Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012

1,220 views
1,104 views

Published on

Novembre 2012 nº 144 Catalunya - Papers CGT

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,220
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
114
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012

  1. 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Novembre 2012 · núm. 144· 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org No deixem que el capitalisme arruïni les nostres vides!Dipòsit legal: B 36.887-1992
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 144 · Novembre 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat No deixem que el capitalisme arruïni les nostres vides!Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org L’èxit de la vagaDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENT general del 14N ensDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax marca el camí a seguir933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) P• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament de er a la CGT, la vaga general del 14NCatalunya (FEC)• Federació d’Administració ha estat un èxit inqüestionable com aPública (FAPC) vaga general, laboral, social, de consumVia Laietana 18, 9è - 08003 Bcn i ciutadana, cobrint totes les perspectivesTel. 933103362. Fax 933107110 previstes. D’una banda, el 14N ha estatFEDERACIONS COMARCALS una vaga general laboral molt important atès que milions de treballadors i treba-AnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 Igualada lladores l’han secundat, podent parlar-Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es se d’un seguiment proper al 90% en elsBaix Camp/Priorat principals sectors industrials, automoció,Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat petroquímiques, transports per terra, marTel. 977340883. Fax 977128041 i aire, telecomunicacions, construcció,Baix Llobregat serveis públics, educació, sanitat, televi-Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.cat sions,...Tel. 933779163. Fax 933777551 Així mateix, la vaga general del 14 N haComerç, 5. 08840 Viladecans estat un èxit des del punt de vaga de con-cgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14 sum, havent tancat un percentatge properBaix Penedès al 60% del petit comerç i la població ma-Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell joritàriament no ha acudit als comerços iTel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.com botigues, demostrant que seguim tenintBarcelonès Nord dignitat.Alfons XII, 109. 08912 Badalona La vaga general del 14N també ha estatcgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 un èxit com vaga social a nivell de presèn-Garraf-Penedès cia en el carrer, les manifestacions que esLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat van celebrar al llarg de tot l’estat espan-Tel. i fax 938934261 yol ha estat molt majoritàries integrant aMaresmeUnió 38 baixos, 08302 Mataró - la majoria de la població que ha fet vagamaresme.cgt@gmail.com i a qui no han pogut fer-la per estar sen- verns autonòmics van fer dels piquets in- seguirà però ja estem millor preparats, i sindicalisme combatiu i els movimentsTel. i fax 937909034 se treball, ser pensionista, estar desno- formatius, de les organitzacions sindicals seguirem treballant colze a colze amb el socials.Vallès Oriental nat, ser jove sense expectatives ni futur i socials, mandatant a la policia perquèFrancesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt.mollet.vo@gmail.com o per la comprensible por a represàlies provoqués impunement a les i els treballa-Tel. 935931545. Fax 935793173 de l’empresariat i els seus directius. dors, detinint i actuant violentament contra les i els manifestants o els reporters grà- AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS L’assistència en les manifestacions con-Girona vocades va ser massiva i deixava clar, fics, acorralant fins i tot a les pròpies seusAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 sense cap tipus de dubte, que el poble dels sindicats de la CGT com va succeïrGironacgt_gir@cgtcatalunya.cat està en el carrer rebutjant les polítiques a València, Sevilla i Madrid. També calTel. 972231034. Fax 972231219 de reformes, de retallades, d’ajustament, destacar la violencia policial produïda enPonent de pagament del deute, les polítiques an- diverses manifestacions, provocant dese-Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.cat tisocials de falta de llibertats, les polítiques nes de ferits i detinguts.Tel. 973275357. Fax 973271630 repressives i autoritàries. La vaga general La CGT advertim al(s) Govern(s) que noCamp de Tarragona del 14 N ha estat també una jornada eu- pot jugar amb el poble, que no pot riure’sPlaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici2, 3a Planta, 43005 Tarragona ropea a l’haver-se convocat vaga general de les seves necessitats com persones,cgttarragona@cgt.esTel. 977242580 i fax 977241528 amb èxit a Portugal, Grècia, Itàlia, Bèlgica, trepitjant els seus drets, perquè aquest po- Malta, Xipre i jornada de mobilitzacions ble sabrà defensar-se de qui l’humilia i sa-FEDERACIONS LOCALS en la pràctica totalitat de països d’Europa, brà reconquistar el que li han arravassat.Barcelona donant un primer pas en el procés de mo- Per a la CGT, aquesta vaga és un pas mésVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.org bilització coordinada internacionalista. en pro de la mobilització permanent pelTel. 933103362. Fax 933107080 Des de la CGT volem denunciar la crimi- canvi de model econòmic, social, polític iBerga nalització que el Govern del PP i els go- mediambiental. Després del 14N, la lluitaBalç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, MireiaManresamanre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, PacoTel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles “L’existència i la continuItat del grup em semblaRubíColom, 3-5, 08191 Rubí, cgtrubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de important, sobretot en un país tan marginat igmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. miserable com el nostre”Sabadell 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat,Rosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centrecgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org745 01 97 Web revista: www.revistacatalunya.cat. Joan GuinjoanTerrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Novembre de 2012
