Your SlideShare is downloading. ×
0
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Programa ELÀSTICS de promoció resiliència
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Programa ELÀSTICS de promoció resiliència

1,399

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,399
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. PREVENIR CONDUCTES DE RISCPOTENCIANT FACTORS DE PROTECCIÓ IV Jornada de formació DRAC 3 setembre 2012 Judit Ramos Pujol Servei Municipal de Salut Ajuntament de Vic 2012
  • 2. CONTEXT D’INTERVENCIÓ AJUNTAMENT DE VIC ÀREA SOCIAL Regidor Cap d’àrea SERVEI MUNICIPAL DE SALUTPROTECCIÓ SALUT PROMOCIÓ SALUT 1 PSICÒLOGA Veterinària 1 DINAMITZADOR Psicòloga DE GRUPS
  • 3. PREVENCIÓ DE CONDUCTES DE RISCSEXUALITAT I AFECTIVITAT: prevenir la transmissió ITS, VIH, embarassos noCONSUM DE DROGUES desitjats, relacionsPANTALLES abusives,... Prevenir el consum deALIMENTACIÓ SALUDABLE drogues o l’abús.SALUT MENTAL Prevenir la obesitat, laVIH/SIDA i MTS diabetis,... Prevenir la càries dental ....
  • 4. PREVENCIÓ EN EL CONSUM DE DROGUES Elaboració d’una EINA PRÀCTICA per abordar casos en que es detecta consum de drogues en horari escolar. Complementar els programes d’activitats preventives (tallers i xerrades preventives) amb RECURSOS PER ABORDAR CASOS CONCRETS. OPTIMITZAR I AMPLIAR els recursos de que disposem davant d’aquesta realitat. Establir un CIRCUIT CLAR I CONSENSUAT entorn a l’abordatge de casos de A destacar: consum en el centre educatiu.EL RESSÒDemandes d’assessorament de municipis i EL DESPLEGAMENT:administracions per elaborar el seu protocol 10 centres educatius de Vic, a les reunions de Claustre.Ajuntament de Sabadell 11 recursos implicats (EAP, CRP, Mossos esquadra, GuàrdiaAjuntament d’Igualada, Urbana, PSIE, OSM/CHV, SS.SS, CAP Nord i Sud, AMPA,Ajuntament d’Olot, mediadors del PEE) A premsa i medis de comunicació local.Diputació de Barcelona,Ajuntament de Torelló,Ajuntament de Sant Martí de Centelles,Programa DRAC
  • 5. PREVENCIÓ EN EL CONSUM DE DROGUESPPS - PROGRAMA DE PREVENCIÓ SELECTIVA EN GRUPS DE RISCEs treballen tots els eixos de l’Eduació SEXUALITAT I AFECTIVITATper la salut en grups vulnerables demajor risc social. CONSUM DE DROGUESEs realitzen accions focals dissenyades ALIMENTACIÓ SALUDABLEper poder ajustar-se a les SALUT MENTALcaracterístiques del públic destinatari. SALUT BUCO-DENTALInclou formació als educadorsreferents dels tutors. VIH/SIDA i MTS El programa ha estat presentat a la II Jornada de Prevenció i Promoció de la Salut dOsona Prevenció selectiva en grups de risc. 5 anys de programa a Vic (20/01/12) Ha estat publicat a la revista prevenim.dro, Butlletí d’informació sobre prevenció de drogodependències a Catalunya
  • 6. PREVENCIÓ EN EL CONSUM DE DROGUES Donar una resposta educativa al menor i PROGRAMA PASA la família com alternativa a l’aplicació de les sancions econòmiques.Programa alternatiu a la sancióadministrativa en tinença i consum de Es realitza una tasca reparadoradrogues reeducadora i es treballa amb ell elDirigit a nois i noies majors de 14 anys i consum i els riscos associats a aquest.menors de 18 no reincidents. Projecte conjunt amb MOSSOS D’ESQUADRA GUÀRDIA URBANA PROGRAMA DRAC AJUNTAMENT DE TONA, TORELLÓ I MANLLEU
  • 7. PREVENCIÓ EN EL CONSUM DE DROGUES TALLERS DE PREVENCIÓ EN EL CONSUM DE DROGUES
  • 8. SALUT SEXUAL I AFECTIVA PER JOVES
  • 9. SALUT SEXUAL I AFECTIVA PER JOVESCAMPANYA DE SENSIBILITZACIÓ Ha estat seleccionada com a “Bona Pràctica” en el BANC DE BONES PRÀCTIQUES EN SALUT
  • 10. SALUT SEXUAL I AFECTIVA PER JOVES
  • 11. DOL MIGRATORI S’han iniciat aquest any, en col·laboració amb l’EBE una sessió a famílies de nens i nenes escolaritzats nouvinguts. 3 sessions a nens i nenes nouvinguts.
