• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Aproximació a les pràctiques de lectura de la demarcació
 

Aproximació a les pràctiques de lectura de la demarcació

on

  • 318 views

 

Statistics

Views

Total Views
318
Views on SlideShare
222
Embed Views
96

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

2 Embeds 96

http://reporteducacio.cat 91
http://feeds.feedburner.com 5

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Aproximació a les pràctiques de lectura de la demarcació Aproximació a les pràctiques de lectura de la demarcació Document Transcript

    • Aproximació a les pràctiques lectoresde les escolesCurs 2012-2013
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-62
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-63ÍNDEXA. Introducció, 5B. Anàlisi general de les practiques de lectura, 71. Pràctiques de lectura (comparativa entre escoles i cicles), 82. Les practiques de lectura en el conjunt de les escoles de la demarcació, 9C. Comentari de les practiques de lectura, 131. Padrins de lectura, 132. Llegir en parella, 143. Explicar contes, 154. Col·laboracions externes (voluntariat), 165. Jornades literàries, 176. Intercanvi de llibres, 187. Ronda de llibres, 198. Lectura en veu alta, 209.Obtenció i tractament de la informació, 2110. Lectura des de les àrees curriculars, 2211. Biblioteca escolar, 2312. Altres, 24D. Conclusions, 33ANNEX, 35
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-64
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-65INTRODUCCIÓFinalitat de l’estudiConèixer de les pràctiques de lectura que es fan de manera habitual a les escoles de lademarcació del Servei Educatiu Baix Llobregat-6.Dades dels centres als quals s’ha passat l’enquestaNombre de centres: 28 (27 d’educació infantil i primària i 1 centre d’educació especial)Tipologia de centres: 23 escoles públiques i 5 centres concertats, d’aquests 2 imparteixeneducació infantil i primària, 2 educació infantil, primària i secundària obligatòria i 1 ésd’educació especial.Aspectes a destacar: 3 escoles no tenen cicle superior.Tots els centres pertanyen a la demarcació territorial del Servei Educatiu Baix Llobregat-6 queinclou els municipis de Cervelló, Corbera de Llobregat, La Palma de Cervelló, Pallejà, SantVicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat i Vallirana.Consideracions prèviesa) Les pràctiques que es va demanar a les escoles que reconeguessin fan referènciaessencialment al llegir per aprendre i al gust per llegir, tot i que les competències relacionadesamb la tercera branca de La lectura al centre, l’aprenentatge de la lectura van sorgint demanera regular i transversal en les diferents activitats i estratègies reconegudes.b) Inicialment les pràctiques lectores reconegudes i sobre les quals es demanava a les escolesque en reconeguessin la seva pràctica, eren 101, més una de genèrica (Altres), per tal derecollir aquelles activitats/estratègies que els centres fan al voltant de la lectura i no esrecullen de manera explicita a l’enquesta.En fer el buidat a l’apartat Altres 18 escoles han reconegut que realitzen accions al voltant dela lectura des de la Biblioteca escolar. S’ha cregut convenient incorporar la biblioteca escolarcom una activitat/estratègia més de les inicialment previstes: l’onzena.A l’apartat Altres es reconeixen, per part dels centres, un total de 17activitats/estratègies/accions al voltant de la lectura (i l’escriptura) diferents.D’aquestes activitats se n’inclou un quadre resum on es reconeix el centre que la fa, el cicle alqual s’adreça i, si es dóna el cas, una breu descripció (segons el que ha consignat el centre a lafitxa de recollida de dades).c) Algunes de les dades s’han d’interpretar amb cautela, especialment en l’apartat Altres. Potser que alguns centres reconeguin unes activitats/estratègies que d’altres no reconeixen tot ifer-les. Un exemple és el cas de la biblioteca escolar. Ja hem comentat que inicialment noestava reconeguda entre les 10 activitats/estratègies però que ha sortit de manera recurrenten l’apartat Altres. “Només” 18 dels 28 centres han declarat les accions que s’organitzen alvoltant de la biblioteca, tot i que (pel coneixement de tenim dels centres de la zona) n’hi ha1Veure l’annex 1 on es reprodueix el document lliurat per a la recollida d’informació.
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-66uns quants més (per no dir tots o gairebé tots) que tenen activitats al voltant de la bibliotecareconegudes en la seva activitat diària.