  4. 4. REPORTATGE Amb la crisi s’accentuen les Les dones estem especialment afectades pels danys que el capitalisme genera en la societat, perquè el patriarcat problemàtiques és un pilar bàsic que sosté el model social d’explotació de les persones Dona, crisi i mercat de treballLa crisi econòmica té rostre femení supera la femenina, quan la situació Elena Idoate estructural ha estat tradicionalment inversa. Com que són més aviat els homes els que es queden sense fei-E l capitalisme està aprofitant la crisi per atacar frontalment lescondicions de vida de les classes po- na, aparentment semblaria que hi ha un canvi de rols de gènere i que són ells qui “retornen a la llar”. Però enpulars i agredir els drets de les dones. realitat, no hi ha aquest impuls deEl nostre sistema de protecció so- canvi. Es tracta d’una qüestió sec-cial dóna un pes molt important a les torial: l’epicentre de la crisi ha estatprestacions contributives, i moltes l’ensorrament de la construcció, idones en queden fora. també ha sortit molt tocada la indús-La crisi econòmica ha suposat una tria, ambdós sectors molt masculi-aturada “en sec” d’aquells mecanis- nitzats.mes que havien permès el creixement El 85% dels llocs de treball perdutsdel capital: la bombolla immobiliària, amb la crisi eren masculins, i aproxi-les finances desenfrenades, la preca- madament la meitat eren de la cons-rització del treball i dels salaris, etc. trucció i un terç de la indústria. PerEls “èxits” econòmics de l’economia a la supervivència familiar, donescapitalista comporten un fracàs estre- que estaven inactives han tornat apitós a nivell social. La mercaderia treballar fora de casa, però no ocu-ha guanyat més espai en la societat pant els llocs dels marits o fills, sinói s’han fet molts beneficis, princi- a treballs molt més precaris. Tot ipalment especulatius, però la des- això, les dones continuen tenint unaigualtat i la pobresa han esdevingut taxa superior d’inactivitat i s’ha fre-aclaparadores i la vida quotidiana de nat a la meitat el ritme d’incrementla majoria de la població, molt més de l’activitat femenina. Al mateixdifícil. Totes les problemàtiques, temps, els canvis en la legislació,algunes d’elles invisibles, tenen un que donen una gran capacitat arostre femení, com la feminització l’empresari per canviar la jornadade la pobresa o la crisi de les cures. laboral i els horaris, amenacen laTemes que requeririen un desenvo- participació laboral de les dones:lupament ampli. quan la feina i tenir cura de la cana-Les dones estem especialment afec- lla i la gent gran són incompatibles,tades pels danys que el capitalisme generalment no es dóna aquest “can-genera en la societat, perquè el pa- vi de rols”.triarcat és un pilar bàsic que sostéaquest model social d’explotació i Polítiques decantadespolarització. Per això, la crisi està cap al capitaltenint una cara especialment cruen-ta per a les dones. A més a més, Una altra esfera és la protecció so-l’estratègia marcada des d’una clas- cial, que ocupa un lloc important ense dominant enfortida està destruint les condicions de vida de les classesunes estructures socials, aconsegui- populars. Amb les retallades veiemdes amb molts anys de lluita, que que, actualment, les polítiques pú- prestacions contributives -pensions siguin comuns: afecten tothom, i d’altres. El treball domèstic femeníprotegeixen les condicions de vida bliques estan absolutament decan- i atur- i depenen de les cotitzacions. s’originen en una estructura social està cobrint bona part de tot allò quede les classes populars, de les quals tades cap als interessos del capital. Les dones generalment tenim pres- que supera els individus. S’assigna s’obtenia a l’esfera mercantil, abansles dones som més dependents. Les principals perjudicades per les tacions de menor quantia, bé per- a la família patriarcal tot tipus de de la reducció d’ingressos salarials, iL’impacte que la crisi econòmica retallades socials som les dones. què hem cotitzat menys temps i per tasques domèstiques, i la dona és al sector públic, abans de les retalla-està tenint en les dones es pot apre- D’una banda, perquè els col•lectius menys diners o bé perquè adquirim l’encarregada de realitzar tot aquest des. Les dones estan suportant el pesciar des de diferents àmbits, que se laborals dels serveis públics i so- el dret a les prestacions per altres treball de manera no remunerada i de l’ajustament.superposen i ens afecten des de dife- cials estan altament feminitzats. I de vies “indirectes”, com ara les pen- sense una consideració socialitzant, El conjunt d’elements que estan pro-rents vessants. l’altra, perquè en som les principals sions de viduïtat i els subsidis. perquè es fa en l’àmbit privat. Amb vocant un atac frontal als drets de usuàries. Per exemple, el 67% de la crisi, s’accentuen les problemàti- les dones i als avenços de la lluita les persones beneficiàries de la Llei ques de les persones, i requerim feminista no s’acaben aquí. PeròLa destrucció de Àmbit privat i treball moltíssima més ajuda, que continua amb tot això n’hi ha prou per afirmar de Dependència eren dones, perquèfeina vivim més anys, i el 45% de la des- no remunerat fent la dona en el marc de la famí- que, amb la crisi, el capitalisme està pesa es destinava a les treballadores lia patriarcal. Malgrat que les dones atacant durament les condicions deUna de les esferes: la producció familiars, majoritàriament dones, L’esfera domèstica roman en l’àmbit s’hagin incorporat al món laboral vida de les classes populars, i ho famercantil. L’aspecte més destacat a perquè ens encarreguem de la cura privat de les persones i és invisible i molts homes, o bé estiguin més aplicant les estructures patriarcals,casa nostra és l’elevadíssima des- de la gent gran. de portes enfora. En la societat ca- a casa perquè no tenen feina, o bé de vegades fent-les més agressives, itrucció de llocs de feina, que són els La taxa de pobresa femenina és més pitalista i patriarcal, gran part de hagin assumit tasques domèstiques, en altres casos, les reinventa.que aporten els recursos monetaris alta, amb la qual cosa demanem més les necessitats de reproducció so- ha augmentat molt poc la dedicacióa les llars. S’ha donat molta relle- ajuts. També hem de tenir en comp- cial es cobreix en l’àmbit domèstic. masculina a feines no mercantils. * Article d’Elena Idoate, del semina-vància al fet que l’atur impacta més te el biaix de gènere que té el nostre S’individualitzen les necessitats, En canvi, s’han incrementat molt les ri d’economia crítica Taifa, publicatentre els homes que les dones. A sistema de protecció social, perquè mancances i problemes de les perso- tasques de les dones per als mem- al núm. 124 de la revista “Carrer”Catalunya, la taxa d’atur masculina dóna un pes molt important a les nes, tot i que la naturalesa d’aquests bres de la seva família, i fins i tot de la FAVBNovembre de 2012 3
