Un dia a una aula d'Educació Infantil

1,195
-1

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,195
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
15
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Un dia a una aula d'Educació Infantil

  1. 1. Un dia a una aula d’Educació Infantil DOSSIER DE FEINES PER AL DIA 8 DE MARÇ DE 2012 Alumna: Erika Taltavull Bagur Assignatura: Reflexió i Innovació Educativa Professores: Carme Pinya i Rosa Rosselló GEDI 2011-2012 UIB- Menorca 0
  2. 2. OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques. 2. Identificar i qüestionar els valors que s’amaguen darrera les pràctiques.CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional 3. El paper del professoratAGRUPAMENT IndividualLLIURAMENT 8 de març de 2012 UNA JORNADA A L’ESCOLETADescriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant lespràctiques.La meva descripció es basa amb l’observació i la participació de la primera setmanaen una escoleta, i més concretament en la jornada escolar que realitza l’aula en la queem veig immersa, una aula de nadons.Per fer aquesta descripció no he demanat res a la meva tutora d’aula, em basaré ambla meva primera experiència i les meves primeres impressions.Normalment en una jornada escolar es diferencien diferents moments:  L’arribada dels infants amb les seves família.Pel que he pogut observar, no hi ha una planificació concreta i estricta pel que fa aaquest moment. Durant aquesta setmana s’ha desenvolupat de dues maneresdiferents: per una banda, la mestra es troba en un altra classe i quan arriben lesfamílies ella s’asseu a una cadira que es troba a l’entrada de la classe, al passadís, iva rebent els infants; per altra banda, la mestra es troba dins l’aula, amb la porta de laclasse tancada, i les famílies entren amb els seus fills.En tots dos moments, es fa una rebuda als infants i s’estableix comunicació i intercanvid’impressions amb les famílies.Pel que fa als infants, la mestra els saluda dient Bon dia, si ve content a l’escola, si hadormit bé... tots els intercanvis verbals els acompanya amb gestos i carícies dirigidesal nen, que acaba amollant els braços del pare per voler abraçar i estar en braços dela mestra.Pel que fa a les famílies, parlen en relació al nen i, a vegades, sobres altres situacionsde caire social i d’interès comú.Quan parlen dels nadons, sol ser relacionat amb avenços que ha pogut observar enl’infant, alguna cosa que han après fora de l’escola. També s’ha parlat sobre elsrefredats i el tipus de medicament que se’ls ha de donar... sempre amb una actitudoberta d’ambdós agents, de l’escola i de la família.  Un primer contacte amb l’aula i interacció amb la mestra i jo.Mentre la mestra parla amb la família i quan aquesta se’n va, els infants comencen aexplorar i a interactuar amb el material i l’espai de l’aula (juguets, materials, contes,panera del tresor, material d’experimentació...). Pel que fa a mi, em situo en un espaide l’aula i si els infants demanen la meva atenció jo els rep encantada i interactuo amb 1
  3. 3. ells, inicialment contant contes tot i que ja comencen a demanar afecte i atencionspersonal. La mestra fa exactament el mateix tot i que ella es centra més a prepararl’aula, els materials, a col·locar els llits o bé a atendre les necessitats dels infants pelque fa al canvi de bolquer i si algun infant ha de menjar alguna cosa abans del berenarcomú.A això encara m’hi estic acostumant. Poc a poc vaig sabent quins són els horaris delsinfants i demano a la mestra si necessita de la meva col·laboracióCentrant-me en els infants, pràcticament no interaccionen entre ells si no és unintercanvi de mirades com si sabessin que dins l’aula hi ha algú més que ells i tambéquan un nadó té en les seves mans alguna cosa que els interessa. Llavors comencenles baralles i els plors per llevar-se els objectes entre ells.Normalment, aquesta situació es produeix a l’inici i al final del dia i els infants demanenmolt afecte de la mestra i molta intervenció. És per això que la mestra no intervé quanels infants no la reclamen, per deixar-los espai pel joc lliure i individual.  Bon diaQuan tots els infants han arribat a l’escola, la mestra demana que s’asseguin tot enrotllana o almenys que s’apropin a la mestra per tal de fer el bon dia. Per cridar la sevaatenció la mestra s’asseu sempre en el mateix llocde la classe, a sobre dels matalassos, i agafa de laparet tres cançons.Els nens, quan ho veuen ja ho associen al Bon dia is’apropen a la mestra i l’escolten amb els ulls benoberts.Per fer el bon dia, la mestra canta una cançó que ésla mateixa cada dia. Per cantar-la, quan diu el nomdel cada infant, el toca amb la ma.Acabada la cançó, comenta si ha faltat algú a laclasse i si és el cas, diuen el seu nom.Tot seguit canten unes quantes cançons com: ‘tic- 2
