Your SlideShare is downloading. ×

Catalunya 78 Setembre 2006 - sindicat cgt

397

Published on

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
397
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. CatalunyaQ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Setembre 2006 • número 78 • 0,50 euros • www.usuaris.tinet.cat/cgt-cat/ w w w.cgtcatalunya.cat A t r Soca-rel, tx: Salvat-Papasseit uo: et
  • 2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) Compte: preparen la negació del dret de vaga • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona La vaga del personal de terra Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 de lAeroport del Prat, amb lo- cupació de les pistes i tot el FEDERACIONS COMARCALS terratrèmol mediàtic que Anoia aquest estiu ens ha acompa- Rambla Sant Isidre, 15, 1r nyat no ha estat una vaga 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 qualsevol. Realment, en cgtanoia@yahoo.es aquesta vaga un cop més ens Baix Camp/Priorat han posat a prova. Han posat Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net a prova la nostra resistència Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 davant un futur molt proper Baix Llobregat que ens arriba sense cap Cra. Esplugues, 46 mena de dubte, la nostra reali- 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com tat immediata més complicada Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 i difícil. Jacint Verdaguer, 23, Mentre els polítics es 08640 Olesa de Montserrat retreien si l’Aeroport era com- Tel. 93 778 04 93 petència d’una o altra adminis- Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell tració, es retreien que en la Tel. i fax 977 66 09 32 negociació de l’Estatut (que cgt.baix.penedes@gmail.com aviat s’ha quedat vell aquest Barcelonès Nord text!) no s’havia contemplat la Alfons XII, 109. 08912 Badalona cessió a la Generalitat precisa- cgt_bn@wanadoo.es Tel. i fax 93 383 18 03 ment perquè alguns deien que Així ens han explicat els mitjans de comunicació majoritaris la “crisi del Prat”. A on som els de baix? Com sempre, a la panxa del no calia, mentre milers de per- bou que no hi neva ni hi plou i els importem una merda per les nostres condicions de vida i de treball. Foto: Pau Juvillà Garraf-Penedès Lepant, 23, baixos sones passaven a ser el cen- 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org tre de la notícia perquè havien és que el que està en joc no Tel. i fax 93 893 42 61 Maresme perdut un dia o algunes hores de vacances, mentre els colls són només els seus llocs de Còmic - Ácido Crítico Plaça Cuba, 18, 2n treball, que per ells mateixos 08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es blancs s’enutjaven perquè no ja justificarien una vaga com Tel. i fax 93 790 90 34 tenien a qui cridar i ordenar aquesta, sinó molt més. Està Vallès Oriental que els avions s’enlairessin, en joc el dret de vaga mateix i Francesc Macià, 51 mentre la notícia era que uns 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com per això aquesta no ha estat Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 “malvats” feien la vida impossi- una vaga com les altres. ble a “la ciutadania” (com si Lepisodi del Prat ha estat la tota Catalunya fos al Prat FEDERACIONS INTERCOMARCALS aquell dia i agafar l’avió fos visualització dun conflicte (bravo per les treballadores i Girona cosa de vida o mort)... Mentre treballadors que van defensar Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a tot això passava, nosaltres ens 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es correctament el seu lloc de tre- Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 miràvem les treballadores i els ball de la precarització!) que el Ponent treballadors. poder de lestat i el capital Av. Catalunya, 82è Aturar el trànsit davions a 25002 Lleida - lleida@cgt.es (amb el suport segur dels sin- lAeroport de Barcelona ha dicats grocs) necessiten per Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 rebut les crítiques unànimes tal de presentar leliminació del Camp de Tarragona de tots els partits parlamenta- Rambla Nova, 97, 2n 1a dret bàsic de vaga com a 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es ris, de tots els mitjans de mani- necessari i imprescindible. En Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 pulació mediàtica, de bona els propers mesos, estigueu- part dels opinadors i forma- ne segurs, el poder utilitzarà FEDERACIONS LOCALS dors dopinió que treuen cara, aquest episodi per retallar, veu o ploma als diversos mit- minimitzar, aprimar i fer pràcti- Barcelona jans de comunicació... La llosa Via Laietana, 18, 9è cament invisible un dret bàsic 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org del silenci sobre les raons dels imprescindible de les treballa- Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 vaguistes ha estat immensa, dores i treballadors, el dret de Manresa desproporcionada, absoluta. I vaga. I no ens hem darronsar. Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el diumenge 20 Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, Mireia d’agost del 2006. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: Plataforma contra la MAT, CSO Can Vies, CSO Pepica la “Cavaller d’un corser Sabadell Pilona, Al Badil Al Chououii Al Taharouri, Miquel-Dídac Piñero, Plataforma Transgènics Fora, qual crinera és de flames Unió, 59 Assemblea Pagesa, M. Àngels Rodríguez, Núria Rimbau, El Sueño Igualitario, Correllengua, Antonio só jo l’incendiari de mots d’adolescent Blasmo els déus a ple vol: 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Dídac Salau, Mireia Bordonada i l’arraulit bestiari Tel. i fax 93 745 01 97 Gabriel Serra. Il·lustracions: Soca-rel (portada), Josep M. Yago, Ácido Crítico i Sergi Sanjuliàn. tem el fuet del meu cant! Terrassa Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval I he maridat la lluna... (Però no dormo amb Ella si el filisteu governa Ramon Llull, 130-136 Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalun- els meus domenys)” 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com yacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.cat Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 “Canto la lluita” de Joan Salvat-Papasseit dins Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. ‘L’irradiador del port i les gavines’ Pedrissos, 9 bis Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" 08211 Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: cgt.castellar@terra.es - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Tel. i fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Setembre de 2006
  • 3. REPORTATGE Es privarà del dret de Les mesures de la reforma es poden afegir subsistència a persones en la llarga llista de renúncies del sindicalisme per no tenir els quinze groc i institucional de ccoo i ugt anys efectius cotitzats SEGURETAT SOCIALLa seva reforma ens roba més drets Text: Pepe Berlanga, secretari forma Laboral van anticipar entre Les propostes senfilaven amb les També pretenien, entre unes al- les seves causes i de prendre mesu-general de la Federació de Catalunya insinuacions que, paral·lelament, recomanacions dels organismes in- tres coses, acabar amb “les llacu- res per evitar o limitar el proble- de Sindicats de Banca, Borsa, Estalvi, Entitats de Crèdit, estaven negociant una reforma de ternacionals i anaven encaminades nes” de protecció del sistema, am- ma”, UGT estava disposada a ac- Assegurances i Oficines i Despatxos les prestacions de la Seguretat So- a perllongar la vida laboral “creant pliar la pensió de viduïtat cap a ceptar-les tal com se’ls va presentar de la CGT de Catalunya. cial, reproduint, com en lanterior, incentius eficaços perquè els treba- noves situacions familiars de de- amb uns mínims retocs gairebé in- Fotos: Mireia Bordonada. la metodologia del silenci més ab- lladors puguin optar voluntària- pendència econòmica, corregir la apreciables. solut sobre el desenvolupament de ment per perllongar la seva vida la- situació “actual” que dóna més pro- No obstant això, les negociacionsC ulminat el procés de nego- les negociacions i els seus contin- boral, en veure millorades les seves tecció a les persones que es jubilen van continuar, no presentant una se- ciació de la Reforma Labo- guts concrets, d’amagat, inclús, prestacions… més incentius als voluntàriament de forma anticipada gona proposta governamental fins a ral Versió 2006, els matei- dels propis afiliats als sindicats sig- empresaris per mantenir en actiu els enfront dels que accedeixen a la ju- febrer daquest any 2006 i, a la vistaxos interlocutors socials, en nants. treballadors i les treballadores vete- bilació per causa dacomiadament, del resultat final, que cadascú treguirepresentació de totes i tots nosal- Aquest nou procés sorgiria a par- ranes… desincentivar labandona- establir una major aportació de qui les seves pròpies conclusions sobretres, han subscrit un nou acord, un tir de les proposicions governamen- ment anticipat de la vida laboral”. cotitza menys temps,… Aquesta si els continguts signats el 13 de ju-nou pilar sobre el qual sustentar les tals realitzades el mes de novembre Daltra banda, plantejaven més bateria de mesures va ser inicial- liol són substancialment diferentsdiverses mesures dajustament que, de lany passat i que contemplaven vinculació entre aportacions i pres- ment rebutjada per CCOO “ja que daquests inicials, en tot cas, les di-novament, precedeixen a la inqües- “totes les prestacions del sistema, tacions (un mandat del Pacte de To- conté mesures contradictòries amb verses remors que la reforma de lationable pèrdua de drets encara que no limitant-se solament a la jubila- ledo) “generant més possibilitats de els objectius plantejats pels seus au- Seguretat Social estava tancadaho emmascarin sota leufemisme ció, advocant per perllongar la vida millorar les bases de cotització i in- tors, però sobretot, és incoherent després de la signatura de la Refor-que pretenen assegurar el futur i re- laboral, vincular més la relació centius més importants a les carre- amb el contingut del seu Informe ma Laboral el 9 de maig eren certs.duir les llacunes de protecció del entre aportacions i prestacions i res més llargues… reduint les pos- presentat davant la Unió Europea. Si comparem lesborrany del 30sistema. acabar amb les actuals llacunes del sibilitats de disminuir els requisits El Govern denunciava un perill i Ja durant la negociació de la Re- sistema de protecció”. legals per obtenir una prestació”. sabstenia danalitzar en profunditat continua a la pàgina 4 >Catalunya. Setembre de 2006 3
  • 4. REPORTATGE De què estem parlant? > ve de la pàgina 3de maig, el definitiu deien, no dife-reix ni en lordre ni en els contin-guts amb el signat mes i mig méstard, és literal. Això sí, en aquest període que Text: Pepe Berlanga, secretari que fins ara estaven en un Règimsha retardat ha incorporat referèn- general de la Federació de Especial, amb cotitzacions més Catalunya de Sindicats de Banca,cies a “bonificacions i reduccions Borsa, Estalvi, Entitats de Crèdit, baixes, aquest traspàs suposarà noque incentivin lestabilitat en locu- Assegurances i Oficines i Despatxos només tenir les mateixes condi-pació i la major durada dels con- de la CGT de Catalunya. cions que la resta de treballadors Foto: Mireia Bordonadatractes”. sinó que alhora suposarà incre- Encara que pugui considerar-se mentar les cotitzacions. Quant als Tanecdòtic, no deixa de ser estima- ant com hem anat explicant temporers del camp, també sincor-ble esmentar com únicament el fins ara, una part important poraran al Règim General, en un57% dels membres del Consell del que s’ha acordat es co- període de 10 anys, conseqüent-Confederal de CCOO (màxim rrespon amb el desenvolupament, ment, increment de cotitzacions.òrgan entre Congressos) va prote- quan no reiteració, de les quinzegir la signatura daquesta nova re- recomanacions emanades del Rebaixa de cotitzacionsforma, evidentment a UGT, CEOE, Pacte de Toledo, per tant, el resul-CEPYME i el Govern socialista no tat necessàriament serà negatiu per La Seguretat Social finançarà elva haver-hi el mínim dubte. Ara bé, als interessos dels treballadors i 40% de les cotitzacions quan lesexcepte els actors que van signar treballadores per la pèrdua de drets empreses mantinguin treballant alAcord sobre mesures en matèria que generant. Per això, realitzarem qui tinguin 59 anys i una antiguitatde Seguretat Social ningú no ha un repàs per les qüestions més sig- mínima de cinc anys. Actualment,quedat satisfet. nificatives del document signat: es finançaven les cotitzacions per a Els emissaris del desastre del sis- aquells treballadors que tinguessintema auguren que no resol les in- Pensió de jubilació entre 60 i 64 anys, a partir dels 60controvertibles llacunes i la crisi de el 50% i fins a arribar als 64, quesostenibilitat a futur, que és més del Hi ha una retallada substancial que era el 90%, proporcionalment.mateix, una altra decepció, que és endureix els requisits exigibles perpoc més que una foto. al còmput del període mínim per Conclusions Segurament, una part de les tenir dret a la pensió de jubilació:seves apreciacions siguin certes, ara, sexigeixen 15 anys de cotitza- Els pesats missatges que el sistemaespecialment que ha estat una po- ció per tenir-hi dret, però la juris- està a punt de trencar-se arriben asada en escena per enaltir lego dels prudència va fer incorporar que a ja fins al paroxisme. En la dècadaseus protagonistes i que és repetir lefecte darribar el dret es compu- dels 90, aquests ocells de mal ave-esquemes i recomanacions ja fi- tarien també els dies quota, és a dir Incentius per retardar pensions a lestablir-se que el cal- rany argumentaven que a principisxats, en el guió del Pacte de Toledo, els dies equivalents de cotització l’edat de jubilació culo de la pensió es relacionarà del 2000 seria inassumible el costrecomanacions que anticipaven els per pagues extra que van prorrate- Qui decideixi perllongar la seva amb tota la vida laboral efectiva o de les pensions, no obstant això,continguts de les mesures plasma- jas en les dotze bases de cotització vida laboral més enllà dels 65 anys potencial, aquesta circumstància fins a aquí hem arribat i ara situendes en aquest, anteriors i posteriors de lany. El resultat és que a dia da- sel compensarà amb un augment resultarà especialment onerosa per el cataclisme a mitjan la segonaacords. vui cal tenir 12,87 (13) anys cotit- de la pensió per cada any que en- a qui estant prop de ledat de jubi- dècada daquest segle. Perquè és oportú recordar que zats per arribar als 15 exigits nor- darrereixi voluntàriament aquesta lació no disposin de molts anys de Sens culpabiliza del possiblegran part de les reformes ni són mativament. És a dir, de necessitar opció. En el cas dhaver cotitzat cotització. Per a la Gran Invalidesa dèficit econòmic del sistema, anoves ni són diferents a aquelles 4.700 dies cotitzats es passa als 15 més de 40 anys, serà un 3%, no po- es redueix el complement per a pesar que en lactualitat el Fons deque des de 1985 apliquen els dife- anys efectius (365 dies/any x 15 dent superar-se mai la pensió mà- pensions superiors i sincrementa Reserva reuneix més de 30.000rents(?) governs que han alternat el anys = 5.475 dies). xima. en les inferiors. milions deuros, quan el 40% delsseu mandat en el Palau de la Mon- Daltra banda, el Tribunal Su- pensionistes cobren menys de 450cloa, és a dir: prem va interpretar recentment que Incapacitat Temporal Pensió de viduïtat euros mensuals. Mentre nosaltres la cotització a temps parcial duna hem destrènyer-nos el cinturó ac- -1985: modificació de la quanti- hora o per un temps X al dia equi- La incapacitat temporal (IT) deri- Es transforma el perfil de la pensió ceptant les retallades, els empresa-tat a percebre a la jubilació, fins valia a un dia de cotització, encara vada de contingències professio- de viduïtat, a la qual ara es tenia ris reben contínues subvencions aaleshores la base era la resultant de que la prestació fos a temps par- nals es modifica, recuperant que dret com a resultat de la contribu- la contractació o se li retallen lesles 24 mensualitats anteriors al fet cial; ho va fer en defensa de la quan perduri després de lextinció ció al sistema, a partir de lacord es cotitzacions. Laplicació daques-causant; a partir daquest any, 8 igualtat de gènere en entendre que del contracte de treball no consu- percebrà en funció que existeixi tes mesures afectarà principalmentanualitats (va provocar una vaga són bàsicament les dones les afec- mirà atur. Però la resta de les fortes dependència econòmica dels in- aquells col·lectius als quals els seràgeneral convocada per CGT –lla- tades pel contracte a temps parcial retallades derivats dels acords del gressos del mort. Shaurà dacredi- més difícil agrupar extensos perío-vors CNT-, CCOO i altres forces i per les dificultats per arribar a les 2001 i de la nova reformulació fi- tar com a mínim dos anys de vin- des de cotització, o sigui, immi-sindicals, excepte UGT). manques de cotització necessàries xada per la Llei de Pressupostos cle conjugal o fills comuns amb grants, precaris temporals, treballs -1997: després de laprovació del per a la jubilació. Amb lacord, tot Generals de lEstat de 2006 (va dret a pensió dorfandat. Samplia a mitjan jornada, per hores,...Pacte de Toledo, el 1995 s’amplia apunta a una reculada en aquesta fixar que no podrà prorrogar-se aquesta prestació a les parelles de La prolongació del període labo-el període de càlcul exigible a 15 interpretació. més de sis mesos, una vegada su- fet que demostrin “un llarg període ral és una mesura totalment insoli-anys. perats els 12 inicials, i si persistís de convivència”; en el cas de fills dària, que xoca frontalment amb el -2001: jubilació anticipada per a Jubilació parcial i la possible curació sestablirà un comuns amb dret a pensió dorfan- repartiment del treball. Han des-qui no hagués cotitzat abans de contracte de relleu nou període de fins a sis mesos dat la dependència exigida serà su- aprofitat loportunitat per reconèi-1967 (concertada entre el Govern dincapacitat provisional, daquesta perior al 50% en el cas de tenir fills xer el període de servei militardel PP, CEOE i CCOO). Sentorpeix laccés amb noves difi- manera sactua en benefici de les o de més del 75% si no n’hi ha- obligatori, objecció de consciència cultats incrementant ledat que mútues que veuen com els costos gués. i PSS com a temps cotitzat a lefec- Després daquesta necessària passa de 60 a 61 anys, de 15 anys que havien dassumir fins a un te del càlcul de prestacions, a pesarprèvia, coneguem els continguts cotitzats passarà a necessitar 30, màxim de 30 mesos queda compri- Pensió d’orfandat de ser una qüestió que porta tempsespecífics de lacord lliurats a bene- quant a la jornada de treball passa mit a 18 mesos). Una vegada esgo- sobre la Taula del Pacte de Toledo.ficiar un percentatge molt reduït de del 15 al 25 %. tat aquest període no es podrà ini- Les pensions de viduïtat baixes no Això sí, no els va faltar rapidesa,qui perceben prestacions de la Se- Algunes mesures poden fins a ciar una altra IT fins a limitaran les dorfandat. En els causant estupor, per no dir vergon-guretat Social concentrant aquestes ser positives per a evitar situacions transcorreguts sis mesos de cotit- casos de parelles de fet sense dret a ya, que mentre es tractaven aquestsmillores en algunes de les pensions fraudulentes, però sha assentat zació, tret que l’INSS acrediti que pensió de viduïtat sincrementarà temes i soriginen aquests ajusta-mínimes, orfandat, extensió del una línia obstruccionista. Daltra es correspon amb un procés dife- la quantia de la pensió dorfandat. ments “les seves senyories” escomplement de mínims en la inca- banda, es fixa un coeficient reduc- rent. concedeixen el dret a la pensió mà-pacitat permanent…, conseqüent- tor del 7,5% (abans era del 8%) als Règims especials xima quan arribin als 11 anys dement, es milloren algunes pensions treballadors i treballadores que Incapacitat permanent mandat, i qui no arribi a aquest re-no contributives i es rebaixen les acreditin entre 30 i 34 anys de co- Simplantarà la passada al Règim quisit temporal percebrà un extracontributives. tització. Sassegura la retallada daquestes General de les empleades de la llar fins a igualar la pensió màxima.4 Catalunya. Setembre de 2006
  • 5. REPORTATGE Amb la nova reforma, “la Ens roben els drets i callem? Banca hi torna a guanyar” R Desiderio Martín es de nou sota el sol amb la nova reforma de la Seguretat Social, tret que cada vegada ens Text: Desiderio Martín, Gabinet questa manera (enduriment de les trobem més cremats i -ara com ara- dEstudis Confederals de la CGT. Foto: Mireia Bordonada. condicions daccessibilitat) dismi- , amb cap resistència global i con- nuirà la quantitat de contractes de sistent a aquests plans de reforma - relleu de forma significativa. bé del mercat de treball, bé delsE l 13 de juliol, el Govern de sistemes públics de pensions-, que l’Estat, CEOE-CEPYME, · Incapacitat Permanent (IP): els de forma global i calculada es tro- CCOO i UGT van signar apartats duen a text una filosofia ben orientats -i materialitzats- a launa nova Reforma de la Seguretat àmpliament difosa al llarg de la reducció de la despesa social i a laSocial. Les pensions públiques tor- vida laboral: “...els treballadors/es desregulació de drets, fins a aranen a ser agredides i la Banca, no- amb carreres de cotització curtes o considerats “intocables”.vament, hi guanya. Aquest nou molt curtes, busquen en la IP unaPacte Social es troba relacionat di- via daccés ràpida a la prestació...” Els drets violats són concrets:rectament amb la Reforma Labo- és la història del famós “frau”, - Es priva del dret a pensió a unral, aprovada per Decret Llei el 9 quan en la pràctica el que suposa nombre important de treballadors ide juny de 2006. no només és la dificultat per al re- treballadores per no tenir els 15 El 1985, es produeix la primera coneixement de Pensió, la qual anys efectius.gran reforma de la Seguretat So- augmenta, sinó lafany recaptatori, - Es priva del dret de pensió als tre-cial, endurint els requisits dacces- sobre la base de la reducció de la balladors i les treballadores menorssibilitat per tenir dret a pensió con- quantitat segons els anys de cotit- de 52 anys en treballs tòxics i peno-tributiva i allargant el període de zació. sos.càlcul (baixant daquesta forma la - Es priva del dret de pensió a quiquantitat de la pensió). El gran · Supressió de la jubilació abans quedant-se vidus o vídues, no reu-pacte polític denominat Pacte de dels 52 anys, la qual es troba esti- neixin els requisits fixats.Toledo el 95 estableix les bases per pulada fins ara per certs règims es- - Es nega la jubilació parcial a unaa la segona gran contrareforma el pecials. gran part de treballadors i treballa-1997 (racionalització del sistema dores que ara tenien possibilitatde pensions i seguretat social), la · Pensió de Viduïtat: amb el conte daccés.qual allarga el període de càlcul de de lincrement del percentatge de - Seliminen quanties i per tant dret2 a 8 anys -de forma progressiva viduïtat (augmentarà lactual a percebre pensió, en les Incapaci-en el temps-, amb la consegüent 55%), la reforma és de les que més tats Permanents.“rebaixa” de la quantitat de la pen- calat poden tenir, si tenim en - Sincentiva un sistema recaptatorisió. giques es modifiquen i avui les Les mesures concretes: compte la “miserabilitat” de la i productivista, segrestant temps de El Pacte de Toledo es revisa en pensions públiques enlloc de ser major part daquestes pensions. vida i pensió suficient, en incenti-el 2003, en línia amb les polítiques un dret subjectiu de les persones - · Període de càlcul: Dels 12,87 Així sacorda que es tindrà dret a var el retard en ledat de jubilació.liberalitzadores de la Comissió és a dir ser considerat com un dret anys actuals (15 anys incloses les pensió de viduïtat sempre que: - Safebleixen els principis de re-Europea de reducció de les despe- social i per tant fonamental- són pagues extraordinàries), es passa - Es dugui més de dos anys casats partiment, solidaritat i suficiènciases socials i deixar en mans del percebudes per la ciutadania com de forma gradual a 15 anys efec- (amb excepció de la defunció per del nostre sistema públic de pen-“mercat” la cobertura de les nos- un servei que presta el mercat i que tius. És a dir de 4.700 dies actuals, accident). sions, a laprofundir en la contribu-tres pensions i de la nostra salut. serà millor o pitjor en funció de la passem a 5.475 dies. Què significa - Les parelles de fet han de demos- tivitat de tota la vida laboral i es fa- Signada la Reforma Laboral capacitat destalvi i inversió que el això per a la gent?, doncs senzilla- trar la convivència durant un perío- cilita que la banca assumeixi cada2006 que actua directament sobre ciutadà o la ciutadana de forma in- ment que el 3,38% de les persones de ampli (es determinarà de forma vegada més aquest 8,8% del PIBels costos laborals: reducció de dividual, sigui capaç de generar. El assalariades que ara tindrien dret a reglamentària) i en el cas que qui que suposen les nostres pensionsquotes patronals a la seguretat so- Pacte de Toledo separa les fonts de pensió contributiva deixen de sobrevisqui depengués del mort en públiques (60.000 milions deuros).cial, subvenció de contractes i aco- finançament (sector contributiu i tenir-lo i haurien de treballar (co- més del 50% dels seus ingressos, El mercat privat, sobretot el finan-miadaments encara més barats, la sector no contributiu) i fomenta la titzar) durant 2,12 anys més per sempre que existeixin fills co- cer, sempre ha considerat que elreforma de la Seguretat Social ve a contributivitat, el que significa que tenir dret a aquesta pensió contri- muns, i si no n’hi hagués la depen- mos de la seguretat Social és massaapuntalar les condicions de preca- qui més capacitat de poder adqui- butiva. A qui afecta especialment?: dència per demostrar seria del apetitós, com per a seguir sentrització i flexibilitat de la mà do- sitiu té, millors pensions tindrà. a treballadors i treballadores autò- 75%. Fins ara, aquesta pensió tenia “monopoli” del sistema públic.bra, perquè, d’aquesta manera, es Això dinamita els principis de soli- nomes, a les persones que treba- el caràcter duniversal, a partir da- La política institucional, vinguigaranteixi la seguretat empresarial daritat, repartiment i suficiència, llen en el règim agrari i a les em- questa reforma, el seu caràcter serà de la Comissió Europea, dels go-i la llibertat “absoluta” del capital, desviant cada vegada més recursos pleades de llar. de renda de substitució. Aquest verns dels diferents països de lacada vegada amb menys límits i públics cap a fons privats i transfe- criteri és defensat des de fa molt UE, o dels “agents socials”menys regulacions. rint recursos públics a mans priva- · Retard en la jubilació anticipa- temps per la Comissió Europea. (CEOE, CCOO i UGT), actua di- Les conseqüències daquestes des dempresaris. da: llevat de qui hagi cotitzat rectament contra els valors i inte-polítiques -les bases ideològiques Des de 1997, any de la Reforma abans de l’1-1-67 (mutualistes), la · Sincentiva el retard en ledat ressos de les persones assalariades,de les quals i materials són al Pacte del període de càlcul (de 8 a 15 jubilació anticipada passa dels 60 de jubilació i es penalitza la jubi- treballin o no, es trobin jubilades ode Toledo signat ja fa uns anys-, anys) i de la Reforma Laboral que anys als 61. Al mateix temps, sen- lació anticipada: el Consell Euro- simplement sels consideri “perso-denominades eufemísticament instaura els contractes de foment dureixen els requisits per a la jubi- peu del 2004 insisteix en la neces- nes inactives”. Aquesta políticadassegurament “del sistema de les docupació subvencionats sobre lació parcial: el jubilat parcial tre- sitat de perllongar la vida laboral i posa laccent en el mercat, i... aixípensions”, han comportat, duna quotes en la Seguretat Social, els ballarà un 25% (ara el 15%) de la incrementar les taxes dactivitat ens va.banda, reduccions relatives de les empresaris han rebut fons públics jornada total tret que: entre les persones de 55 i 64 anys. CGT no pot quedar-se en la re-pensions: reducció dun 30,7 per- equivalents a tres bilions de les an- - la seva antiguitat en lempresa Els seus objectius marcats i reco- flexió sobre el grau de racionalitatcent en lincrement dels nous pen- tigues pessetes per aquestes bonifi- sigui almenys de 6 anys, llits pels diferents Plans de Refor- o irracionalitat que les diferents po-sionistes, conseqüència directa de cacions. - el rellevista sigui contractat inde- ma de cadascun dels estats mem- lítiques de governs, empresaris ilenduriment en els requisits per La Reforma Laboral del 2006 finidament i a jornada completa, bres són allargar daquí al 2010 la sindicats majoritaris discuteixen itenir dret a prestació i una pèrdua o ho garanteix als empresaris a tra- - tingui cotitzats 30 anys, jubilació en cinc anys, és a dir pas- sancionen. El nostre compromís ésdisminució en la quantitat de les vés de la reducció de quotes i - el treballador o treballadora relle- sar de lactual mitjana de 61 anys amb la realitat social i dels debats ipensions en més dun 3 per cent quantitat de diners per contracte vista, si no ocupa un lloc similar, als 66 anys. La UE té molt clar que les reflexions hem de passar a la(conseqüència daugmentar el perí- durant 3 anys, ja que només en al tindrà una base de cotització del cada any de retard en ledat de jubi- mobilització de les nostres ideesode de càlcul de vuit a quinze període 2006/2007 lEstat transfe- 65% de les del rellevat. lació disminueix la despesa públi- perquè aquestes compleixin elanys). rirà 4.274 milions deuros als em- El govern considera que el con- ca en pensions entre un 0,6% i un paper de transformar aquesta reali- Per altra banda, les bases ideolò- presaris. tracte de relleu surt molt car i da- 1% del PIB. tat complexa i difícil.Catalunya. Setembre de 2006 5
