Your SlideShare is downloading. ×
Catalunya nº 150 Maig 2013
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Catalunya nº 150 Maig 2013

230
views

Published on

Revista Catalunya de la CGT. …

Revista Catalunya de la CGT.
Publicació portaveu de la CGT de Catalunya i Illes Balears.


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
230
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Catalunyawww.cgtbalears.orgDipòsit legal: B 36.887-1992> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Maig 2013 · núm. 150 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.catNo ésmomentper a ladesesperació,sinó per a lalluita!
  • 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 150 · Maig 2013 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.catDipòsit Legal: PM 1.177-2005No ésmomentper a ladesesperació,sinó per a lalluita!
  • 3. Maig de 20132 · EditorialEDITORIALCONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ)• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament deCatalunya (FEC)• Federació d’AdministracióPública (FAPC)Via Laietana 18, 9è - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110FEDERACIONS COMARCALSAnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.esBaix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551Comerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.comBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 938934261MaresmeUnió 38 baixos, 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 937909034Vallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.comTel. 935931545. Fax 935793173FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005Gironacgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630Camp de TarragonaPlaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici2, 3a Planta, 43005 Tarragonacgttarragona@cgt.esTel. 977242580 i fax 977241528FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080BergaBalç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240Manresamanre@cgtcatalunya.catTel. 938747260. Fax 938747559RubíColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96SabadellRosellò 10, 08207 Sabadell -cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93745 01 97TerrassaRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar delVallèscgt.castellar-v@terra.es,Tel./fax 93 714 21 21SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61SortPl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com> ON ENS TROBEM?Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan AntonT, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals,Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martín, Moisès Rial i LauraRosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, PepCara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj,Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i lesfederacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció isubscripcionsaCatalunya:RavalSta.Anna,13,2n.43201Reus.Tel.(dimecrestarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinyas/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions:comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat.No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores icol·laboradors.Drets dels subscriptors:D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incorporades a un fitxerautomatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicació dela CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i con-fidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personalsmitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comuni-cació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgTots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels dretsd’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Més informació a http://cat.creativecommons.org/“Avançar cap a models de societat, basats en la cooperació,la democràcia participativa i la solidaritat, en què lasatisfacció de les necessitats fonamentals de les personesestigui associada a pràctiques que respectin i s’integrin enel funcionament de la natura i de la diversitat cultural delspobles, avui ja no sols és un desig, és una necessitat.”Josep Manel Busqueta a “L’hora dels voltors”>> AgurrelgDonem suport a lesaccions del Maig GlobalLa Confederació General del Treball dóna suport lesaccions que, amb el lema “De la indignació a larebel•lió: escrache al sistema”, formen part de progra-ma d’actes del Maig Global i crida a totes les personestreballadores -en actiu, estudiants, desocupades, pen-sionistes ...- a participar en les mobilitzacions progra-mades al llarg de tot el mes.Assemblees del 15M, Marees ciutadanes i diversoscol•lectius, que s’oposen a les polítiques d’austeritat iles retallades i que al mateix temps reclamen una majorparticipació democràtica, han organitzat un programad’activitats durant el mes de maig que inclouen tanca-ments, consultes ciutadanes, xerrades, assemblees enel carrer i manifestacions.Davant un Govern que anuncia la continuïtat de la sevapolítica econòmica i social, basada en retallades i elpagament del deute, que es presenta davant la pobla-ció i anuncia un futur d’atur i reculada social, des dela CGT considerem que la mobilització permanent i lapresa dels espais públics és imprescindible en aquestsmoments d’emergència social i repressió en els qualsviu la majoria de la població.Quan la democràcia és segrestada pel poder econòmicen connivència amb el poder polític i el Govern no es-colta al poble, però en canvi obeeix a institucions comel Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacio-nal i la Comissió Europea, la participació social en lesmobilitzacions és imprescindible en aquests momentsde greu dèficit democràtic i del dret a l’exercici de lallibertat.Les mobilitzacions del Maig Global són molt més quela celebració d’un aniversari, són la continuïtat d’unalluita que es va iniciar fa diversos anys contra les po-lítiques antisocials dels governs del PSOE i del PP.En aquest sentit la CGT reitera la crida a participaren les manifestacions, accions, actes i mobilitzacionsi a seguir expressant en els carrers la indignació con-tra aquest sistema depredador que posa els beneficiseconòmics per sobre de les necessitats humanes i me-diambientals
  • 4. Maig de 2013 Tema del mes · 3L’escrache com a dret fonamentalTEMA DEL MESEnunpaísonelspoderososielspolíticsrobenamansplenesdelesarquespúbliques,onpaguemambelsnostresdinerselsluxes,iexcessosdel’elitgovernant,l’escracheésunaeinaperassenyalarelsculpablesd’aquestasituació.Carlos Hugo Preciado DomènechEn els últims dies ve sent objectede polèmica el escrache com mi-tjà de reivindicació. Mentre uns sos-tenen la seva legitimitat, uns altresafirmen que es tracta d’una coaccióintolerable, una vexació, un mètodepropi del feixisme o una forma decoartar la llibertat de vot del Diputat oSenador. Davant tal debat, el propòsitd’aquestes línies és el de contribuir aesclarir, des d’un prisma exclusiva-ment jurídic, la legitimitat constitu-cional del escrache com mitjà de ma-nifestar la crítica enfront de l’actuaciódels Poders Públics.Per a això, hem de començar dient queel dret de manifestació o concentracióen llocs públics és un dret fonamentalreconegut en l’art.21 de la Constituciói desenvolupat per la LO 9/83 de 15 dejuliol; regulat en el Conveni Europeude Drets Humans de 4 de novembrede 1950 (art.11); en el Pacte Inter-nacional de Drets Civils i Polítics deNova York de 19 de desembre de 1966(art.21); i més recentment en l’art.12de la Carta de Drets Fonamentals de laUnió Europea.El dret de manifestació és una pro-jecció col•lectiva de la llibertatd’expressió efectuada través d’unaassociació transitòria de personesque opera de manera instrumentalal servei de l’intercanvi o exposiciód’idees, defensa d’interessos, publi-citat de problemes i reivindicacions(STC 301/2006), sent per això una lle-ra de participació democràtica que esconfigura de tres elements: una agru-pació de persones de caràcter transi-tori (temporal), amb finalitat lícita(licitud) i en un lloc de trànsit públic(espacial).És un dret d’especial importància enun Estat Social i Democràtic de Dret,com expressió del principi de demo-cràcia participativa, doncs per a moltsgrups socials és un dels pocs mitjansdels quals disposen per a expressarpúblicament les seves idees i reivindi-cacions (STC 301/06 i 236/07).D’altra banda, l’escrache no és altracosa que el nom donat a l’Argentina,Uruguai i Espanya a un tipus de ma-nifestació pacífica en la qual un grupd’activistes de Drets Humans es diri-geix al domicili o lloc de treball d’algúa qui es vol denunciar. Es tracta d’unmètode de protesta basat en l’acciódirecta que té com finalitat que elsreclams es facin coneguts a l’opiniópública. Així definit, l’escrache no ésmés que el dret de manifestació ambuna sola peculiaritat definitòria: el llocque s’exerceix, que coincideix sempreamb els voltants del domicili o lloc detreball d’algú a qui es vol denunciar,generalment una persona amb respon-sabilitat pública, un càrrec públic. Pertant, ens trobem davant una forma deprotesta pacífica, en la via pública i di-rigida enfront de qui té una responsa-bilitat pública, amb la finalitat de de-fensar els Drets Humans o qualsevolaltra reivindicació legítima.En el cas del escrache que estemveient en el Regne d’Espanya en elsmitjans de comunicació es tracta d’unconjunt de persones afectades per lalegislació hipotecària que pretenenconvèncer als Diputats del partit po-lític amb majoria absoluta que és ne-cessari un determinat canvi legislatiu,manifestant-se davant dels seus domi-cilis, en la via pública.Resulta obvi, fins a aquí, que el dretde manifestació empara aquesta con-ducta que coneixem com escrache.Per tant, hem de partir que el escrachecom forma pacífica de manifestacióés una de les expectatives garantidespel dret fonamental i, per tant, cons-titueix part del seu objecte, doncs ésuna manifestació col•lectiva de lallibertat d’expressió exercitada a tra-vés d’una associació transitòria depersones, que opera a manera de tèc-nica instrumental posada al servei del’intercanvi o exposició d’idees, ladefensa d’interessos o la publicitatde problemes i reivindicacions (STC195/03, 66/95, 85/88, etc.).D’altra banda, és evident que tota ma-nifestació o reunió en un lloc de trànsitpúblic ocasiona cert grau de desordreen el desenvolupament de la vida quo-tidiana i certes molèsties, com tallsde tràfic, tall de carrers, megafonies...però en absència d’actes de violènciaper part dels manifestants és importantque els poders públics facin gala decerta tolerància davant concentracionspacífiques, amb la finalitat de que lallibertat de reunió no manqui de con-tingut, fins i tot en aquells casos queno ha estat comunicada prèviament al’autoritat competent (STEDH 5 març2009 Baraco contra França, STEDHde 17 de juliol de 2008, Achouguiancontra Armènia; STEDH 5 desembrede 2006; Oya Ataman contra Turquia).L’escrache, que es realitza davant deldomicili d’un càrrec públic, és obvique ocasiona certes molèsties; no no-més al càrrec públic, sinó també a laseva família i veïns, mentre pot obs-taculitzar el tràfic, l’accés o sortidadel domicili amb vehicles, pot causarincomoditats, doncs s’escolten procla-mes o reivindicacions, consignes, en toelevat, etc; però aquest tipus de molès-ties no van més enllà que les que causaqualsevol manifestació o concentraciópacífica als veïns dels carrers en queté lloc o de les molèsties que podemsuportar tots els ciutadans en tempsde campanya electoral, que escoltemles megafonies de la propaganda elec-toral a tota hora, s’omplen les nostresbústies de cartes dels partits, fins i totse’ns crida al telèfon particular per ademanar-nos el vot, o se’ns dóna pro-paganda en mà pel carrer o també, enfi, es demana el vot “porta a porta”.Per això, és fàcil concloure que lesmolèsties o incomoditats provocadesper una manifestació pacífica davantdel domicili d’un Diputat o Senadorsón transitòries, com tota manifesta-ció, i estan dintre del contingut normaldel dret a manifestar-se, i els poderspúblics - i el Diputat o Senador hoés- han de tolerar-les per a preservarel contingut del dret de manifestació.Per descomptat, el dret de manifes-tació i l’escrache, com una de lesseves formes, no emparen l’insult,l’amenaça o la coacció. És importantinsistir en això. En tals casos ens tro-baríem davant supòsits d’abús del dretfonamental que trobarien la seva tipi-ficació en el CP (620.2, 169, 172, CP,etc.), com també la troben les reunionso manifestacions il•lícites, que són lesque se celebren amb la finalitat de co-metre algun delicte o aquelles en lesquals concorrin persones amb armes,artefactes explosius o objectes con-tundents o de qualsevol altra maneraperillosos (art.513 CP).Arribats a aquest punt la primera con-clusió que hem de deixar clara és quel’escrache no és més que una mane-ra d’exercitar un dret fonamental, elde manifestació, i amb ell la llibertatd’expressió i associació i que, per tant,no pot criminalitzar-se, prohibir-se olimitar-se indiscriminadament quan elseu exercici s’ajusta als requisits del’art.21 CE, és a dir, un exercici pacífici sense armes, sense perill per a l’ordrepúblic, les persones o els béns; ja quedintre de l’objecte del dret fonamentalde manifestació i reunió pacífica i sen-se armes no es troben conductes comles descrites, que en la seva màximagravetat vénen tipificades en el CodiPenal mentre que atempten contra al-tres drets fonamentals: honor, lliber-tat, integritat moral o integritat física.El dret de reunió o manifestació, sentun dret individual d’exercici col•lectiuno inclou en el seu objecte les finali-tats il•lícites (STC 66/85 i art. 1 LO9/83), i quan tal il•lícit és un delicte,la pròpia reunió o manifestació ésdelictiva (art.513 CP). El que no ésraonable, des d’una mínima hones-tedat intel•lectual, és confondre elsdrets amb l’abús dels mateixos per atot seguit acabar prohibint-los. Aixòcondueix a l’absurd que com tot dretés susceptible d’un ús abusiu, tot dretha de ser prohibit, cultura pròpia delsrègims autoritaris i que tots recordemen frases típiques de la transició es-panyola com: “tanta llibertat porta alllibertinatge”. En aquest sentit, sovintes confon interessadament l’escracheamb els insults, vexacions o coaccionsque persones individuals puguin pro-
  • 5. 4 · Tema del mes Maig de 2013L’escrache com a dret fonamentalferir en moments puntuals; confusióque no resulta admissible.Partint doncs de que l’escrache és unamodalitat d’exercici del dret de mani-festació, una segona conclusió és queel debat públic sobre l’escrache ha deser un debat de límits en l’exercicidel dret fonamental. En aquest punt,els límits han d’estar previstos per lallei, ser mesures necessàries en unasocietat democràtica, entre altres finsper a la protecció dels drets i llibertatsaliens, en aquest cas els del Diputat,Senador i les seves famílies. (art.11.2CEDDHH).És obvi que el de reunió i manifestacióno és un dret il•limitat, sinó que trobaels seus límits en l’ordre públic ambperill per a persones o béns o els límitsimposats per la necessitat d’evitarque el seu exercici extralimitat entreen col•lisió amb altres valors consti-tucionals (STC 195/2003). Per tant,una vegada delimitat, que no limitat,l’objecte del dret fonamental que,com queda dit, exclou conductes queatempten de forma greu contra altresdrets fonamentals; ens trobem davantuna qüestió de col•lisió de drets, a sa-ber: el dret a la manifestació o reuniópacífica i sense armes en llocs públicsen la seva concreta forma del escrache-d’una banda- enfront de la llibertat devot, el dret a la intimitat personal i fa-miliar i, si escau, el dret a l’honor delDiputat o Senador -per un altre-.En aquest punt cal recordar que elsPartits polítics tenen per missió fona-mental concórrer a la formació i ma-nifestació de la voluntat popular (art.6CE), que els Diputats pertanyen a ungrup parlamentari al que dóna suportun Partit i que, al seu torn, dóna suporta un Govern concret, trobant-se dintrede les seves facultats la de votar a fa-vor o en contra del que el seu Partitdicti, doncs el seu vot l’exerceix deforma personal i indelegable (art.79.3 CE ), amb vista a aprovar les lleis.També cal recordar, com es va dir, queel dret a manifestar-se és una expressiódel dret de participació democràtica,que està al servei de l’intercanvi o ex-posició d’idees, defensa d’interessos,publicitat de problemes i reivindica-cions.En primer lloc, dintre dels límits del’exercici del escrache, cal plantejar-sesi coarta o retalla la llibertat de vot delDiputat o Senador. Obrint un parèntesisobre la llibertat de vot, cal apuntar lanormalitat amb que s’accepta, a causade la hipertròfia del poder dels Partits,les sancions econòmiques que aquestsapliquen als Diputats que s’aparten de“la disciplina de partit”. En aquestscas, no obstant això, no sembla qües-tionar-se la llibertat de vot, el que ésdigne de reflexió. Tanquem parèntesi.En el límit de la llibertat de vot caltenir en compte que la relació de larepresentació entre Diputat i repre-sentats en una societat democràticaés bidireccional, i no només unidirec-cional, de manera que el Diputat no eslimita a rebre el vot i administrar-losegons el seu criteri o el del seu Partit,sinó que pot i ha de rebre les queixes,crítiques, retrets i opinions dels repre-sentats expressats col•lectivament através de manifestacions pacífiques enllocs de trànsit públic que li són pro-pers, com el carrer del seu domicili.Això, sense altre afegit, (violència,amenaces...) no pot considerar-se quecoarti la seva llibertat de vot, sinó quetot el contrari, la reforça i enriqueixamb les idees, opinions o crítiques querep d’aquells a qui representa, doncsla llibertat no pot considerar-se com elblindatge enfront d’opinions molestesen llocs incòmodes o com l’anonimato la incomunicació, per una personaque ha decidit dedicar-se a un càrrecpúblic i que respon no només davantles urnes sinó, mentre aquestes es-tan tancades, davant els ciutadans,doncs en una democràcia participativaaquests no es limiten a decidir cadaquatre anys, sinó que participen acti-vament en la vida pública, informant-se, opinant i criticant les decisions dequi tenen el poder de dictar les lleisque estan obligats a acatar.En aquest sentit, per a tutelar la lliber-tat de vot i el correcte funcionamentde lesAssemblees legislatives,l’article77 CE prohibeix la presentació directadavant les Càmeres de peticions indi-viduals i col•lectives per manifesta-cions ciutadanes, amb la clara finalitatd’evitar que les mateixes pertorbin elbon desenvolupament de les sessions,de manera que el Codi Penal castigamanifestar-se davant una assemblealegislativa, estatal o autonòmica quanes pertorbi el normal funcionament dela Càmera (arts. 494 i 495 CP). Noti’sque aquí l’ordenament protegeix al’òrgan, estant garantida la protecciódels seus integrants, els Diputats o Se-nadors, per l’art. 498 que castiga alsque emprin força, violència, intimi-dació o amenaça greu per a impedir aun membre del Congrés dels Diputats,del Senat a o d’una Assemblea legis-lativa de comunitat Autònoma assistira les seves reunions, per idèntics mit-jans, coartessin la lliure manifestacióde les seves opinions, o l’emissió delseu vot.A la vista de l’exposat, cal insistir,l’escrache entra dintre de l’exercicilegítim del dret de manifestació pací-fic i sense armes i no pot concebre’sque l’exercici de tal dret fonamentalcoarti la llibertat de vot, per més ques’exerciti en la via pública, davant eldomicili del Diputat o Senador, sem-pre que no s’empri força, violència,intimidació o amenaça per a coartarla lliure manifestació de les opinionso l’emissió del vot.Ningú es planteja que coarti la lli-bertat de vot, afecti a la intimitat o al’honor el fet, d’altra banda habitual,que unes desenes de periodistes facinguàrdia en la porta del domicili depolítics a fi d’exercitar un altre dretfonamental, la llibertat d’informació.Per descomptat, si això degenera enl’agressió, l’insult o l’amenaça, es-tarem davant una altra qüestió bendiversa, però la mera possibilitat queaixò ocorri no pot suposar la prohibi-ció de l’exercici d’un dret fonamentaltan important com el d’informació enuna societat democràtica. Això és im-portant recalcar-lo, ja que tant la lli-bertat d’informació com la llibertat demanifestació són pilars fonamentalsde tota democràcia.Aclarida el dubte de si l’escrachecoarta la llibertat de vot del Diputat oSenador, dintre del capítol dels límits,la incògnita que resta per buidar és sil’exercici del dret de manifestació pa-cífica i sense armes davant del domici-li d’un Diputat suposa una intromissióil•legítima en el seu dret a la intimitato a l’honor.Comencem per la intimitat, que esconsidera com un àmbit propi i reser-vat de les persones l’efectiva existèn-cia de les quals és precisa per a teniruna qualitat mínima de vida humana(STC 231/88). Del dret a la intimitatforma part el “right to be alone” (STC134/99 ), el dret a ser desconegut, queels altres no sàpiguen què som o el quefem, (vegis SSTEDH Caso Leander,Costello-Roberts, etc). A més aquestdret s’estén no només al subjecte sinóa la seva família (STC 196/04), ele-ment aquest que caldrà ponderar en el“balancing” del dret a la intimitat delpolític i la seva família i el dret a ma-nifestació.Però el dret a la intimitat del políticté diferent extensió que el del ciu-tadà del carrer, doncs qui tenen atri-buït l’exercici de funcions públiquesés personatge públic en el sentit quela seva conducta, la seva imatge i lesseves opinions poden estar sotmesesa l’escrutini dels ciutadans els qualstenen un interès legítim a saber coms’exerceix aquell poder en el seu nom.En aquests casos, i en tant el divulgato criticat es refereixi directament al’exercici de les funcions públiques,no pot l’individu oposar sense mésals drets de l’art.18.1 (SSTC 148/01 i
  • 6. Maig de 2013 Tema del mes · 5L’escrache com a dret fonamental232/02, entre altres).D’altra banda, l’escrache es desen-volupa en la via pública, que és unlloc no apte per a desenvolupar la in-timitat, i si bé les conductes que su-posin molèsties excessives, com elssorolls intensos o fins i tot les malesolors poden suposar una intromissióil•legítima en el dret a la intimitat,l’exercici del dret de manifestació deforma transitòria, encara amb mega-fonía, no té per que suposar sempre ien tot cas una molèstia excessiva quesuposi una intromissió en el dret a laintimitat. (vegis STEDH 9 desembre1994; López Ostra contra Espanya,STEDH 16 novembre 2004; MorenoGómez contra Espanya).Quant al dret a l’honor, que consisteixen la fama, la reputació, el bon nom,l’estima social; en definitiva, el dretque uns altres no condicionin negati-vament l’opinió que els altres tinguinde nosaltres (STC 49/01), és l’àmbitque potser es produeixi una fricciómajor amb el dret a manifestar-se.En efecte, pot entendre’s que ambl’escrache es “cosifica” al Diputat oSenador, mentre que se li converteixen un simple mitjà, objecte d’escarn iestigma per a obtenir una finalitat, totel legítima que es vulgui. Així, hemescoltat, “el fi no justifica els mitjans”.En aquest sentit, en el cas dels cobra-dors del frac s’ha entès per la jurispru-dència que es tracta de conductes quetenen un evident caràcter intimidant ovexatori (STS, Sala I núm. 306/2001de 2 abril RJ 20013991). No obstantaixò, cal tenir en compte que entreambdós supòsits -el cas del cobradordel frac i l’escrache- hi ha diferènciessubstancials i no són de cap maneraassimilables.En primer lloc, el destinatari del es-crache no és un subjecte privat sinóun membre del Poder Legislatiu, i ésdoctrina constitucional (STC 42/95,49/01, 105/90) que els personatges pú-blics, especialment els polítics, estanmés obligats a suportar la crítica delsciutadans ordinaris, sense que, com ésobvi la crítica empari el dret a l’insulto al menyspreu i la vexació.En segon lloc, la finalitat de la críticano és l’àmbit privat o personal del Di-putat o Senador -com el pagament d’undeute- sinó la seva actuació pública, elque ens situa en l’àmbit de l’eficàciavertical dels drets fonamentals i noen l’àmbit de l’eficàcia horitzontal oentre iguals. Per tot això, la mateixaconducta quan el subjecte passiu és unsubjecte públic i la finalitat és criticarla seva actuació en el càrrec públic, noés comparable amb conductes com lesdescrites del cobrador del frac i no potentendre’s que sigui innecessària laLa criminalització de la protestaciutadana segueix avançant ambforça. Són milers les persones iden-tificades, encausades, multades, ex-pedientades, agredides pel simple fetd’exercir els seus drets a la manifes-tació i a la llibertat d’expressió.Les esferes del poder no estan dispo-sades a consentir cap dissidència queno estigui relacionada amb la sub-missió, el pacte o el reformisme quees practica per part de tot l’entramatd’organitzacions, partits, sindicats,moviments… que formen part delsistema, que el justifiquen i li donensustentació, que gestionen el sistemasocial, polític i econòmic que patim.Tot està lligat i bé lligat perquè lafesta de l’estafa continuï, sent ells elsquals la gaudeixen i el poble qui lasofreix.En relació als escraches, protestano nova però sí moderna d’acció di-recta, que s’estan realitzant per partd’alguns moviments socials, espe-cialment per les persones desnonades,els ressorts primaris del pànic de laclasse política han saltat com palan-ques d’un reactor, titllant aquestes ac-cions com filo-etarres, de pràctiquespròpies de la kale borroka, agressorsi intimidadors dels familiars dels le-gisladors, i tot un llistat de qualifica-tius facciosos que tenen com intencióconvertir a les víctimes de les sevesdecisions en colpistes que pretenenacabar amb el seu juguet democràtic.La demagògia, la mentida, l’abús ila desvergonya no tenen límits pera la classe política instal•lada en elpoder, instal•lada en el sistema. Lesconseqüències de les seves accions idecisions han implicat que milions depersones perdin l’ocupació, que cen-tenars de milers de famílies es quedinsense les seves cases. Quan la misèriaentra per la porta, la desesperació surtper la finestra i llavors és impossibleintimidar a qui no té res que perdre.Què espera la classe política de lespersones que es veuen en el carreramb els seus fills, trets a cops delsseus habitatges per les forces delseu ordre i la seva llei? Quin tipusde justícia reclamen per a si els polí-tics quan no existeix per a la majoriasocial? Esperen que callem, que hoassumim i busquem el nostre nou for-matge o que ens suïcidem?En un país de caricatura i picarescaon els rics, els poderosos i els políticsroben a mans plenes de les arques pú-bliques, on paguem amb els nostresdiners els luxes, excessos i corruptelesde l’elit governant, no pot haver-hi al-tra resposta, per part de qui es veuensense no-res, que l’assenyalamentd’aquells que són els culpables i in-ductores d’aquesta situació.Les seves multes, els seus cops, elsseus empresonaments no faran altracosa que fer créixer encara més la nos-tra solidaritat, el nostre suport mutuentre qui som castigats per defensardes de plantejaments coherents i radi-cals les necessitats humanes abans queles mercantils.* Editorial del periòdic confederalRojo y Negro d’abril de 2013.Temps de escrachesmanifestació davant el propi domicili,sobretot quan els manifestants formenpart d’un moviment pacífic que haesgotat totes les vies democràtiquespossibles per a complir amb les seveslegítimes expectatives.Com conclusió final, l’escrache da-vant el domicili d’un càrrec públic,informant als vianants de la seva pos-tura pública, criticant-la amb duresa,demanant i, per què no, exigint, quecanviï de postura i tot això en la viapública (sense introduir-se en el seudomicili, insultar-lo, vexar-lo o qual-sevol altra conducta que no formi partdel contingut del dret de manifestació,la llibertat d’expressió o d’opinió) nolimita la llibertat de vot del polític, nirestringeix el dret el seu dret a no sermolestat i a ser deixat en pau o el seudret d’intimitat o a l’honor més enllàde l’estrictament necessari per a exer-cir el dret de manifestació, doncs nooblidem que la intimitat en el cas depersonatges públics és de menor abast,atès que ells mateixos han decidit re-nunciar a part d’aquesta intimitat pera exercir el poder que afecta als seusconciutadans i han de suportar críti-ques tant més dures com més gran ésla seva possibilitat d’exercir el poderi influir en la vida dels seus conciuta-dans.Per a acabar, el dret a la intimitat i al’honor del polític no garanteixen eldret a l’anonimat ni a no ser molestaten la mesura del necessari perquè elciutadà pugui expressar idees i opi-nions de forma conjunta amb uns al-tres, en la via pública, de forma pacífi-ca i per a fins tan lloables com el dreta un habitatge digne o qualsevol altreconstitucionalment legítim.El preu que han de pagar en democrà-cia qui exerceixen el poder inclou eldeure suportar les crítiques en formade manifestació d’aquells sobre quiaquest poder s’exerceix, encara quesiguin poc agradables, sempre que lesmateixes discorrin per lleres pacífi-ques. Entendre el contrari, titllant undret fonamental com mètode propi delfeixisme o contrari a la llibertat, no ésmés que una expressió de la degrada-ció del concepte de representació po-lítica i un atrinxerament de la classepolítica que pretén l’exercici del podersense cap control per part dels ciuta-dans, i no només amb la consegüentimpunitat que comporta tota falta decontrol, sinó a més sense sofrir capincomoditat.* Carlos Hugo Preciado Domènechés Magistrat de lo Social del TribunalSuperior de Justícia de Catalunya.
  • 7. 6 · Treball - Economia Maig de 2013TREBALL - ECONOMIAEl 1r de Maig és un dia de lluita per reivindicarals carrers la defensa de la nova societat quevolem construir, basada en la llibertat i lajustícia socialLa CGT surt al carrer pel 1rde MaigRedaccióAquest 1r de Maig de 2013, comcada any, la CGT ha sortit al ca-rrer a diverses ciutats de Catalunya iles Illes Balears, de la mateixa formaque a la resta de territoris de l’Estatespanyol, sota els lemes genèrics“Per l’Autogestió” i “Pel repartimentdel treball i la riquesa”, i amb altreslemes específics a cada localitat.La CGT es va manifestar a un seguitde ciutats a través de les seves fede-racions territorials, en solitari, con-juntament amb altres organitzacionso en el marc de diverses plataformes icoordinadores.A nivell de Catalunya aquestes vanser les convocatòries amb participa-ció de la CGT:Barcelona: unes 3000 persones a lamanifestació convocada per la CGTde Barcelona, amb el recorregut habi-tual i les intervencions en l’acte finalde diversos representants de seccionssindicals de CGT d’empreses ambconflictes laborals. Per altra banda,unes 15.000 manifestants van parti-cipar a la manifestació anticapitalistaunitària de la tarda a Barcelona, sotaun enorme dispositiu policial.Berga: Convocatòria conjunta deCGT Berga i Ateneu Columna Terrai Llibertat, amb accions assenyalantdiverses entitats financeres.Girona: Unes 500 persones a la ma-nifestació anticapitalista convocadaper la plataforma AlCarrer!, en laqual participa la CGT, amb el lema“Som el poble, tenim el poder”.Granollers: 200 persones a la ma-nifestació convocada per CGT, CNTi Assemblea Llibertària del VallèsOriental, amb el lema “1r de maigmés que mai: Enterrem el capitalis-me”.Igualada: 300 persones a la mani-festació del Bloc anticapitalista del’Anoia, format per Arran, CGT,CNT, CUP, Ca la Fou, COS, CSADelícies, PAH Anoia, Endavant i LaTeixidora. La marxa portava per lema‘Ni UE ni Capitalisme, poder popu-lar’.Lleida: Unes 300 persones partici-pen a la manifestació convocada perla CGT, Arran, CUP, Casal Ocell Ne-gre, SEPC i altres col•lectius.Manresa: Concentració el 30 d’abrilconvocada per la CGT.Mataró: Prop d’un miler de perso-nes a la manifestació convocada perCGT, COS, IAC i Assemblea dels/lesmarroquins/es, sota el lema “Som laclau del treball, juntes ho podem tot”.Mollet: 200 persones a la manifesta-ció convocada per CGT, CNT i As-semblea Llibertària del Vallès Orien-tal, amb el lema “1r de maig més quemai: Enterrem el capitalisme”, ambel suport de col•lectius com la PAH ol’Assemblea Popular de Mollet.Reus: Més de 200 persones a laconcentració amb el lema “Plantemcara al capitalisme” convocada perl’Assemblea Popular de Reus, en laqual participen CGT, l’EIC i el 15M.Sabadell: Vallès Anticapitalista aple-ga mil persones a la marxa alternativaamb el lema “Nosaltres produïm, no-saltres decidim”.Sant Andreu de la Barca: Mani-festació per un 1 de maig Combatiui Anticapitalista el 27 d’abril, con-vocada per Baix Llobregat Combatiu(CGT, CNT, Arran, CUP, Endavant,Assemblea Popular Sant Feliu, as-semblees de joves i centres socials).Santa Coloma de Gramenet: Mani-festació anticapitalista el 30 d’abrilconvocada per ARA - Assemblea Po-pular de Gramenet, Arran Gramenet,Assemblea d’Indignats i Indignadesde Santa Coloma de Gramenet, As-semblea de Joves de Gramenet deBesòs, Casal de Joves El Lokal, CGTd’autobusos TMB, Gent de Grame-net, Lokal Social Krida i PAHV-Gra-menet.Tarragona: Un bloc d’uns 500 mani-festants de la CGT dins la manifesta-ció unitària convocada conjuntamentamb CCOO, UGT, CoBas i la IAC,que va aplegar unes 5000 persones.Terrassa: Unes 300 persones a la ma-nifestació convocada per Vallès An-ticapitalista amb participació de laCGT, CUP, Arran, Acció Autònomai SAT.Vilafranca del Penedès: 200 perso-nes es manifesten amb el lema “Con-tra les agressions del capital, acciódirecta!”, convocades per CGT, CSC,Endavant, Arran, CUP, PAH, 15M iEcoxarxa.Vilanova i la Geltrú: Unes 500persones en la manifestació comar-cal convocada per l’Assemblea pelsDrets Socials del Garraf (ADS) i laCGT.A les Illes Balears, la CGT va con-vocar en solitari a Palma la mani-festació del 1r de Maig amb el lema“Per l’autogestió, per el repartimentdel treball i la riquesa, plantem caraa la dictadura dels mercats “, amb elsuport de diversos col•lectius i orga-nitzacions anticapitalistes, aplegantmés de 300 persones. La marxa vaconcloure en el Parc de la Mar, on undinar amb productes típics de la illava posar el colofó a la jornada rei-vindicativa. A Menorca es va fer unaconcentració a Ciutadella amb diver-sos parlaments, actuacions musicals iun dinar popular.
