Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Setembre 2008 • número 100 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat  ...
Editorial                                                         EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA  ...
REPORTATGE                                                                                                                ...
REPORTATGE        > ve de la pàgina 3dica Guillamon que afegeix que, en        res, “perquè fan el mateix tipus de       o...
REPORTATGE                      ‘Catalunya’, una experiència                              periodística            Ferran A...
REPORTATGE                                           Qui és qui -si u no és ningú-         > ve de la pàgina 5col·laborado...
REPORTATGE                   ‘Catalunya’:                                                                                 ...
REPORTATGECent?: no nhiha prou!                                                   Cent números fotentQ    Laia Alsina Garr...
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Catalunya 100
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Catalunya 100

543

Published on

nUMERO 100

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
543
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Catalunya 100"

  1. 1. Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Setembre 2008 • número 100 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat “Quan jo uso una paraula vol dir exactament el que jo decideixo que digui -ni més ni menys.” “La qüestió és qui mana -amb això n’hi ha prou.” Muntatge: Patrícia Carles
  2. 2. Editorial EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Al ‘Catalunya’ li Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgtcatalunya.cat Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS queden quatre dies... • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona a uns mesos, en un bar del fensa de la ideologia anarquista, en Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS COMARCALS F Raval de Barcelona freqüen- tat per activistes del movi- ment llibertari, un destacat militant realitat duna particular visió da- questa, una mena d’anarcogarru- lisme’, per definir-lo duna forma Anoia de la CGT amb responsabilitats or- mínimament comprensible. Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 gàniques en una federació local del Siguem clars, estem en un camí cgtanoia@yahoo.es sindicat, deixava anar aquesta de no tornada, la CGT només té Baix Camp/Priorat frase en una conversa amb altres sentit si aconsegueix ser una eina Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus companys llibertaris que sinteres- oberta a les realitats socials, una baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 saven per la revista de la CGT de eina util per canviar aquesta socie- Baix Llobregat Catalunya: "al “Catalunya” li que- tat que ens ha tocat viure. La dinà- Cra. Esplugues, 46 den quatre dies..." mica quotidina de manteniment del 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 Treure cada mes de forma total- ‘xiringuito’ particular que alguns ment voluntarista i voluntària el practiquen en aquesta casa no C/ Comerç, 5. 08840 Viladecans "Catalunya", publicació de la CGT porta a enlloc. cgt.viladcans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 de Catalunya que en aquesta Des del Col·lectiu Catalunya se- Baix Penedès època actual arriba aquest mes de guirem, mentre la majoria del sindi- Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell setembre de 2008 al número 100, cat així ho consideri oportú amb el Tel. i fax 977 66 09 32 considerem que és tot un èxit, en el seu suport, intentant renovar el cgt.baix.penedes@gmail.com Barcelonès Nord context actual. pensament llibertari, intentant con- Alfons XII, 109. 08912 Badalona Aconseguir que cada mes una solidar espais de comunicació al- cgt_bn@yahoo.es publicació llibertària i anarcosindi- ternativa, intentant donar a conèi- Tel. i fax 93 383 18 03 Garraf-Penedès calista arribi als afiliats i afiliades cilitar la comunicació i la col·labora- vells, o simplement ens ignoren, ig- xer la CGT, per aconseguir Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú del sindicat i a col·lectius, associa- ció amb altres projectes comunica- noren la revista del seu propi sindi- transformar la societat. cgtvng@cgtcatalunya.cat cions, moviments socials i bibliote- tius i moviments socials, a analitzar cat. És lactitud daquells que enlloc Dediquem aquests 100 números Tel. i fax 93 893 42 61 Maresme ques de tota Catalunya, suposa un i reflexionar sobre la realitat que de construir una organització per a a totes aquelles persones que Plaça Cuba, 18, 2n important repte per a les persones ens envolta, en el marc dun movi- la transformació social, es dedi- duna forma o altra han col·laborat 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.es que en el marc del Col·lectiu Cata- ment llibertari inserit plenament en quen a construir el seu propi ‘xirin- amb nosaltres i ens han ajudat a Tel. i fax 93 790 90 34 Vallès Oriental lunya donem forma a aquesta pu- la realitat social. guito’, sota la falsa aparença de de- tirar endavant dia a dia. Agurrej Francesc Macià, 51 blicació, que vol ser i és una eina Sempre hem estat oberts a la 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com per a la informació alternativa i per crítica constructiva i a les opinions Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 a la transformació social. de federacions, sindicats i afiliats o FEDERACIONS INTERCOMARCALS Som conscients de les dificultats afiliades. No tenim el patrimoni en que comporta avui en dia confec- exclusiva de res ni ens creiem en Girona cionar i difondre, en paper i a inter- possessió de la perfecció i de la ve- Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a net, una publicació i un projecte co- ritat absolutes. Des del primer dia, 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 municatiu daquest tipus, que hem intentat obrir la publicació a Ponent també inclou el web de la CGT de totes les realitats existents a dins Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Catalunya, per això, comentaris del sindicat, a tots els ens confede- Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 com lanteriorment esmentat, provi- rals, a tothom que vulgués col·labo- Camp de Tarragona nents de linterior del sindicat, ens rar-hi duna forma o altra. Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona dolen profundament. Tenim molt Malauradament, determinats cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 clar des del primer dia que estem sectors del sindicat, minoritaris realitzant una publicació per a tota però actius, ens han tancat totes FEDERACIONS LOCALS la CGT i en benefici de tota la CGT, les portes, han optat per carregar- Barcelona i ho remarcarem les vegades que se el projecte actual del “Catalu- Via Laietana, 18, 9è faci falta, una publicació que contri- nya”, shan negat a escriure-hi, han 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org bueixi a consolidar lorganització, a portat i segueixen portant a terme Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Manresa difondre les seves propostes, a fa- una tasca de boicot a diferents ni- Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimecres 20 d’agost Rubí Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia del 2008. Colom, 3-5. 