  • 6. TREBALL-ECONOMIA En temps difícils Un dia caldrà mirar com és possible que cada cop per a la causa que hi ha una lluita hi hagi els mateixos obrera ens queda desactivant-la malgrat s’autoanomenin sindicats l’espai de la lluitaExpedientscontra elsdelegats de Braun, nova capitulació delCGT aHoneywell sindicalisme institucional Sindicat Metal·lúrgic de Barcelona de la CGT FEMEC-CGT Els sindicats que tanquen fàbriquesA L Benedicto Martino i Nicolás es mobilitzacions de la És evident que formalment no sha Martino, delegats de CGT i plantilla de Braun contra el signat encara el tancament demembres del Comitè dEmpresa a tancament de la factoria Braun, ja que el referèndum queHoneywell, sels va obrir un expe- dEsplugues de Llobregat (vegeu sha de fer al setembre donarà o nodient contradictori per uns fets oco- “Catalunya” de juny i juliol), que el vistiplau. Però som conscientsrreguts fora dels recintes fabrils. El afectaria uns 760 treballadors i tre- que el camí preparat i el fet dhaverpassat 24 de maig, la Secció Sindi- balladores, van seguir endavant. situat la majoria de la plantilla da-cal de la CGT a Honeywell Mate- Per donar continuïtat a les mobilit- vant la possibilitat de deixar el tre-rials de Fricció, va decidir amb el zacions, en assemblea realitzada el ball i tenir una prejubilació encarasuport dels companys de la CGT de 16 de juny van acordar la convoca- que sigui en condicions de misèria,Barcelona i el Baix Llobregat, rea- tòria de dos dies de vaga per set- fa més difícil que la plantilla rebut-litzar un piquet pacífic i informatiu, mana a partir del 26 de juny fins al gi el que els recomanen els seusrepartint unes octavetes en suport 21 de juliol, últim dia feiner abans sindicats.amb el company Benedicto Marti- de las vacances per a la meitat de la La CGT ha fet el que havia deno que estava sancionat anterior- plantilla. fer, participar en la campanya dement amb dos mesos docupació i El 27 de juny, més de 300 treba- mobilitzacions, afegir-se a la cam-sou, sanció que ja havia estat reco- lladors de Braun es van manifestar panya de boicot iniciada pels treba-rreguda i el judici de la qual estava des de la fàbrica fins a lAjunta- lladors i treballadores de Braunprevist per l11 de juliol. No que- ment dEsplugues on van fer lliura- cap als productes de la multinacio-dant satisfeta la Direcció de lem- ment dun manifest, durant el tra- nal Procter&Gamble, i mostrar elpresa amb lobertura dexpedients jecte van tallar els accessos a la seu rebuig a lanunci de tancamentinformatius i sancions ja imposa- Ronda de Dalt i van interrompre el a Esplugues, ja que no hi ha capdes a altres delegats de la CGT, de- servei del Trambaix. La manifesta- motiu per a dur-lo a terme.cideix obrir un altre expedient con- ció va coincidir amb la primera jor- CCOO i UGT intenten justificartradictori als companys. nada daturades de tres hores per la seva posició sindical dient que la La Secció Sindical de la CGT a torn convocada pel Comitè dEm- plantilla el que vol és cobrar elHoneywell és sotmesa a una forta presa. màxim possible. No obstant això, arepressió per part de lempresa, aju- El 5 de juliol, mentre els direc- CGT pensem que si la plantilladada per alguns individus que es tius de lempresa feien als sindicats El 18 de juliol, uns 300 treballa- presa acceptar una nova oferta de compresa entre els 30 i els 55 anysfan anomenar “representants dels una nova oferta dindemnitzacions, dors de Braun i uns altres 300 de la multinacional, firmant una prea- (427 persones) perd el seu lloc detreballadors”, amb lúnica finalitat tenia lloc a lexterior una concen- Domar, una empresa de Martore- cord que per tenir validesa hauria treball entra en una espiral dincer-danul·lar-nos com a Secció Sindi- tració de més de 300 treballadors, lles afectada per un expedient de de ser ratificat per la plantilla a tesa i precarietat que ningú desitja.cal de cara a les eleccions sindicals això va provocar que els directius tancament, van tallar la Ronda Li- principis de setembre al tornar de Però a més, la pèrdua de llocs deque han de tenir lloc daquí a uns de lempresa i els seus advocats no toral, després que les respectives vacances. Des de CGT vam haver treball significa posar el futur per-mesos. satrevissin a sortir al carrer i van reunions entre empreses i comitès de desmentir les informacions apa- sonal i el dels nostres fills cada ve- El 10 de juliol, lempresa va demanar protecció policial després dempresa acabessin sense acords. regudes en alguns mitjans de co- gada pitjor.donar un pas més en la seva cam- de fer-se les víctimes dient que els Després duna nova reunió el 20 municació que deien que la CGT La CGT entén i defensa que elpanya repressiva i decideix aco- treballadors els tenien retinguts. de juliol entre empresa i comitè també havia signat el preacord. principal deure d’un sindicat ésmiadar els dos companys. Per fer Van sortir al cap de vuit hores es- sense arribar a cap acord, per al dia La decisió de tancament de lluitar contra les polítiques empre-front a això, la CGT va convocar cortats per una unitat antiavalots de 21 el comitè dempresa va convo- l’empresa es preveu pel 2008. La sarials i sobretot contra els acomia-una concentració a les portes de la policia, enmig duna escridassa- car una jornada de vaga de 24 llei no permet a Braun decidir uni- daments i la destrucció docupaciólempresa, situada a la Zona Fran- da general. hores, coincidint amb lúltim dia de lateralment el tancament, ja que que signifiquen els tancamentsca, el 24 i 25 de juliol amb reparti- El 10 de juliol, uns 500 treballa- negociació de lExpedient de Re- perquè una fàbrica tanqui ho ha dempreses. En aquesta línia no en-ment doctavetes, i es pensava con- dors de Braun es van manifestar gulació dOcupació. La Direcció d’aprovar la Generalitat o els re- tenem com uns sindicats que hanvocar noves mobilitzacions, sense davant la seu del Departament de de Braun va decidir tancar la facto- presentants sindicals. Però en el estat dient el mateix que CGT, queexcloure la convocatòria duna vaga Treball i Indústria a Barcelona, on ria i fer sortir els treballadors que cas d’una empresa amb beneficis, no hi ha causes de cap tipus queindefinida. tenia lloc una reunió entre empre- cobrien els serveis mínims del torn com és el cas de Braun, la Genera- justifiquin lERO de Braun, poden La Secció Sindical de CGT sa-sindicats-Generalitat per inten- de nit. Això va provocar que a pri- litat no ho pot aprovar, ja que l’Es- després entrar a negociar acceptanttambé va sol·licitar una reunió ex- tar donar una sortida al conflicte, i mera hora del matí uns 600 treba- tatut dels Treballadors ho impe- aquest tancament. Temes comtraordinària del Comitè dEmpresa després es van manifestar fins al lladors es concentressin a les por- deix, és a dir, el tancament seria mantenir oberta la factoria amb al-per demanar el seu suport a la cam- passeig de Colom. tes de Braun. A mig matí van tallar il·legal. Així, l’única opció que li gunes produccions que permetinpanya per la readmissió. En la reu- Uns 500 treballadors de Braun durant quasi mitja hora la B-23 a quedaria a Braun per tancar seria locupació de totes les personesnió del 24 de juliol, amb tan sols es van manifestar el 17 de juliol a laltura de Sant Just Desvern i des- que fos acceptat pels representants que no puguin entrar en procés devuit delegats, dos de CCOO, dos Madrid davant la seu de la matriu prés van ocupar durant 30 minuts dels treballadors, i aquí hi ha el jubilació o que voluntàriament vul-dUGT i quatre de la CGT, no es va de Braun, la nord-americana Proc- un edifici doficines del World problema, lentreguisme de CCOO guin abandonar lempresa, o laassolir aconseguir el suport de ter & Gamble, on van llançar ous Trade Center (WTC) Almeda Park i UGT. recol·locació voluntària en les em-CCOO ni dUGT, que només es plens de pintura i posteriorment de Cornellà on es troben unes ofi- Després de lacord del passat di- preses que el grup Procter&Gam-van comprometre a donar suport i davant del Ministeri d’Indústria. cines de Procter & Gamble, que vendres 21 de juliol pel qual UGT i ble té a Catalunya, no han estatrespectar serà la decisió que pren- Membres del Comitè dEmpresa de controla Braun a través de la filial CCOO acceptaven el tancament de contemplats.guin en les urnes dels treballadors Braun van ser rebuts per responsa- Gillette. la planta de Braun a Esplugues de Els treballadors i treballadoresde la planta de Barcelona, on es bles de la multinacional a qui van Posteriorment, el vespre del ma- Llobregat, es va donar un pas deci- no podem acontentar-nos amb lesproposarà la vaga indefinida si no exposar la seva total oposició al teix dia, en una nova reunió entre siu cap a altra actuació del sindica- engrunes dun acomiadament quanes readmet els companys acomia- tancament de la fàbrica i el seu Braun i el comitè dempresa, lisme venut i col·laborador que re- lempresa ha obtingut uns beneficisdats. trasllat a un altre país. CCOO i UGT decideixen per sor- presenten aquests sindicats. escandalosos en els últims anys.6 Catalunya. Setembre de 2006
  • 7. TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A LA MIRADA Entrevista amb Audrey Doré, Michela Reina i Anna María Gomez, Secció Sindical de CGT a Lan Center INDISCRETA Federacions ‘Necessitarem l’ajuda dels sectorials companys i companyes’ Emili Cortavitarte Carral L es federacions sectorials (agru- pacions dels sindicats i dels nuclis dafiliats i afiliades -integrats Josep Garganté que els guies de Lan Center es que- en sindicats dactivitats diverses o din sense treball a loctubre. Volem sindicats únics- del mateix sector)-Podríeu explicar-nos quina és que la nostra delegada sindical són un fet històric i brillant de lalempresa en la qual treballeu i (quan la puguem tenir) pugui història del sindicalisme revolucio-com funciona? també negociar els següents temes: nari i de lanarcosindicalisme.-Lan Center és una empresa de ser- -Tenir contractes indefinits i no A Catalunya van néixer com aveis, la seu de la qual està a Ma- dobra i servei ja que els conside- conseqüència lògica de levoluciódrid. Es dedica a contractar guies rem fraudulents. dels sindicats dofici als sindicatsper a Madrid Visió i hostesses per a -Tenir un calendari anual de tre- únics o sectorials i com a resposta acongressos. Té una delegació a ball i dies lliures a principi dany. lorganització patronal revitalitzadaBarcelona des de fa cinc anys on es -Que es compleixin els contractes pels beneficis obtinguts amb la Idedica a la contractació de guies a temps complert o temps parcial Guerra Mundial. La CNT catalanaper a Barcelona Tours (el bus turís- ja que cobrem per hora treballada, aprovà al seu congrés de 1918 latic privat de Julià Tours). amb el que mai vam cobrar exacta- formació de federacions dindústria La plantilla varia segons la tem- ment lestipulat en el contracte. que agrupessin els sindicats i afi-porada, duns 20 treballadors a lhi- Lers companyes guies turístiques de la CGT de Catalunya. -Cobrar les hores extra com a liats del mateix sector de la produc-vern fins a 40 a lestiu. Tots els tals i no com a hores normals. ció.guies tenen contractes dobra i ser- 8 hores cada dia. Es va denunciar ra, per qüestions de lentitud jurídi- -Cobrar els dies festius nacionals ja Lexperiència trigarà uns anys envei, des de fa cinc anys ningú ha la reincorporació irregular i al ca, vam seguir sense delegada sin- que lempresa s’hi nega. arribar al conjunt de la Confedera-tingut contracte indefinit. Actual- maig es va reincorporar al seu lloc dical. -Garantir que el lloc de treball ción, fonamentalment per la re-ment, la meitat de la plantilla està de treball a bord dels busos. Arran de lacomiadament de estigui adequadament condicionat pressió (pistolerisme dels anys 10 icontractada per ETT. La història sindical de Lan Cen- l’Audrey, la plantilla va trigar uns a lestació de lany. 20) i la clandestinitat (dictadura de-Sabem que van acomiadar una ter és bastant dolorosa. Al maig de mesos a superar la por a lempresa i -Tenir un rebut al lliurar els di- Primo de Rivera). En el congrés ex-companya per muntar eleccions 2003, es va crear el Comitè dEm- es va crear la Secció Sindical de ners que cobrem durant el dia per traordinari de 1931 (Madrid) la po-sindicals amb CGT. Com ha presa amb CCOO. Lempresa sem- CGT al març de 2006. Casual- evitar sospites en cas de robatori. nència que proposava la constitucióquedat aquest assumpte? pre es va mostrar hostil i sense ment, des que existeix la Secció Lempresa mai no sha mostrat de federacions dindústria, defensa--La companya Audrey Doré fou ganes de cooperar amb el Comitè. Sindical, Barcelona Tours contrac- col·laboradora amb els diferents da entre daltres per Peiró i Quinta-acomiadada al novembre de 2005 Aquest va posar 21 denúncies a ta guies a través duna ETT i aques- sindicats i mai no ha complert les nilla, va obtenir un suport molt im-en convocar eleccions sindicals Lan Center durant els seus nou ta situació amenaça amb lacomia- seves promeses amb els represen- portant entre els sindicatsamb CGT. Va denunciar lempresa mesos de mandat. Al febrer de dament de tots les guies de Lan tants dels treballadors. confederals i només una minoriaper negar les llibertats sindicals, 2004, la direcció de Julià Tours, Center per no tenir treball en tem- -Com veieu el futur de lempresa (amb destacats militants de la FAI;dret constitucional de tots els tre- propietària dels busos de Barcelo- porada baixa. De fet, la direcció de i la de la secció sindical? encara que no tots: Francisco Asca-balladors, i se li va reconèixer la- na Tours i client de Lan Center, va Lan Center va dir clarament als -La Secció Sindical seguirà reivin- so va ser un ferm defensor en elcomiadament nul pel jutjat social convocar els guies en petits grups seus treballadors al març que si es dicant els drets dels treballadors i Sindicat Tèxtil de Barcelona) esal març de 2006. Lempresa li va per forçar-los a revocar el Comitè reincorporava l’Audrey a la planti- les treballadores mentre existeixi van oposar, argumentant la prepon-negar la reincorporació durant tres dEmpresa. Textualment: “O sig- lla, Barcelona Tours rescindiria el lempresa. La tardor sanuncia molt derància del territori.setmanes, intentant convèncer-la neu la revocació o Barcelona Tours contracte amb Lan Center. dura per la més que probable pèr- Joan Peiró havia avançat els seusdabandonar lempresa a canvi prescindirà de Lan Center”. La re- La persecució sindical que so- dua dels nostres llocs de treball i arguments favorables en una sèrieduna indemnització econòmica. vocació es va fer efectiva per una frim no és només per part de Lan farem tot el possible per defensar- darticles a la publicació gallegaEn rebutjar la indemnització, lem- petita majoria. Center sinó també per part de Bar- los mitjançant accions directes i le- ¡Despertad! i en el congrés va tor-presa la va recol·locar en un altre A labril de 2004, una companya celona Tours. gals. Probablement, necessitarem nar a insistir en els dos eixos fona-lloc al·legant que la direcció de dUGT es va presentar a les elec- -En aquests moments, quines ajuda dels companys i companyes mentals: donar resposta a la cadaBarcelona Tours no volia veure-la cions sindicals. Se’n va anar de són les reivindicacions bàsiques de CGT per organitzar concentra- vegada major concentració del ca-en els autobusos. Havia d’estar al lempresa a labril de 2005. En con- dels treballadors i quina disposi- cions i manifestacions. pitalisme i preparar "lestructuraciócarrer durant 8 hores al dia suposa- vocar noves eleccions al novembre ció té lempresa per negociar? Per contactar amb nosaltres, de laparell econòmic del demà"dament controlant la puntualitat de 2005 amb CGT, vam sofrir la -El principal ara i el que més ens podeu trucar al 652 220 300 (Au- Malgrat lespontaneïtat i la ne-dels relleus dels seus companys. És repressió de lempresa amb laco- preocupa és mantenir els llocs de drey) o escriure a audreydo- cessitat provocada per la fugidaa dir que no feia res durant gairebé miadament de la candidata i enca- treball ja que és més que probable re54@hotmail.com dels patrons, fóra difícil dexplicar les col·lectivitzacions sense els me- canismes bàsics de la coordinació i la capacitat organitzativa de les fe-Denuncien les condicions laborals al Bus Turístic de Barcelona deracions sectorials. Què hagues- sin fet les indústries o sectors agrí-Secció Sindical CGT Lan Center 15 autobusos turístics que gestiona nada de calor que estem patint. L- no es podia instal·lar. També ens coles, clau en època de revolució i Julia Tours. Lempresa porta cinc única actuació que està fent lem- resulta sospitós que tots els vehi- de guerra, sense lestructuració i laE ls autobusos turístics de lem- presa Barcelona Tours, pertan-yents al grup Julia Tours, no tenen anys, des de març de 2001, circu- lant per la ciutat. En els seus auto- busos no hi ha aire condicionat per presa a cap després de les queixes dels treballadors ha estat instal·lar uns ventiladors, en els llocs del cles de servei públic tenen lobliga- ció de dur aire condicionat per a passar la ITV i aquests autobusos voluntat sectorials? Competir entre elles? Durant bona part de loposicióaire condicionat. CGT ho ha de- a lestiu i la calefacció en l’hivern conductor i del guia. la passen sense dur-lo, tots van a clandestina a linterior i a lexili,nunciat a lÀrea de Salut de la Con- és totalment insuficient. Sha posat en coneixement de un centre de ITV en Viladecavalls cada vegada que hi havia un raigselleria de Treball i a Inspecció de El càlcul aproximat de turistes Julia Tours, la qual al·legava pro- a 40 quilòmetres de Barcelona. No desperança denderrocar la dicta-Treball. que diàriament agafen aquests au- blemes tècnics per a la instal·lació entenem ni que vagin a un lloc tan dura franquista, apareixia la impor- Turistes i treballadors han tingut tobusos a lestiu és de 1.500. Els de laire condicionat, se li han pas- allunyat, ni com passen la ITV. tància de les federacions dindústriaproblemes de salut, marejos, vò- treballadors i treballadores de sat les dades de lempresa que va La forma de tractar els treballa- o sectorials com a elements clausmits i lipotímies per la inexistència plantilla són 20 guies amb contrac- instal·lar els aires condicionats en dors i les treballadores a Barcelona en la possible reconstrucció econò-daire condicionat, sent penosa la te dobra i servei, 15 més d’ETT i el Bus Turístic de TMB, perquè Tours ha fet que en els cinc anys de mica, laboral i social dun territoriimatge que es duen els turistes de 35 conductors, tots ells shan vist procedís a la seva instal·lació, tot i funcionament hi hagin passat mes devastat i lliurat a les grans fortu-Barcelona que agafen algun dels afectats duna forma o altra per lo- que continuaven que als seus busos de 200 persones. nes, lEsglésia i lexèrcit colpista.Catalunya. Setembre de 2006 7
  • 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITATAlgunes Per la readmissió ja delsvegades,només algunes, acomiadats de Seatres no és el Seccions Sindicals CGT Seat i Col·lectiu Catalunyaque sembla ser E ls acomiadats i acomiada- Pepe Berlanga des per Seta mitjançant lERO del passat desembreA ixò era i no era la història duna comunitat on eren fer-vorosos defensors de la Declaració que va afectar 660 treballadors i treballadores continuen lluitant per la readmissió als seus llocs de tre-Universal dels Drets Humans i, ball en les mateixes condicions imolt particularment, daquell ex- amb els mateixos drets que tenien itrem que establia que tot individu continuen exigint la retirada deté dret a la llibertat dopinió i dex- lexpedient de regulació signat perpressió; aquest dret inclou el de no Seat, CCOO, UGT i el govern tri-ser molestat a causa de les seves partit de la Generalitat de Catalun-opinions, el dinvestigar i rebre in- ya. El 13 de juliol, cinc treballa-formacions i opinions, i el de di- dors i una treballadora acomiadatsfondre-les, sense limitació de fron- per la Seat van realitzar una acció a Foto: Kaosnelaredteres, per qualsevol mitjà la plaça de Sant Jaume de Barcelo-dexpressió. na davant la Generalitat, acció que La base sobre la qual se sustenta- va consistir en despullar-se exhi-va aquesta comunitat era la partici- bint una pancarta amb la cita "Aixípació, interpretada en el significat ens ha deixat Volkswagen". Unmés extens d’aquesta: prendre part centenar de persones es van con-en alguna cosa, opinar. I establien centrar per donar-los suport se- van optar per cobrar la indemnitza- sió social i política que ha arribat aquesta plantilla, en comptes deque la participació era un dels cinc guint la crida de CGT i es van cri- ció més baixa (20 dies per any tre- fins al Congrés dels Diputats de buscar solucions ja emprades enprincipis de la democràcia, que dar consignes per la readmissió. ballat) amb el compromís de tenir Madrid, ha pesat perquè tant lem- altres circumstàncies similars ensense ella no és possible transfor- Durant la concentració, en què van preferència en la reincorporació si presa com els signants de lERO Seat (prejubilacions, suspensionsmar en realitat cap dels altres prin- participar altres acomiadats i sindi- Seat necessitava reforçar la planti- hagin hagut de començar a parlar temporals docupació, etc).cipis: igualtat, llibertat, diversitat i calistes de la CGT, es va exposar lla, i la reincorporació es produirà del tema. Des del mes de desembre -Que existeixen més de 100solidaritat. que si al mes de setembre no es re- mantenint la mateixa categoria passat, CGT ja deia que no quadra- companys acomiadats, que en En lexercici daquesta participa- admeten totes les i els acomiadats, però sense el plus dantiguitat. ven els comptes: lengegada a la- aquest any poden acabar latur i, enció consideraven que opinar, discu- es plantejaran realitzar una vaga de Des de lAssemblea dAcomia- bril del segon torn en la línia 2 de compliment de lacord, han dentrartir sobre les raons, probabilitats o fam. dats i Acomiadades i la CGT es va Martorell i laugment de produc- en el procés de reingrés avisantconjectures referents a la veritat o A finals de juliol, shavien analit- valorar positivament aquest fet, cions previst pel segon semestre de amb dos mesos dantelació abanscertesa dalguna cosa, no era do- zat la meitat de les demandes pre- fruit de la pressió col·lectiva i la so- lany, amb el llançament del nou dacabar latur. En aquests casos,lent, més aviat al contrari, reforça- sentades per treballadores i treba- lidaritat de la plantilla, però es re- model, feien preveure la necessitat no hi ha avenç de les reincorpora-va vincles entre els membres de la lladors acomiadats. Dotze han marcava que aquest anunci era de mà dobra. cions, sinó compliment de lacord.comunitat, ja que concebien que decretat nuls els acomiadaments, contradictori amb lactitud de Seat Tothom coneix la realitat en els -Que els signants de lERO hanuna de les reivindicacions que sem- una vintena els qualifiquen dim- de recórrer davant les sentències tallers, es veu dia a dia la falta de estat còmplices daquesta manio-pre ha defensat la classe treballado- procedents -Seat por triar llavors favorables als acomiadats que ses- personal necessari en les cadenes i, bra de lempresa, amb coneixementra amb més tenacitat ha estat el dret entre readmetre lempleat o pagar- taven produint. A més, segons a més, s’observa com cada dia o per ineptitud, però en tot cas ac-dexpressió, de crítica, de lliure li una indemnització més alta- i CGT això es una prova que lERO companys de nou ingrés, amb con- ceptant i col·laborant amb lempre-examen que deien els anarquistes. unes 25 han estat desestimades. no tenia cap justificació i recla- tracte relleu, demanen el compte sa en un frau clar a la plantilla.Per a ells decidir era resoldre, pren- Per altra banda, a començaments mem que es garanteixi el reingrés per abandonar lempresa. -Que qui van consentir aquestadre una determinació i sempre es de juliol, Seat va començar a cridar de tots els acomiadats abans de A més, el fet que a sis mesos de barbaritat dERO i no va voler aten-reconeixia que dissentir del parer o alguns dels empleats acomiadats final dany mantenint les condi- lERO lempresa plantegi el rein- dre la petició de reunió amb la Co-de la conducta duna altra persona, amb lERO que van triar lopció de cions laborals i que aquest procés grés porta CGT a algunes conclu- ordinadora dacomiadats no té au-era el desacostumat; a pesar daixò, reingrés preferent, mesura que se- sigui transparent. sions: toritat ni moral ni sindical queno estava mal vist no coincidir en gons lempresa beneficiarà, gra- Sens dubte que les 12 sentències -Queda cada vegada més palès pugui convèncer la plantilla queles opinions, és més, es fomentaven dualment, els més de 400 treballa- de nul·litat i més de 25 improce- que lERO dacomiadaments ha ara defensen els acomiadats i aco-aquestes divergències i conse- dors que van acollir-se a aquesta dents (de tots els sindicats i no afi- estat un càstig injustificat per a re- miadades després de set mesos deqüentment se sabia i podia discre- possibilitat. Aquests treballadors liats), així com lescalada de pres- primir i sotmetre més si cap a silenci i oblit.par. No obstant això, va arribar unmoment que algú crespat, però Vaga del personal eventual de lIntitut Nacional dEstadística (INE)amb respecte, va exclamar “no hiha dret!”, dita aquesta exclamació Secció Sindical CGT INE fase doposició, de tal manera que jançant un concurs oposició que marge de no treure en aquest pro-com a protesta davant alguna cosa es reconeguin de manera preferent tenia en compte els mèrits com de- cés altres places que pel que sem-que es considerava injusta. A partirdaquest instant, van canviar tots elsesquemes. Les normes de conducta E l 28 de juny, la CGT va convo- car una jornada de vaga que va afectar el personal eventual de els mèrits professionals aconse- guits en lINE enfront duns altres. Durant els últims 15 anys, lIns- terminants en la fase de concurs. Ara vol canviar lavaluació i accep- tar mèrits de procedents daltres bla romanen en una espècie de llimb administratiu). Sobre aquest aspecte és sobre elque administraven les relacions so- lINE de les demarcacions de Va- titut Nacional dEstadística ha con- àmbits, inclosos lempresa privada. que se centrava la segona de lescials en la comunitat es van trencar lència, Barcelona, Madrid i Bis- tractat personal eventual per a la Aquest procés conflueix amb un reivindicacions bàsiques de la con-en mil trossos. “Anatema”, van cri- caia. Aquesta aturada, que va tenir realització denquestes estructu- altre, el de lexternalització de tre- vocatòria de vaga, laugment deldar alguns, “cal que arrenquem da- un seguiment majoritari, només rals. Encara que ha optat per diver- balls propis de lINE. Durant nombre de places de la convocatò-rrel aquestes desviacions o per- afectava el personal eventual de ses formes contractuals (interins, aquest any sha externalitzat una ria, de tal manera que es quantifi-drem la nostra raó de ser”. Des lInstitut i bàsicament s’hi sol·lici- contractes dobra o servei...etc.) el quantitat significativa denquestes, quin i incloguin en ella totes aques-daquest moment en la comunitat tava tant laugment del nombre de resultat final ha estat la creació mentre que en aquest procés de tes places externalitzades, i les dees va convertir en heroïcitat discre- places de la convocatòria respecte duna gran borsa de treballadors consolidació sha reduït el nombre totes les enquestes que, encara quepar. del nombre de places que es té pre- temporals i precaris. LAdministra- de les places que es convoquen res- la seva periodicitat és més irregu- P.D.: qualsevol semblança amb vist convocar, com la modificació ció ha iniciat un procés de conver- pecte de les que en lactualitat estan lar, es realitzen, unes o altres,la realitat és casual? de la valoració dels mèrits en la sió docupació temporal en fix mit- ocupades per personal eventual (al anualment. 8 Catalunya. Setembre de 2006
