Jxb Joves pel Barri
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Jxb Joves pel Barri

on

  • 1,296 views

Un projecte d'aprenentatge servei compartit per 11 centres educatius i 9 entitats socials de L'Hospitalet de Llobregat

Un projecte d'aprenentatge servei compartit per 11 centres educatius i 9 entitats socials de L'Hospitalet de Llobregat

Statistics

Views

Total Views
1,296
Views on SlideShare
1,261
Embed Views
35

Actions

Likes
0
Downloads
19
Comments
1

2 Embeds 35

http://apsfontsere.blogspot.com.es 31
https://twitter.com 4

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Jxb Joves pel Barri Document Transcript

  • 1. COMPARTIR UN PROJECTED’APRENENTATGE-SERVEII DUR-LO A ESCALADE CIUTATJxB joves pel barri
  • 2. CAquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d’ús d’una llicència Creative Commons. Es pot redistribuir, copiar i reutilitzar,sempre i quan es faci sense afany de lucre i esmentant el com a autor col·lectiu el Grup ApS de L’Hospitalet de Llobregat.Sou lliure de:s copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra.r fer-ne obres derivadesAmb les condicions següents:b manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suportlaper l’ús que feu de l’obra). l’autor o el llicenciador (però no d’una Reconeixement: Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de manera especificada per No comercial: No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.a distribuir l’obra la mateixa amb una llicència com aquesta. aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu Compartir amb generada llicència: Si altereu o transformeu Això és un resum del text legal de la llicència completa: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/deed.caFOTOGRAFIES DE LA PORTADA I INTERIORSAssociació Educativa Ítaca,Centre d’Estudis Joan XXIII,Col·legi Pare Enric d’Ossó,Esplai La Florida,Institut de Bellvitge.DISSENYEva AngueraEDITAConsell de l’Esplai de L’Hospitalet de Llobregat
  • 3. COMPARTIR UN PROJECTED’APRENENTATGE-SERVEII DUR-LO A ESCAL ADE CIUTATJxB joves pel barri
  • 4. COMPARTIR UN PROJECTED’APRENENTATGE-SERVEII DUR-LO A ESCAL ADE CIUTATJxB joves pel barri4 JxB joves pel barri
  • 5. A introducció D etapesPròlegPresentació del projecte 1 Etapa de definició conjuntaFinalitats daquest dossier del projecteAutoria 2 Etapa de preparació dels joves per fer el serveiB lexperiència 3 Etapa dexecució del projecte per part dels jovesde rèplica 4 Etapa de cloendaEl procés descala en el projecte JxBPistes per escalar projectes aps E recursos pràctics Full de compromís del jove voluntariC plantejament Full dautorització de les famíliesbàsic Fitxa del jove voluntari Fitxa de seguiment diariNaturalesa del projecte JxB Fitxa de valoració per part del joveModalitats Full d’avaluació del jove Normativa del curs diniciació al voluntariat Pistes per elaborar un pressupost del projecte JxB joves pel barri JxB 5
  • 6. Aintroducció6 JxB joves pel barri
  • 7. PròlegL’Ajuntament de l’Hospitalet ha fet una aposta clara És el moment de reivindicar aquests valors, és eldes de fa cinc anys pels projectes d’aprenentatge moment d’educar pel compromís, per la cohesióservei, perquè donen valors als nostres infants i jo- social, per la igualtat d’oportunitats i per corregir elves, potencien el servei a la comunitat, innoven la rumb que està prenent la nostra societat.metodologia educativa a les aules, i prestigien elscentres educatius en el seus barris. Estem conven- I el projecte Joves pel Barri és un exemple clarçuts que, a mig i llarg termini, ajudaran a enfortir el d’aquesta aposta per l’educació com a vehicle deteixit associatiu de la nostra ciutat. transformació social, com ho són totes les més d’una trentena d’experiències d’aprenentatge servei quePer a l’Hospitalet és tot un orgull poder compartir cada curs escolar es desenvolupen a l’Hospitalet.aquesta publicació de l’experiència “Joves pel Barri”desenvolupada a la nostra ciutat. I ho és per que Moltes felicitats i el nostre agraïment a totes i ca-significa que a l’Hospitalet existeixen centres edu- dascuna de les persones, centres educatius, entitatscatius compromesos amb el seu entorn, que creuen i institucions que han fet possible aquesta experi-en el treball comunitari, i un teixit associatiu ampli i ència. La seva tasca contribueix a fer de l’Hospitaletsòlid que suma esforços en l’objectiu de l’educació una Ciutat Educadora.dels infants i dels joves.Centres i entitats valentes que han encetat un tre-ball conjunt a través d’uns valors com la implicaciói el compromís que avui cal, més que mai, potenciaren el procés educatiu dels infants i els joves.Vivim un context difícil i no sols per la crisi. S’haimposat un pensament únic on conceptes com el Lluís Esteve Garnéscompromís o la transformació social cotitzen a la Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Serveis a les Persones i Regidor d’Educacióbaixa o fins i tot s’intenten criminalitzar. Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat joves pel barri JxB 7
  • 8. PròlegEl projecte presentat en aquesta publicació és molt Des de la Diputació de Barcelona i des del conjuntmés que una activitat educativa protagonitzada per de municipis de la província defensem aquesta co-joves. A més dun projecte de col·laboració entre responsabilitat en el procés educatiu, enfortint elcentres educatius i entitats socials, "Joves pel Barri" paper dels pobles i ciutats com a agents educadorsexpressa el compromís amb el procés educatiu de la a partir del treball en xarxa, la participació i la com-ciutat de LHospitalet en el seu conjunt. plicitat del territori i del conjunt de la ciutadania.Es tracta duna experiència que posa lèmfasi en la En aquest sentit, projectes daprenentatge ser-participació social i aconsegueix activar, a través de vei com "Joves pel Barri" contribueixen a impul-la interacció entre educació i context social, acti- sar aquesta coresponsabilització educativa ambtuds i valors relacionats amb la construcció duna una experiència que, a més, té vocació de ciutat,ciutadania responsable i compromesa amb lentorn. dimplicar tots els joves.. Per tot això, creiem que valUn fet que reverteix en benefici del propi alumne la pena recolzar, difondre aquest projecte i, espe-però també sobre la comunitat. cialment, reconèixer la feina duta a terme per totes les persones i institucions que han contribuït a ferSabem que les activitats que els alumnes realitzen realitat aquest projecte.fora de lentorn escolar condicionen en bona me-sura els seus rendiments acadèmics i, per tant, eltemps que nois i noies dediquen a aquestes activi-tats constitueix un temps educatiu tan importantcom el de leducació formal.Vull destacar, doncs, que expressa una visió del pro-cés educatiu en un sentit ampli on, a més dels cen-tres educatius i els alumnes, hi participen diferentsagents del territori. En definitiva, una experiència Marc Castells i Berzosaque fa realitat el concepte de ciutadania corespon- Diputat delegat dEducació i TICsable en educació. Diputació de Barcelona8 JxB joves pel barri
  • 9. PresentacióCompartir per estendreEl projecte que us presentem neix de la convicció Per aquest motiu, quan les primeres parelles es vande que les bones pràctiques educatives shan de posar a sistematitzar els seus projectes JxB, de se-compartir per enfortir-les i per estendre-les. Els guida van pensar a compartir-los. Eren massa bonscopyrights, en educació, semblen cada cop més per tancar-los o apropiar-sen en exclusiva.obsolets en la nostra societat enxarxada. Daquesta primera voluntat de compartir ha nascut,Les persones autores daquest text hem fet, al llarg en cascada, un procés dapropiació col·lectivadel procés delaboració, un exercici intens de treball del projecte del qual ens sentim orgullosos. Noen xarxa, amb la finalitat de dur a escala de ciutat solament perquè ens dona força per consolidar iun projecte daprenentatge servei que proporcioni estendre una bona pràctica educativa, sinó tambéals joves l’ oportunitat dactuar com a ciutadans ac- perquè li hem trobat el gust i al sentit a això detius i compromesos. treballar plegats.Aquest projecte, JxB (Joves pel Barri), demana Pensem que la riquesa i diversitat associativa deldentrada que al menys una entitat social i un cen- nostre país demana sens dubte respectar i fruir detre educatiu es posin dacord en un territori. Sen- les particularitats, les diferències i els matisos... peròse aquest mínim partenariat, el projecte no rutlla. també demana aprendre a compartir tot allò que téCertament, potser hauria estat més fàcil i, sobretot, sentit per impulsar la ciutadania i el compromísmés habitual, que cada parella formada per un cen- amb la comunitat.tre educatiu i una entitat social sespavilés pel seucompte a lhora de definir i impulsar el seu projecte.Però resulta que a més a més de tirar endavant unbon projecte, tenim lambició que sestengui i es-devingui un emblema educatiu de la nostra ciutat.Com es podria assolir això sense incorporar compli- Consell de lEsplaicitats, ni sumar més actors educatius i socials? de LHospitalet de Llobregat joves pel barri JxB 9
