CONXITA PIJUAN I CASADEVALL    Remeiera de Llagostera
Edició: Xavier Uriarte i Lola PuigRecopilació i redacció: Montserrat RebolloPròleg i supervisió: Carme BoschDisseny de la ...
ÍNDEXPròleg . . . . . . . . . . .     .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   . 5Presentació . . . . . . . .      ...
PRÒLEGLa Conxita Pijuan Casadevall va néixer a Can Calvet al veïnatde Mata, de Llagostera, el 30 de març de 1921.     Orfe...
tothom que ho necessiti. Diu que “per ser remeiera es necessitaser romàntic, amant de les herbes, de les tradicions i teni...
moment no tenia altra cosa per guarir-la, vaig obrir el pot del’oli del cremat i vaig untar-li la cremada. Sorprenentment,...
Aquest recull dels remeis de la Conxita, que teniu a lesmans, és un testimoni d’una manera de viure i d’una culturaja desa...
PRESENTACIÓParlar de la Conxita és parlar d’un món ric, viu, intens; un mónde dona sàvia i de cor, profunda coneixedora de...
Aquest recull és fruit d’un bon grapat de trobades durantles quals la Conxita anava regalant el seu saber, acompanyatd’anè...
UNGÜENTS                                    BASEAquesta base ens servirà per poder elaborar qualsevol ungüent:s’han de pos...
•   Menta de dues classes                • Flor de saüc•   Tabac (un puro o fulles de tabac) • Sàlvia•   Marialluïsa      ...
els narius), per guarir ferides.La Conxita diu que aquest ungüent “ho afluixa tot”. El faremservir bàsicament com a antiin...
VITAMINES DE LA PELLIngredients•   Erísim                     •   Fumaria•   Galió                      •   Espígol•   Are...
OLI DEL CREMAT                             (ungüent)Ingredients•   1l d’oli•   1 plat de naps de banya de bou•   2 ous de ...
POMADA DE CALÈNDULA                        “meravella”Ingredients•   Flors de calèndula (també la branqueta i les fulles)•...
•   1l Oli d’oliva•   100 gr. de cera d’abella naturalElaboracióCourem els ingredients coberts d’oli d’oliva fins que les ...
POMADA DE BARDANA (fulles i arrels)Molt eficaç per a la pell.               UNGÜENT D’ÀRNICA (la flor)L’utilitzarem per tr...
OLIS                                BASEFem bullir els ingredients amb oli d’oliva 25 minuts a foc moltlent amb l’olla des...
i una arrel de julivert rentada amb un raspallet i eixugada ambun drap també tallada a rodelles. Un cop fred es cola i es ...
IndicacionsPer guarir el mal d’orella.                    OLI DE ROSER DE BOSCIngredients•   Un grapat de pètals de flors ...
OLI DE XÈRRIA                    Un remei de l’avi de la ConxitaIngredients•   Fruits de xèrria•   Oli d’oliva•   Càmfora ...
IndicacionsPels cops, per alleugerir el dolor, millorar la circulació, pertractar les infeccions bucals, les clivelles a l...
ElaboracióFem bullir la camamilla en oli d’oliva uns 25 minuts. Ho colemi ho guardem en pots de vidre. Si els brots fossin...
OLI DE CALÈNDULA SILVESTREIngredients•   Botons de calèndula silvestre•   Oli d’olivaElaboracióFem bullir la calèndula en ...
ALCOHOLS                   ALCOHOL DE VITAMINESIngredients•   1litre d’alcohol•   3 llimones (el suc i la pell rascada)•  ...
ALCOHOL D’ÀRNICAIngredients•   1litre d’alcohol•   Flors d’àrnicaElaboracióDeixem macerar els ingredients. Ho anem colant ...
REMEI DEL PASTORIngredients•   Alcohol•   Romaní•   Farigola•   CamamillaElaboracióDeixem macerar els ingredients. Ho anem...
XAROPS                   XAROP DE MAGRANAIngredients•   Magrana•   SucreElaboracióS’ha de barrejar la mateixa proporció de...
XAROP DE FULLES DE NOGUERIngredients•   Fulles de noguer•   Aigua•   SucreElaboracióS’ha de coure tot al bany Maria durant...
IndicacionsPer guarir el constipat. La persona es refà de seguida ambaquest xarop.                  XAROP PER AL CONSTIPAT...
tastar. El mateix es pot fer amb la flor de pi, sempre al mes demaig.IndicacionsÉs molt bo per als refredats.             ...
ElaboracióEs van fent capes a parts iguals de gra de matifoc i de sucre enun atuell de vidre. Quan és fos, es filtra i es ...
AIGÜES                 AIGUA D’ESCORÇA D’ALZINAIngredients•   Escorça d’alzina (la segona capa)ElaboracióBullir en aigua u...
ElaboracióBullir les fulles de noguer uns 10 minuts. Colar-ho.IndicacionsPer a les llagues de les cames.Aplicar dos o tres...
AIGUA CONTRA LA DEBILITAT D’ESTÓMACIngredients•   Romaní 10gr•   Sàlvia 15gr•   Trèvol 5gr•   Fonoll 15gr•   Coronària 10g...
bullint. Es deixa reposar durant 10 minuts. I després de colar-ho es pot endolcir amb mel i es prenen tres tassetes al dia...
AIGUA DE PARIETÀRIAIngredients•   Parietària (fulla, arrel i tronc)ElaboracióFem bullir l’herba dins un sarró ben ple. L’a...
RATAFIES I LICORS                          ELABORACIÓMacerarem els ingredients en l’anís i ho deixarem a sol i serena40 di...
RATAFIA D’HIPÈRICIngredients•   1l. d’anís dolç•   1 llimona grossa tallada a trossets amb pell i tot•   Uns brots d’hipèr...
RATAFIA PER A NOIES JOVESIngredients•   1l d’anís dolç                     •   2 brots de cada herba:•   Menta            ...
ElaboracióPosem les herbes en maceració en 1litre d’alcohol de vi de 90graus. Passats uns 10 dies, per rebaixar l’alcohol ...
RATAFIA                     Per fer pels volts de St. JoanIngredients• 4 nous verdes                    • 2 brots d’hisop•...
ANÍS DE MURTRAIngredients• 1l. d’anís dolç              • 100 gr. de murtrons• 100 gr. de sucre             • ¼ de canyell...
ANÍS DOLÇ AMB GINEBRÓIngredients•   Fulles de Maria Lluïsa•   Fulles de melissa•   Un tall de pela de llimona•   Sucre•   ...
RATAFIA D’OLOTIngredients•   1l d’anís dolç                      •   Llorer•   Alfàbrega                           •   Ore...
“LES RECEPTES DE LA LLIBRETA”         Receptes antigues recopilades per la ConxitaLes receptes dels remeis que la Conxita ...
Ingredients•   1l d’oli d’oliva                        •   1 onça de cera nova•   1 onça de moll de bou                   ...
IndicacionsPer tractar la pulmonia untem els pulmons per davant i perdarrera (no al mig de l’espinada ni al mig del pit) i...
REMEI PER A PURIFICAR LA SANG EN CAS D’ACNE•   20gr. de gram•   20 gr. de dent de lleó•   20 gr. de fonoll•   7 gr. de xic...
REMEI PER PURIFICAR LA SANG•   15 gr. d’herba blenera                • 5 gr. d’hisop•   15 gr. de malva                   ...
FUMARIAInfusió de 15 a 25 gr. per litre d’aigua, se’n pren una tassa almatí o al vespre. Actua com a tònic de l’estómac. E...
unitats d’insulina. Per preparar la infusió: posem en una gerrade vidre un litre d’aigua fresca i la deixem reposar 10 hor...
REMEI PER AL COLESTEROL25 fulles de lledoner en 1l d’aigua freda. Fer-ho bullir 3 minuts.Prendre’n una tassa de cafè en de...
MAL DE QUEIXALL’herba del remuc cura el mal de queixal en espera del dentista.              CATAPLASMES DE FERRATGEPer als...
LLISTAT DE MALALTIESEl llistat de malalties us ajudarà a localitzar els remeis mésadients que trobareu descrits en aquest ...
ARNESPer les arnes va bé l’espígol, el llor i el cordonet.BARBS– Veieu “les receptes de la llibreta”.BRIANS– Oli de bardan...
COPS– Ungüent d’àrnica– Oli d’hipèric– Remei del pastorCREMADES– Aplicar-hi fulles de bàlsam– Oli del cremat*– Ungüent de ...
DIARREAAigua d’escorça d’alzina per a les diarrees del nadó provocades peruna infecció. L’escorça s’ha de pelar i bullir a...
ESQUINÇOS– Pomada de consoldaFERIDES– Greix de poma del ciri– Oli d’hipèric– Oli de romaníFETGE– Xarop de gra de matifocFL...
GRIP (adults)– Aigua per a la gripHEPATITISEs talla una llimona per un dels caps, es buida i dins s’hi posa untrosset de s...
LLAGUES A LA BOCA– Oli del cremat– Oli d’hipèricLUMBÀLGIA– Veieu “les receptes de la llibreta”MAL D’ORELLA– Oli pel mal d’...