  • 8. Maig de 2013 Treball - Economia · 7El nou model de NegociacióCol·lectiva...empresarialDesiderio MartínEl nou model de NegociacióCol•lectiva, solament té un objec-tiu: afavorir a l’empresari a través dela flexibilitat de la mà d’obra, i afeblirseriosament a les persones assalaria-des.La Negociació Col•lectiva (NC) ésuna norma de caràcter constitucional,que garanteix drets essencials delstreballadors i treballadores, el dretal treball i el dret a una remuneraciósuficient (art.35). La norma suprema(art.37) dota als convenis col•lectiusde força vinculant, el que fa que elsconvenis col•lectius siguin FONT JU-RÍDICA, la seva força neix del poderque ostenten els legisladors de la nor-ma suprema.La reforma dela negociaciócol•lectivaEl legislador, és a dir, el poder políticdominant PP/PSOE, considera que laNC ha estat un obstacle que ha im-pedit la flexibilitat interna, però comla seva força és normativa i no potanul•lar-la (art.37 CE), la converteixen un mer instrument a través o permitjà de donar preferència aplicativai normativa (ara com ara) a uns instru-ments sobre uns altres i així, estableixla pèrdua d’eficàcia i la pèrdua de laultractivitat.El model permet a l’empresari inapli-car el conveni col•lectiu, inaplicarles condicions de treball i individua-litzar el contracte col•lectiu, a travésde diversos mecanismes autoritaris idisciplinadors: El primer, al priorit-zar el Conveni Col•lectiu d’Empresai/o grups d’empresa, sobre el Convenidel Sector. El segon al possibilitar eldespenjament del conveni de sector oel autodespenjament (inaplicació declàusules de revisió salarial, i restade condicions de treball) i, el tercer,limitant a un any la ultractivitat delconveni.Les conseqüències en el model derelacions laborals són lapidàries:Es destrueix la capacitat normativadels convenis, doncs les condicionscol•lectives pactades, poden ser elimi-nades (despenjament) i/o modificadesunilateralment per l’empresari, sobrela base de la “(des)causalització” dutaa efecte pel legislador.Desnaturalitza l’eficàcia general delconveni, doncs obre la via per a laindividualització de les condicionsdel contracte, alhora que “fulmina” laultractivitat dels convenis, els qualstindran una eficàcia màxima d’un any,excepte pacte en contrari.És a dir els tres principis bàsics de laNegociació Col•lectiva, la naturalesanormativa dels convenis col•lectius,l’eficàcia general dels convenis i laultractivitat o pròrroga automàtica delcontingut normatiu dels convenis, estroben eliminats de facto.ConseqüènciesconcretesBalanç des de febrer 2012 (datad’entrada en vigor del RD 3/2012),fins a novembre 2012:1. La conseqüència més dolorosa és,sens dubte, el camp aplicatiu de la Ne-gociació Col•lectiva, la cobertura delsconvenis ha decaigut dràsticament:2008 (1): 12.000.000 de treballadors,100%2009: 11.500.000 de treballadors,95,83%2010 (2): 10.800.00 de treballadors,90%2. La taxa de cobertura va descendirfins al 55% en el 2011 i a data d’octubre2012, aquesta taxa encara havia des-cendit més, trobant-se en el 40%.3. La conseqüència dramàtica és el fetpolític del desplaçament (reemplaçar)de la contractualitat com mètode, és adir la capacitat d’arribar a acords perles parts, pel principi d’unilateralitatde l’empresari que determina no no-més les condicions individuals del tre-ball sinó també les col•lectives.4. La devaluació generalitzada delpreu del treball i empobriment de lespersones assalariades: la pujada mitjapactada en els escassos convenis noussignats, se situa en el 0,6%, quan la in-flació ha estat del 2,9%.L’empresari (col•lectiu) com sub-jecte necessari en la NC, ha des-plaçat a l’altre subjecte col•lectiu, eltreballador/a, de manera autoritària,en quasi absoluta absència de demo-cràcia, ni tan sols ja es guarden lesformes i el sindicalisme, si hagués detenir alguna cosa clara, és que hemd’actuar com subjectes socials i exer-cir el contrapoder obrer i no noméscom resistents.Existeix bastant conflicte social i sin-dical com per a abordar la NC com uncamp especial de “batalla” on deixemsense efecte empobriments materials isubjectius, i recuperem drets (com lesdobles escales salarials) que ens vanser arravassats bé amb les polítiquesde consens (pactes socials en salaris icondicions de treball), bé manu milita-ri per decretazos.Notes:(1) La taxa de cobertura en el princi-pi de la crisi era molt alta i afectavaa 12 milions de treballadors, base dela qual partim per a establir el 100%sobre aquesta xifra.(2)Apartir de 2010, amb les Reformesdel govern PSOE, i, especialment laReforma de la Negociació Col•lectivaamb la Llei 7/2010, la taxa de cobertu-ra descendeix en picat.* Desiderio Martín és membre delGabinet d’Estudis Confederals de laCGT. Article publicat al núm. 265 delperiòdic confederal Rojo y Negro.Retallades a la plantilla i corrupció a la cúpula políticade la Diputació de BarcelonaMaria Álvarez - Setmanari DirectaUnes 40 persones, treballadores irepresentants sindicals de la Di-putació de Barcelona, van tancar-se eldimecres 20 de març a la sala de Plenscom a mesura de pressió per acabaramb les retallades que des de fa tempses porten aplicant en salaris i condi-cions laborals, i defensar els serveis pú-blics. Després de 24 hores de tancada,unes 300 persones es van afegir a unaconcentració, el dijous 21, poc abansde les 12h, quan es celebrava el Plenarique havia d’aprovar una modificacióparcial dels articles de l’acord marc iel conveni col•lectiu on es regulen lesvacances.Segons la CGT, “si s’aprovés seria unprecedent molt perillós de cara al futur:seria el primer cop que la Diputaciómodifica de manera unilateral, sense unacord previ de mesa de negociació, elnostre acord marc i el nostre conveni,saltant per sobre, doncs, de la negocia-ció col•lectiva”.A últim moment, es va retirar aquestpunt de l’ordre del dia del Ple, peròsegons el mateix sindicat, “la tancadava acabar sense cap compromís real perpart de la Diputació de tirar enrere laretallada dels permisos, ni la resta deretallades, i amb l’única victòria relati-va de reobrir la mesa de negociació so-bre aquest tema, que Recursos Humansja havia donat per tancada”. Un delspunts a negociar és el calendari laboral,aprovat unilateralment per decret dePresidència i que suposa una reduccióimportant dels dies de permís.La següent mobilització va ser unaconcentració al Museu Marítim el 26de març en unes jornades on hi vananar el president de la Diputació, Sal-vador Esteve, i Carles Rossinyol, di-putat de l’Àrea d’Hisenda i RecursosInterns i responsable polític directede les retallades de drets laborals ques’estan aplicant a la Diputació. Segui-ran lluitant per què es retirin totes lesretallades, per la recuperació del poderadquisitiu i per la defensa dels serveispúblics.Retallades deserveis, més altscàrrecs i casos decorrupcióSegons la CGT, l’empitjorament de lescondicions laborals va acompanyat deretallades en els serveis que es presten,com el tancament del Centre d’AtencióDiürna per a discapacitats psíquics deMundet, i l’eliminació de programespreventius i comunitaris de suport alsajuntaments, per centrar-se en l’atencióassistencialista a la urgència social.A més, denuncien que les retalladeslaborals i de serveis coincideixen ambun increment dels alts càrrecs i del per-sonal eventual, amb una nova organit-zació que redueix àrees, però que creaàmbits i matèries amb més diputats icoordinadors que les presideixen, i querecol•loca com a assessors a antics altscàrrecs.Recordem també que diferentsalts càrrecs de la Diputació de Barce-lona han estat vinculats a casos de co-rrupció, com l’ex-coordinador generalJosep Maria Matas, que va ser destituïtel febrer de 2012 després que la fisca-lia decidís investigar-lo per presumptamalversació de fons públics quan erasecretari general de l’Associació Ca-talana de Municipis. El mes següent,Josep Tous, aleshores nou coordinadorgeneral, que portava només 20 dies enel càrrec, va ser detingut en relació altràfic d’influències en el negoci de lesITV.El propi president de la Diputació,Salvador Esteve, està presumptamentrelacionat amb el cas d’Oriol Pujol i eltràfic d’influències amb les ITV, i Car-les Rossinyol, diputat d’Hisenda i Re-cursos Interns, va arxivar, com a fun-cionari de la Sindicatura de Comptes,l’”Informe Crespo” que destapava lesirregularitats a la Corporació de Salutdel Maresme i la Selva.Al vice- president primer, Ferran Ci-vil, la Fiscalia li demana tres anys i sismesos de presó, així com dotze anysd’inhabilitació per un presumpte delic-te sobre l’ordenació del territori per laseva actuació com a alcalde de Cercs.El diputat Xavier GarcíaAlbiol, i alcal-de de Badalona, anirà a judici per inci-tació a l’odi i injúries contra col•lectiusde persones immigrades.Amés, Manel Bustos, imputat per onzedelictes de corrupció en el cas Mer-curi, continua mantenint el seu càrrecde diputat a la Diputació de Barcelonapel que cobra catorze mensualitats de5.967,60 euros.
  • 9. 8 · Treball - Economia Maig de 2013Ensorrant el quart pilar del’Estat del Benestar:la Llei de DependènciaLa taxa d’atur s’incrementa 1,14punts, fins al 27,16% i afectaràcticament a totes les comunitatsautònomes. La última EPA mostra lesdemolidores xifres d’atur existents al’estat espanyol llançant 1 milió més depersones a l’atur des del començamentdel govern del PP i assolint la xifra de6.202.700 persones en situació d’atur,xifra històrica, demolidora i dramàtica.Hi ha gairebé 2 milions de famílies al’Estat espanyol en què cap dels seusmembres treballa, hi ha 3 milions imig d’aturats de llarga durada, la taxad’atur entre les i els joves arriba al57,22% i es realitza gener desnona-ment cada 15 minuts. Per sectors enstrobem amb que l’ocupació disminueixen 71.400 persones en l’ocupació pú-blica i en 251.000 en l’ocupació privati les persones cotitzants baixen fins ales 16.364.700 persones, és a dir elsque sostenen el sistema de pensionss’acosten alarmantment en nombre queels que la cobren.A més, aquestes polítiques i alliçona-ments mediàtics són l’excusa perfectaper generar el discurs de la insosteni-bilitat de les pensions, ie la CGT enspreguntem si és això el que ve a con-tinuació.Aquestes terribles dades són l’aportacióque el PP ha fet al conjunt de la societaten el seu any i mig de govern a travésde les imposicions de reals decrets quehan aconseguit empobrir, arruïnar i ex-cloure la majoria de la població i ques’ha acarnissat especialment amb laclasse treballadora, pensionistes, joves,dones i migrantsLes polítiques econòmiques i socialsimposades al dictat de la Troica (UE,FMI i BCE) han generant un atac ideo-lògic i estratègic per part d’una classepolítica corrupta i indigna que és indi-ferent al patiment que generen en lespersones afectades per les seves deci-sions (l’ 99% de la població).Des de la CGT exigim alt i clarl’eliminació immediata de la reformalaboral, de la reforma de les pensions,de la negociació col • lectiva, la para-lització dels desnonaments, la dimissióen bloc d’un govern incompetent i co-rrupte i el repartiment de la riquesa i eltreball.Secretariat Permanent del ComitèConfederal de la CGTEl PP aconsegueix 6.202.700 persones aturadesgràcies a les seves reformesMoisès Rial,Secretari Comunicació CGTCatalunya@llibertatsEl que havia de ser amb les pen-sions, educació i sanitat, el quarteix d’intent de l’estat del benestar,objectiu de garantir des de la social-democràcia l’estat del benestar, la Lleide Dependència, té els dies comptats.Resulta que ni més ni menys, que l’1de maig del 2013, el govern espanyoldel PP va fer arribar amb nocturnitat,un memoràndum dit “Plan Nacional deReformas“, amb les reformes legals ide retallades socials per complir els ob-jectius del dèficit fixats per la troica dela UE. I, ai làs, inclou d’una sola plo-mada retallades en sanitat, acarnissant-se especialment en el finançament dela llei de dependència, perpetrant unaretallada que pot ascendir als 1.108 mi-lions d’euros (equivaldria a 184.355,6milions de lesantigues pessetes), i aug-mentant el copagament als dependentsfins a un 50%.Aquests fets són la defunció de la Lleide Dependència (Llei de Promoció del’Autonomia Personal i Atenció a laDependència, Llei 39/2006, de 14 dedesembre de 2006), que va iniciar eldesplegament l’1 de gener del 2007.Era l’intent de dotar de qualitat de vidaper a totes aquelles persones que dinsels 3 graus i nivells de valoració dediscapacitat en ser reconeguda, es faun PIA (Pla Individual d’Atenció) ones detalla els serveis i atenció personaladequada pel seu grau de discapacitat,sigui a la llar, en la vida diària, ambassistència de treballadora familiar,als centres geriàtrics, centres de dia oserveis especialitzats, amb familiar-cuidador/a. Pot suposar dilapidar el fetque hi hagi 431.294 persones cuidado-res a nivell estatal (93% d’elles dones)i crear una reforma laboral encobertade dones aturades que cotitzen com acuidadores en règim especial, etc.A Catalunya, que té de 270.000sol•licituds ateses, afectarà a les150.000 persones amb valoracionsde dependència realitzades, 135.000dependents ja reconeguts. N´hi ha1.639.990 persones dependents a nivellestatal.Recordar, que d’una competènciaque no li corresponia a l’Estat, ja quel’acció social es competència de lesCCAA i nacionalitats, a l’hora de laveritat, el PSOE va legislar com unanorma estatal. D’aquí que tant el Go-vern Balear, com la Generalitat deCatalunya i la Valenciana, entre altresadministracions, han hagut d’assumirpagaments de serveis de la Llei deDependència, per retallades pressupos-tàries del PP a aportacions de l’Estat el2012, per import 283 milions d´euros,amb voluntat de centrifugar despesaa les administracions autonòmiques iquedar-se el poder per legislar sobre laLlei de la Dependència, a la seva con-veniència i arbitrarietat.No fa massa que el RD 20/2012 impul-sat pel PP, ja ha comportat una dismi-nució del 15% a les ajudes per curesfamiliars, afectant a 400.000 personesa nivell estatal, i la suspensió fins el2015 dels dependents moderats en grauI,, a més de suspendre al dret retroactiua diverses prestacions econòmiques.Resultat: 146.000 de les 170.000 cui-dadores han deixat de cotitzar a règimespecial de cuidadores de la SeguretatSocial.Això provoca que amb la nova destra-lada, amb els nivells d’austericidi apli-cats, qui acabi pagant les conseqüèn-cies siguin les persones dependents,perquè s apunta al 50% de repagament,per qui s´ho pugui permetre, i tenint encompte que les persones dependents enbona part tenen edat avançada, a mésde la despesa farmacèutica, és abocar al’abandonament de serveis derivats dela dependència perquè amb la seva ínfi-ma pensió a la majoria no els arribarà, iaixò és tant com dir que amb la retalladadel PP a la dependència, pot provocaruna pandèmia social vegetativa, no tansols dels que esperaven el reconeixe-ment i les prestacions de la dependèn-cia, que ja estaven en milers de casosparalitzades, sinó que a més assistiremal presumpte degoteig del suïcidi assis-tit per part de l’estat, a les persones queper quadrar el % de dèficit imposat, elque es desquadrarà serà la seva quali-tat de vida, provocant l’empitjoramentfísic i psíquic, l’aïllament social de 1,6milions de persones, i en el pitjor delscasos, accelerar el procés de pèrdua devides humanes derivades d’una decisiópolítica gens innocent i, per ser impul-sat pel PP, gens “caritativa”.Davant tot plegat, la resposta ésrebel•lar-se ja que el cop al benes-tar una part necessitada de la societaten rebria les conseqüències, i aquestadestralada equival a un 2% de les apor-tacions al refinançament de la bancaespanyola, qüestió de prioritats “popu-lars”. Caldrà exigir rectificació urgenti que els Governs autonòmics tenenuna oportunitat, mitjançant la CarteraBàsica de Serveis Socials, d’incorporarserveis a la ciutadania i pressupost, perfer inhabil el memoràndum de retalla-des pressupostàries del PP a l’atenciói l’autonomia personal de personesnecessitades, que es mereixen poderviure en condicions dignes.
  • 10. Maig de 2013 Treball - Economia · 9El sistema fa pudor a podrit QUI PAGA MANALa infanciaemprenedoraEmili Cortavitarte CarralSemblava que no arribaria mai. Noa un país ric com el nostre. No alsPaïsos Baixos del sud. Les primeresnotícies de famílies que no podienpagar els diners dels materials a lesescoles públiques van ser ofegades o,amb millor o pitjor gust, adjudicadesa les d’origen estranger o desestruc-turades.Després, es va assistir a la renúnciade molts al menjador escolar. Finsi tot, dones que van deixar els seusminijobs particulars per quedar-se acasa i anar a portar i recollir els seusfills i filles quatre vegades al dia i ferel dinar a casa. Les activitats extraes-colars van de capa caiguda si s’hande pagar. Però, continuaven sent con-verses quasi tècniques i professionalsde docents, serveis socials i altres.Des d’aquest curs, cada vegada sónmés freqüents les referències a alum-nes que arriben al centre sense ener-gies, sense un plat de menjar nutritiui calent. Cada vegada són més les as-sociacions de mares i pares i els cen-tres escolars que fan mans i màniguesperquè els efectes de la crisi econò-mica (que no és altra cosa que unaestafa a les classes populars) afecti elmínim possible els infants.Ens arribaven notícies semblants deGrècia o Portugal. El discurs oficialera immutable. O, això aquí no pas-sa!. O, això no toca i, per tant, no enparlem.Recentment hem sentit que governsde territoris molt més pobres (és irò-nic!) que el nostre, com ara Canàrieso Andalusia, han pres mesures perconcedir més beques de menjador ofins i tot assegurar un menjar al dia,en els menjadors escolars públics, enles vacances d’estiu.I a casa nostra? Què fa el govern delsmillors? Doncs el que farien a qual-sevol país ric, on la crisi econòmicai les seves conseqüències socials sónsimplement notícies de desgràciesque li passen a uns altres.I així, la consellera Rigau, en comptesd’augmentar les beques de menjadori procurar reduir els preus del men-jar, signa amb institucions bancàriessolvents (d’aquelles que ja eren sol-vents en temps de Zapatero i que,posteriorment, es van tornar encaramés solvents amb les aportacionsde l’Estat i el diner a interès baixís-sim del Banc Central Europeu) unprograma per introduir l’economia il’emprenedoria a les escoles des de lamés tendra edat.Com a conseqüència, en pocs cur-sos ens podem trobar amb el grupd’alumnes que ha muntat una empre-sa de menjar calòric i greixós (peròmés barat que el menú biològic delcentre per a les famílies que s’hopoden permetre) que pot fer retornaral menjador (o simplement al pati)a l’alumnat amb menys capacitateconòmica i permetre que els seuspares puguin agafar les feines preca-ritzades, brots verds de la recupera-ció esquerpa.Antonio Pérez ColladoDes dels temps de Felipe Gonzá-lez fins als nostres dies, tots elsgoverns i tots els grans partits (els querealment pinten una mica a l’hora demanejar els recursos públics) s’hanvist esquitxats per tants casos de co-rrupció que la llista ens ocuparia mésespai del que disposem.Les estafes i corrupteles descobertes(segurament hi ha moltes més que nohan sortit a la llum) han tingut com in-culpats a polítics del PSOE, del PP, deCIU, del PNB, de CC i en nivells mésmodestos d’IU o dels aparells sindi-cals d’UGT i CCOO.Però tampoc s’han lliurat de l’escàndolaltres institucions tan respectables, enaparença, com l’Església, les ForcesArmades, la Justícia o la Corona. I ésque, a l’hora de gestionar els dinersaliens, no hi ha grans diferències entrepolítics que es defineixen d’esquerreso dretes, espanyolistes o separatistes,laics o seglars: el que compta és veurequant es pot trincar i com pots benefi-ciar a familiars i amics.Per descomptat que sabem que en labase d’aquestes organitzacions hi hagent honrada que es mou per idees(amb les que podem discrepar, segu-rament) i no per interessos personals.El que estem assenyalant amb fàstic ésel fangar en que es revolquen en elsúltims temps les castes dirigents.Encara que en la tumultuosa històriaespanyola la corrupció ve de moltlluny, la veritat és que en aquesta últi-ma etapa amb el PP s’estan depassanttotes les fites anteriors; tant la xifra decorruptes com les elevades quantitatsdels reiterats saquejos a les arques pú-bliques, demostren que estem davantuna colla de xoriços difícil de reuniren qualsevol altre temps o lloc.No hi ha diners del contribuent que noestigui en perill d’acabar en els opacscomptes dels bancs suïssos o en qual-sevol paradís fiscal. S’ha saquejat ambabsoluta desvergonya; des dels pres-supostos d’ajuda a països empobrits ales partides per a serveis socials, elssubsidis a desocupats o les subven-cions europees per al camp.La societat assisteix, entre atònita iindignada, a la successió de casos inoms il•lustres que van omplint el lli-bre marró de la infàmia, del gendre delRei al cap dels jutges, passant per altscàrrecs de totes les administracions,presidents de la patronal o d’aquestsbancs que ja ens han costat al voltantde 450.000 milions d’euros, no hi haracó de la vida política i econòmica onno sigui necessari entrar amb el nastapat. Tal és la pudor de totes les es-tructures del poder en aquest país (i enmolts altres, clar).Però el que fa encara més vergonyósl’espectacle d’aquesta pirateria deluxe és que tots aquests personatges(que encara es passegen amb cotxeoficial i assisteixen a recepcions) ésque ascendeixin al rang de “molt pre-sumptes” defraudadores i/o lladresdesprés d’haver deixat palès la sevaincompetència per a resoldre els greusproblemes socials que havien promèssolucionar quan l’electorat els vacol•locar al timó de les institucions.No només ens han mentit, és que tam-bé ens han robat.Que les corrupteles i el tren de vidad’aquesta gent arribin al carrer simul-tàniament als sis milions de desocu-pats, els centenars de milers de des-nonaments, les retallades en sanitat,educació, pensions, ajudes socials,l’enèsima reforma laboral, la repres-sió policial i les multes (solament alspobres que protesten) i tants altresetcèteres, ha elevat el malestar social iel rebuig majoritari a aquesta malver-sació dels fons que es detrauen d’onmés falta fan.Per molt crèdula o apolítica que siguiuna persona, és normal que es cabregiquan veu que aquests mateixos tipus—amb dos o tres sous i altres tants xa-lets de luxe- que li demanen sacrificis ili retallen ingressos i drets són els ma-teixos que ara busquen bastes excusesper a eludir aquesta presó de la qual,de ser pobres, no es lliurarien.Enfront d’aquest desolador panorama,que podria llançar a la gent en mansd’opcions totalitàries encapçaladesper algun líder mediocre i oportunis-ta, el que des de la CGT ens toca ésintensificar el treball dels últims anys,reforçar el missatge i les propostes del’autogestió, saber estar al costat delsque sofreixen i lluiten, demostrar quela nostra organització sí fa el que diu iés una eina més útil que mai.Sense deixar d’afermar el sindicat,perquè és una garantia que les classespopulars puguin comptar amb instru-ments d’organització i autodefensa,hem de sumar-nos a tota aquesta mo-bilització social que ha emergit des del15M de 2011.La CGT ha d’apostar per confluir, percompartir; per aportar la seva llargaexperiència i les seves escassos peròpreuats mitjans a aquest movimentque sap molt bé el que no vol —per-què tampoc li agrada el que hi ha- peròque encara segueix buscant modelsparticipatius i justs.Si el caducat model capitalista es des-compon, víctima dels seus propis ex-cessos, és necessari que des del movi-ment llibertari i l’anarcosindicalismeanem construint, al costat d’altressectors desafectes al sistema, un altremodel de vida i de relacions.Segurament no estem a la porta de lasomiada revolució, però les assem-blees de barri, les plataformes i mareessectorials, els locals autogestionats,els horts ecològics, les cooperativesd’autoocupació, els bancs de temps,els mercats de barata i tantes iniciati-ves com estan sorgint són passos queens acosten a la benvolguda utopia.* Antonio Pérez Collado és Secreta-ri d’Acció Social de la CGT del PaísValencià. Article publicat al núm. 265del periòdic confederal Rojo y Negro.Campanya d’objecció fiscal de la CGT 2013SP Comitè Confederal CGTLa Confederació General del Tre-ball porta a terme la seva Cam-panya d’Objecció Fiscal de 2013. Elsindicat manifesta que la forma mésperversa d’extensió del capitalisme anivell mundial és mitjançant el milita-risme i la guerra, sent l’Objecció Fis-cal a la Despesa Militar la posada enpràctica de la negativa a col•laboraramb aquesta injustícia.Avui dia molts països sofreixen po-bresa i explotació per guerres, moltesde les quals són creades per a abusardels seus recursos i adquirir-los abaix preu o perquè gastin les sevesrendes a adquirir armament als païsosdesenvolupats. De vegades aquestesguerres es disfressen d’humanitàries(Líbia i Mali últimament), quan enrealitat es fan pels recursos ener-gètics o per la posició geoestratégicad’aquests països, o simplement per avendre material armamentístic delspaïsos occidentals.La CGT opi-na que per aacabar ambles guerres,s’ha de lluitarcontra tots elselements so-bre els qualsse sustenten:els exèrcits,la indústriamilitar i lainvestigaciómilitar. Totsells es finan-cen amb elsimpostos dela població.L’ObjeccióFiscal a laDespesa Mi-litar és unaforma de Des-o b e d i è n c i aCivil que consisteix a desviar unapart dels diners dels impostos a pro-jectes socials que es considerin mésjusts. No és una forma d’estalviar enimpostos, sinó de negar recursos almilitarisme alhora que es donen su-port projectes pacífics. Amb això, escontribueix a avançar cap a una socie-tat equitativa i en la qual els conflicteses resolguin sense recórrer a cap tipusde violència.La CGT proposa la destinació delsingressos de 2013 a dos projectes so-cials:“La Colmena: una utopía en construc-ción”. Un Centre social autogestiona-ri, un espai on es realitzen activitats enles quals subjeu el caràcter col•lectiu,públic i de transformació social a laciutat de Béjar (Salamanca), i les Jun-tas del Buen Gobierno de les Comu-nitats Zapatistes de Chiapas (Mèxic).Una forma transgressora i senzilla defer política en mans de tota la societat.>>> Més informació a les seus de laCGT i al web http://www.nodo50.org/tortuga/Campana-contra-el-Gasto-Militar>>> Tota la informació sobre com ferobjecció fiscal i els comptes bancarison fer els ingressos la podeu trobara http://www.cgt.org.es/campana-de-objecion-fiscal-2013
  • 11. 10 · Treball - Economia Maig de 2013Contra les retallades enl’ensenyament superior iper la derogació de la LOMQEPlataforma Unitària en Defensade la Universitat Pública (PUDUP)http://reconstruimlapublica.wordpress.com/Estudiants, professorat i PASsom plenament conscients del’emergència social que viuen els nos-tres centres educatius. I d’aquí sorgeixla necessitat de donar una respostacontundent capaç de provocar un vi-ratge de les actuals polítiques neoli-berals que ens regeixen, a través deles quals precaritzen les nostres videsi les de les generacions que vindran–retallant conquestes laborals i sa-larials, desnonant-nos, privatitzantserveis públics, reprimint-nos…–,disfressant-ho de normalitat i inten-tant generar por. Es tracta de políti-ques han estat imposades pública-ment pels governs espanyol i català,però la comunitat universitària sapque no són més que els titelles de lesaltes esferes financeres. Aquests ma-teixos que ens faran pagar un deutealiè mentre transformen l’educacióen una eina de reproducció social delcapitalisme, d’adoctrinament ideolò-gic i de creació de mà d’obra.En aquest sentit, l’alienació i elcontrol social esdevenen els prin-cipals objectius de la Llei Orgànicade Millora de la Qualitat Educativa(LOMQE) impulsada pel ministreJosé Ignacio Wert. Aquesta refor-ma potencia la segregació sexistatot legalitzant el finançament delscentres que segreguen per criterisbiològics l’alumnat, i serveix pereliminar la immersió lingüística encatalà a la nostra societat. Però nonomés això, sinó que la LOMQEsegrega l’estudiantat d’acord amb laseva classe social, tot equiparant lacondició de classe amb la capacitatper estudiar, alhora que implanta unsistema de jerarquització dels cen-tres educatius –tal com ho fa la Lleid’Educació de Catalunya (LEC)–.Així mateix, s’assegura un siste-ma educatiu mercantilista en què lacompetitivitat entre centres –i entreestudiants– n’esdevé un dels pilarsbàsics. S’incrementen desorbitada-ment els preus públics i es redueixenels ajuts i les beques dràsticament, demanera que s’impossibilita l’accésgeneral de les classes populars al’educació superior.Així s’avança en la privatització del’educació, ja que es fomenta el ne-goci educatiu, excloent explícitamentde l’educació bàsica tota l’etapad’educació infantil, els batxillerats,els graus mitjans i superiors i el rè-gim especial.Pel que fa a la universitat, l’estratègiaés idèntica. Com ja fa temps que de-nunciem, el Procés de Bolonya con-tinua amb l’Estratègia Universitat2015. La finalitat bàsica rau a inserirla universitat dins dels circuits em-presarials i, per fer-ho, se’n redefi-neixen els sistemes de governança ide finançament. Per una banda, elsrepresentants de les elits econòmi-ques estan duent a terme, en silenci,una reforma del sistema de gover-nança universitari. Pretenen restarencara més competències als òrgansde govern més representatius mentre,sense vergonya, obren les portes alsrepresentants del món empresarial,als quals atorguen un gran poder dedecisió sobre el nostre coneixement.D’aquesta manera, deixen que siguinles empreses les que decideixin d’unamanera determinant l’oferta docentde les nostres carreres, basant elsobjectes del nostre coneixement entermes d’“eficiència”. Tot això hofan amb la clara voluntat d’establirla verticalitat en la presa de deci-sions i eliminar els magres rastres dedemocràcia que podia conservar launiversitat, que volen transformar asemblança d’una empresa.Per l’altra banda, si bé històrica-ment l’Estat espanyol ja ha destacatper la manca d’inversió pública enl’educació, la situació s’agreuja entemps de reconcentració del capital.S’han dut a terme retallades dràsti-ques dels pressupostos en educació(reduïts un 46’2% en els darrers dosanys) i R+D+I (reduïts un 40% en elsdarrers quatre anys), que han com-portat la supressió quasi total del sis-tema d’ajuts i beques i l’eliminacióde les beques de mobilitat Sènecai Erasmus, entre d’altres. I encaramés: han creat l’escenari perfecte perjustificar la necessitat de recórrer alfinançament privat que tant predi-caven. D’aquesta manera, al darrerany hem vist un augment descaratde taxes universitàries, la qual cosaha dut moltes estudiants a no poderaccedir o continuar amb els estudis,d’altres a matricular-se en menyscrèdits, i d’altres a sol•licitar crèditsbancaris per accedir a l’ensenyamentsuperior. Però les que ja no poden es-tudiar no són les úniques que ja no hisón: no podem ometre-hi els acomia-daments massius de professorat i PASque s’han produït (més d’un miler endos anys), alhora que aquelles queencara no han estat expulsades delsseus llocs de treball han quedat rele-gades a la precarietat laboral.Totes les dades anteriors evidencienque el sistema educatiu públic estàsota el control del sistema financeri que deixa de donar resposta a lesnecessitats socials per situar-se sotaels designis del mercat i resoldreles necessitats del sistema capitalis-ta neoliberal. Des de la PUDUP ensoposem radicalment a aquest model,i advoquem per una transformaciódel sistema educatiu com a espai decreació conjunta del coneixement i dedesenvolupament humà i social. Vo-lem un sistema educatiu al servei deles classes populars, al qual puguinaccedir totes les persones, un sistemaeducatiu amb l’objectiu de combatrela inferiorització de la majoria popu-lar i de construir una societat basadaen la igualtat, la llibertat, la democrà-cia i la justícia social.No volem pagar el seu deute ambla nostra educació. Per tant, poten-ciem un cicle de lluita que es va ini-ciar amb la vaga del dia 28F i ambun seguit d’accions prèvies, i ques’estendrà fins a aconseguir la de-rogació de la LOMQE, la destituciódel ministre Wert, la retirada de lestaxes imposades i la construcció d’unsistema educatiu públic i gratuït querespongui a les veritables necessitatsde la majoria social.Fem una crida a la mobilització, asortir al carrer per retornar l’educacióa la societat, i la societat a l’educació.L’educació és de tothom, el deute ésvostre: no devem, no paguem!L’ ALTRA REALITATJa fa un any que ens va deixar elnostre company Pere Serrad, desobte, com si tinguessin la necessi-tat de col•lisionar en no se sap on,Mari Àngels Rodriguez també ensabandonava. A ambdós vaig tenir lasort de tractar-los i acostar el mus-cle en més d’una ocasió, puc afirmarsense cap rubor que els consideravano sols companys sinó amics quevan contribuir significativament a lameva formació anarcosindicalista. Éscert que els seus compromisos ambl’Organització van ser dispars i, noobstant això, en cert sentit van cami-nar en paral•lel.Vaig conèixer primerament al’Àngels, tenia notícies sobre el seutarannà en càrrecs de responsabilitatconfederal, també del seu geni, enca-ra que mai havíem treballat junts, vaser a partir de compartir temps difícilsi foscos, posteriors a la ruptura de laCNT després del funest Congrés dela Casa de Campo de 1979, quan vaigtenir la sort de coincidir en més d’unaocasió amb ella, i va ser en aqueststemps de nua i notòria subsistència onvaig percebre l’autèntic caràcter de laque a partir de llavors no va deixar deser la meva amiga.Però, com no hi ha mal que cent anysduri, amb la celebració del VIII Con-grés de la CNT (Congrés de Valèn-cia) el 1983, subscrivíem una cridaa la reunificació confederal i, encaraque la resposta va ser heterogèniaaixí com les sempiternes agressionsi assalts de locals, definitivament el1984 va tenir lloc en el Palau de Con-gressos i Exposicions de Madrid elCongrés Extraordinari d’Unificació.És a partir d’aquest moment quan lacol•laboració s’accentua, bàsicamentdes de l’organització dels actes i elec-ció de materials del 75 aniversari dela constitució de la històrica centralanarcosindicalista. Ja llavors aflora-ria el seu tarannà conciliador, encarala recordo intervenint en una disputasobre continguts, tan sols hores abansd’inaugurar els actes després d’unaagitada nit de treball preparatori.Al Pere vaig trigar més temps entractar-lo, encara que coincidim en vi-vències en l’esdevenir del temps sensearribar a conèixer-nos personalment.Va ser des del moment que compartimresponsabilitats en el Sindicat i la Fe-deració de Banca de Catalunya quanvaig tenir la sort de treballar a l’unísonen moments de vegades no del tot en-certats i constatar com, d’una formasilenciosa i sense grans ostentacions,desenvolupava la seva capacitat orga-nitzativa. El que resultava trist era veu-re com alguns suposats sindicalistes, apesar de la seva malaltia, s’enfotiend’ell fent cas omís als seus requeri-ments de no fumar en les reunions, ales quals assistia en representació delnostre Sindicat, a més de sofrir estoi-cament les desqualificacions i exa-bruptes de qui únicament accepten larealitat que els interessa i torpedegenqualsevol intent d’enteniment. Aixíera el Pere, ni una paraula més alta queuna altra. No obstant això, mai va de-fugir discussions i enfrontaments quehaguessin minat la moral de qualsevolaltre afiliat.Ambdós convenien a mostrar el seu ju-dici sense el menor retraïment, tampocamagaven res ni pretenien convèncer,qui els volgués escoltar bé, qui no, ellss’ho perdien, el temps s’encarregariade confirmar o treure’ls la raó. Harmo-nitzaven magistralment la teoria ambla pràctica i eren incapaces d’exigir alsaltres el que ells no estiguessin dispo-sats també a practicar.Molts moments de descans vaig te-nir la sort de compartir amb ells, enaixò d’igual forma era gratificant laseva companyia i saber estar, algunshan quedat en el tinter i no van poderrealitzar-se, però, us prometo que enrecord de la nostra amistat i en el vos-tre nom penso portar-los a terme commés aviat millor. Mari Angels i Pere,us trobem a faltar molt i la CGT sensevosaltres és menys creïble.In memòriam: una vida que bé mereix un homenatgePepe Berlanga
  • 12. Maig de 2013 Treball - Economia · 11Davant els ERO i elsacomiadaments col·lectius en elsector financerFESIBAC-CGTEl sector financer ha començat apatir en carn pròpia diversos pro-cessos d’acomiadaments col•lectiusde manera traumàtica. Casos comel de Sabadell-CAM o el de Bankiaeren impensables fins a fa molt poc,ja que les empreses (bancs i caixes ac-tualment bancaritzades) havien portata terme les seves reestructuracions oreduccions de plantilla per mètodesmenys traumàtics.La nova situació obliga als treballa-dors i als sindicats del sector a res-pondre a l’agressivitat de les mesurescol•lectives d’acomiadament. El difí-cil context en el qual es produeixenaquestes mesures està marcat, d’unabanda, per la situació d’un sector queha sofert una forta desregularitzacióen matèria d’horaris laborals, salari,funcions i mobilitat geogràfica, que amés es caracteritza per una competiti-vitat feroç que aboca a les plantilles auna carrera despietada de consecuciód’objectius comercials.Tot això ha anat minant la moral deles plantilles, i el descrèdit de la lluitacol•lectiva com instrument d’avanç,caient en l’individualisme en la me-sura que s’han anat individualitzantles condicions de treball. El resultatés una baixíssima taxa de resistènciadavant l’agressivitat patronal (valguicom exemple l’escassa participacióen les últimes Vagues Generals), enuna situació de por generalitzada i de“salvi’s qui pugui”.L’altra circumstància que determina elmarc actual, és la imposició d’una re-forma laboral salvatge, que ha deixata la gent treballadora absolutament ala mercè de la voluntat dels patrons.Al llarg del temps, i especialment enels últims dos anys,els drets laboralshan quedat reduïts a enderrocs, i lesfacilitats per a acomiadar, individuali col•lectivament, són pràcticamenttotals.Amb aquesta carta blanca, els empre-saris, especialment les grans corpo-racions, s’estan emprant a fons, comera d’esperar, i les conseqüències detot això són la proliferació dels expe-dients d’acomiadaments col•lectiusi l’augment d’un atur generalitzat,pràcticament fora de control, superantels sis milions i camí dels set milionsde persones.Amb tot això, la situació creada ésd’una tremenda injustícia:- Els Acomiadaments Col•lectius re-cauen sobre els treballadors “del ca-rrer” i no sobre els seus alts directius,veritables culpables de la situació, perla seva gestió nefasta o presumpta-ment delictiva, a més de la immorali-tat que representa mantenir les retribu-cions extra-conveni, mentre es deixa ala gent en el carrer.- Mentre els banquers reben enormesajudes a càrrec de l’erari públic, es ne-guen o retallen ajudes a les capes mésnecessitades de la població (als bancsespanyols, 225.000 milions del BCE i65.000 milions del FROB, que podrienaplicar-se a seguir pagant els sous delstreballadors afectats pels ERO durantanys i anys).- Les empreses reflotades amb enormesquantitats de fons públics estan sentregalades al capital privat, al preu sim-bòlic de 1 euro. Ja s’han portat a termetres operacions d’aquest estil: la CAMregalada al Banc Sabadell, UNNIM alBBVA i Banc València a Caixabank.Amb tot això, s’han evaporat més de10.000 milions d’euros de diners pú-blics, l’equivalent de totes les retalla-des portats a terme pel govern de Ra-joy, en Sanitat i Educació.Per això, i davant l’aplicació dels aco-miadaments col•lectius en el sectorfinancer, en la Federació de ServeisFinancers i Tècnics de CGT (FESI-BAC-CGT), no ens resignem al paperde col•laboradors, ni a abraçar la teo-ria del mal menor, perquè sabem queés l’avantsala del mal major. Tampocacceptem els xantatges que s’han con-vertit les negociacions d’ERO i aco-miadaments col•lectius. Com diuen elsnostres companys de Bankia, l’entrar anegociar un acomiadament col•lectiués com acceptar haver de triar entre queet donin un tir en el cap o en el genoll.Quan tries que t’ho donin en el genoll,consta amb caràcter general que ets elteu qui ho ha triat. Però, a més, et tor-nen a apuntar al cap.Els acords de la CGT que defineixenla nostra posició davant els acomiada-ments col•lectius en el sector són elssegüents:- La CGT, en el seu Congrés Confe-deral celebrat en 2009 va aprovar unaresolució per la qual CAP SECCIÓDE CGT POT SUBSCRIURE ERO(ara Acomiadaments Col•lectius) ENAQUELLES EMPRESES QUE TIN-GUIN BENEFICIS.- El VII Congrés Federal de FESIBAC-CGT, celebrat al novembre de 2012,va acordar que aquelles empreses fruitde l’absorció d’una empresa amb pè-rdues per una altra amb beneficis, hade considerar-se com una sola em-presa (l’empresa real) el resultat finalde la qual serà de beneficis o pèrduesperò, en qualsevol cas, considerades enconjunt. En el cas que el resultat finaldonés beneficis, CGT no podria subs-criure un ERO en ella.- En ambdós Congressos es va acor-dar també que les persones delegadessindicals de CGT de les empreses ambERO suspensius que signi la CGT, hande ser considerades com qualsevol altretreballador, renunciant a les garantiesque mantenen per la seva condició detals.- A més, en el Congrés Confederal de2009 es va acordar reivindicar unaBanca Pública, ètica, controlada i ges-tionada democràticament, i al servei dela gent treballadora i del conjunt de lasocietat.Des del compliment d’aquests acordsde la CGT, volem deixar molt clara lanostra oposició pel que fa als ERO iacomiadaments col•lectius que consi-derem fraudulents. Com alternativa ala pèrdua de milers de llocs de treball, ial frau a les arques públiques que s’estàproduint, proposem que les empresesfinanceres trencades i reflotades ambfons públics no siguin regalades frau-dulentament a altres empreses absor-bents, sinó que han d’entrar a formarpart de la xarxa de Banca Pública, man-tenint la integritat de les seves planti-lles i xarxes d’oficines.La Banca Pública és més necessàriaque mai, perquè l’actual monopoli dela banca privada solament fomental’especulació, l’ofec de l’economiaproductiva i l’empobriment del conjuntde la població. Convidem a totes i totsa aquest debat tan important per a la so-cietat, sense el qual veiem impossiblesortir de la crisi d’una manera justa isocial.Mentrestant, també volem feruna crida a les plantilles del sector fi-nancer, perquè entre totes i tots assolimparar la sagnia de llocs de treball ques’està produint, i el desfalc a les arquespúbliques que tot això suposa.Contraels acomiadaments col•lectius fraudu-lents i el saqueig dels fons públics.Pel manteniment de l’ocupació i elsdrets laborals.Per una banca pública, ètica i demo-cràtica.Dones Llibertàries i la Secretaria de Gènere de CGTCatalunya prenen nou impulsDones Llibertàries de CatalunyaEl col•lectiu Dones Llibertàries deCGT Catalunya neix l’any 2002.La fundació del grup tenia com ob-jectius prioritaris ser una eina útil perles afiliades del sindicat, incidir en lanegociació col.lectiva amb visió degènere, visibilitzar la necessitat delrepartiment del treball domèstic i decura per afavorir la presència de donesa les tasques sindicals, guanyar un es-pai propi dins el moviment feministade classe, el feminisme antipatriarcali anticapitalista.Desprès de molts anys i moltes resis-tències, articles, ponències als con-gressos i treball feminista dins i foradel sindicat, no va ser fins el Congrésde la CGT de Catalunya a Lleida el2010 que Dones Llibertàries va as-sumir la Secretaria de Gènere, 8 anysmés tard de la nostra fundació comcol•lectiu de dones feministes.A partir del Congrès de Lleida, el col.lectiu Dones Llibertàries ha donat im-púls a la Secretaria de Génere de CGTCatalunya. Les lluites en defensa delsServeis Pùblics, la lluita contra elsacomiadaments de dones (Ana Pozo,Charo, Caprabo), sempre a la midade les nostres limitades possibilitats,l’elaboració de Plans d’Igualtat alsconvenis col•lectius de Indra i Seat, elprotocol contra l’assetjament sexual ala feina, la col•laboració amb compan-yes en situació de violència de gènere,la implicació a la campanya pel dreta l’avortament, ens ha permès aparèi-xer al sindicat i al moviment feministacom una eina necessària per a la lluitasindical i social de les dones treballa-dores.A partir de l’any 2011, un nou ciclede lluites dona impuls a Dones Lli-bertàries i la Secretaria de Gènere.Les lluites del sector públic contrales retallades, el moviment 15M, lacreació de Feministes Indignades i al-tres grups de joves feministes antipa-triarcals i anticapitalistes, el viatge deMartha Ackelsberg financiat per unauniversitat americana i l’SP Catalun-ya, les presentacions del documentalIndomables elaborat per CGT-LKN,la implicació important a la campan-ya 8 de març, les propostes a la VagaGeneral del 14N, la creació del piquetfeminista, la participació a la cam-panya “stop bales de goma”, contra laViolència de Gènere el 25N, però tam-bé a l’acte d’homenatge a Durruti, ensha consolidat a Dones Llibertàries i laSecretaria de Gènere dins el sindicat,però també al moviment feminista an-tipatriarcal i anticapitalista.La creació de la Secretaria de Gè-nere a CGT Girona, Caprabo, BaixLlobregat, així com la ampliació del
