Your SlideShare is downloading. ×
Escher 2010 2011
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Escher 2010 2011

668

Published on

Treball realitzat per Javier Monreal per a l'IES Serra d'Irta

Treball realitzat per Javier Monreal per a l'IES Serra d'Irta

Published in: Travel, Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
668
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
13
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Maurits Cornelis EscherMaurits Cornelis Escher més conegut com M. C. Escher Javier Monreal, 3r B, 2010-2011
  • 2. Maurits Cornelis Escher (17 de juny de 1898 - 27 de març de 1972) fou un artista neerlandès famós pels seus gravats, litografies i il·lustracions a tinta, que representen construccions impossibles, exploracions de l'infinit i tessel·les. Era el fill petit de l'enginyer George Arnold Escher i la seva segona esposa, Sarah Gleichman. El 1903 la família es traslladà a Arnhem on Escher va aprendre a treballar la fusta i estudià piano fins els tretze anys. Entre el 1912 al 1918 va estudiar a l'institut. El 1922 Escher deixà l'escola, havent obtingut experiència en dibuix i especiament en el gravat de la fusta. Escher viatjà regularment a Itàlia, i allí va conèixer Jetta Umiker, amb qui es casaria el 1924. La parella s'establí a Roma i hi visqueren fins el 1935; quan el clima polític sota el règim de Mussolini va tornar-se insuportable es traslladaren a Château-d'Oex, Suïssa, on van viure durant dos anys. La Segona Guerra Mundial els obligà a traslladar-se per darrer cop, el gener de 1941, aquest cop a Baarn, Països Baixos, on Escher visqué fins el 1970. La majoria de les obres més conegudes són d'aquest període, el clima fred, humit i ennuvolat dels Països Baixos va permetre-li conncentrar-se enterament en la seva obra. Només durant el 1962, any en què va haver de ser operat, va estar una temporada sense noves creacions. Escher es traslladà aleshores a la casa Rosa Spier a Laren, al nord d'Holanda, el 1970. Era una residència per a artistes, on podia disposar d'un estudi per ell sol. Allí morí el 27 de març de 1972. BIOGRAFÍABIOGRAFÍA
  • 3. OBRA
  • 4. Anem a distingir els tres camps matemàtics pels quals va transitar Escher en el seu viatge de descobriments. 1.- L'estructura de l'espai. En aquest camp passarà d'estudis paisatgístics, amb interès més centrat en l'estructural que en el pintoresc, a la síntesi d'espais diferents interpenetrats, acabant amb figures estrictament matemàtiques, donat el gran interès de Escher pels cristalls (el seu germà, geòleg, va escriure un tractat de cristal·lografia). 1.1 Paisatges: tals com Castrovalva o El pont. 1.2 Compenetració de mons, tals com Tres Mons o Mà amb esfera reflectora. 1.3 Cossos matemàtics estranys, tals com Estels, Gravitació o ordre i caos. 2.- L'estructura de la superfície. Una visita a l’Alhambra de Granada li va causar tal fascinació per la partició regular de la superfície que mai més va poder desembarassar-se d'aquesta “obsessió”. Va arribar a inventar un mètode de partició propi, motiu d'admiració dels erudits en la matèria. Escher emprarà aquestes particions en les seues obres de metamorfosis, cicles i aproximacions a l'infinit. 2,1 Metamorfosi, tals com Dia i nit o Metamorfosi II. 2,2 Cicles, tals com Rèptils o L'espill màgic. 2,3 Aproximacions a l'infinit, tals com Límit circular III o Galeria de gravats. 3,- La projecció de l'espai tridimensional en la superfície plana. El conflicte existent en haver de representar objectes de tres dimensions en superfícies de dues ho va expressar Escher en una sèrie de dibuixos, alguns d'objectes impossibles. També va fer una reformulació de les lleis de la perspectiva, la qual cosa li va conduir a la seua “perspectiva cilíndrica”. 3,1 Representació pictòrica, tals com Drac o Mans dibuixant. 3,2 Perspectiva, tals com A dalt i a baix o Poal d'escala. 3.3 Figures impossibles, tals com Cascada o Escales amunt i escales avall.

×