08191 Rubí - Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. flcgt_rubi@hotmail.com.Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: CEAS-Sàhara, Amadeu Casellas, Blanca Rivas, Josep Manel “Jo sóc fill de família molt humil, Sabadell Busqueta, David Fernández, Laia Alsina, Josep Maria Yago, Octavio Alberola, Plataforma per la tan humil que d’una cortina vella Unió, 59. 08201 Sabadell Llengua, Miquel-Dídac Piñero, Joan-Tomàs Sabaté, Ricard Vilaregut, Laia Altarriba, Elsud.org, Jaume una samarreta en feren. cgtsabadell@hotmail.com. Tel./fax 93 745 01 97 Fortuño, Mariona Parra, Bruno Baltueña, Vicent Martínez, Noam Chomsky, Tanquem les Nuclears, Som Terrassa lo que Sembrem, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Ariadna Nieto, Dídac Salau Vermella. D’ençà d’aquesta Ramon Llull, 130-136 i Michelle López. Il·lustracions: Manolito Rastamán (pòster), Patrícia Carles (potada). Tirada: samarreta no he pogut caminar ja 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, per la dreta.” Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcata- Castellar del Vallès lunya.cat “La samarreta”, d’Ovidi Montllor Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. cgt.castellar-v@terra.es Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" Tel. i fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Setembre de 2008
  3. 3. REPORTATGE L’espai contrainformatiu Arribar al número cent del ‘Catalunya’ català cada cop és més corrobora la màxima que diu que sense extens, crític i arriba a esforç col·lectiu cap canvi no és possible més gentDE LA CONTRAINFORMACIÓ AL PERIODISME CIUTADÀ Algunes alternatives 100 motius dalegria i a la crisi dels mitjans de esperança Bruno Valtueña Sánchez, comunicació tradicionals secretari general de la CGT de Catalunya Vicent Martínez A quest mes de setembre de 2008 apareix un nou exemplar del “Catalunya”, és el número 100. Que lòrgan dexpressió de laL a informació alternativa, la CGT de Catalunya continuï arri- informació crítica, la con- bant cada mes a les nostres mans trainformació, els mitjans ha de ser motiu de satisfacció per alliures, els mitjans comunitaris o el tots els qui estem en la Confedera-periodisme ciutadà són alguns dels ció. Sense lesforç i treball delnoms que rep aquell tipus de perio- Col·lectiu Catalunya i dels quidisme o mitjans de comunicació col·laboren amb les seves aporta-que parteixen de la iniciativa priva- cions no podríem celebrar aquestda ni de la institucional sinó de la número 100. Des daquestes línies,societat civil, els moviments so- vull expressar el meu més sincercials i dels ciutadans que creen pla- agraïment a lesforç de tots els quitaformes per exercir el seu dret a la fan realitat que la publicació surtillibertat d’expressió. Un dels fac- al carrer i arribi a les nostres mans.tors de naixement d’aquests mit- No és exagerat dir que el “Cata-jans està en la fallida dels mitjans lunya” representa un oasi llibertaride comunicació convencionals a en el desert mediàtic en què shal’hora de representar determinades convertit el periodisme que la clas-realitats que queden excloses en els se dominant que dissenya en elseus espais. món actual. De les seves aigües El que els caracteritza és la vo- transparents ens arriba la informa-luntat d’innovar en la gestió dels ció de lluites i conflictes que elsmitjans en els temes abordats i en treballadors i treballadores realit-el tractament informatiu que es fa zem, ens arriba la veu rebel que de-d’aquests. La majoria intenten un com a públic però no institucio- dica que “funcionem per assem- comunicació col·lectives, comuni- nuncia les injustícies (de gènere,tipus de gestió més horitzontal, al- nal”, indica Guillamon. “Els con- blea, i tot i que hi ha responsabili- tàries, on la ciutadania no siga immigració, conflictes bèl·lics,..),tres volen tenir una agenda de tinguts són secundaris; el que tats, aquestes van rotant, perquè només audiència o consumidors es fa eco de les reflexions que lliu-temes propis que desenvolupar a compta és qui els aporta i com. En ningú és imprescindible però tots passius, sinó que puga intervenir rement els col·laboradors hi apor-part del que dictaminen els mitjans cas contrari, sestaria reproduint som necessaris”. en la propietat, la gestió i la creació ten.de comunicació hegemònics o són una mena de negatiu dels mitjans de mitjans propis”, indiquen al seu A més, és una eina útil per a laportaveus d’una associació o esde- convencionals”, conclou. Per ell el Ones lliures web. informació interna de la Confede-venen un espai on acollir diferents fomamental és qui gestiona el teu La legislació catalana reconeix ració i per a la projecció externa desensibilitats polítiques, socials o mitjà i de qui depens “si depens de El moviment de les ràdios lliures lexistència de mitjans sense afany la CGT a la societat de Catalunya.culturals. Un altre fet que els grups empresarials, informaràs da- va nàixer durant els anys 80 i ara de lucre (art. 70 de la llei 22/2005) Aprofito aquesta ocasió per auneix, a part d’una voluntat crítica llò que els interessa, si depens de la està consolidat arreu de l’Estat i ja i que se n’ha de reservar una quota animar tots i totes a divulgar aques-amb el sistema polític i econòmic i gent i ella sapropia del teu canal, n’hi ha de molt veteranes com en l’espai radioelèctric, “però no es ta eina dinformació que tenim, allàdel sistema mediàtic establert, és ella mateixa informarà del que vul- Ràdio Contrabanda a Barcelona o desenvolupa amb un reglament, on estiguem les afiliades i afiliatsque són entitats sense afany de gui”, assenyala. Tot i això, també Ràdio Klara a València. A Catalu- cosa que fa que ens facin un expe- de la CGT, en els centres de treball,lucre: siguen cooperatives, asso- indica que els continguts seran per nya, l’Assemblea per la Comuni- dient de tancament perquè no es en el carrer, en el barri, daquestaciacions o ONG. força diferents als dels mitjans cació Social, lluita per reconeixe- pot emetre sense llicència amb manera les nostres idees anarcosin- Per a Víctor Guillamon, de l’As- convencionals, “ja que si dónes a la ment dels mitjans d’informació multes entre 60.000 i 1.000.000 dicalistes i lesforç dels qui fan rea-semblea de la Comunicació Social gent laccés a la programació i a la comunitaris i critiquen que l’actual d’euros”, indica Guillamon. Per litat el “Catalunya” arribaran a lade Catalunya (ACS), un mitjà ciu- producció, no en sortirà una línia, sistema mediàtic ja que aquest tant, hi hauria d’haver una reserva societat. Daquesta manera, el “Ca-tadà es defineix per una qüestió de sinó moltes, i això és el que prete- “només deixa espai per a mitjans d’espai radioelèctric per a entitats talunya” es consolidarà encara mésgestió i daccés. “Entenem que en nem”. Afegeix que el fet que no hi públics, controlats pels partits polí- sense afany de lucre; “però, com com un mitjà dexpressió que es faels mitjans lliures la població té hagi afany de lucre és important, tics, o mitjans privats comercials, que cap reglament específic estipu- escoltar en la societat catalana.accés a la programació, a la gestió i “però tampoc en té la Fundació La controlats per uns pocs grups em- la com es reparteixen les freqüèn- Per finalitzar, només em quedaa la producció”. L’ACS defineix el Caixa i no ens sentim al mateix ca- presarials”, afirmen al seu web. Per cies, no ens les poden atribuir”, in- felicitar i donar lenhorabona alsmodel de tercer sector (ni píblic- laix”. Des de “Diagonal Periódi- això ells volen assolir un nou marc qui utilitzen la paraula escrita i faninstitucional, ni privat-comercial) co”, José David Carracedo, ens in- que deixi espai “per a formes de continua a la pàgina 4 > camí en caminar.Catalunya. Setembre de 2008 3