  • 10. Finalitats Lescalabilitat dels projectes APS Sovint, bones pràctiques daprenentatge servei res-daquest dossier ten limitades als centres educatius i les entitats socials que les impulsen. No es posen energies a divulgar-les i compartir-les amb la intenció que més persones senAquest dossier té dues finalitats: puguin beneficiar.Duna banda, sistematitzar les pràctiques d’apre- Lexperiència duta a terme en els darrers tres anys anentatge servei Joves pel Barri (Projecte JxB) que es- lHospitalet de Llobregat amb el Projecte JxB ha es-tan portant a terme diverses entitats socials1 i diver- tat, precisament, un esforç per dur a escala de ciutatsos centres educatius de LHospitalet de Llobregat. aquest projecte, no limitant-lo als actors educatius i socials que el van iniciar.Daltra banda, aportar pistes concretes i generalitza-bles sobre com dur a escala un bon projecte dAPS, Per això, el procés viscut ofereix la possibilitat dextreuresigui quin sigui el tema o làmbit, de manera que al- algunes pistes i pautes cara a aplicar-les en altres ciu-tres pràctiques valuoses també es puguin replicar. tats i altres projectes. Es crea, doncs, un efecte en cas- cada en sintonia amb la construcció col·lectiva deLa sistematització del Projecte JxB coneixement pròpia de la nostra època.Aquesta sistematització ha de permetre:Extensió: Afavorir l’extensió del Projecte JxB, de ma-nera que més centres educatius i més entitats socialsde la ciutat s’animin a dur-la a terme.Consolidació de lAPS: Situar aquests projectes coma pràctiques bàsiques incorporades als projectes edu-catius de les entitats i dels centres educatius, millorantla seva qualitat pedagògica.Xarxa: Aprofundir i millorar el treball en xarxa entreles entitats socials i el món escolar.Comunicació: Compartir aquests projectes de ma-nera efectiva amb lentorn.1 En aquest dossier utilitzem genèricament el terme entitat socialper referir-nos a entitats de lleure, assistencials, culturals, de solida-ritat, esportives, mediambientals, etcètera.10 JxB joves pel barri
  • 11. Autoria Belén Maján Esplai Nou Quitxalles Anna Ramos Club SanfeliuLes 36 persones que han participat en lelaboració Sílvia Fernándezdaquest document, aportant les seves reflexions i Club Sanfeliuexperiències en el Projecte JxB són: Núria Pla Esplai Can Serra María Brugués ComasGrup Permanent APS L’Hospitalet Educadora Medi Obert BellvitgeRoser Batlle ajuntament de l’hospitalet de llobregatCentre Promotor APS Susagna EscardíbulBlanca Solana Fundació Catalana de l’EsplaiCap de Negociat Programes per a l’Èxit Escolar Júlia Matonsajuntament de l’hospitalet de llobregat Federació Catalana de l’EsplaiJosé Carlos MorenoPla Educatiu d’Entorn L’Hospitalet Centres educatiusajuntament de l’hospitalet de llobregat Jordi IbàñezJordi Caballé Institut Eduard FontserèAssessor LIC L’Hospitalet de Llobregatgeneralitat de catalunya Esther Badal Escola d’adults Can SerraArtur VidalAssessor LIC L’Hospitalet de Llobregat Ma. Antònia Cuscógeneralitat de catalunya CE Joan XXIIIBibi Marín Sergi ForgasCoordinadora PEE La Florida Institut Bellvitgeajuntament de l’hospitalet de llobregat Montse ZaeraMaría José Pérez Triviño Institut BellvitgeCoordinadora PEE Pubilla Cases-Can Serra Manel Carmonaajuntament de l’hospitalet de llobregat Col·legi Enric d’OssóEnric Roldán Bermejo Lourdes RuizInstitut Rubió i Ors Col·legi Enric d’Ossó Elena Garcia Institut Rubió i OrsEntitats socials Joaquim GarciaSilvia Martín Col·legi Lope de VegaAssociació Educativa Ítaca Sònia EsteveFelipe Campos Col·legi Sant JaumeAssociació Educativa Ítaca Virginia ReyesEsther Guerrero Institut Eugeni d’OrsFundació Akwaba Susanna BonhomsEva Virgili Institut Maria Aurèlia Capmany (Cornellà de Llobregat)Fundació Akwaba Constancio Enciso MiguelNúria Canillas Institut Maria Aurèlia Capmany (Cornellà de Llobregat)Esplai FloridaEsther PeríaEsplai La FloridaMariló AneasEsclat-BellvitgeLaura CrespoClub Bellvitge joves pel barri JxB 11
  • 12. Bl’experiènciade rèplica12 JxB joves pel barri
  • 13. El procés descala A la tardor del 2007 lEsplai La Florida rep un asses- sorament del Centre Promotor APS, es presenta a la convocatòria dajuts daquesta entitat i obté unen el Projecte JxB suport econòmic que els permet destinar energies a recollir i estructurar el seu projecte.Orígens i punt de partida Paral·lelament, el Centre d’Estudis Joan XXIII inclouLorigen del que actualment anomenem Projecte JxB en la nova assignatura de secundària les pràctiques aes remunta al curs 2007-2008, any en què simplanta entitats socials que anteriorment havia estat promo-a Catalunya lassignatura deducació per a la ciutada- vent sota un crèdit de solidaritat i valors. Aquestesnia a secundària. pràctiques el centre les desenvolupa amb nou enti- tats socials de la ciutat: Centre Obert Bocins; CentreLInstitut Eduard Fontserè i lEsplai La Florida comen- de Disminuïts Psiquics i Físics del Gornal; Fundaciócen a sistematitzar el seu projecte compartit JxB, en La Vinya, Club Bellvitge; i les residències d’avis Feixael qual joves estudiants de batxillerat de linstitut Larga, La Rambla, Fundació Santa Eulàlia i Santa Isa-participen en un curs diniciació al voluntariat i rea- bel. Tot plegat, el centre acumula una gran expe-litzen pràctiques dajudants de monitor a lEsplai La riència en l’educació per al compromís dels nois iFlorida. noies amb el barri i la ciutat. joves pel barri JxB 13
  • 14. Durant el curs 2008-2009, sota la iniciativa del De- Una vegada elaborat aquest document marc, sadonenpartament dEnsenyament de la Generalitat, lÀrea de la força que tindria socialitzar la feina realitzada ambdEducació de lAjuntament de LHospitalet de Llobre- un col·lectiu més ample dactors educatius i socials, degat i el Centre Promotor APS, es vertebren a la ciutat manera que esdevingués un projecte de ciutat.el grup territorial APS i el grup permanent APS, coma instruments per impulsar laprenentatge servei a la Així, a final del curs, proposen aquesta possibilitat a laciutat. reunió del grup territorial APS de la ciutat i la inclouen en el pla de treball daquest grup per al curs següent,En el pla de treball traçat, el projecte JxB ocupa un lloc per a la qual cosa es crea un grup de treball JxB.important: sexplica i discuteix en el curs diniciació alAPS i es divulga en els mitjans de comunicació, com També a final daquest curs la revista Aula publica unara la televisió i la premsa locals. article sobre el Projecte JxB del Institut Eduard Fontserè i lEsplai La Florida, en el núm. 193-194 de juliol-agost.Durant el curs 2009-2010 lEsplai La Florida i el Club Tot plegat serveix per subratllar la rellevància i les pos-Bellvitge, estimulats pels bons resultats dels projectes sibilitats descalar el projecte.JxB que estan duent a terme, convoquen tres centresdesplai més i elaboren plegats un document marc, perpoder compartir lexperiència i estendre-la a més enti-tats i centres educatius.14 JxB joves pel barri