  5. 5. REPORTATGEDona i Mercat Laboral: com ens afecten lacrisi i les retallades? un clar indicador de les desigualtats Isabel Pérez Ortega,Secretaria de la Dona Comitè de gènere que segueixen existint, en Confederal de la CGT considerar les dones com a propietat de l’home, sense drets, sense veu. Prioritats iM és del 15% de dones cobren menys del SMI - congelat- da-vant un 5,6% d’homes. La pujada de estratègies del’IRPF penalitza aquestes rendes bai- CGT per millorar laxes (uns 25 € més anuals per salaris situació de les donesinferiors a 1000 €). La congelació deles pensions incideix en un 44% de Des de la CGT i a través de la Se-vídues enfront d’un 12% de vidus. A cretaria de la Dona s’impulsen cam-més, estan les retallades assistencials panyes transversals a tot el sindicati de drets, el tancament de centres sobre igualtat, llenguatge no sexistad’acollida a maltractades, i contra la violència de gènere.Les dones històricament suportem Fem campanyes per als dies clautaxes més altes d’atur i ocupació pre- per a les dones en què reivindiquemcària que els homes. Tot a causa de la igualtat com a treballadores i com asocietat masclista i patriarcal en què dones, el 8 de març i el 25 de no-vivim. vembre, contra la violència masclis-Amb l’aprovació de l’acord entre sin- ta i patriarcal, campanyes que es rea-dicats i empresaris del II Acord per a litzen a nivell estatal i de cara a total’ocupació i la negociació col•lectiva la societat, participant en diferents2012, 2013, 2014, es feia un pas més plataformes i coordinadores, i tambéen la precarització del treball, apro- en solitari.vant la conversió de contractes de afecten: el tancament de centres que penalitza a les rendes baixes (uns d’igualtat perquè és obligatori que ho Les nostres propostes i sobre el quetemps complet a temps parcial, si d’assistència a dones víctimes de 25 € més anuals per salaris inferiors facin, però els buiden de contingut i treballem homes i dones de la CGTl’empresa ho necessita, basant-se en violència de gènere, la suspensió dels a 1000 €) i afegim la congelació de després, no es compleixen. En molts són:criteris organitzatius, econòmics o de concerts amb les clíniques privades les pensions (hi ha un 44% de vídues casos, ni tan sols s’arriba a constituir * A les empreses, negociació deproducció. A qui creiem que afectarà que realitzen les interrupcions volun- la Comissió d’Igualtat a l’empresa. plans d’igualtat, aportant idees i me- enfront d’un 12% de vidus), tenim lamés aquesta mesura, als homes o a tàries de l’embaràs que no es volen Aquesta crisi ha estat un moment sures reals i que poden realitzar (una immensa sort de ser les guanyadoresles dones? Es preveu una tornada als fer en hospitals públics… magnífic per haver fet bones políti- altra cosa és que siguin acceptades del concurs “precaritzi seva vida aesquemes tradicionals, dels que sem- Des de l’estat i les organitzacions ques de repartiment, tant de treball per l’empresa) per a la igualtat efec- través de la legalitat.”bla que anava sortint a poc a poc, la sindicals institucionals no s’ha fet res com de riquesa, igualitàriament. Però tiva entre homes i dones. Concloent, el panorama amb què ensdona treballant a temps parcial, com- per impulsar la conciliació ni la igual- no l’han sabut aprofitar. * Conscienciar en els nostres tre- trobem obliga a crear obligats vin-paginant amb les tasques domèsti- tat. Com a exemples tenim la man- En el llibre “Desiguales. Mujeres y balls, tant a treballadors com a em- cles de dependència, de la dona ambques o de cures. ca d’informes d’impacte de gènere hombres frente a la crisis financiera” presàries de la necessitat de posar la l’home, reduint la seva autonomia, vida al centre, la cura que les perso-Les retallades assistencials, bé per (obligatoris per la Llei d’igualtat) de (Icaria 2010) Lina Gálvez i Juan To- independència, arribant a un estatus nes necessitem donar i rebre.congelació de la taxa de reposició en les diferents lleis i reformes aprova- rres posen en relleu que la discrimi-el sector públic, bé per falta de sub- similar al model tradicional familiar, * Al carrer, reivindicant la igualtat i des i la suspensió del permís de pa- nació que pateixen les dones ha estatvencions a les associacions que fan patriarcal, de submissió, i en moltes lluitant contra l’ocupació submergi- ternitat de quatre setmanes que hau- un dels factors que més ha ajudatla feina que s’hauria de prestar des ocasions de violència vers les do- da com pot ser en el sector de treba- ria d’haver entrat en vigor aquest any. a generar la crisi, en la mesura quede l’administració, són un altre punt I com a guinda, la congelació del sa- nes… s’ha incrementat la desigualtat que lladores de la llar.important de precarietat que afectarà lari mínim. El desvergonyiment no està a l’origen. * Reivindicació de drets fonamen-directament a les dones: les retallades té límits, quan el van aprovar deien Situació de la lluita El mateix Estat s’ha preocupat de tals per a les dones: llibertat peren dependència, en ajuda a domicili, decidir sobre el nostre cos, dret a des del govern que a penes afectaria per la igualtat entre maquillar les seves polítiques des-en escoles infantils, en menjadors es- unes 100.000 persones. Només com igualitàries, incomplint la pròpia l’avortament lliure i gratuït, lluitacolars … Tot això repercuteix nega- a treballadores de la llar hi ha unes homes i dones a Llei d’Igualtat, no havent fet un sol contra la violència masclista i patriar-tivament en els interessos de les do- 700.000 persones, més del 90% do- l’estat espanyol informe d’impacte de gènere per a cal, dret a una orientació sexual lliurenes, ja que són les que en últim terme nes, que el salari es regeix pel SMI. cap de les lleis i reformes que s’han i sense discriminació de cap tipus.deixaran els seus treballs o a reduir Segons l’última enquesta d’Estructura Les polítiques d’igualtat no han aprovat des de l’any 2010. I tot això des de l’autonomia queles seves jornades o acceptar treballs Salarial (2010), hi ha més d’un 15% avançat prou feines des que es va Som moltes les organitzacions so- com CGT tenim de cap poder esta-precaris per poder compaginar amb de dones que cobren menys del SMI aprovar la Llei d’Igualtat l’any 2007. cials i sindicals que seguim lluitant tal, sense subvencions per als nostresles cures. davant un 5,6% d’homes. Les empreses de més de 250 treballa- per la igualtat efectiva entre homes projectes i amb la militància com aAltres retalls importants que ens I si sumem a això la pujada de l’IRPF, dors, majoritàriament, negocien plans i dones. La violència de gènere és principal factor humà.L’economia informal: altra vegada unaqüestió de sexe cions de precarietat indigna a qui la I no es tracta, ni de bon tros, d’un fe- els estudis especialitzats, ni la seva taleria i restauració, ocupació domès- Bibiana Medialdea realitzen. Aquest tipus d’activitats nomen marginal. Segons un estudi de realització, amb tot el que comporta tica, treballadores del sexe, serveis no paga impostos ni cotitzacions a la Fundació de les Caixes d’Estalvis de salaris més baixos i absència de socials (especialment atenció a per- la seguretat social. Per altra banda, (FUNCAS) el 21,5% de l’activitat garanties i drets, afecta per igual a sones depenents), treball en el propiE n aquesta anàlisi sobre la rela- ció entre treball negre i divisió les persones que treballen en aques- tes condicions solen rebre salaris econòmica de l’Estat espanyol seria informal. L’Organització