Catalunya 80 Desembre 2006

459 views

Published on

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
459
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Catalunya 80 Desembre 2006

  1. 1. CatalunyaQ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Nov. 2006 • núm. 80 • 0,50 euros • http:pangea.org/catalunyacgt/index.htm www.cgtcatalunya.cat No s’entén gent cases sense casa gent Foto: Mireia Bordonada
  2. 2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) Incívics, okupes, els 250 i els dolents d’Ibèria • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona que només ens volen mal, que són dia també,,, i aguantem, callem i Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 uns malcriats a qui hagués convingut aguantem, que per a això estem, per alguna òstia quan eren petits i segur aguantar i per a treballar. FEDERACIONS COMARCALS que ara no enredarien tant i farien Una colla de dropos!, això és el Anoia més bona presència. El que encara que són. On s’és vist deixar tan ma- Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 ningú no ha aclarit és què és el que lament el país... Què diran els turis- cgtanoia@yahoo.es venien a fer aquests de l’Habitatge a tes? Ells que vénen de països on tot Baix Camp/Priorat Barcelona, potser a comprar solars és net i polit! Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net edificables? A posar una empresa Ara bé, el que més por ens fa a Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 immobiliària? No se sap, però és totes les policies i amos del carrer en Baix Llobregat igual, anaven ben mudats i amb aixo general és que un dia, els 250, els Cra. Esplugues, 46 n’hi ha prou, segur que portaven ca- okupes i els desvagats en vaga s’u- 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 lerons per a la ciutat. neixin, no en organitzacions estables, Ara bé, si a casa nostra hem de sinó en objectius, els reclamin i els Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de Montserrat parlar d’alguns dolents de veritat, vulguin de veritat. Això seria el caos Tel. 93 778 04 93 d’aquells de les pel·lis d’abans, total, i no només a l’aeroport. És una Baix Penedès aquests són sense cap mena de dubte possibilitat remota perquè ja ens en- Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 els treballadors i les treballadores carreguem nosaltres, els defensors de cgt.baix.penedes@gmail.com que embarquen les maletes a Iberia. l’ordre i la llei, de posar-los amics Barcelonès Nord On s’és vist? Una colla de perdularis nostres dins que sempre atien fantas- Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@wanadoo.es que no van deixar anar de vacances a mes vells del passat per tal que entre Tel. i fax 93 383 18 03 mig món perquè els feien fora de la ells no es puguin veure. Ai, si això Garraf-Penedès feina..., com si no ens fessin fora a passés la cosa seria encara pitjor. Lepant, 23, baixos 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org totes i a tots fora de la feina dia sí i Deixaríem de jugar, segur. Tel. i fax 93 893 42 61 Maresme Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es Còmic - Ácido Crítico Tel. i fax 93 790 90 34 Vallès Oriental Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 FEDERACIONS INTERCOMARCALS Informe policial secret: que els home si les dones arreglades Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a d’Europa, “els ministres de l’Habi- 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Si alguna cosa caracteritza l’actual tatge” els diuen, volien fer una Cime- Ponent estat de coses al nostre país i al món ra a Barcelona i diuen que els de la Av. Catalunya, 2, 8è mundial en general és la recerca i lo- colla dels 250 els ho van impedir. 25002 Lleida - lleida@cgt.es Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 calització de cupables. Qui mana té Ningú no sap qui són però ja tot Camp de Tarragona els mitjans de comunicació en bona apunta que es tracta d’okupes, una Rambla Nova, 97, 2n 1a part per a això. Ells ens indiquen a altra colla de gent dolenta que ens ho 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 qui cal odiar o a qui cal donar les cul- espatlla tot quan volem figurar i anar pes dels nostres mals. Un dels dar- de dinar de gala. Aquests omplen rers odiosos que han sortir a la llum cases buides de brossa i peguen als FEDERACIONS LOCALS pública són els de la banda dels 250. policies. Són molt dolents i fins i tot Barcelona Via Laietana, 18, 9è Es tracta d’un grup de trinxeraires algú deia si no havien estat els culpa- 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org que es dediquen a trencar la placide- bles d’allò de l’11 de setembre del Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 sa de les nits barcelonines i a cremar 2001 a Nova York... són tan dolents! Manresa Circumval·lació, 77, 2n tot el que es troba per davant. Es veu Tots junts, okupes i els 250, es veu 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el divendres 20 Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, Mireia d’octubre del 2006. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: Moy, Assemblea Pagesa de Catalunya, Plataforma Transgènics Sabadell “No sé on ets Margalida Fora, Ateneu La Torna, SOS Racisme, Assemblea Popular per l’Habitatge Digne, Ateneu Unió, 59 però el cant si t’arriba 08201 Sabadell - flsbdcgt@iespana.es Enciclopèdic Popular, Cedall, M. Àngels Rodríguez, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals Tel. i fax 93 745 01 97 de CGT. Fotografies: Mireia Bordonada (portada), Dídac Salau, Joan Ramon Ferrandis, Gabriel pren-lo com un bes, Terrassa Serra i Antonio Aranda. Il·lustracions: Ácido Crítico. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: crida el nom del teu amant; Ramon Llull, 130-136 Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dime- bandera negra al cor” 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com cres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) crono- Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 cata@cgtcatalunya.cat “Margalida”, lletra de Joan Isaac i Joan Oller Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Pedrissos, 9 bis Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" 08211 Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: cgt.castellar@terra.es - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Tel. i fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Novembre de 2006
