Catalunya nº 150 Maig 2013

557 views
476 views

Published on

Revista Catalunya de la CGT.
Publicació portaveu de la CGT de Catalunya i Illes Balears.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
557
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Catalunya nº 150 Maig 2013

  1. 1. Catalunyawww.cgtbalears.orgDipòsit legal: B 36.887-1992> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Maig 2013 · núm. 150 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.catNo ésmomentper a ladesesperació,sinó per a lalluita!
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 150 · Maig 2013 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.catDipòsit Legal: PM 1.177-2005No ésmomentper a ladesesperació,sinó per a lalluita!
  3. 3. Maig de 20132 · EditorialEDITORIALCONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ)• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament deCatalunya (FEC)• Federació d’AdministracióPública (FAPC)Via Laietana 18, 9è - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110FEDERACIONS COMARCALSAnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.esBaix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551Comerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.comBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 938934261MaresmeUnió 38 baixos, 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 937909034Vallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.comTel. 935931545. Fax 935793173FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005Gironacgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630Camp de TarragonaPlaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici2, 3a Planta, 43005 Tarragonacgttarragona@cgt.esTel. 977242580 i fax 977241528FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080BergaBalç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240Manresamanre@cgtcatalunya.catTel. 938747260. Fax 938747559RubíColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96SabadellRosellò 10, 08207 Sabadell -cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93745 01 97TerrassaRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar delVallèscgt.castellar-v@terra.es,Tel./fax 93 714 21 21SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61SortPl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com> ON ENS TROBEM?Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan AntonT, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals,Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martín, Moisès Rial i LauraRosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, PepCara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj,Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i lesfederacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció isubscripcionsaCatalunya:RavalSta.Anna,13,2n.43201Reus.Tel.(dimecrestarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinyas/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions:comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat.No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores icol·laboradors.Drets dels subscriptors:D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incorporades a un fitxerautomatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicació dela CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i con-fidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personalsmitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comuni-cació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgTots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels dretsd’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Més informació a http://cat.creativecommons.org/“Avançar cap a models de societat, basats en la cooperació,la democràcia participativa i la solidaritat, en què lasatisfacció de les necessitats fonamentals de les personesestigui associada a pràctiques que respectin i s’integrin enel funcionament de la natura i de la diversitat cultural delspobles, avui ja no sols és un desig, és una necessitat.”Josep Manel Busqueta a “L’hora dels voltors”>> AgurrelgDonem suport a lesaccions del Maig GlobalLa Confederació General del Treball dóna suport lesaccions que, amb el lema “De la indignació a larebel•lió: escrache al sistema”, formen part de progra-ma d’actes del Maig Global i crida a totes les personestreballadores -en actiu, estudiants, desocupades, pen-sionistes ...- a participar en les mobilitzacions progra-mades al llarg de tot el mes.Assemblees del 15M, Marees ciutadanes i diversoscol•lectius, que s’oposen a les polítiques d’austeritat iles retallades i que al mateix temps reclamen una majorparticipació democràtica, han organitzat un programad’activitats durant el mes de maig que inclouen tanca-ments, consultes ciutadanes, xerrades, assemblees enel carrer i manifestacions.Davant un Govern que anuncia la continuïtat de la sevapolítica econòmica i social, basada en retallades i elpagament del deute, que es presenta davant la pobla-ció i anuncia un futur d’atur i reculada social, des dela CGT considerem que la mobilització permanent i lapresa dels espais públics és imprescindible en aquestsmoments d’emergència social i repressió en els qualsviu la majoria de la població.Quan la democràcia és segrestada pel poder econòmicen connivència amb el poder polític i el Govern no es-colta al poble, però en canvi obeeix a institucions comel Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacio-nal i la Comissió Europea, la participació social en lesmobilitzacions és imprescindible en aquests momentsde greu dèficit democràtic i del dret a l’exercici de lallibertat.Les mobilitzacions del Maig Global són molt més quela celebració d’un aniversari, són la continuïtat d’unalluita que es va iniciar fa diversos anys contra les po-lítiques antisocials dels governs del PSOE i del PP.En aquest sentit la CGT reitera la crida a participaren les manifestacions, accions, actes i mobilitzacionsi a seguir expressant en els carrers la indignació con-tra aquest sistema depredador que posa els beneficiseconòmics per sobre de les necessitats humanes i me-diambientals
  4. 4. Maig de 2013 Tema del mes · 3L’escrache com a dret fonamentalTEMA DEL MESEnunpaísonelspoderososielspolíticsrobenamansplenesdelesarquespúbliques,onpaguemambelsnostresdinerselsluxes,iexcessosdel’elitgovernant,l’escracheésunaeinaperassenyalarelsculpablesd’aquestasituació.Carlos Hugo Preciado DomènechEn els últims dies ve sent objectede polèmica el escrache com mi-tjà de reivindicació. Mentre uns sos-tenen la seva legitimitat, uns altresafirmen que es tracta d’una coaccióintolerable, una vexació, un mètodepropi del feixisme o una forma decoartar la llibertat de vot del Diputat oSenador. Davant tal debat, el propòsitd’aquestes línies és el de contribuir aesclarir, des d’un prisma exclusiva-ment jurídic, la legitimitat constitu-cional del escrache com mitjà de ma-nifestar la crítica enfront de l’actuaciódels Poders Públics.Per a això, hem de començar dient queel dret de manifestació o concentracióen llocs públics és un dret fonamentalreconegut en l’art.21 de la Constituciói desenvolupat per la LO 9/83 de 15 dejuliol; regulat en el Conveni Europeude Drets Humans de 4 de novembrede 1950 (art.11); en el Pacte Inter-nacional de Drets Civils i Polítics deNova York de 19 de desembre de 1966(art.21); i més recentment en l’art.12de la Carta de Drets Fonamentals de laUnió Europea.El dret de manifestació és una pro-jecció col•lectiva de la llibertatd’expressió efectuada través d’unaassociació transitòria de personesque opera de manera instrumentalal servei de l’intercanvi o exposiciód’idees, defensa d’interessos, publi-citat de problemes i reivindicacions(STC 301/2006), sent per això una lle-ra de participació democràtica que esconfigura de tres elements: una agru-pació de persones de caràcter transi-tori (temporal), amb finalitat lícita(licitud) i en un lloc de trànsit públic(espacial).És un dret d’especial importància enun Estat Social i Democràtic de Dret,com expressió del principi de demo-cràcia participativa, doncs per a moltsgrups socials és un dels pocs mitjansdels quals disposen per a expressarpúblicament les seves idees i reivindi-cacions (STC 301/06 i 236/07).D’altra banda, l’escrache no és altracosa que el nom donat a l’Argentina,Uruguai i Espanya a un tipus de ma-nifestació pacífica en la qual un grupd’activistes de Drets Humans es diri-geix al domicili o lloc de treball d’algúa qui es vol denunciar. Es tracta d’unmètode de protesta basat en l’acciódirecta que té com finalitat que elsreclams es facin coneguts a l’opiniópública. Així definit, l’escrache no ésmés que el dret de manifestació ambuna sola peculiaritat definitòria: el llocque s’exerceix, que coincideix sempreamb els voltants del domicili o lloc detreball d’algú a qui es vol denunciar,generalment una persona amb respon-sabilitat pública, un càrrec públic. Pertant, ens trobem davant una forma deprotesta pacífica, en la via pública i di-rigida enfront de qui té una responsa-bilitat pública, amb la finalitat de de-fensar els Drets Humans o qualsevolaltra reivindicació legítima.En el cas del escrache que estemveient en el Regne d’Espanya en elsmitjans de comunicació es tracta d’unconjunt de persones afectades per lalegislació hipotecària que pretenenconvèncer als Diputats del partit po-lític amb majoria absoluta que és ne-cessari un determinat canvi legislatiu,manifestant-se davant dels seus domi-cilis, en la via pública.Resulta obvi, fins a aquí, que el dretde manifestació empara aquesta con-ducta que coneixem com escrache.Per tant, hem de partir que el escrachecom forma pacífica de manifestacióés una de les expectatives garantidespel dret fonamental i, per tant, cons-titueix part del seu objecte, doncs ésuna manifestació col•lectiva de lallibertat d’expressió exercitada a tra-vés d’una associació transitòria depersones, que opera a manera de tèc-nica instrumental posada al servei del’intercanvi o exposició d’idees, ladefensa d’interessos o la publicitatde problemes i reivindicacions (STC195/03, 66/95, 85/88, etc.).D’altra banda, és evident que tota ma-nifestació o reunió en un lloc de trànsitpúblic ocasiona cert grau de desordreen el desenvolupament de la vida quo-tidiana i certes molèsties, com tallsde tràfic, tall de carrers, megafonies...però en absència d’actes de violènciaper part dels manifestants és importantque els poders públics facin gala decerta tolerància davant concentracionspacífiques, amb la finalitat de que lallibertat de reunió no manqui de con-tingut, fins i tot en aquells casos queno ha estat comunicada prèviament al’autoritat competent (STEDH 5 març2009 Baraco contra França, STEDHde 17 de juliol de 2008, Achouguiancontra Armènia; STEDH 5 desembrede 2006; Oya Ataman contra Turquia).L’escrache, que es realitza davant deldomicili d’un càrrec públic, és obvique ocasiona certes molèsties; no no-més al càrrec públic, sinó també a laseva família i veïns, mentre pot obs-taculitzar el tràfic, l’accés o sortidadel domicili amb vehicles, pot causarincomoditats, doncs s’escolten procla-mes o reivindicacions, consignes, en toelevat, etc; però aquest tipus de molès-ties no van més enllà que les que causaqualsevol manifestació o concentraciópacífica als veïns dels carrers en queté lloc o de les molèsties que podemsuportar tots els