• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
2013 14 presentació claustre inicial
 

2013 14 presentació claustre inicial

on

  • 213 views

 

Statistics

Views

Total Views
213
Views on SlideShare
213
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    2013 14 presentació claustre inicial 2013 14 presentació claustre inicial Presentation Transcript

    • ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE LES ESCOLES I CENTRES PÚBLICS R ol uc i ó de 21 de j uny de 2013 per l a es qual s ’ aproven el s doc um s ent per a l ’ organi t zac i ó i l a ges t i ó del s c ent res per al c urs 2013- 2014 Ol es a 2013 de M s errat , ont a 2 de s et em bre de
    • NOVETATS: Documents per al curs 2013-2014 (I) 1. Transversals. Els Documents es presenten en 4 àmbits amb l'objectiu de transmetre la coherència entre les etapes educatives i simplificar els continguts: Projecte educatiu de centre (8 documents) Currículum (20 documents) Organització del centre (5 documents) Gestió del centre (13 documents) 2. Actualització al llarg del curs. Els Documents s'adaptaran als canvis normatius que es vagin publicant, convertint-los així en una font d'informació dinàmica per als equips directius i els professors dels centres. Un nou apartat d'actualitat informarà puntualment de les novetats que es produeixin durant el curs; a més, s'enviarà un correu electrònic als centres als quals afecti aquella informació. 3. Tota la normativa, les orientacions i els models de documents en un espai. Des de la pàgina dels Documents es pot accedir directament a les disposicions normatives classificades, les resolucions internes, les comunicacions als centres i els formularis, sol·licituds i certificats de tots els procediments acadèmics i administratius.
    • NOVETATS: Documents per al curs 2013-2014 (II) Mostra de la pàgina web
    • OBJECTIUS: Objectius prioritaris del sistema educatiu Els objectius prioritaris del sistema educatiu català són l'èxit escolar i l'excel·lència educativa. Els centres han de concretar en les seves actuacions els aspectes següents, recollits en el document "Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar": El català és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu. La innovació metodològica i didàctica a les aules per a l'adquisició de les competències bàsiques. L'ús de les TAC i dels recursos digitals per afavorir la millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge, de la competència digital i dels resultats escolars. La lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les àrees i matèries curriculars i la consolidació d'un hàbit de lectura. La personalització dels aprenentatges a través de l'atenció individualitzada. La cultura avaluativa i el retiment de comptes per a la millora. La implicació i el compromís de la família en l'escolarització i el seguiment de l'evolució acadèmica i personal de l'alumne. La prevenció i la reducció de l'absentisme i l'abandó escolar amb estratègies i actuacions educatives i organitzatives que impliquin el centre, les famílies i els serveis socials.
    • OBJECTIUS: Promoció de l'equitat a fi d'evitar qualsevol marginació Promoure l'equitat en un centre educatiu és afavorir la igualtat d'oportunitats per al ple desenvolupament de les potencialitats de cada infant o jove i reduir el risc de qualsevol tipus de marginació i exclusió. Amb aquest objectiu, cal que els centres creïn les condicions que facin possible que tothom accedeixi a una educació de qualitat. Això es pot aconseguir si el centre està especialment amatent a: Detectar les necessitats específiques dels alumnes (físiques, cognitives, afectives i relacionals, i socials), preveure'n la tutoria adequada i vetllar pels aspectes afectius, emocionals i relacionals. Adoptar mesures preventives respecte a l'absentisme escolar i fer-ne un seguiment acurat. Fomentar la integració escolar i social de tots els alumnes i de les famílies. Col·laborar amb els agents i entitats educatives de l'entorn per tal de promoure la participació i l'arrelament al territori.
    • AVALUACIONS: Les avaluacions externes dels centres educatius Pel que fa a l'avaluació de centres i de serveis educatius, la Inspecció d'Educació ha desenvolupat dues estratègies que són complementàries: 1. El sistema d'indicadors de centre (SIC), que té una doble finalitat: proporcionar informació útil als centres educatius per a la seva millora i facilitar informació a la Inspecció per desenvolupar la seva funció avaluadora. 2. El model d'avaluació externa indicativa per a tots els centres (AIC) i d'avaluació diagnòstica i de qualitat (ADIQ) per als centres que tenen més marge de millora. A partir del curs 2013-2014, la Inspecció d'Educació farà cada curs escolar una avaluació indicativa de centre (AIC) a partir de la informació que aporta el SIC. Aquesta avaluació situarà els centres educatius en quatre nivells de qualitat, d'acord amb l'assoliment dels objectius mínims fixats per a un cicle plurianual de quatre cursos. Els objectius mínims es concretaran a partir d'una anàlisi d'eficiència feta per la Inspecció d'Educació de manera individualitzada per a cada centre educatiu (*), atenent el seu context, és a dir, els seus condicionants. El nivell de qualitat d'un centre educatiu en un curs escolar dependrà de l'assoliment dels objectius corresponents a aquell curs, independentment del que facin la resta de centres educatius. La classificació del centre per nivell de qualitat facilitarà detectar els centres amb més marge de millora, que requereixen una avaluació més aprofundida per tal de fer la diagnosi dels problemes i poder proposar objectius de millora. (*) 15% de millora de resultats a les proves externes proposat per la inspectora per al curs 14-15
