Catalunya 100

  • 445 views
Uploaded on

nUMERO 100

nUMERO 100

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
445
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Setembre 2008 • número 100 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat “Quan jo uso una paraula vol dir exactament el que jo decideixo que digui -ni més ni menys.” “La qüestió és qui mana -amb això n’hi ha prou.” Muntatge: Patrícia Carles
  • 2. Editorial EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Al ‘Catalunya’ li Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgtcatalunya.cat Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS queden quatre dies... • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona a uns mesos, en un bar del fensa de la ideologia anarquista, en Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS COMARCALS F Raval de Barcelona freqüen- tat per activistes del movi- ment llibertari, un destacat militant realitat duna particular visió da- questa, una mena d’anarcogarru- lisme’, per definir-lo duna forma Anoia de la CGT amb responsabilitats or- mínimament comprensible. Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 gàniques en una federació local del Siguem clars, estem en un camí cgtanoia@yahoo.es sindicat, deixava anar aquesta de no tornada, la CGT només té Baix Camp/Priorat frase en una conversa amb altres sentit si aconsegueix ser una eina Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus companys llibertaris que sinteres- oberta a les realitats socials, una baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 saven per la revista de la CGT de eina util per canviar aquesta socie- Baix Llobregat Catalunya: "al “Catalunya” li que- tat que ens ha tocat viure. La dinà- Cra. Esplugues, 46 den quatre dies..." mica quotidina de manteniment del 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 Treure cada mes de forma total- ‘xiringuito’ particular que alguns ment voluntarista i voluntària el practiquen en aquesta casa no C/ Comerç, 5. 08840 Viladecans "Catalunya", publicació de la CGT porta a enlloc. cgt.viladcans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 de Catalunya que en aquesta Des del Col·lectiu Catalunya se- Baix Penedès època actual arriba aquest mes de guirem, mentre la majoria del sindi- Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell setembre de 2008 al número 100, cat així ho consideri oportú amb el Tel. i fax 977 66 09 32 considerem que és tot un èxit, en el seu suport, intentant renovar el cgt.baix.penedes@gmail.com Barcelonès Nord context actual. pensament llibertari, intentant con- Alfons XII, 109. 08912 Badalona Aconseguir que cada mes una solidar espais de comunicació al- cgt_bn@yahoo.es publicació llibertària i anarcosindi- ternativa, intentant donar a conèi- Tel. i fax 93 383 18 03 Garraf-Penedès calista arribi als afiliats i afiliades cilitar la comunicació i la col·labora- vells, o simplement ens ignoren, ig- xer la CGT, per aconseguir Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú del sindicat i a col·lectius, associa- ció amb altres projectes comunica- noren la revista del seu propi sindi- transformar la societat. cgtvng@cgtcatalunya.cat cions, moviments socials i bibliote- tius i moviments socials, a analitzar cat. És lactitud daquells que enlloc Dediquem aquests 100 números Tel. i fax 93 893 42 61 Maresme ques de tota Catalunya, suposa un i reflexionar sobre la realitat que de construir una organització per a a totes aquelles persones que Plaça Cuba, 18, 2n important repte per a les persones ens envolta, en el marc dun movi- la transformació social, es dedi- duna forma o altra han col·laborat 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.es que en el marc del Col·lectiu Cata- ment llibertari inserit plenament en quen a construir el seu propi ‘xirin- amb nosaltres i ens han ajudat a Tel. i fax 93 790 90 34 Vallès Oriental lunya donem forma a aquesta pu- la realitat social. guito’, sota la falsa aparença de de- tirar endavant dia a dia. Agurrej Francesc Macià, 51 blicació, que vol ser i és una eina Sempre hem estat oberts a la 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com per a la informació alternativa i per crítica constructiva i a les opinions Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 a la transformació social. de federacions, sindicats i afiliats o FEDERACIONS INTERCOMARCALS Som conscients de les dificultats afiliades. No tenim el patrimoni en que comporta avui en dia confec- exclusiva de res ni ens creiem en Girona cionar i difondre, en paper i a inter- possessió de la perfecció i de la ve- Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a net, una publicació i un projecte co- ritat absolutes. Des del primer dia, 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 municatiu daquest tipus, que hem intentat obrir la publicació a Ponent també inclou el web de la CGT de totes les realitats existents a dins Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Catalunya, per això, comentaris del sindicat, a tots els ens confede- Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 com lanteriorment esmentat, provi- rals, a tothom que vulgués col·labo- Camp de Tarragona nents de linterior del sindicat, ens rar-hi duna forma o altra. Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona dolen profundament. Tenim molt Malauradament, determinats cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 clar des del primer dia que estem sectors del sindicat, minoritaris realitzant una publicació per a tota però actius, ens han tancat totes FEDERACIONS LOCALS la CGT i en benefici de tota la CGT, les portes, han optat per carregar- Barcelona i ho remarcarem les vegades que se el projecte actual del “Catalu- Via Laietana, 18, 9è faci falta, una publicació que contri- nya”, shan negat a escriure-hi, han 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org bueixi a consolidar lorganització, a portat i segueixen portant a terme Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Manresa difondre les seves propostes, a fa- una tasca de boicot a diferents ni- Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimecres 20 d’agost Rubí Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia del 2008. Colom, 3-5. 08191 Rubí - Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. flcgt_rubi@hotmail.com.Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: CEAS-Sàhara, Amadeu Casellas, Blanca Rivas, Josep Manel “Jo sóc fill de família molt humil, Sabadell Busqueta, David Fernández, Laia Alsina, Josep Maria Yago, Octavio Alberola, Plataforma per la tan humil que d’una cortina vella Unió, 59. 08201 Sabadell Llengua, Miquel-Dídac Piñero, Joan-Tomàs Sabaté, Ricard Vilaregut, Laia Altarriba, Elsud.org, Jaume una samarreta en feren. cgtsabadell@hotmail.com. Tel./fax 93 745 01 97 Fortuño, Mariona Parra, Bruno Baltueña, Vicent Martínez, Noam Chomsky, Tanquem les Nuclears, Som Terrassa lo que Sembrem, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Ariadna Nieto, Dídac Salau Vermella. D’ençà d’aquesta Ramon Llull, 130-136 i Michelle López. Il·lustracions: Manolito Rastamán (pòster), Patrícia Carles (potada). Tirada: samarreta no he pogut caminar ja 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, per la dreta.” Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcata- Castellar del Vallès lunya.cat “La samarreta”, d’Ovidi Montllor Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. cgt.castellar-v@terra.es Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" Tel. i fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Setembre de 2008
  • 3. REPORTATGE L’espai contrainformatiu Arribar al número cent del ‘Catalunya’ català cada cop és més corrobora la màxima que diu que sense extens, crític i arriba a esforç col·lectiu cap canvi no és possible més gentDE LA CONTRAINFORMACIÓ AL PERIODISME CIUTADÀ Algunes alternatives 100 motius dalegria i a la crisi dels mitjans de esperança Bruno Valtueña Sánchez, comunicació tradicionals secretari general de la CGT de Catalunya Vicent Martínez A quest mes de setembre de 2008 apareix un nou exemplar del “Catalunya”, és el número 100. Que lòrgan dexpressió de laL a informació alternativa, la CGT de Catalunya continuï arri- informació crítica, la con- bant cada mes a les nostres mans trainformació, els mitjans ha de ser motiu de satisfacció per alliures, els mitjans comunitaris o el tots els qui estem en la Confedera-periodisme ciutadà són alguns dels ció. Sense lesforç i treball delnoms que rep aquell tipus de perio- Col·lectiu Catalunya i dels quidisme o mitjans de comunicació col·laboren amb les seves aporta-que parteixen de la iniciativa priva- cions no podríem celebrar aquestda ni de la institucional sinó de la número 100. Des daquestes línies,societat civil, els moviments so- vull expressar el meu més sincercials i dels ciutadans que creen pla- agraïment a lesforç de tots els quitaformes per exercir el seu dret a la fan realitat que la publicació surtillibertat d’expressió. Un dels fac- al carrer i arribi a les nostres mans.tors de naixement d’aquests mit- No és exagerat dir que el “Cata-jans està en la fallida dels mitjans lunya” representa un oasi llibertaride comunicació convencionals a en el desert mediàtic en què shal’hora de representar determinades convertit el periodisme que la clas-realitats que queden excloses en els se dominant que dissenya en elseus espais. món actual. De les seves aigües El que els caracteritza és la vo- transparents ens arriba la informa-luntat d’innovar en la gestió dels ció de lluites i conflictes que elsmitjans en els temes abordats i en treballadors i treballadores realit-el tractament informatiu que es fa zem, ens arriba la veu rebel que de-d’aquests. La majoria intenten un com a públic però no institucio- dica que “funcionem per assem- comunicació col·lectives, comuni- nuncia les injustícies (de gènere,tipus de gestió més horitzontal, al- nal”, indica Guillamon. “Els con- blea, i tot i que hi ha responsabili- tàries, on la ciutadania no siga immigració, conflictes bèl·lics,..),tres volen tenir una agenda de tinguts són secundaris; el que tats, aquestes van rotant, perquè només audiència o consumidors es fa eco de les reflexions que lliu-temes propis que desenvolupar a compta és qui els aporta i com. En ningú és imprescindible però tots passius, sinó que puga intervenir rement els col·laboradors hi apor-part del que dictaminen els mitjans cas contrari, sestaria reproduint som necessaris”. en la propietat, la gestió i la creació ten.de comunicació hegemònics o són una mena de negatiu dels mitjans de mitjans propis”, indiquen al seu A més, és una eina útil per a laportaveus d’una associació o esde- convencionals”, conclou. Per ell el Ones lliures web. informació interna de la Confede-venen un espai on acollir diferents fomamental és qui gestiona el teu La legislació catalana reconeix ració i per a la projecció externa desensibilitats polítiques, socials o mitjà i de qui depens “si depens de El moviment de les ràdios lliures lexistència de mitjans sense afany la CGT a la societat de Catalunya.culturals. Un altre fet que els grups empresarials, informaràs da- va nàixer durant els anys 80 i ara de lucre (art. 70 de la llei 22/2005) Aprofito aquesta ocasió per auneix, a part d’una voluntat crítica llò que els interessa, si depens de la està consolidat arreu de l’Estat i ja i que se n’ha de reservar una quota animar tots i totes a divulgar aques-amb el sistema polític i econòmic i gent i ella sapropia del teu canal, n’hi ha de molt veteranes com en l’espai radioelèctric, “però no es ta eina dinformació que tenim, allàdel sistema mediàtic establert, és ella mateixa informarà del que vul- Ràdio Contrabanda a Barcelona o desenvolupa amb un reglament, on estiguem les afiliades i afiliatsque són entitats sense afany de gui”, assenyala. Tot i això, també Ràdio Klara a València. A Catalu- cosa que fa que ens facin un expe- de la CGT, en els centres de treball,lucre: siguen cooperatives, asso- indica que els continguts seran per nya, l’Assemblea per la Comuni- dient de tancament perquè no es en el carrer, en el barri, daquestaciacions o ONG. força diferents als dels mitjans cació Social, lluita per reconeixe- pot emetre sense llicència amb manera les nostres idees anarcosin- Per a Víctor Guillamon, de l’As- convencionals, “ja que si dónes a la ment dels mitjans d’informació multes entre 60.000 i 1.000.000 dicalistes i lesforç dels qui fan rea-semblea de la Comunicació Social gent laccés a la programació i a la comunitaris i critiquen que l’actual d’euros”, indica Guillamon. Per litat el “Catalunya” arribaran a lade Catalunya (ACS), un mitjà ciu- producció, no en sortirà una línia, sistema mediàtic ja que aquest tant, hi hauria d’haver una reserva societat. Daquesta manera, el “Ca-tadà es defineix per una qüestió de sinó moltes, i això és el que prete- “només deixa espai per a mitjans d’espai radioelèctric per a entitats talunya” es consolidarà encara mésgestió i daccés. “Entenem que en nem”. Afegeix que el fet que no hi públics, controlats pels partits polí- sense afany de lucre; “però, com com un mitjà dexpressió que es faels mitjans lliures la població té hagi afany de lucre és important, tics, o mitjans privats comercials, que cap reglament específic estipu- escoltar en la societat catalana.accés a la programació, a la gestió i “però tampoc en té la Fundació La controlats per uns pocs grups em- la com es reparteixen les freqüèn- Per finalitzar, només em quedaa la producció”. L’ACS defineix el Caixa i no ens sentim al mateix ca- presarials”, afirmen al seu web. Per cies, no ens les poden atribuir”, in- felicitar i donar lenhorabona alsmodel de tercer sector (ni píblic- laix”. Des de “Diagonal Periódi- això ells volen assolir un nou marc qui utilitzen la paraula escrita i faninstitucional, ni privat-comercial) co”, José David Carracedo, ens in- que deixi espai “per a formes de continua a la pàgina 4 > camí en caminar.Catalunya. Setembre de 2008 3
  • 4. REPORTATGE > ve de la pàgina 3dica Guillamon que afegeix que, en res, “perquè fan el mateix tipus de o bé només es financen per les quo- amb la barrera de la informació al- serveix per finançar Pluràlia TV peraquest sentit, la limitació és de vo- periodisme propagandístic però tes dels socis o les diferents activi- ternativa i aconseguir arribar a un fer material lliure de drets amb con-luntat política. d’un altre bàndol”, conclou Fernán- tats (festes, concerts o venda de sa- públic ampli a partir de la seriositat tinguts socials. A l’octubre, tenim Des de Ràdio Contrabanda, criti- dez. marretes, etc.) que realitzen. Un de continguts, d’una proposta de previst presentar una eina informà-quen la Llei de l’Audiovisual d’àm- tema complex perquè per una disseny trencadora, i de cura en la tica, una plataforma tecnològica debit estatal que no contempla l’exis- Professionalització o banda sempre existeix el temor que part gràfica”, indica José David Ca- tv per internet multimèdia que seràtència de les ràdios i televisions voluntariat la publicitat o les subvencions con- rracedo, membre de “Diagonal”, de vídeos a la carta i que podrà serlliures o comunitàries i sense afany dicionen la línia editorial, per això editat a Madrid. gestionada de manera autònomade lucre. Actualment, ja tenen nor- Aquest és un debat sense cloure en s’opta per l’economia social i les “Utilitzen llicència Creative per entitats socials… per tal quematives per a aquest tipus de ràdios el qual hi juguen a favor i en contra botigues alternatives. En aquest Commons. Això facilita la repro- sigui un espai de producció audio-diferents països europeus o els diferents consideracions: la profes- sentit, molts opten per permetre la ducció de continguts. Apostem pel visual alternativa. Hem detectatEUA, que reconeixen obertament sionalització garanteix l’estabilitat publicitat però selectivament: ni de paper, però també pengem tots els problemes de formació i de defi-els mitjans comunitaris. “Amb l’a- del producte i dels continguts, però multinacionals ni dexplotadors, ni nostres continguts gratuïtament a la cients eines tecnològiques. Queparició de la televisió digital terres- el voluntarisme qualla millor amb de gent que vulgui condicionar la xarxa coincidint amb la sortida a la Pluràlia serveixi de plataforma detre, les possibilitats de més canals els principis més alternatius i de línia editorial. “Nosaltres defensem venda del periòdic. A Madrid tenim materials audiovisuals alternatius”.se les han repartit les emissores co- connexió amb els ciutadans. Els que la publicitat sigui només dem- distribució a quioscos de premsa,mercials, els grans monopolis, i les principals problemes d’aquests mit- preses del tercer sector (sense afany però resulta bastant costós. Es Definicions obertestelevisions públiques, però no hi ha jans són els daltabaixos participa- de lucre). Evidentment, si jo visc de menja el 50% del preu de venda.pogut participar els mitjans més tius que molts cops depenen de la la publictitat de Repsol, mestic li- Les xarxes alternatives (locals sin- Des de Rebelión.org considerenpropers als ciutadans i sense afany voluntat de la gent i del seu temps mitant en el que informaré daques- dicals, cases okupades, centres so- que no hi ha un terme o una defini-de lucre, afirma Àngel Fernández, lliure. Per això, alguns mitjans com ta empresa”, diu Guillamon de cials, asociacions de veïns) són més ció tancada, ells treballen per oferirmembre de Ràdio Contrabanda. “Diagonal” s’ha plantejat la profes- l’ACS. rendibles però els quioscos són una informació diferent als mitjans con- “Preferim parlar de mitjans po- sionalització, que pot generar difi- Amb tot, per als qui opten per no aposta política, ser accessibles al vencionals i amb altres prioritats. Ipulars, mitjans de la gent en contra- cultats econòmiques derivades dels tenir publicitat, les activitats per gran públic. On no podem garantir això comença amb la selecció queposició als que fan partits i empre- costos de manteniment o els paga- mantenir els mitjans tampoc no són una publicitat sostinguda, no té sen- es fa de les notícies. I en sistema deses. Rebutgem adjectius com ments a professionals. “En el «Dia- suficients. En aquest cas, les subs- tit la distribució en quioscos. Per gestió del mitjà. “Ens definim comalternatiu o contrainformació per- gonal» existeix un nucli dur d’on- cripicions o quotes també són vies ara, només la tenim a Madrid, enca- una mitjà d’esquerres i de pensa-què té unes connotacions marginals ze persones a dedicació plena la alternatives, però limitades, per ga- ra que estem estudiant Aragó i Can- ment dissident amb el neoliberalis-i molt marcades ideològicament”, disponibilitat de les quals permet rantir la continuïtat del mitjà, tot i tàbria on ja existeixen versions del me que donem cabuda als diferentsindica Nel·lo Martínez, membre de garantir tasques mínimes de funcio- que res impedeix una combinació “Diagonal””. moviments socials. Treballem ambPluràlia TV, una de les televisions nament (distribució, publicitat, de totes les formes. Així, mentre “En el nostre cas, el problema una agenda de temes diferenciada”ciutadanes que funciona al País Va- subscripcions, promoció, maqueta- que a “Diagonal” es financien a és de falta de cobertura, a més que Rebelion és una pàgina weblencià. Tot i això considera que és ció...). Amb un nivell menor de partir dels 3.700 subscriptors i la ens cal afinar el lenguatge amb què d’esquerres creada fa 12 anys a par-evident que “fem una informació compromís temporal trobem uns publicitat (limitada), a Contrabanda arribem a la gent”, afirma Víctor. tir de la militància de diverses per-diferent a la convencional i crítica. vint persones més”, indica José no es paga ningú, tothom és volun- sones vinculades al periodisme aEns fiquem als assumptes que els David Carracedo. Que hi haja pro- tari. “En el nostre cas és un principi Participació.....? partir de la plataforma d’internet:grans mitjans no toquen, tractem fessionals garanteix la qualitat i la d’autogestió radical, en altres perí- “mantenir aquest web és un treballtemes propers a la gent i als seus continuïtat del producte, però els odes s’acceptaven subvencions, “Hem treballat publicant ‘separa- assequible per a un grup de 20 per-problemes”. Fernàndez opina que voluntaris garanteixen un contacte però ara no. No volem dependre de tes’ que han elaborat altres movi- sones i en el qual el finançament es“la contrainformació comet el ma- directe amb la societat civil i la seva ningú, ens financem a partir de les ments socials i estem treballant en resol a partir d’un baix cost del pro-teix pecat d’allò que critica- i afe- participació directa forma part del quotes dels socis i també per con- la viabilitat dels fòrums i d’altres ducte”.geix- el que cal és informació críti- dret de tota persona a expressar la certs, samarretes i altres activitats”, eines del web i de cara a l’any vi- Les seves possibilitats d’expan-ca i objectiva al marge de bàndols. seva opinió en els mitjans de comu- afirma Fernández. nent volem explorar com integrar el sió es medeixen a partir de la col·la-El concepte de contrainformació nicació. potencial d’aquest “accionariat po- boració amb mitjans convencionalspot arribar a ser fins i tot contrapro- Com arribar al gran pular” que són els subscriptors, en i alternatius.duent perquè es concep com un Finançament públic? les apostes i decisions d’aquest pro- “Rebem crítiques que diuen quecamp de batalla on cadascú salva jecte de comunicació”, afirma Ca- fem un format massa intel·lectualels seus”. Per al membre de Contra- El finançament també és un dels “Diagonal” vol representar la reali- rracedo. però és que no volem caure ni enbanda, els noms de contrainforma- debats que més es repeteix en les tat que representen els moviments Nel·lo Martínez diu que per una les informacions simplistes ni enció i informació lliure o alternativa publicacions i emissores lliures: al- socials: per una banda de denúncia banda funcionem com una produc- els pamflets, per això demanem ar-són etiquetes que serveixen per gunes opten per emetre publicitat de les injústicies i per una altra de la tora audiovisual a l’ús, “fem pàgi- ticles treballats i fonamentats. Icrear la identitat de la gent que fa de comerços alternatius o economia satisfacicó de lluites guanyades. nes web i webt tv, pàgines web on tampoc renuncien a l’article perio-aquestes coses però no transformen social, altres accepten subvencions, “El nostre objectiu és trencar el vídeo és el protagonista, això ens dístic que contrasta fonts”.4 Catalunya. Setembre de 2008
  • 5. REPORTATGE ‘Catalunya’, una experiència periodística Ferran Aisa“C atalunya” és la conti- nuació genuïna de la històrica capçaleracreada pel Comitè Regional de laCNT, que va començar a sortir el 22de febrer de 1937. Era el diari delvespre de la Confederació RegionalCatalana, el qual féu servir la in-fraestructura tècnica de “La Veu deCatalunya” i va recórrer a periodis-tes de “L’Instant”. Tots dos diaris,propietat de la Lliga de Cambó, ha-vien estat incautats per la CNT eljuliol del 1936. “Catalunya” fou deficitari desdels seus inicis, ja que va començarfent una tirada de 12.500 exem-plars, poc després en llençava 3.000i, definitivament, va quedar estabi-litzat en els 2.000. “Catalunya” vadesaparèixer el maig del 1938, des-prés d’haver publicat uns 300 nú-meros. Malgrat la seva curta dura-da, ha estat sovintment recordat ireivindicat pels anarcosindicalistescatalans. A les seves planes hi vanescriure Joan Peiró, Joan Ferrer, Ri-card Mestres, J. J. Domènech, Fe-derico Urales, Marianet, Federica etc., però mai no van recórrer a tots els oprimits i es posa al seu cos- Ricard Vargas-Golarons, Joan Bus- de tenir un lloc en la nova etapa de-Montseny, Josep Viadiu, Josep Mas l’emblemàtica capçalera del “Cata- tat, oferint-los les seves pàgines, en quets, Lluís Correal, Santi Vilano- mocràtica. No obstant, el pensa-Gomeri... lunya”, això sí, el C. R. de la CNT a la lluita per la llibertat”. va, Vicenç Soler... L’aventura del ment llibertari, que tantes pàgines L’edició d’un periòdic en català París va promoure un setmanari en La reorganització i legalització “Catalunya” va durar, aproximada- ha deixat escrites a favor de la dig-era una vella reivindicació d’anar- llengua catalana, “Terra Lliure”, de la CNT va significar la desapari- ment, fins al juliol del 1980, poste- nitat humana i la llibertat dels po-quistes com Felip Cortiella que, que va dirigir durant molts anys ció momentània del “Catalunya”, ja riorment va sortir, esporàdicament, bles, continua essent una ombra delfins i tot, l’any 1917 hi havia propo- Roc Llop. que el nou Comitè Regional va alguna vegada més, però ja com passat. Per això, nosaltres, els sota-sat, en un Ple de la Confederació La reconstrucció de la CNT, el donar prioritat a convertir la “Soli” una pàgina més de la “Soli”, sense signants, fem una crida a la sensibi-Regional de Catalunya, convertir febrer del 1976, va significar també en un periòdic quinzenal. L’any data ni numeració. litat dels homes i dones de país, a“Solidaridad Obrera” en un periò- el retorn de les velles capçaleres 1978 hi retornava com a full dins de L’escissió confederal va fer apa- les seves forces socials i a les orga-dic exclusivament de llengua cata- anarcosindicalistes: “Soli”, “CNT”, “Solidaridad Obrera”, però amb nu- rèixer una altra “Soli” i també una nitzacions ciutadanes per a la recu-lana. La proposta realitzada per “Catalunya”, etc. La nova etapa del meració pròpia i subtitulant-se altra “Catalunya” que reivindicava peració del pensament llibertari.Cortiella no va prosperar, tan sols “Catalunya” s’inicia l’octubre del “Òrgan de la Confederació Nacio- les sigles de la CNT però no les de Creiem que la presència al si de laSalvador Seguí va fer costat a mit- 1976, amb el subtítol de “Revista nal del Treball”. L’equip de redac- l’AIT. El nou “Catalunya” sortí, en societat d’un ideari crític, humanit-ges a Cortiella, proposant que la d’opinió confederal”. ció que dirigia Ramon Barnils fou un ambiciós projecte de revista, zador, individual com és el pensa-“Soli” fos bilingüe. Àngel Pestaña, D’aquesta segona època en van l’encarregat de posar-lo en marxa, l’any 1986. El seu director era ment llibertari, és indispensablealeshores director, i altres militants sortir quatre números, en una mida essent Josep Serra Estruch el seu Josep Serra Estruch i l’administra- perquè s’aprofundeixin les lliber-confederals ho van impedir. La reduïda a quart. En el primer núme- coordinador. dor Josep Costa i Font; i hi forma- tats, perquè s’eixampli el marc de la“Soli” va continuant sortint només ro, els articles són signats tan sols El maig del 1979 vaig ésser con- ven la redacció, per ordre alfabètic, democràcia. En aquests momentsen castellà. Aquesta era l’única amb el nom propi (Pere, Llorenç, vocat pel Comitè Regional, com a F. Aisa, À. Bosqued, M. Fernández, es fa necessari que el “vell talp” delllengua acceptada per l’organitza- Ferran), a la pàgina central hi ha re- membre de la comissió de premsa M. A. Marugan, F. Solsona i R. Var- pensament llibertari torni a donarció confederal com a vehicle d’ex- produït el poema de Joan Salvat- de la Federació Local, a una reunió gas-Golarons. els seus fruits”.pressió de les principals publica- Papasseit “Columna vertebral: Sa- per formar la nova redacció de la La idea de l’equip redactor era Entre els signants del Manifest hicions. Malgrat això, hi hagué algun geta de Foc”. En els següents “Soli”, entre els companys hi havia aconseguir fer del “Catalunya” una havia un aiguabarreig de noms quebutlletí intern de sindicat o de Fede- números -la revista va durar fins al Gerard Jacas i Josep Alemany, els revista d’opinió crítica, llibertària i anaven des d’Heribert Barrera finsració Local que sí feia servir la llen- maig del 1937- s’inclouen articles quals vam defensar la continuïtat oberta als diversos nuclis de la so- a Josep Tarradellas, passant per Vi-gua catalana encara que fos de ma- de tema laboral, presons, l’Escola del “Catalunya”. A la nova etapa de cietat. El director i la redacció del cent Andrés Estellés, José Luisnera parcial. Per tant, l’aparició en Moderna, míting de Mataró, elec- la “Soli”, la llengua catalana va “Catalunya” van promoure un Aranguren, Ana Belén, Josepplena guerra d’un diari cenetista en cions generals... L’editorial del nú- continuar tenint, doncs, el seu espai “Manifest per la recuperació del Benet, Maria del Mar Bonet, Iancatalà fou tot un repte, sobretot com mero 1, deia: “Catalunya surt a la al “Catalunya”. El full inclòs dins pensament llibertari”, que es va Gibson, Carles Fontseré, Danielva dir Jacinto Toryho (director de la llum inspirada en els corrents lli- del periòdic confederal fou coordi- presentar el 20 de maig de 1987 a Guerin, Salvador Paniker, Baltasar“Soli”), era un pas important vers la bertaris i federalistes –essència ge- nat per nosaltres tres. El limitat l’Ateneu Barcelonès, coincidint Porcel, Paul Preston i Fernandonormalització d’una societat bilin- nuïna de la CNT- i ve per defensar espai del “Catalunya”, tan sols una amb la sortida a escena de la Fun- Sánchez Dragó.güe. Era també un suport al catala- en la nostra pròpia llengua els prin- plana, semblava més una de secció dació d’Estudis Llibertaris Salva- La meva entrada a la redacció founisme que no veia amb bons ulls cipis de la llibertat i la igualtat més cultural que no pas un periòdic au- dor Seguí. El Manifest deia: “L’Es- deguda a la insistència de Serra Es-que la CNT catalana només s’ex- absolutes. Ho fem així, com en la tònom amb número i data propi. tat espanyol camina avui pel truch, aleshores també soci de l’A-pressés en castellà. Però la manca primera època, 1937, perquè sentim Quan els nous redactors ens vam viarany democràtic. Els ciutadans, teneu Enciclopèdic Popular, on ensd’èxit va aconseguir que “Catalu- la necessitat d’una publicació en fer responsables del “Catalunya”, ja després de llargs anys d’opressió i havíem refugiat uns quants com-nya” desaparegués abans que la català que interpreti amb la fidelitat anava pel número dotze. Entre els sacrificis, van recuperant les lliber- panys contraris a les pugnes dins deguerra s’acabés. més senzilla els problemes dels tre- col·laboradors, a més dels citats tats. Partits, sindicats i altres orga- la CNT. L’autonomia de redactors i Els cenetistes exiliats van publi- balladors que vivim a Catalunya. companys, hi hagué també Miquel- nitzacions socials treballen ambcar “Solidaridad Obrera”, “CNT”, “Catalunya” saluda fraternalment a Dídac Piñero, Josep Serra Estruch, normalitat. Totes les ideologies han continua a la pàgina 6 >Catalunya. Setembre de 2008 5
  • 6. REPORTATGE Qui és qui -si u no és ningú- > ve de la pàgina 5col·laboradors fou la condició del’entrada de molts companys que al ‘Catalunya’ de la CGTno formaven part de cap de lesCNT en litigi. La falta de recursoseconòmics va acabar amb aquestprojecte engegat amb molta il·lusióper Josep Serra Estruch. La constitució de la Confedera-ció General del Treball (CGT) va Jordi Martí Fontsuposar novament la desaparició (http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/vi ew/id/2639)del “Catalunya”, fins que un nouequip va recuperar la capçalera Ecom a òrgan d’expressió de la CGT l “Catalunya” actual esa Catalunya, mentre que per a la troba en el que anomenemresta de l’Estat espanyol es va po- “la segona part de la vuitenatenciar una nova publicació, “Rojo època”. Aquesta segona part co-y Negro”. mença al número 36 amb una por- L’actual “Catalunya”, al marge tada d’Azagra en què es llegeixde les sigles, és una important eina “Catalunya anarcosindicalista” id’informació laboral, social, sindi- respon a un projecte inconscient encal i cultural. Una de les seves sec- aquell moment d’obertura i d’in-cions “Dinamita de cervell” és un fectació tant de la revista com dedels exponents de la filosofia del l’organització que ja fa anys que“Catalunya”. Fa referència a la de- dura. Fins aleshores, sortia cadafensa que féu Llunas i Pujals, des dos mesos, tenia dotze pàgines, El “Catalunya” (Josep Garganté aixeca a l’esquerra un cartell pels dos dies) distingit en un acte de l’Appec com ade “La Tramontana”, de l’acció imprès a una tinta amb l’afegit del publicació amb més de 25 anys d’antiguitat. De fet, era la tercera publicació més antiga escrita en català que encara surt.cultural emancipadora o “Dinamita roig a la portada, tirava 3.500de Cervell” front als qui usaven la exemplars i parlava bàsicament de Juvillà. A banda, permanentment de moltes portades, i la Mireia sulta imprescindible la feina quedinamita per causar només el te- CGT, tot i que ja obria els ulls a hi ha la col·laboració de la Secreta- Bordonada, tot i que també en són fan el Mario López, muntador irror. l’exterior amb l’equip de la Lluïsa, ria de Comunicació de la CGT, que col·laboradors assidus el Gabi de la creador de la maqueta, i el Ramon La meva col·laboració amb el la Maite, la Judith, el Dani, el Xavi coordina el Joan Rosich, i de sindi- Federació Local de Barcelona, Aubà, que és qui fa els pdf i envia“Catalunya” s’inicià l’any 2006 i el Dídac (els dos darrers conti- cats i seccions sindicals de l’orga- l’Antonio Aranda del Baix Llobre- la revista a la impremta cada mes.quan els coordinadors del periòdic nuen en l’actual Col·lectiu). El nització, cada cop més, així com gat (també amb textos quan era se- L’Òscar de Vila-seca repartia pervan encomanar-me fer una colum- “Catalunya” d’ara surt cada mes, té d’afiliades i afilats a títol personal i cretari de Relació amb els Mitjans Barcelona abans -ara ho fa moltana mensual. Paral·lelament he 28 pàgines, amb portada, contra- de forma puntual. Com a fotògrafs, de Comunicació) i el Joan Ramon altra gent-però continua infectantcol·laborat setmanalment al Suple- portada i entrevista central a tot permanentment tenim el Dídac Ferrandis del Sindicat Federal Fe- els polígons més propers. Il·lustrenment de Cultura de l’”Avui” i a al- color, treu 10.000 exemplars al car- Salau, que s’encarrega de la imatge rroviari. Per fer el “Catalunya”, re- la revista Àcido Crítico, a la pàginatres publicacions, entre les quals hi rer i suposa una aposta decidida de 2, i Azagra i Manolito Rastamanha “Solidaridad Obrera” (Joaquim l’organització pel periodisme cada cop que els ho demanem.Costa), on escric la columna ‘La sense complexos, sense voler ser A banda de la publicació, com abarana del vent’. només la revisteta interna de CGT Col·lectiu hem fet també traduc- La columna del “Catalunya” la o el pamflet per convèncer els con- cions de textos, cartells i llibres alvaig anomenar ‘El Far’ en home- vençuts, sinó molt més. “Catalu- català (les fan la Núria Rimbau i lanatge a l’agrupació cultural Faros nya”, a través de les diverses po- Sílvia Lorente, bàsicament) i hemconstituïda a Barcelona durant la II nències aprovades per àmplies tret el llibre de Joan Peiró “Proble-República. Des d’aleshores, he pu- majories en els darrers congressos mes sobre l’anarquisme i el sindi-blicat diversos articles culturals i de la CGT del Principat, ha apostat calisme” i un llibret publicat perressenyes de llibres. També he ela- per la interrelació amb el que hi ha Baladre contra la Constitució Eu-borat sèries d’articles de signe ar- fora de l’anarcosindicat, amb els ropea. Darrerament, junt amb latístic, poètic i històric. Fins ara n’he moviments socials i amb molt “Directa”, “L’Accent” i “Solidari-fet els següents: “Poetes en temps més... i no té vergonya de dir-ho dad Obrera”, hem tret la revistade guerra i revolució”, que tracta, sinó tot el contrari. “Dos dies” per donar suport a laen tres articles, l’assassinat de Gar- El “Catalunya” es fa des del Exposició al Palau Robert lluita dels conductors i les conduc-cía Lorca, el recital de León Felipe Col·lectiu Catalunya, del qual jo en L’any 2008 l’Associació de Publi- jant la situació de les revistes en tores del bus de Barcelona.al Cinema Coliseum l’any 1937 i la sóc coordinador per decisió dels cacions Periòdiques en Català català com un mirall de la situa- El “Catalunya” té una versió di-constitució del Grup Literari Oasi. dos darrers congressos, un col·lec- (Appec) celebra el seu 25è ani- ció en cada moment del país. gital que es pot consultar a“L’Art de la Insurrecció” que, en tiu obert a qualsevol membre de versari. Durant aquests anys L’exposició és al Palau Robert www.revistacatalunya.cat, queset apartats abraça aspectes com les CGT que en vulgui formar part; i l’Appec s’ha transformat en una de Barcelona des del 15 de juliol porta el Josep Estivill, i té una rela-avantguardes, el dadaisme, Salvat- formar-ne part és decidir i, sobre- de les entitats referents de l’àm- i fins al 24 de setembre. Els úl- ció directa amb la pàgina web dePapasseit, Durruti, el surrealisme i tot, treballar seguint la norma de bit comunicatiu del país, tant per tims dies que lexposició estigui l’organització (www.cgtcatalun-la utopia. He repassat la relació de “cadascú segons les seves possibi- la feina duta a terme envers les instal·lada coincidirà amb el ta.cat) que portava el membre delSalvador Dalí amb els moviments litats”. Hi escriuen columnistes publicacions associades com Quiosc.cat de revistes (abans Col·lectiu i treballador incansablepopulars de Barcelona i la seva en- molt diversos, des d’historiadors pel treball que ha fet pel seu re- Supermercat de Revistes) que Jose Cabrejas, cos i ànima de l’in-trada al moviment surrealista. I, com Joan Zambrana, Pepe Gutié- coneixement i la seva difusió. En lAppec munta durant les Festes ternet cegetista a Catalunya. Elara, hi desenvolupo una sèrie d’ar- rrez o Ferran Aisa, fins a militans aquest sentit, entre les activitats de la Mercè, que enguany l’Ap- Joan Anton és una nova incorpora-ticles “Àcrates i Poetes”, en què de moviments socials com Pep promogudes, cal destacar el pec també transforma i renova i ció a l’equip que ha endegat un noucerco les arrels dels militants lliber- Cara, Joni d’Hace Color, Carlus Quiosc.cat, la creació del portal que porta el nom de Quiosc.cat. projecte de tele per internet i hataris i el seus sentiments poètics. Jové o gent de l’Assemblea d’In- web www.lesrevistes.cat, i en Aquest s’instal·larà a les imme- posat al dia molts dels continguts Els 100 números del “Catalu- submissos de Catalunya. En l’a- aquest últim any l’esforç per ser diacions del Palau Robert. fixos de la pàgina i que no nomésnya” són la mostra eficient de la partat d’economia i treball, hi fan el primer grup de comunicació Posteriorment, l’exposició co- no s’atura per res sinó que fa miltasca de la força col·lectiva per ex- columna l’Emili Cortavitarte, el en iniciar el procés de digitalit- mençarà un recorregut itinerant coses en uns pocs minuts. I tenimpressar-se en la seva pròpia llengua Pepe Berlanga i el Vicent Martínez zació de totes les seves capçale- que la portarà a diferents desti- projectes grans i llargs d’explicarsense prejudicis. El treball realitzat -hi trobo a faltar el Busqueta- i res, entre molts altres projectes. nacions del territori de parla ca- en aplicació dels acords del darrerdes del “Catalunya” és un pas im- parla d’imatges i tele, el Josep Esti- Per celebrar l’efemèride,l’Ap- talana. congrés de la CGT, però ja en par-portant a favor de la normalització vill. Les entrevistes se les repartei- pec ha organitzat l’exposició L’equip que ha desenvolupat larem un altre dia.de la llengua catalana en el camp xen entre el Josep Garganté, la de “Catalunya, un país de revistes”. l’exposició ha treballat amb la Per acabar, com que estem dedel treball, la lluita sindical... Cal, Treball-Economia, i el Xavi Roi- Es tracta d’una exposició retros- idea que sigui una exposició celebració, felicitem “El Pèsoldoncs, felicitar els companys que, jals, la gran interior; i fa sovint la pectiva sobre la història i el futur molt visual que defugi de fer una Negre”, “L’Accent” i la “Directa”amb el seu esforç i dedicació, fan contra i qualsevol cosa que faci de les revistes en català, plante- mostra de portades històriques. pels números rodons respectius osortir mensualment el “Catalunya”. falta i es necessiti el totterreny Pau pels respectius aniversaris6 Catalunya. Setembre de 2008
