Aqüeducte ferreres
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Aqüeducte ferreres

on

  • 1,754 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,754
Views on SlideShare
817
Embed Views
937

Actions

Likes
0
Downloads
28
Comments
0

16 Embeds 937

http://classicsalaromana.blogspot.com.es 657
http://artfontsere.blogspot.com.es 149
http://cronosart2.blogspot.com.es 58
http://classicsalaromana.blogspot.de 19
http://artfontsere.blogspot.com 11
http://classicsalaromana.blogspot.com 11
http://classicsalaromana.blogspot.ru 8
http://www.cronosart2.blogspot.com.es 7
http://www.classicsalaromana.blogspot.com.es 6
http://translate.googleusercontent.com 3
http://cronosart2.blogspot.com 2
http://classicsalaromana.blogspot.mx 2
http://classicsalaromana.blogspot.com.ar 1
http://classicsalaromana.blogspot.com.br 1
http://moodle.assumpciobadalona.com 1
http://classicsalaromana.blogspot.fr 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Aqüeducte ferreres Aqüeducte ferreres Presentation Transcript

  • L’any 1905, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i l’any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, com a part del conjunt arqueològic de Tàrraco.
  • Enginyeria hidràulica Un aqüeducte és una conducció d'aigua, obra d'enginyeria. destinada a portar aigua des d'un punt determinat a un altre, que pot quedar a molts quilòmetres de distància. L'obra s’ha d'adaptar necessàriament a la topografia del terreny .
  • Marc VITRIVI Pol·lió, (Marcus Vitruvius Pollio) arquitecte, escriptor i enginyer romà del segle I aC, descriu tres tipus de aqüeductes: els conductes de pedra , les canonades de plom o bronze i les d'argila, de pitjor qualitat. Les canonades de bronze i plom eren massa cares de fabricar i mantenir, això va fer que només fossin utilitzades puntualment per a la construcció de sifons . A diferència d'aquestes, les conduccions de pedra van ser les més esteses. Tubs de fang Canonada d'aigua de plom Conducció de pedra Túnel
  • La ciutat de Roma, posseïa una aigua freàtica de mala qualitat. Els recursos del Tíber tampoc no són aprofitables (fangs), a banda que el riu ocupa una cota massa baixa que l’inhabilita per usar-ne les aigües. L’escassetat d’aigua devia ser ja un problema seriós a inicis del segle IV aC. quan es manà construir el primer aqüeducte ( Aqua Claudia ). A finals del SIII dC. la ciutat posseïa 11 aqüeductes que portaven uns 1.324.000.000 litres d ’aigua diaris que asseguraven el subministrament d’aigua a una població de més d ’un milió d’habitants. Aqua Claudia Aqua Appia Aqua Vetus Aqua Marcia Aqua Tepula Aqua Iulia Aqua Virgo Aqua Alsietina Anio Novus Aqua Traiana Aqua Alexandrina
  • Pilars Opus quadratum Aparell format per pedres regulars, paral·lelepipèdiques, disposades en filades Vitruvi comenta que aquest canal havia de quedar sempre " cobert, per protegir l'aigua del sol i dificultar l' enverinament de les aigües per l'enem ic "; uniformes .. El nucli dels pilars d'alçada estava fet de formigó ( opus caementicium ) i es reforçaven de diverses maneres amb fins estètics: O pus quadratum Òpus latericium o opus testaceum Opus mixtum Opus latericium opus testaceum Aparell format per maons.
  • Arcs de mig punt 1. Clau 2. Dovelles 3. Extradós 4. Imposta 5. Intradós 6. Llum
  • Tenalles que servien per aixecar els carreus. Quant més pesava el carreu més subjecció fa la tenalla.
  • Aqüeducte de les Ferreres a Tàrraco Difícil de datar, es creu que possiblement data de l’època d’August). Sembla que és de finals del s. I aC. durant l’estada d’Octavi August a Tàrraco.
  • Tàrraco va disposar de dos aqüeductes que cobrien d’aigua la ciutat: • L’un recollia l’aigua del riu Gaià, tenia una longitud de 40 km. • L’altre que procedia del riu Francolí, rep el nom de les “Ferreres” per la morfologia dels seus arcs, semblants a una ferradura. Pel que fa al malnom de “Pont del Diable”, el seu origen és medieval, quan s’atribuïa l’obra al dimoni.
  • Aqüeducte de les Ferreres a Tàrraco llargada de 217 m. Specus de 80 cm 11 arcs de mig punt de 6,30 m. de llum i 5,70 d’alçada. 25 arcs de mig punt alçada màxima de 27 m. impermeabilitzat mitjançant un morter a base de calç i ceràmica (opus signinum)
  • sembla que és de finals del s. I aC. durant l’estada d’Octavi a Tàrraco. Els pilars de l’aqüeducte tenen una estructura graonada, i cada filera de carreus presenta un retrocés de mig peu romà (15cm). Construït amb grans carreus (opus quadratum) encoixinats units en sec.
  • Pont du Gard El pont del Gard formava part d'un aqüeducte de prop de 50 km de longitud, que portava aigua) a la ciutat romana de Nemausus, Nimes.
  • Possiblement edificat entre el 90 – 105 dC.