MORENES– Oli de xèrriaPALUDISMEMatafaluga per a les febres del paludisme. Una cullerada en dejúamb dos dits d’anís, 9 dies...
PICADES (de VESPA i MEDUSA)– Oli del crematPULMONIA– Ungüent de pulmoniaREFREDATS– Ungüent de carbassina.– Xarop pel const...
VARICEL·LA– Escabiosa en infusió o bé per rentar la pell (l’escabiosa també va  bé per al refredat).– Bany d’aigua de gran...
LLISTAT DE PLANTES	 Nom	comú	                                       Nom	científic–   Agrimònia. . . . . . . .     .   .   ...
–   Cardo de cardar (Cardenxa) .       .   Dipsacus fullonum–   Cascall. . . . . . . . . . . . .   .   Papaver somniferum–...
–   Herba del fàstic. . .    .   .   .   .   .   .   Achillea ageratum L.–   Herba del traïdor . .    .   .   .   .   .   ...
–   Plantatge . . . . . . . . . .      .   .   Plantago lanceolata–   Poma del ciri . . . . . . . .      .   .   Pyrus mal...
AGRAÏMENTSGràcies a tothom qui ha fet possible aquest recull ajudant-me aconservar els coneixements dels vells, dels temps...
recull amb la maquetació. Gràcies a l’Slava per acompanyar laConxita en el seu dia a dia i pels seus cucurutxos de planter...
Llibre conxita pijoan
Llibre conxita pijoan
Llibre conxita pijoan
Llibre conxita pijoan
Llibre conxita pijoan
Llibre conxita pijoan
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Llibre conxita pijoan

6,659

Published on

0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
6,659
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
72
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Llibre conxita pijoan

  1. 1. CONXITA PIJUAN I CASADEVALL Remeiera de Llagostera
  2. 2. Edició: Xavier Uriarte i Lola PuigRecopilació i redacció: Montserrat RebolloPròleg i supervisió: Carme BoschDisseny de la portada: Marta SuchMaquetació: Pere PujolContactar:Xavier Uriarte (E-mail: xavier.uri@gmail.com)Lola Puig (E-mail: lola11114@gmail.com)E-mail: remeiersiremeieres@gmail.comBlog: remeiersiremeieres.blogspot.comEdició: maig de 2011Núm. Dipòsit Legal:Els editors agreixen la fotocòpia i difussió d´aquest llibre.
  3. 3. ÍNDEXPròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Ungüents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Olis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Alcohols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Xarops . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Aigües . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37Ratafies i licors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43Les receptes de la llibreta . . . . . . . . . . . . 51Llistat de malalties . . . . . . . . . . . . . . . . 61Llistat de plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . 71Agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
  4. 4. PRÒLEGLa Conxita Pijuan Casadevall va néixer a Can Calvet al veïnatde Mata, de Llagostera, el 30 de març de 1921. Orfe de pare als 15 mesos, va començar a ajudar a la famíliaen les feines del camp i dels animals a partir dels set anys.Ella era l’encarregada de les vaques però, com tenia molta“fam d’aprendre”, quan tenia tancat el bestiar, anava corrent al’escola per poder llegir, escriure i fer comptes. La seva escolarització va ser d’una hora diària durant unany escolar, però ella diu que gràcies a Déu ha tingut memòriai cervell i això li ha servit per anar tirant. A casa seva sempre preparaven els remeis que necessitavenper a curar-se. El metge era lluny i car. De molt petita, al costatde la mare, va aprendre a fer rajar l’essència del saüc i a prepararel vi de saüc. Segons la Conxita, el saüc era una planta essencialper combatre les infeccions quan no existien els antibiòtics. La Conxita ha fet de remeiera tota la seva vida. Quan haconegut un remei, l’ha fet, l’ha experimentat i l’ha donat a 5
  5. 5. tothom que ho necessiti. Diu que “per ser remeiera es necessitaser romàntic, amant de les herbes, de les tradicions i tenir moltapaciència” Molts veïns de Llagostera han acudit a casa seva buscantun remei per alleugerir un dolor o guarir una cremada. Vacomençar venent l’oli del cremat, després l’ungüent de carbassinai les ratafies. Ella s’ha inventat l’ungüent de les vitamines de lapell a partir de la bardana. Amb aquest ungüent ha curat moltesafeccions de la pell. Un metge del seu poble, el Dr. Francesc Sureda, agraït perla seva tasca, li ha posat una placa de remeiera a la seva porta. Jo vaig conèixer els remeis de la Conxita al Museu de LesTrementinaires de Tuixent, al poc d’haver-se inaugurat. Enaquest museu tan singular on cada mes d’agost, des dels seusinicis, imparteixo tallers sobre les plantes i els seus usos. Ja no recordo com van arribar aquests ungüents a Tuixent.No se si els va portar ella o va ser una altra persona. Ha passatmolt temps i malauradament no tinc tan bona memòria com laConxita. Però sí que recordo clarament els tres potets de vidredins l’aula, damunt d’una taula. Els tres pots anaven etiquetats:un portava escrit “oli del cremat”, un altre “greix de poma” i eltercer “oli de carbassina, calmant, antiinflamatori, cicatritzanti expectorant”. Els potets anaven acompanyats d’un full depaper a on estava escrit el nom de la Conxita i un número detelèfon de la província de Girona. Durant el curs, una alumna es va fer una petita cremadaa la mà amb la pistola de silicona calenta, com que en aquell 6
  6. 6. moment no tenia altra cosa per guarir-la, vaig obrir el pot del’oli del cremat i vaig untar-li la cremada. Sorprenentment,amb aquest oli, la cremada no li va produir dolor ni butllofa.L’endemà la ferida estava curada. Acabat el curs, vaig telefonar a la Conxita i varem quedarper a conèixer-nos a Llagostera. Actualment la Conxita Pijoan viu al casc antic de Llagostera,en una casa amb un petit hort a on hi té plantades totes lesplantes que necessita per a fer els seus ungüents. Aquest lloc escom un petit jardí botànic on, al llarg de la seva vida, ha reunitplantes aconseguides per diferents indrets del país. Només conèixer la Conxita em va sorprendre la seva saviesai sobre tot la seva generositat. D’aquella primera visita vaigsortir-ne carregada de coneixements, em va ensenyar un muntde receptes i em va regalar dues plantes: l’herba de Santa Mariai l’herba del fàstic, que ara viuen al meu jardí. La Conxita ha esdevingut una mestra i una companya pera mi. Malgrat que els compromisos professionals i familiarsm’han impedit d’estar amb ella tot el temps que haguésvolgut, les estones que he passat al seu costat han estat moltentranyables. Quan encara sortia a caminar li agradava ensenyar-me elsllocs a on ella anava a recol·lectar plantes. Recordo els seusplanys, en veure que actualment alguns d’aquests indrets sonplens d’asfalt i de construccions. Moltes de les especies, quehavia recol·lectat durant tota la seva vida, han desaparegut elsdarrers anys. 7
  7. 7. Aquest recull dels remeis de la Conxita, que teniu a lesmans, és un testimoni d’una manera de viure i d’una culturaja desaparegudes. Per sort, la seva memòria i les seva voluntatper transmetre aquests coneixements ens han permès recollir-ne alguns en aquesta obra i impedir que l’oblit se’ls emporti. Carme Bosch Cebrian Cassà de la Selva, maig 2011 8
  8. 8. PRESENTACIÓParlar de la Conxita és parlar d’un món ric, viu, intens; un mónde dona sàvia i de cor, profunda coneixedora del llenguatge deles herbes. Al pati de casa seva, un entranyable racó de món, el tempss’atura a cada flor, a cada fulla, a cada nou brot. Aquí, la sajolida,el romaní, la malva, la calèndula, el donzell, la tarongina, elmarduix,... ens parlen de virtuts i de remeis. Tota una alquímiaque la Conxita coneix des de sempre, hereva com és dels antics. D’ulls desperts i brillants, aquesta jove de 90 anys diuque “no s’ha de morir mai per seguir veient coses noves”. Enla Conxita, la vida batega fort: el caràcter, la fe, el sentit del’humor, el cantar, la memòria fabulosa... i també un cor ques’ha fet gros, diuen els metges, jo crec que de tants anys depreocupar-se pels altres, d’ajudar a alleugerir el patiment deconeguts i desconeguts. I és que l’amor en ella, també bategafort. 9