  4. 4. REPORTATGE > ve de la pàgina 3dica Guillamon que afegeix que, en res, “perquè fan el mateix tipus de o bé només es financen per les quo- amb la barrera de la informació al- serveix per finançar Pluràlia TV peraquest sentit, la limitació és de vo- periodisme propagandístic però tes dels socis o les diferents activi- ternativa i aconseguir arribar a un fer material lliure de drets amb con-luntat política. d’un altre bàndol”, conclou Fernán- tats (festes, concerts o venda de sa- públic ampli a partir de la seriositat tinguts socials. A l’octubre, tenim Des de Ràdio Contrabanda, criti- dez. marretes, etc.) que realitzen. Un de continguts, d’una proposta de previst presentar una eina informà-quen la Llei de l’Audiovisual d’àm- tema complex perquè per una disseny trencadora, i de cura en la tica, una plataforma tecnològica debit estatal que no contempla l’exis- Professionalització o banda sempre existeix el temor que part gràfica”, indica José David Ca- tv per internet multimèdia que seràtència de les ràdios i televisions voluntariat la publicitat o les subvencions con- rracedo, membre de “Diagonal”, de vídeos a la carta i que podrà serlliures o comunitàries i sense afany dicionen la línia editorial, per això editat a Madrid. gestionada de manera autònomade lucre. Actualment, ja tenen nor- Aquest és un debat sense cloure en s’opta per l’economia social i les “Utilitzen llicència Creative per entitats socials… per tal quematives per a aquest tipus de ràdios el qual hi juguen a favor i en contra botigues alternatives. En aquest Commons. Això facilita la repro- sigui un espai de producció audio-diferents països europeus o els diferents consideracions: la profes- sentit, molts opten per permetre la ducció de continguts. Apostem pel visual alternativa. Hem detectatEUA, que reconeixen obertament sionalització garanteix l’estabilitat publicitat però selectivament: ni de paper, però també pengem tots els problemes de formació i de defi-els mitjans comunitaris. “Amb l’a- del producte i dels continguts, però multinacionals ni dexplotadors, ni nostres continguts gratuïtament a la cients eines tecnològiques. Queparició de la televisió digital terres- el voluntarisme qualla millor amb de gent que vulgui condicionar la xarxa coincidint amb la sortida a la Pluràlia serveixi de plataforma detre, les possibilitats de més canals els principis més alternatius i de línia editorial. “Nosaltres defensem venda del periòdic. A Madrid tenim materials audiovisuals alternatius”.se les han repartit les emissores co- connexió amb els ciutadans. Els que la publicitat sigui només dem- distribució a quioscos de premsa,mercials, els grans monopolis, i les principals problemes d’aquests mit- preses del tercer sector (sense afany però resulta bastant costós. Es Definicions obertestelevisions públiques, però no hi ha jans són els daltabaixos participa- de lucre). Evidentment, si jo visc de menja el 50% del preu de venda.pogut participar els mitjans més tius que molts cops depenen de la la publictitat de Repsol, mestic li- Les xarxes alternatives (locals sin- Des de Rebelión.org considerenpropers als ciutadans i sense afany voluntat de la gent i del seu temps mitant en el que informaré daques- dicals, cases okupades, centres so- que no hi ha un terme o una defini-de lucre, afirma Àngel Fernández, lliure. Per això, alguns mitjans com ta empresa”, diu Guillamon de cials, asociacions de veïns) són més ció tancada, ells treballen per oferirmembre de Ràdio Contrabanda. “Diagonal” s’ha plantejat la profes- l’ACS. rendibles però els quioscos són una informació diferent als mitjans con- “Preferim parlar de mitjans po- sionalització, que pot generar difi- Amb tot, per als qui opten per no aposta política, ser accessibles al vencionals i amb altres prioritats. Ipulars, mitjans de la gent en contra- cultats econòmiques derivades dels tenir publicitat, les activitats per gran públic. On no podem garantir això comença amb la selecció queposició als que fan partits i empre- costos de manteniment o els paga- mantenir els mitjans tampoc no són una publicitat sostinguda, no té sen- es fa de les notícies. I en sistema deses. Rebutgem adjectius com ments a professionals. “En el «Dia- suficients. En aquest cas, les subs- tit la distribució en quioscos. Per gestió del mitjà. “Ens definim comalternatiu o contrainformació per- gonal» existeix un nucli dur d’on- cripicions o quotes també són vies ara, només la tenim a Madrid, enca- una mitjà d’esquerres i de pensa-què té unes connotacions marginals ze persones a dedicació plena la alternatives, però limitades, per ga- ra que estem estudiant Aragó i Can- ment dissident amb el neoliberalis-i molt marcades ideològicament”, disponibilitat de les quals permet rantir la continuïtat del mitjà, tot i tàbria on ja existeixen versions del me que donem cabuda als diferentsindica Nel·lo Martínez, membre de garantir tasques mínimes de funcio- que res impedeix una combinació “Diagonal””. moviments socials. Treballem ambPluràlia TV, una de les televisions nament (distribució, publicitat, de totes les formes. Així, mentre “En el nostre cas, el problema una agenda de temes diferenciada”ciutadanes que funciona al País Va- subscripcions, promoció, maqueta- que a “Diagonal” es financien a és de falta de cobertura, a més que Rebelion és una pàgina weblencià. Tot i això considera que és ció...). Amb un nivell menor de partir dels 3.700 subscriptors i la ens cal afinar el lenguatge amb què d’esquerres creada fa 12 anys a par-evident que “fem una informació compromís temporal trobem uns publicitat (limitada), a Contrabanda arribem a la gent”, afirma Víctor. tir de la militància de diverses per-diferent a la convencional i crítica. vint persones més”, indica José no es paga ningú, tothom és volun- sones vinculades al periodisme aEns fiquem als assumptes que els David Carracedo. Que hi haja pro- tari. “En el nostre cas és un principi Participació.....? partir de la plataforma d’internet:grans mitjans no toquen, tractem fessionals garanteix la qualitat i la d’autogestió radical, en altres perí- “mantenir aquest web és un treballtemes propers a la gent i als seus continuïtat del producte, però els odes s’acceptaven subvencions, “Hem treballat publicant ‘separa- assequible per a un grup de 20 per-problemes”. Fernàndez opina que voluntaris garanteixen un contacte però ara no. No volem dependre de tes’ que han elaborat altres movi- sones i en el qual