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-67ÀNÀLISI GLOBAL DE LES PRÀCTIQUES DE LECTURALes escoles es relacionen organitzades alfabèticament per poblacióESCOLA PRÀCTIQUES LECTORES1. PADRINS DELECTURA2. LECTURA ENPARELLA3. EXPLICARCONTES4.INTERVENCIÓEXTERNA5. JORNADESLITERÀRIES6. INTERCANVISDE LLIBRES7. RONDA DELLIBRES8. LECTURA ENVEU ALTA9.COMP. INFO. 10. ÀREESCURRICULARS11. BIBLIO.ESCOLAR12.ALTRESF I M S F I M S F I M S F I M S F I M S F I M S F I M S F I M S F I M S F I M S F I M SESCOLA NOVA DE CERVELLÓ *SANTA MARIA DE CERVELLÓESCOLA JAUME BALMESESCOLA CAU GUINEU *ESCOLA EL CORBESCOLA PUIG D’AGULLESESCOLA EL SOLELLESCOLA ÀNGEL GUIMERÀESCOLA LA GARALDAESCOLA L’OREIGESCOLA JACINT VERDAGUERESCOLA LA IMMACULADAESSCOLA IRISESCOLA JOAN JUNCADELLAESCOLA LA GUÀRDIAESCOLA LA VINYALAESCOLA MARE DE DÉU DEL ROCIOESCOLA SANT ANTONIESCOLA SANT JORDIESCOLA SANT JOSEPESCOLA SANT VICENÇESCOLA CAN COLLESCOLA SANT MARTÍESCOLA CAMPDERRÓS *ESCOLA LA GINESTAESCOLA L’OLIVERAESCOLA POMPEU FABRAESCOLA MARE DE DÉU DEL ROSER* Escoles que encara no tenen cicle superior
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-68Pràctiques de lectura (comparativa entre escoles i cicles)Aquest gràfic compara el nombre d’escoles que realitzen de manera general una activitat, amb els cicles als quals s’adreça l’activitat /estratègia.Llegenda de les pràctiques de lectura:1. Padrins de lectura2. Llegir en parella3. Explicar contes4. Col·laboracions externes (voluntariat)5. Jornades literàries6. Intercanvi de llibres7. Ronda de llibres8. Lectura en veu alta9.Obtenció i tractament de la informació10. Lectura des de les àrees curriculars11. Biblioteca escolar12. Altres0510152025301 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12ESCOLESINFANTILINICIALMITJÀSUPERIOR
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-69Les pràctiques de lectura en el conjunt d’escoles de la demarcacióPràctiques més freqüentsExplicar contes (24)2Lectura des de les àrees curriculars (24)Lectura en veu alta (24)Obtenció i tractament de la informació (24)A educació infantil- Explicar contes (22)- Obtenció i tractament de la informació (20)Al cicle inicial- Lectura des de les àrees curriculars/Obtenció i tractament de la informació (24)- Lectura en veu alta/Explicar contes (22)Al cicle mitjà- Obtenció i tractament de la informació (24)- Lectura des de les àrees curriculars/Lectura en veu alta (23)Al cicle superior- Lectura en veu alta (21)- Obtenció i tractament de la informació (20)Activitats/estratègies menys freqüentsLlegir en parella (12)Col·laboracions externes (12)A educació infantil- Llegir en parella (3)2(Entre parèntesi) s’hi especifica el nombre de centres que la realitzen.24 24 24 2421 2018 18 181612 12051015202530
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-610- Col·laboracions externes (7)Al cicle inicial- Llegir en parella (7)- Col·laboracions externes (9)Al cicle mitjà- Padrins de lectura (4)- Col·laboracions externes (7)Al cicle superior- Col·laboracions externes (6)- Lectura en parella (8)Activitats/estratègies segons els àmbits d’accés a la lectura al centreLes pràctiques i estratègies reconegudes pels centres, si les organitzem segons els quatreàmbits d’accés a la lectura (lectura autònoma, lectura compartida, lectura al voltant de lesàrees curriculars i lectura guiada) queden de la següent manera:Lectura autònoma.a) Temps variable de lectura (6).Diari/setmanal/periòdicEntre 20 minuts i 1 hora.Lectura compartida.A cavall entre la lectura autònoma i la lectura compartida es reconeixen aquestes activitats:Maletes viatgeres (5)Bibliopati (2)Llibre belluguet (2)Intercanvi de llibres (16)Ronda de libres (18)Les activitats pròpies de la lectura compartida són:a) Discussió compartida (2)b) Padrins de lectura (18)c) Lectura en parella (12)d) Explicar contes (24)e) Col·laboracions externes (12)f) Jornades literàries (20)g) Lectura en veu alta (24)h) Teatre (3)Lectura al voltant de les àrees curriculars.Hi ha 24 centres que reconeixen fer lectures al voltant de les àrees curriculars, gairebé tothomesmenta el treball per projectes. Però...