  9. 9. Aquest recull és fruit d’un bon grapat de trobades durantles quals la Conxita anava regalant el seu saber, acompanyatd’anècdotes i d’experiències que han avalat, al llarg dels anys, lautilitat dels seus remeis. Converses amenes al menjador i al patide casa seva; records vius, encara impregnats d’emoció. Les receptes de la Conxita contribueixen a enriquir el saberacumulat sobre remeis naturals, patrimoni imprescindible de lavida. Gràcies a la generositat i a la voluntat de mantenir viu elseu saber i de compartir-lo amb els altres. Montserrat Rebollo Navarro Girona, maig del 2011 10
  10. 10. UNGÜENTS BASEAquesta base ens servirà per poder elaborar qualsevol ungüent:s’han de posar les plantes al foc lent amb oli fins que estanrosses (uns 10 minuts les fulles i uns 20 minuts les parts mésgruixudes). Traiem les herbes, hi afegim la cera i ho coem finsque es desfà. Encara calent ho posem en pots. Normalmentfarem servir uns 100 gr. de cera d’abella natural per litre d’oli. UNGÜENT DE CARBASSINAIngredients• El moll de l’os de bou • Greix de xai• Greix de gallina • Greix de porc• Pell de serp (d’un pam i mig) • Fulles de taronger agre• Romaní • Rosa• Malví • Nepta• Ruda • Donzell• Llor • Tarongina 11
  11. 11. • Menta de dues classes • Flor de saüc• Tabac (un puro o fulles de tabac) • Sàlvia• Marialluïsa • Cordonet• Hisop • Vincapervinca• 1 poma del ciri• 40 gr. de l’arrel de carbassina pelada i tallada a rodelles fines• 100 gr. de cera natural (fa una deliciosa olor de mel)• De cada herba hi posem dos brots de pam (millor si és la part florida).• Càmfora (cristall de farmàcia) 3 cullerades grans de postres.• 1l d’oli d’olivaElaboracióEn una olla de porcellana s’hi han de fer bullir els greixos ila poma del ciri amb l’oli d’oliva. Quan la poma és rossa hianem afegint les herbes d’una en una i deixem que bullin uns10 minuts. Amb una escumadora traiem tots els ingredients,deixem només l’oli i el greixos. Aleshores hi posem la càmforai la cera i ho fem bullir a foc lent fins que la cera es fongui.Apaguem el foc i ho deixem refredar 10 minuts més. Hocolem tot amb una gasa fina i anem omplint els pots. És moltimportant no moure els pots mentre es refreden, en cas contrariquedarien xarbotats.IndicacionsPer combatre els refredats, per estovar la mucositat (aplicar-hoal pit i a l’esquena), pel dolor, les articulacions, els gasos (aplicata la panxa amb un drap calent), pel dolor causat per pedres a lavesícula, les llagues varicoses, cremades, mal de ronyons, malde panxa, dolors menstruals, sinusitis (posar-ne una mica dins 12
  12. 12. els narius), per guarir ferides.La Conxita diu que aquest ungüent “ho afluixa tot”. El faremservir bàsicament com a antiinflamatori i analgèsic aplicatdirectament a la pell. GREIX DE POMA DEL CIRIIngredients• El greix del budell prim del porc tallat petit (o bé ¼ de litre d’oli d’oliva).• 1 poma del ciri (2 si són petites).• 3 cullerades d’escorça de saüquer (fem servir la segona capa de l’escorça, pelada amb un ganivet. El saüquer ha de tenir almenys 3 anys).• 25 gr. de cera natural si ho fem amb oli.ElaboracióPosem el greix de porc a tallets o l’oli amb 3 culleradesd’escorça de saüc i les pomes del ciri. Ho escalfem al foc finsque les pomes siguin rosses. Colem els ingredients. Si ho femamb oli posem un altre cop l’oli al foc i afegim la cera fins quees desfaci. Ho repartim en pots i ho deixem refredar.IndicacionsPer guarir ferides, cremades, mastitis, llagues infectades, percalmar la vermellor després d’un dia de platja, pel tifus.Tractament pel tifus: untar el ventre amb el greix de poma iprendre una culleradeta de vi de saüc cada tres hores. Quanbaixa la febre podem anar espaiant les preses de vi de saüc (cada4, 6, 8, 10 hores). 13
  13. 13. VITAMINES DE LA PELLIngredients• Erísim • Fumaria• Galió • Espígol• Arenària roja • Pastanaga silvestre• Murtra • Alfàbrega• Marialluïsa • Malví o malva• Nepta • Borrissol• Celidònia • Llor• Rosa • Fulles de noguer• Dent de lleó • Ortiga• Parietària • Tarongina• Hisop • Romaní• Calèndula • Fenc• Cua de cavall • Milfulles• Consolda • Hipèric• Bardana • Cardenxa (cardo de cardar)• Clau • Escorça d’alzina (la 2a capa)• 110 gr. de cera • 1l d’oli d’olivaPreparacióEn 1l d’oli d’oliva bullir dos brots de cada planta (sempre millorflorits) una hora al bany Maria. Colar i esprémer les plantesper tal d’aprofitar bé tot l’oli. Afegir 110 gr. de cera d’abella ideixar-ho al foc fins que es desfaci. Posar-ho en pots mentreencara és calent.IndicacionsVa bé per guarir tota mena de malalties de la pell, llagues a laboca, èczemes, acne. 14
  14. 14. OLI DEL CREMAT (ungüent)Ingredients• 1l d’oli• 1 plat de naps de banya de bou• 2 ous de pagès• 4 brots de romaní• 100 gr. de cera d’abella naturalElaboracióEn una olla de porcellana posem a escalfar l’oli d’oliva i hitirem els naps de banya de bou nets, pelats i tallats a rodellesprimes, Hi afegim dos ous sencers i quatre brots de romanífresc que no hagin florit mai. S’ha de fer bullir tot a foc lent.Quan els ingredients són rossos es treuen de l’olla. Dins l’oli,encara al foc, hi posem la cera fins que es desfaci. Ho colem iho posem en pots.IndicacionsS’usa per guarir cremades, regenera la pell i els teixits, perpicades de vespa i medusa, panses, llagues a la boca, tambésuavitza la pell després de l’afaitat i calma les irritacions delbolquer dels nadons; el podem fer servir per untar el supositorio lavativa per tal que no faci mal i com a repel·lent de mosquits. 15
  15. 15. POMADA DE CALÈNDULA “meravella”Ingredients• Flors de calèndula (també la branqueta i les fulles)• 100 gr. de cera d’abella• 1l Oli d’olivaElaboracióA les flors de calèndula calentes del sol i ben eixutes, els hi femun tallet al mig del botó per tal que treguin la humitat de dins.Cobertes d’oli les courem a foc lent uns 15 minuts. Ho deixemreposar unes hores o fins l’endemà. Ho tornem a coure uns10 minuts més. Colem i exprimim les flors. A l’oli li afegim lacera d’abella (per 1l uns 100 gr.) i deixem que cogui fins que esdesfaci. Provem amb un bastó de bruc la consistència. Semprepodem anar corregint afegint una mica més d’oli o de cera. Hoposem en pots encara calent.IndicacionsPer guarir els fongs, afavorir la circulació, tractar èczemes,cremades i llagues. També podem aprofitar les flors del bullitper fer un pegat que ajuda a alleugerir les varius. UNGÜENT DE XENIXELLIngredients• 3 ulls florits de xenixell• 3 ó 5 grans d’all tallats a rodelles• Arrel de julivert (rentada i eixugada) tallada a rodelles 16
  16. 16. • 1l Oli d’oliva• 100 gr. de cera d’abella naturalElaboracióCourem els ingredients coberts d’oli d’oliva fins que les arrelssiguin rosses. Colar-ho i afegir-hi la cera. Posar-ho en pots.IndicacionsEl farem servir per guarir les clivelles dels penellons i ferides.Per tractar una punxada d’acer podem fer bullir olivardo ideixar que els vapors netegin la ferida o bé rentar-la escorrentl’aigua al seu damunt. Després, aplicar-hi l’ungüent de xenixell. ALTRES UNGÜENTS O POMADESSeguirem el procés de la base per elaborar els ungüents (alprincipi del capítol). POMADA DE CONSOLDAEn fem servir les fulles i les arrels.Serveix per regenerar la pell i els teixits. Molt útil per a lescremades, ferides, esquinços, dolor. La Conxita ha comprovatrepetides vegades la capacitat de regenerar els teixits que té labardana, inclús en casos d’injerts. 17