Interna- dones i homes. domicili, comerç minorista, neteja per a locals, sanitat privada o educa-sexual del treball, l’autora analitza per sota del mínim legalment esta- cional del Treball (OIT) calcula que Majoria de dones ció infantil. Per exemple, a Amèricales xifres sobre economia submergi- blert, sofriexen l’absència total de entorn del 69% dels llocs de treball Llatina es calcula que el 50,1% de lesda i la seva relació amb l’asimètrica garanties sobre les seves condicions a Amèrica Llatina (dos de cada tres) Pel que fa al treball no regulat però treballadores no agrícoles pertanyendistribució de tasques en la societat laborals (horaris, vacances, treball són informals. Podem dir per tant remunerat (únic àmbit reflectit per al sector informal, enfront del 44,1%capitalista. infantil, normes de seguretat, etc.), que, per exemple en el nostre país, les xifres oficials), igual que succeeix de treballadors.Escoltem contínuament que manquen dels drets associats al con- entorn d’un 20% dels treballadors en totes les formes precaritzades A més, les treballadores també sónl’economia informal és una xacra per tracte laboral (atur, baixes, indemnit- i treballadores sofreixen aquesta d’ocupació, la presència femenina és víctimes de la “informalitat encober-a la societat; i és cert. Es tracta d’una zació per acomiadament, pensions, situació de desprotecció? No. Ni aclaparant. Això es deu, d’una banda, ta” en tots els sectors econòmics. Unactivitat econòmica que no aporta al etc.), i tenen serioses dificultats per a l’activitat econòmica no regulada es a la concentració de dones en activi- cas paradigmàtic és el de “les falsescol•lectiu i que condemna a situa- organitzar-se. limita als percentatges que faciliten tats propícies a la informalitat: hos- jornades parcials”, que es corresponen4 Novembre de 2012
  6. 6. REPORTATGEen realitat amb jornades completes tativa entre les persones adultes deque duen associades, això sí, salaris la unitat de convivència –condicionsi drets parcials. La feminitzacin de la necessàries per a assolir-lo: jornadesinformalitat en el mercat laboral no és laborals més curtes i serveis públicsmés que un símptoma addicional de la complets i de qualitat–. En aquest cas,posició subalterna que, en coherència és assenyat sostenir que la major partamb la divisió sexual del treball que de les persones adultes seria capaçvertebra les nostres societats, ocupen de sostenir el treball reproductiu queles dones. I la informalitat no fa més precisen elles i el seu entorn personalque aprofundir aquesta posició de des- més proper. És a dir, en la majoriaavantatge: si el salari de les treballado- dels casos no seria necessari, ni desi-res formals llatinoamericanes repre- tjable, recórrer a la mercantilitzaciósenta un 64% del masculí, en l’àmbit d’aquests treballs. No obstant això,informal aquesta proporció baixa fins de moment, són les dones les queal 52%. s’han especialitzat en el desenvolu- pament d’aquestes tasques. Aquest treball especialitzat i que llastra lesEl treball reproductiu possibilitats d’inserció igualitària en el mercat laboral de les donesPer altra banda, la ingent quantitat de no obté ni visibilitat ni cap tipus detreball no remunerat però necessari contraprestació regulada (garantida).(treball reproductiu) no deixa de ser En resum, el que s’està produint ésuna borsa enorme de treball informal, una gran quantitat de treball que unaen la seva pràctica totalitat femení, i part de la societat (les esposes, núvies,no recollit per les estadístiques. La germanes, filles, mares i àvies) pres- de l’economia i l’ocupació informal es dediquen al treball no pagat i només estadístiques oficials, definitivament,consideració del treball reproduc- ta a la resta de la societat (masculina no hauríen d’ignorar aquesta realitat. 20,3 al treball pagat. A més, les dones és qüestió de sexe.tiu –domèstic i de cures– realitzat en en la seva majoria), que gaudeix dels Hi ha dades que assenyalen que les treballen un 15% més en total quel’àmbit privat és un tema conflictiu. béns i serveis corresponents sense que xifres d’informalitat es dispararien els homes, però tres quartes parts del * Bibiana Medialdea és professoraPensem primer en una societat plena- això generi ni ingressos, ni garanties, si ho fessin. Per exemple, en el nos- seu treball és gratuït i sense drets as- d’Economia Aplicada de la Universi-ment igualitària, en la qual aquestes ni drets per a les treballadores. Els es- tre país es treballa un terme mitjà de sociats. La informalitat, un problema tat de Valladolid. Article publicat a latasques es repartissin de forma equi- tudis que tracten de mesurar l’impacte 46,3 hores a la setmana: d’elles 25,6 molt més greu del que reflecteixen les revista DiagonalMare i periodista? Ja em direu com… de més qualitat, així que donaven cients que les que sou autònomes ho s’ha sabut. l’ajuntament ha decidit per aquest Laia Altarriba i Piguillem feina a un gruix de periodistes en teniu complicat per poder treballar I ara què hauràs de fer aquest set- curs assumir la part que la Ge- augment, inclosos els que, com tu, al mateix ritme que ho fèieu abans embre? Només tens previst entregar neralitat ja no paga. Quan el mes treballeu com a free-lance. (i l’opció de deixar de cotitzar sig- un article, pel qual cobraràs just 200 d’octubre el nen ja hi vagi tot elÚ ltims dies d’agost. El teu cap ja es comença a fer a la idea que,amb l’inici del curs escolar, tindràs Amb la ment posada en els arti- cles que tens pendents d’entregar nifica tenir-ho més difícil en el futur per arribar a accedir a la jubilació). euros. És a dir: menys que el que has de pagar d’autònoms. El que dia podràs treballar vuit hores se- guides fent feines com a periodista free-lance. El dubte és quin volum i cavil•lant quines noves portes Vas a la tresoreria de la Seguretat hauries de fer és donar-te de baixa.quatre hores diàries per tornar a trucar per trobar més feina, vas al Social per explicar-los l’error. La Però si no pagues, no cotitzes per la de feina tindràs, i quan et pagarantreballar. Les quatre hores que vas caixer automàtic a treure diners. I dona que t’atén arrufa el front: “No pensió el dia que t’hagis de jubilar la que entreguis, perquè no saps quètenir els dies feiners de juny i mig la teva sorpresa és quan t’hi falten sé què deu haver passat, però em (si és que aleshores encara queda al- succeeix en altres sectors, però síjuliol, els primers que el nen anava 254 euros. El concepte que els ha fet temo que un d’aquests divendres de guna cosa del trist estat del benestar que coneixes bé els actuals retardsa l’escola bressol, saps que no van desaparèixer és clar: “Autónomos”. consell de ministres es devien ca- que tenim). en els pagaments en el sector perio-donar per gaire. Just vas tenir temps Però a tu et van concedir el mes de rregar l’ajut”. El seu company de la La teva sort és que el teu company dístic.d’escriure alguns reportatges, però maig