  3. 3. REPORTATGE Si voleu seguir el vídeo, “Per ordre de l’alcalde, es fa saber a http://www.youtube.com tothom, que una fera ferotge del parc /watch?v=S4qac2A6h2Y s’escaparà, es prega a les senyores...” Punxem la bombolla DRET A L’HABITATGE PER A TOTES I TOTSRevolta popular contra l’especulacióText: Col·lectiu Catalunya; fotos: què estem parlant, de fet no vam ser borals als seus treballadors, ni tant va recórrer diversos carrers del cen- lAssemblea per lHabitatge Digne,Assemblea per l’Habitatge Digne nosaltres, els demagogs habituals sols sha mirat de garantir una certa tre fins a arribar a la plaça de Sant van destacar també el desallotja- segons ells, sinó el Molt Honorable estabilitat a un sector que es consi- Jaume. Durant el recorregut, es va ment injustificat de lacampada pre-En els últims mesos, hem vist com president de la Generalitat, qui va dera ja implícitament sobredimen- denunciar, amb un to festiu però vista per la nit del dissabte al diu-un moviment ha sortit al carrer, fer servir lexpressió "tres per cent" sionat per un país com el nostre. I contundent, la responsabilitat dim- menge: es tractava dun campamentaplegant persones de totes les con- en un marc tan incomparable com quan peti, què passarà?, qui pagarà mobiliàries, administracions públi- simbòlic i reivindicatiu que no ge-dicions, tot i que predominantment el Parlament de Catalunya. els plats trencats de lespeculació? ques i entitats financeres de lactual nerava cap molèstia ni als vianantsjoves, en defensa de laccés a un ha- El totxo i lespeculació són, a vulneració del dret a lhabitatge ni al trànsit. La desena de tendesbitatge digne, tal i com ens atorga més, els motors de leconomia, ca- El 30 de setembre digne. Lèxit de participació i el que es pensava mantenir una solagraciosament una Constitució que muflant amb les seves xifres ma- desenvolupament de les convocatò- nit a la plaça eren un símbol clar delni els mateixos responsables de croeconòmiques problemes estruc- El 30 de setembre, va tornar a sortir ries va ser possible malgrat les tra- motiu de la protesta: la impossibili-lEstat compleixen quan no els inte- turals en leconomia dun país que al carrer a Barcelona el moviment ves constants de les autoritats polí- tat daccedir a un habitatge digne.ressa. veu impassible com segments cada de les assegudes per un habitatge tiques i policials, en el que Només la incomoditat política que Aquest moviment ha tornat a cop més grans de la població estan digne, amb una manifestació con- interpretem com una persecució genera lexpressió ciutadana massi-posar sobre la taula el debat sobre caient en la precarietat i en la im- vocada per lAssemblea Popular per política duna protesta justa, legíti- va del malestar generat per un pro-lhabitatge, tema tabú en un país on possibilitat daccedir a lhabitatge. un Habitatge Digne, a la qual van ma i massiva que cap partit pot ca- blema social de primer ordre potel medi natural està sent arrasat pel Ja ens agradaria a nosaltres veure participar unes 10.000 persones pitalitzar ni utilitzar amb finalitats explicar una actuació policial injus-totxo, on bancs i caixes han aprofi- quines serien les xifres macroeco- sota el lema "No tindràs una casa en electoralistes. Entre els impedi- ta.tat lespectacular pujada dels preus nòmiques de lEstat, de les que tant la puta vida" i amb una campanya ments, els convocants de la marxa Els actes van acabar el diumengedels pisos per fer un transvasament es vanten, descomptant lespecula- gràfica molt innovadora. Des de van destacar el fet que la Direcció amb una assemblea popular on esde les rendes de les classes treballa- ció urbanística i en general el sector Nou Barris, lEixample, Gràcia i General de Seguretat Ciutadana va van tractar, entre daltres, la convo-dores cap a ells (per pagar les hipo- del totxo. Probablement, serien Sants es va portar a terme la inicia- alterar el recorregut de la manifes- catòria de mobilitzacions el 15teques cada cop més altes) que hau- molt diferents. tiva de baixar en marxa cap a la ma- tació de manera il·legal a lúltim doctubre, arran de la Cimera deria estat inimaginable només fa uns I dintre del món de la construcció nifestació. moment, deixant els convocants en Ministres dHabitatge de la UE (fi-anys. les coses no estan gaire millor: sub- Des de plaça de Catalunya, va indefensió i creant seriosos proble- nalment suspesa, vegeu comunicat) Les xifres canten: el preu dun pis contractacions encadenades, preca- sortir la manifestació que entre per- mes per mantenir el ritme de la que shavia de fer a Barcelona, o elnormalet al barri del Carmel, a rietat, sinistralitat laboral elevadís- sones, camions, consignes, tam- marxa. dia 11 de novembre coincidint ambhores dara (240.000 euros), no és sima, fer servir treballadors bors, bicicletes, pancartes, gralles, Posteriorment, es van desenvolu- el Meeting Point de bancs, caixes,gaire més econòmic del que costava immigrants sense contracte, etc. camió amb sound system... i la vo- par diverses activitats a la plaça de constructores immobiliàries i ajun-fa només cinc anys un pis al mateix Malgrat lespectacular boom da- luntat de dir prou a lespeculació i Catalunya i es va muntar una petita taments.passeig de Gràcia de Barcelona. Els quest sector, sha estat incapaç de demanar la real aplicació del dret a acampada que va ser desallotjadamateixos polítics saben molt bé de garantir un mínim de condicions la- lhabitatge (recollit a la Constitució) per la policia durant la nit. Des de continua a la pàgina 4 >Catalunya. Novembre de 2006 3
