Metodologia ApS en el marc del Servei Comunitari

1,029 views

Published on

Presentació en català sobre les etapes de preparació, execució i avaluació d'un projecte ApS.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,029
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
30
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Metodologia ApS en el marc del Servei Comunitari

  1. 1. Metodologia ApS en el marc del Servei Comunitari Roser Batlle 2016
  2. 2. Guió 1. Etapes en un projecte ApS 2. El treball en xarxa a l’ApS 3. Els recursos en els projectes ApS
  3. 3. 1. Etapes en un projecte ApS
  4. 4. Etapes bàsiques Preparació del projecte per part del professorat Realització del projecte amb el grup-classe Avaluació del projecte per part del professorat
  5. 5. 1 Esbossar el projecte Preparació 2 Establir relacions amb els socis 3 Planificar el projecte 4 Preparació amb el grup Realització 5 Execució amb el grup 6 Cloenda amb el grup Avaluació 7 Avaluació multifocal Etapes bàsiques
  6. 6. 1 Esbossar el projecte Preparació 2 Establir relacions amb els socis 3 Planificar el projecte 4 Preparació amb el grup Realització 5 Execució amb el grup 6 Cloenda amb el grup Avaluació 7 Avaluació multifocal Etapes bàsiques
  7. 7. Pasos: 1. Partir de les regles del joc del Servei Comunitari 2. Definir per on començar. 3. Determinar quina necessitat social podrien atendre els nois i noies. 4. Determinar quin seria el servei concret que podrien fer. 5. Establir els aprenentatges vinculats al servei. 1 Esbossar el projecte
  8. 8. Regles del joc del futur Servei Comunitari 1. A 3r o 4t d’ESO. 2. Tot l’alumnat. 3. Dintre de la programació curricular. 4. Projecte de mínim 20 hores, de les quals al menys 10 de servei (flexible). 5. El servei s’ha de dur a terme fora de l’horari lectiu, excepcionalment dintre del mateix.
  9. 9. Tenim temps per explorar... Per exemple, projectes:  Més breus  Amb menys alumnes  Dins de l’horari lectiu.  ...
  10. 10. Per decidir per on començar... 5 estratègies bàsiques
  11. 11. Estratègia 1: TRANSFORMAR Partir d’una experiència prèvia propera a l’ApS Si és una acció solidària Si és un treball de camp Sistematitzar els aprenentatges Buscar un servei relacionat
  12. 12. Estratègia 2: COPIAR Copiar un bon projecte ApS d’un altre centre educatiu 1. Fixar-se en bons projectes ApS. 2. Triar el que ens encaixi i sigui fàcil de replicar. 3. Plantejar una prova pilot.
  13. 13. Estratègia 3: SUMAR-SE Sumar-se a un bon projecte ApS que funciona  Es tracta de projectes que poden afegir més centres educatius o entitats socials.  En campanyes cíviques o solidàrias, aquesta estratègia sol obtenir bons resultats.
  14. 14. Estratègia 4: OFERIR-SE Aprofitar les entitats amigues  Gran part del professorat, personal no docent i famílies està vinculada a associacions o causes diverses.  Esbrinar si la causa que persegueixen podria generar algún servei per part del nostre alumnat.
  15. 15. Estratègia 5: MAPEJAR Explorar les necessitats i oportunitats de l’entorn 1. Llistar les necessitats socials de l’entorn que són a l’abast dels nostres estudiants. 2. Identificar les iniciatives que ja estan actuant- hi: ¿podríem col·laborar?.
  16. 16. Comencem a mapejar… Àmbit Necessitat social que detectem (a l’abast dels nostres joves) Qui està actuant ja? (possibles socis: entitats, serveis municipals...) Natura i Medi Ambient Promoció de la Salut Patrimoni Cultural Cooperació al desenvolupament Persones grans Suport a la formació …
  17. 17. Iniciatives que actuen en les necessitats socials d’un territori Entitats socials Serveis Públics Centres educatius Sector privat Associacions, ONG, Empreniments socials, Fundacions... Centres veïns del barri, o bé aquells que atenen població vulnerable... Serveis socials, árees de joventut, hospitals i centres de salut... Obres socials d’entitats privades, residències geriàtriques...
