APLICACIONS
GRÀQUIES
ELS EFECTES ESPECIALS

El cinema és una fàbirca de somnis.

ANNA ROSSELL PUJOL
22/OCTUBRE/201O
Aplicacions gràfiques en el cinema


Els efectes especials són aquells efectes que s’utilitzen en una
                    ...
futur a través d’efectes en la imatge. També volien canviar la visió dels objectes
utilitzant la perspectiva. Aquesta tècn...
ELS EFECTES ESPECIALS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNICA I L’ART

Per realitzar efectes que impactin, és necessari uns estudis i ob...
TÈCNIQUES:


Existeixen      moltes    tècniques    d’efectes
especials, que van des de els efectes
tradicionals,   passan...
-   Efectes especials digitals:

Són la manipulació de les imatge o fotogrames d’una pel·lícula. Totes aquelles imatges
qu...
senyals reflectants es passen a l’ordinador, on
                              estructura l’esquelet del personatge.




  ...
EFECTES ESPECIALS: principis bàsics

Existeixen un seguit de principis en els efectes especials
que ens ajuden ha aplicar ...
TECNOLOGIA

Els elements més importants per realitzar els efectes digitals els podem distingir en
dos grups.

   -   Hardw...
El software més important són wayefront, softimage, alias. Amb aquests podem
       mesclar imatges sense perdre la qualit...
Bibliografia

“Història del cinema”. José Luís Noriega.


www.youtube.com

“AutoCad 2011, Manual impresdindible.” Antonio ...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Aplicacions gràfiques

529

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
529
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Aplicacions gràfiques

