Your SlideShare is downloading. ×

Catalunya 74 Abril 2006

259
views

Published on

Revista Catalunya CGT nº 74 Abril 2006

Revista Catalunya CGT nº 74 Abril 2006

Published in: News & Politics

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
259
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Catalunya◗ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Abril 2006 • número 74 • 0,50 euros www.cgtcatalunya.org Autor: de Soca rel
  • 2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) Ens volen amb la boca closa i no callarem • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona ls amos els agradaria que ho deixen dir: no som una merca- Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS COMARCALS A fóssim com són els xais que pasturen als seus prats, ca- llats, pacients, submisos, obe- deria ni ho és aquest món i pel nos- tre treball volem un sou just, que no ens mati i que quan l’acabem ser- Anoia dients... només els caldria un gos, vim per a alguna cosa més que per Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada - cgtanoia@yahoo.es o dos, que ens vigilés de prop per a dormir. Tel. i fax 93 804 29 85 fer-nos creure i que l’endemà obe- Ens formem i ens informem i no Baix Camp/Priorat íssim les seves ordres, que sempre parem mai quiets. No som bens ni Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net ens volen portar a treballar més per res que s’hi assembli, però encara Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 menys fins que la pell s’ajuntés i to- queden molts compays i compa- Baix Llobregat qués de ple els ossos i ens els mar- nyes que prefereixen les petites Cra. Esplugues, 46 qués als ulls de qui ens mirés el misèries que els donen les petites 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 cos. No, no som bens ni estem ca- traïcions a la nostra classe, els pe- llats ni estem callades. Tenim opi- tits beneficis que els donen els em- Jacint Verdaguer, 23 08640 Olesa de Montserrat nió i no ens conformem a ser rígi- presaris que ens exploten a les Tel. 93 778 04 93 dament dirigits, ni tan sols dirigits seves fàbriques, tallers, obres, ofi- Baix Penedès de forma divertida, no ens agraden cines... són també part del proble- Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 les direccions i per això preferim la ma, però no ens hi enfrontarem tal Barcelonès Nord llibertat, la facultat de decidir... i no com fem amb els nostres amos, tot Alfons XII, 109 només el número de telèfon en què el contrari, els intentarem convèn- 08912 Badalona cgt_bn@wanadoo.es ens faran rebaixa sinó fins i tot si cer i si no els convencem i ens con- Tel. i fax 93 383 18 03 ens interessa o no de trucar algú tinuen atacant, aleshores passa- Garraf-Penedès que és a milers de quilòmetres i rem a dir-los i explicar-los les coses Lepant, 23, baixos 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org amb qui no ens plau de parlar. pel seu nom. Tel. i fax 93 893 42 61 I ens matxaquen, surten per la Són part del problema i no po- Maresme tele els polítics de dretes i tripartits, dran participar en la solució, en Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com els empresaris catalans i espanyols una solució que no podrà ser Tel. i fax 93 790 90 34 i els sindicalistes de les diverses si- només laboral però de la qual el Vallès Oriental gles del sindicat vertical. Tots diuen treball en serà palanca. Gaietà Vinzia, 15-17, baixos 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com gairebé el mateix: cal flexibilitat, cal Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 assumir que som mà d’obra i tot el que facin els economistes ens La millor imatge del mes FEDERACIONS INTERCOMARCALS anirà bé perquè mai no s’equivo- Sense humor no hi ha revolució, quen, cal que no ens queixem tant i Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a cal que deixem de pensar en res sense riure’s de tot la vida s’acaba 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es que no sigui nosaltres mateixos, Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent l’ara i aquí. Demà ja ens buscarem El cartell de la dreta és una bona dels nostres particulars capellans Av. Catalunya, 8è , 2 algun copet a l’esquena d’aquests mostra de l’humor que regna com a antirevolucionari, veure 25002 Lleida - lleida@cgt.es Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 que acaben sempre en un ascens entre alguns dels nostres imma- com alguns dels nostres van cele- de categoria perquè som fills del culats moviments socials. Quan brar el passat Carnaval ens anima Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a nostre pare i ell també callava, as- treure el cap per algun dels fò- a pensar que davall de les nostres 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es sumia i era submís. rums de debat de què ens hem closques, d’algunes, encara hi ha Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 Fa temps que una colla d’obre- dotat a Internet es converteix en alguna cosa més que cervells, hi res i obrers hem decidit dir prou i ho una pesada obligació, només ha pensament, hi ha humor, hi ha FEDERACIONS LOCALS repetim dia sí i dia també a les nos- comparable a l’enganxada de car- ironia i, sobretot i com a conse- Barcelona tres cases, als nostres carrers, als tells o a l’assemblea sense ordre qüència, hi ha llibetat i antiintegris- Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org nostres sindicats, als nostres llocs del dia ni moderació que dura me. És el riure el primer que prohi- Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 de treball, en aquestes pàgines del hores i hores. Quan tot és tan se- beixen els capellans de qualsevol Manresa “Catalunya”, allà on faci falta i ens riós que riure és vist per alguns secta. Riem, doncs. Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el divendres 20 de Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Dídac Salau, Joan Rosich, Pau Juvillà, Josep Estivill, Xavi març del 2006. 08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net Roijals, Carlus Jové, Josep Garganté, Patrícia Carles, Vicent Canet, Mireia Bordonada, Jose Tel. i fax 93 588 17 96 Cabrejas, Jordi Martí i Òscar Porqueras. Col·laboren en aquest número: V. C., Joan Ramon Sabadell “El terrorisme és la negació Ferrandis, Javier Ortiz, Vicent Partal, Salvem la Platja Llarga, Antonio Maira, “Insurgente”, Octavio Unió, 59 de totes les conquestes morals Alberola, Solidaritat Antirepressiva de Terrassa, Suport Ponent, Manolo Tomàs, Ricard de Vargas- 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 Golarons, Rafael Cid, Antonio Aranda, Audrey Dore, federacions i seccions sindicals de CGT. que l’evolució de l’home Terrassa Fotografies: Mireia Bordonada, Gabriel Serra, Joan Ramon Ferrandis, Josep Puigdollers i Pau ha anat assolint amb el Ramon Llull, 130-136 Juvillà. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Il·lustracions: (portada) de sacrifici dels millors” 08224 Terrassa - fltcgt@yahoo.es soca-rel. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.es Josep Viadiu dins “Figuras de la Revolución Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Española: Salvador Seguí” Pedrissos, 9 bis Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" 08211 Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: cgt_castellar@terra.es - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Tel. i fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob - Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Abril de 2006
  • 3. REPORTATGE Les propostes són variades tot i que darrerament El tractament com a mercaderia que es dóna a la informació en els mitjans es nota una clara ‘oficials’ tergiversa la realitat tendència a l’excel·lència INFORMACIÓ LLIURE I ALTERNATIVA De la contrainformació als mitjans comunitaris Text: V. C. Aquest moviment del tercer sec- Il.lustració: de soca rel tor, però també els anomenats con- trainformatius, que són termesS i bé fins ara els mitjans alter- pràcticament equivalents, critiquen natius centraven el seu objec- diferents elements dels mitjans te en un missatge alternatiu a convencionals com ara la concen-l’oficial, ara la informació lliure tració de la seva propietat, la preca-pretén el seu reconeixement i lega- rietat laboral dels periodistes quelitat com a comunicació comunità- els fa perdre autonomia o la de-ria de representació dels col·lectius pendència de la publicitat. Un casi moviments socials. paradigmàtic és el d’El Corte In- Resulta complex definir la con- glés, que aconsegueix que no si-trainformació per la gran varietat de guen públiques les seves vagues ipublicacions, mitjans i experiències conflictes laborals sota l’amenaçaque aplega (des de fanzines fins a de retirar-ne els anuncis dels mit-ràdios o televisions comunitàries). jans més importants. D’altra banda,A més, existeix una varietat de de- la Federació d’Organitzacions denominacions, com ara mitjans lliu- Periodistes (FOP) ha presentatres o alternatius, que ho dificulta l’Estatut del periodista, que avaluamolt més. El que caracteritza la informació com alguna cosa mésaquests mitjans és una certa volun- que una mercaderia. Pretén regular-tat d’estar al marge del sistema co- ne la distribució, garantir-ne la ve-municatiu establert. Un dels factors racitat i establir mecanismes dede naixement d’aquests mitjans control democràtics com el Consellestà en la fallida de la democràcia i Redacció (en què hi participen elsdels mitjans de comunicació que periodistes) i els Consells Audiovi-tracten la informació com una mer- suals o de la Informació. També escaderia, amb les conseqüències que proposa regular per garantir el se-això té. Naix, per tant, de la ine- cret professional la clàusula dexistència d’un model democràtic de consciència i l’accés a les fonts. Acomunicació que represente tot- més, han demanat una llei contra lahom. La premsa alternativa o con- precarietat laboral en el sector.trainformació ho pot ser en el con- El moviment de les ràdios lliurestingut o en la forma i es voldria va nàixer durant els anys 80 i aradiferenciar així de la “informació” està consolidat arreu de l’Estat i jaentesa com la que realitzen els mit- n’hi ha de molt veteranes comjans oficials. Algunes anàlisis con- Ràdio Contrabanda a Barcelona osideren que els sistemes liberals no Ràdio Klara a València. A Catalun-garanteixen la llibertat de premsa i ya l’Assemblea per la Comunicacióinformació, sinó que estan condi- Social, lluita per reconeixementcionats per les relacions de classe i, car, amb una aspiració contracultu- cepte que oposen al de mitjans de tenen al darrere un moviment social dels mitjans d’informació comuni-per tant, per la classe dominant, per ral. Finalment, un altre element di- titularitat estatal i als comercials a concret i que en pretenen ser l’òr- taris. “L’Assemblea per la Comuni-això sorgiria la contrainformació. ferencial pot ser el finançament i partir de l’anomenat tercer sector gan d’expressió, d’aquells que aspi- cació Social (ACS) és un projecte Però allò alternatiu es pot referir l’estructura organitzativa com ara audiovisual. Aquest aplegaria els ren a ser plurals i sorgeixen d’una de debat i acció en el camp de la co-a diversos elements com ara els l’autogestió i l’assemblearisme. O diferents mitjans comunitaris creats iniciativa independent de l’Estat, municació que té com a objectius lacontinguts, el llenguatge o l’orga- bé, tot plegat. Els mitjans contrain- per associacions sense ànim de les empreses i qualsevol moviment creació d’una televisió i una ràdionització. Es poden voler tractar formatius, però, no estan clarament lucre que representen la realitat dels social concret i en el qual tenen lloc dels moviments socials i la crítica itemes ocults als mitjans convencio- definits i entre els que en formen diferents moviments socials i que tots. En aquesta darrera concepció transformació del model de comu-nals o els mateixos però amb enfo- part tampoc no han assolit una deli- fan gala de la seva independència podem encabir-hi mitjans com ara nicació dominant”, així es defineixcaments diferents als dels comer- mitació conceptual definitiva. Da- respecte a l’Estat, però també res- “Diagonal Periódico”, d’àmbit es- l’ACS a la seva web. Postulen percials. També pot anar referit al rrerament molts d’aquests mitjans pecte al poder econòmic. Caldria tatal; Pluràlia TV a València i Ràdiollenguatge o la forma de comuni- alternatius han encetat un nou con- diferenciar, però, els mitjans que Contrabanda a Barcelona. continua a la pàgina 4 >Catalunya. Abril de 2006 3
  • 4. REPORTATGE > ve de la pàgina 3“canals de comunicació horitzon-tals, de propietat i gestió col·lectivaper part de les entitats, col·lectius iparticulars implicats en la transfor-mació i crítica social”. I conclouenen la seua crítica a l’actual sistemamediàtic que aquest “només deixaespai per a mitjans públics, contro-lats pels partits polítics, o mitjansprivats comercials, controlats peruns pocs grups empresarials”. Peraixò ells volen assolir un nou marcque deixi espai “per a formes de co-municació col·lectives, comunità-ries, on la ciutadania no siga nomésaudiència o consumidors passius,sinó que puga intervenir en la pro-pietat, la gestió i la creació de mit-jans propis”.Què és lacontrainformació?“El debat sobre la contrainformacióno el tenim resolt al “Diagonal”,però ens hi podem considerar inclo-sos. No es tracta que contes cosesque no fan els mitjans convencio-nals, sinó que partim d’enfoca-ments diferenciats. Però per mil’accent està en la forma d’organit-zar-se i en no dependre de grupseconòmics: el que ens diferencia ésla nostra independència”, diu La presentació en públic del nou setmanari “Directa” va aplegar una variada mostra d’aquests mitjans alternatius cada cop més tinguts en compte.Diego Sanz, responsable de tanca-ment de “Diagonal Periódico”.“Ara és un moment d’explosió decol·lectius de contrainformació entots els suports, des d’internet, finsa la ràdio o la televisió o premsa. Elque més abast té són les iniciativesdel tercer sector de la comunicaciódins de l’audiovisual, ràdios lliureso les televisions comunitàries comara Pluràlia TV i les ràdios lliuresque ja porten diversos anys”, expli-ca Sanz. I posa diferents exemplesque estan posant-se en marxa desde fa un parell d’anys i que funcio-nen bastant bé com ara la Directa aCatalunya, l’Avanç al País Valenciài A Nosa Terra a Galícia. “Preferim nen només el contrari. agendes o iniciatives conjuntesparlar de mitjans populars, mitjans “El que cal és informació crítica i com la del tercer sector. Els princi-de la gent en contraposició als que objectiva al marge de bàndols. El pals problemes d’aquests mitjansfan partits i empreses. Rebutgem concepte de contrainformació pot són els daltabaixos participatiusadjectius com alternatiu o contrain- arribar a ser fins i tot contrapro- que molts cops depenen de la vo-formació perquè té unes connota- duent perquè es concep com un luntat de la gent i del seu temps lliu-cions marginals i molt marcades camp de batalla on cadascú salva re, cada cop més escàs. Per això, al-ideològicament. És evident que els seus”, afegeix Fernàndez. Ex- guns mitjans com Diagonal s’hafem una informació diferent a la plica que pot arribar a convertir-se però no transformen res. “La gent televisió digital terrestre les noves plantejat una certa professionalitza-convencional i crítica. Ens fiquem en un altre pensament únic, d’una crea totes aquestes etiquetes per di- possibilitats de més canals se’ls han ció, així com també problemesals assumptes que els grans mitjans altra ideologia diferent a la domi- ferenciar-se, però no existeix dife- repartit les emissores comercials, econòmics derivats dels costos deno toquen, tractem temes propers a nant, però que és igual de dogmàtic renciació real perquè fan el mateix els grans monopolis, i les televi- manteniment o els pagaments ala gent i als seus problemes”, indica perquè “des del moment en el qual tipus de periodisme propagandístic sions públiques, però no hi han professionals. L’altre problemaNel·lo Martínez, membre de Plurà- surts de les consignes ja estàs en però d’un altre bàndol. El que cal és pogut participar els mitjans més poden arribar a ser les tensions po-lia TV. “Per mi la contrainformació l’altre bàndol i passes a ser l’ene- menys noms i més informació se- propers als ciutadans i sense ànim lítiques internes que poden produir-no existeix, parteix de conceptes mic”, assenyala el membre de Con- riosa. El que hem de fer és generar de lucre. “En la nova Llei Audiovi- se en qualsevol grup humà quecreats en els anys seixanta que ja trabanda. “Es tracta de fer informa- alternatives i deixar-nos de batalle- sual estatal se’ns ha promès que també afecten aquests mitjans.estan totalment desfasats. No és ció amb sentit comú, amb revisió tes”, conclou Fernández. se’ns tindrà en compte però quan jamés que una altra forma de pensa- critica cercant la veracitat i expli- Des de Ràdio Contrabanda estan s’han repartit els canals el que, per Professionalització oment unidireccional però en una cant els fets sense crear bàndols i a l’espera de si la nova Llei de tant, ens permetrà un reconeixe- voluntariataltra direcció, una oficial i l’altra descarregant-nos del paradigma de l’Audiovisual d’àmbit estatal regu- ment testimonial fins que es pu-contraoficial i pequen del mateix. la confrontació que simplifica la re- la la situació de les ràdios comu- guen ampliar el nombre de cade- Aquest és un debat sense cloure enLa contrainformació comet el ma- alitat social a partit de crear bons i nitàries i sense ànim de lucre per nes”, diu Martínez. D’altra banda, el qual hi juguen a favor i en contrateix pecat que allò que critica”, as- dolents”, diu Fernández. Per al poder donar cobertura legal. Ac- per Sanz, caldria establir criteris de diferents consideracions: la profes-senyala Àngel Fernández, membre membre de Contrabanda, els noms tualment, ja tenen normatives per a col·laboració entre els mitjans alter- sionalització garanteix l’estabilitatde Contrabanda FM. Per ell actual- de contrainformació i informació aquest tipus de ràdios diferents paï- natius per reduir costos i facilitar del producte, però el voluntarismement la informació està establerta lliure o alternativa són etiquetes sos europeus o els EUA, que reco- així la seua subsistència: compar- qualla millor amb els principis mésper bàndols i tots cometen el mateix que serveixen per crear la identitat neixen obertament els mitjans co- tint recursos, distribució, corres- alternatius. Que hi haja professio-error, salven els del seu i qüestio- de la gent que fa aquestes coses munitaris. Amb l’aparició de la ponsals, intercanviant articles, nals garanteix una qualitat del pro-4 Catalunya. Abril de 2006
  • 5. REPORTATGEducte, però els voluntaris garantei-xen un contacte directe amb la so-cietat civil, a banda del dret de totapersona a expressar en mitjans al- Els orígens de la revista ‘Catalunya’ternatius que no garanteixen elsconvencionals. El finançamenttambé és un dels debats que més esrepeteix en les publicacions i emis-sores lliures: algunes opten peremetre publicitat de comerços al-ternatius o economia social, altres Josep Estivill queixaven de la pèssima qualitataccepten subvencions, o bé només de la revista.es financen per les quotes dels La revista mai no té gaire vitali-socis o les diferents activitats (fes-tes, samarretes o concerts) que rea-litzen. Un tema complex perquè L a revista “Catalunya” va néi- xer en el marc conflictiu de la Guerra Civil, ara fa setanta anys, i tat: el sindicat n’edita pocs exem- plars, molt per sota de la “Soli”, i la difusió i penetració social són en-per una banda sempre existeix la la seva història no pot ser més des- cara menors. Els comunistes iro-por que la publicitat o les subven- graciada (1) nitzen sobre els pocs lectors que técions condicionen la línia editorial, Els dirigents de la CNT la van el “Catalunya” i la redacció ho re-per això s’opta per l’economia so- crear més aviat a disgust als tallers coneix explícitament quan contes-cial i les botigues alternatives. Per que havien estat incautats el setem- ta que això no els importa perquèuna altra banda, les activitats per bre de 1936 a lEditorial Catalana i no tenen res de comerciants ni demantenir els mitjans moltes vega- en els quals s’hi havia imprès “La botiguers. A partir de desembre dedes es mostren insuficients (sobre- Veu de Catalunya”, el conegut 1937, la revista deixa de distribuir-tot si s’opta per la professionalitza- diari proper a la Lliga Regionalista se a les comarques de Girona, Llei-ció). Les subscripicions o quotes que havia acollit les firmes de Car- da i Tarragona.també tenen moltes limitacions per les Sentís i Ignasi Agustí, entre Durant uns mesos, Joan Peiró di-garantir la continuïtat del mitjà, d’altres. Amb aquestes màquines i rigeix el “Catalunya” i el millora,però res impedeix que les tres for- uns treballadors amb poca o cap en part, però mai no arriba a supe-mes siguen compatibles i comple- consciència llibertària -cap d’ells rar les llacunes que el convertienmentàries. no estava afiliat a la CNT- es va en una publicació poc atractiva de Per exemple, a Pluràlia TV hi ha iniciar el 22 de febrer de 1937 la llegir i, amb aquest panorama, estres treballadors i molts voluntaris, singladura del que suposava en va esllanguint sense assolir gairede fet, hi ha una redacció de més de aquell moment la segona gran pu- ressò fins que el 28 de maig devuit persones i uns 400 socis. La blicació del sindicat, després de la 1938, amb el pretext de la necessi-quota és molt popular: tres euros al “Solidaridad Obrera”. La “Soli” tat d’estalviar el paper, deixa demes per a aturats i precaris i cinc estava escrita en castellà i ara se’n publicar-se.euros per als treballadors. Pluràlia volia una altra en català. Una prova de la indiferènciaTV es va constituir en cooperativa En realitat, però, no hi havia cap amb què fou acollit el “Catalunya”de treball amb la voluntat de poder interès especial perquè fos en ca- en aquesta seva primera època ésprofessionalitzar el mitjà, la seva talà -cap consciència de país- sinó que els llibertaris ben poques vega-seu està als locals de la CGT de que s’ho plantejaren com una mera des en parlen, i quan ho fan és deValència després d’un conveni amb estratègia política per apropar-se a manera imprecisa, equivocantel sindicat. Es financen exclusiva- Esquerra Republicana de Catalun- volia deixar cap mena de marge a va estava mancat de pretensions dades i redactors.ment per les quotes dels membres i ya, el partit que governava la Ge- l’ambigüitat ideològica. A més a ideològiques. Així, per exemple, Les reaparicions de la publicacióofereixen serveis de comunicació, neralitat, amb la voluntat de con- més, els dirigents anarquistes vo- va sortir un article sobre els super- des d’aleshores han estat constants.vídeos i creació de continguts de trarestar la influència creixent del lien deixar clara la seva postura vivents del Titànic precisament A l’octubre de 1977, el "Catalun-webs i emeten des de fa 4 mesos PSUC. sobre el fet d’emprar la llengua ca- quan tenia lloc l’ocupació feixista ya" tornava a ser al carrer traves-continguts audiovisuals a la seva Es tractava d’aparentar un cert talana; ho justificaven com una d’Astúries, un altre de com fer una sant diverses etapes fins a arribar aweb. “Durant el primer any de vida catalanisme sense haver-lo de tenir manera d’arribar als afiliats que no dieta d’aprimament quan la gent ja l’actual època, la vuitena en la sevahem assolit més de 3.000 subscrip- realment; la CNT més aviat estava dominaven prou bé el castellà. Una començava a passar gana i algun segona part.tors sense tenir cap grup mediàtic en contra de tot això. El títol de la mena de publicació per als igno- més sobre la vida glamourosa deni moviment social al darrere. Per nova publicació havia de ser, en un rants, afegiríem nosaltres. les estrelles de Hollywood. Els (1) Aquest article sha elaborat ín-consolidar-se li’n calen 5.000, i es- primer moment, “Catalunya Lliu- Els dirigents sindicals no van continguts eren tan frívols que al- tegrament a partir del llibre deperen aproximar-s’hi a principis re”, a imitació de l’homònima tenir massa estima per la nova pu- guns lectors se’n queixaven, però Jordi Sabater “Anarquisme i ca-del 2007, estem en un context opti- “Castilla Libre”, però l’adjectiu es blicació del “Catalunya” i, de fet, els dirigents sindicals replicaven talanisme. La CNT i el fet nacio-mista”, diu Diego Sanz. El mitjà va eliminar perquè ningú no ho in- poques vegades li passaven els co- que un diari no podia estar tota nal català durant la Guerrafunciona de manera assembleària i terpretés com un gest de simpatia municats oficials perquè els difon- l’estona parlant sobre l’anarquis- Civil”, Edicions 62 (Llibres a l’A-dividit en comissions de treball de cap a la causa nacionalista. No es guessin. Molt del que s’hi publica- me. Fins i tot, els treballadors es bast, 216), Barcelona 1986.relacions externes, economia, man-teniment, tècnica, etc. A Contra-banda no es paga ningú, tothom ésvoluntari. “En el nostre cas és un Alguns textos aprovats al Congrés de la CGT a Sant Joan Despíprincipi d’autogestió radical, en al- Confederacio General del sics, de treball, del pensa- asèptica que no simplica) però ri- avança i va obrint espais de lliber-tres períodes s’acceptaven subven- Treball de Catalunya ment...)(...). gorós i independent: capaç de la tat, de solidaritat i digualtat arreu. Icions, però ara no. No volem de- Volem escriure la revista de la crítica i lautocrítica, veraç, plural i lanarcosindicalisme, que ben aviatpendre de ningú, ens financem a “Hem danar per totes, deixar de CGT no com un pamflet o un libel contrastat. El que li volem trans- serà majoritari, hi ha de ser, hi hempartir de les quotes dels socis i tenir prejudicis i pors i convertint- sinó amb dades objectives, amb metre a la lectora i al lector, i no de ser.(...)també per concerts, samarretes i al- nos en el que volem ser quan si- totes les opinions possibles, per fer només a les convençudes, al mili- Però també hem de fer-nos visi-tres activitats”, afirma Fernández. guem grans. I què volem ser? lectores i lectors intel·ligents, no tant, sinó al ciutadà o la ciutadana bles, cal tirar endavant una cam-Tant Pluràlia TV com “Diagonal Doncs una de les publicacions de dòcils ni dogmàtics. No hem de en general, és que existeixen valors panya de visibilització. Un dels ob-Periódico” naixen a partir de les referència de tota lesquerra antica- concebre el lector o la lectora com de canvi social i que aquest és pos- jectius de la nova publicació és fermobilitzacions contra la guerra del pitalista, no autoritària, anarquista, a incapaç, ni li hem de dir el que ha sible si la gent shi implica. debats oberts a llocs emblemàtics2003 per una necessitat de qüestio- sindical, obrera i popular... sense de pensar donant-li només una ver- El "Catalunya" que volem (...) darreu del país sobre els temes quenar la manipulació informativa i exclusions. Una publicació que sió, la nostra, dels fets; hem dapos- ha de ser reflex del que CGT fa (i tractem al reportatge que publi-pel cert reviscolament dels movi- parli deconomia, de sindicalisme, tar per una lectora i un lector ho és més que mai en la nostra quem a cada número. Hauríem dements socials. Contrabanda és una de la societat en què vivim, dels intel·ligents i lliures, als quals sels història des dels anys setanta del centrar-nos en aquells espais quede les ràdios lliures deganes de projectes per transformar-la, de la mostren les diferents versions de la segle XX) però amb la decidida ens poden ser favorables com ate-Barcelona, que es va començar a cultura que volem i que serà palan- realitat i perquè es creï la seva prò- voluntat de formar part dun movi- neus llibertaris, centres socialscoure al 1988 i les emissions es van ca del canvi; de la gent que lluita, pia opinió i criteri. Hem dapostar ment de moviments que no té ni okupats, etc., però també en altresiniciar en el 1990 en els primers que no accepta lactual estat de per un periodisme desquerres (per- cap ni organització jeràrquica, ni que no ho siguen tant de partida,moments amb equips compartits. coses i que vol alliberar espais (fí- què tampoc creiem en lobjectivitat tan sols coordinació, però que com universitats, llibreries, etc”.Catalunya. Abril de 2006 5