  17. 17. POMADA DE BARDANA (fulles i arrels)Molt eficaç per a la pell. UNGÜENT D’ÀRNICA (la flor)L’utilitzarem per tractar el dolor i per als cops.Notes– Per comprovar la densitat de l’ungüent podem treure a la fresca un parell de cullerades i veure si tenen la textura desitjada. Mentre ho tenim a l’olla podem rectificar d’oli o de cera. De tota manera, l’efectivitat del remei no canvia si l’ungüent és més líquid o més espès.– Diversos preparats ens ajuden per a les mateixes dolences. En cas de cremades els millors són l’oli cremat i el greix de poma del ciri; per tractar èczemes el millor és el de les vitamines de la pell.– Podem guardar greix de gallina o de porc conservat en sucre, per fer els ungüents.– A la família de la Conxita quan preparen qualsevol remei deien “que Déu hi faci més que nosaltres”. 18
  18. 18. OLIS BASEFem bullir els ingredients amb oli d’oliva 25 minuts a foc moltlent amb l’olla destapada, després ho colem i ho guardem enpots o ampolles de vidre fosc. També podríem enlloc de bullirdeixar-ho a sol i serena 40 dies. OLI DE XENIXELLIngredients• 3 brots florits de xenixell (Herba de cardina o conillera) Les cardines ho fan servir per fer el niu.• 3 grans d’all• 1 arrel de julivert• Oli d’olivaElaboracióEn un pot de porcellana posem a coure, coberts d’oli, i a foclent: tres brots florits de xenixell, tres grans d’all tallats a rodelles 19
  19. 19. i una arrel de julivert rentada amb un raspallet i eixugada ambun drap també tallada a rodelles. Un cop fred es cola i es posaen una ampolla de vidre fosc. Es guarda molt de temps i permés vell o ranci que sigui no perd cap propietat.Seria bo de primer passar la ferida uns 15 minuts per vaporsd’olivardo o matavinyes, que floreix al setembre.IndicacionsPer treure punxes i pels penellons i les ferides. OLI PEL MAL D’ORELLAIngredients• 3 grans d’all• 3 brots de ruda• 3 pessics de rosa• 3 flors de saüc• Oli d’olivaElaboracióEs posen els ingredients en un atuell i es couen a foc lent, cobertsamb oli d’oliva, fins que tot sigui ben ros. Un cop fred es guardaen una ampolla de vidre fosc. Quan necessiteu l’oli feu un potgros d’aigua de ruda, rosa i flor de saüc. Unteu l’orella amb unamica de l’oli (per dins i per fora de l’orella) i tapeu-la amb cinccompreses d’aquesta aigua calenta amb el cap decantat perquèpugui sortir la infecció. Cal fer-ho cinc vegades, cinc compreses(a partir de la tercera vegada, probablement ja haurà marxat eldolor i veurem com ha anat sortint el pus). 20
  20. 20. IndicacionsPer guarir el mal d’orella. OLI DE ROSER DE BOSCIngredients• Un grapat de pètals de flors de roser de bosc• Oli d’olivaElaboracióEs fa coure la flor del roser de bosc coberta amb l’oli d’oliva uns10 minuts.IndicacionsS’utilitza per cicatritzar la pell. OLI DE COGOMBREIngredients• Cogombre madur i ben groc• Oli d’olivaElaboracióS’agafa la pela del cogombre i es cou en oli uns 25 minuts. Uncop colat i deixat refredar s’unta la a panxa.IndicacionsPer a tractar la disenteria, el “còlic de sang i greix”. 21
  21. 21. OLI DE XÈRRIA Un remei de l’avi de la ConxitaIngredients• Fruits de xèrria• Oli d’oliva• Càmfora (cristall de farmàcia. 6 culleradetes per litre)ElaboracióMacerem els ingredients en l’oli d’oliva. No cal colar-ho.IndicacionsPer guarir morenes i talls grossos.Per tractar les morenes, s’ha de tallar una gasa a tiretes primes,posar-la untada amb l’oli de xèrria, fet amb els fruits, dins delrecte i deixar-li quant més temps millor.Us només extern. Planta molt tòxica OLI D’HIPÈRICIngredients• Flors tendres d’hipèric• Oli d’olivaElaboracióSi són fresques, recent collides, les posem a macerar en l’olidins un pot de vidre i ho guardem a l’armari. De tant en tantel xarbotem. 22
  22. 22. IndicacionsPels cops, per alleugerir el dolor, millorar la circulació, pertractar les infeccions bucals, les clivelles a la boca típiques dela varicel·la, ferides, cremades, crostes. Per tractar les infeccionsa la llengua primer glopejar amb aigua de cua de cavall i totseguit aplicar l’oli d’hipèric. OLI DE ROMANÍIngredients• Brots de romaní• Pell de serp• MelElaboracióFem coure el romaní i la pell de serp 25 minuts en oli d’oliva.Un cop colat hi afegim la mel i remenem fins que espesseeixi,a foc baix.IndicacionsPer a guarir humors freds al coll, ferides, rascades i floroncos. OLI DE CAMAMILLAIngredients• Brots florits de camamilla• Oli d’oliva 23
  23. 23. ElaboracióFem bullir la camamilla en oli d’oliva uns 25 minuts. Ho colemi ho guardem en pots de vidre. Si els brots fossin recent collitsno caldria ni coure’l, només el posaríem a macerar amb l’oli.IndicacionsCalmant per a la pell, pel mal de panxa, per les irritacions delrefredat a la pell de sota el nas.Nota de la ConxitaTota planta que té el tronc quadrat té propietats calmants. OLI DE GINESTAIngredients• Brots florits de ginesta• Oli d’olivaElaboracióFem bullir la ginesta en oli d’oliva uns 25 minuts. Ho colem iho guardem en pots de vidre.IndicacionsEs fa servir per al mal de pedra.Us només extern . Planta molt tòxica. 24
  24. 24. OLI DE CALÈNDULA SILVESTREIngredients• Botons de calèndula silvestre• Oli d’olivaElaboracióFem bullir la calèndula en oli d’oliva uns 25 minuts. Ho colemi ho guardem en pots de vidre.IndicacionsPer guarir els fongs, afavorir la circulació, tractar èczemes,cremades i llagues. També podem aprofitar les flors del bullitper fer un pegat que ajuda a alleugerir les varius. OLI DE BARDANAIngredients• Brots de bardana• Oli d’olivaElaboracióFem bullir la bardana en oli d’oliva uns 25 minuts. Ho colem iho guardem en pots de vidre.IndicacionsCura els brians. L’arrel és més potent però la Conxita téexperiència amb la fulla. També cura la tinya i és útil per lestaques a la pell i èczemes. 25
  25. 25. ALCOHOLS ALCOHOL DE VITAMINESIngredients• 1litre d’alcohol• 3 llimones (el suc i la pell rascada)• 3 pastanagues ratllades (sense pelar)ElaboracióDeixem macerar els ingredients un mínim de 40 dies. Ho anemcolant a mesura que ho fem servir. Podem afegir-hi romaní oartemisa.IndicacionsServeix per fer fregues per reforçar les cames i per fer freguespels ronyons. 27
  26. 26. ALCOHOL D’ÀRNICAIngredients• 1litre d’alcohol• Flors d’àrnicaElaboracióDeixem macerar els ingredients. Ho anem colant a mesura queho fem servir.IndicacionsServeix per fer fregues per alleugerir el dolor. ALCOHOL DE ROMANÍ, espígol, artemisa i farigolaIngredients• 1litre d’alcohol• Brots de: romaní, espígol, artemisa i farigolaElaboracióDeixem macerar els ingredients. Ho anem colant a mesura queho fem servir.IndicacionsL’utilitzarem per fer fregues pel dolor. 28
  27. 27. REMEI DEL PASTORIngredients• Alcohol• Romaní• Farigola• CamamillaElaboracióDeixem macerar els ingredients. Ho anem colant a mesura queho fem servir.IndicacionsServeix per fer fregues per al dolor i per als cops. 29
  28. 28. XAROPS XAROP DE MAGRANAIngredients• Magrana• SucreElaboracióS’ha de barrejar la mateixa proporció de sucre que de suc demagrana (fet amb la liquadora) i remenar-ho amb un bastó debruc. No necessita nevera i es dóna als malalts de varicel·la ambuna mica d’aigua calenta o freda, al gust.IndicacionsPer a la varicel·la i com a refresc d’estiu. 31
  29. 29. XAROP DE FULLES DE NOGUERIngredients• Fulles de noguer• Aigua• SucreElaboracióS’ha de coure tot al bany Maria durant 1 hora.IndicacionsDepuratiu, per a l’acne. XAROP PER AL CONSTIPATIngredients• Eucaliptus • Regalèssia• Romaní • Farigola• Fonoll • Escabiosa• Menta • Poniol• ½ llimona • ½ poma• Raïm • Mel• Força sucre • AiguaElaboracióS’ha de coure amb aigua les herbes, la poma i la llimona total bany Maria durant 1 hora. Es cola i s’hi afegeix el sucre i lamel. Es cou a foc lent fins que queda un xarop espès. 32