  • 7. REPORTATGE ‘Catalunya’: Cent Marona Parra, secretària d’Acció Social de la CGT de Catalunya anarcosindicalisme L’ existència d’una revista com el “Catalunya” que fa una d’avui per al segle XXI aposta per ser un mitjà crític, alter- natiu i de format text no deixa de tenir un petit punt d’anacronisme. M’explico: no vivim precisament en un context on s’estimuli el gust per la lectura i molt menys si Jordi Martí Font, membre del vell món que a poc a poc hem anat aquesta ens suposa una invitació a Col·lectiu Catalunya escombrant cap a l’indret que més pensar per nosaltres mateixes, a in- li escau, el museu. formar-nos de què implica la socie-E l 22 de febrer de 1937, la El sindicalisme que defensa la tat capitalista a tots nivells i a con- CNT de Catalunya treia al CGT en la seva gran majoria i el vidar-nos a participar en la carrer la seva primera publi- “Catalunya” en particular és una construcció d’una societat justa so-cació orgànica escrita en català. Es eina de transformació social que cialment. En aquest sentit, la revis-tractava del diari de tarda “Cata- parteix de no recular en els actuals ta “Catalunya” és un anacronismelunya”, que venia a afegir-se a “So- drets socials i econòmics, que no necessari i un model per a aquellslidaridad Obrera”, l’històric diari renuncia a res i que parla de tot, i projectes que formen part de l’es-del matí de l’anarcosindicat, escrit de forma especial d’alguns temes querra anticapitalista.tot ell en castellà. que eren tabú per a qui utilitzava La revista “Catalunya” ha supo- El “Catalunya” seria sempre una els nostres colors fins fa uns anys. sat per la Secretaria d’Acció Socialsegona publicació en què la CNT No tenir por a res ni a ningú és la un referent en la difusió de les llui-no es bolcà com a organització. Hi base per teixir aliances que es de- tes que es porten a terme no nomésha qui diu que volia ser una acluca- mostren imprescindibles per de- des del sindicat sinó també des delda d’ull de complicitat als sectors fensar el que ja tenim però, i sobre- conjunt d’organitzacions i col·lec-d’ERC en el Govern de la Genera- tot, per avançar en uns camins que tius dels moviments socials. El debat amb companys de premsa alternativa porta a coincidències diverses.litat, cada cop més controlats pels als Països Catalans, cada cop estan Tal com diuen els acords delestalinistes del PSUC. Fos com banda la de la CGT de Catalunya criu qualsevol persona i es parla de més plens de gent i que des del Congrés de Sant Joan Despí, “Lafos, la publicació va tenir sempre (www.cgtcatalunya.cat) i de l’altra qualsevol tema que des de la redac- “Catalunya” intentem explicar i CGT es defineix com a anarcosin-pocs recursos i a partir de desem- la de la pròpia revista (www.revis- ció –de la qual en pot formar part explicar-nos. dicalista, per tant defensem el sin-bre de 1937, va deixar de distri- tacatalunya.cat), des d’on es poden qualsevol membre del sindicat que És el nostre deure i la nostra dicat com una eina necessària per abuir-se a les comarques de Girona, descarregar o mirar molts dels nú- ho desitgi- creiem que és interes- obligació fer tot el possible perquè la transformació social en els seusLleida i Tarragona per manca de meros que hem fet. sant per a la classe obrera catalana no hi hagi amos ni senyors i perquè vessants que inclou de manera moltpaper. El “Catalunya” no tardaria a L’aventura de treure el “Catalu- i mundial, per als moviments so- les lluites s’infectin les unes de les important el món del treball peròdesaparèixer deixant, però, per es- nya” cada mes també ha comptat cials anticapitalistes d’arreu i per al altres fins a esdevenir col·lectives. que també comprèn l’acció socialcrit, la possibilitat d’un moviment amb reticències dintre de CGT. Hi moviment llibertari entès en un Si en el camí perdem puresa, ben- fora de la nostra feina.” L’acció so-llibertari català. No n’era la prime- ha el grup de gent que pensa que sentit evidentment obert i no dog- vinguda sigui la barreja que ens cial és, per tant, una branca moltra mostra –només cal recordar “La aquesta organització ha de ser el màtic. Sembla mentida que fins i faci avançar i, tal com deia la Bebe, important en la CGT. TreballemTramuntana” de Josep Llunas o seu corralet particular i és normal tot dintre d’un sindicat que es diu “Fuera telarañas!”, que en català es per la revolució social des de les fà-“L’Avenir” de Felip Cortiella”- que la revista que voldrien tenir no llibertari hi ha qui creu que cal pot traduir com “No som res sense briques i els carrers però també enperò sí que era la primera vegada és la que tenen, però per sort sem- controlar-ho tot i exercir la censura els altres!”, més o menys). les assemblees en centres socials oquè s’obria al català una publicació pre han estat un grup minoritari tot constant. Són sectors en constant I per si no quedava clar, ja ho amb la participació activa en elorgànica, la premsa “oficial” de la i que molt insistent. reculada, hereus d’una manera sabeu: els capellans, a missa; “els conjunt d’organitzacions anticapi-CNT en aquest cas. No és estrany, Ara, el “Catalunya” és la revista veure el món sindical i llibertari peixos en l’aigua; i els amos, al talistes amb qui tenim afinitats.doncs, que quan als anys setanta de la CGT de Catalunya però hi es- dels anys setanta, pertanyents a un clot”, que deien Al Tall. La revista “Catalunya” ha estatdel segle passat els llibertaris de un altaveu de les lluites en les qualsdins i fora tornessin a treure banya, hem participat activament, un breutraguessin al carrer un cop més la resum de les quals és el següent:històrica capçalera. -Antirepressiva: des d’Acció So- Des d’aleshores, el “Catalunya” cial hem donat suport a la Lauraha passat per set èpoques més, amb Riera que encara està empresonadacentenars de persones que hi han i hem fet campanyes denunciant elabocat esforços i dedicació -de que suposa la Llei antiterrorista.Joan Peiró a Lluïsa Pahisa i del Ri- -Okupació: hem donat suport in-card Mestre a Ramon Barnils- i condicional a aquesta forma demilers d’altres que hi han escrit, di- lluita que qüestiona un pilar tanbuixat o publicat les seves fotogra- bàsic del sistema com és la propie-fies o altres tipus de creacions. La tat privada. En aquest sentit enspublicació, amb caràcter de revista vam implicar en defensa del CSOmensual, és ara l’òrgan oficial (que Can Vies de Sants.no orgànic) de la Confederació Ge- -Antimilitarisme: aquest eix s’haneral del Treball de Catalunya, un treballat sobretot en relació a lesdels esqueixos que va prendre de campanyes que des de fa tres anysl’arbre de la CNT reconstituïda als organitza la CGT sobre objeccióanys setanta del segle XX. I aquest fiscal en el marc de l’Assembleasetembre del 2008 arriba al núme- Antimilitarista de Catalunya.ro cent de la seva vuitena època. -Ecologisme: ens hem implicat Des de fa sis anys, jo en sóc el activament en la campanya contracoordinador (permeteu-me que per els transgènics que ha dut a termeun cop parli en primera persona), la Plataforma Som lo que sem-tot i que no el faig sol, només falta- brem.ria. Actualment, un equip de tretze Des d’aquestes línies, felicito ipersones conformem el Col·lectiu agraeixo als companys i compa-Catalunya, que és l’encarregat de nyes del “Catalunya” la feina feta itreure cada mes la publicació i de El Col·lectiu Catalunya ha fet parades i presentacions de la revista arreu del país: a Reus, Lleida, Tarragona, pels 100 números publicats. Enda-mantenir dues pàgines web, d’una Torredembarra, Girona o Barcelona. vant i sort!.Catalunya. Setembre de 2008 7
  • 8. REPORTATGECent?: no nhiha prou! Cent números fotentQ Laia Alsina Garrido, Directa uantes vegades hem cridat les paraules que encapçalen la pallissa… al capitalaquestes quatre ratlles en un con-cert que no volíem que s’acabés, en Josep Manel Busqueta, ment quin és el paper que ha deuna ruixada de festes majors o una pastisser i economista jugar un sindicat transformador, denit que es presentava llarga? debò, en el context del capitalisme S Totes aquelles persones que par- empre he trobat suggerent la actual. I aquest paper no és altreticipem daquest engranatge sabem definició d’arxipèlag que es que el d’obrir la lluita sindical ique “no nhi ha prou” ni de bon fa en la publicació bimestral, acostar-la a la resta de lluites so-tros. No nhi ha mentre shagi de en llengua castellana, que porta cials, en un moment on el procésreivindicar una feina digna. No nhi aquest mateix títol. Diuen que un de producció capitalista també s’haha mentre s’hagi de recórrer a una arxipèlag és un “conjunt d’illes convertit en social, implicant novaga de fam per tenir els drets bà- unides per allò que les separa”. només les persones que treballen asics (perquè te’ls neguen) quan ets Penso que és una definició precio- jornada completa dins d’una fàbri-una persona presa. No n’hi ha quan sa, a la que li trobo diferents inter- ca.el color de la teva pell és una excu- pretacions, una d’elles és la que, de Superar el pensament únic no éssa per humiliar-te. Ni quan el teu manera metafòrica, em porta a gens senzill. No ho és ni per agènere és el motiu de la teva discri- pensar que moltes vegades de la di- aquells que diuen que pretenen fer-minació. No n’hi ha quan la teva ferència se’n pot fer virtut. I en ho. Convertir una publicació prò-sexualitat escandalitza. Tampoc bona mesura així és com jo veig el pia en una veritable àgora de movi-quan la lluita per ser un poble lliure “Catalunya”. Penso que en aquest ments és un objectiu enunciat, peròes respon amb l’opressió… quan 100 números, les persones que hi quasi mai portat a la pràctica. Elsempre ets presumptament culpa- ha darrere de la publicació han “Catalunya” és una realitat que ensble. No n’hi ha prou quan cremar aconseguit demostrar que és possi- mostra que tot això és possible.una tros de paper o de drap implica ble cercar un denominador comú Segurament, el camí fins a aquírepressió, quan okupar es penalitza rebel, transformador, crític, espe- no deu haver estat gens fàcil, noi torturar s’enalteix. rançador en moltes expressions so- deu haver estat exempt de discus- No n’hi haurà prou mentre t’as- cials i polítiques que a priori ens sions i de moments crítics. Nitssenyalin per no creure en el déu del semblarien molt allunyades o fins i d’insomni i llarguíssimes hores decapitalisme, en les nuclears, en el tot pot ser contraposades. baralla davant l’ordinador, desprésconsum irracional, en la venda I aquest fet no és una fotesa, una de no sé quantes hores de treballd’armes, en l’explotació dels qui simple opció d’una publicació d’aquell de sant Pau, de guanyar-seviuen més enllà de casa nostra. Per més. Per mi és un dels granets de el pa amb la suor del front. Aixíno creure en la seva religió. sorra imprescindibles en la difícil que, si us plau, quan us emboli- Mentre treguin les porres i les tasca de trobar els vímets comuns queu el “bocata” de truita amb elmultes al carrer per tenir un altre que ens han de permetre teixir la “Catalunya” almenys que sigui unaconcepte de cultura, per creure en malla de la rebel·lia aquí i ara. bona truita, de patata i ous ecolò-una altra educació, per manifestar- Sovint ha estat gràcies al “Cata- la meva motxilla de transitar críti- allunyades de la teòrica realitat la- gics, com a mínim!!!se, per expressar, per crear (i potser lunya” que he descobert persones, cament pel món. boral que pretesament haurien de Continuaré atent a la properaequivocar-se, tant se val), per cons- moviments, accions, revistes, lli- No oblidem que el “Catalunya” copsar tota l’atenció sindical. guerxina de complicitat rebel deltruir… no n’hi haurà prou. bres, etc., que ni tan sols sabia que és la publicació d’un sindicat, la Penso que una publicació com el “Catalunya” com diria, més o No n’hi ha quan no pensar com existien o que havien existit i que, a CGT, que s’obre generosa a lluites, “Catalunya”, mostra de manera menys, aquell: Catalunya fins alells es persgueix. No n’hi ha prou partir d’aquell moment, he afegit a moviments, persones, en principi clara que la CGT ha entès perfecta- 3025, Salut i alegria!!!quan “pensar” es persegueix…quan qüestionar-los es reprimeix,tenir idees es condemna, combatre-’ls et sentencia, i no callar et silen- 100 genocidis cada dia. Exterminis en nom del progréscia. Però tampoc n’hi haurà prou Jaume Fortuño, de la publicació no potable, les bactèries que conté del progrés, de la liberalització delmentre no oblidem lluites internes; dels moviments socials del Camp fan que el nadons pateixin fortes comerç, del creixement econò- de Tarragona “La Panerola”mentre exaltem qui és a tot arreu i diarrees i deshidratació. Transna- mic… Són un munt de genocidiscritiquem qui no es fa visible a cionals com Nestlé introduïren el que tenen lloc contínuament i quecada cantonada; mentre ens dedi-quem a restar i no pas a sumar;mentre donem suport a règims teo- S egons l’Organització Mundial de la Salut, cada any moren dos milions de persones com a re- seu producte com a ajuda humani- tària a Àfrica o Àsia, per fer-la pagar un cop les mares ja no pro- en suma comporten molt més ex- termini i patiment que un ocasional Hitler o Stalin. Perquè mentre quecràtics, sexistes i repressius només sultat de l’ús de pesticides. La ma- duïen la seva pròpia llet. Ara, el discurs oficial predicava que ha-perquè combaten occident; mentre joria d’aquestes morts tenen lloc mares pobres han de pagar per víem après de la història per no re-hi ha qui es tanca al gueto i només als països del sud, on els herbicides matar els seus fills, i Nestlé cobra petir els horrors de Matthausen odeixa entrar qui acredita tenir la il·legals a Europa s’aboquen sobre per la mort dels nadons. Hiroshima, el cert és que les atroci-mateixa sang i, oblida (potser per- els camperols que veuran com els L’obertura de mercats, igual tats s’han multiplicat, diversificat,què ja li està bé) que la majoria dels seus fills neixen sense cervell o com les modernes tècniques d’a- invisibilitzat i rendibilitzat. Geno-qui es mouen, dels qui ens movem, amb càncer d’ossos. És el genocidi gricultura, passen a ser veritats in- cidis empresarials com els de lesho fem per infectar més enllà del agroquímic. Empreses transnacio- qüestionables, lleis naturals o dog- patents de medicaments o els mo-nostre melic. No n’hi haurà prou nals com Monsanto o Dow, que mes de fe que no es poden nocultius, o per l’extracció dementre qui treballa al barri amb les van crear i vendre aquests verins, contestar, “et pots unir al progrés o combustibles fòssils i matèries pri-criatures o qui decideix no comprar són les mateixes que fan que avui a tecnologies, s’acabaria amb la fam no fer-ho, però no oposart-t’hi. No mes, genocidis sobre pobles i mo-res a les multinacionals sense pu- la Índia, desenes de milers de cam- al món augmentant la producció importa quanta gent mori per im- viments polítics, genocidis sobre lablicitar-ho enlloc o qui respecta la perols a l’any se suïcidin en com- d’aliments. La ingenuïtat dels posar la llet en pols, els agroquí- biodiversitat o a les granges depersona que té asseguda al costat, prendre que amb les llavors de cotó creients del desarrollisme només mics o els transgènics, i tampoc producció industrial, camps desiguin tan importants com qui cada transgènic no podran seguir ali- fou superada pel cinisme dels qui que portem milers d’anys d’huma- concentració per a refugiats, immi-dia és al capdavant de totes les pro- mentant les seves famílies. El pre- van orquestrar aquesta mentida. nitat sense haver necessitat aquests grants o pobres.testes. text per introduir els agroquímics a Segons les mateixes fonts, un ‘avenços’. Aquests són genocidis La democràcia que ens ven la Per això no n’hi ha prou amb mitjans del segle XX i els cultius milió i mig d’infants moren cada silenciosos, que no apareixen als globalització capitalista és la ma-aquests cent números. Ens en calen transgènics als anys 90 va ser el any per culpa de la llet en pols. Si llibres d’història ni a la premsa, i teixa que es lucra de la globalitza-molts més... mateix: mitjançant aquestes noves la llet en pols es mescla amb aigua que es cometen en nom del mite ció del genocidi.8 Catalunya. Setembre de 2008
  • 9. REPORTATGE Què hi ha darrere Cent Pau Juvillà, membre del Col·lectiu Catalunya d’aquests cent números? B on any aquest 2008 per a la premsa alternativa, mal ano- menada de contrainformació. Un any d’enhorabona pels mitjans de Blanca Rivas Roigé, ció, van més enllà de ser la contra a comunicació que ens descriuen la militant de la CGT i membre de la informació. No cal que els ator- realitat que ens envolta de manera Suport Ponent guem l’adjectiu d’allò que no fan. crítica o que ens relaten tot allò que Van més enllà de donar una visió els mass media, sotmesos al dictatL a revista “Catalunya”, en la crítica del que succeeix en el nostre dels interessos dels grups empresa- seva 8a època, arriba als territori o de ser un òrgan d’expres- rials que els posseeixen, no diuen o seus 100 números. sió d’una organització, ja que be expliquen a traves del sedàs del Són un grapat de revistes distri- tenen o tenim unes característiques benefici dels seus amos.buïdes amb una història darrere pròpies. El juliol d’aquest any sortia elque vol recollir el nom d’un antic Estem lluny de les grans empre- número 100 de la “Directa”, unòrgan d’expressió i agafar el relleu ses del poder mediàtic, podent ofe- projecte sorgit dels moviments so-i l’herència d’altres mitjans d’in- rir, en la mesura de les nostres pos- cials que amb un esforç constant haformació i formació creats en el sibilitats, una mirada alternativa a aconseguit consolidar-se i créixermarc de la CGT. la que ofereixen els grans mitjans en participació i qualitat superant el Amb la pretensió de ser l’òrgan convencionals. I, si més no, com a repte que suposa la seva periodici-d’expressió del sindicat CGT, ha mínim, expliquem el que succeeix tat setmanal. Un periòdic pluralestat molt més que això. El “Cata- dins dels moviments socials o que ha esdevingut lectura setmanallunya” informa les afiliades i mili- obrers, en els nostres àmbits d’ac- obligada per saber que es cou detants de la CGT, i també les col·la- ció, aconseguint que les lluites que punta a punta els Principat i deboradores del “Catalunya” i del es duen a terme en un i altre lloc es bona part dels Països Catalans.sindicat i totes les persones que coneguin o puguin conèixer obrint També el setembre d’aquest anyagafen la revista i passen cadascu- les pàgines d’una revista o clickant surt el número 100 de la vuitenana de les seves pàgines. sobre les paraules d’una pàgina època del “Catalunya” que es va Ens informa de les lluites en què d’internet. iniciar el setembre del 2002 a partirla CGT participa, de les mobilitza- Dins la nostra humil aportació del número 36. Encara recordocions que reben i compten amb el en aquest món ens caracteritzem quan el Jordi Martí ens proposavasuport del sindicat i també d’allò perquè no hi ha ningú que ens im- al Joan i a mi, aquell estiu al localque fa referència al que es coneix posi com hem de transmetre la in- de la CGT de Reus, de fer-nos càr-com a moviments socials. El “Ca- formació, ningú que ens censuri o rec d’aquest projecte. Malgrat lestalunya”, dins del seu àmbit d’ac- ens retalli el que hem de dir, essent reticències inicials i les nostres ob-tuació, fa un esforç per vincular les nosaltres mateixes les que posem jeccions, la seva tossuderia ens valluites obreres a les lluites socials i els límits. acabar convencent i a poc a poc haa la inversa. Donant, així, passos I a la vegada, mantenim l’essèn- aconseguit que més persones sesu-més enllà per oferir una visió críti- cia dels col·lectius o organitza- min al projecte del qual ell n’és elca i àmplia del món obrer i sindical terme des d’una organització com dent si no la seva essència. Conei- cions en les quals militem: l’auto- coordinador indispensable amb eli trencant amb el que podria ser la CGT, sempre requereix temps i xent de primera mà les dificultats gestió i l’assemblearisme. compromís ferm, expressat enuna revista d’autoconsum i auto- esforç, ganes i il·lusió..., però un que sorgeixen per obtenir informa- Per això, darrere de 100 núme- aquell primer número de ”contri-bombo d’una organització concre- projecte com la revista “Catalun- ció, perquè sigui un mínim de rigo- ros hi ha molt més que un de fulls buir a construir l’espai contrainfor-ta. ya”, o el de Suport Ponent en el rosa, per actualitzar-la o per editar- escrits. matiu català” i, tal i com es deia en El “Catalunya”, però, a més a qual participo, requereix, d’una la i maquetar-la... aconseguir 100 Aquí estem, dia a dia. Cal seguir l’editorial de “ser la veu de la CGTmés, és una mostra de constància, mica més de tot això. No es pot números sempre és un mèrit i un endavant i consolidar aquests es- de Catalunya, la veu de les lluitescontinuïtat i hores de feina per por- badar perquè la seva aparició és motiu d’enhorabona. pais. Enhorabona i felicitats al socials, la veu de la Catalunya re-tar a terme un projecte informatiu. periòdica i els continguts que en ell El “Catalunya”, i els altres mit- “Catalunya” perquè són molt més sistent que construeix una alternati-Qualsevol projecte, que es du a hi ha han d’estar actualitzats, per- jans anomenats de contrainforma- que 100 números. va que volem, evidentment llibertà- ria i per tant diversa”. El “Catalunya”, sense perdre en cap moment la seva funció d’òrganEl cent del ‘Catalunya’ d’expressió de la CGT de Catalun- ya, s’ha esdevingut com un periò- El sud.org, web dels moviments anat sumant aquestes 2000 notícies població. Només deslliurant-nos dic mensual obert a tots els movi- socials de Girona publicades fins ara i que serveixen de les empreses privades i sobretot ments socials i les lluites de per a no oblidar tota aquesta lluita de les grans transnacionals, po- transformació social amb el treballElsud.org és una pàgina web que acumulada durant aquests últims drem construir una societat lliure i com a eix vertebrador on també hiva néixer el setembre de 2001. Des set anys. justa. El programari lliure és fruit tenen cabuda la poesia, el teatre, odel primer dia ha estat un portal de Elsud.org també ha difós i donat del treball conjunt de molta gent i el debat ideològic i sobre tot a es-notícies per donar veu als movi- suport a altres lluites més àmplies demostra, dia a dia, igual que mol- devingut un espai obert a col·labo-ments socials, lesquerra indepen- com ara la Plataforma Aturem la tes altres experiències i realitats, racions de persones de molt dife-dentista i anticapitalista de les co- Guerra, la Plataforma No a la MAT lenorme capacitat i força que té el rent sensibilitat amb un objectiumarques gironines. En aquell i moltes de les lluites i resistències suport mutu i el treball cooperatiu. comú, el de la lluita de baix capmoment, Girona sortia duns anys que es duen a terme als Països Ca- Tal com es presenta elsud.org a dalt cap una organització socialen què lokupació i la lluita assem- talans i arreu del món. També ser- la portada del web: “contrainfor- justa, cap una transformació socialbleària a la UdG van marcar el veix per allotjar campanyes antire- mació, opinió i lluita”, són les pa- real.ritme polític de la ciutat. Es van pressives de les comarques raules clau per continuar resistint a Els llaços que hem anat teixintviure diversos desallotjaments i es gironines, per en Toti Juanola, lEs- aquest sistema econòmic i social necessiten projectes transversalsva patir la covarda repressió del camot Dixan, la Núria Pórtulas o tan injust i assassí. Els mitjans de que ens permetin tenir una visió delpoder encapçalada per lAjunta- els encausats per la crema de foto- comunicació popular són aquells que succeeix i ens aportin elementsment del PSC. Tot i així, aquell formació, elsud.org volia ajuntar grafies del rei. que pertanyen plenament al poble i per a l’anàlisi crítica del que ensestiu del 2001 encara restaven ac- aquestes lluites revolucionàries i Cal esmentar laltra tasca que són gestionats pels mateixos movi- envolta. La xarxa de mitjans de quètius diferents espais de lluita a la transformadores. elsud.org ha dut a terme durant ments socials, aquesta és la seva disposem és rica i diversa però laciutat, el Casal Independentista El Aquesta ha estat sempre la vo- aquest temps, ens referim a la in- sort i garantia de futur. Són els que seva supervivència és sempre difí-Forn, el Moviment Resistència luntat delsud.org ...manifesta- cansable reivindicació del progra- necessitem per afrontar aquest cil.Global, el futur centre social La cions, xerrades, sopars, concerts, mari lliure i no privatiu com a sis- futur incert i els que hem de fer Per tot això aquests 100 númerosMàquia i a través de la contra-in- debats, ...són les històries que han tema de treball informàtic per a la créixer més i més entre tots i totes. són una excel·lent notícia.Catalunya. Setembre de 2008 9
  • 10. TREBALL-ECONOMIA És molt urgent Cal demostrar que existeixen alternatives de reaccionar contra lluita contra el Capital, basades en l’acció els atacs a la classe directa, la participació i la solidaritat treballadora Pirelli vol eliminar un terç de la plantilla a Manresa Secció Sindical de CGT Pirelli ller dInnovació i Indústria. A la tarda visita fora dagenda lajunta- E l fabricant de pneumàtics ment de Manresa. Tots diuen que Pirelli va confirmar el 14 de faran el possible. juliol que, finalment, des- 4 juliol. El director, en una xerrada cartava la construcció duna nova amb uns companys que estaven be- fàbrica prop de lactual, a Manresa. renant, els comenta que la fàbrica, El dia 15 però, la mala notícia per segons li sembla, no es realitzarà i als treballadors es va agreujar en- que es treuran les màquines mes cara més, quan la companyia va rendibles. Sobrirà un període vo-Concentració a sorprendre els sindicats en anun- luntari de sortides pactades, i si noGroundforce ciar que vol reduir un terç de la ca- es cobreixen les necessitats, un ex- pacitat productiva i eliminar 280 pedient. Col·lectiu Catalunya dels més de 800 llocs de treball de 5 de juliol. Lajuntament de Sant la històrica factoria del Bages, on Joan de Vilatorrada publica loferta és des de fa vuit dècades. a Pirelli: terreny gratis i construc-L a secció sindical de CGT a Groundforce UTE BCN, em-presa dedicada al handling als ae- Lactual crisi econòmica ha acabat refredant la possibilitat que Pirelli construeixi una nova factoria al ció de la nau amb un preu tancat. Lajuntament de Manresa li requa- lifica els terrenys actuals.roports, va convocar el 14 de juliol Bages, que anunciava des de fa dos factoria a Manresa per substituir Jaume de Barcelona. Es demana 7 de juliol. La CGT es reuneix ambuna concentració-manifestació per anys, i això ha anat acompanyat de les instal·lacions actuals. Shavien una implicació per part de les ad- el director per tractar el tema de lales instal·lacions de lAeroport del la desagradable sorpresa que la de donar tres condicions: ministracions. seva xerrada. La confirma, però noPrat, des de la terminal A fins a la multinacional ja parla duna impor- a) Moderació salarial: es va sig- 20 de juny. Es reuneix una repre- parla de gent sobrant sinó del queterminal C. tant retallada de plantilla, més dun nar un conveni (per part de CCOO- sentació del comitè amb Claudio faria si els italians diguessin que no Es tractava duna mobilització per terç dels més de 800 treballadors, UGT) amb una revisió salarial per Biaggioni i aquest manté que do- al projecte. Era el seu pla B. Insis-protestar contra la precarietat i els però sense concretar gaire quin és sota de lIPC i més dies de treball, naran resposta el 15 de Juliol. teix que li van preguntar però cons-accidents de treball, i per reclamar el seu pla industrial per a la facto- per reduir el cost horari. Anuncia la intenció de mantenir la ta que la conversa va ser provocadaun treball digne i la millora de les ria. Davant això, els sindicats pre- b) Requalificació de terrenys: seva presència a Catalunya, encara per ell i que va comentar que so-condicions laborals. sents a lempresa reclamen a la lajuntament de Manresa va donar que no es realitzi el projecte, però braria gent. companyia italiana més inversions totes les facilitats. s’aclareix que shavien de prendre En dies posteriors es comenten al- a Catalunya i un pla industrial que c) Terrenys nous: lajuntament mesures correctives per a fer rendi- tres converses daquest tipus des deICART SA no es basi només en la reducció de Sant Joan de Vilatorrada, proper ble la factoria actual. tots els estaments.acomiada 8 dels costos laborals, a més de criti- car que lempresa parli de pèrdues a Manresa, li dóna els terrenys gra- tis i li construeix la nau a un preu 26 de juny. Regió 7 (periòdic local) publica unes declaracions del dipu- 15 juliol. Lempresa es reuneix amb les administracions per donartreballadors quan en el registre mercantil estan tancat i segons lalcalde molt atrac- tat a Madrid (ERC), Joan Tardà, resposta al seu projecte. A la tarda presentant beneficis. tiu. dient que Miguel Sebastián li ha es reuneix amb una representació Sindicat de Químiques CGT La secció sindical de CGT a Pire- A tot això sha arribat després dun comunicat que lambaixador dItà- dels sindicats presents a la fàbrica i Barcelona lli, davant lanunci de la multina- procés dany i mig. lia li havia comentat que Pirelli no anuncia la retirada de lexecució cional Pirelli de reestructurar la A 31 de desembre del 2008 el pro- faria la nova factoria. El ministeri del projecte, "justificant-ho" ambL ’empresa ICART SA, que es dedica a la fabricació i distri-bució de productes de cosmètica, seva factoria de Manresa en 250 obrers i 30 empleats menys i ja que sha demanat la col·laboració dels jecte havia destar en marxa, si no era així el conveni perdia vigor, es retornava lesforç econòmic als tre- afirma que va ser una conversa de passadís, traient importància a las- sumpte. el preu del petroli, el cost de les matèries primeres i la situació de la venda de pneumàtics a Europa; laha acomiadat 8 treballadors dels 33 sindicats en aquest procés, mani- balladors, i shauria de negociar un La CGT es reuneix amb el director reducció de la plantilla en 250que són de plantilla, coaccionant- festa que la CGT soposa frontal- conveni nou. industrial i, entre evasives, dóna a obrers i 30 empleats i una baixadalos perquè signessin la indemnitza- ment a una sortida daquests com- Es produeixen contactes durant tot entendre que el projecte no es rea- de producció de 1.500.000 pneu-ció de 45 dies per any, dient-los que panys per mitjà de mesures el procés a tots els nivells polítics, litzarà, però que ell ha apostat per màtics per al 2009. Actualment lasi no ho feien se’ls enviaria per fax traumàtiques i que en tot cas sha en els quals el comitè té molt poc la permanència, encara que no plantilla és duns 700 obrers i 200l’acomiadament amb la indemnit- dobrir un procés de sortides pacta- pes (per no dir cap); ho gestionen avança en quines condicions. Em- empleats.zació de 20 dies per any, adduint des amb els treballadors. Paral·le- CCOO-UGT a la seva manera i plaça a realitzar aquestes preguntes Anuncien aquestes mesures i volenque estan sanejant l’empresa per a lament shauria dobrir un procés vist això la CGT no es queda quie- el dia 15 a qui li correspon anun- la col·laboració dels sindicats per-la seva posterior venda. de recol·locació de la gent que no ta, però la seva capacitat de pressió ciar-lo (no es fa públic en no ser què les sortides no siguin traumàti- L’empresa va ignorar els 3 dele- es pot adherir a un procés de preju- en el món polític és menor. En la oficial). ques. Comenten que volen obrir ungats de personal, que són de CGT, bilació. part final shi uneix USOC i entre Joan Herrera (IC-V) fa una visita al període voluntari i després ja esno informant-los de les seves inten- Tot aquest procés ha danar acom- els dos s’avança més. comitè dempresa interessant-se veurà.cions, no facilitant-los cap docu- panyat dun Pla Industrial que ga- Lempresa es compromet a donar per la situació. Confirma que li van Solament avancen que els de con-mentació referent al cas i no empla- ranteixi el futur dels companys no la resposta definitiva abans de les- comentar allò de lambaixador tracte de relleu no els afectarà (unsçant-los a negociar sobre aquestes afectats per la reestructuració i les tiu, ja que en aquestes dates el pro- però que li va donar una importàn- 200).mesures adoptades. necessàries inversions en maquinà- jecte es podria concretar. Davant la cia relativa i que va preferir no ai- No donen cap tipus dexplicació El Sindicat de Químiques de la ria i tecnologia, a fi que en un futur falta de notícies, i el malestar crei- rejar-ho. que concreti el pla industrial futur,CGT de Barcelona va portar a proper ens trobem amb la mateixa xent a la fàbrica per les contínues CCOO creu que el projecte no es que pugui garantir el treball delsterme totes les accions possibles situació o pitjor. remors, la falta daccions per part farà, i que reduiran les dimensions que es quedin.tant al jutjat com a la Inspecció de de les administracions centrals i de de la fabrica actual, sobrant 300 Tot això a tres dies de començar lesTreball per a plantar cara a l’em- Una mica dhistòria la Generalitat, i sobretot pel silenci llocs de treball. Estan treballant vacances. S’informarà de tots elspresa, així com una convocatòria públic de lempresa s’acceleren els sobre aquesta hipòtesi. Fan que esdeveniments, així com de dadesdassemblea per organitzar mobilit- Al desembre del 2006 la multina- esdeveniments: corri per la fàbrica. més concretes ja que tota ajuda ozacions i una campanya denvia- cional Italiana Pirelli va anunciar 17 de juny. Vaga de 24 hores amb 3 de juliol. Reunió de Miguel Se- idea que es pugueu aportar seràment de faxos i correus de protesta. la intenció de construir una nova una concentració a la plaça de Sant bastian amb Josep Huguet, conse- ben rebuda.10 Catalunya. Setembre de 2008
