MOVIMENTS SOCIALS – SEGLE XX   La Gauche Prolétarienne et la Cause du Peuple                    Joaquim Marqués     -     ...
LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLEendurir les relacions laborals a les àrees industrials més importants: ales f...
LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLEi defensaven l’existència d’una nova resistència popular, subjugats per      ...
LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLEinternes i de la manca de seguiment de les seves consignes per part delstreba...
LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLEartit, pel carrer.         Sartre va desenvolupar aquesta responsabilitat dur...
LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLEpremsa, sinó com un acte que em compromet amb persones que estimo moltencara ...
LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE                                                7
LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLELa cançó “Les nouveaux partisans”.           Cancó aquíListen to our voices  ...
LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLEBut all the immigrant workers are our   The revolt of the people can’t bebrot...
LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLEBibliografia i articles consultats      La France des années 1968 (Broché) d...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Moviments socials del segle xx la gauche prolétarienne

171 views
129 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
171
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Moviments socials del segle xx la gauche prolétarienne

  1. 1. MOVIMENTS SOCIALS – SEGLE XX La Gauche Prolétarienne et la Cause du Peuple Joaquim Marqués - Juny 2008 La Gauche Prolétarienne (GP o esquerra proletària), va ser unmoviment polític maoista fundat a França al 1969 i extingit al 1973. Vaser l’hereu de diferents corrents: de l’Union de la Jeunesse Communistede inspiració marxista-leninista (UJC [ml]) sota la influència del filòsofmarxista Louis Althusser; i de militants del moviment 22 de Març deNanterre. Encara que només va tenir quatre anys de vida, això,desenvolupà un efecte de gran abast sobre la vida política francesa del’època. La GP va ser dirigida per Benny Lévy (conegut com a Pierre Victor) i per Alain Geismar, joves dirigents estudiantils. La seva ideologia era fortament obrerista, i enviaven a militants intel·lectuals i persones formades a treballar a les fàbriques, acció coneguda com a principi d’establiment (una brillant explicació d’aquest fenomen es pot trobar en un llibre escrit per un antic membre del GP, Robert Linhart, “LÉtabli”). Amb aquestalínia d’actuació, el GP va aconseguir tenir inicialment una presència dedirigents qualificats en les estructures sindicals que apostaren per
  2. 2. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLEendurir les relacions laborals a les àrees industrials més importants: ales factories de Renault, a les drassanes, a les mines del Nord... Alain Gesimar i Benny Lévy (alias Pierre Victor) Els seus eslògans en el lloc de treball eren directes i simples:alentiments en la producció, sabotatges, segrestos dels caps isupervisors... En resum, acció directa. Les seves actuacions massavegades eren violentes. Odiaven els sindicats existents,especialment a laCGT, a la que qualificaven de revisionistes, i al Partit Comunista francès(PCF). Demanaven la creació d’un veritable partit que basés el seuideari i comportament en la lluita de classes. Tots aquests sentiments traspuaven en moltes de les sevescomunicacions. Per exempleen un dels seus butlletinsinterns es podia llegir:“Exigeix! Reclama! elssindicats i les seves demandessemblen una lletaniareformista!”. El títol dun delsseus lemes ho diu tot: “Cap auna guerra civil!”. I es queconsideraven a França comun país ocupat. Ellssanomenaven nous partisans 2