  • 12. PREVENCIÓ DE CONDUCTES DE RISC PREVENCIÓ DE SALUT JOVE CONDUCTES DE RISC
  • 13. PREVENCIÓ DE CONDUCTES DE RISCPREVENCIÓ PREVENCIÓ ATENCIÓ DOLUNIVERSAL SELECTIVA INDIVIDUAL MIGRATORI Tallers PREVENCIÓ ESPECÍFICA PREVENCIÓ ESPECÍFICA Preventius PPS escolesCampanyes Tarda salut Tallers depreservaius Protocol jove dolAlimentació PASA saludable P. PRIMÀRIA P. SECUNDARIA
  • 14. PÚBLIC DESTINATARIPERQUÈ ADOLESCÈNCIA? Perquè molts dels problemes de salut de l’adult sorgeixen de comportaments que es van iniciar a l’adolescència: consum de tabac, drogues, ... amb les conseqüències a llarg termini que apareixen a la vida adulta: risc de desenvolupar càncer, malalties cardiovasculars, respiratòries i hepàtiques. A banda dels problemes de salut associats a aquests comportaments com ara major risc de lesions per accidents, relacions sexuals de risc,...
  • 15. PÚBLIC DESTINATARIPERQUÈ ADOLESCÈNCIA? Perquè és una etapa de transició en el cicle vital. Ja com a etapa és complicada: grans canvis. Esdeveniments vitals poden suposar una dosis afegida d’estrès que disminueixi la seva satisfacció vital i augmenti el risc de desenvolupar problemes emocionals.
  • 16. PÚBLIC DESTINATARI Conflictes familiars. OFICINA ACOLLIDA I fracàs escolar ANTIC EBE desocupació NI-NI pobresa, desarrelament UEC, PQPIsocial i alt índex dedelinqüència entre d’altres. SERVEIS SOCIALS Joves i migració. JUSTÍCIA JUVENIL PROGRAMES MESUTRES ALTERNATIVES …
  • 17. REVISEM QUINA ÉS LA BASE TEÒRICA DELSNOSTRES PROGRAMES?
  • 18. MODEL DE RISCENFOCAMENT DEL RISC EN SALUT models biomèdics de risc: malaltia com a una relació causa- efecte model epidemiològic: estudi dels dèficits que presenten un bon nombre de persones. Ciències mèdiques: estudi de la patologia i els seus factors de risc que contribueixen en el seu desenvolupament. TABAQUISME + SEDENTARISME + HABITS ALIMENTARIS => CÀNCER
  • 19. MODEL DE RISCEl concepte de risc en el període juvenil consisteix en lapossibilitat de que conductes o situacions específiquescondueixin a danys en el desenvolupament que podenafectar tant el conjunt de les seves potencialitats comdeteriorar el seu benestar i salut (Weinstein, 1992).
  • 20. MODEL DEL RISCParteix de la vulnerabilitat del jove davant dels riscs iles situacions de l’entorn. si pren drogues pot tenir problemes si juga a la play, hem de prevenir el risc d’enganxar-se
  • 21. MODEL DEL RISCPREVENCIÓ ESPECÍFICA DE CONDUCTES DE RISC.Lenfocament de risc assumeix que a major coneixement sobre els esdeveniments negatius,major possibilitat de: • actuar sobre ells amb anticipació per evitar-los, canviant les condicions aprevenció que sexposa un individu primària • modificar les seves conseqüències i, si es presenta el problema, major prevenció possibilitat d’intervenir en la fase precoç i prevenir que es desenvolupisecundària • tractar les manifestacions patològiques, controlar la progressió i evitarprevenció majors complicacions, així com controlar la seva propagació (Silber, 1992). terciària
  • 22. ENTREM EN CRISI…ens qúestionem el que estem fent
  • 23. REFLEXIONS DE CRISIHi ha moltes conductes de risc i nous fronts que tenimque abordar: les pantalles les relacions abusives, la salut mentalNosaltres no donem l’abast en programes específicsper a cada una.A més a més, cada programa va adreçat als mateixosjoves.