l’exempció de pagar els autò- taula del costat ho confirma: el ma- té feina i cada mes ingresseu el seu I és que amb la crisi ja no quedatots junts no arribaven ni de lluny a noms durant un any perquè acaba- teix dia que van anunciar que aug- salari. La veritat és que avui en dia gairebé cap ajut a la premsa en cata-sumar la quantitat que cobraves en ves de ser mare, i és la bonificació mentaven l’IVA, el mes de juliol. A sou afortunats: té un contracte en- là (i això que fa quatre dies els quiun mes en els temps bons pel sector que fins ara hi havia per ajudar les finals d’agost, quan han començat a cara per un any més. D’aquí a dotze ens governen van sortir embolicatsd’abans de la crisi, quan els mitjans dones a tornar a la feina després cobrar les quotes d’autònoms sense mesos no sabeu què li passarà, però amb la senyera pels carrers de Bar-en català eren cada vegada més i d’haver tingut una criatura, cons- haver avisat que ho farien, és quan això ja és ser afortunat avui en dia. celona), així que les publicacions Les autònomes no sou pas les úni- que queden fan mans i mànigues ques mares que patiu les retallades. per pagar als seus treballadors i Quan fa uns mesos anaves al curs col•laboradors. de postpart al Centre d’Atenció Pri- El problema afegit és que quan de- mària, a una de les noies que hi ve- cideixes anar a una ETT i els dius nia la van incloure a un ERO i la van que estàs disposada a treballar del fer fora de la feina mentre estava de que sigui, i que si cal això del pe- baixa per maternitat. “Però és legal riodisme ho deixes per temps mi- que et facin fora amb les teves con- llors, o pels vespres, o pels caps de dicions?”, li vau preguntar amb cara setmana, et diuen que ho tens magre d’estupefacció. Amb la reforma la- perquè no tens experiència ni en boral que han aprovat aquest any, sí. l’hostaleria, ni en la restauració, ni Mentre feies el curs de postpart en el sector de la neteja. també es van carregar la possibilitat En fi! Que què has d’explicar que de compactar el permís de lactància tothom no sàpiga, oi? I tu enca- que permetia allargar unes setmanes ra tens la sort que fa anys que vas més la baixa maternal a les que te- començar a fer de periodista i tens nien contracte. Algunes de les ma- experiència i contactes. res que assistien al curs comptaven Les noves generacions no podran utilitzar aquesta fórmula que fins ni lamentar-se del que han perdut, ara permetia la llei. Però el vendaval perquè mai hauran pogut treballar ultraliberal que estem patint també com a periodistes de manera esta- ho ha eliminat. ble i amb condicions dignes. I si L’únic que avui us queda, doncs, s’atreveixen a tenir una criatura, és l’ajut de 100 euros mensuals qui sap si encara queden escoles d’Hisenda durant un any, que també bressol públiques, cursos de prepart es poden cobrar de cop en el següent i postpart als CAP, o els 100 eu- exercici. “Jo ho aniré cobrant cada ros d’hisenda que fins no fa massa mes, no fos que d’aquí a un any ja temps semblaven poca cosa. ho hagin tret també”, et va dir la I amb un context així (com deia fa noia del curs que et va explicar que uns dies en David Bassa, “més des- encara existia aquest ajut. orientats, espantats i afeblits que Tens la sort que al poble on viviu mai”), quin periodisme s’espera que hi ha escola bressol pública, i que puguem fer?Novembre de 2012 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA La Vaga General del 14N La Vaga General del 14N ha estat general, laboral, social, de consum i ciutadana, amb un seguiment elevat i unes ha estat un èxit manifestacions multitudinàries, un camí que cal seguir inqüestionable La vaga general del 14N a Catalunya i Balears Vilafranca (on participava la CGT) Redacció pel matí va reunir unes 3000 persones. Per la tarda es va fer un bloc propi dins la manifestació unitària d’unes 5000F inalment, la CGT de Catalun- ya, reunida en plenària el 22d’octubre (i la CGT a nivell confe- persones. A Manresa CGT va realitzar una con- centració d’un centenar de persones.deral el dia 23), va acordar traslla- A Terrassa la CGT va participar a ladar la jornada de vaga general que manifestació anticapitalista del matítenia convocada per al 31 d’octubre amb unes 2000 persones, i a la de laal 14 de novembre de 2012, per tal tarda que va aplegar-ne unes 8000.de coincidir amb la resta de sindicats Al Vallès Oriental la CGT va partici-i moviments socials en la vaga gene- par amb altres moviments socials a lesral, reconvertint el 31 d’octubre en manifestacions alternatives de Gra-una jornada de lluita i mobilització, nollers (2000 persones), Sant Celoniperò mantenint la convocatòria de (500 persones) i Mollet (unes 5000vaga per tal de donar cobertura legal persones).a aquells territoris, sectors o empre- A Berga la CGT i col•lectius lliber-ses on s’acordés mantenir la jornada taris van organitzar un piquet que vade vaga del 31 d’octubre. recórrer la ciutat.Amb això la CGT va acordar coinci- Altres ciutats on es van portar a termedir amb la Vaga General que s’havia manifestacions el 14N van ser Bada-convocat en l’Estat Espanyol, a lona, Santa Coloma de Gramenet,Portugal, en altres països del sud Tortosa, Banyoles, Cerdanyola,d’Europa i amb les mobilitzacions Sant Cugat, Montcada i Reixac...d’àmbit europeu convocades per a A les Illes Balears, a Palma la CGTaquella data. Aquesta decisió de la va participar en la Comissió Pro VagaCGT, en benefici exclusiu de la de- Anticapitalista, que va realitzar pelfensa dels drets laborals i socials, per diferents zones de la ciutat. La A Lleida el Bloc Anticapitalista (on Garraf van aplegar unes 2000 perso- matí un piquet anticapitalista d’unesresponia a la necessitat de confluèn- CGT va realitzar una acció al centre participa la CGT) va portar a terme ac- nes en el seu bloc dins una manifesta- 500 persones i una manifestació per lacia i d’unitat d’acció sindical que comercial Arenas amb desplegament cions i activitats durant tot el dia, i va ció de 7000 persones. tarda de 10000 persones. A Menorcademanda la població i la classe tre- d’una gran pancarta i posteriorment formar bloc propi dins la manifestació A El Vendrell es van manifestar unes la CGT va participar a les manifesta-balladora en aquests moments tan un piquet d’unes 500 persones va re- unitària que va reunir unes 10000 as- 600 persones. La CGT i col•lectius cions unitàries de Ciutadella (2500dramàtics i d’emergència social per córrer la Gran Via fins el centre de la sistents. A les comarques dels Pallars, socials van tenir presència destacada. persones) i Maó. A Eivissa es va or-la qual està travessant la majoria de ciutat. Per la tarda desenes de milers una caravana va començar a Sort i va A Vilafranca del Penedès la mani- ganitzar un Bloc Alternatiu a la mani-la població com a conseqüència de de persones van participar en la ma- acabar a Tremp, on es van aplegar més festació de l’Assemblea Popular de festació de la tarda.les polítiques econòmiques i