  3. 3. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLEi defensaven l’existència d’una nova resistència popular, subjugats per un discurs violent, a l’hora que una concepció molt llibertària de la política. Van ser-hi presents en molts dels moviments socials de l’època, en diferents vagues, organitzant tribunals populars... Aquestespràctiques van produir, inexorablement una contundent resposta perpart de l’Estat que el va prohibir. Paralelament, en una de les accionsva morir, al 1972, un dels seus militants, Pierre Overney, a mans d’undels membres deseguretat d’una de lesfactories de Renault1.Aquesta mort produíuna espiral de ràbia imés violència. El funeralde Pierrot, tal como eraconegut el mort, va seruna gran mostra desolidaritat obrera. Poc més de dosanys després de la sevaprohibició com a partirpolític legal, el òrgansdirigents van decidirdissoldre’l, una decisióproducte de les lluites1 http://archivescommunistes.chez-alice.fr/ujcml/ujcml18.html 3
  4. 4. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLEinternes i de la manca de seguiment de les seves consignes per part delstreballadors. Però molts dels militants van continuar la lluitamitjançant la creació de nous partits o integrant-se en d’altres jaexistents.La Cause du Peuple Al 1970 la GP va ser prohibida per les lleis Marcellin, però va continuar les seves accions, fent servir el diari “La Cause du Peuple”. El govern francès del general De Gaulle va intentar tancar-lo. El seus editors van ser arrestats, també el director, Michel Le Bris, i la redacció i tallers intervinguts per aintentar que no sortís. A les hores l’intel·lectual Jean-Paul Sartre acudí al rescat després detrencar amb el PCF. La cúpula del GPacceptà l’oferiment de Sartre. El governno es va atreví a arrestar un premiNobel. Juntament amb la direcció deldiari neix un altre Sartre que, des de laposició de vell filòsof, vol comprendremolt més al joves i s’allunya d’anticsamics. Sartre, junt amb uns altresintel·lectuals, com Jean-Luc Godard iSimone de Beauvoir, la seva companya,es va dedicar en cos i ànima al diari finsal punt que després de fer-lo també elvenia, junt amb altres companys de p 4
  5. 5. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLEartit, pel carrer. Sartre va desenvolupar aquesta responsabilitat durant dos anys imig. Però el segrest durant quaranta-vuit hores dun agent del controlde Renault pel grup maoista clandestí la Nouvelle résistance populaire,el març de 1972, li farà prendre les seves distàncies amb louvriérisme ila violència dels maos. Tanmateix, no abandonà la idea duna premsapopular que donaria la paraula a tots els explotats i desenvoluparia unautèntic periodisme sobre el terreny.Aquestadesavinençaamb elspostulatsmaoistes vaportar a Sartrea no recolzar allíder del partitAlain Geismarquan aquest vaser jutjat, i esnegà atestificar al seufavor. Sovint anava a la fàbrica Renault de Billancourt, on es pujava daltd’un tonell, per a dirigir discursos candents als treballadors. D’aquellaèpoca són seves aquestes paraules: “La direcció de La Cause du Peuplemha radicalitzat. Ara em considero disponible per a totes les tasquespolíticament justes que sem demanin. No he acceptat la direcció de La Causedu Peuple com un liberal que vol curar-se en salut defensant la llibertat de 5
  6. 6. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLEpremsa, sinó com un acte que em compromet amb persones que estimo moltencara que no comparteixi totes les seves idees"”2.Vida després de la mort La dissolució del GP, decidit pel partit a la Tardor de 1973, no vaser el final de la vida política dels seus líders tal com ja s’ha explicat.Tanmateix Alain Geismar va arribar a ser assessor de lalcalde de París.Serge July ha estat editor del diari Libération durant molts anys. Christain Jambet i Michel Le Bris van assolir una notabilitat com a filòsofs. Krivine va ser uns del portaveus de la LCR. També altres com Olivier Rolin, Frédéric H. Fajardie, Gérard Miller, Jean- Claude Milner, Marin Karmitz, André Glucksmann, Gilles Susong, van destacar posteriorment en diferents àmbits de la vidapública. I encara que la GP va desaparèixer, va ser el germen de lacreació d’altres moviments polítics: els “Groupes révolutionnaires” (GR),les Brigades internationales (BI) i la “Nouvelle résistance populaire”(NRP), molt a prop de les concepcions de la lluita armada.Pierre Victor, el líder intel·lectual del GP, méstard es convertí en el secretari personal deSartre. Va ser coautor, amb Sartre, de “OnRaison de se Révolter” (És correcte revelar-se).Més tard reassumí el seu nom real, BennyLévy, i seguí el camí del judaisme ortodox.Morí a loctubre de 2003 sent director delInstitut des Études Lévinasiennes.2 SEMPRÚN, J. Conversación con J.P. Sartre. Cuadernos del Ruedo Ibérico, Paris, n.3, 1965. 6
