• Save
21 Number 1
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

21 Number 1

on

  • 6,078 views

 

Statistics

Views

Total Views
6,078
Views on SlideShare
1,806
Embed Views
4,272

Actions

Likes
2
Downloads
0
Comments
0

25 Embeds 4,272

http://ramonpujola.blogspot.com.es 2966
http://ramonpujola.blogspot.com 618
http://blocs.xtec.cat 277
http://sandragimeno.blogspot.com.es 81
http://agora.xtec.cat 79
http://phobos.xtec.cat 65
http://mpv-ccss.blogspot.com.es 53
http://www.ramonpujola.blogspot.com.es 32
http://www.mpv-ccss.blogspot.com.es 24
http://elearning.palcam.cat 22
http://ramonpujola.blogspot.nl 10
http://mpv-ccss.blogspot.com 8
http://www.slideshare.net 8
http://jordibanyezmaterialsart.blogspot.com.es 6
http://elearning.palcam.es:8100 6
http://www.blogger.com 4
http://ramonpujola.blogspot.de 3
http://ramonpujola.blogspot.co.uk 2
http://www.ramonpujola.blogspot.com 2
http://ramonpujola.blogspot.fr 1
http://elearning.palcam.eu 1
http://ramonpujola.blogspot.it 1
http://jordibanyezmaterialsart.blogspot.com 1
http://ramonpujola.blogspot.se 1
http://ramonpujola.blogspot.co.at 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

21 Number 1 Presentation Transcript

  • 1. Number 1 (Lavender Mist) Boira de lavanda – Climent Greenberg Jackson Pollock 1948 1912 –1956 Expressionisme abstracte Jackson Pollock Jackson Pollock Mite de l’art contemporani La revista Time li va posar el malnom de Jack the Ripper (Jack el Degotador) Oli, esmalt i 221 x 300 cm pintura d’alumini. National Gallery of Art, Washington.
  • 2. Nova York nou centre cultural i artísitc durant la Segona Guerra Mundial la cosmopolita Nova York desplaça a París com a centre cultural i artístic. nombrosos artistes avantguardistes s’havien exiliat (Gropius, Van der Rohe, Kandinsky) el cubisme de Picasso i el surrealisme (Dalí) És en aquest moment que neix una estaven triomfant forma d’expressió genuïnament americana. Amèrica deixa de ser sucursalista.
  • 3. Action painting (pintura d’acció) per Pollock, la pintura és una experiència vital abandona la pintura de cavallet i pinta quadres de grans dimensions cos i ànima s’involucren en la execució del quadre Dripping (degoteix) Tècnica que consiteix en pintar a partir d'esquitxos i regalims, llençar pintura sobre la superfície (tela) estesa a terra, mitjançant pots foradats, bastons xops de pintura, etc.
  • 4. Tot el cos del pintor entra en acció i la pintura deixa de ser la tradicional conseqüència del moviment de la mà. Amb el llenç sobre el sol del seu estudi, va abandonar l’ús del tradicional cavaller Com es pot veure l’obra es realitza sense pla previ i com el jazz, es va fent al mateix temps que s’interpreta
  • 5. El procés creatiu A Pollock li interessa més l’acció de pintar, l’acte físic que no pas l’obra acabada. Quan sóc dins del quadre no sóc conscient del que faig. Només després d’un temps de presa de consciència veig allò que he volgut fer... La pintura té vidaEl pròpia. pressupòsit bàsic és que l'inconscient s'apodera de l'artista i produeix l'obra d'art.
  • 6. Espectador coprotagonista Jackson Pollock preferia titular ela quadres amb números i no pas amb noms, o identificar-los amb la data de la seva creació, o anomenar-los “Sense títol” per no limitar a l’espectador L’observador ha de crear, com a segon artista, el seu propi quadre
  • 7. no hi ha paleta figuració trama de reduïda de importància línies color (blanc, de l’energia blau, groc, gris, del traç, rosa i negre) la violència del gest textures diferents “horror vacui” -por del buit- “all-over” formats espai totalment cobert, considerables cap centre d’atenció 221 x 300 cm
  • 8. És tanta la seva implicació en el procés que, fins i tot, deixa les seves empremtes en el llenç.
  • 9. profunditat misteriosa donada per la superposició de línies i de capes de pintura
  • 10. Arshile Gorky D'origen armeni la seva obra s'inspira en Cézanne, Picasso, Kandinsky i els surrealistes (Miró)
  • 11. Mark Tobey Profund conreador de les doctrines estètiques de l'extrem orient ( especialment de la doctrina Zen) se situa en pintar en una condició d‘ "absència“ : la mà que traça els signes obeeix a un impuls motor que li arriba de la profunditat de l'ésser.
  • 12. Franz Kline Oposat al microsigne de Tobey està el macrosigne de Kline. El signe negre que enfosqueix la superfície blanca de la tela és una projecció de l'inconscient, una taca de culpa en la claredat de la consciència.
  • 13. Mark Rothko Amb els seus caps de color tenia la intenció d‘ambientar l'espectador, obrir un espai a la seva imaginació. Explora el potencial comunicatiu del color.