• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Primeres impressions a la motxilla
 

Primeres impressions a la motxilla

on

  • 503 views

Pràcticum 0-3

Pràcticum 0-3

Statistics

Views

Total Views
503
Views on SlideShare
503
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
5
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Primeres impressions a la motxilla Primeres impressions a la motxilla Document Transcript

    • Dossier de feina per dia 23 de febrer de 2012 Erika Taltavull Bagur Reflexió i innovació Educativa Carme Pinya i Rosa Rosselló 0
    • OBJECTIUS 1. Fer emergir creences i contrastar-les 2. Fer-se conscient dels diferents rols d’un mestre i la necessitat de formar-se en tots ells.CONTINGUTS 1. El paper del professorat 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.AGRUPAMENT IndividualLLIURAMENT 23 de febrer al BLOG QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?ABANS D’ANAR AL CENTREA partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestreideal per a tu.És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? Enquè és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics decada un d’ells, en cas que sigui diferent.Resulta que ja he anat a fer una primera visita, de presentació, a l’escola on faré lespràctiques i he pogut estar una estona dins l’ambient d’una escoleta 0-3. Podria diridees molt generals, però em costarà aprofundir. Suposo que els trets que identifiquenun mestre ideal per a mi estaran relacionats amb la teoria treballada i, segurament, ala pràctica n’hi haurà alguns que seran difícils portar-los a terme: - L’actitud del mestre. Per a mi és molt important que la mestra tinguin molt clar què és allò bàsic que vol treballar. Ella és la primera que ha d’estar segura del que fa per així transmetre-ho als infants i poder-ho defendre davant els pares i la comunitat educativa. - Deixar participar a les famílies en el desenvolupament dels infants així com tenir-los informats de tots els aprenentatges i de la situació escolar del seu fill. Si partim de la idea que la fam ília és l’àmbit principal on l’infant es desenvolupa, adquireix pautes de desenvolupament, etc, ens interessa la col·laboració família- escola per treballar conjunta i coherentment en el desenvolupament de l’infant. - Atenció a la diversitat i a la individualitat. Estaria lligada a l’anterior. Tots som diferents i sobretot en 0-3 els infants tenen necessitats molt lligades a les rutines que es porten a terme a casa. Per assegurar el seu correcte desenvolupament és important que la mestra tingui en compte les necessitats individuals i les satisfagi adequadament, segons les característiques i personalitat de cada nen (inclou temps, maneres de fer, comportament, recursos, etc). - És la mestra qui s’adapta als nens, no al revés. Tot i que la mestra regula l’actuació dels infants per tal de desenvolupar la personalitat i les capacitats, és ella la que ha d’adaptar la seva actitud, les activitats, etc, a les característiques del nen. - L’objectiu principal és el de formar persones capaces de desenvolupar-se en la societat. Amb tot el que això implica: assegurar-se de la correcta configuració de la imatge personal, l’establiment de relacions socials adequades, adquirir el correcte desenvolupament de les rutines bàsiques, Per això els aprenentatges hauran de tenir un sentit, estar relacionats amb la vida dels infants per tal que esdevinguin significatiu. Les activitats planificades 1
    • hauran de fer possible l’experimentació així com la validació de les hipòtesis realitzades pels infants. - Afecte. Considero que els infants 0-3 estan iniciant la seva configuració personal, estan descobrint el món i la base per a això és sentir-se segur en un mateix, conèixer les pròpies capacitats i limitacions, establir relacions socials adequades i exitoses. Considero que la base de tot això és que la mestra ofereixi molt d’afecte. - Treball en equip entre mestres. - Reflexió i formació constant sobre la pròpia acció així com la voluntat de millorar dia a dia.Jo considero que la diferència és mínima. Les bases mencionades anteriormentconsidero que són les mateixes en ambdós cicles d’educació infantil. Tot i així espoden establir diferències entre ells només pel fet de respondre a nivells maduratiusdiferents.Pel que fa al primer cicle considero que és bàsic l’afecte, el fet de fer descobrir al’infant que ell és que capaç de fer les coses per sí mateix, l’atenció acurada de lesnecessitats i de les rutines bàsiques dels infants, més que no pas la necessitatd’aprendre coses externes al ‘JO’ o ‘JO I ELS ALTRES’.Per a mi, aquí la mestra és bàsica.En canvia al segon cicle, tot i no deixar de banda els aspectes destacats en el primercicle d’Educació infantil, l’infant té altres necessitats i mostra més voluntat per conèixercoses, amb lo qual, l’actuació del mestre anirà més destinada a la satisfacciód’aquesta ànsia de conèixer.Per a mi, aquí, la mestra adopta un segon plànol.DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA: 1. Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.Tal i com he anat escrivint el diari de pràctiques que pogut anar veient que la mestrade referència s’aproxima bastant a les pautes mencionades anteriorment.Pel que fa a l’actitud de mestra, em dóna a entendre quines coses són important pera ella pel fet que no me les deixa fer, sinó que, tot i que no m’ha dit res, sembla que volque primer observi com es desenvolupa la situació de dormir, menjar i canvi debolquers per després poder-ho realitzar jo.Hi inclou la interacció amb els infants, l’afectivitat bàsica pel seu correctedesenvolupament dins l’aula així com fomenta la seva participació i autonomia en elmoment del canvi de bolquer, de menjar i en el moment de dormir. Anticipa el que farà,demana la seva col·laboració. Per exemple, en el moment de dormir, procura quesiguin els infants, que per si mateixos, es consolin inicialment i aconsegueixin adormir-se sols; en el moment del menjar, he vist com els dóna una cullereta per tal querealitzin el fet de menjar i participin quan ho considerin necessari; en el canvi debolquers he pogut comprovar com demana la col·laboració del nen en elreconeixement de les parts cos i també anticipa el que esdevindrà.El que m’ha mancat és potser el temps dedicat a aquests moments importants.Considero que ho realitza ràpidament, potser pel fet que als nadons no els lleva ni elscalçons per fer-los net, o perquè durant el moment de dinar dóna de menjar a diferentsinfants a la vegada.Pel que fa al fet de deixar participar als pares. Considero que és bàsic. Tant a l’horad’arribada com a l’hora d’acomiadament conversa amb els pares sobre com ha passatla nit, si és el cas de l’arribada, o com ha passat el cap de setmana, què ha fet, etc; 2
    • així com té present explicar als pares com s’ha desenvolupat al llarg de la jornadaescolar. Dins la mateixa aula té diferents estratègies per tal d’assegurar-se deproporcionar les dades mínimes als pares. Té dues taules amb graelles on, en una, esmostra les horaris que segueix cada nadó tant per dormir, com per menjar; i en unaaltra graella apunta l’hora en que s’adormen i s’aixequen cada dia, també apunta sihan fet caques i també l’hora en què han menjat.També, tant el matí com al migdia, deixa passar els pares a l’aula i els respon a totesles preguntes que aquests fan, des del meu punt de vista de manera un poc seca idistant, però ho fa.En quan a l’atenció a la diversitat, a la individualitat i al fet d’adaptar-se a lesnecessitats de cada nen, crec que ho compleix a la perfecció. De fet, al llargd’aquests dos dies, quan jo interaccionava amb els nens, m’anava comentant lesseves característiques i preferències, per exemple, a l’hora de jugar amb ells, a l’horade donar-los menjar o m’anava comentant els horaris de cada infant en quan a l’horade dormir.Aquest aniria una poc lligar al fet que és la mestra qui s’adapta a les característiquesde cada infant. Si el nadó s’ha fet caca, el canviem; si el nadó té són, dorm; si el nadóreclama afecte, l’agafes i li dones atencions, somriures i petons.Una cosa que hem anat comentant al llargs dels primers dies és que els infants d’arahan canviat molt respecte els infants que van iniciar el curs. Ara ja estan adaptats imés o menys regulats. És a dir, ara tots solen adormir-se al llarg de la mateixa hora,mentre que inicialment cadascú tenia un horari específic. Això sí, si el nadó no voldormir i després d’intentar-ho no pot, llavors no dorm.Pel que fa al que vaig comentar sobre que l’objectiu principals és formar personescapaces de desenvolupar-se dins la societat, considero que també ho compleix. Nofa unitats didàctiques ni projectes, però si que intenta desenvolupar habilitats icompetències bàsiques: socialització, autonomia, interacció, exploració amb elsmaterials, establiment de vincles i relacions entre els infant... També els dóna afecte iels proporciona allò bàsic perquè l’infant es senti segur i vulgui explorar el que es trobaen el seu entorn.Pel que he vist el treball amb altres mestres en quan a la planificació del que ha de fer,no es produeix perquè és l’única aula de nadons que hi ha i s embla que ellas’organitza sola. Per altra banda, si que veig mostres de participació i col·laboracióentre les mestres per qüestions relacionades amb el centre així com moltacomunicació i suport entre les diferents mestres de l’escola.I sobre la reflexió, no l’he pogut constatar encara.La veritat és que en general m’agrada molt com es desenvolupa la mestra dins l’aula,com actua, com es relaciona amb els infants, com els estimula i com satisfà les sevesnecessitats. Llavors, penso que el que estic veien en la mestra és deu no només al’experiència sinó també a la reflexió constant de la seva pràctica. 