2. Aplicacions gràfiques en el cinema
Els efectes especials són aquells efectes que s’utilitzen en una
pel·lícula per donar una aparença de realitat.
A principis del segle XX el cinema es va convertir en una gran
atracció. El cinema va aparèixer el 28 de desembre de 1895 a
Paris. Els germans Lumière van ser els principals inventors
d’aquesta nova manera de representar. Així doncs amb ells
apareix la primera pel·lícula: “Sortida de les fàbriques Lumière a
Lyon-Montplaisir”.
Geroges Meliés (Viatge a la Lluna, 1902) va ser el gran precursor
del cinema actual. Va proposa que el cinema fos una fàbrica de
somnis, és a dir, buscar la manera de transmetre una il·lusió
creant un ambient real o fantàstic. Es per aquesta raó que
escriptors, poetes i productors van recórrer a la ciència amb la
finalitat de transmetre un missatge. El secret era utilitzar imatges
per explicar una història. Varen sortir noves tècniques que
permetien crear aquesta “màgia”. En un principi se’ls va anomenar “trucs”, però més
endavant van rebre el nom d’Efectes Especials.
A mesura que els efectes especials es van anar desenvolupant, el seu ús era cada
vegada més imprescindible. És tal la seva necessitat, que en els anys vuitanta, els
productors van començar a experimentar amb els efectes digitals (efectes creats per
l’ordinador). Així doncs, amb l’entrada del nou mil·lenni es van desenvolupar un seguit
de tecnologies relacionades amb l’ordinador. Els antics efectes especials a base de
maquetes van ser desenvolupades pels ordinadors.
Una de les primeres produccions utilitzant gràfics
amb l’ordinador va ser “King Kong” el 1933. La
segueix “2001 Odisea a l’espai” de Stanley Kubrik el
1968, i més endavant als anys setanta “Encuentros
Cercanos del Tercer tipo”; de Steven Spilberg.
Aquestes produccions mostraven com podia ser el
3. futur a través d’efectes en la imatge. També volien canviar la visió dels objectes
utilitzant la perspectiva. Aquesta tècnica la podem veure a la pel·lícula “ Estimada, he
fet petits els nens”.
Amb l’elaboració de pel·lícules “La Guerra de les
Galaxies” de Geroge Lucas el 1977, l’ordinador
desenvolupa i amplia les aplicacions ja existents. La
primera pel·lícula amb efectes digitals va “Tron”
(1982). La segueix “Juràssic Parc” (1993) que causa
una gran impacte entre el públic pels seus efectes
digitals. Va ser la primera vegada que es veia, en pantalla gran, dinosaures
prehistòrics de manera tan realista. El 1995 apareix la primera pel·lícula creada
completament amb ordinador: “Toy Story”. El 2004 es va estrenar “Sky Capitan i el
món del demà”, aquest nou film va ser creat de manera virtual, i l’únic real eren els
actors que la protagonitzaven, aquests van rodar davant una pantalla blava.
Aquestes són una mostra dels inicis de l’era
digital. Actualment aquesta tècnica s’ha
desenvolupat molt més i han creat
produccions tant impressionants com “El
Senyor dels Anells”.
4. ELS EFECTES ESPECIALS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNICA I L’ART
Per realitzar efectes que impactin, és necessari uns estudis i observacions. Per això,
utilitzem les diferents eines que ens facilita la ciència, i l’acabat estilístic que doni un
sentit d’harmonia a la pel·lícula.
Una pel·lícula està composta per un sistema formal i un sistema estilístic o artístic. El
sistema formal consisteix en la
naturalesa narrativa, és a dir, la
història. Sí la pel·lícula és fictícia
parlarem d’una narrativa de
ficció. El sistema estilístic són els
efectes especials, són aquells
efectes que sorgeixen de la
nostra imaginació. Aquest
sistema es configura a partir de la posada en escena, la fotografia, el muntatge i el so.
TIPUS D’EFECTES ESPECIALS
Es divideixen en tres. En primer lloc els efectes
òptics, també es poden anomenar efectes visuals o
fotogràfics, que consisteixen en la manipulació d’una
imatge. El segon tipus són els efectes mecànics que
es realitzen durant el rodatge de la pel·lícula.