  • 6. TREBALL-ECONOMIA Darrere de les Quan encara lluitem per la readmissió dels bones formes de acomiadats de Seat, Ono i RTVE anuncien ERO Zapatero, hi ha més de milers de persones: els ho posarem difícil neoliberalismeEn lluita aONO contral’ERO que Els Pressupostos depreveu milacomiadaments l’Estat 2006: sense canvis Federacions de l’Àrea Pública de lutament clara amb els pressupos- CGT (Administracions tos de 2005, s’aprofundirà en Públiques, Ensenyament, Sanitat i Transports i aquest any 2006. Comunicacions) Finalment, cal assenyalar una altra fal·làcia. Heus aquí la falsedat d’insistir que la meitat dels PGE E ls Pressupostos Generals del 2006 estan dirigits a la despesa de l’Estat (PGE) per a social. En el balanç final en despe- l’any 2006 segueixen la sa social, hem d’assenyalar que línia continuista dels últims anys, l’aportació de lEstat en aquesta és sense importar el color polític del molt limitada, ja que les principals www.cgt-ono.com partit en el Govern de l’Estat. aportacions a aquesta despesa La línia estratègica de la política vénen donades per la Seguretat So-D avant l’Exèdient de Regula- ció d’Ocupació que l’empre-sa de telefonia Ono vol tirar enda- econòmica del govern parteix del fet que els augments que hi ha en algunes partides es produeixen per cial i lINEM, és a dir per les cotit- zacions dels treballadors i les tre- balladores que financen no nomésvant i que afectaria uns 1.000 l’increment dels ingressos tributa- les seves pròpies prestacions sinótreballadors i treballadores de Te- ris, sobretot a través dels impostos moltes altres que hauria de fi-naria, Auna i Ono, els sindicats pre- indirectes, és a dir, impostos que nançar el propi Estat.sents a l’empresa, entre ells la paguem totes i tots de la mateixa Com a conclusió: per l’any 2006CGT, han iniciat un procés de mo- manera, independentment de la tots tornarem a perdre poder adqui-bilitzacions. renda. sitiu i es consolida el parany dels Així, el 20 de març, es va portar No obstant això, res es fa per a plans de pensions, que a poc a poca terme una aturada de quatre hores canviar una realitat escandalosa: el es van implantant en totes les Ad-a nivell de tot l’Estat espanyol que 78% del total dels ingressos de ministracions Públiques. Final- Foto: Mireia Bordonadava ser seguida pel 80 per cent de la l’Estat provenen de les rendes del ment, estan utilitzant les nostresplantilla, i que havia de tenir conti- treball. Per contra, les rendes del aportacions per a abaratir les delsnuïtat amb noves aturades els dies capital es beneficiaran una vegada empresaris i, al damunt, subven-24, 30 i 31 de març. més el 2006 de l’impost de socie- cionem les seves falses mesures Abans d’aquestes aturades, ja tats. Així les coses, sona a broma socials que, realment estem paganthavien tingut lloc concentracions pesada la pujada salarial del 3,1% tots nosaltres.davant les seus dOno a València i per als treballadors i les treballado- Pressupostos sitiva i satisfactòria”; per la seva Des de la CGT no hi ha dubteBarcelona. res de l’Administració Pública pre- ‘socialistes’? banda, CCOO tampoc critica cla- que cal fer front a les polítiques re- El sindicat CGT rebutja total- vista per al 2006. Estem davant dels segons pressu- rament el que són les línies mestres gressives i antisocials dels dife-ment l’Expedient de Regulació No hem d’oblidar que les puja- postos d’aquest govern “socialis- dels PGE i no fa cap declaració rents governs, els quals comptend’Ocupació i la destrucció d’ocu- des salarials aprovades en els PGE ta”. Ja no cap parlar de transició, ni que pugui portar a pensar que estan amb la complicitat dels sindicatspació i aposta per la lluita per evitar estableixen el límit màxim per a la de condicionaments previs com disposats a mobilitzar-se per a majoritaris que tots coneixem.que l’empresa tiri endavant els seus resta d’administracions. Se se- parlaven en els pressupostos de aconseguir que siguin uns pressu- Caldrà utilitzar totes les estratègiesplans. gueix sense incloure la clàusula de l’any passat. No obstant això, la postos “apropiats”. a l’abast per a aconseguir que el revisió salarial, ni l’augment con- valoració dels sindicats majoritaris La realitat és inapel·lable i no monopoli de la representació i laPer crear una traresta la pèrdua de poder adquisi- tiu dels últims anys. no difereix de la mantinguda l’any passat. UGT considera que “l’o- deixa lloc a dubtes: la línia estratè- gica de la política econòmica del negociació a la qual ens estan duent es trenquin d’una vegada ibase de dades rientació dels PGE de 2006 és po- govern PSOE, que va quedar abso- per sempre.de clàusulessocials en els La Directiva Bolkenstein després del seu pas per lEuroparlamentconvenis Federacions de l’Àrea Pública de CGT pea. Amb això es pretén suavitzar mans dels estats exigir a les empre- els serveis de seguretat i empreses davant l’opinió pública europea ses requisits addicionals per raons de treball temporal ni els serveisD es de la Secretaria d’Acció Social de la Confederació Ge-neral del Treball de Catalunya i E n el seu pas pel Parlament Eu- ropeu entre el 14 i 16 de març, una de les parts més controvertides de l’esborrany presentat a l’any 2004 per l’anterior comissari del d’ordre públic, seguretat pública, salut pública i protecció del medi ambient. portuaris. Tot això sempre que aquests serveis no estiguin ja libe- ralitzats. El que no exclouen en capamb la col·laboració de la Secreta- es va aprovar la Directiva Bolkes- mercat interior, i que havia provo- Així, quan la prestació de ser- lloc del text aprovat és l’avanç enria d’Acció Sindical s’està confec- tein, de la qual es va eliminar el cat una gran contestació social en veis impliqui desplaçament de tre- la privatització de l’ensenyament,cionant una relació de totes aque- Principi del País d’Origen, però es tota la Unió Europea. balladors o treballadores, se segui- amb tot el que això significa i com-lles clàusules de caràcter social que mantenen els aspectes liberalitza- Encara que, segons el text acor- ran les disposicions previstes en porta.es puguin localitzar en els diferents dors dels Serveis dInterès General, dat, el polèmic Principi del País una directiva prèvia que regula Malgrat aquestes retallades, totsconvenis col·lectius. inclosa l’educació. La proposta ha dOrigen desapareix en la seva for- aquesta qüestió a nivell europeu, els ciutadans europeus podem S’ha demanat l’ajut de tothom de passar ara al Consell de Minis- mulació actual, el concepte es però deixant en mans de cada estat comprovar que l’esperit de la Di-per tal que s’enviïn aquelles que es tres de la Unió Europea. manté. Es va optar per una redac- la definició del que són Serveis rectiva Bolkenstein es manté en eltrobin interessants dels diversos El ple del Parlament Europeu va ció prou ambigua –al·ludint a la d’Interès General. Sembla ser que seu objectiu d’eliminar totes lesconvenis (o d’algun conveni que es eliminar del text final la proposta Llibertat de Prestació de Serveis– la norma tampoc afectarà el dret la- traves administratives perquè elsconegui) a la següent adreça d’e- del Principi del País d’Origen, se- perquè la dreta europarlamentaria boral ni la capacitat d’establir con- capitals i les empreses puguinmail: martinandon@yahoo.es o bé gons la qual els treballadors i les pugui assegurar que el Principi del venis col·lectius. Tampoc estaran moure’s amb total llibertat pelcal posar-se en contacte amb Mar- treballadores haurien de sotmetre’s País d’Origen es manté i la social- afectats els serveis financers, el mercat de la Unió Europea més fà-tín Andón de la Federació del Baix a la legislació laboral de l’estat democràcia que l’han eliminat: transport urbà, les legislacions na- cilment i que els serveis públics deLlobregat (93 3779163) que és qui d’on provenen, en cas de treballar s’introdueixen “límits” a la lliure cionals sobre Seguretat Social, els l’Educació puguin ser mercantilit-està coordinant aquest tema. en un altre estat de la Unió Euro- prestació de serveis deixant en serveis sanitaris, els jocs d’atzar, zats.6 Catalunya. Abril de 2006
  • 7. TREBALL-ECONOMIA Concentracions contra la LA MIRADA INDISCRETA sisena hora a Primària La privada no és un serveiFederació d’Ensenyament de la l’11,7%. Quina nova partida públi- públic Confederació General del ca es desviarà cap a la concertada Treball de Catalunya Emili Cortavitarte el proper curs? És així com un go- vern progressista i d’esquerresC E entenars de centres han se- entén l’equitat en la distribució l 20 de març, el president Ma- cundat el manifest contra dels pressupostos públics? Aquesta ragall, la consellera d’Educa- la sisena hora a primària i és la manera de compensar els sec- ció Cid i representants de 20 enti-milers de mestres s’han concentrat tors més desafavorits? Encara més, tats van signar el Pacte Nacionalcontra aquesta mesura davant els en aquest servei públic d’educació, per l’Educació. A nivell públic, elServeis Territorials de Barcelona, les mesures per als centres públics que ha transcendit és que el curs vi-Tarragona, Girona, Lleida i Vallès són obligatòries (el 80% de l’alum- nent l’alumnat de la Primària pú-Occidental. nat de primària farà sisena hora el blica farà una sisena hora diària. No obstant això, la consellera curs vinent i la totalitat a l’altre), El Govern i les organitzacionsd’Educació ha continuat endavant mentre que per a la concertada són signants presenten el PNE com laen la seva postura intransigent que voluntàries (només 10 centres sig- superació definitiva de la doblela primària pública tingui, en els naran els contractes programes el xarxa (pública i privada concerta-dos propers cursos, una sisena hora curs vinent i aquells que s’hi ne- da) amb la creació d’un servei pú-diària per a l’alumnat. guin no deixaran de rebre el con- blic educatiu que empari la totalitat Les desqualificacions del pro- cert econòmic). de centres sostinguts amb fons pú-fessorat i dels sindicats que ens hi Malgrat la formalització del blics i els ofereixi un marc d’esta-oposem són de corporativisme i de Pacte del 13 de març i la signatura bilitat i seguretat perquè garanteixipor als canvis. Però, com qualificar protocol·lària del 20 de març, hem el dret a l’educació de tots els ciuta-de corporativisme el rebuig d’una de mostrar el nostre rebuig de ma- dans i de totes les ciutadanes i tre-mesura que se’ns presenta com a nera massiva, perquè no es tracta ballin junts amb uns objectius com-millora de la jornada lectiva dels i d’un simple augment de la jorna- partits, des de la cooperació i lade les mestres? da de l’alumnat o d’una mesura corresponsabilitat. És una manera d’eludir un debat electoralista. En el cas de moltes Aquí rau el veritable sentit i elde molta més transcendència: el localitats i barris catalans suposarà principal perill d’aquest pacte.futur i la qualitat de l’ensenyament la definitiva segregació de l’alum- Només els centres de titularitat ipúblic. La sisena hora és la mesura nat i la subsidiaritat dels centres gestió pública estan acomplint elmés significativa d’un Pacte Na- públics. paper de servei públic: igualtat d’o-cional per l’Educació que crea un La USTEC no ha signat l’acord, portunitats, superació de les di-servei públic d’educació unificant però com a sindicat majoritari del ferències socioeconòmiques, gene-les dues xarxes de centres públics i sector té la responsabilitat d’agluti- radors de convivència,privats concertats mantenint l’ac- Som favorables a l’augment de escoles públiques i que portem nar i impulsar mobilitzacions con- escolarització de l’alumnat amb es-tual status quo i, per tant, perpe- plantilles i a la millora de les con- anys demanant augment de planti- tra el Pacte i la sisena hora. De no pecials dificultats, participació detuant la fractura social, econòmica dicions d’aprenentatge i atenció lles per rebaixar la ratio i poder fer-ho, serà tan responsable com la comunitat educativa... No obs-i cultural de l’alumnat català. dels nostres alumnes. Ens oposem atendre millor la diversitat (en això aquells que aquesta setmana han tant, la xarxa pública suporta un La distorsió del llenguatge en a l’enganyifa i al populisme barat: la pública va sobrada), una millora donat el si a l’acord. Esperem que paper subsidiari respecte de la pri-parlar de doble xarxa de centres si aquest curs no es podien aug- i més facilitats en els processos de la USTEC no es renti les mans vada. El PNE consolida i aprofun-sostinguts amb fons públics per mentar plantilles i, en determina- formació del professorat, més vin- com Pilat, que surti de la seva pas- deix aquesta situació.referir-se a centres públics (titulari- des circumstàncies, no s’han co- culació directa al centre de profes- sivitat i del seu tron mediàtic i cridi Els objectius fonamentals delstat i gestió públiques) i centres bert baixes; per què el curs vinent sionals d’altres sectors... Potser a les mobilitzacions contra el centres de titularitat i gestió priva-concertats (titularitat i gestió priva- 2.500 mestres seran destinats/ades destinar els recursos econòmics i Pacte. da són l’obtenció de beneficisdes) es consolida en aquest pacte a cobrir la sisena hora? humans a això no és tant d’apara- Davant de les peticions expres- econòmics, la transmissió d’un de-per la via dels fets. Un servei pú- Per a la Federació d’Ensenya- dor? sades en reunions de zones i cen- terminat ideari religiós, moral i/oblic d’educació en el qual els cen- ment de la CGT de Catalunya és També ens oposem que la sisena tres d’anar aprofundint les mobilit- polític i la perpetuació de la socie-tres concertats no tindran un model molt més rendible pedagògicament hora a la pública sigui la torna per- zacions, la Federació tat classista. El Tripartit, autoano-públic i participatiu de gestió, ni el reforçar les hores de classe i reduir què determinades privades tinguin d’Ensenyament de la Confederació menat govern progressista i d’es-mateix sistema de selecció del pro- les ratios que destinar més de la accés, a més dels concerts, als con- General del Treball de Catalunya, querres, ha augmentat lesfessorat, ni els mateixos criteris meitat de la plantilla a fer repàs i tractes programes que els suposa- acomplint els requisits legals vi- dotacions a la privada concertadad’admissió d’alumnes, ni controls estudi una hora al dia. Finlàndia, ran més ingressos públics a canvi gents, va convocar dijous, 16 de el 8,5% en 2004 i l’11,7% en 2005.públics de la despesa econòmica... estat de referència en l’informe d’una gratuïtat formal, que ja s’ha- març, a les 13 h, una concentració La sisena hora a la pública serà laI no podem oblidar que la immensa PISA, té menys hores lectives i en via de produir ara. Ens els dos anys al Departament d’Educació (Via torna perquè determinades priva-majoria de centres concertats tenen jornada continuada. de govern del Tripartit la privada Augusta, 202-206. Barcelona). De des tinguin accés, també, als con-un ideari propi i uns objectius de El Departament no fa cas dels concertada ha experimentat un 12 a 17 h, hi havia vaga legal per tractes programes que els suposa-benefici econòmic. professionals que treballem a les augment de dotacions del 8,5% i poder assistir-hi. ran més ingressos públics a canvi d’una gratuïtat formal, que legal- ment ja s’havia de produir ara.Crida de la CGT a la matriculació en els centres educatius públics L’informe PISA de l’OCDE, marca el camí per seguir per obte- Federació d’Ensenyament el tipus d’educació que han de sexe, país, capacitats... desenvolu- recursos i professorat especialitzat. nir els millors resultats escolars: de la CGT rebre els nostres fills i filles en el pant valors de convivència, solida- - Estan pròxims a l’entorn natu- despesa educativa superior al 6% segle XXI fan que com a CGT de- ritat, pluralitat, llibertat de pensa- ral i social de l’alumnat. del PIB, escola pública mlt majo-D avant el procés de matricula- ció oficial per al pròxim cursescolar 2006/2007, animem totes fensem la matriculació en els cen- tres educatius públics per oferir les següents característiques: ment, tolerància ideològica i de creences i rebutja qualsevol segre- gació o discriminació social. - Els centres públics ofereixen i milloren els seus serveis escolars: menjadors, instal·lacions esporti- ritària, ràtio professor-alumne baixa, descentralització adminis- trativa i veritable autonomia deles famílies a què matriculin els - L’educació pública és el reflex - L’educació pública garanteix la ves, laboratoris, biblioteques, aules centres, valoració social del profes-seus fills i filles en els centres pú- de la societat en la qual està im- cohesió social. d’informàtica... sorat, forta implicació familiar enblics, fent una defensa en positiu mersa i a la qual presta els seus ser- - Els centres públics són nostres, Per les raons exposades, la Con- el procés educatiu, formació per-de l’educació pública. El nostre veis, per tant, l’escola pública acull estan oberts a la societat. federació General del Treball us manent del professorat... La Gene-compromís amb la defensa d’una tots els nens i nenes sense distinció - L’educació pública ofereix un convida a matricular els vostres ralitat i els seus agents socialseducació pública de qualitat i amb d’ètnies, classe social, religió, ensenyament gratuït i disposa de fills i filles en l’escola pública. n’han agafat un altre.Catalunya. Abril de 2006 7
  • 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITAT La fal·làcia dels comptes de l’empresa i la col·laboració d’UGTRàdio 4 és viva Timanfaya La lluita de SeatQ uan les úniques notícies que són portada dels mitjans otenen a veure amb el Estatut o ambETA, causa vergonya aliena que la fins al 20 de marçmajoria d’aquests no dediquin niun sol minut del seu preuat temps, Seccions Sindicals de CGT ani tan sols per una remota solidari- Seattat corporativa, a informar de la Ecrisi que RTVE està suportant a l compte de resultats deCatalunya a través de la seva dele- Seat de lany 2005 va tenirgació en Sant Cugat i Ràdio 4. números vermells. Segons Tot el conflicte sorgeix amb el Pla les dades de lempresa, shan per-de Sanejament de Radiotelevisió dut 62 milions d’euros. Aquest re-Espanyola que preveu el tancament sultat es veia venir després de la si-de l’emissora en català Ràdio 4 i els tuació que ha generat lempresa enprogrames que en català prepara lúltim any dintre de la seva estratè-TVE a Catalunya, així com les des- gia de reconversió. No obstantconnexions territorials de Ràdio 5. això, el grup Audi ha batut tots els De les desconnexions de TVE en records de vendes i de beneficis deSant Cugat poc podem aportar que la seva història. Encara que els tèc-no sigui ja conegut, tret que vam nics econòmics de CGT han destu-créixer amb ella escoltant els pri- diar amb deteniment la documen-mers programes en llengua catala- tació lliurada, podem valorarna; d’altra banda, quan parlem de dinici algunes qüestions:Ràdio 4 estem referint-nos a la pri- -Si al 2004 va haver-hi 440 mi- des sinó per facilitar la reestructu- blea per a programar activitats (bà- dEmpresa de Martorell i màximmera emissora que va començar a lions de ‘royalties’ pagats a VW, ració i per això ara s’obren bones sicament concentracions setmanals responsable de la UGT a Seat, Ma-emetre en català fa ja 30 anys i que quants se n’han pagat al 2005? perspectives. Encara més, les re- a lentrada i sortida dels torns i al- tías Carnero. L’exdelegat de lava ser instaurada com a instrument -L’empresa no reflecteix les cents declaracions de la Direcció tres accions que decideixen també UGT a la Seat a Martorell va afir-de normalització de la nostra llen- quantitats percebudes per la cessió del Grup Audi anunciant la pro- setmanalment). mar, declarant com a testimoni engua; quant a Ràdio 5, efectua des- de terrenys de Zona Franca, encara ducció del model Inca i de cotxes Shan creat Comitès de Solidari- el primer judici per les demandesconnexions des de les diverses que reconeixen que “estan en la de gamma petita en països “més tat en nombroses localitats, on sor- dels acomiadats, que Carnero vaemissores locals que disposa en ca- caixa”. barats” és la consumació duna es- ganitzen actes informatius sobre la anunciar el juny –mesos abans dedascuna de les quatre demarca- -El ‘cash flow’ (beneficis abans tratègia que va començar amb la barbaritat que sestà vivint a Seat. la presentació de l’expedient de re-cions catalanes. Ara tot apunta que, dimpostos i amortitzacions) conti- desaparició de lInca i l’Arosa i va A més, la solidaritat econòmica gulació (ERO)– als membres de lamentre fa el ximple amb alguns po- nua sent molt important. Els més seguir amb el conveni i lERO. també va funcionant, amb aporta- Secció Sindical de la UGT que leslítics catalans, el govern de l’Estat de 286 milions generats, a pesar de Tot això corrobora la nostra anà- cions en metàl·lic, ajudes en ledi- vendes anaven malament i que s’a-per mediació de la SEPI pretén la baixada de producció en lany lisi de principis dany passat en què ció de cartells, octavetes, pancar- costava una retallada de plantilla,abandonar la defensa de la plurali- 2005, són una prova de la creació dèiem que la crisi no era tal i que tes, etc., així com adquisició de pel que volia que es confecciones-tat lingüística que consagra la de riquesa que aporten entre totes i lempresa lhavia generat per rees- samarretes, CD i bons dajuda que sin llistes de treballadors no afinsConstitució. tots els treballadors. tructurar lempresa i sol·licitar aju- shan editat. al sindicat. Jané va aportar com a Evidentment, com no podia ser -Les amortitzacions sestan in- des al Govern. A això se suma la Sha participat en la rua del Car- prova alguns documents manus-menys i era de predir, els treballa- crementant en els últims anys a un magnífica situació del grup Audi, naval de Barcelona i en la manifes- crits i va remarcar que en la con-dors i treballadores no han romàs ritme accelerat. En concret aquest al qual la multinacional s’ha lligat tació del Dia de la Dona Treballa- fecció de la llista no es van utilitzarimpassibles i s’han mobilitzat. Han any shan amortitzat 104 milions en les seves pitjors decisions in- dora del 8 de març. El 9 de març, els criteris de polivalència o pro-estat efectuat concentracions da- d’euros més que al 2002. dustrials i comercials, però de la un grup dafiliats de la CGT va fessionalitat.vant els màxims responsables d’a- -Els cotxes lliurats a Comercial qual ens deslliga per als beneficis i ocupar el concessionari de Volks- Davant daquesta greu denúncia,quest disbarat perquè la societat ca- des de la Fàbrica han estat per al bo. Si tenim en compte que wagen a la Rambla Catalunya de CGT ha manifestat que els fets quetalana conegui sense ambigüitats 401.000, mentre que els venuts han mentre a nosaltres ens apliquen Barcelona. En tancar aquesta edi- es denuncien són gravíssims i quequi són els culpables del descomu- estat 422.000. Si tenim en compte acomiadaments (això sí, pactats ció del “Catalunya”, hi havia con- si després del preceptiu judici senal sense sentit. S’han personat a que les produccions han estat de amb alguns sindicats) a VW estan vocada una manifestació a Barce- sentencia que són certs, es donariales portes de la seu del PSC a Bar- 384.000 unitats, és evident que negociant jubilacions als 58 anys, lona pel 25 de març, per la fe duna cosa que ja des de fa tempscelona per a exterioritzar les seves lestoc sha reduït al voltant de amb el 100%, per això la plantilla Coordinadora dAcomiadats i Aco- sintuïa entre la plantilla.queixes; davant els seus entranya- 38.000 cotxes, a costa dels dies de es continua preguntant si és part miadades i pels Comitès de Solida-bles senyories en el Parlament de no producció. del grup o només té drets als cops. ritat, i a la qual la CGT donava su- Suport als companys deCatalunya perquè no siguin còm- -Els salaris del 2000 van ser, en Cada vegada és més palpable en port. CGT a VW de Pamplonaplices; en les seus territorials; i, total, de 407,95 milions d’euros. Al els tallers de Martorell, i corre en Hi ha un apartat molt importantcom no, davant les oficines centrals 2005, han suposat només 372,95 boca de tothom, la possibilitat dun que ja ha començat a ocupar una Cal destacar també la solidaritat dede RNE a Catalunya del cèntric milions d’euros. És a dir: 25 mi- augment de produccions amb la part del calendari dels afectats per la CGT de Seat i de la FederacióPasseig de Gràcia de Barcelona, lions menys que fa cinc anys. L’a- creació del torn de tarda a la línia 2 l’ERO i pels qui tinguin loportuni- del Metall de Catalunya de la CGTfins a no fa molt temps emblemàtic baratiment de sous pel contracte (Altea-Toledo) per a mitjans da- tat dacompanyar-los: els judicis amb els 4 companys delegats deedifici principal de la delegació a la dOficial Auxiliar provoca aquesta bril. pel centenar llarg de demandes que CGT de la factoria de VW de Lan-nostra ciutat. Des de l’inici del pro- baixada del cost de salaris per a shan presentat contra els acomia- daben (Pamplona), encausats percés, han confeccionat una pàgina lempresa. Continua la lluita daments. El 15 de març va co- la direcció de la multinacional perWeb (http://www.r4esviva.és/), on -Falta, a més, quantificar el cost mençar amb el primer judici per denunciar les actuacions del metgees pot seguir el dia a dia de l’as- dels acomiadaments que també Han transcorregut tres mesos des les més de 120 demandes presenta- de lempresa. L’acusació particularsumpte i de la lluita que mantenen, han inclòs en els resultats. que es van fer efectius els acomia- des pels acomiadats. de lempresa els acusava de calúm-així com la recollida de signatures daments i, en aquest període, els i nies i injúries i demanava dos anysque estan efectuant pel manteni- Estratègia per les acomiadades han acabat de rea- Denúncia contra el de presó i 17.000 euros entre multament de Ràdio 4 i de les emissores augmentar beneficis litzar les diferents gestions i trà- president del Comitè i indemnització. Un autobús vade RNE a Tarragona, Lleida i Giro- mits (atur, elecció dopció de la in- sortir de Barcelona per acudir al ju-na i en contra del desmantellament El president de Seat reconeixia, el demnització, demandes, etc.), Josep Jané, exmembre dUGT del dici realitzat el 7 de març a Pam-de RTVE. Companyes i companys, 16 de febrer, que els acomiada- organitzats en una Coordinadora Comitè dEmpresa de Seat, va pre- plona, i donar suport als companyssabeu que compteu amb els meus ments (“alleugeriment destructu- d’Acomiadats i Acomiadades, que sentar una denúncia al Jutjat Social davant daquest nou atac contra elmés senzilles simpaties. ra”) no eren per la baixada de ven- es reuneix cada dimarts en Assem- contra el president del Comitè sindicat.8 Catalunya. Abril de 2006
  • 9. TREBALL-ECONOMIA Denúncia dels perills LABORAL Comencen les dels nous trens del eleccions sindicals metro de Barcelona Jose Ángel Ciércoles J a sha iniciat la cursa per lobten- ció de delegats i delegades que, fins a finals del 2007, aniran confi- Secció Sindical CGT Metro i ganismes competents per a la posa- gurant el nou mapa sindical “ofi- Antonio Aranda da en marxa d’aquests trens. cial” a Catalunya i a la resta de Per aquest motiu, i davant les lEstat.D urant el mes de febrer constants incidències que s’estan La UGT va prémer el gallet de passat, la CGT del Metro succeint al Metro, la CGT es va sortida amb un acte de masses a de Barcelona va denun- veure obligada a denunciar la si- Barcelona en què es va escenificarciar davant la Inspecció de Treball, tuació davant els diferents ens que las línies generals del que serà lael Departament d’Indústria, el De- tenen relació amb aquests fets. seva campanya:partament de Transports i el Síndic Però havent passat més d’un -Per una banda, atacs a CCOOde Greuges, els riscos que conside- mes i només el Síndic de Greuges per posicionar-se al costat del PPren que tenen els nous trens de la havia contestat a la nostra denún- sobre el tema del Patrimoni Sindi-sèrie 5.000 que l’empresa està po- cia en el sentit que ha contactat cal Històric, però sense arribar asant en circulació en les línies 2, 3 i amb els altres departaments perquè trencar la “unitat dacció”;5, de forma unilateral i sense escol- agilitin la resposta, rebent de mo- -I per altra banda, una novetat,tar les peticions de modificacions ment, el més absolut silenci per atacs i desqualificacions contrabàsiques que els treballadors hem part dels mateixos. CGT per part del secretari generalrealitzat. Per a nosaltres és insuficient, ja de Catalunya, Josep Maria Alvárez. Els riscos i les denúncies se cen- que 12 trens estan circulant cada El que intenta la UGT és diferen-tren bàsicament en les condicions dia i creiem que els milers de pas- ciar-se de CCOO -com fa cadatècniques i d’accessibilitat en cas satgers tenen dret a què l’autoritat quatre anys- quan arriba la cam-de necessitat de desallotjament del competent certifiqui o no la idoneï- panya d’Eleccions Sindicals, empassatge per la via, motivat per complica en el cas de tenir que rea- ment, el personal que està a les es- tat dels mateixos. centraré en lúltim punt.qualsevol circumstància que impe- litzar-se en un túnel de via única, ja tacions i que hauria de ser el que La CGT no accepta ser respon- És rellevant dir que el Sr. Alvá-deixi al tren arribar a l’estació, com que les escales de baixada es tro- acudeixi en auxili del conductor, sable, ni per activa ni per passiva, rez utilitza part del seu temps pera avaria del tren, la manca de fluid ben al centre del tren. tampoc té cap formació en aquest de qualsevol incident que es pro- fer un atac al sindicat de la CGT,elèctric, descarrilament, etc. En les diferents proves que aspecte. De fet, no saben ni com dueixi per aquest motiu i ha exigit que segons les seves pròpies parau- Per a la CGT, els treballadors i s’han fet s’ha demostrat que entre accedir dins del tren. Això si públicament el pronunciament en les “és un sindicat més petit queels treballadors, el fet que aquests dos i tres tècnics tarden més de 15 aquest personal existeix, perquè un sentit o un altre de la Inspecció qualssevol de les seccions sindicalstrens no tinguin accés directe des minuts a col·locar les escales de continuem recordant que moltes de Treball, del Departament dIn- que la UGT té en una gran empresade la cabina de conducció a la via, i desallotjament amb el tren buit, no estacions estan buides durant part dústria i del Departament de Trans- com la Seat”. Si això fos així, elque tot el protocol de desallotja- havent-se realitzat cap prova amb del servei, sobretot els caps de set- ports de la Generalitat, de forma més adequat seria acomiadar elsment es realitzi a través de les por- el tren ple. mana. urgent. seus assessors dimatge, ja que peltes de passatge, impossibilita físi- La CGT creu que ja és una teme- La Direcció de l’empresa s’ha La CGT té a disposició qui les sol fet d’anomenar-nos pública-cament que en cas d’aglomeració, ritat que existeixin 12 trens corrent negat a efectuar les modificacions vulgui conèixer les diferents de- ment ja ens dóna una rellevànciamolt habitual en hores punta, el en aquestes condicions, i per a més necessàries al·legant, oficiosa- núncies en què s’expliquen més que segons les seves paraules noconductor pugui realitzar de forma preocupació, hem de comunicar ment, motius econòmics. Així ma- tècnicament els motius que les sus- tenim.ràpida i tranquil·la les maniobres que