  • 11. TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A LA MIRADA Josep Lluís Alcázar, Federació d’Ensenyament de la CGT INDISCRETA El cent és un ‘Tanta escola privada número rodó com Peiró genera una fractura social’ Emili Cortavitarte Carral S uposo que en un altre o altres articles d’aquest número rodó “Directa” Girona (cent) del “Catalunya” es recorda- rà que Joan Peiró es va fer càrrec de la direcció del diari vespertí el 23L’ aprovació de la LODE d’agost de 1937. (Llei Orgànica al Dret a Amb aquesta publicació la con- l’Educació) a finals de federació catalana assumia un1985 a càrrec del govern socialista paper molt significatiu en la defen-va suposar la consolidació de la sa de la llengua. Però no nomésdoble xarxa educativa mantinguda això, dues línies impregnaren laamb pressupost públic que crec línia editorial del “Catalunya” deque ja s’havia estat fent durant des l’època: una, amb continuades cri-dels anys setanta. des a la unitat de totes les organit--Es responia a la necessitat de zacions de l’àmbit llibertari i el re-donar cobertura escolar a la torn a la col·laboració amb altrescreixent població en comptes de forces polítiques i sindicals deldedicar més pressupost a l’escola bàndol republicà (recordem que nopública? feia gaire dels Fets de Maig); i una-Heretem del franquisme una Es- altra, amb la crítica al centralisme iglésia amb molt poder, especial- a l’estatalisme imposat pel government a l’ensenyament i la sanitat Negrín. Aquesta darrera posició vaL’escola pública ha estat subsidià- ser clarament explicitada en els ar-ria de la privada, una escola per a solida la idea d’”escola concerta- mantingut aquesta doble xarxa mentre que la mitjana europea és ticles “Temes. Els inconvenientsqui “no es podia pagar la privada” da” és el PSOE estabilitzant el fi- educativa? del 5’6 per cent . del centralisme”, en el número 220A més a Catalunya, particularment nançament de la privada amb fons -Han partit sempre de consolidar el -Aquesta tendència de mantenir de 4 de novembre de 1937, i “Na-en les zones industrials arriben al públics. Aquesta política en mans finançament de la concertada. i consolidar les concertades es cionalisme i Federalisme”, en elllarg dels anys 60 i inicis dels 70 un de CiU a Catalunya, amb estreta -Com afecta la presència d’una pot considerar com un atac con- número 268 de 31 de desembre delnombre molt important d’immi- relació amb el Secretariat d’Esco- oferta d’escola concertada? tra el mateix servei públic? mateix any.grants L’escassetat d’escoles es les Cristianes, fa que s’estengui -El recent estudi de PISA 06 de -La LEC aprofundeix la situació Aquesta idea bàsica, senzilla, na-combina amb un fort moviment pràcticament a tota la privada, in- què tant s’ha parlat demostra que actual. Pren l’escola concertada tural i reivindicativa que la confe-popular contra el franquisme, un closes moltes d’èlit com les de l’O- la presència de tanta escola privada com a escola de referència –i d’ex- deració catalana fes servir ambmoviment que demana escola pú- pus que cobren a més mensualitats a Catalunya genera una fractura cel·lència, en paraules del conse- normalitat i regularitat el català enblica per als seus fills i filles. Hi va astronòmiques. social molt important. Per enten- ller- , i preten que la pública en les seves publicacions va ser trun-haver moltes mobilitzacions i la Els Governs de la Generalitat no dre’ns, crea escoles per a cada seg- copii el model de gestió i funciona- cada per la victòria feixista.voluntat popular xocava amb els es limiten només al pagament dels ment de població, amb el risc de ment. No obstant, a l’exili mitjançant elgoverns de la UCD i més tard amb concerts sinó que sovint fan lliura- generalitzar guetos per als sectors Vol que els centres públics entrin “Catalunya Lliure” i a l’interior,CiU a Catalunya, que sempre van ments a fons perdut per a l’amplia- més desafavorits òbviament d’es- en competència també entre ells, molts anys més tard, amb els espo-optar per l’escola privada i van ció o construccions de noves esco- cola pública. per la selecció de l’alumnat, per- ràdics “Catalunya” (en format decercar formes de finançar-la. les privades. La combinació A la vegada, l’element determi- què lliga el finançament dels cen- revista) fruit de l’esforç militant i-Podem considerar, doncs, que és d’aquests factors ha permès a l’es- nant per a l’elecció d’una escola tres als resultats acadèmics, amb la econòmic d’alguns (Serra i Estruchamb l’aprovació de la LODE cola privada concertada arribar a privada no és pas un més alt nivell qual cosa, encara vol estratificar la i d’altres) i amb el consegüent risc,que s’origina el que coneixem tenir el 40% de l’alumnat, una escolar sinó la selecció de l’alum- societat des del sistema educatiu. es va intentar mantenir.com a “escola concertada”? dada que no trobem als altres paï- nat. A la vegada, aquests fons que Pretén, a més, que els centres pú- En la CNT renovada dels 80 es-Al llarg dels anys 70 i principis sos europeus, en els que l’escola van a la privada ho fan mantenint blics comencin a contractar serveis va fer una important autocríticadels 80, es finançava l’ensenya- pública supera àmpliament el 90% la pública en precarietat. a empreses privades –externalitzar, sobre el silenci de l’organitzacióment privat amb subvencions, un de l’alumnat, amb un escàs 2, 4 o Al Principat de Catalunya, es com ara es diu- privatitzant, segons respecte a temes com la llengua osistema molt irregular i no pas ge- 6% que va privades. destina a despesa pública per a el model britànic, l’ensenyament el dret d’autodeterminació.neralitzat. Efectivament, qui con- -La resta de lleis orgàniques han educació un 2’4 per cent del PIB, públic El canvi forçat de denominació (CGT), l’increment continuat de l’afiliació, una vinculació socialCGT, pel canvi rotund en la política energètica de l’automoció cada vegada més forta i l’impuls del Comitè Confederal portaren FESIM-CGT combustibles derivats del petroli i amb patents i suports públics per sions de CO2 si no que eliminin to- primer a un “Catalunya” que difí- amb emissions 0 de CO2. impedir que les companyies priva- talment aquest gas tan nociu per al cilment mantenia la periodicitat,L a Confederació General del Treball aposta clarament permodificar les tecnologies de l’au- En una nota remesa igualment als altres sindicats, Anfac i grups ecologistes, la CGT del Sector del des posseeixin monopolis en aquesta matèria. Per a la CGT, les petrolieres con- planeta. Com a sindicat, CGT continuarà plantejant directament a responsa- coordinat per la M. Àngels Rodrí- guez i en Pepe Berlanga. Després, vindrien les resolucionstomòbil de manera que els motors Metall aposta clarament per modi- tinuen sent un ‘lobby’ de pressió bles dels ministeris i dels fabri- congressuals i les eleccions de di-de combustió derivats del petroli ficar les tecnologies de l’automòbil que impedeix el desenvolupament cants d’automòbils una reivindica- rector/a o equips de treball (coordi-siguin substituïts per altres tecno- de manera que els motors de com- d’energies netes en l’automoció ja ció que hauria de ser assumida pel nats per en Jaume Sayrol i la Lluïsalogies més netes. Per això, el 24 de bustió derivats del petroli siguin que pretenen mantenir la seva posi- conjunt de la població amb tots els Pahissa) que lentament i persistent-juliol, la FESIM-CGT va registrar substituïts per tecnologies que ja ció monopolista en els combusti- sindicats i organitzacions socials al ment ens han portat fins a la realitatdavant dels Ministeris d’Indústria i existeixen, com la pila d’hidrogen, bles. Per això exigim tant al Go- capdavant. actual (amb el Col·lectiu Catalunyade Ciència i Tecnologia una pro- i a les quals no s’està donant prou vern espanyol com a les empreses Vegeu el document presentació coordinat per en Jordi Martí) d’unaposta fruit del debat intern en els suport política i industrialment per constructores, representades per proposta: publicació mensual amb una tiradaúltims mesos per a la modificació part dels governs. ANFAC, un canvi ràpid i decidit en www.rojoynegro.info/2004/IMG/ molt significativa, una projeccióde la tecnologia en automòbils i La CGT exigeix igualment que la fabricació de vehicles que no pdf/Propuesta_FESIM_combus- sindical i social i una veu lliure i al-camions cap a motors lliures dels les tecnologies aplicades es facin només redueixin les seves emis- tibles.pdf ternativa incontestables.Catalunya. Setembre de 2008 11
  • 12. TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITATEl Tractat de Roca vol acomiadarLisboa i elreferèndum 398 treballadors Col·lectiu Catalunya, FEMEC-CGTirlandès i Secció Sindical CGT Roca E l grup Roca, fabricant de sa- Pepe Berlanga nitaris i ceràmica, ha plante- jat lextinció de 398 con-A mb uns continguts idèntics en un noranta-cinc per cent, ambaquella fallida Constitució Euro- tractes en les seves plantes de Gavà (Barcelona), Alcalá de Henares (Madrid) i Alcalá de Guadaira (Se-pea, es va elaborar el Tractat de villa), així com en les seves ofici-Lisboa, caigut en desgràcia per nes a Barcelona, justificant-ho enmort sobtada després del “no” ir- la caiguda de les vendes provocadalandès del 12 de juny passat (al per la crisi immobiliària. Segons laqual es van veure abocats per impe- documentació de lexpedient de re-ratiu constitucional) i encara que, gulació docupació (ERO) presen-per diverses raons, els ciutadans tat per Roca l11 de juliol, la com-novament han demostrat el seu re- panyia atribueix aquesta decisió a ral que afectava durant un any a ses entre els 55 i els 63 anys, que milions de 2006 que satribueix abuig més categòric a unes regles la caiguda de lactivitat en el sector 128 treballadors de la planta dAl- cobrarien fins a la jubilació als 65 les majors despeses financers i adel joc amb les quals no se senten immobiliari, a la disminució de les calá de Henares. Prèviament, va anys el 85% del salari net amb una laugment de les amortitzacions peridentificats de cap manera. vendes, a lincrement "desbordant" aplicar un altre ajustament tempo- actualització anual del 2,5%. La les recents inversions i adquisi- Coneguts aquests resultats, el dels excedents de producte acabat, ral en les seves plantes de Gavà i resta dels 273 treballadors fins arri- cions. Limport net de la xifra depresident polonès es va negar a rati- a la dificultat material demmagat- Viladecans (Barcelona) que afecta- bar als 398 afectats per lERO, se- negoci es va situar al tancament deficar-la (a pesar que la va acceptar i zematge i al desequilibri entre la va 14 treballadors. Els implicats en gons allò acordat entre lempresa i 2007 en 1.788,24 milions deuros,la va signar en els seus orígens). fabricació i les vendes. Després de aquests dos casos sinclourien en CCOO-UGT, sacollirien a prejubi- el que representa un alça del 9,4%Daltra banda, el Govern de la Re- presentar lERO es va iniciar el pe- lactual ERO i, per tant, les extin- lacions a partir dels 55 anys si pel que respecta lexercici anterior ipública Txeca ha amenaçat de no ríode de consultes, durant el qual cions de contracte passarien de ser lempresa considera que la situació un rècord per a la companyia.ratificar-lo tampoc, si la seva oposi- els representants de lempresa i de temporals a definitives. de crisi econòmica es manté en els Aquest augment de les vendes esció socialdemòcrata i els grups mi- la plantilla tenien trenta dies per a Les intencions de Roca suposaran propers mesos. deu, en gran mesura, a laposta ennoritaris que el sostenen no prote- arribar a un acord. la prejubilació de 125 treballadors, El grup Roca va obtenir lany pas- favor dels mercats internacionals,geixen un acord amb EUA en Roca ja havia pactat el passat mes 75 dels quals a Catalunya (70 de la sat un benefici net de 103,82 mi- sobretot en països com Marroc,qüestions de defensa. Però com de febrer amb UGT i CC.OO. les planta de Gavà i 5 de les oficines lions deuros, el que suposa un des- Malàsia, Argentina, Brasil, Rússia,hem arribat a aquesta situació? condicions dun altre ERO tempo- de Barcelona), amb edats compre- cens del 21% pel que fa als 131,45 Índia i Xina. És indubtable que el temor delsgoverns a lopinió dels seus ciuta-dans té molt a veure amb les actua- OPINIÓ: Els treballadors de Roca són com mules de càrregacions realitzades, a pesar que enaquesta ocasió van pretendre esqui- Secció Sindical de CGT a Roca cions laborals, socials i econòmi- 60 anys, amb el 100% del seu sala- ceràmica Roca.var-la. Oblidant-se de la necessària ques es troben a anys llum de les ri garantit i daquesta manera ga- Concentrats davant l’ajuntamentunanimitat entre els estats exigibleper ratificar les reformes dels Trac-tats de la Unió Europea, alçant-se L a tendència habitual, és la de pensar que sent Roca una de les grans empreses catalanes, amb que hi ha a lEstat espanyol. El més lamentable daquesta política és que per a la construcció o adquisi- rantint el rejoveniment de les plan- tilles sense que es produeixi destrucció docupació. de Gavà, localitat barcelonina on va instal·lar la seva primera seu l’empresa Roca, els responsablesja veus que clamen a favor de la su- gran prestigi en tot lEstat espanyol ció daquestes fàbriques Roca I això… fins a quan durarà?, fins a de la secció sindical de la CGT enpressió daquest requisit, actual- i amb beneficis extraordinaris, empra els beneficis obtinguts amb quan ho van a seguir permetent les aquesta empresa van manifestar-sement lúnic garant que permet un aquests han de contribuir a que les el dur treball durant anys dels seus institucions públiques, les autori- al costat de companys solidaris delcert control. En qualsevol cas, no és condicions laborals, socials i eco- treballadors i com agraïment a la tats polítiques i laborals? i els tre- metall de Catalunya contra l’actua-una circumstància nova. nòmiques de les seves empreses es seva fidelitat i entrega, a poc a poc balladors de Roca? ció autoritària i antidemocràtica de És cert que en època de crisi eco- vegin millorades, però desgracia- els va deixant sense treball, davant Lúnica realitat és que per a posar la Direcció de Roca i els dos sindi-nòmica dur endavant qualsevol re- dament aquesta no és la realitat, els la constant desviació de produc- fre a aquesta deslocalització injus- cats majoritaris CCOO i UGT queforma és més complicat, però no treballadors/es de Roca pateixen cions. tificada de les nostres empreses, donen suport a l’ERO que suposa-ho és menys que les últimes actua- cada dia en els seus llocs de treball I ara, aprofitant la presumpta crisi necessitarem el suport i la lluita de rà 125 acomiadaments immediatscions ens haurien de posen en guàr- unes condicions extremadament de la construcció, Roca, amb el su- la totalitat de la ciutadania de Gavà a diverses plantes del grup Roca,dia davant la pèrdua de senyals di- penoses, amb esforços físics propis port dels sindicats oficialistes i Viladecans, perquè no ens engan- 75 dels quals a Catalunya, vestitsdentitat daquest “contracte social”, de mules de càrrega, ritmes de tre- (UGT i CCOO), presenta un expe- yem, no és un problema reduït a d’una jubilació en precari (85% delvigent des del final de la Segona ball bestials i tot això acompanyat dient dextinció de contractes per a Roca, Al final, aquesta pèrdua de salari net) i altres 273 a l’octubre,Guerra Mundial, que va permetre en la majoria docasions per ins- 398 treballadors. Precisament per produccions repercuteix en leco- s’ha fet no només discriminant ique gran part de la població euro- tal·lacions tercermundistes. al col·lectiu més indefens, el da- nomia de les localitats on lempre- excloent a la CGT i al COP de lespea gaudís dunes millors condi- Per si tot això no fos suficient, des quells treballadors majors de 55 sa es troba situada, ja que també negociacions sinó vulnerant uncions socials preservades pel cone- que Roca va iniciar la seva expan- anys, i en unes condicions econò- desapareixen els llocs de treball de acord de jubilacions voluntàriesgut com “estat del benestar”. Per sió internacional aproximadament miques paupèrrimes: el 85% del les empreses auxiliars. amb contracte relleu que segueixcontra, lactual realitat no és espe- a la fi de lany 1999, i com a conse- seu salari net, dos anys datur a Pensem que existeixen motius so- vigent en laxtualitat.rançadora. Algunes sentències de qüència de la deslocalització de costa dajudes i subvencions públi- brats per mobilitzar-nos, hem de La CGT a Roca seguirà lluitantlalt tribunal europeu a favor del produccions, la plantilla sha anat ques i al complir els 63 passen a la lluitar units per la garantia dels contra un acord realitzat de formadúmping social ens fan témer que reduint de forma paulatina i sense jubilació, perdent en el millor dels nostres llocs de treball, per la ga- caciquil no només pels sindicatsens trobem en una senda perillosa. tot just fer soroll. Però la voracitat casos un 12% de limport que els rantia de les nostres produccions, CCOO i UGT a l’empresa. Els par-El projecte de Directiva sobre la de Roca no té límit, i en lobjectiu hagués correspost si es jubilessin per unes condicions laborals dig- tits PSC i Iniciativa per CatalunyaJornada laboral de 65 hores tampoc de convertir-se en la primera firma amb ledat ordinària. nes i per demostrar que amb els a l’Ajuntament de Gavà han arribatcontribueix a calmar les aigües. a nivell mundial de productes sani- Ens intenten vendre que aquest és nostres llocs de treball no es juga. a mentir i difamar contra la CGTAquest nou-vell invent de la flexi- taris sha marcat lobjectiu de des- el preu del mal menor, tant lem- Un nombrós grup de delegats i mi- sobre la realitat del conflicte per aseguretat ens retorna a temps ja truir la majoria de llocs de treball presa com els seus còmplices, però litants de CGT de l’empresa Roca i justificar la seva acceptació queoblidats i més d’acord amb el segle de les seves fàbriques espanyoles. aquest no és el camí, hem dexigir de la Federació Metal·lúrgica de la una de les empreses més grans deXIX. No parlem ja de la Directiva La veritat és que la pura i dura rea- el compliment dels acords esta- CGT de Catalunya es van concen- capital català segueixi la seva es-de Retorn per a la immigració. litat de Roca consisteix en una im- blerts en conveni i que passen per trar el 24 de juliol a les 18 h. davant tratègia de destrucció d’ocupació a És a dir, mesures basades en la plantació de les seves fàbriques en que aquests treballadors puguin ac- l’Ajuntament de Gavà (Baix Llo- Catalunya i la resta de l’Estat, i decompetitivitat del liberalisme més tot el món i principalment en paï- cedir a la jubilació parcial amb bregat) contra l’ERO que vol por- deslocalització a paisos amb con-ranci. sos no desenvolupats on les condi- contracte de relleu al complir els tar a terme l’empresa de sanitaris i dicions laborals més precàries.12 Catalunya. Setembre de 2008
  • 13. TREBALL-ECONOMIA Àmplia conflictivitat QUI PAGA MANA Treballar no a Renfe i Adif realitza les persones SFF-CGT portunitats exigibles a dues empre- ses que són públiques, ni del con- Vicent MartínezE l Comitè General i CGT van trol de publicitat o la transparència convocar vagues per a tots els treballadors i treballado-res de les entitats públiques empre- i objectivitat necessàries per a res- pectar el dret dels ciutadans a acce- dir a una ocupació pública pels V ivim en una societat que inten- ta fomentar el valor del “tre- ball”, de la professionalitat, de l’es-sarials RENFE-Operadora i ADIF, seus mèrits propis, sent molts par- forç i fins i tot de la competència.en tot l’àmbit estatal. A RENFE ticipants objecte de burla per part, Sense negar que l’esforç tinga lades de les 12 h. del dia 12 de juliol tant dels responsables d’aquestes seua importància o que un determi-fins l’endemà a la mateixa hora, i empreses com dels sindicats majo- nat treball pugui “realitzar” fa faltael mateix del 14 al 15 de juliol, i a ritaris, els quals estan gestionant revisar el concepte de treball mésADIF des de les 00 h. fins a les conjuntament, en absoluta i ver- enllà del que usem habitualment i24:00 h. del dia 14 de juliol. gonyosa connivència clientelista, situar-lo en un context històric iEls motius que van portar a la con- els mecanismes d’accés a un lloc dins d’un sistema econòmic. El tre-vocatòria d’aquestes mobilitza- preses i responsables governamen- direcció de lempresa compleixi els de treball. ball, que no dignifica les persones icions són: tals, amb l’única finalitat d’inten- seus propis compromisos i, pel A la CGT, que té representació que no ens fa lliures, en un sistema - Petició al Govern, a través de tar, abans que comenci, solucionar contrari, busqui lextinció daquesta en els 2 comitès generals d’empre- capitalista són aquelles tasques queles entitats, de la rectificació de les la problemàtica plantejada. categoria professional. Davant d’a- sa, no se li va permetre estar pre- fem durant 40 hores o més a la set-seves actuacions precedents i les La CGT convoca una vaga per al questa situació, lúnica opció era sent en la realització ni en la co- mana sota la tutela d’un empresariprevistes, concretat en la paralitza- col·lectiu de comandament inter- convocar la present vaga, requerida rrecció de les proves d’examen a (que té una capacitat de coerció no-ció del projecte de llei per separar medi-maquinista cap de tren de pels propis treballadors afectats ADIF (el que sí van poder fer els table) per sostenir un sistema eco-l’àrea de mercaderies de RENFE- lAVE amb lobjectiu de defensar els seus altres sindicats) i a RENFE-Opera- nòmic (això és de producció deOperadora i la liberalització dels A partir del 18 de juliol, la CGT interessos. dora s’han corregit els examens, mercaderies) que està destinat aserveis auxiliars al transport ferro- va convocar una vaga per a tots els La CGT ha plantejat que aquest sense estar-hi presents, la qual cosa que aquest empresari (i no els tre-viari que presta en l’actualitat MM.II. caps del tren AVE/Euro- col·lectiu segueixi mantenint el s’ha traduït d’una banda, que balladors) pugui lucrar-se amb laADIF, iniciant el procés de consul- med de lentitat pública empresa- contingut funcional que ve realit- ADIF no publica la relació dels re- feina d’altres a partir d’haver posatta i debat, usurpat en la Llei del rial RENFE-Operadora, mitjan- zant i segons recull la normativa la- sultats de les puntuacions i per l’al- el capital inicial per crear l’empre-Sector Ferroviari, sobre el present i çant unes aturades parcials de boral de RENFE, a més d’assegu- tra, a RENFE-Operadora en una sa (d’aquí capitalisme). És a dir, elel futur del model ferroviari, amb forma indefinida, després dinten- rar locupació dels MM.II. caps de llista d’aprovats amb cognoms treball (de 40 hores o més) sota ella participació de tots els sectors tar per tots els mitjans buscar una tren, a través del seu treball en con- il·lustres, fills, cosins, amiguets, domini d’una persona que decideixsocials implicats de manera que es solució al conflicte que, unilateral- ducció de trens dAlta Velocitat de etc… vinculats a caps i sindicalis- en què has d’ocupar el teu tempsmantingui un ferrocarril públic i ment, havia obert lempresa en in- viatgers per ample UIC. RENFE tes de les dues empreses, podent per poder assolir uns ingressos su-social que tingui com a fonament complir els acords aconseguits en ha dassegurar que, en cap cas, es ser aquest el motiu pel qual ADIF ficients com per tenir recursos perla seguretat i la qualitat del trans- les desconvocatòries de vagues produiran excedents en aquest no fa publica la relació de puntua- cobrir les necessitats materials.port ferroviari, l’estabilitat en l’o- dels mesos doctubre i desembre de col·lectiu. ció dels aspirants. És a dir, cal diferenciar el treballcupació i la garantia de les condi- 2007 i febrer de 2008 (aquest últim És molt trist veure una vegada i CGT està portant a terme una sèrie que es fa com a obligació per havercions laborals dignes dels avalat pel mateix President de una altra com els gerents de d’actuacions jurídiques per a de- de subsistir a les ordres d’un capi-treballadors. RENFE-Operadora). RENFE, que se suposa estan al nunciar aquests fets, plantejant re- talista de la feina que es pot fer - Petició a les empreses perquè Per tot això, i mirant sempre des- servei del ciutadà, es neguen a cursos d’alçada per combatre amb o sense remuneració i que potmanifestin la seva oposició als gotar la via del diàleg, buscant una donar una sortida negociada a aquestes pràctiques mafioses. Un o no realitzar a persona. El sistemaplans contraris a un servei ferrovia- sortida satisfactòria per a ambdues aquest conflicte que amenaça amb altre fet determinant és que ens ha venut la moto que aquestri públic i social de qualitat, i con- parts, aquest sindicat va presentar radicalitzar-se, quan ambdues parts RENFE-Operadora està negant-se “treball” capitalista és vocacional icretament a la segregació de l’àrea una proposta final que servís per a saben que la solució és ben senzi- a rebre les impugnacions dels afec- realitza quan es regeix, majoritària-de mercaderies de RENFE-Opera- la resolució del conflicte. No obs- lla: integrar aquest col·lectiu en el tats per aquestes agressions inac- ment, per criteris productivistes idora i la liberalització dels serveis tant, la direcció de lempresa va re- nou document de classificació pro- ceptables, obligant els participants de rendibilitat que fan que es con-auxiliars que presta ADIF, i infor- butjar la proposta i persisteix insis- fessional que sestà negociant. a dirigir-se al Ministeri de Foment verteixi en un mecanisme d’explo-mi a la representació dels treballa- tentment des de fa un any a fer perquè la rebin, en una mostra més tació per al benefici d’uns pocs.dors sobre l’estratègia empresarial desaparèixer lesmentada categoria ‘Pucherazo’ en l’oferta de comportament antidemocràtic, Una altra organització econòmi-en l’evolució del sector ferroviari i professional, la qual ha estat fona- de Renfe-Adif a més d’il·legal, que diu molt de ca democràtica que portés a unasobre la prestació dels serveis auxi- mental per a assolir la qualitat i el determinats "personatges" que producció econòmica no especula-liars amb les conseqüències en les bon servei dels trens AVE des de la CGT considera que no hi ha garan- estan gestionant el ferrocarril pú- tiva sinó a aquella producció decondicions laborals dels treballa- seva existència a labril de 1992. ties d’equitat i igualtat d’oportuni- blic amb els diners de tots els ciu- béns que és realment necessàriadors, a l’empara de l’article 64 del A pesar de linterès mostrat pels tats exigibles a dues empreses que tadans. Les ofertes d’ocupació pú- permetria reduir al mínim aquestque diu l’Estatut dels Treballadors. treballadors daquesta categoria a són públiques. Les ofertes d’ocu- blica han de ser un exemple de “treball” o fins i tot abolir-lo. L’a-La reunió de les comissions de oferir un servei públic de qualitat pació pública que s’han portat a neteja i equitat, el contrari hauria bolició propugnada per alguns mo-conflicte celebrades a RENFE i (uns treballadors que van ascendir terme a ADIF i RENFE Operadora de comportar les responsabilitats viments socials i llibertaris té aADIF no van oferir solucions a tots per convocatòria en igualtat de recentment per a accedir a determi- polítiques i judicials a que hagués veure amb l’abolició d’aquest con-els motius del conflicte. Aquest co- condicions), i després de dur més nats llocs de treball, sota el nostre lloc. cepte capitalista de treball, però nomitè de vaga es posa a plena dispo- de 16 anys conduint els trens AVE, punt de vista, no gaudeixen de les Més informació: el de treball comunitari o aquellasició de la direcció dambdues em- no ha estat suficient perquè lactual garanties d’equitat i igualtat d’o- www.sff-cgt.org/ activitat econòmica que permeti tenir uns ingressos però que no ocupe la meitat de la vida i faciLa direcció de BCNonwovens incrementa la pressió contra la CGT possible realització i el desenvolu- pament personal més enllà del Federació Comarcal CGT Anoia tí de Mediona, a la comarca de lA- Al març de 2008 les treballado- direcció ha incrementat encara més “professional” com es manté per noia i realitza tovalloletes per a la res/s de BCNonwovens, fartes de la pressió que exerceix sobre els part del sistema fins ara.L a direcció de BCNonwovens continua amb la seva campan-ya d’assetjament i pressió contra neteja, compta amb una majoria de dones en plantilla i es treballa a cinc torns, amb baixos sous i molta la pèssima situació laboral que pa- teixen, van decidir organitzar-se amb la CGT per millorar les seves treballadors. La resposta de la direcció ha estat 5 acomiadaments, inclosa una de- El sistema propugna una “realit- zació” vinculada al productivisme però no esmenta altres realitza-les treballadores que, fartes de les pressió,. En aquesta empresa el condicions de treball i van comen- legada de personal, i múltiples bai- cions: el treball voluntari (en qual-seves condicions laborals, van de- respecte a les companyes és nul, çar a reivindicar els seus drets, es- xes voluntàries, també incloent a sevol activisme, etc.) o tenint curacidir organitzar-se per defensar els sobretot per part de la direcció in- collint tres delegades del nostre altra delegada. Per aquests motius dels altres (dels pares, dels fills,seus drets. A BCNonwovens, una termèdia, amb subjectes que tenen sindicat per a representar-les. Des van iniciar una campanya de soli- dels amics; etc) o desenvolupantfàbrica que està situada Sant Quin- sobrenoms com "el metemano". de llavors, s’ha constat el fet que la daritat amb les treballadores. les habilitats pròpies.Catalunya. Setembre de 2008 13
  • 14. TREBALL-ECONOMIADesconvocades les mobilitzacions aUnipost després d’11 dies de vaga Secció Sindical CGT Unipost portants avanços pel que fa a la par- ticipació i decisió dels treballa-L es assemblees de treballa- dors/es. Tots i totes han estat partí- dors de l’empresa de reparti- ceps de la presa de decisions a ment de correu privat Uni- mesura que avançaven les negocia-post realitzades el 26 de juny en els cions i això és fonamental en unadiferents centres de treball a Barce- empresa on hi ha una multitud delona, Madrid, Sevilla, València, Sa- centres de treball amb realitats moltragossa, Màlaga, Córdoba, Grana- diferents entre uns centres i altres.da, Santander, Logronyo, etc., van També s’han produït avanços im-decidir desconvocar la vaga de tres portants en matèries que la CGT es-hores que va començar el 16 de tablia en la seva plataforma, perjuny i que hagués durat fins al 15 de exemple, en matèria de comple-juliol. Aquesta empresa es dedica a ments per incapacitat temporalla distribució de correspondència (baixa per malaltia) i en vacances,de clients com Telefònica, “la on s’estableixen 21 dies d’estiuCaixa”, CajaMadrid i altres grans (quan abans n’eren 15). Sobre totempreses. Les reivindicacions que ciant el conveni col·lectiu, recull La CGT signa el conveni en els seus inicis des d’unes dife- això és donarà més informació ambvan dur a la vaga van ser: una part important de les reivindi- 2008-2009-2010 rències importants millorarà algu- el conveni signat. - Equiparació progressiva dels cacions dels treballadors: nes condicions pel que fa al primer Un altre aspecte positiu és que s’hasalaris dels treballadors en les dife- - Augment d’un 8 o 9 % en les La secció sindical estatal de CGT a conveni de Unipost. El més positiu aconseguit que als companys/esrents ciutats de l’estat, es cobra ciutats amb menors salaris. Unipost SA ha signat, juntament és que al final del conveni, al 2010 que van secundar la vaga no se’lsmenys en poblacions amb menys - Manteniment del poder adquisi- amb la resta de sindicats, el II con- s’hauran reduït els trams de 8 a 3 i descompti res del sou. A més, calhabitants. En ciutats petites els sala- tiu en els pròxims tres anys. veni col·lectiu dels treballadors/es que les diferències econòmiques agrair-los el suport a la vaga i haverris són de 600 o 700 euros, uns 500 - Pagament per l’empresa d’una de l’empresa. La signatura va tenir entre els trams s’han reduït, des de entès que calia una demostració deeuros per sota de les grans ciutats. part de la incapacitat temporal per lloc el dimecres 16 de juliol del CGT sabem que no ha estat prou, força davant la passivitat de l’em- - Manteniment del poder adquisi- malaltia comuna. 2008 a Madrid. La vaga realitzada però també ho hem dit moltes vega- presa durant la negociació.tiu dels treballadors. - Pagament dels salaris dels dies pel 95% dels treballadors/es va ser- des que el camí no serà curt ni fàcil. Per últim, dir que tots i totes han - Recuperació del poder adquisi- en vaga. vir per demostrar que la unitat va La CGT i els treballadors seguiran aconseguit que no es “col·loqui” latiu perdut. Unipost actualment té una plantilla ser i és possible per a la consecució lluitant fins aconseguir els objectius jornada irregular i aquest és un altre - Cobrament del 100% en cas aproximada de 2600 treballadors en dels objectius. no assolits aquesta vegada. És veri- triomf dels treballadors/es d’Uni-d’incapacitat temporal per malaltia tot l’Estat espanyol, 500 dels quals La valoració que fa la CGT d’a- tat que queda un sabor agredolç, post i una aposta de la CGT en l’úl-comuna. a Barcelona, amb una facturació quest conveni és positiva, ja que però malgrat tenir un membre a la tim tram de la negociació. L’acord al que es va arribar entre que s’ha incrementat any rere any una part dels objectius que es plan- taula d’un total d’11, sha insistitl’empresa i el comitè intercentres i des de l’any 2004 i amb més de 500 tejaven han estat aconseguits, tots com ningú per a aconseguir aquest Més informació:que va permetre la desconvocatòria milions d’enviaments gestionats a no, està clar, però tenint en compte objectiu. www.cgtbarcelona.org/cgtuni-de la vaga i que es continués nego- l’any i 15.000 empreses-clients. que aquest conveni estava plantejat En aquest conveni hi ha hagut im- postbcn/Telefònica: nou conveni, nova decepció Sindicat Federal CGT Telefónica una vegada més, en una taula de l’antiguitat (de mitjana suposa un de milers de treballadors: un de nos" que cobrir les seves necessitats España SAU conveni de la qual la CGT segueix increment d’un 1,8% anual entre cada quatre van fer vaga en l’àmbit mitjançant aquesta flexibilització exclosa, sota l’aparença que es li- biennis i passades de categoria) i in- estatal, i en algunes províncies com (en el recent 37è Congrés del PSOEE s va signar el 2 de juliol el nou conveni de Telefònica (SAU)per part dels sindicats CCOO i mitarà a l’elaboració d’estudis i in- formes per al debat. Una forma poc subtil de “rentar” la il·legalitat troduir un model d’avaluació de l’a- compliment i retribució variable. Com a remat, aplicar-nos la jornada Navarra es va arribar al 50% (desta- car també Catalunya, Galícia, Eus- kadi, Almería, Granada, Tenerife o ho denominen flexiseguretat) serà la solució perfecta a aquesta crisi i als nostres propis problemes.UGT i la coalició electoral STC d’una comissió com ja va declarar partida forçosa com mesura de con- Madrid). Les manifestacions a Ma- Durant un cicle de bonança econò-(UTS-STC). La CGT havia lluitat recentment el Tribunal Suprem. ciliació de la vida laboral i perso- drid van ser multitudinàries, alguna mica no han compartit els seus in-durant els últims quatre mesos per- Les mobilitzacions de la plantilla nal. de les quals va arribar a concentrar sultants beneficis econòmics però,què les pretensions de l’empresa van ser exemplars però silenciades prop de 3000 persones sense que ara no trigaran molt en "compartir"quedessin rebaixades, tant en la pels mitjans de comunicació, desoï- CCOO, UGT i la coalició cap mitjà de comunicació sen fes la reducció d’aquests mateixos be-taula de negociació com en les mo- des per l’empresa i criminalitzades STC – UTS accepten la ressò, no en va Telefònica és el mi- neficis. El pitjor de tot és que con-bilitzacions diverses, vagues inclo- a última hora pels sindicats sig- llor dels seus clients i deixa en les vèncer als que duen la falsa etiquetases. nants. De les reivindicacions princi- doble escala salarial seves arques milions d’euros en pu- de "agents socials" és molt fàcil Telefònica pretenia substituir un pals dels treballadors, fins i tot les Al final gairebé tot queda diferit a blicitat. Silenciats, però també cri- doncs les seves estructures s’as-model de classificació professional recollides en la Plataforma del Co- set taules, obertes a una futura ne- minalitzats pels propis sindicats semblen més a les empresarials quesubjecte a una negociació perma- mitè Intercentres, tot just res. Ha gociació però tancades a la partici- CCOO i UGT i la coalició electoral a les dels treballadors els quals co-nent, almenys des de 1.990, per un estat una lluita desigual, com sem- pació exclusiva dels signants i en STC (UTS-STC) que segueixen ig- mencen a mostrar clarament el seumodel neoliberal basat en el fals es- pre, en la qual no obstant això shan les quals fins al 2010, si no es pro- norant que l’última concentració en rebuig cursant la seva baixa comlògan de "que ningú hi perdi" que aconseguit rebaixar unes preten- rroga fins al 2012, es negociaran el districte C (la ciutat de la teleco- afiliats.l’única cosa que produiria és obrir sions de l’empresa que, de partida, totes les seves pretensions. Tot municacions de Telefònica al nord No hi ha dhaver enganys: davantencara més el ventall salarial i, per eren desproporcionades. menys la doble escala salarial, in- de Madrid) va ser una ferma protes- les agressions empresarials l’únicatant, una distribució de la massa sa- Aprofitant la implantació d’un nou closa ja en el conveni (sous bases ta per la imminent signatura del resposta possible són les mobilitza-larial més dispersa i més injusta; a model de classificació basat en rebaixats entre un 25% i un 40%), conveni col·lectiu. cions i com sha posat de manifestmés, es proposava la jornada parti- només tres grups professionals (se- que s’aplicarà als nous contractats: Tot queda obert en aquest conveni, en tota oportunitat, inclosa la passa-da com a fórmula per conciliar la gons l’art. 22 del ET els sistemes de Telefònica s’ha compromès durant precisament ara que ja comença a da junta d’accionistes, la CGTvida laboral i personal. CP poden ser-lo sobre la base de la vigència del conveni a crear 500 notar-se la greu crisi econòmica. aposta per la mobilització de lesFinalment, després de la pressió categories o grups i l’actual en Te- ocupacions com a mínim, curiosa- Serà l’excusa perfecta per a flexibi- idees com de les persones quantesdels treballadors i els arguments de lefònica és de grups, subgrups i ca- ment una xifra similar a les jubila- litzar, àdhuc més si cap, els mercats vegades sigui necessari.la nostra organització, la pretensió tegories), volia trencar l’estructura cions forçoses d’aquí a 2012. laborals?. No trigaran molt a enge-empresarial d’un nou model de del salari fraccionant-lo en sou base Les concentracions, manifestacions gar la seva maquinària propagan- Més informació:classificació professional s’aparca, més complements; congelar-nos i aturades van tenir la participació dística per a tractar de "convèncer- www.cgt.es/telecomunicaciones/14 Catalunya. Setembre de 2008