  4. 4. tac’, ‘un moix tenia una puça’, ‘aquest és son pare’, etc.Molts dels infants saben reconèixer les cançons, i les ballen així com ho fa el dibuixque mostra la mestra. Estan contents quan fan aquest moment i els agrada que elsreconeguin els esforços i els mèrits.Per altra banda, hi ha flexibilitat perquè si hi ha algun infant que no li interessa o no potestar concentrat, la mestra deixa que se’n vagi a fer allò que vol.  BerenarTot i que cada infant té el seu ritme i berena quan és el seu horari, la mestra des delsprincipi de curs ha intentar regular-los i establir un moment destinat a aquesta rutina.Pel que he pogut observar, en haver-hi nens de diferents edats, dins el berenar hi habiberó, iogurt, galetes i panets. Segons el dia i segons els infants, berenen una cosa odues.Pel que fa al moment de donar el biberó, sol ser en moments fora d’aquest ritual on lamestra o jo donem el biberó de manera individualitzada a cada infant. A vegades no sel’acaben tot i,després d’aixecar-se de dormir, tornem a provar si en volen més.Quan berenen tots junts, s’asseuen en una taula en forma de ‘U’ en una cadires queporten uns cinturons per tal que els infants no s’escorrin cap endavant. El dia que vaigarribar, la mestra els hi donava el iogurt ella mateixa i de manera compartida, és a dir,mentre un rosegava la seva cullerada de iogurt, aprofitava per donar-li a l’altra.Des del quart dia, però la cosa canvia i la mestra intenta que els infants mengin totssols, de tal manera que es col·loca darrere d’ells i amb la ma de l’infant, li dóna demenjar. Després d’unes quantes cullerades prova que siguin ells els que ho facin sols,tot i que hi acaba havent iogurt per tot!Pel que fa al panet i les galetes, són els propis infants ques’ho mengen solets. Tot i que nosaltres els hi fem trossetspetitons del pa, a una ma tenen un tros gran per tal queaprenguin a mossegar-lo.Els infants es comporten molt bé en aquest moment, sabenque han d’estar-se quiets i emprar els estris del menjar aixícom toquen, com per exemple que les culleres no són perpicar a sobre de la taula sinó per menjar-se el iogurt.També demanen les coses, no directament, però si tu elsofereixes aigua ells et diuen si en volen o no així com també,corporalment, fan mostres de tenir o no més gana.En aquest moment també canten una cançó.  Canvi de bolquersCada infant té ritmes diferents i cadascú, segons el seu sistema fisiològic, fa caca opipí en moments diferents. La mestra sap identificar quan un infant està fent caca i tantella com jo sabem quan ja n’han fet. Quan és el cas, els canviem, sigui el moment quesigui.De totes maneres, però, tant si se n’ha fet com si no, abans d’anar a dormir, ens mirema tots els infants per si porten molts de pipis o si s’han fet caca i els canviem.Aquest canvi es realitza en el canviador que hi ha a l’aula, al costat del qual cadainfant disposa d’un casiller amb els seus bolquers i amb cremes pel culet si és el cas.El procediment normal és estirar l’infant en el canviador i, sense acabar-li de llevar elscançons ni les sabates, es lleva el bolquer, es fa net el culet i se li posa el bolquer net.Tot i que jo només hi vaig participar divendres passat de forma activa, he pogutobservar com ho realitza la mestra i, juntament amb els processos mencionats 3
  5. 5. anteriorment, la tutora avança tot allò que farà, demana la col·laboració dels infants,els hi comenta si han fet molta, poca o gens de caca i, finalment els demana queagafin la seva foto, que es troba dins un caixó de plàstic i l’aferrin al lloc corresponent.Això últim és una estratègia que fa servir la mestra no només perquè els infants essàpiguen identificar sinó també com una eina de comunicació entre mestres.D’aquesta manera sabem si els infants han estat canviats en algun moment del diasense necessitat de dir-ho verbalment.  