els conductors no estan rebent teix, no han lliurat als represen- tenten. Si es vol una còpia d’aques- També ens acusa de mafiosos inecessàries per a efectuar el desa- cap formació pràctica de com tants dels treballadors les tes, es poden demanar escrivint a de covards perquè pintem a lesllotjament del tren, cosa que es s’instal·len aquestes escales. Igual- certificacions necessàries dels or- spcocgt@terra.es. cases dels “seus” delegats i no a la dels empresaris. Respecte a això, és necessari fer dues considera- cions:Concentracions exigint un referèndum pel Conveni de Correos -El Sr. Alvárez no sap a on pin- tem, ni tan sols si pintem, i si ho CGT Correos Sabadell dels treballadors i les treballadores, en fascicles i, finalment, et donen sa veu que no té els resultats que sap i té proves que es presenti al i l’esborrany del qual que ha pre- l’esborrany sencer. Ara ens han hauria de tenir, tampoc no el co- jutjat;T reballadors i treballadores de l’empresa Correos es van con-centrar el 23 de febrer a Barcelona, sentat fins ara l’empresa és prou negatiu, fins i tot pitjor que el con- veni que hi havia abans. donat dues còpies de l’esborrany però del tema del règim retributiu, que és un dels més importants, no bres. Sabio assegura que es troben en una situació de “total indefen- sió”. -La CGT no té cap culpa que molts treballadors creguin que la UGT és la primera barricada queSabadell, Palma de Mallorca i una Aquesta manifestació va coinci- se’ns ha lliurat res. En el lloc on Davant les intencions de la Di- han denderrocar per a poder lluitarvintena de ciutats de l’Estat espan- dir amb dues manifestacions més hauria d’aparèixer el règim retribu- recció de Correos de tancar la ne- contra els empresaris.yol, convocats per la CGT, i i en el dels treballadors de Correus a la tiu apareix un espai en blanc i no hi gociació del II Conveni Col·lectiu Les nostres llistes dacomiadats,marc d’unes aturades de dues ciutat de Barcelona, una al barri de diu res. que imposarà modificacions en les represaliats, etc. parlen per elleshores, per pressionar en la negocia- Gràcia i l’altra a la plaça de Cata- El que va passar amb l’anterior condicions de treball i en els drets i mateixes i demostren que no somció del Conveni Col·lectiu, reivin- lunya. conveni va ser que l’últim dia ens obligacions del personal laboral i una organització precisament "co-dicant una millora substancial CGT exigeix que Correus doni van enviar l’esborrany final i ens del personal funcionari pels pro- varda".quant a drets, condicions laborals i als treballadors i les treballadores van dir: “Demà se signa l’esbo- pers tres anys, i que només benefi- No sentim que les paraules de laretribucions, i reclamant un re- l’opció de votar l’esborrany final rrany”. Si volies et presentaves i el ciarà l’empresa i els sindicats UGT siguin una acusació o un in-ferèndum sobre el Conveni quan aquest es presenti: “Si l’em- signaves i si no, doncs no. gnants (CCOO, CSIF i UGT), tot sult quant ens anomena “aprenentsCol·lectiu. presa i els sindicats que semblen El sou d’un carter que entri en això sense comptar amb l’opinió de sindicalistes”. Sempre volem En aquest sentit, uns setanta tre- afins diuen que el Conveni que es aquests moments a l’empresa se de la plantilla. aprendre del sindicalisme i noballadors i treballadores de Corre- presentarà és tan bo, no crec que hi situa en 800 euros. Les úniques Des de la Confederació General volem arribar a ser grans “profes-os, convocats per la CGT, es van hagi cap problema a presentar-lo possibilitats d’augment de sou són del Treball, es continuarà lluitant sionals del sindicalisme” com lamanifestar a Sabadell davant de als treballadors i les treballadores. augments en sou variable, és a dir, en defensa de la capacitat de deci- UGT, que és una empresa amb pro-l’oficina de la Via Massagué, per Si tots el veiem bo -si és que és bo, que cobres en funció de la produc- dir per part de les treballadores i fessionals disposats a tot per tal dedemanar a l’empresa que convoqui el signarem”. tivitat de l’empresa i sempre que treballadors sobre el seu propi mantenir els seus llocs de treball.un referèndum per poder votar el Les pràctiques de negociació a no et posis malalt. Qui es posa ma- futur, exigint una consulta-referèn- Creiem que és un bon inici deConveni Col·lectiu, un conveni Correos van de la següent manera: lalt i agafa la baixa, no el cobra. Si dum prèvia sobre el proper Conve- campanya per la CGT: “borden,que s’està negociant sense l’acord et donen l’esborrany del conveni estàs treballant tot l’any i l’empre- ni Col·lectiu. aleshores cavalquem”.Catalunya. Abril de 2006 9
  • 10. TREBALL-ECONOMIAContinua lalluita contra laLOE Jornada de lluita en defensa Federació d’Ensenyament de la CGT del ferrocarril públicD esprés del debat parlamentari en el Congrés dels Diputats, idavant el debat que tenia que fer-se Secció Sindical SFF-CGT Tarragona Een el Senat, la CGT va organitzar el l SFF-CGT va participar, el22 de febrer conjuntament amb al- 2 de març, en una jornadatres organitzacions, una nova jor- europea organitzada con-nada de lluita a nivell de l’Estat es- juntament amb sindicats alterna-panyol en defensa de tius de diversos països, en defensal’ensenyament públic i contra la del ferrocarril públic. Dins d’a-Llei Orgànica de l’Educació (LOE) questa jornada, es van realitzar ac-que vol tirar endavant el govern del cions a diferents ciutats de l’EstatPSOE, una jornada en què sota el espanyol i tancades d’afiliats, comlema “L’educació pública en perill. la realitzada a Tarragona, en què esPer una educació pública, laica, de va portar a terme un tancament dequalitat i que garanteixi la cohesió 24 hores dels delegats del SFF-social”, es van desenvolupar diver- CGT de les empreses ferroviàriesses mobilitzacions i actes. Adif i Renfe-Operadora en el local Des de la CGT, es critica que la del Comitè Provincial. Així ma-LOE és una peça més en la mateixa teix, durant tota la jornada es porta-línia de la Directiva Bolkestein ren a terme diversos repartimentsaprovada pel Parlament Europeu, de fulls informatius a l’usuari enque permet la liberalització i priva- l’estació de Tarragona, així comtització absoluta dels serveis pú- una assemblea permanent de treba-blics, convertint l’educació en un lladors. Entre els motius que vannegoci al que progressivament portar a aquesta acció informativa is’accedirà amb garanties de quali- reivindicativa hi trobem:tat en funció del poder adquisitiu,en funció de la classe social. 1) La política repressiva de 2) Defensa del aspectes que sigui possible (en de- sures suposen la subcontractacióDes de la CGT, es l’empresa Renfe- ferrocarril com a servei senvolupament i implantació de dels serveis a empreses els treba-proposa: públic sistemes de seguretat, en manteni- lladors de les quals tenen pitjors Operadora ment del material i de la infraes- condicions de treball, una forma--una valoració global en positiu de Durant els últims anys, Rodalies Aquest tancament s’emmarcava tructura, en formació del personal, ció més precària i uns sous mésl’educació pública enfront de la Renfe ha optat per una política d’a- dintre de la Jornada de Lluita Eu- en qualitat i freqüència del servei, baixos.concertada; baratiment de costos basada en la ropea contra la privatització del fe- etc.) incrementant les tarifes i re--el rebuig de tota la política de con- retallada de prestació de serveis en rrocarril i les seves conseqüències servant com dividends una part 5) Tancamentcerts educatius i privatització del les seves estacions de viatgers, re- (disminució de la seguretat, aug- substanciosa de les subvencions d’estacions a lesservei públic educatiu; tallada que està portant a que ment del cost públic i increments públiques.-el finançament suficient de l’edu- Renfe canviï el seu personal propi de tarifes, desaparició de serveis comarques decació pública amb un 7% del PIB; de venda de bitllets per a substi- considerats econòmicament poc 4) ERO a Adif i Renfe- Tarragona-una educació pública laica tuir-lo per empreses de seguretat, rendibles, degradació de la qualitat Operadora Vinculat als continus acomiada--i l’adopció de mesures concretes empreses subcontractistes i/o mà- en el servei). Durant els últims ments col·lectius que venim sofrintde millores socials i laborals del quines auto-venda i torniquets de anys, diversos sindicats alternatius, El passat dia 24 de Febrer la Direc- els ferroviaris en els últims anys,professorat i personal. control que han convertit en autèn- combatius i disposats a defensar ció d’Adif i els sindicats UGT, fruit d’una visió purament econo- tiques gàbies les estacions. Això els interessos dels treballadors i de CCOO i SF van signar lERO micista del ferrocarril, orientatTrobada del contribueix determinantment a la societat, ens estem coordinant en 2006-2010, l’afectació final del cada vegada més cap a l’alta velo- l’augment de la inseguretat, a la el territori europeu - juntament qual en el conjunt de la xarxa fe- citat per part del Ministeri de Fo-sindicalisme deterioració de la qualitat del ser- amb companys de França, Itàlia, rroviària arribarà a l’acomiada- ment, ADIF, en la demarcació dealternatiu vei i a la falta d’informació al viat- ger. Suècia, Gran Bretanya, Alemanya i Bèlgica - per a lluitar contra la ment d’uns 2.500 treballadors. En la província de Tarragona afectarà Tarragona i durant aquest mateix any té previst el tancament de di-europeu de Paral·lelament a aquest canvi, a privatització i en defensa dels drets a 43 treballadors que durant aquest verses estacions (Ascó, Riba-roja pitjor en la qualitat i en lo social, socials que tant ha costat aconse- període reuneixen les condicions d’Ebre, Flix i Mora la Nova) amblEnsenyament l’antiga Renfe i l’actual Renfe guir. de prejubilables, suposant més del la consegüent amortització dels Operadora s’han dedicat en els úl- 10% de la plantilla de la província llocs de treball, així com la reduc- 3) Projecte de LleiL a Federació Europea del Sin- dicalisme Alternatiu del sectorde l’Ensenyament (FESAL-E), en tims anys a reprimir totes les rei- vindicacions del seu personal de taquilles, com és el cas de Rodalies Ferroviària de (sense comptar les possibles baixes incentivades). Aquest expedient unit al subscrit ció de personal en les estacions de Reus i Tarragona, i la supressió del Lloc de Comandament de Tarrago-la qual participa la Federació d’En- de Bilbao, on la prefectura de Catalunya per aquestes organitzacions en na.senyament de CGT, va organitzat Renfe-Operadora va decidir san- La intenció del Projecte de Llei Fe- Renfe-Operadora al juliol de 2005 Lamentablement aquest procésdel 3 al 5 de març el 1r Fòrum Ibè- cionar als membres del Comitè de rroviària de Catalunya, presentat per al període 2005-2009, suposa no és nou, havent-se produït tanca-ric a la ciutat de Guarda (Portugal), Vaga amb quatre mesos d’ocupa- pel conseller de Política Territorial una destrucció d’ocupació en el fe- ment d’estacions i/o reducció sig-sota el lema "Sense fronteres, sense ció i sou i una reclamació de 10 i Obris Públiques de la Generalitat, rrocarril de 4.500 llocs de treball nificativa de l’horari de presènciabanderes", en el qual es van portar milions d’euros per danys i perju- és la privatització del servei públic en cinc anys. La repercussió a l’u- de personal en dates no molt llun-a terme diversos debats, xerrades i dicis a la “marca Renfe”. Una ve- ferroviari i la venda de les empre- suari s’aguditzarà encara més si yanes (Torredembarra, Plana deactivitats. En aquesta trobada va gada mes pretenen que els treballa- ses públiques ferroviàries. No es cap, amb el tancament d’innom- Picamoixons, Valls i Montblanc).sortir la proposta de que en el 1r dors paguin la seva dolenta gestió i tracta tan sols d’introduir nous brables estacions, degradació en la El Sindicat Federal Ferroviari deCongrés de la FESAL-E, a Locar- el benefici que es duen les empre- operadors privats, cosa ja de per si qualitat del servei, degradació de la CGT s’oposa de manera rotundano (Suïssa), els dies 29 i 30 d’abril ses privades. A més volen eliminar greu per a la seguretat i el servei, ja les instal·lacions i de la seguretat a totes aquestes mesures que afec-de 2006, es prepari una campanya tot escletxa de sindicalisme com- que els criteris de servei públic es- en la circulació dels trens, etc, i tot ten a la seguretat en la circulació ieuropea d’informació i mobilitza- batiu, impedint el dret de vaga i re- taran supeditats als interessos par- això a canvi d’un augment en les per tant a la de l’usuari del ferroca-ció. Informació sobre la trobada de pressaliant a aquells que les convo- ticulars de les empreses privades tarifes molt per sobre de lIPC. rril, a més de a la qualitat del serveiGuarda i sobre la FESAL al web quen. en aplicació pura del concepte de Les càrregues de treball conti- i al manteniment de les instal·la-www.fesal.it productivitat, estalviant en aquells nuen existint pel que aquestes me- cions.10 Catalunya. Abril de 2006
  • 11. TREBALL-ECONOMIA El tancament d’estacions al Camp de Tarragona i les Terres de l’EbreText i foto: Joan Ramon Ferrandis repetitius ERO. Breso, SFF-CGT Tarragona Aquestes són les conseqüències de tot aquest procés, responsableN ovament, les estacions de directe com n’és la Llei del Sector les comarques del Camp Ferroviari, presentada pel govern de Tarragona i les Terres del PP i aprovada pel del PSOEde l’Ebre s’han vist afectades per després de lleugeres modificacionsun procés en el qual es pretenen el 2004 i que va entrar en vigor altancar quatre de les escasses esta- gener de 2005, assumida al seu torncions que romanien encara obertes per tot el Comitè General d’Empre-en aquestes comarques. Aquesta sa de Renfe, excepte per CGT, aagressió al servei públic ferroviari canvi d’augmentar desorbitada-es concreta en el tancament imme- ment els drets sindicals aportats perdiat de la dependència del Lloc de l’empresa, amb la intencionalitatComandament de Tarragona en la clara d’aplanar el terreny a les em-qual operen 10 agents i que s’enca- preses privades.rrega de la regulació dels trens que En data actual, la seva germanacirculen en direcció a València, així petita, la Llei del Sector Ferroviaricom el tancament, també immediat, de Catalunya, ha estat aprovada ja.de l’estació d’Ascó, deixant-la CGT hi va presentar al·legacions isense personal, així mateix les esta- va proposar un plec d’esmenes a lacions de Móra la Nova, Flix i Riba- totalitat als diferents grups parla-roja d’Ebre seguiran els passos mentaris, a més d’anar teixint unad’Ascó en un breu espai de temps, tada, amb una orografia molt irre- No es pot escapar a qui solament de prestar als usuaris. Aquesta ha xarxa d’informació a la ciutadania,segons ha anunciat el representant gular, plena de túnels, talussos i contempla criteris econòmics en la estat una argumentació contrària a com a principal perjudicada, dema-d’Adif, tot això motivat per raons trinxeres; a més, la línia ferroviària gestió dels béns públics que les es- les dels sindicats majoritaris, que nant de manera explicita l’oposició“tecnològiques”. Fa mesos que transcorre per linterior de la matei- tacions afectades no donen servei solament s’han preocupat de donar frontal a aquest projecte.s’estan realitzant proves del nou xa central nuclear dAscó. solament a les poblacions on es tro- sortides individualitzades als treba- Els delegats i militants de CGTsistema de Control de Trànsit Cen- També hem de tenir en compte ben, sinó que la comarca sencera lladors afectats, sense preocupar-se es troben en permanent lluita contratralitzat (CTC) en la línia de Móra que cap de les estacions afectades utilitza aquesta infraestructura, ve- de la perduda genèrica dels 26 llocs aquestes agressions, han posat enla Nova a Saragossa, i que una ve- disposa de pas inferior de viatgers ritable columna vertebral de l’en- de treball, ni molt menys de l’a- coneixement dels mitjans de comu-gada implantat agilitarà sens dubte per a creuar les vies, i que en el cas torn. Des de CGT s’ha tingut molt gressió social que comporta aques- nicació les nefastes conseqüènciesel trànsit ferroviari, però de cap ma- que no existeixi personal que indi- clar quin era el paper que el sindicat ta mesura. d’aquests processos en multitud denera augmentarà la seguretat en la qui als usuaris aquesta circumstàn- havia d’ocupar en aquest procés, i No és estrany, per altra banda, la rodes de premsa, s’estan realitzantcirculació, ni tan sols la mantindrà, cia, el risc d’atropellament és més s’han oposat contundentment des poca dedicació dUGT i CCOO que repartiments d’octavetes informati-ja que els 16 treballadors que es que evident. A més, la qualitat del del mateix moment que se’ls va a nivell estatal en les empreses de ves als usuaris en les principals es-veuran afectats, entre moltes altres servei es veuria reduïda al mínim anunciar el tancament, presentant Adif i Renfe Operadora han signat tacions, xerrades i debats en tots elsfuncions supervisen el pas dels exponent, quant a informació de les al·legacions a la direcció d’Adif, sengles Expedients de Regulació àmbits on és possible, comunica-trens, confirmant que no existeixen circulacions, retards, venda de bit- encaminades bàsicament al mante- dOcupació que afecten en el seu cions escrites i reunions amb les di-desplaçaments en el carregament, llets i gestió o auxili dels possibles niment dels llocs de treball, amb ar- conjunt un total de 4.500 treballa- ferents administracions implicades,situació perillosíssima en cas de contratemps que poguessin ocórrer guments de pes referits tant a la se- dors i treballadores, i que a Adif su- així com una pressió constant din-produir-se donat l’intens trànsit de als viatgers en l’entorn de les ins- guretat del trànsit ferroviari com a posa el 18% de la plantilla actual, tre dels Comitès d’Empresa de lesmatèries perilloses per la línia afec- tal·lacions ferroviàries. la qualitat del servei que es deixaria picada ja al seu torn pels anteriors i diferents empreses ferroviàries.OPINIÓ: La CGT davant el Pacte Nacional per a l’Educació Federació d’Ensenyament CGT en les seves vessants d’igualtat d’o- mestres i professors per millorar concerts educatius durant la present portunitats, de superació de les di- l’atenció a la diversitat i en canvi el legislatura.E l Pacte Nacional per a l’Educa- ció, signat el passat 20 de marçentre el Departament d’Ensenya- ferències socioeconòmiques, de ge- neradores de convivència, d’escolarització dels i les alumnes curs vinent es vulguin contractar més de 2.500 mestres per cobrir la sisena hora? Per què la despesa - La potenciació de la participa- ció de la comunitat educativa i la gestió democràtica i plural en elsment de la Generalitat i alguns sin- amb especials dificultats... I la educativa del 6% no és una acció centres.dicats i agents socials, es vol ven- xarxa pública suporta un paper sub- de govern i es converteix en mone- - L’increment de les funcionsdre com la superació definitiva de sidiari respecte de la privada en la da de canvi d’aquest pacte? dels òrgans col·legiats de gestióla doble xarxa de centres sostinguts majoria de ciutats catalanes. Per a la Federació d’Ensenya- com a via per potenciar l’autono-amb fons públics (públics i privats Aquest esforç de la pública ment de la CGT, els eixos que hau- mia dels centres.concertats), segons diuen amb la queda arraconat amb un Pacte que ria de tenir un veritable Pacte Na- - La millora de les condicions la-creació d’un /”servei públic educa- torna a desviar una part important cional per a l’Educació haurien de borals i professionals dels treballa-tiu que empari la totalitat de centres de despesa pública cap a centres de ser: dors de l’ensenyament: accés direc-sostinguts amb fons públics i els titularitat privada, on l’objectiu fo- - Un pla de finançament per arri- te de l’actual professorat interí oofereixi un marc d’estabilitat i se- namental és l’obtenció de beneficis bar a una inversió per a l’ensenya- substitut, jornada continuada, dis-guretat que garanteixi el dret a l’e- econòmics. ment públic del 6% del PIB de Ca- minució de la ratio professor/alum-ducació de tots els ciutadans i ciuta- El que un govern d’esquerres talunya en la present legislatura. nes, augment de plantilles perdanes, i que treballin junts amb uns hauria de fer és potenciar de veritat - L’aposta per una xarxa d’ensen- poder aplicar desdoblaments, horesobjectius compartits, des de la coo- peses de funcionament i de perso- la xarxa pública. Per què els fons yament públic única, laica i gratuï- b, atenció específica...peració i la corresponsabilitat”/. nal docent i no docent), tot això a aportats pel Tripartit a les concerta- ta. - La revisió de les competènciesObjectius aquests que es concreta- canvi de la gratuïtat en sis anys. des han suposat uns augments del - Un pla de construccions esco- bàsiques que ha d’aconseguir l’a-rien en la sisena hora obligatòria a El problema de fons, no obstant 8,5 i l’11,7% el 2004 i 2005, res- lars que completés una oferta públi- lumnat, així com els mecanismes ila primària pública i en els contrac- això, és un altre. Només els centres pectivament? Com és possible que ca de qualitat en tots els nivells mitjans necessaris per aconseguir-tes programa als centres concertats de titularitat i gestió pública estan aquest curs no s’hagi pressupostat educatius i territoris. los mitjançant un currículum obert,(amb increment de partides per des- acomplint el paper de servei públic per augmentar les dotacions de - La supressió progressiva dels diversificat i integrador.Catalunya. Abril de 2006 11
  • 12. TREBALL-ECONOMIAConcentracionsde suport aldelegat de CGT RTVE vol acomiadaracomiadat aCorreos de més de 4.000 personesTarragona Secció Sindical CGT RTVE de RTVE. Així, des de la CGT es dona ple suport a la vaga de 24D onant continuïtat a les mobi- hores convocada pel Comitè Inter- L litzacions endegades des de la a Societat Estatal de Parti- centres de RTVE pel dia 5 dabril,Secció Sindical de CGT Correos de cipacions Industrials contra la reducció de plantillaTarragona, amb motiu de l’acomia- (SEPI) ha proposat una re- (fixos i contractats), contra la re-dament del delegat sindical de la tallada de plantilla que afectarà ducció i privatització de RTVE, iCGT Carles Icart per part de la di- 4.026 treballadors i treballadores contra la pèrdua de drets i salaris.recció de Correos de Tarragona, el (3.133 dells fixos o amb contracte Sha de tenir en compte que dessindicat realitza una sèrie de con- indefinit) de RTVE, quasi la meitat de 1982 sincompleix la legislaciócentracions els dimarts i dijous da- de la plantilla anirà al carrer. Així, que obliga a lAdministració a sub-vant la Direcció Provincial de Co- un servei de comunicació que hau- vencionar l’ens públic RTVE, perrreos de Tarragona, en principi fins ria de ser considerat un servei pú- tant les pèrdues han estat promo-a la data del judici. blic, malgrat la baixa qualitat de gudes pels diferents governs. Així doncs, la CGT ha exigit a la bona part de la seva programació i També sha de tenir en compte quecap provincial de CyT, Mercè la seva utilització política per part RTVE no és massa gran si la com-Marín, el compliment de la sentèn- dels partits governants, rebrà una parem amb altres radiotelevisionscia del Tribunal Superior de Justí- sotregada brutal, que també afec- del nostre entorn. I finalment, re-cia de Catalunya, on es declara de- tarà els centres de Catalunya i que Els sindicats de TV3 reclamen marcar que no ens trobem davantfinit el contracte del company comportarà el tancament de la un sector en crisi, no sobra planti-Carles, i que es porti a terme la re- històrica emissora en català Ràdio l’aprovació de la Llei de lla ja que cada vegada es contrac-admissió immediata. 4. El pla de la SEPI estableix el Reforma de la CCRTV ten més empreses de serveis i pro- ductores de programes. EnsAlguns resultats tancament generalitzat de centres Les seccions sindicals dels sin- anys, que CiU va intentar enda- trobem doncs davant un altreeleccions sindicals de treball, amb la desaparició de- missores locals i provincials de dicats presents a TV3 (CGT, SPC, CCOO i UGT) han exigit pú- rrerir i evitar tot i l’acord del Par- lament de Catalunya de desem- exemple de polítiques neoliberals que provoquen successives sub- RNE i la reducció a simples co- blicament a través d’un comuni- bre de 1999, i que el govern contractacions i precarietat i sobre-Dow Jones Reuters rresponsalies de la resta demisso- cat conjunt l’aprovació immedia- tripartit actual es va comprome- explotació dels treballadors, aixíEl 21 de març, es van celebrar elec- res i centres de TVE, així como le- ta de la llei de reforma de la tre a tirar endavant en el Pacte com la potenciació duna ràdio icions sindicals a lempresa Dow liminació de programacions Corporació Catalana de Ràdio i del Tinell. Els sindicats entenen una televisió orientades només alJones Reuters Business Interactive especifiques a Catalunya i les Illes Televisió (CCRTV). La reforma que ja és l’hora que es porti a benefici econòmic.Spain SL , lactivitat de la qual està Canaries. d’aquesta normativa, que regula terme i que és una normativa im- És necessari realitzar la transiciórelacionada amb bases de dades, la Davant aquesta situació des de el funcionament dels mitjans pú- prescindible per a incrementar la democràtica en la radiotelevisióparticipació de la plantilla va ser CGT entenem que no queda altra blics catalans, és un tema que pluralitat i independència dels pública, protegir-la de la voracitatdel 99% i es van triar 3 delegades opció que una resposta contundent s’arrossega des de fa més de sis mitjans de comunicació públics. del sector privat i posar-la al serveide personal. CGT vam obtenir 2 de contra lintent de desmantellament dels ciutadans i ciutadanes.les delegades i CCOO 1.Autobusos de Es prepara la traïció del sindicalisme institucional a ACC SpainBarcelona-TMB Col·lectiu Catalunya i Antonio de l’empresa estan disposats a llui- van tallar lautopista C58 en amb- públicament a aportar 15 milionsCGT va ser el sindicat més votat en Aranda tar per la continuïtat daquesta, i en dós sentits, manifestant-se a la ves- deuros per salvar lempresa, ajutsles eleccions celebrades el dia 7 de aquest interès dediquen tota la seva prada per la Gran Via de Sabadell condicionats a que lempresa es re-març.CGT, 654 vots,, 7 delegatsUGT, 591 vots, 5 delegats A CC, multinacional italiana, amb la complicitat de lante- rior propietari dUnitat Hermètica, energia, per això es mobilitzen (a Sant Quirze de Vallès, a Sabadell, a Barcelona) amb lobjectiu dexpli- fins a arribar a lentrada i sortida de Sabadell Sud col·lapsant laccés a la ciutat. El 23 de febrer al matí la capitalitzés i realitzés inversions i condonés la meitat del deute de la filial espanyola en un mes de ter-SIT, 536 vots, 5 delegats la multinacional sueca Electrolux, car la situació a lopinió pública i C58 va ser tallada de nou; a la ves- mini. Poc més de 10 milions deu-ACTUB, 489 vots, 5 delegats es proposen acabar amb lEmpresa sobretot per a exigir a lAdminis- prada es va bloquejar un dels ac- ros procedents del Ministeri queCCOO, 466 vots, 5 delegats si lAdministració i els treballadors tració que sha de salvar a Unitat cessos al polígon industrial. El 28 dirigeix José Montilla, a través no ho impedeixen. Hermètica encara que per a això de febrer van realitzar una concen- dun crèdit a 15 anys sense interes-CGT es consolida com força més ACC (antiga Unidad Hermética) sigui aquesta la que es faci càrrec tració davant lajuntament de Saba- sos a tornar passats cinc anys, ivotat dintre del transport urbà de compta amb unes 1.000 persones de lEmpresa, ja que no podem dell. El 3 de març, coincidint amb cinc milions més procedents delBarcelona. Més informació: als Centres de Sant Quirze del continuar perdent el teixit indus- la reunió entre ladministració, la programa català dajuts al fomenthttp://www.cgtbus.com Vallès i Cervera. Fabrica compres- trial del nostre país. direcció de lempresa i el comitè de de la investigació, desenvolupa- sors hermètics, exportant per tot el Els treballadors i les treballadres empresa, els treballadors es van ment i innovació (I+D+i).Hotel Juan Carlos I món més del 80% de la producció. d’ACC exigeixen responsabilitat a concentrar davant el CMAC de Però la direcció dACC, supedita És una empresa autosuficient a tots la multinacional, que aquesta es Barcelona. aquests compromisos a un acordCGT, 5+1; CCOO, 4; UGT, 2; In- els nivells, fabriquen productes de plasmi en un Pla Industrial a mitjà A més la plantilla ha continuat amb els sindicats per retallar ladependents, 2 1a. qualitat i compten amb una im- o llarg termini, amb inversors, amb amb el calendari de mobilitza- plantilla de Sant Quirze del Vallès portant cartera de clients en tot el tecnologia i amb un plans social cions, amb aturades de 3 hores 45 en un centenar de treballadors,Cafeteria el Vall món. Però la nefasta política In- que garanteixi lestabilitat del con- minuts per torn els dies 3, 7, 9, 14, amenaçant que sense un pacte endHebron dustrial dElectrolux, anterior pro- junt de la plantilla. Els treballadors 16, 21, 23, 28 i 30 de març. aquest sentit no hi hauria injecció pietari, que només pensava a em- de lempresa també exigeixen una Representants de la Conselleria de capital ni inversions. A més, elCGT, 3; USOC, 3; UGT, 3 portar-se els beneficis sense major participació de la Generali- dIndústria de la Generalitat de Ca- 20 de març va presentar un ultimà- invertir-los a lEmpresa, així com tat per a solucionar aquesta situa- talunya i la direcció dACC Spain tum al sindicats.Pastisseria Mauri ACC, han arrossegat a la difícil si- ció viatjaren a Madrid el dia 28 de fe- Davant daquesta situació, i in- tuació per la qual estan passant els Amb motiu de la situació de llui- brer per a mantenir una reunió al tuint que com en tants altres casosCGT, 2; CCOO, 2; UGT, 1 treballadors i en aquest moment si ta pel manteniment dels llocs de Ministeri dIndústria, a fi daconse- el sindicalisme institucional no es prenen mesures urgents que, treball en què es troben els treba- guir un acord per a rebre ajudes per (CCOO-UGT) ja sestava prepa-Hotel Avenida Palace entre altres sanegen econòmica- lladors i les treballadores dACC a ACC Spain. A començaments de rant per trair un cop més els inte-(parcials) ment lEmpresa la continuïtat de la Spain, shan seguit portant a terme març el ministre dIndústria José ressos dels treballadors i acceptar mateixa corre un seriós perill. una sèrie de mobilitzacions. Montilla i el conseller de Treball les condicions de lempresa enCGT, 2; CCOO, 2 Els treballadors i treballadores El 21 de febrer els treballadors de la Generalitat es comprometien nom "devitar mals majors".12 Catalunya. Abril de 2006