  30. 30. IndicacionsPer guarir el constipat. La persona es refà de seguida ambaquest xarop. XAROP PER AL CONSTIPATIngredients• 2 cebes• 1llimona• 4 cullerades de melElaboracióDeixar macerar les dues cebes tallades de llarg i la llimonapelada i tallada a rodelles, amb la mel, durant tota la nit.Prendre una cullerada al matí i una al vespre.IndicacionsPer tractar el constipat XAROP DE PINYA DEL MES DE MAIGIngredients• 1kg de pinyes verdes tallades• 1kg de sucreElaboracióPosem en un pot de vidre 3 o 4 pinyes tallades petites i cobertesde sucre al gust. Ho deixem al sol tres ó quatre dies. Horemenem cada dia. Quan el sucre està desfet ho podem colar i 33
  31. 31. tastar. El mateix es pot fer amb la flor de pi, sempre al mes demaig.IndicacionsÉs molt bo per als refredats. XAROP DE 5 ARRELSIngredients• Fonoll• Julivert• Apit• Esparreguera• Galzeran o galleran• SucreElaboracióEs posen a macerar els ingredients amb el sucre a parts iguals.IndicacionsÉs bo per combatre la tos. XAROP DE GRA DE MATIFOC Pel mes de maigIngredients• Gra de matifoc• Sucre 34
  32. 32. ElaboracióEs van fent capes a parts iguals de gra de matifoc i de sucre enun atuell de vidre. Quan és fos, es filtra i es posa 9 dies a sol iserena. Quan més vell és, més bo.IndicacionsÉs curatiu per al fetge i per als ronyons. XAROP DE ROSER DE BOSCIngredients• Gavarrons de roser de bosc (cal treure els pèls i les llavors)• SucreElaboracióEs posen a macerar els gavarrons amb el sucre a parts iguals.IndicacionsÚtil per al mal de pedra. Conté molta vitamina C. 35
  33. 33. AIGÜES AIGUA D’ESCORÇA D’ALZINAIngredients• Escorça d’alzina (la segona capa)ElaboracióBullir en aigua uns 15 minuts. Colar-ho.IndicacionsPer aturar la diarrea, especialment del infants.Té moltes vitamines. AIGUA DE FULLES DE NOGUERIngredients• Fulles de noguer 37
  34. 34. ElaboracióBullir les fulles de noguer uns 10 minuts. Colar-ho.IndicacionsPer a les llagues de les cames.Aplicar dos o tres cops al dia fent un massatge i rentant lescames. També es pot prendre durant 9 dies. Anar en compteperquè aclareix la sang. És una herba molt depurativa. AIGUA PER A L’HERPES ZÒSTERIngredients• ½ litre d’aigua• Farigola• Fulles de noguer• Aigua oxigenadaElaboracióS’han de bullir els ingredients durant ½ hora a foc lent. Quanés fred colar-ho i afegir-hi aigua oxigenada en igual quantitat.S’apliquen compreses fresques de nevera d’aquesta aigua.Guardar a la nevera.IndicacionsHerpes zòster.Diu la Conxita que senyar-lo també ajuda a guarir l’herpeszòster. 38
  35. 35. AIGUA CONTRA LA DEBILITAT D’ESTÓMACIngredients• Romaní 10gr• Sàlvia 15gr• Trèvol 5gr• Fonoll 15gr• Coronària 10grElaboracióS’aboca damunt 10gr d’aquesta barreja ¼ de litre d’aiguabullint. Es deixa reposar durant 10 minuts. I després de colar-ho es pren una cullerada d’aquesta infusió cada 2 hores.IndicacionsPer a la debilitat d’estómac. AIGUA PER A LA GRIP Especial per als infantsIngredients• Centaura10gr• Menta 10gr• Sàlvia 10gr• Til·la 15gr• Llavor de fonoll 10gr• Fulles d’avellaner 15grElaboracióS’aboca damunt 20 gr d’aquesta barreja ½ de litre d’aigua 39
  36. 36. bullint. Es deixa reposar durant 10 minuts. I després de colar-ho es pot endolcir amb mel i es prenen tres tassetes al dia. AIGUA PER A LA GRIP Especial per als adultsIngredients• Milfulles 35gr• Tussílag 35gr• Plantatge 30grElaboracióS’aboca damunt 10 gr d’aquesta barreja ¼ de litre d’aiguabullint. Es deixa reposar durant 10 minuts. I després de colar-ho es prenen tres o quatre tasses al dia. AIGUA PER MILLORAR LA GANAIngredients• Trèvol 20gr• Angèlica 20gr• Milfulles 20gr• Centaura 30gr• Donzell 10grElaboracióS’aboca damunt 20gr d’aquesta barreja ½ litre d’aigua bullint.Es deixa reposar durant 10 minuts. I després de colar-ho espren una tassa abans dels àpats. 40
  37. 37. AIGUA DE PARIETÀRIAIngredients• Parietària (fulla, arrel i tronc)ElaboracióFem bullir l’herba dins un sarró ben ple. L’aigua (en bonaquantitat) la utilitzarem a la banyera. Amb el sarró calent faremun massatge als ronyons.IndicacionsTractament per al dolor de pedres del ronyó. 41
  38. 38. RATAFIES I LICORS ELABORACIÓMacerarem els ingredients en l’anís i ho deixarem a sol i serena40 dies. De tant en tant ho anem movent per tal que es vaginbarrejant tots els sabors. Passats els 40 dies, ho colem. RATAFIA DE GINEBRÓIngredients• 1 grapat de brots de ginebró que ompli la mà• 1. d’anís dolç• 3 ó 4 fulles de melissa• 3 ó 4 de Maria Lluïsa• 1 dit de pell de llimona• 4 cullerades de sucreElaboracióXarbotar i deixar macerar 40 dies o més. Colar-ho quan s’hagide prendre. 43
  39. 39. RATAFIA D’HIPÈRICIngredients• 1l. d’anís dolç• 1 llimona grossa tallada a trossets amb pell i tot• Uns brots d’hipèric• 4 cullerades de sucreElaboracióMacerar els ingredients amb l’anís i posar 40 dies a sol i serena.Colar-ho i afegir-hi el sucre.IndicacionsÉs bona per al mareig i ajuda a la digestió després d’un bonàpat. RATAFIA DE PONIOLIngredients• 1l d’anís dolç• 2 onzes de poniol (summitats florides)• 1 nou moscada• 1 canó de canyella• 1 pela de llimona• 4 cullerades de sucreElaboracióTapat a temps ambient 40 dies. Anar-ho movent perquè agafiels gustos. També la podem fer d’altres herbes digestives iaromàtiques com ara la sajolida, la farigola o la camamilla. 44
  40. 40. RATAFIA PER A NOIES JOVESIngredients• 1l d’anís dolç • 2 brots de cada herba:• Menta • Hisop• Marialluïsa • Tarongina• Artemisa • Sajolida• Camamilla • ½ canó de canyella• Nou moscada • 5 claus d’olor• 4 cullerades de sucreElaboracióPosar els ingredients en una ampolla de litre i quart perquè hicàpiguen les herbes.IndicacionsÉs bona pel dolor menstrual. Ho podem prendre barrejat ambuna mica d’aigua calenta.També la podem elaborar amb aquesta variant: 1l anís, 2 brotsde cada herba: menta, hisop, camamilla, melissa, Marialluïsa,fonoll, poliol. LICOR DE MENTAIngredients• 1 manat gros de fulles de menta fresca• 4 fulles de Marialluïsa• Un poc de tarongina• 1litre d’alcohol de vi de 90 graus (Alcohol de fer licors) 45
  41. 41. ElaboracióPosem les herbes en maceració en 1litre d’alcohol de vi de 90graus. Passats uns 10 dies, per rebaixar l’alcohol a menys de40º hi afegirem 4 ó 5 gots d’aigua , on hi hem fet bullir 1Kg desucre. Al cap de 4 setmanes podem colar-ho i convidar veïns iamics que us deixaran sense licor i podreu fer-ne d’altre.Alternativa: també ho podem fer amb anís dolç, sense afegir-hiaigua i només hi posaríem 400gr de sucre. RATAFIA DE RAÏMS MOSCATS Ratafia de MallorcaIngredients• 2l. d’anís dolç• 2kg i mig de grans de raïm moscat ben madurElaboracióMacerarem 2kg i mig de grans de raïm ben picats dins 2 l.d’anís durant 20 dies. Ho espremem i passem pel colador. Hiafegim 1kg de sucre i ½ litre d’aigua. Al cap d’un mes tindràsuna de les ratafies més fines i delicades. 46
  42. 42. RATAFIA Per fer pels volts de St. JoanIngredients• 4 nous verdes • 2 brots d’hisop• 2 brots de poliol • 1 brot de menta• 4 clavells (claus d’olor) • 1 nou moscada• 1 canó de canyella • 1 l. d’anís dolçElaboracióPer Sant Joan macerar els ingredients en ¼ de litre d’anís. Capal 15 d’agost afegir-hi ¾ de litre d’anís i 3 onces de sucre. Japodrem colar les herbes, barrejar i tastar. RATAFIA DE FRUITES MallorcaIngredients• 1l d’anís dolç• Préssecs• AlbercocsElaboracióPrenem préssecs i albercocs, i els piquem amb els pinyols fins aformar una pasta. Per cada litre d’aquesta se n’hi posa un altred’anís i es deixa macerar per espai d’un mes. Es cola i s’esprem.S’hi afegeix sucre a raó de 2 onces per litre de suc. Es deixaclarificar i es filtra. 47
