Your SlideShare is downloading. ×
0
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
La competència científica
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

La competència científica

2,339

Published on

La conferència de la Neus sanmartí realitzada a Lleida sobre com millorar la competència científica en els nens-nenes

La conferència de la Neus sanmartí realitzada a Lleida sobre com millorar la competència científica en els nens-nenes

Published in: Education, Travel
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
2,339
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
52
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide
  • Transcript

    • 1. <ul><li>Neus Sanmartí </li></ul><ul><li>Febrer, 2009 </li></ul>Ajudant a desenvolupar la compet ència científica a l’escola prim ària
    • 2. Aprendre ci ències, interrelacionar… PENSAR EXPERIMENTAR COMUNICAR Manipular, observar, identificar, classificar... Parlar, llegir, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes, escriure... Imaginar, comparar, relacionar, abstreure, regular...
    • 3. PENSAR EXPERIMENTAR COMUNICAR Manipular, observar, identificar, classificar... Parlar, llegir, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes, escriure... Imaginar, comparar, relacionar, abstreure, regular...
    • 4. CEIP Bellaterra. 3º EP La compet ència científica comporta saber utilitzar el coneixement per fonamentar l’actuació
    • 5. Necessita: Contextualitzar l’aprenentatge <ul><ul><li>Partir d’un problema socialment rellevant (EA, salut, pau, consum…) , de l’an àlisi d’una situació real, i fer-se preguntes per arribar a… </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Abstreure idees globals junt amb maneres de fer i… </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Saber-les aplicar a la interpretació de noves situacions o problemes. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>No es transfereix del problema-exemple a d’altres problemes; cal passar per l’abstracció </li></ul></ul>
    • 6. Quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física, li van preguntar qu è li hav i a ajudat a ser científic, respongu é : Al sortir de l’escola, totes les altres mares jueves de Broklin preguntaven als seus fills: “Qu è heu après avui a l’escola?”. En canvi la meva mare deia “Izzy, t’has plantejat avui alguna bona pregunta?” Christine Chin 2004
    • 7. Un text com a punt de partida
    • 8. S ón bones preguntes les que planteja el llibre de text? Llibre de text de ci ències de 5º EP
    • 9. Quines serien unes bones preguntes ? <ul><ul><li>Quins est ímuls reb la granota Daniel? </li></ul></ul><ul><ul><li>Quines respostes dóna? </li></ul></ul><ul><ul><li>Què passa en el seu cos entre rebre l’estímul i la resposta? </li></ul></ul><ul><ul><li>Què en penses d’ensinistrar els animals perquè facin allò que les persones volem? </li></ul></ul>
    • 10. <ul><li>Sovint, un tema de treball és aprendre sobre els arbres del bosc, del parc o del pati”. Si ens centrem nom és en preguntar-nos sobre els seus noms i les seves característiques, no és un saber que comporti aprendre a actuar. </li></ul>Un altre exemple
    • 11. Per fonamentar com actuar ens cal respondre preguntes com: D’on surten els arbres? Qu è necessita una llavor per germinar? Què passa dins de la llavor quan germina?… CEIP Bellaterra, 3r
    • 12. I arribar a abstreure: QU È FAN TOTS ELS ÉSSERS VIUS? Capten estímuls de l’exterior (impactes, informació) i reaccionen. També hi ha estímuls interns. Agafen de l’exterior els materials (l’aliment) que necessiten: sòlids. líquids i gasos. Els animals els digereixen, i les plantes fabriquen els nutrients. Els reparteixen per tot el cos i obtenen els materials que necessiten per cr éixer i l’energia al respirar cremant-los. Al final expulsen (excreten) el que no necessiten . Surten d’altres éssers vius de les mateixes característiques dels avantpassats (progenitors). ÉSSERS VIUS Reproduir-se Relacionar-se Nodrir-se: per tenir energia i créixer
    • 13. I aix í sorgeixen les “ bones preguntes”. Un alumne va preguntar : “Com ho fa el tronc d’un arbre per respirar?”
    • 14. Un altre exemple: Els residus (o un tipus) <ul><ul><ul><li>Preguntes inicials : Com és que hem de separar els residus? Com és millor fer-ho i per què? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Què hem de saber per respondre a aquestes preguntes? </li></ul></ul></ul>“ Nosaltres tenim la clau”