2. Quin tipus de mestre vols ser?Suposo que està relacionat amb els aspectes que he comentat anteriorment. Si sónels que considero importants a nivell personal, serà perquè són els que vull complirquan jo sigui mestra.El que si trobo molt important és tenir en compte que cada infants técaracterístiques diferents i, tot i les activitats que es facin, les necessitats de cada 3
    • nen van primer que tot. Si les necessitats no es satisfan, l’infant no estarà preparat peractuar i interactuar amb el món i les persones que l’envolten.Vull ser una mestra que no només satisfaci les necessitats de cada infants sinó quetambé sàpiga identificar-les.També considero que és molt important tenir un gran repertori de recursos iestratègies per adequar la situació educativa a cada infant amb l’objectiu que es sentia gust.Pel que fa a aquest aspecte, però, també considero que és molt important l’experiènciai la reflexió contínua sobre la teva tasca. Considero que és l’única manerad’evolucionar com a mestra. Està clar que aquesta reflexió no és necessari que es facia nivell individual, sinó que també hi poden participar altres mestre (el que implica unabona relació i comunicació amb les altres mestres de l’escola), donant-nos el seu puntde vista i alternatives a la pròpia actuació.Dins aquest àmbit s’hi inclou també la formació contínua de la mestra.Tal i com he comentat anteriorment, per a mi és molt important que la mestra tinguimolt clar el que vol treballar o l’objectiu principal d’aquell moment. Això perexemples és una cosa que vaig aplicar l’altra dia a l’hora de dormir un infant. El nadóno volia adormir-se. Tenia molta son, però es posava a jugar dins la cuna i a enredar-se. De fet, volia implicar-me a mi en el joc, però jo vaig haver de pensar en quin ésl’objectiu principal (que s’adormi) i vaig rebutjar tot allò relacionat amb NO dormir.Sense ser extremada, amb afecte, amb cançons, amb carícies...Proporcionar les activitats i els nivells d’estimulació que els infants, per les sevescapacitats i potencialitats necessiten, és un altre requisit que vull complir.Es suposa que els infants van a l’escola per aprendre, aprendre a ser persones, aestar segures de sí mateixes, a relacionar-se amb la resta, però també han d’aprendrea conèixer les característiques i les habilitats amb les que es desenvoluparan en elmón que els envolta. Les activitats i estimulació han d’anar cap aquest sentit. 3. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?Clar que ha evolucionat Inicialment no tenia els coneixements que tinc ara i noconeixia realment el que significava ser mestra, tot el que implica.Ara puc considerar que tot i no saber-ho tot i que em trobo a la meitat de conèixeraquesta tasca, sé quina és l’essència de la tasca d’una mestra, clar és que només anivell teòric. Ara començaré amb la part pràctica.Potser inicialment pensava que la tasca de mestra no era tan complexa, potser horelacionava més amb l’aspecte de tenir cura dels infants, més que amb la part dedesenvolupament cognitiu, tot i que no la descartava, però tenia més clara la primeraque la segona.A partir d’aquí, cada assignatura, amb un petit paràgraf, amb un frase, a través dediferents lectures... m’ha anat proporcionant informació en relació al fer de ser mestra inomés això sinó que és com si ho hagués anat interioritzant. Podria saber-ho i prou,però a mida que estudiava i elaborava unitats didàctiques i treballs és com si lesparaules entressin dins de mi.És molt difícil comparar la concepció que tenia inicialment perquè segurament erainsignificant i errònia en relació amb la concepció que tinc ara. 4
    • OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil professional. 2. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i motivacions professionals, tot identificant les competències adquirides i les que necessiten d’una millora. CONTINGUTS 1. El paper del professorat 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional. AGRUPAMENT Individual LLIURAMENT 23 de febrer VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a: Realment no conec la meva manera de fer en cap d’aquests sentits ja que l’única cosa que hem fet a la universitat ha estat programar, sense tenir una noció clara de la capacitats i coneixements que tenen els infants i sense conèixer el context en el qual ens desenvolupen. De la mateixa manera penso que sempre s’ha de millorar. Per tant, aquest quadre podria ser una primera aproximació de les actituds i comportament que jo considero són positius o negatius. Comportaments, actituds o idees que Comportaments, actituds o idees valoro positivament que valoro negativament.  Implicar als alumnes en activitats  Conèixer els continguts que s’hanOrganitzar situacions d’investigació, en projectes de coneixement. d’ensenyar i la seva traducció en d’aprenentatge  Partir dels interessos dels infants o almenys objectius d’aprenentatge buscar alguna motivació per a la realització de  Treballar a partir dels errors i l’activitat. obstacles en l’aprenent atge Gestionar la  Observar y avaluar als alumnes en situacions  Crear situacions i problemes ajustats d’aprenentat ge, segons un enfocament al nivell i possibilitats dels infants. progressió dels formatiu.  Establir controls periòdics de aprenentatges  Visió longitudinal dels objectius en competències i prendre decisions de l’ensenyament progressió.  Desenvolupar la cooperació entre els alumnesElaborar dispositius i certes formes simples d’ensenyament  Compartimentar, entendre la gestió de de diferenciació compartit. la classe en un espai més ampli.  Fer front a l’heterogeneïtat del grup  Suscitar el desig d’aprendre, explicitar el sentitImplicar als alumnes del treball.  Instruir un consell d’alumnes i en els seus  Oferir activit ats de formació amb opcions negociar amb ells regles i obligacions. aprenentatges (currículum flexible i obert)  Elaboració d’un projecte en equip,  Impulsar un grup de treball, dirigir Treballar en equip representacions comuns. reunions.  Confront ar i analitzar conjuntament situacions  Fer front a crisis o conflictes entre 5
    • complexes, pràctiques i problemes persones. professionals.  Coordinar, foment ar una escola amb tots els  Elaborar, negociar un projecteParticipar en la gestió seus components. institucionals (tot i que sé el que són) de l’escola  Organitzar i fer funcionar, en la mateixa  Administrar els recursos i els de escola, la participació dels alumnes. l’escola.  L’objectiu comú és el de fomentar el desenvolupament de l’infant. Amb lo qual els hem de mantenir informats de tot i de cooperació en direcció a un mat eix sentit.  Fomentar reunions informatives i deInformar i implicar als pares  Fomentar la participació dels pares dins la debat. dinàmica de l’aula. D’aquesta manera es tornen  Conduir reunions. conscients de les capacitats dels seus fills i aquests es senten orgullos os de la presència dels seus pares en la seva classe.  Emprar els instruments multimèdia en Emprar les  Emprar programes d’edició de documents. l’ensenyament tecnologies de la  Competències basades en una cult ura  Explotar els potencials didàctics dels informació tecnològica. programes en relació amb els objectius de l’ensenyament.  Analitzar la relació pedagògica, Afrontar els dilemes i  Prevenir la violència. l’autoritat i la comunicació en la classe.els problemes ètics de  Lluitar contra els prejudicis i les  Desenvolupar el sentit de la professió discriminacions sexuals, ètniques i socials. responsabilitat, la solidaritat i el sentiment de just ícia.  Establir un control de competències i Organitzar la pròpia  Ser actor del sistema de formació continuada. un programa personal de formació formació continua  Implicar-se en els treball a nivell general de contínua propis. l’ensenyament o del sistema educatiu.  Acollir i participar en la formació dels companys. Et pot ajudar revisar el document electrònic de P. PERRENOUD (2007). Diez nuevas competencias para ensenyar. Barcelona: Graó Amb això aconseguiràs un primer diagnòstic dels punts forts i febles del teu treball com a mestra/e i dels aprenentatges que cal que realitzis durant el Pràcticum. 6
    • OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil professional. 2. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i motivacions professionals, tot identificant les competències adquirides i les que necessiten d’una millora.CONTINGUTS 1. El paper del professorat 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.AGRUPAMENT IndividualLLIURAMENT 23 de febrer LES MEVES PORSEn aquesta activitat us demanem que penseu una bateria de preguntes per fer-vos una entrevista imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quinessón les pors, dubtes, inquietuds... que teniu a l’inici del Pràcticum: a) Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix b) Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes. 1. Sabré desenvolupar-me adequadament dins l’aula? Sabré quin és el meu paper i em sabré adequar a les demandes de la mestra? 2. Si la mestra em demana la realització d’alguna activitat dins l’aula, en relació a què la podria fer, quines estratègies podria fer servir segons les característiques i necessitats dels infants?Durant el dia a dia dins l’aula veig quines són les característiques dels infants així comles coses que els motiven, gràcies a la meva interacció amb ells. Llavors el tema deles activitats anirien relacionades amb això tenint en compte les característiquesglobals i generals de la maduració cognitiva, relacional i motriu dels nadons.Per exemple, segurament el tema escollit aniria en funció al joc heurístic o el món del’experimentació, perquè en aquestes edats és el que els proporciona coneixementsbàsics i la manera com comencen a conèixer el món que els envolta. L’experimentacióm’ajuda a estructurar el pensament dels infants.Durant els dos dies que porto amb ells veig que tot el que són textures, formes, papersde diferents colors, mides i superfícies els agrada molt. Per tant, un tema podria anardirigit a això.Pel que fa a les estratègies també varien en funció de les característiques dels infants.Cadascú té un caràcter diferent, una manera de fer-se propi el món, diferent. Hi hainfants que reclamen la teva participació mentre que n’hi ha d’altres que són moltindividuals; n’hi haurà que necessitaran un poc més de conducció per part de la mestramentre que d’altres voldran resoldre la situació per ells mateixos... 3. A l’hora de realitzar les rutines, sabré aplicar la tota la teoria treballada? Sabré transmetre tota la cura i importància que dono a aquests moments? I, per altra banda, la mestra hi està d’acord? 7
    • Considero que els dos dies que porto, m’he sabut desenvolupar prou bé, tot i que ambtorpesa.Ahir vaig donar el biberó a una nena de 4 mesos i, per l’estat d’ànim en que es trobavano va ser possible. Jo ho vaig associar a que encara no havia tingut cap contacte ambmi i no reconeixia en mans de qui estava. Avui li he provat de donar altra vegada elbiberó i ha estat perfecte. Hi ha hagut comunicació visual, facial, expressiva... ha estatmàgic.Encara no he canviat bolquers, però sí he participat en el moment de dormir, de llevarmocs i de menjar. En tots tres crec que he aplicat la teoria llegida tot i que l’headaptada a la manera com he observat que ho realitzen a l’escola.Ho podria fer a la meva manera, i de fet la manera com ho faig em fa sentir còmode,però he de tenir en compte que els infants estan habituats a unes maneres de fer,adoptades per la mestra que jo he de respectar.De totes maneres, intento dedicar tot el meu ‘jo’ a aquets moments, per tal que tinguinel millor resultat possible. 4. Connectarem la mestra i jo? Sabré entendre i demanar el que ella espera de mi? Si amb alguna cosa no hi estic d’acord com puc fer per deixar veure la meva visió de la situació sense ofendre? 5. La meva aula és de nadons, i requereixen de molt d’afecte, d’agafar- los en braços, de mostrar moltes atencions... ho sabré transmetre correctament? Els infants perceben els estats de la mestra, interpreten les postures corporals i les sensacions... els transmetre el que ells necessiten?És increïble. L’ambient de la classe t’atrapa completament. Potser jo no sigui unapersona molt afectiva en la vida diària, però ha estat entrar a l’aula quan uns quantsinfants han vingut cap a mi i m’han demanat que els agafés i els dediqués atencions iés com si tot desaparegués. Et fan riure i fan que tu vulguis fer-los riure, et demanenafecte i tu també n’acabes reclamant.Pels comentaris que m’ha fet la mestra, sembla ser que tots els infants m’han acceptati em volen conèixer. De fet reclamen la meva atenció. Per tant, puc considera que totsels pors que tenia han desaparegut.Hi ha dubtes sobre com podria fer algunes coses millor, però segueix depenent delsnens i de les seves demandes. Una mateixa actitud i postura no funcionaran igual ambinfants diferents. Per tant, també, molta observació. 6. Sabré reconèixer les demandes dels infants? 7. Sabré modificar les meves estratègies en funció de les característiques de cada infant, sabré atendre la diversitat de demandes i adaptar-me al que cadascun d’ells demana i necessita? 8. Què fas quan un nen no t’accepta? Quines estratègies pots fer sevir que guanyar-te’l? 9. Quin és el límit entre interacció mestra- infant i invasió del joc lliure dels infants? La meva aula, en ser de nadons, mai rebutgen la teva presència, ans el contrari, però quan la necessiten realment i quan no? 8
