys que esperava el llibre i el re-sultat final, tot i que massa curt i esca-rit -també cal dir-ho i en parlarem enaquest article- no m’ha decebut gensni mica. L’esperava, almenys, des queel 1987 la gent d’Icària va treure el jamític “Anarquisme i alliberament na-cional” a l’editorial El Llamp i alguns,ja aleshores i sense tenir-ne gaire idea,a banda de perdre la por a barrejar olii vi, vam veure clar que l’apartat his-tòric del llibre era, per dir-ho així, unamica fluix. Ara ja podem dir que aixòho tenim solucionat. I que consti, per-què és de justícia dir-ho, que aquestanova aportació no és només un estudihistòric...Començaré, això sí, amb dues críti-ques menors al llibre. D’una bandala no assumpció plena, al llarg de totl’estudi, de l’àmbit nacional dels Paï-sos Catalans, tot i que sí que és veritatque l’autor fa un esforç clar en aquestsentit. Això fa que alguns referents va-lencians no hi apareguin, com el ma-teix Joan Fuster, i tot i que cal encarauna feina d’investigació i argumen-tativa important en aquest sentit, emsembla bàsic que hi sigui. De l’altra,he de dir que no crec que sigui ade-quat el símbol que a la portada vol re-presentar l’anarquia catalana, barrejad’una A encerclada i una “ç”. La “ç”no és una lletra característica única-ment de la llengua catalana i si en al-gun moment s’ha utilitzat com a tal haestat davant la “ñ”, que sí és una lletrarepresentativa del castellà. Per tant,sense voler ser agre en la crítica peròsí explicatiu, quan s’utilitza la “ç”com a símbol de catalanitat d’algunamanera s’està assumint, per oposició,el marc referencial espanyol. En ter-mes sociolingüístics, podríem dir queel conflicte lingüístic (lingüístic i nosocial) pels àmbits d’ús es produeixtant amb la llengua francesa, amb quicompartim la “ç”, com amb la caste-llana i per tant “ç” igual podria repre-sentar el català com el francès.Però passats els retrets, anem als elo-gis. “L’anarquisme fet diferencial ca-talà”, subtitulat ’Influència i llegat del’anarquisme en la història i la societatcatalana contemporània’ és un llibretfet des de l’acadèmia i això es bo i esnota, ja que les dades, tot i que dis-cutibles com sempre s’ha de fer ambqualsevol dada que s’utilitzi per jus-tificar un relat, no ballen ni són supo-sicions només sinó fets constatables. Iper això, per exemple, quan Díez parlade la possible influència ibèrica en laconfiguració d’un cert sentiment decol•lectivitat no jeràrquica no afirmasinó que cita, i fa bé, perquè aquestés un dels temes que és opinable i téinterpretacions diverses i contradic-tòries. Ara bé, el relat que es desprènde la lectura del llibre és ben clar: sialguna cosa identifica la catalana terrai la gent que l’habita és precisamentla constant lluita per la llibertat, laigualtat i la justícia de les personesque l’hem habitat i l’habitem, el nostremajoritari passat llibertari i les nostresplenes actituds antiautoritàries.El llibre està dividit en tres grans apar-tats i una introducció justificadora.Aquesta darrera porta per títol “Unamemòria incòmoda” i Xavier Díez hirepassa les diverses autoritats que pre-cisament des de l’acadèmia han parlat-i sobretot malparlat- de l’anarquismei de l’anarquisme català més concre-tament, l’han interpretat o l’han mi-nimitzat, amb parades interessants,tot i que curtes pel meu gust, en lesopinions de Pierre Vilar i Jordi Na-dal, Eric Hobsbawm, Gerald Brenan,Vicens Vives, Ferran Soldevila, JosepTermes i Miquel Izard. És evident queaquest recorregut hagués pogut sermolt més extens i detallat alhora quemolt més intens i contrastat, però aquíapareix un dels problemes -alhora quemèrit- d’aquest fullet (si fem cas alnom de la col•lecció en què s’ha pu-blicat) i no és un altre que la seva bre-vetat buscada i volguda.Segons la meva opinió, cada un delsapartats del llibre necessita un desen-volupament argumental més extensque, sense deixar de lloar la propostaconcreta de Díez de ser clar i sintètic,és una feina imprescindible de fer enels propers mesos o anys. Passat elrepàs historiogràfic i continuant ambel contingut del llibre, l’autor afirmaque a l’hora d’explicar “el perquè detot plegat” caldrà tenir en compte totsaquests autors per tal de conèixer “Elperquè de la continuïtat històrica i lapersistència del fenomen llibertari, elperquè dels mites sobre els llibertaris,el perquè dels silencis historiogràficssobre la magnitud i l’arrelament delmoviment, el perquè d’un fet que sin-gularitza el passat col•lectiu respected’altres nacions europees”. Resumeixaixí què ens trobarem en la resta delllibre.El primer gran apartat d”Anarquismefet diferencial català” després de la in-troducció justificadora porta per títol“Els orígens” i, partint de la prehis-tòria i acabant en l’actualitat, l’autorhi dibuixa un camí clarament anti-autoritari i d’enfrontament al podercom a característic de les catalanesi els catalans. Per tant, el llibre tren-ca els tòpics conservadors del seny,la prudència i la voluntat de pacte.Comença Díez amb les tesis de PereBosch i Gimpera sobre la suposadaherència col•lectivista ibèrica que a miem costen d’acceptar, potser pel meudesconeixement en profunditat sobreel tema, però que poden ser tingudesen compte sempre que no esdevinguinpur determinisme.L’autor continua amb la revolta re-mença, que tal com deia Rovira i Virgi-li “és un dels fets més transcendentalsde la Història de Catalunya”. I teniaraó el tarragoní, ja que aquesta revol-ta i sobretot el seu èxit amb resultatsalliberadors per a les classes catalanesamb menys drets són únics a l’Europamedieval i van comportar, a partir dela Sentència Arbitral de Guadalupedel 1486, un empoderament immensde les més pobres, que passaven a te-nir un exemple propi de la utilitat dela lluita. Les revoltes i les consegüentsrepressions se succeeixen i el llibre fauna aturada novament transcendentala l’any 1640 i la Guerra dels Segadors,el moment, segons Díez, en què “Ca-talunya es dota d’una autonarració denació lliure i sobirana, on qui exerceixel poder ho fa només des de la conces-sió del conjunt d’individus que repre-senten els veritables dipositaris de lasobirania”.L’autor tanca aquest episodi amb unaafirmació que faig meva quan diu que“Els segadors, al cap i a la fi, sensepretendre-ho, estaven posant les ba-ses de l’arrelament de l’anarquisme,es a dir, la resistència contra qualse-vol poder amb temptacions totali-tàries, en el sí de la societat catalana”.Aquest capítol arriba fins a l’actualitati repassa tant l’anarquisme organitzatcom el republicanisme, l’obrerisme, larevolució llibertària, la dictadura i latransició trampa dels setanta del seglepassat.El segon gran capítol pren el títol de“Colors” i està dividit en els tres co-lors simbòlics de la revolució francesa.El blau simbolitza ’una societat gelo-sa de la seva llibertat’; el blanc, ’unasocietat tendent a l’igualitarisme’;i el vermell, ’una societat a punt detrencar-se’, segons els títols del ma-teix llibre. Aquest tercer subcapítolinclou un apartat que crec que caldriaeixamplar molt més en posteriors tre-balls, segurament perquè és precisa-ment l’apartat que construeix el relatpropi de les qui ens posicionem entrel’independentisme i l’anarquisme.Es tracta, doncs, de la petita històriade l’anarcoindependentisme català ocom li vulguem dir, ja que si fins arael llibre parlava de com la catalanitati el país en general han estat insubmi-sos, llibertaris i anarquistes, l’apartat’(A)nacionalisme: un anarquisme ca-talanista?’ tracta sobre els corrents,les persones i organitzacions que hantransitat aquest estret i alhora plaentcamí que uneix anarquisme i allibera-ment nacional com a opció política (ipolítica, no caldria dir-ho però mai sesap, vol dir el que vol dir i no una altracosa).El darrer capítol porta per títol “Ca-talunya serà llibertària o no serà...” itot i ser el més curt també és cert queserveix a l’autor per exposar les sevesidees al respecte darrere de la subver-sió de la màxima del bisbe conserva-dor Torres i Bages “Catalunya seràcristina o no serà”.En el llibre de Xavier Díez, a bandade les referències històriques i cul-turals que ens poden il•luminar enmultitud de casos que segurament lamajoria social desconeix, allò que mésinteressant em sembla és el relat ques’hi construeix. Un relat complex ique s’ha de treballar molt més a partird’altres obres però que situa neces-sàriament la catalanitat al costat del’anarquisme, de l’antiautoritarisme.És aquest un fet evident quan transitesles pàgines de la nostra història, peròla gràcia del llibre i el fet pel qual ami m’ha fet tan feliç és que, lluny delpamflet, el relat històric que s’hi cons-trueix manté una coherència que enshauria de fer repensar els mites propis,fins i tot els que tenim completamentassumits. I això no té preu, perquè eldubte és l’únic que ens mostra que ensmantenim vius. No és només fer fronta les teories i propostes de Vicens Vi-ves, assumides i convertides en tòpicsnacionals per la burgesia regional ca-talunyesa, sinó també l’assumpció debona part de la nostra història des d’unpunt de vista obert i pragmàtic, peròalhora encaixada en un relat alternatiui engrescador.No em queda res més que felicitarl’autor per la feina feta i alhora dema-nar-li que no abandoni el tema i a lallarga ens obsequiï amb altres volumsal respecte, que siguin més extensosperquè aquest, tot i ser molt dens, aalgunes ens ha semblat només un trosdel tot... Alhora, vull fer una crida ahistoriadores, filòsofes, sociòlegs, an-tropòlegs, filòlogues, elaboradores dediscurs polític, etc. a anar-hi i anar-hitenint en compte tot el que aquí haginpogut llegir. Les animo a posar-ho endubte, abans que res, però alhora a in-vestigar, a proposar, a crear, a insistir,a obrir i a construir, en definitiva, unapraxis que assumeixi els referents na-cionals i socials alliberadors anteriors,aquests i d’altres, i els situï dins del’antiautoritarisme general a què per-tanyen i on tan bé es troben. I això novol dir renunciar a res del que fins aras’ha fet o dit ni passar a portar xapesanarquistes o banderes roges i negreso negres directament, no siguem sim-plistes.La proposta va molt més enllàperò alhora està ben arrelada davalldels propis peus, tan ben arreladaque a vegades fa riure que algunescontinuïn obstinades a no veure-la nimirar-la. La tenim davant dels morrosi només cal assumir-la sense por ni ti-midesa i sense esdevenir-ne esclaus.Si ho fem, vés a saber si d’aquí a pocno esdevindrem nosaltres “un greuproblema d’interpretació històrica” o,pitjor encara, unes “rebels primitives”absolutament modernes i lliures, és adir del segle XXI.* Jordi Martí Font és escriptor, perio-dista, treballador de l’ensenyament,activista social i afiliat a la CGT deTarragona.
