Art2 12.4 barroc-urbanisme i arquitectura

12.4- BARROC: URBANISME i ARQUITECTURAEs busca la integració de l’arquitectura i el monumentsen el marc urbà amb una finalitat pràctica o simbòlicaestablint els fonaments de l’urbanisme modern.

Urbanisme: de la ciutat papal a la ciutat del rei• Roma és l’exemple i prototip de ciutat capital. Fontana és el principal organitzador de la ciutat. Volia traçar unes grans vies que unissin les set basíliques de Roma de manera que els pelegrins poguessin visitar-les en un sol dia.• El propòsit era convertir la ciutat en una gran església amb set capelles. S’anomena la Roma Santa, Sixt V. El centre és Santa Maria La Major.

31 2 5 4 6 7

• En principio se llamaron así a siete de las basílicas con que contaba Roma. Eran éstas:• Basílica de San Juan de Letrán, es la catedral del Papa como obispo de Roma.• Basílica de San Pedro del Vaticano, asignada antiguamente al Patriarca de Constantinopla, hoy usada por el Papa como cabeza de la Iglesia Católica.• Basílica de Santa María la Mayor, asignada antiguamente al Patriarca de Antioquía.• Basílica de San Pablo Extramuros, asignada antiguamente al Patriarca de Alejandría.• Basílica de San Lorenzo Extramuros, asignada antiguamente al Patriarca de Jerusalén.• Basílica de San Sebastián de las Catacumbas o de San Sebastián Extramuros (Basilica di San Sebastiano fuori le mura).• Basílica de la Santa Cruz de Jerusalén (Basilica di Santa Croce in Gerusalemme

• Dos tipus d’urbanisme: integració general i integració puntual.• Integració general: plaça de sant Pere, integra la façana amb la gran plaça al centre de la qual hi ha l’obelisc. El disseny és de Bernini que respon a una concepció simbòlica i litúrgica.• Descripció de la plaça

Columnata de Sant Pere del Vaticà Bernini

Fitxa Tècnica• Arquitecte: Bernini, Gian Lorenzo (1598- 1680)• Cronologia: 1656-1667• Dimensions: 15 m d’alçada de les columnes

• La columnata suporta un entaulament on reposa una balustrada i un gran nombre d’estàtues (representen sants).• Problemes que havia de resoldre:1. Visió perfecte del papa per part dels fidels.2. Plaça superant desnivells. També facilitar l’accés al palaus papals. Dos braços rectes lleugerament convergents.

(diámetro mayor de la plaza: 240 m.)

3. Un espai independent sense afectar la visióde la basílica.4. S’obre una gran el·lipsi on trobem: en el puntcentral un obelisc egipci acompanyat de duesfonts. 296 columnes que formen dues mitgescircumferències.5. Forma simbòlica. Universalitat de l’Església.Un pòrtic de columnes d’estil dòric ambentaulament jònic.

• Bernini dóna solució a • El pòrtic: quatre fileres aquests condicionants. de esbeltes columnes- Dos braços rectes, toscanes i entaulament convergents i en jònic (fris seguit). desnivell • Formen bosc infinit.- El·lipsi al centre un Separa però no trenca. obeslisc i fonts • Columnes de davant- Sembla el·lipsi (forma tene el fust més dinàmica que el lleugerament més gran cercle)però són dos que les altres. semicercles seprats per • Culmina amb una un espai de 50 metres. balustrada i estàtues.

A D B C DA

Maderno Bernini

San Pietro

Interpretació• Dignificar l’accés a la basílica.• Donar protagonisme a la cúpula de Miquel Àngel.• L’arquitectura barroca es va preocupar també dels carrers, places, jardins …• Ajustar la plaça al protocol cerimonial.• Crear un espai independent però no tancat.

Altres Obres• Les més destacades són: – La façana de santa Bibiana – El baldaquí de sant Pere del Vaticà – La façana del palau Barberini – La font dels quatre rius – La Capella Cornaro a l’església de Santa Maria della Vittoria (Roma)

Baldaqui de Sant Pere

Tomba d Alexandre VII

Catedra de Sant Pere

• Un exemple de l’urbanisme d’integració puntual: Piazza Navona a Roma. Tractament unitari dels edificis, la singularitat de la façana de Santa Agnès de Borromini i la font del Quatre Rius de Bernini.

• La plaça té un significat diferent a Roma i a París.• A Roma la plaça s’integra en un pla més ampli a París ho fa com element individual.• La Place Royal de París o la Plaza Mayor de Madrid o de Salamanca. El simbolisme procedeix de l’estàtua eqüestre del rei.• A finals del segle XVII durant el regnat de Lluís XIV es construeixen les places de Vendôme i de les Victòries.• Al segle XVIII: Piazza d’Spagna i Piazza di Sant’Ignazio. Fontana de Trevi.

Place de Vendome

• Jardins. Exemple de Le Nôtre a Versailles.

Belvedere de Viena

Granja de San Ildefonso

Arranjuez

El palau: de la reialesa a la noblesa.• Vid present.

L’església: entre la litúrgia i l’especulació espacial.• Al segles XVII es concep l’edifici com representació del poder religiós.• Potenciar la litúrgia com a vehicle transmissor de les idees de la Contrareforma.• L’església del Gesú (Il Vignola, 1568) hi podem trobar dos moments: el 1r moment, la construcció i el 2n la decoració.

Il Gesù

• Concepció unitària, intenta donar forma aun espai únic, com si fos una escultura.• La funció és litúgica, per a l’Eucaristia, la paraula, la penitència i l’oració. Per això es busquen plantes de nau única àmplia i amb capelles laterals. Es segueix el model del Gesù.

o Una altra tendència arquitectónica vol obtener un espai especulatiu. Encapçalada per Borromini, seguida per Guarini i Vitone, vol trencar amb el món clàssic i alliberar les estructures de les solucions rígides. Les façanes s’integren en el conjunt: la façana és la parta que es veu des de l’exterior i que es relaciona amb l’exterior. Se superposen elements, els murs ondulen i creen jocs de llum i sensación de moviment que potencia la teatralitat i porta al Fidel de l’exterior a l’altar.

Palau Carignano. Guarini

Capella Santa Sindone. Guarini.

Santa Clara.Bernardo Vittone

• La planta tradicional desapareix i es torna flexible: ex. Sant Carlino de Borromini. Les corbes i contracorbes embolcallen l’espectador i el porta a un continuum sense fi.• En el cas español la simplicitat classicista escurialenca durant el barroc hi afegeix decoración, especialmente a la portada.

• La planta. Se centralitzen, s’ofereixen nombroses solucions per tal d’aconseguir un espai unitari: circulars, el·líptiques, octogonals… – Això també comporta la interacció de la cúpula, que s’adapta a la planta. Sant Ivo i Cappella Della Santa Síndone. – L’anomenat rococó estructural preten fusionar les parts en un tot unitari. L’alemany Neumann és el màxim representant.

Iglesia Vierzehnheiligen (1772) Balthasar Neumann Bamberg (Baviera)

Textos del llibre HISTÒRIA DE L’ART. Ed Vicens Vives

Art2 12.4 barroc-urbanisme i arquitectura

by ramonbo

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

Statistics

Art2 12.4 barroc-urbanisme i arquitectura Presentation Transcript