  • 13. 12 · Treball - Economia Maig de 2013col•lectiu Dones Llibertàries a uni-versitat, ensenyament i administraciópública, ens senyalen el camí, encaratímid que cal continuar.L’èxit de la jornada del 2 de març del2013 “Ni Patriarcat, ni Capitalisme:Alternatives Feministes”, organitzadaper Dones Llibertàries i la Secretariade Gènere, amb la colaboració de l´SPCatalunya, és el resultat d’anys de llui-ta i pràctiques feministes. La jornadava començar amb 1 minut de silenciper recordar a Salvador Puig Anti-ch, militant anarquista assassinat pelfranquisme. La participació d’Homesper la Igualtat, la antropòloga femi-nista Verena Estolcke, la XES (Xarxad’Economia Social i Solidaria), la visióinternacional de l’opressió i explotacióde les dones, el debat intergeneracionalentre feministes dels 70 (La Pelu, laSal), 90 (feminisme gai lèsbic) i 2012(Feministes Indignades i Gatamaula),va donar una visió complerta del femi-nisme de classe del que nosaltres ensreivindiquen. La participació de 50 do-nes i homes al llarg de tota la jornada,el debat inconclús sobre els subjectespolítics i socials de revolució, la rei-vindicació dels colors lila (feminisme),vermell i negre de l’ideari anarcosindi-calista, així com una part lúdica-reivin-dicativa, es van fer arribar a la conclu-sió de la necessitat de crear JornadesIntergeneracionals Estacionals.La jornada de primavera, que ja hemcomençat a preparar serà “Dones i Tre-balls” i comptarem amb la participacióde dones de Caprabo, la Secretaria deGènere del Baix Llobregat, dones deles lluites de la universitat, dones i sa-lut...). La elaboració d’un documentsobre dona i repressió la aportaciósobre la invisibilitat econòmica deltreball reproductiu serviran per centrarels debats. Igualment volem comptaramb la presència del Jovent Llibertarique ha començat una campanya contrales ETTs i el bloqueig en la negociaciódels convenis col•lectius.Elaborar un tríptic sobre assetjamentsexual i laboral a la feina, reforçar elscontactes amb les secretaries de gène-re, crear contactes amb les dones afilia-des al Garraf, amb la secció sindical deAlcampo (majoritàriament dones). Lajornada de primavera tindrà com ob-jectiu el debat intergeneracional entredones afectades per la crisi capitalista,la creació de subjectes de lluita i revo-lució, el suport mutu entre nosaltres,avançar en la concreció dels piquetsfeministes en les Vagues Generals, aixícom avançar en la concreció de la Vagade Dones.Pel manteniment sostenible de la jardineria pública.No a la privatització de Parcs i Jardins de Barcelona!Secció Sindical CGT Parcs i JardinsBarcelonaEls parcs i jardins de Barcelonacomponen un patrimoni ciutadàirrenunciable, herència de diversesgeneracions de barcelonins i barce-lonines i fruit de molts anys de rei-vindicacions veïnals i de l’esforç pelmanteniment d’aquests espais perpart de la plantilla de l’Institut Mu-nicipal de Parcs i Jardins. El governmunicipal ha de ser garant d’aquestpatrimoni, amb l’objectiu d’ampliar-lo i millorar-lo, mai per especular iafavorir interessos privats a través dela seva gestió.La transformació de l’Institut en en-titat pública empresarial local, l’any2005, va suposar una ruptura respec-te al model de gestió directa que elprimer ajuntament democràtic haviarecuperat als anys 80. En aquella eta-pa, el manteniment de la jardineriade Barcelona va ser un referent reco-negut arreu. Des de llavors fins avui,Parcs i Jardins ha sofert la externalit-zació -del 35 % dels treballs encoma-nats- a empreses privades, que sub-contracten maquinària i treballadorsi, en una espiral d’interessat descon-trol, acaben deteriorant el servei quepresten, augmentant gradualment elpressupost inicial i sense assumpcióde responsabilitats pels reiterats in-compliments.Amb la privatització del servei, es-tem tornant al model fracassat delsanys 60 i 70, quan el mantenimentdel verd de la ciutat estava en mansd’empreses privades que mantenienun servei degradat, amb pràctiquescorruptes.Per tot això:* Manifestem la necessitatd’augmentar el patrimoni verd públic,que manté a cada ciutadà de Barcelo-na molt per sota dels 10 metres qua-drats aconsellats per l’OrganitzacióMundial de la Salut.* Denunciem la política de privatit-zació de serveis, actualment més del35%, cedint a empreses privades elmanteniment dels jocs infantils, partde la poda d’arbrat, tractaments fito-sanitaris i en aquets any 2013 el man-teniment de les jardineres, el tanca-ment dels parcs, etc..., renunciant finsi tot a exercir un control de qualitatde les privatitzacions, el qual tambés’externalitza.* Mostrem el nostre rebuig a la po-lítica de contractació de personal.La supressió de la contractació del’estiu, coincidint amb les vacancesdel personal amb el consegüent de-teriorament del verd, en èpoques degran ús ciutadà. No es con-voquen Ofertes Públiquesd’Ocupació, obertes a totsels ciutadans, per tal demantenir les ràtios neces-sàries per Ha. que permetinrealitzar el mantenimentsuficient dels serveis en-comanats. S’ha permès lacontractació personal (ma-joritàriament tècnic) senseprocés selectiu conegut, nitenint en compte els cri-teris de publicitat, mèriti capacitat per accedir aun lloc de treball públic.S’acomiaden als treballa-dors d’oficis (15 acomia-daments en l’actualitat) quehan accedit per un procésd’Oferta Pública mentre esrenova a caps i tècnics quehan entrat sense procés se-lectiu i s’impedeix l’accés ala jubilació parcial a perso-nes de oficis que complei-xen els requisits per fer-hoi nega el dret a treballar alsintegrants de la borsa depeons de l’Institut.* Reclamem que es fomen-ti la participació de les or-ganitzacions veïnals en elcontrol de la gestió del pa-trimoni verd de la ciutat, reconeixentel seu dret a formar part del Conselld’Administració de Parcs i Jardins.* Demanem que es faci una auditoriade l’estat actual dels treballs externa-litzats, pel que fa al cost i la qualitatde servei prestada.* Exigim una política d’ocupacióde l’espai públic més sostenible,que eviti les grans inversions per laseva “posta a punt” o plans integralsi aposti per dotar-lo de manera justade mitjans humans i materials pro-pis, prioritzant l’ús de la ciutadaniade Barcelona, i ens manifestem encontra de la mercantilització d’espaiscom el Parc Güell, a través del cobra-ment d’entradesLa política de reducció de plantilla ila creixent externalització de serveismitjançant contractes a companyiesprivades, s’emmarquen en les po-lítiques de retallades que utilitzend’excusa la crisi actual, sense enten-dre ni explicar a la ciutadania que laprivatització implica pagar dues ve-gades, finançant el servei prestat peralgú sovint mal pagat i en precari, iel guany empresarial d’intermediarisprivilegiats.És per tot això que CGT a Parcs i Jar-dins demanem el retorn al model degestió directa amb personal propi quepermeti dur a terme els treballs enco-manats pels estatuts de l’Institut i quela ciutat mereix.
  • 14. Maig de 2013 Treball - Economia · 13Campanya per a la desobediènciade treballadores de la Sanitat alReial Decret 16/2012Plataforma per una AtencióSanitària Universal a Catalunyahttp://sanitatxtothom.blogspot.comEn el marc de la Plataforma per unaAtenció Sanitària Universal a Ca-talunya s’està fent difusió de la Guiade desobediència de treballadores dela sanitat pública al Reial Decret.Què és laPlataforma?En els darrers mesos, professionals di-versos del sistema públic de salut i en-titats diverses del tercer sector estemconstatant que a Catalunya, malgratl’existència del reglament que regulal’assistència sanitària a les personesmigrades en situació irregular, aquests’està aplicant de forma arbitrària, do-nant com a resultat la manca d’atencióen alguns casos.La dispersió en el territori fa que siguidifícil quantificar els casos i precisarper quin mecanisme es produeixen.En aquesta situació hem detectat lanecessitat de crear un Observatori quepermeti detectar i recollir tots aquestscasos en el marc d’una Plataforma peruna Atenció Sanitària Universal a Ca-talunya, tenint en compte les particu-laritats de les normatives i de la situa-ció a cada Comunitat Autònoma.Per als col•lectius interessats en lesactivitats impulsades en el marc dela Plataforma, podeu informar-vos ahttp://sanitatxtothom.blogspot.com oal twitter @pasu_catObjectius de laPlataforma* Treballar per tal que el dret a la salutde les persones sigui respectat, espe-cialment en el cas d’aquells col•lectiusamb majors dificultats per accedir alsistema sanitari públic* Donar visibilitat als casos en quès’estan imposant traves burocràtiquesque dificulten o impedeixen l’atenciól’atenció sanitària de les persones quehan quedat sense cobertura (immi-grants irregulars o persones que ja noes consideren “assegurades” pel Sis-tema Nacional de Salut) o situacionsen les què directament s’està negantl’atenció a aquestes persones.* Pressionar les autoritats perquè exi-geixin i facilitin mecanismes pel seucompliment* Sensibilitzar els professionals, lesentitats i els ciutadans sobre aquesttemaCom podemaconseguir elsnostres objectius?* Fer un recull dels casos concrets queestan passant* Posar-ho en coneixement del’administració i del públic general* Denunciar els casos en què s’estiguivulnerant el reglamentAjuda’ns a detectar casos on s’estiguivulnerant l’accés a la sanitat públicaals ciutadans després de l’aplicaciódel RD 16/2012Tant si ets ciutadà com professionalsanitari, necessitem la teva ajuda.Si has detectat o has estat testimonid’alguna situació que creus que potestar vulnerant l’accés a la sanitat pú-blica de les persones que han deixat deconsiderar-se “assegurades” pel Siste-ma Nacional de Salut (per exempleimmigrants en situació irregular, jovesmajors de 26 anys que no hagin cotit-zat, etc.), necessitem que ens ho facissaber!! No podem deixar que aquestessituacions continuïn passant.Pots respondre al qüestionari que tro-baras en el web o bé enviar-nos un co-rreu a: observatori.sanitat.universal@gmail.com. Us demanarem informa-ció sobre la incidència o problema queheu detectat, on l’heu detectat (en quincentre) i quines creieu que n’han estatles causes.Si tens dubtes sobre la normativa ila reglamentació pel que fa a l’accésa la sanitat pública dels immigrantsen situació irregular i de les personesque han deixat de considerar-se “as-segurades” després del RD 16/2012,pots consultar la informació i elsenllaços que consten a la pestanyad’”Antecedents” del web.AntecedentsLa publicació del Reial Decret-Llei16/2012, de 20 de abril, de “medidasurgentes para garantizar la sostenibi-lidad del Sistema Nacional de Saludy mejorar la calidad y seguridad desus prestaciones”, mitjançat el qual esredefineix la condició de ciutadà asse-gurat i beneficiari i es deixa d’oferiratenció sanitària universal i gratuïtaa les persones que no siguin “assegu-rades” (donades d’alta a la SeguretatSocial) i a tots els immigrants irregu-lars de l’estat, suposa un clar retrocésdels drets dels ciutadans a l’accés a lasanitat pública i deixa especialmentdesprotegits alguns dels sectors mésvulnerables de la nostra societat.En un intent de suavitzar aquesta llei,a Catalunya el Departament de Salut, através de la instrucció 10/2012, ha de-cidit regularitzar la situació d’aquestscol•lectius i garantir l’accés a la sani-tat pública de totes aquelles personesque puguin acreditar almenys 3 mesosd’empadronament continuat a Cata-lunya, a les quals es lliurarà un docu-ment d’accés a l’assistència renovableanualment.Els estrangers empadronats de menysd’1 any d’estada obtindran l’anomenat“nivell 1”, que donarà dret a l’atencióprimària, prestació farmacèutica (co-pagament 40%) i als programes de sa-lut pública, a més de l’assistència queestableix el Reial Decret (urgències,atenció dels menors de 18 anys i aten-ció a l’embaràs i el part). A partir del’any d’estada reconeguda s’acreditaràl’anomenat “nivell 2” que donarà ac-cés a l’atenció especialitzada.El termini màxim per a regularitzar lasituació de totes les persones que hanquedat sense cobertura sanitària pú-blica finalitzava el dia 31 de març de2013.La connexió del canal Segarra-Garrigues amb la xarxaTer Llobregat: transvasament de conques internes enconcessió privadaL’empresa ATLL Concessionària dela Generalitat de Catalunya, SA,l’empresa privada recentment adjudi-catària per part de la Generalitat pergestionar l’aigua potable a Barcelona(província), està en marxa per connec-tar el Canal Segarra-Garrigues a la sevaxarxa Ter Llobregat.En aquest sentit entrant en matèria me-diambiental, la Secció Sindical de laIntersindical CSC a l’ACA i la SeccióSindical de la CGT a ATLL Conces-sionària estem en contra del transva-sament de conques internes ja que elcàstic mediambiental és irreparable.D’altra banda, ens qüestioneml’objecte d’aquesta operació. Si en unprincipi el canal Segarra-Garrigueshavia de donar servei a l’agricultura,perquè ara es connecten les dues con-ques? Servei bàsic a l’agricultura o es-peculació? L’activació de la intercon-nexió Canal Segarra-Garrigues amb laxarxa Ter Llobregat pot ser una qüestióestrictament econòmica però no en elsentit d’optimitzar els recursos amb lesnecessitats bàsiques de la població sinóper engrossir les rapinyades arques pú-bliques, mitjançant empreses privades.Recordem que el canal està gestionatper una societat privada, Aigües delSegarra Garrigues, SA. Entre els cà-rrecs històrics d’aquesta societat estrobava el Sr. Leonard Carcolé Galea,actual director de l’Agència Catalanade l’Aigua i prèviament ex-directiud’Aigües de Barcelona. D’altra ban-da, la privatització de la gestió en altade l’aigua de boca de la província deBarcelona, ATLL Concessionària dela Generalitat de Catalunya, SA, per-tany majoritàriament al Grup AccionaAgua, el banc brasiler BTG Pactual ialtres empreses.Totes dues multinacionals tenen fontsfinanceres que operen a nivell mun-dial. Ambdues empreses també estanmostrant una molt bona voluntat de ferbussines, la primera li vendrà l’aigua ala segona, la segona la vendrà a la ve-gada als serveis municipals. Per tant elcanal serà un gran negoci per les granscorporacions amb connivència amb elgovern de Catalunya.Una altra qüestió afegida és el de-sús d’altres instal•lacions ques’inclogueren en les obres alternativesal Pla Hidrològic Nacional (PHN), comla dessaladora del Prat, amb un costde 259.000.000 mil•lions d’€ pagatspels ciutadans i ciutadanes. Aquestainstal•lació té una capacitat de potabi-lització de 60 Hm3/any i n’està pro-duïnt escasament 10 Hm3/any , el costd’aquesta aigua és massa elevat.En termes tècnics, econòmics i sosteni-bles la previsió hidràulica dels gestorsde l’administració té un suspens denota. Un suspens no per manca d’estudisinó perquè els seus objectius obeei-xen al model urbanístic de creixementsense mesura, a l’especulació front lanecessitat bàsica, beneficiant les gransconstructores en lloc dels contribuents.Secció Sindical CGT a ATLLConcessionària i Secció SindicalIntersindical CSC a l’ACA
  • 15. 14 · Treball - Economia Maig de 2013Notícies sindicalsContra lesretalladespressupostàries alservei d’atenciótelefònica 012La Secció Sindical de la CGT AtentoBarcelona contínua denunciant les re-tallades pressupostàries del 30% en elservei d’atenció telefònica 012, de laGeneralitat de Catalunya, que ha su-posat acomiadaments i modificacionssubstancials en la plantilla. La Gene-ralitat ha permès que Atento Teleser-vicios seleccioni aleatòriament alstreballadors i treballadores afectadesper aquesta segona mesura de retalla-des, doncs al juliol del 2012 la planti-lla del 012 ja va sofrir un procés coml’aplicat el passat 22 d’abril.La CGT, majoritària en el Comitèd’Empresa d’Atento, es va aixecar delperíode de consultes denunciant da-vant la Inspecció de Treball l’oberturad’aquest període, i continuarà amb lesaccions que siguin necessàries per adenunciar la precària situació dels tre-balladors del 012 que són com indicala Generalitat “la imatge d’aquestaadministració”, i que són els que hanaconseguit que el servei d’atenció te-lefònica 012 sigui el més valorat pelsciutadans.Mobilitzacions aAENA Aeroportde Reus contrala modificaciód’horaris i lasupressió d’un delstorns laboralsLa plantilla de l’aeroport de Reuss’està mobilitzant contra la modifi-cació dels horaris i la supressió d’undels torns laborals que la direcció del’Aeroport va decidir unilateralmenttirar endavant a finals del passat mesde març, un fet que afecta a 14 tre-balladors i pot provocar un cop moltdur per a la continuïtat de l’aeroport,ja que la modificació de l’horari supo-sarà que les companyies aèries tinguinmés dificultats per programar vols ioperar a l’aeroport..L’empresa va presentar la reorganit-zació de la plantilla que es limitavaa reduir un torn i repartir el personalen quatre torns més un torn de matíen algunes ocupacions, suposant unsobredimensionament d’algunes de-pendències, la eliminació d’un tornde vital importància per a la seguretaten l’operativitat i la quasi eliminacióde la flexibilitat necessària per tal depoder atendre a noves sol•licitudsd’operacions fora de la programacióactual.Per tal de mostrar la seva oposicióa les mesures el comitè d’empresa(UGT, CGT, CCOO) ha estat convo-cant diverses concentracions durantmarç i abril i està preparant la convo-catòria d’aturades durant l’estiu.Vaga contra eltancament de larotativa del GrupZeta a Parets delVallèsA finals de març la plantilla de Grá-ficas de Prensa Diaria S.A. de Paretsdel Vallès, rotativa principal del GrupZeta, on s’imprimeix El Periódico deCatalunya i l’Sport, entre d’altres pu-blicacions, va estar set dies en vaga,davant l’anunci del grup empresarialdirigit per Antonio Asensio de clausu-rar la planta, només 12 anys desprésde la seva obertura.Això faria perdre 102 llocs de treballdirectes, sense evaluar l’impacte quetot plegat tindrà a d’altres àmbits deproducció del Grup Zeta. El 20 demarç es van sumar a la mobilitzacióels treballadors de la seu central del’empresa a Barcelona, on hi ha lesàrees de gestió i redacció, amb unseguiment del 90%. Els dies 8, 9 i 10d’abril es van portar a terme novesmobilitzacions als centres d’El Perió-dico per l’ERO a l’impremta de Paretsdel VallèsLa reducció d’un 8% del sou de laplantilla a mitjans de l’any passatsemblava que havia de millorar lasituació financera de l’empresa, peròcada cop que s’executa un nou ven-ciment bancari del deute es produeixuna passa enrere. A més tot apunta aque després de la planta de Parets delVallès arribaran nous acomiadaments inoves reduccions salarials.Unitono vol tirarendavant un EROa nivell estatalque afectaria 270treballadors, 64d’ells a BarcelonaEl passat 11 de març Unitono va con-vocar als comitès d’empresa de lesprovíncies de Barcelona, Madrid iSantander, per separat, per a infor-mar de la mala situació econòmica del’empresa segons ells, i per tant de lanecessitat d’aplicar mesures per a te-nir una major flexibilitat, en detrimentde la nostra estabilitat laboral, i fins itot de realitzar un Expedient de Regu-lació d’Ocupació (ERO).El 20 de Març es va obrir el període deconsultes que havia de durar un màximde 30 dies. Les causes al•legades perl’empresa són econòmiques i de pro-ducció afectent a nivell estatal a 270treballadors (64 a Barcelona, 176 aMadrid i 30 a Santander). L’empresava informar que va tenir un resultatnegatiu d’explotació en l’exercici del2012 i preveuen que per al 2013 el re-sultat present una pèrdua molt major, acausa de, entre altres factors, el menornivell d’ingressos i de l’activitat delprincipal client de l’empresa, que ésTelefònica.El període previst per a portar a termeaquesta mesura, i altres que puguinsorgir (suspensions o modificacionsde contractes), com resultat de la ne-gociació, s’estendrà des de l’endemàa la finalització del període de con-sultes fins al 31 de desembre de 2013.Els criteris de selecció dels companysi companyes que vagin a ser afectatssón: adscripció al servei, producti-vitat, impossibilitat de reubicació enaltre lloc no excedent, absentisme enl’últim any, polivalència de cada tre-ballador, major salari i càrregues sò-cials, capacitació i idoneïtat.CGT tenim clar, que cap d’aquestesmesures és necessària en una empre-sa que segueix generant beneficis,per tant no anem a donar carta blancaa l’empresa perquè executi ni un solacomiadament, ni anem a mercadejaramb les condicions i llocs de treballde cap company. Per això vam convo-car concentracions el 3 i l’11 d’abril aBarcelona contra l’ERO.El Tribunal Suprem sentència queTMB haurà d’indemnitzar els seusconductors/es d’Autobusos amb mésde 1.000.000 euros per negar-los el“descans de l’entrepà”TMB, empresa insigne de l’ajuntamentde Barcelona, haurà d’indemnitzara 672 conductors/es d’autobús amb894.837€ més els interessos d’aquestdeute, la suma sobrepassarà el miliód’euros.Malgrat la modernitat que es ven desde la Direcció de TMB la veritat ésque els conductors/es d’autobusos deBarcelona no van poder gaudir deldescans de l’entrepà i dels dos dies dedescans setmanals fins el conveni del2009, signat per CGT, ACTUB i PSA,i que es va aconseguir després d’unllarg període de mobilitzacions.Ha quedat demostrat que fins aquestadata la Direcció al costat de CCOO iUGT pactaven convenis que deixavenals conductors/es sense el descans del’entrepà i amb un sol dia de descanssetmanal a canvi de, entre altres coses,“prebendes sindicals”, que també hanestat anul•lades judicialment per lasentència 626/2010 del Jutjat Social25 de Barcelona.Després d’un llarguíssim període deprocessos judicials que s’inicià ambuna denúncia de CGT el 30 de generde 2007 finalment el Tribunal Supremens dóna la raó a CGT, ACTUB i PSAen una sentència que no admet capapel•lació. Els afiliats a aquests tressindicats que es van adherir a la de-manda cobraran a raó de 4,08 € percada dia que van venir a treballar entreel 21-03-2006 i el 05-05-2008.Telefònica volbaixar el sou a laseva plantillaTelefònica d’Espanya SAU va anun-ciar el passat mes de març a repre-sentació sindical que, davant la malasituació econòmica i competitiva del’empresa, pretén aplicar un duríssimajustament salarial a la seva plantilla,entre altres mesures.Contradient els resultats de 2012 vaexposar les dificultats que travessa lacompanyia i va comunicar les mesu-res a prendre, ja des d’aquest mateix2013, per a reduir despeses laborals iaugmentar la productivitat.Principalment: supressió d’un pagaextraordinària, congelació del com-plement per antiguitat, introducció deconceptes de salari variable en funciód’objectius, cessament de l’abonamentdels tres primers dies de baixa per IT,suspensió de l’aportació del promotoral Pla de Pensions fins a juny de 2014(i reducció econòmica de la prestaciód’Assegurança Col•lectiva de Super-vivència per a qui no es va adherir aaquest pla), rebaixa substancial delsFons Socials i eliminació de la com-pensació de dos dies festius en les pa-gues extra.A més, lògicament, no s’actualitzaràel sou de 2013 conforme al pactat enconveni (pujada del 1% de la massa sa-larial, encara que la inflació interanualgairebé tripliqui aquest percentatge)i s’executaran altres mesures com lareducció de dies d’Assumptes Propis,la reducció els temps de descans pera menjar i l’adequació de funcionsde cada categoria a les necessitats del’empresa.Ens trobem davant un atac sense pre-cedents a la plantilla de Telefònica aEspanya, l’espai geogràfic més danyatper la crisi de tots en els que operael Grup. Però no es pot obviar unadada crucial: aquestes solucions del’empresa es conclouen a partir d’unaanàlisi de dades fins a 2011, ignorantl’evolució, la transformació i les ten-dències de recuperació i lideratge de lacompanyia el 2012, sobretot en l’últimtrimestre, i l’estirada del que portemde 2013.CGT no admet que la plantilla de Te-lefònica hagi d’assumir retallades in-discriminades i injustificades, basadesa més en informes esbiaixats.Mobilitzacionsa TV3 enprotesta peldemantellamentde corresponsaliesi les retalladespressupostàriesEl Govern d’Artur Mas segueix apri-mant TV3 aportant-hi 35 milionsd’euros menys el 2013. En quatreanys, la CCMA ha perdut gairebé unterç dels recursos que hi destinava laGeneralitat, unes retallades que posenen dubte el model de la televisió públi-ca. Davant d’això el comitè d’empresaTV3 s’està mobilitzant en defensa delmodel de televisió púbica i nacionalde Catalunya, i en contra de les reta-llades i la supressió de corresponsaliesdels informatius de la cadena a Tarra-gona, Lleida, Girona, Terres de l’Ebrei Pirineus.El comitè d’empresa denuncia que elfull de ruta té com a finalitat el des-mantellament de TVC, està essent se-guit al peu de la lletra per la Direcciói ha deixat els passos molt marcats iclars cap a aquest desmantellament.Recorden que en primer lloc es vanreduir 100 milions d’euros de pres-supost, després es va produir el canvien la direcció per posar en els llocs decomandament els executors d’aquestpla, mentrestant es van deixar de con-tractar gairebé 400 companys tempo-rals i fa uns mesos van ser reordenatsels canals de TVC amb els resultat del’eliminació del 3XL i el repartimentdel històric 33 entre l’Esport3 i el Su-per3.Els treballadors han fet diverses ac-cions, vagues i manifestacions contraaquestes retallades i el full de rutadurant els últims mesos. En aquestalínia el 20 de març es va fer una vagaparcial i concentració a la seu de laCorporació Catalana de Mitjans Au-diovisuals, el 21 de març una aturadade 12 hores amb un seguiment massiu,i el 22 de març una concentració detreballadors davant del Parlament du-rant la compareixença de la direccióde la CCMA i de TVC a la comissióde control. El Comitè d’empresa va-lora molt positivament la resposta detots els treballadors i la determinacióque demostren per defensar TVC i elsllocs de treball.Pel que fa a Catalunya Ràdio l’1 demaig s’acomiadava a una trentena decorresponsals periodistes “freelance”,en el que es tem que es tracti d’un pri-
  • 16. Maig de 2013 Treball - Economia · 15mer pas abans de reduir la plantilla.CGT de Correuses concentra el 5d’abril a Manresa,Lleida i Barcelonaper denunciarla reducció deplantilla i larepressióEl passat 5 d’abril, quan es com-plien dos anys de la signatura deltercer conveni col•lectiu de Correus,la CGT es a concentrar a Manresa,Lleida i Barcelona per denunciar lasituació dels treballadors de Correus,especialment la reducció de plantillai la repressió de la Direcció cap alsempleats.La Direcció de Correus està utilitzantel text pactat amb CCOO, UGT, CSIFi SL per reduir plantilla. La manera defer-ho és mitjançant la no substituciódel personal que es jubila o traslladaa altres ministeris. D’aquesta mane-ra, a nivell estatal, Correus ha perdut10.000 dels seus 65.000 treballadorsen els últims 5 anys, més de 500 a laprovíncia de Barcelona.La reducció de plantilla i de despesesde personal ha estat tal que Correusno ha presentat pèrdues en cap exer-cici, i ara presenta un nou pla estratè-gic denominat 100-300-1500 en quès’assegura que el volum de negociaugmentarà però es continua amb lesreduccions de plantilla i es plantejaun ERO a la filial del grup CorreusChronoexpress.Els treballadors de Correus han pa-tit tres congelacions salarials conse-cutives, a més del arrabassament dela paga extra de Nadal el 2012 i lareducció d’un cinc per cent del sa-lari al maig de 2010 per al personalfuncionari que encara queda i llunyd’assumir la seva responsabilitat enel deteriorament del servei postalmotivada per l’eliminació de llocsde treball, l’empresa carrega aquestaresponsabilitat sobre els propis em-pleats, recorrent en molts casos a larepressió, en forma de sancions, ex-pedients, etc.A més, Correus discrimina CGT,excloent-la de les diferents comis-sions negociadores i negant el dret arebre diferent informació sol•licitada,que sí reben la resta d’organitzacionssindicals representatives. CGT ha de-nunciat aquestes pràctiques davant lajustícia obtenint diverses sentènciesen què es reconeix el dret negociadorde la CGT com a organització sin-dical representativa i en què s’instaCorreus a desistir en la seva conductaantisindical cap a la CGT.CGT F.C. Barcelonareclama el canvidels horaris delspartits de futbolper a la conciliacióde la vida familiarLa Secció Sindical de CGT al Fút-bol Club Barcelona ha manifestat elseu desacord amb la gestió horàriadels partits de futbol professional;tant a la lliga de futbol professional,com als clubs de futbol, les platafor-mes televisives i a la real federacióde futbol espanyola. Les convoca-tòries horàries dels partits de la lligaBBVA i la lliga Adelante mostrenuna nul•la sensibilitat amb milers detreballadors. No hi ha un avís amb lasuficient antelació del dia i hora, difi-cultant la conciliació familiar. En an-teriors temporades les convocatòrieseren en 10 dies abans dels partits, enl’actualitat és aproximadament d´unmes, però amb la diferència que ac-tualment la jornada pot ser disputadaen quatre dies diferents, no els anticsdies de futbol de dissabte i diumenge.Ara la jornada s´ha ampliat a diven-dres i dilluns, i amb una gran diver-sitat horària.Un exemple a seguir és la premierleague anglesa, on se sap el dia il´hora de tota la competició des del´inici de la temporada.CGT també denuncia que el personalestà sent substituït per ETT’S en elCamp Nou, per voluntaris d’ONG,que hi ha més treballadors subcon-tractats que del Club, que hi ha situa-cions de desigualtat en horaris, diesi activitats. no hi ha transparència ies perjudiquen a uns treballadors perafavorir uns altres.Les SeccionsSindicals deCGT al transportsanitari deCatalunya contrales retallades deserveisEl P.I.U.C. (Pla integral d’urgènciesde Catalunya) és un programa de laGeneralitat de Catalunya, posat enmarxa l’any 1999, per reforçar elsistema sanitari pel augment esta-cional de la demanda de transportsanitari urgent i no urgent. La aplica-ció d’aquest pla es realitza entre elsmesos de novembre i abril i suposaun augment d’unitats (ambulàncies)en temporada de grip i augment depatologies respiratòries. També enzones costaneres, i en època estival,s’augmenta el nombre d’unitats perpoder cobrir la totalitat de la deman-da amb la mateixa qualitat assisten-cial tot i l’augment de població enaquesta zona.Segons denuncien les Seccions Sindi-cals de CGT al Transport Sanitari deCatalunya, sembla que poc importaaixò als nostres responsables en salut,ja que a gairebé dos mesos d’acabaraquest pla decidien retallar diversesunitats assistencials en Catalunyaprovocant amb això més pressió so-bre les unitats que queden activesi una baixada del nivell de qualitatassistencial a causa d’això, majortemps de resposta en haver menysunitats operatives, al que cal sumarl’important drama familiar a què esveuen abocats els professionals queperden el seu lloc de treball.També perilla el P.I.U.C. estival elque pot convertir aquest estiu leszones costaneres en un caos, per dir-ho suaument, ja que la disminuciód’unitats en aquestes zones pot pro-vocar una autèntica tragèdia.Tot això, unit al constant assetjamentrebut pels professionals de part de lesempreses, tant de la pública (SEM,SA) com de les adjudicatàries, ensha obligat a convocar una protesta ala porta de SEM, S.A. Pablo Iglesias,101-115 de l’Hospitalet per aquestdivendres 15 de febrer de 2013, a les10:00.Des de la CGT es va fer una crida ala ciutadania i als diferents col•lectiussocials perquè facin sentir la sevaprotesta, perquè això no és més quela “Avançada” de més retallades en eltransport sanitari de Catalunya, tanturgent com no urgent, per al primersemestre de l’any. Si unim aquestsretalls als tancaments diversos cen-tres d’urgències estem condemnant ala ciutadania de Catalunya a un riscinnecessari que, en el pitjor dels ca-sos, pot arribar a provocar fins i totla mort.Mentre s’omplen la boca parlantde l’estat de benestar estan treba-llant únicament i exclusivament perdestruir-lo. Mentre dia sí i dia tambésurt a la llum pública un nou cas decorrupció entre la classe política ensretallen serveis tan bàsics com lesambulàncies. Ens estan deixant alcarrer, augmentant l’atur, robant-nosla nostra sanitat i posant en perill lesnostres vides i encara volen que noens queixem, que no sortim al carrera reclamar el que és nostre.Per això la CGT reclama un serveipúblic de qualitat, que les retalladesvagin sobre el sou de els polítics i lasupressió d’assessors elegits a dit.Hem de reclamar el que per justíciaens pertany, pels malalts que haurand’esperar més temps del necessari perrebre assistència, pel accidentat que aterra esperarà inútilment la arribadad’una ambulància, pels professionalsque van a l’atur i per les seves famí-lies, víctimes innocents d’una políti-ca ultracapitalista feta per i per a unaclasse política i empresarial, elitista iantisocial.La irresponsabilitatdeixa a l’aire 5000llocs de treball enel Grup OrizoniaDes del passat 18 de febrer, els tre-balladors i treballadores d’Orizonia,grup d’empreses del sector turísticcom Vibo Viatges (abans Viajes Ibe-ria), Iberojet, Solplan, Viva Tours,Kirunna Travel, Emprender, Condor,etc, s’han estat mobilitzant a Barcelo-na i a la resta de ciutats on té presèn-cia (Palma, Madrid, Bilbao,...), ambconcentracions, talls de trànsit i ma-nifestacions.Orizonia, propietat de Carlyle, estrobava fins a aquell moment pen-dent que la Comissió Nacional de laCompetència n’autoritzés la compraper part del grup Globalia i negociantamb els treballadors un suposat pla deviabilitat que passava per l’aplicaciód’un expedient de regulació tempo-ral d’ocupació (ERTO) proposat perl’empresa.Després d’anunciar la Comissió Na-cional de la Competència un retarden l’autorització de la compra, el 15de febrer Orizonia feia públic ques’acollia a l’article 5-bis de la lleiconcursal (article que li permet evitarel concurs de creditors durant quatremesos) i enviava en un primer mo-ment als treballadors a casa, per recti-ficar després, i al mateix temps que esproduien irregularitats que afectavenels clients de Orizonia, se suspeniaalgun vol de la seva companyia aèriai es deixaven de vendre productes alsclients. Immediatament aquesta situa-ció sortia a la llum pública. El 18 defebrer Orizonia es va dedicar a tras-lladar treballadors i cartera de clientsa centres de treball a Viatges Barcelósense cap tipus de negociació amb elssindicats, d’aquesta manera deixavenals 5000 treballadors del grup en unasituació d’indefensió de cara al futur,ja que els actius, és a dir les carteresde clients, s’estaven traspassant a unaaltra empresa sense cap informació ial més vell estil caciquil.. Finalment,el 12 de març, Orizonia, un dels mésimportants grups empresarials delsector turístic de l’estat espanyol,entrava definitivament en concurs decreditors per liquidar l’empresa.Des de CGT s’ha estat denunciantl’actitud irresponsable dels diferentsactors que han propiciat aquesta situa-ció: la Comissió Nacional de la Com-petència, pel retard en l’autoritzacióde la compra d’Orizonia; Globalia,l’empresa suposadament compradorad’Orizonia, per la retirada de deter-minats compromisos sobre la base delretard de la decisió de la comissió dela competència; els responsables de lagestió de Orizonia que van portar a lasituació financera que patia el grup;i finalment, a les autoritats polítiquesque estan veient en els seus nassoscom en un sector al qual se li pressu-posa que constitueix un dels motorseconòmics del país i on s’obtenengrans beneficis, es produeix el ter-cer escàndol en un breu període detemps, després de la fallida de Spa-nair i Viajes Marsans, en el qual esveuen afectats milers de treballadorsi desenes de milers de ciutadans enqualitat de consumidors.Des de CGT creiem que tant el futurd’empreses com Orizonia com el delconjunt dels treballadors del sectorturístic a l’Estat espanyol és viable,el que no tenim tan clar és que laseva viabilitat passi per la gestió deles persones i les institucions que hanintervingut fins ara, menyspreant unavegada més, les conseqüències quesuposa la seva irresponsabilitat i malafe.CGT exigirà totes les responsabilitatslegals tant laborals com penals queconsideri oportunes, davant d’unasituació que abocarà a l’atur a mi-lers de treballadors. Considerem ques’està jugant amb les condicions devida d’aquestes famílies com en untauler d’escacs en què els gestorsd’Orizonia, els suposats compradorsd’Orizonia, Globalia, la ComissióNacional de la Competència i les ins-titucions polítiques no han pogut o nohan volgut possibilitar una solucióque salvaguardés els llocs de treball iel manteniment de l’activitat.Els gestors d’Orizonia (els fonsd’inversió Carlyle, ICG i Vista), laclasse política i les empreses de lacompetència han deixat caure aquestgrup demostrant un cop més que noels importa res el manteniment del’ocupació o les condicions de vidade les persones. Orizonia mor no perfalta de treball o futur sinó víctima del’especulació financera i del carron-yerisme empresarial, un fet visibleen com les empreses feien ofertes detreball als treballadors de Orizonia acanvi de renunciar a la seva indem-nització o a qualsevol dret que elscorrespongués després del tancamentde l’empresa, propiciat per la malagestió dels seus propietaris.