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-611a) Exposicions (1)b) Lectura amb les TAC (3)c) Unitats didàctiques (1)d) Eix transversal d’escola (1)e) Super llibre de coneixements (1)24 centres que reconeixen fer activitats d’Obtenció i tractament de la informació.Lectura guiada.Per a concretar encara més les activitats de lectura guiada s’hauria de fer un creuament iampliar la informació sobre els centres que diuen tenir lectures prescriptives en aquestaenquesta i la realitzada a CM. Dels que ho reconeixen fan incidència en la manera de treballar-les.Racons (1)Agrupaments (1)Grups flexibles (1)Es pot concloure que les dues maneres d’accés a la lectura que predominen a les escoles són lalectura compartida i la lectura al voltant de les àrees curricularsEl grau d’impacte de les activitats/estratègies als diferents cicles està bastant equilibrat.Sobresurten una mica per damunt de la resta les adreçades a Cicle inicial (28%) i Cicle Mitjà(28%). Això es deu a la presència important de l’activitat Explicar contes al cicle inicial de lamajoria d’escoles i al pes de l’activitat de la Ronda de llibres que va adreçada només a ciclemitjà (4t nivell). Sobta, però la diferència de 4 punts entre les activitats de cicle mitjà isuperior.El grau d’impacte de cadascuna de les activitats/estratègies als quatre cicles es presenta demanera individualitzada a l’apartat Comentari de les activitats i estratègies de lectura.20%28%28%24%52%Impacte inicialEd. InfantilCicle InicialCicle MitjàCicle Superior
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-612La informació que dóna aquest gràfic té el seu origen en les dades extretes de les 11activitats/estratègies reconegudes inicialment més les dades que informen a quins cicles esrealitzen les Altres activitats reconegudes per un total de 20 centresAixí, la suma de les dades de les Altres activitats no provoca un canvi substancial en el graud’impacte per nivell.L’únic que es pot destacar és que encara s’equilibra més la suma del conjunt de les activitatsadreçades a infantil i cicle inicial amb la del conjunt d’adreçades a cicle mitjà i superior, aixícom que la igualtat de l’impacte entre cicle inicial i mitjà es desfà en favor del cicle inicial.21%28%27%24%51%Impacte globalEd. InfantilCicle InicialCicle MitjàCicle Superior
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-613COMENTARI DE LES PRÀCTIQUES DE LECTURAPadrins de lectura (18 centres)El caràcter recíproc d’aquesta activitat determina la distribució de percentatges, especialmententre el cicle superior (padrins) i educació infantil i cicle inicial (apadrinats). En paral·lel enstrobem que els centres que reconeixen fer aquesta activitat coincideixen amb els que mostrenun grau de col·laboració externa (gent gran com a padrins).Participants: Majoritàriament els alumnes de parvulari i cicle inicial (1r) són apadrinats peralumnes de cicle superior (P5  5è i 1r 6è).Temporització: Franja que va de dos cops a la setmana a centres que ho fan puntualment.Domina la sessió setmanal. Es reconeix la regularitat en el temps com un factor essencial.Durada: Majoritàriament es fan referència a sessions de 30 minuts.Característiques:Els alumnes de cicle superior llegeixen als d’infantil i cicle inicial. Algun centre reconeixque l’alumne de cicle superior que apadrina a alumnes de cicle inicial els fa llegir.Activitat amb la qual majoritàriament es vol potenciar el gust per llegir a partir del’escolta activa i la interacció emocional.Algun centre té aquesta activitat molt estructurada mitjançant l’establiment d’uncontracte entre padrí i fillol.20%33%9%38%1. PADRINS DE LECTURAEd. InfantilCicle InicialCicle MitjàCicle Superior
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-614Lectura en parella (12 centres)El grau d’impacte més elevat a cicle mitjà possiblement es deu a que en aquest cicle escorregeix allò que no s’ha assolit en competència lectora al cicle inicial i s’ajuda de manera méspersonalitzada l’alumnat que ho precisa. A cicle superior això es reforça.Temporització: La majoria de centres que fan aquesta activitat reconeixen que tenen un espaii un temps reconegut per a dur-la a terme. Tot i això alguns centres reconeixen que ho fanpuntualment.Característiques:Són pocs els centres que apliquen la metodologia i segueixen l’estructura de “Llegir enparella” basada en grups cooperatius.En la formació de les parelles, els centres sí que tenen en compte el nivell lector decadascun dels components.11%26%33%30%2. LECTURA EN PARELLAEd. InfantilCicle InicialCicle MitjàCicle Superior