  • 24. REFLEXIONS DE CRISIHi ha alguns joves que ens preocupen més que d’altres,perquè estan tenen situacions molt complicades.A vegades els atenem per temes de drogues o perquèno han fet servir el condó, però quan marxen tens lasensació que tornarà a espifiar-la...
  • 25. REFLEXIONS DE CRISIHi ha factors personals que predisposen al risc endiferents tipus de conductes.Però, què fa que uns desenvolupin problemes amb lesdrogues i altres no?Sovint els joves atesos no presenten una únicaconducta de risc, si no varies.Si aconseguim que no consumeixin drogues o queutilitzin el preservatiu, estem segurs que tindranrecursos per tirar endavant amb la seva vida?Què explica els casos “contra-pronòstic”?
  • 26. Reflexions pel canvi: CLAUSImpacta més enllà en les conductes de risc quepresenten en aquell moment concret.Poder abordar allò que detectem i que ens sembla mésurgent, més important que les drogues, la sexualitat, ...Major eficàcia i eficiència: tantes conductes de risc,tants programes,...
  • 27. Reflexions pel canvi: CLAUSI els factors de protecció? Tan se’n parla, però:Què fa que davant de la mateixa situació de risc(mancances familiars, ambients de risc social, migració,dols, ambients de consum...) uns desenvolupinproblemes i altres se’n surtin?
  • 28. Reflexions pel canvi: CLAUS Vulnerabilitats vs Promoció de la salut mental fortaleses. El concepte de Prevenció resiliència inespecífica
  • 29. Ens resituem...
  • 30. CONDUCTES DE RISC I SALUT PÚBLICATan el consum de drogues, com elscontagis de ITS, etc...són un tema de SALUT PÚBLICA.
  • 31. CONDUCTES DE RISC I SALUT PÚBLICALa OMS va definir l’any 1946 la salut com un estat complet de benestar físic,mental i social.• Aquesta concepció positiva de la salut ha suposat abandonar el model mèdic tradicional basat en la salut entesa com a absència de malaltia, que persegueix únicament la curació de malalties, a una altre molt més amplis i dinàmic, com és la promoció de la salut, del benestar.• Benestar mental: la salut mental és una part integrada de la salut i està estretament relacionada amb la salut física i la conducta.
  • 32. CONDUCTES DE RISC I SALUT PÚBLICADES DE L’ÒPTICA DE LA SALUT PÚBLICA, parlarem de Promoció de la salut.La OMS, en la Carta d’Ottawa per la promoció de la salut (Ginebra, 1986) defineixla Promoció de la Salut com un “Procés polític i social global que avarca les accions dirigides a enfortir les habilitats i capacitats dels individus i modificar les condicions socials, ambientals i econòmiques amb la finalitat de mitigar l’impacta en la salut individual i col·lectiva.La Promoció de la Salut és doncs un procés que permet a les personesincrementar el control sobre la pròpia salut.
  • 33. CONDUCTES DE RISC I SALUT PÚBLICA
  • 34. CONDUCTES DE RISC I SALUT PÚBLICAArticle 6 de la llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública:PRESTACIONS EN SALUT PÚBLICA […] vacunacions sistemàtiques. La promoció de la salut i la prevenció de la malaltia i dels seus factors de risc. La promoció dels factors de protecció i la protecció i prevenció dels factors de risc davant les substàncies que podengenerar abús, dependència i altres addiccions,.. La promoció de la salut mental de la població i la prevenció dels factors de risc en aquest àmbit. La promoció i la protecció de la salut afectiva, sexual i reproductiva, i la prevenció dels factors de risc en aquestàmbit. La promoció i la protecció de la salut infantil i dels adolescents i la prevenció dels factors de risc en aquest àmbit. La promoció de lactivitat física i lalimentació saludable, i també la prevenció dels factors de risc en aquest àmbit. La promoció de la salut bucodental i la prevenció dels factors de risc en aquest àmbit.
  • 35. CONCEPTES EMERGENTS. LA PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL:La definició que fa OMS de Salut Mental fa referència a un estat debenestar en el qual l’individu se n’adona de les seves pròpiesaptituds, pot afrontar les pressions normals de la vida, pot treballarde manera productiva i fructífera i és capa de fer una contribució ala seva comunitat.
  • 36. CONCEPTES EMERGENTS. LA PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL: El concepte de salut mental però, no és categòric:SALUT MALALTIA malaltia mental o la salut mental? La salut mental és la base pel benestar i el funcionament (i no disfunció) de la persona.