  18. 18. Les aficions i talents de l’alumnat Un fet, notícia o aconteixement Un dèficit concret del grup Una data o efemèride assenyalada Altres estratègies per començar:
  19. 19. Al final d’aquesta etapa podríem tenir: Un esquema (la «diapositiva») que respongui 3 qüestions: A. Quina seria la necessitat social atesa? B. Quin seria el servei que farien els infants o joves? C. Quins aprenentatges s’assolirien a través d’aquest servei?
  20. 20. 1 Esbossar el projecte Preparació 2 Establir relacions amb els socis 3 Planificar el projecte 4 Preparació amb el grup Realització 5 Execució amb el grup 6 Cloenda amb el grup Avaluació 7 Avaluació multifocal Etapes bàsiques
  21. 21. Pasos: 1. Contactar amb els socis que hem identificat prèviament. 2. Plantejar la demanda i ajustar el projecte. 3. Arribar a un acord. 2 Establir relacions amb els socis
  22. 22. Col·laboració en el procés Entitat socialCentre educatiu aprenentatgeservei
  23. 23. Un acord escrit per les parts implicades en el projecte APS, en què s’expressin els compromisos adquirits per cadascuna. Al final d’aquesta etapa podríem tenir:
  24. 24. 1 Esbossar el projecte Preparació 2 Establir relacions amb els socis 3 Planificar el projecte 4 Preparació amb el grup Realització 5 Execució amb el grup 6 Cloenda amb el grup Avaluació 7 Avaluació multifocal Etapes bàsiques
  25. 25. Planificar el projecte Fases: 1. Definir el servei amb detall. 2. Definir els aprenentatges i aspectes pedagògics. 3. Definir la gestió i l'organizació. 4. Implicar les famílies. 5. Implicar el professorat. 3
  26. 26. Els nois i noies poden Sensibilitzar la població Col·laborar en tasques logístiques Denunciar, defensar, reivindicar Compartir coneixements Ajudar persones vulnerables Captar recursos per a una causa Tasques de servei
  27. 27. Definir amb detall el servei concret Quina mena de servei farem? Quins objectius concrets volem assolir? Quines tasques conté el servei? Quins requisits calen per dur a terme les tasques? Qui és el responsable del projecte a l’entitat social? Quins aspectes i funcions assegurarà l’entitat social? Com col·laborarà el centre educatiu durant el servei? Com avaluarem el servei realitzat? ...
  28. 28. Exemples d’objectius tangibles del servei  Plantar 40 freixes i 25 roures.  Aconseguir 35 donacions i 10 nous donants de sang.  Oferir un concert de 30 minuts amb 60 cançons.  Reunir 200 euros per a la campanya solidària.  Arreglar i donar 20 bicicletes.  Construir i instal·ar 50 caixes niu per a les mallerengues.  ...
  29. 29. Definir els aspectes pedagògics Com està l’alumnat? Quins són els seus punts forts i febles? En quina assignatura o matèria ubicarem el projecte? Quin valor acadèmic?: obligatori, recomenat, puja nota… Quins objectius educatius, continguts, competències i valors? Quina formació prèvia caldrà per dur a terme el servei? Quina formació o suport necessitaran durant el servei? Què aportarà l’entitat social als aspectes pedagògics? Com avaluarem els aprenentatges? …
  30. 30. Tractament de la informació i comp. digital Coneixement i interacció amb el món físic Competència en comunicació lingüística Competència matemàtica Servei Autonomia i iniciativa personal Competència social i ciutadana Competència d’aprendre a aprendre Competència cultural i artística
  31. 31. Definir la gestió i l’organització Quin calendari i horari? Quins permissos i assegurances necessitem? Com informar i implicar les famílies? Quins recursos humans necessitem? Cóm es relacionaran el centre educatiu i entitat? Quins materials i infraestructures necessitem? Com enregistrarem l’experiència? Què ens interessa difondre? Quins recursos (materials, humans, econòmics…) necessitem i com els aconseguirem? ...