  4. 4. REPORTATGE COMUNICAT De les assegudes populars i la conscienciació a la suspensió de la Cimera dels Ministres d’Habitatge de la Unió EuropeaResposta a lasuspensió dela reunió deministres de Història i objectius dunl’Habitatge dela Unió Europea moviment nou i innovador Assemblea Popular per l’Habitatge Col·lectiu Catalunya rials dels grans grups de la cons- trucció, afavorint polítiques despe-P er què ha estat cancel·lada aquesta cimera de ministres?Que no ens vinguin amb excuses Des del 14 de maig i a partir duna convocatòria anònima per Internet, diversos milers de persones sortiren culació immobiliària i de construc- ció desenfrenada, en contra qualsevol criteri ecològic i social.sobre la violència, això no cola. De al carrer en diverses ciutats i feien Les polítiques dhabitatge estanquè tenen realment por les nostres assegudes per mostrar la insosteni- subordinades a la dinàmica delautoritats? Tant els espanta que en ble situació de lhabitatge en tot mercat i als interessos del sector deaquest país es parli sobre habitat- lEstat espanyol. Des daleshores, en la construcció.ge? Què estan amagant? algunes ciutats sha format un mo- El govern de lEstat i de la Generali- No sortiran sense escoltar-nos. viment social que vol fer efectiu el tat eren conscients que la CimeraAquesta és la frase que apareixia en dret a lhabitatge reclamant laccés a seria una nova ocasió per tal que elels cartells i adhesius que lassem- un habitatge en condicions dignes, creixent moviment pel dret a lhabi-blea popular per la vivenda digna sense precarietat ni esclavismes. tatge pogués fer sentir de nou lade Barcelona havia començat a re- Davant un problema que pateix la seva veu. Una veu incòmoda, enca-partir per tota la ciutat amb la in- majoria de la població, una exigèn- ra més, per expressar-se a les portestenció de realitzar una assentada cia senzilla i clara: el compliment de les eleccions a la Generalitat. Éspacífica el pròxim dia 16 davant la efectiu de larticle 47 de la Constitu- la falta de solucions pel problemacimera de ministres de vivenda eu- ció. Larticle 47 de la Constitucióropeus. Espanyola afirma que tots els ciuta- Des daquell 14 de maig en el dans tenen dret a gaudir dun habi-que un mail anònim convocava a tatge digne, que els poders públicsrealitzar assentades en les princi- faran efectiu aquest dret, que impe-pals places de les ciutats de tot Es- diran lespeculació i que la comuni-panya, cinc mesos han passat ja. tat participarà de les plusvàlues ge-Cinc mesos plens dactivitat, en els nerades per lacció urbanística. Peròque un nou moviment social sha lluny daixò, els poders públics noanat forjant al voltant de larticle 47 fan res per fer efectiu aquest dret nide la constitució, que clarament diu per impedir la pujada de preus queque les institucions hauran de go- converteixen en un malson el fetvernar per a garantir el dret efectiu daconseguir casa i provoquen unaa una vivenda digna per a tots els transferència brutal de diners desciutadans. dels assalariats cap a les immobilià- Assegudes tots els diumenges ries i les entitats financeres.durant dos mesos i després una Es vol punxar la bombolla, que lha-gran manifestació abans de lestiu i bitatge deixi de ser el gran negoci iuna altra molt més gran encara els polítics deixin de mirar cap a un(15.000 persones a Barcelona), el altre costat o, pitjor, que deixinpassat 30 de setembre. dimplicar-se a fons en el desenvo- festació del 30 de setembre. moviment pel dret a lhabitatge de lhabitatge i contra lespeculació Si alguna cosa ha deixat clar lupament daquest model econòmic Lexitosa manifestació del 30 de se- digne, en un context en què la re- la que va motivar la suspensió de laaquest nou moviment és que les basat en el totxo: volen que sadop- tembre ha estat una manera més pressió i criminalització dels movi- Cimera. En aquest context, és im-seves intencions son pacífiques: ni tin duna vegada i per sempre les que la problemàtica escandalosa de ments socials només fa que aug- portant aprofitar limpacte que laun sol acte vandàlic, ni una sola mesures estructurals necessàries lhabitatge arribi a la primera plana, mentar. Les mateixes discrepàncies decisió de suspendre la Cimera haprovocació, ni un sol altercat, ni per afrontar la situació. Tots sabem que els responsables polítics sado- entre govern central, Generalitat i tingut per donar un nou impuls almolt menys agressió, ni a béns ni a del que estem parlant: "tota Espan- nin que la gent ja no es creu les Ajuntament de Barcelona sobre les moviment per un habitatge digne,persones. ya és Marbella". Els qui arriben i seves mentides, que molta gent raons esgrimides són un exemple continuar amb les mobilitzacions i Sens dubte, aquest moviment no les qui no arriben a mileuristes, els nestà farta i un ampli moviment ha de la poca credibilitat daquestes. seguir construint un ampli movi-és violent. El moviment popular joves i no tan joves, la gent gran decidit que no pararan fins que tots En realitat, sembla més plausible ment social, unitari, per la base, queper la vivenda creix i creix cada dia acorralada per immobiliàries, oku- i totes tinguem la possibilitat de que els motius reals de la suspensió combati lespeculació immobiliàriai és així perquè la gran majoria de pes, hipotecats..., aquesta és la va- tenir un habitatge digne. Perquè, si de la trobada de ministres dhabitat- i plantegi alternatives a lactualla població pateix directament la rietat de la gent que des de llavors segueixen les coses tal com estan: ge són la incomoditat amb què el model de política dhabitatge.impossibilitat daccedir a una vi- sestà organitzant en lAssemblea "No tindrem una casa en la puta govern afronta el creixement des de Pel que sembla, la Cimera Europeavenda en condicions dignes. per lHabitatge Digne de Barcelona. vida". fa uns quans mesos del moviment de lHabitatge es portarà a terme a Per molt que intentin desviar la- Des del 14 de maig, shan realitzat pel dret a lhabitatge digne que, a Barcelona el mes de novembre, untenció amb assumptes que no hi sis assegudes-manifestacions. La Suspensió de la cimera poc a poc, es va consolidant. Fonts cop passades les eleccions catala-tenen res a veure, el moviment per participació va ser decreixent en les de liberinfo.net suggereixen que ve- nes.la vivenda no saturarà fins que la assegudes, encara que no en les as- Val a dir que finalment el govern es- ritablement les coses van anar així ivivenda deixi de ser un negoci i semblees, on es van concentrar les panyol va decidir suspendre la Ci- que ja el 2 doctubre va ser quan es Podeu trobar méspassi a ser