    • CURRÍCULUM: Plans individualitzats (PI) Un pla individualitzat (PI) és una eina per a la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes. Un pla individualitzat per a un alumne s’ha d’elaborar quan es consideri que són insuficients les adaptacions incorporades a la programació ordinària i les mesures de reforç previstes. El tutor és el coordinador responsable de l’elaboració i seguiment del pla . L’elaboració d’un pla individualitzat s’ha de fer a partir d’un dictamen d’escolarització, d’un informe psicopedagògic o a demanda del tutor, o d’un altre docent, si identifiquen que no són suficients per al progrés d’un alumne les mesures d’atenció a la diversitat que s’han planificat a la programació general anual i al suport escolar personalitzat. Per als alumnes que tenen un dictamen d’escolarització motivat per condicions vinculades a discapacitats intel·lectuals i del desenvolupament s’ha d’elaborar un pla individualitzat durant els dos primers mesos del curs. L’avaluació contínua dels alumnes que cursin PI s’ha de fer dels aprenentatges, habilitats, àrees o matèries que cursi l’alumne. La informació que es facilita a les famílies en els informes escrits i en les entrevistes ha d’incloure prioritàriament els resultats d’aquesta avaluació. Si l’alumne no cursa determinades matèries, aquestes no s’han de qualificar a les actes d’avaluació ni a l’expedient de l’alumne, però sí cal fer-hi constar el motiu i informar els pares que es procedirà d’aquesta manera a efecte d’expedient acadèmic.
    • CURRÍCULUM: Suports addicionals El centre ha de concretar propostes pedagògiques referides a aspectes organitzatius i metodològics per a un suport individual o en petit grup per als alumnes que el necessiten (SEP, reforç, SEP conductual, tutoria afectiva,...) Aquest reforç ha d'aconseguir que tots els alumnes desenvolupin al màxim els seus aprenentatges. S'ha de fer una previsió temporal d'aquest suport i s'ha de retirar tan bon punt l'alumne hagi superat les dificultats que l'han motivat: alumnes nouvinguts, dificultats d'aprenentatge o de conducta.
    • CURRÍCULUM: Impuls de la lectura Cal que els centres considerin que la lectura en un centre educatiu inclou: Saber llegir. L'aprenentatge de la lectura representa el desenvolupament de la capacitat de llegir, de comprendre i d'interpretar textos . L'assoliment de les habilitats funcionals bàsiques de lectura correspon al cicle inicial de primària i és en aquest curs on s'han de prendre les mesures de suport necessàries amb els alumnes que hi presentin dificultats. Correspon als cicles posteriors de primària continuar el treball de les estratègies lectores i consolidar la fluïdesa lectora. Llegir per aprendre. La competència lingüística en general i la comprensió lectora en particular són a la base de qualsevol aprenentatge. Els alumnes han de ser responsables del seu aprenentatge, sent conscients de les estratègies específiques que fan servir en cada àrea del coneixement. A més, han de tenir la capacitat d'usar la lectura com a eina d'accés a la informació, la descoberta i l'ampliació de coneixements. Gust per llegir. S'adquireix desenvolupant l'hàbit lector i fomentant la lectura sistemàtica en qualsevol suport, aprenent a reflexionar sobre el que s'ha llegit, sabent-ho explicar mitjançant evidències orals o escrites i sabent-ho compartir amb els altres. Per aconseguir aquest objectiu, a l'espai del Pla d'impuls de la lectura del portal XTEC, es poden trobar adreces d'interès, orientacions, recursos, materials didàctics i bones pràctiques, perquè incorporin i sistematitzin estratègies lectores com a eix vertebrador dels aprenentatges.