  32. 32. Despeses... Desplaçaments Materials de les activitats Lloguers Difusió i registre del projecte Despeses de personal Celebracions Altres conceptes... Ingressos de... Quotes del grup Aportació de l’entitat social Aportació del centre educatiu Administracions públiques Empreses privades Premis i similars Altres conceptes... Pensant un pressupost...
  33. 33. Implicar les famílies A. Valorar i difondre l’experiencia. B. Col·laborar aportant temps, contactes, coneixements... C. Inspirar-se en la educació familiar quotidiana. D. Aprendre del projecte i dels seus fills.
  34. 34. Implicar el professorat Compartir, discutir, demanar ajuda, il·lusionar...
  35. 35. 1. Un document breu, descriptiu i senzill del projecte, que ens serveixi per presentar-lo a l’entorn. 2. Un dossier d’ús intern, que ens funcionarà de «guia» durant l’experiència. Al final d’aquesta etapa podríem tenir:
  36. 36. 1 Esbossar el projecte Preparació 2 Establir relacions amb els socis 3 Planificar el projecte 4 Preparació amb el grup Realització 5 Execució amb el grup 6 Cloenda amb el grup Avaluació 7 Avaluació multifocal Etapes bàsiques
  37. 37. Preparació amb el grup Pasos: 1. Motivar el grup. 2. Identificar la necessitat social. 3. Definir el servei. 4. Definir el que es vol aprendre. 5. Comprometre’s. 6. Organitzar el treball. 7. Registrar el que es va preparant. 8. Reflexionar sobre els aprenentatges de la planificació. 4
  38. 38. Com motivar el grup? Una bona investigació prèvia La invitació de l’entitat social o dels destinataris El testimoni dels nois i noies que ja ho van fer Recursos de sensibilització: lectures, pel·lícules...
  39. 39. Definir necessitat i servei Què? Què farem exactament? Per a qui? Qui són les persones destinatàries? Per què? Quina és la raó de fer-ho? A quina necessitat obeeix? Per què ho volem fer? Quan? Quan ho prepararem, quan ho farem, quan s’acabarà? Com? Com ens organitzarem? Què necessitem per dur-ho a terme?
  40. 40. Definir els aprenentatges Els joves poden, com a mínim, plantejar-se 2 preguntes: Què puc aportar? Quins són els meus punts forts? Què sé fer bé? Com puc ajudar els altres? Què vull aprendre? Quins són els meus punts febles? Quines oportunitats tindré de millorar-los? Per a què em servirà?
  41. 41. Comprometre’s 1. Cal verbalitzar el compromís individual. 2. Implica un “rendiment de comptes” d’uns resultats concrets. 3. Es contreu principalment amb les persones/entitats destinatàries. 4. També es contreu amb la resta del grup i amb un mateix.