ciutadans en tempsde campanya electoral, que escoltemles megafonies de la propaganda elec-toral a tota hora, s’omplen les nostresbústies de cartes dels partits, fins i totse’ns crida al telèfon particular per ademanar-nos el vot, o se’ns dóna pro-paganda en mà pel carrer o també, enfi, es demana el vot “porta a porta”.Per això, és fàcil concloure que lesmolèsties o incomoditats provocadesper una manifestació pacífica davantdel domicili d’un Diputat o Senadorsón transitòries, com tota manifesta-ció, i estan dintre del contingut normaldel dret a manifestar-se, i els poderspúblics - i el Diputat o Senador hoés- han de tolerar-les per a preservarel contingut del dret de manifestació.Per descomptat, el dret de manifes-tació i l’escrache, com una de lesseves formes, no emparen l’insult,l’amenaça o la coacció. És importantinsistir en això. En tals casos ens tro-baríem davant supòsits d’abús del dretfonamental que trobarien la seva tipi-ficació en el CP (620.2, 169, 172, CP,etc.), com també la troben les reunionso manifestacions il•lícites, que són lesque se celebren amb la finalitat de co-metre algun delicte o aquelles en lesquals concorrin persones amb armes,artefactes explosius o objectes con-tundents o de qualsevol altra maneraperillosos (art.513 CP).Arribats a aquest punt la primera con-clusió que hem de deixar clara és quel’escrache no és més que una mane-ra d’exercitar un dret fonamental, elde manifestació, i amb ell la llibertatd’expressió i associació i que, per tant,no pot criminalitzar-se, prohibir-se olimitar-se indiscriminadament quan elseu exercici s’ajusta als requisits del’art.21 CE, és a dir, un exercici pacífici sense armes, sense perill per a l’ordrepúblic, les persones o els béns; ja quedintre de l’objecte del dret fonamentalde manifestació i reunió pacífica i sen-se armes no es troben conductes comles descrites, que en la seva màximagravetat vénen tipificades en el CodiPenal mentre que atempten contra al-tres drets fonamentals: honor, lliber-tat, integritat moral o integritat física.El dret de reunió o manifestació, sentun dret individual d’exercici col•lectiuno inclou en el seu objecte les finali-tats il•lícites (STC 66/85 i art. 1 LO9/83), i quan tal il•lícit és un delicte,la pròpia reunió o manifestació ésdelictiva (art.513 CP). El que no ésraonable, des d’una mínima hones-tedat intel•lectual, és confondre elsdrets amb l’abús dels mateixos per atot seguit acabar prohibint-los. Aixòcondueix a l’absurd que com tot dretés susceptible d’un ús abusiu, tot dretha de ser prohibit, cultura pròpia delsrègims autoritaris i que tots recordemen frases típiques de la transició es-panyola com: “tanta llibertat porta alllibertinatge”. En aquest sentit, sovintes confon interessadament l’escracheamb els insults, vexacions o coaccionsque persones individuals puguin pro-
  5. 5. 4 · Tema del mes Maig de 2013L’escrache com a dret fonamentalferir en moments puntuals; confusióque no resulta admissible.Partint doncs de que l’escrache és unamodalitat d’exercici del dret de mani-festació, una segona conclusió és queel debat públic sobre l’escrache ha deser un debat de límits en l’exercicidel dret fonamental. En aquest punt,els límits han d’estar previstos per lallei, ser mesures necessàries en unasocietat democràtica, entre altres finsper a la protecció dels drets i llibertatsaliens, en aquest cas els del Diputat,Senador i les seves famílies. (art.11.2CEDDHH).És obvi que el de reunió i manifestacióno és un dret il•limitat, sinó que trobaels seus límits en l’ordre públic ambperill per a persones o béns o els límitsimposats per la necessitat d’evitarque el seu exercici extralimitat entreen col•lisió amb altres valors consti-tucionals (STC 195/2003). Per tant,una vegada delimitat, que no limitat,l’objecte del dret fonamental que,com queda dit, exclou conductes queatempten de forma greu contra altresdrets fonamentals; ens trobem davantuna qüestió de col•lisió de drets, a sa-ber: el dret a la manifestació o reuniópacífica i sense armes en llocs públicsen la seva concreta forma del escrache-d’una banda- enfront de la llibertat devot, el dret a la intimitat personal i fa-miliar i, si escau, el dret a l’honor delDiputat o Senador -per un altre-.En aquest punt cal recordar que elsPartits polítics tenen per missió fona-mental concórrer a la formació i ma-nifestació de la voluntat popular (art.6CE), que els Diputats pertanyen a ungrup parlamentari al que dóna suportun Partit i que, al seu torn, dóna suporta un Govern concret, trobant-se dintrede les seves facultats la de votar a fa-vor o en contra del que el seu Partitdicti, doncs el seu vot l’exerceix deforma personal i indelegable (art.79.3 CE ), amb vista a aprovar les lleis.També cal recordar, com es va dir, queel dret a manifestar-se és una expressiódel dret de participació democràtica,que està al servei de l’intercanvi o ex-posició d’idees, defensa d’interessos,publicitat de problemes i reivindica-cions.En primer lloc, dintre dels límits del’exercici del escrache, cal plantejar-sesi coarta o retalla la llibertat de vot delDiputat o Senador. Obrint un parèntesisobre la llibertat de vot, cal apuntar lanormalitat amb que s’accepta, a causade la hipertròfia del poder dels Partits,les sancions econòmiques que aquestsapliquen als Diputats que s’aparten de“la disciplina de partit”. En aquestscas, no obstant això, no sembla qües-tionar-se la llibertat de vot, el que ésdigne de reflexió. Tanquem parèntesi.En el límit de la llibertat de vot caltenir en compte que la relació de larepresentació entre Diputat i repre-sentats en una societat democràticaés bidireccional, i no només unidirec-cional, de manera que el Diputat no eslimita a rebre el vot i administrar-losegons el seu criteri o el del seu Partit,sinó que pot i ha de rebre les queixes,crítiques, retrets i opinions dels repre-sentats expressats col•lectivament através de manifestacions pacífiques enllocs de trànsit públic que li són pro-pers, com el carrer del seu domicili.Això, sense altre afegit, (violència,amenaces...) no pot considerar-se quecoarti la seva llibertat de vot, sinó quetot el contrari, la reforça i enriqueixamb les idees, opinions o crítiques querep d’aquells a qui representa, doncsla llibertat no pot considerar-se com elblindatge enfront d’opinions molestesen llocs incòmodes o com l’anonimato la incomunicació, per una personaque ha decidit dedicar-se a un càrrecpúblic i que respon no només davantles urnes sinó, mentre aquestes es-tan tancades, davant els ciutadans,doncs en una democràcia participativaaquests no es limiten a decidir cadaquatre anys, sinó que participen acti-vament en la vida pública, informant-se, opinant i criticant les decisions dequi tenen el poder de dictar les lleisque estan obligats a acatar.En aquest sentit, per a tutelar la lliber-tat de vot i el correcte funcionamentde lesAssemblees legislatives,l’article77 CE prohibeix la presentació directadavant les Càmeres de peticions indi-viduals i col•lectives per manifesta-cions ciutadanes, amb la clara finalitatd’evitar que les mateixes pertorbin elbon desenvolupament de les sessions,de manera que el Codi Penal castigamanifestar-se davant una assemblealegislativa, estatal o autonòmica quanes pertorbi el normal funcionament dela Càmera (arts. 494 i 495 CP). Noti’sque aquí l’ordenament protegeix al’òrgan, estant garantida la protecciódels seus integrants, els Diputats o Se-nadors, per l’art. 498 que castiga alsque emprin força, violència, intimi-dació o amenaça greu per a impedir aun membre del Congrés dels Diputats,del Senat a o d’una Assemblea legis-lativa de comunitat Autònoma assistira les seves reunions, per idèntics mit-jans, coartessin la lliure manifestacióde les seves opinions, o l’emissió delseu vot.A la vista de l’exposat, cal insistir,l’escrache entra dintre de l’exercicilegítim del dret de manifestació pací-fic i sense armes i no pot concebre’sque l’exercici de tal dret fonamentalcoarti la llibertat de vot, per més ques’exerciti en la via pública, davant eldomicili del Diputat o Senador, sem-pre que no s’empri força, violència,intimidació o amenaça per a coartarla lliure manifestació de les opinionso l’emissió del vot.Ningú es planteja que coarti la lli-bertat de vot, afecti a la intimitat o al’honor el fet, d’altra banda habitual,que unes desenes de periodistes facinguàrdia en la porta del domicili depolítics a fi d’exercitar un altre dretfonamental, la llibertat d’informació.Per descomptat, si això degenera enl’agressió, l’insult o l’amenaça, es-tarem davant una altra qüestió bendiversa, però la mera possibilitat queaixò ocorri no pot suposar la prohibi-ció de l’exercici d’un dret fonamentaltan important com el d’informació enuna societat democràtica. Això és im-portant recalcar-lo, ja que tant la lli-bertat d’informació com la llibertat demanifestació són pilars fonamentalsde tota democràcia.Aclarida el dubte de si l’escrachecoarta la llibertat de vot del Diputat oSenador, dintre del capítol dels límits,la incògnita que resta per buidar és sil’exercici del dret de manifestació pa-cífica i sense armes davant del domici-li d’un Diputat suposa una intromissióil•legítima en el seu dret a la intimitato a l’honor.Comencem per la intimitat, que esconsidera com un àmbit propi i reser-vat de les persones l’efectiva existèn-cia de les quals és precisa per a teniruna qualitat mínima de vida humana(STC 231/88). Del dret a la intimitatforma part el “right to be alone” (STC134/99 ), el dret a ser desconegut, queels altres no sàpiguen què som o el quefem, (vegis SSTEDH Caso Leander,Costello-Roberts, etc). A més aquestdret s’estén no només al subjecte sinóa la seva família (STC 196/04), ele-ment aquest que caldrà ponderar en el“balancing” del dret a la intimitat delpolític i la seva família i el dret a ma-nifestació.Però el dret a la intimitat del políticté diferent extensió que el del ciu-tadà del carrer, doncs qui tenen atri-buït l’exercici de funcions públiquesés personatge públic en el sentit quela seva conducta, la seva imatge i lesseves opinions poden estar sotmesesa l’escrutini dels ciutadans els qualstenen un interès legítim a saber coms’exerceix aquell poder en el seu nom.En aquests casos, i en tant el divulgato criticat es refereixi directament al’exercici de les funcions públiques,no pot l’individu oposar sense mésals drets de l’art.18.1 (SSTC 148/01 i