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-615Explicar contes (24 centres)Lloc: Aula i bibliotecaTemporització: L’hora del conte és una activitat que es fa regularment a parvulari i cicle inicial(un cop per setmana).Especificitats (en la temporització):Alguns centres esmenten que també la fan de manera esporàdica a nivellssuperiors (cicles mitjà i superior).Algun centre ho fa en horari extraescolar.Narradors: Mestres, famílies i alumnes més grans.Característiques comentades pels centres:Explicació de contes amb suport visual.Contes interactius sobre la PDI.Contes relacionats amb els projectes d’aula.Representació de contes tradicionals en diferents llengües (alumnes de cicle superior).Lectures en veu alta de contes per part dels alumnes de nivells superiors a parvulari i acicle infantil.El menor impacte als cicles mitjà i superior podria explicar-se perquè la literatura oral es veusubstituïda per l’escrita, a la qual se li dóna més importància. Tot i que alguns centres quecomenten fer aquesta activitat a cicle superior (sobretot) ho fan des del punt de vista que sónels propis alumnes els que expliquen contes als més petits, no tant perquè el docent o altrespersones els expliquen a ells.33%32%22%13%3. EXPLICAR CONTESEd. InfantilCicle InicialCicle MitjàCicle Superior
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-616Col·laboracions externes (12 centres)Aquesta activitat apareix en tots els cicles com una de les que té menys impacte. La sevaincidència al cicle inicial es relaciona amb l’activitat Padrins de lectura, en què àvies i avis van aalgunes escoles.Per les xifres, només 12 centres de 28, sobta que la col·laboració, per exemple de mares, paresi altres familiars no estigui més estesa.El grau de participació externa en activitats relacionades amb la lectura és molt variat:Participació de pares en projectes de centreMares i pares expliquen i/o llegeixen contesVisites d’escriptors i il·lustradorsPadrins de lectura, amb avisMares i pares obren la biblioteca escolar fora de l’horari lectiu24%30%23%23%4. COL·LABORACIONS EXTERNESEd. InfantilCicle InicialCicle MitjàCicle Superior
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-617Jornades literàries (20 centres)És una activitat equilibrada quan a l’impacte per cicles, especialment si ens fixem només en elscicles d’educació primària.La participació en jornades literàries es reconeix en dos nivells:1. A nivell intern de centre. Les escoles gairebé totes organitzen una jornada literària ojocs florals al voltant de Sant Jordi.2. A nivell extern. Algunes escoles participen en certàmens literaris a escala localCaracterístiques:Es dóna la mateixa importància a la lectura com a l’escriptura.Alguns centres hi inclouen activitats d’educació visual i plàstica.En alguns centres aquestes jornades literàries s’emmarquen en una activitat mésàmplia (Setmana Cultural)20%26%26%28%5. JORNADES LITERÀRIESEd. InfantilCicle InicialCicle MitjàCicle Superior
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-618Intercanvis de llibres (16 centres)El grau d’impacte és molt semblant a tots els cicles, tant a l’educació infantil com a la primaria.L’intercanvi de llibres es dóna de dues maneres:1. De caire definitiu. Els alumnes porten de casa llibres en bon estat i els intercanvien peraltres que porten els seus companys. Aquest mercat d’intercanvi de llibres se solconcentrar en la diada de Sant Jordi.2. Compartir lectures. Els alumnes porten aquells llibres de casa que més els han agradatper compartir-los amb els seus companys. La manera de compartir varia:Passen a formar part, de manera provisional, de la biblioteca d’aula perquè elscompanys se’ls puguin emportar en préstec.L’expliquen a l’aula.25%25%27%23%6. INTERCANVI DE LLIBRESEd. InfantilCicle InicialCicle MitjàCicle Superior
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-619Ronda de llibres (18 centres)Només afecta al Cicle Mitjà. Activitat adreçada a l’alumnat de 4t de primària.Un centre explica que a rel de la seva participació a la Ronda de llibres el curs passat,aquest any n’ha endegada una a nivell intern per als alumnes de cicle superior.95%5%7. RONDA DE LLIBRESEd. InfantilCicle InicialCicle MitjàCicle Superior