  42. 42. 1. El nom definitiu del projecte. 2. Algun element de planificació elaborat pels nois i noies: mural, dossier, etc. Al final d’aquesta etapa podríem tenir:
  43. 43. 1 Esbossar el projecte Preparació 2 Establir relacions amb els socis 3 Planificar el projecte 4 Preparació amb el grup Realització 5 Execució amb el grup 6 Cloenda amb el grup Avaluació 7 Avaluació multifocal Etapes bàsiques
  44. 44. Execució amb el grup Pasos: 1. Acompanyar i seguir els nois i noies. 2. Executar el servei. 3. Relacionar-se amb les persones i entitats de l'entorn. 4. Enregistrar, comunicar i difondre. 5. Reflexionar sobre els aprenentatges de l’execució. 5
  45. 45. Material gràfic o audiovisual suficient per poder deixar constància del servei que fem i del que anem aprenent. Al final d’aquesta etapa podriem tenir:
  46. 46. 1 Esbossar el projecte Preparació 2 Establir relacions amb els socis 3 Planificar el projecte 4 Preparació amb el grup Realització 5 Execució amb el grup 6 Cloenda amb el grup Avaluació 7 Avaluació multifocal Etapes bàsiques
  47. 47. Cloenda amb el grup Pasos: 1. Reflexionar i avaluar els resultats del servei. 2. Reflexionar i avaluar els aprenentatges assolits. 3. Projectar perspectives de futur. 4. Celebrar l'experiència viscuda amb tothom. 6
  48. 48. Algun element d’avaluació elaborat pels mateixos nois i noies: vídeo, mural, dossier, recull d’entrevistes, reportatge publicat en alguna revista local… Al final d’aquesta etapa podríem tenir:
  49. 49. 1 Esbossar el projecte Preparació 2 Establir relacions amb els socis 3 Planificar el projecte 4 Preparació amb el grup Realització 5 Execució amb el grup 6 Cloenda amb el grup Avaluació 7 Avaluació multifocal Etapes bàsiques
  50. 50. Fases: 1. Avaluar el grup i cada noi/noia. 2. Avaluar el treball en xarxa amb les entitats. 3. Avaluar l'experiència com a projecte ApS. 4. Autoavaluar-se com a educador. 7 Avaluació multifocal
  51. 51. Rúbric per a l’autoevaluació i millora dels projectes ApS Grup d’Investigació en Educacin Moral de la Universitat de Barcelona (GREM)
  52. 52. Una memòria senzilla i pràctica de l’experiència, de manera que:  No s’oblidi fàcilment.  Ens permeti retre comptes.  Inspiri altres grups i educadors per impulsar nous projectes. Al final d’aquesta etapa podríem tenir:
  53. 53. Algunes conclusions 1. Les etapes segueixen la mateixa seqüència bàsica de qualsevol projecte: 2. Les fases no tenen necessàriament el mateix pes específic. 3. Les fases en cada etapa no sempre es donen en el mateix ordre. P + E + A
  54. 54. 4. Les característiques del grup i les del projecte poden demanar un altre desplegament de fases, passos o moments dins de cada etapa. 5. Com més madur és el grup de nois i noies, més capacitat d’autogestió per intervenir en el conjunt de la planificació del projecte des del minut zero. 6. Totes les etapes amb el grup de nois i noies inclouen espais de reflexió sobre els aprenentatges.
  55. 55. 2. El treball en xarxa a l’ApS
  56. 56. Projecte APS Centre educatiu Entitat social Adminis. Pública Famílies i veïnat Empreses Mitjans de comunic.
  57. 57. Coordinar-se cooperar Informació Reconeixement Suport Cooperació Coordinació
  58. 58. Treballar en xarxa Cooperar  Compartir un projecte.  Fer alguna cosa nova junts.  Compartir protagonisme.  Compartir compromís.  Cadascú fa i aporta el que li és propi.  Tots hi guanyen.  …
  59. 59. En el treball en xarxa tothom hi guanya Joves Entitats i destinataris  Competències personals i professionals.  Vivència de valors humans.  Contacte amb la realitat.  Nous coneixements.  Gaudi.  Difusió i visibilitat de la seva causa.  Suport real i complicitats.  Mirada fresca.  Possible futura “pedrera”. win-win
  60. 60. És un camí bonic... Però fa pujada!
  61. 61. ApS i capital social El ApS fomenta el capital social de la comunitat: Treball en xarxa Confiança i seguretat Valors i normes
  62. 62. Millora del capital social 1. En la participació i compromís dels joves. 2. En el coneixement mutu per part de tots els actors implicats. 3. En l’eficàcia de les actuacions de cada actor social.
  63. 63. 4. En el nivell cultural de la població. 5. En l’autoimatge i autoestima dels ciutadans. 6. En la comunicació intergeneracional.