DormirQuan tots els infants han estat canviats, es posa a cadascú en la seva cuna particular.El racó de dormir està situat dins l’aula, separat d’aquesta per unes portes de vidrecorredisses i ambientat amb cançons naturals amb cants d’ocells o dels sons de lamar.Inicialment es deixa una estona per a que els infants s’habituïn a l’espai i emprin lespròpies estratègies per adormir-se.Tot i així, normalment no ho aconsegueixen i precisen de la intervenció de la mestra,de poc a molt. Inicialment es prova només de cantar i fer-los tombar-se al llit, de talmanera que acabin agafant la son.Quan això no funciona es prova de fer balancejos a la cuna, sense contacte físic ambels infants; però tot i així hi ha vegades que no funciona i és necessari que la mestrabalancegi al nadó amb la ma i l’acariciï el front. Molts amb això els basta, però d’altresnecessiten que se’ls doni copets al cul.Però tots s’acaben adormint. La mestra ja té regulat aquest moment, ja que em vacomentar que inicialment cadascú funcionava a hores diferents.  Realització d’alguna activitat o interacció amb el material que hi ha dins l’aula, juntament amb l’establiment de relacions i interrelacions amb les mestra i jo.Mentre es van despertant, hi ha dues opcions dins l’aula, o bé segueixeninteraccionant amb el material o amb nosaltres, tal i com fem a l’inici de la jornada, obé es porten a terme activitats planificades per la mestra.Els dimecres, en aquest moment, anem a l’aula de psicomotricitat i els divendres tocajoc heurístic.  AcomiadamentDe la mateixa manera que vénen, se’n van, quan les famílies els venen a recollir.Tant per l’hora de dormir, com de menjar o del canvi de bolquer, la mestra té unagraella a la paret on apunta tots els horaris en què s’ha produït de tal manera que quanvénen els pares, sàpiga exactament el que ha fet, quan i de quina durada.Bàsicament la conversa és molt breu i es limita a explicar què ha fet cada infant al llargde la jornada.Tota la jornada està complerta de moments especials i màgics, que tot i semblarsenzills, a mi m’han resultat molt complicats en un principi, pel desconeixement delsinfants i de la pràctica en general.Ara ja m’hi estic habituant i m’encanta! 4
  6. 6. A més, reflexiona sobre les preguntes següents: Què fan els infants en un dia típic?Principalment interaccionar, explorar i experimentar amb tot... no aturen de moure’s,de desplaçar-se per l’aula per tal de satisfer la seva curiositat. També són moltamorosos i carinyosos, reclamen la teva atenció la major part del temps.Per altra banda, però, són bastant independents quan juguen i s’entretenen sols.Considero que la resta de coses les he anat mencionant a mida que explicava allò quefeia al llarg de la jornada. Qui decideix com s’ha d’ensenyar i avaluar?Depèn, tant poden ser els infants, com la mestra o les famílies. Jo considero que és lamestra qui acaba decidint tot allò relacionat amb l’aula, però es veu condicionada perles característiques i demandes de la família així com per les necessitats icaracterístiques de cada infant.Un exemple podria ser el moment de berenar. El pares són els que posen el panet i eliogurt a la maleta i són els que comenten a la mestra que no fa falta que s’ho mengi totperquè ha menjat prou a casa. L’infant, però en el moment en què menja decidirà idemostrarà si té o no més gana.Per tant la mestra funciona i actua sempre depenent d’aquests dos agents, per contraés ella qui decideix com vol que mengi l’infant, si vol fomentar l’autonomia o prefereixdonar-li-ho ella.Llavors, és un joc entre aquests tres agents, que es van autoregulant en funció de lesdemandes del context. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de lescola) elsajuden?Als nens de la meva aula els agrada molt que els prestis atenció,que estigui per ells ique satisfacis les seves demandes quan ells te les reclamen.Cada infant és diferent, amb una personalitat diferent, amb lo qual la teva manera defer i actuar anirà en funció de les característiques individuals.Tot i així, en ser infants tan petits, tot el que és repetició i rutina els va molt bé. Perexemple a l’hora de contar un conte, tots tots! demanen que el conte sigui contatmoltes vegades seguides, perquè els coneixen i poden anticipar el que veuran. De lamateixa manera ocorre amb les rutines. Ells es senten segurs amb allò conegut, quepoden anticipar i preveure, amb lo qual és important que no només les rutines procurindur-se a terme en el mateix moment de la jornada sinó que també, com deia abans, lamestra ha d’anticipar-los i fer-los participar de tot allò