  • 37. CONCEPTES EMERGENTS. LA PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL:Hi ha un conjunt evidències que associen: drogues altres conductes delictives problemes mentals inactivitat sexe no física segur Es un eix que hem d’incloure en les accions preventives.
  • 38. CONCEPTES EMERGENTS. LA PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL:Factors que determinen la El desenvolupament i manteniment de comunitats saludables salut mental: La capacitat de cada persona per afrontar el món social a partir de destreses de participació, la tolerància a la diversitat i responsabilitat mútua. La capacitat de cada persona per afrontar els sentiments i pensaments, la gestió de la pròpia vida i la resiliència. Font: HEA 1997; Lehtinen, Riikonen i Lahtinen, 1997; Lahtinen, 1999. citat a: Promoción de la salud mental. Informe compendiado. OMS, 20049 )
  • 39. L’ENFOCAMENT DE LA RESILIÈNCIAEl terme resiliència té origen llatí, resilio, i significa laresistència que presenten els sòlids al trencament perxoc, donada per una xifra que caracteritza la fragilitatdel sòlid.
  • 40. L’ENFOCAMENT DE LA RESILIÈNCIAAquest concepte va seradaptat a les ciències socials ien aquest àmbit significa laresistència a les adversitatsque manifesten algunespersones, infants i joves, queevolucionen favorablementmalgrat haver estat sotmesosde manera continua aestímuls negatius.
  • 41. L’ENFOCAMENT DE LA RESILIÈNCIAla resiliència té dos components importants: la capacitat perla resistència a la reconstruir sobredestrucció (escuts circumstàncies o que protegeixen) factors adversos.
  • 42. L’ENFOCAMENT DE LA RESILIÈNCIA ADVERSITATS O ESTRESSORS Enteses com a part natural de la vida L’instint de supervivència com a arma natural La resiliència com a arma més eficaçMort d’una persona propera Canvi de residènciaDivorci o separació Canvi d’escolaMalaltia Fracaç o desenganypobresa Violència familiarMigració Consum de drogues pels paresInestabilitat familiar Problemes salut mentalDesemparament o Negligència pares Fracaç escolarConflictes matrimonials paresEstils parentals
  • 43. EVIDÈNCIA Existeixen estudis a llarg termini que demostren que persones en situacions de risc semblants, s’hi han afrontat de manera diferent i eficaç.Quins recursos tenen aquestes persones jasigui a nivell personal, familiar i contextualque els han permès afrontar experiènciesadverses de la vida.
  • 44. EVIDÈNCIALa qüestió sobre com prevenir els problemes psicològics en nens i joves ha estatdinterès principal durant diversos anys (Caplan 1964).Els esforços shan centrat principalment en la gestió dels aspectes de risc, però lesinvestigacions sòlides (Garmezy 1985; Rutter 1985; Haggerty 1996) han resultaten una major consciència sobre els factors positius de l’entorn, les relacionssocials i de les diferències individuals que protegeixen els individus deldesenvolupament de problemes.Els efectes negatius dels factors de risc semblen reduir-se o neutralitzar-semitjançant la confiança en el nostre sentit del valor personal i a través de millorsmecanismes per afrontar a l’estrès psicològic. (Rutter, 1985)
  • 45. EVIDÈNCIALa nostra primera tasca ha estat fer un recull d’aquellsestudis que han identificat habilitats i fortaleses comunesa les històries de resiliència, que han permès a lespersones enfrontar positivament experiènciesestressants.
  • 46. EVIDÈNCIAEstudis amb mostres d’adolescents.Comparen adolescents exposats a adversitats: problemesfamiliars, ambients de pobresa, delinqüència, agressivitat,…Identifiquen quins són els factors comuns a aquells han pugutafrontar les experiències adverses i ser capaços s’assolir unaadaptació social i una vida satisfactòria.
  • 47. EVIDÈNCIAIdentifiquen l’ A U T O E S T I M A com a factor protector:Fergusson, D., & Lynskey, M. T. (1996). Adolescent resiliency to family adversity. Journal of Child Psychology and Psychiatry, 37 (3), 281-292. de 940 adolescents, van trobar-ne 171 exposats a situacions familiars de risc del total i, d’aquests, 63 no van mostrar comportaments externalitzants i varen ser definits com a resilients. Van estudiar diferents factors relacionant l’exposició a adversitats familiars i la resiliència, on van trobar que els adolescents resilients els nivells d’autoestima eren més alts.