  • 9. TREBALL-ECONOMIA Sense límits en l’explotació i la precarietat OPINIÓ Suport a les Atento acomiada 450 demandes dauxiliars treballadors a Barcelona dinfermeria i tècnics sanitaris Federació de Sanitat de la CGT de Catalunya Secció Sindical CGT Atento i natura de lacord esmentat, CCOO Antonio Aranda i UGT van desconvocar la jornada del 26. La CGT ha mostrat en tot L a Confederació General delE l passat 30 de juny, Atento moment la seva oposició als aco- Treball ha manifestat la seva va acomiadar 181 treballa- miadaments realitzats i a allò que opinió sobre la problemàtica exis- dors i treballadores que rea- sha acordat per part d’UGT, tent en làmbit de les Formacionslitzaven el servei datenció al client CCOO i Atento. Professionals Sanitàries. Transcor-de Telefónica 1004 des de la plata- Arran daquests acomiadaments reguts diversos mesos ha arribat elforma de Glòries a Barcelona. i també dels realitzats a Sevilla, la moment que els sindicats CCOO iAtento (filial al 100% de Telefóni- CGT va convocar vaga pels dies 3 i UGT i lAdministració donin sorti-ca) és lempresa que Telefónica uti- 4 de juliol a tots els centres de Tre- da a aquest conflicte de formació ilitza per atendre i comercialitzar ball dAtento al territori de l’Estat de qualificació professional. CGTtots els productes que la “gran espanyol, amb un seguiment mas- dóna suport les reivindicacionsmultinacional” posa en el mercat. siu. dauxiliars i tècnics i des del primerEl 90% dels acomiadats són dones, La intenció final de l’empresa dia ha col·laborat amb les diferentsgran part delles amb càrregues fa- passa per reestructurar tots els ser- associacions i plataformes per amiliars, majors de 50 anys i afilia- veis, acomiadar centenars de treba- dur tota la informació als centres dedes a la CGT. Dels 181 acomiadats lladors més i acabar deslocalitzant treball on tenim representació ii acomiadades, 89 eren indefinits i els serveis al Marroc i a Perú. lluita perquè en làmbit de la nego-116 tenien contracte dobra amb ciació col·lectiva es recullin lesantiguitats superiors als 9 anys. Més acomiadaments seves legitimes reivindicacions, a Lempresa, basant-se en una diferència del que ha realitzatfalsa reducció del servei i de les Daltra banda, i per acabar de com- CCOO i UGT (no inclusió de la ve-tasques contractades, va lliurar el pletar aquest panorama negatiu, el ritable qualificació dauxiliars i tèc-passat 15 de juny les cartes daco- 12 de juliol Atento va comunicar nics sanitaris en l’última reformamiadament als afectats per la re- que havia “perdut” la contracta da- de les professions sanitàries, niducció. El Comitè dEmpresa el tenció al client de Gas Natural, de- tampoc en la negociació col·lectivaformen 23 membres, deu de la rivant-se daixò 274 acomiadats i de la taula sectorial).CGT, set de CCOO i 6 d’UGT. mandes per acomiadament. Als dical de la CGT a Atento Barcelo- acomiadades a Barcelona (i 114 a Des de CGT, es lamenta que A més, el 23 de juny, lempresa contractats per obra, sels oferia na va ser acomiadada, en canvi, els Madrid). aquests sindicats no hagin acceptatva signar amb CCOO i UGT un una ridícula indemnització de 13 delegats dels sindicats firmants no Per protestar contra els acomia- la inclusió en la comissió destudiacord doferta de recol·locació per dies per any treballat; aquests tre- es van veure afectats per la mesura. daments a Atento i exigir la seva amb ladministració altres sindicatsals treballadors indefinits, acomia- balladors van decidir majoritària- El Comitè dEmpresa havia deci- recol·locació, la CGT va convocar com el nostre, ja que entenem quedant-los tot seguit amb un acord ment demandar Atento. La presi- dit per unanimitat dels tres sindi- concentracions a la seu dAtento a en aquest tema i davant la pressióeconòmic i daquesta manera no es denta del Comitè dEmpresa i cats convocar vaga els dies 22, 23 i Barcelona, situada a les Glòries, exercida per altres col·legis, la unióva haver denfrontar a múltiples de- secretària general de la Secció Sin- 26 de juny, però després de la sig- els dies 25 i 26 de juliol. de totes les forces sindicals benefi- ciària la negociació. Interpretem que les reivindicacions daquestsVaga a la DGT per unes millors condicions laborals col·lectius no perjudiquen a altres professionals amb diferent titulació i situats en els mateixos centres on Col·lectiu Catalunya subdelegació del Govern. exerceixen els col·lectius dAuxi- El primer fruit de la lluita va ser liars i Tècnics ja que el Tractat deC om ja informàvem en lante- rior número del “Catalunya”,els funcionaris de la Direcció Ge- la incorporació dels interins (160) que estaven sent seleccionats a pri- mers de juliol i els 100 restants a Bolònia i les experiències en altres països de la Unió Europea així ho confirmen. CGT té previst fer unaneral de Trànsit a Barcelona van què es comprometien abans de ronda de contactes amb els respon-iniciar un seguit de jornades de final dany, amb els quals la cober- sables polítics i prendrà un papervaga parcial indefinida (de 12:30h tura de la plantilla serà del 100%. actiu, buscant la incorporació defins al final de la jornada) per a re- Després del que semblava un més sindicats i associacions.clamar millores en les condicions principi d’acord el 7 de juliol, la L’objectiu dels afectats és acon-de treball que garanteixin un servei cosa va acabar en un intent d’en- seguir:públic de qualitat. La vaga va ser gany per part de la DGT, ja que la -Grau superior (diplomatura) perconvocada pels sindicats CCOO i tant especialment als tràmits de davant la Fiscalia la situació dinse- plataforma negociada en principi als tècnics sanitaris de grau mig.CGT-CAT. transmissió de vehicles, matricula- guretat i de falta de mesures de va venir molt retallada un cop va -Inclusió de la qualificació als tèc- Els treballadors reclamaven més ció, pròrroga de permisos de con- prevenció en matèria de salut labo- passar per Madrid. Per això les as- nics sanitaris al nivell 4 (igual quemesures de seguretat i salut en el ducció i bescanvi d’aquests, vaga ral per si fos constitutiva de delicte semblees de treballadors dels cen- els diplomats).lloc de treball. També es reivindi- que va tenir continuïtat a partir del i sol·licitar la intervenció del De- tres de Barcelona, Sabadell i Tarra- -Als tècnics sanitaris actuals inclu-cava potenciar els acords entre di- 19 de juny. Davant la passivitat de fensor del Poble davant la inactivi- gona van decidir l11 i 12 de juliol sió automàtica al nivell 4 i facilita-ferents administracions -finestreta lAdministració, el 5 de juliol la tat de lAdministració per garantir tornar a sortir al carrer ció acadèmica per al grau superior.única-, i implantar les noves tecno- convocatòria de vaga ampliava el la prestació del servei públic. Els treballadors i treballadores -Augment de la Formació Acadè-logies en les dinàmiques de treball, seu horari a liniciar-se a les 9 h del A Barcelona, es va fer el 5 de ju- de la DGT estan farts de veure com mica per als Auxiliars dInfermeria.de cara a facilitar les gestions a l’u- matí, i sunien a la vaga la resta de liol una manifestació sota el lema perden la salut, com més dun 20% -Inclusió al nivell 3 dels auxiliarssuari i al treballador públic. prefectures de la DGT existents a "No som màquines. Volem un ser- de la plantilla està de baixa, com dinfermeria. El 16 de juny va tenir lloc la pri- Catalunya, amb el suport de Comi- vei públic de qualitat" fins a la sub- els forcen a donar una atenció cla- -Incloure automàticament al nivellmera jornada de vaga entre els tre- tè de Vaga, Comitè dEmpresa, delegació del Govern espanyol en rament millorable als usuaris da- 3 als auxiliars dinfermeria actuals.balladors de la Prefectura Provin- Junta de Personal, CCOO, CGT- què van participar uns 250 treba- quest servei públic, que han despe-cial de Tràfic de Barcelona i de la CAT, CSIF, UGT i SAP. lladors. A Tarragona els treballa- rar fins a 3 hores per a ser atesos en Per a més informació:Prefectura Local de Sabadell, afec- També es va acordar denunciar dors es van concentrar davant la menys de 2 minuts. www.nofijos.comCatalunya. Setembre de 2006 9
  • 10. TREBALL-ECONOMIACampanya CGT va convocar concentracions el 30 de junycontra la sisenahora al’ensenyament El segon Conveni a Correos Federació dEnsenyament de la CGT de Catalunya i l’Estatut dels funcionarisD esprés de la jornada de vaga i de la manifestació del 7 dejuny a la plaça Sant Jaume de Bar- dent poder adquisitiu i sense clàu- CGT Correoscelona (vegeu “Catalunya” 77) en sula de revisió salarial.protesta per la implantació de la si- Plantar cara Esena hora a les escoles públiques l 19 de juny, CCOO i CSIFcatalanes, el 28 de juny es va con- van signar amb la Direccióvocar una altra concentració al ma- de Correos una nova regula- Per plantar cara a aquesta situació,teix indret, a més dapostar pel ció interna per a tots els treballa- el 30 de juny els sindicats CGT,manteniment de les assemblees de dors de l’empresa, sense comptar UGT, S. Lliure i CIG, vam convo-zona al juny i al setembre (abans amb la majoria dels treballadors, car concentracions de treballadorsdel 12 de setembre) i fer una crida que modifica el nostre salari i les en la porta de tots els centres deper no començar el curs el 12 de se- nostres condicions laborals. Els Correus de tot lEstat espanyol du-tembre si no hi ha el professorat ne- textos signats són un nou Estatut rant els 20 minuts de lentrepà, percessari per fer front a l’ampliació de Personal Funcionari, el II Con- a mostrar el seu rebuig a les retalla-de l’horari escolar, amb lànim de veni Col·lectiu per al personal la- des de salari i drets que preténdonar continuïtat a la iniciativa fins boral i un Acord General, tot això lempresa . Aproximadament unsa labolició de la 6a hora i perquè amb vigència fins al 31 de desem- tres-cents treballadors es van con-no simplanti en la futura Llei Cata- bre de 2008. Els sindicats signants centrar a l’oficina principal de Bar-lana dEducació. van mostrar el seu nul respecte als falta més de sis dies a l’any al seu sumptes propis a aquest absentis- celona -prop del 70% de la planti- Des de començament d’any la milers de companys i companyes lloc de treball patirà importants re- me. lla-, mentre que altresCGT i diverses assemblees de mes- que amb la seva signatura els van tallades salarials. -Laugment de la precarietat en concentracions van tenir lloc atres estan mantenint una sèrie de exigir que consultessin el col·lectiu la contractació (rotació en les llis- Lleida, Tarragona, Cambrils, Te-mobilitzacions contra el Pacte Na- a través dun referèndum abans de Aspectes negatiu tes, avaluacions dacompliment, rrassa, Sabadell, Girona i altres lo-cional per l’Educació (signat entre firmar qualsevol text. decaïment de les llistes…). calitats.d’altres per la Generalitat, CCOO, Segons CGT, aquests textos, ne- Els aspectes negatius són tants i ·-Lextinció del contracte en cas Segons el parer de CGT, i ente-UGT, USO, patronals privades, gociats a lesquena de la plantilla tenen tanta profunditat que no dincapacitat permanent i labarata- nem que també de molts treballa-FAPAC,...) pel qual una futura Llei després de diversos mesos de farsa, poden deixar a ningú indiferent. ment de lacomiadament col·lectiu. dors, aquesta unitat sindical arriba-d’educació acabarà amb el sistema no milloren els drets ni del perso- Entre aquestes, destaca: -Lanul·lació dels sindicats sig- va tard, ja que aquesta hauriapúblic, tal i com el coneixem en nal laboral ni dels funcionaris, i su- -La desvinculació de tots els tre- nants, que es comprometen (a dhaver-se produït durant el procésl’actualitat, i crearà un servei edu- posen retallades i descomptes en balladors de Correus de la normati- canvi del 5% del pressupost per a de negociació i no quan els textoscatiu públic integrat pels centres i les retribucions, desregulació de va de Funció Pública (de tot el per- cursos de formació més lIPC ja estaven signats, unitat sindicalprofessorat públic i els centres i el drets i plantilles, augment de la sonal laboral, i també del anual) a seguir callets fins al mo- que CGT va estar buscant des deprofessorat privat concertat. Es mobilitat funcional i intercentres, funcionari que es regirà per les ment de la liberalització dels ser- linici del procés i que, en tot mo-mantindran la titularitat, la gestió i de la precarietat, repressió cap a les seves normes específiques, i veis postals. ment, va obtenir la callada per res-el negoci privats però integrats en persones malaltes i majors facili- només li seran daplicació supletò- -Les retallades de salari. Amb la posta, per part dUGT i S. Lliure.la xarxa pública i rebent més di- tats per a lacomiadament. riament les normes amb rang de signatura de lAcord, Correos sem- En qualsevol cas, entenem que lin-ners. Podran continuar seleccio- Com a conseqüència de la signa- Llei i de caràcter bàsic de la Funció butxaca 600 euros de cada treballa- tentar posar fre a les agressions quenant el seu alumnat sense perdre tura del Conveni, es posarà en Pública). dor, a lactualitzar la paga de resul- Correos ha pactat amb CCOO iels concerts i només alguns (fins marxa un nou sistema de gestió in- -La desregulació de les planti- tats de 2005 molt per sota dels CSIF bé mereixia lesforç de tots,ara, 3 o 4 centres) que s’acullin a tegral del treball per reforçar l’es- lles, laugment de la polivalència i beneficis nets daquest exercici i no treballadors i sindicats, mitjançantun contracte programa (pel qual re- tabilitat a través de la modalitat del de la mobilitat funcional i intercen- abonar ni els 6 primers mesos de la un procés de mobilitzacions serio-bran més subvencions) escolaritza- treballador fix discontinu i el con- tres dels treballadors (sense límit paga de resultats de 2006, ni els in- ses i conjuntes. Amb aquest objec-ran alumnat amb especials dificul- tracte fix a temps parcial, dos punts de temps en els canvis de lloc de centius dels mesos de maig i juny tiu CGT planteja a tot el col·lectiutats. que per a la CGT potenciaran la treball i de centre). de 2006; duplica els descomptes la necessitat de mobilitzar-se per a Mentrestant, el 80% dels centres precarietat. Una de les mesures que -La repressió de labsentisme: per absentisme en el nou comple- modificar els acords ja signats ipúblics d’educació primària es introdueix el nou conveni pel per- tribunals mèdics per a denegar bai- ment i dóna un xec en blanc a lem- que això es faci amb el suport deveuran obligats, a partir del curs sonal laboral és que els increments xes, enduriment del règim discipli- presa perquè també ens ho condi- tots els sindicats que rebutgem elsque sinicia el setembre de 2006, a salarials van subjectes a l’absentis- nari i condicionament del salari, cioni a la productivitat individual actuals acords, que som més delsfer una sisena hora cada dia amb me laboral, així, si una persona les ajudes dacció social i els as- com i quan vulgui). I seguim per- que tenim representació per aalumnes. Aquesta 6a hora només lafeien les escoles privades de Cata-lunya i era la manera com justifica-ven, malgrat estar subvencionades, Mal repartiment al Vallès Occidental i a lHospitalet de Llobregatel cobrament als pares. No podiaser curricular (matemàtiques, llen- CGT Correos i Col·lectiu mulació de desenes de milers den- çaments dagost lacumulació de A més, el personal que es con- Catalunyagües,...) encara que tots sabem que viaments per repartir. Especial- 44.000 objectes postals sense re- tracta per cobrir les vacances o elses feien. Les privades estaven en ment greus són els casos de Sant partir i lexistència de zones on feia dèficits estructurals no tenen proudoble frau de llei: perquè feien méshores lectives i perquè cobravenper elles. El decret del Departa- L a Secció Sindical de CGT a Correos de la demarcació de Barcelona va denunciar a mitjans Cugat (135.000 objectes postals) i Sabadell (uns 50.000), ja que aquesta situació és una constant 15 i fins i tot 30 dies que no shavia repartit correspondència. Aquesta situació és una constant que es re- experiència. Aquesta falta dexpe- riència es deu al sistema de con- tractació que té Correos, aquest esment, obligant les escoles de pri- de juliol greus deficiències en el que es repeteix cíclicament i de- peteix cíclicament en aquesta ciu- basa en llistes rotatives per pobla-mària a fer la 6a hora, legalitza la servei de repartiment a la comarca mostra la incapacitat dels directius tat, no són “fets puntuals“ (lexcusa ció, però que no garanteix ni esta-il·legalitat de la privada concertada. del Vallès Occidental, especial- de Correos per solucionar proble- que dóna sempre Correos), sinó bilitat ni una continuïtat llarga en elI trenca amb la dinàmica pedagògi- ment a Sabadell, per la falta de co- mes abans que sarribi a una dete- que estem amb una insuficiència treball.ca dels centres públics que utilitza- bertura del personal que havia aga- riorament important de la situació, de plantilles crònic-estructural, que La Confederació General delven aquestes hores del migdia per fat vacances a partir del 15 de juliol i que les solucions que sapliquen ve donada pel costum de Correos Treball va realitzar, el 13 de juliol iprogramar, reunir-se,... o bé estava de baixa, i a Sant serveixen solament momentània- de trigar anys a actualitzar els tre- el 8 dagost, noves denúncies da- Més informació: www.noalasi- Cugat, Valldoreix, la Floresta, Mi- ment. balladors necessaris per a les po- vant el Ministeri de Foment pel rei-sena.tk,www.lamallacomunitaria.t rasol i les Planes, per la falta cròni- També la CGT va denunciar a blacions o els polígons que estan terat incompliment de la Llei Pos-k i www.cgt.es/cgtense/ ca de personal a la zona, amb lacu- lHospitalet de Llobregat a comen- en creixement. tal per part de Correos.10 Catalunya. Setembre de 2006
  • 11. TREBALL-ECONOMIA Parcs i Jardins, Irregularitats a Nestelé per subcontractats aclarint els conceptes L a Inspecció de Treball va deci- dir expedientar a finals de juny lempresa Nestlé per irregularitats Secció Sindical CGT Parcs i (atès que lAjuntament tenen lobli- amb treballadores i treballadors Jardins gació de tutelar en tot moment el subcontractats a les seves instal·la- procés de l’OPO de Parcs i Jar- cions de Girona, arran duna de-Inauguració del parc dins) que simpliquin en la solució núncia presentada per la SeccióMossèn Cinto del problema creat i assumeixin les Sindical de la CGT a la factoria de corresponents responsabilitats. Girona.Verdaguer La Secció Sindical de CGT va Els inspectors van obrir una actaEl passat 19 de juliol, els delegats i presentar al·legacions que estaven dinfracció per considerar que lem-delegades del Comitè dEmpresa dacord amb les presentades pel presa havia incomplert lEstatutde Parcs i Jardins de Barcelona es Comitè dEmpresa i amb les dels dels Treballadors, en concret la Ins-van concentrar a les portes del Parc opositors afectats tal com es va pecció de Treball considerava quede Mossèn Cinto Verdaguer on la acordar en lAssemblea dAfectats les empreses contractades (entrepresidenta de lInstitut Municipal realitzada el 10 dagost als locals elles Mointer, Aplicacions Elèctri-de Parcs i Jardins, Imma Mayol, de CGT, en la qual van participar ques i Ingeniería, Montajes y Cons-feia la inauguració del Parc, prime- blicat els resultats daquestes pro- en la prova descombrar) que va més de 100 persones. trucciones) cedien els seus treballa-ra de les previstes en el Pla dAc- ves realitzades el 30 de juliol, es donar com a resultat d’aquesta que dors i treballadores a Nestlé.tuació Municipal (PAM 2004- tractava de tres proves consistents de les 212 persones examinades Sentència per Segons largumentació de la2007) en què lAjuntament ha a cavar, palejar i escombrar, proves només superessin la prova 44 per- vulneració del dret de CGT, Nestlé incomplia el reial de-pressupostat 16 milions deuros per pràctiques per a accedir a les 28 sones (el 20’75%), donant-se a cret 1/95 que marca que només vagaa la rehabilitació integral d’onze places fixes que oferia lI.M. de més la circumstància que de les set ETT autoritzades podran contrac-parcs de la ciutat i 5,6 milions deu- Parcs i Jardins de lAjuntament de presentades en el torn dintegració Per altra banda, el Tribunal Supe- tar treballadors i treballadores perros més per a daltres actuacions a Barcelona per a un torn lliure i no va aprovar cap. La Secció Sin- rior de Justícia de Catalunya en cedir-los temporalment a una altra25 parcs. dues places per al dintegració. El dical de CGT de Parcs i Jardins Sentència de 30 de juny del 2006 empresa, i que indica que els em- Amb el deteriorament dels parcs resultat (notes) de les proves indi- manifestava la seva disconformitat condemnava lInstitut Municipal presaris que ho infringeixin res-pel seu ús, cosa daltra banda molt caven un canvi restrictiu dels crite- amb la decisió adoptada pel tribu- de Parcs i Jardins de Barcelona per pondran solidàriament de les obli-normal, es podria estar preparant el ris de valoració en referència a al- nal i el seu total desacord davant el vulneració del dret de vaga, esti- gacions amb els treballadors i lesterreny per a un futur ús limitat de tres ofertes docupació realitzades. que creien unes valoracions arbi- mant la demanda interposada per treballadores i amb la Seguretat So-certs parcs i el cobrament dentrada La paròdia va consistir en lesce- tràries, irregulars i injustes, que la CGT. cial, sense perjudici de la resta deen alguns dells (com ja passa amb nificació de la prova descombrar deixaven la majoria dels opositors La demanda presentada contra la responsabilitats, fins i tot penals,el Parc del Laberint). Des de CGT, realitzada, la qual van suspendre (en suspendre un 79’25%) fora del decisió unilateral de lInstitut Mu- que procedeixin daquests actes. As’ha criticat labandonament del de forma sorprenent el 72% dels procés selectiu, després dhaver su- nicipal de Parcs i Jardins dimposar més, estableix que les treballadoresverd de la ciutat amb el poc pressu- opositors, 81 dells amb notes com- perat un psicotècnic, una prova te- en la vaga del 30 de juny del 2005 i els treballadors sotmesos a trànsitpost i personal dedicat. preses entre 0 i 2 punts, malgrat ser òrica i una altra de català; sent per- uns serveis mínims injustificats, prohibit tindran dret a adquirir la considerada la prova més senzilla sones de demostrada vàlua arbitraris i lesius del dret a la vaga, condició de fixos.Protesta contra lOPO de realitzar. Diversos treballadors professional, treballadors amb for- va ser estimada pel Tribunal Supe-de Parcs i Jardins de Parcs i Jardins emmascarats van mació que duen anys treballant en rior de Justícia de Catalunya realitzar la prova i van ser tots ells lofici i que havien aprovat proves (TSJC) que va declarar que la con- Neix unaEl 10 dagost, delegats i delegades suspesos pels jutges, que anaven idèntiques en anteriors Ofertes Pú- ducta empresarial jutjada vulneradel Comitè dEmpresa es van con- camuflats darrere duna careta de bliques i Borses de Treball. el dret a la llibertat sindical en el associaciócentrar a les portes de les OficinesCentrals de lI.M. de Parcs i Jardins Joan Clos i dImma Mayol, els quals van valorar amb un ‘cero pa- Per tot això, i donat el perjudici als opositors i el desprestigi per a seu vessant del dret de vaga i con- demna lempresa a indemnitzar el contrade lAjuntament Barcelona per rea- tatero’ els aspirants. la imatge del Institut Municipal de sindicat pel dany moral ocasionat. lassetjamentlitzar una paròdia dels exàmens de A causa de la decisió presa pel Parcs i Jardins, des de CGT es va Es pot llegir la sentència alOferta Pública dOcupació (OPO) tribunal de lOPO 2006 en la valo- exigir tant a la presidenta de l’Insti- http://www.cgtcatalunya.cat/Do-2006. El dia 4 dagost, shavien pu- ració de la Prova Pràctica (sobretot tut com a lalcalde de Barcelona cuments/vulneracio_dret_vaga.pdf E l passat mes de maig de 2006, les associacions ACAECAT, ASAM, AVALC, Plataforma Pablo Díez i SEDISEM, van arribar a l’- Hospitalet de Llobregat a l’acordIndústries Regard: manteniment de lempresa i els llocs de treball de crear la Federació Catalana d’Associacions contra l’Assetja- FEMEC-CGT ment de positiu. Tal com reconei- més de 9 mesos van situar durant el a la pujada de conveni. ment Laboral i Escolar (FEDALE). xia el conseller dIndústria de la principi de 2006 la possibilitat que -Manteniment de tots els plusos Després d’un llarg treball de cre-E l Comitè dEmpresa dIndús- tries Regard, amb majoria dela CGT, es va trobar en lestiu de Generalitat de Catalunya, és la pri- mera empresa que soluciona un tancament concursal amb el man- un nou empresari comprés lem- presa. La negociació amb aquest nou empresari no va ser fàcil. Pre- i drets adquirits. -Tornar a una plantilla de 50 per- sones (actualment ja són 51). ació d’estatuts, i reflexió d’idees i projectes, es va procedir a la signa- tura dels estatus de la Federació2005 amb la presentació, per part teniment dels llocs de treball i el tenia que a canvi de quedar-se amb El passat 6 de juliol, amb la in- Catalana contra l’Assetjament la-de lempresa dun tancament con- manteniment de la mateixa empre- lempresa la plantilla acceptés la no auguració de lempresa Ketumsa, boral i Escolar, amb lobjectiu bàsiccursal, a causa de una situació de sa. aplicació del Conveni, la pèrdua de es va donar per tancat el procés de dajudar els afectats per assetja-crisi provocada en els últims anys. Des del principi, es van utilitzar plusos, drets de transport i altres tancament concursal. ment laboral i escolar i de totsAixò significava el possible aco- tots els mitjans a l’abast dels treba- millores obtingudes en anys de ne- Queda ara el dia a dia i lenfron- aquells que per similitud i necessi-miadament dels 50 treballadors i lladors i les treballadores i dintre gociació. tament “normal” com el de qualse- tat puguin defensar, així com mobi-treballadores que formaven la dels acords del sindicat en matèria La plantilla i el Comitè van ac- vol empresa que seguirà pretenent litzar-se en el moment que calguiplantilla. dERO, es van posar en contacte tuar amb fermesa i van aconseguir treurens el màxim de plusvàlua per emprendre les accions necessà- La Llei concursal posa en difícil amb les administracions implica- finalment un acord en les següents mentre que CGT i la plantilla se- ries davant de la Generalitat de Ca-situació les plantilles davant un des, Generalitat, Ajuntament i per condicions: guiran reivindicant uns millors talunya o qualsevol altre organismetancament daquestes característi- descomptat amb el jutjat mercantil -ERO per als antics administra- llocs de treball en condicions i es- perquè siguin escoltades les sevesques. Els companys de la Secció que ha dut el tema. Igualment, i en dors (6) i dues persones que volun- tabilitat. La CGT creu que es pot necessitats, objectius... per poderSindical dIndústries Regard van tot moment, lassemblea de la plan- tàriament han volgut abandonar felicitar per la consecució del man- aplicar el primer acord en contra dedemanar la intervenció en assesso- tilla afectada ha estat qui ha deter- lempresa. teniment dels llocs de treball tenint l’assetjament (protocols, normes...)rament de la Federació del Metall minat els moviments i les deci- -Congelació salarial durant dos en compte que es trobem en una si- Contactes: federaciocatalanaa-de la CGT de Catalunya (Femec) i sions que shan dut a la Direcció de anys recuperant-la a partir de 2008 tuació en què el sindicalisme insti- coso@yahoo.esvan ser amb ells fins al final dun lempresa i al jutjat mercantil. amb una taula en funció de la fac- tucional viatja amb altres destina- Més informació:procés que es pot qualificar global- Les gestions realitzades durant turació anual i afegint 1 punt anual cions. www.sedisem.org/fede_cat.htmCatalunya. Setembre de 2006 11
  • 12. TREBALL-ECONOMIA Opinió: Metro de Conductors Barcelona: no volem del bus morir ni matar diuen prou Secció Sindical Metro i Antonio Aranda Secció Sindical CGT-TMB la seva absurda obsessió de les cà- meres de videovigilància; per exi- L es decisions unilaterals gir a lempresa que la pujada eco-L a CGT, com a sindicat ma- preses per la Direcció de nòmica que han tingut els MIE’S joritari en el Metro, vol de- TMB ja són massa per a també la tinguin els conductors i nunciar públicament la pe- quedar-nos quiets sense dir ni fer els nivells inferiors al 7, i quenosa situació que sestà vivint al res. El robatori econòmic que va aquesta quedi redactada dintre deMetro de Barcelona, el resultat de representar per als conductors la conveni.la qual és patit directament pels signatura de lúltim conveni va ser Finalment, però, la CGT va re-usuaris del servei. linici de tota una estratègia dis- tirar la convocatòria de vaga, ja Des de fa més de dos anys, infor- senyada per abaratir “el preu” da- que el 4 dagost, sarribava a unmem de les deficiències que detec- quest col·lectiu de treballadors i acord amb lempresa en què es ga-tem, tant a nivell del servei que ofe- per acabar, de passada, amb les- rantia a la plantilla de conductorsrim, com en qüestions de seguretat. perit rebel i reivindicatiu que ca- que no es portarien a terme les Per desgràcia, la tragèdia del racteritza la nostra plantilla. sancions que ja estiguessin impo-Metro de València i les seves reper- Lempresa va sancionar amb sis sades, o que es puguin imposar,cussions han posat en titulars la se- dies docupació i sou dos treballa- pel motiu de fer dies de permisosguretat ferroviària. A pesar daixò, atendrels en cas daccident, atrapa- 2005, i el temps ens dóna la raó. dors contractats a jornada parcial no retribuïts.o precisament per això, ens veiem ment, malaltia, indisposició, etc. Laplicació i desenvolupament que es negaven a treballar jorna-obligats a recordar a tot el món el Totes les normes de seguretat del NMO ha estat tan caòtica, im- des completes. Va sancionar amb Així van quedar els altres temesque en el seu moment vam denun- duna estació passen per lempleat provisada i autoritària, que fins als un dia docupació i sou tres com- de la convocatòria de vaga:ciar i que no sha solucionat per que ha daplicar-les. Això diuen les seus més convençuts avaladors panys que havien agafat un dia de - Sancions a companys de jornadapart de la Direcció del Metro de normes de Qualitat ISO, que de entre els treballadors lestan rebut- permís no retribuït seguint larticle parcial: es decideix dur aquestBarcelona. forma incomprensible per a nosal- jant en veure les seves conseqüèn- 31 de lúltim conveni). Va acomia- tema als tribunals, ja tenim un cas tres, li han atorgat a lempresa. Però cies. La pressió, el xantatge sibil·lí, dar José Cerón i es negava a read- denunciat.1.-Formació de nous conductors si més del 10% de les estacions la coacció amb bones paraules, per- metrel malgrat reconèixer que es - Llançadores Sarbus: lempresaSi en el Metro de València, els sin- estan en algun moment del dia què els treballadors assumeixin el tractava dun acomiadament im- informa que com a societat anòni-dicats valencians consideren insufi- sense empleat durant llargues hores nou rol que la Direcció de lEmpre- procedent. Ha cedit a Sarbus part ma que és, té dret a vendre, cedir ocient la preparació del conductor qui aplica les normes i executa els sa els ha assignat, fa que la posada de la nostra flota perquè aquesta alienar part de la seva flota a altresper tenir “només” 14 dies de for- protocols?: Ningú. I això, per a no- en pràctica del NMO sigui un au- empresa privada faci el nostre tre- empreses sempre que sinformimació, volem recordar que al saltres, és un risc greu dinseguretat tèntic desastre. ball (llançadores Metro) i cobra daixò al Consell dAdministracióMetro de Barcelona, els nous con- cap als usuaris. Els treballadors no som dacer i per això uns 600.000 euros. Està i aquest li doni seva aprovació.ductors es formen en cinc dies, dos aquesta situació està encruelint-se obstinada a instal·lar càmeres de Resulta que en aquest Consellde teòrica / taller i tres de pràcti- 4.