Aquests inclouen escenografia, pirotècnica, pluja
artificial... El tercer són els efectes de so.
5. TÈCNIQUES:
Existeixen moltes tècniques d’efectes
especials, que van des de els efectes
tradicionals, passant per les tècniques
clàssiques de filmació inventades a principis
del segle XX (fotografia d’imatges aèries)
fins ha arribar a les tècniques gràfiques de
computadores modernes.
Molt sovint els efectes especials són
invisibles. Un exemple d’aquests escenaris
invisibles són les pel·lícules d’història on
l’arquitectura són realitzades per mitjà d’efectes especials.
Els efectes especials es poden dividir en dos tipus:
- Efectes especials mecànics: aquest tipus d’efectes s’aconsegueixen per mitjà
de la càmera.
1. Es pot realitzar un efecte com “el fundido a negre”: amb l’ajuda de la lent es
passa a negre una imatge, o el contrari es pot recuperar des del negre una
imatge. S’aconsegueix tancant el diafragma de forma constant.
2. Es denominen “fundidos encadenados” permeten que una imatge es transformi
en una altre que està desapareixent mentre surt una altra. Es realitza per mitjà
de la tècnica “fundido negro” i rebobinant la pel·lícula fins trobar la primera
imatge i gravant la segona.
3. Les sobreimpressions és la mateixa tècnica que “encadenado” , però sense
utilitzar “el fundido negro” , és a dir subexposant una mica la segona imatge i
fent-la coincidir les dues imatges al mateix temps.
Aquests efectes s’obtenen un millor resultat si es fan en un laboratori que directament
de la càmera.
6. - Efectes especials digitals:
Són la manipulació de les imatge o fotogrames d’una pel·lícula. Totes aquelles imatges
que es creen per ordinador, imatges reals retocades, composició o procés d’integració
s’anomenen Computer Generated Image (CGI).
1. El Blue Screen, no es un efecte digital sinó que pertany a la secció de
laboratori fotogràfic, però la seva combinació
d’imatges sintètiques formen gran part dels
trucs òptics dels últims temps. Consisteix a
gravar el fons i un personatge o objecte que
després s’uniran. El personatge s’ha de
col·locar sobre una superfície de color blau,
bé es pot utilitzar qualsevol color mentre que aquest no apareix-hi a la
pel·lícula. Posteriorment s’elimina el color i queda el personatge sobre un espai
transparent, al final es posa una placa de fons.
2. Les imatges generades per ordinador permeten crear ésser i objectes
tridimensionals. El primer pas es fer un dibuix de com seran, després es
realitza una figura del personatge amb escaiola. El tercer pas es fer un scanner
i amb l’ajuda de malles es realitza una estructura tridimensional. El quart pas
consisteix a construir els moviments que farà el personatge amb l’ajuda de la
paleta gràfica.
Quan veiem en una pel·lícula d’aquest tipus, ràpidament es vol crear un nou software
per millor l’anterior.
3. Morfing recrea el moviment i dinamisme dels éssers
humans virtuals. Per realitzar-los és necessita
capturar els moviments d’actors reals, un exemple de
l’ús d’aquesta tècnica la trobaríem a la pel·lícula del
“Senyor dels anells” amb la creació del Golum. Per
crear aquests tipus de personatges es grava amb
diferents càmeres d’alta velocitat, a la persona se l’hi
ha enganxat senyals reflectants (Led Tracking
Markers) en punts concrets del cos. El subjecte realitza les accions i les
7. senyals reflectants es passen a l’ordinador, on
estructura l’esquelet del personatge.
4. Maqueta “Colgante”: es denomina d’aquesta manera
quan una miniatura s’interposa entre la càmera i el
fons real creant les tres dimensions. Aquest recurs va
ser molt utilitzat entre els anys 30 y 60.
5. Animació per Ordinador: aquesta tècnica ha estat produïda de dues maneres.
La primera es la creació d’una seqüència de la història a quadres. I la segona
utilitzant mètodes físics, com per exemple, a la pel·lícula de “King Kong” es
grava la imatge, i a continuació el model es mou. Actualment, l’animació per
ordinador es una de les formes més originals que hi ha per explicar una història
o idea. Es representen en 3D.