    • 26 ·Dinamita de cervell Juny de 2013Del partit al moviment>> ContraanunciRaimundo ViejoLes polítiques anticrisis impliquenla voladura de l’Estat de benestarpeninsular i la ruptura del pacte so-cial i polític sobre el qual s’assentavael règim de 1978. Així en el carrer esparla de procés destituent i es plantejaun constituent. Mentrestant, malgratla conflictivitat social i deslegitimaciódel Govern, aquest no canvia de rumb.Quins passos donar des dels espaistransformadors i/o ‘des de baix’?Hi ha dos exemples recents, dos esde-veniments de ressonàncies històriquesque van sacsejar els parlaments espan-yol i portuguès fa unes setmanes. Enel cas portuguès, dotzenes de personesvan interrompre el discurs del primerministre, Passos Coelho, entonantGrândola, Vila Morena (l’himne dela Revolució dels Clavells de 1974).A Madrid, al crit de “¡expúlsenlos,coño!”, la tercera autoritat de l’Estat,Jesús Posada, en les seves funcionsde president del Congrés dels Dipu-tats, ordenava que es desallotgés del’hemicicle als i les activistes de laPAH. Cadascun d’aquests casos reo-bre a la seva manera un horitzó cons-tituent tancat fa més de tres dècades.Però, a més, en la conjuntura actuals’ha obert també un procés decisiu, in-trínsec a l’emergència del poder cons-tituent. Es tracta d’una possibilitat decanvi en l’agència antagonista senseque en la seva efectuació ens arris-quem al tancament de la política cap aalguna modalitat de deriva autoritàriaencara per perfilar. Però que, en qual-sevol cas, bé podria acabar facilitant elreajustament del comandament a la lò-gica cleptocràtica que informa el pro-jecte neoliberal. Ens referim, vagi perdavant, a la necessària subsunció de lapolítica de partit en la de moviment.Sense ella difícilment es pot pensaraquesta altra democràcia que reque-reix el futur. Els esdeveniments quehem deixat enrere no només vénena verificar aquesta hipòtesi, sinó queofereixen, a més, una orientació cap ala qual dirigir una estratègia d’èxit amitjan i llarg termini sense renunciara intervenir en la conjuntura. La PAHés l’exemple.Rebobinem i contextualitzem el pre-sent: de la Revolució dels Clavells finsa “¡que se sienten, coño!” d’aquell in-faust 23F, l’Europa meridional va veu-re esfondrar-se les dictadures i emer-gir en el seu lloc democràcies liberalsla principal virtut de les quals va serla d’expandir cap al sud un model enl’organització del comandament quevenia operant amb èxit en el nord desdel final de la II Guerra Mundial: go-vern representatiu basat en la selecciód’elits competitives elegibles entreburocràcies de partit, incorporaciósubalterna del treball a la direcció del’economia per mitjà del sindicalismed’acció concertada, etc. Els ‘70 vanser temps d’una mutació lampedu-siana: que tot canviés havia arribat aser imprescindible perquè tot seguísigual.I així va ser. Per a quan van arribar els‘80, el neoliberalisme disposava ja derègims fets a mida de la seva pròpiaimplementació. Instaurat i consolidatel nou comandament, no obstant això,haurien de desenvolupar-se dues onesde mobilitzacions (1985-1991 i 1994-2003) abans que fos possible que la po-lítica de moviment desbordés al règim.En aquestes ones es van anar forjantxarxes d’activistes, repertoris d’acciócol•lectiva, mitjans de contrainforma-ció i altres components necessaris per aaquesta altra agència capaç d’articularel rellançament del procés democra-titzador: el moviment. Va sorgir aixíun espai per a l’autonomia, al mateixtemps que es va anar acumulant unasilenciada massa crítica del precariat,força de treball abocada a l’exclusió, lacontingència i la total manca de pers-pectives.Al mateix temps, la centralitat delspartits com agència de la democrà-cia va anar declinant de forma inexo-rable. I si en el seu moment PSOE iPCE havien acordat en la Platajuntaconferir-los el protagonisme exclusiudels pactes de la Transició, els dèficitsd’institucionalització del règim –visi-bles en la llei de partits, en el seu fi-nançament i altres– prompte van abo-nar el terreny per al clientelisme i lareaparició de la política de notable –les‘baronies’ dels partits, les figures me-diàtiques, etc.– Com contrapunt, unaprimera generació de desobedients, elsinsubmisos, va protagonitzar la prime-ra fisura constituent en el règim.Un punt de notornadaSota l’enquadrament que venim deperfilar, els succeïts que comentavaadquireixen ple sentit en el marc delcanvi d’agència que comporta la sub-sunció de la política de partit en la demoviment. Negre sobre blanc, aquestaúltima, impulsora des del 15M d’unatercera ona de mobilitzacions, s’ha de-mostrat l’única capaç d’articular avuiuna oposició efectiva a la degradaciódesdemocratitzadora del comandamenten cleptocràcia. En va va intentar eltribú de la plebe, Alberto Garzón, ‘hac-kear’ la sessió de Draghi per a acon-seguir un trending topic. En va –aquívam entrar ja en l’esperpèntic– vancreure Talegón i Aguilar factible lapesca de vots en #el 16F, sent expul-sats finalment de la manifestació perla multitud al conegut crit del “no ensrepresenten”.I és que ni notables ni partits es trobenavui en situació d’organitzar una agèn-cia de la democratització a l’altura deles circumstàncies. L’èxit de la PAH haradicat, primer de tot, en una exemplarmostra de política de moviment: impul-sar un repertori de democràcia directa–la ILP promoguda des de la desobe-diència– sense partits com mediadors,però amb un punt de palanca en el rè-gim suficient com per a desbordar leslleres d’aquest, en pro d’una recupera-ció del dret de la gent a decidir la sevapròpia destinació.Més enllà d’atacar el règim en la líniade flotació de la seva constitució ma-terial –el model productiu basat en elmaó–, la PAH ha aconseguit donar for-ma a tota una agència política: apunta-la la legislació més del que l’esquerraparlamentària pressiona a l’Executiui a la majoria absoluta del Legislatiu,més del que somia amb arribar a ferl’oposició, organitza i mobilitza el ca-rrer com fa dècades que no ho fan elspartits, posa l’opinió pública contra lescordes fins a fer necessàries les mésobscenes campanyes de difamació, etc.Així les coses, la tejeriana interjeccióde Posada tot just ha desvetllat la impo-tència del règim partitocràtic davant lairrupció del moviment i la democràciadirecta en el seu propi espai de poder. Iés que sense mediadors corrompibles,jerarquitzats i, per tant, controlables, laPAH ha aconseguit el que mai hauriapogut haver aconseguit l’esquerra par-lamentària: obligar a un PP amb majo-ria absoluta a donar el seu braç a torçar.Cert que el PP manté en les seves mansl’últim recurs institucional. No obstantaixò, per ventura pot l’oposició fer mésque la PAH referent a això? No seràcom en 2004 que la multitud i no elPSOE hagi de derrotar al PP?Arribats aquí s’imposa pensar el passegüent: com subsumir en ella la po-lítica de partit? com generar en el go-vern representatiu els interfícies quecortocircuïtin la implementació del seufuncionament fent implosionar el pro-jecte neoliberal? Hora és de prendre’nsde debò la política de moviment i nocom un simple motor subaltern de lesprecampanyes electorals de l’esquerra.En el 15M el règim va ser desbordat.Ja no és hora d’alternatives ‘en’, sinó‘al’ règim. L’agència democràtica jano és la del moviment subsumit en elpartit, sinó la del partit subsumit en elmoviment.* Raimundo Viejo Viñas, Artefakte /Profesor UdG. Article publicat a larevista Diagonal
    • Juny de 2013 Dinamita de cervell · 27Escola, llengua, poble,nació i la necessàriadesobediència per fer-losPAPER PINTATJordi MartíL’escola podria ser un dels indretson les persones aprenguéssim aconèixer el seu voltant i les tradicionsculturals que s’hi han desenvolupat,un accés al món i les seves maneres,les idees i pràctiques emancipadores,les preses de decisions a partir del co-neixement de les opcions, els sabersimprescindibles i els prescindibles (ino per això menys importants) que enstoquen com a humans en aquest trosde mon on vivim...Podríem tenir escoles acollidores, in-tegradors, cooperants, lliures i allibe-radores, il•luminadores i lluminoses,llocs on l’aire passés per les finestres iper les parets, on les classes socials noes notessin perquè estiguessin en pro-cés de dissolució, i la raó fos el cen-tre dels aprenentatges que s’hi fessin,sense esdevenir nou dogma de fe. Unaraó crítica i alhora posada en dubtesempre que calgués...L’escola podria ser un espai de reflexióque inundés les famílies de qualsevolmena que hi portessin els seus fills ifilles, llocs que vessessin saber i alho-ra coneixement, mètodes i maneres,benestar i cultura...Podríem tenir llars d’infants, col•legis,instituts, universitats, escoles a casa iel que fos que treballessin activamentper esmenar les opressions de gènere,sexuals, de classe... palanques quemoguessin el món sencer quan les ne-nes i els nens esdevinguessin adultsamb capacitats plenes per