- Acumulació d’obres i remode- amb la nostra salut. Les malalties videovigilància en els busos mal- dAdministració hi ha un membreques, sent habilitats a conduir en lí- lacions al mateix temps de tipus psicosocial sincrementen grat el rebuig dels conductors. Ha de CCOO i un altre dUGT. Desnies que tenen elements de segure- Després de més de 10 anys sense deixant delmada una plantilla, ja de signat un acord per als MIE’S (co- de CGT vam decidir demanar ex-tat semblants als de la línia 1 del tocar res, en els últims dos anys i per si insuficient. mandaments intermedis) que dis- plicacions a aquests sindicatsMetro de la ciutat de València. molt concretament en aquest últim, En aquests moments, un de cada crimina econòmicament els con- sobre per què havien consentit la Volem deixar clar que els Siste- lacumulació dobres en la xarxa és quatre treballadors assignats a la ductors, augmentant la diferència cessió.mes de Protecció Automàtica sava- tan brutal que és simplement im- Línia 5 forma part de labsentisme econòmica entre ambdós col·lec- - Càmeres de vigilància: segui-rien com qualsevol màquina i és el possible garantir la seguretat en laboral de lempresa. Amb el tius fins a uns 6.000 euros. Margi- rem reivindicant en el comitè deconductor el que al final manipula totes elles. No hi ha servei de Pre- NMO, la resta de companys han de na de la negociació els sindicats seguretat i salut la retirada de lesel tren per poder seguir la marxa, venció que pugui controlar-les. Els cobrir les seves baixes, ja que no que no segueixen els seus dictats càmeres.per això és tan important la forma- centenars de persones externes a tenen substitut, per la qual cosa pa- marginant amb això a tots els tre- - Acomiadament del companyció i que el treballador sàpigui el Metro que estan treballant al ma- teixen jornades interminables, dies balladors que van votar CGT. José Ceron: atès que en lúltimque està manipulant. teix temps fa impossible que pu- de festa treballats, etc. Per tot això, des de CGT es va Comitè dEmpresa tots els sindi- guin conèixer les normes de segu- Com es pot comprovar la CGT demanar a tots els conductors que cats van acordar que davant qual-2.- Instal·lació de sistemes de se- retat que han daplicar-se, a pesar no albira un panorama molt opti- hi mostressin el seu rebuig. Així, sevol acomiadament que sigui de-guretat en línies 1 i 3 que els plans sobre el paper esti- mista, però a pesar que sens acusi es va acordar convocar una vaga clarat improcedent calia anar a laDesprés de més de tres anys dins- guin tramitats. de crear alarma social, estem obli- intermitent en festes oficials i caps mobilització, i aquests ho és, destal·lació del Sistema de Protecció És un tema de calendari polític gats per responsabilitat a fer públi- de setmana a partir del 12 dagost, de CGT s’etén que aquest temaAutomàtica en les línies 1 i 3, i que pot portar greus conseqüèn- ques les nostres denúncies, ja que que es podria estendre al cap de shavia de tornar al si del Comitèquan la línia 3 ja està en proves, els cies, perquè, a més, fa la sensació hem acudit a infinitat destaments i setmana de la Mercè (23 i 24 de dEmpresa perquè aquest en el seucompanys tècnics de senyals del que totes les obres es comencen, ningú vol “mullar-se”, els primers, setembre). conjunt dugui a terme els seusMetro han detectat una fallada es- però cap sacaba, ni les més senzi- la Direcció de lEmpresa, que amb La CGT va decidir convocar la acords.tructural greu de comprovació en lles, que estan mesos aturades i una prepotència que raneja en la vaga per exigir la retirada de les - Discriminació salarial delsalgunes agulles (canvi de via), obli- sense acabar. irresponsabilitat, minimitza els sancions i la readmissió del com- conductors: en el judici que shagant a efectuar uns protocols de se- problemes, a base de campanyes pany acomiadat; per exigir que els de celebrar el 5 doctubre com perguretat que distorsionaran el servei 5.-El nou model organitzatiu i les dimatge o regalant gelats. companys que exerceixin el seu la denúncia que va presentar CGTfins que es rectifiqui aquest siste- seves conseqüències Algú va escriure que “l’econo- dret de gaudir de dies de permís contra el Conveni es demanarà la-ma, la qual cosa costarà molt de Diversos problemes enumerats mia està barallada amb la seguretat no retribuït no puguin ser sancio- nul·lació dels acords econòmics itemps i diners. Però com és habi- tenen el seu origen en laplicació ferroviària”, i estem dacord. Si un nats; perquè als companys amb altres per als que la Comissió Pa-tual en la nostra empresa, ningú no des de maig del 2005 dun Nou NMO estalvia costs en plantilla contracte parcial lempresa no els ritària no estigui legalment auto-demanarà responsabilitats. Model Organitzatiu (NMO) que va però no funciona, la Confederació augmenti la seva jornada a com- ritzada. Esperem que amb aquesta començar en Línia 2, va seguir en General del Treball exigeix que es pleta en arribar el cap de setmana; denúncia el jutge anul·li lacord de3.-Falta de personal a estacions Línia 5 i continuarà amb la resta de paralitzi i es recondueixi fins a tro- perquè lempresa deixi de cedir o Comandaments, fet que permetràÉs evident la indefensió i el risc línies. Preveient la problemàtica bar paràmetres de servei i seguretat malvendre’s la flota; perquè lem- que sobri una nova negociacióque corren els usuaris en una esta- que sanava a crear, la CGT va con- acceptables abans que acabem en presa es preocupi de debò per la que inclogui a tot els col·lectius deció sense cap empleat que pugui vocar una vaga el 3 de juny del fets irreversibles. seguretat i abandoni duna vegada TMB.12 Catalunya. Setembre de 2006
  • 13. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mesLa vaga del Prat contra > OPINIÓ Solidaritat ambla precarietat salvatge qui treballa i lluita Secció Sindical CGT Iberia, traspàs a altres companyies que Antonio Aranda i Col·lectiu prestaran el servei i deixava de Catalunya costat les represàlies per latur il·legal. El pacte parteix de la base l divendres 28 de juliol, més que Iberia seguirà prestant la sevaE de 600 treballadors i treba- lladores del personal deterra dIberia, després duna multi- pròpia assistència terrestre, el que garantiria la continuïtat del 66% de la plantilla de servei de rampa, que Davant els fets esdevinguts a lAeroporttudinària assemblea de primera suma un total de 1.800 empleats. del Prat la CGT va fer públic un comuni-hora del matí, van ocupar les pistes Els sindicats signants i la com- cat afirmant que no es pot dur als treba-de lAeroport del Prat provocant la panyia no donen per perduda lex- lladors a la bogeria i després demanar-paralització total de vols, tant de tensió del servei a la franquiciada los "seny", comunicat en que la CGT sesortida com dentrada, i un monu- Air Nostrum i i a la futura línia de solidaritzava amb els treballadors demental caos aeri. baix cost Cilckair malgrat els dub- terra de laeroport del Prat, demanava la Era la reacció espontània dels tes legals expressades pel ministe- comprensió als treballadors que havientreballadors i les treballadores de ri de Foment. Lacord indica que el vist alterats els seus plans vacacionalsterra dIberia davant les fosques handling per a tot el grup, que ga- i exigia que sacabés el linxament pú-perspectives que apuntaven al seu rantiria gairebé el 80% de la planti- blic al que sestava sotmetent als treba-futur laboral a causa de ladjudica- lla, segueix en procés de tramitació lladors de laeroport. També remarcavació a altres companyies, per part i pendent de revisar en pròximes que en lassemblea del 28 de juliol, alde lAdministració, dels treballs de reunions. principi la plantilla va anar a demanar‘handling’ (càrrega i descàrrega les pistes, amb la cancel·lació acord amb els sindicats, que el glo- El pla social inclou mesures per explicacions a AENA, no trobant cap in-davions) que fins a la data realitza- duns 900 vols de tot el món que bal de la plantilla desconeixia. reduir limpacte sobre la plantilla terlocutor de lempresa i després dunven. Fins a la data, hi havia dues havien daterrar al Prat. A aquella El dijous 3 dagost va tenir lloc excedent una vegada perduda la debat entre els treballadors, aquestscompanyies operadores de ‘han- hora van arribar les dotacions dan- una nova assemblea en què CGT llicència doperador de lassistència van optar per traslladar la seva protestadling’: Iberia i Eurohandling. Amb tiavalots de la Guardia Civil, envia- no descartava una convocatòria de en terra. La companyia obrirà un a les pistes de laeroport, quedant para-les noves llicències i la liberalitza- des des de Saragossa. Els agents vaga si no s’arribava a un acord termini, fins a desembre del 2007, litzat el tràfic aeri. Aquesta actuació vació del sector a Barcelona li corres- van ocupar les pistes i van detenir positiu entre els responsables d’I- per a engegar prejubilacions als 58 ser totalment espontània i no estava niponen tres operadors, igual que a nou treballadors acusats docupa- beria i els treballadors i treballado- anys amb una oferta de sou que va preparada ni planificada per ningú.laeroport de Madrid. Les noves lli- ció il·legal de pistes i desordres. res de terra de la companyia. La del 80% al 90%. En el comunicat la CGT també res-cències shan concedit a Newco reunió va durar quatre hores i va Així mateix, oferirà baixes volun- ponsabilitzava de la situació creada als(Spanair), Gobalia (Air Europa) i Vaga salvatge? Vaga ser celebrada fora de laeroport, tàries amb una indemnització de polítics que ocupen càrrecs de gestió,FCC (Eurohandling). Iberia es que- exemplar!!! que estava pres per les forces de 35 dies de sou per any treballat, amb uns salaris astronòmics i que endava fora, el que significava que a seguretat per temor a una nova que pot suposar una quantitat de teoria haurien de vigilar que no es do-partir doctubre de 2006 no podria La vaga qualificada de "salvatge" protesta il·legal. Dun Comitè de 25 fins a 48.000 euros per als emple- nessin les condicions perquè succeeixidescarregar/treballar ni els seus pels salvatges que dominen membres, el tàndem CCOO-UGT ats que tinguin una antiguitat eleva- una situació com la viscuda. No haventpropis avions, ja que AENA va aquesta selva de precarietat i mi- en tenen 19, CGT en té 1 i els al- da, segons fonts sindicals. Iberia de permetre que als treballadors selsanunciar que no permetria ‘auto- sèria que és el capitalisme no va tres 5 sels reparteixen USO i CTA. també es va comprometre a ajor- posi entre lespasa i la paret; que per alshandling’ (a Easy Jet lhi van rebut- ser producte duna organització En lassemblea, el Comitè dEm- nar la subcontractació dalguns empresaris -als quals solament els pre-jar en tres ocasions). sistemàtica i programada, sinó presa va demanar a Iberia que as- serveis per a les tripulacions i les ocupen laugment dels seus beneficis - Amb el conveni del sector signat simplement el resultat de la impo- sumís la màxima càrrega de treball sales VIP, en els quals podran els treballadors siguin xifres en el seuper CCOO, UGT i USO, lalternati- tència en la qual es mouen milers possible a través del servei dassis- recol·locar a alguns treballadors mercat de subhastes per a veure qui esva que sobria era subrogar als tre- de treballadors i treballadores en tència en terra dels seus avions del servei de terra. El paquet de queda amb la concessió de determinatsballadors de terra, amb les matei- aquest país. (autohandling), i de les seves filials mesures socials es completa amb serveis i en lloc de crear un clima labo-xes condicions laborals actuals, Els mitjans de comunicació, les Air Nostrum i Clickair, així com mit- la prioritat que donarà Iberia als ral agradable, posant a prova constant-però els treballadors i les treballa- administracions i Ibèria van optar a jançant codis compartits amb al- trasllats sol·licitats per treballadors ment als treballadors al crear situa-dores no ho veien tan "clar”, ja que partir de divendres al vespre per tres aerolínies, aspectes que depe- de Barcelona. cions dinestabilitat i de malestar.aquesta garantia solament dura una estratègia de criminalització, nen dAENA. Els treballadors Comitè dEmpresa i Iberia es Un punt a banda mereixen les opi-dos anys. adjectivant la vaga com a salvatge, també reclamaven mides no trau- van citar per primers de setembre nions que durant els dies de conflicte i Durant una assemblea multitudi- sota ordres polítiques directes. El màtiques, com prejubilacions i bai- per signar lacord definitiu. La CGT fins a l’actualitat dels mitjans de comu-nària de tots els torns, CCOO i dia següent les instal·lacions dEl xes incentivades, si finalment aflo- sobre el preacord veu bé els punts nicació catalans i de la resta de l’Estat.UGT van informar la plantilla del Prat estaven fortament vigilades rava un excedent de plantilla, xifrat que es proposin mesures no trau- Alguns han aprofitat per passar comp-que ja feia uns dies que sabien, per la guàrdia civil, i als accessos en unes 700 persones. màtiques com són: les prejubila- tes per la seva derrota en el referèndumIbèria no havia guanyat el concurs, hi havia llistats de treballadors per Finalment, Iberia i el Comitè cions voluntàries o la mobilitat geo- de l’Estatut, d’altres han aprofitat perAixò significava que els prop de impedir que entressin els que no dEmpresa van arribar a un prea- gràfica voluntària. Així mateix troba demanar en veu alta una llei de vaga2.500 llocs de treball actuals, amb tenien torn. Lobjectiu daquesta cord que incloïa un pla social per a positiu la no subcontractació de les que faci possible el control dels “incon-condicions laborals batallades du- mesura era impedir una nova as- la plantilla del Prat, però la CGT va sales VIP i latenció a les tripula- trolats”, altres han demanat la immedia-rant els últims anys, estaven en pe- semblea que estava prevista a mig decidir no subscriure’l. En lacord cions. La CGT veu negatiu, però, ta aplicació de mesures excepcionalsrill i es podien rescindir a comença- matí, i on es podria haver tornat a amb l’empresa, la resta de sindi- que no es tingui garantida la con- en conflictes que trenquin la “pau so-ments del mes doctubre. Al final de decidir locupació de les pistes. cats del Comitè es comprometien a cessió del ‘handling’ de les com- cial” (per què no poder volar el dia pre-lassemblea es van viure moments Finalment, Ibèria va aconseguir no convocar mobilitzacions a canvi panyies Air Nostrum i Clickair, ja vist és “trencar la pau social” i ser ac-de tensió quan els i les empleades el seu propòsit, lassemblea no es dun pla social per a reduir la xifra que aquesta mesura podria garan- miadat de la feina “una cosa normal”).van xiular i escridassar els dele- va fer i els delegats de CCOO i dafectats per la pèrdua del servei tir el manteniment dun nombre ele- I finalment, el que ha quedat clar ésgats de CCOO i UGT titllant-los de UGT es van reunir amb la direcció i dassistència en terra a tercers a vat de llocs de treball. que ens calen mitjans de comunicacióvenuts i manifestant-los que no els la ministra de Foment, Magdalena Barcelona. Es considera que aquest docu- potens si no volem que ens aixafin derepresentaven, que qui manava Álvarez, qui va fer una roda de En lacord, Iberia oferia prejubila- ment és una declaració dinten- totes maneres i alguns de nosaltres en-era lassemblea. Fins a les 17h es premsa on no va permetre pregun- cions i baixes voluntàries a uns 600 cions al qual la CGT no s’oposa, tot cara els donin la raó.va mantenir lacció de bloqueig de tes per escenificar un suposat treballadors com a alternativa al esperant que sigui desenvolupat.Catalunya. Setembre de 2006 13
  • 14. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > PASSA O PASSARÀ Repressió contra Exposició ‘Els infants de la guerra civil 1936-39’ lAssemblea Pagesa Assemblea Pagesa A rran de lacció sindical convocada per lAssemblea Pagesa el 13 de setembre de 2003 a la Subdelegació del Col∑lectiu Catalunya no shauria donat. Es una genera- ció marcada i la sensació d’ alguna Govern a Lleida, amb lobjectiu de de- cosa tràgica que els va succeir en nunciar públicament el favoritisme ad- rganitzada per la Federa- la seva infantesa, la guardaran en ministratiu de què, a casa nostra, gau- deixen les multinacionals de llavors modificades genèticament i lestat din- O ció Local de Barcelona de la CGT de Catalunya, del 19 al 31 de juliol es va poder veure el seu interior o la compartiran amb altres homes i dones que, com ells i elles, tingueren experiències simi- defensió de lagricultura pagesa, el al local de la CGT de Barcelona lars. En aquells anys, i davant la pagès i membre de l’Assemblea Pagesa l’exposició de cartells “Els infants competència del míting, el diari, i Josep Pàmies afronta un judici amb les de la guerra civil 1936-1939”. també la radio i el cinema, llavors acusacions de lesions a un guàrdia civil El text que acompanyava l’expo- incipients, el cartell va resultar ser de la porta i atemptat a lautoritat, per sició deia que “Els infants han estat la eina més eficaç i contundent per les quals se li demanen quatre anys de víctimes de la violència sense tenir transmetre duna manera immedia- presó i el pagament de 50.000 euros. consciència del perquè, han patit ta les consignes dels sindicats, Lacció en qüestió fou protagonitzada de manera passiva les conseqüèn- dels partits o dels governs”. per una cinquantena de persones d’en- cies que tota guerra porta aparella- Aprofitant l’exposició es va retre tre les quals només és acusat Josep des. Ser nen o nena de la guerra homenatge a la companya Enri- Pàmies. L’acció va consistir en locupa- no significa únicament haver nas- queta Borràs del Sindicat d’Arts ció temporal de la Subdelegació del Go- cut i viscut la infantesa en un país Gràfiques. Enriqueta (Irma) és au- vern a Lleida, on es va fer lliurament immers en un conflicte bèl·lic, el tora del libre “¿Qué pasó con los dun manifest signat amb noms i cog- seu veritable sentit ve donat pel fet niños desamparados de la gue- noms. Locupació va fer-se de manera que aquest fenomen va suposar un rra?, on narra la seva experiència pacífica i com és tradició del sindicalis- canvi decisiu en les seves vides, d’una infantesa marcada per la me pagès, no estava planificada sinó canvi que en altres circumstàncies guerra i la repressió. que es va produir de forma espontània i voluntària, prèvia assemblea popular. LAssemblea Pagesa considera que ‘Jo no t’espere’, el papa a la València del Partit Popular aquest judici és un acte repressiu durís- sim que vol afeblir el moviment pagès i Gabinet de Premsa CGT-PV obres d’embelliment urbà (asfal- del transport públic, en tal situació les condicions laborals de FGV i rural. tats, decoració amb banderes va- d’abandó que va haver de sumar, una política d’empresa basada a La Confederació General del Tre- ticanes, flors, etc.), en equipa- dies abans 42 persones persones rendibilitzar al màxim la línia 1 són Associació ball del País Valencià, des del res- pecte a la llibertat de consciència, ments (urinaris, altar amb microclima, tanques…), en reor- mortes en un tràgic accident de Metro en una línia mancada de les causes del fatídic accident. No oblidem que idèntiques crítiques de Classe va expressar el rebuig a la visita denació de la ciutat com els talls mesures de seguretat actuals. es fan des d’alguns sindicats en el Interprofesional a del Papa a València els dies 8 i 9 al trànsit i a destinar recursos pú- L’accident en el Metro de Valèn- sector del transport (EMT, Renfe, de juliol i la campanya política i blics a un fi absolutament privat, cia ha evidenciat cruament la rea- Adif …) però també en la cons- Portugal econòmica que des del Partit Po- més encara en un Estat aconfes- litat. I és que el Partit Popular està trucció, la salut, etc. Per estes En el que representa un pas endavant pular es va realitzar amb motiu de sional. més preocupat per invertir en la raons CGT exigeix que es depu- per lanarcosindicalisme a Portugal, els l’arribada de Benet XVI, màxim Les ostentacions, les mesures rajola, per les obres faraòniques, ren responsabilitats i dimitisca dies 1 i 2 de juliol va tenir lloc a Lisboa representant del que se suposa de seguretat (inclosa la participa- per donar imatge i mantindre’s en García Antón, conseller d’Infraes- lassemblea de constitució duna nova que és l’Església dels pobres. ció de l’OTAN), la ruptura forçada el poder, que per assegurar la se- tructures i Transports. Tots estos organització sindical dorientació anar- Per a rebre el Papa i organitzar del ritme de la ciutat, contrasten guretat i el benestar de la major fets deparen una conclusió: l’ab- cosindicalista, lAssociació de Classe la V Trobada de les Famílies, el tristament amb l’estat dels recur- part dels ciutadans. És innegable solut fracàs de les polítiques neo- Interprofesional (ACInterpro). La Secre- PP no va dubtar a invertir ingents i sos públics essencials per a la que l’absència d’inversions per a liberals i el perill que comporten taria de Relacions Internacionals de la incontrolades sumes de diners en majoria. Recursos com és el cas modernitzar la línia dels pobres, per a la classe treballadora. CGT va ser-hi present. Després de diversos anys de troba- des, recerca, debat i propostes, final- > MAJÚSCULES SENSE ACCENTS · Enreixats · Manel Alarcó ment sha donat el pas endavant, amb lAssemblea que va aprovar els estatuts Horitzontals.- 1. Empreses no in- casa teva. Nota musical rebel. Ag- i va nomenar les persones que, durant dividualistes: de i per a tothom. 2. nòstica per davant i pel darrera. aquest primer any, s’encarregaran de Al bell mig de tot. Refredi el cor tot Cara i cul del cacic. 7. Mig tu. Fe- les tasques necessàries per cobrir els mirant Occident. Eix. 3. Enceto la rrer Guàrdia en tenia dues també inicis de lorganització. Amb una apor- negociació del conveni mirant afusellades. De la CNT-FAI morí a tació important del nucli de sindicalis- l’esquerra. Et dono la infusió de Madrid defensant la revolució tes que representa la FESAL-Portugal, i les cinc. Escoltar a contracorrent (1936-1939). 8. El PI del Colom i amb l’afiliació de persones daltres sec- el Duero. 4. Seguit d’història és la Rahola fent el pi. Conjunt de pe- tors, sha pogut donar aquest pas, en el l’era on sembla ancorada certa tites estampes amb el Zapatero, qual ja sagrupen nombroses persones patronal. Toc sense forat. Ajudi a el Mas, el Maragall i tota mena de de diverses ciutats de Portugal. la manera de Giusepe VERDI caganers. Tsar decapitat. 9. Com Contactes: acinterpro@gmail.com (Víctor Emmanuel Rei Itàlia). 5. És a punys per l’autogestió. Per Bue- pana. Ases consonàntics. Portat. naventura. 10. Parlaré des del Trobada Estatal de Comença a llegir aquest periòdic. 6. Tradició no escrita marejada. Sud. Emocràcia. Argument. 11. Conformen el nostre sindicat pu- Dones de CGT Animalada típica de polítics cata- jant fins el 9è. lans, els altres tenen el seu propi La propera Trobada Estatal de Dones de bestiari. 7. Condició de sindicalis- vaga. Principi de rebel i final de Deixo en herència la consciència SOLUCIONS: CGT se celebrarà a Madrid, els dies 7 i 8 ta que mai no s’ha d’eternitzar ni futur. Igualada a l’assemblea. 11. de classe. 3. Viciosos de l’econo- d’octubre. A mitjans de setembre es burocratitzar. Rar de principi i Atea. Construirà contra el sentit mia de mercat. Tapa la meitat de farà pública tota la informació a través final. 8. Mala cua d’anarquista ita- comú. les vergonyes dels anteriors. 4. dels webs corresponents, però de mo- lià. Roja. Existeixes sempre que Lloro capat. Unions de coiots con- ment s’ha confirmat la data i el lloc per miris cap a l’esquerra. 9. Iniciativa Verticals.- 1. De consum o de tents. Erra-bunda. 5. Emanciparé tal que la gent que hi vulgui assistir sà- Golfa. Productes líquids del treball producció la reivindicaren sovint de principi a final. Ets accidentat. piga quan serà. a la biorxa. El cor del medi am- els socialistes utòpics. 2. El centre Catalunya en té quatre, els EUA bient. 10. Serveix per decidir la del món. Doble errada de l’amo. en tenen molta. 6. El teu sindicat a14 Catalunya. Setembre de 2006
  • 15. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA VIVINT EN EL LLINDAR DE LA POBRESA, DESAPAREGUTS DE LA REALITAT VIRTUAL QUE VIVIM > EXCLUSIÓ SOCIALUn milió dos-cents mil Gairebé 2 de cada 10 catalans, en risccatalans ja són invisibles dexclusió social Col∑lectiu Catalunya Un 17,7% dels catalans i catalanes estan en risc de viure en condicions de pobresa. Això, segons linforme Distri- Text: Col∑lectiu Catalunya bució de la renda i de risc de pobresa Foto: Mireia Bordonada 2004 de lInstitut dEstadística de Cata- lunya (Idescat), vol dir que aproximada-Aproximadament 1,2 milions de ment 1,2 milions de persones sobre-persones viuen per sota del llindar viuen amb menys de 7.569 euros a lany.de la pobresa a Catalunya, segons Les dones de més de 65 anys que viuenles conclusions de linforme de soles són les que encapçalen la llistalObservatori de la pobresa i lexclu- de famílies catalanes amb les rendessió social a Catalunya de la Funda- més baixes. Aquesta és la primera ve-ció Un Sol Món de Caixa de Cata- gada que un informe estableix la taxalunya. Lestudi, però, no té en oficial sobre el risc dexclusió social. Elcompte les 8.000 persones sense document també especifica que més desostre que hi ha a Catalunya i tam- la meitat dels catalans i les catalanespoc les 37.000 persones que viuen cobren algun tipus de prestació social.en residències i institucions. Per mesurar els índexs de risc dexclu- Lestudi, en què ha col·laborat la sió social sha destablir un llindar. LI-Fundació Jaume Bofill, assenyala descat, seguint la metodologia que sa-que el 18,8% de la població catala- plica en tots els països europeus, hana és pobra, respecte de la mitjana fixat el límit en 7.569 euros nets anuals.de la Unió Europea (UE) que se El risc de viure en condicions de pobre-situa en el 15% de ciutadans, se- sa té més incidència entre les donesgons informacions de la professora que no pas entre els homes: elles co-dEconomia Aplicada de la Univer- rren el risc dexclusió en un 19% delssitat Autònoma de Barcelona casos, i ells en un 16,3%. Aquesta varia-(UAB) i responsable de lestudi, ció es deu, sobretot, a les diferènciesMagda Mercader. que hi ha en les rendes dels uns i els al- Tot i que no hi ha informes simi- tres. Els homes reben unes compensa-lars per comparar la situació, "la cions mitjanes de 9.191 euros lany i lespobresa a Catalunya ha anat aug- dones, en canvi, de 8.731. De tota mane-mentant", segons Mercader. "La si- ra, la diferència més exagerada es trobatuació pot ser que sigui més accen- quan es diferencien aquestes rendestuada perquè hi ha col·lectius -com depenent dels grups dedats: els homesara els sense sostre o persones in- de més de 65 anys cobren una mitjanaternades en institucions- que no de 8.699 euros i elles, per contra, en co-hem inclòs a lestudi", ca explicar el bren 7.551 de mitjana. Més de mil eurosdirector de la Fundació Jaume Bo- menys.fill, Jordi Sánchez. Els grups més desfavorits són les Linforme adverteix que 1,2 mi- persones que viuen soles, seguides delions de catalans vivia amb menys les de ciutadania estrangera i les ví-de 5.805,8 euros anuals el 2000, el dues. De tota manera, segons làrea60% de la renda mitjana, i lleugera- destadística social de lIdescat, aques-ment per sota del que marca el sa- tes estadístiques només tenen enlari mínim interprofessional - compte les persones en situació regu-5.947,2 euros. En cas duna parella lar, així que aquest índex, en la pràctica,jove amb un fill petit, el llindar de és més alt. Aquesta és la primera vega-pobresa se situaria en els 10.450 motiu per no ser pobre. La taxa de extrema en cas de caps de família gura tenir una deficiència a casa da que lIdescat dóna dades sobre elseuros anuals. pobresa més elevada a Catalunya amb contractes temporals, ja que seva i tenir dificultats econòmiques índexs de població en risc dexclusió La pobresa continua afectant la la tenen les famílies on el respon- la pobresa afecta el 41,4%. per poder solucionar-la, el 3,68% social i es preveu que a partir dara hopoblació dedat més avançada i les sable és més gran i no viu en pare- té problemes desquerdes i alumi- faci cada any.famílies liderades per dones. Tot i lla. Així, el 48,5% de famílies dirigi- Quatre de cada deu nosi al pis, mentre que el 23,8% no Els resultats denguany -referits alaixò, "també la pateixen persones des per una persona de més de 64 immigrats són pobres pot permetres anar de vacances 2004- són els duna enquesta feta a unaamb treball precari, amb invalidesa anys viu per sota del llindar de la un cop lany. mostra de població representativa delaboral o que treballen a temps par- pobresa, situació que també afecta Les i els immigrats són un dels Catalunya. Algunes de les dades shancial i famílies dimmigrants nouvin- el 30,5% de famílies sostingudes col·lectius més afectats per la po- Persones que viuen extret destadístiques elaborades perguts", va explicar Mercader. per només una persona de menys bresa. Gairebé 4 de cada 10 immi- amb privacions lInstituto Nacional de Estadística (INE). Així, el 33,3% de la població de 65 anys i amb nens al seu cà- grats que viuen a Catalunya es tro- I és precisament per aquest motiu quemés gran de 64 anys viu en situa- rrec. ben per sota del llindar de la Lestudi calcula que un total d1,2 el document disposa dalgunes dadesció de pobresa, col·lectiu que re- El 36,3% de famílies que tenen pobresa. Actualment, el col·lectiu milions de catalans viuen amb pri- que fan referència a la resta de lEstat.presenta un de cada tres pobres com a responsable una persona in- de nouvinguts representa el 4,7% vacions, situació que afecta el Com sassenyala en el quadre, el per-de Catalunya. Entre les llars lidera- activa laboralment viuen en situa- de la població catalana i el 9,6% de 23,4% de majors de 64 anys. Els centatge de risc dexclusió social esta-des per dones es detecta més po- ció de pobresa, fet que també afec- pobres de Catalunya. més grans continuen sent els més tal és més elevat que no pas el català.bresa, especialment si aquestes ta el 31,5% de famílies el A part del nivell de pobresa, les- afectats, encara que les seves ca- En el primer cas, el llindar sha establertsón vídues, amb un 36,7% de po- sosteniment econòmic bàsic de la tudi també analitza el nivell de pri- rències dhabitatge i de necessitats en 6.279 euros, però el fet que la xifrabres. qual són els ingressos duna per- vacions que té les famílies catala- no prioritàries, com poder comprar sigui més baixa no garanteix que el per- sona en situació datur i al 29,1% nes, partint de 22 indicadors com roba o anar de vacances, la seva centatge sigui menor. I és que un 19,9%Persones amb contracte de famílies el responsable de la no poder menjar de manera ade- situació és similar a la de la resta. dels ciutadans de lEstat viuen en con-temporal qual té invalidesa laboral. quada, tenir dificultats per arribar a En vista daquest informe, el di- dicions precàries. Segons estimacions Pel que fa a les persones que final de mes, així com per poder rector de la Fundació Jaume Bofill, de loficina destadística europea Eu-Una situació cada cop més corrent treballen, el 33% de famílies que afrontar els rebuts o la impossibili- Jordi Sánchez, ha denunciat "la in- rostat, la taxa de pobresa de la UE delsés la de la pobresa instal·lada en viuen dun únic contracte fix a tat de poder comprar roba i altres existència dun indicador que de- 25 se situa en un 16%, i en lEuropa delsfamílies formades per persones temps parcial poden considerar-se béns. termina de manera sistemàtica 15 era dun 17%.que treballen. Treballar ja no és pobres. La situació es torna més Així, el 7,3% de catalans asse- com viuen els catalans".Catalunya. Setembre de 2006 15