  • 15. TREBALL-ECONOMIA ACC Spain: rep OPINIÓ Contra els ajudes milionàries de la guetos per als alumnes nouvinguts aGeneralitat i ara vol tancar Reus i Vic Col·lectiu Catalunya i FEMEC- Secció dEnsenyament de la CGT del Camp de Tarragona ria que és nova i funciona de forma CGT estable, i a més sense proposar una alternativa de continuïtat industrialU D ns 250 treballadors de la i permanència dels gairebé 200 es de la Secció dEnsenya- planta de ACC Spain a llocs de treball a Cervera. ment de la CGT del Camp de Cervera (Lleida) i a Sant Des de la seva implantació a Cer- Tarragona, volem fer públic el nos-Quirze del Vallès (Barcelona) es vera a loctubre del 2003, ACC tre rebuig als anomenats “espais devan manifestar el 22 de juliol pel Spain no ha passat pels seus mi- benvinguda per a alumnes immi-centre de Barcelona, convocats per llors moments. Al juny del 2005 grats o centres dacolliment tempo-CGT, CCOO i UGT, per protestar lempresa va haver de realitzar una ral dalumnes nouvinguts” que elcontra el tancament de les plantes reducció de capital per a equili- Departament dEducació de la Ge-de lempresa a Cervera i Sant Quir- brar-lo amb el valor del seu patri- neralitat vol impulsar a Reus ize del Vallès. Els plans dACC moni comptable, a causa de les també a Vic com a projecte pilotSpain comporten el tancament da- pèrdues acumulades fins al mo- per al curs vinent. En aquests cen-questa instal·lació a la comarca de ment. Posteriorment, al novembre tres específics situats fora dels cen-la Segarra, que dóna feina a unes daquell mateix any, va demanar a tres educatius de primària i secun-180 persones, entre fixos i even- la Generalitat que lajudés recla- dària, sescolaritzaria, durant untuals, i la eliminació duna seixan- mant una injecció de 50 milions periode dun any de durada com atena de treballadors de la fàbrica deuros extra amb l’objectiu de màxim, els alumnes immigrats aca-vallesana. La manifestació va docupació (ERO) que afecta a uns Sant Quirze. En aquest sentit, els mantenir els seus centres de tre- bats darribar i que no tinguessintranscórrer entre la plaça Urqui- 60 treballadors. Després de la ma- sindicats temen que el cessament ball. Des de llavors, la seva situació suficients coneixements de català inaona i la plaça Sant Jaume, on nifestació, els representants de la de lactivitat a Cervera sigui el pre- tampoc sha consolidat. La direcció castellà.una delegació de la plantilla va en- plantilla han mantingut una reunió ludi dun tancament progressiu de de la companyia de compressors Des de la CGT considerem quetrar al Palau de la Generalitat per de mediació a la seu del Departa- la planta de Sant Quirze, on els tre- per a la refrigeració va anunciar el la mesura és discriminatòria, fo-lliurar un manifest en contra del ment de Treball per expressar la balladors han fet grans esforços mes de juny que la caiguda de la menta la desigualtat i contribueix atancament de la fàbrica dirigit al seva posició contrària als plans de com la congelació salarial per a demanda davant la conjuntura eco- estigmatitzar el col·lectiu de perso-conseller dInnovació, Universitats clausura de la planta de Cervera. conservar el seu lloc de treball i as- nòmica de recessió obligava a ces- nes immigrades, a la vegada quei Empresa de la Generalitat, Josep Un centenar de treballadors sha- segurar la viabilitat. sar lactivitat i reduir la plantilla a dificulta la seva integració enHuguet. vien manifestat el 21 de juliol a En el cas de Lleida la situació és Sant Quirze. grups-classe que esdevenen, a laDos autocars van desplaçar a gran Cervera per protestar pel tanca- més complicada encara ja que Finalitzat el període de consultes pràctica, els millors integradors ipart dels manifestants des de Cer- ment de la fàbrica, anunciat per a ACC Spain va iniciar allí la seva de lexpedient de regulació d’ocu- normalitzadors que hi ha.vera, coincidint amb les dues jor- final dany, i exigir compensacions activitat en les instal·lacions de pació d’ACC Spain, dels tres sindi-nades de vaga convocades pels sin- justes. lantiga fàbrica Lear fa quatre anys cats presentes en els comitès dem- Demanem:dicats a la fàbrica. A la Els treballadors reclamen una sor- amb promeses que hauria projec- presa (CGT, UGT i CCOO), lamobilització es va sumar la planti- tida laboral a tots els treballadors tes, i ara els treballadors acomia- CGT va ser lúnic sindicat que va -Que es destinin els recursos i ellla de la factoria que lempresa té a que podria passar per la instal·lació dats no tenen antiguitat que perme- presentar un contrainforme al ERO professorat necessaris per al fun-Sant Quirze, on la direcció ha pre- dalguna altra empresa si finalment ti arribar a acords satisfactoris. No oficial que havia estat presentat per cionament de les actuals aules da-sentat un expedient de regulació de marxa ACC Spain de Cervera i hi ha motius per a tancar una facto- lempresa. collida a TOTS els centres públics (i que els privats anomenats con- certats facin el mateix), dotant-les de professionals especialitzats, pe-Mobilitzacions de la plantilla de l’escola bressol municipal "Mon dagògicament preparats i amb co-Petit" d’Abrera neixements suficients de llengua. -Que hi hagi una millor coordi- Federació Comarcal del Baix reunió de conciliació, l’empresa va Com que lempresa seguia ignorant de magisteri amb una paga anual nació, interna en els centres, i ex- Llobregat CGT realitzar la seva proposta econòmi- les reivindicacions laborals, es va de 300 euros. terna a nivell de lAjuntament i el ca, que va ser de l’IPC + 1% el convocar una nova vaga des del 8 - Les treballadores auxiliars pas- Departament dEducació, per ga-E l dijous 15 de maig, les profes- sores i les educadores infantilsde l’escola bressol Mon Petit, 2008 i 2009. És a dir, una proposta real de només l’1% ja què l’IPC és un dret que totes tenim per conve- de maig en jornades alternes i per a l11 de juny una manifestació pels carrers dAbrera. Es reclamava un sen a la categoria d’assistent infan- til. - Revisió de l’IPC real al gener rantir el dret a lescolarització dels alumnes nouvinguts arreu. -Que es retiri un pla pilot delguarderia municipal d’Abrera, van ni. Com és lògic, l’assemblea de ensenyament de qualitat i un salari per als següents anys. qual no se nha definit a pocs mesosfer vaga. El 5 de maig havien tin- treballadores no va acceptar aques- digne per les treballadores de l’es- La CGT agraeix a les companyes vista el com, on, quan i qui el por-gut la primera reunió de negocia- ta proposta perquè la consideraven cola bressol municipal "Mon la seva actitud en aquest llarg con- tarà a terme, un pla en el qual noció amb l’empresa i l’Ajuntament. insuficient respecte a la promesa Petit". Finalment, però, després flicte i les felicita per aquest acord shan tingut en compte els claustresEn aquesta reunió es va acordar realitzada en el seu moment. És per darribar a un acord satisfactori que interpreta, no com el final, sinó dels centres educatius, els sindicatsque es posposa la vaga del dijous això, que es va continuar endavant amb lempresa i lajuntament, la com el principi d’una nova etapa del sector ni tots els agents impli-anterior a canvi d’una proposta amb la convocatòria de vaga, vaga i la manifestació van ser des- de relacions laborals entre les edu- cats.econòmica durant aquella setmana. acompanyada duna marxa de les- convocades el 10 de juny després cadores, que treballen per una edu- -Que es tracti a les persones nou-Després d’haver donat la seva pro- cola bressol fins lAjuntament el 15 de realitzar una assemblea de tre- cació pública de qualitat, i l’admi- vingudes com a ciutadans de laposta econòmica, que no era altra de maig i una concentració davant balladors/es en que es va ratificar nistració, que hagués de tenir nostra ciutat que són i no com aque la promesa que havien fet els lAjuntament el dia 16, per exigir lacord que s’acabava d’aconse- aquest mateix objectiu. Les bones subjectes dexperiments basats enregidors d’Ensenyament de l’A- que lempresa concessionària, “Ini- guir. condicions educatives van unides, guetos-laboratori, i que es respectinjuntament al setembre de 2006, ciatives i programes”, a més de re- L’acord recull, entre uns altres, els sense cap dubte, a les bones condi- els seus drets.que és de 1.500 euros bruts/anuals collir els beneficis, assumís la seva següents punts: cions laborals de les educadores. Reclamem que saturi aquest dis-per a les auxiliars i de 2.000 euros responsabilitat social i es compro- - Paga extra, per dedicació, per a Paral·lelament, la CGT va guanyar barat pedagògic i social que contra-bruts/anuals per a les tutores, no hi metés a buscar un acord en el qual totes les categories en el mes de les eleccions sindicals a les guarde- diu tots els esforços que estàn fentva haver cap proposta econòmica pagar a les seves treballadores el març. Per a l’any 2008 aquesta ries Mon Petit dAbrera i Camí del treballadors socials, entitats, docentsdurant aquella setmana. que dignament guanyen amb el seu paga s’abonarà en el mes de juliol. Bosc de Montcada, aconseguint les i la societat en general per la convi-El dimarts 13 de maig, a la segona treball diari. - Reconeixement de la titulació tres delegades que sescollien. vència entre tots els ciutadans.Catalunya. Setembre de 2008 15
  • 16. TREBALL-ECONOMIANova sanció aParcs i Jardinsde Barcelona La cara dura delsper contracteen frau de llei vint-i-cinc anys de l’ICS Federació de Sanitat CGT Catalunya Secció Sindical CGT Parcs i Jardins de Barcelona D esprés de tots els actes que es van muntar per celebrarD esprés de la condemna del Tri- bunal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC) a l’Ajuntament el “25 Aniversari del ICS”, uns actes, per cert, per lluir la cara bonica, amable i còmoda de l’ICS,de Barcelona a pagar 60.000 euros la ressaca va retornar la crua realitatper la contractació en frau de llei del dia a dia. Tot segueix igual.que va fer l’Institut Municipal de Com a rèplica, el sindicat de SanitatParcs i Jardins l’estiu de l’any de CGT Barcelona va convocar una2004, i que va afectar a 41 perso- concentració i un sopar alternatiu anes, a les quals van contractar de Barcelona el 27 de juny, al costat demanera interina per al període de l’anella olímpica de Montjuïc, envacances. defensa de la sanitat pública. privades entrar a gestionar directa- na, parcel·lada, solapada i en altres personal. Els treballadors del ICSEncara que el temps del contracte El govern tripartit va assumir en el ment parcel·les del Sistema Nacio- casos obertament en totes les insti- tenim un sou base de vergonya, elque van complir va resultar ser su- Pacte del Tinell, el compromís de nal de Salut, sense intermediacions, tucions sanitàries de lICS. Només qual servirà en un futur per al càlculperior al període de vacances que, millorar les condicions assistencials apareixent per primera vegada com cal veure el que està succeint en de les nostres jubilacions. No obs-en principi, substituïen. D’aquests i de treball en la sanitat. A pesar de a objectiu l’ànim de lucre. Laboral- totes les institucions sanitàries de tant això, ladministració i els sindi-treballadors afectats, cinc van deci- manifestar a la premsa que farien ment s’opta per un model laboral lICS en major o menor grau, per a cats UGT, CCOO i CATAC vandir presentar la denúncia i el TSJC més hospitals i serveis d’atenció enfront de l’estatutari. Abans de la entendre el que aquesta succeint i acordar estendre els DPO’s, un delsels va donar la raó, després de des- primària, la realitat és cada vegada reforma del ICS, s’han anat privatit- cap a on ens encamina aquest pro- complements variables que de certaestimar el recurs de cassació que més precària. La precarització en zant, de manera paulatina, molts cés: la mort anunciada per falta forma contribueix a què el nostrehavia presentat Parcs i Jardins. les contractacions i en les condi- serveis, ara amb la nova reforma tot dinversions en els serveis de man- sou base es perpetuï com miserable,Les indemnitzacions que ha hagut cions de treball (hi ha entre un 25 o el servei sanitari serà privatitzable, teniment, bugaderia... per tal de jus- a totes les categories professionals.de pagar, els salaris de tramitació i un 30 % de precaris entre interins i es podran prendre mesures mercan- tificar la seva privatització. Però no a tots els treballadors,les despeses judicials, a representat eventuals, d’un total de 40.000 tre- tilistes convertint la sanitat en un 2 . No a la precarietat laboral, es- doncs lacord està ple de clàusulesa Parcs i Jardins una despesa eco- balladors), amortitzacions de places gran negoci. Així mateix es tancarà tatutaris ja! prou de contractes pre- dexclusió.nòmica total que s’acosta als (s’amortitzen 3 de cada 4 places), tota possibilitat d’acabar amb el caris al personal suplent. LICS està 7. Solapament dhoraris retribuït.60.000 euros l’augment de la “productivitat” a 30% de precarietat laboral existent ple de contractacions eventuals que LICS no té en compte la necessitatAra, Inspecció de Treball, després canvi de cobrar incentius per objec- en l’actualitat. són utilitzades per a donar cobertu- dun temps de trobada entre el pro-de sol·licitar la CGT nova actuació, tius, els canvis d’horaris (implanta- Per a la CGT està clar que volen ra a càrregues de treball fixes i habi- fessional que passa el parte i el queha proposat una sanció contra ció paulatina de la jornada partida privatitzar el Sistema Sanitari Pú- tuals. Ladministració ha dabando- el rep, cosa que fa que coincideixil’Institut Municipal de 1592’53 en molts serveis...), l’augment de blic, i precaritzar encara més les nar tota aquesta estratègia lhorari laboral de linici de la jorna-euros per treballador/a, és a dir l’horari laboral en el torn de nit, la condicions laborals. Tots aquests precaritzadora i crear el nombre su- da dun torn amb el del final del torn7962’65 euros. falta de transparència en la borsa de temes són els que s’haurien d’haver ficient de places capaç de donar co- anterior. Les infermeres i auxiliars treball, la falta de promoció interna, tractat si s’hagués impulsat un bertura a totes les necessitats de tre- dinfermeria dels hospitals de lICS,Per més informació: el baix sou, la mort anunciada per debat obert i participatiu. Perquè ball ordinàries de la nostra sanitat dirigides per la seva moral personalmalesherbes.blogspot.com/ falta d’inversions en els serveis de són en definitiva els temes que afec- pública. i per la deontologia professional, manteniment, bugaderia, etc. per tal ten més directament els treballadors 3 . No a la centralització de la busquen garantir la seguretat dels de justificar la seva privatització. i els usuaris. borsa laboral - transparència. El pacients al seu càrrec quedant-se a A tall d’exemple, recentment s’ha Des de la CGT aposta per la defen- pacte de la nova borsa de treball del passar el parte fora de la seva jorna- privatitzat el servei de bugaderia de sa de la sanitat pública, una sanitat ICS, signat per administració i els da laboral. Això determina que rea- l’Hospital de la Vall d´Hebron (com de qualitat i gestió pública, en la sindicats UGT, CCOO i SATSE és, litzin un important excés de jornada ho va ser en el seu moment el Ser- qual es destinin mes pressupostos potser, el pitjor que ens ha passat als anual que no els és reconegut, retri- vei de Neteja, Banc de Sang, pàr- que els actuals. Per això s’està en treballadors de lICS en tota la seva buït o recompensat, la qual cosa vol quings, així com el servei de cuina contra de la reconversió de l’ICS en història. La seva centralizació, el dir que treballen gratis moltes hores de molts hospitals), i segueix i se- empresa pública, per això estem en control exclusiu del seu funciona- a lany. gueix el rosari de privatitzacions. contra de la precarietat i la laboralit- ment per part de la pròpia adminis- 8. Càrregues de treball dignes. Són senyals de la voluntat política zació de les places. Es demanem tració i dels tres únics sindicats sig- Cada vegada més, lenfocament pri- de la direcció del ICS i de la conse- places estatutàries ja. La CGT con- nants, lextinció de la circular 9/90, vatitzador de la nova gestió de lICS llera Marina Geli al capdavant, d’a- tinua amb el compromís d’infor- lautonomia donada a les direccions ve imposant uns models que sem- cabar amb el dret a la salut com un mar, debatre i mobilitzar als afec- per a decidir sobre la utilització dels blen tenir molt en compte les xifres dret bàsic de la ciutadania, conquis- tats per la reforma del ICS. “perfils” (tant en la borsa de treball i molt poc la qualitat assistencial. tada al llarg de moltes lluites del com en el moviment intern) i per a Així, sovint ens trobem amb càrre- moviment obrer. Condicions que Què es pot fer? puntuar amb criteris absolutament gues de treball abusives per als tre- s’agreujaran encara més si cap, (en subjectius ni més ni menys que el balladors i de risc per als pacients. el 2006 el 40 % del pressupost sani- És urgent reaccionar contra els 50% de la nota final dels treballa- Lalternativa està en la mobilització tari públic ja es dedicava a concerts atacs que s’estan produint contra les dors inscrits en la borsa, donen a per a imposar al govern mesures a privats), amb l’aprovació fa un any condicions laborals i contra la qua- ladministració el poder total i ex- favor duna sanitat pública, gratuïta per part del tripartit “d’esquerres” litat assistencial. Les reivindica- cloure, com en les empreses priva- i de qualitat, dun increment dels de la Llei per a convertir l’ICS en cions que haurien de formular-se des, a qui per qualsevol motiu els pressupostos i unes condicions la- una Empresa Pública, és a dir, passa serien les següents: molesti. borals i salarials dignes. Per a CGT a ser un proveïdor més d’assistència 1 . No a la privatització de la sa- 4. Per una carrera professional totes aquestes iniciatives servirien sanitària, subjecte al dret privat i nitat publica. Amb laprovació fa un per a tots, inclosos els interins, i per a començar a conscienciar del perdent la titularitat dels serveis sa- any per part del tripartitt “desque- digna per a totes les categories pro- perill que comporta la privatització nitaris de la Seguretat Social a Ca- rres” de la llei per a convertir lICS fessionals. de la sanitat pública. Per això cal talunya (amb capacitat d’endeuta- en una empresa pública, en realitat 5. Reconeixement professional continuar i aprofundir en aquest ment i no sotmès a intervenció aquesta “reforma sanitària” que dels tècnics sanitaris i auxiliars din- camí en la lluita per una sanitat pú- prèvia). volen imposar, lúnica cosa que ha fermeria per a aconseguir homolo- blica, gratuïta i de qualitat. Això suposarà el cop definitiu a la fet és donar una cobertura legal i gar les seves titulacions a nivell eu- sanitat pública a Catalunya i permet generalitzar un procés que ja duu ropeu. Més informació: per primera vegada a les empreses temps aplicant-se de forma paulati- 6. DPO’s equitatius per a tot el www.cgtsanitat.org16 Catalunya. Setembre de 2008
  • 17. Tema del mes EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > OPINIÓ El traspàs de la Inspecció de TreballAllau d’acomiadaments LA ‘FEBRE’ DE LA CRISI FA ANUNCIAR ONZE ERO EN QUINZE DIES a Catalunya Moisès Rial (www.llibertats.cat) Tenim ja confirmada que la Comissó bi- lateral Estat-Generalitat ha aprovat el traspàs de la Inspecció de Treball i dels permisos inicials de treball d’estran-Laia Alsina Garrido (“Directa”) comitè d’empresa assegura que la gers. El traspàs es farà pel juny del multinacional va rebre una 2009, quan era un tema discutit ja al subvenció del govern duns cent gener del 2008, al qual hi van posar pals milions deuros per adequar les n els primers quinze dies del les rodes les cúpules sindicals deE mes de juliol almenys onze empreses van anunciar aco-miadaments a Catalunya. Es tracta naus que anteriorment havien estat ocupades per desapareguda Lear. Un 70% de la la plantilla prové d’aquesta darrera CCOO i UGT estatals i, com passa en tots els àmbits socioeconòmics, l’Estat es resisteix a retornar marc competen-de més d’un miler llarg de perso- empresa. ACC té una altra planta a cial, i perpetua l’espoli fiscal, salarial ines de sectors molt diversos a les Sant Quirze del Vallès on també de sinistralitat, encara que s’empitjori laquals cal sumar les afectades al s’amenaça amb acomiadaments. situació actual, ja que amb dades delnostre territori per la decisió d’Spai- mateix Departament de Treball de la Ge-nair de fer fora una part important Tallers Casals: 70 neralitat de Catalunya a la feina hi hade la plantilla, que rondava les persones hagut 1.142 morts en horari laboral més1.100. Però aquestes dades afec- 1.360.514 d’accidents lleus i greus.ten només a les persones amb una L’empresa vol acomiadar el 70 per Les dades parlen per si mateixes:situació laboral regular I posen de cent de la plantilla que l’acusa Quant a accidents lleus: any 2000manifest que pràcticament hi ha d’optar per la deslocalització a la (181.755 accidentats); 2001 (187.045);hagut un anunci d’expedient de re- Xina. L’empresa, situada a Ripoll, 2002 (181.958); 2003 (168.293); 2004gulació d’ocupació (ERO) per dia. es dedica a la producció de manu- (155.852); 2005 (151.149); 2006 Però aquest fet no és nou. Des OPINIÓ: Acomiadaments factures i petites eines. (161.586); 2007 (159.676), que fan unde que la paraula ‘crisi’ ha comen- total de 1.347.314 accidents lleus en 8 Bruno Valtueña Sánchez, dats. Des de la política parla- Pirelli:280 persones anys, una epidèmia silenciada. secretari general CGTçat a repetir-se una i altra vegada, Catalunyales empreses han vist en els aco- mentària, i des del "sindicalis- La multinacional italiana s’escuda I si parlem d’accidents greus: anymiadaments la menar d’evitar-la. me majoritari", no es qüestio- en la situació econòmica per no 2000 (1.487 accidents); 2001 (1.700);Segons dades del departament de nen els seus arguments. No hi obrir una nova planta al Bages i fer 2002 (1.685); 2003 (1.601); 2004 (1.620);Treball de la Generalitat, el mes de Des de principi de juliol, les no- ha oposició real, la solució fora 280 persones de la fàbrica de 2005 (1.423); 2006 (1.250); i 2007 (1.292)juny passat es van presentar 43 ex- tícies deconomia van desgra- passa per vendre més car el pneumàtics que té a Manresa. El que donen un total de 12.058 accidentspedients de regulació d’ocupació nant leliminació de llocs de lloc de treball i poc més. comitè d’empresa no dóna credibi- greus en 8 anys.que afectaven a més de 11.200 treball: Roca, Indo, ACC, Spai- Aquesta actitud sempre litat a les dades de pèrdues que I el resultat més nefast són els mor-persones. El mateix mes de l’any nair, Pirell… La xifra total datu- porta al mateix, més acomiada- al·lega Pirelli. tals: any 2000 (151 morts); 2001 (155);passat, n’hi havia més de 500 afec- rats el juny es va situar en ments i més precarietat, als 2002 (186); 2003 (151); 2004 (149); 2005tades per 22 expedients. 2.390.424 persones, la plena treballadors ens interessa can- Vitri Electro- (102); 2006 (143); 2007 (105) que fan També el mes de juliol del 2007 ocupació sallunya. viar aquesta situació. Si claudi- Metalúrgica: 42 1.142 persones mortes en horari laboralés prou rellevant. Segons les ma- Els arguments dels empre- quem les setmanes de 65 a Catalunya els 8 darrers anys. personesteixes fonts, hi hagué 24 ERO que saris es repeteixen, competiti- hores estaran més a prop per a Aquesta epidèmia social, si tenim enimplicaven poc més d’un miler de vitat, rendibilitat, globalització, tots. Per impedir-ho hem de re- La fàbrica de Torelló pot perdre gai- compte que a Catalunya a 1 de generpersones. Enguany, en quinze ara ven la pujada del petroli i el construir un sindicalisme ferm rebé la meitat de la plantilla. El del 2008 érem 7.354.441 habitants cen-dies, ja s’ha superat aquesta xifra. baix consum; semblen les víc- en la defensa dels llocs de tre- motiu de l’empresa de casquets de sats, en el supòsit que els accidents Finalment, les dades anuals times de la situació, però les ball i transformador de la so- bombetes i de fluorscents és la re- fossin únics (que malauradament no éstampoc són massa esperançado- víctimes reals són els acomia- cietat. ducció de feina mentre el comitè el cas), corregit per l’evolució a l’alça deres, perquè en el que portem d’any d’empresa ho relaciona amb la la població, donaria que un 18,49% de laja es parla de 14.700 possibles nova planta que ha posat en marxa població catalana hauria patit algunacomiadaments, mentre en tot el Barcelona. El motiu, diuen, és la acomiadaments s’han pactat per- a Eslovàquia. tipus d’accident laboral.2007 la xifra era de 21.000. En- crisi immobiliària, ja que si es frena sona per persona i 44 ja han deixat Ara cal esperar la creació de l’Agèn-guany, els sectors que han quedat la construcció, les empreses que la feina. Vado: 45 persones cia d’Inspecció de Treball immediata-més afectats són la indústria i els subministren material per a l’habi- La plantilla de Sant Pere de Ribes ment i el ple desplegament que eixam-serveis. En tercer lloc està la cons- tatge es veuen afectades. Instal·lacions CAT: 25 ja ha fet vaga per l’ERO presentat pli i garanteixi unes relacions laboralstrucció. persones per l’empresa. Vado es dedica al amb condicions dignes, que passa per Des del gener de 2005 al 30 de Simon: 80 persones moble i la decoració. assumir el 100% dels 240 inspectors ijuny d’enguany , a Catalunya s’ha Especialitzada en petit material Lempresa dinstal·lacions elèctri- subsinspectors de Catalunya i els 150optat per més de 1.300 ERO que elèctric, Simon diu que ha de fer ques i de fontaneria de Salt ha pre- Ficosa: 115 persones agents de suport que hi ha, i sobretot laafectaven 59.000 persones fora 80 persones de la planta de sentat un concurs de creditors al Tanca la planta de Rubí i diu que reunió que l’administració catalana i Barcelona per poder tirar endavant. Jutjat Mercantil de Girona per aco- vol recol·locar part de la plantilla a l’espanyola s’han fixat per l’octubre vi-Onze anuncis La crisi en el sector de la construc- miadar 25 dels 39 treballadors que d’altres fàbriques que la multinacio- nent que detalli el règim econòmic, ded’acomiadament ció torna a ser l’argument. La plan- té en plantilla. De nou, la crisi en la nal té a Catalunya. Es dedica a la funcionaris (170.2) i respecti el que tilla s’ha manifestat es diverses construcció n’és un dels argu- injecció de plàstic per a la fabrica- marca l’estatut retallat a l’article 170:Són diverses les empreses que ocasions denunciant que no s’ha ments. L’altre, són els deutes. El ció de viseres parasol per als auto- que ens doti de l’execució de les qualifi-des que ha començat el mes de ju- reduït la feina, sinó que l’empresa mateix propietari també ha aco- mòbils. cacions professionals, la negociacióliol s’han sumat a anunciar que aposta per la deslocalització. Afe- miadat nou treballadors més en col·lectiva i el registre dels convenisacomiadaran part de la plantilla. geixen que Simon pot acabar l’any una empresa que té a Anglès. Spanair: 1.100 a col·lectius de treball, i les relacions la-Segons ha transcendit als mitjans, amb 380 milions d’euros de benefi- l’Estat espanyol borals per fixar convenis marc a Cata-es tracta de Roca, Simon, Indo, cis. ACC Spain: 183 Encara falta concretar quantes lunya, davant inacció en aquest sentitInstal·lacions CAT, ACC Spain, persones persones seran acomiadades a pel Consell de Relacions Laborals deSpanair, Tallers Casals, Pirelli, Vitri Indo: 100 persones La plantilla d’ACC Spain ha sortit al cada territori. La companyia diu Catalunya.Electro-Metalúrgica, Vado i Ficosa. La fàbrica de material òptic vol fer carrer per protestar contra el que té l’objectiu d’afrontar la crisi Cal que el traspàs nou reforci el marc for a un centenar de persones de la tancament de la planta que que pateix el conjunt del sector aeri català de relacions laborals, i no ensRoca: 70 persones planta que hi ha a Vilafant. En l’empresa de fabricació de a causa de lescalada del preu del converteixi en una simple gestora de compressors té a Cervera. La combustible i la caiguda de laLa fabricant de sanitaris I aixetes aquesta ocasió, el motiu és la des- l´administració de l’Estat, i avancem major part de les persones demanda. A les Illes Balears potha anunciat que acomiadarà una localització ja que la fabricació de afectar més de 300 persones. més enllà de l’esquifit marc legal. afectades per l’ERO són dones. Elsetantena de persones a Gavà i lents es trasllada a Tailàndia. ElsCatalunya. Setembre de 2008 17
  • 18. Parlem amb... EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA MANEL MÀRQUEZ, MEMBRE DEL PROJECTE KAOS EN LA REDEl nostre objectiu és donar la paraula a la gent Col·lectiu Catalunya > LES FRASES... rar acceptables. Encara no era un mitjà semblant al dells, que la gent pogués Però la gent no té la mateixa idea que lloc per una qüestió legal, "Kaos" podria de comunicació alternatiu. Encara està- publicar i comentar notícies. Però intro- nosaltres. Nosaltres tenim la idea de tor- tenir problemes legals si permetéssim vem donant voltes a com funcionar, des duïm un element nou, que és més sem- nar-nos un periòdic on-line important, això. Qui no ho entengui, doncs ho la-L entrevista daquest número dun punt de vista tècnic. Si nosaltres ens blant al que estava fent la gent de La un periòdic que sigui un punt de referèn- mentem molt però "Kaos" funciona així. cent la fem al company Manel haguéssim dedicat a fer només "anàlisi Haine: un conjunt de col·laboradors té cia. Kaos va in crescendo, cada sis Hem tingut tres denúncies serioses Màrquez, historiador, afiliat a la de la comunicació", que si el Chomsky i accés a publicar a un espai determinat mesos augmentem entre 5.000 i 6.000 que finalment shan resolt bé, perquè finsCGT de Catalunya i membre del pro- tal, això no hauria arribat a la gent, pot del web, a la zona central. lectors diaris, ara estem voltant les ara, tant els jutges com els fiscals ente-jecte contrainformatiu telemàtic Kaos ser gratificant per a nosaltres, però en re- I quina és la ideologia de fons que 30.000 visites diàries. Aquest mes pas- nen com hem dentendre tots que el res-en la Red (http://kaosenlared.net). alitat no éra útil per la gent, té una volada mou a Kaos en la Red en tot moment? sat, vam tenir 747.000 visites, ips, en un ponsable de les amenaces és qui les diu. molt limitada. Doncs és la confluència de totes les for- mes. Quina diferència hi ha entre aquests-Explicans una mica que és el projec- A partir del moment de les consultes ces desquerra anticapitalista. Hem vist Jo hi ha alguna gent que ja et dic sin- senyors tan simpàtics d"El País" o "Elte pels profans i per a la gent que no contra la guerra que es van fer a Terras- que lúnica manera dendegar i de tirar cerament que preferiria que no sortissin Mundo" i Kaos en la Red? Jo tinc unaes connecta habitualment a internet.. sa, va ser quan decidim convertir el que endavant activitats que puguin ser inte- a Kaos, per qüestions meves, de forma- notícia amb mil entrades. Ells tenen una-Bé, el projecte de Kaos en la Red neix era un espai de reflexió en una cosa més ressants i que puguin ser útils als treba- ció ideològica meva (que són 4 coses, notícia amb deu mil entrades. A mi quantlany 2001 i té el seu orígen a Ràdio seriosa. I això va ser a partir del 2002. lladors i treballadores i a les classes po- que són el 0.01% de tot el que hi surt). mha costat?Kaos, que es va fundar a Terrassa lany Les idees de fons continuaven sent les pulars és fer-ho de forma unitària. Però clar, jo haig de garantir que aquesta - Uns 15 cèntims deuro?1987. Llavors, lobjectiu que teníem als mateixes que a la ràdio: tenir la finestra Reforçar el que els uneix, obviar el que gent que a mi no magrada tant hi surti -Exactament. I a ells? 100 milions deu-anys vuitanta i noranta era donar la pa- oberta a la gent amb el nou disseny de la ens divideix i a partir daquí poder, cada també. Per exemple, el cas concret dun ros lany el pressupost del seu diari? Ésraula a la gent. Neix a lescalfor de tota la pàgina. vegada més, anar arreplegant gent en- altre company i jo que som de CGT. Això a dir, si fóssim més gent amb mésmoguda contra lOTAN i és un element És a dir, totes les qüestions ideològi- torn a tot el que siguin forces anticapita- voldria dir que no podem penjar coses ganes, amb més capacitat de difusió,revulsiu molt important a la ciutat. ques, totes les qüestions de com volem listes.Volem reforçar tot el treball que de CNT? Per favor, llavors seria el final amb altres campanyes de difusió als mit- De la gent que va muntar Ràdio Kaos que sigui la pàgina, tindran una transla- facin les organitzacions de forma unità- del projecte. Per això a Kaos ens és tan jans alternatius, però també al carreren sortirà un grup de gent cap al 97-98 ció en la part tècnica. La tècnica sempre ria. Treure a la llum pública totes les llui- difícil trobar companys que hi col·laborin, amb pancartes, banderoles, etcètera.que tenia la idea que calia fer un altre estarà a Kaos al servei de la ideologia, al tes que la gent endegui i, si són unità- perquè són gent que ve dorganitza- Una sèrie dhistòries que hauríem demitjà. I cap a lany 2000 és quan tota servei de com i què volem fer la comuni- ries, encara més. cions. Vénen amb mentalitat dorganitza- provar de fer, per tal que aquestes cosesaquesta història de noves formes de co- cació. -I llavors com feu aquest salt de les ció i fins que no trenquen amb aquesta fossin visualitzades per la gent comuna,municació pren cos. I com sempre haví- A partir del 2002-2003, hi ha tot un dues mil visites diàries a les trenta mil mentalitat, en el sentit de saber separar i que és on no arribem, ara arribem al mi-em fet i vam continuar fent, vam apren- procés nou dincorporació de noves per- visites diàries? Què ha passat aquí? saber respectar, en el sentit dentendre litant i al familiar del militant, al companydre a utilitzar les tecnologies daquell sones i de noves tecnologies. És el php i -Doncs que hem creat tota una estructu- que cadascú està a una organització, de feina del militant. Arribem només a ‘‘moment. Vam aprendre a programar les és el que anomenem Kaos 2.0. És a dir, ra informàtica interna que ha donat una però haig de tenir clar que un company lambient més proper a lactivista. Hem "Quina és lapàgines, que al començament eren sen- la gent pot penjar la seva informació, pot empenta molt forta a la pàgina. que està a una altra organització antica- de trencar amb això. ideologia quezilletes, per no dependre de ningú, vam comentar les notícies, pot dir-hi la seva. -...llistes de correu, wikis? pitalista pot tenir les seves raons, i poden -Vols afegir alguna cosa més? mou a Kaos en lacercar un servidor també a nivell local Vam arreplegar els tres models de webs -...llistes de correu i estructures internes ser perfectament vàlides, tan vàlides -Només que estem en un moment moltper no dependre de ningú. I vam comen- que hi havia. Duna banda, teníem un de retro-alimentació de la pàgina que com les meves, i si no són tan vàlides li important per a Kaos i realment necessi- Red en tot moment?