Your SlideShare is downloading. ×
0
Aprenentatge
Aprenentatge
Aprenentatge
Aprenentatge
Aprenentatge
Aprenentatge
Aprenentatge
Aprenentatge
Aprenentatge
Aprenentatge
Aprenentatge
Aprenentatge
Aprenentatge
Aprenentatge
Aprenentatge
Aprenentatge
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Aprenentatge

8,031

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
8,031
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7
Actions
Shares
0
Downloads
52
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Laprenentatge
  • 2. ÍNDEX3. La conducta instintiva4. Laprenentatge5. Tipus daprenentatge • Condicionament Clàssic • Condicionament operant • Aprenentatge Vicari• Factors que influïxen en laprenentatge
  • 3. 1. La conducta instintiva * És quan una conducta és la mateixaper a tots els individus de la mateixaespècie* És una conducta innata* És estereotipada: Sexecuta tota en bloc,sense adaptacióTé lhome eixa conducta instintiva?PRENSIó SUCCIó
  • 4. 2. L’aprenentatge* És individual* És adquirida, a través duns hàbits* Laprenentatge és important per ladaptació enla vida dels individus.La capacitat daprendre augmenta a mesura queaugmenta lescala zoològica i guarda relació amb eldesenvolupament del sistema nerviós.
  • 5. 3. Tipus d’aprenentatge ConductismE BehaviourPer a les Teories Conductistes, allò rellevant en laprenentatge és elcanvi en la conducta observable dun subjecte, com este actua davantduna situació particular. La consciència, que no es veu, és consideradacom "caixa negra". En la relació daprenentatge subjecte - objecte,centren latenció en lexperiència com a objecte, i en instànciespurament psicològiques com la percepció, lassociació i lhàbit com ageneradors de respostes del subjecte. No estan interessatsparticularment en els processos interns del subjecte pel fet quepostulen la “objectivitat”, en el sentit que només és possible ferestudis de lobservable.
  • 6. 3.1. Condicionament clàsicEl condicionament clàssic, va ser demostrat per primera vegada per Ivan Pavlov. Aristòtil jahavia proposat quelcom semblant quan va dir que "Quan dos coses solen ocórrer juntes,laparició duna portarà laltra a la ment".La teoria del condicionament clàssic, diferix ja que posa especial èmfasi en no fer cap al·lusió aconceptes com "ment".Açò li va valdre un premi Nòbel en 1904.En el procés, va dissenyar lesquema del condicionament clàssic a partir de les seuesobservacions: EI -------> RI EC -------> RCLa primera línia de lesquema mostra una relació natural, entre un estímul (EI = Estímulincondicionat) i una resposta (RI = Resposta incondicionada).P.e. Els gossos saliven (RI) naturalment davant de la presència de menjar (EI).No obstant això, en virtut de la contigüitat temporal, és possible que un altre estímul passe aevocar també la RI, encara que abans no ho fera.Per exemple, la presència del so dun diapasó uns segons abans de la presentació del menjar:després dalguns pocs assajos, el soroll del diapasó evocaria per si sol la resposta de salivació.Es completa així la segona línia, i la campana es convertix en un estímul condicionat que produïxuna resposta condicionada.
  • 7. Condicionament Clàsic• Multitud de fòbies es deuen a això. – Una fòbia és un por desproporcionada davant dobjectes o situacions concretes com, per exemple, als insectes (entomofobia) o als llocs tancats (claustrofòbia). També se sol catalogar com a fòbia un sentiment dodi o rebuig cap a quelcom que genera molts problemes emocionals, socials i polítics (xenofòbia)• Deuen el seu origen a lassociació didees• La desaparició duna associació sanomena Extinció – Lextinció pot produir-se també per teràpies com la tècnica de "immersió" o les teràpies graduades dexposició
  • 8. 3.2. Condicionament Operant• El condicionament operant és una forma daprenentatge en què la conseqüència (lestímul reforçador) és deguda a la resposta que prèviament ha emés el subjecte. El condicionament operant implica lexecució de conductes que operen sobre lambient. Per tant, és fruit de lassociació duna certa conducta amb lobtenció de resultats positius o negatius• El condicionament operant és un tipus daprenentatge associatiu al desenrotllament de noves conductes en funció de les seues conseqüències, i no amb lassociació entre estímuls i conductes reflexes existents com ocorre en el condicionament clàssic.• Els principis del condicionament operant van ser desenrotllats per B.F. Skinner qui li va donar el nom, encara que hui es preferix el de condicionament instrumental• En el condicionament operant les conductes semeten espontàniament i les seues conseqüències determinen laprenentatge. Així, les conseqüències agradables tendixen a enfortir una conducta. En canvi, les conseqüències desagradables tendixen a debilitar una conducta