  1. 1. APLICACIONS GRÀQUIES ELS EFECTES ESPECIALS El cinema és una fàbirca de somnis. ANNA ROSSELL PUJOL 22/OCTUBRE/201O
  2. 2. Aplicacions gràfiques en el cinema Els efectes especials són aquells efectes que s’utilitzen en una pel·lícula per donar una aparença de realitat. A principis del segle XX el cinema es va convertir en una gran atracció. El cinema va aparèixer el 28 de desembre de 1895 a Paris. Els germans Lumière van ser els principals inventors d’aquesta nova manera de representar. Així doncs amb ells apareix la primera pel·lícula: “Sortida de les fàbriques Lumière a Lyon-Montplaisir”. Geroges Meliés (Viatge a la Lluna, 1902) va ser el gran precursor del cinema actual. Va proposa que el cinema fos una fàbrica de somnis, és a dir, buscar la manera de transmetre una il·lusió creant un ambient real o fantàstic. Es per aquesta raó que escriptors, poetes i productors van recórrer a la ciència amb la finalitat de transmetre un missatge. El secret era utilitzar imatges per explicar una història. Varen sortir noves tècniques que permetien crear aquesta “màgia”. En un principi se’ls va anomenar “trucs”, però més endavant van rebre el nom d’Efectes Especials. A mesura que els efectes especials es van anar desenvolupant, el seu ús era cada vegada més imprescindible. És tal la seva necessitat, que en els anys vuitanta, els productors van començar a experimentar amb els efectes digitals (efectes creats per l’ordinador). Així doncs, amb l’entrada del nou mil·lenni es van desenvolupar un seguit de tecnologies relacionades amb l’ordinador. Els antics efectes especials a base de maquetes van ser desenvolupades pels ordinadors. Una de les primeres produccions utilitzant gràfics amb l’ordinador va ser “King Kong” el 1933. La segueix “2001 Odisea a l’espai” de Stanley Kubrik el 1968, i més endavant als anys setanta “Encuentros Cercanos del Tercer tipo”; de Steven Spilberg. Aquestes produccions mostraven com podia ser el
  3. 3. futur a través d’efectes en la imatge. També volien canviar la visió dels objectes utilitzant la perspectiva. Aquesta tècnica la podem veure a la pel·lícula “ Estimada, he fet petits els nens”. Amb l’elaboració de pel·lícules “La Guerra de les Galaxies” de Geroge Lucas el 1977, l’ordinador desenvolupa i amplia les aplicacions ja existents. La primera pel·lícula amb efectes digitals va “Tron” (1982). La segueix “Juràssic Parc” (1993) que causa una gran impacte entre el públic pels seus efectes digitals. Va ser la primera vegada que es veia, en pantalla gran, dinosaures prehistòrics de manera tan realista. El 1995 apareix la primera pel·lícula creada completament amb ordinador: “Toy Story”. El 2004 es va estrenar “Sky Capitan i el món del demà”, aquest nou film va ser creat de manera virtual, i l’únic real eren els actors que la protagonitzaven, aquests van rodar davant una pantalla blava. Aquestes són una mostra dels inicis de l’era digital. Actualment aquesta tècnica s’ha desenvolupat molt més i han creat produccions tant impressionants com “El Senyor dels Anells”.
  4. 4. ELS EFECTES ESPECIALS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNICA I L’ART Per realitzar efectes que impactin, és necessari uns estudis i observacions. Per això, utilitzem les diferents eines que ens facilita la ciència, i l’acabat estilístic que doni un sentit d’harmonia a la pel·lícula. Una pel·lícula està composta per un sistema formal i un sistema estilístic o artístic. El sistema formal consisteix en la naturalesa narrativa, és a dir, la història. Sí la pel·lícula és fictícia parlarem d’una narrativa de ficció. El sistema estilístic són els efectes especials, són aquells efectes que sorgeixen de la nostra imaginació. Aquest sistema es configura a partir de la posada en escena, la fotografia, el muntatge i el so. TIPUS D’EFECTES ESPECIALS Es divideixen en tres. En primer lloc els efectes òptics, també es poden anomenar efectes visuals o fotogràfics, que consisteixen en la manipulació d’una imatge. El segon tipus són els efectes mecànics que es realitzen durant el rodatge de la pel·lícula. Aquests inclouen escenografia, pirotècnica, pluja artificial... El tercer són els efectes de so.
  5. 5. TÈCNIQUES: Existeixen moltes tècniques d’efectes especials, que van des de els efectes tradicionals, passant per les tècniques clàssiques de filmació inventades a principis del segle XX (fotografia d’imatges aèries) fins ha arribar a les tècniques gràfiques de computadores modernes. Molt sovint els efectes especials són invisibles. Un exemple d’aquests escenaris invisibles són les pel·lícules d’història on l’arquitectura són realitzades per mitjà d’efectes especials. Els efectes especials es poden dividir en dos tipus: - Efectes especials mecànics: aquest tipus d’efectes s’aconsegueixen per mitjà de la càmera. 1. Es pot realitzar un efecte com “el fundido a negre”: amb l’ajuda de la lent es passa a negre una imatge, o el contrari es pot recuperar des del negre una imatge. S’aconsegueix tancant el diafragma de forma constant. 2. Es denominen “fundidos encadenados” permeten que una imatge es transformi en una altre que està desapareixent mentre surt una altra. Es realitza per mitjà de la tècnica “fundido negro” i rebobinant la pel·lícula fins trobar la primera imatge i gravant la segona. 3. Les sobreimpressions és la mateixa tècnica que “encadenado” , però sense utilitzar “el fundido negro” , és a dir subexposant una mica la segona imatge i fent-la coincidir les dues imatges al mateix temps. Aquests efectes s’obtenen un millor resultat si es fan en un laboratori que directament de la càmera.