  • 15. Barri Entitats Instituts La Florida Esplai la Florida IES Eduard Fontserè Sanfeliu Club Sanfeliu IES Ma. Aurèlia Capmany (Cornellà de Llobregat) Can Serra Centre dEsplai Can Serra Escola dAdults Can Serra Club Bellvitge Centre dEstudis Joan XXIII Bellvitge Centre Esclat Bellvitge IES Bellvitge Esplai Nou Quitxalles Col·legi Enric dOssó IES Rubió i Ors Pubilla Cases Club dEsplai Pubilla Cases Col·legi Lope de Vega IES Margarida Xirgu Collblanc- Fundació Akwaba Col·legi Sant Jaume Torrassa Associació Educativa Ítaca IES Eugeni dOrs Total 9 entitats 11 centres educatiusEl grup de treball JxBEl grup de treball JxB ha tingut com a finalitat esta-blir les bases comunes del Projecte JxB a la ciutat, il’instrument bàsic per assolir aquesta finalitat ha estatel document marc elaborat durant el curs anterior, prescom a document màrtir.Entitats socials i centres educatius participantsEn el grup de treball JxB han participat persones querepresentaven 9 entitats socials i 11 centres educa-tius. Totes desenvolupaven o volien desenvolupar elProjecte JxB i estaven disposades a compartir la sevaexperiència i coneixements amb la resta de membresdel grup. joves pel barri JxB 15
  • 16. Objectius de treball i Procés i metodologia d’elaboracióresultat tangible esperat El procés s’ha dut a terme amb un assessoramentPer tant, la finalitat del grup de treball era prendre continuat del Centre Promotor APS, consistent acom a punt de partida el projecte marc JxB elaborat coordinar el grup de treball; facilitar el treball con-el juny 2010, per tal de: junt d’entitats interessades en un mateix projecte; i orientar-lo a un producte final, en aquest cas, el1 Compartir-lo i treballar-lo en un col·lectiu d’entitats document que s’ha elaborat entre tots.de la ciutat interessades a impulsar aquest projecte,detectant allò que falta, que cal precisar o que cal S’ha dut a terme en 5 fases:desplegar.2 Equilibrar-lo i completar-lo amb les aportacions iexperiències de tots, sumant-hi la participació delsinstituts.3 Com a resultat tangible: elaborar el documentque esdevingui referent a la ciutat. Fase Temps Feina Reunió de plantejament general. Anàlisi del document marc, definició dels continguts que 12 novembre 1 falten i distribució de la feina a fer per part de cada persona/entitat. En aquesta primera reunió 2010 només hi són presents les entitats socials interessades. Temps de treball individualitzat per parelles entitat - institut. Cada entitat es compromet a novembre 2010 a 2 treballar amb el seu institut associat per elaborar les aportacions i enviar-les a la coordinació. abril 2011 En la majoria dels casos, no hi ha hagut experiència prèvia en aquest projecte. Primera redacció. Les entitats van acumulant experiència i gràcies a aquest rodatge van fent 3 abril 2011 els deures contrets a la primera reunió. La coordinació recull aquestes aportacions i corregeix el document marc, que es fa circular entre tots. Reunió per discutir el document resultant. Presentació i debat del document resultant amb 4 13 maig 2011 les entitats i els instituts participants. En aquesta reunió es discuteixen els capítols clau del document i es consensuen les modificacions que cal fer. juny - setembre Elaboració del document definitiu. A partir del debat, es redacta, ajusta i corregeix el 5 2011 document definitiu, i es presenta a lAjuntament de LHospitalet de Llobregat.16 JxB joves pel barri
  • 17. Resultats obtingutsAl final daquest procés shan obtingut un ventall deresultats tangibles i intangibles:1 El mateix document final, fruit de la feinacol·lectiva.2 La socialització del Projecte JxB a un conjuntample de centres educatius i entitats socials de laciutat.3 Lenfortiment del treball en xarxa i laugment deconfiança entre entitats.4 La generació de noves actuacions vinculades alprojecte, com ara la cloenda col·lectiva dels projec-tes JxB al barri de Bellvitge i la coordinació dun pro-jecte ARCE sobre els projectes JxB a nivell estatal. joves pel barri JxB 17
  • 18. Pistes perescalar projectes 1 Legitimació És recomanable que el procés decom aquest rèplica tingui el vist-i-plau de les administracions educatives que poden legitimar-lo i estimular-lo.El que sha fet amb el Projecte JxB es pot fer amb 2 Grup de treball amb composició plural Laqualsevol altre bon projecte APS. Què ens aporta rellevància de la rèplica és més gran com més ac-aquesta experiència que sigui aprofitable en altres tors educatius i socials hi estiguin implicats, inclosacontextos? Podem extreure’n un conjunt de pistes lAdministració pública.o pautes per identificar quins han estat els factorsdèxit daquest procés: 3 Assessorament extern Lacompanyament de tot el procés per part duna persona externa esti- mula el treball en xarxa. Sempre que sigui possible, la persona hauria de conèixer mínimament la ciutat i els seus actors educatius i socials.18 JxB joves pel barri
  • 19. 4 Formació en APS La formació prèvia o simul- 8 Compromís personal El procés demana un alttània aporta una base comuna i agilitza les discus- nivell de compromís personal, perquè alguns delssions i la presa de decisions, perquè tothom té més projectes potser shauran de començar i perquè elclar què és un projecte APS i quines coses caldria fer procés salimenta de les experiències pràctiquesper millorar allò que es vol escalar. que es porten a terme. Si aquest compromís fos fe- ble, la feina no es podria fer o estaria mancada de5 Objecte tangible Qualsevol treball en xarxa fun- credibilitat.ciona millor si hi ha una finalitat concreta a assolir, comara un document final, o un esdeveniment concret. 9 Suport comunicatiu La difusió de les experiències en els mitjans de comunicació i en altres espais reforça6 Document màrtir Malgrat que en teoria lobjecte la importància de la tasca que es porta a terme, actuatangible o finalitat concreta es podria elaborar des de mirall i ajuda a reforçar els vincles amb el procés.de zero, en general és més pràctic partir dun escritbase que tothom està disposat a triturar per elabo- 10 Tothom hi guanya És important que tots elsrar-ne un de nou. actors educatius i socials implicats vegin clarament què en treuen per a la seva entitat o centre educa-7 Pla de treball sostenible Cal un calendari de treball tiu. En cas contrari, el procés podria endegar-se perfàcil de seguir i un equilibri entre feina col·lectiva amb re- pressió externa, però linterès saniria perdent ambunions presencials i feina individual amb treball virtual. el temps. joves pel barri JxB 19
  • 20. Cplantejamentbàsic20 JXB joves pel barri
  • 21. Naturalesa El servei a la comunitat que fan els jovesd’aquest projecte De manera genèrica, el servei que fan els joves es pot definir senzillament com ajudar les entitats socials en la seva tasca; és a dir, col·laborar voluntàriament amb els membres- professionals o voluntaris- de les entitatsEl Projecte JxB és una pràctica d’aprenentatge socials del territori, que fan un servei a la comunitat.servei2 a través de la qual: Els joves estudiants no poden substituir els professio- nals, però els poden ajudar en tasques com ara: Els joves estudiants ajuden voluntàriament les entitats socials del • Fer dajudants de monitor en entitats deducació barri i, tot realitzant aquest servei, en el lleure o entitats esportives. aconsegueixen millorar aspectes • Donar suport a latenció de persones amb disca- significatius del seu procés formatiu. pacitat física, psíquica o sensorial, o bé centres de dia i residències d ela tercera edat.Com en tot projecte APS, hi ha una necessitat social, un ser- • Col·laborar amb entitats mediambientals, de pa-vei a la comunitat i uns aprenentatges que s’en deriven. trimoni arquitectònic o cultural. • Fer reforç escolar, de lectura, etc, a les escoles, equipaments socials, biblioteques.necessitat servei • Contribuir a la formació permanent de les perso-social a la aprenentatges nes adultes... comunitat Els aprenentatges vinculats al servei En el Projecte JxB, és imprescindible que els aprenen-La necessitat social que els joves atenen tatges siguin de naturalesa competencial, coneixe- ments, habilitats, actituds i valors que resultin sig-En el Projecte JxB, la necessitat social és la de la nificatius per al projecte educatiu del centre.causa (social, assistencial, educativa, cultural,mediambiental...) atesa per les entitats socials No és imprescindible, tot i que sovint és convenient,del barri. Amb lajuda dels joves, aquestes entitats que aquests aprenentatges es vinculin a una assig-poden desenvolupar encara millor la seva tasca. natura, àrea o matèria que els joves estan cursant al centre educatiu.A banda daquesta necessitat "objectiva", els jovesnecessiten oportunitats de compromís en què pu- A banda dels aprenentatges curriculars, a travésguin sentir-se útils. Molts d’aquests joves potser daquest projecte els joves poden rebre una formacióno haurien col·laborat amb una entitat social si un específica relativa al servei que desenvolupen, abansprojecte com aquest no els hi hagués apropat. I, i mentre lestan duent a terme.daltra banda, per a lentitat social la col·laboració 2 Consulteu Aprenentatge Servei. Educar per a la ciutadania, de J.M Puig;desinteressada de joves augmenta les probabilitats R. Batlle; C. Bosch i J.Palos. Editorial Octaedro, 2006, pàgs. 90 i 91.d’aconseguir nous voluntaris en el futur. joves pel barri JXB 21