  6. 6. Maig de 2013 Tema del mes · 5L’escrache com a dret fonamental232/02, entre altres).D’altra banda, l’escrache es desen-volupa en la via pública, que és unlloc no apte per a desenvolupar la in-timitat, i si bé les conductes que su-posin molèsties excessives, com elssorolls intensos o fins i tot les malesolors poden suposar una intromissióil•legítima en el dret a la intimitat,l’exercici del dret de manifestació deforma transitòria, encara amb mega-fonía, no té per que suposar sempre ien tot cas una molèstia excessiva quesuposi una intromissió en el dret a laintimitat. (vegis STEDH 9 desembre1994; López Ostra contra Espanya,STEDH 16 novembre 2004; MorenoGómez contra Espanya).Quant al dret a l’honor, que consisteixen la fama, la reputació, el bon nom,l’estima social; en definitiva, el dretque uns altres no condicionin negati-vament l’opinió que els altres tinguinde nosaltres (STC 49/01), és l’àmbitque potser es produeixi una fricciómajor amb el dret a manifestar-se.En efecte, pot entendre’s que ambl’escrache es “cosifica” al Diputat oSenador, mentre que se li converteixen un simple mitjà, objecte d’escarn iestigma per a obtenir una finalitat, totel legítima que es vulgui. Així, hemescoltat, “el fi no justifica els mitjans”.En aquest sentit, en el cas dels cobra-dors del frac s’ha entès per la jurispru-dència que es tracta de conductes quetenen un evident caràcter intimidant ovexatori (STS, Sala I núm. 306/2001de 2 abril RJ 20013991). No obstantaixò, cal tenir en compte que entreambdós supòsits -el cas del cobradordel frac i l’escrache- hi ha diferènciessubstancials i no són de cap maneraassimilables.En primer lloc, el destinatari del es-crache no és un subjecte privat sinóun membre del Poder Legislatiu, i ésdoctrina constitucional (STC 42/95,49/01, 105/90) que els personatges pú-blics, especialment els polítics, estanmés obligats a suportar la crítica delsciutadans ordinaris, sense que, com ésobvi la crítica empari el dret a l’insulto al menyspreu i la vexació.En segon lloc, la finalitat de la críticano és l’àmbit privat o personal del Di-putat o Senador -com el pagament d’undeute- sinó la seva actuació pública, elque ens situa en l’àmbit de l’eficàciavertical dels drets fonamentals i noen l’àmbit de l’eficàcia horitzontal oentre iguals. Per tot això, la mateixaconducta quan el subjecte passiu és unsubjecte públic i la finalitat és criticarla seva actuació en el càrrec públic, noés comparable amb conductes com lesdescrites del cobrador del frac i no potentendre’s que sigui innecessària laLa criminalització de la protestaciutadana segueix avançant ambforça. Són milers les persones iden-tificades, encausades, multades, ex-pedientades, agredides pel simple fetd’exercir els seus drets a la manifes-tació i a la llibertat d’expressió.Les esferes del poder no estan dispo-sades a consentir cap dissidència queno estigui relacionada amb la sub-missió, el pacte o el reformisme quees practica per part de tot l’entramatd’organitzacions, partits, sindicats,moviments… que formen part delsistema, que el justifiquen i li donensustentació, que gestionen el sistemasocial, polític i econòmic que patim.Tot està lligat i bé lligat perquè lafesta de l’estafa continuï, sent ells elsquals la gaudeixen i el poble qui lasofreix.En relació als escraches, protestano nova però sí moderna d’acció di-recta, que s’estan realitzant per partd’alguns moviments socials, espe-cialment per les persones desnonades,els ressorts primaris del pànic de laclasse política han saltat com palan-ques d’un reactor, titllant aquestes ac-cions com filo-etarres, de pràctiquespròpies de la kale borroka, agressorsi intimidadors dels familiars dels le-gisladors, i tot un llistat de qualifica-tius facciosos que tenen com intencióconvertir a les víctimes de les sevesdecisions en colpistes que pretenenacabar amb el seu juguet democràtic.La demagògia, la mentida, l’abús ila desvergonya no tenen límits pera la classe política instal•lada en elpoder, instal•lada en el sistema. Lesconseqüències de les seves accions idecisions han implicat que milions depersones perdin l’ocupació, que cen-tenars de milers de famílies es quedinsense les seves cases. Quan la misèriaentra per la porta, la desesperació surtper la finestra i llavors és impossibleintimidar a qui no té res que perdre.Què espera la classe política de lespersones que es veuen en el carreramb els seus fills, trets a cops delsseus habitatges per les forces delseu ordre i la seva llei? Quin tipusde justícia reclamen per a si els polí-tics quan no existeix per a la majoriasocial? Esperen que callem, que hoassumim i busquem el nostre nou for-matge o que ens suïcidem?En un país de caricatura i picarescaon els rics, els poderosos i els políticsroben a mans plenes de les arques pú-bliques, on paguem amb els nostresdiners els luxes, excessos i corruptelesde l’elit governant, no pot haver-hi al-tra resposta, per part de qui es veuensense no-res, que l’assenyalamentd’aquells que són els culpables i in-ductores d’aquesta situació.Les seves multes, els seus cops, elsseus empresonaments no faran altracosa que fer créixer encara més la nos-tra solidaritat, el nostre suport mutuentre qui som castigats per defensardes de plantejaments coherents i radi-cals les necessitats humanes abans queles mercantils.* Editorial del periòdic confederalRojo y Negro d’abril de 2013.Temps de escrachesmanifestació davant el propi domicili,sobretot quan els manifestants formenpart d’un moviment pacífic que haesgotat totes les vies democràtiquespossibles per a complir amb les seveslegítimes expectatives.Com conclusió final, l’escrache da-vant el domicili d’un càrrec públic,informant als vianants de la seva pos-tura pública, criticant-la amb duresa,demanant i, per què no, exigint, quecanviï de postura i tot això en la viapública (sense introduir-se en el seudomicili, insultar-lo, vexar-lo o qual-sevol altra conducta que no formi partdel contingut del dret de manifestació,la llibertat d’expressió o d’opinió) nolimita la llibertat de vot del polític, nirestringeix el dret el seu dret a no sermolestat i a ser deixat en pau o el seudret d’intimitat o a l’honor més enllàde l’estrictament necessari per a exer-cir el dret de manifestació, doncs nooblidem que la intimitat en el cas depersonatges públics és de menor abast,atès que ells mateixos han decidit re-nunciar a part d’aquesta intimitat pera exercir el poder que afecta als seusconciutadans i han de suportar críti-ques tant més dures com més gran ésla seva possibilitat d’exercir el poderi influir en la vida dels seus conciuta-dans.Per a acabar, el dret a la intimitat i al’honor del polític no garanteixen eldret a l’anonimat ni a no ser molestaten la mesura del necessari perquè elciutadà pugui expressar idees i opi-nions de forma conjunta amb uns al-tres, en la via pública, de forma pacífi-ca i per a fins tan lloables com el dreta un habitatge digne o qualsevol altreconstitucionalment legítim.El preu que han de pagar en democrà-cia qui exerceixen el poder inclou eldeure suportar les crítiques en formade manifestació d’aquells sobre quiaquest poder s’exerceix, encara quesiguin poc agradables, sempre que lesmateixes discorrin per lleres pacífi-ques. Entendre el contrari, titllant undret fonamental com mètode propi delfeixisme o contrari a la llibertat, no ésmés que una expressió de la degrada-ció del concepte de representació po-lítica i un atrinxerament de la classepolítica que pretén l’exercici del podersense cap control per part dels ciuta-dans, i no només amb la consegüentimpunitat que comporta tota falta decontrol, sinó a més sense sofrir capincomoditat.* Carlos Hugo Preciado Domènechés Magistrat de lo Social del TribunalSuperior de Justícia de Catalunya.
  7. 7. 6 · Treball - Economia Maig de 2013TREBALL - ECONOMIAEl 1r de Maig és un dia de lluita per reivindicarals carrers la defensa de la nova societat quevolem construir, basada en la llibertat i lajustícia socialLa CGT surt al carrer pel 1rde MaigRedaccióAquest 1r de Maig de 2013, comcada any, la CGT ha sortit al ca-rrer a diverses ciutats de Catalunya iles Illes Balears, de la mateixa formaque a la resta de territoris de l’Estatespanyol, sota els lemes genèrics“Per l’Autogestió” i “Pel repartimentdel treball i la riquesa”, i amb altreslemes específics a cada localitat.La CGT es va manifestar a un seguitde ciutats a través de les seves fede-racions territorials, en solitari, con-juntament amb altres organitzacionso en el marc de diverses plataformes icoordinadores.A nivell de Catalunya aquestes vanser les convocatòries amb participa-ció de la CGT:Barcelona: unes 3000 persones a lamanifestació convocada per la CGTde Barcelona, amb el recorregut habi-tual i les intervencions en l’acte finalde diversos representants de seccionssindicals de CGT d’empreses ambconflictes laborals. Per altra banda,unes 15.000 manifestants van parti-cipar a la manifestació anticapitalistaunitària de la tarda a Barcelona, sotaun enorme dispositiu policial.Berga: Convocatòria conjunta deCGT Berga i Ateneu Columna Terrai Llibertat, amb accions assenyalantdiverses entitats financeres.Girona: Unes 500 persones a la ma-nifestació anticapitalista convocadaper la plataforma AlCarrer!, en laqual participa la CGT, amb el lema“Som el poble, tenim el poder”.Granollers: 200 persones a la ma-nifestació convocada per CGT, CNTi Assemblea Llibertària del VallèsOriental, amb el lema “1r de maigmés que mai: Enterrem el capitalis-me”.Igualada: 300 persones a la mani-festació del Bloc anticapitalista del’Anoia, format per Arran, CGT,CNT, CUP, Ca la Fou, COS, CSADelícies, PAH Anoia, Endavant i LaTeixidora. La marxa portava per lema‘Ni UE ni Capitalisme, poder popu-lar’.Lleida: Unes 300 persones partici-pen a la manifestació convocada perla CGT, Arran, CUP, Casal Ocell Ne-gre, SEPC i altres col•lectius.Manresa: Concentració el 30 d’abrilconvocada per la CGT.Mataró: Prop d’un miler de perso-nes a la manifestació convocada perCGT, COS, IAC i Assemblea dels/lesmarroquins/es, sota el lema “Som laclau del treball, juntes ho podem tot”.Mollet: 200 persones a la manifesta-ció convocada per CGT, CNT i As-semblea Llibertària del Vallès Orien-tal, amb el lema “1r de maig més quemai: Enterrem el capitalisme”, ambel suport de col•lectius com la PAH ol’Assemblea Popular de Mollet.Reus: Més de 200 persones a laconcentració amb el lema “Plantemcara al capitalisme” convocada perl’Assemblea Popular de Reus, en laqual participen CGT, l’EIC i el 15M.Sabadell: Vallès Anticapitalista aple-ga mil persones a la marxa alternativaamb el lema “Nosaltres produïm, no-saltres decidim”.Sant Andreu de la Barca: Mani-festació per un 1 de maig Combatiui Anticapitalista el 27 d’abril, con-vocada per Baix Llobregat Combatiu(CGT, CNT, Arran, CUP, Endavant,Assemblea Popular Sant Feliu, as-semblees de joves i centres socials).Santa Coloma de Gramenet: Mani-festació anticapitalista el 30 d’abrilconvocada per ARA - Assemblea Po-pular de Gramenet, Arran Gramenet,Assemblea d’Indignats i Indignadesde Santa Coloma de Gramenet, As-semblea de Joves de Gramenet deBesòs, Casal de Joves El Lokal, CGTd’autobusos TMB, Gent de Grame-net, Lokal Social Krida i PAHV-Gra-menet.Tarragona: Un bloc d’uns 500 mani-festants de la CGT dins la manifesta-ció unitària convocada conjuntamentamb CCOO, UGT, CoBas i la IAC,que va aplegar unes 5000 persones.Terrassa: Unes 300 persones a la ma-nifestació convocada per Vallès An-ticapitalista amb participació de laCGT, CUP, Arran, Acció Autònomai SAT.Vilafranca del Penedès: 200 perso-nes es manifesten amb el lema “Con-tra les agressions del capital, acciódirecta!”, convocades per CGT, CSC,Endavant, Arran, CUP, PAH, 15M iEcoxarxa.Vilanova i la Geltrú: Unes 500persones en la manifestació comar-cal convocada per l’Assemblea pelsDrets Socials del Garraf (ADS) i laCGT.A les Illes Balears, la CGT va con-vocar en solitari a Palma la mani-festació del 1r de Maig amb el lema“Per l’autogestió, per el repartimentdel treball i la riquesa, plantem caraa la dictadura dels mercats “, amb elsuport de diversos col•lectius i orga-nitzacions anticapitalistes, aplegantmés de 300 persones. La marxa vaconcloure en el Parc de la Mar, on undinar amb productes típics de la illava posar el colofó a la jornada rei-vindicativa. A Menorca es va fer unaconcentració a Ciutadella amb diver-sos parlaments, actuacions musicals iun dinar popular.