antiso- nifestació alternativa convocada per de 200 persones en una manifestació.cials que emanen del govern i de la CGT, CNT, COS, Coordinadora La- Al Maresme la CGT va participar enUnió Europea (reformes, retallades, boral i Suport Mutu 15M, assemblees el piquet unitari de la plataforma #Ma-pagament d’un deute il•legítim, pri- de barri i moviments socials. Al final resme14N, amb el que un centenar devatitzacions...). de la manifestació dures i brutals cà- persones van recórrer els carrers deEl 14N ha estat una vaga general rregues dels Mossos d’Esquadra, amb Mataró. A la comarca es van portarlaboral exitosa atès que milions de bales de goma incloses, van provocar a terme concentracions al Masnou,treballadors i treballadores l’han desenes de ferits (una dona va perdre Premià de Mar i Vilassar de Mar.secundat, podent parlar-se d’un se- un ull) i diversos detinguts, en el marc A Igualada es va fer una manifestacióguiment d’entre el 80 i 90% en els de l’estratègia repressiva del conseller unitària d’unes 1500 persones, dins laprincipals sectors industrials, auto- Felip Puig per sembrar el terror, ate- qual hi havia el bloc anticapitalista onmoció, petroquímiques, transports morir a la gent i dissuadir-la de parti- estava integrada la CGT.per terra, mar i aire, telecomunica- cipar en les cada cop més nombroses A Vilanova i la Geltrú la CGT icions, construcció, serveis públics, manifestacions del sindicalisme com- l’Assemblea pels Drets Socials deleducació, sanitat, televisions,... Així batiu i els moviments socials.mateix, la vaga general del 14 N ha A Tarragona el bloc anticapitalista deestat un èxit des del punt de vaga de CGT i moviments socials va aplegarconsum, havent tancat un percentat- unes 5000 persones, dins una manifes-ge important del petit comerç i la po- tació unitària d’unes 25000 persones.blació majoritàriament no ha acudit A Reus el bloc anticapitalista deals comerços i botigues. També ha l’Assemblea Popular (on anava laestat un èxit com vaga social a nivell CGT) va agrupar unes 2000 personesde presència en el carrer, amb unes dins una manifestació d’unes 5000.manifestacions multitudinàries més A Sabadell, la manifestació convoca-importants que les de la vaga general da per Sabadell Lluitant (on participadel passat 29M. la CGT) va aplegar unes 6000 perso-A tot Catalunya des de primera hora nes, la mateixa xifra que la manifesta-del matí, la CGT, com la resta de sin- ció dels sindicats institucionals.dicats i els moviments socials, va por- A Rubí més d’un miler de persones estar a terme piquets informatius en po- van manifestar en una convocatòria uni-lígons, fàbriques, mitjans de transport tària amb destacada presència de CGT.i carrers de les diverses ciutats. Pel A Girona la manifestació anticapita-matí es van fer manifestacions en al- lista convocada per Al Carrer (on par-gunes ciutats però la majoria d’elles es ticipa la CGT) pel matí va reunir propvan portar a terme per la tarda-vespre. de 2000 persones. La manifestacióA Barcelona, després dels piquets unitària de la tarda va comptar amb unde matinada a les zones industrials bloc anticapitalista d’unes 3000 per-i el transport, assemblees de barri i sones dins una manifestació d’unessindicats van portar a terme piquets 15000 persones.6 Novembre de 2012
  8. 8. TREBALL-ECONOMIA Crònica del 14N a PalmaUna de les vagues més combatives dels darrers anys Contrainfo.cat Piquets informatius a va consistir a protestar davant de la seu de La Caixa pels diversos assassi- empreses públiques nats relacionats amb desnonaments. A des del vespre més, de la part superior de l’edifici unE l 14 de novembre es va poder viure la vaga més combativadels darrers temps a Palma. Setmanes anterior ninot estava penjat recordant el geno- cidi financer. Així i tot, els primers piquets infor-abans del 14N diversos col•lectius matius de la jornada de vaga es va- El piquet unitarivaren arromangar-se de valent icomençaren a preparar-la. Així, la ren realitzar dia 13 a la nit, quan es anticapitalista reuneix va fer el canvi de torn d’EMAYA iproposta més engrescadora va ser la s’aconseguí que sols sortissin els ser- centenars de personescreació de la Comissió Pro Vaga An- i col·lapsa el centre veis mínims.ticapitalista, que va sorgir dels movi- La pluja matinera va espenyar moltsments socials més combatius i crítics Durant el matí hi varen haver, a més, plans previstos per diferents grups dea fi de donar una unitat d’acció an- diferents accions de piquets per part piquets. A les cotxeres de l’EMT hi vaticapitalista durant la vaga. Aquesta de CNT i CGT. En un d’aquests la po- haver molt d’enrenou durant la mati-comissió va anar convocant una sèrie licia va carregar-hi de manera brutal i nada i, posteriorment, volien anar alde reunions en les quals participaren hi causà diversos ferits. MercaPalma, però al final s’optà perels diferents col•lectius i organitzaren Al migdia, hi havia la convocatòria bloquejar l’Intermodal, però es topàaccions unitàries i de lluita tot donant del piquet unitari anticapitalista que amb una forta presència policial. Elun toc més coherent i combatiu al va reunir unes 600 persones que du- resultat, emperò, fou d’activitat míni-14N. rant uns moments varen col•lapsar el ma en els transports públics. centre de Palma. Al final de l’acció,A la Universitat la Gran seguiment de hi hagueren alguns enfrontaments ivaga començà el dia la vaga a escoles i tensions amb la policia a causa de la detenció de dues persones (unaanterior instituts d’elles de la CGT i l’altra d’Endavant) que participaren de l’acte i en ferirenAleshores, abans de dia 14 ja es rea- Pel que fa a l’àmbit educatiu, la Pla- d’altres. Passades les 14 hores es valitzaren les primeres accions. Com taforma Crida i altres entitats varen desconvocar la mobilització i la gentja és habitual, un dels primers esde- fer arribar la informació que la vaga es va dispersar en diferents grups.veniments de la vaga és l’ocupació havia estat àmpliament secundada end’algun edifici del Campus per part els centre educatius, sobretot a les es-de l’Assemblea UIB. Com ja havien coles de primària on, en algunes oca- Original boicot a gransprotagonitzat a altres vagues, aquest firmes comercials per sions, el centre va haver de tancar percop, els membres de l’assemblea i des de S’Escorxador com a punt continuació, es va fer una concentra-ocuparen la Facultat de Ciències per manca d’infants i de professorat. Des la vaga de consum d’inici del que al cap d’unes hores d’escoles i instituts de Sóller, Marra- ció a la comissaria de S’Escorxadorconvertir l’edifici en un espai de lluita seria una gran manifestació antica- per demanar la llibertat de les perso- txí, Felanitx o Portocolom, per exem- També durant el matí es produïreni preparar accions per al dia següent. pitalista, alternativa a la convocada nes detingudes. ple, s’informava d’una baixa activitat algunes accions de teatre de guerrillaAixí, una setantena de persones par- pels sindicats CCOO i