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-620Lectura en veu alta (24 centres)El grau d’impacte als cicles on els alumnes llegeixen és equilibrat. La lectura en veu alta al’educació infantil la fan els docents.Qui llegeix?: mestres i alumnesTemporització: Varietat d’opcionsDiàriament: especialment a educació infantil i cicle inicial.Vàries sessions setmanals: cicle inicialUna sessió setmana: cicle mitjà i superiorLlocs: aula i bibliotecaCaracterístiques:Lectura col·lectiva.Activitat generalment programada amb unes lectures concretes (paraules i frasestreballades a l’aula i lectures prescriptives), però també es llegeix en determinatsmoments, quan l’activitat ho faci necessari.Des de les àrees curriculars diferents a les lingüístiques també es fa lectura en veu alta.Objectius: aprendre a escoltar, comprensió lectora i expressió oral.16%28%29%27%8. LECTURA EN VEU ALTAEd. InfantilCicle InicialCicle MitjàCicle Superior
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-621Competència informacional (24 centres)El seu impacte a tots els cicle és semblant, tot i que sobta el descens del cicle superior respectea les xifres del cicle mitjà, ja que sembla que hi hauria d’haver una continuïtat.Les estratègies de la competència informacional (cerca, tractament i expressió de lainformació) la majoria de centres reconeixen que les treballen:A tots els cicles.A través del treball per projectes a parvulari i cicle inicial.A través d’àrees com la de coneixement del medi i, especialment, del projecteinterdisciplinari a cicle mitjà i superior.Altres aspectes a destacar:La cerca d’informació majoritàriament es fa través d’internet, a l’aula informàtica.Algun centre reconeix que la cerca també la fa a través de llibres i en sessions a labiblioteca escolar23%27%27%23%9. COMPETÈNCIA INFORMACIONALEd. InfantilCicle InicialCicle MitjàCicle Superior
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-622Lectura des de les àrees curriculars (24 centres)Destaca el grau d’impacte d’aquesta activitat als cicles inicial i mitjà i la diferència en el pas decicle mitjà a cicle superior, reforçant allò que s’apuntava quan es feia el comentari de l’activitat10. Obtenció i tractament de la informació. Sobta, per tant, que no hi hagi una gradació al’alça a mesura que s’avança en la complexitat dels cicle educatius.Tots els centres destaquen la importància de la lectura en les àrees curriculars diferents a leslingüístiques. A més assenyalen de manera puntual aspectes relacionats amb:La lectura dels textos i de les activitats presents als llibres de text.La lectura matemàticaEls contes i narracions seleccionats segons l’àrea curricular (un centre)El Projecte Filosofia 3/18 (un centre)El treball de les diferents tipologies textuals (són molt pocs els centres que hoesmenten)15%31%30%24%10. LECTURA DES DE LES ÀREESCURRICULARSEd. InfantilCicle InicialCicle MitjàCicle Superior
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-623Biblioteca escolars (18 centres)En aquesta estratègia destaca l’equilibri en l’ús que es fa d’aquest equipament a tots els cicles.Periodicitat d’accés a la biblioteca: entre 7 i 15 dies.Préstec: Sí, en totesActivitats que s’hi realitzen: En general, relacionades amb el gust per la lectura, la formaciód’usuaris i l’accés i el tractament de la informació. Alguns centres també manifesten que labiblioteca resta oberta en estones de pati o de menjador i altres moments per tal quel’alumnat pugui fer lectura lliure i autònoma.23%26%27%24%11. BIBLIOTECA ESCOLAREd. InfantilCicle InicialCicle MitjàCicle Superior
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-624Altres (21 centres)Padrins d’escriptura (1)Ens veiem a la xarxa (2)Temps de lectura (6)Teatre (3)Visites a la biblioteca pública (3)Sessions amb les famílies (1)Maletes viatgeres (5)Llibre belluguet (2)Bibliopati (2)Biblioteca extraescolar (1)Agrupaments de comprensió lectora (1)Reforç individual a la lectura (2)Jocs de lectura (3)Racons de lectura (1)Pla de compressió lectora (1)Discussió compartida (2)ILEC (4)A continuació s’identifiquen les activitats per centre i per cicle al qual s’adrecen. S’inclouen lesdescripcions que fan els centres de les mateixes.ESCOLASANTA MARIAALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SPadrins d’escriptura Els alumnes de 4t d’ESO fan de padrins d’escriptura dels de 6è.Assisteixen al nostre centre i