  8. 8. Maig de 2013 Treball - Economia · 7El nou model de NegociacióCol·lectiva...empresarialDesiderio MartínEl nou model de NegociacióCol•lectiva, solament té un objec-tiu: afavorir a l’empresari a través dela flexibilitat de la mà d’obra, i afeblirseriosament a les persones assalaria-des.La Negociació Col•lectiva (NC) ésuna norma de caràcter constitucional,que garanteix drets essencials delstreballadors i treballadores, el dretal treball i el dret a una remuneraciósuficient (art.35). La norma suprema(art.37) dota als convenis col•lectiusde força vinculant, el que fa que elsconvenis col•lectius siguin FONT JU-RÍDICA, la seva força neix del poderque ostenten els legisladors de la nor-ma suprema.La reforma dela negociaciócol•lectivaEl legislador, és a dir, el poder políticdominant PP/PSOE, considera que laNC ha estat un obstacle que ha im-pedit la flexibilitat interna, però comla seva força és normativa i no potanul•lar-la (art.37 CE), la converteixen un mer instrument a través o permitjà de donar preferència aplicativai normativa (ara com ara) a uns instru-ments sobre uns altres i així, estableixla pèrdua d’eficàcia i la pèrdua de laultractivitat.El model permet a l’empresari inapli-car el conveni col•lectiu, inaplicarles condicions de treball i individua-litzar el contracte col•lectiu, a travésde diversos mecanismes autoritaris idisciplinadors: El primer, al priorit-zar el Conveni Col•lectiu d’Empresai/o grups d’empresa, sobre el Convenidel Sector. El segon al possibilitar eldespenjament del conveni de sector oel autodespenjament (inaplicació declàusules de revisió salarial, i restade condicions de treball) i, el tercer,limitant a un any la ultractivitat delconveni.Les conseqüències en el model derelacions laborals són lapidàries:Es destrueix la capacitat normativadels convenis, doncs les condicionscol•lectives pactades, poden ser elimi-nades (despenjament) i/o modificadesunilateralment per l’empresari, sobrela base de la “(des)causalització” dutaa efecte pel legislador.Desnaturalitza l’eficàcia general delconveni, doncs obre la via per a laindividualització de les condicionsdel contracte, alhora que “fulmina” laultractivitat dels convenis, els qualstindran una eficàcia màxima d’un any,excepte pacte en contrari.És a dir els tres principis bàsics de laNegociació Col•lectiva, la naturalesanormativa dels convenis col•lectius,l’eficàcia general dels convenis i laultractivitat o pròrroga automàtica delcontingut normatiu dels convenis, estroben eliminats de facto.ConseqüènciesconcretesBalanç des de febrer 2012 (datad’entrada en vigor del RD 3/2012),fins a novembre 2012:1. La conseqüència més dolorosa és,sens dubte, el camp aplicatiu de la Ne-gociació Col•lectiva, la cobertura delsconvenis ha decaigut dràsticament:2008 (1): 12.000.000 de treballadors,100%2009: 11.500.000 de treballadors,95,83%2010 (2): 10.800.00 de treballadors,90%2. La taxa de cobertura va descendirfins al 55% en el 2011 i a data d’octubre2012, aquesta taxa encara havia des-cendit més, trobant-se en el 40%.3. La conseqüència dramàtica és el fetpolític del desplaçament (reemplaçar)de la contractualitat com mètode, és adir la capacitat d’arribar a acords perles parts, pel principi d’unilateralitatde l’empresari que determina no no-més les condicions individuals del tre-ball sinó també les col•lectives.4. La devaluació generalitzada delpreu del treball i empobriment de lespersones assalariades: la pujada mitjapactada en els escassos convenis noussignats, se situa en el 0,6%, quan la in-flació ha estat del 2,9%.L’empresari (col•lectiu) com sub-jecte necessari en la NC, ha des-plaçat a l’altre subjecte col•lectiu, eltreballador/a, de manera autoritària,en quasi absoluta absència de demo-cràcia, ni tan sols ja es guarden lesformes i el sindicalisme, si hagués detenir alguna cosa clara, és que hemd’actuar com subjectes socials i exer-cir el contrapoder obrer i no noméscom resistents.Existeix bastant conflicte social i sin-dical com per a abordar la NC com uncamp especial de “batalla” on deixemsense efecte empobriments materials isubjectius, i recuperem drets (com lesdobles escales salarials) que ens vanser arravassats bé amb les polítiquesde consens (pactes socials en salaris icondicions de treball), bé manu milita-ri per decretazos.Notes:(1) La taxa de cobertura en el princi-pi de la crisi era molt alta i afectavaa 12 milions de treballadors, base dela qual partim per a establir el 100%sobre aquesta xifra.(2)Apartir de 2010, amb les Reformesdel govern PSOE, i, especialment laReforma de la Negociació Col•lectivaamb la Llei 7/2010, la taxa de cobertu-ra descendeix en picat.* Desiderio Martín és membre delGabinet d’Estudis Confederals de laCGT. Article publicat al núm. 265 delperiòdic confederal Rojo y Negro.Retallades a la plantilla i corrupció a la cúpula políticade la Diputació de BarcelonaMaria Álvarez - Setmanari DirectaUnes 40 persones, treballadores irepresentants sindicals de la Di-putació de Barcelona, van tancar-se eldimecres 20 de març a la sala de Plenscom a mesura de pressió per acabaramb les retallades que des de fa tempses porten aplicant en salaris i condi-cions laborals, i defensar els serveis pú-blics. Després de 24 hores de tancada,unes 300 persones es van afegir a unaconcentració, el dijous 21, poc abansde les 12h, quan es celebrava el Plenarique havia d’aprovar una modificacióparcial dels articles de l’acord marc iel conveni col•lectiu on es regulen lesvacances.Segons la CGT, “si s’aprovés seria unprecedent molt perillós de cara al futur:seria el primer cop que la Diputaciómodifica de manera unilateral, sense unacord previ de mesa de negociació, elnostre acord marc i el nostre conveni,saltant per sobre, doncs, de la negocia-ció col•lectiva”.A últim moment, es va retirar aquestpunt de l’ordre del dia del Ple, peròsegons el mateix sindicat, “la tancadava acabar sense cap compromís real perpart de la Diputació de tirar enrere laretallada dels permisos, ni la resta deretallades, i amb l’única victòria relati-va de reobrir la mesa de negociació so-bre aquest tema, que Recursos Humansja havia donat per tancada”. Un delspunts a negociar és el calendari laboral,aprovat unilateralment per decret dePresidència i que suposa una reduccióimportant dels dies de permís.La següent mobilització va ser unaconcentració al Museu Marítim el 26de març en unes jornades on hi vananar el president de la Diputació, Sal-vador Esteve, i Carles Rossinyol, di-putat de l’Àrea d’Hisenda i RecursosInterns i responsable polític directede les retallades de drets laborals ques’estan aplicant a la Diputació. Segui-ran lluitant per què es retirin totes lesretallades, per la recuperació del poderadquisitiu i per la defensa dels serveispúblics.Retallades deserveis, més altscàrrecs i casos decorrupcióSegons la CGT, l’empitjorament de lescondicions laborals va acompanyat deretallades en els serveis que es presten,com el tancament del Centre d’AtencióDiürna per a discapacitats psíquics deMundet, i l’eliminació de programespreventius i comunitaris de suport alsajuntaments, per centrar-se en l’atencióassistencialista a la urgència social.A més, denuncien que les retalladeslaborals i de serveis coincideixen ambun increment dels alts càrrecs i del per-sonal eventual, amb una nova organit-zació que redueix àrees, però que creaàmbits i matèries amb més diputats icoordinadors que les presideixen, i querecol•loca com a assessors a antics altscàrrecs.Recordem també que diferentsalts càrrecs de la Diputació de Barce-lona han estat vinculats a casos de co-rrupció, com l’ex-coordinador generalJosep Maria Matas, que va ser destituïtel febrer de 2012 després que la fisca-lia decidís investigar-lo per presumptamalversació de fons públics quan erasecretari general de l’Associació Ca-talana de Municipis. El mes següent,Josep Tous, aleshores nou coordinadorgeneral, que portava només 20 dies enel càrrec, va ser detingut en relació altràfic d’influències en el negoci de lesITV.El propi president de la Diputació,Salvador Esteve, està presumptamentrelacionat amb el cas d’Oriol Pujol i eltràfic d’influències amb les ITV, i Car-les Rossinyol, diputat d’Hisenda i Re-cursos Interns, va arxivar, com a fun-cionari de la Sindicatura de Comptes,l’”Informe Crespo” que destapava lesirregularitats a la Corporació de Salutdel Maresme i la Selva.Al vice- president primer, Ferran Ci-vil, la Fiscalia li demana tres anys i sismesos de presó, així com dotze anysd’inhabilitació per un presumpte delic-te sobre l’ordenació del territori per laseva actuació com a alcalde de Cercs.El diputat Xavier GarcíaAlbiol, i alcal-de de Badalona, anirà a judici per inci-tació a l’odi i injúries contra col•lectiusde persones immigrades.Amés, Manel Bustos, imputat per onzedelictes de corrupció en el cas Mer-curi, continua mantenint el seu càrrecde diputat a la Diputació de Barcelonapel que cobra catorze mensualitats de5.967,60 euros.