UGT, crí- laboral. a centres comercials i grans cadenesticiparen a l’assemblea nocturna, la tica i amb missatges contundents.qual va consistir a organitzar els pi- d’alimentació. L’horabaixa hi hagué La xarxa de mitjans L’anticapitalisme va omplir el passeigquets per a l’endemà. Malgrat la for- Accions contra la noves accions d’aquesta mena dirigi- del Born de Ciutat amb una multitu- contrainformatius des a grans cadenes de roba.ta pluja del matí, les estudiants de la banca dinària manifestació amb la pancartaUIB no s’acovardiren i dedicaren el de capçalera “Ni retallades ni deute – Com a l’anterior vaga, per aquest diamatí a col•lapsar les entrades al Cam- Una mica més avançat el dia i amb un Massiva manifestació Vaga general anticapitalista”. Aques- es va constitur el Centre de Mijanspus i a dificultar les classes, sobretot cel més desvetllat començaren a tenir anticapitalista final ta marxa, que aplegà més de 10.000 Independents, que va comptar ambaquelles relacionades amb drets vul- lloc una quantitat major d’accions. A persones, era el plat fort de tota una el treball de Sa Tevavisió, Ràdio 77 i les 11h es convocà una casserolada i concentració per Contrainfo al nou local de l’Ecoxarxa,nerats, com havien denunciat els ma- jornada de lluita protagonitzada pelsteixos alumnes a l’assemblea. Tota davant la Conselleria d’Educació que la llibertat dels diversos piquets informatius que van al passatge d’Antoni Torrandell. Desaquesta feina donà com a resultat una aglutinà molta gent. També, les Padri- detinguts actuar durant bona part del 14N. La d’abans de les set del matí, els mitjansuniversitat pràcticament deserta i re- nes i Padrins Flauta, juntament amb manifestació, després de recórrer es dedicaren a recollir els testimoni detencions quilomètriques als accessos. alguns membres de la CGT varen pro- A les 16:30 sortiren les columnes de el centre de la ciutat, va finalitzar al les diferents accions descentralitzades i tagonitzar una “entremaliadura” que piquets des del barri de Pere Garau Born, on es va llegir el manifest i, a unitàries que es produïren durant el dia.Jornada de lluita el 31 d’octubre cap a la vaga general del 14N RENFE, Correus, Remolcadors, em- pancarta amb el lema “No hem de pa- A Terrassa un centenar de perso- sumar-se a la vaga social. Redacció preses de telemàrqueting, taxi, etc, gar el seu deute! 14N Vaga General” l nes es van concentrar davant de A El Vendrell, la CGT conjuntament provocant un colapse monumental a A Reus, una trentena d’activistes de l’Ajuntament convocats per movi- amb L’Ateneu La Trinxera, L’Ateneu Barcelona i rodalies. l’Assemblea Popular de Reus van ments socials i sindicats per mostrar de Joves de Calafell i El Taulell deA Barcelona un piquet d’unes 500 persones va recórrer el 31d’octubre al matí el centre de Barce- A la tarda la manifestació convocada per la CGT, CNT, Comissió Laboral del 15-M, COS, assemblees de barri realitzar al vespre una acció de carrer pel centre de la ciutat repartint octa- vetes i cridant a la vaga general del el rebuig a la política neoliberal que retalla drets a la classe treballadora, estudiants, aturades i pensionistes. La L´Arboç van realitzar una concentra- ció per la tarda a la Plaça Vella. A Girona un centenar de personeslona partint des de Plaça Catalunya, i a la qual es van sumar com bloc els 14N, amb bosses de brossa al cap, per concentració va anar seguida d’una van sortir en manifestació per la tardafent parades en algunes empreses treballadors de Metro convocats pel simbolitzar com ens ofeguen les reta- cercavila pels carrers del centre cri- des de Correus i després es va realit-on s’havia coaccionat als treballa- comitè d’Empresa, va comptar amb llades, l’atur, la precarietat, la corrup- dant a la vaga general. zar una assemblea popular a la plaçadors perquè no seguissin la jornada l’assistència de 3.000 persones, par- ció, la reforma laboral, la repressió i A Mollet del Vallès un piquet de del Vi.de vaga, o bé pel que representen tint des de Arc de Triomf, passant per la política econòmica del govern. CGT format per una cinquantena de A Manresa la CGT va convocar pelquant al model modern d’explotació la Conselleria d’Interior, la Delega- A Sabadell va tenir lloc una mani- persones va recórrer la ciutat a pri- matí una concentració a la Plaça delaboral. Van rebre visites el FNAC, ció de Govern, la seu de CiU i finalit- festació convocada per la plataforma mera hora del matí cridant a la vaga Sant Domènec i després assembleal’empresa Apple, el BBVA, etc, zant en els Jardinets de Gràcia amb la Sabadell Lluitant amb el lema “contra general, el mateix es va fer a Grano- oberta.baixant en manifestació per Via Laie- lectura d’un manifest. l’agressió capitalista, organització po- llers. Per la tarda es va fer una con- A Esplugues de Llobregat, el 27tana i acabant davant de la Patronal. A Tarragona més de 200 persones pular i suport mutu”. Unes 300 per- centració davant de l’Ajuntament de d’octubre, unes 200 persones es vanA més del piquet central en diversos van secundar la convocatòria de sones van recorrer diversos barris de Mollet. manifestar convocades per Baix Llo-barris de la ciutat es van fer piquets la CGT, l’EIC, l’Assemblea 15M i Sabadell fins que al final de la marxa A Lleida es va fer pels carrers del bregat Combatiu per la derogació deorganitzats per les assemblees de l’Assemblea dels Barris de Ponent de la Plataforma d’Afectats per la Hipo- centre una cercavila ciutadana in- la reforma laboral, contra la repres-barri. Dins la convocatòria de vaga Tarragona manifestant-se a la tarda teca i la Crisis va alliberar un edifici formativa cap a la vaga general, per sió, els desnonaments i el rescat de lales aturades van ser seguides sobre- per la Vaga General, contra la clas- propietat de Catalunya Caixa perquè informar als comerços i la ciutadania banca, i per la necessitat de la vagatot en el sector del transport, Metro, se política i els bancs, darrere d’una sigui habitat per famílies desnonades. sobre la importància i necessitat de general.Novembre de 2012 7