  • 13. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mesSense cap mena de dubte, el tema més des- treva que ha tingut múltiples lectures, des lluita armada a base d’atemptats i assassi-tacat a tots els nivells que s’ha esdevingut dels qui diuen que és la constatació que la nats és una forma d’enfrontament que haen aquest darrer mes ha estat l’anunci per banda armada vol plegar veles després que passat a la història. Hem recopilat les opi-part d’ETA d’una treva indefinida no cir- els colps policials continuats li han fet im- nions de dos pensadors que analitzen el fetcumscrita a cap territori en concret, una possible el futur fins als que pensen que la des de l’esquerra no dogmàtica.Cinc temors El procés de pau basc té el guió escritText: Javier Ortiz (javierortiz.net) enumero: la veritat és que no simpatitza gens Foto: Mireia Bordonada 1r) Minquieta lavenir que pugui amb la idea de la pau. Primer, per- tenir la campanya judicial contra Ba- què pensa –amb raó– que Zapatero Text: Vicent Partal l’altra part. Tan significatiu que ha (director@vilaweb.com) m va enxampar ahir lanunci tasuna, lexponent principal de la pot obtenir-ne un actiu electoral de pogut mantenir la pugna durant dè-E de l’«alt el foc permanent» dETA amb el peu canviat. Es-tava a la Facultat de Ciències de la qual és en aquests moments lacció del neo-Garzón de lAudiencia Na- cional, Gran Marlaska. Els dirigents primera magnitud, i segon perquè la permanència del conflicte afavoreix el manteniment i el desenvolupa- Foto: Mireia Bordonada Els processos de pau no apareixen cades. Únicament quan el full de ruta és clar comença el procés de pau, queInformació de Santiago xerrant amb de lesquerra abertzale ja han anun- ment del seu discurs maniqueu i tre- mai perquè sí ni sobren duna mane- és lent i que demana un marge deels alumnes de tercer curs de Perio- ciat que res del que passi en aquest mendista. ra màgica. maniobra a tothom, perquè cada partdisme i va ser un estudiant qui em va front variarà la seva determinació de 4t) En estreta vinculació amb això, Els conflictes importants duren dè- puga vendre a la seua clientela ladonar la notícia. Mhauria vingut bé protegir la treva, però em costa creu- em fa por que la posició de la dreta cades i comencen a resoldre’s quan nova situació i evitar tensions inne-afrontar una situació com aquesta re que ningú tingui la temptació de es vegi afavorida per les tendències és una evidència assumida pels con- cessàries. Normalment dura anys.amb més recursos materials a la respondre a la fustigació judicial re- més enquistades i immobilistes del tendents que ningú no pot guanyar; En un procés de pau, quan s’hameva disposició. Tenia ja concertats activant la kale borroka i posant-la mateix PSOE, que no tenen res de quan, més enllà de la retòrica del dia arribat en aquest punt, sempre sealtres trobades i entrevistes, però al en primer pla. menyspreables i que, a més, estan a dia, ja se sap que no hi haurà ven- sap com s’acabarà. La qüestió ésfinal vaig aconseguir fer un buit per a 2n) Em preocupa la possibilitat en sintonia amb molt amplis i enfurits cedors ni vençuts, ni que el conten- com arribar a aquest final.tornar a lhotel on estem allotjats i que, si avança el diàleg entre el Go- sectors de lopinió pública existent ciós durara una generació, dues o Per exemple, tots sabem que Pa-canviar la columna que ja havia en- vern de Zapatero i la direcció dETA de l’Ebre cap a baix. tres més. lestina i Israel seran dos estats inde-viat a “El Mundo”, substituint-la per de cara a propiciar l’autodissolució 5è) En fi –almenys per avui–, Quan passa això, normalment, pendents que compartiran Jerusa-una altra més dacord amb el mo- de lorganització armada, pugui temo que Zapatero no satreveixi a uns i altres comencen a pensar en lem com a capital. O que el government, abans de tornar al centre de haver-i un sector daquesta que re- actuar amb la deguda determinació l’eixida possible dun conflicte que britànic es retirarà d’Irlanda, peròSantiago per a donar la conferència accioni negativament, sescindeixi i per a afavorir la marxa de les coses, ningú no pot aguantar permanent- que retindrà poders de tutela sobreque tenia prevista sobre «Poder i reprengui les accions violentes. Que prenent mesures ràpides en relació ment durant dècades. I aleshores la comunitat unionista del nord.mitjans de comunicació». sorgeixi el que en largot del ram pe- al col·lectiu de presos bascos (acos- sobre un pre-procés, normalment in- En el cas basc, el full de ruta diu Vaig treure algunes estones soltes riodístic solem anomenar «una ETA tant-los a Euskadi, com a primera formal, en què no hi ha contactes di- que hi haurà dos processosper a escoltar la petita ràdio que “autèntica”», en al·lusió al que va providència), afavorint la constitució rectes, però sí dindirectes. Uns i al- paral·lels: una negociació entre ETA isempre duc amb mi i anar assaben- succeir a Irlanda. En el nostre cas, i de la famosa taula de partits enca- tres van temptejant discretament el govern espanyol per a parlar delstant-me de les reaccions suscitades a diferència del que va passar a Ir- rregada dabordar els problemes po- quins serien els punts d’acord i co- presos, en què ETA renuncia a parlarper la notícia. Aquest matí, a molt pri- landa, alguna cosa així podria posar lítics de l’anomenat «conflicte basc» mença a dibuixar-se el full de ruta de política. I una mesa de partits bas-mera hora, he pogut connectar-me en perill, si és que no envia a rodar- i propiciant una campanya de peda- que l’acord seguirà. Un full de ruta en cos, tots, que dibuixaran en un full enamb Internet i posar-me més al co- ho tot, tot lavançat a favor de la pau, gogia política intensiva que vagi re- què els dos contendents accepten blanc un nou esquema institucionalrrent. De totes maneres, continuo perquè aquí la posició del Govern modelant lestat dànim de la impor- que hauran de cedir una part dels basc. Esquema que els bascos rubri-encara tenint un enutjós dèficit din- central és molt més precària. tant proporció de la ciutadania objectius maximalistes, però en què, caran via referèndum i que accepta-formació que hauré danar cobrint 3r) Això em porta al tercer factor espanyola que ara per ara es mostra normalment, la part dominadora es ran tant ETA com el govern espa-durant els pròxims dies. inquietant, que és la posició de la molt reticent a tot això. Bé, ja hi veu obligada a cedir més, com siga nyol. Advertit això darrer, assenyalaré dreta espanyola. Aquesta, encara haurà temps danar tractant més en que, habitualment, el conflicte té lori- Ahir Zapatero i Ibarretxe van par-els aspectes que –així, inicialment– que sent cert pudor a lhora de mani- detall tots aquests assumptes. I gen en la sensació d’opressió que lar respectant tothora aquest full deem resulten més preocupants. Els festar els seus veritables sentiments, més. viu un contingent prou significatiu de ruta. Prova que anem bé.Catalunya. Abril de 2006 13
  • 14. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Cronologia > EL MOVIMENT > DELS MOVIMENTS ‘Salvem la Platja Un afiliat de CGT Llarga de Tarragona’ denuncia abusos per part de la Policia Local de València Gabinet de Premsa CGT-PV Desgraciadament, els abusos perpe- trats per la Policia Local de València Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgt.es - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.org www.cgt.es www.rojoynegro.info són massa freqüents, però no ho són tant les denúncies que aconseguixen El Ministeri de Medi Ambient i lAjunta- vore la llum pública i molt menys les ment de Tarragona volen urbanitzar la FINS AL 15 DE MARÇ quanta persones es van manifestar pel Pla dInfraestructures de Transport de pordà). Lagricultor va decidir cremar la logistes i ambientalistes a la Facultat celebració reivindicativa, destacant la 10 PERSONES disfressades de page- Gaià. sentències judicials que condemnen platja llarga de Tarragona, una de les poques que permeten evocar el pais- ▼ poble en contra del desallotjament. (CI) Catalunya, al centre internacional de premsa de Barcelona. (CI) collita per impedir que entrés a la cade- na alimentària i per protestar contra la- de Ciències Jurídiques de la Universi- tat Rovira i Virgili de Tarragona. manifestació unitària del vespre pel centre de Barcelona. Les Dones de la sos repartiren octavetes contra els pro- ductes transgènics a les portes de la MÉS DE 200 persones van participar a la marxa reivindicativa organitzada per els cossos de seguretat de l’Estat per excedir-se en les seues funcions. satge original del litoral tarragoní i ca- NOU DESALLOTJAMENT de lAte- NOVA OCUPACIÓ a Molins de Rei, es nomenat decret de coexistència que CGT participaren amb una pancarta Fira Alimentària de Barcelona. (CI) diverses entitats ambientalistes amb El cas de TCB, afiliat a la CGT, és una talà. DIJOUS 16 DE FEBRER neu Llibertari de Gràcia (Barcelona). tracta duna casa situada al carrer Mi- pretén aprovar pròximament la Gene- amb el lema "Dones acomiadades de lobjectiu de protestar contra els projec- més entre les situacions inesperades i Des del col·lectiu de persones que CONTRA LA PRIVATITZACIÓ de la Des del març de 2005 es trobava a la quel Tort. (CI) ralitat. (CI) SEAT, readmissió". Pel matí, es ce- DISSABTE 11 DE MARÇ tes inclosos al Pla dInfrastructures de grotesques que es produïxen quan promouen la campanya "Salvem la Plat- seguretat industrial, assemblea i con- finca del carrer Benet i Mercadé. No es lebrà una concentració a la plaça Sant CONCENTRACIÓ convocada per la Transport de Catalunya que afecten l’“autoritat” tracta d’imposar sense raó ja Llarga", que compta ja amb el suport centració de treballadors davant la van practicar detencions. (CI) DIVENDRES 24 DE FEBRER DIMARTS 28 DE FEBRER Jaume de Barcelona, per reivindicar el Plataforma "Salvem la Platja Llarga" a Collserola, entre els quals es troba la el seu criteri. del Gepec - Ecologistes de Catalunya, Conselleria de Treball i Indústria de TALLS DE TRÀNSIT als carrers Aragó LA COORDINADORA Tarragona Pa- CONCENTRACIÓ i cassolada a la dret a escollir on i com es vol parir. A Tarragona. construcció del Vial de Cornisa. (CI) T. va deixar aparcada la seua furgo- la Plataforma Alternativa Baix Gaià, Barcelona; convocades per CGT. i carretera de Sants de Barcelona en trimoni de la Pau es concentra al de- plaça Orfila del barri de Sant Andreu de Lleida, la CGT i daltres col·lectius es EN RESPOSTA a algunes agressions CONCENTRACIÓ a Tarragona pel neta en el carril bus. En adonar-se de la lAssemblea de ciutadans, ciutadanes i protesta per lempresonament den matí, continuant la protesta contra la Barcelona contra la construcció dels manifestaren sota el lema "No a la feixistes patides pels joves de la co- tancament de Guantànamo. presència d’un policia local i d’una grua moviments socials de Tarragona, la DIVENDRES 17 DE FEBRER Ruben i Ignasi, joves anarquistes acu- presència dun submarí de lexèrcit es- calaixos urbanístics del tren AVE-TAV. doble jornada. Que no et robin el marca i contra el desallotjament del NOVA OCUPACIÓ a El Prat. Es tracta municipal, es va acostar ràpidament CGT, el Casal Popular Sageta de Foc, i EL CENTRE DE CULTURA Contem- sats de diversos actes de sabotatge. panyol al Port de Tarragona. Al vespre (CI) ASSEMBLEA de no fixos de la sanitat, temps". centre social ocupat de Calafell, es dun edifici situat al carrer Mossèn per retirar el cotxe, al que l’agent va re- altres entitats adherides o a punt de fer- porània de Barcelona acull un acte pú- (CI) protestà contra la presència dun auto- als locals de Via Laietana de la CGT de PER LABSOLUCIÓ de Sergio L. D., convoca una concentració al Vendrell, Cinto Verdaguer. La policia nacional va plicar instant-li a pagar en eixe moment ho. volem informar a la ciutadania dels blic en defensa dels drets civils i polí- car militar a la plaça Imperial Tàrraco. DIMECRES 1 DE MARÇ Barcelona, es va tractar la situació de una de les 100 persones detingudes amb la participació dunes 200 perso- identificar la major part del jovent con- el desenganxament de la grua (60 diferents aspectes de la campanya. tics de més de 50 ciutadans bascos DIMARTS 21 DE FEBRER LALTRA CAMPANYA a Mèxic. Passi NOVA OCUPACIÓ al barri de Coll- les convocatòries i les properes ac- durant la Cimera de Barcelona de lany nes. (CI) centrat en suport de la nova ocupació. euros!!!), el desenganxament d’una en- amb motiu del macrojudici que sestà MEMBRES DE LA PLATAFORMA No de vídeo i debat, organitzat pel Col·lec- blanc (Barcelona). Es tracta duna cions per desenvolupar. 2002, i que senfronta a una petició fis- JORNADA PER LAUTOGESTIÓ al (CI) ganxada que no s’havia produït. T. va Els objectius proposats són: celebrant a l’Audiencia Nacional dins al Pla Caufec (Esplugues de Llobre- tiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Za- casa situada al carrer Llobregat 139. cal de fins a 7 anys de presó; es con- Centre Social Autogestionat Can Vies FINALITZEN LES JORNADES "Enre- contestar que en tot cas li enviaren una del sumari 18/98. (CI) gat) aconsegueixen aturar el desnona- patista, a la Casa de la Solidaritat de (CI) voca una concentració de solidaritat del barri de Sants de Barcelona, orga- dades: allò polític, allò tecnològic, allò multa per mal estacionament. Així, va 1- Aturar la construcció del passeig ES FA PÚBLICA la sentència abso- ment de la Masia de Ca n’Oliveres i Barcelona. davant dels jutjats de Barcelona, men- nitzada pel col·lectiu Negres Tempes- de dones", a lEspai Jove Bocanord de pujar al seu cotxe i se’n va anar. projectat. lutòria contra els policies suïssos que mantenir al seu actual masover. (CI) NOVA OCUPACIÓ al barri de Sants de DIJOUS 2 DE MARÇ tre es realitza el seu judici. tes. Barcelona, dintre dels actes amb motiu De sobte, T. es va adonar que no un, 2- Preservar els espais naturals a la tallaren la corda amb que es penjaren DESALLOTJAMENT DE LATENEU Barcelona. Es tracta dun edifici de vi- CONCENTRACIÓ davant del Parla- LA FEDERACIÓ dEnsenyament de MANIFESTACIÓ a Cerdanyola del del 8 de març, dia internacional de la sinó tres patrulles de la policia munici- reraplatja que resten desocupats: els dun pont dos activistes barcelonins al de Calafell per part de la Guardia Civil, vendes situat al carrer Dalmau 21. ment contra la privatització de la segu- CGT del Vallès convoca una concen- Vallès contra el desallotjament del dona treballadora. (CI) pal estaven perseguint-lo. Ràpidament encara espais lliures, amb vegetació pont dAubonne durant les protestes més de 50 persones es manifestaren retat industrial, convocada per CGT, tració de protesta contra la sisena hora Centre Social Ocupat La Ramona. (CI) va detindre el seu cotxe i en una manio- natural, fins la via del tren. contra el G-8 dEvian. Una de les per- contra el seu desallotjament. Es pro- DISSABTE 25 DE FEBRER junt amb daltres organitzacions. a lescola pública davant del STT de ES PRESENTA (amb un cabaret poè- DILLUNS 13 DE MARÇ bra perillosa els vehicles policials el 3- Ordenació i restauració d’aquest sones penjades caigué, però salvà la dueixen 6 detencions, 4 de les perso- GUERRA, OCUPACIÓ i resistència al JORNADA DE LLUITA a Tarragona en Sabadell. tic) un nou espai llibertari al barri de QUATRE PERSONES de la Platafor- van rodejar. Un dels agents, a més d’e- espai natural, d’acord amb un projecte vida, malgrat que amb lesions irrever- nes detingudes han hagut de rebre al- pròxim orient: jornades de reflexió i de defensa del ferrocarril públic. Tanca- Sants de Barcelona. Es tracta de LA- ma "No Volem Autopista" van ser de- xigir-li la documentació, el va invitar a prou respectuós envers els seus valors sibles. (CI) guna mena datenció mèdica. (CI) punt de partida davant de properes ment dels delegats del Sindicat Fede- DIJOUS 9 DE MARÇ teneu, situal al carrer Maria Victòria, tinguts a Eivissa per la Guardia Civil obrir el maleter de l’automòbil, on hi biocenòtics i paisatgístics. MANIFESTACIÓ A EIVISSA contra la CONCENTRACIÓ A GIRONA contra mobilitzacions, convocada per la Plata- ral Ferroviari de CGT al local del co- CONCENTRACIÓ DAVANT del con- 10. (CI) per aturar una excavadora. Estan acu- havia un televisor, un DVD i cinc pel·lí- La Platja Llarga de Tarragona (d’uns construcció duna autopista pel mig de les agressions denunciades pel seu forma Aturem la Guerra de Barcelona. mitè de lestació de Tarragona. cessionari Volkswagen de Rambla Ca- RODA DE PREMSA en què es va pre- sades de resistència, desobediència, cules. El policia li va demanar la factura dos quilòmetres de llargada) és un lilla, amb la participació de més de advocat Xavier Asensio el 22 de no- talunya de Barcelona, en protesta pels sentar la recollida de signatures de la desordres públics i coaccions. (CI) d’eixos objectes i quan T estava respo- espai ple de vida, de gran bellesa, una 20.000 persones. (CI) vembre passat, mentre feia el trajecte DIVENDRES 3 DE MARÇ 660 acomiadaments. Plataforma "Eïvissa al límit", una inicia- DESSALLOTJAMENT dun habitatge nent que en eixe moment no tenia cap de les darreres platges on es pot evo- ACTE INFORMATIU i lúdic a la casa en tren Granollers-Girona. (CI) XERRADA DE LA XARXA Contra la CONCERT EN RECORD a les vícti- tiva legislativa popular contra la cons- ocupat al barri de Gràcia de Barcelona, rebut va vore com la grua municipal es- car el paisatge original del litoral tarra- ocupada Ruïna Amàlia (barri gòtic de Precarietat del Baix Llobregat sobre mes dIraq al Museum Café de Tarra- trucció de lenllaç entre Sant Antoni i al carrer Torrent de lOlla 189. (CI) tava tractant d’enganxar la seua furgo- goní, i gaudir d’un íntim contacte amb Barcelona) per part damics i familiars DIMECRES 22 DE FEBRER lactualitat dels acomiadaments a Seat; “PROU ASSETJAMENT als i les im- gona, organitzat per la Coordinadora laeroport. (CI) neta. T. va pujar al seu vehicle i va inten- la natura. dels empresonats pels fets de Sant CONFERÈNCIA DATTAC-GRÀCIA al Kasal Okupat del Prat. migrants als transports i a la via públi- Tarragona Patrimoni de la Pau. JOAN CLOS surt escaldat duna visita DIMARTS 14 DE MARÇ tar arrancar-lo. La resposta dels agents Al seu llarg s’aprecien, malgrat que Pere Més Baix. Es va aconseguir cele- "La precarietat laboral a la societat ac- ca”: manifestació a Terrassa, amb la CONCENTRACIÓ DAVANT dels jut- al barri de Sants de Barcelona per pre- PRESENTACIÓ del llibre "Memorias va ser tan immediata com brutal: un de forma residual, fragments dels an- brar malgrat la forta pressió mediàtica tual", al Centre Cívic La Sedeta de Bar- participació dunes 300 persones. jats del passeig Lluís Companys de sentar el "soterrament" (calaix) de les de un anarcosindicalista de acción, d’ells va traure la defensa i va trencar la tics ecosistemes costaners sobre relleu en contra. (CI) celona, amb la participació de Julio del Barcelona en suport als joves del cas vies, davant les protestes de la Plata- Paulino Díez" a la Biblioteca Pública lluna davantera. T. va apagar el motor i pla que ancestralment poblaven les EL BUTLLETÍ “CONTRA-INFOS” de- Alamo (CGT). DIUMENGE 5 DE MARÇ "4 del 4", amb la participació duna cin- forma Soterrem les Vies. (CI) Arús de Barcelona, amb la presència un nou colp va fer miquetes la finestre- platges del Camp de Tarragona. nuncia que "una parella presencia una “PARAULES PER LA PAU”: concen- quantena de persones. (CI) UNES DESENES de feixistes i neona- de Manel Aisa i Eloi Martín. ta del copilot. Van obrir la porta del con- I molta gent de Tarragona i voltants detenció amb agressió i acaba insulta- DIJOUS 23 DE FEBRER tració mensual a la plaça de la Font de zis assalten el Castell de Montjuïc CONCENTRACIÓ davant del Conso- ductor, van traure a T., el van tirar a ens l’apreciem molt, entre altres raons da, vexada i denunciada pels Mossos" TREBALLADORS DE CORREUS es Tarragona per denunciar la presència DIVENDRES 10 DE MARÇ (Barcelona), "per tal de denunciar el lat de Méxic, convocada pel Col·lectiu terra, amenaçant-lo de trencar-li les perquè poden arribar-hi fins i tot sense a la comissaria del passeig d’Andreu concentraren a Barcelona, Sabadell, de vaixells de guerra al port, organitza- seu retorn a la ciutat de Barcelona". en Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatis- dents si demanava ajuda als vianants i vehicle, ja què hi passen a prop dues lí- Nin de Nou Barris (Barcelona). (CI) Palma de Mallorca i una vintena de da per la Coordinadora Tarragona Pa- ta, dacord amb la crida feta per la Co- li van posar els grillons brutalment, tant nies d’autobusos urbans. ciutats de l’Estat espanyol, convocats trimoni de la Pau. DIUMENGE 12 DE MARÇ missió Sexta de lEZLN. que li van causar lesions. Després el Per altra banda, el seu extrem nord DISSABTE 18 DE FEBRER per la CGT, per pressionar en la nego- ONADA DE DESALLOTJAMENTS al van traslladar a la Direcció Superior de enllaça amb un paratge excepcional: el DURANT TOT EL CAP DE SETMA- ciació del Conveni Col·lectiu. Posterior- CARAVANA DE COTXES des de Vic DIMARTS 7 DE MARÇ barri de Sants de Barcelona. Són de- Policia, on va romandre detingut 32 Bosc de la Marquesa. Aquest pinar és NA es celebra al barri de la Guineueta ment es manifestaren els treballadors fins Girona, contra la línia de Molt Alta “FRANCESC FERRER i Guàrdia, lli- sallotjades quatre cases. Els desallot- hores. Fa uns dies, T. va comparèixer un hàbitat molt delicat i tampoc convé de Barcelona la trobada de construcció de Sabadell, i a Barcelona van haver- Tensió Senmenat-Bescanó, organitza- bertat i educació”. La CGT de Ponent jats denuncien que ni mossos desqua- davant del jutjat penal de València com gens facilitar-ne l’accés. zapatista, proposta per la construcció hi dues manifestacions, una a Gràcia i da per la Plataforma No a la MAT. organitza un curs de lliure elecció a la dra ni operaris els hi varen ensenyar a acusat. La Fiscalia sol·licita penes de El passeig, que tindria 6 metres d’am- dun espai de trobada de les lluites i re- una altra al centre de la ciutat. NOVA CONCENTRACIÓ al port de Facultat de Ciències de lEducació en cap moment cap mena dordre judi- presó per desacatament a l’autoritat, re- plada a la major part del seu traçat, i sistències a Catalunya. LA CGT DE TARRAGONA, junt a dal- Tarragona contra la presència al port sobre la figura de Francesc Ferrer i cial. (CI) sistència, etc. quatre fins al fons de la platja, atempta LES VERITABLES conseqüències de tres entitats associatives i sindicals, dun submarí de lexèrcit, convocada VÍDEO-DEBAT als locals de la CGT Guàrdia i la relació entre llibertat i edu- JUDICI CREUAT A LLEIDA entre un Però el juí també ha resultat es- contra els valors paisatgístics i bio- lenergia nuclear. Trobada formativa emet un comunicat de protesta contra per la Coordinadora Tarragona Patri- de Barcelona, sobre la impunitat dal- cació. jove i els mossos desquadra amb un trambòtic i molt aclaridor: Només tres cenòtics d’una de les poquíssimes plat- sobre els aspectes amagats daquesta la visita dun submarí de l’exèrcit es- moni de la Pau. guns metges: "Mi hijo Arturo", amb la VÍDEO-COL·LOQUI: "Prostitució, es- intercanvi dacusacions. Es preveu que dels quatre policies que van dur a terme ges naturals que encara ens queden, energia a Barcelona, organitzada per panyol al port de la ciutat. Es fa una TAULA RODONA: la nova ciutadania, participació dIsabel Ferragut (mare clavatge i/o negoci", amb la participa- el jove sigui absolt i que la condemna l’operació estaven presents i el quart omplint-la de palmeres, tamarius, faro- la Coordinadora Tanquem les Nucle- primera concentració de protesta, con- al Casal lOcell Negre de Lleida, amb la dArturo). ció dOlímpia (exprostituta i empresà- als mossos desquadra en el cas que “testimoni” era un altre agent, amb ca- les, i pedra d’Ulldecona, i sense oposar ars. vocada per la Coordinadora Tarragona participació dEster Sancho, Gerard CONCERT EN RECORD a les vícti- ria), amb la projecció de la pel·lícula es produís fos prou lleu. (CI) misa negra i aspecte de neonazi, que cap barrera al pas dels cotxes fins al Patrimoni de la Pau. Nogués, Arnau Comes, i Faiza Ratbi. mes dIraq a La Vaqueria de Tarrago- "Princesas", als locals de la CGT de res tenia a vore amb els fets, encara fons de la mateixa. DILLUNS 20 DE FEBRER LAGÈNCIA CATALANA de Protecció na, organitzat per la Coordinadora Ta- Barcelona, organitzat per la Secretaria XERRADA-COL·LOQUI a Esplugues: DIMECRES 15 DE MARÇ que afirmava ser-ne un dels protagonis- Trobareu més informació sobre el NO A LAUTOPISTA DEÏVISSA: 200 de Dades obre expedient sancionador DIUMENGE 26 DE FEBRER rragona Patrimoni de la Pau. de Gènere daquesta federació local. "Davant les agressions feixistes, què 10È ANIVERSARI de lAteneu Popular tes. Així mateix, el policia que es va ob- projecte aprovat i la campanya al web persones aconsegueixen tallar les a l’Ajuntament de Barcelona per la PERSONES PERTANYENTS a diver- ha passat? què estem fent? què es pot La Torna del barri de Gràcia (Barcelo- cecar en el pagament del desenganxa- www.moviments.net/platjallarga obres malgrat el fort desplegament po- identificació exhaustiva a que sotmet a ses organitzacions i col·lectius ambien- DISSABTE 4 DE MARÇ DIMECRES 8 DE MARÇ fer?" al Casal Robert Brillas. na), amb la xerrada "lluites urbanes, ment va arribar a afirmar que “és un També hi ha una llista de distribució a licíac. (CI) les prostitutes del barri de Sant Antoni i talistes i antitransgènics van cremar la VERITABLES CONSEQÜÈNCIES de "+DRETS, -IMPUNITAT i tota la lliber- CONCENTRACIÓ a la plaça Universi- “VOLEM UN RIU VIU, salvem el barris en lluita i lluita global". roig” com a justificació per al seu enca- http://www.moviments.net/cgi-bin/mail- DESALLOTJAMENT de la Casa Nova del Raval. (CI) collita dun camp de blat de moro lenergia nuclear. Trobada formativa, tat". Diada internacional de la dona tre- tat de Barcelona contra la construcció Gaià!” Marxa per la recuperació de lai- CONCENTRACIÓ als jutjats de Ronda botament i posterior desplegament de man/listinfo/platjallargatarragona de Molins de Rei, espai que portava UNA TRENTENA DENTITATS am- ecològic que havia estat contaminat aspectes amagats daquesta energia, balladora. Tot dactivitats arreu de Ca- de lautopista dEivissa, amb la partici- gua del riu Gaià i la conservació de Sant Pere de Barcelona en solidaritat mitjans policials. dos anys ocupat. Al vespre, unes cin- bientalistes demanen la retirada del amb transgènics a Albons (Baix Em- organitzada per diverses entitats eco- talunya amb motiu daquesta pació dunes 300 persones. (CI) lentorn natural de lembassament del amb els acomiadats de SEAT. (CI)14 Catalunya. Abril de 2006 Catalunya. Abril de 2006 15