çar a fer la pàgina, destinada al comen- web molt intel·lectualitzat que era "Rebe- han fet un efecte multiplicador. haig de donar loportunitat de poder-se tem la col·laboració dels lectors, tant La confluència deçament bàsicament a "anàlisi de la co- lión" (http://rebelion.org), un web danàli- Per exemple, entres en una notícia, explicar. econòmica com participativa. Anem capmunicació": reflectir com els mitjans de si polític. Incorporàvem a la pàgina tex- fas un comentari i jo què faig amb aques- -Heu tingut problemes legals? a la creació duna associació damics de totes les forces decomunicació manipulaven, de quina tos que tenen una durabilitat llarga, la ta notícia? Hi poso les relacionades, és -Molta gent no se nadona que la llibertat Kaos en la Red, ja veurem com sacaba lesquerraforma... Daquesta idea original ens vam part diguéssim reflexiva. un efecte multiplicador. I això és un in- “Reforçar el que ens uneix, obviar el que ens divideix i, a partir d’aquí, cada a internet té un límit. Límit que no el dorganitzar. Tenim lesperança que la anticapitalista"adonar que calia repetir lesquema de Daltra banda, teníem lexperiència de vent intern nostre. És a dir, tot això sor- marca Kaos sinó lentorn jurídic en què gent simpliqui molt més en el projecte. ElRàdio Kaos, de donar veu a la gent no la companys que van nàixer pràcticament geix de pensar-ho i linformàtic fer-ho. No vegada més, anar arreplegant gent al voltant del que siguin forces anticapitalistes” ens movem, que a hores dara ja és pla- problema és que amb 30.000 entradestenia. al mateix temps que nosaltres, de la gent només pensa linformàtic, que sí, que és netari. Molta gent no entén que internet diàries, amb un volum de comentaris Tot això era en un format molt clàssic, dIndymedia (http://barcelona.indyme- molt intel·ligent, sinó que és la intel·li- no tenim com a objectiu controlar ningú. la seva pàgina i nosaltres la publiquem a històric. Aquesta altra branca va finalitzar "Kaos 3.0" serà que la gent podrà triar és una pàgina oberta. Si tu amenaces entre 500 i 800 comentaris diaris i amb "Volem treure a lahtml, que ens permetia unes funcionali- dia.org) o la gent de La Haine (http://la- gència col·lectiva de tots. Lobjectiu que tenim nosaltres és donar la nostra. La nostra pàgina es converteix al 75è aniversari de la República amb la les seves notícies. una persona, si tu fas una proclama a un volum de correus dentre 150 a 200 llum pública totes lestats que en aquell moment vam conside- haine.org). Aquí el nostre format era -...el disseny col·lectiu previ al treball un servei a totes aquestes organitza- en un dels elements clau dinformació en creació del "Joc de la Memòria Històrica" -Quina mena de vinculació teniu amb favor de qualsevol acte delictiu, acabaràs correus per dia, es genera un ritme de de linformàtic... cions i persones revolucionàries antica- aquest conflicte. En aquell moment, la di- (http://www.kaosenlared.info/juegomh/) la comunitat telemàtica (Pangea.org, responent legalment daixò, i obligant treball que fa que sigui impossible assu- lluites que la gent -Sí, aquí es tracta com sempre de pen- pitalistes. Que tinguin un espai per poder fusió daquesta llista fa que arribem ja Laltre dia, en lentrevista que li feien al Sindominio.net, Moviments.net, Indy- Kaos via judicial que aquesta amenaça mir-lo de forma voluntària, com hem endegui, i si són sar, i quan pensem, pensem tots. Però el expressar les seves lluites i idees. gairebé a les 20.000 entrades diàries o company Saturnino de la CGT de TMB, media, etc)? que ens arribi sigui cursada. La gent no estat fent fins ara. nucli dur aquell que hem tingut sempre, Molta gent té accés directament a les més. La gent entrava per veure si estava ell explicava que de molta moguda dintre -Lany 2002, si no recordo malament, sadona que allò que dius allà és com No és que busquem "alliberar-nos", unitàries encara més" ha pensat una sèrie de coses, i la força centrals, la gent de CGT, la gent de CNT acomiadada o no. Va arribar un punt que de la seva empresa sassabentava per vam fer unes jornades aquí a Terrassa i amenaçar algú a la plaça pública, o dir- precisament el què volem és alliberar és que linformàtic ha estat capaç de i la gent daltres organitzacions i movi- aquell espai va tornar-se un lloc on la Kaos. Hi havia companys que penjaven vam convidar Indymedia, La Haine i mol- ho al carrer amb testimonis. És molt més gent més jove, nous periodistes, gent "On centrem la nostra traslladar-les a la pràctica. Sinó ell, altra ments socials. Els partits polítics el tenen gent es deia les coses, les comentava. informació, comentaris i notícies, abans tíssima gent altra gent. I no va sortir res, greu, de fet, perquè allò queda registrat. nova amb ganes de fer coses, que siguin gent, perquè darrere nostre hi ha un més limitat, en principi ara mateix ja no hi Evidentment que hi havia gent que en- que li arribés a ell la informació via els com era desperar, tampoc preteníem Molta gent no entèn que Kaos en la Red gent que estigui en la nostra moguda. I força? En el moviment grup dinformàtics potent. ha cap partit polític que hi tingui aquest trava allà per atacar el sindicalisme revo- companys amb qui es veuria a la reunió res. Però la idea que teníem era bàsica- elimini aquestes coses, que tingui per fer això necessitem els recursos de obrer" -El què sen diu la intel·ligència accés. lucionari, evidentment que hi havia gent al cap de dos dies. Què vol dir això? Im- ment contactar amb aquesta gent, quan aquest control dur sobre els comentaris i les persones, humans i econòmics. I és col·lectiva. Quan tenim tot això quadrat, amb dife- que entrava allà a fer mal, però nosal- mediatesa. Que tenim un grup de sis hem connectat, hem treballat bé, com la lliure publicació, ja que és el-seu-pro- aquest el salt que donarem, no sé si serà -Exactament. Hi ha també tot un procés de lligar contactes amb diferents organit- zacions. Apropar-nos a la gent de la CNT, de la CGT..., quan ens truquen i ens diuen "no, és que això no està bé", rents organitzacions i moviments socials, tirem endavant un altre nou projecte. És tot el tema dels especials. On centrem la nostra força? Al moviment obrer. Un exemple, en el cas de la vaga de Seat hi tres, com que teníem control sobre això, podíem controlar els comentaris. Hem connectat, a més a més, també amb la memòria històrica. Jo mateix sóc historiador. Hem creat una secció sobre persones que tenen tot el dia, 24 hores, lordinador en marxa. El pas següent de cara lany que vé és "Kaos 3.0". "Kaos 1.0", la primera ver- sió de Kaos en la Red era que nosaltres per exemple amb La Haine. Amb la gent dInsurgente (http://insurgente.org) som germans. Les pàgines dInsurgente i Re- belión són amigues de Kaos. Ens agradaria que hi haguessin més blema. Perquè Kaos en la Red no està per propagar amenaces ni insults ni aquesta sèrie de coses. Nosaltres no podem dedicar-nos a amenaçar o a fer apologies o coses da- abans o després que es publiqui lentre- vista que podreu veure el nou format de pàgina, i allà podreu veure una mica per on va la nova orientació de Kaos, acon- seguir un mitjà idèntic en els aspectes "Arribem només als als activistes. Hem de trencar ‘‘ ambients més propers es corregeix, es canvia; i així una per ha la publicació de la llista dacomiadats. la memòria històrica, i això ens ha per- penjàvem les nostres notícies. A "Kaos formes de relacions. I de fet, quan va questes. Primer perquè no compartim més formals, més estètics, a qualsevol una amb totes les organitzacions que fan La CGT la té i li demanem si la podem mès atraure un cert tipus de persones de 2.0" la gent ja pot dir coses a allò que no- haver-hi les jornades de "Solidaridad aquests mètodes, així de clar. No com- mitjà dinformació dels més avançats del amb això". servir el nostre web. Així sadonen que fer pública, la CGT la fa pública també a lambient cultural, de lambient del debat saltres afegim, posant comentaris, etc. Obrera" ja vam connectar amb gent. partim ni linsult ni lexabrupte. I en segon planeta.18 Catalunya. Setembre de 2008 Catalunya. Setembre de 2008 19
  • 19. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ORGANITZADES PER LA CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL EN DEFENSA > CONVOCATÒRIES DELS DRETS DE LES PERSONES IMMIGRADES Conclusions de les Jornades sobre Edició de xapes de Precarietats i Migracions la CGT de Catalunya Des de la Secretaria de Comunicació de la CGT de Catalunya s’ha realitzat una tirada de xapes de plàstic amb agu- lla imperdible amb el logo i sigles de la CGT a dues tintes (vermell i negre). Les xapes tenen un diàmetre de 25 cm. Hi ha dos models per escollir. Les federacions territorials o secto- Secretaria dAcció Social no la necessitat de sindicalitzar la rials, sindicats i seccions sindicals que Comitè Confederal CGT immigració, és a dir, sensibilitzar en vulgueu, podeu fer-nos arribar les perquè treballadors i treballadores peticions a la Secretaria de Comunica- l voltant de 35 militants de immigrants safiliïn i organitzin les ció. El preu per unitat és de 060 euros i la petició mínima és de 10 unitats. A CGT, procedents de Sara- gossa, València, Terrassa, Almeria, Màlaga, Sevilla, Palma de seves lluites des de CGT, o ha de ser CGT una simple estructura de recursos i suports perquè els EL VENDRELL, 25 I 26 DE Mallorca i Madrid, així com daltres col·lectius immigrants, i per exten- SETEMBRE DE 2008, A LA SALA organitzacions com Ferine, Coordi- sió les persones en condicions so- D’ACTES EDIFICI SINDICAL nadora dimmigrants de Màlaga, ciolaborals precàries, sorganitzin ODS Sevilla, Centro Uruguayo Che al marge del sindicat. Guevara, etc., ens vam reunir du- La CGT, en virtut dels seus Curs de formació rant el matí i la tarda del dissabte 24 de maig, en els locals de CGT a acords, aposta clarament per la pri- mera opció, sindicalitzar la immi- sobre contractació Madrid, en les Jornades “Precarie- gració, possibilitant estructures fle- i precarietat tats i Migracions” organitzades per xibles que permetin la lluita la Secretaria dAcció Social del Co- coordinada de les persones assa- Amb aquest curs s’abordaran les dife- mitè Confederal de la CGT. per a qui no els té és lúnica garan- dinformació de les condicions la- lariades en condicions precàries i rents perspectives de la precarització El matí, després duna revisió tia dassegurar els drets de qui els borals i de falta de drets que patei- desreguladas. No obstant això la de les relacions laborals i les reordena- històrica i actual de la vergonyosa i té. La majoria daquestes experièn- xen els/les treballadores/es immi- sindicalització del/la immigrant no cions empresarials. injusta legislació en matèria des- cies estan travessades a més per grants, per a trencar la por que és exclou que la CGT doni suport a trangeria, es va dedicar completa- les discriminacions de gènere, el el factor principal que frena la seva les iniciatives dautoorganització Ponents: ment a exposar experiències de que afegix un plus dexplotació a la capacitat de lluita. per a la mobilització de les perso- • Desiderio Martín Corral. Gabinet d’Es- lluita sindical protagonitzades per dona que és treballadora i immi- Amb aquestes idees vam tornar nes immigrants pels seus drets so- tudis de CGT persones immigrants, i portades a grant. a la tarda a escoltar les diferents al- cials, polítics i culturals. • Raúl Maillo García. Gabinet Jurídic terme des de CGT: temporers Es va reflexionar entorn del fet ternatives de coordinació entre Finalment, ens vam comprome- Confederal (Úbeda), neteja del Metro de Ma- que la CGT, la seva estructura i col·lectius i organitzacions dimmi- tre a veurens de nou i a assumir drid, treballadores de la llar (Mallor- lexperiència acumulada dels seus grants per a construir una movi- que hem destar presents en les Planificació: ca), telemárketing (Madrid), co- militants sindicals, han de servir ment de lluita pels drets per a tots i convocatòries de mobilització con- Dijous, 25 de setembre de 2008 merç (Almeria) i manteniment com a eina perquè lorganització totes, més urgent i necessària ara tra laprovació pel parlament Euro- 10.30 a 14h: 1a sessió (Saragossa). activi la seva implicació real i direc- amb el racisme feixista campant peu de la Directiva de la Vergonya, 14 a 16.30h: menjar En totes elles es va destacar la ta en les reivindicacions daquells oficialment a Itàlia i amenaçant denunciant les noves presons 16.30 a 20.30h: 2a sessió importància que persones amb col·lectius que moltes vegades es convertir-se en legal en la UE per sense control judicial que són els Divendres, 26 de setembre de 2008. contractes fixos i temporals lluitin veuen impossibilitats per a exercir la ben anomenada Directiva de la Centre dInternament dImmi- 10 a 14h: 3a sessió coordinadament per elevar els els seus drets, a lestar sotmesos al Vergonya, que significarà la caça grants, i contra el Congrés Mundial 14 a 14.30h: Avaluació final del curs. drets socials i laborals dels col·lec- xantatge que suposa lamenaça de institucional de limmigrant sense del Petroli a Madrid, així com parti- tius més desfavorits, i per tant, es- lacomiadament sense indemnitza- papers. cipar en el Fòrum Social Mundial Termini per a inscripcions: fins al di- tablir lluites i reivindicacions que ció, o de ser denunciat per la seva Es va obrir un intens debat en- de les Migracions que ha de tenir marts 23 de setembre de 2008. coimpliquen per igual a autòctons i falta de papers. torn de si lactual configuració de lloc els dies 11, 12 i 13 de setem- Inscripcions (a latenció de Francina): immigrants, doncs guanyar drets És necessàri un treball constant les classes assalariades suposa o bre. Correu electrònic: spccc@cgtcatalun- ya.cat o fax: 93 310 71 10 Informació i contactes: Es porta a terme a Reus el Curs A BARCELONA, DEL 29 DE SETEMBRE AL 4 DE Tels. 692 057 651 (Bruno) i 93 310 33 62 (CGT Catalunya, pregunteu per de formació sobre Llei d’Igualtat i DESEMBRE Francina). Negociació Col·lectiva Federació Comarcal CGT Curs gratuït sobre Filosofia de la Baix Camp-Priorat Cursos de formació Dona del Comitè Confederal de la CGT, i es va desenvolupar Pau de la càtedra de la Unesco del CELS amb una elevada participació de a la Universitat Pompeu Fabra El dijous 5 de juny es va desen- les persones assistents. El Centre d’Estudi Sòcio-Laborals or- volupar a Reus, al local de la Els/les assistents al curs pro- La Càtedra UNESCO dEstudis Pompeu Fabra hi ha tota la infor- ganitza diveros cursos de formació que CGT, el curs de formació sobre venien bàsicament del Camp de Interculturals de la Universitat mació referent al curs (descripció es poden conèixer entrant a la seva pà- Llei d’Igualtat i Negociació Tarragona, d’empreses com Pius Pompeu Fabra, lOficina de Pro- del curs, programa, professors, gina web (http://www.ceslbcn.org/) o a Col·lectiva organitzat pel Secre- Hospital de Valls, IMFE Mas Ca- moció de la Pau i dels Drets Hu- horaris...) i els formularis dins- la pàgina de la CGT de Catalunya tariat Permanent de la Confede- randell, Fundació Pere Mata, mans de la Generalitat de Cata- cripció, tant per als estudiants (www.cgtcatalunya.cat). ració eneral del Treball de Cata- Ajuntament de Reus, Institut As- lunya i el Centre dEstudis sobre que vulguin incorporar crèdits Actualment, s’ofereix un curs supe- lunya, amb l’assistència de més sistencial Paulo Freire i Sanatori Moviments Socials de la UPF universitaris com per a les altres rior de riscos laborals (a distància) que de 30 delegades i delegats de la Villablanca, totes elles de Reus, hem organitzat un curs sobre Fi- persones que vulguin participar tancava el termini d’inscripció el 5 de CGT i en un ambient molt partici- Serunión, CLH, Telefónica i losofia de la Pau, que simpartirà (els que no incorporin crèdits uni- setembre; i cursos de “Comunicació patiu. MASA de Tarragona, Saint Go- a la UPF, del 29 de setembre al 4 versitaris també han de formalit- multimèdia, disseny gràfic i web”, i El curs va ser impartit per bain del Baix Penedès, però de desembre de 2008, amb el zar la inscripció al curs, que serà “Edició in postproducció audiovisual”, Bruno Valtueña, secretari gene- també d’altres llocs com l’Hospi- següent horari: dilluns i dijous de gratuïta). al quals estava el termini d’inscripcions ral de la CGT de Catalunya, Isa- tal de la Mútua de Terrassa, Fe- 19 a 21 hores. obert fins al 12 de setembre. bel Molina, advocada de la CGT, rrocarrils de la Generalitat o la A la pàgina web de la Facultat www.upf.edu/fhuma/activi- i Empar López, Secretària de la Seat. dHumanitats de la Universitat tats/filopau/index.html20 Catalunya. Setembre de 2008
  • 20. SENSE FRONTERES Cal acabar amb Les vendes de material de guerra a països en el militarisme i conflicte com el Marroc són presentades per amb totes les l’Estat com a part de la política de cooperació seves indústries Segons un informe del Centre d’Estudis per la Pau CEAS-Sàhara condemna J. M. Delàs de Justícia i Pau novament els acords militars espanyols amb el Marroc L’Estat espanyol és el vuitè exportador mundial d’armes Col·lectiu CatalunyaE l Centre d’Estudis per la Pau J. M. Delàs de Justícia i Coordinadora Estatal o regals militars, ja que constituï- d’Associacions Solidàries amb el Sahara (CEAS - Sahara) Pau, va fer públic el mes de xen un desafiament a la pau i la se-juliol un nou informe sobre expor- guretat en tota la regió.tacions armamentístiques espanyo- Les reiterades declaracions delles, que mostra com l’Estat espan-yol ja és el vuitè país exportadord’armes del món. Linforme assen- C EAS-Sahara condemnem la cobertura que el Govern es- panyol està donant als plans ma- Govern espanyol en favor de l’en- teniment entre les parts o les re- cents manifestacions del ministreyala que l’any 2006 les exporta- rroquins per consolidar l’ocupació d’Afers exteriors, Miguel Ángelcions de material de defensa es van il·legal del Sàhara Occidental i se- Moratinos, sobre el respecte delelevar a 845 milions d’euros i van guir mantenint-se per la força en el dret a l’autodeterminació dels sa-ser les més elevades de la història territori sense respectar les Resolu- harauis no poden ocultar que, llunydel país. L’informe es basa en pu- cions de la Nacions Unides. de la neutralitat que tantes vegadesblicacions del Ministeri d’Indús- La recent decisió del Govern es- proclama, el Govern s’ha inclinattria, Comerç i Turisme, analitza els panyol d’oferir “llanxes torpedine- per rearmar a l’exèrcit marroquíexportacions dels últims deu anys i res”, sumat al regal de “llançadores davant la possibilitat d’un guerraconclou que a partir de 2001 hi ha de bombes de fragmentació” al en el Sàhara, així com per enfortirun augment paulatí i continuat de Marroc i de la venda de 200 mi- la impunitat del Marroc en un terri-les exportacions. lions d’euros en vehicles blindats, tori en el qual, segons les resolu- El Centre d’Estudis per la Pau J. suposen un fet d’extrema gravetat, cions de l’ONU, Espanya no haM. Delàs assegura que actualment que no afavoreix per res el diàleg, deixat de ser formalment la Potèn-aquestes exportacions, que qualifi- que es diu es pretén fomentar per a cia Administradora.ca d’"irresponsables" per part del solucionar d’una forma justa i pa- Durant més de 30 anys, el Ma-Govern, formen part de la política cífica el conflicte. Des de CEAS- rroc ha incomplit sistemàticamentexterior de l’Estat espanyol, vulne- Sàhara volem condemnar aquesta les resolucions de l’ONU sobre elrant el codi de conducta de la Unió política d’acords militars amb el Sàhara Occidental, s’ha burlat des-Europea pel que fa a aquest tipus Marroc que duu realitzant el Go- caradament de la comunitat inter-de negoci. Aquest codi estableix vern aquests últims anys, unit a nacional al negar-se a aplicarque no han de vendre’s armes a aquest nou oferiment, que encorat- acords que anteriorment havia sig-països sancionats, inestables, en ja la intransigència marroquina i nat, cada dia viola els Drets Hu-conflicte armat, que vulnerin els sil, Jordània, Pakistan o Turquia. explosius militars, i la resta són ca- contribueïx a mantenir per la força mans al detenir, torturar i empreso-dret humans, que no condemnin el Cal remarcar que l’informe re- rros, vehicles amfibis, equips de l’ocupació il·legal d’un territori nar a saharauis l’únic delicte delsterrorisme o que tinguin un nivell cull per primera vegada exporta- sembrat de mines, seguit de bom- que segueix pendent de descolonit- quals és reclamar que es respecti lade benestar delicat, encara que l’in- cions en matèria de defensa a em- bes incendiàries, puntes d’ogiva, zació. legalitat internacional. I tot això hoforme considera que el 53% de les preses privades i per a ús privat de càrregues de profunditat i míssils. Aquesta actuació va en “contra segueix fent amb el silenci còmpli-exportacions espanyoles d’aquesta Canadà, EUA, Bèlgica i Regne Des del Centre d’Estudis per la del codi ètic” de comerç d’armes ce del Govern espanyol.dècada van anar a parar a aquests Unit, que podrien ser empreses Pau J.M. Delàs es critica la falta de de la UE amb altres països, contra El Marroc és un país en conflic-països. multinacionals de defensa tipus transparència informativa per part la Llei de Comerç d’Armes apro- te permanent, amb immenses man- L’estudi assenyala que s’exporta Blackwater o ArmorGroup, el que del Govern ja que aquestes expor- vada a la fi de l’any 2007 pel con- cances democràtiques i un compli-a països en conflicte com Colòm- significa que Espanya participa en tacions estan sotmeses a la llei de grés dels Diputats, que prohibeix cadíssim equilibri intern,bia o Israel, o en un context de ten- la privatització de la guerra. Fins secrets oficials i no informa de les expressament la venda d’armes a denunciat per les més diverses or-sió com Filipines, Indonèsia i Sri ara eren els estats els que tenien el armes que es venen a cada país. A països en conflicte, o en els que es ganitzacions defensores dels DretsLanka, i a països que intervenen en monopoli de l’ús legal de la violèn- l’Estat espanyol hi ha actualment violin els Drets Humans, i entre Humans i que, a més, també mantéconflictes, com Estats Units i An- cia, i la privatització de la venda quatre grans fabricants d’arma- ells figura el Marroc, que és per- reivindicacions territorials ambglaterra, i que mantenen tropes d’armes suposa acabar amb aquest ment militar, EADS-CASA, manentment denunciat quant a la tots els seus altres veïns. És intole-d’ocupació il·legal a L’Iraq i Afga- monopoli, el que al seu judici de- Bazán, que ara es denomina Na- violació dels drets humans i se- rable que, en aquestes circumstàn-nistan. També es venen armes a mostra que d’aquesta manera pre- vantia, Indra i Santa Bàrbara, i que gueix en conflicte permanent en cies, al nostre Govern no se li hagipaïsos amb poc respecte pels drets tenen eludir responsabilitats brutes, en total empren com a treballadors l’antic Sàhara espanyol. ocorregut altra cosa que enfortir lahumans com Indonèsia, Kenya, a través d’aquestes empreses. a unes 35.000 persones. També volem fer una crida ur- seva capacitat ofensiva, prevalentSingapur i Tailàndia, i als països El 37% de les exportacions dels Us podeu descarregar l’informe gent a l’opinió pública de l’Estat amb això la seva impunitat i intran-més pobres del món com Burquina últims deu anys van correspondre a del Centre d’Estudis per la Pau espanyol, a les seves institucions i sigència i pertorbant els esforçosFaso, Angola, Kenya i Mauritània, aeronaus militars, el 22% a bucs de J.M. Delàs al web: a les seves organitzacions políti- de pau desplegats per la Comunitati a uns altres que gasten més en guerra, i el 12% a equips de forma- www.justiciaipau.org/centre- ques i sindicals, i al propi Govern Internacional.armes que en sanitat i educació ció d’imatge, radars etc. Un altre delas/docs/Exporta- d’Espanya, perquè es paralitzincom Angola, Aràbia Saudita, Bra- 10% correspon a combustibles i cions97_2006.pdf immediatament aquests contractes www.saharaindependiente.orgCatalunya. Setembre de 2008 21
  • 21. SOCIAL Quant més hem Mentre tancàvem aquest ‘Catalunya’ ens d’esperar per arribà la bona notícia que l’Amadeu havia tancar totes les acabat la seva vaga i sortiria lliure cafeteres nuclears? BALA PERDUDA Entrevista a Diana Reig (advocada), Roser Iborra (Grup de Suport de Vic) i Josefina Ramon (mare del pres)Cent Toni Álvarez, Assemblea Antimilitarista de Catalunya ‘L’Amadeu sortirà lliure oF a goig constatar com els pro- jectes alternatius i revoluciona-ris avancen. Aquesta revista quetens a les mans n’és un bon exem-ple. Malgrat imperatius socials, amb els peus per davant’econòmics, personals i fins i tot re-volucionaris, els 100 números del Text: Laia Altarriba (“L’Accent”“Catalunya” són un exemple de la 136); foto: Ariadna Nietopersistència necessària perquè al- Atres veus tinguin espai on ressonar. madeu Casellas (nascut el És d’agrair que un sindicat obri 1959) fa 22 anys que és aespais propis a la lluita antimilita- la presó. Aquest militantrista en uns temps on, el “pleno anarquista compleix diverses con-empleo” justifica l’obertura i man- demnes, la majoria per atraca-teniment de qualsevol factoria que ments. Els diners que obtenia defabriqui eines militars amb les co- les accions armades els donava, so-rresponents immenses inversions bretot, a treballadors de fàbriquessubvencionades i l’imprescindible en lluita. És per això que en algunsinvestigació tecnològica. Sobretot àmbits el coneixien com el “Robinels sindicats. Ja sabem que la CGT Hood anarquista”.en això és diferent, però no ho hem Des del passat 23 de juny, aquestde perdre de vista. És aberrant jus- pres anarquista osonenc està entificar aquesta defensa laboral en vaga de fam per exigir que el posinpro d’una classe obrera que fa més en llibertat. En el moment que es 15 anys de presó; el que demanem -La petició de llibertat, en quin pesa 63, està molt esquelètic. I arade 100 anys contemplava la unitat va fer aquesta entrevista, publicada ara és que facin el mateix amb les punt es troba a nivell legal? estem preocupades perquè si deixade tots els treballadors contra la al periòdic “L’Accent”, es va entre- que està complint, és una cosa que -Roser Iborra: Nosaltres vam pre- de prendre la glucosa pot ser moltguerra, exigint la no fabricació de vistar la seva advocada, la mare i fan amb tots els presos. Si li refo- sentar-ho a la jutgessa de Vic que negatiu per la seva salut.productes militars que es fessin ser- una representant del grup de suport nen les actuals es convertirien en corresponia, però es va mostrar -Mare: Estic espantada perquè novir per matar altres treballadors. de Vic, l’Amadeu estava ingressat 15 anys. Tot plegat sumaria 30 molt dura i va denegar la llibertat. sé què passarà, tinc por que li que- Eren altres temps, però és curiós a la secció penitenciària de l’Hos- anys de presó. Si a aquí li restem 8 No es va cansar de repetir que ella din seqüeles.. Ja comença a fallar-que el sindicalisme actual, que diu pital de Terrassa. anys que ha aconseguit de benefi- estava sotmesa a “l’imperi de la li la vista, i no s’aixeca del llit. Noreconèixer-se en aquell altre pas- Les darreres setmanes arreu dels cis penitenciaris, doncs ens col·lo- llei”. Ara hem apel·lat al Tribunal vol que jo vagi més a visitar-lo per-sat, oblida aspectes importants que Països Catalans i de l’Estat espa- quem als actuals 22 anys que ara Provincial de Barcelona. Però no- què no vegi com està. Els d’Institu-van condicionar la construcció de nyol s’han convocat diverses mobi- compleix. És per això que s´ha saltres sabem que la raó per la qual cions Penitenciàries tenen la com-la identitat obrera. No sé en quin litzacions i actes per exigir la lli- posat a fer la vaga de fam. el mantenen empresonat no és passió als peus.moment es va perdre aquesta bata- bertat de l’Amadeu Casellas. Per -I tenint en compte això, per què legal sinó política. Ho fan per cas- L’última vegada que hi vaig anarlla contra l’estultícia sindical, con- seguir-ne l’actualitat: paisatgedes- no l´han deixat anar encara? tigar-lo ja que ha estat un pres molt només em van deixar estar amb elltra un adoctrinament alienant que delafinestra.blogspot.com. Diana Reig: Institucions Peniten- reivindicatiu. 15 minuts. Moltes vegades emobviés que les armes les han de fa- ciàries posa l´excusa del trenca- -En quines reivindicacions ha mossego la llengua perquè no vullbricar mans, les han de pensar en- -Per què fa la vaga l’Amadeu ment de condemna, ja que l´ha participat? dir coses que li puguin portar pro-ginyers i les han de fer servir perso- Casellas? trencada diverses vegades. Però Diana Reig: Ell ha participat en blemes.nes que no acostumen a ser riques -Diana Reig: El que exigeix l’A- aquí hi ha una trampa, perquè en moltes campanyes al llarg de tots -Roser Iborra: Des que l’han tras-i/o poderoses. Com que sempre madeu amb la vaga de fam és que realitat li fan pagar per dos aquest els anys que ha estat a la presó, i ha lladat a l’hospital només deixenm’he negat a pensar en la malícia el posin en llibertat, i ofereix dues delicte: per una banda, entre les fet diverses vagues de fam. Recent- entrar la mare, l’advocada i dueshumana com a raonament per fer opcions: que li donin en tercer grau condemnes per les quals compleix ment ha participat en la campanya persones més. Jo he fet la sol·lici-ús de les armes, em veig abocat a penitenciari que refonguin les presó hi ha el trencament de con- contra els presos FIES i per l’ex- tud quatre vegades per visitar-lo al’estupidesa, pròpia i aliena, per in- condemnes que actualment està demna, però alhora diuen que tren- carceració dels presos malalts. l’hospital, però cada cop que de-tentar entendre com la classe obre- complint. A ell el 1987 ja li van re- car la condemna li resta beneficis -Com està a nivell de salut física? manem què passa ens diuen que nora és capaç de fabricar els meca- fondre cinc condemnes que tenia, penitenciaris. És una doble con- Diana Reig: Ha perdut 30 quilos en tenen constància de la petició i honismes d’opressió, alienació i mort que es van convertir en una sola de demna per un únic delicte. aquests 65 dies, i ara només en hem de tornar a demanar.de la burgesia i l’estat. Bona part del sindicalisme àcrataha insistit en la necessària aboliciódels exèrcits i, per tant, la reconver- Per l’absolució del Jonasió o eliminació d’indústria arma-mentística. Ni tot ni sempre, és ve-ritat, malgrat els preceptes bàsicsde l’anarquisme estiguin ben clars M entre els especuladors i cri- minals que han convertit la vida duna àmplia majoria de la po- destrueix el territori i en fa un ne- goci propi i persegueix qui defensa la terra, ara com fa tres-cents anys. ment que permet i fomenta obres faraòniques per al benefici dels més benestants, lAjuntament delrespecte a l’abolició dels exèrcits. blació dels Països Catalans en un Llegiu el cas del Jona i adheriu-vos Fòrum de les cultures, o de la seva Fa més de 100 anys, l’Associa- infern quan arriba final de mes a la campanya de solidaritat si ho pròpia - lespeculativa, del 22@, deció Internacional de Treballadors continuen rebent diners públics creieu convenient. Mireu la pàgina la illa Myrurgia, de la desnaturalit-(AIT) reivindicava la vaga militar perquè "la crisi" no els faci perdre que conté la informació sobre el zació de la Barceloneta, de lesen cas de guerra. Quelcom haurà tant com han guanyat espoliant- cas i mireu el còmic que teniu com obres del Tren dAlta Velocitat,de dir el sindicalisme que defensa nos als treballadors i a les treballa- a material adjunt. dels desallotjaments, del cinisme iels drets dels obrers que dissenyen i dores en els darrers anys, els qui http://www.joveseixample.cat/ab- la mentida. L Ajuntament de laconstrueixin les maquines de els planten cara són perseguits pels soluciojona/index.html ciutat de Barcelona, no ha volgutmatar-los. Ni que passin cent anys. agents de la llei (ara Mossos dEs- Tots i totes sabem del tarannà retirar lacusació cap al nostreAlt i clar, com al “Catalunya”. quadra). Una llei que protegeix qui del nostre Ajuntament, lAjunta- company i veí, Jona.22 Catalunya. Setembre de 2008
  • 22. SOCIAL Comunicat dAmadeu Casellas des de lHospital penitenciari de Terrassa SALUT I ANARQUISMES Cent: felicitats i ‘Sem nega la llibertat feina per fer Pep Cara (Berga) perquè jo no sóc submís P rimer de tot, vull felicitar la gent que ha fet i fa el “Catalu- nya”, ja que treure un periòdic a un sistema penal’ mensual de qualitat, anarcosindica- lista i arribar al número 100 no és gens fàcil. La creació i difusió d’informació autogestionada i amb un marcat Amadeu Casellas Ramon serveixi perquè els meus com- sentit crític és bàsica. El de sempre: panys tinguin una mica més de la cultura, la informació, la salut, llum i desperança; perquè molts l’alimentació, el treball, el lleure, laS em nega la llibertat perquè dells no tenen la mateixa fortalesa defensa...; hem de poder recuperar jo no sóc submís amb un sis- i es queden en el camí i en loblit. tots aquests aspectes de les nostres tema penal i penitenciari po- També vull aprofitar aquest co- vides per mitja de l’autogestió.drit i corrupte, tal com es demostra municat per agrair públicament el Tanmateix, cal deixar clar queen el dia a dia, en què aquesta recolzament que estic rebent per dotar-nos dels nostres mitjans deConstitució i aquestes lleis catala- part de la meva mare, a qui estimo cap manera no pot ser a costa de re-nes i espanyoles de què tant parlen moltíssim; agrair-lo també a la nunciar al sentit crític. No podemels polítics i els jutges no sapli- CNT de Manresa i daltres llocs; reproduir les dinàmiques dels mi-quen. Per què no em concedeixen als meus grans amics (...) i a tants jans “oficials” subordinats al mer-la limitació de condemna? La res- daltres que no dic, perquè la llista cat, a autoritats diverses. Els lliber-posta és molt senzilla: perquè vaig seria inacabable. A tots , gràcies taris som sovint i tradicionalmentnéixer pobre, com tants altres com- pel vostre recolzament. També vull propagandistes, però això no volpanys. I no hem doblidar que, en donar les gràcies a tots els qui dir no tenir sentit crític o autocrític.democràcia, es gaudeix de llibertat nisme i hipocresia a què ens tenen en el de tants altres companys, he mestan escrivint i animant: per- Es recull allò que se sembra i no essempre i quan no sutilitzi. acostumats els polítics i la justícia. acomplert el màxim de presó esta- què, sense el vostre suport, el més pot lluitar contra el pensament únic Dentrada em presentaré, per als La majoria dels qui estem dintre blert pel codi penal vigent: 20 segur és que em faltaria la força. amb un discurs o contra-discursqui no em coneguin. Em dic Ama- aquestes parets no demanem un anys, o 30 amb el codi antic. Gràcies a tots. únic.deu Casellas Ramon, i fa més de tracte de favor ni de privilegi per Però sem nega la llibertat per- També vull agrair duna manera Ara una publicació no és sufi-dues dècades que sóc a la presó. part de les institucions penitencià- què jo no sóc submís amb un siste- molt especial la tasca de la meva cient. Ni deu ni vint (tot i que tantEstic en vaga de fam des del dia 22 res, ni dels jutges, ni dels polítics; ma penal i penitenciari podrit i co- advocada i del seu company. Per- de bo tinguéssim vint publicacionsde juny de 2008. Hi haurà gent que ben contràriament als Julián rrupte, tal com es demostra en el què, malgrat les dificultats que autogestionades, de qualitat i críti-estarà dacord amb mi, i altra que Muñoz, Javier de la Rosa, els Al- dia a dia, en què aquesta constitu- tenen, no mhn deixat ni un minut. ques...). Ja fa temps que cal ser pre-no; tots mereixen el meu respecte, berto, Mariano Rubio, els del cas ció i aquestes lleis catalanes i es- Gràcies a tots! La vaga de fam sents per tota la diversitat de mit-perquè en això es basen les lliber- Filesa, Mariano Conde, Barrionue- panyoles de què tant parlen els po- continua, i la lluita serà llarga. jans (teles, ràdios, revistes itats individuals. vo, Conde, Rafael Vera, Puigne- lítics i els jutges no sapliquen. Per Però, entre tots plegats, amb el periòdics, parets, xarxa..., i clar, la Els motius que mhan portat a ró...i un llarg etcètera. Perquè tots què no em concedeixen la limita- vostre suport, guanyarem i seré xerrameca amb els que ens envol-aquesta vaga (fins a les últimes sabem que ells poden comprar la ció de condemna? La resposta és lliure. ten). I cal, al meu entendre, que si-conseqüències) són: denunciar i seva llibertat, amb diners i influèn- molt senzilla: perquè vaig néixer Una abraçada fraternal i llibertà- guin mitjans d’àmbit local i de dinsprotestar per la situació en què es cies. pobre, com tants altres companys. ria. Llibertat o mort! cap enfora del món llibertari. Bé,troben, a les presons catalanes i de La meva denúncia i protesta és I no hem doblidar que, en demo- de fet també calen publicacions detot lestat, companys meus, i jo ma- per als qui, com jo, són pobres, cràcia, es gaudeix de llibertat sem- Salut i anarquia! reflexió a l’estil de l’”Ekintza”;teix. Perquè darrere d’aquests obrers, o gent que, simplement, pre i quan no sutilitzi. més que calguin, és urgent que n’a-murs es cometen tota mena dabu- venim de llocs marginats. Ni no- No sé com acabarà aquesta vaga. 27 dagost de 2008 pareguin. Sí, ben mirat, malgratsos i tortures per part de les institu- saltres, ni les nostres famílies, no Tinc lesperança que sem doni el Post Data: Avui som nosaltres, els exemples tan lluïts com per exem-cions penitenciàries, amb la per- podem comprar la llibertat, i hem que, per dret i per llei, em corres- qui estem dins de la presó, però...i ple el “Catalunya”, “la Soli” de Jo-missivitat i complicitat dels jutjats de lluitar amb els pocs mitjans de pon, i que sigui lliure, a la fi. demà? Podeu ser vosaltres? aquim Costa (tot i que l’altra acabade vigilància, i amb la ceguesa, ci- què disposem. En el meu cas, com També espero que aquesta vaga de passar a Terrassa amb una millo- ra destacable), el “Cultura Obrera” de Mallorca o “El Pèsol Negre” de l’Alt Llobregat; la premsa llibertà-L’Estat indemnitza Pilar Vaquerizo, vídua de Francisco Granado ria està sota mínims. I encara sort de totes les publicacions que sense Octavio alberola ara que a la vídua molt dolorós i indignant constatar definir-se com a llibertàries actuen de Granado se li que aquestes persones són ara víc- com a tals: “Entrebastidors”, “Ma- reconeix tal dret. I times d’una nova injustícia. Una sala”, “La Burxa”, “Riu Amunt”...E ls que han seguit el desenvolu- pament del procés anomenatde «recuperació de la memòria his- ja veieu l’import de la indemnitza- ció. injustícia comesa pels redactors de la Llei de “memòria històrica” i va- lidada per tots els partits que van Cal, per tant, reconèixer tota la feina feta i que s’està fent i alhora reconèixer que no és suficient i quetòrica» recordaran que va ser al És veritat que aprovar aquesta Llei. Em refereixo en fa falta molta més. Ara hi ha la1998 quan Pilar va sol•licitar, per tot el que s’ha fet al fet que en aquesta Llei es consi- “Directa”, una gran iniciativa, unprimera vegada, aquesta indemnit- durant aquests dera que hi ha víctimes del fran- bon exemple a molts nivells. Tan-zació sobre la base de les quals s’- anys per a obligar quisme de primera i de segona mateix no podem sacrificar altrehavien concedit als que havien a l’Estat a corregir classe: Les de primera són les projectes petits, de barri o poble...patit presó durant el franquisme. aquest “oblit” quals van perdre la vida a partir de I per acabar. m’agrada el “Cata-També recordaran que li va ser re- les denúncies i protestes que des de (totes les vídues o vidus de les per- gener de 1968, que rebran una in- lunya” perquè és una publicacióbutjada amb el pretext que el seu llavors es van organitzar i al fet es- sones executades, que no havien demnització de 135.000 euros. Les oberta i compromesa, que dónamarit no havia complert el temps candalós que en el curs dels anys complert el temps mínim de presó de segona classe són les quals van molt terreny a diverses lluites, mol-mínim de presó exigit per la nor- transcorreguts l’Estat ha donat exigit, havien quedat excloses de ser assassinades pels franquistes tes no sindicals, sense deixar de sermativa, atès que Francisco Grana- nombroses ajudes i indemnitza- les indemnitzacions al no conside- abans d’aquesta data, que només el portaveu d’una organitzaciódo havia estat executat 17 dies des- cions a organitzacions polítiques i rar que si no havien fet més temps tenen dret a 9.616.18 euros. anarcosindicalista com és la CGTprés d’haver estat detingut. Doncs sindicals, així com a associacions de presó era per haver estat execu- Extret de www.memorialiber- de Catalunya. I tot plegat amb qua-bé, com tots sabeu, malgrat totes de memòria històrica, no és fins a tades) no ha estat en va; però és taria.org litat. Salut i anarquia!Catalunya. Setembre de 2008 23