  • 48. EVIDÈNCIA Steinhausen, H., & Winkler, C. (2001). Risk, compensatory,Garmezy, N. (1988). Stressors of childhood. In N. Garmezy, & m. Rutter (Eds.), Stress, Coping, and vulnerability, and protective factors Development in Children (pp 43-84). New-York: McGraw-Hill. influencing mental health in adolescence. Journal Youth and Adolescence, 30 (3), 259-280. En aquest article es destaca, entre d’altres, el factor de l’autoestima ja que és un tret que diferencia alguns dels nens d’ètnia negra que viuen en situacions de molta pobresa, i els permet tirar endavant d’una manera més resilient.
  • 49. AUTOESTIMAés la predisposició a percebre’s com a competent per afrontar els desafiaments de la vida i commereixedor de felicitat. (Nathaniel Branden, 92)L’autoeficàcia es refereix a l’avaluació que efectua una persona de la seva capacitat o competènciaper portar a terme una tasca, obtenir una meta o vèncer un obstacle (Bandura, 1977).És la sensació de control sobre la pròpia vida, la qual es relaciona directament al benestar psicològic,ja que proporciona la sensació d’estar en el centre vital de la pròpia existència, i no ser un espectadorpassiu, víctima dels esdeveniments.l’autodignitat: consisteix en la seguretat que tenim de la nostra vàlua, una actitud afirmativa cap alnostre dret a viure i ser feliç, la comoditat d’expressar adequadament els propis pensaments, desitjosi necessitats. Nathaniel Branden, 92
  • 50. LOCUS DE CONTROL INTERN Garmezy, N. (1988). Stressors of childhood. In N. Garmezy, & m. Rutter (Eds.), Stress, Coping, and Development in Children (pp 43-84). New-York: McGraw-Hill. Luthar, S. S. (1991). Vulnerability and resilience: A study of high-Risk adolescents. Child Development, 62, 600-616. Steinhausen, H., & Winkler, C. (2001). Risk, compensatory, vulnerability, and protective factors influencing mental health in adolescence. Journal Youth and Adolescence, 30 (3), 259-280.El lloc de control intern, o la creençaque és un mateix qui protagonitza icontrola la pròpia vida, actua com afactor de protecció. Van trobar que un coping actiu, és a dir, estratègiesLes persones que es creuen impotents d’afrontament que fan referència als esforços per ferper controlar el que els passa, es tornen front a les demandes internes i ambientals, és un factorpassives i posen en joc estratègies de de protecció pels trastorns d’internalització.coping molt pobres. Per tant, el lloc decontrol intern estaria molt unit aestratègies d’afrontament (de coping)actives.
  • 51. LES RELACIONS SOCIALS Rutter, M., Cox, A., Tupling, C., Berger, M., & Yule, W. (Attainment andadjustement in two geographical areas:III. Some factors accounting for area diferences.British, 1975) les famílies seleccionades que vivien en males condicions socials els fills anaven en escoles que es caracteritzaven per una alta taxa en la rotació de personal i els alumnes. És per això que un factor de protecció seria un entorn escolar positiu sense tanta rotació que fomenti i reforci els valors i les capacitats dels nens.
  • 52. LES RELACIONS SOCIALSGarmezy, N. (1988). Stressors of childhood. In N. Garmezy, & m. Rutter(Eds.), Stress, Coping, and Development in Children (pp 43-84). New- York: McGraw-Hill. la presència de figures de suport en l’entorn i a l’escola actuen com a models d’identificació per a l’infant
  • 53. LES RELACIONS SOCIALSLuthar, S. S. (1991). Vulnerability and resilience: A study of high-Risk adolescents. Child Development, 62, 600-616. considera que aquestes variables ajuden a ser més resilients en quan a la capacitat d’expressar-se i comunicar-se amb els companys i en la creença que és un mateix qui protagonitza i controla la pròpia vida.
  • 54. LES RELACIONS SOCIALSCórdova-Alcaráz, A. J., Andrade, P,. Rodríguez-Kuri S. E. (2005). Características deresiliència en jóvenes usuarios y no usuarios de drogas. Revista Intercontinental de Psicología y Educación, julio-diciembre, año/vol. 7, número 002. Universidad Intercontinental, Distrito Federal, México. Pp. 101-122. sobre les habilitats socials van concloure que joves usuaris de drogues tenen amb freqüència problemes per establir relacions afectives, per una banda pel consum de substàncies i per altre banda perquè presenten relacions conflictives amb figures d’autoritat com els pares i el personal de l’escola. Per tan els que no consumeixen, les seves habilitats socials són més altes.
