T4 ex1

364 views
321 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
364
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

T4 ex1

  1. 1. Laura Rodríguez Cano C1
  2. 2. Índex: 1. Introducció 2. Inkscape: 2.1. História 2.2. Característiques 2.3. Diferencies entre Illustrator i Inkscape 3. Conclusió 4. Bibliografia
  3. 3. Introducció: En aquest treball faig una petita introducció a l’Inkscape, tant al que es refereix a la seva historia, com al seu context de treball i, per finalitzar una petita comparació amb l’Illustrator, un programa molt similar del que, ha diferencia de l’Inkscape, tinc unes nocions bàsiques. Per començar hem de saber que significa el seu nom, que està compost per dues paraules angleses: Ink, que significa tinta, i Scape paisatge o vista. La tinta és una substancia líquida molt utilitzada per dibuixar, que s’utilitza quan tenim un treball previament esbosat i el volem traslladar d’una manera permanent al suport; per tant evoca la idea de que Inkscape està llest pel treball de producción. I scape es una vista d’una gran quantitat d’objectes, com un paisaje o vista al mar, i per tant aludeix a la naturalesa orientada a objetes propis de les imatges. Aquest programa és un editor de gràfics vectorials de codi obert o open source, és a dir gratuït i amb capacitats similars a l’Illustrator, Freehand, Corel Draw,etc., per tant està destinat al dibuix.
  4. 4. Inkscape: 2.1. Historia Pel que fa la seva historia sabem que Inkscape va sorgir al 2003 com una bifurcació del projecte Sodipodi (un editor de gràfics vectorials lliure distribuït sota la llicencencia GNU General Public License, actualmente el seu desenvolupat es troba aturat. La ultima versió va ser publica al febrer del 2004). Aquest projecte va ser desenvolupat des de 1999, basat en el treball de Gill. La bifurcació va ser dirigida per un equip de quatre desenvolupadors de Sodipodi ( Ted Gould, Bryce Harrintong, nathan Hurst y MenTaLguy), els quals van identificar diferencies en els objectius del projecte, obertures cap als contribuidors externs , i disconformitats técniques. Inkscape, com el van anomenar per a la bifurcació, va buscar un desenvolupament enfocat a implementar l’estandar SGV de forma completa, mentres que el desnvolupament de Sodipodi es va enfocar en la creació d’un editor de grafics vectorials. Des de la bifurcació, Inkscape, entre altres coses, ha canviat el llenguatge de programació, passan d’utilitzar el llenguatge de programación C al C++; també va canviar el conjunt d’eines GTK+ implemntades amb C++; va redissenyar l’interficie d’usuari i va aferir un gran quantitat de noves funcions. Tot i que la implimentació de l’estandar SVG ha mostrat millores progressives, encara està incomplet. Pel que fa al seu model de desenvolupament, en comptes d’agafar un esquema de govern d’adalt cap a baix, els seus desenvolupadors van imposar una cultura igualitaria on l’autoritat provenia sobretot de les habilitats i el compromis actiu amb el projecte. Com a resultat, el projecte va posar énfasis especial en brindar accés complet al seu repositori de codi font a tots els desenvolupadors actius, i en la participació en l’extensa comunitat del software lliure.
  5. 5. Mentres els fundadors del projecte encara estavan ben representats en els processos de pendre decisions, alguns dels que acabaven d’entrar en el projecte també van jugar rols importants. Entre aquests estava Bulia Bryak, un arquitecte dels radicals canvis de l’interficie de l’usuari que han donat a Inkscape la seva actual aparença. Posteriorment Xara va anunciar plans per alliberar la seva propia aplicació de dibuix Xara Xtreme, i els seus desenvolupadors van expressar interés en colaborar amb Inkscape per buscar camins en els que els dos proyectes pòguessin compartir codi, coordinar esforços, y desenvolupar programes vectorials de codi obert superiors a qualsevol que es pugui trobar en el món privat. És per aquest motiu que Inkscape està continuament en desenvolupament, l’últim canvi va ser el 23 d’agost de 2010 en que es van fer millores en la edició de Mascares i Clips, en la de nodos, en la de text i en la d’importanció i exportació. Juntament amb millores del color (ICC i CMYK), de l’interficie de l’usari i es van corregir errors. Des de 2005 Inkscape està inclos en el projecte Google of Summer, un programa anual que es va donar per primera vegada a l’estiu de 2005 i que s’anat repetin a partir d’aquell any. L’empresa Google va remunerar als estudiants que van completar un projecte de programación lliure durant aquest periode. 2.2. Característiques Com ja he dit Inkscape és un editor de gràfics vectorials de codi obert destinat al dibuix, per tant amb capacitats molt semblants a Illustrator, Freehand, CorelDraw o Xara X. tots aquest programes traballen amb el format d’arxiu Scalable Vector Graphics (SVG). El programa està traduït al castellà, la qual cosa és una adventatge ja que ens facilita el seu ús. Un altra cosa positiva és que és molt facil de descarregar, per fer-ho des de Mac ens l’ haurem de baixar en .dmg, des de Windows en .exe i