el finançament es“la contrainformació comet el ma- directe amb la societat civil i la seva ningú, ens financem a partir de les ments socials i estem treballant en resol a partir d’un baix cost del pro-teix pecat d’allò que critica- i afe- participació directa forma part del quotes dels socis i també per con- la viabilitat dels fòrums i d’altres ducte”.geix- el que cal és informació críti- dret de tota persona a expressar la certs, samarretes i altres activitats”, eines del web i de cara a l’any vi- Les seves possibilitats d’expan-ca i objectiva al marge de bàndols. seva opinió en els mitjans de comu- afirma Fernández. nent volem explorar com integrar el sió es medeixen a partir de la col·la-El concepte de contrainformació nicació. potencial d’aquest “accionariat po- boració amb mitjans convencionalspot arribar a ser fins i tot contrapro- Com arribar al gran pular” que són els subscriptors, en i alternatius.duent perquè es concep com un Finançament públic? les apostes i decisions d’aquest pro- “Rebem crítiques que diuen quecamp de batalla on cadascú salva jecte de comunicació”, afirma Ca- fem un format massa intel·lectualels seus”. Per al membre de Contra- El finançament també és un dels “Diagonal” vol representar la reali- rracedo. però és que no volem caure ni enbanda, els noms de contrainforma- debats que més es repeteix en les tat que representen els moviments Nel·lo Martínez diu que per una les informacions simplistes ni enció i informació lliure o alternativa publicacions i emissores lliures: al- socials: per una banda de denúncia banda funcionem com una produc- els pamflets, per això demanem ar-són etiquetes que serveixen per gunes opten per emetre publicitat de les injústicies i per una altra de la tora audiovisual a l’ús, “fem pàgi- ticles treballats i fonamentats. Icrear la identitat de la gent que fa de comerços alternatius o economia satisfacicó de lluites guanyades. nes web i webt tv, pàgines web on tampoc renuncien a l’article perio-aquestes coses però no transformen social, altres accepten subvencions, “El nostre objectiu és trencar el vídeo és el protagonista, això ens dístic que contrasta fonts”.4 Catalunya. Setembre de 2008
  5. 5. REPORTATGE ‘Catalunya’, una experiència periodística Ferran Aisa“C atalunya” és la conti- nuació genuïna de la històrica capçaleracreada pel Comitè Regional de laCNT, que va començar a sortir el 22de febrer de 1937. Era el diari delvespre de la Confederació RegionalCatalana, el qual féu servir la in-fraestructura tècnica de “La Veu deCatalunya” i va recórrer a periodis-tes de “L’Instant”. Tots dos diaris,propietat de la Lliga de Cambó, ha-vien estat incautats per la CNT eljuliol del 1936. “Catalunya” fou deficitari desdels seus inicis, ja que va començarfent una tirada de 12.500 exem-plars, poc després en llençava 3.000i, definitivament, va quedar estabi-litzat en els 2.000. “Catalunya” vadesaparèixer el maig del 1938, des-prés d’haver publicat uns 300 nú-meros. Malgrat la seva curta dura-da, ha estat sovintment recordat ireivindicat pels anarcosindicalistescatalans. A les seves planes hi vanescriure Joan Peiró, Joan Ferrer, Ri-card Mestres, J. J. Domènech, Fe-derico Urales, Marianet, Federica etc., però mai no van recórrer a tots els oprimits i es posa al seu cos- Ricard Vargas-Golarons, Joan Bus- de tenir un lloc en la nova etapa de-Montseny, Josep Viadiu, Josep Mas l’emblemàtica capçalera del “Cata- tat, oferint-los les seves pàgines, en quets, Lluís Correal, Santi Vilano- mocràtica. No obstant, el pensa-Gomeri... lunya”, això sí, el C. R. de la CNT a la lluita per la llibertat”. va, Vicenç Soler... L’aventura del ment llibertari, que tantes pàgines L’edició d’un periòdic en català París va promoure un setmanari en La reorganització i legalització “Catalunya” va durar, aproximada- ha deixat escrites a favor de la dig-era una vella reivindicació d’anar- llengua catalana, “Terra Lliure”, de la CNT va significar la desapari- ment, fins al juliol del 1980, poste- nitat humana i la llibertat dels po-quistes com Felip Cortiella que, que va dirigir durant molts anys ció momentània del “Catalunya”, ja riorment va sortir, esporàdicament, bles, continua essent una ombra delfins i tot, l’any 1917 hi havia propo- Roc Llop. que el nou Comitè Regional va alguna vegada més, però ja com passat. Per això, nosaltres, els sota-sat, en un Ple de la Confederació La reconstrucció de la CNT, el donar prioritat a convertir la “Soli” una pàgina més de la “Soli”, sense signants, fem una crida a la sensibi-Regional de Catalunya, convertir febrer del 1976, va significar també en un periòdic quinzenal. L’any data ni numeració. litat dels homes i dones de país, a“Solidaridad Obrera” en un periò- el retorn de les velles capçaleres 1978 hi retornava com a full dins de L’escissió confederal va fer apa- les seves forces socials i a les orga-dic exclusivament de llengua cata- anarcosindicalistes: “Soli”, “CNT”, “Solidaridad Obrera”, però amb nu- rèixer una altra “Soli” i també una nitzacions ciutadanes per a la recu-lana. La proposta realitzada per “Catalunya”, etc. La nova etapa del meració pròpia i subtitulant-se altra “Catalunya” que reivindicava peració del pensament llibertari.Cortiella no va prosperar, tan sols “Catalunya” s’inicia l’octubre del “Òrgan de la Confederació Nacio- les sigles de la CNT però no les de Creiem que la presència al si de laSalvador Seguí va fer costat a mit- 1976, amb el subtítol de “Revista nal del Treball”. L’equip de redac- l’AIT. El nou “Catalunya” sortí, en societat d’un ideari crític, humanit-ges a Cortiella, proposant que la d’opinió confederal”. ció que dirigia Ramon Barnils fou un ambiciós projecte de revista, zador, individual com és el pensa-“Soli” fos bilingüe. Àngel Pestaña, D’aquesta segona època en van l’encarregat de posar-lo en marxa, l’any 1986. El seu director era ment llibertari, és indispensablealeshores director, i altres militants sortir quatre números, en una mida essent Josep Serra Estruch el seu Josep Serra Estruch i l’administra- perquè s’aprofundeixin les lliber-confederals ho van impedir. La reduïda a quart. En el primer núme- coordinador. dor Josep Costa i Font; i hi forma- tats, perquè s’eixampli el marc de la“Soli” va continuant sortint només ro, els articles són signats tan sols El maig del 1979 vaig ésser con- ven la redacció, per ordre alfabètic, democràcia. En aquests momentsen castellà. Aquesta era l’única amb el nom propi (Pere, Llorenç, vocat pel Comitè Regional, com a F. Aisa, À. Bosqued, M. Fernández, es fa necessari que el “vell talp” delllengua acceptada per l’organitza- Ferran), a la pàgina central hi ha re- membre de la comissió de premsa M. A. Marugan, F. Solsona i R. Var- pensament llibertari torni a donarció confederal com a vehicle d’ex- produït el poema de Joan Salvat- de la Federació Local, a una reunió gas-Golarons. els seus fruits”.pressió de les principals publica- Papasseit “Columna vertebral: Sa- per formar la nova redacció de la La idea de l’equip redactor era Entre els signants del Manifest hicions. Malgrat això, hi hagué algun geta de Foc”. En els següents “Soli”, entre els companys hi havia aconseguir fer del “Catalunya” una havia un aiguabarreig de noms quebutlletí