    • 15. En qu è hem de pensar quan ens preguntem sobre els materials? <ul><ul><li>De qu è està fet? Quines propietats té que el fan útil? (estructura). Com és per dins? (escala)- </li></ul></ul><ul><ul><li>Com canvia amb l’energia (calor) i amb l’aire, amb l’aigua… (altres materials). Tarda molt temps? </li></ul></ul><ul><ul><li>D’on ve i on va (cicle)? Es necessita molta energia per obtenir-lo? Es contamina el medi? </li></ul></ul><ul><ul><li>Sabent tot això, com actuar? </li></ul></ul>
    • 16. En qu è hem de pensar sempre que ens plantegem com actuar en relació a l’ús dels materials? Sistema material Espai escala Temps Regulaci ó interaccions Canvis cicles Estructura propietats mat èria energia
    • 17. Apliquem el coneixement <ul><ul><li>Un exemple: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Un nou material -paper de cel.lofana (embolcall d’un caramel), un DVD, un teixit…-, en el marc d’un problema: Qu è n’hem de fer? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>En què hauriem de pensar per trobar la resposta? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Quines paraules-clau hauriem de posar a Internet per trobar la informació necessària per decidir-ho? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>En funció d’aquests sabers, com actuar? </li></ul></ul></ul>
    • 18. La informaci ó la trobem a interner, però necessitem disposar de coneixements per trobar-la i per avaluar-la Un exemple a partir d’una pregunta PISA Els astr ònoms prediuen que, vist des de Neptú , hi haurà un trànsit de Saturn sobre la cara del Sol en algun moment d’aquest segle . Quines tres de les paraules subratllades serien més útils per tal de buscar mitjançamt internet o en una biblioteca quan es donarà aquest trànsit?
    • 19. Grans models científics a desenvolupar a l’escola primària entorn: Model “ésser viu” Model sobre la Terra i els seus canvis Model per interpretar sistemes f ísics Model sobre la mat èria i els seus canvis
    • 20. PENSAR EXPERIMENTAR COMUNICAR Manipular, observar, identificar, classificar... Parlar, llegir, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes, escriure... Imaginar, comparar, relacionar, abstreure, regular...
    • 21. L’experimentaci ó: Font d’evidències Argumenta la teva decisi ó Posa la mongeta on creguis que germinarà millor
    • 22. <ul><li>Avui farem aquesta experiència que ens permetrà veure com… </li></ul><ul><li>Comprovarem que… </li></ul><ul><li>Anem a observar com… </li></ul>Molt diferent de…
    • 23. CEIP Bellaterra. 3º EP Experimentem, observem, recollim dades, les representem, ens fem preguntes, i sobretot, en parlem -conversem- i comparem
    • 24. Per exemple, ens preguntem… Per qu è no totes les plantes creixen igual? Què passa si una flor no és pol.linitzada? Un alumne va preguntar: “ Per qu è la ratlla no ha sortit recta?”
    • 25. Quan sorgeix una pregunta… Quin tipus de sòl “ agrada” als cucs de terra? CEIP Escola Bellaterra
    • 26. Plantejem hip òtesis i busquem evidències Si posem el cuc al davant de diferents tipus de terra, aleshores observarem cap on va CEIP Escola Bellaterra
    • 27. CEIP Escola Bellaterra Altres variables? La temperatura, humitat? Si posem el cuc de terra al davant d’un mateix tipus de terra, però a diferent temperatura , aleshores observarem cap on va
    • 28. Sobre què parlar a l’experimentar (i així revisar la manera de “mirar”)? <ul><li>Què tenim? </li></ul><ul><li>Què fem? </li></ul><ul><li>Què creiem que passarà / què passa? </li></ul><ul><li>Per què passa? </li></ul><ul><li>Quines proves tenim d’aquest perquè? </li></ul>
    • 29. MEDI NATURAL Gui ó de treball 1a versió (4t EP) Què creus que passa quan barregem el llevat i el sucre? Què passarà amb cada ampolla?                           Què ha passat amb el llevat que tenia sucre? (ampolla 1) Què ha passat amb el llevat que no tenia sucre? (ampolla 2)                          
    • 30. EL llevat és un ésser viu?   Gui ó de treball 2a versió (4t EP) Què tenim a cada ampolla? Què hem de fer? Què creiem passarà a cada ampolla?                             Què ha passat a cada ampolla? Per què hi ha diferències en allò que ha passat a les dues ampolles? Aquesta experiència ens proporciona alguna prova (evidència) que el llevat és un ésser viu ? Quina? É s suficient per afirmar-ho?                            
    • 31. PENSAR EXPERIMENTAR COMUNICAR Manipular, observar, identificar, classificar... Parlar, llegir, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes, escriure... Imaginar, comparar, relacionar, abstreure, regular...
    • 32. La comunicaci ó: Eix de tot aprenentatge <ul><ul><li>S’apr èn interactuant per contrastar punts de vista i revisar-los i, per tant, és fonamental : </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Conversar, escoltar, argumentar, negociar, pactar… </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Expressar les idees oralment, amb ajut de les TIC, del gest…, </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Escriure les idees, organitzant-les, connectant-les, justificant-les... </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Llegir críticament. </li></ul></ul></ul>