  • 22. ModalitatsEls objectius educatius comuns que es persegueixenen el Projecte JXB són:1 Conèixer l’entorn proper i sensibilitzar-se sobre les El Projecte JxB admet moltes modalitats, no hi hanecessitats socials d’aquest. una única manera de dur-lo a terme.2 Descobrir el voluntariat i reflexionar sobre els apre- Atès que és una pràctica d’aprenentatge servei quenentatges que aquest comporta. sorgeix arran de la detecció de la manca de parti- cipació dels joves en les entitats del barri, un dels3 Participar activament i assumir compromisos du- objectius principals és poder garantir que tots elsrant tot el projecte. joves del barri hi puguin participar.4 Millorar les habilitats i capacitats personals posant- Amb aquest projecte, els joves reben un aprenen-les al servei dels altres. tatge, realitzen un servei a la comunitat i assoleixen una millora de les seves competències tant perso-Daquesta manera els joves obtenen una via nals com acadèmiques, a l’hora que proporcionend’inserció social i d’arrelament al seu barri, entitat i un benefici a la comunitat.ciutat, pel fet dimplicar-se en una tasca de servei ala comunitat. Per això és molt important poder donar a conèixer, aquest projecte a totes les entitats del barri que tre- ballen amb joves per tal d’augmentar-ne el nombre de beneficiaris: no només treballar en xarxa amb es- coles i centres educatius, sinó també amb entitats del descoberta participació barri, associacions de veïns, serveis socials d’atenció del voluntari activa i com- primària, àrees de promoció econòmica, educació, promesa at centre de recursos ocupacionals, esports, etc. objetius El projecte no sha de limitar necessàriament als ni- educatius vells de secundària i batxillerat, ja que, en aquest cas, habilitats coneixement i comuns personals hi hauria joves que no tindrien loportunitat de poder sensibilització vers l’entorn al servei dels participar-hi. Al contrari, caldria estendre el projecte altres a altres nivells educatius per tal que sen pugui bene- ficiar el màxim nombre de joves possible i donar ca- buda també als que no estan dins de l’ensenyament reglat: escoles dadults, ensenyaments de règim es- pecial, educació especial...A aquests objectius comuns cal sumar els objectiuseducatius específics de lassignatura o matèria en No obstant això, creiem important en les diversesla qual sinclou la pràctica APS (socials, ciutadania, modalitats del projecte adaptar les tasques i lesllengua, biologia...) o bé, en el cas de leducació no responsabilitats dels joves segons edat, maduresaformal, del projecte concret o àmbit dactuació. i nivell acadèmic.22 JxB joves pel barri
  • 23. 3er i 4t dESO Batxillerats Cicles Formatius de Grau Mitjà Cicles Formatius de Grau Superior PQPI Formació dadultsRègim especial (idiomes, música, arts...) Educació especial joves pel barri JxB 23
  • 24. Detapesdel projecte24 JXB joves pel barri
  • 25. En el desenvolupament del Projecte JXB identifi- Aspectes clau en la definició del projectequem quatre etapes clares: Pautes per al treball conjunt entitat-centre 1 2 3 4 educatiu: definició preparació execució avaluació 1 Per arribar a acordar un Projecte JxB entre un cen- conjunta dels joves del servei i del projecte tre educatiu i una entitat social pot ser necessària la del seguiment per part de projecte educatiu tothom intermediació i el suport professional d’un coordina- dor local, per exemple, un responsable del Pla educa- tiu d’entorn o de la xarxa comunitària on el projecte es1 Etapa de vertebri.definició conjunta 2 Cada Projecte JxB ha de tenir un lideratge clar: és ne- cessari comptar amb una persona interlocutora única tant al centre educatiu com a l’entitat social.del projecte 3 A ser possible, cal partir d’un document escrit sen- zill i clar, en què constin els objectius, les activitats,El Projecte JxB és una expressió del treball en xarxa l’organització... Un document que serveixi de referententre un centre educatiu i una entitat social. En la per ambdues parts i garanteixi els aspectes de segure-definició del projecte distingim quatre vessants: tat dels joves5.1 El treball conjunt entre el centre educatiu i lentitat 4 Cal acordar un calendari i horari molt definits per asocial per definir el projecte, la seva execució i avaluació. totes les etapes: preparació i formació dels joves (vegeu etapa 2), execució (vegeu etapa 3), avaluació (vegeu etapa 4).2 El treball intern a lentitat social per planificar el diaa dia del servei, preparar els professionals o voluntaris 5 Cal distribuir molt bé les responsabilitats de cadas-per acollir aquesta experiència i assumir els joves en les cú: el que li toca fer al centre educatiu i el que li toca ferseves activitats.3 a l’entitat, i tenir clars els espais a utilitzar.3 El treball intern al centre educatiu, per vincular els 6 Cal establir els canals de comunicació: correu elec-aprenentatges al currículum formatiu i preparar el pro- trònic, reunions periòdiques, etc.fessorat per incorporar aquesta experiència.4 7 Cal elaborar un pressupost i prendre les decisions ne-4 El treball comunitari en xarxa: Finalment, si el centre cessàries per poder dur el projecte a la pràctica.educatiu i/o lentitat social formen part duna xarxa edu-cativa, com podria ser un Pla educatiu dentorn, el Pro- 8 Sempre que sigui possible, el centre educatiu i l’entitat so-jecte JxB pot inscriure’s sota aquest paraigüa més ampli. cial han de presentar conjuntament el projecte en públic.3 Veure la guia pràctica Com fer APS en les entitats socials, de J.M. 9 Si escau, cal revisar i modificar el projecte. No ser rígids.Puig Rovira (2010), publicada pel Centre Promotor APS i disponiblea www.aprenentatgeservei.cat. 5 Per als aspectes legals és útil consultar el document: Les responsabi- litats legals en les activitats educatives realitzades més enllà del temps4 Veure la guia pràctica Com fer APS en els centres educatius, de lectiu, de Neus Soriano, Ramon Plandiura i Eva Izquierdo. Col·lecció In-J.M. Puig Rovira (2010), publicada pel Centre Promotor APS i dispo- formes breus núm. 16, Fundació Jaume Bofill, 20nible a www.aprenentatgeservei.cat joves pel barri JxB 25
  • 26. Pautes per al treball previ amb les Pautes per al treball previ ambpersones de l’entitat social: el professorat del centre educatiu:1 Cal tenir en compte que potser no tothom està 1 És convenient que el Projecte JxB es consideri unpreparat i predisposat. Engeguem el projecte amb projecte de centre i tingui l’aprovació del consellles persones de l’entitat més preparades per fer-ho. escolar del centre educatiu.2 És recomanable tenir alguna formació en APS per 2 Es necessita el suport de l’equip directiu per do-aclarir i enfocar bé el projecte així com per conèixer nar continuïtat i solidesa al projecte.altres experiències. 3 És recomanable que els professors que s’hi impli-3 Cal preparar bé la presentació i motivar les per- caran tinguin alguna formació en APS per aclarir isones de l’entitat que s’implicaran en el projecte: enfocar bé el projecte així com per conèixer altresreunions informatives, definició de les funcions de experiències.cadascú, etc. 4 Quant a la motivació del professorat, és cabdal po-4 El projecte s’ha de treballar i discutir amb les per- sar de manifest les ganes, la il·lusió i el testimoni delssones, professionals i voluntàries de l’entitat social joves que ja han passat per aquesta experiència.que s’hi implicaran. 5 Sempre que sigui possible, el projecte s’ha de po-5 El projecte no s’ha de viure com a un afegit artifi- der incloure en el currículum: ciutadania, ètica, tu-cial al taller o activitat que fa la persona de l’entitat, toria o qualsevol altra matèria i, per tant, s’ha desinó que ha de formar part de la mateixa activitat. poder avaluar.6 És necessari realimentar periòdicament la valora-ció de les persones de l’entitat social sobre aquestprojecte.26 JxB joves pel barri
