Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Aqüeducte ferreres
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Aqüeducte ferreres

  • 2,412 views
Published

 

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
2,412
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
18

Actions

Shares
Downloads
57
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. L’any 1905, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i l’any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, com a part del conjunt arqueològic de Tàrraco.
  • 2. Enginyeria hidràulica Un aqüeducte és una conducció d'aigua, obra d'enginyeria. destinada a portar aigua des d'un punt determinat a un altre, que pot quedar a molts quilòmetres de distància. L'obra s’ha d'adaptar necessàriament a la topografia del terreny .
  • 3. Marc VITRIVI Pol·lió, (Marcus Vitruvius Pollio) arquitecte, escriptor i enginyer romà del segle I aC, descriu tres tipus de aqüeductes: els conductes de pedra , les canonades de plom o bronze i les d'argila, de pitjor qualitat. Les canonades de bronze i plom eren massa cares de fabricar i mantenir, això va fer que només fossin utilitzades puntualment per a la construcció de sifons . A diferència d'aquestes, les conduccions de pedra van ser les més esteses. Tubs de fang Canonada d'aigua de plom Conducció de pedra Túnel
  • 4. La ciutat de Roma, posseïa una aigua freàtica de mala qualitat. Els recursos del Tíber tampoc no són aprofitables (fangs), a banda que el riu ocupa una cota massa baixa que l’inhabilita per usar-ne les aigües. L’escassetat d’aigua devia ser ja un problema seriós a inicis del segle IV aC. quan es manà construir el primer aqüeducte ( Aqua Claudia ). A finals del SIII dC. la ciutat posseïa 11 aqüeductes que portaven uns 1.324.000.000 litres d ’aigua diaris que asseguraven el subministrament d’aigua a una població de més d ’un milió d’habitants. Aqua Claudia Aqua Appia Aqua Vetus Aqua Marcia Aqua Tepula Aqua Iulia Aqua Virgo Aqua Alsietina Anio Novus Aqua Traiana Aqua Alexandrina
  • 5. Pilars Opus quadratum Aparell format per pedres regulars, paral·lelepipèdiques, disposades en filades Vitruvi comenta que aquest canal havia de quedar sempre " cobert, per protegir l'aigua del sol i dificultar l' enverinament de les aigües per l'enem ic "; uniformes .. El nucli dels pilars d'alçada estava fet de formigó ( opus caementicium ) i es reforçaven de diverses maneres amb fins estètics: O pus quadratum Òpus latericium o opus testaceum Opus mixtum Opus latericium opus testaceum Aparell format per maons.
  • 6. Arcs de mig punt 1. Clau 2. Dovelles 3. Extradós 4. Imposta 5. Intradós 6. Llum
  • 7. Tenalles que servien per aixecar els carreus. Quant més pesava el carreu més subjecció fa la tenalla.
  • 8. Aqüeducte de les Ferreres a Tàrraco Difícil de datar, es creu que possiblement data de l’època d’August). Sembla que és de finals del s. I aC. durant l’estada d’Octavi August a Tàrraco.
  • 9. Tàrraco va disposar de dos aqüeductes que cobrien d’aigua la ciutat: • L’un recollia l’aigua del riu Gaià, tenia una longitud de 40 km. • L’altre que procedia del riu Francolí, rep el nom de les “Ferreres” per la morfologia dels seus arcs, semblants a una ferradura. Pel que fa al malnom de “Pont del Diable”, el seu origen és medieval, quan s’atribuïa l’obra al dimoni.
  • 10. Aqüeducte de les Ferreres a Tàrraco llargada de 217 m. Specus de 80 cm 11 arcs de mig punt de 6,30 m. de llum i 5,70 d’alçada. 25 arcs de mig punt alçada màxima de 27 m. impermeabilitzat mitjançant un morter a base de calç i ceràmica (opus signinum)
  • 11. sembla que és de finals del s. I aC. durant l’estada d’Octavi a Tàrraco. Els pilars de l’aqüeducte tenen una estructura graonada, i cada filera de carreus presenta un retrocés de mig peu romà (15cm). Construït amb grans carreus (opus quadratum) encoixinats units en sec.
  • 12. Pont du Gard El pont del Gard formava part d'un aqüeducte de prop de 50 km de longitud, que portava aigua) a la ciutat romana de Nemausus, Nimes.
  • 13. Possiblement edificat entre el 90 – 105 dC.