  • 55. FAMILIAPràcticament en tots els articles que s’han tractat finsara es parla sobre la importància dels vinclesemocionals amb els pares.Un factor de risc destacat és la inestabilitat familiar: ja sigui per conflictes matrimonials, la fragmentació familiar, la percepció de rebuig per part dels pares, i fills tutelats entre d’altres.
  • 56. FAMILIARutter, M., Cox, A., Tupling, C., Berger, M., & Yule, W. (1975). Attainmentand adjustement in two geographical areas:III. Some factors accounting for area diferences) considera important una forta calidesa per part de la mare o el pare cap al fill
  • 57. FAMILIA Steinhausen, H., & Winkler, C. (2001). Risk, Werner, E. E., & Smith, R.Fergusson, D., & Lynskey, M. Garmezy, N. (1988). compensatory, vulnerability, (1982). Vulnerable but T. (1996). Adolescent Stressors of childhood), and protective factors invencible: A study of resilientresiliency to family adversity, influencing mental health in children). adolescence un medi familiar positiu, és a dir, famílies unides bona connexió amb els l’acceptació per part amb sistemes de pares la cohesió Cohesió familiar dels pares normes congruents i familiar amb pares que recolzen als fills
  • 58. FAMILIAOliva, A., Jiménez, J.M., Parra A. Y Sánchez-Queija, I. (2008). Acontecimientos vitales estresantes, resiliència y ajuste adolescente). Considera de relacions familiars de major qualitat que els adolescents maladaptats, ja que el clima familiar és més positiu caracteritzat per uns vincles emocionals més estrets i una cohesió emocional més forta
  • 59. FAMILIA Córdova-Alcaráz, A. J., Andrade, P,. Rodríguez-Kuri S. E. 2005.Características de resiliència en jóvenes usuarios y no usuarios de drogas. considera que els factors familiars són els elements que marquen més diferències entre els joves abusadors o dependents de les drogues d’aquells que no. Els factors familiars són els elements que marquen més diferències entre els joves abusadors o dependents de les drogues d’aquells que no. D’aquí que es considera la importància de que la prevenció dirigida als adolescents tingui lloc en tots els nivells (escolar, familiar i comunitari) i no estigui centrada únicament en el àmbit escolar.
  • 60. EVIDÈNCIA. RECOMANACIONSJoseph Mann, M. (2007). The influence of project challenge on levels of psychosocial development and resilience in adolescent girls at risk for delinquency. University of Florida. Calen programes de desenvolupament dissenyat per millorar i donar suport al desenvolupament psicosocial positiu, particularment els enfocaments específics de gènere adaptats als reptes de desenvolupament que més sovint s’enfronten a les nenes en risc de delinqüència
  • 61. EVIDÈNCIA. RECOMANACIONSOliva, A., Jiménez, J.M., Parra A. Y Sánchez-Queija, I. (2008). Acontecimientos vitales estresantes,resiliència y ajuste adolescente. Universidad de Sevilla i Universidad de Nacional de Educación a Distancia, Madrid. Revista de Psicopatología y Psicología Clínica Vol 13. N.1, pp. 53-62 les troballes d’aquest estudi tenen implicacions pràctiques, ja que suggereixen la importància de proporcionar suport als pares dels adolescents, utilitzant programes d’educació amb l’objectiu de que puguin establir relacions més comunicatives i afectuoses amb els seus fills i filles durant l’adolescència.
  • 62. EVIDÈNCIA-DROGUES El model de Richardson i cols, 1990 Drogues supera, s’adapta Estratègies i s’enforteix afrontament: ProblemesSituació de risc mentals F.P Desborda Delinqüencia Joc patològic
  • 63. MODELS EXPLICATIUS DE LA RESILÈNCIA Model de Vanistendael
  • 64. EL NOSTRE MODEL DE LA RESILIÈNCIA Resiliència GESTIÓ HABILITATSAUTOESTIMA I EMOCIONAL I INTERPERSONALS I CONFIANÇA CONTROL SUPORT SOCIAL D’IMPULSOS Familia: vincle y suport
  • 65. CANVI DE PARADIGMAEs tracta de canviar el focus d’interès i passar de fixar-nos en els motius portaran a fracassar als individus, perconcentrar-nos en les fortaleses que els ajudaran asuperar les adversitats. FORTALESES VULNERABILIATS
  • 66. COM POTENCIAR LA RESILIÈNCIA EN PROGRAMES D’ACTUACIÓ?Estimular una actitud resilient implica potenciaraquests atributs incloent a tots els membres de lacomunitat en el desenvolupament, l’aplicació il’avaluació dels programes d’acció.