que implica la persona del nen. Estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui lesorganitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix unproblema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?Aquesta pregunta considero que ja està contestada, però sí, tot el que succeeix dinsl’aula està organitzat i planificat segons els horaris i les necessitats dels infants encada moment.Tot i que ho organitza i planifica la mestra, són els propis infants els que, gràcies a lesseves necessitats, han donat les pautes a la mestra per a aquesta organització. De talmanera que també són ells els que decideixen quan acaba, ja sigui perquè no volencontinuar, estan cansats, es desperten, volen canviar de joc,...Hem de tenir en compte que són infants d’entre 0 i 1 any i no pots demanar moltaconcentració ni implicació en la tasca, tot i que si els materials i el joc els interessamolt tenen una gran capacitat de concentració i responsabilitat.Regulen el seu comportament en funció d’allò que els proposa la mestra. 5
  7. 7. No he observat cap tipus d’entrebanc. L’única cosa que he experimentat que se li potaproximar és el moment en que tots els infants reclamen la teva atenció i n’hi ha un,per exemple, que s’acaba de despertar i necessita la teva atenció urgent per sortir delbressol.Aquí tot és prendre decisions. O bé expliques als infants que has d’anar a treure a ‘x’del bressol i que ara tornaràs per prestar-los atenció, o bé decideixes que el nen delbressol esperi una estona (ja que el moment d’estar dins el bressol afavoreix elconeixement del propi cos i d’un mateix). Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com sajuden aaprendre?Són infants molt petits, i com he dit abans, juguen de manera molt individual, el que nolleva moments puntuals d’interacció. Al llarg de la setmana he vist com quan un nen téuna material o realitza una acció que li crida l’atenció, se’l mira. També he vist elreconeixement dels esforços entre infant. Per exemple, l’altre dia, quan vàrem anar apsicomotricitat, un nen va tirar la torre de coixins i quan es va posar a aplaudir, uncompany que es trobava devora va començar a aplaudir. Això pot ser només perimitació, el que voldria dir que es fixa i té en compte els infants del seu entorn, o que amés a més, reconeix el seu èxit.He observat, en el moment de dormir com dues nenes es donen la ma a través delsgarrots dels que estan fets els bressols...Tot són situacions d’aquest estil, no hi ha joc cooperatiu tot i que potser s’engresquenuns entre altres, però no interaccionen. De la mateixa manera que el seu pensamentés pot observar que és egocentrista. Com interactuen amb el mestre/a?La cerquen constantment, sobretot quan tenen una necessitat, quan algú els ha fetmal, quan estan cansats... Demanen molt la seva atenció i la seva interacció amb ells.Actuacions com els jocs de falda, contar contes, interaccionar amb el material sónmoments molt repetits al llarg del dia. Com s’interactua amb les famílies?La interacció, tot i ser breu, hi és. Normalment el tema o la conversa sol sortir per partdels pares, que tenen la necessitat i les ganes de parlar sobre l’evolució dels infants,però principalment la mestra comunica com s’ha desenvolupat el dia i potser algunacosa especial, però no massa cosa més. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeixun pla d’acollida pels mestres?A nivell personal no he pogut viure amb dels dos moments que es plantegen enaquesta pregunta i després de revisar els documents de centre (PEC, ROF i PGA)només he pogut veure una actuació relacionada amb la integració i l’acollida del centredestinada a ambdós agents: el període d’adaptació.Em centraré a la manera com es té planificat realitzar-lo a la meva aula de nadons, jaque hi ha altres companyes que es centraran en altres cursos.En el meu cas, es fa una primera entrevista amb els pares per tal de recollir informacióen relació a la vida i la història del nadó. Al mateix temps l’educadora preparar iorganitza l’aula per tal que sigui un ambient acollidor, que a la vegada disposi delsespais adequats per a que els infants puguin deixar les seves pertinences. 6