s’organitzen diferents grups detreball amb la presència dels tutors i els alumnes de 4t .Ens veiem a la xarxa Amb l’ESC El Solell de la Palma un projecte compartit. ViaVideoconferència per parelles ens fèiem entrevistes els d’uncentre amb els de l’altre. Al voltant d’un tema pactat i treballatprèviament.Temps de lectura Segons el nivell educatiu es practica la metodologia de racons o béd’agrupaments flexiblesTeatre El primer trimestre de CS els alumnes preparant obres de teatre alvoltant de la castanyada. Unes obres on han de memoritzar irepresentar un paper a l’Ateneu del poble davant de tots els seuscompanys i les famílies.ESCOLABALMESALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SVisites a la bibliotecapúblicaSessions amb les famílies
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-625ESCOLACAU DE LAGUINEUALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SMaletes viatgeres Una maleta que va i torna 1 setmana cada nen/a de la classe.Hi ha dues o tres maletes per aula i a dins hi ha diferentsformats: contes, còmics ...Temps de lectura Durant 30 minuts al dia poden anar a la biblioteca per llegir ocompartir la lectura (Ambient de lectura).Llibre belluguet Des de l’escola s’emporten llibres cap a casa cada cap desetmana.ESCOLAEL CORBALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SVisites a la BibliotecapúblicaMaletes viatgeres Els alumnes porten a casa una maleta amb contes o llibres apropiatsa la seva edat per compartir a casa amb la famíliaTemps de lectura Mitja hora de dedicacióBibliopati Bibliopati: dia a la setmana . L’ activitat consisteix en treurecontes al pati perquè els nens/es voluntàriament puguin llegir-losESCOLAPUIGD’AGULLESALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SBibliopati Bagul ple de llibres posat a la disposició de l’alumnat al’estona de l’esbarjo instal·lat al bosquet que l’escola té just alcostat del patiBiblioteca extraescolar Al migdia i combinat amb el temps destinat al dinar es disposa del’opció d’estudi o lecturaESCOLAEL SOLELLALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SEns veiem a la xarxa Amb l’ESC Sta Maria de Cervelló un projecte compartit. ViaVideoconferència per parelles ens fèiem entrevistes els d’uncentre amb els de l’altre. Al voltant d’un tema pactat i treballatprèviament.
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-626ESCOLAGUIMERÀALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SAgrupaments de comprensiólectoraINFANTIL: Setmanalment es fan agrupaments d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura per nivells (p4 ,p5) distribuint cada nivell en 5 grups segons el seu ritmed’aprenentatgeINICIAL: Es fan agrupaments de comprensió lectora on esdistribueix l’alumnat del cicle en 7 grups en funció delseu nivell de velocitat i comprensió lectora. Cada grup téel seu recull de lectures. Es treballa la lecturacomprensiva tot i que a 1r es fomenta la lectura i la sevadescodificació.MITJÀ: Agrupaments entre alumnes de 3r i 4t d’1 hora ala setmana, en 7 grups segons la seva comprensiólectora (ACL) de forma rotativa i flexible. Cada sessiócomença amb una activitat d’agilitat visual . Es treballala lectura en veu alta (l’entonació, la pronúncia i lavelocitat), la comprensió oral, la hipòtesi i el vocabularide forma oral . Ocasionalment treballen l’escripturasegons el text, com per exemple: resums escrits, a partird’un text donat inventar el final d’aquest, crear una noucapítol... En finalitzar el trimestre es fa una avaluacióindividual de l’alumne i de la programació realitzada.Reforç individual a la lectura Activitat exclusiva de pàrvuls de cinc anysJocs de lectura Suport TICTeatre P3 i P4 petites representacions teatrals. P5Representacions teatrals per a l’escola i per a les famíliesA Ed. Infantil i Primària: Representacions teatrals un copal cicle per altres grups de l’escola i per a les famílies.També quan s’ha fet a 6è s’ha convidat a l’alumnat de 6ède les altres escoles del poble.Racons de lectura INFANTIL: Dues sessions setmanals. En els de joctreballem l’expressió oral i en els de treball comprensiói expressió escrita.INICIAL: Una sessió setmanal de racons de llenguatreballant un aspecte de la llengua catalana. L’alumnatdel grup es distribueixen en 4 racons de forma rotativasetmanalment: racó de lectura (endevinalles, poemes ,dites...), racó de comprensió lectora, racó d’expressióescrita...