  • 17. 16 · L’Entrevista Maig de 2013ParlemIñaki García, aJoan M. Rosich“Les formes llibertàries s’hanVaig néixer a Elgoibar (Gipuzkoa)l’any 1956, la meva mare va morirquan jo tenia 3 anys d’edat. Som 7germans i el meu avi per part de mareva ser editor i impressor republicà aPamplona i afusellat el 23 d’agost de1936 en la matança de Valcaldera.Ens traslladem a Barcelona a princi-pis dels 60 i des de llavors aquí visc.Vaig començar a actuar en el barrion vivia, Sants, i fundem l’AteneuLlibertari de Sants alhora que vaigparticipar com tantes persones enla reconstrucció de la CNT des dela reunió de Sant Medir. En aquellsanys bojos van ser interminables lesaccions, les lluites en les quals par-ticipem des de qualsevol espai. Vaigformar part durant poc temps d’unagranja de conills a Horta de SantJoan, vaig retornar a Barcelona,vaig treballar en el transport amb elIaio (Transports Lou) i després emvaig traslladar al centre de la ciutatformant part del Ateneu Llibertari dePoble Sec.Havia deixat la militància a la CNTperò vaig seguir relacionat en la so-lidaritat amb molts conflictes i llui-tes obreres i en el 1987 un grup de 8persones muntem el Lokal, al Ravalde Barcelona, un espai que acaba decomplir 25 anys. Vaig formar partde la revista llibertària La Lletra Ai des del Lokal vam participar en leslluites que s’anaven desenvolupant aBarcelona, fins a la formació el 1994del Col•lectiu de Solidaritat amb laRebel.ló Zapatista, abans formeml’editorial Virus, el menjador po-pular El Escondite i també vaigtreballar un temps a la cooperativaTrèvol. Durant 15 anys formem partdel zapatisme internacional i de lesxarxes contra el neoliberalisme finsl’autodissolució del col•lectiu l’any2010. Vaig retornar a l’activitat enel Lokal formant part de l’Assembleadel Raval....- Portes molts anys de militàn-cia llibertària a la teva esquena,començant pels convulsos anys70. Que remarcaries de la CNTd’aquells temps en la qual vas mi-litar?L’excés de generositat, il•lusió i pas-sió de sentir que podíem canviar lescoses i crear un món nou. El crearuna cosa nova amb molt poca expe-riència i tenir com referent la històriade la CNT que ens pesava com unallosa, d’una banda fent-nos participisd’aquest fil de la rebel•lió del queformàvem part aprenent dels encertsi errors dels nostres avis. Personal-ment em va fer ser qui sóc i aprendrea marxes forçades de tantes experièn-cies i tan intenses.- Vas estar en la redacció de la So-lidaridad Obrera, òrgan de la CNTde Catalunya, en la temporada enque Ramon Barnils en va ser direc-tor ? Com valores l’experiència?No, no en vaig formar part perso-nalment, si ho va fer un dels meusgermans i col•laboràvem en la dis-tribució. No recordo el tiratge peròera molt important, formava part del’efervescència de la CNT i del mo-viment llibertari, oberta als nous es-pais.- Creus que la CNT estava “pre-parada” per assumir els criterisperiodístics avançats i heterodoxesque defensàveu?Crec que la CNT estava preparadaper a rebre gairebé tot, eren tempsde molta creativitat i efervescència,d’experimentar amb valentia i atre-viment. Dins la CNT hi havia moltesmaneres diferents de pensar i de fer,sempre he cregut que aquesta era laseva força, i es manifestaven quoti-dianament i en alguns cas de formaconflictiva, això no impedia el seudesenvolupament. Va funcionar men-tre se sumaven els esforços de formacreativa i de comú acord. La premsallibertària era molt important, aixícom revistes com Ajoblanco. En elcarrer estaven presents unes publica-cions que trencaven amb l’existent imolta gent les llegia.- Veus algun paral•lelisme entre elCatalunya/Papers i altres publica-cions anarcosindicalistes actualsamb aquell projecte de la Soli quevolieu portar a terme?Sempre ha estat característica delsanarquistes i llibertaris la creació depublicacions, i en molts casos hanservit per a debatre, informar i posaren qüestió de forma oberta l’estat deles coses, i jo sempre ho veuré bé.Potser jo vaig participar de formamés activa en La Lletra A com revistallibertària autònoma i independent.- Quan i perquè vas deixar la tevamilitància a la CNT?Sempre he mantingut l’activitati la solidaritat però vaig deixard’organitzar-me a partir del Vè Con-grés de la CNT per la frustració queem va suposar la divisió i la confron-tació entre companys i el desgast da-vant tantes coses per fer.Es va trencar aquesta confiança quetenia i vaig seguir actiu des dels ate-neus llibertaris i l’autonomia. Detant en tant participava a la CNT perconflictes laborals o donant suport ainiciatives, però de forma organitza-da ja no.- Has anat seguint l’evolució del’anarcosindicalisme fins al diad’avui? Com veus la seva situacióactual? Quines perspectives de fu-tur té segons la teva opinió?Penso que la divisió li va treuremolta força i des de llavors no s’harecuperat, i entenc que el paper del’anarcosindicalisme ha variat molt.Segueixo admirant i respectant la mi-litància anarcosindicalista i més enla situació actual més difícil encara,entenc que l’acció directa i el suportmutu segueixen sent vàlids però crecque caldrà actualitzar estratègies iformes davant la crisi, sabent que elsindicat no ha de ser l’única forma nila determinant quant a organitzar lasocietat, però té un paper fonamen-tal en la resistència en defensa de lescondicions de vida. Necessita replan-tejar-se i perdre l’”arrogància” deconsiderar-se l’eix central. Crec quecal crear noves formes de fer políticai de sumar.- Després de la CNT vas estarvinculat al moviment llibertari,en concret a l’Ateneu Llibertaride Poble Sec. Que en destacariesd’aquella època?En els Ateneus no ens barallàvem apesar de les diferències, sabíem su-mar esforços i respectar als “altres”,hi havia molta experiència i molta ac-tivitat i estàvem pendents de les no-ves lluites. Ens arribem a coordinari a realitzar campanyes importantsde forma humil i generosa. Al PobleSec vaig formar part de la redacció ide la distribució de La Lletra A, or-ganitzàvem les Festes Alternatives,l’Agència de Noticies Alternativai les lluites de la ciutat. Jo venia del’experiència del Ateneu Llibertari deSants que finalment es va dissoldreperò va tenir una etapa molt activa iimportant en les lluites del barri i dela ciutat.- Perquè creus que la majoriad’ateneus llibertaris de Barcelonai de la resta del país van anar des-apareguent progressivament?Crec que les formes organitzativesdel moviment llibertari no vam saberadaptar-les i buscar-ne de noves quedonessin resposta a les noves neces-sitats. En molts casos s’han trans-format en altres espais i també hantornat a sorgir com ateneus. Semprees van mantenir d’alguna manera tanten la ciutat com en alguns pobles. Lacrisi de la CNT va afectar molt i vanresistir amb altres noms.- Creus que el moviment llibertariha perdut força o simplement s’haanat transformant i influint en elsmoviments socials de base?Quant a les formes d’organitzacióclàssica si que ha perdut però noquant a inspirador i influència, alcontrari. Les formes autoritàries sique han perdut molta més força i lesorganitzacions basades en la delega-ció per descomptat que també. Crei-xen les basades en l’autoorganitzaciói l’assemblearisme. Les formes lli-bertàries s’han anat estenent més quemai. Entenc que falta l’experiènciadels grups d’afinitat organitzats. Enel moviment okupa sempre va es-tar present, en les lluites ecologis-tes i feministes i per descomptat enl’antimilitarisme, la insubmissió, lesràdios lliures… .- Existeixen espais actualment aBarcelona que podrien considerar-se hereus de la tradició llibertària iantiautoritària de la Barcelona delsanys 70-80?Per descomptat que si, hi ha ateneusllibertaris, anarcofeministes, anarco-punks, anarcosindicalistes, insurrec-cionalistes, individualistes, grupsd’afinitat. N’hi ha d’hereus i de nousi també obeint a les formes més clàs-siques. Sempre s’han entès les for-mes d’organització llibertàries comàmplies i de vegades contradictòries,sense que cap tingués el patrimoni nil’exclusivitat.- Creus que la tradició llibertàriadel nostre país ha influit de for-ma important en els movimentssocials com el 15M, ateneus popu-lars, locals alternatius, col•lectiusde base, plataformes d’activistes ofins i tot en determinats àmbits del’esquerra independentista?Penso que si i també al contrari. Hiha espais i persones que romaneninamovibles en qualsevol situaciói altres que canvien contínuament.Canviar o adaptar-se no té perquèsignificar cedir.Els moviments que cites calentendre’ls com molt diversos, nosón formes homogènies i hi ha detot, però en els criteris substancials sicrec que tenen més influència lliber-tària encara que no els agradi definir-se ideològicament. En les pràctiquesentenc que la memòria llibertària estàsempre present en els moviments debase. A pesar que hi ha qui volencrear noves experiències electorals ipartidistes, les formes assembleàriesi l’autoorganització són avui àmplia-ment desenvolupades. “No ens repre-
  • 18. Maig de 2013 Laboral - Economia · 17m amb...activista llibertari>> LES FRASES...n anat estenent més que mai”senten” ha estat un dels acords mésdesenvolupats entre les assembleesi moviments de base, la defensa delcomú enfront del privat i l’estatal, eldesenvolupament de formes autoges-tionàries… Crec que són símptomesde que s’estan movent moltes cosesentre el vell que s’afebleix i el nouque neix. La memòria llibertària ins-pira gran part d’aquestes experièn-cies enriquint-se contínuament.- Com veus el moviment lliberta-ri actual? Cap on creus que va? Il’anarcosindicalisme?Crec que el moviment llibertari ésmolt ric quant a practiques i que hiha moltes persones que es reclamende la cultura llibertària. La força deles organitzacions potser no es co-rrespongui amb aquesta presència.Entenc que és un moment molt ricper a experimentar i crear pràctiquesllibertàries en tots els espais, doncshi ha una necessitat d’omplir el buitque el sistema està deixant. Sobrel’anarcosindicalisme, pel que se-gueixo sense estar present en el quoti-dià, manté la presència tant en la CNTcom en la resta d’organitzacions. Ésevident que hi ha una crisi i despres-tigi molt fort dels sindicats i que ésun bon moment per a les formes au-tònomes i de base, i per descomptatl’anarcosindicalisme, si sap entendrei donar resposta als nous reptes. Josempre confio que estarà present i lagent sabrà trobar les maneres de llui-tar i resistir.- El teu nom va associat des de fatemps a un espai del Raval de Bar-celona: El Lokal. Quan, qui i per-què es va crear El Lokal?Es va crear en un moment que vamentendre que faltava en el centre dela ciutat un espai que fora obert i nopertanyés solament als “militants”.Va sorgir d’un grup de 8 personesque vam posar l’esforç i els dinersper a començar, la majoria veníemde l’Ateneu Llibertari del Poble Seci vam començar amb la distribucióalternativa i la creació del CAMPI(Col•lectiu Antimilitarisa pro insub-missió).Experimentar formes autoges-tionàries i de suport mutu en leslluites que es desenvolupaven a Bar-celona. Comencem a autofinançar-nos mitjançant un bar i finalment eltanquem per a obrir la llibreria. Es vacrear també l’editorial Virus….- El Lokal ha complert 25 anys, fauns mesos vau fer unes jornadescommemoratives i en un llibre queacabeu d’editar es fa un repàs als25 anys d’existència? Que en desta-caries d’aquests anys d’activisme?Quina creus que estat la seva prin-cipal virtut i la seva principal fun-ció? Segueix tenint sentit la sevaexistència?Ens ha servit per a recordar i tambéper a repensar-nos i adonar-nos queha estat de molta gent, de totes lespersones que d’una forma o una al-tra han passat pel Lokal. Va néixerper a ser útil a les lluites de la ciutati pensem que ha complert l’objectiu.Amb humilitat, sense ser més queningú, ha estat present en la creaciói distribució de materials llibertaris iantiautoritaris, ha practicat el suportmutu i la solidaritat i ha format partde les xarxes que s’han anat creant enaquests 25 anys: insubmissió, oku-pació, contra l’Europa del capital, elzapatisme.... S’ha mantingut viu mal-grat tot i ha sabut aguantar la crisi iels cops que tot hem sofert .- També vas ser un dels impulsorsdel Col•lectiu de Solidaritat ambla Rebel•lió Zapatista (CSRZ) deBarcelona. Quan i perquè es vacrear aquest col•lectiu?Es va crear per la presència de Guio-mar Rovira, que era una companyade La Lletra A, a Chiapas el primerde gener de 1994. Ella ens va saberacostar la rebel•lió i fer-nos entendreque era una cosa nova, profunda, dela que podíem aprendre. La creaciódel col•lectiu va permetre experi-mentar noves formes de solidaritaten la qual el més important era com-partir les lluites. Es van crear xarxesde persones i col•lectius que van sermolt actives i ens van permetre parti-cipar en el moviment antiglobalitza-ció durant un bon temps. No va serfàcil doncs no eren els nostres espaisperò va valer la pena i va tenir sentitdurant 15 anys.- El CSRZ ha estat un dels més ac-tius dins la xarxa internacional desuport al zapatisme del EZLN aChiapas (Mèxic). Com valores eltreball portat a terme? Que en des-tacaries? Segueix funcionant?Ho valoro com quelcom impressio-nant i molt viu. Vam aprendre moltescoses i vam crear un treball col•lectiumitjançant les xarxes que va ser moltcreatiu, eficaç i constant. Ens guan-yem la confiança de molta gent queva sentir com propi el treball quefèiem i ho va compartir, això ens vadonar una potència tremenda. Va te-nir el seu temps i els seus riscos i vaarribar un moment que es va dissol-dre de forma traumàtica, al sentir quevam perdre la seva confiança, però atotes les persones que en vam formarpart ens va fer millors i ens va demos-trar que és possible fer i crear altresformes de fer política.- Quin creus que ha estat el paperdel zapatisme dins els movimentsper la transformació social a nivellinternacional? Quin paper jugaràa partir d’ara?Ha jugat un paper de primer nivelldoncs va saber entendre el que pas-sava i les necessitats i desitjos demolts que estàvem buscant altres es-pais. Va trencar la idea que solamenthi ha una manera, cadascú ha de tro-bar la seva i sumar-la. L’existènciade l’autogovern de les comunitatsen unes condicions duríssimes és unexemple que és possible i enfila ambles experiències de col•lectivitzaciói d’autoorganització al llarg de lahistòria. Va demostrar que cadascútenia el seu espai i el seu lloc i sen-se renunciar a ell es podia sumarals altres. “Per un món on càpiguenmolts mons” i “Per a tots, tot”, vansignificar fets i no sols discursos es-perançadors. En fi moltes coses méspodríem dir- Vols comentar o destacar algunacosa més per als lectors del Cata-lunya/Papers?Crec que vivim moments en els qualss’està jugant el futur de la humanitaten un sentit de justícia o de dominiencara majors i que és important par-ticipar en les lluites sent el que ca-dascú és però sabent que el que vin-gui serà construcció de tots. Teniml’oportunitat d’innovar i encara queno tinguem la certesa de com fer-lo, sique tenim l’obligació d’experimentari trobar les maneres de fer-ho.“És unmoment moltric per aexperimentar,crearpràctiquesllibertàries entots els espaisi compartir isumar lluites”“Caldràactualitzarestratègiesi formesdavantla crisi,sabent queel sindicatno ha deser l’únicaforma ni ladeterminantquant aorganitzar lasocietat”“Sempres’han entèsles formesd’organitzacióllibertàriescom àmpliesi de vegadescontradic-tòries, sen-se que captingués elpatrimoni nil’exclusivitat”
  • 19. 18 · Sense fronteres Maig de 2013SENSE FRONTERESEl nostre sindicalisme té com objectiu enderrocaral model de desenvolupament econòmic, social ipolític, basat en l’hegemonia de les finances, elguany i la competitivitat.Trobada internacional delsindicalisme alternatiu a ParisVa tenir lloc del 22 al 24 de març de 2013 amb el lema “Moltes veus, una sola lluita”Comitè organitzador de la trobadainternacional del sindicalismealternatiuEl 22, 23 i 24 de Març de 2013 aParís va tenir lloc la Primera Tro-bada Internacional d’organitzacionssindicals alternatives, de base i de lluitaamb la finalitat de conjuminar lluites isolidaritat internacional, per a avançaren la unitat d’acció sindical que com-bati les reculades socials, conquistinous drets i construeixi una societat di-ferent, una trobada organitzada conjun-tament per Union syndicale Solidaires,Central Sindical e Popular Conlutas,Confederación General del Trabajo,Organisation Démocratique du Travaili National Union of Rail, Maritime andTransport, una trobada centrada enquatre grans debats:1.-Com enfrontar la situació de cri-si des del sindicalisme alternatiu i debase.2.- Rescat de la unitat en la lluita contral’explotació i l’opressió: sindicalisme imoviments socials.3.- Campanyes i iniciatives.4.- Avançant en la coordinació per a launitat de lluita: web, sectors, funciona-ment,...Aquesta convocatòria va ser llançadaper organitzacions sindicals a Europa,Àfrica i Amèrica, les afiliacions inter-nacionals de les quals, o la no-afilia-ció, són de diversa índole: membresde la Confederació Sindical Internacio-nal; membres de la Federació SindicalMundial; membres de cap d’aquestesdues organitzacions, participant en di-verses xarxes sindicals internacionals,etc. La convocatòria es dirigeix a totesles organitzacions sindicals que es re-coneixen en el sindicalisme de lluita, lademocràcia obrera, l’auto-organitzaciódels treballadors i la necessitat de trans-formació social.La crisi del sistemacapitalista téconseqüències entot el mónLes crisis econòmiques, financeres,ambientals i socials es barregen i esreforcen mútuament. Aquesta crisi glo-bal del capitalisme mostra el impassed’un desenvolupament basat en la dis-tribució cada vegada més desigual de lariquesa produïda, la desregulació finan-cera, el lliure comerç generalitzat i elmenyspreu pels imperatius ecològics.Per a salvar els guanys dels accionis-tes i els patrons, i per a garantir el futurdels bancs, les institucions mundials(Banc Mundial, Fons Monetari Inter-nacional, Organització Mundial delComerç, etc.), els governs i la patronalataquen amb cada vegada més força elsdrets dels treballadors.L’actual sistema econòmic i polític or-ganitza el saqueig de molts països, obli-ga a milions de persones a abandonar laseva regió d’origen per a sobreviure... idesprés els nega tots els seus drets ambel pretext que són immigrants.La destrucció dels serveis públics, elqüestionament de tots els drets socials,els atacs als drets sindicals, la violacióde les llibertats sindicals, el desenvo-lupament de la precarietat i de l’aturper a pressionar a la gent... aquests sónels mètodes que s’utilitzen, els ma-teixos en tots els països!Per a assolirels seus objectius, utilitzen tots els mi-tjans: la criminalització, els processos,les detencions, les intervencions de lapolicia, les ocupacions militars, tot ti-pus d’obstacles als drets col•lectius iindividuals. La repressió és una de lesseves armes contra els que resisteixen,s’oposen i construïxen alternatives. Lanostra solidaritat, més enllà de les fron-teres, és una de les nostres respostes.Construïm unsindicalismealternatiuEl sindicalisme que reivindiquem nopot avalar pactes amb els poders cons-tituïts per a validar les mesures antiso-cials. El sindicalisme té la responsabi-litat d’organitzar la resistència a escalainternacional per a construir, en les llui-tes, la necessària transformació socialde la societat.El nostre sindicalisme técom objectiu enderrocar al model dedesenvolupament econòmic, social ipolític, basat en l’hegemonia de les fi-nances, el guany i la competitivitat. Encanvi, volem construir un sistema basaten els béns comuns, en la redistribucióde la riquesa entre tots els que contri-bueixen a la seva creació, en els dretsdels treballadors i un desenvolupamentecològicament sostenible.Exigim l’extensió, la democratització il’apropiació social dels serveis públics(educació, salut, transport, energia, ai-gua, habitatge, etc.). La lliure circula-ció de les persones i la igualtat de dretssocials i polítics de totes les persones,independentment de la seva nacionali-tat, origen o sexe, formen part dels nos-tres objectius comuns.El nostre sindicalisme combina la de-fensa dels interessos immediats delstreballadors amb la voluntat de canvisocial profund. No es limita al campde la reivindicació econòmica; abastatemes tals com el dret a l’habitatge,el dret a la terra, la igualtat entre ho-mes i dones, l’antiracisme, l’ecologia,l’anticolonialisme, etc.Els interessosque defensem són els de la classe obre-ra (treballadors actius o jubilats, atu-rats, joves en formació). Ells s’articulenamb els dels pobles de totes les regionsdel món. En aquest sentit, ens oposemfrontalment a la patronal, els governs iles institucions al seu servei, i afirmemla nostra autonomia pel que fa a totesles organitzacions polítiques.Existeixen organitzacions sindicalsinternacionals; van ser creades xarxessindicals en els terrenys geogràfics oprofessionals. D’una regió del món auna altra, les nostres històries sindicals,l’estructuració dels nostres sindicatsi les nostres afiliacions sindicals sóndiferents. Però compartim l’essencial:que estem decidits a avançar en lacoordinació del sindicalisme de lluita,a escala internacional. La trobada quevam organitzar al març de 2013 se situaen aquesta dinàmica.Amb l’organització d’aquesta troba-da, no tenim la pretensió de declararla constitució d’una nova organitzacióinternacional! Volem enfortir, ampliar,fer més eficient, una xarxa de sindica-lisme ofensiu, democràtic, autònom,alternatiu, internacionalista.Volem compartir les nostres experièn-cies, enriquir-nos amb les resistències iles conquestes de tots, construir la uni-tat més enllà de les fronteres, posar enpràctica la solidaritat internacional delstreballadors. Enfront de la crisi que co-peja a les poblacions de tots els països,i del com el capitalisme és responsable,és necessari coordinar i unificar lesnostres lluites. Cridem als col•lectiussindicals a unir-se a nosaltres per aconstruir aquesta unitat d’acció sindi-cal, necessària per a combatre la dete-rioració social, conquistar nous drets iconstruir una societat diferent.Aquesta iniciativa, la volem cons-truir pas a pas, amb tots les organit-zacions sindicals de lluita, per a quiel sistema capitalista no és la manerad’organització infranquejable per a lesnostres societats, i que construeixen elcanvi a través de les lluites col•lectivesde tots els dies i de les reflexions sobrela societat que volem per a matí.Objectius icompromisoscomunsPer a aquesta trobada internacionalde març 2013, ens vam proposar ob-jectius, per a definir-los i posar-los enpràctica conjuntament:- Actuar a llarg termini per la solidari-tat internacional i especialment contratotes les repressions antisindicals. Lalluita es durà contra totes les opres-sions, especialment les que afecten ales dones.- Intervenir de manera unitària i coor-dinada per a donar suport a lluites icampanyes internacionals preexistents:suport al poble palestí, reconeixementdel sindicalisme autònom en el Magribi l’Orient Mitjà, contra de l’ocupaciómilitar d’Haití, contra els tractats euro-peus que imposen l’austeritat, pel dretde tots els pobles a decidir sobre el seufutur, etc.- Enfortir i ampliar la labor internacio-nal realitzada en els sectors professio-nals (transport, educació, telemarque-ting, la indústria, el comerç, la salut,etc.) i sobre qüestions interprofessio-nals (drets de la dona, immigració,habitatge, ecologia, salut i treball, etc.)- Prosseguir el treball de reflexió i ela-boració sobre els aspectes i conseqüèn-cies de la crisi del sistema capitalista iles alternatives al mateix.- Decidir junts els mitjans materialsnecessaris per a l’èxit dels nostres pro-jectes comuns.Les organitzacions sindicals alterna-tives han declarat que al sindicalismeli toca la responsabilitat d’organitzarla resistència a escala internacional,per a construir a través de les lluitesla necessària transformació social, es-tant determinats a construir una Xarxasindical internacional de solidaritat ide lluites.