  43. 43. ANÍS DE MURTRAIngredients• 1l. d’anís dolç • 100 gr. de murtrons• 100 gr. de sucre • ¼ de canyella• 4 clavells d’olor • ¼ de nou moscadaElaboracióHo deixem macerar 60 dies a sol i serena. També la podemelaborar amb vi o conyac. RATAFIA DE VILOBÍ D’ONYARIngredients• 1l d’anís dolç • 2 fulles de llor• Alfàbrega (2 brots) • Orenga (2 brots)• Romaní (2 brots) • Poliol (2 brots)• Camamilla (2 brots) • Farigola (2 brots)• Donzell (2 brots) • Tarongina (2 brots)• Marialluïsa (2 brots) • Nepta (2 brots)• Marduix (2 brots) • Hipèric (2 brots)• Sajolida (2 brots) • Menta romana (2 brots)• Menta vermella (2 brots) • Menta de fer sopes (2 brots)• Nou moscada • 2 nous verdes• 2 Fulles de noguer • 4 claus d’olor• 1 canó de canyella • 4 cullerades de sucreElaboracióHo deixem macerar 60 dies a temperatura ambient. Hosacsegem cada dia. Després ho colem i hi afegim sucre. 48
  44. 44. ANÍS DOLÇ AMB GINEBRÓIngredients• Fulles de Maria Lluïsa• Fulles de melissa• Un tall de pela de llimona• Sucre• Branquetes fresques de ginebróElaboracióHo deixem macerar 40 dies a sol i serena amb l’anís. Despréses cola i s’hi afegeix sucre. LA RATAFIA DE LA CONXITAIngredients• 1l d’anís dolç • 2 brots de menta grossos• 2 de poniol grossos • 2 d’hisop grossos• 1 d’hipèric • 1 de Marialluïsa petit• 1 de sajolida • ½ canó de canyella• 1 de ginebró • 2 de marduix• ½ nou moscada • 5 claus d’olor• 2 nous verdes o 2 fulles de • 4 cullerades de sucre noguerElaboracióPoseu-ho a macerar-ho en una ampolla de vidre de coll gros,per Sant Joan. Moveu-ho cada dia. Coleu-ho per Nadal. 49
  45. 45. RATAFIA D’OLOTIngredients• 1l d’anís dolç • Llorer• Alfàbrega • Orenga• Romaní • Poniol• Camamilla • Farigola• Donzell • Tarongina• Marialluïsa • Nepta• Menta romana • Menta vermella• Menta de fer sopes • Nou moscada• Sàlvia • 2 claus d’olor• Malví • Marduix• Saborija • Ginebró• Pela de nou verda o fulla de • Herba de Sant Joan noguerBarrejar-ho tot en 1l d’anís i deixar-ho 80 dies en maceració.Colar-ho i afegir-hi 4 cullerades de sucre. 50
  46. 46. “LES RECEPTES DE LA LLIBRETA” Receptes antigues recopilades per la ConxitaLes receptes dels remeis que la Conxita ha elaborat al llarg dela seva vida i que encara prepara, en alguns casos, són les queheu pogut consultar en els anteriors capítols. Són receptes quemanté ben fresques a la seva memòria. A partir d’aquí, trobareuun seguit de remeis que ella ha recollit al llarg dels anys, algunsd’ells curiosos i ben antics. Els hem transcrit, pràcticament demanera literal, respectant les mesures d’aquell temps. La llibretaesgrogueïda d’on provenen és digna de museu. UNGÜENT DE PULMONIAUn remei que la Conxita va aprendre de la família del seu home.El feien des de molt antic però el van posar per escrit perprimera vegada l’any 1905. 51
  47. 47. Ingredients• 1l d’oli d’oliva • 1 onça de cera nova• 1 onça de moll de bou • 1 onça de seu de crestat• 1 onça de tabac negre • 1 lliura de carbassina• 3 brots de tarongina • 3 brots de nepta• 3 brots de cordonet • 3 brots de nepta romana• 3 brots de ruda • 3 brots de romaní• 3 brots de menta • 3 brots de donzell• 3 brots de menta romana • 3 brots d’hisop• 3 brots de vincapervinca • 3 brots de Marialluïsa• Una cabeça d’all • Sàlvia petita• 5 cèntims d’ungüent de • 5 cèntims d’ungüent de grapialtesa contracas• 1 cullerada de greix dolç • 1 cullerada de greix de gallina• 100 gr. de cera d’abella natural (en la recepta original: una espelma de 15)NotaA tall de curiositat escric la recepta tal i com la té la Conxita,amb mesures de l’època. Aquí en teniu la traducció.1 onça = 28,3 gr.1 lliura = 453 gr.ElaboracióEn una cassola nova de terrissa hi posem el litre d’oli i lacarbassina tallada a rodelles. La sofregim fins que sigui rossa.La traiem i hi tirem les herbes que també les courem fins quesiguin rosses. Les traiem i hi posem la resta d’ingredients.Quan ja tenen color de cuit es treuen i es colen encara calents. 52
  48. 48. IndicacionsPer tractar la pulmonia untem els pulmons per davant i perdarrera (no al mig de l’espinada ni al mig del pit) i hi posemescalfor. PENELLONSCom a prevenció és bo rentar-se cada dia mans i peus ambaigua fresca d’octubre a abril.Pomada per curar• 1 onça de cera blanca• 1 onça de moll d’os de vaca• 2 onces de greix de porc sense salEs cou en una cassola envernissada i es cola amb un drap.Abans d’anar a dormir s’unta aquesta pomada i s’embena. Alcap de 4 ó 5 dies hauran desaparegut. Si s’espera que rebentinsols pot curar-los la vinguda de la primavera. FER NÉIXER I CRÉIXER CABELLSDins una olla nova es fa bullir una onça de moll de l’os de boui una altra onça de greix de porc fresc. Es cola i de seguida estira una onça d’oli d’avellanes. Resulta així una pomada que ésbeneïda per fer néixer i créixer els cabells de nou. 53
  49. 49. REMEI PER A PURIFICAR LA SANG EN CAS D’ACNE• 20gr. de gram• 20 gr. de dent de lleó• 20 gr. de fonoll• 7 gr. de xicoiaSobre 10 gr. d’aquesta barreja s’hi aboca ¼ de litre d’aiguabullint. Es deixa reposar, es cola i se’n beuen tres tasses cadadia. REMEI PER ALS CONSTIPATS, BRONQUITIS, TOSEs prenen en quantitats iguals: pulmonària, plantatge, milfulles,malví, sàlvia i liquen d’Islàndia. Es prepara una infusió prenentdues cullerades d’aquesta barreja en ¼ de litre d’aigua bullint.Després d’haver reposat 10 minuts es cola i es beu poc a poc.Es pot prendre de 2 a 4 vegades al dia. INFLAMACIONS BUFETA I URETRA• 10gr. de fulles de romeguera• 10 gr. de flors de saüc• 10 gr. de flors d’hipèric• 5 gr. de camamillaD’aquesta barreja posem 20 gr. en infusió amb ½ litre d’aiguaque s’aniran prenent repartits al llarg del dia. 54
  50. 50. REMEI PER PURIFICAR LA SANG• 15 gr. d’herba blenera • 5 gr. d’hisop• 15 gr. de malva • 5 gr. de regalèssia• 5 gr. de tussílag • 5 gr. de plantatge• 15 gr. d’anís • 5 gr. d’ortiga• 50 gr. d’arrel de malvíEs barregen els ingredients i es piquen molt petits. Se’n fanservir 20 gr. per fer ½ litre d’infusió. Es pren diàriament repartiten tres vegades: al matí abans d’esmorzar, mitja hora abans dedinar i abans d’anar a dormir, durant dues o tres setmanes. REMEI PER ALS GASOS INTESTINALS• 10 gr. de comí • 10 gr. de fonoll• 30 gr. de camamilla • 10 gr. de menta• 10 gr. de pela de taronja • 10 gr. de pela de llimona tendra tendraPer obtenir ½ litre d’aquesta infusió s’utilitzen 20 gr. d’aquestabarreja. Podem prendre’n uns o dues tasses al dia, segons els casos. REMEI CONTRA LA CAIGUDA DEL CABELL• 20 gr. d’espernallac• 20 gr. de flors i fulles de romaníEn 1l d’alcohol deixats durant 7dies i filtra després, es fabricaun excel·lent remei per aturar la caiguda del cabell. S’aplica enfriccions al cap dos cops al dia. 55
  51. 51. FUMARIAInfusió de 15 a 25 gr. per litre d’aigua, se’n pren una tassa almatí o al vespre. Actua com a tònic de l’estómac. Es recomanaen malalties on falten certes vitamines i sals minerals. Com apurificador de la pell es fa una infusió de 25 gr. d’herba en ¼de litre d’aigua que es va bevent poc a poc durant el dia. Coma purificadora de la sang es pren durant 5 setmanes una tassaen dejú amb una mica de llet. REMEI PER TREURE ELS BARBSEs fa una pasta amb farina de blat i mel a parts iguals i es posasobre els granets abans d’anar a dormir. Al matí cal rentar-sela cara amb aigua calenta i es treuen els barbs tot pressionant-los. Després es renta la cara amb aigua tèbia i al cap d’un quartd’hora altre cop amb aigua fresca. MONGETES I FESOLETSLa infusió de les seves flors alleugereix els còlic nefrítics i lagota. De la pela on està tancat el fruit se’n pot fer una infusióque constitueix un gran diürètic adequat, segons l’experiència,per a malalts d’hidropesia, de ciàtica i de reumatisme crònic.També és útil en inflamacions de nervis i ronyons, trastornsartrítics i gota pel seu elevat contingut en àcid silícic. Aquestespeles tenen la hormona insulina. Per a la diabetis, uns 10 gr.de peles és adequada per a obtenir una tassa o sigui de 3 a 5 56