  • 67. INFÀNCIA ADOLESCÈNCIA ADULTSEDUCACIÓ Detecció de possibles trastorns. Diàleg Treballar la implicació de les famílies en DES D’UN ENFOC COMUNITARI Identificació de mecanismes Sentit de l’humor resilients. confiança el desenvolupament dels més petitsSANITAT Empoderar i responsabilitzar de la pròpia salutFAMILIA Crear espai de joc que contempli Promoure el diàleg dins la Empoderament dels pares i mares en el foment de la creativitat de família. l’educació dels fills. l’infant. Resolució de conflictes. Millorar les interaccions entre aquests.. A escola bresso Formar als professionals en contacte amb les famílies per a la promoció de la resiliència.INVESTIGACIÓ Augmentar el coneixement i comprensió dels motius que fan que unes persones resolguin de manera resilient situacions adverses. Conèixer la dinàmica dels mecanismes subjacents a la resiliència.INFORMACIÓ Qüestionar i controvertir la Incloure l’anàlisi de Introduir la idea de l’adult capaç de fer perspectiva proteccionista i dels fortaleses i recursos propis front a les dificultats de la vida com a factors de riscs. en l’abordatge de visió principal i no com a excepció. l’adolescència, complementant així el concepte d’adolescència associat a crisisPOLÍTICA Disseny de intervencions adreçades a disminuir l’exposició a situacions adverses alternades amb el treball de foment dels factors de protecció. Puig i Rubio, 2011
  • 68. PUNTS DE PARTIDA PEL CANVI Un model que busca UNA MAJOR EFICÀCIA I EFICIÈNCIA respecte el model de risc i que vol aportar elements de recerca ja que cerca l’efectivitat. Hipòtesis: Reforçant la resiliència, els adolescents poden fer front més eficaçment a les adversitats, els esdeveniments vitals estressants i les situacions de risc que suposen un risc potencial per la seva salut física i/o mental. Es tracta de CENTRAR LA INTERVENCIÓ EN LES FORTALESES o factors de risc més que no pas en les vulnerabilitats o factors de risc d’aquest grup. De reformular els objectius des d’un MARC MÉS AMPLE, amb les expectatives d’assolir UN MAJOR IMAPCTA respecte el model anterior.
  • 69. APOSTA
  • 70. PROGRAMA es centra en:FACTORS DE RISC FACTORS DE PROTECCIÓ • la promoció de la resiliència, • fent èmfasi a l’àmbit de l’autoestima, les emocions i les habilitats socials, com a estratègia per afrontar eficaçment les adversitats, deixant de banda el treball específic centrat en situacions de risc segons els àmbits que fina ara havíem centrat els projectes adreçats a la promoció de la salut en població jove.
  • 71. ELÀSTICSEl programa consisteix en diverses sessions detreball dinàmic i en grup on poder desenvolupar elstemes clau que configuren el model de la resiliència: EXPRESSIÓ I CONTROL DE HABILITATS FAMILIES AUTOESTIMA LES SOCIALS. EMOCIONS LA PREVENCIÓ SELECTIVA
  • 72. ELÀSTICS. FAMILIES. El vincle afectiuBowly, 1958: La importància de la vinculació afectivapel desenvolupament psicològic dels nens. Un vincle segur amb els pares dota de protecció i garanties per un desenvolupament emocional sà y per una acceptació positiva cap a un mateix i cap als altres. Aquesta és la base per a les relacions posteriors.
  • 73. ELÀSTICS. FAMILIES.Existeix una segona Adoptem el model deoportunitat per a la Horno (2004) i els modelsvinculació afectiva, que vinculars segurs, queés en la formació d’una parteix de que la següentparella, i s’obre la porta a figura piramidaltrobar una font deseguretat i de confiança.