intern de sindicat o de Fede- números -la revista va durar fins al Gerard Jacas i Josep Alemany, els revista d’opinió crítica, llibertària i anaven des d’Heribert Barrera finsració Local que sí feia servir la llen- maig del 1937- s’inclouen articles quals vam defensar la continuïtat oberta als diversos nuclis de la so- a Josep Tarradellas, passant per Vi-gua catalana encara que fos de ma- de tema laboral, presons, l’Escola del “Catalunya”. A la nova etapa de cietat. El director i la redacció del cent Andrés Estellés, José Luisnera parcial. Per tant, l’aparició en Moderna, míting de Mataró, elec- la “Soli”, la llengua catalana va “Catalunya” van promoure un Aranguren, Ana Belén, Josepplena guerra d’un diari cenetista en cions generals... L’editorial del nú- continuar tenint, doncs, el seu espai “Manifest per la recuperació del Benet, Maria del Mar Bonet, Iancatalà fou tot un repte, sobretot com mero 1, deia: “Catalunya surt a la al “Catalunya”. El full inclòs dins pensament llibertari”, que es va Gibson, Carles Fontseré, Danielva dir Jacinto Toryho (director de la llum inspirada en els corrents lli- del periòdic confederal fou coordi- presentar el 20 de maig de 1987 a Guerin, Salvador Paniker, Baltasar“Soli”), era un pas important vers la bertaris i federalistes –essència ge- nat per nosaltres tres. El limitat l’Ateneu Barcelonès, coincidint Porcel, Paul Preston i Fernandonormalització d’una societat bilin- nuïna de la CNT- i ve per defensar espai del “Catalunya”, tan sols una amb la sortida a escena de la Fun- Sánchez Dragó.güe. Era també un suport al catala- en la nostra pròpia llengua els prin- plana, semblava més una de secció dació d’Estudis Llibertaris Salva- La meva entrada a la redacció founisme que no veia amb bons ulls cipis de la llibertat i la igualtat més cultural que no pas un periòdic au- dor Seguí. El Manifest deia: “L’Es- deguda a la insistència de Serra Es-que la CNT catalana només s’ex- absolutes. Ho fem així, com en la tònom amb número i data propi. tat espanyol camina avui pel truch, aleshores també soci de l’A-pressés en castellà. Però la manca primera època, 1937, perquè sentim Quan els nous redactors ens vam viarany democràtic. Els ciutadans, teneu Enciclopèdic Popular, on ensd’èxit va aconseguir que “Catalu- la necessitat d’una publicació en fer responsables del “Catalunya”, ja després de llargs anys d’opressió i havíem refugiat uns quants com-nya” desaparegués abans que la català que interpreti amb la fidelitat anava pel número dotze. Entre els sacrificis, van recuperant les lliber- panys contraris a les pugnes dins deguerra s’acabés. més senzilla els problemes dels tre- col·laboradors, a més dels citats tats. Partits, sindicats i altres orga- la CNT. L’autonomia de redactors i Els cenetistes exiliats van publi- balladors que vivim a Catalunya. companys, hi hagué també Miquel- nitzacions socials treballen ambcar “Solidaridad Obrera”, “CNT”, “Catalunya” saluda fraternalment a Dídac Piñero, Josep Serra Estruch, normalitat. Totes les ideologies han continua a la pàgina 6 >Catalunya. Setembre de 2008 5
  6. 6. REPORTATGE Qui és qui -si u no és ningú- > ve de la pàgina 5col·laboradors fou la condició del’entrada de molts companys que al ‘Catalunya’ de la CGTno formaven part de cap de lesCNT en litigi. La falta de recursoseconòmics va acabar amb aquestprojecte engegat amb molta il·lusióper Josep Serra Estruch. La constitució de la Confedera-ció General del Treball (CGT) va Jordi Martí Fontsuposar novament la desaparició (http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/vi ew/id/2639)del “Catalunya”, fins que un nouequip va recuperar la capçalera Ecom a òrgan d’expressió de la CGT l “Catalunya” actual esa Catalunya, mentre que per a la troba en el que anomenemresta de l’Estat espanyol es va po- “la segona part de la vuitenatenciar una nova publicació, “Rojo època”. Aquesta segona part co-y Negro”. mença al número 36 amb una por- L’actual “Catalunya”, al marge tada d’Azagra en què es llegeixde les sigles, és una important eina “Catalunya anarcosindicalista” id’informació laboral, social, sindi- respon a un projecte inconscient encal i cultural. Una de les seves sec- aquell moment d’obertura i d’in-cions “Dinamita de cervell” és un fectació tant de la revista com dedels exponents de la filosofia del l’organització que ja fa anys que“Catalunya”. Fa referència a la de- dura. Fins aleshores, sortia cadafensa que féu Llunas i Pujals, des dos mesos, tenia dotze pàgines, El “Catalunya” (Josep Garganté aixeca a l’esquerra un cartell pels dos dies) distingit en un acte de l’Appec com ade “La Tramontana”, de l’acció imprès a una tinta amb l’afegit del publicació amb més de 25 anys d’antiguitat. De fet, era la tercera publicació més antiga escrita en català que encara surt.cultural emancipadora o “Dinamita roig a la portada, tirava 3.500de Cervell” front als qui usaven la exemplars i parlava bàsicament de Juvillà. A banda, permanentment de moltes portades, i la Mireia sulta imprescindible la feina quedinamita per causar només el te- CGT, tot i que ja obria els ulls a hi ha la col·laboració de la Secreta- Bordonada, tot i que també en són fan el Mario López, muntador irror. l’exterior amb l’equip de la Lluïsa, ria de Comunicació de la CGT, que col·laboradors assidus el Gabi de la creador de la maqueta, i el Ramon La meva col·laboració amb el la Maite, la Judith, el Dani, el Xavi coordina el Joan Rosich, i de sindi- Federació Local de Barcelona, Aubà, que és qui fa els pdf i envia“Catalunya” s’inicià l’any 2006 i el Dídac (els dos darrers conti- cats i seccions sindicals de l’orga- l’Antonio Aranda del Baix Llobre- la revista a la impremta cada mes.quan els coordinadors del periòdic nuen en l’actual Col·lectiu). El nització, cada cop més, així com gat (també amb textos quan era se- L’Òscar de Vila-seca repartia pervan encomanar-me fer una colum- “Catalunya” d’ara surt cada mes, té d’afiliades i afilats a títol personal i cretari de Relació amb els Mitjans Barcelona abans -ara ho fa moltana mensual. Paral·lelament he 28 pàgines, amb portada, contra- de forma puntual. Com a fotògrafs, de Comunicació) i el Joan Ramon altra gent-però continua infectantcol·laborat setmanalment al Suple- portada i entrevista central a tot permanentment tenim el Dídac Ferrandis del Sindicat Federal Fe- els polígons més propers. Il·lustrenment de Cultura de l’”Avui” i a al- color, treu 10.000 exemplars al car- Salau, que s’encarrega de la imatge rroviari. Per fer el “Catalunya”, re- la revista Àcido Crítico, a la pàginatres publicacions, entre les quals hi rer i suposa una aposta decidida de 2, i Azagra i Manolito Rastamanha “Solidaridad Obrera” (Joaquim l’organització pel periodisme cada cop que els ho demanem.Costa), on escric la columna ‘La sense complexos, sense voler ser A banda de la publicació, com abarana del vent’. només la revisteta interna de CGT Col·lectiu hem fet també traduc- La columna del “Catalunya” la o el pamflet per convèncer els con- cions de textos, cartells i llibres alvaig anomenar ‘El Far’ en home- vençuts, sinó molt més. “Catalu- català (les fan la Núria Rimbau i lanatge a l’agrupació cultural Faros nya”, a través de les diverses po- Sílvia Lorente, bàsicament) i