  • 27. 2 Etapa de Presentació i motivaciópreparació dels Una vegada resolta la formació prèvia, la presentació del Projecte JxB als joves es pot fer en el marc de la mateixa assignatura o bé en un altre espai que el pro-joves fessorat consideri adient. L’objectiu és motivar els joves per: • Adonar-se’n que hi ha una necessitat social i sin-La preparació dels joves consta de quatre aspectes: tonitzar amb amb la causa de l’entitat social que la treballa. • Entendre que ells tenen capacitat per col·laborar i voler fer-ho. formació presentació compromís formació • Participar en la definició de l’aportació que ells genèrica i motivació signat específica podrien fer, fent-se el projecte. Pot ser convenient que aquesta motivació i presen- tació del projecte concret sigui assumida per l’entitat social on desenvoluparà el servei. El contacte i diàleg amb altres adults que normalment no es troben al centre educatiu, pot actuar d’estímul per a l’adhesióFormació genèrica dels joves al projecte.Es tracta de la formació prèvia que reben els joves aclasse, de caràcter curricular, sobre coneixements, Signatura d’un compromís personalactituds, valors i competències de l’assignatura ons’inscriu el projecte. Dur a terme un servei als altres comporta un grau de responsabilitat que cal reforçar amb un compromísAquesta formació la imparteix el centre educatiu explícit. Això es necessari per diversos motius:en l’horari de l’assignatura i el professorat potrecórrer o no a altres professionals o voluntaris • Perquè signar un full de compromís expressaper fer-la. acceptar la responsabilitat contreta a un nivell individual, més enllà del fet que el Projecte JxBPer exemple: si el projecte té a veure amb l’atenció sigui també col·lectiu.a les persones grans i s’inscriu en l’assignatura • Perquè es dóna valor a la paraula dels joves i po-d’educació ètico-cívica, els continguts previs per sa en relleu que altres persones esperen la sevatreballar a classe poden ser l’estat del Benestar, actuació solidària.la situació global de la gent gran, el paper deltercer sector... és a dir, temes curriculars que • Perquè estampar la signatura en un documenthaurien d’estudiar tant si fan el Projecte JxB com pot fer reflexionar prèviament els joves, de ma-si no el fan. nera que el seu compromís sigui més madur. joves pel barri JxB 27
  • 28. Formació específica Un exemple: el Curs d’iniciació al voluntariatEncara que hi hagi una assignatura vinculada alservei, els joves necessiten un mínim procés de El Curs d’iniciació al voluntariat (CIV) pot ser unaformació específica per poder dur a terme aques- bona eina de formació prèvia per als joves més gransta tasca. La formació es pot fer al mateix centre de 16 anys, ja que la normativa d’aquest curs exigeixeducatiu, a l’entitat social o bé a tots dos llocs, i ha aquesta edat mínima per participar-hi.d’estar sempre acordada amb el professor o tutorcorresponent. Per tant, hi poden tenir accés els joves del batxille- rat, cicles formatius, formació de persones adultesLa formació específica que necessiten els joves per i altres, amb l’avantatge de comptar, al final, ambdur a terme el servei inclou aspectes bàsics: un diploma atorgat per la Generalitat de Catalunya.• El coneixement de l’entitat on faran el ser- El CIV és una formació genèrica de 12 hores per a vei: activitats, valors, normes, etc., així com totes les tasques de voluntariat possible, per s’haurà de l’entorn comunitari i del camp concret d’adaptar al servei que els joves faran a l’entitat so- d’actuació de l’entitat social on desenvolupa- cial. Aquest podria ser un exemple adaptat: ran el servei.• Una formació en les tasques concretes que duran a terme, relatives a l’atenció a les per- sones destinatàries, el saber fer les activitats, etc.; tot plegat perquè tinguin seguretat a Curs diniciació al voluntariat (CIV) l’hora d’actuar i facin la feina ben feta.• Una formació transversal en habilitats socials i comunicatives, imprescindible en qualsevol Part general tipus de servei que porten a terme: amabilitat, 1 Què entenem per ser voluntari? cortesia, ús correcte del llenguatge i discurs oral, superació de la timidesa, etc. 2 Actituds i valors, drets i deures de la persona voluntària. 3 El moviment associatiu i de voluntariat. Part específica 1 Introducció al servei o col·lectiu destinatari de lentitat social. 2 Lajudant a lentitat social i les tasques que pot fer. 3 Habilitats personals per fer aquesta tasca.28 JxB joves pel barri
  • 29. Característiques: 3 La passió per actuar de seguida pot disminuir en els joves la presa de consciència i compromís tam-Diploma: El lliura una escola de formació (de moni- bé vers els aprenentatges que poden adquirir:tors, de voluntariat...) re coneguda a tal efecte per la els joves no solament han de voler actuar, sinó queSubdirecció General de Cooperació Social i Voluntariat també han de voler fer la feina ben feta, reforçar elsdel Departament de Governació de la Generalitat de seus aprenentatges i aprendre coses noves que elsCatalunya. El lliurament dels diplomes als joves s’hauria seran útils en altres moments de la seva vida.d’incloure dins de l’etapa de cloenda del projecte. 4 D’altra banda, les habilitats personals de cadaProfessorat: L’escola de formació del voluntariat noi i noia han d’orientar allò que després els po-s’ha de coordinar amb l’entitat social que proporcio- drem demanar de manera individualitzada. Per aixòna el servei i amb el centre educatiu, per tal que les cal detectar aquestes capacitats individuals (musi-persones que imparteixen el curs siguin persones de cals, expressives, esportives, organitzatives, tecno-l’entitat social. lògiques, lúdiques...) abans de l’execució del servei i animar els joves perquè les despleguin.Dimensió del grup: Si el nombre de joves que calformar és massa nombrós, el grup es podria partir en 5 En la preparació dels joves la formació prèvia ésunitats més petites, i a l’inrevés: es podrien ajuntar dos una peça clau, però cal tenir en compte que hi hagrups diferents per completar un curs. una altra formació que s’obté durant el servei, di- rectament de la pràctica. Per tant, cal distribuir lesExtensió: El curs es podria fragmentar en dues parts. energies formatives durant tot el projecte.Fer en primer lloc la part més pràctica que els permetirealitzar el servei i, un cop realitzat aquesta, fer la part 6 Atès que els joves de menys de 16 anys no po-més genèrica i acadèmica, per tal que els joves puguin fer den accedir al CIV, cal pensar en un espai de forma-el lligam entre el que estan aprenent i el que han viscut. ció prèvia específica sobre l’entitat social, les seves finalitats, i com s’hauran de preparar per a la tasca que duran a terme.Aspectes clau de la preparació dels joves: 7 L’autorització de la família, és imprescindible quan es tracta de menors d’edat, i prèvia a la sig-1 L’etapa de preparació del projecte és important natura del compromís per part dels joves. Per obte-i té valor en sí mateixa. Des del primer moment nir aquest vist-i-plau, el recurs més fàcil es un fullels joves han de poder veure el doble valor de d’autorització, però això pot resultar inadequat perl’experiència: el valor formatiu i el valor solidari. als joves més grans de 16 anys, amb qui caldrà bus- car altres recursos més en sintonia amb el seu grau2 Quan s’engega per primer cop un projecte cal d’autonomia i maduresa.pensar una mica com motivar els joves a l’acció,cosa que no sol ser necessària una vegada el projec-te ha esdevingut un ritual o una tradició en el centreeducatiu. Entre els elements motivadors podríemdestacar l’aprofitament d’experiències i precedentsd’altres grups més grans, la intervenció de personesexternes, l’ús dels mateixos codis i llenguatges quefan servir els joves, etc. joves pel barri JxB 29