  • 20. Maig de 2013 Sense fronteres · 19“La bombolla immobiliària és unexemple brutal de la ineficiènciadel mercat”Entrevista a l’urbanista italià Francesco IndovinaHelena Cruz i GallachFrancesco Indovina és un dels ur-banistes italians més influents.Professor a l’Institut Universitari diArquitectura de Venècia i a la Uni-versitat de Sàsser, ha centrat la sevaobra en l’anàlisi territorial i en el go-vern del territori. Ha estudiat a bas-tament els processos d’urbanitzaciói ha proposat diversos conceptesmolt utilitzats com els de ‘ciutatdifusa’ o ‘arxipèlag metropolità’.L’entrevistem durant la seva estadaa Barcelona, arran de la presentaciódel llibre d’Oriol Nel•lo ‘FrancescoIndovina. Del análisis del territorioal gobierno de la ciudad’, editat perla col•lecció Espacios Críticos del’editorial Icària.- La teva trajectòria professionals’ha caracteritzat per l’acció políti-ca. Pots entendre la planificació delterritori sense la política?Sempre he militat en grups més omenys d’esquerres i, per tant, no no-més volíem una ciutat diversa, sinótambé una societat diversa; la pla-nificació no és resolutiva, però potcontribuir a millorar la situació. Perla seva naturalesa, és una activitatreformista. I és política perquè és de-cisió pública i col•lectiva. Els planifi-cadors políticament progressistes sónmillors, no només perquè tenen alguntipus de concepció de la transforma-ció de la societat, sinó perquè sónmés capaços de llegir les necessitatsde les persones.- Com veus la ciutat avui?No és un bon període per a la socie-tat i, per tant, tampoc per a la ciutat.Continuem raonant amb models queno són els adequats. El capitalisme hacanviat en el fons: de la forma mar-xista diner-mercaderia-diner, que l’hagovernat des dels seus orígens fins fatrenta anys, s’ha passat a la formadiner-diner-diner. I això canvia no-tablement la naturalesa de la relaciósocial de producció. Durant la prime-ra fase, una vaga en una fàbrica blo-quejava la producció i, per tant, eraun cost per al propietari. Avui, es fanpintades en un banc, que està molt bédes del punt de vista simbòlic, peròno danya els seus interessos. No ha-ver entès les conseqüències d’aquestcanvi ens impedeix comprendre eltràngol en què ens trobem.- Aquest és un problema social...Primer, hi ha un problema políticcomplicat, que podem anomenar lano disponibilitat. Ja no existeixenles orelles adequades. Hi ha un em-bolic destacable, hem posat a les ore-lles de les persones tota una sèrie deparaules que, si bé són importants,amaguen la realitat: el decreixement,la bicicleta, l’energia alternativa, elmenjar ecològic, el quilòmetre zero,actuar localment... Tot això està moltbé, però hem perdut la capacitat desentir el so agut, el del problema quecal resoldre. És una orella que ja nosent les paraules que concerneixenel sistema capitalista i els canvis enles relacions socials de producciói de règim social: sembla que siguimillor no ocupar-se’n (hem d’actuarlocalment). L’especulació financeraactua a escala mundial i nosaltres enshauríem d’ocupar de l’hort? Exagero,però la substància és aquesta. Són co-ses importants, però no resolutives.- I què hi podem fer?Es tracta de trencar la subalternitatcultural, de col•locar- ho tot al seulloc –també les alternatives indivi-duals–, de no deixar-se encantar pernoves mitologies substancialmentconservadores i saber que el mónhaurà de ser revolucionat en la mane-ra de produir. Sé que dir-ho és fàcil,mentre que fer-ho és més complicat,però cal afrontar aquesta complica-ció.- Quines perspectives veus per aCatalunya?No les veig molt brillants, tot i lesseves energies socials i empresa-rials, la seva tradició de desenvo-lupament... El tren no arrenca i noarrenca perquè la via ja no hi és. Calconstruir-ne una de nova i és difícilperquè qui governa es fa il•lusionsque, abans o després, un dia o altre,tot tornarà a ser com abans. En canvi,res tornarà a ser com abans; això ésdramàtic, però també crea una granpossibilitat de canvi positiu, en el plasocial, econòmic, cultural i polític.Pensen que el mercat ho col•locaràtot a lloc, de mica en mica, amb unsquants sacrificis. Cal tallar les mansal món financer, però, això, els go-vernants europeus i mundials no hovolen fer. L’Estat i la UE semblensocis ocults del gran món financer.A banda de la tradicional explotacióals llocs de treball –que s’ha reduïtperò continua existint–, l’Estat du aterme una esquilada constant als ciu-tadans. Però, arribats a un cert punt,la llana s’acaba i la gent ja no podràmés. Però, atenció, sense teoria noes fa la revolució ni les reformes, calreflexionar sobre els canvis que hantingut lloc i sobre què cal fer. La rà-bia té el risc de desembocar en unatendència a la rebel•lió, és a dir, alluites sense objectius clars... i seràel torn de la repressió violenta.- Has descrit la ciutat del presentcom un arxipèlag metropolità.Quines característiques té?S’ha passat d’una ciutat difusa a lametròpoli difusa. Es forma una en-titat diversa, amb un relleu destacaten l’organització urbana. És una di-mensió que no refusa la quantitat,sinó que n’exalta els elements dequalitat comprimint-ne els negatius.Una articulació dels assentamentshumans molt més rica, més propor-cional a les necessitats individuals,menys jerarquitzada espacialment.Jo puc viure al camp, però no esticobligat a renunciar a la condi- cióurbana i metropolitana; gaudeixod’una multiplicitat de dimensionsi d’ocasions, mentre que, abans, sivolia gaudir de la metròpoli, haviade ser-hi dins. Avui, en canvi, puctrobar-me dins d’una metròpoli querefusa la densitat i la intensitat física.Es tracta d’una dimensió que prevala Europa, mentre que en altres llocses creen metròpolis enormes de mi-lions d’habitants, tots entaforats enuna morfologia compacta.- Com cal respondre a aquest es-cenari?Des del punt de vista de qui s’ocupadel territori, ja sigui geògraf o plani-ficador, això planteja problemes nousmolt rellevants, als quals sovint nosabem donar les respostes adequa-des. Aquest canvi en l’organitzacióde la ciutat encara no ha entrat a lacultura de qui s’ocupa del territori.Encara es raona en termes de ciutat icamp, la ciutat només és la compac-ta, etc. La varietat dels assentamentses considera un error, una anomalia,una cosa que cal refusar i corregir. Iaquesta situació, si s’abandona a simateixa, produirà desastres; necessi-ta molta més planificació i més bona.Ja no és la ciutat el que cal planifi-car, sinó el complex d’articulacionsterritorials. El pla ja no pot ser el plaurbà, sinó aquell que a Itàlia anome-nem àrea vasta: la planificació d’unterritori fortament interrelacionatque cal acompanyar en les sevestransformacions.- Qui és responsable de la bombo-lla immobiliària?La cultura del rèdit, el mercat. Sem-pre ens han explicat que el mercatés eficient, però la bombolla immo-biliària és un exemple brutal de laineficiència del mercat; en tenim laprova davant dels ulls i ho vivim enla nostra pell.- Hem fet plans urbanístics que hancontribuït a la bombolla?Segurament sí, perquè s’han adequata la lògica expansiva. Com més urba-nitzacions es feien, més diners guan-yaven els municipis i més contentsestaven. Hem negat la planificacióperquè planificar s’adequa poc a lavelocitat del canvi, però el problemaera tenir quiet l’objectiu i fer flexiblesels instruments per dur-lo a terme i,quan canviaven les dinàmiques i elsinteressos, es modificaven els objec-tius. Però, si els objectius canvien, notenim un pla. A més, gran part de labombolla ha estat per les segones re-sidències i la gent que podia compraruna segona casa ja s’ha acabat. Ara,la dinàmica de les segones residèn-cies s’ha esgotat i tampoc no es potreprendre.- Amb quins instruments podemgestionar la ciutat després de labombolla?No en tenim. En aquesta situació po-lítica, no en tenim, perquè la políticaes manté a l’espera d’una represa im-possible.- L’explosió de la bombolla ens hadeixat paisatges nous. Què hem defer amb els solars buits i amb elsbarris a mig urbanitzar?Dinamita! A Itàlia, hi ha hagut granshotels que s’han paralitzat no perraons econòmiques, sinó per motiusambientals. I ara els han començat aenderrocar.- Què opines de les experiències quesorgeixen de reapropiació d’algunsespais abandonats de la ciutat?Si algú es vol fer un hort urbà i cul-tivar tomàquets a la terrassa, estàmolt bé, sort que té... però, i si noté terrassa? Creix una idea contem-poràniament forta i dèbil. La idea quecadascú és protagonista és molt forta,només cal que fem un pas endavant:cadascú és protagonista juntamentamb tots els altres per un objectiucol•lectiu. Altrament, la idea és dèbil.- Calen mètodes de planificació mésparticipatius?Trobo que hauríem d’estar més atentsal que vol la gent. Les persones te-nen els seus drets d’individualitat –no d’individualisme– i, per tant, calescoltar-los. Cal organitzar-se perseleccionar les necessitats i els desi-tjos que poden ser satisfets d’aquellsque no poden ser-ho. Jo prefereixoque els ciutadans s’expressin sobrel’equitat, els drets de ciutadania, lasalut o la contaminació que no passobre qüestions concretes com el ti-pus de paviment de la vorera.- Hem parlat molt del lligam entreplanificació i política, però, durantla campanya electoral catalana,van ser pocs els partits que van ex-plicar el seu model territorial...Però tu et penses que discutir sobreel territori o la planificació és tanemocionant com discutir sobre la in-dependència?* Entrevista publicada al núm. 306del setmanari Directa.
  • 21. 20 · Social Maig de 2013SOCIALCal repensar i obrir un debat profund,participatiu i, sobretot, transparent sobre quinmodel de creixement, quin model econòmic iquin model de territori volem en el futur.Perquè volem aturar Bcn World?Plataforma Aturem Bcn Worldhttp://aturembcnworld.blogspot.com/L’empresa promotora Veremon-te, de la mà de la Generalitat deCatalunya, va fer públic el passat 7 deSetembre, el projecte Bcn World. Elmacrocomplex turístic, que s’ubicariaentre els municipis de Vila-seca iSalou, constaria de parcs temàticsambientats en diferents territoris (Eu-ropa, Estats Units, Xina, Rússia, Índiai Brasil) i en la instal•lació de casinosi centres de convencions a cada zona,així com un espai dedicat a les smartcities i el cotxe elèctric. Darrere delprojecte, presentat pel Govern comuna suposada alternativa a les falli-des negociacions amb la promotoraEurovegas, hi trobem “la Caixa” i lapromotora d’inversions Veremonte,liderada per l’empresari Enrique Ba-ñuelos.L’entitat bancària és la propietàriadels terrenys formats per un seguit deparcel•les que gairebé ocupen tot elCap de Salou i que sumen més de 600hectàrees. L’empresari pretén cons-truir 12.000 noves places hoteleres,ubicades en unes comarques amb unaoferta sobredimensionada, amb milersd’habitacions que no s’aconsegueixenomplir ni tan sols a l’estiu. Segonsl’empresa promotora del projecte,es crearien entre 20.000 i 40.000llocs de treball directes i indirectes is’incrementaria la presència del turis-me no només de temporada sinó tam-bé durant la resta de l’any.Davant la manca d’informació sobreel projecte, moltes autoritats i orga-nitzacions han decidit esperar abansde posicionar-se definitivament, tot ique els 40.000 llocs de treball directesi indirectes promesos i el fet que elsparcs necessitin unes infraestructurespotents i efectives produeix més sim-patia que no pas rebuig entre l’opiniópública de la zona.De totes maneres, no són poques lesveus discordants amb aquest projecteper diverses raons:- Qui és l’empresari Enrique Bañuelosi què hi ha darrere de la seva gestió?- Quin impacte ambiental té aquestprojecte per la zona i què representaràpel territori?- S’estan tornant a utilitzar les fallidestècniques especulatives que van feresclatar la bombolla immobiliària?- Quin tipus de turisme s’intentaatraure i quines conseqüències té perla zona?- És possible crear quaranta mil llocsde treball? Quin tipus de condicionslaborals tindran els treballadors i lestreballadores?Aquest document preliminar analitzaalguns d’aquests aspectes que ens por-ten a rebutjar el projecte Bcn World.1. Manca detransparència itècniques de gestióde l’empresaripromotor del BcnWorld:Fa pocs mesos, alguns mitjans es-panyols es feien ressò del retorn del’empresari valencià Enrique Bañue-los a Espanya després de diversosanys al Brasil, lloc on s’havia instal•latdesprés del monumental enfonsamentborsari d’Astroc. Aquesta immobi-liària presidida per Bañuelos fins al2007 representa un dels símbols del’especulació immobiliària espanyola,caracteritzada per la seva alta volatili-tat de preus en aconseguir transitar dela glòria a la ruïna en menys de migany (1). La projecció mediàtica deBañuelos es tornaria a disparar aquestsetembre, amb l’anunci que el seu nougrup inversor, Veremonte, seria el pro-motor del projecte Bcn World.Però qui és Enrique Bañuelos?De 46 anys i originari de Sagunt, Ba-ñuelos va aparèixer a la revista For-bes el 2007 com el 95è home mésric del món, amb una fortuna estima-da de 7.700 milions de dòlars. Desd’aleshores, però, les coses han can-viat i aquest que es presentava com aempresari d’èxit, li ha tocat assistir al’esfondrament del seu propi imperiespanyol i la seva retirada a Brasil,des d’on ha impulsat diversos grupsempresarials també convertits en pro-jectes fallits.L’enfonsament borsari d’Astroc es vainiciar el febrer de 2007, tot i que l’anyabans havia multiplicat el seu valor alsparquets per més de 10. Advocat deprofessió reconvertit en promotor im-mobiliari, l’empresari havia aconse-guit convertir-se en un dels “grans” dela indústria del totxo, per això tambéva ser dels primers a patir-ne la sevacaiguda. També cal citar les bones re-lacions que mantingué aleshores ambla classe política, especialment ambels principals dirigents del PP valen-cià, com ara Eduardo Zaplana, JuanCotino o Rafael Balsco.El seu aterratge al Brasil va anaracompanyat de dos intents per creargrans grups empresarials: un en el sec-tor immobiliari a través d’Agre i unaltre en l’agroindústria, amb Vanguar-da Agro (2), companyia de la qual vasortir definitivament el maig de 2012.Bañuelos va aconseguir que els dosgrups escalessin i es convertissin enrellevants, però, tal i com havia pas-sat a l’Estat espanyol, quan va baixarel suflé, els ingressos van començara caure i mentre la immobiliària eraadquirida per un altre grup, els seusantics socis el convidaven a marxar deVanguarda Agro (3). En la seva etapaal gegant llatinoamericà, Bañuelostambé s’ha caracteritzat per anunciargrans projectes que, amb el temps, esconvertien en fum, com ara l’acordper tirar endavant 6.000 habitacionshoteleres al país juntament amb Accori Jumeirah. Energia, medi ambient oclíniques de bellesa són altres àmbitson Bañuelos ha jugat a crear-hi corti-nes de fum.Prepotent com molts dels empresarisdel totxo a l’Estat espanyol, Bañuelosha deixat algunes perles en la seva tra-jectòria. Fa uns anys assegurava que“em deixes despullat al Central Park ien 24 hores passejo en limusina per laCinquena Avinguda [de Nova York]”.En definitiva, la Generalitat ha pas-sat de posar-se en mans d’un magnatnord-americà dels casinos, que de-manava (i segueix demanant) cartablanca a nivell legal tot i ser investigatper corrupció a Macau, a un empresarivalencià ben connectat amb el PP quecom a bon coneixedor de la bombo-lla immobiliària tot allò que fa pujars’enfonsa poc després.2. Impacteambiental idestrucció delterritori:Malauradament, la Costa Dauradas’ha caracteritzat pel lligam que es faentre turisme-especulació i destrucciódel territori. De fet, de moment no-més hem pogut veure que el que és unfracàs és el model territorial que s’haimposat en els últims temps, provo-cant l’esclat de la bombolla immobi-liària que ha fet esclatar la crisi econò-mica en bona part.Tot i que aquest model hagi estat unfracàs, encara ens deixem il•luminarquan es tornen a proposar aquest tipusde macro-projectes, ara maquillatssota el lema anti-crisi. El gran proble-ma, és que aquests són projectes devida curta, que deixen rere seu impac-tes ambientals que tan sols tenen solu-ció a llarg termini.Respecte aquest tema, veiem trespunts negres que volem ressaltar:Abastiment d’aiguaUna de les qüestions que encara s’hande definir del projecte és la provisiód’aigua d’un complex d’aquestes di-mensions. Segons estimacions fetesper Ecologistes en Acció, el consumde Bcn World podria ser de prop de2 hm3/any (2.000 milions de litres/any). El volum d’aigua requerida su-peraria amb escreix la dotació de lareserva del Consorci Aigües de Tarra-gona (CAT), que té la concessió delsmunicipis de Vila-seca i Salou. Peraquesta entitat, sembla previsible queel complex requerirà el total de la re-serva del CAT (que és aigua procedentdel riu Ebre) i, a més, una aportacióextra significativa que no s’ha especi-ficat. A l’elevat consum d’aigua actualde la zona de Vila-seca i Salou (arrande la massificació del turisme) i elfutur augment de la demanda amb elprojecte Bcn World, caldrà afegir-hi ladisminució de la disponibilitat hídricaque indiquen els experts que hi hauràen els propers anys.Afectació sobre el medi naturalLa ubicació del projecte inclou les zo-nes humides de la Pineda, en particu-lar l’espai de la Sèquia Major. Aques-ta zona està catalogada com a espaid’interès natural (PEIN) per la Gene-ralitat de Catalunya i forma part de laXarxa Natura 2000, juntament amb elsprats de Cal•lípolis. Mentre l’espai dela Sèquia Major queda íntegrament in-clòs en la delimitació del Bcn World,els prats de Cal•lípolis queden foradels límits, segons els primers plànolspresentats per la Generalitat.L’afectació directa sobre la SèquiaMajor suposarà més pressió humanai impactes sobre importants hàbitatsd’interès comunitari. L’espai naturalde la Sèquia Major ha quedat aïllat en-tre el paisatge urbà i agrícola i ha estatvíctima de les pràctiques de drenatgei l’activitat constructora. Tot i això,actualment, és una zona inundada ones poden observar una gran varietatd’ocells. D’entre la fauna i la flora,destaca una espècie de peix en perilld’extinció pròpia del litoral medite-rrani, el fartet.Trobem del tot insòlitque ajuntaments com el de Vila-secahagin defensat recentment la recupe-ració de la Sèquia Major i ara estiguindarrere donant suport al Bcn World.Amb això no fan més que demostrarque tant Vila-seca com Salou no te-nen cap mena de compromís ferm enla conservació del seu medi natural.A més a més, el Cap de Salou encaraalberga grans extensions de pineda
  • 22. Maig de 2013 Social · 21mediterrània, amb presència de mas-ses arbòries d’interès i que cal preser-var per així garantir la connectivitatecològica a tot l’espai.Demanem inversió a la zona, però noper continuar amb la seva artificialit-zació, decadència i degradació, sinóper recuperar ambientalment el Capde Salou.Ocupació del litoralLa creació dins el recinte del BcnWorld de l’espai “Beach Club” suposaun atemptat contra la Llei de Costes,que garanteix que el litoral és de caràc-ter públic i no pot ser exclusiu de capempresa ni particular. El projecte pre-tén convertir la Platja Llarga de Salouen una platja privilegiada pels clientsdel Bcn World, un fet que suposarà li-mitacions d’accés i d’ús, impròpies del’actual regulació litoral.En comptes de garantir els valors na-turals de la Platja Llarga i promourela recuperació ambiental d’aquest es-pai costaner, el projecte fa un pas méscap a la artificialització del litoral il’ocupació il•legítima de l’entorn.3. Especulaciói esclat dela bombollaimmobiliàriaA la localitat de Salou, amb l’aplicaciódel POUM (Pla d’Ordenació Urbanísti-ca Municipal), la majoria de zones an-tigament agrícoles, van requalificar-sea ús urbà. En algunes d’aquestes zonesactualment s’hi poden veure edificisconstruïts (molts dels quals actualmentdeshabitats), edificis a mig construir ialtres zones asfaltades on es fan pale-ses les obres aturades.A Salou podemassegurar que d’instal•lacions i infraes-tructures no en falten. La productivitatd’aquestes construccions queda palesaquan les veiem buides o deshabitades.L’economia productiva local va que-dar deslocalitzada pel sector del totxoi l’immobiliari. Sectors en el què el be-nefici era ràpid i la rendibilitat de dosdígits. Un model econòmic i territorialamb beneficis a curta escala temporal.La convecció del deute és clara davantd’aquesta gestió. Mentre vèiem comantigues zones agrícoles esdeveniensolars promocionals de noves obres,molts polítics (actualment lligats a ca-sos de corrupció) venien aquest modelcom el millor per generar riquesa. Po-lítics, banquers i empresaris han multi-plicat els seus beneficis i actualment lamajor part dels treballadors estan obli-gats a pagar el deute privat.La sobrevaloració dels actius immobi-liarisiniciadaal1999ifinsal’actualitat,són producte del període especulatiu ifomentada pels baixos tipus d’interès.Del 1999 al 2006, l’habitatge va créi-xer de preu molt per sobre de l’Índexde Preus de Consum, mentre els tipusd’interès eren molt baixos. A partirdel 2006, els tipus d’interès fixats pelBanc Central Europeu van començar apujar, de manera que moltes famílies,que tenien contractada una hipotecade tipus variable, van veure com ha-vien de pagar a l’entorn de 200 eurosmés d’hipoteca. A això cal afegir-hil’esgotament del mercat: el 2007 eltemps de venda d’un immoble era moltmés llarg que anys enrere i en algunscasos fins i tot va baixar un xic el preude pisos i cases.No hem d’oblidar que aquest tipus demodel, és el que ens ha conduit fins al’actual Crisi financera global, iniciadael 2007 i resultat de les repercussionssobre els sectors immobiliari i ban-cari, la pujada del preu del petroli il’encariment dels aliments.Macroprojectes del GovernCiU fa anys que intenta portar a Cata-lunya models de macro-projectes tu-rístics. Així ho va intentar Jordi Pujolamb Eurodisney. La Generalitat de Jor-di Pujol, a través de Lluís Prenafeta, varecórrer als serveis del diplomàtic Ma-nuel Prado i Colón de Carvajal, llavorsconegut per haver incorporat la coronareal al logotip d’Iberia durant la sevabreu presidència de la companyia, i perser un dels millors amics del rei. Pradoes va comprometre a portar Eurodis-ney a Tarragona, però finalment, MikeEisner, conseller delegat de Disney, vadecidir emplaçar-lo en el lloc que haviaconcebut des del principi com la sevamillor ubicació: París.Pujol va recórrer llavors al financer Ja-vier de la Rosa que, associat amb Pradoi el propi Prenafeta, va acabar per en-fonsar del tot el projecte. De la Rosa,Prado i Prenafeta van acabar tots a lapresó per corrupció.La corrupció de De la Rosa amb els di-ners públics i la marxa dels seus nego-cis van provocar un nou daltabaix en elprojecte. “la Caixa” va acudir al rescatde Pujol i al mes de maig l’accionariatde Grand Península –la promotorareal del parc, propietat fins llavors deGrand Tibidabo– passava a estar con-trolada en un 33% per l’entitat que lla-vors presidia Josep Vilarasau, mentreque el grup britànic Pearson en teniael 40%, un 7% era per a Fecsa –grà-cies als bons oficis del conseller AntoniSubirà– i el 20% restant encara per aAnheuser-Busch. L’operació va ser dis-senyada per la Generalitat i negociadapel llavors conseller d’Economia, Ma-cià Alavedra. Al mes de juny de 1994,el parc temàtic ja va assolir el seu nomdefinitiu: Port Aventura.D’Eurovegas a Bcn WorldL’anunci del magnat nord-americàdel joc Sheldon Adelson d’instal•larla seva versió europea de Las Vegas al’estat espanyol (Madrid o Barcelona)va provocar un encès debat. La majoriadels simpatitzats d’Eurovegas defen-saven una inversió de 6.000 milions dedòlars, per crear vora 30.000 llocs detreball. Les pretensions d’Adelson erenla justificació de la no aplicació de lalleivigentalcomplex:noaplicaciódelallei antitabac, exempcions d’impostos ibonificacions de la Seguretat Social perla contractació de treballadors,..Però elprojecte d’Adelson també tenia detrac-tors. Entre l’esquerra, es va criticar lavoluntat de constituir un paradís fiscalen territori espanyol, fomentar pato-logies o alteracions de salut pública(ludopatia) i atraure organitzacions ixarxes de prostitució.Finalment, Adelson va rebutjar l’ofertade la Generalitat d’Artur Mas i va deci-dir implantar el projecte a Madrid.Després d’això, el Govern de la Ge-neralitat, anuncia el projecte de BcnWorld a la Costa Daurada, en mans del’inersor Enrique Bañuelos. És prouclar que un projecte d’aquestes dimen-sions no es planifica ni s’acorda ambPer a qui es pensi que no estàclar que succeirà el dia desprésde la Independència de Catalunyal’informo que no és veritat. Òbvia-ment que les elits polítiques i, sobre-tot econòmiques, tenen clar que pas-sarà, tot i que no ho diuen. Però desde principis d’abril ja sabem que po-dria succeir amb les forces armadescatalanes: com seria el nou exercit deCatalunya.Sorprèn tanta concreció en un docu-ment com és el marc teòric de la in-dependència de Catalunya: “Aquestadirecció obrirà un procés de lliuredesignació per cobrir les vacants desoldats i mariners professionals quecompleixin amb els següents requi-sits: nascuts a Catalunya, menors de35 anys amb formació militar profes-sional (soldat/mariner, caporal, capo-ral primer) i l’actual nivell “b” de ca-talà. Aquests sol•licitants hauran desuperar unes proves aptitudinals (fí-siques/psíquiques) i mèdiques.” Aixòper a la tropa, als comandaments se’lshi demanarà “haver nascut a Catalun-ya, disposar de l’actual nivell “c” decatalà i tenir formació militar com acomandament.”I qui diu tot això, entre d’altres con-crecions molt exactes? Doncs nimés ni menys que un ens anomenatCEEC, Centre d’estudis estratègicsde Catalunya , autoanomenats think-tank al servei de Catalunya. Unaforma més d’influir en el pensamentpolític, pensareu. I cert és. Val molt lapena visitar la seva web (http://www.ceec.cat/catala/) per adonar-se que,si els hi deixem, la futura Catalunyaseguirà els mateixos passos que elspaïsos veïns en matèria militar, co-mençant per la creació d’un Ministeride Defensa.Lògic si voltem per l’ideari d’aquestgrup de “pensadors” .Si mirem algu-nes de les seves biografies observemla seva estreta vinculació amb el mónpolicial català-nacionalista, concre-tament amb els mossos d’esquadraEls seus enllaços i articles ens parlende les bondats de la policia, de la ne-cessitat de forces armades, del dretd’autodefensa de països com Israel...bé, aquest think-tank ens deixa clarque la seva proposta i forma de fer,ja experimentada ja que el seu presi-dent és el conegut Miquel Sellarés, elprimer director general dels mossosd’esquadra a principis dels 80.Des de fa uns mesos corre per lesxarxes socials una proposta d’oferirals habitants d’aquesta Catalunyaindependent un model de país senseexèrcit nou estat al futur estat cata-là. Així des del col•lectiu Pau i Treva(http://www.pauitreva.cat/) s’ofereixla possibilitat de signar el manifesttot i que personalment trobo a faltarque el canvi i el poder de decidir queno volem exèrcits vingui més donatpel poble que per les institucions iens polítics, a més de personalitats.De totes formes, per a aquells que novolem ni exèrcits ni banderes, arribauna nova campanya d’objecció fis-cal, la trentena campanya. Una novaoportunitat de desviar els diners quehaurien d’anar al ministeri de defen-sa ( ara espanyol, potser en un futurcatalà) en benefici d’entitats socialsque treballen en profit de les perso-nes i per una societat justa. No deixeude visitar la pàgina d’objecció fiscal(http://www.objecciofiscal.org/index.php/ca/)Toni ÀlvarezNi espanyol, ni català. Cap exèrcit defensa la paudos dies. Tenint en compte que Eurove-gas era del tot insostenible econòmica iambientalment, ens fa estar convençutsque Bcn World era l’autèntic Pla A delGovern de la Generalitat.4. Turisme i llocsde treball que esvolen atraure ambBcn WorldEl projecte del Bcn World segueix per-petuant el model de turisme massificatatret per l’oci nocturn, el joc i les plat-ges artificials. Un cop més no es té encompte el potencial que podria tenirel turisme de qualitat o les activitatseconòmiques que reverteixen sobre elterritori en forma de respecte pels va-lors naturals, culturals, agraris i identi-taris de la comarca.No és el primer cop que sentim que esfan projectes o reformes que reduiranl’atur i crearan milers de llocs de tre-ball. En un cas semblant, el projecteEurovegas, es prometien 260.000 llocsde treball, llocs altra vegada sense es-pecificar ni concretar. El que sí que esva començar a saber era que es flexibi-litzarien els convenis laborals i els ho-raris, en altres paraules, que es crearienllocs de treball legítimament precaris.Els promotors del projecte Bcn Worldtambé fan promeses. Prometen crear20.000 llocs de treball directes i 20.000més d’indirectes. Però d’una formamolt semblant, tampoc han especificatcom ni en quines condicions laborals.Temem que d’una forma molt semblantamb el cas d’Eurovegas, el Bcn Worldesdevindrà un oasi laboral en què esgaudiran de legislacions, drets i deuresimposats pel propi projecte.Diferents veus ja han manifestat queel model turístic de la Costa Dauradaés del tot insostenible. Fins i tot un in-forme de la Universitat Rovira i Virgilielaborat a petició de la pròpia Genera-litat subratlla que aquest model turís-tic, “implica un important consum derecursos, començant pel sòl disponiblei acabant en aigua, electricitat, residusi infraestructures” (4). Aquestes reper-cussions s’aguditzen en el cas de ma-cro-projectes turístics. D’altra banda,també es comença a apuntar a que unnombre més elevat de turistes no im-plica un volum major d’impacte econò-mic al territori. Cal doncs repensar iobrir un debat profund, participatiu i,sobretot, transparent sobre quin modelde creixement, quin model econòmici quin model de territori volem en elfutur.Per contactar amb nosaltres: aturem.bcnworld@gmail.comNotes:1.- Per més detalls, consultar: “El hom-bre que vació la burbuja” (El País, 9 deSetembre de 2012).2.- Procedent de la fusió de les empre-ses Brasil Ecodiésel i Vanguarda.3.- Tal i com s’explica a la seva pròpiapàgina web: http://www.xn--enrique-bauelos-ynb.com/category/brasil/4.- Extret de l’Informe “El Camp deTarragona: realitat actual i propostesper a la planificació estratègica” elabo-rat per la URV, encarregat per la Gene-ralitat (pàg.74).BALA PERDUDA
  • 23. 22 · Social Maig de 2013La PAH continua amb elsescraches i l’activisme quotidiàcontra els desnonamentsRedacció i Plataforma d’Afectats iAfectades per la Hipoteca (PAH)Comunicat del’equip jurídic dela PAH respectea la sentència dela UE que declarail•legal la lleiespanyola delsdesnonamentsEl Tribunal de Justícia de la UnióEuropea va donar una garrotada a lanormativa espanyola sobre desnona-ments, confirmant la il•legalitat delprocediment espanyol d’execució hi-potecària des de fa vint anys.El TJUE, d’obligat compliment perals jutges espanyols, passa per damuntfins i tot de la normativa estatal i con-clou que a l’Estat espanyol es vulnerade forma clara els drets fonamentalsde les persones afectades i concreta-ment el dret a la defensa.La llei actual no dóna a l’afectat me-canismes d’oposició efectius per a fervaler els seus drets en el marc del pro-cediment d’execució actual. Els pro-cediments d’execució hipotecària encurs han de ser paralitzats d’ofici i deforma immediata, ja que la normativaque els regula és il•legal.La sentència dóna importants facultatsd’actuació en els processos vigents alsjutges. La declaració del procedimentcom il•legal obre àmplies vies per aal•legar la nul•litat dels procedimentsque s’han tramitat fins a ara.Ha hagut de ser un tribunal europeuqui es pronunciï davant la impasibili-tat d’un Govern i d’un Parlament cecsi sords, incapaços d’atendre el clampopular i donar solució al drama socialque els desnonaments han provocat isegueixen provocant avui.El TJUE dóna també amb aquesta sen-tència una bufetada al Tribunal Consti-tucional espanyol, el qual venia avalantun procediment d’execució hipotecàriaque s’ha demostrat clarament il•legal.La sentència és un suport al contingutde la Iniciativa Legislativa Popular, lesmesures de la qual s’havien qüestionatpel seu caràcter retroactiu. A la llum dela doctrina del TJUE la retroactivitat nosolament és una possibilitat reconegu-da en la Constitució, sinó una necessi-tat. Una necessitat ja que es planteja lanul•litat de les execucions hipotecàriesrealitzades des de l’any 1993, data dela Directiva en la qual es basa la sen-tència per a declarar il•legal el procedi-ment espanyol. No pot sostenir-se queuna persona sigui condemnada a pagarun deute perpetu derivada d’un proce-diment il•legal.Aquesta sentència reafirma la impor-tància de la mobilització ciutadana afavor de les mesures de la ILP, unesmesures de mínims que s’estan deba-tent en el Parlament, i les quals donenresposta als plantejaments de respecteals drets fonamentals de les personesafectades.Sí Es Pot!El PP es carrega laILP de la PAHEl PP va aprofitar la tramitació parla-mentària de la ILP promoguda per laPAH per desvirtuar les seves propostes.La tramitació de la ILP ha anat acom-panyada d’una enorme mobilitzaciósocial que ja va ser decisiva perquèel PP acabés acceptant debatre la ini-ciativa al Congrés. Posteriorment, esvan portar a terme nombroses accionsd’escrache per pressionar els diputatsdel PP perquè donessin suport a la ini-ciativa, tenint en compte que la restade formacions estaven disposades afer-ho i a què representava un evidentclam social. Lluny de canviar la sevaposició, el PP i els seus mitjans de co-municació afins es van dedicar a crimi-nalitzar la PAH.La decisió del PP d’aigualir la Ini-ciativa Legislativa Popular el dret aa l’habitatge promoguda per la Pla-taforma d’Afectats per la Hipoteca(PAH) i altres organitzacions amb lapresentació d’esmenes i la unificacióamb el projecte de llei que ja s’estavatramitant, va provocar una nova ona-da de protestes amb concentracionsel 9 d’abril a les seus de la formacióconservadora d’arreu de l’Estat. Ambla convocatòria la PAH va denunciarpúblicament que havien esgotat totesles vies per canviar una llei injusta quecondemna milers de persones i que be-neficia una banca criminal rescatadaamb milers de milions de diner públic.Cal destacar que la ILP era una inicia-tiva ciutadana que havia rebut el suportd’1,4 milions de persones.La ILP sempre s’ha presentat com unaproposta de mínims per part de la PAH,que exigia la dació en pagament ambcaràcter retroactiu, una moratòria per atots els desnonaments d’habitatge ha-bitual i la creació d’un parc de lloguersocial amb els pisos buits en mans dela banca. El PP, però, no ha acceptatmai la dació en pagament i desprésd’acceptar tramitar la ILP al Congrésper la gran pressió social, va utilitzarposteriorment la seva majoria absolutaa la cambra per diluir totalment la ini-ciativa. Lluny de debatre el text de laILP, es va presentar en un únic text elprojecte de llei que tramitava el Con-grés a instàncies del Govern –que igno-rava les demandes de la PAH-, la ILP iles esmenes dels grups parlamentaris.Les del PP es limitaven a maquillar lallei hipotecària actual proposant unarebaixa del 35% del deute si l’afectatel liquida en 5 anys i del 20% si ho faen un termini de 20 anys, però senseacceptar la condonació del deute sis’entrega el pis.La PAH subratlla que el PP ha intentatcriminalitzar la campanya d’escrache–pressió ciutadana als diputats del PPperquè donessin suport a la ILP- perdesviar l’atenció, atés que les deman-des de la iniciativa tenen un suport ma-joritari entre la població i el Tribunalde Justícia de la UE ha sentenciat quela normativa espanyola de desnona-ments és abusiva. Per a la PAH tot aixòmostra que vivim en una democràciasegrestada pels interessos dels lobbiesfinancers, de manera que la respostaa la pressió que aquests exerceixen famés necessària que mai la pressió so-cial.Les esmenes del PP desvirtuen total-ment la ILP, perquè no parlen de mora-tòries de desnonaments, no accepten ladació en pagament ni la retroactivitat icondemnen les persones afectades, lessacrifiquen i no els donen cap sorti-da. La ILP era una oportunitat perquèl’Estat reconegués que la llei és il•legali donés una sortida a les persones afec-tades, com que no ha estat així, la PAHcontinuarà amb la pressió al carrer delsactivistes.La PAH retira laILP per la dacióen pagament, lamoratòria delsdesnonamentsi el lloguersocial, perquèconsidera que elPP l’ha desvirtuattotalment.“No és la nostraILP. No en el nostrenom”.Coneguda la posició del Partit Popularen la ponència d’impulsar en solitariel seu projecte de llei, les entitats pro-motores de la ILP pel dret a l’habitatgehem decidit retirar-la perquè no recullel contingut del text presentat en elcongrés.Les entitats promotores de la IniciativaLegislativa Popular per la dació en pa-gament retroactiva, la paralització delsdesnonaments i el lloguer social de-nuncien la voluntat del Partit Populard’aprofitar la tramitació parlamentàriade la ILP per a desvirtuar les propostesd’aquesta iniciativa ciutadana.La proposta de mesures “urgents pera reforçar la protecció als deutors hi-potecaris, reestructuració de deute illoguer social” desconeix les legítimespretensions de la ILP: dació en pa-gament retroactiva; paralització delsdesnonaments que afectin a habitatgeshabituals de deutors hipotecaris i lapossibilitat que les persones afectadespuguin romandre en els seus habitatgesen règim de lloguer social.La proposta del PP suposa una burla alsinteressos de les persones afectades perprocessos d’execució hipotecària i a lasocietat en el seu conjunt. Una vegadamés, l’efectivitat del dret a un habitat-ge digne consagrat en la Constitucióespanyola i en nombrosos tractats in-ternacionals de drets humans ratificatsper l’Estat espanyol, queda supeditatals interessos de les entitats financeres.Malgrat l’acceptació a tràmit parla-mentari de la ILP, el PP, desconeixentel massiu suport social a la proposta,elimina tot rastre de la ILP per la dacióen pagament. Amb el seu projecte deLlei, el PP no resol el problema socialdel deute hipotecari (ni dels que ja hanestat desnonats ni dels quals ho seranen el futur). Milers de ciutadans conti-nuaran perdent l’habitatge i continues-sin endeutats amb les entitats finan-ceres, perpetuant-se la injustícia de lalegislació hipotecària espanyola.Mentre que la ILP permetia alliberar ales famílies de la condemna financerai facilitava el seu accés, en règim delloguer social, als habitatges buits pro-pietat de les entitats financeres. Unesmesures que permetien mitigar de ma-nera decisiva els efectes socials mésdramàtics de la crisi econòmica actual.La reforma del PP seguirà condemnanta la pobresa i a l’exclusió social a cen-tenars de milers de persones.Per tot això, les entitats promotores dela Iniciativa Legislativa Popular hemdecidit retirar-la i posar en evidènciaque el projecte de llei del PP suposa elrebuig a la ILP que es va presentar enel Congrés.