  • 23. OPINIÓ-SOCIALTanquem La repressió sindical contra qui decidxi organitzar-se en el sector éslaixeta a fortíssima i pren formes personalslespeculació: niPla Caufec nitransvasaments! Jóvens de les Terres de lEbre Les tecnologies de laEl 9 de setembre hi havia d’haver eljudici contra els joves que el passat informació i la comunicaciómes de maig van encadenar-se pera denunciar les obres del Pla CAU-FEC-Porta Barcelona (Espluguesde Llobregat). i l’acció sindical David García Aristegui Entre els joves hi ha Andreu,membre de Jóvens de les Terres del’Ebre, així com de moltes altres Elluites i moviments socials del nos- n lactualitat, la CGT estàtre territori. aconseguint tenir una pre- A més a més, els dies 23 i 30 de sència cada vegada méssetembre es jutjaran a la resta de les forta en empreses de consultoria i36 persones que van ser detingudes desenvolupament de programari,en les accions de denúncia que hi però aquesta no és una lluita fàcil,va haver la mateixa setmana a les ja que el sector té unes característi-obres. ques que, a pesar de lexplotació El Pla Caufec va ser una opera- soferta per molts/es dels treballa-ció especulativa impulsada inicial- dors, és molt difícil mobilitzar ament per lempresa Fecsa associada persones sense cap cultura sindicalamb la societat francesa Cauval, i que, massa vegades, tenen unaamb la finalitat de revaloritzar els percepció de si mateixes molt eli-terrenys de la seua propietat que tista, ja que en la seva gran majoriahavien estat expropiats per no es consideren obrers a lús.instal·lar torres dalta tensió. Per tal A això cal afegir que les empre-de finançar el cost daquest soterra- ses empren de manera constantment, es va efectuar una modifica- una brutal repressió per intentarció del Pla General Metropolità impedir o entorpir al màxim els(PGM), augmentant la superfície processos deleccions sindicals,edificable de 30.000 m2 a 234.000 sigui amb la pressió sobre les i elsm2. integrants de les llistes, acomiada- Lautèntic beneficiari del Pla ments dels candidats i fins i tot deCaufec serà la coneguda empresa seccions sindicals completes, i pre-Scresa, què obtindrà uns beneficis sentació de candidats “grocs”. Se-de l’orde de 500 milions deuros gons un informe de CCOO sobrenets (havent descomptat totes les Eleccions Sindicals, el cens de tre-despeses de construcció, urbanitza- balladors del sector que participenció i el cost de soterrament), amb la en aquestes és del 46,40 %, pel quequal cosa es demostra que darrera més de la meitat dels treballa-l’excusa de requalificar per a finan- dors/es no tenen representants queçar el soterrament de les línies elèc- reivindiquin millorar les seves con- elevat percentatge per diverses ofi- rotació, i no és rar que saconse- absurd, però molt estès entre les itriques hi ha un clar interès lucratiu dicions de treball. cines, pel que és summament difí- gueixin pujades de sou a força de els Enginyers Informàtics recién ti-i especulatiu, en el qual també hi ha Al ser un sector on es treballa cil laccés a aquests companys. És canviar dempresa, les vegades que tulats o amb menys experiència,empreses com ACS (Florentino amb noves tecnologies, es tendeix exemplar el treball dels companys faci falta, sense que ningú es plan- pel que no és desgavellat que aviatPérez) i Metrópolis, amb la compli- a pensar que els seus problemes de CGT a Atos Origin i Coritel, tegi millorar les condicions en apareguin sindicats o iniciativescitat de la classe política catalana. són nous i molt diferents a la resta, que editen i distribuïxen respecti- lempresa en la qual ha estat explo- corporativistes abanderant propos- Per aturar aquest projecte espe- quan la veritat és que són comuns a vament “La Botica Sindical” i “El tat. Hi ha poca consciència de clas- tes daquest tipus.culatiu i les agressions que provo- altres sectors i lluites. Per a comen- Picador”, dues vies de comunica- se, i conceptes com “Negociació Per a acabar, molts treballado-ca, fa 17 anys que a Esplugues çar, la subcontractació: moltes em- ció que es llegixen amb molta aten- Col·lectiva” sonen a marcians a les res, quan perceben els nivells demolta gent lluita contra el Pla preses reben el qualificatiu de “càr- ció tant pels treballadors com pels treballadores. La CGT hauria da- subcontractació i el poc salari queCAUFEC, denunciant els efectes niques”, ja que es limiten a directius. Lèxit diniciatives com nar posant les bases perquè, cada reben en comparació del que lem-negatius del creixement urbanístic comerciar amb els seus empleats aquesta és una cosa a tenir molt en vegada més, en el sector es perce- presa factura pels seus serveis, de-desmesurat de la ciutat dEsplugues per a subcontractar-los per hores compte i a imitar en altres empre- bin els conflictes i lexplotació com cideixen donar el salt i ser el seude Llobregat, amb urbanitzacions en altres empreses. Com deien en ses. una cosa col·lectiva a la que es pot propi patró. Per desgràcia, en lade luxe, gratacels, un macrocentre un comunicat els “intrusos” del A més daquestes característi- donar resposta i que no caigui en majoria dels casos aquestes inicia-comercial i un hotel de luxe, i la Kernel Panic, les ETTs no estan ques comunes a altres sectors, el lhabitual “salvis qui pugui”, que tives deriven en lautoexplotació, adestrucció de la muntanya dEsplu- desapareixent, es “maquillen” amb sector té algunes característiques tant beneficia a les empreses. més dapuntalar un sistema perversgues, al límit del Parc Natural de aparença duna empresa real i ses- pròpies que convé ressaltar. Le- També vull cridar latenció sobre en el qual moltes vegades es llen-Collserola. pecialitzen en determinats sectors norme quantitat dhores extres dues “temptacions” que operen en cen els preus per a obtenir projec- Al judici s’acusaven 8 joves de productius, com el de les TIC. A sense remunerar que es realitzen és el sector i que, sota laparença de tes, amb el consegüent perjudici enresistència, desordres públics, co- més de les subcontractacions, en una enorme xacra que cal comen- ser beneficioses, amaguen molts treballadors i salaris. La CGT haaccions i danys per haver-se enca- moltes empreses shan impulsat se- çar a eliminar, i una via amb la perills. La primera és “la corporati- dimplantar-se empresa a empresa,denat a 2 bidons de ciments i 2 mà- gregacions i externalitzacions de qual fàcilment es podria començar va”: moltes veus clamen per la cre- conscienciant, denunciant i mobi-quines excavadores mentre serveis amb lobjectiu clar de reta- laproximació amb les i els treba- ació dun Col·legi dInformàtics per litzant, per a començar a donar ladenunciaven la destrucció de la llar drets laborals i econòmics. lladors en principi menys cons- a ajudar a regular el sector. Per a volta a la truita en un sector on en-muntanya de Collserola. A més, la CGT ha de posar tota la carn en la cienciats. Hi ha projectes en els qui escriu aquestes línies, un “in- cara semblen hegemònics altrespromotora SACRESA que pretén graella per a detenir i denunciar quals sexcedeixen de bon tros el formàtic” és algú que treballa com sindicats. És lhora que CGT de-guanyar més de 100.000 milions de aquests processos tan nocius. nombre dhores que legalment ha a tal, independentment de la seva mostri que es pot arrencar a la pa-pessetes els vol cobrar una respon- Una altra característica del sec- de realitzar un treballador, una formació o títol. Intentar acabar tronal millores substancials per asabilitat civil duns quants milers tor és la descentralització: les i els cosa il·legal i fàcilment denuncia- amb els problemes del sector a totes les treballadores i treballadorsdeuros. treballadors estan dispersos en un ble. Hi ha també una elevadísima força de corporativisme és bastant del sector.24 Catalunya. Setembre de 2008
  • 24. SOCIAL La plataforma Som lo que Sembrem entrega al Parlament més de 91.000 signatures Catalunya diu no als transgènics Som lo que sembrem diferents grups polítics i conèixer la cient i creixent de població consu- posició dels diferents grups. midora que rebutgen els transgè- nics i que aposten per un altreL a ciutadania catalana no Balanç de la campanya model agroalimentari. aprova els transgènics, més 4. També volem destacar l’aclapa- de 91.000 signatures van ser Des de la plataforma vol fer saber radora resposta que la societat cata-entregades el 30 de juliol al Parla- el següent balanç de la campanya lana ha despertat respecte a aquestament de Catalunya en contra dels de recollida de signatures fins a dia campanya contra els transgènics,OGM i s’esperava que fins al 21 d’avui: cosa que ha sorprès a la plataforma.d’agost, data oficial en que s’acaba- 1. Valorem molt positivament el su- 5. I valorar també la campanya in-va la recollida, s’arribaria a la xifra port rebut pel conjunt de la ciutada- formativa que s’ha fet i que ha per-de 100.000. nia que ha permès gairebé doblar la mès, si més no, introduir el debat, L’acte va constar d’una breu roda quantitat de signatures necessàries no sols al voltant dels transgènics,de premsa a les portes del Parla- per tal que es debati al Parlament la sinó també sobre el model agroali-ment, una entrevista amb el presi- proposta de llei. mentari i sobre els possibles efectesdent del Parlament Ernest Benach, i 2. Entenem que aquestes més de adversos d’aquestes tecnologiesl’entrega d’aquestes primeres 91.000 signatures recollides fins sobre la salut.91.000 signatures de la Iniciativa ecològica). plataforma impulsora hi està d’a- ara són una mostra prou representa- 6. Facilitem a tota persona interes-Legislativa Popular (ILP) per de- La plataforma resta a l’espera cord, al posterior debat al plenari tiva de la societat catalana i són una sada diversos informes a la web declarar Catalunya lliure de transgè- que les signatures siguin verifica- del Parlament cap a principis de expressió democràtica de rebuig Som Lo Que Sembrem diversos in-nics. Al president se li va fer l’en- des per l’Institut d’Estadística de gener. general als OGM, lluny de les pràc- formes, estudis, investigacions, ar-trega d’unes pinyes de panís Catalunya (IDESCAT), un cop La plataforma iniciarà a partir del tiques poc democràtiques seguides ticles, enllaços i bibliografia sobreecològic símbol d’una planta que aquestes siguin verificades, cap a setembre un seguit de contactes per les grans transnacionals. els efectes dels organismes modifi-ha sofert la contaminació genètica i finals d’octubre, la proposta de llei amb els diferents grups parlamenta- 3. Demanem al govern de la Gene- cats genèticament en la salut, en laque ha demostrat la impossibilitat entrarà a tràmit parlamentari amb la ris per tal d’avaluar la posició de ralitat que es tingui en compte la societat i l’economia, l’agriculturade la coexistència de les dues varie- conseqüent presentació d’esmenes i cadascun d’ells, poder aportar la in- voluntat popular i destacar el fet o el medi ambient:tats (la transgènica i la tradicional o debat de la llei que conduirà, si la formació que té la plataforma als que hi ha un gruix important, cons- www.somloquesembrem.orgTanquem les Nuclears exigeix una investigació rigorosa i no controlada per lesmultinacionals nuclears de l’impacte de la fuita d’Ascó sobre població i medi ambient Coordinadora Tanquem les marcada per la transparència i el Nuclears coneixement dels impactes de l’e- nergia nuclear en la salut de les per-T anquem les Nuclears – Coordi- nadora per una Nova Culturade l’Energia (TLN – NCE) insisteix sones i l’estat del medi ambient. En aquest sentit Tanquem les Nu- clears – Coordinadora per unaen que cal una investigació rigorosa Nova Cultura de l’Energia conside-de l’impacte de la fuita d’Ascó ra que els fets recolzen la demandasobre la població i el medi ambient feta de que s’incrementi el coneixe-centrada en la dispersió sobre el te- ment dels efectes de la radioactivi-rritori. tat, mitjançant l’ingrés de la multa a Davant la trobada de noves partí- aplicar a l’ANAV, i futures san-cules fins a una quantitat que supe- cions, en un fons que permeti lara les 900 actualment, TLN – NCE creació de programes d’investiga-insisteix en la necessitat de que es ció sanitària que siguin realment in-realitzi un estudi en profunditat dependents dels organismes vincu-sobre l’abast de la contaminació ra- lats a la indústria nuclear, com eldioactiva de les àrees afectades per CSN.la central. El fet que les darreres Considerem que els centres hos-partícules s’hagin trobat després pitalaris o d’investigació de Tarra-d’unes setmanes de pluges intenses gona, Càceres, València, Guadala-és un indici de la gravetat i abast de jara o Burgos, zones on funcionenla fuita. centrals nuclears, o bé altres centres Un estudi d’aquestes característi- amb un historial documentat d’in-ques hauria de contemplar la fuita vestigació en temes d’impacte ra-d’Ascó en un marc més ampli i in- partícules en el medi ambient en aquesta sèrie de mapes hauria d’a- dinadora per una Nova Cultura de diològic han de disposar de recur-cloure aspectes com són: base a les dades disponibles en el parèixer un inventari detallat de les l’Energia demana al Consell de Se- sos i autonomia d’investigació al -Una anàlisi de la quantitat exac- Servei Meteorològic de Catalunya partícules o punts calents trobats, guretat Nuclear que revisi la quali- marge de la indústria nuclear.ta de radiació alliberada en el mo- (SMC) i la Agencia Estatal de Me- que inclogui la seva caracterització ficació de l’accident dins de l’esca- Els fets d’Ascó estan posant enment de l’accident, a partir de la ca- teorologia (AEMET) durant els sis radiològica, la data i hora en què es la INES. evidència de que el debat sobre elsracterització de l’aigua i els fangs mesos fa que dura tot el procés. van localitzar, així com la seva lo- Resulta evident que la gravetat impactes del model energètic noque van causar la contaminació i de -Una sèrie de mapes dels territo- calització. del que ha passat en Ascó supera tot s’ha de guiar per criteris subjectiusla radioactivitat retinguda en els fil- ris que han resultat afectats per la -Un anàlisi dels productes de les el que s’està comunicant a l’opinió d’imatge i paisatge, sinó en elstres del sistema de ventilació d’e- dispersió de la contaminació ra- zones afectades a on es poden pre- pública. És necessari que un acci- efectes reals que les centrals tèrmi-mergència. Aquest anàlisi hauria de dioactiva amb una cronologia indi- sentar fenòmens de concentració dent d’aquesta magnitud esdevin- ques i nuclears provoquen a les per-contemplar l’evolució de l’efecte cativa. Amb indicació de la pobla- d’elements radioactius. gui una oportunitat per a que la da- sones i els ecosistemes, i en els pe-del decaïment radioactiu. ció i el medi ambient Paral·lelament, i en vista dels rrera fase de vida de les nuclears en rills que generen el procés de canvi -Un model de dispersió de les seqüencialment més afectats. En fets, Tanquem les Nuclears – Coor- funcionament a Catalunya estigui climàtic i la crisi del petroli.Catalunya. Setembre de 2008 25
  • 25. Dinamita de cervell EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR El cent del ‘Catalunya’: ÀCRATES I POETES Lucía Sánchez ni esparracats ni muts Saornil, dona lliure Ferran Aisa La poetessa madrilenya Lucía Sánchez Saornil (1895-1970) havia format part del moviment ultraista i, amb el pseudò- nim de Luciano de San-Saor, va escriu- re nombrosos poemes a les revistes d’avantguarda de les primeres dècades David Fernández, Ateneu La sempre opaca, els amos de tot i de del segle XX: Cervantes, Ultra, Tableros, Torna tots sempre volen mantenir l’habi- Plural, etc. tació a les fosques. Però l’Ovidi ja Hi va començar a publicar molt jove, o hi ha mal que 100 anys deia que deu mil llumins poden fer a l’edat de 17 anys, a Los Quijotes. Sán- chez Saornil, d’extracció obrera, es va formar amb les bones lectures dels po- N duri. Ni escola oficial sense contraescola popular. Ni nit sense dia. Ni obrer emprenyat de la nit un immens dia. Cada dos mesos, a casa nostra que és el món sencer, 20.000 llumins en etes modernistes i simbolistes, sobre- sense capital plusvaluant. Catalun- forma de “Catalunya” encenen la tot Antonio Machado i Juan Ramón Ji- ya és això. No pas la bandera amb realitat, la vida i la lluita, tal com és. ménez. Els seus afanys literaris van què uns pocs es disfressen per fer De la ma de la “Catalunya” real i haver de conviure amb la seva feina a la negoci amb la vida de quasi tots. rebel, que ni es ven ni es lloga per- centraleta de la Companyia Telefònica i Sinó el bimensual que, en roig i què no està en venda. Ni esparra- amb els seus estudis de pintura a l’Aca- negre, reprèn el fil de la història, cada ni muda, que és com ens vol- dèmia de Belles Arts de San Fernando. posa els punts a les is i diu les drien. Tossudament alçada contra La publicació dels seus poemes amb coses pel seu nom. Fa 100 núme- els monòlegs sòrdids del Poder. En pseudònim masculí crearà confusió a la ros ja, que es diu ràpid. paper de premsa obrera, tinta crítica, ja que en un principi creuen que El “Catalunya” és, justament, negra i roja i taquigrafia anarcosin- es tracta d’un home fins que Cansino- això. No pas la Catalunya dels ex- dicalista. Cyclostil que neix de la Assens ho fa saber: “Ese Luciano de plotadors cap endins i colonitza- més fèrtil de les desobediències. San-Saor, que publica en Los Quijotes dors cap enfora (Repsol, la Caixa, Sabent que res és per sempre, ni unos versos tan valientes, tan viriles y Gas Natural, Abertis), que són les derrotes ni les victòries. I que tan bellos, es Lucía Sánchez Saornil, la sempre, i exactament, els matei- cal barallar-s’hi cada dia. hija de un viejo republicano...” La jove xos. Sinó la què s’oposa a cada Com el “Catalunya”: que des- poetessa viurà de prop l’aparició del precarització, a cada nova imposi- munta i deconstrueix a cada lletra Manifest Ultra de 1919, que signen Gui- ció, a la llosa implacable del Poder. la insuportable, insostenible i clas- llemo de Torre, Pedro Garfías, Xavier La Catalunya hereva de l’autoges- sista Catalunya oficial. Que només Bòveda i, s’hi inscriuen, Gerardo Diego, tió i l’autonomia social, filla del s’aguanta ja en el teatre-cartró de Juan Larrea, Jorge Luis Borges, etc. somni llibertari, fidel a la seva histò- la farsa-estafa d’una plutocràcia L’ultraisme era una avantguarda com ria de resistents, maquis i dones nua camuflada de democràcia. tantes altres que apareixien en aquells lliures. Que sap perfectament on i transmissió jeràrquica de valors simptomàtic. Un vell lluitador deia Contra ella, amb Mumia i totes les moments arreu d’Europa. vol anar, perquè sap perfectament amb els que ens bombardegen que “els diaris són els pamflets que veus preses, el “Catalunya” se- Una de les poques dones que forma- d’on ve i on s’arrela. cada dia via premsa, ràdio i televi- els rics reparteixen als barris po- gueix les passes del lluitador afroa- rà part d’aquest moviment serà Sán- El món com ens el venen, món sió. Mitjans del poder que ens des- bres”. Perquè s’empassin demo- mericà: “hi ha qui diu que resistir-se chez Saornil. Un dels poemes de la seva de mentida i mentida mundial, és el vetllen d’un poder que dispara amb cràcia en nom del capitalisme. al sistema és una bogeria, però el època avantguardista el va publicar a circuit submís del cap cot, el garrot bala a base dels mitjans. “La Van- Per això avui, més que mai que és una autèntica bogeria és no Ultra: “Al final / todos queremos cabal- so cal i l’obediència deguda. Inges- guardia” o el “Catalunya”: l’antago- abans, el que està en joc és la rea- fer-ho”. Contra l’autèntica bogeria gar / los caballos de bronce de las glo- tionable i ingovernable, com sem- nia de classe. Sempre m’ha sem- litat. La percepció de la realitat. de no fer res, l’altra Catalunya tran- rietas”. El seu compromís polític s’ini- pre, sense les més elevades dosis blat simbòlicament preclar que el Viure arran de terra o en la farsa sita per la desobediència obrera, cià a finals de la dècada dels vint, de propaganda visible i violència diari dels Godó no reconegui –en virtual d’un reiterat altaveu sistèmic sindical i informativa. La fèrtil des- sobretot arran de la vaga de la Telefòni- institucional soterrada. Sobrevivint la seva numeració– els diaris edi- que rutlla en base a la manipulació obediència d’on neix, com ahir, ca de 1927, la seva participació sindical avui a cura i càrrec de perfeccio- tats entre el 18 de juliol de 1936 i l’u i la fàbrica del consens de les men- com avui, com demà, com sempre, fou motiu de repressàlies, primer fou nats mecanismes de control social d’abril de 1939. Profundament tides. Si la natura del poder real és la llibertat. trasllada de Madrid a València i, més tard, acomiadada. Durant la Segona Re- pública la seva militància social s’incre- menta i el seu compromís polític la porta cap a l’anarquisme. Lucía Sán- 100: són/som molts tica, els que configuren una reali- tat que, malgrat eque és inabasta- a dir, creant cohesió interna, però sense oblidar el que passa al món chez Saornil, a finals de 1935, conjunta- Ricard Vilaregut ble, ens fan creure que es única, de tothom. És a dir, sense oblidar ment amb Mercedes Comaposada, Am- rant aquest abans indefinit -però transparent, neutra, objectiva, què fan i pensen els altres movi- paro Poch i altres, participarà en la Doncs sí, agradi o no, la comuni- que podríem situar al primer terç quan tots sabem que la informa- ments i xarxes socials, que sense fundació de la revista Mujeres Libres, la cació política, al segle XXI es fa, del segle XX- la principal forma de ció té pressupòsits explícits i im- adscriure’s a una determinada qual serà l’aglutinador de l’important essencialment, a través dels comunicació era a través del tu a plícits, que és interessada, sub- ideologia, i fins i tot no compartint moviment femení llibertari. Els escrits ‘mass media’, de les múltiples i tu, de les reunions, mítings i as- jectiva i dirigida. A més a més, els del tot els objectius finalistes, llui- literaris de Sánchez Saornil es troben variades formes de comunicació semblees, de la vida al carrer, la partits i grans sindicats ja no ne- ten en una mateixa direcció. I dispersos a publicacions com Mujeres actuals, per ser mes precisos. Al- fàbrica o a l’Ateneu. Hi havia retò- cessiten la militància: no la neces- això, cal dir-ho i agrair-ho, ha estat Libres, Solidaridad Obrera, Tierra y Li- guns diran que “abans” també, rica, hi havia discussió, hi havia siten perquè tenen les seves teles el gran què del “Catalunya”, i més bertad i CNT. Els primers compassos que la relació entre els membres contacte físic. Hi havia pertinença i els seus diaris per difondre les que ho ha de ser. Per als que ens de la revolució els viu a Barcelona on d’una determinada comunitat ide- identitària a una classe social: to- propostes. I no necessiten la mili- agrada la cultura anarquista dels col·labora a les tasques socials i cultu- ològica sempre ha estat via thom pencava, tothom pagava tància perquè ja obtenen el finan- ateneus de principis de segle -per rals de Mujeres Libres. L’any 1937, es paper, pamflet o cartell, que és a quotes, tothom difonia els plante- çament per altres bandes. En entendre’ns, la que retrata Ferran traslladà, novament, a València on va través d’aquests formats per on jaments i estratègies amb el boca aquest sentit, doncs, allò més Aisa a “La cultura anarquista a passar a ser la redactora cap del setma- circulavern les noves -i velles- a boca. Abans, el mitjà no era tant destacable del “Catalunya” ha Catalunya”- que una revista com nari Umbral. Sánchez Saornil fou autora idees, que es coneixien les activi- el missatge i abans el mitjà era el estat precisament això: que sense “Catalunya” faci 100 numeros, en d’Horas de Revolución i va col·laborar tats i possibilitats de la comunitat suport, d’acord que fonamental menystenir, ans al contrari, poten- aquesta línia, és una molt bona al Romancero de Mujeres Libres. Un en qüestió, i on s’intercanviaven però no imprescindible. Però ara ciant la militància (el diari es fa a notícia. Perquè 100 numeros són dels seus poemes més populars és consignes i convocaven mobilitza- no. Els ‘mass media’ són els que partir de col·laboracions) la revis- molts, i perquè som molts els que “Testamento de Durruti”. cions. I segurament, en part, tin- modulen els valors, els que intro- ta és una eina més d’informació estem disposat a llegir-ne 100 dran raó. I dic en part perquè du- dueixen els temes a l’agenda polí- del que passa al món sindical, és més.26 Catalunya. Setembre de 2008
  • 26. Cent: reflexió sobre la EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > OPINIÓresistència cultural D’ací a 9 i 5 en farem 100 de cada Josep Maria Yago, de Tarragona Patrimoni d la Pau Miquel-Dídac Piñero D’ací 9 i 15 en farem 100 de cada. No és cap jeroglífic, o si més no, no ho és ben l periòdic vespertí “Catalun- bé.E ya” va sortir el 22 de febrer de 1937 en un moment enquè el Principat gaudia de diversos El “Catalunya” fa 100 números. Enho- rabona! La Coordinadora Tarragona Pa- trimoni de la Pau porta 91 concentra-recursos polítics i militars propis cions de Paraules per la Pau, d’ací 9 enque la lluita de classes havia acon- farem 100. I porta, també, 85 númerosseguit agafar a la República jacobi- del full informatiu que porta el mateixna espanyola. En aquest periòdic nom: “Paraules per la Pau”, d’ací a 15hi van escriure des de Mauro Baja- també en farem 100.tierra fins a Felip Cortiella o Jaume A finals de 1997 s’anuncià la visitaBalius. Personalment, el periodista del portaavions JFK. L’Autoritat Portuà-igualadí Joan Ferrer em parlà d’a- ria comunicà la visita a l’Ajuntament iquesta experiència, quan editava a demanà el seu vistiplau. La ComissióParís el mensual llibertari en català de Govern formada per membres de“Terra Lliure”, en què també publi- CiU i PSC, el donà. A la comissió hicava el company Balius. havia l’alcalde de llavors, Joan Miquel En el decurs de la Transició, des Nadal i Malé, i hi havia l’alcalde actual,de la CNT es va tornar a publicar Josep Fèlix Ballesteros.“Catalunya” com una revista en ca- La continuació és una història de mi-talà, l’excepció en moment en què litarització de la ciutat caracteritzada,el jacobinisme era hegemònic en el sobretot, per la visita de nombrososmón del sindicalisme a Catalunya. vaixells de guerra de la VI Flota delsLa influència del sindicalisme revo- nomenat bakuninisme del segle tes cultures, en què cada poble actuals o futures estructures esta- EUA i de l’OTAN i la campanya institu-lucionari francès, nat de la conver- XIX va incidir en aquesta defensa sigui lliure de l’opressió de l’Estat talistes de poder del sistema indus- cional per mostrar-ne les bondats. Ma-gència entre el socialisme jacobí i de les petites cultures enfront els capitalista, significa l’autodetermi- trialista dominant que vol implantar niobres militars, utilització militar deel de caire llibertari dins l’antiga imperis i l’Estat-nació industrialista, nació i la no dependència estatalis- una “Gran Europa”. Aquestes no port, aeroport, carreteres, ferrocarril...,CGT, s’havia transformat en un ide- monàrquic o jacobí. ta de les comunitats de gent de dependències comunitàries de militars a centres d’esplai i centres cí-ologia anarcosindicalista en què La crítica a la revolució industrial cada país naural i històric que sigui convivència llibertària amb les vics, visites de vaixells de guerra proce-l’antic bakuninisme triomfant a la passa per l’enfrontament amb els possible viure sense cap mena seves petites cultures és el projec- dents de l’Iraq, visites de furgonetes deCatalunya proletària en el segle estats capitalistes al mateix temps d’Estat capitalista, aconseguint per te autogestionari en què les comu- reclutament, prescriptors, militaritzacióXIX havia estat aparcat fora de la que cal arraconar l’hegemonia de mitjà de l’autogestió generalitzada nitats humanes puguin organitzar- de l’ensenyament... visites de les autori-CNT. Les petites cultures o la im- les burgesies perifèriques o nacio- vers el comunisme llibertari i el res- se sense la nocivitat capitalista i tats al Pentàgon... són algunes de lesportància dels problemes ecològics nals de cada petita cultura en cada pecte pels sistemes naturals i els ecocida del poder industrialista ni fites de les quals poden estar “orgullo-o l’antimilitarisme eren coses mar- procés d’autodeterminació. L’anar- éssers vius, serà la conseqüència cap mena d’estructura jeràrquica sos”.ginals en un intent polític desespe- coseparatisme nega la revolució in- de la transformació social revolu- de poder. Com a contrapunt, es va encetar unarat de trobar l’espai sindical autò- dustrial i els seus estats-nació del cionària del sistema dominant. Creix a nivell planetari la violèn- història de resistència, d’activisme i es-nom davant el pas massiu del capitalisme igual que nega la ne- En el nostre cas domèstic, ne- cia estatalista contra els pobles forç per articular i mostrar l’oposicióproletariat de Catalunya vers les cessitat de qualsevol nacionalisme cessitem aconseguir la no depen- que aspiren a l’autoemancipació i a d’una part de la ciutadania a aquestComissions Obreres, en gran part burgès o petit burgès que vulgui dència dels estats capitalistes es- l’exercici legítim del dret a l’autode- procés de militarització i que, a més, haa causa del pacte dels cinc punts edificar un nou Estat-nació indus- panyol i francès i de la Unió terminació com també contra les generat companyonia i solidaritat: lade destacats prohoms de la CNT trialista. L’alliberament de les peti- Europea, la no dependència de les ètnies que defensen els seus dre- que conforma la Coordinadora Tarrago-històrica l’any 1966 amb les jerar- tes bàsics i les seves cultures au- na Patrimoni de la Pau.quies dels sindicats verticals del tòctones, ja que aquesta violència Una de les experiències més signifi-règim franquista, cosa que des- de l’Estat és la característica domi- catives, resultants d’aquesta història,prestigià el sindicalisme de la CNT nant en el conjunt de les greus vio- és Paraules per la Pau: una concentra-i abocà en mans dels stalinistes lacions dels anomenats drets hu- ció mensual (cada primer diumenge degran part de la classe obrera del mans, uns drets que la companya mes, a les 12 del migdia, davant l’Ajun-país. Però, una petita minoria lliber- communarde Louise Michel defen- tament) per dir “No als vaixells de Tarra-tària, ja en temps del franquisme i sava en el seu temps a Nova Cale- gona i al militarisme”. Iniciada en elen contra de l’interclassisme de dònia com a fonament de la revolta mes de març de 2001 tenint en comptel’Assemblea de Catalunya en què proletària. Cada any, milers de per- experiències com el Silenci per la Pau ofinalment hi havia quasi tots els sones són assassinades o tortura- Música per la Pau (en principi, pocasectors polítics independentistes des per part de diversos règims po- feina i manteniment d’un mínim fil con-d’esquerres, va defensar la neces- lítics de signe diferent, en uns ductor entre les persones preocupadessitat de recuperar la petita cultura intents dels estats d’eliminar de per aquesta qüestió i pel pacifisme i/odomèstica i la llengua romànica manera violenta les revindicacions lantimilitarisme). Cercant no limitardita catalana. de comunitats ètniques i de movi- l’acte a un “No!” i poder mostrar quel- La revolució industrial capitalista ments d’autoemancipació de les com creatiu, relacionat, amb lart i, perva significar l’acceleració del cen- petites cultures que volen exercir el extensió, amb la pau i la vida en oposi-tralisme dels estats i la lògica des- dret d’autodeterminació, que de ció a tot el que suposa el militarisme.aparició de les petites cultures. manera perversa les Nacions Uni- Més de set anys i mig després d’aquellaL’escolarització obligatòria es va fer des solament apliquen sempre que data.per imposar el patriotisme dels Es- l’exercici d’aquest dret sigui favora- Poc temps després a aquesta històriatats-nació, com a pas inicial de la ble a l’interès neocolonial o geoes- s’hi afegia l’edició d’un full informatiufutura militarització del treball en tratègic de les grans potències que s’ha anat desenvolupant i ampliantcas de vaga obrera i el servei mili- mundials, com s’ha demostrat a fins arribar al número 85. Dintre de 15tar obligatori. Aquest patriotisme l’antiga URSS o als Balcans, men- números haurem arribat al 100. Com elescolar es va fer amb les llengües tre segueix la guerra imperialista a “Catalunya”, un model, entre d’altresoficials de cada Estat-nació indus- Mesopotàmia. Aquesta violència coses, de pluralitat i tenacitat, com deiatrialista. Paral·lelament, van sortir estatalista es fa en nom de l’ano- algú, contra la intempèrie.resistències a la uniformització cul- menada seguretat interior de cada Felicitem-nos, de tant en tant és botural i lingüística dels estats capita- Estat-nació industrialista del capi- ser conscients del que compartim.listes de la revolució industrial. L’a- tal.Catalunya. Setembre de 2008 27