  9. 9. 8 · Treball - Economia Maig de 2013Ensorrant el quart pilar del’Estat del Benestar:la Llei de DependènciaLa taxa d’atur s’incrementa 1,14punts, fins al 27,16% i afectaràcticament a totes les comunitatsautònomes. La última EPA mostra lesdemolidores xifres d’atur existents al’estat espanyol llançant 1 milió més depersones a l’atur des del començamentdel govern del PP i assolint la xifra de6.202.700 persones en situació d’atur,xifra històrica, demolidora i dramàtica.Hi ha gairebé 2 milions de famílies al’Estat espanyol en què cap dels seusmembres treballa, hi ha 3 milions imig d’aturats de llarga durada, la taxad’atur entre les i els joves arriba al57,22% i es realitza gener desnona-ment cada 15 minuts. Per sectors enstrobem amb que l’ocupació disminueixen 71.400 persones en l’ocupació pú-blica i en 251.000 en l’ocupació privati les persones cotitzants baixen fins ales 16.364.700 persones, és a dir elsque sostenen el sistema de pensionss’acosten alarmantment en nombre queels que la cobren.A més, aquestes polítiques i alliçona-ments mediàtics són l’excusa perfectaper generar el discurs de la insosteni-bilitat de les pensions, ie la CGT enspreguntem si és això el que ve a con-tinuació.Aquestes terribles dades són l’aportacióque el PP ha fet al conjunt de la societaten el seu any i mig de govern a travésde les imposicions de reals decrets quehan aconseguit empobrir, arruïnar i ex-cloure la majoria de la població i ques’ha acarnissat especialment amb laclasse treballadora, pensionistes, joves,dones i migrantsLes polítiques econòmiques i socialsimposades al dictat de la Troica (UE,FMI i BCE) han generant un atac ideo-lògic i estratègic per part d’una classepolítica corrupta i indigna que és indi-ferent al patiment que generen en lespersones afectades per les seves deci-sions (l’ 99% de la població).Des de la CGT exigim alt i clarl’eliminació immediata de la reformalaboral, de la reforma de les pensions,de la negociació col • lectiva, la para-lització dels desnonaments, la dimissióen bloc d’un govern incompetent i co-rrupte i el repartiment de la riquesa i eltreball.Secretariat Permanent del ComitèConfederal de la CGTEl PP aconsegueix 6.202.700 persones aturadesgràcies a les seves reformesMoisès Rial,Secretari Comunicació CGTCatalunya@llibertatsEl que havia de ser amb les pen-sions, educació i sanitat, el quarteix d’intent de l’estat del benestar,objectiu de garantir des de la social-democràcia l’estat del benestar, la Lleide Dependència, té els dies comptats.Resulta que ni més ni menys, que l’1de maig del 2013, el govern espanyoldel PP va fer arribar amb nocturnitat,un memoràndum dit “Plan Nacional deReformas“, amb les reformes legals ide retallades socials per complir els ob-jectius del dèficit fixats per la troica dela UE. I, ai làs, inclou d’una sola plo-mada retallades en sanitat, acarnissant-se especialment en el finançament dela llei de dependència, perpetrant unaretallada que pot ascendir als 1.108 mi-lions d’euros (equivaldria a 184.355,6milions de lesantigues pessetes), i aug-mentant el copagament als dependentsfins a un 50%.Aquests fets són la defunció de la Lleide Dependència (Llei de Promoció del’Autonomia Personal i Atenció a laDependència, Llei 39/2006, de 14 dedesembre de 2006), que va iniciar eldesplegament l’1 de gener del 2007.Era l’intent de dotar de qualitat de vidaper a totes aquelles persones que dinsels 3 graus i nivells de valoració dediscapacitat en ser reconeguda, es faun PIA (Pla Individual d’Atenció) ones detalla els serveis i atenció personaladequada pel seu grau de discapacitat,sigui a la llar, en la vida diària, ambassistència de treballadora familiar,als centres geriàtrics, centres de dia oserveis especialitzats, amb familiar-cuidador/a. Pot suposar dilapidar el fetque hi hagi 431.294 persones cuidado-res a nivell estatal (93% d’elles dones)i crear una reforma laboral encobertade dones aturades que cotitzen com acuidadores en règim especial, etc.A Catalunya, que té de 270.000sol•licituds ateses, afectarà a les150.000 persones amb valoracionsde dependència realitzades, 135.000dependents ja reconeguts. N´hi ha1.639.990 persones dependents a nivellestatal.Recordar, que d’una competènciaque no li corresponia a l’Estat, ja quel’acció social es competència de lesCCAA i nacionalitats, a l’hora de laveritat, el PSOE va legislar com unanorma estatal. D’aquí que tant el Go-vern Balear, com la Generalitat deCatalunya i la Valenciana, entre altresadministracions, han hagut d’assumirpagaments de serveis de la Llei deDependència, per retallades pressupos-tàries del PP a aportacions de l’Estat el2012, per import 283 milions d´euros,amb voluntat de centrifugar despesaa les administracions autonòmiques iquedar-se el poder per legislar sobre laLlei de la Dependència, a la seva con-veniència i arbitrarietat.No fa massa que el RD 20/2012 impul-sat pel PP, ja ha comportat una dismi-nució del 15% a les ajudes per curesfamiliars, afectant a 400.000 personesa nivell estatal, i la suspensió fins el2015 dels dependents moderats en grauI,, a més de suspendre al dret retroactiua diverses prestacions econòmiques.Resultat: 146.000 de les 170.000 cui-dadores han deixat de cotitzar a règimespecial de cuidadores de la SeguretatSocial.Això provoca que amb la nova destra-lada, amb els nivells d’austericidi apli-cats, qui acabi pagant les conseqüèn-cies siguin les persones dependents,perquè s apunta al 50% de repagament,per qui s´ho pugui permetre, i tenint encompte que les persones dependents enbona part tenen edat avançada, a mésde la despesa farmacèutica, és abocar al’abandonament de serveis derivats dela dependència perquè amb la seva ínfi-ma pensió a la majoria no els arribarà, iaixò és tant com dir que amb la retalladadel PP a la dependència, pot provocaruna pandèmia social vegetativa, no tansols dels que esperaven el reconeixe-ment i les prestacions de la dependèn-cia, que ja estaven en milers de casosparalitzades, sinó que a més assistiremal presumpte degoteig del suïcidi assis-tit per part de l’estat, a les persones queper quadrar el % de dèficit imposat, elque es desquadrarà serà la seva quali-tat de vida, provocant l’empitjoramentfísic i psíquic, l’aïllament social de 1,6milions de persones, i en el pitjor delscasos, accelerar el procés de pèrdua devides humanes derivades d’una decisiópolítica gens innocent i, per ser impul-sat pel PP, gens “caritativa”.Davant tot plegat, la resposta ésrebel•lar-se ja que el cop al benes-tar una part necessitada de la societaten rebria les conseqüències, i aquestadestralada equival a un 2% de les apor-tacions al refinançament de la bancaespanyola, qüestió de prioritats “popu-lars”. Caldrà exigir rectificació urgenti que els Governs autonòmics tenenuna oportunitat, mitjançant la CarteraBàsica de Serveis Socials, d’incorporarserveis a la ciutadania i pressupost, perfer inhabil el memoràndum de retalla-des pressupostàries del PP a l’atenciói l’autonomia personal de personesnecessitades, que es mereixen poderviure en condicions dignes.
  10. 10. Maig de 2013 Treball - Economia · 9El sistema fa pudor a podrit QUI PAGA MANALa infanciaemprenedoraEmili Cortavitarte CarralSemblava que no arribaria mai. Noa un país ric com el nostre. No alsPaïsos Baixos del sud. Les primeresnotícies de famílies que no podienpagar els diners dels materials a lesescoles públiques van ser ofegades o,amb millor o pitjor gust, adjudicadesa les d’origen estranger o desestruc-turades.Després, es va assistir a la renúnciade molts al menjador escolar. Finsi tot, dones que van deixar els seusminijobs particulars per quedar-se acasa i anar a portar i recollir els seusfills i filles quatre vegades al dia i ferel dinar a casa. Les activitats extraes-colars van de capa caiguda si s’hande pagar. Però, continuaven sent con-verses quasi tècniques i professionalsde docents, serveis socials i altres.Des d’aquest curs, cada vegada sónmés freqüents les referències a alum-nes que arriben al centre sense ener-gies, sense un plat de menjar nutritiui calent. Cada vegada són més les as-sociacions de mares i pares i els cen-tres escolars que fan mans i màniguesperquè els efectes de la crisi econò-mica (que no és altra cosa que unaestafa a les classes populars) afecti elmínim possible els infants.Ens arribaven notícies semblants deGrècia o Portugal. El discurs oficialera immutable. O, això aquí no pas-sa!. O, això no toca i, per tant, no enparlem.Recentment hem sentit que governsde territoris molt més pobres (és irò-nic!) que el nostre, com ara Canàrieso Andalusia, han pres mesures perconcedir més beques de menjador ofins i tot assegurar un menjar al dia,en els menjadors escolars públics, enles vacances d’estiu.I a casa nostra? Què fa el govern delsmillors? Doncs el que farien a qual-sevol país ric, on la crisi econòmicai les seves conseqüències socials sónsimplement notícies de desgràciesque li passen a uns altres.I així, la consellera Rigau, en comptesd’augmentar les beques de menjadori procurar reduir els preus del men-jar, signa amb institucions bancàriessolvents (d’aquelles que ja eren sol-vents en temps de Zapatero i que,posteriorment, es van tornar encaramés solvents amb les aportacionsde l’Estat i el diner a interès baixís-sim del Banc Central Europeu) unprograma per introduir l’economia il’emprenedoria a les escoles des de lamés tendra edat.Com a conseqüència, en pocs cur-sos ens podem trobar amb el grupd’alumnes que ha muntat una empre-sa de menjar calòric i greixós (peròmés barat que el menú biològic delcentre per a les famílies que s’hopoden permetre) que pot fer retornaral menjador (o simplement al pati)a l’alumnat amb menys capacitateconòmica i permetre que els seuspares puguin agafar les feines preca-ritzades, brots verds de la recupera-ció esquerpa.Antonio Pérez ColladoDes dels temps de Felipe Gonzá-lez fins als nostres dies, tots elsgoverns i tots els grans partits (els querealment pinten una mica a l’hora demanejar els recursos públics) s’hanvist esquitxats per tants casos de co-rrupció que la llista ens ocuparia mésespai del que disposem.Les estafes i corrupteles descobertes(segurament hi ha moltes més que nohan sortit a la llum) han tingut com in-culpats a polítics del PSOE, del PP, deCIU, del PNB, de CC i en nivells mésmodestos d’IU o dels aparells sindi-cals d’UGT i CCOO.Però tampoc s’han lliurat de l’escàndolaltres institucions tan respectables, enaparença, com l’Església, les ForcesArmades, la Justícia o la Corona. I ésque, a l’hora de gestionar els dinersaliens, no hi ha grans diferències entrepolítics que es defineixen d’esquerreso dretes, espanyolistes o separatistes,laics o seglars: el que compta és veurequant es pot trincar i com pots benefi-ciar a familiars i amics.Per descomptat que sabem que en labase d’aquestes organitzacions hi