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-627ESCOLAVERDAGUERALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SJocs de lectura Suport TICLlibre belluguetPla de compressió lectora Un cop a la setmana i amb els alumnes de cicle inicial i ciclemitjà, organitzats en grups reduïts, es treballen les estratègiesde comprensió lectora, amb activitats dabans, durant i desprésde la lectura.Organització:Grups homogenis formats pels alumnes de tot uncicle. De cada cicle són 5 grups que es distribueixenen diferents espais de l’escola.Tots els alumnes del grup llegeixen el mateix llibre.Cada llibre té uns punts d’aturada on el mestre fapreguntes de comprensió lectora. Els punts d’aturadai el guió de les preguntes està a la guia del mestre.Al final de cada trimestre es passen les proves.A partir d’aquestes es tornen a formar grups segonsels resultats de cada alumne.Aquest curs s’ha introduït lectures de llibres ambactivitats d’ordinador posteriors a la lectura.Visites a la biblioteca públicaESCOLAIMMACULADAALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M STeatre Es preparen una obra de teatre que han de fer davantde la resta de nens de l’escola.ESCOLAJUNCADELLAALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SMaletes viatgeres Préstec durant 15 dies d’una maleta viatgera ambdiferents tipus de lectures, àudios i vídeos per poder-hotreballar a casa amb la família.Temps de lectura Treball al Cicle Inicial de 30 minuts de lectura diària onels alumnes són els que porten les lectures que volenllegir lliurement.
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-628ESCOLALA GUÀRDIAALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SReforç individual a lalecturaTemps de lectura Amb l’objectiu de fomentar l’hàbit lector, cada matí de 9:00 a9:20 els alumnes fan lectura d’un llibre escollits per ellsmateixos. Durant aquesta estona, tant mestres com infants, esdediquen exclusivament a la lectura individual i en silenci.Discussió compartida Com a activitat de llengua catalana l’escola ha implementatuna metodologia anomenada grups interactius.L’objectiu de l’activitat és que els alumnes resolguin per simateixos l’activitat a realitzar a partir del diàleg, el consens i laparticipació.Un cop a la setmana el grup-classe es divideix en 4, 5 o 6grups, depenent del nombre d’alumnes. Cada grup estàdinamitzat per un adult (mestre o pare/mare voluntària).Cadascun d’aquests ha de realitzar una activitat relacionadaamb un aspecte de la llengua catalana. Tots els equips han depassar per totes les activitats durant les dues sessions. Cadatasca té una durada aproximada d’uns 15-20 minuts.El paper de l’adult és un simple moderador que ajudarà en elcas que sigui necessari.Aquest ha de deixar que els alumnes siguin els queconstrueixin el seu propi aprenentatge amb la interacció entreiguals.ILECESCOLALA VINYALAALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M STemps de lectura “El club dels ratolins”: activitats de lectura en petit grup, a P5.ESCOLAMD. ROCÍOALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SDiscussió compartida Tertúlia dialògicaESCOLASANT ANTONIALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SMaletes viatgeres Periodicitat setmanal
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-629ESCOLASANT JORDIALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SJocs de lectura Jocs de taula transformats en jocs de lecturaMaletes viatgeres Periodicitat setmanalILECESCOLASANT VICENÇALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SJocs de lectura Bibliojocs: endevinalles, biblioenigmes, torneig lector, biblioglífics...Biblioteca extraescolar De dilluns a dijous de 17 a 18:30hESCOLACAN COLLALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SMaletes viatgeresESCOLACAMPDERRÓSALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SEix transversal: Els contes Cada curs, tota l’escola treballa un conte. Tots llegim lahistòria, veiem la pel·lícula o dibuixos...El curs passat va ser lahistòria del Mag d’Oz, i els alumnes van fer activitats sobreaquest conte (disfresses, decoració, escriptura, lectura...)Unitat didàctica: ElspoetesCada nivell treballa un poeta al tercer trimestre. Coneixemuna mica la seva vida i obres. Es treballa en sessions deBiblioteca i de llengua.P3. Brossa /P4. Miquel Martí i Pol/P5. Ricard Bonmatí/ 1r LolaCasas/ 2n Josep Carner/3r Joana Raspall/4t. Salvat Papasseit