  • 27. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA XERRADA AL Z MEDIA INSTITUTE, JUNY DE 1997, TRADUÏDA AL CATALÀ A CONTRASTANT.NETAllò que fa convencionalsels mèdia no convencionals Noam Chomsky treteniment. Aquests són els temes ques, jeràrquiques i estan controla- que publiques perquè això és el que des des de dalt. Si no tagrada el que el New York Times diu que tha dinte- fan, ja ten pots anar. Els mèdia impor- na de les raons per què escric ressar demà. Si ets un editor de Day- tants són només una part daquestU sobre els mèdia és que estic interessat en la culturaintel.lectual en el seu conjunt, i la part ton (Ohio), en certa mesura hauràs dactuar així, perquè no tens gaire més fonts dinformació. Si et surts del sistema. Què es pot dir del seu entorn insti- tucional? Bé, més o menys el mateix.més fàcil destudiar són els mèdia. camí marcat, si generes històries que Que interactuen amb altres centresSurten cada dia, pots dur a terme una no agraden a la premsa important, de poders importants i que shi rela-investigació sistemàtica. Pots compa- ben aviat tho faran saber. De fet, el cionen: el govern, altres grans empre-rar la versió dahir amb la davui. Hi ha que li ha succeït fa poc al Sant Jose ses o les universitats. Perquè elsnombroses proves de què es prioritza Mercury nés un exemple dramàtic. mèdia són un sistema doctrinal quei què no, i de quina manera estan es- Els jocs de poder tenen moltes mane- interactua estretament amb les uni-tructurades les coses. res de fer-te tornar al camí correcte, si versitats. Suposem que ets un perio- La meva opinió és que els mèdia te nhas sortit. Si intentes trencar el dista que escriu un reportatge sobreno són gaire diferents de les universi- motlle, no duraràs gaire. Aquest siste- el Sud-oest asiàtic, Àfrica o una cosatats o, posem per cas, de les revistes ma funciona força bé, i és obvi que no així. Se suposa que aniràs a una grandopinió intel·lectual. Hi ha algunes li- és més que un reflex dunes estructu- universitat i buscaràs un expert que etmitacions afegides, però no són radi- res de poder. dirà el que has descriure; i si no ani-calment diferents. Mèdia i universitat Els mitjans de comunicació autènti- ràs a una fundació, com Brooking Ins-interactuen, la qual cosa explica la re- cament massius pretenen, bàsica- titute o American Enterprise Institute, ilativa facilitat amb què es passa de ment, distreure la gent. Si volen fer al- et donaran les paraules que hauràslun a laltre. guna cosa més, que la facin, però que demprar. Aquestes institucions exter- Per entendre els mèdia, o qualse- no ens molestin (a nosaltres, que som nes són molt semblants als mèdia.vol altra institució, els observem, en els que dirigim el cotarro). Que sinte- Les universitats, per exemple, noqüestionem lestructura institucional ressin pels esports professionals, per són institucions independents. Potinterna, volem saber coses sobre el exemple. Que es tornin bojos pels es- haver-hi persones independents aïlla-lloc que ocupen en la societat en el ports professionals, pels escàndols des però això mateix també és certsentit més ampli, i com es relacionen sexuals, pels famosos i els seus pro- pel que fa als mèdia. I, en general, ésamb els altres sistemes de poder i blemes, i altres coses semblants. cert pel que fa a les grans empreses.dautoritat. Amb sort, hi pot haver en Qualsevol cosa mentre no sigui serio- Fins i tot és cert pel que fa als estatsel sistema informatiu un registre in- sa. Evidentment, els afers seriosos feixistes. Però la institució en ella ma-tern dels dirigents que ens digui per són per a la gent influent. "Nosaltres" teixa és parasitària. Les universitatson naveguen (és una mena de siste- Times i la CBS. El seu públic és majo- en què la resta treballa. Fixeu-vos en en tenim cura. depenen de fonts externes de finan-ma doctrinal). No em refereixo als ma- ritàriament gent privilegiada. La gent lAssociated Press: produeix un flux Què són els mèdia delit, els mèdia çament i aquestes fonts de finança-nifestos que els preparen els rela- que llegeix el New York Times -gent constant de notícies, però cada dia, a que estableixen lagenda? El New ment, com ara fortunes privades, sub-cions públiques, sinó a allò que diuen rica o part del que de vegades sano- mitja tarda, satura i envia un missat- York Times i CBS, per exemple. Bé, vencions de grans empreses i governprivadament. Hi ha força documenta- mena classe política- està perma- ge que diu "Avís als editors: El New en primer lloc, són grans empreses (que està tan interrelacionat amb elció interessant. nentment compromesa amb el siste- York Times de demà presentarà els amb molts guanys. A més a més, la poder empresarial que gairebé no Aquestes són les tres fonts fona- ma polític. Poden ser gestors polítics, temes següents en portada:" Lobjec- majoria estan vinculades o formen sen pot distingir) constitueixen len-mentals dinformació sobre la natura- gestors empresarials (com executius tiu no és altre que, si ets leditor dun part de grups empresarials més torn immediat de les universitats. Lalesa del mèdia. Els estudiem, diguem- de grans empreses o similars), ges- diari a Dayton (Ohio) i no tens recur- grans com General Electric o Wes- gent de dins que no sadeqüi a aques-ne, com estudiaria un científic una tors doctrinals (com profesors univer- sos per desxifrar què és notícia, o, tinghouse. Aquestes empreses estan ta estructura, que no laccepti i la inte-molècula complexa o alguna cosa sitaris) o periodistes que socupen simplement, no vols pensar-hi, lavís dalt de tot de lestructura de poder de rioritzi (no hi pots realment treballar asemblant. Nexaminem lestructura i dorganitzar com ha de pensar la gent et diu allò que és notícia. Aquests són leconomia privada, que és una es- menys que la interioritzis i te la cre-formulem una hipòtesi, basada en i com ha de veure les coses. els temes per a les pàgines que no tructura molt tirànica. Les grans em- guis), la gent que no ho faci, probable-aquesta estructura, sobre laspecte Els mèdia delit estableixen el marc penses dedicar a temes locals o a en- preses són fonamentalment tiràni- ment serà descartada en algun mo-que probablement tindrà el producte ment del recorregut que comença a lamediàtic. Després investiguem el pro- guarderia. Hi ha tota mena de meca-ducte mediàtic i veiem en quina me- nismes de filtre per desfer-se de lasura sajusta a les hipòtesis. Pràctica- gent que molesta i que pensa de ma-ment tota lanàlisi dels models nera independent. Aquells de vosal-mediàtics es fa així: sestudia el més tres que heu estat a la universitatacuradament possible com és el pro- sabeu que el sistema educatiu estàducte mediàtic i si sajusta a les as- molt encaminat a premiar la conformi-sumpcions òbvies sobre la naturalesa tat i lobediència; si no actues així, eti lestructura dels mèdia. convertiràs en un esvalotador. Així Bé, què és el que descobrim? En doncs, hi ha una mena de mecanis-primer lloc, descobrim que hi ha mes de filtre que acaben produintmèdia diferents, que fan coses dife- gent que, de manera realment hones-rents, com ara la indústria de lentre- ta (no menteixen), interioritza el marcteniment de Hollywood, els culebrots de creences i dactituds del sistematelevisius, i fins i tot la majoria dels de poder social que ens envolta. Lesdiaris dun país (la immensa majoria). institucions delit com Harvard i Prin-Els mèdia sadrecen al públic en ge- ceton i les petites universitats de laneral. Hi ha un altre sector dels franja alta, per exemple, estan moltmèdia, els mèdia delit, de vegades enfocades cap a la socialització. Siconeguts com els mèdia que establei- vas a una universitat com Harvard,xen lagenda perquè compten amb gran part del que tensenyen són mo-grans recursos, que estableixen el dals: com comportar-se com a mem-marc en el qual actua la resta de bre de les classes altes, com pensarmèdia. Per exemple, el New York correctament, etcètera.28 Catalunya. Setembre de 2008
  • 28. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA A mitjan dècada dels 40 GeorgeOrwell va escriure Rebel.lió a la gran-ja. Era una sàtira contra la Unió So-viètica, un estat totalitari. Va tenir ungran èxit. A tothom li encantava.Doncs resulta que Orwell havia escrituna introducció a Rebel.lió a la granjaque va ser suprimida. No va aparèixerfins 30 anys més tard. Algú la va tro-bar entre els seus papers. La intro-ducció de Rebel.lió a la granja tracta-va de la "Censura literària aAnglaterra" i el que shi diu és que òb-viament el llibre ridiculitza la Unió So-viètica i la seva estructura totalitària.Però deia també que Anglaterra noera gaire diferent. Nosaltres no tenimel KGB sobre els nostre caps, però elresultat final és gairebé el mateix.Sexclou la gent que té idees indepen-dents o que té pensaments incorrec-tes. Parla una mica, només dues fra-ses, sobre lestructura institucional.Es pregunta per què passa el quepassa. Bé, en primer lloc, perquè lapremsa és propietat de gent acabala-da que només vol que arribin al públicdeterminades coses. En segon llocdiu que quan passes pel sistema edu-catiu delit, quan vas a les millors es-coles dOxford, aprens que hi ha cer- formulant fins i tot sense saber res de de la ciència política que té a veuretes coses que no shan de dir i certs res, no es pot expressar, i la prova amb la comunicació i la informació ipensaments que no shan de tenir. que la demostra no és presa en con- aquestes coses, que ha estat unaAquest és el paper socialitzant de les sideració. Bé, això també shavia pre- branca de la ciència política des de fainstitucions delit i si no thi adaptes dit. Si examinem lestructura institu- 70 o 80 anys.normalment ten separen. Aquestes cional, direm, segurament, que això Per tant, cal observar aquests tresdues frases més o menys ho expli- ha de ser així perquè ¿per quina raó aspectes, fixar-se en el que diuen, iquen tot. voldria aquesta gent arriscar-se? Per examinar les grans figures que han Quan critiquem els mèdia i diem què haurien de permetre anàlisis críti- escrit sobre això.Tots diuen (i cito par-"mireu, això és el que escriuen An- ques dallò que ells mateixos propi- cialment) que les persones normalsthony Lewis o daltres", senfaden cien? La resposta és que no hi ha cap són "intrusos ignorants i tafaners".molt. Diuen, prou correctament, que raó per la qual les haguessin de per- Hem devitar que entrin en larena pú-"ningú mai no mha dit el que he des- metre i, de fet, no les permeten. Un blica perquè són massa estúpids, i sicriure. Escric el que vull. Tota aquesta cop més, no es tracta duna censura hi entressin només generarien proble-discussió sobre les pressions i les li- directa. La qüestió és simplement que mes. El seu deure consisteix a sermitacions no té sentit perquè mai no actuant duna altra manera no arribes "espectadors", no pas "participants".nhe rebuda cap." La qual cosa és a aquests llocs. Això inclou tant les- Sels permet votar de tant en tant,completament certa, però la qüestió querra (allò que anomenem esque- escollir un daquests tios llestos. Peròés que no serien on són si no hagues- rra) com la dreta. A menys que hagis se suposa que tornen a casa i fan al-sin demostrat anteriorment que ningú estat socialitzat i entrenat adequada- tres coses, com mirar el futbol o elno els ha de dir allò que han descriu- ment de manera que no tinguis deter- que sigui. Els "intrusos ignorants i ta-re perquè ja diuen el que cal. Si ha- minats pensaments, perquè si els tin- faners", però, han de ser observadorsguessin començat a la secció de guessis, no hi series. Per tant, hi ha i no pas participants. Els participantslocal, per exemple, i haguessin anat un segon ordre de predicció: el primer són els anomenats "homes responsa-darrere darrere dhistòries inadequa- ordre de predicció està fora de discu- bles", i, per suposat, lescriptor sem-des, mai no haurien arribat a les posi- sió. pre nés un. No us feu mai la preguntacions en què ara poden dir el que vul- Lúltim aspecte a examinar és el ¿per què jo sóc un "home responsa-guin. El mateix passa a les facultats marc doctrinal en què té lloc tot ple- ble" i aquell és a la presó? La respos-universitàries amb les disciplines més gat. La gent que ocupa els nivells més ta és massa òbvia. Perquè vosaltresideològiques. Han passat pel sistema alts en el sistema informatiu, incloent- sou obedients amb el poder i hi esteude socialització. hi els mèdia, els anunciants i la cièn- subordinats i aquell pot ser indepen- Molt bé, examinem ara lestructura cia política acadèmica, aquesta gent, dent. Però, evidentment, no us ho pre-de tot el sistema. Com penseu que quan escriuen per a ells mateixos (no gunteu. Per tant, hi ha els paios lles-han de ser les notícies? Bé, és força quan pronuncien discursos de gra- tos que se suposa que remenen lesobvi. Agafeu el New York Times. És molt grans. mateixos. Hi ha molt de material duació) ¿tenen una imatge del que cireres i la resta se suposa que nes-una gran empresa i ven un producte. Bé, quines creieu que en seran les sobre aquesta hipòtesi tan òbvia. Se succeix? En els discursos de gradua- tan exclosos, i no hauríem de sucum-El seu producte són les audiències. conseqüències? Quines prediccions lha sotmès a les proves més dures ció, tot són paraules boniques. Però bir (cito a partir dun article acadèmic)Els diners no els guanyen quan com- podríem fer sobre la naturalesa del imaginables, i se nha sortit notable- quan escriuen per a ells mateixos, "als dogmatismes democràtics se-prem el diari. Estan contents col·lo- producte mediàtic donades aquestes ment bé. A les ciències socials no hi ¿què diu aquesta gent sobre tot això? gons els quals cada individu és el mi-cant-lo a internet de franc. De fet, hi circumstàncies? Quina seria la hipò- ha cap conclusió més sòlidament ar- Hi ha, bàsicament, tres fonts per llor jutge dels seus interessos." Noperden diners, quan comprem el diari. tesi nul·la, la mena de conjectura que gumentada que aquesta, la qual cosa examinar. La primera és la indústria lés. Són jutges terribles dels seusEl producte és laudiència. El produc- faríem sense assumir res més? Las- no és cap gran sorpresa: el miracle de les relacions públiques, ja sabeu, propis interessos, de manera quete és la gent privilegiada, com ara la sumpció òbvia és que el producte seria que no es complís, ateses les la gran indústria de la propaganda. hem de fer-ho nosaltres pel seu propigent que escriu als diaris, ja sabeu, la dels mèdia, allò que hi apareix, allò forces en funcionament i la manera Així doncs, què diuen els líders de la bé.gent que pren les decisions dalt nivell que no hi apareix, la manera com són com operen. indústria de les relacions públiques? De fet, és semblant al leninisme.de la societat. Sha de vendre un pro- presentades les coses, reflectirà lin- El següent que descobrim és que La segona font a examinar són els Ho fem per vosaltres i ho fem per lin-ducte en un mercat, i el mercat són, terès dels compradors i dels vene- aquest tema és completament tabú. anomenats intel·lectuals públics, terès de tothom, etcètera. Crec queevidentment, els anunciants (és a dir, dors, les institucions i els sistemes de Si aneu a la Kennedy School of Go- grans pensadors, gent que escriu a aquesta és, en part la raó per la qualdaltres grans empreses). Tant si es poder que els envolten. Si això no vernment, a Stanford, o a daltres les pàgines dopinió i tot això. Què ha estat tan fàcil històricament per atracta de la televisió com dels diaris, o passés, seria una mena de miracle. llocs, i estudieu periodisme, ciències diuen? La gent que escriu llibres im- aquesta gent canviar de jaqueta: arael que sigui, estan venent audiència. Bé, llavors comença la feina feixu- de la comunicació, ciència política pressionants sobre la naturalesa de la són estalinistes entusiastes, ara sónLes grans empreses venen audièn- ga. Us deveu preguntar: realment els acadèmica, etcètera, probablement democràcia i aquesta mena de coses. grans partidaris del poder nord-ameri-cies a daltres grans empreses. En el mitjans funcionen de la manera com no sortiran aquestes qüestions. És a La tercera font a examinar és el co-cas dels mèdia delit, són empreses hem predit? Bé, jutgeu-ho vosaltres dir, la hipòtesi que qualsevol acabaria rrent acadèmic, en particular la part continua a la pàgina 30 >Catalunya. Setembre de 2008 29
  • 29. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ve de la pàgina 29cà. La gent canvia molt fàcilmentduna posició a laltra, i crec que aixòpassa perquè es tracta bàsicamentde la mateixa posició. En realitat no hiha cap gran canvi. Només estima-cions diferents don és el poder. Hi hamoments que penses que és aquí imoments que penses que és allà.Però la posició que tu adoptes novaria. Com va començar tot això? És unahistòria interessant. Gran part de lahistòria arrenca de la Primera GuerraMundial, que és el gran punt dinflexió.La posició dels EUA al món va can-viar considerablement. En el segleXVIII els EUA ja eren el país més ricdel món. La classe alta britànica noarribarà a la qualitat de vida, a lasalut, a la longevitat dels EUA fins ainicis del segle XX, no en parlem de laresta del món. Els EUA són extraordi-nàriament rics, amb enormes avantat-ges, i fins a finals del segle XIX te-nien, de lluny, leconomia més grandel món. No eren, però, lactor mésimportant de lescena mundial. Elpoder dels EUA sestenia a les illesdel Carib i part del Pacífic, però nogaire més enllà. Les relacions canviaren durant laPrimera Guerra Mundial. I van canviarmés dramàticament durant la Segona Als Estats Units hi va haver un fe- geix propaganda. Així que van muntar nats -i això ha tingut algunes implica- volia dir informació o coses sem-Guerra Mundial. Després daquesta nomen equivalent. Woodrow Wilson la primera i realment única gran agèn- cions en el futur- fou Hitler. A Mein blants. Així, Bernays va escriure un lli-guerra els Estats Units es fan, més o fou elegit el 1916 amb un programa cia estatal de la història dels EUA. Kampf, Hitler conclou, amb certa justi- bre titulat Propaganda al voltant demenys, els amos del món. Però des- electoral antibel.licista. Els EUA eren Sanomenava Comitè sobre la Infor- ficació, que Alemanya va perdre la 1925, que comença dient que estàprés de la Primera Guerra Mundial ja una país molt pacifista. Sempre ho mació Pública (bonic títol orwellià), Primera Guerra Mundial perquè havia posant en pràctica les lliçons de lahi va haver un canvi, i els EUA van han estat. La gent no volia combatre també anomenada Comissió Creel. El perdut la batalla de la propaganda. No Primera Guerra Mundial. El sistemapassar de ser una nació deutora a ser en guerres externes. El país shavia personatge que la dirigia es deia pogueren competir amb la propagan- de propaganda de la Primera Guerrauna nació creditora. No eren una pri- oposat molt a la Primera Guerra Mun- Creel. La tasca daquesta comissió da britànica i nord-americana, que els Mundial i la comissió de la qual va for-meríssima potència com Gran Bre- dial i Wilson, de fet, va ser escollit per fou portar la població cap a la histèria va aixafar totalment. Hitler va prome- mar part mostren, deia Bernays, quetanya, però van esdevenir per primera la seva posició antibel.licista. "Pau patriòtica mitjançamt lús de la propa- tre que la propera vegada tindrien el és possible "regir la ment pública devegada un actor principal en el món. sense victòria", en va ser leslògan. ganda. Va funcionar increïblement bé. seu sistema de propaganda, cosa la mateixa manera que lexèrcit regeixVa ser un canvi, però nhi va haver Però Wilson volia fer la guerra. Per En uns pocs mesos va esclatar una que van fer durant la Segona Guerra els soldats." Les minories intel·ligentsdaltres. tant, la qüestió era la següent: com histèria furibunda a favor de la guerra Mundial. I el que és més important per han utilitzat aquestes noves tècniques La Primera Guerra Mundial va ser saconsegueix convertir una població que va permetre que els EUA entres- a nosaltres, la comunitat empresarial de recció de les ments, deia Bernays,la primera ocasió en què es va difon- pacifista en antialemnays llunàtics i sin en guerra. nord-americana també va quedar per assegurar-se que la xusma esti-dre propaganda estatal altament or- furibunds disposats a matar a tots els Molta gent va quedar impresionada molt impressionada amb aquell esforç gui en el lloc que li pertoca. Podemganitzada. Els britànics comptaven alemanys? Aquest canvi dactitud exi- per aquests fets. Un dels impressio- propagandístic. En aquell moment te- fer-ho perquè disposem daquestesamb el Ministeri de la Informació, i re- nien un problema. El país esdevenia noves tècniques.alment el necessitaven perquè havien formalment més democràtic. Molta Aquest és el manual més importantdaconseguir que els EUA entressin més gent podia votar i aquesta mena de la indústria de les relacions públi-en guerra o daltra manera haurien de coses. El país es feia més ric i més ques. Bernays és una mena de gurú.tingut molts problemes. El Ministeri de gent podia participar, estaven arribant Va ser un autèntic liberal a lestil dela Informació es va dedicar a enviar-hi molts immigrants, etcètera. Roosevelt o de Kennedy. També vapropaganda, incloent-hi enormes in- Arribats en aquest punt, què toca dissenyar el programa de relacionsvencions sobre les atrocitats dels fer? Serà més difícil dirigir tot plegat públiques que va possibilitar que els"huns" i coses així. Lobjectiu de la com un club privat. Òbviament, per EUA donessin suport al cop que vapropaganda eren els intel·lectuals tant, cal controlar el que pensa la derrocar el govern democràtic denord-americans, ja que els britànics gent. Hi havia hagut especialistes en Guatemala.pensaven molt raonablement que relacions públiques, però mai no hi El seu principal èxit, el que el portàeren el sector més crèdul a la propa- havia hagut una indústria de les rela- realment a la fama a finals de la dèca-ganda o més apropiat per creure-se- cions públiques. Hi va haver un perso- da de 1920, va ser aconseguir que lesla. També són els qui la van difondre natge contractat per fer més agrada- dones fumessin. Llavors les dones noen el seu sistema. Així doncs, la pro- ble la imatge de Rockefeller i coses fumaven i va preparar campanyes ge-paganda estava destinada als així. Però aquesta enorme indústria gantines per a Chesterfield. Tots co-intel·lectuals nord-americans i va fun- de les relacions públiques, que és un neixeu aquestes tècniques: models icionar molt bé. Els documents del Mi- invent dels EUA i una indústria mons- estrelles del cinema amb cigarretesnisteri de la Informació britànic (molt truosa, va sorgir arran de la Primera als llavis i coses semblants. Va rebredels quals han estat desclassificats) Guerra Mundial. Els seus principals lí- grans elogis. Va esdevenir una figuramostren que lobjectiu era, en parau- ders van ser gent de la Comissió líder de la indústria i el seu llibre es vales seves, controlar el pensament del Creel. De fet, el més important, Ed- convertir en un veritable manual.món sencer i sobretot el dels Estats ward Bernays, va sortir directament Walter Lippmann era un altre mem-Units. No els importa gaire el que de la Comissió Creel. Bernays té un bre de la Comissió Creel, la figurapensa la gent a lÍndia. Aquest Minis- llibre, que va sortir just després, titulat més respectada del periodisme nord-teri de la Informació va aconseguir Propaganda. El terme "propaganda", americà durant mig segle (em referei-enganyar plenament els intel·lectuals per cert, no tenia llavors connotacions xo al periodisme nord-americà seriós,nord-americans fins a fer-los acceptar negatives. Va ser durant la Segona als articles dopinió). Va escriure,les invencions de la propaganda brità- Guerra Mundial que el terme esdevin- també, els anomenats assaigs pro-nica. Nestaven molt orgullosos. En- gué tabú perquè es va relacionar amb gressistes sobre la democràcia, con-certadament, ja que això els va salvar els alemanys i amb un seguit de siderats progressistes durant la dèca-la vida. Altrament haurien perdut la coses dolentes. En aquest període, da de 1920. Lippmann, igual quePrimera Guerra Mundial. però, el terme propaganda només Barneys, es limità a posar en pràctica30 Catalunya. Setembre de 2008
  • 30. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > OPINIÓ El paper de la contrainformació Vicent Martínez E n la configuració de la demo- cràcia real i participativa és clau la creació d’una opinió públi- ca lliure, en la qual té un paper clau el periodisme. Els mitjans de comunicació tenen una línia edito- rial que marca les prioritats infor- matives del mitjà i l’enfocament de les notícies que es publiquen o s’emeten. És inevitable posar part de la subjectivitat del periodista i dels propis interessos o principis del mitjà en aquella informació que es transmet. Amb tot, la im- possibilitat de l’objectivitat no s’ha de confondre amb la manipu- lació, amb el sensacionalisme, amb la mentida o amb la pura pro- paganda. El periodisme alternatiu, la con- trainformació, els mitjans lliures o ciutadans, com els vulgueu dir,els resultats del treball propagan- del Ministeri de la Informació brità- omplen un buit en el panorama co-dístic de manera molt explícita. nic. Reconeixien que el país ses- municatiu: el que deixen els mit-Lippmann afirmava que hi ha un tava democratitzant cada vegada jans hegemònics on no es podennou art en la democràcia anome- més i que no podria ser un club expressar els ciutadans, dels movi-nat "manufactura del consenti- privat dhomes. Així doncs, la con- ments socials, dels plantejamentsment". Aquestes són les seves pa- clusió era, en paraules seves, que antisistema o la informació mésraules i jo les he manllevat per al la política shavia de convertir en crítica, les opinions disidents o lesnostre llibre, però provenen de una guerra política i que shavia notícies, els temes o les perspecti- ció seguia sent d’esquerres, elsLippmann. Així doncs, segons daplicar els mecanismes de la ves silenciades pels grans mitjans. Lector crític diaris i els acabats d’estrenar mit-Lippmann, en el mètode democrà- propaganda que havien funcionat Amb tot, aquest sistema comu- jans privats donaven la sensaciótic apareix aquest nou art, la "ma- tan brillantment a lhora de contro- nicatiu alternatiu (format per mit- No hi ha prou amb uns mitjans contrària: que tothom estava ennufactura del consentiment". Mit- lar els pensaments de la gent du- jans vinculats a sindicats, a asso- plurals, per molta pluralitat que es contra de González. El resultat dejançant la manufactura del rant la Primera Guerra Mundial. ciacions ciutadanes, culturals, vulga garantir, sempre hi haurà les eleccions del 1993 va ser, mal-consentiment, es pot compensar Aquesta és la part doctrinal i moviments sociales, etc.) no ha de certa parcialitat o subjectivitat. grat tota la tinta vessada en contrael fet que formalment molta gent té coincideix amb lestructura institu- caure en el parany d’esdevenir el Part de la nostra diferència a l’ho- del líder socialista, d’un 39% deel dret a votar. Podem fer que cional. Reforça les prediccions negatiu dels mitjans del sistema ra de fer mitjans (respecte dels he- vots per al PSOE i d’un 34% per alaquest dret esdevingui irrelevant sobre com haurien de funcionar capitalista: en dedicar-se a fer pro- gemònics) hauria de ser fer cons- PP i un 9% per a IU.perquè podem manufacturar el les coses. I les prediccions estan paganda de los posicions antisiste- cient el lector que “la nostra Els mitjans (fins i tot els alterna-consentiment i assegurar-nos que ben confirmades. Les conclusions, ma. veritat” no és “la veritat” sinó una tius) volen ser mirall de la realitatles seves opcions i les seves acti- però, tampoc no es poden discutir. Si volem construir una societat més. Per això hem de ser crítics i de la veritat, del que passa i deltuds estiguin estructurades de ma- Ara tot això forma part de la litera- lliure i justa hem de començar des autocrítics amb els efectes dels que pensa la gent. I, molts cops,nera que sempre facin el que els tura dominant, però només està de la base i crear un sistema comu- mitjans hegemònics i dels nostres nosaltres mateixos ens ho creiem,diguem, fins i tot si tenen una ma- disponible per a la gent de dins. A nicatiu que siga lliure i que crega propis mitjans per crear un lector malgrat que la població en generalnera formal de participar. Així la universitat hom no llegeix els en un lector/espectador intel·ligent crític i, per tant, lliure. Cal adonar- els qüestionem i critiquem la seuadoncs, tindrem una democràcia clàssics sobre com controlar la al qual no se li ha de dir el que ha se que actualment els mitjans he- parcialitat, ens veiem imbuïts pelsreal i funcionarà correctament. ment de la gent. de pensar (a partir del vendre’ls gemònics estan massa condicio- seus efectes i atribuïm opinions aAixò és posar en pràctica les lli- De la mateixa manera que no que nosaltres sí diem la veritat), nats pels interessos econòmics la població general, a altres territo-çons de lagència de propaganda. es llegeix el que va dir James Ma- sinó al qual se li han de donar a co- dels empresaris que donen suport i ris o països, etc. Quantes vegades Les ciències socials i polítíques dison durant la convenció constitu- nèixer totes les versions de la rea- pels seus interessos polítics, però cadascun de nosaltres hem pogutacadèmiques tenen un origen cional sobre el fet que lobjectiu litat i fer conscient de la, malgrat nosaltres també per la nostra prò- opinar del que pensa majoritària-comú. El fundador dallò que ano- principal del nou sistema havia de tot, inevitable parcialitat dels mit- pia voluntat crítica amb el sistema ment la societat a partir del quemenem comunicació i ciència polí- ser "protegir la minoria dels opu- jans. (i no sempre autocrítica amb no- veiem als mitjans?tica acadèmica és Harold Glass- lents contra la majoria", i que el El que és realment “revolucio- saltres mateixos com a creadors Els mitjans no només reflectei-well. La seva principal aportació va sistema sha de dissenyar en fun- nari” és voler un lector/espectador d’opinió pública). xen la realitat, sinó que la creen iser un llibre, un estudi sobre la pro- ció daquest fi. Aquest és lorigen lliure al qual se li expliquen les di- Fa anys, quan era president del la modifiquen, i saber això éspoganda. Glaswell deia, molt fran- del sistema constitucional, no es- ferents posicions, opcions i enfo- Govern espanyol, Felipe Gonzá- bàsic per crear un lector/especta-cament, les coses a què em referia tudiat mai per ningú. Ni tan sols ho caments (tot i que sempre hi pot lez, va distingir, molt encertada- dor intel·ligent i, per tant, un ciuta-abans -tot allò de no sucumbir al trobareu en lerudició acadèmica a haver una línia editorial que ha de ment, opinió pública d’opinió pu- dà lliure. Els mitjans de comunica-dogmatisme democràtic- provi- no ser que us hi esforceu molt. ser explicitada) i se li permeti blicada: la primera representava ció tenen un efecte pervers: tenennents de la ciència política cadè- Aquest és aproximadament el crear la seua opinió a partir d’ha- allò que realment opina la gent legions de periodistes, d’interpre-mica (Glaswell i daltres). Una ve- quadre, tal com jo el veig, de com ver escoltat les diferents opinions. que es manifesta en les eleccions i tadors i d’opinadors que repetei-gada més, extreient lliçons de és el sistema institucional, les doc- Per això s’han de crear mitjans la segona tot allò que apareix als xen fins a la sacietat els seus argu-lexperiència de la guerra, els par- trines que hi ha al darrera i el que lliures i plurals, no dogmàtics i mitjans com a opinió o representa- ments i acaben creant la sensaciótits polítics van extreure les matei- sen deriva. Hi ha una altra part di- amb una estructura horitzontal i ció de l’opinió pública. Era l’èpo- que el que ells opinen o afirmen ésxes lliçons, especialent el Partit rigida als intrusos "ignorants i tafa- democràtica, on pugui participar ca en què el PP, liderat per Aznar el que realment opina la població.Conservador a Anglaterra. Els ners". Fa referència, sobretot, a la els ciutadans i que garanteixen la des del 1989, assetjava mediàtica- I d’això se n’ha de prevenir la gentseus primers documents, que aca- utilització de les diversions duna lliure expressió de diferents opi- ment el govern socialista de Gon- per crear una opinió pública mésben de sortir a la llum, mostren mena o duna altra. Podeu deduir, nions. zález. Si bé la majoria de la pobla- lliure.que també reconeixien els èxits crec, el que hi trobaríeu.Catalunya. Setembre de 2008 31
  • 31. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA MÉS DE VINT ASSOCIACIONS DE PERSONES IMMIGRADES I ORGANITZACIONS DE SUPORT HI DONEN SUPORT‘El català, llengua comuna’ na xarxa associativa de la im- cultural de cadascú. Lús de la llenguaU migració, formada per vint-i- tres associacions, van presen-tar el 17 de juliol en un acte realitzat a és la millor manera i la més fàcil dim- plicar-se en la societat civil catalana i de construir la millor societat per a to-lAteneu Barcelonès el manifest “El thom.català, llengua comuna” i el vídeo quedifon aquest missatge. La presentació 9. La llengua és una eina daproxima-va servir com a cloenda de curs d’a- ció i no pas un instrument de confron-questa xarxa d’associacions, que des tació. Des dalguns sectors es vol uti-de fa quatre anys organitza una sèrie litzar la llengua com a armad’activitats durant la diada de Sant denfrontament polític. Cap llenguaJordi, a Barcelona. mereix aquest tracte. Creiem en la ca- Representants de 23 associacions pacitat que té per trencar els murs dede persones immigrades i organitza- la incomunicació i per desfer les fron-cions de suport van participar en lac- teres que ens separen.te de presentació pública de l’ediciódel Manifest "El català, llengua comu- 10. Volem viure en català! Fem del ca-na" i un vídeo de sensibilització que talà la llengua dacollida. No ens dis-es difondrà per Internet. El Manifest, crimineu pel fet dhaver nascut en unconsta de 10 punts “als quals la socie- altre lloc i permeteu-nos, parlant-nostat catalana no pot renunciar si prete- en català, que participem en la cons-nem construir una societat justa i co- trucció daquest país que entre tots ihesionada”, segons diuen les totes estem edificant.associacions, i destaca la importànciadel català com a element d’inclusió i Entitats signants:cohesió social. Asociación de Mujeres Ecuato-guine- Lacte del 17 de juliol va ser pre- anas EWaiso Ipolasentat per Miquel Strubell i va comp- Asociación de Profesionales Bolivia-tar amb els parlaments de: Abdou nos en Barcelona (APBB)Mawa Ndiaye (president de l’Associa- Associació Catalana de Residentsció Catalana de Residents Senegale- Senegalesossos), Josep-Anton Fernàndez (porta- Associació dAmics del Poble Marro-veu de la Comissió de nous parlants quí (ITRAN)de la Plataforma per la Llengua), Àlex Associació dEstudiants i Investiga-Hinno (Comunitat Palestina de Cata- dors Xinesos de Catalunyalunya). A continuació es van llegir vincles afectius que ens proporciona, gües i cultures dorigen per enriquir tres també volem que en els nostres Associació de Dones Amazigues Ta-fragments del manifest “El català, llen- del pont que ens ajuda a establir amb aquest país, i aquest oferiment països dorigen la llengua pròpia sigui mettutgua comuna”, per part d’Elsa Oblitas els altres. Per això només a través del creiem que la societat catalana lha compartida per tothom. Associació de Tallers Afrocatalans(Centro Boliviano-Catalan) i Kangyun coneixement i ús de la llengua dun daprofitar. (ATAC)Xiao (Associació d’Estudiants i Inves- país es pot copsar la seva naturalesa 6. El català és una eina dinclusió so- Associació de Treballadors Pakistane-tigadors Xinesos de Catalunya). El real, es pot produir el reconeixement 2. Les administracions i institucions cial. Quan utilitzem el català fem una sospròleg del Manifest, signat per la da- mutu entre els que pretenen comuni- públiques han dapostar per un model aproximació real a la societat catala- Associació de Treballadors Immi-rrera guanyadora del Premi Ramon car-se. Et parlo en aquesta llengua educatiu inclusiu, que no segregui la- na i propiciem la relació entre els qui grants i Marroquins de CatalunyaLlull de novel·la, Najat El Hachmi, perquè et reconec com a proper i no lumnat per motius dorigen, i que po- hem arribat ara i els qui van arribar (ATIMCA)destaca la importància dutilitzar la texcloc, jo et parlo en la teva llengua tenciï el reconeixement de la diversi- abans. Fent servir la llengua aconse- Centre Cultural Islàmic Camí de lallengua del país amb les persones perquè vull formar part daquest tot. tat lingüística. El català ha de ser la guim ser reconeguts com a propis del Paunouvingudes com a forma de reco- llengua vehicular de lensenyament. lloc i assolim, ni que sigui simbòlica- Centro Boliviano-Catalánneixment mutu i de no exclusió. Najat El Hachmi, escriptora. Aquest fet és compatible amb què es ment, la condició de ciutadans. Comunitat Palestina de Catalunya Finalment es va projectar el vídeo promogui el respecte de les noves Cornellà Sense Fronteres (membre“El català, llengua comuna”, que és llengües que ara també són catala- 7. Adoptar la llengua pròpia és un pas del grup Agraw Amazic N Katalunya)un resum de les activitats realitzades «El català, llengua nes. necessari per gaudir duna ciutadania El Mirador dels Immigrantsper aquesta la xarxa d’entitats durant comuna» en igualtat de condicions. Ladopció Els Altres Andalusosla diada de Sant Jordi del 2008 i que 3. En aquest context de diversitat lin- del català ha danar acompanyat Espazo Galego dos Països Catalanscompta amb entrevistes i imatges Les entitats signatàries daquest ma- güística, el català és la llengua que també de mesures que facilitin lad- Federació dAssociacions America-d’actuacions. nifest, associacions de persones im- ens uneix a tots i a totes. És lidioma quisició dels drets socials i polítics. nes de Catalunya (FASAMCAT) migrades i organitzacions de suport a amb el qual volem construir la socie- Aquest país té el repte que ens incor- Federació dEntitats Bolivianes a Ca- les poblacions immigrades, volem tat i que tothom pot compartir, per porem a la societat catalana i, així, talunya (Fedebol)Manifest «El català, compartir amb el conjunt dels ciuta- això volem que sigui la llengua comu- participem en la creació dun espai Federación de Entidades Ecuatoria-llengua comuna» dans les nostres reflexions al voltant na. comú. Per fer-ho possible és impres- nas en Catalunya (FEECAT) de la llengua catalana i dels elements cindible que ho fem en condicions di- Llactacarú (Asociación de Inmigran-Pròleg que faciliten el procés d inclusió social 4. En aquest sentit, els poders públics gualtat i, per això, és tan important tes Ecuatorianos en Catalunya para de les persones nouvingudes. Creiem encara poden fer molt més perquè to- que adquirim els mateixos instru- la Solidaridad y la Cooperación)Qui digui que una llengua no és res que són una sèrie de punts als quals thom que vulgui aprendre el català ho ments i drets que té qualsevol ciuta- Plataforma per la Llenguamés que una manera de compartir in- la societat catalana no pot renunciar pugui fer. Lús de la llengua pròpia és dà. Tots els drets estan lligats entre si. Rede.catformació i que mentre ens comuni- si pretenem construir una societat un dret que recull la llei. Els poders El dret a lhabitatge és inseparable del Veu Pròpiaquem ja està bé, sequivoca. Una llen- justa i cohesionada. Per tot això mani- públics, per tant, han destablir les dret al treball, del dret lingüístic o delgua és molt més que això i la nostra festem el següent: mesures necessàries per facilitar le- dret a votar. Tots van en aquesta ma- Podeu accedir al manifest en el webposició davant della determina la na- xercici daquest dret als qui ens esta- teixa direcció de promoure la inclusió de la Plataforma per la Llengua:turalesa de les nostres relacions, el 1. Larribada de gent de tot el món ha blim en aquesta terra. social i ladquisició de la ciutadania www.plataforma-llengua.cat/doc/ma-nostre posicionament en el món, de la fet que en aquesta terra es parlin avui catalana. nifest_santjordi08.pdfmateixa manera que triar una paraula dia més de 250 llengües. Aquí vivim 5. La defensa del català és la defensai no una altra diu més de nosaltres també en xinès, en wòlof, en urdú, en de totes les nostres llengües. Volem 8. El català és sinònim de cohesió. La Enllaç al vídeo:que el missatge que fem arribar. La quítxua, en anglès, en gallec, en ama- transmetre la importància que té par- llengua és el millor vehicle per fer co- www.youtube.com/user/Plataformax-llengua no es pot desvincular mai dels zic o en àrab. Oferim les nostres llen- lar la llengua del lloc on es viu. Nosal- munitat, més enllà de la comunitat Llengua32 Catalunya. Setembre de 2008