    • CURRÍCULUM: Aprenentatge de la lectura i de l'escriptura Atesa l'"Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar" , establerta al Pla de Govern, que té com a objectiu reduir a la meitat el fracàs escolar , es considera la competència comunicativa lingüística i audiovisual com a eix vertebrador de tots els aprenentatges. Cal que els centres garanteixin a l'alumne el procés d'aprenentatge de la llengua, la lectura i l'escriptura al llarg del segon cicle d'educació infantil i de l'etapa d'educació primària. L'assoliment d'aquestes competències és la clau per a l'aprenentatge de totes les àrees del currículum. S'han d'establir acords, a l'educació infantil i al cicle inicial de primària, pel que fa a la planificació de les activitats de lectura, a l'ensenyament de la comprensió lectora, al procés d'aprenentatge de la lectura, que aniria de la descoberta de les lletres a l'autonomia en la descodificació i, finalment, a la intervenció docent a partir de l'avaluació de l'alumne. La lectura i l'escriptura són factors fonamentals per a l'aprenentatge i han d'estar incloses en el desenvolupament de totes les àrees. Els centres, en organitzar la seva pràctica docent, han de garantir una mitjana mínima de 30 minuts diaris destinats a la lectura. Al portal XTEC, a l'apartat Currículum i orientació, hi ha un recull de recursos i materials relatius als processos d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura.
    • LES LLENGÜES: L'atenció lingüística individualitzada Quan una família ho sol·liciti, els equips directius o els titulars dels centres han d'adoptar les mesures organitzatives pertinents per prestar l'atenció individualitzada en castellà en el primer ensenyament a què fa referència l'article 11.4 de la Llei d'educació (*), de manera que es faci compatible la pertinença al grup classe amb l'especificitat dels aprenentatges d'aquests alumnes. La direcció del centre ha de comunicar als serveis territorials les necessitats derivades de l'organització de l'atenció individualitzada en castellà en el primer ensenyament que no puguin ser ateses amb els recursos propis del centre. * (4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d'acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.)
    • DIVERSOS SUPÒSITS: Absentisme d’alumnes L’absentisme pròpiament dit és la no-assistència reiterada i no justificada de l’alumne en edat d’escolarització obligatòria al centre educatiu en què està matriculat. En detectar un cas d’absentisme escolar, el centre educatiu s’ha de posar en contacte amb el pare, mare o tutor legal per tal d’informar-los de la situació i recordar-los l’obligació de vetllar per l’escolarització correcta dels fills. Si d’aquestes actuacions no en resulta la rectificació del comportament absentista, la direcció del centre educatiu ha de comunicar per escrit la situació d’absentisme als serveis socials del municipi. D’aquesta comunicació, n’ha de quedar una còpia arxivada al centre a disposició de la Inspecció d’Educació. Si aquestes actuacions no han resolt de manera efectiva la situació d’absentisme, la direcció del centre educatiu n’ha d’informar la direcció dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, la gerència del Consorci d’Educació, per tal que, si escau, ho posi en coneixement de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).
    • DIVERSOS SUPÒSITS: Assistència dels alumnes L'assistència dels alumnes de tots els nivells educatius al centre és obligatòria. El centre ha de disposar de mecanismes efectius de control de l'assistència a classe i de seguiment dels alumnes. En el cas dels alumnes menors d'edat, el centre ha de comunicar periòdicament i de manera sistemàtica a les seves famílies les faltes d'assistència no justificades. En el cas d'absències repetides, dins el marc d'actuacions previst per a aquests casos en el centre, s'ha de procurar en primer lloc la solució del problema amb l'alumne i el pare, mare o tutor legal, i, si cal, s'ha de sol·licitar la col·laboració dels professionals dels serveis educatius i dels serveis socials del municipi.
    • DIVERSOS SUPÒSITS: Marges de tolerància en l'horari d'entrada Les normes d'organització i funcionament del centre concreten l'horari marc del centre i estableixen les hores d'entrada i de sortida dels alumnes d'acord amb la planificació de l'activitat lectiva. Correspon a cada centre determinar, en les seves normes d'organització i funcionament, quins són els marges horaris màxims per permetre l'entrada dels alumnes al centre més enllà de l'hora fixada per a l'inici de l'activitat escolar, fent sempre excepció dels casos en què s'addueixi una raó que el director del centre consideri suficientment justificada.
    • DIVERSOS SUPÒSITS: Problemes entre els progenitors En els supòsits de problemes sorgits entre els progenitors o tutors legals d’alumnes menors d’edat, cal tenir en compte els criteris següents: Com a regla general No prendre partit ni adoptar cap posicionament en les relacions privades entre els pares dels alumnes, referents als seus drets i deures envers aquests. Complir sempre les resolucions i requeriments judicials escrits sobre les relacions esmentades. Com a qüestions específiques Cap persona no està obligada a proporcionar informes dels alumnes, a petició d’un advocat. Cal exigir l’oportú requeriment judicial . Els pares, si no han estat privats judicialment de la pàtria potestat, tenen dret a rebre informació sobre el desenvolupament educatiu dels fills. Els pares que hagin estat privats de la pàtria potestat s’han de sotmetre al règim de relacions amb el fill que hagi estat establert mitjançant sentència judicial. En cas de desacord entre progenitors, cal complir el que determini el jutge. Els infants més petits han de ser lliurats, a l’hora de la sortida, als pares que en tinguin atribuïda la guarda i custòdia o a les persones que en tinguin l’encàrrec. Davant de qualsevol exigència que depassi els criteris que s’han expressat anteriorment, cal demanar el corresponent requeriment judicial.