  • 74. ELÀSTICS. FAMILIES. MÒDUL I: MÒDUL II: MÒDUL III:Habilitats parentals Habilitats parentals Habilitats parentals de 0-3 anys de 4-12 anys a l’adolescència Comunicació Pautes i límits. afectiva El vincle afectiu Resolució de Rutines problemes Reforç positiu i Clima i cohesió negatiu. familiar Models familiars Acceptació Normativa de casa: incondicional la cohència
  • 75. ELÈSTICS. NENS I ADOLESCENTS BLOC 2: BLOC 1: BLOC 3: Confiança Gestió Habilitats socials emocional Redescobrir Aprendre a Saber les pròpies gestionar les adaptar-se apossibilitats i emocions i les situacions augmentar controlar els de l’entornl’autoestima. impulsos. social.
  • 76. ELÀSTICS RECURSOS:Imatges, talls Dinàmiques dede sèries i de Improvizacions representacions drup pel—licules.
  • 77. ELÀSTICS. AUTOESTIMA Empoderar. Autoeficacia. TRE Ellis: PROJECTE DEAUTOESTIMA: autoconcepte autoavaluacions VIDA i distorcions Valorar-se Identificar els mecanismes que ens i que ens Conèixer-se distorcionen i corregir-los valorin
  • 78. ELÀSTICS. Gestió emocionalEMOCIONS I SENTIMENTSLA TRE DE ELLIS: PENSAMENTS AUTOMÀTICS I ALTERNATIUS.L’AUTOCONTROL I EL CONTROL IMPULSOS: LA VEU DEL PENSAMENT QUE EM PARLA IQUE DIRIGEIX LES MEVES ACCIONS I CONTROLA ELS MEUS IMPULSOS.MANEIG DE LA RÀBIALOCUS DE CONTROLESTRATÈGIES D’AFRONTAMENT. COPPING.
  • 79. ELÀSTICS. Gestió emocional
  • 80. ELÀSTICS HABILITATS SOCIALS Afrontar les critiques Expressar la nostra opinió Expressar el que sentim Comunicació no verbal Gestió de conflictes en les relacions interpersonals Control davant de situacions de risc Sentit de l’humor Relacions amb els iguals
  • 81. SESSIONS PROGRAMA COMPLET: 2on BLOC 1r BLOC 3er BLOC GESTIÓ EMOCIONAL I CONTROL CONFIANÇA HABILITATS SOCIALS IMPULSOS 1ª sessió 2h 1ª sessió 2h 1ª sessió 2h 2ª sessió 2h 2ª sessió 2h 2ª sessió 2hExisteix la opció de realitzar els blocs per separat, sense realitzar el programa complert.Les sessions són conduïdes per dos professionals: una psicòloga i un actor-dinamitzador.
  • 82. L’AVALUACIÓ AVALUACIÓ DE L’EFICÀCIA Avaluació PRE POST AUTOESTIMA Rosenberg RosenbergAVALUACIÓ DE LA GESTIÓ EMOCIONS EQR (Cuestionari de EQR (Cuestionari deSATISFACCIÓ regulació emocional) regulació emocional) HABILITATS SOCIALS EHS Escala EHS Escala habilidades sociales habilidades sociales
  • 83. ELÀSTICS. COM CONTINUAREM:Evidència i recerca científica. recerca bibliogràfica sobre quines estratègies poden resultar més eficaces. Conèixer quin és l’impacta de la intervenció. Difondre els resultats a la comunitat en un tema que existeix poca evidència sobre programes desenvolupats. Necessitat d’assessorament científic i tècnic, disseny de les intervencions i/o programes que es duguin a terme, el seguiment i posterior avaluació dels mateixos.
  • 84. CONCLUSIONS El llegat de les Es tracta de ciències És hora de centrar canviar el focusL’objectiu de les mèdiques que esforços en el d’interès i passar intervencions portat a centrar- model de la de fixar-nos en elspreventives han El model centrat se en els riscs, promoció de la motius portaran a de ser, en els riscs i ha contribuït a salut, dirigit a fracassar als minimitzar els aquell centrat en poder ser l’estudi dels individus, perfactors de risc i la resiliència són desenvolupat, factors de enfortir els complementaris. fet que ha concentrar-nos en protecció, de les factors de comportat un les fortaleses que fortaleses en - protecció. avenç els ajudaran a contraposició a significatiu del superar les les debilitats-. model. adversitats.
  • 85. Agraïments a: David Martinez Maireles Alba Rosique ReigXavier Farrés i Núria Homs Vic jove Judit Ramos Ajuntament de Vic ramospj@vic.cat
  • 86. Moltes gràcies Judit Ramos Ajuntament de Vic ramospj@vic.cat

×