un dret. I no estem par- forces per preparar la manifestació mera Europea de lHabitatge que s- va prendre aquesta decisió. informació a:lant de vivendes de protecció ofi- del 2 de juliol en la qual van partici- havia de realitzar a Barcelona el 15 En un país on la indústria de lacial ni altres pedaços: estem parlant par més de mil persones, tant a Bar- doctubre, argumentant que hi po- construcció és el veritable motor www.vdevivienda.netde reformes estructurals urgents, celona com a Madrid. A Barcelona, dria haver incidents importants pro- econòmic en el qual es sustenten les http://www.bcn.vdevivienda.netnecessàries i possibles. la manifestació va suposar un salt vocats pels "okupes" i els col·lec- taxes de creixement dels darrers vivienda.todaviapordeterminar.com endavant, va ser una mani animada, tius "antisistema", arguments poc anys, el govern i les autoritats públi- www.viviendadigna.org/catalunya/Si no hi ha ministres algú haurà divertida i amb un munt de contin- creïbles que constituïen al mateix ques practiquen una política de se- http://www.viviendadigna.org/cata-de donar la cara! gut. El següent pas ha estat la mani- temps un intent de criminalitzar el guidisme als interessos empresa- lunya4 Catalunya. Novembre de 2006
  5. 5. REPORTATGE L’Assemblea Popular per un Habitatge Digne es presenta amb les seves pròpies paraules V de vivenda som totes i totsQui som?Som lassemblea popular per un ha-bitatge digne. Som persones quearrel de les assegudes fetes a PlaçaCatalunya ens vam començar a tro-bar a la plaça del Rei durant unsdissabtes i ara ens reunim al carrerMagdalenes. Som un grup força di-vers, hi ha gent que participa i té laseva implicació en daltres col·lec-tius, organitzacions, moviments,ateneus o associacions com tambéhi ha molta gent que no està orga-nitzada a cap col·lectiu. Això és elque creiem que li dóna molta rique-sa i diversitat a les assemblees, queestan plenes daportacions col·lecti-ves i personals on la difusió a per-sones i col·lectius està molt present.No partim de zero amb el problemade lhabitatge perquè a part de lesnostres vivències pròpies, ja sigui lamaleïda hipoteca que ens ofega, elslloguers abusius, la vergonya delmobbing, hi ha gent que ja portamolt de temps implicada i donantresposta a situacions de mobbing ide violència immobiliària i urbanís-tica a la ciutat, visibilitzant la injus-tícia mitjançant accions i desobe-diència civil que recull la carta demesures elaborada per ells matei-xos (guerrilla de lhabitatge) i estan ro que es va superar arribant alsfent efectiu el seu dret a lhabitatge 15.000 participants.vivint a pisos buits dels carrersMagdalenes, Tallers i Amargós a Què volem fer?més de recolzar i ajudar als veïnsque pateixen mobbing. També hiparticipa gent de la Plataforma per El nostre objectiu més immediat iun Habitatge Digne que ja porten la concret era la manifestació del 30seva trajectòria [*]. Ens reunim set- de setembre , volem continuar ambmanalment i des de fa un temps les mobilitzacions. Com a Movi-hem anat creant comissions de tre- ment estem en un moment onball: difusió, gràfica, premsa, fanzi- volem arribar a la gent, a col·lec-ne, logística, Internet. És una mane- tius. Tots els nostres esforços esta-ra eficient de treballar, cada ven en aquesta manifestació tenintcomissió fa les seves reunions i clar que la nostra reivindicació ge-cada dimecres es va posant en neral és la del compliment de larti-comú el que sha anat fent. De las- cle 47 on lhabitatge sigui un dretsemblea va sorgir la idea de donar- per tothom i no un negoci on unsnos a conèixer als nostres barris i de la Pl. del Rei de Barcelona, aquests i preparar la mani , no ens vam des- nosaltres finalment vam acabar a la quants es dediquen a especular i aconèixer més a fons el que es viu a dissabtes el que fèiem era organit- animar per ser pocs mes aviat tot el plaça de Sant Jaume emocionats jugar amb les necessitats bàsiquescada barri i dintercanviar opinions i zar les següents setmanes amb contrari i va ser aquí que petites co- veient un vídeo amb la opinió i els de les persones, que sigui accessi-sentiments per això estem aquí , idees innovadores i força atractives missions es van posar en funciona- testimonis de la gent que va partici- ble i sapliquin les mesures necessà-així comencem a explicar-vos la per la gent com per exemple muntar ment: fer pancartes, fer difusió als par en les set assegudes. ries per tal que sigui possible tenirnostra petita historia com a movi- una berenada a la plaça de Sant barris amb flyers i pancartes, la co- La mani del 2 J va ser un punt un habitatge digne. Fa poc que ensment Jaume de Barcelona, llegir cada set- missió gràfica es va posar amb els dinflexió , ens va motivar molt coneixem, ens ajuntem gent que mana notícies relacionades amb l- cartells i flyers i la comissió de lo- més, va començar a venir més gent venim de llocs i realitats diferents,Què hem fet? habitatge o anar a la cambra de pro- gística es va posar de ple en la mani a les assemblees. Durant lestiu no de moment hem aconseguit moltes pietat i aturar el trànsit durant uns (escrits, vídeos, llogar camió, músi- hem parat: hem fet festes, hem estat coses junts, cadascú te la seva opi- moments per penjar cartells de car- ca) i daquesta manera vam arribar presents a les festes dels barris, hem nió, la seva manera de fer i ens res-El 14 de maig del 2006 a través de tró improvisats. al 2 J fent el recorregut habitual i fet assemblees i ens hem reunit per pectem com a persones i com amissatges i mails es va convocar A les assemblees de la plaça del molt festiu des de la plaça Catalun- comissions. Les comissions tenen col·lectius, tenim clara la nostra rei-una asseguda per lhabitatge digne a del Rei començàvem a parlar de fer ya fins la plaça Sant Jaume on du- més força, ens coordinem bé i vindicació i ens estem organitzantpartir daquí es van fer set assegu- una mani el 2 J a nivell estatal i això rant el recorregut vam fer assegudes estem molt motivats i amb moltes força bé.des més. A la primera una gent es ens engrescava força però les últi- a la Caixa i la Cambra de la Propie- ganes darribar a la propera mani- El nostre camí com a movimentvan intercanviar els