  • 16. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Cronologia > EL MOVIMENT Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgtcatalunya.cat - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.cat www.cgt.es www.rojoynegro.info FINS AL 15 DAGOST retirà totes les plaques de carrer "Lola Iturbe" a càrrec de les auto- MANIFESTACIÓ per una vivenda amb nom de personatges vinculats res Antonia Fontanillas i Sonya To- digna a Barcelona, amb la partici- Jornades M al règim franquista. (CI) rres, Llibreria Pròleg de Barcelona. pació dunes mil persones, en una Llibertàries al DIVENDRES 16 DE JUNY DIA INTERNACIONAL per lallibe- mobilització conjunta a tot lestat Prat de Llobregat INICI DE VAGA parcial indefinida dels treballadors de la Direcció Ge- DIMECRES 21 DE JUNY ELS TREBALLADORS dInoxfil rament gai. Manifestació unitària a Barcelona. Clos sendú el "maó espanyol. (CI) PARAULES PER LA PAU, con- neral de Tràfic de Barcelona. dIgualada en la seva quarta jorna- rosa", denunciant la nova ordenan- centració de protesta a Tarragona KOP-Alta Tensió II MOSTRA DEL LLIBRE Anar- da consecutiva de vaga convoquen ça cívica. (CI) contra la presència de vaixells de Del 19 al 23 de juliol 2006 diverses per- quista de Barcelona. Presentació una marxa des de la seu de la fà- guerra al port de la ciutat. sones i col·lectius de tendència llibertà- del llibre "CNT en la encrucijada. brica fins al centre de la ciutat. DIVENDRES 29 DE JUNY ria del Prat de Llobregat vam organitzar Aventuras de un heterodoxo", de EL CIVISME i les noves formes de DILLUNS 3 DE JULIOL unes jornades llibertàries per retre ho- Luís Andrés Edo. Ateneu Llibertari DIJOUS 22 DE JUNY legitimació del poder. Xerrada a ES TALLA lavinguda Meridiana i la menatge a tots els lluitadors antifeixis- del Besòs. CONCENTRACIÓ a les portes de càrrec de Jaume Assens, Santiago Gran Via de Barcelona durant un tes que fa 70 anys van plantar cara al XERRADA ORGANITZADA pel Seat Martorell contra la repressió López Petit i Marc Dalmau al Casal quart dhora en solidaritat amb els feixisme. L’esclat de la Guerra Civil va col·lectiu Negres Tempestes a Can que està patint la CGT a Seat. Marianao de Sant Boi, en un acte presos del 4F, en el quinzè dia de suposar arreu una resposta popular Vies: La última reforma laboral i organitzat, entre daltres per la vaga de fam. (CI) que impulsaria un moviment revolucio- conflictes actuals: amb la participa- DIVENDRES 23 DE JUNY CGT. CONCENTRACIONS a Sant Sa- nari que arribaria fins al darrer racó del ció de Jordi Vega i José Alberto II CARAVANA europea per la lli- DESALLOTJAMENT del Centre durní i Vilafranca de suport als me- territori, i davant la falta destudis sobre Uribe (CNT). bertat de moviment, llibertat de Social Ocupat La Fera del barri de nors denunciats per injúries a Es- els fets d’aquella revolució i la Guerra CONCENTRACIÓ davant dels jut- permanència i tancament dels cen- Gràcia de Barcelona, amb inci- panya, amb la participació dunes Civil a nivell local, es va decidir incidir jats de Barcelona en suport als tres dinternament. Presentació de dents i disturbis la nit anterior al 250 persones. (CI) en el tema a partir de les jornades lliber- presos del 4F (incidents de Sant la co-investigació sobre fronteres desallotjament pels voltants del tàries i rendir homenatge als lluitadors Pere Més Baix). Roda de premsa interiors al centre social La Maka- centre social. (CI) DIMARTS 4 DE JULIOL antifeixistes. celebrada al Col·legi de Periodis- bra de Barcelona. XERRADA-COL·LOQUI a càrrec NOVA OCUPACIÓ a Nou Barris, al Els diversos actes, organitzats per tes. (CI) DEVOLUCIÓ a la Paeria de les de Patricia Adams, activista pacifis- carrer Argullós, amb la intenció de Catarko, GEPCAH “Grups d’estudis SINAUGURA el Segon Espai Alli- plaques de carrer amb noms de ta nord-americana, al local del Co- crear un nou casal popular. (CI) pratencs contra l’amnèsia històrica”, berat per la Cultura, recuperant per personatges vinculats al règim mitè de Solidaritat Oscar Romero MOR UN HOME italià en mans CNT Prat i KOP-Alta Tensió van tenir al barri de Sants lantiga sala de franquista retirades per lassem- de Tarragona. dels treballadors de la seguretat lloc al CSO KOP-Alta Tensió, i van con- festes Bahía, amb diverses activi- blea de joves de Lleida. (CI) privada del metro de Barcelona. sistir en una xerrada sobre “Història del tats festives i culturals. (CI) MANIFESTACIÓ de 100 persones DIVENDRES 30 DE JUNY (CI) moviment llibertari pratenc” a càrrec pel barri de Gràcia de Barcelona SINICIA LA III ACAMPADA dAc- dels historiadors Joan Mateu, Jordi DISSABTE 17 DE JUNY contra el desallotjament del centre ció Social a Montcortés. DIMECRES 5 DE JULIOL Ramos i Joan Montblanc, una altra xe- ENTREGA COL·LECTIVA de de- social ocupat "La Fera". (CI) SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL Su- CONCENTRACIÓ davant la presó rrada sobre “Arrelament, cultura i acció claracions de la renda amb objec- LA SENTÈNCIA contra els anar- perior de Justícia de Catalunya que de joves de la Trinitat (Barcelona) de lanarquisme a Catalunya" a càrrec ció fiscal contra les despeses mili- quistes detinguts el febrer del 2003 condemna Parcs i Jardins de Bar- en solidaritat amb els presos del de l’historiador Ferran Aisa, un debat tars a la Subdelegació del Govern a Viladecans i Barcelona els con- celona per vulneració del dret de 4F. (CI) sobre conceptes de lanarquisme a lac- de Tarragona. demna però no hauran dentrar a la vaga, vulneració ja denunciada per NOVA OCUPACIÓ a Collserola, es tualitat, una exposició, una paella, un II MOSTRA DEL LLIBRE Anar- presó. (CI) CGT. tracta dun mas ocupat anomenat concert, una representació de "Mort ac- quista de Barcelona. Presentació OCUPACIÓ DE LAUTOBUS de la "La Gata", prop de Sant Cugat. (CI) cidental dun anarquista" per la com- de "Historia de un incendio" i diver- DISSABTE 24 DE JUNY línia 47 de Barcelona (el 47 és lar- DOS ADVOCATS de lempresa panyia “La Terra Teatre” de Vilafranca i sos tallers, xerrades i espectacles. II CARAVANA europea per la lli- ticle de la Constitució que garanteix Braun es tanquen "per por" a les una Ruta a peu documentada pels llocs MANIFESTACIÓ a la plaça del Ví bertat de moviment. 59 detinguts el dret a la vivenda) anunciant la oficines de lempresa. Un comuni- més emblemàtics de la revolució i l’a- de Girona per tal devitar lextradi- en una acció de protesta contra el propera sentada-manifestació per cat de la companyia tergiversa els narquisme pratenc, amb ofrena floral ció den Youb Saoudi, detingut du- nou CIE de la Zona Franca. Al ves- una vivenda digna. (CI) fets per tal de televisar el seu res- als lluitadors antifeixistes i inauguració rant lanomenada "operació Es- pre, manifestació unitària contra la MANIFESTACIÓ de treballadors cat per part dels mossos desqua- de la plaça 19 de juliol de 1936. tany" al 2003. (CI) repressió contra la immigració i per de Mercadona en vaga (100 dies) dra. Els treballadors farts de come- Al Prat de Llobregat, la versió de la DOS JOVES igualadins denuncien la llibertat dels detinguts a la plaça a lHospitalet de Llobregat. (CI) dies convoquen vaga a partir del Guerra Civil és la que durant més de 40 la seva detenció i posteriors mal- Universitat de Barcelona i concert LA GUÀRDIA URBANA veta lac- dia 10 de juliol. (CI) anys va imposar el franquisme. Al Prat, tractaments durant la Patum. (CI) posterior davant del centre dinter- cés al ple municipal dEsplugues no ha calgut cap revisionisme, conti- nament de la Verneda. (CI) de Llobregat. La nova alcaldessa DIJOUS 6 DE JULIOL nuem sabent perfectament el nombre DIUMENGE 18 DE JUNY no deixa entrar els crítics amb el CONCENTRACIONS a Sant Sa- de morts durant el període produïts per MACROFESTIVAL al camp de fut- DIUMENGE 25 DE JUNY Pla Caufec. durní i Vilafranca de suport als me- incontrolats i que van rebre any rere bol de la Montanyesa (Nou Barris - II CARAVANA Europea per la lli- nors denunciats per injúries a Es- any les misses i demés actes oficials, Barcelona) per denunciar els greus bertat de moviment, llibertat de DISSABTE 1 DE JULIOL panya, amb la participació dunes però encara avui dia desconeixem el fets dAtenco i en solidaritat amb permanència i tancament dels cen- REUNIÓ de totes les Secretaries 250 persones. (CI) nombre total de les víctimes de la re- Chiapas. tres dinternament. Assemblea pú- dAcció Social (i persones interes- pressió franquista. Aquesta amnèsia a II MOSTRA DEL LLIBRE Anar- blica a la Rambla del Raval de Bar- sades) dintre del marc de la IIIa DIVENDRES 7 DE JULIOL nivell local ha deixat sense nom als quista de Barcelona. Presentació celona. Acampada dAcció Social de la centenars d’empresonats a camps de del llibre "En el caldero de lo nega- CGT que es celebra a Montcortés. concentració, batallons de treballadors tivo", a càrrec del seu traductor. DILLUNS 26 DE JUNY. SOPAR CONTRA el civisme a lA- i presons, les desenes d’afusellats i SISENA SENTADA per la vivenda SÓN POSADES en llibertat des- teneu Santboià, organitzat entre morts a les presons, els joves pratencs digna a la plaça Catalunya de Bar- prés de declarar les 59 persones daltres per la CGT. que van deixar la vida als fronts, els que celona. (CI) detingudes en lacció de protesta PLANTADA DE CEDRES al parc es van exiliar de la població. contra la construcció del CIE de la del Forat de la Vergonya de Barce- Vam centrar les jornades en el movi- DILLUNS 19 DE JUNY Zona Franca de Barcelona. (CI) lona, amb la participació dunes 50 ment anarquista perquè és el nostre i ELS TRES PRESOS del 4F i la persones. (CI) perquè ha estat l’oblidat i el criminalit- mare dun dels imputats varen ini- DIMECRES 28 DE JUNY CONCENTRACIÓ urgent de soli- zat amb més ferocitat durant molts ciar una vaga de fam per la pre- CONCENTRACIÓ a la plaça Sant DIUMENGE 2 DE JULIOL daritat amb el poble palestí a Tarra- anys, un moviment que va ser majorita- sumpció dinnocència. (CI) Jaume de Barcelona contra la sise- FINALITZEN les jornades de "Pre- gona, a la plaça dels Despullats. ri a la nostra població. na hora a lensenyament públic, or- okupació rural", celebrades a Can Convoca, entre daltres organitza- Més informació: www.kasalprat.org DIMARTS 20 DE JUNY ganitzada per la CGT. Pascual i Can Mussol, masos ocu- cions, la CGT. També es convoca- LASSEMBLEA de joves de Lleida PRESENTACIÓ DEL LLIBRE pats a Collserola. ren concentracions simultàniament16 Catalunya. Setembre de 2006
  • 17. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAa Sitges, Vilanova, Sant Pere de en solidaritat amb Palestina i el DIVENDRES 21 DE JULIOLRibes i Barcelona. (CI) Líban, aplegà una setantena de UNS 500 TREBALLADORS de > DELS MOVIMENTSMANIFESTACIÓ de treballadors persones. (CI) Braun ocupen el World Trade Cen-de Braun pels carrers de Barcelo- RODA DE PREMSA a la FAVB de ter Almeda Park de Cornellà, on hi LA TORTURA PERSISTEIXna. Barcelona per anunciar les nove- han unes oficines de Procter & tats jurídiques i lestat de salut dels Gamble, propietaris de Braun. (CI)DISSABTE 8 DE JULIOL tres empresonats pel cas 4F. (CI) L’informe TorturaCONCENTRACIÓ a les portes de DISSABTE 22 DE JULIOLla presó Model de Barcelona en DISSABTE 15 DE JULIOL 2005 es presenta asolidaritat amb lÀlex, empresonat MANIFESTACIÓ pel centre de Barcelona i constatapel cas 4F. (CI) Barcelona en solidaritat amb els empresonats del cas 4F, aplegà la crua realitatDIUMENGE 9 DE JULIOL unes 500 persones. Els tres em- amagada presonats i la mare dun dells dei- xen la vaga de fam després de 26 una lluita sindical i li demanen fins i Coordinadora per la Prevenció de la Tortura dies. (CI) tot presó, per un fet que ell nega. ACTES per la recuperació de la Aquest estiu, es va presentar lestudi memòria històrica a les comarques MANIFESTACIÓ a Esplugues con- DIMARTS DIA 1 DAGOST elaborat per la Coordinadora per la Pre- de Ponent: diferents actes als po- tra les deslocalitzacions i el tanca- CINC DONES sencadenaren nues venció de la Tortura (CPT) que agrupa bles de Tolba, a la casa refugi de ment d’empreses com Braun. a les portes de la Paeria de Lleida tots els casos ocorreguts lany passat. Minairons de Baró. LASSOCIACIÓ Terra de Germa- amb el suport dun centenar de En nom de la CPT, Sabina Puig, mem- OCUPACIÓ FALLIDA dun immo- nor commemora a Miravet el pas concentrats, pel desallotjament del bre de Justícia i Pau, va prendre la pa-FINALITZA al centre Francesca ble al carrer Neptú de Barcelona, de lEbre per part de les tropes de CSO La Gàbia. (CI) raula per situar les persones presentsBonaimasson de Barcelona la "Tro- per part de lAssemblea de Joves lExércit Popular de la República. en la lluita de la Coordinadora i els seusbada Internacional de Feminismes de Gràcia. El mateix dia socupen MANIFESTACIÓ de 200 persones DIJOUS 3 DAGOST objectius principals, dels quals cal des-i Activismes" que shavia celebrat dos cases al barri del Carmel de a Cornellà en defensa del CSO La EL COMITÈ dEmpresa dIbèria del tacar la implementació a lEstat del noudurant el cap de setmana. Barcelona. (CI) Krispa. Prat es desmarca de la plantilla i Protocol Facultatiu de les Nacions Uni-DIVERSES MOSTRES de rebuig a MANIFESTACIÓ de mil persones signa un preacord amb lempresa, des. La pressió sobre les diferents ad-lAnoia contra la presència de le- a Barcelona en solidaritat amb els DIUMENGE 23 DE JULIOL amb loposició del delegat de CGT. ministracions és imprescindible per as-xércit al Festival Aerosport a laerò- treballadors de Mercadona. (CI) LA CGT ACLAREIX públicament TREBALLADORS DE MERCA- segurar, segons la CPT, la correctadrom dIgualada-Òdena. (CI) CONCENTRACIÓ contra la Línia que no ha signat el preacord de DONA simulen una crucifixió da- aplicació daquest Protocol, que impe- de Molt Alta Tensió a Santa Colo- lERO de tancament de Braun. vant dun supermercat de lempre- rativament ha de comptar amb la impli-DILLUNS 10 DE JULIOL ma de Farners, organitzada per la FINALITZEN les Jornades Anar- sa a la Rambla del Poble Nou de cació dentitats no lligades a cap insti-DOS DELS JOVES empresonats Plataforma No a la Mat. quistes celebrades al KOP-Alta Barcelona, 140 dies de vaga. (CI) tució ni govern.pel cas 4F, en vaga de fam des de Tensió del Prat. (CI) Entrant al detall sobre lany 2005,fa 22 dies són traslladats a lHospi- DIUMENGE 16 DE JULIOL DIVENDRES 4 DAGOST Lluïsa Domingo, membre de la Comis-tal Penitenciari de Terrassa. ACTES per la recuperació de la DILLUNS 24 DE JULIOL IV FESTIVAL SOLIDARI amb els sió de Defensa del Col·legi dAdvocats memòria històrica a les comarques DESALLOTJAT I ENDERROCAT pobles indígenes a Altafulla. de Barcelona, va remarcar lelevadaDIMARTS 11 DE JULIOL de Ponent: visita comentada a lar- el cso La Gàbia de Lleida, gairebé xifra de casos de què la CPT ha tingutCONCENTRACIÓ al jutjat de lo so- quitectura de la guerra del 36 a la en secret. El mateix dia per la tarda DIUMENGE 6 DAGOST coneixement: 596. Daquests, un 20%cial 17 de Barcelona en protesta Vall de Càrreu. (CI) es convocà una concentració a la PARAULES PER LA PAU, a la són casos ocorreguts als Països Cata-per la repressió per part de la direc- plaça de la Paeria per denunciar i plaça de la Font de Tarragona, com lans: 77 al Principat, 36 al País Valencià ició de lempresa Honeywell contra DILLUNS 17 DE JULIOL fer públic que lAjuntament ha estat cada primer diumenge de mes. 6 a les Illes Balears i Pitiüses.la secció sindical de CGT i contra LA CGT del Metro de Barcelona lúnic responsable dels fets ocorre- “LA PRECARIETAT no sen va de Cal destacat en el propi resum de lin-un company de la mateixa, sancio- denuncia les pèssimes condicions guts. (CI) vacances”: manifestació de treba- forme, shan agrupat els casos geogrà-nat amb 60 dies de feina i sou. (CI) laborals i les deficiències en la se- lladors de Mercadona a la platja. ficament però també per la casuística oSIS DELS VUIT menors acusats guretat durant lestiu. (CI) DIMARTS 25 DE JULIOL marc en el qual es van produir aquestesde la mort de Josep Maria Isanta EN UNA RODA DE PREMSA da- UN AUTOBÚS dels anys 50 DILLUNS 7 DAGOST tortures. Així ens trobem amb diversosdurant les passades festes de la vant dels jutjats de Lluís Companys "col·lectivitzat" pel CSA Can Vies INCENDI FORESTAL a la serra de grups com el que va generar més de-Patum de Berga condemnats a tres de Barcelona la Caravana Europea recorregué el centre de Barcelona Collserola. Membres de la masia núncies: els moviments i protestes so-i set anys dinternament. (CI) per la Llibertat de Moviment anun- rememorant les col·lectivitzacions ocupada Can Masdeu ajudaren en cials (23%), seguits pels immigrantsUN JOVE MATARONÍ es jutjat per ciava la presentació duna querella dels transports públics. (CI) les tasques dextinció del foc. (CI) (19%) i lestada en detenció incomuni-la realització dunes pintades con- criminal per calúmnies contra lal- cada (11%, la immensa majoria da-tra la guerra ara fa tres anys. Se li calde de Barcelona Clos. (CI) DIMECRES 26 DE JULIOL DIJOUS 10 DAGOST quests referides per persones detingu-demana una multa de fins a 5000 DOS DIES DESPRÉS del desallot- TREBALLADORS de Parcs i Jar- des al País Basc i Navarra i despréseuros intercanviable per presó. (CI) DIMARTS 18 DE JULIOL jament de La Gàbia, es desallotjat i dins de Barcelona es concentraren posades a disposició de lAudiencia Na- CONCENTRACIÓ convocada per tapiat el cso Lo Pati de Lleida. (CI) a les portes de lempresa per tal de cional a Madrid).DIMECRES 12 DE JULIOL la CGT davant dels jutjats de lo so- parodiar els exàmens de lOferta Es va remarcar també la dificultat tèc-ELS TREBALLADORS de trànsit- cial de Barcelona contra el trasllat DIJOUS 27 DE JULIOL Pública dOcupació 2006. (CI) nica dobtenir i tractar aquestes dadesde Barcelona, Sabadell i Tarragona autoritari i forçós dels treballadors CONCENTRACIÓ URGENT en CONCENTRACIÓ pel Líban i Pa- sense un suport oficial, i conscients detornen a sortir al carrer, en el quin- de Fico Triad a Fico Transpar i con- solidaritat amb Palestina i el Líban lestina a Tarragona. que col·lectius com limmigrant difícil-zè dia de vaga parcial. tra la sanció imposada pel Banc a Barcelona (1000 persones), Ta- ment denuncia les agressions sofertes, Sabadell a un company. rragona, Sabadell, Sant Feliu i el DIVENDRES 11 DAGOST la CPT destaca també la dificultat deDIJOUS 13 DE JULIOL Prat. tracte amb les diferents administra-“AIXÍ ENS HA DEIXAT VOLKS- DIMECRES 19 DE JULIOL CONCENTRACIÓ dunes 20 per- cions espanyoles de cara a posar a laWAGEN”: un grup dacomiadats MEMBRES DEL COL·LECTIU sones a les portes dels jutjats de pràctica les mesures proposades ambde SEAT es despullen a la plaça dantropòlegs Ariadna Pi rememo- Terrassa per donar suport als ocu- constància, per la pròpia CPT i per enti-Sant Jaume de Barcelona reivindi- ren als lluitadors del 36 omplint la pants de les vivendes ocupades tats i organismes internacionals com elcant la readmissió de totes les per- plaça Catalunya de Barcelona de Can Beltza. (CI) Consell dEuropa i les Nacions Unides.sones acomiadades injustament fum, petards i soroll, en laniversari En la Coordinadora per la Prevenció dede la SEAT. (CI) de la victòria contra el feixisme a DIVENDRES 28 DE JULIOL la Tortura hi treballen les organitzacions Barcelona. (CI) LA PLANTILLA de laeroport del següents, provinents darreu de lEstatDIVENDRES 14 DE JULIOL Prat es planta davant dels acomia- PRIMERES FESTES ALTERNA- espanyol, com Alerta Solidària, Asso-CINEFÒRUM A CAMBRILS: "El DIJOUS 20 DE JULIOL daments i la precarietat i ocupen TIVES DE CASTELLDEFELS. Co- ciació Catalana per la Defensa delsmalson de Darwin" organitzat per CONCENTRACIÓ urgent a Barce- les pistes de laeroport, originant mencen les festes amb un concert. Drets Humans, Associació MemòrialAssemblea Ciutadana Mardfondu lona en solidaritat amb Palestina i un conflicte polític sense prece- Contra la Tortura, Comissió de Defensaamb el suport de la CGT. el Líban, aplegà unes 3500 perso- dents. També sinicià una soterrada DISSABTE 12 DAGOST del Col·legi dAdvocats Barcelona, Co-ACTES PER LA RECUPERACIÓ nes. També es celebraren simultà- vaga de zel. (CI) MEMBRES DE LA PLATAFOR- ordinadora Antirrepressiva de Gràcia,de la memòria històrica a les co- niament a Reus, Girona (200 parti- MA SALVEM LEMPORDÀ feren Coordinadora Contra la Marginación demarques de Ponent xerrada sobre cipants), Tarragona, Lleida, DISSABTE 29 DE JULIOL una acció de protesta que consistí Cornellà, Justicia i Pau i Observatori delel maquis anarquista al CSO La Cardedeu i Sant Cugat. SOPAR DE SUPORT a Josep Pà- en tapiar la porta del Col·legi dAr- Sistema Penal i els Drets Humans de laGàbia, amb la presència de Dolors TREBALLADORS DE MERCA- mies, activista antitransgènic, al quitectes de lAlt Empordà per de- UB.Marín, Ferran Sánchez i Josep DONA (120 dies de vaga) semma- parc de la Transegre de Balaguer. nunciar la manca dimplicació da- Més informació i informe complet:Cara. nillen a les portes de la inspecció El company Pàmies ha estat acu- quest col·lectiu en el Pla Director www.prevenciontortura.orgCONCENTRACIÓ urgent a Girona de treball de Barcelona. sat d’agredir un agent de ‘ordre en de lEmpordà. (CI)Catalunya. Setembre de 2006 17
  • 18. SENSE FRONTERES El reduccionisme L’Estat d’Israel ha atacat l’Hesbol·là sense ha portat part de diferenciar entre població civil i militars, l’esquerra a actuant com ho faria qualsevol altre terrorista defensar l’Hesbol·làGuerra al país Contra l’agressió israeliana i contra el Partit de Déudels cedres Xavier Roijals Comunistes llibertaris delC ap a mitjans de juliol, va ini- ciar-se un conflicte sagnantentre Israel i el Líban, unes socie-tats (les dues) molt més semblantsa la nostra del que ens podem ima- Líban davant latac dIsraelginar a priori (per posar un exem-ple, al Líban tenen fins i tot la seva Text: Al Badil Al Chououii al relativament “revolucionari”, men-pròpia versió d’"Operación Triun- Taharouri; Il·lustració: Josep tre que en el del 8 de març hi tro- Maria Yago Suaufo"). Evidentment, les causes del bem solament corruptes sota la su-conflicte són molt més profundes pervisió siriana i dels nostàlgics Lque la guspira actual, però aquesta íban senfonsa altra vegada del passat negre del Líban. Lacti-va ser latac dun escamot del Partit en una guerra que no veu tud escandalosa és la del Partit Co-de Déu xiïta l’Hesbol·là contra un final. Els libanesos de l’- munista Libanès. Amb cert grup degrup de soldats israelians, segres- Hesbol·là, moviment polític reli- gent, nostàlgics en la seva majoriatant-ne dos. Israel va contestar llen- giós xiïta, segresten dos soldats is- del nasserisme àrab (nacionalpo-çant una ofensiva aèria, primer, i raelians els quals són traspassats el pulisme), va constituir un tercerper terra i mar després, contra Hes- 12 de juliol de 2006 dins de les corrent sense pena ni glòria i debol·là, entenent aquest "contra Hes- fronteres del del Líban. Israel va molt baix perfil. Una escissió da-bol·là" en un sentit prou ampli com posar en execució el seu pla datac quest corrent, anomenada Intifadaper ocasionar centenars de morts preparat segons tots els indicis dels Comunistes, és molt propera acivils i la destrucció dinfraestruc- amb antelació, igual com havia Al Badil Al Chououii Al Taharouritures, vivendes i recursos dun país ocorregut el 1982 quan va envair el (Alternativa Comunista Llibertà-que tot just ara sestava recuperant Líban sota el pretext de lassassinat ria).de dècades de conflictes civils i de lambaixador dIsrael a Londres. Així, de nou, la posició políticadinvasions (Israel) i tuteles (Síria) Però aquesta vegada latac de le- que ha de ser adoptada ha de serexteriors. Hesbol·là va respondre xèrcit israelià és duna escala sense clara, més enllà de la denúncia delsllençant milers de míssils i coets parió, mai abans vista al Líban, ja atacs israelians. Diem No a l’Hes-contra tot el nord dIsrael, ocasio- que són atacs aeris i marítims per bol·là per ser un partit reaccionari,nant desenes de víctimes i paralit- tot arreu al Líban: laeroport, els religiós, proiranià; diem No al pro-zant la vida de tot el nord; al mateix districtes dels suburbis meridionals jecte de Bush, de Blair i de Chirac,temps que Israel llençà una invasió de Beirut, bastió de l’Hesbol·là, els que consideren que aquests atacsper terra que va arribar fins al riu camins principals que uneixen les desproporcionats contra el LíbanLitani (a unes desenes de quilòme- ciutats i les àrees del país, els ports, són una autodefensa legítima entres de la frontera), tot i que l’Hes- els districtes residencials, etc. nom dIsrael; diem No a lactitudbol·là va aconseguir frenar militar- Lobjectiu de latac és paralitzar el del Consell de Seguretat de lONU,ment la invasió i ocasionar dures país totalment i sembrar la por, tímida i ambigua; diem No al go-pèrdues a les tropes israelianes. És cosa que no pot ser realitzada vern libanès incapaç, feble, contra-en aquest moment quan una resolu- sense morts civils, els quals es dictori que perd el seu temps supli-ció de les Nacions Unides ha aturat compten per centenars. (...) cant ajuda, contant les pèrdues, itemporalment el conflicte. Aquest atac sha de considerar mirant cap a les corts internacio- El conflicte ha deixat ben clar sota una perspectiva més general: nals.que en aquella regió del món la aquesta intervenció, en la nostra Per als comunistes llibertaris li-vida dels civils no val gaire ni pels opinió, semmarca en el projecte no pot viure en els districtes de amenaces violentes i medievals de banesos una gran reunió dunauns ni pels altres. Israel ha ocasio- nord-americà sobre Orient Mitjà. Hesbol·là. En els llogarets on tallar cap i braços a qui intentessin nova esquerra, que va començar anat aproximadament unes mil tres- George W. Bush desitja crear una aquest domina, saconsella baixar prendrels les armes. No obstant formar-se amb el corrent del 14 decentes víctimes, se sospita que la gran zona que seria favorable per a el so de la música i no posar can- això, no ha fet res contra Israel des març, és l’únic que pot fer avançargran majoria civils, i ha endarrerit ell, incloent diversos països àrabs i çons per a ballar la dansa el ventre. de fa alguns anys, excepte demanar les coses. A lespera daixò, es fael desenvolupament de la regió dè- Israel, que podria posar fi a mitjà Aquest partit de la resistència i del la propietat libanesa dels camps de necessari trobar aliments i espe-cades. Però l’Hesbol·là no ha tingut termini al conflicte existent a la sacrifici, el “Partit de Déu”, és ara Chebaa. L’Hesbol·là és temut pel cialment medicaments per a proptampoc cap mena de mirament a regió. Iran i Síria soposen a aquest un partit insuportable: les dones seu fanatisme però també per la dun milió de libanesos que aques-bombardejar amb milers de coets el projecte, el que és una bona cosa, des de petites es veuen obligades a seva fama en certs sectors de la so- ta guerra ha desplaçat. Mentres-nord dIsrael, amb lobjectiu clar i per descomptat. Però linconve- vestir de negre, prohibeix la venda cietat libanesa, a causa de la políti- tant, és necessària molta força perdeclarat de matar civils. Si no ha nient és que aquests països que dalcohol, són còmplices indirectes ca dels “màrtirs per a la pàtria” que intervenir a favor dun indispensa-ocasionat més morts de les 65 que donen suport a l’Hesbol·là i que de les intrigues de Síria (corrupció, aquest promou. Però sense Síria i ble alto al foc, que pot produir-seha causat ha estat per lestricta polí- lluiten contra el projecte de Bush i domini sirià en totes les institu- Iran (especialment sense el finan- solament amb la pressió en contratica de refugis impulsada per lestat del govern israelià són francament cions libaneses, etc.). çament iranià) no hi hauria l’Hes- daquestes dues forces bel·ligerantshebreu. Malgrat això, part de les- reaccionaris en tots els seus plans. Així, l’Hesbol·là ha creat contra bol·là. contra les quals tot el món crida:querra europea ha caigut en el tra- A més, l’Hesbol·là (Partit de si mateix una forta reacció popular. Des de la retirada humiliant de no els volem.dicional maniqueisme sobre la Déu!) és un partit que, malgrat tot Per alguns mesos, els grans caps Síria del Líban, dos corrents polí-qüestió, amb episodis que voregen el que va fer per expulsar Israel del polítics libanesos han buscat en el tics grans van ser constituïts: el del Nota:el ridícul com lintent de pintar el sud del Líban i a pesar del gran parlament (a través de reunions per 14 de març (data de la manifesta-xeïc Nasrallah com un de "lluitador nombre de màrtirs lliurats per al diàleg nacional) una solució als ció immensa després de lassassi- Aquest article de Al Badil Alantiimperialista" (vegeu lentrevista complir el seu deure religiós, en un problemes crucials del país, dintre nat de l’exprimer ministre Rafic Chououii Al Taharouri (Alternati-publicada al web Rebelión). I no viatge directe cap al Cel, “el para- dels quals es troben les armes que Hariri), i el del 8 de març, favora- va Comunista Llibertària deldeixa de ser molt curiós i segons dís de la mel i les dones”, no ha as- té l’Hesbol·là. L’Hesbol·là rebutja ble a Síria, que shan unit al corrent Líban) va ser escrit el 17 de juliolcom es miri, engrescador, que la- solit satisfer, des de fa molts anys, de lliurar les seves armes a lexèrcit cristià del general Aoun tan bon de 2006. Aquesta organització,nàlisi més lúcid, desapassionat i re- les expectatives del poble libanès. libanès i pretén constituir-se així punt es fa mereixedor de la presi- que manté vincles amb lorganitza-alista sobre el conflicte hagi estat Lobediència a Iran del “Partit de en un estat dintre de lestat. Amb dència de la república. El corrent ció francesa Alternative Libertai-precisament aquell que ha sortit de Déu” és clara i obstinadament con- gran arrogància, el cap de l’Hes- del 14 de març constitueix de fet re, té un web a http://flag.blacke-files llibertàries del mateix Líban. trària a la llibertat. És simple: un bol·là, Hassan Nasralla, llança en la nostra opinió un moviment ned.net/revolt/inter/albadil.html18 Catalunya. Setembre de 2006