mirar, pen-sar, tocar, imaginar, triar, ensumar, al-birar, estimar i sentir...Podria ser demà mateix que això pas-sés, podria haver estat abans d’ahir iavui també. Però qui mana no hi estàdisposat. Perquè qui mana té coma principal objectiu mantenir el seucomandament cec i despòtic damuntla societat que manté sotmesa a par-tir d’un consens democràtic suggerit,mantingut i convençut per la dictaduradels mitjans de desinformació i, tam-bé, per les mateixes família i l’escola.Mantenir la dominació damunt lamajoria és el seu màxim objectiu.Mantenir-la i incrementar-la. Peraixò ens retallen tot l’imaginable il’inimaginable, per això ens facilitenel consum de productes, dels mal ano-menats “béns de consum” però tambéde substàncies i de persones. El con-sum esdevé el dogma bàsic d’una so-cietat que alhora fa desaparèixer esco-les i hospitals, ensenyament i sanitat,mestres i metges.... i els substitueixper policies, psiquiatres i funciona-ris de presons. Queda clar cap a onanem...Enmig d’aquesta retallada total dedrets i llibertats reals, els “amos” con-tinuen la seva santa missió contra lescultures petites com la nostra i al cos-tat del mercat (que afirma que qui noés rendible no té dret a existir) hi po-sen les mil i una normes que condem-nen llengües com la nostra, el català,a una lenta però inexorable agonia.Posen en dubte la immersió lingüís-tica a les quatre províncies de Cata-lunya, retiren el requisit del català perser funcionari a les Balears i el volenallunyar de les escoles i instituts, des-assisteixen les escoles catalanes de laCatalunya Nord, malmeten la llenguai continuen l’accelerada substituciólingüística al País Valencià, anomenenaragonès oriental el català que es par-la a la Franja de Ponent... D’això se’ndiu ofensiva, guerra total d’exterminio com vulgueu però és legal i passa araaquí. Per tant, si ho volem aturar, hohem d’encara des de l’actualitat i pres-cindir de la legalitat. Només desobeirens pot fer lliures, només si aprenem adesobeir ho podrem canviarLa majoria dels que s’omplen la bocaamb les paraules “català”, “Catalun-ya”... o “Països Catalans” també, s’homiren com si això no anés amb ellsperquè no ho fa “Espanya” ni França”.Tenim exterminadors culturals i lin-güístics propis, autòctons, uns peracció i els altres per omissió. I tenennoms tan nostrats com Fabra, Camps,Bauzà, Mas, de Gispert... Retallen lallengua, retallen l’educació, retallen lallibertat, retallen les nostres vides unarere l’altra, cada dia de l’any, i els res-pectem perquè representen el Poder.I no ho fan perquè siguin “dolents”,“descurats” ni “per equivocació”... Elsseus actes responen a un pla pensat imeditat, fins i tot repetit un cop i un al-tre al llarg de la nostra història recent.Raimon ho explicava fa quaranta anysquan cantava els ensenyaments que unrepresaliat amb quatre anys de presóel 1963 li va transmetre després d’unrecital: “Si només els rics estudien,només els rics sabran, ens enganyaranamb qualsevol cosa: unes mamellesen cromo, uns culs fotografiats, quatreparaules solemnes i un futbol manipu-lat”. Queda clar, no?Deia Joan Fuster que si no ens re-cobràvem en la nostra unitat seríemdestruïts com a poble. I tenia raó, tan-ta com Ramon Muntaner explicaval’exemple de la mata de jonc i fer-nosveure que només la unitat dels joncs,de les persones en aquest cas, ens faindestructibles, perquè sols som frà-gils (U no és ningú que deia Brossa),tant que ens poden trencar, retallar, talcom de fet fan. Però junts, els joncssón indestructibles, no es poden tren-car. Per això, la unitat dels joncs had’incloure-ho tot: drets individualsi col•lectius, llibertats civils, naciói poble. Drets a ser malgrat li pesi aqui mani, dret a saber i a tenir escoleson tot rutlli perquè demà rutlli tot, lli-bertats per exercir-les i no només pertriar un o altre canal de televisió, i na-ció i poble, perquè la metafísica de laprimera paraula necessita la física delsegon mot com la terra que vol aiguaper florir i que florirà.* Jordi Martí Font és escriptor, perio-dista, treballador de l’ensenyament iafiliat a CGT TarragonaReeditat “Tal como lo vi”, un llibre sobre lacol·lectivització de Cerdanyola-Ripollet l’any1936Mai més!http://www.maimes.cat“Tal como lo ví. La Colectividadde campesinos de Cerdanyola-Ripollet 1936-1939”, és un llibre deJosé García, “Carreta”, amb un do-ble valor: conèixer i descobrir queaquí també es va col•lectivitzar, i nonomés això sinó que va ser de les po-ques col•lectivitzacions agràries deCatalunya, i una orientació per buscari posar en marxa alternatives al capita-lisme. Les col•lectivitzacions van serorganitzacions de treball horitzontals isón considerades una autentica revo-lució. Es tracta d’un llibre per apren-dre del passat i per construir el futur.Com funcionava una col•lectivitzaciódel 1936? Realment va ser una revo-lució social? Hem reeditat un llibreesgotat i gairebé oblidat. Una oportu-nitat única per conèixer l’experiènciades de dins.“Esta colectividad que nos ocupa, dela que formé parte y que dejó una pro-funda huella en mí, por su gran rique-za humana y social, fue una realiza-ción del pueblo por el pueblo mismo”.(José García Sánchez, “Carreta”)El procés d’autogestió protagonitzatpel moviment obrer a la Catalunya del1936 va afectar principalment les in-dústries, fàbriques i tallers. D’agràriesvan haver-hi poques, i la de Cerdanyo-la-Ripollet va ser una d’elles. I comp-tem amb un testimoni de primera màque ens descriu la seva existència, elseu funcionament, els seus pros i elsseus contres. Així doncs, des de laperspectiva de la història local, conei-xerem amb exactitud i entendrem elque va ser un procés revolucionari acasa nostra.Aquest llibre és també un homenatgea la memòria i a la lluita emancipa-tòria encapçalada per l’anarquisme,que va fer realitat enmig d’una guerracontra el feixisme, els somnis de lli-bertat i equitat social reivindicats desde principis del segle XX.Un llibre que manté les característi-ques de l’original: una reedició po-pular, sense subvencions, feta per lagent, amb col•laboracions via Verka-mi. Amb un doblevalor: recuperar elllibre en sí pel seuvalor històric i al ma-teix temps reivindicarl’autoorganització,en un moment actualde frau (no de crisi!),per recuperar les nos-tres vides al marge del’actual sistema capi-talista.La reeedició, en cas-tellà, té un pròleg deJoan Martínez Alieri va acompanyadaamb un apèndix do-cumental en catalài castellà, a partir dediferents arxius i dela recerca amb fontsorals, i un recull foto-gràfic per acreditar laredacció original.Més informació alweb http://culturai-memoria.wordpress.com/Ocells de GabrielFerraterAlba Cañellas CanadellDiré que sóc a Cadaqués, comaquell reusenc que, en només sisanys, ens va donar una lliçó de poesia.Hi sóc en ple any Espriu i de manerasimbòlica, com Ferrater, ara que lesnostres pobres, brutes, tristes, dissor-tades institucions s’obliden d’algunspoetes, normalment dels que incomo-den.La seva etapa de poeta va durar entre1958 i 1965. Però Gabriel Ferraterfou, també, crític d’art i literatura, lin-güista, estudià matemàtiques, filoso-fia i lletres, treballà com a professord’universitat. Pensava que els verita-bles intel•lectuals –i ell s’hi conside-rava- deixen de fer una cosa quan jala saben fer. Regalava els llibres dematemàtiques quan ja sabia ser mate-màtic. Regalava els llibres de poesiaquan ja sabia ser poeta. La Marta Pes-sarrodona en parlava a la publicaciódel Centre de Lectura de Reus: “Erala persona, i no n’he conegut cap més,a qui podien tallar la llum, perquè nol’havia pagat, evidentment, però si ellaquell dia tenia un morfema que se lisituava bé, prescindia absolutamentde tot”.Ens l’imaginem absort, al seu pis deSant Cugat, en els seus pensaments.La consciència del pas del temps linaixia de les entranyes. “Que lent elmón, que lenta la pena per les horesque se’n van depressa”. Amic de Car-los Barral i Jaime Gil de Biedma, elya no volveré a ser joven palpita encada vers seu. Passà la seva infànciaentre Reus i el mas Picarany, propd’Almoster, on va viure els primersanys de la guerra per traslladar-se,el 1938, a Barcelona i, finalment, aFrança. Quan va tornar,l’any 1952,assistia a les tertúlies literàries onanaven el llatinista Eduard Valentí,els poetes Joan Vinyoli i Rosa Le-veroni, entre d’altres. Després, a Ca-daqués, on van coincidir l’estiu dels1334 versos del Poema inacabat, vanestablir una amistat que els va por-tar a escriure’s i dedicar-se versosmútuament. De Carles Riba, n’agafàla forma.La negativa a fer-se vell el porta-va a ser vital, a valorar per la sevacondició d’efímer cada posta de sol–aquest sol que menstrua i no es volpondre...-, cada fregament d’un braçal metro, els trenta horitzons rectes iprims que dibuixa el sol a través dela persiana.Es va enamorar de la joventut. Mal-grat morir als 50 anys, fent ocells depaper de vida va saber fer-se etern.