  • 32. ‘Do cent’ EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > OPINIÓJoan-Tomàs Sabaté i Torrents, Països Catalans, professor ... engrana, ...enni, ... en- crudescent, turgescent, quiescent, d’Educació física rama, ... èssim, ... èssima, aquiescent, alcalescent, hiales- ... esimal, ... ímetre, ... cent, convalescent, adolescent, CompromísCinc ... Quatre ... Tres ... Dos ... U ... ígrad, ... igram, ...ilitre, ... ó, ... r, ... rista, ... trasiàtic, caulescent, acaulescent, triplocau- lescent, tumescent, intumescent, comunicatiu perMaaaambó ... ... tració, ... rador, ... rado- canescent, evanescent, insenes- enfortir la xarxa Laia Altarriba, periodista ra, ... ra, ... rafricà, ... rafri- cent, glabrescent, acrescent, con-Si sapigués qui em fa callar no cana, ... ral, ... re, ... ralit- crescent, degenerescent, vires-m’estaria ací al balcó. za, ... raleta, ... ràlid, ... cent, arborescent, fosforescent,I com que qui creix bé primer, més ralida, ... ralisme, ... ralis- florescent, eflorescent, fluorescent, La lluita dels conductors dautobusostard talla el card. ta, ... ralitzable, ... ralitzar, putrescent, antiputrescent, purpu- de TMB, a Barcelona, ha estat un delsI qui de petit en fa, de gran en vol: ... ralització, ... ralitzador, rescent, lactescent, frutescent, su- exemples de lluita obrera més comba- ...ralitzadora, ... ralitza, ... frutescent, deliqüescent, flaves- tius i interessants dels darrers anys als“Res” potser és a “Mercès” rals, ... rament, ... rameri- cent, efervescent, dehiscent, Països Catalans. Ha estat especialmentel que “A tu” potser és a “X”. cà, ... ramericana, ... rant, indehiscent, luminiscent, concupis- interessant per dos aspectes: perquè ... rar, ... rada, ... rasiàtic, cent, reviviscent, abducent. era una lluita ofensiva (és a dir, no era Res ----- Mercès ... rasiàtica, ... rat, ... rada, I si a mi em volen fer ENSEN- per defensar-se duna agressió empre- A tu ----- X ... redreta, ... reesquerra, YAR competència i competitivitat sarial, sinó per aconseguir més drets) i ... reeuropeu, ... reeuro- que “S’HO FACIN MIRAR”! perquè ha sabut connectar amb col·lec-Així “X” potser és: pea, ... ric, ... rica, ... rics, L’enfrontament i la submissió és tius combatius de la ciutat i làrea me-“Mercès” per “A tu” entre “Res”. CENT”. ... riques, ... rífug, ... rífuga, ... rifu- un preu que amb mi no arribarà. Ni tropolitana que li han donat suport des Ho sent. gador, ... rifugadora, ... rifugació, ... a peu ni de cap manera. del carrer. Però a més, des del punt de Mercès x A tu I si el “CENT” és la història del rifugacions, ... ríol, ... rípet, ... rípe- I si treballo per menjar, menjaré vista comunicatiu, ha estat molt interes-X = --------------------------------- SABER i VOLER, ta, ... risme, ... rista, ... ro, ... rosfera, per alliberar del Camp tarragoní l’a- sant perquè ha mostrat la potencialitat Res l’estiu només és el REFLEX del ... rosimètric, ... robàric, ... robàrica, bús industrial, turístic i financer. que tenim els diversos mitjans alterna- que passa a l’UNIVERS. ... roccidental, ... rolecit, ... rolecític, De la terra no és la guerra si no tius quan treballem en comú. Em refe-Per tant, simplificant. L’INFINIT, doncs, es fa ací. ... ròmer, ... romongòlic, ... romon- de l’ambi... i l’especula... reixo a les diverses edicions que vam“Es” de “Res” se’n va ¿ O potser encara paguem l’an- gòlica, ... roplasma, ... roriental, ... I on hi havia blat i col no hi pot fer del periòdic que vam anomenaramb “Ès” de “Mercès” goixa italiana convertida en pet d’a- rosfera, ... rosimètrica, ... rosoma, haver dol. “Dos dies!” i que tenia per objectiu ex-i “R” de “Res” glà que cagaven des de l’aire els ... rospermes, ... um, ... umvir, ... Deixeu que la terra faci la seva plicar els motius de la vaga dels treba-amb “R” de “Mercès”. aligots d’urpes fletxades com fades umvirs, ... umviral, ... umvirals, ... mil·lenària digestió i no li punxeu la lladors dautobusos. El vam editar con- sense jou ? umvirat, ... uple, ... upla, ... uplicar, panxa. juntament “LAccent” (jo formo part del Me_c__ x A tu ... Ou, Ou ! ... úria, ... uriació, ... uriat, ... uriada i Que nosaltres per amanir ja consell de redacció daquest periòdic),X = ------------------------------------ ¿ Amb llicència FIAT uno ? ... urió. tenim oli d’oliva i el volem fer i la “Directa” i el “Catalunya”, la revista --- ¿ Amb sis CENTS SEAT 600 ? I tres radicals... premsar malgrat el brut pet...r...oli. que teniu a les mans. Durant diversosConcloent: ¿ Amb Pirelli i Olivetti ? CENT ... cames, ... caps i ... Deixeu-nos, doncs, caminar. dies vam inundar Barcelona amb de- ¿ Qui, si no, pot canviar el rumb peus. Que així veiem passar l’ocell que senes de milers dexemplars de la revis-“X” és mec per a tu de la força per la força ? I amb el CENT al mig, tres infi- ve d’allà, té blat per endrapar i ale- ta per superar el cercle informatiu que Un periòdic fet ací de l’aixada i xos ... gria per donar. havien creat els mitjans del sistema per X = Mec x A tu l’empenta de qui ha cregut i volgut, Con ... ració, con ... rar i con ... Volem el pas tranquil per gaudir tal de criminalitzar els conductors dau- creat i viscut la lliure relació d’ajuda cèntrica. la vida al pas. Compartir amb els tobusos en lluita. Els vaguistes vanI com que l’ordre dels factors no al- col·lectiva. I amb el CENT final, més de sei- propers la pena del llunyà. Un cel aconseguir bona part dels seus objec-tera el producte: Amb el CENT davant, aprope xanta mots... net i clar i terra amb pugó que no tius. I els diversos mitjans que vam més de CENT sufixos per emprar Jacent, subjacent, adjacent, in- deixi ni un gra de panís genètica- donar-los veu hem destar contents “MEC PER A TU ÉS A TU” en els CENT + CENT + CENT + ... terjacent, accent, decent, indecent, ment modificat. dhaver contribuït a la seva lluita. Al cap que potser farem anar... condecent, recent, munificent, dis- ¿Què som ? ... Lo que sem... de poques setmanes, vam repetir lex- CENT... au, ... aura, ... aure, ... plicent, reticent, convincent, con- I em puc esvair si no em queda periència dun periòdic comú quan van Si t’ho dic amb dic, m’ofeg. àurea, ... auri, ... è, ... ella, ... ellat, ... cent, docent, innocent, contabes- ni un enciam d’ahir. Justícia laboral. empresonar en Franki de Terrassa. Ho deix amb presa, sorpresa. ellada, ... elleig, ... ellejar, ... ellenc, cent, pubescent, rubescent, I no només ací sinó glocal ... Les dues experiències ens confirmen De gust marró i gra amarg gaire- ... ellenca, ... ena, ... enar, ... enari, acescent, marcescent, glauces- la necessitat de crear mitjans propis perbé “DO CENT” “DIS CENT” “A ... enària, ... enell, ... enella, ... ener, cent, iridescent, incandescent, re- ¡S’hi val ! ... contrarestar laclaparadora propaganda oficial que no deixa passar que cap Pel·lícules missatge que pugui fer trontollar el sis- tema. I quan treballem de manera con- junta, la nostra feina obté un resultat multiplicador. Això no significa que ens haguem de fusionar tots en un únic projecte. Preci- sament, part de la nostra força prové de la nostra diversitat. És necessari el “Ca- talunya”, veu del sindicalisme llibertari català, com ho demostren els 100 nú- meros de lactual etapa. Felicitats per laniversari! També és necessari que lesquerra independentista tingui un mitjà referencial com ho és “LAccent”, i que enguany ha arribat al cinquè ani- versari. I que sectors més amplis con- flueixin a la “Directa”. O en làmbit local que floreixin experiències que seguei- xen lestela de la veterana “La Burxa”,“GOODBYE AMERICA” “ITS A FREE WORLD...” “LE FOND DE LAIR EST ROUGE” “SACCO Y VANZETTI” de Sants. Però quan una lluita esdevéSergio Oksman, 2006 Ken Loach, 2007 Chris Marker, 1977-1993 Giuliano Montaldo, 1971 unitària i referencial, comunicativamentElías Querejeta produeix aquest do- Un professional en Recursos Hu- Diari de viatge del gran documenta- A lAmèrica dels anys vint dos immi- hi hem de donar resposta. I aquesta pri-cumental que és una llarga entrevis- mans munta una empresa de col·lo- lista Chris Marker a les trinxeres de grants anarquistes italians són acu- mavera passada hem provat que el tre-ta a lactor Al Lewis, lavi de la sèrie cació laboral on els beneficis sobte- les lluites revolucionàries (Vietnam, sats falsament dhomicidi. Un clàssic ball puntual comú és una bona eina per“La família Muntser” en la qual re- nen amb lexplotació dels París, Xile...). Monumental pel·lícula basat en fets reals en què té tanta reforçar les xarxes de lluita anticapita-passa la seva etapa de militància po- treballadors immigrants. Un cru re- en què s’uneixen la poesia i el testi- força la imatge com la paraula i la listes.lítica. Imprescindible. trat de la realitat que totes coneixem. moni. defensa que fan els protagonistes.Catalunya. Setembre de 2008 33
  • 33. El tropicalisme a l’Escala EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > PUBLICACIONS i Ampúries de 1970 Miquel-Dídac Piñero les de Gil varen ésser: “Ja pensava que alguna vegada ens podem tro- bar en esdeveniments polítics i so- ntre 1970 i 1971, els can- cials com ara aquest a Rio”. Durant E tants Caetano Veloso, Jorge Mautner i Gilbert Gil (actual ministre de Cultura del Brasil pel quinze dies, es varem tornar a tractar de la mateixa manera que durant el temps del franquisme a Partido Verde) es van establir a l’Escala. l’Escala i Empúries, població de poc temps després que els seus D’aquesta manera, el moviment tradició llibertària de l’Empordà. pares havien arribat al Brasil, fugint del tropicalisme, fundat l’any 1967 En una entrevista de Xavier Pla- de l’Holocaust. pel company anarquista Hélio Oiti- nas al diari “El Punt” el diumenge Per la seva banda, Gilbert Gil cica (1937-1980), nét del conegut Publicació sobre 27 de juliol de 2008, Caetano Velo- del cantant, compositor i escriptor em va reconèixer, ja que en conei- anarquista José Oiticica, també va so explica que a Empúries gaudia Henrique George Mautner, que xia de lEscala, en el decurs del tenir un petit ressò a l’Empordà, Economia social, de converses sobre Nietzsche amb neix a Rio de Janeiro el 15 de Fòrum Global de moviments so- sota el franquisme, abans d’ésser economia ecològica el seu amic cantant Jorge Mautner. gener de 1941, fill d’un refugiat cials i ONG a Rio de Janeiro a pri- conegut a un nivell europeu més Jorge Mautner és el nom artístic jueu austríac i de mare iugoslava, mers de juny de 1992. Les parau- ampli. Dins els monogràfics que periòdica- ment publiquen conjuntament les revis- tes “Libre Pensamiento”, “Ecologista” i “La Lletra A”, ha sortit un monogràfic LA SEVA CONFECCIÓ I DISTRIBUCIÓ PASSA ALS COL·LECTIUS LLIBERTARIS DE BERGA sobre economia social, solidària i eco- lògica. En aquesta revista es mostren En marxa l’Agenda Llibertària 2009 diverses experiències en funcionament que miren de canviar aquesta societat Des del Centre d’Estudis Josep l’Ateneu Llibertari del Poble Sec i ra. Per això demanem el suport o d’un col·lectiu que ja no existeix que ens ha tocat viure i que intenten Ester Borràs i l’Ateneu Anarquista aquests darrers cinc anys des de de totes les persones militants o veieu que falten col·lectius trastocar i qüestionar la realitat dopres- Columna Terra i Llibertat de Berga l’Ateneu Llibertari d’Igualada). Du- d’arreu per tal que doncs digueu-nos-ho per mitjà sió i explotació, intentant donar respos- enguany ens hem fet càrrec del rant aquest mes es poden enviar puguem actualitzar al màxim el di- d’un correu o fent un comentari tes sense perdre de vista que aquestes projecte de l’Agenda Llibertària. textos o dibuixos a: agenda@ber- rectori (el marc territorial segura- aquí. Un cop afegida la informació generen altres preguntes. Des del Berguedà Llibertari guedallibertari.org ment l’ajustarem per tal que el di- del comentari, el borrarem. Una eina més de reflexió per pensar i també volem col·laborar. A més, una de les feines princi- rectori sigui el mínim estatista Trobareu el directori i podeu fer refundar leconomia com a base per a la Com potser ja sabeu des de fa pals és actualitzar el directori. possible sense deixar de ser útil i els comentaris a: satisfacció de les necessitats indivi- una pila d’anys es fa l’Agenda Lli- S’han actualitzat algunes dades pràctic). http://www.berguedallibertari.org/ duals i col·lectives. bertària (molts anys a càrrec de de València, Ponent o Extremadu- Si veieu una adreça incorrecta wordpress/?page_id=388 La publicació, editada per CGT, Eco- logistas en Acción i Baladre, la podeu trobar als locals daquestes organitza- Butlletí Informatiu de CGT: Treball i Migració a l’Estat espanyol cions i a distribuidores alternatives. Butlletí Informatiu número 117, lació per a estrangers. gències comunes i professionals, l’autorització inicial de residència i editat al juliol 2008, editat pel Co- -IV. El llarg camí de la classe tre- atur. treball. mitè Confederal de la CGT. Es pot balladora immigrant cap a lesta- C) Dret a les prestacions socials B) El contingent de treballadors aconseguir aqualsevol local de bilitat jurídica. bàsiques D) Dret a la salut I) Dret estrangers. CGT. a l’educació. C) Modificacions de situacions Fase 0. Situació irregular. F) Dret a l’assistència jurídica gra- anteriors. (De residents sense Sumari: 01.Drets bàsics de les persones tuïta. més a residència amb treball) - I. Introducció immigrants sense papers. G) Drets col·lectius: Llibertat sin- D) Arrelament social -II. Drets humans. A) Drets derivats de la relació la- dical, vaga. -III. Evolució històrica de la legis- boral H) Drets civils: Associació, reunió I)Arrelament laboral lació sobre estrangers a lEstat B) Dret a la percepció de presta- i manifestació. Quarta edició de la espanyol. cions socials derivades de la rela- El butlletí també es pot descarre- guia per detectar III.1 Evolució normativa des de ció laboral: Obligació de cotitzar 0.2.Vies daccés ordinàries al per- gar al web de CGT Catalunya: l’any 2000 a l’actualitat. de l’empresari, prestacions per in- mís de residència i treball. www.cgtcatalunya.cat/spip.php?a transgènics III.2 Línies definitòries de la legis- capacitats derivades de contin- A) Règim general d’obtenció de rticle2083 Greenpeace ha posat a la xarxa la quar- ta actualització de la Guía Roja y Pàgines web Verde”, que inclou els llistats d’empre- ses i marques que utilitze transgènics en el menjar que venen. Què significa aquesta guia? Llista VERDA Inclou aquells productes els fabricants dels quals han garantit a Greenpeace que no utilitzen transgènics –ni els seus derivats– en els seus ingredients o aditius. Lista VERMELLA Inclou aquells productes sobre els quals Greenpeace no pot garantir que no continguin transgènics. Us podeu descarregar la Guia actua- litzada anant al web: CESL TRAFICANTES DE SUEÑOS www.greenpeace.org/espana/reports/g http://www.ceslbcn.org/ http://www.traficantes.net/ u-a-roja-y-verde El Centre d’Estudis Sociolaborals és un centre de formació contínua per Llibreria associativa, editorial i distribuïdora per al debat entre les diferents millorar els coneixements i ampliar les oportunitats d’aprenentatge. realitats dels moviments socials.34 Catalunya. Setembre de 2008
  • 34. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > IMATGES QUE PARLEN“La primera tenció i l’esperit. Parlo dels movi- ments socials de Sants, de Gràcia, bada de la Marxa Antinuclear de Catalunya al municipi, que intenta- partit que alguns van prendre; i el “Via Crucis de la Ribera d’Ebre”, eldècada de lluita de Sabadell, de Lleida... que quan va emular la unió de lluites socials text que Redorat va escriure per alantinuclear a busquen referents anteriors reco- que quatre anys abans havia re- viacrucis que va organitzar a l’inte- rren només al que va passar en presentat la Marxa de la Llibertat. rior de l’església d’Ascó l’agost deCatalunya (1970- aquests anys (dels setanta als vui- Un espai important d’aquesta se- 1976 en record de les víctimes d’-1980)” tanta) a Barcelona i voltants. gona part és ocupat per l’entesa Hiroshima. La lluita que Xavier Garcia recor- entre el moviment social i els cien- El llibre inclou també imatgesXavier Garcia da i de la qual ens dóna mil i una tífics, els professors universitaris i d’arxiu molt interessants per enten- Jordi Martí Font dades, mil i una vivències –no obs- els periodistes que doten de teoria dre el moment en qu`es van des- tant, ell en va ser també protago- i de presència pública, fins que són envolupar les mobilitzacions. Cent! nista (represaliat!)- és la mateixa censurats, el moviment, alhora que“Aquestes minories havien estat que les dones i els homes que des el distanciament del poder polític i Josep Estivilldesautoritzades, per dretes i es- d’aquesta nebulosa que són els econòmic esdevé cada cop mésquerres, en funció de criteris ideo- moviments socials anticapitalistes important.lògics consensuats pel mite del portem a terme ara mateix, lluny El tercer capítol (‘Testimonis, Cent noms i cent imatges dels darrerscreixement, com a “contraris al pro- de la tutela de partits, sindicats je- presències i fidelitats’ o ‘Breu dic- cent catalunyes -llistats sense capgrés”. A patir d’aquell moment, un ràrquics i qualsevol altre tipus d’or- cionari de resistents’) inclou breus ordre en particular.cop articulada l’arquitectura políti- ganització que sigui fàcil de com- ressenyes biogràfiques de les per- 01. Joe Hill, músic i revolucionari nord- prar. sones més destacades de tot el americà. El llibre està estructurat en tres moviment antinuclear amb un inte- 02. CENU (Comitè de lEscola Nova Uni- parts i 12 annexos. La primera part rès especial i lògic pels periodistes ficada): una experiència revolucionària (‘El context general d’una imposi- que com ell van posar-se al costat en lensenyament. ció’) ens narra l’astorament d’una del poble en una lluita tan trans- 03. Ken Loach, la repressió i la lluita: societat rural davant d’unes cen- cendental com aquesta i que “És un món lliure”, “El vent que agita la trals nuclears que se’ls van anun- només es va perdre en part. Són cibada”, “La toma”, “Agenda Oculta”... ciar com una fàbrica de xocolata molts noms entre els quals en vull 04. Copyleft: democratitzar laccés a la que farien al terme municipal, els destacar dos: Joan Carranza, al- cultura. primers opositors i les trifulques di- calde antinuclear d’Ascó mort a l’e- ‘Solidaridad 05. Durruti: el mite anarquista. 06. M. Eisenstein, la revolució amb ma- verses que el poder econòmic de les elèctriques estén per unes te- xili de Santa Coloma de Farners; i Miquel Redorat, capellà d’Ascó i Obrera y el júscules: “El cuïrassat Potemkin”, “La rres pobres de solemnitat per com- membre de la Defensa Popular del periodismo de vaga”, “Octubre”, “¡Que viva México!”. prar voluntats i assegurar-se a par- municipi, incansable activista anti- raiz ácrata” 07. Objecció fiscal: zero euros a lexèr- tida. Resulta interessant de llegir el nuclear, difamat pels esbirros de cit.co-jurídica institucional, els oposi- subcapítol dedicat a les relacions Fecsa que no van estalviar-se acu- FRANCISCO MADRID 08. Laurent Cantet, cineasta que mostrators minoritaris passarien a ser del moviment amb els partits i com sar-lo de tot els mal haguts i per Ediciones Solidaridad Obrera les patologies del nou capitalisme: “Re-sospitosos de la democràcia, per aquests (estic parlant dels suposa- haver perquè es va enfrontar du- cursos Humans”, "Lemploi du temps".pretendre’n vulnerar les seves dament d’esquerres, PSOE i rant deu anys seguits sense pausa Linvestigador Paco Madrid, a tra- 09. John Sayles, cineasta anarquistalleis”. PSUC) acaben apostant per la mo- a una de les bèsties més actives vés daquest llibre fa un esbós del nord-americà. Aquest fragment podria servir bilització sense massa convenci- de la plaga capitalista: l’energètica. que podrien ser les línies mestres 10. Jaume Perich: dibuixant i molt més.per entendre l’esperit de la història ment; o la part en què l’autor ens L’apartat dels annexos represen- dun estudi sobre el moviment 11. Prosper Olivier Lissagaray, cronistaque explica “La primera dècada de informa dels noms que van fer pos- ta, també, un motiu de joia per als obrer espanyol de tendència anar- de la Revolució de 1871.lluita "La primera dècada de lluita sible la nuclearització del territori i qui fa temps que volíem llegir de quista i del mateix moviment anar- 12. Ràdios lliures, contrainformació aantinuclear a Catalunya (1970- l’espoli de l’aigua entre els quals no primera mà manifestos, textos i quista, prenent com a fil conductor les ones: Ràdio Pica, Ràdio Paca, Ràdio1980)", del periodista i lluitador an- podem oblidar ni obviar els del opinions del moment expressades al propi diari obrer, la germana del Klara, Contrabando, Ràdio Bronka.tinuclear Xavier Garcia, obra guan- banquer March, Pere Duran Farell, en veu alta sobre el conflicte en “Catalunya”, “Solidaridad Obrera”, 13. Francesc Ferrer i Guàrdia: llibertat iyadora del Premi Jaume Ardèvol Ferrer i Salat o el mateix Jordi qüestió. S’hi inclouen molt diversos però també a tot el conglomerat educació.dels Jocs Florals de Torroja del Pujol, bones persones i respecta- textos però jo en destacaria dos: cultural que lanarquisme va des- 14. Jean Vigo, un deu en rebel·lió anar-Priorat. L’acabo de llegir i tinc la im- bles entre les bones persones i les d’una banda el text “1 any de lluita plegar llavors i continua desplegant quista: “A propòsit de Niça”, “Zero enpressió que, un cop més, el Xavier respectables. contra les centrals nuclears a les en lactualitat. Aquest llibre inclou conducta”, “L’Atalante”.ha escrit un llibre que no arribarà La segona part acabarà el 1980, comarques de l’Ebre” que va re- des dels inicis de la premsa obrera 15. Patxi Pérez, pioner insubmís.als que jo crec que són els seus concretament el 18 de gener de dactar el mateix Xavier Garcia el vuitcentista fins a 1939. 16. Marcel·lí Massana: un mite de lalectors potencials. Potencials per- 1980, amb l’arribada del primer ca- 1975 i que llegit ara aclarirà a qui La història del “Catalunya” de querrilla anarquista.què en els seus escrits hi des- rregament d’urani a Ascó, enmig encara no ho tingui clar què va moment només es pot llegir en el 17. Noam Chomsky: lingüista i pensa-criuen el mateix, perquè en els de la celebració de Sant Antoni a la passar en aquesta lluita i quines llibre “Anarquisme i catalanisme” dor llibertari.seus textos coincideixen en la in- localitat. És el mateix any de l’arri- postures hi havia, inclòs el difícil de Jordi Sabater, a Edicions 62. 18. Contrainformatius: “Diagonal”, “Di- recta”, “L’Avanç”, Contrabanda... Revistes 21. Felip Cortiella, dramaturg llibertari 22. Ramon Barnils, el referent: director de la “Soli” i el “Catalunya” als setanta. 23. Joan Salvat-Papasseit, el poeta, avantguardista i rebel. 24. Colectivo la Plataforma, perquè la Història encara no s’ha acabat. 25. Joaquim Jordà, una mirada lliure i alliberadora: “Mones com la Becky”, “De nens”, “Vint anys no són res”. 26. El ratolí Maus, la memòria de l’ho- rror dels camps d’extermini nazis. 27. Francesco Rosi, director del com- promís polític: “Salvatore Giuliano”, “El cas Mattei”, “Cadàvers excel·lents”, “Les mans sobre la ciutat”. 28. Joan Peiró, sindicalista i director del “Catalunya” durant la Guerra Civil. 29. Josep Renau, fotomuntador delNOTICIA CONFEDERAL LE CHAT NOIR LA BICICLETA DIGUEM-HO! compromís i la cultura.Revista trimestral de la CGT del Pais Butlletí de la CNT 66 (Perpinyà), hlm Revista dels moviments socials i de Publicció mensual de l’Agasalla, 30. Mujeres Libres, pioneres de l’allibe-Valencià, actualitat sindical i social, Saint Mathieu cour F, rue des Rois l’independentisme de Tarragona i el Joves de la Catalunya del Nord. In- rament feminista.Av. del Cid 154, 46014 València, de Majorque, BP 90256 Perpinyà Camp. Es reparteix en mà a la ciutat formació d’activitats diverses. I podríem seguir fins als cent...www.cgtpv.org cedex 66002, www.cnt-f.org/cnt.66/ de Tarragona. http://agasalla.blogspot.com/Catalunya. Setembre de 2008 35
  • 35. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA DÍDAC SALAU, FOTÒGRAF DEL COL·LECTIU "CATALUNYA"Estimar un ideal és com > LES PARAULES SÓN PUNYS Crisiconstruir un món millor Jordi Martí Font Qui mana té paraules per a tot. I de la anormalitat que representa que la des-"Ens projectem cada cop més cap enfora en solitud i cap endins en companyia" trucció de l’hàbitat humà al planeta vagi a tota màquina, que qui treballa sigui explotat tant com poden i que la distància entre allò que tenen uns i allò > LA FRASE... que desitgen altres sigui cada cop més gran no en diuen res, perquè la norma- litat no té nom. Ara bé, si alguna peça, per petita o gran que sigui, perd la compostura i deixa de fer el paper que li havien assignat, aleshores, crisi. I la crisi serveix per a tot: per destrossar encara més el món que és de totes i tots, per explotar una miqueta més els qui vivim del nostre treball i per espré- mer més encara els pobres a mans dels rics. Per cert, als pobres ja ens buscaran motius clars i contundents per a la “crisi”. No veieu aquesta colla de gent “La foto que valoro que vénen a atracar-nos des de l’altre més és la que encara costat de l’Estret de Gibraltar? no he fet, les que em Aquests que tenen el mateix color de queden per fer i les pell que nosaltres i alguns més osc però parlen llengües estranyes? que mai no he fet” Doncs aquests són els culpables... de la crisi. Aprenguem a odiar-los de la “Trobo que els mitjans contrainformatius únicament es dediquen a donar la volta a les notícies dels grans mitjans però en copien la forma”. mateixa manera que estimem els nos- tres botxins! Text: Xavier Roijals. mon del treball ni únicament refe- Si es vol arribar a la societat per cap endins en companyia. Quan Diran crisi i ens abaixaran el sou que Foto gran: Dídac Salau; foto petita: Michelle Lòpez. rents a la desigualtats socials sinó aportar un missatge alternatiu a lo- allò natural seria projectar-se cap a ens serveix per viure. Diran crisi i ens també sobre el propi mitjà amb el ficial jo escolliria també desmarcar- endins en solitud i cap a fora en robaran més hores de vida. Diran crisi i que tractava aquell tema: la foto- se daquells mètodes inventats als companyia. ens fotran al carrer amb una patada alEn aquest número del "Catalunya" grafia. departaments de màrqueting rela- -Quina és la foto que valores cul i pobre de tu que et queixis, que hientrevistem Dídac Salau, possible- No em cal pensar massa per tro- tius a com arribar amb una idea el més? ha crisi. Duran crisi i enviaran lesment el company que porta més bar el record més sensible da- més ràpidament possible al cervell -La que encara no he fet, les que seves fàbriques a Polònia o al Marroc.temps col·laborant amb el col·lectiu quells primers temps al "Catalu- de lespectador perquè aquest són em queden per fer i les que mai no Diran crisi i ens prendran la cera de lesque fa aquesta revista. Fotògraf de nya". Va ser a Beziers, a lEstat els que van minvant les facultats he fet, ni faré. Aquestes són les que orelles. I com babaus direm que sí, queformació i vocacional, moltes de les francès. A una reunió dexiliats, intel·lectuals de la societat. Jo pre- recordo. Totes les altres les he do- hi ha crisi. I mirarem cap a baix i odia-fotografies que han documentat al sota un arbre que havien plantat fereixo utilitzar missatges ambigus, blidar. rem qui hi vegem. I odiarem els culpa-llarg dels anys les nostres lluites i feia 60 anys uns antics militants de potser contradictoris, sí; però inter- -Durant tot aquest temps has fo- bles... de la crisi.han estat publicades a la nostra la CNT, la Sara i en Guillen. Allà pretables. tografiat tota mena de mobilitza-premsa són seves. Té publicats dosllibres, "Sindicalisme amb A" (editat vaig trobar una gent que lluny de la seva terra mantenia un amor per la El "Catalunya" ara està més obert al terreny social, penso que cions i conflictes laborals. Quin destacaries més, de quin ten re- Gep Boterut,per la CGT de Catalunya lany solidaritat fora del comú, una gent aquella primera època que vaig cordes més? saber qui mana2000) un llibre que fa un extens "re- que es va fer gran amb la utopia i la viure estava més dedicat als afers -Particularitzar un conflicte emcorregut fotogràfic per una organit- utopia es va fer gran amb ells, uns sindicals i del treball. Suposo que semblaria injust. Magrada docu- Sense comentaris afegits ni interpreta-zació anarcosindicalista" (tal com homes i dones que després dha- és per això i pel que mha semblat mentar de manera particular aque- cions innecessàries, el diàleg entrediu a la primera pàgina) dels con- ver passat una guerra entenien veure que en aquests darrers lles situacions en què els homes i Gep Boterut i Alícia a A través del mi-flictes on va participar la CGT de que estimar un ideal es la manera temps el "Catalunya" té més ac- les dones lluiten per millorar les rall, continua desprenent la total sen-Catalunya a la segona meitat dels de anar construint un món millor ceptació a nivell de joves, col·lec- seves condicions i amb això les de sació de veritat que les paraules delsnoranta; i "Cuatro años son nada" però sobretot danar-se construint tius i moviments socials i menys en la resta de la societat. La solidaritat personatges de Lewis Carol (1832-(autoedició, 2007), un llibre en clau a ells mateixos; com a homes i com el terreny sindical, quan aquests memociona i mentendreix. La soli- 1898) desprenien ja quan l’escriptorlírica i poètica que parteix del quart a dones. Daquells que vaig anar a dos sectors haurien de ser vasos daritat és per mi com lamor, de les els les va posar a la boca:aniversari de la invasió de lIraq. veure i amb els que vaig poder comunicants. coses més boniques que es poden “-Quan jo uso una paraula -féu Gep compartir una estona ja en queden Pel que fa a les altres diferències donar i rebre. Boterut, en un to més aviat desconsi--Com i quan vas entrar a formar pocs, shan anat morint com dal- de funcionament, doncs les han Pensant en això i per reviure un derat- vol dir el que jo decideixo quepart del Col·lectiu Catalunya? tres que encara no els tocava. marcat els pocs homes que contro- moment concret recordo un fet que digui..., ni més ni menys.-És difícil de dir, primer per la meva -Però les teves col·laboracions len la cadència de lestat de les em va emocionar força: havia estat -La qüestió és -féu Alícia- si es pot fermala memòria i després perquè han continuat fins el present. coses, no tespantis: em refereixo fent un seguiment dels treballadors que les paraules signifiquin tantesmai va haver una data oficial den- Com valores el Col·lectiu Cata- al fet que ara els consells de redac- de Renfe en lluita per les seves coses diferents.trada al col·lectiu. Es més, no sé si lunya dara mateix? Quines dife- ció es fan via correu electrònic, so- condicions i per les dun ferrocarril -La qüestió és -féu Gep Boterut- quimai hi ha hagut una entrada oficial. rències hi trobes amb el passat? vint les entrevistes, també, dispo- públic en retrocés davant la inver- mana..., -amb això n’hi ha prou”. Si et refereixes a les primeres -Les meves col·laboracions conti- sem daquelles avantatges teòrics sió de lestat al tren dalta velocitat, La traducció catalana d’Amadeucol·laboracions amb el "Catalu- nuen encara que shan modificat i dallò que no sabem fer servir quan em van convidar a fer un Viana reflecteix amb tota la perfecciónya", penso que van ser cap a lany reduït. En els últims anys he tingut (parlo per mi). Aquests nous mit- passi de diapositives en un con- la rapidesa de la llengua parlada, i al-96 arran duna vaga de treballadors la possibilitat dencarregar-me dal- jans aporten rapidesa, immediate- grés de ferroviaris. (Sempre que hora dota Gep Boterut de tota ladel metro de Barcelona. gunes portades daquesta publica- sa i comoditat, és innegable però faig fotografies em sento en deute intel·ligència que l’home en forma d’ou-Què destacaries daquells pri- ció (del "Catalunya") i en aquestes ens fan parar a pensar?, i ja no amb els fotografiats i amb el temps, –o l’ou que és un home- (o l’home-ou)mers temps? portades he intentat exposar para- parlo del col·lectiu parlo a nivell so- trobo que han estat generosos per té.-Tractant i retratant aquells que de- doxalment els temes centrals que cial. regalar-me una part de si matei- Ell és allò que ens diu que és i en elfensen els seus llocs de treball, les el col·lectiu havia escollit.Trobo que Absorbits per un món telemàtic xos). cas de les altres paraules, saber quiseves condicions de vida i els que els mitjans contrainformatius única- cada vegada més virtual penso En acabar el passi van aplaudir i mana ens donarà qui les dota del sig-lluiten per un món més just, he ment es dediquen a donar la volta que anem perdent orígens i també van aplaudir-se. Això em va emo- nificat del moment. Tan simple i com-apres moltes coses i coses no a les notícies dels grans mitjans identitats, ens projectem cada ve- cionar crec que vaig deixar caure plicat com això.només relatives als conflictes en el però en copien la forma. gada més cap enfora en solitud i alguna llagrimeta... i tot.