  • 19. SOCIAL La lluita contra la La lluita per la memòria històrica va ser un dels línia de MAT és temes desenvolupats durant la darrera edició de una de les que la trobada d’Acció Social de CGT a Montcortés s’han de guanyar Tercera Acampada d’Acció BALA PERDUDA Tothom hi Social de Montcortés guanya Toni Àlvarez (Assemblea Antimilitarista de Catalunya)Text i foto: Col·lectiu Catalunya i altres en cases rurals.Secretaria d’Acció Social de CGT Diumenge al matí, un cop la gent va sortir del llit i de l’estany (i D iuen que ha acabat aquesta guerra (que no té nom) i que sembla que sigui lúnica que hi haU n any més, i ja en van tres, es força difícil amb lo be que s’hi en marxa al planeta a hores dara. es van trobar afiliats i afi- està!), els companys de COISOLA Com a mínim, i per entendrens, liades de diverses federa- van fer cinc cèntims de la situació estem parlant del Líban i Israel. Acions locals amb gent de movi- a Guatemala i del projecte de capa- lIraq queda lexèrcit ocupant i laments socials i organitzacions citació que duen a terme. Una mica resistència, a lAfganistan pul·lulend’esquerres d’arreu de Catalunya abans, el Marcos de Sabadell, se- forces de pacificació (en forma de-en la III acampada d’Acció Social cretari de Joventut, havia instal·lat xèrcit) i senyors de la guerra tri-de la CGT de Catalunya que es va una exposició més que interessant bals, i a Txetxènia... queda algú adur a terme al terreny d’acampada sobre el Sàhara a l’exterior de la Txetxènia?de Montcortés (Pallars Sobirà). cafeteria. Com és costum a aquesta insigne Aquest any va començar amb Finalment, la major part dels columna, no entrarem a desenmas-una exposició de cartells i docu- participants a l’acampada (i alguns carar els múltiples interessos (polí-ments de la guerra civil (entre ells que no hi eren) van poder gaudir, tics i econòmics) que tenen els is-exemplars del “Catalunya” i de enlloc del tradicional arròs pastós, raelians darrere daquesta agressió“Solidaridad Obrera”) cedits pel d’una gustosa cassola de tros feta ni don surt la força de les milíciesJosep Maria Pi de Terrassa que es editats per uns companys del cen- Per la tarda, caigué una pedrega- per l’Amàlia i el seu equip. de l’Hesbol·là per bombardejar ter-van exposar en la casa de la sal de tre autogestionat La Maranya de da com mai i es va prescindir del L’acampada va estar molt bé, ritori israelià. No. La capacitat da-Gerri de la Sal, un exemple únic Lleida. prat on es realitzen les xerrades per una zona lúdica i combativa on ens nàlisi dalguns dels columnistes deldel romànic civil a nivell d’Europa, El dissabte va començar amb refugiar-se al bar on la gent de Can hem trobat gent d’arreu de Cata- “Bala perduda” es queda en termesara en reformes, i que es va obrir una xerrada sobre memòria històri- Vies, de l’Oficina de l’Okupació, lunya per comentar, parlar i discu- molt més simples, concretament enexpressament per a l’ocasió. El so- ca amb en Pep Cruanyes, de la Co- dels Químics, de la Gàbia, de la tir sobre diversos temes i lluites un: guanyar. I com que les diferentsciòleg Ramon Usall va inaugurar missió de la Dignitat, un membre Fura i del Pallars van parlar de les que estem duent a terme. Per cert, parts en conflicte han conjugat elles jornades el divendres 30 de de l’Associació Catalana de Recu- seves experiències i les seves llui- Can Vies es queda i la Gàbia, tot i verb, quina coincidència que lesjuny amb una xerrada contextualit- peració de la Memòria Històrica i tes envoltats per l’exposició que va que desallotjada i ensorrada en cúpules militars israeliana i xiïta elzant els documents de l’exposició. un fix de l’acampada (i que espe- fer en Martin Andón del Baix Llo- menys d’una hora pel tripartit mu- conjuguin de la mateixa manera: Poc després, al terreny d’acam- rem que repeteixi), en Pep Cara de bregat sobre la lluita de la Seat. nicipal de Lleida, es queda, perquè primera persona del plural del pre-pada, es projectava un recull dels la Marxa dels Maquis, xerrada que En Bàmbol, un al·lot de les Ba- les cases okupades són com l’ener- sent dindicatiu: hem guanyat. És elmillors capítols del programa “La no va acabar fins que els estómacs lears, va tocar per la nit al bar i des- gia, que ni es creen ni es destruei- discurs oficial, més o menys creï-crua realitat” de Michael Moore dels assistents no van poder més. prés tots a dormir, alguns en tenda i xen, només es transformen. ble en funció de les dades analitza- des, dels paràmetres mesurats: bai- xes, metres quadrats guanyats o resistits, objectius assolits. És cu-Trobada Internacional de Feminismes i Activismes a Barcelona riós lelevat percentatge de pobla- ció, tant dun costat com de laltre, Contra Infos i Col·lectiu feminismes i activismes acabaren que creuen aquestes anàlisis que Catalunya amb un plenari final en què les per- porten a la victòria sempre, això sí, sones participants van expressar cadascú la del seu bàndol. Ja sabemE l feminisme està obsolet o està sent reinventat? Avui, els com-promisos feministes i els enfoca- les seves voluntats de continuïtat i les seves valoracions personals de la trobada. Les principals crítiques allò que la primera víctima duna guerra és la veritat. Per altra banda, a aquests sofertsments sensibles al gènere han pro- apuntaren a una preminència dallò escrivans ens ha dolgut la facilitatliferat en un ampli espectre de relatiu als feminismes en detriment amb què des de bona part dels mit-disciplines i moviments. La deste- daltres aspectes de lactivisme i ac- jans escrits i electrònics de caire al-rritorialització i la relocalització tivismes, a la manca daprofundi- ternatiu (o hauríem de dir "comba-dels discursos i les pràctiques fe- ment en molts dels temes i a les tiu"?), shan agafat com a pròpiesministes en camps i contextos múl- metodologies de diversos tallers. les tesis dun dels bàndols, entiples i heterogenis demana una re- De cara al futur sembla que, de aquest cas l’Hesbol·là. Reconei-avaluació de limpacte (visible o moment, sha ampliat la llista de xem, i amb veu ben alta, que lexèr-invisible) del feminisme en dife- correu internacional Femact per tal cit israelià ha envaït un país estran-rents àrees de la praxis social i de de permetre la connexió i discussió ger i ha atacat i destruït milers deles possibilitats per reimaginar la en xarxa entre les persones partici- vides humanes, a part de deixarpolítica feminista com un movi- pants i les que hi estiguin interessa- malmesa una bona part de la in-ment emergent en les dinàmiques diferents: ‘Imatges, mitjans de co- propostes a la carta. També durant des. També saniran recollint els fraestructura dun Líban que tot justdel canvi social i a l’inrevés. municació i tecnologies’; ‘Gènere i les jornades hi hagué exposició i materials i documentació que el sestava refent de la seva penúltima Prop de 200 persones van parti- violència’; ‘Activisme queer i post venda de material bibliogràfic i de procés de realització de les jorna- guerra civil. Però això ens ha dabo-cipar a les Jornades de Feminismes pornografia’; ‘Precarietat i migra- difusió de la Llibreria Pròleg i dal- des hagi generat. I, finalment, sem- car a proclamar que laltre bàndol ési Activismes que es van celebrar a ció: un nou terreny comú?’; ‘Amis- tres col·lectius i edicions lliures. bla que Femact, Femact Barcelona el "el representant de la resistènciaBarcelona el 8 i 9 de juliol. El lloc tats perilloses?: relacions entre ac- Durant els dies de les jornades, i les persones participants volen popular libanesa" i que els seuscentral de la trobada va ser lespai tivisme, feminisme i dones’; i, Radio Paca va emetre des de la sala continuar treballant i reflexionant mercenaris han de rebre el malnomFrancesca Bonneimasson i es com- finalment, ‘Història, exclusió i es- dordinadors diversos tallers i en- en aquesta perillosa relació dels fe- de "màrtirs" que "sinmolen"? Elbinava amb altres activitats en di- tratègies contra- hegemòniques’. trevistes per possibilitar el segui- minismes i els activismes en forma camí que ha de recórrer lantimilita-versos centres socials de Barcelo- A més, hi va haver permanent- ment de les jornades a les persones de tallers, trobades, etc. risme és llarg i ple dentrebancs.na. En aquests dos dies es van ment un espai artístic audiovisual que no hi van poder assistir. Més informació a: Novament, sha perdut una oportu-portar a terme sis tallers paral·lels i que permetia visionar o escoltar Les jornades internacionals de www.femact.org nitat per fer-ne pedagogia.Catalunya. Setembre de 2006 19
  • 20. OPINIÓ-SOCIALSALUT I ANARQUISMESMilitar distreu i Desallotjat i destruït elsi es fa béprovoca CSO La Gàbia de Lleidarevolucions CGT Ponent Josep Cara Rincón (Berga) E l dimarts 24 de juliol, l’Em- presa Municipal d’Urbanis-N o us ha dit mai la mare que deixeu aquestes coses que feuque un dia tindreu problemes? Qui- me (EMU), ens depenent de l’Ajuntament de Lleida, va ensor- rar el Centre Social Ocupat Lanes aficions! I és que per les perso- Gàbia, situat als afores de la ciutatnes que militen, la militància no és de Lleida, tot just on s’acaba la ciu-només una manera de passar el tat i comença l’horta, gairebé dostemps i esperar la mort. anys després del seu naixement. Penso que la militància anarquis- Una cinquantena dantidisturbista no és en va, no és solament un dels Mossos dEsquadra tiraven lapassatemps o una mentida vital, porta de La Gàbia després de des-sinó que és una eina que si es pren pertar amb crits les dues personesseriosament (que no vol dir sense que en aquells moments dormien.riure) està carregadíssima de pre- Lordre la va dictar el jutjat dins- desallotjament del CSO "havien port i s’ha col·laborat amb el pro- ment de Lleida que enderroca, mit-sent i futur (de passat, com ja sha trucció número 4 el divendres 21 deixat en pilotes" tant el propi cen- jecte del centre social, un projecte jançant una agilitat judicial inaudi-dit, ens en sobra). Què ens fa falta? de juliol enmig dun gran secretis- tre social com les persones que hi lliure, autònom i autogestionari ta, el centre social en una zona onDoncs treballar molt i assumir res- me. Sota un sol que badava les pe- vivien. que, des del 2004, ha realitzat un no es preveu cap tipus d’actuacióponsabilitats (segurament que no dres, van arribar a aplegar-se una Amb el desallotjament i ende- treball constant i continuat en la en els propers anys emportant-setotes grates). quarantena de persones alertades rroc lAjuntament de Lleida, La denúncia de l’especulació, ha rea- per davant els projectes de moltes Militància i compromís: això pel desallotjament, però un fort Paeria, ha acabat amb un centre so- litzat nombrosos tallers i xerrades, persones.passa entre altres coses per lexten- dispositiu policial va impedir len- cial on es feien tot tipus dactivitats ha estat el punt de reunió de molts L’Ajuntament de Lleida ha fetsió de la cotització entre militants i trada al camí que portava al CSO culturals, lúdiques i reivindicatives col·lectius i organitzacions de la una defensa aferrissada de la pro-simpatitzants. Si no sassumeix fins que la casa va estar gairebé de- que escapaven a la seva supervisió, ciutat de Lleida i també ha estat pietat privada, la seva en aquestlexpropiació com a font de finan- rruïda. A la tarda, més d’un cente- subvencions i altres eines de con- lloc d’oci i de trobada ja que, per cas, que també es la de tots i totes,çament dels diferents projectes alli- nar de persones es van manifestar trol social, un centre social on dia a exemple, s’hi feia el dinar popular ha preferit que l’antiga casa pro-beradors, cal potenciar la cotitza- pel carrers de Lleida en protesta dia es qüestionava un model eco- del primer de maig. pietat de l’EMU que estigué durantció, la qual no pot ser substituïda pel desallotjament. nòmic, un desenvolupament terri- La CGT de Ponent és La Gàbia anys en desús fos runa abans quesistemàticament per la venda de Per altra banda, l1 d’agost, cinc torial, unes relacions socials i per- com molts d’altres col·lectius o continués en mans de tothom.substàncies alienants com és lalco- solidàries amb el CSO La Gàbia es sonals; en definitiva, un espai persones que hi viuen, l’utilitzen i Mireu també: http://www.movi-hol. Als ateneus, grups i col·lectius van encadenar a les portes de La dissident. en gaudeixen i per això avui volem ments.net/lagabia i http://www.su-antiautoritaris, actualment, no és Paeria per denunciar que amb el Des de la CGT, s’hi ha donat su- denunciar l’actitud de l’Ajunta- portponent.netmassa habitual que la gent que enforma part cotitzi. Lautogestió dela nostra precarietat de mitjans sesol fer a través de les barres dels lo- Atac terrorista contra un espai amb deu anys d’història al Cabanyal Jornadescals, de concerts i en definitiva a Cremen el CSO Pepica la Pilona de València Preokupaciótravés de loci, un oci que normal-ment no és alternatiu a res. Rural06 Sortir i fugir dels guetos: els CSO Pepica la Pîlona Al setembre daquest mateixanarquismes són per a tots els pú- any, un grup de joves del barri i de Contra Infosblics, sinó no valen. Quan lantiau-toritarisme pren forma concreta enqüestions que afecten la quotidiani- D iumenge 13 dagost, entre les 7 i les 9 del matí, es va decla- rar un incendi en el Centre Social València ho van rehabilitar per la necessitat dun centre social, triant el lloc com focus de resistència al D el 28 de juny al 2 de juliol, es van realitzar a Collserolatat és assumit per gran part de la so- Okupat més antic de la ciutat de pla urbanístic que vol derrocar (Barcelona), més concretament acietat. Lestètica, a tots els nivells, València, que va ser destruït com- part daquest històric barri. Kan Pasqual i Kan Mussol, les Jor-pot molar molt, però a la vista dels pletament. El CSO Pepica la Pilo- En aquests anys havia sofert al- nades de Preokupació Rural. Mol-resultats, en cap cas és alliberadora. na era a punt de complir 10 anys, guna agressió feixista i, lany pas- tes persones de tot lEstat espanyolA la lluita hi ha de cabre tothom. sent un referent de la lluita social sat algú va intentar cremar la que estan portant a terme projectes Afrontar debats nous i vells al Cabanyal i a la resta de Valèn- porta gran, però en aquesta ocasió al voltant del medi rural o que per-sense dogmes: com puguin ser el cia. ha quedat totalment irrecuperable, tanyen a diferents col·lectius, esmunicipalisme, la violència, la vida pel que la prolongació de Blasco van trobar durant aquests dies peren col·lectivitat, el mètode anarco- Deuanys de lluita al Cabanyal Ibáñez i els altres projectes urba- intentar conèixer-se millor tant per-sindicalista superant per fi les divi- nístics shan llevat de damunt un sonalment com a nivell de projec-sions que no responen a problemesreals, i el canvi en les nostres rela-cions personals (sembla fàcil...), et- E n aquests 10 anys moltíssi- mes han estat les persones que han passat per la gestió da- les poques coses que shavien sal- vat. Tots els indicis apunten que obstacle més per als seus objec- tius. Lamo, en parador ignorat (per tes. Un dels objectius daquestes jor- nades era ampliar i millorar lacètera. quest emblemàtic centre i milers ha estat intencionat. (...) Aquesta això mai no han pogut, legalment, xarxa de contactes i comunicació Assumir la nostra responsabilitat els col·lectius i persones que han nit va haver gent fins a les 6 del desallotjar-lo) des de fa anys, és entre tota aquesta gent, i es vacom a militants llibertaris i coordi- realitzat i/o gaudit de les activitats matí (encara que canal 9 diu que lúnic que podria fer que la policia aconseguir ja que durant aquestsnar les nostres lluites en els dife- socials i culturals que es van fer es va produir el foc a les 4) pel científica fes una investigació, pel dies van passar per les jornades unarents camps per tal de tirar enda- durant la seva trajectòria. Aquest que els possibles agressors es van que, lúnica investigació possible mitjana de 150 persones que vanvant projectes realment estiu es va pintar per dintre i per esperar que no hagués ningú. La serà la que faci lassemblea de la xerrar sobre les activitats que estanambiciosos. Si no som prou grans fora i sestaven realitzant treballs Pilona, en el 1996, era un antic Pilona i la gent del Cabanyal. El realitzant i que van poder participarper superar i marginar les actituds de seguretat en ledifici per a tenir- drassanes abandonat i cremat (ho Cabanyal i València entra han per- dels diferents tallers, tant teòricsque potencien la inactivitat en nom la a punt pel setembre. va cremar algú quan ho utilitzava dut un espai on shan cremat molts com pràctics, que es desenvolupa-de qui sap què i amb lobjectiu real Sobre les 8 arribaven els bom- el govern de Franc per a donar su- records i molt treball de diverses ven cada dia.de conservar la seva barraqueta, bers i sobre les 10 del matí co- port logístic a lexèrcit Nazi, enca- generacions, però la il·lusió i els Va quedar pendent decidir on igueto o espai de poder: no anem mençaven a congregar-se joves ra que solament es va cremar part motius continuen intactes amb els quan es realitzaran les properes jor-enlloc. Repeteixo, jo penso que la- del barri per a assabentar-se del de la planta baixa), ple de merda i sentiments i les idees que mai po- nades, en espera que aquest hivernnarquisme no és només un joc. que havia passat i ajudar a treure rates. dran cremar. algun dels participants sanimi.20 Catalunya. Setembre de 2006
  • 21. SOCIAL Molt Alta Tensió, ALGUNA COSA ES MOU Labstenció mentides i imposicions forçada Carlus Jové (contact@carlusjove.net) Plataforma No a la MAT MAT no fan interpel·lacions ni de- Sapropen de nou les eleccions au- (www.nomat.org i claracions públiques clares. tonòmiques (per alguns, nacio- noalamat_premsa@yahoo.es) El passat 26 de juny la Conselle- nals), i cal començar a pensar en ria de Treball i Indústria va afegir què farem amb el nostre vot. Perso-E ls poders fàctics i la majoria més confusió al tram Sentmenat- nalment, mai no he estat partidari dels partits polítics del país Bescanó amb un altre ramal d’en- de lortodòxia anarquista de labs- volen tirar endavant, tant sí llaç des del massís de les Guilleries tenció com a dogma de fe i, comcom no, el projecte d’interconne- fins a la subestació de Riudarenes molts daltres, en el seu momentxió elèctrica Sentmenat-Bescanó- (La Selva), que fa encara més gran vaig defensar que sanés a votar perEstat francès de 400.0000 volts i l’impacte sobre aquest espai d’ele- fer fora el PP del govern espanyol odoble circuit. vat interès natural. per fer caure CiU de la seva trona. Per començar, Red Eléctrica de A corre-cuita, i sense consulta Aquests dies han quedat un xic en-España (REE) gestiona en mono- prèvia, es va reunir els alcaldes rere, i a dia davui és difícil valorarpoli el transport de l’electricitat i, afectats per la construcció d’aquest què cal fer.des de la seva posició privilegiada, nou traçat per comunicar-los el Comencen a rondar noms pelfomenta la contínua construcció projecte (el tercer presentat en di- cap. Del PSC no fa falta ni parlar-d’infraestructures elèctriques que vuit mesos). ne. ICV i EUiA em fan més poraugmenten els seus beneficis en A darrera hora es canvien plani- que una pedregada, ja que cada dianom de l’interès general. Les ame- ficacions anteriors, es fan córrer tendeixen una mica més a ocuparnaces de talls elèctrics se succeixen torres pel territori palesant el poc lespai que queda un passet méscada estiu; però les solucions im- Unides, que en el seu article 1 exi- llars catalanes (dos milions d’e- respecte cap a la població i la nul·la enllà dels socialistes. ERC… bé,mediates existeixen i no es volen geix garantir “ els drets d’accés a la xemplars repartits) és un exemple sensibilitat i valoració del patrimo- ERC em sembla un pupurri queaplicar per forçar la construcció de informació sobre el medi ambient i esfereïdor de propaganda i desin- ni natural i historicocultural. tant pot fer propostes desquerres,la xarxa de MAT (Molt Alta Ten- la participació de la població en la formació, impropi d’un govern que També, a començaments d’agost com ràncies, com representar unasió). Darrerament l’AMMAT (As- presa de decisions “. es diu democràtic. No responen les s’ha presentat el projecte de traçat ruptura independentista, com donarsociació de Municipis contra la D’altra banda, la Generalitat al·legacions, o les respon REE en entre Bescanó (Gironès) i Figueres la mà als convergents, depenent delMolt Alta Tensió, que agrupa a 52 –sotmesa i lligada pels interessos nom de l’Administració! El govern (Alt Empordà). dia que tinguin. Altres opcions mésmunicipis de les comarques gironi- de les elèctriques-contempla català també nega el debat públic, I s’ha comunicat que tenen la in- a lesquerra? Em sembla que mésnes) va demanar a l’empresa elèc- aquest projecte com si fos d´àmbit la informació i la participació; no tenció de fer una central de cicle enllà del nivell estrictament local,trica les dades necessàries per rea- local, quan en realitat és un projec- busca el consens amb les persones combinat a Bescanó, que no és ne- no nhi ha.litzar un informe rigorós que seria te molt més global que forma part que habitem el territori, sinó que cessària per al subministrament de No sóc partidari de labstencióuna alternativa a la construcció de de l´anella energètica de la Medite- fomenta la divisió entre les pobla- les comarques gironines sinó per dogmàtica, però tampoc del votla xarxa de MAT, i REE es va rrània projectada per donar respos- cions i comarques afectades per mantenir la tensió de la interconne- perquè sí. Sha de votar quan té unnegar a donar-les argumentant que ta a la sortida d´excedents d´ener- desactivar la protesta. Alhora, el xió elèctrica. sentit, i quan no en té, millor anar aeren confidencials. Amb aquest gia nuclear de França cap a govern trenca el darrer compromís Altre cop veiem com durant l’è- la platja o a fer una ruta per les Ga-procediment, el president de REE Portugal i el Marroc. El govern de acordat amb l’AMMAT de no po- poca d’estiu s’accelera el ritme de varres. Per les properes eleccions,–l’exministre socialista Luis Atien- la Generalitat ha actuat i actua lo- sicionar-se fins a no tenir acabat un tramitacions per tirar endavant pro- em sembla que serem moltes iza- imposa a la societat que no hi calment de forma improvisada se- estudi independent sobre la neces- jectes als quals molta gent s’oposa. molts que ens veurem abocats apoden haver alternatives a la cons- gons l’oposició de la gent, però sitat real de la línia i sobre possi- Tot plegat representa un profund una abstenció forçada, per mancatrucció de l’autopista elèctrica. La amb l’objectiu de construir aquesta bles alternatives. Les planifica- dèficit democràtic que condemna absoluta de partits amb qui sentir-companyia viola, doncs, la Con- infraestructura sense haver demos- cions es fan lluny d’aquí i es la ciutadania a ser súbdita en el nos identificats, que no conformes.venció per a l’accés a la informació trat que sigui necessària. En aquest plantegen com a decisions marc d’una monarquia bananera. Els grups de lesquerra radical queen aspectes ambientals de la Co- sentit, el fulletó que va arribar inapel·lables. Els partits que diuen Les queixes i mobilitzacions se fins ara feien el seu paper dinsmissió econòmica de les Nacions abans del referèndum a milers de ser contraris a la construcció de la succeeixen per tot el territori... dEUiA estan fugint cames ajudeu- me, i no és destra-nyar. Potser el més curiós és que hagin trigat tant a fer-ho. Deixant a part la gent macaNo al projecte de coexistència entre transgènics i no transgènics que a tot arreu es pot trobar, EUiA i els seus veïns dICV fa temps que Plataforma Transgènics Fora El plantejament de la coexistèn- els omg desprotegint les altres sos que no volen que arribi conta- han perdut el rumb, i cada cop sem- cia entre els diferents sistemes de agricultures de la contaminació ge- minació genètica als seus camps. bla més evident que el seu final deD es de la Plataforma Transgè- nics Fora i des de tot un seguitde col·lectius, denunciem la farsa conreu, dissenyat per la industria biotecnològica i la Comissió Euro- pea i defensat pel govern espanyol nètica, no contempla el nivell 0 de contaminació en ecològic, redueix la coexistència a una pura qüestió La contaminació genètica és in- herent a la transgènia, és d’enorme dificultat i complexitat establir trajecte és al Palau de la Generali- tat, i no als barris. El debat pel tema del vot entredel darrer projecte estatal de coe- i català, amaga sota una falsa “lli- econòmica, eximeix de qualsevol unes distàncies de seguretat i al da- els llibertaris sempre ha existit. Perxistència entre conreus omg (orga- bertat d’opció” l’intent d’imposar responsabilitat a les empreses pro- munt és de conseqüències irrever- a aquestes eleccions, em semblanismes modificats genèticament) i per la via legal la generalització del ductores de les llavors i no reco- sibles: impedeix el desenvolupa- que no fa falta ni parlar-ne. El des-conreus no omg, perquè la coexis- conreus transgènics amb l’incre- neix el dret a declarar zones lliures ment de la biodiversitat, de les crèdit de lesquerra parlamentàriatència és impossible i exigim que ment dels casos de contaminació d’omg (4) agricultures tradicionals i les eco- és tan gran i les seves polítiques tanCatalunya i l’Estat espanyol es de- genètica de conreus i de llavors i en Les suposades millores d’aquest lògiques. L’única forma de evitar poc encertades que dedicar-los mésclarin zona lliure de transgènics. conseqüència provoca la inevitable darrer projecte constitueixen un la contaminació és no cultivar omg de quatre paraules seria un excés de Els nombrosos i significatius desaparició de les agricultures tra- simple i enganyós rentat d’imatge (1) Llegiu “La coexistencia impos- generositat per la nostra part. Pot-casos de contaminació genètica de- dicionals, especialment l’ecològica per presentar “neutre i creïble” la sible” març 2006. ser sí que sóc jo que nestic fart, itectats en el territori català i espan- El darrer projecte estatal (abril coexistència: 220 metres de sepa- (2) Projecte presentat conjunta- que tampoc està tot tan fotut, i se-yol durant els darrers mesos (1) 2006) presentat pel PSOE, el ració entre cultius enlloc dels 50 ment pel PSOE, Ministerio de gurament algun trotskista dels dehan posat de relleu l’antagonisme MAPA i el MMA (2) segueix la dels anteriors projectes (hi ha con- Agricultura i Ministerio del Medio tota la vida margumentarà que calsocial, ambiental i productiu de mateixa filosofia dels anteriors taminacions registrades a més de Ambiente. votar un cop més a EUiA. A mi, aral’agricultura transgènica enfront la projectes: ignora el greu conflicte 1.000 metres) un conjunt de mesu- (3) Llegiu “Semillas peligrosas” mateix, se men refot, així de clar.resta dels altres sistemes de cultiu. que generen els transgènics, des- res tècniques per evitar la contami- Jeffrey M. Smith, abril 2006 Ed. Que tothom faci el que vulgui ambLa presència de l’agricultura trans- precia els informes científics inde- nació que són insuficients i que no Terapias Verdes el seu vot. Jo men faré un ventall,gènica en una comarca o regió fa pendents dels impactes negatius tenen cap eficàcia pràctica i que (4) Comunicat presentat per la que per l’hivern queden dies.impossible la existència de cap sobre la salut i el medi ambient (3) suposaria un cost i un seguiment PTF de crítica al projecte de De- Poc seriós? Segurament. Com laaltre tipus d’agricultura. pretén estendre sense cap limitació impossible de realitzar pels page- cret de coexistència (març 2005). nostra esquerra.Catalunya. Setembre de 2006 21