hemconstituïda a Barcelona durant la II nències aprovades per àmplies tret el llibre de Joan Peiró “Proble-República. Des d’aleshores, he pu- majories en els darrers congressos mes sobre l’anarquisme i el sindi-blicat diversos articles culturals i de la CGT del Principat, ha apostat calisme” i un llibret publicat perressenyes de llibres. També he ela- per la interrelació amb el que hi ha Baladre contra la Constitució Eu-borat sèries d’articles de signe ar- fora de l’anarcosindicat, amb els ropea. Darrerament, junt amb latístic, poètic i històric. Fins ara n’he moviments socials i amb molt “Directa”, “L’Accent” i “Solidari-fet els següents: “Poetes en temps més... i no té vergonya de dir-ho dad Obrera”, hem tret la revistade guerra i revolució”, que tracta, sinó tot el contrari. “Dos dies” per donar suport a laen tres articles, l’assassinat de Gar- El “Catalunya” es fa des del Exposició al Palau Robert lluita dels conductors i les conduc-cía Lorca, el recital de León Felipe Col·lectiu Catalunya, del qual jo en L’any 2008 l’Associació de Publi- jant la situació de les revistes en tores del bus de Barcelona.al Cinema Coliseum l’any 1937 i la sóc coordinador per decisió dels cacions Periòdiques en Català català com un mirall de la situa- El “Catalunya” té una versió di-constitució del Grup Literari Oasi. dos darrers congressos, un col·lec- (Appec) celebra el seu 25è ani- ció en cada moment del país. gital que es pot consultar a“L’Art de la Insurrecció” que, en tiu obert a qualsevol membre de versari. Durant aquests anys L’exposició és al Palau Robert www.revistacatalunya.cat, queset apartats abraça aspectes com les CGT que en vulgui formar part; i l’Appec s’ha transformat en una de Barcelona des del 15 de juliol porta el Josep Estivill, i té una rela-avantguardes, el dadaisme, Salvat- formar-ne part és decidir i, sobre- de les entitats referents de l’àm- i fins al 24 de setembre. Els úl- ció directa amb la pàgina web dePapasseit, Durruti, el surrealisme i tot, treballar seguint la norma de bit comunicatiu del país, tant per tims dies que lexposició estigui l’organització (www.cgtcatalun-la utopia. He repassat la relació de “cadascú segons les seves possibi- la feina duta a terme envers les instal·lada coincidirà amb el ta.cat) que portava el membre delSalvador Dalí amb els moviments litats”. Hi escriuen columnistes publicacions associades com Quiosc.cat de revistes (abans Col·lectiu i treballador incansablepopulars de Barcelona i la seva en- molt diversos, des d’historiadors pel treball que ha fet pel seu re- Supermercat de Revistes) que Jose Cabrejas, cos i ànima de l’in-trada al moviment surrealista. I, com Joan Zambrana, Pepe Gutié- coneixement i la seva difusió. En lAppec munta durant les Festes ternet cegetista a Catalunya. Elara, hi desenvolupo una sèrie d’ar- rrez o Ferran Aisa, fins a militans aquest sentit, entre les activitats de la Mercè, que enguany l’Ap- Joan Anton és una nova incorpora-ticles “Àcrates i Poetes”, en què de moviments socials com Pep promogudes, cal destacar el pec també transforma i renova i ció a l’equip que ha endegat un noucerco les arrels dels militants lliber- Cara, Joni d’Hace Color, Carlus Quiosc.cat, la creació del portal que porta el nom de Quiosc.cat. projecte de tele per internet i hataris i el seus sentiments poètics. Jové o gent de l’Assemblea d’In- web www.lesrevistes.cat, i en Aquest s’instal·larà a les imme- posat al dia molts dels continguts Els 100 números del “Catalu- submissos de Catalunya. En l’a- aquest últim any l’esforç per ser diacions del Palau Robert. fixos de la pàgina i que no nomésnya” són la mostra eficient de la partat d’economia i treball, hi fan el primer grup de comunicació Posteriorment, l’exposició co- no s’atura per res sinó que fa miltasca de la força col·lectiva per ex- columna l’Emili Cortavitarte, el en iniciar el procés de digitalit- mençarà un recorregut itinerant coses en uns pocs minuts. I tenimpressar-se en la seva pròpia llengua Pepe Berlanga i el Vicent Martínez zació de totes les seves capçale- que la portarà a diferents desti- projectes grans i llargs d’explicarsense prejudicis. El treball realitzat -hi trobo a faltar el Busqueta- i res, entre molts altres projectes. nacions del territori de parla ca- en aplicació dels acords del darrerdes del “Catalunya” és un pas im- parla d’imatges i tele, el Josep Esti- Per celebrar l’efemèride,l’Ap- talana. congrés de la CGT, però ja en par-portant a favor de la normalització vill. Les entrevistes se les repartei- pec ha organitzat l’exposició L’equip que ha desenvolupat larem un altre dia.de la llengua catalana en el camp xen entre el Josep Garganté, la de “Catalunya, un país de revistes”. l’exposició ha treballat amb la Per acabar, com que estem dedel treball, la lluita sindical... Cal, Treball-Economia, i el Xavi Roi- Es tracta d’una exposició retros- idea que sigui una exposició celebració, felicitem “El Pèsoldoncs, felicitar els companys que, jals, la gran interior; i fa sovint la pectiva sobre la història i el futur molt visual que defugi de fer una Negre”, “L’Accent” i la “Directa”amb el seu esforç i dedicació, fan contra i qualsevol cosa que faci de les revistes en català, plante- mostra de portades històriques. pels números rodons respectius osortir mensualment el “Catalunya”. falta i es necessiti el totterreny Pau pels respectius aniversaris6 Catalunya. Setembre de 2008
  7. 7. REPORTATGE ‘Catalunya’: Cent Marona Parra, secretària d’Acció Social de la CGT de Catalunya anarcosindicalisme L’ existència d’una revista com el “Catalunya” que fa una d’avui per al segle XXI aposta per ser un mitjà crític, alter- natiu i de format text no deixa de tenir un petit punt d’anacronisme. M’explico: no vivim precisament en un context on s’estimuli el gust per la lectura i molt menys si Jordi Martí Font, membre del vell món que a poc a poc hem anat aquesta ens suposa una invitació a Col·lectiu Catalunya escombrant cap a l’indret que més pensar per nosaltres mateixes, a in- li escau, el museu. formar-nos de què implica la socie-E l 22 de febrer de 1937, la El sindicalisme que defensa la tat capitalista a tots nivells i a con- CNT de Catalunya treia al CGT en la seva gran majoria i el vidar-nos a participar en la carrer la seva primera publi- “Catalunya” en particular és una construcció d’una societat justa so-cació orgànica escrita en català. Es eina de transformació social que cialment. En aquest sentit, la revis-tractava del diari de tarda “Cata- parteix de no recular en els actuals ta “Catalunya” és un anacronismelunya”, que venia a afegir-se a “So- drets socials i econòmics, que no necessari i un model per a aquellslidaridad Obrera”, l’històric diari renuncia a res i que parla de tot, i projectes que formen part de l’es-del matí de l’anarcosindicat, escrit de forma especial d’alguns temes querra anticapitalista.tot ell en castellà. que eren tabú per a qui utilitzava La revista “Catalunya” ha supo- El “Catalunya” seria sempre una els nostres colors fins fa uns anys. sat per la Secretaria d’Acció Socialsegona publicació en què la CNT No tenir por a res ni a ningú és la un referent en la difusió de les llui-no es bolcà com a organització. Hi base per teixir