correus electrò- mes assegudes van ser fluixes i la tat on vam trencar revistes immobi- festació del 30 de setembre on les tot just acaba de començar i lhemnics i van començar a convocar a plaça de Catalunya es va anar con- liàries mentre es llegien els preus nostres expectatives estan posades danar construint tots junts i a poc alassemblea popular cada dissabte a vertint en assemblees per organitzar desorbitats i inaccessibles per tots amb un número el 10.000!!! Núme- poc.Catalunya. Novembre de 2006 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA Vaga de fam dels El Govern “catalanista i d’esquerres” demostra acomiadats i el seu tarannà concedint una Creu de Sant acomiadades de Jordi a un directiu empresarial sense escrúpols Seat pel reingrés La lluita per la readmissió a Seat no fa ni un pas enrere La Creu de Sant Jordi per a lexpresident de Seat, un despropòsit més Seccions Sindicals CGT Seat i Acomiadats de Seat en Antonio Aranda OPINIÓ vaga de fam T ant la CGT com el Comitè Lassemblea dacomiadats i aco- En el trenta-cinquè de Solidaritat amb els aco- miadades de Seat, amb el suport de aniversari de l’ocupació miadats i acomiadades de la CGT i el Comitè de Solidaritat de Seat Zona Franca Seat van protestar enèrgicament amb els acomiadats/des, va acordar davant la decisió del Govern de la realitzar una vaga de fam que aco-La mateixa Generalitat de concedir la Creu de Sant Jordi al fins a fa poc president miadats/des de Seat i companys i companyes de la campanya de so-lluita obrera de Seat, Andreas Schleef, que sha lidaritat van portar a terme els dies destacat per una gestió fraudulenta, 20, 21 i 22 doctubre per a exigir laavui que ahir que va provocar una greu crisi en readmissió de tots els/les acomia- Seat, i per les seves accions antio- dats/des abans de finalitzar el Seccions Sindicats de CGT a breres en imposar per primera ve- 2006. Seat gada en la recent història daquesta Pocs dies abans del Nadal del Empresa lacomiadament forçós de 2005, la Direcció de Seat amb laE l dissabte 14 doctubre, es cele- brava el 35è Aniversari de lO-cupació de Seat Zona Franca, en un 660 treballadors i treballadores a través de lERO aprovat el desem- bre de 2005. Una de les principals Andreas Schleef va rebre el que es mereixia a les portes del Liceu. complicitat dels dirigents dUGT i CCOO i lautorització del govern Tripartit de la Generalitat, van aco-clar reconeixement a la lluita dels consignes que ha desenvolupat nia de Catalunya davant semblant miadades de Seat, i en defensa del miadar a 660 treballadors i treba-treballadors i les treballadores de aquest personatge ha estat la de insult a la dignitat col·lectiva. Evi- respecte que la ciutadania de Cata- lladores. Ara que ha quedat demos-Seat que per aquells anys, gens fà- lautoritarisme per damunt de qual- dentment, aquesta recitificació no lunya mereix. També van ser-hi trat el frau i inconsistència decils, van lluitar per poder tenir a dia sevol altra opció i sobre qualsevol es va produir, recordem que el tri- presents en la concentració treba- lexpedient, ara que el complimentdavui els drets que hi ha a Seat. actuació que shagi volgut desen- partit desquerres no va aturar lladors de “La Vanguardia” en llui- dels plans productius fa necessària En aquell moment va ser un or- volupar en defensa dels drets dels lERO de Seat. ta contra el procés de segregació la contractació de més treballadors,gull per a la classe obrera en gene- treballadors i treballadores. Per això es va fer una crida a la duna part de la plantilla per protes- és de justícia exigir: per Nadal totsral que els treballadors i les treba- Concedir aquest mèrit a aquesta ciutadania solidària, als treballa- tar per la concessió de la Creu de els acomiadats i acomiadades hanlladores de Seat Zona Franca persona pels serveis “prestats a Ca- dors i treballadores de Catalunya a Sant Jordi al president i editor de destar reincorporats a Seat.ocupessin la fàbrica en un clar talunya” diu molt dels interessos participar en una concentració el “La Vanguardia”, Javier Godó. Al llarg dels últims mesos i set-exemple de lluita obrera, però des- de la classe política que ens gover- dia 25 de setembre a les 18.30 No només a les portes del Liceu manes, les promeses de reingrésgraciadament es va produir lassas- na, que ha cedit als seus continus hores, a les Rambles, davant del van protestar contra el president de shan limitat a la revisió mèdicasinat del company Ruiz Villalba en xantatges durant el temps que ha Teatre del Liceu de Barcelona, Seat, sinó que a linterior, i quan dun petit nombre dacomiadatsentrar la força pública de la dicta- estat presidint la companyia. Per a coincidint amb lacte de lliurament aquest va recollir el guardó, un (prèviament enquestats i triats perdura disparant a tot el que es la CGT, aquesta distinció és un in- de la Creu de Sant Jordi al conjunt grup dels assistents a lacte el van UGT i CCOO), segueixen apli-movia. Aquest company va morir sult a la ciutadania i la classe treba- de premiats, una protesta pacífica xiular i esbroncar en suport dels cant-se criteris clientelars i, sobre-pel que creia que era just i perquè lladora de Catalunya. però sorollosa que va aplegar unes acomiadats i acomiadades que es tot, no garanteixen la reincorpora-la plantilla de Seat tingués uns Des del punt de vista empresa- 600 persones que van expressar la concentraven fora del recinte. Cal ció de tots els acomiadats i lesdrets que per aquell temps no exis- rial, la seva gestió ha estat nefasta, seva disconformitat contra el lliu- destacar també que Maragall, acomiadades. Hem vist com atien ni ara existirien. És una llàsti- sumint-nos en una crisi provocada rament daquest premi al President Saura, Nadal i Schleef van sortir causa de les produccions a lalçama que avui aquests sindicats ma- per la multinacional Volkswagen, de Seat Andreas Schleef, i en soli- per la porta demergència custo- previstes per Seat, és necessària lajoritaris, que se les donaven de amb lúnic objectiu de reestructurar daritat amb els acomiadats i aco- diats pels Mossos dEsquadra. contractació de treballadors, per lalluitadors, siguin els responsables a la baixa les condicions laborals i qual cosa els