    • 28 ·Dinamita de cervell Juny de 2013El farPersonatges de la revolució:Pere Foix, escriptor compromès:2)L’intel·lectual>> La receptaConill amb cebaIngredients:Un conill trossejat8 cebes1 cabeça d’alls2 fulles de llorer1 brot de moraduixoli d’oliva1 tassó de vi blanc sec1 cullerada de pebre bordsal i pebre boElaboració:Salpebrau les tallades de conilli sofregiu-les amb oli ben ca-lent dins una greixonera. Quansiguin ben daurades, treis-les ireservau.Dins el mateix oli, sofregiu lescebes tallades a la juliana ambla cabeça d’alls sencera, el llo-rer, el moraduix, sal i pebre bo.Deixau coure la ceba fins quehagi minvat.Afegiu la carn i feis coure elconjunt, a foc moderat, uns 10minuts. Abocau-hi el vi blanci el pebre bord i deixau cou-re fins que la ceba estigui benconfitada i s’hagi reduït quasi ala meitat. Serviu ben calent.Bon profit!!L’amo en Pep des Vivero (Mallorca)Per entendre la història d’España deprincipis del segle XIX és neces-sari anar a Goya (gran part de la sevaobra és al Museu del Prado i la Thys-sen, Madrid). A les sales del Pradotambé veurem l’obra de Velázquez:Las hilanderas, un homenatge a ladona treballadora, en el segle XVII-XVIII!, o La fragua de Vulcano, unhomenatge als obrers de l’època. I nocal dir que, al marge d’obres mestres,com Las meninas, una composiciónexperimental, o La rendición de Bre-da, Velázquez pintava, per menjar,als reis, però també va retratar ladona despullada, Venus, i personesmarginades, com enanos o borratxos.Tornant a Goya, cal dir també que varetratar als reis: La familia de CarlosIV és la galeria dels monstres, comsón en realitat la majoria de membresdel clan Borbón. Però també va legar-nos la seva visió de les barbaritatsde les tropes franceses el 1808: elsafusellaments de maig. Cal observaraquestes peçes com ha fet l’escriptorMuñoz Molina. Goya va dir: “Yo nolo vi”, però “lo intuí” (tanmateix diriaPicasso de Gernika). Desastres de laguerra, les pintures negres, els seusgravats… coleccions que reflexentambé l’Espanya fernandina (FerranVII, del qual va fer un retrat que téuna conclusió: va pintar un monstre iva tenir sort, doncs aquell matarife noes va adonar).El 1820 s’inicià el Trienni Liberal,amb els generals Torrijos, De Rie-go i d’altres, els quals establiren unrègimen liberal i constitucionalistacontra la voluntat de Ferran VII, peròaquest, el 1823, demanà a la Françapostnapoleónica ajuda militar perenderrocar als liberals: arribaren elsCent Mil Fills de Sant Lluis i la revo-lució fou masacrada i els seus lidersafusellats. S’inicià el Decenni Om-niós i la restauración de l’absolutismeborbònic. Fou aleshores que Goya vadecidir exiliar-se a França. Va marxarper Irún i en arribar Burdeus, al riuGarona (que neix a la Vall d’Aran igira i s’exilia cap a França també), esva despullar i submergir en les sevesaigues, per treurem la merda que por-to d’Espanya.Quan es contempla una pintura his-tòrica, s’ha de tenir present la filo-sofia que reflexa, com passa amb ElBosco, els Bruhegel, Fortuny i tantsd’altres. Per què El Vaticà no va vol-guer el retrat d’Inocenci X pintat perVelázquez?: perque l’artista el va re-flectir com un dimoni (el quadre és alPalau Barberini, en Roma).I, en altre nivell, Beethoven: quanNapoleó es va proclamar emperadori liquidà la República, va esborrar ladedicatòria de la IX Sinfonia que lihavia dedicat.Goya fou tanmateix un filòsof, i aixího reflexa la seva interpretació de lavida en el Saturn devorant els seusfills: el temps que circula i ens arras-tra. Cal pensar-hi per contribuir a ferun món cooperador i humà, i no unmón de carnicers competitius.Bernat MuniesaGoyaSALUT I ANARQUISMESFerran AisaPere Foix durant la República es-devé un analista polític que nosolament viu els esdeveniments enprimera línia, sinó que també els es-criu. D’aquests anys és el seu impres-cindible treball per conèixer la mànegra del terrorisme que assolà Bar-celona en els anys del pistolerisme:Los archivos del terrorismo blanco.El fichero Lasarte (1931).Foix havia publicat aquests escrits encatalà a L’Opinió a l’inici de la Repú-blica, els quals van ser traduïts al cas-tellà i publicats aquell mateix any. Elllibre és un del més important docu-ments publicats sobre l’organitzaciópolicial, patronal i governativa orga-nitzada per exterminar els obrers mésdestacats del Sindicat Únic i els seusadvocats defensors.El fitxer Lasarte conté les fitxes mi-nucioses de totes aquelles personessospitoses de ser “perillosos” anar-quistes, sindicalistes o comunistescom per exemple Andreu Nin, JoanPeiró, Joaquín Maurín o Pablo Igle-sias. A través de l’informe es potveure l’entramat de confindents i pis-tolers que estaven a les ordres direc-tes de la policia, de governació o delpropi exèrcit.No hi falta la informació de personat-ges tenebrosos com el fals Baró deKoening que va crear una banda depistolers per matar als sindicalistesde la CNT.Tampoc el maquiàvelic policia Bra-vo Portillo i els terribles inductorsd’assassinats Severiano MartínezAnido i Miguel Arlegui.Foix va deixar per la posterioritatamb aquest llibre una memòria queno s’hauria d’oblidar i que va costarla vida a centenars de persones, lamajoria d’ells obrers tan significatiusper el proletariat català i ibèric comSalvador Seguí “El Noi del Sucre” ol’advocat dels confederals, el repu-blicà Francesc Layret.Foix continua publicant assaigs elssegüents anys de la República: Laclasse obrera, la revolució, la Re-pública i l’Estatut (1932); Corpora-tivisme o República social (1934);i Barcelona, 6 d’octubre de 1934(1935), d’aquest darrer es van publi-car diverses edicions. La seva passióper escriure tant articles com assajosel porten també cap a la literatura,així l’any 1935 publica la novel•laHomes d’amor i de guerra. Es tractad’un recull de narracions de caire so-cial on els protagonistes són militantsobreres que viuen la lluita proletàriaen primera persona. Foix recull d’unamanera literària les seves experièn-cies en la lluita, a la presó o a l’exili.També s’endinsa en el món de la ti-rania familiar, la corrupció de la so-cietat, la moral ambiental, la guerra,la injustícia dels desposseïts, etc. Talvegada la narració més interessantd’aquest llibre és la que porta per tí-tol, “Els humiliats”, en què posa enrelleu una de les zones més negres dela història de la lluita político-socialbarcelonina.Pere Foix a partir de 1933, ja com mi-litant d’ERC, serà el cap de l’Oficinade Premsa de la Conselleria d’ObresPúbliques de laGeneralitat. Enaquesta etapa de laCatalunya Repu-blicana i en plenaGuerra Civil en-cara té temps perescriure dos llibre:La criminologia iel dret penal de larevolució (1937) iMentre fem la gue-rra (1938).La desfeta republi-cana de 1939 i lacaiguda de Catalun-ya el porten cap al’exili.Després d’un tempsa França internat alCamp de Saint Cy-prien aconsegueixescapar-se i, pocdesprés,embarcaràcap a Mèxic, on hiviurà i treballarà deperiodista gairebéfins al finaldels seus dies.