    • 10. Quina hauria de ser la meva participació dins l’escola? Com es porta a terme una reunió de cicle, quins temes es tracten? c) Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?Sobretot considero que el dia a dia dins l’aula me les aniran resolvent. Potser algunescoses realment siguin intuïtives i lògiques en el moment en que em trobi amb elles.També potser que actuï segons consideri necessari en aquell moment per lescaracterístiques de l’infant i de l’ambient i després, arrel de la reflexió consideri que lespuc fer d’una altra manera. Per altra banda, també pot ocórrer que no sàpiga per oncomençar i demani ajuda a la mestra o bé que decideixi actuar i que la mestraintervingui perquè considera que ho estic fent malament.OBJECTIUS 1. Identificar expectatives vers el centre de practiques 2. Establir els aspectes que ens semblen importants a una escola infantilCONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.AGRUPAMENT IndividualLLIURAMENT 23 de febrer COM M’IMAGINO L’ESCOLA INFANTIL ON VAIG A FER PRÀCTIQUES?A NIVELL INDIVIDUALDibuixa com t’imagines el centre de practiques al que aniràs en breuTot i que ja sé com és l’escola a la que aniré a fer pràctiques suposo que, en unasituació real, m’hagués centrat en els records que tinc quan jo anava a l’escoleta aixícom les experiències que he tingut anant i entrant a escoletes. Segurament el dibuixreculli les característiques i els detalls que recordo de la meva aula quan jo assistia al’escoleta com alumna. De fet més que imatges visuals del que tinc especialmentrecord són de les olors, sensacions corporals i sentiments. 9
    • Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?Ara que ja he vist l’escola, podria afirmar una sèrie de detalls , a nivell decaracterístiques físiques, que les diferencien i que coincideixen amb la imatge que tincrealment de les escoletes d’infantil:Pel que fa a l’entrada de l’escola, tot i que depèn de la concepció que tingui l’escolasobre l’infant i el seu desenvolupament, normalment les escoletes solen tenir unaentrada més acollidora, agradable, acurada, decorada... que et convida a entrar-hi. Pelque fa a les escoles 3-6, això no es té en compte i normalment són edificis que tot itenir mostres que es tracta d’un espai infantil, no es percep de la mateixa manera, sónespais més grisos, més secs.Pel que fa al passadís o al hall de l’escola, també a nivell de decoració i elements,potser la diferència entre els dos cicles és que els penjadors estan bastant baixos, amida dels infants i són petitons.També, a les parets dels passadís hi ha jocs que poden donar a pensar que vandirigits a infants més petits. En el cas de l’escoleta on faig pràctiques, aquests jocs sónun mosaic amb teles de diferents textures i colors, també hi ha diferents tipus detancadures així com un joc interactiu amb pilotetes, renous, etc.Per tant es veu a quines edats va dirigit. Segurament fos el cas del segon cicle, elsjocs podrien ser més diferents, requerint potser més implicació cognitiva.També, pel que fa als passadissos, a 0-3 solen convertir-se en un espai mésd’accions, d’interaccions, de relacions; mentre que a una escola 3-6 solen ser zonesde trànsit.En el moment d’entrar a les aules, tenint en ment sobretot en la meva aula dereferència -la de nadons- s’hi veu una gran diferència. No hi ha taules ni gran armarisplens de llibres ni llapis per escriure. Hi ha matalassos, coses penjades del sostre,tobogans, contes, objectes i materials escampats i tirats pel terra, miralls per tota laclasse, cunes, jocs de manipulació, colors, música, olor a colònia i olors especials querecorden a una escoleta: caques, menjar, fruites...Un centre de 3-6 és, avui en dia segons la meva concepció, sec en tots els sentitsmencionats. No es destaques aspectes com els vincles afectius, el fet d’acceptar-se aun mateix, de conèixer-se... es centra més en l’objectiu d’assolir l’autonomia sigui comsigui, de treballar matemàtiques, lecto- escriptura, sense donar la sensació ques’impliquin en les necessitats bàsiques dels infant.Potser és una visió molt extremada i influïda pels centres als que he assistit jo de petit.Sóc conscient que avui en dia s’estan fent molts progressos per compensar i equilibrarels dos cicles.Però potser tinc una imatge i uns records de l’escola 3-6 més a nivell conductista,mentre que l’escoleta és més constructivista i espontaneïsta.Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no hasvist?Abans d’assistir al centre com a practicant ja hi havia anat abans a fer una visita i apresentar-me a l’escola en general (a les mestres i als infants). Vaig estar durant unaestona observant el desenvolupament de la classe. Per tant, el dia que vaig iniciar lespràctiques es pot dir que ja m’havien vist la cara i em reconeixien. 10
    • L’acollida ha estat molt bona. Inicialment tenia moltes pors, moltes relacionades ambl’acceptació i la relació tant amb la mestra com amb els infants.Inicialment l’escola m’ha rebut amb els braços oberts. Cada matí les mestres emsaluden dient bon dia, amb una cara somrient i alegre.Pel que fa a la meva aula, no només hi ha influït les persones s’hi troben en ella i lesrelacions que hi ha, sinó també l’espai, la decoració i l’ambientació. Tot dóna unessensacions, unes primeres impressions que influeixen en la teva maneta d’actuar id’intervenir dins l’aula.Considero que la meva acollida ha estat bona. La meva mestra m’ha acollit bé, tot ique per la meva manera de ser (per naturalesa insegura) m’hagués agradat percebremés en ella l’alegria de tenir una practicant dins l’aula. De fet, abans d’assistir al’escola com a practicant, aquesta va mostrar el seu mal estat per la feina que portavael fet de tenir practicants, deslligant-ho en canvi del fet de no voler practicants.Llavors, podria dir que m’ha obert les portes de l’aula i m’ha brindat la mevaparticipació en la jornada escolar que en ella s’hi desenvolupa.Tot i així dia a dia, a partir de l’observació de la seva pràctica i de les estratègies queempra, em va mostrant noves eines de com realitzar els moments que es porten aterme dins l’aula. També accepta les preguntes que li faig i me les respon de bon grat.A més a més, gràcies a l’observació he vist que la seva manera de fer respon a lesmeves expectatives, el que em fa sentir segura en la meva intervenció.Des del primer dia vam deixar clar que sí teníem alguna cosa a comunicar-nos ja siguipositiva com negativa, ens ho podíem dir sense problemes. Va demostrar la voluntatde mantenir una bona relació amb mi.Una altra cosa que va afavorir la meva acollida és que em va presentar a tota l’escola.Pel que fa als infants em va agradar la manera com em van rebre. Tots, des del primerdia, em veuen amb bons ulls. Alguns mantenen la distància, la precaució, però lamestra em comenta que és normal, que els infants d’aquestes edats no rebutgen aningú sinó que són ells els que no es volen relacionar, s’aïllen.Això em fa sentir còmoda per intervenir. Intento interactuar adequadament, intentosatisfer les seves necessitats.Ha estat entrar a l’aula i mantenir els primers contactes quan els nervis handesaparegut totalment.M’ha impactat la gran capacitat dels infants tant a l’hora de comprendre el que diuscom a l’hora de comunicar allò que volen; la delicadesa que requereix el contac te ambells; la importància i el temps que s’hi dedica al llarg de la jornada als moment decanviar els bolquers i menjar.Realment tot m’ha sorprès i cridat l’atenció perquè mai havia entrat en una aula denadons i l’ambient m’ha captivat.Per tant, l’acollida ha estat bona, s’han solucionat algunes de les meves pors (enrelació amb infants i mestre), tot i que encara tinc pors ens alguns aspectes i n’hanaparegut de noves. Esperem que amb l’experiència trobi la manera de fer-los front.A dia d’avui encara no he canviat cap bolquer, i em queden moltes coses perdescobrir, tant de les que tinc dubtes com de les situacions que encara desconec.Tampoc he assistit a cap reunió ni del centre ni amb els pares, així com tampocmantinc una relació molt estreta amb ell, encara mantinc les distàncies. 11
