Your SlideShare is downloading. ×
0
Land Art
Land Art
Land Art
Land Art
Land Art
Land Art
Land Art
Land Art
Land Art
Land Art
Land Art
Land Art
Land Art
Land Art
Land Art
Land Art
Land Art
Land Art
Land Art
Land Art
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Land Art

2,192

Published on

1 Comment
2 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total Views
2,192
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
1
Likes
2
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Land Art proposta conceptual
  • 2. El Land Art o l’Art de la terra és moviment artístic de la dècada dels 60. Planteja una peculiar relació art-naturalesa . Per l'artista de Land Art, el propi paisatge és la pròpia tela i els colors són els materials que troba par l'entorn. Crea a partir de l'espai i pel propi espai, exaltant així al màxim el potencial magnífic dels territoris escollits. El seu caràcter és efímer. La Natura és qui decidirà quan deixen de tenir vida. La natura, suport de l’experimentació artística .
  • 3. En la dècada dels seixanta un grup d’artistes nord-americans s'interroguen sobre les formes de representació tradicional de l'art i sobre la conveniència d'utilitzar circuits de difusió alternatius als ja establerts, com les galeries i els museus. Art rebel·lió, amb un esperit i uns objectius oposats a les aspiracions de mires estretes de les galeries, un art de l'entorn, subjecte molt més als imperatius del lloc que no pas a la demanda del consumidor. ROBERT SMITHSON “ Broken circle” 1971 Cercle trencat (Emmen, Holanda) ROBERT SMITHSON “ Amarillo ramp” 1973 (Tecovas Lake, Amarillo, Texas)
  • 4. On són els límits de la naturalesa i de l’art? L’artista modifica la naturalesa o la reorganitza aconseguint una nova imatge. ROBERT SMITHSON “ Spiral jetty” Abril 1970 Gran llac salat d’Utah (EEUU) L’espai natural (glaceres, rius, deserts) a través de la intervenció artística, mai no agressiva amb l’ordre ecològic, adquireix una nova significació plàstica i conceptual. Es tracta de paisatges incomunicats per la civilització tècnica (verges)
  • 5. El procés és important. L’espai es transforma progressivament i l’artista estableix noves relacions amb ell. El temps esdevé una condició bàsica: l’obra està condicionada pels canvis naturals (erosió, pluja, etc). Aquest, elements juguen amb el mateix procés artístic . És efímer i només es coneix per fotos, TV o filmacions. Alguns artistes arriben a considerar la fotografia o les pel·lícules com l’obra. DENNIS OPPENHEIM “ Annual Rings ” desembre 1968 Rotllanes de cap d’any. Riu glaçat de Saint-John, que separa EEUU de Canadà Els materials utilitzats són casuals, trobats, només pel fet que són oferts per la natura.
  • 6. Una gran espiral feta de roques, terra i sal cristal·litzada. Robert Smithson Escultor americà que tan només tenia 35 anys quan va morir La seva obra es percep millor, a partir de les seves fotografies, perquè són escultures monumentals en espais immensos “ Broken circle” 1971 Cercle trencat (Emmen, Holanda) “ Spiral jetty” 1970 Gran llac salat d’Utah (EEUU) “ Amarillo ramp” 1973 (Tecovas Lake, Amarillo, Texas) “ Spiral Hill” 1971 Turó espiral (Emmen, Holanda)
  • 7. “ Sun Tunnels” 1973-76 Tunels del sol EEUU Quatre grans tubs disposats en forma de X en el desert. Són perforats amb uns forats que segueixen el patró de les constel·lacions celestials (Capricorn, Perseus, etc.) Nancy Holt Esposa de Robert Smithson
  • 8. Artista d’origen búlgar instal·lat a New York a partir de 1969. Christo selecciona l’objecte estètic a transformar i, a partir d’aquí, inicia un llarg procés per aconseguir mobilitzar centenars de voluntaris, convèncer ecologistes, obtenir milions de dòlars i aconseguir complicats permisos. Christo i Jeanne-Claude Christo amb la seva esposa Jeanne-Claude
  • 9. CHRISTO “ Monument a Cristòfor Colom” 1975 Barcelona En una de les campanyes propagandístiques prèvies als Jocs Olímpics, l’alcalde Pasqual Maragall, l’any 1985, proposà a l’artista que refés el projecte, però Christo el desestimà. Tot estava preparat per a la nit de Sant Joan de 1978: dos mil metres de tela, color per tintar la lona de la mateixa tonalitat que la muntanya de Montjuïc, les escales dels bombers de la ciutat, desenes d’estudiants de Belles Arts per col·laborar-hi però l’alcalde Joaquim Viola no va deixar realitzar el projecte.
