Art2-Renaixement. Urbanisme arquitectura

897 views
655 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
897
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Art2-Renaixement. Urbanisme arquitectura

  1. 1. 11.4 URBANISME I ARQUITECTURA
  2. 2. <ul><li>L’urbanisme com a marc de l’arquitectura presentà propostes de ciutats ideals. </li></ul><ul><li>Nous plantejaments per jardins </li></ul><ul><li>L’arquitectura, fa seus els postulats de Vitruvi de firmitas, utilitas i venustas, més en la teoria que en la pràctica. </li></ul>
  3. 3. Viterbo sacro bosco di Bomarzo. Pirro Ligorio. 1552
  4. 5. <ul><li>El Quattrocento (segle XV) </li></ul><ul><li>Durant aquesta època el lloc on més influencia l’arquitectura clàssica és a la Toscana, especialment a Florència. </li></ul><ul><li>Trenca amb el gòtic, pren com a model l’antiga Roma i utilitza els mateixos cànons clàssics </li></ul><ul><li>Solen utilitzar els tres ordres grecs: </li></ul><ul><ul><li>dòric, jònic i corinti més el toscà i el compost. </li></ul></ul><ul><li>Elements sostinguts: </li></ul><ul><ul><li>Arc de mig punt </li></ul></ul><ul><ul><li>Volta de canó </li></ul></ul><ul><ul><li>Cúpula semiesfèrica </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>La cúpula de la catedral de Florència. </li></ul></ul></ul>
  5. 7. Hospital dels Inocents
  6. 12. <ul><li>El Cinquecento (segle XVI) </li></ul><ul><li>Durant el Cinquecento es fan servir per decorar els grotescos . (nom que ve de la Domus Aurea de Neró) </li></ul><ul><li>Tenen gran interès per la normantiva clàssica. Es fan tractats d’arquitectura com el de Serlio, Vignola i Palladio, tots influïts per Vitruvi. Acompanyen la teoria amb il·lustracions. </li></ul><ul><li>El Manierisme </li></ul><ul><li>Ruptura amb la normativa clàssica: experiments, alteració dels ordres. </li></ul><ul><li>És un art aristocràtic, lligat a les corts europees. Relació amb el Concili de Trento. </li></ul><ul><li>Urbanisme ideal i urbanisme de jardins </li></ul>
  7. 17. <ul><li>Tipologies arquitectòniques </li></ul><ul><ul><ul><li>Esglésies </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Palaus i vil·les suburbanes </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Altres: hospitals, teatres, biblioteques, arcs de triomf, ponts. </li></ul></ul></ul>
  8. 18. <ul><li>La nova formulació dels edificis religiosos </li></ul><ul><li>Planta: Basilical, creu llatina amb tres naus, cúpula al creuer, amb l’ús del mòdul. El model és la basílica romana i bizantina. </li></ul><ul><li>Centralitzada, creu grega o circular. El model és el Panteó de Roma. </li></ul><ul><li>Sant Pere del Vaticà: central (Bramante) i basilical. </li></ul><ul><li>Brunelleschi fa servir les dues: Capella Pazzi i Sant Llorenç. </li></ul>
  9. 19. <ul><li>Alberti , (Quattrocento) és el millor representant: Sant Andreu i Sant Sebastià de Màntua i a Rímini el temple Malatestià. Hi aplica la seva teoria exposada a De re aededificatoria. </li></ul><ul><li>Bramante (Cinquecento) amb el templet de Sant Pietro in Montorio representa el paradigma del classicisme. Planta central relacionada amb els temples romans. </li></ul><ul><li>Les façanes estan organitzades en tres cossos verticals, units per volutes. Sta Maria Novella. </li></ul><ul><li>Sant Andreu de Mantua inspirada en un arac de trionf . </li></ul>
  10. 20. <ul><li>L’arquitectura civil </li></ul><ul><li>La utilitat és la norma que s’imposa en les noves formulacions teòriques i pràctiques de l’arquitectura civil dels segles XV i XVI. El Palau i la vil·la suburbana juntament amb tipologies de serveis i gaudi (teatres, hospitals i biblioteques) </li></ul><ul><li>Els palaus I les vil·les </li></ul><ul><li>Els palaus tenen forma cúbica, coronada amb una cornisa i motllures horitzontals que separen pisos estructurats en tres ordres . </li></ul>
  11. 21. <ul><li>La façana. Es dona poca importància a la portallada principal. Moltes finestres alleugereiuxen la sensació de massís tot i el seu caràcter més defensiu. Encoixinat a la part inferior més suau en els pisos superiors. </li></ul><ul><li>Organitzat al voltant d’un pati. </li></ul><ul><li>Exemples: </li></ul><ul><li>Palazzo Rucellai d’ Alberti </li></ul><ul><li>Palazzo Medicci-Ricardi de Michelozzo </li></ul><ul><li>Palazzo Vendramin-Calergi de Coducci </li></ul><ul><li>Palazzo Te de Giulio Romano </li></ul>
  12. 22. <ul><li>Pel que fa a les vil·les es recupera l’antiga vil·la romana. </li></ul><ul><li>El màxim esplendor el trobem a les vil·les suburbanes de Palladio, al Véneto. La més coneguda és Villa Capra, La Rotonda . </li></ul><ul><li>Altres tipologies urbanes </li></ul><ul><li>Hospitals. Hospital dels Inocents de Brunelleschi. </li></ul><ul><li>Teatres. Teatre Olímpic a Vicenza de Palladio. </li></ul><ul><li>Biblioteca Laurenziana de Miquel Àngel. </li></ul>
  13. 23. Brunelleschi Cúpula Catedral de Florència
  14. 29. Capella Pazzi
  15. 32. Esglèsia de sant Llorenç
  16. 35. Michelozzo Convent de sant Marc
  17. 37. Palau Medici-Ricardi
  18. 38. Alberti Sant Francesc de Rimini
  19. 39. Palau Rucellai
  20. 42. Sant Andreu de Mantua
  21. 44. San Sebastiano de Mantua
  22. 45. Seguidors de Brunelleschi i Alberti
  23. 46. Bernado Rossellino Conjunt de Pienza
  24. 50. Agostino de Duccio Oratori de St Bernardino a Perusa
  25. 51. Giuliano Sangallo Santa Maria delle Carceri. PRATO

×