• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Art2-Renaixement. Urbanisme arquitectura
 

Art2-Renaixement. Urbanisme arquitectura

on

  • 788 views

 

Statistics

Views

Total Views
788
Views on SlideShare
788
Embed Views
0

Actions

Likes
1
Downloads
6
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Art2-Renaixement. Urbanisme arquitectura Art2-Renaixement. Urbanisme arquitectura Presentation Transcript

    • 11.4 URBANISME I ARQUITECTURA
      • L’urbanisme com a marc de l’arquitectura presentà propostes de ciutats ideals.
      • Nous plantejaments per jardins
      • L’arquitectura, fa seus els postulats de Vitruvi de firmitas, utilitas i venustas, més en la teoria que en la pràctica.
    • Viterbo sacro bosco di Bomarzo. Pirro Ligorio. 1552
    •  
      • El Quattrocento (segle XV)
      • Durant aquesta època el lloc on més influencia l’arquitectura clàssica és a la Toscana, especialment a Florència.
      • Trenca amb el gòtic, pren com a model l’antiga Roma i utilitza els mateixos cànons clàssics
      • Solen utilitzar els tres ordres grecs:
        • dòric, jònic i corinti més el toscà i el compost.
      • Elements sostinguts:
        • Arc de mig punt
        • Volta de canó
        • Cúpula semiesfèrica
          • La cúpula de la catedral de Florència.
    •  
    • Hospital dels Inocents
    •  
    •  
    •  
    •  
      • El Cinquecento (segle XVI)
      • Durant el Cinquecento es fan servir per decorar els grotescos . (nom que ve de la Domus Aurea de Neró)
      • Tenen gran interès per la normantiva clàssica. Es fan tractats d’arquitectura com el de Serlio, Vignola i Palladio, tots influïts per Vitruvi. Acompanyen la teoria amb il·lustracions.
      • El Manierisme
      • Ruptura amb la normativa clàssica: experiments, alteració dels ordres.
      • És un art aristocràtic, lligat a les corts europees. Relació amb el Concili de Trento.
      • Urbanisme ideal i urbanisme de jardins
    •  
    •  
    •  
    •  
      • Tipologies arquitectòniques
          • Esglésies
          • Palaus i vil·les suburbanes
          • Altres: hospitals, teatres, biblioteques, arcs de triomf, ponts.
      • La nova formulació dels edificis religiosos
      • Planta: Basilical, creu llatina amb tres naus, cúpula al creuer, amb l’ús del mòdul. El model és la basílica romana i bizantina.
      • Centralitzada, creu grega o circular. El model és el Panteó de Roma.
      • Sant Pere del Vaticà: central (Bramante) i basilical.
      • Brunelleschi fa servir les dues: Capella Pazzi i Sant Llorenç.
      • Alberti , (Quattrocento) és el millor representant: Sant Andreu i Sant Sebastià de Màntua i a Rímini el temple Malatestià. Hi aplica la seva teoria exposada a De re aededificatoria.
      • Bramante (Cinquecento) amb el templet de Sant Pietro in Montorio representa el paradigma del classicisme. Planta central relacionada amb els temples romans.
      • Les façanes estan organitzades en tres cossos verticals, units per volutes. Sta Maria Novella.
      • Sant Andreu de Mantua inspirada en un arac de trionf .
      • L’arquitectura civil
      • La utilitat és la norma que s’imposa en les noves formulacions teòriques i pràctiques de l’arquitectura civil dels segles XV i XVI. El Palau i la vil·la suburbana juntament amb tipologies de serveis i gaudi (teatres, hospitals i biblioteques)
      • Els palaus I les vil·les
      • Els palaus tenen forma cúbica, coronada amb una cornisa i motllures horitzontals que separen pisos estructurats en tres ordres .
      • La façana. Es dona poca importància a la portallada principal. Moltes finestres alleugereiuxen la sensació de massís tot i el seu caràcter més defensiu. Encoixinat a la part inferior més suau en els pisos superiors.
      • Organitzat al voltant d’un pati.
      • Exemples:
      • Palazzo Rucellai d’ Alberti
      • Palazzo Medicci-Ricardi de Michelozzo
      • Palazzo Vendramin-Calergi de Coducci
      • Palazzo Te de Giulio Romano
      • Pel que fa a les vil·les es recupera l’antiga vil·la romana.
      • El màxim esplendor el trobem a les vil·les suburbanes de Palladio, al Véneto. La més coneguda és Villa Capra, La Rotonda .
      • Altres tipologies urbanes
      • Hospitals. Hospital dels Inocents de Brunelleschi.
      • Teatres. Teatre Olímpic a Vicenza de Palladio.
      • Biblioteca Laurenziana de Miquel Àngel.
    • Brunelleschi Cúpula Catedral de Florència
    •  
    •  
    •  
    •  
    •  
    • Capella Pazzi
    •  
    •  
    • Esglèsia de sant Llorenç
    •  
    •  
    • Michelozzo Convent de sant Marc
    •  
    • Palau Medici-Ricardi
    • Alberti Sant Francesc de Rimini
    • Palau Rucellai
    •  
    •  
    • Sant Andreu de Mantua
    •  
    • San Sebastiano de Mantua
    • Seguidors de Brunelleschi i Alberti
    • Bernado Rossellino Conjunt de Pienza
    •  
    •  
    •  
    • Agostino de Duccio Oratori de St Bernardino a Perusa
    • Giuliano Sangallo Santa Maria delle Carceri. PRATO