  • 30. 3 Etapa Quatre exemples de servei en projectes JxBd’execució del Hem triat 4 exemples de servei que s’han experimen- tat amb èxit a L’Hospitalet de Llobregat i també aservei altres poblacions. Tenen com a característiques co- munes que la necessitat social és evident i que les oportunitats de dur-lo a terme no faltaran. 1 Joves de Batxillerat en un esplai diariDurant aquesta etapa cal assegurar quatre aspectesprincipals: 2 Joves de 4t d’ESO amb gent gran 3 Joves de 3r i 4t d’ESO que ensenyen informàtica a adults 4 Joves de 4t d’ESO en un taller ocupacional per a persones amb discapacitat realització formació de les durant les pràctiques pràctiques registre de seguiment l’experiència professorat- entitat social30 JxB joves pel barri
  • 31. 1 Els joves hi dediquen una Cada jove està amb un monitor L’esplai els fa triar l’activitat i Els joves preparen, Les tasques són: 4 Ajudar el monitor en Joves de tarda a la set- i en una un full de executen i 1 Recollida dels Batxillerat nens i nenes de l’activitat o taller. mana, de 4 a activitat. compromís. Si avaluen en un 8, durant un el jove és menor l’activitat, les escoles 5 Recollir la sala. esplai trimestre. d’edat, també junt amb els 2 Preparació de 6 Valorar diari6 signa el pare o monitors. la sala, materials, l’activitat amb els la mare. etc. monitors de la 3 Atendre els nens secció. i nenes l’arribada i berenar. 2 Els joves hi dediquen una tarda a la El grup de joves tenen com a Els joves col·laboren en moltes activitats 1 Dinamització de festes senyalades: 3 Col·laboració amb el fisioterapeuta. Joves de setmana, 2 hores, referent l’animador diferents de la 4t d’ESO Castanyada, 4 Jocs per treballar la durant tot el curs. de la residència residència, sempre Nadal, Carnestoltes… amb gent d’avis. donant suport a la memòria. gran7 persona responsable: 2 Tallers i activitat 5 També, si volen, lúdiques: treballs ajuden a donar manuals, bingo, sopars. jocs… 3 Els joves reben una formació Els joves hi dediquen una tarda Els joves formen grups de 2 o 3 Els joves tenen tutories Joves de prèvia de a la setmana de membres i individualitzades 3r i 4t d’ESO 9 sessions, per 5 a 7 durant 20 imparteixen les amb els referents que poder impartir els sessions. classes del projecte per tal ensenyen cursos d’informàtica d’informàtica i d’anar adequant informàtica a gent gran. el referent del les sessions a les a adults8 projecte dona demandes del grup i suport puntual anar solucionant a les sessions. incidències. 4 Els joves hi dedi- quen una tarda a Els joves donen suport a l’educador El taller ocupacional els L’educador els assessora en 3 Ajudar a l’educador en l’activitat o taller. Joves de 4t la setmana de 3 a 5 dins de la fa triar l’activitat l’activitat i en les d’ESO en durant el curs. mateixa activitat. i signar un full de tasques que han de 4 Recollir la sala. un taller compromís també dur a terme: ocupacional signat per l’adult 1 Preparar la sala per per a referent. a l’activitat. persones 2 Donar suport indi- amb vidual a les persones discapacitat9 discapacitades.6 Exemple aportat per l’esplai La 7 Exemple aportat pel Centre 8 Exemple aportat per la Fundació 9 Exemple aportat per TallersFlorida i l’IES Eduard Fontserè d’estudis Joan XXIII Akwaba i l’IES Margarida Xirgu Bellvitge i l’IES Bellvitge joves pel barri JxB 31
  • 32. Aspectes clau en l’etapa d’execució: 8 Pot ser convenient que, a banda d’un suport genèric als professionals i voluntaris de les entitats,1 El servei pot tenir una durada i intensitat va- els joves tinguin un encàrrec concret a fer, algunariables, i això depèn, sobretot, del plantejament cosa que depengui específicament d’ells, per reforçarcurricular que faci el professor o tutor del centre el seu compromís i visualitzar nítidament en què con-educatiu. sisteix la seva col·laboració.2 No sempre serà possible dur a terme el servei en 9 Quant a la sistematització i reflexió de l’experiènciahorari escolar. Això demana estudiar bé el plante- és interessant que els joves facin un diari de l’activitat,jament que es fa als joves i a les seves famílies. que pot ser col·lectiu o individual però sempre com- partit amb el professorat i l’entitat social.3 El nombre de joves estudiants que pot absorbirl’entitat es un aspecte molt que cal tenir en comp- 10 La formació durant les pràctiques es pot con-te. Si són pocs, per al centre educatiu representa cretar en les estones diàries de reflexió i valoració iun problema; si són massa, és fàcil que no trobem també en sessions periòdiques de valoració al llargfeina significativa per a tots. del projecte.4 L’assistència i compliment del compromís con- 11 Cal prestar atenció al registre de l’experiència,tret per cada jove és un element d’alta importàn- una vegada resolts els aspectes legals relatius a lescia educativa. Sempre s’ha de justificar una falta imatges de les persones. En particular és convenientd’assistència i practicar les habilitats personals fer fotos, vídeos, reportatges, dels joves executantd’avisar, demanar disculpes i recuperar l’absència, el servei. No solament per a la reflexió i valoraciósi s’escau. dels joves implicats, sinó també com a element mo- tivador per a altres grups.5 D’altra banda, no cal que l’ajuda que proporcio-nen els joves sigui sempre fent tasques auxiliars decaire educatiu. Els joves també poden ajudar entasques d’altres tipus, com ara fent un web del’entitat o del projecte, un reportatge fotogràfic,etc.6 Els joves han de veure que realment ajuden, queallò que fan és valuós i necessari. Han de poderexplicar clarament per a què serveix el cop de màque donen a les entitats socials.7 Durant l’execució del servei, els joves han de po-der desplegar i lluir les seves habilitats personals.No tindria sentit desaprofitar l’oportunitat que re-presenta posar-les al servei dels altres i augmentar laseva autoestima.32 JxB joves pel barri
  • 33. 4 Etapa 4 Una avaluació conjunta entre el centre educatiu i l’entitat social, perquè han compartit un projecte que és educatiu i social a la vegada.de cloenda 5 Si fos el cas, i en la mesura del possible, una ava- luació comunitària, quan l’experiència s’ha dut a terme en el marc del PEE, pla de barri o ajuntament.Aquesta etapa comporta tres aspectes: Celebració avaluació celebració projecció És clau celebrar i reconèixer la feina feta i la dedica- ció dels joves durant el servei. La celebració serveix per visibilitzar la importància de continuïtat del Pro- jecte JxB i afavorir la implicació dels diferents agents de la xarxa comunitària. La cloenda del projecte es pot celebrar de diverses maneres, que no són excloents i fins i tot es podenAvaluació fondre entre sí:Avaluar el projecte implica reunir i tenir en compte 1 Al centre educatiu: Una activitat de cloenda co-diferents mirades: muna a final de curs, amb els joves que han passat per aquesta experiència. També s’hi podrien afegir1 Una avaluació final amb els joves. Seria interes- els joves més madurs i/o les famílies.sant poder-la fer en el marc d’una activitat extra,com ara una sortida, i que inclogués també una 2 A l’entitat social: Es pot pensar en un berenar, unpart de projecció futura, per estimular que els joves lliurament de certificats, etc. Les famílies dels jovess’incorporin a l’esplai o a altres entitats del barri. implicats poden assistir a aquest acte.2 Una avaluació per part del centre educatiu, en 3 A la ciutat o al barri: Si al territori hi ha més d’untant que el projecte forma part de les activitats grup de joves participant d’aquests projectes, tam-educatives del centre. bé es podria plantejar una activitat festiva i de clo- enda comuna per a tots.3 Una avaluació per part de l’entitat social, nosolament dels seus professionals i voluntaris, sinótambé, i sempre que sigui possible, de les personesdestinatàries que han estat beneficiades pel serveidels joves. joves pel barri JxB 33
