• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Antoni maria badia i margarit
 

Antoni maria badia i margarit

on

  • 296 views

 

Statistics

Views

Total Views
296
Views on SlideShare
296
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Antoni maria badia i margarit Antoni maria badia i margarit Presentation Transcript

    • Antonia Maria Badia i Margarit Sergi Bas, Gerard Morgado i Raul Castilla
    • Qui és?
      • Antoni Maria Badia i Margarit (30 de maig de 1920, Barcelona) és un filòleg i lingüista català d'història i gramàtica catalana
      • Així mateix, és membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de diverses acadèmies entre les quals la Real Academia Española. També és membre honorari de l'American Association of Teachers of Spanish and Portuguese.
    • Estudis Cursats
      • Va cursar els seus estudis d'ensenyament primari i batxillerat a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigida pel pedagog Alexandre Galí i Coll, que li va infondre la preocupació pel llenguatge.
      • Estudià als Estudis Universitaris Catalans, i es llicencià en filologia romànica per la Universitat de Barcelona el juny de 1943 on fou catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola i, el 1987, de Llengua Catalana
      • Va ser rector de la Universitat de Barcelona del 1978 al 1986 data des de la qual n'és honorari.
    • On ha treballat?
      • Ha estat professor visitant en les universitats de Heidelberg, Munich, Georgetown, Wisconsin i la Sorbona
      • És director de la revista Estudis Romànics i pertany a diversos consells editorials de revistes de filologia catalana ( Caplletra , Catalan Review , Llengua&Literatura i Treballs de Sociolingüística Catalana ). 
      • És membre de l'Institut d’Estudis Catalans , de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de diverses acadèmies, com ara la Real Academia Española . També és membre honorari de l' American Association of Teachers of Spanish and Portuguese . És doctor honoris causa per les Universitats de Salzburg, Toulouse-Li Mirail, Rovira i Virgili i la Sorbona de Parés entre d'altres.
    • Mencions honorífiques
      • Ha rebut el Premi d'Honor Lluís Carulla (1995), de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996) (reconeixament al treball)
      • En l'any 1948 va ser nomenat catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola de la Universitat de Barcelona, el magisteri de la qual va ocupar durant gairebé trenta anys. Per concurs de trasllat, es va fer càrrec de la càtedra de Gramàtica Històrica Catalana de la mateixa universitat el 1977. Va ocupar aquesta càtedrà fins a la seua jubilació en 1986.
    • Premis obtinguts
      • Ha estat guardonat amb els premis Antonio de Nebrija, Pompeu Fabra i Ciutat de Barcelona. També ha rebut l' Encomienda amb placa de l'Orden d'Alfonso X el Sabio ,Medalla al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1999). i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
    • Obra científica
      • La seva obra científica abasta més de sis-cents títols , amb més de cinquanta llibres . Recentment, ha merescut el reconeixement dels investigadors de tot el món, en els homenatges que li han dedicat l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1984-1988, 8 volums ), la revista Anthropos (1988) i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona (1996, 4 volums).   
    • Bibliografia
      • La seva obra a destacar:
      • -Gramática histórica catalana (1951, trad. al català el 1981)
      • -Gramática catalana (1962)
      • - Llengua i cultura als Països Catalans (1964)
      • -La llengua dels barcelonins (1969)
      • -La formació de la llengua catalana (1981)
      • -Gramàtica de la llengua catalana (1994)
      • -Les Regles d'esquivar vocables i la «qüestió de la llengua» (1999)
      • ________________________________________________________________________________
      • - Diccionari d’antroponimia catalana
      • - Atlas lingüístic del domini català
    • La llengua dels barcelonins Gramàtica històrica catalana La formació de la llengua catalana
    • LLibre: Llengua i cultura als paísos catalans
      • El llibre el va publicar al 1964, va ser molt usat per públic estudiant, universitaris i altres lectors preocupats pels problemes de la llengua catalana. El llibre satisfà l’interés informatiu i tròric del públic.
      • ( important i de bon us per que la gent que estudiava a aquella època)
      • El llibre està dividit en 4 parts:
      • - Llengua catalana dins Romània
      • - La llengua catalana en l’actualitat
      • - Llengües i cultures en contacte
      • - La lingüística catalana
    • Diccionari: Antropològic català (del 2004)
      • L’antroponímia és una branca de l’onomàstica que estudia els noms propis de persona, que n’investiga l'origen, la motivació i el significat. Se centra en l’estudi dels noms de pila, dels cognoms o llinatges i dels malnoms o renoms.
    • Atles lingüístic del domini català
      • Obra en 10 volums, en curs de publicació d'ençà de l'any 2001 per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Fins el 2008 n'han aparegut 4 volums. El projecte fou impulsat des del 1952 per Antoni Badia i margarit  i Germà Colon, davant les limitacions de les obres geolingüístiques anteriors. Les enquestes foren realitzades en 190 poblacions dels Països Catalans entre el 1964 i el 1975, a càrrec, entre d'altres, de Joan Martí i castell, Joaquim Rafel i Fontanals, i Lídia Pons i Griera i Joan Veny Clar, com a directors. L'obra, estructurada en àrees temàtiques, dedica una atenció especial a les zones de frontera i als aspectes etnogràfics.