  • 24. Maig de 2013 Social · 23FIARE-Banca ètica.Una proposta de la ciutadaniaNuria Brito.Coordinadora Grup d’IniciativaLocal Fiare-Banca Ètica a les IllesBalearsEns hem de situar. País Basc, 2003.Ja per llavors hi havia estalvia-dors que demanaven un ús ètic delsseus diners, projectes socials que notrobaven un finançament adequat, per-sones disconformes amb un sistemafinancer tremendament especulatiu ...i va ser llavors, de la mà de 52 orga-nitzacions del sector social, quan vasorgir el projecte Fiare per donar res-posta a aquestes inquietuds iniciant unprocés que permetés la creació d’unaalternativa financera en forma de ban-ca ètica, cooperativa i ciutadana.Al llarg d’aquests anys, el projecteFiare s’ha anat desenvolupant i s’haanat estenent per tot el territori espan-yol en fer-se ressò i trobar persones icol•lectius en la mateixa sintonia. Decada vegada més persones a partir del’esclat de la crisi, que ha posat enca-ra més de manifest el caràcter injust iantisocial del sistema financer actual,així com la necessitat de comptar ambinstruments financers alternatius.El projecte compta avui en diaamb 12 associacions territorialsque l’impulsen (una d’elles ésl’Associació Fiare Illes Balears) i mésde 3.900 socis/es particulars i entitatsque aposten per una entitat financeraque té com a finalitat la transformaciói la inclusió social a través del crèdit,i que es construeix sobre la base decriteris fonamentals com l’absènciad’ànim de lucre, la transparència o laparticipació.Tot i ser un projecte en construc-ció, Fiare va apostar per iniciarl’experiència de la intermediació fi-nancera (recollint estalvi i concedintcrèdit) alhora que ha anat estenent laseva base social i ha anat recollintcapital social per poder constituir lacooperativa. Aquesta decisió, que haestat possible en operar com a agentfinancer de la cooperativa italianaBanca Popolare Ètica, ha permès,encara que fos a petita escala, que elprojecte no es quedés només en unobjectiu a perseguir sinó que en lapràctica, es donés suport a la mesurade les seves possibilitats a diversesiniciatives transformadores del nos-tre entorn. Fins al desembre de 2012,Fiare havia recollit al voltant de 30M d’euros en estalvi i havia aprovatcrèdits (volumen viu) per valor d’uns26 M d’euros finançant projectes via-bles en àmbits a favor de col•lectiusdesfavorits, sostenibilitat ambiental,cooperació al desenvolupament, qua-litat de vida de les persones, etc.A més, aquesta col•laboració entreFiare i Banca Ètica, ha suposat unapositiva experiència que ha revelatuna gran i grata coincidència quant afilosofia i funcionament, així com ungran enteniment a l’àmbit professio-nal que, unit a un seriós anàlisi de laconjuntura financera actual, han estatles raons fonamentals per les que lesdues entitats han manifestat i deciditunificar-se per confluir en un projec-te comú que donarà com a resultatla primera banca ètica cooperativad’àmbit europeu.Sobre aquesta important decisió rati-ficada per la base social de Fiare en eltranscurs de la I Assemblea de socis/es celebrada l’abril de 2012, s’ha anatavançant, treballant els corresponentsaspectes legals i operatius, iniciant unprocés de traspàs escalonat de perso-nes i organitzacions sòcies de Fiare aBanca Ètica, i durant aquests primersmesos de l’any 2013, celebrant lescorresponents assemblees territorialsper elegir els seus representants lo-cals en l’estructura de la cooperativa.El passat 16 de març de 2013, va tenirlloc a Rivas Vaciamadrid la II Assem-blea Estatal de Fiare, ja com una Àreamés de Banca Ètica (Itàlia es divideixgeogràficament en 4 àrees d’actuaciói governança i Fiare representaràla 5a). Amb una participació de mésde 350 socis/es de Fiare presents esva triar Perú Sasia com a candidat alConsell d’Administració de BancaÈtica que celebrarà la seva Assem-blea General i eleccions al maig, es vaconformar el Comitè d’Avaluació ÈticSocial de l’Àrea Fiare resultant triadaCristina de la Cruz com la seva coordi-nadora, i es van presentar els 19 coor-dinadors locals escollits prèviamenten les seves corresponents assembleesterritorials i els tres referents de zonaelegits d’entre els coordinadors locals(Fiare s’estructurarà en tres zonesgeogràfiques, de les que han resultatelegits com a referents, Carlos Akun-ze-Zona Nord, Xavier Rubio-ZonaMediterrània i Beatriz Oliver-ZonaCentro Sud). A l’Assemblea va assis-tir també una important delegació demés de 30 persones sòcies italianes,amb Ugo Biggeri (president) al cap-davant, i conjuntament, es va presen-tar el pla d’integració i es van afrontarels reptes que el procés i la conjunturasocial i econòmica actual plantegen.Quedava plasmat el treball, la pro-fessionalitat i el compromís de tantespersones que fan possible aquest pro-jecte de banca ètica ciutadana.I a les Illes Balears, quina és la rea-litat d’aquest projecte?Les Illes Balears es varen sumar fauns anys a Fiare a partir de la confi-guració de dos grups (un a Mallorcai un altre a Eivissa) de persones i en-titats interessades a promoure el pro-jecte de banca ètica cooperativa quees proposava. Com en altres zones,es va constituir una associació terri-torial (Associació Fiare Illes Balears)per donar-lo a conèixer i anar articu-lant socialment el projecte, comptantavui amb uns 80 socis/es particulars ientitats i més de 35.000 € de capitalrecaptat. Recentment, s’ha constituïtel Grup d’Iniciativa Local Fiare IllesBalears (19 a tot Espanya-Àrea Fiare)com a òrgan d’estructura de la coope-rativa Fiare-Banca Ètica més properal territori local.Quines maneres té una persona desumar-se al projecte? Pot obrir uncompte?Ara per ara, la millor manera de donarsuport a aquest projecte de banca èti-ca és fent-se soci/a, el que és possiblefent una aportació mínima de 300 €en el cas de particulars i de 600 € enel cas d’entitats socials. Aquesta és lamillor opció si entenem que estem da-vant d’un projecte en construcció onel capital social és imprescindible pergenerar una opció important de crè-dit. D’altra banda, en tractar-se d’unprojecte de participació difusa, queafavoreix la participació de moltespersones i no la concentració (ningúpot posseir més d’un 1% de capitalsocial), això suposa necessitar méspersones per obtenir capital. Tambées pot fer una aportació per contribuira les despeses de construcció del pro-jecte i per descomptat, participar vo-luntàriament en la seva construcció.Obrir compte d’estalvi és possible,encara que fins ara no sense certescomplexitats burocràtiques. El pasd’agent financer a oficina bancària,que està previst es doni a finalsd’aquest any, suposarà un salt quali-tatiu en termes operatius. Comptaremamb fitxa bancària pròpia i llavorsja podrem disposar més fàcilmentde comptes corrents i d’estalvi, ope-rant per Internet, caixers automàtics... És evident que l’estalvi també ésimprescindible, ja que determina ladisponibilitat per a prestar. Les perso-nes sòcies seran la primeres en poderconvertir-se també en clients de lacooperativa.Què creus tu que diferencia aquestprojecte d’altres propostes de ban-ca ètica?Hi ha elements que han de diferenciarla banca ètica de la banca convencio-nal, com l’avaluació i selecció sotacriteris ètics dels projectes que esfinancen o la transparència, és a dir,que la persona estalviadora i la so-cietat sàpiguen en què s’inverteixenels doblers i com es funciona enl’organització. Fiare-Banca Èticaaporta a més, el seu carácter no lu-cratiu, la seva concepció d’instrumentper a la transformació social i no laseva constitució com a finalitat en símateixa (es manifesta clarament en laforma en què neix i en el seu desen-volupament) i particularment la sevaaposta per la participació i compro-mís de la ciutadania a través d’unafórmula cooperativa que es sustentaen criteris com el d’una persona un votindependentment del capital aportat oen el desenvolupament d’estructuresplantejades per funcionar de baix adalt i amb àmplia presència local. Éssens dubte un instrument poderós per aaquelles persones que vulguin ser par-tícips d’una iniciativa transformadorai que vulguin no només consumir sinóconstruir banca ètica.Com es pot contactar?Us convidem a conèixer una mica mésel projecte a través de la pàgina webde Fiare (www.projectefiare.cat) i deBanca Ètica (www.bancaetica.it) i aseguir l’evolució a través de les xarxessocials Facebook i Twitter. Per contac-tar, es pot accedir a la xarxa territorialde la web i seguir les indicacions decada territori. A les Illes Balears, elscorreus de contacte són: mallorca@projectefiare.cat, eivissa@projectefia-re.cat
  • 25. 24 · Dinamita de cervell Maig de 2013DINAMITA DE CERVELLSalvador Seguí o les tresvides d’un anarcosindicalista(sindicalisme, revolució, hegemonia ifrontpopulisme, segona part)Xavier Domènech,Professor d’Història Contemporà-nia de la Universitat Autònoma deBarcelonaHegemonia,revolució i frontpopulismeNo tan sols es gestava durant els úl-tims anys de la vida de Salvador Seguíla possibilitat d’una transformació ra-dical de la realitat de caràcter antica-pitalista. La patronal catalana, fins lla-vors en un context defensiu front a lesvictòries del moviment obrer, iniciavala metabolització dels canvis produintuna projecte específic d’ordre social.No era en aquest sentit una mera reac-ció defensiva que cercava el manteni-ment de l’ordre social i polític. En elmateix sentit que el moviment feixis-ta italià, el progrés del qual cap a laconquesta de l’Estat era absolutamentcoetani al procés que estem descrivint,l’articulació de la resposta patronal al’ofensiva obrera adquirí ràpidamentels tons d’una proposta de transfor-mació global i radical tant en termessocials com polítics.(18)Els primers signes d’aquest canvi ja espoden registrar al llarg de la PrimeraGuerra Mundial. En aquell context lesprincipals organitzacions patronals,amb el suport de destacats polítics dela Lliga, començaren a defensar ambforça al llarg la idea de la substituciódel sistema de partits de la Restauracióper una representació política corpora-tiva. És a dir el pas d’una democràcialiberal a una “democràcia orgànica”.Proposta de fons que, tanmateix, escombinava amb el suport al projectede la Lliga Regionalista de transfor-mar Espanya a partir del seu accés alpoder i, en menor mesura quan aquestmateix projecte començava a presentarun cert esgotament, amb l’articulacióde la Unión Monárquica Nacional quepretenia nuclear un front de dretesarreu de l’Estat. El resultat d’aquestacombinació donà els seus fruïts durantla crisi revolucionària de 1917. Lesinquietuds colpistes dels militars, ambels que es compartia una retòrica anti-política, i l’Assemblea de Parlamenta-ris pilotada per la Lliga Regionalista,com a alternativa al parlament oficial,portaren a Cambó al govern conser-vador de Maura. Un experiment tan-mateix que es mostrà aviat sense gai-re recorregut quan el “Maquiavel deMontserrat”, com li agradava anome-nar-lo Seguí, sortia del ministeri de fo-ment poc després. La certesa que caliano canviar el sistema, sinó canviar desistema es feia forta en aquest contextentre la patronal catalana. En aquestsentit, en el context de la campanya afavor de l’autonomia de Catalunya, lespropostes adquirien una tonalitat mésespecífica. Per Foment del Treball Na-cional i la Cambra d’Indústria es trac-tava d’assolir formes de representacióinstitucional corporatives, tant a nivellcatalà com estatal, d’il·legalitzar elssindicats obrers, i de crear un nou ti-pus de sindicat únic corporatiu formattant per treballadors com per empresa-ris: és a dir per “productores”. Projec-te que es trobà amb l’oposició de leselits espanyoles. Aquestes no estavendisposades a anar a un canvi radical desistema polític en un moment on en-cara no vivien, amb la intensitat ambque ho estaven fent les patronals cata-lanes, la problemàtica del control so-cial i polític en el marc d’una societatde masses, ni la intensitat de la lluitade classes que sí que s’experimentavaa la Catalunya industrial.Però si això era així pel que feia alconjunt de l’Estat, el cert és que la ne-cessitat de trobar formes de “control”de les noves problemàtiques socials esféu cada cop més urgent per les elitscatalanes. De fet, si la nova dinàmicasindical liderada per Seguí tingué elseu primer camp de proves en el ramde la construcció, també d’aquest sec-tor és d’on va sorgir la resposta. Fouen aquest sentit la patronal d’aquestram, i del seu principal líder FélixGraupera, la que llençà el 1918 la pro-posta d’un nou tipus d’organització:la Federació Patrona. A diferència deles organitzacions tradicionals ante-riors, cercava ser un sindicat únic dela patronal, en termes mimètics a coms’havia articulat el sindicat únic obrer,amb una caixa de resistència pròpia,l’establiment de llistes negres d’obrersi la confrontació directe amb els treba-lladors sindicats, incloent en aquestaconfrontació la utilització de la vio-lència. L’objectiu en primer terme noera altra que acabar amb la CNT i,contràriament al pensament conserva-dor fins llavors, no rebutjava la crea-ció del caos social per assolir en darrerterme l’acompliment del seu progra-ma màxim: una sortida autoritària queestablís un nou model de societat ide política. Comptava per aconseguirla seva finalitat amb el suport de lesgrans organitzacions patronals, de laLliga i la Unión Monárquica Nacional,i amb una base conformada per petitsi mitjans empresaris, comerciants i ar-tesans. Suports que es coronaven ambla complicitat d’un poderós aliat en lafigura del Capità General de Catalun-ya durant aquell període: Milans delBosch.Les noves pràctiques desplegades peraquest nou tipus d’organització esposaren de manifest en el marc de lasegona vaga general convocada a Bar-celona el març de 1919, després de lavictòria en la vaga de la canadenca.En aquell moment, amb el suport dela Lliga de Cambó, i comandats pelprimer Comte de Godó i gerent de “LaVanguardia” milers d’homes armatses reuneixen a plaça de Catalunya. Ésla reaparició de la institució medievaldel Sometent que al llarg d’aquestsanys arribarà a comptar amb 60.000efectius sota les ordres del CapitàGeneral. Alhora durant els dies de lavaga també s’articula un cos parapoli-cial sota la direcció del ex-policia Bra-vo Portillo que practicava detencionsde militants obrers. Una situació quecomportà, sota el patrocini del CapitàGeneral de Catalunya, l’establimentd’unes forces de repressió no con-trolades directament per l’Estat. Eramassa present en aquest sentit la pos-sibilitat d’un cop d’estat gestat des deCatalunya, portant a la dimissió delgovern liberal de Romanones l’abrili a la conformació d’un nou governconservador comandat per AntonioMaura. La vaga havia fracassat i enel seu fracàs havia aparegut quelcomnou. Tanmateix, en aquells momentsla CNT no estava encara derrotada iels governs de la restauració cerca-ren ràpidament el restabliment de lesgaranties constitucionals i la pacifi-cació de la conflictivitat a Catalunya.S’actuava contra el temor, fundat,que la nova dinàmica inaugurada po-dia portar a l’establiment d’una dic-tadura impulsada des de Barcelona.S’assajava així des de l’Estat centralun intent d’equilibri entre l’amenaçarevolucionària obrera i l’amenaça col-pista. Un equilibri que burgesia cata-lana es trobava lluny d’acceptar, cosaque determinà el nou pas a seguir.La Federació Patronal després deconvocar un Congrés Patronal de totEspanya a finals d’octubre de 1919,amb el que pretenia estendre el seuprograma, formes d’acció i projectemés enllà de Catalunya, i així fer-semés forta en relació a l’Estat, llençàun ultimàtum públic a tots els treballa-dors en conflicte en aquells moments:o es produïa el retorn a la feina el 3de novembre, amb la suspensió de les8 hores de jornada laboral inclosa, oes produiria un tancament patronal,un locaut, sobre tots els treballadorsde Barcelona. Començava així unaforma d’acció absolutament inèditaque inicialment va afectar 140.000treballadors fins arribar progressiva-ment als 300.000 que es quedavensense poder treballar. Quan el locautfini el 26 de gener de 1920, amb unanova caiguda del govern entremig, lapatronal catalana s’havia fet amb unobjectiu bàsic: el control de tot l’ordepúblic a Catalunya, veritable obsessióde les classes dirigents catalanes enaquells moments. Una acumulació depoder en aquest camp que s’anirà este-nent els propers anys amb la incidèn-cia en els nomenaments de MartínezAnido com a Governador militar, elComte de Salvatierra com a Governa-dor Civil, substituït posteriorment pelmateix Anido, Miguel Arleguí com acap de la policia i Milans del Boschcom a Capità General. Poder sobre elmonopoli de la violència a Barcelonai a Catalunya que serà alhora comple-mentat amb els efectius del Sometent,els cossos parapolicials, l’acció delterrorisme patronal sobre els mili-tants obrers, l’aplicació de llei de fu-gues que legalitzava les execucionsi l’emergència d’una alternativa a laCNT: els sindicats lliures. La CNT arasí que entrava en una dinàmica de pè-rdua d’hegemonia en el camp laborali tal com, percebé el mateix Seguí, enun nou període històric.Tanmateix, aquest control progressiudels aparells de coerció de l’Estat perpart de la burgesia no li garantia en-cara un segon objectiu primordial: elcontrol de l’orde laboral. Certament lafinalització del locaut el 26 de generde 1920 es féu amb l’acceptació decontractes laborals renovats de dia endia, però la resistència obrera amb uncaràcter fortament comunitari i la ma-teixa necessitat d’estabilitat de l’ordreconstitucional, davant del perill d’unasituació que podia acabar amb tot elsistema de la restauració, evitarenl’extensió de l’autonomia, i pràcticaindependència en allò que es referia al’orde públic, de la patronal catalanaen aquesta esfera. El fet és que si el
  • 26. Maig de 2013 Dinamita de cervell · 25locaut havia estat un èxit en l’ofensivacontra el sindicalisme obrer, els in-tents de cop d’estat i la implantaciód’un règim corporatiu, similar al pro-jecte feixista que estava avançant tam-bé amb fortes dosis de violència enaquells moments a Itàlia, no s’havia as-solit. No es comptava en aquest sentitamb el suport i la complicitat del con-junt de les forces militars espanyoles.De fet, s’inaugurava a partir d’aquellmoment una dinàmica que durarà tresanys fins a l’establiment el 1923 de laDictadura de Primo de Rivera, capitàgeneral de Catalunya en el moment dedur a terme el cop que el portaria alpoder. Període en el qual s’alternaranepisodis de major i menor repressió,de major i menor control de la pa-tronal sobre la situació, marcats perl’espiral d’acció reacció protagonitza-da tant per grups de pistolers de la pa-tronal com pels pistolers anarquistes,amb l’intent de formules intermitgescom el retorn de Cambó al govern del’Estat. Tanmateix, en aquesta mar defons, l’èxit progressiu de l’estratègiapatronal, i la possibilitat que aquestés consumés amb l’establiment d’unadictadura, portaren a un canvi centralen l’acció i pensament de SalvadorSeguí. Front al que ell anomenà com“l’Estat catalanitzat”, hagué de des-envolupar un ampli conjunt de canvisestratègics que reactualitzessin el pro-jecte revolucionari en el nou context.Una reflexió que es produïa en el marcde més de 700 assassinats i milers depresos governatius durant aquest pe-ríode i el mateix empresonament delNoi del Sucre en diversos momentsque completaren fins a dos anys de laseva vida.La percepció del canvi radical decontext ja emergeix clarament durantla seva primera detenció en aquestnou període. Detenció que s’allargàdes dels primers dies del locaut, el 6de gener de 1920, fins al 22 de junyd’aquell mateix any. Un moment enel qual “Ara la patronal preconitza atotes hores i en totes les formes elsprocediments de la violència (…)Això és l’entronització de la força, dela barbàrie. Això acusa la impotènciai la desorientació del Poder públicque, mancat del prestigi necessariper a governar, pretén substituir-loamb l’imperi de la violència.” (19)[19] Tanmateix la reacció més enllàdel fenomen de la violència era prouàmplia, amb bases socials i aliats proupoderosos, com per plantejar-se laproblemàtica d’una forma més com-plexe. No es tractava, per part de laproposta revolucionària, d’apostarper un combat tan sols directe a par-tir d’una hegemonia artificial portadapel domini “por parte de una minoriainteligente.” Ara el triomf revolucio-nari només podia anara precedit d’unampli treball en la construcció d’unanova hegemonia malgrat “que esta la-bor que preconizamos a muchos pare-cerà de una lentitud insoportable.”(20)En aquesta primera fase de la nova si-tuació la seva reflexió volta a l’entornde la necessitat de l’aliança obrera.Rebutjada fins llavors per la majoriade l’organització confederal la pos-sibilitat d’establir una aliança esta-ble amb la UGT, quan Seguí sortí del’estada a la presó viatjarà a Madridamb Salvador Quemades per gestionarla firma d’un pacte amb la UGT quees concretaria l’estiu de 1920. Peròel que en el període anterior s’haviapropugnat com una aliança necessàriaper fer la revolució, era ara pensat enaltres termes. Era una aliança defensi-va en un context on “Las asociacionespatronales han conseguido ejercer ladictadura política. Ya no son asocia-ciones económicas, sino esencial-mente políticas, y su presión ha con-seguido que el jurado desaparecieray que el Poder se vuelva loco dandopalos de ciego (…) Esta dictadura haconseguido del poder que se armenlos sometenes, que se declaren ilega-les los sindicatos y de un momento aotro volverán a ser cosa corriente lasdeportaciones.”(21) Calia doncs enaquest context guardar-se “tan escru-polosament com es vulgui de la for-ça doctrinal de les diverses escoles imatisos del socialisme militant; (…)és innegable que a aquestes alturesseria pertorbador i negatiu restar divi-dits els elements que coincidim en unacosa tan essencial com és l’adopciódel sistema comunista, com a base del’organització econòmica de la socie-tat naixent i que persistíssim en lesnostres rivalitats i lluites intestines,que ens col·loquen, mancats de co-hesió i energia, en la impossibilitat deresistir a la formidable allau dels nos-tres enemics naturals.”(22) Tanmateixaquesta aliança defensiva davant lareacció patronal encara es movia enels paràmetres clàssics dels sindicalis-me revolucionari i, en part, del mateixanarcosindicalisme. Era una aliançaentesa en termes d’unitat de classei en aquest sentit no es descartavatampoc “que el pacte del proletariat,purament circumstancial i defensiu –de moment– pot convertir-se en uniósagrada per l’assoliment de la integralemancipació de la classe obrera.”(23)Marc clàssic en el qual no fou acceptatper una PSOE que en quedava exclòs(24), en ser considerat de nou un ele-ment polític aliè al proletariat, comtampoc ho fou finalment pels òrgansde direcció de la pròpia CNT. De fet,el seu fracàs es féu palmari just enel moment de la segona detenció deSalvador Seguí, amb 64 sindicalis-tes més, el 23 de novembre de 1920.Moment en el qual, en el context del’assassinat de l’advocat d’anarquistesFrancesc Layret, es declarà primeruna vaga general a Barcelona i pos-teriorment arreu d’Espanya contra larepressió. Vaga que no fou secundadaper l’UGT.La fallida d’aquesta estratègia , que al-hora comportà l’estada d’un any i migdel Noi del Sucre a la presó de la Molade Maó d’on no sortirà fins a la pri-mavera de 1922, portà a una reflexiómés amplia. Aquesta partia de la reac-tualització de l’anarcosindicalisme,l’establiment d’unes aliances queanessin més enllà de la unitat de laclasse, en el camí cap a l’hegemoniasocial i política, i una reconsideracióprofunda de la importància de l’esferapolítica. En el primer sentit, la sevaconferència feta a la mateixa presó dela Mola sobre anarquisme i sindicalis-me és probablement la seva més pro-funda i amplia aproximació a aquestatemàtica que recull gran part de lesseves intuïcions anteriors d’una formasistemàtica. Hi ha en ella una deman-da clara d’adaptació de l’anarquismecom a doctrina als processos històrics,car “L’anarquisme, repetim-ho, no ésanterior a l’home, perquè si fos així,els anarquistes deixarien de ser espi-ritualment i moralment el que foreni el que són, per retre culte fanàtica-ment al sobrenatural (…) Qualsevolidea que no passi, o no hagi passatpels processos de l’evolució no és mésque una elucubració mental.”(25) Unaadaptació a nous temps que no impli-ca l’abandonament del projecte revo-lucionari. Per Seguí aquest segueixplenament vigent. El sindicalisme seràl’eina de la construcció de la societatfutura i alhora l’eina que portarà capella possibilitant que “La revoluciósocial, amb els nostres sindicats, potquedar consolidada 24 hores desprésdel triomf.” Cosa que efectivamentpràcticament s’esdevingué l’estiu de1936 a Catalunya amb el procés decol·lectivitzacions. De fet, les pre-visions de Seguí situaven en aquellsmoments la possibilitat de la revolu-ció per la dècada posterior, ja que “Ésclar que perquè sigui així –la possi-bilitat de la revolució social– ens caluna preparació extensa i profunda.”Aquesta preparació significava pelNoi del Sucre un ampli treball en elcamp de la cultura i l’educació. Laseva obsessió pel tema cultural i edu-catiu, de reforma moral i construccióde les possibilitats de la nova societat,era quelcom que havia travessat totesles seves reflexions des de finals de laPrimera Guerra Mundial. Havia estataixí quan el Congrés de Sants de 1918aprovà un ambiciós pla, sustentat enuna quota fixa dels militants, que ha-via de començar per la instauració decinc escoles unitàries i una de gradua-da pels obrers i acabar amb la imple-mentació d’escoles obreres a totes lesciutats catalanes. Voluntat que es man-tenia quan afirmava que cada sindicatúnic de ram havia d’establir els seuspropis centres formatius. Ara anavaencara més enllà al afirmar que ha-vien de crear “les nostres universitats iAteneus” com una peça bàsica per unarevolució que s’allargava en el temps.Més globalment, de fet, aquest pro-cés d’adaptació i actualització delllegat anarcosindicalista implicavauna reconsideració sobre el paper quejugava el sindicalisme revolucionarirespecte a la resta de forces socials ipolítiques. Es tractava no d’altra cosaque d’assolir una hegemonia social ipolítica que desactivés l’onada reac-cionaria i possés les condicions per lafutura revolució. La base per aquestaacció era, tanmateix, una conside-ració que diferenciava clarament elcomunisme llibertari de la propostaavantguardista bolxevic: “Ellos bus-can el aprovechamiento de todas lasenergías, poniéndolas al servicio deuna voluntad, y nosotros, en la multi-plicidad y desarrollo de las voluntadeslibérrimas buscamos la energía colec-tiva, que no ha de ser una cosa deter-minante de nuestra actitud, sino, alcontrario determinado por esta.”(26)En aquest sentit, l’anàlisi que feia Se-guí de la situació política era d’unaextrema duresa. En un context en elqual ell veia encara molt camí per re-córrer a una possible unió de les di-verses forces liberals, amb el suport deles forces republicanes, en l’ampliacióde la democràcia, el que s’havia pro-duït era “el Estado Catalanizado” onla incorporació del catalanisme políticrepresentat per la Lliga havia portar aque el nacionalistes “han resultado losincorporadores y el Estado el incorpo-rado.” (27) En aquest sentit, tant els li-berals com les esquerres republicaneshavien fracassat completament alhorad’articular un projecte polític de con-questa del poder, produint-se “la quie-bra absoluta del constitucionalismo yla democracia. Los mismos hombresde izquierda.”(28) De fet, anant mésenllà, constatava la impossibilitat deque per si soles les esquerres i elsliberals redrecessin la situació, car“la timidez liberal, la manera ver-gonzante con que los hombres de lasizquierdas actúan en la vida pública,aleja toda esperanza de reacción.”(29)Constatació que era seguida per unaafirmació que traspassava el camp del’anarcosindicalisme clàssic: “Noso-tros, sin embargo, que doctrinalmen-te no somos demócratas –demócratasburgueses–, somos tal vez los únicosque pensamos que no hay más que untratamiento para los males de España:la aplicación amplia de la doctrinaliberal.”(30) Calia llavors introduir-se en una nova realitat, “hemos dedar el salto a una política, no liberal,sinó libertaria, lanzados por encimadel círculo de sangre y odio que nosoprime.”(31) Era certament un salt albuit, pel qual no hi havia precedentsen la tradició llibertaria, i que ha por-tat a moltes confusions, però tampochi havia precedents de la situacióque es vivia en aquell moment. Mail’anarcosindicalisme, ni l’anarquisme,havia esdevingut l’organització i pro-posta principal de les esquerres d’unpaís, mai tampoc l’anarcosindicalismes’havia trobat en una situació comaquella.La profunda actualització del projec-te revolucionari que havia elaborat elNoi del Sucre l’intentà posar en pràcti-ca al sortir de la presó l’abril de 1922.Li restava poc temps de vida, però nodeixa de ser impressionant el desple-gament de recursos i les innovacionsque introduí en aquell curt espai detemps. Lluitava contra rellotge inten-tant impedir un procés que intuïa elspodia portar cap a la implantació d’unnou tipus de dictadura i a la destruccióde la CNT. Calia en aquest sentit, enel camp de l’hegemonia social, sortirde la lògica de l’aliança organitzativade la classe radicada en la fàbrica peranar més enllà. La seva proposta enaquest sentit fou obrir el camp de llui-tes pel sindicalisme per tal de “llevara cabo una obra constructiva que hayade atraernos precisamente la simpatíay la adhesión de los elementos quenos son precisos para el triunfo (…)llegaremos a constituir la única ga-rantía de vida para el país, y así ha-bremos de ser precisamente los queinfluyamos en la vida pública.”(32) Estractava així “de ampliar nuestra fuer-za política, nuestra preponderancia enal vida pública, en actos que sean deconveniencia general, no exclusiva-mente obreros.”(33) Marc en el queproposava l’inici de campanyes con-tra la carestia de vida centrant-se en lalluita contra els interessos econòmicsvinculats a l’acaparament de produc-tes alimentaris i a l’habitatge: “Esto seapoya principalmente en dos puntos,que se llaman caseros y abastecedores,con tal arraigo en las esferas guberna-mentales, que el Gobierno que se atre-ve con ellos corre peligro de muerte.Campanyes que havien d’incloure atots els assalariats fins arribar a Cla-ses, como lo que en España se llamamedia, que no tienen valor alguno –ennuestro país claro está- de lucha y deeficacia en la vida colectiva. Hay queayudarlas a vivir; hay que estimular-las, a ver si salen de su postración; hayque hacerlas ver que en vez de una ri-dícula parodia de burguesismo debenrepresentar una fuerte corriente de tra-bajo, que en vez del puntal en que sesostienen sus propios enemigos, debenser la piqueta que con más ardor soca-va este régimen de injusticia.”(34) Unprocés que havia d’incloure als cam-perols, en aquest sentit Seguí estavaamatent al procés d’organització sin-dical rabassaire (35), i que tractava desostreure tota la base social possible ala reacció patronal i fer-la pilotar so-bre una nova hegemonia articulada al’entorn de la classe obrera. Però fer“política llibertària” i aconseguir crearun marc estable pel desenvolupamentdel projecte revolucionari, reclamavaanar més enllà de les aliances socials.El pas de l’hegemonia social al’hegemonia política no implicava elpas de la CNT, ni dels seus dirigents,a l’acció política parlamentaria, cosaque hauria curtcircuitat el projecte detransformació revolucionària sindicala la llarga, sinó constatar tres fets.El primer d’ells era que la patronalhavia aconseguit fer-se amb impor-tants ressorts del poder de l’Estat,des dels quals estava aconseguint enla pràctica la destrucció del movi-ment obrer. El segon era la incapaci-tat de les esquerres, des dels liberalsfins als republicans, per accedir a unpoder institucional efectiu. El tercerimplicava la consciència de la forçapreponderant que tenia la CNT entreles classes populars que, davant lafallida de la resta de projectes polí-tics, la deixava amb la responsabilitatd’impulsar i ajudar a les forces polí-tiques d’esquerra. Constatacions polè-miques dins del marc de l’anarquisme,ja que implicaven l’assumpció que larevolució no era una realitat imminenti que l’organització confederal s’haviad’implicar en l’acció política d’unaforma molt més amplia del que maihavia propugnat. Seguí defensava enaquest marc la necessitat d’un marc dellibertats constitucionals pels treballa-dors, afirmant que “Sea como fuere, loque quedarà a la postre sera la verdadde los hechos, y estos demuestran deuna manera harto contundente quelos obreros necesitan llenarse sus pul-mones de aire y de sol, y por eso nobuscan nunca los lugares húmedos ysombríos donde reina la oscuridad,sino las plazas donde la multitud ve-geta esperando su redención. (…) Enla calle está nuestro puesto.”(36) Defet, en la nova fase que es trobaven–en termes prou gramscians i pràcti-