  64. 64. 7. En la imatge pública dels actors educatius i socials implicats. 8. En l’activitat professional d’altres agents relacionats, com els mitjans de comunicació o determinades empreses.
  65. 65. 9. En la capacitat de la població (“empoderament”) per enfrontar-se a reptes i adversitats. 10. En la democràcia participativa, en col·locar el compromís cívic dins del sistema educatiu.
  66. 66. 3. Els recursos en els projectes ApS
  67. 67. Un projecte d’aprenentatge servei es pot dur a terme perquè es posen en joc recursos de tota mena:  Infrastructurals  Materials  Organitzatius  Humans  Econòmics  ...
  68. 68. Recursos d’estructura Els tenim sempre, tant si fem com si no fem el projecte Llum, calefacció, equipament informàtic, materials generals, assegurances, professorat… Recursos directes Els que posem en joc específicament per fer el projecte Desplaçaments, materials específics, lloguers, difusió, personal de suport al professorat… Tipus de recursos Aquests són els que ens preocupen
  69. 69. Pensant un pressupost... Quan els recursos necessaris generen despeses que hem de tenir en compte, cal elaborar un pressupost: Despeses... Desplaçaments Materials de les activitats Lloguers Difusió i enregistrament Despeses de personal Celebracions Altres conceptes... Ingressos de... Quotes del grup Aportació de l’entitat social Aportació del centre educatiu Administracions públiques Empreses privades Premis i similars Altres conceptes...
  70. 70. El pressupost és un repte compartit Aportar i si cal, buscar, els recursos necessaris, és tasca de totes les parts implicades: centre educatiu, entitats socials, serveis socials…
  71. 71. El pressupost és una eina educativa En alguns projectes i per a alguns grups-classe, l’elaboració i seguiment del pressupost pot ser una tasca educativa apropiada per treballar, com a mínim:  La competència matemàtica  L’autonomia i iniciativa personal  Les habilitats emprenedores  Valors i actituds com la responsabilitat, l’austeritat, etc.
  72. 72. Alguns exemples d’ingressos... Cuotes del grup Cada jove posa diners de la seva butxaca per regalar una rosa de Sant Jordi a un avi-àvia. En un projecte ApS d’Intercanvi Intergenera- cional Més idees…?
  73. 73. Aportació de l’entitat social L’entitat aporta els materials necessaris per plantar els arbres de ribera. En un projecte ApS de Medi Ambient Més idees…?
  74. 74. Aportació del centre educatiu L’AMPA paga el berenar de la festa de final del projecte. En un projecte ApS d’apadrina- ment lector Més idees…?
  75. 75. Aportació de les Administracions Públiques L’Ajuntament aporta els tècnics municipals que assessoren i acompanyen el projecte. En un projecte ApS de Patrimoni cultural Més idees…?
  76. 76. Aportació de les empreses privades La caixa d’estalvis financia un tríptic de difusió del projecte; el comerç local aporta begudes per després de la donació… En un projecte ApS de Donació de Sang Més idees…?
  77. 77. Convocatòries i premis  Convocatòria d’Ajuts del Centre Promotor ApS  Premis de la Fundació Lluís Carulla  Premio Acción Magistral de la FAD  Premis Ensenyament del Cercle d’Economia  … Consultar: www.solucionesong.org Per a qualsevol tipus de projecte ApS Més idees…?
  78. 78. Conclusions 1. Tots els projectes necessiten recursos. 2. Alguns dels recursos necessaris generen despeses. SNIFF!!! però…
  79. 79. 3. Un pressupost és també una eina educativa. 4. Per cobrir les despeses hem de buscar ingressos. 5. Buscar ingressos demana una mínima dedicació.
  80. 80. 6. I també és una oportunitat d’estrènyer llaços amb la comunitat. 7. Si no s’aconsegueixen recursos, almenys s’aprèn.
  81. 81. www.roserbatlle.net

×