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-630ESCOLALA GINESTAALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SRacons de lectura A l’hora de racons, en grup reduït (4 alumnes), miren llibreslliurement. Els poden compartir, se’ls expliquen l’un a l’altre...Els llibres estan adaptats a l’edat dels nens i nenes. De tant entant plantegem activitats concretes, com ara representaralgun conte treballat amb un teatrí o amb elements perdisfressar-se.Maletes viatgeres Per fomentar la lectura en família i el gust per la lectura, cadaun d’aquests cursos disposa de 3 maletes viatgeres,composada per 5 llibres (2 contes o àlbums il·lustrats, 1 contenomés d’imatges, 1 conte en anglès 1 llibre de coneixements).L’alumnat té la maleta durant una setmana a casa seva, per tald’anar llegint amb els pares, germans/es, avis/es, els contesque conté. També disposa d’una llibreta on pot escriure i/odibuixar les impressions dels contes llegits. Per aquest cursestà en preparació una maleta viatgera per 3r. de primària.Temps de lectura Gust per la lectura. A primària es dediquen 3 sessions de 1/2hal gust per llegir. Els alumnes escullen lliurament el llibre quevolen llegir, respectant les seves preferències i ajustant se alseu nivell lector. El llibre el poden portar de casa, o escollir unde la biblioteca de classe o de l’escola.Biblioteca extraescolar A l’hora de dinar i de 16:30 a 17:30Sessions amb famílies Cafè i llibres: Organització de tertúlies i/o xerrades a lesfamílies per part dels mestres de lescola per tal fomentar elgust per la lectura i l’hàbit lector.ESCOLAL’OLIVERAALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SILEC
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-631ESCOLAP. FABRAALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M SAgrupaments de comprensiólectoraUn cop a la setmana, a l’àrea de llengua catalana,s’agrupa a l’alumnat entorn d’activitats específiques decomprensió lectora de frases i textos de diversatipologia amb preguntes directes (1r i 2n) i indirectes(2n). Al segon curs de Primària, aquestes activitats esrealitzen mitjançant una metodologia de cooperacióentre l’alumnat on cadascun d’ells disposa d’un rolconcret.Exposicions Alumnes de 2n de Primària, en moments determinatsdel curs, realitzen un mural d’un llibre que s’han llegit il’exposen a la resta de companys/es.Lectura a casa L’alumnat de Cicle Inicial disposa d’un full anomenat:“Llegim a casa”; a través del qual, amb ajuda dels seuspares, fan un registre de les lectures que van llegint acasa (títol, pàgines llegides i minuts dedicats).D’aquesta manera, els mestres observem la constàncialectora de cada alumne/a a casa, i el propi nen/a aixícom els pares observen l’evolució, al llarg del curs, ennombre de pàgines llegides i minuts dedicats.Temps de lectura Mitja hora setmanalILECESCOLA MD.ROSERALTRES ACTIVITATS / ESTRATÈGIES NO IDENTIFICADES A LA TAULA ANTERIORCICLE DENOMINACIÓ DESCRIPCIÓF I M STemps de lectura Setmanalment es destina mitja hora a que els alumnesllegeixen el que ells volen , podent portar-ho de casa ode la Biblioteca de classe (durant aquesta estona llegeixtothom, inclòs el professor).
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-632
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-633CONCLUSIONS1. Les actuacions relacionades amb la lectura són, globalment, una pràctica estesa a lesescoles de la demarcació.2. Equilibri en l’impacte de les pràctiques lectores en els diferents cicles.3. Destaca l’impacte de pràctiques i estratègies directament implicades en eldesenvolupament curricular.4. Diversificació de pràctiques lectores, ja que a banda de les 10 inicialment reconegudesen el full de recollida de dades els centres en reconeixen 18 més.5. Quant a l’àmbit d’accés a la lectura als centres s’observa un predomini de lespràctiques lectores relacionades amb la lectura compartida i amb la lectura des de lesàrees curriculars en detriment de la lectura autònoma i de la lectura guiada.6. Importància de la biblioteca escolar en la dinàmica interna dels centres.7. Poca rellevància a les col·laboracions externes. És la pràctica menys reconeguda a totsels cicles educatius.8. Elevat nombre de centres que reconeixen realitzar pràctiques lectores relacionadesamb la lectura des de les àrees curriculars i l’obtenció i tractament de la informació.9. Compte amb cicle superior. No hi ha una gradació a l’alça de certes activitats, demanera que l’impacte a cicle superior és menor que a cicle inicial i, sobretot, a ciclemitjà.
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-634
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-635ANNEX
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-636
    • Servei Educatiu Baix Llobregat-637Per tal de sistematitzar i enriquir les pràctiques relacionades amb la competència lectora, uspreguem que empleneu aquesta fitxa destacant quines de les estratègies que us enumeremporteu a terme en el vostre centre. Per processar la informació, aniria bé que aquesta fitxa esretornés un cop emplenada a se-baixllobregat6@xtec.cat abans del dia 30 d’octubre. Moltesgràcies per la vostra col·laboració.CENTRE EDUCATIUESTRATÈGIES IN CI CM CS Descripció activitatPadrins de lecturaLlegir en parellaExplicar contesCol·laboracionsexternes(voluntariat)Jornades literàriesIntercanvi de llibresRonda dels llibresLectura en veu altaObtenció i tractamentde la informacióLectura des de lesàrees curricularsAltresALTRES CONSIDERACIONS