  • 9. Tipus de Condicionament operant1. Reforçament. Qualsevol addició (per a augmentar la freqüència del comportament) o retir (per a disminuir la freqüència del comportament) dalgun estímul com a conseqüència de qualsevol conducta.• Reforç positiu: Quan la introducció duna conseqüència positiva augmenta la freqüència de la conducta .• Reforç negatiu: Quan es retira un estímul aversivo i fa que augmente la freqüència de la conducta.2. Castic. Comportament usat per a extingir o anul·lar algun comportament• Castic positiu perquè laddició de quelcom negatiu disminuïx la freqüència de la conducta Este tipus de castic no és recomanable en lensinistrament perquè té conseqüències adverses que impliquen dany físic i/o emocional de lorganisme.• Castic negatiu, perquè el retir dun estímul positiu disminuïx la freqüència de la conducta3. Extinció. És la disminució de la freqüència duna conducta apresa, que ocorre quan aquesta conducta no té conseqüències. És a dir que deixen dexistir les conseqüències que abans reforçaven la conducta.4. Discriminació i control per lestímul. És laugment de la freqüència duna conducta en presència dun estímul, però no en presència daltres.• També influïx linterés, desitjos i aspiracions.• Són més eficaços els reforços que els castics
  • 10. Estrategies de modificació de conducta operantHi ha una varietat destratègies desenvolupades per a modificar, establir i esvair la conductaPer exemple:• Emmotlament: la conducta es descompon en les seues parts més simples i s‘escalona el seu aprenentatge, prenent en un primer lloc les més elementals i avançant cap a les més complexes. Així, es va reforçant una a una, primer les elementals i progressivament, les més complicades, recolzades en les anteriors. Reforçar consistentment conductes semblants a la conducta que pretenem que el subjecte adquirisca• Encadenament: Suposa descompondre una conducta complexa en conductes senzilles, de manera que cada una delles supose un anella de la cadena. Ladquisició de la conducta es produïx per mitjà del reforçament de les “anelles”,• Sacietat Amb este procediment utilitzarem el reforçador, que manté la conducta, duna manera contínua fins que este perda el seu valor.• Cost de resposta definixen el cost de resposta com la pèrdua dun reforçador positiu disponible amb lobjecte deliminar una conducta desadaptativa• Temps fora: el temps fora consistix a retirar al subjecte de la situació en què realitza la conducta que es desitja eliminar.• Altres: Contractes de contingència, economia de fitxes, entrenament domissió
  • 11. 3.3. Aprenentatge VicariLAprenentatge Vicari o Social és una forma dadquisició de conductes noves per mitjà de lobservació. Sanomena també modelatgeLaprenentatge vicari també és un paradigma daprenentatge desenrotllat de manera formal pel psicòleg Albert Bandura• En laprenentatge vicari, el reforç es basa en processos imitatius del subjecte que aprén amb el model. En els primers anys, els pares i educadors seran els models bàsics a imitar.• Un dels conceptes més interessants exposats per Albert Bandura és el daprenentatge actiu (aquells coneixements que sadquirixen al fer les coses), el qual contrasta amb el daprenentatge vicari, que és aprendre observant als altres. Pel sol fet de veure el que altres fan i les conseqüències que tenen pel seu comportament, saprén a repetir o evitar eixa conducta. El que proposa és que no tot laprenentatge saconseguix experimentant personalment les accions.• Bandura també diu que al veure les conseqüències positives o negatives de les accions daltres persones, les portem com si foren la nostra pròpia experiència en altres circumstàncies.• Així saprenen els valors i les normes socials
  • 12. Aprenentatge Vicari• Influïx molt lobservació i la motivació• Es diferencia perquè laprenentatge no sobté per assaig-error sinó per observació.• Coincidix en el paper que juga el reforç.• Fases: Adquisició: Observació Retenció: Recordar-ho Execució: Fer-ho Reforçament: Reforç
  • 13. Zona de Desenvolupament potencial• Vigotsky és un dels més destacats teòrics de la psicologia del desenrotllament• La zona de desenrotllament pròxim (ZDP) es referix a la diferència entre les habilitats que ja posseïx el xiquet i el que pot arribar a aprendre a través de la guia o suport que li pot proporcionar un adult o un igual més competent.• El concepte de la ZDP es basa en la relació entre habilitats actuals del xiquet i el seu potencial.• Un primer nivell, lexercici actual del xiquet, consistix a treballar i resoldre tasques o problemes sense lajuda dun altre, amb el nom de nivell de Desenrotllament Real.• El nivell de desenrotllament potencial és el nivell de competència que un xiquet pot aconseguir quan és guiat i recolzat per una altra persona. La diferència entre eixos dos nivells de competència és el que sanomena ZDP.
  • 14. 4. FACTORS QUE INFLUÏXEN EN LAPRENENTATGE– Individuals: Com ledat, la capacitat intel·lectual, la motivació, laprenentatge previ, lansietat.– De mètode: Distribució de laprenentatge (Amb descansos)– Coneixement de resultats (Ajuda o autocorrecció)– Aprenentatge total o parcial.

×