primers a entrar a tre-de les nostres contínues perdudes salarials dels i les qui treballem a ballar i ocupar els llocs necessarisde drets laborables a Seat i tot arreu Seat. Lúnic reconeixement que haurien de ser els acomiadats, aper a tenir els seus propis privilegis mereix aquesta persona és haver més Seat es veu obligada a abaixara costa de les nostres esquenes. dessagnat la plantilla de Seat i la la producció del model León en 21 Per la memòria del nostre com- societat catalana, incrementant la cotxes diaris, no per les vendespany mort i per la de tots els com- precarització de les condicions de sinó per falta de personal, però lapanys i companyes que han lluitat i treball i provocant la destrucció de posició de lempresa no canvia. Éssegueixen lluitant, no podem per- més de 1.300 ocupacions en el un escàndol que la Direcció demetre que ens venguin més menti- grup i més de 5.000 en la indústria Seat continuï contractant nous tre-des, que ens signin coses i acords auxiliar, amb el beneplàcit dels sin- balladors a Seat mentre hi hagique ens precaritzen encara més, i dicats col·laboracionistes i de la acomiadats i acomiadades al ca-menys encara que ens posin en les classe política que ara li premia. rrer, davant la passivitat dels diri-llistes dacomiadaments els matei- Per respecte a la ciutadania, a la gents dUGT i CCOO.xos als quals paguem perquè ens classe treballadora, als acomiadats Per això es va convocar aquestadefensin. i acomiadades, a la resta de guar- vaga de fam per exigir es desblo- Per això nosaltres alcem un crit donats, es va exigir públicament al quegi la situació i tots els acomia-de lluita perquè els davui com els Govern de la Generalitat una recti- dats estiguessin treballant a la Seatdahir hem dunir-nos per a lluitar ficació immediata, anul·lant la de- abans dels pròxim Nadal, sinó éscontra la patronal i els seus col·la- cisió de concedir la Creu de Sant així, tenen la intenció de realitzarboradors. Jordi a Andreas Schleef i demanant noves vagues de fam de major du- públicament disculpes a la ciutada- rada.6 Catalunya. Novembre de 2006
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A LA MIRADA Secció Sindical de CGT a Valeo Olesa INDISCRETA Eleccions ‘Volen que assumim a loasi Emili Cortavitarte Carralresponsabilitats i càrregues Hi havia una vegada un país de conte de fades on mai els polítics de treball a un cost zero’ no es deien el nom del porc, on en- cara que pertanyien a un estat mo- nàrquic les infantes treballaven a lobra social duna entitat destalvis, on les seleccions nacionals jugaven Josep Garganté en cap de setmana quan no hi havia lliga estatal i no obstant el camp somplia, on els ciutadans passaven uan i com s’inicia la-Q els caps de setmana en grans super- Secció Sindical de fícies comercials o davant la tele... i CGT a Valeo Olesa? on tothom, tothom, es reconeixia-La Secció Sindical de la CGT com a europeu, cosmopolita, pos-prové de la CNT constituïda l’any tmodern, sostenible, antixenòfob,1977 a Cláusor SA, situada a Cor- igualitari,... però una mica més quenellà de Llobregat (Barcelona), i els veïns.vam passar a denominar-nos CGT Cada 3 o 4 anys, es convidava laamb l’escissió. ciutadania a participar del govern-Què produeix Valeo Olesa, del seu país, mitjançant leleccióquants treballadors i treballado- dunes o altres opcions polítiquesres hi ha i des de quan funciona? representades per diverses cares i-Valeo Olesa està enquadrada en el posats coneguts en espais publici-Sector Metal·lúrgic, el producte taris, radiofònics i televisius i pa-que fabrica són components per a peretes amb sigles i escuts dife-l’automòbil antirobatori de posada rents.en marxa del cotxe, manetes, claus, En aquest oasi paradisíac, els lí-panys i recanvis. ders dels partits (això sí, parlamen- En l’actualitat som 331 treballa- taris i dordre) debatien tots plegatsdors i treballadores, dels quals 256 (no com en altres països, on noméssom fixos, 45 de contracte eventual hi ha debats a dos o el màxim man-i 30 d’ETT. La contractació fluctua datari shi negava) en bona harmo-en aquestes dates, que és quan nia i atenent circumspectament lesmenys contractes de mitjana hi ha, normes del conductor mediàtic aa pesar que l’empresa, amb el La Secció Sindical de CGT a Valeo Olesa es va constituir el 1977 i continua defensant els interessos de la classe obrera. lús, es tracten de vostè, no ses-motiu de la vaga, està contractant- mentaven les mares ni els morts ine una mica més. de qualsevol agressió, respondre tudi econòmic fet per l’empresa, gona vaga d’una setmana, que co- ningú no aixecava gaire la catifa de Per aquest motiu el Comitè segons procedeixi: denúncies, pro- basat en la mitjana de les empreses mençarà el pròxim dia 17 fins al 24 laltre ni obria els seus armaris a lad’Empresa hem denunciat la con- postes d’aturades, etc. del Sector Metal·lúrgic, els dóna d’octubre, de 4 hores diàries, per recerca de cadàvers exquisits.tractació il·legal en el període de la -Sabem que últimament heu un augment zero a tota la plantilla i torn de matí, tarda i nit, per no arri- Durant molts anys una mateixavaga. L’empresa es constitueix en estat de vaga per l’incompliment pretén que els treballadors/es assu- bar a un acord en la Valoració de persona va portar damunt seu lala dècada dels anys 60, aproxima- del conveni del 2003 en referèn- mim les càrregues de treball i les Llocs de treball (V.P.T.). La respos- joiosa tasca de dirigir i representardament l’any 1963. cia a la valoració del lloc de tre- responsabilitats per l’estabilitat de ta de l’empresa a les dues vagues aquest país.