  • 22. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR Poetes en temps de guerra i revolució i 3) El Grup Oasi Dinamita de cervell A partir d’aquest número del “Catalunya”, ini- social recollits amb el títol de “Fum de fàbrica”. ciem la publicació d’una sèrie d’articles del poeta En ells, des del vitalisme, Salvat pren partit per Ferran Aisa avantguardista Joan Salvat-Papasseit. Es tracta la classe obrera, postura que el portarà primer al Durant els anys de la guerra, van conti- d’articles, traduïts per Jordi Martí, de temàtica socialisme i després a l’anarquisme. nuar celebrant-se recitals poètics a es- pais públics com l’Ateneu Barcelonès, ELS ARTICLES OBRERISTES I LLIBERTARIS DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el Casal de Cultura, el CADCI, etc. Per aquests Fum de fàbrica locals van passar els poetes Rafael Al- berti, Manuel Altoaguirre, Nicolás Gui- llén, Antonio Machado, Pedro Garfías, Joan Gil-Albert, César Vallejo, Miguel Hernández, Lucía Sánchez Saornil, Gar- cía Prada, Carles Riba, Clementina Ar- deriu, Josep Lleonart, Pere Quart... La aig veure l’hòrrida façana i moció, i confiada sempre en una poesia arribava també als milicians que lluitaven al front, amb actes organitzats pels Serveis de Cultura al Front, orga- V vaig veure els seus màrtirs. I vaig veure que a poc a poc anaven sortint tots, amb els sem- altra hora llunyana no albirada en- cara, però en la qual els homes no fossin assassins dels homes. Fins nisme que depenia del Departament de blants tristos i cansats, i la cara que novament una altra parella ta- Cultura de la Generalitat; l’any 1938 van arrugada i els ulls vetllats com per qués el vestit blau duna víctima editar el recull poètic “Presència de Ca- una llàgrima molt profunda que nova! talunya”, amb versos dels millors poe- triga a decidir-se però que sempre Sortien lentament de la fàbrica i tes catalans. ofega. El rictus dels llavis daquells jo vaig llegir els seus odis i els seus Els recitals poètics es realitzaven infeliços ara sanava eixamplant i bons amors, la seva fam i la seva també sovint en la cloenda dels mí- corbant-se més com un rostre si- misèria. I així vaig llegir també que tings, en espais de ràdio, en teatres i en miesc. I eren degenerats també, eren els productors, aquells des- actes puntuals: els festivals de SIA o de per la blasfèmia, que els anava graciats. I em vaig ajuntar amb ells, Socors Roig, l’homenatge a García menjant com la fam assassina i el perquè el seu aspecte era de bon- Lorca, a Joaquim Maurín, a l’URSS, a tosc treballar. Ho produïen tot i ho dat i dolçor i perquè són el símbol, les Brigades Internacionals, a les em- sofrien tot: eren desheretats entre per aquest patir, de levolució ferma preses col·lectivitzades, les fires de lli- els altres homes, o entre els altres i creadora. bres, l’exposició dedicada a Durruti, la tigres, que així es pot dir... Mentre, les xemeneies fume- diada de Catalunya, la commemoració Les llargues i les altes xeme- jants dibuixaven caps de ràbies del 19 de juliol, etc. Gregorio Oliván és neies fumejaven encara; tots els comprimides i dangoixes i morts: un dels poetes llibertaris que participen qui sortien tenien el color daquell era la gran visió del terrible núvol en aquests actes, “Solidaridad Obrera” fum beneït, daquell fum maleït. De que portarà la pluja, la tempestuo- li editarà el llibre “Romancero de la li- vegades, mirant, vaig creure veure- sa pluja que els alliberarà. La pluja bertad”. Un dels grups poètics més ac- ls grimpar i cavalcar sobre lenor- que és la massa que ho produeix tius fou l’anomenat Oasi. me fal·lus, que diria Junqueiro, i les tot i té mancança de tot. El Grup Literari Oasi era format per la seves cares tenien, com en els Encara me’n vaig anar beneint- generació més jove de poetes catalans venjadors de la seva vida i la seva los per aquella tragèdia de les de la República, que va viure el seu mo- honra, la seva veritable honra, la seves vides, perquè els farà amos ment d’esplendor durant la guerra civil. terrible expressió dels qui quan de tots els destins de la terra: Cada La joventut dels poetes va fer que molts moren maleeixen el seu morir. per la seva llar més freda com més via aturat a meditar davant el Crist un que mori en la lluita sublim per d’ells fossin mobilitzats per anar al Perquè no era justícia, el seu produïen. Obrers que tornaven de de Styka, el formidable Ecce-Homo un demà millor, produirà en la seva front, la pèrdua de la guerra va signifi- morir. Perquè no era justícia que la la presó amb el pulmó desfet per la de severa mirada plantat davant Pi- tomba ran de terra una rosa de foc car el silenci per a la majoria d’aquests guàrdia civil celebrés excursions tisi. I sempre era el més bo, entre la lats el mal jutge. Perquè tots els que consumirà un món dinjustícies poetes cívics que van haver d’exiliar-se pels voltants de la fàbrica, per em- massa enorme de desgraciats bons duien en la seva ànima un socials. o patir les conseqüències del triomf portar-se germans que lluitaven bons, aquell que s’emportaven. altre Crist de Styka. Pobre multitud franquista. El nom del grup provenia per una mica de pa amb dignitat, Sempre era aquell germà que sha- grisa!, rebia el caigut plorant de- Així sigui. d’un cafè, situat al carrer de la Canuda, on es reunien per parlar de poesia i lite- ratura els joves lletraferits Josep Gime- no-Navarro, Pere Quart, Josep Maria Joventuts canalles Prous, Palmira Jacquetti, Josep M. Ro- vira-Artigues, Agustí Bartra, C. A. Jorda- No coneixeu "Un enemic del noms el que falten; no és carn, dreu engendrar; si us continueu conec el calvari dels qui estimen na, Enric Lluelles, Ramon Vinyes i Poble", dIbsen? Hauríeu de co- sinó esperit. Per trobar un home acoblant en cases de bordell, con- en aquest lloc mort; daquells qui Josep M. Fabra. Entre les activitats del nèixer-lo, ja que jo també ho sóc, entre vosaltres cal furgar com un tinuareu degradats, sifilítics; si estudien faltats de recursos; da- Grup Oasi destaquen les edicions de lli- a la manera daquell, i així, quan negre; només sou una imatge, la continueu ballant; serà el vostre quells qui es podreixen a la presó, bres i la participació en actes culturals, us insulti i us maltracti, no us sem- imatge dun passat vergonyós i cap el que així rodarà cap al preci- oblidats de tots, amb el rostre en- així com l’organització de cursets litera- blarà estrany. Els joves dEspanya destigmes: dir-se Pedro o Juan pici; si no voleu deixar danar als sutjat pel profund sofrir. Vosaltres ris a l’Ateneu Barcelonès. En la cloenda sou una colla deunucs i dimbè- no té importància. El que importa toros, ni deixar de rascar la guita- en sou culpables. Vosaltres sou de la I Fira del Llibre, el 3 de juny de cils, una colla de covards. Cal par- és que Pedro, el que importa és rra, i patejar els llibres com heu fet culpables dallò del Marroc, no el 1937, els components del grup Oasi van lar-vos així perquè reaccioneu. que Juan, tinguin un ideal i una fins al Present; si no voleu canviar règim que senfonsa per si sol. Vo- llegir els seus versos en un festival ano- Aquesta és una nació que vegeta consciència, i per ella es moguin. de pensar ni de vida, caminareu saltres sou culpables que emigrin menat “Poemes de Guerra i Revolució”. en el fang i que shi adorm; vosal- Encara a tot arreu els homes maleïts cap al desastre. Perquè en massa els fills de regions labo- Pere Quart va recitar la seva “Oda a Bar- tres sou el fang. Un incest mons- estan sols i a ramats caminen els això i res més que això és el que rioses, les poques laborioses que celona”: “Barcelona, contempla’t. / Bar- truós, del qual només en sortirà - bens, posant-se a labast de lavi- ha fet dEspanya una nació sense ens queden. Sou culpables de tot. celona, no cantis. / Ausculta aquest cor com del part vil duna infame sat llop. Vosaltres sou bes; els ànima, de sol que no és calor per I encantats, i rucs, sobretot això teu que s’escarrassa a batre. / No et de- aristòcrata- un parrac de pus, que llops... ja sabeu, són els mals pas- a lesperit, i de llum que vessa, últim. Jo puc perdonar un assassí turis. Plora una mica cada dia, / quan la això és el que us rosega les en- tors. I us deixeu conduir, ja que però encega els ulls de tot enteni- -hi ha assassins grans- un cínic, Terra comença / un altre tomb, ullcluca. tranyes. sempre penseu segons el que ment. un lladre, no un que sesforci per (...) Treballa. / Calla. / Malfia’t de la histò- Jo no hi faig distinció. Quants pensa aquell de més amunt, o Poble sense joventut, joventut continuar ignorant, no un que sa- ria. / Somnia-la i refés-la. / Vigila el mar, joves hi ha, en aquesta terra estè- aquell de més baix, no per vosal- sense cervell per forjar-se un nul·li pel seu propi desig. A tota vigila les muntanyes. / Pensa en el fill ril, que compleixin el seu deure, tres mateixos. poble, per fer-lo ascendir. Qui esti- Espanya així: no joventut canalla, que duus a les entranyes”. que estiguin capacitats per al que Jo us incito una altra vegada: si ma, qui estudia, qui ofereix la joventuts canalles. és el seu deure? No és tinta, sinó continueu masturbant-vos, no po- seva vida per a la llibertat? Jo22 Catalunya. Setembre de 2006
  • 23. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA EL COMPROMÍS LLIBERTARI D’UN DELS PRINCIPALS POETES CATALANS > RACÓ TRANSVERSALSalvat-Papasseit, poeta, La Nord-Amèrica sudistaavantguardista i rebel Pepe Gutiérrez-Álvarez Seria lamentable que una pel·lícula com “CSA: The Confederate State of Amèri- ca” (EUA, 2003, en DVD), expressió ex- celsa d’un subgènere que es podria Ferran Aisa Seguint el tarannà de l’època, de la Serna, etc. Col·labora en les anomenar rigorosament fals documen- Salvat mantindrà un esperit obert i publicacions ultraistes espanyoles tal encara que es podria dir allò que El oan Salvat-Papasseit va néi- un gran afany d’aprendre. Amb els “Grècia”, “Ultra”, “Vida Americana” i Roto fa respondre a una mare a la pre-J xer el 16 de maig de 1894 al carrer Urgell de Barcelona,els seus pares eren barcelonins i seus amics Joan Alavedra, Emili Eroles i Enric Palau freqüenten les casetes de llibres antics de Santa “La Columna de Foc” de Reus. Ell mateix crearà revistes d’avantguar- da, “Proa” i “Arc Voltaic”. gunta del seu fillet sobre si els Reis Mags eren de debò: “Clar que sí, com tots”. Escrita i dirigida per Kevin Wil-els seus avis provenien de la pro- Madrona, es fan socis de l’Ateneu A partir de 1921, el poeta viurà mott, parteix duna hipòtesi en absolutvíncia de Tarragona. El mateix Sal- Enciclopèdic Popular i funden el llargues estades a sanatoris per fer desgavellada: què hauria succeït si lavat escrigué: “Pocs dies després Grup Antiflamenquista Pro Cultura. cura de repòs, però la seva febre Confederació, els sudistes antiabolicio-era batejat a la parròquia de Santa Les hores de lectura, les conferèn- també és poètica i en poc temps nistes haguessin derrotat a la Unió enMadrona, dins d’una tarda tempes- cies, les xerrades amb els com- publica els llibres: “L’irradiador del aquella Guerra Civil nord-americanatuosa d’aigua com una obstinació. panys i la misèria del carrer i de les port i les gavines” (1921), “Les que tan bé coneixem pel cinema?Aquell dia a Montjuïc posaven en fàbriques el fan conscienciar. L’any conspiracions” (1922), “El poema Aquesta és la gran qüestió formulada, icapella uns condemnats a mort. La 1914 entra a formar part de la re- de la rosa als llavis” (1923) i “La en la seva resposta aquest documentalciutat, arraulida i poruga, no tenia dacció de “Los Miserables”, una gesta dels estels” (1923). Cercant (fals com els altres) juga amb imatgesrespirs. En fer-me cristià, el capellà publicació radicalment revolucionà- millors aires per als seus pulmons, darxius més o menys manipulades queva dir-los als qui em duien: -Nat ria. tindrà dos filles, Salomé i Núria. se’n va a viure a una torreta amb demostren que ja sense guanyar elsamb aigua obstinada, morirà en foc Salvat-Papasseit viu una etapa Salvat-Papasseit viurà i treballarà a jardí, al carrer Pujolet d’Horta. Sal- sudistes ja van “poder gaudir” del KKKpotser...- Aquesta predicció mai no de bohèmia i passà llargues hores Sitges a una botiga de Santiago vat-Papasseit col·labora a “El Dia mentre que les víctimes (com a lEspa-ha tingut tranquil·la a la meva fent tertúlia al Bar del Centro, a la Segura, l’amo del Faianç Català; de Terrassa”, “La Publicitat” i “La nya victoriosa de Franco) ni tan solspobra mare.” Rambla. Els seus articles, infla- precisament vivint a aquest poble Mainada”. van poder associar-se, no fos que amoï- L’any 1901, el seu pare que tre- mats de redemptorisme, els firma del Garraf agafarà la fatídica grip Escriu uns contes dedicats a les nessin, gairebé tant com amoïnaria araballava de fogoner en el vapor amb el nom de Gorkiano, en home- d’aquell any. Salvat ha de fer cura seves filles que seran publicats una Associació de Víctimes de la Llei“Montevideo” propietat de la Com- natge a Gorky. Un any més tard, de repòs a Matadepera i retorna a pòstumament amb el títol “Els nens dEstrangeria.panyia Transatlàntica morí de tràgic s’incorpora a les Joventuts Socia- Barcelona per anar a viure al carrer de la meva escala”. El 1923, retor- I les conjuga amb entrevistes ambaccident a l’alta mar en el trajecte listes de Barcelona i continua publi- Doctor Giné i Partagàs, a la Barce- na al centre de Barcelona suposats testimonis, així com recons-Barcelona-Cadis. La mort del pare cant articles a “Justícia Social”, loneta. En aquest barri farà amistat instal·lant-se en un modest pis al truccions de velles pel·lícules, daque-deixa la família Salvat a la misèria i “Sabadell Federal”, etc. El mes de amb Tomàs Garcès i amb Salvador número 64 del carrer Argenteria. El lles en què els sudistes són cavallersels dos fills del fogoner, Joan i Mi- març de 1916, és condemnat a dos Miquel, s’aproparà a les Joventuts febrer de 1924, mor la seva filla Sa- tan immaculats com el John Carradinequel, són acollits a l’Asil Naval Es- mesos i un dia de presó per un arti- Nacionalistes i col·laborarà a la re- lomé, uns mesos més tard, el 7 de “La Diligència” o Alan Ladd a “Elpanyol, que estava instal·lat en una cle publicat a “Los Miserables”. vista “La Mar Vella”. Els següents d’agost, mor a conseqüència d’una rebel orgullós”.corbeta ancorada al port de Barce- Desenfeinat i amb situació precària anys seran els de la dèria poètica i pneumònia crònica Joan Salvat- En aquesta història a l’inrevés: Lin-lona. es veu obligat a cercar treball de els de la seva malaltia. Papasseit, només tenia 30 anys. coln ha descapar gràcies a una disfres- Joan Salvat-Papasseit residirà a guarda nocturn del moll de la fusta, Des del seu lloc de treball a les L’octubre de 1925, apareix el seu sa de negre i acabarà finalment exiliat al’Asil Naval fins als tretze anys, anys més tard ho recordarà en el Galeries Laietanes entra en con- darrer llibre de poemes, “Óssa Mont-real com un desertor, i sense ne-aleshores surt al carrer amb una poema “Nocturn per acordió” que tacte amb els escriptors i artistes Menor”. cessitat de recórrer a Linberg i altresminsa educació. La base d’estudi comença dient: “Vosaltres no catalans: Xavier Nogués, Joaquim En el poema “Provervi”, Salvat- “führers” coneguts, es dóna una classede l’Asil era poca lletra... i molt ca- sabeu què és guardar fusta al Sunyer, Josep Maria de Sucre, To- Papasseit escriu: “Si escoltes el teu dirigent que signa un pacte de notolicisme, molt patriotisme i molt moll...” El 1917 trenca amb el socia- rres García, Manolo Hugué, Joan fons seràs content de viure: / hi ha agressió amb Hitler per convertir elsautoritarisme. El jove Salvat ho lisme i es declara partidari de l’a- Miró, López Picó, Josep M. Junoy, marge per fer el bé / hi ha marge jueus en esclaus, la qual cosa no estàhaurà d’aprendre tot al carrer, als cràcia, aquest mateix any funda la Josep Pla, Josep Obiols, J. V. per fer el mal / -si la rancúnia et tan fora de lloc considerant que els Es-ateneus i a la vida. Per la seva con- revista “Un enemic del Poble”, res- Foix... Són els anys de l’avantguar- mou et vagarà d’occiure / (però el tats Units no es van posar en la guerradició familiar, malgrat la seva inten- seguint l’ètica d’Ibsen. Gràcies a da i el poeta Salvat-Papasseit se bo és com el somrís de l’aigua a la de debò fins després de Stalingrad.ció de voler estudiar, es veu abocat l’ajuda dels amics comença a tre- sent avantguardista i publica el seu canal)”. Willmott és un director que sap dela fer d’aprenent de diversos oficis. ballar a les Galeries Laietanes. El primer llibre de versos: “Poemes en que parla i que ha pogut fer la sevaL’any 1911 va a viure amb la seva 1918, publica, amb el pseudònim ondes hertzianes”. Salvat-Papas- (Ferran Aisa és autor, conjunta- pel·lícula gràcies al suport de Spikemare i el seu germà al carrer Gig- de Gorkiano, “Humo de Fábrica”. seit es posa en contacte amb els ment a Remei Morros, del llibre Lee, al que es pot recordar en aquestanàs: “...en una escala –segons El dia 7 de juliol, es casa amb escriptors avantguardistes i ultrais- biogràfic “Joan Salvat-Papas- mostra de les venes obertes de la (noJoan Alavedra- mal il·luminada, Carme Eleuterio, una modista del tes i manté correspondència amb seit, l’home entusiasta”, Virus tan) minoria afronord-americana. Enca-bruta, plena de crits i de criatures”. barri de la Barceloneta, amb qui Marinetti, Van Doesburg, Gómez Editorial, 2002). ra que orientada cap al públic essen- cialment iankee (que bona falta li fa), als cinèfils que ens agrada conèixer la his- Anarco-sardanisme escalenc tòria nord-americana llegint per exem- ple “Laltra història dels Estats Units”, Miquel-Dídac Piñero i Costa ballar sardanes dictada pel gover- 1956), i en Tonet Puig i Artigas els cinquanta anys de la seva de Howard Zinn (Argitaletze, Hondarri- nador civil de Barcelona. Un fet (1886-1960), que van ser impor- mort, aquest any, la diada instituï- bia, 1999), no se’ns escapen alguns El diumenge 25 de juny d’aquest que va transforma la dansa de tants compositors de sardanes, da per l’entitat Ballet Popular fa dels matisos duna història que planteja any, coincideix en la diada sarda- Pep Ventura en un símbol polític segons remarca l’amic Lluís Colo- tocar la sardana ‘Escalenca’, del nombroses qüestions. Per exemple, nista mundial, que correspon a de resistència popular contra l’Es- meda colomeda@girona.com. compositor escalenc i company que després de segles d’esclavisme, una sortida d’afirmació nacional tat espanyol. Federica Montseny va dir que de fatigues d’en Tonet, en Pere van ser les revolucions democràtiques popular catalana enfront la Dicta- El fet de l’entusiasme sardanis- en "Tonet era un home extraordi- Mercader i Andreu, de cal Cadi- les que van acabar amb ell, o van co- dura franquista els anys cinquan- ta a l’Escala des del temps de nari, probablement, una de les raire (1885-1969). mençar a fer-ho perquè encara cueja, ta i una demostració de ball frater- Pep Ventura va comportar que a persones més cultes que mai he D’aquesta manera, la sardana per exemple, que el capitalisme es va nal de pau entre les persones, l’Ateneu Art i Cultura d’aquesta conegut" (Lluís Colomeda, ‘Tonet, sardana dedicada aquest any, fer i es va beneficiar de l’esclavisme o, amb una significada efemèride població, que encara avui és un l’anarquista que escrivia sarda- ‘Escalenca’ d’en Pere Mercader, per exemple (i ja sé que aquesta és una sardanista, ja que el 25 de juny de nucli social contra el sistema he- nes’, llibre del 31 Aplec de la Sar- es balla el 25 de juny arreu del reiteració), que els abolicionistes van 1904 hi va haver uns greus en- gemònic, es van trobar entre els dana de l’Escala, 4 de juny de món, en més de cent poblacions ser tractats dextremistes irresponsa- frontaments entre sardanistes i principals promotors dos anar- 2006, pp. 57-60). del Principat de Catalunya i Ando- bles... Què no hauríem donat en aquells guàrdies civils quan aquests in- quistes escalencs, en Josep Vi- Davant la campanya de reivin- rra i, també, a seixanta més a ni- temps de cine-fòrum per tenir una pel·lí- tentaven imposar la prohibició de cens i Juli, dit en Xaxu petit (1870- dicació de la figura del Xaxu en vell mundial. cula com aquesta? Clar que “Mandin- go” de Richard Fleischer també servia.Catalunya. Setembre de 2006 23
  • 24. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Aquest és el primer article d’una sèrie que parla Els articles són obra de la historiadora i mem- > CAMPANYES de les relacions que hi ha hagut entre les dones bre de la Fundació Salvador Seguí Maria Àngels i les esquerres, especialment la llibertària. Els Rodríguez, i tenen com a objecte d’estudi bàsic articles estableixen les visions que tant els ideò- el nostre espai geogràfic més proper. En molts legs com les organitzacions han tingut sobre les casos, les diferències entre les esquerres i les dones, junt amb l’evolució que feia el mateix dretes en aquest tema van ser inexistents i moviment feminista paral·lelament. massa sovint ho continuen sent. Passeig per una història Correllengua 2006: una llengua viva, un poble en marxa sense argument (1) arreu dels Països La dona com a objecte destudi en les organitzacions desquerra Catalans Text: Maria Àngels Rodríguez, més reaccionaris, però no: la visió Campanya del Correllengua historiadora i membre de la general que es té de la dona en el Fundació Salvador Seguí; traducció: Núria Rimbau món de l’obrer a finals del segle El Correllengua 2006 arribarà a totes les XIX es correspon amb tot això dit comarques. Les comissions organitza- uan es tracta d’analitzar la anteriorment escrit amb pocs mati- dores del Correllengua s’han posat a treballar des dels diferents punts del te- rritori. Per ara, la majoria de comarques Q dona com a gènere (1) en les organitzacions d’es- querra sorgides al segle XIX i prin- sos. La inserció de la dona com a tre- balladora està molt mal vista, la de Catalunya Nord i del Principat de Ca- cipis del XX, sobretot si són orga- dona és un obrer sense qualificar. talunya, Andorra, Menorca i Eivissa, han nitzacions de caràcter obrer, s’ha A més, amb la mecanització, l’ho- confirmat la seva participació en l’orga- de posar de manifest el que no per me està perdent el seu poder nització d’actes de Correllengua. sabut és menys molest: que la sobre el treball i l’observa com una Un seguit d’actes pensats i organit- dona, com a tal, ha estat sotmesa competidora, oblidant-se de la pos- zats des de la societat civil i pensats per al mateix silenci respecte a la seva sibilitat, que s’ha plantejat en ser fets d’una manera festiva, oberta i participació i valoració que ho ha comptades ocasions, de la integra- desacomplexada, per viure i celebrar la estat en tots els altres àmbits o or- ció, educació i socialització d’a- catalanitat al carrer i apropar i donar a ganitzacions. questa. conèixer la llengua i la cultura catalana No és que no existeixin antece- a les persones que, nouvingudes o no, ”El món laboral dents de l’aparició de les dones en encara la desconeixen. pertany a l’àmbit els moviments socials, però és que L’edició d’enguany s’iniciarà el 2 de públic i la dona, no estem recordant l’aparició de fi- setembre a Andorra la Vella, que acollirà gures més o menys destacades en directe l’encesa de la flama de 4 Ca- històricament, ha estat per la seva pertinença gairebé ex- sals Catalans a l’estranger (Xangai, Mel- relegada sempre de clusiva a les classes dominants, bourne, San Diego i Buenos Aires) i el l’esfera del privat” sinó que pretenem situar-nos en el seu repartiment en les 4 columnes que paper de la dona en el moviment faran recórrer aquesta flama per totes El marc des del qual s’analitza la obrer i, dintre d’aquest, en l’esfera les viles i ciutats dels Països Catalans. relació de la dona com a gènere és llibertària d’una organització deter- Com ja és tradició, el 4 de novembre a l’organització obrera que naixerà el minada. Perpinyà, coincidint amb la signatura 1910 o 1911 (2) sota les sigles de El món laboral pertany a l’àmbit Theresa Hak Kyung Cha, Aveugle Voix [Cega veu], 1975, performance. del Tractat dels Pirineus (7 de novembre Confederació Nacional del Treball Foto: Trip Callaghan públic i la dona, històricament, ha de 1659) es clourà aquesta desena edi- (CNT). Encara que pugui semblar estat relegada sempre a l’esfera ció tant especial. que a causa de l’entorn ideològic immensa comunitat, només és un xes i contra la naturalesa i marquen del privat (la família, la salut, la Durant els dos mesos de Correllen- llibertari que conforma en la seva enemic per a l’home, sense la fa- la civilització amb una taca, al pros- transferència de valors). Parlar de gua, diferents actes temàtics i celebra- majoria aquesta organització la mília la dona no té sobre la terra tituir-se, quan comercien amb el la dona com a agent o subjecte cions especials hi tindran lloc a diferen- dona hi pugui tenir una considera- cap raó de ser, ja que sense la fa- seu cos. El treball legítim de les d’estudi resulta complex i, en tes ciutats: la Gimcana per la Llengua a ció diferent, no és així. La inserció mília la dona només és un ésser dones i de les mares és a la llar i en massa ocasions, pot ser percebut Sabadell, la Declaració del Correllengua de la dona en el món laboral i la errant condemnat per la seva cons- la família i vetllar i ocupar-se de la només com una llarga llista de rei- a Girona, el Correllengua pels nens a seva presència en les anàlisis com titució física a un esgotament pre- primera educació dels fills. En vindicacions. Menorca, el Correllengua pels nouvin- a agent públic pertany a l’últim terç matur, a uns esforços incessants i comparació amb els deures de l’- guts a Vic… 10 anys de CAL i 10 anys del passat segle XX. impotents, que transformen d’una home i el pare en la vida pública, la Notes: de Correllengua a tot el país que volem Això no significa que les dones forma radical el seu organisme i dona i la mare han de defensar la (1) Durán, M. Ángeles “Dominación celebrar amb multitud de propostes: 10 no hagin tingut una constant pre- equivalen a la negació de l’espècie dolçor i la poesia de la vida domès- sexo y cambio social”. Ed. Cuader- anys, 10 cims;, 10 anys, 10 efemèrides; sència en les organitzacions obre- i a la desaparició de la raça”(3). tica, aportar gràcia i bellesa a les nos para el Diálogo. Madrid 1977. 10 anys, 10 indrets dels Països Cata- res, que la seva presència no hagi Pot semblar un text extrem i no relacions socials i tenir una influèn- Pàg. 14 “La diferenciación de los lans… tingut importància en el desenvolu- massa d’acord amb les idees d’alli- cia ennoblidora en la capacitat crei- sexos es una realidad biológica, El Correllengua té com a objectiu pament no només de les activitats, berament que per a l’home tenen xent de la humanitat per gaudir de pero la desigualdad es un fenóme- principal garantir un futur digne per a la sinó en els canvis que s’han anat aquests socialistes utòpics, però la vida”(4). no social y tienen un coste social”. llengua catalana, tot reivindicant políti- produint fins arribar a l’actualitat, com continuen afirmant des de la El text, llegit sota els paràmetres Pueden existir diferentes paráme- ques actives que promoguin el seu ús quan a ningú se li ocorre afirmar, Secció alemanya d’aquesta 1a In- actuals, és desolador i sembla ex- tros como casta, minoría o clase, y social i n’afavoreixin la seva plena nor- almenys en el que es coneix com ternacional i redundant en el paper tret de les invocacions dels sectors en esas aparece la mujer como malització. I paral·lelament, incidir en la “l’esquerra”, ni considerar la dona assignat a la dona, als seus valors i una categoría de análisis social di- sensibilització i en la presa de cons- com ho fa l’acord majoritari del 1r funcions, la millora de la situació de “Encara que pugui ferenciada, pero es en función de ciència de la gent respecte aquest fet. Congrés de l’Associació Interna- l’obrer vindrà donada quan: “ Sigui semblar que a causa su sexo y por su posición de margi- Indirectament, també té l’objectiu d’a- cional de Treballadors (AIT) el 1866 possible arribar a la situació que de l’entorn ideològic nalidad”. nar engrescant persones i entitats a fi que explicita la següent resolució cada home pugui triar una dona i llibertari que (2) Respectarem les diferents opi- d’incorporar-les en projectes de defen- respecte al lloc en el qual situa l’ac- formar una família, l’existència de conforma en la seva nions sobre l’any fundacional. sa i promoció de la llengua i cultura ca- tuació de la dona: “ Sense la famí- la qual serà assegurada pel seu majoria aquesta (3) Heinen, Jacqueline “De la 1ª a talana. És per això que animem aque- lia, l’espècie humana només és un treball, cosa que durà que deixin organització (CNT) la la 3ª Internacional: La cuestión de lles persones que desitgin organitzar conglomerat d’éssers sense fun- d’existir aquestes pobres criatures, dona hi pugui tenir la Mujer”. Ed. Fontamara. Barcelo- Correllengua a la seva ciutat, municipi, cions determinades, sense raó, que a causa del seu aïllament es una consideració na. 1978 Pàg. 21. barri, escola... a moure’s per la llengua. sense llei i sense finalitats. Sense converteixen en presa de la deses- diferent, no és així”. (4) Idem Heinen, Jacqueline (1978) la família, l’home, confós en una peració, pequen contra elles matei- Pàg. 22.24 Catalunya. Setembre de 2006
