La llum Yang i Joan
Per què quan hi ha tempesta veiem primer el resplandor del llamp que sentim el tro? <ul><li>Els llamps son un  resplandor ...
Com es posible que veguem la nostra imatge en un mirall? <ul><li>Quan la llum es troba, en la seva </li></ul><ul><li>propa...
Tipus de miralls <ul><li>-Els  miralls plans  produeixen una  </li></ul><ul><li>imatge sense modificacions dels  </li></ul...
. Per què a la nit no veiem tots els colors i només veiem tonalitats grises?   <ul><li>Perquè dins la retina hi han dos  <...
Com funcionen les lents de les ulleres, què ens permet veure-hi bé si tenim algun defecte a la vista?   <ul><li>Les lents ...
Tipus de lents <ul><li>Hi ha dos tipus fonamentals de  </li></ul><ul><li>lents:  </li></ul><ul><li>Les  lents convergents ...
L'ull humà
L'ull humà: L'organ de la vista Rajos de llum
L'ull humà: Parts 1- Escleròtica:  Membrana exterior blanca i opaca.  2- Còrnea :  Part anterior de la escleròtica, abomba...
L'ull humà: Trajectòria de la llum Cervell Imatges i llum
Fi Gracies per haver-nos escoltat. Yang i Joan
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

La llum

3,193

Published on

Propietats de la llum

Published in: Travel
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
3,193
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La llum

  1. 1. La llum Yang i Joan
  2. 2. Per què quan hi ha tempesta veiem primer el resplandor del llamp que sentim el tro? <ul><li>Els llamps son un resplandor vivísim i instantani. Aquest calor extrem fa que l'aire s'expandeixia una velocitat explosiva. La expansió crea una ona de so estrepitosa, coneguda com tro. </li></ul><ul><li>Primer sonen els llamps perquè la velocitat de la llum és 300.000 km/s i la de l a llum 340 m/s. </li></ul>
  3. 3. Com es posible que veguem la nostra imatge en un mirall? <ul><li>Quan la llum es troba, en la seva </li></ul><ul><li>propagació, amb una superfície </li></ul><ul><li>que separa el medi per on </li></ul><ul><li>incideix amb un altre medi pot </li></ul><ul><li>passar algun dels següents </li></ul><ul><li>fenòmens: </li></ul><ul><li>REFLEXIÓ :La llum segueix </li></ul><ul><li>propagant-se pel medi </li></ul><ul><li>d'incidència; </li></ul><ul><li>en tot cas canvia de direcció . </li></ul><ul><li>REFRACCIÓ :passa al propagar- </li></ul><ul><li>se per l'altre medi. </li></ul>
  4. 4. Tipus de miralls <ul><li>-Els miralls plans produeixen una </li></ul><ul><li>imatge sense modificacions dels </li></ul><ul><li>objectes que reflecteixen. La majoria </li></ul><ul><li>dels miralls que tenim a casa són </li></ul><ul><li>així, perquè el que volem és veuren’s </li></ul><ul><li>en les dimensions i les formes reals. </li></ul><ul><li>-Els miralls convexos tenen la </li></ul><ul><li>superfície corbada cap enfora, de </li></ul><ul><li>manera que ofereixen una imatge </li></ul><ul><li>distorsionada i més petita dels </li></ul><ul><li>objectes que reflecteixen. </li></ul><ul><li>-Els miralls còncaus tenen la </li></ul><ul><li>superfície corbada cap a endins, de </li></ul><ul><li>manera que la imatge dels objectes </li></ul><ul><li>que s’hi reflecteixen és distorsionada </li></ul><ul><li>i més gran. </li></ul>
  5. 5. . Per què a la nit no veiem tots els colors i només veiem tonalitats grises? <ul><li>Perquè dins la retina hi han dos </li></ul><ul><li>cel·lules: els i els bastons. De dia </li></ul><ul><li>com que hi han rajos de llum </li></ul><ul><li>funcionen. Els cons que són els </li></ul><ul><li>que fan color a la nit deixen de </li></ul><ul><li>funcionar i es posen en </li></ul><ul><li>funcionament els bastons que </li></ul><ul><li>només es veu en blanc i negre. </li></ul><ul><li>Els animals només tenen bastons </li></ul><ul><li>i només veuen en blanc i negre. </li></ul>
  6. 6. Com funcionen les lents de les ulleres, què ens permet veure-hi bé si tenim algun defecte a la vista? <ul><li>Les lents són objectes de vidre o plàstic transparent en forma de disc, amb una o totes dues cares corbes. Amb les lents, s'aprofita la refracció de la llum per a corregir trastorns en el mecanisme de la visió o per a construir aparells que permeten tenir visions de la realitat diferents de les que proporciona l'ull humà, com, per exemple, ampliar molt un element molt petit o veure un objecte que està molt lluny. </li></ul>
  7. 7. Tipus de lents <ul><li>Hi ha dos tipus fonamentals de </li></ul><ul><li>lents: </li></ul><ul><li>Les lents convergents són més </li></ul><ul><li>amples del centre que dels </li></ul><ul><li>extrems, es a dir, tenen les cares </li></ul><ul><li>convexes. Tenen la propietat de </li></ul><ul><li>concretar els raigs lluminosos que </li></ul><ul><li>les travessen. </li></ul><ul><li>Les lents divergents són més </li></ul><ul><li>amples </li></ul><ul><li>dels extrems que del centre, és a </li></ul><ul><li>dir, </li></ul><ul><li>tenen les cares còncaves .Tenen la </li></ul><ul><li>propietat de dispersar els raigs </li></ul><ul><li>lluminosos que les travessen. </li></ul>
  8. 8. L'ull humà
  9. 9. L'ull humà: L'organ de la vista Rajos de llum
  10. 10. L'ull humà: Parts 1- Escleròtica: Membrana exterior blanca i opaca. 2- Còrnea : Part anterior de la escleròtica, abombada i transparent . 3- Húmor aquós : Dissolució aquosa de sal darrere la còrnia. 4- Cristal·lí: Cos el·lastic transparent que és com una lent convergent biconvexa. 5- Músculs ciliars: Subjecten el cristal·li al globus ocular. 6- Humor vitri: Líquid que omple l'espai del globus ocular. 7- Pupil·la: Obertura de diàmetre variable que hi ha al centre de l'iris. 8- Iris: Fa que disminueixi o augmenti el tamany de la pupil·la. 9- Nervi òptic: Nervi que porta la imatge formada a la retina al cervell. 1 2 3 4 5 6 7 9 8
  11. 11. L'ull humà: Trajectòria de la llum Cervell Imatges i llum
  12. 12. Fi Gracies per haver-nos escoltat. Yang i Joan
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×