-En tots aquests anys transcorre- ball. Podeu explicar-nos una l’empresa i el seu futur, sinó no pot està sent intimidació, coacció i En els últims 3 anys, una hidraguts com ha anat evolucionant el mica més aquest tema i quina ha assegurar la continuïtat de l’em- amenaces. de tres caps ha vingut a substituir-treball en l’empresa i com ha estat la resposta de l’empresa a presa, en fi, xantatge, coaccions i De fet, ha enviat una carta al do- lo, i no obstant les estrebades cap aestat la resposta des de la Secció? les aturades? intimidacions. micili de tots els treballadors/as in- un costat o laltre costat produïdes-A nivell d’industrialització i d’in- -En el Conveni de lany 2002 es va -Quines són les relacions exis- timidant i dient que si la vaga con- per la dificultat de dirigir un mateixversions I+D, des que el Grup arribar al compromís de crear una tents amb els altres sindicats i tinua, l’empresa té greus cos amb tres cervells, els país delValeo va comprar l’empresa Cláu- comissió de treball per a fer la va- com és la manera de treballar de problemes de subsistir. També ha que parlem continuava en el ràn-sor l’any 1988 no hi ha hagut in- loració de tots els llocs de treball, la vostra secció sindical (butlletí, reunit tota la plantilla per informar- quing de les vuit meravelles delversions importants, malgrat el ja que fa 15 anys que no shavien assemblees, etc.)? la de la greu situació econòmica en món: les empreses estrangeres co-compromís que l’empresa va revisat tots els grups i categories -Cada un defensa les seves propos- la qual es troba, segons ella. braven subvencions per instal·lar-adoptar en l’Expedient de Regula- professionals i tots els llocs de tre- tes en les assemblees generals, no Paral·lelament, ha interposat un se i després es piraven a països en-ció d’Ocupació (ERO) de l’any ball han estat modificats amb més hi ha consens amb la resta dels sin- conflicte col·lectiu al Comitè de cara més permissius i deixaven2003, on es va comprometre amb responsabilitat i més càrrega de dicats en el Comitè d’empresa i en Vaga demandant la il·legalitat de la milers de treballadors i treballado-el Departament de Treball a inver- treball. les negociacions de conveni, calen- vaga. Si hi ha qualsevol novetat o res a latur, els i les joves no podientir en nova maquinària i portar La valoració ha desprès una re- dari, etc. els treballadors decidei- canvi, us en continuarem infor- accedir a un lloc de treball digne ninous productes d’alta tecnologia qualificació i un nou enquadra- xen en referèndum l’acceptació o mant. a un habitatge, les escoles privadesper als cotxes de gamma alta. A ment de grups i categories profes- no de les diferents propostes que rebien més diners públics que endata d’avui no hi ha hagut res del sionals, fins aquí l’empresa i la cal presentar a l’empresa. Olesa de Montserrat, a 12 d’oc- lanterior època per escolaritzar lespromès, tot són incompliments de comissió de VPT. Per part del Co- Per la nostra part, tenim un but- tubre de 2006 elits, els guiris amb monopatins il’empresa. mitè d’Empresa es coincidia en els lletí intern on reflectim els proble- patins en línia envaïen les places i La resposta de la Secció Sindical nous grups i categories professio- mes, temes sindicals, salut laboral, Si voleu aparèixer en aquest apar- escales de les ciutats mentre erende la CGT davant de qualsevol pro- nals i se signa l’acta d’acord de fi- comunicats, assemblees generals, tat d’entrevistes a seccions sindi- retirats de les mateixes prostitutes,blema és donar les seves propostes nalització del treball tècnic. etc. cals de la CGT, poseu-vos en con- pidolaires i músics ambulants inca-en les assemblees generals convo- Aquests nous enquadraments a la -Voleu afegir alguna cosa? tacte amb el “Catalunya” a través paços de superar una oposició mu-cades per la Secció Sindical i no part social ens han donat uns incre- -L’11 d’octubre, a les 7 del matí, del correu electrònic nicipal de qualitat,...signar aquells acords que represen- ments salarials entorn del 4% de la ens hem reunit el Comitè d’Em- jgargante@gmail.com o bé tru- ¡Quién fuera blanco aunqueten augments dels ritmes de treball, massa salarial bruta anual, amb re- presa i els tres sindicats: CCOO, cant al Josep Garganté al 669 17 fuera catalán! (dita dels esclaus cu-pèrdua de millores socials i, davant troactivitat des de l’any 2003. L’es- CGT i UGT, i hem convocat la se- 19 57. bans a finals del segle XIX).Catalunya. Novembre de 2006 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITAT Els poders fàctics volen un càstig exemplar per a la classe obreraDesmemòriahistòrica (IImés dades) Després de la vaga del Pepe Berlanga Prat, repressió pura i duraD urant dècades el nombre de víctimes de la Guerra Civil vaser matèria propagandística, es va Col∑lectiu Catalunyaarribar a dir que les “hordes mar- Existes” havien assassinat 470.000 l passat 28 de juliol, cente-espanyols, Paracuellos de Jarama nars de treballadors i treba-era lexemple més virulent daques- lladores dIberia enfrontatstes actuacions. a un possible acomiadament mas- Finalitzada la Guerra Civil, es va siu decidien entrar a les pistes deengegar la Causa General en la lAeroport del Prat per defensar laqual, província per província, es seva feina, produint-se un caosvan buscar les víctimes del “terror monumental en la circulació aèria irepublicà”. Com se suposava que el funcionament de laeroport. Deshavien estat centenars de milers hi daquell mateix dia, polítics, mit-va haver un desengany en compta- jans de comunicació i dirigentsbilitzar els morts. Finalment, sindicals acusaven de tot i més elsnomés uns 80.000, tot i que poste- treballadors i les treballadores queriorment, diverses investigacions van participar en aquella acció.van rebaixar la xifra a 55.000 apro- Nou treballadors foren detingutsximadament. Quant a les víctimes aquell dia per la Guardia Civil. Se-causades pel Movimiento, estudis gons denuncien CGT i altres sindi-recents, fets poble a poble en 24 cats, van detenir uns quants capsprovíncies completes i en cinc de de turc a qui poder portar a judici,parcials, es va arribar a 78.949 donar un càstig exemplaritzant imorts. Si extrapolem aquestes xi- cobrir així lexpedient de cara a lo-fres a tot el país serien aproximada- pinió pública.ment 130.000 els assassinats pel Com a resposta repressiva amb seves funcions a laeroport en acti- està passant. A part de conèixer de Continua el malestar entre els tre-“bàndol nacional” (90.000 durant posterioritat a la vaga, per un cos- tud de protesta. El càstig per als primera mà com es pot desenvolu- balladors i les treballadores dela guerra, 40.000 en la postguerra), tat, Iberia ha obert 62 expedients instigadors va de vuit a deu anys i par el futur dels treballadors i les terra dIberia al Prat, ja