hagent honrada que es mou per idees(amb les que podem discrepar, segu-rament) i no per interessos personals.El que estem assenyalant amb fàstic ésel fangar en que es revolquen en elsúltims temps les castes dirigents.Encara que en la tumultuosa històriaespanyola la corrupció ve de moltlluny, la veritat és que en aquesta últi-ma etapa amb el PP s’estan depassanttotes les fites anteriors; tant la xifra decorruptes com les elevades quantitatsdels reiterats saquejos a les arques pú-bliques, demostren que estem davantuna colla de xoriços difícil de reuniren qualsevol altre temps o lloc.No hi ha diners del contribuent que noestigui en perill d’acabar en els opacscomptes dels bancs suïssos o en qual-sevol paradís fiscal. S’ha saquejat ambabsoluta desvergonya; des dels pres-supostos d’ajuda a països empobrits ales partides per a serveis socials, elssubsidis a desocupats o les subven-cions europees per al camp.La societat assisteix, entre atònita iindignada, a la successió de casos inoms il•lustres que van omplint el lli-bre marró de la infàmia, del gendre delRei al cap dels jutges, passant per altscàrrecs de totes les administracions,presidents de la patronal o d’aquestsbancs que ja ens han costat al voltantde 450.000 milions d’euros, no hi haracó de la vida política i econòmica onno sigui necessari entrar amb el nastapat. Tal és la pudor de totes les es-tructures del poder en aquest país (i enmolts altres, clar).Però el que fa encara més vergonyósl’espectacle d’aquesta pirateria deluxe és que tots aquests personatges(que encara es passegen amb cotxeoficial i assisteixen a recepcions) ésque ascendeixin al rang de “molt pre-sumptes” defraudadores i/o lladresdesprés d’haver deixat palès la sevaincompetència per a resoldre els greusproblemes socials que havien promèssolucionar quan l’electorat els vacol•locar al timó de les institucions.No només ens han mentit, és que tam-bé ens han robat.Que les corrupteles i el tren de vidad’aquesta gent arribin al carrer simul-tàniament als sis milions de desocu-pats, els centenars de milers de des-nonaments, les retallades en sanitat,educació, pensions, ajudes socials,l’enèsima reforma laboral, la repres-sió policial i les multes (solament alspobres que protesten) i tants altresetcèteres, ha elevat el malestar social iel rebuig majoritari a aquesta malver-sació dels fons que es detrauen d’onmés falta fan.Per molt crèdula o apolítica que siguiuna persona, és normal que es cabregiquan veu que aquests mateixos tipus—amb dos o tres sous i altres tants xa-lets de luxe- que li demanen sacrificis ili retallen ingressos i drets són els ma-teixos que ara busquen bastes excusesper a eludir aquesta presó de la qual,de ser pobres, no es lliurarien.Enfront d’aquest desolador panorama,que podria llançar a la gent en mansd’opcions totalitàries encapçaladesper algun líder mediocre i oportunis-ta, el que des de la CGT ens toca ésintensificar el treball dels últims anys,reforçar el missatge i les propostes del’autogestió, saber estar al costat delsque sofreixen i lluiten, demostrar quela nostra organització sí fa el que diu iés una eina més útil que mai.Sense deixar d’afermar el sindicat,perquè és una garantia que les classespopulars puguin comptar amb instru-ments d’organització i autodefensa,hem de sumar-nos a tota aquesta mo-bilització social que ha emergit des del15M de 2011.La CGT ha d’apostar per confluir, percompartir; per aportar la seva llargaexperiència i les seves escassos peròpreuats mitjans a aquest movimentque sap molt bé el que no vol —per-què tampoc li agrada el que hi ha- peròque encara segueix buscant modelsparticipatius i justs.Si el caducat model capitalista es des-compon, víctima dels seus propis ex-cessos, és necessari que des del movi-ment llibertari i l’anarcosindicalismeanem construint, al costat d’altressectors desafectes al sistema, un altremodel de vida i de relacions.Segurament no estem a la porta de lasomiada revolució, però les assem-blees de barri, les plataformes i mareessectorials, els locals autogestionats,els horts ecològics, les cooperativesd’autoocupació, els bancs de temps,els mercats de barata i tantes iniciati-ves com estan sorgint són passos queens acosten a la benvolguda utopia.* Antonio Pérez Collado és Secreta-ri d’Acció Social de la CGT del PaísValencià. Article publicat al núm. 265del periòdic confederal Rojo y Negro.Campanya d’objecció fiscal de la CGT 2013SP Comitè Confederal CGTLa Confederació General del Tre-ball porta a terme la seva Cam-panya d’Objecció Fiscal de 2013. Elsindicat manifesta que la forma mésperversa d’extensió del capitalisme anivell mundial és mitjançant el milita-risme i la guerra, sent l’Objecció Fis-cal a la Despesa Militar la posada enpràctica de la negativa a col•laboraramb aquesta injustícia.Avui dia molts països sofreixen po-bresa i explotació per guerres, moltesde les quals són creades per a abusardels seus recursos i adquirir-los abaix preu o perquè gastin les sevesrendes a adquirir armament als païsosdesenvolupats. De vegades aquestesguerres es disfressen d’humanitàries(Líbia i Mali últimament), quan enrealitat es fan pels recursos ener-gètics o per la posició geoestratégicad’aquests països, o simplement per avendre material armamentístic delspaïsos occidentals.La CGT opi-na que per aacabar ambles guerres,s’ha de lluitarcontra tots elselements so-bre els qualsse sustenten:els exèrcits,la indústriamilitar i lainvestigaciómilitar. Totsells es finan-cen amb elsimpostos dela població.L’ObjeccióFiscal a laDespesa Mi-litar és unaforma de Des-o b e d i è n c i aCivil que consisteix a desviar unapart dels diners dels impostos a pro-jectes socials que es considerin mésjusts. No és una forma d’estalviar enimpostos, sinó de negar recursos almilitarisme alhora que es donen su-port projectes pacífics. Amb això, escontribueix a avançar cap a una socie-tat equitativa i en la qual els conflicteses resolguin sense recórrer a cap tipusde violència.La CGT proposa la destinació delsingressos de 2013 a dos projectes so-cials:“La Colmena: una utopía en construc-ción”. Un Centre social autogestiona-ri, un espai on es realitzen activitats enles quals subjeu el caràcter col•lectiu,públic i de transformació social a laciutat de Béjar (Salamanca), i les Jun-tas del Buen Gobierno de les Comu-nitats Zapatistes de Chiapas (Mèxic).Una forma transgressora i senzilla defer política en mans de tota la societat.>>> Més informació a les seus de laCGT i al web http://www.nodo50.org/tortuga/Campana-contra-el-Gasto-Militar>>> Tota la informació sobre com ferobjecció fiscal i els comptes bancarison fer els ingressos la podeu trobara http://www.cgt.org.es/campana-de-objecion-fiscal-2013
  11. 11. 10 · Treball - Economia Maig de 2013Contra les retallades enl’ensenyament superior iper la derogació de la LOMQEPlataforma Unitària en Defensade la Universitat Pública (PUDUP)http://reconstruimlapublica.wordpress.com/Estudiants, professorat i PASsom plenament conscients del’emergència social que viuen els nos-tres centres educatius. I d’aquí sorgeixla necessitat de donar una respostacontundent capaç de provocar un vi-ratge de les actuals polítiques neoli-berals que ens regeixen, a través deles quals precaritzen les nostres videsi les de les generacions que vindran–retallant conquestes laborals i sa-larials, desnonant-nos, privatitzantserveis públics, reprimint-nos…–,disfressant-ho de normalitat i inten-tant generar por. Es tracta de políti-ques han estat imposades pública-ment pels governs espanyol i català,però la comunitat universitària sapque no són més que els titelles de lesaltes esferes financeres. Aquests ma-teixos que ens faran pagar un deutealiè mentre transformen l’educacióen una eina de reproducció social delcapitalisme, d’adoctrinament ideolò-gic i de creació de mà d’obra.En aquest sentit, l’alienació i elcontrol social esdevenen els prin-cipals objectius de la Llei Orgànicade Millora de la Qualitat Educativa(LOMQE) impulsada pel ministreJosé Ignacio Wert. Aquesta refor-ma potencia la segregació sexistatot legalitzant el finançament delscentres que segreguen per criterisbiològics l’alumnat, i serveix pereliminar la immersió lingüística encatalà a la nostra societat. Però nonomés això, sinó que la LOMQEsegrega l’estudiantat d’acord amb laseva classe social, tot equiparant lacondició de classe amb la capacitatper estudiar, alhora que implanta unsistema de jerarquització dels cen-tres educatius –tal com ho fa la Lleid’Educació de Catalunya (LEC)–.Així mateix, s’assegura un siste-ma educatiu mercantilista en què lacompetitivitat entre centres –i entreestudiants– n’esdevé un dels pilarsbàsics. S’incrementen desorbitada-ment els preus públics i es redueixenels ajuts i les beques dràsticament, demanera que s’impossibilita l’accésgeneral de les classes populars al’educació superior.Així s’avança en la privatització del’educació, ja que es fomenta el ne-goci educatiu, excloent explícitamentde l’educació bàsica tota l’etapad’educació infantil, els batxillerats,els graus mitjans i superiors i el rè-gim especial.Pel que fa a la universitat, l’estratègiaés idèntica. Com ja fa temps que de-nunciem, el Procés de Bolonya con-tinua amb l’Estratègia Universitat2015. La finalitat bàsica rau a inserirla universitat dins dels circuits em-presarials i, per fer-ho, se’n redefi-neixen els sistemes de governança ide finançament. Per una banda, elsrepresentants de les elits econòmi-ques estan duent a terme, en silenci,una reforma del sistema de gover-nança universitari. Pretenen restarencara més competències als òrgansde govern més representatius mentre,sense vergonya, obren les portes alsrepresentants del món empresarial,als quals atorguen un gran poder dedecisió sobre el nostre coneixement.D’aquesta manera, deixen que siguinles empreses les que decideixin d’unamanera determinant l’oferta docentde les nostres carreres, basant elsobjectes del nostre coneixement entermes d’“eficiència”. Tot això hofan amb la clara voluntat d’establirla verticalitat en la presa de deci-sions i eliminar els magres rastres dedemocràcia que podia conservar launiversitat, que volen transformar asemblança d’una empresa.Per l’altra banda, si bé històrica-ment l’Estat espanyol ja ha destacatper la manca d’inversió pública enl’educació, la situació s’agreuja entemps de reconcentració del capital.S’han dut a terme retallades dràsti-ques dels pressupostos en educació(reduïts un 46’2% en els darrers dosanys) i R+D+I (reduïts un 40% en elsdarrers quatre anys), que han com-portat la supressió quasi total del sis-tema d’ajuts i beques i l’eliminacióde les beques de mobilitat Sènecai Erasmus, entre d’altres. I encaramés: han creat l’escenari perfecte perjustificar la necessitat de recórrer alfinançament privat que tant predi-caven. D’aquesta manera, al darrerany