    • Juny de 2013 Dinamita de cervell · 29The BoxerUna mirada crítica des del cinemaFitxa tècnicaDr: Jim Sheridan;G: Jim Sheridan i Terry George;Ft: Chris Comes;Ms: Gavin Friday i Maurice See-zer;Mt: Gery Hambling.Int: Daniel Day Lewis; EmilieWatson, Brian Cox, Ken Scot,Eleonor Methen, Ciarain Fit-gerald, David McBlain, GeraldMcSorley.Joan Canyelles AmengualJim Sheridan, 1997.Dany Flynn (Daniel Day-Lewis) eraun jove de divuit anys amb un futurprometedor dintre del món de la boxaquan va entrar a la presó per la sevapertinença a l’IRA. Qun surti, desprésde catorze anys, intentà refer la sevavida. Amb l’ajuda d’Ike (Ken Scott)el seu antic entrenador, tornarà a obrirel gimnàs on s’entrenava quan erajove. Al mateix temps que es preparaper competir dona classes de boxa aljovent del barri. Tambè intentarà rei-niciar la relació amb Maggie (EmilyWatson), que ara és la dona d’un altremembre de l’IRA empresonat.Fill d’un director teatral, Jim Sheridanes segurament el director irlandès mésinternacionalment reconegut.Durant quatre anys va ser director ar-tístic del Project Arts Centre de Du-blín, on sobre tot va tenir molt d’èxit“Spike in the first world war”, sobre lanovel•la de Jaroslav Hasek.A principis dels anys vuitanta es tras-llada als EEUU, on a Nova York diri-geix entre 1982 i 1987 l’Irish Centre.Al mateix temps estudia cinema en elNew York Film School.Debuta l’any 1989 ambl’extraordinària “El meu peu esquerre”(My left foot), on narra la vertaderahistòria de l’escriptor i pintor irlandèsChristy Brown. Afectat de neixementper una paràlisis cerebral, els met-ges creien que en el millor dels casospodria viure com un vegetal. Però elcoratge de la seva mare aconseguiexque tot el talent i la intel•ligència deChristy puguin veure la llum. Sheri-dan arriba per moments a emocionaramb una pel•lícula realista i de forçaarronsadora. Daniel Day-Lewis du aterme una interpretació estratosfèrica ideixa ben clar que te un lloc preferenten el món del cinema.L’any següent dirigeix “El prat” (Thefield), on conta la història d’un arren-datari que intenta conservar les terresque ha conreat durant gairebé tota laseva vida quan la seva propietària de-cideix subhastar-la. La vaig veure famolts, molts anys, al cinema i encararecord l’aire de tragèdia que envolta-va tota la pel•lícula amb un RichardHarris que fa, probablement una deles millors composicions de la sevacarrera. La bellesa de les seves imat-ges està bastant allunyada d’aquellaIrlanda idíl•lica i verda que retratavaJohn Ford a l’esplèndida “L’hometranquil”.El reconeixement definitiu arribal’any 1993 amb “En el nom del pare“ (In the name of the father), on narrala història real de Gerry Conlon i elseu amic Pual Hill, que varen ser acu-sats i condemnats, juntament amb elsseus pares, d’haver posat una bombaa un pub de Guilford, crim en el queno hi havien tingut cap participació.Sheridan denuncia amb convicció lesclavegueres de l’Estat Britànic, queva fabricar proves falses per oferir al’opinió pública uns culpables. Gerryva passar 14 anys a la presó abans deque el seu cas fos revisat. Tancat a lamateixa cel•la, el seu pare va morirabans de que es pogués saber la ve-ritat.L’any 2002 va dirigir la molt intere-sant “In America”, on narra la vidad’una família irlandesa en el EstatsUnits a la dècada dels 80.“The boxer” es una bona pel•lícula,però des del meu punt de vista, no lamillor de Jim Sheridan. Les indubta-bles virtuts que té i que deixen clar eltalent narratiu i de posada en escenadel director, es veuen un poc minva-des per un guió que hauria necessitatmés espai o més perícia, per donaruna mica més de credibilitat a algunsdels seus personatges i a alguna de lesseves línies argumentals.És una d’aquestes pel•lícules on eldiscurs, les idees que es volent trans-metre, són per l’autor el més im-portant. I a vegades (aquesta és unad’elles) això fa que s’entengui perfec-tament el que es vol explicar, però almateix temps que un cert esquematis-me (no simplisme) perjudica el resul-tat final.Dany Flynn, interpretat de manerasuperba per Dany Day-Lewis és elmés creïble de tots els personatges.Una interpretació plena de matisosaconsegueix transmetre el dolor il’amargura provocada pel 14 anys dereclusió i també la ferma conviccióde ser lliure, de ser ell mateix el quidecideixi el seu futur. Per a ell unanova vida comença, i no està disposata permetre que el passat condicioni laseva voluntat de ser feliç.Magie (interpretada per la sempreexcel•lent Emily Watson), no té desdel meu punt de vista, la mateixa cre-dibilitat. Filla d’un dels líders del braçpolític de l’IRA, era la novia de Danyquan aquest va entrar a la presó. Teniasolament 16 anys. En aquell moment,ell va voler tallar la relació per tal queella no es veiés obligada a esperar-lo.Amb els anys es va casar amb una al-tre membre de l’IRA, que actualmentestà pres i amb el qual, té un fill de12 anys.Aquesta relació que Dany i Magiereprenen no acaba de funcionar deltot. Necessitava estar una mica mésdesenvolupada, o el talent d’un homecom Ford per ser explicada amb pocsfotogrames.Per la seva banda Harry (i la sevacompanya), representen les personesque mai firmaran un acord de pau. Elseu fill ha sigut víctima del conflicte.Per a ells, qualsevol cosa que no siguiuna victòria total significa una clau-dicació i una traïció a tots i totes lespersones que han mort i a les que hanpassat tants d’anys a les cel.les brità-niques.Però Harry podria perfectament pen-sar el mateix encara que el seu fill nohagués mort. L’odi està tan incrustata les seves entranyes, que ja no potviure fora de la batalla, fora d’unaguerra, que evidentment, no s’acabaràmai.En qualsevol cas, la pel•lícula te prouelements interessants per valorar-lapositivament. Moments brillants irecursos narratius utilitzats amb granhabilitat que acrediten l’innegable ta-lent i lo coherència d’un dels directorsmés interessants del cinema actual.El film comença amb un pla zenitali el so d’un helicòpter que mostra lapresó on està reclòs Dany. Està entre-nant-se en el pati. Moments després elveurem sortir del centre penitenciari.A fora ningú l’espera. Sheridan ambpocs fotogrames ens ha mostrat el toque tendrà gairebé tota la pel•lícula:el d’una ciutat militaritzada i forta-ment condicionada pel conflicte, eldistanciament del protagonista ambl’IRA, i ha fet la primera referènciaa l’obra mestre d’Scorsese “RunningBull”, sense dubte, una de les millorspel•lícules sobre el mon de la boxa.En el tram final de la pel•lícula esdesencadena la tragèdia que s’ha anatintuint des del principi. Harry i elseus assassinen a Ike perquè ha qües-tionat el seus mètodes i per acusar-lod’haver portat el seu propi fill a lamort. Es impressionant l’escena en laque Liam descobreix el cos sense vidadel seu amic i el moment en el que elte amb els seus braços, desolat i inten-tat cercar alguna explicació.Harry mor per ordre del pare de Ma-gie. Quan sembla que sota un pontDany serà el que sigui executat, en ungir completament inesperat, la pistolaes dispara sobre el cap de Harry. Ins-tants després és la seva dona la quetambé absolutament desconsolada isola l’abraça amb una tristesa inabas-table. Quina mena de futur pot espe-rar a qui després de perdre el fill, perdel seu company?.Presenciant totes aquestes escenes,l’helicòpter britànic sobrevolant elcel. Observant tot el que passa, tute-lant com a força d’ocupació els esde-veniments.En qualsevol cas Sheridan mostraamb unes escenes demolidores, lesconseqüències del conflicte armat. Eldolor absurd i devastador provocatper unes pistoles que com diu una ve-lla idea antimilitarista, son el proble-ma, no la solució. I també queda clarque quan el trons dels fusells deixinde sonar i les aspes dels helicòptersdeixin de girar, el conflicte no s’hauràacabat. La sang deixarà de vesar elscarrers, però fins que les irlandeses iels irlandesos no pugin decidir el seufutur no haurà arribat la solució. Lallibertat és l’únic camí per arribar auna pau definitiva.És inqüestionable que els pobles te-nim dret a decidir el nostre futur. Esun dret que ens pertany, que cap Es-tat, Institució o Parlament ens ha deconcedir perqué nosaltres i no ells,en som el titulars. De la mateixamanera que la dona era la titular deldret a votar quan els homes li tenienaquest dret usurpat. Una gens radicalconcepció de la democràcia obliga acompartir aquesta idea. Es tracta sim-plement de l’elemental divisió entredrets individuals i drets col•lectius.Caldria, per tant, remarcar l’obvietatde que lluïtam pel seu reconeixement,no per la seva conquesta.És molt dubtós, (Sheridan ho plantejaamb lucidesa a la seva pel•lícula) quela lluita armada sigui el camí adequatper assolir aquest objectiu. La mani-festació amb més d’un milió de perso-nes al carrer del passat 11 de setembrea Barcelona, va posar damunt la taulael dret d’autodeterminació amb mésintensitat que ho han fet 40 anys deconflicte armat al País Basc. Em de-mano que hagués passat si allà totesles energies s’haguesin dedicat a ladesobediència civil, a la insubmissió ial sabotatge sense víctimes humanes.No em queda gaire espai per parlardel nacionalisme, de la qüestió identi-tària. És una ideologia o el sentimentmés o manco intens de pertinença aun determinat territori i a una deter-minada cultura?.Per acabar tan sols vull fer un comen-tari sobre la manifestació de l’11 desetembre. Es evident que per part deMas i el seu govern hi ha una barroeramanipulació que no cerca altra cosadesviar el descontent i la ràbia contrales retallades que de manera despia-dada estan duent a terme. Però tot iaixí, és inqüestionable l’immens su-port popular amb el que ha contat eltema identitari.Em dol molt que l’anticapitalisme,no tengui ni una dècima part d’aquestsuport. Que la profunda crisis del sis-tema, amb totes les víctimes que estàprovocant no sigui capaç de generar laràbia necessària per canviar les coses.I no paro de preguntar-me que és elque ha de passar per a que la gent surtimés al carrer. I com podem explicarque la insubmissió i la dignitat són laúnica manera de no ser definitivamentvençudes i vençuts.Lluita i autodeterminació.