aliances que es de- tes que es porten a terme no nomésha qui diu que volia ser una acluca- mostren imprescindibles per de- des del sindicat sinó també des delda d’ull de complicitat als sectors fensar el que ja tenim però, i sobre- conjunt d’organitzacions i col·lec-d’ERC en el Govern de la Genera- tot, per avançar en uns camins que tius dels moviments socials. El debat amb companys de premsa alternativa porta a coincidències diverses.litat, cada cop més controlats pels als Països Catalans, cada cop estan Tal com diuen els acords delestalinistes del PSUC. Fos com banda la de la CGT de Catalunya criu qualsevol persona i es parla de més plens de gent i que des del Congrés de Sant Joan Despí, “Lafos, la publicació va tenir sempre (www.cgtcatalunya.cat) i de l’altra qualsevol tema que des de la redac- “Catalunya” intentem explicar i CGT es defineix com a anarcosin-pocs recursos i a partir de desem- la de la pròpia revista (www.revis- ció –de la qual en pot formar part explicar-nos. dicalista, per tant defensem el sin-bre de 1937, va deixar de distri- tacatalunya.cat), des d’on es poden qualsevol membre del sindicat que És el nostre deure i la nostra dicat com una eina necessària per abuir-se a les comarques de Girona, descarregar o mirar molts dels nú- ho desitgi- creiem que és interes- obligació fer tot el possible perquè la transformació social en els seusLleida i Tarragona per manca de meros que hem fet. sant per a la classe obrera catalana no hi hagi amos ni senyors i perquè vessants que inclou de manera moltpaper. El “Catalunya” no tardaria a L’aventura de treure el “Catalu- i mundial, per als moviments so- les lluites s’infectin les unes de les important el món del treball peròdesaparèixer deixant, però, per es- nya” cada mes també ha comptat cials anticapitalistes d’arreu i per al altres fins a esdevenir col·lectives. que també comprèn l’acció socialcrit, la possibilitat d’un moviment amb reticències dintre de CGT. Hi moviment llibertari entès en un Si en el camí perdem puresa, ben- fora de la nostra feina.” L’acció so-llibertari català. No n’era la prime- ha el grup de gent que pensa que sentit evidentment obert i no dog- vinguda sigui la barreja que ens cial és, per tant, una branca moltra mostra –només cal recordar “La aquesta organització ha de ser el màtic. Sembla mentida que fins i faci avançar i, tal com deia la Bebe, important en la CGT. TreballemTramuntana” de Josep Llunas o seu corralet particular i és normal tot dintre d’un sindicat que es diu “Fuera telarañas!”, que en català es per la revolució social des de les fà-“L’Avenir” de Felip Cortiella”- que la revista que voldrien tenir no llibertari hi ha qui creu que cal pot traduir com “No som res sense briques i els carrers però també enperò sí que era la primera vegada és la que tenen, però per sort sem- controlar-ho tot i exercir la censura els altres!”, més o menys). les assemblees en centres socials oquè s’obria al català una publicació pre han estat un grup minoritari tot constant. Són sectors en constant I per si no quedava clar, ja ho amb la participació activa en elorgànica, la premsa “oficial” de la i que molt insistent. reculada, hereus d’una manera sabeu: els capellans, a missa; “els conjunt d’organitzacions anticapi-CNT en aquest cas. No és estrany, Ara, el “Catalunya” és la revista veure el món sindical i llibertari peixos en l’aigua; i els amos, al talistes amb qui tenim afinitats.doncs, que quan als anys setanta de la CGT de Catalunya però hi es- dels anys setanta, pertanyents a un clot”, que deien Al Tall. La revista “Catalunya” ha estatdel segle passat els llibertaris de un altaveu de les lluites en les qualsdins i fora tornessin a treure banya, hem participat activament, un breutraguessin al carrer un cop més la resum de les quals és el següent:històrica capçalera. -Antirepressiva: des d’Acció So- Des d’aleshores, el “Catalunya” cial hem donat suport a la Lauraha passat per set èpoques més, amb Riera que encara està empresonadacentenars de persones que hi han i hem fet campanyes denunciant elabocat esforços i dedicació -de que suposa la Llei antiterrorista.Joan Peiró a Lluïsa Pahisa i del Ri- -Okupació: hem donat suport in-card Mestre a Ramon Barnils- i condicional a aquesta forma demilers d’altres que hi han escrit, di- lluita que qüestiona un pilar tanbuixat o publicat les seves fotogra- bàsic del sistema com és la propie-fies o altres tipus de creacions. La tat privada. En aquest sentit enspublicació, amb caràcter de revista vam implicar en defensa del CSOmensual, és ara l’òrgan oficial (que Can Vies de Sants.no orgànic) de la Confederació Ge- -Antimilitarisme: aquest eix s’haneral del Treball de Catalunya, un treballat sobretot en relació a lesdels esqueixos que va prendre de campanyes que des de fa tres anysl’arbre de la CNT reconstituïda als organitza la CGT sobre objeccióanys setanta del segle XX. I aquest fiscal en el marc de l’Assembleasetembre del 2008 arriba al núme- Antimilitarista de Catalunya.ro cent de la seva vuitena època. -Ecologisme: ens hem implicat Des de fa sis anys, jo en sóc el activament en la campanya contracoordinador (permeteu-me que per els transgènics que ha dut a termeun cop parli en primera persona), la Plataforma Som lo que sem-tot i que no el faig sol, només falta- brem.ria. Actualment, un equip de tretze Des d’aquestes línies, felicito ipersones conformem el Col·lectiu agraeixo als companys i compa-Catalunya, que és l’encarregat de nyes del “Catalunya” la feina feta itreure cada mes la publicació i de El Col·lectiu Catalunya ha fet parades i presentacions de la revista arreu del país: a Reus, Lleida, Tarragona, pels 100 números publicats. Enda-mantenir dues pàgines web, d’una Torredembarra, Girona o Barcelona. vant i sort!.Catalunya. Setembre de 2008 7
  8. 8. REPORTATGECent?: no nhiha prou! Cent números fotentQ Laia Alsina Garrido, Directa uantes vegades hem cridat les paraules que encapçalen la pallissa… al capitalaquestes quatre ratlles en un con-cert que no volíem que s’acabés, en Josep Manel Busqueta, ment quin és el paper que ha deuna ruixada de festes majors o una pastisser i economista jugar un sindicat transformador, denit que es presentava llarga? debò, en el context del capitalisme S Totes aquelles persones que par- empre he trobat suggerent la actual. I aquest paper no és altreticipem daquest engranatge sabem definició d’arxipèlag que es que el d’obrir la lluita sindical ique “no nhi ha prou” ni de bon fa en la publicació bimestral, acostar-la a la resta de lluites so-tros. No nhi ha mentre shagi de en llengua castellana, que porta cials, en un moment on el procésreivindicar una feina digna. No nhi aquest mateix títol. Diuen que un de producció capitalista també s’haha mentre s’hagi de recórrer a una arxipèlag és un “conjunt d’illes convertit en social, implicant novaga de fam per tenir els drets bà- unides per allò que les separa”. només les persones que treballen asics (perquè te’ls neguen) quan ets Penso que és una definició precio- jornada completa dins d’una fàbri-una persona presa. No n’hi ha quan sa, a la que li trobo diferents inter- ca.el color de la teva pell és una excu- pretacions, una d’elles és la que, de Superar el pensament