  • 15. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CONVOCATÒRIES La FESAN-CGT Jornada de mobilització antinuclear el 22 dabril organitza unes Jornades sobre Sanitat La Federació de Sanitat de la CGT (FESAN-CGT) organitza, els dies 5 i 6 Campanya Tanquem les les centrals. El cicle del combusti- de maig, les I Jornades Estatals de Sa- Nuclears ble nuclear (tant la part davantera nitat, que tindran lloc a Saragossa. com la posterior al reactor) és una Aquestes Jornades, es plantegen l proper 22 dabril de 2006 enorme font de residus radioactius com un estudi de la situació estatal de la Sanitat Pública i de com aconseguir una línea d’actuació comú de la CGT en E farà 20 anys de laccident a la central nuclear de Txernò- bil. Arreu dEuropa es preparen ac- (apilonaments destèrils de la mine- ria durani, urani empobrit, combus- tible gastat, etc.). matèria d’acció sindical, reivindica- cions per recordar la data en què La nucleocràcia catalana i es- cions, eleccions sindicals, campanyes va passar allò que, segons la nu- panyola vol allargar la vida de les contra la privatització,… cleocràcia, era impossible que es- centrals nuclears existents tant Per a informació i inscripcions: devingués. I no solament es prepa- com es pugui. Si se surten amb la www.fesancgt.org i ren accions per recordar el fet, sinó seva, això suposarà un enorme risc fesan@fesancgt.org que totes les accions tindran per per a la població, perquè a mesura objectiu mobilitzar lopinió pública que es van fent velles va augmen- per reclamar laturada de tots els tant la probabilitat docurrència Informació sobre programes nuclears, tant «civils» daccidents, no només a les cen- com militars, ja que els fets han de- trals sinó als magatzems de resi- cursos de formació mostrat a bastament que no es dus que sallotgen al costat de les Des de la Secretaria de Formació de la poden diferenciar els uns dels al- centrals. CGT de Catalunya, en coordinació amb tres. La societat nuclear és una socie- el CESL, s’ha fet una relació de cursos A Catalunya, la Dictadura fran- tat que imposa decisions al marge entre els cursos oficials de formació quista va imposar-hi 4 reactors nu- de la democràcia, que concentra el professional que el Departament de clears. Aquella decisió antide- poder i que vulnera els drets de- Treball i Indústria. mocràtica (ja que no hi va haver cap mocràtics a gaudir de les energies Per conèixer el llistat de cursos i els consulta a la població sobre lopció lliures, netes i renovables, que de requisits que cal complir per poder-los sol·licitar, cal posar-se en contacte amb tecnològica energètica nuclear, ni cap debat democràtic) va hipotecar Llista de correu antinuclear i forma gratuïta ens envia el Sol. Per exigir laturada i el tanca- la Secretaria. D’altra banda, es necessi- el present, com ho demostra el fet materials informatius ment de totes les centrals nuclears ten formadors pels cursos, tot aquell o que avui Catalunya vagi a la cua de avui en funcionament a Catalunya, aquella que vulgui se formador/a l’hau- les energies renovables a lEstat es- Ecologistes en Acció de Catalunya a lEstat Espanyol, a Europa i arreu ria de sol·licitar a aquesta secretaria. panyol i a Europa. del món, les persones sotasigna- L’interessat/ada haurà de presentar el Tot i la gran mobilització de la so- La Coordinadora Tanquem les Nuclears formada, per més de 50 des fem una crida a tota la societat programa i el seu currículum abans del cietat catalana contra els projectes entitats del teixit associatiu de Catalunya, hem engegat una llista catalana, a les organitzacions cívi- 31 de maig. Per aquell que vulgui ser dobertura de mines durani i de de correu amb lobjectiu dintercanviar informació sobre els as- ques, socials i polítiques, a les em- formador/a el termini de presentació és construcció de reactors nuclears al pectes amagats de lenergia nuclear. preses (especialment les dener- fins el dia 19 d’abril. Per qualsevol nostre país, es van arribar a cons- Per a donar-se dalta només cal que cliqueu a : gies netes), a manifestar plegats el dubte o suggeriment no dubteu en truir 4 reactors. Les multinacionals http://www.grups.pangea.org/mailman/listinfo/tanquemlesnu- rebuig clar i decidit a lenergia nu- posar-vos en contacte amb Bruno Val- que volien extreure lurani que hi ha clears i ompliu el qüestionari de membre de la llista. Evidentment clear i a donar suport a les energies tueña trucant-me als següents núme- dessota terra en alguns indrets de la baixa és automàtica en quant es desitgi. lliures, netes i renovables. ros: 605.34.10.72 ó bé al 93.773.14.78. casa nostra, van haver de marxar i Des pas recordem també que a http://www.ecologistesenac- Per això fem una crida a mani- abandonar el projecte a causa de cio.org/temes/nuclear/tln/tlnmaterials.htm podeu descarregar tots festar-nos el pròxim 22 dabril de la reacció popular de les comar- els materials presentats a les Jornades "Veritables conseqüèn- 2006 a Barcelona, coincidint amb Nou web del CSO La ques afectades. cies de lenergia nuclear - Trobada formativa sobre aspectes ama- el Dia de la Terra, que se celebra Avui, tenim encara 3 centrals nu- gats daquesta energia", organitzades a Barcelona i Tarragona per arreu del món, des que lany 1970 Gàbia de Lleida clears en funcionament (això quan Greenpeace, Ecologistes en Acció de Catalunya i el Grup de Cien- un petit grup dactivistes va impul- Es troba en funcionament la nova pàgi- funcionen!, ja que Vandellòs II sha tífics i Tècnics per un Futur No Nuclear. També podeu descarregar sar aquesta iniciativa popular que na web del CSO La Gàbia, alhora que passat força mesos aturada). I la un PWP amb els principals arguments contra lenergia nuclear per ha esdevingut internacional. També des de al casa ocupada es fa una fa nucleocràcia ara ens bombardeja tal de fer presentacions i actes informatius. Sorganitzaran troba- convoquem a accions descentralit- saber que qualsevol persona que hi amb reiterats missatges per fer-nos des explicatives sobre el contingut del PWP per tal de fer pràcti- zades arreu de Catalunya. És el vulgui establir contacte ho pot fer. El creure que sense la nuclear no hi ques sobre com aprofitar els seus recursos. moment de reclamar laturada nu- seu correu és okupeslleida@movi- ha energia elèctrica suficient. clear i el 100% denergies renova- ments.net i la nova pàgina web: Aquestes centrals en funcionament fera que contribueixen significativa- vius que en depenen. A més a més, bles. www.moviments.net/lagabia aboquen quantitats gens menys- ment a lenverinament radioactiu generen residus radioactius que Les nuclears van matar el pre- preables de radioactivitat a la bios- dels sistemes naturals i dels éssers són emmagatzemats al costat de sent. Volem que matin el futur? La Comissió Confederal de ‘Gran Superficie’, documental Solidaritat amb Chiapas de la sobre publicitat i consum CGT recull diners per a projectes Vídeo documental realitzat per DivX del documental de forma Projectes del Municipi Autònom material tècnic audiovisual, amb ConsumeHastaMorir sobre el lliure utilitzant el programa de en Rebel·lía Ricardo Flores lobjectiu de servir de mitjà de di- paper de la publicitat en el siste- descàrregues Emule. Larxiu sa- Magón (Chiapas) pels quals fusió de la realitat independent ma actual de sobreproducció i nomena "documental gran su- sestà fent la recollida de fons: del moviment indígena. sobreconsum. perfície consumehastamorir -Projecte taller-fusteria: cons- -Projecte tèxtil: taller que ca- A través dentrevistes i diver- divx.avi": Enllaç directe en trucció i equipament dun taller pacita les dones per elaborar sos exemples dintromissió publi- Emule. de fusteria que permeti ampliar peces, en forma cooperativa per- citària sanalitzen temàtiques 2) Si vols projectar el docu- la possibilitat de desenvolupa- què la comunitat aprengui a ven- com lalimentació, els mitjans de mental en algun tipus de forum, ment i aprofitament de la fusta dre i distribuir els seus productes comunicació o leducació. acte o associació veïnal, cultu- caiguda que es podreix en la sense intermediaris. ral,, pots escriure a consume- terra, dintre del territori del Muni- Compte corrent CGT-Solidari- Com es pot hastamorir@ecologistasenac- cipi Autònom. dad con Chiapas on cal fer els in- aconseguir? cion.org i demanar-ho -Projecte equip audiovisual: gressos, especificant qui el fa: dotació dun equip complet de 0049-0001-53-2110066664. 1) Pots descarregar una versió16 Catalunya. Abril de 2006
  • 16. SENSE FRONTERES Bush és un perill per a l’estabilitat Ni la guerra d’Iraq serà l’última ni les que vindran tindran altres objectius mundial i la pau més ‘humanitaris’ que aquesta entre els pobles Els EUA planifiquen la reconstrucció de països després de conflictes que Solidaritat amb no shan produït encara Chiapas i amb les comunitats La guerra instrumental, en rebel·lia Projectes del Municipi Autònom en Rebel·lia Ricardo Flores Magón anticipar-se al desastre (Chiapas) pels quals s’està fent la recollida de fons: -Projecte taler-fusteria: construc- ció i equipament d’un taller de fus- teria que permeti ampliar la possi- Antonio Maira (“Insurgente”) baixador a Ucraïna, la tasca consis- bilitat de desenvolupament. teix a mantenir una “llista de vi- -Projecte equip audiovisual: do-E n un magnífic article publi- gilància” de paises “reconstrui- tació d’un equip complet de mate- cat per Naomi Klein, bles”. Aquesta llista permet rial tècnic audiovisual, amb l’ob- "Lauge del capitalisme del establir equips de treball, integrats jectiu de servir de mitjà de difusiódesastre" (“The Rise of Disaster amb empreses privades, ONG i de la realitat independent del movi-Capitalism”), ens assabentem d’al- membres de Think Tanks, com or- ment indígena.gunes dades molt significatives ganitzacions de “resposta ràpida” -Projecte tèxtil: taller que capaci-sobre la planificació de la guerra i que entraran “en la planificació ta especialment a les dones per ala conquesta que està realitzant el preguerra” i seran capaces de “mo- l’elaboració de peces, en forma co-president nord-americà Bush. bilitzar i desplegar recursos” una operativa perquè la comunitat La doctrina de la “guerra pre- vegada que el conflicte hagi dismi- aprengui a vendre i distribuir elsventiva”, assumida definitivament nuït. Per a dur leficàcia fins al seus productes sense intermediaris.com guerra al marge de les regles, límit: “escurçar en dos o tres Compte corrent CGT-Solidaritatamb violació de les normes i lleis mesos el temps de resposta”, lofi- amb Chiapas on cal fer els ingres-internacionals, s’està desenvolu- cina tindrà “contractes precomple- sos, especificant qui el fa: 0049-pant en una planificació detallada tats” per a reconstruir països enca- 0001-53-2110066664de les destruccions i reconstruc- ra no destruïts.cions de països. La guerra no ésmés que un instrument ràpid en El panorama que resulta de tot això sembla tret del guió duna ZACF,mans dels nous déus per a transfor- pel·lícula de terror. Sense cap anarquisme amar el món. En el fons apareix una dubte el Pentàgon i la nova Oficinavisió providencial-colonialista de lApocalipsi, coordinaran deta- Sud-àfricamolt més intensa que la manifesta- lladament les destruccions amb Existeix a Sud-àfrica la Zabalazada públicament fins a ara. I també criteris tals com la nova estructura Anarchist Communist Federationla confiança en uns nivells de com- de la propietat desitjada i la rendi- Wednesday, que va realitzar el seuplicitat dels aliats europeus que ens bilitat empresarial de la recons- primer congrés l’abril de 2004, iobliga a considerar que, ho vul- trucció. Els equips de Carlos Pas- que va sorgir a partir del reagrupa-guem o no, tots estem en guerra. cual treballen per a “canviar ment de diversos col·lectius exis- La dada està aquí, a labast de lentramat social duna nació” no tents a Sud-àfrica i Swazilandia.tots. No pot ser negat i només pot per a reconstruir vells estats sinó Mantenen relacions amb organitza-sorprendre a alguns ingenus: Bush per a construir altres nous “de- cions i col·lectius anarquistes i lli-està planificant la reconstrucció –i mocràtics i orientats cap al mer- bertaris de tot el món, també ambper tant, i en primer lloc, la des- L’organització cat”. En cas necessari podrien aju- la CGT, tenen relacions estretestrucció- de vint-i-cinc països. Enl’estiu de l’any passat, el dia 5 da- de conflictes dar a “liquidar les empreses estatals que van crear una econo- també amb col·lectius i militants de Zimbabwe, i tenen una pàgina webgost de 2004, sense ostentació bu- amb ànims mia inviable”. De vegades, la re- (http://www.zabalaza.net) amb in-rocràtica ni cap incidència mediàti-ca, el president va crear lOficina lucratius, un dels construcció significa "destruir el vell". formació sobre la seva història, els seus estatuts, les seves activitats,del Coordinador per a la Recons- objectius de Amb aquestes noves dades pro- l’anarquisme a Sud-àfrica i a nivelltrucció i Estabilització. La sevamissió és ni més ni menys que de- Bush i voltants porcionats per Naomi Klein no és molt difícil analitzar el procés internacional, els moviments so- cials de Sud-àfrica, un llistat amplisenvolupar “plans post-conflicte” Estats Units. A partir daquí sinicia modèlic de “destrucció-recons- d’enllaços, etc.per a vint-i-cinc països que encara un procés de desestabilització, o trucció creadora" de l’Iraq, realit- La ZACF té els seus orígens enno estan en conflicte. A més da- simplement, de generació duna zat en la seva primera fase pel la militància clandestina contra l’a-quest treball de planificació per a crisi. Duna banda treballaran la Pentàgon i engegat, en el seu sego- partheid en el Moviment de Re-un futur el disseny fonamental del CIA, el Departament dEstat i el de na, per Paul Bremer, ladministra- sistència Anarquista i en la Federa-qual –a través de la guerra- corres- Defensa, en la fabricació dalterna- dor de lAutoritat Provisional de la ció Anarquista de Durban, es vapon al Pentàgon, lOficina serà tives polítiques, el desenvolupa- Coalició. Tampoc és difícil analit- dotar d’uns “Estatuts Orgànics In-capaç de coordinar tres operacions anys. Com diu Naomi Klein: ment de conflictes diplomàtics i la zar el significat real de lInforme terns” el 2003, altres Estatuts pos-totals de reconstrucció de països “Com cal, un govern fidel a la des- preparació de la guerra; per laltre del Comitè per a lAssistència a teriors van ser acordats en el primerrealitzades al mateix temps, i amb trucció preventiva perpètua ara té la flamant “Oficina del Coordina- una Cuba Lliure -sens dubte un Congrés el 2004. El maig del 2005durades aproximades de cinc a set una oficina estable per a la recons- dor per a la Reconstrucció i Estabi- dels països de la llista de vint-i- la ZACF, està entre les organitza-anys. trucció preventiva.” lització” iniciarà la planificació de cinc a la qual es va referir Carlos cions fundadores de anarkismo.net. En un somni incomparablement La qüestió funciona, més o la destrucció del país i de la “re- Pascual- que amb un llenguatge Tota la informació sobre lamés mortífer que el de Hitler, Bush menys, de la següent manera. El construcció” subsegüent. El primer suficientment clar, planteja la "des- ZACF a: http://www.zabalaza.neti la classe política del “Gran Go- Consell de Seguretat Nacional a la serà tasca per al Pentàgon, el segon trucció de lentramat social", la Contactes:vern” dels EUA, estan disposats a vista dels plans estratègics, deter- matèria de contractes amb les mul- "destrucció del vell" i la "orienta- Inter. Secretary ZACF, Postnetcrear un món nou –el nou Reich mina quins són els països dalt tinacionals nord-americanes. ció cap al mercat", que han decidit Suite 153, Private Bag X42, Bra-dels Mil Anys- planificant sistemà- “risc”, “estats fracassats”, o com- Com va assenyalar el primer co- per a Cuba els dirigents nord-ame- amfontein, 2017, Johannesburg,ticament la destrucció-reconstruc- ponents deixos “del mal”, que me- ordinador de loficina dels apoca- ricans daquest Nou Reich dels Mil South Africa. Correu electrònic: in-ció de tres països cada cinc o set reixen una atenció especial dels lipsis, Carlos Pascual, anterior am- Anys. ternational@zabalaza.netCatalunya. Abril de 2006 17
  • 17. SOCIAL La restitució de la memòria històrica La guerra global que estem vivint té diversos fronts: a l’Iraq, a l’Estret de Gibraltar, als passa per denunciar nostres carrers... lluitem per la dignitat el franquisme BALA PERDUDAIraq, any III Aliança de civilitzacions? Adolfo Montoliu (Assemblea Antimilitarista de Catalunya) De quines civilitzacions?A ra que fa tres anys de l’inici de la segona guerra de l’Iraqés un bon moment per fer, des del Text: Antonio Pérez Collado, CGT-PV sos iraquians i afganesos, la situa- ció a Palestina i altres agressions al Foto: Mireia Bordonadamoviment antimilitarista, algunes conjunt de pobles de cultura islà-reflexions sobre l’assoliment de les mica (sense oblidar la pobresa i la Pseves propostes i també, no pot ser areix com si els últims pre- repressió en els seus propis països)d’una altra manera, sobre les seves sidents del govern espanyol el que genera un ampli rebuig demancances. No em centraré, però, se sentissin cridats a deixar les població musulmana cap alsen aquest article en el seguit d’ho- la seua empremta en la política in- governs occidentals i, per extensió,rrors humans i polítics a què ens ha ternacional, inclús sense haver al nostre model cultural.conduït l’aventura mentidera i as- complit les promeses d’arreglar els En esta tensa situació la propostasassina dels tres tenors de les Aço- molts problemes interns que arros- del president del govern espanyolres. La simple lectura de la premsa sega el país. Del ridícul que va fer en pro d’una aliança de civilitza-diària serveix per a convèncer els José María Aznar, obsessionat per cions té molt poques possibilitatsmés incrèduls sobre l’absoluta fal- fotografiar-se al costat dels "ma- de prosperar, si abans no es donensedat dels motius que els ja esmen- jors" i per ser invitat per George una sèrie de canvis substancials entats van al·legar per vendre’ns la Bush al seu ranxo de Texas, hem la política dels països desenvolu-guerra. passat a la iniciativa sobre l’aliança pats respecte als empobrits del La sensible davallada en el se- de civilitzacions que Rodríguez Sud. Occident no té hui valoresguiment de les mobilitzacions con- Zapatero ha llançat al món mun- universals amb què enlluernar elsvocades durant aquest tercer ani- dial. desheretats del tercer món; el con-versari fa pensar a més d’un en el El líder del PP no va dubtar a sumisme i el capitalisme salvatgeprogressiu desinterès de la ciutada- donar suport a la invasió d’Iraq, no poden ser l’única recepta per ania en el manteniment del seu re- enviant tropes espanyoles a partici- tots els pobles.buig a la guerra i als seus instiga- par en l’ocupació d’un país que no Si Occident de veritat vol viuredors. És més, certs sectors estava en guerra amb Espanya, i en harmonia amb la resta del pla-interessats aprofiten aquest fet per abonant en tot moment les menti- neta ha de deixar de mirar al Suddevaluar amb caràcter retroactiu la des de Bush i Blair sobre unes i l’explotació del seu petroli) cai- en els casos dIsrael, Rússia, El amb arrogància i prepotència, res-importància de les primeres, i mas- armes de destrucció massiva que gue sobre les empreses i els go- Marroc, Indonèsia, Xina i una in- pectar les seues peculiaritats, lasives, manifestacions. Al respecte, encara hui no han aparegut, a pesar verns que van vore un fàcil negoci terminable llista), i una altra, que seua cultura, les seues creences iperò, caldria tenir en compte la di- que el nostre expresident i els seus en la substitució del dictador l’actuació de les forces d’ocupació fomentar els intercanvis culturals,ficultat en les societats modernes amics del trio d’asos de les Açores Sadam Husein per un govern que no ha de resultar tan pacificadora econòmics i científics sense buscarper mantenir un nivell d’activisme asseguraven que existien i que les obrara al dictat de la Casa Blanca. quan la petició que es vagen és l’ú- el màxim benefici i sense voler im-com el que vam viure durant l’hi- trobarien. No menys important és el rebuig nic punt en què estan d’acord totes posar un model -el nostre- quevern d’ara fa tres anys quan, recor- La invasió dIraq ha suposat un de l’opinió pública, sobretot el que les faccions polítiques i grups reli- dista molt de ser perfecte.dem, la protesta va ultrapassar la dels majors errors de l’administra- creix constantment dins dels ma- giosos iraquians. En el concret, i per a posar-se enpresència als carrers estenent-se ció nord-americana després de la teixos EUA, contra una guerra que Al que sí que ha contribuït la in- eixe camí, estaria molt ben co-per balcons, col·legis, empreses i guerra de Vietnam, ja que no ha mai no ha vist del tot clara, que vasió dIraq (i abans la d’Afganis- mençar per condonar el deute ex-alguna que altra denostada gala ci- sigut el passeig victoriós que el està costant milers de vides i mi- tan) ha estat a augmentar el rebuig tern de tots eixos països (als qualsnematogràfica. No és gens gratuït Pentàgon s’imaginava i les nom- lions de dòlars i, especialment, del món islàmic a tot l’occidental, el Nord els deu molt més que ells aafirmar que una eventual continua- broses accions i atemptats de la in- sobre la qual comença a vore’s que de l’arrelament del qual donen nosaltres), acabar amb el comerçció en el temps d’aquell "antago- surgència iraquià contra militars han ocultat els veritables motius. compte les nombroses protestes d’armes i no tancar les fronteres alsnisme difús" ens hagués dut a la in- d’EUA i de les seues cada vegada Hui ningú no es creu la versió ofi- musulmanes que en els últims que vénen a la nostra Europa rica iterpel·lació sobre l’existència dels més escassos aliats, empreses i in- cial de què s’atacava Iraq per a temps es registren en gran part del etnocèntrica a la recerca de treball iexèrcits i ja sabem que el va succeir teressos estrangers, oleoductes i portar-los a les seues gents lliber- món. Pensar que tot eixe malestar una vida digna. Necessitem que lafinalment fou la jubilació (no tan polítics homologables al gust tat, democràcia i progrés. I hi ha obeïx exclusivament a la publica- nostra societat i el nostre modeldefinitiva) de l’inefable Aznar. d’Occident estan provocant que el dos raons per a no creure Bush: ció d’unes vinyetes sobre Mahoma cultural s’òbriguen a les riques in- Per acabar, voldria afegir un pa- cost de l’operació es dispare, sense una, que els EUA no mouen un dit seria una simplificació molt poc fluències que, sense cap gènere derell més de consideracions. El que la promesa pluja de milions per derrocar altres governs que no realista. Són les invasions abans dubtes, poden arribar-nos dÀfrica,canvi de govern viscut el 14-M ha (gràcies a la reconstrucció del país respecten els drets humans (com mencionades, les tortures als pre- Amèrica Llatina o del món àrab.allunyat de les convocatòries elssectors que se’n van beneficiar enforma de càrrecs i prebendes en di- Manifestació a Terrassa en solidaritat amb els immigrantsferents nivells de l’Administració,el que era perfectament previsible,a la vegada que hi ha fet créixer re-lativament el nombre dels qui s’o- U nes 300 persones es van ma- nifestar a Terrassa el passat 4 de març contra l’assetjament poli- autobusos, a places i carrers, o a qualsevol lloc i a qualsevol hora. Els responsables són les Policies està propiciant una situació on existeix una ciutadania amb drets i una altra sense drets, i com a per- tencions) que prenguin les mesures oportunes i que posin tots els mit- jans per pal·liar aquesta situació iposen només al bel·licisme ianqui i cial que pateixen els immigrants Nacional i Municipal, vestides sones que volen una societat real- s’aturi l’assetjament policial a lamantenen una mena d’idolatria als transports i a la via pública, en d’uniforme, o fins i tot de paisà, ment democràtica i lliure no volen població immigrant i els col·lectiuspels moviments de resistència, una marxa que va anar des de l’es- que realitzen controls arbitraris on callar i demanen públicament a les diversos pel simple fet de ser dife-sense detenir-se a observar les tació de Renfe fins a la d’autobu- demanen els famosos papers als i institucions que correspongui: De- rents. Entre els col·lectius convo-seves metodologies i els seus inte- sos, passant per l’Ajuntament. les immigrants, retenint i fins i tot legació de Govern, Ajuntament de cants es trobaven FAV de Terrassa,ressos de grup. Sé que és un debat Diversos col·lectius, associa- detenint persones l’únic delicte de Terrassa, Generalitat de Catalunya, CGT, Col·lectiu Intercultural deinacabable, però jo quan sento cri- cions i grups volien denunciar el les quals és el de tenir un aspecte Renfe (per permetre als seus guar- Terrassa (Ateneu Candela), Casaldar els seus eslògans, m’entra una creixent assetjament contra la po- diferent i que només van i vénen des privats que facin funcions que de la Dona, Associació Papers idesig irrefrenable de proclamar als blació immigrant i altres col·lectius del seu lloc de treball. per llei no són competència seva i Drets per Tothom (BCN), Assem-quatre vents la meva condició de de Terrassa. Aquest assetjament es Aquests col·lectius també volen per la complicitat que té amb la po- blea per la Regularització Sensedesertor. De totes les guerres. manifesta a les estacions de trens i expressar que la Llei d’Estrangeria licia nacional per realitzar les de- Condicions...18 Catalunya. Abril de 2006
  • 18. SOCIALCampanya a Lleida en En homenatge als lluitadorsa antifranquistes SALUT I ANARQUISMEShomenatge als lluitadors i Fora símbols feixistes de Lleidalluitadores per la llibertat Idees per a la Manifest cent. Milers de persones patiren la Idea CGT-Ponent quests símbols. repressió o l’exili i una falsa pau Josep Cara Rincón (Berga)C om a continuació de la feina En l’esperit d’aquesta mobilit- zació hi ha la creació d’una àmplia L’ abril de 1938 les tropes del general Franco entraven a s’imposava damunt els vençuts que defensaren la llibertat contra que des de la ConfederacióGeneral del Treball de Ponent iEndavant-OSAN s’està duent a plataforma ciutadana, formada per persones i entitats, que exigeixi a l’Ajuntament de Lleida, que s’au- Lleida ocupant així la primera ciu- tat catalana d’importància. L’arri- bada de l’exèrcit revoltat contra la el feixisme. Mentre els vençuts foren afusellats, empresonats o torturats en silenci i amb total im- J o sóc de les que pensen que entre moltes de les mancances que tenim al moviment llibertariterme per la recuperació de la toanomena, nacionalista i d’es- República a les terres de Ponent punitat, els vencedors rendien ho- una és la manca de debat i reflexió,memòria històrica de manera querres, la retirada immediata d’a- fou aprofitada per Franco per de- menatge als seus morts, en actes la manca d’idees noves que s’en-paral·lela, ara han decidit unir es- quests símbols. Dins de la rogar l’Estatut d’autonomia del públics o inundant els carrers i frontin a qualsevol tipus d’ortodò-forços i endegar una campanya places amb el nom dels “caídos xia (!) o paràlisi cerebral. I clar, fal-unitària amb la ferma voluntat por Dios y por España”. ten també més plataformes per ad’ampliar-la a tota la societat civil Durant tot el període franquista aquest debat, per a aquesta investi-lleidatana. arreu de Catalunya s’aixecaran gació i reflexió. A cada una de les Continuen denunciant l’existèn- monuments per recordar la victò- nostres publicacions hi ha un espaicia a la seva ciutat de carrers i ria feixista d’una forma constant i dedicat a això però, a més, crec queblocs que duen el nom de perso- fer públicament visible l’home- falten publicacions específicamentnatges que van participar activa- natge que els feixistes feien al dedicades al pensament anarquista.ment en el règim del general Fran- seus màrtirs. Una de les raons d’aquesta parà-co i per tant que van ser actors Es sorprenent que encara a Llei- lisi d’aquesta poca acció que patimnecessaris en la dictadura que as- da es mantinguin carrers amb el també pel que fa a les idees és quesassinà, empresonà i reprimí mi- nom d’aquells que només merei- encara ens mirem al melic, pensantlers de treballadores catalanes i xen ser recordats com a còmplices que ja està tot dit i que som “elscatalans que defensaven la lliber- del feixisme, i encara més vergon- més millors” perquè un dia es vatat. yós que al mig de la ciutat s’alci fer a casa nostra una revolució lli- Les dues organitzacions denun- desafiant el monòlit feixista d’ho- bertària extraordinària. Doncs si lacien l’existència d’un monòlit menatge als que lluitaren per im- volem repetir i millorar, més valalçat on hi havia hagut l’antiga posar-nos un dictadura que va dur que ens posem mans i cervell a l’o-presó de Lleida (ara Delegació al nostre país a un dels més obs- bra.d’Hisenda) als caiguts “por Dios y curs episodis de la Història. Per- En aquest nivell a què em refe-por España”. què creiem necessari no oblidar el reixo insisteixo en la manca de re- La CGT i Endavant entenen que que va significar la defensa de les vistes de pensament, en la mancacal esborrar aquests símbols de la llibertats davant del feixisme, per- de publicacions que publiquin (i siseva ciutat, l’existència d’un mo- què creiem que el franquisme no pot ser tradueixin) el que fan i pen-nument o bé l’assignació del nom es mereix cap lloc als nostres ca- sen els anarquistes i antiautoritarisa un carrer o un bloc és un acte d’- rrers i perquè ens neguem a l’oblit en general d’altres racons de món.homenatge i de reconeixement en- dels que lluitaren per la justícia En cap moment vull desmerèixer lavers aquests pels seus mèrits en la social i la democràcia demanem important tasca en aquest sentit quemillora social per part de tots els i que l’Ajuntament de la ciutat retiri des de fa temps es fa des de publi-les habitants de Lleida mitjançant de forma immediata el monòlit cacions com “Polèmica”, “Solida-el seu Ajuntament. La CGT i En- feixista que homenatja els vence- ridad Obrera” (Joaquim Costa),davant inicien aquesta campanya dors de la guerra, així com els l’”Ekinza” o el mateix “Catalunya”amb l’edició de cartells i d’altre noms de places i carrers que enca- entre d’altres, però no n’hi ha prou.material així com amb la recollida ra glorifiquen aquells que col·la- En aquest terreny del debat d’ideesde signatures i d’adhesions d’al- campanya, s’ha obert una pàgina 1932 i s’iniciava el sotmetiment boraren amb la dictadura, i en el és molt destriable la feina que es fatres organitzacions de la ciutat de web a l’adreça www.simbolsfei- del nostre país a una de les més seu lloc s’homenatgi les persones des de les tendències anomenadesLleida sol·licitant la retirada d’a- xistes.tk dures dictadures de la història re- que lluitaren per la llibertat. (per bé o per mal) insurreccionalis- tes des d’on s’estan plantejant i re- plantejant debats antics i nous. Tan-Cap a l’anul·lació de les sentències franquistes en el 2006 mateix, del que a mi m’ha caigut a les mans darrerament i he llegit,Octavio Alberola (Grup pro revisió del Tribunal Suprem que el 3 de casos més emblemàtics són: el del tre, el 14 de desembre de 2005, a destaco sense cap mena de dubte la del procés Granado-Delgado) març de 1999 va denegar la revisió dirigent comunista Julián Grimau, enviar al Congrés (durant l’actual feina de publicació, traducció, re- del Consell de Guerra Sumaríssim afusellat en 1963; el del jove anar- semestre) propostes concretes copilació i creació de textos sobreD esprés de trenta anys de la mort de Franco, i amb elspactes de silenci i oblit de la que va condemnar a mort als seus familiars el 13 d’agost de 1963. Aquesta històrica decisió ha quista català Salvador Puig Antich mort a garrot en 1974; el del presi- dent de la Generalitat Lluís Com- sobre el tema de les víctimes de la Guerra Civil i els represaliats del franquisme. pensament anarquista que fa Anar- co-territoris. D’aquesta publicació anarquista de pensament territorial“modèlica transició” a mig digerir, obligat el Tribunal Suprem a ree- panys, afusellat en 1941; el del sin- El 16 de desembre de 2005, el ja n’han sortit tres números. Ambel procés de recuperació de la xaminar el Recurs de Revisió pre- dicalista Joan Peiró, afusellat en Govern va aprovar una Ordre per una tirada discreta, en fotocopies imemòria històrica i de rehabilita- sentat, el 3 de febrer de 1998, per 1942; i el de dos militants del la qual s’estableixen les bases re- en mida A-5, però amb una maque-ció de les víctimes de la repressió la vídua de Granado i el germà de POUM de València afusellats en guladores per a la concessió de tació bona i uns continguts real-franquista pot culminar aquest any, Delgado. I és així que ja està en 1942. subvencions destinades a activitats ment interessants i bons. El darrerdel 70 aniversari de la Guerra curs una “comissió rogatòria inter- El 18 d’octubre de 2004, el go- relacionades amb les víctimes de la número es titula “Kropotkin vs l’e-Civil, en l’anul·lació de les sentèn- nacional” per a prendre declaració, vern va constituir una Comissió In- Guerra Civil i del franquisme. pistemologia del desig?” i n’és des-cies franquistes. a França, a Sergio Hernández, i terministerial amb l’objectiu d’ela- L1 de febrer de 2006, en el curs triable tot el contingut però esmen- El cas Granado-Delgado de nou que van a ser convocats a testimo- borar un informe i proposar un de la conferència de premsa que taré la traducció que fan elses troba en el Tribunal Suprem. El niar Octavio Alberola, Vicente avantprojecte de llei per a, segons seguia al Consell de Ministres, el redactors d’un article de Pendleton13 de juny de 2004, després de gai- Martín i Luis Andrés Edo. va declarar la vicepresidenta pri- president Zapatero va anunciar la Vandiver, la reproducció d’un textrebé tres dècades de democràcia, el Fins a avui, les lleis i l’adscrip- mera del Govern, “la completa re- pròxima presentació de 28 projec- de Luis Andrés Edo publicat ante-Tribunal Constitucional va pren- ció ideològica dels membres dels habilitació moral i jurídica de totes tes de llei i entre ells el de Memò- riorment al “Butlletí de la FELLA”dre, per primera vegada, una deci- alts tribunals de l’Estat han impedit les persones que van sofrir repres- ria Històrica. I el 21 de febrer, en el (Fundació d’Estudis Llibertaris isió favorable a les víctimes de la sistemàticament la simple revisió sió per defensar les llibertats de- Parlament, el diputat socialista Anarcosindicalistes), la reproduc-repressió franquista en aprovar el dels judicis franquistes amb argu- mocràtiques que gaudim”. Ramón Jáuregui ho va confirmar. ció d’un text de Casilda Rodriga-Recurs d’empara, presentat per les ments que segueixen sostenint im- Després de justificar el retard en El procés sembla, doncs, impa- ñez sobre el concepte d’’autopoye-famílies dels anarquistes Francisco plícitament com a legal aquella la presentació d’aquest informe i rable, , ara només seguim exigint a sis’ i els textos de Xavier Oliveras,Granado i Joaquín Delgado, contra “legalitat”. En aquest sentit, a més de l’avantprojecte de llei, el presi- Zapatero que compleixi la paraula Víctor Garcia o Geovani López,la resolució de la Sala del Militar del cas Granado-Delgado, els dent del Govern es va comprome- donada. entre d’altres.Catalunya. Abril de 2006 19