    • 33. PARLEM D’UNA FLOR, CIENT ÍFICAMENT Descriu una flor Defineix qu è é s una flor Argumenta si una carxofa é s una flor Relacions entre la descripció, la definició i la argumentació
    • 34. <ul><li>Pensar en: </li></ul><ul><li>A quin grup pertany -d’objectes, materials, éssers vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part d’una planta). </li></ul><ul><li>Quines parts, propietats o caracter ístiques s ón imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, per ò no totes tenen p ètals ). </li></ul><ul><li>En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir). </li></ul><ul><li>“ Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil (òvuls) i/o estams (pol.len) i que serveix perquè la planta es pugui reproduir”. </li></ul>QU È HEM DE FER PER DEFINIR
    • 35. Qu è és el que demanaven ? A qui volen fer les seves propostes? Què hauriem d’aprendre per saber quines propostes serien adequades? Qui eren les persones que es van manifestar? Lectura cooperativa d’una noticia Qu è proposariem si fossim veïns d’aquest poble?
    • 36. Fem, conversem i escrivim al voltant d’una maqueta que va evolucionant Qu è necessiten els éssers vius per viure? Per què ho necessiten? On estan els éssers vius? Per què els trobem a aquests llocs? Qu è hi ha al bosc mediterrani? Com actuen els éssers vius quan hi ha un incendi? Com és que ho fan així? Com comença a canviar el bosc despr és d’un incendi? Com canvia si plou o si no plou ? Amb pluja Sense pluja
    • 37. Començariem dient Les propostes que plantejariem s ón Les raons que donariem s ón Redactem una carta per als ve ïns Acabariem dient
    • 38. Comuniquem les nostres propostes de gestió del bosc <ul><li>Plataforma CENDRA </li></ul><ul><li>Parc Natural de Sant Llorenç del Munt </li></ul><ul><li>08227 Sant Llorenç del Munt </li></ul><ul><li>Barcelona </li></ul><ul><li>Senyors </li></ul><ul><li>Som alumnes de la classe de 5è. Pirineus , de l’escola “Coves d’en Cimany” que hem estat estudiant el tema dels “Éssers vius al seu medi “, i com sabem que aquest estiu es va cremar el bosc de Sant Llorenç i a classe hem estat parlant molt de tot el que va passar, us volem proposar unes quantes idees que podeu fer per intentar evitar que no tornin a produir-se més incendis. </li></ul><ul><li>El primer de tot seria que hauríeu de plantar alzines normals i alzines sureres perquè si es cremen rebroten i tenen protecció amb el suro. </li></ul><ul><li>Com a prevenció podríeu : </li></ul><ul><ul><ul><li>- Retallar periòdicament la part superior de la capçada dels arbres que estiguin a prop de cables, perquè no les toquin amb les puntes de les fulles. </li></ul></ul></ul><ul><li>- Organitzar la neteja de les branques que cauen dels arbres i aprofitar-les per a fer paper. </li></ul><ul><li>- Posar més contenidors de reciclatge perquè la gent hi pogués llençar els vidres, l llaunes , plàstics, cigarrets i papers . </li></ul><ul><li>- Distribuir rètols indicatius, al llarg del parc, per explicar a la gent el que pot i no pot fer. </li></ul><ul><ul><ul><li>- Organitzar una recollida periòdica d’ escombriaires. </li></ul></ul></ul><ul><li>. Destinar més guardes forestals a les zones més concorregudes. </li></ul><ul><li>Esperant que les nostres idees us ajudin molt a mantenir bonic el parc, Us saludem els nens i les nenes de 5è. Pirineus. </li></ul><ul><li>En nom de la classe: </li></ul>
    • 39. Aprenent sobre com es desenvolupa un fetus
    • 40. Com s’alimenten els arbres? Cada grup representa qu è creu que passa dins d’un arbre quan es nodreix CEIP Coves d’en Cimany, 5 è
    • 41. Els membres del grup expliquen com ho han fet i per qu è. La resta de companys fan suggeriments de millora Parlem per regular les nostres represetacions inicials
    • 42. El grup escriu qu é milloraria i perquè - Els arbres no tenen sang. - Les arrels s ón molt petites i no podrien sostenir l’arbre - Hem de posar tubs que baixin. Les arrels també necessiten aliments i els han d’arribar des de la fulla. -No hi ha cèl.lules bones o dolentes. En tot cas unes es moren. - …
    • 43. “ Desenvolupar la capacitat dels escolars per utilitzar el coneixement científic (els models) per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir d’evid ències , amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix ” (PISA, 2000) En resum: Quina és la finalitat de l’ensenyament de les ciències?

    ×