  6. 6. en Linux acostuma a estar instalat. El fet de que sigui de gràfiques vectorials, defineix la imatge matemàticament, ens beneficia ja que tindra millor ressolució i podrem ampliar la imatge sense perdre qualitat. Les caracteristiques inclouen: formes, traç, text, marcadors, clons, barrejes de Canals alfa, transformacions, gradients, patrons i agrupaments. Inkscape també soporta meta-dades Creative Commons, edición de nodos, capes, operacions complexes amb traç, vectorització d’arxius gràfics, text en traç, aliniació de text, edición de XML directe i moltes coses més. Poden importar-se formats com PostScript, EPS, JPEG, PNG i TIFF, i molts formats basats en vectors. L’objectiu principal d’Inkscape és crear una eina de dibuix potente i comoda, totalment compatible amb els estandars XML, SVG i CSS. També pretenen que el seu ús vagi en augment el que els motiva a que sigui fácil d’apendre, d’utilitzar i de millorar. L’interficie: L’interficie es divideix en els elements següents segons l’imatge anterior:
  7. 7. 1. La primera barra horitzontal (Command Bar): conté eines per modificar objectes, així com eines referents a l’arxiu, accesibles directament. Es situa jus a sota de la barra horitzontal superior (Menú), que ofereix totes les eines en forma de menú desplegable. 2. la segona barra horitzontal (Tool Control): serveix per configurar segons les postres necessitats l’eina escollida, per aixó canvia cada vegada que canviem d’eina. 3. La barra vertical de l’esquerra (Tool Box): conté les eines per crear nous objectes. 4. Els matges: en els que es troba un regle per estimar el tamny de l’area actual. 5. La barra de sel·lecció de color. 6. La barra inferior (Status Bar): on es pot llegir la información com la posición del cursor (Pointer Position), l’augment de l’imatge (Zoom), operacions fetes o alternatives segons la tecla polsada i inclos es pot sel·leccionar la capa (Layer) en la que estem treballant. 7. L’area de treball actual. Com podem veure l’interficie té una aparença raonablement neta. Es per aquest motiu pel que s’oculten les eines que estem treballant en el moment. 2.3. Diferencies entre Inkscape i Illustrator L’Illustrator és un programa mes antic ja que va néixer al 1985 amb la tecnológia d’Apple i la seva impresora LaserWriter, molt cara en el seu temps, que utilitzaba el nou format PostScript (format d’arxiu gràfic). Aquesta va ser la primera limitación ja que només es podia imprimir en aquesta impresora. A diferencia Inkscape va neixer al 2003. Una altra diferencia principal és que Illustrator és privat i Inkscape gratuït. L’Illustrator té un sistema operatiu exclusivamente compatible amb Windows i Mac OS X i l’Inkscape el té multiplataforma. El primer ens permet treballar de
  8. 8. forma total amb els gràfics vectorials crean imatges a partir de poligons, angles, línies i tot tipus de formes gràfiques, permeten’t-nos als usuaris una increible portabilitat entre els diferents programes i formats, així podem crear imatges, dissenys 3D, integrar-les en videos i animacions,etc., Inkscape és un programa molt complet peró tindria algunes mancances. L’Illustrator pot importar arxius SWF, JPEG, PSD, PNG i TIFF i l ‘Inkscape PostScript, EPS, JPEG, PNG i TIFF. Veiem que comparteixen alguns formats. El principal problema de l’Illustrator és que té coma competidor el Freehand. Diferencies de les interficies: Illustrator Inkscape
  9. 9. 3.Conclusió: Després d’haver fet aquest treball crec que s’hauria de conneixer més els programes d’Open Source ja que són una molt bona alternativa als privats, tot i que probablemente deuen tindre més desventatges i pel món laboral no són tant utils. Com hem vist no hi ha gaires diferencies amb Illustrator però pel fet de ser més antic és mes conegut i per tant, més utilitzat. 4.Bibliografia: - http://inkscape.org/doc/index.php - The Book of Inkscape: The Definitive Guide to the Free Graphics Editor. Dimitre Kirsanov - Inkscape: Guide to a vector drawing program. Third Edition. Tavmjong Bah

×