  • 19. OPINIÓ-SOCIAL Sobians i intervinguts El dret d’autodeterminació per al Capital i la Política Rafael Cid, publicat dins “El d’autodeterminació com a autono- Vaivén” de red-libertaria.net, mia de la voluntat política, per a traducció deCampanya per www.cgtcatalunya.org Navarra per exemple, però poc després es convertia al dependen-tal que Franki no tisme rampant acceptant el lliura- E ndesa és sobirana, però els ment de l’aleshores Sàhara espa-vagi a la presó pobles basc i català no. El nyol al seu botxí, el genocida que decideixin els directius Hassan II, per exemple. Solidaritat Antirepressiva i accionistes de l’empresa energèti- Què té a veure aquest rosari de Terrassa(sat@terrassa.mesvilaweb.com) ca va a missa, mentre que l’opinió d’incoherències, relliscades i en- dels legítims representants d’Eus- golides constitucionals amb lesLEstat espanyol governat pel kadi i Catalunya exigeix el ‘nihil manifestacions d’un i altre signePSOE va denegar la petició dindult obstat’ previ de Madrid. En resum, efectuades sobre el dret a decidir?a en Franki tramitada per lAjunta- sembla just i necessari que el mer- Tot! La dreta s’ha llançat al carrer,ment de Terrassa, entitats socials, cat reclami per a si el dret a decidir, mobilitzada pel primer partit depolítiques i culturals i persones a en tant que a l’Estat-Nació aquest l’oposició i habitual denigrador deltítol individual. Aquest fet suposa mateix dret d’autodeterminació és mètode de la pancarta, per dema-que el proper dia 30 de març (el mera retòrica. O sigui, que a l’altu- nar que s’impedeixi que bascos i"Catalunya" el tanquem el 20 de ra de la globalització neoliberal el catalans decideixin autònoma-cada mes), el jutjat penal número 2 que en el món dels negocis es con- ment, ja sigui sobre l’Estatut ode Terrassa notificarà a en Franki sidera sagrat exercici de sobirania, sobre la pau amb ETA. Bascos ique disposa de 10 dies per ingres- en el pla polític es redueix a una catalans, al seu torn, ho han fet ensar a la presó. El govern espanyol autonomia controlada i preventiva. sentit contrari. La manifestació delratifica així la sentència dictada pel Ergo, el sil·logisme és obvi: la so- passat 18 de febrer a Barcelona esjutge Rovira del Canto, que havia birania del mercat s’erigeix sobre du a terme sota la divisa “Som unaestat fiscal militar en època fran- l’intervencionisme dels ciutadans. nació, no un preàmbul”, en al·lusióquista, en què es condemnava a en En la democràcia realment l’Estat- a l’última redacció de l’EstatutFranki a 2 anys i 7 mesos de presó Nació està subordinat a l’Estat-Ca- pactada per PSOE i CiU, i va con-per ultratges a España, desordres pital, encara que mai no hagi exis- vocar, segons la Delegació del Go-públics i atemptat a lautoritat. La tit capital ni acumulació de capital vern, 125.000 persones. L’últimasentència es va dictar després dun que no procedeixi en origen d’una del PP, celebrada una setmana mésprocés judicial ple dirregularitats, espoliació social. tard a Madrid contra la negociacióamb testimonis que es van desdir Això, es miri per on es miri, amb ETA va reunir, segons les ma-de les versions inicials, amb manca sense excepcions ni pal·liatius. La proposta de reforma de l’Estatut teixes fonts (en ambdós casosde proves i una vulneració absoluta Sempre que no es tinguin en comp- del Principat ha tornat a treure a la “fonts” adverses), 110.000 perso- llum els fantasmes del nacionalismede la presumpció dinnocència. te les opinions mercenàries (inter- estatalista, que no són nous, tal com es nes. El motiu de la condemna són els vingudes i no sobiranes) de molts pot veure a dalt. Ara, però, hi ha noves Tot enllestit per fer-hi caliu, per-fets que es van produir a la Festa mitjans de comunicació i bona part formulacions del que vol dir “nació”; què encara que les contundents un dia o altre n’haurem de parlar.Major de Terrassa del 2002 quan dels sempiterns experts de cambra. manifestacions nacionalistes i in-una cercavila que es manifestava L’exemple més flagrant en el cas dependències efectuades al Paíspels carrers del centre per denun- espanyol el trobem en la pròpia l’ample de via europeu, imposat Basc es vegin conscienciosamentciar la presència de la bandera es- dinàmica global de la tríada capi- per la força de la coacció del siste- menyspreades a la premsa “nacio-panyola i europea al balcó de la- tal-estat-nació. Brussel·les, menin- ma, el paradigma és la legalitat vi- nal”, s’oblida que el 16 de febrerjuntament va ser durament ge propiciatòria del mercat únic, en gent que permet la sobirania del de 1990 el Parlament de Vitòria,reprimida per la policia municipal. ple ús de les competències delega- mercat i al mateix temps la inter- seguint els passos del Parlament deEl resultat van ser corredisses, gent des pels estats, adverteix Rodrí- venció sobre el poble. Això ens in- Catalunya el 1989, va aprovarper terra, la cercavila dissolta i set guez Zapatero de la impossibilitat dica que el valor primordial, el “que el poble basc té dret a l’auto-persones ferides, però sense que es normativa d’oposar-se a l’OPA de ‘primus inter pares’, és sempre el determinació”, circumstància queproduís cap identificació ni cap de- l’alemanya ON sobre la nacional mercat. I també que avui com ahir va portar un historiador “nacional”tenció. Mesos més tard van arribar Endesa. a la “nació” la seva opinió (no vin- el que és bo per al capital (digueu- a escriure que “en prendre aquestales acusacions, el judici polític i les Però aquesta mateixa ‘auctori- culant, és clar, com corresponen a li General Motors o Endesa) és bo decisió, el Parlament Basc es con-condemnes malgrat que tots els po- tas’ supranacional s’esgrimeix, a ens intervinguts) sobre la Constitu- per al país. Això és si així us sem- verteix en la primera assemblealicies van reconèixer que tant sols l’inrevés i no a la viceversa, per ció Europea, el seu clamorós re- bla. nacional d’un país de la Comunitatpodien recordar la participació den negar d’arrel el dret d’autodetermi- buig va ser olímpicament ignorat. Per això Rodríguez Zapatero Europea que adopta aquesta deci-Franki a la manifestació - que no es nació -fins i tot en la fórmula utilit- Tot això en un joc d’ordenament coincideix en la mateixa longitud sió” (Fernando García de Cortázar,va poder demostrar al judici - i no zada pel Canadà en el contenciós jurídic constituent i constituït que d’ona amb els troglodites embos- “El nacionalismo vasco”, pàg.als incidents posteriors. de Quebec- de bascos i catalans cerca la seva primera referència en cats en la classe política, financera, 150). Estem davant dun clar exemple amb els seus furs. Passant per alt el el tenor literal de l’article 2 de la mediàtica, dinàstica i militar a Tenint en compte que aquestsde repressió política contra les veus fet clau, essencial i definitori que Constitució vigent de 1978 en pro- l’hora d’abordar el tema del dret a pronunciaments de sobirania, perdissidents. La intenció daquesta mentre el parlament basc i el català clamar: “La sobirania nacional re- decidir. “L’autodeterminació no es part dels legítims representantssentència és donar un càstig exem- han aprovat per majoria un nou sideix en el poble espanyol, del renegocia perquè aquest dret no d’ambdós pobles, es van fer quanplar, tant a en Franki, com a la resta codi de convivència amb el seu en- qual n’emanen els poders de l’Es- existeix”, va dir el president del la comunitat internacional beneïade persones actives, solidàries i torn, ni els subconjunts del poble tat”. Govern en resposta a Mariano els processos de secessió en curs acompromeses amb les lluites políti- basc i català, ni tan sols el poble es- I així es dóna per vàlid un sinuós Rajoy, oblidant que en la història l’antiga URSS, es comprova queques i socials de Terrassa i darreu. panyol en el seu conjunt, van ser tràfic constitucional que pot ser bo del centenari Partit Socialista els pilars del capital sovint repre- Aquesta situació s’ha donat amb consultats en el seu moment sobre per a qualsevol qüestió, en aquest Obrer Espanyol pesen més els senten un camp de mines per a lael silenci i la responsabilitat de lA- la inclusió a la Unió Europea i la cas no a gust del consumidor sinó anys autodeterminacionistes que política. És un altre enfocament dejuntament i la policia municipal, el corresponent cessió de sobirania del controlador. Si ens referim a la els colonialistes. Sense anar més la coneguda afirmació de Mande-sistema judicial, la hipocresia i que això implicava. CE com a norma suprema, el poble lluny, el PSOE del congrés del ville sobre que els vicis privats pre-complicitat dels governs. Encara més, quan es va demanar és sobirà i traiem pit. Si es tria 1977 encara donava suport al dret figuren virtuts públiques.20 Catalunya. Abril de 2006
  • 20. OPINIÓ Resposta a l’article de Pepe Gutiérrez publicat al “Catalunya” 72 ALGUNA COSA ES MOU De ‘botellón’ en Precisions a l’article sobre ‘botellón’ fins a la victoria final la pel·lícula ‘Salvador’? Carlus Jové (contact@carlusjove.net) Ricard de Vargas-Golarons, exmembre del MIL o 1.000 i de M olt s’ha parlat sobre els ‘ma- crobotellons’ i l’alienació del jovent al nostre país, i molt més lOLLA, març 2006 temptadora encara ha estat la com- paració amb els joves francesos, elsD e larticle den Pepe Gu- quals semblen estar més preocu- tiérrez-Alvarez sobta el pats per qüestions laborals que per seu desmesurat elogi de la la festa. Deixant a part aquestes ab-tasca recuperatòria de la memòria surdes comparacions, és interes-històrica de TV3: "el rigorós docu- sant fer una valoració més àmpliamental produït per TV3" (sobre d’questes trobades.Puig Antich), que oculta les lluites El jovent, i en general la resta deobreres i populars anticapitalistes i la població, està perdent espais deautònomes, d’on prové en Salva- públics socialització, i cada vegadador, sense les quals, la seva vida i més es promouen els espais privatsmort no tenen sentit. Igual que la (centres comercials, discoteques)propaganda que fa de Mediapro. xecució del 1974. Aquest personat- rebel·lia dels joves”. Increïble!, interrogatori pels militars a les com a llocs d’encontre. Pagar 10Cal denunciar la manipulació ge fou, durant la guerra civil, un sense comentaris. Quant al fet que acaballes del 1974, també em di- euros, com a mínim, cada setmanahistòrica-ideològica d¡alguns do- botxí de revolucionaris del POUM “el MIL mai va ultrapassar la dot- gueren que era un idealista. per a poder anar a ballar és una des-cumentals de TV3, que com els de- i anarquistes, a les txeques dirigi- zena de militants”, cal precisar que S’ha de dir ben clar que en Sal- pesa a l’abast de poques butxaques,dicats a guerrillers llibertaris com des des del Comintern. nosaltres no érem ben bé, en nom- vador, com els altres companys i especialment quan la majoria delsMarcel·lí Massana, Quico Sabater, No fóra més adient esmentar, bre, com els dotze deixebles de Je- milers de treballadors, eren antica- nostres contractes són temporals i...se’ls apropia nacionalisme ca- per exemple, els anarquistes Fran- sucrist. I que, després de l execu- pitalistes i antiautoritaris, que llui- els sous es mouen en la frontera deltalà. cisco Granados o Joaquín Delga- ció d’en Puig Antich, encara taven per l’autonomia de la classe ridícul. Parla, per altra banda, del “mag- do, executats com en Grimau el durant alguns temps, fórem dotze- obrera i en contra de l’avantguar- En aquest sentit, reclamar espaisnífic llibre de l’Escribano” (es re- mateix 1963 o de tants milers de nes d’obrers armats, de caire àcra- disme i per la transformació radi- on poder fer festa gratuïtament téfereix a “Compte enrere”, base de treballadors llibertaris assassinats ta, que seguírem amb les expropia- cal de la societat i no només contra una importància social i política.la pel·lícula sobre Puig Antich), lli- o represaliats en el franquisme? cions, els actes de sabotatge... el reformisme , el dirigisme i el Moralismes a part, l’alcohol i lesbre, per cert intel·ligentment mani- Segueix dient l’articulista: “El I finalment, cal incidir, un cop control del PSUC, sinó de tots els drogues toves són dos elements tra-pulat i falsejat, del qual aviat en llibre relata la història de les acti- més, que no lluitàvem contra el grupuscles, maoistes, trotskistes, dicionalment associats a la desinhi-sortirà un aprofundit i objectiu es- tuds de tres joves: Salvador, el seu franquisme i és no anar al fons de etc. -inclosa la LCR- que intenta- bició i la socialització, i voler-ne li-tudi crític. És també de molt mal advocat Oriol Arau i d’un dels seus les qüestions afirmar que en Salva- ven també alçar-se com a dirigents mitar el consum per la via legal ésgust i provocador esmentar Julián carcellers Jesús Irurre (...) tres acti- dor lluitava per uns ideals, que era i controladors del moviment impropi d’un govern que es catalo-Grimau com un antecedent de l’e- tuds que reflecteixen “l’esperit de un idealista. Cal dir que en el meu obrer. gui de progressista. Qüestió molt diferent és la sensibilització i l’edu- cació en el consum responsable d’aquestes substàncies.Les Terres de l’Ebre davant del parany La contradicció manifestada als mitjans entre els joves que sortien Manolo Tomàs (Plataforma en bles pirinencs es crearia la reserva d’aigua (embassaments) i els drets consumarà per la porta petita el al carrer contra la guerra i els que Defensa de lEbre) estratègica per a poder tenir “l’ex- legals d’utilitzar-les: les conces- que semblava que havíem aturat surten a beure, és poc menys que cedent” d’aigua que desitjaven. sions (regadius). De fet, dels grans per la porta gran. Els transvasa- demagògica. Reivindicar el dret aC om ja sabeu, s’està fent a l’Audiencia Nacional de Ma-drid el judici contra els principals Amb la modificació del PHN es va suprimir tot l’articulat que feia referència al transvasament de l’E- embassaments estratègics ja estan fets a Itoiz i Rialp, Yesa s’està re- creixent i Biscarrués torna a ressor- ments no seran grans, seran petits i constants. Curiosa manera d’inter- pretar i aplicar la flamant Nova passar-s’ho bé al carrer no és im- madur ni irresponsable, forma part d’una de les necessitats vitals deldirectius del Ministerio de Medio bre (títol 3r) i a la perllongació del gir. Cultura de l’Aigua. Estranya ma- jovent. Així com els avis juguen aAmbient del govern del PP que minitransvasament de Tarragona a En cas de no modificar-se tot nera d’entendre l’equilibri territo- la petanca a la plaça, a alguns jovesvan aprovar el "Recrecimiento de Barcelona així com la interconne- això, i només comptant els rega- rial i les perspectives de futur de i no tan joves els pot venir de gustYesa". Se’ls acusa de diverses irre- xió de xarxes interconques (les dius que ja estan en marxa, l’im- les Terres de lEbre. fumar-se uns porrets o beure’s unesgularitats en la tramitació i l’apro- dues obres a l’annex II). La resta pacte sobre el tram final de lEbre, En aquest context, l’any 2007 ha cerveses sense haver de pagar tresvació d’aquesta obra. En cas de de l’articulat va quedar intacte i on vivim, serà equivalent a dos de començar-se a rediscutir i adap- euros per vas.guanyar l’Associació Río Aragón, l’annex II va ser declarat “interès transvasaments com els que volia tar a la Directiva Marc d’Aigües Una de les cites dinamitzadorestot el projecte quedaria denunciat i general”. el PP. Mentre aquestes obres i pro- els plans de Conca. Per tant, és el del moviment antiglobalització founo se sap ben bé quina seria la seva Dins d’aquest annex hi ha les jectes avancen, encara no hi han fi- moment d’intervenir per a evitar el “Reclaim the streets”, una menasituació legal. Tot i això, les obres obres i regadius previstos a les xats els cabals necessaris per a que aquesta adaptació sigui paper de carnaval amb ocupació de la viacontinuen sense aturar-se, i és que conques internes de Catalunya, la mantenir l’estabilitat del tram final mullat ja que les principals obres pública denunciant la privatitzacióhi ha la voluntat del govern central conca de l’Ebre, del Xúquer i del del riu i molt menys el regim hídric estaran acabades o licitades. dels espais de socialització. Aque-i aragonès actuals d’acabar les Segura entre altres. Les conques necessari per aturar la salinització, Ens hem de tornar a posar en lles foren manifestacions política-obres el més aviat possible. internes, la del Xúquer i la del Se- regressió i enfonsament del Delta. marxa. No serà fàcil, potser tin- ment conscients. Els ‘macrobote- El 15 de setembre de 2000, quan gura estan declarades com a defi- És cert que des de les administra- drem menys aliats en aquesta nova llons’ segurament no tenen unavàrem fer l’assemblea constituent citàries i la de l’Ebre com a exce- cions s’està treballant , però s’està etapa en la defensa del territori teoria política al darrere, però sónde l’actual Plataforma en Defensa dentària. evidenciant que anem directes cap però la fermesa, la voluntat i la so- un clar desafiament a les polítiquesde l’Ebre ja advertíem que el trans- Dins de la conca de l’Ebre hi ha una política de fets consumats i un lidesa del que diem i sabem ens ha actuals de gestió de la via pública.vasament era inviable entre altres en marxa una gran multitud d’o- cop fets els embassaments i atorga- fet sortir de situacions mes compli- Tot i que amb matisos, es tractamoltes coses perquè l’aigua dema- bres i projectes centrats en embas- des les concessions serà molt difí- cades. Cal tornar a fer una assem- d’una rebel·lió juvenil contra lesnada no existia. També denuncià- saments (grans i petits) i en cil modificar-ho i impossible atu- blea de la Plataforma en Defensa avorrides polítiques municipals ivem que si es construïa el sistema 500.000 noves hectàrees de rega- rar-ho. de lEbre, fixar nous objectius i ar- estatals que tan proliferen darrera-d’embassaments previstos a l’a- dius (de les quals 300.000 ja estan El reforç de les canonades del ticular aliances i mobilitzacions ment. Ara és moment de recuperarvantprojecte del PHN, a més de en fase molt avançada). En defini- minitransvasament i el canal per a la defensa del riu i del Terri- aquell eslògan dels 70 que deianegar un bon grapat de valls i po- tiva, s’estan creant les reserves Xerta/Sènia seran les arteries on es tori. “festa sí, lluita també”.Catalunya. Abril de 2006 21
  • 21. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR Paradigma del 19 de juliol Dinamita de cervell Ramon Barnils i la Ferran Aisa L’editorial Flor del Viento acaba de pu- blicar l’assaig “La guerra de España: ‘Soli’ dels anys setanta paradigma de una revolución. Las 30 horas de Barcelona (julio 36)”, dins de la col·lecció que commemora el 70 ani- versari de l’inici de la Guerra Civil. L’au- tor d’aquest assaig és Abel Paz - pseudònim de Diego Camacho (Almeria, 1921)-, fill de jornalers del M. Àngels Rodríguez gués ni controlada pels interessos camp que des de molt jove es va traslla- i exsecretària de Comunicació de capitalistes, ni obedient a les direc- la CNT de Catalunya dar a viure amb la seva família a Barce- trius d’un organisme central. lona i amb quinze anys ja militava a la Com deien a l’editorial del núm. CNT. n Ramon Barnils se’n deu 20, el segon número que publica- Abel Paz va viure de primera mà els fets que narra, les assemblees dels sin- dicats, dels ateneus, les barricades del E estar enfotent. Estic con- vençuda que ho fa mentre escric aquest article. Em miraria ven (1 juny de l978 III Època): “No vayamos a engañarnos: no hay prensa libre. Ni siquiera prensa in- 19 de juliol, les col·lectivitzacions, la amb aquell posat seu de conya i dependiente... La carrera por el guerra, la derrota i l’exili. També va for- em diria: ”Nena, què podem fer poder está competidísima, y tras el mar part de la guerrilla antifranquista, ara, per evitar aquest convenciona- incio de la supresión del monopolio essent detingut el 1942 i empresonat lisme de recordar el personal difunt franquista, todo lo que corre tras fins al 1953. De retorn a França, va ini- pels aniversaris?”. A mi m’agrada- las publicaciones y periódicos no ciar la seva tasca d’historiador i a la ria donar-li una sorpresa i fer algu- es la libertad, por mínima que sea, mort del dictador es va instal·lar a Bar- na malifeta que tingués la ironia de sino el oligopodio... Solidaridad celona. les seves, però crec que s’haurà Obrera no engaña: es una publica- Entre les seves obres principals des- de conformar amb un escrit que, ni ción anarcosindicalista, y éste es taca “Durruti, el proletariado en armas”, de lluny, serà com els seus, i amb su punto de vista. Pero no preten- traduït a vuit idiomes (castellà, francès, el que intentaré fer memòria d’ell i de dirigirse sólo a los cenetistas; si anglès, italià, alemany, grec, turc i ja- de la seva relació amb la premsa de algún modo hubiera de definir ponès); “CNT 1939-1951: el anarquismo confederal. esta publicación, se podría decir contra el estado franquista”; “Crònica Vaig conèixer en Ramon Barnils que es un periódico que la CNT de la columna de ferro”; “A pie del quan era professor de la Facultat pone al servicio de toda la clase muro”; “Viaje al pasado”, etc. “El para- de Ciències de la Informació de la trabajadora. Será pues una publi- digma de una revolución” fou publicat a Universitat Autònoma de Barcelo- cación dirigida de dentro afuera y França, el 1967 i, posteriorment, el na. Allò era, en aquells anys setan- no un boletín interno, sólo para in- Els articles de Ramon Barnils van ser aplegats en part a la seva mort 1997, va conèixer una nova edició amb ta, un niu de “rojos” i també d’al- en el llibre “Articles” de l’editorial La Magrana i se’n pot llegir una mostra molt més condicionales...” el títol de “Guerre d’Espagne”. guns “rojos y negros”. El cert és extensa a Internet, a l’adreça www.contrastant.net/barnils1.htm En Barnils també va explicar que Abel Paz dóna la seva visió del que que era una facultat amb “mala” per obtenir els resultats que es pro- van ser els dies anteriors al cop d’Estat fama i on un element del tarannà creta. Sé que li agradava la lliber- tasca fàcil ni senzilla: tant interna- posaven la publicació tindria 16 pà- militar de 1936 i fa la crònica acurada de d’en Ramon hi encaixava. Passats tat, la veritat i que el seu comporta- ment com externament el moment gines, s’hauria de fer una part de la les 30 hores de combat als carrers de uns anys, ell decidiria deixar-ho. ment responia a una ètica personal era convuls i canviant. distribució per quioscs i alguns dels Barcelona, des de la revolta feixista del Diuen que abans de marxar va dir prou compromesa per fer-se cà- La CNT mai no ha estat un bloc membres de la redacció rebrien un 19 de juliol fins a l’assalt del poble, el als seus alumnes: “Ja ho he en- rrec i, sota la seva direcció, donar unitari de pensament, això no està sou. dia 20, a la caserna de les Drassanes. senyat tot i com que sols em queda pas a l’època més brillant dels da- dins de la medul·la d’aquesta orga- Això darrer seria un dels primers L’autor també narra els fets que van se- ensenyar-vos el cul...” Alguns expli- rrers 30 anys de la capçalera que nització, però sempre ha estat molt entrebancs amb què es va trobar guir a la lluita al carrer, la reunió de Du- quen que es va baixar els panta- havia distingit sempre la Confede- cofoia i segura dels seus orígens, per tirar endavant la seva tasca: la rruti, Garcia Oliver i altres militants con- lons. ració Nacional del Treball: “La Soli- dels seus objectius i de les seves boira que sobre els fets anteriors a federals amb el president de la Però aquestes serien les anèc- daridad Obrera”. finalitats. la Guerra Civil havien produït els Generalitat, Lluís Companys, i la consti- dotes que els alumnes repetien La “Soli”, que tornava a les mans En aquells anys a la CNT se li anys del franquisme feia que se’n tució del Comitè Central de les Milícies d’un curs a l’altre sobre un profes- del sindicat CNT la Regional Cata- estava declarant la malaltia, com recordés o cregués que aquella Antifeixistes. sor que reunia aquelles condicions lana. Em permeto utilitzar passaria en gairebé totes les orga- premsa confederal dels anys tren- La creació de les columnes de mili- que el feien omplir la seva classe l’apel·latiu de Regional que, en nitzacions anteriors al 1939, de la ta, que era diària, era feta per tots cians que sortiren cap al front d’Aragó i any rere any. Sabia de què parlava, aquells anys setanta, era el que lluita i l’enfrontament intern, no sols “gratis et i amore”, s’oblidava que l’inici de la construcció revolucionària a es prenia l’ensenyament no com fèiem servir. La CNT d’Espanya entre els veterans militants que po- hi havia redactors que cobraven i Catalunya. una repetició de coneixements, formava part de la Regional Ibèrica dien haver estat dins o fora del te- altres que no. L’assaig de Paz és una síntesi històri- sinó com una provocació per fer i, dins d’Espanya, els territoris fe- rritori, sinó també entre tots aquells La mística no era l’únic proble- ca que cal llegir per esbrinar què va que aquells que volien ser periodis- derats lliurement des de les sec- que provenien de diferents co- ma, també ho eren els interessos passar a la Catalunya republicana en tes fossin conscients de l’eina que cions sindicals es coneixien com a rrents de pensament d’esquerres i dels diferents corrents que compe- els primers dies de lluita. El llibre recull tenien a les seves mans i la utilit- Regionals. Després, l’adaptació a als quals els semblava que l’ideari tien a l’organització. Un altre entre- les paraules de Frederica Montseny: zessin per defensar les seves la realitat de les aspiracions dels de la CNT responia a les seves as- banc era que tampoc no agradava “Decir la verdad, restituir la verdad, es- idees i, a més, ho fessin correcta- territoris federats va deixar enrere piracions en tant que treballadors i la llibertat que es proposava, no hi cribir la verdad, repito que es útil y ne- ment. Era polit i enginyós quan es- algunes paraules. membres d’una societat. havia temes tabús ni interns ni ex- cesario. Es, además, el único camino crivia. Els seus textos eren una de- La CNT feia tot plegat uns En Ramon Barnils era coneixe- terns. I sempre que els conflictes por el cual los que han venido después lícia per la forma que adquirien i mesos que estava legalitzada, la dor d’on es ficava i també que a responguessin a una confrontació pueden conocer un pasado que consti- perquè el seu contingut t’arribava, seva estructura s’anava enfortint, l’any 1978 no es podia fer una d’idees i no de desqualificacions, la tuye una página de la historia de Espa- com una fiblada, al cervell. un dels mitjans per fer-ho era la premsa confederal amb aquelles “Soli” era allà per explicar-ho: “Por ña, aquella precisamente en que más Es podrien dir aquesta i moltes premsa, i el mitjà per excel·lència eines que la mística de la memòria eso los publicamos, y por eso se- lejos se llegó en la práctica de ideas y altres coses de com es prenia en era la “SOLI”. La capçalera mai no pretenia, posant condicions no guiremos publicando todo lo que en el esfuerzo liberador y constructi- Barnils aquell ambient de la uni- havia desaparegut durant la clan- només sobre els continguts, sinó responda a esas premisas: razo- vo”. versitat o el món periodístic en què destinitat, encara que els franquis- també sobre la manera de fer. nes, no insultos. Demostraciones, Aquesta edició de Flor del Viento in- treballava. Però els companys del tes se n’haguessin apoderat del En Barnils va llançar, juntament no etiquetas. Así, el campo apare- corpora en el llibre una col·lecció d’a- “Catalunya” volen que us parli d’un nom i incautat la maquinària. amb el seu equip, una “SOLI” que ce anchísimo: no tiene más límites quarel·les realitzades pel pintor Josep altre Ramon Barnils, el que es La “Soli” havia tornat i en Ramon passaria a ser a partir de la seva in- que los de la libertad”. (Text amb Lluís Rey Vila “SIM”, que reprodueixen movia dins de l’espectre ideològic Barnils va ser proposat com a di- corporació de mensual a quinzenal què finalitzava l’editorial del núm. imatges dels fets del 19 de juliol a Bar- del món llibertari. rector en el Ple Regional de març i que volia posar-se a disposició de 20 que s’ha citat abans). celona. Em semblaria agosarat posar-li del 1978, el van triar el conjunt dels tots els treballadors que no tenien una etiqueta ideològica més con- sindicats de Catalunya. No era una accés a una premsa que no esti- continua a la pàgina 23 >22 Catalunya. Abril de 2006