  6. 6. - Efectes especials digitals: Són la manipulació de les imatge o fotogrames d’una pel·lícula. Totes aquelles imatges que es creen per ordinador, imatges reals retocades, composició o procés d’integració s’anomenen Computer Generated Image (CGI). 1. El Blue Screen, no es un efecte digital sinó que pertany a la secció de laboratori fotogràfic, però la seva combinació d’imatges sintètiques formen gran part dels trucs òptics dels últims temps. Consisteix a gravar el fons i un personatge o objecte que després s’uniran. El personatge s’ha de col·locar sobre una superfície de color blau, bé es pot utilitzar qualsevol color mentre que aquest no apareix-hi a la pel·lícula. Posteriorment s’elimina el color i queda el personatge sobre un espai transparent, al final es posa una placa de fons. 2. Les imatges generades per ordinador permeten crear ésser i objectes tridimensionals. El primer pas es fer un dibuix de com seran, després es realitza una figura del personatge amb escaiola. El tercer pas es fer un scanner i amb l’ajuda de malles es realitza una estructura tridimensional. El quart pas consisteix a construir els moviments que farà el personatge amb l’ajuda de la paleta gràfica. Quan veiem en una pel·lícula d’aquest tipus, ràpidament es vol crear un nou software per millor l’anterior. 3. Morfing recrea el moviment i dinamisme dels éssers humans virtuals. Per realitzar-los és necessita capturar els moviments d’actors reals, un exemple de l’ús d’aquesta tècnica la trobaríem a la pel·lícula del “Senyor dels anells” amb la creació del Golum. Per crear aquests tipus de personatges es grava amb diferents càmeres d’alta velocitat, a la persona se l’hi ha enganxat senyals reflectants (Led Tracking Markers) en punts concrets del cos. El subjecte realitza les accions i les
  7. 7. senyals reflectants es passen a l’ordinador, on estructura l’esquelet del personatge. 4. Maqueta “Colgante”: es denomina d’aquesta manera quan una miniatura s’interposa entre la càmera i el fons real creant les tres dimensions. Aquest recurs va ser molt utilitzat entre els anys 30 y 60. 5. Animació per Ordinador: aquesta tècnica ha estat produïda de dues maneres. La primera es la creació d’una seqüència de la història a quadres. I la segona utilitzant mètodes físics, com per exemple, a la pel·lícula de “King Kong” es grava la imatge, i a continuació el model es mou. Actualment, l’animació per ordinador es una de les formes més originals que hi ha per explicar una història o idea. Es representen en 3D. 6. Composició és una tècnica la qual un fons és superposa a una imatge, d’aquesta manera sembla que el personatge o l’objecte es troba a l’escena recreada. 7. Transparències consisteix a gravar els actors en un estudi, i creant la impressió que no es troben en ell. Per exemple: un personatge conduint un cotxe.
  8. 8. EFECTES ESPECIALS: principis bàsics Existeixen un seguit de principis en els efectes especials que ens ajuden ha aplicar les tècniques, ha realitzar el moviments... - Principi de Persistència de la visió aquest fenomen es base amb la tècnica del moviment de la imatge. Funciona de la següent manera; la retina de l’ull humà s’excita amb la llum, arriba fins el nostre cervell creant uns impulsos, i aquests els interpreten com una imatge. - Tècnica de moviment de la imatge aquesta tècnica està basada amb els fenomen abans descrit. Quan es projecten una imatge, i abans que l’altre desapareix-hi de la retina una altra es col·loca en el seu lloc, el cervell no és capaç de captar l’espai entre les dos i la considera una continuació de l’altra. Si de la mateixa manera és presenta una successió progressiva d’imatges, els nostres sentits percebran una escena d’acció i moviment continuada. - Principi del moviment dels objectes aquest fenomen consisteix a desplaçar un objecte a l’espai partint d’un punt de referència. Com més pròxim és el punt la sensació serà ràpida.
  9. 9. TECNOLOGIA Els elements més importants per realitzar els efectes digitals els podem distingir en dos grups. - Hardware està compost per un seguit de materials els quals són fonamentals per el funcionament dels efectes especials. Cal destacar; scanner, l’estació de treball i la registradora. L’scanner és fonamental pels efectes especials, ja que amb ell es digitalitza les imatges; ens permet introduir a l’ordinador la informació de tota la pel·lícula i realitza el seu tractament. El següent element que s’ha de tenir en compte és l’estació de treball. Són un conjunt d’ordinadors especialitzats amb el tractament de les imatges. Part d’aquest equip el formen els perifèrics, són necessaris perquè la digitalització necessita una gran capacitat. I per últim la registradora, el seu funcionament és l’invers al de l’scanner, aquesta converteix les imatges digitalitzades amb fotogrames d’una pel·lícula. - Software en aquest segon grup cal destacar el software 3D, programes de composició digital, croma (chromakeyers), paletes gràfiques (programes de retoc de fotografia). Aquest grup consta de paquets d’animació que consisteixen en un o varis mòduls amb els quals podem modelar, animar i donar una aparença real una imatge. Els mòduls dels paquets d’animació en 3D són: modelador; es treballa la geometria, animador; per donar moviments als objectes, materials i il·luminació; dóna l’aparença i textures en els objectes, i per últim el render; s’utilitza per fer un càlcul de les imatges.
  10. 10. El software més important són wayefront, softimage, alias. Amb aquests podem mesclar imatges sense perdre la qualitat d’imatge. Un altre de molt important és el cromas, es tracta de fer una sobreimpressió de una imatge dins d’una altra; és necessita una imatge en blanc i negre que l’anomenarem màscara (canal alfa) i la figura. D’aquesta manera disposem de tres imatges: fons, la figura i la màscara corresponent a la figura. Aquesta màscara serà blanca en la part de la imatge de la figura que volem conservar per la imatge final, i negra la part que volem conservar del fons. Per aconseguir realitzar aquesta tècnica s’ha de gravar la figura sobre un color pla que sol ser blau o verd. Amb el pas dels anys, l’objectiu del cinema és seguint fent el mateix del principi, ser una fàbrica de somnis, l’únic que canvia són les eines i els efectes que s’utilitzen per arribar aquest únic fi; crear una fàbrica de somnis.
  11. 11. Bibliografia “Història del cinema”. José Luís Noriega. www.youtube.com “AutoCad 2011, Manual impresdindible.” Antonio Manuel Reyes Rodríguez. “Efectos Especiales”. Sara Karlik. “Ray Harryhausen an animated life”. Ray Harryhausen. .

×