    • COMUNITAT EDUCATIVA: Escola i Família. Junts x l'Educació El Departament d'Ensenyament posa a l'abast dels centres l'eina de suport informàtic Escola i Família: Junts x l'Educació, amb instruments de diagnosi, orientacions i recursos per promoure la implicació de la família en el procés educatiu dels fills i la participació en el funcionament del centre. L'aplicació es desenvolupa a partir de cinc línies d'intervenció: Acollida, Carta de compromís educatiu, Informació i Comunicació, Participació i Formació per a famílies. Aquestes línies es plantegen des de tres àmbits, centre, aula i entorn. La continuïtat i coherència entre les diferents accions que es desenvolupin en els tres àmbits han de permetre donar sentit i èxit a cada línia d'intervenció.
    • DARRERA HORA: Millorar l’aplicació dels criteris de substitució El Parlament de Catalunya ha aprovat una Moció de data 3 de juliol de 2013, sobre la gestió de les plantilles docents als centres educatius: Ampliar els supòsits de cobertura de baixes docents del Departament d'Ensenyament a partir del primer dia en els centres amb més necessitats d'atenció individualitzada que mantenen l'ampliació horària -centres d'atenció educativa preferent i escoles situades en entorns socials i econòmics desfavorits- en els centres integrants de les zones escolars rurals i en les especialitats de més dificultat de cobertura amb les plantilles disponibles dels centres -com ara els logopedes d'audició i llenguatge- i en les unitats de suport a l'educació especial en l'ensenyament obligatori i en les escoles d'educació especial. Ampliar els supòsits de cobertura de baixes de docents en un termini més reduït -des del sisè dia lectiu- a primària, en les especialitats d'anglès, música i educació física, i en totes les de les escoles oficials d'idiomes.
    • DARRERA HORA: Marc per al plurilingüisme La finalitat, segons ha destacat la consellera d’Ensenyament, és aconseguir que l’any 2018 l’alumnat en acabar l’ESO sigui competent en llengua catalana, en llengua castellana i, com a mínim, en una llengua estrangera -prioritàriament l’anglès- i que un 75% hagi tingut l’opció de conèixer una altra llengua. Un altre objectiu és aconseguir que al final de l’ESO el percentatge d’alumnes que assoleixen el nivell B1 del marc europeu sigui superior al 50% en la primera llengua estrangera.Així, l’objectiu és que a Primària es faci un mínim del 12% del currículum en anglès, un 15% a l’ESO i l’FP, i un 18% a Batxillerat. En una primera fase, que començarà al setembre, es posarà en marxa un programa pilot en llengua estrangera a 50 centres amb alumnat de primària, ESO, batxillerat i FP. Aquesta prova tindrà un cost de 50.000 euros. A més de potenciar les llengües estrangeres previstes en el currículum, es difondran les llengües d’origen de l’alumnat nouvingut, com a riquesa personal i col·lectiva.
    • Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar (I) Introducció El Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Ensenyament, promou i lidera una ofen­siva de país a favor de l’èxit escolar, que vol implicar i comprometre tota la societat catalana, amb l’objectiu de millorar els resultats educatius i reduir les taxes de fracàs escolar i d’abandó dels estudis. Objectius del Pla 1. Millorar el nivell competencial dels alumnes d’educació primària (EP) 1.1. Reduir el percentatge d’alumnes amb baix rendiment en competències bàsiques en llengües i mate­màtiques per sota del 15 % al final del 2018. (Prova de 6è d’EP) 1.2. Aconseguir un percentatge d’alumnes amb alt rendiment en competències bàsiques en llengües i ma­temàtiques superior al 40 % al final del 2018. (Prova de 6è d’EP)
    • Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar (II) Eixos d’actuació 1. Professionalització de la docència 2. Suport escolar personalitzat (SEP) 3. Impuls de la lectura 4. Innovació metodològica i didàctica a les aules 5. Autonomia de centre 6. Professionalització de la direcció 7. Implicació i compromís de la família 8. Relacions de la comunitat educativa i l’entorn 9. Absentisme i abandó escolar Seguiment i avaluació L’avaluació de la implementació es realitza a partir de la valoració sobre el grau d’aplicació i de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables, de la valoració que en fan la Inspecció d’Educació, els centres educatius, els professors i les famílies. L’avaluació de l’impacte es realitza a partir de l’evolució des d’una perspectiva temporal de les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que s’especifiquen per a cada objectiu del Pla. El Departament d’Ensenyament ha previst complementar l’avaluació interna del Pla amb la incorporació d’altres avaluacions externes.