  • 34. Projecció Aspectes clau en l’etapa de cloendaQuè passa amb els joves quan acaben aquesta 1 Si els joves manifesten voluntat de continuarexperiència? Què els podem oferir? Hi ha quatre a l’entitat social un cop acabat el Projecte JxB, éspossibilitats: necessari: • Garantir que hi ha massa crítica de persones ateses (infants, adults, persones amb discapaci- Els joves es queden a lentitat tats, etc.) i/o d’activitat perquè això sigui viable. 1 social com a ajudants dels professionals i/o voluntaris que hi treballen. • Garantir que poden accedir als requisits de for- mació mínims que té l’entitat social i veure com es resol l’aspecte econòmic i d’inversió de temps d’aquesta formació. Els joves impulsen altres projectes 2 dins del centre educatiu, col·laborant 2 Si l’entitat social no pot acollir tots els joves, o amb el professorat, ajudant els més petits, aquests manifesten voluntat de conèixer altres enti- etc. tats, és necessari assegurar-nos que hi ha associa- cions al barri o a la ciutat amb capacitat i voluntat d’integrar joves. Els joves es vinculen a altres 3 associacions del barri. Cal deixar la 3 A la llarga, serà interessant establir una relació porta oberta perquè contactin amb altres estable de partenariat amb totes les associacions projectes socials. possibles del barri disposades a acollir els joves un cop finalitzar el Projecte JxB. És important que es vinculin a les xarxes comunitàries com a agents ac- Els joves poden impulsar altres tius, amb oportunitats de participació diverses, com 4 projectes socials pel seu compte, per exemple les que proporcionen els PEE. potser inicialment sota laixopluc de lentitat social.Una manera concreta de dissenyar un nou projecteo renovar un compromís una vegada tancat el Pro-jecte JxB podria ser participar en una activitat deformació col·lectiva a l’estiu, de caràcter intensiu,orientada a preparar la futura projecció dels jovesal barri.34 JxB joves pel barri
  • 35. joves pel barri JxB 35
  • 36. Erecursospràctics36 JXB joves pel barri
  • 37. Full de compromís del jove voluntari 38Full d’autorització de les famílies 39Fitxa del jove voluntari 40Fitxa de seguiment diari 41Fitxa de valoració per part del jove 43Full d’avaluació del jove 49Normativa del curs d’iniciació al voluntariat 52Pistes per elaborar un pressupost 53 joves pel barri JxB 37
  • 38. Full de compromís del jove voluntari En/na ................................................................................. s’ofereix a realitzar, dins el marc i en favor de l’entitat sense afany de lucre Club d’Esplai la Florida, que l’accepta, una prestació voluntària, lliure i altruista de serveis cívics i/o socials, sense cap mena de contra- prestació econòmica, en benefici de tercers i per la millora de la seva qualitat de vida, sense que aquesta actuació pugui perjudicar les obligacions principals o privades del voluntari. L’anomenada prestació s’executarà en el període que comprèn des de ............................... fins a..........................., els següents dies i horaris ............................................................. ........................................... dedicant-se a fer un acompanyament a les tasques de l’equip de monitors/es de l’esplai. L’Hospitalet de Llobregat, a ...............de............de 2010 Signatura responsable entitat Signatura voluntari Autorització per menors d’edat: Com a responsable legal, autoritzo la persona sol·licitant a formar part del voluntariat en les condicions establertes. També autoritzo a l’entitat perquè, en cas de màxima urgència i amb coneixement i prescripció mèdica, prengui les decisions medicoquirúrgiques necessàries, si ha estat impossible la meva localització. Signatura de mare/pare o tutor: 38 JxB joves pel barri
  • 39. Full d’autorització de les famílies Autorització Voluntariat JX-CR-FUN-ESO-0910-13 Benvolgudes famílies: Aquest curs, el seu fill/a cursa l’assignatura d’Etico-cívica dins de la qual es tracta el tema de la solidaritat i els valors. Per aquest motiu als alumnes de 4t d’ESO se’ls ha fet la proposta de realitzar un voluntariat fora de l’escola i en horari extraescolar. Aquesta activitat és totalment voluntària. L’escola està en contacte amb una sèrie de centres on ells poden realitzar aquesta tasca i on se’ls controla la seva assistència i el seu “treball”. Lacció de voluntariat té una durada de tot el curs. Per tal motiu els agrairé que omplin lautorització que segueix. Ma Antònia Cuscó Coordinadora de 2n cicle d’ESO L’Hospitalet, 30 d’octubre de 2009 --------------------------------------------------------------------------------- Jo.........................................................................pare/mare/tutor dono la meva autorització perquè el meu fill/a ................................................ de 4t d’ESO...........realitzi tasques de voluntariat al Centre ...................... ..................................................... fora de lhorari escolar. Signatura dels pares o tutors Centre d’Estudis Joan XXIII Tf: 93 335 15 43 Avda. Mare de Deu de Bellvitge 100-110 Fax: 93 335 6670 08907-L’Hospitalet Email:secretaria@j23.fje.edu joves pel barri JxB 39
  • 40. Fitxa del jove voluntari Nom del voluntari: Tel de contacte: Nom del monitor referent: Taller on farà Dia Horari Fi de Inici voluntariat de voluntari voluntariat40 JxB joves pel barri
  • 41. Fitxa de seguiment diàri Voluntaris al Club (2009-2010) DATA: SECCIÓ/ GRUP: MONITOR/A: ACTIVITAT: Descripció de l’activitat: joves pel barri JxB 41
  • 42. Valoració personal: Què he après?: Amb quines dificultats m’he trobat?; Propostes de millora: 42 JxB joves pel barri
  • 43. Fitxa de valoració per part del jove Voluntaris al Club (2009-2010) Valoració primer trimestre Ja fa un parell de mesos que vas iniciar el teu voluntariat al Club Infantil i Juvenil Bellvit- ge. Al llarg d’aquestes setmanes has conegut el grup de nens/es, l’equip de monitors/es, l’organització de l’esplai... Arriba el moment de fer balanç i reflexionar sobre el que està significant per a tu aquesta experiència. 1. Com ha funcionat l’activitat a la que participes com a voluntari? joves pel barri JxB 43
  • 44. 2. Què has après? Què t’ha resultat més fàcil i difícil? 3. Què creus que pots millorar per al proper trimestre?44 JxB joves pel barri
  • 45. Valoració segon trimestreUff...! els mesos van passant ben de pressa, ja som al final del segon trimestre i han can-viat moltes coses de que vas començar el voluntariat a l’esplai. De ben segur que la tevaparticipació és més activa, que coneixes molt millor el grup d’infants...Com valores tu l’experiència?1. Com t’has relacionat amb els infants i les famílies? joves pel barri JxB 45
  • 46. 2. Què has après? Què t’ha resultat més fàcil i difícil? 3. Què creus que pots millorar per al proper trimestre?46 JxB joves pel barri
  • 47. Valoració finalEl curs ja s’acaba i arriba el moment de les valoracions. Des del Club Infantil i Juvenil deBellvitge et volem agrair la teva tasca com a voluntari/a. Segur que sense la teva participa-ció tot hagués estat diferent. Esperem que l’experiència hagi estat gratificant per a tu i quehagis après moltes coses. T’agrairem que ens ajudis a millorar la nostra feina tot compar-tint amb nosaltres la teva valoració.1. Per a què creus que serveix l’esplai al barri?2. Què és el més important de la tasca que fan els monitors/es? joves pel barri JxB 47
  • 48. 3. Què t’ha aportat aquesta experiència com a persona? (què has après en la teva tasca com a voluntari? Quines dificultats has tingut? Què t’ha resultat més fàcil?...) 4. Què milloraries? Propostes i/o reflexions.48 JxB joves pel barri