que encaraja que la repressió va formar part sancionadors a treballadors i treba- de quatre a vuit pels que no hagin treballadores de l’empresa, també es desconeix el percentatge de lades del primer moment de lestratè- lladores, expedients que podrien dirigit la revolta. Aquestes serien sinformà dels judicis i les sancions plantilla que serà subrogat i passa-gia dissenyada pels revoltats per a acabar en acomiadament; per lal- les penes a què es podrien enfron- que els volen imposar. En el ma- rà a formar part de les noves em-obtenir el poder, concentrant-se tre costat, en el procés judicial tar els treballadors, a més de que- teix acte, dues companyes del set- preses que realitzaran el servei deprincipalment en càrrecs polítics obert sobre els fets del Prat, en el dar inhabilitats per a qualsevol manari “Directa” van exposar el ‘handling’ que va perdre Iberia. Derepublicans, militars lleials a la Re- que hi ha encausats 13 treballadors feina pública durant el mateix perí- projecte dun diari que estigui al moment, el nous operadors encarapública, intel·lectuals, dirigents po- (els 9 detinguts i quatre més) la jut- ode, una autèntica barbaritat beneï- servei dels que lluiten alhora que no han assumit el servei i el se-lítics, sindicals i líders obrers de les gessa que porta el cas ha obert dili- da pel suport entusiàstic dels mit- explicaven les dificultats de la ini- gueix realitzant Iberia, que va sig-localitats que ocupaven o que do- gències per possibles delictes de jans de comunicació, les patronals ciativa. nar un pacte amb Globalia (una deminaven des dun primer moment danys, resistència a lautoritat i al- i els dirigents polítics diversos. Per altra banda, la Xarxa contra les tres empreses guanyadores delinstaurant un règim de terror indis- teració greu de lordre públic, de- els Tancaments i la Precarietat concurs per portar el servei decriminat i sense limiti. Finalitzada lictes castigats amb penes de presó La lluita de totes i tots tenia previst realitzar el 25 doctu- ‘handling’ del Prat) per formar unala contesa, 900.000 persones van dentre sis mesos i quatre anys, bre a les Cotxeres de Sants un acte Unió Temporal dEmpreses queacabar internades en presons i mentre que la fiscal del cas demana Per donar-los suport, la Secció sin- de solidaritat amb els treballadors i sencarregués del servei de terra.camps de concentració. que sinvestigui si locupació de les dical de la CGT dAutobusos de les treballadores del Prat i pel dret Aquesta UTE permetria a Iberia El 9 de febrer de 1939, es va pu- pistes i la paralització de laeroport TMB va organitzar als locals de la dels i les treballadores a defensar- continuar realitzant serveis de terrablicar la Llei de Responsabilitats podrien constituir un delicte de se- CGT de Barcelona el 18 doctubre se de les privatitzacions i els aco- a tercers i mantenir una part impor-Polítiques, que en el seu primer ar- dició. La fiscal es basa en larticle un acte de suport amb els treballa- miadaments. tant de la plantilla, però AENA,ticle confirmava que “es declara la 20 de la Llei penal processal de la dors dIberia encausats pels fets del que determina com ha de realitzar-responsabilitat política de les per- navegació aèria que entre altres Prat. Una cinquantena de persones Continua el malestar se el ‘handling’, encara no ha de-sones, tant jurídiques com físiques, coses castiga els empleats que es van ajuntar al local de la CGT entre la plantilla terminat en quina proporció porta-que des de l’1 doctubre de 1934 i abandonin col·lectivament les de Barcelona per escoltar el que els rà a terme cada empresa el servei.abans de juliol de 1936 van contri-buir a crear o agreujar la subver-sió”. Resultat: 15.000 afusellatsentre 1939 i 1940. La depuració Vaga a Valeo Olesa per incompliment del Convenidels “desafectos al régimen” va ser Col∑lectiu Catalunya de la Generalitat de Catalunya per - Aquest acord també significa la aplicable a les Taules Salarials enabsoluta i sense aturador, qualsevol lEmpresa, CCOO i UGT, referent pèrdua a la retroactivitat de tres concepte en la VLT..denúncia o investigació dels dispo-sitius de la Falange o Guardia Civilprovocaven la detenció immediata. E l Comitè dEmpresa de Valeo- Olesa i els tres sindicats pre- sents en lempresa CGT, UGT i a la Valoració de Llocs de treball (VLT), la Secció Sindical de CGT va decidir no signar aquest acord anys dendarreriments en concepte de la Valoració de Llocs de Treball. - També sha inclòs en aquest acord 2-Pagament de retroactivitat des de lany 2003. 3-Desvinculació daquesta nego-La mateixa fi correrien aquells que CCOO van acordar convocar vaga de VLT pels següents motius: un tema aliè com és la prima de ciació del tema de la Prima de Mi-confiats per la propaganda del els dies 27, 28, 29, 30 de setembre - Lacord signat no reconeix la Va- millora. llora per tractar-se dun assumpteperdó tornaven. Laltre mètode uti- i 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 doctubre, loració de Llocs de Treball ja que - En lacord no queda reflectit el aliè a la VLT.litzat, aprofitant locupació de dues hores diàries per torns de els 600 euros que lempresa paga pagament de la part proporcional - I finalment, aquest acord deixaFrança pels nazis, va ser larrest, matí, tarda i nit, per protestar per com a pagament únic en la nòmina dels 600 als contractes eventuals resolt larticle 21 del Convenilliurament i afusellament de perso- lincompliment de Conveni des de de novembre no queden consoli- La proposta de CGT manifesta- Col·lectiu dEmpresa referent a lanalitats republicanes, principal- lany 2003, referent a la valorarió dats en les taules salarials, i per da en la Delegació de Treball da- valoració de llocs de treball i lament dirigents sindicals i de partits de llocs de treball. tant no hi ha un reconeixement ex- vant el Comitè dEmpresa, consis- seva valoració, no podent-se re-polítics, Peiró i Companys van ser El 16 doctubre, es va arribar a plícit en els graus i categories pro- teix en el següent: prendre a posteriori en una nego-clar exemple daquestes actuacions. un acord al Departament de Treball fessionals. 1-Augment del 1,50 % percentual ciació col·lectiva. 8 Catalunya. Novembre de 2006

×