  • 10. CHRISTO “ El Reichstag embolicat” 1971-95 Berlín Amb tota la superfície del Parlament alemany embolcallat per una tela platejada, Christo aconsegueix fer moure, al vent, aquesta monumental estructura massissa.
  • 11. CHRISTO “ The wrapped coast” Costa embolicada 1968-69 Sydney, Austràlia L’artista, amb 110 treballadors i 15 escaladors, transforma la línia de la costa i la converteixen, durant deu setmanes, en un gran espai escultural canviant, gràcies a les onades que despleguen i recullen la lona.
  • 12. CHRISTO “ Surrounded Islands” Illes envoltades Bahia Biscayane. 1980-83 Maiami, Florida El 4 de maig de 1983, onze illes són emmarcades amb 650.000 m2 de teixit de poliuretà. Enginyers, advocats, costureres, biòlegs, marins i ornitòlegs van col·laborar amb l’artista. Durant dues setmanes van estar exposades al públic que des de terra, mar i aire podia gaudir de l’espectacle.
  • 13. CHRISTO “ La cortina de la vall” 1970-72 Colorado És una enorme tela de poliamida ataronjada situada entre dues muntanyes amb la intenció de crear una barrera artificial. Per primer cop es munta l’any 1971 però un fort vent la trenca. L’any 1972 torna a ser col·locada però, al cap de 28 hores, és desmuntada per l’amenaça d’un fort vendaval.
  • 14. Els artistes van tenir un altre somni: omplir el Central Park de Nova York de rius daurats (de color safrà, diu ell) que s’amaguin entre els arbres i convidin a passejar sota ombres acollidores i llum de capvespre. Els preparatius van començar el dia 3 de gener i el 12 de febrer estava llesta. CHRISTO i Jeanne-Cluade “ The Gates” Les Portes Central Park, New York. 1979-2005
  • 15. “ Las críticas de los ecologistas no me afectan, porque nunca he creído que fueran verdad. Lo único que ha habido es un grupo de envidiosos que ha querido arruinar la idea. Yo sé que tengo un proyecto que es perfectamente realizable y ahora parece que lo reconoce todo el mundo.“ “ ... mi única ambición es crear un espacio útil para toda la humanidad, que cuando un ser humano entre en ese cubo vacío de 50 por 50 por 50 metros sienta en su plenitud la pequeñez humana ...” Eduardo Chilida Pro j ect e de Tindaya Fuerteventura. Islas Canarias Va proposar crear un espai a l’interior de la muntanya de Tindaya a l’illa de Fuenteventura.
  • 16. Richard Long “ Sahara Circle” Cercle del Sahara 1988 “ Vermont Georgia South Carolina Wyoming Circle” “ red, white, gray, green stones” Cercle de Vermont Georgia Carolina del Sud Wyoming roig, blanc, gris i piedres verdes 1987 Artista més rellevant del Land Art anglès Accions en la natura Peces escultòriques
  • 17. Richard Long “ Making PADDY FIELD CHAFF CIRCLE” India 2003 Long ha caminat per tot el planeta amb la intenció de mesclar-se amb la natura i que la natura es mescli amb ell. En aquest camí deixa la seva petjada fent marques en la terra, movent pedres, pals. El seu objectiu és el d’expressar idees de temps, moviment, espai i per damunt de tot la “petjada” de l’ésser humà damunt del planeta. De les seves grans caminades, dibuixa mapes i diagrames per després traslladar-ho a una altra part. Richard Long “ A line in ireland” Una línia en Irlanda 1974 Accions en la natura Richard Long “ Iris Blades and Rowan Berries” Fulles de lliri i beines de móres 1987
  • 18. Peces escultòriques Richard Long “ Circle Català” 1988 CAIXA FÒRUM. BCN Cercle fet amb marbre de Besalú Long apropa materials de la natura als museus amb la intenció d’apropar l’esperit d’un determinat indret geogràfic Escull el cercle per ser una figura atemporal, universal comprensible i fàcil de realitzar i creu que les imatges simples tenen més poder emocional.
  • 19. Walter de Maria “ Lighting Field” Camp il·luminat 1977 Nuevo Mèxic 400 postes d'acer inoxidable amb l’interès d’atraure els llamps generats per les tempestes. Lighting field pretén involucrar a terra i el cel.
  • 20. "Cuando la fe mueve montañas” Francis Alÿs (amb la col·laboració de Rafael Ortega i Cuauhtémoc Medina) Presentat en la 3ª Bienal Iberoamericana de Lima 2002 Fou un projecte artístic de desplaçament ecològic. Com si fos una gran “pinta humana”. Unes 500 persones foren convocades per fer una llarga filera, amb la finalitat de moure, amb pales, una duna de 400 metres de diàmetre situada molt a prop de la ciutat de Lima.

×