  • 22. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > RACÓ TRANSVERSAL La memòria perduda (de les esquerres) Pepe Gutiérrez-Álvarez Quan es parla de recuperar la “memòria històrica” se sol oblidar que ja als anys 60-70 del segle XX, sota les mateixes gargamelles de la dictadura franquista, va tenir lloc una activitat extraordinària per a la seva recuperació, activitat que va tenir protagonistes tan esforçats com l’editorial Ruedo Ibérico i el seu editor Jorge Martínez, de la qual ja hem parlat en aquestes pàgines en d’altres ocasions. El retorn a l’amnèsia va arribar des- prés, com un afegit als Pactes de la Moncloa. Pel fet que en aquell temps, el PCE-PSUC canalitzava la majoria de la militància antifranquista, li correspon la major responsabilitat. Santiago Carrillo, que era el seu “líder indiscutible”, va imposar en les seves files el procés d’adaptació al pro- jecte de “reforma pactada” d’Adolfo Suárez. Recordem les expulsions al País signar dos articles durant la seva “Mantener una autonomía de la pu- Molina (Juanel) Santiago López Aquesta acceptació es va fer visibleBasc del grup Askatasuna, els en- estada com a director. En un d’ells blicación respecto del Comité Re- Petit; Severino Campos... van for- en la contenció total a la resposta per lafrontaments a la CNT del País Va- explicava que el sou mínim d’un gional de Catalunya, interpretando mar part de la vida de la publicació matança de la Moncloa, i després va se-lencià; les diferències d’opinió periodista (40.000 ptes. de l’èpo- así la tadicional normativa que amb més o menys proximitat... i guir amb la submissió a la monarquia,sobre grups com Los Amigos de ca) es repartia entre 6 membres de hace elegir a director y redacción em deixo molts altres noms. els citats pactes, la Constitució Espan-Durruti, les posicions defensades la redacció, quatre cobraven directamente del Pleno y no del També tots els diferents ens yola i tot el que va acabar desactivantsobre l’organització pels diferents 10.000 ptes. i dos, 5.000. En l’altre Comité Regional. Esa autonomía... confederals des de la secció sindi- l’extens moviment social que haviasectors que tenien en alguns casos es referia a l’actitud d’una revista no significa independencia respec- cal d’empresa fins al comitè nacio- posat el règim ditatorial contra les cor-noms com Grups d’Afinitat Anarco- d’esquerres marxistes, “El Viejo to al Comité Regional. Éste, de nal, així com un no parar de col·lec- des. No es tractava de donar un pas en-sindicalista o darrere de sindicats Topo“, que havia negat la publica- acuerdo con la normativa, puede tius que volien col·laborar i publicar rere tàctic per a evitar un cop militarcom el de la Construcció de la Fe- ció d’un llibre a un personatge de revocar inmediatamente a quien i als que la redacció de “SOLI” re- que s’hauria emportat molta gent perderació Local de Barcelona. La l’esquerra radical que es deia i es sea... director, redactores... de la cordava en cada número que davant, perquè sota el franquisme essecció del “Rojo y Negro Vivo” era diu Federico Jiménez Losantos; no ‘Soli’”. (“Soli” núm.43). aquella era la seva publicació i que vivia sota un cop d’estat permanent, iesperada amb passió per molts. deixa de ser actual i anecdòtic. Us he parlat dels membres de la ells havien de difondre la seva in- es lluitava. Això, juntament amb la informa- I encara que alguns mantenien redacció i els col·laboradors, noms formació. Fins i tot acceptant que calia donarció sobre els conflictes, les menti- que ell era tan sols un periodista oblidats per alguns i per altres per- No es pot oblidar de cap manera aquest pas, això no justifica el lliura-des de la patronal o de l’Estat, els que no coneixia com fer una publi- sones que, encara que mantin- un dels trets definitoris d’en Ramon ment total dels que deien que “ja haví-pactes dels dirigents sindicals d’al- cació cenetista, això no era cert, guessin punts de vista oposats, Barnils: la seva catalanitat, un em arribat”. L’eficàcia d’aquest adverti-tres organitzacions, les denúncies com demostren les seves interven- feien d’aquell reduït espai de què tema no del tot paït dins del món ment va ser tant que es va utilitzar per ad’abusos dins del mateix món de la cions als diferents comicis confe- disposaven i de l’únic telèfon com- confederal en aquell moment. Per justificar els Pactes de la Moncloa i Feli-premsa, les trampes als esports, derals en què va explicar i defensar partit (mai no van tenir línia directa) a ell no oferia cap dubte. Un exem- pe la va utilitzar sense objeccions per aecologia, nuclears, les noves pro- els seus criteris com a director un cau d’activitat i generació de ple n’és la incorporació dins de la persuadir la gent que el “No” a lOTANpostes sobre educació, la situació d’una publicació que pretenia di- vida confederal i controvèrsia lli- “SOLI” per mitjà d’una pàgina era inviable... que l’exèrcit no ho accep-a les presons, la visió de la dona fondre l’ideari d’una organització bertària. Ells mateixos en parlaven d’una altra capçalera, que als lec- taria.sobre la seva situació..., o la intro- de la que en formava part, o el res- en el seu balanç i estaven cofois tors d’aquest article els pot resultar A l’esquerra, el principal beneficiariducció de motius de reflexió pels pecte i reconeixement que la publi- que “la redacción ha procurado coneguda, la del “Catalunya”, pà- d’aquesta desactivació-descomposiciómembres de la CNT, com ara les cació va obtenir de l’entorn del món conseguir de sus redactores y co- gina que en català ajudava a recu- va ser el PSOE (re)creat al conegutpropostes de participació a les de la premsa en general.(“SOLI” laboradores unos escritos que ex- perar també per a l’entorn llibertari i Congrés de Suresnes que no va tenireleccions municipals o la creació núm. 42). presarán de modo claro y periodís- confederal un òrgan d’expressió i cap dificultat a passar del verbalismede les Federacions Locals de Era una “SOLI” que es movia en tico... Otra tarea con la que se ha comunicació dels obrers cenetistes socialista al discurs d’una modernitatBarri... una Regional Catalana que tenia encontrado la redacción durante catalans. Aquesta inserció es va fer sense memòria, tant era així que Felipe Els redactors i col·laboradors de 81 federacions locals i una CNT este tiempo ha sido armonizar las ja a la “SOLI” de la segona quinze- va abominar fins a de les hemerotequesla “SOLI”, de qui en faré un llistat, que estava decidint el seu futur. opiniones diversas, a menudo en- na de juny del 1978. recents, incloent els seus propis dis-atès que els seus noms donen Que editava 25.000 exemplars de contradas y a veces incompati- No obstant això, els entrebancs cursos en el moment de la moció detambé una visió del tarannà de la cada número. Que depenia d’un bles...” (“Soli” núm. 43). no van deixar que la direcció de la censura contra Suárez, de quan encaraseva direcció, com ja hem dit, abor- Comitè Regional del que jo en for- Juanjo Fernández, Mario Vila, “SOLI” per part d’en Ramon Barnils era “marxista”.daven tots els temes que podrien mava part, comitè triat el juliol d’a- Xosé Garcia i Pedro Berges eren la arribés més enllà del núm. 43 (juny Des d’aleshores, la història de l’anti-ser d’interès per a qualsevol treba- quell any 1978 i amb el que la di- peça de resistència, cada dia allò del 1979). Els fets que el van portar franquisme passava al traster de la nos-llador que volgués estar informat: recció i redacció mantenien una era el seu lloc de treball; molts al- a ell i a la redacció a dimitir o a ser tra memòria col·lectiva i de l’oficial, i esel món de la política internacional, relació sempre a punt de saltar tres com José Antonio Díaz, Maru- expulsats, l’ús de les paraules passava a escriure una nova històriales entrevistes amb personatges pels aires. gan Coca, Santi Soler; Marcelino depèn de qui ho expliqui, és una oficial en la línia del model que va se-afins, les crítiques de cinema i tea- L’amic Benjamín Vidaller, secre- Reyes, José Peirats, Carlos Sem- demostració més del que passa guir a la nit de Tejero-Milans del Bosch itre i, al mateix temps, les notes re- tari general de Catalunya, li deia a prum Maura; Ateso (pseudònim) quan es cau en mans de la terrible Cia.cordant una assemblea, la creació Barnils que aquella “SOLI” li dona- les sigles A. M. B., Octavio Albero- maquinària destructiva en què es El rei d’Espanya, Juan Carlos de Bor-d’una federació local, la reunió d’un va més mals de cap que tota la re- la; Frank Mitz, Agustí Osset, Mikel pot convertir una organització si es bón y Borbón, ens va salvar d’una pos-grup de treballadors, la convocatò- gional sencera. Els interessos d’al- Orantia; Josep Costa Font; Luis vol barallar internament fins a auto- sible “pinochetada” i, per tant, va pas-ria d’una vaga... i, encara que sem- guns implicaven i feien Andres Edo; José Luis Pizarro; destruir-se. sar a ser també el rei de tots elsbli divertit, els avisos del company responsable el Comitè Regional Emilio Cortavitarte; Josep Alem- En Ramon Barnils va continuar republicans a més d’una garantia con-Matias, que portava la comptabili- dels continguts, quan la realitat era nay; Julio Sanz Oller; Montserrat fins a la mort, al març del 2001, tra qualsevol “excés”... per l’esquerra.tat de la “SOLI”, recordant que s’- que, com deia la redacció, en el Puig; Martínez Alier; Varena; Ora- sent un antiautoritari que opinava La “memòria” era, doncs, un d’aquestshavia de pagar. seu balanç de l’any transcorregut cio Segui; Francesc Buldú; Ramon que cap organització no pot dir-se excessos. En Ramon Barnils solament va de maig de 1978 a maig de 1979, Muns; Judit Vives; Juan Manuel llibertària si no permet la llibertat.Catalunya. Abril de 2006 23
  • 23. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ENTREVISTA A NOAM CHOMSKY (TERCERA PART, VE DEL “CATALUNYA” 73)‘Qualsevol idea sense sentit comú,probablement no sigui correcta’ Text: Jon Bekken i Mike Long, “Anarcho-Syndicalists Rewiew” Què és el que penso de la IWW? moral, hagués estat extremadament bre diu, amb independència de les aquests grups com la Militant Ten- Fotos: Josep Puigdollers Bé, m’agraden els seus planteja- negatiu no participar en aquesta lluita circumstàncies. Pot anar a una as- dency a Gran Bretanya, aquesta és ments, però ha de trobar camins per en la qual els treballadors s’estaven semblea i dir tranquil·lament: «ata- exactament la seva posició. I l teu pare va estar afiliat a la arribar a ser una part substancial de jugant la seva supervivència. I l’única quem el capital, destrossem l’estat» o també, no deixa de ser divertit, ésE Industrial Workers of the World, i tu també et vas treu-re el carnet fa un parell d’anys. Qui- la consciència de la gent corrent, tre- balladors i altres, i això no resulta fàcil. Des d’un punt de vista personal, forma de sostenir aquesta lluita con- sistia a participar en una Federació de Sindicats del Metall que, com unes altres proclames per l’estil. Molt bé, tot això està molt bé. Si t’agrada jugar, és perfecte, però si un no està la posició aquí de la WSA, tot i que està federada a l’AIT. -Però recordeu que existeix una di-nes impressions tens de la IWW algunes coses de la seva estructura sabem, no sembla precisament la mi- per a jocs i el que pretén és avançar ferència. L’oposició interna a lesactualment i quines perspectives em molesten i de fet em resulten ex- llor de les eines. Doncs bé, en aques- cap als ideals que diu que té, llavors grans confederacions sindicals potatorgues a la creació d’una One tremadament difícils d’entendre. Exis- tes condicions es podia dir als treba- cal adaptar-se a les situacions. Cal ser impulsada pel clàssic partit d’a-Big Union durant els pròxims teix massa burocràcia per resoldre lladors: «molt bé gent, estem junts en aprendre dels altres, cal ajustar l’ac- vantguarda que tracta d’obtenir elanys? problemes que són tècnics, com ara el sindicat del metall». I això no hauria ció i els plantejaments a les opcions control de la classe treballadora des Quina és la teva opinió dels sin- recordar cada mes que cal enviar la d’haver estat un impediment per estar que es tenen a mà i al grau de cons- del seu comitè central confiant que,dicalistes revolucionaris que tre- quota personalment, etc. A mi em re- organitzant simultàniament grups de ciència i compromís de la gent amb d’alguna manera, ells faran cosesballen a l’interior de les grans con- sulta impossible de recordar-ho. M’a- la IWW en el seu interior, denunciar la qui es treballa, a la qual no sempre es meravelloses quan prenguin el poder.federacions sindicals, per exemple gradaria poder obviar moltes d’a- Federació, assenyalar-la com una comprèn. Però també pot significar estar enels grups que treballen dintre de questes formalitats: no m’agrada la part del problema. Com quan en les -Estàs resultant ser molt més condicions d’ajudar a persones quel’AFL-CIO, la TUC o la ACTU, orga- vida organitzativa, ni anar a reunions, vagues d’Illinois de fa un parell pragmàtic del que mai hauríem su- estan travessant unes condicions denitzant una oposició interna com emplenar formularis... ni tot això, i d’anys, els militants que les van im- posat. Primer amb això d’«expan- treball infernals. I amb aquesta menauna estratègia diferenciada de la potser hi gastem massa energia. No pulsar van ser miserablement aco- dir els límits de la gàbia» i ara pro- de treball s’hi podria estar d’acord. Lade les confederacions autònomes obstant això, per descomptat, no són miadats per l’empresa en un intent de posant la doble afiliació o una diferència amb els «autoritaris» éscom la IWW, la CNT, la CGT o la temes importants i amb seguretat desarticular el sindicat i, al mateix estratègia dual en relació als sindi- molt clara, s’evidencia molt ràpida-SAC, entre d’altres? existeixen fórmules per a arreglar-los. temps, van ser abandonats per les cats. ment quan es baixa a la pràctica.- En efecte, el meu pare va estar afi- Crec que el tema de la duplicitat or- executives del seu sindicat. És impor- - Però no pretenc dir que això sigui M’agradaria afegir alguna cosaliat a la IWW. M’ho va dir un dia, bas- ganitzativa és una qüestió bastant tant comprendre aquesta realitat, la fórmula per a tot. Només estic par- més sobre les relacions -o l’oposició-tant temps després que jo ja ho més difícil de resoldre. Què és preferi- mentre s’hagi de treballar amb aques- lant d’alguna cosa que podria resultar entre l’acció social i l’organització sin-sabés. El meu pare era un immigrant ble, treballar a l’interior d’una de les tes executives. I la comprensió d’a- raonable en determinades ocasions. dical. Una vegada més, tampoc lesprocedent de l’est d’Europa, havia grans confederacions sindicals, com quest fet potser condueixi a canvis en En el cas que estàvem parlant, crec veig com a alternatives oposades:acabat de desembarcar, treballava en l’AFL-CIO, o intentar plantejar-los una aquestes executives, canvis en un que podria ser raonable, encara que ambdues són necessàries i, tret queuna fàbrica sense saber parlar anglès alternativa sindical? El problema, una sentit més sà. no ho sigui en uns altres. s’integrin, cap de les dues aconse-massa bé i vivia en unes condicions vegada més, pot ser la paraula «o». Bé, així és la vida. S’han de conju- -Ja ens sembla escoltar als so- guirà funcionar.molt pobres. Un dia se li va acostar un Perquè, què hi hauria de dolent a in- gar totes aquestes coses al mateix cialistes autoritaris cridar: «però si No sóc un oracle ni un endeví. Si hitipus que semblava estar de part dels tentar ambdues solucions alhora? temps. No hi ha massa alternatives. això és justament el que nosaltres ha una mica de veritat en tot això quetreballadors, així que el meu pare va Imaginem que som a la planta d’alu- La qüestió es consisteix a intentar estem proposant!». Algunes estic dient no és res més que el sentitsignar una fitxa i es va afiliar al sindi- mini de Ravenswood, per tornar al configurar camins que combinin totes coses, per descomptat, són clara- comú. Qualsevol idea que no provin-cat. El sindicat va resultar ser la IWW, cas anterior. Des del punt de vista de aquestes possibilitats. El típic marxis- ment diferents, però tota l’última gui del sentit comú, probablement noque s’estava organitzant a la fàbri- les previsions organitzatives i també ta-leninista amb el seu llibre de recep- part de la teva exposició la podrienques d’una forma coherent. des d’una perspectiva ideològica o tes, només ha de fer el que el seu lli- ratificar amb tota seguretat. Mira continua a la pàgina 25 >24 Catalunya. Abril de 2006
  • 24. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAsigui correcta. Ningú, i jo menys cap. Si això et permet ampliar elsque ningú, posseeix una visió pro- límits de la teva gàbia particular, > RECORDEMfunda sobre què hauríem de fer llavors és probable que hagis rea-amb els problemes seriosos de la litzat l’opció correcta. Jo no tinc capvida, que la majoria de la vegades dret a dir-te que no ho facis. Unitat i/o divisiósón problemes d’ordre tàctic. I és Així que si per «vivencialisme» obrera: la guerracuriós, perquè molta gent tendeix adir que les tàctiques no són impor- entenem la tendència a poder le- gislar sobre l’estil de vida dels al- civil espanyolatants quan, segons el meu parer, tres, llavors no hi estic d’acord. Per com a exemple ad’elles es deriven conseqüències contra, si del que estem parlant és tenir en comptehumanes de gran envergadura i de la possibilitat de poder dir «mira,impliquen preses de decisions molt tinc dret a seguir el meu propi estildifícils. Per exemple, el cas de la de vida i, tret que t’estigui danyant Pepe Gutiérrez-Álvarezdesobediència civil, d’activitats de realment d’alguna forma, tu no tensresistència com les campanyes cap dret a dir-me que no ho faci», Sense por a exagerar, es pot considerarque persegueixen la destrucció llavors hi dono tot el meu suport. La la derrota de la República el 1939 i deldels caps nuclears dels míssils. En veritat és que no veig què més es moviment obrer espanyol davant deaquest cas, com podem saber si pot dir sobre aquest assumpte. l’Exèrcit franquista com un dels mésaquesta tàctica és correcta? Al- En relació a l’oposició entre sin- grans desastres de la història del movi-guns potser troben la seva respos- dicalisme i comunitarisme, no crec ment obrer internacional i, per suposat,ta en Déu, però jo no estic per això. que sigui una oposició real. Les una tragèdia sense mesura per a les as-Si en comptes de Déu es pensa en persones treballem sempre les piracions revolucionàries de bona partel benestar de la vida, llavors res- unes amb les altres. Bé sigui en de l’esquerra internacional que li haviapondre aquesta qüestió serà com- una fàbrica o en qualsevol altre donat el seu suport.plicat. En ocasions, aquesta tàctica lloc, el que portem entre mans és Primer pel que va significar per a lapot estar completament equivoca- sempre una activitat compartida, immensa majoria de la població de l’Es-da i com a conseqüència tindrem teixes idees-guia, però obrint-les a del sindicalisme o fins i tot, exa- comunitària. Sense aquesta quali- tat espanyol, però també per totes lesuna alienació major de la gent, l’en- conclusions inesperades, segons gerant una mica, ho consideren tat seria impossible posar res en seves repercussions, va contribuir afortiment del suport al militarisme o les circumstàncies. una qüestió irrellevant del pas- marxa. Prenguem l’exemple d’a- enfortir l’Eix, a consolidar la dictadural’autoritat i la marginació de la pro- Un altre exemple: alguns econo- sat en aquesta nova «societat quest departament universitari. A de Salazar, va retardar la revolta antico-testa. Podria passar tot això i per mistes argumenten que una millora post-industrial»? Veus factible pesar de ser un grup petit, aquí tots lonial a Àfrica del Nord, va servir d’e-tant és necessari preguntar-se si de les condicions laborals inscrites una estratègia, el punt de partida treballem junts i, per tant, no pot xemple per als Pinochet, etcètera.aquests seran els resultats de la en un marc competitiu implica el de la qual sigui parcialment o ex- dir-se que els resultats del nostre Sense la por al franquisme no es potnostra acció o si, per contra, s’a- perjudici de molta gent pobra que clusivament «comunitarista» o treball siguin atribuïbles a un sol in- entendre la transició monàrquica, niconseguirà que la gent pensi sobre no tindrà la possibilitat d’accedir a social? dividu. Passa com quan parlo amb l’endarreriment del moviment obrer, entemes sobre els quals no s’havia un lloc de treball. Bé, per descomp- -Bé, en relació als «estils de algun dels meus estudiants: estic la seva major part instal·lat en la resig-aturat a pensar i es decideixi a tat aquestes idees estan equivoca- vida» o al «vivencialisme», crec aprenent dell en la mateixa mesu- nació, en la cultura de la derrota. Sóndonar algun pas pel seu compte des en molts punts, però existeixen que hauríem d’intentar crear un ra que, espero, ell estigui aprenent molts els motius els quals van causarque potser abans mai hagués circumstàncies en les quals po- món en el qual la gent posseeixi el de mi. Ambdós intercanviem les un desastre com aquest, però n’hi hadonat. drien ser certes. Si no existeix una màxim de llibertat possible per or- nostres idees, treballem junts i ens un que escolto des que em netejava els Quines d’aquestes conseqüèn- solidaritat internacional suficient ganitzar la seva vida a la seva ma- obrim al treball dels altres. Doncs mocs amb la màniga: és el motiu de lacies es produiran? Les accions en per impedir que les indústries es nera, sense que per això sigui ridi- bé, el mateix passa amb qualsevol divisió.si mateixes no són bones ni dolen- traslladin d’una zona a una altra, culitzada, oprimida o eliminada. grup social la funció del qual sigui Era el favorit dels quiuna vegada ites. Si s’adopta una posició real- creuant les fronteres cap a llocs on Ara bé, per descomptat que han la de produir una mica. No es trac- una altra m’aconsellaven viure la vida iment seriosa, un ha de preparar- les exigències laborals són més d’existir uns límits. Si l’estil de vida ta simplement d’estar comunicats deixar l’aventura de la militància queles des d’una perspectiva baixes, llavors, per descomptat d’algú consisteix, per exemple, a sinó d’una mica més. Tota la socie- tan cara havia costat a tanta gent, inclo-organitzativa i educativa per tal que s’està perjudicant aquelles perso- colpejar el veí cada vegada que tat funciona així. I si no fos així, per ent als familiars més pròxims. La barbà-permeti a la gent comprendre el nes quan se’ls insisteix a millorar passa pel seu costat..., bé, segura- cert, la població minvaria enorme- rie franquista “va igualar” a totes les es-que fa d’una manera constructiva les seves condicions laborals. No ment la comunitat no ho acceptarà. ment. Personalment, odiaria imagi- querres, no va fer distincions. Vanperquè, d’una altra manera, no hi ha manera d’estar-ne segurs, no No obstant això, per poder reprimir nar un món en el qual cadascú ro- haver-hi dues repúbliques: la liberal-de-només seria una pèrdua de temps existeix una resposta general per a la manera de ser d’algú, hauria d’e- mangués aïllat, assegut enfront del mocràtica, que va ser superada pels es-sinó també podria resultar perjudi- tots els casos. Podem saber cap a xistir una evidència realment gran seu ordinador mentre mana el seu deveniments, i la que buscava una al-cial. on volem apuntar, però els camins en la seva contra. treball a qualsevol altra persona. ternativa revolucionària que va ser la -Un petit incís. Abans has que ens hi condueixen són plurals, -En relació al «vivencialisme», Això seria realment un infern. Però que va derrotar el cop; però aquesta es-al·ludit a la rapidesa amb la qual i de vegades cal agafar-los tots. en un debat sobre la necessitat aquest món no ha existit, no exis- tava partida, d’un costat marxistes is’evidenciarien les diferències Fins i tot hi pot haver ocasions en de superar el capitalisme, es teix i som afortunats que així sigui. d’altre anarcosindicalistas.entre les sensibilitats autorità- les quals treballar en un sindicat podia sentir no fa molt a algú En la mesura que les persones Per a alguns, ambdós conceptes po-ries i les d’aquells que treballen corrupte, o fins i tot criminal, pot ser afirmar que treballar per a un ca- desenvolupem gran part de l’as- dien ser complementaris. Eren els deamb la gent en les seves lluites millor que qualsevol altra alternati- pitalista suposava, en realitat, pecte creatiu de les nostres vides l’Aliança Obrera amb partidaris de granimmediates mentre s’obren a va. reforçar el capitalisme i que, en d’una forma compartida, en grup, importància de la CNT d’Astúries (Quin-una visió més àmplia. Però, com -Després de la publicació del conseqüència, seria més cohe- sorgeix la pregunta de com tanilla, José M. Martínez), en els anome-es manifesten realment aques- llibre de Murray Bookchin “So- rent viure en cases ocupades o aquests grups han de organitzar- nats “trentistes”, en Pestaña, i en untes diferències? cial Anarchism or Lifestyle Anar- menjar del que s’arreplegués pel se. I en el món real aquests grups deixeble de Rocker, Orobón Fernández, -Es manifesten de maneres molt chism”, s’ha tornat a acusar am- carrer. poden ser extremadament amplis, que sabia de primera mà com Hitlerdiverses. Quina actitud caldria plis sectors del moviment - Bé, si aquest era el seu desig... poden incloure gran quantitat de havia pogut guanyar gràcies a l’estúpi-adoptar en relació, per exemple, a anarquista nord-americà de “vi- Però la majoria de la gent pretén subgrups en el seu interior. Tot això da i infame “guerra civil” entre social-les condicions de treball a les fàbri- vencialistes”[10]. Penses que per a la seva vida un horitzó més ens reenvia a la qüestió del federa- demòcrates legalistes i comunistes es-ques de Guatemala? No es tracta aquest assumpte del «vivencia- ampli. La gent vol posseir coses, lisme. I, arribats a aquest punt, talinistes.d’una qüestió trivial. En principi, és lisme» o «acratisme» ha tornat a vol que els seus fills posseeixin apareix el problema de com tots La cara lluminosa d’aquesta posicióde desitjar que a Guatemala exis- la superfície d’una forma artifi- coses, tinguin accés a una educa- aquests grups estan relacionats va ser “la Comuna dAstúries” de 1934,teixin unes condicions de treball cial o falsa? ció o vagin al bosc a passejar o el entre si, interactuen els uns amb que va implantar el socialisme i va re-dignes però, d’altra banda, un no I més en general, quin és el que sigui. Si es volen totes aques- els altres. Un no és solament un sistir a l’exèrcit durant dues setmanes.vol que les treballadores guatema- teu punt de vista sobre aquestes tes coses, no queda més remei treballador, també pertany a una La cara fosca de la divisió va estar en lalenques siguin acomiadades i con- estratègies que pretenen que el que acceptar determinats aspectes comunitat i aquesta ha d’organit- resta, sobretot a Catalunya, a Barcelo-demnades a morir de fam perquè sindicat se centri exclusivament d’aquesta societat. Algunes perso- zar-se. Així que, què farem amb les na on va haver-hi una vaga general enles fàbriques on treballaven s’han en qüestions laborals i que nes en particular, o particularment escoles, les carreteres, les infraes- contra de la Confederació Nacional deltraslladat a un altre lloc. Tot això es abandoni tots aquells temes so- privilegiades, potser poden jugar a tructures? Cadascuna d’aquestes Treball.relaciona amb la possibilitat d’arri- cials relacionats amb tot allò aquests jocs, però la pràctica totali- preguntes mereix una resposta per Després, la unitat es va fer encarabar a una solidaritat internacional «comunitari»? tat de la gent no pot. Si aquest és separat, demana un tipus d’orga- més costa amunt. Millor dit, va prendreefectiva i una de les raons per la I a l’inrevés, quines perspecti- l’estil de vida d’algú, val, però que nització diferenciat, però la gent un curs tort ja que el Front Popular por-qual mai no escric sobre aquestes ves endevines per a aquests al- no pretengui legislar sobre la vida participem de totes elles. En qual- tava una altra direcció –la de recompo-qüestions és perquè no existeixen tres plantejaments que, insistint dels altres. Un ha de tenir el dret sevol cas, per a sobreviure, neces- sar lEstat burgès-, però es va imposarfórmules. Cada situació és diferent en les tesis sobre el «municipa- d’escollir el seu propi estil de vida sitem ambdues esferes, la comu- en no existir una alternativa d’unitati ha de ser analitzada en els seus lisme llibertari» de Bookchin fins i tot si això significa el compro- nitària i la laboral, no es tracta de obrera.propis termes, potser amb les ma- [11], minimitzen la importància mís d’haver de treballar per a un triar entre l’una o l’altra.Catalunya. Abril de 2006 25