hem vist un augment descaratde taxes universitàries, la qual cosaha dut moltes estudiants a no poderaccedir o continuar amb els estudis,d’altres a matricular-se en menyscrèdits, i d’altres a sol•licitar crèditsbancaris per accedir a l’ensenyamentsuperior. Però les que ja no poden es-tudiar no són les úniques que ja no hisón: no podem ometre-hi els acomia-daments massius de professorat i PASque s’han produït (més d’un miler endos anys), alhora que aquelles queencara no han estat expulsades delsseus llocs de treball han quedat rele-gades a la precarietat laboral.Totes les dades anteriors evidencienque el sistema educatiu públic estàsota el control del sistema financeri que deixa de donar resposta a lesnecessitats socials per situar-se sotaels designis del mercat i resoldreles necessitats del sistema capitalis-ta neoliberal. Des de la PUDUP ensoposem radicalment a aquest model,i advoquem per una transformaciódel sistema educatiu com a espai decreació conjunta del coneixement i dedesenvolupament humà i social. Vo-lem un sistema educatiu al servei deles classes populars, al qual puguinaccedir totes les persones, un sistemaeducatiu amb l’objectiu de combatrela inferiorització de la majoria popu-lar i de construir una societat basadaen la igualtat, la llibertat, la democrà-cia i la justícia social.No volem pagar el seu deute ambla nostra educació. Per tant, poten-ciem un cicle de lluita que es va ini-ciar amb la vaga del dia 28F i ambun seguit d’accions prèvies, i ques’estendrà fins a aconseguir la de-rogació de la LOMQE, la destituciódel ministre Wert, la retirada de lestaxes imposades i la construcció d’unsistema educatiu públic i gratuït querespongui a les veritables necessitatsde la majoria social.Fem una crida a la mobilització, asortir al carrer per retornar l’educacióa la societat, i la societat a l’educació.L’educació és de tothom, el deute ésvostre: no devem, no paguem!L’ ALTRA REALITATJa fa un any que ens va deixar elnostre company Pere Serrad, desobte, com si tinguessin la necessi-tat de col•lisionar en no se sap on,Mari Àngels Rodriguez també ensabandonava. A ambdós vaig tenir lasort de tractar-los i acostar el mus-cle en més d’una ocasió, puc afirmarsense cap rubor que els consideravano sols companys sinó amics quevan contribuir significativament a lameva formació anarcosindicalista. Éscert que els seus compromisos ambl’Organització van ser dispars i, noobstant això, en cert sentit van cami-nar en paral•lel.Vaig conèixer primerament al’Àngels, tenia notícies sobre el seutarannà en càrrecs de responsabilitatconfederal, també del seu geni, enca-ra que mai havíem treballat junts, vaser a partir de compartir temps difícilsi foscos, posteriors a la ruptura de laCNT després del funest Congrés dela Casa de Campo de 1979, quan vaigtenir la sort de coincidir en més d’unaocasió amb ella, i va ser en aqueststemps de nua i notòria subsistència onvaig percebre l’autèntic caràcter de laque a partir de llavors no va deixar deser la meva amiga.Però, com no hi ha mal que cent anysduri, amb la celebració del VIII Con-grés de la CNT (Congrés de Valèn-cia) el 1983, subscrivíem una cridaa la reunificació confederal i, encaraque la resposta va ser heterogèniaaixí com les sempiternes agressionsi assalts de locals, definitivament el1984 va tenir lloc en el Palau de Con-gressos i Exposicions de Madrid elCongrés Extraordinari d’Unificació.És a partir d’aquest moment quan lacol•laboració s’accentua, bàsicamentdes de l’organització dels actes i elec-ció de materials del 75 aniversari dela constitució de la històrica centralanarcosindicalista. Ja llavors aflora-ria el seu tarannà conciliador, encarala recordo intervenint en una disputasobre continguts, tan sols hores abansd’inaugurar els actes després d’unaagitada nit de treball preparatori.Al Pere vaig trigar més temps entractar-lo, encara que coincidim en vi-vències en l’esdevenir del temps sensearribar a conèixer-nos personalment.Va ser des del moment que compartimresponsabilitats en el Sindicat i la Fe-deració de Banca de Catalunya quanvaig tenir la sort de treballar a l’unísonen moments de vegades no del tot en-certats i constatar com, d’una formasilenciosa i sense grans ostentacions,desenvolupava la seva capacitat orga-nitzativa. El que resultava trist era veu-re com alguns suposats sindicalistes, apesar de la seva malaltia, s’enfotiend’ell fent cas omís als seus requeri-ments de no fumar en les reunions, ales quals assistia en representació delnostre Sindicat, a més de sofrir estoi-cament les desqualificacions i exa-bruptes de qui únicament accepten larealitat que els interessa i torpedegenqualsevol intent d’enteniment. Aixíera el Pere, ni una paraula més alta queuna altra. No obstant això, mai va de-fugir discussions i enfrontaments quehaguessin minat la moral de qualsevolaltre afiliat.Ambdós convenien a mostrar el seu ju-dici sense el menor retraïment, tampocamagaven res ni pretenien convèncer,qui els volgués escoltar bé, qui no, ellss’ho perdien, el temps s’encarregariade confirmar o treure’ls la raó. Harmo-nitzaven magistralment la teoria ambla pràctica i eren incapaces d’exigir alsaltres el que ells no estiguessin dispo-sats també a practicar.Molts moments de descans vaig te-nir la sort de compartir amb ells, enaixò d’igual forma era gratificant laseva companyia i saber estar, algunshan quedat en el tinter i no van poderrealitzar-se, però, us prometo que enrecord de la nostra amistat i en el vos-tre nom penso portar-los a terme commés aviat millor. Mari Angels i Pere,us trobem a faltar molt i la CGT sensevosaltres és menys creïble.In memòriam: una vida que bé mereix un homenatgePepe Berlanga
  12. 12. Maig de 2013 Treball - Economia · 11Davant els ERO i elsacomiadaments col·lectius en elsector financerFESIBAC-CGTEl sector financer ha començat apatir en carn pròpia diversos pro-cessos d’acomiadaments col•lectiusde manera traumàtica. Casos comel de Sabadell-CAM o el de Bankiaeren impensables fins a fa molt poc,ja que les empreses (bancs i caixes ac-tualment bancaritzades) havien portata terme les seves reestructuracions oreduccions de plantilla per mètodesmenys traumàtics.La nova situació obliga als treballa-dors i als sindicats del sector a res-pondre a l’agressivitat de les mesurescol•lectives d’acomiadament. El difí-cil context en el qual es produeixenaquestes mesures està marcat, d’unabanda, per la situació d’un sector queha sofert una forta desregularitzacióen matèria d’horaris laborals, salari,funcions i mobilitat geogràfica, que amés es caracteritza per una competiti-vitat feroç que aboca a les plantilles auna carrera despietada de consecuciód’objectius comercials.Tot això ha anat minant la moral deles plantilles, i el descrèdit de la lluitacol•lectiva com instrument d’avanç,caient en l’individualisme en la me-sura que s’han anat individualitzantles condicions de treball. El resultatés una baixíssima taxa de resistènciadavant l’agressivitat patronal (valguicom exemple l’escassa participacióen les últimes Vagues Generals), enuna situació de por generalitzada i de“salvi’s qui pugui”.L’altra circumstància que determina elmarc actual, és la imposició d’una re-forma laboral salvatge, que ha deixata la gent treballadora absolutament ala mercè de la voluntat dels patrons.Al llarg del temps, i especialment enels últims dos anys,els drets laboralshan quedat reduïts a enderrocs, i lesfacilitats per a acomiadar, individuali col•lectivament, són pràcticamenttotals.Amb aquesta carta blanca, els empre-saris, especialment les grans corpo-racions, s’estan emprant a fons, comera d’esperar, i les conseqüències detot això són la proliferació dels expe-dients d’acomiadaments col•lectiusi l’augment d’un atur generalitzat,pràcticament fora de control, superantels sis milions i camí dels set milionsde persones.Amb tot això, la situació creada ésd’una tremenda injustícia:- Els Acomiadaments Col•lectius re-cauen sobre els treballadors “del ca-rrer” i no sobre els seus alts directius,veritables culpables de la situació, perla seva gestió nefasta o presumpta-ment delictiva, a més de la immorali-tat que representa mantenir les retribu-cions extra-conveni, mentre es deixa ala gent en el carrer.- Mentre els banquers reben enormesajudes a càrrec de l’erari públic, es ne-guen o retallen ajudes a les capes mésnecessitades de la població (als bancsespanyols, 225.000 milions del BCE i65.000 milions del FROB, que podrienaplicar-se a seguir pagant els sous delstreballadors afectats pels ERO durantanys i anys).- Les empreses reflotades amb enormesquantitats de fons públics estan sentregalades al capital privat, al preu sim-bòlic de 1 euro. Ja s’han portat a termetres operacions d’aquest estil: la CAMregalada al Banc Sabadell, UNNIM alBBVA i Banc València a Caixabank.Amb tot això, s’han evaporat més de10.000 milions d’euros de diners pú-blics, l’equivalent de totes les retalla-des portats a terme pel govern de Ra-joy, en Sanitat i Educació.Per això, i davant l’aplicació dels aco-miadaments col•lectius en el sectorfinancer, en la Federació de ServeisFinancers i Tècnics de CGT (FESI-BAC-CGT), no ens resignem al paperde col•laboradors, ni a abraçar la teo-ria del mal menor, perquè sabem queés l’avantsala del mal major. Tampocacceptem els xantatges que s’han con-vertit les negociacions d’ERO i aco-miadaments col•lectius. Com diuen elsnostres companys de Bankia, l’entrar anegociar un acomiadament col•lectiués com acceptar haver de triar entre queet donin un tir en el cap o en el genoll.Quan tries que t’ho donin en el genoll,consta amb caràcter general que ets elteu qui ho ha triat. Però, a més, et tor-nen a apuntar al cap.Els acords de la CGT que defineixenla nostra posició davant els acomiada-ments col•lectius en el sector són elssegüents:- La CGT, en el seu Congrés Confe-deral celebrat en 2009 va aprovar unaresolució per la qual CAP SECCIÓDE CGT POT SUBSCRIURE ERO(ara Acomiadaments Col•lectius) ENAQUELLES EMPRESES QUE TIN-GUIN BENEFICIS.- El VII Congrés Federal de FESIBAC-CGT, celebrat al novembre de 2012,va acordar que aquelles empreses fruitde l’absorció d’una empresa amb pè-rdues per una altra amb beneficis, hade considerar-se com una sola em-presa (l’empresa real) el resultat finalde la qual serà de beneficis o pèrduesperò, en qualsevol cas, considerades enconjunt. En el cas que el resultat finaldonés beneficis, CGT no podria subs-criure un ERO en ella.- En ambdós Congressos es va acor-dar també que les persones delegadessindicals de CGT de les empreses ambERO suspensius que signi la CGT, hande ser considerades com qualsevol altretreballador, renunciant a les garantiesque mantenen per la seva condició detals.