únic no éssa per humiliar-te. Ni quan el teu manera metafòrica, em porta a gens senzill. No ho és ni per agènere és el motiu de la teva discri- pensar que moltes vegades de la di- aquells que diuen que pretenen fer-minació. No n’hi ha quan la teva ferència se’n pot fer virtut. I en ho. Convertir una publicació prò-sexualitat escandalitza. Tampoc bona mesura així és com jo veig el pia en una veritable àgora de movi-quan la lluita per ser un poble lliure “Catalunya”. Penso que en aquest ments és un objectiu enunciat, peròes respon amb l’opressió… quan 100 números, les persones que hi quasi mai portat a la pràctica. Elsempre ets presumptament culpa- ha darrere de la publicació han “Catalunya” és una realitat que ensble. No n’hi ha prou quan cremar aconseguit demostrar que és possi- mostra que tot això és possible.una tros de paper o de drap implica ble cercar un denominador comú Segurament, el camí fins a aquírepressió, quan okupar es penalitza rebel, transformador, crític, espe- no deu haver estat gens fàcil, noi torturar s’enalteix. rançador en moltes expressions so- deu haver estat exempt de discus- No n’hi haurà prou mentre t’as- cials i polítiques que a priori ens sions i de moments crítics. Nitssenyalin per no creure en el déu del semblarien molt allunyades o fins i d’insomni i llarguíssimes hores decapitalisme, en les nuclears, en el tot pot ser contraposades. baralla davant l’ordinador, desprésconsum irracional, en la venda I aquest fet no és una fotesa, una de no sé quantes hores de treballd’armes, en l’explotació dels qui simple opció d’una publicació d’aquell de sant Pau, de guanyar-seviuen més enllà de casa nostra. Per més. Per mi és un dels granets de el pa amb la suor del front. Aixíno creure en la seva religió. sorra imprescindibles en la difícil que, si us plau, quan us emboli- Mentre treguin les porres i les tasca de trobar els vímets comuns queu el “bocata” de truita amb elmultes al carrer per tenir un altre que ens han de permetre teixir la “Catalunya” almenys que sigui unaconcepte de cultura, per creure en malla de la rebel·lia aquí i ara. bona truita, de patata i ous ecolò-una altra educació, per manifestar- Sovint ha estat gràcies al “Cata- la meva motxilla de transitar críti- allunyades de la teòrica realitat la- gics, com a mínim!!!se, per expressar, per crear (i potser lunya” que he descobert persones, cament pel món. boral que pretesament haurien de Continuaré atent a la properaequivocar-se, tant se val), per cons- moviments, accions, revistes, lli- No oblidem que el “Catalunya” copsar tota l’atenció sindical. guerxina de complicitat rebel deltruir… no n’hi haurà prou. bres, etc., que ni tan sols sabia que és la publicació d’un sindicat, la Penso que una publicació com el “Catalunya” com diria, més o No n’hi ha quan no pensar com existien o que havien existit i que, a CGT, que s’obre generosa a lluites, “Catalunya”, mostra de manera menys, aquell: Catalunya fins alells es persgueix. No n’hi ha prou partir d’aquell moment, he afegit a moviments, persones, en principi clara que la CGT ha entès perfecta- 3025, Salut i alegria!!!quan “pensar” es persegueix…quan qüestionar-los es reprimeix,tenir idees es condemna, combatre-’ls et sentencia, i no callar et silen- 100 genocidis cada dia. Exterminis en nom del progréscia. Però tampoc n’hi haurà prou Jaume Fortuño, de la publicació no potable, les bactèries que conté del progrés, de la liberalització delmentre no oblidem lluites internes; dels moviments socials del Camp fan que el nadons pateixin fortes comerç, del creixement econò- de Tarragona “La Panerola”mentre exaltem qui és a tot arreu i diarrees i deshidratació. Transna- mic… Són un munt de genocidiscritiquem qui no es fa visible a cionals com Nestlé introduïren el que tenen lloc contínuament i quecada cantonada; mentre ens dedi-quem a restar i no pas a sumar;mentre donem suport a règims teo- S egons l’Organització Mundial de la Salut, cada any moren dos milions de persones com a re- seu producte com a ajuda humani- tària a Àfrica o Àsia, per fer-la pagar un cop les mares ja no pro- en suma comporten molt més ex- termini i patiment que un ocasional Hitler o Stalin. Perquè mentre quecràtics, sexistes i repressius només sultat de l’ús de pesticides. La ma- duïen la seva pròpia llet. Ara, el discurs oficial predicava que ha-perquè combaten occident; mentre joria d’aquestes morts tenen lloc mares pobres han de pagar per víem après de la història per no re-hi ha qui es tanca al gueto i només als països del sud, on els herbicides matar els seus fills, i Nestlé cobra petir els horrors de Matthausen odeixa entrar qui acredita tenir la il·legals a Europa s’aboquen sobre per la mort dels nadons. Hiroshima, el cert és que les atroci-mateixa sang i, oblida (potser per- els camperols que veuran com els L’obertura de mercats, igual tats s’han multiplicat, diversificat,què ja li està bé) que la majoria dels seus fills neixen sense cervell o com les modernes tècniques d’a- invisibilitzat i rendibilitzat. Geno-qui es mouen, dels qui ens movem, amb càncer d’ossos. És el genocidi gricultura, passen a ser veritats in- cidis empresarials com els de lesho fem per infectar més enllà del agroquímic. Empreses transnacio- qüestionables, lleis naturals o dog- patents de medicaments o els mo-nostre melic. No n’hi haurà prou nals com Monsanto o Dow, que mes de fe que no es poden nocultius, o per l’extracció dementre qui treballa al barri amb les van crear i vendre aquests verins, contestar, “et pots unir al progrés o combustibles fòssils i matèries pri-criatures o qui decideix no comprar són les mateixes que fan que avui a tecnologies, s’acabaria amb la fam no fer-ho, però no oposart-t’hi. No mes, genocidis sobre pobles i mo-res a les multinacionals sense pu- la Índia, desenes de milers de cam- al món augmentant la producció importa quanta gent mori per im- viments polítics, genocidis sobre lablicitar-ho enlloc o qui respecta la perols a l’any se suïcidin en com- d’aliments. La ingenuïtat dels posar la llet en pols, els agroquí- biodiversitat o a les granges depersona que té asseguda al costat, prendre que amb les llavors de cotó creients del desarrollisme només mics o els transgènics, i tampoc producció industrial, camps desiguin tan importants com qui cada transgènic no podran seguir ali- fou superada pel cinisme dels qui que portem milers d’anys d’huma- concentració per a refugiats, immi-dia és al capdavant de totes les pro- mentant les seves famílies. El pre- van orquestrar aquesta mentida. nitat sense haver necessitat aquests grants o pobres.testes. text per introduir els agroquímics a Segons les mateixes fonts, un ‘avenços’. Aquests són genocidis La democràcia que ens ven la Per això no n’hi ha prou amb mitjans del segle XX i els cultius milió i mig d’infants moren cada silenciosos, que no apareixen als globalització capitalista és la ma-aquests cent números. Ens en calen transgènics als anys 90 va ser el any per culpa de la llet en pols. Si llibres d’història ni a la premsa, i teixa que es lucra de la globalitza-molts més... mateix: mitjançant aquestes noves la llet en pols es mescla amb aigua que es cometen en nom del mite ció del genocidi.8 Catalunya. Setembre de 2008

×