6. Composició és una tècnica la qual un fons és superposa a una imatge,
d’aquesta manera sembla que el personatge o l’objecte es troba a l’escena
recreada.
7. Transparències consisteix a gravar els actors en un estudi, i creant la impressió
que no es troben en ell. Per exemple: un personatge conduint un cotxe.
8. EFECTES ESPECIALS: principis bàsics
Existeixen un seguit de principis en els efectes especials
que ens ajuden ha aplicar les tècniques, ha realitzar el
moviments...
- Principi de Persistència de la visió aquest
fenomen es base amb la tècnica del moviment de
la imatge. Funciona de la següent manera; la
retina de l’ull humà s’excita amb la llum, arriba
fins el nostre cervell creant uns impulsos, i
aquests els interpreten com una imatge.
- Tècnica de moviment de la imatge aquesta tècnica està basada amb els
fenomen abans descrit. Quan es projecten una imatge, i abans que l’altre
desapareix-hi de la retina una altra es col·loca en el seu lloc, el cervell no és
capaç de captar l’espai entre les dos i la considera una continuació de l’altra. Si
de la mateixa manera és presenta una successió progressiva d’imatges, els
nostres sentits percebran una escena d’acció i moviment continuada.
- Principi del moviment dels objectes aquest fenomen consisteix a desplaçar un
objecte a l’espai partint d’un punt de referència. Com més pròxim és el punt la
sensació serà ràpida.
9. TECNOLOGIA
Els elements més importants per realitzar els efectes digitals els podem distingir en
dos grups.
- Hardware està compost per un seguit de materials els
quals són fonamentals per el funcionament dels efectes
especials. Cal destacar; scanner, l’estació de treball i la
registradora.
L’scanner és fonamental pels efectes especials, ja que
amb ell es digitalitza les imatges; ens permet introduir a
l’ordinador la informació de tota la pel·lícula i realitza el seu tractament.
El següent element que s’ha de tenir en compte és l’estació de treball. Són un
conjunt d’ordinadors especialitzats amb el tractament de les imatges. Part
d’aquest equip el formen els perifèrics, són necessaris perquè la digitalització
necessita una gran capacitat.
I per últim la registradora, el seu funcionament és l’invers al de l’scanner,
aquesta converteix les imatges digitalitzades amb fotogrames d’una pel·lícula.
- Software en aquest segon grup
cal destacar el software 3D,
programes de composició digital,
croma (chromakeyers), paletes
gràfiques (programes de retoc de
fotografia). Aquest grup consta de
paquets d’animació que
consisteixen en un o varis mòduls
amb els quals podem modelar,
animar i donar una aparença real una imatge. Els mòduls dels paquets
d’animació en 3D són: modelador; es treballa la geometria, animador; per
donar moviments als objectes, materials i il·luminació; dóna l’aparença i
textures en els objectes, i per últim el render; s’utilitza per fer un càlcul de les
imatges.
10. El software més important són wayefront, softimage, alias. Amb aquests podem
mesclar imatges sense perdre la qualitat d’imatge.
Un altre de molt important és el cromas, es tracta de fer una sobreimpressió de
una imatge dins d’una altra; és necessita una imatge en blanc i negre que
l’anomenarem màscara (canal alfa) i la figura. D’aquesta manera disposem de
tres imatges: fons, la figura i la màscara corresponent a la figura. Aquesta
màscara serà blanca en la part de la imatge de la figura que volem conservar
per la imatge final, i negra la part que volem conservar del fons. Per aconseguir
realitzar aquesta tècnica s’ha de gravar la figura sobre un color pla que sol ser
blau o verd.
Amb el pas dels anys, l’objectiu del cinema és seguint fent el mateix del principi, ser
una fàbrica de somnis, l’únic que canvia són les eines i els efectes que s’utilitzen per
arribar aquest únic fi; crear una fàbrica de somnis.
11. Bibliografia
“Història del cinema”. José Luís Noriega.
www.youtube.com
“AutoCad 2011, Manual impresdindible.” Antonio Manuel Reyes Rodríguez.
“Efectos Especiales”. Sara Karlik.
“Ray Harryhausen an animated life”. Ray Harryhausen.
.