  • 25. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CONTRAINFORMACIÓ Cinc anys ordint la Oriol Solé a propòsit de trama des de Sabadell Consell de redacció d’”Ordint la la seva biografia recent trama” Sergi Rosés Cordovilla polítiques de lOLLA no són les seves. A Oriol Solé no l’importa en La revista “Ordint la trama” és un pro- dicions 62 acaba d’editar el absolut que el nom de "MIL" ni jecte cultural amb voluntat de consoli- dar-se. Des del consell de redacció fem el possible perquè la nostra tasca sigui E llibre “Oriol Solé, el Che ca- talà : vida, fugida i mort d’un revolucionari”, de Joaquim Roglan, totes les seves publicacions siguin en castellà; no es planteja que no pugui passar literatura prohibida d’interès social. Per això, evitem qual- periodista a “La Vanguardia” i per la frontera perquè estigui escri- sevol limitació temàtica en el contingut professor de la Universitat Ramon ta en castellà (cosa que li sorprèn de la revista, que volem ampli i diversifi- Llull. tant el senyor Roglan, p. 51); no cat. utilitza mai la senyera -estelada o Així, hem tractat temes de medi am- El mètode de Roglan no- quan crea els logotips i segells bient, història, actualitat social, educa- El senyor Roglan ha comptat “amb del grup; no presenta cap oposició ció, etc., combinant moltes vegades la documents inèdits”, però només ni crítica quan el MIL decideix re- realitat més propera, la de Sabadell, ofereix un llistat bibliogràfic sense produir l’article amb el títol prou ex- amb contextos sovint desconeguts de cap relació d’aquests. Si es vol pressiu de "Contra el nacional-so- diferents parts del món (hem publicat tenir informació dels documents cialismo del I.R.A."; no escriu cap monogràfics sobre Brasil, la Xina, el Sà- inèdits s’ha de llegir directament el document sobre la qüestió nacio- hara i moltes altres realitats). Volem su- text i trobar-los, encara que no nal a la seva estada a la presó però bratllar el caràcter participatiu que des sempre estan referenciats; i com en canvi sí que el troba per escriu- dels inicis hem donat a la revista; els que el llibre no conté cap nota és re sobre el comunisme, el marxis- nostres lectors i tothom qui vulgui està impossible saber si el document és me, ‘anarquisme, els aspectes mi- convidat a publicar articles o creacions inèdit-inèdit, o només inèdit a mit- litars, la repressió, el capitalisme. artístiques. Un espai molt consolidat i ges, perquè potser ja havia apare- Convertir Oriol Solé en un lluitador amb participació ininterrompuda és el gut anteriorment: de fet, uns catalanista és una impostura, però que titulem ‘Pas a pas’, reservat a les quants textos dels que el senyor és una impostura necessària per a cròniques de viatges. Altres apartats de Roglan cita en el seu llibre ja ha- la burgesia catalana. la revista són el dedicat als articles d’o- vien aparegut en el meu llibre “El pinió o ‘L’entevista’, on han passat per- MIL : una historia política” (Alikor- 86/162, 135/226, 156/226, i són aquests documents els que Podrem conèixer el sonatges com Pau Riba, Isabel-Clara nio, 2002), especialment els que 215/63, per trobar els passatges. utilitza ara al senyor Roglan per re- veritable Oriol Solé? Simó, Salah Jamal, Hebe de Bonafini...). sustenten la seva tesi. cuperar Oriol Solé i afegir-lo a la Per aquells que volen compartir amb el Fins i tot alguns dels fragments La tesi de Roglan llista dels lluitadors per l’allibera- El senyor Roglan escriu al final del públic el seu talent artístic troben en dels documents que el senyor Ro- ment nacional català. Però Oriol seu llibre que Oriol Solé “ni va ser, l’espai del ‘Taller de creació’ una fines- glan inclou coincideixen exacta- Creiem que amb l’anteriorment ex- Solé no era cap catalanista sinó un ni és un heroi ni un màrtir” (p. 218), tra oberta a la narrativa, el dibuix, la po- ment amb la cita que jo vaig utilit- posat es pot preciar l’abast de la revolucionari comunista no leninis- però és evident per a qualsevol esia o la fotografia. zar en el meu llibre. És per això impostura de la “recerca” sobre els ta, amb les seves contradiccions, que el llegeixi que aquest és preci- A banda de la publicació mensual de que un pensa si realment ha llegit anys del MIL d’Oriol Solé per part per suposat. sament un intent de creació d’un la revista també celebrem cada any el alguns dels originals o només el del senyor Roglan, "recerca" avala- Dues són les contradiccions po- nou mite de la cultura de masses Certamen literari Clara Alzina, a què meu text, però sense mencionar- da per destacats representants del lítiques bàsiques d’Oriol Solé: una nacional mitjançant el relat perio- s’han presentat més de 180 obres de lo: total, qui són Sergi Rosés i Ali- món de l’acadèmia i de la cultura són les seves concepcions organit- dístic de la vida d’un heroi que es poesia i narrativa des dels seus inicis. kornio Ediciones? Això passa com d’aquest país. Però això no és el zatives; l’altra, les referents a la converteix en màrtir. De fet, ni cal Aquest certamen, a partir del qual publi- a mínim dues vegades, i ho puc més greu del seu llibre. El més qüestió nacional. Oriol Solé és llegir-se el llibre per copsar això: quem un llibre amb els textos guanya- afirmar no només perquè el text greu és que constitueix un intent membre d’un grup que està en només mirant la coberta amb les dors, també vol ser un punt de trobada i citat pel senyor Roglan coincideix de construcció d’un nou mite per al contra de la “grupusculització”, del fotos i l’eloqüent títol d’”Oriol Solé, un referent cultural a Sabadell. Per això exactament amb el que jo vaig ex- nacionalisme català mitjançant la dirigisme i de l’avantguardisme; no el Che català” ja es pot percebre el jurat que valora els treballs està tractar en el meu llibre, sinó -i so- recuperació d’algú que no els per- obstant, ell parla de “dirigents”, de clarament que s’està posant a la constituït per personalitats del món de bretot- perquè jo en el meu llibre tany. La tesi del senyor Roglan és “comitès centrals” i d’organització venda una nova icona nacional. les lletres com Antoni Dalmases, Miquel traduïa aquestes cites al castellà clara: Oriol Solé va ser un revolu- “político-militar”. És evident que En temps d’Estatut, necessiten Bach, Josep Maria Ripoll, Ester Cente- des dels originals en català; com cionari catalanista que va lluitar Oriol Solé arrossega en la seva més herois nacionals, perquè l’e- lles i Òscar Rocabert, que a més han que el senyor Roglan escriu el seu “per la llibertat”, “que Oriol està in- època del MIL les concepcions or- nemic és sempre Espanya i no el col·laborat amb Ordint la Trama des del llibre en català, no li cal traduir teressat en la lluita per l’allibera- ganitzatives del PSUC i del PCE(i), capitalisme de la nació que sigui. seu naixement. aquests textos, però ai!, resulta ment dels Països Catalans, i que i que el discurs per l’autonomia Ja no en tenen prou amb la recon- El 2006 és l’any del cinquè aniversari que llavors no coincideixen exacta- no és ni serà mai un anarquista in- obrera no acaba d’interioritzar-lo versió de la revolució de juliol del d’”Ordint la trama” que, com en el 2005, ment amb els originals: òbviament, ternacionalista” (p.68) com se l’ha en aquell moment. Respecte a la 1936 en guerra per la democràcia i celebrem amb una jornada festiva que els ha retraduït al català des de la presentat fins ara. Per demostrar- qüestió organitzativa, Oriol Solé per les llibertats nacionals catala- tindrà lloc el 20 de maig al Marquet de meva traducció al castellà. ho, el senyor Roglan utilitza els estava aleshores més a prop del nes. I si els morts del franquisme les Roques, a la Vall d’Horta (carretera Només cal comparar el fragment "documents inèdits" que no ho són model estalinista que del model tardà i la transició no els ha posat de Castellar del Vallès a Sant Llorenç de la carta d’Oriol Solé de l11-II-66 tant. autònom. Se li acudiria a algú, per mai la burgesia llavors recuperen Savall). (Roglan 2006, p. 28; Rosés 2002, Que el MIL com a tal i que Salva- tant, qualificar Oriol Solé destali- revolucionaris anticapitalistes, in- Aquesta diada és una oportunitat de p. 55) i el fragment de la carta de dor Puig Antich, Oriol Solé o Santi nista? Evidentment, no; seria una tentant fer-nos creure que la lluita trobada i participació i per això donem Santi Soler del 21-III-75 (Roglan Soler no eren anarquistes sinó que completa aberració. La mateixa d’algú que porta cognoms catalans molta importància a la implicació de 2006, p. 138-139; Rosés 2002, p. tenien fortes arrels teòriques en co- aberració que comet el senyor Ro- ha de ser sempre una lluita nacio- tantes persones i entitats com sigui 227). rrents revolucionaris de matriu glan quan qualifica de catalanista nal i no de classe: ja s’havia recu- possible. Així, organitzacions com l’A- El senyor Roglan també va deci- marxista antileninista crec que ja Oriol Solé. perat a Salvador Puig Antich, re- DENC, la cooperativa El Teixit de la dir utilitzar parts del meu treball ho vaig deixar prou demostrat en el El senyor Roglan agafa una part, convertit en un lluitador Terra, diversos grups d’esplai, forma- però sense mencionar d’on les meu treball, i a ell em remeto per a important però secundària, de la antifranquista per la democràcia. cions musicals, la masoveria del Mar- havia tret. D’aquesta manera, tro- qui estigui interessat en aquest as- política d’Oriol Solé i la canvia pel És per això que ens cal una veri- quet de les Roques, etc., ajuden a fer bem passatges que s’assemblen pecte. Però contraposar l’”allibera- tot. Però si això fos com el senyor table biografia d’Oriol Solé, una que la festa i la revista siguin de tots i extraordinàriament als que jo vaig ment dels Països Catalans” a Roglan presenta, què fa llavors que haurà d’aprofundir en el seu continuen donant força a “Ordint la escriure, alguns quasi idèntics ex- l’”anarquisme internacionalista” Oriol Solé al MIL? Per què no era a vessant polític per mostrar la dis- trama” perquè pugui dir les coses lliu- cepte per petits canvis de paraules. com fa el senyor Roglan és per- les FAC, o al PSAN, o millor enca- torsió de que ha estat objecte. rement. Perquè pugui consolidar-se Qui vulgui entretenir-se, pot fer vers. Contra la mitificació anarquis- ra, a lOLLA? La resposta és ben Versió reduïda del text complet, com una alternativa a les veritats ofi- aquesta comparació de pàgines ta dOriol Solé, jo ja vaig fer públics senzilla: la política de l’OLLA no és obra del mateix autor, que es pot cials dels grans mitjans de comunica- (Roglan 2006/Rosés 2002): 49/32, els documents que mostraven el la d’Oriol Solé, les desitjades Edi- consultar a la web dAlikornio ció i de les grans empreses. 49/49, 51/33, 58/96, 58/143, seu discurs nacionalista per resol- ciones Mayo 37 del MIL són ediciones . 58/166-167, 61/55, 63-64/118, dre la qüestió nacional catalana. I inexistents a lOLLA, les prioritats (http://personal.iddeo.es/arridi).26 Catalunya. Abril de 2006
  • 26. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > IMATGES QUE PARLEN“Pablo Díez: la va tancar les ferides. La lluita enca- ra continua en altres àmbits perquè terres de Ponent, Aisa ens en fa un retrat minuciós, detalladíssim;otra cara de no hi ha ni oblit, ni perdó. Com co- quan ens vol explicar com s’orga-TMB” menta l’autora, el cas va inspirar la nitzava a Catalunya el marxisme creació d’un personatge en la sèrie no estalinista, ens reconstrueix un de TV3 “El cor de la ciutat” i un moviment ampli i complex; quan premi literari anual que durà el nom ens vol situar en els corrents de la de Pablo Díez i guardonarà treballs CNT a l’Estat, Catalunya i les Ter- sobre l’assetjament laboral i l’abús res de Ponent, ens dóna milers de de poder. dades que emmagatzemarem en el nostre cap perquè estem segurs “El laberint roig. que un altre dia ens faran servei; Larry Clark: el Víctor Colomer i quan ens situa ens els corrents pe- dagògics renovadors d’abans dels malson nord-americà Joaquim Maurín, anys 30 del segle passat, ens fa un Josep Estivill recorregut complet sobre les peda- mestres i gogies que els mestres més inno- què ha participat. revolucionaris” vadors coneixien o aplicaven; i “Por qué A”, subtitulat “Fragmen- Diuen que el cinema és un bon indica- quan ens vol caracteritzar Maurín i tos dispersos para un anarquismo dor per mesurar el pols duna societat. FERRAN AISA Colomer, autèntics centres de totes sin dogmas”, amb la A del títol en- El cinema nord-americà té habitualmentCARMEN DE CELIS Pagès Editors, Col·lecció Gui- les altres informacions i del llibre, cerclada, és un magnífic recull un vessant comercial propagandístic met aleshores ens fa un retrat biogràfic d’articles en què Tomás ens infor- dels propis volors polítics, culturals i Audrey Dore complet sobre els dos represen- ma d’un anarquisme bàsicament econòmics, una mena dexaltació de tants dels corrents marxistes dins intel·lectual, és a dir raonat més "lamerican way of life". Però tambéA punt de complir-se dos anys de del sindicat llibertari. “El laberint que d’acció directa tot i que també existeix un cinema a mig camí entre ella mort de Pablo Díez, el conductor roig” és alhora un estudi intens la reclama, en què les paraules es comercial i lindependent que es mostrad’autobusos de TMB acomiadat sobre l’anomenat “corrent bolxevic” posen al servei de la llibertat total més sincer amb el diagnòstic daquestadesprés de ser acusat sense pro- dins l’organització anarcosindica- que l’anarquia pot incloure quan es societat. En particular, algunes pel·lícu-ves d’haver robat l’import d’un bit- lista, un corrent interessantíssim dibuixa com a alliberadora i no com les analitzen els sectors més benes-llet (110 euros), Carmen de Celis, que alhora que és retratat aquí ens un dogma més. És admirable, tants de la piràmide social: la gent, pre-publica una investigació sobre les fa partíceps de formes de fer que entre altres, “La CNT tiene un bri- ferentment blanca, que ha assolit lèxitcauses de l’acomiadament i la lluita van fer possible la convivència de llante porvenir... detrás de ella”, la professional i personal i viu plàcida-empresa arran del suïcidi de Pablo. diferents ideologies dins del sindi- carta en què anunciava la seva in- ment en els suburbis residencials, en Després de més d’un any d’in- cal revolucionari més important de tenció de deixar la CNT ja que grans cases amb jardí i cotxe. Un exem-vestigació, queda palesa en el lli- tot el planeta, la CNT. aquesta s’havia convertit en una ple de la mena de cinema al qual ens re-bre la total responsabilitat dels di- Devorat “El laberint roig”, ara, de veritable secta de control del pen- ferim podria ser "American Beauty" derectius de TMB, en particular cap cap a “La cultura de l’anarquis- sament (aquesta explicació és Sam Mendes o "Les verges suicides"Xavier Casas (president de TMB) i me a Catalunya”. Que el Ferran no meva); o “El anarquismo se conju- de Sofia Coppola.Lluís Forniés (director de Recursos Jordi Martí Font pari i que tampoc es cansi. ga en imperfecto”; o “Toda la ver- Avui, però, volem parlar dun directorHumans), els quals sempre van dad sobre el relativismo auténti- i dunes pel·lícules potser menys cone-negar la seva responsabilitat en elsfets. A pesar de la seva reiterada Un dia o altre, Ferran Aisa ens hau- ria de dir com s’ho fa per recopilar “¿Por qué A” co”... Articles que han estat publicats al llarg de pràcticament gudes (encara que la majoria shan es- trenat al nostre país) però tant o méspetició de dimissió de Xavier tantes i tantes dades, ho dic ara Tomás Ibáñez quaranta anys en revistes de tot àcides. El director es diu Larry Clark iCasas i fins a la querella criminal que encara no he llegit la que crec Editorial Anthropos tipus però bàsicament del voltant els seus films més coneguts són "Kids"interposada per CGT, aquest direc- que és la seva darrera obra, “L cul- Col·lecció Huellas, 18 llibertari, com “Bulletin des Jeunes (1995), "Bully" (2001) i "Ken Park"tiu "totpoderós" continua al capda- tura anarquista a Catalunya”, tot i Llibertaires”, “Libre Pensamiento”, (2002). Darrerament ha realitzat "Was-vant del seu càrrec gràcies al su- que dels seus llibres mai no es pot Jordi Martí Font “Polémica”, etc. sup rockers" (2005) i "Destricted"port incondicional de l’Ajuntament, dir en veu alta allò de “el darrer lli- El pensament de Tomás es lle- (2006). A les seves pel·lícules, Clark hiels jutges i el seu sindicat afí dintre bre” perquè sempre n’hi ha un altre Una vergonya que entre tots els ar- geix com el d’un clàssic modern, retrata el món de la infància i la joventutde lempresa, UGT. després. ticles d’aquest llibre no en figuri cap perquè conjuga a la perfeccció els amb uns personatges embogits pel El llibre relata com la família, els “El laberint roig” és un volum ple- de publicat al “Catalunya”, una ver- grans temes de què sempre par- consumisme i obsessionats compulsi-amics, els companys i els sindicats níssim de dades, un llibre amb vo- gonya pèrquè llegit el llibre no lem: llibertat, igualtat... amb una vament amb el sexe, les drogues i laACTUB i CGT es van unir en una luntat de dir-ho tot sobre cada un entec com mai el Tomás no ha es- visió no dogmàtica que oxigena qui violència; sense compromisos afectiuslluita contra TMB per a defensar l’- dels temes que tracta. Així, quan crit en aquesta revista que ara tens el llegeix i em fa tornar-me a pre- ni socials, només la pura alienació.honor, la dignitat i la innocència de es refereix a les relacions entre els a les mans si no és per informar- guntar com és possible que encara "Ken Park" és un film coral. Un parePablo. L’acord final entre l’empresa diversos moviments d’esquerres nos d’algunes de les mogudes que no hagi escrit per al “Catalunya” en violent pega i insulta constantment eli la família a l’octubre de 2004 no de la ciutat de Lleida i de totes les hagi organitzat a la Universitat o en l’apartat d’opinió? fill adolescent però un dia que sembo- rratxa amb un amic i sen van de putes sadona que se sent sol i sen torna cap Revistes a casa, samorra al fill que està dormint i li xupa la polla. Un altre pare viu amar- gat per la mort de la seva dona i conver- teix la seva vida en una mortificació ma- laltissa; per exemple, menja sempre de genolls enlloc dasseures en una cadi- ra. Un dia enxampa la seva filla al llit amb un noi i, embogit pel que considera una acció impura, lobliga a posar-se el vestit de núvia de la mare i es casen tots dos -pare i filla- en un altaret de la sala destar. I un altre personatge és un noi que cansat de perdre al joc del "scrabble" amb els avis agafa un gani- vet de cuina i els talla el coll. Larry Clark retrata una societat com- pletament buida i desquiciada, una so- cietat benestant que arriba al capdamuntCONTRA-INFOS SICILIA LIBERTARIA LE COMBAT SYNDICALISTE ACCIÓ ANTIFEIXISTA REUS del no res i que ja no té valors ni il·lu-Butlletí setmanal de contra-informa- Revista anarquista mensual editada Revista bimensual de la CNT france- Butlletí mural quinzenal autònom, sions. Persones riques però infelices, aï-ció realitzat a Barcelona amb difusió a Sicilia, Via Galileo Galilei 45, sa, BP 38, 94601. Choisy-le-Roi antifeixista i anticapitalista dAcció. llades socialment i condemnades a laimportant, www.sindominio.net/zit- 97100 Ragusa (Italia), www.siciliali- Cedex (França), www.cnt-f.org / Antifeixista de Reus, www.reus-anti- frustració.... Un avís per a navegants.zania/ - zitzania@sindominio.net bertaria.it / si_lib@hotmail.com combat-syndicaliste@cnt-f.org feixista.tk / germinal@pobleviu.orgCatalunya. Abril de 2006 27
  • 27. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ENTREVISTA AL NOU SETMANARI “DIRECTA” > LES PARAULES SÓN PUNYS‘No pretenem ser objectius, Casano creiem en l’objectivitat’ Jordi Martí Font (jordimartif69@mesvilaweb.cat) El lloc on vivim és casa nostra, inde- pendentment que en tinguem la pro- pietat o no, independentment que les-“Una idea que sempre ha estat present en l’imaginari dels moviments socials crítics i alternatius” pai sigui producte duna herència, del nostre treball, dun robatori o, el que és el mateix però sona diferent, des- pecular amb els preus de les coses > LA FRASE... que ens són necessàries per a la vida. Una casa, ja sigui gran, petita, fosca o lluminosa, en un tercer pis o a peu pla, a la ciutat o en un poble, és casa nostra quan hi vivim i lespai passa a ser el nostre, lhabitual de les nostres vides... i la resta de gent que no té re- sidència o lloc fix de vida ha de tenir garantit lespai mínim de supervivèn- cia i de vida a qualsevol indret a on pugui fer cap. És per això que els mu- nicipis, les ciutats i els pobles, cal que tinguin cases dús comú per a qui hi sigui de pas. A banda daquestes, men- tre hi hagi gent sense casa i cases “La publicació sense gent, cal aplicar la llei de la lògi- ca i la senzillesa i del repartiment equi- serà íntegrament tatiu: que ningú no hagi de dormir al en català” carrer i que ningú no hagi de malviure per tenir un sostre mentre nhi hagi tants de buits com hi ha. “La pràctica totalitat de les publicacions que pots trobar en un quiosc estan controlades per partits polítics o per grans empreses” I és que ens els darrers anys, els ha- bitatges shan convertit en la principal Suport Ponent i Col·lectiu ment a partir de laparició de publi- tents (lligats a campanyes concre- campanyes i propostes de forma preocupació de bona part de la pobla- Catalunya cacions com el “Masala” (Ciutat tes) com han estat lAltaveu (Cam- eficient a la societat, i la nostra in- ció daquest país i de molts altres. Vella de Barcelona) o “La Burxa” panya contra lEuropa del Capital, tenció és treballar per a aquest ob- Aquest dret primer que entenem totes iUn nou mitjà de comunicació (de la vila de Sants), i dexperièn- vaga general) i el Diari de la Pau jectiu. tots que és la pròpia casa i que fins ipopular, de contrainformació o cies posteriors com l”Estattotfatal”, (mobilitzacions contra la guerra i A més a més, donarem cabuda tot protegeixen els nostres textos le-com més us agradi, escrita ínte- “LAltaveu” o el “Diari de la Pau”, és campanya pel no a la Constitució a qüestions més generals i a temes gals bàsics, ha estat transformat engrament en català i amb periodi- quan la idea comença veures pos- europea), a La Burxa, el Masala, el amagats, en una feina més prope- motiu central de lenriquiment per a al-citat setanal començarà el seu sible. També laparició de publica- Xibarri (Sant Andreu de Palomar) o ra al "periodisme dinvestigació". guns aprofitats que, ben mudats i mal-camí aquest proper 23 d’abril, cions com “Diagonal” (Madrid) o el KaleGorria, així com periodistes, Les seccions seran: ‘De dalt a baix’ grat laire de respectabilitat que els en-diada de Sant Jordi. Així ens ex- “L’Avanç” (València) ens van deixar cansades de les limitacions i cen- (tres pàgines a fons sobre un tema volta, no hem de dubtar de qualificarpliquen els seus promotors el clar que el projecte podia ser viable. sures existents als mitjans de co- dobertura), ‘Impressions’ (quatre de lladres, lladres de guant blanc peròprojecte de “La Directa” i la -Per què heu posat aquest nom municació oficials, que a vegades articles dopinió i una plana de car- lladres amb totes les lletres. Lladresseva necessitat de ser: de “Directa” a aquest nou mitjà signant o vegades sota pseudò- tes), ‘Així està el patí’ (actualitat ge- que shan muntat una paradeta de les"Una de les necessitats més ur- contrainformatiu? nim, també volen col·laborar a la neral, laboral, ecologia, urbanisme, que marquen època. Així, la construc-gents que tenim els moviments -Vam estar debatent entre prop redacció del setmanari. repressió, etc.), ‘Observatori dels ció -al costat dels serveis- ha substituïtsocials és la construcció duna dun centenar de noms, setmana -Com sorganitza o funciona “Di- mitjans’ (investigació i denúncia la base industrial i agrícola de la nostrapotent xarxa de mitjans de co- rere setmana, assemblea rere as- recta”? sobre continguts dels mass economia de fa uns anys. És així communicació que permeti visualit- semblea. Ens va semblar que “Di- -Hem conformat un col·lectiu as- media), ‘Què es cou?’ (campanyes han convertit la constant construcciózar les nostres pràctiques quoti- recta” era curt, precís i incisiu. sembleari per tirar endavant el pro- i col·lectius, nous espais emer- de cases en un veritable problema jadianes, socialitzar el nostre També vàrem voler que fos un nom jecte. Hem separat la gestió i la re- gents), ‘Roda el món’ (internacio- que si el seu valor especulatiu safo-discurs i que sigui un fre a les femení, per això està acabat en dacció, però treballant en el mateix nal), ‘Expressions’ (articles de cul- nés com a conseqüència duna caigu-campanyes de criminalització "a". espai físic. Distribució, subscrip- tura, ressenyes, llibres, música, da del mercat, alhora semportariamediàtica que avui per avui és La raó de ser és prou òbvia. En cions, publicitat per una banda, i etc...), ‘Agenda’ i l’Entrevista’ de la bona part del nostre sector productiu,segurament la forma més cons- els temps que corren, en què la textos, fotografia, il·lustració i com- contraportada. abocat com està a la construcció detant de repressió. La realitat és pràctica totalitat de les publicacions paginació per una altra. En lestruc- -Com el heu pensat la distribu- cases que no són necessàries perque, fins ara, només hem estat que pots trobar en un quiosc estan tura del setmanari tenen especial ció i quin és finançament que viure-hi (en tenim desenes de milerscapaces de fer viables petits o controlades per partits polítics o importància tota la sèrie de corres- penseu tirar endavant? de tancades). El preu de lhabitatge hamitjans projectes molt acotats, per grans empreses, creiem abso- ponsalies que sestan sumant al -El setmanari tindrà 28 planes a ta- de caure i caurà i la bombolla immobi-sigui en un espai físic (premsa lutament necessari laparició de projecte, amb la intenció de poder many diari i un preu d’1,5 euros. liària ha de rebentar i rebentarà, peròlocal) o ideològic (publicacions veus dissidents, que donguin altres contrastar eficientment els contin- Estem treballant en configurar la alhora cal que pensem a on farà cap lavinculades a un col·lectiu, lluita versions, que tinguin altres visions. guts, i que tingui una presència xarxa de distribució, que estarà lli- immensa quantitat de paletes i obrerso, fins i tot, campa-nya concre- No pretenem ser objectius, no més real al territori. De moment, gada a les disponibilitats econòmi- que han dedicat els seus darrers anysta). Aquestes iniciatives tenen creiem en lobjectivitat. làrea de distribució serà Catalunya ques. En aquest sentit el nostre ob- de feina a la construcció dhabitatges.un sostre que marca la seva ca- Però el que sí volem ser és ve- i la publicació serà en català. jectiu prioritari es aconseguir 1.500 No és la nostra tasca ordenar lecono-racterística específica i que im- raços, donar veu a altres fonts din- -Quin és el contingut previst per subscripcions abans de la sortida mia del país de moment, però a la llar-pedeix una major difusió". formació, busca noves perspecti- a un mitjà com “Directa” que setmanal. El preu de la subscripció ga la feina dels sindicalistes ha de ser-Com va sorgir la idea de “Direc- ves per explicar les realitats que teòricament almenys no vol re- és de 60 euros a lany, encara que aquesta, organitzar la producció, mi-ta”, és producte d’una decisió ens envolten. produir els esquemes de els pu- també agrairíem subscripcions so- llorar els serveis i garantir els drets bà-que es veia com a necessària o -Qui forma part d’aquest projec- blicacions diguem-ne que co- lidàries de 120 euros o el que vo- sics. Una feinada que caldrà empentar,com un pas endavant per fer te i quins són els mitjans que us mercials? saltres volgueu. Igualment, la ara ja, amb el repartiment dels llocs onavançar els moviments? han servit com a eemple o com a -”Directa” ha de ser un mitjà útil, o susbcripció es pot cobrar en dos o la gent viu, les cases, sigui o no legal-És una idea que sempre ha estat aprenentatge? sigui constant i ràpid. Som cons- tres plaços, només ens ho heu de aquest repartiment. Que ja ho deienpresent en limaginari col·lectiu dels -El grup de persones que hi estem cients que la periodicitat setmanal dir. Us podeu posar en contacte al els Llunàtics: "El dret de propietat elmoviments socials crítics i alterna- treballant portem molts anys dex- és una aposta ambiciosa i arrisca- 935306876, escrivint un mail a defensa lEstat i el dret a lhabitatge notius. En diverses ocasions shavia periència en projectes de contrain- da però necessitem una eina que subscripcio@setmanaridirecta.info té cos policial que el mantingui i li doniintentat crear una publicació po- formació i comunicació popular; al serveixi per acostar les realitats o entrant a el necessari suport". Som-hi doncs.tent, àmplia i de qualitat. Possible- Contra-Infos, a projectes intermi- dels moviments socials, les seves www.setmanaridirecta.info