  7. 7. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLE 7
  8. 8. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLELa cançó “Les nouveaux partisans”. Cancó aquíListen to our voices You count your profits,That rise up from the factories, We count our wounded.Our proletarian voicesThat say were fed up. Watch us grow old To the rhythm of the speed up,Fed up with getting up Bosses, look at us,Every day at 5:00 It’s war that begins.To take a bus, a trainStuffed in like cattle. And you the prison guards of the working classFed up with the machine You line your pockets at our expense,That makes our heads drunk. that doesn’t bother you.Fed up with bosses,With stopwatches that kill us. Your union full-timers tell us to play beloteFed up with the life of a slave, And speak in our name in the boss’sOf a life in misery. office.Listen to our voices,They announce war! Vote, manipulate, begin Grenelle [1] again;We are the new partisans You won’t fool us,Resistance fighters of the class war! This doesn’t work any more.The people’s camp is our campWe are the new partisans! There are only two camps You are no longer in ours!Look at the exploited Well make war on the collaborators!When he comes home at night, Stroll a little in the putrid dormsAnd look at the women Where they take turns sleeping roundWho drudge away all their lives. the clockYou who slobber on us The revolt that’s rumbling in the BlackWho say that we become bourgeois, dorms of Ivry Announces vengeance for the dead ofWhy don’t you go down into the mine Aubervilliers.Six hundred meters deep! It’s revolt also in the heart of the slumsIt’s not on your rugs Where poverty is mixed in with illness.That people die of silicosis. 8
  9. 9. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLEBut all the immigrant workers are our The revolt of the people can’t bebrothers expelled,United together with them, we declare Of a people who prepare to take upwar on you. arms again That the traitors stole from them in ‘45.Violence is everywhere, you taught us Yes, bourgeois, against you the peoplethis, want war!Bosses who exploit and cops who club.But to your oppression we cry out:Resistance!You expel Kader, Mohammed rises! 9
  10. 10. LA GAUCHE PROLÉTARIENNE ET LA CAUSA DU PEUPLEBibliografia i articles consultats  La France des années 1968 (Broché) de Antoine Artous, Didier Epsztajn, Patrick Silberstein. Editions Syllepse (2008).  A New Form of Organization..., Cause du peuple, (1969). http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/cause-03-1969.htm  The J.C.R. in May-June 1968, Cahiers de la Gauche Prolétarienne (1969). http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/cahiers-04-1969.htm  The Line of Demarcation in Union Matters, Internal Bulletin (1969). http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/ib-11-1969.htm  Blow for Blow, Cause du peuple, (1970). http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/couppourcoup.htm  I Will Testify in the Streets, Cause du peuple, (1970). http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche-proletarienne/cause-29-1970.htm  Wipipedia França. http://fr.wikipedia.org/wiki/Gauche_prol%C3%A9tarienne  http://archivescommunistes.chez-alice.fr/gp/gp.html  Recuerdo de Sartre en el centenario de su nacimiento, Francisco Fernández Buey, http://www.fclar.unesp.br/soc/revista/artigos_pdf_res/18- 19/01buey.pdf  http://pagesperso-orange.fr/arts.sombres/polar/3_dossiers_entretien_fajardie_esp.htm  “La Gauche Prolétarienne”, Mitchell Abidor, http://www.marxists.org/history/france/post-1968/gauche- proletarienne/introduction.htm  La cause du peuple, Michelle Perrot, Vingtieme siecle: Revue dhistoire, Nº 60, 1998, pags. 4-13 10

×