  52. 52. unitats d’insulina. Per preparar la infusió: posem en una gerrade vidre un litre d’aigua fresca i la deixem reposar 10 hores,després ho fem bullir lentament amb l’aigua del remull de lesmongetes fins reduir a ¾ de litre. BOSSA DE PASTORQuan la menstruació és excessiva o pel contrari, poc abundanto bé quan produeix dolors molt vius: 50 gr. de bossa de pastori 50 gr. d’artemisa en un litre d’aigua. Ho fem bullir 5 minuts,ho colem i en bevem un got gros tan aviat com comencin elsdolors i un altre got al cap d’una hora. Preneu dos gots al diad’aquesta tisana durant quatre dies. Les persones que orinensang es curen en poc temps bevent un got d’aquesta tisana unsquants minuts abans dels principals àpats. REMEI PER A LA TOSHerba blenera, flors de cascall, violeta, tussílag i malví entisana. L’oli que es prepara amb les flors d’aquestes plantesserveix contra el reumatisme, la gota i les malalties del pulmó. REMEI PER FACILITAR EL PART I PER LES MOLÈSTIES POSTPARTInfusió de 15 gr. de dent de lleó en ½ litre d’aigua dotze diesabans del naixement de la criatura. Després del part continuarla mateixa cura. 57
  53. 53. REMEI PER AL COLESTEROL25 fulles de lledoner en 1l d’aigua freda. Fer-ho bullir 3 minuts.Prendre’n una tassa de cafè en dejú 9 dies cada mes. EL LLORERLes fulles s’usen per preparar banys pels infants dèbils. Delsfruits se’n treu una mantega que s’usa en fregues contra laparàlisi. La infusió de fulles i fruits xafats en oli, són un bonliniment contra el dolor reumàtic, l’histerisme i altre afeccionsnervioses. ESSÈNCIA DE SAÜCEn un atuell de terra es posa un drap lligat, sobre el drap esposa la flor de saüquer, al damunt un altre drap amb sorra isobre la sorra una cassola amb foc. Aixecar la cassola de tant entant i quan té una mica de color ros, plegar. Quan és fred colari guardar en un atuell de vidre.L’essència de saüc té molts usos: pels refredats, problemesdigestius, per enfortir a persones malaltes. PER TREURE LES TAQUES DE LA CARAA parts iguals vi blanc sec i aigua natural amb fulles de rosa.Fer-ho bullir 20 minuts i quan és fred es cola i es guarda a lanevera. Durant 8 dies fer una fricció amb un cotó matí i vespre. 58
  54. 54. MAL DE QUEIXALL’herba del remuc cura el mal de queixal en espera del dentista. CATAPLASMES DE FERRATGEPer als dolors de lumbàlgies i peus freds per anèmia, cataplasmes.Per als constipats al pit i per a la gota a les parts adolorides. Perestats de congestió fer banys locals al ventre i a la pelvis en casde dificultat d’orinar. 59
  55. 55. LLISTAT DE MALALTIESEl llistat de malalties us ajudarà a localitzar els remeis mésadients que trobareu descrits en aquest recull. A més delspreparats de la Conxita, afegim altres solucions que ella tambéens va comentar al llarg de les trobades.ACNE– Xarop de fulles de nogué– Vitamines de la pell– Veieu “les receptes de la llibreta”ANGINES– Infusió de cua de cavall.– Pètals de roses per fer gàrgares, l’olor de la tisana destapa a més les foses nasals.– Pell d’ovella cuita amb fulles de taradella i sagí macerat amb sucre. Coure-ho tot plegat i posat al coll amb un drap. Això rebentava les angines. Després es feien gàrgares amb una infusió de farigola i anava sortint el pus. 61
  56. 56. ARNESPer les arnes va bé l’espígol, el llor i el cordonet.BARBS– Veieu “les receptes de la llibreta”.BRIANS– Oli de bardana.BRONQUITIS– Veieu “les receptes de la llibreta”.CABELLSPer fer créixer i néixer. Veieu “les receptes de la llibreta”.CANELL (regirat, esquerdat o trencat)“Pegats d’en boira”Una clara d’ou, sabó ratllat del llangardaix (que no hagi tocat maiaigua) a parts igual (en volum). Remenar amb un bastó de bruc.Quan sigui ben agermanat, posar-ho en un drap dur de cotó (queno hagi estat mai rentat) i embenar el canell. Eviteu que es mulli.Caurà quan estigui curat.CIRCULACIÓ– Pomada de calèndula (meravella)– Oli d’hipèric– Alcohol de vitaminesCOLESTEROL– Veieu “les receptes de la llibreta”. 62
  57. 57. COPS– Ungüent d’àrnica– Oli d’hipèric– Remei del pastorCREMADES– Aplicar-hi fulles de bàlsam– Oli del cremat*– Ungüent de carbassina– Greix de poma del ciri*– Pomada de calèndula (meravella)– Oli d’hipèric* Els millors remeis per a les cremades.CUCS– Tanarida o herba del remuc pels cucs– Pegat de mel al melicDEBILITAT D’ESTÓMAC– Aigua contra la debilitat d’estómacDEPURATIU– Xarop de fulles de nogué– Aigua de fulles de noguéDIGESTIU– Ratafia d’hipèric 63
  58. 58. DIARREAAigua d’escorça d’alzina per a les diarrees del nadó provocades peruna infecció. L’escorça s’ha de pelar i bullir amb aigua i llet. Tambéva bé per guarir les diarrees dels adults.DISENTERIA– Oli de cogombreDOLOR– Ungüent de carbassina– Ungüent d’àrnica– Oli d’hipèric– Alcohol de vitamines– Alcohol d’àrnica– Alcohol de romaní– Remei del pastorDOLORS MENSTRUALS– Ungüent de carbassina– Alcohol de romaní– Ratafia per a noies joves– Veieu “les receptes de la llibreta”ECZEMES– Vitamines de la pell– Pomada de calèndula (meravella)– Oli de calèndula silvestre– Oli de bardana 64
  59. 59. ESQUINÇOS– Pomada de consoldaFERIDES– Greix de poma del ciri– Oli d’hipèric– Oli de romaníFETGE– Xarop de gra de matifocFLORONCO– Ceba escalivada, sabó net (que no hagi tocat mai aigua) i sagí a parts iguals (anar coent i remenant) per fer madurar un floronco.– Oli de romaníFONGS– Pomada de calèndula (meravella)GASOS– Aigua per millorar la gana– Ungüent de carbassina– Veieu “les receptes de la llibreta”GOTA– Veieu “les receptes de la llibreta”GRIP (infants)– Aigua per a la grip 65
  60. 60. GRIP (adults)– Aigua per a la gripHEPATITISEs talla una llimona per un dels caps, es buida i dins s’hi posa untrosset de sucre candi i una culleradeta de safrà natural. Es posa acoure al caliu, poc a poc, i quan queda una cullerada de suc es potprendre en dejú un dia o dos. En cas que calguin més dies de curase’n poden fer 9.HERPESDrap de fil de cotó moll d’arenària roja amb sabó natural.HERPES LABIALRentat i esbandit amb aigua d’arenària roja i sabó llangardaix, ambun drap de fil.HERPES ZÒSTER– Aigua per l’herpes zòsterINFLAMACIONS BUFETA I URETRA– Veieu “les receptes de la llibreta”LLAGUES a les cames– Greix de poma del ciri– Pomada de calèndula (meravella)– Aigua de fulles de noguer. Rentar les llagues i prendre la infusió 9 dies seguits (fer novenes). 66
  61. 61. LLAGUES A LA BOCA– Oli del cremat– Oli d’hipèricLUMBÀLGIA– Veieu “les receptes de la llibreta”MAL D’ORELLA– Oli pel mal d’orellaMAL DE PANXA– Ungüent de carbassina.– Oli de camamillaMAL DE PEDRA– Oli de ginesta– Xarop de gavarrons de roser de bosc– Aigua de parietàriaMAREIG– Ratafia d’hipèricMASTITIS– Greix de poma del ciriMOCS– Bafs i infusions de malva (fulla i flor) per estovar els mocs.– Ungüent de carbassina aplicat al pit i a l’esquena per estovar els mocs. 67
  62. 62. MORENES– Oli de xèrriaPALUDISMEMatafaluga per a les febres del paludisme. Una cullerada en dejúamb dos dits d’anís, 9 dies seguits, 9 de descans, 9 dies més... i etcures per tota la vida. (El seu home es va curar).PANSES– Oli del crematPART. Facilitar– Veieu “les receptes de la llibreta”PELL– Vitamines de la pell– Pomada de consolda (per regenerar la pell i els teixits)– Oli del cremat (per regenerar la pell i els teixits)– Pomada de bardana– Oli de roser de bosc (per cicatritzar)– Oli de camamilla– Taques a la cara: veieu “les receptes de la llibreta”PENELLONS– Oli de xenixell– Ungüent de xenixell– Oli del cremat– Veieu “les receptes de la llibreta” 68