- A més, en el Congrés Confederal de2009 es va acordar reivindicar unaBanca Pública, ètica, controlada i ges-tionada democràticament, i al servei dela gent treballadora i del conjunt de lasocietat.Des del compliment d’aquests acordsde la CGT, volem deixar molt clara lanostra oposició pel que fa als ERO iacomiadaments col•lectius que consi-derem fraudulents. Com alternativa ala pèrdua de milers de llocs de treball, ial frau a les arques públiques que s’estàproduint, proposem que les empresesfinanceres trencades i reflotades ambfons públics no siguin regalades frau-dulentament a altres empreses absor-bents, sinó que han d’entrar a formarpart de la xarxa de Banca Pública, man-tenint la integritat de les seves planti-lles i xarxes d’oficines.La Banca Pública és més necessàriaque mai, perquè l’actual monopoli dela banca privada solament fomental’especulació, l’ofec de l’economiaproductiva i l’empobriment del conjuntde la població. Convidem a totes i totsa aquest debat tan important per a la so-cietat, sense el qual veiem impossiblesortir de la crisi d’una manera justa isocial.Mentrestant, també volem feruna crida a les plantilles del sector fi-nancer, perquè entre totes i tots assolimparar la sagnia de llocs de treball ques’està produint, i el desfalc a les arquespúbliques que tot això suposa.Contraels acomiadaments col•lectius fraudu-lents i el saqueig dels fons públics.Pel manteniment de l’ocupació i elsdrets laborals.Per una banca pública, ètica i demo-cràtica.Dones Llibertàries i la Secretaria de Gènere de CGTCatalunya prenen nou impulsDones Llibertàries de CatalunyaEl col•lectiu Dones Llibertàries deCGT Catalunya neix l’any 2002.La fundació del grup tenia com ob-jectius prioritaris ser una eina útil perles afiliades del sindicat, incidir en lanegociació col.lectiva amb visió degènere, visibilitzar la necessitat delrepartiment del treball domèstic i decura per afavorir la presència de donesa les tasques sindicals, guanyar un es-pai propi dins el moviment feministade classe, el feminisme antipatriarcali anticapitalista.Desprès de molts anys i moltes resis-tències, articles, ponències als con-gressos i treball feminista dins i foradel sindicat, no va ser fins el Congrésde la CGT de Catalunya a Lleida el2010 que Dones Llibertàries va as-sumir la Secretaria de Gènere, 8 anysmés tard de la nostra fundació comcol•lectiu de dones feministes.A partir del Congrès de Lleida, el col.lectiu Dones Llibertàries ha donat im-púls a la Secretaria de Génere de CGTCatalunya. Les lluites en defensa delsServeis Pùblics, la lluita contra elsacomiadaments de dones (Ana Pozo,Charo, Caprabo), sempre a la midade les nostres limitades possibilitats,l’elaboració de Plans d’Igualtat alsconvenis col•lectius de Indra i Seat, elprotocol contra l’assetjament sexual ala feina, la col•laboració amb compan-yes en situació de violència de gènere,la implicació a la campanya pel dreta l’avortament, ens ha permès aparèi-xer al sindicat i al moviment feministacom una eina necessària per a la lluitasindical i social de les dones treballa-dores.A partir de l’any 2011, un nou ciclede lluites dona impuls a Dones Lli-bertàries i la Secretaria de Gènere.Les lluites del sector públic contrales retallades, el moviment 15M, lacreació de Feministes Indignades i al-tres grups de joves feministes antipa-triarcals i anticapitalistes, el viatge deMartha Ackelsberg financiat per unauniversitat americana i l’SP Catalun-ya, les presentacions del documentalIndomables elaborat per CGT-LKN,la implicació important a la campan-ya 8 de març, les propostes a la VagaGeneral del 14N, la creació del piquetfeminista, la participació a la cam-panya “stop bales de goma”, contra laViolència de Gènere el 25N, però tam-bé a l’acte d’homenatge a Durruti, ensha consolidat a Dones Llibertàries i laSecretaria de Gènere dins el sindicat,però també al moviment feminista an-tipatriarcal i anticapitalista.La creació de la Secretaria de Gè-nere a CGT Girona, Caprabo, BaixLlobregat, així com la ampliació del
  13. 13. 12 · Treball - Economia Maig de 2013col•lectiu Dones Llibertàries a uni-versitat, ensenyament i administraciópública, ens senyalen el camí, encaratímid que cal continuar.L’èxit de la jornada del 2 de març del2013 “Ni Patriarcat, ni Capitalisme:Alternatives Feministes”, organitzadaper Dones Llibertàries i la Secretariade Gènere, amb la colaboració de l´SPCatalunya, és el resultat d’anys de llui-ta i pràctiques feministes. La jornadava començar amb 1 minut de silenciper recordar a Salvador Puig Anti-ch, militant anarquista assassinat pelfranquisme. La participació d’Homesper la Igualtat, la antropòloga femi-nista Verena Estolcke, la XES (Xarxad’Economia Social i Solidaria), la visióinternacional de l’opressió i explotacióde les dones, el debat intergeneracionalentre feministes dels 70 (La Pelu, laSal), 90 (feminisme gai lèsbic) i 2012(Feministes Indignades i Gatamaula),va donar una visió complerta del femi-nisme de classe del que nosaltres ensreivindiquen. La participació de 50 do-nes i homes al llarg de tota la jornada,el debat inconclús sobre els subjectespolítics i socials de revolució, la rei-vindicació dels colors lila (feminisme),vermell i negre de l’ideari anarcosindi-calista, així com una part lúdica-reivin-dicativa, es van fer arribar a la conclu-sió de la necessitat de crear JornadesIntergeneracionals Estacionals.La jornada de primavera, que ja hemcomençat a preparar serà “Dones i Tre-balls” i comptarem amb la participacióde dones de Caprabo, la Secretaria deGènere del Baix Llobregat, dones deles lluites de la universitat, dones i sa-lut...). La elaboració d’un documentsobre dona i repressió la aportaciósobre la invisibilitat econòmica deltreball reproductiu serviran per centrarels debats. Igualment volem comptaramb la presència del Jovent Llibertarique ha començat una campanya contrales ETTs i el bloqueig en la negociaciódels convenis col•lectius.Elaborar un tríptic sobre assetjamentsexual i laboral a la feina, reforçar elscontactes amb les secretaries de gène-re, crear contactes amb les dones afilia-des al Garraf, amb la secció sindical deAlcampo (majoritàriament dones). Lajornada de primavera tindrà com ob-jectiu el debat intergeneracional entredones afectades per la crisi capitalista,la creació de subjectes de lluita i revo-lució, el suport mutu entre nosaltres,avançar en la concreció dels piquetsfeministes en les Vagues Generals, aixícom avançar en la concreció de la Vagade Dones.Pel manteniment sostenible de la jardineria pública.No a la privatització de Parcs i Jardins de Barcelona!Secció Sindical CGT Parcs i JardinsBarcelonaEls parcs i jardins de Barcelonacomponen un patrimoni ciutadàirrenunciable, herència de diversesgeneracions de barcelonins i barce-lonines i fruit de molts anys de rei-vindicacions veïnals i de l’esforç pelmanteniment d’aquests espais perpart de la plantilla de l’Institut Mu-nicipal de Parcs i Jardins. El governmunicipal ha de ser garant d’aquestpatrimoni, amb l’objectiu d’ampliar-lo i millorar-lo, mai per especular iafavorir interessos privats a través dela seva gestió.La transformació de l’Institut en en-titat pública empresarial local, l’any2005, va suposar una ruptura respec-te al model de gestió directa que elprimer ajuntament democràtic haviarecuperat als anys 80. En aquella eta-pa, el manteniment de la jardineriade Barcelona va ser un referent reco-negut arreu. Des de llavors fins avui,Parcs i Jardins ha sofert la externalit-zació -del 35 % dels treballs encoma-nats- a empreses privades, que sub-contracten maquinària i treballadorsi, en una espiral d’interessat descon-trol, acaben deteriorant el servei quepresten, augmentant gradualment elpressupost inicial i sense assumpcióde responsabilitats pels reiterats in-compliments.Amb la privatització del servei, es-tem tornant al model fracassat delsanys 60 i 70, quan el mantenimentdel verd de la ciutat estava en mansd’empreses privades que mantenienun servei degradat, amb pràctiquescorruptes.Per tot això:* Manifestem la necessitatd’augmentar el patrimoni verd públic,que manté a cada ciutadà de Barcelo-na molt per sota dels 10 metres qua-drats aconsellats per l’OrganitzacióMundial de la Salut.* Denunciem la política de privatit-zació de serveis, actualment més del35%, cedint a empreses privades elmanteniment dels jocs infantils, partde la poda d’arbrat, tractaments fito-sanitaris i en aquets any 2013 el man-teniment de les jardineres, el tanca-ment dels parcs, etc..., renunciant finsi tot a exercir un control de qualitatde les privatitzacions, el qual tambés’externalitza.* Mostrem el nostre rebuig a la po-lítica de contractació de personal.La supressió de la contractació del’estiu, coincidint amb les vacancesdel personal amb el consegüent de-teriorament del verd, en èpoques degran ús ciutadà. No es con-voquen Ofertes Públiquesd’Ocupació, obertes a totsels ciutadans, per tal demantenir les ràtios neces-sàries per Ha. que permetinrealitzar el mantenimentsuficient dels serveis en-comanats. S’ha permès lacontractació personal (ma-joritàriament tècnic) senseprocés selectiu conegut, nitenint en compte els cri-teris de publicitat, mèriti capacitat per accedir aun lloc de treball públic.S’acomiaden als treballa-dors d’oficis (15 acomia-daments en l’actualitat) quehan accedit per un procésd’Oferta Pública mentre esrenova a caps i tècnics quehan entrat sense procés se-lectiu i s’impedeix l’accés ala jubilació parcial a perso-nes de oficis que complei-xen els requisits per fer-hoi nega el dret a treballar alsintegrants de la borsa depeons de l’Institut.* Reclamem que es fomen-ti la participació de les or-ganitzacions veïnals en elcontrol de la gestió del pa-trimoni verd de la ciutat, reconeixentel seu dret a formar part del Conselld’Administració de Parcs i Jardins.* Demanem que es faci una auditoriade l’estat actual dels treballs externa-litzats, pel que fa al cost i la qualitatde servei prestada.* Exigim una política d’ocupacióde l’espai públic més sostenible,que eviti les grans inversions per laseva “posta a punt” o plans integralsi aposti per dotar-lo de manera justade mitjans humans i materials pro-pis, prioritzant l’ús de la ciutadaniade Barcelona, i ens manifestem encontra de la mercantilització d’espaiscom el Parc Güell, a través del cobra-ment d’entradesLa política de reducció de plantilla ila creixent externalització de serveismitjançant contractes a companyiesprivades, s’emmarquen en les po-lítiques de retallades que utilitzend’excusa la crisi actual, sense enten-dre ni explicar a la ciutadania que laprivatització implica pagar dues ve-gades, finançant el servei prestat peralgú sovint mal pagat i en precari, iel guany empresarial d’intermediarisprivilegiats.És per tot això que CGT a Parcs i Jar-dins demanem el retorn al model degestió directa amb personal propi quepermeti dur a terme els treballs enco-manats pels estatuts de l’Institut i quela ciutat mereix.

×