    • CONTRAST A NIVELL INDIVIDUALDesprés de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teudibuix? Per què?Considero que aquesta resposta ha quedat resolta amb les qüestions anteriors. M’haresultat difícil separar el que ja se del que pensava anteriorment a començar lespràctiques.Potser ara tinc una imatge amb més detall. Abans recordava que les aules eren moltàmplies, amb molt material per interaccionar, amb finestres i miralls, tobogans... peròpotser no recordava detalls com el fet d’haver-hi coses col·locades al sostre, tampocrecordava tanta decoració per les parets ni tant de color. Tampoc recordo els contes.No sabria col·locar els banys en el dibuix anterior mentre que ara sí, així com també laseva dimensió i els elements que els composarien: vàters, aixetes, plantes, tovalloles,paper higiènic, etc.Gràcies a l’observació i a l’ús que es fa de l’espai es van interioritzant els elements quehi formen part. A més, els meus records poden estar distorsionats per la mentalitat quetenia de petita (quan potser tot ho veia més gran del que és realment). 12
    • OBJECTIUS 1. Identificar expectatives vers el centre de practiques 2. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques. 3. Afavorir la reflexió personal respecte a la pròpia construcció de coneixement i promoure processos de pressa de decisions i creixement personal. 4. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i motivacions professionals, tot identificant les competències adquirides i les que necessiten d’una millora.CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.AGRUPAMENT IndividualLLIURAMENT 23 de febrer CONTRACTE D’APRENENTATGE DE PRÀCTIQUESA NIVELL INDIVIDUALA l’activitat anterior vares identificar què has d’aprendre a les practiques. Per tald’intentar dur-ho a la pràctica, emplena el següent contracte.Jo, Erika Taltavull Bagur, en el dia d’avui, després de realitzar les activitatsd’anàlisis de les competències personals i de l’escola on inicio les pràctiquesdetecto que:Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competènciessegüents:Tot i que considero que totes les competència, a dia d’avui, són millorables perquè nohe tingut l’oportunitat de posar-les en pràctica en la vida diària de l’escola, n’hi haalgunes que tinc consciència en que tindré dificultats:  Gestionar la progressió dels aprenentatges  Participar en la gestió de l’escola  Utilitzar les noves tecnologiesA nivell més específic: o Conèixer els continguts que s’han d’ensenyar i la seva traducció en objectius d’aprenentatge o Treballar a partir dels errors i obstacles en l’aprenentatge o Crear situacions i problemes ajustats al nivell i possibilitats dels infants. o Establir controls periòdics de competències i prendre decisions de progressió. o Compartimentar, entendre la gestió de la classe en un espai més ampli. o Instruir un consell d’alumnes i negociar amb ells regles i obligacions. o Impulsar un grup de treball, dirigir reunions. o Fer front a crisis o conflictes entre persones. o Elaborar, negociar un projecte institucionals (tot i que sé el que són) 13
    • o Administrar els recursos i els de l’escola. o Fomentar reunions informatives i de debat. o Conduir reunions. o Emprar els instruments multimèdia en l’ensenyament o Explotar els potencials didàctics dels programes en relació amb els objectius de l’ensenyament. o Analitzar la relació pedagògica, l’autoritat i la comunicació en la classe. o Desenvolupar el sentit de responsabilitat, la solidaritat i el sentiment de justícia. o Establir un control de competències i un programa personal de formació contínua propis. o Acollir i participar en la formació dels companys.Pel que fa a la resta, considero que tinc les bases per desenvolupar-les i laconsciència de voler millorar-les constantment, però en aquestes mencionades emvaig amb algunes limitacions.Em proposo els objectius: - Tenir en compte que les activitats estiguin al nivell dels infants i que per ells mateixos pugui arribar a assolir el coneixement. - Establir prioritats entre tot el que m’agradaria treballar i el que realment és necessari ésser treballat, tant per les capacitats dels infants com pels objectius importants a assolir. - Tenir en compte l’avaluació formativa, inicial, durant i després del procés educatiu. - Implicar-me en tot allò relacionat amb el centre (col·laboració amb mestres, instrucció i formació) així com també oferir-me voluntària per les tasques a realitzar. He de tenir en compte que sóc practicant, no mestra, amb lo qual aquest aspecte quedarà limitat per la meva funció dins l’escoleta. - Convèncer-me que les noves tecnologies són positives per l’aprenentatge i trobar estratègies per la seva implantació dins l’aula.Estaré limitada a la meva funció dins l’aula i a la demandes de la mestra, però peraconseguir-ho demanaré dubtes i consells a la mestra, reflexionaré a nivell individuali grupal la manera d’afavorir el desenvolupament de les competències esmentades, ien la meva participació dins l’aula intentaré anar interioritzant-les i que lescompetències arribin a formar part de mi. 14