  • 27. 26 · Dinamita de cervell Maig de 2013>> Contraanuncicament coetanis a les reflexions delpensador comunista italià– pel Noidel Sucre la batalla de moviments ha-via de donar pas a una estratègia detrinxeres: “No vamos a asaltar Roma,como los bárbaros, sino a invadir lasposiciones de la burguesía para irlessubstituyendo en ellas.”(37) Final-ment aquesta posició aconseguí elrefrendament de l’organització Confe-deral en la Conferència de Saragossacelebrada entre el 11 i el 14 de junyde 1922 amb l’aprovació del Dicta-men Polític, redactat per Joan Peirói impulsat pel mateix Seguí, Pestañai Josep Viadiu on la CNT es declarasubjecte polític no tan sols per fer larevolució sinó en tots els ordres, car“essent una organisme netament re-volucionari, que rebutja francament iexpressament l’acció parlamentaria ide col·laboració amb els partits polí-tics, és alhora integralment i absolu-tament polític, perquè la seva missióés conquerir els seus drets de revisiói fiscalització de tots els valors de lavida nacional.”(38)De fet, tan sols uns quants dies des-prés de la sortida de la presó l’abril de1922 Seguí anà a Madrid a entrevis-tar-se amb polítics, entre els quals elmateix Lerroux, per impulsar aquestnou marc d’actuació, constatant que“Es cierto que hay un sentido domi-nante de rectificación en la conducta yel propósito de los partidos políticos yesto debe ir acompañado de una mayorreflexión y una mayor flexibilidad enla actuación de nuestras organizacio-nes.” (39) Nivell d’actuació a l’Estatque havia d’anar acompanyada tan-mateix per una actuació específica aCatalunya que cortocircuités el poderelectoral de la Lliga i de la UniónMonárquica Nacional, lligats als inte-ressos de la patronal. En aquest sen-tit, als darrers mesos de la seva vidael Noi multiplica els contactes entrediferents tendències polítiques per tald’aconseguir anar cap a la formaciód’”Una assemblea de les forces libe-rals de Catalunya fent la crida Alomarper medi d’un manifest públic, creiai segueixo creient que fora un actetranscendental (…) La campanya quefem amb en Domingo està bé, peròaugurem que estaria millor una cam-panya que naixés amb la màxima ge-nerositat i emoció, del contrari noméses farà una obra personalista (…) S’hade cridar a tothom, no és té de tancarel pas a ningú; sols així se sabrà quivol contribuir-hi o no (…) Per aixòcal que la campanya al començamentsia impersonal. Sols així es donaràl’opinió, la sensació d’una cosa hon-rada i seriosa (…) la gent vol una cosade matisos, amb nosaltres potser comla nota més aguda, però falten les to-nalitats més suaus que la gent no veuperquè en realitat no hi són, no actuen;per això vos dic que el moviment ha deser integral i convergent.” (40)L’últim Seguí, en aquest sentit, ha por-tat a moltes especulacions tant en allòque es referia a la seva posició perso-nal en aquest procés, com a la possi-ble evolució ideològica que implicavaaquest intent d’hegemonitzar el mónpolític. Sobre el primer fet s’ha insis-tit molt, des de diverses posicions queen aquells moments s’estava gestantel pas del Noi del Sucre a la políticaparlamentari(41). Una possibilitat queell mateix negà en reiterades ocasions,afirmant que aquest pas portaria al’abandonament del camp revolucio-nari (42). Sobre el segon s’ha recla-mat, en alguns casos ja en una datamolt propera a la seva mort, la figurade Seguí com la mostra d’una evoluciócap una tendència política determina-da. Així es féu des del camp marxistaen el cas de la Unió Socialista de Cata-lunya (43) que acabaria donant lloc alPSUC o el Bloc Obrer i Camperol queesdevindria en el POUM. (44)Però on aquesta operació ha tingut ma-jors implicacions per la figura de Se-guí ha estat en el camp del catalanismepolític. En aquest cas es confronta a unSeguí català i catalanista, que escriviaen la nostra llengua segons Josep M.Poblet (45) o que “constituïa un delstipus més acusats de català racial” se-gons Rovira i Virgili (46), o bé, per noseguir, d’una “catalanitat que li sortiapels ulls, per la parla, pel gest” en bocade Pere Foix (47), amb la consideracióde la CNT com a una organització con-formada essencialment per migrants“estranys” a la realitat catalana. Laseva mort hauria comportat en aquestsentit la desaparició de la possibilitatde “portar les masses obreres a sentir-se catalanes, era el líder únic d’un mo-viment obrer genuïnament català”(48).Una imatge que en el catalanisme s’hamantingut fins al present quan admetla tradició llibertària “abans que fossinespanyolitzats, després de l’assassinatdel Noi del Sucre”(49), com ens re-cordava Enric Vila en un article “ElPunt” recentment. Una imatge queutilitza la pròpia memòria del Noidel Sucre, present durant molts anysen la memòria col·lectiva de les clas-ses populars de Catalunya, contral’anarcosindicalisme posterior. Enaquesta camí s’ha intentat defensaren termes polítics un Seguí proper al’assoliment de la independència deCatalunya en un període on pràctica-ment ningú, ni els propis catalanistes,eren independentistes. Tot això, siguidit de pas, basat en una gran confusió:un discurs atribuït al Noi del Sucre,curiosament el més reproduït dels queva fer, que en realitat és obra d’unareconstrucció feta el 1949 i publicadael 1957. El discurs original realitzat aMadrid el 1919 i publicat en una re-vista pròxima al mateix Seguí, mostrauna sentit clarament contrari al que seli ha atribuït posteriorment. (50) Elcert és que Seguí era català no gene-ra cap mena de dubtes, més enllà deltipus racial que tingués, com tampocen genera que ho era la CNT a Cata-lunya, altra cosa és que fos catalanis-ta. Si Seguí mostrà alguna simpatiacap a algun corrent polític, que no esmogués directament en el camp del’anarcosindicalisme o el sindicalis-me revolucionari, no fou altra que elrepublicanisme federal d’arrel pimar-gallià. Cosa que, a la vegada, era abso-lutament normal en un període en quèPi i Margall formava part del santoralanarquista. Hagués estat més fàcil feruna operació d’aquest tipus amb Fede-rica Monsteny i el seu discurs, aquestsí clarament pancatalà, Almogàvers!Però això, amb una dirigent de la FAIi al llarg de la guerra civil, hauria curt-circuitat massa miratges.Tanmateix el que es sostrau en partd’aquesta construcció del mite de Se-guí com a un mite legitimador de for-macions polítiques, ja sigui en aquestcas en el camp del marxisme o delcatalanisme d’esquerres, és moltes ve-gades, encara que no sempre, la visióde les posicions anarcosindicalistescom un estat d’immaduresa que en lamesura que es desenvolupen exitosa-ment evolucionen cap una altra cosa.Però Salvador Seguí no era potència,sinó acte. De fet, de la mateixa maneraque la CNT d’aquest període, va estarmolt per sobre dels republicans, elsnacionalistes o les primeres expres-sions del marxisme a Catalunya durantels anys vint. Més quan totes elles esmovien al mig d’una gran precarietatorganitzativa i de projecte durant elsanys vint. Va ser el primer dirigentde la principal organització obrera aCatalunya i a Espanya, amb un podersense parangó fins llavors en el campde les organitzacions de les classes po-pulars. La seva mesura no s’estableixen l’especulació sobre possibles evo-lucions cap a altres espais, en tot casés des d’aquestes tradicions que escercava en ell un espai de legitimació ipossibilitat d’acció.No seguirem tanmateix, per temptadorque sigui, per aquest camí sobre lesmemòries de Seguí. Com deia el seucompany, Josep Viadiu, anys després,“Desde luego, no vamos a hacer pirue-tas alrededor del cadáver de Seguí. Porrespeto a él y a nosotros mismos, nopodemos ni debemos permitirnos taldesahogo. No nos cabe profetizar loque pensaría hoy ni como juzgaría elmomento actual. Solamente podemoshablar de lo que pensaba y hacía cuan-do aún vivía.”(51) I el fet és que Seguíva morir un 10 de març de 1923, arafa noranta anys. Mort en mans d’unpistoler d’una patronal que volia im-pedir el desenvolupament d’una estra-tègia que posava en perill el seu propiprojecte. El mateix any de la mort delNoi del Sucre finalment un capità ge-neral de Catalunya, Miguel Primo deRivera, amb el suport de la patronal,les forces d’ordre de Catalunya i aratambé les d’Espanya, aconseguia im-posar una dictadura. Amb ella vinguéla il·legalització de la CNT, la delpluralisme polític i, finalment, la ins-tauració d’un parlament corporatiu,alhora que el sometent es convertia enuna organització oficial i s’estenia a totl’Estat. Tanmateix el llegat de Seguí ide tota la generació que havia estatal capdavant del sindicalisme durantaquells agitats anys pervisqué i trobàun nova primavera ja als anys trenta.Pocs dies abans de la seva mort, ce-lebrà el seu últim míting on, malgrattot, seguia sent ell al complert. Erenles 11 del matí a la sala on s’havia derealitzar de Tarragona i tan sols hi erenpresents 14 persones. Tanmateix elsorganitzadors van decidir, sobretot perimpuls de Manuel Buenacasa a qui elNoi anomenava “el maño”, que Seguíparlés. Es decidí a fer tan sols l’ABCdel que era l’organització sindical,prometent tornar un altre dia on “xe-rrarem d’altres coses més importants”.Començà a parlar, primer, com sempre,de forma pràcticament inaudible “concalma amorosa. Pero a medida que seadentra en el tema el orador se animay, según su costumbre, el tono de lavoz privilegiada sube gradualmente,y el hombre se entusiasma, como si elinmenso local estuviera abarrotado degente. Y es que Seguí, cuando se metíaen las honduras de un tema, hablabacon el mismo calor comunicativo adiez como a diez mil individuos. (…)Por otra parte, un pequeño defecto ensus ojos risueños le impedía ver, nor-malmente, a la gente que tenía delante.(…) El caso es que, el vozarrón fuertey abaritonado del orador, que se dejabaoír fuera del local mismo –nada de mi-crófonos en aquella época- despertó lacuriosidad de los paseantes de la ram-bla tarraconense (…) A la una y mediade la tarde, la sala abarrotada, sin queun solo oyente la abandonase, por lodel acostumbrado vermouth. Seguí(…) dio fin a su discurso gritando laspalabras de siempre: “Companys ja heacabat”.Una estruendosa ovación del publico,puesto en pie, aclamó delirante al ora-dor que tan maravillosamente interpre-tó el sentimiento de un pueblo. (..) Se-guí, enjuagando el sudor de su frentey soprendido por aquella tempestad deaplausos (…) comprendió lo que antesno comprendiera (…) me abrazó, fuer-temente emocionado, diciéndome, conamor de buen hermano: Moltes gràciesmaño!” (52)Poc després s’apaguen les llumsd’aquesta vida i Seguí és assassinat.Queden les seves paraules. No sabemquines foren les d’aquest últim dis-curs, però és igual, ens podem quedaramb totes les altres. Una entre d’altres,les que comunicava als seus companysal acabar la seva llarga conferència so-bre anarquisme i sindicalisme, és a dirsobre la seva pròpia vida, al Castell deLa Mola de Maó el 31 de desembre de1920, lloc on hagué de romandre mésd’un any de la seva vida:“I ara, amics meus, deixeu-me queaquest vespre digui les darreres parau-les (…) Moltes han de ser les nits queens reunim com ara, per tal que enssentim més nostres; per tal que apren-guem a estimar-nos.Avui l’atzar ens ha reunit en aquestapresó. Demà el deure ens tornarà areunir. I sempre, avui o demà, plega-des o separades les nostres persones,hem d’elevar el cor i el pensament perdamunt de tot el que ens envolta. No-més així serà possible triomfar.Us deia que cal tenir constància en elpropòsit, perquè si aquests lleugers ac-cidents de la lluita ens fessin desmaiar,seria impossible la realització delsnostres ideals.Confiança en nosaltres mateixos, per-què significa seguretat, i significa hon-radesa, i significa bondat de propòsit.No cregueu en els homes quan creureen els homes signifiqui hipoteca de lavostra voluntat, però creieu en cada unde vosaltres.I no desesperem, que el calvari a recó-rrer ha de ser llarg”10 de març de 2013. In memoriamCites(1) D’Ors, Eugeni, “Gloses de laVaga”, 15 d’abril de 1919.(2) Salvador Seguí, “El Congreso Re-gional y la organització obrera de Ca-taluña”, Solidaridad Obrera, 3 de set-embre de 1918. Reproduït a: Moles, I.,Salvador Seguí. Escrits, Edicions 62,
  • 28. Maig de 2013 Dinamita de cervell · 27PAPER PINTATAlba Cañellas CanadellLes guerres del segle XX van cau-sar un seguit de canvis en els co-rrents culturals i la forma d’entendrel’art. Especialment, la Primera GuerraMundial va suposar un trencamentradical de la consciència modernaque tingué diverses repercussions enla producció artística d’avantguarda.La impossibilitat de fer quallar elsavenços humanístics com l’EscolaModerna o l’Escola de Frankfurt ambuna guerra de plantejaments deci-monònics havia deixat una societat iuna generació artística en ple procésde creixement sense capacitat de res-posta ni de reacció.El dadaisme, nascut precisament acausa de la Gran Guerra, va crear-sea Zúrich vers el febrer del 1916, quanun grup de joves que havien rebutjatel servei militar van decidir refugiar-se a la Suïssa neutral fins que la guerras’acabés. Allà van coincidir-hi artis-tes procedents d’altres escoles, comels expressionistes alemanys, i tam-bé de diferents disciplines. A partird’aquesta mena d’exili es va fundar elCabaret Voltaire, un cafè-concert queben aviat es va convertir en un espaiinterdisciplinari en el qual convivienla música amb la poesia, el cabaret ola dansa. Es tractava, aleshores, d’unmoviment naïf i innocent que somia-va en una regeneració humana quepodia venir donada per la unió de di-ferents forces artístiques. Treballanten col•lectivitat, aglutinaven diversesformes de coneixement i, també, atenir una consciència plena de mo-viment. Tristan Tzara i Hugo Ball esvan encarregar de donar substància ala teoria dadaista elaborant-ne el ma-nifest.Després de diverses vetllades dadà aSuïssa el moviment es va anar escam-pant arreu del món, des de Nova Yorka Hamburg o París. No obstant, undels casos més característics és el deBerlín, on la filosofia dadà s’entrellaçàamb la política a peu de carrer que,l’any 1918, preconitza la RevolucióEspartaquista. També a causa de lacol•laboració directa que el grup da-daista van establir amb la revolució, esva dissoldre cap el 1919 en instaurar-se la República de Weimar i fracassarla revolució. Huelsenbeck, un delsmotors del dadaisme a Berlín, recor-dava que “en la Berlín revolucionàriadel 1918, el dadà va ser revoluciona-ri”.La materialització d’aquest canvi en-tre el dadaisme a Suïssa i el dadaismeberlinès rau, sobretot, en una pujadade to de les vetllades i un augment delgrau d’agitació. Una de les qüestionsmés innovadores van ser les actua-cions al carrer, que podríem conside-rar preludis de les performance, pel fetque el públic es convertia en especta-dor i agent actiu de l’obra d’art sensehaver-ho decidit abans. En les vet-llades van començar a sovintejar lescrítiques directes a altres movimentsartístics avantguardistes, com ara elcubisme o el futurisme, que consi-deraven simples laboratoris formalsque no incorporaven cap novetat en elplantejament ideològic.I és que els dadaistes allò que prete-nien era rebel•lar-se, no contra unaescola anterior, sinó contra una situa-ció política. Reclamaven la llibertat derecórrer als instints primaris desprésque s’hagués demostrat, amb la gue-rra, que els valors burgesos i de bonaeducació que els havien inculcat desde petits els havien portat al desastre.Pretenien trencar amb aquesta llosacultural que portaven a l’esquena icomençar de zero. En altres paraules,regenerar la història de la humanitati fer-ho a través de l’art. Això és elque fa que l’eix central del dadaismesigui el concepte, i aquest fet és fona-mental perquè tot l’art modern partiràd’aquest punt. Només ens cal obser-var, per exemple, com algunes de lesqüestions més recurrents de l’art con-temporani parteixen del dadaisme: lesperformance ja anomenades, la disso-lució de les fronteres entre alta i baixacultura, l’ús de materials quotidians,l’atzar, el cinema o la fotografia sónalguns dels exemples que formaran elparadigma artístic del segle XX i delqual el dadaisme n’és un trampolí.Barcelona, 1975.(3) “Parlamento con el Noy del Su-cre”, Heraldo de Madrid, 4 d’octubrede 1919. Reproduït a: Moles, I., Salva-dor Seguí. Escrits…(4) Salvador Seguí, “El sindicalismoen Cataluña”, discurs a la Casa delPueblo de Madrid, España Nueva, 4d’octubre de 1919.(5) Salvador Seguí, “Misión del sin-dicalismo”, Solidaridad Obrera, 30de desembre de 1916. Veure també:Salvador Seguí “Por què soy sindica-lista”, Solidaridad Obrera, 5 de generde 1917. Reproduïts a: Elorza, A., Ar-ticulos Madrileños de Salvador Seguí,Cuadernos para el Dialogo, Madrid,1976.(6) Salvador Seguí, “La tragedia quepasa”, Solidaridad Obrera, 17 de generde 1917. Reproduït a: Moles, I., Salva-dor Seguí. Escrits…(7) Salvador Seguí, “Desde Francia(I)”, Solidaridad Obrera, 13 d’octubrede 1917. Reproduït a: Moles, I., Salva-dor Seguí. Escrits…(8) Salvador Seguí, “Desde Francia(II)”, Solidaridad Obrera, 1 de novem-bre de 1917. Reproduït a: Moles, I.,Salvador Seguí. Escrits…(9) Salvador Seguí, “Mitin de clausuradel congreso de la Conferencia Regio-nal del Trabajo”, Solidaridad Obrera, 3d’agost de 1918. Reproduït a: Moles,I., Salvador Seguí. Escrits…(10) Salvador Seguí, “El sindicalismoen Cataluña”, discurs a la Casa delPueblo de Madrid, España Nueva, 4d’octubre de 1919.(11) Ibid.(12) Ibid.(13) Ibid.(14) Confederación Nacional del Tra-bajo, Memoria del Congreso celebradoen el Teatro de la Comedia de Madrid,los días 10 al 18 de diciembre de 1919,Barcelona, 1932, pp. 367-372.(15) Salvador Seguí, “El sindicalismoDadaisme: la revolució del concepteen Cataluña”, discurs a la Casa delPueblo de Madrid, España Nueva, 4d’octubre de 1919.(16) Ibid.(17) Confederación Nacional del Tra-bajo, Memoria del Congreso celebradoen el Teatro de la Comedia de Madrid,los días 10 al 18 de diciembre de 1919,Barcelona, 1932, pp. 367-372; Salva-dor Seguí, “El sindicalismo en Cata-luña”, discurs a la Casa del Pueblo deMadrid, España Nueva, 4 d’octubre de1919.(18) Pel conjunt d’aquest procés: Ben-gochea, S., El locaut patronal de Bar-celona (1919-1920), Curial, Barcelona1998.(19) “Habla Salvador Seguí. Posicióndel sindicalismo ante los principalesproblemas de España”, La Voz, 4 desetembre de 1920.(20) Veure: “Hablando con SalvadorSeguí”, España Nueva, 20 d’abril de1920; Salvador Seguí, “Hacia el comu-nismo”, España Nueva, 25 d’octubrede 1920.(21) “La Unión de proletarios. Lo quedice Salvador Seguí”, Hoy, 3 d’agostde 1920.(22) Salvador Seguí, “Consideraciónsobre la alianza circunstancial del pro-letariado español”, La Internacional, 21d’octubre de 1920.(23) Ibid.(24) Salvador Seguí, “Por la fusión delproletariado Español”, España Nueva,1 de setembre de 1920.(25) Salvador Seguí, “Anarquisme isindicalisme”, dins de: Salvador Seguí.Su vida, su obra, Solidaridad Obrera,París, 1960. En endavant totes les citesque no s’indiquin específicament pro-venen d’aquest text.(26) “Manifestaciones de Salvador Se-guí”, Vida Nueva, 13 de desembre de1921.(27) Salvador Seguí, “El catalanismoy la política española”, Vida Nueva,14 de desembre de 1921. Veure tambéper aquest tema: Salvador Seguí, “Laficción catalanista”, Vida Nueva, 15 dejuiol de 1922.(28) Salvador Seguí, “Por que estamospresos”, Vida Nueva, 23 de desembrede 1921.(29) Salvador Seguí, “El catalanismo yla política española”, Vida Nueva, 14de desembre de 1921.(30) Salvador Seguí, “Por que estamospresos”, Vida Nueva, 23 de desembrede 1921.(31) Salvador Seguí, “El circulo deSangre y Odio”, Vida Nueva, 29 dedesembre de 1921.(32) “Hablando con Salvador Seguí dela futura actuación sindical”, Vida Nue-va, 18 d’abril de 1922.(33) Salvador Seguí, “Los efectivos dela Confederación y su fuerza política”,Vida Nueva,27 d’abril de 1922.(34) Ibid.(35) Salvador Seguí, “Veritable irre-dentisme”, La Terra, 15 de desembrede 1922.(36) Salvador Seguí, “En nuestro pues-to”, Cultura i Acción, número 8, 4 denovembre de 1922.(37) Salvador Seguí, “Sobre reorganit-zació confederal. Discurso míting deValencia”, Vida Nueva, 1 de maig de1922.(38) “Dictamen sobre la posición dela CNT ante la Política Nacional en elpleno de Zaragoza”, El Sol, 16 de junyde 1922.(39) Salvador Seguí, “Sobre reorganit-zació confederal. Discurso míting deValencia”, Vida Nueva, 1 de maig de1922.(40) Salvador Seguí “Carta escrita el24 d’octubre de 1922 des de Saragos-sa”, L’Opinió, 6 de juny de 1930.(41) Per veure’n dos exemples en polsabsolutament oposats: Foix, P., “Apòs-tols i mercaders”, Editorial Nova Terra,Barcelona, 1976, pp. 94-97; Urales, F.,“¿De quién fue Salvador Seguí?, LaRevista Blanca, abril de 1924; Urales,F., Mi vida, vol. III, Publicaciones dela Revista Blanca, Barcelona, 1930, pp203- 243(42) Vegeu, per exemple: “Hablandocon el Noy del Sucre”, El Heraldo, 4d’octubre de 1919; “La Unión de pro-letarios. Lo que dice Salvador Seguí”,Hoy, 3 d’agost de 1920.(43) L’origen en aquest cas es trobaen Serra i Moret fundador de la UnióSocialista de Catalunya, partit queja en els seus inicis reclama la me-mòria de Seguí, i s’ha mantingut finsa l’actualitat: VVAA, “Unió Socialistade Catalunya”, Editorial Mediterrània,Barcelona, 1999, p. 45(44) Arquer, J., Salvador Segui (Noidel Sucre), 1887 - 1923: Treinta y seisaños de una vida, Barcelona, 193?.(45) Poblet, J.M., Vida i mort de LluísCompanys, Pòrtic, Barcelona, 1976, p.103.(46) Rovira i Virgili, A., Siluetes deCatalans, Editorial Barcino, Barcelona,1999.(47) Foix, P., Apòstols i mercaders…,p. 98(48) Domènec de Bellmunt, LluísCompanys, Foc Nou, Tolosa de Llen-guadoc, 1945.(49) Enric Vila Delclòs, La CUP, ElPunt Avui, 25 de desembre de 2012.(50) El text publicat el 1957, sense es-mentar la font, manté diferències subs-tancials, fins a transformar-ne el sentit,amb l’original de 1919. Tanmateixfou aquesta versió de 1957 la que foureproduïda com a bona en la majoriade llibres que en feien referència. Peltext de 1957, veure: Foix, P. Apòstolsi mercaders…, pp. 99 – 101. Per veurel’original publicat a España Nueva el1919, publicació que en aquells mo-ments era pròxima a la direcció de laCNT i on Seguí col·laborà varies ve-gades, es pot trobar a: Elorza, A., Ar-ticulos Madrileños de Salvador Seguí,Cuadernos para el Dialogo, Madrid,1976, pp. 47 – 60.(51) Salvador Seguí. Su vida, su obra,Solidaridad Obrera, París, 1960, p.22.(52) Salvador Seguí. Su vida, su obra,Solidaridad Obrera, París, 1960, pp.99 - 100.
  • 29. 28 · Dinamita de cervell Maig de 2013El farPersonatges de la revolució:Pere Foix, escriptor compromès:1)El militant>> La receptaIngredients:600 g de pèsols frescos250 g de botifarra d’ou o negra2 alls tendresoli d’oliva1 manat de menta frescasal gruixudaElaboració:Posau una olla al foc amb aiguai un polsim de sal. Quan arran-qui el bull, tirau-hi els pèsols iescaldau-los dos minuts. Esco-rreu-los i reservau.Posau una altra paella amb unraig d’oli d’oliva al foc i salteuvivament els dos alls tendrestallats ben prims, i abans que esdaurin, la botifarra d’ou talladaa tires fines. Incorporau-hi elspèsols i girau-los uns parell decops.Tallau les fulles de menta benfines i escampau-les pel da-munt amb un poc de sal gruixu-da. Serviu-ho abans que es re-fredi.Bon profit!!!L’amo en Pep des Vivero (Mallorca)Saltat de pèsols i botifarra d’ou amb menta frescaJorge Luis Borges va escriure que“en el somni del somniador, un día,el somniat va despertar”. Un pensaque si, per exemple, a Espanya algú/na tingués un somni i en aquest som-ni somnies que en un día, trist, el paísperdés tota la èlit política, des del bor-bonisme, el felipisme, l’aznarisme, elpujolisme… fins els fonaments de laseva base, és a dir, aquells que van ales urnes a votar als seus opressors iretalladors, i que també dins d’aquestdia tan nefast el país perdés als mespoderosos banquers i financers, i tan-mateix a les èlits militars i policials...seria un somni trist i lamentable pertantes pèrdues. Però Espanya seguiriaexistint.Pensem ara que en una altra nit no-civa aquella persona somniés queEspanya perdia als seus millors met-ges, metgesses, professors/res (desd’universitaris a mestres de tai-chi),als seus millors obrers/res d’oficis,als seus millors mestres pedagogs, elsmillors enginyers/res, físics/ques, quí-mics/ques, arquitectes, agricultors/res,artistes, pintors, cantants, cineastes,dansaires… Seria també trist i greu,doncs aleshores Espanya deixariad’existir.De fet, el dit fins aquí pot aplicar-sea qualsevol nació-estat que viu sotaun règim sociològic diguem “compe-titiu”, és a dir, tots. Però sabem que hiha una alternativa: un régim sociolò-gic “cooperador”, en el que els homesi les dones, en surtir de casa per a tre-ballar no tinguessin que donar-se copsde colze amb ningú. Cooperar enfrontde competir, en síntesi. Per a competirhi han els espectacles esportius, avuisotmesos al futbol, espectacle ja quasiquotidià.Com va dir un dia l’anarquista fran-cés Guy Debord, vivim en la “societatde l’espectacle” traduïda fonamental-ment a través de la televisió: vuit ho-res de feina (més o menys, qui pot tre-ballar), més vuit hores de dormir, mésvuit hores o més de televisió (amb, re-peteixo, massificació futbolística, ambl’ús del futbol pel poder com “opi delpoble”).Un día complet.La filosofia de la cooperació és antiga,però en el segle XIX un senyor bastantric, empresari industrial, dit RobertOwen, del que certament la desapare-guda senyora Thatcher (q.e.p.d.) no vaaprendre res, va fundar diverses coo-peratives industrials, una d’elles ditaNew Lanark, i inclús va exportar laidea als USA, on es fundaren diversesempreses cooperatives, basades en lafraternitat, la cooperació i un reparti-ment de riquesa equitatiu: de cadas-cú segons les seves possibilitats i acadascú segons les seves necessitats.Sense exèrcits ni predicadors de capmena, on els nens eren educats en lagermanor i el saber.De fet, el somniador de Borges, alcontemplar tanta barbàrie actual, pro-bablement optaria por tornar a dormiri deixar que la societat de masses,la plebe dels romans, la xusma deNietzsche, integrada majoritàriamentpel que, més modernament, HerbertMarcuse deia l’home pla, seguis “pro-gresant” amunt i avall arrosegant lapedra, com Sísif.Bernat MuniesaEl somni del somniadorSALUT I ANARQUISMESFerran AisaPere Foix i Cases (Torà de Riubre-gós – La Segarra, 1893- Barce-lona, 1978), fou un destacat militantde la CNT. Podríem definir-lo comun escriptor proletari com tants altresque va donar el moviment llibertari:Felipe Alaiz, Josep Viadiu, Joan Fe-rrer, RocLlop, etc.Foix de molt jove va emigrar a Barce-lona amb la seva família. L’any 1910surt cap a l’Argentina amb la intencióde guanyar-se la vida a Buenos Aires,però l’any 1913 va retornar a Barce-lona integrant-se al món laboral fentde corredor de comerç i afiliant-se ala CNT.L’any 1914 és cridat a files per fer elservei militar a la marina, però com sesent antimilitarista decideix desertara França, residint a París fins a 1919.Aviat començarà a col•laborar a lapremsa llibertària amb el pseudònimde Lleó X. Xifort i Albert de la Vi-lle a les publicacions Le Libertaire iL’International. A França coneix mili-tants i escriptors llibertaris com VictorSerge, André Lorulot, Axel Robert-son, Marcel Viard i Panaït Istrati, dela majoria dels quals traduirà la sevaobra alcastellà.Al seu retorn a Barcelona participa enel moviment social i per les seves ac-tivitats és detingut i enviat a la basenaval de Cartagena, on és condemnatper untribunal militar i se l’envia acomplir la condemna a un penal de lescolònies africanes espanyoles. Peròquan el vaixell arriba a Dakar per feruna escala tècnica, Foix s’escapa iaconsegueix enrolar-se en un vaixellfrancès que el porta fins a Marsellai d’allà retorna a París on viurà unsmesos.El 1920 és elegit secretari del SindicatÚnic Mercantil, un any després és eldelegat del C. R. contra la repressió.El seu pas per la CNT li serveix perfer amistat amb els principals mili-tants confederals com Salvador Seguí,Àngel Pestaña, Joan Peiró, Simó Pie-ra, Martí Barrera, Eusebi Carbó, Jo-sep Viadiu, Camil Piñón, SarturninoMeca, Francesc Comas i, entre altres,Amador Revilla.Foix, afeccionat a escriure, publicanombrosos articles fent servir el pseu-dònim Delaville a les publicacions lli-bertàries: La Revista Blanca, Acción,Mañana... La prohibició de Solidari-dad Obrera fa que publiqui articles so-bre la situació de lluita social que tra-vessa el país a ¡Despertad! de Vigo oper republicans com El Diluvio i fins itot en el diari de la tarda El NoticieroUniversal.El febrer de 1923 la CNT catalana eldelegà davant la maçoneria. També esreuneix sovint amb Francesc Macià.El vespre que mataren a Seguí Foixl’estava esperant al Sindicat Únic delcarrer de Sant Pau per mantenir unareunió. Foix és detingut diverses ve-gades, i fins i tot n’és ferit lleument enun atemptat.L’octubre de 1923, a l’inici de la dic-tadura de Primo de Rivera, s’exiliade nou a París. Pere Foix durant dela dictablanda forma part del C. N. dela CNT, del qual era secretari generalJoan Peiró. Foix serà un dels firmantsdel Manifest d’Intel•ligència Republi-cana l’any 1930. Eren moments plensde dificultats en què la lluita contra laMonarquia portaren a l’aixecamentdels militars Fermín Galán i ÁngelGarcía Hernández.L’octubre de 1930 tornem a trobara Foix a la presó compartint-la ambdestacats militants cenetistes,comunistes i republicans ÁngelPestaña, Sebastià Clara, TomàsTussó, Helios Gómez o LluísCompanys. Uns mesos despréses proclamava la Segona Repú-blica.Foix en aquesta nova etapa for-ma part de la redacció de Soli-daridad Obrera. Les pugnes dinsde la Confederació entre els par-tidaris insurreccionals de la FAIi els sindicalistes de la tendènciaanarcosindicalista o sindicalistarevolucionària xocaran aviat.Foix prendrà part per la tendèn-cia sindicalista i s’adherirà alGrup Solidaritat que encapçalenpesos pesats de la Confedera-ció: Pestaña, Peiró, Piñón, etc.Posteriorment la divisió es faràmés patent amb la publicacióal diari l’Opinió d’El Manifestdels Trenta, el qual serà un duravís dins de la CNT que portaràaquesta cap a l’escissió.Aquest trencament confederal no essolucionarà fins el maig de 1936 en elCongrés de Saragossa quan els sindi-cats d’oposició tornin a les files confe-derals. Malgrat això alguns militantsconfederals deixaran l’organització is’adheriran als nous moviments polí-tics d’esquerra que apareixen amb laRepública, entre els quals hi ha PereFoix que s’adhereix a Esquerra Repu-blicana de Catalunya.