    • 30 ·Dinamita de cervell Juny de 2013Los bombardeos olvidadosDe llibres i lectura>> Diccionari militantMarzo 1938, bombardeos italianos en el Bajo AragónPasqual Aguilar i Rolando del GuerraEditat el mes de juliol de 2011 perl’Ajuntament d’Alcorisa (Teruel),els autors del llibre són David Alloza,Roberto Alquézar i Natanael Falo.Els bombardejos de l’aviació le-gionària del 3 al 17 de març de 1938(caiguda de Casp) assolaren el BaixAragó, i van quedar oblidats en lahistoriografia fins que l’any 2003 esva publicar el llibre Alcañiz 1938, elbombardeo olvidado de J.M. Maldo-nado. Fins aquest moment l’existènciadels bombardejos només es conserva-va en la memòria de les víctimes. Elnegacionisme del franquisme i la des-informació practicada pel govern dela República, com a estratègia per nodesmoralitzar els combatents d’altresfronts i la rereguarda, va provocar quees generés un buit sobre aquest tema.L’ofensiva d’Aragó durà deu dies, elfront republicà es va col•lapsar i des-integrar (i no només per factors mili-tars). Aquests fets van ser notícia depremsa uns dies comptats i després nose’n tornà a parlar de manera públicafins a l’aparició de l’estudi de Maldo-nado.El 3 de març van començar els bom-bardejos sobre Alcanyís de maneraimprevista. Aquesta població és la ca-pital del Baix Aragó, la segona ciutatde la província i un nus important decomunicacions. Els morts se xifren encentenars. En els altres pobles, una ve-gada passat l’efecte sorpresa, el nom-bre de víctimes no a ser tan elevat. Arabé, es desconeixen les xifres reals demorts i ferits perquè el nombre de po-bladors de la zona era molt fluctuant:hi havia un gran nombre de refugiats ievacuacions massives davant l’avençde l’enemic. Els qui van optar perquedar-se van habilitar refugis.Maldonado va parlar amb els historia-dors locals Roberto Alquézar i DavidAlloza per informar-los de les fotogra-fies sobre els bombardejos d’Alcorisa id’altres pobles de la comarca, i aquestva ser l’inici d’aquest llibre-catàleg.Natanael Falo va visitar l’arxiu del’aviació italiana a Roma i va recons-truir seqüències fotogràfiques delsbombardejos, va fer un tractamentdigitalitzat d’aquestes seqüències iva obtenir imatges panoràmiques i dequalitat. Les fotografies s’han pogutampliar i han constituït una exposicióitinerant que, juntament amb els tes-timonis de més de cent persones en-trevistades, permeten recuperar el fetsi el seu impacte. També s’ha recollituna fotografía de J.M. de Campúa i elscomentaris de Luis de Armiñán, perio-dista i fotògraf que acompanyava lestropes feixistes. En les cròniques queenvia al Heraldo de Aragón, una set-mana després dels succesos, comparal’estat dels pobles bombardejats ambel de Guernika després de l’acció dela legió Cóndor, que també va tenir elsuport de l’aviació italiana. La majoriade les cases estaven fetes de materialshumils: adob, canyís, guix i bigues defusta... La zona del Baix Aragó estavaconstiuïda per una societat rural, deterres poc fèrtils i misèria generalitza-da, amb un gran contrast entre pobresi rics. Predominava la petita propietatque obligava els camperols a la vendade la seva força de treball a temps par-cial en el mercat local i comarcal. Ne-cessitaven el mitjà i el gran propietariper poder subsistir. Com els llauradorsde Galícia o de Navarra, en aquestcamperol conviuen dues tendències:per una banda la consciència de cam-perol i propietari, mentalitat que re-força l’ordre establert i, per l’altrabanda, la mentalitat de proletari, queno pot sobreviure sense el treball enla mitjana o gran propietat, i que ge-nera rebel•lia política i cultural. A lacomarca del Baix Aragó la pagesias’inclina majoritàriament per la sego-na opció (en contraposició al conser-vadorisme dels petits propietaris deGalícia i Navarra que, quan esclata laguerra, s’enrolen en gran nombre a laLegión). S’insereixen en la dinàmicahistòrica de les masses del moment;així, al desembre de 1933, molts cam-perols seguiran la consigna de la CNTde Saragossa i davant el triomf elec-toral de les dretes protagonitzaran unainsurrecció llibertària.Les col•lectivitzacions seran la màxi-ma expressió de les idees igualitàries iemancipadores d’aquesta pagesia.La victòria del feixisme va suposaruna repressió cruel (en alguns poblesva haver-hi d’intervenir l’autoritatprovincial a causa de les violacionsi les execucions massives que es vanpracticar). També va provocar unfort daltabaix demogràfic, econòmici l’aparició del maquis, que perduraràfins al 1952. Si visiteu aquests poblesde la província de Terol comprovareuque la memòria dels vencedors estàescampada arreu, gairebé intacta. Alcementiri del poble de Valdealgorfapodeu contemplar el monolit aixecaten memòria dels ‘valerosos aviadorslegionaris’, que impunement van sem-brar el terror i la destrucció a tota lazona.Cal reivindicar la feina de la gent quetreballa en la recuperació de la me-mòria històrica més enllà de la his-toriografia acadèmica, individus queescampats per tot el territori investi-guen, fan possibles retrobaments depersones i familiars amb el seu passat,organitzen actes de commemoració irecord, etc. Gent que, en molts casos,esdevenen un motor de la recuperacióde la memòria històrica i un elementclau de pressió sobre les institucionsencarregades d’aquestes qüestions.Amb motiu del 75è aniversari delsfets, el passat 19 d’abril es va fer aAlcorisa una taula rodona amb la par-ticipació de Rolando del Guerra, del’Associació AltraMemòria, DimasVaquero, expert en la intervenció delsfeixistes italians a Aragó, i testimonisdels fets.Si voleu aconseguir el llibre us podeudirigir a la llibreria Cazarabet. Adreçaelectrònica: libreria@cazarabet.comSeguí, Salvador (1887-1923)Agustí GuillamónConegut amb l´apel.latiu del “Noidel Sucre”, pel seu hàbit demenjar-se els terrosos de sucre delservei de café, va néixer en una fa-mília de clase obrera, molt pobre. Vaarribar a Barcelona als dos anys. Vacomençar a treballar amb una edat dejove, com aprenent de pintor. Fou unautodidacta , que es va decantar perl´anarcosindicalisme. Molt aviat vasobresortir en el moviment obrer comun excel.lent orador i organitzador.L´any 1907 es va enfrontar als le-rrouxistes (populistes republicans) almíting que havien convocat al TeatreCondal. Quan Emiliano Iglesias vaacusar als dirigents anarquistes decol•locar bombes als carrers barcelo-nins, Seguí va sortir a l´escenari perrebatre aquestes difamacions, pro-duint-se un aldarull de bufetades, copsde puny, cadires trencades, fins que vasonar un tret que va ferir mortalmentel lerrouxista Soteras quan colpejavaa Seguí. Malgrat l’evidència que esta-va desarmat i que era el destinatari deltret, Seguí va ser empresonat durantnou mesos fins que es va decretar laseva innocència.El 1908, es va reunir a Barcelona unCongrés Obrer, que va donar naixe-ment a la Federació Regional Obre-ra Catalana. Membre de la directivade Solidaritat Obrera, va participaractivament en l’organització de laresistència dels treballadors durantl’anomenada Setmana Tràgica de Bar-celona (1909). Nomenat secretari del’Ateneu Sindicalista, durant els anysde la Primera Guerra Mundial va re-córrer tot Espanya donant a conèixerel seu ideari. El 1916 va ser capaçd’acostar les postures de la CNT i delsindicat socialista UGT, que l’agostde 1917 varen convocar conjuntamentuna reeixida vaga general contra l’alçade les subsistències.Al congrés de la CNT, reunit a Sants el1918, va impulsar els sindicats únics,fórmula organitzativa que va enfortirals treballadors en les seves negocia-cions amb la patronal.Va destacar en les negociacions de lavaga de la Canadenca, que va tenirlloc entre els mesos de febrer i març de1919, en una Barcelona ocupada mili-tarment. La seva decisiva intervencióen el míting del 19 de març a la plaçade toros de Les Arenes el va consagrarcom a orador i dirigent. Enfrontat aun ambient hostil, tenia una cridòriaque anul•lava a tots els oradors, vaaconseguir primer que se li escoltési després argumentar i convèncer lamassa assistent de la necessitat de la fipacífica de la vaga general, considera-da com un èxit dels treballadors, per-què s’havia aconseguit la jornada de 8hores, obtenint la promesa patronal dela propera readmissió dels acomiadatsi l’alliberament de tots els presos. Laposició dels més radicals volia pros-seguir la vaga fins a aconseguir la im-mediata readmissió de tots els acomia-dats i la llibertat dels presos obrers, enmans privades, fins a desembocar enun conflicte violent si no s’atenia a lesseves reclamacions.L’incompliment dels acords per partde la patronal va portar a una novavaga general, del 24 de març al 7d’abril, que es va saldar en un fracàsper als treballadors. L’actuació de Se-guí va ser durament criticada pels par-tidaris de mantenir la vaga fins acon-seguir tots els objectius proposats.A finals de l’any 1919, la patronal ca-talana va declarar un locaut general ala ciutat de Barcelona, utilitzant poli-cia, exèrcit, guàrdia civil, sometent ipistolers a sou de la patronal contraels sindicalistes de la CNT, mentre laclasse obrera barcelonina intentavasobreviure a la fam provocada per lamanca de salaris.El 1920 es va consolidar aquestacol•laboració del Govern Civil, Di-recció de policia, Federació Patronal iSindicat del Lliure (format per carlinsi mercenaris) per practicar un terro-risme patronal i estatal, que tenia perobjectiu l’eliminació física dels sindi-calistes i la destrucció de la CNT.A primers de novembre de 1920 elgeneral Severiano Martínez Anido vaser nomenat Governador i el generalMiguel Arlegui Cap de Policia.El 30 de novembre de 1920, el mateixdia de l’assassinat de Francesc Layret,Seguí va ser deportat, juntament ambnombrosos cenetistes, al castell de laMola, a Maó (Menorca), on va roman-dre empresonat durant molts mesos.Després del seu alliberament, l’abrilde 1922, va signar al costat de Pesta-ña, Peiró i Viadiu una “declaració po-lítica”, que defensava la funció polí-tica dels sindicats, encara que sempreal marge dels partits tradicionals i delparlamentarisme.Va morir assassinat per pistolers a soude la patronal el 10 de març de 1923,al carrer de la Cadena de Barcelona,mentre passejava amb el cenetistaFrancesc Comas Pagès (àlies “pero-nes”), que va resultar mortalment fe-rit. Seguí va ser enterrat al cementiride Montjuïc. El seu assassinat va radi-calitzar a la CNT i encegar qualsevolpossibilitat d’implantació a Catalunyad’un sindicalisme integrador o social-demòcrata.