  • 25. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA70 anys de la col.lectivitzaciódel transport públic a Barcelona Col·lectiu Catalunya territori. Setanta anys han passat dençà, quaranta de dictadura nacional-catòli- l matí del passat 25 de juliol es ca i trenta de feixuga democràcia,E va recordar a Barcelona la commemoració del 70è aniver-sari de la col·lectivització dels trans- duna nova dictadura del talonari i el formigó. Però seguim aquí, i seguim aquí perquè no resti a loblit la lluitaports de Barcelona amb un parell daquells milions de persones quedaccions paral·leles realitzades pel van donar la seva vida per lemanci-CSA Can Vies, amb la col·laboració pació. I seguim aquí perquè no volemde la Secció Sindical de CGT a Auto- que es perdin (o es facin perdre) de labusos de Barcelona. memòria dates i fets com la col·lecti- La primera acció va començar poc vització dels transports, lassalt a lesdesprés de les sis del matí i va con- Drassanes, les assemblees populars,sistir en la substitució dels anuncis rar per a l’ocasió. Uns potents alta- contra les presons a través de la me- de lestació de Mercat Nou i el seu en- limmens crit per la dignitat i la llibertatdalguns autobusos de la ciutat per veus amb himnes de la Guerra Civil i gafonia), la Carretera de Sants i La torn. de les persones.uns nous plafons. Aquests feien refe- diverses banderes roig i negres dona- Bordeta, l’Avinguda de Madrid, i des- Però també seguim aquí per recor-rència al 70è aniversari de la revolu- ven vida a l’autobús. La decoració de enes de carrers fortament transitats. dar que allò contra el que es va lluitarció a Barcelona i al procés judicial l’autobús, amb plafons a tots els cos- A les tres del migdia, quan els tre- Comunicat repartit segueix viu i ja no és tan evident, peròobert per Transports Municipals de tats, recordava les imatges de les balladors de TMB feien el canvi de igual de contudent.Barcelona contra el Centre Social Au- col·lectivitzacions del 36. torn, l’autobús es va plantar davant de 1936-2006: La lluita continua Avui, TMB, lluny daprendre de latogestionat de Can Vies (Sants). Les La comparsa revolucionària es va la porta principal de la seu d’aquesta lliçò històrica, pretén acabar ambdiverses línies d’autobús que passen estar desplaçant des del matí i fins les empresa, a la Zona Franca. Allí es 25 de juliol del 1936. Els i les treballa- aquell mateix esperit que es va ex-per Sants i viatgen per tota la ciutat sis de la tarda per tot Barcelona, re- van repartir centenars d’octavetes dores dels transports públics de la pressar el 25 de juliol del 36.van dur els nous plafons durant bona partint informació a vianants i a cente- malgrat la negativa de l’empresa a ciutat de Barcelona, emmig dels es- Lempresa avui demana el desallot-part del dia, i els cartells es van nars de persones que s’hi acostaven. permetre accedir als milicians a l’edifi- deveniments derivats del cop dEstat jament del CSA Can Vies, un projectecol·locar amb el consentiment dels El recorregut emprès per l’autobús el ci. de Franco i dels processos dinsur- i una realitat de col.lectivització i auto-conductors dels autobusos sense que va portar a passar per punts com la Cal recordar que TMB ha presentat gència política, decideixen col·lectivit- gestió al barri de Sants.es registrés cap incident. Plaça Catalunya -on es va llegir el co- una demanda per tal de desallotjar zar els Transports Públics de la ciutat. Sobretot, estem aquí per dir-vos La segona acció va començar poc municat de premsa-, la Plaça Espan- ledifici okupat de Can Vies, que va Quedava així, sota les mans i deci- que mai, ni llavors ni ara, ens fareudesprés de les onze, quan un auto- ya, el Paral·lel, el Passeig Marítim i ser alliberat per joves del barri de sions dels i les treballadores, el poder creure.bús d’època va arribar a la Plaça de Capitania General. També va passar Sants ara fa 9 anys, ja que TMB té la de gestió daquest ens públic, que su- Visca la lluita per l’autogestió!!! Atu-Sants, on l’esperava un grup de mili- per llocs com la Via Laietana, la Presó intenció de construir-hi vivendes de niria als milers desforços que van in- rem la demanda contra Can Vies!!!cians que el va col·lectivitzar i redeco- Model (on es van cridar consignes luxe i poder finançar la remodelació tentar frenar lavenç del feixisme pel Recolza les lluites laborals a TMB!!! Avantprojecte de Llei de Memòria Històrica: una ‘rehabilitació’ de punt final? Secretariat Permanent Comitè va contra centenars de milers dex- dret. el procés dexhumació de les fosses gado i Granados i tants altres, com Confederal CGT combatents republicans/es en supo- - No només no haurà rescabala- comunes. Queda en mans de les fa- el dels més de 200.000 "republi- sats afronts individuals. ment econòmic per aquestes injustí- mílies preguntar on estan els seus cans" condemnats a treballs forçats, El Govern de l’Estat va donar llum - El mínim rescabalament recone- cies si no que a més tampoc sad- morts i exhumar-los o no,… amb el obrint només una porta a subven- verda, en el seu Consell de Ministres gut vindrà per un procés administra- met la possibilitat que es reobrin permís final de qui posseeixi la pro- cions per a investigar-los. del 28 de juliol, a la tramitació parla- tiu, que no jurídic, personalitzat i gai- processos i es publiciti qui van ser pietat del terreny. Només dos aspectes podem con- mentària de lAvantprojecte de Llei rebé secret. Amb laparent els assassins i i els seus responsa- - Podrà haver-hi plaques i símbols siderar-los mínimament positius, en- referent al que fins a avui shavia de- objectivitat dunes persones dhonor bles durant el franquisme. Els noms de la guerra... si recorden a ambdós cara que freguen el merament sim- nominat Memòria Històrica i que ara es dictarà si algú va ser injustificada- de jutges i botxins seran secrets. No bàndols per igual… bòlic: es diu “Avantprojecte de llei per la ment penalitzat o no. Incongruent es podrà ni embrutar el seu honor ni - El Valle de los Caídos serà lloc - Es milloren i amplien les possibi- qual es reconeixen i amplien drets i amb la sentència general que va dic- arribar a exigir-los resposta, encara de culte i dhonra a tots els caiguts. litats de pensió de les famílies dels sestableixen mides a favor de qui tar que tots els judicis franquistes que sigui moral, pels seus actes. - Finalment, segueix deixant fora assassinats o dels empresonats, van patir persecució o violència du- van ser injusts tant de fet com de - Es burocratitza i administrativitza casos escandalosos com el de Del- amb les limitacions ja legislades an- rant la guerra civil i la dictadura”. teriorment. No obstant això, a pesar dun tímid reconeixement "moral" de les La memòria històrica del moviment llibertari - I es concedeix la doble naciona- litat als ex-combatents de les Briga- víctimes, aquest Avantprojecte des Internacionals… Col·lectiu Catalunya bertaria", que consta de la CGT amb la col·labora- decep ja que no sestableixen mesu- 26 panells, un muntatge ció de la Fundació Salva- El pitjor daquest text és que el res eficaces per a una autèntica re- Per un costat, la CGT ha audiovisual i un catàleg dor Seguí, en la seva pri- Govern vol treure una llei per posar habilitació de les víctimes de la dic- posat en marxa el web amb treballs dinvestiga- mera part conté les punt final a les reclamacions de la tadura franquista. www.memorialibertaria.o ció sobre la revolució de imatges dels 26 temes Memòria Històrica oblidada i trepitja- rg on hi ha informació ge- 1936. tractats en els panells da, al mateix temps que la transfe- neral sobre memòria his- Lexposició “La Revo- acompanyats dels textos Vegem per què: reix al món acadèmic destudiosos, tòrica i sobre casos con- lución Libertaria” va ser introductoris de cadascun - El text tracta com víctimes iguals crets, activitats, inaugurada a Madrid el dells. historiadors i centres de documenta- a "nacionals" i "republicans", quan el publicacions, materials, 19 de juliol i realitzarà un I en la seva segona part ció i, així mateix, la reconverteix en que està encara pendent és el res- enllaços, etc. recorregut per diverses recull els treballs desenvo- una cosa “personal i familiar”, furtant cabalament moral i jurídic de qui van Per altra banda ha rea- ciutats de lEstat espanyol. lupats per 16 investiga- les accions reivindicatives col·lecti- litzat lexposició "La Re- Presenta en imatges una dors al voltant de la Revo- tenir quaranta anys de persecució i ves portades a terme per desenes volución Libertaria". El mostra de la filosofia lució Llibertària. repressió a les mans dun victoriós anarquista que va inspi- Completa el catàleg un de col·lectius per la Memòria Històri- 19 de juliol de 1936 va ser exèrcit colpista. lesclat de rebel·lia del rar la revolució social, re- DVD de 9 minuts amb un ca. És, per tant, un capítol més de la - Es dilueix el valor del terme Me- poble contra segles do- tent homenatge als homes muntatge audiovisual, “reconciliació nacional” iniciada amb mòria Històrica com a recuperació pressió del poder de lEs- i dones que duien un món música de Mozart i “A les la Transició. La CGT només pot ma- col·lectiva dalguna cosa que va suc- glésia i de lEstat espan- nou en els seus cors i que Barricades”, amb 140 nifestar la seva decepció i rebuig a yol, i amb motiu del 70 van fer possible la Idea de imatges seleccionades de ceir i va ser fet callar per la violència, aquest Avantprojecte de Llei, i segui- aniversari de la Revolució, la transformació social. les més de 400 que té lex- substituint-lo per “memòria personal la CGT ha commemorat El catàleg de lexposi- posició. El preu del catà- rà lluitant per la rehabilitació plena i familiar”, reconvertint el que va ser aquesta data amb lexpo- sició "La Revolución Li- ció, 128 pàgines, editat per leg és de 10 euros. de totes les víctimes del feixisme una repressió sistemàtica i col·lecti- franquista.Catalunya. Setembre de 2006 25
  • 26. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA EL 24 DE JUNY MORIA A BARCELONA EL DIRECTOR DE CINEMA > CONTRAINFORMACIÓ Joaquim Jordà, mirada lliure i alliberadora Gràcies, Jordà Jordi Martí Font Vídeo de lluites anarcosindicalistes issabte 24 de juny, moria El Sindicat Federal Ferroviari de Valèn- cia i el Sindicat de Transports i Comuni- D Joaquim Jordà. Ens ha dei- xat, però, les pel·lícules, les traduccions i una visió de la realitat cacions de la CGT de València ens fa que esdevé més i més colpidora arribar una adreça web on podreu veure com més i més ens la mirem. un vídeo musical fet sobre la cançó "No utor de culte de lEscola de Bar- somos nada" de La Polla Records i amb celona (un dia algú ens hi haurà de imatges de lluita anarcosindicalista i lli- tornar a portar per capbussar-nos bertària. El podeu veure a en part del nostre passat audiovi- http://www.bolt.com/cienfuegos/video/2 sual més proper i més oblidat); tra- 101477?cn=TAGS_SINDICALISMO_PA ductor de Sciacia, Baudrillant, Ta- GE1 o descarregar a (demanar que bucchi i Simenon; autor o coautor poseu la paraula que apareix al costat i de guions com els de "Pau i el seu premeu Dowload) a http://www.megau- germà", "El Lute"...; i director de ci- pload.com/?d=FVX0YIRR nema documental, documental in- terpretat, falsos documentals o vés I qui era aquest a saber com definiríem això que el veí del Raval es va inventar, rea- Joaquim Jordà daptar o, en definitiva, crear. Col·lectiu Catalunya "Monos com la Becky" (1999), "De nens" (2003), "Númax presen- ta" (1979) i "Veinte años no es oaquim Jordà va ser guionis- nada" (2004) són, des del meu J ta, autor de documentals, pro- fessor de guió i traductor. Va néixer lany 1935 a Santa Coloma punt de vista, imprescindibles. En aquests films, en cada un dells, Jordà clava el seu bisturí complex i de Farners (Girona). Va estudiar intel·ligent en alguns dels pilars de Dret a Barcelona encara que més la societat que patim. El poder psi- tard es va traslladar a Madrid per quiàtric, el poder judicial, lespecu- ingressar a lEscola de Cinema, la lació, el món del treball, la derrota qual va abandonar sense acabar de les alternatives durant la transi- els estudis. ció... Mai de forma dogmàtica, mai Va viatjar el 1952 a París i va en- amb respostes duna sola direcció, trar en lentorn de la Cinémathèque mai deixant els espectadors sot- I JORNADES DE LACCENT, -que portava André Bazin-, on mesos a les imatges sinó donant- PERIÒDIC QUINZENAL DELS troba tots els noms mítics de lèpo- nos elements per aprendre, per re- ca: Eric Rohmer, François Truffaut, flexionar i, sobretot, per fer-nos PAÏSOS CATALANS Jacques Rivette, Claude Chabrol... preguntes que en segons quins És en aquells dies quan va adquirir casos molts no ens havíem atrevit Jornades Enfortim la la consciència política que després o no havíem gosat de preguntar. marcarà la seva obra. Lobra dart que ens il·lumina i comunicació popular A lany 1967 va contribuir decisi- ens obliga al replantejament de vament a la formació de lEscola de coses, sense tancar-nos les pre- -Divendres 15 de setembre Barcelona, un important moviment guntes amb respostes aparellades, Sala de les Cotxeres de Sants de renovació estètica en lerm cul- manté un recorregut molt més 18.30h. Roda premsa i presentació de tural de lèpoca, escola de la qual ampli que la que aposta pel lAnuari de lAccent, amb membres del és el principal teòric. Dintre da- dogma, sigui quin sigui aquest. periòdic i artistes musicals. questa, codirigirà juntament amb I aquesta obra no pot ser entesa 20h.Taula Rodona: La difusió de la Dissi- Jacinto Esteva el seu primer llarg- com a producte per al consum per- dència, amb Josu Juaristi, director de metratge "Dante no es únicamente altres, "El encargo del cazador" amb el segon premi al millor docu- què, precisament, el consum es "Gara"; Laura Bergés, de lAssemblea de severo". (1990), "De nens" (1994), "Un cos mental. En aquesta, amb lobjectiu basa en engolir, tan ràpid com sigui la Comunicació Social de Catalunya; i Fart de la censura i de la medio- al bosc" (1996) i "Monos com la de reconstruir els últims 25 anys de possible, uns continguts que ens Laia Altarriba, redactora de "lAccent". critat de lentorn, decideix exiliar-se Becky"(1999). lEstat espanyol, Joaquim Jordà va farceixen però que no ens ajuden a a Itàlia fins a lany 1973. Ja de tor- Mentre exercia com a professor traçar un recorregut per les vides créixer en cap sentit. Jordà va -Dissabte 16 de setembre nada a Catalunya col·laborarà amb a la Universitat Pompeu Fabra va de qui van protagonitzar lexperièn- apostar, en la seva obra, i sobretot Sala de Cultura Lliure la Bahia (carrer Ol- Vicente Aranda a "El Lute (Camina continuar escrivint guions. En cia autogestionària recollida a en aquestes pel·lícules que he zinelles) o rebienta)" (1987) i "El Lute (Ma- aquesta qualitat va col·laborar amb "Numax presenta..." citat, per preguntar-se i ajudar-nos Concert a partir de les 18h amb Miquel ñana seré llibre)" (1988) i la sèrie Chus Gutiérrez a "Alma gitana" Va ser també autor de curtme- a preguntar, i aquest és un exercici Gironès, Miquel Ramos i Xavi Sarrià (Va- de televisió "Los jinetes del alba" (1995) i repeteix amb Vicente Aran- tratges com "Maria Aurèlia Cap- tan gran dhonestedat intel·lectual lència), Cesk Freixas (Riudebitlles), Feliu (1990). da a "Intrusos" (1992) i "Carmen" many parla dun lloc entre els que no puc fer res més que donar- Ventura (Xàtiva), Revolta 21 (Riudebit- El 1979 va tornar a la realització (2001). Recentment va reunir de morts" (1968) i "Portogallo paese li gràcies, gràcies per lestètica i lles), Pirats Sound Sistema (Sants), An- amb el documental "Numax pre- nou els protagonistes de "Numax tranquil". Jordà va destacar a més gràcies per lètica, però sobretot titank (Kandahar) senta..." que narra el malaguanyat presenta…." a "Vint anys no són com traductor dautors de la talla gràcies per ajudar-nos a fer-nos Entrades a guixeta: 5 euros amb lobse- intent dautogestió empresarial res", el seu últim llarg. dAntonio Tabucchi, Simenón, lliures mentre miràvem i mirem les qui de lAnuari (fins a esgotar existèn- duns treballadors en vaga. A La Seminci va guardonar en la Sciascia, Baudrillard, Magris, Busi, teves pel·lícules. cies) i 3 euros subscriptors. aquesta cinta la segueixen, entre seva edició 2005 aquesta cinta Brizzi i Manganelli. Gràcies, Jordà.26 Catalunya. Setembre de 2006
  • 27. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > IMATGES QUE PARLEN“Les milicies abans del 18 de juliol. Després re- copila com es va gestar lexèrcit mi- grans estres sinó en el cinema veri- tablement dirigit a donar plaercatalanes al licià el 18 i 19 de juliol, la primera intel·lectual més que consum estè-Front dAragó batalla a Barcelona el mateix dia tic repetit i programat per les multi- 19, fins a arribar al naixement de nacionals de la venda de gran pro-(1936-37)” les columnes milicianes. Els altres duccions, totes iguals i totes capítol ja relaten la guerra en el tallades pel mateix patró. Aquest Front dAragó, mentre que lúltim director, ideòleg de lEscola de Bar- parla del final de les milícies, amb celona, professor, traductor i guio- la militarització i els enfrontaments nista, qüestiona les relacions de dels successos de Maig de 1937. poder mostrant la realitat amb tota En les seves conclusions, els la cruesa. El seu missatge és viu i La història no s’ha autors del llibre posen lèmfasi en una determinada dialèctica entre despietat perquè acosta la càmera allà on ningú no vol mirar. Aquest acabat lEstat i la societat civil i en la cohe- llibre repassa la vida daquest cine- sió antifeixista de revolucionaris i asta tan coherent com inclassifica- magonistes en el conjunt de les Josep Estivill no revolucionaris, que en el llibre ble i les catorze pel·lícules que ha utopies possibles. reben el nom de frontpopulisme de dirigit, com ara “Dante no es única- La primera part de llibre descriu El col·lectiu contrainformatiu La Plata- carrer. mente severo”, “Mones com la el naixement de Ricardo Flores forma ha realitzat "Memoria, dignidad y Becky”, “De nens” o”Vint anys no Magón, la primera època del diari lucha", un documental sobre el període és res”. “Regeneración” (que dirigí amb el de la Transició espanyola confeccionat a partir de discursos i imatges de noti- “Joaquim Jordà, Laia Manresa és guionista, es- criptora i periodista. Ha col·laborat seu germà) a través de 13 articles sobre el seu estat natal, Oaxaca, i ciaris de lèpoca, fragments de pel·lícu-JUDIT CAMPS / EMILI OLCINA la mirada lliure” en alguns mitjans de comunicació una de les accions més importants les, programes de la tele, etc. i una mú-Editorial Laertes escrits com “El País”, “El Viejo que dugueren a terme els mago- sica amb ritmes de hip-hop com a Topo” o “La Vanguardia”. És mem- nistes: la vaga de les mines de banda sonora. El Sueño Igualitario bre de Contraplano (Laboratori coure de Cananea, el que havia de Tal i com explica aquesta gent de La dAcció Documental) i ha participat ser l’inici de l’aixecament armat Plataforma, "el rei i cap dEstat JuanQue cadascú expliqués la seva en diversos projectes documen- magonista a tot Mèxic. Carlos I va ser nomenat i educat per laguerra. Aquesta és la proposta que tals, entre els quals els llargmetrat- A partir d’aquí, el llibre desgrana dictadura de Franco. Quan a la televisióva fer Judit Camps, professora d- ges “De nens” i “Vint anys no és l’ideari magonista respecte dels ens donen lliçons de memòria històri-Història, a 38 milicians catalans res”, de Joaquim Jordà. indis i el compara amb d’altres pen- ca, ometen que la "transició" no va serque van sobreviure al Front dAra- sadors de la seva època fent una res més que una manera denfortir elgó els anys 1936 i 1937. Aquestes especial atenció sobre els contac- model econòmic capitalista. Sense re- sistència social aplanem el camí per alsveus, reunides com a monòlegsautobiogràfics de cada entrevistat, “La utopía tes i els punts comuns entre els moviments magonista i zapatista. negocis, van pensar amb encert. Senseles ha combinat lescriptor Emili Ol- magonista” Flores Magón s’interessa molt moviment obrer combatiu hi haurà méscina per reescriure una part de la per les societats índies i fa una de- beneficis per a les nostres butxaqueshistòria de la Guerra Civil. BENJAMÍN MALDONADO ALVA- fensa de la seva organització que empresarials, van celebrar. Van fer un Les veus individuals i la col·lecti- RADO creu vàlida i que es pot centrar en franquisme sense Franco i ho van pre-va queden ben reflectides en un lli- Colegio de Investigadores en tres aspectes: la propietat comunal sentar com "larribada de la democrà-bre que intenta allunyar-se dels en- Educación de Oaxaca S.C. de la terra i el lliure accés de to- cia". Van aixafar la consciència de clas-frontaments entre organitzacions i LAIA MANRESA 2004 thom als recursos naturals, el tre- se i la memòria dels lluitadors, ambde la dicotomia revolució-contrare- Editorial Pòrtic, 2006 ball en comú que en termes més subtilesa això sí, perquè el triomf delvolució, per centrar-se en una de- Pau Juvillà Ballester amplis suposa la presència del su- capital fora assumit com el triomf delterminada dialèctica entre lEstat i Col·lectiu Catalunya port mutu i l’odi a l’autoritat i la no poble. I es van emborratxar en els seusla societat civil. La majoria dels 38 Aquest llibre, subtitulat “Revolu- necessitat d’ella. Flores Magón propis aplaudiments.milicians entrevistats formaven part Les pel·lícules de Jordà sacsegen ción, anarquía y comunidad india” proposa veure els indis sense pre- Larribada de la democràcia és la his-de totes les columnes catalanes lespectador, remouen sentiments i esta integrat per articles i assaigs judicis per aprendre d’ells i utilitzar tòria que van escriure els amos dels di-milicianes que van cobrir el front desperten idees. publicats entre el 1986 i 2002 en di- les seves aportacions en la lluita lli- ners i els seus sentinelles feixistes. Araaragonès, excepte cinc dells que El seu cinema fixa la mirada en ferents diaris mexicans així com bertària. Una mirada cap a l’”altre” nosaltres, els esclaus en rebel·lia, rees-no compleixen plenament aquests els temes que incomoden, com la dos articles inèdits i respon, tal i que bona part de l’esquerra euro- criurem la història, trencant la realitatrequisits. mort, el suïcidi, la lluita impossible com diu l’autor en el pròleg, a una pea i les altres esquerres d’arreu imposada. Llançar llum revolucionària La veu col·lectiva sobre amb el contra el capital, la bogeria o la pe- intenció d’incitar a la lectura del del món s’han entestat a no fer i a sobre la foscor franquista amb la cohe-capítol “Les milícies abans de les dofília, per això també han estat magonisme i a sumar-se a les con- intentar traspassar i estendre les rència dels quals ni obliden ni perdo-milícies", que relata el pressenti- sempre en una segona línia pre- tribucions que busquen reinstal·lar receptes que servien per a aquí a nen."ment de guerra que tenien tots sent però oculta que no viu en les a les propostes anarquistes dels la resta del món. Aquest documental és magnífic, ex- traordinari, vibrant i emotiu alhora. Allunyat de la narració tradicional mit- Revistes jançant veu en off, incideix en el con- trast de les imatges per propagar una idea força original que vertebra tot el muntatge (la lògica econòmica que en- llaça el franquisme amb la democràcia) i que es desenvolupa amb molt de ta- lent i creativitat visual. La banda sonora és també molt bona i sofisticada. No és gens habitual acom- panyar imatges de fa 30 o 40 anys amb música hip-hop. La idea és bona i el re- sultat magistral. Podeu descarregar-vos aquest docu- mental i la banda sonora directament des del seu web (http://theplatform.nue- varadio.org/index.htm). “Memoria, dignidad y lucha” és un dels millors documentals que hem vistEL KARMA NO AL PLA CAUFEC PASO A PASO LA XARXA darrerament: modern, sofisticat, àgil,Revista dhumor i crítica social feta a Butlletí de la Plataforma Popular Butlletí de les seccions sindicals de Butlletí de la Xarxa contra els Tanca- valent, intel·ligent... Un documentalEuskadi, c/Luis Iruarrizaga 5, entre- contra el Pla Caufec, www.noalpla- la CGT al grup Seat, informació ments i la Precarietat que funciona a que convé veure, perquè la història...planta centro, 48003 Bilbao, c a u f e c . n e t , sobre la lluita sindical a lempresa i el nivell de Catalunya, www.movi- encara no sha acabat.www.humorenlared.com paremoselcaufec@rusc.net sector, cgtseat@inicia.es ments.net/xarxacontratancamentsCatalunya. Setembre de 2006 27
  • 28. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA XAVIER GARCIA, PERIODISTA ECOLOGISTA > LES PARAULES SÓN PUNYSEl pensament ecològic és Vaga Jordi Martí Fontun atac frontal al sistema’ (jordimartif69@mesvilaweb.cat) Com que mai no es creuen les nostres afirmacions, els ho hem de demostrar"Hi ha hagut una apropiació de terminologies que el pensament alternatiu havia elaborat" tot sovint, tan senzill que seria parlar cadascun conscient de la força de lal- tre! Però no, cada cert temps, hem da- turar la nostra força de treball per > LA FRASE... constatar que som nosaltres els i les imprescindibles. Quan ens aturem i plantem cara fem una vaga, la nostra forma primordial dautodefensa. Auto- defensa i també atac, perquè en una si- tuació com lactual, amb retrocessos constants en tots els nostres drets com a classe, amb uns polítics subju- gats a les exigències del capital en forma de multinacionals o de movi- ments especulatius financers, dir cla- rament a qui mana que som aquí i no volem anar més enrere sinó tot el con- trari és la nostra forma de fer política, dintervenir en "la cosa pública". “La ciutat ens Al llarg de la nostra història recent, ha convertit deixar la feina i plantejar a qui es queda la nostra plusvàlua que volem en fantasmes millorar les nostres condicions dex- consumidors” plotació ha estat una constant. Una constant que no podem oblidar ni dei- "Ens trobem en una dictadura totalitària de lalta finança que concep el territori com un rebost dextracció de recursos" xar de banda, sinó tot el contrari. Per això ens posaran en el seu punt de Jordi Martí Font -Sí, sempre hem mantingut un con- La gent intuïa que hi havia alguna çant pel Partit Popular, que porta mira i ens amenaçaran, ens blasmaran, tacte internacional amb la primera cosa que suposaria problemes com a adjectiu "popular", el que ha ens desqualificaran... no importa. LaXavier Garcia és periodista i ecolo- línia de pensadors, de persones greus per a una zona però no aca- estigmatitzat la paraula, quan raó és de la nostra part i ho hem degista, autor duna nombrosa biblio- que feien aportacions noves a tota bàvem de veure tot el que suposa- aquesta paraula designa fets i pro- tenir clar, que sesgargamellin i perdingrafia relacionada tant amb la de- una cultura europea que es nodria va la introducció de lenergia nucle- tagonistes que no són representats la parla si volen, la vaga és la nostrafensa mediambiental com amb la de gent de molt diverses procedèn- ar, tot i que al cap dels anys sí que per aquest partit. força de negociació i no labandona-cultura del país i els moviments al- cies. Gent que va pensar molt aviat hem vist com de gran i de greu ha Hi ha una confusió, no sé si deli- rem mai. Ben al contrari, la vaga ensternatius al capitalisme. Acaba de en contra i al marge del sistema estat tota aquesta implantació. berada, que ens porta a un empatx permet prendre la mesura de les nos-publicar "Trenta anys de cultura democràtic dominant, Dénis de Ro- Amb el pas del temps vas encai- i una diarrea verbal i conceptual tres forces, darrerament bastant es-ecològica" a leditorial La Busca i gemont, Edouard Cresman i altres xant totes les peces amb què et molt considerable, el que perjudica casses, entrenar-nos en la solidaritat"Empaitant gent a París", a ledito- pensadors. Hi va haver uns pioners van demostrant que des de lEstat lelaboració duna alternativa teòri- de classe i aprendre a autoorganitzar-rial gironina CCG. a lEstat espanyol també, als anys o des dels grans grups financers, ca que sigui popular, alternativa, nos en condicions de lluita.-Com a periodistes ecologistes 74 i 75, com Mario Gaviria, Pedro des dels anys seixanta hi havia tot solidària i llibertària. La vaga és un camí complex però al-vau inaugurar un espai que no Costa Morata, José Allende... que un projecte clarament destinat al -En lactualitat, què en penses hora productiu, ja que si sabem mesu-existia, als anys 70. van anar donant a conèixer altres control més absolut daquestes dalgunes alternatives derivades rar bé les forces ens pot portar a acon--Vam començar al 1977, tot i que models de desenvolupament, al- fonts bàsiques, de lenergia, de lai- del món ecologista com el primi- seguir els nostres objectius de milloraindividualment ja havíem fet alguna tres formes de relació social, altres gua i del territori, dels gran eixos de tivisme? en làmbit material i daprofundimentcosa en aquest espai. Vam comen- maneres de produir i consumir. comunicació, de la implantació -Jo comprenc el plantejament da- en la solidaritat de classe en làmbitçar amb força, vam fer públic un -Com plantegeu lecologisme? massiva de lús de lautomòbil pri- questa gent, perquè ells han viscut humà. Però cal saber mantenir el ritmemanifest, vam començar a fer la re- -El pensament ecològic i alternatiu, vat... Tot aquest model sha concre- al cor de limperi i ells viuen i veuen i plegar a lhora, sinó podem perdre-hovista "Userda"; el primer número va o digues-li com vulguis, és un atac tat amb els anys i ens ha portat a tot el trasbals que suposa el model tot sense ni adonar-nos-en.sortir el 15 de juny del 77, el dia de frontal al sistema dorganització so- aquesta desolació territorial i eco- que des dallà sha exportat a tot el I mai podem oblidar que la vaga quela primeres Eleccions. cial que està establert i per desgrà- lògica que estem vivint. món. A més gegantisme, a més hem convocat és només un petit pro--Qui formàveu aquest col·lectiu? cia plenament consolidat. Llavors, Avui en dia, estem abocats a la malbaratament, fan tot el contrari cés duna acumulació de forces gene--El Jaume Reixach, el Santi Vilano- tot i que hi ha molta gent ni electo- impossibilitat de decidir, ens tro- amb la cultura de la supervivència i rals en la lluita de classes, una acumu-va, el Pep Català, jo mateix... tot i ralment ni a nivell organitzatiu el bem en una dictadura totalitària de lausteritat, conceptes que ja són lació que té una primera estacióque hi havia molta altra gent que es món ecologista ha aconseguit lalta finança que concep el territori propis de la cultura europea i de la objectiu final en una vaga molt més ex-va apuntar inicialment i després no aglutinar un nombre important de com un rebost dextracció de recur- catalana. La cultura del menjar poc tensa i intensa que no és altra que lava continuar. Nosaltres estàvem en gent. La presència pública, amb les sos per transportar-los als grans i pair bé. Ara, el poble ha desapa- vaga general, el pols de tots els sec-els diaris, en aquella època, al formes diverses dorganització po- centres consumidors. I això crea regut -ja ho deia Dénis de Rouge- tors organitzats pel sindicalisme per"Diari de Barcelona", a l"Avui", al pulars, sí que ha tirat endavant, en unes problemàtiques enormes en mont- perquè la dominació del sis- posar damunt la taula canvis substan-"Correu Català", al "Noticiero", al funció de lluites molt concretes que el dia a dia. tema en tots els seus vessants ha cials en les relacions de dominació,"TeleExprés".Vam intentar crear un també formen part del combat glo- -Alhora, el sistema sha anat desestructurat les xarxes socials. per plantejar i donar idees emancipa-esperit informatiu nou en el sentit bal. La mostra més clara i evident, apropiant de molts dels concep- Les ciutats modernes són una dores a la totalitat de la classe alhorade fer veure que una cosa era leu- després de tants anys de fragmen- tes ecologistes... prova palpable de la destrucció del que se la dota de la convicció que elfòria per tot el que sanava aconse- tació, han estat les lluites contra el -Hi ha hagut una absorció, una ma- fet dhabitar una ciutat. La ciutat canvi es possible, perquè tenim la raó iguint però en el fons allò era Pla Hidrològic de lEbre, que jo he nipulació, una tergiversació i una ens ha convertit en fantasmes con- la força.només la superestructura. I ja recollit en llibres com "Catalunya apropiació de terminologies i con- sumidors ambulants que anem cir- I el canvi és al cap del carrer del tra-vèiem que si no hi havia una oposi- també té sud" o "Catalunya es re- ceptes que el pensament alternatiu culant sense connexió real amb les jecte daquest tren, en forma de vagació pública de la gent afectada per volta". Hi explico tot el procés que havia anat elaborant amb el pas coses. Costa molt avui articular for- general revolucionària, quan tot el sec-tot el que shavia plantejat als sei- hi ha hagut des dels anys setanta del temps i que ara els grans mit- mes doposició que tinguin una so- tor productiu no es proposi nomes mi-xanta amb el desarrollismo allò quan loposició al model econòmic jans, la propaganda de les grans lidesa i una permanència ja que la llorar sinó passar a reorganitzar la pro-podia continuar i augmentar. dominant era molt escassa, molt empreses i lEstat, en fi tota la característica del sistema és la ducció, passar a acabar amb-Vosaltres us situeu en aquell petita i fragmentada. superestructura del sistema domi- fragmentació, la ruptura. El gran lexplotació i albirar la llibertat, que ésmoment al costat de la gent que Un dels primers intens per fer nant ha anat fent seva. Ha estat "èxit" de la Transició espanyola és el nostre objectiu final sempre queplanteja lecologisme a primera una oposició global per bé que mi- una forma de desactivar el poten- que lúnica ruptura que hi va haver vagi de bracet amb els altres dos.línia a nivell mundial. noritària, va ser la qüestió nuclear. cial de revolta que té això, comen- va ser lecològica, no la política.

×