  8. 8. D’aquesta manera hi haurà espais de joc, de descans, lloc de canvi, lloc d’alimentació,penjadors, el racó de les famílies...El període d’adaptació es desenvolupa seguint diferents fases o procediments: - La primera setmana els infants venen amb les seves famílies fent un desdoblament en dos torns. El primer grup ve de 8.30 a 10.30 i el segon d’11 a 13 hores. El temps que es passa amb les famílies dins l’aula es va reduint. - La segons setmana es segueix el mateix horari, sense famílies. - La tercera setmana s’amplia l’horari depenent de l’evolució que hagi fet el nen i es comencen a ajuntar els dos grups, essent l’horari de 8.30 a 12.30 hores. - La quarta setmana es segueix l’horari complert del centre, de 7.45 a 13.45 hores.Durant aquest període, l’educadora haurà: o D’acordar amb els pares diferents maneres de fer i actuar en relació amb el seu infant. o Cercar estratègies i recursos per tal de connectar allò conegut amb allò nou per l’infant, arribant a aconseguir que l’espai li sigui familiar i li doni seguretat per tal de tenir prou confiança per explorar allò nou i obrir-se a la resta de nens. o Interessar-se per l’infant, el que fa, les seves novetats, els seus progressos, el seu benestar, la satisfacció de les seves necessitats...a la vegada haurà d’establir un vincle amb aquest a partir d’una actitud d’afecte, del llenguatge, de la postura corporal... o Anar provocant situacions per tal de desenvolupar l’autonomia en l’infant. o Mantenir una bona relació de comunicació i contacte amb la família. De la mateixa manera és important que s’acomiadi dels pares i que l’infant en sigui conscient així com també tingui la seguretat que tornaran a buscar-lo.Les famílies hauran de: o Anar-se’n sense presa. o Acompanyar el nen dins l’aula i dedicar un temps a jugar amb ell i amb els seus companys. o Acomiadar-se del nen adequadament, sense preses i avançant-li la situació.Tal i com he dit no he pogut observar com es desenvolupa la planificació del’adaptació, però pel que m’ha anat comentant la tutora de la meva aula, s’intenta fertal i com es planifica. Tot i així sempre s’han d’adaptar les coses a les circumstàncies.En els documents de centre no es menciona cap tipus d’acollida a mestres. 7
  9. 9. OBJECTIUS 1. Definir el concepte d’infant: implicacions psicopedagògiques. 2. Dotar de contingut consensuat al terme “infant”.CONTINGUTS 1. Característiques del canvi i dels processos de millora en educació. 2. El paper del professoratAGRUPAMENT IndividualLLIURAMENT 8 de març de 2012 CONCEPTE D’INFANTAl llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasionssobre l’infant. Ara, es tracta de què defineixis què és per a tu un infant i coml’entens. Cal que posis aquesta definició al teu blog.A l’assignatura d’ estratègies d’intervenció hem parlat concretament sobre la imatged’infant, dels seus cent llenguatges, i la veritat és que la idea que ens deixa entreveureLoris Malaguzzi s’aproxima al la idea d’infant que tinc jo, una idea molt complexa, peròa la vegada molt clara. També hi influeix l’article sobre ‘Escenarios para el análisis y laconstrucción de un modelo de Educación Infantil’.La primera característica que es destaca és el fet que l’infant és un subjecte autònomi que és ell la base de les activitats que es porten a terme a l’escola.Això també ho estic observant a l’escoleta de pràctiques. La mestra guia, però l’infantdecideix en tot moment allò què vol fer, allò que li interessa, com vol veure satisfetesles seves necessitats. És l’infant qui escull i la mestra regula la seva actuació en funcióde les seves demandes.D’aquesta manera, és el nen qui actua lliurement segons les seves lleis i les sevescapacitats, és ell qui a partir de l’activitat autònoma i lliure crea múltiples situacionsd’aprenentatge (psicomotor, afectiu, motriu), demostrant en tot moment lesextraordinàries possibilitats i talents que té.Així, l’infant és: o Protagonista i constructor de la seva pròpia vida. o Subjecte polític i social, fort, potent i competent. o Portador de valors i drets: somnis, desitjos, necessitats... o Té la responsabilitat de ser únic. o Ésser que fluctua, que es perd i tornar a fluir del no- res. o Subjecte que interacciona contínuament amb el món de les persones i les coses. Cerca un sentit relacional al que fa, donant-li un significat.Llavors, l’experiència educativa i l’actuació del mestre es construeix a partir de: - l’escolta dels 100 llenguatges dels infants, - del respecte a la cultura de la infància, a la diversitat, a la maduració, al desenvolupament, al temps que necessita, a la seva manera d’actuar, de comprendre i de les capacitats dels nens. 8

×