    • Juny de 2013 Dinamita de cervell · 31DESCARTESMAUDITESLlibres>> RevistesFracàs escolarCarlus Jové i BuxedaFa temps que es parla del fracàsescolar i que s’utilitza com a ex-cusa per a reformes educatives de totamena i en totes les instàncies, des deprimària fins a la universitat. No obs-tant, el “fracàs escolar” com a tal noés mai l’objecte del debat, i el que esqüestiona ara i adés són els contingutsde les assignatures, la llengua en laque s’ensenyen, el nombre d’horeslectives, les especialitzacions i co-neixements addicionals dels mestres,l’autoritat dels professors, etc. Peròel fracàs escolar, com a tal, encara nosabem què és.El fracàs escolar és deixar els estu-dis de secundària? O és acabar unacarrera i un màster (o com es diguina dia d’avui) i no trobar una feinaque hi estigui relacionada? És fracàsescolar arribar a la universitat sen-se saber llegir? O no anar contenta l’escola? O acabar la carrera i ferfaltes d’ortografia? O no passar laselectivitat? O no ser capaç de passarles proves Cangur? O acabar tots elsestudis reglats, màster i post-màster ipost-post-màster inclosos, i no tenirni idea de per on començar el primerdia de feina? O canviar tres cops decarrera perquè no ho tens clar? O feruna carrera que no t’agrada però quesaps que té molt de futur? O fer moltescampanes? O treure només suficients ialgún bé? Què caram és el fracàs es-colar?El problema esencial del fracàs esco-lar és que tenim un model d’escola enel qual fracasar-hi té sentit. Una esco-la basada en avaluacions que van del’excel•lència a la insuficiència, en laque es demana el mateix ritme i ordrea tothom, en la que mana el programaestablert pel Ministeri o la Conselleriai no el desig de l’alumne, amb horarisestrictres i rígids, amb imposicions fí-siques de tot tipus com haver d’estarassegut i haver de demanar permís peranar al lavabo, on s’hi ensenyen con-tinguts enlloc d’ajudar a aprendre i afer el que cada u vol, on hi ha un adultper cada 25 infants, i un llarg etcète-ra de deficiències que fan de l’escolaaquell lloc, no precisament idílic, delqual tants i tants de nosaltres en teninun mal record.I fracassar en un lloc així és molt fàcil,perquè posar etiquetes a pares i alum-nes n’és una de les activitats princi-pals. I perquè és molt difícil desplegarel propi potencial quan les unitats demesura ven d’un despatx llunyà, i nodel contacte diari i directe de mestresi alumnes. El que necessitem és unaescola en la que fracassar no tinguisentit.Las agencias decalificación Una introducción alactual poder del capitalWerner RügemerVirus editorial, 2013, 280 pàg.Qui hi ha darrere de les agències dequalificació de les quals s’ha parlattant en el curs de la crisi financera? Iquins criteris de treball segueixen? Perquè es mouen a pler sense que ningúfaci res?En aquest llibre es presenta per pri-mera vegada l’estructura de propietatde les tres grans agències: Standard& Poor’s, Moody’s i Fitch. Entre elsseus propietaris figuren els majorsfons d’inversió i fons d’alt risc -ambseu en paradisos fiscals- que són pro-pietat d’un complex entramat de bancsi grups empresarials que, al seu torn,són propietaris de les més importants iconegudes multinacionals.Si ens endinsem en les pràctiques deles agències de qualificació, veuremque la base del seu poder està tant enla funció de supervisió estatal i su-praestatal que els ha estat atribuïdaper governs i institucions polítiquesnacionals i internacionals, com en laseva estructura de propietaris capaçd’assegurar-se les complicitats polí-tiques necessàries d’aquests organis-mes. Són aquestes complicitats lesque han permès desregular els mercatsfinancers fins a convertir a les agèn-cies en jutge i part d’un joc de casi-no global en el qual la banca sempreguanya.A això s’afegix una fomentada iintel•ligent política de rotació de di-rectius entre càrrecs polítics, assessorspresidencials, empreses públiques iagències, multinacionals, bancs i fonsd’inversió, les famoses «portes gi-ratòries» que asseguren fidelitats i elcontrol directe de les estructures polí-tiques. Mentre que suposats vigilantsobjectius i independents del mercat,ajuden als seus propietaris a apoderar-se d’empreses, serveis públics, Estats ieconomies nacionals completes.El seu negoci no és la devolució deldeute, sinó el creixement exponencialdel mateix. Per a aconseguir el seuobjectiu disposen d’un alt repertori depràctiques que van des de les qualifi-cacions indicatives o les qualificacionsno sol•licitades fins a l’escenificacióde crisi o la intervenció directa en lespolítiques internes «aconsellant» reta-llades socials. Aquestes consentidespràctiques fraudulentes i extorsiona-dores han convertit a les agències enuna lucrativa màquina d’expoli con-tinuat i en un dels pilars fonamentalsdel poder actual del capital.Rastros de rostrosen un prado rojo (ynegro) Las Casas Baratasde Can Tunis en larevolución social delos añosPere López SánchezVirus editorial, 2013, 440 pàg.Les Cases Barates del Prat Vermell—o de Ca Tunis o de Casa Antúnezo de Francesc Ferrer Guàrdia— vanser aixecades el 1929 perquè la lluen-tor de l’Exposició Internacional deBarcelona no consentia que, per lesfaldilles de la muntanya de Montjuïc,s’espargissin «tuguris de llauna i malajustada fusta». Els desallotjats, jaassentats en les amuntegades casetesd’aquell prat vermell, aviat es vanconjuminar perquè aquell recòndit iinhòspit racó fos seu. A més, van se-guir aprenent i lluitant per a, a la quepoguessin, reapropiar.se de la ciutatsencera.Al juliol de 1936, al costat de moltsaltres com ells, van assolir que elseu somni igualitari de la RevolucióSocial comencés a ser realitat. Leshistòries d’aquelles gents, que vanapostar i van lluitar —un dia sí i unaltre també— per un món material imoralment millor, s’amalgamen enuna narració que estira de les sevesveus en els records d’uns altres i fur-ga entre els papers dels arxius.Els protagonistes, molts homes i do-nes sense renom que no van dubtar adonar vida a la ciutat que els menys-preava i explotava a un mateix temps,ho van ser pel seu sentit del comú. Elseu llegat va ser l’Ateneu Cultural deDefensa Obrera, el compromís ambl’Organització Sanitària Obrera, lallarga vaga de lloguers, les moltes al-tres lluites en la fàbrica del Prat Ver-mell, en les Sorres, en la Alena, en laRivière… i, després, el lliurament ales col•lectivitzacions: l’agrícola, enabastaments, en l’administració po-pular urbana…També van marxar al capdavantd’Aragó com milicians i milicianesen les columnes confederals. Des-prés del soroll d’aquell banquet perla vida, va venir la derrota: la llarga isilenciada nit negra dels vençuts en-tre els vençuts.Estampida al sense futur en terrade ningú, suplicis carceraris aquí iallà, pelotons d’afusellament, campsde concentració, crematoris en elscamps d’extermini nazis, càstigs enels gulags... Tanmateix ni van renegarni es van doblegar. Alguns van pros-seguir la seva marxa insubmissa —elmaquis, l’escamot llibertari urbà...—i es van mantenir actius en la brega.El barri, després i per a tots, va pas-sar a denominar-se i conèixer-se comles Cases Barates d’Eduardo Aunós.Amb el temps, el grapejat imaginariurbà dels triomfadors de sempre li vafer caure damunt l’estigma de zonamaleïda, poblada de classes laborio-ses que, per ser-ho, resultaven peri-lloses; sobretot amb aquell passat acoll que no es podia esmentar.Per ells i per elles i el seu món igua-litari —mal enterrats en les fossescomunes de l’oblit—, procurant queno es perllonguin les seqüeles de laderrota mitjançant la ignorància o ladenigració, s’explica la seva històriaperquè la memòria compartida puguiseguir entre nosaltres viva i activa.El Che Guevara viual setèBertrand Solet i Nono K.Takatuka - Virus, 2012, 64 pàg.La solidaritat i el suport mutu po-den servir per a grans i per a petitesgestes. En totes cal un cert grau decoratge. La història del Che serveixd’inspiració a un grup de joves deMarsella per ajudar una amiga quepassa un mal tràngol. Uns trinxerai-res assetgen la seva família per acon-seguir diners a canvi de no denunciarel pare, que es veu obligat a treballarsense els papers.LAROSADELS VENTSPublicació de debat llibertari als PaïsosCatalans amb seu a l’Ateneu Llibertaride Sants, http://larosadelsvents.catPARAULES PER LAPAUFull informatiu de la Coordinadora Ta-rragona Patrimoni de la Pau, http://tgna-pau.blogspot.comANUARI 2102 CONTRAINFOAnuari de l’any 2012 de Contrainfo.cat,projecte contrainformatiu autogestionatde Mallorca, http://www.contrainfo.catCOLORSPublicació del col·lectiu H2O, de les-bianes, gais, transexuals i bisexuals delCamp de Tarragona, http://www.h2o.cat