  • 30. Maig de 2013 Dinamita de cervell · 29Ser o no serUna mirada crítica des del cinemaFitxa tècnicaDr: Ernst Lubitsch;Arg: Ernst Lubitsch i Melchior Len-gyel;G: Edwin Justus Mayer;Ft: Rudolph Mate. Ms: Miklos Roz-sa;Mt: Dorothy Spencer;Int: Carole Lombard, Jack Benny,Robert Stark, Felix Bressart, LionelAtwil, Stanley Ridges, Sig Rumann,Tom Dugan, Charles Halton, PeterCadwell, Halliwell Hobbes.Joan Canyelles Amengual(To be or not to be. Ernst Lubitsch,1942).Polònia, any 1939. Una companyia deteatre de la qual l’actriu i l’actor prin-cipal son Maria i Joseph Tura (CaroleLombard i Jack Benny), volen estre-nar una obra amb el títol “Gestapo”que denuncii el règim nazi. La invasiódel país per part de l’exèrcit alemanyfa que les autoritats no permetin quees representi i decideixen reposar“Hamlet”. Maria té una relació moltcordial (sense que el seu marid ho sà-piga) amb el pilot polonès Sobienski(Robert Stark). Quan aquest es trobaa França envia a la seva amant unmissatge a través del professor Sile-vski (Stanley Ridges), que en teoriaés un col•laborador però que en rea-litat és un espia nazi. En el missatgehi ha també els noms i les direccionsd’altres pilots polonesos i de les se-ves famílies. Quan Silevski ho sap estrasllada novament a Polònia i ambl’ajuda de tota la companyia teatralaconseguiran que la informació noarribi a mans alemanyes.Després d’un determinat nombre decol•laboracions, es fa difícil a vega-des, no repetir algunes reflexions,algunes idees, pot ser que inclús ex-presades amb les mateixes o moltsemblants paraules.Fa un temps intentava explicar elsmotius pels quals una determinadapel•lícula i un determinat directorapareixien en aquesta secció. Dubta-va de si a la revista d’un sindicat comel nostre es podia parlar d’un cinemaque no fos estrictament revolucionari.Vaig resoldre el dubte pensant que síes podia fer, però em va quedar clarque puc estar equivocat (és a dir, mesque resoldre el dilema vaig prendreuna decisió) i que la lectora es puguisentir decepcionada (o emprenya-da) per l’elecció de la pel•lícula i eldirector. Si és així demano disculpesal mateix temps que manifesto que lameva (llarga) militància a la CGT esdeguda tant al seu caràcter combatiui reivindicatiu com al seu componentanarquista.Efectivament Lubitsch està mot llunyde ser, no ja un revolucionari, sinó unhome d’esquerres. Però pocs directorscom ell a la seva època, van intentari aconseguir de manera tan elegant icontinuada la voladura de tota con-venció social, de tota norma de la mo-ral burgesa.Nascut a Berlín l’any 1932, es va in-corporar de molt jove a les compan-yies del mític director de teatre MaxReinhart. Va ser actor còmic abansde passar a dirigir la seva primerapel•lícula l’any 1916 “Als isch totwar”. Desprès de l’èxit de les sevesprimeres pel•lícules dirigeix algunsespectacles històrics: “Madame DuBarry, 1919”; “Anna Boleyn, 1920” i“Das Weib der Pharao, 1922”.Arriba als Estats Units l’anys 1923contractat per l’actriu Mary Pickfordi la dirigeix a la pel•lícula “Rosita, lacantant del carrer” (Rosita), tot i quesembla que la seva relació no va serepecialment cordial i Lubitsch no vaquedar massa satisfet del resultat final.Continua dirigint amb èxit de críticai públic: “Els perills del flirt” (Themarriage circle, 1924); “Divorciem-nos” (Kes me again 1925), “El príncepestudiant”(The student prince, 1927)entre d’altres.Amb l’arribada del sonor realitza al-guns musicals amb Maurice Chevalieri Jeanett MacDonald que tenen moltd’opereta vienesa.Tenen molt mes interés “Una donaper a dos” (Desing for living, 1933),“Ange” 1937, i “La vuitena esposa deBarba Azul “ (Bluebeard’s eigyh wife,1938).I l’any 1939, arriba “Ninotchka”.Paraules majors. Obra mestra. Ambl’encàrrec de fer una pel•lícula anti-comunista Lubtisch desenvolupa unade les mes brillants comèdies de lahistòria del cinema. Buljanoff (FelxBressart), Iranoff (Sig Rumann) i Ko-palski (Alexander Granach) són trescomissaris soviètics que arriben aFrança amb la intenció de vendre lesjoies confiscades a la duquessa Swa-na (Ina Claire) durant la revolució. Lainoperància dels tres comissaris fa queNinotchka sigui enviada a Paris perposar ordre. Per casualitat coneix alcomte Leon d’Aglout (Melvin Ddou-glas) que és el company una mica sen-timental de la duquessa. I s’enamoren.I Lubitsch només a mig fer compleixaquell encàrrec. Perquè tal vegada Ni-notchka sigui una pel•lícula anticomu-nista però no crec de cap manera quesigui antirevolucionària.El director alemany sempre pren partitper Ninotchka i justifica la revolució.La duquessa i l’aristocràica russa sondibuixades com una classe perversa-ment ociosa, opressora i desproveïdade qualsevol sentiment humanitari. Espodria dir que el retret més importantque Lubitsch fa al comunisme és laseva serietat i severitat. La manca desentit de l’humor. No portar la joia deviure a la revolució. I per altra bandano és agosarat pensar que Ninotchkaquan al final de la pel•lícula i perles maquinacions de Leon abandoniRusia, no deixarà de ser una revolu-cionària. Naturalment tot això no sónmés que opinions i interpretacionspersonals susceptibles de ser rebatudesamb relativa faciliat. Interpretacions iopinions que tal volta només cerquenexcuses per justificar el plaer que emprodueix la pel•lícula cada vegada quela veig amb un somriure gairebé inin-terromput de 110 minuts.Un any després Lubtitsch ens regalauna altra obra mestra: “El basar de lessorpreses” (The shop arround the cor-ner). Segurament, com ell mateix vamanifestar, la seva pel•lícula més càli-dament humana. Basada en l’obra tea-tral de Miklos László “Parfumarie”, lapel•lícula ens conta la vida quotidianade les empleades, empleats i el propie-tari d’una botiga d’objectes de regal.Klara Novak (Margaret Sulavan) entraa la botiga a cercar feina, però fent-se passar per una clienta (finalmentes contractada). Aquest petit enganyno agrada gens a l’encarregat AlfredKralik (James Stewart). Entre totsdos s’estableix una cordial antipatia.Però ingnoren que mantenen per co-rrespondència una relació intel•lectuali d’amistat que esperen que es puguitransformar en alguna més íntima. Elpropietari Sr Matushek (Frank Mor-gan), sospita que Alfred, en qui hadipositat tota la seva confiança i a quiestima, l’enganya amb la seva dona.Finalment, l’amant resulta ser Vadas(Joseph Shildkraut), l’empleat mésadulador i trepa de la botiga. Pepi(Wiliam Tracy) l’al•lot dels encàrrecs,serà qui eviti que Matushek consumiel seu intent de suïcidi. Ocuparà el llocde Vadas quan aquest sigui acomiadat.Encara que l’acció es situï a Budapest,es deixen notar els efectes de la de-pressió dels anys 30, la por de la gent aperdre la seva feina i quedar exposadaa la misèria. He perdut el conte de lesvegades que he vist aquesta pel•lícula.La fluidessa de la narració, la perfec-ta definició d’uns personatges càlids ihumans, propers, el ritme tan absoluta-ment precís, converteixen aquest film,des del meu punt de vista, en un delsmés redons de la història del cinema.L’any 1943 dirigeix “El diable va dirno” (Heaven cant wait). Una altramostra de l’immens talent de Lub-tisch. Contaré tan sols el principi,perquè a aquest pas gairebé no podréparlar de “Ser o no ser”. Un home vellarriba a les portes de l’infern. No hi hadimonis ni foc, tan sols una ample ivermellosa estància amb una mena deamable i maliciós porter (el que a labanda de dalt seria Sant Pere). Aquesthome està convençut de que la sevavida dissipada i la quantitat de vegadesque ha sigut infidel a la seva esposa (aqui no ha deixat mai d’estimar) no elpoden conduir a un altre lloc que nosigui l’infern. Però abans de deixar-lopassar el porter vol escoltar el relat dela seva vida. No record si és al princi-pi o més avançada la pel•lícula, peròen un moment donat entra una donadespistada, que pel seu aspecte podriaser una beata de missa diària. El por-ter quan la veu pitja un botó, s’obre elsostre i la dona es precipita a les pro-funditats de l’infern. Quan acaba lapel•lícula el diable li diu a aquell homeque aquell no és el seu lloc i que pertrobar-lo haurà de pujar més amunt.En el número 18 de la revista NickelOdeon, deidicat a Lubitsch i publicata la primavera del 2000 un enquestasituava “Ser o no ser” en el primer llocde la filmografia del director alemany.“Ninotchka” i “El basar de les sorpre-ses” ocupaven el segon i tercer lloc,respectivament. Posicions que per ami serien perfectament intercanvia-bles.Però en el moment de la seva estrena“Ser o no ser” va representar un fracàs.El públic i la crítica no entenguerenque es pogués fer broma amb unaqüestió tan dramàtica. En un momentde la pel.lícula, un oficial alemany, diureferint-se al talent interpretatiu de Jo-seph Tura “El que ell li fa a Hamlet,nosaltres li farem a Polònia”. Es potentendre que en aquell context, aquestingeniós acudit no fes cap gràcia. Perònaturalment, la intenció de Lubitschno era altra que la de ridiculitzar elrègim nazi i a Hitler. Jo crec que elsentit de l’humor és una potent armade defensa i una eficaç manera de per-dre el respecte a les coses que no elmereixen.“Ser o no ser” parla també de la ficciói de la realitat. De la representació. Alprincipi de la pel•lícula veim a Hitlercaminant pels carrers de Varsòvia.Quan la gent el veu es queda bocaba-dada. Tothom està perplex. Instantsdesprés sabrem que qui està al carreres l’actor que interpreta al dictadoralemany a l’obra “Gestapo”, que perconvèncer al director de que es pot ferpassar per Hitler surt a pasetjar pen-sant que crearà el pànic entre la pobla-ció. Finalment una nina se li acosta ili demana que li signi un autògraf.Poc abans d’acabar la pel•lícula hauràd’interpretar aquest paper però aquestcop per passar entre els oficials i elssoldats alemanys i salvar als seus com-panys i a ell mateix.L’extraordinari guió de Edwin JustusMayer, es filmat per Lubitsch de ma-nera magistral. Carole Lombard i JackBenny estan envoltats per un immillo-rable plantell d’actors secundaris. To-tes les virtuts d’aquest genial directorpresents a la pel•lícula.La història del cinema no es pot ex-plicar sense Ernst Lubitsch. Va contri-buir de manera decidida a fer avançarel llenguatge i la gramàtica cine-matogràfica. Mestre indiscutible del’el•lipsis, del suggeriment, confiavaamb la inteligència de l’espectadori l’espectadora a l’hora de contar lesseves històries. Són famoses les sevesportes, que s’obren i es tanquen perdeixar-mos imaginar el que està pas-sant darrera d’elles. El famós “toc Lu-bitsch” tan difícilment imitable.Seria injust i reduccionista considerar-lo tan sols com un dels més brillantscreadors d’allò que es va anomenar“comèdia sofisticada”. Moltes de lesseves pel•lícules són aparentmentamables, però amb relativa freqüèn-cia amaguen un cert punt de tragèdia.I gairebé sempre una determinada ma-nera d’entendre la vida. Una vida ques’ha de gaudir tant com es pugui i enla que s’ha de aprendre a rompre ambtotes les convencions socials, hipòcri-tes, burgeses i conservadores que ensallunyen de la felicitat. Aquest apre-nentatge ens farà ser persones més bo-nes, més tolerants i naturalment méslliures.Wilder va dir una vegada, que quan nosabia com resoldre una escena, inten-tava imaginar com l’hauria rodat Lu-bitsch. La seva influència ha sigut im-mensa. Directors com Preston Sturgeso Mitchel Leisen per posar tan sols dosexemples, li deuen molts dels fotogra-mes de les seves pel•lícules.Constituiria un interessant i llarg debatesbrinar quin va ser l’abast de la de-rrota del nazisme i el feixisme, fins aquin punt part de la seva ideologia vacontinuar existint a la mentalitat no tansols alemanya, sino europea.És interesant també analitzar en quincontext i de quina manera es va pro-duir l’ascens del nazisme i el feixismeal poder. Veure si actualment ens tro-bem en una siutació que podria ser,amb totes les diferències que vulguem,semblant.El cas de Grècia, per exemple, éspreocupant. Allà l’extrema dreta estàadquirint una força i un suport popularimmens. També l’esquerra transfor-madora i la més radical o antisistema.És a dir, la direcció que pugui provo-car l’esclat social generat per les reta-llades i la dramàtica precarització de lavida de la gent, és imprevisible.Alguns analistes han comentat quea curt o mig termini aquesta situacióserà extrapolable al nostre país. Siaixò passes la batalla ideològica espodria veure superada per un conflicteviolent. A les càrregues policials, de-tencions arbitràries i presons preven-tives injustificables si afegirien ambuna més que molt probable impunitat,les agressions i els atacs de l’extremadreta, que per cert, fa temps que sem-bla que només espera una senyal. Enaquest context extremadament com-plicat, haurem de saber interpretarla història, utilitzar tot el nostre llargbagatge per aprendre a construir es-tratègies noves sense deixar de bandaaquelles que en el passat ens ferenavançar. I sobre tot, tenir molt clar quisón els enemics.
  • 31. 30 · Dinamita de cervell Maig de 2013Anarquista: un adjectiu català?De llibres i lectura>> Diccionari militantL’historiador Xavier Díez publica el llibre “L’anarquisme, fet diferencial català”Sergi PicazoL’historiador Xavier Díez pro-posa en el seu últim llibre“L’anarquisme, fet diferencial ca-talà”, en el que repassa els orígensi la influència d’aquest movimenta Catalunya, una tesi controverti-da: l’autèntic fet diferencial cata-là respecte de la resta del món ésl’anarquisme.El 1909 un diari argentí bateja Bar-celona com “la Rosa de Foc”. Un anydesprés es crea el sindicat anarquistamés gran del món: la ConfederacióNacional del Treball. L’estiu de 1936Catalunya viu l’única revolució decaire anarquista de la història. Peròla cosa venia de lluny. “El caràcterindòmit, insubmís a l’Estat i pro-cliu a la llibertat ja el destaca elmateix Cervantes El Quixot”, as-segura l’historiador gironí XavierDíez. “El viatger Bartolomé Joly,el 1612, defineix els catalans comgelosos de la seva llibertat i que novolen reconèixer ni rebre el seu reimés que com a comte de Barcelona.”La controvertida tesi de Díez és quealguns dels trets característics de lasocietat catalana –tant de les dretescom de les esquerres– sempre hantingut un vincle amb l’anarquisme,l’antiautoritarisme i un sentiment dellunyania de l’Estat.“L’anarquisme, fet diferencial cata-là”, de Xavier Díez, un llibre de 120pàgines recentment publicat per Vi-rus Editorial, se subtitula “Influènciai llegat de l’anarquisme en la històriai la societat catalana contemporà-nia”. Intenta traçar el fil roig i negrede la història més rebel –i revoltosa–dels catalans en el curs dels segles.L’autor inicia el fenomen fins i tot se-gles abans que Bakunin o Kropotkincomencessin a parlar d’anarquisme.Des de les llunyanes revoltes dels re-mences (segona meitat del segle XV)fins al moviment antiglobalització oel 15-M. “Als segles XVII i XVIIIsorgeix una cultura de revoltes popu-lars” que, segons l’autor, culminenamb la gran conflictivitat de principidel segle XX.El factor BarcelonaPerò per què a Catalunya? Díez con-sidera que l’anarquisme “arrela ambforça” a mitjan segle XIX, quan“Barcelona es converteix en el pri-mer escenari urbà de l’enfrontamentburgesia, proletariat i exèrcit”. Fre-derich Engels va arribar a dir que erala ciutat amb més quilòmetres de ba-rricades d’Europa. Una de les causesés, segons l’autor, “l’anacrònic estatespanyol com a responsable indirectede l’auge”. El llibre de Xavier Díeztambé s’emmarca en una tradició debibliografia reflexionant sobre el fe-nomen anarquista català que inclounoms de la talla dels historiadorsJosep Termes, Miquel Izard o FerranAisa.Tot i que la majoria d’anarquistes esdeclaren internacionalistes, una partde l’anarquisme català ha tingut posi-cions sobiranistes, com per exempleSalvador Seguí. Díez opina que nos’han valorat gens les conseqüènciesdels corrents llibertaris sobre la situa-ció de la Catalunya actual i, en gene-ral, sobre tot l’arc mediterrani de lapenínsula Ibèrica. “Malgrat la invisi-bilització, el pòsit es pot percebre enbona part de les pràctiques, creencesi actituds de la societat”, assegura alllibre.* Article publicat al diari El PuntAvui.Durruti, Buenaventura (Lleó 1896-Madrid 1936)Agustí GuillamónMecànic. Va intervenir des demolt jove a les lluites socialsdel moviment obrer. La seva comba-tiva intervenció en la vaga generald’agost de 1917, li va valer la sevaexpulsió de la UGT. Poques setma-nes després es va exiliar a Françaper no presentar-se al servei militar.A l’octubre de 1922 va fundar ambFrancisco Ascaso, Garcia Oliver,Aurelio Fernández, Ricardo Sanz,i altres, el grup anarquista Los So-lidarios. A principis de 1923 va serdetingut a Madrid i alliberat al juny.L’1 de setembre va participar enl’atracament al Banc d’Espanya aGijón i proclamada la Dictadura dePrimo de Rivera el 23 del mateixmes, va decidir exiliar-se.Al gener de 1924, Ascaso i Durrutivan instal•lar a París. Al novembrede 1924 van participar en el com-plot de Vera de Bidasoa, que prete-nia la invasió d’Espanya per petitsgrups guerrillers. Després del fracàs,al desembre de 1924, Durruti i As-caso van marxar a Amèrica, on vancombinar el treball en diversos ofi-cis, amb els atracaments per finançarl’alliberament de presos, la funda-ció d’escoles racionalistes i altresprojectes, en un periple que els vaportar a New York, Mèxic, Cuba,Xile, Argentina, Uruguai, tornantParís al maig de 1926. Al juliol de1926 Durruti, Ascaso i Jover van serdetinguts sota l’acusació de prepa-rar un atemptat contra Alfons XIII,que visitava París el 14 de juliolde 1926. Es va iniciar una intensa imassiva campanya popular per evitarl’extradició dels anarquistes espan-yols a l’Argentina o Espanya, que vaaconseguir el seu alliberament al ju-liol de 1927. Després d’un període declandestinitat i constants expulsionsa la frontera franco-belga, a principisde 1929 se’ls concedit residència le-gal a Brussel•les.Amb la proclamació de la República,l’abril de 1931, Durruti va tornar aBarcelona, residint al barri obrer dePoble Nou. Va constituir el grup No-sotros amb García Oliver, FranciscoAscaso, Ricardo Sanz i altres.Va ser deportat a Les Canàries i Gui-nea al febrer de 1932, com a càstigper la seva participació en la insu-rrecció de gener de 1932 a l’Alt Llo-bregat.Alliberat al setembre de 1932. Vaformar part del Comitè revolucionaride la insurrecció del 8 de gener de1933 a Barcelona. Detingut a l’abrilde 1933, al costat de Francisco As-caso, tots dos van ser presos al penaldel Port de Santa Maria, fins al seualliberament a l’octubre.Va treballar com a mecànic i va in-tervenir en la campanya abstencio-nista de les eleccions de novembrede 1933. Va impulsar la insurreccióde desembre de 1933, per la qualcosa va ser detingut i empresonat ala presó de Burgos, fins a l’amnistiad’abril de 1934. Al juny va participaren el Ple Nacional de la CNT, que varebutjar el pacte d’Aliança Obrera,signat per la CNT asturiana amb laUGT. Va ser detingut arran dels fetsdel 6 d’octubre de 1934, a Catalun-ya, tot i no haver intervingut per ares, quedant empresonat a la PresóModel de Barcelona fins a abril de1935. La resta de l’any va conèixerdiversos i breus, però successius em-presonaments.Al juliol de 1936 era membre del Co-mitè de Defensa Confederal que vaderrotar a l’exèrcit. El 20 juliol 1936va formar part de la delegació que esva entrevistar amb Companys i queva prendre la decisió provisional deformar el CCMA. Va ser nomenatdelegat de la Columna que el 24 dejuliol va partir en camions a la con-questa de Saragossa. Contrari a lamilitarització de les Milícies popu-lars i a la participació governamen-tal. Part de la Columna Durruti vaser traslladada a Madrid, en perill decaure en poder dels franquistes.El 19 de novembre de 1936 va ser fe-rit de bala al front de Madrid, morintl’endemà. Impressionant i massiuenterrament a Barcelona, el diumen-ge dia 23.A l’any de la seva mort la propagan-da estalinista li va atribuir falsamentun eslògan, inventat per Ilya Ehren-burg, que el seu aparell de propagan-da va fer famós: “Renunciem a totmenys a la victòria”.Era la segona mort de Durruti. Pòstu-mament els seus enemics li van ator-gar el grau de tinent coronel, el vansantificar i el van convertir en un he-roi del poble, repetint insistentmentla frase que mai havia pronunciat.
  • 32. Maig de 2013 Dinamita de cervell · 31DESCARTESMAUDITESLlibres>> RevistesQueixar-seCarlus Jové i BuxedaQueixar-se d’això i d’allò. Culpara algú altre del que ens passa. Sino podem alçar el cap és perquè algúens l’esclafa, oi? No podem fer allòni allò altre perquè algú ens ho im-pedeix. Mira que malament que estàtot. Està tot fatal, de fet. Què volsque hi fem? És una merda. Culpa delsistema. Culpa del cap dels collonsque mira el fill de puta com ens lesfa passar. El veí cada dia la lia i jo nopuc dormir (ja he trucat a la políciaperò no han fet res). Els polítics, quecabrons. Tot el dia roben els malpa-rits. Jo no els vaig votar perquè mela sua. Cagunlou que acabo els estu-dis i no hi ha feina. Quina feina demerda que tinc; quan pugui els envioa cagar i me’n vaig de viatge. Peròno ara, ara no puc. Internet que car.Les tarifies més cares d’Europa. Ésque són uns desgraciats. El puto bancque em fa pagar cada mes la quota deno sé què, i per la visa, i per la mareque ho va parir tot. Putos estudiantsque han tornat a tallar l’entrada a laciutat. Clar, com que els ho paguentot els papis i en canvi jo he d’anara la puta merda de feina. Hippies.Ionquis. Punks de merda. Collad’arreplegats. Mira aquest quina pin-ta. El jovent està alienat. És que lagent no fa res. La penya, tio, és queno s’ho curra gens. Ja ningú partici-pa de res. T’ho pots creure, que noem donen lliure el dimecres que ve?Serà cabronàs el paio aquest que araem diu que em quedi fins les vuit queno sé què d’un client! Putos clients,sempre t’intenten escanyar tot el quepoden. Tu rai, no et pots queixar. Josí. Ara em baixaran el sou els mal-parits. Amb tot el que jo he fet perells. Quina colla de lladres. És quecom s’aprofiten, eh! Que no parlacatalà?, tranquilo que no pasa nadaya hablo yo castellano. Claro, es quees de fuera eh. Em paguen molt poc.Realment és que a València ningúparla català, eh? Jo quan hi vaig hede parlar castellà. L’autopista quecara. Quina merda. Els polítics sem-pre estan igual. Mira aquest. Joderel nen que pessat tot el dia a sobre.Ves corre! Quin pal haver de pillar elcotxe cada dia. Tenir fills és una mer-da. Tenir parella és una merda. Totés una merda. Sempre. Quina merda.Quin fàstic de música. Que car. Vincaquí perquè no tinc més remei.Queixar-se d’això i d’allò. O deixarde queixar-te i començar a construirla vida que vols.El InformeLugano IIEsta vez, vamos aliquidar la democraciaSusan GeorgeEditorial Deusto, 2013, 264 pàg.Susan George elabora “El informeLugano II”, la segona part del seupolèmic informe. L’any 2001 la pu-blicació de “Informe Lugano: Cómopreservar el capitalismo en el si-glo XXI” va assolir revolucionar al’opinió pública, dotze anys més tardes publica la segona part, amb pròlegde Sami Nair.La primera part de “Informe Lugano”mostrava al món els secrets d’unasocietat manipulada, on els més po-derosos governaven d’una maneraabsoluta a través d’una manera apa-rentment democràtica. L’inquietantsistema que Susan George vanovel•lar es basava en el capitalismeglobalitzat i tenia com primera prio-ritat l’economia, la rendibilitat de lesinversions. Els ciutadans eren vistosabans de res com consumidors i elmés important era la pervivència delsistema, qualsevol element o personaque anés en contra d’aquest suposavauna amenaça.“Informe Lugano” recollia un supo-sat informe secret que parla d’unasocietat fictícia terrible, però el mésaterridor és la gran similitud que pre-senta amb l’actual. “El informe Lu-gano II” fa una volta de rosca mésa les idees expressades en el primer.En aquest cas els càrrecs més pode-rosos del planeta tornen a reunir-seprop del llac Lugano per a debatresobre l’estat polític i econòmic mun-dial, amb un objectiu clar: idear unpla per a acabar amb la democràcia,un sistema poc favorable per a unsmandataris ambiciosos de pocs es-crúpols, la fi dels quals és enriquir-sei augmentar el seu poder.Deu experts seleccionats curosamentper uns sol•licitants anònims, peròque mantenen la seva influència enl’economia mundial, es reuneixen enuna luxosa vila a la vora del llac Lu-gano, a Suïssa.Tenen per missió redactar un infor-me que ha de mantenir-se en el mésabsolut secret. A la majoria d’ells jase’ls havia encarregat, deu anys en-rere, l’elaboració d’un informe queva passar a la posteritat amb el títolde “Informe Lugano”. Aquesta vega-da, les preguntes a les quals haurà derespondre el seu informe són: vivimuna progressió inevitable de crisi,decadència i caiguda final del mónoccidental tal com ho coneixem?,serà aquesta la gestació d’un «renai-xement» del sistema capitalista quesortirà enfortit del procés?, o bé quèpodem fer per a estimular aquest re-naixement?En la reunió, la discreció imposadaals experts els permet expressar-seamb una franquesa absoluta, doncsles seves propostes, si arribessin aconèixer-se, no serien del grat detots. Segons ells, ha arribat el mo-ment d’acabar, entre altres coses,amb la democràcia.Els experts creuen saber com han deprocedir per a garantir el triomf delcapitalisme occidental: aquest “In-forme Lugano II” és la seva resposta.I és aterridora.Ha passat una dècada des que l’elitcapitalista encarregués a un grupde savis el primer “Informe Luga-no”, text que havia de servir a quidirigeixen el sistema econòmic pera seguir liderant el món segons elsseus interessos. Aquella iniciativa,que va calibrar el futur del planetadavant els reptes mediambientalsi de desigualtat social, ja va anun-ciar una imminent fallida financerade complexes conseqüències. Ja enplena crisi, la mateixa elit financeratorna a recórrer al grup de savis pera buscar una altra orientació clau:com pot mantenir-se fora de perill elcapitalisme després d’haver generatun desequilibri financer nivell glo-bal?, com superar la crisi sense ques’afebleixi el domini de les elits quela van provocar?Les respostes es troben al “InformeLugano II”, que serveix de full deruta al capitalisme per a seguir con-trolant el món malgrat els esculls dela crisi.En aquest camí, el text aporta trans-parència i lucidesa a una crisi gesta-da pel capitalisme i de la qual ell haassolit, ara com ara, mantenir-se forade perill. Retallades socials, des-mantellament de l’estat de benestar,permanència dissimulada dels para-disos fiscals, traspàs dels deutes pri-vats generats per l’enriquit i tot justcontrolat sistema financer al capitalpúblic... Les receptes proposades, re-sumides amb cruesa i que la majoriade governs occidentals ja porten anysaplicant, plasmen al seu torn un re-trat mordaç del desequilibri que hande pagar els més vulnerables mentreels poderosos romanen sense tot justdespentinar-se.Aquest és un relat de ficció que deta-lla amb precisió l’estratègia que leselits desitjaven que no se sabés mai.Els fets descrits són reals i procedei-xen de fonts veraces i ben informa-des, mentre que l’escenari en el quales desenvolupen és una recreació in-ventada per l’autora.L’activista i pensadora Susan Geor-ge va néixer als Estats Units, encaraque va adoptar la nacionalitat fran-cesa. És autora de llibres com “Otromundo es posible si...”, “La globali-zación liberal. A favor y en contra”,“Nosotros, los pueblos de Europa” o“El pensamiento secuestrado”, entrealtres.Artur Mas: Onsón els meusdiners?Marta Sibina i Albano Dantecafèambllet, 2013, 352 pàg.El 23 d’octubre de 2012 els editors dela revista cafèambllet van ser condem-nats a pagar un multa de 10.000€ perhaver “danyat l’honor” de Josep Ma-ria Via, un assessor del president ArturMas. La sentència concloïa que el ví-deo sobre l’opacitat al sistema sanitaricatalà fet per cafèambllet -titulat “Elmajor robatori de la història de Cata-lunya”- lesionava el “dret a l’honor”de l’assessor de Mas.La condemna va posar la revista i elsseus dos editors –la Marta i l’Albano-prop del tancament i la ruïna econòmi-ca. Quan al veredicte es va fer públicmilers de persones van reaccionar i esvan oferir a ajudar a pagar la multa perevitar el tancament de la revista. Peròla Marta i l’Albano tenien uns altresplans: “Fer una col•lecta per pagar lamulta és un acte de defensa quan elque cal és passar a l’atac”Així, van proposar una col•lecta,no per pagar la multa, sinó per tenirels diners necessaris per editar unllibre on s’expliqués amb tot detalll’escandalós i opac funcionament delsistema sanitari a Catalunya. En no-més 12 hores centenars de personesvan finançar el llibre. Sis mesos des-prés de la condemna, el llibre, subtitu-lat “Crònica d’una batalla per la sani-tat pública” ha estat publicat.Més informació sobre el llibre a http://onsonelsmeusdiners.wordpress.com/DIAGONALRevista quinzenal d’actualitat crítica,reflexió, debat i cultura, amb distribu-ció a tot l’Estat espanyol, http://www.diagonalperiodico.net/DIRECTASetmanari de comunicació, reflexió,crítica i informació, sostingut i diri-git des de i per als moviments socials,http://www.directa.cat/BARRIKADA DE PAPELÒrgan d’expressió de la CGTd’Andalusia amb l’actualitat sindicali social, http://www.cgtandalucia.org/Barricada-de-PapelROJO Y NEGROPeriòdic mensual de la CGT a nivelld’Estat espanyol, tota l’actualitat sin-dical i social, http://www.rojoynegro.info
  • 33. >> AL TINTERLESPARAULESSÓNPUNYSFrancesc Vidal, gestor cultural“La culturas’hadedesenvoluparalmarged’ingerènciesmercantilistes”> LA FRASE...“La política culturalconvergent haavortat, per motiusideològics, la majoriad’iniciatives culturals”Francesc Vidal ha desenvolupat unaactitud artística d’agitació mitjançantl’edició de publicacions, exposicions iprogramacions culturals des d’una po-sició independent, crítica i vinculada al’esperit del lloc.- Com va serel teu pas d’artista visuala programador d’esdeveniments?S’ha desenvolupat de manera paral•lela,per necessitat, per supervivència, encomprovar que ni el marc ni els meca-nismes establerts pel sistema artístic,cultural, social i econòmic es corres-ponien amb les necessitats reals delscreadors en general i amb les meves enparticular.El meu plantejament inicial, a mancad’informació escaient sobre la situa-ció real de l’escena social i artísticad’aquest país, es basava en un seguitde tòpics. En adonar-me, a poc a poc,que no s’acomplien les expectatives,veig que el procés és molt més com-plex i difícil; la receptivitat social, mí-nima; les infraestructures al servei delsartistes, insuficients, i les iniciatives,l’interès i el capital públic i privat de-dicat a l’art actual, molt poc. Aleshores,aquest plantejament es redirecciona i sen’amplien les funcions i els objectius,intentant aconseguir el màxim nivell decontrol, d’autogestió i d’independènciade tot el procés creatiu.- Parlem d’alguns dels teus projectes;per exemple, dels recordats Fills Pu-tatius de Miró?Aquesta és una sèrie de 33 postalsimpreses a una tinta sobre paper ques’enviaven per correu postal a personesi estaments, bàsicament de l’àmbit cul-tural català. Contenien unes sentènciessatíriques, crítiques o reivindicatives,i va rebre tota classe de respostes, deles més entusiastes a les més crítiquesi fins i tot a la censura de diverses ins-titucions. Posteriorment es van exposarsota el nom de Consells, advertències,amenaces... i una venjança. La inci-dència que va tenir suposo que obeeixa l’encert de treure-les en el momentescaient. El logotip era l’anagrama dela Caixa substituint l’estrella central peruna roda ninja.- En el cas de Priorat Centre d’Art,com ha estat l’experiència de difon-dre l’art contemporani en una co-marca rural una mica marginada?En aquests set anys d’activitat s’hanrealitzat més de setanta propostes mul-tidisciplinàries —més de quaranta deproducció pròpia—, s’han fet públiquesen una cinquantena d’actes i s’han uti-litzat uns trenta-cinc espais —públics iprivats— de diversos pobles per dur-lesa terme. S’han editat diverses publica-cions i s’ha dut a terme una campanyapublicitària força potent, en diversosformats.L’objectiu era convertir la comarca delPriorat en un laboratori de recerca, des-envolupament i difusió de propostesartístiques multidisciplinàries. Precisa-ment, el fet que al Priorat no s’hagindesenvolupat amb regularitat progra-mes d’art contemporani és el que feiaatractiu el projecte, començar des dezero tot planificant unes bases concep-tuals i formals inèdites en la demarca-ció. D’altra banda, la marca Priorat témolt de prestigi i t’obre moltes portes;en aquest aspecte, no és una comarcagens marginada.La nostra línia de treball s’insereix dinsdel que es denomina art d’interès pú-blic. La seva principal característica ésque contempla les propietats socials iculturals del lloc i, a partir d’aquí, bastirpropostes autòctones. És una línia quepotencia més la recerca i la produccióque l’exhibició.L’experiència i el balanç han estat moltpositius. El problema és que la políticacultural convergent de les dues darrereslegislatures ha avortat aquesta i la majo-ria d’iniciatives similars, que comença-ven a funcionar molt bé però que enca-ra es trobaven en període d’ancoratgei d’estabilització. Aquest canvi no haestat per motius pressupostaris, ha estatper motius ideològics. Amb les excu-ses més matusseres han desmantellatdiversos centres de la xarxa “oficial”de producció d’arts visuals que aques-tes mateixes institucions havien creat,alhora que han desactivat tots els me-canismes que permetien, als espais noinstitucionals sorgits d’iniciatives parti-culars -com Priorat Centre d’Art-, ob-tenir un mínim de recursos necessarisper desenvolupar-se. Han destrossat totel teixit cultural de base, de creació i deproducció, la matèria primera, la mésfeble. I el responsable d’aquest des-gavell, que pateix tot el sector culturald’aquest país, té nom i cognom: FerranMascarell.- Els teus projectes mostren sovintuna crítica política força àcida, comveus la relació entre els creadors ar-tistes i el món dels polítics?En les legislatures governades pel tri-partit vam tenir per primer cop la sen-sació que caminàvem en la mateixadirecció, que teníem objectius comuns;es va generar una situació que, tot i laprecarietat i certs desajustaments decalendari, generava complicitat i con-fiança. Amb l’entrada dels convergentsal govern tot això ha desaparegut. I quis’ho ha carregat ho ha fet d’una ma-nera estúpida i prepotent, agressiva imaldestra, i ha posat tot el sector de lacultura de base en contra seva. Entenemque el principal actiu que aquest sectoratresora són les persones, que és on rauel seu veritable potencial. Amb aquestaactuació, els polítics han demostrat unamanca total de respecte per als profes-sionals de tots els àmbits de la culturad’aquest país.Costa d’imaginar una ma-nera menys intel•ligent de fer les coses,i més si tenim en compte que aquestamesura parteix d’una institució anome-nada Departament de Cultura.Els artistes el que volen és desenvo-lupar la seva feina sense ingerències,amb cooperació, que se’ls respecti coma qualsevol altre professional, que esvalori la seva feina en la mesura justa.No conec cap artista que el seu objectiusigui criticar, que es queixi sense motiuo indiscriminadament.- Dibuixa’ns un model de política cul-tural idealEl que contempli la cultura com a fontde coneixements i desenvolupamentsocial, com una inversió, no pas comuna subvenció a fons perdut. Que per-meti el seu desenvolupament al marged’ingerències estrictament mercantilis-tes, submises a les lleis de l’oferta i lademanda, i al servei de discursos únics.Que garanteixi la pluralitat i en facili-ti un accés democràtic i participatiu aprofessionals, usuaris i públic. Que po-tenciï la multiplicitat de disciplines, demirades i de discursos. Que en fomentila investigació, l’experimentació, laproducció i la difusió en clau contem-porània; tot contemplant els aspectespedagògics, l’anàlisi i la reflexió crítica.Que ofereixi i faciliti espais, recursos imitjans als processos de creació. Que esdistribueixi de forma equitativa territo-rialment i possibiliti i afavoreixi l’accésa tot l’espectre social. Que sàpiga valo-rar els beneficis generats pel seu retornsocial en tots els seus diversos aspectes.Que actuï com a corretja de transmissióentre el sector cultural i la societat, i ala inversa, garantint la màxima plurali-tat i llibertat de moviments.De la ‘Regla desant Benet’ aRuyra: el silencicom a normaJordi Martí FontLa “Regla de sant Benet de Núr-sia”, escrita en llatí entre els anys534 i 550, és la base del monaquisme al’Occident que coneixem i anomenemaixí no sense prevencions. A banda dela seva influència religiosa, determinantals Països Catalans també en llenguavulgar, és un dels codis medievals quemés influència tingué en el seu momentcom a text normatiu d’una societat tan-cada com era la monàstica però alhoradeterminant per a l’establiment de lesnormes de la resta de la societat.La regla va ser coneguda i seguida alscomtats catalans des del segle IX, a onva arribar de la mà dels carolingis. Ala resta de la Península hi arribà al se-gle XI amb l’orde dels cluniacencs. Encatalà va ser traduïda diverses vegadesi fins i tot hi ha versions modernes de1918 i 1966.Les seves normes es podenarticular en base a dos principis clars: lapax (pau) i l’ora et labora (resa i treba-lla). Però els monjos no tenien nomésnormes de com resar, quan i per què, nomarcaven per escrit només quines ha-vien de ser les funcions de l’abat o delsmonjos sinó que tenien organitzada totala jornada i tota la vida a través de tresactivitats: el treball manual, la lectura di-vina i l’ofici diví. La seva vida es dividiaaixí en períodes regulars de son, de pre-gària, de lectura de la Santa Escriptura,de descans i de treball físic.Al capítol VI de la “Regla”, titulat “DeTaciturnitate”, se’ls advertia que la nor-ma era el silenci: “Si parles molt, noevitaràs el pecat” i “Mort i vida estanen mans de la llengua”, “Ja que parlari ensenyar pertoca el mestre, callar i es-coltar correspon al deixeble”. El principide dominació i sotmetiment s’establiaprecisament entre qui tenia la possibi-litat de parlar (els dominadors) i qui notenia aquesta possibilitat (els dominats).Una reducció clara i contundent de lescaracterístiques que dóna a les personesla paraula i la potestat d’utilitzar-la. Defet, aquesta setena norma ho deixa clardes del principi quan s’hi afirma que,cal fer allò que diu el profeta i el profetadiu que “M’he dit a mi mateix: Vigi-laré els meus passos per no pecar ambla meva llengua. He guardat closos elsllavis. He emmudit i m’he humiliat, i hecallat de coses bones”.1.400 anys des-prés de la seva redacció, les intencionsde la “Regla” perduraven i als PaïsosCatalans n’és un bon exemple l’obrade Joaquim Ruyra, casat amb Teresa deLlinàs d’Arnau, pertanyent a la noblesaintegrista catòlica, dona dominant fins itot en les formes i característiques de laseva obra literària. Ruyra, un narradormodernista excel·lent i detallista fins al’extrem, mai no escrigué una novel·la,no per incapacitat sinó perquè la llar-gària d’una novel·la qualsevol asse-gurava, entre tantes i tantes pàgines, lainclusió d’algun o altre descuit, d’alguno altre pecat davant de Déu. I això ha-gués fet encara més impossible la sevavida i el seu matrimoni, que Pla no dub-tà a qualificar com un “immens desastre,una tragèdia que l’escriptor suportà ambuna paciència infinita, exactament comel que fou sempre: un sant”. La “Regla”de sant Benet, és clar, rondava la sevaobra...Josep Estivill