  63. 63. PICADES (de VESPA i MEDUSA)– Oli del crematPULMONIA– Ungüent de pulmoniaREFREDATS– Ungüent de carbassina.– Xarop pel constipat– Xarop de pinyesRONYONS– Xarop de gra de matifocSANG. PURIFICAR– Veieu “les receptes de la llibreta”TALLS– Oli de xèrriaTINYA– Oli de bardanaTIFUS– Greix de pomaTOS– Xarop de 5 arrels 69
  64. 64. VARICEL·LA– Escabiosa en infusió o bé per rentar la pell (l’escabiosa també va bé per al refredat).– Bany d’aigua de grana de civada, un bany al matí i un al vespre fa marxar la vermellor dels granets.– Xarop de magrana.VARIUSPegat de flors de l’ungüent o de l’oli de calèndula. 70
  65. 65. LLISTAT DE PLANTES Nom comú Nom científic– Agrimònia. . . . . . . . . . . . Agrimonia eupatoria– Alfàbrega . . . . . . . . . . . . Ocimum basilicum– Alzina . . . . . . . . . . . . . . Quercus ilex– Amor de l’hortolà . . . . . . . Galium aparine– Angèlica . . . . . . . . . . . . . Angelica archangelica– Arenària roja (antinilla) . . . . Spergularia glabra– Àrnica . . . . . . . . . . . . . . Arnica montana– Artemisa . . . . . . . . . . . . Artemisa vulgaris– Avellaner . . . . . . . . . . . . Corylus avellana– Bardana . . . . . . . . . . . . . Arctium lappa– Berbena . . . . . . . . . . . . . Verbena officinalis– Borrissol . . . . . . . . . . . . Stellaria media– Bossa de pastor . . . . . . . . Capsella bursa- pastori– Calèndula . . . . . . . . . . . . Calendula officinalis– Caléndula silvestre . . . . . . Calendula arvensis– Camamilla. . . . . . . . . . . . Matricaria chamomilla– Camforer . . . . . . . . . . . . Cinnamomum camphora– Carbassina . . . . . . . . . . . Bryonia Cretica 71
  66. 66. – Cardo de cardar (Cardenxa) . . Dipsacus fullonum– Cascall. . . . . . . . . . . . . . Papaver somniferum– Celidònia . . . . . . . . . . . . Chelidonium majus– Centaura . . . . . . . . . . . . Centaurium erythraea Raf.– Clau d’olor . . . . . . . . . . . Eugenia caryophyllus– Comí de prat . . . . . . . . . . Carum carvi– Consolda Major . . . . . . . . Symphytum officinale– Cordonet . . . . . . . . . . . . Santolina chamaecyparissus– Coronària . . . . . . . . . . . . Chrysanthemum coronarium– Cua de cavall . . . . . . . . . . Equisetum arvense– Dent de Lleó . . . . . . . . . . Taraxacum officinale– Donzell . . . . . . . . . . . . . Artemisia absinthium– Erísim . . . . . . . . . . . . . . Sisymbrium officinale– Espígol . . . . . . . . . . . . . Lavandula latifolia Medicus– Eucaliptus . . . . . . . . . . . . Eucalyptus globulus– Escabiosa . . . . . . . . . . . . Scabiosa atropurpurea– Esparreguera . . . . . . . . . . Asparagus acutifolius– Espernallac . . . . . . . . . . . Santolina chamaecyparissus– Farigola . . . . . . . . . . . . . Thymus vulgaris– Fenc . . . . . . . . . . . . . . . Trifolium incarnatum– Fonoll . . . . . . . . . . . . . . Foeniculum vulgare– Fumaria . . . . . . . . . . . . . Fumaria officinalis– Galzeran . . . . . . . . . . . . Ruscus aculeatus– Galió. . . . . . . . . . . . . . . Galium lucidum– Ginebró . . . . . . . . . . . . . Juniperos oxycedrus– Ginesta . . . . . . . . . . . . . Spartium junceum– Gram . . . . . . . . . . . . . . Cynodon dactylon– Herba blenera . . . . . . . . . Verbascum thapsus– Herba de les mil granes . . . . Herniaria glabra– Herba de Sant Robert . . . . . Geranium robertianum– Herba de set sangries . . . . . Lithodora fruticosa 72
  67. 67. – Herba del fàstic. . . . . . . . . Achillea ageratum L.– Herba del traïdor . . . . . . . . Prunella vulgaris– Herba prima . . . . . . . . . . Asperula cynanchica– Herba queixalera . . . . . . . . Hyoscyamus niger– Herba del remuc . . . . . . . . Tanacetum vulgare– Hipèric . . . . . . . . . . . . . Hypericum perforatum– Hisop . . . . . . . . . . . . . . Hyssopus officinalis– Julivert . . . . . . . . . . . . . Petroselinum crispum– Lledoner . . . . . . . . . . . . Celtis australis– Lliri de Sant Josep . . . . . . . Lilium candidun– Llor . . . . . . . . . . . . . . . Laurus nobilis– Malrubí . . . . . . . . . . . . . Marrubium vulgare– Malva . . . . . . . . . . . . . . Malva sylvestris– Malví . . . . . . . . . . . . . . Althaea officinalis– Marialluïsa . . . . . . . . . . . Lippia triphylla– Marduix . . . . . . . . . . . . . Origanum majorana– Matafaluga . . . . . . . . . . . Pimpinella anisum– Matifoc . . . . . . . . . . . . . Sedum sediforme– Melissa . . . . . . . . . . . . . Melissa officinalis– Menta . . . . . . . . . . . . . Mentha piperita– Menta fetgera . . . . . . . . . Mentha aquatica– Menta romana . . . . . . . . . Tanacetum balsamita– Milfulles. . . . . . . . . . . . . Achillea millefolium– Murta . . . . . . . . . . . . . . Myrtus communis– Nepta . . . . . . . . . . . . . . Nepeta cataria– Noguera. . . . . . . . . . . . . Juglans regia– Olivardo. . . . . . . . . . . . . Inula viscosa– Ortiga . . . . . . . . . . . . . . Urtica dioica– Parietària . . . . . . . . . . . . Parietaria officinalis– Pastanaga silvestre. . . . . . . Daucus carota– Pauciflora . . . . . . . . . . . . Eucalyptus pauciflora 73
  68. 68. – Plantatge . . . . . . . . . . . . Plantago lanceolata– Poma del ciri . . . . . . . . . . Pyrus malus– Poliol . . . . . . . . . . . . . . Mentha pulegium– Pulmonària . . . . . . . . . . . Pulmonaria officinalis– Regalèssia. . . . . . . . . . . . Glycyrrhiza glabra– Romaní . . . . . . . . . . . . . Rosmarinus officinalis– Rosa . . . . . . . . . . . . . . . Rosa sp.– Roser de bosc. . . . . . . . . . Rosa canina/Rosa sempervirens– Romeguera . . . . . . . . . . . Rubus fruticosus L.– Ruda. . . . . . . . . . . . . . . Ruta chalepensis– Sajolida (Saborija) . . . . . . . Satureja montana– Sàlvia . . . . . . . . . . . . . . Salvia officinalis– Saüc . . . . . . . . . . . . . . . Sambucus nigra– Sempreviva . . . . . . . . . . . Helichrysum stoechas– Tabac . . . . . . . . . . . . . . Nicotiana tabacum– Tanacet (herba del remuc). . . Tanacetum vulgare– Taronger . . . . . . . . . . . . Citrus aurantium– Tarongina . . . . . . . . . . . . Melissa officinalis– Til·la . . . . . . . . . . . . . . . Tilia platyphylos– Tussílag . . . . . . . . . . . . . Tussilago farfara– Trèvol . . . . . . . . . . . . . . Trifolium pratense– Valeriana . . . . . . . . . . . . Valeriana officinalis– Vincapervinca . . . . . . . . . Vinca difformis Pourret– Violeta . . . . . . . . . . . . . Viola odorata– Xenixell . . . . . . . . . . . . . Senecio vulgaris– Xèrria . . . . . . . . . . . . . . Arum italicum– Xicoia . . . . . . . . . . . . . . Cichorium intybus– Xipell (Bruguerola) . . . . . . . Calluna vulgaris 74
  69. 69. AGRAÏMENTSGràcies a tothom qui ha fet possible aquest recull ajudant-me aconservar els coneixements dels vells, dels temps en què no hihavia antibiòtic, i que tant bé han fet al llarg dels anys. Esticmolt contenta de què les persones se’n puguin beneficiar. Conxita Pijuan i CasadevallGràcies a la Conxita Pijuan pel seu saber i la seva generositat.Gràcies al Xavier Uriarte i a la Lola Puig per fer possible aquestrecull i per engrescar-me a preparar-lo. Gràcies a la Isabel Vidalque ha acompanyat i enriquit les trobades amb la Conxita.Gràcies a la Carme Bosch pel pròleg, la supervisió del materiali pel seu assessorament. Gràcies a la Marta Such pel dissenyde la portada. Gràcies al Pere Pujol per donar forma a aquest 75
  70. 70. recull amb la maquetació. Gràcies a l’Slava per acompanyar laConxita en el seu dia a dia i pels seus cucurutxos de planter.Gràcies a totes les persones, amants dels remeis naturals quecontribueixen d’una o altra manera a mantenir viva aquestaalquímia. 76

×