  9. 9. TREBALL-ECONOMIA S’ha reduït la taxa de pobresa entre 2011 i 2012? és que les persones pensionistes Albert Sales han vist augmentar la seva capaci- tat adquisitiva? La reducció de la gent gran sota el llindar de risc deQ ue les bones notícies econòmi- ques no abundin no justifica ensposem a crear-les a la desesperada. pobresa s’explica per l’enfonsament de la resta de la població i no per una millora en les seves situacionsLes interpretacions confuses de les personals.xifres d’enquestes i estudis impulsen Tornant al raonament anterior, ela molta gent a dir allò de “els polítics pensionista que el 2011 estava sotai els periodistes fan amb les estadís- el llindar de risc pobresa perquè in-tiques el que volen”, i els resultats gressava 7.500 euros anuals i viviade l’Enquesta de Condicions de Vida sol, es converteix avui en un afor-(ECV) de 2012 de l’Institut Nacio- tunat jubilat per sobre del llindar denal d’Estadística (INE) ja han sortit risc de pobresa sense cap modifica-de les oficines de tan insigne institu- ció en els seus ingressos i amb ma-ció amb mal peu a través d’una nota jors dificultats per arribar a final dede premsa que convida a treure con- mes a causa de l’augment dels preus.clusions, i en conseqüència titulars De fet, el titular de premsa del diade premsa, manifestament erronis. següent hauria d’haver estat: “perSegons els resultats de l’ECV recen- tercer any consecutiu, el llindar detment publicats, la taxa de persones risc de pobresa baixa”. La notíciaper sota del llindar de pobresa a és dramàtica perquè significa que al’Estat espanyol ha disminuït entre Espanya “cada vegada cal ser més2011 i 2012, passant d’un 21,8% calcula sobre la base de la distri- en risc de pobresa, mentre que la viu un empobriment generalitzat, pobre per ser considerat oficialmentde la població a un 21,1%. Costa bució d’ingressos de l’any anterior mateixa persona, amb els mateixos mesurar la pobresa relativa perd la pobre”.de creure si atenem a l’evolució de i com els ingressos de les llars es- ingressos, el 2012, està per sobre del seva utilitat per conèixer l’evolucióla desocupació i a les retallades en panyoles es venen reduint any rere llindar de risc de pobresa (1) . En de l’abast de les privacions entre la Notes:prestacions socials. I és que la dada, any des 2008, aquest indicador ha clau familiar, una llar formada per població. Si atenem als ingressostotalment certa, requereix d’una con- anat baixant progressivament des de dues persones adultes i dos menors mitjans de les llars, en clar descens (1) El llindar de risc de pobresa pertextualització adequada. Deixant de 2009. En conseqüència, la propor- que el 2011 ingressés 15.600 euros des de 2008, això és el que està pas- a una llar unipersonal el 2011 erabanda apreciacions metodològiques ció de persones per sota del llindar i els ingressos no s’hagin modificat, sant amb una majoria de la societat de 7.509 euros mentre que el 2012que requeririen major desplegament de risc de pobresa el 2012 pot ser ha deixat d’estar sota el llindar de espanyola. s’estima en 7.355 euros.d’explicacions matemàtiques, el inferior que el 2011, però la xifra risc de pobresa, no perquè la seva La nota de premsa de l’INE, com (2) El llindar de risc de pobresa percomunicat de l’INE, de la mateixa que marca el límit a partir del qual situació hagi millorat, sinó perquè el alguns articles de “prestigiosos” a una llar format per dues personesmanera que algunes interpretacions es considera que un o una és pobra llindar s’ha modificat (2). diaris, remarquen que les perso- adultes i dos menors era el 2011 deperiodístiques que han aparegut als també és inferior el 2012 que el Mesurar la pobresa a través nes majors de 65 anys “milloren” 15.768 euros mentre que el 2012 ésprincipals diaris, oblida les implica- 2011. d’indicadors o de llindars relatius té la seva situació respecte del 2011, de 15.445 euros.cions de la disminució en paral•lel El resultat d’aquest descens si- molt sentit perquè ens permet saber perquè del 20,8% de taxa de risc dedel llindar de risc de pobresa. multani es pot entendre a través quina proporció de persones tenen pobresa per a aquesta franja etària * Albert Sales i Campos és profes-Aquest llindar, la xifra d’ingressos d’exemples numèrics: una persona problemes per aproximar-se al nivell el 2011 s’ha passat a un sorprenent sor associat de Ciències Polítiques iper sota de la qual es considera que que el 2011, vivint sola, ingressés d’ingressos de la part mitjana d’una 16,9%. S’atribueix aquest descens al Socials a la UPF. Article publicat aluna llar està en risc de pobresa, es 7.400 euros anuals, es considerava societat. Però quan aquesta societat manteniment de les pensions però... setmanari Directa. L’ALTRA REALITATVaga, Vaga!, Vaga? Pepe Berlanga cap d’any. raó reconduïm la nostra convoca- borals. ment, per contra el treball desen- Per a arribar a aquesta col•laboració tòria del 31O en aproximació al 14N, Això no menyscaba gens ni mica la volupat durant els últims mesos ha fixem un mètode de treball precís. després de la particular sol•licitud de nostra autonomia sindical, especial- servit per a exterioritzar la repulsa i Potser el procés que vam desenvolu- CCOO-UGT per a no dividir les for- ment per que hem continuat man- la necessitat de la vaga com eina fo-H istòricament la CGT (abans CNT) ha recorregut a la vagacom eina per a millorar les condi- par no va ser exactament l’assenyalat, inclusivament els suports no van es- ces, encara que no assumíssim ni la consulta ni estiguéssim d’acord amb tenint els motius, reivindicacions i objectius que plantejàvem originària- namental per a reivindicar els nostres drets. tar a l’altura ni fossin tot l’amplis que la majoria de les seves actua-cions sociolaborals dels treballadors/ la gravetat del moment requeria, tal cions sindicals, tant en el pas-as, amb tot, l’evolució i dificultats vegada la nostra afiliació o la pròpia sat com en el present i, sobreimpulsades pels poders econòmics i estructura no va acabar de creure que manera, donada l’escassa ogovernamentals van anar encarrilant anàvem a mantenir la convocatòria i nul•la resposta positiva delsaquestes cap a la gestació d’un siste- possiblement sols. contactes mantinguts ambma totalment contraposat. Si l’ambient no era el més propici altres organitzacions i grups.Producte d’una pràctica més recent, per a l’èxit de l’anunci, per a acabar Traslladant la convocatòriagairebé s’ha evangelitzat i transfor- d’arrodonir-lo, els sindicats institu- de vaga del 31 d’octubre almat en una campanya més de les cionalitzats informaven d’una pro- 14 de novembre, no obli-quals periòdicament es convoquen, testa europea per a mitjans de no- dem que fruit d’un procésfins i tot per a una part important han vembre, contribuint que la majoria d’ampli debat intern, vampassat a ser la raó característica de la dels companys de viatge, inclosos el decidir unir esforços i trobar-seva activitat sindical. més propers, decidissin no arriscar-se nos amb altres respostes aAmb tot, les constants agressions que amb la CGT. nivell europeu, responentvenim sofrint, amb especial afany A la vista d’aquest panorama, només afirmativament a la petició deels últims anys, aconsellaven una cabia el suïcidi organitzatiu i man- confluència i unitat sindical,resposta ferma. Així en el Congrés tenir la vaga en la data anunciada, la mateixa que practiquemExtraordinari de Toledo vam decidir malgrat tot i contra tots, o aplicant en les empreses, davant unque CGT havia d’acordar la Vaga Ge- intel•ligència, reconvertir-la en jor- moment de continus atacsneral i proposar a totes les organitza- nada de lluita i no exacerbar fàcils econòmics i retallades de lescions sindicals i socials la necessitat enfrontaments interns, per aquesta nostres condicions sociola-de confluir en aquesta vaga abans de8 Novembre de 2012

×