  • 49. Fitxa de full d’avaluació del jove Autorització Voluntariat JX-CR-FUN-ESO-0910-13 Nom del voluntari/a:famílies: Benvolgudes Activitat i dia: Monitor/a: Aquest curs, el seu fill/a cursa l’assignatura d’Etico-cívica dins de la qual es tracta el tema de la solidaritat i els valors. Per aquest motiu als alumnes de 4t d’ESO se’ls ha fet la proposta de realitzar un voluntariat fora de l’escola i en horari extraescolar. Aquesta activitat és totalment voluntària. L’escola està en contacte amb una sèrie de centres on ells poden realitzar 1 Creus que el voluntari/a s’implica a l’activitat? Com? aquesta tasca i on se’ls controla la seva assistència i el seu “treball”. Lacció de voluntariat té una durada de tot el curs. Per tal motiu els agrairé que omplin lautorització que segueix. Ma Antònia Cuscó Coordinadora de 2n cicle d’ESO L’Hospitalet, 30 d’octubre de 2009 --------------------------------------------------------------------------------- Jo.........................................................................pare/mare/tutor dono 2 Ve habitualment en el seu horari? la meva autorització perquè el meu fill/a ................................................ de 4t d’ESO...........realitzi tasques de voluntariat al Centre ...................... ..................................................... fora de lhorari escolar. Signatura dels pares o tutors Centre d’Estudis Joan XXIII Tf: 93 335 15 43 Avda. Mare de Deu de Bellvitge 100-110 Fax: 93 335 6670 08907-L’Hospitalet Email:secretaria@j23.fje.edu joves pel barri JxB 49
  • 50. 3 Te una bona actitud respecte els nens/es? 4 Quines coses creus que hauria de millorar?50 JxB joves pel barri
  • 51. 5 Quins aspectes positius destacaries?6 Altres: joves pel barri JxB 51
  • 52. Normativa del curs d’iniciacióal voluntariatLa normativa del CIV que es va aprovar el 1994 segueix vigent a dia d’avui. La institució que se n’ocupaés la Subdirecció General de Cooperació Social i Voluntariat de la Direcció General d’Acció Comunitària delDepartament de Governació de la Generalitat de Catalunya.ORDRE de 2 de juny de 1994, per la qual s’aprova i es dóna publicitat al Pla de formació del voluntariatde Catalunya ANNEX 6: ORDRE DE 2 DE JUNY DE 1994, PER LA QUAL S’APROVA I ES DÓNA PUBLICITAT AL PLA DE DORMACIÓ DEL VOLUNTARIAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT Aquesta Ordre entrarà en per aprofundir el sentit i DE BENESTAR I SOCIAL vigor lendemà de la seva valor de la seva opció publicació al Diari Oficial de personal de voluntariat. ORDRE de 2 de juny la Generalitat de Catalunya. Aquest creixement humà i de 1994, per la qual pedagògic que el voluntari s’aprova i es dóna Barcelona, 2 de juny de 1994 experimenta mitjançant el publicitat al pla seu procés formatiu ha de formació i voluntariat Antoni Comas i Baldellou danar acompanyat duna de Catalunya Conseller de Benestar Social formació tècnica i organitzativa en làmbit que li Atesos els articles 4.a), 4.b) Annex pertoqui. i 5.k) de la Llei 25/1991, de 13 de desembre, de creació Pla de formació del Cada model de voluntariat, de lInstitut Català del voluntariat de Catalunya segons els àmbits i els nivells Voluntariat; dintervenció, reclama un o El creixement experimentat altre tipus de capacitació o Vist lAcord del Consell en el món del voluntariat els aprenentatge, que cal Rector de lInstitut Català del darrers anys sovint ha anat entendre com un procés de Voluntariat de 14 de febrer acompanyat duna important formació permanent, el qual de 1994, en què emetia millora qualitativa com a es basa sobretot en la informe favorable sobre el conseqüència de lesforç voluntat constant Pla de formació del formatiu de moltes dactualitzar els voluntariat de Catalunya; organitzacions de voluntaris coneixements, cercar noves al nostre país. vies i avançar sobre les Ateses les facultats que experiències. matorga la Llei 13/1989, de Catalunya disposa duna 14 de desembre, llarga tradició En virtut del que sha dorganització, procediment i dorganitzacions de exposat fins ara, i ateses les règim jurídic de voluntariat, la qual cosa ha funcions que la Llei 25/1991, lAdministració de la facilitat que, al llarg de de creació de lInstitut Català Generalitat de Catalunya, la seva història, les mateixes del Voluntariat, atorga a entitats shagin esforçat a aquest organisme autònom, Ordeno: facilitar la formació per als sestableix el Pla de formació seus propis equips de del voluntariat de Catalunya Article 1 voluntaris. Moltes daquestes per tal dimpulsar la formació Saprova i es dóna publicitat entitats han creat escoles de voluntaris i donar més al Pla de formació del especialitzades de formació reconeixement social al voluntariat de Catalunya, de voluntaris. voluntariat. emès pel Consell Rector de lINCAVOL en data 14 de Tanmateix, atesa lamplitud El Pla de formació del febrer de 1994 i que consta a del moviment voluntari, tant voluntariat de Catalunya lannex a aquesta disposició. pel que fa a quantitat comporta per part de la dentitats com a diversitat Generalitat el reconeixement Article 2 dàmbits dactuació, aquest o la creació de cursos de La formació que sestableix esforç per dotar lacció formació de voluntaris, com en aquest Pla té caràcter voluntària duna base també el reconeixement optatiu i la seva mancança formativa més gran sha descoles o entitats amb no podrà ser motiu dexclusió desenvolupat de manera capacitació docent per a de les persones en activitats desigual, sense cadascun dels cursos. Atesa voluntàries, sens perjudici de reconeixement administratiu la llarga experiència de laplicació dels criteris en la majoria dels casos, i formació acumulada per dorganització interna de les amb una acusada mancança moltes entitats i escoles de entitats privades respecte del dun marc comú de formació de voluntaris, i per seu propi voluntariat. referència respecte al total un principi de respecte i de la realitat de voluntariat. promoció del món associatiu, Disposició transitòria aquest reconeixement pretén El voluntari, en la mesura impulsar la consolidació de El Pla de formació del que és una persona que les estructures de formació voluntariat de Catalunya transmet, que comparteix, des de la mateixa realitat sestableix sens perjudici de que ajuda, sempre sol tenir associativa i de voluntariat. lexercici de les present una dimensió competències que, en els educativa en la seva relació. -1 Reconeixement descoles seus àmbits, efectuïn els I això exigeix un de formació de voluntaris altres departaments de la aprenentatge i un esforç Generalitat. continu per fer millor la 1.1 LInstitut Català del tasca, per garantir un servei Voluntariat reconeixerà com Disposició final amb el màxim de qualitat, i a escola de formació de voluntaris aquelles entitats o52 JxB joves pel barri
  • 53. Pistes per.elaborar unpressupostTota activitat té un cost i és important tenir-ho en Ingressos possiblescompte, encara que pensem que el podrem incor-porar al funcionament ordinari del centre educatiu 1 Aportacions dels membres del grup: peri de lentitat. exemple, si cada jove assumeix el propi desplaça- ment quan aquest té un cost.Per això pot ser útil fer un repàs de les despeses quepodem tenir i dels ingressos que podem obtenir per 2 Aportacions de lentitat social: per exemple,fer-ne front: lentitat pot decidir assumir el cost afegit dalguna activitat, o el que representa la dedicació dun delsDespeses possibles seus membres.1 Despeses de desplaçament: per exemple, en 3 Aportacions del centre educatiu: per exem-el cas que els joves hagin de prendre algun mitjà de ple, el centre educatiu pot decidir assumir els costostransport per arribar a lentitat social. que es puguin generar per desplaçaments, activi- tats, difusió...2 Despeses de materials i de les activitats: perexemple, en el cas dactivitats extraordinàries lliga- 4 Aportacions dadministracions públiques in-des al projecte i que tenen un cost, com ara un be- teressades en el projecte: per exemple, lajuntamentrenar de cloenda, una festa, lloguers dequipaments podria assumir el cost dalgun aspecte, o contribuir ao infraestructures... finançar un acte de cloenda, o subvencionar aquest tipus de projectes.3 Despeses complementàries: per exemple, lesdespeses de fotografia, de difusió del projecte... 5 Aportacions dempreses privades: per exem- ple, segons la naturalesa del projecte es podria tro-4 Despeses derivades del treball en xarxa amb bar una empresa interessada a assumir alguna des-altres entitats: a lo millor en algun cas cal compen- pesa.sar lentitat social per alguna despesa extra que el Altres ingressos: per exemple, premis o subvencionsprojecte li ocasiona, com ara la dedicació específica privades.dalgun membre de lentitat.5 Altres despeses. joves pel barri JxB 53
  • 54. jxb joves pel barricompartirun projected’aprenentatgeservei i dur-loa escalade ciutat