    • >> AL TINTERLESPARAULESSÓNPUNYSGrup de suport a presos en lluita de Ponent, activistes pel tancament de les presons“La presó té moltes formesde castigar”> LA FRASE...“Fem arribar alcarrer les veusi les lluites queels murs intentensilenciar”Seguint l’empenta d’un anterior grupcarcerari a Lleida, l’inici de la cam-panya a nivell estatal del 2011 contraels maltractaments i les tortures a lapresó va ser un pretext perquè s’ajuntésun grup de persones per iniciar un se-guiment a les preses que havien fet laproposta de coordinació i de lluita.- Com descriuríeu la situació a lapresó de Lleida?La situació al CP Ponent és similar a lade la resta de presons, amb la peculiari-tat que és mixta i per a immigrants, i lesseves dimensions exagerades, a l’estilde les noves macropresons que estanconstruint arreu de l’Estat, i pel fet detenir ensinistrat un grupuscle de carce-llers bastant perillosos i coneguts pelseu sadisme al llarg dels últims anys.A qualsevol presó es vetlla per tornar ainserir (en el seu llenguatge) el pres opresa a la societat, doblegant la integri-tat d’aquelles que no encaixen perquèestiguin prou dòcils o capacitats peracceptar resignadament la realitat quese’ls imposa a fora. Aquest xantatge ésel funcionament habitual dels “talegos”amb un sistema de premi-càstig queconverteix qui obeeix en xivatos o enla futura massa explotable fora de lapresó (atorgant-los permisos o privile-gis) i a qui ha mantingut la seva postu-ra o dignitat se la castiga d’infinitat demaneres.- Quin són els maltractaments habi-tuals que s’hi produeixen? Existei-xen les tortures?La presó te moltes formes de castigar,començant per les traves i el tracte de-nigrant a les famílies, que són les pri-meres que patiran la indefensió davantqualsevol situació d’impunitat, des dela mare que es troba en una comunica-ció amb el seu fill ple de morats i nopot fer res o els viatges interminablescap a alguna altra ciutat després d’untrasllat per fer una visita que potser lesfuncionàries impediran rotundamentper ordre de la direcció.A les persones preses que mantenen laseva negació se les separa de l’entornon comencen a arrelar, contínuamentdispersades per les diferents presons del’Estat, se les aïlla en cel•les de càstig asoles on es veu la llum una hora al dia ion s’hi poden passar mesos; els neguenels permisos i les comunicacions ambels éssers estimats, són torturats durantdies sencers... Moltes persones que hanpassat per la presó de Lleida ens hanparlat d’una cel•la de seguretat queanomenen “la rotonda” on han sigut lli-gats de cames, cintura i canells, alguncop amb ossos trencats de les pallissesque hauran de soldar-se mentre supor-ten més cops. L’estructura de la presóde Lleida és totalment corporativista,es pot comparar amb una màfia per lofamiliar que és la xarxa d’impunitatque fa possible la tortura sistemàtica: elmetge és el germà d’un dels carcellersdels què parlem i es dedica a falsejarpartes mèdics fent impossible demos-trar rés, fins al punt que un companynostre s’ha arribat a empassar una fullad’afaitar per poder anar a l’hospital.Hi ha moltes formes de torturar qui teuna postura de total indefensió; et po-den fer la vida impossible fent el quevulguin amb el teu expedient, incitar-teal suïcidi, et poden negar l’atenció mè-dica durant anys només per castigar-te,com li han fet a un altre company quete càncer a la boca i li hauran d’amputarun dit per la desatenció; et poden psi-quiatritzar i medicar forçosament... Milmaneres de trencar-li el cap o el cor aalgú que està lligat de mans i peus.- Es coneix la identitat dels tortura-dors?Sí que es coneix la identitat dels car-cellers però no és suficient; totes lesdenúncies que hem fet estan arxivadesi en canvi hem anat a judici per denún-cies que han fet contra el grup o contraels presos que estaven en lluita, hanaparegut en grup als judicis amenaçanti mostrant-nos el que són sense vergon-ya ni por de rés. El passat 4 de maig vadeclarar com a imputat per tortura sis-temàtica Xavier Martínez, el subdirec-tor mèdic del centre obert de Ponent,antic subdirector mèdic de la presó de4 Camins, conjuntament amb més car-cellers. Aquest procés ha sigut possiblegràcies a la lluita per l’autodefensad’alguns presos torturats durant el motídel 2004 a 4 Camins. (Més informacióa http://torturesquatrecamins2004.wor-dpress.com/)- Quina connivència hi ha per partde la resta dels treballadors (carce-llers, psicòlegs, sanitaris, administra-tius, etc.)?Si aquí a fora és absurd denunciar unagent de l’ordre a dins és molt més de-licat fer-ho, per això donem suport aqui s’atreveix a denunciar, no perquècreguem que l’aparell judicial farà resper nosaltres sinó per les conseqüèn-cies repressives que comporta ficaruna denúncia. Les companyes que handenunciat han sigut apallissades dura-ment, els han omplert l’expedient departes, se’ls ha ficat una contra-denún-cia (afegint anys de condemna) i s’haarxivat la denúncia inicial.- Que passa quan es denuncia unaagressió a una persona presa?Com dèiem, les famílies es troben solesdavant d’aquestes situacions i per pori impotència preferiran no ficar-se enproblemes. Tot i així, sempre quedaranmares que saben que els seus fills nos’han suïcidat, que han sigut assassi-nats per funcionarixs i no callaran laràbia, com diversos casos d’aquí delCPPonent o grups més organitzats com“madres contra la droga”, un grup demares de persones preses de Galícia.- Quina és l’actitud de les famíliesdavant d’aquesta realitat?No només aquí a Lleida, en general lalluita anticarcerària no te massa aco-llida enlloc, la gent no sol empatitzaramb la feina que fem probablement perla total acceptació social que hi ha delscentres d’extermini de l’Estat, si no fosaixí no existirien. A Lleida la respostasol ser nul•la.- Què en pensa la gent de Lleidaquan coneix el resultat dels vostretreballs?Hem intercanviat informació alguncop, però les línies de treball són bendiferents i no hi ha gaire interès recí-proc.- Com valoren la vostra feina les or-ganitzacions internacionals que tre-ballen pels drets humans?Nosaltres ens encarreguem de fer arri-bar al carrer les veus i les lluites queels murs intenten silenciar, mitjançantel seguiment i el suport jurídic i anímic,utilitzant el carteig amb les preses, elcontacte amb les famílies i la difusió deles nostres idees, del que va passant a lapresó i de les convocatòries que hi ha acada moment.- Quines són les vostres propostesconcretes per millorar la situació deles persones preses?Com expliquem més amunt nosaltresdonem suport; són les preses les quecomencen la seva lluita i nosaltres es-tem atentes al que facin. Així que notenim ni els hi fem a elles propostesconcretes per millorar la situació a lespresons ja que no busquem millorar-les sinó sepultar-les i sabem que no-mes pot passar això si a dins és pos-sible l’autodefensa i una bona xarxade solidaritat i lluita. Els engranatgesde l’Estat ja s’encarreguen de fer mésamenes les presons, més tranquils elsmanicomis, més lliures les escoles imés segurs els carrers per a qui no hade tenir mai por d’entrar a la presó.Més informació al nostre web http://su-portpresxsenlluitaponent.wordpress.com/Josep EstivillHannah Arendti la banalitatdel malJordi Martí FontAfirma la Hannah Arendt (1906-1975) a “La condició humana”que és el llenguatge el que funda lacomunitat i és gràcies a ell que l’ésserhumà viu en col·lectivitat, tot gràcies icom a conseqüència de la paraula.I és amb ella que l’ésser humà pas-sa a ser ésser polític, capaç d’entraren diàleg amb els altres, de discutir,acordar, confrontar i esdevenir lliureo no lliure. Per això la humanitat es-devé, sempre segons les seves pròpiesparaules, bàsicament una construcciólingüística.Aquesta centralitat de la llengua enel pensament de l’autora alemanyaredimensiona el fet lingüístic i deter-mina que, depenent de com aquests’estructuri, la humanitat esdevinguid’una determinada forma o d’una al-tra, d’unes determinades maneres od’unes altres. Ara bé, la llengua no viusola i en tenim un bon exemple en laseva pròpia recerca d’un concepte tanclar o tan fosc com “el mal”. Arendtel cercà a Jerusalem seguint els ras-tres d’Eichmann, l’alt funcionarinazi inductor i responsable tècnic del’anomenada “solució final” i un al-tre exemple humà de prestidigitadorlingüístic a l’hora d’anomenar preci-sament “el mal”. Perquè “el mal” noés només una definició lingüística sinóque, com qualsevol altra part d’aquestésser polític humà, depèn també del’acció, no només de les paraules. I lesparaules d’Eichmann l’alliberaven deresponsabilitats perquè eren en si ma-teixes autojustificatòries.La feina d’un funcionari és solucionarproblemes a la gent que busca en ellla intercessió de l’estat en allò queno han estat capaços arreglar com aindividus. I Eichmann era el més altfuncionari encarregat, dins del règimnazi, de solucionar un greu problema:la mateixa existència del poble jueu.Eichmann coneixia aquest poble comningú més al Tercer Reich, perquèn’era especialista a nivell de coneixe-ments sobre la seva cultura, i alhoraera l’encarregat del seu extermini. I tottenia la seva lògica ja que la mateixaexistència d’aquest poble havia estatqualificada pels alts jerarques nazisprecisament com “un problema”. Ila feina del funcionari era, precisa-ment, solucionar-lo.Ara bé, la llenguasola era un mer receptacle passiu del’horror quan alternava els significatsi on deia “solució final” volia dir “ex-termini total”. Doncs no, la llenguareflectia la societat que l’estava uti-litzant i alhora influïa en els individusque pensaven a través d’ella, a travésdel fet lingüístic que els portava al’acció i els justificava l’injustificableque passava a ser normalitat.